Foc i flama 2016 by Falles de Gandia

Falles de Gandia 2016 Festes d’interès turístic

1 |1

Edita Federació de Falles de Gandia Coordinació Editorial Secretaria FdF Direcció de Producció Tecnigraf Industria Gràfica SL Disseny, Maquetació i Art Final Fermí Romaguera Camarena Fotografia FiF institucional Salva Gregori Fotografia monogràfic Salva Gregori Atrezzo fotos Corts Flors Inma Tirada 1700 exemplars

Dipòsit legal M-1068-2011

® Obra Col·lectiva Foc i Flama © Federació de Falles Junta Local Fallera de Gandia Foc i Flama ® és una marca registrada amb número 22233830 La direcció del llibre Foc i Flama ® no es responsabilitza de les opinions dels articles publicats Imprés a Espanya_Printed in Spain_ Tecnigraf Industria Gràfica SL No està permesa la seua reproducció Total o Parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de totes les maneres o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mitjans, sense el permís previ i per escrit del titular del copyright.

SUMARI FOCiIFlama FLAMA 2016 Foc 2016

Cartell Falles 2016

Pregó de l’Alcaldessa

Sant Josep

Executiva JLF 2016

Assemblea i Junta de Govern

Falleres Majors de Gandia

Poesia Fallera Major 2016

Fallera Major de Gandia 2016

Cort d’Honor

Poesia Fallera Major Infantil

Fallera Major Infantil de Gandia 2016

Cort d’Honor Infantil

L’última seda valenciana

Falles Secció Especial

104

Falles Secció Primera

134

Falles Secció Segona

160

Falles Secció Tercera

186 Recompenses 188 Joia 189

Gesmils de Diamant

190

Gesmils d’Or

192

Gesmils d’Argent

193 Premis 195 Monuments 230 Ninots 234

2 |3

Resum de premis 2015

I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

Miquel Martí i Pol. Parlem de tu

4 |5

CARTELL FALLES 2016 Lema: Per a la meua FM

Autora: Lydia Villarmín

6 |7

Alcaldessa de gandia Diana Morant Ripoll

©Salva Gregori

Un any ha passat ja des que es cremara l’última falla de Gandia. Un any d’intens treball i preparatius per a les festes que ara comencen. Un any de records de les emocions viscudes i d’il·lusió per les emocions que vindran. Així són les Falles de Gandia, un contrast d’emocions i plors per allò que acaba, mentre mirem a través del foc allò que està per arribar. En este any que ha passat les coses han canviat tant a Gandia com a les Falles. Noves cares, nous temps, però també molts sentiments pels que no estan. Tenim noves Falleres Majors, Raquel i Lluna; nova Junta en la Federació de Falles de Gandia, amb Telmo Gadea com a relleu en la presidència d’un gran amic que ens va deixar, Pep Lloret; i jo, que m’estrene com a Alcaldessa al vostre costat. Recorde molt bé quan vaig ser reina de la meua falla, les emocions viscudes en cada acte; encara se’m posa la pell eritzada quan recorde les flames cremant la imatge que amb tant d’esforç havíem construït entre tots al llarg de l’any. Un temps després, participar en la Junta em va mostrar que formar part de la festa també és viure-la des de dins, ser-ne part d’eixa incessant creació que caracteritza el món faller. Enguany ho viuré des d’altra vessant, la de primera representant de la ciutat, i tornaré a emocionar-me segur, igual que ho he fet en les altres etapes que he passat al costat de les Falles.

Este és el vostre moment, Raquel i Lluna, i el de la vostra Cort d’Honor; i també el teu, Telmo, i el del magnífic equip que composeu la Junta de la Federació de Falles de Gandia. Viviu-lo amb l’alegria que mereix esta festa que és la nostra, la de tots els valencians, disfruteu cada moment perquè és únic i sempre quedarà en la vostra memòria. Junts, festers, gandians i visitans, fem de Gandia en estos dies festius la ciutat viva que som, la ciutat de carrer que som, la capital que som. Demostrem als que vénen de fora que tot i el mal temps, sempre posarem bona cara. Demostrem que som l’expressió del bategar d’un poble en moviment. Les portes de Gandia s’obrin, els carrers s’omplen, els casals trauen les taules, les cadires, els músics escalfen els seus instruments, els pirotècnics ja tenen enllestida la pólvora i els tallers els monuments. Està tot a punt per acollir les festes més grans de la ciutat i fer-la esclatar. Que tot acabe perquè tot comence de nou: eixe és el secret de les Falles i eixa és la màgia de viure.

8 |9

Sant josep Patr贸 de les festes falleres

10 | 11

ÂŠSalva Gregori

Executiva Junta Local Fallera

Telmo Gadea Boix President

Joaquín Barber Peiró Vicepresident primer i econòmic

Santi Gomar Deusa Vicepresident segon i de festes

Josep Antoni Valls Català Comptador

Daniel Barrera Mondéjar Vocal

Borja Bover Ortiz Vocal

Sandra Muñoz Martí Vocal

Mª José del Olmo Muñoz Vocal

Josep A. Payán Pintado Vocal

Oscar Morant Martínez Secretari General

Josep Manuel Huguet Martínez Tresorer

Jordi Garcia Miragall Vicesecretari

Alicia Jiménez Escribano Vocal

Francisco Martínez Chover Vocal

Maria Moragues Alandete Vocal

Juan José Pérez Marcos Vocal

Diego Rufat Melo Vocal

12 | 13

Paula Vidal Peiró Vocal

ASSEMBLEA i Junta de Govern

Crist Rei

Passeig Lluís Belda

Emilio Gómez Pedrós Enrique Solivares Ferrer Domingo Sevillano Lorente

Antoni Guillem Pous MªAmparo Barber Durà Esteban Navarro Bover

Marqués de Campo-Perú

Màrtirs

Iván Roman Fernández Paco Mayor Deusa Ana Miñana Rubio

Luis Vidal Bataller Blanca López Gavilà Àlvar Jaime Monterrubio

Plaça El·líptica

Serpis

Alexis Calatayud Seguí Carlos Monzó Vidal Joel Vázquez Escrivà

Ana Sabater Garcia Juan Ormeño Jiménez Mariano Santos-Olmo García-Valenciano

Avinguda República Argentina

Vilanova

Joan Ribes Gregori MªCarmen Vidal Añón Jose Vicente Quiles Morant

Alejandro Bañuls Martí Inma Carbó Bañuls Patty Koninckx Martí

Benipeixcar

Sagrada Família “Corea”

Agustí Llopis Escrivà Gema Marquina Marqués Gisela Codina Orengo

Rafa Gregori Pascual Manolo Boronat Llorca Sergio Escrivá Chova

Carrer Major i Passeig

Beniopa

David Moreno Gila Àgueda Doménech Moratal Xelo Ferrer Fuster

Joanjo Reig Fuster Pep Morant Sequí Jesús Garcia Cànoves

Plaça Sant Josep “Raval”

Plaça Prado

Diego Gordo Llopis Laia Figueres Martí Jose E. Torres Fuster

Juan Martí Fuster MªJosé Sellens Guillem Morant Peiró

Grau

Sant Nicolau “Mosquit”

Fco. Javier Viciano Orihuel Gabriela Tarín Mengual Elena Moncho Palacio

Antonio Bermejo García Merce Valls Campos Teo Brunet Ferrandiz

Plaça Exèrcit Espanyol “Jardinet”

Roís de Corella

Paco Almiñana Mengual Iñaki Aparici Fuster José Gálvez Pérez

José Luis Peiró Moncho Alba Castaño del Olmo Joaquín Barber Deusa

Plaça del Mercat

Plaça Escola Pia

José Luís Garcia Escrivà Clara Cascant López Ángel Banyuls Vidal

Jesús Chaveli Chaveli Miguel Pérez Peiró Fco. Javier Boix Fuster

Benirredrà

Parc Alqueria Nova

Ramón Calvo Vaquer Silvia Climent Mascarell Ximo Carbó Braco

Jose A. Lozano Huerta MªJosé Llorca Escrivà Sergio Caba Pasadas

L’Alquerieta i Museu Faller Salva Canet Olaso Rosa Mª Hernández Moncho Óscar Bisquert Moncho

*Els noms que apareixen en negreta pertanyen a la Junta de Govern

14 | 15

FALLERES MAJORS DE GANDIA Raquel Díaz Camarena i Lluna Garcia Fernàndez

16 | 17

ÂŠSalva Gregori

18 | 19

ÂŠSalva Gregori

20 | 21

ÂŠSalva Gregori

Gandia 2016

22 | 23

FALLERA MAJOR DE GANDIA Poesia

Va nàixer -del foc i el sol i el mar foscaquell primer alé de vida nova abans dels dinosaures, dels taurons, abans dels continents i les espècies. Van nàixer, de l'aigua, el bosc i el foc, embarcacions de fusta, d'acer, transatlàntics, barques, canoes, rems, fragilitat nostra davant la mar. Va nàixer, del foc i el sol, i del cel, la humanitat que aprén els cicles, nova; que desitja climes càlids i llums, que inventa festes que anticipen vida. Ha nascut, dels teus ulls també de foc, aquesta il·lusió que ens alimenta ninots o primaveres, que fa trons, fums on cremar l'hivern en roba vella. Ara naix el món com naix el somrís quan passes tu per anunciar flors com una fada antiga que brostava llavors amb l'alegria d'un vent càlid. Com naixerà, de tu, les teues mans, el foc que diu que tot s'acabarà, que cendra som i fum; però també és aquest plaer de ser feliç quan pots.

Josep Lluís Roig

24 | 25

ÂŠSalva Gregori

Raquel dĂaz camarena Fallera Major de Gandia

26 | 27

ÂŠSalva Gregori

28 | 29

ÂŠSalva Gregori

30 | 31

ÂŠSalva Gregori

32 | 33

©Salva Gregori

Maria Moragues Alandete + Andrés Francés Pérez

ÂŠSalva Gregori

34 | 35

Lydia Villarmin Gregori + HĂŠctor Pellicer Vercher

ÂŠSalva Gregori

Vanesa Faus MiĂąana + Jonatan Alvarez Herrero

©Salva Gregori

36 | 37

Débora Fernández Ferrer + José Gálvez Pérez

©Salva Gregori

Alba Garcia Pizarro + Toni Espí Benavent

ÂŠSalva Gregori

38 | 39

Nuria Polo Faus + Salvador Garcia Ramos

ÂŠSalva Gregori

Paloma Lacasa Sancho + Salva Castillo PĂŠrez

ÂŠSalva Gregori

40 | 41

Noelia Olivares Madrigal + Sergio MartĂnez Noguera

Gandia 2016

42 | 43

FALLERA MAJOR INFANTIL DE GANDIA Poesia

Gaudeix la creació: per a tu art i màgia i amb el teu nom s’escriu la primavera, i els ulls, com un miracle reflexen el misteri que altres diuen present. Transparent serà Març com lluna primerenca, amb la música exacta que té cada minut. I s´adorm prop del Serpis la lletania del foc. I de bolquers la nit, amb el pare Montdúver com avi vigilant de les estrelles Tot és vida i destí mentre la mar recita què es un hui i és un jo. I serà per a sempre el teu regnat etern, tan subtil com el vers que amaga la tendresa d’una vida.

José V. Sala

44 | 45

ÂŠSalva Gregori

LLUNA GARCIA FERNĂ&#x20AC;NDEZ Fallera Major Infantil de Gandia

46 | 47

ÂŠSalva Gregori

48 | 49

ÂŠSalva Gregori

50 | 51

ÂŠSalva Gregori

©Salva Gregori

Lluna Garcia Fernàndez + Jorge Morant Carbó

52 | 53

ÂŠSalva Gregori

Lucia Barber Guerola + Hugo Vera Rumbau

ÂŠSalva Gregori

54 | 55

Mar Sanchis Ferrer + Ă lvaro Ferrer Chafer

漏Salva Gregori

Carme Roig Castillo + David Gregori Peir贸

ÂŠSalva Gregori

56 | 57

Marta Ribera Ramos + Marc CastellĂ Sendra

©Salva Gregori

Elia Torres Berzosa + Hugo Pérez Martí

©Salva Gregori

58 | 59

Clara Guillem Amorós + Adrian Femenía Calabuig

©Salva Gregori

Martina Gregori Moreno + Jorge Peiró Alcázar

©Salva Gregori

60 | 61

Mireia Llorca Vidal + Andrés Almiñana Llorca

La realització del monogràfic de la seda no haguera estat possible sense la inestimable col·laboració de les persones i entitats següents Alexandre Bataller Català, doctor en Filologia. Autor del llibre “Les paraules de la seda.

Llengua i cultura sericícola valenciana” (amb Carme Narbon)

Vicente Genovés del Olmo, President del Col·legi de l’Art Major de la Seda Maria Luisa Llorens Fuster, Bibliotecaria del Col·legi de l’Art Major de la Seda i experta en teixits i indumentària valenciana Luis Blanco Domínguez, Gestor Cultural Salva Gregori i Rafa Andrés, fotógrafs Col·legi d’art Major de la Seda Llotja de la Seda de València Rafael Catalá S.A.

L’ÚLTIMA SEDA VALENCIANA

Tinc ganes, unes ganes horribles, d’olorar això: el fem dels estables amuntegat en un camp d’aquells que recorde de sobte a Beniferri. Una olor que m’indica aquells camins, finíssims, que feien, en les caixes de sabates, els cucs de seda per damunt de tomellos ben secs. Els grills que no he matat, però que ja s’han mort, potser ara se’m tornen paraules, de vegades, igual que els cucs de seda, morint, s’esdevenien papallones petites, amb un tacte domèstic, vagament cereal, cosa de cada dia. I em naix com una fina, una benigna música, i em ve com una llum, i no em menejaria, no em mouria d’on sóc i seria com sóc: és com una por, càndida, de que, en moure›m, es trenque un tel, un tel primíssim, en mon cos, en ma vida: de que es trenque aquest ordre de tendríssimes baves seques de caragol, de fils de cucs de seda

Vicent Andrés Estellés. Coral Romput.

62 | 63

Fa més de 4500 anys un capoll de cuc de seda va caure en la tassa de te de l’emperadriu Xi Ling Shi. En intentar traure-ho de la seua tassa, la jove de catorze anys va començar a debanar el fil del capoll i se li va ocórrer la idea de teixir-ho. Després d’observar la vida del cuc de seda a instàncies del seu marit, l’Emperador Huangdi, va començar a ensenyar a la seua cort la manera de criar-los, començant de fet la sericicultura i l’art de teixir la seda. Tan important era i era tal el secret, que la llei imperial condemnava a mort a tot aquell que intentara traure llavors o capolls de seda fora de Xina, com així va ser durant més de 2000 anys. L’emperadriu Xi Ling Shi és coneguda com “la deessa de la seda”

Taulell socarrat representatiu del treball manual de la Seda.

La vida dels valencians ha estat des de fa segles unida a la seda. A la cria del cuc per obtenir el fil de seda i amb ells, els teixits que ens han fet coneguts en tot el món. El cuc de seda ha format part de la infantesa de moltes xiquetes i xiquets valencians quan, de menuts, els tenien en una caixa de sabates foradada que inclús portaven a l’escola. I aquesta no és sinó una reminiscència de temps i costums passats. La indústria sericícola valenciana era líder en el seu temps i gran part de l’economia i de les vides de les gents rodava entorn d’ella ja des del segle XV. A finals del segle XIX, una epidèmia de pebrina assolà gran part de les moreres i amb elles desaparegueren la majoria de les filatures que existien. És en eixe moment quan, en contra de la

tendència general, arriba a La Safor Enric Lombard i crea una empresa de filatura de seda que es convertirà en una de les més importants i de la que tots hem sentit parlar alguna vegada. Així fins als anys 70, quan definitivament la indústria sericícola desapareix de les nostres vides. No així la seda, que continua viva en nosaltres. Bona mostra d’això és la indumentària fallera que els mestres teixidors valencians continuen treballant, en molts casos amb els mateixos telers amb què les fabricaven fa mes de 300 anys els seus avantpassats. En aquest llibre podeu veure una mostra. Els dies de falles, al carrer, moltes més. Gaudiu-les, doncs són part de la nostra història com a poble.

Sala de contractaci贸 de la Llotja de la Seda de Val猫ncia

64 | 65

La Ruta de la Seda La Ruta de la Seda va representar la xarxa comercial i cultural més important de la Terra durant més de 1500 anys però, com ocorre amb molts altres fenòmens històrics, en aquella època no era coneguda per aquest nom. El terme va ser encunyat a la fi del segle XIX, molt després del seu declivi, pel geògraf i geòleg alemany Ferdinand von Richthofen. L’expressió, alimentada pels corrents orientalistes, es va popularitzar ràpidament. El que avui coneixem com a Ruta de la Seda era el conjunt de tots els camins comercials que conformaven un eix Orient-Occident connectant els imperis i les cultures d’un extrem a un altre.

Va ser el primer gran sistema de comerç internacional, iniciat al voltant del segle I a. de C., i també el més extens, cobrint una àrea d’influència tan gran com la quasi totalitat del continent eurasiàtic, permetent l’intercanvi de béns i coneixements entre ciutats separades per milers de quilòmetres. Encara que aquests corredors operaven en tots dos sentits i tenien múltiples ramificacions, existeix un consens generalitzat entorn de la idea que la Ruta de la Seda partia de l’antiga capital xinesa, Xi’an, travessava Àsia Central i Orient Mitjà i desembocava en el mar Mediterrani, des d’on es dividia en diverses subrutes que arribaven, per mar o per terra, fins a Europa Occidental.

Caravana de camells representant la Ruta de la Seda, sobre Atles del S XIV

La Ruta de la Seda servia a uns objectius econòmics molt concrets. Prova d’açò va ser la seua decadència i abandó quan altres alternatives van passar a cobrir millor aquestes finalitats. No obstant això, aquest conjunt de camins va ser molt més que una xarxa de corredors comercials. La Ruta de la Seda va ser un punt de trobada entre persones, pobles i societats de tot el món conegut, així com un vehicle de difusió d’idees, coneixements, estils artístics, creences i corrents de pensament, convertint-se en una espècie d’ “autopista cultural”. El comerç de la seda va actuar així com l’agent reactiu d’un intercanvi intel·lectual únic. Gràcies a açò, la seda és avui sinònim de diàleg intercultural, de mestissatge de coneixements i de vincle entre societats.

Aquest teixit era el producte de major valor dels quals viatjaven en les caravanes de comerciants. La quantitat de béns que es venien i compraven era enorme, donant lloc a un mercat de dimensions continentals. El procés de producció de seda era mantingut en secret per les lleis xineses, que prohibien la seua difusió, així com l’exportació de cucs o crisàlides, sabedors els seus mandataris de la importància de controlar el mercat en monopoli. Els seus teixits es van convertir ràpidament en un símbol de poder en l’Imperi romà, només per darrere de l’or, especialment entre les dones. L’enorme demanda procedent de la poderosa Roma va ser el catalitzador definitiu per a l’auge i el desenvolupament de les rutes per les quals es transportaven càrregues de teles de la llunyana “Serica”, l’exòtic país del qual venia la seda.

El Mercat de la seda de la llotja de València. Bernardo Ferrándiz Badenes, 1875

66 | 67

Malgrat les estrictes lleis xineses i el secretisme que envoltava a la seda, la seua producció i manipulació van acabar expandint-se a altres regions, que van començar a elaborar teixits de gran qualitat i a comercialitzar amb ells. Els àrabs van ser un d’aquests pobles que van desenvolupar magníficament l’artesania sedera, gràcies a l’excel·lent ubicació dels seus territoris en el si de la Ruta, i no van tardar a difondre els seus coneixements en aquelles regions conquistades durant la seua expansió a partir del segle VII. En el segle VIII l’Imperi islàmic va ampliar la seua conquesta als regnes visigots hispans primer i a Sicília després, portant amb si tots els seus coneixements, tècniques i sabers, entre els quals es trobava, sens dubte, la cultura sedera. Per tant es pot afirmar que la península Ibèrica va ser la primera regió del continent europeu en la qual es va produir seda i es van elaborar teixits d’aquesta fibra. Molts cronistes de l’època donen bon compte en els seus relats de les teles anomenades Spaniscum i de la seua fama, així com de la seua exportació pel món mediterrani, donant lloc a una espècie de Ruta de la Seda paral·lela però en sentit contrari a la tradicional arribada de teixits des d’Orient.

el qual participaven agents de totes les cultures presents. La seda valenciana havia començat diversos segles arrere, gràcies en part a la seua posició estratègica en el centre de la península i a la seua eixida al mar Mediterrani, i no havia deixat de créixer. Després de la conquesta d’aquesta ciutat per Jaume I es va potenciar la producció sericícola amb la concessió de privilegis als artesans del sector, impulsant encara més una indústria i un comerç que ja es trobaven molt desenvolupats. En les albors de l’Edat Moderna, la capacitat tècnica de Gènova destacava sobre la de qualsevol altra regió en el món i la qualitat de les seues sedes era cèlebre en tot Occident. Encara que al principi els genovesos arribaven als ports únicament com a comerciants, prompte van començar a introduir també els últims avanços tècnics, especialment referent a la producció de velluts i brocats. No és d’estranyar que poc després s’iniciara un procés d’emigració d’artesans d’aquella ciutat, que es van instal·lar preferentment a València, generant un desenvolupament econòmic sense precedents.

València i la seua àrea d’influència es van convertir així en l’epicentre de la seda en la península, no solament pel volum de neAl llarg de l’Edat Mitjana determinats centres productors perde- goci, sinó també per la influència que exercia en la resta de cenren poder en favor d’uns altres i ja en el segle XIV el comerç de la tres productors. Totes aquestes circumstàncies van asseure les seda en el Mediterrani occidental tenia tres nuclis fonamentals: bases de la indústria de la seda moderna en la regió que, des el Regne de Granada, València i Gènova. Aquests conformaven de llavors i fins als nostres dies, ha deixat la seua empremta en un eix d’intens intercanvi de matèria primera, productes, tècni- l’economia, la societat, la cultura i el patrimoni valencians. ques i coneixements, tant per vies terrestres com marítimes, en

Escut coronat en la Llotja de la Seda de ValĂ¨ncia. Finals S.XV

68 | 69

Retaule de taulells representant a Sant Jeroni , al Col·legi de la Seda de València (1700)

El Col·legi de l’Art Major de la Seda Durant aquesta època comença a forjar-se una potent indústria sedera valenciana que amb el temps ha sigut una de les indústries més destacades i distingides, mereixent el nom de “pròcer”: L’Art Major de la Seda. Aquest art aconsegueix impulsar el creixement d’una ciutat que es lliura per complet a ell allà pel segle XV, al cultiu i procés d’una de les tradicions més antigues i fructíferes que va tenir la València medieval. Com que no existia cap reglamentació respecte a la fabricació de teixits, era freqüent que aparegueren problemes, queixes i perjudicis entre els primers industrials de la seda i que a més repercutien desfavorablement en la indústria valenciana, a finals del segle XV es va constituir el Gremi de Velluters, redactant unes ordenances a les quals havien d’ajustar-se els agremiats per a posar límit a la referida anarquia. Les primeres ordenances del Gremi es van promulgar el 16 de febrer de 1479 pel Consell de la Ciutat. Posteriorment, el 13 d’octubre de 1479, el Rei Ferran I de Castella i V d’Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar oficialment les referides ordenances. El 26 de setembre de 1494 el Gremi de Velluters adquireix la Casa Col·legi, que és, fins avui, la seu de la Corporació de manera ininterrompuda, sent l’únic Gremi de València que ha mantingut la seua seu en el mateix lloc des de la seua fundació fa més de cinc segles.

El 22 de maig de 1981, aquesta Casa Col·legi va ser declarada Monument Històric Artístic Nacional. Quasi tots els Monarques espanyols van concedir privilegis a aquest Gremi i van confirmar les seues Ordenances, però el privilegi més important i transcendental de la seua història ho constitueix el fet que el 31 d’octubre de 1686, el Rei Carlos II va tenir a bé concedir el Títol de Col·legi de l›Art Major de la Seda per la connexió que el seu ofici tenia amb la pintura i altres Arts Majors. D’aquesta manera elevava el rang del treball en la seda a categoria d’Art Major. L’apogeu va començar en el segle XVII i va perdurar durant el segle XVIII, quan es va convertir en el principal centre manufacturer espanyol del sector. El poder de la corporació es va incrementar notablement, ja que en 1722 s’estenia la seua jurisdicció al conjunt del Regne de València encara que l’activitat se centrava bàsicament en la ciutat, en la qual es calculava existien uns 3.500 telers per a l’elaboració dels teixits de seda.

Detall del sostre al Col·legi de la Seda de València

La repercussió real del sector s’observa en el fet que l’activitat donava treball a prop de 40.000 persones, sent la població de València d’uns 70.000 habitants a l’interior del recinte emmurallat. Més del cinquanta per cent de la població activa depenia de la seda, que marcava la pauta de la vida dels habitants de la ciutat. Tal va ser l’auge que va aconseguir la manufactura sedera valenciana que el Rei Carlos III, per una Reial Ordre del 24 d’octubre de 1778, va dotar la quantitat de 60.000 reals a l’Acadèmia de Sant Carlos de València perquè creara l’escola d’ “Estudis de Flors i Ornats i altres dissenys adequats als teixits”. El primer ensenyament va recaure en D. Benito Espinós, qui va desenvolupar l’art industrial conegut actualment com el disseny. La decadència es va iniciar a principis del segle XIX quan per Decret de les Corts de Cadis de 31 de maig de 1813 s’anul·len els privilegis dels Gremis establint la llibertat de la indústria. Este va ser el motiu de la desaparició de molts Gremis. Els que van sobreviure, perduda la seua virtualitat corporativa i la seua personalitat pròpia i característica, van tornar a adoptar la seua primitiva forma de confraries, o com a màxim d’associacions civils de caràcter cultural o benèfic. El Col·legi de l’Art Major de la Seda,

no obstant això, es va salvar del naufragi general i va aconseguir subsistir i conservar part de les finalitats corporatives que tenia i segueix tenint en l’actualitat. A la fi del segle XIX i a causa de la plaga denominada “Pebrina” que va afectar el cultiu i cria del cuc de seda, va haver-hi una important pèrdua de producció per la falta de matèria primera de seda. El Col·legi va saber mantenir-se no sense grans dificultats, però al final sobreviure amb una més que importantíssima pèrdua de col·legials. La història d’aquest “Antic Gremi de Velluters” i posteriorment Col·legi de l’Art Major de la Seda, ha sigut la història d’una supervivència digna de les millors proeses de la nostra història. El nostre patrimoni seder forma part de la memòria col·lectiva dels valencians, ja que la seda va ser una de les impulsores que va tenir aquesta ciutat en el seu desenvolupament econòmic i cultural. Actualment, l’edifici està rehabilitant-se integralment gràcies la labor de mecenatge que la Fundació Hortensia Herrero ha fet, en el seu compromís i implicació amb aquest patrimoni històric seder valencià.

70 | 71

Un temple del comerç A finals del segle XV es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comerç, destinat a la realització de transaccions mercantils relacionades amb el pròsper comerç de la ciutat. Denominada originalment Llotja de Mercaders, va adoptar prompte el nom de Llotja de la Seda donat que era aquesta la indústria més potent en aquell moment. La primera pedra es va col·locar l’any 1482, després d’adquirir el Consell de la Ciutat 25 cases per a derrocar-les i obtenir l’espai suficient. Va ser construïda entre 1482 i 1498 per l’enginyer i arquitecte valencià Pere Compte. Després de la seua mort, l’obra va ser continuada per altres mestres com Juan Ivarra, Joan Corbera o Domingo Urtiaga, que van finalitzar la construcció en 1548.

El Regne de València es va situar com la capital cultural i econòmica de la Corona d’Aragó, i va aconseguir ser una de les ciutats més importants d’Europa en aquell segle. La llotja era un símbol de la puixança i riquesa del Segle d’Or de la ciutat. Es tracta d’un dels edificis més importants de l’arquitectura gòtica civil d’Europa i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1996.

Capella de la Llotja de la Seda, ValĂ¨ncia

72 | 73

Lombard SA. i la seda valenciana És a finals del segle XIX amb la caiguda de la producció sedera degut a la “Pebrina”, quan s’extingien els tradicionals mercats de fulla de morera, de capell o de seda filada i es tancaven moltes filatures, quan un comerciant tèxtil procedent de Nimes (França), Enric Lombard, contra la tendència general a l’abandonament de l’activitat, establí a Almoines una filatura de seda que s’eixamplarà i creixerà en personal i instal·lacions, com seran les fàbriques ubicades a Gandia o Montcada. En el primer terç del segle XX, l’empresa Lombard fou un membre actiu de l’anomenat Foment de la Sericicultura Valenciana, un organisme impulsor de la divulgació pedagògica de les tècniques modernes de cria de cucs entre els llauradors i de l’extensió d’aquest cultiu en zones encara no colonitzades pel taronger que els valencians, sempre pràctics, havien plantat substituint a la morera. En plena dictadura, un decret de 1946 regulà les zones sericícoles d’Espanya amb la designació de Lombard S.A. com a l’única empresa responsable per a la zona valenciana i balear. Des d’aquell moment i fins a l’any 1975, l’empresa Lombard tingué el control de tot el procés sericícola: des de les moreres, passant per la criança de cucs i acabant amb la filatura i posterior comercialització de les madeixes de seda. Durant tots aquests darrers anys, l’empresa valenciana es connectava amb altres importants centres sericícoles europeus: la indústria sedera francesa, amb el prestigiós Centre Sericícola d’Alès, que havia divulgat les pràctiques d’avivació col·lectiva; la indústria italiana, amb l’Estació Sericícola de San Giacomo di

Veglia, organisme pioner a Europa en la introducció del “polihíbrid japonès”; les innovacions del Japó, representades en el viatge que hi féu el directiu Juan Defargues, que n’importà tècniques i moreres japoneses; i l’Estació Sericícola de l’Alberca, dins el terme de Múrcia, que proveïa i controlava la llavor de cucs i en general, les poblacions sederes de l’horta de Múrcia (on també s’ubicava el més gran ofegador de capell de l’empresa), que s’estenien tot al llarg de la Vega Baixa del Segura. Tot i això, la crisi general de l’activitat sedera acabà afectant primer França i després Itàlia, que abandonaren la producció de matèria primera cap als anys setanta. Es deixa de produir el fil, però continuen la importació, la transformació i l’exportació de productes de seda, com ara camises, teixits, corbates o mocadors. Amb una certa perspectiva històrica, podem afirmar que el conjunt de llauradors valencians que feren la collita de setembre de 1975 foren els últims d’Espanya i segurament els de l’Europa Occidental.

Escaldadores de capell a la fàbrica Lombard S.A. d’Almoines © Col·lecció de Pilar García.

La seda en les nostres vides La part superior de les cases valencianes, coneguda com a «cambra» o «andana», era l’espai reservat a les criances de cucs. Havia de tindre ventilació, en concret unes finestres per on correguera l’aire. Al seu interior, s’hi diferenciava una cambreta menuda on es posava la llavor per avivar-la, que rebia el nom d’«avivador». Els cucs es disposaven en una construcció de canyissos que es col·locava en la cambra, anomenada «andana». Acostumava a tindre de quatre a cinc canyissos, encara que podia arribar a tindre set, vuit o, fins i tot, nou. Les cases que criaven cucs a la planta baixa, arribaren a dissenyar unes «andanes llevadisses». Durant segles, tan importants foren els canyissos en les humils economies llauradores valencianes que els trobem documentats en les relacions dels inventaris de béns dels testaments. L’anyada començava, en el món tradicional, el primer divendres de març amb la benedicció de la llavor, disposada dins unes capsetes cobertes de gasa, pel rector de la parròquia. A partir d’aquest moment calia avivar-la. Tradicionalment, ha estat la dona l’encarregada de fer-ho, amb l’aplicació de calor continuada durant uns deu o dotze dies, bé portant-la als pits, a la falda, o deixant-la entre dos matalafs de llana, o dins una cistelleta de carbó. Les modernes incubadores i les cambres d’avivació col· lectiva de llavor, més fiables en el control de la temperatura i la humitat, acabaren desterrant, només en els darrers temps, les velles pràctiques. Des del mateix dia del naixement dels cucs començaven les feines. La principal, repartir-los la fulla, que podia allotjar-se al plec del davantal o en una panera, cabàs o cistella, i que requeria l’ajuda d’una escala per a accedir als canyissos superiors de l’andana. A mesura que anaven creixent, calia anar escampant i estovant els cucs. Canviar-los o mudar-los el llit, és a dir els residus de la fulla seca i la brutícia, era una acció precisa i repetida que es feia amb l’ajut d’un paper foradat o de xarxes. Els cucs hi pujaven i així es podien retirar les escombrades.

“Anar a fer botja”, és a dir, desplaçar-se amb el carro o les cavalleries a la muntanya a recollir “botges blanques”, les herbes o mates amb què es fa l’enramat on el cuc haurà de pujar per a filar el seu capell, era una altra feina indefugible. Quan els cucs mamprenien a filar, calia penjar a l’andana les botges. Aquesta acció, anomenada “embotjar”, consistia a fer a cada mig metre una tira de botges, deixant al mig un carrer o passadís central. Quan pujaven a les botges, els cucs començaven a filar, a rodar el cap i tirar la seda. En acabar el seu treball, ja tots els cucs dins els seus capells, semblava que havia nevat damunt l’andana. Era el moment únic que, per la seua bellesa i espectacularitat, recullen moltes instantànies fotogràfiques. Una vegada el capell ja estava granat, uns quinze o vint dies després de pujar el cuc a la botja, es retiraven les botges dels canyissos (una acció anomenada “desembotjar”) i s’anaven collint els capells, traient-los de les botges o “descapellant”. Normalment, cada casa podia fer entre cent o dos-cents quilos de capell. El capell calia tirar-lo a terra i ficar-lo després dins d’una panera. En aquest punt era indispensable la col·laboració de familiars o veïns i, durant un o dos dies, es reunia un grup de set a quinze persones per a completar la feina, un moment feliç propici a la conversa que acabava sempre en una convidada. En acabant, el capell es ficava en sacs, es pesava i era venut a l’empresa que, en poc de temps, el duria a ofegar, operació prèvia a la filatura. Acabada la criança, era el moment de deixar a punt les cambres per a una altra anyada. Les botges, brutes de fem i fil, es cremaven a les portes de les cases i tot es convertia en l’anomenat “fum de botges”. Finalment, les andanes es netejaven i desinfectaven, per evitar possibles malalties dels cucs per a les collites següents i s’emblanquinaven les parets.

Andana en l’embojat en Algemesí. Colecció de J.Mª Bataller

74 | 75

Capells de cuc de seda

Els últims colliters de seda A la tardor de 1975, una trentena escassa de colliters començà la que seria la seua darrera anyada. Aquella primavera s’havia completat l’última collita a l’horta de Múrcia i tot el Baix Segura, l’enclavament més actiu en tota la producció de seda espanyola durant el segle XX. Per a molts d’ells, la collita de la seda havia estat una intensa ocupació que els havia acompanyat, dos mesos de cada any, durant tota la seua vida. Des de la infantesa havien conegut la cria dels cucs com una activitat agrícola més, una herència cultural transmesa pels seus pares i avis. Sense ser-ne conscients, representen l’última anella viva d’una pràctica ininterrompuda durant segles, que remuntaríem al temps de la conquesta, on els nouvinguts aprengueren els coneixements de l’experiència dels agricultors i filadors àrabs. Molts d’aquells llauradors són encara vius. Ja no crien cucs, però la seua memòria continua plena de records. Ells constitueixen l’últim eco d’una forma de viure que ha acompanyat els valencians durant segles. A les cambres d’algunes cases que encara es mantenen d’una manera semblant a com van ser construïdes es conserven intactes les andanes i els canyissos on es criaren els cucs. Estufes, termòmetres, màquines per a tallar fulla, escales, cabassos i cistelles són alguns dels estris que alguns colliters encara conserven, herència del temps antic.

I, en conseqüència, la fi de la producció de capell de seda autòcton fou el preàmbul del tancament de les filatures de seda valencianes. Els últims anys n’hi restaren només dues: la ja esmentada Lombard S.A. a Almoines i Sedas Orihuela, una empresa d’Oriola que tancà les portes el 1977, després de 38 anys de treball amb la seda natural. D’altra banda, els treballadors d’aquelles filatures, majoritàriament dones, també guarden la memòria de totes les fases del procés de filar. Recorden l’olor característica de les crisàlides, el núvol de fum que cobria la filatura. I per damunt de tot, unes marques físiques que els acompanyen per sempre: les mans cremades per l’aigua bullint amb què escaldaven el capell i els talls que es produïen als dits amb el seu fil tan resistent els evoquen la duresa de la feina de la seua joventut.

La desaparició de les moreres A poc a poc, les moreres, plantades per milers als nostres camins, han anant desapareixent quasi per complet del nostre camp visual. La contemplació d’una morera carregada de fulla, en un dels nostres carrers, en un marge o en qualsevol racó oblidat, de segur que activa els ressorts de la memòria i alegra l’ànim de la gent d’una certa edat. Si bé és cert que el bosc de moreres que envoltava i distingia València i que poblava totes les poblacions riberenques del Xúquer desaparegué a la fi del segle XIX, la morera ha conviscut fins fa ben poc amb nosaltres. Els topònims que trobem al llarg del territori i molts mobles fets amb la seua fusta ens ho recorden. Els grecs i els romans ja apreciaren les moreres pel seu caràcter ornamental i pel seu fruit, les mores. Una delícia per als infants, ja foren blanques, negres, encarnades o rosades. Com que ara ja no hi ha xiquets que s’enfilen a les moreres per a collir-ne els fruits, les móres cauen a terra, són un reclam per a molts ocells, alguns dels quals poden fer niu a les seues soques, i es consideren molestes per a aquells que ja no veuen cap productivitat en un arbre abans providencial. És per això que ja no són estimades i de fet per a ús ornamental de carrers se solen utilitzar arbres modificats perquè no produïsquen fruits

Les moreres es regaven i es llauraven, una pràctica decisiva per tal que hi haguera sempre una bona quantitat de fulla i de la millor qualitat. “Anar a fer fulla“ ha estat sempre una de les feines dels colliters. Un treball constant i urgent per al qual no hi havia mai prou mans. Hi havia famílies que podien necessitar fins a trenta sacs de fulla diària. Una vegada a casa, es deixava estesa perquè no es coguera. I, quan estava banyada per la rosada, s’eixugava. La morera, “l’arbre ple de les benediccions de Déu“, com el designava Olivier de Serres, ha estat durant molts segles tocada per la gràcia divina, en la seua qualitat d’aliment bàsic del cuc i pedra angular de l’economia de moltes famílies. Per això no resulta estrany documentar notícies de freqüents rogatives als sants o a la Mare de Déu per tal d’aconseguir una bona collita de fulla de morera. I en la tradició popular, la morera ha estat també l’arbre al qual moltes generacions de joves, especialment dones, s’hi han enfilat per pelar-ne la fulla. Un fet del tot habitual per als valencians durant segles, com ho prova molta de la literatura popular i culta que circulava per les nostres terres.

Moreres a la platja de Gandia

76 | 77

Tela d’Espolí i fils de seda a la fàbrica de Rafael Català S.A.

Espolí, el rei dels teixits de seda Tot i la desaparició de les moreres i de la indústria de la seda, diverses empreses continuen aquesta tradició de segles, generalment passada de pares a fills i continuen treballant amb els mateixos telers manuals per a fabricar les teles que utilitzem a la indumentària fallera. Moltes d’elles a partir de dibuixos, cartonatges i dissenys d’incalculable valor històric.

Una altra joia de la teixidura en seda és el Brocatell, teixit quasi sempre en seda i metall (or o plata) i amb dibuixos litúrgics o de casulla (doncs els encarregava habitualment l’Església per a les seues celebracions i ornaments per la seua riquesa en metall). El resultat és una tela de gran impacte visual. Fins a finals del segle XX es teixien encara en telers de mà, però des de fa uns anys s’han passat els antics dibuixos a la teixidura electrònica L’Espolí és, sens dubte, la més magnífica de les teles que es actual ,ja que les seues característiques sí que ho permeten. Els poden teixir amb el fil de seda. Pren el seu nom de la llançadora nostres avantpassats no disposaven de la gran varietat de teimés xicoteta que existeix, aquella que amb sols 4 centímetres xits que existeixen avui i, algunes vegades, compraven aquestes cap teler modern, siga mecànic o electrònic, és capaç d’usar i teles per al seu ús personal en les tendes d’ornaments litúrgics, únicament teixint manualment pot lliscar-se sobre un teler. d’ací la tantes vegades escoltada frase “porta un vestit de casulla”. Aquestes llançadores, de les quals poden arribar a utilitzar-se fins a 40 alhora en un sol dibuix, no travessen la tela de vora a “Lampas, Lampazzo i Lampasette”, són teixits realitzats amb un vora, sinó que cadascuna d’elles, i el color de seda que porta, tra- ordit en seda, raió natural o cotó natural i una quantitat limitada vessa sols una xicoteta quantitat de fils. Gràcies a açò el teixit de colors de trama en anar aquestes de vora a vora. Actualment resultant és d’una varietat de colorit i una lleugeresa inimagi- es teixeixen en els telers electrònics, en ample de 140 centínables i impossibles d’aconseguir en cap tipus de teler modern. metres i es comercialitzen en diversos amples. La seua qualitat i categoria dependrà de les filatures utilitzades i l’antiguitat i Una altra singularitat de l’espolí és el seu fons, bé siga ras, oto- bellesa del dibuix, la qual cosa pot conferir-li una personalitat mà o tafetà, les seues característiques també són molt dife- única. rents dels de les teles mecàniques, encara que aquestes siguen de seda, perquè la màquina (anomenada “l’espanyola”) i el teler El Damasc és el més conegut, el més utilitzat, el que més usos mogut per la mà de l’home aconsegueixen un fons més atapeït, ens ha permès i del que més quantitat i varietat de dibuixos ens lleuger, uniforme, brillant… en suma, d’una bellesa inigualable. han arribat del passat. També és el més popular, el més assequiEls cartonatges antics, conservats amb cura per unes poques ble dels teixits en seda, cotó natural o raió natural. Amb un ordit i empreses i artesans valencians durant segles, fan possible teixir una o dues trames, és a dir, unicolor o a dos colors (fons i dibuix) avui els dibuixos d’espolí que són ja patrimoni de tots els valen- s’obté un teixit lleuger i versàtil que ha tingut molts usos al llarg cians. de la història. Tal vegada és per açò que ens transmet aqueix aire antic tan nostre, ja que les nostres àvies l’utilitzaven en cobertors, cortines, tapisseries i també en la seua indumentària.

L’espolí pren el seu nom de la llançadora utilitzada al teler en la seua producció manual.

78 | 79

Teler manual. Rafael CatalĂ S.A.

80 | 81

Textos valencians sobre la seda Al llarg de la història, són molts i destacables els exemples en què la sericicultura, el cuc de seda i els processos industrials de la filatura han segut protagonistes en la literatura valenciana. Les pàgines que han dedicat al tema noms tan il·lustres com els del Botànic Cavanilles o Gregori Maians són sols una mostra de la importància que la seda va tindre al llarg del temps en la nostra història. El Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, publicat a València el 1575, inclou l’apartat «Història dels cucs i robes de seda», inspirat en el poema del segle XVI titulat «De Bombyce» de l’italià Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criança de la seda per a tots els seders.

Al 1647, Josep Gasch escrivia a València el llibre “Tratado muy curioso del gusano de la seda, y sus propiedades : Para todos provechoso” Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: «Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda», sentencià. Tant és així que va escriure una carta, des de la seua casa a Oliva, a José Carvajal, secretari d’Estat de Fernando VI, el 24 de febrer de 1748, en la qual defensava l’activitat sericícola per a l’economia del Regne, i descrivia de forma minuciosa el procés de la cria dels cucs de seda.

Llançadores d’espolí, a la fàbrica de Rafael Català.

El botànic Antoni Josep Cavanilles féu acurades descripcions, a les seues “Observaciones” (1795), de les plantacions de moreres en els camps valencians i els processos per a la manufactura de la seda.

Entre els nostres botànics, destaca Simón de Rojas Clemente, el qual anota el 1826 dades de Titaigües referides a diferents aspectes de la collita de la seda, d’indubtable interès lingüístic, natural i antropològic (classes de morera, de cucs i capell, dades d’avivació i de filatura, etc.).

Des del punt de vista de la tècnica de filar i tòrcer la seda és ben interessant el manual de Josep Lapayese, “Tratado del arte de hi- Al segle XIX abunden els tractats de sericicultura, entre els quals lar, devanar, doblar y torcer la seda” publicat a València el 1784. és molt rigorós i avançat el que publicà el 1840 l’introductor de la primera màquina de vapor de València el 1837, Santiago DuEl cèlebre industrial tèxtil Joaquim Fos, publicà el 1790 la “Ins- puy, “Apuntes sobre la industria de la seda y cría del gusano que trucción metódica sobre los muarés”, on detalla el perfecciona- la produce”. Una obra de la qual en deriva un romanç popular que ment d’aquests teixits de seda. pretén divulgar les noves pràctiques sericícoles: “Raonament de profit per a la cullita de la seda entre dos llauradors de l’horta de València”. El seu fill Enric Dupuy redacta unes cròniques des de Yokohama el 1874, on descriu el procediment japonès per criar cucs que, pel seu to exòtic i novel·lesc, no desmereix el captivador relat d’Alessandro Baricco, “Seda”.

Portada del tractat de Josep Gasch “Tratado muy curioso del gusano de seda y sus propiedades: Para todos Provechoso” 1647

Retrat de gregori Maians, fet per Joaquín Giner el 1755, segons dibuix de Josep Vergara

82 | 83

Volta de creueria del sostre de la llotja de la Seda, símbol de l’esplendor que el poble valencià va viure amb la seda.

Són ben interessants les memòries d’investigació adreçades a la Real Sociedad Económica de Amigos del País durant tot el segle XIX, de les quals n’és un exemple la redactada pel prevere de Carcaixent Salvador Bodí, el 1854, sobre l’epidèmia de pebrina: “Investigaciones sobre la pérdida de la cosecha de la seda en la provincia de Valencia”. La literatura valenciana d’aquest temps recull escenes de personatges populars treballant la seda. Els poetes de la Renaixença reivindiquen la “filanera” com a model de dona. Hi destaca el llarg poema narratiu de Constantí Llombart “La cullita de la seda” (1891), que relata els avatars d’una família llauradora que perd tots els esforços d’una collita atacada per la pebrina. Són moltíssims els exemples que podríem trobar al voltant d’un tema que va formar part de la vida dels valencians des de fa segles: La Seda un teixit milenari que ens ha acompanyat i ens ha fet coneguts en tot el Món.

84 | 85

SECCIÓ ESPECIAL

Falla Vilanova

Falla Plaça Prado

Falla Plaça Sant Josep “Raval”

Falla Plaça del Mercat

86 | 87

fundada en 1930

FALLA VILANOVA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia

Vice-President Secretària Delegada de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat Artístic Delegat Llibret Delegat d’emissió

Alejandro Bañuls Martí Anna Romero Camarena (centre-dreta) Àngela Castellà Prats (esquerra ) Blanca Marco Soldevila (dreta) Sofía Martí Villarmín (centre-esquerra) Vicente Faus Martínez Inma Carbó Bañuls Patty Koninckx Martí Mónica Castellá Aparisi Silvia Clavería López Álex Reig Macías Carola Timoner Mengual Javier Ripoll Barchín Rafa Mañó Frasquet Saoret Pérez Camarena

Artista Miguel Santaeulalia Serrán Lema Rebel·la’t Autors de l’explicació Jesús Moragues i Ximo Martí

88 | 89

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1930

FALLA VILANOVA President Reina de la Falla Reina del Foc

José Antonio Valcárcel Monzó Rosa Valcárcel Monzó (esquerra ) Ainara Ortega Llopis(dreta )

Artista Sergio Gómez Ferrer Lema L’aniversari de Zeus... una festa per a Déus Autors de l’explicació Jesús Moragues i Ximo Martí

90 | 91

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1930

FALLA PLAÇA PRADO President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorer Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegat Llibret Delegat d’Emissió

Juan Martí Fuster Sara Sanvíctor Beneyto (centre) Verónica San Cristobal Villarmín (esquerra) Iraida Abril Escrivà (centre-dreta) Julia Sivera Penalba (centre-esquerra) Manuela Borrull Guillem (dreta)

Jesús Escrivà Palonés Majo Sellens Canet Guillem Morant Peiró Xavi Peiró Jornet Eusebio Gasque Pastor José Juan Marco Garcia Natalia Burgos Martínez Cristina Laporta Bravo José Manuel Prieto Part Pep Fuster Torres

Artista Palacio i Serra Lema Que Continue L’espectacle Autor de l’explicació Jose Manuel Prieto Part

92 | 93

ÂŠEsencia Estudio

fundada en 1930

FALLA PLAÇA PRADO President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Jordi Donet Sellens Carmen Pallardó Penalba (centre) Claudia Sellens Camps (darrere-dreta) Abril Fuentes-Guerra González (darrere-esquerra) Inés Tortosa Garcia (esquerra) Clara Tortosa Garcia (dreta)

Artista Palacio i Serra Lema Que continue l’espectacle Autor de l’explicació Jose Manuel Prieto Part

94 | 95

ÂŠEsencia Estudio

fundada en 1929

FALLA PLAÇA SANT JOSEP “RAVAL” President Reina de la Falla Reina del Foc

Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat Artístic Delegada de Llibret Delegada d’Emissió

Diego Gordo Llopis Trini Borrull Boscá (dreta) Maria Jesus Enguix Jiménez (esquerra) Óscar Torres Tercero Paco Gea Ferrer Jose E. Torres Fuster Maria Prieto Gea Paula Olaso Paredes Salva Pons Escrivá Laura Castillo Carbó Salva Castillo Pérez Elena Martí Cerezo Carmen Berzosa Sorando

Artista Jose Sanchis Lema El crepuscle dels Déus Autor de l’explicació Ignasi Moreno - Vicent Lloret

96 | 97

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1929

FALLA PLAÇA SANT JOSEP “RAVAL” Reina de la Falla Reina del Foc

Alba Pons Nacher (esquerra ) Beatriz Malonda Enguix (dreta)

Artista Dino Garcia Lema Els musicals Autor de l’explicació Vicent Lloret

98 | 99

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1929

FALLA PLAÇA DEL MERCAT President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorer Lotera Delegada de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegat Llibret Delegat d’Emissió

Jose Luis Garcia Escriva Elvira Costa Bosch (centre-dreta) Xenia Martínez Martín (centre) Araceli Fernández Pallarés (esquerra) Mónica Faus Giménez (centre -esquerra ) Laura Costa Vázquez (dreta) Javier Garcia Giménez Clara Cascant López Àngel Banyuls Vidal Julián Toledo Gasquet Pepa Malonda Vidal Mari Lola Roche Garcia Marta Alfaro Lloret Paula Alfaro Lloret Luis Muñoz Vidal Francisco Sanchis Colominas

Artista Pere Baenas Lema Barbaritats Autor de l’explicació Pep Gonga

100 | 101

ÂŠKazados photo

fundada en 1929

FALLA PLAÇA DEL MERCAT President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Joan Momparler Costa Marta Toledo Salcedo (centre ) Naiara Lara Climent (esquerra) Iris Ivars Pallarés (dreta) Daniela López Serena (centre-dreta) Maria Costa Martí (centre-esquerra )

Artista Dino Garcia Lema L’aniversari Autor de l’explicació La comissió

102 | 103

ÂŠKazados photo

SECCIÓ PRIMERA Falla Màrtirs

Falla Avinguda República Argentina

Falla Sagrada Família “Corea”

Falla Beniopa

Falla Carrer Major i Passeig

Falla Grau

Falla Benirredrà

104 | 105

fundada en 1928

FALLA MÀRTIRS President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorer Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’Emissió

Luis Vidal Bataller Isabel Alcudia Ayllón (centre asseguda ) Lara Delgado Balsera (esquerra asseguda) Victoria Dufrechú Garcia (esquerra) Lidia García Tébar (dreta) Iris Verdú Siscar (centre) Raul LLopis Orengo Blanca López Gavilá Àlvar Jaime Monterrubio Jesús Gutiérrez Pérez Ángel Martí Asunción Iván Subiela Puchol Matilde Millán García Vanesa Peiró Micó Amelia Alberola Todolí Jose Pedro García Sabater

Artista Alfredo Bayona Calatayud Lema Gandia, ciutat sense llei. Autors de l’explicació Miguel Pérez Peiró

106 | 107

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1928

FALLA MÀRTIRS President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Raúl Llopis Carrasco Núria Llopis Carrasco (centre asseguda) Leire de la Asunción Gavilà (centre-esquerra) Lucia Fernandez López (esquerra) Aitana Boscà González (dreta) Claudia Rubio Pastor (centre-dreta)

Artistes Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo Lema Dis-me amb qui vas i et diré que animal eres Autor de l’explicació La comissió

108 | 109

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1969

FALLA AVINGUDA REPÚBLICA ARGENTINA President Reina de la Falla

Vice-President Secretària Delegada de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegada d’Emissió

Joan Ribes Gregori Maragda Escrivá Noguera Jose Vicente Quiles Morant Mari Carmen Vidal Añón Karina Espí Guerola Maria Llinares Aparisi Concha Boscà Carbó Viçent García García Asunción Gregori Pardo Paula García Paniagua Maite Gómez Barber Paula Llobell Benito

Artista Jose Sanchis Lema Ens l’ han pegada com a xinos... Autors de l’explicació La Comissió

110 | 111

ÂŠMauricio Laporta

fundada en 1969

FALLA AVINGUDA REPÚBLICA ARGENTINA President

Joan Andreu Noguera

Reina de la Falla

Sofía Sivera Noguera

Artista Jose Sanchis Lema Cada Any Una Primavera Autors de l’explicació La Comissió

112 | 113

ÂŠMauricio Laporta

fundada en 1934

FALLA SAGRADA FAMÍLIA “COREA” President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’art

Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorer Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Rafael Gregori Pascual Paula Abargues Carbó (asseguda) Eva Garcia Moncho (centre-dreta) Maria Ferri Mascarell (esquerra) Marta Torres Olcina (centre-esquerra) Raquel Madrigal Borja (dreta) Kico Jordà Fornés Manolo Boronat Llorca Sergio Escrivà Chova Francesc Bonet Canet Rafael Gregori Cervera Luis Orengo Castelló Liliana Fuster Moragues Teresa Garcia Moratal Elena Bañuls Perez Borja Abargues Carbó

Artista Germans Miñana Lema Gandia Ciutat Reial Autor de l’explicació La comissió

114 | 115

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1934

FALLA SAGRADA FAMÍLIA “COREA” President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Noel Gadea Fuster Claudia Bañuls Martínez (centre) Marta Insa Xaixo (dreta) Naira Banyuls Caselles (esquerra)

Artista Christian Melià Lema Enamorar-te Autor de l’explicació La comissió

116 | 117

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1977

FALLA BENIOPA President Reina de la Falla Reina del Foc

Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorer Lotera Delegat de Jocs Delegat de Cavalcades Delegat Artístic Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Joanjo Reig Fuster Ana Ferrer Martí (esquerra) Priscila Rodríguez Miret (dreta) Paco Bou Ortolà Pep Morant Sequí Fran Aparisi Romero Jesús Garcia Cànoves Susana Martí Estruch Tomàs Castellà Ramírez Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela Fernando Ferrer Martí Patrícia Fuster Fort José Vicens Faus

Artistes Palacio i Serra Lema Amb el que érem i on hem vingut a parar Autor de l’explicació Jesús García Canoves

118 | 119

ÂŠKazados Photo

fundada en 1977

FALLA BENIOPA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia

Hugo Pons Gomez Ruth Moreno Bañuls (centre-dreta) Paula Marco Solves (centre-esquerra) Laura Pellicer Suárez (dreta) Ariadna Granero Moreno (esquerra)

Artistes Palacio i Serra Lema Gandia, falles any 3016 Autor de l’explicació Pep Morant Sequí

120 | 121

ÂŠKazados Photo

fundada en 1928

FALLA CARRER MAJOR I PASSEIG President Reina de la Falla

Vice-President Secretària Delegada de Festes Tresorer Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’emissió

David Moreno Gila Verónica Vidal Palmer Samuel Blay Barberá Águeda Doménech Moratal Xelo Ferrer Climent Óscar Aparisi Díaz Manolo Gil Camarasa Carlos Faus García Herme LLorca Climent Elisabeth Moreno Martí Silvia Suñer Romero Antonio Albors Orengo

Artista José Sanchis Izquierdo Lema Carnaval a Gandia Autor de l’explicació Josep Gonga Colomina

122 | 123

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1928

FALLA CARRER MAJOR I PASSEIG President Reina de la Falla

Michel Aparisi Ferrer Lucía Borrás Verdú

Artista Jose Sánchis Izquierdo Lema Un país de somnis Autor de l’explicació Josep Gonga Colomina

124 | 125

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1936

FALLA GRAU President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia

Vice-Presidenta Secretària Delegat de Festes Tresorer Lotera Delegat de Jocs Delegat de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Javier Viciano Orihuel Blanca Valor Garcia (centre-asseguda) Myriam Cánovas Garcia (dreta) Laura Estrela Palma (esquerra) Ariadna Alandete Dura (centre-dreta) Elena Moncho Palacio Gabriela Tarin Mengual Carlos Diaz Viciano Enrique Marzal Vidal Mª Dolors Puig Marti Adrian Mascarell Pérez Ivan Garcia Castello Carla Marzal Peiró Lola Garcia Moncho Vicent Mengual Brunet

Artista Jose Sanchis Lema El Circ De Gandia Autora de l’explicació Lola Garcia Moncho

126 | 127

ÂŠFran Yeste

fundada en 1936

FALLA GRAU President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Álvaro Garcia Paya Julia Perles Moncho (centre-asseguda) Carla Campillo Faus (centre-dreta) Daniela Grimal Canovas (dreta) Ainhoa Florit Perez (esquerra) Paula Roig Morell (centre-darrere)

Artista La Comissió Lema Una de pirates Autora de l’explicació Cristina Martí Rodriguez

128 | 129

ÂŠFran Yeste

fundada en 1978

FALLA BENIRREDRÀ President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Loter Delegat de Jocs Delegat de Cavalcades Delegada Artística Delegat de Llibret Delegat d’emissió

Ramón Calvo Vaquer Rosa Maria Chamorro González (centre) Silvia Climent Mascarell (dreta) Natàlia Carbó Peiró (esquerra) Juan Bañuls Mas Silvia Climent Mascarell Ximo Carbo Braco Dolores Carbo Braco Juan Carlos Rus Fernàndez Alejandro Peris Sanz Óscar Garcia Fayos Arantxa Garcia Moll Jordi Gil Montagud Miguel Ángel Picornell Canut

Artista Germans Miñana Lema De plorar i riure...! Autors de l’explicació La Comissió

130 | 131

ÂŠDani Balsera

fundada en 1978

FALLA BENIRREDRÀ President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Borja De Ancos Gasque Gema Canet Martí (asseguda-dreta) Nuria Franco Jordà (centre) Ainoha Ferrairó Falquet (esquerra) Maria Sancho Sanmartín (dreta) Julia Vercher Sacristóbal (asseguda-esquerra)

Artista Germans Miñana Lema A què juguem...? Autors de l’explicació La Comissió

132 | 133

©Jesús Fotògraf

SECCIÓ SEGONA Falla Passeig Lluís Belda

Falla Crist Rei

Falla Marqués de Campo-Perú

Falla Roís de Corella

Falla Parc Alqueria Nova

Falla L’Alquerieta i Museu Faller

134 | 135

fundada en 1978

FALLA PASSEIG LLUÍS BELDA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Antoni Guillem Pous Maria Guillem Cardona (centre) Aida Lloret Navarro (dreta) Marta Marcos Ribes (esquerra) Miguel Escrivá Blanes Mª Amparo Barber Durá Esteban Navarro Bover Mª Dolores Camarena Cabanilles Aurora Cruañes Durá Salvador Navarro Bover Cristina Puchol Calatayud Patricia Moratal Martinez Dulce Martinez Garcia Vicente Carlos Barber Durá

Artista Dino Garcia Escrivá Lema Si no vols caldo...!! Autor de l’explicació Xavi Barber

136 | 137

©Ginés Romero Miñana

fundada en 1978

FALLA PASSEIG LLUÍS BELDA President Reina de la Falla

Salva Navarro Bertó Begonya Costa Martinez

Artista Dino Garcia Escrivá Lema Visca La Festa Fallera Autors de l’explicació La Comissió

138 | 139

©Emi Fotògrafs

fundada en 1966

FALLA BARRI DE CRIST REI President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’art Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret

Emilio Gomez Pedros Paloma Torregrosa Malonda (asseguda-centre) Amparo Moreno Pascual (centre) Carla Vila Bruno (esquerra) Esther Benedicto Miñana (asseguda-dreta) Paula Cerdà Jordà (dreta) Baldo Apio Martina Enrique Solivares Ferrer Domingo Sevillano Lorente Esther Benedicto Miñana Carla Vila Bruno Borja García Felis Olga Baeza Mayans Natalia Sanz Moreno María José Moran Moragues

Artista Victor Hugo Ginés Lema Talla i retalla Autora de l’explicació Cristina Martí

fundada en 1966

Artista Victor Hugo Ginés Lema Talla i retalla Autora de l’explicació Cristina Martí

140 | 141

©Jesús Fotògraf

fundada en 1966

FALLA BARRI DE CRIST REI President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Jordi Apio Benedicto Nerea Fernández Magaña (centre) Ainoha Álvarez Robert (dreta) Emma Domingo Gomar (esquerra)

Artista La Comissió Lema Festa Autora de l’explicació Cristina Martí

142 | 143

©Jesús Fotògraf

fundada en 1992

FALLA MARQUÉS DE CAMPO-PERÚ President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Vice-Presidenta Secretari Delegada de Festes Tresorer Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat Artístic Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Iván Román Fernández Amparo Martínez Alandete (centre-asseguda) Inma Cantero Caballero (dreta-asseguda) Laura Ferrando Moratal (dreta) Maragda Baños Ventura (centre) Almudena Díaz Cantero (esquerra) Ariadna Màrquez Pérez Paco Mayor Deusa Ana Miñana Rubio José Manuel Esquina Sousa Laura Ferrando Moratal Lorenzo Pérez Sanz Arantxa Puertas Buigues Juan Antonio Molina Mengual María Puertas Buigues Rubén Valls Sanz

Artistes Germans Miñana Lema “Abracadabra...!” Autor de l’explicació Josep Enric Gonga

144 | 145

ÂŠSalva Gregori

144 | 145

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1992

FALLA MARQUÉS DE CAMPO-PERÚ President Reina de la Falla Reina del Foc

Gabriel Díaz Cantero Sandra Mahiques Gertrudix (esquerra) Sara Payá Gertrudix (dreta)

Artistes Germans Miñana Lema De TBO Autor de l’explicació Josep Enric Gonga

146 | 147

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1996

FALLA RoíS DE CORELLA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretària Delegada de Festes Tresorer Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Jose Luis Peiró Moncho Alba Serrano Martínez (centre) Arancha Serrano Martínez (esquerra) Alba Argento Gomar (dreta) Joaquín Barber Deusa Alba Castaño del Olmo Lidia Morant Rodriguez Alfredo Martínez Casanova Isabel Ferrer Catalá Gonzalo Muñoz Moratal Isabel Martínez Ferrer Elena Martínez Ferrer Lui Pla Femenia Paco Pla Blay

Artista Christian Melià Ginestar Lema Movent fitxa! Autora de l’explicació Lui Pla Femenia

148 | 149

©Sergi Escrivà

fundada en 1996

FALLA RoíS DE CORELLA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Marcelo Mata Quintana Silvia Climent Perelló (centre) Aina Morant Gracia (centre-esquerra) Marta Melis Juan (centre-dreta) Lorena Bañuls Perelló (esquerra) Suni Pastor Bustos (dreta)

Artista Christian Melià Ginestar Lema El paradís amagat Autora de l’explicació Lui Pla Femenia

150 | 151

©Sergi Escrivà

fundada en 2001

FALLA PARC ALQUERIA NOVA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegada de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat Artístic Delegada de Llibret Delegat d’emissió

Jose Antonio Lozano Huerta Maria Masip Bertó (asseguda-dreta) Jessica Pellicer Vercher (dreta) Esther Ortiz Gómez (esquerra) Andrea Ramos Perez (asseguda-esquerra) Maria Ferrando Gilabert (centre) Guillermo Barber Fuster Mª José Llorca Escrivá Sergio Caba Pasadas Aure Pérez Sancho Mª Carmen Estruch Estruch Sandra Bertó Richart Amparo Bertó Richart Ausias Estrugo Mañó Esther Pérez Sancho Vicent Lloret

Artistes Germans Guerola Lema Pintats o llavats, tots són iguals Autor de l’explicació Vicent Lloret

152 | 153

ÂŠSalva Gregori

fundada en 2001

FALLA PARC ALQUERIA NOVA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de l’Art

Héctor Ferrer Llorca Eva Lucio Pérez (centre-dreta) Alba Ramón Borja (dreta) Zulein Moreno Torres (centre-esquerra) Leire Mahiques Pérez (esquerra)

Artistes Germans Guerola Lema Enlaira amb els núvols, Pegàs Autor de l’explicació Vicent Lloret

154 | 155

ÂŠSalva Gregori

fundada en 2009

FALLA L’ALQUERIETA i MUSEU FALLER President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Loter Delegada de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegat de Llibret Delegada d’Emissió

Salva Canet Olaso Desam Escrihuela Bastida (esquerra) Mª José Morató Moncho (dreta) Loli Morant Suárez (darrere-dreta) Silvia Cruz Gómez (darrere-esquerra) Juan Hernández Moncho Rosa Maria Hernández Moncho Oscar Bisquert Moncho Maria José Morató Moncho Miguel Angel Nadal Del Valle Mª José Chover Miret Yoli Frasquet Gadea Lidia Hernández Ros Dani Miret Mataix Maria Santamaria Aparisi

Artista Germans Miñana Lema La màgia dels somnis Autor de l’explicació Delegació de llibret

156 | 157

ÂŠXavi Arbona

fundada en 2009

FALLA L’ALQUERIETA i MUSEU FALLER President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Guillermo Bisquert Chover Ainhoa Llopis Mengual (centre) Irene García Villarejo (dreta) Arantxa García Villarejo (esquerra)

Artista Germans Miñana Lema Els meus carrers Autor de l’explicació Delegació de llibret

158 | 159

ÂŠXavi Arbona

SECCIÓ TERCERA

Falla Serpis

Falla Plaça El·líptica

Falla Benipeixcar

Falla Sant Nicolau “Mosquit”

Falla Plaça Exèrcit Espanyol “Jardinet”

Falla Escola Pia

160 | 161

fundada en 2002

FALLA SERPIS Presidenta Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegada de Llibret Delegat d’Emissió

Ana Sabater Garcia Cecilia Signes Cortés (centre) Carmina Lís Pérez (dreta) Inma Boscà Mayor (esquerra)

Emilio Moragues Pardo Eva Maria Ormeño Jiménez Mariano Santos-Olmo García-Valenciano Lorena Bonache Bañuls Francisco Sabater Garcia Juan Vicente Escrivá Garcia Marta Camarena Donet Cristina Seva Savall Vanessa Burguera Matías Juan Antonio Ormeño Jiménez

Artista Francisco Vizcaíno Palacios Lema Carnestoltes, a Gandia moltes voltes. Autor de l’explicació Jesús Garcia Cànoves

162 | 163

©Ackaro Films

fundada en 2002

FALLA SERPIS President

Reina de la Falla Reina del Foc

Pau Bonet Boscà Nerea Beltrán Terrades (dreta) Alba Torrubia Navarro (esquerra)

Artista Francisco Vizcaíno Palacios Lema El nostre bosc Autor de l’explicació Jesús Garcia Cànoves

164 | 165

©Ackaro Films

fundada en 1976

FALLA PLAÇA EL·LÍPTICA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorera Loter Delegada de Jocs Delegat de Cavalcades Delegat Artístic Delegada de Llibret

Alexis Calatayud Seguí Sandra Esplugues Mullor (centre) Beatriz Martínez Román (dreta) Raquel Mañó Hernández (esquerra) Alfonso Tormo Mullor Carlos Monzó Vidal Joel Vázquez Escrivà Amparo Giménez Moragues Vicente Faro Torres Violeta Faus Artés Juan Pérez Pino Rafael Coronado Peiró Ana Llopis García

Artista Palacio I Serra Lema Falta, Envide I Truque!!! Autor de l’explicació Ana Llopis García

166 | 167

fundada en 1976

FALLA PLAÇA EL·LÍPTICA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Pablo Tormo Giménez Andrea Giménez Metola (centre) Jana Millet Ferrer (esquerra) Nerea Server Polvoreda (dreta)

Artista La Comissió Lema El·líptic Circus Autor de l’explicació La Comissió

168 | 169

fundada en 1981

FALLA BENIPEIXCAR President Reina de la Falla Vice-President Secretària Delegada de Festes Tresorer Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada de Llibret

Agustí Llopis Escrivà Sonia Pérez Lorente Andrés Ascó Ferrer Gema Marquina Marqués Gisela Codina Orengo Joan Borrás Mas Inma Gregori Acosta Vicent Tormos Pérez Inma Signes Sancho Blanca Malonda Faus

Artista Pere Baenas Lema Estratègia Política Autor de l’explicació La Comissió

170 | 171

ÂŠKazados Photo

fundada en 1981

FALLA BENIPEIXCAR President Reina de la Falla Reina del Foc

Josep Blasco Blay Emma Romero de Ávila Pérez (esquerra) Natalia Escrivà Orengo (dreta)

Artista Dino Garcia Escivá Lema Prehistòria Gandiana Autor de l’explicació La Comissió

172 | 173

ÂŠKazados Photo

fundada en 1977

FALLA SANT NICOLAU “MOSQUIT” President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretària Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat de Llibret Delegada d’emissió

Antonio Bermejo Garcia Elena Serena Martínez (centre) Mariam Gregorio Botella (esquerra) Beatriz Castelló Sanfélix (dreta) Teo Brunet Ferrandiz Merce Valls Campos José Luís Ferrer Marti Carolina Vilaplana Mas Liliana Frasquet Martí Javier Peiró Vilaplana Elisa Tarrazona Martínez Rubén Gregori Pascual Sabrina Pérez Sanchis

Artista Alfred Bernat Cano Lema Insomni Autor de l’explicació Josep Enric Gonga Colomina

174 | 175

ÂŠ Helena Mg

fundada en 1977

FALLA SANT NICOLAU “MOSQUIT” President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa Reina de la Poesia Reina de l’Art

Pablo Peiró Serena Alejandra Vilaplana Ripoll (centre) Ainhoa Gregorio Botella (centre-esquerra) Alexandra Pérez Calabria (centre-dreta) Carolina Manzano Melo (esquerra) Àngela Ferrer Catalá (dreta)

Artista Palacio I Serra Artesans, S.L Lema L’amor Està En L’aire Autor de l’explicació Josep Enric Gonga Colomina

176 | 177

ÂŠHelena Mg

fundada en 1977

FALLA PLAÇA EXÈRCIT ESPANYOL “Jardinet” President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-President Secretari Delegat de Festes Tresorera Loter Delegat de Jocs Delegada de Cavalcades Delegada Artística Delegat de Llibret Delegada d’Emissió

Francisco Almiñana Mengual Silvia Orengo Bataller (centre) Tamara Palacios Márquez (esquerra) Estela Fuster Ibáñez (dreta) Luis Serrano Egea Iñaki Aparici Fuster Jose Gálvez Perez Vanessa Signes Reina Alberto Giménez Estruch Kike Bustamente Marza Silvia Orengo Bataller Rosana Fuster Llorca Borja Signes Reina Leticia Benedicto Pepiol

Artista Carlos Català Pellicer Lema Mar que ve Autor de l’explicació La Comissió

178 | 179

ÂŠAkaro Films

fundada en 1977

FALLA PLAÇA EXÈRCIT ESPANYOL “Jardinet” President Reina de la Falla

Natxo Puig Fuster Meritxell Gea Escriva

Artista Carlos Català Pellicer Lema Viatge al Polo Autor de l’explicació La Comissió

180 | 181

ÂŠSalva Gregori

fundada en 1983

FALLA ESCOLA PIA President Reina de la Falla Reina del Foc Reina de la Festa

Vice-Presidenta Secretari Delegat de Festes Tresorera Lotera Delegada de Jocs Delegada de Cavalcades Delegat Artístic Delegat de Llibret Delegada d’Emissió

Jesús Chaveli Chaveli Tamara García Madrigal (centre) Xelo Ortolà Moltó (esquerra) Nadia Ortolà De Torres (dreta) Maure Albiñana Martí Miguel Pérez Peiró Fco Javier Boix Fuster Aurelia Martí Rubio Ada Santatecla Piquer Tamara García Madrigal Mª Pilar Madrigal González Óscar Coll Hernandez Andrés Albiñana Martí Pilar Viñao Frago

Artista Oscar Coll Hernández Lema Simplement... Records Autor de l’explicació Joan Francesc Peris

182 | 183

ÂŠMayte Pastor

fundada en 1983

FALLA ESCOLA PIA President

Ignacio Navarro Vicens

Reina de la Falla

Neus Rodríguez García

Artista Oscar Coll Hernández Lema La Mar de Déu Autor de l’explicació La Comissió

184 | 185

ÂŠMayte Pastor

RECOMPENSES

186 | 187

©Salva Gregori

JOIA

Raquel Díaz Camarena Fallera Major de Gandia 2016

Lluna Garcia Fernàndez Fallera Major Infantil de Gandia 2016

©Salva Gregori

GESMILS DE DIAMANT

Andrés Requena González Falla Grau

Josep Antoni Valls Català Executiva Junta Local Fallera

188 | 189

GESMILS D’OR

MªJosé Vidal Sanchis Falla Plaça Sant Josep “Raval”

Inmaculada Peiró Ivars Falla Plaça Sant Josep “Raval”

Alejandro Bañuls Martí Falla Vilanova

Mª Dolores Marco Chao Falla Plaça del Mercat

Suni Martínez Marzal Falla Beniopa

Amparo Martí Timoner Falla Beniopa

Isabel Martínez Miret Falla Beniopa

Javier Ferrairó Soldevila Falla Beniopa

Laura Guerola Sarrió Falla Avinguda República Argentina

Diego Pérez Castellà Falla Avinguda República Argentina

José Antonio Lozano Huerta Falla Parc Alqueria Nova

Amparo Bertó Richart Falla Parc Alqueria Nova

Luis Vidal Bataller Falla Màrtirs

Luisa Mayor Carbonell Falla Passeig Lluis Belda

Aurora Cruañes Durà Falla Passeig Lluís Belda

Jesús Tavallo Peiró Falla Passeig Lluís Belda

Mª José Pomar Milvaques Falla Grau

Mª Carmen Pérez Martí Falla Grau

Mari Tere Palacio Ferrer Falla Grau

Isabela de Zúñiga Fort Falla Carrer Major i Passeig

Fernando Abargues Blasco Falla Sagrada Família Corea

Eustaquio Fuster Burguera Falla Sagrada Família Corea

Juan Antonio Sanfélix Roselló Falla Sagrada Família Corea

Berta Rovira Moncho Falla Sagrada Família Corea

190 | 191

GESMILS D’ARGENT

José Manuel Huguet Martínez Executiva Junta Local Fallera

Falla Passeig Lluís Belda Miguel Escrivá Blanes Oscar García Escrivá Natalia Moya Frasquet Lucia Ribes Gualde Falla Màrtirs Emilia Durà Vilarta Sandra Gavilà Crespo Fernando Mascarell Martí Vicente Mengual Gregori Javier Pérez Sanchis Maite Vidal Miñana Jesús Gutiérrez Pérez Falla Marqués de Campo-Perú Gemma Díaz Escrivá Falla Serpis Francisco José Sabater García Falla Plaça El·líptica Violeta Faus Artés Falla Vilanova Quino Moragues Alandete Miguel Millet Gregori Mª Consuelo Ascó Ibáñez Esperanza Salvador Bertó Juan Mora Moral

Falla Avinguda República Argentina Amparo Boscá Escrihuela Sergio Mendieta Boix Falla Sagrada Família “Corea” Concepción Sancristóbal Llamas Mª José Alcázar Tébar Ana Mª Gomar Peiró Germán Enguix Denia Mª Dolors Serralta Martí Andrés Sabater Aura Cayetano Miguel Peiró Gregori Falla Benipeixcar Amparo Domínguez Estruch Joan Borràs Mas Falla Beniopa Sonia Benavent Subiela Minaia Bañuls Climent Ana Martí Estruch Núria Carbó Lloret Patricia Fuster Fort Joanjo Reig Fuster Falla Plaça Prado Loín Embuena Grimalt Falla Plaça Sant Josep “Raval” Lorena Luch Sánchez Marisa Escrivà Aparisi

Falla Sant Nicolau “Mosquit” Inmaculada Castillo Martí Falla Grau Mª Carmen Perelló Pérez Carla Marzal Peiró Falla Roís de Corella Alba Castaño del Olmo Rosa Mª Femenía Flores Inma Montaner Blanes Mª Ángeles Llopis Todolí Inma Talens Ferrús Falla Escola Pia Francisco Javier Boix Fuster Falla Plaça del Mercat Ramón Cascant Payá Araceli Fernández Pallarés Clara Cascant López Mª Pilar Pallarés García Falla Parc Alqueria Nova Sergio Caba Pasadas Aure Pérez Sancho Falla Benirredrà Iván Morant Estrugo

PREMIS Falles 2015

192 | 193

Primer Premi Secció Especial Premi Ingeni i Gràcia Falla Plaça Prado

Segon Premi Secció Especial Falla Màrtirs 194 | 195

Tercer Premi Secci贸 Especial Falla Vilanova

Falla Plaça Sant Josep “Raval”

Falla Sagrada Família “Corea”

196 | 197

Primer Premi Secci贸 Primera Falla Carrer Major i Passeig

Segon Premi Secció Primera Premi Ingeni i Gràcia Falla Beniopa 198 | 199

Tercer Premi Secci贸 Primera Falla Grau

Falla PlaĂ§a del Mercat

Falla Passeig LluĂs Belda

200 | 201

Primer Premi Secció Segona Premi Ingeni i Gràcia Falla Crist Rei

Segon Premi Secci贸 Segona Falla Avinguda Rep煤blica Argentina 202 | 203

Tercer Premi Secció Segona Falla Marqués de Campo-Perú

Quart Premi Secció Segona Falla L’alquerieta i Museu Faller

204 | 205

Falla Parc Alqueria Nova

Falla Benirredrà

Falla Roís de Corella

Falla Plaça Exèrcit Espanyol “Jardinet” 206 | 207

Primer Premi Secció Tercera Premi Ingeni i gràcia Falla Sant Nicolau “Mosquit”

Segon Premi Secci贸 Tercera Falla Benipeixcar 208 | 209

Tercer Premi Secci贸 Tercera Falla Pla莽a El路l铆ptica

Falla Escola Pia

Falla Serpis 210 | 211

Primer Premi Secci贸 Especial Infantil Falla Vilanova

Segon Premi Secci贸 Especial Infantil Falla Pla莽a Prado 212 | 213

Tercer Premi Secció Especial Infantil Falla Plaça Sant Josep “Raval”

Premi Ingeni i Gràcia · Falla Màrtirs

Falla Sagrada Família “Corea” 214 | 215

Primer premi Secci贸 Primera Infantil Falla Carrer Major i Passeig

Segon premi Secci贸 Primera Infantil Falla Beniopa

216 | 217

Tercer premi Secció Primera Infantil Ingeni i Gràcia Falla Grau

Falla PlaĂ§a del Mercat

Falla Passeig LluĂs Belda 218 | 219

Primer Premi Secció Segona Infantil Ingeni i Gràcia Falla Rois de Corella

Segon Premi Secci贸 Segona Infantil Falla Avinguda Rep煤blica Argentina 220 | 221

Tercer Premi Secció Segona Infantil Falla l’Alquerieta i Museu Faller

Quart premi Secci贸 Segona Infantil Falla Crist Rei

222 | 223

Falla Benirredrà

Falla Plaça Exèrcit Espanyol “Jardinet”

Falla Marqués de Campo-Perú

Falla Parc Alqueria Nova 224 | 225

Primer Premi Secció Tercera Infantil Ingeni i Gràcia Falla Sant Nicolau Mosquit

Segon Premi Secci贸 Tercera Infantil Falla Pla莽a El路l铆ptica 226 | 227

Tercer Premi Secci贸 Tercera Infantil Falla Benipeixcar

Falla Serpis

Falla Escola Pia 228 | 229

NINOTS Majors

Secció Especial

Falla Plaça Prado

Secció Segona

Falla Marqués de Campo-Perú

Secció Tercera

Falla Sant Nicolau “Mosquit”

Secci贸 Primera

NINOT INDULTAT Falla Beniopa 230 | 231

NINOTS Infantils

Secci贸 Primera

Falla Beniopa

Secci贸 Segona

Falla Crist Rei

Secci贸 Tercera

Falla Benipeixcar

Secci贸 Especial

NINOT INDULTAT Falla Pla莽a Prado 232 | 233

PREMIS Falles 2015

PREMI FIDEUET Tercer premi FALLA MARQUES DE CAMPO PERÚ Segón premi FALLA MÀRTIRS Primer premi FALLA PLAÇA PRADO FESTIVAL MUSICAL INFANTIL Dihuitè Premi: Falla Marqués De Campo “Perú” Desetè Premi: Falla Barri Crist Rei Setzè Premi: Falla Plaça El·líptica Quinzè Premi: Falla Alquerieta Museu Faller Catorzè Premi: Falla Plaça Exèrcit Espanyol “Jardinet” Tretzè Premi: Falla Vila Nova Dotzè Premi: Falla República Argentina Onzè Premi: Falla Carrer Major I Passeig Desè Premi: Falla Benirredrà Novè Premi: Falla Màrtirs Huitè Premi: Falla Rois De Corella Setè Premi: Falla Plaça Sant Josep Raval Sisè Premi: Falla Serpis Cinquè Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Quart Premi: Falla Plaça Del Mercat Tercer Premi: Falla Plaça Prado Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Grau Carrossa Infantil Tercer Premi: Falla Carrer Major I Passeig Segon Premi: Falla Plaça El·líptica Primer Premi: Falla Alquerieta I Museu Faller Comparsa Infantil Tercer Premi: Falla Beniopa Segon Premi: Falla Plaça El·líptica Primer Premi: Falla Grau Cavalcada Infantil Cinquè Premi: Falla Plaça El·líptica Quart Premi: Falla Roís De Corella Tercer Premi: Falla Beniopa Segon Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Primer Premi: Falla Grau Carrossa Major Tercer Premi: Falla Grau Segon Premi: Falla Plaça Del Mercat Primer Premi: Falla Alquerieta I Museu Faller

Comparsa Major Tercer Premi: Falla Màrtirs Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Grau Cavalcada Major Cinquè Premi: Falla Sant Nicolau “Mosquit” Quart Premi: Falla Vila Nova Tercer Premi: Falla Màrtirs Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Grau MILLOR NINOT Millor ninot secció Tercera: Falla Sant Nicolau “Mosquit” Millor ninot infantil secció Tercera: Falla Benipeixcar Millor ninot secció Segona: Falla Marqués de Campo-Perú Millor ninot infantil secció Segona: Falla Crist Rei Millor ninot secció Primera: Falla Beniopa Millor ninot infantil secció Primera: Falla Beniopa Millor ninot secció Especial: Falla Plaça Prado Millor ninot infantil secció Especial: Falla Plaça Prado Ninot Indultat Infantil: Falla Plaça Prado Ninot Indultat Major: Falla Beniopa Engalanament De Carrers Tercer Premi: Falla Beniopa Segon Premi: Falla Plaça El·lìptica Primer Premi: Falla Grau Premi Levante-El mercantil Valenciano a la millor Crítica Local Tercer Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Segon Premi: Falla Plaça Prado Primer Premi: Falla Vila Nova Premi Ingeni i Gràcia secció tercera infantil Falla Sant Nicolau “Mosquit Premi Secció Tercera Infantil Tercer Premi: Falla Benpeixcar Segon Premi: Falla Plaça El·líptica Primer Premi: Falla Sant Nicolau “Mosquit”

Premi Ingeni i Gràcia Secció Tercera Major Falla Sant Nicolau “Mosquit” Premi Secció Tercera Major Tercer Premi: Falla Plaça El·líptica Segon Premi: Falla Benipeixcar Primer Premi: Falla Sant Nicolau “Mosquit” Premi Ingeni I Gràcia Secció Segona Infantil Falla Rois De Corella Premi Secció Segona Infantil Quart Premi: Falla Barriada Crist Rei Tercer Premi: Falla Alquerieta I Museu Faller Segon Premi: Falla Avd. República Argentina Primer Premi: Falla Rois De Corella Premi Ingeni I Gràcia Secció Segona Major Falla Barriada Crist Rei Premi Secció Segona Major Quart Premi: Falla Alquerieta I Museu Faller Tercer Premi: Falla Marques De Campo Segon Premi: Falla Avd. República Argentina Primer Premi: Falla Barriada Crist Rei Premi Ingeni I Gràcia Secció Primera Infantil Falla Grau

Premi Secció Primera Infantil Tercer Premi: Falla Grau Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Carrer Major I Passeig Premi Ingeni I Gràcia Secció Primera Major Falla Beniopa

Premi Secció Primera Major Tercer Premi: Falla Grau Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Carrer Major I Passeig Premi Ingeni I Gràcia Secció Especial Infantil Falla Màrtirs Premi Secció Especial Infantil Tercer Premi: Falla Plaça Sant Josep “Raval” Segon Premi: Falla Plaça Prado Primer Premi: Falla Vila Nova

234 | 235

PREMI INGENI I GRÀCIA ESPECIAL MAJOR Falla Plaça Prado Premi Secció Especial Major Tercer Premi: Falla Vila Nova Segon Premi: Falla Màrtirs Primer Premi: Falla Plaça Prado PREMIS D’INFORMATIU FALLER, PATROCINAT PER ONDA NARANJA CADENA COPE Cinquè Premi: Falla Carrer Major I Passeig Quart Premi: Falla Beniopa Tercer Premi: Falla Benirredrà Segon Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Primer Premi: Falla Plaça Prado PREMIS D’EMISSIÓ FALLERA PATROCINAT PEL GRUP RÀDIO GANDIA Cinquè Premi: Falla Grau Quart Premi: Falla Avinguda Rep. Argentina Tercer Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Segon Premi: Falla Beniopa Primer Premi: Falla Plaça Prado PREMIS DE PORTADA DE LLIBRET, PATROCINAT PER VICENTE PEIRÓ FUSTER Tercer Premi: Falla Plaça Prado Segon Premi: Falla Passeig Lluís Belda Primer Premi: Falla Vila Nova PREMIS DE LLIBRET “LLUÍS CATALÀ” Cinquè Premi: Falla Carrer Major I Passeig Quart Premi: Falla Sant Nicolau Mosquit Tercer Premi: Falla Sagrada Família “Corea” Segon Premi: Falla Plaça Prado Primer Premi:falla Vila Nova PREMI CEIC ALFONS EL VELL A LA MILLOR QUALITAT LITERÀRIA DE LLIBRET DE FALLA Sagrada Família Corea PREMI AJUNTAMENT DE BENIRREDRÀ AL MILLOR ARTICLE EN LLIBRET DE FALLA “A la taula i al llit al primer Kistch” de Jovi Lozano, al llibret de la Falla Plaça Prado PREMI JOAN CLIMENT DE POESIA “De la Foscor a la Llum” d’Eva Dènia en el llibret de Sagrada Família Corea

COL路LABORADORS COMERCIALS