PILES ESGOTADES

Ací estem enguany novament, parlant de la Factoria De Ficció que ens completa el parlament sense fer a dures penes discreció.

Amb la batuta aferrada a la mà i la tonadeta familiar al tambor, a les falles Telmo fa i desfà amb semblant còmic i atacador.

La primera legislatura li va servir per a veure-li al llop les orelles i d’un bon equip es va proveir buscant a fallers que foren titelles.

La seua idea era consolidar un projecte de caire personal per tornar a fer les falles brillar en la Gandia més cultural.

I per això amb molta simpatia buscant a cada comissió es va fer amb el millor de Gandia procurant-li bona devoció.

Es va marcar una tribu de negrets que li ballaven massa bé l’aigua abusant de «l’aigua» de les aixetes baix la cobertura del seu paraigua.

Treballadors incansables i patidors esforçant-se per ser un referent que menejaven les àrees sense pors passant a ser un equip molt present.

El president es mostrava eufòric i amb les seues millors gales cantava amb el pit unflat, pletòric mentre baixava al museu les escales:

Jo soc aquell, Telmito, de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!

I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...

Era en eixe precís instant quan la cançó es quedava en blanc deixant a l’assemblea expectant com si hi hagués un entrebanc.

Què collons és el que passa? Per què sembla que ha quedat mut? Al presi se li afonava la barcassa i no volia parlar d’això el tio cabut.

Era incapaç de fer agraïments sense posar-se primer ell la medalleta i la gent es va cansar de tants intents enviant-lo a poc a poc a fer punyeta.

De cara al segon mandat com que les baixes eren notables sense buscar-li els tres peus al gat volgué rodejar-se de cares amables.

Gent jove i amb un aire més fresc que retornaren la il•lusió, formant sense voler un grup dantesc amb eixides constants de guió.

És aquesta la representació fallera per a una festa que és patrimoni? Però si treballen gairebé a la torera i fent més pudor que el meconi!

Això pensaven els espectadors, perquè aquells prèviament anunciats vivien sense admetre els errors defenent els seus relats.

La catàstrofe era evident però com si fos un músic del Titànic el líder alçava la veu ben potent i entonava de nou sense pànic.

Jo soc aquell, Telmito, de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!

I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...

I ja sabeu el que està passant: de nou cegat pel seu egoisme les medalles s’anava posant centrat en si, com fent onanisme. u

Va perdre la possessió del museu, el control de les activitats, el malestar es vivia a tot arreu i s’escoltaven grans barbaritats.

Els membres giren a mil revolucions passen, miren, pateixen i se’n van (encara que sempre hi ha excepcions i sols Déu sap quant duraran).

De nou la tribu és un formatge amb forats grans com un finestral que fan molt de mal a la imatge d’aquell vell projecte colossal.

Ja veurem a un no molt llunyà futur si a la tercera va la vençuda, amb un presi que s’ha fet madur i que no dona la batalla per perduda.

Mentre busca l’equip de la reforma una cosa queda molt clara segur que el seu projecte transforma i amb intenció de cantar amb la vara:

Jo soc aquell Telmito de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!

I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...

Tot i que fa bon efecte hem patit problemes del directe i alguna escena no s’ha gravat, però no patiu que tot eixirà perfecte que hem fet la falla amb afecte i al març ho tindrem tot desvelat.

Per si encara no ha quedat clar aquest exercici hem volgut casar l’actualitat amb la publicitat, jugant amb els anuncis, i no a l’atzar, per al dia de Sant Josep poder cremar tot allò que hem versionat.

Productes de tota mena i personatges que donen pena però que ens fan riure a diari, que s’enreden com una trena i us deixaran amb la boca plena amb el nostre particular temari.

Ací repartim per a tots bonament intentant fer-ho el més decent i ben farcidet d’ironia, l’any vinent tornarem novament segons bufe de llevant o de ponent per parlar dels afers de Gandia.

Si hi ha algú que s’ha sorprés i en conseqüència s’ha sentit ofés no ha sigut eixa la nostra intenció, ací sols hem deixat palés tot allò que nosaltres hem entés sobre la ciutat i la nostra situació.

I si algun altre s’ha pixat de riure o almenys li hem tret el somriure, felicitats, aquestes lletres van per tu!, l’expressió fallera va per lliure, l’hem de defensar i fer perviure tot i que semble un gest inoportú.

Fins ací aquesta crítica anual d’allò que ha passat a nivell general amb el nostre puntet de picant, enguany no ens hem portat tant mal ni hem generat cap vendaval... o potser encara ens estem reservant.

Mantenidores

Arancha Serrano Martínez

Alba Serrano Martínez

Les nostres mantenidores són dos germanes que pertanyen a la comissió des del primer dia. Han participat en festivals, cavalcades, nits d’albades i passacarrers. Juguen al truc, es disfressaven les nits del 17 de març i han portat bandes de diferents colors i diferents regnats, tant infantils com d’adultes. Les dos han segut Reines de la Falla, en anys consecutius. Tenen ben merescut aquest privilegi. Però el que fa que hagen estat les nostres mantenidores és una raó molt important: Estan orgulloses de que la seua mare, Sari, siga enguany la nostra Reina de la Falla.