Llibret Falla Rois de Corella 2024 by Falla Rois de Corella

DESEMMASCARA'T

DESEMMASCARA'T El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià de l'any 2024. Participa en els premis de les lletres falleres (www.lletresfalleres.org).

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 1

DESEMMASCARA'T

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum Els convidats van arribant i van omplint tota la llar De colors i de perfums Heus aquí La barriada de Crist rei, la falla Serpis també Fins ací s'han acostat el Grau, Beniopa, el Mosquit, Benirredrà.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU de les tristors en farem fum A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú

Hola a Màrtirs, al Carrer Major i Passeig que apareix L'Alquerieta ve amb el museu faller i de Campo el Marqués i els de Lluis Belda i Jardinet. 2 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

DESEMMASCARA'T

Els de Corea, els de Roís, i l'Alqueria també s'han acostat I de la falla del Mercat Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú Bona nit a Benipeixcar, s'acosta el Prado i el Raval L'El·liptica a la República ha arreplegat i fins ací han arribat els de la Vila i ja estan.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu, també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots. el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol. Adaptació de la cançó de Jaume Sisa 'Qualsevol nit pot eixir el sol'

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 3

ÍNDEX

106

114

Balbina Sendra Alcina Raúl Martínez Ruiz

ÍNDEX

105

PURA MARIA GARCÍA

100

Meritxell Barberá

Dr. Vicent Mahiques i Fornés

Laura Garcés

Infografia: teatre actual

Telmo Gadea Boix

LA CULTURA AL TEATRE SERRANO

Isabel Domingo

Paloma Boix Bort

Pablo Pla

LA FUNCIÓ FALLERA EN SET ACTES

Noelia Camacho

José Vicente Peiró

F.P. Puche

16 ic ràf nog o M

Infografia: teatre romà

Leandro Boncamp

LA HISTÒRIA ES CONTA AL TEATRE DE SAGUNT

Editorial

Any 2023

Crèdits 4 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

118

Joana Estruch Oltra

122

EXPLICACIÓ MAJOR

ic ràf nog til o M fan in

148

INNOVACIÓ AL TEATRE DEL RAVAL

154

Josep Enric Gonga

168

ÍNDEX

176

172

Abraham Sanjaime Camarena

Mariló Savall Cobo

Plàn origi ol del P nal les A alau de rts Sofía Reina Valèn de cia

175

Laia Centelles Soro

182

Alba Ramón Borja

Almudena Perelló Ramírez

188

Juanjo Reig Fuster

Nuria Llopis Borrego

196

Gracia Morant

198

Carmina Pérez

202

Susanna Ligero

220 148

EXPLICACIÓ INFANTIL

ENTRE BAMBOLINES

242

Pepa Rovira i Prado

246

Roser Pérez Mas

Patricia Cabezuelo

258

Diego Rufat Melo

262

Laura Barber Guerola

270

250

Pere Huerta

254

266

Juan Martí

Juan Creix Barrionuevo

274

Teo Brunet Ferrándiz

326

190

278

LES ESTRELES DE ROÍS

COL.LABORADORS FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 5

CRÈDITS

IMPRESSIÓ Publimanía Gandia TIRADA 400 exemplars EDITA Associació Cultural Falla Roís de Corella DELEGACIÓ DE LLIBRET Beatriz de Zúñiga Marqués Alba Castaño del Olmo COORDINACIÓ INFANTIL Fran Sanjaime Camarena PUBLICITAT Silvia Quintana Perelló MAQUETACIÓ Beatriz de Zúñiga Marqués CORRECCIÓ LINGUÍSTICA I TRADUCCIONS Mª José del Olmo Muñoz IL.LUSTRACIÓ DE PORTADA Felip Ariza FOTOGRAFIES REINES I FILLOLETS Nopose Fotografía MONOGRÀFIC SAGUNT Txema Rodríguez MONOGRÀFIC Beatriz de Zúñiga Marqués Damián Castaño Marín

8 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

DIPÒSIT LEGAL A-119-2004 ALTRES IMATGES 123RF iStock AGRAÏMENTS Teatre Romà de Sagunt Teatre Serrano de Gandia Teatre Raval de Gandia Alba Argentó Indumentària Valua Arts & Crafts Respectem el treball dels professionals, per això cap part d'aquest llibret ha sigut realitzada amb intel·ligència artificial La falla Roís de Corella defensa la llibertat d'expressió, però no necessàriament compartix les opinions dels seus col.laboradors

Patrimoni Immaterial de la Humanitat Bé d'Interés Cultural Festa d'Interés Nacional

EDITORIAL

El tarannà del col•lectiu faller

arannà és una paraula valenciana prou desconeguda. Fa referencia al caràcter, manera de ser i de fer les coses d’una persona o d’un col•lectiu. És una paraula que hauríem de conèixer la majoria i utilitzar-la. El tarannà del col•lectiu faller és obert, festiu i teatral. Fa la seua particular representació de la societat del moment, interpreta la forma de vida i la transforma en situacions i personatges amb el seu propi idioma i llenguatge: El teatre de les falles, la representació satírica, de vegades realista, de l’actualitat. La interpretació en to d’humor de la vida quotidiana. Falles i teatre, dos components culturals amb quasi els mateixos elements: Un director/a i intèrprets, la importància del text, de l’escenografia i del vestuari. Enguany, la cultura teatral impregna el nostre llibret de sabers, d’històries, relats i d’imatges on les arts escèniques ens transporten, de nou, a una part important de la nostra cultura.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 9

ANY 2023

PRIMER PREMI Portada de Llibret 21é PREMI Per la Promoció de l'Ús del Valencià en els Llibrets de les Falles PREMI CLIMENT MATA Al millor disseny i maquetació de la Comunitat Valenciana PREMI MESTRE ORTIFUS A la Coherència NOMINACIÓ Al premi Lletres Falleres que s’atorga al millor Llibret en l’àmbit de la Comunitat Valenciana MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT CEIC Alfons el Vell a la qualitat literària global dels Llibrets de Falles de la Safor PRIMER PREMI A l'escena per la diversitat LGTBI SUBCAMPIÓ Truc absolut femení 10é PREMI De cavalcada

10 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 11

HI S T

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

Passat L'ORIGEN D'UNA FESTA QUE HA ARRIBAT A SER PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT 12 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Les arrels de les Falles s'assenten en la tradició, al poble, en els valencians. Els orígens de les festes josefines marquen l'inici d'una cita que ha arribat a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Però per a això, abans, els nostres avan passats, van cremar mobles i estris vells per a celebrar, per a sentir-se units i per a commemorar una tra-

dició tan valenciana que va acabar sent l'emblema de la nostra terra. Homes i dones que durant anys, més d'un segle, s'han pujat a l'escenari de la vida i han cultivat la

Ò RI A HISTÒRIA MONOGRÀFIC

passió pel foc, per la música, per l'artesania… Homes i dones que han traspassat de generació en generació el seu amor pel més sagrat: el foc que tot el cura i purifica. D'aquells avantpassats i el

seu esforç i tenacitat al que som hui com a poble, com a germanor fallera que veu cada dia de la seua setmana gran com desfilen les seues dones vestides de valenciana, els seus xiquets convertits en el futur

d'una festa que, indubtablement, no seria el que és sense el seu passat. Eixe que ara cal reivindicar com el punt d'inici de les nostres Falles. A dalt el teló!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 13

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

L'escenari més antic de la Comunitat Valenciana

AL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT L'INICI DE LES FALLES S'HA CONTAT Sagunt

14 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

EL TEATRE ROMÀ DE SAGUNT Declarat Monument Nacional en 1896, aquest teatre és una de les joies més majestuoses de la península. Va ser construït en la falda de la muntanya del Castell al voltant de l'any 50 d. C.

TESPIS, EL PRIMER NINOT Leandro Boncamp

S'OBRI EL TEATRE DE SAGUNT I EL PÚBLIC JA COMENÇA A ENTRAR

16 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

ns trobem en el mes de març d’un any de principis del 1600 dC. Tres homes i una dona (els fallers) van apareixent i desapareixent d’escena. Dos d’ells són fusters, l’altre és cadirer i la dona és una veïna molt voluntariosa que els ajuda. Porten indumentàries pròpies de l’època en la qual estan, principis del segle XVII. Cada cop que tornen a l’escenari,

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

arriben amb un tros de fusta, una branca, una cadira trencada o altres elements amb naturalesa d’andròmina. Un dels homes, Fuster-1, es queda a escena, contempla el munt de fustes que han construït entre tots.)

aC. Descobrix el munt de fustes i es queda observant-lo amb aire curiós i analític. Els fallers, immersos en la dissertació de FUSTER-2, no se n’adonen de la seua presència.) FUSTER-2. Fins i tot Sant Josep, que està celant per nosaltres des del cel, fins i tot ell, estarà ja impressionat de veure l’originalitat del nostre art.

FUSTER-1. (Orgullós.) Redeu... Quina falla més bonica! (Els altres tres fallers, tal i com arriben junt al muntó, deixen l’últim element que porten i es queden també contemplant el munt, com encisats.) CADIRER. (Deixant una cadira prou deteriorada.) Em sap greu desfer-me d’esta cadira. Li tinc estima. Però més important és la nostra falla, veritat? DONA. I tant. Sant Josep es mereix tots els nostres mèrits. FUSTER-2. És fantàstica... Amb esta nova dimensió que li hem donat serem l’enveja de tota Gandia! Què dic de tota Gandia...! (Extasiat avança cap a boca d’escenari.) Serem l’enveja de tota València. Ja veureu, amics... Sí... (La resta el seguixen. Tots l’escolten complaguts, afalagats davant l’expectativa que

les paraules de FUSTER-2 produïx en ells, com si el seu discurs acaronara les seues ànimes.) FUSTER-2. (Amb to d’arenga, parlant cap a la llunyania.) Aquesta nova falla despertarà l’admiració dels nostres veïns! Li donarem la benvinguda a la primavera d’una manera nova. Una forma espectacular de fer foc. Les flames d’este monument no seran com eixes mediocres flametes de les altres falles. ELS ALTRES. (Molt extasiats, mirant a la llunyania.) Sí... (Apareix Aristòtil. Vist a la manera de la seua època, 300

ELS ALTRES. Sí...

D'ON VE LA PARAULA 'FALLA'?

FUSTER-2. Aquesta innovadora percepció de la construcció fallera passarà als annals de la història.

Es diu que la paraula valenciana falla deriva del llatí "facula", que significa "torxa".

ELS ALTRES. Sí... FUSTER-2. Estem fent història, amics... Perquè una meravella com la que hem tingut la voluntat de crear, amb el nostre esforç i la nostra capacitat imaginativa i creativa, una meravella com aquesta no s’ha vist mai!

Ací vos contarem l'inici de les Falles, un origen incert

ELS ALTRES. Sí... ARISTÒTIL. (Referint-se a la falla.) Però, açò quina merda és?! (Els quatre fallers, bocabadats,

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 17

ELS FUSTERS

es giren cap a Aristòtil.) FUSTER-1. Què!

Una de les versions més conegudes de l'orige de les falles és la dels fusters

vostè està contemplant és la primera falla teatral del món.

TOTS. (Estranyats.) Aristòtil?

FUSTER-2. Com diu?

ARISTÒTIL. Ah, doncs jo d’això entenc però un rato!

ARISTÒTIL. Que què collons esteu fent?

FUSTER-1. Ui, que sabut que ens ha ixit este!

CADIRER. Qui és este tio?

DONA. El que jo deia: un castellà sabudet!

DONA. Té pinta de castellà. CADIRER. Escolte, el que

18 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

ARISTÒTIL. Soc Aristòtil.

CADIRER. Però, vosté qui és?

ARISTÒTIL. Aristòtil: autor de comèdies en l’antiga Grècia i també d’un llibre que, des de fa dos mil anys, és llegit per tot aquell que vol saber alguna cosa de teatre. El famós llibre anomenat: La poètica d’Aristòtil. DONA. Castellà, sabudet i

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

quan pixa no fa clotet! FUSTER-1. (A Aristòtil.) I això què és? ARISTÒTIL. És un llibre on es recullen totes les fórmules per a escriure teatre. Tant siga comèdia com tragèdia com...

tiu: ajuntar l’art faller amb l’art del teatre. ARISTÒTIL. Doncs no heu ajuntat ni una merda ni l’altra! FUSTER-2. Com?!

FUSTA Es diu que els fusters cremaven andròmines velles a les portes dels seus tallers

FUSTER-1. Deixe’m que li explique i vorà. El concepte radica en arreplegar tots el trastos vells y cremar-los, com a simbolisme de desfer-nos d’aquelles coses que ja no necessitem. Una mena de neteja física i espiritual. El foc renovador. Entén?

CADIRER. Serà possible! FUSTER-1. Però, vostè entén de falles? ARISTÒTIL. Jo? No. Jo, de teatre. CADIRER. Com l’hem vist tan curiós mirant el nostre monument. ARISTÒTIL. Això és un monument...? Amb tots els meus respectes, això em sembla a mi una merda. CADIRER. Je! Comte, eh! Comte! ARISTÒTIL. M’havia semblat una mena d’escenografia. Per això ho observava. Però... FUSTER-1. Sí. D’això es tracta.

ARISTÒTIL. Home, doncs que això pareix d’aficionats. DONA. (Ofesa.) Castellà, sabudet i fill de puta un ratet! Escolta vols que t’explique com es va a Rótova, però amb la mà oberta? CADIRER. Mire, el que estem fent és un nou concepte de falla. FUSTER-2. Falla teatral!

FUSTER-2. És el nostre objec-

CADIRER. Una catarsi? Això què és? ARISTÒTIL. Clar... En el teatre això es crida catarsi. Voleu que vos ho explique, que jo d’això entenc però un rato? (Els fallers es miren entre ells, entre estranyats i curiosos.)

FUSTER-1. Volem fer-ho bonico, bonico!

FUSTER-2. (A Aristòtil.) Endavant.

ARISTÒTIL. La falla és el monument eixe que val una pasta i desprès el cremen?

ARISTÒTIL. (Adquirint to explicatiu.) La finalitat de la tragèdia era aconseguir provocar en l’espectador, per mitjà de la compassió i del temor, un efecte catàrtic. Hem d'entendre per compassió o pietat l’emoció que l'home experimenta davant la desgràcia

FALLERS. Clar... Clar... CADIRER. Una escenografia teatral!

ARISTÒTIL. Ah... Ja entenc: una catarsi.

CADIRER. Eixe! Exacte. Què passa, no li agrada? ARISTÒTIL. No l’acabe de pillar. No veig el sentit...

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 19

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

del personatge tràgic; i per temor la por a que eixa desgràcia, pròpia de la condició humana, puga esdevenir-nos també a nosaltres els espectadors, que estem fets de la mateixa massa que els personatges de la tragèdia. I tot açò, la catarsi, funciona gràcies a la mimesi o a allò que hui en dia crideu l’empatia. FUSTER-1. Fotre. DONA. Este no és castellà. Este ve de la NASA. ARISTÒTIL. Doncs, mirant-ho així, jo diria que les falles i el teatre tenen una seriosa similitud, a escala social, espiritual, psicològic i fins i tot en l’àmbit de la antropologia.

bors de la humanitat, aquells actes comunals on tota una tribu ballava i es submergia en un esperit participatiu entorn d’alguna imatge, podem afirmar que posseïen eixa voluntat comunal tan característica de les falles. Per altra banda, el foc hauria de tenir un protagonisme especial: per una banda il•luminava en la foscor, i, per altra, dotava a qualsevol cerimònia de la proximitat ancestral d’un dels quatre elements vitals de l’existència, precisament l’element més volàtil i amb més càrrega imaginativa de tots.

EL PATRÓ Aquesta tradició de cremar el que ja no necessitaven es feia en vespres de la festivitat del patró San Josep

FUSTER-1. I amb esta falla en tindran més encara. FUSTER-2. Falla teatral.

CADIRER. (Flipat.) Ah, sí? FUSTER-2. Com parla, tu... DONA. De la NASA, els collons! Este ve de Saber i Ganar! ARISTÒTIL. Deixeu-me que vos explique que jo de tot açò entenc però un rato. Mireu: el teatre, com el coneixeu hui en dia, no; però si evoquem els seus inicis, aquelles primerenques cerimònies primitives que existiren en les al-

CADIRER. Serem l’enveja de la resta. FUSTER-1. Els innovadors. DONA. Més innovadors que Steve Jobs. FUSTER-1. Una cosa bonica de veres. ARISTÒTIL. No vull ser insistent, però és que hauríeu de treballar-vos més la posada en escena.

20 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUSTER-1. I torna-li! ARISTÒTIL. Home, és que això son quatre fustes mal col•locades. CADIRER. I tres cadires. ARISTÒTIL. Trencades. Heu

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

Normal...! [...] Doncs mira, per això mateix et cride. T’agradaria actuar? [...] Ho sabia! Vine cap ací. [...] Espera. (A la resta.) On estem exactament? FUSTER-1. Encreuament Benicanena amb Ciudad Laval. ARISTÒTIL. (Al telèfon.) Encreuament Benicanena amb Ciudad Laval. [...] Vinga, t’esperem. (A la resta.) Ja ve. CADIRER. A qui has cridat? ARISTÒTIL. Aneu a flipar! A un tio famós i digne de protagonitzar una falla teatral. FUSTER-1. A Santiago Abascal? ARISTÒTIL. Què? No! FUSTER-2. Ja ho sé! Tu has avisat a Rubiales!

de currar-se més l’escenografia. (Els fallers es miren entre ells, entre estranyats i curiosos.) ARISTÒTIL. Ja sé com podríeu millorar eixa merda d’escenografia. Conec a la

persona perfecta. (Aristòtil trau un mòbil i marca un número. La resta el miren estranyats.) ARISTÒTIL. (Al telèfon.) Xè, Tespis. Quan de temps, home! [...] Bé, bé... I tu? [...]

CADIRER. Buah, el Rubiales! Això sí que és innovació. La resta de falles van a flipar en colors. ARISTÒTIL. Que no! DONA. Clar, ha de ser algú relacionat amb el teatre. Tu has cridat a Antonio Banderas!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 21

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

UNA FALLETA ARISTÒTIL. He cridat a Tespis, collons! FALLERS. A qui...?!

A poc a poc tots els fusters anaven deixant les seues fustes i sobres en el sòl

(Apareix Tespis. Òbviament vist a la moda de la seua època, any 500 a. C.)

pla el munt de fustes un poc confós.) TESPIS. Eixa merda?!

TESPIS. Boneees...! ARISTÒTIL. No sabeu qui és Tespis? FALLERS. Doncs no! ARISTÒTIL. Tespis va ser el primer actor del món. A més va ser el guanyador del primer concurs de tragèdies durant les Dionisies d'Atenes celebrades entre el 536 i el 533 abans de Crist. FUSTER-1. Què?

22 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

ARISTÒTIL. Home..., per ací arriba l’artista. (A Tespis.) Mira, mira... estes persones són fallers. TESPIS. Fallers? ARISTÒTIL. Sí. I això que veus ahí és una falla. (Els fallers s’afalaguen amb orgull davant la seua creació, mentre que Tespis contem-

ARISTÒTIL. Perdona, és una falla teatral. TESPIS. (Tornant a contemplar les fustes.) Eixa puta merda?! FUSTER-2. Escolta, tu! Un poc de respecte, no? ARISTÒTIL. (A Tespis.) Per això mateix t’he fet vindre. Esta merd— dic, esta falla..., esta falla teatral necessita unes condicions mínimes i

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

NINOT bàsiques per aconseguir una factura artística veritablement valuosa. DONA. Que bé parla, collons! ARISTÒTIL. Tu veus ahí una escenografia? Uns detalls estètics de línies agradables? Una gamma de colors adequada i coherent, que encise a la vista i que al mateix temps evoque alguna divinitat simbòlica? TESPIS. L’engrapat de llenya que gaste jo per a les torrades en la caseta té més harmonia que eixa merda.

ARISTÒTIL. Tu veus...? I tractant-se, com es tracta, de ser una falla teatral, qui millor que tu, Tespis, el primer actor de la humanitat!, per coronar-la i donar-li la magnificència que li cal?

Amb el pas del temps, es va afegir una figura humana vestida,és el que es podria considerar el primer ninot

TESPIS. Que això fa lleig, home. ARISTÒTIL. Si ja li ho he dit... Però esta gent son un poc novençans, entens? TESPIS. No poden negar-ho.

TESPIS. Canviaria prou, eh. Ho reconec. ARISTÒTIL. Si tu participares d’ella, la gent admiraria esta obra d’art.

ARISTÒTIL. Tu, davant de tot, tranquil, com si fores el Deus ex machina! TESPIS. Sí...?

TESPIS. Però les cadires eixes les poseu darrere.

ARISTÒTIL. Seràs el puto amo d’esta falla teatral.

ARISTÒTIL. Tranquil: darrere.

TESPIS. Ei... Sí... M’agrada.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 23

CRESOLS

ARISTÒTIL. Molt bé. Ja està clar. (Als fallers.) Veieu com podeu confiar en mi? Aleshores, el que jo propose és que, aprofitant que Tespis és el primer actor del món, per què no l’agafeu per a la vostra falla teatral?

FUSTER-1. Ah, no... Un dies. FUSTER-2. Fins que la cremem. CADIRER. El dia denou. El dia del sant.

Amb les restes de fusta es col·locaven uns cresols que es sostenien en un pal, denominat: "estayo parot"

monument. TESPIS. Ja... El monument... FUSTER-2. Sí. TESPIS. Botar-li foc.

TESPIS. Cremeu el què?

CADIRER. M’agrada la idea.

FUSTER-1. Què ha de ser? La falla.

TESPIS. I quant de temps he d’estar jo ahí fent el ninot?

FUSTER-2. És el clímax de la festa: botar-li foc al

DONA. Sí. Amb tot el barri mirant. TESPIS. Però...

24 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUSTER-2. Què?

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

TESPIS. Que dic jo, que... Que a mi no em cremareu, no? FUSTER-2. Com que no?! Si no et cremem a tu, quin sentit té que estigues ahí? TESPIS. A vore, que jo entenc que em poseu ahí com un nitot. Ho assumisc: té el seu sentit. Però d’ahí a què em cremeu... CADIRER. El ninot s’ha de cremar. Com tot. TESPIS. Com?

importància. TESPIS. Que no li done import..? Tio, que volen socarrar-me viu! Preferiria participar en una ruleta russa: tindria més oportunitats de sobreviure. ARISTÒTIL. No... Ahí és on t’equivoques.

TRADICIÓ Aquesta tradició apareix per primera vegada en la Guia urbana de València: antiga i moderna, del marqués de Cruilles en 1876

TESPIS. En què m’equivoque? ARISTÒTIL. Escolta’m bé. TESPIS. Què? ARISTÒTIL. Tespis... TESPIS. Sí? ARISTÒTIL. Veuràs... TESPIS. Collons, vols parlar? Pareixes ma mare, per a dir "merda"està una hora! ARISTÒTIL. Està bé: Tespis: tu no estàs viu.

FUSTER-2. Clar. TESPIS. Què? TESPIS. No, espera... Ja no em convenç la idea. (Iniciant el mutis.) Me’n torne a casa, he d’estudiar-me un text.

ARISTÒTIL. Vas faltar farà cosa de dos mil cinc-cents anys.

ARISTÒTIL. Tespis...

TESPIS. Estàs parlant seriosament?

TESPIS. Sí?

ARISTÒTIL. Sí.

ARISTÒTIL. Atén-me.

TESPIS. Hòstia...

TESPIS. No, me’n vaig. Soc actor, no el cantant de Rammstein!

ARISTÒTIL. No te n’havies adonat?

ARISTÒTIL. Espera...

TESPIS. Alguna cosa sospitava, però...

TESPIS. Ni un monjo bonze!

ARISTÒTIL. Estàs mort.

ARISTÒTIL. No li dones tanta

TESPIS. Hòstia, com el de El

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 25

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

Sexto sentido! ARISTÒTIL. Sí, però mira la part positiva. TESPIS. Quina? ARISTÒTIL. Tu tens més pèl que Bruce Willis. TESPIS. Redeu... Estic mort! ARISTÒTIL. Ho lamente. (TESPIS s’olora les seues aixelles.) TESPIS. (Profundament reflexiu.) Ja deia jo... Esta olor no és normal. Jo no soc de suar. ARISTÒTIL. Doncs pegues un cante a podrit. TESPIS. Sí, no? ARISTÒTIL. Clar, dos mil cinccents anys mort, tu diràs. TESPIS. Ja veus tu, com passa el temps. FUSTER-1. (Olorant a Aristòtil.) Escolta! Tu tampoc es que faces olor de colònia! ARISTÒTIL. Però no és el mateix. Jo porte mort dos-cents anys menys que tu! I no canvies de tema. Al que estem!

26 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

TEATRE I FALLES Altra teoria defensa que els fusters realitzen davant del seu tallers, representacions teatrals

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

(A tots.) Amb la presència de Tespis, vos quedarà una falla teatral de categoria especial. TESPIS. (A la seua, atònit. Mirant-se les mans.) Estic mort...

VESTITS En 1929 Pepita Semper lluiria el “vestit de llauradora valenciana”. Es considera que va ser la predecessora de les falleres majors

ARISTÒTIL. (Referint-se a Tespis.) I amb la pudor que fa, vosaltres sabeu les flames que brotaran d’ahí? Ni el volcà de Pompeia, tu! FUSTER-2. Buah...! Què guapo! TESPIS. (A la seua, estupefacte.) Estic mort... CADIRER. La millor falla del món. FUSTER-1. Cosa bonica, bonica... TESPIS. (Tirant-se les mans al cap.) Hòstia quan se n’assabente ma mare...! DONA. (A Aristòtil.) Un moment, un moment, tio llest. Aclarim una cosa. ARISTÒTIL. Què passa? DONA. Que si tu també estàs mort, tu també podries formar part del monument. ARISTÒTIL. Perdona?

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 27

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

28 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

FUSTER-2. Que bona idea. Aristòtil al foc! Al foc! ARISTÒTIL. Un moment, un moment... Este no era el tracte. CADIRER. A mi em sembla lògic. Al monument! ARISTÒTIL. No, espera. Jo no puc! Jo no puc! DONA. Per què no? ARISTÒTIL. Dona, doncs perquè jo... Perquè jo... (Se li ocorre de sobte.) Jo soc el ninot indultat! DONA. El què...? CADIRER. Indultat? TESPIS. (A la seua.) I la meua dona...? Ella ho sabrà, no?

en el món de les falles. Sou els pioners. I innovadors, eh! Innovadors! Feu-me cas, que jo de tot açò entenc però un rato. Un plaer veure el vostre treball teatral! És magnífic! Adéu! (ARISTÒTIL fa mutis corrent. Tots es queden atònits mirant l’estela que ha deixat.) TESPIS. (A la seua.) Estic mort... CADIRER. Soc jo, o eixe tio s’acaba d’escaquejar? DONA. Castellà, sabudet i escaquejaet. Eixe tio és de Móstoles! FUSTER-2. Tespis, fes el favor, col•locat. TESPIS. Eh?

ARISTÒTIL. Sí, ninot indultat. És un concepte que... Bé, jo soc l’única part de la falla que no es crema. FUSTER-1. Ens podries explicar eixe concepte? ARISTÒTIL. Uf... Això és molt llarg de contar. A més, encara vos queden molts anys al davant per arribar a constituir eixa percep- ció del ninot indultat. Acabeu de començar

(Entre tots agarren a TESPIS i el conduïxen fins al centre de la falla.Es queden contemplant el monument.) FUSTER-1. Olé, falla bonica! TOTS. Olé! TESPIS. (A la seua.) Estic mort... (Fosc.)

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 29

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

CAVEA

LES PARTS DELS TEATRES ROMANS

SUMMA CAVEA Part de la cavea situada en la part més alta de la graderia

Els teatres eren un dels edificis més MEDIA CAVEA monumentals Part de la cavea situada entre el a les primer i segon praecinctio ciutats romanes. Servien per a la representació d'obres dramàtiques, polítiques o còmiques i eren el principal lloc IMA CAVEA d'entreteniment Part de la cavea de la població. situada entre Les seues caracl' orchesta terístiques derii el primer praecinctio ven dels grecs.

30 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Part del teatre destinat als espectadors,dividit en sectors:

CUNEI

PULPITUM Zona en la que s'ocultaven els mecanismes i decorats

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

ADITUS MAXIMUS TRIBUNAL

Corredors laterals d'entrada a l'orchestra

SCAENAE FRONS Façana amb columnes, és l'edifici de l'escena

PRAECINCTIO O DIAZONA Corredors per a separar les graderies amb murs anomenats:

BALTEUS

VERSURA Escenari on feien les representacions els actors

ORCHESTRA COLUMNATIO Columnes de decoració de l'escena

VALVA REGIA Porta central del mur de l'escena

CUNEUS

Accessos laterals cap a l'orchestra

PROSCAENIUM

Espai semicircular que es crea entre l'escena i la graderia

Corredores per separar les graderies

PORTICUS

VOMITORIUM Corredor situat darrere de la graderia per a l'eixida del públic

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 31

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

JA VENEN TOTS ELS FALLERS PER A FER REALITAT AQUESTA OBRA TEATRAL SOBRE L'ORIGEN DE LES FALLES

32 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

DE BERNAT I BALDOVÍ A EDUARD ESCALANTE F. P. Puche

CRONISTA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

ncara que eren de generacions diferents i els separaven 25 anys d'edat, vivien a prop; però no és molt segur que arribaren a confraternitzar. Un, el major, Josep Bernat i Baldoví, era de Sueca, però tenia la seua casa a la plaça de Sant Bartomeu; l'altre, Eduard

Escalante, havia nascut en el Canyamelar, quasi per casualitat, però es va assentar molt prompte en la placeta d'Ibáñez i al carrer del Salvador. L'un i l'altre, no obstant això, van compartir diverses coses. La passió d'escriure, per descomptat. I dins d'ella, a més dels periòdics, el teatre. Un teatre assequible i popular, naturalista i de costums, senzill i divertit. És un teatre que, a través de dos autors, va omplir dos fases de l'escena valenciana popular i que les falles van assimilar molt prompte com a complement de la seua activitat festera. Perquè, com les falles mateixes, va ser un reflex del carrer, un reportatge de la vida, les modes i els vicis del formiguer humà en el qual tots es movien. La vida en versos, exposada a la contemplació de tots com a sàtira que ha de cremarse al final: com a mirada social, com a joc i diversió. El teatre de tots dos serà una sana evasió, sense més pretensions que les justes, en la qual el poble es mirarà a si mateix, com en un espill amable, per a veure's dibuixat, a la vora de la caricatura i la deformació, amb un accent alhora crític i comprensiu. Som com som. I així ens volem.

* Plaza del Almodí, març de l'any 1855. Bernat i Baldoví, el major, el promotor dels setmanaris El Mole, El Tabalet i El Sueco, ha escrit “El conill, Visanteta i don Facundo” una publicació considerada pels estudiosos com el primer llibret de falla del qual hi ha referència. Explicaciò i relasiò, en versos àgils, d'una escena que, com totes les falles del seu temps, era un retaule teatral, una escena de teatre congelada sobre una tarima. Una joveneta va al mercat portant un conill a les mans i un vell verd vol comprar la mercaderia. La resta serà un joc de paraules i intencions, un florilegi verbal, un cúmul de suggeriments entorn de la picant metàfora valenciana del conill. Está en este cuadernet la historia de Visanteta y del pobre conillet. Val lo manco una peseta: pero es ven… per un quinset. Això és una falla i això és el seu llibret: material poètic, popular i satíric, destinat a donar vida i intenció a un cadafal faller senzill i auster. Són picardies de l'escriptor de Sueca que, més prop dels cinquanta que dels quaran-

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 33

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

ta, està ja de tornada de la política, i de les multes governatives als setmanaris que publica amb José María Bonilla. Molt gros i molt sord, don José vol, sobretot, viure bé del teatre a quatre passos del café del Cid. En les falles de 1855, quan el primer llibret es va editar, el governador suspengué i va multar la revista El Mole. I va haver d'escriure: Que esta plòma de titol en que escribim garabatos, pa tunos y mentecatos, se torna á vòltes garrot. El seu personatge, Visanteta, en aquest cas amb el seu virgo, ja havia sigut protagonista d'una obra teatral, escrita i impresa en 1845. Tan excessiva va ser en les metàfores agro- eròtiques a la valenciana, que els crítics pensen que va nàixer per a ser llegida només per cavallers i en la intimitat. L'autor, moderat, va fer una versió blana a l'any següent. I, de debò o de broma, es va mostrar penedit en els anys finals de la seua vida, quan el periòdic La Opinión, propietat del marqués de Camp, li va recriminar alguns excessos, segurament a través de la ploma del jove Teodoro Llorente. Amb tot, quan Bernat i

Baldoví mor, en 1864, deixa, a més de “El virgo de Visenteta”, almenys quatre obres clau: “El *gafaüt”, “Qui tinga cucs que pele fulla”, “Pataques i caragols” i “L’agüelo pollastre”. Ell mateix va reconéixer que no buscava res solemne ni pretenciós en el pla literari; i que escrivia tal com sentia parlar a la gent als carrers. Però la seua tasca, i la seua inclinació a l'àmbit faller, al qual va deixar diversos llibrets més, van ser una sembra que acabaria per donar, amb la Renaixença, una important collita teatral en llengua valenciana.

Escalante: el carrer puja a l'escena Quan la falla del “Conill de Visanteta” va ser cremada, al març de 1855, Eduardo Escalante, amb 21 anys, estava escrivint un milacre de Sant Vicent Ferrer, per a les festes del Centenari del sant. Va ser una de les primeres obres literàries d'un pintor de ventalls que va vindre a nàixer a València en circumstàncies estranyes. A bord d'un vaixell, el seu pare, oficial de Carabiners liberal, fugia per a no ser capturat; però la seua mare es va posar de part i va haver de desembarcar a València per a morir al mateix temps que donava a llum. El nounat,

34 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

ELS CORREDORS DEL TEATRE ROMÀ S'OMPLIN DELS COLORS DE LA NOSTRA FESTA FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 35

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

SEGLE XIX El costum de les falles va anar creixent durant el segle XIX

batejat en el Canyamelar, es va quedar a cura d'unes amigues de la mare morta. I va estudiar dibuix, va pintar flors i va tallar una incipient carrera literària a Madrid quan la

seua núvia valenciana li va comunicar la grata notícia que estava embarassada i que era molt convenient parlar de seguida de casarse. Eduardo Escalante es va

36 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

casar i molt prompte va fundar una família amenitzada per sis fills. I quan ningú li va voler estrenar una obra teatral molt seriosa i profunda, titulada “Raquel” i escrita sota cànons romàntics, va quedar convençut que el seu no era la transcendència i va posar en marxa una feliç producció de teatre lleuger, de sainets còmics i divertides ocurrències. En la qual sorprén que tot el que es veu i se sent siga la cara contrària de la moneda personal d'un home seriós, aprensiu, propens als refredats i sempre de mal humor. Un home al qual Llorente Falcó, el Setentón, no va dubtar a dir “El Cascarrabias”. Va triomfar en 1861 amb “Dèu, dèneu i noranta”, estrenada al teatre de la Princesa; i això li va anar obrint el camí, sempre entre penúries econòmiques, cap a noves estrenes i èxits. La seua gran capacitat d'observació, la seua facilitat per a impregnar-se de la parla i la manera d'actuar de la gent al carrer, li va portar a un teatre, àgil i espurnejant d'humor, on les escenes eren quadres de costums populars. Els protagonistes eren gents de la classe mitjana baixa; els antagonistes, els burlats, entre els quals no faltaven els forasters, eren per regla general els

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

arribistes i els pretensiosos, els cursis. Quant al llenguatge fa, Escalante mai es va complicar la vida: els seus textos eren obertament bilingües i la parla era popular. I si calia fer broma amb això, la gràcia, mai abusiva, s'encebava en el que aspirava a parlar castellà amb afectació mentre anava sembrant espardenyaes. En 1870, amb les muralles de la ciutat ja derrocades, una València puixant rep amb aplaudiments, el 6 de febrer, “La falla de Sant Josep”, un “quadre de costums valencianes en un acte i en vers”, dedicada a Leandro Torromé, un gran actor al qual l'autor va concedir el paper protagonista. Vist en el context de tota l'obra d'Escalante, i vist des de la perspectiva d'aquest reportatge, és la primera vegada que les Falles entren en l'escena valenciana. I ho feren amb tots els honors, reunint totes les virtuts de l'obra escalantina. Els burlats, ací, són uns personatges forasters, agres, que marmolen d’una festa que rebutgen i que al final farà d'ells carn de sàtira posant-los al carrer com a ninots. El protagonista, cridem-li l'heroi, és un Pepe valencià que adora les festes, totes les festes:

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 37

¿No saps, per molt que te inflames qu’el meu deliri no amaina, i que en ouir la dolçaina ja m’estan ballant les cames? Si alcalde major en feren, ja que eixe testet el toques, manaría que les Roque tots els mesos les tragueren. “La procesó per ma casa”, “El trovador en un porxe”, “Tres forasters de Madrid”, “Bufar en caldo gelat”, “Les xiques de l’entresuelo”… En “Fugint de les bombes!”, Escalante arribarà a fer bon humor sobre l'èxode d'un poble resignat

que, durant la revolta cantonal de 1873, fuig, sense perdre la calma, del bombardeig de la ciutat. La notícia que va portar a València al famós periodista Henry Morton Stanley, en mans d'Escalante, es va convertir en un sainet palpitant de vida i humor. Estrenat en el teatre Circ a penes unes setmanes després del setge en el qual Teodoro Llorente va actuar com a mediador fins a detindre'l. Escalante omplia tant els teatres Princesa i Principal com les sales estiuenques més barates i populars.

38 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MANUSCRIT Un manuscrit de 1693 de la col•lecció de don Rafael Solaz diu que "a València es van posar moltes falles o fogueres”

I va aconseguir el miracle de que la parla i les dites de la gent pujaren a l'escena per a ser assumides de seguida per espectadors que no eren sinó la pròpia gent inspiradora de l'autor. Un home seriós –“El Cascarrabias”--que va gaudir de l'amistat de Teodoro Llorente, el fundador de Las Provincias i pare de la Renaixença: el que en 1881 li va propiciar una plaça de funcionari en la Junta de Beneficència, com a ajuda a uns ingressos que sempre eren pocs per a una família amb sis fills. Llorente Falcó, el Setentón,

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

va dedicar diverses semblances a l'autor de “L'escaleta del dimoni”. I va evocar les partides de tresillo en la redacció del palau de Daya Nueva , al carrer de Cavallers, amb altres tres jugadors: Felicíssim Llorente, germà del director; Federico Domenech Cervera, propietari de la impremta editora del diari, i Pascual Dasí, vescomte de Bétera, que s'encarregava d'irritar-lo cada nit per a aconseguir d'ell queixes, imprecacions, dites i acudits. Els estrets vincles de l'empresa editora de Las Provincias amb Escalante i la seua família, van fer possible que, en 1894, 1922, 1976 i 1995 l'editorial i el periòdic editareren, una vegada i una altra, l'obra completa de l'autor, com a fascicles col•leccionables sempre acollits amb afecte i aplaudiment pels lectors. Al mateix temps , amb la major naturalitat, els sainets d'Eduardo Escalante, més encara que els de Bernat i Baldoví, varen ser assimilats pel teatre fet per fallers en els seus casalets o en escenaris convencionals: la falla-teatre, la falla-barri, tenia el seu autor. Escalante va morir en 1895; però en el primer terç del segle XX, amb l'auge de la festa

fallera, el seu teatre, les seues 47 obres, es van fer repertori del món fester i van donar alé a tota una generació d'autors nous. Maximilià Thous, Peris Celda, Paco Bachino, Rafael Liern, Hernández Casajuana, Morante Borrás i molts més van nodrir el catàleg d'obres al mateix temps que espabilaven vocacions teatrals, animaven vetlades, donaven vida nova a moltes impremtes i enriquien el teatre valencià. L'hàbit teatral de les falles va ressorgir després de la guerra, sobretot en la Fira de Juliol dels anys seixanta; i de seguida, en els setanta, amb la Transició, es va fer emblema de recuperació d'antigues senyes d'identitat que s'esgotaven. El Concurs de Teatre de la Junta Central Fallera de València, que ja camina pel mig segle de vida, és testimoni. I... acabem com Eduardo Escalante, en “La chala”: Mira, parlem d’atra cosa pues lo que més interesa pa eixirne tots a un costat, es que tinguen la bondat d’aplaudir vostés la pesa.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 39

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

40 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 41

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

PANORÀMICA HISTÒRICA DEL TEATRE FALLER José Vicente Peiró CRÍTIC D'ARTS ESCÈNIQUES DE LAS PROVINCIAS

'evolució del teatre faller, entès no com a teatre sobre les falles sinó com a teatre representat per components d'una comissió fallera, ha sigut un dels esdeveniments rellevants de les Arts Escèniques valencianes durant aquest segle XXI. Avui dia ha experimentat un augment de la qualitat de les represen-

42 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

tacions, tant en mitjans com en recursos humans tècnics i interpretatius, però també de la selecció de textos per a la posada en escena, sobretot en els concursos de Junta Central Fallera o de juntes locals com Torrent o Alzira, localitat amb molta tradició en el teatre faller. Però per descriure com s'ha arribat a aquesta qualitat actual cal fer un repàs històric. La teatralitat és inherent al món faller. A finals del segle XIX les falles van ser mòbils i també escenari. Al calaix central es van començar a col•locar ninots interpretant una escena, que normalment satiritzava una persona o situació censurable pels veïns, fins al que coneixem avui dia. En paral•lel augmentava l'èxit del teatre popular i, en conseqüència, el tema faller com a part seua. Una prova és l'obra La falla de Sant Xusep d'Escalante (1870). És potser el primer gran testimoni de l'interés suscitat així com de la fusió del teatre amb la festa, fins a ser una de les

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

TEORIES activitats en els casals fallers. Si el lúdic formava part dels hàbits corrents, era lògic que es tinguessin en consideració pel predomini del costumisme en el teatre de l'època. Hi ha testimonis que acrediten la penetració de la festa de Sant Josep al teatre i fins i tot en la literatura de quiosc

amb publicacions a El conte del dumenche. A partir del final de segle estan acreditades estrenes d'obres de nova creació com El nano de la Falla (1893, Teatre Principal) de Llorenç Fuster i Llana, La plantà de la Falla (1916, publicada al "El conte del dumenche") de Lluís Valls i Puchol,

Altres versions relacionen aquesta festa amb el teatre, el solstici d'estiu o celebracions solars

La falla del carrer de Vicent Alfonso i Andreu (1918, estrenada al saló Novedades) i la revista musical La traca de Josep Peris Celda (1924, al Teatre Russafa). Van proliferar fins al punt que abans de la guerra civil les comissions van començar a estrenar també en aquestes sales.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 43

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

CENSURA

Alguns van ser La bellesa fallera de Paco Barchino (1931, Novetats), En la festa de les Falles de Jesús Morante i Borràs (1932, Novetats) o En la nit de

la plantà (1933, Teatre Apolo). Una fita important la va marcar la que l'escriptor Josep Maria Esteve començara a representar amb regularitat

44 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

En 1851 les autoritats polítiques van obligar a totes les obres a passar una censura prèvia

amb comissions falleres des de 1929 a la Casa dels Obrers, de la qual era directiu, hui teatre Talia. Així doncs, a més de sainets

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

XXXX XXXXX xxxx

PREMIS FALLERS

com en dècades anteriors, els assumptes propis del món faller van ser molt de l'agraïment del públic popular en el primer terç del segle XX.

L'aspecte sociabilitzador de l'escola va penetrar en les comissions. Tot i que la comèdia anava adquirint tints polítics satírics durant la Re-

L'Ajuntament de València en 1901 va atorgar el primer premi a un monument faller

pública, com la interessant a La bolcheviqui del Carme de Josep Peris Celda, estrenada al teatro Alcázar de València el 1932. La tendència es va

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 45

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

trencar en esclatar la guerra civil el 1936. Els temes populars van tindre continuïtat però els fallers van desaparéixer de les cartelleres, com demostra Ricardo Bellveser en Teatre en la cruïlla. No hi havia l'ambient per a la festa i el teatre de combat es va imposar encara que no es deixaren de representar sainets, moltes vegades per ridiculitzar l'enemic. A partir de 1941 es va imposar un subgènere que es pot considerar propi del teatre faller en exclusiva: l'apropòsit, una obra breu de caràcter còmic o satíric, representada en l'obertura de la presentació de la fallera major, rubricada amb un final a tall de lloa que enllace amb el propi acte d'exaltació. Tot vingué marcat perquè aquell any es va representar L'indult del ninot del mestre Magenti per al festival del ninot indultat al teatre Principal. L'acte es va oficialitzar en 1952 en l'acte de presentació de la

46 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

fallera major de València. La quantitat d'apropòsits inèdits ha de ser voluminosa per la quantitat de presentacions on es representaven. A poc a poc les comissions van formant grups de teatre amateur. I sobretot per representar sainets, atesa la seva facilitat per al muntatge i els assajos en el temps lliure després de treballar o a la nit als casals. Alguns autors són els favorits de moltes i es converteixen en clàssics del teatre faller, a més de clàssics com Escalante o Bernat i Baldoví. Els més representats van ser Josep Peris Celda (sobretot el seu Nelo Bacora, que potser ha sigut una de les obres més reeixides i representades per les falles), Paco Barchino (tant els seus

TURISME sainets com Colombaire de profit com la revista musical valenciana La cotorra del Mercat) i Faust Hernández Casajuana (La dona fa la casa), sense oblidar altres com Joaquín Amati Díaz, Vicent Alfonso Andreu, Josep Carbonell, Vicent Novella, Josep Bea i Izquierdo, Jesús Maroto, Rafael Martínez Coll o Vicent Vidal. No cal oblidar que molts sainets van tindre la seva aportació de crítica social de costums en uns anys de censura i d'ella van escapar. En 1972 naix el grup de la falla Corregeria – Bany

El gran atractiu turístic d’aquesta festa va fer que en 1927 aribara el primer "tren faller" ple de turistes de Madrid

dels Pavesos i organitza el concurs de teatre en valencià, que Junta Central Fallera oficialitza dos anys després. Tot i que van predominar els sainets en les seves representacions no en van faltar algunes de més atragudes com les de teatre històric amb l'ànim de la recuperació del nostre passat com Vinatea de Xavier Casp o Dansa de Vetlatori de Manuel Molins per la falla Montortal – Torrefiel. Josep Alarte crea un teatre per a les comissions i comença a desenvolupar una tasca en la creació i la direcció del ja clàssic teatre de les presentacions de la falla Na Jordana. En 1984 es crea el Teatre Estable de les Falles, de vida efímera. El director José Luis Campos elegia

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 47

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

48 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

L'ELENC ES PRESENTA DAVANT EL SEU PÚBLIC. JA ESTAN TOTS PREPARATS PER FER BRILLAR AQUEST MONUMENT

actors de diferents comissions que van estrenar El verí del teatre de Rodolf Sirera, Roses per a mi de Sean O'Casey, L'inspector de Nicolái Gógol i Les mans d'Eurídice de Pere Bloch. Mentre les falles continuaven representant generalment obres còmiques o apropòsits, una cosa que va anar decaient i substituït per altres activitats menys esforçades com el play-back. Als anys noranta va arribar l'època de la Taula Valenciana d'Autors Teatrals. Les obres dels seus integrants van copar el concurs de Junta Central Fallera. Rafael Melià Castelló, Josep Bea Mataix, Antonio Ruiz Negre, Lourdes Lajarín o Juan Ortega Redondo van copar la seva programació. Els seus temes també solien ser costumistes contemporanis, amb certa mirada a la societat. Sense oblidar Juan Alfonso Gil Albors, La plaça de Cánovas del qual va continuar sent una obra molt representada. En paral•lel, es creen grups

quasi professionalitzats com l'Entaulat (Palleter-Erudit Orellana), L'Om Teatre (Picassent) i Llebeig (Dénia). Els muntatges són més ambiciosos, alguns preparats per a la pròpia comissió, com Na Jornada Teatre, Teatre Tretze (Falla Actor Mora-Av. Constitució), L'Amistat (Vall de Laguar), L'Antiga Teatre, Corda (Ripalda-Soguers), Teatre Q (Quart-Extramurs). Hi ha la consciència de convertir-se en companyia per representar fora de la pròpia comissió. Però el més important és que al llarg del segle XXI la programació ha anat ampliant les seves mires cap a grans clàssics del teatre internacional. Potser tot va canviar amb aquella representació de La casa de Bernarda Alba de Lorca, en la primera dècada del segle, a més d'altres obres. Va ser un muntatge inoblidable i emblemàtic per demostrar l'augment del nivell tècnic fins a arribar a la profes-

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 49

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

AGAFANT FORMA

sionalitat. I així han caminat les falles fins avui. Les dotacions econòmiques de Junta Central Fallera per les representacions en el concurs han afavorit una millora en la posada en escena, amb decorats contemporanis que han substituït els vells telons de tela aconseguits

en la ja desapareguda casa Insa. Hi ha una amplitud temàtica i d'autors, des del sainet, mantingut perquè és un vaixell insígnia en les Falles, fins a les complexes obres llargues de Dario Fo, Ionesco, Shakespeare, autors contemporanis com Christopher Durand i valencians

50 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

La primera setmana fallera es va organitzar en 1932 i en 1934 va aparéixer el primer ninot indultat

com Chema Cardeña o Carles Alberola (Besos ha sigut molt representada per diferents comissions). Cal destacar el repte ambiciós que ha anat lluny, com algunes falles del barri de Russafa. O l'oportunitat de conéixer nous autors de nivell dedicats al teatre de la seua comissió com Rafael Soler de L'Alqueria Teatre de la falla Arxiduc Carles – Músic Gomis, amb prodigioses adaptacions i obres com La memòria. No cal menysprear el teatre faller, una branca del teatre amateur. La seva evolució ha estat notable i existeix avui dia molt de rigor en les representacions. Algunes no envegen a alguns muntatges professionals. Tinguem en compte també que hi podem trobar fins a graduats a l'Escola d'Art Dramàtic, la qual cosa ens dóna una mesura de la qualitat existent. I el futur és més feixuc.

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 51

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

52 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

REINES I COMISSIÓ, COM ELS ACTORS AMB EL SEU PÚBLIC NO PODEN SER ELS UNS SENSE ELS ALTRES

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 53

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

TEATRE, FALLES I 'STAR SYSTEM' Noelia Camacho

PERIODISTA ESPECIALITZADA EN CULTURA Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

arlar de teatre faller és fer-ho de grans noms de l'escena i del món de l'audiovisual valencià. Malgrat el caràcter 'amateur' que pot pressuposar-se-li a aquesta modalitat que tant arrelament té en les comissions falleres, el teatre

54 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

nascut al si dels components de les agrupacions pot relacionar-se amb noms propis de l''star system' valencià. Exemples n'hi ha de diferents i molt variats. Un d’ells pot ser el Joan Monleón. Les noves generacions potser han oblidat el que va ser un dels rostres més coneguts de l'extinta televisió pública valenciana Canal 9. No obstant això, el 'showman' i presentador, recordat per fer girar aquesta paella que regalava diners als valencians, va ser un dels primers artífexs del teatre faller. Eren els primers anys 70 del segle passat i Junta Central Fallera (JCF) va organitzar el primer concurs de teatre faller. Ho va fer quasi per atzar perquè va ser precisament la comissió que presidia Monleón, la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos, la que va iniciar la senda l'any 1972 però per a donar-li cert caràcter oficial, JCF es va encarregar d'organitzar-la. Les cròniques de l'època assenyalen que aquesta primera edició va ser un fracàs econòmic, si bé és cert que va eixamplar la llavor del teatre faller. És més, algunes de les comissions que havien participat -la guanyadora va ser 'La farsa de Misser Pere Pathèlin', interpretada pels actors de la Falla

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

El Port de Silla- van portar els seus respectius espectacles a diferents enclavaments de la regió, arribant algunes, fins i tot, a realitzar fins a una centena de representacions. En aquests incipients anys del naixement d'un teatre faller que deixara arrere un caràcter més d'aficionat i es convertira en un reflex del caràcter cultural de les agrupacions falleres, també sorgeixen noms propis de l'actual escena cultural valenciana. Parlar de teatre valencià i en valencià és fer-ho dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera. Dramaturgs, directors d'arts escèniques, guionistes... les seues carreres són paral•leles i en l'actualitat és Rodolf Sirera qui manté vigent tant el seu llegat com el del seu germà, mort l'any 2015. Tots dos van ser artífexs d'obres com 'Homenatge a Florentí Montfort' (1974), 'Cavalls de mar' (1988), 'Silenci de negra' (2000), 'El día en que Bertolt Brecht murió a Finlàndia' (2002) o 'Benedicat' (2006), entre d'altres. Van treballar

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 55

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

OFRENA colze amb colze per arribar a ser referències de les arts escèniques valencianes. No obstant, en els seus orígens van estar molt relacionats amb el teatre faller. I és que tots dos col•laboraven amb les diferents comissions falleres a l'hora de traduir al valencià alguns dels textos

d'autors clàssics que els actors, després del sorteig, devien representar a les taules. Els germans Sirera adaptaven els diàlegs que abans van escriure autors com Shaw, Molière, Chéjov o Teixidor. En aquesta relació entre les arts escèniques i el món faller, cal destacar un fet

56 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

No seria fins a 1945 quan s’oficialitzaria l'Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats

quasi insòlit: una de les grans actrius de l'escena espanyola, valenciana de naixement, una dama de teatre, cinema i televisió amb una trajectòria molt recordada, que va començar als 15 anys al Teatre Espanyol Universitari (TEU, dóna nom a una comissió fallera d’a penes una

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

FESTA mica més d'una década i que està instal•lada a la ciutat de València). La valenciana María Fernanda d'Ocón, morta precisament al març de 2023, dóna nom a la comissió Manuel Melià i Fuster-María Fernanda d'Ocón. La intèrpret, que va arribar a ser la mantenidora de la Fallera

Major Infantil de València en 1999, sempre va demostrar el seu apego a la Festa i al món faller. En aquesta agrupació, situada al costat de la Ciutat Fallera, va participar en nombrosos actes i sempre estava disposada a col•laborar amb la seua falla, demostrant l'apego que una de les grans

Siga com siga, el que està clar és que les falles són la millor festa del món i el millor lloc on passar-ho bé

dames del teatre espanyol tenia a l'àmbit faller. És més, com una bona diva dels escenaris, sempre va defensar que el seu era el teatre, el contacte amb el públic. Així que Falles i teatre són un tàndem ineludible, en el qual han crescut alguns noms propis de l'escena valenciana.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 57

MONOGRÀFIC HISTÒRIA

58 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA MONOGRÀFIC

EL PRIMER ACTE JA S'HA ACABAT, PERÒ AQUESTA OBRA ENCARA HO TÉ TOT PER CONTAR

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 59

MONOGRÀFIC HISTÒRIA EN 7 ACTES

La funció fallera. Història en 7 actes

EN SET ACTES ES DIVIDEIX AQUESTA OBRA, EN SET ACTES FALLERS I TEATRERS Gandia

60 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MÀSCARES TEATRALS Aquestes màscares ens han acompanyat al llarg de la creació de tot el Llibret. Els actes fallers també poden classificar-se com si de tipologies teatrals es tractara

01 ÒPERA

EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uSilvia Quintana uFanny Savall uJavier Mata uLaura Morant uEduardo Mata uMª José del Olmo 62 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MASCLETÀ

Aquesta combinació de cant i trama, compassada per una orquestra fa que siga una obra incomparable

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

MASCLETÀ Pablo Pla

ACTOR I PERIODISTA

primera vegada que vegem la mascletà des de dalt! JORDI: Sí, per una vegada la vorem en directe! ARNAU: Gràcies, carinyo.

alcó d’una plaça de l’Ajuntament de València, amb una tauleta menuda. S’apropa el migdia. Sorolls de multitud. Ixen Jordi i Arnau. JORDI: Què? Com ho veus? ARNAU: Ai, Jordi! M’encanta! Està genial! Com ho has aconseguit? JORDI: És del pare d’un amic, me l’ha deixat perquè anava a estar ocupat. ARNAU: És preciós. Serà la

JORDI: He deixat una botella de xampany a la nevera, anem a celebrar-ho com Déu mana. ARNAU: No tardes, queden huit minuts! (Jordi ix. Arnau agafa el mòbil i marca un número.) Isa? Sí, ja estic. Com? No, encara no. M’ha pujat a un dels àtics de la plaça de l’ajuntament per vore la mascletà. Com que quant li ha costat? No, ell diu que… Isa, no em faces sentir malament. Què puc fer si jo no suporte eixe soroll? Si només en vore la tele he de baixar-li el volum. Però a ell li agrada tant… Almenys m’he portat taps per a les orelles, porte de sobra per si se li ocorre repetir l’experiència… Però no em canvies de tema! Sí, tinc l’anell preparat, m’agenollaré en pla romàntic i tot, però no sé si aguantaré fins que acabe la mascletà… (Jordi entra amb la botella i dues copes). Te deixe, tia, que va a escomençar. Sí, mil gràcies! Jo també t’estime.

JORDI: Qui era? ARNAU: Res, Isa, que volia saber si eixim esta nit. JORDI: Hòstia, sí! Anem al Casal i ens moguem per la Plaça del Prado. ARNAU: Ui, massa gent! JORDI: Mare meua, Arnau. Amb lo que has sigut tu… ARNAU: Què dius tu? No m’he passat jo nits entre ninot i ninot de festa. I tu, amb només una cassalla ja queies vençut! JORDI: Ei! Havia d’estar preparat per al concurs de teatre. ARNAU: Tan responsable

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 63

02 MONÒLEG

EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uRafa Penadés uAna Miñana uÓscar Sánchez uMireia Melo uVanesa Mahíques uNando Orts uNicolás Garrido uDavinia Oltra

64 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MONUMENT

Com si es tractara d'un monòleg és una representació tràgica o còmica unipersonal: sols hi ha un protagonista

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

sempre… Al teatre et vaig ficar l’ull per primera vegada. JORDI: Ah, sí? ARNAU: Te senta tan bé el tratge de fallero… S’agafen carinyosament. Jordi agafa la botella. JORDI: Ai, el tap… ARNAU: Quin tap? JORDI: El de la botella… Me l’he portada sense obrir-la. Quin despiste, vaig ara. ARNAU: Tranquil, amor meu. Vaig jo. Tu relaxa’t i gaudix de les vistes. Arnau ix. Jordi, quan s’assabenta que no està, agafa el mòbil i marca un número.

una pasta per este balcó perquè només es vegen un muntó de persones i quatre petardos penjats de dalt. I damunt amb tota la calor que fa! Si per a mí, seria millor vore-la per la tele! (Arnau entra amb la botella sense que Jordi se n’assabente i sorprés, es deté). Si ja ho sé, Javi, no suporte eixe soroll, jo sóc més de la Nit del Foc. Però mai hem vist una mascletà en directe, i a Arnau li agraden tant… Vull que hui siga un dia especial per a ell, que

enguany tornem a viure les festes com la primera vegada. S’ho mereix tot, després del que ha passat… Gràcies, amic. Ara parlem en un rato i te conte. Vinga!

MOLTA MERDA Els cavalls defecaven a la porta del teatre, així que quants més excrements, major seria la recaptació

Jordi penja, i Arnau, en un somriure d’enamorat, deixa la botella a la taula. ARNAU: Qui era? JORDI: El Javi, volia saber com anàvem.

Ací vos contarem les expresions més típiques del teatre

Arnau omple les copes amb el xampany. Treu de la butxaca dues taps per a les orelles. ARNAU: Vols? JORDI: Però si… (El mira i compren. En un somriure, els agafa i se’ls posa. Arnau s’agafa altres dos i fa lo mateix. Brinden.) ARNAU: Per nosaltres.

JORDI: Javi? No, no, encara no. Volia fer-lo quan acabe la mascletà. Sí, ja sé que queda poc, no m’ho recordes, cabró! No sé com se fan estes coses, tio... Val, val, trec l’anell i m’agenolle, com a les pelis… I si em diu que no? Sí, portem cinc anys i ens estimem, però què sé jo… Que com estic? Ja t’ho pots imaginar… M’he gastat

Beuen. Una veu anúncia que la mascletà comença, i la gent crida eufòrica. Comencen a sentir-se els trons de la mascletà, però Arnau i Jordi només tenen ulls per a ells. De sobte, quasi a la vegada, ambdós treuen una caixeta i s’agenollen. Sorpresos, es miren i, conscients de la situació, riuen. La mascletà acaba amb un tro final, i l’èxtasi de les veus ho inunda tot.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 65

03 TRAGICOMÈDIA

EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uCristina Jiménez uNaiara Barrios uOlga Puig uIsmael Giner uAida Camarena uDamià Castaño 66 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

PREMIS

Combinació entre tragèdia i comèdia, mai saps com pot acabar aquesta història

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

FALLES: ENTRE L'ART I LA DEVOCIÓ Isabel Domingo

PERIODISTA ESPECIALITZADA EN RELIGIÓ I ECONOMIA Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

o sé en quin moment la proposta es va colar en la meua llista de tasques pendents i he acabat entre aquestes pàgines, blanc sobre negre en un llibret de falla, en una publicació lligada històricament a la celebració de les festes josefines però que no sucumbeix a les flames, en un

compendi de pàgines en les quals se succeeixen articles i opinions que es constitueixen com un gran espai cultural. Així que entendran el vertigen davant el foli en blanc i el repte de comptar-los alguna cosa relacionada amb falles, teatre i religió, que és l'encàrrec encomanat. Paraules majors. A mi, acostumada a navegar entre xifres, estadístiques, percentatges, balanços de comptes o estat d'execució d'obres. És el que té lidiar amb el periodisme econòmic i d'infraestructures. Tot i que, mirant-ho en perspectiva, això del corredor mediterrani (per posar un exemple pràctic i que ens incumbeix a tots ja que parlem del ferrocarril) té molt de falles, teatre i religió. El primer per la mascletà que suposen les declaracions dels polítics i els empresaris a compte de com estan les obres, cadascú amb el seu particular tro de bac encara que en realitat tinguin una bombeta. El segon per la multitud d'actors interessats, les escenes que se succeeixen i els girs inesperats en les obres, on el final encara està per escriure. I el tercer perquè alguna cosa de fe cal tenir a hores d'ara per creure en els terminis de conclusió d'aquesta reclama-

da infraestructura. I, per què no? També podria ser objecte d'inspiració d'una falla. Però convé no desviar-se del tema que ens reuneix ací, així que es fa necessari ficar mà del foc purificador, aquest que no deixa de fascinar-nos malgrat que el vàrem descobrir fa milers d'anys. L'embruix del foc en plena era del 'big data', sobre el qual gravita la devoció dels valencians cap a les seues festes i que té en les Falles, Patrimoni de la Humanitat des de 2016, la millor mostra d'aquest poder d'atracció. Les Falles, un esdeveniment que transcendeix l'àmbit festiu i que es constitueix com una religió civil -com apunta el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València (UV) Antonio Ariño-, amb milers de devots cada any que peregrinen cap als monuments (és a dir, les falles després de la plantà), i les bambalines de les quals no deixen de moure's durant tot l'any per a aconseguir la seua esplendor al març. I, malgrat això i de les nombroses investigacions

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 67

04 ACTE SACRAMENTAL EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uMireia Samblás uErik Benítez

OFRENA

La religió i la divinitat. L'acte més emotiu per a tots els fallers

68 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

històriques, el seu origen continua sent incert sense donar ni amb la manera com van sorgir ni amb una data concreta. En aquest últim aspecte, un document de 1740 (en concret un ban de l'autoritat municipal) prohibia cremar falles als carrers de la ciutat de València per la seua estretor i instava a fer-ho en les places o espais oberts del teixit urbà. Pel que fa a la resta, una combinació de teories i hipòtesis populars en què, de nou, el foc té molt a veure. I la religió, doncs en l'antiguitat la foguera era el més clar senyal de festa, per exemple en la verema, en la sembra o amb l'arribada dels equinoccis i solsticis, és a dir, amb els canvis de les estacions. Festes del món pagà que, amb l'arribada del cristianisme, l'Església catòlica va saber adaptar a les seves celebracions i lligar-les a Sant Josep a la primavera o a Sant Joan a l'estiu. I què seria de les tradicions valencianes sense la foguera de Sant Antoni Abat, la primera de l'any? Foguera i foc com a esdeveniment al carrer o a la plaça, com a punt de reunió del poble. Si fem un pas més, entra en escena aquesta tradició europea consistent a construir un canell que

represente un personatge no grat, penjar-lo amb cordes en un pal i cremar-lo en un dia concret. Costum que, per cert, era molt típica a València: penjar figures grotesques en finestres o balcons durant el carnaval o la quaresma. A una i altra corrent (la teoria solar i la teoria del parot o ninot de mitja Quaresma) s'adscriuen diferents escriptors i investigadors valencians. I cal sumar-ne una altra: la gremial, per la qual el Gremi de Fusters, en vigílies del seu patró, cremava en una foguera purificadora l'estai o parot (un pal a tall de canelobre), al costat d’encenalls i trastos vells, fent neteja de tallers abans d'entrar a la

ACÍ MOR FINS A L'APUNTADOR! L'apuntador era la persona que ajudava als actors quan se'ls oblida el text

primavera. Amb el temps, es van afegir més trastos a la foguera i fins i tot es va vestir amb robes al parot perquè s'assemblés a una persona a la qual es volgués criticar. Després, més elements per conformar una petita escena i això derivaria en el primer ninot. Tres teories que resumeix Ariño en el seu llibre 'La ciudad ritual' i davant les quals cal pensar que, en realitat, les nostres falles són una combinació de les tres, una evolució de les fogueres de primavera a les quals es van sumar els ninots i la sàtira que van donar pas a les falles-monument més artístiques que coneixem en l'actualitat i en les quals, com en una obra de teatre, cadascú té el seu paper: des de la comissió fins al músic, passant pel polític de torn, el veí-espectador o l'aficionat que busca la millor foto de la rematada més arriscada o el selfie impossible en la falla guanyadora. Tota una peregrinació,

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 69

05 DRAMA EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uMireia Samblás uErik Benítez

SANT JOSEP

Quan ja tot s'acaba, quan la nostra festa arriba al seu fi, és el drama que any rere any hem de passar

70 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

amb les seves pautes i ritus, del 14 al 19 de març. Festes en les quals també queda patent el vincle, ja que les falles giren al voltant de Sant Josep. S'encenien en la vigília del dia de la seva festivitat i va ser a finals del segle XIX quan es trasllada la cremà a la nit del 19 de març. Això sí, amb un diluït esperit religiós de la festa, més enllà del seu patronatge i de la missa que se celebra en el seu honor. O de l'ofrena en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. Exemples tots dos d'una religiositat popular dins d'una festa laica i integradora, com es comprova també en la nodrida representació dels fallers i les falleres en les festivitats locals, sobretot en les relacionades amb el patró/na del municipi. En aquesta relació falles-religió no pot deixar d'esmentar-se tampoc com aquesta celebració que utilitzava el foc com una via per a purgar els mals socials va desplaçar a les que havien sigut les grans

festes de la ciutat de València, destronant per exemple a la festa grossa del Corpus. Capítol a part -i que donaria per a un altre article- mereixen les polèmiques relacionades amb les diferents sensibilitats religioses i culturals que porta aparellada la reflexió sobre la llibertat d'expressió i els límits de l'humor, de la sàtira tan valenciana que va lligada a les Falles i que és una de les seues millors virtuts. Saber reviure i encaixar les crítiques. Des de les mitges llunes i les mesquites, els déus de l'Índia, 'ayatollah', Jesucristos o la mateixa Mare de Déu. Tots ells han suscitat debats i atacs sense tindre en compte la pròpia idiosincràsia de les festes falleres. Falles, religió i teatre. Com en aquest, amb llibrets (el primer, el de la plaça de l'Almudí escrit pel suecà Josep Bernat i Baldoví), cartells i la seua estrella principal (la fallera major). Fins i tot amb escenari, ja que les falles van anar col•locant-se en

FER MUTIS PEL FÒRUM Quan apareix l'acotació "fa mutis", vol dir que l'actor ha d'eixir d'escena

una espècie de taulat de diversos metres d'altura sobre el qual es representava una escena satírica composta per diversos ninots. Primer amb una lectura frontal, com al teatre, i després, en créixer el nombre de ninots, rodant tota la falla. I, com al teatre, temes d'actualitat de l'època. Falles convertides en un particular sainet efímer. D'ací aquesta estreta relació que es va afermar quan les comissions falleres es van consolidar i van sorgir actes propis propensos a escenificacions, com les presentacions de la fallera major, i que, de pas, es van constituir en una via d'ingressos. Avui, a més, fins i tot ha derivat en grups de teatre amateur. Teatre que, a més, va contribuir a la supervivència de la llengua valenciana i que va afermar el compromís de les falles amb la cultura. Falles que són com un torbellí: creatives, dinamitzadores de l'economia local, defensores de l'artesania tradicional, preserven la identitat cultural, fomenten la cohesió social... Emoció i devoció. Simbiosi d' art. Llarga vida a les Falles!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 71

06 TRAGÈDIA

EN LA IMATGE, EL FALLER: uMarcos Jiménez

CREMÀ

Quan tot es redueix a cendres, quan arriba el final funest de l'obra tràgica

72 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

LA CREMÀ I EL SEU PODER ANCESTRAL Paloma Boix Bort

REGIDORA DE FESTES I FALLES DE BURRIANA, COMISSIONADA DE LA FALLA DON BOSCO Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

a festa de les falles, la nostra festa, culmina cada any amb un espectacle únic: la CREMÀ. Este esdeveniment marca la fi d'una setmana plena de color, música i tradició. És més, és el punt i final d’un any sencer, un moment de

nostàlgia i alegria alhora. És el comiat d'un any, però també l'inici de la preparació per al vinent. És, a més, un moment transcendent que ens dona la possibilitat de reflexionar sobre la fugacitat de la vida i la importància de gaudir de cada moment el arxiconegut tòpic del carpe diem. No debades, les cultures antigues veneraven el foc i practicaven ritus ancestrals per tal de dominar-lo. El foc, per tant, sempre ha sigut un element purificador, de mort i de vida. Serà Prometeu qui, desafiant els déus, utilitzarà una espurna del foc celestial per concedir la vida al primer home. Així doncs, el foc és un element de creació, com la falla. D’aquesta manera, en la cultura valenciana ençà de la segona meitat del segle XVIII el foc és l’element que ens concedeix la capacitat de renovar-nos, de morir a unes

coses i nàixer a unes altres; és el punt i final i, alhora, el punt de partida. La Cremà podríem dir que és l'acte central de les falles, és el moment en el qual els monuments fallers compleixen per fi la seua comesa, i quan cobra sentit la nostra festa: cremar en el foc. Foc, com hem comentat, que és l’element purificador per excel•lència, amb un ritus que suposa l’inici del nou cicle. I és que, encara que a moltes persones els coste creure-ho, eixes obres d'art que cada any deixen a centenars de milers de turistes bocabadats, i que durant quatre dies desafien la gravetat i la intempèrie, es fan amb l'únic objectiu de ser cremats en la nit del 19 de març. Obres d’art elaborades amb mestratge i dedicació pels artistes fallers.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 73

07 MUSICAL

EN LA IMATGE, ELS FALLERS: uElena Martínez uMelissa Bataller uFran Burgos uAlba Argentó uArancha Serrano uMateo Cháfer uJana Escolano uJoan Escolano

uMartín Muñoz uAdriana Jiménez uRubén Mahíques uSandra Cardete uCarmelo Montaner uJuanma Cháfer uGonzalo Muñoz uAlba Pérez

74 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

uToni Moreno uJoaquín Barber uCayetano Barber uAlba Castaño uLui Pla uMartina Burgos uAlba Serrano

NIT A LA CARPA

Ací es conten totes les històries a través de cançons, girs dramàtics i coreografies, no hi ha millor musical que el faller

HISTÒRIA EN 7 ACTES MONOGRÀFIC

Estes estructures de cartró, fusta i materials inflamables representen escenes satíriques, crítiques socials o simplement elements de la cultura valenciana. És, com ho anomenen alguns, la cultura de l’art efímer, que no deixa empremtes a no ser en la memòria o en els enregistraments fotogràfics. Nosaltres afegiríem que aquestes empremtes també quedaran en l’ànima d’aquells que han viscut amb intensitat la festa i han practicat la mística comunió que hi ha entre els fallers i la festa de la falla. Un altre element relacionat amb aquest fet és la sorpresa que suscita l’acte incomparable de botar foc al treball de tot un any. Per a l’aliè, potser és un fet de bogeria, d’increïble estupidesa; per al d’ací, és l’única manera com la festa cobra sentit. Això sí, l'emoció i l'expectació són compartides tants pel faller com pel foraster. Tothom, veïns i visitants, es reuneixen al voltant de les fogueres, admirant el treball dels artistes i acomiadant-se dels monuments que han format part del paisatge urbà durant dies.

"CANDILEJAS SIN CANDILES"

És el moment en què, entre aplaudiments i llàgrimes, les falles es converteixen en cendres i deixen pas a l'esperança d'un nou començament. La Cremà és un espectacle únic que no deixa indiferent a ningú i que forma part del patrimoni cultural de la festa de les falles. El foc és el final, però també el principi, motiu primer de destrucció i de creació, convertint a la Cremà en l’autèntica essència de la

Encara que l'obra que es va a representar siga molt tenebrosa, sempre ha d'haver-hi un mínim de llum per a poder veure alguna cosa.

festa. La nit de Sant Josep, quan les darreres espurnes s’enlairen enduent-se les iniquitats denunciades per la crítica i representades en els ninots, l’ancestral tradició del foc es materialitzarà en la falla i ens connectarà amb els mateixos inicis dels temps.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 75

MONOGRÀFIC CULTURA

CU L

Present ELLS, ELS QUE MANTENEN VIVA LA FLAMA DE LA TRADICIÓ I LES ARRELS VALENCIANES

76 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

El present. L'actualitat. El dia a dia. Pujats a les taules del teatre de la vida. Són els guardians de les essències. Els que gaudeixen amb la música i defensen els principis de la indumentària. Els que vibren amb la pirotècnia i embogeixen amb els concordes d'un pasdoble. Els que entre bastidors sempre treballen perquè l'espectacle seguisca avant.

Són ells, els fallers, els responsables que la tradició es mantinga sempre amb rigor i adaptada als nous temps. Són els que alcen la persiana del casal, els que donen la benvin-

T U RA CULTURA MONOGRÀFIC

guda al visitant, els que conviden a desfilar en cada acte. Xiquets i majors s'uneixen en germanor per a mantindre viva la flama de la tradició. Són els que, desinteressadament i només pel seu amor a les Falles, continuen amb un llegat que és en-

senya de la terra que els va veure nàixer. Els components de totes i cadascuna de les comissions falleres que omplin de festa la nostra terra són responsables que el cor faller sona a l'uníson, que continue existint una festa única. Són ells,

els fallers, l'ànima de les falles. El present que es mira en l'espill del passat i que lluita perquè el futur siga millor.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 77

MONOGRÀFIC CULTURA

La nostra cultura: el Teatre Serrano

L'ESCENARI DE LA CIUTAT AMB VESTIMENTES TEATRALS HEM ACAPARAT

Gandia

78 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

EL TEATRE SERRANO Aquest teatre modernista va ser construït on es trobava l'antic Teatre Circ de Gandia En 1913 es va denominar Teatre Serrano, en honor al músic valencià José Serrano, autor de l'himne valencià

MONOGRÀFIC CULTURA

SOBRE EL TEATRE SERRANO I ALTRES CONSIDERACIONS Telmo Gadea Boix

PRESIDENT DE LA FDF DE GANDIA CAP D’ESTUDIS DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA JOSEP CLIMENT D’OLIVA

oca gent a Gandia coneix perquè el nostre teatre municipal s'anomena "Teatre Serrano". Les joves generacions, n'estic segur, desconeixen absolutament qualsevol referència al respecte. Quan les meues filles eren menudetes, jo els deia que el teatre no rebia el nom pel pernil, sinó per un compositor. Ara que tenen quinze anys, si els ho pregunte, segur que no se'n recorden de res.

80 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

I és que la música clàssica passa per la contínua i permanent crisi entre la gent de mitjana edat i la més jove. Vorem quan no estiguen els més majors, què ocorrerà amb les sales de concert: on estarà el públic? Interessant reflexió per a un altre moment, sobre la tasca de les administracions (culturals, educatives, etc.) per dur la cultura a totes les bandes d'edat. Anem per feina. Després d'unes reformes, el primitiu Teatro Circo de Gandia es va convertir en el Teatre Serrano. En 1912, obrirà les portes i en 1913, Gandia rebrà la visita del compositor suecà José Serrano Simeón (1873-1941). Segons el professor Gabriel Garcia Frasquet, la dedicació del teatre al seu nom es veurà justificada per la seua gran fama en l'època, atès que ja havia estrenat 33 sarsueles; a més, era el compositor del popular i recurrentment interpretat himne de l'Exposició Regional de 1909 de València, i com a anècdota, mantenia família en Simat de la Valldigna. La presència en la nostra ciutat de l'il•lustre

CULTURA MONOGRÀFIC

compositor es va convertir en un esdeveniment social amb unes exitoses representacions en juny d'aquell any. La Reina mora (1903), Alma de Dios (1907), El trust de los tenorios (1910) El carro del sol (1911), són sols uns exemples dels primers èxits del compositor de la Ribera Baixa que l'havien enlairat al més alt de «género chico» per una capacitat melòdica que, segurament de manera exagerada, l'equiparava als grans compositors d'òpera europeus. La façana d'estil modernista valencià amb els balcons en pedra, les rajoles i l'ornamentació floral, potser siguen els trets més identificatius. Però com jo ja tinc una edat, recorde amb especial afecte, les cadires del teatre abans de la reforma. Unes incòmodes però precioses cadires de fusta, amb motius musicals pintats al respatller. Se'n podien veure fins fa poc al vestíbul del Teatre Pluja, o en alguna casa particular, que no mencione per a no desvelar el secret. De l'època prereforma, recorde haver vist, com a

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 81

MONOGRÀFIC CULTURA

Tókens fallers

HAMLET

espectador, dos títols de manera especial: una pel•lícula i un musical. La pel•lícula Los reyes del mambo (The Mambo Kings, 1992) amb el debutant en EEUU, Antonio Banderas,

i amb una banda sonora amb la cançò nominada als Oscar i cantada per ell mateix Beautiful Maria of My Soul. I el musical: The Virgo de Visanteta. Musical story, d'Enric Murillo,

82 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Escrita per William Shakespeare entre 1599 y 1601. És un drama tràgic

Ací vos contarem les obres teatrals més importants de la Història

amb una de les cançons... Qui no vulga pols, que no vaja a l'era. Una estètica absolutament camp de principis dels 90. Per cert! Si el lector o lectora té entre 40 i 50 i pocs,

CULTURA MONOGRÀFIC

recordarà que per a la nostra generació, “El Serrano” era la sala de màquines recreatives situada als baixos de l’edifici. Ocupava el que ara és l’entrada principal, i tot el vestíbul. És curiós que l’entrada noble, la central a l’edifici, estiguera ocupada per uns recreatius. Al teatre, pròpiament dit, s’accedia per un corredor lateral, en la mateixa façana. Bé, allí estaven les màquines i els futbolins. Eren les recreatives que per 25 pessetes et donaven una partida: Final Fight, Ghost and Goblins, Mario Bros, Tetris, Cabal … i el Buble Booble, que era el meu favorit. Era l’època d’amuntegar-se al voltant de la màquina i veure als amics com passaven de pantalla, obtenien vides, o queien davant el mateix monstre de sempre. Després de successives reformes al llarg de la seua història, l'edifici conservarà la seua estructura fins al 1995 que tanca les portes per a ser reformat totalment obrint-se al públic el 27 de març de 2006. Sols es va conservar la façana de l'edifici sent de nova construcció tot l'espai escènic. Per a la inauguració del nou teatre, Ximo Vidal escriu l'espectacle Ve del temps: una obra coral on, actors i actrius, bandes de música, cantants i

ballarins, i un pianista... interpreten la història de l'edifici. El pianista, que romania en escena tot l'espectacle, va actuar desinteressadament (és a dir, no va cobrar) en les dues sessions inaugurals. La importància de la infraestructura, no és objecte de qüestió. El teatre disposa de 600 butaques i pertany, entre altres, al Circuit Teatral Valencià, el que fan d'ell l'edifici cultural més important de la ciutat. Una nau nodrissa en la qual orbita la casa de cultura Marqués de González de Quirós, el teatre Pluja, altres dependències municipals... i sí, el Museu Faller de Gandia. Per tant, benvingut siga un espai imprescindible per a la vida cultural de la ciutat. Tampoc és qüestionable el treball dels tècnics. Gustos a banda, que ja ho deien els clàssics, De gustibus non est disputandum, hi ha al teatre una oferta contínua de música, escena, etc. Una altra cosa és si hem de reflexionar sobre si Gandia té les infraestructures culturals necessàries, o millor dit, apropiades, per a una ciutat de la seua envergadura. Gandia, ciutat històrica, universitària, pionera en la defensa de la llengua... i moltes coses més. Això sí, relacionades amb tot...

ROMEU I JULIETA De William Shakespeare (1597): És una de les obres més conegudes sobre l'amor i el conflicte

excepte amb la música. Des del meu humil parer, Gandia presenta mancances estructurals. I m'explique. Després de la dictadura, especialment a partir de finals del 80, proliferen en els pobles les cases de cultura i els "espais polivalents". Són edificacions que han donat un gran servei, però destinades a albergar

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 83

MONOGRÀFIC CULTURA

coses tan diferents com la banda de música, el concert de Nadal del cor, teatre (professional o aficionat), presentacions falleres, etc. Efectivament, les poblacions més menudes no poden permetre el luxe ni de la construcció ni del manteniment d'instal•lacions específiques: una per a la música clàssica, una altra per al teatre, i altra, per exemple, per a la música moderna. Això és cosa de les grans ciutats. I és ahí quan devem qüestionar si Gandia, és o no és, una gran ciutat. La comparació amb València és estèril. No du enlloc. Però la semblança amb altres ciutats d'una grandària corresponent, ens pot ajudar a fer-nos una idea del que ocorre al nostre voltant. Torrent i Sagunt podrien ser casos anàlegs al nostre. En l'última dècada he assistit a la presentació de projectes, o caldria dir, infografies, sobre auditoris, biblioteques, ciutats esportives, i altres megaestructures paregudes. Cap d'elles s'ha realitzat. Sols han estat part d’un PowerPoint

84 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

per a dur a FITUR, o per omplir pàgines de programes electorals. I em referisc als de tots els partits que han concorregut a eleccions municipals en la darrera època. De totes les posicions ideològiques. Com a reflexió final, també ens hem de formular què ocorrerà si reivindiquem infraestructures de gran format, i després tenim les sales buides. Això passa, i més a sovint del que sembla. He escoltat tantes vegades: “a Gandia no fan res! Has d’anar a València si vols anar al teatre”. Però en realitat no és així. Hi haurà coses que no podran vindre a Gandia: Tristany i Isoda, per exemple, que vaig poder veure abans de l’estiu al Palau de les Arts, amb direcció musical de James Gaffigan, i direcció d’escena Àlex Ollé de La Fura dels Baus. Serà molt difícil que Gandia aculla mai eixes produccions internacionals. Però d’ahí, a dir que no hi ha oferta… De res ens serveixen les sales de concert buides. De la mà de la creació d’espais, ha d’anar la necessitat de consumir cultura. I això és cosa no sols de les administracions públiques, que també. Les famílies, els pares i mares, han d’inculcar a la prole les

LA DIVINA COMÈDIA bondats, en tots els aspectes, de devorar cultura, siga quina siga. Sols així tindrem una generació vinent més formada, culta i lliure. Sols així els fills i filles, milloraran als pares i mares. La Fundació Arts in Health International Foundation (AiHIF) es funda a Barcelona l'any 2018 per part d'un reconegut grup de professionals dels àmbits de la salut i la cultura interessats a posar en valor el potencial de les arts en la millora de la salut de les persones i les societats. A les darreres dècades el sector de la salut ha explorat inten-

Basada en el poema de Dante Alighieri, que narra el viatge pel paradís, el purgatori i l'infern

sament les contribucions de les Arts en el tractament de les malalties i en les intervencions de prevenció i promoció de la salut. Aquest interès parteix de la visió holística i biopsicosocial que va ser impulsada per l'OMS amb una definició que ha esdevingut paradigmàtica: “Salut és un estat de benestar físic complet, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties”. Per tant serem millors persones, millors individus dins d’un col•lectiu, i viurem d’una manera més sana, si consumim cultura. És fàcil.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 85

MONOGRÀFIC CULTURA

LES PARTS DELS TEATRES ACTUALS Dissenyat específicament per a la representació d'obres dramàtiques, musicals, danses o altres formes d'actuació en viu. Al llarg de la història, el teatre ha exercit un paper crucial en l'expressió artística, la reflexió social i la transmissió de la cultura. El teatre sol comptar amb un escenari elevat on es duu a terme l'actuació, i una sala per a l'audiència.

CICLORAMA Superfície contínua que envolta l'escenari per proporcionar un fons sense interrupcions

FONS O FONDAL FOSSAT

S'utilitza per a emmagatzematge d'attrezzo, canvis ràpids d'escenografia o elements escènics especials

LLOTJA Secció elevada i separada reservada per a espectadors individuals. Proporciona una vista privilegiada

PROSCENIUM Part de l'escenari que es troba més pròxima als espectadors.

86 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FOSSAT D'ORQUESTRA Espai dissenyat per a albergar a l'orquestra en produccions teatrals que inclouen música en viu

CULTURA MONOGRÀFIC

BOCA D'ESCENA Obertura de l'escenari on es fa una representació teatral

ILUMINACIÓ DE PANORAMA

PARRILLA SOGA DE MANIOBRA Corda o soga que s'utilitza per a realitzar maniobres o accions específiques

Llums utilitzades per a il·luminar la ciclorama

Estructura que sosté i permet penjar equips d'il·luminació, escenografia, telons i altres elements

EMBOCADURA Obertura de l'escenari per on els actors entren i ixen durant una representació. És l'àrea visible

ESCENARI Superfície on es duu a terme l'actuació. Sol ser elevat per a millorar la visibilitat del públic

BAMBALINÓN Teló que penja horitzontalment des del sostre i serveix per a reduir la grandària de l'escena i amagar elements com les llums

TELÓ PRINCIPAL PATI DE BUTAQUES Zona de seients en la part davantera d'un teatre o sala d'espectacles

Teló vertical que se situa a banda i banda de l'escenari

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 87

MONOGRÀFIC CULTURA

FUNCIÓ FALLERA Laura Garcés

PERIODISTA ESPECIALITZADA EN CULTURA

ufa una fresca, tot i que suau, brisa pròpia del mes de març. L'escenari es contempla des de la cantonada d'un carrer. Al fons, un decorat colorista crida l'atenció de l'espectador que descobreix traços desdibuixats de ninots, grues i enrenou de treball per preparar la plantà. Els llums l'emmarquen de manera que els perfils de les figures no es distingeixen. El tercer pla s'enfosquix i una llum

88 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

zenital cau sobre el centre de l'escenari. Per la trapa deixa l'escena un cambrer que acaba de servir dues racions de xocolata i bunyols a 'Ninot' i 'Personatge', que apareixen asseguts davant del vetllador de la terrassa d'un bar. NINOT: Bon dia, Personatge. Ja aixeca el temps, i una altra vegada ací. De vegades fins sembla mentida que tot el que ens envolta subsisteix que porte tants anys entre nosaltres semblant que res canvia, quan en realitat cap ocasió és igual a l'anterior. PERSONATGE: Hola, Ninot, sí, sí. Una altra vegada al mateix lloc i gairebé en la mateixa data. Estem fets a força de fidelitat, del compromís que ens manté, de la tradició. A poc a poc aniran arribant tots, no em cap el menor dubte. I, bo, segur que algun debat s'obrirà. Cada any un, és l'essència, la mostra d'estar vius. NINOT. Segur, però no serà res que no es puga resoldre a la calor d'uns 'cacaus i tramussos'. (Ja, ja, Ja, riuen tots dos). PERSONATGE: L'altre dia vaig

començar a escoltar les primeres veus. Després d'aprovar el canvi del color del brusó ja es parlava que caldria decidir el concepte de la festa. Que sí això és com el teatre, que sense són Falles i punt, que en realitat això es tracta d'una festa de carrer, un esclat de color. Ah, un homenatge al foc, una oda a l'estètica que guarda la tradició al vestir... I no sé quantes coses més. Tu què dius? NINOT: I tu? Ja que has obert el joc. PERSONATGE: Bé, ja saps que el meu món és el teatre, i sí, veig que comparteixen alguns detalls. És clar, amb les comparacions correm el risc dels errors. Però, per què no veure similituds entre les Falles i el teatre? És cert que si hagués de buscar paral•lelismes no contemplaria tot el que afecta l'algaravia al carrer. Però en tota la resta, moltes coincidències. NINOT: Sí, sí. Clar. El llibret és el text, el que marca el nostre

CULTURA MONOGRÀFIC

LA VIDA ÉS SOMNI

recorregut per l'escenari. Després ve la posada en escena amb l'inici triomfal de la plantà. I després tota la resta. Bo, i tot el d'abans. Que no cregues que a hores d'ara no portem funcions avançades. L'elecció, la presentació, els esbossos, els assajos... Vaja, que et vaig contar. Servim un espectacle

grandiós cada any i durant tot l'any. PERSONATGE: Efectivament. Em vaig posar una mica transcendent: en realitat els qui componeu l'univers faller sou actors socials. Actors que s'impliquen en l' esdevenir de la ciutat, que busquen i

De Pedro Calderón de la Barca (1635), aquesta obra parla sobre un príncep expulsat del seu regne

propicien la participació. I molt d'ull! Generadors de no poca riquesa material, i el que és molt important, també immaterial. Dinamitzar i vertebrar, que ara es parla molt d'això, i poc es compta del vostre paper en aquest gran teatre que és la societat, que vaja teatre.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 89

MONOGRÀFIC CULTURA

NINOT: Gràcies. Venint d'algú del món de l'escena, el teu punt de vista resulta rellevant. I afig un altre detall, en aquests temps de triomfs del políticament correcte, una cosa que molts veuen com amenaça les llibertats, ací estem per posar el dit a les llagues socials, per ironitzar sobre el que cal ironitzar. I enguany la cosa anirà carregada, bo la veritat és que mai falla el tema. Sempre n'hi ha de sobra. PERSONATGE: Sí. Cada detall suma per convèncer-se dels semblants. I el que acabes de dir em sembla fonamental. Tots els monuments fallers conten una història, ens ofereixen un retrat de la societat, que amb riures, somriures i fins a riallades criden, com el teatre, a reflexionar sobre el que ens envolta. També, en ocasions, adverteixen d'assumptes tràgics que ens aguaiten. Comèdia, tragèdia, qualsevol gènere és susceptible d'aparèixer plasmat en un monument de creativitat. NINOT: Et vaig haver de convidar a una altra xocolata.

SEGON ACTE: PERSONATGE: No, ara ja, millor una cassalla per anar obrint els festejos. NINOT. Sí, sí. També les Falles tenen el seu attrezzo. (Ninot aixeca el braç per avisar el cambrer que volen una nova consumició. El cambrer s'acosta amb la safata a la mà i pren nota. Dues cassalles). PERSONATGE. Quin attrezzo!

90 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

EL FANTASMA DE L'ÒPERA És una de les obres musicals més aclamades i està basada en la novel·la de Gaston Leroux (1910)

Paelles, copes amb els amics. Vestits de valenciana i de valencià. Els brusons. Monyos, adreços, mantellines. Bo, i músics. NINOT: El 'cacau i tramussos' que no falte. I alguna discussió de curta vigència. I els avis i les àvies asseguts per veure desfilar els menuts en l'ofrena. PERSONATGE: Ah, i per presumir de la neta o el net més guapo. Hi ha un vestit material, el de les sedes i els colors,

CULTURA MONOGRÀFIC

NINOT: Mira, mira! (Assenyalant amb el dit al fons). Ja estan posant el remat. Gairebé no ens adonem, si que han anat de pressa. PERSONATGE: Vaja. Donem-nos pressa per veure'n els detalls. (Ninot i personatge acceleren el pas. La imatge del fons guanya llum, la visió de la imatge d'un gran monument faller guanya l'escenari. De Ninot i Personatge ara només es veuen les ombres. La imatge guanya presència acompanyada de música festiva ('El faller')). NINOT: Mira, Mira com puja el remat!

i un altre, el de les emocions que ens construeixen, les que alimenten la nostra cultura, una cultura creativa impregnada d'art. Però sobretot de sentiments.

ninots. Anem a acostar-nos. Estan plantant a tota velocitat. Imparables.

NINOT: Com el teatre, ¿veritat?

PERSONATGE: Anem, anem.

PERSONATGE: Una altra similitud. NINOT: Què passa?, cada vegada acudeix més gent. No deixen de treure caixes i

(S'observa en tots dos pressa en els moviments i en la conversa)

(Tornen a cridar al cambrer. Li demanen el compte. Paga Ninot. S'alcen i caminen xerrant cap al fons on els traços que al principi es veien desdibuixats ara comencen a descobrir el seu perfil. De sobte s'aturen).

FUENTEOVEJUNA De l'escriptor del Segle d'Or Espanyol, Lope de Vega

PERSONATGE: Quina barbaritat. És preciós. Ja s'ha alçat el teló! NINOT: Quina alegria. Per més temps que passe encara m'emociona. Ara sí que comença la funció. (Es porta les mans a la cara en senyal d'emoció). Cau el teló. Felices Falles 2024! El meu agraïment a la Falla Rois de Corella de Gandia per la invitació a participar de la festa.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 91

MONOGRÀFIC CULTURA

DIMAS CUCART, DIRECTOR TEATRAL

DE LA COMPANYIA DEL REAL DE GANDIA Dr. Vicent Mahiques i Fornés

ANTIC SECRETARI I ACTOR DEL GRUP DE TEATRE DEL REAL DE GANDIA. EL REAL DE GANDIA A 6 DE JUNY 2023

imas Cucart Peiró (Oliva 1936-El Real de Gandia 2017) Naixcut a Oliva el 25 de març de 1936, va debutar en la mateixa vila com actor de teatre l’any 1950, a l’edat de 14 anys, en la companyia dirigida pel prestigiós director d’escena i autor dramàtic Salvador Soler Marí. Dimas va participar en els clàssics sainets i, posteriorment, en obres d'autors famosos de l’època, com Alfonso Paso i

92 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

els Germans Quintero, amb peces tan destacades com Llama un inspector, La Heredera, La Muralla i El sí de las niñas, escrita per Leandro Fernández de Moratín. En el grup teatral de Salvador Soler, Cucart va treballar al costat d’actors de la talla de Vicente Parra, Pepe Colom i Matilde Arnal. El teatre amateur a Oliva encara va funcionar durant tota la década dels anys 1960, amb la companyia d’Acció Catòlica, grup teatral que va passar a dirigir Dimas durant uns anys, fent-se les representacions en el casal de la parròquia de Santa Maria. Narració de Dimas: “...Ens encontrem en la dècada dels 60, més concretament en els inicis, és a dir, l’any 1960. El que subscriu, acabava de vindre del servici militar i recentment havia conegut a una jove anomenada Mari Carmen, amb motiu d’haver- me acompanyat a la Casa del Poble a traure-li la partida de naixement a ma uela, filla del Real. Aquella feliç coincidència feu que breument formalitzara la meua relació i decidir-me, d’acord amb els meus volguts sogres, Juan i Maria, celebrar la boda per a maig de l’any 1962...”. L’any 1962, després del matrimoni amb Maria Carmen Simó, Dimas enceta una nova etapa teatral al poble del

CULTURA MONOGRÀFIC

LA CELESTINA Real. Els directors del grup parroquial, ja molt majors, Juan Avargues i el tio Juanito “Penyaso”, li proposaren a Dimas que es fera càrrec de la direcció de la companyia de teatre realera. Amb l’ajuda del rector, Salvador Moreno “Panblanco”, incorporaren col•laboradors com Pepito “de Prats”, els germans Llinares (Gonzalo, Alfredo i Vicent), Eduardet Morant, Pascual Blay, Elodieta, Mari Carmen i molts altres. El grup del Real,

feia les representacions de teatre en locals improvisats com a l’interior de l’església, en escenaris muntats als magatzems de taronja com el de Càndido Blay, al carrer o en el racó de la Plaça del Beato Carmelo. Narració de Dimas: “...Ja estem casats, jo treballant en el Banc Exterior d’Espanya a Gandia, junt a un gran amic del Real com Lluís Escolano, i vivint en el pis de dalt de casa dels meus sogres, a la Plaça Beato Carmelo.

La tragicomèdia de Calisto i Melibea, va ser escrita per Fernando de Rojas mesclant el drama i novel·la.

Com era preceptiu a l'època, hi havia que apuntar-se a la Confraria del “Cristo”, com tots els homes casats del poble i així ho vaig fer...”. El 26 d’abril de 1963, al Real de Gandia, es produeix un gran esdeveniment cultural, la inauguració de la nova Llar Parroquial on, a la planta baixa, hi havia un gran saló amb aforament per a més de 400 persones, amb escenari per a teatre, unes tramoies i decorats pintats per l’artiste local Justo Fornés Ballester; davall de l'escenari, camerins per als actors i actrius participants i, a més a més, serveis amb lavabos. Narració de Dimas: “... obria unes expectatives importants per a mi i per al poble, perquè l'únic espectacle que hi havia era el cine de “Barriga” (al carrer Llaurador Valencià, on hui és casa de Miguel Herreros) i la televisió encara no hi havia aplegat...”. El dia de la festa de la Confraria del Crist de l’Empar del municipi, en l’any 1964, es va organitzar una vetlada teatral amb la representació de l’obra, de l’autor català Josep Maria de Segarra, “La

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 93

MONOGRÀFIC CULTURA

LA CASA DE BERNARDA ALBA

Ferida Lluminosa” a benefici de la Llar parroquial, en la qual s’aconseguí obtenir una recaptació, gens menyspreable en eixe moment, de 4.588 pessetes. El grup artístic del real, dirigit magistralment per Dimas Cucart, arribà a tindre més de 50 membres, entre

actors, actrius i ajudants, representant infinitat d’obres dels gèneres més variats com comèdies, drames amb els típics sainets, obres sacramentals, de tragèdia i altres estils, de forma ininterrompuda, fins als anys 1980. Narració de Dimas: “...

94 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Escrita per Federico García Lorca en 1936 es tracta d'una obra teatral de tres actes

representarem infinitat de sainets, durant vint anys, que es diu prompte!, sent la majoria protagonitzats per Gonzalo Llinares, com “Quelo Xufeta, Nelo Bacora, Rics improvisats, Fora baix, Per la Fam d'heretar, La Demanà de la nóvia, La Tea de la discòrdia, i tantes altres”.

CULTURA MONOGRÀFIC

Amb l’arribada al poble del jove i inquiet rector, natural de Potries, Roberto Aznar l’any 1966, va significar un impuls per a totes les activitats culturals i musicals del municipi del Real. Roberto era una persona de caràcter obert i afable, que es guanyava fàcilment a la gent jove, transmitint el seu dinamisme i, com no, també va connectar ràpidament amb el grup parroquial de teatre. El jove retor va convertir la parròquia en un vertader focus de manifestacions culturals. Mentre, a les grans viles de la Safor, en els anys seixanta, la pràctica del teatre comença a abandonar-se per diferents motius, destacant entre ells els següents: per una part l’aparició de nous locals a Gandia, com els cinemes Paz, Colon i Alameda; per altra banda la irrupció de les sales d’oci nocturne on es podia ballar i escoltar la música gravada com El Capri, primer local refrigerat de Gandia, Hukako, la Boîte Ducal, hotel Bayrén i la Sala Gesmil. Seguidament també, més endavant, aparegueren, en la década dels 1970, les discoteques Stefany, Rompeolas 77, Hexàgono, Pàmpols… on es ballaven les cançons dels grups de moda del moment

Los Brincos, Lone Star, Los Mustang i Los Bravos entre d’altres. Per últim, l’entrada a les llars familiars de la TV. Es va crear la companyia Samsung Electronics que oferia televisors en blanc i negre de 12 polsades, passant la TV a convertir-se, en estos anys, en el mitjà de comunicació favorit dels valencians i de tota la resta del país. Mentrestant el grup teatral del Real, aliens a tots estos canvis socials, amb Dimas al capdavant, seguien fent nombroses representacions, aconseguint premis i reconeixements per tot arreu. Entre les

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU Escrita per William Shakespeare, entorn de l'any 1595. Tracta sobre un embolic amorós

funcions més cridaneres destaquen les de la Fira i Festes de Gandia-1978, actuació amb gran acollida per part del públic assistent i també de la crítica de la ciutat, representada al pati d’armes del Palau Ducal, interpretant l’obra valenciana “La Demanà de la nóvia”, amb la participació destacada, dintre de l’elenc realer, de l’actor veterà local, Ramon Sanz. També actuaren a València en l’any 1983, a la seu de Lo Rat Penat, en el mes de maig, on tornaren a interpretar l’obra, del poeta i dramaturg valencià de Quatretonda, Estanislau Alberola, “La Demanà de la nóvia”, aconseguint el primer premi al millor actor, per l’excel•lent actuació de Ramon Sanz, així com també el segon premi al grup per l’obra millor interpretada. Per últim, en els actes de la presentació fallera del Mercat, a la Sala Gesmil de Gandia, es va programar la funció teatral del sainet “Per la fam d'heretar”, obra de

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 95

MONOGRÀFIC CULTURA

QUI TEM A VIRGÍNIA WOOLF?

l’autor valencià Josep Ernest Peris i Celda; tenint el grup de teatre del Real a Gonzalo Llinares com actor principal, amb la seua interpretació

va fer arrencar les rialles del públic assistent, emportant-se un clamorós èxit. Narració de Dimas: “...Fou tan gran l'èxit alcançat amb estes

96 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Aquesta obra d'Edward Albee (1962) és un drama psicològic sobre relacions ocultes

representacions, que decidirem participar en concursos de teatre valencià a nivell provincial i així portàrem alguns sainets a València, Gandia, Manises, Vilanova

CULTURA MONOGRÀFIC

de Castelló, etc. on obtinguerem alguns premis. Una de les eixides més importants fou la de Gandia, on representarem en la “Sala Gesmil” el sainet “Per la Fam d'He-

retar”, amb Gonzalo Llinares, Juanito “de l'Hort” i companyia, amb un èxit estrepitós”. Dimas, per motius laborals va ser traslladat a Oliva, tancant una etapa artística de la seua vida al Real, encara que puntualment, va continuar col•laborant amb el grup local de teatre. Narració de Dimas: “...Esta moguda teatral va perdurar sota la meua direcció fins l'any 1982, en el que vaig ser traslladat a Oliva per a inaugurar una sucursal del Banc Exterior d'Espanya i per a mí personalment es tancà una etapa artística de la meua vida al Real...”. En els propers quinze anys, Cucart continuarà l’activitat teatral a la ciutat Comtal, formant el grup de teatre “El Rebollet”, amb actors com Isabel Cucart, Consuelo Soria, Francisco Perea i Vicente Aznar, tots ells festers i festeres de la patrona de la ciutat la Verge del Rebollet. El director del grup, Dimas, descriu en un llibret de festes de la ciutat, aquella etapa viscuda de la següent manera: “...El primer any ferem teatre dissabtes i diumentges, durant tot l’any, l’èxit ens va acompañar tant econòmica com artísticament”. El grup teatral del Rebollet obtingué també premis importants a nivell provincial,

LOS MISERABLES d'Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg (1980) és un musical basat en la novel·la de Victor Hugo

rebent Dimas, dos premis a la millor direcció. L’any 1995, amb la jubilació anticipada, torna Dimas a residir al Real. Del grup de teatre del Real ja no quedava res. A poc a poc, es comença a refer l'antiga companyia. L’any 2002, es donen d'alta antics artistes i una gran quantitat de nous. Andrés Ascó, José Pérez “Canyero”, Mari Molió… formen part del personal col•laborador del retornat Director. L’any 2004, amb la constitució de la companyia “Grup de Teatre del Real de Gandia” de manera oficial, comença el grup a treballar altra vegada, amb seriositat, implicació, excel•lent posada en escena i amb nova Junta Directiva! L’objectiu fixat era entrar a participar en els circuits teatrals de les Comarques properes. En breu s’aconseguiren noves contractacions d’espectacles teatrals on poder fer les representacions de les obres assajades. Amb els nous compromisos es realitzen representacions tant al Real com en altres poblacions de la Comunitat Valenciana. Entre les obres interpretades tornen als escenaris els millors sainets valencians com són: Rics improvisats, Per la fam d’heretar, Nelo Bacora,

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 97

MONOGRÀFIC CULTURA

Tenorio a la força, Fora baix!, La Rosella, La barraqueta del nano, L’Oroneta, Anar per llana, La mort del músic, Cels de novençà, La moguda Valenciana, Es ven una mula…. Així com també les comèdies La Casa de Quirós, Tres forasters de Madrid, La Ferida lluminosa… Narració de Dimas: “...Ja en l'any s'inicia en el poble la darrera etapa artística teatral baix la meua direcció i haguent obert les portes a qualsevol artista que tinga ganes de participar en el Grup. En este últim any s'han donat d'alta antics artistes i un bon número de nous, representant al voltant d'unes huit obres, amb bastant èxit, a pesar de ser molts d'ells novatos en l'escena. Van encapçalats per Miquel Banyuls, Ricardo Lluesma, Vicent “el Blanquet”, Juan “el Sheriff”, Juan Boscà, José Peiró, Lola Gadea, Mari Lola Burguera, Rosa Mari Bertomeu, Mercedes Barber, Mari Lis, etc. dels més antics, i dels nous, noms com Miguel Àngel Ivars, Quique Boscà, Pedro Castelló, Vicent Pérez “Caragolet”, Vicent Mahiques, Amparo Montaner, Rosario Boix, Pietat, Rocio Bañuls, i molts altres que tenen demanà la seua participació...”. Dimas Cucart, la darrera vegada que va aparèixer com actor i director, va ser amb

98 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

l’obra La Ferida lluminosa, en l’estrena de l’auditori de la Casa de Cultura del Real de Gandia, en l’any 2012. Un dels encerts de l’extraordinari Director, va ser saber introduir, a poc a poc, en el grup de teatre del Real a la Canariota i llicenciada en Art dramàtic, Natàlia Solana Manrique, el seu relleu en la direcció del grup teatral del municipi. Primer va començar com ajudant de direcció i després, ja a soles, com a Directora teatral de la Companyia, a finals del 2012, passant a dirigir obres com La mort del músic, Tres forasters de Madrid, Es ven una mula, La moguda valenciana, Jutjat de Pau... En l’obra “Ací no paga ni Déu”, escrita pel dramaturg i Premi Nóbel de Literatura, l’italià Darío Fo es va produir tot un canvi que va provocar el creixement del grup cap a la representació d’obres interessants i modernes, on apareixen les dificultats de dues dones, mestresses de casa de

famílies humils, que lluiten per la subsistència i el poder arribar a finals de mes. Dimas Cucart, sempre ha sabut apreciar el recolçament i ànims de la gent, agraïnt-ho sempre que ha tingut ocasió, ha segut un home del teatre, un Artiste!, com tota la seua familia. La Companyia de Teatre del Real de Gandia, en homenatge al seu director Dimas Cucart li va rendir una gala sorpresa on es va estrenar el documental “El Teatre valencià al Real en el context de la Safor. Segona meitat segle XIX fins als nostres dies” dirigit per Vicent Mahiques i Fornés, actor i Secretari de la Companyia, amb la participació de Puri Naya, Sergi Peiró i Vicent Verdú i la col•laboració de tot l’elenc del grup teatral del Real. Les paraules d’agraïment dirigides a Dimas eixe dia varen ser les següents: “ Li diem el següent: sàpiga Sr. Director, que amb la seua dedicació i saber fer, a tots nosaltres ens ha fet mantindre la il•lussió, per a continuar una nova etapa, per a dur l’alegría i entreteniment al públic. Ens ha donat molt més, que el que mai nosaltres podrem tornar-li. Moltes Gràcies per la seua dedicació a la Companyia de teatre, durant tots estos anys”.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 99

MONOGRÀFIC CULTURA

SENSE PÚBLIC NO HI HA OBRA Meritxell Barberá COREÒGRAFA

ap escenari té sentit si no hi ha ningú a sota contemplant el que s'està celebrant sobre ell. Per més que l'espectacle sigui sobirà, les interpretacions sobresortints, la tècnica extraordinària, o la posada en escena irreprotxable. Res d'això serveix si no arriba a un receptor vàlid, si no es pensa que algú l'hagi de rebre. Aquest no és altre que el públic, qui des de les seves butaques s'ha de convertir

100 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

en el gran protagonista dels teatres. El focus ha d'enlluernar-lo a ell, prestar-li l'atenció que es mereix. El seu nom no apareix als neons però això no li resta rellevància. De vegades es tendeix a menysprear el paper de l'espectador, se sol dubtar de quina és la seva funció i fins i tot hi ha qui l'òbvia i el titlla d'innecessari. És un error. És cert que la concepció de qualsevol obra no ha d'estar supeditada al que vagi pensar qui la vegi, la creació no es pot basar únicament a buscar l'aplaudiment fàcil, però un dels objectius sí que ha de ser aconseguir algun estímul per part del públic, no deixar-li indiferent. Fer-li pensar que ha merescut la pena passar per la taquilla, dedicar la tarda a aquest acte. Si l'espectador no vibra no podem considerar que la funció hagi estat un èxit, per més que l'equip es mostri satisfet amb la feina que ha fet. La calor de la platea es nota des de l'escenari. Res s'executa de la mateixa manera si no es rep la informació suficient des d'aquestes files. Des d' elles es percep si s' estan entenent els missatges, si es gaudeix dels moviments, si s' aprova el text, el discurs o la coreografia. Qualsevol

reacció, positiva o negativa, se sent des de dalt i cal saber gestionar-la. I prendre'n nota per corregir o ampliar en els pròxims passis. Que ningú surti de la sala i digui alguna cosa així com la popular frase de Groucho Marx: "He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans". Això és un fracàs.

CULTURA MONOGRÀFIC

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 101

MONOGRÀFIC CULTURA

102 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

La quarta paret és la forma semàntica que es fa servir per denominar aquest suposat mur invisible que està davant l'escenari d'un teatre. És un terme que mai m'ha agradat. Paret sona a una cosa que bloqueja, que impedeix arribar, que encierra, que no deixa veure. I això sembla despectiu per al públic, que és per al que en definitiva treballa qualsevol que es puja a un escenari. Per això va sorgir fa un temps un moviment que advocava per trencar aquesta quarta paret, de forma literal, per a aquells que opten per interactuar amb els espectadors i, de forma menys explícita, per als que sense fer-los partícips si té en compte qui se senti en aquestes butaques. Pujar a un escenari és un acte de valentia, ningú ho dubta, perquè implica sotmetre's a l'escrutini del públic, deixar-se jutjar, admetre les crítiques. Requereix,

per tant, d'una bona dosi de seguretat en un mateix que no sempre és fàcil d'aconseguir. Les taules, però, també són el lloc on més confort pot trobar un artista. Sobretot darrere d'un aplaudiment, que és el brogit d'or perfecte amb el qual pot acabar una actuació. El principal objectiu d'aquells que pugen a un escenari ha de ser aconseguir

DON JUAN TENORIO Escrita per José Zorrilla, es tracta d'una de les obres més representatives del segle XIX

la complicitat de l'espectador. I igual que passa amb un amic o una parella aquesta complicitat només s'aconsegueix amb feina, amb esforç, amb escolta, amb interès per ambdues parts.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 103

MONOGRÀFIC CULTURA

104 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

SERÀS UN GEST

Pura María García

ESCRIPTORA Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2024

eràs un gest. Llum. Claror que desvesteix la nit d’ombres. Les mans al vol es dilueixen i el moviment dels llavis els fa dàlies, flors de significat, pètals que amaguen solitud en les paraules certes. Seràs un gest. El llamp de foc que bada el temps a l’escenari on cada silueta és vida. Seràs un gest. De tant en tant, diràs sense veu allò que alena al cor dels somnis que s’esperen. La nit caurà, pel pes de les hores que busquen el recer de la tendresa. Seràs espill i gest. Sendera imaginada. Punt d’eternitat secreta a la memòria.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 105

MONOGRÀFIC CULTURA

GANDIA, PARADIGMA DE LA RIQUESA PATRIMONIAL VALENCIANA Balbina Sendra Alcina REGIDORA DE CULTURA A L'AJUNTAMENT DE GANDIA

scriure al voltant de la riquesa patrimonial cultural del territori valencià no és una tasca fàcil si tenim en compte que som una terra molt fèrtil en béns culturals de tota mena: mobles, immobles, immaterials i BIC (béns d'interès cultural). Tots ells registrats o en tràmit de registre en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, del qual és important destacar que està en constant actualització.

106 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Per a començar a parlar d’aquesta matèria, tan complexa i a la vegada tan important per a la nostra identitat com a poble, potser deuríem recordar la definició actual de patrimoni cultural: «Conjunt de béns materials o immaterials d’important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences. En definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col•lectiva d’un poble transmesos d’una generació a l’altra». Donada la importància d’aquest patrimoni cultural, d’aquest llegat, es fa palesa la necessitat d’una legislació que garantisca la seua conservació i protecció. Una legislació que pren impuls en el si de la Unesco –Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural del Món del 16 de novembre de 1972– i que a Espanya té el seu origen amb allò que estableix l’article 46 de la Constitució Espanyola: «Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, qualsevol que siga el seu règim jurídic i la seua titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni».

CULTURA MONOGRÀFIC

ÈDIP REI D’aquest article, sorgeix l’actual llei que protegeix el patrimoni cultural nacional, que no és altra que la Llei 16/1985, de 25 de juny, anomenada ‘Ley del Patrimonio Histórico Español’, la qual atribueix competències a les comunitats autònomes en la matèria que ens ocupa. Aquesta llei contempla béns mobles i immobles, patrimoni arqueològic i patrimoni etnogràfic, així com patrimoni

documental i bibliogràfic dels arxius, biblioteques i museus. Tot i això, no trobem en ella legislació referent al patrimoni immaterial –matèria de protecció que prengué impuls arran de la 32a Convenció de la Unesco en 2003 i que en el territori nacional esdevingué llei en 2015, concretament en la Llei 10/2015 ‘para la salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial’–. Si volem anar un poc més

de Sòfocles (c. 429 a. C.): Una tragèdia grega clàssica que aborda el tema del destí

enrere, podem evidenciar la importància que ha tingut la defensa del patrimoni cultural en el territori espanyol amb algunes dades històriques que em semblen il•lustratives al voltant del tema. Si ens remuntem a la Constitució de la Segona República espanyola, presidida per Niceto Alcalá Zamora, en l’article 45 ja es fa referència a la protecció del patrimoni històric nacional. Una

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 107

MONOGRÀFIC CULTURA

referència que esdevingué llei amb el decret del 13 de maig de 1933, publicat a la ‘Gaceta de Madrid’ on el ‘Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes’ ja marcava pautes i constituïa organismes (estatals, autonòmics i locals) per a la protecció del patrimoni històric i cultural. No cal dir que, amb l’arribada de la Guerra Civil i del posterior règim, aquesta llei quedaria abolida i oblidada per altra normativa no tan exhaustiva en termes de protecció. Després d’aquesta breu in-

troducció a la legislació estatal de protecció del patrimoni cultural –la qual pretén situar als lectors i posar de manifest la rellevància que aquesta té per a la societat–, tornem a la nostra terra per a reprendre la legislació autonòmica com a competència que se’ns confereix en l’article 49 del nostre l’Estatut d’Autonomia o en la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol. Així, al nostre territori, aquesta competència serà legislada per la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, una llei que prioritza la protecció, conservació, vigilància i foment del patrimoni com a aspectes fonamentals –i que ja inclou els béns immaterials com a objecte de protecció–.

108 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MEDEA d'Eurípides (431 a. C.). Una tragèdia grega que explora la venjança i el sofriment

D’aquesta manera, en l’article 1 d’aquesta llei trobem la següent definició: «El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol naturalesa cultural existents en el territori de la Comunitat Valenciana o que trobant-se fora d’ell, siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana.[...] També formen

CULTURA MONOGRÀFIC

part del patrimoni cultural valencià en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura tradicional valenciana». Atenent aquesta definició i donada la gran quantitat de béns i tipologies que formen el nostre patrimoni, calia crear un sistema oficial de classificació i protecció de béns culturals que es va materialitzar amb l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Aquest inventari

és objecte del primer capítol del títol II de la nostra Llei de Patrimoni i s’ocupa, de forma àmplia i ben definida, de determinar les figures de protecció segons paràmetres objectius i classificant-los en seccions. Concretament, parlem de quatre seccions: secció 1a (béns d'interès cultural), secció 2a (béns de rellevància local), secció 3a (béns mobles de rellevància patrimonial) i secció 4a (béns immaterials de rellevància local). Si aterrem tot açò a Gandia, a la nostra ciutat trobem un ample ventall de béns patrimonials. No oblidem que Gandia és molt més que un destí per al turisme de sol i platja. Explorar la ciutat de

LA TEMPESTAT de William Shakespeare (c. 1611). És un dels últims treballs de l'autor que aborda temes de poder i redempció

Gandia és descobrir el seu cor i la seua història mitjançant el seu patrimoni. D’aquesta manera, el viatger que visita per primera vegada el centre històric de Gandia percep eixa atmosfera pròpia de les ciutats amb un importantíssim patrimoni històric i cultural que s’ha sabut cuidar harmonitzant-lo amb la modernitat, sense perdre la seua essència. Hem de considerar que el nostre patrimoni juga un paper molt important en la dinamització turística de Gandia i, per descomptat,

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 109

MONOGRÀFIC CULTURA

en la nostra clara aposta pel turisme cultural i de qualitat. A Gandia tenim la sort de comptar amb recursos patrimonials de primer ordre. El Palau Ducal dels Borja, declarat Bé d'Interès Cultural l’any 1964, és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric gandià i

valencià. Un altre dels grans emblemes de la ciutat de Gandia és la Col•legiata, una impressionant construcció d’estil gòtic catalano-aragonés –la qual a més de ser BIC, també està declarada Monument Històric Nacional–. La Col•legiata o el Palau Ducal són tan sols dos exem-

110 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

LA ORESTÍADA d'Èsquil (458 a. C.). Trilogia que inclou "Agamèmnon", "Les Coéforas" i "Les Euménides"

ples del gran nombre de Béns d'Interès Cultural que tenim a Gandia. Així, podríem citar també la Torre dels Pares, el Castell de Bairén, la Cova de les Meravelles, la Cova del Parpalló, el Morabit, l’Alqueria del Duc, l’Escola Pia... Si ens centrem en els Béns de Rellevància Local, ens

CULTURA MONOGRÀFIC

trobem la Bassa de Vivanco, l’ermita de Santa Anna, l’ermita de Marxuquera, l’antic convent de Sant Roc, el monestir de Santa Clara, el panell de ceràmica del Cinema Royalty (Cine Goya), diversos refugis antiaeris urbans, retaules de ceràmica... Sense oblidar les esglésies de Beniopa, de Benipeixcar o el Raval. I si atenem als Béns Immaterials de Rellevància Local, a Gandia tenim l’orgull de disposar d’aquest reconeixement des de l’any 2012 amb el Tio de la Porra i des del 2013 amb el Cant de la Sibil•la. Aquest fet suposa posar en valor la importància i rellevància local que té per a la ciutat, tant el personatge del Tio de la Porra com el Cant de la Sibil•la. És una suma més a la projecció cultural, festiva i turística de la ciutat, en aquest cas amb la figura del Tio de la Porra, que ens fa únics per la seua història enfront d’altres destins. Però, si m’ho permeteu –i com que estem en un llibret faller–, m’agradaria dedicar-li a les Falles de Gandia una menció especial, les quals són BIC des de 2015 i Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2016. Amb la declaració com a Bé d’Interés Cultural de les

Falles de Gandia, juntament amb les de Xàtiva, Sueca, Alzira i Torrent –totes elles celebrades des del segle XIX, criteri utilitzat per a justificar que es tracta de festes amb tradició suficient per a ser declarades BIC–, com va posar en relleu el Consell Valencià de Cultura: «València ja no pot pretendre el monopoli exclusiu de la invenció de les Falles, sinó que la festa, tal com la coneixem, s’ha anat formant amb aportacions importants d’altres poblacions igualment valencianes». La declaració de BIC i de Patrimoni Immaterial de la Humanitat han sigut el pas previ al reconeixement de les Falles de Gandia com a Festa d'Interès Turístic Nacional. A la fi, al setembre de l’any passat, aquest reconeixement es va fer realitat. El nostre somni s’ha complit. Com diuen els savis, tot esforç té sempre la seua recompensa. No hi ha dubte que les Falles gandianes s’ho mereixien, com a element cultural, històric, patrimonial i com a nexe unificador del veïnat. Però, a més, no hem d’oblidar el gran revulsiu turístic i econòmic que representen aquestes festes –les quals mouen diners i llocs de treball però, sobre-

ESPERANT A GODOT de Samuel Beckett (1953). Tragicomèdia en dos actes, aquesta obra pertany al teatre de l'absurd i ha influït molt en el teatre contemporani

tot, moltíssima alegria i germanor–. Ací, a Gandia, ciutat fallera per excel•lència, estem d’enhorabona. I és que aquest distintiu ens permetrà projectar la festa i farà que perduren en el temps els seus elements, els quals són part indispensable del patrimoni cultural del nostre poble –en primer lloc, el monument faller que és la raó de ser de la festa, però també la indumentària, l’orfebreria, les flors, un Museu Faller únic en el món, el ‘Foc i Flama’, els llibrets, les emissions falleres, la pólvora, les bandes de música, les albades, l’acte del bateig, la cavalcada, l’espurna del foc...–. El recent nomenament de les Falles de Gandia com a Festa d’Interés Turístic Nacional és un motiu de celebració compartida. Però, més enllà d’això, hem de tindre present que la concessió d’un títol d’aquestes característiques comporta també assumir un conjunt de responsabilitats. Responsabilitat davant un llegat que hem heretat dels nostres avantpassats, de les persones que ens han precedit al llarg de la història abnegada de cada comissió mantenint viva la flama de la festa. Ara, la nostra responsabilitat és preservar

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 111

MONOGRÀFIC CULTURA

eixe llegat i transmetre’l a les generacions que ens seguiran, com a part d’una herència comuna. Perquè la falla «és l’espurna del foc tradicional, del costum d’ahir, de qui és hereua», com deia el poeta Isidor Peris fa més cent anys. Per això, quan parlem de festa fallera parlem també de patrimoni. Es tracta d’una responsabilitat que ha de ser compartida per tota la societat gandiana. Per les institucions, entre les quals l’Ajuntament de Gandia continuarà treballant de manera ferma i decidida per protegir i promoure aquesta festa. Però això no és suficient sense la participació i la implicació dels fallers i les falleres, dels protagonistes de la festa, que des d’ara assumeixen també una part important d’eixa responsabilitat. Al col•lectiu de les Falles de Gandia li correspon ser garant del nostre respecte pel patrimoni faller –eixa potent creativitat que s’expressa en múltiples manifestacions rituals i festives, les quals any rere any es renoven i actua-

litzen com a prova de la seua vitalitat–. Ningú ha d’obviar que també la transmissió intergeneracional de la festa i la mateixa potència del teixit associatiu que representen les comissions –els fallers i les falleres, en definitiva–, són ingredients imprescindibles per al manteniment i evolució d’aquest magnífic patrimoni cultural que són les Falles de Gandia. Aquesta declaració no és el final, sinó el principi d’un camí apassionant. Tot un repte que el col•lectiu faller, juntament amb la Federació de Falles i les Administracions, ha de saber aprofitar com una oportunitat. Un repte que de manera inexcusable haurem d’afrontar per aprofitar al màxim cada factor d’un fenomen festiu que és al mateix temps un ric motor turístic, cultural i econòmic per als gandians i gandianes. És també una brillant oportunitat que tenim de recórrer junts un camí il•lusionant, el qual ha de servir per a donar a conèixer entre les persones que ens visiten aquells elements i valors que fan singulars les nostres Falles i la nostra ciutat –perquè la festa, quan és oberta, plural i diversa, és sinònim de convivència

112 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

LISÍSTRATA d'Aristòfanes (411 a. C.) és una comèdia que satiritza la guerra i la política de l'Antiga Grècia

i d’integració en l’espai públic–. És així com les Falles de Gandia es constitueixen com un patrimoni cultural comú, on totes i tots tenim cabuda en harmonia. En definitiva, com a regidora de Turisme i de Cultura, és tot un plaer compartir amb el col•lectiu faller gandià la missió de salvaguardar, promocionar i millorar les Falles de Gandia per a les generacions futures. No és només un gran honor, sinó també una responsabilitat històrica que hem d’assumir amb una fórmula equilibrada de racionalitat i passió. Al caliu del mes de març és el moment on els fallers i les falleres, i el conjunt dels gandians i gandianes, celebrem el principi d’un nou temps per a la festa. Però, sobretot, és el moment precís en què prendre consciència, de manera efectiva, del valor d’aquest patrimoni cultural que tenim a Gandia, el qual és un gran tresor que tenim l’honor de preservar i promoure. Tinguem-ho clar, en cada barri i en cada casal. I, fins i tot, cada matí quan ens despertem i contem quants dies queden per a les Falles de 2024. Diguem-ho amb orgull. No és un somni. Ja som Festa d'Interès Turístic Nacional!

CULTURA MONOGRÀFIC

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 113

MONOGRÀFIC CULTURA

ATREZZO: FALLES I TEATRE Raúl Martínez Ruiz

V ARTISTA FALLER I DIRECTOR D'ART

ull contar-te algunes curiositats sobre les similituds i sinergies que hi ha entre l'art de les Falles i l'art de l'atrezzo de l'escenografia teatral. Pren seient a la teua butaca i presta atenció. Bàsicament, la funció del decorat de teatre és fer-nos somiar, i acompanyar el guió i els actors per crear aquest món paral•lel on es desenvoluparà la història. Si et fixes, veuràs que aquesta mateixa

114 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

premissa pot aplicar-se a la funció que té una Falla col•locada al carrer. No hi ha actors, però hi ha ninots, tota la resta és exactament igual. Necessitem un tema que es compte com una història, i aquesta història necessita d'un mínim d'atrezzo que reforce el missatge. En ocasions ens anem a trobar amb una escenografia impressionant, molt recarregada i detallada com per a una gran òpera, per exemple. En d'altres una obra minimalista on un sol element en escena (un poal, un objecte, una simple paret, etc) tractat amb bona il•luminació, fa que la nostra imaginació treballe i pose la resta. En les falles ho trobem de la mateixa manera. Potser una falla que parle d'un tema que necessita molt atrezzo i decoració, com el segle XIX o l’Aràbia, haja de tenir molta càrrega escenogràfica. I per contra, una falla amb un missatge directe i senzill però potent, pot tenir un sol element central, com per exemple un gran cor que ens parle sobre la salut. Això no vol dir que una siga millor que l'altra, l'important és que s'adeqüe al missatge i on ha d'estar l'atenció de l'espectador. I sobretot el més important és que s'adeqüe a

la història que es compta i la reforce. Una altra curiositat és que una gran part d'Artistes Fallers han treballat també sota la direcció de grans produccions teatrals. El teatre generalment treballa la fusteria en fusta lleugera i amb grans tècniques efectives de pintura que provoquen efectes a gran distància. Exactament igual que passa amb una gran part de la falla. Generalment han de ser peces fàcilment desmuntables, lleugeres i que semblen el que no són. Alguns artistes que han treballat en la creació d'atrezzo teatral són Ricardo Alcaide, qui dins del seu treball de dissenyador ha plantat falles

CULTURA MONOGRÀFIC

MACBETH

com les de Poeta Emilio Baró-Enrique Ginesta i Primado Reig-Vinaroz de 2012, i ha creat nombrosos escenaris per a obres teatrals com 30/04 Livingstone, dels actors Sergi López i Jorge Picó, i Jaleo, dirigida per Sergio Caballero i amb la participació d'actors de la coneguda

sèrie de RTVV L'Alqueria Blanca. També ha intervingut en l'escenografia d'espectacles musicals com la sarsuela Marina. La vinculació amb aquest món d'Alcaide arriba a l'ensenyament, ja que aquest dissenyador és un dels professors del curs d'especialista professional en disseny

Aquesta tragèdia que explora l'ambició i la corrupció és de William Shakespeare i va ser escrita al 1606

d'espais escènics i publicitaris, impartit per la Facultat de Belles Arts de València i l'Escola d'Art Superior de Disseny (EASD). En concret, s'encarrega de l' assignatura de producció i funcionament dels espais escènics. Qui ha treballat considerablement en decorats de

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 115

MONOGRÀFIC CULTURA

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG teatre, tant en el seu disseny com en la seua construcció, han sigut el grup Fet d'Encàrrec, format per Marisa Falcó i Paco Pellicer (actual Mestre Major del gremi d'artistes fallers de Valèn-

cia). Aquests artistes fallers, autors de diverses falles infantils de Na Jordana amb un estil molt personal, van realitzar la seua primera escenografia teatral en 1989 per a l'obra Nivell de Feno-

116 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

de Tennessee Williams És un drama psicològic que explora la decadència

barbital i des d'aleshores no han parat. Amb el director d'aquesta representació, Alejandro Jornet, han treballat posteriorment moltes altres vegades, però també ho han fet amb les entitats públiques

CULTURA MONOGRÀFIC

Teatres de la Generalitat Valenciana, l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i amb nombroses companyies de teatre, algunes tan conegudes com El Micalet i Albena Teatre. Entre les obres que han tingut l'escenografia de Fet d'Encàrrec hi ha, per posar uns pocs exemples, Hau! (1991), Artefactes (2003) i Holmes & Watson (2010), dirigides les tres per Carles Alberola; Questi Fantasmi (2010), amb Juanjo Prats com a director; Benvingut Mr. Marshall (2007), amb la direcció de José Antonio Escrivá; i Els contes dels Grimm, d'Anem Anant Teatre i nominada al millor espai escènic en els Premis Abril 2010. Però a més, aquests artistes fallers han realitzat el decorat de diverses obres musicals com el Projecte

TARTUFO Escorpio per al Jove Ballet de València (1993), Peter Pan de Ananda Dansa (2002) o l'òpera Il Barbero di buon cure (2004) del Patronat d'Activitats Musicals de la

de Molière (1664). Comèdia que critica la hipocresia religiosa i social

Universitat de València. Més en espectacles musicals s'ha centrat l'artista Xavier Herrero, qui el 2001 va construir els decorats per a una actuació de la companyia Òpera 2001, i també unes peres per a l'obra El temps té forma de pera, de la companyia de dansa d'Alicia Herrero. Aquests i molts més són exemples de com el teatre i la falla uneixen els seus camins a nivell professional i en el fons són diferents cossos amb una mateixa ànima. Fi de la funció...

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 117

MONOGRÀFIC CULTURA

EL CIRC DEL TEATRE FALLER Joana Estruch Oltra ACTRIU D'AMBFITEATRE, FALLERA DE MÀRTIRS

No hi ha censura ni vetos I el President pot divagar tranquil•lament sense que l’SGAE i els seus caretos t’obliguen al camuflament. Pots fer animalades sense sentit com més paraulotes millor a la gent li agrada l’alentit d’un espectacle sense finor.

arlar del teatre faller És parlar d’un circ monumental Al que de vegades tens el plaer De poder fer l’animal.

És obligat improvisar per fer l’espectacle divertit, i si fa falta arriscar, per fer-lo una miqueta pervertit.

Poques normes obligades molta gana i afició amor per la festa de les falles i vergonya, poca i per tradició.

I si tot això falla i sense que s’adone l’espectador abans de fer-te un altra cassalla fer-li la consulta a l’apuntador.

Un mestre de cerimònies canalla va marcant el ritual mentre els actors van fent-se la cassalla com és cosa ja habitual.

I si al final de la funció el públic ho agraeix amb devoció, ves-te’n a cap a la falla i sí, fes-te un altra cassalla.

I després de tres o quatre amb la llengua sense sensibilitat és hora d’entretindre al respectable amb el que resta de fiabilitat.

I així acaba la jornada amb rialles i bufonades pensant que ha sigut una monada el que ha passat sobre les taules.

118 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

El s mé ant rt o or imp enjad p l és e

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 119

MONOGRÀFIC CULTURA

120 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

CULTURA MONOGRÀFIC

Aquesta seria una història enclavada al passat, sort que encara tenim memòria i almenys, una miqueta de trellat. El teatre faller ha canviat i ja no és el circ que ens emprenyava. Ara els fallers s’han divorciat I ja no ixen a fer el fava. Valga la meua crítica en forma de versets arrodonits als que no respecten l’art del teatre i fent l’imbècil, es queden desvanits. Deixem el circ per a les carpes i respectem la tradició, de fer sainets a les falles amb tota l’estima i investigació. Reflexió d’una fallera-teatrera que espera no ser censurada, per haver donat, d’alguna manera, la seua opinió desinteressada.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 121

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

MOLTA MERDA! ARTISTA

Germans Meliá EXPLICACIÓ

Fran Sanjaime Camarena

122 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Els obrirem a tots en canal i abans que arribe la primavera apel•larem a la crítica local però fent ús del teatre per bandera. Teatre municipal i de carrer del qual som partícip i usuari, per criticar amb sorna i to lleuger tot allò que és just i necessari. Amb el lema ho hem encertat i comencem escatològicament, però res més enllà de la realitat: parlarem de teatre exclusivament!

Acomodeu-vos als millors seients, a la cadira, al WC o al sofà de casa, i aviseu als vostres amics i parents que anem a cremar-ho tot a la brasa.

Merda que esquitxa als polítics, i de la que fa pudor en les falles, que ens ha deixat moments mítics i que ara recordarem amb rialles.

Aquest ha estat un any interessant i tenim molt per a contar així que millor anem començant que ja tenim ganes de criticar.

Espectacles de teatre variats, amb personatges nous i veterans, alguns amb la disfressa preparats i d’altres només fent servir les mans.

Molta merda abans de l’actuació, que siga del grat del personal, i si és de la vostra satisfacció ja ens ho conteu quan arribe el final. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 123

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

EL TROBADOR TORBAT Al cap ressona la veu de son pare: fer de trobador és per a pallassos; li donaràs un disgust a ta mare i a la família tocaràs els nassos. Els primers acords d’una mandolina anuncien l’inici de l’espectacle amb una melodia que sona cosa fina abans de començar amb la debacle.

Però com que ell gaudia en segon pla sent observador des de naixement, va provar de fer teatre ben jovençà gaudint dels personatges i aprenent.

Un trobador ben llarguerut hui s’ha alçat amb el peu esquerre i com que vol curar-se en salut vol que la seua mala sort se soterre.

De sempre mirava amb curiositat, per les escletxes de la persiana, tot el que passava a la seua ciutat, capital de la tradició Borgiana.

S’ha vestit amb tanta pressa que els pantalons els porta a l’inrevés i encara que ell no ho confessa, no us ho perdeu, encara hi ha més!

Intentava imitar als seus veïns i analitzava cada moviment, coneixent al ditet als pixavins, del més amable fins al més dolent.

No ho ha fet a propòsit però s’ha vestit de groc i és pecat! Al teatre és tot un despropòsit i ara el pobre està acovardat.

Per això es va dedicar de debò a fer públics els problemes locals criticant allò del que s’havia fet ressò fent servir cançons ben originals.

124 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

En arribar la democràcia i sense armar massa rebombori el PSOE als veïns va caure en gràcia donant-li la clau del consistori. Amb ells el trobador va gaudir de mil i una desventures mentre al teatre els posava a parir amb paraules malsonants i floritures.

La gent corejava i xiulava ben fort (amb la mala sort que dona a l’escenari), i al trobador semblava haver-lo vist un tort, sorprés amb tot allò que llegia al diari.

La ciutat estava en expansió, no coneixia límits ni fronteres, la gent perdia del temps la noció i es recreaven distrets a les palmeres.

Arturo, el rei... del cost zero simulat va fer seua l’acta de l’alcaldia, passant a ser la nova autoritat i liderant el moviment de l’algaravia.

El trobador torbat amb tanta obra anava de cap amb el seu treball, i no trobava ni el temps de sobra per criticar tot aquest guirigall.

Muntava actes amb gent famosa, muntava places de bous al grau, li ho feia ben gros a la gent casposa, sabia gaudir sempre d’un bon sarau.

Agarrats pels ous amb pactes d’esquerra a la dreta mantenien marginats, amb pujades i baixades com una serra mentre es repartien seients i amistats.

Quatre anys li va durar la bambolla fins que li va esclatar a la cara, a la investidura on quasi se li va l’olla i la broma li va costar la vara.

Però de tant de mirar-se el melic, com aquell que sols es mira a un espill, el seu projecte es va quedar antic i les paperetes els van deixar en conill.

Sou uns capolls!, cridava l’exalcalde i pensava en tota mena de contratemps, però estava llançant el seu pla en balde intentant tornar enrere en el temps.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 125

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

Les coses s’han de contar com són i aquesta etapa va ser entretinguda, ben torbats com un vell rodamón que tot ho veu, i en canvi li la suda. El de després ja és història recent, coneguda per grans i menuts que manté a la ciutat en calent i en constant debat entre sabuts. El mateix espill del despatx consistorial on els socialistes havien quedat atrapats, s’havia trencat sense fer a ningú mal però escampant mala sort a grapats.

Ara el trobador descansa al seu llit rememorant a la seua memòria com es torbava de dia i de nit cantant entre copes amb eufòria.

De tant de passejar-se com un paó (animal portador de supersticions), havia baixat de nou l’esglaó mentre el trobador cantava de fons.

El temps també ha passat per a ell, i embogit per tantes animalades recita tot el que li passa pel cervell amb la veu afinada i cantant albades.

Ni el maquillatge podia ja amagar la pena després d’aquella malifeta i amb ironia entre tots van acordar que a Ciro li farien la creueta.

Escolteu tot allò que us ve a narrar, sigueu espectadors de primera, però no ho oblideu i tingueu ben clar: no li heu de fer cas de cap manera!

126 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

LES TITELLES DEL TITELLAIRE Després de la nit electoral, més bé avorrida, tot s’ha de dir, la coalició s’havia de repetir amb més marge per al PSOE si cal, però havent de fer acords i repartir. Ara sí, pels seus propis mèrits, Prieto tornaria a ser qui mana durant tots els dies de la setmana, i no faria falta la valoració dels pèrits perquè podria fer com li donara la gana.

El pacte del Serpis no s’havia de secar tot i haver enterrat en vida a Alandete, i com aquell que té mal a un «juanete» amb els socis hauria de lidiar per aconseguir que el govern s’encete.

Amb més poder i autoritat que abans, com ho jugaria un vell titellaire, menejaria els fils sense esforçar-se gaire per manipular als regidors com enans, demostrant que és poeta i xarraire.

Si l’alcaldable estirava una corda, Compromís alçava una poteta anticipant els seus càrrecs de bestreta, assegurant no tirar la coalició per la borda per excedir-se al xuclar de la teta.

Era el moment per planificar amb Nahuel fora de joc i els populars en estat de xoc. VOX havia aconseguit entrar fotent sense voler a la dreta un moc.

Més que fora amb ninots de vudú, tots ells cosits a base de retalls, havia d’agafar les regnes dels cavalls per aconseguir un projecte en comú deixant tancats tots els detalls. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 127

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

Sosté la titella Alícia al seu costat, obligat a oferir-li un lloc especial doncs capitaneja tot aquest percal, amb els seus fils s’ha quedat enganxat... és una companya, no una rival. Titella restaurada i defensora de la FIGA és l’encarregada del patrimoni, la mobilitat, el medi ambient i la sostenibilitat, que estreny al jove alcalde, però no l’obliga a treballar contra la disparitat. Galaneja els carrers presumida perquè el temps li ha donat la raó i a Prieto sap posar en tensió, exigint projectes a la seua mida abans que s’abaixe el teló. Per altra banda, l’última novetat és la titella d’Ester Sapena que al nostre consistori s’estrena, valenta com David contra Goliat i que una revolució desencadena. Com que és mestra de vocació Prieto li ha preparat una sorpresa per a deixar-la als seus fils ben sotmesa i li ofereix infància i educació, ben segur que ho farà amb fluïdesa.

128 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Però partint pel començament s’ha enredrat fent una ben grossa buscant enemics de forma perillosa entre les famílies i el seu guarniment, amb el calendari de la generació mocosa.

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Ara bé... no tots els titelles que estira són d’un color diferent, puix a manera d'agraïment ha col•locat a un mico de fira en un dels llocs preferent. Tant de llepar el terra per on passava el ninot de drap s’ha consolidat i amb una miqueta de trellat ha aconseguit allò que desitjava: un sou fix però amb el cul aplanat. Vila ha passat a ser portaveu i regidor de proximitat que amb les falles s’ha topat, tot i que al parlar no és d’ell la veu, és el poder qui el té embruixat! Prieto fa de ventríloc amb estil, ja no rep més indicacions ni del PSOE local ni dels bufons, que el van animar a ser edil i ara es caguen als pantalons. Sembla que tanta innovació, embotida en un temps tan curt, ha provocat més d’un ensurt acompanyat de moments d’indignació que han fet agre fins i tot el iogurt.

El que no sap aquest bon home és que viu en un món irreal i ell està manipulat igual. El seu discurs no hi ha que l’empome sense el suport de La ministerial. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 129

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

CONTES XINESOS DES DE L’OMBRA La meravellosa cultura xinesa de ferma trajectòria mil•lenària amb el teatre deixa la merda palesa fent ús d’una tècnica temerària.

Però el que a nosaltres ens interessa són els personatges secundaris amb els quals el prota entropessa per patir autèntics rosaris.

Partint del joc de llum i ombra i amb un relat ben dissenyat deixen tot més net que l’escombra i al personatge amb el cul escaldat.

Fins i tot Confuci ho va comentar Deixeu-lo en pau, el teniu confós! El pobre no té clar si sap o no manar, li esteu fent el camí espinós!

Es permeten parlar sense tabú amagats darrere d’un paper blanc fent la reflexió del que és oportú sense atendre a cap entrebanc.

Saben d’aquell que diu que la història es repeteix, escrivint un cicle sense fi, viu, on cadascú té el que es mereix?

Per fer-se un poc a la idea, sempre hi ha un personatge babau (acostuma a ser quin mana a l’aldea amb menys espenta que un gripau).

Doncs el nostre protagonista conviu amb els fantasmes del passat aferrats a ell de manera egoista, no el deixen fer, quina barbaritat!

S’enfronta a situacions variades on ha de prendre decisions, moltes vegades influenciades per desitjos que resulten no ser bons.

Anem a fer una aproximació parlant des del nostre amagatall d’alguns personatges... de ficció, que estan intervenint en aquest ball.

130 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Us presentem amb molta il•lusió els contes xinesos de Gandia amb els que els socialistes amb passió conviuen tranquils sense amnistia. Una vegada hi havia no fa molt una melodia amb bons concordes que parlava d’un jove edil molt resolt que es va trobar contra les cordes. Amb un moviment a les bambolines i gairebé partint d’un pensat i fet: a veure si ho endevines? El van posar a manar ben fresquet. La cara de l’autoritat canviava però de fresc l’aire tenia ben poc, puix el cervell del seu partit manava i a ell sols li havien posat un floc. Des de l'elit d’àmbit nacional es maquillava el seu paper premiant l’esforç fet pel xaval a qualsevol festa o dia feiner. El cabdell resultava creïble amb aire romàntic i simpatitzant, la governabilitat seria extensible amb una oposició sense contrincant.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 131

La seua ombra apareix menys clara difuminada per l’actualitat que els amaga i per sort els empara difosos entre el ramat. Són les restes de l’antigor que es resisteix a acabar al calaix i mantenen la influència sense pudor fent el que els passa per ahí baix. Però asseguts al seu butacó, amb el puro i un whisky a la mà, la vella guàrdia feia de bon patró mentre s’empapussava un entrepà.

També assessors i «cosins» germans, dels de sempre, de tota la vida, que gaudint dels peixos i els pans, fartaven i deixaven la capsa buida.

A les fosques tot es menejava fins al més mínim matís, quan es posava la cosa brava tots volien part del pastís.

Aquests amb les cordes aferrades tiren dels fils quan és menester sembla que els coste debades o que no hi ha altra cosa a fer.

Edils amb la cara ben forrada, beneïts per la supervivència, tenien el cul a la regidoria pegada com si foren una eminència.

Uns perquè no tenen on caure morts i altres perquè se senten perduts al final quedarem tots mig torts o com a mínim ben decebuts.

132 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Si ningú els posa el fre, el mandatari acabarà marejat, fora de l’escenari i sense alé... ho pense i estic aborronat! I no comentarem d’alcaldes retirats que parlen quan haurien de callar, capitans de governs destrellatats, i ara amb comportament exemplar.

Així és el teatre d’ombres a la Xina, un cau de serps verinoses que dona a cadascú la medicina a partir de fórmules curioses.

Es pensen que tot ho saben i al xic fan l’espenta equivocada, però en l’actualitat ja no caben, la seua ja és aigua passada.

No els fa falta una careta per parlar clar i transparent, amb el teatre et fan una volteta i et deixen l’orgull coent.

Pendents de menejar el cotarro ben plantats estan a la segona fila, no siga cosa que els esguite el cagarro enmig de la plaça de la vila.

Nosaltres amb bona intenció us ho hem intentat explicar i hem aportat la nostra visió d’aquest cas en particular.

I mentrestant el pobre borinot, suant la gota pensant que és afortunat, es desviu i intenta donar-ho tot fins a quedar mig atabalat.

Això sí, des de la barrera, Déu ens pille confessats! Qui no vulga pols que no vaja a l’era, que des d’ací quedeu avisats. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 133

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

LA TRAGICOMÈDIA MUNICIPAL Com passa als grans teatres de renom quan l’obra ha estat un èxit absolut, la gent volia un bis, amb peus de plom, del govern nascut a un pacte collonut que atreia gairebé a tothom. Entre aplaudiments, alegria i rugits, i amb el beneplàcit de la ciutadania, contant que els edils estaven repartits i a falta de sols u per a la majoria, el socialisme recollia els seus fruits.

S’iniciava així la legislatura, amb pinzellades de tragicomèdia, que a més d’un li la posaria dura, escorcollant entre arxius multimèdia i enfilant per fer l’oposició a l’altura.

El gruix de la feina estava enllestit però a tall de cerimònia triomfal faltava acabar bé el partit repartint càrrecs d’ordre municipal entre els membres d’un i altre sentit.

Formen el nucli dur, un grup de savis que són la veu de l’experiència quasi coetània dels nostres besavis, que treballen sense molta urgència deixant-nos sempre la mel als llavis.

Amb Compromís no va tindre problema, estava clar des del primer moment, però amb els seus va arribar el dilema per no deixar a ningú malament i que els quedara la cara de poema.

Els veterans, aguerrits i experimentats, fidels al càrrec i a la seua plaça en compte de semblar acabats demostren ser polítics de raça que serveixen per a cobrir els forats.

134 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Junt amb ells el pilota major, capaç de cantar una òpera en falset per aconseguir el beneplàcit amb valor, perquè de tots és el més menudet tot i que sembla ser un gran motor.

Com a coristes Prieto va seleccionar a tres dones valentes i amb pedigrí, perquè els barris es volia assegurar en lloc de deixar-ho en mans del destí i que no l’enviaren a pasturar.

Capaç de viatjar fins a la capital per clavar-se com Diana, amb dissimul, Vila s’apropa a qualsevol pal per tal de salvaguardar-se el cul mostrant en públic el seu dorsal.

Elena com a referent del Grau i Maribel coneguda al Raval, cantaven demanant a Sant Nicolau obtindre un bon suport i aval i eixir airoses sense cap blau.

Però pateix per la seua popularitat perquè Naveiro ha entrat en escena deixant a part del públic embovat, fent la regidoria d’esports més amena quedant el politiqueig allunyat.

Mentrestant a Inma des de Corea, sense saber on s’havia clavat començava a agafar-li la diarrea pensant en l'actuació a la localitat on s’ompli de públic fins la platea.

Tanmateix Lidia vol protagonisme i ha passat a coordinar la protecció apostant per la seguretat i civisme, potser s’avorria i necessitava acció però el canvi ha estat com un sisme.

Ja veieu quin panorama el del govern que comença a rodar, al qual la comèdia li ha donat fama però la tragèdia li la pot eclipsar acabant l’espectacle en drama.

Encara que l’actriu principal, cara amable i portaveu del govern, ha arribat des del Palau Ducal: Balbina ha aportat l’aire modern i s’ha fet l’ama del corral.

Nosaltres no perdrem l’oportunitat per riure o plorar si ens ve de gust, aprofitant qualsevol embolat, criticant tot allò que és injust i deixant-ho ací per a la posteritat. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 135

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

PP-ANTOMIMA, L’ART DE FER TEATRE Entre els gèneres de teatre coneguts, aquell que acapara més seguidors permet gaudir-lo estant asseguts, o plantats, tant menuts com majors. Amb ell no hi ha lliçons magistrals sinó que es transmet informació, a vegades en boca dels “pardals”, que ens ajuden a fer connexió. Per resumir i hilar més fi podríem definir el teatre popular com la praxi que fa tot fill de veí parlant de l’art de dotorejar. Comença amb una cara de sorprés simulant que es desconeix el tema, sense exagerar ni caure en l’excés que tampoc som actors de cinema. Però hem de tindre l’objectiu present per confirmar el que semblava rumor, així qualsevol pot ser confident, amic de l’ànima, i fins i tot traïdor.

136 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

No voldríem ser massa explícits, ens hem assabentat de casualitat, però hem de fer uns apunts lícits: el PP està fora de cobertura o apagat.

Huit cares noves s’anunciaven encapçalant els llocs principals i una majoria feminista reclamaven per no trepitjar-se els camals.

Després del sorpasso de Moragues que va fer tremolar als populars el partit està patint les deu plagues tant els dies parells com els senars.

Però sembla que a València no veuen que Gandia manté essència de poble i fer les coses com allà creuen es paga mal i els hi costa el doble.

Ens han dit a cau d’orelleta que es respirava aire de descontent, però com l'estratègia ja venia feta l’equip es mostrava dur com el ciment.

A mesura que el temps ha anat passant l’obra s’ha transformat en pantomima, una farsa que els ha anat desgastant deixant-los amb cara de xuclar llima.

Al final van caure els regidors fins i tot en mans dels de Abascal i des del Grau se sentien els plors al so de la dolçaina i el tabal.

A base d’improvisacions i postureig a les xarxes socials han anat fent fora els balons sortejant tots els temporals.

A l’escena d’aquest primer acte les notícies es vestien de tragèdia patint dels votants el maltracte que a l’esquerra sonava a comèdia.

Però a les portes del temps de Nadal el xafardeig fa repicar campanes, i Moragues abandona el setial... toca obrir de nou les persianes. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 137

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

El segon acte s’enceta fortet amb l’oposició dins d’un vetlatori, on es talla la tensió amb un ganivet i algú podria acabar a l’ambulatori. Després de patir tot el batibull i poder digerir la humiliació Moragues marxa mirant de reüll conscient que se n’ha eixit del guió.

Potser Víctor torne, masoquista, vestit de cuir i prement un fuet, però la seua història va ser trista i el van munyir fins a deixar-lo nuet.

El càsting per encapçalar l’oposició sembla que no interessa massa, no hi ha cap líder amb ambició, prima la calma en aquesta bassa.

Tal volta Vicent xafe l’embrague, tants anys s’han de fer notar, però de moment “jo calle i m’amague” que desesperat no vol semblar.

Ningú vol agafar el bou per les banyes, ara no ho volen fer per pena, nyas PP, ara vas i t’afanyes!, li estan retornant la cal i l’arena.

Tampoc estranyaria un nom de dona com l’aposta per liderar la dreta podria convertir-se en una icona avançant al PSOE per la voreta.

Pretenen seguir passant el calendari, conscients que el camí serà amarg, sense fer un desgast innecessari i que al veïnat no els passe de llarg.

Maria del Mar té un bon perfil, però Mari Carmen torna accelerada amb les ganes de faràndula a deu mil... com s’encanten fa l’estocada!

Però actuar sense director d’orquestra podria aprofitar-se com a comodí, i si algú vol començar a clavar la testa el moment podria ser ara i ací.

Estarem pendents de les notícies per poder tafanejar-ho d’immediat, si aquest teatre i les seues perícies no deixen l’os de la llengua baldat.

138 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

EL TELMONÒLEG

Per trencar un poc amb l’anterior anem a obrir un gran meló perquè volem parlar de tot cor de com hem arribat aquesta situació.

L’espectacle i escàndol dels jurats, amb les falles encara pels racons, va obrir els ulls als més cegats i va fer esclatar la caixa dels trons.

Telmo conta les seues hores, el seu temps està a punt d’expirar, a l’horitzó ja s’esdevenen millores i és el moment de canviar.

Un grup de fallers, de calentó, havien de ser expedientats per manifestar la seua opinió basant-se en fets i relats.

Després de dos llargs mandats com a cap de les nostres festes hem acabat tots plens de morats i barallant-nos per les restes.

Se'ls imposava un càstig modèlic que als fallers volia adoctrinar, però donava pas a un ambient bèl•lic i el seny els va animar a recular.

El camí no ha estat gens fàcil però l’escenari estava tan fet pols que ja no suportava ni al més gràcil i cada vegada estaven més sols.

Telmo començava amb el peu esquerre veient clarament les orelles al llop, però com no vol que ningú el desterre s’arrancà amb una campanya “non stop”.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 139

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

L’òpera prima havia començat, les mentides s’anaven succeint, i mentre feien arranjaments al decorat els actors secundaris l’anaven obeint

Telmo justificava al seu discurs, amb la sospita de qui se sent culpable, com que ell no entenia d’aquestes llurs i que el diàleg era justificable.

Cegat pels focus i pel populisme l’obra es va convertir en monòleg amb un cert aire de cataclisme capaç de reeditar el seu pròleg.

Però es va obrir de nou la disciplinària, el Telmonòleg no havia fet efecte, i partint de la gestió bancària ho van voler deixar tot ben recte.

Amb un destarifo de tant en tant el món faller semblava distret, i alguns moviments anava improvisant amagant sempre un as dins del barret.

La tradicional falla Escola Pia amb tants vots a favor com abstencions fruit d’aquesta inusual anomalia hauria de patir dos anys de borrons.

De sobte, un dia aleatori el públic no parava de comarejar, i va començar un interrogatori amb l’assemblea farta de dubtar.

Un nou revés per a l’executiu fent inviable l’opció d’un bis, acumulant anècdotes per a l’arxiu mentre anaven perdent l’encís.

Amb el vistiplau del president s’havia creat una nova associació per poder fer front al cobrament dels premis de l’anterior edició.

Provant d’intentar reflotar la imatge i encara amb el mort per soterrar les falles feien un dur viratge enviant el nou d’octubre a cagar.

140 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Atret pel poder d'espònsors nous tractant de no quedar al descobert, per no tocar als veïns els ous la festa se celebraria a cobert.

Des de les fosques no es veu tot bé i tal vegada no s’ha adonat que tot el que s’esdevé no és més que allò que ha sembrat.

La paella va convertir en fideuà i va canviar un pàrquing pel passeig, sols ens faltava una mascletà amb algun famós fent un cameig.

El presi ha anat perdent el caixet, l’espectacle ja no agrada a la gent, algú encara mira pel foradet però la resta espera impacient.

Al president les idees se li acaben, però tira de repertori musical que els artistes de recursos en saben i fa ballar la porra i sonar el tabal.

Esborrats del mapa per l’erosió com la web a la qual urgeix un retoc (que per cert som l'única comissió que no apareix per enlloc).

I si traslladem les presentacions i les ubiquem a mitjans de setembre? Ens marcaríem bones maratons però acabaríem tots al desembre...

El pati de butaques ha quedat desert, el Telmonòleg ressona amb eco a la sala, però estem segurs, com diria un expert que encara li queda per gastar una bala.

I si, i si, i si... i si ha arribat ja el comiat però Telmo creu que viu un eclipsi i somnia revalidar el mandat?

Han sigut temps difícils de digerir però el passat, passat està, bon viatge Telmo, has de partir fins a l’infinit o millor més enllà!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 141

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

BENVINGUTS A BROADWAY

Dos llistats escalfen a la banqueta, vestits amb l’atrezzo de la victòria, els dos pretenen arribar a la meta però sols un s’emportarà la glòria quan acomiade a l’altre amb l’aleta.

Molta presa hi ha aquest exercici per què arribe Sant Josep i cremem, i ja es denota algun indici puix abans de traure el betlem alguns ja han donat el punt d’inici.

Els dos presenten un bon expedient, però han aprofitat per a maquillar, (sense semblar molt estrident), uns equips dels quals et pots fiar d’estil West Side Story però urgent.

Gandia espera ser de nou brillant i que ens tinguen en consideració, en matèria de falles anar per davant convertint la nostra ciutat en bastió... semblàvem haver-nos quedat becant.

Com que guanya qui marca el primer gol Juan Martí s’anuncia en plena tardor. Comença l’espectacle tot sol, acollint-se al paper solista com a actor i amb la velocitat d’una moto de Repsol.

De grans musicals ens volen dotar i aprofitant-se d’aquest motiu han fet els seus noms ressonar generant simpatia al col•lectiu i pel camí començar a aplanar.

Juga amb el públic i els dona pistes de les persones del seu equip, i prompte es vaticinen les primeres llistes fins a deixar a l’espectador ben tip, amb servei prèmium pels periodistes.

La FDF necessita algú capdavanter per dirigir la nostra festa gran, i per això cal ser molt matiner i El Rei Lleó estrenaran amb més garbo que la Piquer.

La jugada de l’indumentarista li pot quedar redona al marcar-se un equip de revista amb peces claus de cada barri o zona on a Priscilla tots li volen fer de corista.

142 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Aprofita les xarxes per a fer una crida i com no vol quedar-se amb l’argent la seua proposta consolida organitzant un gran esdeveniment amb una candidatura molt unida. La plantilla té un alt nivell social semblen jugadors d’un equip de futbol! Mamma mia, açò no ha sigut casual, haurà avançat lent com va un caragol, però regat amb gintònic i Brugal. No és fins al dia de la loteria que Francisco vol contraatacar i es presenta amb una foto d’homilia amb la Mare de Déu, per ofrenar, per si pessiga vots amb valentia. Aquest moviment no el deixava dormir i sembla que ha anat atropellat. Ara al Chico del coro li ha tocat fingir que té un grup complet i tancat: el més important es deixar-se fluir.

El que va quedar evidenciat és que ambdós han començat la campanya fent-se veure en actes de la societat provant de començar a donar canya abans que ho faça l’altre tot plegat.

Al tancar aquesta narració l’equip encara era desconegut però ens podíem fer una intuïció volia fer reviscolar l’arbre caigut fent passar un filtre a l’admissió.

Ens llegim al proper llibret amb els resultats d’aquests comicis, som Miserables i açò és deure i dret. De moment no ens fiarem dels indicis, que mai se sap quan esclatarà el coet.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 143

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

LA CAIGUDA DE LA MÀSCARA Amb la purpurina condemnada a mort, fidel companya de festes i bullici, arriba l’hora de fer un gran viatge pel món que envolta al maquillatge, per veure si arribem a bon port evitant fer qualsevol judici.

Ja els egipcis es pintaven la ratlleta, la de l’ull, amb la intenció d’aparentar i van crear el primer precedent imposant amb estil aquest invent, protegits pel faraó que els donava teta sense caure en la temptació de jutjar.

Tots sabem que des de l’antiguitat les màscares han servit d’ajuda per a encoratjar fins al més vergonyós, emprant-la pobres, rics i algun famós per protegir la seua identitat quan s’abusava de la beguda.

Els grecs per no embrutar la vestidura, com que era blanca com la neu, la coloració dels ulls van suprimir i a les màscares van fer lluir decorant-les amb molta cura per a poder exhibir-les per tot arreu.

La història ens parla de frenesí i de bogeria a la cultura, lligada al concepte de llibertat, que a molts donava seguretat obrint-se pas en el camí sense por de patir la tortura.

Durant anys i anys d’història, generació darrere de generació, amb els romans emprant el llatí i la cristiandat amb el poder diví amb mostres teatrals i oratòria estaven cegats per la devoció.

En arribar el pecat original, on Eva va fer el mos a la poma, el pudor es va apoderar de la gent i va començar a ser conseqüent de tot allò que no era normal posant un punt sobre cada coma.

Però ja en temps de l’edat mitjana amb l’humor de trobadors i joglars, la màscara s’usa per a ridiculitzar o fer la pilota, riure i simpatitzar, expressant-se de forma pagana i amb la ironia per fer malabars.

144 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

Entre el Renaixement i el Barroc el teatre passa a ser elitista amb el patrocini de bons patrons, i feien servir poemes i cançons per a burlar-se cremant com el foc tot allò que saltava a la vista. Però allò del que més traurem profit va ser l’arribada de l'empolsat, capitanejada pels nobles de França, blanquejant qualsevol mancança, i amb un postís al cap embotit amb rinxols que deixaven bocabadat. Si fins ací no heu perdut el fil, com heu pogut corroborar allò que ha estat un temps a l’armari (per culpa de Paquito el mandatari), s’havia emprat de manera subtil sense haver de dissimular. Els avenços del segle vint-i-u en matèria d’igualtat de drets han demostrat que els col•lectius no tenen gens de por d’estar vius puix s’ha de respectar a cadascú sense l’obligació de quedar quiets. FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 145

EXPLICACIÓ FALLA MAJOR

La màscara ha caigut a terra, l’hem arrancat d’un tiró, mostrant a cada persona com és fent-nos partícips d’aquest procés, a vegades de manera gamberra però d’altres amb molta efusió.

Ungles llargues o rosegades s’omplin de colors cridaners, i fan joc amb el lleopard o el cuir de tots aquells que es deixen fluir amb o sense arracades, de Gandia, Benirredrà o grauers.

Ja no és menester actuar representat un paper equivocat de cara a la galeria, els carrers s’han omplit d’alegria on de nou es permet estimar sense sentir-se assenyalat.

La revolució de la mentalitat ha trencat tots els estereotips acompanyat de gran acceptació, i s’ha guanyat una forta ovació suprimint al passat endimoniat fent canviar a molta gent els xips.

Els colors de l’arc de Sant Martí, junt amb les noves configuracions, han fet del seu vestuari un motiu per a deixar-se el salari, que amb més força que un remolí agrada a xicones i xicons.

Siguem lliures i “destapats” sense amagar tot el que hem aprés i vivim la vida, al natural, que aquest moment no és eventual i per fi podem dir als quatre costats: estima a qui vulgues més que a res.

146 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA MAJOR EXPLICACIÓ

THE SHOW MUST GO ON Abans d’acabar aquesta obra teatral amb la qual encetem el nostre colofó, no voldríem finalitzar aquest text fatal sense demanar-vos com sempre perdó. El nostre treball no es fa amb maldat, és per pur oci i passió per la festa, hem de deixar l’argument ben plantejat i després la imaginació fa la resta!

Enguany hem versat sobre el teatre amb ironia i merda a cabassos, si voleu, d’això podem debatre intentant jugar a ometre els fracassos.

Amb l’enginy al capdavant hem redactat un text adient per escriure de manera elegant i criticar a tots de valent.

Malgrat tots els shows que hem revisat l’espectacle ha de continuar, i si a algun personatge hem esbudellat que es prepare que en la falla va a flipar.

Els que comencen, emocionats, encara ens miraran amb bons ulls, i els que acaben, com ja estan cremats directament passaran d’aquests fulls.

La funció començarà en uns minuts, esperem que gaudiu amb l’argument, intentarem blanquejar els draps bruts sense acabar de crear mal ambient.

Però sols que ho haja vist una persona havent gaudit d’un moment divertit, donarem la nostra tasca per bona, moments previs a caure en l’oblit.

Us esperem com sempre a la cantonada farcidets de molt d’humor, i a veure si donem la campanada, senyors jurats, doneu-nos amor! FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 147

NI N OV MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

Futur UNA FESTA QUE NO TEM AL FUTUR: INNOVADORA I SEMPRE DISPOSADA A UNA NOVA FUNCIÓ

148 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Les Falles són tradició, sí, però també innovació. Miren sempre al futur que està arribant sabent que el millor està encara per vindre. Perquè el renàixer que porta amb si la cremà és l'exemple que prompte arribarà una nova funció, una nova pujada del teló i un nou contacte amb el públic. Les Falles són el fu-

tur que sempre porta amb si una mica millor, que ajuda a superar les pors i arregla els errors, que ve carregat d'esperança i que permet renovar les energies i l'amor per

A I V CÓ FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

una festa única que sap el que significa la paraula reinventar-se. Les Falles són innovació, són invenció, són originalitat, són canvis i millores. I, sobretot, són germanor. Són unió. Són la llavor que batega en les

noves generacions. Són la cartellera que vindrà la pròxima temporada, els espectacles que veurem i gaudirem. Els nous rostres del ‘star system’ faller. El futur està en les Falles i en la seua capacitat d'adaptació a

les noves circumstàncies. Això sí, sempre respectant les essències i els orígens de nostra valenciania, de la festa que ens ha fet ser admirats en el món.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 149

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

L'escenari per als més menuts de la ciutat

AL TEATRE DEL RAVAL AMB MARIONETES HEM JUGAT I ENS HA ENCANTAT

Gandia

150 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

EL TEATRE RAVAL DE GANDIA El grup de teatre Pluja en 1985 va adquirir en propietat un antic taller de mobles situat al carrer Sant Ramon del barri del Raval de Gandia que es convertiria, poc després, en el teatre del Raval de Gandia

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

152 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

MONOGRÀFIC PER ALS FALLERS MÉS MENUTS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 153

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

EL TEATRE DEL RAVAL DE GANDIA

Josep Enric Gonga

n 1985, el grup de teatre Pluja va adquirir en propietat un antic taller-magatzem de mobles situat al carrer sant Ramon del barri del Raval de Gandia que es convertiria, poc després, en el teatre del Raval de Gandia. El grup, que s'havia professionalitzat a partir del muntatge d’El supercaminal en 1974, formava part del que s’ha anomenat teatre independent, un teatre que

154 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

funcionava amb una filosofia que es podia resumir en la utilització de formes col•lectives de treball i funcionament, que pretenia arribar a nous públics, que intentava moure’s en circuits fora del teatre comercial, i que en l'àmbit estètic, cultural i polític, buscava una ruptura clara amb el teatre a l’ús d’aquells anys. Després d'uns quants muntatges per adults, El Supercaminal;

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 155

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

A PARTIR DE 1986, LA PROGRAMACIÓ DE LES CAMPANYES VA PASSAR A LA NOVA SALA DEL RAVAL, ON ACUDIREN ESCOLARS DE LA NOSTRA CIUTAT Sang i ceba; Dona'm la lluna; La calça al garró... amb els que van fer centenars d'actuacions, arran d'uns cursos de teatre que van donar a la Vall de Tavernes: un per a xiquets a les escoles Alfandec, i un altre per a joves a l’institut, Pluja va muntar Raspa, Sompo i el màgic Tutti Frutti, el seu primer muntatge per a nens. El que en aquell moment va ser una nova experiència, es va convertir, al cap de poc temps, en el tret que marcaria la dedicació professional del grup. És com si haguera intuït el que anava a passar a principi dels huitanta

156 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

del segle XX: la fi del teatre independent i la continuïtat dels seus supervivents en el teatre professional; en el cas de Pluja, quasi especialitzant-se en el teatre per a tots els públics, cosa que va influir en la creació de la nova sala del Raval en dedicar-la a aquest tipus de teatre. Durant aquella època, del setanta-quatre al huitanta-cinc del segle passat, el grup havia mantingut la seu en uns baixos llogats al carrer Bairen de Gandia. Al local tenia les oficines, el magatzem per al material tècnic i les escenografies i un espai per als assajos, però s'havia quedat menut per a les necessitats de la formació. Va ser quan va trobar i adquirir una antiga fàbrica i magatzem de mobles situat al carrer sant Ramon al barri del Raval, un edifici de quatre plantes amb una planta baixa oberta, sense columnes, que els va donar la idea d'obrir una sala per a representacions teatrals. Després d’unes elementals reformes, s'adaptà la primera planta per a sala d'assajos, part de la segona a oficines, i la resta d'aquesta i la tercera a magatzem. La planta baixa fou dedicada a sala de representacions, amb

un escenari auster, bàsic, i cadires plegables per als espectadors. En ella començaren les primeres campanyes escolars dedicades als alumnes dels col•legis de Gandia i la comarca de la Safor. De l'obra que va provocar aquesta dedicació, (Raspa, Sompo i el màgic Tutti Frutti), es feren 282 representacions. Va participar en un munt de mostres i festivals de teatre infantil per tota Espanya i va fer temporada a Madrid (Centro Cultural de la Villa). L’obra va ser rodada per al programa El carro de la farsa (TVE-1), i emesa en 1981. És amb la que el grup va fer la primera de les seues campanyes de teatre a les escoles de Gandia en 1984. En 1985, va fer la segona campanya als col•legis amb l'obra Els quatre cosins germans. A partir de 1986, la programació de les campanyes va passar a la nova sala del Raval, on acudiren escolars de la nostra ciutat i de fora d'aquesta. Es representaren els següents muntatges: 1986: Momo; 1987: La vera història d’Alí Babà; 1988: Rondalla de rondalles; 1989: Ara va de màgia; 1990: Eh, Tirant!; 1991: Puja al Pluja bus tour; 1992: Ombres fugisseres; 1993 i 1994:

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

Peter Pan. Totes aquestes obres són de Pluja Teatre. Per les campanyes van passar, a banda dels col•legis de Gandia, els escolars de 25 pobles de la Safor i de comarques dels voltants. S’hi van fer 226 sessions i van passar pel teatre 33.638 xiquets. En 1995, una reforma total de l’edifici va donar forma a l'actual teatre del Raval. La Generalitat valenciana va convocar unes ajudes per a la reforma de locals d'entitats culturals (Bandes de música, teatres, ateneus, locals municipals). Pluja es va acollir a les ajudes i va transformar per complet l'edifici. Amb l'enderrocament de part de la primera planta i el reforçament dels murs del local, es crea una nova sala amb més de dues-centes butaques, camerinos, aire condicionat, nous lavabos, una cabina de control tècnic i un escenari de nou metres de boca per vuit de fons totalment equi-

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 157

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

pat (teló, bastidors, bambolines, ciclorama, tramoia, barres d'il•luminació) Es féu també un vestíbul preparat per a fer exposicions, una sala adaptada per assajos i altres activitats a la primera planta, un muntacàrregues i noves oficines a la tercera

158 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

planta. Des de 1995 les campanyes escolars continuaren i s'ampliaren. Es feien mensualment de setembre a juny, és a dir, durant tot el curs escolar. La programació s'amplià, a banda de Pluja teatre, als grups més presti-

giosos de teatre infantil de tot l'estat. El teatre del Raval es va convertir en una sala permanent de teatre infantil oberta a tots els escolars de les comarques centrals valencianes. Per la sala han passat, actuant en les campanyes escolars, grups

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

valencians com Pluja, PTV, L'Horta, l'Entaulat, Bambalina o Jàcara d'Alacant; altres com el Teatro Paraiso Antzerkia de Vitoria Gasteiz, Markeliñe d'Amorebieta, La Pera Llimonera de Catalunya, Teloncillo de Valladolid o La Cia. De la sala San Pol de Madrid. S'han fet centenars de funcions des d'aleshores i per la sala han passat més de 300.000 escolars de Gandia i de més d'un centenar de pobles de les comarques de la Safor, la Vall d'Albaida, la Marina alta, la Marina baixa, la Ribera alta, la Ribera baixa, l'Alcoià, la Costera i el Comtat. Uns espectadors que a més de l'obra representada gaudien d'exposicions i tallers lligats a la temàtica de l'espectacle que veien i visites programades a diversos espais de Gandia, des de monuments com el Palau Ducal a fàbriques com la de Dulce Sol o serveis públics com el parc de bombers. Des de 1997 en col•laboració amb la Diputació de València i l’Ajuntament de

Gandia, s'amplià aquesta programació dedicada al món de l'educació amb uns cicles de teatre juvenil destinat als alumnes dels instituts i uns altres de muntatges en anglès dedicats a alumnes d'aquesta assignatura. Un fet inesperat en aquell any (1995), va fer que comences a programar-se teatre per adults al nou teatre del Raval. L'ajuntament de Gandia, que havia adquirit el teatre Serrano, va haver d'enderrocar-lo a causa del seu estat ruïnós. De Novembre de 1995 fins a març del 2006, quan s'obrí de nou el Serrano, en el teatre del Raval es va programar el teatre que portava a Gandia el departament de cultura de l’ajuntament. Per ell van passar companyies valencianes (Albena, Micalet, Pluja, Moma, PTV, La Pavana...) i de la resta de l’estat. Açò va provocar que en 1997, Pluja Teatre decidís programar pel seu compte, amb el nom genèric d’Els Divendres del Raval, una sèrie de

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 159

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

160 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

muntatges que es podrien inserir en el que programen les anomenades sales alternatives a les grans ciutats de l’Estat. Tota aquesta programació ha continuat fins al canvi de l'equip directiu de la sala. Pel que fa a la relació de Pluja teatre i la sala del Raval amb el teatre amateur de Gandia, tot va començar quan alguns membres de Pluja van impartir uns cursos de teatre a la ciutat. Ximo Vidal i Joan Muñoz a la Universitat Popular de Gandia, i Joan Muñoz a l’Escola d’Adults. El resultat d’aquestes experiències va ser l’aparició durant un temps de grups d’aficionats que van representar els seus muntatges a Gandia i a alguns pobles de la comarca. La Popular, companyia de la Universitat Popular de Gandia, dirigida per Ximo Vidal, va muntar i representar Crim contra rellotge (1990)

i Electroshow (1991). El grup de l’Escola d’Adults, dirigit per Joan Muñoz, va muntar Lysistrata i L’inspector. Els membres d’aquest grup, junt amb alguns alumnes de la UPG, formaren la companyia Els Col•loquiers, que posa en escena, dirigida per Joan Muñoz: La balada de l’assassí (1991), Tu i jo som tres (1992), Guillem hotel (1993) i La cuina (1994). La sala del Raval, a partir de 1995, va ser seu de les mostres de teatre aficionat Ligorio Ferrer que muntaven les falles gandianes. El certamen que havia estat escenificat en les seues primeres edicions al saló d'actes del col•legi Cervantes de Gandia, va celebrar-se al teatre del Raval fins a la inauguració del Museu faller de la ciutat en 2008, des d'aquell moment va passar a fer-se al seu saló d'actes. En el certamen es va veure l'evolució del repertori dels grups amateurs de la ciutat des dels anys vuitanta, quan predominaven els sainets, fins ara, quan la majoria de les formacions s’han atrevit amb muntatges i obres més complicades, aventurant-se a representar drames i tragicomèdies d'autors clàssics i actuals. O locals com Rafa

EL TEATRE DEL RAVAL ES VA CONVERTIR EN UNA SALA PERMANENT DE TEATRE INFANTIL OBERTA A TOTS ELS ESCOLARS DE LES COMARQUES VALENCIANES Montagud (membre de Pluja en els primers anys del grup); Salvador Escrivà i la gent de Psiquiàtrics Teatre; Ignasi Moreno del grup Comuna Gàbia, de la Falla Carrer Major i Passeig; Marisol Herrera, Mariano Lloret, Mariano Velàzquez i Pere Huerta. Per tindre una idea de l'activitat del teatre del Raval durant aquesta època, hi ha un article de Joan Muñoz, membre de Pluja, publicat a la revista Arts Escèniques on es mostra un quadre comparatiu de les funcions teatrals anuals de la sala ravalera amb les d'altres locals de la co-

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 161

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

marca durant els anys 2009, 2010 i 2011. És important perquè es parla d'una època de decreixement arran de la crisi socioeconòmica de 2008. Mentre el teatre del Raval programa 98 funcions en 2009, 108 en 2010 i 104 en 2011, el Serrano de l'ajuntament de Gandia en fa 8 en 2009, 48 en 2010 i 25 en 2011; el teatre Olímpia d'Oliva, 11, 11 i 3 respectivament; La Casa de Cultura de Tavernes de la Valldigna, 16, 21 i 18 i la Casa de Cultura de Bellreguard, 6, 4 i 2. El

162 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Raval, durant tota la seua història ha programat, pràcticament, una funció cada tres dies a l'any. La crisi de 2008 i l'arribada al poder del PP a l'ajuntament gandià, van provocar una crisi en la companyia Pluja i el teatre del Raval que va estar a punt de provocar la fi de la seua activitat. Per sort, un nou grup de gent, els de La Casa Calba, es feren càrrec de la sala continuant i ampliant la seua programació. La sala, que està adherida a la Xarxa de Teatres Alternatius espanyols, seguint les pautes eco-socials de la nova directiva, ha augmentat, de manera exponencial, els actes programats. La sala, a més, ha estat eco-rehabilitada per eliminar elements com el sostre de fibrociment, un material contaminant, per muntar una doble coberta aïllant amb estructura de fusta i teules, amb quatre claraboies. S'ha muntat també una instal•lació fotovoltaica i s'ha millorat l'aïllament de tot l'edifici. Es tracta de convertir-lo en un edifici cultural únic a la ciutat de Gandia, que sia capdavanter en sostenibilitat. Han continuat les campanyes escolars, ara augmenta-

des a alumnes d'ESO i batxillerat. Funciona una escola de teatre per a xiquets i es programen tallers de circ per a infants, joves i adults. La música i el cinema han

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

D'ACORD AMB LA SEUA SENSIBILITAT MEDI AMBIENTAL, LA SALA MUNTA ACTES COM UN MERCAT DE PRODUCTES DE PROXIMITAT AL VESTÍBUL

entrat a formar part de la programació. La nova dotació tècnica per a la darrera activitat ha permès programar cinema i sessions de cine fòrum. A la programació

de teatre i dansa s'ha afegit la musical, amb festivals com Hostes, Sona Baixet i Desllunat pop al carrer. Hi ha una programació habitual de teatre i dansa com-

plementada amb esdeveniments com el Festival d'art i reciclatge RRRR!. La sala munta, d'acord amb la seua sensibilitat medi ambiental, actes com un mercat de productes de proximitat al vestíbul del teatre que té la voluntat de celebrar trimestralment o ofereix projectes com Escena Rural, per oferir una experiència amb les arts escèniques a pobles xicotets i zones rurals valencianes. La festa continua al teatre del Raval. Amb noves eines. Com diuen els nous directius de la sala: Hi ha lloc, com hem dit, per a servir-nos i gaudir d’una cultura pública

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 163

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

i col•lectiva en viu. Això sí, s’imposa la impuresa, ser una nouvella proposta complexa. Ja no es pot ser una sala tradicional, sinó que cal adoptar la forma de centre

164 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

cultural polivalent. Una infraestructura d’aquest tipus resulta difícil de sistematitzar i enfocar amb criteris d’estandardització. Nogensmenys, s’ha de refermar el

seu caràcter d’equipament cultural mitjançant una filosofia d’actuació que faça compatible la preeminència de l’exhibició clàssica amb altres usos para-culturals

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

(socioeducatius, cívics, recreatius, etc.), i que estiga atenta als nous paradigmes, a les contra-tendències. Un centre així, programador sobretot d’esdeveniments d’arts escèniques i cinema, ha de poder acollir també activitats de formació, foment de la creació, divulgació i difusió. Igualment ha de preveure el lloguer d’espais a artistes, entitats i associacions, siga d’una manera puntual o de seguit. Ras i curt, el propòsit del nou Teatre del Raval és seguir sent (el) vell. Resseguir l’itinerari del teatre per a escolars que el Raval, amb la companyia Pluja Teatre al davant, encetà a començaments dels anys noranta. Res-seguir, insistir en el treball no adreçador adreçat als menuts, futurs ciutadans d’aquest veïnatge universal. Repassar acuradament una trajectòria seriosa, allunyada de l’estil tan nostre del pensat i fet, per tal de completar-la. Incorporar així teatre per a estudiants de batxillerat, teatre, música, dansa i circ per a adults. Sumar-li ci-

nema d’oferta variada, d’oferta transversal que defuja el corrent principal, i tota una fotracada d’activitats a la vora de la cultura: de docència, d’estímul, d’extensió de les arts. A la recerca no de tots els públics, un impossible conceptual, ni d’un públic selecte, sinó de molts públics, públics interessats. Desitgem-li al nou teatre del Raval una llarga i exitosa vida amb els paràmetres d'actuació dels quals fan gala.

DESITGEM-LI AL NOU TEATRE DEL RAVAL UNA EXITOSA VIDA AMB ELS PARÀMETRES D'ACTUACIÓ DELS QUALS FAN GALA

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 165

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

ELS PROTES DEL RAVAL Cinc marionetes elaborades per Alba Argentó ens acompanyaran en aquesta representació teatral que es narrarà en el Teatre del Raval. Cadascuna d'aquestes creacions han sigut acuradament cosides i configurades específicament perquè els xicotets de la falla puguen fer en el seu monogràfic la seua pròpia història, la història més tendra mai contada.

FALLERETA

PREMI SUPERLLIBRET Una marioneta com un banderí. El premi al superllibret de la falla Roís de Corella

166 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

La fallereta no podia faltar. La protagonista indiscutible de la nostra festa compta amb tots els detalls d'un vestit faller

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

FLOR

FALLERET No hi ha falles sense ells. Per això en aquesta obra era imprescindible la seua participació com a coprotagonista

No hi ha falles sense flors. L'ofrena també forma part d'aquest elenc tan especial d'actors

CINC PROTAGONISTES ACOMPANYEN ALS MÉS XICOTETS DE LA FALLA EN AQUESTA OBRA TEATRAL

COET Què serien unes falles sense pólvora? El coet, amo del carrer en març, té també un paper en aquest teatre infantil

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 167

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

LA VIDA EN BLAU ADAPTACIÓ DE L'OBRA

LA VIDA ES SOMNI DE CALDERÓN DE LA BARCA Almudena Perelló Ramírez

DIRECTORA I ACTRIU DE TEATRE Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

ue és la vida? Un frenesí. Que és la vida? Una il•lusió, una ombra, una ficció, i el major bé és menut; que tota la vida és somni, i els somnis somnis són.” El frenesí de la vida és autoimposat. Omplim nostre dia a dia d’events i activitats. Milers de llocs on anar i feines per fer. Tallers i formacions. Quedades i reunions. A nostres filles i fills apuntem a un munt d’extraesco-

168 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

lars. Ballets, futbols, anglés i manualitats. Que no quede un espai en blanc. Que estiguen sempre ocupats. El frenesí de la vida fallera és a més a més desitjat. Sempre ansiosos per ser els millors. Aquells que més activitats fan. Caps de setmana sencers. Ni un minut de descans. Somiant en gaudir de la festa. Somiant en arribar al més alt. Somiant que no hi ha més vida que eixa.

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

Que tota la vida és somni, i que els somnis, somnis són i que no s’apare de somiar. El frenesí és multiplica quan hi ha una diversitat. Quan algun tipus de trastorn arriba a casa. Quan et sents en soledat. Quan pretens arribar a un món que saps amb total certesa que t’és impossible arribar. Les falles amb el seu calendari replet d’activitats, estan preparades per a que una persona amb autisme, amb hipersensibilitat sensorial, gaudisca de la festa amb tota normalitat? No sols es

que crega que no podrà ferho sinó que a més a més ho sé amb tota seguretat. I per molt que somiem que algun dia tota la societat, inclusive la fallera, abrace la neurodiversitat, estem molt lluny d’aconseguir-ho així que ens toca seguir somiant. I somiar implica viure d’una il•lusió. Il•lusió pel que vindrà. Il•lusió per allò que podria ser encara que tarde en arribar. I quina il•lusió sinó, podríem les famílies neurodiverses albergar, que no fora la que nostres filles i fills pogueren de nostres

festes autonòmiques gaudir? Però com van a gaudir les persones amb autisme, d’una festa en el que la seua característica més gran, és la d’aglutinar a la gent al voltant de la música i soroll, pirotècnia i guirillall? Ja vos conteste jo, no patiu. La resposta és que no, que no ho fan. Però no pense el lector, que a la falla estic culpant. Res més lluny de la meua intenció acusar a la festa en si, de tot el que estic pensant. No es tracta d’això en absolut. No ho podria siquiera intentar. Per a mi les falles són una festa preciosa que m’ha fet sempre il•lusionar. Vivint cada acte amb orgull. Esclatant-me el cor de felicitat. Il•lusió per cada regnat i per cada projecte en el qual m’he anat embarcant.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 169

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

Amb goig i amb estima, amb respecte i felicitat. Il•lusió és un sentiment compartit, per la comunitat fallera i la gent de nostra ciutat. Sols has de fixar-te en tots els somriures que apareixen en el rostre dels fallers, quan arriba nostra setmana gran. Però una gran ombra planeja en el cel quan part de la comunitat autista ha d’agafar les maletes i uns bitllets d’avió, eixir d’ací a tota pressa, eixir corrent i fugir de l’esclat. Deixar sa casa i tot el que allò comporta. Rutines, confort. Calma i quietud. Assossec i seguretat. Escapar d’un dies

intensos, que omplin a les persones amb TEA d’una gran i forta ansietat. Un estat d’alerta. Que pot provocar moments d’angoixa. Crisis. Moments de gran incomoditat. Mentre la resta desfila despreocupada. Sense ser conscients estic segura del que és una realitat per a, malauradament, cada vegada més famílies i les seues persones més importants. Eixa ombra s’escampa inclòs arribant a ofegar. L’ombra és fosca. Immensa. Però també et deixa vore amb claredat, que aquelles accions que podrien arribar a ser útils, que podrien fer-los encaixar, com eixes peces que s’uneixen per poder juntes brillar, arriben poc a poc i amb major o menor mesura. Xicotets gestos que els fallers i falleres en les seues respectives comissions, estan fent-nos arribar, a totes estes persones de les que tenen tanta necessitat. Demostrant que la festa fallera també pot mostrar solidaritat. Intentant apropar-se a un món desconegut que fins ara els era desconcertant. In-

170 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

tentant-ho almenys. Empatitzant. Amb campanyes solidàries per poder-nos ajudar. Recaptant diners i visibilitzant que a la fi és una cosa que ens fa falta i del que tenim molta necessitat. Així que després de tot ens toca agrair i felicitar. Però tot això és insuficient. És una pura ficció. A l’igual que la vida mateixa. A l’igual que la realitat. Una ficció que commou però que no evitarà que la hipersensi-

bilitat de tantíssimes persones a València, es faça estar molestos i passar-ho realment ben malament. Quina seria la solució? Quina seria la mesura que podríem adoptar? Perquè unes falles sense soroll, unes falles amb calma i serenitat, sense pirotècnia ni massificacions, ni crits ni bandes a escoltar, seria una gran utopia i a més a més deixarien nostra festa sense la seua ànima i essència més personal. A banda dels sorolls, la indumentària també és un gran handicap. A totes aquelles persones falleres que ens agradaria vore a nostres filles i fills indumentats. Vestint i ficant-se de gala amb nostres bonics tratges regionals. Però l’autisme els dota de tàctil hipersensibilitat, fent de les seues textures, les teles feixugues i elements ornamentals, una greu sensació hipertensa i de gran i molesta incomoditat. Així que deixem nostre somni, allò que

tantes vegades havíem imaginat, en una cosa aparcada que, encara que amb molta pena, hem de fer tot i pel seu benestar. Pensem també en aquells que les gaudisquen. No pensem en que tot és negativitat. Esta bé que sigam sincers. Que contem el que és més comú però, com no, que també ho fem amb tota la realitat. I és que és ben cert, i no m’enganye al contar, que conec casos de persones, en este cas d’algun nombre d’infants, als que els agrada i molt nostra festa i que dins d’ella són capaços d’estar. Està bé que vos contem que en eixos casos en què xiquets i xiquetes superen i amb nota tot eixe malestar i aconsegueixen lluir nostres gales i pels carrers de Gandia, tots ells desfilar. En eixe cas totes les comissions a les que pertanyen tots estos infants, no poden fer molta cosa com ja hem anomenat abans, sí que procuren cuidar i mimar-los perquè se senten a gust i sobretot valorats. I allí noten comprensió i noten estima i molta, molta sororitat. Per a que estos xiquets i xiquetes puguen gaudir de les falles i quan arribe la nit somien somiant.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 171

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

RAUL I ROSALIA ADAPTACIÓ DE L'OBRA

ROMEU I JULIETA DE WILLIAM SHAKESPEARE Mariló Savall Cobo

MESTRA D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

çò que vos contaré va passar fa molts anys, a l’època dels dracs, les princeses, els cavallers... Ei, ei… Que potser no fa tants anys i qui diu dracs, princeses i cavallers… també podria dir a l’època dels mòbils, de les piulades, dels posts o dels reels. La Rosalia era una adolescent d’Alcoi que cada estiu viatjava amb la seua família al mateix càmping d’una

172 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

ciutat costera del Mediterrani. Ja feia anys que anaven i allà tenia la seua colla d’amics i amigues, cadascú d’un punt diferent del territori. Com cada dia després d’esmorzar, tots els amics s’enviaven un whatsapp per quedar i anar junts a la piscina. Després de dinar un altre per quedar i anar a fer un tomb. I després de sopar un altre per quedar a la plaça del càmping i fer un bailoteo. I totes aquelles aventuretes d’estiu quedaven enregistrades, no només a la memòria dels adolescents, sinó també en el que postejaven i compartien cada dia a les seues xarxes socials. Però aquell estiu era diferent, va arribar al càmping Raul, un adolescent de València, que estiuava per primera vegada allí. Tots els adolescents van acollir el Raul, qui es va integrar molt bé en la colla, i quedaven tots els dies. Passaven els dies, i la Rosalia cada vegada estava més enamorada del Raul, però no li deia res perquè li feia vergonya. No obstant això, la Rosalia havia de contar-li-ho a algú, sinó li eixirien subtítols, i li va con-

fesar a la seua amiga Berta: -I quantes coses han passat, crec que m’he enamorat! He sentit papallones a la panxa… -Però… Li has de dir perquè… quan abans millor, que arribarà el 30 d’agost i marxarà… -Li va dir la Berta. Però la Berta no va poder amagar el secret i li va dir a la Marta, la Marta al Pau… i així fins que un dia la Júlia li va enviar un whatsapp al Raul: -No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m’ha arribat a les mans un coti ben salsero! No m’ho puc treure del cap… -Conta, conta! -Si vols aquest secret… doncs baixa a la plaça! Un cop a la plaça, la Júlia li va dir el que li havia arribat: a la Rosalia li agradava ell. Així que, com que al Raul també li agradava ella, es va plenar de valor i li va demanar eixir: eren parella! I això no era cap notícia pels amics del càmping, que ja ho sabien, fins i tot abans que els propis novençans, per les miradetes que es feien. Però ho portaven d’amagat dels seus pares, perquè no sabien com s’ho prendrien.

Però un dia d’agost, els pares de la Rosalia es van assabentar d’aquest fet i abans que la seua filla eixira de casa després de sopar, van seure a parlar amb ella: -Filla, això només és un amor d’estiu, ell és del cap i casal, massa lluny de casa, no es tornareu a veure i patiràs… -Però a mi m’agrada, estarem en contacte per Instagram, i em vindrà a veure

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 173

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

alguns caps de setmana amb la moto… -No sigues bleda filla! No vindrà a veure’t… Ademés, ell es quedarà a les festes josefines de la seua ciutat… Tu als moros d’Alcoi… No podreu compartir res del que vos agrada… No et convé! -Però… crec que m’he enamorat, si això s’acaba tindré el cor trencat… -va acabar dient la Rosalia. I així va ser com la mare de la Rosalia va sentenciar aquell amor impossible. La jove va eixir igualment aquella nit per retrobar-se amb la seua colla d’amics

i el seu amor, però amb la diferència que ara estava desfeta perquè la seua mare no aprobava aquella relació. Li va contar al Raul, però ell es va perdre en els seus llavis i li va jurar amor etern de sal. Els dies passaven i la parella es veia d’amagades. Fins que va arribar el 25 d’agost, la Rosalia li escrivia un whatsapp després de sopar per veure’s, però ell no li contestava… Ella l’esperava a la plaça, però passaven les hores i ell no apareixia… Així que li va tornar a escriure per última vegada… -Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas, i ara veig que tu no estàs, que potser ja has marxat, que mai no trobe l’hora de tornar-nos a trobar… Van arribar els darrers dies d’agost però, tot i que seguien anant a la platja, la piscina, la plaça… ja no era igual per la Rosalia, que trobava en falta el seu amor. Ella cada dia li escrivia, però no obtenia resposta. Cada dia postejava fotos recordant

els moments viscuts aquell estiu, imatges que tenien molts likes, però cap d’ell. Fins que un dia, ell li va escriure i li va explicar que la seua mare li havia demanat que la deixés, que no li escrivís, que allò era un amor impossible i que acabaria fent-li mal ja que acabaria desil•lusionant-la, allunyant-la de la seua terra, els seus amics, la seua volguda festa... Per això, tot i que ell seguia enamorat d’ella, més que el primer dia, va decidir seguir el consell d’aquella senyora, per no fer-li mal a la Rosalia. El que ell no sabia era que, d’aquella manera, la va deixar morta en vida… -No importa, vull que tornes, i sinó aquí t’espere… Són massa dies en els que et pense… M’agradaria viure amb tu aquesta locura… -li va escriure la Rosalia. -No sé què em passa, però no se'm passa, estic ben perduda… -li va tornar a dir la Rosalia. Però ja no va obtenir mai més cap resposta…

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

LA VIDA ÉS PUR TEATRE Laia Centelles Soro IL.LUSTRADORA INFANTIL

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 175

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

LA LLIÇÓ D’HUMILITAT ADAPTACIÓ DE L'OBRA

DON JUAN TENORIO DE JOSÉ ZORRILLA Abraham Sanjaime Camarena ACTOR DE TEATRE

questa és la història de Juan, un jove faller amb molt d’entusiasme i unes ganes absolutes de marcar tendència. Juan era d’una falla menuda en la ciutat de Gandia. Però això no anava a ser un impediment per aconseguir allò que tant desitjava, ser el president infantil amb més banderins que ningú en tota la ciutat, per a ser així reconegut al món faller com un victoriós.

176 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

El primer que devia fer era aconseguir que el nomenaren president... i aquest pla ja el tenia al cap. Per sort la seua família era propera al president major, així que tan sols havia de parlar amb ell i utilitzant l’estratègia més comuna estaria al capdavant d’aquest projecte. Si... sols havia de ser amable i agradable amb el màxim representant de la comissió major. Ho tenia! El diven-

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

dres entrant, seria nomenat a tota la comissió com al pròxim president infantil per a l’exercici vinent. Ell estava preocupat, ja que el seu gran èxit no es podria fer realitat perquè la seua falla, per circumstàncies alienes a ell, no apostaven fort en aquest apartat. JUAN: Pare, m’agradaria poder guanyar un premi de monument.

PARE: Però Juan, això saps que no depén de nosaltres, és la falla qui s’encarrega de contractar a l’artista. JUAN: Ja ho sé, però estic segur que, si ho parles amb el president, pots fer que aquest any ho donem tot! PARE: Estigues tranquil, que si el teu pare pot fer alguna cosa, ho farà! Pel meu menut el que faça falta. Dit i fet! Dies després el pare de Juan li va comunicar que aquell any la delegació de monument aniria per a ell, així que faria tot el que poguera perquè el seu xiquet no sols guanyara un banderí sinó que aquest premi fora el de millor falla de la seua secció. La

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

falla es reuniria amb un dels millors tallers de monument infantil de tota València; hi havia una aposta clara, i l’aportació econòmica que anaven a rebre d’un “desinteressat” patrocinador podien fer que el monument que es plantara al centre de la plaça fora el més gran i important dels últims anys a la ciutat de Gandia. Va arribar el sopar de germanor, un acte solidari on els fallers comparteixen anècdotes, festes i rialles. I com no... el nostre Juan no anava a ser menys. JUAN: Sabeu? Aquest any anem a arrasar! FELIP: Vosaltres?

Si normalment no feu res de l’altre món. JUAN: Ho sé... però aquest any soc jo el president. És a dir, que anem a per totes i estic segur que cap de les vostres falles podran fer res al respecte per a llevar-nos el primer premi. MARC: Això està molt lleig, podries ser una miqueta més amable i no tant xafarder! JUAN: Bo, podeu pensar el que vulgueu, però sabeu de sobra que tinc tota la raó. Aquell dia, Juan va crear una enemistat molt forta amb tots els seus companys de presidència, sense saber

tot el que allò podria provocar. Dies de festa amb els companys on ningú volia jugar amb ell, on ni tan sols li volien parlar; dies on ell constantment repetia “Podeu fer-me el buit, però anem a arrasar i us recordareu de mi”. Va arribar Cap d’Any i a les notícies, una fort colpejada al cap del món faller. “El taller de l’artista Pere Marco en flames”. La notícia parlava d’un curtcircuit en un allargador, la distracció d’un operari al finalitzar el torn de treball que havia provocat que un endoll s’escalfara per culpa d’una pistola de silicona. Les flames ho havien cremat tot al seu pas i malauradament tots els monuments que hi

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

havien dins d’eixe magatzem havien segut estat de les flames. PARE: Juan a veure, hem de parlar. JUAN: Digues, has parlat amb Pere i el ninot per a l’exposició és espectacular? PARE: No precisament. JUAN: Aleshores, que és el que passa? PARE: Hi ha hagut un accident al taller, i tot el monument s’ha cremat. Però estigues tranquil, que per a falles, tindrem el monument intacte. JUAN: Això vol dir que no guanyaré el millor ninot? Has de fer alguna cosa!

PARE: Tranquil, estic treballant en això. A l’entrega de premis de ninot Juan no sabia absolutament res de què anava a trobar en eixa exposició. Com era d’esperar, la falla no va guanyar el premi al millor ninot de la seua secció, els seus ulls es van omplir de llàgrimes. Els comentaris dels seus companys eren compassius, no volien veure-ho així. Tot i que es va portar molt malament amb ells. Eixe colp no se’l mereixia ningú. Juan no volia entrar a l’exposició, no tenia el valor de veure que havien pogut presentar, però era la seua obligació i va entrar. En veure aquell ninot mal fet, pràcticament sense finalitzar, ple d’arrugues, malformacions, pintat amb presses, es va sentir molt malament. Realment feia molta llàstima.

monument, l’incendi ha fet molt de mal. Pere està molt fotut i no sap fins on podrà arribar. JUAN: Aleshores seré recordat com el pitjor president de la ciutat. Els dies passaven i els rumors cada vegada eren més sonors. Les falles contractades per Pere Marco no podran plantar

JUAN: Això que hem presentat no està a l’altura del que som. Pare, cal fer alguna cosa perquè en falles tinguem un monument digne. PARE: Juan, accepta que en falles no tindrem premi. Qui sap si podrem tindre

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 179

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

180 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

res. Juan cada dia estava més trist de veure com tot el que ell desitjava irònicament s’ho havien emportat les flames. Unes flames que anaven a finalitzar amb les seues il•lusions mesos abans del que estava previst. Però alguna cosa s’estava bullint al cor de les comissions falleres de la ciutat. En arribar el quinze de març, la nit de la plantà, Juan no veia cap monument a la seua plaça. Per un dels carrerons venien membres d’altes comissions i Juan es pensava que venien a burlar-se d’ells però tot el contrari. De sobte una llum d’esperança començava a renàixer dintre seu. ELENA: Bona nit, xics! Ens hem reunit i entre tots i hem decidit que donarem un ninot dels nostres monuments perquè pugueu tindre un monument i així cremar i celebrar les festes josefines. JUAN: Però, això trencarà les vostres falletes.

MARC: Ho sabem, però encara que tu et portares molt malament amb nosaltres, creguem que ningú es mereix això. FELIP: Exacte! Per això volem que gaudisques de la millor manera possible. Mira, per ací ve el camió amb el teu monument. JUAN: Moltes gràcies, no sabeu el content que estic. He aprés una valuosa lliçó.

En eixe moment, un camió entrà a la plaça i dins portava ninots de quasi totes les comissions de la ciutat. A ningú no els importava guanyar o perdre, sinó la felicitat dels fallers al veure que, tot i que no anaven a poder competir, tindrien un monument dignes per a gaudir i celebrar les festes. Aquelles falles Juan no aconseguiria guanyar, però en aquell mateix dia se’n va anar al llit amb un somriure d’orella a orella i amb la lliçó apresa.

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

EL TEATRE FÈNIX ADAPTACIÓ DE L'OBRA

EL FANTASMA DE L'ÒPERA DE GASTÓN LEROUX Alba Ramón Borja FALLERA MAJOR INFANTIL DE GANDIA 2020-21

empre s'ha rumorejat que en el Teatre Fènix jeia un esperit des de l'incendi que va assolar el pati de butaques fa dues dècades mentre es representava La Maragda, l'òpera de Louise Bertin que portava als escenaris la cèlebre novel•la de Víctor Hugo, La Nostra Senyora de París (i que, anys després, la totpoderosa factoria Disney reconvertiria en la coneguda El

182 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

geperut de Notre Dame). Va ser un esdeveniment força tràgic que va aconseguir acaparar totes les portades dels periòdics d'aleshores, i encara que afortunadament no va caldre lamentar pèrdues humanes, gran part del teatre va col•lapsar sota les flames irreductibles que van consumir immisericordes les belles pintures romàntiques de finals del segle XVIII, les quals adornaven

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

els passadissos, així com les butaques de vellut vermell vibrant que empal•lidiren davant un vermell molt més poderós i temible. Mai es van esclarir les causes de l'ocorregut; l'antic teatre local sense nom va renàixer èpicament com a Teatre Fènix gràcies a les contribucions del veïnat i de diverses associacions culturals, i tothom es va congratular quan, en la cerimònia de reinauguració, La Maragda va tornar al cartell. Però llavors van arribar els sorolls en cada entreacte, i les llums que s'apagaven i s'encenien a voluntat, i el so de portes que s'obrien i es tancaven sobtadament. Va córrer la llegenda que aquells fets inexplicables corresponien a un esperit que vagava pel teatre des que aquest s'incendiara. Si bé en el seu moment es va dir que no hi havia hagut víctimes en la catàstrofe... era possible que sí que hagués quedat algú tancat, el qual hauria estat devorat per les flames? No sé per quin motiu em va venir al cap la història de l'incendi mentre a la llunyania ja

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

començava a sentir el so de la xaranga entrant pel carrer. Al cap i a la fi, els esperits no existeixen, els incendis fortuïts ocorren (un cigarret mal apagat) i el teatre no és més que un edifici com qualsevol altre, en el qual d'ací a una mica jo celebraria, amb molta il•lusió, la meua presentació com a Reina de la Falla. «Ja estan ací», va dir ma mare. I en uns minuts, el president m'acompanyava a l'ascensor, somrient, i eixíem al carrer després que la traca que anunciava que estàvem de celebració impregnara el veïnat amb l'olor de pólvora que tant adoràvem i que tant ens embriagava. El Teatre Fènix no era diferent de qualsevol altre teatre. De fet, no recordava quan va ser l'última vegada que vaig assistir a alguna

representació. Potser des de l'institut, poc abans que es cremara. Feia ja vint anys? La veritat és que les úniques vegades que he estat en un teatre ha sigut per qüestions falleres, i aquestes s'han celebrat normalment a l'Auditori Brel; tanmateix, una agenda massa ocupada ens va conduir a celebrar, per primera vegada, la presentació en el Fènix. «Un encert, sens dubte», vaig pensar quan vaig entrar en el rebedor i em vaig adonar de les belles pintures que el decoraven. No eren les autèntiques, aquelles es van cremar, però el treball de reconstrucció havia estat impecable. Paisatges inhòspits i fascinants recordaven a aquell caminant sobre la mar de núvols; enigmàtic, hipnòtic, atraient. La presentació va transcórrer sense majors sobresalts ni

impediments. Sí, hi va haver alguns sorolls. Sí, les llums van fallar en un parell d'ocasions, i sí, hi va haver una tímida riallada generalitzada, pròpia del nerviosisme, quan va començar a sonar, abans d'hora i sense cap motiu que el justificara, el pasdoble L'Entrà de la Murta. Però ningú volia pensar en cap esperit. No aquest dia. No en aquest moment. Al cap i a la fi, els errors existeixen. Fins que, de

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

sobte, l'escenari es va quedar a les fosques, i van començar els crits, principalment dels nens; emocionats uns, atemorits uns altres. «És l'esperit!», es va estremir algú assegut en l'última fila de butaques. «Quin esperit ni quin galimaties! És la companyia elèctrica, que cada dues per tres ens deixa a les fosques. Pocavergonyes!», va respondre la seua dona. Davant el rebombori, vaig sentir un lleu mareig que em va obligar a fer dos passos cap endarrere i vaig caure, no ho vaig fer a terra, sinó que em vaig enfonsar un parell de metres i vaig aterrar en un munt de vestidures apilo-

nades. M'havia precipitat fins als interiors del teatre. «Estàs bé?». Hi havia unes petites llums ataronjades d'emergència que assenyalaven el camí d'eixida. «Hauries de tornar a dalt abans que torne la llum. Espera, t'ajudaré. Ací hi ha unes escaletes de mà». Em parlava un xic jove al qual no aconseguia veure del tot. Tindria més o menys la meua edat, i portava mitjana cara coberta per una espècie de màscara blanca que només deixava a la vista la meitat del seu rostre. «Aquesta trapa no hauria d'haver-se obert. El manteniment de les instal•lacions culturals durant aquests últims anys és deplorable». «Qui eres?», vaig preguntar confusa. «Eric». «Eres l'esperit?». La pregunta em va semblar molt més lògica i menys estúpida al meu cap. Eric va deixar entreveure una ganyota. «Els esperits no existeixen». Em vaig posar dreta, i em vaig disposar a pujar per l'escaleta de nou a la superfície. «Qui ets? I per què portes aquesta

màscara?». Ell em va mirar fixament en silenci i jo em vaig sentir immensament atreta per la seua presència. «Eric. Ja t'ho he dit». «Jo soc Cristina». Ell va somriure, finalment. «No. Tu no eres Cristina. Tu eres un àngel de la falla. I ara... torna a l’escenari». «Cristina? Cristina? Et trobes bé? Deixeu-li espai. Feuvos a un costat. Cristina. Em sents. Ja obri els ulls. Cristina? Porteu un got d’aigua, per favor. Cristina, t’has desmaiat». «Eric?». «Eric? Quin Eric? Soc Arnau, el teu president. Em reconeixes? Feu-vos a un costat, per favor, no ho torne a dir!». «Però… jo estava… Eric…».

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

T'HO VAIG DIR ADAPTACIÓ DE L'OBRA

FUENTEOVEJUNA DE LOPE DE VEGA Joanjo Reig Fuster TÈCNIC CULTURA I FESTES

ixò era o no era, una gran ciutat de nom Gandia, una ciutat esplendorosa, però que com moltes ciutats tenen diverses històries que contar. Malauradament, una d'elles, ja pot passar el temps, però al pas dels anys torna a succeir, en diferents llocs del món. La nostra ciutat podria estar agermanada amb Fuente Ovejuna, donat que el que va passar aquell poble ací guarda similitud.

186 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

I aquesta història que us contaré cal que l'enteneu dins del nostre terreny satíric com és el món faller. Un món faller que, per una banda, és un exemple de festa, de socialització, cultura, patrimoni...23 casals que els nostres fallers es reuneixen per realitzar tota mena d'actes, de combois, però també són llocs de prendre decisions... i ací és on intervenen els que manen. Mai millor dit els que manen i els que volen manar. A banda dels casals i tenim un gran casal que representa a totes les falles el Museu Faller de Gandia, ni més ni menys, i d'aquest gran casal i de tot el que comporta les falles i el seu poder tornem a viure un conte que com un déjà-vu pareix que ja hem viscut. Eixe Museu tenia un president, que com altres llocs de poder, quan porten molt de temps les decisions no plouen a gust de tots. Doncs bé aquest president, realment era el Rei, i em recorda a un rei de la mitologia grega, el Rei Mides. Per als que no sabeu qui era el Rei Mides, va ser un Rei que com moltes persones ignorants, rares vegades

aconsegueixen completa felicitat, perquè no saben valorar el que tenen, i això li va passar al Rei Mides. Un Rei que era una gran persona, se’l coneixia per ser molt bo, però clar en tota història tot no podia ser perfecte, de fet no va tardar molt de temps en relluir el seu defecte, i no era altre

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 187

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

que volia tindre per a ell tot l'or del món.

El conte diu així: Un dia el rei Mides li va fer un favor al déu Dionisos. Dionisos era el Déu del teatre i feia molta lliga amb el Rei Mides, este li va demanar que cuidara d'una persona del seu seguici, i clar el Rei Mides amb molta amabilitat i generositat així ho va fer. De tal manera que el déu es va sentir molt agraït i li va dir: - Rei Mides, en favor del que has fet pel meu seguici, el que em demanes, et concediré. -Vull que es convertisca en or tot el que toque va dir Mides. -Quin desig més absurd, Mides! Això pot portar-te pro-

188 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

blemes. Pensa-ho, Mides, pensa-ho, va dir el Déu. -No ho tinc clar, això és l'única cosa que vull. -Així siga, perquè - va dir el déu. I així va ser, tot el que tocava es convertia amb or: els vestits que portava, qualsevol objecte que tocava, una branca d’un arbre, les portes del seu Museu, fins i tot al seu gos que com era habitual eixia a saludar-lo, tot es convertia en or. Com a les falles el nostre rei Mides va anar prometent i prometent i repartint tot l'or entre les comissions, els casals eren tots uns llocs de luxe, i quan hi havia un problema repartia més or, per intentar tapar el problema. Però clar tot no podia ser tan bonic. Els problemes s’han de solventar, cal parlar-ne i veure que és el millor per al poble, per als fallers. El Rei Mides, en vore que li s’escapava de les mans va començar a preocupar-se, però podia més el ego de regnar i ser d’or de tal manera que es va cegar. Fins i tot va arribar a no poder menjar, ja que en tocar els aliments es tornaven d'or.

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

Aleshores es va adonar de l’error del desig que va demanar. Ja no podia aguantar més. Estava a punt de morir. Va eixir corrent espantat a la recerca del déu Dionisos. -T'ho vaig dir, Mides, va sentenciar el déu Dionisos. -T'has comportat com un estúpid, no pots llavar-te les mans en totes les decisions i voler tapar els problemes amb or. -Si vols salvar la teua vida, hauràs de tornar a ser eixa persona que coneixíem, una bona persona, sense complexes de superioritat, i rebutjant tot l’or que has aconseguit. Tindràs que millorar les falles de Gandia i així serà la única manera que tornes a ser el Rei bo que eres abans, i

perdràs a l'instant el do que et vaig donar. El rei Midàs va anar de casal en casal, penedint-se de tot el que havia fet, per tal de resoldre totes les divisions que al llarg del seu mandat havien aparegut. De sobte, entre tots van entendre del seu error, no portava enlloc i que calia resoldre. Tot va canviar, la màgia de les falles aconseguiren sobreposar-se al Rei i tots eixos moments de germanor que algun dia van existir, van tornar a relluir. Les falles tornarien a relluir com saben fer-ho : compartint amistats, sent solidaris, fent poble, fent cultura, fent patrimoni. Tornaren els dies de jocs, de rialles, de comboi, de complicitats i també de paelles. Van fer que tots els prejudicis que els havien imposat, es devaniren amb el temps. Per fi, el Rei Mides era lliure! Des de llavors el Rei, va viure al casal de la seua comissió fins a la resta dels seus dies. I les falleres i els fallers de Gandia, van viure feliços i contents de per vida.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 189

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

TIRANT AL NOSTRE SEGLE ADAPTACIÓ DE L'OBRA

TIRANT LO BLANC DE JOANOT MARTORELL Nuria Llopis Borrego FALLERA MAJOR INFANTIL DE VALÈNCIA 2006

l Tirant lo Blanc és una de les novel•les més importants de l'època medieval, escrita pel cavaller i escriptor medieval valencià, Joanot Martorell. Una novel•la cavalleresca que va inspirar a grans escriptors posteriors de la història. Però supose que, això que els estic comptant ja ho sabíeu. ¿No?. Per això parlar del Tirant lo Blanc és més complicat del que sembla. Què puc ex-

190 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

plicar-vos que no conegueu ja d'una de les obres més importants de la història de la literatura?. Perquè si hi ha algú que no haja llegit alguna de les tantes versions que s'han escrit i publicat de Tirant lo Blanc, Habreu vist en obra teatral o la seua pel•lícula. De fet, venint de la falla Na Jordana, hauria de ser tasca fàcil poder escriure unes quantes línies de

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

manera resumida del que és aquesta obra literària, ja que anualment realitzem a la comissió la lectura col•lectiva de la mateixa en la setmana prèvia a la festivitat del dia de la Comunitat Valenciana, en el 9 d’octubre, en la nostra seu cultural fallera. Podré haver escoltat o llegit segurament unes 25 vegades les converses prohibides entre Tirant i Carmesina, o les batalles de Tirant o fins i tot els plans estratègics de Plaerdemavida per a unir als dos amants. I encara així, continua sent complicat resumir una novel•la que tantes vegades hem llegit de manera col•lectiva entre tots aquells i aquelles valencians i valencianes que volen sempre vindre a participar. Però hi ha alguna cosa que, any rere any em pregunte entre línia i línia de la novel•la: Com seria Tirant en el nostre segle? Com serien cadascun dels personatges d'aquesta novel•la tan important en el segle XXI? Doncs bé, més d'una vegada me l'he imaginat i és per això mateix que, després de l'encàrrec d'escriure un resum

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 191

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

Tirant lo Blanc “El prota” S.XV del que és per a mi el Tirant lo Blanc vaig arribar a la conclusió que seria una bona idea presentar els personatges més importants de l'obra amb una comparativa del que van ser en el segle XV i del que serien en el segle XXI.

192 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Joanot Martorell va crear a Tirant com un jove valent cavaller medieval, d'origen anglès. La novel•la compta les aventures bèl•liques a Europa, especialment a Constantinoble, on ajuda a salvar l'Imperi Bizantí de la invasió turca. Tirant s'acaba enamorant de Carmesina, la

filla de l'emperador de Constantinoble.

S.XXI És un jove nascut en un barri humil de Londres, amant de l’eskate. La seua família mai va tenir molts diners i per això mateix, els seus pares no van poder pagar-li els estudis. La seua constància i treball li van portar a aconseguir el doble grau. Malgrat la seua curta edat i joventut ha treballat per a grans em-

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

preses del país. Però gràcies a la seua trajectòria, Tirant fa un salt a nivell professional i comença a treballar en una de les millors empreses internacionals anomenada “Constantinoble”. Allí coneix a Carmesina, la filla influencer del director general, de la qual s'enamora.

Carmesina La “crush” del prota S.XV És la jove innocent filla de l'Emperador de Constantinoble. Carmesina es caracteritza per la seua gran bellesa. La seua educació està basada en les convencions socials, motiu pel qual el seu amor per Tirant és impossible per la diferència de classes socials. Encara així, ella finalment cedirà als encants de Tirant al qual li lliurarà el seu cor sense pensar-ho dues vegades.

mes dècades. Ella és amant de les xarxes socials i a més és influencer. A pesar que la seua bellesa és extremadament perfecta, el seu caràcter la fa més atractiva. És una dona valenta i lluitadora ja que, malgrat tenir un futur assegurat en l'empresa del seu pare, ha preferit emprendre i crear la seua pròpia empresa a través de les xarxes socials. Coneixerà a Tirant i, a pesar que ella no creu en l'amor, no podrà evitar enamorar-se d'aquell jove que treballa per al seu pare, anomenat Tirant.

L’Emperador “El papi empresari” S.XV És un home molt culte i educat. Ell crida a Tirant a la seua cort per a nomenar-li Cavaller per les seues victòries en batalla. La seua obstinació per l'estabilitat en l'imperi li fa desatendre la resta de coses que li emboliquen, com la història d'amor entre Tirant i la seua filla Carmesina, cosa que mai consentirà i motiu pel qual mor de pena.

S.XXI És el gran empresari de les últimes dècades. Posseeix una de les majors riqueses del món. El seu caràcter ambiciós li porta a cridar a Tirant per a enfortir la seua em-

S.XXI És la filla del major empresari de les últi-

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 193

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

ganes de viure la vida, decideix separar-se del seu marit l’ Emperador, muntar-se la seua galeria d'art i casar-se per segona vegada amb el seu professor de pilates, Hipòlit.

Plaerdemavida S.XV És la celestina de la novel•la. Vol aconseguir coste el que coste que Tirant i Carmesina acaben junts. presa. La seua obsessió amb el treball va de la mà amb la desatenció de la família, encara que sempre ha volgut el millor per a la seua filla. Per això, quan és coneixedor del “rollete” de la seua filla amb Tirant es nega en rotund a donar la seua aprovació.

L’Emperadriu i Hipòlit “La mare I el padrastre” S.XV L'Emperadriu és l'esposa de l'Emperador, que es converteix en l'amant d’Hipòlit, qui acompanya a Tirant en totes les seues missions durant la novel•la.

S.XXI Una dona moderna i amb

194 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S.XXI És l'amigue Carmesina, a totes parts van juntes. Elle és fan del poliamor però ajudarà a la seua amiga a aconseguir l'amor vertader.

Diafebus i Estefania S.XV Estefania és dama de la cort i amiga de Carmesina. Diafebus és cosí, company d’armes i confident d’amor de Tirant. Ells dos protagonitzen una de les històries

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

d'amor més boniques de la novel•la.

S.XXI Estefania al segle XXI canvia de sexe, ara és Esteban. Diafebus, cosí de Tirant s'enamora d'ell quan per casualitats del destí els posen a treballar junts en un projecte

La Viuda Reposada

tant d'impedir l'amor entre Tirant i Carmesina, entre altres coses perquè La Vídua Reposada també està bojament enamorada de Tirant.

S.XXI És la mà dreta de l'Emperador en la seua empresa, el mateix que li encarrega impedir la relació entre Tirant i Carmesina.

S.XV Podríem considerar-la l'antagonista de la novel•la, per ser ella l'encarregada cons-

I com t'imagines tu als personatges de Tirant lo Blanc en el nostre segle?.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 195

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

LES FALLES MÀGIQUES

Gracia Morant

RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ A L'AJUNTAMENT DE MIRAMAR. COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL I XARXES SOCIALS

a molt, molt de temps, en un lloc encantat anomenat Valencioria, vivien cinc donyets molt especials: Bellesa, Fantasia, Treball, Ironia i Concòrdia, eren aventurers i recorrien el món. Eren com germans i compartien tot, des d'aventures fins a rialles i llàgrimes. Un dia, van decidir divertir-se creant una obra de teatre per representar-la davant dels seus amics. Van construir

196 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

un món extraordinari que mostrava les seues personalitats úniques. Ironia, sempre alegre i ple d'energia, va imaginar una figura alta i somrient que irradiés alegria. Treball, apassionat i enèrgic, va pensar en una creació ardent i vibrant que reflectira la seua intensitat. Concòr-

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

dia, el més tímid de tots, va somiar amb una figura misteriosa que inspira respecte i admiració. Fantasia, el sensible del grup, desitjava una escultura que toqués el cor de tots amb la seva melancolia. Bellesa, plena d'amor i carinyo, va visualitzar una figura tendra i dolça que representara l'amor etern. Junts, van treballar àrduament per donar vida a les seues visions. Amb palmes i rialles, van modelar els monuments de fusta i cartró per representar-se com a gegants. Colors brillants i espurnes de màgia es van unir per donar forma a les figures que portarien els seus noms. Ironia es va convertir en un gran somriure amb focs artificials a les se-

ves mans. Treball es va transformar en una ferotge flama dansant. Concòrdia va adquirir una presència majestuosa, embolicada en un misteriós mantell. Fantasia es va inclinar amb tristesa, mirant a terra amb ulls plens de melancolia. Bellesa es va convertir en una dolça figura abraçant un petit cor. Els cinc amics es van quedar meravellats pel que havien creat junts. Els seus monuments eren únics i especials, igual que ells. Van decidir mostrar les seues obres al món, i així van nàixer les Falles de Valencioria. Cada any, durant el Festival de les Falles, els monuments dels cinc amics s'alçaven als carrers de Valencioria. La ciutat s'omplia de música, ball, coets i rialles, mentre la gent admirava les monumentals escultures. Ironia sempre feia reviure tothom amb les seues travessures. Treball il•luminava la nit amb el seu foc

brillant. Concòrdia inspirava respecte i admiració en tots els que el veien. Fantasia tocava els cors amb la seva melancolia i Bellesa derretia el cor de tots amb la seva tendresa. Un dia, la notícia va arribar: les Falles de Valencioria havien estat reconegudes com a Patrimoni Històric de la Humanitat per la UNESCO. Això significava que la seva bellesa i singularitat serien apreciades per persones de tot el món. Els cinc amics es van sentir molt orgullosos dels seus monuments i del que havien aconseguit junts. Des d'aleshores, les Falles de Valencioria es van convertir en un tresor compartit amb el món sencer. Cada any, nens i adults d'arreu venien a Valencioria per admirar les monumentals creacions i celebrar l'amistat, l'alegria, la passió, la serenitat i l'amor que representaven. Les Falles de Valencioria van passar a ser en un recordatori que quan els amics treballen junts, poden crear una cosa veritablement màgica i especial, i això és el que les va fer Patrimoni de la Humanitat: la màgia de l'amistat i les emocions que desperten en els nostres cors.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 197

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

BUNYOLS DE CARABASSA Carmina Pérez

EDITORA DE PUBLICACIONS GENERALS

es de fa hores, un insistent pim, pam, pum taladra la nit. Polo porta una estona despert i mou el peu al ritme d'aquest so sec i festiu, mentre espera que la casa desperte. Amb els primers raigs de sol, s'aixeca i surt de l'habitació. Al saló reposen el seu vestit de faller i el del seu germà, una versió reduïda del seu perquè Bosco és un any i mig menor.

198 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Ai, Bosco. Qué apagada seria la vida sense tu, pensa Polo. Sosa com una bleda o una tortilla sense sal. -Gu –s'escolta des del fons del passadís, de sobte. Al gu li segueix un so de passos insegurs i una ombra que s'acosta vacil.lant, però decidida. -¡TE-TE! –grita Polo, al veure aparèixer Bosco. S'abracen, trastabilitzen, cauen. Encara s'escolta el

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

pim, pam, pum i Polo corre a la finestra per veure els que tiren petards des de fa tanta estona. I, de ben segur, ho veu. Veu el iaio. Fa dies que no ve a casa, el iaio. Però aquí està, assegut al banc d'enfront, com a l'espera. La seva cara és la de sempre, però no és la de sempre. No sap per què. -¡Polo, Bosco, a esmorzar! Avui hi ha bunyols de carabassa! –grita en aquell moment mama, ja vestida, mentre li dona un mos a un, esponjós i ensucrat. Polo s'enlaira de la finestra i li fica una ullada desganada als bunyols amb el rabet de l'ull. Que estranys són els adults i el seu amor per les hortalisses. Després d'un desdejuni esvalotat i un bany accidentat, mami vesteix Polo i Bosco amb els seus bonics vestits de fallers per a eixir com més prompte millor a la bullícia que ha pres el carrer i reunir-se amb la resta de la família. Fa un dia assolellat i fresc quan surten, i l'aire fa olor a pólvora. És mig matí i hi ha ja molta gent gaudint del día de sant Josep, el final de la festa que cal exprimir com si fos una mandarina. I llavors, Polo veu de nou

el iaio. Es mou entre la gent lleuger, tot i que amb una lleu coixera, i s'acosta fins a ell per agafar-li la mà. Els estava esperant per donar junts el passeig, és clar, es diu Polo. Així ha estat sempre. -Què gran estàs, Polo. Els nens creixeu de pressa... Mamà i mami estàn ocupades saludant uns i altres, les ties han sortit disparades a comprar bunyols de carabassa (i dona-li amb les hortalisses ditxoses, pensa Polo) i les iaies xarren contagiades de l'ambient d'atronadora felicitat... La família, enlluernada per la festa, no ha reparat en res.

--Ai, Bosco, Bosco –exclama dempeus el iaio al descobrir el net ros que no els treu ull a Polo i a ell. -Sí, ja, el tete.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 199

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

-Gu. Passegen, passegen, passegen. La ciutat està poblada de falles, aquests monuments a l'enginy i la crítica amb els quals es mostra el que és millor cremar perquè desaparega. La família s'até en cadascuna per a llegir els rètols socarrons que els artistes fallers han col•locat. -Xe, qué bo, xexexe –riu el iaio--. Mes raó que un sant, xe. Bosco el mira amb una expressió fascinada. És tan gran. I es riu amb tantes ganes com ell i Polo quan els fan cosconelles a la panxa. El iaio els parla tota l'estona. Els conta que les falles són una festa única i molt molt antiga. Que el mal es crema perquè no es repeteixi i així començar de nou sense llastos, lliures. Que aquella nit van a viure, junts per primera vegada, una experiència inoblidable, la cremà. I que ell, tot i que no li agrada vetlar, la viurà amb ells. La resta del matí és un anar i tornar del casal al carrer, del carrer al casal. Al casal els més grans s'ajunten en correbous i xarren, mengen, ballen amb les

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

xarangues, i els petits fan el mateix, però a moltes més revolucions. El iaio s'ha assegut en una banqueta, un poc retirada, i els dona palmadetes al cap quan s'acosten a veure'l. A la vesprada, la família es separa per descansar i retrobar-se a la nit. I, a la fi, arriba l'hora de tornar a la festa per acomiadar-la amb foc i traca. Surten de nou al carrer i es barregen amb la gentada que ve i va per les voreres. Les iaies, les ties i els altres se'ls van sumant al llarg del camí i acaben formant un grupet bulliciós que avança. El iaio venia per darrere i s'ha quedat amb Polo i amb Bosco. La falla apareix davant d'ells, enlluernadora i melancòlica. No queda res perquè les flames trepitgen per ella i la facen desaparèixer en qüestió de minuts deixant-la reduïda a un montó de cendres. Cremen primer la falla infantil, que es consumeix tan ràpid com un parpadeig. Polo observa el seu bocabadat germà i es contagia del seu ensurt. El iaio els ha agafat la mà i els ha assegurat que l'any que ve hi haurà una altra falla, tan esplendorosa

com aquesta. Que la cremà és un final. Però que també hi ha bellesa al final perquè el que acaba deixa pas al que està per vindre. Quan li toca el torn a la falla gran, el iaio es porta a Polo i a Bosco a un costat i els diu: -Bonics, el iaio se n'anirà. És tard i em queda camí. Ha estat un dia meravellós. Espere que no ho oblideu, que no m'oblideu. L'altra vegada no vaig acomiadar-me de tots i havia de tornar. És que hi ha que anar-se'n com cal, com un senyor, xe. Ah!, i tres consells abans de marxar-me: doneu-li importància al que de veritat la tinga; que ningú trie per vosaltres el vostre lloc en aquest món i, sobretot, sobretot, teniu clar que la paella no porta xoriço ni croquetes, per l'amor de Déu. Si això ho recordeu, anireu bé. Els abraça amb força i sentiment. Polo entén confusament que és un comiat i l'abraça també. I veu com el iaio para la mirada en

cada membre de la seva família, un per un. La seva dona, les seves filles i les seves parelles, el seu germà i la seva dona, les seves nebodes amb els seus. Com si els digués un mut adeu. Polo veu el somriure que es dibuixa a la cara del seu avi i veu també com es gira i fica a caminar. Es fica en la falla que ja comença a cremar, però a ell no semblen afectar-lo les flames perquè les travessa, surt per l'altra banda i es va allunyant fins a desaparèixer. La falla gran es va consumint davant els ulls de Polo. Crits, aplaudiments, aigua que aplaca el foc que resisteix. La família que s'abraça i, agafant Polo i Bosco, es brindarà per la cremà, pel final i pels que ja no hi són, però segueixen amb nosaltres.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 201

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

LES FALLES MÉS FALLES SENSE FALLES

Susanna Ligero

PERIODISTA I TRADUCTORA

CTE PRIMER

Primera escena (Estem en un escenari on l’element vegetal és predominant. En el centre, hi ha un banc urbà, però al voltant hi ha moltes plantes de diferents mides i del sostre pengen branques de diferents tipus d’arbres: faigs, llorers, salzes… Les copes

202 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

donen ombra al carrer, de forma que la llum del dia queda atenuada. El fons de l’escenari també està protegit per plantes enfiladisses. Ens trobem en un ambient que ens ha de resultar molt familiar i alhora molt diferent. Enmig de l’escenari, hi ha un tumult de xicalla –en-

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

tre set i dotze anys– vestida amb la típica brusa negra fallera i el mocador faller al cap o al coll. Damunt del banc, hi ha dues xiquetes i un xiquet plantats, en clara posició de lideratge. Els seus noms són VICENTA, CARLES i JOANA, i estan clarament atufats.) VICENTA: Falleretes, fallerets i falleretis! Ja n’hi ha prou! CARLES: On anirem a parar! JOANA: S'ha acabat.

(Aplaudiments entre la xicalla.) VICENTA: Fa massa temps que els grans de la falla ens prenen el pèl! Primer: sempre ens envien prompte a dormir! JOANA: Segon, la seua falla sempre és tres o quatre vegades més gran que la nostra!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 203

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

CARLES: Tercer: sempre la cremen més tard, perquè els lluïsca més! VICENTA: I sobretot… ELS TRES A LA VEGADA: No ens deixen eixir en l’obreta de teatre!

(Els fallerets esclaten en crits de protesta. Per un dels costats de l’escenari, veiem aparéixer una dona adulta –EMPAR, artista fallera–, carregada amb un cabàs i una aixada, com si se n’anara a collir. Amb cautela s’acosta el grup exaltat de fallerets.) FALLERET 1: No n’hi ha dret!

FALLERET 2: Quina injustícia! VICENTA: Però, espereu, que això no és tot! Ara resulta que ens han dit… que enguany no tindrem falla infantil!

(De nou, crits i malediccions –adequades per a tots els públics– per part dels fallerets.) FALLERET 3: Que fort! FALLERET 4: Fora, fora, fora! FALLERET 5: Avall la falla gran, amunt la falla infantil! EMPAR: Un moment! (Tots els fallerets callen i es giren cap a ella.) Un moment, colla! Això no és així com penseu. Crec

204 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

que no heu entés bé el que us han dit els grans de la falla… JOANA: Com que no! Ens han dit que enguany no tindrem falla infantil! No és veritat, Empar? EMPAR: És veritat, Joana. (La xicalla comença de nou a remugar, però EMPAR aconseguix que la deixen parlar.) Però tampoc no hi haurà falla per als grans. Enguany no hi haurà falles. CARLES: (Desolat) Com? Per què? Com és possible?

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

EMPAR: Ai, Carles… Això és molt llarg d’explicar. Bé, ho intentaré. Vosaltres sou molt menuts i heu nascut en este món, però fa molts, molts anys, les persones féiem un poc el que ens donava la gana. Abocàvem deixalles als rius i a la mar, talàvem arbres perquè ens molestaven els fruits que queien a terra, cobríem amb ciment camps on hauríem d’haver plantat horts de verdures i hortalisses… I cada dia milers d’avions sobrevolaven el cel, plens de gent que anava de viatge, a treballar… JOANA: Tu vas pujar en un avió alguna vegada, Empar? EMPAR: Els meus pares sí, abans que nasquera jo, però jo ja no hi vaig arribar. Quan jo era menu-

da, havies de ser una persona molt, molt, molt rica per a poder viatjar en avió. Però no va tardar a prohibir-se i vam arribar a com estem ara, que només volen avions que apaguen incendis, o que han de dur medicines… I coses així. El cas és que durant molt de temps, les persones féiem coses que no havíem de fer: li féiem mal a la terra, i al planeta sencer, i alhora a nosaltres mateixos. I va arribar un moment que viure fins i tot en un poble com este era molt, molt complicat. Feia més calor encara que la que fa ara, l’aire estava contaminat, hi havia poca aigua, poc de menjar… I encara hi havia qui volia

continuar arrencant arbres i plantant edificis. VICENTA: Però ho feia tot el món? O només les persones dolentes?

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 205

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

EMPAR: La veritat és que algunes persones van fer més coses roïns per al medi ambient que altres, però moltes vam deixar que passara… Supose que pensàvem que alguna cosa ens salvaria… Però al final, l’única cosa que va funcionar va ser començar a fer les coses molt, molt diferents… Per exemple, quan jo era joveneta no teníem ni la meitat d’ombra que tenim ara. (Assenyalant la verdor de l’escenari). Vam haver de perforar l’asfalt i llevar-lo, deixar créixer les herbes, omplir els terrats de plantes i plantar arbres a quasi cada cantó, tot perquè deixara de fer tantíssima calor i tinguérem més llocs on cultivar menjar. I algunes coses com les falles també les vam haver de canviar, és clar! Fa molts anys, els monuments

206 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

es feien amb materials que, quan cremaven, soltaven un fum negre que contaminava molt l’aire. Així que fa temps que les fem més menudes, i moltes comissions es van ajuntar en una de sola… Al nostre poble, per exemple, n’hi havia més d’una dotzena, i ara n’hi ha només tres. I les artistes falleres com jo sempre estem pensant com treballar amb materials que no contaminen, amb pintures d’origen natural… Abans també es tiraven molts coets, tota l’estona, que també embrutaven prou i molestaven els animalets… Ara, com ja sabeu, només fem la mascletà del dia de Sant Josep, i només els pirotècnics professionals poden fer-la.

mesos de sequera? I sembla que d’ací a Sant Josep, no plourà prou. L’aigua s’ha de reservar a coses molt essencials, com mantenir la vegetació i per a beure les persones, els animalets i els bancals. Enguany no ens podem permetre ni una espurneta… Se li botaria foc el poble sencer i hauríem de gastar quasi tota l’aigua! Fa anys ens va passar una cosa semblant i només es va cremar una falla per poble… Però enguany, estem pitjor, així que s’ha decidit que cap falla!

CARLES: I com és que, si ara les falles contaminen molt menys, enguany no es poden celebrar?

EMPAR: Doncs la veritat és que sí. Però no patiu! Vosaltres sou molt joves encara i teniu tota la vida al davant i moltes falles a viure! L’any que ve, més! Apa, a l’hort que me’n vaig.

EMPAR: Doncs perquè no ho hem solucionat tot! Que no sabeu que portem

CARLES, JOANA, VICENTA: (a l’uníson amb tots els fallerets) Ooooohhhh! JOANA: Quina pena!

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

(EMPAR se’n va. Capcots, tots els fallerets van abandonant l’espai, alguns seguint EMPAR, altres en direcció contrària, excepte JOANA, VICENTA i CARLES, que romanen asseguts al banc, els tres de braços plegats.)

JOANA: Però, Carles, si hem vist fotos de molts avions a la biblioteca! I ma mare diu que fa dos anys un avió va arribar no molt lluny d’ací a dur tot de llavoretes per a plantar en esta zona i ella el va veure!

Segona escena

CARLES: Igual et va mentir!

JOANA: Quin rotllo! No m’ho puc creure! VICENTA: Ja veus! Sabia que feia temps que no plovia, però no sabia que era per a tant… CARLES: Vosaltres sabíeu això dels avions? Jo em pensava que eren una cosa inventada!

VICENTA: Vinga, deixeu de barallar-vos! Això ho hem de solucionar. JOANA i CARLES (A l’uníson): El que, Vicenta? VICENTA: Les falles! JOANA i CARLES: (A l’uníson de nou) Les falles!?

JOANA: Com que una cosa inventada? CARLES: Sí, em pensava que era una d’eixes coses que ma mare em deia perquè em portara bé… (Imitant la mare) Carles! Renta’t les dents o se t’endurà un avió a l’altra punta del món!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 207

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

VICENTA: Clar! Que no veieu què passa? Els nostres pares, mares, iaios, iaies… Han estat tota la vida pensant en com fer que les coses foren molt, molt diferents per a poder viure al poble bé. Ho han pensat tot tant… que s’han quedat sense idees i ja no saben què fer més amb les falles. Serà possible que perquè no es puga fer foc no vulguen celebrar les falles? JOANA: Dona, és que les falles són foc! VICENTA: Les falles són molt més que el foc! A veure, penseu-hi: realment, el foc només és la cremà! Les cercaviles, la música, els dinars, els sopars… l’obra de teatre! El foc no apareix en cap d’eixos moments! JOANA: És veritat… Però, per exemple, unes falles sense la mascletà del dia

208 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

de Sant Josep tindrien molt poca gràcia!

(Vicenta s’ho pensa.) VICENTA: Ja està! La mascletà la pot fer la banda! Amb els tabals! Pot començar fent el bombo POM! Com els avisos, sabeu? I a l’estona fer de nou POM! I aleshores els tabals comencen a fe pam pam pam, parapam, i així fins a fer el papapapapaapapapapumpampum final! CARLES: Això pot estar guai! Però, i les falles falles? Els monuments, vull dir. Si no es poden cremar, tampoc no es poden plantar. No amollaràs una cosa en mig del carrer per a deixar-la ahí tot l’any! VICENTA: No, tens raó… (De nou, Vicenta cara de maquinació). Ja ho sé! Ostres, quina idea més bona!

Sentiu-me…

(Vicenta fa gestos perquè els amics se li apropen i tots tres ajunten caps i s’agafen els uns als altres pels muscles, perquè la conversa no arribe a les oïdes del públic. Se’ls sent riure de forma conspiracional. Baixa la llum.)

ACTE SEGON Tercera escena (Puja la llum. Sona música de tonadeta fallera.

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

En el centre de l’escenari, hi ha una banda de música xarrant amb desànim, alguns asseguts al banc, altres dempeus. Els nostres tres protagonistes entren en escena, en fila un rere l’altre, i s’acosten al grup de músics. JOANA els fa tota una explicació que el públic no ha de sentir. Els músics se l’escolten atentament i es miren entre si amb dubte. El trio es posa un al costat de l’altre i amb molta energia fan com si estigueren tocant un tabal molt ràpid, cada vegada més ràpid, i de sobte tots tres fan a la vegada POM!, com si tocaren un gran bombo. Els músics riuen i aplaudixen i comencen a assentir amb el cap amb entusiasme. El trio els fa gestos perquè els seguisquen i la colla de músics alça els instruments i els seguix de bon grat fora d’escena. Baixa de nou la llum, però la música continua sonant.)

Quarta escena (Torna a pujar la llum. Ens trobem en un altre espai, ara interior. Hi ha algunes caixes amuntegades, on es pot llegir clarament GRUP DE TEATRE FALLER, i també VESTUARI 2066, VESTUARI 2079, etc. D’alguna caixa sobreïx algun element reconeixible, com ara perruques, fulards… Un grup de tres o quatre persones xarren al costat de les caixes, també amb expressions resignades; la notícia de la cancel•lació de les falles ha desanimat tot el món. Apareix de nou el nostre trio protagonista, ara seguits de tres persones més de la colla de música, carregades de tabal. S’apropen al grup de teatre i ara és CARLES qui es llança a fer-los tota l’explicació, encara inaudible per al públic. La gent del grup de teatre mira el xiquet de forma dubtosa i

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 209

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

dirigixen la mirada cap als altres. Les dues còmplices de CARLES fan que sí amb el cap fervorosament; els tabaleters fan un redoblament. La gent del grup de teatre es mira entre si i comença a també a assentir. Els han convençut. Ràpidament, trauen unes cintes de tela de diferents colors d’una de les caixes, se les posen al coll i seguixen la comitiva fora de

l’escenari amb molt de comboi. Baixa la llum, la música continua.)

Cinquena escena (Puja de nou la llum. Ara som en un altre espai, també interior. La presència d’EMPAR, l’artista fallera amiga dels protagonistes, també ens dona una pista d’on ens trobem, però, penjant de la paret o del sostre, ha d’haver-hi un cartell on pose TALLER FALLER. Empar xarra amb dues persones més, també amb expressions ombrívoles. Hi veiem molts materials que els artistes havien anat arreplegant per a fer les falles: cartons, peces de fusta, llenya, teles… Irromp en el taller el trio falleret, ben decidit, seguit pels tres tabaleters i tres membres del grup de teatre. Arriben davant dels artistes i, finalment, és VICENTA la

qui els oferix una explicació ben entusiasta, que els artistes escolten encuriosits. La veiem que assenyala els tabaleters, que es llancen a fer un redoblament. Tot seguit, assenyala els membres del grup de teatre, que agiten les cintes de color. Quan VICENTA acaba de parlar, de nou hi ha un moment d’expectació. La primera a reaccionar serà EMPAR, amb una palmada engrescadora i puny alçat. L’han convençuda! Els seus companys de seguida s’hi mostren d’acord. La comitiva darrere de VICENTA ho celebra amb aplaudiments, bots i tabals. Tot el grup, liderat per la xiqueta, se’n van de l’escenari, ara amb els artistes a la cua. Baixa la llum i, a poc a poc, també ho fa la música, fins que hi torna a haver silenci.)

Sisena escena (Puja la llum. Tornem a l’espai del principi, amb el banc enmig del carrer.

210 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

Apareix Carles, amb un full a la mà, seguit d’una tabaletera que marca un ritme paregut a una marxa militar. Carles se’n puja al banc i es prepara per a llegir el full. La tabaletera fa un redoblament.) CARLES: Es fa saber! La programació per a diumenge 19 de març de 2084, dia de Sant Josep, és la següent: a les 11 hores, tradicional cercavila pels carrers del poble. Es convida tot el veïnat, faller i no faller, a unir-s’hi o participar de les taules amb picaeta i begudes que hi haurà al llarg del recorregut. A les 14 hores, a la plaça Major, mascletà de música a càrrec de la banda de música, amb la participació del grup de teatre faller. Després, paella. Qui vulga ajudar a fer les paelles, s’ha d’apuntar en ca Enriquet abans de divendres a les 12 hores. Qui vulga ajudar a menjar-se les paelles, s’ha d’apuntar en ca Enriquet

també, però abans de dijous a les 20 hores. Diumenge 19, a les 17 hores, de nou a la plaça major, plantà de la falla efímera, a càrrec dels artistes fallers i dels membres del grup de teatre. A les 19 hores, entrega de premis. A les 20 hores, obra de teatre per acomiadar les falles d’enguany. Queda tot el món convidat a vindre i a passar-ho bé! (Carles baixa el full i mira atentament al públic, assenyalant-lo amb un dit acusador). I QUE SE SÀPIGA: LES FALLERETES, ELS FALLERETS I LIS FALLERETIS ANIREM A TOT I PARTICI-

PAREM EN TOT! ENGUANY NINGÚ SE’N VA PROMPTE A DORMIR. VISQUEN LES FALLES!

(Carles baixa d’un bot del banc i se’n va en direcció contrària, seguit per la tabaletera a ritme de la mateixa

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 211

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

marxa de l’inici. Baixa la llum.)

ACTE TERCER Setena escena (Puja la llum. Som a un espai obert, però no hi ha banc. En canvi, hi ha dues taules parades amb porrons de mistela, pitxers d’aigua, coca de pisto, coca d’espinacs, alguns bunyols… Algunes persones del veïnat ja hi són xarrant i fent algun mos. No tarda a fer acte de presència la cercavila, encapçalada per la xicalla fallera, seguida dels més grans; la banda de música tanca la desfilada. El vestuari de la comitiva fallera ens ha de cridar l’atenció. Hem de veure que han passat seixanta anys des de l’època actual i moltes coses pel mig. Ens trobem en una època en què els materials tèxtils i ornamentals són de difícil accés

212 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

i, de fet, el més ben vist és el reaprofitament i l’enginy a l’hora de reaprofitar. També han evolucionat les modes, les expressions de gènere i les temperatures. Així, cal ser creatius amb la vestimenta fallera del 2084: com a base, moltes persones poden dur l’habitual brusa fallera, mocador i espardenyes, materials relativament senzills de conservar i refer (fins i tot en cas de col•lapse ecosocial). Alguna persona afortunada pot dur alguna peça més especial: una dona

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

amb jupetí, una altra amb una manta morellana, un home lluint unes belles arracades, un xicon amb una mantellina… Tot peces heretades d’avis, àvies, besavis i besàvies, guardades amb zel durant molt de temps. Però una cosa que no només sembla no haver canviat i que, fins i tot s’ha incrementat, és el comboi. La comitiva arriba omplint-ho tot de música i alegria, saludant el veïnat, que els rep amb els refrigeris i les begudes. Tot són salutacions, abraçades i rajolins de mistela encertant (o no) en boques obertes. Hem de tenir oportunitat de veure bé les robes que duen i l’alegria de poder celebrar les falles quan es pensaven que no podrien. El nostre trio protagonista, per descomptat, és a l'epicentre de tot. L’escena acaba amb una xicoteta dansà mixta, on tot el món balla barrejat, sense importar edat, rols de gènere, gràcia per a ballar, amb postisses o no… Tot el món s’ho passa d’allò més bé!

A poc a poc, va baixant la llum i l’escenari va quedant-se a fosques i en silenci.)

Vuitena escena (L’escenari continua a fosques uns instants. De sobte sentim un POM!. Primer avís. Puja la llum. Ens trobem amb l’escenari ocupat per la banda de música, amb un rol prominent dels instruments de percussió. En primera línia, hi ha també uns quants músics amb una flauta d’émbol preparada. Passen uns instants més de silenci. El bombo emet un segon avís. POM! Els nostres tres protagonistes entren a l’escenari de manera atrotinada, entre rialles.)

COMENÇAR LA MASCLETÀ!

(Se’n van corrent) (Una de les flautes deixa emetre un xiulit que pareix talment el d’un coet lliscant per l’aire amb el propòsit d’arribar al cel. Tres tabals retronen alhora, per a indi-

CARLES, JOANA i VICENTA (Alhora): SENYORES I SENYORS MÚSICS, POT

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 213

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

car-ne l’explosió. La seqüència es repetix en els mateixos tempos dues vegades, però aleshores entra una segona flauta i una tercera i una quarta, i la resta de tabals s’hi van afegint, i els xiulits i les «explosions» se succeïxen cada vegada més ràpid. De sobte, després d’un xiulit, tenim de nou un POM! I xiulit i POM! De sobte, hi ha explosions de serpentines i confeti: són els membres del grup de teatre faller, que des dels dos costats de l’escenari acompanyen les «explosions» amb esclats de colors, com a les mascletaes amb pólvora. Les combinacions xiulits-tabals i xiulits-bombo es reprenen, cada vegada més de pressa, s’encavalquen, van pujant d’intensitat, tan ràpid que el soroll de la tamborada acaba menjant-se els dels xiulets, de la mateixa manera que durant el tram final d’una mascletà. I, aleshores, tot para. Hi ha una breu pausa… I darrer xiulit… I una última tronà amb els tabals.

214 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

En acabar, els membres de la banda de música i els del grup de teatre s’abracen amb alegria. D’un dels costats, apareixen un grup de fallers carregats d’una paella i l’atenció gira cap a esta. Els porrons de mistela tornen a circular i tot el món es prepara per a dinar. L’ambient d’alegria continua mentre va llum va decreixent, a poc a poc…)

Novena escena (Puja la llum. Ens trobem de nou al carrer. EMPAR i els altres dos artistes estan muntant l’única falla que es plantarà enguany, una falla ben especial, amb ajut d’alguns membres del grup de teatre. Hi ha alguns veïns i veïnes pul•lulant també per allà, observant la faena. Veiem molt de tràfec de materials: cordes, teles, pigments… Els ninots, però, són de carn i ossos. A poc a poc, la falla va prenent forma: hi ha quatre escales de fusta, i a sobre de cadascuna, en la

part més alta, hi ha una persona amb una màscara. Les dues que ocupen el centre són les típiques màscares de teatre, l’una de trets alegres –representant la comèdia– i l’altra de trets tristos –representant el drama–. Una tercera pot ser completament neutra i una quarta, més divertida, amb estrelles per ulls o la boca torçuda. Estes figures subjecten en cada mà unes varetes en forma de creu i dels extrems de cadascuna hi pengen quatre cordes, que subjecten les «titelles» que hi ha a terra, de les mans i dels genolls. Les «titelles», huit en total, són les falleretes, fallerets i falleretis de l’inici, amb la pell i la cara emblanquinades i les galtes rosades, talment com si foren ninots de falla. Es troben en diferents posi-

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

cions i actituds, però totes relacionades amb les falles: la primera parella, controlada per la màscara de l’esquerra, es disposa a llançar un coet; un dels fallerets fa el gest d’encendre la metxa i l’altre es tapa les orelles. La segona parella de «titelles» és una coneguda nostra: són JOANA i CARLES davant d’un perol ple a vessar de bunyols ben bons. Tots dos tenen

les mans brutes de pasta de bunyol crua, perillosament a prop dels bunyols acabats de fer, i una expressió de golafreria total. La tercera parella està formada per un falleret que es repunta uns saragüells i una fallereta que folra amb un pedaç de tela fallera una sabata. L’última parella de «titelles» està formada per VICENTA i una altra fallereta: esta darrera té una posició més rígida encara que la dels seus companys-ninot, estesa de bocaterrosa, però amb les cames en l’aire

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 215

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

EMPAR: Carles, deixa de fer carasses o t’indultem però cap a casa!

i els peus creuats, i el rostre recolzat sobre les mans, amb expressió somiadora. Té mitja cara sense pintar, i VICENTA, amb cara de concentració, li acosta un pinzell a la cara. És una artista fallera, pintant la seua creació. Fora de la falla vivent, els artistes fallers ultimen els darrers detalls: retoquen algun maquillatge per ací, recol•loquen algun braç per allà, boneguen algun nano que es meneja…) ARTISTA 1: Ei, ei, ei! Que ja venen! ARTISTA 2: Que no es moga ningú! Esteu molt bé!

216 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

(Entren a l’escenari els membres del jurat, amb uns quants músics al darrere. Els tres artistes es queden a un costat de la seua obra i els membres del grup de teatre es queden a l’altre costat. La falla vivent roman tan quieta que per un moment sembla una falla de veres. Els membres del jurat se la miren de dalt a baix i pels costats, i fins i tot li passen una mà per davant dels ulls d’algun fallerets que, impertèrrits, aguanten la metxa. Els membres del jurat intercanvien parer de forma inaudible i es dirigixen a l’escenari, cara el públic.) JURAT 1: Bé, com podeu imaginar, enguany els premis seran un

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

poc diferents, perquè només hi ha una falla i, com a tal, competició no hi ha. Però els membres del jurat hem estat d’acord que esta faena un reconeixement per l’esforç perquè puguem gaudir de les falles de nou, i a més durant un any que semblava impossible. Així que concedirem tres premis. JURAT 2: En primer lloc, el Premi a la Falla Més Innovadora, per anar més enllà del que són les falles, va per als tres artistes fallers del nostre poble. Enguany s’han unit per a fer viure les falles i a més fer viure-les de veres! Un aplaudiment!

(Aplaudiments. Els artistes fallers fan una reverència al públic i abracen entre ells). JURAT 1: En segon lloc, el Premi a la Falla Més Col•laborativa va per a totes les persones que estos dies han ajudat els artistes a fer possible esta falla: sobretot, els membres del grup de teatre

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 217

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

faller, que també van participar en donar color a la mascletà. Un aplaudiment!

(Aplaudiments. Els membres del grup de teatre saluden i també s’abracen entre ells i amb la gent de la banda de música.) JURAT 2: I, en tercer lloc, el Premi als Ninots de Falla més Resistents va per a la

xicalla fallera del poble, que no només han ideat tot esta paraeta, sinó que des que hem arribat pareix que no han respirat. Un aplaudiment!

teu per a encendre el mòbil. Manteniu-lo apagat: encara que el que ve a continuació no siga tan important com el que acabeu de veure, mereix tota la vostra atenció!

(De nou, hi ha aplaudiments, però s’esgoten sense que cap «ninot» es moga). Ma que són artistes! (De nou, hi ha aplaudiments i la banda de música comença a tocar «El faller», de la mateixa manera que quan se li bota foc a la falla. L’escena es va fonent a negre, mentre sentim la música, els aplaudiments i les rialles…)

CARLES: Aprofiteu per a anar a pixar o a beure o, millor encara, per a xarrar amb qui teniu al costat. Recordeu que les falles són molt més que foc i petards: són sobretot col•laboració, germanor i gresca. I mentre ens continuem tenint ganes de trobar-nos, ajudar-nos i estimar-nos, continuaran ben vives!

Desena escena

VICENTA: I, sobretot, recordeu que la xicalla estem ací: ho hem estat en el passat, ho estem el present i ho estarem el futur, i no cal que ens fem grans perquè compteu amb nosaltres, en les falles i en la vida en general. No només hem de pensar en el futur de la xicalla, sinó que hem de pensar en el futur amb la xicalla! I ara, gaudiu de la funció! Visquen les falles!

(Puja la llum. L’escenari està buit, però prompte fa acte de presència el nostre trio faller per a acomiadar la funció.) JOANA: Senyores i senyores del present, acaba este xicotet aperitiu teatral sobre el futur. L’espectacle principal començarà d’ací a uns minuts, però no cal que aprofi-

(Teló.)

218 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT, ES BAIXA EL TELÓ DELS MÉS XICOTETS. UN FORT APLAUDIMENT! FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 219

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

ECO ARTISTA

La comissió EXPLICACIÓ

Fran Sanjaime Camarena

220 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

ACTRIUS ACTORS O ESPECTADORS

Ven entrats al segle vint-i-u, l’actualitat ens mostra cada dia que és propi del sentit comú llegir els senyals que el món envia. La natura ens demostra constantment que els humans ens hem equivocat, i que alguna cosa hem fet malament... però no tothom s’ha assabentat. La Terra és un gran escenari on es remulla la ficció i la realitat, i tot i que no entén de cap horari al final l’aigua del got ha vessat. Ara ens toca decidir a les persones entre actrius, actors o espectadors, segons presentem idees redones o ens mostrem passius i evasors. El canvi climàtic és evident, però ho podríem alentir un poc amb les bones accions de la gent i seguint bé les regles del joc. Respectant els cicles de la vida i protegint amb cura el nostre entorn, segur que faríem bon paper, a la mida, demostrant que és el nostre torn. Amb l’ajuda dels quatre elements seríem a temps de millorar, per fer a les nacions conseqüents de com al planeta hem de cuidar. Mostrem estima per la natura, eixe ha de ser el nostre estendard, preparem una actuació a l’altura, som a temps, encara no és tard.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 221

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Conta una llegenda increïble que va existir una vegada una força natural i invisible que tenia a la gent encisada. L’home dels vents tenia el seu control i els feia servir diàriament com volia llançant al seu aire les campanes al vol anant de la calma a l’algaravia.

L’HOME DELS VENTS

La brisa fresqueta de la tramuntana contrastava amb el xaloc més calent, coneguts des de l’època romana igual que l’escalforeta del ponent. Ara bé, el migjorn i la seua xafogor era subtil però prou sufocant, paregut al garbí en allò de la calor però sense la sorra pel cel flotant. Al gregal tenia por més d’un mariner per produir mar de fons i onades, res a veure amb el llevant matiner capaç de dur les primeres nevades. Però de tots els vents, el favorit, conegut amb noms molt variats, era el mestral, un vent embogit que deixava al carrer quatre gats. Quan algun vent alisi se li escapava el seu caràcter es tornava un huracà, i tornar a la calma li costava... no podia deixar-ho a la babalà. Tot i això, el personal estava hipnotitzat i amb un nou canvi tothom distret: creava un anticicló, el deixava ancorat, i a gaudir de la bona vida al poblet!

222 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 223

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

HEREUS DE LA TERRA

Algú s’ha parat a pensar que darrere de cada pedreta hi ha una història espectacular que podria ser carn de poeta? No és una casualitat formal que les llegendes estiguen presents parlant de la terra, a escala general, a la cultura de tots els continents. Començant per éssers mitològics i passant per la fantasia renaixentista sempre han mostrat caires ecològics amb la natura com a protagonista. Per això un ogre hem portat enguany perquè ens explique bons consells i a la fi no resulte tan estrany cuidar les flors, els cucs o els ocells. La terra necessita estar humida i l’ajuda de nutrients diferenciats com a bon punt de partida per donar a les plantes comoditats. Arbres forts i amb molta branca, arbustos i herbes per tot arreu, líquens i fongs de saba blanca: éssers amb ànima però sense veu. Plantes que junt amb el món animal formen el tot de cada ecosistema, i que parlen de la nostra història real, no és qüestió de canviar de tema. Som hereus de la terra que trepitgem en format pedra, arena o mineral, si entre tots encara ens afanyem, farem d’ella un lloc més especial!

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

EL FOC

Quantes vegades parlem del foc a les nostres tradicions? Adorem els seus colors roig i groc, o taronja i blau com als fogons. El seu embruix ens captiva sempre latent, sempre amb fulgor, com si fora benzina que ens reaviva i ens fa bategar fort el cor. Ens encanta contar històries a la llum d’espelmes i fogueres, narrant fets i llegendes mortuòries que intentem que semblen de veres. L’humà sempre l’ha volgut controlar, posseir-lo per sentir-se obeït, però cal anar amb compte si es vol jugar o et pots acabar fent pipí al llit. La seua força en estat salvatge, a la natura més incontrolable, és capaç de canviar el paisatge de la manera més indomable. Quan aquest element esclata i un volcà entra en erupció cal parar atenció a la seua sonata per valorar quina és la millor opció. El foc és efímer i no es pot repetir, són química i màgia emparellats, sense ell la vida no podria existir estaríem gairebé condemnats. Però no és ni líquid, ni sòlid, ni gas, el nom del seu estat és plasma, la ciència necessita fer un repàs: és la mateixa matèria que el fantasma!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 225

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

226 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

L’ AIGUA ÉS VIDA

L’últim element del món clàssic imprescindible com la mascletà, potser siga considerat el més bàsic puix forma el 65% del cos humà. Aigua dolça o aigua salada com versava la famosa cançó, la pot sentir bullint o gelada des del iaio fins al més nadó. A l’estiu la gent es posa contenta quan arriba l’hora de la piscina però la bosseta d’aigua calenta a les nits d’hivern és cosa fina. Podem fer servir la mateixa quan reguem els camps a goteig, o canviar la rentadora sense queixa per netejar la roba al safareig. A la falleta dels nostres menuts l’aigua la representa una dona amb els cabells suaus com velluts i el vestit dissenyat per una ona. Els estats de l’aigua són tres i per tots haurien de ser coneguts: sòlid, líquid i gas només, ja ho sabieu! Mira que sou sabuts! Val més que la begues transparent si vols evitar un mal de panxa fort, bruta pot deixar-te el fetge coent si l’assumpte es complica i tens mala sort. L’aigua és vida, no ho oblideu, i com a tal s’ha de poder compartir; qualsevol mesura protectora que adopteu li donarà al planeta un nou respir!

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 227

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

TORNAR A COMENÇAR

Arribats a aquest punt de l’escrit us demanem que pareu atenció, que l’autor aprofita per a traure pit perquè és mestre de professió. El cicle de l’aigua s’ha de saber per comprendre el seu funcionament, de com viatja pel món sencer, i com pot, va fent i desfent. Líquid és el seu estat natural, element que flueix sense descans, corrent sense obstacles per la canal o escapant sense problema de les mans. De les muntanyes baixa per rierols fins a desembocar a la voreta de la mar fent moure fins i tot els cudols que formen platges sense parar. Quan la calor actua potent la química entra en acció, l’aigua es dissol molt fràgilment i es produeix l’evaporació. Per l’aire floten les gotetes i és quan parlem d’humitat que ajuda a créixer fongs i setes si troben un lloc amb obscuritat. Finalment, si l’aigua es condensa i les gotes s’ajunten per grupet formen núvols de textura densa tal i com ens avisa l’AEMET. La pluja es desprén a la terra i tot i que semble un maleït enrenou, el paraigües guanya sempre la guerra abans de tornar a començar de nou.

228 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

ELS AMANTS DE LA LLUNA

Tots coneguem aquella història de l’amor entre el sol i la lluna, que ens va quedar a la memòria pel seu final amb mala fortuna. El que pocs saben que passava és que d’amants anava sobrada i cada cop que els oceans mirava es quedava bocabadada. Les marees generen a l’aigua un ball sols visible als oceans i no als rius, anant de dalt a baix com un ventall amb impulsos constants i repetitius. Vigilades per patrons i mariners protegeixen la vida marina, puix allí no valen res els diners tan sols mana la voluntat divina. Però cal no confondre-ho amb onades perquè aquestes les genera el vent, provocant diferents sacsejades per poder fer surf de manera adient. Aquesta força natural d’atracció que es repeteix dia sí i dia també eleva l’aigua amb molta passió cada vegada que l’encontre esdevé. La marea alta puja al mar l’altura, la baixa, tot al contrari ho fa, desconéixer-ho pot ser una aventura, ja que no saps l’aigua per on vindrà. En aquest procés hi ha diverses fases segons veiem al satèl•lit al cel, per això abans de construir les cases s’ha de respectar aquest carrusel.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 229

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

LES RENOVABLES ESTAN DE MODA

És moment ara de parlar d’energies renovables que estan tan de moda una solució per als nostres dies on la contaminació tant incomoda. Durant anys hem fet servir energies amb data de caducitat, carbó, petroli i gas sense patir, i urani per fer alguna maldat. Però ara que hem pres consciència i volem fer del planeta un lloc millor és hora ja de fer cas a la ciència i emprar energies amb molt de valor. L’energia solar és gratuïta, és el Sol qui emana la radiació, el pot aprofitar qualsevol que habita des d’Argentina fins al Japó. L’energia eòlica amb grans molins doma el vent a molts paisatges mentre dibuixa al cel grans redolins sense complicar-se amb engranatges. L’energia hidràulica a les preses la genera la força de la cascada, però de l’aigua hi ha energies omeses com la mareomotriu, quina passada! Partint del foc, per altra banda, calent està el tema de la calorífica fent ús d’aquesta energia a fil per randa partint de la vessant més científica. Finalment, podem parlar de l’energia que amb la combustió de la biomassa pot donar-nos més d’una alegria quan encenem la llum a la terrassa.

230 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

EL CANVI ÉS ACÍ I ARA

Un nou moviment ressenyable i assimilitat pels nostres infants parla d’una generació entranyable amb somnis i projectes gegants. En aquesta societat tan consumista la resposta ha sigut molt clara: ho diu fins el millor cronista, el moment del canvi és ací i ara. La joventut es mou sense descans impulsant les tres R com a norma amb el present i futur a les mans al qual encara podem donar-li forma. Començarem per reduir el consum per aconseguir generar menys fem i que no quede en una cortina de fum de la qual després ens lamentem. Reutilitzar i donar una segona vida resulta sempre molt interessant per a la gent creativa que cuida i inventa coses de manera incessant. La tercera R és la més reconeguda, reciclar ho fem tots des de fa anys, vam acceptar que hi havia una moguda i emprem bosses de colors i tamanys. Blau per revistes, fulls i cartó, groc per plàstic, llaunes i metall al verd ampolles de vidre a gogó... separar no dona tant de treball! Si som sabedors dels seus beneficis i posem un poc de la nostra part, tirarem endavant aquests sacrificis, ordenant el fem en lloc de fer descart.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 231

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

TÒXIC

Els científics són els grans oblidats i que mereixen un homenatge, puix són els nostres grans aliats acompanyant-nos en aquest viatge. Sempre pendents de milers d’assajos van ser els primers a cridar l’alerta assenyalant el mal del Sol i els rajos amb resultats basats en ciència certa. Els productes tòxics hem de llevar i no sols per la nostra salut, perquè alguns d’ells ens poden matar o portar al planeta dins un taüt. Per aquest motiu s’investiga per a no acabar en la corda fluixa, i a poc a poc com fa la formiga un context més verd es dibuixa. Però hi ha gent que vol fer malbé les esperances i les il•lusions d’aquells que es deixen fins l'alé i amb els avenços pugen graons. Companyies amb molt de poder que només pensen en els calés oculten informació en un femer i a les dades tallen l’accés. Posen en perill tot el que ens envolta provant experiments en animals, i de cara dura en tenen molta, no estan dins dels seus cabals. Tant de bo la toxicitat arribe a la fi i porte a més d’un científic a la glòria, aquest hauria de ser el seu destí motiu pel qual passar a la història.

FALLA INFANTIL EXPLICACIÓ

COMIAT

I fins ací les nostres directrius per posar-vos en context, i fer-vos reflexionar amb motius a partir del que heu llegit al text. Cadascú pot escollir amb llibertat la postura segons el que ha llegit açò no és teatre sinó la veritat que no ha de caure en l’oblit. El planeta ens està demanant ajuda, ens envia senyals i fets, en estiu cada vegada més se suda i en hivern ens gelem com pollets. Les estacions oscil•len perdudes, l’oratge se sent confós, hem de tindre preparades les mudes per si hi ha sol, plou o fa nuvolós. Nosaltres, des del món dels fallers intentarem explicar-ho amb gràcia, compartint amb humor els sabers tot i que siga una gran desgràcia. I si aconseguim commoure a algú, més que siga una sola persona, el treball haurà estat oportú perquè la intenció segur que és bona. Sols ens queda rematar el comiat desitjant que hàgeu aprés molt gaudint com l’autor d’aquest relat que ací deixa aquest treball resolt. Us convidem a viure la nostra falleta, ben segur que us porta a fer reflexió, si heu llegit tot d’esquerra a dreta ja sabreu de què va el nostre guió.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 233

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

EL TEATRE DEL RAVAL SEMPRE HA SIGUT I SERÀ EL LLOC D'ENTRETENIMENT DELS MÉS XICOTETS

FUTUR MONOGRÀFIC INFANTIL

MONOGRÀFIC INFANTIL FUTUR

FINS ACÍ ARRIBA EL NOSTRE SOMNI

236 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

MONOGRÀFIC

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 237

A B M BO MONOGRÀFIC BAMBOLINES

No es veu CÒMPLICES ENTRE BASTIDORS: ELS COL.LABORADORS FALLERS QUE S'AMAGUEN DARRERE DELS FOCUS 238 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Les Falles també tenen una mica de misteri, d'atracció per a aquells que no coneixen el que s'amaga després d'aquesta històrica festa. Entre bastidors es troben els secrets. Molts personatges no trepitgen l'escenari, ni tan sols el seu nom apareix amb lletres daurades. Però són imprescindibles i es troba sempre entre bastidors,

aconseguint que l'espectacle continue i que cada funció siga sempre única. Ells són també part del teatre de les Falles. A vegades, ni es coneixen els seus noms ni els

L N O I ES BAMBOLINES MONOGRÀFIC

seus rostres. Després de la màscara de l'anonimat i sense buscar cap mena de reconeixement, treballen darrere del teló per a fer que tot funcione. Fins i tot, encara que el preu a pagar siga deixar de costat

les seues pròpies vides personals. Com el verí del teatre, les Falles també contagien i es converteixen en una manera de viure. A vegades, simplement n'hi ha prou amb estar en el camerino, observant, tre-

ballant perquè tot funcione i sent conscient que tot eixirà bé. I, fins i tot, quan cau el teló i cauen les màscares, ells continuen lluitant perquè les Falles continuen sent el que són: la millor festa del món.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 239

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

Per darrere del teló: entre bastidors

HUIT ACTORS DEL MÓN GANDIÀ ELS SEUS CAMERINOS ENS HAN MOSTRAT AMB ELS OBJECTES MÉS PERSONALS Gandia

240 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

TEATRES SECUNDARIS Hi ha escenaris que no brillen, que no tenen focus perquè no estan plens de protagonistes, sinó d'aquelles dones i homes que fan que aquesta festa siga possible, que siga millor, que siga, en definitiva, la nostra festa

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

SER DONA, FALLERA I TEATRERA I NO MORIR EN L’INTENT! Pepa Rovira i Prado

FALLERA TEATRERA FEMINISTA I SUPERMAMI DE 2 Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

a dona, les dones, ser dona, ser dones... cada vegada es fa més gran aquesta paraula «DONA» i no perquè siga complicada, és senzilla, una paraula curta de 4 lletres amb dues síl•labes, però que malauradament continua portant hui en dia connotacions negatives en molts llocs i aspectes d’aquest món. I ací és on comença la nostra lluita diària, una lluita contra el món, contra els micromasclis-

242 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

mes diaris als qui ens enfrontem i que existeixen, clar que existeixen... I també contra els MACROmasclismes, com les diferències salarials, les oportunitats laborals, la conciliació familiar i un llarg etcètera. I ja no parlem quan el teu cap et planta un bes als morros davant del món i encara que siga en directe i en prime time, ho has de justificar, has d’excusar-te per no afligir-te en aquell moment o no estar feta pols o no anar plorant pels racons i així, que tot el món puga vore que no estaves d’acord amb el fet que eixa persona, sense el teu permís, i exercint la seua posició de poder, et donara un piquito de no res, mira que som exagerades les dones! I ara parlem de la dona en les Falles, gran tema per a tractar i comentar, però per tal fet, necessitaria un llibret sencer, així que em centraré en el teatre. En Gandia sempre hi ha hagut molta tradició teatral fallera i si parlem d’açò només tenim un nom, Ligorio Ferrer. En els més de

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

trenta anys que porta en marxa aquest concurs i hui en dia mostra de teatre, ha estat sempre un gran aparador per al teatre faller gandià. Al llarg d’aquests anys s’han fet meravellosos muntatges teatrals amb grans actrius i actors que han passat i passen pels seus escenaris, però quin paper té la dona en el món del teatre faller a Gandia? Tenim el que volem o el que ens deixen? Damunt l’escenari pots ser el que vulgues, pots interpretar un paper protagonista o ser una secundària graciosa, pots ser la primera dona a travessar l’oceà Atlàntic, ser una deessa grega, o pots tindre un trastorn obsessivocompulsiu; tota ficció es pot fer realitat, això és, com diu una amiga meua, fantasia! En el meu cas el teatre faller m’ha

! T ' A R A C S A M ESEM

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 243

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

donat l’oportunitat de fer allò que més m’agrada, sense anar a l’escola, sense tindre un talent especial, però sí molta voluntat d’aprendre i moltes ganes de treballar. La primera vegada ho fas pel comboi, per ajudar a la Falla i perquè un meravellós director, amic i faller confia en tu, sap què vull dir-te? I així comença tot: traguent temps d’on no hi ha per a estudiar el text, assajant a les nits a hores intempestives i donant tot el que tens i més. A banda, desplegues tot el teu saber fer com a bona fallera, és a dir, confecciones el vestuari amb la màquina de cosir; també t’encarregues del maquillatge i perruqueria; la pistola de silicona tira fum amb l’attrezzo i el decorat; li demanes al teu oncle la seua furgoneta per a fer el transport al Museu Faller, etc. Els fallers i falleres tenim eixa gran qualitat de saber fer de tot i d’atrevir-nos amb totes les arts, quina bogeria! I arriba el gran dia, l’estrena única i irrepetible, perquè les representacions falleres es fan una sola vegada i prou, ja sabeu,

ho fas per la Falla, perquè traga diners i clar, allí tens al teu club de fans, amb els que sempre pots comptar, família, amics i la gent de la teua comissió, que et miren amb bons ulls i et diuen que eres una artista, per això només, paga la pena tot l’esforç realitzat durant mesos. Però tenim les dones suficient espai en el món del teatre faller? En un món tan xicotet com és el del teatre faller (xicotet pels recursos invertits, no per la gran qualitat teatral que de vegades podem trobar) hi ha grans directores i autores de textos, però estan en minoria i en aquest cas pense que és una discriminació encoberta per una qüestió de temps. El ritme frenètic de vida que portem en aquesta societat patriarcal, que inclou tindre parella, ser mare, portar la casa, ser una gran professional, ser esportista per a estar en forma, menjar sa, anar a la moda i vore’t sempre atractiva, ens deixa poc de temps per a poder fer un pas més i poder escriure un guió o dirigir una obra de teatre. Però les coses afortunadament estan canviant, hi ha una revolució

244 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S´ALÇA EL TELÓ i apareix una fallera el dia 20 de març. Es tanca el teló. Com es diu el joc? La fallera calavera

Ací tindrem un poquet de riure, no t'ho pergues perquè una bona estona passaràs

imparable arreu del món i és la reivindicació feminista, cosa necessària i vital. Un dels meus reptes al món del teatre és tindre temps per a poder escriure una obra. Serà una obra escrita per una dona, dirigida a les dones, amb vivències de dones i representada per dones i homes. Estarà escrita per poder contar històries vitals, que malauradament no s’han contat mai o sí, però sempre des d’un punt de vista masculí, perquè ha sigut un tema tabú o perquè senzillament ningú li ha donat la importància que hauria de tindre. Les dones estem refent el món, amb una perspectiva revolucionària estem lluitant per la igualtat. No ens hem alçat per a atropellar a ningú, volem que ens escolten i viure en una societat equitativa, no és demanar massa, veritat? De moment continuaré intentant ser actriu, deixantme portar per grans directors, com els que tinc hui en dia i fentlos cas en les seues indicacions quasi sempre, però que tremole el món del teatre quan tinga temps i els xiquets criats!

LIDUVINA GIL ARRACADES No pot ixir de casa sense els seus complements

BOLÍGRAF De res serveix una llibreta sense un bon bolígraf per poder escriure

LLIBRETA

PINTALLAVIS

Sempre porta una llibreta a la bossa per poder recordar-ho tot

Per a Liduvina: Abans morta que senzilla!

PRESIDENTA

La Presidenta D'Honor de la nostra comissió ens rep al saló de plenaris de la ciuat de Gandia.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 245

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

TEATRE, FALLES I... BIBLIOTEQUES! Roser Pérez Mas

A BIBLIOTECÀRIA JUBILADA

la primavera de 2023 vaig tindre un encontre casual i informal amb Beatriz De Zúñiga ; d'aquesta conversa va sorgir la suggerència de participar en el Llibret de la falla del Rois de Corella. Ostres! i de sobte em vaig dir: "Roser, no pots evadir-te. T'ho demana Bea que es aquella petita trapatroles i jove creativa, dinàmica i amable que era una excel•lent usuària de la biblio-

246 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

teca infantil Parc de l'estació. Tira cap endavant i mut!" He de reconèixer que el món faller conté certa essència de seducció que ens atrau, ens embolica i ens porta al seu ( nostre) món de festa, color, pólvora, amabilitat i també de reflexió i critica... Doncs be, com a bibliotecària de la Xarxa municipal de Gandia, al llarg de 30 anys, puc donar la meva visió del que ha estat el teatre des de la meua perspectiva professional. Per una banda durant molt anys venien a la biblioteca usuaris de tota mena als quals calia que nosaltres (les bibliotecàries) orientarem en la recerca del llibre o document que els convenia i a així satisfer la seva necessitat de trobar la informació adequada. Eren el anys 80...! sí, cap al novembre començava una demanda important que s'intensificava al llarg del mes de gener. Molts usuaris i ciutadans de Gandia s'apropaven a la Biblioteca, la qual estava en el cantó entre la plaça Rei En Jaume i Puríssima, al costat de l'edifici de correus. Uns em demanaven llibres de Grècia, Egipte...; altres cercaven obres de teatre. Aleshores començava una moguda

de llibres "especial" i diferent de la resta de l'any. En el transcurs d'algun temps, com bibliotecària neòfita, no me n'adonava de què passava i el perquè començava un nou cicle d'usuaris i de noves peticions informatives: art, geografia, obres de teatre. Què era eixa moguda? Qui eren les persones que demandaven eixa informació? Eren sòcies i socis de les biblioteques: artistes, modistes , guionistes de teatre , actrius, actors, escenògrafs , falleres i fallers de les comissions dels casals ... Tots ells eren del món de les Falles a Gandia, els quals es deixaven la pell en els actes culturals que acompanyen la gran festa de les falles. A hores d'ara la seva implicació i esforç continua essent la mateixa Per altra banda, des de fa pocs anys vivim en el món d’Internet on pareix que tot el que busquem es ahì a la

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

mà, a la xarxa, però als anys 80 i meitat dels 90, Internet sols era utilitzada per l’Exèrcit i la Universitat. Si volies veure còm vivien, cóm vestien, cóm es pintaven les persones del món antic, llegir obres de teatre, revisar els llibres de falla d'altres edicions , les biblioteques eren la millor i única font d’informació on podies trobar la contestació a les teues preguntes. Les biblioteques ara mateix continuen amb un important fons documental el qual també es pot consultar. Però... seguim en el teatre. La paraula TEATRE la utilitzem tant per definir la representació escènica, o be com edifici on es fa la representació escènica o com un gènere literari escrit per una autora o autor. En aquesta última definició de teatre, les biblioteques som una mina tant pels llibres i documents que guardem, prestem i difonem com pels documents que parlen de les obres de TEATRE i la seua història. No hem d'oblidar que el teatre es una ferramenta social d'aprenentatge i reivindicació. El teatre es capaç

! T ' A R A C S A M ESEM

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 247

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

de reinterpretar l'estima, la vida, la misèria, la fam...i, a més a més, té la màgia de donar en cada interpretació un valor totalment diferent. No podem oblidar que tant a Gandia com a la nostra comarca de La Safor, ha existit una gran afició al teatre ja siga com espectacle o com a gènere literari. Per una banda, les obres representades tant en castellà com en valencià han estat presents a tots els nostres pobles i en l’actualitat són les companyies del món de les falles els que més mantenen viva aquesta tradició. Com no recordar la Mostra de Teatre Ligorio Ferrer a Gandia que mitjançant els seus premis motiva i promociona el teatre tant a les actrius i actors com als autors. Les representacions teatrals en la nostra llengua han estat una eina pedagògica molt important tant per conèixer autors/es valencians com per la difusió de la llengua culta o popular. No podem oblidar que el

llenguatge artístic ens transmet emocions, sentiments, experiències de persones, tant del passat com del present i ens apropa, per una banda, a la història passada i, per altra, a la més recent. El teatre ens educa la mirada vers el que es art i aquesta educació ens permet acurtar distàncies per tal de distingir què es el teatre professional i què es l'amateur. Però... què més podem saber del Teatre?. Permeteume suggerir vos com a bibliotecària tres llibres , sols tres, per saber més del teatre valencià a les nos-

248 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S'ALÇA EL TELÓ i apareix una fallera amb 20 centímetres de tacó. Es tanca el teló. Com es diu la cançó:

Sobreviviré

tres terres. Us recomane: -El teatre a la Safor (19392000)... de Josep Enric Gonga -Pluja teatre(1972-2000)... de Roser Soler Piera -Teatre valencià (1845-1945)... de Gabriel Garcia Frasquet Naturalment hi ha molts més documents a les biblioteques, com sabeu totes estan interconnectades amb un programa de cerca. No importa on estiga el llibre o document donat que les bibliotecàries el localitzen ràpidament. La lectura de teatre ens perfecciona el gust i ens conforma per a ser millors crítics en tot allò relacionat amb les arts escèniques. Doncs be , des d' aquest aquesta petita reflexió sobre el teatre , vull expressar el meu sentit reconeixement pel món faller que, de més en més, demanda més reflexió i està obert a totes les vessants possibles de la cultura i l'art. Les falles son unes festes populars que en animen a totes a aportar un poc d' allò que sabem o d'allò que som. Des de la meva visió de bibliotecària aquest es el meu petit granet per a la Falla de Rois de Corella, any 2024.

JOSE MANUEL PRIETO LLIBRETA I BOLÍGRAF Imprescindible per al seu dia a dia

FOTOGRAFIA Les seues persones més importants sempre presents

ALCALDE

LLIBRE Jose Manuel és un gran amant de la lectura, per això sempre duu un llibre

ULLERES DE SOL Sempre porta les ulleres de sol amb ell

El despatx de l'Alcalde de Gandia guarda molts objectes personals i fotografies familiars

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 249

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

LES PORTES TANCADES Pere Huerta

AUTOR I DIRECTOR TEATRAL

o hi podia acceptar aquesta decisió, però no me'n quedava una altra. Ja hi tornàvem: El teatre. La prohibició. La vergonya. El 'senyor' amablement m'espentava cap a la porta escridassant. I jo pràcticament no entenia res. “Sempre insultant a la gent” em deia amb males paraules. Gairebé em deixava, en eixir, tot el que tenia allí en aquell despatx per les seues males formes. I tot el que tenia era no res veritablement: Una mitja maleta destrossada pel

250 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

pas del temps i un parell de mudes a dintre. Un monòleg basat en els textos d'Homer havien estat la causa d'aquella cancel. lació de l'espectacle. Representar a l'escenari com la vida es feia vida, com els vents marins i la llum dels ulls dels personatges de mites reinventats feien les primeres passes per la història. La Història en majúscules caldria dir. I caldria fins i tot respectar-la. Respectar la història i aprendre-la. Al capdavall un text que parlava de com l'eterna vídua teixia la resiliència i enfortia la personalitat i la templança d'una dona que esperava resoldre la seua vida personal mentre espantava pretenents i com els cants falsos de les sirenes de pega acaronaven la mentida i la manipulalció del poble ignorant que aguaitava des de la barrera com la vida passa i navega i creix i narra misèries i veritats i crea sers bellíssims i monstres grotescos. Això els semblava imperdonable. S'hi havia d'aturar la representació. Vaig haver d'agafar la meua

petita maleta, en silenci i també una mica impotent. “Una obra obscena i vergonyosament indecorosa” cridava el ruc del regidor. Aquesta obra l'havia representada ja sis vegades abans en aquesta mateix població sense problemes i amb èxit de públic. Però eren altres temps, segons sembla. Aqueixa nit no podia amagar la tristesa. Estava molt decebut amb aquesta gent i amb aquesta situació. Esborrar la cultura. És aixó el que

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

! T ' A R A C S A M ESEM

D pretenien? Comencem anul.lant espectacles i acabarem cremant llibres i llibreries. I no sé quines bestieses encara més. El teatre et fa reconcialiar-te des de temps inmemorials amb la teua essència, amb qui ets tu com a ser huma. Et fa aprendre't. Quan el text és molt literari, l'imbricat eixam de missatges i motivacions que hi ha al darrere et

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 251

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

fa pensar, reflexionar, recrear-te amb la pensa i l'ànima del ser humà i escorcollar per dintre com som. I per una altra banda, la rialla. El somriure amagat present a la majoria d'obres. El sentir-te bé i compartir aquestes estones agradables amb els teus... La veritat és que al teatre, a la sala, s'hi produeix una veritable catarsi. Tu no ets el mateix quan eixes del teatre que quan hi havies entrat. Aquesta màgia que es crea entre tota la gent present al mateix moment i al mateix indret sempre que s'hi comparteix de forma intensa la paraula i el gest. Tot el llenguatge corporal a l'abast de possibilitat d'endinsar-se a l'ànima. De crear una història emotiva. Però, malauradament, la veritat és que al teatre, a la sala, s'hi produeix una veritable catarsi si et deixen. Si no et fan fora. Sembla mentida que encara hàgem de recordar allò de la catarsi. Sembla mentida el nul paper que fa l'educació a hores d'ara. Vergonya. Vergonya, com sempre. Sembla mentida. Aquesta màgia de què parle, es trenca

sempre quan hi tens al davant a un ruc que es creu que té poder per fer qualsevol cosa i fins i tot, malauradament, que té poder per carregar-se la cultura. Llàstima. Una altra vegada cancel.lació d'espectacle. Aqueixa vegada em tornava cap a casa. Penedit de no haver

252 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S'ALÇA EL TELÓ i apareix el delegat de monument demanant a l'artista faller que el presupost siga baixet. Es baixa el teló. Com es diu la pel.lícula. Missió Impossible

copsat abans aquesta mena de bròfecs anti-tot. Però no. No hi podran amb nosaltres. Els comediants no ens hi aturarem mai. Prepareu bona cosa de rialles que només en una setmana torne a una altra sala. Aquesta vegada ja al costat del meu poble. Bona cosa de rialles!. Recordeu-ho. No pararem mai de caminar.

ADRIÁN VILA ULLERES Adrián no podria veure la vida, ni les falles, sense elles

TIO DE LA PORRA L'amor cap a la seua ciutat representada en aquesta figura tradicional

FOTOGRAFIA Una bona forma de tindre sempre present a la seua parella

FALLERA Representa en aquest bodegó la seua estima a la festa fallera

'EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO'

LLIBRETA Apuntar i recordar és molt important per a ell

MÒBIL Encara que és una condemna l'utilitza a tot hora

Aquest llibre de Viktor Frankl és important per a ell perquè parla de l'adptación del ser humà al seu entorn en moments de dificultat

REGIDOR

El Regidor Delegat amb les Falles presenta els seus objectes més personals a un saló de l'Ajuntament

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 253

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

LA CATARSI FALLERA Patricia Cabezuelo

PERIODISTA VISUAL Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2024

ué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Tots hem llegit o escoltat alguna vegada estos versos. Calderón de la Barca ens els va llegar en 1635 i es consideren una obra mestra dins del seu gènere: el teatre. El teatre és aquesta meravellosa

254 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

branca de les arts en la qual es recreen històries de diferent índole mitjançant un grapat d'actors que llancen al públic discursos, proclames, reflexions i a vegades música, dansa i complexes escenografies. Tot junt o per separat. Amb disfresses, efectes escènics, llums i colors, les representacions teatrals són tota una aventura en la qual es pot presenciar com els actors es capgiren en persones diferents i assumeixen rols fins i tot aparentment contradictoris. Però amb quina fi? per a què ho fan? Per diversió, seria la primera resposta que ens ve al cap però si furguem un poc més en la història i ens remuntem als orígens d'aquest gènere descobrim que hi ha més. Molt més. Per a començar, es tracta d'una de les formes més antigues d'expressió artística i ha exercit un paper fonamental en la cultura i la societat al llarg de la història. Aquest paper va començar a esbossar-se en el teatre grec,

en el segle V abans de Crist, que és considerat un dels punts de partida del teatre tal com el coneixem en l'actualitat. Autors com Esquilo, Sófocles i Eurípides van escriure obres que es representaven en grans teatres a l'aire lliure, molts dels quals es conserven, i comptaven amb una nodrida afluència de públic. En aquestes obres es tractaven temes tant mitològics com humans però el que gaudia de major popularitat, el gènere per excel•lència era la tragèdia. La gran tragèdia grega se centra en els conflictes humans, la moralitat i el destí i està íntimament associada amb la "catarsi" que es refereix a la purificació de les emocions, especialment la compassió i la por, que

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

l'espectador experimenta en presenciar l'obra. El mecanisme és el següent: en commoure's pel sofriment dels personatges, el públic pot aconseguir una comprensió més profunda de la condició humana i aquesta purificació d'emocions es considera beneficiosa per a l'espectador, ja que li permet alliberar tensions emocionals. El motor fonamental és que el públic s'identifica amb els personatges i se sent commogut per les seves experiències pel que comprèn millor els dilemes presentats en l'obra. L'audiència pot bregar amb emocions mitjançant els actors sense sofrir les conseqüències del món real. Per tant, la catarsi teatral és vista com una experiència terapèutica i educativa. Molts valencians experimentem una catarsi similar amb les Falles. Les connexions són òbvies. Els monuments fallers destaquen pel seu contingut satíric i humorístic, on es critiquen aspectes de la societat, la política, l'economia, la cultura i l'esport d'una ma-

! T ' A R A C S A M ESEM

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 255

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

nera exagerada i còmica. Per tant, la mera contemplació d'una falla proporciona una forma de catarsi en participar en la crítica social i política a través de l'humor i la sàtira, que no de la tragèdia. Qui hi farem si som així? En presenciar aquestes representacions, alliberem tensions emocionals relacionades amb els temes abordats i, al mateix temps, reflexionem sobre les qüestions escenificades pels ninots, una experiència que pot proporcionar una comprensió més profunda dels problemes del moment, així com un alliberament emocional. I parlant d'alliberament emocional, qui no ha plorat en contemplar una cremà? Molts forans interpreten les nostres llàgrimes com la tristesa per veure com desapareix un monument que simbolitza tot un any d'es-

forços i sacrificis però els valencians sabem que és una altra cosa totalment diferent. La cremà és exorcitzar tots els fets d'actualitat representats en les figures de cartró i fusta. És cremar-los per a superar-los o assimilar-los. Omplir els pulmons d'una glopada amb l'olor de cendres i exhalar profundament tirant fos tot el dolent i negatiu que comporten. I amb ells tot el que ens ha succeït a escala individual durant l'últim any. Són llàgrimes purificadores, sentides i viscerals que ens diuen que tota anirà a millor mentre les flames ens consolen en caldejar les nostres pells i els nostres cors i mentre en les nostres oïdes ressona el "per ofrenar…". La catarsi col•lectiva del dia de Sant Josep és germana

256 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

bessona de les catarsis que es produïen allà a Grècia fa més de dues mil cinc-cents anys i encara avui, com llavors, el seu valor terapèutic com a alliberament emocional és incommensurable. I preciós. Com els somnis.

ESTHER SAPENA 'AIXÍ ÉS LA VIDA' Un llibre que sempre li agrada contar als seus alumnes

FERRAMENTES

QUADERN D'AQUAREL·LES

Esther és molt manetes i la caixa de ferramentes no pot faltar

Dibuixar és la seua forma d'expressar-se

LLIBRETA I BOLÍGRAF Li serveix per poder fer un diari d'aquesta etapa de la seua vida

AURICULARS La música és molt important en el seu dia a dia

PRESIDENTA

Presidenta de la Junta de Districte de Roís de Corella exposa al Museu Faller els seus imprescindibles

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 257

TEMAXXX TEMA2 MONOGRÀFIC BAMBOLINES

EL PÚBLIC AL TEATRE FALLER DE GANDIA: EFECTE TRANSFORMADOR Diego Rufat Melo

MEMBRE DE XIRIMIRI TEATRE I TRESORER DE LA FEDERACIÓ DE TEATRE AMATEUR DE GANDIA

l teatre faller és una tradició arrelada en la cultura valenciana, i Gandia no és una excepció. Ben documentada està la llarga tradició teatral a la nostra ciutat, la qual va lligada inseparablement al teatre faller. Però esta historia no és la que ens ocupa, sinó la del seu públic incondicional. I és

258 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

que el públic juga un paper central en aquesta manifestació artística, ja que la seua participació activa i la seua resposta emocional influeixen directament en el desenvolupament i la qualitat de les representacions falleres. El públic en el teatre faller de Gandia no és només un espectador passiu, sinó que es converteix en un element actiu que interactua amb els actors i es converteix en part integral de l'experiència teatral. La seua presència i reacció davant les representacions no sols determina l'èxit d'una falla, sinó que també pot transformar-la en una cosa fins i tot més significativa. En aquest context, és important destacar que el teatre faller de Gandia es caracteritza per ser un espai inclusiu i participatiu. Les actrius i actors i les comissions falleres treballen de manera conjunta per a involucrar activament al públic en les seues representacions. I es que en les ultimes edicions de la Mostra

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

de Teatre Faller Ligorio Ferrer, pel teatre del museu faller han passat més de tres mil cinc-centes persones cada any. La capacitat de convocatòria de les comissions gandianes va més enllà del merament econòmic, ja que es busca generar una connexió emocional i cultural amb el públic, per a que es senta part de la història que s'està contant en l'escenari. Aquesta relació simbiòtica entre el públic i el teatre faller té múltiples efectes transformadors. En primer lloc, la participació activa del públic permet la creació d'un sentit de comunitat i pertinència cultural. El teatre faller proporciona un espai on les persones poden reunir-se i compartir experiències, enfortint així els llaços de comunitat a més de fomentar el sentit

! T ' A R A C S A M ESEM

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 259

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

d'identitat i pertinença a la cultura valenciana. En segon lloc, el teatre faller promou la reflexió crítica i la consciència social entre el públic. A través de les representacions falleres, s'aborden temes rellevants de la societat, com la crítica política, social i cultural i és ahi on el públic té l'oportunitat de reflexionar sobre aquests temes i qüestionar l'”statu quo”, la qual cosa pot portar a canvis en la seua manera de pensar i actuar en la societat. En aquest sentit, el teatre faller es converteix en una eina poderosa per a la transformació social. I en tercer lloc, la participació del públic en el teatre faller també té un impacte en el desenvolupament personal dels individus. En interactuar amb els actors i formar part de la representació, el públic té l'oportunitat d'explorar diferents emocions, perspectives

i rols. A més, en ser testimoni de les experiències teatrals i participar activament en elles, el públic té l'oportunitat d'ampliar la seua imaginació i creativitat. En resum, el públic no sols és fonamental en el teatre “per se” ja que sense ell no tindria sentit la representació, si no que a més és part activa en este meravellós procés

260 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S´ALÇA EL TELÓ i es veuen dos fallers fent un míting de la FdF. Es tanca el teló. Com es diu la cançò? Dos homes i un destí

transformador. I es que, el públic, no sols determina l'èxit de la representació, influeix en l'estat d'ànim de les actrius i actors, cohesiona, vertebra i enllaça la societat, sinó que a més experimenta, individualment, una transformació enriquidora. La persona que ix de veure una representació teatral mai serà la mateixa que va entrar.

DANIELA I MARTA

FALLERA MAJOR INFANTIL Per a Daniela mai poden faltar els seus llibres preferits, el mòbil que utilitza diàriament i un ventall que és el detall que va entregar en la seua demanà, un acte molt important per a ella

FALLERA MAJOR Marta porta un llibre d'un dels seus directors cinematogràfics preferits: Stephen King. Ademés el seu mòbil i el iPad son vitals per al seu dia a dia i ahí guarda els billets d'avió per anar a Cádiz, la ciutat on ha estudiat

FALLERES MAJORS

Les màximes representants de la nostra festa a Gandia, es desemmascaren davant les Falleres Majors de la història de la ciutat

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 261

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

CUIDAR FINS AL MÉS MÍNIM DETALL Laura Barber Guerola

PERIODISTA I FALLERA DE LA AC FALLA REPÚBLICA ARGENTINA

'essència de la creativitat humana es desplega en diverses manifestacions culturals, i entre l'art efímer i el gènere literari, trobem dos mons aparentment diferents que comparteixen més del que a simple vista podríem imaginar: treball previ, creativitat, compromís i responsabilitat, molta responsabilitat. Pot ser que no imagineu de què estic parlant, però els que hem estat en algun moment

262 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

en tots dos escenaris, sabem que, el camí pot ser llarg i la recompensa gratificant; o fins i tot tot el contrari, que tot l'esforç i la il•lusió s'esfume amb el mínim error. Encara que, millor no parlem d'això, siguem positius. ‘Molta merda’ o ‘bona sort’ se sent dir abans veure el resultat final, i encara que a simple vista semblen dos pols oposats, et parlaré de la plantà d'una falla i la meticulosa preparació d'una obra teatral. Esteu llegint bé, són les falles i el teatre. Més enllà de les competències i el dur treball que pot emergir durant els mesos de preparació, ambdues comparteixen similituds que mereixen ser explicades i contrastades. La màgia d'aquestes dues disciplines radica en la seua capacitat per a transportar-nos més enllà de la quotidianitat, desencadenant emocions i reflexions que perduren molt després de que les llums s'apaguen i tot es convertisca en cendres. Així com un guionista troba la seua inspiració en una idea efervescent, els artistes fallers desperten la seua genialitat a partir de conceptes que transcendeixen l'inusual, perquè sí, tot està inventat, menys per a ells. La creació de l'esbós d'una falla i la preparació de

l'escenari d'una obra teatral són els primers esglaons d'una escala que condueix a l'art viu. A-R-T, amb totes les seues lletres, perquè sí, ho és en tots els seus vessants. A més, és imprescindible l'elecció d'una narrativa clara i atractiva, i la majoria de vegades crítica, ja siga en forma de cartell o d'actuació, convertint-se en la pedra angular de la representació i l'èxit. En ambdues la decisió dels materials és essencial. La fusta, el cartó, el suro i la pintura són les rajoles amb els quals s'edifica una falla, mentre que en el teatre, l'escenògraf i el dissenyador de vestuari seleccionen teles, mobiliari i elements esceno-

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

! T ' A R A C S A M ESEM

D gràfics amb igual atenció. La versatilitat dels materials és un punt essencial per a un resultat impecable, i a cada detall se li dediquen hores i hores per a aconseguir un conjunt inigualable. Supose que ja estareu adonant-vos que el teatre i el món faller no sols comparteixen el “Ligorio Ferrer”, sinó que hi ha molt més darrere. Seguim. En una obra teatral, els actors són el centre d'atenció de la representació.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 263

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

De manera anàloga, els ninots adquireixen vida pròpia gràcies al talent dels artistes fallers, els qui a través de cada pinzellada, aconsegueixen aqueix realisme que busca un primer premi. Encara que no sempre siga així, però bo, no parlem de premis. Com ja he dit anteriorment, siguem positius. Estan plagades d'assajos i ajustos, de prova i error. Requereixen molta paciència i precisió per a aconseguir el resultat perfecte, perquè tant les fallades com els obstacles són fonaments de l'excel•lència. I és que les Falles no es tracten únicament d'alçar una estructura enginyosa i acolorida, sinó també de teixir narratives visuals que conten històries, critiquen l'actualitat i rendisquen homenatges. El dia de la plantà s'assembla a l'estrena d'una obra teatral. L'expectació i la sorpresa són el llenguatge universal

que uneix al públic. Ansiosos per experimentar la manifestació final de mesos d'esforç, es reuneixen per a contemplar la creació en tota la seua esplendor. La connexió emocional que sorgeix entre l'espectador i l'obra, ja siga davant d'una falla o una actuació, és un testimoni del poder de l'expressió artística. La naturalesa de tots dos esdeveniments —la falla cremarà i la funció conclourà— ressalta la necessitat d'apreciar cada detall i submergir-se plenament en l'experiència. Perquè una vegada tot

264 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S´ALÇA EL TELÓ

Es veuen banderins i confeti. Es tanca el teló. Com es diu l'obra teatral? Somriures i llàgrimes

acabe, serà impossible tornar a assaborir-ho. És hora d'alçar el teló, o d'unir les tanques i esperar al jurat amb nervi i ‘aqueix cuquet en el cos’ de cada 16 de març. Ara sí, el treball ja està fet. No hi ha marxa enrere, comença l'espectacle. Ens veiem en la plaça. Encara que, per sort o per desgràcia, res acaba en aquest moment… Bona sort fallers; molta merda artistes!

TELMO GADEA

Passat

El seu mandat com a President de la FdF de Gandia ha arribat a la seua fi després de complir els 8 anys + 1 de pandèmia en el càrrec

BOTELLA DE VI Sempre dispost a passar una bona estona amb una copeta de vi

IPAD La seua ferramenta de treball l'acompanya sempre i és on apunta totes les coses importants

MÒBIL El telèfon de Telmo mai deixa de sonar

PARTITURES Com a professor de música és la seua passió i forma de vida

PRESIDENT

Al despatx de la Presidència del Museu Faller de Gandia, Telmo ens mostra els seus objectes personals

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 265

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

INDUMENTÀRIA COM A VIA DE COMUNICACIÓ Juan Martí

V GERENT DE MARTÍ INDUMENTÀRIA

ivim en un món que per a bé o per a mal tot és molt visual, com col•loquialment es diu tot entra per l’ull. Una societat en la qual si, i per a què negar-ho la primera imatge importa. En aquesta línia com ens vestim, quines peces elegim, els colors que escollim, tot influeix a l’hora de comunicar. Ho podem veure als polítics, als actors, als periodistes i comunicadors, als coneguts i tan de moda

266 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

actualment “influencers” i com no també a l’àmbit faller. En funció del missatge que volem transmetre o al públic que vols arribar, la roba que utilitzes i els colors, a l’hora de fer una aparició pública o l’hora de fer unes declaracions en certa manera també és determinant. I de fet grans personalitats han fet icònics els moments, i també el que vestien en eixe moment. No és el mateix fer una declaració d'intencions o intentar captar el vot d’un sector o l'altre ideològic, fixeu-vos en el joc de la política com en molts casos en funció del partit que siguen o el votant que vulguen captar, es vestiran d’una manera o altra. Si parlem d’una producció teatral la roba que es llueix és molt important, per una banda, definir els personatges i per l’altre i en conjunt per contextualitzar en certa època o inclòs utilitzar-ho com a vehicle per comunicar d’una manera o altra, o simplement

per traslladar un missatge, siga de forma clara o indirecta. I és que no es vestirà igual un personatge prepotent i xulesc, que un personatge tímid i acocat. Són molts els factors i matisos que determinen la construcció d’un personatge i sí, la roba que s’utilitza ajuda a una caracterització. En aquest cas del teatre és cert que el que ens farà transportar a conèixer un personatge serà l’actuació de l’intèrpret, però la primera imatge que es veu, el que els nostres ulls observen per primera vegada determinarà una primera imatge que de segur ens ajudarà a teleportar-nos a les vivències o fets que estan narrant-mos. Quan més minuciós siga el detall, quan més cuidat

BAMBOLINES MONOGRÀFIC

! T ' A R A C S A M ESEM

D estiga el vestuari d’una producció, més armes estem donant-li a l’intèrpret, per una banda, per poder desenvolupar la seua tasca i ajudar-lo a entrar en un personatge i transmetre la seua personalitat i el seu caràcter. I, per altra banda, a l’espectador que si el vestuari que porten els actors en conseqüència tota la producció, sempre ajudarà a captar l’atenció i servirà com a via de comunicació, col•laborant i ajudant a la tasca de l’actor. Pel que fa a la Indumentària valenciana o la indumentària de la festa fallera, passa un poc igual. Aquesta està farcida de matisos i compta amb un àmplia varietat, ja que consta d’un riquesa notable.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 267

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

Des del meu punt de vista no és el mateix vestir a una Reina que a una presidenta/ president, o una comissionada i per suposat, no és el mateix vestir un ballador/ balladora. La Indumentària valenciana és tan rica, tan variada, i no és el mateix vestir la festa, com vestir a l'estil purista, a el que és tradicional. I eixa és en part el valor afegit, encara que hi ha molt de camí a fer. Molt que recuperar i fer-ho bé.

Però en la línia del que comentàvem abans llance una pregunta. Què esperem que porte una Fallera Major el dia de la seua exaltació? Ací a Gandia de segur que un trage si pot ser de seda millor, amb unes manteletes potents, que estiga tot ben posat, que vaja de fallera, el que en el carrer es coneix de farol o segle XIX. I si pot ser opulent i ostentós millor, això si sense abandonar l'elegancia. Aquest còctel és el que s’espera, ara bé que passaria si algú trencara aquests canons? De segur que generalment la passarien en bandereta. Des del punt de vista professional res a objectar sempre que siga fidel a la indumentària valenciana Si reprenem el que més amunt comentàvem, a l’hora d’elegir la indumentària devem saber que volem transmetre, quin roll anem a jugar,

268 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

S´ALÇA EL TELÓ

i es veuen quatre fallers mirant al cel. Es tanca el teló. Com es diu la sèrie? Els vigilants de la plantà

i és molt important sobretot si comptes amb varies peces al teu armari tindre en compte la varietat i diversitat. No és el mateix vestir-se per a la presentació que per a la crida, per exemple. Per damunt de tot en la indumentària siga fallera o no, el més rellevant és que siga un reflex de la vostra personalitat, que vos done seguretat i vos ajude a mostrar-vos com sou i com vosaltres més a gust us sentiu. Una peça sempre es defèn millor quan més a gust la portem.

JUAN MARTÍ DOS MÒBILS

Futur?

Al tancament d'aquest monogràfic, 'Junts per les falles' era l'única candidatura anunciada per a presidir la FdF de Gandia

AURICULARS Per a Juan escoltar música és molt important

Un dispositiu per a la feina i altre per a la seua vida personal

AGENDA Juan no podria organitzar la seua feina i el seu dia a dia sense aquesta agenda

ULLERES DE SOL Sempre que ix de casa mai es deixa les seues ulleres

EL FUTUR DIRÀ

El faller i indumentarista a la seua llar laboral on exposa les seues pertinences imprescindibles

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 269

MONOGRÀFIC BAMBOLINES

FACEN JOC, TOT AL NEGRE Juan Creix Barrionuevo

MAQUILLADOR PROFESIONAL I PRESIDENT DE LA AC FALLA BENIOPA

o estem en un casino, no estem de dol, no volem aparentar elegància, no volem plorar. O si, ens apeteix i molt, fins a arribar al punt que el maquillatge es corra. Mirem a l'esquerra, negre, a la dreta, negre, enfront i negre. Parlem d'una comèdia o un monòleg, la seva funció ha de començar, recorden, apaguen els seus telèfons mòbils i no es pot ni beure ni menjar dins de la sala. S’obre el teló i si, és

270 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

roig, tots ho sabem. Camisa negra, pantaló negre, sabates de vestir i una il•luminació puntual per a l'actor. Una posada en escena neta, minimalista... Però qui actua? No es reconeix, no te expressió, a la cara. No ens importa el gènere, ni teatral ni personal, només volem saber qui actua i és que, per donar-li expressió a la cara amb els llums tan durs que ens projecten, cal saber que un punt fort de l'escenari és el maquillatge. És la base principal per a l'actor, les distàncies són llunyanes i el que fa ressaltar és el negre. Així que senyors, tot al negre, si penses actuar en escenaris, el més important és la ratlla de l'ull negra, que és el que et donarà expressió i la que farà que les altres ratlles del públic, es corren del riure.

CAMERINO FALLER

CREACIÓ

Els focus també poden estar fets de falla. Aquest és el nostre camerino particular i va ser creat per Valua per a il·luminar aquestes pàgines

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 271

MONOGRÀFIC FINS ACÍ

FINS ACÍ MONOGRÀFIC

MONOGRÀFIC FINS ACÍ

En un teatre flamant, s'aplega la gent fallera, per fer una ofrena diferent, un espectacle amb ràbia fera. Les Falles són la festa, d'aquesta terreta adorada, però avui la crítica no serà per a què estiga encisada.

OFRENA TEATRAL ALS FALLERS Teo Brunet Ferrándiz PSICOPEDAGOG I ACTIVISTA CULTURAL A LA FALLA SANT NICOLAU MOSQUIT Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2024

Primer apareix la "Ninota", tota feta de cartó-pedra, la presenten amb fervor, tot i que no té escenari, tanca i obre la porta. El diable la devora, crits d'alegria i entre crits, pregunten: "On és el monument?", i la resposta és el silenci que espanta. Les escenes són un vertader patiment, sense diàleg ni guionista, els actors van improvisant, aquesta funció semblant a l'anarquista. Els trajes, sense mida i colors descomunals, falten-hi agulles i fil, és tot un caos, sense arguments originals. L'ofrena és la següent, tots vesteixen amb lluentor, però es converteix en cua infinita, no hi ha punt final ni punt d'arribada. Les flors cauen una a una, sota els peus de les falleres, la gent ja no sap com fer-ho, les trames són tan estrafolàries.

"Ofrena per als déus!", criden, tot i que no n'hi ha cap present, són les figures de cartró, altes com un turó, que fan un sospir constant. Totes les flors i els esforços, s'acaben per devorar la terra, un sarcasme d'ofrena, un teatre sense sentit, que l'art degolla i enterra. Les rialles omplen l'ambient, encara que siguen rialles d'àngel, les falles són el poble, un poble feliç, amb esperança i amb fang. Una festa irrepetible, un somni que es torna realitat, i en aquesta sàtira, ens riem de nosaltres mateixos, sense maldat. Així s'acaba l'acte, amb crítiques i petards, tornem a la realitat, les falles són la festa, de tot un poble, la nostra identitat. Que aquesta poesia satírica, no ens prenguem massa seriosa, perquè en el fons som fallers, som un poble ple de vida, de color i de glòria.

274 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FINS ACÍ MONOGRÀFIC

Enmig de les festes valencianes, on l'alegria s'omple d'encant, hi ha un teatre de bromes enginyoses, i una ofrena que és pur art. El carreró és un gran escenari, on falles parlen amb fervor, però moltes d'elles són una tragèdia, com els versos d'un mal actor. Les càrregues polítiques i els rumors, són la trama d'aquesta comèdia, els fallers actuen amb mestratge, fent de l'escena una paròdia. El teatre s'omple d'hipocresia, i crits de crits i falsetats, com les ofrenes de flors brillants, que oculten secrets malpensats.

Les flors, símbol d'honestedat, però les intencions són dúbia, en aquesta festa de bellesa, on la vanitat és la reina. La ciutat s'embelleix amb colors, però s'amaguen les seues disgràcies, com un teló que amaga el que s'amaga, entre les notes de falses melodies. Així que celebrem les falles, amb teatre i ofrena esplendorosa, però no ens oblidem de la crítica, per millorar la nostra prosa.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 275

MONOGRÀFIC FINS ACÍ

FINS ACÍ ARRIBA AQUESTA OBRA QUE LA FALLA ROÍS DE CORELLA EN DIVERSOS ESCENARIS HA NARRAT

FINS ACÍ MONOGRÀFIC

SE T R

ESTRELES

de Roís UN ELENC D'ESTRELES: ELS ARTISTES QUE VIUEN DAVANT I DARRERE DE L'ESCENARI FALLER

278 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Tenen noms i cognoms. Són xiquets, joves o adults. Alguns pentinen cabells blancs i altres no paren de somriure. Són la base que hi haja una nova funció, que temporada rere temporada, Gandia torne a ser l'epicentre de les Falles. Són un elenc d'excepció, estreles i artistes que posen els seus cossos i les seues ànimes tant com representants

com després de l'escenari. Perquè en el teatre faller tots compten. Tots aporten i ajuda. Tots, en comunitat, alcen el teló i eviten que baixe per sempre. Des d'aquell que

L S EE ESTRELES

està en eixa taquilla fallera que és el casal al que, vestit amb les seues millors gal·les, representa al costat del seu estendard a la comissió que porta en el cor. Amb càrrec o sense ell, darrere o davant, són els

protagonistes d'aquesta obra que passa de generació en generació. Els que pàgina a pàgina escriuen el guió de la nostra festa. Reines, presidents, padrines, fillolets… Tots

ells són l'orgull d'una falla, Roís de Corella, que lluita per mostrar al públic que les Falles són el millor repertori de tradició i art que es pot ensenyar al món.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 279

ESTRELES FALLERES MAJORS

FALLERES MAJORS DE GANDIA MARTA LOZANO PÉREZ

DANIELA SERRALTA MIÑANA 280 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 281

ESTRELES MANTENIDORES

MANTENIDORES SONIA ARBONA LLACER

Les nostres mantenidores són dos joves que pertanyen a la comissió des dels primers anys. Des de ben menudes han participat en festivals, cavalcades, nits d’albades i passacarrers, sempre acompanyant la seua amiga Cristina. Són docents de professió, els encanta treballar amb xiquets i, sobretot, participar de totes les activitats que poden en la falla. Han preparat Festivals i han treballat en les Cavalcades. Les dues, inseparables, han segut reines els anys 2020-21, 2022 i enguany, com no, comparteixen reinat amb el grup d’amigues com a Reines del Foc i de la Festa.

MARIA PASTOR BUSTOS 282 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 283

ESTRELES PRESIDENT

PRESIDENT JOAQUÍN BARBER DEUSA

284 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Fallers i falleres de Roís de Corella. Enguany el meu equip i jo estem treballant per a que tots els fallers i falleres es senten orgullosos de pertànyer a aquesta comissió. Estem treballant de valen per tindre unes bones falles, uns bons ninots en l'exposicio, un gran llibret com aquest que llegiu, un gran festival infantil, una preciosa i colorida calvalcada i una gran festa els dies grans, acompanyats per la nostra benvolguda xaranga. Vos anime a tots a participar en els actes de la falla i omplir la carpa de gom a gom els dies grans de la nostra festa, oberta a tot el barri. També acompanyar-nos en els pasacarrers pel barri, en el bateig, en l’ofrena i en la processó. Per últim vull agrair-vos de nou a tots que seguim formant una familia fallera i que anem sumant noves amistats a aquesta comissió. Com no, agrair també a tots els col.laboradors que fan possible amb el seu suport que pugam, any rere any, fer gran la nostra festa. Moltes gràcies. I Vixca la falla Roís de Corella.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 285

ESTRELES REINES

REINA DE LA FALLA CRISTINA JIMÉNEZ SANVICENTE

PRESIDENT JOAQUÍN BARBER DEUSA 286 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 287

ESTRELES REINES

REINA DEL FOC SONIA ARBONA LLACER

ACOMPANYANT ISMAEL GINER SERENA 288 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 289

ESTRELES REINES

REINA DE LA FESTA MARIA PASTOR BUSTOS

ACOMPANYANT JORGE MIRET BUSTOS 290 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 291

ESTRELES REINES

REINA DE LA POESIA OLGA PUIG ESCRIVÁ

ACOMPANYANT HÉCTOR PUIG ESCRIVÁ 292 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 293

ESTRELES REINES

REINA DE L'ART NAIARA BARRIOS ÍÑIGUEZ

ACOMPANYANT RAÚL SANCHA LLAMOSÍ 294 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 295

ESTRELES MADRINES

MADRINA ROSER PEIRÓ ESTRUCH

ACOMPANYANT CARLOS VIDAL OLTRA 296 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 297

ESTRELES MADRINES

MADRINA NURIA ARBONA LLACER

ACOMPANYANT RAÚL GARCÍA RODRÍGUEZ 298 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 299

ESTRELES MADRINES

MADRINA RAQUEL PERIS LLORCA

ACOMPANYANT JOAN VILLARROYA SANCHIS 300 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 301

ESTRELES PRESIDENT INFANTIL

PRESIDENT INFANTIL PAU MORENO PUIGCERVER

302 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Es per a mi un gran orgull aquest any ser el president infantil de la falla Rois de Corella. Va ser una gran sorpresa que Irene la Reina de la Falla Infantil, i gran amiga meua, volguera que l’acompanyara en aquest any tan important per a ella i la seua familia. Segur que tots dos i la resta de reines i acompanyants estarem ben recolzats per tots els fallers i falleres de la nostra comissió i gaudirem d'un any molt gran, divertit i emocionant. Així que vos convide a tots els fallers a disfrutar de les falles 2024.Vos convide a vindre a la nostra falla, disfrutar en la nostra carpa i en els nostres passacarrers, a fer que les Falles 2024 siguen especials per a tots tant com ho seràn per a mi. Pot començar la gran funció del 2024! Vixca la falla Rois de Corella.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 303

ESTRELES REINES INFANTILS

REINA DE LA FALLA INFANTIL IRENE PEIRÓ GUILLEM

PRESIDENT INFANTIL PAU MORENO PUIGCERVER 304 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 305

ESTRELES REINES INFANTILS

REINA DEL FOC INFANTIL ARIADNA CICUÉNDEZ MONZÓ

ACOMPANYANT ROBERTO SANTAMARÍA BLANCO 306 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 307

ESTRELES REINES INFANTILS

REINA DE LA FESTA INFANTIL LEIRE GARCÍA ESCRIVÁ

ACOMPANYANT ADRIÀ RIVAS MONTAGUT 308 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 309

ESTRELES REINES INFANTILS

REINA DE LA POESIA INFANTIL MARTINA TUSSENT GRANERO

ACOMPANYANT ALEJANDRO GRANERO MONTANERO 310 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 311

ESTRELES FILLOLETS

312 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FILLOLETS ESTRELES

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 313

ESTRELES FILLOLETS

FILLOLETA MARTINA BURGOS PLÁ

03/04/2022 314 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FILLOLETS ESTRELES

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 315

ESTRELES FILLOLETS

FILLOLET UNAI LLOPIS GARCIA

22/08/2023 316 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FILLOLETS ESTRELES

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 317

ESTRELES FILLOLETS

FILLOLETA

MELISSA VIDAL LLOPIS

18/08/2022 318 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

FILLOLETS ESTRELES

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 319

ESTRELES CENS

CENS

MAJOR lLucía Andrade Morelli lMar Andrés Moratal lSara Aparisi Morant lNuria Arbona Llácer lSonia Arbona Llácer lRubén Arbona Perelló lAlba Argentó Gomar lMiquel Ángel Arlandis Castellano lAna Bañuls Peris lJoaquín Barber Deusa lNaiara Barrios Iñíguez lSaioa Barrios Iñíguez lMelissa Bataller Cotaina lJose Benítez Ibáñez lManuel Benítez Ibáñez lJorge Benítez Morant lZoe Benítez Morant lRosa Blasco Boix lFrancisco Burgos Martin lPaqui Bustos Cervera lSheila Cabanes Guerola lFrancisco Calafat Pérez lAna Carnicer Fernández lAida Camarena Moncho lElena Camarena Moncho lInés Camarena Moncho lToni Camarena Pozo lJuan Carlos Camarena Santamaria lMªJosé Camarena Signes lSandra Cardete Colomina lAna Carnicer Fernández lSergio Carusso lAlba Castaño del Olmo lDamià Castaño del Olmo

320 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

lDamián Castaño Marín lJuanma Chafer Giner lCarolina Chinchilla Santiago lRaúl Cicuéndez Gil lCarla Cicuéndez Monzó lJavier Climent Bañuls lSilvia Climent Perelló lBeatriz de Zúñiga Marqués lMªJosé del Olmo Muñoz lIrene Domínguez Castillo lJuan Andrés Escolano Marti lEster Escrivá Sanjaime lNuria Estevan Blasco lRosa Femenia Flores lIsabel Ferrer Catalá lPatricia Fuentes Lledó lRaquel Gálvez Arrebola lJose Gálvez Castilla lJuan Miguel García Faus lRamon García Monroy lArantxa García Monroy lRaúl García Rodríguez lJoan García Savall lNicolás Garrido Cortés lNicolás Garrido Puchalt lJuan Gasque García lClaudia Gasque Peiró lIsmael Giner Serena lNatacha Granero Estruch lMari Carmen Guillem Serrano lDaniel Hernández Benítez lMarcos Jiménez Izquierdo lAdriana Jiménez Sanvicente lCristina Jiménez Sanvicente lJoaquin Juan Samper lAlba Juan Vidal lJulia Llácer Lloret lFrancisco Llinares Martínez lIvan Llopis Muñoz lBárbara Llopis Tallevi lMªÁngeles Llopis Todolí lDaniela Llorens Bataller lMaria Llorens Gomar lVanessa Mahiques Cogollo lRuben Mahiques Giner lJorge Marco Delgado

lLuna Marco Pozuelo lAlfredo Martínez Casanova lElena Martínez Ferrer lIsabel Martínez Ferrer lJesús Martínez Fuster lSari Martínez Ibáñez lCarolina Martínez Martin lEduardo Mata Pons lJavier Mata Pons lMarcelo Mata Quintana lMaría Mata Quintana lMireia Melo Giner lElisabeth Montanero Ríos lSandra Morant Gracia lAna Miñana Signes lJorge Miret Bustos lAngela Moncho Miñana lPilar Moncho Sebastiá lEva Maria Moncho Sebastiá lInma Montaner Blanes lCarmelo Montaner Ivars lElisabeth Montanero Ríos lCristina Monzó López lAina Morant Gracia lLaura Morant Lozano lVictoria Morant Lozano lGracia Morant Moreno lLidia Morant Rodríguez lManuel Moreno Espí lJose Manuel Moreno Gila lToni Moreno Melero lMarc Moreno Puigcerver lGonzalo Muñoz Montaner lGonzalo Muñoz Moratel lDavinia Oltra Noguera lFernando Orts Segui lNector Pascual Sanchis lMere Pastor Ballester lSuni Pastor Bustos lMaria Pastor Bustos lRoser Peiró Estruch lCharo Peiró Moncho lJose Luis Peiró Moncho lMªJosé Pellicer Cremades lRafa Penadés Escrivà lMila Perelló Ventura

CENS ESTRELES

lAlba Pérez Canet lRaquel Peris Llorca lEnrique Pla Blay lFrancisco Pla Blay lSalvador Pla Blay lLui Pla Femenía lMartha Pozuelo Ruiz lMaira Pozuelo Ruiz lOlga Puig Escrivá lHéctor Puig Escrivá lPatricia Puigcerver García lEduardo Quilis Martínez lSilvia Quintana Perelló lMªJosé Rodríguez Signes lAlexia Roig Llorens lCarlos Roselló Castelló lCharo Ruiz Flores lJose Samblas Murillo lPau Samblas Torres lRaúl Sancha Lamosí lÓscar Sánchez Alvarez lFrancisco Sanjaime Camarena lCristina Sanvicente Ferrer lFanny Savall Todolí lAlba Serrano Martínez lArancha Serrano Martínez lRamón Serrano Quílez lGemma Soler Camarena lMaria Soler Camarena lSalvador Soler Martí lFran Soler Micó lEva Torres Tarrazona lPablo Tussent Tussent lMaria Vidal Arlandis lCarlos Vidal Oltra lJoan Vidal Sanchis lJoan Villarroya Sanchis

CENS

INFANTIL

lAlma Arlandis Pozuelo lCarmen Barber Castaño lCayetano Barber Castaño lErik Benítez Carnicer lNoah Benítez Carnicer lCarla Boigues Pérez lHugo Boigues Pérez lAdrián Burgos Montolio lMartina Burgos Pla lClaudia Carusso Chinchilla lMateo Cháfer Serrano lAriadna Cicuéndez Monzó lPolo de Zúñiga Pérez lBosco de Zúñiga Pérez lJana Escolano Morant lLeire Franco Savall lLeire García Escrivá lAitana Garrido Cortés lDarío Garrido Oltra lRaúl Gasque Peiró lAlejandro Granero Montanero lAura Guijosa Revenga lMario Ivars Bañuls lUnai Llopis García lMia Marco Pozuelo lCandela Montaner Cardete lXavi Montaner Cardete lCarla Moreno Moncho lPau Moreno Puigcerver lAnder Orts Melo lFernando Orts Melo lIrene Peiró Guillem lCarla Penadés Miñana lMartín Penadés Miñana lAdrià Rivas Montagut lMireia Samblás Torres lZoe Sánchez Mahiques lGala Sánchez Mahiques lGabriel Sanjaime Vincea lRoberto Santamaria Blanco lAlba Soler Moncho lMartina Tussent Granero lNickole Veliz Getsova lMelissa Vidal Llopis

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 321

ESTRELES EXECUTIVA

EXECUTIVA I DELEGACIONS EXECUTIVA 2024

Joaquín Barber Deusa Damià Castaño del Olmo Mª José del Olmo Muñoz Manolo Benítez Ibáñez José Luis Peiró Moncho Alba Serrano Martínez Alba Castaño del Olmo Enrique Pla Blay Beatriz de Zúñiga Marqués Elena Martínez Ferrer Ismael Giner Serena Javier Mata Pons Fanny Savall Todolí Melissa Bataller Cotaina Joan Villarroya Sanchis Laura Morant Lozano Naiara Barrios Íñiguez Mireia Melo Giner Cristina Sanvicente Ferrer 322 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

EXECUTIVA ESTRELES

ÀREA PRESIDÈNCIA

PRESIDENTA D’HONOR: l Na Liduvina Gil Climent PRESIDENT: l Joaquín Barber Deusa VICEPRESIDENT: l Damià Castaño del Olmo DELEGADA DONES: l Cristina Sanvicente Ferrer RELACIONS PÚBLIQUES: l Enrique Pla Blay

ÀREA SECRETARIA, CULTURA I PUBLICACIONS SECRETÀRIA: l Mª José del Olmo Muñoz VICESECRETÀRIA: l Elena Martínez Ferrer DELEGADA DEL LLIBRET: l Beatriz de Zúñiga Marqués VICEDELEGADA LLIBRET: l Alba Castaño del Olmo DELEGADA D’ARXIUS: l Mª José del Olmo Muñoz DELEGADA DE XARXES SOCIALS l Ana Bañuls Peris DELEGAT D’EMISSIÓ: l Francisco Pla Blay DELEGADA PUBLICITATS: l Silvia Quintana Perelló

ÀREA D’ECONOMIA

TRESORERA: l Alba Castaño del Olmo COMPTADORA: l Naiara Barrios Íñiguez LOTER: l Alfredo Martínez Casanova DELEGAT COMPRES I CASAL: l Damià Castaño Marin DELEGADA DE RIFES: l Laura Morant Lozano

ÀREA FESTES

DELEGAT DE FESTES: l Manolo Benítez Ibáñez VICEDELEGADA DE FESTES: l Alba Serrano Martínez VICEDELEGAT DE FESTES: l Ismael Giner Serena DELEGADA CAVALCADES: l Cristina Jiménez Sanvicente DELEGAT D'EVENTS: l Javier Mata Pons DELEGADA DE INFANTILS: l Mireia Melo Giner DELEGAT DE LA BANDA DE MÚSICA: l José Luis Peiró Moncho

ÀREA DE JOCS

DELEGAT DE JOCS: l Alfredo Martínez Casanova DELEGAT TRUC ABSOLUT: l Alfredo Martínez Casanova DELEGADA TRUC FEMENÍ: l Isabel Martínez Ferrer DELEGADA BAC: l Sari Martínez Ibáñez

ALTRES DELEGACIONS

DELEGAT CURTMETRATGE: l Joan Villarroya Sanchis DELEGATS DE FALLA: l Damià Castaño del Olmo l Fran Sanjaime Camarena DELEGADA DE PRESENTACIÓ: l Fanny Savall Todolí DELEGADA PASSAREL·LA: l Cristina Sanvicente Ferrer DELEGAT DE PLANTÀ: l Salvador Pla Blay DELEGADES ARTÍSTIQUES: l Mar Andrés Moratal l Silvia Climent Perelló l Paula Marcos Muñoz l Suni Pastor Bustos

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 323

ESTRELES RECOMPENSES

RECOMPENSES GESMILS DE COURE FDF

Fco. Javier Rodríguez López Jorge Benítez Morant Jorge Miret Bustos Lucía Rodríguez García Marcelo Mata Quintana Neus Rodríguez García Silvia Climent Perelló Suni Pastor Bustos Yolanda García Molina Raquel Peris Llorca Marina Denia Ferrer Naiara Barrios Iñíguez Roser Peiró Estruch

GESMILS D’ARGENT FDF

Elena Martínez Ferrer Fco. Javier Llinares Martínez Laura Morant Lozano Mª José Camarena Signes Marta Pozuelo Ruiz Salvador Soler Martí

324 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

GESMILS D’OR FDF

Alba Castaño del Olmo Salvador Pla Blay

Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció; i el major bé és menut; que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són.

COL.LABORADORS

326 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 327

COL.LABORADORS

328 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 329

COL.LABORADORS

330 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 331

COL.LABORADORS

332 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 333

COL.LABORADORS

334 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 335

COL.LABORADORS

336 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 337

COL.LABORADORS

338 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 339

COL.LABORADORS

340 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 341

COL.LABORADORS

342 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 343

COL.LABORADORS

344 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 345

COL.LABORADORS

346 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 347

COL.LABORADORS

348 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 349

COL.LABORADORS

350 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 351

COL.LABORADORS

352 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 353

COL.LABORADORS

354 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 355

COL.LABORADORS

356 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 357

COL.LABORADORS

358 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 359

COL.LABORADORS

360 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 361

COL.LABORADORS

362 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 363

COL.LABORADORS

364 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

COL.LABORADORS

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 365

COL.LABORADORS

AL TEU GUST CATERING

ONDARA

C/Sánchez, 7. Av. del General Bosch

646642695

Els fallers i falleres podem estar orgullosos de conservar i fomentar la cultura, tan necessària als temps actuals. Gràcies a totes les persones que l’estimeu i la potencieu. Desitge la millor de les representacions a les actrius principals, Cristina i Irene, i per a totes les persones que hi participen. Però, sobretot, agrair a la meua família que seguim treballant per la cultura, perquè paga la pena lluitar-ne i esforçar-se. MªJosé del Olmo

366 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Cris, aquest serà l'any faller més especial que pugues tindre. I esperen estar al teu costat en tot el que puguem gaudint amb tu. Gaudeix al màxim de cada moment, ja que tots són únics i especials. T'estima la teua família.

COL.LABORADORS

Que el 2024 et porte la millor funció teatral on eres la protagonista, tia Cris. Carmen i Cayetano, que mai falte la cultura en la vostra vida. Ací teniu un trosset més de la història de la nostra falla en el que papi és un pilar molt important. Estàs fent un gran treball, Presi. I a tu, maquetadora preferida, amb tu sempre ixen bones obres de teatre.

Leire, que aquest any com a reina de la festa estiga ple de somriures, alegries i moments inoblidables. Que gaudisques cada instant com si fóra únic, i que aquesta experiència et regale moltes rialles i records preciosos. Que el teu regnat siga tan màgic i especial com eres tu. Que t'ho passes genial, reina de la festa i de la nostra casa. T'estimem. Els teus pares Ramón i Ester

Alba Castaño

Sent falleres, novençanes o veteranes, o “folloneres” però sempre al teu costat vivint aquest regnat tan especial i esperat. Cristina i Naiara, esperem que gaudiu al màxim de cada segon d'aquest preciós any. Vos estimem molt! Les vostres amigues, Patri, Susana i Marina

Estes paraules van dedicades per a una senyoreta que ja és una doneta. Maria Llorens Gomar, estàs complint el teu somni de ser fallera, estic segura que la mama està molt orgullosa de tu allà on estiga. El desitge el millor en la vida i que en este exercici 23/24 el disfrutes com tu t’ho mereixes. La tia Dani.

FALLA ROÍS DE CORELLA 2024 DESEMMASCARA'T | 367

COL.LABORADORS

Desitgem a les reines un any meravellós, especialment a la Reina de la Falla per fer-nos sentir a casa en qualsevol part del món. Seran unes falles inoblidables. Itziar i Julia

A Martina, que viu les falles amb una intensitat que sorprèn, aquest any 2024, per fi, és Reina Infantil de la Poesia. Conta Empar, al llibre de Fani Grande, que per tot i per tot vol ser fallera major infantil, igual que Martina, que per totes somiava amb ser reineta; tots els regnats li atreien, cadascun amb la seua idiosincràsia, perquè Martina és amant de la FALLA. Sense dubte lluirà amb orgull i elegància la seua banda. Així, amb aquesta il·lusió, innocència, alegria i constància que la caracteritza, demostra que, malgrat tot, els somnis poden fer-se realitat, sent tot un gust per a la seua família veure com duu dins del cor una de les tradicions valencianes més arrelades a la nostra terra. A gaudir molt del teu regnat i de les falles 2024! Natacha i Pablo

Ariadna, quan mirem els teus ullets preciosos plens d'il.lusió, tot cobra sentit. Eres una xiqueta tan especial, que et mereixes tot el millor que puga'm donar-te. Gaudeix del teu regnat i guarda aquests moments inobidables en el fons del teu dolç cor, on segur perduraran per sempre. T'estimem... Mamà, Papà i Carla

368 | DESEMMASCARA'T FALLA ROÍS DE CORELLA 2024

Si vols un llibret com aquest apunta’t a l'AC Falla Roís de Corella Alba i Beatriz, delegades de llibret