MUSEU FALLER DE XÀTIVA

6. MUSEU DE L’ARTISTA FALLER DE VALÈNCIA

El museu de l’artista faller conté un patrimoni cultural valencià únic, on podem observar l’evolució de les falles des de l’inici de la festa. Actualment el museu compta amb més de cinc-centes peces. Ninots grans i infantils, maquetes, esbossos, ... A més ens endinsa dins dels diversos processos en la realització de la tasca dels artistes fallers. L’objectiu principal d’aquest, és potenciar i donar a conèixer l’ofici d’artista faller, no sols amb les falles sinó amb altres treballs que realitzen.

Adreça: MUSEU DE L’ARTISTA FALLER

Av. Sant Josep Artesà, 17 46025 VALÈNCIA (Ciutat de l’Artista Faller) Telèf. Museu: 963479623 - Secretaria: 963476585

Horari:

De dilluns a divendres: de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 19:00 hores. Dissabtes: de 10:00 a 14:00 hores. Diumenges i festius, tancat. Prèvia concertació per a grups a partir de 25 persones a raó de 4 €/p. (previ pagament per transferència bancària).

Informació:

963479623 reservasmuseo@gremiodeartistasfalleros.es

7. MUSEU FALLER DE XÀTIVA

El Museu Faller de Xàtiva fou inaugurat el mes de febrer de 2015, amb la motivació de la preservació dels ninots indultats de la ciutat. Tot el recorregut pel museu està marcat per diversos ninots de Felip Vé.

Podem trobar al museu diversos documents, bandes, maquetes i, com no, ninots. Una de les joies del museu és un ninot de l’artista Vernia, que data de l’any 1946.

El museu compta amb nou ninots grans i onze infantils, destaca entre ells “La gallineta cega”, ninot de l’artista Martínez Mollà de 1996 per a la Falla La Mercé de València o “Dolçainers” ninot infantil del pintor Josep Castells de l’any 1984.

Al museu hi ha dues maquetes cedides per Martínez Mollà dels anys 1973 i 1977, ambdues guardonades com a millors falles de València.

Adreça: Carrer Montcada, 28

Horari:

Dimecres i dijous de 10h a 14h. Divendres de 10h a 14h i 17h a 19h. Dissabtes i diumenges d’11h a 14h i de 17h a 19h.

Informació: jlfxativa@gmail.com

Foto: Fernando Navarro

ARTI CLES

EL MUSEU FALLER DE BORRIANA, UNA REIVINDICACIÓ I UN DRET. Quino Puig i Safont. Crític i guionista de les Falles de Borriana.

Com diuen al meu poble: Ja tocava. Hem hagut d’esperar noranta anys des que Carlos Romero Vernia “El liante”, fera honor al seu malnom i així embo- licar a un grup de borrianencs per a plantar la primera falla de la plaça de la Mercé l’any 1928, per a poder complir el nostre somni de tindre un museu faller a la nostra ciutat.

Aquest somni ve de llarg, dos han sigut els intents de creació del museu. El primer, va ser l’any 1982 quan la Junta Local fallera presidida per Javier Pe- relló, va demanar a l’Ajuntament que li cedira una ala de l’antic hospital de Sant Blai, per a construir-hi el primer museu faller, que van inaugurar amb motiu de l’exposició del ninot de l’any 1983. El segon va ser l’any 1984 quan la Junta presidida per Salvador Asensio traslladava la seua seu a un immoble del carrer Vicente Forner Tichell on, al costat de les oficines de la Junta, es volia donar cabuda a una sèrie de llibrets, insígnies, ninots i vestits, intentant, de la manera més digna possible, crear un entorn que intentaven qualificar de museu. Però posterior a açò, el buit més absolut. Els intents es van trans- formar en excuses i les obligacions en desídies. I hem hagut d’esperar més de trenta anys perquè de nou el somni es transformara en un projecte sòlid, que garantira al poble de Borriana el seu dret a reviure tota la seua història fallera.

Com passa la majoria de les vegades aquests projectes sempre van impul- sats per iniciatives particulars, que són les que no busquen res a canvi, sim- plement complir un anhel, lligat a una vocació. Els polítics i en aquest cas els seus fillols, les Juntes Locals, sempre busquen projectes de curt trajecte i ràpids resultats, evitant aquells que tinguen la necessitat d’un llarga elabora- ció i recerca de continguts. Però indubtablement per a realitzar el treball, aquesta iniciativa privada necessita del suport de l’administració, perquè la il·lusió no falta, però els diners i trobar un local idoni només es pot aconseguir si els nostres governants confien en una intenció i creuen que eixa serà positiva per al poble i per a la seua gestió.

I ací per fi, s’han complit aquestes premisses, per una part un equip de govern que ha confiat en un grup de persones i ha facilitat una quantitat econòmica per mitjà d’uns pressupostos participatius i amb l’aportació d’un local dins de les instal·lacions del centre de Cultura de la Mercè. I per altra part els fallers, censats o no, que sota la tutela de la Federació de Falles han estat durant dos anys buscant el material necessari per a omplir eixes parets de contingut, coherència i ambició.

I ja tenim el somni complit, amb la satisfacció de comprovar la bona acollida per part dels ciutadans, i açò des del meu punt de vista s’ha degut al fet que des del primer moment, aquest equip de treball tenia molt clar que havia de respectar la nostra idiosincràsia i les nostres tradicions particulars. En cap moment hem tingut com a exemple a cap dels diversos museus fallers que ja existeixen en diferents ciutats, el nostre exemple era seguir les directrius de pro- fessionals que ens van guiar en l’estructura d’un espai museístic i després, confiar en les nostres experiències personals com a fallers borrianencs. No podíem caure en l’error, ja comés, d’om- plir de ninots els racons, ni amb fotografies saturar llargues parets, necessitàvem reivindicar les nostres

tradicions pròpies, les carrosses de paperet, les creus de maig i els tapissos necessitaven lluir de forma distingida. Ací com els nostres llibrets i la nostra cultura literària fallera, també teníem clar les dimensions del local i que caldria recórrer a les noves tecnologies, per a mitjançant pantalles tàctils poder mostrar el visitant més de mil cinc-centes fotografies repartides en lli- brets, falles, ninots indultats, falleres majors, creus, carrosses i tapissos, i com no, un apartat ampli dedicat als adreços i la indumentària fallera, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Tot açò ha fet que el nostre museu siga diferent als altres, perquè la Borriana fallera també ho és. El primer pas ja s’ha donat, ara falta el més important, el de la continuïtat del projecte, continuar omplint els nostres arxius de documents gràfics i escrits i intentar que la gent de la nostra ciutat tinga ja un espai per a reviure i poder compartir tots els tresors guardats en calaixos, perquè sense dubte és necessari la cooperació de tots per a fer la nostra història més completa, íntegra i coherent.

MUSEU FALLER D’ALZIRA (MUMA) Agustí Ferrer Clari Director Museu Faller d’Alzira-MUMA

Les falles d’Alzira s’inicien l’any 1889 en plantar una falla a la plaça anomenada de les Gallines, al cor del centre històric. El caràcter festiu dels alzirenys va fer que les falles guanyaren protagonisme, fins al punt d’obtindre en l’any 2005 la declaració de Festa d’Interés Turístic Nacional.

L’origen del Museu Faller té lloc l’any 1995, quan la Junta Local Fallera (JLF), amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira, crea el Museu en les mateixes instal·lacions on s’hi troba actualment, si bé l’enfocament era principalment el de conservar els ninots indultats juntament amb altres elements propis vinculats a la festa.

Un espai compartit amb les oficines de la JLF que ben prompte resulta insuficient i per tant es fa necessària l’ampliació de l’espai. L’Ajuntament va cedir les instal·lacions de la segona planta de l’antic Ateneu Mercantil, al carrer Faustino Blasco, cèntric edifici que si bé disposava de sales amples, el fet de situar-se en un nivell elevat dificultava la pujada dels ninots grans.

La resolució de Bé d’Interés Cultural (BIC) de les Falles de València (2012) i de les de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent (2015), va propiciar la seua consideració com un bé cultural i no sols festiu, consolidant-se així la candidatura de la UNESCO. A juliol de 2016 es va integrar en la Xarxa de Museus Fallers.

La declaració, el 30 de novembre de 2016, de les Falles Valencianes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, va ser el revulsiu definitiu per a impulsar el Museu Faller, amb la remodelació de les primitives instal·lacions i d’un nou projecte museístic. Les instal·lacions es van adaptar i el Museu Municipal d’Alzira – MUMA- es va encarregar de planificar, museïtzar i gestionar el nou Museu Faller, donant-li un nou enfocament cultural. L’11 de març de 2019, s’obrien les portes al públic per a mostrar els valors culturals i socials de les Falles d’Alzira. Està estructurat en apartats, diferenciats en colors, per a mostrar els diferents aspectes vinculats a les falles, com són l’etimologia i la història de les festes josefines; de les 34 comissions falleres locals que aglutinen a més de 7000 membres; el significat del monument i del ninot indultat; el procés de creació en el qual es destaca la labor d’artistes, tant locals com de poblacions veïnes, com poden ser: Julio Monterrubio, Bernat Estela, els Germans Parra, Jordi Carrascosa, Carlos March, Juane Cortell o Robert Cogollos, entre d’altres. Fruit de les mans d’artífexs com els anteriorment citats, sorgix una mostra de ninots indultats premiats des de l’any 1989 fins el 2019, tant de la secció infantil com de la secció gran.

La pantanada de 1982 i la posterior riuada de 1987 suposaren la pèrdua dels ninots anteriors; les diverses publicacions com els llibrets, molts d’ells guardonats per la Generalitat, cartells, ...; seguint per la música; la gastronomia; o la indumentària; un apartat, aquest, molt especial que mostra vestits de diferents èpoques, destacant l’espolí que duen les falleres majors, registrat com el model d’Alzira.

Finalment complements, com un barret d’arboços, pintes de llautó, de llautó platejat i sobredaurat dels segles XIX-XX, un ventall de tela i unes bandes de seda, raió, pintura i metall de les dècades dels anys 40 als 60. No podia faltar un apartat dedicat a la pirotècnia amb una mostra cedida pel Museu Valencià d’Etnologia; el casal, com a punt de trobada social; l’exercici faller; i menció als actes dels dies de Falles, els quals configuren la vertadera essència de la festa, començant per la crida, i els que es concentren entre els dies 16 i 19 de març, passant per la nit de la plantà, les cercaviles, el lliurament de premis a les portes de la Casa Consistorial, l’ofrena a la plaça Major, el concurs de pasdobles... i com a colofó: la cremà, punt final de l’exercici de tot un any i l’inici del següent.

Un museu viu on els costums i les tradicions, els oficis, els ninots, la música, els fallers i les falleres,... tot allò que significa les falles, es converteix en l’essència i el sentiment mereixedor de ser considerat Patrimoni de la Humanitat.

MUSEU DE L’ARTISTA FALLER DE VALÈNCIA Els Museus Fallers són contenidors d’uns valors patrimonials únics. La Xarxa naix de la unió de tots els museus fallers de la Comunitat amb el propòsit de sumar esforços, coordinar iniciatives, aprofitar sinergies i contribuir mancomunadament a la protecció, promoció i difusió del patrimoni cultural faller. Està integrada pels Museus Fallers de València, Alzira, Cullera, Gandia, Xàtiva, Borriana i Museu de l’Artista Faller de València. El Museu de l’Artista Faller, pertany al Gremi d’Artistes Fallers de València i és l’únic de la Xarxa que no és un Museu de la Festa. Ja que, l’objectiu del nostre Museu renovat és potenciar l´Ofici d´Artista Faller i donar a conéixer tots els treballs que es duen a terme i que estan presents en les obres exposades al mateix, tant les que pertanyen a l´àmbit de les Falles, com a altres manifestacions artístiques, que requerisquen de professionals acreditats. Per tant, el nostre Museu és un aparador de promoció dels treballs que realitzen els Artistes Fallers. Encara que, el nostre ofici travessa per una difícil situació i hauria de ser protegit amb ajudes i tindre el recolzament de les nostres institucions, perquè no desaparega. No obstant, des de l’actual Directiva del Gremi d’Artistes Fallers són ja diverses les propostes llançades per a aconseguir una reglamentació que regule i salve l’ofici d’artista faller a la Comunitat Valenciana. La Xarxa Valenciana de Museus Fallers se suma a la celebració del DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS, però com les circumstàncies no permeten fer un dia de portes obertes, volem donar-vos a conéixer els nostres Museus. El Museu de l’Artista Faller està integrat en la Xarxa de Museus i Col·leccions museogràfiques de la Comunitat Valenciana, atresora una àmplia i variada col·lecció formada a partir dels treballs realitzats pels Artistes Fallers. Són peces artístiques, on els protagonistes són els ninots, que han sigut indultats del foc, pels professionals, els artistes fallers. La qual cosa, li atorga encara més valor a la col·lecció i la diferencia d’altres museus fallers, que indulten per votació popular. Any rere any, la col·lecció va augmentant, enriquint i ampliant el discurs museístic. A més, comptem amb la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO des del 2016. Veniu a visitar el nostre Museu, després de la seua recent remodelació i a conéixer totes les novetats que alberga des de la seua reinauguració del passat 27 de setembre del 2019. Encara que, de moment, el nostre Museu roman tancat, acatant les ordres del Govern d’Espanya i del Ministeri de Sanitat, no obstant quedem a l’espera de poder obrir les portes i reprendre les visites, quan les autoritats competents així ho determinen i seguirem la guia d’actuació de la desescalada desenvolupada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la G.V., per als museus i béns mobles. Al Museu de l’Artista Faller de València es troben exposats Ninots o figures i grups escultòrics de mida natural, de falles grans i d’infantils, indultats pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers; una nova sala de paper on s’exposen esbossos originals de falles, de carrosses i dibuixos; maquetes de falles; l’evolució històrica del Ninot; una Falla didàctica exposada a l’interior, que recrea els diversos processos constructius de la mateixa; una amplia col·lecció de fotos de falles i de revistes falleres, editades pel Gremi; i una mostra dels treballs alternatius realitzats pels Artistes Fallers.

María Pilar Luna Directora del Museu de l’Artista Faller de Valènciaa

EL SABER QUE NO OCUPA LLOC Mónica Marí Peris.

Indumentarista.

Hi ha una coneguda dita que esmenta que “el saber no ocupa lloc”; que no presenta cap mena d’inconvenient, mai destorba, però què passa quan el saber no té lloc per a ocupar?

Seria lògic que les falles -almenys com les c o n e i x e m hui en dia- la indumentària i la tradició, haurien d’anar lligades, veritat? Doncs açò no és del tot cert.

Al llarg del territori valencià, on abunda la festivitat d’aquesta tradició, podem torbar nombrosos museus fallers, alguns de molta anomenada. En entrar, infinitat de ninots ben conservats, cartells anunciadors de les falles passades i extenses explicacions de com es fa una falla. Però, què passa amb la indumentària? On està eixe lloc que mereix? La realitat resulta sarcàstica, ja que fa menys anys que hi ha artistes fallers que estudis sobre les vestimentes que lluïen els nostres avantpassats. La primera falla datada es muntà l’any 1932, segle XIX, i per a falles ens solem vestir del “segle XVIII”, aleshores això que si va ser primer l’ou o la gallina, ací també seria motiu d’estudi.

Quin és el problema? Doncs el desconeixement, no saber per què, però “és el que toca”. Molts que s’anomenen fallers i s’omplin la boca al·legant que saben molt de falles, no tenen ni idea del perquè de la roba. Es visten així perquè “és el que toca”, allò que han vist any rere any. Aleshores, on queda relegada la importància de la indumentària com a part de la festa? És la gran oblidada, sols alguns “bojos de la indumentària” i alguns indumentaristes aposten realment per fer les coses com toquen, és a dir, es preocupen per aquest tema.

Si ens endinsem un poc en aquest món, descobrirem infinitat de documents antics on es feia referència a com vestien per a cada festa. Sabríem per què l’ús de la mantellina a les manifestacions catòliques o fins i tot què hauríem de ficar-nos per a cada època de l’any. I gu al que ara fan desfilades per a saber què es porta cada temporada, dins de la indumentària també hi ha diferents classificacions per a no passar ni fred a l’hivern ni calor a l’estiu, però açò són altres temes que no vénen a tractar-se ací.

Com he mencionat abans, les dues coses, falles i indumentària, han de caminar de la mà. Tindre la mateixa importància i que lluïren en vitrines als museus perquè tot el món poguera conéixer què duien els nostres avantpassats i per què. Perquè quan estudiem una peça, sols amb veure-la, podem saber, sense entendre molt del tema, a quina classe social pertanyia l’ama o l ‘ a m o i quants usos havia tingut, ja que s’aprofitaven de pares a fills i fins i tot se cedien per a casaments com a aixovar d’algun dels cònjuges, especificant si era nou o pel contrari havia estat gastat.

Aleshores, per què no caminar junts? Per què cal donar-li importància a algunes coses i a unes altres cal llevar-li-la? Per què tot val en qüestió d’ indumentària? I a la falla, tots entenem de modelatge o pintura? Per què no és important informar-se per a anar correctament vestit i sí volem una falla de primer premi? Per què si la indumentària ha estat sempre en la festa de les falles, ara una part té més importància que l ‘ altra?

Potser és el moment de llegir, de documentar-se i rectificar, perquè igual que es guarden i s’engrandeixen els ninots perquè són art, s’haurien d’apreciar els gipons, guardapeus o jupes, perquè, en una altra mesura, són art viu que naix d’un tall de tela enrotllat en un canó.

ELS MUSEUS FALLERS CUSTODIS I DEPOSITARIS DE LA HISTÒRIA DE LES FALLES Els artistes fallers treballen durant tota la seua vida en la creació d’una obra, la major particularitat de la qual és el seu caràcter efímer. La finalitat i el sentit de la falla és ser devorada per les flames, i és aquesta l’essència d’una festa que ha sigut declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Això significa que tot el treball realitzat cada any es converteix en cendres i l’únic record que queda d’ell són els ninots indultats, llibrets o fotografies. D’ací la importància vital que tenen els museus fallers ja que es dediquen a la conservació i exhibició d’una obra única que posseeix un valor artístic i històric incalculable. I és així perquè cada ninot reflecteix els processos, materials i manera de treballar del moment en el qual s’ha fet, a més de l’estil personal i segell de l’artista creador d’aquest. Però també mostren la tendència estètica i les modes predominants a l’època, ja que els indults són decidits per votació popular o per un jurat expert. Una visita a un museu faller és un recorregut per la història de les falles, per l’evolució d’un ofici, pel progrés d’una societat i els seus gustos, donant l’oportunitat al visitant de contemplar i descobrir, de primera mà, una mostra. El valor cultural de la qual és immensa. Però també els museus fallers recullen diversos elements representatius i importants de la festa, acostant-los al públic local o forà i ajudant-lo a descobrir la riquesa que engloba la festa de les falles i que va més enllà del cadafal: el treball literari, d’investigació i la poesia festiva que es troba en els llibrets, el treball gràfic que es plasma als cartells, la rica indumentària i l’orfebreria valenciana, la pólvora dels pirotècnics, la música de les bandes... En resum, els museus fallers són els custodis i depositaris de la història de les falles.

Ángel Romero. Cendra Digital

AGRAÏMENTS

- Kike Gandia. Museu Faller de Cullera. - Quino Puig i Safont. Crític i guionista de les Falles de Borriana. - Carlos Tejedo. Museu Faller de Borriana. - Agustí Ferrer Clari. Museu Faller d’Alzira (MUMA). - Museu Faller de Gandia. - Museu Faller de València. - María Pilar Luna. Museu de l’Artista Faller de València. - Junta Local de Xàtiva. Museu Faller de Xàtiva. - Mònica Marí i Peris. Indumentarista. - Ángel Romero. Cendra Digital. - Fernando Navarro.

“Açò també passarà” Foto: JCF www.fallas.com