Iljuimej Tletl - Llibret Falla Sant Roc de Paterna 2023

Bunyol d’Or i Fulles de Llorer de la Junta Central Fallera

FALLA SANT ROC

i adjacents

falles 20

Insígnia d’Or Llorejada de la Junta Local Fallera de Paterna

Premi 9 d’Octubre al Mèrit Lingüístic de l’Ajuntament de Paterna en 2021

falles

edita

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Llibret digital: https://issuu.com/ panalfallero/docs/ llibret_falla_sant_roc_ paterna_2023

De la mateixa forma, també s’ha presentat als concursos promoguts per l’Ajuntament de Paterna i la Junta Local Fallera de Paterna.

Edita: A.C. Falla Sant Roc

i Adjacents de Paterna

Coordina: Roberto Usina Rodríguez

Disseny interior, maquetació i portada: www.panalfallero.com

D. L.: V2246-2016

Direcció: C/Sant Roc nº11 Baix

46980 Paterna

Email: fallasantroc2011@gmail.com

xarxes SO-

llaf e s 2

Facebook: Falla San Roque

Instagram: @santrocfalla

Twitter: @fallasantrocpat

Issuu: Falla Sant Roc Paterna

INFORMACIÓ I

TEXTOS

Camilo Segura Artiaga - Cronista Oficial de la Vila de Paterna

Francisco Javier Andreu Carrión

“El Blayo” – Administrador de “Paternateca”

Xavi Bea Carrillo – Panal Fallero

José Tena Tejado – Panal Fallero

Roberto Usina Rodríguez

Félix García-Consuegra Beleña

Carlos Candel Ortuño

Paula Martínez Rocati

Sheila García Jodar

Marta Giménez Santano

Silvia Puentes Segarra

Javier Morell Cardama

Ana Morcillo Cabrero

Núria Martínez Martínez

Santi Puentes Segarra

equip COL.LA-

ENTREVISTES

Vicente Pla Guadalupe – Coeter

Major de Paterna

Paqui Periche Chinillach – 1a Regidora del Foc de Paterna

FOTOGRAFIES

Amparo Esteso Roldán

Enrique Navarro Orrico

Adrián Liern Sánchez

Sandra Pérez Pérez

Patricia Gómez Carne

Noemí Martínez Garibo

Sandra Victoriano Zafra

Laura Soriano Alfaro

Marta Martínez Saucenón

Pilar Sánchez Llabata

CORRECCIONS

Cristian Pla Hernández

Vicent Martínez Rocati

Sergio López Esteve

Fernando González Cruces

Sergio Grau Gutiérrez

explicació de la

er a la portada d’enguany, hem volgut trencar amb el que vam fer l’anterior i anar a un impacte visual basant-se en la línia recta i en l’explosió del color. El foc, Paterna i la Cordà. Volíem dissenyar per a la portada un cartell que poguera representar aquesta festa que tant estimen els veïns i veïnes d’ací, i a joc amb tot l’interior del llibret, amb predomini de dos colors, minimalista i amb la línia recta com a protagonista.

En el llibret predecessor, “3... 2... 1... acció” vam decidir il·lustrar Paterna i la seua relació amb el cinema, en una portada feta a mà, digitalitzada després, i pintada amb la tècnica del còmic valencià. No obstant això, enguany el color pla és substituït per la textura, i el nivell de detall es difumina, per a deixar passe a formes més bàsiques i de major volum, que contrasten amb el fons.

Dos tiradors/res -van protegits per a la Cordà, d’eixa manera generem en l’espectador una sensació d’igualtat sense distinció de gènere de cap mena-, participen en ella omplint-lo tot de foc. Perquè això és precisament el que significa el títol d’aquest llibret, la festa del foc, que en aquesta terra, i més concretament a Paterna, el foc és l’element base per a la celebració.

Després de les alegries que ens va donar l’any passat el llibret, volem agrair, tant a Roberto com a la comissió, la seua confiança cega en nosaltres, un any més. S’ha convertit en un dels nostres favorits, per la seua enorme dedicació (la quantitat de treball que hi ha darrere és incomptable) i per la passió que li posen. Aquest és un any de canvi, perquè les Falles han d’estar en constant canvi i evolució. Evolucionem doncs, mantenint tot el que es va fer bé, i millorant en els nostres passos.

SU-

P. 2 Edita

P. 3 Equip col·laborador

P. 4 Índex

P. 5 Explicació de la portada

P. 6 Alcalde de Paterna

P. 8 Regidora de Turisme, Cultura i Foc

P. 10 Introducció: Iljuimej Tletl

P. 15 Llibret Major 2023

P. 16 President 2023

P. 18 Fallera Major 2023

P. 20 Galeria fotogràfica de la Fallera Major

P. 22 Junta Directiva

P. 24 Comissió Major

P. 27 Fallers d’Honor

P. 28 Falla Gran: Iljuimej Tletl

P. 29 Explicació de la Falla

P. 36 Recompenses

P. 37 Llibret Infantil 2023

P. 38 Presidenta Infantil 2023

P. 40 Fallera Major Infantil 2023

P. 42 Galeria fotogràfica de les Representants Infantils

P. 44 Junta Directiva Infantil i Comissió Infantil

P. 46 Falla Infantil: Que comence el joc!

P. 48 Explicació Falla Infantil

P. 52 Recompenses Infantils

P. 53 Activitats per als infantils

P. 61 Galeria Fotogràfica Falles 2022

P. 70 Premis 2022

P. 71 Falleres Majors 2022

P. 73 Exercici 2023

P. 84 Enhorabones i Felicitacions

P. 85 50 Aniversari de la Junta Local Fallera de Paterna

P. 86 Presidenta de la Junta Local Fallera de Paterna

P. 88 50 Anys de Junta Local Fallera al poble de Paterna

P. 96 La Falla Sant Roc en la Junta Local Fallera de Paterna

P. 105 Iljuimej Tletl

P. 106 1. INTRODUCCIÓ, LA FESTA DEL FOC: LA CORDÀ DE PATERNA

P. 108 2. LA CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

P. 136 3. LA FESTA DEL FOC

P. 157 4. LA CORDÀ, UNA FESTA QUE TAMBÉ ÉS PER A LA DONA

P. 162 5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

P. 188 6. LA NIT MÀGICA, EL SENTIMENT D’UNA FAMÍLIA PER LA CORDÀ

P. 196 7. MARCAT PER SEMPRE, L’EXPERIÈNCIA D’UN TIRADOR CREMAT

P. 202 8. LA FALLA SANT ROC I LA CORDÀ DE PATERNA

P. 210 9. BIBLIOGRAFIA

P. 211 Programa de Festes

P. 215 Col·laboradors Comercials

SALUDA de L’

es de l’any 1982, la vostra falla és part de l’ànima de les nostres Falles, de la nostra festa i de tot allò que ens caracteritza com a ciutat.

Sant Roc forma part de la gran família de comissions falleres que posseeix la nostra ciutat i que la converteix en un espai ple de tradició, d’il·lusió i de la flama que ens inspira a tots els paterners i paterneres.

Gràcies a la dedicació de tots i cadascun dels membres de la vostra família fallera, estic segur que aquest any viurem unes falles intenses amb harmonia i la germanor que no pot faltar en aquestes dates tan assenyalades.

Vull donar-vos també l’enhorabona a totes les persones que feu de Sant Roc i de Paterna tot un referent. La Insígnia d’Or de la Vila de Paterna al Mèrit Lingüístic

i quatre dècades de treball sense descans són bona prova de la valuosa tasca que exerciu com a baluard de la cultura paternera i valenciana.

Espere que aquest any siga inoblidable per a tots i totes vosaltres, però especialment per a les Falleres Majors, Marta i Vega, el President, Carlos, i la vostra primera Presidenta Infantil, Alejandra.

Continueu fent de la pólvora tot un emblema del nostre poble. Continueu fent història!

Visca Paterna!

Visquen les Falles!

Juan Antonio Sagredo Marco

SALUDA de LA

stimada família de Sant Roc, La vostra falla és història, tradició, legat i emblema en les festes de Paterna, en el cor de la nostra ciutat. Les quatre dècades en què heu format part de les Falles de Paterna i les que estic segura que vindran més endavant ens han omplit d’inspiració i il·lusió per la pólvora i el foc en la nostra ciutat.

Des del meu càrrec com a regidora de Turisme, Cultura i Foc tinc l’oportunitat de felicitar-vos una vegada més per la gran tasca que porteu a terme cada any preparant tot el que és necessari per a aconseguir unes festes úniques.

Tot això no seria possible sense l’equip que conformeu. Aquest any Marta, Vega, Carlos i Alejandra, com a Falleres Majors i Presidents, sereu les persones encarregades de representar i guiar tota una institució com la Falla Sant Roc.

Només em queda a dir: gràcies pel vostre treball, enhorabona per tot el que heu assolit i molt d’ànim per tot el que queda encara per fer. Gaudiu de les falles i de tota la passió que les envolta.

PRÒLEG

americà tenien com a llengua l’idioma nàhuatl, i és d’aquest idioma del qual procedeixen aquestes dues paraules.

stem completament segurs que moltes i molts de vosaltres us haureu quedat sorpresos amb el títol que li hem donat a la que serà la falla que plantarem en la nostra plaça el mes vinent de març i en conseqüència, el que és el fil conductor del present llibret i sobre el qual girarà el treball de recerca que unes pàgines més cap avant començarem a revelar.

Abans de desxifrar el significat d’aquestes dues paraules, posarem l’antecedent de la seua procedència. El mes de novembre passat ja es van fer públics els esbossos dels monuments 2023 de la nostra comissió, la falla Sant Roc de Paterna, i com es pot observar la nostra falla major està inspirada al poble asteca i en la cultura dels pobles indígenes mexicans. Aquests pobles que habitaven el centre del continent

Però què significa Iljuimej Tletl? D’una banda tenim “Iljuimej” que significa festa o celebració i per l’altra tenim la paraula “Tletl” la traducció de la qual és foc… doncs misteri resolt, en conjunt aquests dos conceptes de l’idioma nàhuatl s’interpreta com la “festa del foc”, alguna cosa que cobra molt de sentit quan el relacionem amb la festa de les falles i que per a totes les persones que coneguen el nostre poble, Paterna, cobra una forta connotació, ja que està reconegut per les Corts Valencianes com la Ciutat del Foc.

Aquest reconeixement va ser concedit per l’estreta relació que existeix entre el poble de Paterna i el vincle de les seues gents amb la utilització del foc en les seues diferents expressions en celebracions i festes que han mantingut al llarg de la seua història, vincle que, amb permís de la festa de les falles, té aquest poble com a vaixell almirall en la tradicional Cordà que celebra tots els anys l’últim diumenge d’agost.

Aquesta és la manera en la qual hem lligat el lema de la nostra falla amb la temàtica que volem desenvolupar dins d’aquest llibret, que no és una altra que les festes de foc que tenen un profund arrelament al poble de Paterna

i que està adscrita en la idiosincràsia de totes les persones que hem nascut, crescut i viscut en aquesta vila situada en l’àrea metropolitana de València.

Encenem el foc que prendrà l’inici de la nostra festa… arranquem amb el nostre llibret 2023!

domini sobre el foc, aquest control va afavorir l’aparició de nous materials i de noves tècniques.

EL FOC COM A ELEMENT D’UNIÓ

La veneració al foc ha sigut un tret característic de tots els pobles des de l’antiguitat, mostra d’això són la gran quantitat de proves que la majoria de cultures registren com per exemple rituals, llegendes, pintures o documents escrits, perquè segons diferents estudis, es pensa que el culte a aquest element va sorgir en el paleolític amb l’aparició de l’Homo Neardenthalensis.

Per als grecs, el foc té el seu origen en el mite de Prometeu, el tità amic dels mortals que va furtar el foc als déus i li ho va donar als humans. D’altra banda, per a moltes cultures natives americanes un animal va furtar el foc a un ésser maligne per a després portarli’l a la gent. Aquestes dues històries són només un xicotet exemple dels diferents mites i llegendes que s’atribueixen a l’origen del foc.

De la mateixa manera, es tenen també molts dubtes sobre com es va aconseguir el control del foc, però el que queda clar, és que va suposar un gran pas per a l’evolució humana en millorar, sobretot, l’alimentació i l’eliminació de paràsits, a més de no restringir l’activitat a les hores de sol. Fora com fora el

En aquesta xicoteta ressenya històrica i en la part que a nosaltres ens concerneix, un altre dels moments que ens interessa és el de l’aparició de la pólvora, sobre la qual existeix el consens del seu origen a la Xina i amb ella el naixement de la pirotècnia. Existeix una llegenda que conta que la pirotècnia va ser descoberta per error quan un cuiner que treballava en una cuina a l’aire lliure va mesclar carbó, àcid sulfúric i nitre, aquesta mescla va ser comprimida en un tub de bambú que va explotar.

Inicialment, l’ús de la pirotècnia es limitava a cerimònies religioses per a espantar a mals esperits. En el Segle XI comença a fer-se popular i a fabricarse de manera artesanal. Es creu que la fórmula de la pólvora va ser portada a Europa pels àrabs durant la seua expansió pel nord d’Àfrica i la península Ibèrica al voltant del Segle XIII. Deixarem de costat l’ús bèl·lic que se li va donar a aquest material, per a destacar l’ús lúdic que el populatxo li va atorgar en les diferents celebracions i festejos que tenien lloc, especialment el poble valencià, perquè es té constància de l’ús de petards o coets en la festa de la Palometa que tenia lloc en la Catedral de València per Pentecosta en el segle XIV.

Amb el pas dels anys es va tenint cada vegada un millor coneixement de la pólvora que al costat del fiançament de les diferents tradicions i festejos, fan que totes dues coses es lliguen entre si fins a

arribar al punt de no entendre’s en molts llocs la festa sense l’ús de la pólvora.

A Paterna hem de remuntar-nos al segle XIX per a trobar la primera referència escrita de l’ús de la pólvora en l’àmbit festiu, qüestió sobre la qual aprofundirem més endavant. El que queda latent, és que el fiançament d’aquestes tradicions entorn de la festa, la pólvora i el foc va desembocar en la unió de diferents persones en col·lectius amb un objectiu comú: gaudir del foc i de la pólvora, d’ací ve que destaquem a aquest element com el motiu d’unió i fraternitat entre les diferents persones en una constant evolució fins al que coneixem hui dia com per exemple les comissions falleres o les penyes de coets.

La unió de la festa i tradició pirotècnica ha marcat històricament al poble de Paterna, la qual cosa ha fet que siguem un poble reconegut en aquest àmbit i que sempre ha destacat en el bon ús d’aquest material sent un municipi referent per a uns altres en els quals també existeix una gran tradició de la cultura del foc.

PATERNA CIUTAT DEL FOC

Com hem comentat al principi, Paterna va ser reconeguda per les Corts Valencianes com la Ciutat del Foc. Aquest reconeixement va tindre lloc el passat 5 de maig del 2021, mitjançant una declaració institucional que va ser impulsada per l’Ajuntament de la localitat i que va ser secundada per tots els grups polítics que conformen el parlament valencià.

INTRODUCCIÓ

A continuació i per a deixar constància d’això, vam mostrar el fragment literal que va quedar recollit en el diari de sessió de les Corts:

Declaració institucional de reconeixement a la identitat cultural de Paterna al voltant del foc i suport a la iniciativa de l’ajuntament perquè la vila de Paterna siga reconeguda oficialment com a Ciutat del Foc

El senyor president de les Corts

Valencianes:

Senyories, els convide que es mantinguen en l’hemicicle, perquè vaig a donar lectura a la declaració institucional que ens ha fet arribar el molt excel·lent Ajuntament de Paterna i que tots els grups parlamentaris hem acordat.

«Paterna, Ciutat del Foc 2021. L›origen de la tradició de Paterna amb pólvora és de diversos segles. En l›últim quart del segle XIX, la presència de la Cordà ja és continuada en els programes festius publicats. L›arxiu municipal ja disposa dels seus primers llibres en festes durant el segle XX, amb nombroses cites i referències que anualment incloïen lloances, lloes i poesies referides a la celebració.

I és que parlar de la Cordà de Paterna ens condueix a submergir-nos també en la tradició i amb notable arrelament en els més diversos àmbits de la cultura i el foc, totalment integrades

en les representacions festives que se celebren anualment en la vila, amb una alta participació de la comunitat representada majorment per les entitats de Paterna: Junta Local Fallera, federació Intercomparses, Reial Confraria del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, federació d’Interpenyes i la Germandat de Sant Antoni, entre altres. El municipi compta amb un himne de la Cordà, un moment al tirador i un logo propi registrat, i un consell sectorial, un coeter major i una regidoria del foc específica.

A més, Paterna es va convertir en capdavantera d’alguns actes recents referits a la cultura del foc, com la restricció en l’ús de coets solts en la via pública, que va desembocar durant 2001 en la creació de l’innovador coetòdrom i el començament de la celebració  de la recordà al parc central.

Com a mostra de reconeixement i merescuda confirmació a la cultura del foc desplegada a Paterna, durant generacions la cordà va ser distingida com a festa d’interés turístic autonòmic en l’abril del 2007. I, deu anys després, el govern central la declarava festa d’interés turístic nacional.

Per tot això, les Corts Valencianes declaren el reconeixement a la identitat cultural de Paterna al voltant del foc i donen suport a la iniciativa de l’ajuntament perquè la vila de Paterna siga reconeguda oficialment com a Ciutat del Foc. Palau dels Borja, 5 de maig del 2021.»

Enhorabona. (Aplaudiments)

Ens acompanya l’alcalde de Paterna i la regidora de Festes … I, en definitiva, és un acord de tota la corporació, i els felicitem.

BONA LECTURA I BON FOC

Finalitzem ací aquesta introducció per a mostrar-vos l’espectacle pirotècnic que la Falla Sant Roc ha preparat en el seu llibret de 2023, el qual esperem que us agrade i que siga del grat de totes les persones a qui els encanta gaudir de la cultura fallera que les comissions transmetem a través d’aquests anuaris fallers.

A partir d’aquest moment, et mostrarem un resum de tot el que ens ha succeït com a falla des del mes de març passat i del que tenim planificat per a les pròximes falles, també podràs trobar un apartat al qual parlarem del 50 aniversari de la Junta Local Fallera de Paterna. I finalment ens centrarem en el treball que hem dedicat a Paterna, la Ciutat del Foc, on revelarem els secrets de la que és, amb permís de les Falles, la gran festa del foc que té lloc en la nostra vila: la Millor Cordà del Món.

Ara sí, s’apaguen les llums per a donar pas a un espectacle pirotècnic sense precedents... QUÈ COMENCE EL NOSTRE LLIBRET!

f

stimada comissió És per a mi tot un orgull poder saludar-vos per quart any consecutiu com a president de la nostra benvolguda falla.

No tinc paraules per a descriure la felicitat que sent en poder representar a la falla que m’ha vist créixer, de la qual he pogut aprendre tot el que sé del món faller, i de la que és tot un honor poder portar el seu escut com a màxim representant.

En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que des de l’inici d’aquesta marxa van decidir formar part amb il·lusió i compromís per un mateix sentiment: l’orgull d’aconseguir engrandir a la nostra estimada falla.

El meu major agraïment és per a tota la meua directiva, pel magnífic treball que realitzen perquè tots puguem gaudir de cada activitat i cada acte, perquè sense el seu esforç, ganes i dedicació, no seria possible.

No puc oblidar-me de les meues “Sant Roqueritas”, peça fonamental i suport incondicional en aquest somni, ja que sense vosaltres no haguera pogut estar a càrrec durant 4 anys d’una de les comissions més grans i importants de Paterna.

No podia acabar sense dedicar unes paraules a les meues companyes de viatges i aventures:

Marta, principal motor i motiu del fet que tornara a exercir el càrrec de president durant aquest exercici, perquè per fi puc dir que s’ha vist complit un altre dels meus somnis de xiquet, que és poder desfilar en l’ofrena junts del braç, amb la qual és com una germana per a mi, i com a màxims representants de la nostra comissió.

Vega, dolça, afectuosa i alegre, ja que amb un dels teus somriures o les teues abraçades, aconsegueixes fer feliç a qualsevol, fent que tot siga més fàcil i divertit al teu costat. Eres la fallera major infantil que tot president somia tindre, i has aconseguit que enguany que és tan especial per a mi, ho siga encara més.

Alejandra, responsable i atenta, em sent molt orgullós que vages a passar a la història de la nostra comissió en poder dir que eres la primera Presidenta Infantil de la falla Sant Roc. I m’ompli de felicitat poder compartir aquest gran moment al costat de tu.

Com no podia ser d’una altra manera, i per a finalitzar, ho faig amb la mateixa frase que m’ha acompanyat durant aquests 4 anys:

VISCA LA FALLA SANT ROC! Una forta abraçada del vostre President.

Carlos Llabata Martínez

SALUDA de LA

stimats fallers i falleres, o més ben dit, estimada família:

Després d’una pandèmia no m’imaginava estar escrivint aquestes paraules com a Fallera Major de Sant Roc de l’any 2023. Després de tota una vida en aquesta comissió, tinc el plaer i l’orgull de ser per fi Fallera Major, espere poder estar a l’altura que aquesta comissió es mereix.

M’agradaria aprofitar estar línies per a donar les gràcies a totes les persones de la comissió que han dedicat el seu temps i han treballat perquè en aquest any isca tot perfecte, sense ells res d’això seria possible. GRÀCIES!

També vull agrair la col·laboració de comerços, amics de Sant Roc, fallers d’honor… que sempre ajuden amb el desenvolupament de la nostra benvolguda falla, aportant el seu granet d’arena. Us anime a tots a què ens visiteu aquestes falles, teniu les portes del nostre casal sempre obertes.

No em podia oblidar de les meues xiquetes, Vega i Alejandra, mai m’hauria

imaginat aquest gran viatge amb vosaltres i està sent increïble, ens queda la nostra setmana gran, que estic segura que mai oblidarem perquè juntes formem un gran equip. I que dir-te a tu, Carlos, gràcies per ser un dels culpables que jo hui estiga escrivint açò, estic segura que enguany serà genial, junts estem vivint un dels millors anys fallers de la nostra vida.

Per a finalitzar, m’agradaria donar les gràcies a la meua família i a les meues amigues, les meues Sant Roqueritas, per ser el motor de tot això, sense tots ells això no hauria sigut possible. Gràcies de tot cor, espere que aquestes falles les puguem recordar sempre.

Espere que tots junts passem unes falles plenes d’il·lusió, alegria i germanor.

Una gran salutació i una abraçada de la vostra Fallera Major 2023.

JUNTA

President i Delegat de Pólvora

Carlos Llabata Martínez

Vicepresident 1 r i Delegat de Monument

Roberto Moya Serrano

Vicepresidenta 2 a i Delegada de Fallers d’Honor

Núria Martínez Martínez

Vicepresidenta 3 a i Delegada de Presentació

Verónica Leiva Puentes

Vicepresidenta 4 t i Delegat de Festejos

Adrián Pérez Andreu

Vicepresident 5 é

Víctor Calatrava Martínez

Tresorera

Marta Giménez Santano Comptable

Maria Josefa Martí Esteve Secretària

Ana Sancho Descalzo Vicesecretària

Lorena López Bort

Delegades d’Infantils

Sandra Pérez Pérez, Begoña Pérez Andreu i Andrea Moya Dolz Delegats de Junta Local

Marta del Olmo Recamales i Santiago Puentes Segarra

Delegats de Festejos

José Enrique Martí Giménez i Antonio Pérez Aparicio

Delegada de Presentació Infantil

Silvia Puentes Segarra

Delegades de Fi de Festa Major

Candela García Coronil i Marta Morera Macián

Delegat de Fi de Festa Infantil i Xarxes Socials

Adrián Liern Sánchez

Delegada d’Il·luminació de Carrer

Sheila García Jodar

Delegada de Teatre

Paula Martínez Rocati

Delegada d’Adorn de Carrer

María Romero Esteve

Delegada de Marxandatge i Cavalcada

Laura Soriano Alfaro

Delegats de Protocol

Maria Pla Torrella i Roberto Usina Rodríguez

Delegat de Llibret

Roberto Usina Rodríguez

Delegada de Secció Femenina

Maria Sevilla Ogallar

FALLA

adjacents

i

falles 20

Delegat d’Esports

Santiago Puentes Ramos

Delegada de Subministraments i Casal

Pilar Martínez Romero

Delegada de Loteria

Encarna Segarra Taengua

Delegada d’Activitats Diverses

Carla Moreno Martínez

Delegada de Música

Encarna Fernández Marcos

FALLERS I COMISSIÓ

20

COrt d’honor

20

Candela García Coronil Sheila García Jodar

Paula Acebedo Franco

Mª Elena Acebes Fernández

Isabel Alcaide Lesmes

Núria Aliaga Blázquez

Iván Alonso Volostnov

Álvaro Andreu Macián

Adrián Aranda Doblas

Cristina Arquero Gabaldón

Cristina Baviera Zaragoza

Raquel Belda Piera

Francisco Belenguer Aguilar

Adriana Belenguer Alcaide

Clara Bellver Pérez

José Ángel Benítez Bellver

Paola Del Mar Benítez Rodríguez

Núria Blanco Liern

Mireia Bordes Romaguera

José Carlos Bordes Vílchez

Éric Bou García

Mª Dolores Bravo López

Estefanía Bueno Valero

Antonio Caballero Aguilera

Claudia Calatayud Clemente

Víctor Calatrava Martínez

María Calpe Giménez

Carlos Candel Ortuño

Miguel Carbonell Escrich

Víctor Carrasco Esparcia

Laura Carrión Sánchez

Mónica Castillo Bernal

Mª Ángeles Catedra Soriano

Azahara Ceca Valenti

Rosa Chovares Pla

Lucía Claudio Baviera

Enrique Clemente Del Toro

Cristian Córdoba Martínez

Mª José Correa Padilla

Mª Ángeles Cruz Luna

Yuniel De Anacleto Navarro

Vicente De Diego Óscar

Miriam Del Moral Moreno

Inmaculada Del Olmo García

Marta Del Olmo Recamales

Verónica Del Río Montó

Eva Delgado Lorente

Carmen Díaz Dávila

Mª José Dolz Esteban

Javier Domínguez Esteve

Amparo Durán López

Clara Escrich Calero

Sofía Esteban Ortiz

Mª Amparo Esteso Roldán

Victoria Feltrer Martínez

Encarna Fernández Marcos

Andrés Fernández Quesada

Esther Ferrer Verdejo

Mª Elena Franco Naranjo

Pere Miquel Gago Pitarch

Carolina García Gil

Sheila García Tain

Félix García-Consuegra Beleña

Carlos Garrido Macián

Patricia Gómez Carne

Fernando González Cruces

Miguel González Salvador

Laura González Sanz

Ángela Granero Soler

Sergio Grau Gutiérrez

Diego Hernández Soria

Antonio Herrera García

Bárbara Herrera Villanueva

Chimo Herrero Pardo

Inmaculada Hervás Esteso

Marina Hidalgo González

Asier Jiménez Liern

Adela Juan Ramírez

Mª Begoña Laguna Pérez

Ángel José Lara Pardo

Verónica Leiva Puentes

Adrián Liern Sánchez

Carla Lleonart Martí

Giselle Loizaga Guix

Verónica López Acebes

Felipe López Álvarez

Ramón López Bernardo

Lorena López Bort

Nerea López Del Olmo

Andrea López Esteve

Sergio López Esteve

Tamara López García

Carmen López López

Vanessa López Martínez

Rosa López Medina

María López Nieto

Francisco López Quinto

Mª Carmen Lorente Aledo

Francisco Manuel Luzón Aguilar

Carlos Malo López

Mª Josefa Luisa Martí Esteve

José Enrique Martí Giménez

Tamara Martín Orejuela

José Francisco Martínez Andreu

Vicente Martínez Andreu

Carmen Martínez Garibo

Noemí Martínez Garibo

Núria Martínez Martínez

Sandra Martínez Pamblanco

Sara Martínez Requena

Paula Martínez Rocati

Vicent Martínez Rocati

Pilar Martínez Romero

Marta Martínez Saucenón

Amparo Martínez Taengua

Mª Dolores Martínez Taengua

Elvira Mateu Liern

Daniel Mendez Espinosa

Lorena Mengual Sulis

José Vicente Micó Fortea

Andrés Mora Picón

Núria Moragón Gato

Lidia Moragón Ruiz

Gregorio Morales Lorente

Laura Morales Lorente

Mª Carmen Morales Lorente

Ana Morcillo Cabrero

Javier Morell Cardama

Beatriz Moreno Jiménez

Carla Moreno Martínez

Marta Morera Macián

Gonzalo Morro Mezquida

Alberto Moya Dolz

Andrea Moya Dolz

José Alberto Moya González

Paloma Moya Serrano

Roberto Moya Serrano

Adrián Muñoz Valentí

Lucía Muñoz Valentí

Mario Navarro Ortega

Alicia Nieto Caballero

Manuel Núñez Calero

Alejandro Ochaita Del Olmo

Francisco Ogallar Arturo

Cristina Oliver Brisa

Iván Oliver Piña

Juan Olmo Illescas

Silvia Olmo Pinel

Raquel Ortega Sinsaez

Iris Peñalver Pardo

Juan Pérez Álvarez

Adrián Pérez Andreu

Begoña Pérez Andreu

Anabel Pérez Aparicio

Antonio Pérez Aparicio

Adrián Pérez García

Rafael Miguel Pérez Jara

Sergio Pérez Juan

José Vicente Pérez Mateu

Sandra Pérez Pérez

Félix José Pérez Ruiz

Carmen Pinel Ramón

Cristian Pla Hernández

Mª Isabel Pla Hernández

María Pla Torrella

Adrián Plaza Ramírez

Carla Mª Presmanes Cardama

Santiago Puentes Ramos

Santiago Puentes Segarra

Silvia Puentes Segarra

Ana Mª Ramos Sáez

Raquel Ramos Sáez

Mª Ascensión Requena Miralles

Mª Josefa Ricardo Árias

Maribel Rocati Fabuel

Irene Romero Esteve

María Romero Esteve

Mar Romero Guzmán

Alejandro Romero Marco

Ana Mª Sáez García

Arturo Saiz Perdiguero

Melanie Salas Calvo

Pilar Sánchez Llabata

José Miguel Sánchez Rivas

Ana Mª Sancho Descalzo

Ernesto Sancho Silvestre

Melanie Santos Martínez

Javier Sanz Ramírez

Encarna Segarra Taengua

Rubén Francisco Sena Garcés

María Sevilla Ogallar

Carlos Sevillano Fernández-Frecir

Marcos Soria Arquero

Laura Soriano Alfaro

Susana Soriano Rocafull

Paula Subiela Tormo

Lidia Sulis Garrido

Aurora Talavera Llamas

Arancha Tavira Fraile

Ana Tormo Barbeta

Hugo Tormo Barbeta

Arantxa Torromé Morales

Roberto Usina Rodríguez

Marta Vera Villajos

Cristobal Vicente Isla

Nayeli Vicente Mateu

Sandra Victoriano Zafra

Núria Vidal Rodríguez

Raquel Villalba Montes

Pau Vives Hortelano

Maria Vivó López

FALLERS

Excel·lentíssim President de la Diputació de València

En Antoni

Francesc Gaspar

Ramos

Il·lustríssim Alcalde de Paterna

En Juan Antonio

Sagredo Marco

Regidora de Turisme, Cultura i Foc

Na Teresa

Espinosa Andreu

i adjacents

Regidora

d’Inclusió Social

i Polítiques

d’Igualtat

Na Isabel Segura

García

En Vicente

Andreu Bort

Portaveu de l’Equip de Govern

i Regidora de Política

Lingüística

Na Paquita

Periche Chinillach

EXPLICACIÓ I RELACIÓ DEL QUE CONTÉ LA FALLA QUE TÉ PER LEMA:

Versos: Roberto Usina Rodríguez

ER TERRES EXÒTIQUES, CONTARÉ HISTÒRIES CAÒTIQUES

Miguel i José volen enguany, fer-nos viatjar en tot l’afany, i jo us contaré concís, el que veurem a la falla, i ja em tire al cap la tovalla, per mostrar-vos un nou país.

I si és poc el passatemps, aquest viatge farem pel temps, per fer més gran l’aventura, narrant en bonics versos, per tindre-us ben immersos, us presentaré esta cultura.

Al Carib arribarem, i el nostre cap alçarem, per veure un poble ancestral, que aquestes terres habitava, als peus de la mar blava, i envoltats d’ambient tropical.

La tribu que us comente, és la que ara presente: La cultura dels asteques, és la que ens ha inspirat, per reviure un temps passat, fora de les biblioteques.

Iljuimej Tletl té per nom, esta ciutat que en aplom, ens transporta a temps antics, per conéixer esta societat, que vivia en gran sobrietat, encara que d’or eren ben rics.

La falla estarà rematada, si vols pegar-li una ullada, per un guerrer amb plomall, que des de dalt vigila, qui pel lloc passa i desfila, i si és estrany o vassall.

Rodejat de princeses, i ajudat per les deesses, el seu poble dirigeix, observant a l’alt del temple, per així donar exemple, com el seu imperi creix.

També seran els animals, una de les parts fonamentals, amb qui els asteques convivien, com lloros i bells jaguars, quetzals i grans senglars, a les seues vides s’adscrivien.

Una dona misteriosa, de manera silenciosa, encanteris fa veritat, i profecies que més tard, acompanyada d’un lleopard, veurem com es fan realitat.

Aquesta antiga societat, respectava molt la deïtat, per això grans ofrenes, per costum realitzaven, i d’esta forma veneraven, als déus en bells sistemes.

I ja aniré finalitzant, perquè us vull seguir contant, tot el que passa a la falla, doncs mostrarem els problemes, que en totes les escenes, l’esbós mostra i ens detalla.

Així que continua llegint, que no t’estic mentint, que el que a Iljuimej Tletl passa, no té res de desperdici, així que fes el sacrifici, i llig el que l’artista repassa.

ERÀ TOTA UNA GESTA, LLANÇAR-SE A LA CONQUESTA

Al crit de: “Terra a la vista”, divisem nous horitzons, per a veure qui els conquista, ja que de forma prevista, tornem de nou les eleccions.

I serà altra volta l’escenari, d’aquesta batalla externa, per conquistar el santuari, i controlar tot l’erari, la nostra volguda Paterna.

Desembarcant a nostra terra, arriben ja els conqueridors, per la dreta i per l’esquerra, per lliurar aquesta guerra, i alçar-se amb els tresors.

Tresors que al consistori, estan ben amagats, i faran molt de rebombori, per tot el territori, per conquistar les voluntats.

D’aquestes terres el senyor, no farà fàcil les tempestes, és Sagredo el conqueridor, que ja va ser el guanyador, de les dos últimes gestes.

I a presentar-se de nou torna, per a mal de cap de la resta, nostre poble amb cartells adorna, i als “lovers” bojos torna, per aconseguir la reconquesta.

L’oposició se’l pren en calma, i apareix una conqueridora, que política i treball empalma, la jove Sara Palma, de les gavines portadora.

Que diu que no és política, però l’alcaldia vol conquistar, i jo fent l’analítica, i no ho dic de forma crítica, a un partit va a representar.

Sense tro i sense avís, de velles gestes renyides, també des de Compromís, voldran un tros del paradís, d’antigues terres conquerides.

I per tal d’igualar la gesta, els de Vox, Podem i Ciutadans, també eixiran a la conquesta, com així es manifesta, de Paterna i els voltants.

Com ben fem a les falles, que acabem sempre cremant, tot el roí i les deixalles, el que no volem, ni és rellevant.

Farem al nostre monument, un sacrifici ritual, per desfer-nos discretament, del que no volem al casal.

Per començar la cerimònia, un xaman cridarem, que sense tindre parsimònia, farà aquest acte suprem.

La primera ofrena als déus, serà que s’emporte al veí, que en acusacions molt greus, un martiri fa del nostre camí.

Amb tota la maldat, l’aigua sempre ens talla, i no podem usar l’excusat, ni rentar-nos pel molt canalla.

I com si fora una utopia, i el nostre casal buit resulta, tanmateix, truca la policia, per veure si ens cau multa.

La nostra segona ofrena, serà per frenar l’actuació, de la que no tindrem cap pena, amb tota l’aprovació.

Oferirem als déus els lladres, que als locals festius assalten, causant grans desordres, i el que no és seu emportar-se’n.

ENSE FER MOLT DE BULLICI, FAREM UN SACRIFICI.

I recordem amb resignació, que a Sant Roc ens visitaren, i agafaren la recaptació, i els diners ens furtaren.

I l’últim sacrifici, que ens queda pendent, el farem sense suplici, al nostre president.

No hi ha motiu concret, però m’agrada nomenar-lo, i així quede satisfet, i ell content de mencionar-lo.

S’ha arrancat com mantenidor, en llengües inventades, i per ser nostre ambaixador, sempre es porta les galtades.

El dia dels innocents, com tot el món acostuma, va rebre la broma pertinent, i a casa quasi fuma.

Finalitzarem el ritual, purificant el nostre temple, per alliberar-nos de tots mals, i així donar exemple.

S TOTA UNA PENA EL QUE PASSA EN ESTA ESCENA

A la nostra terra festiva, hi ha qui vol nostre tresor, i amb paraules captiva, en un to adulador.

Els fallers no ens adonem compte, i mirem amb diferència, que seguint així molt prompte, acabarem perdent l’essència.

El que volem criticar, és la deriva dels aspectes, que les tradicions volen canviar, provocant uns grans defectes.

Per exemple, el monument, que és el principal de la falla, es ridiculitza banalment, i és del primer que es retalla.

Doncs preferim menjar i beure, i la resta dona el mateix, i la gent s’equivoca al creure, que la festa no decreix.

Tancar tallers aterra, d’una professió malferida, endèmica de nostra terra, amb la que no es guanya la vida.

Però tenim a les mans, desfer-nos d’amenaces, i mantindre els talismans, de la festa de les falles.

Que són les tradicions, les que mai hem de vendre, continuant fent les accions, i la nostra festa defendre.

N AQUEST CALENDARI ESPECIAL,

En la societat dels asteques, entre profecies i reliquiaris, observant les estreles, fent ritus i candeles, van idear uns calendaris.

De la tribu els sacerdots, els empraven per presentar, a estos pobles tan devots, la regina que de tots, d’entre ells s’havia de triar.

I després d’eons de tranquil·litat, vam arribar els fallers, i no és per casualitat, que la pau s’ha trencat, removent tots els vespers.

Doncs si hi ha una cosa, que sempre ha creat aversions, de temàtica ben asprosa, i prou calamitosa: el calendari de presentacions!

Quan la falla s’havia cremat, el vint de març de matinada, es feia la barbaritat, de fer cua organitzada, com si fora una acampada.

A la porta de Junta Local, per reservar la data, de l’acte transcendental, com si fora primordial, i als annals així es relata.

I per a açò posar fi, acabant aquesta pràctica, va voler el destí, que la federació en potosí, prenguera nova tàctica.

Decidiren que tots els anys, la data fora la mateixa, i així evitar els reganys, entre falles i companys, i no escoltar cap queixa.

Però després d’uns anys de pau, una nova idea a tots altera, que les caselles a tots trau, i forma de nou el sarau, a la Junta Local Fallera.

Doncs hi ha qui vol una reforma, del calendari de presentacions, per trencar l’antiga norma, i així a tots s’informa, per fer les al·legacions.

Doncs sembla que a priori, any rere any volen canviar, fent el calendari rotatori, s’ha creat gran rebombori, per la Fallera Major presentar.

Al final aquest assumpte, no se sap com acabarà, i quin serà l’efecte, d’aprovar o no aquest aspecte, però discussió suscitarà.

FAREM L’ULLET LA JUNTA LOCAL.

N NOSTRA FALLA AGRAIREM, PER QUI LA HISTÒRIA CONEGUEM.

Volem rendir homenatge, a qui s’ha dedicat a escriure, per transmetre el missatge, i tot el que passa descriure.

I ens han deixat l’herència, reflectida en paraules, tota la nostra existència, entre llibres i faules.

Parle dels historiadors, que reconstrueixen el passat, i que són evocadors, del nostre millor legat.

A Paterna un cronista, deixant de tot constància, amb actitud optimista, escriu en consonància.

Camilo Segura es diu, qui la història del poble, guarda dins l’arxiu, d’una forma ben noble.

Al llibre de les festes, tots els anys detallant, amb paraules ben atentes, el veuràs explicant.

Totes les anècdotes i fets, que a Paterna esdevenen, i també escriu per als llibrets, que la cultura fallera estenen.

I gràcies a estes lletres, la història queda reflectida, i guardada en els registres, per a sempre compartida!

STOS ÉSSERS VOLEM VENERAR, I DEL FOC ELS VOLEM SALVAR

Com sempre és tradició, abans de falles tindrà lloc, i es farà l’exposició, en la que sense objecció, una escena se salva del foc.

I per revalidar el títol, que l’any passat vam guanyar, sent la nostra falla un vítol, volem repetir el capítol, i enguany tornar-se’l a portar.

Sabem que és complicat, però no és impossible, doncs el nivell ha pujat, fent difícil al jurat, prendre decisió irrebatible.

A Sant Roc la nostra aposta, sobre una falla asteca, vam rebre la proposta, per donar-nos la resposta, i així alcançar-nos a la meca.

Un guerrer i una sirena, entre aigua i moltes plantes, podrem veure a esta escena, que d’una forma serena, es van mostrant els seus afectes.

Ella és de l’aigua deessa, i ell guerrer molt valent, que mentre la selva travessa, el cant que ella professa, l’atrau rapidament.

Del lloc els animals, també s’acosten a veure, com al peu dels aiguals, seran testimonials, de com la sirena fa el deure.

Doncs l’home en pau demana, que aigua mai els falte, amb la més sincera gana a qui de l’aigua és sobirana, i per aquest motiu exalte.

Una ofrena li regala, per agrair la seua protecció, i de la mateixa forma iguala, l’aigua entregant i fent gala, de la seua bona acció.

Amb la promesa complida, a la tribu ell tornarà, que per fi es veurà abastida, de l’aigua concedida, per la sirena talismà.

CABAT AQUEST RELAT, LA FALLA US HE EXPLICAT.

Arribem ja a la fi, d’aquest bonic viatge, pel recorregut que hui, hem volgut fer homenatge.

Per les llunyanes terres, dels asteques hem vist, com aquests versos narre, sense tindre cap imprevist.

No ha sigut cap el suplici, però si he sigut molt sensitiu, per la por al sacrifici, he intentat ser positiu.

Ací termina impol·luta, de la falla l’explicació, que he fet de forma astuta, i en tota bona intenció.

Ara sí que torne a casa, que és temps de descansar, ja donat prou la brasa, i el meu cap va a esclatar.

Acabat aquest llibret, agrairé si es desenllaça, i em donaré per satisfet, si algun premi ens abraça.

rECOMPENSES

INSÍGNIA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Inmaculada del Olmo García

Vicente Martínez Andreu

Amparo Martínez Taengua

Silvia Puentes Segarra

Maribel Rocati Fabuel

INSÍGNIA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Raquel Belda Piera

José Carlos Bordes Vílchez

Mª Ángeles Cruz Luna

Mª Begoña Laguna Pérez

Felipe López Álvarez

Lorena López Bort

Beatriz Moreno Jiménez

Raquel Ramos Sáez

Alejandro Romero Marco

Ana Sancho Descalzo

Ana Tormo Barbeta

INSÍGNIA D’OR AMB

FULLES DE LLORER

Sheila García Jodar

Bárbara Herrera Villanueva

Santiago Puentes Ramos

INSÍGNIA D’ARGENT

Paula Acebedo Franco

Núria Blanco Liern

Mª Josefa Luisa Martí Esteve

Ana Morcillo Cabrero

Marta Morera Macián

Paloma Moya Serrano

Iris Peñalver Pardo

Begoña Pérez Andreu

Adrián Pérez Andreu

INSÍGNIA D’OR LLOREJADA

Maribel Rocati Fabuel

Ana Mª Sáez García

Vicente Pérez Andreu

INSÍGNIA D’OR

Esther Ferrer Verdejo

Marta Giménez Santano

Carla Moreno Martínez

Alicia Nieto Caballero

María Pla Torrella

María Sevilla Ogallar

INSÍGNIA D’OR LLOREJADA

Maribel Rocati Fabuel

Ana Mª Sáez García

Vicente Pérez Andreu

Ana Tormo Barbeta

Francisco López Quinto

Vicent Martínez Rocati

Cristian Pla Hernández

LLIBRET falle s 2023

FALLA

SALUDA de LA

stimats fallers i falleres:

És un orgull pertànyer a aquesta comissió però enguany l’orgull és inexplicable, tinc el plaer de ser la presidenta infantil de Sant Roc, la falla que m’ha vist créixer.

Enguany també he tingut la sort de trobar-me amb Vega, Carlos i Marta, els millors companys de viatge que ningú podria tindre.

Ja queda menys per a gaudir de l’essència de la nostra benvolguda festa, dels seus colors, de la seua característica olor a pólvora, la gent, la tradició i les ganes de fer festa.

Desitge gaudir al màxim d’aquestes falles amb tots i totes.

Una abraçada de la vostra Presidenta Infantil.

Visca Sant Roc i Visquen les Falles 2023!

Alejandra Sevillano

SALUDA

allerets i falleretes de la meua comissió infantil:

Soc fallera des que vaig nàixer i en aquests moments estic molt orgullosa de ser la màxima representant infantil de Sant Roc.

Aquest somni va començar el 19 de maig, quan Llabata em va donar aquesta sorpresa tan important per a mi al preguntar-me si volia ser la Fallera Major Infantil de la falla per l’any 2023.

No puc tindre més ganes que arribe el 15 de Març on amb molt esforç i treball veurem la nostra falleta plantada i com no, el 16 de març que amb nervis i il·lusió esperarem que el jurat ens done una bona posició. Però on segur que no deixaré de tremolar serà

el 17 de març, el dia de l’ofrena a l’arribar a la plaça i veure a la nostra geperudeta.

Espere que junt amb Marta, Alejandra i Llabata que aquest any siga inoblidable per a nosaltres.

Us espere a la falla per a gaudir cada un dels actes junt amb mi.

Bones falles i un bes molt gran de la vostra Fallera Major Infantil 2023.

Vega López Ramos

ALEJANDRA , . atot adivanu

JUNTA

20

Presidenta

Alejandra Sevillano Pérez

Vicepresidenta primera

Zahara López Ramos

Vicepresident segon

Fernando Ortiz Soriano

Secretària

Elsa Moya Puentes

Tresorer

Daniel Morales Soriano

Comptadora

Alba Domínguez Cruz

Delegat

Marcos López Gómez Delegada

Lucía Puentes Del Olmo

COMISSIÓ

Alexander Alonso Volostnov

Pedro Vicent Alonso Volostnov

Andrea Antón Herrera

Carla Aranda Victoriano

Valeria Aranda Victoriano

Ainhoa Bartual Hernández

Itzel Belda España

Rodrigo Belda España

COrt d’honor

Ainhoa Herrero Moragón Claudia Oliver Ortega

Abel Belda Granero

Ariadna Belda Granero

Ángela Benítez Soriano

Cristina Benítez Soriano

Núria Camacho Sánchez

Natalya Candel Castillo

Elia Carrasco Martínez

Jorge Claudio Baviera

Martina Claudio Baviera

Arantxa De Diego Macías

Kevin De Diego Macías

Andrea De Diego Martín

Nayara De Diego Martín

Mayra Domínguez Cruz

Chema Enguidanos Moya

Daniel Espigares Chovares

Anahí Fernández Domínguez

José Manuel Ferrandis Aliaga

Marco García Belda

Vega García Belda

Noelia García Catedra

Mireia Garrigues Catedra

Martina Gavilán López

Hugo González Bueno

Mateo González Bueno

Alba Grau Romero

María Herrera Juan

Helena Herrero Moragón

Elsa Jarque Cañizo

Irene Jarque Cañizo

Leire López De Miguel

Júlia López Herrera

Júlia López Nieto

Carlota López Herrera

Iker Luzón García

Héctor Maldonado Del Olmo

Paula Manchola Arias

Juan Antonio Montejano Navarro

Yanira Montejano Navarro

Cristian Montero Bravo

Nerea Montero Bravo

Daniel Muñoz Alcaide

Vera Muñoz Alcaide

Lara Náquera Del Río

Aitana Núñez Martínez

Alejandro Núñez Martínez

Diego Oliver Ortega

Jimena Ortega Hidalgo

Ariadne Ortiz Reolid

Oliver Ortiz Reolid

Lucas Pérez Correa

Mario Pérez Correa

Mª Cristina Pérez Tomás

Marc Puentes Del Olmo

Antonio José Rodrigo Ramos

Alejandro Rodríguez Montejano

Juan Antonio Rodríguez Montejano

Alba Romero Aliaga

Yago Romero Aliaga

Aitana Ros Benítez

Alba Ros Benítez

Aitana Sancho Rodrigo

Neus Sancho Rodrigo

Lara Sanz Moragón

Alba Sena Carrión

Pau Sena Carrión

Núria Sevillano Pérez

Laura Soriano Laguna

Víctor Ten López

Paula Teruel Segura

Valeria Torromé Santamaría

Noelia Vicente Duran

Pablo Vicente Durán

així que alça el cap de la tablet, i gaudeix en família i amics, d’estos jocs ben lúdics, amb els que et sentiràs complet.

Prepararem els taulers, per descobrir el nou univers, agafant fitxes i instruccions, amb ganes de compartir, i el nostre temps gaudir, amb batalletes i accions.

En primer lloc, amb els escacs, defendrem tots els atacs, per lliurar la gran batalla, entre els bàndols blanc y negre, no t’espantes, és lluita alegre, la que veurem a la nostra fall

Al centre estarà la reina, protegir al rei, la seua feina, perquè no li facen “escac i mat”, cavalls, torres i els alfils, tampoc es ficaran de perfil, per fer més gran el remat.

I en primera línia del combat, no cessaran l’activitat, els valents i braus peons, defensant sa majestat, en força i habilitat, per proclamar-se campions.

Al finalitzar la partida, d’una forma ben decidida, a la caixa guardarem, els escacs fins a la pròxima, per traure a la tarima, i amb altre joc continuarem.

Amb emoció el cor batega, si eres un bon estratega, i et quedaràs bocavadat, jugant Risk en tota acció, intentant triomfar en la invasió, si la sort tens al teu costat.

I en acabar la jugada, d’esta lluita acalorada, si no has fet les coses mal, et veuràs de seguida, d’una forma divertida, convertit en general.

I amb estos jocs us he contat, en molta cura i ben detallat, ficant les fitxes al seu lloc, el cos central de la nostra falla, i assoles queda cridar a la xicalla:

QUE COMENCE EL JOC!

S PRESENTARÉ UNA BARALLA QUE SEGUR DONA LA TALLA

Coneixereu unes cartes, que són la baralla espanyola, de les que segur no et fartes, perquè en elles els temps vola.

En una d’estes baralles, pocs jugar a un munt de jocs, d’això saben molt les falles, i els juguen a tots els llocs.

Com el quadrat o el cinquet, el set i mig o el mentirós, estaràs l’estona ben distret, sempre que sigueu mínim dos.

I després d’una paella, senta bé jugar al ruc, però aquest savi t’aconsella, que el millor joc és el truc.

Perquè és molt típic de València, i ves en compte amb les senyes, fes-me cas d’esta advertència, que et pillaran alçant les celles.

De cartes n’hi ha quatre tipus, per la baralla formar, representats per uns logotipus, els “pals” que us vaig a nomenar:

En primer lloc, les cartes d’or, que al joc voldran que t’apropes, brillant en prou lluentor, seguides per les cartes de copes.

Ves amb compte amb les espases, no et punxes ni et faces mal, i els bastos faran que arrases, fent que et sentes especial.

I AL MONOPOLY VOLS PRESUMIR, PATERNA HAURÀS D’ACONSEGUIR

Com si fores un senyoret, al Monopoly jugaràs, i fitxes com un barret, un cotxe o un gosset, al tauler et trobaràs.

Doncs aquest joc consisteix, en anar comprant carrers, veient com la fortuna creix, i cases i hotels es construeix, per seguir guanyant diners.

El protagonista és un caballer, vestit de negre amb gran bigot, i de professió banquer, serà qui administre el diner, des del seu lloc remot.

És un joc de finances, si les propietats són el teu, i si es fa molt llarg descanses, això si, sense fer trampes, i l’endemà el repreneu.

Fa uns anys van traure, una edició especial, i a tot el poble van complaure, i a mi em van atraure, per aquest fet sense igual.

En les caselles del tauler, van ficar pobles i ciutats, en compte de noms de carrer, i a Paterna en gran deler, una li han dedicat.

Si la pàtria xiqueta, al Monopoly aconsegueixes, et pots donar per satisfeta, per presumir de partideta, així que no et queixes!

Però hauràs d’anar amb cura, i en la presó que no et tanquen, doncs perdràs en agrura, tres torns amb censura, i del joc no et desbanquen!

Si a la vesprada estas avorrit, i els deures ja has fet, et recomane canviar el xip, i ara t’explique en concret.

Un par de jocs et recomane, per gaudir en amics i amigues, i la vesprada s’engalane, amb bon ambient, ens acompanyes?

El Cluedo serà el primer, ple de proves i misteris, investigant en bon afer, no has de perdre els nervis.

El plànol d’una mansió, és on passa la història, i buscaràs en aprehensió, d’una forma acusatòria.

Doncs un assassinat, hauràs de resoldre, i si arma i culpable has trobat, als innocents has d’absoldre.

S TORN D’UN JOC D’INVESTIGAR, I D’UN ALTRE PER PREGUNTAR

Terminada esta partida, altre joc anem a traure, per fer l’estona divertida, amb l’objectiu de distraure.

Al Trivial jugareu ara, per demostrar el que sabeu, i respondre de forma clara, les preguntes que us feu.

De geografia al color blau, et van a preguntar, i si al marró et du el dau, d’art i literatura has de parlar.

Al groc qüestió d’història, i al rosa d’espectacle, que no et falle la memòria, perquè faràs una debacle.

I si al verd has caigut, demostra el que saps de ciència, o si al taronja tens virtut, els esports no són coincidència.

Aprofita aquestes preguntes, per a ficar ben prop l’orella, perquè amb totes les respostes, aprendràs de meravella.

Amb la partida acabada, arriba l’hora de sopar, hem gaudit de la vetlada, i ara toca descansar.

NFADAR-SE NO SE VAL, SI EL JOC SE’T DONA MAL

A continuació vos parlaré, de jocs que amb paciència, hauràs de fer també, sentint-te ben seré, a poquet i sense urgència.

No deus enfadar-te, com els Angry Birds fan, ni el mal humor et desconcerte, per sentir el mal efecte, que dins de tu es crearan.

No has de malhumorar, a estos pardals sense remei, encara que hem de deixar clar, que també es poden enfadar, perquè és llegítim com la llei.

I de la paciència parlant, si d’ella tens un munt, un passatemps està esperant, a què el facen amb encant, i resoldre aquest conjunt.

Si ha eixit plovent el dia, i avorrit a casa et quedes, i no tens companyia, et propose amb veterania, fes un puzle amb moltes peces.

Com són els trencaclosques, un poquet complicats, fica llum, no estigues a fosques, ni a Babia mirant les mosques, i tindràs bons resultats.

Quan l’hages acabat, si has fet ben l’enquadre, i cap peça t’ha faltat, l’hauràs emmarcat, i penjat com un quadre.

I per últim més habilitat, que la paciència mencionada, al Twister amb responsabilitat, et portarà per casualitat, la fletxa relacionada.

Ficarem al sol de casa, la manta amb cercles de colors, per jugar amb molta traça, fent una lligasa, de mans i peus, amb tots honors.

I l’últim que quede en peu, per habilitat i destresa, nomenarem a tota veu, per si algú no s’ho creu, campió d’esta remesa.

MB TOTA L’ADMIRACIÓ, PARLAREM DE L’EXPOSICIÓ

Com tots els anys a la falla, parlarem d’un altre joc, i si aconseguim esta medalla, l’haurem salvat del foc.

Doncs aquesta és l’escena, que a l’Exposició del Ninot, portarem amb la faena, feta amb el millor de tot.

De Halloween la nit, anem a representar, no t’espantes del que has sentit, que la cosa va de jugar.

Anirem casa per casa, demanant Truc o Tracte, però sense passar-nos massa, el farem amb prou de tacte.

La carabassa en una llum, portarem perquè ens guie, i una bosseta com és costum, farà que ens anuncie.

Si tracte en aventura, acceptes amb caramels, no farem cap travessura, i al truc serem infidels.

Si dolços no ens dones, alguna t’anem a fer, les idees no són bones, quan tanques la porta grosser.

Si Halloween celebre, i amb llepolies no estàs rebent, tocarem de nou al timbre, i ens anirem corrent

A PARTIDA HAUREM ACABAT, SI LA FALLETA HEM PLANTAT

Arriba la fi del joc, que a nostra plaça veurem, eixe serà el millor lloc, on tots el gaudirem.

Heu prestat molta atenció, i heu estat prou quiets, us he donat les instruccions, en tots aquests quartets.

I quan arribe l’artista, per la falla plantar, no feu la grossa vista, que l’arena heu de carregar.

I també ficar la gespa, pedretes i altres adorns, que la vespra de la festa, hem de decorar l’entorn.

Esperarem al jurat, i al seu veredicte, encara que ja hem guanyat, si plantem al nostre districte.

I per a mi el millor premi, serà si has llegit, amb molta cura i apremi, aquest llibret que he escrit!

20 52

rECOMPENSES

20

INSÍGNIA D’OR

José Manuel Ferrandis Aliaga

Vega García Belda

Ainhoa Herrero Moragón

Helena Herrero Moragón

Leire López de Miguel

Vega López Ramos

Héctor Maldonado del Olmo

Juan Antonio Montejano Navarro

Yanira Montejano Navarro

Ariadne Ortiz Reolid

Aitana Sancho Rodrigo

Laura Soriano Laguna

INSÍGNIA D’ARGENT

Valeria Aranda Victoriano

Jorge Claudio Baviera

Kevin de Diego Macías

Arantxa de Diego Macías

Nayara de Diego Martí

Anahí Fernández Domínguez

Elsa Jarque Cañizo

Irene Jarque Cañizo

Júlia López Nieto

Zahara López Ramos

Lara Náquera del Río

Alejandro Núñez Martínez

Diego Oliver Ortega

Jimena Ortega Hidalgo

Mario Pérez Correa

Antonio José Rodrigo Ramos

Alejandro Rodríguez Montejano

Yago Romero Aliaga

Alba Ros Benítez

Alejandra Sevillano Pérez

Noelia Vicente Durán

Pablo Vicente Durán

INSÍGNIA D’ARGENT

Jorge Claudio Baviera

Kevin De Diego Macías

José Manuel Ferrandis Aliaga

Marcos López Gómez

Alejandro Núñez Martínez

Diego Oliver Ortega

Mario Pérez Correa

Antonio José Rodrigo Ramos

Pablo Vicente Duran

Valeria Aranda Victoriano

Nayara De Diego Martin

Anahí Fernández Domínguez

Lara Náquera Del Rio

Jimena Ortega Hidalgo

Alba Sena Carrión

INSÍGNIA D’OR

Helena Herrero Moragón

Julia López Nieto

Claudia Oliver Ortega

Ariadne Ortiz Reolid

Aitana Sancho Rodrigo

Alejandra Sevillano Pérez

activitats

APARTAT PER A LES XIQUETES I XIQUETS… I PER A TOT EL QUE VULGA PASSAR UNA ESTONA DIVERTIDA

i tu! Sí tu! T’estic parlant a tu, que estàs llegint el nostre llibret... què tal ho estàs passant? Quantes pàgines no? És que aquests adults hi ha vegades que es passen, però ja veig que has trobat l’apartat infantil.

No et preocupes, les coses que trobaràs en les següents pàgines són només per a tu, perquè ho gaudisques amb les amigues i amics de la falla… i si no són de la falla també, eh! Ho pots compartir amb qui tu vulgues, i qui sap, potser ho pot veure un company o companya de l’escola i li pot agradar tant que decideix apuntar-se a la falla.

M’alegre molt que hages arribat fins a aquest apartat, perquè això vol dir que gaudeixes de la cultura fallera i per descomptat, en valencià.

ESCOLETA DEL FOC

n aquest llibret que tracta sobre el món de la pólvora i el foc al nostre poble, Paterna i amb la nostra falla infantil que tracta sobre jocs, és molt important saber que amb el foc no es juga… no et faces un embolic!

Per això, et deixem els següents consells perquè tires petards correctament i amb total seguretat (aquest apartat també és de recomanable lectura per als adults):

1. Tira els petards sota la supervisió d’un adult i del tipus que siguen adequats a la teua edat.

2. Els petards s’han de comprar en llocs autoritzats, mai en botigues o llocs que no ho estiguen. Quan compres material pirotècnic recorda que cal assegurar-se que en l’embalatge apareix l’etiquetatge corresponent. També ha d’indicar la categoria de l’artifici, les instruccions d’ús i manteniment.

3. Cerca un lloc segur. No llances petards en zones molt transitades ni prop d’elements que puguen incendiar-se, com a arbres, matolls o fins i tot papereres de la ciutat.

4. Mai guardes els petards en les butxaques. Millor guarda’ls en un caixó de fusta.

5. Encén els petards amb ajuda d’una metxa.

6. Col·loca el petard en el sòl i encén-lo. Mai ha d’encendre’s a la mà, si explota podrien provocar-te cremades o lesions.

7. Una vegada encengues el petard, allunya’t abans que explote guardant la distància de seguretat apropiada.

8. No col·loques un petard a l’interior d’un envàs de plàstic o cristall o una llanda. Aquestes pràctiques poden generar metralla i produir danys.

9. No hem de manipular ni extraure el contingut dels petards, ni disparar els que estiguen trencats.

10. Oblida el petard que no ha explotat: no intentes reutilitzar-ho. El que has de fer és no tocar-ho durant 30 minuts; no és segur. Després inutilitzaho banyant-ho amb aigua, per exemple.

BOMBETA!

stic completament segur que durant les pròximes falles passaràs moltíssimes hores als carrers de la nostra demarcació i tiraràs un munt de petards… Possiblement, alguns dels que tires siguen les tradicionals bombetes… o si ja eres major pots tirar “xinesos” o “llobets”, però segur que els primers petards que vas tirar quan eres xicotet van ser bombetes!

Les bombetes són petards de baixa intensitat que en llançar-los contra el sòl, provoca un xicotet esclat i com ja sabràs… una bombeta és la mascota de les xiquetes i xiquets de la falla Sant Roc.

Ací et deixem la silueta de la nostra volguda Bombeta, perquè l’acolorisques i decores com a tu més t’agrade.

i! Que la nostra benvolguda amiga Bombeta s’ha perdut! Ajuda-la a eixir del laberint i a tornar al caixó amb la resta dels seus companys!

SOPA DE LLETRES

roba en aquesta sopa de lletres, 10 jocs, que podràs trobar en la nostra falla infantil d’enguany.

QUI ES QUI?

erca en el nostre llibret qui són aquestes persones i uneix cada foto amb el seu nom i el seu càrrec.

Marta Giménez

Fallera Major de Sant Roc

Coeter Major de Paterna

Alejandra Sevillano

Vicente Pla

Vega López

Carlos Llabata

Bombeta

Amparo Giménez

Presidenta

Infantil de Sant Roc

Presidenta de la

Junta Local Fallera

La mascota de la nostra falla

President de Sant Roc

Fallera Major

Infantil de Sant Roc

SABÍES QUÈ...?

n dels jocs més fallers i que segur has vist jugar en el casal mil vegades és el PARXÍS, però a què no sabies totes aquestes dades sobre aquest joc?

“Es va inventar a l’Índia en el segle XVI”

“El va inventar l’emperador Akbar el Gran, al jardí del seu palau.”

“En el segle XIX els anglesos van colonitzar l’Índia i van portar el parxís a Europa.”

També et contarem unes quantes curiositats sobre un dels jocs als quals més es juga a tot el món: els ESCACS.

Llig amb atenció, segur que et resulta superinteressantíssim!

... El seu origen és tot un misteri, però es creu que igual que el parxís, es va inventar a l’Índia diversos segles abans de Crist.

... El terme “Escac i mat” prové de la frase persa “Shah Mat”, que significa “el Rei ha mort”.

... El disseny de les peces dels escacs tal com les coneixem hui dia és obra de l’anglés Howard Staunton. Les peces d’Staunton són les peces d’escacs oficials a tot el món.

ORDENA LES LLETRES

rdena les lletres per a escriure correctament el nom d’aquests jocs. Marca també amb una X en el quadrat els que apareguen en la nostra fallai nfantil.

activitats

SOLUCIONS

- Rummikub

- Parxís amb X

- Monopoly amb X

- Escacs amb X

- Dominó

- Baralla Espanyola amb X

Amparo Giménez Presidenta de la wJunta Local Fallera

La mascota de la nostra falla

Bombeta

Carlos Llabata President de Sant Roc

Fallera Major Infantil de Sant Roc

Coeter Major de Paterna

Vega López

Vicente Pla

Alejandra Sevillano Presidenta Infantil de Sant Roc

Fallera Major de Sant Roc

Marta Giménez

falle s 202

2

GALERI A

A 2022

FALLA

FALLA SANT ROC

i adjacents

PREMIS ANY 20

• 2 n Premi Monument Major Secció Especial

• Ninot Indultat Major

• 3 r Premi Monument Infantil Secció Especial

• 3 r Premi a la Millor Crítica Local

• 2 n Premi a la Crítica a la Junta Local Fallera de Paterna

• 2 n Premi Presentació Major

• 2 n Premi Presentació Infantil

• 2 n Premi Fi de Festa Major

• 2 n Premi Fi de Festa Infantil

• 1 r Premi Carrer Engalanat

• 1 r Premi Obra de Teatre

• Premi a la Millor Direcció per a Paula Martínez Rocati

• Premi al Millor Actor per Santiago Puentes Segarraa

• Premi a la Millor Actriu per a Núria Martínez Martínez

• Premi a la Millor Escenografia

• 22 é Premi en el Concurs de Llibret per a la Promoció de l’Ús del Valencià amb Distintiu per Ús de Llenguatge Inclusiu de la Generalitat Valenciana

• 1 r Premi Llibret Ajuntament de Paterna

• 1 r Premi Llibret de la Junta Local Fallera de Paterna

• 1 r Premi de Carrers Il·luminats

FMI22 Ainhoa Herrero Moragón

FM22 Sheila García Jodar

RECORDS ANY 20

ABRIL I MAIG

es falleres i fallers de Sant Roc iniciaríem el nou exercici el dia 2 d’abril amb la tradicional “Apuntà”. La setmana següent, el divendres 8 tindrien lloc dos esdeveniments, d’una banda aquest dia al matí recolliríem a l’Ajuntament el quadre que ens reconeix com a guanyadors del concurs de llibret de 2022 i a la nit, eixiria elegit com a president per quart any consecutiu Carlos Llabata Martínez.

Durant el mes de maig, els nostres representants assistirien el dia 8 a la processó en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. El dia 19 va ser l’elecció de les nostres Falleres Majors 2023 i Presidenta Infantil, sent les afortunades: Marta Giménez, Vega

López i Alejandra Sevillano. Culminem el mes el dissabte 21 amb una festa ambientada en la fira flamenca. consecutiu Carlos Llabata Martínez.

Durant el mes de maig, els nostres representants assistirien el dia 8 a la processó en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. El dia 19 va ser l’elecció de les nostres Falleres Majors 2023 i Presidenta Infantil, sent les afortunades: Marta Giménez, Vega López i Alejandra Sevillano. Culminem el mes el dissabte 21 amb una festa ambientada en la fira flamenca.

JUNY I JULIOL

l 4 de juny tindria lloc l’homenatge als artistes fallers de les comissions de Paterna, mentre que el dia 10 la nostra comissió convocaria una junta general extraordinària per a reformar els nostres estatuts. El castís besamans a la verge tindria lloc el dissabte 12 i finalitzaríem el mes amb l’habitual festa de Sant Joan.

Al juliol es donaria la cita d’homenatge a les Falleres Majors de les falles de Paterna el dia 19, acte organitzat per la Junta Local Fallera

Agost

l mes d’agost és sinònim de “foc, festa i fe” amb les festes majors de Paterna en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. Com és costum, la nostra comissió participaria el dissabte 27 en el tercer dia de Tridu i el dilluns següent en la processó que clausura les festes.

SETEMBRE

ornem de l’estiu assistint el dia 4 a la processó amb la qual es finalitzen les festes del barri de La Canyada i que seria el primer acte d’un mes amb l’agenda repleta. Continuaríem els dies 9, 10 i 11 amb la Germanor Fallera en el polígon Tàctica i el cap de setmana següent tindria lloc el dissabte 17 l’Elecció de les Falleres Majors de Paterna 2023. El diumenge 18 es jugaria el campionat de truc, mentre que el de parxís seria el 25.

En la nostra comissió se celebrarien les “Demanàs” de les nostres Falleres Majors, Marta Giménez i Vega López, els dies 23 i 24 respectivament.

octubre

niciem el mes amb una vesprada de cinema per als nostres infantils, mentre que la comissió major se n’aniria de monòleg al teatre en el qual enguany realitzarem la nostra presentació. També participem en els habituals actes del 9 d’octubre i el dissabte 15 vam fer festa mexicana en el nostre casal.

Els dies 21 i 22 se celebrarien les presentacions de les Falleres Majors de Paterna, comptant amb Sheila García i Candela García en la Cort d’Honor Major, i amb

Ainhoa Herrero i Claudia Oliver en la infantil. Les dues presentacions van ser amenitzades pels grups de teatre de la Junta Local, dirigits per Paula Martínez i Santiago Puentes, tots dos fallers de la nostra comissió. En les obres també van participar components de la nostra falla. El nostre faller Roberto Usina seria el mantenidor de la Fallera Major Infantil de Paterna.

Finalitzem el mes d’octubre amb la festa de Halloween el divendres 28 i el terrorífic berenar infantil el diumenge 30.

NOVEMBRE

l mes de novembre també van tindre lloc actesmolt importants per a la nostra comissió, ja que els dies 19 i 26 es van formalitzar les signatures de contracte, major i infantil respectivament, de les que seran les nostres falles 2023.

El dia 24 la Junta Local Fallera inauguraria la seua setmana cultural amb una exposició que repassava els seus 50 anys d’història en el Gran Teatre Antonio Ferrandis. La setmana cultural continuaria el dissabte 26 amb un dia de convivència fallera en el col·legi Clara Campoamor.

DESEMBRE

a arribar l’últim mes de l’any i la Junta Local Fallera va omplir d’actes el calendari faller. El dia 2 va tindre lloc una trobada entre diferents juntes locals a on vam rebre la visita de la Fallera Major de València i el dissabte 3 es va posar punt final a la setmana cultural amb un sopar de gala per a commemorar el seu 50 aniversari. El dia 9 es van signar els contractes de les falles municipals per a 2023 i el dia 15 la Junta Local va presentar a l’auditori el seu llibret.

En la nostra falla es va celebrar el tradicional berenar per a decorar el casal i rebre la visita de Papà Noel el diumenge 18. Aquest mateix dia els nostres representants van obsequiar els nostres artistes fallers amb la tradicional cistella de Nadal.

Com és tradició el casal es va obrir el dia de Nit de Nadal per a celebrar-ho amb una gran festa. I finalment, un grup de fallers es va animar a córrer la Sant Silvestre el dijous 29

GENER

omencem l’any amb el mes degener, mes que des de fa anys és especial per a la nostra falla perquè se celebren les presentacions i exaltacions de les nostres falleres majors i les seues corts d’honor. Però abans d’això, vam tindre la visita d’un dels reis mags la vesprada del dia 5, on va estar entregant regals als infantils de la nostra comissió.

El mes passava entre assajos i realització de decorats fins que al

final va arribar el divendres 20 de gener i va tindre lloc la presentació de Marta, la nostra fallera major, en el teatre la Plazeta. Després de l’acte el grup de playback de la comissió ens va amenitzar amb un espectacle ambientat en la moguda madrilenya.

I al diumenge següent va ser el torn dels més xicotets i de Vega, la nostra fallera major infantil, aquesta vegada a l’auditori Antonio Cabeza, on els xiquets i xiquetes de la nostra falla van sorprendre amb un paisatge africà i posant en escena el Rei Lleó.

ENHORABONA

om és tradicional en el nostre llibret, volem realitzar un any més aquest xicotet homenatge pels grans esdeveniments que tenen lloc en la vida de les nostres falleres i fallers, com són les noces i l’arribada de nous membres a la família de Sant Roc.

La felicitat dels nostres fallers és la de tota la nostra comissió, per això us agraïm que ens feu partícip dels grans i inoblidables moments.

Mamàs, papàs, parelles i totes les vostres famílies, rebeu en nom de tota Sant Roc la més sincera de les enhorabones i les més afectuoses de les felicitacions.

1. Alba Grau Romero

2. Oliver Ortiz Reolid

3. Lara Sanz Moragón

4. Mateo González Bueno

5. Pau Sena Carrión

6. Martina Gavilán López

7. Carlota López Herrera

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Félix García y Roberto Usina

Verónica Del Río y Edu Náquera

Víctor Carrasco y Sandra Martínez

SALUDA de LA JLFP

stimats fallers i falleres de Sant Roc:

És un privilegi tindre l’oportunitat de dirigir-me a vosaltres com a Presidenta de Junta Local Fallera de Paterna. Aplega el mes de març i de la primavera el que significa que arriben també les nostres festes josefines i amb elles la culminació de tot un any ple de dedicació i esforç. Els carrers i places seran ocupats per falles i els casals tornaran a tindre aquesta algaravia característica en aquests dies Començarem els nostres tradicionals actes per a acabar amb la màgica nit de la cremà el dia 19.

Però tot això no seria possible sense el treball i esforç de tots i cadascun dels components de la vostra comissió fallera. Tots junts, vosaltres falleres i fallers de Sant Roc i Junta Local Fallera de Paterna, treballem intensament per fer més grans les falles de la nostra estimada Paterna.

Per això des d’aquest llibret vull aprofitar per a felicitar-vos per la vostra trajectòria fallera i convidarvos al fet que romanguem units perquè la nostra festa continue tan viva com sempre.

Amb el desig que pugueu gaudir d’una setmana fallera immillorable, tant vosaltres com els vostres màxims representants 2023.

Rebeu una forta abraçada.

Amparo Giménez Calatrava

50 ANYS DE JUNTA LOCAL FALLERA Al POBLE DE PATERNA

Per Roberto Usina Rodríguez

però el que és clar, és que van sembrar les bases gràcies a les quals quedaria definitivament assentada la festa fallera en la vila de Paterna.

Hem de dir que es té constància que la primera falla que es va plantar a Paterna va ser a La Canyada l’any 1927 i que posteriorment, en 1935, es va plantar una falla escolar de mà del mestre Ramon Ramia Querol, però la primera comissió fallera com a tal, va sorgir en 1943 anomenada la Falla de Paterna i se situaria en la plaça del Cabdill (actual plaça del Poble). Des d’aquell moment, proliferarien a Paterna fins a 6 comissions més, que fins i tot a la fi dels anys 40, constituirien una Junta Local Fallera.

Aquesta gesta de consolidar les Falles a Paterna finalment va quedar en la il·lusió d’uns pocs anys, perquè en 1956 van deixar de plantar-se falles i no seria fins 13 anys després, amb la creació de la falla Dos de Maig, que retornarien les festes josefines a la nostra vila.

A continuació, fem un repàs dels esdeveniments més rellevants que han tingut lloc durant aquests últims 50 anys d’existència, del que va sorgir en la primavera de 1973 amb la fundació d’aquesta segona Junta Local Fallera, fins i tot en el que s’han convertit les falles de Paterna en l’actualitat:

• Exercici 1969 - 1970: es funda la falla Dos de Maig.

es Falles de Paterna estem d’enhorabona, perquè el present exercici es compleixen 50 anys des de la fundació de la Junta Local Fallera. Molt han canviat les falles i el nostre poble des d’aquell mes d’abril de 1973 en el que les falles existents en eixe moment (Dos de Maig, Campament, El Palau i Àngel de l’Alcàsser) van decidir fundar l’organisme sota el qual s’estructurarien les comissions falleres del municipi,

• Exercici 1973 - 1974: es funden les falles Campament i El Palau, i naix la Junta Local Fallera de Paterna que dependria de l’Ajuntament, d’aquesta manera es nomena com a President Nat a l’Alcalde de la Vila, qui proposaria un President Executiu en qui delegaria les seues funcions. La Junta Local Fallera fixa la seua seu en els baixos de l’edifici consistorial.

Falleres de la Falla Carrer de Sant Antoni al desembre de 1947. Record d’eixa primera etapa de les falles de Paterna.

50 ANYS DE JUNTA LOCAL FALLERA Al POBLE DE PATERNA

• Exercici 19741975: es funda la falla Plaça Porta del Sol – La Canyada. Es crea la figura de la Fallera Major de Paterna, triada per sorteig.

Portada del primer llibret de la Junta Local Fallera de Paterna.

• Exercici 1983 - 1984: es funda la falla Jacinto Benavente – Alborxí.

• Exercici 1984 - 1985: es funda la falla l’Amistat. El President de la Junta Local Fallera passa a nomenar-se a proposta de les comissions.

• Exercici 1986 - 1987: es funda la falla Colom d’Or i desapareix la falla El Palau. Es crea el càrrec de Fallera Major Infantil de Paterna i la Cort d’Honor Infantil. Cada comissió havia de presentar una candidata major i una infantil.

• Exercici 1987 - 1988: es funden les falles Sant Antoni de Benaixeve i Pryca.

Any 1975, Primera Fallera Major de Paterna: Lucrecia Aguilera Cabeza de la falla Dos de Maig.

• Exercici 1976 - 1977: es funda la falla Mariano Benlliure. Es decideix que la Fallera Major de Paterna siga de la falla que per ordre de més antiga a més nova, li toque per torn rotatiu. Es crea la Cort d’Honor, cada comissió havia de proposar dues candidates.

• Exercici 1979 - 1980: es funda la falla Grups de la Mercé.

• Exercici 1981 - 1982: es funda la falla Vicente Mortes.

• Exercici 1982 - 1983: es funda la falla Sant Roc.

Any 1987, Primera Fallera Major Infantil de Paterna: Laura Segarra Chinillach de la falla Sant Roc.

• Exercici 1989 - 1990: es funda la falla Gran Teatre.

• Exercici 1990 - 1991: es funden les falles Crist de la Fe i Terramelar. La Junta Local canvia de seu a la Casa de la Cultura.

• Exercici 1991 - 1992: es funden les falles Trinquet i Pujols de Sant Antoni – Les Flors del Taronger.

El faller Paco Belenguer portant l’estendard de la Junta Local en una presentació de 1983.

• Exercici 1992 - 1993: es funden les falles Vicente Lerma – El Clot i Plaça Benicarló – La Coma.

• Exercici 1993 – 1994: es decideix que les Falleres Majors de Paterna siguen triades per un jurat.

• Exercici 1994 – 1995: La Junta local canvia de nou de seu, aquesta vegada a l’edifici conegut com a “depòsit de l’aigua” situat en l’avinguda Vicente Mortes núm. 2.

• Exercici 1995 - 1996: es funda la falla Plaça del Poble i agafa excedència de la Junta Local la falla Pryca. S’elimina l’obligació de les comissions de presentar candidata a Falleres Majors de Paterna i es fixa en un màxim de 10 falleres per a les Corts d’Honor.

• Exercici 1997 - 1998: desapareix la falla Trinquet i renuncien a formar part d’aquesta Junta Local Fallera les comissions de Sant Antoni de Benaixeve i Pujols de Sant Antoni –Les Flors del Taronger en segregarse Sant Antoni de Benaixeve del municipi de Paterna. Torna de l’excedència la falla Pryca.

• Exercici 1998 - 1999: es funda la falla Verge dels Desemparats.

• Exercici 1999 - 2000: es funda la falla Nova Paterna.

• Exercici 2000 - 2001: desapareixen les falles Pryca i Plaça del Poble.

• Exercici 2002 – 2003: amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2002 de 22 de març reguladora del Dret d’Associació, la Junta Local Fallera es constitueix com a Federació.

• Exercici 2003 - 2004: es funda la falla Lloma Llarga – Valterna.

50 ANYS DE JUNTA LOCAL FALLERA Al POBLE DE PATERNA

• Exercici 2013 – 2014: es crea el cap de setmana de la Germanor Fallera.

• Exercici 2014 – 2015: desapareix la falla Verge dels Desemparats.

• Exercici 2015 – 2016: desapareix la falla Nova Paterna. Després de més de 20 anys en el “depòsit de l’aigua”, dies abans de la setmana fallera la Junta Local trasllada la seua seu a una Cova cedida per l’Ajuntament.

• Exercici 2016 – 2017: desapareix la falla Lloma Llarga – Valterna. Es declara el 30 de novembre a les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

• Exercici 2017 – 2018: després d’anys de variacions en el pressupost dels monuments municipals i del seu finançament, assumeix el seu cost l’Ajuntament de Paterna dotant-los de la quantia mínima fixada d’una falla de secció especial.

• Exercici 2006 – 2007: es fixa en un màxim de 8 falleres per a les Corts d’Honor. Cada falla pot presentar un màxim de 2 candidates majors i 2 infantils, llevat que queden llocs vacants.

• Exercici 2007 - 2008: es funda la falla La Nostra de Lloma Llarga. Es planten per primera vegada monuments municipals i se’ls regala el vestit de fallera a les Falleres Majors de Paterna i Corts d’Honor.

• Exercici 2008 - 2009: es funda la falla Enric Valor – Rabosar.

• Exercici 2012 - 2013: es funda la falla El Molí i desapareix la falla La Nostra de Lloma Llarga. Es deixa de regalar el vestit de fallera a les Falleres Majors de Paterna i Corts d’Honor.

. Foto de família de la Junta Local Fallera de 1994 i de l’any 2000.

Any 2008, primera falla municipal de Paterna. Artista: Francisco Agulleiro. Lema: La lluita per les festes. de les falles de Paterna.

• Exercici 2019 – 2020: a tan sols 5 dies de la Plantà se suspenen les Falles a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19.

• Exercici 2020 – 2021: es prorroga el mandat del President de la Junta Local Fallera fins que la situació sanitària permeta establir un procés d’elecció i de les Falleres Majors de Paterna i les seues Corts d’Honor fins que es puga celebrar la Setmana Fallera, cosa que succeiria el setembre de 2021.

• Exercici 2021 – 2022: després de les falles de setembre un jurat d’incidències expulsa de la Junta Local Fallera a la falla Plaça Benicarló – La Coma.

• Exercici 2022 – 2023: es funda la falla Mas del Rosari i es readmet en la Junta Local a la falla Plaça Benicarló – La Coma.

Com podem veure en la cronologia descrita, en aquesta segona etapa han arribat a existir fins a 28 comissions falleres a Paterna, de les quals han coexistit simultàniament fins a un màxim de 21 i comptant en el present exercici amb 18 comissions falleres en actiu.

Quant a les 10 falles desaparegudes, caldria estudiar cada cas de manera independent, però per tònica general i a excepció de les falles de Sant Antoni de Benaixeve (que encara que no pertanguen a aquesta Junta Local segueixen en actiu), la seua desaparició es va deure a la falta de fallers i falleres, que van motivar problemes per a desenvolupar les activitats pròpies d’una falla tant en l’àmbit econòmic com al personal.

Aquests 50 anys han suposat una evolució constant del món faller de Paterna que en major o menor mesura

no ha parat de créixer, en gran part, a causa de l’augment de la població, perquè cal destacar que en el moment de la fundació de la Junta Local en 1973, Paterna tenia uns 25.000 habitants i en l’actualitat se superen els 73.000, la qual cosa ha fet que l’expansió associativa del municipi haja sigut imparable fins al punt de l’aparició de federacions que aglutinen a col·lectius que tenen com a meta un mateix fi com són la mateixa Junta Local Fallera, Intercomparses o Interpenyes.

La festa fallera ací conviu (i en molt bona sintonia) amb altres festes com són per exemple, els moros i cristians i les penyes de coets, la qual cosa potser ha fet que a comparació amb altres pobles en els quals no hi ha un teixit associatiu tan diferent i quantiós, les falles no hagen crescut tant com en altres llocs en què tenen major notorietat i protagonisme al no tindre que compartir l’espai festiu. Així i tot, les falles són al nostre poble les festes amb més persones censades entre les diferents comissions, comptant en total amb uns 2900 components.

Les falles són una festa que està íntimament lligada a l’ADN del poble valencià, és la tradició en majúscules que defineix la nostra idiosincràsia i consegüentment hem de defensarla, mantindre-la i cuidar-la, per d’aquesta manera no perdre la nostra identitat com a societat, i sens dubte això hem fet a Paterna, perquè independentment de l’aniversari que estem celebrant, no hem d’oblidar que també es compleixen 96 anys de la primera falla plantada a la nostra ciutat el que demostra que, amb les seues llums i ombres, anades i vingudes, és una festa quasi centenària en aquesta vila.

El pas del temps ha transformat la nostra manera de veure les falles, fent

que la festa es vaja expandint més i més, els actes i nous concursos es van multiplicant amb l’avanç dels anys, i els més castissos s’han anat adaptant i modernitzant però sense perdre la seua vertadera essència.

Com ja he dit, les falles de Paterna han gaudit d’un progrés constant però fins i tot ens queden assignatures pendents i altres en les quals hem de millorar. Per regla general les comissions falleres hem posat l’accent principalment en els concursos de presentacions i fins de festa, generant a vegades una crispació i una mala rivalitat de manera absurda, deixant de costat altres concursos que no desperten tant interés com el de teatre o adorn de carrer en el qual a penes participen 2 o 3 falles cada any. El monument tampoc es lliura, sent moltes vegades el gran menyspreat de la festa, malgrat que és la finalitat de la mateixa i el motiu (o almenys així hauria de ser) sota el qual ens constituïm com a comissió fallera, patint retallades en determinades ocasions en pro de la festa de revetla i “cubata” i el menyspreu de part del col·lectiu sota la premissa de “total, si es cremarà”. Per tant hem d’analitzar el perquè d’aquestes circumstàncies i intentar posar-li remei, treball que hem de realitzar entre totes les comissions de manera conjunta amb la Junta Local Fallera.

També les persones i les falles han evolucionat cap a un nou model de societat més oberta i plural. Antany la figura de la dona es reduïa al paper representatiu de la Fallera Major, i en referir-nos al seu paper executiu, quedava relegat a l’últim racó en les delegacions de secció femenina amb l’únic objectiu d’encarregar-se de bandes i rams de flors. Per sort això ha canviat i la dona ha pres un paper de rellevància dins de l’organització de

la festa i fins i tot com a presidentes de falla (una cosa impensable fa no tants anys) on al nostre poble va ser pionera Paquita Macías en la falla Nova Paterna l’any 2004, convertintse en la primera dona presidenta en la història de les falles de Paterna. I traslladant-nos al present, el referent el tenim en Amparo Giménez, l’actual presidenta de la Junta Local, organisme en el qual han hagut de passar 49 anys per a veure per primera vegada a una dona en aquest lloc i en el qual molt poques han tingut l’ocasió d’ocupar el segon escaló com a vicepresidentes.

De tot el que he comentat hem de fer autocrítica amb la intenció de millorar tots aquells aspectes que hem d’enfortir, amb el propòsit de continuar construint unes falles més sòlides i fortes partint de la base de saber mirar el costat positiu de tot el negatiu, que no és una altra cosa que aprendre de l’experiència per a saber el que no hem de tornar a fer. I de la mateixa manera, continuar apostant pels nostres punts forts, valorant-los i tenint-los com a referència perquè es puguen donar suport als aspectes en els quals es puguen donar mancances.

Ja per a anar finalitzant, m’agradaria comentar que a mesura que et vas involucrant en els diferents sectors de la festa, et vas donant compte que les coses no són tan fàcils com te les havies imaginades i descobreixes una quantitat de problemes dels quals no t’havies plantejat la seua existència. És molt fàcil veure els bous des de la barrera i crec que és molt recomanable que tot component d’una falla, hi hauria d’almenys una vegada en la seua trajectòria festiva involucrarse en els òrgans directius de la seua comissió, ja que d’aquesta manera i coneixent el que costa tirar avant les coses, es reduiria el menyspreu

del treball al qual moltes vegades se sotmet a qui decideix fer un pas al capdavant. D’igual manera, pense que tampoc és bo portar les coses a l’altre extrem, és a dir, d’involucrar-se per un temps massa llarg, per la qual cosa em sembla un encert que fa ja alguns anys les falles de Paterna decidiren posar un límit de 6 anys consecutius als mandats del president de la federació.

Dit això últim, només saben el treball que ha costat el que hui estiguem celebrant mig segle de vida de la nostra Junta Local Fallera, totes aquelles falleres i fallers que al llarg de tot aquest temps han format part d’aquesta institució que ha estructurat i tirat avant el complex i meravellós món de les falles de Paterna. Moltes gràcies a totes i tots, perquè sense el vostre treball no hauria sigut possible.

Amb tot el descrit fins al moment en aquest article, la qual cosa s’ha pretés és donar un xicotet reflex del que han suposat aquests 50 anys en què s’han celebrat de manera ininterrompuda (a excepció del 2020 pels motius

que tots coneixem) falles al poble de Paterna, una festa que és, sens dubte, canviant i que inicia cada 20 de març un nou cicle amb l’esperança de millorar i superar-se en cadascun d’ells i amb l’objectiu de posar-li fi el següent 19 de març pegant-li foc a la falla en la qual depositem les nostres il·lusions i de la qual guardarem per a la història alguns records, història de la qual estic completament convençut continuarem escrivint més i més pàgines en la vila de Paterna.

*La falla Àngel de l’Alcàsser va ser fundadora de la Junta Local Fallera en les primeres reunions que van tindre lloc la primavera de 1973, però va desaparéixer al juny d’eixe mateix any.

. Visita de la Junta Local Fallera als monuments municipals que es plantaran en les falles de 2017.

falle s 2023 SANT ROC

FALLA

LA FALLA SANT ROC EN LA JUNTA

LOCAL FALLERA DE PATERNA

Per Roberto Usina Rodríguez

nostre granet d’arena per a ajudar a engrandir les festes del poble que tant volem i respectem.

Segons va delegar l’Alcaldia de l’Ajuntament de Paterna en 1973 en el primer President de la Junta Local Fallera, el senyor En Vicente Blanco Pla, es va donar el tret d’eixida d’aquesta institució que enguany celebra les seues noces d’or, i com en pròpies paraules d’aquest primer president els actes que a partir d’eixe moment es realitzaren havien de ser “una comunió de totes les comissions de Falla amb un únic ideal, la d’aconseguir la major esplendor de les nostres festes josefines”, una cosa en la qual hui dia continuem estant tots d’acord. I amb aquest propòsit un grup de veïns de la plaça de Sant Roc van fundar en 1982 la nostra falla.

Aprofitant aquest aniversari, volem retre homenatge a totes eixes falleres i fallers que, a part de treballar per la seua falla, també van voler en un moment determinat aportar les seues ganes i il·lusió en la Junta Local Fallera de qualsevol de les formes possibles en les quals es pot formar part d’ella.

Comencem aquest repàs pels 41 anys en què la falla Sant Roc hem sigut presents en el món faller de Paterna:

DIRECTIUS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA:

a nostra comissió que el present exercici fa 41 anys que va iniciar la seua marxa en el món faller de Paterna, ha mantingut des dels seus inicis una estreta relació amb la Junta Local Fallera del nostre municipi. Des del principi de la nostra aventura fallera, hem deixat clar que som una comissió a la qual ens agrada prendre partit, treballar per les falles i aportar en la mesura de les nostres possibilitats el

La Falla Sant Roc ha sigut present en la Junta Directiva de la Junta Local Fallera els 41 anys que existim com a falla, havent tingut fallers en quasi tots els càrrecs possibles que han existit.

Segons el reglament faller de la Junta Local, els càrrecs d’existència obligatòria i imprescindible són el de President, Vicepresidents, Secretari,

LA FALLA SANT ROC EN LA JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

Tresorer i Comptador als quals se’ls sumen els Delegats. A continuació mostrem una taula amb totes les falleres i fallers de la nostra comissió que han passat per l’entitat i dels càrrecs que han exercit:

CÀRREC NOM ANYS

Amb permís de tots ells, m’agradaria destacar a dos d’ells. El primer és Domingo Vicente de l’Olmo Martínez, la persona que més anys ha ostentat el càrrec de President de la Junta Local, havent-lo sigut un total de 19 anys, dels quals 18 va ser faller de la nostra comissió (el seu primer any com a President, pertanyia a la falla Vicente Mortes), per la qual cosa podem dir que la nostra falla ha sigut la que més anys ha tingut entre les seues files al màxim responsable executiu de les falles de Paterna.

La segona fallera sobre la qual faré especial esment és Mª Ascensión Requena Miralles. Tots els càrrecs en les Juntes Directives estaven ocupats principalment per homes i més si es tractava dels principals que existeixen. L’any 1996 es va produir un fet que marcaria un abans i un després en les falles de Paterna: per primera vegada les dones arribarien a la Vicepresidència de la Junta Local, un total de 3 vicepresidències de 5 estarien ocupades per falleres, entre les quals es trobaria la nostra esmentada fallera juntament

amb Amparo Pérez Monterde de la falla Sant Antoni de Benaixeve i Mª Dolores Montero Díaz de la falla Crist de la Fe.

Domingo Vicente del Olmo Martínez Foto de President de la Junta Local Fallera de Paterna en 2012.

CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR DE PATERNA

Des dels nostres inicis també podem trobar la presència de falleres de Sant Roc en la Cort d’Honor de la Fallera Major de Paterna. En aquest sentit, hem de diferenciar dues etapes: la primera aniria des de les falles de 1983 fins a les falles de 1995 i la segona, des de les falles de 1996 fins a l’actualitat.

En la primera etapa, totes les comissions estaven obligades a tindre representació en la Cort d’Honor,

motiu pel qual la nostra falla va tindre representació els 13 primers anys. En la segona etapa*, i sense l’obligació d’haver de presentar a cap fallera, Sant Roc haurà estat representada en un total de 19 de 27 Corts d’Honor.

En total 42 falleres de la nostra comissió han tingut l’orgull de pertànyer a la Cort d’Honor de la Fallera Major de Paterna.

* Comptem el 2020 i 2021 com un mateix any en

prorrogar-se el regnat de les Falleres Majors de Paterna i les seues Corts d’Honor a causa de la COVID-19.

Verónica López Acebes

Ana Mª Ramos Sáez 2010

Paula Martínez Rocati

Bárbara Herrera Villanueva 2011

Julia Muñoz Fuentes 2012

Laura Soriano Alfaro

Mª José Correa Padilla 2013

Paula Martínez Rocati 2018

Sheila García Tain 2019

Candela García Coronil 2023

Sheila García Jodar

CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE PATERNA

De la mateixa manera que hem fet amb les majors, ara ho farem amb les xiquetes de Sant Roc, atesa la peculiaritat que el càrrec de Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Paterna es crea l’any 1987 i que igual que les majors, consta de dues etapes coincidents en el temps.

En la considerada com a primera, tindríem representació en la Cort d’Honor 7 dels 8 anys, ja que l’últim any el jurat va triar com a Fallera Major Infantil de Paterna a la xiqueta de la nostra comissió. Durant la segona part, les xiquetes de la nostra falla formarien part de 16 de 27 Corts d’Honor Infantil.

El balanç total és que la nostra comissió ha comptat des de 1987 amb 30 representants en la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Paterna:

NOM ANY

Marta Morera Macián 2012

Nerea Scherezade Ramos Lis 2013

Silvia Olmo Pinel

Mar Romero Guzmán 2018

Lucía Claudio Baviera 2020/21

FALLERES MAJORS DE PATERNA

D’entre les falleres de la nostra comissió, també hem tingut afortunades que han arribat pel més alt de la festa, representant al nostre poble com a Falleres Majors.

Com he descrit anteriorment amb les Corts d’Honor, en el cas de les Falleres Majors hem de distingir 3 períodes en el cas de les majors i 2 en el de les infantils.

La figura de la Fallera Major de Paterna es crea per a les falles de 1975, i durant els dos primers anys es triaria per sorteig, sent les agraciades el primer any la candidata de la falla Dos de Maig i el segon la de la falla Campament. Però

NOM ANY

Lucía Puentes Del Olmo 2022

Claudia Oliver Ortega

Alejandra Sevillano Pérez

Ainhoa Herrero Moragón 2023

Claudia Oliver Ortega

per a les falles de 1977 això canviaria, perquè es decideix que les Falleres Majors de Paterna foren triades per la comissió que per torn ordenant-les de més antiga a més nova, li tocara per rotació. Com les dues primeres Falleres Majors havien sigut per casualitat, de la primera i segona falla més antiga respectivament, es va decidir que la primera Fallera Major nomenada per rotació, fora de la falla 3, és a dir, El Palau, i que continuara amb aquest ordre per als anys posteriors. Aquestes serien les dues primeres etapes en el cas de les majors.

La nostra falla es funda en 1982, i segons l’ordre establit, el torn de ser la falla que triara la Fallera Major de

Laura Segarra Chinillach Fallera Major Infantil de Paterna 1987.

Nina Romero Monzó Fallera Major de Paterna 1987.

LA FALLA SANT ROC EN LA JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

Saray

Palomero Badenes Fallera Major Infantil de Paterna 1995.

Martina Giménez Azagra Fallera Major de Paterna 2000.

Tania Quiñonero Puchau Fallera Major Infantil de Paterna 1997.

Noelia Vilar García Fallera Major Infantil de Paterna 2001.

Mar Berlanga Sanchis Fallera Major Infantil de Paterna 2006.

Adriana Belenguer Alcaide Fallera Major Infantil de Paterna 2013.

Andrea López Esteve Fallera Major Infantil de Paterna 2008.

Marta Tarín Vidal Fallera Major de Paterna 2015.

Paterna arribaria en 1987. Però a més aquest any es produiria un altre fet important per a les falles de Paterna, i és que es crea la figura de la Fallera Major Infantil de Paterna, consensuantse en la Junta Local, que la mateixa falla que designara a la major, també ho fera amb la infantil. D’aquesta manera, la nostra falla va tindre l’honor de triar a la primera Fallera Major Infantil de Paterna de la història.

Aquest exercici també es crearia el càrrec d’Acompanyant Infantil que acompanyaria a la Fallera Major Infantil durant el seu regnat. Aquest càrrec també seria triat per la falla a la qual li tocara el torn, així que va resultar triat d’entre els xiquets de la nostra falla Francisco Giménez Sancho. Aquest càrrec va existir durant 7 anys, desapareixent definitivament després de les falles de 1993.

Tornant amb les Falleres Majors, el següent canvi de rellevància arribaria

per a les falles de 1994 i des de llavors fins ara, s’ha mantingut així, perquè es decideix que les falleres majors d’eixe any foren triades per un jurat després d’un procés de proves i entrevistes.

Des que s’instaurara aquest model d’elecció un total de 4 candidates majors i 6 infantils de la nostra comissió han resultat triades màximes representants de la festa fallera de Paterna. Com a curiositat podem contar que la primera Fallera Major Infantil de Paterna a tindre falla municipal i la primera fallera de Paterna a haver ostentat el càrrec de Fallera Major Infantil i de Fallera Major, va ser de Sant Roc.

El còmput final és que la nostra comissió ha aportat a la festa un total de 12 Falleres Majors entre majors i infantils, sent la falla de Paterna que més Falleres Majors ha tingut fins al moment.

Andrea López Esteve Fallera Major de Paterna 2019.

Estefanía Bueno Valero Fallera Major de Paterna 2017.

part li t erària

LA FESTA DEL FOC: LA CORDÀ DE PATERNA

Per Roberto Usina Rodríguez

En les següents pàgines desgranarem tots els secrets que aquesta festa té des dels seus orígens fins a l’actualitat, comptant amb testimoniatges propis de les gents que l’organitzen, la preparen i la viuen.

Amb el nostre llibret d’enguany que porta per títol “Iljuimej Tletl: La Festa del Foc”, hem volgut retre homenatge (amb permís de les falles) a la que sens dubte és la gran festa del foc al nostre poble: la Gran Cordà de Paterna, festa que ens situa en el mapa i fa que siguem coneguts més enllà dels nostres límits com a territori, sinó que també ens fa guanyar projecció nacional i fins i tot internacional.

. Restes de coets llançats en les coves de Paterna. Al fons podem veure la icònica Torre.

Tirador de la cordà davant de la Torre de Paterna.

Foto presa durant la cercavila de coets de luxe en els anys 70.

INTRODUCCIÓ

Però… què és la Cordà? La Cordà de Paterna és un esdeveniment pirotècnic amb el qual es culminen (mancant la processó del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer) les festes majors de Paterna i té lloc la nit de l’últim diumenge d’agost al carrer Major.

En la Cordà es disparen uns 70.000 coets (aproximadament uns 1.100 quilos de pólvora) del tipus coet, femelleta i cohetó en un període de temps d’entre 20 i 25 minuts depenent del ritme a què els vagen llançant les tiradores i tiradors que es distribueixen al llarg de tot el carrer Major en uns llocs delimitats per a l’espectacle, que organitza l’Ajuntament del municipi.

Aquests últims paràgrafs són un molt breu resum de què és en si la Cordà, però fins a arribar ací es troba un laboriós teixit social, tant associatiu com administratiu que ho fan possible, i ací ho tractarem de mostrar.

Aquesta festa, que es remunta al segle XIX (o almenys es tenen dades de la seua celebració des d’aquest segle) ha evolucionat molt des dels seus principis fins al que es realitza en els temps actuals, però hem de tindre en compte dues coses: la primera és que s’ha assentat en el temps fins a formar part de manera indiscutible de la idiosincràsia del poble de Paterna. I la segona és el seu fort i marcat caràcter social, perquè ha fet d’una banda que les gents de Paterna s’agrupen en associacions entorn del món de la pólvora i per un altre que es generen vincles familiars i d’amistat al voltant de l’esdeveniment que amb gran tradició es viu i prepara.

Poc més ens queda per afegir a aquesta presentació inicial amb la qual pretenem sembrar la curiositat perquè les lectores i lectors del nostre anuari faller coneguen a fons aquesta tradició centenària orgull d’un poble… Ens acompanyes? Doncs que s’apaguen les llums que aquesta festa del foc començarà i el farem amb el desig de tindre bon foc i amb dues frases que ressonen molt fort en la vila de Paterna durant les seues festes majors:

QUÈ LA METXA NO S’APAGUE!

QUI NO VULGA POLS QUE NO VAJA A L’ERA!

. Pintures de la cordà realitzades per la pintora paternera Milagro Ferrer.

LA CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

2.1 ELS ORÍGENS DE LA CORDÀ DE PATERNA

3.2 LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

3.3 LA CORDÀ EN L’ACTUALITAT: COM S’ORGANITZA?

ELS ORÍGENS DE LA CORDÀ DE PATERNA

Treball d’investigació realitzat per Roberto Usina Rodríguez

ue la relació del poble valencià ha estat unida a la de l’ús de la pólvora com a manifestació lúdica i festiva és una cosa que és indiscutible. El segle XIX suposa la materialització de l’obstinació dels habitants de les nostres terres a mantindre i fer perdurar el llançament de coets com a senyal d’identitat, fent la presència d’aquest material com una cosa indispensable en qualsevol

celebració, festa o acte, cosa que sovint no era ben vista per la societat burgesa i les autoritats civils i eclesiàstiques i que va ser titllada de costum inculta i bàrbara.

Per a adaptar l’ús de coets als valors de la nova societat burgesa, es va fixar com a objectiu promoure la regulació de les celebracions menys nocives, les més vistoses i la prohibició de les incontrolades.

Paterna ha sigut un poble que ha estat íntimament lligat a l’ús de la pólvora des de fa moltíssim de temps, mostra d’això és que la primera vegada que es té constància de l’ús de la pólvora en les nostres festes es remunta al segle XIX, concretament l’any 1863, com ve recollit en el Diari Mercantil de València de l’1 setembre d’eixe any:

“…i ahir a Paterna es van cremar més de mil masclets. Hem d’advertir que en aquest últim poble l’alcalde va disposar

que el llançament dels masclets es verificara en un punt apartat de la població”

Com podem llegir en aquesta última frase, ja en aquells anys les autoritats de Paterna vetlaven per la seguretat dels esdeveniments pirotècnics que tenien lloc en el municipi, per això queda constància que en gaudir de recomanacions i prevencions per al bon ús de la pólvora, Paterna va saber bregar amb les restriccions i oposicions

. Fotografies antigues de gent de Paterna gaudint de la pólvora al carrer del Batà de Paterna.

CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

de la societat de l’època, a més de quedar latent que en aquesta matèria el poble de Paterna ha anat sempre un pas per davant.

En gran part, aquest bon ús d’artefactes pirotècnics i de coneixement del foc es deu a l’existència d’un polvorí a Paterna des del segle XVIII i del costum de les gents a l’ús de la pólvora que s’emprava per a treballar en les pedreres de la zona.

Paterna, malgrat les prohibicions de l’època, mai renúncia a l’ús de focs artificials en la celebració de les seues festes, per això només es comunicaven a la premsa de manera escarida aquelles celebracions pirotècniques que estaven acceptades

o es consideraven segures, per això es feia al·lusió a uns tipus de celebracions que en realitat amagaven usos de la pólvora que no estaven permesos. En aquest sentit, existeixen referències de l’any 1871 de l’ús de “cordes de coets” que en realitat ocultaven l’ús de coets solts, com l’apareguda en el Diari Mercantil de València del 27 d’agost:

“Són grans els preparatius que es fan: distingits oradors, brillants processons, músiques, castells i cordes de castells artificials. També hi ha hagut amb abundància els indispensables masclets i traques, dos castells de focs artificials, executats per entesos pirotècnics, i funcions dramàtiques en el teatre del casino”.

D’aquesta manera i a poc a poc s’aniria afermant la tradició pirotècnica en les festes i celebracions de Paterna, fins que per fi es recullen en premsa l’any 1877 de l’existència de la “Cordà de focs solts”, és a dir, de l’existència de l’espectacle pirotècnic com hui el coneixem. I de l’any següent, es tenen referències que per primera vegada els coets hagueren sigut

llançats al carrer Major, el lloc on té lloc en l’actualitat, on es col·locava una corda per la qual es lliscava la “peça” o “bouet”* arrossegada pels tiradors a través d’una corda.

Les referències en premsa dels espectacles pirotècnics que tenien lloc a Paterna any rere any, creixen amb l’avanç del temps. En aquest primer apartat sobre els orígens de la Cordà de Paterna, només he volgut donar unes xicotetes pinzellades del que van ser les bases històriques de la celebració que duem a terme hui dia, però si hi ha algú que vulga aprofundir més en la matèria, adjunte un codi QR en el qual es pot veure el treball “Els Valencians i la pólvora en el segle XIX. El cas de Paterna” realitzat per Félix Gámez:

*La “peça” o “bouet” és com es diu l’instrument que s’arrossegava a través d’una corda i del qual anaven penjats els coets. Una vegada s’encenia, els coets anaven caient encesos a poc a poc al llarg del trajecte en el qual estiguera situada la corda.

Els Valencians i la pólvora en el segle XIX. El cas de Paterna.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

n aquest segon apartat, després de les primeres celebracions que van tindre lloc durant el segle anterior, anirem desgranant com a poc a poc comença a convertir-se en un espectacle que cada vegada va guanyant més adeptes i com definitivament va assentant-se com una tradició que es repetiria any rere any en les festes majors de Paterna.

Hem de deixar clar que seguir una evolució estrictament sobre la Cordà és complicat, perquè no es tracta d’una festa institucional i que naix de la popularitat que suscitava la pólvora entre les gents de Paterna, malgrat això i amb la documentació amb la qual es compta, intentaré ser el més rigorós possible.

Per a entendre l’evolució de la Cordà en el segle XX hem de tindre en compte els següents aspectes:

1. En la celebració de la Cordà, hem de tindre molt present unes figures

indispensables: la dels Clavaris, perquè ells eren els que s’encarregaven de la realització de les festes majors i per tant els que la costejaven. D’això es tenen referències escrites des de l’última dècada del segle XIX.

2. D’altra banda, i gràcies als quals hui dia podem tindre dades sobre les celebracions més antigues, és pels escrits i articles que apareixen els llibres que s’editaven per a les festes, almenys des de l’any 1925, on podem trobar gran quantitat de referències a l’espectacle pirotècnic.

3. La divisió de la Cordà en dues etapes el punt d’inflexió de les quals serien els últims anys de la dècada dels 50. La primera estaria marcada per l’ús de “bouet” o “peça” i la segona seria quan comença el desús del “bouet” i s’adquireixen els esquemes que originarien l’actual Cordà.

D’aquesta primera etapa, podem recuperar composicions poètiques que apareixien en els llibres de les festes com per exemple, podien ser les següents:

Any 1928, poema titulat “Cordà”:

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

Any 1943, del poema que es deia “Pasacalle de cuhets”:

D’aquestes composicions podem comprovar el gran arrelament que les celebracions relacionades amb la pólvora tenien en les primeres dècades del segle XX, en les quals fins i tot es fa referència a l’existència de cercaviles de coets previs a la Cordà, tradició que hui dia es continua mantenint.

Però sens dubte, i d’aquests escrits, hi ha un que ens crida especialment l’atenció i que va aparéixer en el llibre de 1958 que pretenia descriure com era la Cordà que es coneixia des de finals del XIX i la comparava amb la que se celebrava en eixe moment:

“Tres vintenes d’anys en arrere, no era la cordà tan allargada com ara que aplega als cuatre cantóns. Sols

. Publicitat dels tallers de focs artificials de Federico Yuste Chuliá que apareixien en els llibres de les festes de Paterna en els anys 40. Aquests tallers estaven situats en el camí de la Font del Gerro.

aplegava des de “ca’l Pallero” (avui paquetería de Coto) fins a ca’l tío Pepe Llavata, casa que fon derrocà per isamplar la pujadeta que, estreta y empinada, ellaçava el carrer de Valencia (Médico Ballester) amb lo carrer major (General Asensio).”

Els focs, ó siga, les “peces” eixien d’una finestra d’el tio Pepe que enfrontava amb lo carrer major i com no aplegaven als cuatre cantóns, la gent se ficava en lo carrer per millor voreu de pròp.

Quan ningú se ho esperaba, allá te venía “Rampa”, el fill mes xiquet del coeter, que a la punta d’una canya portava un “bouet” o siga una “peça” amb dos xorros de xispes que anava derramant el coets encesos, i sens fer cas d’els dependents de la autoritat que allí estaven per guardar l’orde, se ficava entre la multitud ell i la seua càrrega de dimonis encesos.

Allò era lo mes divertit de la cordá, per que on pareixia que no cavía una agulla per lo preta qu’estava la gent, se feia’l miraclede sobar-li pas al d’el “bouet” i ballar tots al entorn per lliurar-se d’els coets que els corrien per les cames.

Ja que dir, que allò se tolerava per que aquells coets no tenien les mescles

que ara pòsen en los bolos i que els fan tan perillosos; però sempre causaven alguna cremadura, que alguns, després de refrescar-la en la fònt de’ls cuatre cantóns, se tapaven amb xocolat mastegat del qu’els donaven a la panadería d’allí junt.

La major part d’els coets se tiraven á mà i els portaven los clavaris en sacs (lo de’ls caixons vingué després, com lo de enreixar pòrtes i balcóns). Clar està que quan en quan se cremava un sac is’encenía en fòc una trossá d’el carrer. Havia que vore dansar ó fugir als que pròp se trobaven”.

Si analitzem aquest article escrit pel paterner Ernesto Ferrando, podem extraure moltes comparacions de com era l’espectacle de la Cordà a la fi del segle XIX (si prenem com a literal el text “Tres vintenes d’anys en arrere” estaríem parlant de l’any 1898) respecte a com se celebrava en 1958.

El primer que hem de destacar és que diu que la zona de focs era més curta, per la qual cosa podem constatar que va anar creixent amb el pas dels anys en anar guanyant la festa en seguidors i popularitat. De la mateixa manera,

també podem veure que les autoritats intentaven controlar el llançament de coets perquè la cosa no s’isquera de mare.

I el següent que hem de comparar és l’ús i tipologia de la pólvora. D’una banda diu que els coets eren portats pels clavaris en sacs (els caixons van aparéixer en la dècada dels 30), que la “peça” eixia de la finestra d’una casa que enfrontava amb el carrer Major i que les proteccions i enreixats inicialment no es posaven, pel que imaginem que anirien apareixent amb els anys en anar en augment la festa. I d’altra banda, queda latent l’evolució dels tipus de coets que es llançaven, sent els més antics menys perillosos que els actuals i que per això es toleraven unes certes actituds i comportaments.

Analitzat aquest article, pose fi a aquesta primera etapa del segle XX per a iniciar la segona, que com he dit anteriorment, arribaria entre final de la dècada dels 50 i principi dels 60, moment en el qual s’intenta. modernitzar la Cordà i va prenent la forma en la qual la coneixem hui dia.

.Portada del llibre de les festes de Paterna de l’any 1944.

. Programa de les festes de l’any 1948 en el qual podem veure l’anunci de la Gran Cordà.

. Foto d’una família preparada per a gaudir de la pólvora principis dels anys 60.

Durant aquells anys cau en desús la “peça” o “bouet” a favor del llançament de coets a mà i organitzats en caixons, apareixen nous coets més potents com les femelletes, la responsabilitat dels tiradors augmenta en haver de compassar-se entre ells per a crear una harmonia amb el foc, apareixen les robes de cuir d’una sola peça per a evitar les doloroses cremades provocades per la pólvora, i l’esdeveniment va guanyant en difusió.

D’aquesta segona etapa, el primer moment clau arribaria en 1971, perquè eixe any i davant l’augment de la quantitat de pólvora, de participants i de públic, es crea un reglament per al desenvolupament de la Cordà que i que establiria els tipus de coets, quantitat de tiradors…

Durant els anys 80, s’aniran introduint de manera progressiva nous canvis per a guanyar en seguretat, fent créixer la quantitat de foc i dotant a l’esdeveniment cada vegada de més espectacularitat. Algun d’aquests canvis va ser per exemple, l’aparició dels caixons amb potes, la regularització i augment dels llocs de llançament de

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

pólvora o la tipologia de coets que se situaria en cada caixó.

També hem de destacar que els diferents Ajuntaments que han existit durant la història de Paterna col·laboraven amb la Clavaria econòmicament, però en 1979 amb l’arribada de la Democràcia, seria l’Ajuntament qui correria amb part de les despeses pirotècniques. El consistori aniria assumint cada vegada més despesa, fins que finalment l’any 2000 desapareix la Clavaria i a partir del 2001 assumeix l’organització de les festes majors a través de la Comissió de Festes i es creen diferents òrgans que integren a les diferents associacions culturals, socials, festives i religioses.

Durant els últims anys dels 90 la festa ja havia crescut tant que van ser necessaris molts canvis i reglamentacions que estructuraren definitivament la celebració de la Cordà. En 1997 es crea la Comissió Tècnica del Foc i dos anys més tard, en 1999, el Consell Sectorial de la Cordà,

que a partir d’eixe moment seran els qui disposaran de tot el necessari per a l’organització d’actes relacionats amb el foc.

Com queda reflectit en les normes del Consell Sectorial de la Cordà, aquest organisme té els següents fins:

El Consell Sectorial Local “La Cordà”, té per finalitat dur a terme la celebració anual de l’acte festiu-cultural denominat “La Cordà”, així com la seua organització i coordinació amb tots els agents socials que participen en l’esdeveniment, per a això, sense ànim exhaustiu, es proposen els següents objectius:

a) Planificació, distribució i desenvolupament de l’exercici anual.

b) Estudi, preparació i desenvolupament de la Setmana Cultural, així com qualsevol altra activitat complementària

c) Proposar a l’Ajuntament les diferents nominacions establides pel Consell.

. Tiradors de la Cordà en 1967

d) Proposar a l’Ajuntament el desenvolupament del Museu de la Cordà, així com el Monument a la mateixa i la Banderola.

e) Proposar a l’Ajuntament les condicions respecte dels tiradors, sol·licituds, designació, etc.

f) Proposar a l’Ajuntament les mesures de seguretat per a les persones i els béns que coadjuven l’èxit de la celebració.

g) Proposar el foc (material pirotècnic) a emprar i la seua distribució en la Setmana Cultural, en la Cercavila Infantil i en La Cordà.

h) Seguiment i control al costat de l’Ajuntament de totes les activitats programades en cada exercici.

i) Promocionar la festa de la Cordà de Paterna, tant a escala municipal com Nacional i Internacional.

j) Redactar les Normes de Règim Intern.

. Tiradors esperant que comence la Cordà de 1984

La Comissió Tècnica del Foc, el Consell Sectorial de la Cordà i la Comissió de Festes són òrgans que es mantenen en l’actualitat per a les comeses en els quals van ser creats entre finals dels 90 i principis dels 2000.

. Xiquets llançant coets amb pinces durant les festes de Paterna. Finals dels anys 60.

. Casa del carrer Major protegida per a la Cordà. Ací veiem com queda després de l’espectacle.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XX

. Tiradors de la Cordà a la fi dels anys 80 a la porta de l’antic ajuntament de Paterna en la Plaça del Poble. En eixos anys ja comencem a veure dones tiradores de la Cordà.

. Instantànies preses moments abans de l’inici de la Cordà a la fi dels anys 90.

. Monument homenatge al coeter protegit per a la Cordà.

LA CORDÀ EN L’ACTUALITAT: COM S’ORGANITZA?

om us podeu imaginar, organitzar un esdeveniment de tal envergadura en el qual a més s’utilitzen artefactes pirotècnics comporta d’una gran complexitat i d’una llarga preparació perquè tot estiga a punt.

Durant tot l’any, el Consell Sectorial de la Cordà manté reunions periòdiques

en les quals es van tractant aspectes característics i a millorar, però el gran tret d’eixida es produeix entorn del mes de juny, perquè s’obri el termini perquè tota aquella veïna o veí de la vila de Paterna que tinga interés a ser tiradora o tirador de la Cordà presente la corresponent sol·licitud. Es demana com a requisit estar empadronat a Paterna, ser major d’edat i disposar de l’acreditació CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts), que habilita per a participar en esdeveniments pirotècnics.

Aquestes inscripcions augmenten cada any, mostra d’això és el rècord

de sol·licituds que va haver-hi per a la Cordà de 2022, un total de 409 inscripcions de les quals es van adjudicar mitjançant sorteig 366 per als 56 llocs de tir de coets que s’habiliten. Per als 43 aspirants que es van quedar sense plaça, se’ls va adjudicar una per al “Bouet” que és la tirada que es realitza en el coetòdrom el dia anterior a la Cordà i se’ls va assegurar un lloc en la de 2023, sempre que realitzen la corresponent sol·licitud.

A principis del mes de juliol, s’inicien també els tràmits burocràtics que són necessaris per a la celebració de l’espectacle, ja que els esdeveniments pirotècnics estan regulats a través del Reial decret 989/2015 de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i de cartutxeria.

De la lectura d’aquest reglament, podem observar el següent:

Els espectacles amb artificis pirotècnics duts a terme per experts que el seu NEC (Contingut Net Explosiu) siga superior a 100 quilograms només podran efectuarse amb autorització expressa de la Delegació del Govern, previ informe de lÀrea Funcional d’Indústria i Energia i

de la Intervenció d’Armes i Explosius de la Guàrdia Civil de la Comandància que corresponga, a l’efecte de la qual l’entitat organitzadora de l’espectacle haurà de presentar la sol·licitud corresponent amb una antelació mínima de 15 dies hàbils respecte a la seua celebració.

Com podem veure, la Cordà necessita autorització per part de la Delegació de Govern en tractarse d’un esdeveniment que supera (i molt) els 100 kg de pólvora, per això l’Ajuntament ha de presentar la sol·licitud d’autorització del tipus C, que ha d’acompanyar amb la següent documentació:

- Justificant d’ingrés Taxa codi 054.

- Document acreditatiu de la conformitat de l’Autoritat Competent o propietària del sòl en la localitat per al tret dels artificis.

- Pla de Seguretat

- Pla d’Emergència

- Certificació de la companyia asseguradora o entitat financera de la constitució de la corresponent garantia per a cobrir la seua responsabilitat civil subscrita per l’entitat organitzadora de l’espectacle.

. Preparant el carrer Major per a la Cordà amb les tradicionals fustes i enreixats.

- Certificació de la companyia asseguradora o entitat financera de la constitució de la corresponent garantia per a cobrir la seua responsabilitat civil subscrita per l’empresa d’experts.

- Identificació de l’empresa d’experts que realitze l’espectacle.

- Distàncies de seguretat, acompanyades d’un pla de l’emplaçament en el qual s’assenyalen aquestes distàncies.

Com podem veure, això no és un espectacle que s’organitza d’un dia per a un altre i que a més està completament reglat i controlat per les autoritats competents.

A part de tota la burocràcia necessària, l’Ajuntament de Paterna també celebra Juntes de Seguretat per a la planificació de l’acte al costat dels diferents cossos de seguretat local i de l’Estat, com ara Policia i la Guàrdia Civil.

Aproximadament un mes abans de l’espectacle, el carrer Major comença a preparar-se mitjançant la instal·lació de l’enreixat i sistemes de protecció que protegeixen baixos comercials i d’habitatges, finestres, rètols i altres elements per a intentar evitar o almenys minimitzar al màxim els possibles desperfectes que puguen causar els milers de coets que són llançats durant la Cordà.

El divendres anterior a la Cordà, té lloc l’acte de lliurament de braçalets que acredita a les tiradores i tiradors del lloc assignat durant la celebració de l’esdeveniment. L’any 2016 es

. Organitzant els caixons i coets per a la Cordà en els magatzems municipals anys 2004 i 2008.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XXI

. Els ja desapareguts Francisco Borruey (Alcalde de Paterna 1997-2007) i Pepín Damián (Coeter Major) després de precintar el camió de la pólvora l’any 2004.

van introduir innovacions respecte als braçalets que s’havien repartit tradicionalment per a modernitzarlos a les noves tecnologies. D’aquesta manera, s’afegia un xip que recull informació de cada tiradora i tirador com a nom, cognoms i foto identificativa, a més de portar llums de diferents colors que facilite diferenciar durant la realització de la festa del foc el paper que té cadascun dins de l’esdeveniment: el roig per a aquells participants que s’encarreguen de llançar coets, el verd per als participants que s’encarreguen de la seguretat i el blau per al cos de policia.

El dia d’abans, és tradició pintar en l’asfalt del carrer els punts en els quals se situaran els caixons de pólvora, mitjançant l’ús d’una plantilla que representa un caixó de la Cordà amb el número que té cada lloc. Una vegada pintats aquests punts, és tradició

que les tiradores i tiradors que la nit de l’endemà llançaran coets en cada punt, també pinten els seus noms en el sòl, perquè d’aquesta manera tot el poble de Paterna sàpia qui seran els encarregats del llançament de la pólvora en la “millor Cordà del món”.

Referent a això, l’Ajuntament de Paterna va col·locar en 2021 un total de 54 plaques de bronze en el sòl de manera permanent amb els coneguts com a “números de la Cordà”, els punts en els quals es disposen caixons de pólvora i els tiradors durant la celebració de l’espectacle pirotècnic. D’aquestes 54 plaques, 53 corresponen als llocs dels tiradors i la que fa 54 se situa de manera commemorativa als peus de la figura del Coeter situada en la Plaça Major.

Els llocs de llançament de la pólvora es distribueixen de la següent manera: 35 es col·loquen als laterals del carrer, en aquests llocs se situen caixons carregats amb tots els tipus de coets. En la part central disposen altres 18 llocs marcats amb una X, on se situen caixons carregats únicament amb femelletes.

La ubicació d’aquestes plaques de manera permanent té una doble funció. D’una banda, serveixen per a orientar any rere any l’ordenació de caixons i persones que participen en l’esdeveniment, i l’altra és la de reafirmar l’arrelament d’aquest festeig a la població, servint per a promocionar turísticament aquest important espectacle pirotècnic durant tot l’any.

2. LA CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

. Moment en el qual la més d’una tona de pólvora arriba al carrer Major escortada

El matí de l’últim diumenge d’agost, es posa en marxa tot un dispositiu de seguretat i protocol a l’altura de repartir i custodiar més d’una tona de pólvora. La tradició mana que el camió que trasllada tots els artefactes pirotècnics que es llançaran durant la Cordà arribe al magatzem municipal des de la pirotècnia encarregada de la seua fabricació entre les sis i les set del matí escortat per la policia local, la nacional i fins i tot la guàrdia civil.

És en aquest magatzem on les persones designades pel consell sectorial s’encarreguen del repartiment dels diferents tipus de coets en els caixons que eixa mateixa nit es disposaran al llarg de tot el carrer. Una vegada s’ompli cada caixó, se’n puja al camió on quedaran custodiats fins a la nit. Els últims caixons a pujar-se’n al camió són el de l’alcalde, el del Coeter Major i el de la regidora del foc i una vegada es pugen aquests últims caixons, el camió es precinta, i el precinte és signat per les tres autoritats esmentades anteriorment. Una vegada el camió està segellat i precintat, queda sota

custòdia policial en les dependències municipals fins que arribe el moment del seu trasllat a la nit al carrer Major.

L’últim diumenge d’agost transcorre entre nervis i emoció. Durant la jornada s’acaben d’ultimar els preparatius com ara el desmuntatge dels arcs de llums que engalanen el carrer Major durant les festes o es protegeixen els fanals mitjançant les proteccions adequades per a evitar el seu trencament.

Entorn de les 10 de la nit i previ a la cercavila de coets de luxe, té lloc una cerimònia a l’església de Sant Pere Apòstol, en la qual es beneeix i es recull el foc sagrat del sagrari de la capella del Santíssim Crist de la Fe, foc amb el qual es donarà principi a la Cordà.

Eixa mateixa nit, s’instal·la un lloc de seguretat en el Saló de Plens de l’Ajuntament, que coordinarà a tots els efectius de seguretat i salut que vetlen per la bona marxa de l’esdeveniment. En la plaça Enginyer Castells, se situa un hospital de campanya completament equipat

pels cossos de seguretat.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XXI

per a socórrer als possibles ferits, a més es reparteixen ambulàncies per diferents punts en el perímetre de l’espectacle amb la mateixa fi o amb el de traslladar als ferits a l’hospital si la gravetat el requereix.

Abans de la mitjanit, es tanca completament el carrer Major al públic, situant un únic punt d’accés. S’avisa mitjançant el corresponent bàndol municipal als veïns i veïnes que viuen en la zona on tindran lloc els focs de l’hora límit a la qual podran accedir als seus habitatges, perquè en el moment en el qual arribe el camió carregat amb la pólvora només poden romandre en la via pública les persones autoritzades, a més se segellen totes les entrades i eixides al carrer des dels habitatges i romandran així fins que l’espectacle haja finalitzat.

Un dels moments clau de la nit, és quan el camió carregat amb la pólvora abandona les dependències municipals

per a desplaçar-se fins al carrer Major. Aquest recorregut és secret i malgrat que la distància entre un punt i un altre és poc més de dos quilòmetres, el recorregut que es fa no és ni el més curt ni el més lògic, ja que per motius de seguretat canvia any rere any i només els agents encarregats d’escortar-ho ho coneixen.

Una vegada el camió ha arribat al seu destí final, es comprova que el precinte amb el qual s’ha segellat eixe mateix matí està intacte, després del que comença el repartiment dels caixons en els diferents llocs de tir (105 caixons per als laterals, més 18 per a les X situades en el centre del carrer) per les persones designades pel consell sectorial, a més també s’estén una traca de 180 metres de longitud de la qual pengen 60 femelletes i 60 coetons que serà la que inicie l’esdeveniment pirotècnic.

. En aquestes fotografies podem observar el moment en què l’Alcalde de Paterna i el Coeter Major lleven el precinte de seguretat del camió de la pólvora per a començar a descarregar-la. Anys 2006 i 2018.

CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

. El carrer Major amb els caixons ja preparats esperant l’arribada de les tiradores i tiradors.

Amb tots els caixons de pólvora en el seu lloc, s’obri el punt d’accés pel qual les tiradores i tiradors hauran d’accedir al perímetre en el qual tindran lloc els focs. Les persones autoritzades hauran d’identificar-se, anar abillades amb les proteccions adequades i portar el corresponent braçalet que se’ls ha entregat dos dies abans. També es permet l’accés de persones que acaben de protegir els tiradors en el recinte com per exemple, cordar els característics cascos o acabar de precintar guants i botes. Una vegada entren a la zona de foc, cada tiradora i

tirador haurà de buscar el punt que se li ha assignat i quedar-se allí.

Moments abans de l’inici de la Cordà, una persona designada a aquest efecte recorre el carrer Major tocant una corneta. Aquest so indica que tots els participants hauran d’ultimar les seues proteccions i que les persones encarregades d’ajudar-los han d’abandonar la zona de focs.

El següent pas és ja el que marca l’inici definitiu de l’inici, a les 1.30 hores el Coeter Major (o la persona en la qual

. Tiradores i tiradors de la Cordà moments abans de passar pel lloc de seguretat.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XXI

. El carrer Major es va omplint a poc a poc de les dones i homes que realitzaran la Cordà, s’ultimen els preparatius en les proteccions per a evitar cremades.

delegue) recorre el carrer portant una bengala de color verd. Aquest recorregut d’anada i tornada comença en una de les cantonades, i quan finalitza el recorregut, encén la gran

traca amb la qual comença la Cordà, amb el que tots els tiradors poden començar a llançar coets.

En eixe moment es deslliga un autèntic bany de foc que durarà uns 25 minuts en els quals es cremarà la més d’una tona de pólvora preparada per a l’espectacle. Durant tot el que dura la Cordà només queda gaudir i soltar l’adrenalina que aquesta quantitat de foc incontrolat provoca tant en les tiradores i tiradors com en els espectadors que es reuneixen als carrers limítrofs.

Si tot marxa com ha d’anar, quan el coeter major considera que el ritme del foc ha disminuït, una altra bengala, aquesta vegada de color roig, indicarà als participants que arriba el final de l’espectacle, per la qual cosa hauran de cremar tota la pólvora que els quede en els seus caixons. Una vegada la bengala roja ha acabat el seu recorregut s’encenen les llums i des d’eixe moment està completament prohibit el llançament de qualsevol coet. Si durant l’esdeveniment ocorreguera qualsevol accident de gravetat que obligara a paralitzar-lo el

. La bengala verda passant pel carrer Major. La Cordà està a punt de començar.

LA CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

. Moments del foc durant la realització de la Cordà.

LA CORDÀ DE PATERNA EN EL SEGLE XXI

. Moments del foc durant la realització de la Cordà.

CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

mecanisme a seguir el marca l’encesa de llums: si les llums s’encenen estan obligats a parar en eixe moment.

Amb la fi de la Cordà, el públic esclata en aplaudiments i els tiradors es lleven les proteccions per a prendre aire entre abraçades i la satisfacció del treball ben fet. La protecció Civil revisa el carrer i després d’aquesta revisió s’obri al públic de nou, on gran quantitat de gent passa

pel carrer per a veure el resultat de la Cordà o per a buscar a familiars o amics que han participat en l’espectacle per a ajudar-los amb les vestimentes i per a assegurar-se que estan bé.

El balanç sanitari després de l’espectacle pirotècnic varia segons l’any, perquè és completament impredictible, però la tònica habitual tendeix a ser d’entre 20 i 40 ferits,

. Tiradors de la Cordà una vegada s’ha acabat. Podem veure totes les restes de coets al seu voltant.

tots lleus per xicotetes cremades o contusions, i en molt puntual ocasió solen tindre lloc accidents greus que requerisquen l’hospitalització d’algun dels participants.

Una vegada finalitzat l’esdeveniment, els serveis de neteja recullen les restes dels coets i es neteja el carrer Major mitjançant aigualeig amb aigua a pressió. Amb ajuda de Protecció Civil es recullen també els artefactes pirotècnics que no hagen explotat, es banyen i es retornen a la pirotècnia perquè es desfaça d’ells de la manera adequada.

En els dies posteriors es desmunten totes les proteccions instal·lades al llarg de tota la zona de focs i en uns pocs dies s’ha tornat completament a la normalitat.

En l’edifici Pepín Damián (així es va batejar la nova oficina de Turisme) hi ha instal·lat un cronòmetre que mostra el temps que queda fins a la pròxima Cordà, així que una vegada finalitzat l’esdeveniment i amb la tornada a la normalitat, el poble de Paterna mira quant temps queda per a la pròxima Cordà amb anhel, amb les ganes de repetir la festa del foc que ens representa

. Així queda el carrer Major després de l’espectacle.

. Caixó de coets cremant-se una vegada ha finalitzat la Cordà.

LA CORDÀ DE PATERNA: LA SEUA HISTÒRIA

3.1 TIPUS DE COETS QUE S’EMPREN EN LA CORDÀ

3.2 COM VESTIR-SE PER A LA CORDÀ DE PATERNA

3.3 CELEBRACIONS

RELACIONADES AMB EL FOC I LA PÓLVORA QUE TENEN LLOC DURANT LES FESTES DE PATERNA

3.4 RECONEIXEMENTS DE LA CORDÀ AL LLARG DELS ANYS

3.5 PEPÍN DAMIÁN POLO

3.6 LA CORDÀ DE PATERNA

FORA DEL NOSTRE POBLE

La Cordà està pensada i dissenyada perquè existisca una harmonia amb el foc, per això s’utilitzen diferents tipus de coets que en funció de la seua potència, distribueixen el foc a diferents altures. Això unit al fet que les tiradores i tiradors han d’anar llançant coets a bon ritme, distribuintlos durant els aproximadament 25 minuts que dura l’espectacle, fan que la Cordà siga un autèntic bany de foc, constant i incessant, en el qual si tot va bé es cremaran uns 2000 artefactes pirotècnics per minut.

TIPUS DE COETS QUE S’EMPREN EN LA CORDÀ

Per Carlos Candel Ortuño

n aquest apartat mostrarem els tipus de coets que s’empren per a la realització de la Cordà de Paterna. En primer lloc, hem de tindre clara la distribució dels llocs des dels quals es llancen. D’una banda, hi ha 35 llocs en els quals es col·loquen 3 caixons en cadascun d’ells que es distribueixen en els laterals del carrer Major en els quals es disposen tota classe de coets i per una altra, estan els 18 caixons que se situen en el centre del carrer i que van marcats per una X, que contenen una major quantitat de femelletes. Aquests llocs en els quals se situen els caixons estan distribuïts en una longitud aproximada d’uns 180 metres.

A continuació mostre els diferents tipus de coets que s’empren, descrivint la funció de cadascun d’ells dins de l’espectacle per a crear la composició de foc que fan que la Cordà siga un espectacle únic:

. Plànol del carrer Major de quan la Cordà tenia 30 llocs. Actualment en té 35.

TIPUS DE COETS QUE S’EMPREN EN LA CORDÀ

ELS COETS

Es considera com a coets als artefactes explosius de fins al calibre 6. Són els de menor potència dins de l’espectacle i són de foc amb parada (això vol dir que van cremant la seua pólvora fent xicotetes aturades).

Els coets són els encarregats de generar el foc des del sòl, fins més o menys l’altura d’1 metre. Es forma amb un tub de cartó que s’ompli de pólvora, al qual se li posa una metxa i una vegada encés llança gran quantitat d’espurnes fins que finalment esclata.

EL COETÓ

Els coetons són com els coets però de major potència i se’n diuen així a partir del calibre 8. Són de foc seguit (una vegada s’encenen no s’apaguen fins a cremar tota la seua pólvora) i igual que el coet estan fabricats a partir d’un tub de cartó farcit de pólvora amb una metxa. Una vegada s’encén, llança una gran quantitat d’espurnes sense parar fins que finalment explota.

Aquests són els encarregats de proporcionar el foc des de l’altura d’1 metre fins a aproximadament els 2 metres i mig d’altura.

LA FEMELLETA

La femelleta és un tipus de coet de llarg i violent recorregut, que quan explota amb gran baluern, ixen d’ella coets més xicotets que compten també amb eixida i tro propi. El nom d’aquest coet es deu al fet que es considera que és una dona que dona a llum als seus fills.

Les femelletes són les encarregades de proporcionar el foc d’altura. Es fabriquen a base d’un tub de cartó al qual se li uneixen “els fills”, és a dir coets de menor potència.

. Femelletes acabades de fabricar en la pirotècnia.

. Els diferents tipus de coets que llancen en la Cordà.

. Els coets a l’interior dels caixons, llestos per a la Cordà.

amb el creixement de la festa i de la quantitat de pólvora que es tirava, aquestes proteccions van anar augmentant mitjançant l’ús de robes més gruixudes com per exemple del tipus militar, fins que en els anys 60 del passat segle apareixen les robes de cuir que quedarien definitivament consolidades, fins a convertir-se el seu ús en obligatori per a participar en la Cordà.

COM VESTIR-SE PER A LA CORDÀ DE PATERNA

Per Paula Martínez Rocati

om ja us podreu imaginar, per a participar en un espectacle pirotècnic en el qual es llancen quasi 70.000 coets, s’han de prendre les mesures de seguretat oportunes per a intentar previndre al màxim possible les cremades o contusions provocades per l’explosió dels artefactes pirotècnics.

Amb el pas dels anys, aquestes proteccions s’han anat perfeccionant, i hui dia fins i tot es continua fent amb les que ja existeixen i amb els nous materials que van apareixent en el mercat.

En els orígens de la Cordà, la gent es protegia amb les vestimentes que podia, però amb el pas dels anys i

. Tiradors actuals de la Cordà, abillats amb les proteccions necessàries.

. Foto antiga de tiradors de la Cordà.

Actualment, les tiradores i tiradors que participen en l’esdeveniment pirotècnic encarreguen la realització de monos que confeccionen a mesura en cuir boví cent per cent en una o dues peces. Els monos de cuir més senzills costen de fer unes 12 hores, ja que es fan a consciència per modistes i sastres especialitzats en la costura d’aquesta mena de material amb tota la manya i la cura necessària. Cal tindre en compte que no han de tindre butxaques ni qualsevol mena d’obertura que puga propiciar que s’enganxe cap coet.

Els primers monos de cuir es confeccionaven amb els colors típics d’aquest material: el marró i el negre, però amb el pas dels anys és cada vegada més popular confeccionar-los de diferents colors i fins i tot en blanc amb la intenció per part de l’amo que queden reflectides les marques dels coets. També s’afigen noms i diferents motius per a personalitzar el màxim possible cada mono.

Es complementa la protecció dels monos de cuir vestint sota ells roba vaquera i de cotó que ajuden a aconseguir l’aïllament suficient

i esmorteir els impactes de les explosions provocades pels coets.

Per als peus s’empren botes de seguretat que es cobriran amb unes polaines per a protegir les cames, turmells i empenyes. I per a les mans s’usaran guants de serratge boví.

Al cap s’haurà d’emportar el tradicional casc de Cordà, que també es confecciona a mesura en acer galvanitzat.

També poden fer-se amb acer inoxidable, soldats íntegrament i poliments a espill. Aquesta protecció consisteix en un elm dividit en dues parts unides de manera que impedeixen l’entrada d’espurnes i que protegeix des de la coroneta a la base del coll, i una reixeta d’acer que cobreix tot el rostre, però que permet la visió frontal completa.

Finalment, la unió de totes aquestes peces una vegada posades, se segella amb precinte tapant qualsevol obertura en la qual es puga enganxar o colar-se un coet.

. Polaines.

. Exemples de monos de cuir. Podem veure a la foto d’una i dues peces. . Casc de la Cordà.

3. LA FESTA DEL FOC

s’inicien 10 dies abans en dijous, on té lloc el tradicional pregó amb el qual es dona el tret d’eixida.

A continuació desgranarem i explicarem els diferents esdeveniments pirotècnics que se succeeixen durant les festes i que omplin el nostre poble d’olor de pólvora, so i color:

CELEBRACIONS RELACIONADES AMB EL FOC I LA PÓLVORA QUE TENEN LLOC DURANT LES FESTES DE PATERNA

Per Mari Carmen Morales Lorente

LA MASCLETÀ:

Durant les festes de Paterna tenen lloc fins a 5 mascletaes, el que podríem dir que és l’esdeveniment pirotècnic valencià per excel·lència. Les mascletaes conformen una composició molt sorollosa mitjançant l’explosió dels masclets (d’aquesta mena de petard rep el seu nom) i el que pretén és estimular principalment el cos a través de les fortes explosions que provoquen els petards organitzades rítmicament, i que fonamentalment han d’anar de menys a més.

Com he comentat, a Paterna tenen lloc 5 mascletaes i totes elles són diferents:

ue la Cordà és l’acte principal de foc que té lloc durant les festes de Paterna és innegable, però al llarg dels 12 dies que duren, es desenvolupa una intensa activitat d’esdeveniments i espectacles relacionats amb la pólvora per al gaudir dels tiradors, veïns i forasters que ens visiten durant els nostres dies grans.

La Cordà se celebra sempre l’últim diumenge d’agost, però les festes

- Mascletà manual en la plaça del Poble: Té lloc el primer dia de festes a les 12 del migdia com a preludi al pregó que es realitzarà a la vesprada i l’organitza la federació d’Interpenyes. La seua peculiaritat és que els masclets es llancen a mà, un a un, per centenars de penyistes que es distribueixen als costats de la plaça per a anar llançant-los. S’acompanya amb un volteig de campanes de l’església de Sant Pere i amb un terratrémol final de traques i masclets.

- Mascletà manual nocturna. És igual que la que es fa al matí, però es fa després, el mateix dia després del pregó i l’organitza també Interpenyes. Aquesta es fa a l’esplanada del coetòdrom.

- Mascletà manual infantil. Aquesta és com la que es du a terme el matí del primer dia de festes, però amb la singularitat que els petards (de menor calibre) els tiren xiquets i xiquetes, sota la supervisió i amb l’ajuda d’adults, per descomptat. Es dispara el tercer dia de festes.

- Gran Mascletà nocturna. Com la mascletà tradicional, però en disparar-se de nit té un component visual de llum i color que la doten de gran espectacularitat. És el colofó a les festes i es porta a cap després de la processó en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer.

- Mascletà tradicional. És la mascletà típica a la qual estem acostumats i que dispara la pirotècnia que l’Ajuntament contracte. Se celebra l’últim dia de festes a les 14 h al Parc Central.

3. LA FESTA DEL FOC

TRACA CORREGUDA:

Organitzada per Intercomparses el tercer dia de les festes durant la seua tradicional Diana. En acabar la missa que té lloc a les 8 del matí, s’encén la traca que té el següent recorregut: Plaça del Poble, Sant Pere, Plaça del Pou, Eduardo Dato, Rosari, Sant Salvador, Sant Antoni, Carrer Major, Mestre Soler, Prevere Miquel Pérez, fins als peus de la Torre. En aquest últim punt té lloc el saluda dels capitans moro i cristià.

és a dir el cinqué dia d’aquestes. Es tracta d’un curs que imparteixen veterans tiradors de Paterna amb l’objectiu d’educar als més xicotets en el bon ús del coet des de la manera de transportar-lo fins a la forma correcta de tirar-lo amb la finalitat de minimitzar al màxim possible accidents que pogueren ocórrer i també d’ensenyarlos primers auxilis per a actuar davant casos de cremades.

Aquesta escoleta rep principalment a xiquets i xiquetes d’entre 8 i 14 anys, que són les edats en les quals es participa a les cordàs querubí i infantil que tindran lloc en les següents nits de festes. També es realitza un sorteig per a triar als encarregats de portar corneta, la bengala verda i la bengala roja en cadascun dels grups i reben els tradicionals braçalets.

ESCOLETA DEL FOC

La federació d’Interpenyes des de fa anys du a terme una intensa labor de formació perquè els xiquets i xiquetes des de primerenca edat es familiaritzen amb el món de la pólvora i d’aquesta manera, consolidar i formar als que seran les tiradores i tiradors futurs de la Cordà.

Amb aquest propòsit organitzen l’Escoleta del Foc, que tradicionalment se celebra el primer dilluns de festes,

TIRADES EN EL COETÒDROM

S’inicien el primer dilluns de festes, és a dir, el cinqué dia i des d’eixe moment se celebren quasi totes les nits fins al dia de la Cordà. D’aquestes tirades s’encarreguen, en funció de la nit, algunes penyes que organitzen Cordàs per a commemorar aniversaris o dates especials, Interpenyes o el mateix Ajuntament a través del Consell Sectorial de la Cordà.

D’entre aquestes tirades podem destacar les següents:

- La Cordà Querubí, que és per a xiquets d’entre 8 i 10 anys.

- La Cordà Infantil, per a menors d’entre 10 i 14 anys.

- La Cordà Juvenil, que tiren menors d’entre 14 i 17 anys.

- La Cordà que organitza la Federació d’Interpenyes.

- La “Peça” i mostra de la Cordà de Paterna, en la qual es recupera el tradicional “Bouet” dels orígens de la Cordà.

TIRADORS EN LA MEMÒRIA

Es tracta d’un homenatge que organitza Interpenyes per la memòria dels tiradors difunts, per a rendir tribut als tiradors i tiradores que ja no estan, però que formen part de la cultura del foc de Paterna.

La comitiva desfila des de la plaça del Poble fins al monument del Coeter en la Plaça Major, on es deposita una corona de flors als peus del monument. Aquest acte es complementa amb els parlaments de penyistes i autoritats, albaes i es culmina amb traques i coets de luxe com a ofrena a la memòria dels difunts. Aquest acte se celebra el sisé dia de les festes, que recau en dimarts.

3. LA FESTA DEL FOC

HOMENATGE ALS HOMES GRANS

Aquest homenatge es produeix en la plaça del Poble després de l’homenatge de Tiradors en la Memòria. L’esdeveniment pretén retre homenatge a aquells tiradors que, a causa de la seua avançada edat, ja no poden gaudir activament de la passió pel foc.

L’acte consisteix en el llançament de “peces” per a venerar a tiradors i tiradores que, per la seua implicació en els actes de foc, han contribuït a fer de la cultura del foc i la pólvora un senyal d’identitat en les tradicions de Paterna.

La Federació d’Interpenyes tria els qui seran els homenatjats de cada any i l’acte entre coets i parlaments, recordarà la trajectòria d’aquests en el món del foc i de la pólvora.

CERCAVILES DE COETS DE LUXE

Altre dels grans esdeveniments que tenen lloc dins de les festes de Paterna són les cercaviles de coets de luxe. Se celebren dos durant les festes, en primer lloc l’infantil, que se celebra previ a les cordàs querubí, infantil i juvenil, i posteriorment se celebra l’adult com a preludi a la Gran Cordà que se celebra l’últim diumenge d’agost.

Totes dues cercaviles amb el mateix recorregut i amb la mateixa estructura, parteixen i acaben en la plaça del Poble. A la porta de l’església de Sant Pere Apòstol, amb la imatge del Santíssim Crist de la Fe, es llig el Bàndol Municipal que adverteix de les mesures de seguretat que s’han de complir, que sempre acaba amb la tradicional frase: “Qui no vulga pols, que no baixa a l’era!”.

El capellà de la parròquia realitza l’oració encomanant-se al Crist de la Fe i beneeix la pólvora i després d’això, s’encén el primer coet a la porta de l’església.

La participació en aquestes cercaviles de coets és molt nombrosa i suposa una manifestació de llum, color i so de la gran quantitat de coets que es disparen al llarg de tot el recorregut.

CORREFOCS

Igual que les cercaviles de coets se celebren dos, l’adult i l’infantil i suposen tot un espectacle de llum i color en el qual persones disfressades de dimonis, desfilen pels carrers de Paterna corrent i ballant al ritme del tabal i la dolçaina mentre llancen focs artificials, lligats en estructures com per exemple dracs, que doten al correfoc de gran vistositat i espectacularitat.

La seua celebració té lloc, en el cas de l’infantil el dijous que coincideix amb el huité dia de festes, i l’adult, el dissabte anterior a la Cordà.

LLIURAMENT DE BRAÇALETS

El divendres previ a la Cordà es realitza el lliurament de braçalets acreditatius a totes les dones i homes als quals se’ls ha assignat un lloc com a tiradora o tirador de la Gran Cordà de Paterna.

Aquests braçalets porten inclosos una llum LED, el color del qual depén segons les funcions que haja de desenvolupar qui ho porte dins de l’espectacle pirotècnic (roig per als que s’encarreguen de llançar coets en els caixons, verd per als encarregats de la seguretat i blava per a la policia) i un xip que inclou les dades personals del portador com a nom, cognom i una foto identificativa.

LA TIRADA TRADICIONAL

Aquesta tirada de coets que organitza Interpenyes se celebra al Parc Central el divendres anterior a la Cordà. Com el seu propi nom indica, és una tirada tradicional amb una corda en la qual es penja una “peça” de la qual van caient els coets. Com els coets que es llancen són de calibres xicotets, les proteccions personals no són tan altes com per a qualsevol altra tirada

i es redueix a roba vaquera, barrets de palla i ulleres de protecció. També es té com a costum col·locar taules amb figues, coques i mistela, perquè els tiradors reposen forces mentre es tiren els coets.

LA BENEDICCIÓ DEL FOC

El mateix diumenge de la Cordà i abans de la celebració de la cercavila de coets de luxe, té lloc a l’església de Sant Pere Apòstol una cerimònia en la qual es beneeix i es recull el foc sagrat del sagrari del Santíssim Crist de la Fe. Amb aquest foc es donarà inici a la Gran Cordà que tindrà lloc unes hores després al carrer Major.

LA RECORDÀ

Després de finalitzar la Gran Cordà del carrer Major, té lloc la Recordà al Parc Central. Després d’acabar l’espectacle principal de les festes de Paterna, molts dels tiradors i tiradores continuen tenint ganes de continuar llançant coets i es desplacen fins a l’esmentat parc en el qual se situa una zona de focs on poden continuar cremant pólvora fins a altes hores de la matinada.

Antany, les Recordàs se celebraven en qualsevol punt del municipi, però després de quantioses queixes de veïns i veïnes, i després de l’aparició de diverses normatives

que legislen sobre el llançament, emmagatzematge i organització d’espectacles que estigueren relacionats amb la pirotècnia l’any 2001, van propiciar d’una banda la creació del Coetòdrom i per una altra, que totes les Recordàs s’unificaren en una sola que se situaria al Parc Central.

LA DESPERTÀ

Per si no hi haguera suficient amb la Cercavila de Coets de Luxe, la Cordà i la Recordà l’últim diumenge d’agost, l’endemà, és a dir, el dilluns en el qual s’acaben les festes, el dia comença amb una gran Despertà pels carrers de Paterna organitzada per Interpenyes.

A les 8 del matí, se segueix l’itinerari marcat per a anar despertant a totes les veïnes i veïns al ritme de les explosions i baluerns que causen els petards.

El creixement que ha tingut aquesta festa, especialment des de principis del present segle, ha fet que l’interés que suscita haja anat augmentat amb el pas del temps, no sols entre veïnes i veïns que parlen orgullosos de la celebració que els representa i identifica com a poble, si no entre tota classe de forasters als quals atrau a causa de la seua espectacularitat.

RECONEIXEMENTS DE LA CORDÀ AL LLARG DELS ANYS

Per MªIsabel Pla Hernández

a singularitat de la festa de la Cordà de Paterna, ha fet que el nostre poble siga reconegut per ella al llarg de tota la geografia espanyola i que fins i tot hi haja mitjans internacionals que es facen ressò d’ella any rere any després de la seua celebració l’últim diumenge d’agost com a colofó a les festes en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer.

L’engrandiment gradual de l’esdeveniment pirotècnic ha anat unit al fet que al seu torn se li han anat sumant reconeixements que han apuntalat, afermat i protegit aquesta festa i que han ajudat al fet que la data de la seua celebració aparega assenyalada en el calendari per a tots els amants de la pólvora i per a aquelles persones a les quals els agrada gaudir de la grandiositat dels espectacles pirotècnics.

A continuació, faré un repàs d’aquests títols que acompanyen a la Cordà de Paterna gràcies a la seua singularitat i excepcionalitat, que recalquen el seu arrelament i tradició al nostre poble:

FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC

El primer dels reconeixements que va rebre la Cordà va ser el de Festa d’Interés Turístic Autonòmic després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 22 de maig de 2007 de la resolució de 17 d’abril d’eixe mateix any, de la Consellera de Turisme i presidenta de l’Agència Valenciana del Turisme, que la declarava com a tal.

Aquest reconeixement va arribar per petició del mateix Ajuntament de la localitat, que amb data 7 de novembre de 2006 ho va sol·licitar davant l’organisme pertinent, perquè estudiara i admetera a tràmit l’obtenció del distintiu.

Tal com podem llegir en la mateixa pàgina web de la Generalitat Valenciana en el seu apartat de procediments, l’objecte d’aquest tràmit seria el següent:

Declaració de festa d’interés turístic de la Comunitat Valenciana dels certàmens, festes o esdeveniments que se celebren en el territori d’aquesta i que, oferint una especial rellevància des del punt de vista turístic, suposen una valoració de la cultura i de les tradicions populars, que suposen:

a) La integració i participació de la societat local.

b) L’afluència i integració de visitants i turistes.

c) La potenciació, conservació i difusió de valors positius de convivència, tolerància i reconeixement de la diversitat.

d) La promoció tant del territori en el qual es desenvolupen com els seus valors culturals, lúdic-festius, historicoartístics, paisatgístics, urbanístics i mig ambientals, ja siga en l’àmbit de la Comunitat Valenciana o fora d’ella.

De la mateixa manera, perquè una festa siga declarada com d’Interés Turístic Autonòmic també es necessita complir amb una sèrie de requisits que també es detallen en la sol·licitud del tràmit:

REQUISITS PER A DECLARAR L’ESDEVENIMENT FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC

a) Tradició popular. El motiu de la celebració haurà de tindre arrelament popular demostrat en l’àmbit corresponent.

b) Originalitat de la celebració. S’entendrà per celebració original aquella que, en els seus elements essencials, continga aspectes peculiars que la singularitzen respecte de les que tinguen lloc en altres localitats i, en conseqüència, siga fidel reflex de la idiosincràsia i particular sentir dels qui la protagonitzen i presente innovacions d’entitat tal que la reputen com a excepcional.

c) Valor cultural, gastronòmic, lúdicfestiu o mig ambiental.

d) Antiguitat mínima. La festa o esdeveniment a què es refereix la petició haurà de tindre una antiguitat de, almenys, quinze anys, oficialment acreditada per organisme o entitat competent en la matèria.

e) Capacitat per a l’atracció de visitants o repercussió pública de la celebració, que, en tot cas, haurà d’acreditar-se segons la qualificació de la festa el reconeixement de la qual se sol·licite.

f) Celebració de manera periòdica i en data fàcilment determinable.

Per a tot el que conega la celebració de la Cordà no s’haurà sorprés després de llegir els requisits necessaris per a l’obtenció del distintiu, ja que compleix amb tots i cadascun d’ells, perquè es tracta d’un espectacle amb prop de 200 anys d’història i una data anual fixa que no deixa indiferent a ningú.

Si vols ampliar informació, escaneja el següent codi QR:

FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

Amb l’objectiu que la festa de la Cordà continuara creixent i sent tota una referència en la celebració d’esdeveniments del foc, de la mateixa manera en què es va realitzar amb la declaració anterior, l’Ajuntament de Paterna va presentar i va registrar davant l’Agència Valenciana de Turisme l’expedient amb tota la documentació necessària perquè l’emblemàtica Cordà fora declarada Festa d’Interés Turístic Nacional el 15 de juny de l’any 2016.

Aquesta denominació és un títol de caràcter honorífic que s’atorga a aquelles festes o esdeveniments que suposen manifestacions de valors

culturals i de tradició popular i que tenen una especial importància com a atractiu turístic.

. L’Alcalde de Paterna, la regidora de Tradicions, Cultura i Foc, el Cronista Oficial de la Vila, el vicepresident de la Federació Interpenyes i component del Consell Sectorial de la Cordà, i el responsable de l’Àrea de Promoció i Dinamització de l’Ajuntament, durant el registre de l’expedient.

Els requisits que són necessaris per a aquesta obtenció, són els següents, tal com queda reflectit en la seu electrònica del Govern d’Espanya:

- Memòria explicativa.

- Acreditació de què es tracta d’una festa declarada d’Interés Turístic per la Comunitat Autònoma.

- Pla de difusió.

- Informe favorable de la Comunitat Autònoma.

- Acord del Ple de l’Ajuntament de la localitat on se celebre.

- No concurrència d’actes que pogueren ser constitutius de maltractament animal o personal.

Per a l’obtenció d’aquest títol, també es tenen en compte altres criteris com

per exemple l’antiguitat amb la qual se celebra i la seua continuïtat en el temps, l’arrelament de la festa en el municipi que la sol·licita, o la seua originalitat. A més a més, se li suma com a requisit indispensable el que haja sigut declarada prèviament com a festa d’interés autonòmic.

A més del que hem comentat, també es té en compte que en una distància no superior a 50 km del punt en el qual se celebra la festa, existisquen equipaments d’allotjaments i serveis turístics i que la festa complisca amb criteris de qualitat que garantisquen el respecte a l’entorn urbà, monumental, paisatgístic i de seguretat.

Finalment, tal reconeixement arribaria el 31 de maig de 2017 amb la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat de la declaració de la Secretaria d’Estat de Turisme per la qual se li concedia aquest títol a la festa de la Cordà.

PATERNA, LA CIUTAT DEL FOC

Com ja hem pogut veure en la introducció feta en les primeres pàgines del llibret, Paterna va ser declarada com la Ciutat el Foc per les Corts Valencianes el 5 de maig de 2021.

Aquest reconeixement oficial es va atorgar gràcies a l’especial relació que Paterna manté amb la pólvora i el foc com a elements indispensables de l’essència de la ciutat i de les seues manifestacions socials, culturals i festives.

Com ja s’ha publicat al principi del llibret l’extracte del llibre de sessions de les Corts Valencianes en el qual

apareix la Declaració Institucional, no la repetirem ara, però si t’abelleix tornar-la a llegir, ací et deixem l’enllaç en un codi QR:

BÉ D’INTERÉS CULTURAL IMMATERIAL

L’últim gran reconeixement que se li va atorgar a la Cordà va ser el de Bé d’Interés Cultural en la categoria d’Immaterial, sent la primera festivitat relacionada amb la pólvora que ho obté.

Tal mèrit va arribar el passat 28 de gener de 2022 després de ser aprovat pel ple del Consell després que els tràmits foren iniciats de nou per l’Ajuntament de Paterna el mes de març de 2021.

Segons la llei de Patrimoni Cultural Valencià, els BIC “són aquells que per les seues singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural són objecte de les especials mesures de protecció, divulgació i foment que es deriven de la seua declaració com a tals.”

Si aprofundim una mica més en la llei i en les diferents classes de BIC que es poden reconéixer, també trobem la catalogació d’immaterial: “Poden ser declarats d’interés cultural les activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana, així com aquelles manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques

o d’oci, i especialment aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, les que mantenen i potencien l’ús del valencià.”

Amb aquesta declaració la Cordà de Paterna és un pas més en la seua protecció i promoció, esdeveniment per al qual es van concretar les següents mesures:

a) Realitzar labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.

b) Incorporar els testimoniatges disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.

c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

Us deixe un altre codi QR amb l’enllaç al BOE de la Declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial.

BALANÇ FINAL

En aquest article hem volgut plasmar el resultat del treball que les persones i organismes encarregats de la realització de la Cordà han fet durant les dues últimes dècades per a engrandir l’esdeveniment i protegir-lo, que com bé diu el seu himne passa de paterners a forasters i de pares a fills.

Sabem que ja s’està treballant per a aconseguir que aquest tipus de reconeixements continuen

augmentant, com per exemple, aconseguir que fora declarada festa d’interés turístic internacional, el que seria un magnifique assoliment perquè la Cordà de Paterna aconseguira la

projecció internacional que es mereix. Per això, des d’ací anime que es continue treballant en la mateixa línia que s’ha fet fins ara, perquè és una línia plena d’èxits i de metes complides, per la qual cosa sens dubte, estic segur que tot el que es proposen, més tard o més d’hora, s’obtindrà.

Poc més em queda per afegir, només desitjar que aquest article servisca per a desgranar als lectors del llibret una mica més dels secrets de la nostra festa més significativa com a poble i tot el treball que s’ha realitzat fins hui perquè hui dia puguem presumir més si cap d’ella.

Que no s’apague la metxa!

PEPÍN DAMIÁN POLO

13 de gener de 1929 – 6 d’octubre de 2020

Per Sheila García Jodar

tot un sacrilegi i per aquest motiu, he volgut aprofitar l’oportunitat que se’m brinda des d’aquestes pàgines per a retre-li homenatge, perquè va ser un home extraordinari per la seua generositat, pel respecte a les nostres tradicions i pel seu amor a Paterna. Per aquests motius i perquè tothom conega la seua vida, us relate la seua biografia:

uan a qualsevol paternera o paterner li preguntes quin nom li passa pel cap en parlar de la Cordà, estic completament segura que la immensa majoria respondran el de Pepín Damián. Per què? Us estareu preguntant. Doncs molt senzill, perquè totes les persones que hem crescut en aquest poble i som amants de la pólvora i de la nostra Cordà l’hem tingut com tot un referent, ja que la grandíssima majoria de culpa que hui la Cordà siga el que és, és seua.

Fer un llibret sobre la Cordà de Paterna i no esmentar la figura de Pepín seria

Pepín Damián naix a Paterna el 13 de gener de l’any 1929 i des de ben xicotet ja va demostrar que era un amant del món de la pólvora i el foc, als quals acabaria dedicant gran part de la seua vida.

Aquest home després de la seua defunció el 6 d’octubre de 2020, deixa un historial de treball i dedicació pel seu poble: va ser futbolista i directiu del Paterna Club de Futbol, on va col·laborar per a la construcció de l’estadi Gerardo Salvador, va pertànyer a la falla Plaça del General Yagüe, va ser tirador a colom i al plat, cofundador

. Pepín Damián Polo

de la comparsa de moros Alhama, va impulsar en el casino de la plaça del Poble la creació de la Penya d’Escacs i del club Ciclista DAM, va ser pintor de professió i també va regentar al costat de la seua esposa Fina el negoci familiar d’hostaleria Casa Ramoneta a La Canyada… i així podria continuar amb moltes coses més.

Pel que fa a la seua passió pel foc i la pólvora, Pepín entra per primera vegada a la Cordà en 1948, amb tan sols 19 anys, iniciant d’aquesta manera una tradició que mantindria els següents 60 anys. Des d’aquells primers anys la seua obstinació va ser (juntament amb uns altres paterners) el de mantindre les nostres tradicions, i sobretot, nostra Cordà, en un moment en què aquest tipus d’espectacles estaven desapareixent de molts pobles de la geografia valenciana.

A la Paterna d’aquells anys, les festes les costejaven els clavaris, i aquests, van començar a veure la Cordà com una cosa complicada de mantindre en molts aspectes, per la gran quantitat de problemes que propiciava entre veïns, amb l’autoritat pública i per la seguretat, i també pel tema econòmic, perquè la Cordà és un esdeveniment car i això els va portar a plantejar-se si fer-la o portar espectacles més vistosos amb artistes de renom.

I ací va estar Pepín juntament amb altres defensors de les tradicions disposats al fet que subsistiren en el temps i d’aquesta manera van dur a terme l’àrdua tasca d’implicar l’Ajuntament perquè ajudara econòmicament als clavaris, fins que, amb el pas dels anys, es va aconseguir que l’Ajuntament costejara la Cordà tal com el realitza fins al dia de hui.

PEPÍN DAMIÁN POLO

. Fotos de Pepín en la seua joventut.

Pepín es va incorporar a la Clavaria, de la qual va ser Clavari Major en 1974 i sempre va estar vinculat d’una forma o una altra a les comissions del foc que la Clavaria designava per a l’organització dels esdeveniments pirotècnics, fora clavari o no. Va centrar tota la seua obstinació en què els clavaris no deixaren morir la Cordà.

Va dedicar tota la seua vida a millorar i perfeccionar l’espectacle, perquè moltes de les coses tal com les coneixem en l’actualitat van ser innovacions seues: va aconseguir que els caixons foren nous cada any i no un element que s’utilitzara mentre fora possible, li va afegir potes als caixons evitant d’aquesta manera que els coets es quedaren enganxats en ells quan estaven en el sòl i també perquè els tiradors no hagueren d’acatxarse tant, va organitzar el sistema de bengales que inicia i finalitza la Cordà… en fi, va introduir millores i novetats que van ajudar al fet que el foc anara més segur i més uniforme, per a evitar també que la Cordà anara acabant lentament a mesura que als tiradors se’ls anaren acabant els coets.

Va aconseguir que la Cordà anara a més, aconseguint adeptes, fent-la créixer gradualment tant en nombre de llocs de tir, com en tiradors i allargant la zona de focs tot el que fora possible al carrer Major. I el més important de tot, va saber crear equip i bon ambient fent participe a la gent, repartint tasques i responsabilitats. Podria nomenar molta gent, però podem destacar al seu germà Severino, a Toni el Gall, Pepe Herrero, Vicente Pla, José Antonio Monrabal… Per a Pepín tot amant del foc era benvingut, perquè tothom tenia alguna cosa a aportar.

Entre les seues aportacions, és autor del disseny de la banderola de la Cordà, autor de la lletra de l’himne de la Cordà, va impulsar la idea del monument al tirador que es troba en la plaça Major i mentre la seua economia ho va permetre, va costejar la figura del tirador que es regalava als tiradors que per la seua labor s’havien fet mereixedors d’ella, els pergamins que es regalaven als tiradors de cada any de la Cordà, quadres, plaques… crec que ni el mateix haguera sigut capaç de comptabilitzar els diners que es va gastar al llarg de tots eixos anys.

Pepín va ser tot un referent en el món de la Cordà, convertint-se en el primer Coeter Major, des dels anys 70 fins al 2015, moment en el qual per la seua avança edat ho va succeir en el càrrec José Antonio Monrabal i ell va passar a ostentar el càrrec honorífic de Coeter Major Emèrit. Entre les moltes distincions que va rebre podem nomenar que l’Ajuntament de Paterna el va nomenar Ciutadà Exemplar per la policia nacional i la policia local, se li va atorgar un dels primers Coets d’Or que es van donar des de la Confraria del

. Pepín junt a Domingo del Olmo i Vicente Caballer.

Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, la Insígnia d’Or de la Vila de Paterna, una placa commemorativa al carrer Major i l’actual oficina de Turisme porta el seu nom.

Aquesta va ser, descrita d’una forma molt breu, la trajectòria de Pepín Damián Polo, un enamorat del seu poble, de les seues tradicions i de la Cordà, en la qual va treballar i va dedicar el seu

temps perquè hui puguem gaudir del que és, un espectacle en què el primer ha de ser la seguretat, ja que com ell deia és preferible una Cordà mediocre sense ferits a una Cordà espectacular amb molts ferits.

Finalitzaré aquest homenatge citant unes paraules que sempre deia quan parlava de la Cordà: “La Cordà de Paterna és molt especial per tres grans raons: perquè és art, desafiament i passió”.

. Pepín en l’acte d’inauguració del monument al tirador en la plaça Major de Paterna.

. Moment en el qual Pepín ofereix la Cordà al Santíssim Crist de la Fe.

. Pepín Damián, Coeter Major Emèrit de Paterna.

LA CORDÀ DE PATERNA FORA DEL NOSTRE POBLE

Per Marta Giménez Santano

la plaça del Cabdill (actual Plaça de l’Ajuntament) el que van anomenar la “Cordà Fallera”.

D’aquella primera Cordà Fallera, trobem la següent notícia que es va publicar en el diari Llevant:

a Cordà és un espectacle que no sols se celebra a Paterna, perquè també es realitza en altres pobles com per exemple Bétera o Alaquàs, però en aquest apartat no escriuré sobre les Cordàs d’altres municipis, sinó de les vegades que la Cordà de Paterna ha eixit del nostre municipi, per a mostrar en altres parts de la nostra geografia la seua grandiositat i espectacularitat.

Per a això, hem de remuntar-nos a la dècada de 1960, entre els anys 1965 i 1968, on durant els dies de falles d’aquests 4 anys es va celebrar en

“Va ser en 1965, amb Gerardo Salvador, famós empresari propietari de Galetes Riu, com a Alcalde de Paterna. La seua posició i les seues relacions institucionals li va permetre traslladar la proposta a les autoritats de la capital. L’empresa alimentosa correria amb les despeses.

I així es va fer. En la llavors Plaça del Cabdill, la nit del 14 de març, com a prèvia de la gran plantà. Així ho explicava dies després Chanzà en la seua crònica en el diari Llevant. També va fer el mateix Vicente Cardona en el llibre de les Festes Majors de 1965. Ben entrada la nit, la comitiva va eixir de Paterna en direcció a la capital. Viatjaven en furgonetes i camionetes de repartiment de Galetes

LA CORDÀ DE PATERNA FORA DEL NOSTRE POBLE

Riu. Gerardo Salvador encapçalava l’expedició, que va ser rebuda a l’entrada de València per motoristes de la Policia Local.

La recreació va ser fidel a la Cordà de Paterna, encara que a menor escala. Fins i tot Elies, l’agutzil de la Vila, formava part de la comitiva per a anunciar el començament de l’espectacle. Primer, el mig centenar de tiradors van recórrer en dues files al voltant de la plaça. Portaven tenalles i van il·luminar la plaça valenciana amb el foc i la llum que desprenien llargs coets.

En la tribuna, contemplaven l’espectacle les autoritats de l’època: Antonio Rueda (Cap Provincial del Moviment), Adolfo Rincón de Arellano (Alcalde), Juan Martí Belda (president de la Junta Central Fallera) i María José Carmena (fallera major, juntament amb la seua cort). Els balcons estaven plens a l’espera del plat fort.

Per a això, es va habilitar una gàbia metàl·lica de dos metres d’altura. Els tiradors van anar entrant un a un

. Tiradors de la Cordà en la Plaça de l’Ajuntament de València moments abans de disparar la Cordà Fallera

. Instantània del llançament de coets

amb els seus caixons. Anaven equipats amb el vestit oficial de la Cordà: roba de cuir, botes i casc. També el braçalet amb un número identificatiu. En poc més de deu minuts es van cremar més de tretze mil coets. Chanzá relata que no va haver-hi fallades ni ferits, només l’aplaudiment i l’ovació dels assistents en el baptisme de la Cordà en el cap i casal. Gerardo Salvador va recollir el «Bunyol» d’argent en reconeixement a l’espectacle que Paterna acabava de donar

setanta (1973), la falla Dos de Maig va participar en la Cavalcada del Regne, amb una carrossa en forma de gàbia metàl·lica en la qual un xicotet grup de tiradors encenien coets en el seu interior”.

Després d’aquestes 4 ocasions en les quals la Cordà de Paterna es va celebrar en la plaça de l’Ajuntament, i la participació en 1973 del Dos de Maig en la cavalcada del regne, caldria esperar fins a la nit del 15 de març de 1996, moment en el qual la Cordà tornaria a València però aquesta vegada a l’antic llit del riu:

Entre aquells tiradors estava  Casto Torres, xofer durant 42 anys de Gerardo Salvador. «Vaig participar tots els anys que es va celebrar la Cordà a València. La gent vibrava i aplaudia perquè no ho havien vist mai», relata. Torres, de 82 anys, recorda que alguns dels tiradors fins i tot pujaven al balcó de l’ajuntament després de cada tret, igual que els pirotècnics de la mascletà. «Pujaven i saludaven, però jo sempre em quedava a baix», revela.

La recreació de la Cordà durant les falles es va prolongar fins a 1968, en la que la xifra de coets disparats va aconseguir els 24.000. Ja en els

“En 1996 es va tornar a programar una nova Cordà a València. Va coincidir aquest esdeveniment amb la nit de la plantà, en plenes festes falleres. El regidor de Festes, Luis Campos, va explicar en el saló de plens que orgull suposava per a Paterna poder demostrar als valencians, en la seua setmana gran, l’habilitat dels tiradors amb el foc a les seues mans. El lloc triat va ser l’antic llit del Túria, al costat de la figura del Gulliver i l’avinguda de França. Van acudir uns 140 tiradors que van cremar quasi 50.000 coets dins d’un recinte que suposava un precedent del que, uns anys més tard, serà el coetòdrom”.

I ja finalment, la Cordà tornaria a la plaça de l’Ajuntament de València en les passades falles de 2022, la nit del 26 de febrer com a espectacle previ a la Cridà que tindria lloc l’endemà. Per a aquesta ocasió es construïsc dins del recinte habilitat per a les mascletàs una gàbia en la qual es van disparar tots els coets amb tota seguretat. Previ al tret d’aquesta Cordà es va celebrar una cercavila de coets de luxe.

. Moment en què Gerardo Salvador rep el Bunyol d’Argent de mans de la FMV 1965 MªJosé Carmena.

LA CORDÀ DE PATERNA FORA DEL NOSTRE POBLE

. D’esquerra a dreta: FMIP 2022, FMIV 2022, la Regidora de Turisme, Cultura i Foc, el President de JCF, el Coeter Major, l’Alcalde de Paterna, FMV 2022 i FMP 2022.

. Fotografies preses mentre tenia lloc l’espectacle pirotècnic.

. Muntatge de la gàbia per a la Cordà en la Plaça de l’Ajuntament en 2022 pirotècnic.

LA CORDÀ, UNA FESTA TAMBÉ PER A LA DONA

4.1 DONES TIRADORES DE LA CORDÀ

4.3 L’HIMNE DE LA CORDÀ, UN HIMNE QUE ES VA FER IGUALITARI

DONES TIRADORES DE LA CORDÀ

Per Félix García-Consuegra Beleña

i ens remuntem als orígens de la Cordà, hem de dir que es tractava d’una festivitat en la qual la part del protagonisme i la labor de dur-la a terme era per als homes, mentre que la participació de la dona era pràcticament nul·la.

Amb el pas dels anys, la dona s’ha anat incorporant de manera progressiva a tots els àmbits socials, inclosos aquells que tradicionalment estaven ocupats per homes, i l’àmbit festiu no anava a ser menys.

Dins de la festa, la dona històricament ha ocupat papers merament representatius com podrien ser el de Reina o Cort d’Honor, mentre que els rols executius estaven destinats per als homes. Però amb els avanços socials i la modernització que portaven els nous temps, això és una cosa que comença a canviar en la dècada passada dels 80.

Fins a eixe moment, el paper de la dona en la Cordà pràcticament es reduïa a preparar a pares, germans, marits i fills la roba que anaven a utilitzar per a entrar en aquesta, ajudar a posar-li-

. Una dona llançant un coet de luxe en els anys 70.

. Foto actual d’una dona tirant un coet de luxe.

DONES TIRADORES DE LA CORDÀ

la, tirar-li un parell de poals d’aigua per damunt perquè la roba no es cremara i demanar-li al Crist que ningú dels quals participara de l’espectacle es danyara.

Durant eixos anys, es produeix un boom en l’àmbit festiu de Paterna: apareixen noves comissions de falles, apareixen noves comparses de moros i cristians (entre les quals destaque d’aqueixa dècada Raxida i Zihara, totes dues del bàndol moro i compostes exclusivament per dones) i com no podia ser d’una altra forma, la figura de la dona en la Cordà comença a tindre presència de manera contínua en forma de tiradora.

Segons les investigacions que he pogut fer entre els diferents llibres que existeixen sobre la Cordà i els textos que apareixen en llibres de festes, Pepín Damián nomena a Amparo Ten, la filla d’Enrique Ten Tormo “el Ratat” com la primera dona que va participar activament en la Cordà ja en els anys 60. De fet, existeix un text de l’anterior Cronista Oficial de Paterna, Rafael Alfonso Barberá, en el qual fa referència a la participació d’aquesta jove en la Cordà Fallera que va tindre lloc a València en 1968:

“La Cordà ha acabat enmig d’una fragorosa ovació. En eixir la gent ens mira incrèdula i se sorprén en veure que entre nosaltres ve una joveneta: la filla de Ten”.

També, Alejadro Llabata nomena en el seu blog a Amparo Ten, en l’article “Quan la Cordà de Paterna té nom de dona”:

“La dona es va incorporar a la Cordà de Paterna, fictíciament, el dia que el Ratat, es va traure el puro de la boca i amb ell va encendre el coet infantil que sostenia tímidament enganxat a les tenalles la seua filla, Amparo Ten, quan era menuda. Probablement seria el passacarrer de coets infantil d’un any qualsevol, allà pels anys seixanta. Aquell dia, i amb aquest innocent gest paternal, va inocular el cuquet de la cordà, de la pólvora i del foc, dins de l’ànima paternera d’aquella xiqueta que, uns anys després, va fer que fora la primera dona que va participar en l’extraordinària Cordà de Paterna”.

Aquests fragments són la prova fidel que ja a la fi dels 60 almenys una dona, Amparo Ten, la filla del “Ratat”, entrava en la Cordà, però no serà fins a principis dels 80 quan començarem a veure

. El “Ratat” al costat de la seua filla Amparo preparats per a la Cordà.

com les dones van agafant ànims i comencen a participar de l’espectacle de manera ininterrompuda.

De la mateixa manera, en què Pepín nomena a Amparo, també esmenta altres dues dones com a pioneres tiradores de la Cordà: Consuelo Bellver i Mª Ángeles Esteve. De Consuelo Bellver no he trobat dades, però de Mª Ángeles Esteve sí que existeix més informació, de fet, en el llibre de les festes de 1998 se li dedica un article, perquè va ser la guardonada amb el Coet d’Or, i en aquest article s’esmenta que la primera vegada que va participar en la Cordà va ser en 1983 amb 19 anys i es diu que en eixe moment, era la dona que més anys havia participat de manera consecutiva en la festa del foc.

Utilitzaré de nou les paraules que publica Alejandro Llabata, en les quals també nomena algunes d’aquelles

primeres dones que amb valentia van afrontar prendre part d’aquesta festa:

“Des d’estes paraules, volem recordar a aquelles primeres dones que van trencar barreres generacionals: la mateixa Amparo Ten, primera dona en eixir a la cordà, Maria Ángeles Esteve, tiradora en la memòria, Asunción Fambuena, trenta-cinc anys entrant en la Cordà, Pura Arrebola, que l’últim any que va participar a la cordà ho va fer embarassada del seu fill, sense saber-ho..., Evidentment, no estan totes les que són, però sí que són totes les que estan. I és que, la participació en la cordà, no és una qüestió de força, sinó més bé, de manya. No es tracta de vore qui fa més el bruto botant-li foc a més caixons alhora, sinó d’ensinistrar el foc, de dominar-lo, de jugar amb ell, d’acaronar-lo, de fer música amb la pólvora i espectacle amb el sentiment de tot un poble. I per a això no hi ha cap diferència de sexes ni de gèneres”.

D’aquestes paraules el veritablement important que hem d’extraure, és que totes aquestes valentes van ser les que van sembrar el germen que la Cordà era també per a les dones, demostrant que val més manya que força i que amb ganes i il·lusió, el món de la pólvora podia ser també per a elles.

Amb el pas dels anys, cada vegada més dones es van anar pujant al carro, de com en aquells anys les dones que entraven en la Cordà es podien

. Mª Ángeles Esteve

comptar amb els dits d’una mà i de com en l’actualitat han passat a ser entre un 20 i un 30% de les participants en l’espectacle, sent entre 60 i 70 les dones que han participat en els últims anys. Per exemple, en l’edició de 2018 van participar 52 dones i l’última que es va fer van ser un total de 68, la qual cosa demostra que la tendència va a l’alça i que a poc a poc, amb cada edició, la participació femenina va en augment.

Al principi del text he comentat l’existència en els anys 80 de comparses constituïdes exclusivament per dones, però què passa amb les penyes de coets?

En aquest cas, la formació d’una penya composta només per dones va costar una mica més, però finalment va arribar l’any 2017, perquè es va fundar la penya “Foc & Festa, tot per l’aire” per més d’una trentena de dones. La idea va sorgir quan un grup de xiques que formaven part d’altres penyes o que eren familiars de coeters, van decidir que havia arribat el moment de fundar una assoles de dones, i d’aquesta manera, i parlant amb altres amigues i familiars, la idea es va transformar en realitat.

Això demostra que, encara que coste i siga a poc a poc, la dona es va obrint pas en un món com és el de la pólvora i que cada vegada són més les que s’animen a descobrir la bogeria pel foc i comprovar de primera mà que és això que té que enganxa i que fa que una vegada ho descobreixes, no vulgues deixar-ho.

Des d’ací només em queda animar a totes les dones del nostre poble al fet que s’animen a formar part d’aquesta tradició paternera amb segles d’història, perquè la Cordà és una festa en la qual totes i tots tenim cabuda, en la qual podem sumar i en la qual podem viure una de les experiències més arriscades i emocionants de les nostres vides.

. Tiradores de la Cordà llestes per a l’espectacle.

. Penya Foc & Festa, tot per l’aire. Primera penya de coets formada només per dones.

4. LA CORDÀ, UNA FESTA TAMBÉ PER A LA DONA

composició musical de Pablo Sánchez Torrella, qui va ser director de la Banda Municipal de València i nomenat Fill Predilecte de Paterna. Aquest himne es va estrenar el 31 de juliol de 1993 en un concert extraordinari que es va realitzar en la plaça del Poble.

La lletra de l’himne original seria la següent:

Foc, foc i foc!

En l’últim diumenge d’agost. Entre coets, femelletes i coetons, els hòmens de paterna, fan la millor cordà del món.

L’HIMNE DE LA CORDÀ, UN HIMNE QUE ES VA FER IGUALITARI

Per Marta Giménez Santano

Foc, foc i foc!

Entre esclafits i explosions. D’eixos caixons que esclaten entre alegria i xiulits.

Foc, foc i foc!

És dins del carrer Major. Que, amb destresa, habilitat i valor, és lema de Paterna, per demostrar el que som.

Foc, foc i foc!

És una nit d’emoció, que passa de pares a fills, de paterners a forasters, per mantindre la tradició.

Foc, foc i foc!

a importància que té la Cordà a Paterna, la va fer mereixedora de tindre el seu propi himne, sota la lletra del qual se sentiren identificats totes les paterneres i paterners que es declaren amants de la pólvora.

D’aquesta manera, Pepín Damián, persona referent en el món de la Cordà, va escriure el corresponent himne, que es va acompanyar amb la

De trons i colors, de gust a pólvora i olor a fum, que emborratxa a l’home, i no deixa vore la llum.

Foc, foc i foc!

En l’últim diumenge d’agost. Entre coets, femelletes i coetons, els hòmens de paterna, fan la millor cordà del món.

L’HIMNE DE LA CORDÀ, UN HIMNE QUE ES VA FER IGUALITARI

Aquest himne amb el pas del temps des que es va estrenar, s’ha convertit en la banda sonora de fons de tots els actes en els quals els protagonistes són els coets, com per exemple, les nits en les quals realitzen trets en el coetòdrom o a l’inici de la cercavila de coets de luxe.

L’any 2015, és a dir, 22 anys després que fora estrenat, l’Ajuntament de Paterna decideix reformar l’himne i per a això va mantindre les corresponents converses amb els autors amb l’objectiu de fer-lo igualitari i d’incloure tant a homes com dones en la seua lletra. Davant aquesta petició tant Damián com Torrella van estar d’acord, i van considerar que el canvi que proposava l’Ajuntament era adequat i necessari, perquè mantenia l’essència de l’himne però adaptant-lo a les necessitats dels temps actuals.

El canvi que el consistori suggeria era la substitució de la paraula “hòmens” que apareix repetida fins a 3 vegades en la lletra de l’himne, per la paraula “poble”, d’aquesta manera es donava cabuda a tots i quedaven integrades també les dones tiradores de la Cordà i se li donava la importància que té a la

implicació de les dones per mantindre viva la cultura del foc, que és igual de rellevant que la dels homes.

El nou himne va ser finalment gravat l’any 2016 per la Banda del Centre Musical Paternense i va ser cantat per Francisco Codert García. Des del moment en què el nou himne va estar llest, és el que sona en tots els actes oficials relacionats amb el foc i fins i tot la placa en la qual apareix gravat en l’estàtua del tirador, va ser substituïda per una nova amb els canvis realitzats.

Codi QR on podreu escoltar l’Himne de la Cordà.

. La Reina de les Festes de Paterna 2015 i la seua Cort d’Honor posen amb cascos de la Cordà al costat de l’alcalde i la regidora de festes en anunciar el canvi en la lletra de l’himne.

. Els músics del Centre Musical mentre es gravava el nou himne de la Cordà.

PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

5.1 EL COETÒDROM

5.2 ENTREVISTA A VICENTE PLA GUADALUPE “EL CURRO”

5.3 MONUMENTS FESTERS AL POBLE DE PATERNA

5.4 ENTREVISTA A PAQUI PERICHE CHINILLACH, PRIMERA REGIDORA DEL FOC DE L’AJUNTAMENT DE PATERNA

EL COETÒDROM

Per Silvia Puentes Segarra

na de les peculiaritats que van sorgir a Paterna derivades de la celebració de la cordà i sobretot de les recordàs va ser la construcció l’any 2001 d’un recinte en el qual es pogueren tirar coets d’una forma segura. Aquest recinte que va ser batejat com “coetòdrom” també és conegut entre les veïnes i veïns de Paterna com la “gàbia” per la seua similitud amb aquests elements i també perquè els coets queden tancats en el seu interior, permetent visualitzar l’espectacle d’una manera completament segura.

. El coetòdrom de Paterna durant el seu muntatge abans que comencen les festes.

EL COETÒDROM

Però, què va propiciar la construcció d’aquest recinte? Cal entendre diverses qüestions que van ser crucials, d’una banda, cap a finals dels 90 del passat segle la festa de la cordà va créixer molt, gràcies a l’expectació que va sorgir entre els mateixos veïns del municipi i a la gran quantitat de forasters que atreia. I, d’altra banda, es trobaven les celebracions de les recordàs que sorgien en qualsevol punt del municipi després de la celebració de la cordà.

A més a l’anteriorment dit, cal afegir que durant aquells anys van tindre lloc una sèrie de tràgics accidents relacionats amb l’emmagatzematge de pirotècnia i amb espectacles relacionats amb la pólvora en diferents llocs de la geografia espanyola i de la Comunitat Valenciana, la qual cosa va desembocar en una sèrie de regulacions i restriccions legals aprovades pels governs d’aquells temps amb la finalitat d’intentar evitar aquest tipus de desgràcies:

- En 1998 es publica en el Butlletí Oficial de l’Estat la regulació de tots aquells elements relacionats amb la pirotècnia en aspectes com ara instal·lacions, emmagatzematges, normes de circulació i transport d’aquests materials.

- La Llei 4/2003 de la Generalitat Valenciana sobre espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

L’aparició d’aquestes normatives que cada vegada restringien més aquest tipus d’esdeveniments, juntament amb les quantioses queixes dels veïns després de les celebracions de les recordàs, l’Ajuntament de Paterna es va plantejar la necessitat de crear un espai en el qual es pogueren llançar coets a l’empara de la normativa i que a més permetera als espectadors gaudir de la pólvora d’una manera segura i així naix el coetòdrom.

Com passa sempre que es canvia una tradició d’una forma tan radical, no va ploure a gust de tots. Aquesta mesura va acontentar els veïns de les zones en les quals era típica la celebració de recordàs, perquè desapareixien els desperfectes en immobles, la brutícia i el fet d’haver de tornar a casa corrent després de la cordà i en el costat oposat es trobaven penyistes i amants de la pólvora que demanaven el respecte per la tradició.

En qualsevol cas, les normatives i lleis que regulaven l’ús de la pólvora s’havien de complir i això és el que es va fer. De 20 penyes de coets existents en eixe moment, només 3 van tirar coets en el coetòdrom durant aquelles primeres festes en les quals es va instal·lar. D’entre penyistes i festers va sorgir un sector molt crític amb la mesura, que fins i tot va llançar grans

. Vista aèria del coetòdrom una vegada finalitzat el seu muntatge.

5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

improperis cap als defensors i creadors de la “gàbia”, a més d’augurar el final del foc, cosa en la qual el temps ha demostrat que s’equivocaven.

El lloc triat per a la instal·lació d’aquest recinte que té 70 metres de llarg per 9 d’ample i 6 d’alt, va ser el parc de les coves i la torre (zona en la qual es va dur a terme una profunda remodelació durant aquells anys), una zona que permetria gaudir de la pólvora envoltats del patrimoni arquitectònic més singular de Paterna per excel·lència. Aquest recinte permet una perfecta visió per als espectadors de com s’organitza i desenvolupa una cordà, compta amb diverses portes d’emergència i amb totes les mesures de seguretat necessàries tant per als tiradors com per al públic. A més també va suposar la fi de l’emmagatzematge de coets en cases i penyes, perquè les pirotècnies subministren directament la pólvora en el recinte.

Després d’aquells convulsos inicis, el coetòdrom s’aniria integrant com un element més any rere any, fins a convertir-se en un component sense el qual hui dia no s’entendrien les

. Instantànies preses durant el llançament de coets en les nits de festes de Paterna.

festes majors de Paterna. Hem de dir que el coetòdrom no va suposar la fi de les recordàs en espais oberts, perquè la tirada posterior a la cordà del carrer Major es realitza a l’esplanada del Parc Central, concentrant totes les recordàs que sorgien en diferents punts de la població en aquest lloc. D’aquesta manera queden situades totes les tirades de coets durant les nits de festes en el coetòdrom a excepció de la que es fa l’última nit.

Amb el pas dels anys es determina que va ser una decisió valenta adaptar les nostres tradicions als temps que corrien, i des de el meu punt de vista, molt encertada. Com deia el bàndol regulador de l’ús de coets i femelletes que va publicar l’alcalde Francisco Borruey per a les festes de 2001, “la Cor-

dà no és la conseqüència d’una perícia estàtica sinó que, abans bé, com constaten declaracions i escrits, s’han anat adaptant al pas implacable dels temps”. I això va fer Paterna, adaptar-se a eixos temps demostrant una vegada més que som un poble pioner al qual en matèria de seguretat es refereix.

. El coetòdrom després d’una Cordà.

ENTREVISTA A VICENTE PLA GUADALUPE “EL CURRO”

Per Javier Morell Cardama

referent a un tirador experimentat, que gaudira de la tradició, i que tinguera coneixements teòrics i pràctics sobre el món del foc.

Aquest càrrec va recaure per primera vegada en Pepín Damián, tot un referent a la cordà i les festes de Paterna, i va ser Coeter Major fins a l’any 2015, moment en el qual se’l nomena Coeter Major Honorífic, ja que a causa de la seua situació personal no podia continuar exercint les funcions que comportava el càrrec. En eixe moment es tria a José Antonio Monrabal Sanz, qui ostentaria el lloc durant 3 anys, i des de 2018 fins a l’actualitat, el Coeter Major és Vicente Pla Guadalupe, a qui a continuació entrevistaré.

na de les peculiaritats que té el poble de Paterna és l’existència de la figura del Coeter Major. Aquesta figura naix a mitjans dels anys 70 davant la necessitat que els participants en la cordà de Paterna tingueren com a

Vicente ens rep amb la simpatia i proximitat que ho caracteritza, disposat a contestar les nostres preguntes. Esperem que us siga interessant tot el que ens conta sobre el món del foc.

. Vicente Pla Guadalupe, Coeter Major de Paterna.

ENTREVISTA A VICENTE PLA GUADALUPE

Per a qui no et conega, explica’ns qui és Vicente Pla i quina és la seua vinculació amb les festes de Paterna.

Doncs jo soc Vicente Pla Guadalupe, el que passa és que ara em coneix tothom com “el Curro” en el que és el món del foc.

La meua vinculació amb la festa ve des de molt xicotet, la primera vegada que jo vaig entrar en la cordà va ser en 1969 i ja ajudava a Pepín amb tot. Vaig passar tants anys amb ell, que ara soc Coeter Major, però abans vaig ser durant 22 anys ajudant.

També vaig ser fundador de la comparsa de moros Realistes i de la penya Qualsevol. Respecte a la comparsa, els Clavaris vam fer les festes del 93 i estàvem Amán Moreno i jo veient l’acte del Rei En Jaume i no se m’ocorre una altra cosa que dir-li… ie!

Per què no muntem una comparsa?

I aquell em va dir… doncs val! I així va sorgir, ho comentem i ens van dir que estàvem bojos… sí que estàvem bojos, però allí tots alçaven la mà per a apuntar-se. Parle amb el meu germà Ángel que era president de la falla Dos de Maig i li comente això de la comparsa i li dic que ja teníem fins a president i em va preguntar qui era, i li dic… doncs tu! Es va tornar boig, però al final va acabar sent-ho.

I amb la penya ídem del mateix, eixe mateix any que vam fer la festa, es va fundar en el 93 la penya Qualsevol i allà vaig estar jo també, no vaig ser fundador, però sí dels primers a apuntar-se i féiem les cordàs en el que ara és la Cova Gran.

Com i en quin moment se’t tria Coeter Major?

L’any 2015 Pepín estava ja molt major i se’l nomena Coeter Major Honorífic, i es fa votació entre els membres del consell sectorial de la cordà per a nomenar un nou Coeter Major i ix triat el meu amic Antonio Monrabal Sanz i jo vaig continuar fent la mateixa funció que amb Pepín. Després al cap de 3 anys va haver-hi una altra votació, perquè s’ha de votar cada 3 anys i llavors em van triar a mi.

Quines són les funcions que exerceixes en el teu càrrec de Coeter Major?

El Coeter Major és un cap visible, un tirador més que s’ha tirat moltíssims anys entrant en la cordà i que té experiència quan està en marxa i coneix la seua organització.

. Vicente al costat d’altres tiradors moments abans de l’inici de la Cordà.

5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

Sempre s’ha respectat al tirador, cal tindre’l sempre al cap. La cordà de Paterna és el que és, per qui sap rganitzar, però qui fa la cordà són els tiradors, no ens equivoquem. Jo puc ser un director d’orquestra molt bo, però si el que toca el clarí es va de vares la música no val per a res, doncs això és ídem del mateix. Gràcies a Déu per a mi tenim els millors tiradors que hi ha.

Què ens podries dir de Pepín Damián i José Antonio Monrabal, els teus antecessors en el càrrec?

De Pepín que diré, ha sigut un crac. Pepín diners que tenia diners que es gastava en les festes, quan es va començar a donar l’estàtua del tirador la pagava Pepín de la seua butxaca. Abans féiem uns pergamins per a tot el que entrava en la cordà, i els feia jo amb lletra gòtica, i això també ho pagava ell. A mi no m’ha de contar ningú els diners que s’ha gastat, me’l donava a mi perquè anara a pagar. També agafàvem el meu cotxe i ens n’anàvem a qualsevol poble a fer una exposició, primer parlava ell i després jo. Va ser una figura clau en la història de la cordà, en tots els llocs ens coneixien als dos, a Pepín i al Curro que sempre estava amb ell.

Antonio Monrabal ha estat sempre, no havia tingut cap càrrec, ha estat en la part de darrere, però sempre ha sigut ací, en totes les reunions i en tot.

Quins objectius t’agradaria complir mentre sigues Coeter Major?

Que no hi haguera cremats. La cordà pot ser més bona o més dolenta, es pot rectificar, si una cosa s’ha fet malament a l’any següent es pot canviar perquè siga millor, però sobretot que no hi haja cremats.

. Un dels pergamins que feia Vicente per als tiradors de la Cordà.

. Pepín Damián i José Antonio Monrabal, predecessors de Vicente Pla en el càrrec de Coeter Major.

ENTREVISTA A VICENTE PLA GUADALUPE

En altres pobles com Bétera o Alaquàs també se celebra cordà, quines són les diferències amb la nostra?

Jo sempre he tingut el pensar que cada poble té la seua tradició i no es pot criticar mai. Per a mi Paterna és la millor cordà del món, això per descomptat, però mai em veuràs criticar cap poble.

Et contaré una anècdota. La primera cordà infantil que es va fer amb femelletes infantils va ser a Picanya en el 2003 i el que la va organitzar és un gran amic meu, Santaeulàlia que era cap de policia i em telefona a les 9 i mitja de la nit i em diu: Vicente t’estic esperant, i li dic, em sembla que no podré anar perquè estic en la Fe i està a punt de donar a llum la meua filla. El mateix dia que es va fer aquesta cordà va nàixer el meu primer net i el meu amic, en honor a ell, em va regalar la primera femelleta que va eixir del camió de la pólvora i la tinc jo a la meua casa.

Sabem que es treballa de valent perquè els espectacles en els quals s’utilitza pólvora siguen cada vegada més segurs, però has tingut algun contratemps en alguna ocasió?

He tingut molts, jo tinc por, no obstant això és una por relativa, quan comença la cordà eixa por desapareix i et creus que estàs en un altre món. Continue tenint el mateix respecte que quan vaig entrar la primera vegada, respecte cal tindre perquè estem parlant de foc.

Esglais he tingut molts. En la cordà has d’estar pendent de tots els que tens al voltant, igual que t’agrada que tots estiguen pendent de tu. Jo he estat tirant coets i he vist que al meu costat s’ha cremat un caixó i he deixat tirar per a anar a preguntar si estaven tots bé, no ha passat res, tornes a tirar una altra vegada, ha passat alguna cosa, ajudes a qui faça falta.

A Paterna hem tractat de fer la cordà tan segura com siga possible, per això quan van arribar totes les normatives vam haver de polir la nostra seguretat, però simplement polir-la perquè moltes de les mesures ja les teníem.

Aquests últims anys, els esdeveniments pirotècnics a Paterna s’han anat multiplicant i sobretot s’ha treballat perquè els xiquets des de xicotets vagen coneixent aquest món, hi ha algun nou projecte entre mans?

El projecte és seguir com estem, tenim la federació d’Interpenyes que és una passada. Es fa l’escoleta de foc que

. Vicente Pla en el centre de la foto moments abans d’iniciar una tirada en el coetòdrom.

5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

forma als bons tiradors. Abans es deixava entrar a tothom, ara has de ser major d’edat, i llavors entraves i t’havien d’explicar els mateixos tiradors… cuidat xiquet, compte amb la trapa que si se’t crema el caixó que és de la Clavaria… això hui dia no està passant, perquè des de xicotets aprenen en l’escoleta del foc. Tenim la cordà querubí de 8 a 10 anys, la infantil de 10 a 14 que és una mica més intensa, i de 14 a 18 la juvenil que ja són coets una mica més forts amb bitla i ja d’ací passen al carrer major i et diuen… aquesta diferència hi ha? Perquè tampoc és tant.

Des de fa anys en què les normatives van endurir l’ús d’artefactes pirotècnics la festa ha evolucionat molt, què es troba a faltar d’aquells vells temps?

D’aquells vells temps et puc dir per exemple, tirar coets al carrer, abans podies tirar en qualsevol lloc, però sempre dic el mateix, això es va acabar pel gamberrisme, per l’alcohol… l’alcohol no compagina amb res i menys amb la pólvora.

Per totes aquestes normatives que van eixir es va crear el coetòdrom, jo estic a favor d’ell per descomptat, i m’han donat pals que no t’ho pots ni imaginar, ens deien que érem els esquirols del poble per entrar a tirar. Hui dia Paterna és el que és, a part del que és la cordà, pel coetòdrom, perquè pots convidar a qualsevol a veure un espectacle sense igual. Al final de la cordà només s’assabenten els que poden veure-la des d’un pis al carrer Major, però veure-la i viure-la en si és en el coetòdrom, pots veure a la gent com a llança coets.

I ja per a finalitzar i com Coeter Major, dis-nos unes paraules d’ànim perquè la gent vinga a conéixer les nostres festes i nostra Cordà.

Simplement, diré que si venen a Paterna veuran la millor cordà del món i a part d’això, la manera que tenim de tractar al personal de fora. El món de la pólvora és diferent de tots els mons i t’explique el perquè: tu vas pel carrer, és de nit, estan tirant coets i tu passes per al costat i et convidaran que et poses amb ells a tirar. Això ho fem amb la gent de fora i els donarem un espectacle.

I també fem una recordà ací a Paterna que és les mil i una nits. El que vinga a Paterna estarà com a la seua casa, perquè els considerem com a amics del poble.

. Moment en el qual es desprecinta el camió amb la pólvora en la nit de la Cordà.

. Foto del Coeter Major amb el coetòdrom de fons.

MONUMENTS FESTERS AL POBLE DE PATERNA

moros i cristians, i Interpenyes per a les penyes de coets.

El respecte que se sent per cadascuna d’elles queda reflectit pels carrers de la localitat, no sols quan desenvolupen el gruix de les seues activitats, sinó que cada festa compta el seu propi monument homenatge. A continuació us mostrarem aquests 3 monuments:

MONUMENTS FESTERS AL POBLE DE PATERNA

El primer d’ells a ser construït i inaugurat va ser el que homenatjava la festa del foc, i és comunament conegut com l’estàtua al coeter. Situat en la Plaça Major i mirant cap a on se celebra la cordà, és a dir, el carrer Major, es va descobrir el 19 d’agost de l’any 1999.

ue Paterna és un poble en el qual es viuen intensament les festes és una cosa completament indubtable i que es troba en l’ADN de totes les veïnes i veïns del municipi. El seu teixit fester és tan ric i divers que fins i tot compten amb tres federacions festives que són el nexe d’unió entre les diferents associacions culturals i festives, i són: la Junta Local Fallera per a les falles, Intercomparses per als

Aquesta obra de l’escultor paterner Francisco Navarro Soriano realitzada en bronze a través de les directrius del ja desaparegut Pepín Damián, representa la figura d’un tirador sobre un pedestal de pedra. Al costat del tirador abillat amb les característiques vestidures també podem veure un caixó de la cordà i els típics coets. En el pedestal de pedra també es troben diferents plaques de bronze en les quals es pot llegir l’himne de Paterna

Per Ana Morcillo Cabrero

5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

i el de la Cordà, un gravat del carrer Major, la banderola amb els colors de la cordà: roig, groc i verd i l’escut de Paterna. També hi ha dues plaques més en les quals apareix la cita “en homenatge als tiradors de la Cordà que van ser, són i seran” i una altra commemorativa de la seua inauguració.

D’altra banda, des del 2003 es troba als peus de la Torre al parc de les coves el monument que homenatja els moros i els cristians (que, per cert, igual que la Junta Local Fallera celebren aquest 2023 el seu 50 aniversari). Aquesta obra realitzada en acer corten és de l’escultor valencià José Iranzo i mostra una al·legoria de les dues cultures representades per la fusió de la mitja lluna i la creu.

I finalment i la més recent, des del passat 25 de febrer de 2022 podem veure en l’encreuament conegut com el dels 3 camins (carrer Major

amb Vicente Lerma) una estoreta velleta de 6 metres d’altura construïda en ferro per a honrar a les falles. Obra de l’escultor Ramón Marí, representa l’origen de les Falles, que es remunta a l’antiga tradició dels fusters, que en vespres del seu patró Sant Josep i per a celebrar la fi de l’hivern, acumulaven i cremaven andròmines velles de fusta enfront dels seus tallers.

ENTREVISTA PAQUI PERICHE CHINILLACH

PRIMERA REGIDORA DEL FOC DE L’AJUNTAMENT DE PATERNA

Per Félix García-Consuegra Beleña

En aquesta ocasió hem volgut conéixer de primera mà que té darrere aquesta regidoria i per a això hem volgut entrevistar la que va ser la primera regidora del foc entre els anys 2015 i 2019, Paqui Periche, una persona conegudíssima per tots a Paterna.

om tots sabem Paterna és un poble que referent a les seues festes del foc té unes certes peculiaritats. Una d’elles és que l’Ajuntament de Paterna és l’únic de tota Espanya que té una regidoria del foc, la qual cosa mostra la gran unió i la importància que tenen amb el món de la pólvora.

Paqui en l’actualitat continua sent regidora a l’Ajuntament, però exerceix les tasques de ser la portaveu de l’equip de govern i política lingüística. Donem pas a la seua entrevista, la que esperem que us resulte interessant:

. Paqui Periche Chinillach, primera regidora del foc

5. PECULIARITATS DEL POBLE DE PATERNA

Paterna és l’únic poble d’Espanya a tindre una regidoria específica del foc, com sorgeix la idea? Què se sent al ser la primera persona que ha ostentat aquest càrrec?

Aquesta idea sorgeix després d’arribar al govern municipal l’any 2015, pensàvem que per la importància que té el món del foc a Paterna havíem de tindre una regidoria específica i vam posar aquest projecte en marxa. Quan el nostre Alcalde, Juan Antonio Sagredo, reparteix les competències entre els companys i companyes que formàvem l’equip de govern, m’ofereix portar aquesta nova regidoria, la qual cosa per a mi com paternera va suposar tot un orgull.

En el moment en què comencem el porte amb expectació i també amb una mica de por, ens posem en contacte amb el consell sectorial de la Cordà i amb gent del món del foc, la iniciativa va tindre bon acolliment. El que realment em va xocar és que amb la quantitat de gent amb qui es parla des de Paterna en l’àmbit festiu i amb altres pobles pel foc, el que cridava l’atenció és que una dona portara aquesta regidoria, per la qual cosa fins i tot em va fer més il·lusió.

La veritat que molt bé, em sent molt orgullosa d’haver sigut la primera regidora del foc de Paterna.

A part de ser regidora a l’Ajuntament, també tens molta vinculació amb el món de la festa al nostre poble, explica’ns la teua trajectòria festiva.

La meua primera vinculació amb el món festiu és amb les falles, soc fallera del Dos de Maig, d’on vaig ser fallera major en 1980 i després vaig ser la fallera del foc i la fallera de la flor. La meua vinculació amb la falla no ha desaparegut des de llavors, alguns anys que he estat treballant fora de Paterna he sigut només fallera d’honor, però en l’actualitat pertanc a la comissió. Soc fallera de falla i de casal.

També he sigut Cort d’Honor de la Regina de les Festes de Paterna, també vaig formar part de la desapareguda festa (i molt bonica) de les Doloroses, que érem set xiques del poble, que va resultar que la majoria érem ja amigues i fins al dia de hui mantenim eixa amistat.

Després vaig passar a formar part de la comparsa Raxida, on després d’uns anys vaig ser presidenta, vaig pertànyer a Intercomparses, on també puc dir que tinc l’orgull d’haver sigut la primera dona presidenta de la federació.

. Periche al costat d’un ninot que li vam fer en la nostra falla en 2018.

ENTREVISTA PAQUI PERICHE CHINILLACH

En 2017 la Cordà de Paterna va ser declarada Festa d’Interés Turístic Nacional com va ser eixe moment?

Recordar el moment… Uf! Ens arriba la comunicació, era quasi l’última hora del matí, vaig parlar amb l’alcalde, convoquem al consell sectorial, a presidents de totes les associacions festives, regina de les festes, falleres majors… i ens reunim en el saló de plens sense ningú saber el perquè… i vam donar la notícia. Va ser una explosió d’alegria, riures, plors i abraçades.

Va ser una cosa molt treballada, recorde amb molt d’afecte el matí que representants del consell sectorial, Interpenyes i de l’Ajuntament, vam anar a presentar l’expedient al Secretari Autonòmic, Francesc Colomer, i vàrem encetar el tràmit.

Durant els 4 anys que vas ocupar el càrrec, quins van ser els principals avanços en la festa del foc?

Avanços com a tal van ser, eixir al carrer Major, mesurar-lo i augmentar els llocs dels tiradors. Creem noves metes en la seguretat de la cordà, entre elles alguna cosa que queda molt visual que són els braçalets de colors per a distingir el paper de cadascun. També vam posar rellotges perquè la gent sabera el temps que va durant.

Des del 2015, Núria Campos, la Tinenta Alcalde de Policia, em va autoritzar a estar eixa nit en el lloc de comandament per poder controlar el pla de seguretat, el qual també varem renovar.

. D’esquerra a dreta: la musa de la música, l’Alcalde, Periche, la presidenta d’Intercomparses i el president del Centre Musical Paternense.

. Periche durant les festes de Paterna.

Com es viu la nit de la Cordà, sent després de l’Alcalde la màxima persona responsable de l’esdeveniment?

Amb molts nervis! Jo sempre quasi no sope eixe dia, m’agrada passar primer pel carrer Major fins que el protocol m’ho permet i després ja me’n puge al lloc de comandament i parle amb tots els cossos de seguretat implicats. Quan tot comença es viu amb nervis, però després dels 25 minuts que dura l’espectacle floreix l’orgull de paternera i ja dius: l’any que ve més i millor.

Sent responsable dels esdeveniments pirotècnics has tingut alguna mala experiència? Com es va solucionar?

No, no tinc per què mentir. He tingut situacions més còmodes i altres més incòmodes, però li guanyen més les primeres a les segones. No he tingut cap mala experiència, el que sí que vull ressaltar és que el consell sectorial de la cordà, la gent que està voltant assessorant i de qualsevol entitat festiva, t’ajuda, t’abrigalla molt i et lleva problemes del mig, sempre dic que caminem de la mà (bo, ells caminant i jo amb la cadira de rodes).

Un bon regidor ho és per la gent que té al voltant i a Paterna tenim molt bona gent.

T’hem pogut veure vestida de dimoni en el tradicional correfoc que es realitza en festes, per què t’agrada tant? T’animes a cremar pólvora amb ells?

Sí, són metes que jo m’he posat en la meua vida en aquests últims 11 anys. He vist tirar coets als meus oncles, cosins, amics… el foc ha estat molt present en la meua vida, encara que per unes certes circumstàncies no he entrat mai en la cordà. Quan agafe la regidoria, la federació d’Interpenyes m’ho proposa i m’anima, em dona el vestit de dimoni, em fa moltíssima il·lusió i és el màxim acostament que tinc amb el foc. Em cuiden molt.

Sabem que eres assídua a les fires turístiques com FITUR o ExpoFesta, què és el que més sorprén quan es dona a conéixer la tradició del foc a Paterna?

Sorprén molt com anem vestits, m’han arribat a preguntar si el que féiem

. La regidora mostra els braçalets amb llums de colors que es van implantar durant el seu mandat. . Paqui Periche i Pepín Damián.

era recol·lectar la mel de les abelles, però després expliques que tires coets, ensenyes un vídeo i el veuen i et diuen… mare meua! Clar, explicar que un tram com el del carrer Major estan més de 300 persones, que llancen tota eixa quantitat de pólvora és al·lucinant. La gent se sorprenen de tot el mecanisme que formem al voltant de la cordà, de com ens organitzem, i com tapem i protegim les cases.

Quin creus que hauria de ser el pròxim objectiu a aconseguir per a la Cordà de Paterna?

Conec que alguna cosa s’està ja treballant, que és recopilar moltes dades i després d’haver aconseguit ser festa d’interés turístic nacional, ciutat del foc i bé d’interés cultural immaterial, ara el que toca és anar per l’internacional. Qualsevol denominació que se’ns acoble a Paterna, la buscarem i anirem darrere d’ella per a aconseguir-la.

Finalment, què diries per a animar a la gent al fet que ens visite i al fet que descobrisca el gran teixit festiu que tenim a Paterna?

A Paterna tenim tantes coses, tenim quasi de tot i som tan festers… les falles són importantíssimes, els actes de foc amb la seua màxima expressió en la cordà, els moros i cristians, el nostre Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, unes festes amb devoció plena… Sempre ho dic, s’han d’animar a vindre a Paterna perquè pots veure des d’una torre guaita única, les coves en les quals fins i tot viu gent… Paterna és un espectacle, és el meu poble… què vols que diga? Tenim tota eixa diversitat, així que convide a tothom a conéixer totes les nostres tradicions i tota la nostra cultura.

. Paqui Periche al costat de membres de les federacions festives en FITUR. . A la dreta podem veure a Paqui durant l’acte de Tiradors en la Memòria.

LA NIT MÀGICA, EL SENTIMENT D’UNA FAMÍLIA PER LA CORDÀ

LA NIT MÀGICA, EL SENTIMENT D’UNA FAMÍLIA PER LA CORDÀ

Per Núria Martínez Martínez

i no descanse fins a l’últim diumenge d’agost.

Quan vens de família paternera, neta del Roig “l’Herbaser”, de la família dels gats i de Paquita “la Cetrilla” del Carrer Batà, malgrat viure fora de Paterna durant molt de temps alguna petjada del poble et queda. I encara que siga, és d’obligada assistència a l’última setmana de festes, sobretot si en la família abunden els coeters. No sé què té, si és el poble, si són els colors del foc, o eixa olor de pólvora que quan arriba al nostre nas tots exclamem: “quina bona olor”, i sents un no sé què… Que sé jo… que inevitablement t’acostes a sentir cada coet, a veure les seues espurnes i a vibrar amb cadascun que explota.

Des de xicoteta sempre l’últim diumenge d’agost hem tret els pantalons vaquers, el barret i les tenalles per a donar principi a la fi, primer amb el passacarrer de coets de luxe on ja de bé menuts t’iniciaven en aquesta tradició tan bonica que és el foc, perquè a aquestes edats és a l’últim que tens és por i eixos colors que els coets desprenen tenen alguna cosa que enganxa i estimula tots els teus sentits i fa que una vegada hem pegat foc a tots els coets del caixó vulgues més.

l mes d’agost sempre és molt esperat per tots, arriben les vacances, l’estiu està a ple rendiment i arriben les festes dels pobles, però sobretot FESTES PATERNA, a on foc, festa i fe es combinen de manera perfecta per a fer que el poble de Paterna gaudisca intensament les seues festes

Tant els meus cosins com jo, acompanyats de tota la família com sempre, seguim la tradició d’eixir en el passacarrer recorrent els carrers de Paterna, il·luminant-los i fent explotar amb el seu so eixordador cada coet, un darrere d’un altre sense descans, per a crear en el cel un màgic quadre de colors i llums. Hui dia, ens reunim tota la família a la porta de l’església de Sant Pere a l’espera que de començament el tradicional passacarrer, donant principi així a una nit màgica, especial i molt esperada per tots.

els seus propis coets per a omplir els caixons o fabricaven trapes per a anar passant els caixons des de l’interior de les cases al Carrer Major, i així protegirlos al màxim per tal de no acabar en flames. Al llarg del carrer els tiradors els esperaven amb impaciència i ganes de continuar, omplint de llum i olor de pólvora des dels quatre cantons fins on se situava l’antic forn del sol, més o menys a l’altura d’on es troba l’estàtua del coeter.

I tot això com ho sé… bo, perquè tant el

Però d’on ens ve tal devoció a tota la família per aquesta festa de foc? Tirem la vista arrere. En els inicis de la Cordà els clavaris eren els encarregats dels coets per a celebrar l’últim diumenge d’agost la gran Cordà de Paterna. Tot això va anar evolucionant, hi havia anys que els tiradors es compraven

meu oncle Sento Martínez Andreu com el meu pare Pepe Martínez Andreu m’han anat contant totes les vivències i anècdotes de la Cordà des que van entrar per primera vegada amb 21 i 18 anys. Com bé diuen sempre: “la Cordà era una altra cosa”, entravem amb pantalons vaquers, de teixit militar o fins i tot de mariner i furtant la jaqueta a algun policia municipal del poble per a intentar en la mesura que fora possible anar protegits, tapant forats i cremalleres amb esparadrap i així no cremar-se. Això sí, on més ferides per coets han rebut no ha sigut al Carrer Major, sinó al carrer Miguel Hernández, “seu oficial” de la primera penya que va començar

a tirar coets, la Penya “la Coñaca”, un grup d’amics que porten més de 40 anys junts, i on han viscut les festes del poble intensament, des de vestir-se de clavariesses per a anar a la mascletà, passant per guerra de merengues fins a organitzar en uns minuts una Cordà quasi similar a la que es realitzava al Carrer Major. Hui dia encara hi ha una representació de la penya que continua vestint la seua millor gala amb 64 anys i la mateixa carasseta des de la primera vegada, i aquest és el meu oncle Sento, que per descomptat mai oblida la seua frase cada vegada que acaba aquesta guerra de foc: “aquest és l’últim any que entre”. Però jo ja fa uns quants anys que el sent dir el mateix.

La següent generació la trobem amb els meus cosins, Vicent i Paula, fills de Sento. Ells són els que han seguit la tradició, coeters de naixement i membres de penyes coeteres de

Paterna, sent del Morenet i de Quasi penya, porten entrant tant en el “coetòdrom” com al Carrer Major més anys dels que puc recordar, mentre des de la barrera tota la família ens quedem observant tots els seus moviments, veient com àgilment i amb destresa trauen els coets de l’interior del caixó, protegint-lo alhora perquè no entre cap espurna que puga acabar amb el caixó en qüestió de segons.

Personalment, és una estampa que m’encanta observar, veure amb la passió que entren, amb eixa mirada entre il·lusió, nerviosisme i ganes que comence. I sobretot veure’ls eixir amb la cara xopada en suor i prou ennegrits, però amb un somriure d’orella a orella. Al meu cap sempre pensava, que tindrà això que tot el que tira a la Cordà vol tornar a entrar i any rere any repeteix l’experiència?

Sempre des de la cantonada del Carrer Mestre Soler ens preparem perquè comence l’espectacle, que comence la nit màgica, abillats d’algun barret i jaqueta vaquera, a peu de carrer intentem distingir de qui es tracta veient les seues siluetes gràcies a la llum dels coets i esperem amb impaciència veure pujar al meu oncle i cosins, amb l’esperança que tot haja anat bé i poder gaudir d’un xocolate amb ensaïmades per a recuperar-nos, tiradors i no tiradors, del gran esforç. En totes les famílies on algun membre d’elles entra en la Cordà, aquesta nit es viu intensament, creant un ambient especial des que acaba el passacarrer, on comsi es tractara d’un ritual els tiradors van col·locant-se capa a capa, la roba que els protegirà, i per últim el mono de cuir, preparant-se per a baixar al Carrer Major a donar lloc a la nit gran de les festes de Paterna.

Recorde que en 2017, després de veure eixir a tots els tiradors de l’interior del

”coetòdrom”, una idea va envair el meu cap… i perquè no entrar en la Cordà? Milions de vegades m’havien repetit els meus cosins que entrara amb ells, que no anava a passar res, però mai em decidia. Aquell any alguna cosa va canviar que dos dies abans em vaig plantar a casa dels meus pares i li vaig dir, bo pare, mare, el diumenge entre en la Cordà. La cara de sorpresa va ser important i acompanyada com no de “tu estàs boja.” Però més sorpresa, va ser el que es va emportar la meua mare quan escolta de la veu de Pepe, el meu pare, “bo si tu entres jo també”, feia més de 20 anys que no es col·locava un mono de cuir i una carasseta per a entrar en la Cordà, però clar, que no es fa per un fill.Des d’eixe moment comencem una cerca exhaustiva d’abillament per a poder entrar el diumenge en la Cordà, encara sort que coeters en Paterna abunden i entre els uns i els altres de sobte ens vam veure baixant cap al carrer Major, preparats per a l’espectacle.

Reconeixeré que després del passacarrer van començar els nervis, començarem a preparar-nos totes les capes de roba que anàvem a portar sota del mono, i amb cadascuna que em vestia augmentava la tensió del moment, no sé si era per la mateixa calor d’una nit sufocant d’agost amb un parell de capes de més, o de l’esglai que portava damunt en sentir que el que veia tan llunyà anava a passar en els pròxims instants. Tots els de voltant aparentment estaven molt tranquils i conversaven, reien i fins i tot menjaven, jo només era capaç de pronunciar monosíl·labs…

- Núria vols sopar?

- No

- Tens calor?

- No

- Però, xica que et passa?

- Res

- Tens por?

- Sí

I així va ser la meua conversa fins a arribar a la porta del parroquial, la qual cosa va provocar el riure de tota la meua

família i amics que m’envoltaven. Hui dia ric de la situació, però en aquell moment no tenia res clar que jo anara a aguantar enmig del carrer Major.

En la mateixa tanca esperant a entrar els tiradors, em van formular la pregunta: Núria, de veritat vols entrar? Jo vaig dir que sí, però potser va ser perquè ja estava vestida i ara no anava a tirar-me arrere, a més una de les raons per les quals volia provar l’experiència, era perquè no m’ho explicaren i encara sort que no em vaig tirar arrere, perquè ha sigut una de les vivències més potents de la meua vida i us contaré per què.

Arriba el moment, es fa un silenci al voltant teu i et poses la carasseta, és un moment de nervis i concentració, aparentment tots estan molt tranquils, però en silenci, pots sentir fins i tot bategar els seus cors. Aquella nit estava ben envoltada, ja que el meu pare i Amadeo, un bon amic de

la família, estaven al meu costat. De sobte es van apagar les llums del carrer i una bengala verda passejava de dalt a baix tot el llarg del carrer Major, reflectint les siluetes de tots i totes els tiradors que allí estaven esperant el gran inici. Sempre recordaré la imatge que per a mi és la més bonica de la Cordà, i es queda gravada en la retina fins i tot arribant a emocionarte quan la recordes, és el recorregut que fa la traca, des dels 4 cantons veus des de l’inici com un turment de coets comencen a explotar, espurnes i ombres dels allí presents es funden per a fer realitat una preciosa fotografia, que guarde des d’eixe diumenge en la meua memòria. Immediatament comencen a traure coets dels caixons i a encendre’ls als peus dels tiradors, creant un ball perfecte al qual estem convidats tots. Amb la força dels coets es crea un deixant de llums que és sorprenent, en eixe moment et relaxes, i veus que no cremen, et freguen, et colpegen i passen al costat de tu, però si tens la sort, com jo la vaig tindre, ixes il·lés d’aquesta preciosa batalla.

Em vaig limitar a observar des de dins tots els moviments dels quals m’envoltaven veient com formaven un equip perfecte. Un d’ells protegia el caixó i esperava el moment perfecte per a traure més coets de l’interior del caixó, mentre 2 o 3 tiradors formaven un cercle al voltant de la pila de coets que hi havia a terra. Aquests s’encenien i començaven el seu vol i tot el teu voltant s’il·luminava, augmentava la calor i començaves a moure’t. En tindre al teu pare al costat et sents protegit, res et passarà i eixa nit li vaig veure gaudir, i en eixe moment vaig comprendre aquest sentiment que tenen pels coets, i consisteix a gaudir.

Gaudir en la tensió del moment, en el somriure nerviós abans de començar i en l’adrenalina pels núvols quan agafes una femelleta i la fas volar. I jo vaig gaudir, ho vaig provar i en eixir vaig reconéixer que era una experiència per a viure, però que ja estava fet, vaig saber el que se sentia i per a mi era suficient.

Per a mi la Cordà, està relacionada directament amb família, amb tradició, una nit important on tots gaudim, uns més a patir quan algú està tirant, però en veure’ls eixir és tot felicitat. Vaig continuar anant a acompanyar a cosins i oncles al “coetòdrom”, a la Cordà especial que van fer en la plaça de l’Ajuntament de València i altres actes on la pólvora és present.

Després de la pandèmia, on ens vam quedar sense festes grans, sense pólvora, sense coets decorant les parets de les cases del carrer Major i sense fer la tradició que més sort porta en aquest poble: trepitjar les restes de coets una vegada acabada la Cordà. Van tornar amb més ganes i així ho van demostrar sent els coeters, punt d’inflexió i referència en les festes d’aquest poble.

Bé, he contat la meua experiència d’aquesta primera vegada en la Cordà. Ho recomane totalment, això cal viureho una vegada en la vida almenys, o dues.

Sí dues, el divendres 26 d’agost, a dos dies de la Cordà, la meua cosina Paula va tornar a formular la pregunta afegint: “Núria aquest diumenge entres en la Cordà? Tinc el meu vestit antic i segur que t’està”. En aquest moment no me’l vaig pensar tant i vaig dir: “sí, jo entre amb vosaltres.”

De nou, es va repetir l’escena d’explicarho a casa i va ser un “déjà-vu”, això que penses, aquesta situació ja l’he viscuda. Perquè així va ser. Aquesta vegada van intentar llevar-m’ho una poc del cap, però cabudeta volia entrar o almenys intentar no tindre tanta por, perquè ja sàvia el que era. Així que de nou després del passacarrer vam anar a preparar-nos per a la Cordà. Aquesta volta fins i tot vaig fer bromes amb els allí presents i vaig sopar.

Va arribar el moment d’entrar, em vaig reunir amb els meus cosins i oncles amb els quals anava a estar en el caixó. I si la primera vegada que entres és especial, per a mi aquesta segona vegada va ser la més emotiva, al costat de tota la família i sobretot al costat del meu oncle. Enguany vam estar als peus de l’estàtua del coeter, una visió perfecta de l’inici de la traca i de tot el Carrer Major. Una vegada començada la Cordà, mirava al voltant meu, amb tota la família allí present, Paula s’apropava carasseta amb carasseta intentant relaxar-me i volent que gaudira, mentre Vicent agafava alguna femella ja amb la metxa encesa i me la passava a la mà perquè sentira la força d’aquesta gran apreciada per tots els tiradors. Van ser quasi 30 minuts de bellesa, de foc i de batalla.

Mentre els meus cosins anaven embolicats amb el caixó, intentant que el foc fora continu, per a fer de la Cordà un no parar de coets, el meu oncle em va agafar del braç, ens vam posar enmig del Carrer Major, i em va dir: “mira Núria, veus, això és la Cordà”. Vaig intuir un somriure baix de la seua carasseta, en aquell moment em vaig contagiar d’ella i vaig veure en els seus ulls que estava gaudint d’aquesta tradició que des de ben jove ha seguit, orgull de veure als seus fills que continuen amb ella perquè la metxa no s’apague, i felicitat de compartir amb tota la família allò que tant li posa content. Allí vaig veure la màgia de la Cordà

La màgia d’aquest dia, està en la llum de les femelletes, en el so de la seua explosió, en l’olor de la pólvora, en l’esgarrifança que sents en encendrela i en la lluentor de les espurnes en calar-li foc a la metxa. En compartir aquesta nit amb tots aquells que podem dir, la gran família del foc.

Aquesta és màgia de la Cordà.

Des d’aquestes línies i des de la meua humil opinió només desitge que tot això continue, que es treballe com està fent-se perquè la Cordà viva, que la tradició seguisca de pares a fills, en aquesta nit d’emoció, que continuen explotant coets femelles i coetons, i que el poble de Paterna continue fent la millor Cordà del Món.

FOC, FOC i FOC

MARCAT PER SEMPRE, L’EXPERIÈNCIA D’UN

TIRADOR CREMAT

MARCAT PER SEMPRE

Per Santi Puentes Segarra

coneguda es va transformar en un autèntic infern en qüestió de segons i en un calvari els següents mesos. Tot havia començat aquell mateix matí, una telefonada al mòbil i una proposta:

- Te’n vens a Beniparrell aquesta nit? Hi ha cordà i ens han convidat a participar. Supose que imagineu la resposta que vaig transmetre a aquell company de penya, l’única resposta que pot donar qualsevol amant de la pólvora i tirador de la nostra cordà.

a vida et pot canviar en qüestió de segons, una frase que tantes vegades havia sentit i que aquella nit de juliol es va transformar en un dur colp de realitat, aquella nit de juliol, era divendres, vaig quedar marcat de per vida. Allò que se suposava que anava a ser un acte de goig i diversió amb amics i gent

- Vaig, dis-me hora i lloc.

7 hores després allà estàvem, a Beniparrell, un poble amb poca tradició coetera que volia recuperar aquest esdeveniment que tant ens apassiona i tan arrelat tenim els paterners i paterneres. En aplegar moltes cares

. Portada del periòdic “El Levante” a la qual ix Santi a l’hospital després de l’accident ocorregut en la cordà de Beniparrell.

L’EXPERIÈNCIA D’UN TIRADOR CREMAT

conegudes, molts altres amants de la nostra cordà de Paterna, de la pólvora, dels que compartim la passió pel foc, la nostra bogeria. Soparem tots junts al poliesportiu municipal, a escassos metros de la mateixa la gàbia que ja estava preparada per a acollir l’espectacle pirotècnic. Totes les converses giraven cap al mateix tema, la nostra cordà de Paterna, com s’estava planificant la d’eixe any, quins llocs de tirador preferia cadascú… Les mil i una batalletes que qualsevol tirador o tiradora de cordà té per a contar cada vegada que té ocasió, que és sempre que es parla de foc. Entre aquestes historietes, rialles, bromes i acudits va transcórrer el sopar fins que aplegà el moment d’eixir del poliesportiu per anar cap a un magatzem on estaven a espera del seu transport els caixons que contenien tot el material pirotècnic per a l’ocasió.

En tindre davant aquests caixons i agafar el primer per a portar-lo dins de la gàbia una sensació que poques vegades havia sentit va paralitzar el meu cos i va fer que enfocara tots els meus pensaments únicament cap aquell artefacte creat de fusta. No sé si van transcórrer pocs segons o més d’un minut, la cosa és que m’havia quedat davant d’ell petrificat, assoles la veu de qui aleshores era la regidora de festes del nostre poble, la meua benvolguda Elena Martínez que va estar invitada a l’acte com a espectadora, em va traure d’aquell moment quasi hipnòtic…

- Santi, què et passa? Va tot bé? No fas bona cara, em va preguntar Elena.

- Elena, açò no m’agrada, aquests caixons no em donen bones vibracions, són reutilitzats d’altres anys, alguns estan prou envellits.

- No eres l’únic que m’ha traslladat eixa inquietud, la veritat que no fan bona pinta, amb l’acurats que som nosaltres al poble en aquestes coses.

I ací va quedar la conversa, veient que els meus companys i companyes tiradores enfilaven amb els caixons pel camí del recinte pirotècnic, vaig agafar el caixó junt amb el meu company i seguirem la filera d’homes i dones que transportaven els caixons amb els coets i coetons. Ja una vegada dins de la gàbia i depositat el caixó al lloc corresponent vaig parar-me per contemplar aquella imatge que tenia davant dels meus ulls, vora una cinquantena de caixons preparats per a acollir una altra nit d’espectacle de foc. Orgull, és el que sentia per moments de veure que el nostre poble, Paterna, i els seus tiradors i tiradores tornarien a deixar el seu nom ben alt, com sempre ha sigut quan hem eixit fora de les nostres fronteres per demostrar com dominem el foc.

Tornarem de nou cap al poliesportiu, on als vestidors del camp de futbol, esperaven els monos de cuir, les botes, els guants, la resta de roba i les carassetes de tots els tiradors i tiradores participants. De nou, mentre ens preparàvem, tornaren les rialles, les bromes, els acudits, jo participava d’ells com la resta, però de sobte els meus pensaments es van traslladar de forma sobtada de nou cap a aquell caixó que havia tingut davant fa uns minuts i de nou al meu cap retronava el mateix pensament: no m’agrada, no m’agrada.

- Què et passa, nano? Que pareix que has vist un fantasma! Em va dir el meu company.

- No sé, alguna cosa no m’agrada, no m’abelleix entrar a tirar, has vist els caixons com estan?, li vaig contestar.

- Va, calla poregós i agafa la carasseta que ja estan eixint tots, em vas a deixar tirat assoles? Deixa’t de bovades i tira cap allà, ves. Em va respondre ell.

I així vaig fer, caminar intentant llevar del meu cap la imatge d’aquell caixó, pensant que res passaria amb la quantitat d’experts tiradors i tiradores que m’acompanyaven aquella nit. La sort estava tirada. Em vaig col·locar els guants, la carasseta, un coet a la mà i la metxa preparada, com sempre a qualsevol cordà aquests moments previs són moments de no sentir res, de què tot al teu voltant siga silenci, com si s’haguera parat el temps. De sobte, un esclafit que em desperta d’aquella letargia, ha començat a esclatar la traca, la cordà ha començat.

Els meus ulls s’obrin com si aquella imatge que tenia davant fora un mal somni, una gran bola de foc se’ns apropava a una velocitat de vertigen, els esclafits de la traca eren més sorollosos de l’habitual, allò no era normal. De sobte una sensació que mai havia experimentat, una gran bufetada de calor, una sensació indescriptible de sentir el foc pràcticament en contacte amb la teua pell i ofegat com mai per tant de fum. Crits per tot arreu, carreres, espentes per tots els costats. Quan vaig reaccionar de la gravetat de la situació estava a terra, algú dels que va passar corrent pel meu costat em va espentar al punt de fer que caiguera. Vaig alçar-me com vaig poder, vaig mirar al voltant, tot era foc, havien passat assoles uns 20 segons i tenia la impressió que havien sigut més de 10 minuts, vaig començar a caminar, als peus sentia dolor, però no vaig mirar en cap moment cap a terra, la meua única intenció era eixir el més ràpid possible d’aquella gàbia.

Vaig veure, només eixir de la gàbia que dos bombers es dirigien apressadament cap a mi, és quan vaig mirar cap a terra, en eixe instant quan vaig ser conscient de la gravetat del moment. Els meus peus eren dues boles de foc de genoll cap a peus, vaig espantar-me, vaig espantar-me molt. El meu cap es va quedar en blanc, assoles sentia com aquells bombers intentaven llevar-me tota la roba mentre m’apartaven del costat de la gàbia.

- T’anem a portar a l’ambulància, estigues tranquil que ja has eixit, em va dir un dels bombers.

. En el coetòdrom després d’una tirada de coets.

L’EXPERIÈNCIA D’UN TIRADOR CREMAT

Assoles en calçotets, dins de l’ambulància, sentint com aquelles dues infermeres no paraven d’exclamar als bombers diguen que l’ambulància eixia de forma imminent cap a l’hospital La Fe, que hi havia un ferit molt greu, em vaig mirar les cames, jo no em veia tan greu i per eixa mateixa raó em vaig esglaiar més encara, tenia la pell més roja de l’habitual, com la pot tindre qualsevol anglosaxó que estiuege per Benidorm, però llevat d’això no sentia molt de dolor, assoles la mateixa sensació de molèstia que quan passes unes poques hores a la platja sense ficar-te protecció.

Una de les infermeres va reparar en què la meua preocupació creixia per moments, em va mirar i en un gest de complicitat m’agafà de la mà mentre em ficava una pastilleta a la boca i en l’altra mà m’oferia un gotet d’aigua.

- És un calmant, estigues tranquil, tu no eres el ferit greu, però t’hem de traslladar a la Fe, el teu company necessita atenció molt urgent.

Vaig mirar cap a la llitera que tenia davant, no reconeixia qui era el company que anava amb ella, esglaiat, però més tranquil, em vaig acostar

sobre la llitera, vaig tancar els ulls i de nou aquelles paraules vingueren a la meua ment. No m’agrada, no m’agrada…

Van ser tres mesos, els següents a aquella nit, de cures diàries, d’anar a tots els llocs amb cadira de rodes per no poder caminar. El diagnòstic d’aquella fatídica nit: cremades de 3r i 2n grau als dos peus i part de les cames. Vaig haver de passar per quiròfan perquè em realitzaren un empelt a diferents parts de peus i cames. A finals de setembre, vora 3 mesos després d’aquella nit de juliol, vaig tornar a caminar sense ajuda, però vaig quedar marcat a foc per a la resta de la meua vida.

Hui en dia, dotze anys després, torne a participar d’actes pirotècnics, he tornat a participar de la nostra cordà. No amagaré que em va costar tornar després d’aquella experiència, la por de tornar a repetir un episodi com aquell sempre estarà present. Ara ho faig amb més cura, més protegit que ho feia abans, això sí, amb la tranquil·litat que aquests tipus d’accidents al nostre poble tenen un percentatge quasi inexistent que es puguen produir, per alguna cosa som la Ciutat del Foc, per alguna cosa ací fem la millor Cordà del Món.

. Santi al costat de Lucía, la seua filla, en diferents moments en els quals li inculca en amor per la pólvora.

LA FALLA SANT ROC I LA CORDÀ DE PATERNA

LA FALLA SANT ROC I LA CORDÀ DE PATERNA

Per Silvia Puentes Segarra

En qualsevol cas la nit en què se celebra la Cordà ha sigut sempre molt especial en la nostra falla, perquè és molt típic que el nostre casal s’òbriga perquè molts dels tiradors i tiradores es canvien de roba i ultimen les seues proteccions i una vegada ha finalitzat, tinga lloc la tradicional xocolatada per a agafar forces.

Com detallaré a continuació, són molts els xicotets homenatges que la nostra falla ha fet a la festa del foc del nostre poble, però sense cap dubte, hi ha un que va marcar un abans i un després. Va succeir en les falles de 1997, i com he pogut recuperar del nostre llibret de l’exercici següent, és a dir, de 1998, va passar el següent:

es de la fundació de la nostra falla, molts dels nostres fallers i la mateixa comissió han mantingut una estreta relació amb el món de la pólvora i amb la Cordà de Paterna. Tal vegada aquesta unió ha sigut tan estreta pel fet que la nostra demarcació i el nostre casal es troben a pocs metres del carrer Major, lloc en el qual es desenvolupa.

Començava l’exercici 1995/1996 i la comissió de festejos es va proposar donar per primera vegada i com a una gran comissió correspon, la importància que realment té el concurs d’adorn de carrers, portats més pel fet de demostrar al barri i a nosaltres mateixos que érem capaços de fer un adorn de carrer digne com qualsevol altra comissió, més que pel premi que poguérem obtindre. El grup de fallers responsable va començar a treballar i l’esforç va donar el seu fruit, cap s’imaginava que la recompensa anava a ser el primer premi del concurs d’adorn de carrer.

Moguts per l’exaltació, es fa front l’exercici 1996/1997 amb ànsies de superació i amb desitjos de millorar l’aconseguit anteriorment. Es presenten les idees i des del principi

una d’elles va impactar a la gent: fer a escala el carrer Major de la Cordà. L’entusiasme es va desbordar no sols en els responsables, sinó també en tota la comissió. Es fan fotos de tot el carrer Major i tots comencen a treballar, uns fent les cases, uns altres les reixes, els fanals, les antenes, els semàfors... uns pintant, uns altres retolant, uns feien els cascos en escaiola, uns altres els caixons de fusta, uns altres els vestits de cuir... s’acostava el dia i la gent no pensava ja en el premi, l’esperit faller, la unió entre els components de la comissió i la fraternitat ja eren un premi, però en el fons encara estava la il·lusió del premi.

treball realitzat en pro de les festes de Paterna. L’il·lustríssim Ajuntament ens va sol·licitar per mitjà del seu màxim representant, l’alcalde, el senyor Francisco Borruey, que férem donació al poble de l’adorn de carrer per a conservar-lo dins d’un futur museu de la Cordà. La veu es va córrer i la gent es va afanyar a visitar l’adorn de carrer de la falla Sant Roc del qual ja es deia popularment que havia sigut indultat.

Va arribar el dia de Sant Josep i mentre qualsevol altre adorn de carrer s’haguera desmuntat ràpidament, el carrer de la Cordà es va desmuntar

Va arribar el dia de la planta, el muntatge va ser electritzant i el resultat d’impressió, tot eren elogis.

L’endemà juntament amb els premis va arribar la decepció: res més es va aconseguir el tercer premi. Malgrat tot, la consciència estava tranquil·la al saber que el treball estava ben fet.

Però el poble va reaccionar i immediatament el Coeter Major, Pepín Damián, va mobilitzar a totes les entitats i van homenatjar la falla Sant Roc en agraïment al

acuradament i amb especial manyaga pel personal que el mateix Ajuntament va enviar a propòsit per a guardar-lo adequadament.

Quan s’acostava el mes d’agost Paterna prepara les seues festes i dins d’aquestes la setmana cultural dedicada al foc. El nostre carrer es va muntar a l’aula de cultura i els diaris recullen l’esdeveniment donant-li la importància que requereix a l’adorn de carrer indultat i cedit per la falla Sant Roc.

LA FALLA SANT ROC I LA CORDÀ DE PATERNA

Els reconeixements se succeeixen i l’Ajuntament ens concedeix una placa d’agraïment. El carrer és l’estrela principal dins de la Setmana Cultural i en elles es llig “carrer a escala donat per la falla Sant Roc”. Les festes acaben i una altra vegada el carrer es desmunta per a la pròxima ocasió, que esperem que siguen moltes.

Digueu-me quin premi hauria donat a la nostra falla el reconeixement, la publicitat i l’èxit que ens ha donat l’adorn de carrer de la Cordà. Quin millor premi que el de la posteritat?

Com heu pogut llegir, així va ser. El treball realitzat per l’equip encarregat de la realització de l’adorn de carrer va ser tan excel·lent i va causar tal impacte al nostre poble, que l’Ajuntament de Paterna va indultar l’adorn de carrer a petició del Coeter Major, convertintnos en la primera i única falla que l’ha aconseguit fins hui.

és una placa commemorativa del fet regalada per Pepín Damián i un quadre de part de la federació de Interpenyes.

La següent ocasió en la qual la nostra falla tornaria a fer l’ullet a la Cordà, seria per a les falles de 2002 en la cavalcada del ninot, en la qual es va satiritzar amb la creació del coetòdrom creant una gran gàbia en la qual els nostres fallers anaven disfressats d’ocells, mentre uns altres anaven vestits de tiradors de la Cordà mentre tiraven coets de luxe fora de la gàbia.

A l’any següent, durant les falles de 2003, el nostre adorn de carrer tornaria a fer esment a la Cordà. Eixe any es van reproduir els diferents esdeveniments que tenen lloc durant les festes majors de Paterna i en la nostra demarcació es va poder veure el coetòdrom a escala amb els tiradors en el seu interior.

En les falles de 2008 es realitzaria un altre bonic homenatge a la Cordà, però aquesta vegada en el nostre monument major, perquè es va reproduir en la rematada de la falla la figura del tirador que podem veure en la Plaça Major. En aquesta ocasió, Pepín Damián va voler agrair el gest de nou a la nostra falla, i en record tenim penjada en el casal la dedicatòria que ens va regalar.

Després del publicat en el nostre llibret de 1998 poques dades més podem afegir de què va succeir amb l’adorn de carrer, perquè no hem trobat més documentació sobre aquest tema. El que sí que ens queda per sempre,

De la nostra falla major de 2008 hauríem d’esperar fins a la falla infantil del 2017, que amb el lema “Fent Poble” homenatjava les diferents tradicions de Paterna. En aquesta falleta vam poder veure una escena en la qual apareixien els tiradors de la Cordà, en la qual es podien llegir els següents versos:

Arriba el temps del foc, de gàbia i de dimonis, encenent a poc a poc, nostre poble en testimoni.

Cercaviles infantils, amb coets de mil colors, il·luminen molt humils, amb bons focs atuïdors.

I també els fan els majors, en senyal de prèvia festa, on vestits de tiradors, no fan Cordà modesta.

Al nostre poble es llança, la millor Cordà del món, reconeguda en alabança, per femelletes i coetons.

Un poble que fa tradició, per valents coeters, que disparen en acció, la pólvora pels carrers.

El Santíssim Crist i Sant Vicent, estan plens d’alegria, quan arriba eixe moment, de tiradors amb valentia.

L’últim diumenge d’agost, de Paterna famós dia, on nostre poble ben dispost, llança la Cordà amb galania!

LA FALLA SANT ROC I LA CORDÀ DE PATERNA

A l’any següent, en el 2018, també trobaríem en el nostre monument major referències a la Cordà, perquè hi havia una escena que amb humor mostrava a la regidora Paqui Periche de ruta per orient a la recerca de noves teles que feren més vistosos els vestits dels tiradors. D’aquella escena també he recuperat els següents versos:

Que com ara la Cordà, és festa d’interés, vol trobar un tafetà, a este lloc tan llunyà, per al que a molts ha sorprés.

I és que vol que els tiradors, lluïsquen més vistosos, i que facen els honors, coberts de sedes de colors, amb vestits més vanitosos.

Aquestes són les referències que he trobat de la nostra falla a la Cordà de Paterna, a la qual per descomptat hem de sumar el present llibret.

Ja per a finalitzar m’agradaria esmentar que en l’actualitat 3 dels nostres fallers pertanyen al Consell Sectorial de la Cordà, i per tant, són encarregats de l’organització de l’espectacle i són el nostre president, Carlos Llabata, Santi Puentes i Andrea López.

Finalment, m’acomiade amb una galeria fotogràfica en la qual podem veure a fallers i falleres de Sant Roc participant de la Cordà. Moltes gràcies per continuar amb la tradició i que la metxa no s’apague!

BIBLIOGRAFIA

- Arxiu de la Biblioteca Municipal de la Cova Gran de Paterna – Històric de Llibres de les Festes de Paterna

- Arxiu de la Junta Local Fallera de Paterna

- Llibret de la Falla Sant Roc 1998

- Llibre: “La Cordà de Paterna, Art i Passió d’un Poble” de Camilo Segura i Félix Gámez

- Llibre: “El Patrimoni d’un Poble: La Cordà de Paterna” de Camilo Segura.

- “Els Valencians i la pólvora en el segle XIX. El cas de Paterna” de Félix Gámez

- Llibre: “Les Falles de Paterna: una Mirada a la seua Història”.

- Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 22 de maig de 2007

- Butlletí Oficial de l’Estat del 31 de maig de 2017

- Butlletí Oficial de l’Estat del 15 de març de 2022

- Diari de Sessions de les Corts Valencianes del 5 de maig de 2021

- Reglaments i normativa que apareix en la web de l’Ajuntament de Paterna sobre el funcionament de la Cordà i el Consell Sectorial de la Cordà.

- Article: “Quan la Cordà de Paterna té nom de dona” d’Alejandro Llabata Lleonart – Blog Escriure per a ningú.

- Article: “La primera Cordà Fallera amb tiradors paterners” de Paco Martínez Navarrro – Blog Apuntes de Paterna.

- Article: “Unes paraules sobre Pepín” de Toni Monrabal – Paternateca

- Article: “Mor Pepín Damián, Coeter Major de Paterna” - Diari el Llevant.

- Article: “Paterna canvia la lletra de l’Himne de la Cordà per a garantir la igualtat entre els homes i dones que fan possible “la millor cordà del món”www.paterna.es

- Article: “La primera Cordà a València”

- Diari el Llevant.

- Article: “La rebotiga de la Cordà”

- Diari les Províncias

20 23

programa de FALLA SANT ROC

de PROGRAMA 20

• Divendres 17 a les 22.00 h: Sopar de cabasset i concurs de postres. Després ens anirem a posar banderes pel nostre barri.

• Dissabte 18 a les 20.00 h: Presentació del Llibret 2023 i recepció de Fallers d’Honor. Posterior a l’acte, sopar en el casal.

GENER

• Dijous 19 a les 20.30 h: Inauguració de l’Exposició d’Esbossos 2023 al Gran Teatre.

• Divendres 20 a les 22.00 h: Presentació de la nostra Fallera Major 2023, Marta Giménez Santano i la seua Cort d’Honor al Teatre “La Plazeta”.

• Diumenge 22 a les 11.30 h: Presentació de la nostra Fallera Major Infantil 2023, Vega López Ramos i la seua Cort d’Honor a l’Auditori Antonio Cabeza.

• Dissabte 29

A les 18.00 h: Homenatge al Major a l’Auditori Antonio Cabeza. A les 21.00 h: Vi d’Honor.

FEBRER

• Dissabte 11 a les 21.30 h: Festa de Sant Valentí.

• Diumenge 12 (hora i lloc per determinar): Dia infantil organitzat per Junta Local Fallera.

• Dimarts 21 i Dimecres 22 a les 20.00 h: Lliurament de ninots per a l’exposició en Gran Teatre. (Es determinarà quin dia s’emporten els nostres).

• Divendres 24 a les 21.30 h: X VIII Concurs de Truites de Creïlla.

• Dissabte 25

A les 17.00 h: Xocolatà per als infantils oferida per la Fallera Major Infantil, Vega López Ramos i la Presidenta Infantil, Alejandra Sevillano Pérez i entrega de llibrets. Hi haurà també 1/5 i tapa organitzat per festejos.

A les 21.30 h: Sopar en el casal i després festa pre-Cridà.

A les 23.00 h: Mascletà manual nocturna a l’esplanada del coetòdrom.

• Diumenge 26

A les 14.00 h: Menjar per a la comissió.

A les 18.00 h: “Fallers en la Memòria” al monument homenatge a les falles.

A les 19.00 h: Inauguració de l’Exposició del Ninot.

A les 19.30 h: Cridà de les Falles 2023 a l’Ajuntament.

• Dilluns 27 nauguració al públic de l’Exposició del Ninot 2022 en l’horari del Gran Teatre Antonio Ferrandis.

PROGRAMA DE FESTES

• Dilluns 13

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal.

A les 21.30 h: Sopar de cabasset en el casal.

• Dimarts 14

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal.

A les 21.00 h: Excursió a València a veure falles.

• Dimecres 15

MARÇ

• Divendres 3 a les 21.30 h: Sopar de cabasset en el casal.

• Dissabte 4

A les 15.30 h: Concentració en el casal ja disfressats.

A les 17.00 h: Cavalcada del Ninot. Desfilem en tercera posició. En finalitzar, lectura de premis de Cavalcada, Presentacions, i Esports. Després orquestra. (Hora i lloc per determinar)

• Diumenge 5 a les 11.00 h: Excursió a la Mascletà.

• Divendres 10 a les 21.30 h: Sopar de cabasset.

• Dissabte 11

A les 12.00 h: XL Concurs de Paelles de la Falla Sant Roc.

A les 21.30 h: Sopar de cabasset en el casal. Aquesta nit ens visitaran al nostre casal en la tradicional NIT D’ALBAES.

• Diumenge 12

A les 8.00 h: Gran Macrodespertà. Eixida des del Monument Homenatge a les Falles.

A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal.

A les 21.30 h: Sopar de cabasset en el casal.

A les 10.00 h: Esmorzar de treball.

A les 14.00 h: Menjar a escot per a la comissió.

A les 20.00 h: Inauguració de l’Adorn de Carrer.

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil oferit per la Fallera Major Infantil, Vega López Ramos i la Presidenta Infantil, Alejandra Sevillano Pérez. Posterior al sopar s’entregaran les recompenses de 2023.

A les 22.00 h: Gran Sopar de la Plantà per a la comissió major.

A les 00.00 h: Festa (Si els monuments estan acabats de plantar)

•

Dijous 16

A les 9.00 h: Comença el recorregut del jurat.

A les 10.00 h: Esmorzar.

A les 11.00 h: Concurs de dibuix per a la comissió infantil.

A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil.

A les 14.00 h: Lectura de Premis a l’Ajuntament i després menjar en el casal per a la comissió major.

A les 17.00 h: Concentració en el casal.

A les 18.00 h: Lliurament de Premis.

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil.

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major.

A les 00.00 h: Festa Multicultural.

• Divendres 17

A les 10.00 h: Esmorzar.

A les 11.00 h: Esmorzar per a la comissió infantil.

A les 12.00 h: Jocs per als infantils.

A les 15.30 h: Concentració en el casal.

A les 17.00 h: Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Desfilem en tercera posició.

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil.

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major. Es prega baixar ja disfressats al sopar, encara que hi haja qui no necessite disfressa…

A les 23.00 h: Ens anirem de Xaranga per les falles amigues.

• Dissabte 19

A les 8.00 h: Gran Despertà pels carrers de la nostra demarcació.

A les 10.00 h: Esmorzar.

A les 11.30 h: Excursió per als infantils a vore les falles veïnes.

A les 12.00 h: Concentració en el casal.

A les 13.00 h: Missa en honor a Sant Josep a l’església de Sant Pere Apòstol.

A les 14.30 h: Mascletà en el Parc Central.

A les 15.00 h: Menjar per a la comissió major oferit pel nostre President, Carlos Llabata Martínez.

A les 18.00 h: XII Concurs de Xirigotes.

A les 18.30 h: Animació per als infantils.

A les 20.00 h: Sopar de pícnic per a la comissió infantil.

A les 22.00 h: Depenent del premi obtingut Cremà del Monument Infantil.

• Dissabte 18

A les 10.00 h: Esmorzar.

A les 11.00 h: Animació per als infantils.

A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil oferit per la Fallera Major Infantil, Vega López Ramos i la Presidenta Infantil, Alejandra Sevillano Pérez.

A les 14.00 h: Menjar per a la comissió major.

A les 18.00 h: “Circ Piruleta” per als infantils.

A les 18.00 h: Vesprada organitzada per la delegació de festejos.

A les 19.00 h: Vesprà (com la despertà, però de vesprada).

A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil.

A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major oferit per la nostra Fallera Major, Marta Giménez Santano.

A les 23.59 h: Nit del Foc.

A les 00.00 h: Gran Nit Jove i Festa Neó.

A les 22.30 h: Sopar de Pícnic per a la comissió major.

A les 00.00 h: Depenent del premi obtingut i dels bombers Cremà del Monument Major.

* La comissió es reserva el dret de cancel·lar o modificar qualsevol acte, així com els horaris dels mateixos i a adaptar-los a les possibles recomanacions sanitàries vigents a cada moment.

f

alle s 2023 FALLA 215

Estem amb les Falles!