CONCLUSIONS LA BORGONYA

Intercanvi de coneixements i experiències per al foment de les activitats turístiques a la Terra Alta BOURGOGNE DU SUD / SAÔNE ET LOIRE

INTRODUCCIÓ El següent document és un informe d’avaluació de l’intercanvi d’experiències realitzat a la Borgonya del Sud el passat mes de novembre, entre el període del 20 al 25 de novembre de 2011.

L’objectiu d’aquest informe és presentar de manera sintetitzada, un resum de les visites realitzades i determinar, per a cada una d’elles, les conclusions. El darrer apartat d’aquest document es destina a definir les conclusions generals del viatge.

No es tracta d’un document definitiu sinó que el que es pretén es posar-lo en comú per a que cada participant al viatge pugui contribuir a complementar-lo amb les seves aportacions.

RESUM I CONCLUSIONS Dilluns, 21 de novembre de 2011 Sortim de Gandesa a les 00.00h i arribem a Mâcon a les 12.00h. Ens instal·lem i tot seguit dinem per a poder iniciar a les 15.00h la visita que hi ha programada per la tarda.

Primera visita. Oficina de Turisme de Mâcon.

A l’Oficina de Turisme de Mâcon, punt de trobada, ens atenen Alda Felgueiras-Moreau, responsable de grups, i la guia turística amb qui realitzarem la visita guiada per la ciutat.

Aquesta visita es realitza en castellà i té un cost de 90€ per tot el grup.

L’itinerari dura aproximadament dues hores i es desenvolupa pel casc antic de Mâcon, el recorregut està molt ben estudiat i ordenat en l’espai i la guia s’adapta perfectament a les característiques del grup.

La visita està fonamentada en el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat I ens comenta que fa pocs dies ha estat la gran festa del Beaujolais Nouveau. Aquesta festa es desenvolupa anualment, al voltant de vi Beaujolais Nouveau i es tracta de la seva presentació. És objecte d’una gran estratègia de màrqueting pels productors d’aquest vi.

Ens explica que Mâcon ha guanyat aquest any el primer premi del concurs “Villes et Villages Fleuris” (ciutats enjardinades) i que és un orgull per la zona. Ens mostra l’estàtua de la Flor d’Or que acredita aquest premi (imatge de la dreta).

Ens explica també la importància que l’art rep a Mâcon i una de les activitats que ho justifica és l’exposició d’art contemporani que l’any passat es va crear i que es trobava repartida per tota la ciutat.

El museu de Alphonse Lamartine (artista local) està tancat, és significatiu que a la façana estan esculpides les paraules: “ARTS, CIÈNCIES, BELLES LLETRES, AGRICULTURA”. Això demostra la relació cultural i la dimensió que en aquest indret se li dóna a aquestes disciplines per igual.

Altres edificis que també visitem són l’església del S.XVIII, diverses edificacions del S.XVIII –molt nombroses a la ciutat– i l’Hôtel Dieu: nom que rep l’hospital de l’Edat Mitjana el qual es va establir amb l’objectiu d’acollir als pobres i als malalts que vivien al carrer. Actualment encara és un hospital i funciona com a tal des del S.XVIII, en visitem la cúpula.

Ens fa una breu referència a la nova iniciativa d’activitat per Mâcon, tot i que no li dóna massa importància: TRESOR DE MÂCON (GEOTRESOR). Proposta creada l’any 2011 com a una forma única i diferent de descobrir el patrimoni. Realitzada de juny a setembre, consisteix en conèixer el patrimoni mitjançant el descobriment de pistes i les direccions proporcionades per un GPS, amb l’ajuda d’un mapa de la ciutat.

Finalment, pel que fa a l’Oficina de Turisme, que no és una oficina a nivell local sinó d’una agrupació de municipis (Oficina de Turisme del Mâconnais Val de Saône) es comenta que per adherir-s’hi s’ha d’abonar una quota de 30€. El pressupost anual, s’estructura de la següent manera: 55% del sector públic i la resta prové de les taxes, quotes i altres activitats econòmiques. Tanmateix però, comenta que cada vegada més, l’Oficina de Turisme es veu obligada a generar ingressos provinents del sector privat ja que el pressupost proporcionat pel sector públic, cada cop és menor.

CONCLUSIÓ 1

Importància de la visita guiada per explicar el patrimoni.

La visita guiada és necessària perquè el patrimoni necessita ser explicat, no

CONCLUSIÓ 2

cal que els elements patrimonials siguin excepcionals si no que el que cal, és posar en valor els recursos que cada territori disposa. Constatem la importància que se li dóna al patrimoni, a la cultura i a la història. Ens comenta la guia que cada espai i cada edifici té una explicació, una història, un perquè i que la visita tracta de descobrir tot això de manera que desperti la curiositat del visitant.

Importància de valorar aquell patrimoni que tenim.

Han sabut crear un recorregut i una historia al voltant del seu patrimoni tot posant-lo en valor a pesar de que no es tracta d’un patrimoni excepcional i l’estat de conservació d’alguns recursos tampoc és excel·lent. Ho han fet d’una forma adequada explicant històries i ressaltant recursos i elements que criden l’atenció i es queden a la memòria dels visitants. Expliquen petits detalls que sorprenen.

Segona visita. Maison Maconnaise des Vins. Visita no programada.

En aquest local hi ha diferents entitats sectorials del vi, com ara l’AOC (Appellation d’Origine Contrôlée), Société agricole, sindicats, associació d’empresaris, BIVB (Bureau Interprofesionnel des Vins de Bourgogne).

Hi ha una botiga amb zona de degustació de vins. La persona que esta a l’atenció del client, en cap moment deixa de fer la seva feina i pràcticament no ens atén fins que li demanem.

Igualment, li costa explicar-nos coses, quan li preguntem per comprar vins però que prèviament els volem tastar, accedeix però no ho acaba de veure clar. Finalment catem i comprem una mica de vi. La persona que ens va atendre, no mostra gairebé interès en la nostra visita i la seva implicació és mínima. Li arranquem informació. Potser és la única visita que, al no estar programada, no ens han atès amb gaire atenció.

CONCLUSIÓ 1

Importància de la correcta atenció al client. És de vital importància la correcta atenció al client per afavorir les compres.

La botiga era molt atractiva i finalment vam acabar comprant una mica vi, però si l’atenció rebuda hagués estat més adequada, probablement hagués afavorit a la compra de més productes.

Tercera visita. Agencia de Desenvolupament Turístic i Promoció del Territori (ADT) La visita estava programada amb el Sr. Jean-François Rioufol, director de l’ADT. Quan arribem encara no hi es però ens atén Luc, qui parla una mica el castellà, es mostra molt amable i ens convida a beure una mica de vi i menjar algunes pastes.

Quan arriba el Sr. Jean-François, primerament ens fa una breu introducció i explicació de l’ADT i posteriorment se li plantegen tot una sèrie de qüestions en relació a l’activitat de l’ADT. Pel que fa a l’ADT, ens comenta que el seu àmbit d’influència abasta el departament de Saôneet-Loire o Borgonya del Sud (seria com una província de les nostres), un dels quatre departaments que formen la regió de la Borgonya. L’ADT depèn del Consell General, i és una

associació formada per uns 300 socis en total, entre els quals hi ha tant agents públics com privats. S’estableix un Comitè Administrador més reduït, format per unes 40 persones entre les quals també hi ha agents privats. L’ADT no funciona com una Oficina de Turisme i el públic que acudeix allí és molt reduït.

La plantilla de l’ADT esta formada per 11 persones assalariades, que no són funcionaries. El pressupost per a l’any 2010, va ser de 1M€ dels quals 700.000€ es van destinar al personal i 300.000€ a les accions.

Considera clau la relació entre confiança i finançament. Se’ns comenta que fa un temps va haver-hi un problema de confiança, per part del Consell General, qui proporciona el finançament, amb la direcció de l’ADT i algun projecte (no especificat). Com a conseqüència, el Consell General va retallar el pressupost un 30% el qual han tardat tres anys en recuperar-lo.

L’ADT té per objectius el desenvolupament turístic, la promoció i la comunicació del territori.

Actualment, un dels seus reptes és el d’aconseguir allargar l’estada dels turistes i, d’aquesta manera, rendibilitzar les infraestructures i els equipaments. Per això, estan treballant en diferents camps com el turisme fluvial (Via Blava), el cicloturisme (Via Verda) i les rutes del vi (actualment tenen dues rutes, la del Mâconnais i la del Beaujolais). En relació a l’enoturisme, es tracta d’un eix important de la seva estratègia el qual no centren només als amants del vi sinó a tots els públics.

Totes les oficines de turisme de la Borgonya del Sud (55 aproximadament), són coordinades per l’ADT amb qui treballen conjuntament. Les oficines de turisme s’estableixen en alguns casos a nivell de les “communes” (els pobles) i, en altres casos, a nivell de mancomunitats de municipis, quan no hi ha prou massa crítica. Les estratègies de promoció són definides per l’ADT conjuntament amb les oficines.

La seva metodologia de treball és desenvolupar projectes aglutinant a un grup de persones. Últimament estan molt centrats en l’ecoturisme, àmbit en el que han desenvolupat l’estratègia del “déplacement doux” (desplaçament dolç). Amb aquesta estratègia, creada a partir de la vinculació entre el sector públic i privat, es pretén motivar la utilització de mitjans de transport no motoritzats i poc contaminants.

En aquest sentit, l’ADT finança el programa conegut com “Appel à projets” posat en marxa durant aquest any. Consisteix en el finançament de tres línies de projectes: animació a la Via Verda, allotjament innovador a la Via Verda i qualsevol altre projecte de tipus ecoturístic que tingui com a finalitat el desenvolupament del turisme itinerant a la Via Verda. El finançament total suma 100.000€ a repartir entre els tres projectes i la convocatòria es realitza des del Consell General.

Consideren la seva ubicació com a estratègica en una cruïlla de pas entre París i Marsella (a 400 km).

L’origen dels turistes és principalment Alemanya, Holanda i Bèlgica. Des de l’ADT, busquen captar dos segments de mercat: famílies i discapacitats. Per a fer això, disposen d’una oferta específica per a cada un d’ells, Aventures Mômes –famílies– i Tourisme Adapté –discapacitats–

L’ADT no comercialitza paquets turístics, només en pot fer la promoció i la comunicació. Per a poder comercialitzar-los, manté un vincle amb les agencies de viatges receptives privades per a que siguin elles qui duguin a terme aquesta activitat. D’altra banda, aquestes agencies també s’encarreguen de la creació pròpia de paquets, i participen com un membre més del Consell General.

L’ADT s’encarrega de la promoció del destí, de la premsa, de realitzar els fam i press trips i, els agents privats s’encarreguen de la comercialització.

Ens comenta que, la clau de l’èxit del funcionament de l’ADT, són les persones. L’equip tècnic, ha d’estar molt implicat i motivat, per això treballen per objectius els quals son aprovats prèviament pel Consell General. Insisteix en remarcar el caràcter de la eficiència en contraposició a la condició de funcionariat.

Ens parlen de que tothom té clar que, en l’àmbit del desenvolupament local, no hi ha d’haver interferències polítiques i que el criteri tècnic i empresarial és el que es prioritza.

Institucionalització de DEL. En referència a l’existència de tants nivells d’administració, recolza l’opinió de que això suposa una dificultat i gran problema de coordinació. De fet, aquest és un debat obert i de molta actualitat; hi ha veus que pressionen fortament per una simplificació administrativa.

QÜESTIONS PLANTEJADES 1. Repercussions de la Via Verda en el desenvolupament de la regió.

Ens faciliten un fulletó explicatiu dels impactes socioeconòmics del turisme a la Via Verda a Saône-et-Loire (Veure Annex 1).

2. Relació existent entre cellers i ADT i predisposició dels cellers en el moment de participar en l’àmbit turístic.

Respon dient que aquesta pregunta és millor si la plantegem directament als cellers que visitarem però que, en tot cas, ja fa molts anys que els cellers entenen que tant la venda directa com el turisme són bones opcions per a comercialitzar els seus productes.

3. Si gestionen projectes europeus.

Ens comenta que directament, no ho fa però que la Regió sí.

4. Participació per part dels privats, en el finançament de l’ADT. Comenta que, avui en dia, el 98% del finançament de l’ADT, prové del sector públic i que els privats aporten només una petita quota.

5. “Taxe de séjour” Aquesta és una taxa diària que el turista abona en la factura de l’allotjament, que pot variar entre 0,80€ i 1,20€ en funció del tipus d’allotjament. Comenta que aquesta taxa es recaptada per la Regió i la destinen al funcionament de les oficines de turisme.

6. Opinió sobre l’eficiència de rebre la “taxe de séjour” l’ADT en lloc de les oficines de turisme.

Somriu i comenta que sota el seu criteri sí creu que seria més eficient, però repeteix que hi ha massa nivells d’administració.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

Importància de la col·laboració público-privada.

Importància d’aquesta col·laboració no només en el treball dia a dia sinó també en la presa de decisions. En aquest cas, el Comitè Administrador de l’ADT, també hi ha presència dels agents privats els quals col·laboren també en el finançament abonant una quota anual. D’altra banda, per part de l’ADT s’aporta finançament als privats que tenen projectes ambiciosos amb el programa “Appel à projets”. Així que la col·laboració hi es en tots els sentits i per ambdues parts.

Importància d’adequar-se a les necessitats del client per captar-lo i no esperar a que vingui sol.

Des de l’ADT es promouen estratègies específiques i totalment adaptades per captar cada un dels mercats objectius. En el cas de les famílies, s’ha creat l’etiqueta “Aventures Mômes”, per als turistes amb discapacitat “Tourisme Adapté”, dins l’ecoturisme, l’estratègia de “déplacement doux” i finalment, en l’àmbit de l’enoturisme, l’oferta va dirigida no només als amants del vi sinó al públic en general.

Dimarts, 22 de novembre de 2011

Pel matí, abans d’iniciar les visites del dia, ens reunim a l’hotel per a realitzar una presentació de tots els assistents i explicar les visites que s’aniran fent al llarg dels dies, els objectius del viatge i extraure les primeres conclusions de les visites de la tarda del dia anterior.

Quarta visita. Celler Cooperatiu “Vignerons des Terres Secrètes” Ens rep el president del celler cooperatiu, Michel Barraud i ens fa una breu presentació del que serà la visita i del celler cooperatiu a la sala d’exposicions que tenen annexa a la botiga.

Visita al celler i a l’embotelladora Ens comenta que el Celler Cooperatiu “Vignerons des Terres Secrètes” neix de l’agrupació de tres cellers independents procedents de diferents municipis però pertanyents a la zona de

producció del Mâconnais: celler de Prissé, de Sologny i de Verzé, els quals es van agrupar pels avantatges que els suposava en la comercialització i la producció de vi en format cooperativa.

La Cooperativa està formada per unes 100 famílies productores i té contractades a 31 persones fixes en plantilla. Comenta que la mitjana d’edat dels socis de la Junta Rectora, està entre els 40-45 anys i que constantment, es procura afavorir el relleu generacional.

En referència a la seva producció, actualment produeixen 600.000 hectolitres i aconsegueixen embotellar 5 milions d’ampolles en tres AOC (Apellations d’Origine Contrôlée): Mâconnais, Saint-Véran i Pouilly-Fuissé. El 50% de la producció es queda a França i l’altre 50% s’exporta. El rendiment que en treuen, ho regula cada AOC però de promig són 7.500 Kg. per hectàrea amb una densitat de plantació entre 7.000 i 8.000 plantes per hectàrea. El marc de plantació de promig està en 80x100 cm. Produeixen un 10% de crémant, un 15% de negre (Pinot Noir) i un 75% de blanc (Chardonnay 95% i Aligoté 5%). Normalment, la poda és Guyot.

Es pregunta sobre la venda directa i respon que aquest any passat varen vendre unes 300.000 ampolles i que, tot i que només representi entre un 6% i un 7%, és molt interessant perquè tenen molt de valor afegit i fidelitzen la clientela.

Insisteix molt en que la Cooperativa ha de ser una empresa viable i que ha de ser capaç d’actuar com a palanca per a que els seus socis es guanyin dignament la vida. Parla dels ingressos per hectàrea: •

12.000 €/hectàrea AOC Mâconnais

•

18.000 €/hectàrea AOC Saint-Véran

•

30.000 €/hectàrea AOC Pouilly-Fuissé

Els assistents es sorprenen de les xifres i es demana que es torni a preguntar per verificar la resposta. Es confirma.

Comenta que el promig, és que una família exploti 8 hectàrees de vinya, que el treball és força manual i que comparteixen maquinària propietat de la Cooperativa.

Visita a la vinya La vinya està situada davant del celler, a uns 50 metres i a l’altra banda de la Via Verda que passa per dintre la propietat.

Remarca la importància que representa visitar la finca, ja que és allí on comença tot. El treball de la vinya és el més important, sense això no seria possible fer un vi de qualitat. Degut a les condicions climàtiques, la seva lluita és aconseguir color i grau. Hi ha un equip tècnic que

assessora i aconsella al viticultor per aconseguir millor qualitat. Paguen la collita en funció de diferents paràmetres: % de sucre, color, estat sanitari, producció per planta, etc.

Per a la classificació del raïm en funció de la seva qualitat, hi ha una persona encarregada de fer això la qual es basa en dos criteris: 1. El sucre, que en defineix el grau. Això marcarà el preu que s’hauria de pagar pel vi en qüestió.

2. Sistema que consisteix en fotografiar les vinyes i aquestes fotografies serveixen com a mesuradors òptics del color de la vinya i del seu aspecte sanitari.

Comenta que al Mâconnais, fins fa relativament poc, no ha estat preparat per a rebre turistes però des de fa uns quants anys, s’ha guanyat consciència i s’estan involucrant cada dia més al turisme tot cooperant amb l’oficina de turisme i l’ADT. El seu visitant, és principalment francès, de París i Lyon, i estan molt interessats pel vi, per la Via Verda i per la Via Blava.

Es pregunta en relació a l’impacte dels usuaris de la Via Verda al Celler Cooperatiu, comenta que aquest tipus de visitant no compra gaire, degut al problema del transport de les compres en bicicleta, però que sí fan degustació i la gran majoria tornen en una altra ocasió per a comprar.

Tenen constatat que els diumenges el nivell de vendes de la botiga, baixa respecte altres dies com divendres i dissabte, que es compra més. En canvi, les degustacions i les visites, augmenten molt en diumenge.

Intenten crear atractius a part del vi per motivar el desplaçament de tot aquell públic que no esta tant interessat per la cultura del vi: música (concerts), art (exposicions), història i cultura (xerrades), gastronomia (cuina en directe)... Per exemple, comenta que van organitzar un concert de Jazz a l’estiu passat, al qual varen assistir unes 1.500 persones.

Es pregunta sobre com fan la promoció. Explica que hi ha un equip tècnic a la direcció que estudia i coordina les accions conjuntament amb el responsable de la botiga i amb un comitè de vinyataires. Insisteix en que el responsable de la botiga, no és un caixer, sinó que és el responsable enoturístic de l’empresa i que, en aquesta Cooperativa, els socis tenen molt de pes en el procés de presa de decisions.

Explica que l’any 1998-2000 van fer un canvi estratègic per diversificar i complementar la seva oferta i van aprofitar l’ocasió per comprar una casa que està al costat del celler, la qual van convertir en allotjament rural tot aprofitant el creixement que estava vivint la regió respecte al turisme.

Es pregunta per com es va produir el canvi de mentalitat relacionat amb la necessitat de que el viticultor s’impliqués en la venda de vi i la venda directa. S’estranya de la pregunta. Diu que hi ha una relació directa. Els productors de raïm sempre han tingut clar que si no es comercialitza

el vi, no els hi podran pagar el raïm i el turisme és un bon mitjà per aconseguir-ho. Els hi reporta més benefici la venda directa que l’exportació.

Finalment, ens dirigim cap a l’allotjament rural annex “Manoir des Grandes Vignes” passant per davant de l’edifici de l’antiga estació ferroviària convertida en les oficines de la Cooperativa.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

CONCLUSIÓ 3

Disposar d’una oferta complementària per atraure més mercat.

Considera molt important la motivació del visitant per la cultura del vi, però s’ha de complementar l’oferta amb altres atractius per a motivar. D’aquesta manera s’aconsegueix ampliar el mercat potencial.

La comercialització com a aspecte fonamental i imprescindible.

Aquesta és una qüestió clarament cultural. El més important de tota la seva activitat és vendre, sinó, no és possible viure de la viticultura, i com a conseqüència és imprescindible fer qualitat. No a l’inrevés (fem qualitat i llavors ens compraran).

Importància de la venta directa.

La venta directa té una importància significativa no només pel benefici que genera sinó també, i sobretot, perquè s’estableix un tracte directe amb el client que dóna molt de valor afegit a la comercialització i ajuda a fidelitzar la clientela. Per aquest motiu sempre ha de ser adequada i correcta.

Cinquena visita. Manoir des Grandes Vignes.

Ens atén Pascale, responsable de l’establiment d’allotjament on hi treballa conjuntament amb una altra persona. Primerament ens fa una breu introducció a la recepció de l’establiment i posteriorment ens va ensenyant la casa a mesura que va explicant-ne els detalls i funcionament.

Característiques de l’allotjament “Manoir des Grandes Vignes”: • Està categoritzat com a “Gîte de France” i disposa de 3 espigues (paràmetre que utilitzen per definir la categoria de l’establiment en funció dels serveis que ofereix. El màxim són 4).

• Capacitat: 34 places.

• El preu de l’allotjament és de 20€/persona/dia.

• El servei d’esmorzar es pot contractar a banda i té un cost de 5€/persona.

• El mateix passa amb el sopar, si desitgen que els ho preparin, té un cost de 1720€/persona.

• S’ofereixen a banda serveis de neteja, menjar, picnic, excursions, visites, etc.

• Els hostes tenen dret a cuina.

• No estableixen temporades (alta/baixa).

• Comercialitzen dues opcions: cap de setmana o setmana.

• Les habitacions es troben a la planta de dalt i les zones comunes, molt acollidores, a la planta baixa.

En relació a la tipologia de client que tenen, la seva procedència és de França, París i Lyon principalment.

La Cooperativa és la propietària de la casa i qui va fer la inversió de rehabilitació (sense subvenció). Però, per a l’explotació del negoci, es va crear una societat on hi participa també la Cooperativa.

Comenta que, com la majoria de petits establiments, figuren a la central de reserves de la pàgina web de les Gîtes de France. Directament a ells, es pot reservar a través de la seva pròpia web o per telèfon.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

Totes i cada una de les unitats de negoci han de ser viables.

El negoci ha de ser viable per sí mateix i per això han constituït una societat separada de la Cooperativa, tot i que aquesta hi participa. La societat paga un lloguer al propietari qui, a la vegada, l’utilitza per amortitzar la inversió.

Importància de les etiquetes de classificació.

Disposar d’una determinada etiqueta no només implica la certesa de que es compleixen certs requisits sinó que també beneficia en la comunicació i promoció de l’establiment i, en aquest cas, s’ofereix també el servei de central de reserves.

Continuació de la quarta visita. Degustació a la botiga del Celler Cooperatiu “Vignerons des Terres Secrètes” La botiga està molt ben equipada i distribuïda, amb un espai central circular habilitat per a la degustació en grup. En aquest espai ens tenen preparades les copes per a iniciar el tast el qual serà dirigit i comentat pel responsable de la botiga (enòleg) i pel president de la Cooperativa.

Ens donen a provar 6 vins, començant pels negres, passant pels crémants i acabant amb els blancs. Aquest ordre antinatural, està motivat perquè els blancs són el seu punt fort.

La degustació està estratègicament pensada per a que acabi en compra. Així mateix, la botiga és un espai atractiu amb facilitats per motivar la compra: disposen d’un ampli espai, de carros que faciliten la compra de grans volums de producte (caixes) i els productes estan clarament classificats i ordenats.

Un detall molt interessant són les pantalles audiovisuals que hi ha a la zona de tast. En aquestes pantalles es projecten contínuament imatges dels socis treballant a la vinya i paisatge. És un punt que remarca i justifica el que ens comenta Michel al principi, per ells l’important no és el vi sinó les persones.

Ha estat molt important a l’hora de connectar amb les visites concertades, que el grup comptés amb una enòloga que parlés francès, ja que ha estat un suport significatiu sobretot pel que fa

al vocabulari específic d’enologia i per crear empatia amb els amfitrions tant en les visites com en les degustacions realitzades.

Un cop finalitzada la degustació, els assistents efectuen compres dels vins que més els han agradat. L’autocar es pot apropar fins la porta de la botiga, una altra raó que facilita la compra.

Els vins adquirits no eren cars (Mâcon Verzé 6,40€ / Saint-Véran 8,60€ / Pouilly-Fuissé 13,90€), el grup fa una despesa de 900€, el que representa una despesa promig de 35€/persona.

CONCLUSIÓ 1

L’important és motivar la compra.

Malgrat que no ens han cobrat ni la visita ni la degustació, han fet negoci. Ho tenen clar. Tot un seguit d’aspectes que es citen a continuació, han afavorit i motivat a la compra: l’espai de la botiga és un espai visualment atractiu, tots els productes exposats estan organitzats i categoritzats. Es tracta d’un espai ampli que permet moure grans volums de compra mitjançant els carros que, a la vegada, faciliten la compra de caixes. D’altra banda, la possibilitat de poder apropar el vehicle fins a la porta, és un altre aspecte que facilita la compra de grans volums de producte.

Sisena visita. Dinar al Café de la Gare Ens atén la Sra. Régine Payen, propietària del restaurant.

El local és molt acollidor i s’ubica en un edifici rehabilitat proper a l’estació de la Via Verda de Charnay-les-Mâcon. Tot i que l’espai on dinem queda una mica reduït, tant el menú com el maridatge dels vins recomanats amb el menú, és perfecte.

La propietària fa una breu presentació de l’empresa però no tenim molt de temps per parlar ja que anem en retràs en les visites programades i ens espera la propera.

Ens comenta que no li resulta un negoci molt profitós i ha de tancar durant certes èpoques de l’any per falta de clients.

L’horari d’obertura del restaurant és de diumenge a divendres pel migdia (per la nit sota reserva de grups). Així mateix, disposa de dues sales amb capacitat per a rebre grups de màxim 48 persones.

Ens fixem que a la part de la terrassa, que en aquell moment restava tancada, hi ha algunes instal·lacions lúdiques per als nens (tobogans, gronxadors). A l’estiu, aquesta terrassa s’habilita per a poder menjar-hi i té una capacitat de 24 places.

Setena visita. LUDIPORT i Tècnica del Consell General.

Ludisport és una cadena d’empreses de lloguer de bicicletes establertes al voltant de la Via Verda a nivell nacional propietat del Sr. Franck Salmon, persona que ens atén (no és massa comunicatiu).

Ens explica que va ser la primera empresa dedicada al lloguer de bicicletes i que col·labora de forma constant amb l’oficina de turisme i l’ADT, on participa amb el Consell General.

L’edifici que ocupa és una antiga estació de tren i és de propietat pública, el manteniment així com les reparacions de l’estructura de l’edifici, són finançades pel sector públic. El propietari de Ludisport, ha d’abonar un lloguer per a disposar de l’edifici.

Es pregunta sobre com s’estableix una empresa privada en una antiga estació de tren, edifici propietat del sector públic. El sector privat sol·licita al sector públic la possibilitat d’instal·lar una empresa en l’edifici en qüestió. El privat, ha de passar uns certs requisits i controls, i ha de presentar una proposta que serà estudiada pel sector públic. Si aquesta proposta es considera vàlida, se li atorga l’autorització mitjançant un contracte de lloguer que haurà de renovar anualment. Si no hi ha cap incidència, el sector públic no té perquè deixar de renovar el lloguer.

Sorprenentment, ens va comentar que ell va ser la única persona que va mostrar interès en establir-hi una empresa i que no hi va haver cap concurs públic.

També ens va comentar que ell, tant aviat com va decidir crear l’empresa, va començar a contactar amb altres agents privats i amb el sector públic per donar-se a conèixer i començar a treballar conjuntament.

Ludisport, tot i tenir una oferta de 250 bicicletes, no té el monopoli, també hi ha altres empreses que es dediquen a la prestació d’aquest servei. De les 250 bicicletes, aproximadament 5 són tàndems.

L’any 2010, Ludisport va llogar aproximadament unes 100.000 bicicletes.

Relació entre Luidsport i l’ADT: l’ADT, mitjançant les etiquetes de classificació i categorització, estableix els vincles entre totes les oficines de turisme i el sector públic/privat.

Les empreses de lloguer de bicicletes com Ludisport, no poden disposar a les seves instal·lacions de màquines o punts de venta d’aliments per tal de no competir amb els restaurants. Tant sols poden oferir begudes no alcohòliques.

Pel que fa a les Vies Verdes, ens atén Céline Sevestre, Tècnica del Consell General encarregada del desenvolupament de les Vies Verdes al departament de la Borgonya del Sud.

Ens explica que el projecte de Via Verda del departament de Saône-et-Loire, va ser el primer.

Actualment existeixen 200km de Via Verda que es poden realitzar a peu, amb patinet, o qualsevol altre mitjà no motoritzat a excepció dels cavalls. Dins d’aquests 200km, 40 són de Via Blava (infraestructura similar a la Via Verda amb la diferència de que s’estableix al llarg del riu Saône, en aquest cas). D’altra banda, existeixen 1.000 km de rutes ciclables (compartides amb trànsit motoritzat).

Ens comenta que han calculat el cost aproximat de crear 1km de Via Verda que suma un total de 120.000€/km, amb tot el que comporta en relació a l’adquisició d’espais, adequació i traçat

pels voltants. La despesa de conservació anual, va a càrrec dels pressupostos de l’Estat i varia entre els 300.000€ i 400.000€ anuals.

Actualment, estan treballant amb els anomenats “Boucles”, itineraris circulars que parteixen i acaben a la Via Verda per oferir la possibilitat de conèixer el territori i els municipis més pròxims que l’envolten. Els bucles estan senyalitzats a l’inici de la Via Verda (cartells) però igualment, a la pàgina web, existeix un motor de búsuqeda que permet a l’usuari seleccionar els bucles que més li puguin interessar. N’hi ha de diferents nivells i dificultats.

Es pregunta sobre el Túnel de Bois Clair. Compta amb 1,7 km i esta il·luminat mitjançant electricitat. Resta tancat durant un període de l’any per a la preservació de l’espècie de ratpenat que resideix dins del túnel. Arran d’això, s’ha establert un itinerari alternatiu que el voreja.

El Consell General, procura dotar d’infraestructures lúdiques i de serveis al llarg de tota la via Verda, com ara lavabos, zones de picnic, fonts d’aigua, etc.

A la Via Verda només hi ha 3 oficines de turisme de les 55 que hi ha al departament.

Un dels seus objectius actuals és captar el turisme familiar, per lo que s’han inclòs dins el programa “Aventures Mômes” creat per l’ADT, consistent en un programa d’activitats i equipaments especialment pensants pels nens.

Ens explica breument la relació entre el Consell General i l’ADT per temes de Via Verda: •

Creació de la Via Verda i manteniment.

•

Recolzament en la selecció dels projectes “Appel à projets”.

• Realitzen conjuntament la promoció turística (pàgina web, mapes, relacions de comunicació...)

Es pregunta també per la relació amb els privats. La resposta és ràpida i clara: directa.

Visitants de la Via Verda. L’any 2010, segons el comptador establert a l’inici de la Via Verda per Ludisport, van haver-hi 114.000 visitants. Tot i que aquesta xifra conté un marge d’error ja que el comptador no distingeix el sentit en que es desplaça l’usuari i, per tant, aquest pot ser comptat dues vegades (quan entra i quan surt de la Via Verda).

Ens comenta l’estudi encarregat sobre l’impacte (ja ens ho havien comentat a l’ADT). Despesa diària 68€/persona (Veure Annex 1).

CONCLUSIÓ 1

Compleix amb els requisits de Centre BTT, sense ser-ho específicament.

La Via Verda compta amb itineraris annexos que permeten visitar els

CONCLUSIÓ 2

CONCLUSIÓ 3

municipis ubicats al seu voltant. Aquests itineraris tenen diferents dificultats i nivells i estan indicats amb panells a la mateixa Via Verda però també a la pàgina web on hi ha un motor de búsqueda que permet trobar aquell itinerari més adequat a les necessitats de cada usuari.

Adaptació a les necessitats del client.

Per tal d’atraure el turisme familiar, és molt important pensar en activitats per a nens i garantir la seguretat de trànsit motoritzat.

Importància de no treballar de manera independent.

Tant aviat com va decidir obrir el negoci, ell mateix va començar a contactar amb les Oficines de Turisme però també amb els agents privats i altres entitats del sector públic amb la finalitat de donar-se a conèixer i començar a treballar conjuntament.

Vuitena visita. Lycée viticole de Davayé Ens rep el Sr. Florent Rouve, director del Lycée.

El primer lloc on ens condueix és la terrassa posterior de l’edifici per a poder observar el paisatge, ja que comenta que per explicar-nos el projecte primer hem de veure la seva ubicació. Ens explica la importància de l’entorn per entendre que a l’escola es dediquen a dues activitats principals: la primera, l’elaboració de formatges de cabra, i la segona, l’elaboració de vins. Aquestes són les dues produccions típiques de la zona.

Ens comenta que, paral·lelament a l’escola, s’ha construït una empresa pública amb 10 treballadors, el jornal dels quals prové de l’activitat privada del negoci i en cap cas, de l’administració pública. L’escola no depèn d’ensenyament, depèn del departament d’agricultura.

A continuació, procedim a la visita del bestiar i posteriorment ens mostra el celler d’elaboració dels vins.

La filosofia del projecte, consisteix en que els alumnes incorporin habilitats tècniques, però sempre sota criteris de rendibilitat econòmica i eficiència productiva.

En 16 hectàrees de finca, tenen 3 AOC: 3 hectàrees de Saint-Véran, 2 hectàrees de PouillyFuissé i 1 hectàrea de Mâcon Village.

Si parlem del projecte del celler, les seves premisses de funcionament són:

•

Treballar la qualitat des de la vinya. No es pot obtenir un vi de qualitat amb una mala verema.

•

Volen ser molt respectuosos amb el terrer, sense afegir additius ni productes químics (per exemple, no sembrar llevats).

•

Porten un control estricte de les fermentacions per no perdre aromes.

Es procedeix a fer una degustació de vins i formatge de cabra dins la bodega on s’elaboren.

Ens comenta que l’escola imparteix formació des dels 13 anys fins al Batxillerat i CFGS amb branques d’especialització agrícola.

Els assistents compren vi per un valor de 400€, que representa un promig de 26€/persona.

No tenim més temps suficient per a poder entrar en detall en temes de formació i funcionament de l’escola.

CONCLUSIÓ 1

Importància que se li dóna a la singularitat del lloc.

Creuen que han de defensar la tipicitat i autenticitat que els es pròpia. És a dir, fonamentar la diferenciació dels seus vins en base al concepte de terroir.

Dels vins volen destacar la tipicitat, i ens posa el següent exemple: si Xina comença a produir Chardonnay, no es convertirà en un mercat competidor de Davayé perquè el vi de Davayé es caracteritza pel territori, per les seves propietats que no poden ser presents de la mateixa forma a Xina.

Reunió a l’hotel Ens reunim a l’hotel la nit del dimarts 22, un cop havent sopat.

Primerament, s’explica el pla de visites programat pel dia 23 detallant l’interès i els temes claus que es tractaran a cada una de les visites.

D’altra banda, un tema important que es tracta, és la divisió administrativa de França. Ho volem aclarir perquè hem detectat que quan els diferents interlocutors en parlen, no acabem d’entendre com s’estructura i és un aspecte força important a tenir clar. Es consulta a Internet i obtenim la següent estructura, que l’endemà confirmem amb el representant de turisme de l’Estat, el Sr. Henri Iniesta: a França hi ha 22 regions que vindrien a equiparar-se a les nostres comunitats autònomes, regides per un Consell General, és a dir, la Borgonya vindria a ser com Catalunya. Després, hi ha 96 departaments que vindrien a ser com les nostres províncies (l’ADT, treballa en aquest nivell, departament de Saône-et-Loire/Borgonya del Sud). En un àmbit

inferior trobem 329 districtes i cantons, que vindrien a ser les nostres comarques i, finalment, tenim les communes o villages que serien les nostres poblacions o municipis.

La figura a continuació, mostra de forma sintetitzada i visual la divisió administrativa de França, relacionada amb la d’Espanya:

Conclusions de les visites del dia: •

La filosofia que inspira tots els projectes és la de donar importància a les persones mitjançant un procés natural fonamentat en la cultura. És a dir, el desenvolupament econòmic local esta fonamentat en l’evolució cultural que s’inicia en la Revolució Francesa.

•

El vi és l’eix central del desenvolupament però el sol no és suficient. S’han de trobar vincles amb la historia, cultura, literatura, art, ciències... per a fer l’oferta més atractiva.

•

El procés de diversificació econòmica és un fet, veiem l’exemple amb la Cooperativa Terres Secrètes on l’allotjament i el turisme comencen a representar una part important del negoci.

• •

Cada estructura que es genera, és fonamenta en la viabilitat tècnica i econòmica.

La cooperació entre els privats sorgeix de forma natural i l’associacionisme es genera des del propi sector.

•

La venda directa representa cada cop més una manera de millorar la competitivitat del sector vitivinícola. No tant pel volum de negoci (no per que vagi augmentant progressivament sinó per la rendibilitat que genera vendre al pvp). Aquesta experiència es exportable a la Terra Alta. D’altra banda, també és important perquè s’estableix un contacte directe amb el client i pot ajudar a la seva fidelització.

Se li dóna molta importància al valor del paisatge. És el marc escènic de l’activitat econòmica. La pregunta es: Com traduïm aquest entorn en rendiment econòmic?

• • •

•

L’agricultura és un negoci que ha de ser rentable, no es una qüestió romàntica és una qüestió de negoci.

Els petits allotjaments rurals estan associats sota l’organització (Gites de France) qui s’encarrega de funcions com: gestionar les reserves dels allotjaments que es fan a través de la pàgina web oficial de l’organització, facturació dels serveis, contractació de la pòlissa d’assegurança, realització d’actes de promoció i comercialització.

Principalment, la seva missió és l’assistència tècnica als adherits. Cal verificar exactament quins altres serveis ofereixen i quin cost té.

La classificació dels allotjament es fa per espigues. Els establiments estan catalogats en funció dels serveis que ofereixen. S’inicia entre els assistents un debat encès entre les pros i contres del sistema que es pretén aplicar a Catalunya.

Dimecres, 23 de novembre de 2011

Recollim a l’Agencia de Desenvolupament a la Sra. Valérie Guy, responsable de Comunicació i Premsa, qui ens acompanyarà durant tota la jornada.

Novena visita. Oficina de turisme de Tournus.

Ens reben, molt amablement en una Sala del Palau de Justícia, el Sr. Henri Iniesta, representant de l’estat en l’àmbit de Turisme a la Borgonya, i la Sra. Line Pageaud, Presidenta de l’Oficina de turisme de Tournus (ho fa de forma voluntària, ja que la seva professió principal és professora).

Ens tenen preparat un petit aperitiu i una petita sala amb cadires per a poder dur a terme la reunió. Així mateix, a cada un dels assistents ens donen una bossa amb tríptics turístics.

En primer lloc, ens confirma la classificació administrativa de l’Estat comentada anteriorment i ens diu que en tots els nivells hi ha competències turístiques: •

Regió = Comunitat Autònoma. On hi ha el Comitè Regional de Turisme.

•

Departament = Província. On hi ha l’Agencia de Desenvolupament Turístic.

•

Communes = municipis. On hi ha les Oficines de Turisme.

Pel que fa a la divisió de les funcions: •

Comitè Regional → s’encarrega de buscar mercats a l’estranger i de fer la promoció turística genèrica a l’exterior de tota la regió. En aquest cas es tractaria de promoció turística de la Borgonya, en el nostre cas seria Turisme de Catalunya.

•

ADT → recordem que l’ADT té competències a nivell departamental (Saône-et-Loire), en el nostre cas vindria a ser el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

S’encarrega bàsicament de buscar mercats dins de França i promocionar el departament a nivell nacional (dins del país, França). Així mateix, es responsable de la coordinació de les oficines de turisme del departament.

•

Oficines de turisme → s’estructuren a nivell municipal o bé a nivell de mancomunitat de municipis. Es dediquen, d’una banda, a l’elaboració i comercialització del producte turístic i, d’altra banda, a l’acolliment del visitant que consisteix en informar i presentar les propostes específiques d’activitats a fer.

A continuació, pren la paraula la Sra. Line Pageaud, qui ens explica l’organització i funcionament de les Oficines de turisme.

L’Oficina de turisme, esta gestionada per una associació público-privada formada per 3 col·lectius: empresaris, polítics i voluntaris procedents de l’àmbit cultural, professional, educatiu, etc.

Com ja s’ha comentat en ocasions anteriors, les oficines de turisme es poden estructurar a nivell municipal o bé a nivell de mancomunitats, en els casos dels municipis petits on no hi ha suficient massa crítica ni prous recursos econòmics per desenvolupar-se independentment. En aquest cas, l’oficina de turisme de Tournus, és una mancomunitat formada per l’agrupació de 12 municipis: Office de Tourisme du Tournugeois.

Ens comenten la plantilla de l’Oficina de turisme i algunes característiques: •

Hi treballen 4 tècnics assalariats que es dediquen a la informació i acolliment, elaboració de producte, promoció i sobretot a l’organització d’esdeveniments i activitats d’animació.

•

També hi ha un Consell d’administració, format per 27 persones i es reuneix 3 cops a l’any.

•

D’aquestes 27 persones, 9 són les que formen el Bureau i es reuneixen 1 cop al mes. El Bureau, pren decisions i està format per 3 privats, 3 càrrecs electes públics i 3 voluntaris (Nota: sorprèn als assistents aquesta figura del voluntari en l’àmbit turístic).

Els tècnics, duran a terme les accions aquí decidides.

•

Finançament: o

50% finançament públic de l’Estat el qual es destina als salaris dels tècnics.

L’Estat dedica els diners procedents de la “Taxe de séjour” al finançament de les oficines de turisme.

o

50% finançament privat provinent, en un 10%, de les quotes dels socis.

L’import de les quotes pot variar entre 50 i 300€ en funció d’uns paràmetres perfectament marcats. La resta, prové de l’autofinançament: venda de llibres, vi i altres productes locals, merchandising, visites guiades i venda de paquets turístics.

Consideren molt important la participació dels privats a tots els nivells, inclús en el finançament, per que d’aquesta manera exigeixen responsabilitats.

La procedència dels visitants i turistes és, en un 50% francesa, i desprès i per aquest ordre vindrien els alemanys, holandesos, anglesos i italians.

En relació a la creació i comercialització de paquets turístics, es pregunta sobre la incompatibilitat amb les agències de viatges receptives, que són les que tenen les competències segons la llei, ens fan els següents comentaris: •

Efectivament, qui té la competència de creació i comercialització de paquets, són les agències receptives.

•

Les oficines de turisme, per comercialitzar paquets turístics, necessiten una llicència proporcionada pel Comitè Regional de Turisme (Henri Iniesta) i aquests paquets, no poden estar en competència amb els de les agències receptives.

•

Les oficines de turisme mantenen comunicació amb les agències receptives i, quan elaboren un producte, consulten a les receptives (que formen part de l’associació gestionada per l’oficina de turisme) i si resulta d’interès per ambdues parts, es demana l’autorització al Comitè Regional per a que l’oficina pugui comercialitzar-lo.

•

Els tècnics de l’oficina de turisme, són els encarregats d’elaborar el producte turístic en cooperació amb el sector privat.

•

A l’hora d’elaborar productes, cal adaptar-se a les necessitats del client. Això significa que sempre s’ha de discriminar alguns establiments turístics que participen.

•

Les agències receptives, estan altament especialitzades en segments de mercat específics.

En relació als socis adherits, en total són 150. Ens comenten que sobretot els privats que tenen pocs recursos econòmics s’adhereixen perquè així tenen més facilitat en el moment de comunicar-se. Arriben a mercats més llunyans amb necessitat de menys recursos econòmics (la unió fa la força).

La quota d’adhesió dels privats, oscil·la entre els 100 i 150€ anuals per restaurants i els 200€ anuals per un hotel de 20 habitacions. D’altra banda, hi ha la possibilitat de que els socis abonin quotes més elevades quan volen que se’ls promocioni amb preferència.

Es pregunta sobre la tipologia dels socis i ens comenten que és molt variada: viticultors (tant independents com cellers cooperatius), chambres d’hôtes (B&B), hotels, gîtes, museus i equipaments turístics, restaurants, campings, comerços (farmàcies, perfumeries...).

En totes les publicacions, l’oficina està obligada a llistar tots els establiments i agents privats, tot i que no siguin socis, però al moment de fer recomanacions, només es citen els associats.

Per a poder recomanar un o altre establiment, els tècnics de l’oficina de turisme van a visitar als prestadors de serveis de tan en quan, ja que obtenen molt poc feedback per part dels usuaris dels establiments.

L’únic feedback que obtenen s’estableix mitjançant aquells usuaris que tornen a l’oficina i ho expliquen o bé a través de sistemes com TripAdvisor. Ara bé, no tenen cap enquesta de satisfacció disponible per als establiments però si la tenen basada en el servei prestat a l’oficina.

Un estudi recent demostra que els establiments més beneficiats del turisme són les gasolineres, els forns de pa, pastisseries, els supermercats, les farmàcies i els bars, que moltes vegades no es volen integrar a l’associació i no volen abonar la quota perquè creuen que no els beneficia. És un debat molt polèmic en l’actualitat.

Es pregunta per l’impacte econòmic del turisme i responen que, pel municipi de Tournus, l’impacte directe de l’activitat turística ha representat 14 milions d’euros anuals, que si ho dividim pels 10.000 habitants del municipi, representa un impacte directe de 1.400€ per

habitant. L’estudi també revela que l’impacte indirecte, esta al voltant de multiplicar aquests 14 milions d’euros anuals per 1,7, que seria 23,8 milions d’euros.

Es pregunta també pel paper que juguen els privats, la resposta es contundent: l’Oficina de Turisme de Tournus es va crear l’any 1907 i des de llavors que es treballa en col·laboració amb els privats.

A banda de les aportacions en forma de quota pels associats, l’oficina de turisme prepara accions i promocions específiques on els privats participen en el cofinançament. En aquestes accions només hi surten els establiments que paguen. Ens comenten també que assisteixen periòdicament a les reunions que convoca el departament (província) de la unió departamental de les oficines de turisme i a les reunions que convoca la regió (comunitat autònoma) de la federació regional d’oficines de turisme.

Es pregunta pel finançament de l’oficina. La presidenta de l’oficina de turisme ens comenta que cal tenir en compte que Tournus és un municipi de 9500 habitants però considera que sense l’activitat turística, el municipi hauria desaparegut i que per tant, l’activitat turística hi és molt important.

El pressupost anual de l’oficina de turisme són 250.000 euros, el 50% dels quals provenen del sector públic. D’aquets, 45.000 euros venen de la “Taxe de séjour” que paga el client a l’allotjament (càmping 0,2€, hotel de luxe 1,5€ per persona/nit). Aquest impost el recapta el municipi (ajuntament) i en la majoria dels casos (que no sempre és així) ho traspassa a les oficines de turisme (actualment hi ha un debat entre progressistes i neoliberals sobre la utilització d’aquesta taxa).

A continuació els assistents efectuen la visita guiada a la Abadia de Tournus de la mà de la presidenta de l’associació.

A continuació es procedeix a la visita de l’espai obert al públic de l’oficina de turisme on podem observar que hi ha tot tipus d’articles de merchandising tals com samarretes, gorres, tasses, postals, llibres, vi, artesania...

Disposen de serveis a disposició del públic. Aquesta oficina és el punt de partida de les rutes guiades i dels itineraris turístics i s’encarreguen de l’organització de mercats setmanals de productes artesanals i agroalimentaris.

CONCLUSIÓ 1

En l’àmbit turístic, hi ha una xarxa estructurada en tres nivells.

Tot i que és un sistema complex amb competències turístiques en tots els nivells , l’estructura base és clara i les tasques es diferencien en cada un dels

CONCLUSIÓ 2

tres nivells.

Importància de la col·laboració público-privada.

L’organització de les Oficines de turisme es remunta a més de 100 anys on la col·laboració público-privada hi es present des del principi.

Desena visita. Visita de la Cavedes Vignerons de Mancey i la seva ruta d’interpretació enoturística.

Ens atén el Sr. Bernard Derain, director de la bodega.

Primerament, visitem la ruta d’interpretació enoturística que hi ha a les mateixes instal·lacions de la botiga i després passem al dinar-degustació. Aquesta ruta fa relativament poc que esta inaugurada (maig 2011) i esta molt ben equipada combinant elements tradicionals amb les noves tecnologies.

La idea de desenvolupar una proposta turística atractiva (ruta interpretació enoturística, botiga, maridatge, visita de les vinyes) els va venir per la necessitat d’aprofitar el gran volum de turistes que arribaven a Tournus per visitar l’Abadia. Aquesta aposta turística la van posar en marxa al maig del 2011.

El projecte els va costar un total de 2 milions d’euros, dels quals 200.000 euros van ser una subvenció de la regió. Un total de 1.200.000 € van ser aportats pels productors. Des del maig fins l’actualitat, han rebut aproximadament 600 persones (grups) i han comptabilitzat una despesa de 50€/persona. La Cooperativa esta formada per 60 viticultors.

Tornant a la ruta enoturística, el seu principal objectiu és explicar la divisió territorial “La Bourgogne et ses 5 vignobles” (veure fulletó adjunt en annex 2) i la viticultura de la Borgonya en general.

De manera sintetitzada, podem dir que la regió de la Borgonya esta dividida en 5 vignobles: 1. Chablis & Grand Auxerrois 2. Côte de Nuits 3. Côte de Beaune 4. Còte Chalonnaise 5. Mâconnais Dins d’aquesta primera classificació, podem trobar més de 100 AOC (Apellation d’Origine Contrôlée) i la classificació de les qualitats esta fonamentada en una piràmide. A la base hi trobem les apellations regionals que representen un 52%. Llavors trobem les Apellations Communales o Villages que representen un 36%. Desprès, tenim els Primer Cru que representa el 10% i per últim, els Grands Cru que només representen un 2%.

Insisteixen per activa i per passiva “EN EL VALOR DEL TERROIR”, és a dir, el valor del terreny i les seves característiques específiques que el diferencien de qualsevol altre terreny d’arreu.

Amb el recolzament d’un panell interpretatiu, ens explica les varietats de cépages (ceps) predominants: l’autòcton Chardonnay pels blancs i Pinot Noir pels negres. Encara que també s’utilitza la varietat Aligoté pels blancs i Gammay pels negres, sobretot a Mâconnais.

Continuem amb la visita de la resta de ruta enoturística i de la botiga, que dura aproximadament mitja hora i pels voltants del migdia passem a la sala on ens mostraran el seu nou producte turístic, que consisteix en una degustació-maridatge entre 8 vins i 8 productes agroalimentaris. El nom que rep aquest producte és “Accord Mets et Vins”, és a dir, acord entre plats i vins.

La sala esta perfectament equipada amb equip audiovisual, megafonia, projector, etc. Abans de començar amb el maridatge, es realitza, amb el suport d’un power point, unes explicacions dels elements bàsics del maridatge entre els vins i la gastronomia, i ens presenten la metodologia de desenvolupament de l’activitat que durem a terme tot seguit: maridatge de 4 vins blancs, 4 negres combinats amb diferents aliments, embotits, carns, formatge, etc.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

Complementar la cultura del vi amb la gastronomia per a crear nous productes.

La vinculació entre el vi i la gastronomia és directa. Són les dues cares de la mateixa moneda.

Incorporar elements innovadors a les tradicionals visites.

La ruta d’interpretació enoturística és una aposta innovadora en tant que incorpora elements innovadors a una visita de continguts tradicionals. D’altra banda, també hi és important la interactivitat de l’usuari com per exemple amb els espais sensorials (aromes) que hi ha a la botiga.

Onzena visita. Reunió amb Julien Farama gerent de la consultoria turística Traces TPI France Primerament, el Sr. Julien Farama ens fa una breu presentació de l’empresa on treballa i ens explica que exerceix de consultor dins l’àmbit turístic per a diferents administracions i/o entitats privades de turisme, entre les que es troba l’Agència de Desenvolupament Turístic de la Borgonya del Sud on és especialista en el desenvolupament turístic al voltant de la Via Verda.

L’empresa on treballa i coodirigeix, Traces TPI, té tres seus: una a la Borgonya (Tournus), l’altra als Pirineus i la tercera a Bèlgica.

Ens comenta que Traces TPI France, treballa a nivell tant regional com departamental i que porten aproximadament 15 anys (des del 1990) treballant sobre la Via Verda, en relació a les infraestructures, l’habilitació i condicionament i la senyalització.

Referent als projectes de turisme actiu, Via Verda, ens parla de que té dues línies de treball: a) Projectes de desenvolupament turístic a partir de la Via Verda. Ressalta sobretot el tema d’establir diferents tipus d’infraestructures al seu voltant. b) Estudis d’impacte econòmic del turisme, en relació a quant aporten al territori les infraestructures creades al voltant de la Via Verda les quals són utilitzades pels usuaris.

En quan als projectes de desenvolupament turístic ens comenta: •

la seva principal feina esta en veure com es vinculen els diferents municipis al voltant de la Via Verda.

•

Determinar de quina manera es pot estructurar la logística dels equipaments i serveis de la Via Verda.

•

Decidir quin tipus de promoció s’ha de fer per atraure el públic objectiu que interessa.

•

Què es pot fer per aconseguir allargar l’estada del visitant.

•

Analitzar el vincle entre el sector públic i el privat.

Ens comenta que a nivell departamental, a la zona de Saône-et-Loire, l’activitat turística vinculada al món del vi esta agafant especial importància. Això ho atribueix a que els viticultors d’aquesta zona no tenen tant de prestigi com a la zona del nord de la Borgonya (Côte D’Or) i això fa que sigui més fàcil la seva implicació. A la zona de Côte D’Or són molt més selectius amb el turista i prioritzen les visites a nivell professional. A la zona de Saône-et-Loire, els principals usuaris de la Via Verda són la gent del territori i desprès els turistes estrangers.

Considera que els projectes per a cada territori no són extrapolables i cada un, amb les seves potencialitats, ha de trobar el seu camí.

Preguntat per quins mecanismes estableixen per a la col·laboració público-privada i comenta que no hi ha automatismes ni formules màgiques per aconseguir aquesta col·laboració.

Considera que l’imprescindible és el sentit comú i treballar amb professionalitat.

Preguntat per les actituds que segons la seva opinió creu que s’han de tenir per afavorir la col·laboració público-privada i ens comenta que s’ha de tenir un esperit emprenedor, treballar la confiança, la generositat, l’eficiència tècnica i econòmica i sobretot el lideratge polític amb una visió clara.

Quan parlen de col·laboració publico-privada, parlen de la “maonesa” en el sentit de que si no es lliga correctament, es trenca. El sector privat turístic ha de pressionar amb iniciatives privades col·lectives i els politics han de recollir l’oferiment i liderar el projecte. Hi ha d’haver una voluntat de fer viure el país per ambdues parts.

Atès que ens ha comentat que el perfil de turista era familiar, se li pregunta quins aspectes considera claus per atreure aquest segment de mercat: •

Seguretat, és a dir, trajectes molt llargs de la Via Verda sense cruïlles de vehicles.

•

Enfocar i dirigir les accions de comunicació i els productes més als nens que als adults ja que influeixen en les famílies a l’hora de decidir la destinació turística, és a dir, cal crear productes específics per a nens.

Preguntat per quines possibilitats hi ha de realitzar actuacions per atreure els visitants de la Via Verda fora de la Via Verda, en altres municipis del voltant, respon dient que han dissenyat uns

itineraris circulars anomenats “boucles” que uneixen diferents punts i atractius turístics i tenen el seu punt d’inci i final a la mateixa Via Verda.

D’altra banda, comenta que per a poder unir la Via Verda amb municipis que es troben allunyats d’aquesta, la clau estaria en trobar o crear punts d’interès més interessants que la pròpia Via Verda. Segons la seva opinió, quan un turista utilitza la Via Verda, és no només per l’oci i esport, sinó que també influeix l’ambient i l’entorn. Per tant, si ha de deixar la Via Verda i circular per trams convencionals que no tenen les característiques de Via Verda per arribar i conèixer els municipis que estan més allunyats, en aquests hi ha d’haver un punt d’atracció més potent que la mateixa Via Verda.

La visita a continuació s’acaba a la botiga de vins de la Cave des Vignerons de Mancey on els assistents realitzen una despesa total de 461€, el que representa 35€ per persona.

El Sr. Bernard Derain, obsequia a cada un dels assistents amb una botella de Crémant de la Cooperativa.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

Els privats han d’iniciar el procés i els politics han de liderar el procés.

El sector privat turístic ha de pressionar amb iniciatives privades col·lectives i els politics han de recollir l’oferiment i liderar el projecte.

Un mateix recursos no pot ser aprofitat per a tots de la mateixa manera.

En el cas de la Via Verda, comenta que els municipis allunyats, si pretenen crear itineraris que enllacin la Via Verda amb el municipi, hauran de crear també un recurs més potent que la pròpia Via Verda per a poder captar al visitant/turista. D’altra manera, aquest no es sentirà prou motivat per visitar el municipi i no es desviarà de la Via Verda.

Dotzena visita. Chambres d’Hôtes: “Le Clos du Grand Bois” a Lugny Ens rep el Sr. Anthony Lafarge, propietari de les “chambres d’hôtes” juntament amb la seva mare i la persona que està d’atenció al públic a l’Oficina de turisme de Lugny.

El Sr. Anthony Lafarge és viticultor, ramader, propietari de l’allotjament i president de l’Oficina de turisme de Lugny. Va decidir rehabilitar la casa, construïda pels seus antecedents, per donar complement a la seva explotació agrària de 12 hectàrees de vinya (la producció de la qual porta a la Cooperativa de Lugny) i a les 50 hectàrees dedicades a la pastura de vaques de la raça “Charolais”.

Tot el seu negoci esta orientat a la producció ecològica. Tota la restauració de la casa la va realitzar amb empresaris locals cuidant, a l’extrem, cada un dels detalls i conservant part de l’estructura original de la casa.

La seva oferta es basa en el lloguer de les habitacions (dobles i familiars), però a banda i sota un preu raonable, ofereix la possibilitat de tenir els àpats. L’esmorzar, però, sempre està inclòs al preu.

Ofereix una recepció dels hostes amb degustació de productes i vins de la zona, visita i tour a l’explotació agrària fonamentada en l’observació del paisatge.

A la planta baixa de la casa, hi trobem les zones comunes amb equipaments com: cuina, menjador, biblioteca, sala de billar i música, espais de descans i una bodega, així com el seu despatx de treball el qual funciona com a recepció quan arriben els clients. I a la planta superior, les habitacions.

En relació a la tipologia de les habitacions, ens explica que, en un primer moment, no es pensava que les més rentables serien les de tipus familiar però que ara és així perquè diu que al turisme familiar, li agrada molt aquest tipus d’allotjament. Diu que hi ha molta seguretat i que els pares poden deixar tranquil·lament els nens dormint a l’habitació i ells acabar de sopar amb calma i restar a les sales de descans, com si es tractés de casa seva cosa que no succeeix en un hotel.

Considera que la motivació del visitant és el vi i l’entorn on es produeix. En aquest sentit, ens tornen a explicar una vegada més el concepte de terroir (terreny) i confessa sentir-se extremadament motivat per donar a conèixer el seu territori, la cultura, els productes i el seu paisatge.

Al principi, només tenia clients de cap de setmana però a mesura que ha anat ampliant la seva oferta d’activitats complementaries, ha anat aconseguint que els clients allarguin les seves estades i augmentessin les reserves entre setmana. La principal promoció que realitza és mitjançant la web i el boca-orella. El 80% de les reserves provenen de recomanacions de gent que ja hi ha estat. Amb el pas del temps, s’ha donat compte de que al ser una zona lleugerament muntanyosa, hi ha molts practicants de BTT que segueixen les rutes mitjançant GPS, per la qual cosa va decidir elaborar, dins la seva propietat i pels voltants, itineraris i rutes geo-referenciades. D’altra banda, com ha observat l’extens ús de GPS per part dels clients, ha decidit adquirir-ne uns quants per a poder oferir gratuïtament al seus clients.

Preguntat per la inversió efectuada i ens contesta que la inversió va ser de 600.000€ dels quals 400.000€ els ha finançat amb un préstec bancari avalat amb totes les seves propietats i un fons de garantia recíproca de l’estat que pretén amortitzar en 15 anys segons l’estudi de viabilitat efectuat. Val a dir però, que ha obtingut una ajuda a fons perdut del 40% de la inversió obligatòriament coofinançada a parts iguals entre el Consell Regional i el fons FEADER de la Unió Europea.

Preguntat per la seva funció com a president de l’oficina de turisme i ens comenta que les oficines de turisme sempre parteixen de la base d’una associació amb el funcionament que ja ens han explicat varies vagades. Com que es tracta d’u municipi molt petit, s’han posat d’acord i s’han agrupat 12 municipis els quals compten amb un tècnic i els principals projectes que desenvolupen són: activitats d’animació enoturística, rutes entre vinyes i productes locals i una pàgina web oficial.

L’interessa remarcar la complexitat de la classificació dels vins de la Borgonya i que en concret, en l’àmbit de l’oficina de turisme de Lugny, compta amb 3000 hectàrees de vinya i hi ha 35 AOC i 610.000 caps de vedella.

Considera que la posada en valor de la producció agrària es pot fer mitjançant el turisme, ja que creu que hi ha una relació directa entre la gastronomia (carn, formatge i vi) i el turisme.

Per últim ens comenta els seus projectes de futur que, entre d’altres, passen per plantar una hectàrea i mitja amb drets per a elaborar un celler propi dedicat exclusivament com a complement turístic del seu allotjament sense haver de dur la producció a la Cooperativa. En aquest cas, se li pregunta si la cooperativa li ha posat problemes i diu que, tot i que legalment no ho podria fer, s’ha posat d’acord amb la Cooperativa i han entès que no és un projecte que faci la competència sinó que és un projecte de complement en la seva activitat turística oferta als turistes de la zona, comprometent-se a no exportar.

D’altra banda, amb aquest projecte, pretén fer partícip al turista en cada una de les fases del procés d’elaboració del vi i, un cop elaborat, el turista pugui endur-se la seva pròpia botelleta de vi produït per ell mateix.

A continuació i ja per finalitzar, mentre fem una petita degustació d’un Crémant i d’un dolç elaborat artesanalment per la mare del Sr. Anthony Lafarge, ens dedica unes paraules el representant polític i conseller general el Sr. André Peulet, agraint la visita i donant suport al projecte.

CONCLUSIÓ 1

CONCLUSIÓ 2

Disposar d’una oferta d’activitats a fer.

Considera extremadament important la tematització de l’allotjament. Ningú es desplaça a una destinació turística per dormir, sinó que necessita activitats a fer. És de gran importància tenir en compte les necessitats del client.

Quan es va donar compte de que els clients necessitaven GPS per moure’s amb seguretat per l’entorn, va decidir comprar-ne uns quants per a poder oferir de forma gratuïta.

Dijous, 24 de novembre de 2011 Tretzena Visita. Visita guiada a l’Abadia de Cluny i visita teatralitzada amb Emmanuel Nonain Primerament, ens rep la Sra. Nathalie Koenig del Centre dels Monuments Nacionals, organisme autònom de caràcter administratiu el qual està sota la tutela del Ministeri Francès de Cultura i Comunicació i s’encarrega d’acollir als visitants, conservar, restaurar, administrar i promoure gairebé 100 monuments nacionals propietat de l’Estat. Exactament, la Sra. Nathalie, s’encarrega de gestionar i rebre el públic provinent de l’àmbit professional.

Ens comenta que han elaborat un paquet turístic juntament amb l’empresa EnoCulture (que posteriorment ens farà la visita teatralitzada) i una agència de viatges.

En una sala al costat de la botiga i al voltant d’una maqueta, ens explica el monument i ens comenta com s’organitza la visita. L’abadia es va malmetre quasi integrament amb la Revolució Francesa, però han aconseguit posar en valor el monument en base a les poques restes originals i amb l’ajuda dels documents existents (tot estava molt ben documentat). Amb això, han aconseguit recrear virtualment el monument.

El seu punt fort considera que és l’aplicació tecnològica, amb la recreació d’un film en 3D (el qual no vam poder veure perquè estava fora de servei) i els panells de realitat augmentada que tot seguit passem a visitar. La idea d’instal·lar els panells de realitat augmentada per a recrear com era l’edifici antigament, sorgeix de la facultat d’enginyeria que es troba dins la mateixa abadia.

Molt interessant el tema dels panells. Aplicació tecnològica que podria ser adaptada a les nostres realitats. És una recreació virtual del que hi havia i que ha desaparegut. És clarament una innovació tecnològica en l’àmbit del patrimoni.

A continuació procedim a la visita teatralitzada. Ens rep Emmanuel Nonain, disfressat de monjo qui ens explica el monument i el seu antic funcionament i ens fa una degustació comentada de diferents vins.

Emmanuel Nonain, vincula el tipus de vi que es tasta amb la tradicional funcionalitat dels espais de l’abadia, és a dir, segons el lloc on ens trobem, tastem un tipus de vi o un altre i ho acompanya d’una explicació de l’antiga tradició i situació on es bevien. A la zona de la capella, tastem també un tipus de pa especial i ho vincula amb les tradicions religioses.

La visita costa 700€ per a tot el grup, la qual inclou un vi que està racionat per cupos i la copa serigrafiada amb la que es realitza el tast.

El punt de finalització és la botiga de l’Abadia on els assistents adquireixen diferents articles de record.

CONCLUSIÓ 1

Aportar valor afegit a les activitats tradicionals.

Primerament, els panells de realitat augmentada han servit no només per a poder recrear un patrimoni que ja no existeix sinó també per a incorporar elements innovadors a les tradicionals visites per a donar valor afegit i fer-les més atractives.

D’altra banda, la visita d’Emmanuel Nonain, es tracta d’una visita senzilla però l’element que li dóna valor és la teatralització. Aquest fet, li dóna certa capacitat per establir un determinat preu.

Catorzena Visita. Hameau Duboef.

Quan arribem ens dirigim a les taquilles que hi ha a la zona de recepció ja que no surt ningú a atendre’ns. Des d’aquí, ens indiquen que ja podem passar a la zona de restauració on ens tenen el dinar preparat. Els comentem que posteriorment al dinar, alguns dels assistents entrarem a visitar les instal·lacions del parc temàtic. Ens expliquen com es desenvolupa la visita i les zones del parc que estan obertes (el camp de golf i el jardí estan tancats en aquell moment).

Dinem i fem la visita pel parc temàtic del vi. Aquest complex és de caràcter privat i fonamenta la seva activitat en la visita (entrada), la restauració (cafeteria – restaurant) i en la botiga (venda de productes).

Les instal·lacions visitades, es divideixen en diferents parts: •

La primera sala és una exposició molt interessant d’eines que s’utilitzaven en els diferents oficis relacionats amb la viticultura.

Ja a finals del segle XIX hi havia festes del vi. Els oficis estan reconeguts de molt antigament: Diploma de Maître Graffeur de la Societée d’Agriculture de Mâcon datat del 1880.

•

Després passem per una zona que simula una andana de tren que ens condueix cap al següent espai.

•

Gran celler on es poden veure tot una sèrie de botes de vi i on hi ha també un espai sensorial d’aromes a descobrir.

•

Després passem en una sala on s’explica les diferents varietats del vi, la geologia i les malalties que afecten al raïm.

•

El següent espai ens explica, mitjançant 3 films en 3D, la història de “Noé, el primer vinyater”. És molt interessant perquè utilitza les imatges en 3D però a més a més, el segon vídeo sorprèn amb un efecte d’aigua (surt aigua i aire per uns ventiladors instal·lats a la part superior del vídeo que sorprenen al visitant qui esta atentament centrat i pendent del film).

•

Altres espectacles regeixen els 2 espais següents. Un espectacle de marionetes mecàniques i un vídeo en 3D.

•

Després, trobem una galeria dedicada a la comunicació i difusió amb una exposició de pòsters i cartells informatius de diferents esdeveniments relacionats amb el vi i, en les galeries següents, tot un seguit d’espais dedicats a la viticultura, procés de vinificació, treballs amb vidre, botelles de vi, taps de suro, etc.

•

La visita finalitza amb una degustació a una sala de restauració i finalment, el pas a la botiga.

CONCLUSIÓ 1

Aportar valor afegit a les activitats tradicionals. És un espai poc extrapolable a la Terra Alta però serveix per veure quina mena de projectes es duen a terme i com en relació al món del vi.

Utilitzen noves tecnologies i diferents suports per explicar la cultura del món del vi (films 3D, efectes especials, marionetes, espais sensorials –aromes, tacte-, etc...). Aquests elements fan més atractiva i participativa la visita.

CONCLUSIONS FINALS A continuació es presenten les conclusions finals per a cada un dels següents aspectes clau en el desenvolupament del turisme.

COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA (CPP) CREACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE OFERTA ACTITUDS