Compte amb els bolets

Per als buscadors de bolets arriba la millor època: la tardor. Però, compte! Practicar aquesta activitat pot generar un gran risc, si no coneixes totes les espècies i classes, ja que n’hi ha de verinosos, tòxics i molt perillosos per a la salut. Així doncs, tingues cura amb aquests que et presentem tot seguit.

Per Anna Farrús

Amanita phalloides

És un dels bolets més mortífers, ja que les seves toxines actuen sobre el fetge i els ronyons. El seu aspecte és molt similar al d’altres espècies comestibles i un sol exemplar és suficient per causar la mort. També se’l coneix per ‘fong de la mort’ o ‘cicuta verda’.

Amanita muscaria

És un bolet que apareix en boscos rics en humus, en llocs més alts i fred que ‘l’ou de reig’, espècie amb la qual es pot confondre, que provoca intoxicacions que es manifesten poca estona després de la seva ingestió. Els símptomes més habituals són diarrea, vòmits, acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós.

Cortinarius orellanus

Creix en boscos d’arbres de fulla caduca o de pins. Si t’intoxiques amb un d’aquests bolets, els símptomes no es manifesten fins després d’alguns dies del seu consum, i són el cansament, la set intensa amb sequedat de boca i llavis, perduda de gana i mal de cap, entre altres.

Es considera comestible i és molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però consumit gresc o poc cuit és molt tòxic, fins al punt de ser mortal, ja que conté la toxina giromitrina. Tot i això, es desaconsella el seu consum, ja que aquesta toxina no s’elimina del tot.

Boletus satanas

És un bolet tòxic, però no dels més perillosos. Creix en boscos d’arbres de fulla caduca i sempre en sòls calcaris. Provoca trastorns gastrointestinals que es manifesten poc després de la seva ingesta. També se l’anomena ‘matagent’.

Omphalotus olearius

Es pot confondre amb el ‘fals rossinyol’, comestible però de poca qualitat. Provoca intoxicacions greus, tot i que rarament seran mortals. Els seus símptomes es manifesten poca estona després d’haver-ne ingerit, i acostumen a ser gastrointestinals. Viu sobre soques i troncs, formant flotes nombroses

Entoloma lividum

Se’l pot confondre amb el ‘moixernó de tardor’, però se’n diferencia perquè les seves làmines adquireixen un color rosat. Provoca intoxicacions greus amb trastorns gastrointestinals violents. També s’anomena ‘fredolic metzinós’, ja que es pot confondre amb el ‘fredolic’, però aquesta espècie és més grossa, té la superfície del barret amb escames més grans, la seva carn té una olor farinosa i creix en boscos d’altitud. Provoca intoxicacions greus, però no acostumen a ser mortals, amb trastorns gastrointestinals.

Paxillus involutus

No s’ha de confondre amb el rovelló, ja que s’hi pot arribar a assemblar. Consumir-lo cru pot provocar intoxicacions molt greus que poden arribar a ser mortals. Es considera comestible després de diverses coccions, però es recomana no fer-ho ja que la seva ingesta repetida pot provocar reaccions de tipus al·lèrgic.