«ELS 90 I ELS INICIS DEL 2000, ANYS COMPLICATS PER A LA JLFC» Joan R. Gimeno

ELS 90 I ELS INICIS DEL 2000, ANYS COMPLICATS PER A LA JLFC

Joan R.Gimeno Periodista i Faller de l’A.C. Falla Taüt

La dècada dels 90 va estar molt complicada per a la Junta Local Fallera, una època en la qual, al contrari del que passa ara, la gent de les falles no estava massa per la tasca d'anar-hi a treballar per a la resta de les falles.

Tot i això, amb tan sols 10 falles, s'intentava fer una feina justa i equilibrada per tal de poder treballar de forma coordinada entre uns pocs bojos de fer més i més gran la festa fallera. Molts pensaven, tot i que no sempre en veu alta: 'per a què serveix la Junta Local Fallera?' Doncs servia, i molt: des de la coordinació de les diferents peticions que es realitzaven a l'Ajuntament des de la secretaria de la pròpia entitat, fins a larecerca d'activitats comunes entre les comissions falleres existents.

Dos fallers de La Taüt tinguérem un pes específic important. Per una part, Joan Ramon Gimeno Martín, qui des de la secretaria va encetar una tasca important de coordinació oficial amb l'Ajuntament i la Junta Central Fallera. Com? Coordinant tant accions com peticions i aliantse amb Domènec Garcia Pastor per recuperar part de la base cultural de les falles, amb el potencialment del teatre valencià, així com la creació, a l'empar de la pròpia Junta Local de les primeres classes de tabal i dolçaina, sota la supervisió d'Israel Falcó.

En eixos anys també es va treballar per a que el nombre de Falles a Cullera s'ampliara amb l'entrada de la Falla Raconet, per exemple, o també es va fer un plànol de demarcacions de cadascuna de les comissions existents a la localitat. Un altre punt molt complicat va ser la disputa entre les falles Port i Xúquer per tal de poder assignar-los un espai. Demarcat.

Una etapa difícil i complicada en la qual s'havia de duplicar esforços per tal de poder arribar allà on es volia i amb un nombre molt reduït de persones que sols teníem com a objectiu treballar per la festa fallera. Destacar així mateix l'entrada en la delegació de recompenses de la primera dona que va ser membre de ple dret en la Junta Local Fallera de Cullera, Xelo Altur, de la comissió de l'Avinguda del País Valencià, qui va ser la responsable d’una nova forma d'entendre les relacions amb el Cap i Casal. Destacar també en eixe període dins de la Junta Local Fallera, la incansable presència d'un Ramon Marí Bohigues, qui en aquells anys va encetar la lluita per tal que l'esport s'incorporara de forma clara i consistent dins de la programació de les activitats falleres.

En definitiva, uns anys complicats, amb poc de suport per part de la gran majoria dels fallers de les comissions existents a la localitat, però en els quals la Falla La Taüt va estar sempre molt ben representada, amb esperit de treball, col·laboració i ganes de fer festa en un poble tan faller com Cullera.