L’EVOLUCIÓ DE LA FABRICACIÓ DELS MONUMENTS FALLERS

Àngela Cortijo Perona

Els monuments fallers, a banda de servir com a culminació de la festa fallera, també constitueixen una obra d’art i, sobretot, una icona fallera. És per això que el seu procés d’elaboració és molt costós: preocupa tant com s’ha d’elaborar la crítica fallera, la pintura, els acabaments i els materials amb els quals es construeixen que tenim al món faller un gran gremi d’artistes fallers que, durant un any sencer, s’encarreguen de muntarlos per tal de tenir-los a punt per al dia de la plantada.

Aquesta tasca sembla senzilla però, en canvi, no ho és, i sovint quan es cremen les falles molts tenen curiositat sobre quins materials mínims han emprat per a la seua fabricació. És clar que, en general, s’han utilitzat els mateixos materials, però hem de tenir en compte que l’evolució de la nostra societat ha implicat un canvi en la manera de muntar els monuments fallers: un gran exemple és la vinguda de les noves tecnologies que, com veurem posteriorment, han permés un gran avanç en aquest aspecte, així com la cura cap al medi ambient per combatre els efectes que la contaminació i el canvi climàtic estan tenint lloc al nostre planeta.

¿Quins materials es necessiten com a mínim per fabricar una falla?

Si ens remuntem cap al segle XVIII, la cremà de les falles consistia a arreplegar trossos de fusta de diverses fusteries o de llars que en tenien i no en necessitaven i cremar-los. També podien ser mobles que algunes famílies donaven perquè no els volien. Al segle XIX la festa de la cremà de la nit de Sant Josep començà a evolucionar i, a eixos trossos de fusta, se’ls afegia ninots de drap farcits de palla, màscares o figures de cartó i també de cera.

A mesura que passaren els segles i, fins avui, el muntatge de les falles ha anat progressant encara més fins a tenir els nostres actuals monuments fallers. Aquests estan formats per un ninot central, que sol ser més gran i vistós i ocupa el centre de la falla, i d’altres ninots més petits que se situen al voltant del ninot central i constitueixen les anomenades escenes, que versen sobre el tema central que ens transmet la falla.

Entre 1920 i 1930 es va desenvolupar el motlle per als ninots de cartó, fet que va provocar que es pogueren construir ninots més grans. Aquesta tècnica ens ha arribat fins al dia de hui, ja que s’empra per a l’elaboració de ninots més xicotets. També aquest motlle permet que puguem fabricar el ninot cada vegada que es necessite.

A partir de 1990 aproximadament es va posar en marxa la tècnica del poliestiré o, com coneguem més popularment, amb suro. Aquest material ha provocat que es crearen ninots encara més grans i més voluminosos perquè és un material molt mal·leable a través del qual es poden aconseguir acabats més perfectes i, com que pesa molt poc, es pot transportar d’una manera més còmoda i facilita molt el seu muntatge. El problema que té aquest material és que, com que pesa poc, necessita que se li afegisca una estructura de fusta per tal que quede ben fixat i es puga treballar millor amb la seua muntura. També s’utilitza espuma per a emplenar per dins els ninots i, per dins, porta una altra estructura de fusta amb ganxos per facilitar la instal·lació de la falla i el seu transport. Per tal de fabricar l’envoltament dels ninots, sobre el suro es realitza la tècnica de l’empaperament i el gotelé i, una volta s’asseca tot, s’escata el ninot. Aquest pas els facilitarà el següent procés: el de la pintura i la decoració.

Avui es combinen tècniques tradicionals d’elaboració amb les més innovadores: el gremi d’artistes fallers compta amb programes informàtics en 3-D per tal de modelar els ninots d’una manera més tècnica i precisa. De fet, per tal de dibuixar l’esbós faller, s’agafa el mateix procediment: hi ha d’artistes fallers que els fan de manera artesanal i altres utilitzen aplicacions web per a perfeccionar el seu dibuix i mostrar-lo, de la millor manera possible, a l’associació fallera.

¿Avui s’empren els mateixos materials per a construir una falla que en el passat?

La resposta a aquesta pregunta en línies generals seria afirmativa, encara que ens topem amb un gran repte: la reducció de la contaminació mediambiental.

Cada vegada hi ha més ajuntaments que, dins de les seues bases, premien als monuments fallers que siguen més respectuosos amb el medi ambient. Així ho exposava, per exemple, l’Ajuntament de València l’any 2021 en el seté criteri de valoració: “l’adequació dels materials amb què es construeix l’obra a la cremada més neta i respectuosa possible amb el medi ambient, que minimitze tant com siga possible l’emissió de gasos contaminants derivats de materials químics de mala combustió. Es valorarà l’ús de materials naturals, tant en la construcció d’estructures i suports com en cobertures, preparacions i acabats pictòrics.”. És a dir, s’aposta per parlar de falles sostenibles, un concepte que el gremi d’artistes fallers està afrontant.

Un dels materials que, segons la societat, contamina més és la utilització del poliestiré, perquè allibera un gas molt contaminant. Per aquest motiu, a partir de les Falles de l’any 2017 l’equip de govern valencià va animar la fundació Inndea per tal d’estudiar nous materials que substituïren els actuals. Aquesta idea ha sigut valorada positivament pels artistes fallers, però alguns d’ells encara es resisteixen a la utilització del suro. José Ramón Espuig, mestre major del Gremi d’Artistes Fallers, està d’acord en anar modificant de manera gradual els percentatges d’ús entre uns materials i altres, així com afirma que “pot ser que d’ací a deu anys es puga fer la falla de l’Ajuntament amb altres materials, però no ara. S’ha de clavar suro o baixar l’altura considerablement”.

De fet, l’any 2017 una enginyera química i emprenedora valenciana, Ana Blasco, va crear un nou material, innovador i ecològic, realitzat a partir de palla d’arròs. Aquesta proposta donaria per finalitzats els problemes dels materials contaminants i acabaria amb el conflicte que es viu en la ciutat per eliminar la palla d’arròs. Ana Blasco tenia com a objectiu presentar aquest projecte al Centre Unesco per tal d’aprovar-lo i guanyar suport.

En conseqüència, aquest projecte ha tingut un gran èxit perquè alguns artistes fallers ja utilitzen palla d’arròs com a material dins dels seus tallers. De fet, des de setembre del 2017, la UPV (Universitat Politècnica de València) compta amb la patent per a la creació d’aquests innovadors ninots fallers. També fan servir polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa. Miguel Sánchez (responsable del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computació) i Xavier Mas-Barberà (Institut de Restauració i Patrimoni), ens expliquen el procés de fabricació d’aquestes matèries primeres: “es tritura la palla fins a obtenir una granulometria menor de tres mil·límetres i es barreja amb els altres components, entre un i cinc minuts”.

De fet, dos dels ninots de la falla de la plaça de l’Ajuntament de València de l’any 2017 estaven elaborats amb pasta de serradures i arròs. Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva, afirma que “la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat és una oportunitat de ser millors encara, de buscar l’excel·lència i eixe és un dels aspectes que està perseguint el projecte d’investigació de la Universitat Politècnica que, en pocs mesos, i amb l’ajuda de l’Ajuntament de València, està donant uns resultats excel·lents. Ara com ara ja han sigut capaços de realitzar impressió en 3D amb pasta d’arròs, amb palla d’arròs i fusta de bassa, amb un sistema molt sostenible, d’una cremada molt neta, que estic convençut que en el futur suposarà una gran ajuda perquè els artistes fallers continuen treballant sense perdre la més mínima creativitat i apostat per un model encara més sostenible de la nostra festa”.

També s’ha posat sobre la taula la utilització d’un altre material sostenible anomenat “suro verd”: l’empresa valenciana Copoví Ramon 3D Indústries, de Rafelguaraf, està comercialitzant en Espanya aquest nou material, d’origen vegetal. Juanjo Copoví, el professional d’aquesta empresa, comenta que “és interessant tenir un substitut perquè avui el preu del poliestiré està molt car i aquesta opció podria tenir un millor preu”. que “ens gastarem 5000 euros en el monument, hem assumit el cost per tractar-se de la xicoteta, però fer tota la gran amb aquest material, almenys per a nosaltres, és inassolible econòmicament perquè en aquests moments aquest material és molt més car que el convencional i es dispararia el preu en molts milers d’euros”.

Les “comissions” verdes

La comissió de Peu de la Creu, del barri de Velluters, s’ha convertit en la primera de la història en realitzar tot el seu monument infantil en un material realitzat a partir dels residus vegetals procedents d’excedents de neteja de jardins, branques o fulles, a pesar que el seu cost duplica el del suro convencional. De fet, Pepe Domínguez, membre de la directiva d’aquesta falla, ho explica: “Hem apostat per aquest material juntament amb el nostre artista Mario Pérez, qui ens ho va oferir, perquè,malgrat que és el doble de car que el suro normal, ens pareix important el fet que, a l’estar confeccionat amb material vegetal reciclat, es redueix sensiblement la petjada de carbó i, en cremar-se, ja no allibera un fum tan negre, sinó que és més blanc i no fa olor de material químic”. També ha afirmat

A conseqüència del fet que l’Ajuntament de València incloguera entre els seus criteris de valoració dels monuments fallers el criteri de respecte de cara al medi ambient, moltes falles han apostat per crear monuments sostenibles i evitar l’ús del suro. Javier Molinero, artífex de la falla infantil de Castielfabib, comenta el següent: “no concebisc altra opció, però el mèrit no és sols meu, la decisió està impulsada per les comissions en les quals treballe. No crec que hi haja cap artista faller que no estiguera encantat de canviar de material sempre que les comissions assumeixen allò que comporta, reducció de volum i complexitat, major exposició a la pluja…”. Molinero opina que, encara que els materials ecològics siguen més costosos i no es puguen fer monuments tan ostentosos com abans, hem de fer un canvi radical i mirar l’opció més respectuosa amb el medi ambient.

Per això, cada vegada més veiem com algunes comissions falleres aposten per crear monuments amb material ecològic i també reciclat. Si anem a veure l’exposició del ninot de València moltes voltes trobem falles que consisteixen en un únic ninot central, fet de material o cartó reciclat, que no és tan voluminós com la resta. Sovint també opten per un tema de denúncia com, per exemple, la contaminació mediambiental o la violència de gènere. Aquests són igual d’importants que la resta pel gran valor simbòlic que ofereixen.

Falles sostenibles i compromeses amb el medi ambient per al 2023

Per conscienciar més sobre aquesta problemàtica al món faller, a partir d’enguany els casals hauran de registrar la seua petjada de carboni, regulant així l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en actes fallers, com és el de la cremada. En SoluciónCO2zero, un assessor mediambiental en Espanya i situat a Paterna, s’ha establit un protocol per regular la petjada de carboni i reduir el gasos contaminants de l’activitat fallera: aquest protocol consisteix en el fet que es calcula la petjada de CO2, es proposen solucions per a reduir-la i s’apliquen. D’aquesta manera, si s’han seguit correctament tots els passos, s’obté el corresponent segell acreditatiu.

Així mateix, les Falles 2023 tindran un nou premi a la sostenibilitat, on es valorarà la temàtica relacionada amb el canvi climàtic, o la substitució del poliestiré per palla d’arròs. També es valorarà la reducció de la petjada de carboni, acreditada mitjançant segells del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), l’organització d’activitats de divulgació i conscienciació sobre sostenibilitat i el suport de la comissió fallera a la Missió Climàtica València 2030.

En conclusió, a través d’aquest article hem pogut comprovar com ha evolucionat a través dels últims anys el muntatge dels nostres monuments fallers i, sobretot, el canvi dels materials que ara esdevenen més ecològics i sostenibles. Però hem de tenir en clar que aquest canvi no acaba ací i que encara hi ha un camí llarg per recórrer: aquest camí a voltes pot tenir pedres que haurem d’afrontar, però l’objectiu no ha de canviar: hem d’aconseguir reduir al mínim els efectes del canvi climàtic i aconseguir que les nostres festes falleres siguen com més sostenibles millor.