Joan Castelló Lli 132 / Menfotisme als llibrets... Pot passar! Juan Gabriel Figueres Hernández 140 / Ens en fot la falla... Però no el premi! Salva Andrés Martín 144 / Se me’n fot la passió de Crist, som més de l’alegria de la pasqua Joan Carles Alemany Vicens 148 / Educació, fuig Noemi Pérez Cerdà 150 / Als meus 50 anys no ho he vist tot Alejandro Creus Font 154 / Vuits i nous i cartes que no lliguen David Vid 158 / Joves combatius i responsables Àlex Morales 162 / Joventut, diví tresor… segur? Joan Marc Garcia Font

Als i les nascudes a finals dels 90 ens ha tocat viure una crisi econòmica brutal com va ser la de l’esclafit de la bombolla immobiliària amb la caiguda dels Lehman Brothers, i no contents amb eixa crisi que va marcar la nostra adolescència ens repetiren que havíem d’estudiar, d’esforçar-nos i de formarnos quan en veritat ho hem fet, sent la generació més preparada de la història recent, ens hem trobat amb un mercat laboral fosc, precari i incapaç de generar-nos més expectatives que les de sous indignes i una taxa d’atur desesperant. Ací de fet les administracions públiques en els darrers anys de governs progressistes han tingut especial atenció cap al nostre col·lectiu, i sort que eren i són progressistes, tot ben al contrari, amb la dreta al poder haguérem menjat pa i aigua per a esmorzar, dinar i per a sopar mig gallonet de taronja; La riquesa del neoliberalisme, veges a vore.

164 / Taüt / Cullera / 2022

165 / Taüt / Cullera / 2022

En un context amarg cap a la gent jove, amb la salut mental disparada especialment des del confinament i una culpabilització adultcentrista, enormement irresponsable i injusta, malgrat tot açò, hem sabut afrontar els reptes que ens han vingut i els que ens vindran. Som la generació que ha eixit al carrer per demanar igualtat entre homes i dones, som la generació que està dient prou a la desfeta mediambiental generada per un passat de contaminació i polítiques insostenibles. Som eixa generació que vol resoldre l’emergència climàtica que significa que el Brosquil no existirà quan nosaltres estiguem a punt de jubilar-nos. És injust eixa mirada irresponsable de què els joves ens passem el dia fumant porros i fent-nos cerveses, que potser ho fem, evidentment que ho fem, tal i com també ho feien els adults més adults i els vells més vells quan eren joves, però la realitat és que les nostres drogues no són precisament eixes, sinó les del joc abusiu que suposen les apostes esportives o la pròpia droga de les xarxes socials associades a les TIC o videojocs que sí poden arribar a ser un problema i que junt amb la salut mental han de ser temes que ens preocupen i ens ocupen, tant els polítics com la societat en general. Si d’alguna cosa podem estar orgullosos és que som una generació imparable que mira al futur amb optimisme, entre altres coses perquè tenim la certesa que, com deia Fuster - que millor citarlo quan fa 100 anys que va nàixer - tot allò que no fem nosaltres serà fet contra nosaltres.