Llibret 2015 - Falla Rubén Darío

Llibret 2015

Falla Rubén Darío - Fray Luis Colomer

650

Aniversari del Centenar de la Ploma

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

LLIBRET ASSOCIACIO CULTURAL FALLA RUBÉN DARÍO – FRAY LUIS COLOMER EIXERCICI 2014-2015 Imprimix: Byprint Artiste falla gran: EmC2 Falles Poeta i Critic: Daniel Sánchez i Parejo (membre del Casal Bernat i Baldoví) Artiste falla infantil: Juan Lluch i Martí Banda de musica: Unio Musical “El Xuquer” de Sumacàrcer Presentacio: Teatre “El Musical” Pirotecnia: Caballer FX & Service S.L. Flors: Catleya Allumenació: Just

L’Associacio Cultural Falla Rubén Darío – Fray Luis Colomer vol reconeixer i agrair la desinteressada colaboracio dels Cavallers del Centenar de la Ploma i, molt especialment, la del seu Lloctinent General, En Miquel Ramón i Quiles, pel seu aportament al present llibret.

Aixina mateixa, nostre agraïment a les entitats i establiments que, en la seua colaboracio a través dels anuncis, han fet possible este llibret Agraïment a Alex a qui se li explique el tema cultural d’enguany i s’oferi per a realisar tant la portada com el dibuix introduccio als articuls sobre els Cavallers del Centenar de la Ploma.

I, per ultim, agraïment a tots els colaboradors que han patit les peticions de llistats, senyes, fotos, programes i, especialment, a quins s’han cocejat el barri en busca de la FRQ¼UPDFLR G³DQXQFLDQWV DQWHULRUV L GH QRXV DQXQFLDQWV A tots gracies per fer Falla. Gracies per ser Falla.

3

FFalles alles 2015

SALUDA

DEL PRESIDENT MARÇ SON TOTS ELS MESOS No hi ha dos sense 3, ¿ni 3 sense 4?. Volguts fallers, veïns i amics de la falla Ruben Dario - Fray Lluïs Colomer, un any mes me dirigixc a tots vosatros i en este van tres. Vullc expressar-vos la maxima gratitut, contagiar-vos la mateixa ilusio, demanar-vos que mantingam l’unio i el compromis que sempre heu demostrat. I realçar els valors d’amistat i ZEPIRGMERME UYI HI½RM\IR E RSWXVE GSQMWWMS HI JEPPE PPYRX HI RSWXVI GEWEP M HI RSWXVI FEVVM a través del Llibret que hui ya està en vostres mans.

M’acollireu i acompanyareu en el primer any, en el segon i està passant en el tercer.

Gracies. Es una aventura i un repte, un treball continu el de president perque març son tots els mesos. Soles aixina, podem mantindre viva nostra rica cultura, nostra historia, nostres tradicions i nostra volguda festa.

I seguixc expressant la meua gratitut. A l’igual que un Don Quijote no s’haguera escrit sense un escuder, la meua historia en esta falla requerix d’agraïments, tinc l’inestimable ajuda dels meus vices: Lola, Alfonso, Alex i Luïs i els seus delegats, de la secre Pury, de nostres delegades d’infantils en Pilar i Ana al cap, i per supost, de la colaboracio de tots i cada un de vosatros.

Per seguir en Cervantes, cada any fem en esta falla, de la quixoteria una historia real.

Guanyem premis en nostres monuments i concursos en nostres actors, entrarem en JSVpE IR 4PE]FEGOW M ½RW WSQ GEQTISRW IR NSGW HI TEVGLMW M HSQMRS )R HI½RMXMZE ±:%LEMOS un VALER”.

Gracies per deixar-me ser Quijote, no hi ha diferencia entre fantasia i realitat. Una dels aspectes que mes mos preocupen son nostres hores de verbena, cavall de batalla en els ultims dos anys per al que apleguen sorpreses esperançadores, espere de l’agrade de tots.

Bufen els molins, seguix bufant aire nou.

Felices falles 2015, Vixquen les falles i Viva Valencia.

4

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

JUNTA DE GOVERN 2014-2015 PRESIDENT: Enrique Martí Zurilla SECRETARIA: Pury Romero Boyero Delegat: Alfredo Rodríguez Quijada VICEPRESIDENTA 1ª PROTOCOL I ACTES FFMM: Lola Soler Piqueres Delegada: Marisol Ibáñez García VICEPRESIDENT 2º ACTES FALLERS: Alfonso García Romero Delegats: Jose Manuel Cort Cañizares Vicent García Martínez Miguel León Tomás VICEPRESIDENT 3º FESTEJOS: Alejandro Anchel Añó Delegats: Sento Ausina Espert Claudia Ausina Soler Penélope Beneítez Laguno Mª Emilia Rodríguez Rodríguez VICEPRESIDENT 4º ECONOMIA, LOTERIA, LLIBRET: Luís Galdón de Domingo Delegadas: May Vilanova Vidarte Berta Carnero Patrocinio SEMANA FALLERA: Delegat: Jesús Castillo Hinarejos Delegat de focs: Félix Botija Casado DELEGADAS D’INFANTILS: Rosa Mª Castillo Vilanova Anuka Barrachina Rubio Pilar Climent Barril Ana Rubio Viñes 5

FFalles alles 2015

COMISSIÓ MASCULINA PRESIDENT 2015 ENRIQUE MARTÍ ZURILLA Ramón Alegre Juarez Alejandro Anchel Añó Carlos Antón Hernández Sento Ausina Espert Vicente Ausina Soler José Ballester Venancio Félix Botija Casado Jesús Castillo Hinarejos Suso Castillo Vilanova Rubén Chiner Escuín Luis Codina Villalón José Codoñer Franch José Miguel Codoñer Montoya José Manuel Cort Cañizares Paco Cortés Traver Guillermo Adrián Dallmeier Sento Délas Giner Manuel Dorado Sanz Máximo Escobar Muñoz José Antonio Escrivá Parra Dani Fita Nieves Miguel Fita Nieves Antonio Miguel Fita Talavera Luis Galdón de Domingo Gonzalo García Hidalgo Vicent García Martínez Enrique García Perpiñán Alfonso García Romero 6

Álvaro Gimeno Cano Javier Ginestar Espín Daniel Gutiérrez Martínez Alejandro Hofmann Berdonce Francisco Javier Hontecillas Moreno Luís Laosa Valladolid Miguel León Tomás Juan Lluch Martí Jose Martí Besa José Martí Carbonell Joan Manuel Martí Carmona Juan Antonio Martín Vadillo José Ramón Martínez Ponce David Marzo Cuevas Nixon Khavakali Masinza Andrés Molina Fuertes Vicente Leonardo Nicolás Gómez Ignacio Oyanguren Campos José Manuel Pelayo de Tomás Julio Germán Pons i Palazón Francisco Puchades Sánchez Antonio Rodríguez Parrilla Alfredo Rodríguez Quijada David Rodríguez Romero Germá Sánchez Eslava Domingo Vallejo Sanz

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

CORT D’HONOR MAJOR FALLERA MAJOR 2014 Mª EMILIA RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ Geles Antich Castellano Claudia Ausina Soler Anuka Barrachina Rubio Fátima Barrachina Rubio Penélope Beneítez Laguno Pilar Botija Bello Aurora Bujalance Trujillo Blanca Esther Butragueño Morales Yolanda Caballero Bru Mavi Campos Lleó Berta Carnero Patrocinio Rosa Castillo Vilanova Pilar Climent Barril Ana María Codoñer Montoya Mª José Colomina Martínez Victoria Colomina Martínez Marta Comos Ballester Belén Cortés García Carmen Engo Marí Elba Ferrer Gil Clara Gálvez Benavente Cristina García Figueres Marta Isabel García Gómez Esther García Molina Mª Dolores García Pérez Pepa García Pons Cristina Giner Casino Laura Hidalgo Monsonís Mª Soledad Ibáñez García Mª del Mar Jordán Ibarra

Mª Luisa Lahoz Campderá Mati Lahoz Campderá Patricia Llosa García Lorena Loaces Rovira Lourdes Martí Besa Elena Martínez Calvache 4YVM½GEGMzR 1EVXuRI^ HIP 1SVEP Amparo Miñarro Juste Mª Carmen Montoya Cárcel Begoña Mulet Gregori Sari Nadal Porto Cristina Nicolás Gómez Maribel Nieves Madrigal Beatriz Pascual Del Río Minerva Pérez Ripoll Elena Puchal Pareja Cristina Ribera Lliso Mª Carmen Roca Durá Micky Rodríguez Romero Pury Romero Boyero Ana Rubio Viñes Marta Ruiz Íñigo Elia Salvador Contreras Natalia Sanfeliú Redondo Tere Segarra Orero Ángela Silvestre Catalán Lola Soler Piqueres Ana Trinidad Llorca May Vilanova Vidarte Amparo Zurilla Benedicto 7

FFalles alles 2015

8

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

9

FFalles alles 2015

EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE TOT ALLÒ QUE NOS HA DIT EL SENYOR ARTISTE

QUE VA A PLANTAR-NOS...

Lema: ¡Aguanta!

Artiste: E = mC2 Poeta i Critic: Daniel Sánchez i Parejo Seccio: 4ªC

AL SABER EL CONTINGUT PER MOLT POC NO EM QUEDE MUT. Torne de vore a l’artiste i no vullc ser alarmiste davant de la Comissió pero no ha fet la faena i no tenim cap escena per a fer l’explicació.

Pero el nostre President, que inclús pareix bona gent, preferix una maqueta a qualsevol bon esbós, pero no sóc com Anfós referent de tot poeta.

I és que Anfós en quatre ralles podia versar les Falles en gran satíric verí impregnat d’ingeni i gràcia, fent en la rima acrobàcia com Bernat i Baldoví.

I no anava de sabut ni tampoc fon un venut al brut or de tramontana sent un gran embaixador incansable defensor de la Llengua Valenciana.

10

En gran paciència fallera patiré la llarga espera imposta per l’agremiat, i tiraré d’inventiva, és dir, escriuré del IVA... que no pega en el remat.

Darrere d’este retràs està el mateix Satanàs perque tinc la greu sospita de certs moviments obscurs: ¡dur esbossos a concurs!, una costum que m’irrita.

Per a més inri t’enteres que enguany no planta Fogueres, perque allò és igual que ací, tenen la mateixa essència no existint la diferència en l’estil alacantí. ¡Aguanta! fa el President, i yo li mire impacient igual que Iñaki a l’infanta, pero me fa un còmpliç gest que yo al ser poeta llest entenc qué el lema és... ¡Aguanta!. **

Rubén Darío - Fray Luis Colomer REMAT D’ESTIL VENECIÀ QUE PARLARÀ VALENCIÀ.

4IV ½ XMRG IP KYMz de totes les escenes de la Falla per a l’explicació, no tire la tovalla, ¡puc escriure en sentit! no gastant palla.

La situació és molt rara pero no vullc anar de patidor si no quede clara, qui ha visitat l’obrador... ¡la mare de la Fallera Major!.

Estaràs en perill, com tots sabem davant d’esta visita, igual que eixe conill, el de camp, no el de Rita, al voler caçar... ¡en dinamita!. )WXE ³MR¾YIRX´ WIR]SVE assot de qualsevol bon President, pica més que una nyora, com l’all i oli coent que la rotar empudega tot l’ambient.

Temut el seu poder, UYI HMY UYq PE QMPPSV qW WE ½PPE fent un lobby faller, i no una camarilla, que crida: ¡abans morta que senzilla!.

Ell, en les mans aguanta uns quants porritos, i que van canviant la seua forma i planta, lo qual és important per a dir que estsn manipulant.

0´IWGIR½GEGMz plantejada té moltíssima vigència M RS qW YRE ½GGMz ni tampoc inconsciència de l’artiste faller, és resistència. ¿Pero qui manipula?

Puix, els interessats, molts besamans i llepaculs en bula, pijors que els cortesans; de tots estos tenim molts valencians.

L’ambient es venecià, de carnestoltes és el vestuari, i vullc anar allà pero no a un balneari i vore el trage que és reglamentari.

He demanat les dietes al President, m’ha dit que soc blasfem, que venga camisetes, que busque en el fem o que me faça d’estos del Suprem... =E LI TIVHYX IP ½RMUYMX soc pobre lletraferit.

Be, yo ya tinc faena i no vullc saber com s’ha conseguit... per si és una atra escena i escric, molt atrevit, que artiste i mare acaben en el llit.

**

Estan en el remat, aguantant-se entre els dos, una parella, molt séria i en trellat, tot lo qual vol dir que ella, gran senyora, no va mostrant mamella.

Continuant en el tema voran els espectadors que respectem molt el lema i plantem guants de colors.

VORÀS GUANTS BLANCS I ALGÚN NEGRE EXPLICAT DE FORMA ALEGRE.

11

FFalles alles 2015 Voràs qué el que predomina és el que diuen més pur, que és el de la cocaina que pot esnifaf ‘l’Artur’...

Pense que és una delícia, plena d’imaginació com bateja la Justícia els casos de corrupció.

Va convocar la consulta que a molts els va hipnotisar, inclús a la gent culta que és més fàcil enganyar.

Pokémon, Gürtel, Malaya, són noms dels més coneguts, i dels que qualsevol yaya... ¢WI WET ½RW IPW GSRXMRKYXW

I nos ve molt bé esta escena perque estos guants són de mac, i perqué si ningú esmena CiU es pegarà un gran bac.

ERO’s, Pujol, Palma Arena i Púnica, són jujats, i esperen una condena que torne els diners furtats.

Dic açò el dos de novembre abans de la votació, me jugue del cos un membre que no hi ha separació.

I com són un poble alegre també tenim corrupció, que en la Falla és un guant negre com el cas Cooperació.

Trobaràs ‘macs’ molt famosos que usen el mateix truc mutant tots a ser bavosos pijors que qualsevol cuc.

Vaig a canviar-me de guant no de rima criticant.

Són, queda clar, els politics, autèntics macs malfaeners que són, entre ells, molt crítics i amants dels nostres diners.

EST ÉS UN TIPO INFERNAL DE VIDA MINISTERIAL.

Un gran número de màgia, que inclús ya el fa un concejal, dur diners, en pla hemorràgia, GET E YR TEVEuW ½WGEP No cal tindre una carrera que la pot fer qualsevol, ½RW YRE XSREHMPPIVE UYI ½RKM\ QSPX HIWGSRWSP Modernament se diu trama, JSVQE ½RE HI QIVHIV perque ya està sent un drama ser polìtic i banquer.

12

**

Aguanta que ara ve atre fosc guant, i que és dels coneguts i molt sangrant, sent, ademés, notícia de primera perque este tipo nos chupla la sanc, tant que sembla cosí germà d’un banc, M YR KVERHuWWMQ ½PP H´YRE WERKSRIVE Esta escena pot ser molt coneguda, no necessitaràs de molta ajuda TIV E MHIRXM½GEV HI UYM TEVPIQ i perqué l’hem posat dins de la Falla, per ser un gran amant del talla-talla, que és el seu famós gust, un tant extrem.

Ad este ‘prota’ li enchisa tallar no precisament pa per a almorzar, si no les parts del cos de les persones,

Rubén Darío - Fray Luis Colomer independentment si penjen o no, o si el tall queda net o com munyó, quedant demostrat qué no té neurones.

Cal dir que en este assunt tota la ‘gràcia’ està en que no te salva la farmàcia, el mege o ningún dels hospitals, perque este tipo no gasta anestèsia i damunt patix una gran amnèsia pensant que eixes morts són accidentals.

El guant és molt famós i prou assessí, de fet, tot ell és un gran bisturí que va ser el guió d’una película que va tindre molt d’èxit per la sanc i en la que te quedaves super blanc TIVUYI XEPPEZE XSX ¢½RW PE ZIWuGYPE Fon tan famosa que tingué saga perque la mort, a molts, els embriaga, i la peli ‘Malson en Elm Street’, en Freddy Krueger com protagoniste, que no tenia res de chic bromiste, era més be un grandissim malparit.

No vos he de dir si és una invenció S PS VIEP QMPPSVE PE ½GGMz pero en l’escena hi ha un tipo sinistre que també és molt famós per retallar i que a soles nos vol per a pagar, és un mónstruo en cartera de ministre.

Està enganchat, és per ad ell un vici retallar qualsevol dret o servici, GSQTSVXERX WI GSQ XERXW M XERXW VY½ERW que diuen ser experts economistes i realment semblen purs terroristes molt especialment en els valencians.

Voràs com el ninot que s’ha plantat no és Freddy exactament, este ha mutat, té el mateix cervell i nas que un loro pero pareix més be un ser de l’infern i no un reputat membre del Govern, i és que, clar, parlem del nefast Montoro.

Fa molts anys que els bandolers nos furten tots els diners. ** ESPAI EN ESTA SEDUCCIÓ QUE PORTA CONFUSIÓ. És important esta escena perque agradarà al Jurat quan conega el contingut i gran part dels seus detalls.

Es troba ambientada en Valéncia pero no és un Casal, sino en la ciutat sencera, és dir, des de Campanar i passant per Ciutat Vella arribant al Cabanyal, tot serà com un plató de cine, per a rodar una molt famosa peli.

Al Jurat agradarà, i no per ser una porno, sino perque és d’un guant color roig de seducció, pero en resultat fatal per a la nostra Valentia.

Degut a que els governants han intentat seduir en coses que ha fracassat, costant-nos millons d’euros com la Ciutat de les Arts o també la Fòrmula 1, i aquella America’s Cup que anava a canviar el port; no és lliurà ni el Vaticà, en la famosa visita que inclús escandalisà a un més que sorprés dimoni, no per evangelisar sino perque va conéixer que la contabilitat semblava feta per ell.

Atra volta agenollat a Madrit, Fabra, servil

13

FFalles alles 2015 i molt obedient tancà, caciquilment Canal 9, seduït per Cospedal.

Despuix d’este, qualsevol pot ser un ‘bon’ candidat per a ser ‘Molt Honorable’... ¡com el menut Nicolás!.

I be, la peli famosa que voràs en la Plantà, i tractant-se d’un guant roig, evidentment, està clar, a soles pot ser, si, Gilda, pero la Rita no és Hayworth és nostra ‘actriu Barberá’.

Podría ser que en maig ya no actue en son despaig.

En el sentit més estricte no vas a vore un combat TIVS Wu YR GSR¾MGXI que està sense veredicte de qui acaba agenollat.

Et done ara una atra pista d’un dels dos grans contricants, una persona activista que ix en més d’una revista donant por als ‘importants’. )P WIY ½WMG RS HSRE IWKPEM sí el seu inquientant discurs que diuen no guanyarà mai perque este modern samurai pot tindre aspectes obscurs.

QUEDE CLAR QUE S’AVISÀ HI HAURÀ MÉS D’UNA GALTADA.

La seua categoria, s’ha de de dir, no és ‘pes pesat’ pero te una teoria que el fa pesat d’utopia, pero serà molt votat.

Ací no donem l’esquena ni el crític ni el President, i nos juguem la condena al plantejar una escena incòmoda i contundent.

El tipo este du coleta que pot pegar a fugir acabant d’anacoreta o passat per bayoneta per posar-los a parir.

Quan parlem de contundència en una Falla de guants es te que fer l’advertència qué no hi haurà violència ni paraules indignants.

Els acusa de ser casta, sobretot als grans partits, per política nefasta i fer-ho tot per la pasta... ¡son políticis refregits!.

Com la situació està clara sí parlarem de saqueig i d’alguns que tenen tara, a banda de molta cara... per a un bon guant de boxeig.

Plantem a l’inomenable trencant l’urna en un guant gran i també a l’abominable bipartidisme execrable que el veu com el gran Satán.

**

A vore si puge al ring i el tal Pablo és... ¡un viking!. ** 14

Rubén Darío - Fray Luis Colomer I, CAVALLERS, VA DE BÓ ARA EL GUANT ÉS DE LLEDÓ...

Per últim, el millor guant, que el deixem, digam, de postre per ser el més important, i que és, obviament, el nostre... en un detall aberrant marcat pel conegut rostre.

Voràs que l’aberració és que el guant el du Lledó.

Nostre deport nacional, la pilota valenciana, és el guant del Concejal i vegent de forma ufana sa gestió municipal pareguda a una almorrana. ¿Quina és en realitat la seua modalitat?.

Ha segut, molt clarament, modalitat poc fallera que des de l’Ajuntament, i d’una forma altanera, sense cap impediment ha permés la gran pepera.

Contarem en el Llibret com juga en el seu ‘trinquet’.

Obviament, no és piloter, no fa pilotes, les toca, no te planta de miger, més be d’acabat judoca, tampoc servix de punter perque li pert molt la boca.

Puix no val de feridor ni tampoc de regidor.

El seu carrer o trinquet és la famosa Assamblea, lloc a on qualsevol chiquet sí que actuaría en noblea no com en un cabaret, com fa part de la platea.

Si governa el tripartit vorem si fa un descosit.

Damunt, si va d’insumís qüestionant la presidència plantejant algún incís, diuen que és una indencència i que eres de Compromís, ¡el dimoni en pura essència!.

El borrego, servilment, no vol nou Reglament.

En este moment del joc, ¿cal aclarir si és roig o blau?, molts fallers pensen que és groc..., que vol tindre la festa en pau i no acabar en el foc... ¡ya te cremades de tercer grau!

Cert és, que alguns inmorals se passen en rets socials.

Escala i corda o raspall ya ha acabat la partida i queda molt de treball en esta festa adormida que no precisa un vassall i oblidar tanta parida.

Culpa de lo escrit abans la tenen els cortesans...

Jugar és un maldecap la faixa ya no me cap. ** PER POSAR-ME TANT DE GUANT ¿CAURÀ ALGÚN PREMI IMPORTANT? Espere un bon guant de seda per part del gran Jurat, no com regal en forma d’una mà freda fent-me un dur tracte rectal en lo que un pilotari diu didal. **** **

15

FFalles alles 2015

FALLERA MAJOR

VERÓNICA LEÓN FERRER V

OLGUDA VERONICA… ET CONTARÉ UN SOMNI PERÒ NO EL D’ UNA XIQUETA QUE VOLIA SER FALLERA… ERA EL SOMNI D’ UNA FALLA QUE VOLIA UNA REGINA DE GRAN BELLESA I SOLERA. I VA OCÓRRER EL MIRACLE, I ENTRARES AL CASAL COM UNA PRINCESA DISNEY, EIXE MÓN QUE TANT T’AGRADA¡ VÉNS DE FAMÍLIA AMB ARRELS, I EN EL TEATRE DE LA FALLA. SEMPRE SENZILLA I DISCRETA SUPORT ENS VENIES A DONAR. TÉNS LA GRÀCIA D’ UNA FLOR QUAN ACABA D’ESCLATAR ESCAMPANT AL SEU VOLTANT LA SEUA AROMA ESPECIAL

NO PODIA HAVER REGINA EN TOT EL BARRI D’ALGIRÓS MÉS BONICA I MÉS VOLGUDA PER LA SEUA COMISSIÓ.

EN EL CEL DE LA NIT VALENCIANA, UNA ESTRELLA BRILLA MÉS QUE MAI ORGULLOSA DE TU,VERONICA, I ESTÀ DIENT-TE A L’ORELLA: NO CANVIES, SEGUEIX IGUAL, JA QUE ET VOLEM COM ERES TOTS EL FALLERS I FALLERES I AL MIRAR-TE DESFILAR AMB EL VESTIT DE GALA, UNA COSA A L’AIRE ES PARA. ¿HA PASSAT UNA PRINCESA? ¿HA PASSAT UNA SULTANA? HA PASSAT VERONICA LEON I FERRER VESTIDA DE VALENCIANA, REGINA EN LA SEUA FALLA ¡¡¡QUE ÉS DARIO-COLOMER¡¡¡ LOLA GARCIA

16

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

17

FFalles alles 2015

COMISSIÓ INFANTIL Álvaro Almonacid Marzo

Álvaro Gisbert Auñón

Jorge Almudéver Ferrer

Jorge Gisbert Auñón

Pablo Bolta Ballester

Antonio Heras Torre

Marcos Botija Bello

Jorge Herrero Gil

Quique Burgals Rodríguez

Pablo Iurillo Monllor

Jesús Castillo García

Nacho Martí García

Jorge De la Rubia Rial

Daniel Marzo Jiménez

Aimar Donoso Arroyo

Andreu Molina Ferrer

Jorge Dorado Riera

Sergio Nicolás Hidalgo

Raul Constantin Dumitrascu

Diego Pelayo Blasco

Diego Escobar Roca

Fernando Periago Mascarós

Máximo Escobar Roca

Álvaro Puchades Martínez

Patrick Extremera Cuenca

Quelo Represa García

Pablo Fernández Beaus

Jaime Serrano Gómez

Paul Ferrer Dessus

Luis Javier Serrano Gómez

Dani Fita Martí

Nathan Tárrega Casabella

Enrique García Gómez

Jorge Tavelis Molina

Andrea Gimeno Fernández

Nicolás Tavelis Molina

Luca Gimeno Fernández

18

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

CORT D’HONOR INFANTIL FALLERA MAJOR INFANTIL 2014 NOELIA ORTIZ NICOLÁS Lucia Alegre Nadal

Victoria González López

Vera Alegre Nadal

Aitana Lou Guzmán Pérez

Carla Aramendía Barrachina

Lidia Heras Torre

Daphne Benlloch Jordán

Paula Herrero Gil

Paula Blasco Galindo

Raquel Herrero Gil

Reyes Bolta Ballester

Ana Jiménez Lahoz

Martina Catalá Esteban

Angela Labrada Berga

Alba Chicharro Casas

Ana Laosa Carnero

Andrea Chicharro Casas

Paula Laosa Carnero

Nadia Codina Marchitan

Andrea Macián Ferrer

Silvia De la Rubia Rial

Eva Macián Ferrer

Cristina Délas Giner

Naima Martín Caballero

Martina Dorado Riera

Adriana Marzo Soucase

Lucia Durá Valero

Inés Masinza Cortés

Marta Durá Valero

Noa Monleón Donoso

Miriam Espinosa Fullana

Alejandra Nicolás Hidalgo

Carla Mª Extremera Badía

Paula Oliver Maicas

Nuria Fernández Beaus

Sandra Oliver Maicas

Laura Fita Martí

Mili Oyanguren Rodríguez

Ana Galdón Álvarez

Sara Pelayo Blasco

Irene Galdón Álvarez

Gema Periago Mascarós

Helena García Loaces

Lucia Pons Bort

Irene García Loaces

Juncal Rodríguez Palomo

Lucia García Pérez

María Rodríguez Palomo

Ainhoa Gimeno Ruiz

Laura Vaquero Pérez

Iara Gimeno Ruiz

Marta Vaquero Pérez

Beatriz Giner Fernández

Lucia Vidal Corrons

Diana González López

Irene Villar Moner 19

FFalles alles 2015

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL Lema: Amor Alternatiu Artiste: Juan LLuch Martí

E

n el centre de la falla trobem a “Atles” un jove tità condenat a portar un cor geKERX HEQYRX HIPW WIYW QYWGPIW ½RW UYI EVVMFI PE GVIQE :SPIQ VITVIWIRXEV EPKYRIW formes de voler a tot el que ens rodeja.

8VSFIQ IP EQSV TIV PE RSWXVE GMYXEX )R XSX EPP{ QqW WMKRM½GEXMY HI :EPrRGME Hi ha un chiquet que esta enamorat d´un pardalet. Representant el amor per la REXYVE %P GSWXEX XEQFq XVSFIQ YRE GLMUYIXE UYI WIRX EHQMVEGMz TIV YR GMIRXu½G Hi han uns chiquets un en una consola d´ultima generació, i una atra chiqueta en una corda que vol jugar en el seu amic. En una part també trobem el amor pel ball i per la música tan importants en estes festes.

Com no, no pot faltar l´amistat voler a les persones que estan al nostre costat sense donar-nos conte. I que totes juntes, cadascú en les seues preferències, formen part de coses molt importants.

COM UNA FALLA.

20

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

21

Falles 2015

SEMANA FALLERA 2015 Dissabte 14 de Febrer

Dijous 12 de Març

11:30h.: ReplegĂ

21:00h.: Sopar faixat

14:30h.: Dinar en el casal

22:30h.: Junta Extraordinaria pre-falles

17:00h.: Visita d’infantils a l’Exposicio del Ninot

Dissabte 14 de Març

Dissabte 21 de Febrer

17:00h.: ReplegĂ Ninot Infantil

21:00h.: Fallers d’Honor

22:00h.: Sopar oferit per Sr. President. Se sospita que, entre atres coses, haura “churrasquitos� per a sopar.

Dumenge 22 de Febrer 14:30h.: Dinar en el casal

24:00h.: Estupenda verbena

17:00h.: Eixida per a participar en la Crida

Dumenge 15 de Març

Dissabte 28 de Febrer

09:00h.: DespertĂ infantil

10:30h.: Almorzar “JesĂşs KINDâ€?

11:30h.: ReplegĂ 14:30h.: Dinar en el casal

10:00h.: Desdejuni de la Comissio Infantil 11:00h.: Concurs de dibuix i pintura per a nostres peques L % KSNEV IR IPW YRžEFPIW

Dissabte 7 de Març

14:00h.: Dinar de plantĂ per als infantils

12:00h.: Concurs de paelles 17:00h.: Ball amenisat per una famosa i reconeguda orquesta

18:45h.: Concentracio de la Comissio Major per a anar a arreplegar el ninot

23:00h.: Gran Verbena

22:00h.: Sopar de la plantĂ major

Dimecres 11 de Març 20:00h.: Berenar per als comerços. Agraim el soport de nostres colaboradors, en un estupent berenar

22 2

20:30h.: Sopar de la PlantĂ infantil

16:30h.: Entrega de recompenses infantils

L 4PERXj HI PE *EPPE QEKRM½GE verbena

Rubén Dario - Fray Luis Colomer Dilluns 16 de Març

Dimecres 18 de Març

10:00h.: Almorzar

09:00h.: Despertà de dones

11:30h.: Replegà de comerços

10:00h.: Almorzar oferit pels homens a les dones de la Comissio

13:00h.:Vi d’honor per als colaboradors 14:30h.: Traca correguda 15:00h.: Dinar 16:00h.: Arreplegà del Premi Infantil

14:30h.: Gran mascletà 16:00h.: Concentracio per a eixir cap a l’Ofrena, … i al tornar, sopar d’entrepa

19:30h.: Berenar-sopar de la comissio infantil

24:00h.: Colossal verbena “nit del foc”

22:00h.: Sopar: Concurs de tortilles

Dijous 19 de Març

24:00h.: Fantastica verbena pel “25 aniversari” de l’inauguracio del pub “DESCARO”

09:00h.: Despertà 10:00h.: Almorzar 12:00h.: Pasacarrers i missa de “Sant Josep”

Dimarts 17 de Març 10:00h.: Concentracio per a anar a l’arreplegada de premis L 1IW YR¾EFPIW 14:30h.: Gran mascletà i, a continuacio, dinar.

22:00h.: Potent torrà per a sopar i ball de disfrassos (temàtica: Astérix i Obélix).

24:00h.: Maravellosa verbena

14:30h.: Mascletà 15:00h.: Dinar (esperem contar per a les paelles en: Gonzalo, Pitiriti, Jose y Domingo, despres de el gran exit collit l’any passat) 17:30h.: Infantils: Chocolatá y, despres, pasacarrers de disfrassos pel barri.

20:30h.: Sopar de la Comissio Infantil 22:00h.: Cremà de la Falla Infantil 22:30h.: Sopar de la Comissio Major 24:00h.: Cremá de la Falla 24:30h.: Brindis y despedida de l’eixercici

Nota important: Cada nit, les verbenes contaran en musica en viu i en directe a carrec d’importants grups musicals, tots ells de contrastat prestigi i aplaudits per la critica nacional i internacional. )PW LSVEVMW UYI ½KYVIR IR IP TVIWIRX 4VSKVEQE HI *IWXINSW TIV EPW HMWXMRXW EGXIW S½GMEPW estan supeditats als que marquen la Junta Central Fallera i la delegacio de Festejos, per lo que preguem que estigau atents al taulo d’anuncis (?), on oportunament (?) i si el trobeu, informarem de qualsevol canvi.

23 3

FFalles alles 2015

RECOMPENSES JCF BUNYOL D’OR I FULLES DE LLORER Yolanda Caballero Bru Vicent García Martínez Francisco Puchades Sánchez BUNYOL D’OR Beatriz Pascual Del Río BUNYOL D’ARGENT Mª Luisa Lahoz Campderá Mati Lahoz Campderá BUNYOL DE COURE Aurora Bujalance Trujillo Rubén Chiner Escuín Guillermo Adrián Dallmeier Sento Délas Giner Manuel Dorado Sanz Enrique García Perpiñán Laura Hidalgo Monsonís Lorena Loaces Rovira José Ramón Martínez Ponce Nixon Khavakali Masinza Amparo Zurilla Benedicto

DISTINTIUS INFANTILS DISTINTIU D’OR Adriana Marzo Soucase Sergio Nicolás Hidalgo Paula Oliver Maicas DISTINTIU D’ARGENT Lucia Alegre Nadal Máximo Escobar Roca

24

Patrick Extremera Cuenca Enrique García Gómez Jorge Herrero Gil DISTINTIU DE COURE Pablo Bolta Baillester Quique Burgals Rodríguez Jesús Castillo García Martina Catalá Esteban Alba Chicharro Casas Andrea Chicharro Casas Jorge Dorado Riera Martina Dorado Riera Raul Constantin Dumitrascu Lucia Durá Valero Marta Durá Valero Carla Mª Extremera Badía Helena García Loaces Irene García Loaces Ainhoa Gimeno Ruiz Diana González López Victoria González López Aitana Lou Guzmán Pérez Antonio Heras Torre Lidia Heras Torre Pablo Iurillo Monllor Angela Labrada Berga Nacho Martí García Naima Martín Caballero Inés Masinza Cortés Fernando Periago Mascarós Nathan Tárrega Casabella Laura Vaquero Pérez

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

FALLERS D’HONOR 2015 José Aguilar Requení Paloma Álvarez Mas Francisco Anchel Balaguer Emilia Añó Gil José Luis Añón y Señora Iris Asensi Ibáñez Cristina Auñón Alonso Paco Baxauli Gracia Besa Leal Diana Bolea Gómez Carmen Bordería Vidal José Borreguero Casallo Ruht Casabella González Marga Ceita Builelo Javier Cort Aznarez José Julián Cuadrado Álvarez Encarnación Cuevas Jiménez Mª Ángeles de Domingo Navarro Tano Espinosa Paco Extremera Martínez Luis Galdón Pérez Manuel Gil Martín Juanma Gisbert Gisbert Elvira González Luis González Cano %½J 1 ,EQIH ,EQIH José Antonio Herrero Lowhan Hofmann Loli Laguno Herrero

Salva Lahiguera Muñoz Miguel Ángel León Ferrer Encarna López Igual Jorge Manzanares Ferrer Amparo Martí Carbonell Elvira Martí Dasí Francisca Martí Dasí David Marzo Arocas Ana Más Vila Adolfo Muñoz Loro Pedro Navarro Colorado Alicia Pallares Esclapés Alfonso Picazo Picazo Javier Planeta Hogar Michel Planeta Hogar José Luis Poveda Andrés Sonia Ródenas García Mª Rosa Romero Ull Ana Rovira Paterna Concha Rovira Paterna Carmen Saco Adolfo Sánchez Mª Ángeles Sevilla Sergio Nadal Tárrega Montoya Margarita Taurá Montalar Enrique Valero Pamblanco Paula Vázquez Catalá Carmen Zurilla Martínez

25

FFalles alles 2015

COLABORADORS COLABORADORS Elma Cerdán Martí Fernando De la Rubia Calatayud José Antonio Durá Tamarit Elia Escrivà Salvador Abraham Gumán García Antonio Heras Ortega Amparo Martí Zurilla Lourdes Pérez Miralles Laura Rial Jiménez Silvia Torre García Eva Valero Laura Vallejo Antich Rafa Vallejo Antich Felisa Vidarte de Castro

26

COLABORADORS LOTERIA Kiosko Angeles Javier Artero Creaciones Carmen Copi-Balbi Farmacia Margarita Taurá Rosalinda Francisco Extremera Vicente Nicolás (padre) COLABORADORS INFANTILS Pinturas Dami

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

PREMIS REBUTS DE L’EIXERCICI ANTERIOR: Falla Infantil: 6º premi, seccio 6ª 2º premi d’Ingeni i Gracia, seccio 6ª Falla Gran: 4º premio, seccio 5ªA 5º ninot mes votat en l’Exposicio del Ninot DE L’EIXERCICI ACTUAL: Campeonats del Sector d’Algiros: 1º en parchis 1º en domino 1º banderi delegats, a la falla en mes puntuacio Concurs teatre JCF (obra llarga): Nominada com millor actriu de repartiment: Penélope Benítez Laguno Nominada com millor actriu proncipal: Lola Soler Piqueres Nominat com millor director: Alfonso García Romero Millor actor de repartiment:Vicente Ausina Soler Millor actor principal: Alfonso García Romero Segon premi a l’obra: Retrobaments

Autor de la foto: Malalt de Falles

27

FFalles alles 2015 A LA CRIDA

28

EXPO NINOT: NINO BRAVO

EL QUINT NINOT MES VOTAT

A PELS PREMIS INFANTILS

D’ OFRENA

Rubén Darío - Fray Luis Colomer RECORDANT L’EDAT MIJA

EL FOC: PRINCIPI I FI

AIELO DE MALFERIT: MUSEU NINO BRAVO

29

FFalles alles 2015 FESTA DE SANT JOAN

30

PRESENTACIO FALLA INFANTIL

NOMENAMENT FALLERA MAJOR

PRESENTACIO FALLA GRAN

HALLOWEEN: DONEN POR

Rubén Darío - Fray Luis Colomer PROCLAMACIO: GRUP DE BALL

PROCLAMACIO: CORT DONOR

ENSOMIANT EN EL NADAL

GRUP JOVENIL DE PLAY-BACK

EN VIU I EN DIRECTE

UN BON TREBALL NO PREMIAT

31

FFalles alles 2015

32

UN BON TREBALL PREMIAT

FESTA DE NATALICI

A BELEM, PASTORS

A BELEM, CHIQUETS

VISITA A LA FALLA GRAN

VISITA A LA FALLA INFANTIL

650 ANIVERSARI

Insigne Capitul de L’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma 33

FFalles alles 2015

EL CENTENAR DE LA PLOMA, GUARDIA D´HONOR DE LA REAL SENYERA http://www.elcentenardelaploma.org

LES MILÍCIES MIGEVALS EN VALÉNCIA Per a poder comprendre l’orige i fonament de la “Companyia del Centenar de la Ploma” es necessari remontar-nos a l’época migeval en Valéncia. Es en el segle XII quan apareix el concepte pròpiament dit de mesnada. Els seus components rebien dels senyors i VIMW GSRGIWWMSRW HI XIVVIW IR FIRI½GM S TVqWXEQ M soldades en metàlic junt a privilegis i exencions a les ciutats que acodien prestes a la cridà d’auxili del QSREVGE % GERZM H´IWXSW TVMZMPIKMW IW ½GEZIR EP WIVZMGM HI RSFPIW M VIMW TIV E YRMXW EPW TVSpis eixercits regulars, constituir un recolzament decisiu en numeroses accions bèliques, alcançant posteriorment condició anàloga a la dels primers cossos armats permanents i inclusiu aplegar a formar part de l’host del rei.

L’erudit Vicent Ferrer i Olmos nos explica cóm “les milícies que es constituïen en les ciutats o viles del Regne estaven compostes en la seua major part por hosts de peons o infants junt a les tropes de cavalleria, estes últimes elegides entre’ls ciutadans que tingueren bens propis, estan obligats a posseir cavall en propietat, be fora armat o alforrat L’enganchament i allistament ad estes milícies urbanes corresponia al Consell General, verdader senat delliberatiu en Valéncia. Mantenia en la ciutat no sols host de terra sino, ademés, galeres armades, que en ocasions oferia a atres reis per a defensa d’alguna causa conjunta -d’ahí la construcció de las atarassanes del Grau, arsenal per a guerra i depòsit de veles, armes i atres pertrets navals-”[1].

No obstant, en temps de Jaume el Conqueridor s’otorguen molts privilegis d’índole militar; així, el titulat “De les batalles i de les fortalees”, on s’indica que “aquells que tinguen armes i un cavall de més de 40 escuts de valor, son declarats lliures de tot impost, tenint l’obligació d’acodir a la cavalcada real”.

En la guerra contra els francesos Pere I el Gran va solicitar que li enviaren companyies HI FEPPIWXIVW QSVMWGW TVSQIXIR PSW FSRE WSPHEHE )WXI VIM GSR½VQEVk IPW TVMZMPIKMW HIP Conquistador.

En el Manual del Consell datat el onze de juliol del 1347 es pot llegir el següent acort: “… fou proposat per los jurats que jatsie que sie stat ordenat e tengut per bé, que per la Unió de la Ciutat fossen apparellats cinchsents hòmens a cavall, per los affers de la dita Unió…, ço és, a cavall armat trecents sous e a cavall alforrat docens sous, cascun any”[2] De totes les milícies urbanes que atenien a la convocatòria dels reis de Valéncia destacà per la seua fermea i constància en el servici la “Companyia del Centenar de la Ploma”.

34

Rubén Darío - Fray Luis Colomer De l’orige i activitats de la companyia cívica-militar del “Centenar de la Ploma” que, amparada baix la tutela i protecció del màrtir Sant Jordi, havia segut establida en Valéncia pera a custodia i defensa de la “Senyera del Senyor Rei i e de la Ciutat e del Regne” parlarem a continuació.

EL CENTENAR DE LA PLOMA: CONTROVÈRSIA DAVANT LA ADJUDICACIÓ DE LA SEUA CREACIÓ No podem deixar passar esta controvèrsia com si d’una dada anecdòtica es tractara, ya que estes diferents opinions -fonamentades EFHzW IR JSRXW HSGYQIRXEPW WYTSRIR YR XVIRGEQIRX EF PIW TEGu½UYIW creències tradicionals.

PRIMERA OPCIÓ: Jaume I, creador del Centenar Els historiadors del Regne de Valéncia han vingut mantenint que es tracta d’una institució “antiquíssima”, remontant-la als anys de la Conquista i creada pel fundador del Regne, Jaume I. El superlatiu encontrà fonament en el segle XVII en unes paraules que apareixen en el capítul 229 de les Corts que el monarca Felip III celebrà en el Convent de Predicadors de Valéncia en 1604. Es llig en el citat capítul:..” per quant la Companya del Centenar de la Ploma ab sos Macips y Pages es antiquíssima del temps de la Conquista del pressent Regne”[3].

Per a reforçar esta creència en 1.626 Felip IV, davant la necessitat de recursos ab els que atendre els diferents fronts de guerra que manté ad eixe moment, convoca a les Corts, ordenant que les aragoneses es celebren en Barbastre, les catalanes en Barcelona i les valencianes en Monsó. En estes últimes poden llegir-se en el capítul 18 de les resolucions la següent frase: ”La Companya del Centenar de la Ploma, instituïda per la Majestat del Senyor Rei en Jaume el Conqueridor…”[4].

7M EREPMWIQ PIW E½VQEGMSRW WYFWGVMXIW IR EFHzW 'SVXW IRW JER TIRWEV UYI QqW FI IW tracta més de donar prestigi ad esta Institució a l’associar la seua creació ab Jaume I que H´ETSVXEGMSRW HSGYQIRXEPW RSZIW UYI GSVVSFSVIR PE HMXE TSWMGMz )WXIW E½VQEGMSRW RSW deixen vore el víncul de creació del Centenar ab Jaume I com un fet consabut, sobre’l qual no pot donar-se cap tipo de dubte, més sense aportar realment nova documentació que acredite els fets.

Més per a molts te verosimilitut el que tinguera el seu orige en els cent hòmens armats que en l’entrada del rei D. Jaume en Valéncia acompanyaven al Penó de la Conquista ab les sagrades imàgens del Crist a una part i de la Mare de Deu a l’atra.

35

FFalles alles 2015 SEGONA OPCIÓ: Pere II, creador del Centenar Esta nova teoria arriba a la conclusió de que dita companyia fon instituïda en la nostra ciutat per Pere II de Valéncia i IV d’Aragó a 3 dies de juny del 1365.

Arranca del document que recull la descripció de la parada que el dia u d’agost del 1336 ordenen els jurats de la Ciutat per a rebre a Pere el Cerimoniós. La descripció dels detalls de l’acte és tan minuciosa que la sola absència de la companyia de ballesters li du a valorar el fet com a proba de que el Centenar de la Ploma encara no existia.

Atre dels documents que refrenen esta postura data de 1503 i cita els noms dels nous ballesteres que han segut triats per a substituir a atres que cessen. Son 53 els canvis i el document HY PE VIPEGMz RSQMREP HI XSXW IPPW EF IP WIY GSVVIWTSRIRX S½GM ²llaurador, pedrapiquer, corder, peraire, carnicer, calçeter, sastre, ferrer, botiguer, barber, cotamaller....” “Primo, en loch de Joan Bernat, ballester, en Jacme Lobet, corder…”[5], continuant el document ab la referencia a Pere II com la persona que otorga este privilegi:..”hun privilegi reyal atorgat per lo Serenísimo rey en Pere de digna recordació datum en lo setge de Morvedre de III de juny del any MCCCLXV, al qual se refferiren.” [6].

En l’Archiu de la Corona d’Aragó s’ha trobat atre document, de Ferran II el Catòlic, que nos TEVPE HI PE GSR½VQEGMz HI PE ²Confraria del Centenar de la Ploma”. Se transcriuen en dit registre IPW TVMZMPIKMW UYI PM SXSVKE E PE HMXE GSRJVEVME 4IVI IP 'IVMQSRMzW M PIW WYGGIWWMZIW GSR½VQEGMSRW de Joan I,Alfons el Magnànim, Joan II i esta de Ferran, donant a continuació la data, del Centenar, a 3 dies de juny del 1365, en lo qual sí s’ havia constituït la dita Confraria sis anys després del seu orige, en honor de son titular Sant Jordi, en concret a 10 dies de juliol del 1371.

Z)R IWXE GSR½VQEGMz HI PE ±Confraria” feta per Ferran II en l’any 1479, hi ha un pròlec que diu:..”Molt més de Cent anys que en la dita Ciutat de València ha un número de Cent hòmens apellat lo Centenar de la Ploma”[7]. “Molt més de cent anys”. Si haguera segut creat el Centenar de la 4PSQE IR XIQTW HI PE GSRUYMWXE GSQ W´E½VQEZE LMWX{VMGEQIRX IP HSGYQIRX HMVME ±molt més de dos cents anys.” I a l’enumerar atres privilegis comença diguen ”Primerament. Privilegi atorgat al dit Centenar per l’alt Rei en Pere, sots kalendari de tres dies de juny any mil CCC LX V” [8]. Si existira EPKYR EXVI HSGYQIRX ERXIVMSV LEKYIVE WIKYX GMXEX M PPEZSVW RS ½GEVME ²primerament…”, el primer.

MISSIONS QUE S’ENCOMANÀ AL CENTENAR: COMMEMORACIONS SOLEMNES -RXIVZIRGMz HIP Centenar en els actes solemnes de commemoració de la conquista de la Ciutat de Valéncia per Jaume I, on anaven els membres del Centenar ”ab ballestes y arcabuços y ab les insignies de Sent Jordi ab la bandera del Centenar ab pifanos i a tam-

36

RubĂŠn DarĂ­o - Fray Luis Colomer borsâ€?[9]. La vistositat del seus uniformes realçaven cada 9 d’octubre la eixida processional de l’espasa del rei En Jaume i la Real Senyera. ˆ 0E WIYE ETEVMGMz qW HIWXEGEHE IR YRE JIWXMZMXEX XER WIR]EPEHE GSQ IP H´EFVMP IR UYI commemoraven la miraculosa intervenciĂł del seu patrĂł Sant Jordi en la batalla d’El Puig. ˆ )R PE GETIPPE HI PE 1EVI HI (IY HI PIW :MGX{VMIW HI P´MKPqWME HI 7ERX .SVHM M WIKSRW SVHIREZIR PIW WIYIW GETMXYPEGMSRW GIPIFVEZIR WSPIQRIQIRX IPW S½GMW VIPMKMSWSW H´IWXE data, darrere el quals es reunien, a “menjar y fer pietançaâ€?, en un monasteri elegit pels majorals. ˆ 8EQFq ZE TEVXMGMTEV IR GIPIFVEGMSRW EF QSXMY HI GERSRMWEGMSRW GSQ PE HI P´EVUYIFMWFI Tomas de Villanueva i la de Sant Pasqual BailĂłn.

ACCIONS GUERRERES MÉS NOTABLES ˆ 0E TVMQIVE RSXMGME HI PIW WIYW EGGMSRW PE XIRMQ IR PE KYIVVE UYI 4IVI IP 'IVMQSRMzW va mantindre contra Pere el Cruel -1365- en la qual se sitiĂ a Morvedre i dos voltes a ValĂŠncia. Fon allĂ­ on, potser, es va promoure la creaciĂł del Centenar. El corage mostrat pels ballesters, que varen combatre junt a la “Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat e del Regneâ€?, fon tal que va determinar que se’ls otorgara el privilegi de formar una milĂ­cia permanent. ˆ )R .EYQI ½PP HI 2´%RJzW HYG HI +ERHME ÂŻ IR M EF P´ENYHE HI PIW XVSTIW GEWXIPPEnes, va organisar els seus eixercits en les montanyes situades en la baronia d’ArenĂłs, rebelant-se contra el rei. Joan li va fer una cridĂ d e recolzament i en resposta ad esta acodĂ­ la milĂ­cia del Centenar a prestar la seua ajuda. D’est any ĂŠs la curiosa nota que escriguĂŠ en son diari el capellĂ del rei N’AnfĂłs, que est d’acort ab lo que consta en el manual de consells, i que diu: “Disapte XXI del dit mes de Joliòl fonch treta la bandera HI :EPIRGME GSRXVE ( .EMQI HI %VEKz 0E HMXE FERHIVE JSRGL EGEPEHE TIV PE ½RIWXVE PE GYEP portaba Ramon de Vich, gentil-hòm justicia criminal de la dita ciutat. E al portal del Serrans fònch presa ĂŠ muntada alt, ĂŠ de part de fòra ab bastiment fonch presa ĂŠ donada al dit justicia, anaba en mig del centenar dels ballesters de la plomaâ€?.[10] ˆ )R )R .EYQI H´%VEKz *MPP IW VIFIPE M GSQFEX HIW HIP GEWXIPP HI :MPPEQEPIJ )P Governador de ValĂŠncia reunix milĂ­cies i trau el 5 de febrer la bandera real, per lo que tambĂŠ acĂ­ podem assegurar la presencia del Centenar. ˆ )R NYPMSP HI M\UYq PE 6IEP 7IR]IVE TIP 4SVXEP HI 7IVVERW TIV E PPYMXEV GSRXVE IPW moros sublevats en la Serra d’EspadĂ . ˆ )R EPKYRE SGEWMz XEQFq ZEVIR MRXIVZMRHVI E PIW zVHIRW HIP NYWXuGME GSRXVE IPW HIPMRqĂźents, aixĂ­ consta que a 10 dies de juny del 1633 acodiren com apoyo a la captura d’uns delinqĂźents: â€?‌estava lo Centenar en dita captura, lo qual fĂłn ordenat asistis pera tenir cercatâ€? [11].

37

FFalles alles 2015

APELATIUS DIFERENTS PER A UNA MATEIXA INSTITUCIÓ )\MWXMVIR HMWXMRXIW JSVQIW HI HIRSQMREV EH IWXE 'SQTER]ME QqW XSXIW IPPIW IW XVSFIR relacionades entre si: ±Companya del Centenar del gloriós Sant Jordi”, en commemoració al seu patró que era el mateix que el d’Aragó.

“Centenar de Sant Jordi” o “Centenar del gloriós Sant Jordi”, pel mateix motiu anterior. ±Companyia del Centenar de la Ploma”, per la qual era més coneguda. “Centenar”, ya que en un principi només estava formada per cent ballesters ”de la Ploma”, fent alusió a la ploma de garsa que els militars ostentaven en l’elm o cabacet.

- XEQFq ±Companyia dels Ballesters”, per l’arma que utilisaren des de els començament de l’Institució.

PECULIARITATS DE LA MILÍCIA DEL CENTENAR DE LA PLOMA ARMES: Ballestes i Arcabussos L’arma més característica de l’época migeval i per lo tant la més utilisada pels cavallers del Centenar de la Ploma fon la ballesta, sent la seua época de major esplendor IP WMKPI <-- )W XVEGXEZE H´YR EVQE SJIRWMZE M PE WIYE QMWWMz IVE PE HI PPERpEV ¾IGLIW Encara que seguix sent una incògnita l’orige i data de la seua creació coneixem de la WIYE I\MWXrRGME ½RW E FIR IRXVEX IP WMKPI <:- qTSGE IR PE UYI XMRKYq UYI GSQTEVXMV IP seu liderage en les armes de foc. Pese a esta nova manera d’incursió en el mon de les armes la ballesta va saber-se acomodar als nous aires de modernitat utilisant bales de pedra o plom de la qual força era tal que inclús ”podia travessar una armadura a una distancia de doscents cinquanta passos” [12]. Un nou cos dotat per cent arcabussers s’afegí als membres del Centenar com a símbol dels canvis produïts per l’integració de les armes de foc.

La pràctica del tir de ballesta era un deport molt popular. Els components dels gremis ho practicaven per a trobar-se preparats per a lluitar quan el rei o la ciutat ho exigira.

Ab més raó els membres del Centenar, ya que ser bon tirador era una de les condicions imprescindibles per a la seua elecció, ademés de la bona conducta i honorabilitat.

38

Rubén Darío - Fray Luis Colomer Es segur que a més de les ballestes, els membres del Centenar durien atres armes; ofensives com els punyals o defensives com escuts, a tot lo qual estaven autorisats pel TVMZMPIKM HI GSR½VQEGMz UYI MRHMGEZE “Que sia donada facultad als del dit Centenar, e a qualsevol d’aquells, de portar armes…”. Com es veu ni indicava quals ni posava llímit. I seguix: “portar armes per qualsevol ciutats, viles, lochs e terres… en qualsevol hores”. En est últim paràgraf es troba l’explicació a les friccions que tenien els ballesters ab els “3J½GMEPW HI PE 'MYXEX” el quals, por mor de mantindre el bon orde, desijaven aplicar la prohibició de dur armes a tots els ciutadans, Centenar inclòs Era costum que la Companyia del Centenar celebrara el seus eixercicis d’armes casi tots els dumenges. Estos jocs o eixercicis estaven reglamentats segons uns “Capitols del joch de la ballesta”, aprovats per nostres jurats en 18 de juny de 1445”[13]. Es celebraven en dies festius per a donar-li major relleu, premiant al millor ballester -el de QENSV EKMPMXEX M TYRXIVME EF GLMGSXIXW SFWIUYMW H´EVKIRX GIHMXW TIPW S½GMEPW HIP KVIQM H´EVKIRXIVW EF PE ½ H´SFXMRHVI IP XuXYP HI QIWXVIW IR IP WIY S½GM

UBICACIÓ DE LES PRÀCTIQUES D’EIXERCICIS D’ADESTRAMENT La casa per a les seues juntes i eleccions estava ubicada en el carrer de Sant Jordi, hui carrer de Ballesters, on també tenien almagasén per a guardar els sues pertrets.

Vicente Ferrer Olmos, una de les personalitats més enteses sobre esta companyia cívica-militar, de les quals apareixen les impressions en el llibre “El Centenar de la Ploma”, indica que els eixercicis d’adestrament es realisaven en un pati descobert, contigu a la Casa de la Confraria, corresponent este solar a lo que hui és la part anterior del Teatre Principal recaent al carrer de les Barques, es a dir, on s’alça la frontera de l’actual teatre.

Emili Beut Berenguer continua els estudis sobre este tema afegint: ”Quan es va ampliar la Companyia ab els cent arcabucers, se’ls concedí un solar fora de les muralles, entre la porta dels Juheus i la de la Mar, segons deliberació del Consell de la Ciutat del 9 d´Agost de (IWTVqW W IHM½GEVk YRE GEWE EHNYRXE UYI IW HIWMKRk EF IP RSQ HI ±P´)WGSTIXIVuE² situada en alló que és actualment Parc d´Intendència, en el carrer de Colon i plaça del Pintor 4MRE^S )WXE GEWE ZE WIVZMV HI TYRX HI VIYRMz M VIZMWXE HIP 'IRXIREV M IR IPPE IW QERk SFVMV un pou el 28 de Juliol del 1.576 perque els tiradors sofríen molèsties per la sed i no poderse llavar la cara i les mans que s’embrutaven per la pólvora i també per no poder netejar PIW EVQIW 4SWXIVMSVQIRX IWXI PPSG IW HIRSQMRk ±1SPu HI 4zPZSVE² ± IW XI GSRIM\MQIRX que hagué atra casa de la Ballestería, situada en el mur de la Porta de Quart, fora de la QYVEPPE E PE TEVX HI HEVVIVI HI 7ERXE ÏVWYPE SR IPW HIP 'IRXIREV EREZIR I\IVGMXER WI IPW dumenges”. [14]

39

FFalles alles 2015 ORGANISACIÓ I COMANDAMENT DE LA COMPANYIA. JURAMENT Per estar al servici de la ciutat, i el seu especial destí d’escoltar i defendre la Real Senyera, Valéncia es considerava “coronela” d’esta companyia. El Justícia Criminal era el cap d’esta força armada i com a tal, capità nat i porta-estandart del Centenar.Ad est, als Jurats i Consell General corresponia la provisió d’individus que havien de constituir-la: ”Els Jurats i Síndic de la Ciutat, ab el Justícia, nomenaven els que formaven la Companyia…”[15].

'SQ ]E IWXk HMX IP R QIVS HIP WIYW GSQTSRIRXW IVE HI GIRX M HIZMIR HI WIV QIWXVIW Y S½cials -menestrals- veïns de Valéncia, ab provades aptituts per al càrrec; es a dir, no es tractava de nobles en el sentit d’estament social.

Segons foren els temps de guerra o de pau, la companyia del “Centenar de la Ploma” rebia mes o menys ajuda i armament de les autoritats o era oblidada en major o menor grau. Així pues, el Centenar passà a lo llarc de la seua història per moments de decadència per a tornar a renàixer ab briol més tart.Així, trobem acreditació documental de lo dit: “El dit Centenar sia IR TYRX HI ZIRMV IR TIVHMGMz TIV UYERX TIV PSW SJ½GMEPW HI PE HMXE 'MYXEX IR QSPXIW I HMZIVWIW QERIVIW qW GSRXVEZIRKYX EPW HMXW TVMZMPIKMW I KVkGMIW JIRX HMZIVWIW PMQMXEGMSRW I MRXIVTVIXEGMSRW² Era evident que en temps de pau no interessava, i inclús destorbava, que ciutadans armats i privilegiats pel rei se desenrollaren per la ciutat. I al contrari, quan la tranquilitat s’alluntava,.. “Els Cent hòmens del dit Centenar… contínuament han a tenir ballestes en diverses maneres…”

La companyia es dividia en unitats de deu ballesters denominades “deenes”, al front de les UYEPW LEZMIR YRW S½GMEPW UYI IW QIREZIR ²caps de deena”. Cada ballester tenia un ajudant al que se li dia ”companyó”, ”macip” o “page”. Quan els aspirants eren admesos -prèviament es sometia als candidats a una “provanza” davant el governador- anaven a la casa de la Confraria on se’ls vestia ab les insígnies de Sant Jordi davant dels “caps de deena”, procedint a la celebració d’una missa oferida per la Confraria, en la qual es prestava jurament sobre’ls evangelis, comprometent-se al servici del rei, de la Ciutat i del Regne.

DIPLOMA O TÍTUL A cadascú dels soldats de la Companyia del Centenar, se’ls donava un diploma o títul acreditatiu en pergamí que expedia el “Porta-veus” del Governador de Valéncia[16]: “Don Basilio de Castellví y Ponze, Cavaller del Abit de Calatrava, Governador de dita Religió en los Reynes de Aragó y Valencia, Castellá del Castell de Oriòla, Gentil-Hòm de la Boca de sa Magestat y de son Consell, Portant Veus de general Gobernador de la present Ciutat y Regne de Valencia.Vista PE IPIGGMz ] RSQMREGMz TIV :SW PS .YWXMGME IR PS 'VMQMREP 2SFPIW ] 1EKRM½GLW .YVEXW ] 7]RHMGL HI PE present Ciutat, y per los Caps de Dena del Centenar de la Ploma, y per lo Escrivá de Sala y Consell de la dita Ciutat, rebuda en 27 de Juliòl M.DC.LXXI ab la qual elecció y reformació fonch fornit lo número dels cent ballesters, y patees del dit Centenar, los nòms dels elets, y reformats llargament en dita elecció estant continguts á la qual nos referim; la qual elecció y reformació es estada feta 40

Rubén Darío - Fray Luis Colomer MY\XE WIVMI HIP XIRSV ] TVMZMPIKM TIV WE 1EKIWXEX k HMX Centenar concedit. Dat. En la present Ciutat de Valencia á XIII del mes de Abril M.D.LXXXX.VIIII. é com entre atres elets nomenats siau estat vosatres Francés Jalón é Joan Saborit Fuster, çò es vos dit Francés Jalón, en hu dels cent Ballesters, ] ZSW HMX .SER 7EFSVMX IR GSQTEyz GS 4EKI XVSFEXW F{RW LEFMPW ] WY½GMIRXW TIVE IWWIV IR PS HMX número, y congregació de dit Centenar. Per tant ab tenor de les presents, per vigor del dit Real privilègi, usant del poder, y facultat ab aquell á Nos atribuhit, y donat, otorgam á vosaltres sobredits Francés Jalón é Joan Saborit queus pugau alegrar de totes les franquees, prerrogativas, libertats, inmunitats, y altres gracies en lo dit privilègi al dit Centenar se pot y deu alegrar. En testimoni de les quals còses manam fer y despachar les presents fermades de nòstra ma, y del Assessor Ordinari de la nòstra Cort, ab sagell y vestes Reals de aquells en pendents. Dat.Valentiae die 27 mensis Julii anni MDCLXXI” 7IKYM\IR HSW ½VQIW M HSW WEKIPPW EF PIW EVQIW HI :EPqRGME [17]

REGLAMENT. VESTUARI El 6 de maig del 1391 se va dona a conéixer el reglament; n’havia setanta hòmens armats i trenta ginets d’indumentària més llaugera. El seu armament constaria de cota, peça i faldó -o en son lloc cuiraça ab sobrevesta- casc llauger, bauit, guardabraç, antebraç i guantellet, llança, espasa i daga. El ginet montava sobre el seu rocí, duya cuiraça i mànegues de malla, com defensa en el cap o ”barruer o fueta”; adarga i llança o azagaya, espasa punyal.

N’hi havia revista dos voltes a l’any: en abril -Sant Jordi- i octubre -Sant Donís-. Cada membre prestava jurament de que n’eren seus els arreus i la cavalleria. Existia l’obligació de RSXM½GEV IR IP XIVQI HI XVIW HMIW PE QSVX QEPEPXME S QMPPSVE HI PE GEZEPPIVME M HMRW H´IPW trenta dies primers l’equip devia quedar refet. )P WIVZMGM IVE TIVWSREP TIVS WI TIVQIXME IRXVIREV EPW ½PPW IR P´IM\IVGMGM HI PIW EVQIW GSRWMderant-se com servici del pare.

Existia l’obligació d’acompanyar a la bandera real de la Ciutat i Regne, d’acort ab el privilegi de Pere IV. )R GEW H´EFWIRXEV WI HIP VIKRI HIM\EVME IR PE GMYXEX GEZEPPIVME M EVVIYW WYFWXMXYMRX PM WSR ½PP S un atra persona.

La ciutat pagava les despeses de cavalleria i arreus, abonant 25 lliures anyals a cadascú dels armats i 20 lliures a cadascú dels ginets. La ciutat tindria en conte la pèrdua de l’animal en acte de servici, ajudant al perjudicat.

Els modos i usos de l’época en quant al vestir foren evolucionant més a pesar d’això l’indumentària dels membres del Centenar sempre destacà de la resta i no sols parlem de la ploma o garsota, tan característica, disposta sobre el cabacet a modo d’adorn, sino la tunicela, curta, blanca, de llenç o de seda, ab una creu roja de Sant Jordi en el centre del pit i atra en l’esquena. Esta sobrevesta devia d’anar per damunt de la roba i la cota de malla que protegien al ballester en el combat.

41

FFalles alles 2015 Els emoluments rebuts pels membres del Centenar n’eren diferents si se tractava d’host, quan les milícies anaven a combatre dins dels llímits del Regne, o de cavalcada si eixien fora d’aquells. En temps del “Cerimoniós” els ballesters da peu cobraven en cavalcada dos sous; els escuders que els acompanyaven 18 diners; i els llancers dotze. Els hòmens de a cavall armat, el Cavallers, tenien designat huit sous diaris, si llauger o alforrat, quatre[18].

BANDERES, ESTANDARTS, DISTINTIUS I LEMA Junt ab la Real Senyera, les “Senyeres de Sant Jordi” i les banderes de guerra, el Centenar de la Ploma ne tenia atres símbols, que se’n podien vore en la capella de la Mare de Deu de les Victòries que la Confraria tenia en l’iglésia de Sant Jordi, així com en les seues diferents casses i llocs. Consistien en la creu de Sant Jordi i en una ballesta, i junt ad açò n’era també molt representatiu son lema, un vers del salm XXX de Davit: “In te, Domine, speravi, non confundar”. Esta frase llatina la traduïx Cruilles com ”en vos, Senyor, espere / confòs no seré”.

SALARIO Sabem, en temps de Pere el Cerimoniós, quin salari rebien els ballesters quan eixien de cavalcada ab el rei. Se distinguia quan se permaneixia dins dels llímits del regne o quan s’eixia d’ells. En 1336 un ordenament indicava els següents salaris: · Cavall armat · Cavall alforrat · Cavall ni armat ni alforrat · Ballesters a peu · Escuders · Llancers

8 sous diaris 4 sous diaris 3 sous diaris 2 sous diaris 18 diners 12 diners

El cobro d’estos salaris procediria del repartiment dels bens de l’enemic.

IGLÉSIA DE SANT JORDI Lo que hui coneixem com la plaça de Rodrigo Botet, avanç plaça de Sant Jordi, a la qual accedim pels carrers Vilaragut, Barcelonina, el portell de Sant Jordi, Transits i Embaixador Vich, albergà antigament la porta principal de l’iglésia i antic colege de Sant Jordi. Fins al seu derrocament, degut a les reformes urbanístiques de la ciutat, esta iglésia de l’Orde de Sant Jordi es trobava, puix, molt a prop del portell obert de la muralla i pròxima a la Casa dels Ballesters.

En esta plaça tingueren lloc en el sigle XV importants acontenyiments, com la boda de Alfonso V el Magnànim ab Na Maria de Castella.

42

RubĂŠn DarĂ­o - Fray Luis Colomer Lâ&#x20AC;&#x2122;iglĂŠsia de Sant Jordi datava del 1324 i fon fundada pels cavallers membres de lâ&#x20AC;&#x2122;Orde del mateix nom que ya indicĂ vem al parlar de la confraria. Esta se fon extinguint a causa de la disminuciĂł progressiva del nĂşmero dâ&#x20AC;&#x2122;integrants i per causes econòmiques, incorporant-se a la de Montesa â&#x20AC;&#x153;segons bula del papa Benedicte XIII en 24 de giner del 1400â&#x20AC;?[19], unint-se a partir dâ&#x20AC;&#x2122;este moment els destins de lâ&#x20AC;&#x2122;Orde de Sant Jordi i de la de la Mare de Deu de Montesa.

De la mateixa manera, en el llibre de Juan-LuĂ­s CorbĂ­n Ferrer â&#x20AC;&#x153;De San MartĂ­n a las Barcasâ&#x20AC;? es fa referencia a Orellana, que en son llibre â&#x20AC;&#x153;Valencia Antigua y Modernaâ&#x20AC;? fa menciĂł de la consagraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;iglĂŠsia de Sant Jordi: â&#x20AC;?La dicha Iglesia de San Jorge fue consagrada en el aĂąo 1401, a 27 de mayo, dĂ­a de la Pascua del EspĂ­ritu Santo, siendo prior de ella Fray Gil Dalvir, que fue el Ăşltimo que hubo de la Orden de San Jorge y el primero de la de Montesa. AllĂ­ estĂĄ fundado el que se renombrĂł Colegio de San Jorgeâ&#x20AC;?. [20] La Confraria del Centenar de la Ploma tenia altar propi en la capella de la Mare de Deu de les Victòries o de las Batalles, de lâ&#x20AC;&#x2122;iglĂŠsia de Sant Jordi. Lâ&#x20AC;&#x2122;image mariana titular era una talla policromada dâ&#x20AC;&#x2122;orige romĂ nic del sigle XII situada a mĂ dreta a lâ&#x20AC;&#x2122;entrar al temple. Al peu de son retaule es trobaven els sĂ­mbols de la Companyia (la ballesta i la creu de Sant Jordi).

Lâ&#x20AC;&#x2122;image de la Mare de Deu de les Victòries, ab el Jesusset en el seu braç esquerrer era, segons la tradiciĂł, la que havia dut el rei en Jaume en els enfrontaments bèlics i que desprĂŠs va cedir a ValĂŠncia. A lâ&#x20AC;&#x2122;extinguir-se la Confraria, lâ&#x20AC;&#x2122;image passĂ a la parròquia de Sant Andreu Apòstol, demarcaciĂł a la qual pertanyia lâ&#x20AC;&#x2122;iglĂŠsia de Sant Jordi. Posteriorment lâ&#x20AC;&#x2122;iglĂŠsia de Sant Andreu seâ&#x20AC;&#x2122;n va ubicar en el carrer de Colon nÂş 8, on podem trobar la talla en lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat.

FINAL DE Lâ&#x20AC;&#x2122;INSTITUCIĂ&#x201C; DEL CENTENAR DE LA PLOMA COM A ORGANISACIĂ&#x201C; GUERRERA Ab lâ&#x20AC;&#x2122;aboliciĂł dels Furs, privilegis i estructures forals i locals de ValĂŠncia per Felip V en 1707, desapareguĂŠ la â&#x20AC;&#x153;Confraria de Sant Jordiâ&#x20AC;? i la companyia de ballesters del â&#x20AC;&#x153;Centenar de la Plomaâ&#x20AC;?, en la qual seu, posteriorment -1734- contemplarien els PP. Escolapis la possibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;instalar el GSPIKI UYI ½REPQIRX IVMKMVMIR IR IP GEVVIV HI 'EVRMGIVW 2S SFWXERX IR IP EF QSXMY HIP 500 aniversari de la conquista de ValĂŠncia, sâ&#x20AC;&#x2122;instaurĂ de nou, no sense esforç, la Companyia.

Llegim en el Llibre commemoratiu de lâ&#x20AC;&#x2122;efemèrides escrit por Joseph Vicente OrtĂ­: â&#x20AC;&#x153;â&#x20AC;Śviendo impracticable la formaciĂłn de la Compaùía pasada, por aver muerto tantos de los que la componian, con el consentimiento de su Capitan General, y de el Governador de la Plaza, determinaVSR JSVQEVPE RYIZEQIRXI WM RS GSR PEW GMVGYRWXERGMEW HI PE ERXMKYE k PS QIRSW GSR PE TEVIGMHE MQMXEGMzR UYI GYTMIVI TEVE GY]S IJIGXS TMHMIVSR PSW 'SQMWEVMSW E PSW 3½GMSW IPMKMIVER VIWTIGXMZEQIRXI cada uno de ellos los Maestros que con el correspondiente lucimiento pudiesen ocupar los empleos de Ballesteros, ò Soldados en la nueva Compaùía; para cuya formaciĂłn se les procurĂł distribuir a proporciĂłn de lo numeroso de cada Gremio los individuos Maestros que avian de dar: Lo que se dispuso en la forma siguiente, entregando 43

FFalles alles 2015 Gremios Ballesteros Los Perayles Curtidores Sastres Tundidores Zapateros Carpinteros Armeros Cerrajeros Herreros 8I\IHSVIW HI 0MRS Corregiros Sogueros Zurradores Cuberos Esparteros y Alpargateros

4 4 10 1 10 10 2 3 1

1 4 1 1 3

Gremios Ballesteros Albañiles Molineros Cortantes Horneros Veleros Tintoreros Guanteros Sombrereros Cordoneros 6STIVSW Corredores de Cuello Colchoneros Caldereros Tragineros Son todos 100

10 2 6 3 3 3 2 1 4

1 1 1 1 ---------------

Completando, pues, el numero de los Cien Soldados, ò Ballesteros con esta providencia de los Comisarios, siendo preciso nombrar un Alferez para dicha Compañía, pues la Ciudad se quedó (como lo tenía antes)con el titulo de ser su Coronela, y con el de Capitan el Señor Corregidor, como antes el .YWXMGME 'VMQMREP WI NY^K{ TSV QEW GSRZIRMIRXI TEVE IZMXEV UYINEW ] HMWKYWXSW TVIZIRMV k XSHSW PSW +VIQMSW UYI GEHE UYEP LEFMPMXkWI k YRS HI WYW 1EIWXVSW k ½R HI UYI GSRGYVVMIRHS qWXSW UYI JYIWIR LEFMPMXEHSW TEVE IP WSVXrS UYIHEWI IPIKMHS IR %PJIVI^ EUYIP k UYMIR PE WYIVXI XSGkVE )\IGYXEVSRPS assi; y aviendo concurrido todos los Clavarios de los Gremios en la Sala de la Casas Capitulares en presencia de los quatro Comisarios, y de los Clavarios referidos, se pusieron dentro de una Urna todas las cedulillas de los concurrentes (que lo eran solamente de los habilitados) en cuyos papelcitos IWXEZE IWGVMXS IP RSQFVI HI IP 3½GMS ] HI IP 1EIWXVS ] WEPMz IR IP WSVXrS PE GIHYPE UYI HIGME 4SV IP +VIQMS HI %PFEyMPIW *IPM\ &SGLSRW ] GSR IWXE HMPMKIRGME UYIHz IPIKMHS %PJIVI^ IP HMGLS *IPM\ GSR I\XVESVHMREVMS KS^S WY]S ] HI WY 3½GMS EYRUYI GSR KIRIVSWE IRZMHME HI PSW VIWXERXIW 4EVE TVSWIKYMV IP RSQFVEQMIRXS HI PSW HIQEW 3½GMSW TVIZMRMIVSR PSW 'SQMWEVMSW UYI WM EZME EPKYRS UYI LYZMIWI WIVZMHS k WY 1ENIWXEH IR WYW 6IEPIW )\IVGMXSW TSHVuE UYIHEV RSQFVEHS IR 7EVKIRXS TSV WIV TVEGXMGS ]k IR PE 1MPMXEV HMWGMTPMRE ] VIGSRSGMIRHS PSW 'PEZEVMSW HI PSW +VIQMSW UYI WI LEPPEZER IWXEW circunstancias en la Persona de Joseph Bernì,Tintorero, por aver seguido años ha las Reales Tropas, de comun consentimiento, y por aclamacion quedò elegido en Sargento el referido Joseph Bernì. Avianse de nombrar tambien diez Cabos de Dena, que era el estilo que se practicava en esta Compañía de el Centenar de la Pluma; y por averlo sido en ella Francisco Greñena,Tornero, y Joseph Navarro, Ladrillero, PIW GSR½VQEVSR TEVE IP IQTPIS QMWQS GSQS k 1MKYIP 6EQSW 'SVHSRIVS IR EXIRGMzR k UYI WY TEHVI JYI TSV QYGLSW EySW %PJIVI^ IR YRS HI PSW 8IVGMSW HI :EPIRGME ] k :MGIRXI .SVHER >ETEXIVS TSV EZIV WMHS WY TEHVI &EPPIWXIVS HI IWXE 'SQTEyuE ] GSRGYVVMIRHS TEVE IP WSVXrS PSW HIQkW UYIHEVSR TSV 'Ebos de Dena Francisco Greñena,Tornero, Joseph Navarro, Ladrillero, Miguel Ramos, Cordonero,Vicente .SVHkR >ETEXIVS ] TSV WSVXrS PS JYIVSR .YER %RHVIW 4IVE]PI *VERGMWGS 0STI^ 7SKYIVS +VIKSVMS +SR^Elez, Zapatero, Salvador Benedito,Velero, Joseph Roca, Hornero, y Joseph Campos, Alpargatero. Pero por UYERXS XSHE IWXE IVE YRE +IRXI MRI\TIVXE ] WMR TVEGXMGE EPKYRE IR PE 1MPMGME TYIW QYGLSW HI IPPSW { no se acordarian, ò tal vez no avrian visto las funciones de el Centenar en que avian de intervenir, y por este motivo se necesitava de alguna inteligencia, y destreza en sus ejercicios para el cabal desempeño 44

Rubén Darío - Fray Luis Colomer (pues el Sargento nombrado, como tiempo ha que no servia, estaria algo remoto en la practica) pareciò k PSW 'SQMWEVMSW WIVvE QY] GSRZIRMIRXI UYI EWM PSW 'EFSW GSQS PSW &EPPIWXIVSW EGYHMIWIR EP 4EXMS HI PE 9RMZIVWMHEH TSV WIV QY] GETk^ WY WMXMS k HSRHI EGYHMIWI XEQFMIR *VERGMWGS 7ER^ HI 'EWXMPPE UYI era un Sargento muy habil de el Regimiento de Mallorca, que estava de guarnicion en la Ciudad, para que con su enseñanza quedasen todos los Cien hombres instruìdos, y alicionados en la obligación de sus ministerios; cuya acertada providencia solo se practicò por tres, ò quatro dias: pero en medio de IWXI GSVXS XMIQTS WYTS PE LEFMPMHEH HI IP 7EVKIRXS HI\EVPIW XER HMIWXVEQIRXI I\TIHMXSW UYI IR PEW JYRGMSRIW UYI HIWTYqW LYZS GEYWEVSR RS TSGE EHQMVEGMzR EYR k PSW 1MPMXEVIW QEW I\TIVXSW²[21].

Era u dels darrers intents de revitalisar este prestigiós cos de tropa cívica que tants dies de gloria havia oferit a Valéncia. Mentres ocorria açò la seua casa de juntes i reunions se trobava ya en roïnes. La Casa de la Ballesteria havia passat a l’Estat, canviant d’utilitats constantment, GSQ EPQEKEWqR HI PPIR]E S UYEVXIV TIV E PE XVSTE IRXVI EXVIW ½RW UYI JSR HIVVSGEHE IR IP 1807, alçant-se el Teatre Principal i quedant com a recort d’ella el carrer de Ballesters.

EL CENTENAR DE LA PLOMA, HUI És hui El Centenar una institució cívica, establida i domiciliada en la Ciutat de Valéncia, baix la denominació de “Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma” que té per missió” …agrupar a les persones que més s’hagen caracteriWEX TIV P´I\EPXEGMz M JSQIRX HIPW ZEPSVW HIP TSFPI ZEPIRGMk TIV XSX PS QSR EM\u GSQ HIP WIYW WuQFSP més característic: la Senyera tradicional del Regne de Valéncia, formada por quatre pals de gules sobre fons d’or, en un llistell, també de gules, que els separa d’un jefe o franja d’assur junt l’asta i IR IP UYI ½KYVE SFIVXE YRE GSVSRE VIEP PE UYEP IVE GYWXSHMEHE M HIJIWE IR PE RSWXVE qTSGE JSVEP des de nostre Rei D. Jaume, per una milícia composta por cent hòmens armats de ballestes, per lo que n’eren denominats “Ballesters del Centenar de la Ploma”. Posteriorment, foren ampliats TIV YR EXVE QMPuGME H´L{QIRW E GEZEPP TIP 6IM 4IVI -- ±)P 'IVMQSRMzW² GSRWXMXYMRX EM\u QEXIM\ IWXI monarca, a 3 dies de juny del 1365, esta segona milícia i l’Almoina de Sant Jordi, composta pels QEXIM\SW QqW IPW WIYW JEQMPMEVW S PPMGIRGMEXW QYMKYIVIR S IWXMKYIVIR IR RIGIWWMXEX )R VIGSVX H´IWXE %PQSMRE HI 7ERX .SVHM EM\u GSQ HIPW ±'IRX L{QIRW E GEZEPP² HIJIRWSVW HIP símbol més apreciat dels valencians, LA REAL SENYERA, I per a honrar la sua memòria, és per PS UYI IW GSRWXMXYx\ IWXI 'ETuXYP²[22] El seu àmbit territorial se subscriu a les comarques valencianes que integren la actual Comunitat Valenciana, així com per la especialíssima circumstància històrica, al de la vila de Capdet, hui incorporada a la província d’Albacete.

8q GSQ E ½RW 'SRXVMFYMV E P´IWTPIRHSV HIPW EGXIW IR LSRSV E PE Senyera, defendre l’integritat territorial, històrica, cultural, llingüística i artística del Regne de Valéncia, divulgar la nostra hisXSVME PPIRKYE WuQFSPW M IP ZEVM TEXVMQSRM GYPXYVEP ZEPIRGMk M VIRHMV LSQIREKI EP WIYW ½PPW MPYWXVIW El Govern de l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma correspon al seu Consell, el qual està integrat per deu Caps de Dehena, a cadascú dels quals correspon una responsabilitat, presidits pel Lloctinent General, màxima autoritat del Capítul.

45

FFalles alles 2015 La Confraria o Almoina de San Jordi està formada per aquelles persones a les quals se li concedix la distinció de confrare per mèrits i accions concretes, be per la cultura, la llengua valenciana i la Real Senyera, com per al propi Capítul. També dona dret a la condició de confrare el pertànyer a la família d’un cavaller en 1er o 2on grau, acreditant tal llinage per mig de la corresponen documentació. )RXVI´PW EGXIW QqW WMKRM½GEXMYW HIWXEUYIR PE GSQQIQSVEGMz HI PE JIWXMZMXEX HI 7ERX .SVHM -organisada per la Confraria o Almoina- ab Capítul i Missa en l’iglésia del Salvador, darrer els quals, en reunió no capitular, s’arreplega l’almoina que cada confrare entrega anyalment per a ajudar a una obra social valenciana. Els Cavallers del Centenar, ab independència de la processó cívica del dia de Sant Donís, tenen també en dates pròximes al nou d’octubre el seu capítul general en els salons reals del monasteri de Santa Maria dels Àngels del Puig, i ab posterioritat, i en la pròpia iglésia del monasteri, efectuen la cerimònia d’ingrés dels nous cavallers i l’”imposició d’insígnies de la Confraria”.

Correspon també ad esta institució el conreu i custodia de la capella de Sant Jaume, situada en la frontera de la catedral de Valéncia i recaent a la plaça de la Almoina. Segons la tradició fon allí on es va celebrar la primera missa després la conquista de Valéncia pel rei D. Jaume. Posseïx YR GLMGSXIX EPXEV ¾ERUYINEX TIV PE 6IEP 7IR]IVE M IP TIRz HI 7ERX .SVHM GSR YR VIXEYPI SFVE HI Vicente Rodríguez Peñalver, que es un trassunt del de “La Batalla del Puig” de Marçal de Sax. [1] “El Centenar de la Ploma”. Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.

[2] Archiu Municipal de Valéncia. Manual de Consell nº 7 [3] “El Centenar de la Ploma”. Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.

[4] “Las Milicias Valencianas desde el siglo XIII al XV”. Querol y Roso, Luis. Castelló de la Plana, 1935 [5] Archiu Municipal de la Ciutat de Valéncia: Manual de Consell A-14 (1360-1368) [6] Archiu Municipal de la Ciutat de Valéncia: Manual de Consell A-14 (1360-1368) [7] Archiu de la Corona d’Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635 [8] Archiu de la Corona d’Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635 [9] “El Centenar de la Ploma”. Emili Beut i Berenguer. LXXII Jochs Florals de lo RAT-PENAT celebrats a Valéncia el dumenge 31 de juliol de 1955. Dehena de Barcelona, 1955.

[10] “El Centenar de la Ploma” Op. cit.

[11] “El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.

[12] “El Centenar de la Ploma de la Ciutat de Valencia”. Francés Sevillano Colom, Barcelona, 1966.

[13] “El Centenar de la Ploma”.Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.

[14] “El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.

[15] “El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.

[16] “El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.

[17] “Historia de la Ciudad y Reino de Valencia”. Vicente Boix. Tomo I.Valéncia 1845 [18] “El Centenar de la Ploma”. Op. cit.

[19] “Guía Urbana de Valencia”. Tomo II. Marqués de Cruilles. Ed. José Rius, 1876.

[20] “Valencia Antigua y Moderna”. 8 - ] 8 -- 3VIPPERE 1 % :EPqRGME %GGMzR &MFPMSKVj½GE :EPIRGMERE [21] “Fiestas Centenarias, con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de Valencia celebró en el día 9 de octubre de 1738 laV centuria de su cristiana conquista referidos por D. JosephVte. Orti i Mayor y dedicados a la misma ciudad”. Joseph Vte. Oti i Mayor.Valéncia 1740.

[22] De l’Artícul 1 dels Estatuts de l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma

http://www.elcentenardelaploma.org/2013/02/el-centenar-de-la-ploma-guardia-dhonor.html

46

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

EL RETAULE DEL CENTENAR Es un retaule d’estil purament espanyol i característiques valencianes, d’un important tamany, ab unes dimensions de 6,60 metros per 5,50 metros, efectuat pel pintor d’orige alemà Andreu Marçal de Sax (s. XV) per al Centenar de la Ploma, puix així ho demostra la ballesta i la Creu de Sant Jordi, situats en la part superior del guardapols. Actualment es troba en el Museu de Victòria iAlbert de Londres. La direcció d’este museu el reubicà en 1999, des d’un lloc secundari, a presidir la seua sala més important, la sala Rafael, on es troben els cartons que el italià pintà per als tapissos de les cases reals.

La descripció del retaule, que representa la llegenda de Sant Jordi en trentadós escenes, està perfectament elaborada per l’escritora de temes valencians Carmen Rodrigo Zarzosa: “)P KVER TERIP GIRXVEP VITVIWIRXE E 7ERX .SVHM PPYMXERX EF IP HVEG HEQYRX ½KYVE YRE FEXEPPE SR els cristians derroten als moros ab la ajuda de Sant Jordi, i en lo alt, La Mare de Deu dels Àngels S HI PE :MGX{VME 1qW EQYRX IP 'VMWX EF P´3VFI ¾ERUYINEX TIV )PMIW M 1SMWqW %PW GSWXEXW WIX^I IWGIRIW HI PE ZMHE M QEVXMVM HI 7ERX .SVHM EF IPW UYEXVI )ZERKIPMWXIW VSHINEXW TIV TEVIPPIW H´kRKIPW en els registres superiors. El guardapols mostra, en la part superior, al Colom de l’Espirit, entre la Creu i la ballesta, i als dotze apòstols. En els entrecarrers, estan representats vintiquatre TVSJIXIW FEM\ EVG XVMPSFYPEX 8SXIW PIW IWGIRIW IRUYEHVEHIW EF YR QEVG HSVEX²[1] El combat ací representat es sense dubte la Batalla del Puig, que va tindre lloc en el 1237, prèvia a la conquesta de Valéncia, i on segons la tradició Sant Jordi s’aparegué ajudant a les tropes cristianes. Açò convertix al retaule del Centenar en la primera pintura històrica d’Espanya.

Segons Boix i Orellana la vestimenta dels integrants del Centenar, que anteriorment hem descrit ab detall, es la que vist Sant Jordi en u d’els panels centrals del retaule on se pot observar clarament la dalmàtica de llenç blanc ab la creu roja i la ploma de garsa en el casc.

En quant a la seua ubicació original hi han dos versions: per un costat es pensa que IWXMKYq WMXYEX IR PE GETIPPE UYI PE 'SRJVEVME XIRME IR P´-KPqWME HI 7ERX .SVHM ½RW E PE WIYE demolició; segons atres opinions, es situaria dit retaule en la capella de la Confraria, de la Casa de la Ballesteria, en el carrer de Ballesters.

47

FFalles alles 2015 El pintor, autor a més de la taula de “La incredulitat de St. Tomeu” de la Seu de Valéncia, va fundar, en nostra ciutat, una escola de pintura: la de “Mestre Marçal”. Muigué en Valéncia, en gran penúria, socorregut apenes ab lo més necessari. Se considera una de las ½KYVIW HI P´EVX TMGX{VMG ZEPIRGMk GSRIKYX GSQ ±TVMQMXMY² S QMPPSV XEVHSK{XMG )R IP 'SPIKI 3½GMEP HI 4VSJIWWSVW HI (MFYM\ M P´%NYRXEQIRX PM HIHMGEVIR YR FYWX HI FVSR^I en el jardinet existent entre el solar contigu al temple de Sant Agustí i els carrers de La Mare de Deu de Gràcia i Guillem de Castro.

LA MARE DE DEU DE LES VICTÒRIES L’escultura fon venerada en un principi en l’ermita de Sant Jordi, custodiada pels ballesters del Centenar de la Ploma, els mateixos voluntaris que n’eren responsables de la Senyera, més quan se derribà l’ermita en 1807, en del qual solar s’alçaria el teatre Principal, la Mare de Deu de les Victòries passà a la parròquia de Sant Andreu Apòstol en la seua antiga ubicació i en 1939 es traslladà a la nova iglésia parroquial de Sant Andreu en el carrer de Colon.

BUST DE MARÇAL DE SAX Andreu (Andrés) Marzal de Sas (a voltes, també escrit Marçal de Sax) fon un pintor EPIQk TSWWMFPIQIRX SVMKMREVM HI 7ENSRME IWXEFPMX IR PE 'SVSRE H´%VEKz E ½REPW HIP WMKPI XIV. La seua arribada a Valéncia —on es documenta actiu entre el 1393 i 1420— marcà l’inici del gòtic internacional en la Península.

Entre les seus obres cal destacar “L’incredulitat de sant Tomeu” i, més que ningú, el gran retaule de Sant Jordi que es conserva en el Museu Victòria i Albert de Londres. En ell es pot vore’s la lluita de Sant Jordi, beneït per Deu, contra el drac; la seua participació en la batalla d’El Puig junt al rei Jaume I el Conquistador, així com el martiri del sant.

En batalla d’El Puig, el rei, coronat, vist sobrevist ab la Senyal Real, armes que també ostenten les gualdrapes de la seua montura. Sant Jordi, en segon pla, ab cabell ros, lluïx la Creu de Sant Jordi.

[1] %WTIGXIW LMWX{VMGW IWXMPuWXMGW M MGSRSKVk½GW HIP VIXEYPI HIP ±'IRXIREV HI PE 4PSQE ± IR 0SRHVIW 6SHVMKS Zarzosa, Carmen.Valéncia: Real Acadèmia de les Belles Arts de Sant Carles, 1984.

http://www.elcentenardelaploma.org/2013/02/el-retaule-del-centenar.html

48

Rubén Darío - Fray Luis Colomer

L’INSIGNE CAPITUL DE L’ALMOINA DE SANT JORDI DE CAVALLERS DEL CENTENAR DE LA PLOMA http://www.elcentenardelaploma.org

EL CENTENAR DE LA PLOMA ACTUAL Quan la fosca nit de Valéncia provinent d’Almansa caia sobre Valéncia al desaparéixer el *YVW TIV PE Qk HIP TVMQIV 6IM &SVFz NYWXM½GERX PS IR ±IP NYWXS HIVIGLS HI GSRUYMWXE² varen desaparéixer totes les peculiaritats valencianes.

La personalitat diferent i diferenciada que venia avalada per les costums i lleis pròpies varen ser cercenades al crit de “Borrar todos los escudos de sus calles para que olviden que alguna vez fueron Reino”.

La Real Senyera, màxim símbol territorial de tots els valencians, va ser amagada en un arca de tres claus.

Els noms i llinages varen ser substituïts per lo que més paregut els podia paréixer als retors en obediència de les órdens dels arquebisbe.

Les festivitats i sobre tot les patriòtiques antigues varen ser suprimides de colp, arribà la prohibició de tirar coets, de ballar i cantar a la manera valenciana, de parlar i escriure en valencià...

Com no les institucions pròpies valencianes desaparegueren canviades, quan era el cas, per les típiques castellanes així fon canviat la forma de governar els municipis per mig de jurats i regidors, transformat-los pels ajuntaments a la forma castellana.

Amagada la Real Senyera també varen fer desaparéixer la seua guarda militar. El Centenar de la Ploma no podia coexistir en les noves modes espanyoles i així entrà en la fosca nit de l’història on desapareixen les costums valencianes.

Encara que el borbonet no ho tenia gens fàcil i sense donar-se conte li començaren a aparéixer costums no castellanes que no sabia d’on venien.

Les festivitats prohibides en honor de la commemoració de la conquesta per Jaume I comportava que els Cavallers del Centenar no podien disparar les seues armes ni tirar els coets, piules i tronadors, quan arribava el nou d’octubre. I com els valencians som així varen trobar la manera de mantindre les nostres costums. En arribar el dia de Sant Donís GEHE 'EZEPPIV ½GEZE IPW TIXEVXW IR YR QSGEHSV UYI HY]E PE WIYE HSRE NYRX E JVYXIW M ZIVdures que els amagava. Els Cavallers continuaven tirant els trons i les dones, en el temps, varen conseguir que li regalen un mocador farcit de frutes i verdures, piuleta i tronador de massapà. Orige de l’actual mocadorà del 9 d’octubre.

En molts moments de l’història s’ha intentat recuperar tot o part de la llegislació foral valenciana.

49

FFalles alles 2015 Recuperarem en son dia la Real Senyera, traguen-la de l’arca on estava amagada i en son PPSG ½GEVIQ IP ±TIRz HI PIW TVSGPEQEGMSRW² UYI ZSPMIR UYI QSW VITVIWIRXEVE 8EQFq WI ZE conseguir que la Mare de Deu dels Desamparats, patrona dels maulets, fora entronisada com la mare de tots els valencians...

Només quan en la Constitució de 1978 se reconeix la singularitat de les nacionalitats és quan se pot dir que podien recuperar-se l’autogovern valencià i junt ad ell les institucions particulars, en el nostre cas, del Regne de Valéncia.

Així l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma quedà inscrit en el Registre d’Órdens Militars i Civils del Ministeri de l’Interior. &EM\ PE TVSXIGGMz HI 7%6 M 6( %RHVqW 7EPZEHSV H´,EFWFYVKS ¯ 0SVIRE M 7EPQ 7EPQ GSQ actual Archiduc d’Àustria, Príncip de Toscana i Bohemia, Príncip Real d’Hungria se creà el Centenar tenint com a Lloctinent General a l’Excm. Sr. Jose María Boluda i Sanambrosio.

L’actual Centenar de la Ploma està constituït per vora cent Cavallers organisats en deu Dehenes, tenint com a missió fonamental la custòdia dels símbols valencians, particularment la Real Senyera, les costums, llengua i cultura pròpies valencianes.

El Centenar ha vingut recuperant, en lo possible, tot allò que li era propi en l’época foral. Ha fet un estudi amplíssim de la seua història seguint els documents que se conserven en els archius veterans dirigit pel Cavaller i Cap de Dehena Excm. Senyor Josep Francesc BallesterOlmos i Anguís que està en imprenta.

La primera capella on se va celebrar missa en Valéncia després la conquesta del Cap i Casal, en el mur de l’antiga Mezquita, hui Seu Catedralícia, està en custòdia del Capítul del Centenar.

La composició de l’Himne del Centenar fon realisada pel mestre Gómez de Edeta i l’estrena serà en passar falles.

En la commemoració del 300 aniversari Batalla Almansa, el Capítul va reunir en Valéncia a XSXW PIW GEWIW 6IEPW UYI ZEVIR MRXIVZMRHVI IR IP GSR¾MGXI 4SVXYKEP 6IKRI 9RMX *VERpE )Wpanya. L’Archiduc d’Austria va presidir els actes commemoratius junt al Lloctinent General P´)\GQ 7V 4EWUYEP 1EVXuR :MPPEPFE M 1IHMRE 4IV E ½REPMWEV IPW EGXIW WI ZE KMVEV YRE ZMWMXE EPW camps d’Almansa on se desenrollà la batalla.

Com en temps històrics el Centenar de la Ploma te creada una institució, l’Almoina de Sant Jordi, formada per personalitats valencianes que degut a la seua actuació en defensa dels interessos valencians son mereixedors de la Creu de Sant Jordi.

Actualment tinc l’honor de presidir el Centenar de la Ploma i estem preparant al commemoració del 650 aniversari de la creació de la Confraria el tres de juny del 1365 de la mà de Pere el Cerimoniós, i estem procurant donar a conéixer tan venerable institució al poble valencià.

Miquel Ramon i Quiles

50

A continuacio, vos presentem a tots eixos amics del barri, que posen dia a dia la seua professionalitat i ilusio en el treball, que mos ajuden i aconsellen, que sempre estan oberts per a facilitar-mos la vida ...

Que sapiam tots, que ells son part de nostra Falla, i que sempre que a ells els vaja be, mos anira be a tots i a totes.

51

0(1Ú '(/ 'ÍA GH /XQHV D 9LHUQHV ½ 3UHFLR SURPHGLR GH &DUWD ½

Abierto todos los dtDV GH K D K \ GH K D K 'RPLQJR HQ OD 1RFKH &HUUDGR

52

53

VENTA DE PIROTECNIA TODO EL AÑO C/ Poeta Altet, 18. (46020) Valencia. - Tel: 676082708

¡¡Os desea felices fallas!!

C/Rubén Darío, nº 2. 40021 (Valencia) Tel: 646 690 098 54

LencerĂ­a Els Secrets de Marta

Conoce nuestra tarjeta socia/o para beneficiarte de descuentos en nuestros artĂ­culos

C/Gorgos, 15 bajo

55

56

57

RÓTULOS CLARIANO

MARCAMOS LA DIFERENCIA MÁS DE 15 AÑOS DE EXPERIENCIA SI LO ENCUENTRAS MÁS BARATO TE PAGAMOS LA DIFERENCIA

Atención al cliente C/ clariano,21 C/ Historiador Claudio Sánchez Albornoz, 12

Teléfono :

58

JAVIER 651773455 963392398

Revelado de fotos al instante Calendarios, felicitaciones, montajes fotogrĂĄďŹ cos, etc...

59

60

61

62

ESTETICA TRATAMIENTOS FACIALES Y CORPORALES DEPILACION CERA TIBIA Y CALIENTE FOTODEPILACION MANICURAS Y PEDICURAS ESMALTE PERMANENTE TINTE Y PERMANENTE DE PESTAร AS MAQUILLAJES

PELUQUERIA SECADOS, CORTE, COLOR, MECHAS, RECOGIDOS, PERMANENTES, KERATINA C/ Ruben Dario, frente al nยบ7 46021, valencia 963890495 www.arosen-estetica.com

63

64

Carmen Mª Miquel García Delegada

C/Rubén Darío, 14-46021 Valencia Tel.: 963393025 – Fax: 963394588 – Móvil: 654584054

e-mail:emiquel@mapfre.com

Ramón Llosa AV. Blasco Ibañez, 31. Tel. 963699293 www.LLosa.com

Ramón Llosa cocinas C/Cronista Almela y Vives, 2 Tel. 963694015 65

Planeta Hogar tienda multiprecio

C/ Gorgos, 11 bajo izq.

46021 Valencia

Tfno : 963.369.655

A 2 pasos de tu casa, encontrarás una amplia selección de : 2 Papelería, 2 Articulos de cocina, 2 Regalos y decoración, 2 Detalles communión y boda, 2 Bisutería, 66

2 Ropa de hogar 2 Articulos para el bebé, 2 Juguetes, 2 Jardineria y bricolaje, 2 Articulos de limpieza

'(# %( $# *' $*)&

67

68

69

70

71

- FONTANERÍA - CLIMATIZACIÓN - CALEFACCIÓN - SANITARIOS - GRIFERÍAS

- CERÁMICA - ELECTRODOMÉSTICOS - COCINAS - MOBILIARIO DE HOGAR

Polígono Fuente del Jarro · C/Ciudad de Liria, 17 Paterna-Valencia · Tel: 961343020

72

73

LAOSA INSTALACIONES, empresa colaboradora de Vaillant.

C/Poeta Mas y Ros, 10, bjo. 路 46021 Valencia 路 Tel.:963 390 574. 路 info@laosainstalaciones.com

74

75

A tan solo 20 pasos del Colegio del Pilar Amplios horarios y servicios Pilates para mamis 300 metros de patio exterior English fun 40 a単os disfrutando de los mas peques

76

C/Gorgos 5 pta 1 46021 - Valencia 96 3699811 jesuskind.com martafg1@hotmail.com

Així es va fer

!!!

AGUANTA!!!

L LI BR E T RUBÉN

2 015

DARÍ O

FR AY LUIS COLOMER