5 minute read
ÍNDEX
1. PROCÉS D’ELABORACIÓ DELS NINOTS
2. MAPA DE LES FALLES DE CULLERA
Advertisement
3. MONUMENTS I NINOTS INDULTATS GUANYADORS - MAQUETA A ESCALA REDUÏDA
4. CARTELLS ANUNCIADORS
- QUÈ ÉS I COM S’ESCULL UN CARTELL ANUNCIADOR?
5. INDUMENTÀRIA
6. PIROTÈCNIA
El poble de Cullera és un punt clau en la geografia fallera, és un dels municipis amb més moviment faller, tant en l’àmbit cultural com en la participació en diferents esdeveniments.
La Falla Raval de Sant Agustí amb motiu del seu 50 aniversari ha realitzat aquesta guia i audioguia, esperant que el museu faller de Cullera puga continuar oferint al públic una experiència completa i dinàmica.
Gràcies a la gran quantitat de turisme que presenta la localitat i l’interés per la festa fallera, el museu va ser nomenat com a segon museu faller més visitat de tota la província. Un dels seus punts forts és la fusió de la tradició i les noves tecnologies, aquesta guia i audioguia ajuda al museu a continuar sent pioner i visitat.
La present guia recull l’explicació de cada xicotet detall que com- pon el museu amb la finalitat de proporcionar un fil conductor de la visita, acompanyada de la seua corresponent audioguia, traduïda en quatre idiomes, per a ser escoltada des dels dispositius mòbils particulars. La guia ajuda al visitant a enfonsar-se en el sentiment i les tradicions que uneixen a milers de valencians.
Per poder gaudir tant de la guia com de l’audioguia el visitant només ha de situar-se al lloc del mapa on es trobe i llegir o polsar el número que correspon.
L’edifici on es troba el Museu Faller de Cullera és “la Casa de l’Ensenyança”, una de les escoles públiques més antigues d’Espanya, construïda en 1793 durant el regnat de Carles IV.
La festa de les Falles té com a element principal el foc; de fet, la paraula “falla” prové del llatí “facula”, que significa antorxa. Totes les festes que tenen el foc com a protagonista es poden relacionar amb els rituals solars. Des de temps immemorables, en molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica se celebra l’arribada dels equinoccis i solsticis (és a dir, l’entrada de les estacions de l’any) encenent fogueres. Aquestes manifestacions en alguns casos han sigut heretades de pobles antics i vinculades a cerimònies solars i rituals de purificació.
L’Església catòlica va decidir absorbir-les i dedicar-les als sants; d’aquesta manera, les fogueres del solstici d’estiu es van relacionar amb Sant Joan i les de l’equinocci de primavera, a Sant Josep.
Una de les explicacions de l’origen de les Falles es vincula amb Sant Josep i el gremi de la fusteria. Les vespres del dia del seu patró, els fusters aprofitaven per a fer neteja en el taller i treien al carrer les restes inservibles de fusta, que eren amuntegats de manera artística. Des d’aquell moment, cada any els veïns per barri comencen a traure també andròmines velles que tenen per casa, formant ninots amb robes velles. Aquesta tradició es va estenent i augmentant fins a agafar el caràcter satíric i burlesc actual.
D’aquesta tradició naix a València una professió única en el món, la d’artista faller. Un artista faller modela figures des d’una base de fusta, suro i polièster, creant obres d’art que combinen arquitectura, escultura, pintura i enginy.
Al Museu Faller pots veure i entendre millor les diferents parts que conformen les festes falleres, començant pel disseny i modelatge dels monuments, continuant amb la indumentària, les mascletades, així com escoltar les típiques albades i moltes coses més.
Una de les escoles públiques més antigues d’Espanya, construïda en 1793 durant el regnat de Carles IV.
1. PROCÉS D’ELABORACIÓ DELS NINOTS
Un d’aquests dos ninots et permet veure de prop les diferents fases que l’artista faller du a terme per a l’elaboració d’aquest, des que es construeix l’esquelet de fusta i es modela amb suro fins que se li dona la pinzellada final.
Al llarg de l’exposició pots observar com el pas dels anys ha fet que les tècniques i els materials, així com els dissenys, vagen can- viant i evolucionant cap a estils més moderns i innovadors.
El treball de l’artista faller cada vegada té més repercussió i importància; tant és així que compten amb ells per a l’elaboració de decorats, com puga ser el “photocall” situat a continuació dels ninots. Pots immortalitzar la visita amb una fotografia.
El gran mapa de la localitat serveix per a senyalitzar la ubicació de les diferents comissions que conformen l’agrupació de les falles de Cullera. El nom de les comissions fan referència a carrers, places, barris o zones del poble.
La pantalla interactiva et permetrà viatjar a través del temps, fent un repàs de la història gràfica dels monuments guanyadors, ja siguen grans com infantils, de Cullera des de principis del segle XX. També pots accedir al registre fotogràfic dels ninots que han estat indultats del foc durant la història de les falles del municipi. Dedica una estona de la teua visita per a endinsar-te, junt amb cada monument i ninot, en la història i observar l’evolució del modelatge i acabat d’aquestes obres d’art que han engalanat els carrers del poble en les últimes dècades.
Maqueta
Enfront del mapa del municipi on s’ubiquen totes les comissions, es troba una maqueta cedida pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València i que té per nom «Bufes de pato», obra de l’artista Ramón Espinosa Aguilar, que va ser plantada en 1992 a la falla Lluis Oliag Mariòla-Granada de València.
Una maqueta és una reproducció del monument fet a escala amb una mida reduïda, d’aquesta manera ens fem una idea de com serà plantat al carrer.
4. CARTELLS ANUNCIADORS
Els cartells penjats en aquesta zona del museu van servir per a anunciar la festa de les Falles de cada any en la nostra localitat.
Què és i com s’escull un cartell anunciador?
Un cartell de Falles és una composició artística realitzada amb diverses tècniques i que té com a finalitat anunciar la festa de les Falles de cada any. La Junta Local Fallera de Cullera és l’encarregada de triar el cartell mitjançant un concurs on els participants s’ajusten a les normes imposades per l’organització. El primer cartell de Falles que guarda la nostra població data del 1988.
De camí al següent punt pots admirar diferents ninots indultats, és a dir, que van ser salvats de les flames en ser escollits guanyadors del concurs de ninots indultats que es du a terme les setmanes prèvies als dies de Falles.
A més, trobem un homenatge al ninot indultat de València de l’any 1996 que du per nom «Espantall» i que va ser portat a cap per l’artista cullerenc José Lafarga i Palomares.
5. INDUMENTÀRIA
En època de falles i en alguns dies assenyalats els valencians i valencianes llueixen pel carrer els seus elaborats vestits regionals, considerats com els més cars del món per les luxoses peces que el componen. Aquesta vestimenta típica va nàixer en el segle XVI com a indumentària de les llauradores que copiaven elements de la cort.
Entre les variants del vestit de valenciana es troben el vestit més afrancesat, el del segle XVIII; el denominat de farolet va sorgir al segle XIX i és nomenat d’aquesta manera per les seues mànegues amb forma de fanal. El vestit de valenciana és molt complet; alguns dels elements que l’integren són les sinagües, la falda i la sobre falda, les calces, el davantal, la camisa, el cosset, el gipó, la mantellina i el mocador de pit.
El vestit de saragüells és la vestimenta tradicional masculina i inclou un calçó confeccionat amb llenç per als dies de treball i cobert amb un segon calçó de llana o seda per als dies festius. D’altra banda, el vestit de torrentí està caracteritzat per un pantaló cenyit a la cama i un jupetí. El cap va cobert per un mocador o una còfia i es pot complementar amb diferents tipus de barrets.
D’entre totes les valencianes destaca la figura de la Fallera Major, elegida per representar la festa de les Falles i ser la regina de València durant tot un any. En aquest cas, Marina Civera Moreno, Fallera Major de València en 2019 nascuda en Cullera, ha cedit a aquest Museu Faller el vestit que va lluir durant la mascletada del 8 de març del seu regnat.
En la pantalla que es troba enfront de la indumentària es poden veure els passos a seguir per a pentinar-se i vestir-se de valenciana.