AMOR PER LA FESTA

from Falla Quint-Pizarro 2023

Himne regional

Una falla de José Francisco Gómez Fonseca

Tots aquells que som fallers i vivim el món de les falles sabem el que és lluitar i bregar sense descans per aconseguir el nostre objectiu, per arribar a la màxima satisfacció de comissions i artistes.

Sonen campanes al vol, que ressone en tota Mislata, perquè la falla Quint-Pizarro està d’Aniversari, compleix 50 anys i un darrere l’altre, sense perdre la il·lusió, arriben a la seua cita amb el foc purificador de Sant Josep. El cel del nostre barri s’il·lumina en esclatar les alegres carcasses de colors i els forts trons que donen festa en qualsevol moment de l’any, però sobretot en els dies principals de la nostra festa fallera.

És el moment de tirar la vista arrere i recordar el naixement de la nostra falla representada per un xiquet de bolquers al costat dels seus pares amb el vestit regional, un preciós espolí que embelleix a la nostra primera fallera major i al costat d’ella, el primer president vestit de saragüells, estrenant un nou jupetí perquè l’ocasió ho mereix.

Als peus de l’escalinata, el seu padrí, que fa referència a totes i cadascuna de les persones que han sigut falleres de la nostra comissió, i com no, als fallers d’honor també perquè amb el suport econòmic de tots junts has aconseguit que la xiqueta que es veu ací, en l’estampa central, hui dia tinga ja 50 anys.

Però un dia tan festiu com hui no es pot celebrar sense música, sobretot la tradicional, la que ix d’instruments com la dolçaina i el tabal perquè ells creen les melodies que a tots ens ompli d’alegria.

Igual que la música, a nosaltres, els fallers ens agrada celebrar qualsevol acte acompanyant-lo de la pirotècnia perquè el so i l’olor de pólvora ens fa recordar que la nostra festa és diferent i tot el celebrem amb soroll i alegria.

En aquests cinquanta anys la nostra comissió infantil també està d’enhorabona perquè som l’espill on ells se miren, i molts d’ells després de ser fallers infantils decideixen continuar passant a agafar responsabilitats dins de la comissió major.

Amb tots aquests condicionants a la festa del nostre cinquanta aniversari al jardí del Túria, el nostre jardí, no pot faltar ningú: floristes, pirotècnics, indumentaristes, músics, artistes… i com no, ni fallers ni falleres que han sigut part de la nostra falla.

Ara ja podem dir a València sencera que estem d’ANIVERSARI.

El quint des d’un espill. Com ens veuen des de fora?

Cinquanta anys al carrer fent festa no són pocs. Com tampoc són pocs les activitats i accions realitzades per la nostra comissió any rere any. En aquest cas, em volgut convidar a gent del mon de les falles a donar la seua impressió o vivencia al voltant de la Falla Barri Quint Pizarro.

Són nits de festa, d’activitat o de vivències. Més de 500 fallers i una continua activitat que ens fa a arribar no a soles a les famílies falleres, sino als amics i veïns, que d’una forma o altra, ens coneixen i són sabedors del nostre tarannà.

A Mislata, a València i a molts municipis de la Comunitat on es cel·lebren les falles, es pot dir que sempre hi haurà una persona que conega o sàpiga d’algú que és faller. I bé, més que faller, que siga de la Falla del Quint.

És per això que convidem a amics del món faller a donarnos lliurement la seua impressió de de les seues vivències i la percepció i valor que tenen de la Falla del Barri del Quint de portes cap a fora.

Des del meu balcó

No us puc parlar dels meus 35 anys de falles viscudes sense parlarvos del balcó de la meua iaia. La “abuela” vivia en un entresol d’una finca realment vella en el barri de Velluters a València. En esta casa humil hi havia uns pocs metres quadrats en els quals es concentren part dels meus millors records de la infància. Eixe entresol tenia un balcó, a poc més d’un metre i mig del sòl, del sòl de la plaça del Pilar. Vaig créixer en eixe balcó, envoltada dels meus, gaudint de les cremàs de la Falla Plaza del Pilar. Esta xicoteta llotja és el lloc al qual torna la meua ment cada vegada que he d’escriure de falles.

La resta de l’any, el barri del Quint marcava la meua rutina, i els seus carrers els meus dies. Des del meu balcó, a uns metres del sòl de la Plaça del País Valencià, a més de l’agenda marcada per la Moreria, vaig poder ser testimoni de la vida que es crea en una falla com la vostra. Fins a l’altra part del parc arribava el lío i el soroll dels esdeveniments, l’energia de la il·lusió d’omplir els carrers de vida. M’heu fet espectadora de les vostres il·lusions, de les vostres alegries. Us hem vist créixer, sense perdre l’essència amb la qual aconseguiu impregnar un barri tan únic com és El Quint.

Des del meu balcó he sigut testimoni de la força de l’esforç de continuar barallant any rere any (i ja van 50!) per oferir el millor de nosaltres mateixos als nostres barris, a la nostra festa. Estigueu molt orgullosos de la vostra trajectòria, no sols arriveu als balcons de l’altre costat del parc, arribeu al cor de tot el món faller de març aquell 2020. Però nosaltres, els que tenim la festa josefina tatuada en la pell, sabem el que és viure el batec del foc.

Tinc amics en les falles de Mislata, diria que bastants, i quan parlem de falles es nota que la realitat és bastant diferent.El que hem de saber els fallers és esprémer les emocions, sociabilitzar, créixer com a grup humà davant totes aquestes situacions. Quan hi haja un problema junts tirar del carro. Solucionar problemes al final és el més gratificant per a un grup i el que forja l’orgull de pertinença. Tots tenim els nostres escuts diferents però estem units per alguna cosa més, per la flama de les falles. Tot faller sent dins aqueixa bestiola que li espenta a oferir el màxim a la seua comissió, a sumar al grup, a ajudar-lo a créixer. Aqueix és el sentiment comú de tot el nostre col·lectiu.

El bonic de ser faller és que no entén de professions, de classes socials o condicions. Tots anem al casal per a sumar quan passem de la porta. Quan es compleix un aniversari com en aquest cas el de la Falla El Quint no se celebra arribar a una xifra sinó tota la suma d’esforços de persones que per un sentiment i amb el seu esforç altruista han portat a un grup anomenat falla al mig segle de vida. Continueu sentint-la ja que és la recepta per a complir molts més.

Si he de triar diverses paraules em quede amb aquestes: germanor, implicació, família, diversió i tradició. Crec que amb elles es pot sintetitzar la vostra essència.

Germanor. Aquella que ens apropa, que acurta la distància entre Mont de Pietat i el Quint. Quantes vegades he sentit parlar de la vostra comissió? De la il·lusió d’una falla que posa en marxa el seu motor l’1 de gener fins al 31 de desembre.

Implicació. La de tots, la de la meua amiga que des que va entrar en el cens del Quint va saber que havia trobat el seu lloc. Ella, que somiava des de lluny amb formar part d’aquest engranatge i ara és una més, una dels vostres.

Família. El Quint és una falla de barri, pròxima i acollidora, amb gent treballadora, lluitadora, que dóna el millor de si. El Quint és humanitat, comissió, és família.

Diversió i tradició. Juntes, de la mà, com vosaltres, com nosaltres. Acurtem distàncies i celebrem els èxits. Feu 50 anys. 50 anys donant guerra, trepitjant forta i deixant empremta, en el barri i en els cors de tots els que hem tingut la sort de conèixer-vos. Fallers i falleres del Quint, estigueu orgullosos perquè vau fer, feu i fareu història. Enhorabona.

Fa poc més d’un mes em van demanar aquest article en el qual esperaven que explicara el que és ser faller. Crec que mai m’havien fet una pregunta tan difícil de respondre… què és ser faller?

És cert que són molts els factors comuns però cada comissió té les seues particularitats. No sóc un erudit per a explicar a fallers el que significa ser faller. Cadascun hem de mirar dins de nosaltres i pensar que ens fa continuar pertanyent a una comissió.

Els que llegiu aquest article sabeu millor que jo el que significa ser faller de la Falla El Quint. Sabeu el que la falla necessita de vosaltres i el que aporteu. Ja que tinc aques espai en el vostre llibret si que hi ha una cosa que us puc comptar i no coneixereu perquè sí, jo sóc faller del centre. Als peus de Santa Catalina planta la meua falla i ser faller d’allí suposa coses diferents a ser faller de Mislata, ni millors ni pitjors. No sóc més faller que ningú per això, ni molt menys, però crec que és una bona excusa per a obrir-vos a la realitat d’altres comissions.

Faller de la comissió Plaça Lope de Vega

Hui m’he assegut enfront d’aquest paper en blanc, he tancat els ulls i he murmurat una paraula: “falles”. Pot ser que em falte tinta per a explicar què significa. És una sensació, un sentiment. Les meues venes tenen sang fallera i la meua infància fa olor de pólvora. Les falles formen part de mi, del que sóc. Abans si més no de fer un pas, ja lluïa l’emblema de la meua comissió, brodat a l’altura del pit, i ací s’ha quedat any rere any, ancorat a mi i sumant il·lusió, la mateixa que bombolleja per dins quan febrer cau del calendari i arriba el protagonista de l’any: març.

Hi ha els qui diuen que és una festa com una altra qualsevol, que no puguen comprendre el que va significar dir-li adeu a les portes

Fallera de la comissió Mont de Pietat (Xirivella)