Llibret Ribesan 2016

Enguany hem decidit tornar a l’origen. Els començaments de la comissió, els materials primigenis, el sentiment popular i, fins i tot, l’origen d’aquesta publicació. Llibret de la Falla dels carrers Ripalda– Beneficència– Sant Ramon. Març de l’any 2016

tornar a l’ origen / Ripalda–Beneficència–Sant Ramon

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, Premi Climent Mata, què s’ inclou en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info/) El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ ús del valencià.

El llibret, eixe suport textual del monument faller, viu una època d’explosió i consolidació. En plena bambolla llibretera, hem aprofitat la temàtica de la publicació per a reivindicar els primers llibrets. Baix el paraigua de «tornar a l’origen», recuperem, encara que transformat, el format original de l’explicació de la falla. Agafa el pòster-explicació de la falla i encola‑ho sobre els murs dels carrers del barri.

«Des que es van alçar les falles amb ninots inclosos, se suposa allà pel segle XVIII, ja s’acompanyaven d’unes desenes de versos manuscrits que s’apegaven per les parets pròximes a la falla o en la base de la mateixa. Desconeixem la grandària d’aquests cartells però devia ser a gust dels animosos fallers. La lògica ens permet aventurar que serien prou grans per a ser llegits sense dificultat, aproximadament com les actuals cartel·les que es col·loquen en el monument faller. Així l’espectador podia veure amb claredat quin era el tema o les persones criticades, encara que en alguns casos no es necessitava major explicació, ja que l’escena representada era evident. A mitjan segle XIX, [...] s’imprimia un sol full plegat i reduït a uns 15x10,5cm aproximadament. La grandària d’aquests impresos variava en funció de la impremta i la disponibilitat d’un paper determinat. Es deia que eren restes de paper sobrant i, per això es van veure impresos de diferents colors: blau, verd, blanc, rosat, marró… quasi mai en blanc» Solaz, R. (2014). «La grandària del llibret. Del full a la caixa» en Estudiant la Festa Fallera. El Llibret: La falla de paper. Cullera. A.C. Falla el Canet, p. 78

CRÈDITS Edita Falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon Coordinació Alejandro Lagarda Pérez Disseny de l’ edició Retales Estudio Creativo [Jose Francisco Carsí Navarro Roberto Heredia del Rey] Fotografia Alejandro Lagarda, Roberto Heredia, Víctor Valero, Giovanni Nardin, César González, Falla Ribesan Col·laboradors Falla Ribesan, Alejandro Lagarda, Iván Esbrí, Marc Martell, Giovanni Nardin, Jose Francisco Carsí, Jesús Peris, Javier Mozas, Julia Navarro, Juan Carlos Royal, Carlos Capella Assesoria lingüística Alejandro Lagarda Pérez, Josep Lluís Marín García Impressió La Imprenta Paper Pòster Pop’Set verde suave 80gr Portada Paper Kraft 300 gr Interior Torras Natural 90 gr Tipografies utilitzades Akkurat Depòsit Legal V - 3711 - 2012 La comissió no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles. Tot el contingut que apareix en aquesta publicació és una obra la propietat intel·lectual de la qual pertany als seus autors i està protegida pels drets de © copyright i propietat intel·lectual.

INDEX Pròleg

L’ origen dels llibrets Jose Francisco Carsí

Articles

L’ Àngel de la història Jesús Peris

Monogràfics

Projectes 2016

Comissió

1874, any primer de l’ era fallera de Ribesan Javier Mozas

Paradoxes de la vida Juan Carlos Royal

Imagina la teua falla ideal Julia Navarro

Tornar a l’ origen Carlos Capella

L’ origen del teatre a Ribesan Falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon

Marc Martell. Back to The Carton Age Iván Esbrí

Giovanni Nardin. El poder de la individualitat Alejandro Lagarda

Falla Infantil Marc Martell

Falla Gran Giovanni Nardin

Exercici 2016

L’ Àngel de la història Jesús Peris Llorca

L’ àngel de la història, per a Walter Benjamin, mirava amb la boca oberta el passat com una enorme runa. Malgrat que volguera recomposar el desastre, no podia, i l’ huracà anomenat progrés l’ arrossegava d’ esquenes com una força cega sempre cap endavant. L’ àngel, però, com un xiquet mirant per la finestreta de darrere d’un cotxe, o com viatgers d’un tren que han hagut d’acontentar-se amb els seients que miren en el sentit oposat al del viatge, no pot veure cap on va, només el que queda darrere, runa sobre runa, cendra sobre cendra, com una sostinguda catàstrofe, com el resultat magnífic d’un únic acte de destrucció. Així, els fallers, en mirar arrere, en mirar les fotos de les falles del passat sabem que d’elles només roman la cendra, les imatges fugisseres del record. Totes les falles de la història no són més que cendra, més que un enorme muntó de cendra, irrecuperables volums i solideses i textures, com irrecuperables nosaltres mateixos vivint les falles pretèrites, com irrecuperables -eixes sí víctimes de la catàstrofe causada pel poder depredador- les cases enderrocades al carrer Beneficència: intangibles com 8

tornar a l’orígen

el record del nostre vell casal, que de vegades creiem veure com un fantasma al solar que ocupa el seu lloc, com els seus racons, com la seua secretaria, com l’ antic escenari, com nosaltres mateixos en ell, com jo mateix entrant per primera vegada per apuntar-me a la falla un dia irrecuperable, lluminós i ple de futur de l’ any mil nou-cents noranta nou. Perquè les falles continuen, i encara que volem aferrar-se a la il·lusió del retorn, avancem d’esquenes cap a un futur incògnit. Les falles tancades del passat: plantades, festejades, cremades. Les falles obertes cap a allò desconegut, com nosaltres mateixos, caminant d’esquenes cap a l’ abisme sense saber mai quina és la distància que ens separa, quanta la solidesa dels edificis reals i simbòlics que habitem. I aleshores arriba Marc Martell i fa l’ impossible: tornar a la vida les seues (nostres) falles del passat. Tretze anys al record... Tretze anys de cendres retornant de les cendres. I aleshores, tornen i són. I no. Com nosaltres tornem cada març i mai som els mateixos, com la nostra comissió fallera, com la nostra ciutat, com en realitat les falles

en el seu conjunt: semblen ser iguals i malgrat tot mai són les mateixes. Com les aigües d’un riu, com la composició de cada ona de la Mediterrània, com la interpretació en directe d’una peça musical, com la infinita complexitat de cada minut de silenci, com un poema recitat per una mateixa veu en moments diferents de la vida. I tornaran a la plaça. I gaudirem recordant. I serem mirant (mirant-nos) cap arrere, com deia Benjamin que fa l’ Àngel de la Història. I una altra vegada semblara detindre’s el temps. Però serà una il·lusió. El 19 de març els simulacres reinterpretats, sorgits com fantasmes entre les seues pròpies cendres ardiran per primera vegada que serà simbòlicament la segona. I tornarem a sentir l’ huracà empenyent-nos, avançant d’esquenes, acumulant records, buscant sentits i continuïtat entre les cendres. Els fallers som un poc sempre com eixe àngel. La nostra manera d’avançar és mirar arrere. I la nostra lucidesa és saber que tot devindrà cendra, que tot porta al seu interior la cendra que serà. Com nosaltres mateixos. I aleshores gaudim del moment il·lusori i tan real de la presència. I som el record d’eixes cendres. I som, encara som. La millor falla. Nosaltres. I l’ eco de les veus que la nomenaren. I la nomenaran. Ripalda–Beneficència–Sant Ramon, aleshores, ara, ocupant una ampla extensió de passat. Eixa cendra som: d’eixa cendra es pasten el records i la identitat. Eixa cendra som. I part d’eixa cendra serem, perquè altres ens miren. Part d’eixa runa a l’altra banda de l’huracà del temps. I en eixa cendra serem part d’eixa continuitat, d’eixa gent futura, d’eixos xiquets de hui, adults inexorables que

ens miraran, i ballaran mirant‑nos, i seran comunitat perquè ens miren. Fins el darrer moment: fins el centímetre abans de l’ abisme definitiu que els engolirà a ells també, i ser nosaltres aleshores només extensió pura de temps per als altres que ens miren, estrat inferior de la densitat del temps. Ser per haver sigut. Ser cendra. Ser drecera que es deixa arrere. Però ser així. I romandre al fons de l’ horitzó de la història dels altres.

tornar a l’orígen

1874, any primer de l’era fallera de Ribesan Javier Mozas

Les falles al segle XIX eren encara un festeig dins de la festa de Sant Josep que amb nocturnitat es plantaven en la matinada del dia 17 al 18 i es cremaven en caure la nit eixe mateix dia. Els actes que es celebraven prèviament eren l’arreplegà, tant de diners pels majors com de trastos vells pels xiquets, i ja el dia 18 la despertà amb tabal i dolçaina (diana), un passacarrer (passeig), concerts amb bandes de música contractades que amenitzaven la vesprada i un castell de focs previ a la cremà. Al voltant d’una desena de falles es plantaven als carrers de la nostra ciutat i encara es mantenia en molts cantons de carrers i places l’antiga costum de cremar fogueres. Una falla —també denominat Cadafal i Monument—, generalment tenia una base quadrada d’uns dos metres d’alçària amb bastidors pintats amb dibuixos al·lusius al tema tractat. Sobre ella, es composava una escena amb dos, tres, quatre... ninots 10

tornar a l’orígen

amb moviment, d’estructura interna de fusta i palla, vestits amb roba i les cares i mans de cera. Els temes tractats eren inicialment sobre algun assumpte extra matrimonial o relacions matrimonials «antinaturals» —diferències d’edat entre l’home i la dona—, traslladant al jurat popular el que feia la Inquisició. Els fallers —ara comissions formals— eren normalment un grup d’uns 10 amics, tots veïns dels carrers i places on es plantava la corresponent falla. Tant les dones com els xiquets s’incorporaran a la festa a partir de la dècada dels trenta del segle XX, ja que les Falles, a l’igual que altres festes de la ciutat, eren masclistes. — 1874 no va ser un any com els demés. Veníem d’una etapa en que les falles havien començat a créixer en nombre de grups de veïns que plantaven falla, però degut a la Guerra Carlista (1872-1876), l’ambient estava prou tens i les ganes de

festa provocaren un descens en quantitat de falles, accentuat en anys successius. Eixe any, a part de les falles que es plantarien i ja tenien certa tradició com les dels carrers de Carabasses, Dalt, Repés, i Rumbau, i la plaça de l’Arbre, la resta s’incorporaren eixe any per primera vegada a la festa: carrers del Peu de la Creu, Sant Vicent (front al convent de Sant Gregori), i les places de la Comunió de Sant Joan, Escoles Pies i la nostra, la de la plaça Ripalda. 1 Desconeixem el nom dels primers fallers que plantaren falla en 1874 en eixa placeta de Ripalda perquè no ens ha arribat la documentació oficial presentada en l’ajuntament. Així com tampoc ens ha arribat el llibret. El que no significa que no existira. La falla tractava el tema de la Guerra Carlista, amb un pastel on posava «Chelva» i uns quants ninots que representaven a carlistes. Es referia al fet que en Chelva hi hagué una segona seu carlista depenent de Pascual Cucala, que era dirigida per José Santés, el qual, amb el seu batalló, conqueriren la ciutat de Cuenca.

[1] En l’actualitat, encara mantenen la tradició fallera cinc: plaça de l’Arbre, i els carrers Carabasses-En Gall, Peu de la Creu-En Joan de Vila-rasa, Dalt-Sant tomeu i Ripalda– Beneficència–Sant Ramon.

tornar a l’orígen

Paradoxes de la vida Juan Carlos Royal

Paradoxes de la vida, fa quaranta anys vaig ser president infantil per primera vegada, i tirant la vista enrere a aquells anys em vénen moltes imatges al meu cap, una vegada obert el pot de les essències. Un no pot para de tornar a recordar‑les... però i viure-les? No, no podem tornar a viure aquells anys, on vestíem de faller amb pantalons negres i jaqueta del mateix color, camisa blanca i la «chorrera» amb botons daurats i un diamant d’imitació incrustat, faixí morat per a vocals, blau per als directius i roig per al màxim representant, el president. I en tots ells l’escut de la comissió. Recorde que en aquella època s’estilava portar banda de tambors i cornetes, els fallers se sentien que anaven en marxa militar encara que tingueren diversitat en els temes musicals, a més de la quantitat d’hores d’assajos i sens dubte per a la comissió millor que millor que anaren fallers així eren diners que s’estalviaven. Recorde el dia de la plantà, el dia que més ràpid ens alçàvem de tot l’any, ho comparava com si fóra el dia de reis, per a veure si era igual com el disseny que 12

tornar a l’orígen

hi havia en el llibret, amb la decepció de veure que no era igual però sí semblant. L’ ofrena aleshores també es feia en dos dies, el 17 tots els infantils i el dia 18 tots els majors, quin cacau es muntava tots els anys aturant-nos hores i hores. Era el pitjor dia de les falles, eixies prompte i tornaves a l’hora de sopar. No puc oblidar les llums que il·luminaven els nostres carrers, amb bombetes convencionals de tota la vida, pintades en color per a donar-li color al disseny amb dos arcs que il·luminaven el carrer que semblava de dia. Eren dies on tot estava permès, estar a soles en el carrer sense que els teus pares estigueren damunt de tu, jugar en l’arena que s’utilitzava per a plantar el monument i omplir amb ella tota la roba, fer els castells i ficar-los els petards de color verd i veure com es destruïen, escampar l’arena per tot el carrer amb la renyina dels majors que els tocava agranar tots els dies. Veure el teu carrer tallat al tràfic, sense autobusos cap tipus de vehicle, solament persones pel carrer. Les mascletades no eren iguals a les d’ara, ens solíem posar sota les balconades

i bé en el centre de la plaça de l’ajuntament, per por de les rebentades dels cristalls i la caiguda de les canyes. Les falles fetes de cartó, evidentment cada artista tenia un estil diferent, quant més valia la falla menys elements tènies repetits d’anys anteriors: l’indi amb la boca oberta, l’home tapant-se les seues parts nu, el pitxer de flors de figura central... i el rellotge? Com no el cavall a dues potes alçant-se, o la ballarina… Són tantes i tantes figures que any rere any les veies en diferents falles, i més si era del mateix artista corries el risc de tindre una còpia en una altra secció. Com he citat anteriorment, falles fetes de cartó, on hui dia no veiem cap amb aquest tipus de característica, el suro, una forma de negoci on l’artista dissenya, modela, amb més facilitat, amb un acabat més fi i més ràpid de confeccionar i amb una terminació que, a la vista, és perfecta. Tot molt bonic per al faller i fins i tot per al visitant que ix meravellat de com els artistes fallers construeixen aquest tipus de monuments quedant-se amb la boca oberta. Tot meravellós, magistral, però no és «oro todo lo que reluce». El suro, element principal de la figura, és un producte tòxic, ja no solament per al medi ambient sinó per a l’artista. Enguany estic molt orgullós de la meua comissió, l’any passat vam donar el primer pas cap a una falla totalment sostenible amb el medi ambient i tornem amb més força apostant per un projecte amb arguments suficient per a ser la més sostenible de totes les comissions. Convèncer als artistes i involucrar-los en aquest projecte diu molt de com són ells, la utilització de materials naturals sense usar eixe material anomenat suro,

treballar com fa quaranta anys, modelant a mà les figures, raspar cadascuna d’elles és un repte per a ells de veure’s realitzats amb aquest tipus de projectes. Sabem que l’acabat no serà igual que una falla de suro, però si sabem una cosa, gaudirem d’una gran cremà, com va ser antany, que els nostres xicotets no han conegut mai i enguany gràcies a ells ho podran apreciar. I recordarem aquest any com l’any de la sostenibilitat, del cartó, del fum més net i no perjudicial i a mi, fer-me recordar com eren les falles fa 40 anys.

tornar a l’orígen

«Imagina la teua falla ideal» © Les Comissions Falleres, gestores del mecenatge democràtic sostenible. Julia Navarro

L’any passat, el dia 18 de març, mentre prenia un esmorzar de sèpia i Martini, recolzada sobre la barra del meu casal, estava llegint el periòdic. Es tractava d’un suplement especial de falles publicat en un mitjà de comunicació local. En passar fulla, vaig veure a tota pàgina, a la dreta, un anunci que deia: «Per fi, fem fora les comissions». Em vaig quedar bocabadada. Perquè no m’havia adonat que es tractava d’una publicitat de la 14

tornar a l’orígen

banca, i pensava que es referia a les comissions falleres. Aquesta confusió va fer riure a les persones que tenia al costat, però a mi, que he treballat en mitjans de comunicació ficant publicitat res innocent a tota pàgina, en va donar que pensar. Vaig pensar que es tractava d’un missatge en clau del lobby econòmic, fart de que l’associacionisme valencià faller, és a dir el poble pla, tinga el poder sobre una festa que

ells entenen únicament en termes de rendibilitat, i que va sent hora que les comissions, fotre’n el camp. Una idea que paradoxalment, també les ments més alliberadores i progressistes dins de la festa, subscriuen. Quina paradoxa. Estan les comissions en perill d’extinció? Estan amenaçades? O són una amenaça? Així que em vaig fer la següent pregunta: Quin és el paper de les Comissions Falleres en el paradigma del S.XXI?

Què entenem per «paradigma»? Estem immersos en un profund canvi de paradigma, una nova cognició social compartida que afecta a la forma d’entendre i estructurar la realitat que ens envolta. En aquest segle XXI entrant, tenim ja suficient perspectiva històrica per a distingir entre un paradigma primigeni, humanista, anterior al S.XX, que ha evolucionat durant el S.XX cap al model actual que coneixem, insostenible i oposat a l’original. Les comissions tenim ara la missió de ser pioneres en la conformació d’un canvi de paradigma, un model evolucionat, basat en la sostenibilitat. Abans del S.XX les falles, o les seues predecessores, succeeixen com un fenomen antropològic espontani. La demarcació és un eix vertebrador natural entre el territori i els seus habitants, es produeix un associacionisme basat en la proximitat territorial i la meta comuna: la renovació espiritual a través de la renovació material, desfer-se de l’excedent, celebrar la victòria sobre la mort, situar-se en conjunció amb la naturalesa, celebrar la vinguda de la primavera. Aquest paradigma horitzontal

es fonamenta sobre la base d’un Ritual humà pagá, d’ordre matriarcal. En el S.XX es produeix una creixent instrumentalització institucional del «Ritual Humà», la demarcació comença a funcionar com a eix vertebrador artificial, com a aglutinant d’afinitats electives. Els processos de gentrificació exilien als habitants dels nuclis tradicionals substituint-los per habitants deshabituats a la festa. Les comissions, regulades i normalitzades comencen a comportar-se com a aparells ideològics al servei de l’estat reproduint dinàmiques religioses, militars i d’organització social basades en la distinció de classe, ètnia i gènere. Ja no es crema l’excedent, sinó que el que ha de cremar-se es veu obligat a respondre a les nocions de bellesa estètica, un col·lectiu autoritzat fabrica allò que ha de ser cremat pel poble i un col·lectiu «expert» ho autoritza com estèticament apropiat i ho premia, o ho reprova. Es produeix, a més, el fenomen de la falla aparador: comissions i monuments que naixen com a reclam comercials per a atraure públic a nous barris o com agents de distinció social, aglutinants de les classes altes. Les costoses fogueres estètiques possibiliten l’acceptació social compartida de que existeixen falles bones, dolentes, horroroses i especials. El bell amuntegament de material excedent que permet la renovació espiritual, ha deixat de ser acceptable, recognoscible, una falsa noció de tradició fixa i naturalitza el gust pel fast i la espectacularització de la festa. Al llarg del segle XX, el ritual humà va sent substituït imperceptiblement per una ficció ritual basada en dinàmiques fortament codificades tornar a l’orígen

instrumentalitzades, normativitzades que subjecten a les persones a satisfer una demanda interioritzada en relació als seus sentiments, les seues accions i la seua cognició sobre la festa. Es tracta de la construcció mediàtica de costums que creen hàbits, i hàbits que creen lleis, un entramat de control social exercit des de dins, que aconsegueix el seu màxim exponent en el circ dels mitjans de comunicació, afirmant la validesa d’un status quo imperant basat en els diners, la fama i la bellesa canònica, a través de la espectacularització dels continguts. Finalment, aquest paradigma vertical s’organitza sobre la base d’un Fast urbà instrumentalitzat d’ordre patriarcal. Gràfica. 1 Quin és el paper de les Comissions Falleres en el nou paradigma? En el segle XXI les comissions posseeixen el repte, com a valedores de les dinàmiques socioculturals i afectives, de promocionar un associacionisme conscient autogestionat de naturalesa horitzontal, equànime, compromès amb un futur digne i fortificat sobre la base de la solidaritat, l’autogestió i la sostenibilitat econòmica, cultural, ecològica i social. Per açò serà necessari reprendre aspectes fonamentals del model originari i rescatar del model secundari les dinàmiques que permeten un creixement compartit, reinventant‑les per a posar-les al servei d’un progrés humà fonamentat en l’acceptació, la fraternitat, la gratitud i la igualtat. Tradició i modernitat han d’anar de la mà en una utopia centrada en l’harmonia i la pervivència essencial del ritu que ens permeta créixer com a 16

tornar a l’orígen

Paradigma primigeni matrilocal (Ant. S. XX)

Paradigma actual patriarcal (S. XX)

Sostenibilitat antropològica i cultural: Festa de barri. Visitants moderats benefactors. Integració entre l'ésser autòcton i el forà. Equilibri cultural basat en el coneixement i l'autenticitat experiencial directa, no intervinguda.

Insostenibilitat antropològica i cultural: Massificació festiva i massificació turística. Parasitació de la festa veïnal. Dissociació entre l'ésser autòcton i el forà. Efecte termiter. Hipertròfia sígnica per a consum de masses. Desequilibri cultural basat en la estereotipació mútua i l'experiència impostada.

Desenvolupament local sostenible: cura de l'àmbit veïnal. Reversió productiva.

Desenvolupament local insostenible.¡: Models d’explotació comercial sobredimensionats: més és menys, saturació de l’espai i la cognició. Efecte gallina dels ous d’or.

Sostenibilitat residual: materials de consum reutilitzables i necessaris.

Insostenibilitat residual: sobreabundància de materials de consum d'un sol ús.

Sostenibilitat conductual i associativa: associacionisme matrilocal, cooperació, solidaritat, desinhibició lúdica, cura mútua, el carrer segur. Sostenibilitat de l'espai públic. Dins és fora.

Insostenibilitat conductual i associativa: associacionisme patriarcal, competició ètic-estètica, presa abusiva de l'espai urbà. Els premis, les desfilades i les carpes. El carrer és molest i insegura. Insostenibilitat de l'espai públic, fora és fora, el dins no existeix.

Sostenibilitat Ritual: Cremà de materials en desús, renovació objectual anual, renovació espiritual anual, renovació dels vincles afectius i afirmació del jo en trànsit, fusió comunitària a través del ritu tribal.

Insostenibilitat Ritual: Cremà de materials generats ex-professe. Acumulació anual objectual, fiasco de l’experiència ritual, l’ego substitueix al jo en evolució, desvaloració de la vinculació tribal.

Sostenibilitat creativa: «El monument» respon a l'autenticitat de la seua funció renovadora, es participe i participa de la comunitat.

Insostenibilitat creativa: el «monument» manca de funció, és un encàrrec, és posat sota sospita. Atracció d'agents salvadors.

Sostenibilitat performativa: Actes lúdics integradors

Insostenibilitat performativa: Sobreactuació pública [1] Gràfica

tornar a l’orígen

éssers humans i aplegar a les futures generacions un territori cohesionat, i una dinàmica màgica i festiva concorde al segle esdevenidor. Podríem dir que el repte d’aquest nou paradigma es basa en la liberalització del status quo imperant, i en la ritualització sostenible d’un esdeveniment antropològic d’ordre matriarcal. Les comissions, estructures actuals sobre les quals se fonamenta el que-fer festiu, poden i deuen actuar com a valedores de la responsabilitat social i garants de la sostenibilitat en els quatre àmbits essencials: • Veïnal-Economia de barri: Model de sostenibilitat territorial, desenvolupament local. • Activisme Artístic: Mecenatge democràtic, compromès, educat en la sensibilitat del nostre temps. • Màgic-Ritual: Retorna a l’objecte i la festa la seua missió primigènia: renovació espiritual i matèrica. Catarsi col·lectiva. • Social tradicional: Valorada de la cooperació, motor d’integració solidària, memòria i avantguarda unificades. Per on començar? Després d’aquesta reflexió, la pregunta sorgeix amb força. Molta és la creativitat que cal aportar, i cada persona, experta en el seu camp d’actuació, pot i deu fer-ho allà on considere que pot liderar un canvi positiu per al conjunt de la societat. En aquest sentit i donada la meua formació artística, la proposta 18

tornar a l’orígen

de començament, com a delegada de cultura de Ripalda–Beneficència– Sant Ramon, se centra en l’activisme artístic, i en concret en el qual entenc com un necessari mecenatge democràtic, compromès, educat en la sensibilitat del nostre temps. En 2015, durant la setmana de falles ens vam adonar que per a les persones de la comissió i les persones que ens visitaven, la «Quimera» de Giovanni Nardin, monument que plantem en la plaça, era una falla: a) Tradicional i arriscada; b) Experimental; o c) No era una falla… Havia de ser a o b o c? Transcorregut l’exercici em vaig proposar educar la mirada col·lectiva cap al foment d’un mecenatge democràtic sostenible amb l’objectiu de fer visible que l’etiquetatge mediàtic és reduccionista i que funciona com a motor de dualisme, divisió i intransigència. Quantes comissions no s’han fracturat pel dilema tradicional-experimental? Les persones que creem, i tots i totes estem en disposició de crear, sabem que aquesta disjuntiva és inexistent quan s’atén al vertader procés creatiu i no tant al resultant del mateix, l’obra acabada. Tota obra es crea partint de la tradició (sense el «saber-fer» que ens ha sigut llegat no és possible fer) i aspira a posicionar-se en l’avantguarda, a ser una obra «mai feta» que responga exactament al Zeitgeist en què naix, és a dir al seu temps històric i estètic. Des de la responsabilitat d’aquesta delegació de cultura i sent coherent amb el canvi de paradigma que ens toca viure cal començar, sens dubte, per contribuir pedagògicament a superar el dualisme, al fet, que l’estetització elitista de l’anterior manera de percebre la falla ens està encara sotmetent.

Primer, que la foguera pot no ser deixalla, sinó obra amb intencionalitat artística és un cosa que cal assumir de forma tàcitament irrenunciable dins de l’evolució de la falla. Segon, que una vegada arribats a aquest extrem tota obra és obra en virtut del seu procés de creació i no del residu final resultant, la capacitat transformadora del procés i de la peça, són coses que hem de començar a valorar. Tercer, que deu ser ja denunciat que els judicis de valor estètic mal enfocats encoratgen la desigualtat social i l’immobilisme artístic, restant-li

valor al premi, quan el premi significa submissió. I quart, que la comissió pot i deu gaudir de la seua capacitat de convertir-se en agent impulsor del mecenatge democràtic sostenible, cultural i artísticament renovador. Perquè l’art que és art transforma a la persona i la forma de percebre el que li envolta. Assumir un paper actiu en aquesta construcció de la realitat d’índole artística, sostenible, lliure i igualitària, pot ser una prioritat per a les comissions, viscuda amb absoluta valentia. tornar a l’orígen

Creació i recerca: eines pedagògiques d’integració cognitiva L’inici d’aquesta proposta naix amb la creació de tres enquestes. Dues enquestes de satisfacció i una tercera de visualització creativa que permeten a la comissió valorar el treball realitzat, el nivell d’implicació de les persones que ho han realitzat i l’adequació de tots dos paràmetres a les expectatives il·lusionant de la comissió com a col·lectiu humà heterogeni que es posa d’acord per a finançar i possibilitar una festa tant pròpia com compartida i sobretot, fortament identitària. 1. Enquestes de satisfacció Les dues primeres enquestes generades persegueixen valorar la satisfacció amb el monument creat i la satisfacció amb l’artista, explicitant que obra i artista són coses diferents i posant l’accent en l’aspecte del procés de l’art i el compromís humà amb el mecenatge democràtic sostenible. Les enquestes de satisfacció valoren la relació vinculant, fent atractiu el coneixement mutu i explicitant com a finalitat el respecte, la compressió, l’evolució conjunta i la fortalesa del treball en equip. Els paràmetres de valoració de les enquestes de satisfacció inclouen un succint desglossament d’aspectes concrets objectius sobre el bon-fer bàsic, i una valoració general de contrast. La possible diferència quantitativa, entre ambdues qüestions, apel·la a aspectes

tornar a l’orígen

subjectius no sempre verbalitzades, moltes vegades relacionats amb judicis de valor ètic- estètic. Els paràmetres han sigut els següents: Falles • Originalitat i Adequació • Execució • Proporcions • Satisfacció en la Plantà • Resistència a la intempèrie • Satisfacció en la cremà • Pregunta de satisfacció general Artistes • Responsabilitat i compliment del contracte • Nivell d’implicació amb la comissió • Capacitat de treball • Pregunta de Satisfacció general

2. Enquesta de visualització creativa: «Imagina la teua falla ideal» © Per a donar cabuda als aspectes no verbalitzats s’ha creat una enquesta de naturalesa exploratòria que indaga en les prioritats fonamentals de la comissió a l’hora d’escollir un projecte artístic d’intervenció de l’espai públic urbà. Les prioritats del disseny de l’enquesta han pres en consideració que aquesta fóra imaginativa i atractiva per a la comissió, que presentara un llenguatge heterogeni capaç d’arreplegar

sensibilitats múltiples, amb epígrafs incloents, no binaris, i sobretot, que els resultats estimularen la creativitat, l’enginy, la llibertat d’execució de qui la va a dur a terme i que fora, en essència, artísticament assumible. L’enquesta es dissenya amb vint-i-sis epígrafs, entre els quals han de ser triats per la persona usuària els deu més rellevants. L’últim d’ells permet la inclusió manual d’altres aspectes que no hagueren sigut arreplegats prèviament en els epígrafs i cal esmentar que en tots els casos l’opció «altra» va ser deixada en blanc. Els vint-i-sis epígrafs són els següents: • Que tinga sentit de l’humor • Que la idea siga original i exclusiva • Que estiga feta amb materials no tòxics • Que siga bonica • Que la seua tècnica i el seu discurs em sorprenga • Que siga crítica • Que em faça reflexionar • Que siga gran i voluminosa • Que parle del nostre barri i la nostra comissió • Que siga arriscada • Que permeta un projecte cultural anual • Que tinga repercussió en premsa, ràdio i TV • Que tinga ninots • Que permeta una plantà al tombe, participativa • Que siga diferent a les altres falles • Que siga molt colorida • Que siga una falla d’autor/a, compromesa • Que s’adapte a la demarcació • Que permeta una bona cremà • Que aguante la pluja, el vent i el sol • Que tinga un bon acabat d’estructura, pintura i modelatge • Que explique històries • Que tinga escenes i remat • Que guanye premis • Que siga molt conceptual • Altra tornar a l’orígen

Què fem amb els resultats? En 2016, els resultats de les enquestes són valorats per a la renovació anual dels contractes. La posada en valor de la comissió com a agent que fomenta el mecenatge artístic, democràtic i sostenible es posa de manifest en la formulació d’una sèrie d’intencions pel que fa al projecte esdevenidor. Els deu epígrafs més rellevants, fruit del resultat de l’enquesta «Imagina la teua falla ideal»© formen part en 2016, de la relació contractual amb els artistes. La pregunta és: açò suposa limitar la creativitat dels artistes? En absolut. Es tracta d’una direcció facultativa

L’enquesta «Imagina la teua falla ideal»© es pot fer en totes les comissions que desitgen fer ús d’aquesta eina de coneixement mutu. Pots distribuir-la en la teua pròpia comissió i emplenar-la en línia còmodament en qualsevol dispositiu mòbil entrant en l’aplicació Typeform a través de l’enllaç: https://julia93.typeform.com/to/euklhv. Si la utilitzes i la difons, no oblides citar la font, perquè la idea original i el copyright és de Julia Navarro Coll. Si vols col·laborar amb l’estudi general que estic realitzant, pots emplenar-la adjuntant el teu mail per a rebre els resultats de la teua comissió o posar-te directament en contacte amb mi. Gràcies.

tornar a l’orígen

d’intencions, un marc clientelar en el qual l’artista puga explorar els límits de la seua creativitat, dins de les premisses contractuals, del pressupost, les dimensions i els terminis d’execució previstos. No existeix l’activitat artística, el procés creatiu amb resultats tangibles, tal com l’entenem, sense mecenatge. El mecenatge sosté la creació de continguts i lidera els possibles de la festa. Si aconseguim un mecenatge compromès, sostenible, autogestionat i intel·ligent, l’experiència artística, màgica i ritual que d’aquesta interacció mútua es derive, ens permetrà créixer i madurar conjuntament fins a límits insospitats, com a societat.

Així serà la falla de Ripalda–Beneficència–Sant Ramon per al 2015-2016 Aquests són els resultats de la nostra enquesta, els deu epígrafs que ens fan sentir-nos especialment orgullosos i orgulloses de presentar en 2015-2016, al costat de Víctor Valero i Giovanni Nardin, una proposta encaminada a aconseguir la sostenibilitat: 01. Que estiga feta amb materials no tòxics 71% 02. Que tinga sentit de l’humor 66% 03. Que tinga un bon acabat d’estructura, pintura i modelatge 62% 04. Que siga crítica 60% 05. Que permeta una bona cremà 54% 06. Que permeta una plantà al tombe, participativa 54% 07. Que la idea siga original i exclusiva 53% 08. Que tinga ninots 50% 09. Que permeta un projecte cultural anual 49% 10. Que siga bonica 44%

Cada any l’enquesta es renovarà i els epígrafs vius i actualitzats incrementaran el vincle amb la satisfacció, la qualitat i l’horitzontalitat en la gestió. Així que no us sorprengueu si en 2016 Ripalda–Beneficència–Sant Ramon construeix la utopia de la falla sostenible. Perquè som la millor falla del món, amb els millors artistes del món.

tornar a l’orígen

Tornar a l’origen Carlos Capella

Caldria analitzar les coses viscudes, que hem gaudit, que hem patit... aixina com els agents externs que han influït nostra vivència. Estos agents externs, unes vegades amb nostra acceptació i atres no, ens han afectat en nostra vida i han condicionat nostre caràcter per afrontar el dia a dia influint en el devenir de les coses, nostra oposició o lluita davant d’estos, ens ha dut a la no acceptació amb la frustració com a persona i trobar-se contínuament a soles i enfrontat-se al món, atres vegades amb l’acceptació sense remei que si cap és mes frustració encara. Atre sentiment al mirar cap arrere es fer-nos la pregunta «quin món estem deixant darrere nostre pas», hem fet coses que ens han dut ací? O simplement hem acceptat les coses sense parar a pensar... hem fet alguna 24

tornar a l’orígen

cosa per evitar-ho? O simplement hem acceptat les coses sense parar a pensar... L’home des del principi de la humanitat davant els problemes ha parat, ha meditat, s’ha associat amb atres i han intentat solucionar-ho, sempre utilitzant el pensament i l’associació amb atres. Açò ha dut a través de nostra historia a l’evolució (involució segons atres) de l’home, grans revolucions, passos importants encara que estos passos considerats importants i quasi al mateix moment de produir-se trobem persones, grups, organitzacions que aprofitant-se de l’evolució, justificant que tal evolució no ho és, clar de forma fosca i amagada però sempre menyscabant a esta i a les persones que l’han dut a terme i amb un clar esperit, passar per damunt de la resta de persones, omplint-se les butxaques i enriquint-se ells i els seus. Una i

atra vegada ha passat, amb guerres, «Cruzadas», Renaixement, revolució industrial, més guerres, «más Cruzadas», més Renaixement i aixina fins a hui. Cal prendre temps i pensar, utilitzant el lliure pensament, associant‑se amb nostre entorn, a l’edifici on vivim, al barri, al treball, associacions d’aficions, a la ciutat, etc. I aplicant formules senzilles i sostenibles permetrà una evolució digna per al ser humà. Ah! i amb molta atenció amb els revisionistes que sols empren la revisió com a punt per desfer els avanços de la societat civil, amb un sol objectiu (ocult, sempre ocult) enriquir-se uns poquets front l’empobriment de la resta. Aixina que dubte. Tornar a l’origen? Com? O simplement caldria iniciar una evolució amb coneixement, d’associació d’idees i sostenibilitat. Eixa es la qüestió, tornar a l’origen o no?.

tornar a l’orígen

L’origen del teatre a Ribesan Falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

Monogràfics

Víctor Valero Back to The Carton Age Per Iván Esbrí

tornar a l’orígen

La darrera Nit de la Cremà va estar marcada per un episodi de fort vent per tot racò de la ciutat que, amb els carrers i places actuant com goles de tir, va complicar la combustió dels monuments fallers, especialment els de Convent de Jerusalem, Plaça de l’Ajuntmament i la barriada del Cabanyal‑Canyemelar, on alguna falla hagué de ser tombada per prevenció davant el torbellí de foc en el qual podria convertir-se cremada en la seua posició natural. A més, el vent aliat amb la pluja dels dies anteriors, va provocar la desgraciada caiguda de dues falles: «Ekklesia», de David Moreno i Miguel Arraiz, a Nou Campanar, i «Arrasant», de Ximo Esteve, a Aras de Alpuente-Castell de Pop. Quan tan sols havien passat unes poques setmanes d’aquesta mai millor dita dantesca nit parafrasejant a Vicent Tortosa Biosca1, al si de l’Associació Cultural Falla Ripalda–Beneficència– Sant Ramon es plantejava un qüestionari als seus membres sota el títol «Imagina la teua falla ideal», nascut per replantejar models de gestió i determinar accions per tal de retornar cap a un model de comissió més pròxima (desenvolupament local, associacionisme) a la par que sostenible (compromesa, ecològica) i ritual (renovar-se). [1] Lletra Himne de l’Artista Faller, 1962 (música Lepoldo Magenti).

Les conclusions d’aquest qüestionari van ser exposades a la taula rodona «Falles i sostenibilitat. Un repte per a tota la ciutat», organitzada el passat 19 de desembre, i en la qual van intervindre Giovanni Nardin i Marc Martell/Víctor Valero, artistes de la comissió; Pilar Soriano, Regidora de Medi

Ambient de l’Ajuntament de València; i Albert Capella, químic; amb Julia Navarro, Delagada de Cultura de la Falla Ripalda– Beneficència, com moderadora de les intervencions i impulsora del qüestionari. En aquella exposició va quedar subratllada com una part puntal d’aquest, una enquesta de satisfacció respecte als dos autors de les falles gran i infantil de 2015 i les seues propostes: Giovanni Nardin amb «La prova» i Marc Martell amb «Els drets dels xiquets, mai una quimera», respectivament. Ambdos creatius van aprobar tal enquesta i, a partir de les apreciacions manifestades sobre la seua labor realitzada, es redactaren vint-i-sis epígrafs que van ser compil·lats en deu premises a tenir presents pels artistes de cara a la confecció dels projectes de 2016 -Sentit únic ? i 13-, motiu pel qual van ser inserides en la seua relació contractual, i d’entre les quals destaquen les números ú «No emprar materials tòxics» i cinc «Garantir una bona cremà», partint de la realitat innegable que tota combustió és contaminant, a més de poder resultar complicada o gens vistosa si els agents atmosfèrics es tornen adversos, com va passar en el transcórrer de la Cremà de 2015. Giovanni Nardin, a aquella taula, va manifestar el seu compromís amb els materials més primigènis de la confecció de falles, sobretot amb aquells que comulguen i s’adapten a les seues formes d’expressió plàstica com, per exemple, la fusta. L’artista senyalà que sempre procura emprar materials que no suposen un perjuí per a d’ell ni per a ningú i advertí als presents que, aquesta sensibilitat, no deuria sols circumscriure’s a l’art-falla sinó també havia de ser un contracte ètic tot l’any dins de la nostra rutina. tornar a l’orígen

Per la seua part, Víctor, qui com segurament també Giovanni Nardin afrontava la seua primera enquesta de satisfacció en vora trenta-tres anys com artista faller i il·lustrador professional, és una persona plenament conciènciada amb l’entorn i el desenvolupament sostenible tant en la seua vida qüotidiana amb hàbits com el reciclatge, la compra de roba fora de tota marca comercial o apostar per la medicina naturalista i alternativa; com al seu treball. De fet, darrerament ha denunciat l’ús de l’EPS -o poliestiré expandit, o pàntex, o suro blanc- (Martell, 2015: 53‑54), tractant de posar la vista ja no tant en el fet pròpi de la cremà de les falles i les emissions dels components dels materials en combustió, sinó en allò que molts desconeixen com és l’afecció en aquells que el manipulen dia a dia als tallers, amb patologies bronquials cròniques i lesions a les articulacions de dits, canells i braços… quan no enfermetats fulminants2. Segons Víctor Valero, tot passa per l’educació en valors. En educar per crear conciència i cultura ecològica3, tractar de ser més respectuosos amb el nostre

entorn i, en el vessant de la seua feina en assumir que certs materials tenen un cost físic i econòmic. Tant Víctor com Giovanni Nardin, la Regidora Pilar Soriano i el químic Albert Capella van coincidir en la necessitat que té el Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, com els de Borriana i d’Alacant, d’establir polítiques de salud i seguretat al treball i prevenció de riscs i de tractament de residus. Així les exigències contractuals resultat de l’esmentada enquesta de satisfacció, s’han presentat per al nostre artista com una oportunitat de manifestar tals principis en aquest segle XXI cobert de neu de suro blanc i armadures de ferro, i on la tecnologia digital (Z-Brush) i robòtica (fresadores) sols es presta a estar al servei del modelatge del poliestiré i demés derivats plàstics, quan les falles altres materials les han fet posibles com el cartró, aquest el material on Víctor ha trobat la sol·lució per confeccionar un tipus de falla més correcta amb el Medi Ambient i l’oportunitat de defugir totalment del suro blanc com feia temps ja es plantejava fer. Igualment, gràcies a «13», lema de la falla infantil de Ripalda–Beneficència

[2] En aquest sentit, l’autor de l’article cada cop està més convençut que altre material com és el poliéster -o fibra de vidre-, ha causat la mort de no pocs artistes a la darrera dècada quasi tots sense aplegar als seixanta anys, basant-se en la coincidència que no pocs l’empraven amb profussió. [3] L’artista posa d’exemple sobre aquesta qüestió la prohibició a la ciutat de Nova York de l’ús del suro blanc en envassos alimentaris.

tornar a l’orígen

2016, l’artista reafirma el seu compromís amb els principis del postmodernisme de la dècada dels 80: revindicar alló castís, en aquest cas apendre o basar-se en els coneixements i les pràctiques de la tradició de l’art-falla. Com amb el «Do It Yourself» -o «DIY»- del punk4 buscant en objectes en principi inversemblats (envassos), un recurs per crear una falla que, al seu torn, era una de les premises del ready-made (l’objecte trobat per crear art, com professaven els dadaistes), que en el cas de Víctor amb 13 han estat marcat pels sons del pop-rock de «The Plastic Age» de The Buggles i el pop-dance del «Barbie Girl» d’Aqua. Tot aixó, a risc de que no agrade a una majoria ni tinga continuitat; o la paradoxa que aquesta falla haja convivit amb altres dos amb un procés de construcció basat en el pàntex: les també infantils «Radio Ga Ga» d’Alt‑Sant Tomeu i «Per art de màgia» de Mestre Rodrigo-General Avilés. Com amant confés del món dels xiquets i de les xiquetes, perquè aquest forma part del seu imaginari diari, Marc Martell, enguany, ens narra un conte que té que veure amb uns personatges,

de nom «els envassors», els quals representen les històries heretades de les dotze falles infantils passades a Ripalda–Beneficència–Sant Ramon: 2004: Xoco-xoco late-late ¡bombó! 2005: El número 1 i la tapadora del comú 2006: No parem de canviar 2007: Pintura.es 2008: Un superfalla 2009: Recuperar en minúscules també és important 2010: Coses que no costen res. 2011: Xiulant al treballar 2012: Dibuixant en tisores 2013: 50 Anys Dibuixant 2014: C’est la vie 2015: Els drets dels xiquets, mai una quimera A elles, s’afegeix 13 representada pel seu valor númeric obrat íntegrament en fusteria com cos central que, qual neó publicitari, convida a la celebració dels 13 Anys de Víctor/Marc Martell en aquest més que centenari emplaçament. «Els envassors» reben tal gentilici per haver sigut generats

[4] Víctor simptonitza amb aquell punk que trencava amb l’ortodoxia establerta i donava resposta a la sofisticació amb creativitat. Aixó el portà a realitzar les seues primeres demostracions artístiques públiques sobre murals (Falles populars, carrer de Salvador Giner, 1979), editar fanzines a BBAA, vestir amb roba costumitzada o fer l’explicació i relació de la seua primera falla La nova generació (AltSant Tomeu, 1983) a mode de tebeo.

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

a partir d’envassos de plàstic com botelles de refresc, garrafes d’aigua i de detergent que han servit com suport per executar de forma directa les figures en cartró‑pedra, sol·lució optada per l’artista en ser inviable haver-les fet prèviament amb fang i motles d’escaiola. D’aquesta forma, Víctor Valero podent haver fet ressolt ràpidament els volums amb el poliestiré expandit, ha optat per una tècnica basada en l’ús de cartró fi i paper (de quatre a tres capes han fet falta per tenir unes figures bén consistents), suro natural i fusta, els quals han propiciat altra conclusió estètica diferent donant com resultat una falla d’unes característiques especials determinades per la recuperació d’una tècnica tradicional -però quasi extingida- de fer falla i pel recurs de sustent dels envassos plàstics. Doncs, haver escollit envassos de plàstic no ha sigut casual. El nostre artista ha aguditzat l’enginy ja no sols per retornar al modelatge en cartró‑pedra, sinó també per recercar suports que li propiciaven tamanys pretesos amb l’afegit de les formes de fàbrica d’aquests continents; és dir, un mode de continuar conectat amb la seua dedicació principal la d’artista faller però singularitzada pels recursos emprats. A més, les formes d’aquests recipients han captat des de ben menut l’atenció de Víctor per la novetat dels dissenys ergonòmics i curvs i pels colors cridaners del plàstic, que li suggerien personatges, avions, cohets, i cotxes; obres d’enginyeria, arquitectures i estètiques googie, atom i bolidistes5; l’espai sideral; etc. Serveixquen per tant aquestes línies per reclamar l’atenció sobre un procés ardu de plantejament 34

tornar a l’orígen

i execució que, una volta la falla plantada, no s’aprecia com són els vora cinc mesos que Víctor/Marc Martell ha invertit en obrar aquests volums de cartró-pedra, als quals cal sumar els temps d’aplicació de masses densificades, d’escatat i de pintura. Per altra part, la tria del «13» a una coincidència amb el valor númeric del seu dia de naixement i la conclusió d’una etapa que ha vingut definida per una forma concreta de treball basada en el suro blanc des que aplegà a Ripalda–Beneficència el 2004. Però, per altra, sobretot perquè amb «13» es converteixen en convidats d’excepció una generació de xiquetes i xiquets, com Martí Peris Garzón, que han creixcut amb les falles de Víctor Valero/Marc Martell i visitaven el taller en cotxets o sobre els braços dels pares i de les mares, i hui són les màximes autoritats infantils de la comissió com els germans Jara i José Miralles i Serrano. Uns menuts i unes menudes que mai han gaudit de veure una falla feta amb el tradicional cartró-pedra i que alguns pares i algunes mares, tot i haver-les conegut -les falles cartró-, les guarden en un boirós record per causa d’aquesta perversa damnatio memoriae que, a la Festa de les Falles, sembla més concentrada i patent, quasi dúctil, a qualsevol dels seus vessants.

[5] Estils marcats per l’art déco com precedent i l’era espacial com referent. Exemples: la ciutat de Brasília (1956-1960), l’Exposició Universal de Brussel·les (1958) o la Fira Mundial de Seattle (1962). Ricardo Rubert va traspassar aquestes pautes a les seues falles: Gepes acabades d’eixir de l’ou (Mercat Central, 1962), Les conseqüències (Almirall Cadarso, 1962), A pesar de tants (Plaça del Cabdill, 1964), entre altres.

El buidatge del cartró-pedra, tècnica emprada a grans trets pel nostre artista per a «13», partia de l’escultura de la peça en argila humida, preferentment un fang ric en alúmina. Mentre, l’escaiola en pols era pastada amb aigua i espart per treure motle (còpia en negatiu de la peça) sobre el qual tirar cartró impregnat de cola i obtenir finalment el ninot de cartró-pedra (còpia en positiu). Abans però, calia picar o matar la ràbia de les mantes (capes de diferent grossària) del cartró; és dir, humitejar-lo i donar‑li uns colps per a que quedara més dúctil de cara a la seua manipulació. La prefecció de l’escultura íntegra en cartró-pedra, que als tallers de falles té com precedent l’ús del cartró i paper encolats6, va venir amb Juan Huerta, a finals dels anys 50, i va extendre’s als seus contemporanis Salvador Debón, Julián Puche, Vicent Luna, Ricardo Rubert, Gori Gallego, Octavio Vicent, Manuel Giménez Monfort, Ángel Azpeitia, José Barea Sánchez, etc., sent en l’actualitat una tècnica que si bé en regressió, perviu com el procés tradicional de realització de falles a alguns tallers7. La producció continua de motles d’escaiola i cartons (en argot dels artistes: ninots i volums en cartró‑pedra sense armar) generava un mercat d’intercanvi de peces que funcionava molt bé perquè permetia disposar d’uns elements mínims per preparar o armar una falla en breu temps i fer un treball digne a un cost assequible. Aquesta és una tècnica coneguda en el paraulari faller com refregit, o reescalfat, i, malgrat sempre provocar recels a d’ell moltes comissions de barri i pobles li deuen poder haver plantat falla i, conseqüentment, la pervivència de la

[6] Si bé, buidatge en cartró-pedra ja era conegut per la tradició del barroc efímer: altars, cadafals, túmuls, arcs triomfals, roques, etc., realitzats per a festivitats i celebracions- al segle XVII per fusters principalment com Felipe Navarro, Carlos Francia o Diego Bañuls. A partir del segle XIX, se documenta un major ús del cartró per a la confecció d’objectes decoratius com canelobres i pitxers (Anònim, 1829: 20-80), si bé és el joguet artesanal qui més va desenvolupar la seua tècnica (Pérez, 1995: 133-138). El 1897, Eduardo Juan Sempere va instal·lar en Onil la primera fàbrica de nines de cartró-pedra d’Espanya, gràcies als procediments transmessos per Ramón Mira Vidal, alfarer de professió dedicat a les nines d’argila des de 1875. A València, José Olaria Marimón «Coqui» era conegut pels seus ocurrents bous i cavalls de cartró-pedra i màscares carnavalesques. Aquestes, quan quedaven velles, venien fent servir per posar rostre als ninots des de les primitives falles del segle XVIII. Per altra part, amb el paper encolat impregnat sobre engraellats de fil de palomar, se confeccionaven els laterals d’aquells escenaris alts que eren les falles llavors. Malgrat, el paper i el cartró no resultarien unes matèries primeres barates al segle XIX, i la seua manipulació implicava moltes hores de treball i destressa com per acabar tot cremat en una falla. És per aixó, segurament, que alguns artistes, com Antonio Cortina, perfeccionaren el buidatge de caps i mans de ninots amb cera, els quals s’armaven sobre cossos de fusta i d’arpillera -o de palla- vestits amb roba vella, mentre que la fusteria suplí els engrellats de fil i paper mullat en cola. Dels anys 20-30 del segle XX, hi ha constància gràfica novament de l’ús del paper i del cartró en tallers com el de Modesto González, per folrar la tela de galliner i la fusta dels volums, ninots i bases. A Alacant, Gastón Castelló motlejava el paper encolat directament sobre la xapa o tela que cobria els bastidors, per donar perspectiva a les figures i decoracions de les torres i dels baix-relleus de les seues fogueres. A les falles fundacionals de Dénia -finals anys 20- la presència d’elements de cartró-pedra va ser conseqüència de les tècniques apreses pels seus primers artistes en la indústria joguetera. També s’escau recordar la figura de Josep Beitia ‘Pepito el Cartonero’, qui produïa en sèrie cossos i parts de cartró-pedra als anys 40 i 50, al proper carrer de Baix, dels que es surtien molts artistes fallers abans que ells mateixa s’ensenyaren la tècnica.

tornar a l’orígen

tradició fallera a la seua demarcació. Al Carme, per exemple, això porta el nom d’Arturo Martínez Areal «el Patas», qui amb el seu catàleg de falles (Les drogues, Les aigües, Bufes de pato, Contes xinos, Caceres, Tot contaminat) va assistir a comissions com Baix– Messó de Morella, Alt–Sant Tomeu, Ripalda–Soguers, Ripalda–Beneficència, Mossén Sorell–Corona, Sant Miquel– Plaça de Vicent Iborra, Marqués de Caro–Dr. Chiarri i Bosseria–Tossal. El refregit implicava tenir coneixement i destressa dels processos de construcció de falles (composició, fusteria, pintura…). I des dels més lloretjats fins als menys coneguts, la gran majoria dels artistes han tirat de refregit per poder atendre els seus compromisos o a la seua etapa més inicial per trencar mà, i assentar així el seu domini dels processos fins consolidar un estil propi. Víctor Valero pertany a la generació més inconformista a nivell plàstic que aquest país ha conegut, a finals dels anys 70 i al llarg de la dècada dels 80, amb «la Moguda». «Un grup de gent de tots els camps que voliem experimentar» en paraules

seues que, en el vessant de l’art-falla, defugien de veure any arrere any motius repetits, tòpics i estereotipats, fet que li portava a qüestionar molt el refregit. Sobretot, era crític amb aquell reescalfat que donava mala fama a la propia tècnica, practicat sense criteri ni ordre a partir dels motles i cartons de falles dels anys 1960. Aquestes, justament, eren les que el nostre artista recorda fascinat de la seua infantesa amb autors com José Soriano Izquierdo, Vicent Tortosa Biosca, Ricardo Rubert, Vicent Luna, Julián Puche, Juan Martínez de la Barrera, Vicente Cosí, Manuel Guinart o l’esmentat Arturo Martínez Areal. «En plàstica fallera, als 60 van haver més intencions de ser majorment contemporanis respecte a allò que estava esdevenint als moviments artístics que a la dècada dels 80», afirma Víctor. Valga dir que, juga un paper capital en la formació visual fallera de Víctor/Marc Martell la revista El Coet, publicació d’Editorial Valenciana de la qual atresora la col·lecció completa i que li va permetre descobrir a eixos i molts altres artistes. La seua secció favorita és «Fallas que no se plantan», on

[7] Exemples de fidelitat al cartró i la fusteria en aquest temps són Josep Manuel Martínez Izquierdo «Poeta del Foc», Héctor Cortés, Juanjo García o els arquitectes Estudio Mixuro i Miguel Arraiz. [8] Víctor pertany a la darrera promoció que va fer BBAA encara com escola i, a l’any següent, passà a la facultat. La seua tesina de convalidació de títols versa sobre el vestit i la moda. A banda de la llicenciatura en Belles Arts, també té l’especialitat de Professor de Dibuix.

tornar a l’orígen

dibuixants de la casa com Edo Mosquera, Karpa, Palop, Rojas de la Cámara o Sanchis esbossaven falles imaginàries amb una crítica molt punyent. Retornant al cartró, quan el nostre artista va decidir dedicar-se a fer falles, al mateix temps que estava complentant els seus estudis en Belles Arts8, va ingressar al taller de Virgilo Torrecilla. A l’obrador d’aquest artista, va ensenyar-se la tècnica del buidatge en cartró-pedra, amb la qual va construir la seua primera falla: la infantil d’Alt‑Sant Tomeu «La nova generació», el 1983. Allà, va adonar-se que el refregit era una tècnica amb la qual amb un mínim d’imaginació, podia ressoldre fer falles per mig de retocs amb cartró -o fins i tot transformant el motle d’escaiola- i salvar els temps tant ajustats amb els quals es treballava als tallers, com demostrà amb «Tecno‑logia», a Mendizábal-Godella (Burjassot), i «Música de llanda», a Ripalda–Soguers, les dos de 1984, fetes a partir de motles de la precedent «La nova generació». Si bé, la proliferació del suro blanc als tallers fallers sobretot a últims dels 809 va significar per als artistes fallers

amb més inquietuds estètiques, com Vicent Almela i Miguel Santaeulalia (pioners de la seua talla íntegra), Alfredo Ruiz, José Manuel Alares, Manolo Martín i el propi Víctor Valero majors possibilitats d’oferir productes originals; de jugar amb formes i composicions novedoses per la seua lleujeresa front el pes del cartró; estalviava les laborioses fases de fanguejar, treure motle i tirar de cartró i, conseqüentment, espai als tallers al prescindir de motles; i, a priori, també aforrament de costos en el procés de construcció. Víctor, va conéixer el poliestiré a l’obrador de Torrecilla on es gastava per a fer xicotets detalls i ornaments. Per altra part, a les tres citades primeres falletes seues va emprar de forma tímida el suro per a estructura i detalls. Aquesta forma de treballar el pàntex tan inicial, la va rependre al seu retorn a les falles en 1994, amb «Jugant amb el temps», cadafal infantil de Misser Rabassa-Poeta Maragall10, en aquesta ocasió fent un equil·libri entre el suro blanc i la fusteria. Des de llavors, el poliestiré expandit, com la fusta, el paper i la realització de vestuari a partir de teles

[9] Sobre la introducció del suro blanc als tallers fallers, Pérez Contel informa (1995: 137) com Regino Mas l’emprava en treballs decoratius als anys 60, malgrat llavors era un producte prou car com tots els derivats sintètics del petroli. Als anys 70, Julián Puche va començar a emprar el suro per als ornaments i les motlures decoratives de les bases de les escenes. Aquest material, va anar copant terreny al cartró-pedra gràcies als coneixements de la seua manipulació adquirits en l’elaboració d’escenografies. A l’etapa més primerenca de l’ús del suro blanc, l’artista havia de tenir molta destressa en escultura perquè l’únic mode treballar-lo era tallant-lo amb gavinets i serres. A més, es pensava que amb ell el refregit desapareixeria al no haver motles, però la realitat va ser que continuà ja que sobre el suro es tirava cartró per treure una segona còpia del ninot. Actualment, no hi ha motles ni es tira cartró, però si existeix un refregit digital aplicat al suro, amb programes informàtics que faciliten ja no sols la còpia d’un ninot sinó la de tota una falla, ajustant-la a les necessitats mitjançant els jocs d’escales.

tornar a l’orígen

i roba, ha sigut un material present al seu taller per generar volums en les seues falles tant grans com infantils. Tanmateix, la seua relació amb ell ha passat de l’expectació a l’odi, perquè el temps ha vingut a demostrar-li les perversions del suro blanc en quant a pérdues econòmiques al llarg del procés de confecció de les falles; de desvirtuar sentit de l’art-falla per entedre’s el tamany com un valor; i de degeneració de la salut, com abans s’ha esmentat. Igualment, per a aquest ideador de falles -com li agrada definir-se a Víctor- «13» també és la revindicació de la falla com mitjà d’expressió plàstica. Víctor Valero/Marc Martell és dibuixant, il·lustrador, col·leccionista de vinils i joguines -capitals com a font d’inspiració-, fan dels robots i el disseny sixtie i un seguidor de les icones de la pop culture i dels mass media, sent trets que caracteritzen l’artista com persona

i la seua obra fallera i gràfica (Borrego, 2006: 91-124), convertint en recurs plàstic cartoons com el Bibendum de Michelín, l’Ànec Donald, l’Os Yogui o Mortadelo y Filemón; tipografíes («T», «R», «D», «Q») i vehicles (Vespa, Citroën 2CV); marques comercials (Titanlux), temes musicals (The Beatles, David Bowie, Queen, Raphael), pel·lícules (Blancaneus, Eduardo Manostijeras), séries i concursos («Vacaciones en el mar», «Un, Dos, Tres… responda otra vez») o spots publicitaris (Cola Cao, Pringles); així com referents fallers (germans Fontelles) i col·laboracions de creatius (Pepe Palanca, Toni Colomina). En resum, un barrejat de pop amb art-falla que el nostre artista va expressar als «moguts» anys 80 en l’afirmació «Si Warhol haguera viscut en València, haguera fet falles». És més, a la seua etapa majorment dedicada al còmic, els anys 80 com Valero Bis, era molt reconeixible per ser

[10] Després de deu anys sense fer falles i haver superat el seu període d’excedència, Víctor va veure’s en la situació d’haver d’examinar-se de nou per ingressar al Gremi d’Artistes Fallers amb aquesta falla de Misser Rabassa‑Poeta Maragall, perquè s’havia suprimit l’estatuts d’Artista de Falla Infantil, divisió amb númeració pròpia que va estar en vigor des de finals dels cinquanta fins a l’ú de gener de 1987.

tornar a l’orígen

l’únic en convertir objectes hieràtics en animats, quan altres autors eren fidels a l’ortodoxia de la «línia clara» de l’escola d’historietistes franco-belga. Aquest recurs, és una exportació de les falles als seus còmics fruit d’eixa cultura visual fallera forjada per les lectures d’El Coet i de les rondes pels monuments i artistes que més li atreien. Des de 1994, mai ha repetit temàtiques en els seus momuments fallers, sent un dels pioners en tractar qüestions com el matrimoni gay o en sumar-se a la denùncia de la pujada del 21% cultural a l’exercici 2013-2014, amb «El Ninot Protesta». Per altra part, Víctor també procura mantenir una constant en la qual les falles grans i infantils dialogen entre si tant quan planta en solitari en un mateix emplaçament com junt altre artista (Ripalda–Beneficència de 2009 a 2013 i 2015 amb Giavanni Nardin; Alt-Sant Tomeu amb Juanjo

García des de 2013; i a Palleter‑Erudit Orellana, Pintor Stolz-Burgos i Manuel Candela-Beatriz Tortosa). En definitiva, aquesta accentuda personalitat i carrera com «13» i «Xoco‑xoco late-late ¡bombó!», «El número 1 i la tapadora del comú», «No parem de canviar», «Pintura. es», «Una superfalla», «Recuperar en minúscules també és important», «Coses que no costen res», «Xiulant al treballar», «Dibuixant en tisores», «50 Anys Dibuixant», «C’est la vie» i «Els drets dels xiquets, mai una quimera» són eixe patrimoni que Víctor Valero, Marc Martell, Valero Bis o simplement Víctor el nostre artista, company, amic i confident vol que conservem com el seu llegat per damunt de premis, suro blanc, cartró-pedra o borumballes.

Agraïments A Alejandro Lagarda, com coordinador del llibret de Riplada-Bneficència 2016 i l’oportunitat concedida d’escriure; a José Francisco Carsí, pel seu treball de maquetació d’aquest llibret en el tan ideal format A5; a Joan Castelló, per les seues oportunes observacions i puntualitzacions sobre el text; a Roberto Heredia, per les magnifiques fotografíes que il·lustren el llibret… I a Víctor, per ser una part fonamental de la meua vida. Consultes -Entrevistes amb Víctor Valero, novembre 2015-gener 2016. -Apunts taula rodona «Falles i sostenibilitat. Un repte per a tota la ciutat», Falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon, 19.12.2015. -ANÒNIM (1829): Arte de trabajar en cartón toda clase de obras de utilidad y recreo, Barcelona, Imprenta José Torner, 103 p. [edició facsímil, 2002, València, Librerías Paris-Valencia]. -ARIÑO VILLARROYA, A. (1993): «Los procesos productivos», dins Antonio Ariño dir. Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València, pp. 125-195. -BORREGO PITARCH, V. (2006): «El vessant estètic», dins AdEF La Festa de les Falles, València, Consell València de Cultura, pp. 91-124. -ESBRÍ ANDRÉS, I. (2014): «Mans assaonades, saba nova» dins Hugo Morte et alii coord. Llibre Falla Mocador 2014, Sagunt, Associació Cultural Falla Penya el Mocador, pp. 224-265. -MARTELL, M. (2015): «La fi de l’edat del plàstic», dins José Martínez Tormo i Víctor Valero Valero coord. Revista d’Estudis Fallers. Especial AdEF 25 Aniversari, València, Associació d’Estudis Fallers, pp. 53-54. -PÉREZ CONTEL, R. (1995): Ninot de falla. Escultura folklórica valenciana, València, Albatros, 156 p.

tornar a l’orígen

Monogràfics

Giovanni Nardin El poder de la individualitat Per Alejandro Lagarda

tornar a l’orígen

«Per a mi un artista és aquell individu que mitjançant el seu treball fa allò que creu necessari o allò que sent. Ser artista és, en realitat, una actitud crítica i inconformista davant la vida. Una actitud de continu descobriment i lluita, amb tal de generar un regal per a la societat a través de l’obra. L’artista és, per tant, una persona compromesa» Giovanni Nardin L’arribada de Giovanni Nardin a València es va produir gràcies a una beca d’estudi que li va portar des de la històrica Urbino. Un autèntic xoc cultural tant en la concepció de l’art com en el sistema d’ensenyament, que li va permetre una gratificant experiència en els tallers de la Universitat, aprendre un nou idioma i conèixer a molts altres artistes, entre els quals es trobava Anna Ruiz. Després de complir el seu any a València, el desig de tornar ací era inevitable. L’elecció no va ser difícil. Per culpa –o gràcies– a un canvi en el sistema universitari italià a través de l’homologació amb Europa, i la impossibilitat de completar allí els estudis reglats iniciats, Giovanni va tornar a la nostra ciutat. Aleshores, només coneixia les falles com a espectador. I les recorda com una mescla de volums i de formes grotesques. No obstant açò, prompte va veure en elles una plataforma perfecta per a desenvolupar el seu personal treball escultòric. De totes maneres, el context cultural i festiu italià no està tan allunyat del nostre. Les festes del foc, amb

el desenvolupament de les fogueres (fogheracce) vinculades a sant José o a l’inici de la primavera, són ben conegudes a Itàlia, com demostra l’inici de la cèlebre pel·lícula «Amarcord» de Federico Fellini. Giovanni comenta que eixos cadafalcs, a manera de «falles no evolucionades», li han permès aprendre l’essència i sentit d’allò que una falla ha de ser sense els vicis latents a València. És a dir, una construcció combustible, que desapareix sota les flames el 19 de març i que aporta una crítica. Elements que compleixen, per cert, tots els seus projectes. A pesar que algunes veus –i moltes vegades sense arguments– jutgen als seus projectes de no-falla. Quan, per a ell, l’única cosa que deslegitima una falla seria eixa absència de contingut o de crítica de la qual, precisament, fan gala molts altres projectes. La seua oportunitat a València no va tardar a arribar. Va ser en 2011 i de la mà de Miguel Arraiz, que cercava a un artista per a Castielfabib, a poder ser no vinculat de manera directa a les falles, perquè realitzara el projecte infantil. I el resultat va ser «Paleolítiques». Des del primer projecte va quedar clar que el seu objectiu en falles no era agradar al públic per damunt de qualsevol altre principi. El primer que cerca és la satisfacció personal amb la seua obra. Però també que aquesta es convertisca en un vehicle d’expressió, que puga despertar al públic a través d’un impacte visual. Que provoque a través de l’estètica del «brutto» i mitjançant l’expressivitat del material, amb la intenció de manipular i introduir nous conceptes. Per tal d’aconseguir eixe propòsit, ha trobat en la fusta un llenguatge afí. Encara que de tant en tant ha emprat tornar a l’orígen

altres materials com el cartó o fins i tot el suro, depenent del projecte. Però mai com una opció únicament estètica. A més, Giovanni ha treballat en escultura emprant, sobretot, el metall per a la creació d’estructures. Estructures que la fusta permet desenvolupar igualment, en ser un material resistent i combustible i, per açò, idoni per a un projecte vinculat a les falles. La fusta, per la seua banda, permet jugar amb la textura. Eixes textures resulten fonamentals per al que pretén transmetre en el projecte, tal com va ocórrer amb «La prova» (2015, Ripalda– Beneficència–Sant Ramon). La força i horror de la Quimera s’expressaven a través de l’acabat material de la fusta. En cap moment, Giovanni pretén demostrar que sap treballar la superfície. La finalitat és una altra. Necessitava una fusta lletja i trencada i seleccionada acuradament, fusta reciclada... o trencar ell mateix la fusta i tornar-la a clavar. Tot en un projecte d’experimentació a través del material i que acompanya a tot el procés de realització de l’obra.

tornar a l’orígen

Les falles són així una continuació més de la seua obra i dels seus principis artístics. Són una part igualment important del seu treball, a la qual li dedica les mateixes ganes i la mateixa força. L’única cosa que canvia, en tot cas, és la plataforma. Perquè les falles absorbeixen molt més temps i energia en ser realitzades a una altra escala. Una escala que implica molts altres factors però que també proporcionen, com a resultat, un projecte més complex en implicar un treball en un altre espai i amb altres dimensions. Per tot açò, els seus projectes requereixen d’una gran experimentació que, òbviament, necessita d’un temps del qual no sempre es disposa. A més, necessiten d’una part teòrica molt treballada. La falla implica una part didàctica, de coneixement i de comunicació. Tant a nivell material com teòric. Per tal d’arribar a ella, l’artista s’ha de formar i saber què és allò que es desitja transmetre. Tot a través d’escrits que contínuament rectifica i qüestiona i que es veuen reflectits en els textos-manifest

que acompanyen a les seues obres plantades a València. Eixa exigència respon a un compromís que ell desitja mantenir, a través de la falla, amb la societat i amb l’entorn que li acull. Potser eixa profunditat siga la responsable que alguns titllen a les seues falles de projectes seriosos i sense humor. Però no és cert. En tot cas no és un humor satíric i banal. O un humor que cerca la rialla fàcil. L’absència de sàtira és una elecció premeditada. Com el propi Giovanni explica, vivim en una societat que de tot fa sàtira. Sàtira de la vida, de la cultura, del periodisme, a través d’Internet... els mitjans de comunicació desvirtuen tot. Però, sobretot, es burlen de nosaltres banalitzant tot allò que hauria de ser el més important. Quin sentit té, llavors, aportar una rialla fàcil i ximple, que es torna innòcua i es dilueix? Cap. Per tant, en les seues obres, es treballa de manera inversa. Atès que tot és sàtira banal i riure malentès, que narcotitza, que no aporta crítica... Giovanni utilitza el xoc: per a despertar-nos d’eixe estat narcòtic,

és necessària una bufetada que ens sacsege. Opció molt més útil que un humor descafeïnat, que no és profund i que no et fa sentir bé. I ho aconsegueix a través d’una agressivitat que pretén, precisament, no deixar indiferent a ningú. Aquesta actitud artística, per sort, ha gaudit del seu públic a València. I no solament entre aquells que visiten o coneixen les falles. Però no agradar, fins i tot, és un símptoma de la utilitat de l’obra. Que la falla moleste, perquè no es reconeix, perquè empra un altre llenguatge, perquè costa un esforç... també forma part del joc. Perquè aquell que ha criticat ha tingut la necessitat d’acostar-se per a comprovar de prop i poder criticar. I eixe fet és fonamental, doncs estableix un diàleg directe o indirecte amb l’artista i amb la seua obra. La qüestió està llançada. Que vulguen acceptar o no... és una altra cosa. Que algú s’haja molestat a dir que no s’entén ja genera conflicte. I, per tant, un principi de pensament. Per tot açò, les falles suposen una plataforma perfecta per a donar

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

cabuda a tot tipus de llenguatge. El problema ha vingut quan s’han intentat controlar o dirigir totes eixes possibilitats, situació que ens ha fet perdre moltes oportunitats. N’hi ha prou amb mirar projectes anteriors a la dictadura, molt més atrevits en ocasions dels que hui es veuen en el carrer i que, per descomptat, no encaixarien en eixa espècie de codi impossat i d’autoengany que regna en les falles. Tot com a conseqüència, en paraules de Giovanni, d’un equivocat concepte de tradició. La tradició no és una altra cosa que el coneixement transmès. Les noves generacions decidiran què triar d’eixa tradició i per què. La dicotomia de seguir ancorat en el passat o de seguir per un camí incert però lliure. Giovanni sap el que diu. Urbino posseeix una de les escoles d’art més antigues d’Itàlia, on el pes de la tradició i de la història a voltes resulta insuportable. Itàlia viu per al passat. Quan el passat únicament hauria de servir per a anar avant superantho. A Itàlia sempre s’està a prova, en

tornar a l’orígen

la mateixa balança que els antics, contra els quals et mesures dia a dia. València, amb una altra tradició, li ha permès prescindir d’eixe pes. Però, al seu torn, reafirmar-se en una actitud inconformista, descobrint‑se a si mateix a través de «col·lisions» i la selecció únicament d’aquells elements que li permetran seguir avant. Projectes com els de Giovanni són més que necessaris. La seua obra han marcat un canvi i una major acceptació en el context global de la festa. Però en cap cas hi ha opció per a relaxar-se i el treball dur ha de continuar. Per seguir creixent per altres zones de la ciutat i que altres comissions aposten per aquest tipus d’obres que no solament han de donar-se quan el pressupost és més reduït. Tenir un gran pressupost, segons Giovanni, no significa que les falles hagen de ser d’una única manera o apostant per un únic model. De les falles més grans i multimilionàries només podem recordar la seua imatge gegantesca. Evidentment, és important comptar amb un bon pressupost, que

permeta un marge per a l’experimentació i que permeta també resoldre problemes amb volums majors. No obstant açò, el principal problema és no anar més enllà dels premis. Hi ha moltes altres maneres amb les quals una comissió pot passar-ho bé i gaudir del projecte al marge del reconeixement oficial i efímer. Les ganes d’aportar, de donar a conèixer el projecte, de trencar esquemes... lluny de tota la parafernàlia, haurien de ser motivacions suficients. Per tot açò, és molt important que als artistes se’ls done la possibilitat de crear en llibertat, per a una major riquesa i interès que, al seu torn, facen més interessants algunes propostes. Dins i fora de les nostres fronteres. És, al cap i a la fi, eixe poder de la individualitat que Giovanni defensa, i que molts han mal interpretat com a ego o supèrbia. No ho és. Consisteix a assumir un projecte fins a tal nivell que, per a defensar-ho i transmetre‑ho, s’ha d’estar disposat a enfrontar-se amb molts altres factors que estan en contra. L’artista, en aquest cas,

actua amb una força que als altres els desconcerta i que els fa visible allò que no volen veure. Perquè a ningú li agrada que li assenyalen o que li desperten. I menys en una època de manipulació global, amb un món setinat i edulcorat, en el qual, ara més que mai, cal assumir que «l’individu» i la seua defensa són el ben més preuat. La uniformitat és molt perillosa. Sobretot a nivell de pensament. Per això no hi ha res més bell que la individualitat. I és una actitud agressiva. Perquè també implica un compromís contrari a una societat basada en el principi col·lectiu que, en moltes ocasions, pretén anul·lar tot pensament lliure i dirigir-nos a l’excés. Cal reivindicar eixa lluita a cada moment. Així, els seus projectes artístics suposen una cerca constant d’allò que és ser un mateix. I en eixe camí treballa per aportar tot el que puga motivar i ajudar en l’embranzida. Assumir un projecte suposa assumir una espècie de «guerra», per l’esforç que implica. La guerra contra un mateix i contra un públic que insisteix a mirar cap a un altre costat.

tornar a l’orígen

Falla Infantil Tretze Marc Martell

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

Falla Gran Sentit únic ? GIovanni Nardin

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

Junta directiva Presidente Honorifico Perpetuo

Manuel Calap Mas †

Porta Estandarte Honorifico Perpetuo

Joaquín García Isidro

Decano

Enrique Andrés Hernández

Porta Estandarte Honorifico Perpetuo

Joaquín García Isidro

Presidente

Juan Carlos Royal Jordán

Vice-Presidenta 1ª

Mª Carmen Dobon Rovira

Vice-Presidente 2º

Javier Sanchez Rodriguez-Peral

Vice-Presidente 3º

Alfonso Yubero Carretero

Vice-Presidente 4º

Alejandro Martínez Bonafont

Vice-Presidente 5º

Carlos Capella Bernabéu

Secretaria

Ana Bonafont Martí

Vice-Secretaria

Estrella Torres Sánchez

Tesorero

Vicente Llopis Juan

Delegado Loteria

Enrique Andrés Hernández

Bibliotecaria Archivera

Mª José Llopis Blasco

Contador

Luís Ramón Domingo Asensi

Delegada Cuotas

Noelia Gay Tomillo

Del. Relaciones Externas

Óscar Miralles Fernández

Vice Del. Relaciones Externas

Nieves Ochoa Peiró

Delegado Infantil

Fernando Pérez Andrés

Delegado Cultura

Roberto Domingo Pedrón

Delegado Cultura

Alejandro Lagarda Pérez

Delegada Cultura

Julia Navarro Coll

Delegado Festejos

Alfonso Yubero Carretero

Delegado Estoreta

Alberto Gay Tomillo

Delegado Estoreta

Alejandro Martínez Bonafont

Delegado Federacion

Alejandro Martínez Bonafont

Delegado Federacion

Oscar Miralles Fernández

Delegada Agrupacion

Mª Carmen Dobon Rovira

Delegado Agrupacion

Alejandro Martínez Bonafont

tornar a l’orígen

Delegado Teatro

José Wieden Ortíz

Delegada Protocolo

Marisol Andres Picó

Vice-Delegada Protocolo

Mª Asunción Royal Jordán

Vice-Delegada Protocolo

Amparo Giménez Tomás

Delegado Festejos

Alberto Gay Tomillo

Vice-Delegado Festejos

Luís Royal Jordán

Vice-Delegada Festejos

Nieves Ochoa Peiró

Delegado Infantil

Fernando Pérez Andrés

Delegacion Infantil

José Antonio Ruiz Herrero

Delegacion Infantil

Mario Alberto Pérez Andrés

Delegacion Infantil

Maika Rivera Flores

Delegada De Marketing

Pilar Moltó Bonafont

Delegado Nuevas Tecnologias

Sergio Blasco García

Vice-Delegado Nuevas Tecnologias

Alberto Gay Tomillo

Vice-Delegado Nuevas Tecnologias

Roberto Domingo Pedrón

Delegado Monumento

Roberto Domingo Pedrón

Vice-Delegada Monumento

Julia Navarro Coll

Delegada Pirotecnia

Lucía Agüera Rodrigo

Mantenimiento Casal

Carlos Capella Bernabéu Luís Miguel Royal Jordán

Delegado Juveniles

Fernando López Bonafont

Vice-Delegado Juveniles

Sergio Royal Hernández

Vice-Delegada Juveniles

Mariola Zapater Fajarí

Vice-Delegado Juveniles

Jorge Llopis Royal

tornar a l’orígen

Comissió Blas Agüera Burguillos

Carlos José Capella Bernabeu

Teresa Asc. García Polaino

Lucia Agüera Rodrigo

Albert Capella Torres

Cristina García Ribes

Carles Alfonso Antoni

Carlos Capella Torres

David Garrido Rodríguez

Enrique Andrés Hernández

Pilar Carmona López

Gemma Garzón Pérez

Mercedes Andrés Martínez

Joaquín Jesús Carrillo Civera

Laura Gascó Retamosa

Francisco Andrés Moscardó

Mª Carmen Chuliá Sanchís

Alberto Gay Pons

María Teresa Andrés Pico

Luisa Chuliá Sanchís

Noelia Gay Tomillo

María Soledad Andrés Pico

Gloria Cuenca Latorre

Alberto Gay Tomillo

Elvira Ariza Muñoz

Jaime Cuesta Mingorance

Jorge Genove Portas

Fernando Arranz Rodrigo

Manuela De Paz Roca

Amparo Giménez Tomás

Antonio Ballesteros Pardo

Gemma Dobon Rovira

Fernando González Moya

Joaquín Barquero Pérez

Mª Carmen Dobon Rovira

Ana Guaita García

Laura Bautista De Paz

Manuel Dobón Torro

Mª Dolores Guillem Molina

Juan Luis Benito Jiménez

Mariví Dobón Torró

Jordi Aureli Hernandez Lerma

Cristina Blasco García

Juan Ramón Domenech Llopis

Mª Angeles Hdez. Conejero

Sergio Blasco García

Juan Ramón Domenech Plo

Mª Carmen Hdez. Conejero

Maruja Blasco Tortajada

Luis Ramón Domingo Asensi

Ana María Hernández Lerma

Antonio Blasco Tortajada

José Enrique Domingo Asensi

Jaime Fdo. Herraiz Jurado

Oscar Bodoque Moreno

Marisa Domingo Calap

Mª Isabel Herrero Gómez

Inmaculada Bonafont Martí

Luis Domingo Calap

Ismael Isabal Ejido

Ana María Bonafont Martí

Roberto Domingo Pedrón

Alejandro Lagarda Pérez

Mercedes Bonafont Martí

Mª Dolores Domingo Tortosa

Elisabeth Llacer Mari

Remedios Bosch López

Mª Luisa Domingo Tortosa

Monchi Llopis Arribas

Raquel Bover Llopis

Eva Escriba Cañizares

María José Llopis Blasco

Samantha Bover Llopis

José Miguel Fenollosa Lujan

Vicente Llopis Blasco

Enrique Bover Pujol

Mª Carmen Fernández Sánchez

Finita Llopis Juan

Cristina Burriel Blasco

Mª Elvira Flores Ariza

Vicente Llopis Juan

Aroa Calabuig Cuenca

Vanessa Fuentes Alegre

Jorge Llopis Royal

Manuel Calap Dobon

Fernando Galán Muñoz

Alejandro Llopis Royal

Pilar Calap Dobón

Joaquín García Isidro

Fernando López Bonafont

Noelia Calatayud Iglesias

Rosa García Ortolano

Miguel López García

Chelo Calomarde Alegre

Conchín García Polaino

Fernando López Yeves

Mª Amparo Cano Villanueva

Felicidad García Polaino

Marina Lòpez García

tornar a l’orígen

Paloma Marqués Bueno

Mayte Pérez Villarrubia

José Francisco Sendra Chuliá

Isabel Martinez Diaz

Manuel Pérez Villarrubia

José Sendra Palazón

Mercedes Martínez Algarra

Pere Germá Peris Llorca

Conchín Serrano Barra

Alejandro Martínez Bonafont

Jesús Peris Llorca

Mª Teresa Sevilla Blanco

Mª Paz Martínez Gamón

Soledad Picó Rodrigo

Cristina Sevilla Blanco

Margarita Martínez Guaita

Virginia Piedrahita Llovera

José Sevilla Tébar

Teodoro Martínez Martínez

Mª Mercedes Pomer Ballester

Beatriz Soriano Molinero

Oscar Miralles Fernández

Armando Poveda Amores

Marisa Soriano Molinero

Ana Isabel Moltó Bonafont

Silvia Pujol García

Manuel Ángel Suero Miret

Mª Pilar Moltó Bonafont

Salvador Pujol García

María Talavera Blanco

Francisco Naranjo Redondo

Salvador Pujol Muñoz

Patrocinio Todolí Guerola

Andreu Navarro Bover

Mayte Ramirez Bascuñana

Luis Tomas Mico

Julia Navarro Coll

Sarah Patricia Ripoll Hdez.

Carmen Tomillo Beamud

José María Navas Pérez

Vicente Ripoll Hernández

Juan José Torres Beleña

Monserrat Novell Duran

Ángel Ripoll Hernández

Remedios Torres Bosch

Agustín Ochoa Carmona

Mari Carmen Rivera Flores

Raquel Torres Bosch

Mª Nieves Ochoa Peiró

Francisca Rodrigo Hernández

Estrella Torres Sánchez

José Agustín Ochoa Peiró

Ana Romero Romero

Maruja Torró Cuenca

Cristina Ortega Muñoz

Mª Amparo Rovira Juan

Ángel José Tortajada Flach

José Fco. Palanca Marques

Mª Carmen Rovira Juan

Ángel Tortajada García

Empar Pardo Andrés

Alfonso Royal Cuenca

Mª Dolores Tortosa Martí

Manuel Pardo Conejero

José Carlos Royal Hernández

Francisco Ramón

Marijus Peiró De Gracia

Asunción Royal Jordán

Vazquez Ortega

Alejandra Peiró García

Juan Carlos Royal Jordán

Oscar Vidal Belda

Berta Peiró García

Luis Miguel Royal Jordán

Mario Vilar Hernández

Mario Alberto Pérez Andrés

Alfonso Royal Jordán

Sergio Villanueva Montero

Fernando Pérez Andrés

Paz Royal Martínez

Aurora Villargordo Cazalla

Manuel Pérez Gimeno

Sergio Royal Hernández

Mª Teresa Villarrubia López

Francisco Pérez Miralles

Mª Isabel Ruiz Herrero

Marta Wieden Dobón

Fernando Pérez Noverges

José Antonio Ruiz Herrero

Carla Wieden Dobón

Francisco Pérez Rovira

José Ramón Ruiz Muñoz

José Wieden Ortiz

Javier Pérez Rovira

Jara Salor Rey

Alfonso Yubero Carretero

Francisco Pérez Rovira

Javier Schez. Rodríguez-Peral

Mariola Zapater Fajarí

tornar a l’orígen

Recompenses Bunyol de Coure Jorge Llopis Royal Paz Royal Martínez Oscar Vidal Belda Isabel Martínez Díaz Noelia Calatayud Iglesias Sergio Villanueva Montero Bunyol d’Argent Mariola Zapater Fajarí Alejandro Llopis Royal José Carlos Royal Hernández Ana Guaita García Bunyol d’Or Carla Wieden Dobon Mª Pilar Moltó Bonafont Cristina García Ribes Eva Escribá Cañizares Mª Luisa Domingo Tortosa Joaquín Jesús Carrillo Civera Luís Miguel Royal Jordán Mari Paz Martínez Gamón Bunyol Fulles de Llorer i Brillants Mª Angeles Hernández Conejero Noelia Gay Tomillo

tornar a l’orígen

Comissió infantil

Recompenses infantils

Aitana Alfonso Flores

Helena Herraiz Salor

Distintiu de Coure

Alexandre Alfonso Flores

Michael Kavanagh Bover

Sofía Ballesteros Ramirez

Emma Ballesteros Ramirez

Jara Miralles Soriano

Laia Capella Martínez

Sofía Ballesteros Pardo

José Miralles Soriano

Diana Ripoll Talavera

Joan Enric Benito Pomer

Raul Miralles Soriano

Thais Suero Calabuig

Emma Blasco Villargordo

Gonzalo Moreno Domingo

Valeria Tortajada González

Nuria Blasco Villargordo

Maria Ochoa Calomarde

Carmen Bodoque Guillem

Lola Palanca Soriano

Distintiu d’Argent

Clara Burriel Blasco

Marisa Palanca Soriano

Alexandre Alfonso Flores

Lucia Cano Villanueva

Martí Peris Garzón

Alejandra Pujol Güaita

Elia Capella Martínez

Rosa Peris Garzón

Rubén Soriano Andrés

Laia Capella Martínez

Alejandra Pujol Guaita

Nora Cuesta Salavert

Claudia Requena Chuliá

Distintiu d’Or

Martina Doménech Garcia

Alba María Ripoll Talavera

Gonzalo Moreno Domingo

Julia Meié Domingo Navarro

Diana Ripoll Talavera

Clara Burriel Blasco

Llura Fajarí Gay

Eva Royal Martínez

Claudia Flores García

Carmen Ruiz Rivera

Blanca Galán Ochoa

Marc Sánchez Agüera

Lucía García Ruiz

Rubén Sevilla Romero

Mario García Ruiz

Rocío Soriano Andrés

Albert Gay Llopis

Rubén Soriano Andrés

Paula Gay Llopis

Thais Suero Calabuig

Clara Gonzalez Martinez

Valeria Tortajada González

Lucía González Llacer

Alejandro Vilar Hernández

Cayetana Herraiz Salor

Oriol Yubero Dobon

tornar a l’orígen

Presidència Juan Carlos Royal Jordán

Em dirigisc a tu personalment, al faller/a, que fa possible dia a dia, setmana a setmana, mes a mes… que açò seguisca sent possible. Amb el teu esforç i dedicació per a realitzar la continuïtat d’aquesta, la teua comissió. Des de fa més de 140 anys seguim fent falla amb la mateixa il·lusió que els nostres avantpassats. Comissió en el barri més carismàtic de tota València, El Carme, l’ànima de les falles d’aquesta ciutat, on no passem mai desapercebuts, oferint a tots aquells que ens visiten una gran diversitat de caràcters que els atrau. I, sense cap dubte, ixen amb la sensació de veure un altre concepte de falla més familiar, més pròxima al visitant. I entre eixes falles estem nosaltres. Una de les millors considerades, no tan sols en el barri sinó en tota València. Per les seues innovacions en el monument i per la seua participació en esdeveniments amb una gran repercussió en els mitjans. Gràcies a tu som el que som. La millor falla del món. A banda del teu esforç he de dir-te que hi ha una directiva preparada per a respondre a les necessitats dels fallers. No és fàcil en els temps que estem vivint amb la crisi, pujada de preus, els contratemps que puguen sorgir durant l’any i complir amb el pressupost. Per açò felicite a tots i cadascuns dels vicepresidents per la seua gran gestió en cadascuna de les seues seccions; per 58

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

fer veure, valorar i gestionar cadascun dels moviments realitzats perquè tu pugues gaudir sense costar-te més. Estar envoltat de persones com vosaltres fa més fàcil la vida de la presidència. I què puc dir de tu, Ana Bonafont. Sóc el primer que tenia ganes de treballar amb tu, tenir a una persona de les teues característiques al meu costat o al costat d’un altre president, ens ha fet la vida molt més fàcil. I eres eixe tipus de persona que no pot faltar en una comissió. A totes les seccions de la directiva els esforços que heu realitzat, la col·laboració per part de cadascuna d’elles per tal d’aconseguir l’objectiu de gaudir al màxim sense que el faller no puga notar deficiències... no és fàcil però tampoc és impossible. No vull deixar-me als artistes per la seua implicació en el projecte de la falla. No és fàcil que un artista tracte de complaure a tota la comissió amb els diferents elements i característiques perquè siga una falla sostenible amb el medi ambient. Emprar productes naturals en la confecció de cadascuns dels ninots i escenes de la falla, ens fa tornar a mirar enrere al temps en el qual les falles eren de cartó i teníem una crema més sana, on cadascun gaudia més veient-la cremar. Eixa aportació fa encara mes gran el nom de la nostra comissió i de les falles. Convidar també a les comissions de l’agrupació sector del Carme a estar juntament amb nosaltres en la celebracions dels diferent

tornar a l’orígen

esdeveniments que realitzem durant l’any. És un orgull estar en aquest barri. Barri castís per excel·lència, barri que no ha perdut els seus orígens, proper, familiar, amigable... aquesta és l’essència d’aquest barri i de les comissions que hi són. He tingut l’honor de conèixer‑vos, als seus presidents, presidents infantils, presidentes, falleres majors, falleres majors infantils, directius... i agrair‑vos pel gran acolliment que m’heu fet i sobretot al meu quadre d’honor. Per tal de parlar del meu quadre d’honor no trobaré les paraules justes i necessàries per definir a cadascun d’ells. La meua Fallera Major Infantil Jara Miralles Soriano, és un conjunt en solament un element. La xiqueta dels ulls brillants, la que parla amb la seua mirada, amb un enorme cor i afecte, entremaliada i sincera alhora, és un vertader honor tenir-te al meu costat. Sé que gaudiràs enguany al màxim, per la teua il·lusió de veure’t ja amb la teua banda i així creure’t tu mateixa que ja eres la Fallera Major Infantil 2016. José Miralles Soriano, president Infantil 2016, no tinc cap dubte sobre tu. Eres la persona ideal. La teua responsabilitat la saps portar amb tota naturalitat. La teua forma de ser farà que siga tot fàcil i senzill. L’afecte que transmets cap als altres és una gran virtut, amics dels seus amics i ells ho saben valorar. No puc deixar-te passar, perquè ho estàs vivint com si fores un protagonista mes d’enguany i sens dubte, dins del quadre d’honor, Raúl eres una peça fonamental. Amb la teua

sinceritat, la vivacitat que transmets, completes a una família genial. I a tu, Laura Bautista De Paz, que vas arribar inesperadament quan tant la comissió com jo mateix havíem assumit que enguany no anàvem a gaudir de Fallera Major. No ha sigut així. Gràcies per venir i comprometre’t en aquesta aventura, una aventura de la qual vas a emportar-te, sens dubte, una de les teues millors experiències vitals. I junt als nostres infantils, Jara i José, anem a gaudir molt més per la teua presència. Solament em queda dirigir-vos a vosaltres papis Miralles – Soriano i Bautista – de Paz i acompanyants per permetre’m acostar-me més a vosaltres i conèixer-vos molt millor. Segur gaudirem al màxim aquestes falles com ho hem fet durant l’any passat, sabent que eixos dies indiquen el final d’una experiència que no vull que acabe ací.

I què puc dir de la meua família, els meus germans, cunyats/as i nebots que sou el mes gran com a persones. No deixeu de fer-ho i de ser una part fonamental de mi, juntament amb la meua dona Ana, la meua confident i assessora. I els meus fills Carlos i Sergio, que estem gaudint al màxim d’un any tan important per a mi. Esteu sent un suport, un gran suport, i aguantar els meus nervis que segur aniran creixent conforme es vaja acostant-se el moment de celebrar les falles. Solament em queda desitjar‑vos unes magnifiques falles. Que siguen inoblidables per a tots i cadascuns de vosaltres. Gaudim‑les, passem‑ho bé, i en cordialitat i amistat que és la característica d’aquesta comissió. Que, sens dubte, no m’aneu a defraudar. Perquè som la millor falla del món.

tornar a l’orígen

Fallera Major Laura Bautista De Paz

Estimats veïns i fallers, aquest any, amb molt d’orgull i molta il·lusió, tinc l’honor de poder representar la nostra falla com a fallera major de 2016. Sé que és molta la responsabilitat que tinc. Espere –i ganes no me’n falten– estar a l’altura. Com no, vull agrair a tota la comissió tot l’esforç i dedicació en la falla tots el dies de l’any. No vull deixar-me a la meua fallereta Jara, i al meus presidents Carlos i Jose. Desitge que junts gaudim d’aquestes falles al màxim, perquè siguen les millors de la nostra vida. Per a finalitzar, vull convidar als veïns i forasters que s’acosten per a gaudir d’aquestes festes de sant Josep. I als fallers i falleres dir-vos: Per fi han arribat. Escolteu la traca? L’ olor a pólvora, la música, la llum, els monuments… Tot per a dir-nos que «Ja estem en falles». Deixeu-ho tot que la festa comença. I tots junts alcem la veu per a dir molt fort: Visca València! Visquen les falles! Visca la falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon!

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

Hola! Quan ens van dir els papàs que havíem d’escriure alguna cosa per a tots vosaltres ens vam posar molt contents perquè així podíem dir-vos tot el que pensem. Per a nosaltres està sent un any molt molt especial. Primer perquè ser president infantil i fallera major de la falla de la qual parteix part de la nostra família ha sigut sempre un fet molt bonic. Perquè per a nosaltres poder seguir representant a la família Miralles és tot un orgull. A més, és la primera vegada que hi ha una fallera major infantil per aquesta part i està sent un any molt especial. D’altra banda, perquè com sabeu, per la part de la mamà també hi ha saga fallera (President i Fallera Major). El que més ens està agradant de tot, és poder estar les dos falles juntes, i açò, sobretot és gràcies a vosaltres, per fer que els nostres tios, el nostre iaio i sobretot la

nostra mamà se senten com si estigueren a casa. Açò solament podria passar ací perquè tenim la millor comissió del món. Vos imagineu el que significa per a nosaltres tenir a tota la nostra família junta? Un somni fet realitat. Ens agradaria explicar-vos un secret: una de les coses que més ens està agradant enguany és tenir el president que tenim, Carlos. Per a tots està sent la primera vegada i per a tots és una cosa nova, però la que més ens agrada és que, com diu ell, som un equip i «on va un anem tots». No vos imagineu tot el que ens cuida i com està pendent de nosaltres. Si tenim fam (prou sovint), si estem cansats, etc., ens explica acudits i es preocupa perquè sempre, sempre estiguem bé… Fins I tot ens arregla quan anem vestits per als actes! Gràcies Carlos perquè tu, Ana i Sergio esteu fent que aquest somni siga molt continúa en la pàgina següent

Fallera Major Infantil Jara Miralles Soriano

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

més bonic del que crèiem. Ja sou de la nostra família, però no solament enguany, eh? (encara que Carlos estiga fora, també està inclòs en el pack!) Açò tan bonic ja es queda per sempre.

vosaltres açò no ho hauríem pogut fer. Per tot, tot el que ens ajudeu, vos volem molt. Però per a nosaltres, tot açò no podria ser sense algú que para nosaltres és el més important. Gràcies Raul.

A Laura li volem dir que ens encanta el seu somriure, potser no vos heu adonat però sempre està somrient, amb eixos ulls verds... I ens encanta que estiga amb nosaltres en l’equip dels VIPs 2016, com ens diem en el grup! Clar, que és com la seua família, sempre amb una alegria que fa que tots estiguem molt a gust. Enguany ens està ajudant molta gent, els indumentaristes, els amics, els nostres companys del Sector, però sabeu el que més ens està agradant de tot?

Gràcies per aguantar-nos, per anar amb nosaltres a les proves, per les esperes, per preocupar-te de nosaltres dient «estàs bé, tete?» o «que bonica estàs, teta», per les teues llargues hores amb la tablet per a aguantar tots els actes als quals havies d’acompanyar-nos, encara que, si no haguera sigut pel iaio que t’arreplegava a voltes, haguera sigut pitjor. Com diu Carlos, som un equip de 5, i la veritat és que sempre ha sigut així. I ja acabem, amb ganes de veure les nostres falles que segur que Víctor i Giovanni fan les més boniques de totes, pel seu esforç i sobretot per fer-les sostenibles.

Vosaltres. Perquè és tan fàcil estar amb tots en qualsevol acte que mai ens volem anar del casal (encara que siga molt tard i clar...), perquè sempre ens dieu coses boniques i en doneu molt afecte, perquè dóna gust anar on siga dient que som de falla Ripalda–Beneficència–Sant Ramon, perquè ens cuideu quan estem cansats, ens controleu perquè no ens escapem... Perquè ja sabeu, Ripalda–Beneficència –Sant Ramon, la millor falla del món!

Amb ganes que aquestes falles siguen para tots, per a vosaltres, per als amics, els veïns i fallers un any tan especial com està sent para nosaltres, perquè no ho anem a oblidar mai. Bones Falles 2016

Els nostres papis, bé ja els coneixeu, més a papà, però crec que si no fóra per

Jose i Jara Soriano

President Infantil José Miralles Soriano

tornar a l’orígen

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

Memòria de l’ exercici Ana Bonafont

Seguint la tradició, una vegada finalitzat l’exercici faller, vos escric la present Memòria, que resumeix els esdeveniments i circumstàncies més destacades d’un any que ha estat marcat principalment per la crisi econòmica. El passat 30 d’Octubre va ser publicat en el BOE una modificació de l’article 63, en el seu apartat 3, lletra a) pel qual les entitats i institucions sense ànim de lucre no tindran obligació de presentar declaració per l’Impost de Societats, quan els seus ingressos totals (exempts i no exempts) no superen els 75 000 Euros anuals. Açò suposa una elevació en el requisit de 25 000 Euros, respecte a la situació anterior. Per aquest motiu, Junta Central Fallera va organitzar cursos de fiscalitat per a les falles. Amb la incorporació del progrés i les noves tecnologies audiovisuals, i xarxes socials que ens ajuden a divulgar la informació a tots els nostres fallers, d’una forma ràpida i eficaç, es va crear un compte de twitter. Cronològicament, començarem en el mes d’Abril de 2015 on la Presidenta Mª Carmen Dobon Rovira, fent balanç de les Falles 2015, comenta que encara que tot és millorable, aquest exercici pot considerar-se satisfactori gràcies a l’esforç dels propis fallers, en tots els actes programats de l’exercici va haver-hi presència màxima de fallers i bons monuments fallers en el carrer. La Presidenta agraeix a tots els que van treballar per a aquest bon transcurs de l’exercici 2014 – 2015. El dia 10 d’Abril de 2015 i davant l’imminent inici del nou exercici faller 68

tornar a l’orígen

2015/2016, ens reunim en junta general, per a procedir a l’elecció del President que durant el nou exercici faller portarà endavant la nau de la nostra Comissió. Una vegada oberta la sessió, es presenta a President el faller Juan Carlos Royal Jordán, sent ratificat i acollit amb goig per la majoria dels assistents, doncs es tracta d’un faller benvolgut per la Comissió i entregat a la nostra Falla i a la nostra Festa. Així doncs, ja tenim President, Juan Carlos Royal Jordán, un faller que garanteix il·lusió i dedicació per a l’exercici que acaba de començar. En el mes d’Abril es procedeix a la composició de la Junta Directiva per a l’exercici 2015 – 2016, sent Secretària Ana Bonafont Martí, Vicepresidenta 1ª Mª Carmen Dobon Rovira, Vicepresident 2º Javier Sánchez Rodríguez, Vicepresident 3º Alfonso Yubero Carretero, Vicepresident 4º Alejandro Martínez Bonafont, Vicepresident 5º Carlos Capella Bernabeu. La nostra falla comptarà amb dos grans artistes per a realitzar els nostres monuments. La falla infantil serà obra de Víctor Valero, artista que porta tretze anys delectant-nos amb el seu bon fer. El monument gran serà realitzat per l’artista Giovanni Nardin qui plantarà per segona vegada en la nostra plaça, els desitgem tota la sort i èxit del món. El divendres dia 15 de Maig, va tenir lloc en el nostre casal, en Junta General i en presència de tota la comissió, el nomenament del President Infantil de la falla Ripalda – Beneficència – Sant Ramon per al nou exercici 2016, distinció que va recaure en José

Miralles Soriano. El seu nomenament es va realitzar durant la celebració d’una junta general. Enhorabona! Els seus pares van voler donar-li eixa sorpresa i compartir amb tots els fallers l’emoció del moment. Des d’ací li desitgem que passe un any inoblidable i represente a la nostra comissió de meravella en tots els actes als quals acudisca. El president de la Comissió, Juan Carlos Royal Jordán, va ser l’encarregat de donar la notícia a José, que va rebre les ovacions de tota la falla. El nostre nou president infantil, José, és un xiquet molt responsable. Per tot açò, estem segurs que enguany serà molt especial per a ell. Però no estarà sol. El passat 15 de maig es coneixia el nom de la xiqueta que durant l’exercici faller 2016 serà la màxima representant infantil, Jara Miralles Soriano, Fallera Major Infantil de la Falla Ripalda – Beneficència– Sant Ramon. Jara és fallera de la comissió des de 2012 i veu amb el seu nomenament complit un somni que des d’eixe mateix instant es va convertir en una realitat. Va rebre la notícia de manera inesperada i amb molta il·lusió, entre nervis d’emoció va dedicar unes paraules a la seua comissió igual que nostres FF.MM. 2015, Paula i Gemma, que li van transmetre la seua enhorabona. És una dolçor de xiqueta, sempre molt participativa, li encanta el món faller i serà una magnífica representant. La comissió li desitja un gran regnat ple de moments inoblidables, de riures amb els teus companys, però sobretot li desitja la màxima felicitat. La seua comissió vol desitjarli al costat de José i al costat del seu president Juan Carlos, un regnat ple

d’alegries i bons moments que sens dubte no oblidarà. Ehorabona! El dissabte 27 de juny va ser l’esperat sopar de Sant Joan, amb partit de solters contra casats inclòs i els jocs d’aigua, per la qual cosa els nostres infantils no van passar molta calor. Després, celebrem el nostre anual Sopar de Sant Joan. Es va passar una nit genial, vam poder gaudir d’una nit màgica. Moltes gràcies a fallers i amics, que ens vareu acompanyar durant aquesta magnífica nit i com sempre un aplaudiment a les persones que van fer possible aquesta festa. Ja havíem tornat de vacances, ningú es va presentar per a Fallera Major 2015 – 2016, la junta directiva va donar termini fins al dia 1 de desembre, però tot i així, enguany ens va costar completar el nostre quadre d’honor. També, el dia 2 de juliol, es va fer pública la nova presidència de Junta Central Fallera encapçalada per Pere Fuset. Amb l’arribada del mes de juliol, el col·lectiu faller viu pendent d’aquelles seran les seues màximes representants per al pròxim exercici. Les nostres Falleres Majors 2015, Gemma Dobon Rovira i Paula Gai Llopis, durant aquest mes, viuran emocions i il·lusions, somiant en convertir-se en Falleres Majors de València i va arribar el dia 10 de juliol amb la preselecció. Ressaltar que a l’acte va assistir la Fallera Major Infantil de València 2015, María Donderis, juntament amb la seua Cort d’Honor, per la qual cosa vam poder gaudir de la presència d’Aitana Alfonso Flores, component de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València de 2015. Enguany per a les nostres representants, Gemma i Paula, no va poder ser, enguany no hem tingut sort. tornar a l’orígen

Més d’un milió de clavells van cobrir, el passat mes de juliol, El Passeig de l’Albereda. El taronja i el groc van ser protagonistes d’aquesta batalla que va congregar a multitud de valencians de la forma més pacífica i emotiva. Els membres de la cavalleria de gala van ser els encarregats de donar inici a la desfilada, els van seguir la colla de dolçainers, a poc a poc van vore desfilant els diversos participants, convertint el passeig en una passarel·la de color. Finalment es trobava la carrossa de la Fallera Major Infantil de València, María Donderis i la seua Cort d’Honor, les quals es van personar hores abans en el Palau de l’Exposició on va tenir lloc una sessió de fotos, allí estava Aitana. En el mes de juliol es van casar els nostres fallers Raquel Torres Bosch i Joaquín Jesús Carrillo Civera, uns mesos després, també es va casar la fallera Raquel Bover Llopis. El dissabte 26 de Setembre el Pavelló de la Font de Sant Luís, «La Fonteta», obrí les seues portes per a rebre a les dones que seran les grans representants de la festa per a aquest exercici faller, allí s’acomiadava Aitana Alfonso Flores, després d’un any ple de felicitat, emocions i moments inoblidables per a ella. Felicitats Aitana! En l’Assemblea d’Octubre, el President de Junta Central Fallera informa que es manté la subvenció per als monuments fallers, finalment enguany la subvenció serà d’un 25%, amb la finalitat de mantenir l’essència

tornar a l’orígen

del monument. Per a la il·luminació es manté en el 20 %. La subvenció és sobre el preu declarat IVA inclòs. El dia 4 d’octubre, vam tenir el «Comiat d’Aitana Alfonso Flores», per part de la comissió en el casal, amb presència de la Cort d’Honor Infantil de València 2015, la comissió li va preparar un homenatge, el president de la falla, Juan Carlos Royal Jordán, va destacar la vàlua d’Aitana per a representar aquest càrrec i, a més va assenyalar la il·lusió que tenia la xicoteta per viure aquest somni. El dia 25 d’octubre, es van presentar els esbossos de les nostres falles per a aquest exercici 2015-2016. El gran el lema del qual és «Sentit Únic ?» que militarà en la secció 5ª A i serà realitzada per segon any per Giovanni Nardin. I la infantil que realitzarà, després de dotze anys consecutius, Víctor Valero i que militarà en secció 10ª i el lema de la qual és «Tretze anys». Després d’un esbós de falla s’amaga una gran il·lusió, la de tots els components de la comissió que cada any ens esforcem amb la intenció que les nostres falles lluïsquen radiants durant la setmana fallera. Amb la gran confiança dipositada en els nostres artistes, amb el quals treballem de la mà per tal d’obtenir eixos anhelats premis. Va ser en el casal on es van donar a conèixer els projectes que protagonitzaran les falles 2016, els nostres artistes amb gran il·lusió, van presentar eixos traços replets de color en els quals s’han bolcat,

després vam degustar un vi d’honor i la presentació va tenir gran repercussió en mitjans de comunicació. A aquesta cita no van voler faltar la Fallera Major Infantil 2016, Jara Miralles, acompanyada pel President Infantil José Miralles i pel President Juan Carlos Royal Jordán. El dia 13 de novembre, en el casal, va ser proclamada la Fallera Major per a les Falles de 2016, la senyoreta Laura Bautista De Paz. Va ser una nit molt emotiva i plena de sorpreses. La nostra anterior Fallera Major, Gemma Dobon Rovira, li va passar el testimoni a Laura, com a representant de la nostra Falla. Laura també va dedicar unes paraules a la seua nova comissió i per fi va donar començament el seu gran somni de tota la vida: ser Fallera Major. El dia 28 de Novembre, acomiadem a les nostres Falleres Majors de 2015, Paula Gai Llopis i Gemma Dobon Rovira, els qui es van emocionar molt en dirigir‑se a la comissió, en el seu comiat. El dia 12 de desembre, van ser nomenats oficialment Jara Miralles Soriano i José Miralles Soriano, Fallera Major Infantil i President Infantil. Ambdós van demostrar ser unes grandíssimes representants de la nostra Comissió. El dia 9 de gener, va ser nomenada oficialment, la senyoreta Laura Bautista de Paz Fallera Major. Jara, Laura! Enhorabona! Les Assemblees de Presidents es traslladen a celebrar en el Palau de la Música, Sala Rodrigo a les 22.00 hores. Junta Central Fallera arriba a un acord

amb el Museu de les Ciències «Principe Felipe» per a fer allí l’Exposició del Ninot, mantenint‑se la gratuïtat per als fallers. Arribem a la recta final de l’exercici faller amb l’entrada del nou any. Un any 2016 que en el seu segon mes ja té un dels actes més importants com és l’exaltació de les nostres Falleres Majors. La Delegació de festejos ha organitzat «vins d’honor», «quinto y tapa», també la col·laboració de la Delegació de Festejos ha sigut molt important en diferents festejos celebrats. La Delegació d’infantils van muntar el Betlem tradicional i Betlem innovador per al Concurs de Betlems de JCF. El més destacat de la Delegació de Recompenses és la concessió d’un total de dos Bunyol D’Or amb Fulles de Llorer i Brillants en aquestes Falles 2016. En el capítol de defuncions hem de destacar la del nostre President Honorari Perpetu Manuel Calap Mas. Les Falles han arribat, les Falleres Majors de la comissió Jara Miralles Soriano i Laura Bautista De Paz seran les encarregades de representar-nos durant aquest any faller, al costat de José Miralles Soriano, President Infantil i Juan Carlos Royal Jordán, President, a tots els membres de la comissió. Se succeeixen les activitats i actes propis dels mesos de Febrer i Març, concloent amb total normalitat els dies més importants de la setmana fallera i finalitzant aquest exercici faller 2015 – 2016.

tornar a l’orígen

1 2

1 – Partit Fadrins vs Casats (21 Juny 2014) 2 – Presentació dels esbossos (19 Octubre 2014) 3 – Als nostres majors Sole i Enrique (19 Octubre 2014) 4 – Nomenament de Paula (1 Novembre 2014) 5 – Nomenament de Gemma (29 Novembre 2014) 6 – Cap d’any al casal (31 Desembre 2014)

tornar a l’orígen

7 i 8 – Bandes a la cort d’honor (24 Gener 2015) 9 – Presentació de les nostres FF MM (7 Febrer 2015) 10 – Visita a la falla gran (15 Febrer 2015) 11 – Recompenses (1 Març 2015)

tornar a l’orígen

14 15

12 i 13 – Cant de l’estoreta (1 Març 2015) 14 i 15 – Jocs i Paelles (8 Març 2015) 16 – Replegà del Ninot Gran (15 Març 2015) 17 – Replegà del Ninot Infantil (14 Març 2015)

tornar a l’orígen

20 19

18 i 19 – Plantà de la falla gran (15 Març 2015) 20 – Concurs de dibuix infantil (16 Març 2015) 21 – Premi Falla Infantil (16 Març 2015) 22 – Premi quimèric (16 Març 2015) 23 – Playback Infantil (17 Març 2015) 24 – Playback Adult (17 Març 2015)

tornar a l’orígen

25 – Ofrena a la Verge (18 Març 2015) 26 –Disparà Infantil (19 Març 2015) 27 – Rumbers a la cremà (19 Març 2015) 28 – Cremà Falla Infantil (19 Març 2015) 29 – Poesia a la cremà (19 Març 2015) 30 – Adeu Quimera (19 Març 2015)

tornar a l’orígen

1 – Sofia Ballesteros Ramirez 2 – Valeria Tortajada Gonzalez 3 – Laia Capella Martinez 4 – Diana Ripoll Talavera

tornar a l’orígen

Obituari: Manuel Calap Mas Manolo, de sempre i per sempre, un faller. Tan sols uns minuts vos furtem de la festa. Volem una reflexió amb tots vosaltres. Arriba la festa, la seua volguda festa, perquè ser faller era allò que volia Manolo Calap. Sí, tant i tan poc. Sols ser faller. Una xicoteta paraula per a definir una cosa tan gran. Manolo era i és faller. Faller pel seu esperit d’anar mes enllà d’allò establert, d’unir gent de diversa procedència i fer un únic cos per tirar endavant un projecte: fer falla. I fent falla, fer una cosa mes gran, fer una gran família. La pròpia. És indubtable que dona, fills, nets, cunyats nebots, han estat directament implicats en la falla. Però es més que això un grapat de gent que estiguérem amb ell, sabent que ens va fer sentir que formaven part d’una gran família.

tornar a l’orígen

Manolo era i és faller. Trobà una falla amb greus problemes i la va transformar en una falla sòlida, arrelada i que pot fer front a tots els vents, però no és pels vint i cinc anys de president. El càrrec tan li feia. És per ser faller, amb tot allò que implica: devoció per una causa, quasi per davant de la seua pròpia família. Dedicar tot el seu temps lliure a un projecte. I veure com creix, amb llums i ombres, però sempre amunt. Era un esperit de creixença amb fe que feia fora tots els entrebancs que el podien posar. Manolo era i és faller. Era faller de fet i és faller perquè el seu alè esta amb tots nosaltres. I això davant dels moments de dubte ens fa trobar un recolzament per dur endavant la nostra falla. I també un poc la nostra vida. Al cap i a la fi un mirall per a tots el fallers. La Junta Directiva

A una gran persona Estimar la grandesa d'una persona és molt, però que molt complicat. Què és? Què significa? Com es cataloga? Què ha de tenir? és difícil. Però mira, ara ho sabem i amb tota certesa! Ha sigut fàcil, només en pensar en tu. Què gran eres! Simplement genial! No coneixem a ningú que no t'haja volgut. Amic dels teus amics, sense condicions, un referent, un líder. Amant incondicional de la teua falla. Sí, la teua gran falla. La teua pinya particular, la teua mitja part de cor i mitja part de vida. Ens vas ensenyar a voler la falla, al fet que formara part de les nostres vides. Per açò hi ha records que mai s'esborraran i persones com tu que mai s'oblidaran. Grandíssima persona, única! Llaurat des de xicotet per les teues condicions familiars. Però abans de res el teu amor per nosaltres, ens vas ensenyar tot, excepte a com oblidar-te. Papa, Gordito; Senyor Manolo, Manolo, Yayito, Cuquet, el puto amo... i per a la teua falla «El Tío Manolo». Fins sempre. tornar a l’orígen

Per al «tío Manolo» Volguérem dir-te tantes coses, que no ens ixen les paraules. Paraules escrites al cor i que segur les estàs llegint des del cel. L’any 1984, un any molt especial, vas celebrar 25 anys com a President de la teua volguda comissió. 25 anys al capdavant d’una falla que ha sigut la teua vida. Una comissió modesta, però amb arrels molt valencianes. Per a tu, el nostre Escut, l’Himne i la nostra Senyera sempre presents. Hem tingut el privilegi la meua germana i jo, de ser les últimes Falleres Majors, sent President. Les afortunades que van tenir la sort de ser les teues Falleres Majors durant 25 anys, se sentíen realment regines per un any. Ens portaves amb orgull del teu braç i sempre pel teu benvolgut Barri del Carmen, on tots coneixíen a Manolo Calap. Ens cuidaves com a filles teues. Sempre acompanyat de la teua família, «La tía Píli», i dels teus fills Pilar i Manolo. Família fallera pels quatre costats. Gràcies a tu, han viscut el món faller de molt a prop. Tots els components de la gran família Calap, han nascut amb l’essència de Ripalda– Beneficència–Sant Ramón.

tornar a l’orígen

Que dir del «Tío Manolo»? Home molt valencià, Faller fins a la medul·la, amb gran personalitat, amb una miqueta de geni i amic dels seus amics. Els papas, els teus amics Enrique i Sole t’estranyen molt. És difícil continuar sense el seu gran amic. És difícil assimilar que ja no estàs. Junts heu viscut molts moments de la vostra vida, moments bons i no tan bons, però sempre junts, amb els vostres amics que també ens han deixat, però contínuament els tenim presents. Però sens dubte, l’any més especial per a les Famílies Calap-Andrés, va ser el 84, que compartirem tots junts, sent el quadre d’honor. Si la vostra amistat era gran, es va enllaçar per sempre. L’expressió «el roce hace el cariño» és real, possiblement hi haja gent que estiga llegint el que et volem dir i no ho entenga, però per a qui hem nascut en la falla,i ens hem criat junts, ens uneixen possiblement més llaços que amb la pròpia família de sang. Trobem a faltar l’expressió teua «Cuida a la xiqueta» que els deies als nostres marits Fernando i Manolo. Els nostres fills han vist en Manolo Calap, un exemple a seguir. Tot queda dit, quan veus que tant els teus fills i néts, com els fills i

néts del teu gran amic Enrique i Sole, es porten tan be, com es portaven ells de joves, açò significa, que una gran persona ensenya i educa, a grans persones. Empar, Fernando Jr. I Mario et recordarán sempre com un gran home, una persona importantísima per a la nostra família i al que se li té moltíssima estima. Un Faller com hi han pocs. Enguany hem trobat a faltar, la teua postal de Nadal que en Festes rebíem en les nostres cases. Sempre ens teníes en compte amb gran estima. Els últims anys, els esmorzars en els «jubilats» amb el Papa i amb Llopis, l’anar els estius a veure’t (i per descomptat a esmorzar) al xalet de Pedralvilla….. tants moments viscuts. Gràcies per deixar-nos compartir i per fer-nos part de la teua vida. Ha sigut un plaer ser «Les teues xiquetes». Per a la meua germana Maite i per a la mi, seràs el nostre PRESIDENT per sempre, el nostre «Tío Manolo». El día que vas decidir anar-te, amb tu, es va anar part de les nostres vides, un trosset del nostre cor. Et volem molt. Família Andrés

tornar a l’orígen

Patrocinadors

tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;orĂgen

La següent doble pàgina vol fer un homenatge a la comissió, amb un anunci original dels anys 70 i recordar a un artista que va plantar en aquesta falla a la mateixa dècada, mitjançant un anunci-ficció de tall satíric. De la mateixa manera, els dissenyadors de la publicació deixen les seues dades damunt d’un altre anunci per al record, la impremta que va fer possible molts dels llibrets de la comissió en aquells anys. Es dóna la circumstància que un dels dissenyadors és nét del propietari d’aquella impremta.

CORONA, 33

TELEFONO 331 07 89

VALENCIA - 3

Llibrets de Falla, disseny editorial, coordinaci贸 i impressi贸 www.estudioretales.com / retales@estudioretales.com t. 650 524 765 / 686 869 650

@fallaribesan #llibretribesan16

Escaneja aquest codi amb el teu mĂ˛vil i gaudeix del nostre llibret en format digital