REVISTA BARÇA - Nº86 - CATALÀ by FC Barcelona

HOMENATGE ETERN L’ESTADI JOHAN CRUYFF

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA ABRIL - MAIG DEL 2017 NÚM. 86 • 4 €

Remuntada global 6-1

(8-3-2017)

EDITORIAL

i vostè és soci i ha rebut la Revista Barça que ara té a les seves mans, pensi a trobar-li un lloc entre els seus preuats records barcelonistes. Aquest exemplar, el número 86, no és com la resta de les revistes que vostè rep cada dos mesos. Per començar, es deu haver adonat que té una doble portada. Perquè, més que mai, la revista del Club vol ser notària de la història i posar en relleu dos fets que durant el mes de març han marcat la vida de l’Entitat i els sentiments dels seus socis. Sentiments contrastats. D’una banda, la felicitat immensa que va provocar la remuntada contra el PSG, i, de l’altra, la pena sentida per la pèrdua d’un president, Agustí Montal i Costa, que ha contribuït que el Barça sigui avui el club que és. El record d’una nit inoblidable ha quedat immortalitzat per a la història blaugrana en la imatge de Leo Messi celebrant amb eufòria desbocada el 6-1 contra el París Saint-Germain de la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Santi Garcés, fotògraf col·laborador del Club, va escoltar el seu instint per col·locar-se en el lloc adient per si s’alineaven els astres. I allà era ell, en el moment oportú, quan Messi va decidir celebrar el gol de Sergi Roberto que certificava el miracle del Barça amb els aficionats de la grada d’animació. El resultat és la fotografia més viral de la història del Barça, amb gairebé 170 milions de visualitzacions a través de les xarxes socials del Club. Una imatge icònica que simbolitza l’espectacular impacte digital i global que va tenir la remuntada, i que analitzem en aquesta publicació. Però, si girem la revista, trobarem la

Rècords a les xarxes socials del Club i als mitjans del món 16

imatge d’un Agustí Montal en blanc i negre, dels temps en què va presidir el Barça (entre el 1969 i el 1977), una època difícil però que va fonamentar els pilars sobre els quals avui se sustenta la identitat del Club. La defensa de la dignitat barcelonista, la catalanitat, el més que un club, l’impuls de les seccions, però, sobretot, el fitxatge de Johan Cruyff, una figura capital de la cultura futbolística blaugrana, són llegats que porten la firma de Montal i que es mantenen plenament vigents. Cruyff ja fa un any que ens va deixar, però perdura en el record dels barcelonistes amb més força que mai. Coincidint amb el primer aniversari de la seva mort, el Club i la família han anunciat les accions que s’impulsaran per perpetuar la seva memòria, que també es recullen en aquest número de la revista, i entre les quals destaca el bateig amb el seu nom del futur estadi de la Ciutat Esportiva, allà on creixeran els somnis dels jugadors del futbol formatiu, una instal·lació que també presentem en aquestes pàgines. El passat i el futur també tenen el seu espai en aquest número tan especial. Podreu gaudir dels records de la Copa d’Europa de Wembley, dels que en van ser protagonistes, com ara Bakero i Charly Rexach, i d’alguns dels aficionats que van viure en directe aquella fita de la qual es commemora el 25è aniversari. Però també podreu conèixer en profunditat un dels projectes estratègics sobre els quals sustentarà el Club en els propers anys, el Barça Innovation Hub, el somni de com transformar el món a través de l’excel· lència esportiva gràcies al coneixement i la innovació. La història del Club no s’atura i la Revista Barça n’és testimoni.

Impacte digital i global de la remuntada

“Vam fer possible l’impossible”

Entrevista a Sergi Roberto, heroi de la Masia 21

La foto de l’adéu de Luis Enrique

El moment en què el tècnic reuneix l’equip al vestidor 22

El llegat del president Agustí Montal i Costa

Serà recordat sobretot per haver fitxat Johan Cruyff 26

Les accions de l’homenatge a Cruyff

L’estadi de la Ciutat Esportiva portarà el seu nom 34

Bakero i Rexach recorden Wembley

Anècdotes de la final de la Copa d’Europa del 92 36

Els tresors compartits dels aficionats

Històries del viatge a Londres per viure la final

SENTIMENTS CONTRASTATS

SUMARI

Barça Innovation Hub

L’aposta del Club pel coneixement i la innovació 44

El Barça desembarca a la Xina

El viatge a Hainan amb el fenomen Ronaldinho 49

Homenatge a ‘La Niña del Gancho’

Encarna Hernández, pionera del bàsquet femení 51

El gran moment de la secció d’atletisme

Òscar Husillos i Álvaro de Arriba fan història

FC BARCELONA. Abril - maig del 2017 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat CAP DE MITJANS CORPORATIU Toni Ruiz CAP DE MITJANS ESPORTIU José Manuel Lázaro DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Oriol Bonsoms, Pau Campaña, Marta Campderrós, Xavier Catalán, David Jover, Miriam Nadal, Jordi Nomdedeu, Francesc Orenes, Albert Riudeubàs, Mario Ruiz, Carles Santacana, Sandra Sarmiento i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Lourdes Julià i Marina Àlamo ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Olga Amigó i Montse Chaure FOTO DE PORTADA © FC Barcelona / Autor: Santiago Garcés FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, Rob Foldy, JJ Vico Arxiu personal d’Encarna Sánchez; © FC Barcelona / Autors: Dani Aznar, Àlex Caparrós, Germán Parga, Dani Rovira, Miguel Ruiz i Víctor Salgado PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.300 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g. La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 3 d’abril del 2017.

FCBRECICLA

REVISTA BARÇA

6-1

LA FOTO MÉS IRAL Leo Messi va protagonitzar la imatge icònica de la remuntada, que ha estat vista per prop de 170 milions de seguidors només a les xarxes socials del Club MARTA CAMPDERRÓS

eo Messi ha protagonitzat milions de fotografies de jugades, de gols, de celebracions, però cap ha tingut la transcendència ni la visibilitat de la que va captar la càmera de Santiago Garcés el dia de la remuntada contra el PSG. És la foto més estimada, global i viral de la història del Barça, si prenem com a vara de mesurar les xarxes socials oficials del FC Barcelona, que és el líder indiscutible de la comunitat di-

REVISTA BARÇA

gital entre els clubs esportius del món. Una foto que il·lustra la portada d’aquesta revista i que s’ha encartat en aquest número com un pòster de regal per a tots els socis i sòcies del Club. Leo Messi va rebre de mans de l’autor, Santi Garcés, fotògraf col·laborador del FC Barcelona, la imatge que la seva dona, Antonella Rozzuco, va compartir a través d’Instagram. Ella va ser una de les 169.592.437 persones que van veure la fotografia de Messi celebrant el gol de Sergi Roberto amb els aficionats blaugra-

na a través dels principals canals del Club (Instagram, Facebook i Twitter). D’aquests prop de 170 milions, gairebé 9 milions han interactuat d’alguna manera amb la foto, per mitjà de likes, comentaris o bé l’han compartit amb algú altre. Aquestes xifres mai són exactes del tot perquè sumen seguidors cada dia. Ens hem de remetre a l’últim recompte, a finals de març. A més, si comptéssim les persones que l’han pogut veure a través d’altres mitjans de comunicació o altres canals aliens al Club, la xifra es multiplica fins a límits

Leo Messi signa la fotografia que li va lliurar Santi Garcés.

La imatge perfecta Em vaig posar darrere de la porteria perquè si hi havia una remuntada volia tenir contacte amb els jugadors i els aficionats. Quan Sergi Roberto va fer el gol, vaig veure que Messi venia a celebrar-ho. Em vaig aixecar, vaig córrer 15 metres cap a on era ell i vaig poder fer aquesta foto. Uns 50 aficionats havien saltat la tanca. El més difícil va ser contenir l’eufòria, perquè sóc seguidor del Barça, però també va ser complicat perquè vaig haver d’empènyer una mica de gent i fer força per obtenir la foto. Un fanàtic m’abraçava i em besava mentre captava les imatges. Aquesta és la imatge més impactant que he retratat

impossibles de quantificar. Si més no, les dades tangibles són espectaculars, especialment els 85 milions de persones que han vist la imatge a través de Facebook. Actualment és el contingut més vist del compte oficial del Club i ha generat 7 milions de reaccions (6 M de likes, s’ha compartit 255.000 vegades i 56.000 comentaris). Pel que fa a Twitter, entre els 9 comptes del Barça a la xarxa de microblogging, el tuit amb el primer impacte de la foto va aconseguir 55.021 interaccions i prop

amb la meva càmera, sens dubte. Per la remuntada, per la gent, pel personatge. És perfecta. Es veu el puny aixecat de Messi, és de nit, la perspectiva és perfecta. La foto té moltes línies: hi ha els braços dels seguidors, les línies del sostre de l’Estadi, el cable de la televisió que es veu a l’esquerra de Lionel. I totes aquestes línies et porten a Messi, que està just al centre. Això per a mi és com una recompensa, un premi... Aquell dia es van alinear tots els astres: per a Sergi Roberto, per al Barça, per als seguidors i per a un fotògraf que era allà, que sóc jo. Santiago Garcés

VISUALITZACIONS Instagram: 7.292.373 Facebook: 85.000.000 Twitter (aproximat): 77.396.437 TOTAL: 169.596.437 INTERACCIONS Instagram: 1.800.000 Facebook: 7.000.000 Twitter (aproximat): 55.021 TOTAL: 8.855.021

de 7,3 milions de persones van veure la imatge publicada aquella nit. A través d’Instagram la foto va ser vista per 6,9 milions d’usuaris només 24 hores després de ser publicada, i va provocar 1,7 milions d’interaccions i més de 34.000 comentaris. Un rècord històric en el canal de fotos del Barça que mai cap altre imatge havia aconseguit en tant poc temps. Actualment, la publicació continua sent la més vista del compte oficial del Barça (7,2 M) i ha generat 1,8 milions d’interaccions. n

REVISTA BARÇA

Les xarxes del Barça fan el rècord La remuntada provoca un creixement vertiginós sense precedents MARTA CAMPDERRÓS

l 6-1 del Barça contra el PSG a la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions no només va ser històric sobre la gespa. El Camp Nou va ser l’epicentre d’un terratrèmol d’emocions que va sacsejar la xarxa global. La remuntada va ser trending topic mundial i va provocar un creixement vertiginós de les xarxes socials del FC Barcelona, que van guanyar més d’un milió i mig de seguidors en tres dies sumant tots els canals. Uns registres digitals sense precedents en la història del club blaugrana. L’èpica gesta dels de Luis Enrique sobre l’equip parisenc es va convertir en el partit amb més impacte global a Facebook.com/ FCBarcelona. Les imatges i els vídeos publicats durant el postpartit van ser vistos per més de 75 milions de persones d’arreu del món sense importar el fus horari. A més, es van comptabilitzar més de 280.000 nous fans i 15,6 milions d’interaccions, entre m’agrada, comparticions i comentaris. Unes dades estratosfèriques registrades en només 24 hores. En tres dies, del 8 a l’11 de març, el canal del Barça a Facebook va guanyar 628.000 nous seguidors i això va contribuir al fet que l’1 d’abril s’arribés a la històrica xifra de 100 milions de fans. El compte Instagram.com/FCBarcelona també va batre tots els rècords, amb un creixement de 211.000 seguidors en un dia i 425.000 en tres, del 8 a l’11 de març. Actualment, el canal té prop de 50 milions de seguidors. A més, vuit de les deu fotos amb més m’agrada del compte blaugrana fan referència a aquella nit màgica. Entre aquestes, la icònica imatge de Messi ce-

REVISTA BARÇA

L’IMPACTE DIGITAL DE LA

+682.000 NOUS FANS A FACEBOOK*

EL DIA AMB MÉS IMPACTE DE LA HISTÒRIA DEL CANAL DEL CLUB: 75M DE PERSONES VEUEN ELS CONTINGUTS MÉS DE 15,6M D’INTERACCIONS

+162.000

NOUS SEGUIDORS A TWITTER* ESDEVENIMENT ESPORTIU MÉS COMENTAT DE LA TEMPORADA 6,1M DE TUITS

lebrant el sisè gol amb l’afició i portada d’aquesta revista, que ara mateix és la foto més estimada de l’Instagram del Barça. Seguint amb Twitter. La piulada amb el resultat final del matx, el del 6-1, es va convertir en la més viral de l’any al canal @FCBarcelona i els nou comptes blaugrana van guanyar 162.000 seguidors entre el 8 i l’11 de març. Segons les dades de l’empresa nord-americana, la remuntada so-

bre el PSG va ser l’esdeveniment esportiu més comentat de la temporada 2016/17 Twitter a Europa. La xarxa social dels 140 caràcters va enregistrar 6,1 milions de piulades, una dada que, per posar-ho en perspectiva, triplica els comentaris enregistrats en el darrer Clàssic al Camp Nou (Barça, 1Reial Madrid, 1). La jugada magistral en què Sergi Roberto va marcar el 6-1 va generar un pic de

REMUNTADA

6-1

EL NOMBRES D’USUARIS QUE VAN VISITAR AQUELLA NIT EL WEB DEL CLUB –9 idiomes– VA MULTIPLICAR x6 LA MITJANA DIÀRIA EL NOMBRE DE PÀGINES VISTES ES VA MULTIPLICAR

+425.000 NOUS SEGUIDORS A INSTAGRAM*

RÈCORD DE SEGUIDORS DEL CANAL DEL CLUB EN MENYS DE 24 HORES

+1,5 M

211.000

LA ICÒNICA FOTO DE MESSI, EN 4 HORES TOP 1!

DE NOUS SEGUIDORS A TOTS ELS CANALS SOCIALS *EN 3 DIES (8 - 11 DE MARÇ)

+63.000

NOUS SUBSCRIPTORS A YOUTUBE*

x7,5

AQUESTES XIFRES SUPOSEN UN NOU RÈCORD EN LA HISTÒRIA DEL WEB DEL BARÇA, QUE GAIREBÉ VA ARRIBAR A

1,5 M

D’USUARIS EN MENYS DE 24 HORES

L’APP DEL FC BARCELONA VA MULTIPLICAR x2,4 EL NOMBRE DE DESCÀRREGUES (30.000 EN UN DIA)

EL VÍDEO DE LES CELEBRACIONS EL VEUEN 3M /24 H

LA PLATAFORMA PRÒPIA DEL CLUB QUE GENERA I DISTRIBUEIX CONTINGUTS AUDIOVISUALS VA MULTIPLICAR x200% EL NOMBRE D’USUARIS ÚNICS I DE PÀGINES VISTES L’ENDEMÀ DE LA REMUNTADA

138.000 piulades per minut i es va convertir en el moment més comentat de l’any a Twitter. El gol de Messi (el 3-0) ocupa la segona posició d’aquest rànquing europeu, amb 48.000 comentaris per minut. El vídeo amb més visualitzacions de l’any a Youtube.com/FC Barcelona també fa referència a la fita heroica d’aquell 8 de març del 2017. Les imatges dels jugadors del Barça celebrant-ho al final del partit

100 M de

fans a Facebook

Després de la remuntada, el canal del Barça va sumar més de 3,6 milions de fans i va arribar als 100 M l’1 d’abril del 2017.

van ser vistes per 3 milions de persones en només 24 hores. Una xifra mai assolida en tan poc temps en el compte de YouTube del Club, que va guanyar 63.000 nous subscriptors en només tres dies. Així doncs, les xarxes socials del Club també demostren amb dades que la remuntada dels blaugranes va ser quelcom fora del normal i que els registres establerts seran difícils de superar. n

REVISTA BARÇA

6-1

Una celebració global

#WeDidIt! El sisè gol del Barça al minut 94 es va cridar a tot el món. Els blaugranes havien capgirat l’eliminatòria davant el PSG al Camp Nou en una de les majors gestes esportives de tots els temps. Els de Luis Enrique havien fet possible allò que es creia impossible. La jugada de Neymar amb el gol de Sergi Roberto va fer esclatar les emocions dels aficionats del futbol d’arreu del planeta. A través de les xarxes socials, el Club va proposar l’etiqueta #WeDidIt –ho hem aconseguit– per animar els fans a compartir la seva eufòria amb la resta de seguidors blaugrana. Els més culers van embogir davant el que acabaven de viure. Una remuntada èpica que quedarà gravada en la ment de tots els barcelonistes. Amb els anys, tothom recordarà el lloc i el moment de la celebració.

REVISTA BARÇA

No us perdeu el vídeo de les celebracions a la xarxa:

L’IMPACTE AL MÓN

PETE JENSON

Periodista de la cadena ESPN

“Creix el mite del club”

“Ona transoceànica”

o és normal que una crònica del Barça cobreixi dues pàgines del nostre diari, The Daily Mail. Hi ha molt interès en el club, però, excepte si el partit ha estat contra un equip anglès, normalment només ocuparia una pàgina. Quan vaig anar al Camp Nou aquella famosa nit les meves ordres de Londres van ser: “Una crònica d’unes 500 paraules”. Després va passar el que va passar, i va arribar el correu: “Canvi d’ordres. 1.000 paraules”. La gent, mirant el partit al diari, no es podia creure el que veia i havíem de reflectir aquest miracle al diari de l’endemà. El Barça té fama entre els lectors anglesos pel seu futbol i pel seu rècord de guanyar títols, sobretot aquest segle. Però les remuntades es relacionen amb altres equips –el Liverpool de la final de Champions a Istanbul el 2005 o el Manchester United del 1999 al Camp Nou-. Tots els analistes, narradors i comentaristes estaven d’acord que això va ser una cosa encara més increïble. La reacció de Michael Owen, Gary Lineker i Rio Ferdinand a l’estudi de BT Sports va ser també la reacció de tot el país. També va cridar moltíssim l’atenció com ho van celebrar els culers. Cal entendre que a Anglaterra els periodistes esportius no solen ser obertament d’un equip o un altre. Només en els partits internacionals veuràs reporters celebrant gols. Al Regne Unit la gent no es cansava de veure no només els gols, sinó la manera com van ser celebrats pels narradors de les ràdios i els cronistes. I la reacció a Anglaterra va anar més enllà de l’endemà: 48 hores més tard vam dedicar a The Daily Mail dues pàgines més al 6-1, com si encara hi hagués gent que no s’ho cregués. Va enamorar molt, el Barça d’en Pep, d’això no hi ha dubte. Però els britànics estimen encara més el dramàtic, l’heroic. Els encanta l’escenari en què el protagonista apareix mort però de sobte ressuscita. Aquest va ser el Barça de Luis Enrique contra el PSG. I per això el que va passar ha engrandit encara més el mite del club a les illes. n

FERNANDO PALOMO

Periodista de ‘The Daily Mail’ i ‘The Independent’

REVISTA BARÇA

l futbol guanya adeptes als Estats Units i la remuntada del Barcelona davant el PSG ha fet que aquest procés continuï. El partit va ser transmès en directe, en anglès i castellà, per dues cadenes esportives. Aquella mateixa nit es va jugar un partit de la Copa de Mèxic, país d’on prové la major quantitat d’immigrants hispans als Estats Units, però el Barça-PSG va ser el partit de futbol de més audiència aquell històric 8 de març. Per contextualitzar, cal saber que els partits de Lliga de Campions als Estats Units es transmeten en horaris laborables, que evidentment no són els més propicis per generar grans audiències. Però, en canvi, aquest partit les va aconseguir. Es pot explicar l’impacte del Barça-PSG en números, però, més encara, podem referir-nos a l’espai de cobertura que va ocupar dins de l’àmplia agenda esportiva nord-americana. Malgrat coincidir amb partits de les etapes finals del bàsquet universitari o de l’NBA en joc, el 6 del Barça contra el PSG va formar part de les grans notícies esportives del dia. Els espais van buscar les opinions dels experts i van mirar d’ubicar el partit en la perspectiva històrica de les grans remuntades en altres esports. La recent Super Bowl, que van guanyar els New England Patriots amb una altra remuntada històrica en el darrer quart de la final de l’NFL, per exemple. També va ser comparada amb gestes gairebé impossibles com el triomf de l’equip nord-americà d’hoquei sobre gel dels Jocs Olímpics d’hivern del 1980. En un país empatxat d’oferta esportiva, aquests màgics minuts al Camp Nou van deixar més petjada al seu impacte mediàtic. En una població rural del nord-est del país, un poble amb poc més de dotze mil habitants, un resident, aliè al futbol, es va acostar per fer-me una pregunta tan curta com complexa: “What just happened?” (“Què ha passat?”). L’ona expansiva del gol de Sergi Roberto va ser transoceànica, es va ficar entre els boscos i va arribar on, excepte el Mundial, el futbol no arriba. Un partit únic. n

6-1

LES FIRMES CONVIDADES

KENNY POON

XAVIER ALDEKOA

Editor de ‘Football Weekly’ a Hong Kong i la Xina

Periodista i corresponsal de ‘La Vanguardia’ a l’Àfrica

“Una història de cor”

“I Àfrica va cridar gol”

ls aficionats a tota la Xina continuen parlant de la victòria èpica del Barcelona al París Saint-Germain (PSG) del mes passat. I probablement reviurem aquests 95 minuts gloriosos durant molts anys més. El gol eufòric de Sergi Roberto en els últims instants de la trobada ens va deixar tan exhausts com semblava l’entrenador del Barça, Luis Enrique, en la seva conferència postpartit. “Tots els nens que van ser al Camp Nou aquesta nit recordaran això durant la resta de les seves vides”, va dir, i el creiem. Cap de nosaltres –des dels nens que tant estimen el futbol fins als periodistes esportius més experimentats– ens oblidarem d’això. Els seguidors xinesos de la Lliga de Campions som una colla lleial. És un horari de bojos, però llevar-te amb els teus amics per a l’inici del partit a les 3.45 del matí forma part de la diversió. Esperàvem un miracle aquest dijous de març al matí, però quan va marcar Cavani va semblar que això ja era massa fins i tot per al FC Barcelona. Quan el partit va entrar en el minut 88, això, sens dubte, havia acabat. I de cop i volta, no. Tres gols en set minuts i 17 segons! Abans del partit, ningú dubtava que el Barça era un dels millors equips del món. Però, tot i així, la remuntada més increïble en la història de la Champions no és una mostra d’habilitat, ni de superestrelles. És una història de cor. De treballar en equip. De tenir fe i mai rendir-se. El FC Barcelona ha demostrat als seus fans a tota la Xina que qualsevol cosa és possible. Per als nens que fan les proves per entrar a l’equip del seu col·legi, o que aspiren a una plaça a l’FCBEscola del Barça a l’illa de Hainan aquest estiu, és una creença que pot suposar tota la diferència. n

aniel va celebrar dues vegades la remuntada contra el PSG. La primera vegada, va sentir el resultat a la ràdio d’un amic. Era la seva única possibilitat. Daniel, de 13 anys, viu des de fa més de dos anys al campament de refugiats de Dar es Salam, a Lago Txad, on habiten gairebé 8.000 persones que han fugit de la banda gihadista Boko Haram. Com que allà no hi ha electricitat ni televisió, la ràdio és la seva única connexió amb l’exterior i amb la seva passió culer. Per a milions d’africans identificats amb el joc d’atac de l’equip, el club blaugrana és un punt de trobada. Un llaç invisible amb un món llunyà, de vegades inaccessible, però que els permet sentir-se part d’una mateixa família. Per a Daniel, el Barça és una obsessió. El seu pare, Jacob, no s’explica d’on surt tant d’amor. “Està boig pel Barça. Sempre pensa en el futbol i en Messi; cada dia de la seva vida”. La segona vegada que Daniel va celebrar la remuntada va ser després d’una confessió. Es disposava a jugar un partidet amb altres nens refugiats –l’UNICEF fa servir el futbol per tractar el trauma dels més petits– quan li vaig preguntar si, 48 hores després, ja havia vist els gols. La seva resposta em va desarmar. “No. Al campament no hi ha televisió i, com que hi ha toc de queda, no podem anar al poble més proper (a 12 quilòmetres) si s’ha fet de nit. Fa més de dos anys que no puc veure un partit del Barça”. Dos anys. Quan li vaig apropar el meu mòbil i li vaig posar un vídeo dels sis gols, Daniel es va quedar molt quiet. Va agafar l’aparell amb les dues mans i no va pestanyejar. Només al final, quan Sergi Roberto va marcar amb la punta de la bota el sisè i el Camp Nou va rugir, Daniel va reaccionar: va aixecar les celles, va deixar escapar un lleu somriure i, com si fos l’últim partit de la seva vida, es va deixar anar i va cridar gol. n

REVISTA BARÇA

L’ÀLBUM DE LA REMUNTADA Les fotografies comentades pels mateixos protagonistes

“

Quan miro aquesta foto, només em ve una cosa al cap: màxima felicitat. I ho és no només per a mi, sinó per a tots els aficionats que surten darrere, als quals sempre estarem agraïts perquè aquella nit ens van ajudar moltíssim. És una foto per emmarcar en què la meva cara ho diu tot”

Piqué

“

Pensava que no hi havia ningú darrere meu, la pilota em va passar per sobre i creia que marxaria fora i, de cop, va aparèixer el Sergi i vaig pensar: ”Què hi fa aquest aquí?”

Sergi Roberto

Umtiti nal. és excepcio r fe m a v e El qu el temps ho i s s a p n a fet u Q gú ho havia r in N . m re ra valo mostra víem de de a H … s n a b a m el Barça. Va per què som odíem fer, a op sentir que h a serenitat en .L t cada instan nt. És és impacta aquest club e la rs partits d lo il m ls e d un meva vida”

“

Vaig pujar per molestar, vaig recuperar la possessió després d’una pèrdua de pilota i Verrati em va fer falta a mi. Quedava molt poc i ho havíem d’intentar tot. Quan va entrar el gol de Sergi Roberto… va ser una emoció que mai havia viscut en un camp de futbol. És una sensació única i irrepetible. Saps que allò no ho ha fet mai ningú”

REVISTA BARÇA

EFE / AUTOR: QUIQUE GARCÍA

Ter Stegen

6-1

“

Sempre he cregut en el potencial del nostre equip, així que em vaig aferrar a una frase tota la setmana: Si hi ha una probabilitat d’un 1%, tindrem el 90% de fe”

R: ONA / AUTO © FC BARCEL

VÍCTOR SALG

ADO

Neymar

“

Una mica més de persistència, una mica més d’esforç, i el que semblava irremeiablement un fracàs pot convertir-se en un èxit gloriós. Si emociona pensar-hi, imagina’t fer-ho!” REVISTA BARÇA

Rafinha

“

Només per moments com aquests val la pena ser jugador de futbol. Una nit inoblidable!”

Rakitic

REVISTA BARÇA

“

a ue et qued n Una foto q la ta vida, u to a r e p a d grava t. És pressionan im t n e m o s per m bar paraule ro t il íc if d molt igual, na emoció u re u ri c s e Era d a històrica. s o c a n u r e va s et surt creïble que in a rç fo a i n u ell moment u q a n e s in de d r un aç d’aixeca et veus cap na emoció i l. U cotxe tu so ue ho tan grans q una alegria amb tota la ir rt a p m o c vols ió... equip, l’afic teva gent, l’ sar tot podria pas Per com va cula a gran pel·lí ser la pròxim ollywood. Però eH esportiva d a i haver pogut arç t això és el B ’un momen “ d rt a p r a form rgull í t’omple d’o històric aix

R: MIGUEL RU ONA / AUTO © FC BARCEL

Mascherano

6-1

Iniesta

“

Busquets

“

Al final del partit hi havia molta eufòria. En un moment de la celebració vaig veure Neymar de genolls a la gespa. Ja havia saludat tots els companys i em quedava celebrar-ho amb ell, i vaig voler compartir l’alegria de la remuntada”

REVISTA BARÇA

Va ser una jugada molt ràpida i semblava que la pilota sortiria, però vaig intentar enganyar el defensor per prendre-l’hi al límit i ho vaig aconseguir. El que va seguir va ser instint...”

6-1

Sergi Roberto

De Wembley a l’èxtasi Va néixer amb el gol de Koeman, va arribar a la Masia l’any de París i el destí el va escollir perquè fos el gran protagonista de la remuntada davant el PSG

MARIO RUIZ / SANDRA SARMIENTO

a seva vida està marcada per la Champions. Sergi Roberto va néixer l’any 1992 a Reus tres mesos abans del gol de Koeman a Wembley. L’any 2006, el de la segona Lliga de Campions guanyada a París, va arribar a la Masia, on es va formar com a futbolista fins que Guardiola el va fer debutar, l’any 2011, a la competició europea al partit d’anada de les semifinals que el Barça va guanyar per 0-2 al Santiago Bernabéu. La Champions i ell viuen, per tant, una relació idíl·lica. Tant que el destí el va escollir per signar el sisè gol que culminava la remuntada davant del PSG. De Wembley a l’èxtasi. Aquest és el camí que ha recorregut aquest jove de 25 anys que, amb paciència i humilitat, s’ha guanyat un lloc al primer equip del Barça. Per a un culer com vostè què significa néixer l’any de Wembley?

Té, sens dubte, un significat molt especial. Puc dir, amb orgull, que vaig néixer l’any que va canviar la història del Barça. De pe-

REVISTA BARÇA

tit no era conscient, com és lògic, del que va significar aquell gol, però a mesura que em feia gran m’adonava que aquell xut de Koeman que va fer tocar el cel al barcelonisme va tancar una etapa i va obrir una dinàmica guanyadora de títols que encara ara perdura. És curiós però a casa meva tota la família, menys el meu pare, que era del Reial Madrid, em parlava de petit del gol de Koeman i del que va significar aquella primera Copa d’Europa guanyada amb un estil propi que no només encara perdura, sinó que amb el temps s’ha acabat convertint en el nostre senyal d’identitat. Fins i tot el meu pare, en veure aquest joc, ja s’ha canviat d’equip i ara és tan culer com jo. Què va donar aquell gol al Barça?

Johan Cruyff i el Dream Team ens ho van donar tot: una filosofia de joc, un estil propi fonamentat en la possessió de la pilota i, sobretot, confiança en nosaltres mateixos. Wembley va acabar amb les presses. Per això hem d’estar eternament agraïts a aquell equip. El Dream Team va significar la consagració d’un estil on tot el joc s’entén i gira

al voltant de la pilota. D’un futbol que ens ha fet universals i coneguts arreu del món i que ha portat la Masia a ser la referència mundial. Aquest és el llegat de Cruyff. Han passat 25 anys, però encara ara és impossible, per a una persona com jo que sent els colors del Barça, no emocionar-se quan veu el gol de Koeman. Amb quin jugador s’identifica més d’aquella època?

És impossible no posar-se a la pell de Koeman o Guardiola, el qual vaig tenir després d’entrenador i que crec que va marcar molt l’estil del Dream Team. Després també m’identifico molt amb Eusebio, que també vaig tenir d’entrenador i a qui, precisament, van fer la falta que va donar origen al gol de Koeman. Tant Guardiola com Eusebio han estat dues persones que m’han donat molt bons consells a la meva vida quan els he tingut d’entrenadors. Un noi tímid i que sap escoltar. Ja era així de petit quan jugava al Santes Creus i el Nàstic?

Wembley va canviar la història del Barça i Johan Cruyff ens va deixar un estil propi com a llegat”

De nen era molt tímid, és veritat. Sempre em deien que em portava molt bé. Recordo que sempre estava amb els mateixos amics jugant a futbol al pati de l’escola i fins i tot quan acabàvem les classes. Ara ja no sóc tan tímid. La timidesa la perds amb les entrevistes, però sí que puc dir que continuo sent el mateix noi i que tinc els mateixos amics que quan era ben feliç jugant al Santes Creus i al Nàstic. I puc dir, amb orgull, que gràcies a la influència de la meva àvia, la mare i la tieta, que totes tres eren mestres, sempre he tingut molt clar que els estudis són fonamentals a la vida d’un esportista. Fins i tot ara m’ho recorda la meva germana Anna, que, és clar, també és mestra. I el 2006, amb 14 anys, arriba a la Masia l’any de la segona Champions del Barça a París. Què recorda d’aquella etapa?

Aquell va ser un any molt especial. L’Albert Benaiges em va descobrir en un DammNàstic i, després de passar quatre proves, vaig arribar a la Masia. Va ser una època extraordinària. Plena de bons records. Si el gol de Wembley va canviar la història

del Barça, l’arribada de Ronaldinho va retornar l’alegria al Club i ens va donar l’esperança que es podien fer coses molt grans. Ronaldinho va liderar aquell equip de Rijkaard que a París, contra l’Arsenal, va tornar a canviar la dinàmica del Club. Ell ens va fer somriure a tots. Fins i tot a la Masia es notava aquesta sensació d’optimisme. Recordo que els primers dos anys, quan anava de Reus a la Masia cada dia en taxi amb el meus companys Barragán i Toral, parlàvem de com ens agradaria jugar amb ell. Com era la vida a la Masia?

Extraordinària. Érem una gran família. De la Masia em quedo amb les persones..., amb el Carles Folguera, el Rubén Bonastre, el Ricard Muñoz i, és clar, amb la Jose i el Fernando, els cuiners. Quins temps! Sempre m’he sentit molt ben acompanyat. Allà vaig fer molts bons amics que ara encara conservo. Quina colla! Érem un grup molt especial amb Muniesa, Balliu, Bartra, Sergi Gómez, Planas o Carmona. Amics que encara ara quedem per sopar i

REVISTA BARÇA

6-1

El moment en què Sergi Roberto està a punt de tocar la pilota amb la punta de la bota dreta per marcar el sisè gol al porter del PSG, Kevin Trapp.

ens n’anem junts de vacances. La Masia ens va unir a tots. És cert que han arribat els primers fills, però les nostres partides amb la Play Station no s’han perdut. I, coses del destí, la tercera Champions del Barça coincideix amb un moment ben dolç de la seva etapa al futbol formatiu...

Sí. L’any de la tercera Champions, la primera que va aconseguir l’equip de Guardiola a Roma contra el Manchester United, va ser la temporada que vaig marcar 13 gols, els famosos gols que ara em recorda Luis Enrique, al Juvenil B. Va ser una gran temporada en què vaig jugar de centrecampista, d’extrem i fins i tot de davanter. Va ser un any, aquell 2009, molt important per a la gent de la Masia. Miràvem el primer equip i hi vèiem, entre d’altres, Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Messi, Busquets i Pedro i tots volíem ser com ells. Volíem aprendre d’ells perquè el seu joc era espectacular. Tots s’havien format a la casa i estaven sent els protagonistes d’un equip que, com el de Cruyff, quedarà per a la història. Veure com jugaven al primer toc, tan ràpid, movent la pilota de banda a banda, era admirable. I per a nosaltres, veure que el primer sextet de la història s’aconseguia amb la gent de la Masia ens va donar molta força. És cert que a tots ens quedava el pas més difícil, és cert que el nivell dels jugadors del primer equip era altíssim, però estar en un club on s’aposta pel planter et fa confiar molt més en les teves possibilitats. Saps que és complicat, però aquí, al Barça, és més fàcil arribar al primer equip per la manera com hem d’entendre el futbol. La paciència ha estat la seva principal virtut al Barça?

Sí. El meu somni ha estat sempre jugar al Barça. És igual en quina posició. És cert que

REVISTA BARÇA

el primer equip està ple de jugadors de primer nivell, però quan reflexiones, com jo he fet, t’adones que enlloc estaràs tan bé com al Barça. Jo sempre he tingut clar que si tenia la més mínima oportunitat d’estar al primer equip, la volia aprofitar. I per aconseguir-ho s’ha de tenir molta paciència i humilitat. I jo les he tingut. Com el va marcar el seu debut a la Champions al Santiago Bernabéu l’any 2011?

Aquella va ser una temporada increïble. Vam quedar tercers a Segona A amb un Barça B de Luis Enrique on compartia vestidor amb grans amics com Muniesa, Bartra, Masip, Montoya, Planas, Fontàs, Oriol Romeu... És quan em van començar a cridar per entrenar-me amb el primer equip. Acabava d’entrenar-me amb ells i trucava als meus amics de Reus per explicar-los l’experiència. Recordo com aleshores em van ajudar molt Xavi, Iniesta, Busquets i Piqué. Ells són de la casa i saben

què sent un jugador de la Masia els primers dies que arriba al vestidor del primer equip. Ara, anys més tard, sóc jo qui fa aquesta funció amb els joves del filial que pugen a entrenar-se amb nosaltres. Ara em toca a mi fer que se sentin còmodes. Del meu debut a la Champions al Bernabéu no em canso de mirar fotografies. Guardiola m’ho va dir de sobte, sense que jo m’esperés res, vaig sortir pel David Villa, jugant d’extrem, i crec que només vaig tocar dues o tres pilotes, però per a mi allò va ser la glòria. I del Bernabéu al triplet del Barça de Luis Enrique amb la cinquena Champions inclosa. Quina va ser la clau?

Després de tants anys guanyant títols, ningú s’esperava tornar a guanyar un triplet. Per això és molt important el que va fer aquell equip. Els jugadors vam demostrar que ningú es cansa de guanyar títols i Luis Enrique ens va enganxar de seguida quan ens va aportar la seva extraordinària motivació. La combinació va ser perfecta. I, per fi, arribem a l’èxtasi: la remuntada.

El meu somni ha estat sempre jugar al Barça. I per aconseguirho has de tenir molta paciència i humilitat”

Quina nit! Encara l’estic assimilant. És un gol que ha fet història. Molt poca gent confiava en la remuntada, però vam fer possible l’impossible. Sabíem que era difícil, però no vam deixar mai de creure. Si encara miro les fotos del meu debut al Bernabéu, imagineu-vos què faré els propers anys amb el vídeo de la remuntada. Jo vaig marcar el gol, però entre tot l’equip vam fer feliç i vam fer plorar molta gent. Per a mi, que fa 10 anys que sóc a la casa, és un gol molt especial i crec que també ho és per a la gent de la Masia que lluita cada dia per arribar al primer equip. I això que Luis Enrique em deia que no feia gols... I ara què? Si seguim així, tot és possible. Després de la remuntada, ens fa una il·lusió especial aquesta Champions”. n

La remuntada va fer feliç molta gent. Vam fer possible l’impossible quan molt poca gent confiava en nosaltres”

REVISTA BARÇA

“No seré l’entrenador la temporada que ve”

RUIZ

Miguel Ruiz va captar el moment en què Luis Enrique va reunir els jugadors i el seu ‘staff’ al vestidor, després de la golejada a l’Sporting de Gijón (6-1 ), i els va anunciar que no renovarà

ingú s’esperava la notícia en aquell moment. “Ha entrat al vestidor i ens ho ha dit”, va explicar Rakitic en acabar el partit contra l’Sporting de Gijón, que es va saldar amb una golejada premonitòria (6-1), el 2 de març passat. El fotògraf oficial del Club, Miguel Ruiz, era dins del vestidor i va captar el moment històric en què Luis Enrique va reunir els seus jugadors i el seu staff per anunciar-los que no renovarà el seu contracte a final de

temporada. Tothom se’l va escoltar, en silenci. El respecte per la seva decisió va ser unànime. El tècnic asturià ja ho havia comunicat prèviament al president Bartomeu, al vicepresident Jordi Mestre, al director tècnic Robert Fernández i al director d’esports professionals, Albert Soler. Mentre Luis Enrique parlava al vestidor, el president ho comunicava a la resta de la Junta Directiva. Després, l’entrenador va fer la roda de premsa postpartit i, en acabar, ho va fer públic a la resta del món: “Us

anuncio que no seré l’entrenador del FC Barcelona la temporada que ve. Ha estat una decisió molt difícil per a mi, molt meditada, molt pensada. El motiu és la manera que tinc de viure la professió, amb poques hores de descans, de desconnectar. Ara queden tres mesos apassionants, estem vius en tres competicions. En una d’aquestes està difícil; amb l’ajuda de tots i si els astres s’alineen, estic segur que tindrem una oportunitat”. El 8 de març, els astres es van alinear i les paraules profètiques de Luis Enrique es van complir. n

REVISTA BARÇA

AGUSTÍ MONTAL I COSTA PRESIDENT DEL FC BARCELONA DEL 1969 AL 1977

A la imatge superior, la família de Montal amb els directius blaugrana a l’espai memorial, per on van passar representants de totes les seccions.

“Un bon home i un gran El barcelonisme, les institucions i la ciutadania s’acomiaden del president Agustí Montal i Costa amb paraules d’admiració pel seu llegat

A XAVIER CATALÁN

gustí Montal i Costa va poder viure un dels grans moments de la història blaugrana, la remuntada contra el PSG del 8 de març passat. Va ser la darrera vegada que va trepitjar la Llotja President Suñol. Ho recordava el president Josep Maria Bartomeu el dia que ens va deixar Montal, “un home bo, un barcelonista extraordinari”, una valoració que han

REVISTA BARÇA

repetit moltes de les persones, barcelonistes de renom, representants de les institucions catalanes i ciutadans que han volgut acomiadar qui va ser president del FC Barcelona durant vuit anys, del 1969 al 1977. Agustí Montal i Costa va morir el 22 de març passat, als 82 anys, i va deixar per a la història una trajectòria humana i barcelonista encomiable. El funeral es va celebrar l’endemà a l’Església de Sant Vicenç de Sarrià i va tenir una multitudinària assistència. La delegació del Club va estar encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, acompanyat dels vicepresidents Jordi Cardoner, Carles Vilarrubí i Jordi Mestre; el directiu comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, i el director executiu, Òscar Grau. A l’església de Sarrià també van assistir els anteriors presidents del FC Barcelona Raimon Carrasco, Josep Lluís Núñez, Joan

Bartomeu, a la sortida del funeral, conversa amb Pérez Farguell i Òscar Grau.

LES REACCIONS Josep Maria Bartomeu PRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Va jugar un paper molt important en un moment complicat de la història, no només del Club, sinó del país. Va convertir el Camp Nou en un espai de llibertat. El recordarem com el president que va portar Johan Cruyff a Barcelona. Enyorarem els seus valors, el seu caliu i els seus consells” Sandro Rosell EXPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Montal va ser un gran president del Barça, el president dels socis, i a més un gran amic de la família”

barcelonista” Gaspart, Enric Reyna, Joan Laporta i Sandro Rosell, així com els exjugadors Carles Rexach, Pello Artola i Ramon Alfonseda, president de l’Agrupació Barça Jugadors. Entre altres personalitats que van assistir a l’enterrament va destacar la presència de Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat; Gerard Figueras, secretari general de l’Esport; Xavier Trias, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i Joan Trayter, president de la gestora que va dirigir el Barça abans de les eleccions del 2003. Espai memorial al Camp Nou

L’espai memorial del Camp Nou també va reunir familiars, amics, barcelonistes, representants de les institucions, de la Junta Directiva i de totes les seccions professionals del Club, que durant tot el divendres 24, dia que es complia un any de la mort de

Johan Cruyff, van anar passant per mostrar les seves condolences. Les reaccions a la seva pèrdua es van succeir des del primer moment que es va conèixer la notícia. El president Bartomeu va afirmar: “Agustí Montal va jugar un paper molt important en un moment complicat de la història, no només del Club, sinó del país. Va liderar el Barça en els últims anys del franquisme i en l’inici de la transició. Va convertir el Camp Nou en un espai de llibertat, on els socis podien expressar les seves idees. El recordarem com el president del 75è aniversari, que va lluitar perquè la llengua catalana estigués present al Barça, i també com el president que va portar Johan Cruyff a Barcelona, l’home que va canviar la mentalitat del Club i va donar un estil que ens defineix. Enyorarem els seus valors, el seu caliu i els seus consells”. n

Joan Laporta EXPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Va portar Cruyff, juntament amb Armand Carabén, i això va canviar la història del Barça. Va ser un president de referència” Joan Gaspart EXPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“No hi ha res que no s’hagi dit d’un gran home per a la seva família, per als seus amics, per al Barça i per a Catalunya” Josep Lluís Núñez EXPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Són molts anys vinculat al Barcelona i que ha dirigit el Club. Una persona molt estimada” Carles Vilarrubí VICEPRESIDENT DEL FC BARCELONA

“Li va tocar viure moments molt difícils com a president i va estar a l’altura de la història del Club i el va posicionar en el que tradicionalment ha significat per a tots els catalans, per al país i per a la cultura”

AGUSTÍ MONTAL I COSTA PRESIDENT DEL FC BARCELONA DEL 1969 AL 1977

L’EMPREMTA

Herència blaugrana Montal i Cruyff, el dia de la signatura del jugador holandès amb el FC Barcelona.

És l’únic cas en la història del Club en què un pare i un fill han estat presidents CARLES SANTACANA FOTOS: @ FC BARCELONA - ARXIU

gustí Montal i Costa era el president viu més antic del Club, el qual va exercir la presidència del 1969 al 1977. El seu nom està íntimament vinculat al fitxatge de Johan Cruyff i la consecució de la Lliga la temporada 1973/74 després de 14 anys del darrer títol, i amb el posicionament explícitament catalanista del Club en els darrers anys del franquisme. El cognom Montal té una gran significació en la història del barcelonisme, ja que Agustí Montal Costa era fill d’Agustí Montal Galobart, que també va ser president del Club, del 1946 al 1952. De fet, és l’únic cas en la història en què un pare i un fill han estat presidents de l’Entitat.

Empresari del tèxtil

Montal celebra amb Cruyff la victòria El Molinón que significava el títol de la Lliga.

Cruyff ofereix la Pilota d’Or al Camp Nou en presència del president Montal.

REVISTA BARÇA

Nascut a Barcelona el 5 d’abril del 1934 en el si d’una família d’empresaris del tèxtil, va estudiar enginyeria industrial. De jove va començar a practicar diversos esports, com l’hoquei herba, el tennis, el futbol, a més de fer regates amb els seus germans a Arenys de Mar. El 1958 es va casar amb l’Anna Prat, amb la qual va tenir quatre filles i un fill. El 1964 va morir el seu pare i amb tan sols 30 anys es va haver de fer càrrec d’Industrial Montalfita, que va ser el centre de la seva activitat empresarial fins que la crisi de la indústria tèxtil la va fer tancar el 1989. Com a barcelonista, Montal fill havia viscut de molt jovenet els èxits del Barça de les Cinc Copes, però també la sequera dels anys seixanta. El 1968 Montal va esdevenir un dels tres vicepresidents del Club en la

junta d’unitat que encapçalava Narcís de Carreras. Aquella junta no va durar gaire, i al desembre del 1969 els pocs socis compromissaris que aleshores podien elegir el president van triar Montal amb un ajustat resultat de 126 a 112 vots davant de Pere Baret. Molts creien que Montal no tenia

Serà recordat, sobretot, per portar el Cruyff jugador i recuperar la catalanitat al Club suficient caràcter per tirar endavant el Club, però pocs mesos després de l’elecció es va posar a prova la seva fermesa. El primer conflicte important va ser el famós penal assenyalat injustament per l’àrbitre Guruceta al juny del 1970. Davant d’aquella flagrant injustícia, Montal es va queixar a les autoritats esportives que aquella decisió formava part d’un conjunt de decisions que perjudicaven sistemàticament el Club. Era la primera vegada que el Barça expressava formalment el seu disgust a unes autoritats esportives que no estaven acostumades a cap protesta pública. Montal va tornar a posar contra les cordes la federació quan aquesta no va acceptar el fitxatge per part del Club de dos jugadors oriünds (descendents d’espanyols), i en canvi sí que havia autoritzat els fitxats per altres clubs. Va encarregar un informe a l’advocat Miquel Roca per demostrar que molts dels suposats oriünds no ho eren. Amb la força d’aquest informe va obtenir el seu

Montal va impulsar les seccions, amb la construcció del Palau, i el futbol femení del Generalísimo i la finalíssima de la Copa de Fires del 1971. La presidència de Montal s’ha de caracteritzar també pel seu suport a les seccions del Club, i la construcció del Palau Blaugrana i la pista de gel, inaugurats a l’octubre del 1971. Sota la seva presidència també es va disputar al Camp Nou el primer partit del Barça femení, contra la UE Centelles. El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona va canviar el seu nom pel de Penya Femenina Barcelonista, i va rebre suport material i econòmic per part del Club. El nom original del Club

Durant la presidència de Montal, el Barça va recuperar el seu nom original (amb el FC davant en comptes de CF) i va accentuar la seva catalanització dins dels límits dels anys finals de la dictadura franquista. Va promoure un butlletí del Club que va introduir la llengua catalana, va imprimir els carnets de soci en català i va ser cridat a l’ordre pel governador civil per utilitzar el català a

la megafonia del Camp Nou. Va fer seu el lema més que un club, que va utilitzar en la campanya de reelecció el 1973. També cal destacar que en el seu mandat el Club va donar suport a la I Trobada de Penyes Barcelonistes, i sobretot la celebració dels actes del 75è aniversari, que va identificar amb l’avantguardista cartell de Joan Miró. El 75è aniversari ens ha deixat un llegat permanent, que és el Cant del Barça, compost amb motiu d’aquella commemoració i que va definir molt bé què volia ser el Club. En els aspectes socials, el mandat de Montal va culminar durant la transició, quan va proposar a l’Assemblea de Socis a l’abril del 1977 l’adhesió del Club a la demanda de l’estatut d’autonomia de Catalunya, i amb la rebuda al Camp Nou a l’octubre del 1977 del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas. Fidel al compromís de no ultrapassar els vuit anys a la presidència, Montal va dimitir al desembre del 1977, i va ser substituït pel seu vicepresident, Raimon Carrasco, que va convocar eleccions mesos més tard. En deixar la presidència, Montal va continuar la seva feina a la indústria tèxtil i en altres institucions. Va formar part de l’equip directiu de la Caixa de Pensions en diferents càrrecs del 1982 al 1992, va ser director general i president de Mutuam, i també de la Fundació Enciclopèdia Catalana. La seva trajectòria en tots aquests àmbits el van fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi, que li va atorgar la Generalitat l’any 2004. Montal havia afirmat moltes vegades que un és president del Club durant uns anys, però aquesta condició no et deixa mai, i els altres sempre et veuen com un antic president del Club. Per això, malgrat les seves múltiples ocupacions posteriors, sempre va ser vist com un expresident del Barça. És el que més el va marcar en la vida pública catalana, i per això va titular els seus records Memòries d’un president blaugrana en temps difícils. Va ser un home afable, pròxim amb seguidors i periodistes, que mirava de treure ferro als conflictes. Potser per això en les últimes frases de les seves memòries va dir: “Procuro riure i fer riure”. n

Montal saluda els jugadors del Barça el dia que guanya les eleccions, el 1969.

Una pancarta dedicada al president Montal al Camp Nou.

veritable objectiu, que era que la federació obrís la porta al fitxatge de jugadors estrangers. Aquest pas va ser imprescindible per aconseguir el seu èxit més gran: la contractació a l’estiu del 1973 de Johan Cruyff. Amb l’arribada de Cruyff es van obrir noves esperances esportives, amb la brillant temporada 1973/74. Amb Cruyff sobre la gespa el president Montal va revalidar el càrrec amb comoditat en les eleccions de compromissaris del desembre del 1973, quan es va imposar a Lluís Casacuberta per 902 a 340 vots. Aquella temporada va ser la més feliç per a Montal a la presidència, amb el cèlebre 0-5 al Santiago Bernabéu i la consecució del campionat de Lliga a cinc jornades del final. Va ser un revulsiu enorme per a un equip que feia 14 anys que no guanyava el títol, i que en el primer mandat de Montal només va aconseguir la Copa

Agustí Montal, en una entrevista per al número 42 de la Revista Barça, al desembre del 2009.

REVISTA BARÇA

HOMENATGE ETERN

Johan Cruyff, omnipresent al Barça Les accions consensuades entre el Club i la família per perpetuar la memòria de la llegenda blaugrana inclouen el nom de l’estadi de la Ciutat Esportiva, una escultura al Camp Nou i un carrer del voltant de l’Espai Barça

C PAU CAMPAÑA

oincidint amb el primer aniversari de la mort de Johan Cruyff, el FC Barcelona i la seva família, representats pe l president Josep Maria Bartomeu, el vicepresident primer Jordi Cardoner i Jordi Cruyff, van consensuar que era el moment d’anunciar públicament les accions que, de mutu acord, s’impulsaran per perpetuar la memòria de qui va ser jugador, entrenador i que va deixar un llegat etern al club blaugrana. La compareixença conjunta, de fet, estava prevista per al dia 24 de març, quan es complia un any just de la mort de Cruyff, però l’acte es va haver d’ajornar a l’endemà a causa del dol pel president Agustí Montal i Costa, precisament el president que va fitxar l’holandès quan era el millor jugador d’Europa, a l’estiu del 1973. L’acte, senzill i emotiu, es va celebrar a l’Auditori 1899 i va tenir una significació molt especial, tant per al Club com per a la família Cruyff. El president Josep Maria Bartomeu va definir Cruyff com “l’home que va canviar la nostra mentalitat i va fixar les bases del futbol modern”. En aquest sentit, Bartomeu també va afirmar: “Ens va convèncer que el món és dels innovadors”, i va donar pas a un minut de silenci en record de Johan Cruyff i Agustí Montal. Bartomeu va anunciar que el futur estadi de la Ciutat Esportiva es dirà Estadi Johan Cruyff. D’aquesta manera, la instal·lació més emblemàtica del complex on creixen els futurs jugadors i jugadores del Barça portarà el nom d’un dels principals impulsors de l’aposta del Club pel futbol formatiu. Aquesta iniciativa va ser rebuda per la família Cruyff amb orgull, tal com va expres-

REVISTA BARÇA

“Cruyff va canviar la nostra mentalitat. La història Barça-Cruyff durarà tota la vida” JOSEP MARIA BARTOMEU

“L’Estadi hauria de tenir com a nova adreça el seu nom. El Museu tindrà un espai monogràfic” JORDI CARDONER

“Si al meu pare li dónes un lloc ha de ser el de la formació, així que ell estaria molt content” JORDI CRUYFF sar Jordi Cruyff: “Si al meu pare li dónes un lloc ha de ser el de la formació, el de l’últim pas fins al primer equip, així que ell estaria molt content”. El fill de Johan, en representació de la família, va agrair al Club la paciència i també les mostres de suport en el dia del primer aniversari: “La reacció del món del futbol va convertir un dia trist en un dia feliç”. Bartomeu també va informar que el Club impulsarà la creació d’una escultura commemorativa de la figura de Johan Cruyff, que s’ubicarà al recinte del futur Camp Nou, dins l’àmbit del projecte Espai Barça.

El vicepresident primer Jordi Cardoner, que ha estat l’interlocutor amb Jordi Cruyff durant tot el procés, va prendre la paraula per anunciar que el Club i la família sol·licitaran a l’Ajuntament de Barcelona que es reconegui l’adjudicació del nom Johan Cruyff a algun element urbanístic o vial de la ciutat, en un emplaçament proper al recinte del Camp Nou. Cardoner va expressar un desig en veu alta: “L’Estadi hauria de tenir com a nova adreça el seu nom”, i per aquest motiu se sol·licitarà a l’Ajuntament que, si pot ser, es canviï el nom d’Arístides Maillol pel de Johan Cruyff. A més, Cardoner també va explicar que es dedicarà “un espai propi al Museu del FC Barcelona a reconèixer de manera monogràfica la figura i trajectòria de Johan Cruyff. Serà el primer a tenir-ho”. Un espai que estarà presidit per dos elements que ha cedit la família, dels quals van fer entrega durant l’acte: una samarreta del Barça amb el 9 a l’esquena que va utilitzar Johan, i la Pilota d’Or que va rebre com a millor jugador del món la temporada 1973/74. “El Museu del Barça és on mereix estar”, va dir Jordi Cruyff, que va mostrar la satisfacció de la família. “Estem molt contents amb aquest acord. Hi ha una sèrie de coses que fan que sigui un acord durador, carinyós i a través del qual el meu pare estarà sempre present”. L’acte va comptar amb moments de molta emoció. Com quan es va reproduir un vídeo que resumia els millors moments de Johan Cruyff com a jugador i entrenador. Bartomeu va agrair a la família el gest de cedir la samarreta i la Pilota d’Or –“simbolitza un estil de vida i un estil de joc”, va dir– i va sentenciar que “la història entre el Barça i Johan Cruyff no acaba aquí, durarà tota la vida”. n

El Museu ja té també un espai permanent per reconèixer la figura de Cruyff, amb la Pilota d’Or i una samarreta amb el número ‘9’ que va lluir Johan cedides per la família

Estadi Johan Cruyff

ON CREIXEN La joia de la Ciutat Esportiva serà una instal·lació per a 6.000 espectadors, moderna, eficient i funcional TONI RUIZ

L’

Estadi Johan Cruyff serà la instal·lació més emblemàtica de la Ciutat Esportiva i portarà el nom d’una llegenda blaugrana que va ser un dels principals impulsors de l’aposta del Club pel futbol formatiu i de l’estil de joc que caracteritza el FC Barcelona. La proposta arquitectònica de Batlle i Roig Arquitectes, guanyadora del concurs celebrat el 2015, destaca com a concepte d’estadi modern, eficient i funcional amb capacitat per a 6.000 espectadors, que presenta un perfil asimètric entre un costat del camp i la resta, sense perdre la sensació

REVISTA BARÇA

d’unitat. Aquesta asimetria, inspirada en l’antic camp del carrer Indústria, presenta una tribuna alta de 1.000 espectadors i una graderia baixa de 5.000 espectadors amb coberta integral que li confereix una gran personalitat. Aquesta graderia té 360 graus, abraça el públic en tot el seu perímetre i confereix una lectura unitària del conjunt. Els córners en forma circular generen la màxima proximitat entre els espectadors i els jugadors. L’Estadi Johan Cruyff serà la nova llar del Barça B, el Barça Femení i també del Juvenil A quan jugui la competició europea, atès que tindrà la Categoria 3 UEFA per disputar les competicions de UEFA Youth League i UEFA Women’s Champions Lea-

gue. També estarà homologat per la LFP per jugar a la Segona Divisió. L’Estadi Johan Cruyff serà molt visible des de l’autopista B-23 i una de les imatges rellevants de l’entrada a Barcelona des de la Diagonal. Un edifici que comunica

L’Estadi Johan Cruyff és un estadi amb missatge i que està concebut per comunicar els valors de la Masia, que estan escrits a la tanca perimetral (respecte, humilitat, esforç, ambició, treball en equip). També a la coberta interior es podran llegir els noms d’alguns dels jugadors i jugadores formats als equips inferiors i que han jugat als primers equips. n

ELS SOMNIS Una realitat la temporada 2018/19 En un acte a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, amb el president Josep Maria Bartomeu, el comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, i l’alcalde Antoni Poveda, es va donar a conèixer el projecte constructiu de l’Estadi Johan Cruyff. Les tramitacions urbanístiques per poder començar les obres ja estan molt avançades i un cop aprovada la Modificació del Pla General Metropolità i el projecte d’urbanització per l’entorn, només falta que s’aprovi el projecte de reparcel·lació, previst per al maig. Després d’aquest tràmit, el Club sol·licitarà les llicències per poder iniciar les obres: “L’Estadi serà una realitat la temporada 2018/19”, va dir Bartomeu. “La idea és posar la primera pedra al juliol”, va afegir Bartomeu.

Bartomeu, Poveda i Moix, en la presentació de l’Estadi Johan Cruyff.

REVISTA BARÇA

CINTILLO

L’Estadi Johan Cruyff tindrà els valors del Club inscrits a la façana, els noms de jugadors de la casa a la coberta i serà molt visible des de l’autopista.

CARACTERÍSTIQUES

● Instal·lació moderna i eficient amb capacitat per a 6.000 espectadors. ● Perfil asimètric, amb una tribuna alta de 1.000 espectadors i una graderia baixa de 5.000 espectadors amb coberta integral i que s’inspira en l’antic camp del carrer Indústria. ● La graderia de 360 graus abraça el públic en tot el seu perímetre i confereix una lectura unitària del conjunt. ● Els córners en forma circular generen la màxima proximitat entre els espectadors i els jugadors i contribueix a fer que aquests se sentin acompanyats. ● L’accés a les 6.000 localitats de tot l’Estadi es produeix seguint els cànons clàssics, des de la cota superior de la graderia, proporcionant una visió general en el moment de l’arribada i durant les circulacions interiors. ● Té una gran visibilitat des de tots els seients. ● Predomini dels colors blaugrana a les cobertes i la graderia. ● Aparcament per a cotxes de 700 places. ● Un estadi smart i sostenible. ● Accessible: 62 places per a persones amb cadira de rodes al voltant de tot l’estadi.

REVISTA BARÇA

RESIDÈNCIA PER A MAJORS DE 18 ANYS

Imatge virtual de la plaça des d’on s’entrarà a l’estadi, amb la Masia de Can Felip al fons.

Recuperació de la Masia de Can Felip Fruit de la reparcel·lació de la MPGM de l’entorn de la Ciutat Esportiva, la Masia de Can Felip passarà a ser propietat del FCB. La Masia de Can Felip està inclosa en el catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del patrimoni Arquitectònic de Sant Joan Despí. Com a element més singular, cal destacar-ne la torre circular del segle XII.

La masia serà rehabilitada de manera integral per a residència d’esportistes majors de 18 anys que continuen integrats als programes formatius del Club. Amb 1.200 m2 de superfície, tindrà capacitat per a fins a 21 esportistes distribuïts en 7 apartaments. Disposarà, a més a més, d’una sala polivalent, així com d’espai per a altres usos interns del FCB.

WEMBLEY 25 ANYS

Reviure Wembley ALBERT RIUDEUBÀS

Directius, exjugadors i membres de l’‘staff’ de la plantilla del 1992 que van estar presents a la inauguració de l’Espai Wembley al Museu del Barça.

Una gran festa d’homenatge culminarà, el dissabte 10 de juny al Camp Nou, el programa d’accions del 25è aniversari de la primera Copa d’Europa

a inauguració de l’Espai Wembley al Museu del Barça el 29 de març va significar el tret de sortida de les accions que es duran a terme els mesos d’abril, maig i juny en commemoració del 25è aniversari de la primera Copa d’Europa, conquerida l’any 1992 a l’estadi londinenc de Wembley contra la Sampdoria. Unes accions que culminaran el dissabte 10 de juny al Camp Nou, amb una gran festa en què agafaran protagonisme la pilota, el record i el sentiment. L’Espai Wembley es podrà visitar al Museu fins al 30 de setembre, i permet recordar i reviure aquella Copa d’Europa amb fotos, vídeos, objectes originals i documents periodístics, així com amb un conjunt d’imatges aportades per socis, pe-

REVISTA BARÇA

nyistes i aficionats sobre les seves vivències d’aquell partit. El president Josep Maria Bartomeu va inaugurar l’Espai Wembley en un acte que també va tenir un record per a la figura de Johan Cruyff i que va comptar amb la presència dels vicepresidents Jordi Cardoner i Jordi Mestre; dels directius Maria Teixidor i Pau Vilanova; dels exjugadors Bakero, Juan Carlos, Serna, Julio Alberto i Herrera; del tècnic Carles Rexach, i dels membres de l’staff d’aquella plantilla Carles Naval, Rodolfo Peris, Joan Malgosa, Chema Corbella, Jaume Langa i José Antonio Ibarz. Bakero, comissionat de Wembley25

Coincidint amb la inauguració, es van donar a conèixer els actes que completaran fins al mes de juny la commemoració d’aquest 25è aniversari. Jordi Cardoner,

José Mari Bakero i Josep Vives, portaveu del Club, van recordar les fases que ja s’han efectuat i les que resten fins a arribar al gran acte del Camp Nou. Jordi Cardoner, que va presentar José Mari Bakero com a comissionat de la programació de Wembley25, va assenyalar que aquest aniversari es mereix una gran celebració: “Parlar de Wembley és parlar d’il·lusió. A partir d’allà ens ho vam creure i va significar l’inici d’una etapa que avui encara estem gaudint”. José Mari Bakero va mostrar-se molt emocionat de poder ser l’encarregat de connectar amb tots els protagonistes d’aquella final amb l’objectiu de fer-los venir a l’acte d’homenatge: “Nosaltres érem com una família. Volem que l’acte del Camp Nou sigui una festa compartida amb l’afició, i que giri al voltant de la pilota i dels sentiments, dues característiques que unien aquella plantilla”. Dos dels protagonistes d’aquella final, Hristo Stóitxkov i Ronald Koeman, van intervenir en la presentació a través de dos vídeos, en els quals van expressar la seva voluntat d’estar presents el 10 de juny a la festa del Camp Nou. n

“Volem que l’acte del Camp Nou sigui una gran festa que giri al voltant de la pilota i del sentiment” JOSÉ MARI BAKERO

“A partir de Wembley ens ho vam creure. Va ser l’inici d’una etapa que avui encara estem gaudint” JORDI CARDONER

PROGRAMA DE LES ACTIVITATS COMMEMORATIVES Des de l’inici de la temporada el Club està duent a terme diversos esdeveniments per rememorar la importància d’aquell moment històric.

1a FASE

2a FASE

3a FASE

4a FASE

JULIOL

MARÇ

ABRIL i MAIG

JUNY

Samarreta 1r equip 2016/17 ● Gamper 2016 ● Carnet de soci 2017 ●

Acció participativa: comparteix els teus records ● Espai al Museu ●

Campanya #Wembley25 ● Programació Barça TV Concurs ‘Minut 111’ ● Logo commemoratiu samarreta 1r equip ●

Ponències Auditori 1899 (7, 8, 9) Sopar d’homenatge (9) amb els jugadors ● Homenatge a Wembley (10) al Camp Nou ● ●

Bakero i Rexach, records d’una final mítica Trobada de dos dels protagonistes de l’equip que va donar la primera Copa d’Europa al Barça ALBERT RIUDEUBÀS

esprés de 25 anys, Carles Rexach, segon entrenador, i José Mari Bakero, l’home que amb el seu gol a Kaiserslautern va possibilitar la continuïtat del Barça a la competició que va acabar amb el títol, rememoren les seves sensacions d’aquella final europea de Wembley el 20 de maig del 1992 que va canviar la història del Barça. Què recorden de la classificació per a la final?

Bakero: Era un dels grans objectius que tenia l’equip i el Club en l’aspecte col·lectiu, i això representava una gran responsabilitat, però per als jugadors també era una gran oportunitat d’arribar a la final de la Copa d’Europa. Recordo que estava boig d’alegria quan ens vam classificar. Rexach: Era una assignatura pendent que tenia tot el barcelonisme. S’havia perdut la final contra el Benfica, la final de Sevilla contra l’Steaua, i s’havia creat un cert dramatisme. Va ser una Copa d’Europa bastant complicada, en què els rivals semblaven accessibles, però on vam haver de patir molt.

REVISTA BARÇA

Com es va viure la Sampdoria com a rival?

R: No em preocupava saber qui seria el rival. El somni era arribar a la final. Quan es va veure que seria la Sampdoria hi va haver una sensació de pensar que això ja estava fet, però era un conjunt amb grans jugadors com Mancini, Lombardo, Vialli o Cerezo. No tenia el nom de la Juve, l’Inter o el Milan, però era un gran equip que havia guanyat l’Scudetto. B: Havíem jugat amb la selecció contra Itàlia i ens havien guanyat sempre. Hi havia quatre o cinc jugadors de la Sampdoria que eren titulars. Havien jugat la final de la Recopa, en què els vam guanyar tres anys abans, però ja feia uns anys que estaven junts, com nosaltres, i no seria una final fàcil.

“Jo estava convençut que es guanyaria la Sampdoria i que ho faríem amb més facilitat” CARLES REXACH

WEMBLEY 25 ANYS

Com es van viure les hores abans del partit?

B: Les recordo amb molta serenitat i tranquil·litat. Estàvem molt contents d’haver arribat allà i pensàvem en positiu. Estàvem centrats en el que havíem de fer i no en la repercussió que tindria després. Veníem de guanyar el primer any la Recopa, el segon la Copa i el tercer la Lliga. En el quart havíem passat un any dur, però arribàvem amb molta seguretat. Semblava que érem un equip més guanyador que el que havia estat el Barça fins llavors. R: Havíem comentat amb el Johan que jugaríem igual, amb tres al darrere i mirant endavant, però hi havia el Toni Bruins, que era més cautelós i ens va dir que aquest equip era diferent si hi jugava Lombardo: “És un jugador hàbil i llavors, posen tres davanters. Jo no jugaria amb tres defenses”. I jo deia: “Ostres, ja hi som, però si ho teníem tot decidit!”. El Johan no volia acoblar-se a la formació de l’altre equip, però al final ho vam fer una mica perquè vam posar quatre defenses, amb Juan Carlos de lateral esquerre per la lluita individual amb Lombardo, que corria tota la banda. B: Això va afectar el nostre joc, que no va ser gaire fluid. Ells van arribar un parell de ve-

de xutar, de passar o de retallar. Ells són els que han d’aplicar els seus criteris. B: Manteníem un mateix concepte de futbol, però tots teníem les nostres qualitats. Jo he jugat 17 anys a Primera Divisió i mai he fet un regat. Sembla impossible. En aquell equip tothom feia el que sabia fer, i el que no se sabia fer, ho feia un altre. S’havia assajat el llançament de faltes?

B: No entrenàvem especialment les faltes. En acabar un entrenament, el Hristo va cridar-nos al Ronald i a mi, i ens va dir de provar el llançament de la falta: “Jo passo, tu pares i ell tira”. Koeman va fer el gol i vam marxar al vestidor. Podia fer la sensació que ho havíem assajat molt, però crec que érem l’equip que menys assajàvem la pilota aturada. Vam decidir fer aquests dos tocs previs per moure la pilota una mica i poder evitar la barrera. La veritat és que la pilota va passar per l’únic lloc per on podia passar. I ara ja han passat 25 anys...

Bakero i Rexach, amb la Copa i la samarreta de Wembley 92.

gades amb Vialli i nosaltres també vam tenir oportunitats, com el pal de Stóitxkov, i una de Salinas, però no va ser un partit brillant. R: Va ser un equip complicat perquè els italians sempre són difícils, marquen molt a sobre i són molt competitius. Vam haver d’anar a la pròrroga, però al final es va guanyar. És conegut el “salid y disfrutad” de Johan. Amb quina sensació es va rebre?

R: Jo estava convençut que guanyaríem la Sampdoria i que ho faríem amb més facilitat. La frase volia tranquil·litzar i mantenir la normalitat. Ja que hem arribat fins aquí, ara no us espanteu, perquè si arribes aquí i t’espantes no pots donar tot el que vols. Aquesta és la feina de l’entrenador: quan ja hi ha prou tensió, cal treure pressió. B: El Johan i el Charly transmetien tranquil·litat abans dels partits i el missatge que rebíem els jugadors era el de passar-ho bé, tant quan fèiem rondos en els entrenaments, com quan disputàvem els partits. Era una frase que la podíem aplicar a cada moment o activitat de l’equip. Com era aquell equip protagonista fa 25 anys de la final de Wembley?

B: Tenia un esperit d’equip importantíssim, amb uns jugadors molt més intel·ligents que tàctics. Nosaltres podíem prendre decisions perquè hi havia una llibertat de fer coses dins del partit. Teníem una compenetració que havia arribat després de quatre anys jugant junts i érem un grup humil dins del camp, però també fora, amb molta relació entre tots i amb un creixement personal i professional que vam anar fent plegats. R: Era un equip en què cada jugador tenia un rol diferent, però tots tenien la seva personalitat. En el futbol hi ha l’A, B i C de cada entrenador que indica com jugar, però el factor D l’aporta cada jugador. L’entrenador pot dir què cal fer, però els que ho fan són ells i ells han de decidir si és el moment

“Tothom ens donava les gràcies per guanyar la Copa d’Europa... fins i tot avui en dia” JOSÉ MARI BAKERO

R: Això és el que em molesta més, que tenia 45 anys i ara en tinc 70. Això es el que m’acaba de fotre més, però bé, encara hi som, que és l’important. La vida sempre passa ràpid, però jugant a futbol passa volant, perquè et diverteixes molt. Jo sempre he dit que vaig a jugar a futbol o vaig a entrenar-me. Ara la gent ja incorpora paraules diferents, com dir que tota la setmana hem treballat francament bé. Treballar! Això no és una feina, això és una diversió, fins i tot quan et donen festa, molts cops vas a jugar a futbol. B: A vegades penso que és impossible que jo hagi estat en aquell moment, però vas veient imatges del partit, del gol, i llavors dius “sí que hi era”. El dia que va morir Johan, recordo que estàvem junts i et vaig dir: “Charly, si és veritat que hi ha algun paradís, nosaltres hem estat per allí fent rondos”. Quines sensacions recorden de la celebració i de la rebuda a Barcelona?

R: Quan xiulen el final, salta primer el Johan, després el Toni Bruins i després salto jo. Tots tres amb una alegria controlada, però sense aquestes coses que es fan avui en dia, que un es tira per terra, i l’altre salta o s’enfila per les parets. Ara veiem uns celebracions més preparades, abans tot era més normal. B: Al marge de l’alegria personal, de la celebració dels aficionats i de la gran rebuda que vam tenir, una de les coses que recordo més és que la gent ens donava les gràcies per haver guanyat la Copa d’Europa. Tothom ens deia “gràcies”, i això era un sentiment que ens mostraven els seguidors a Wembley o a la rebuda de Barcelona, i fins i tot avui en dia. n

REVISTA BARÇA

WEMBLEY 25 ANYS

Testimonis d’un dia històric

ANNA TORREDEMER

Un curs intensiu d’anglès per anar a Londres

Els socis del Barça han compartit els seus tresors de la final de la primera Copa d’Europa

MIRIAM NADAL

JOSEP M. PRAT I PERE AVELLANA

Un vídeo i una entrada signada per Koeman en Pere. En Josep Maria també guarda l’entrada de la final de Wembley firmada per Koeman. Tots dos havien viatjat a la final de Sevilla i, en aquest cas, tot i la decepció d’aquella derrota, no van dubtar a acompanyar l’equip a Londres. En Josep Maria hi va poder estar cinc dies i va llogar una casa a Londres i un cotxe. En Pere va fer un viatge d’anada i tornada llampec i recorda que, a la tornada, ningú podia dormir. “Va ser l’èxtasi total. Era la primera, i la primera sempre serà la primera”, resumeix el Josep Maria.

Van gravar tots dos amb les seves càmeres de vídeo respectives el gol de Koeman a Wembley. Aquest és el material que han fet arribar al Club per recordar aquests 25 anys. Dos socis del Barça i treballadors de Caixa Terrassa, en Josep Maria i en Pere, que comparteixen passió blaugrana. “Hem aportat dues cintes. Jo filmava des de Tribuna i ell des de darrere del gol”, explica en Josep Maria. “Tenia la càmera fixada en Koeman en el moment del gol i, quan marca, la càmera trontolla, però jo no vaig parar de gravar”, recorda

L’Anna és atrevida i valenta. El 1992 aquesta metgessa de l’Hospital General no va dubtar quan la seva amiga Cristina Gibernau li va proposar anar a Wembley com a guia turística. “Els pares de la Cristina, socis del Barça, tenien una escola d’idiomes i des de l’Agència Marina, que organitzaven el viatge a Londres, van demanar persones que sabessin anglès per portar els xàrters”, explica l’Anna. Doncs bé, ella xampurrejava l’anglès i no coneixia Londres, però era tan culer que ni s’ho va pensar. Va fer un curs intensiu i va estudiar Londres amb guies. I no només això, va deixar amb la seva mare els seus dos fills, una nena de dos anys i mig i un nen d’onze mesos. “La sortida de l’avió cap a Londres es va endarrerir perquè hi havia dos bascos que viatjaven amb el xàrter que estaven fent una cervesa en un bar. Se’ls va avisar pels altaveus de l’aeroport, però ho van dir en català i no se’n van assabentar i els vam haver de buscar!”, explica aquesta terrassenca. Quan van arribar a l’hotel a Londres s’havien acabat les excursions facultatives i per entretenir els aficionats i els socis l’Anna va trobar una solució: “Els vaig proposar el bus turístic per tot Londres i amb explicacions en castellà”. Recorda amb molta alegria la primera Copa d’Europa i un trajecte de tornada amb retard: “Vam sortir 12 hores després. Com que era metgessa, portava una minifarmaciola i vaig repartir alguna cafinitrina..., però tot va anar bé! Va ser una experiència irrepetible”.

REVISTA BARÇA

TONI PRATS

De Castelló a Barcelona en cotxe i a Londres en avió

ÓSCAR MERINO

Viatge en autocar amb la penya de Sant Celoni “Cruyff va canviar la filosofia del Barça i anàvem molt engrescats a Wembley”, explica Òscar Merino, soci del Barça des de fa més de 30 anys. L’any 1992 tenia 19 anys i va viatjar a Londres gràcies a la tradició familiar culer. “La meva mare és molt futbolera i sòcia des de fa més de 60 anys. Gràcies a això m’hi va deixar anar amb el meu cosí, que tenia 25 anys, amb l’autocar de la Penya de Sant Celoni. Va ser un desplaçament autèntic, anada de 24 hores i tornada de 24 hores més”, relata amb entusiasme. El 92 va ser un any especial per a ell: “Va ser l’any de la

final de Wembley i dels Jocs Olímpics de Barcelona. Vaig ser-ne voluntari a la Vila Olímpica”. L’Òscar va fer molts quilòmetres i va viure molt intensament aquella final. “Érem al gol des d’on va marcar Koeman. Just abans de la falta ens volíem fer una fotografia, però la persona que ens la volia fer va veure que podíem fer gol”, explica aquest barceloní. La fotografia es va fer, però amb el gol marcat. Van saltar, es van abraçar i es van quedar sense veu. Un record que ara ell comparteix amb els seus fills, el Pablo i el Bruno, que continuen la nissaga culer.

El Toni i el seu amic de tota la vida, l’Armando, van viatjar a Wembley. De Castelló, la seva ciutat, van anar en cotxe fins a Barcelona i allà van agafar un avió fins a Londres. L’Antonio era soci de la Penya Esportiva Barça de Castelló i també és soci del Barça. “En el gol de Koeman estava darrere la porteria on es va marcar. Ens vam abraçar tots”, recorda amb emoció, com molts dels socis i aficionats que van presenciar aquella final. Després de Wembley 92 va acompanyar l’equip a Atenes el 94 i a Berlín el 2015.

RUIZ

RAFAEL FÉLIX

/ AUTOR: MIGUEL

Una bufanda de 15 m amb la senyera i el blaugrana

MIQUEL NAVARRO

Agraciat amb una entrada en un sorteig del diari Guarda com un tresor l’entrada del partit, el número de l’autocar amb què viatjava i un retall d’El Periódico. Guarda una pàgina d’aquest diari perquè va ser gràcies a El Periódico que el Miquel va viatjar a Wembley. “El meu pare tenia una barberia i comprava cada dia el diari. Agafava els cupons. El Periódico regalava 120 entrades i em va tocar a mi”, recorda aquest mataroní. En Miquel tenia llavors 25 anys i és la primera i única final a la qual ha assistit. A

En Rafel tenia 22 anys quan, amb la colla d’amics de Sant Carles de la Ràpita, van viatjar fins a Londres per viure la final. ”Potser no arribàvem a cap altra final, hi havíem d’anar!”, explica en Rafel. Recorda: “La meva mare va cosir una bandera de 15 metres amb la senyera i els colors blaugrana. La vam lluir a Trafalgar Square”. A la final va portar la bufanda que va comprar per al seu primer partit a l’Estadi, un Barça-Madrid quan tenia 8 anys.

la motxilla hi portava la càmera de fotos, menjar, beguda i una bufanda del Barça. Va viatjar a Londres amb les despeses pagades, ja que el premi de la publicació era el viatge i l’entrada del partit. Navarro va fotografiar tot Londres, però en el moment del gol de Koeman... La càmera era a l’autocar! Se la va deixar allà. Recorda amb molta emoció i nostàlgia aquella final i aquell gol de Koeman: “Viure una final en directe és fabulós, tothom ho hauria de fer!”

REVISTA BARÇA

El coneixement entra en joc El Barça aposta per la innovació i la tecnologia per transformar el món a través de l’excel·lència esportiva KETTY CALATAYUD © FC BARCELONA / AUTOR: GERMÁN PARGA

El projecte Barça Innovation Hub es va presentar al món en un acte el passat 22 de març a l’Auditori 1899.

ap a on va el futur de l’esport? Quins seran els límits dels esportistes? Estaran a la ment? Estaran al cos? Quina informació ens podran donar les equipacions esportives? Viure segons els criteris de l’esport serà la forma de vida del futur? Com s’entrenarà el planter el dia de demà? I en aquest futur, es jugarà a futbol igual que s’hi juga ara? Es podran evitar moltes de les lesions que es pateixen avui? I aquestes preguntes i moltes més tindran la seva resposta gràcies al projecte Barça Innovation Hub (BiHUB), el centre del coneixement i la innovació esportiva que el club blaugrana vol convertir en referència mundial. Fa més d’un any que el Barça treballa per aixecar els pilars d’aquest projecte pioner i únic al món, que es va presentar el 22 de març passat en un acte a l’Auditori 1899 presidit per Josep Maria Bartomeu, que va comptar amb la presència de convidats de l’àmbit institucional, científic, acadèmic, empresarial i mitjans de comunicació locals i internacionals, i que va ser retransmès en streaming a nivell global. El president, que ja havia fet una avança-

REVISTA BARÇA

da setmanes enrere al Mobile World Congress davant més de 1.200 persones, va fer la introducció de l’acte i el comissionat del BiHUB, el Dr. Jordi Monés, va ser l’encarregat d’explicar el projecte. Posteriorment, els representants de les àrees de coneixement del Club van exposar la feina que ja s’està fent i casos concrets del que ja s’aplica avui en dia. Un projecte estratègic

Però, què és Barça Innovation Hub? Quins són els seus objectius? Per què el club blaugrana fa aquesta aposta estratègica pel coneixement i la innovació? Aquest projecte és un dels pilars de l’Àrea de Coneixement del Club, juntament amb Masia 360, i forma part del Pla Estratègic del mandat 2015-2021, que té com a objectiu que el Barça sigui el club “més admirat, estimat i global”. L’Àrea de Coneixement vol reforçar la singularitat i el fet diferencial del Club respecte als seus competidors i dotar-lo de més eines per ser més competitiu. Amb el BiHub, el Barça vol avançar-se al futur i ser protagonista dels canvis que es produeixen i es continuaran produint en el món de la indústria de l’esport. Per això, vol crear un centre de coneixement i inno-

vació que lideri aquesta indústria esportiva, que ha adquirit una dimensió transversal i de gran complexitat, per crear valor per al Club i la societat en general. El Barça vol contribuir a transformar el món a través de l’excel·lència esportiva mitjançant el coneixement i la innovació. Aquesta voluntat neix també d’una necessitat. El Barça s’exigeix estar en posició de guanyar en totes les disciplines esportives on té presència, i ha d’estar a l’avantguarda de la recerca i la innovació per competir amb els millors. ‘Més que un club’

De l’oportunitat i la necessitat en deriva també una responsabilitat. Si el Barça és i es considera més que un club és, entre altres raons, pel seu compromís social, i aquest compromís és el que porta el Club a preguntar-se com pot transformar el món i millorar-lo. Això implica anar més enllà del seu propi benefici i tenir la voluntat de transformar el món de l’esport i, gràcies a aquest, millorar la societat, a partir de la recerca de l’excel·lència esportiva mitjançant el coneixement i la innovació. En definitiva, vol generar un impacte en la societat que vagi més enllà de la pràctica esportiva.

Bartomeu, amb el Dr. Monés i els ponents de les àrees de coneixement, Maurici López, William Mannarelli, Gil Rodas, Marc Subirà, Russell Stopford i Francesc Cos.

El punt de partida de Barça Innovation Hub es basa en el fet que tot el coneixement que el Club ha generat durant anys, en diferents matèries vinculades a l’esport, i no només al futbol, pot ser compartit. El Club vol posar en valor aquest coneixement acumulat, el qual ha ordenat en cinc àrees de coneixement: esports d’equip, rendiment esportiu, serveis mèdics i nutrició, tecnologia i ciències cocials. Tot aquest coneixement es desenvolupa en un cicle de quatre fases d’acció: incorporació de coneixement, creació de coneixement, civulgació de coneixement i innovació. El Barça, per tant, genera coneixement, però també haurà d’anar a buscar-lo quan el necessiti. Per això BiHUB vol formar un ecosistema que impulsi el coneixement i la innovació. Un ecosistema basat en un model que promou la cultura de l’excel·lència, la transparència, l’obertura i la col·laboració amb marques de prestigi, universitats, centres de recerca, start-ups, emprenedors, estudiants, esportistes, inversors i visionaris d’arreu del món. Amb això es vol generar nou coneixement i crear nous productes i serveis, dels quals es puguin beneficiar els mateixos esportistes del Club, els socis, els aficionats i la societat en general. n

Barça Innovation Hub CINC ÀREES DE CONEIXEMENT: - Esports d’equip - Rendiment esportiu - Serveis mèdics i nutrició

- Tecnologia - Ciències socials

UN CICLE EN QUATRE FASES D’ACCIÓ:

Incorporació de coneixement

ECOSISTEMA:

Creació de coneixement

Divulgació de coneixement

Innovació

UNIVERSITATS I CENTRES DE RECERCA

PATROCINADORS

AGENTS DE FINANÇAMENT

INDÚSTRIA: START-UPS & EMPRESES

REVISTA BARÇA

ENTREVISTA

El Dr. Jordi Monés, durant la seva intervenció en l’acte de presentació de Barça Innovation Hub.

“BiHUB és l’instrument per continuar liderant l’esport” El doctor Jordi Monés és el comissionat del projecte Barça Innovation Hub de l’Àrea de Coneixement del Club

coneixement, compartir-lo i disseminar-lo, o bé fer tecnologia i recerca per poder continuar al capdavant de l’esport.

K.C.

Pretén potenciar una cosa que ja estàvem fent. Per necessitat, el FC Barcelona ja ha hagut de fer recerca i està al dia en moltes coses: temes mèdics, temes de rendiment, temes esportius... I el que volem fer és col· laborar amb altres entitats, posar ordre a això que estàvem fent de manera espontània, perquè sigui una cosa més estructurada, perquè en incorporar nous partners i socis de tot el món fem un salt qualitatiu i quantitatiu i aleshores ens posicionarem com a referents en el món del coneixement i la tecnologia relacionada amb l’esport.

l doctor Jordi Monés és oftalmòleg, especialista i investigador en màcula, retina i vitri, i el directiu que lidera el projecte Barça Innovation Hub, el que abans es coneixia com FCB Universitas i que ara ha crescut per incorporar l’àmbit de la tecnologia i la innovació. Com neix Barça Innovation Hub?

Neix de la necessitat que tenim sempre d’estar en una posició de guanyar. Barça Innovation Hub és un instrument per poder continuar sent líders i estar al capdavant de l’esport. Estem obligats a buscar l’excel·lència esportiva, i això vol dir mantenir-nos al dia en tot: en coneixement, en innovació, en gestió esportiva, en medicina, en rendiment, en qualsevol àrea. Per això, si no el tenim aquí, hem d’anar a buscar el coneixement allà on sigui, i quan no el trobem, generar-los nosaltres i fer recerca, cosa que ja estem fent. I compartir-ho amb altra gent per sumar sinergies i continuar creixent. I, si podem, fer innovació d’aquest coneixement. Per això volem crear un ecosistema on, d’una manera col·laborativa, perquè l’única manera d’avançar és col·laborant amb altres partners, es pugui generar un

REVISTA BARÇA

Què aconsegueix aquest ecosistema?

El Club ja treballava des de fa temps en temes de recerca i innovació.

Sí, a diferents nivells, però ara volem potenciar aquesta col·laboració amb altres entitats. Tant poden ser universitats com centres tecnològics, associacions, empreses... Per exemple, tenim màsters comuns amb la Guanghua School, l’escola de negocis de Pequín; el Johan Cruyff Institu-

“Hem de generar coneixement o anar a buscar-lo allà on sigui per continuar creixent”

te, la Universidad Siglo 21, amb l’ISDE i Colúmbia per temes de dret esportiu, amb la Universitat de Barcelona, amb l’INEFC... També ens hem convertit en organitzadors de congressos i reunions científiques que són referents, com el MuscheTech, que fem des de fa vuit anys, o l’Isokinetik, el congrés de medicina especialitzada més potent del món, que farem al maig. El BiHub vol transformar el món a través de l’excel·lència esportiva mitjançant el coneixement i la innovació. Per què aquesta voluntat de generar impacte en la societat?

El Club té molt interioritzat que és més que un club, i aquesta voluntat de transferència va lligada a això i al fet que tot el que fa el Barça un dia o altre acaba arribant a la gent. Generar coneixement, adquirir-lo, transmetre’l, compartir-lo, i fer transferència amb tecnologia o amb aplicacions forma part del nostre core. De vegades serà de manera gratuïta, com podria ser, per exemple, una guia de prevenció de la mort sobtada. D’altres compartirem coneixement amb cursos o màsters universitaris. Estan trobant bona resposta per part d’aquests possibles partners?

Per a nosaltres és un projecte molt estratègic. Sempre tenim molta rebuda al món amb tot el que fem. Ens és relativament fàcil amb aquesta vocació de coneixement i tecnologia anar a buscar partners, i tenim moltes ganes d’explicar-ho perquè ens ho creiem molt, realment ens ho creiem molt. n

CARTA OBERTA DEL PRESIDENT

“Podem millorar el món amb l’excel·lència esportiva”

envolguts consocis. En aquest número de la REVISTA BARÇA us volem donar a conèixer el projecte Barça Innovation Hub que vam presentar el dia 22 de març passat en un acte a l’Auditori 1899 i que públicament vam anunciar al Mobile World Congress unes setmanes abans. Un projecte estratègic per al nostre futur, que ens il·lusiona molt i que suposa un repte majúscul que ens ha d’ajudar a augmentar la dimensió del més que un club que té el FC Barcelona arreu del món, entre altres raons, pel nostre model de propietat, el nostre esperit democràtic, la nostra vocació poliesportiva i formativa o el compromís social que ens és propi. És precisament aquest compromís amb la societat que ens envolta el que ens porta a plantejar-nos com podem contribuir des del FC Barcelona a transformar el món. Però, sobretot, a millorar-lo. Els socis i aficionats del Barça no ens conformem a estimar uns colors, uns equips i uns jugadors, que és quelcom que podem tenir en comú amb la resta dels aficionats d’altres clubs esportius. Volem generar un impacte positiu, a partir d’una de les coses que ens fa diferents dels altres: la contínua recerca de l’excel·lència esportiva que també ens caracteritza. Per això, i encara que pugui semblar una frase presumptuosa, estem convençuts que el Barça pot contribuir a transformar el món gràcies a la recerca d’aquesta excel·lència esportiva i que la manera de fer-ho és mitjançant el coneixement i la innovació. Creiem fermament que som capaços d’augmentar el valor del nostre club i que podem ajudar a tenir una societat millor. Volem traslladar aquesta cultura de l’excel·lència al món de l’esport, en totes les seves vessants, perquè l’esport és una eina molt poderosa per transformar la societat.

líders, universitats, centres de recerca i empreses emergents de tot arreu. El Barça és un dels grans tractors de l’economia de Barcelona, la nostra ciutat, que també és una referència al món. Hem acumulat una experiència molt valuosa en les àrees del coneixement que formen Barça Innovation Hub i que són els serveis mèdics i la nutrició, el rendiment esportiu, els esports d’equip, la tecnologia i les ciències socials. Però per continuar sent els millors ens hem d’associar i aprendre dels millors. Hem de generar i buscar talent per superar-nos i ser actors actius, no passius, de l’evolució de la indústria de l’esport en tots els seus àmbits. El Barça vol estar a l’avantguarda d’aquests canvis i ser protagonista de la transformació d’aquest món, en benefici dels nostres esportistes, dels nostres equips, dels nostres socis i aficionats i de tots aquells que s’hi vulguin sumar.

Si no ens conformem només a guanyar, si també demanem als nostres equips de qualsevol categoria que s’esforcin per agradar, per jugar bé i oferir espectacle; si avui en dia ocupem una posició de lideratge en títols esportius, en xarxes socials, en ingressos, si tenim una marca global potent i reconeguda..., per què no hem d’aspirar a liderar la transformació en el món de l’esport i convertir-nos en una referència en tecnologia, recerca, coneixement i innovació en tot allò que fa referència a la indústria esportiva? Volem continuar sent referents en moltes coses, però només ho podrem ser si som capaços d’innovar, generar, atraure i gestionar el coneixement i, sobretot, si som capaços de compartir-lo. I ho farem gràcies a Barça Innovation Hub, construint un ecosistema per impulsar el coneixement i la innovació, la promoció d’una cultura oberta i de col·laboració, treballant estretament amb marques

A través del coneixement i la innovació augmentem el valor del nostre club i ajudem la societat”

El món ha canviat i continuarà canviant. Ha canviat la nostra manera de relacionar-nos, de comunicar-nos, d’associar-nos, de treballar. L’evolució no s’atura. No ens podem quedar enrere. Hem de ser capdavanters i protagonistes. D’aquí a deu anys, quinze, cinquanta..., volem continuar sent diferents, reconeguts, estimats, volem seguir guanyant títols i sentir-nos orgullosos del nostre club, del que hem estat, del que som i continuarem sent. Josep Maria Bartomeu President del FC Barcelona

REVISTA BARÇA

ESPORTS D’EQUIP Concepció i estudi de les diferents disciplines esportives des de la complexitat, interpretant la dinàmica col·lectiva dels esports d’equip per tal de millorar la comprensió del joc COMPLEXITAT EN EL FUTBOL. Maurici López va fer una exposició sobre l’observació del joc en el futbol des d’una perspectiva única: la complexitat científica. La ciència aplicada al futbol permet entendre la complexitat del joc i generar un coneixement que retorna al jugador. Aquest coneixement ajuda el jugador a trobar noves solucions creatives en el joc. Això també permet enfortir l’estil Barça i consolidar-ne els fonaments.

RENDIMENT Estudi i aplicació de noves tècniques, mètodes i tecnologies per a la millora de l’entrenament basat en el nostre model de joc ‘KNOW HOW’ BARÇA APLICAT A L’ENTRENAMENT I LA PREPARACIÓ FÍSICA. Francesc Cos va compartir la idea que si el Barça juga d’una manera diferent, ha d’entrenar-se també de manera diferent, i de com l’anàlisi de les dades posicionals i les característiques del joc de l’esportista permeten planificar entrenaments personalitzats per tal d’aconseguir el màxim rendiment i la millora en la prevenció i recuperació de lesions.

SERVEIS MÈDICS I NUTRICIÓ Aplicació de la recerca mèdica en el camp de la prevenció i la recuperació de lesions, la nutrició i la hidratació. RECUPERACIÓ I TRACTAMENT DE LESIONS. Gil Rodas va explicar com el Club treballa en l’àmbit de la recuperació i prevenció de lesions, especialment les de múscul i tendó, que són les més habituals en el futbol. També va explicar com de la mà de Gatorade, empresa col·laboradora, s’ha aconseguit millorar la nutrició i la hidratació dels esportistes aplicant la recerca mèdica en aquest àmbit per crear un nou producte personalitzat segons les necessitats de cada jugador.

REVISTA BARÇA

TECNOLOGIA Implementació de la transformació digital i el seu impacte en les diferents àrees del Club, posant el focus en temes de ‘big data’ i ‘performance tracking’ RECOLLIDA DE DADES I APLICACIÓ FCBME. Marc Subirà va basar la seva exposició en la importància de la recollida de dades i l’aplicació FCBme, creada especialment per als jugadors. A través de l’anàlisi de dades i de la gamificació de l’experiència s’aconsegueix un canvi en el comportament de l’esportista. Per mitjà de de l’experiència de l’usuari, amb aquestes dades i aquesta gamificació s’aconsegueix un aprenentatge per part de l’usuari (esportista) i per part de l’investigador (cos mèdic i tècnic del primer equip). Aquest coneixement és molt útil per a la millora del rendiment esportiu.

CIÈNCIES SOCIALS Estudi de tots aquells aspectes relacionats amb l’activitat diària de la gestió esportiva que no estan purament vinculats a la pràctica de l’esport d’alt rendiment. ESTRATÈGIA DIGITAL. Russell Stopford va explicar l’estratègia digital del Club, centrada en l’aproximació a l’usuari: en les seves necessitats, com pensa, què vol. L’objectiu és crear, optimitzar i rendibilitzar al màxim els actius digitals. El Club treballa en col·laboració amb les principals plataformes digitals, com ara Facebook, Google i Instagram, per crear nous actius.

ETHOS ESPAI BARÇA. Per acabar, William T. Mannarelli va explicar com a l’Espai Barça s’aplica un nou paradigma en la gestió del projecte basat en la idea d’un Espai Barça obert a tothom. Aquesta voluntat d’obertura i democratització s’estén tant pel que fa al disseny (espai sense barreres, obert al barri i a la ciutat, Camp Nou sense façana) com a la mateixa concepció del projecte i la relació i interacció amb els arquitectes col·laboradors.

REVISTA BARÇA

L’EXPANSIÓ GLOBAL UN ACORD ESTRATÈGIC

El Barça, a la conquesta de la XINA El viatge institucional per signar l’acord amb Mission Hills i visitar l’oficina de Hong Kong constata la gran expectació que envolta el club blaugrana a Àsia

Bartomeu, Ronaldinho, Òscar Grau i Tenniel Chen a Haikou, on es construeix l’FCBEscola i un espai d’experiències

Més de 350 periodistes van ser testimonis de la signatura entre el FC Barcelona i Mission Hills Group en què el president Bartomeu i Tenniel Chu van formalitzar l’acord. Anteriorment, la delegació blaugrana havia visitat el govern de l’illa de Hainan.

REVISTA BARÇA

ORIOL BONSOMS © FC BARCELONA / AUTOR: GERMÁN PARGA

E Josep Maria Bartomeu va aprofitar per visitar l’oficina del Barça i la seu de la penya barcelonista a Hong Kong

l Barça desperta una fascinació a la Xina que va impressionar la delegació del FC Barcelona, encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, el CEO del Club, Òscar Grau, i Ronaldinho com a ambaixador del Club, que a finals del febrer passat va viatjar fins a l’illa de Hainan (la Xina) per signar l’acord amb Mission Hills Group. Un projecte estratègic per crear la primera FCBEscola gestionada totalment pel Barça, amb set camps de futbol on més d’un miler de nens i nenes gaudiran de l’experiència de vestir la samarreta blaugrana, a més d’una zona d’experiències Barça que inclourà una zona interactiva, una Nike Megastore i una zona de restauració que permetrà als turistes xinesos gaudir del món Barça. La presència blaugrana a Hainan, amb escala a Hong Kong per visitar les oficines del Club, va constituir tot un esdeveniment en un país que comença a viure el futbol amb autèntica passió, fruit dels esforços del govern per convertir el futbol en un esport de masses, un repte que, parlant d’un país amb una població de més de 1.300 milions d’habitants, permet fer-se una idea del que pot significar per a aquest esport, i també per al Club, que aconsegueixi conquerir el cor dels aficionats xinesos. I el Barça vol ser aquest equip, tot i que competeix amb altres clubs, com el Manchester United, que fa molts més anys que treballa en aquest mercat estratègic i compta amb l’avantatge de tenir una competició com la Premier, molt més consolidada que la Lliga espanyola. Visita a l’oficina de Hong Kong

El president blaugrana va tenir una intensa agenda durant la seva estada a terres asiàtiques

Però el Barça confia que l’acord amb Mission Hills, que tindrà una durada de deu anys prorrogables a deu anys més i que es va signar davant més de 350 mitjans acreditats, el posicioni com un equip de referència entre els aficionats al futbol del país asiàtic els propers anys. En aquesta línia treballa també l’oficina del Barça a Hong Kong, que també va ser objecte de visita per part del president Bartomeu i el director executiu Òscar Grau durant el viatge institucional a terres xineses. L’oficina dirigida per Xavier Asensi, que va obrir el 2013, s’ha convertit en poc temps en un model d’èxit per captar nous patrocinadors i crear una connexió amb els aficionats del continent asiàtic. En el transcurs d’aquest període, el Club ha incrementat el nombre de patrocinadors, que ha pas-

REVISTA BARÇA

L’acord amb Mission Hills permetrà al Barça posicionar-se com un club de referència a la Xina Més de 350 mitjans acreditats van assistir a la signatura de l’acord a l’illa de Hainan sat de 5 el 2013 a 14 a l’inici del 2017. A més, el màxim representant blaugrana es va reunir amb un grup d’empresaris asiàtics i també va conèixer de primera mà la penya barcelonista de Hong Kong. Bartomeu i Grau van desplaçar-se a la penya local per saludar els socis barcelonistes de la ciutat asiàtica. Una cinquantena de membres de la penya, entre els quals es troben població local amb catalans residents a Hong Kong, van rebre el president barcelonista cantant l’himne del FC Barcelona. Entre els membres de la delegació culer hi havia l’exjugador Ronaldinho Gaúcho, que, tot i que ja fa anys que no vesteix de blaugrana, encara és una icona per als aficionats del futbol xinesos. El crac brasiler va acompanyar Bartomeu i Grau a la signatura de l’acord amb els germans Chu, propietaris de Mission Hills Group, i el seu impacte encara és evident. Només arribar a l’aeroport de Haikou, capital de l’illa de Hainan, els oficials xinesos encarregats del control de passaports van mirar de fotografiar-se amb l’exblaugrana saltant-se tots els protocols de seguretat. Però això no va acabar aquí. A la sortida de l’aeroport, una munió d’aficionats i periodistes locals van assaltar el brasiler per mirar de capturar una instantània seva. El mateix va ocórrer a l’arribada a l’hotel, on els aficionats xinesos van esperar més de dues hores per veure de prop l’exjugador blaugrana. A la presentació d’un dels camps de la futura FCBEscola, un total de 250 periodistes esperaven la comitiva barcelonista per tal de veure les evolucions del brasiler amb els nens de la futura acadèmia culer. El viatge del brasiler a la Xina va suposar el primer acte oficial com a ambaixador culer després que el president i el jugador signessin l’acord el 3 de febrer, en un acte a la Llotja President Suñol del Camp Nou, pel qual Ronaldinho es converteix en la imatge del FC Barcelona arreu del món i participarà en els partits dels Legends. n

REVISTA BARÇA

Fenomen Ronaldinho El brasiler causa sensació en el seu debut com a ambaixador del Club

L’exblaugrana va ser el centre d’atenció durant la seva estada a Mission Hills com a ambaixador culer

El brasiler encara manté el seu carisma i ningú es va voler perdre l’oportunitat de fotografiar-s’hi

Els nens de l’FCBEscola van gaudir d’un entrenament amb Ronaldinho, que va fer de mestre de cerimònies

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

Encarna Hernández va poder compartir una estona amb Juan Carlos Navarro i Ante Tomic el dia que va ser homenatjada al Palau.

La Niña del

i també va ser nomenada Instructora de Baloncesto, l’únic moment en què va guanyar diners com a professional del bàsquet.

Gancho

Nou anys com a blaugrana i homenatge

ARXIU PERSONAL D’ENCARNA HERNÁNDEZ

Encarna Hernández, pionera del bàsquet femení, també té història en blaugrana, ja que va jugar al Barça i aquest 2017 ha fet 100 anys DAVID JOVER

L’

any 1930, amb 13 anys, Encarna Hernández va començar a jugar a bàsquet. Ningú sabia en aquell moment que acabaria sent històrica, que seria un símbol per al bàsquet femení i que un documental sobre la seva vida veuria la llum molts anys més tard. Tot i començar a jugar a bàsquet rodejada d’homes, Encarna Hernández es va convertir en la màxima anotadora del seu primer equip, l’Atlas Club del carrer Entença, on va viure durant molts anys. És aleshores quan comença a ser anomenada la Niña del Gancho, sobrenom que l’ha acompanyada al llarg de la seva vida, gràcies a la passió per aquest esport, el qual ha vist evolucionar: de camps de terra amb sis jugadores al camp, pilotes amorfes, reglament primari i entrenadors amb poc recorregut a pavellons plens, pilotes de cuir autèntic, reglament evolucionat i entrena-

Encarna Hernández, jugant com a blaugrana.

dors tàcticament perfectes. Encarna Hernández no només va ser pionera com a jugadora, sinó també com a entrenadora –va dirigir un total de set equips–, i va ser una de les primeres dones que van poder treure’s el carnet de conduir a l’estat espanyol. Per aconseguir-ho va haver de jugar per a la secció femenina de la Falange, que volia “dones sanes per a la pàtria”,

La seva vida ha estat traslladada al cinema en un documental que va veure la llum a finals del 2016

L’any 1944 Encarna Hernández, aleshores amb 27 anys, va rebre una oferta del Barça de bàsquet femení, que jugava a les Corts. Hi va jugar un total de nou anys, fins al 1953, moment en què va retirar-se de l’esport de la seva vida després de decidir que volia ser mare i de donar a llum el seu primer fill. De la seva etapa com a blaugrana n’hi ha poques imatges i poca informació, però això no va impedir que el 12 de febrer del 2017, en el partit entre el Barça Lassa i el Bàsquet Manresa, Encarna Hernández fos homenatjada pel Club al Palau: “El meu amor era el bàsquet i la família. He estat molt feliç –continua–, i puc dir que he jugat al Barça”, va comentar, abans de rebre una samarreta de l’equip i conèixer els capitans Navarro, Tomic i l’entrenador Bartzokas. Vida de pel·lícula

Cal destacar que a l’octubre del 2016 el documental La Niña del Gancho va veure la llum a Múrcia, comunitat d’on és originària Encarna Hernández. Durant més de tres anys la directora del film, Raquel Barrera, ha completat un relat de 70 minuts en què s’explica la gran història de la més gran pionera del bàsquet femení. Castelldefels i també Madrid ja han pogut gaudir d’una producció que espera estrenar-se a Barcelona més aviat que tard. La seva petjada, doncs, ja no serà mai més oblidada, com tampoc la seva passió per l’esport de la seva vida. n

REVISTA BARÇA

JJ VICO

Òscar Husillos va batre el rècord d’Espanya de 400 metres llisos.

El gran moment dels atletes del Barça Òscar Husillos, Álvaro de Arriba, Marc Alcalá, Carlos Tobalina, Yulimar Rojas i Cristina Lara han posat en relleu la bona feina que s’està fent a la secció JORDI NOMDEDEU

L’

atletisme blaugrana viu una segona joventut. Després de l’or d’Ilias Fifa en la prova dels 5.000 metres a l’Europeu de l’any passat a Amsterdam, aquesta temporada els èxits continuen. I aquesta és una gran notícia per al Club, sobretot perquè la secció d’atletisme, fundada el 1915, és una de les seccions històriques de l’Entitat. Les medalles de bronze de José Manuel Abascal en 1.500 m als Jocs de Los Angeles 1984 i de Javier García Chico en perxa a Barcelona 1992 ja començaven a quedar molt lluny en el temps. I ara ja no sembla una utopia repetir aquestes gestes. Tòquio 2020 encara queda molt lluny, però la secció està treballant en la bona direcció per assolir els objectius de la mà d’una nova fornada de joves atletes que estan enlluernant tothom en aquest inici de temporada. Els dos casos més cridaners són els d’Òscar Husillos, de només 22 anys, que acaba de batre el rècord històric de David Canal en la prova dels 400 metres llisos; i també el d’Álvaro de Arriba, de 23 anys, medalla de bronze a l’Europeu de pista coberta que s’ha disputat a Belgrad. Però també cal destacar la plata de Carlos

Tobalina en pes a la Copa d’Europa de llançaments, la presència de fins a 11 atletes blaugrana a la selecció espanyola per a l’Europeu de Belgrad, la quarta plaça de Marc Alcalá als 1.500 m en aquest Europeu, i la irrupció de la velocista Cristina Lara com la promesa més en ferm de l’atletisme espanyol, juntament amb els joves Aleix Porras i Adrian Ben. Doblet històric a la Copa

Pel que fa a l’equip, la secció va assolir un doblet històric en proclamar-se campions de la Copa del Rei i de la Reina d’Atletisme disputada a Madrid al gener. I va ser precisament en aquesta competició quan el fitxatge estrella de l’atletisme blaugrana d’aquesta temporada, la veneçolana Yulimar Rojas, va assolir la millor marca mundial de l’any en triple salt, amb un registre de 14,79 metres. L’arribada de Yulimar al Barça és un gran exemple dels nous temps que corren al món de l’atletisme. La subcampiona olímpica als Jocs de Rio 2016 volia venir a viure a l’estat espanyol per entrenar-se amb el mític Iván Pedroso. I a través de Nike va fitxar pel Barça en una operació en què les dues parts hi surten guanyant: la secció d’atletisme blaugrana guanya visibilitat mundial, mentre que Yulimar associa la seva imatge a la d’un club global i guanyador. El mateix que va passar amb Òscar Husillos, un culer de Palència que volia competir pel Barça conscient del prestigi de la marca. Tots hi

Álvaro de Arriba va ser bronze a l’Europeu de Belgrad. AUTOR: JJ VICO

surten guanyant. “No hem d’oblidar que som una secció amateur i que els nostres atletes no guanyen un sou del Barça, només reben una prestació per cobrir despeses i ells viuen gràcies al seu caixet, als patrocinadors i a les competicions que disputen”, explica el responsable de la secció, Vicente Egido, vinculat al Barça des de la seva carrera com a atleta durant els anys 70. “El que tothom veu són els èxits dels nostres esportistes d’elit, però el veritable orgull de la secció és la bona feina que fem amb els nens de la base”. El Barça entrena més de 250 nens repartits entre els centres del Serrahima i La Garriga. El present i el futur de la secció estan assegurats. Proper objectiu: el Mundial de Londres d’aquest estiu vinent. n

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

FCBESCOLA - LAGOS

L’ESPAI DEL PENYISTA

L’FCBEscola de Lagos, a Nigèria, va sorgir l’any passat a partir de la iniciativa de la penya local, que funciona des del 2012.

Les penyes i les FCBEscoles s’uneixen per créixer El Barça vol potenciar el sentiment barcelonista en l’àmbit internacional aprofitant les sinergies entre els penyistes i les escoles del Club

l creixement internacional és un dels projectes del moviment penyístic blaugrana que ofereixen uns resultats més positius i que presenten un gran potencial de cara al futur dins el Pla Estratègic que s’ha marcat el Club. Un dels actius principals de què disposa el FC Barcelona per potenciar aquest creixement és aprofitar la presència de les penyes i les FCBEscoles en diferents països, i que amb la seva relació obrin noves possibilitats per incrementar la presència blaugrana a l’estranger. Aquesta relació permet tres escenaris diferents on es pot fer créixer el barcelonisme. D’una banda, en aquell país o ciutat on ja hi ha establerta una penya es dóna una millor predisposició per a la creació d’una FCBEscola. Aquesta sinergia també pot aparèixer en sentit invers, i que el funcionament d’una

FCBESCOLA - LAGOS

ALBERT RIUDEUBÀS

Inauguració de l’FCBEscola de Lagos, amb la presència del directiu Pau Vilanova.

escola faciliti que al seu entorn sorgeixi una nova penya. La tercera via es dóna amb la creació al mateix temps d’una penya i d’una FCBEscola que ajudin a potenciar el sentiment barcelonista en un nou indret. Aquests plantejaments ja han començat a donar els primers resultats. Des de l’any passat funciona l’FCBEscola de Lagos, a Nigèria, que ha estat la primera que s’ha implantat a partir de la iniciativa d’una penya, la Penya Barcelonista de Lagos. Un exemple del sorgiment conjunt és

la creació l’any passat als Estats Units de la Penya Blaugrana Charlotte, a l’estat de Carolina del Nord, que, amb 201 penyistes, va crear-se de manera simultània amb l’FCBEscola d’aquella ciutat. El tercer exemple d’aquesta alimentació mútua el trobem a Santo Domingo, amb la creació a l’estiu del 2016 de la Penya Blaugrana Dominicana Caribbean, que, amb 1.219 membres, neix a partir del funcionament des d’un any abans d’una FCBEscola en aquest país. n

REVISTA BARÇA

REVISTA BARÃ&#x2021;A

MÓN BLAUGRANA

LLIBRES SANT JORDI 2017 Minut 111 El punt de partida és la imatge del gol de Ronald Koeman a Wembley l’any 1992 Jordi Cotrina ens proposa el viatge fotogràfic més complet i màgic dels darrers 25 anys. A partir de les seves millors fotografies, Minut 111 recorre les cinc finals guanyades de la Champions; el desastre d’Atenes; la personalitat dels entrenadors blaugrana Johan, Louis, Frank, Pep, Tito i Lucho i dels jugadors Romário, Rivaldo, Ronaldinho, Andoni,

EDITORIAL BASE

Xavi, Carles i Iniesta, entre d’altres; la màgia del trident, i els inclassificables gols de Leo Messi. Les imatges més espectaculars dels darrers 25 anys! El llibre presenta més de 100 imatges de grans dimensions impreses en un paper de qualitat, en un llibre de gran format. L’obra comença amb una breu presentació de Xavi Hernández i una introducció de Jordi Cotrina, fotògraf, i autor de les imatges de l’obra. Cada imatge va acompanyada d’una explicació escrita pel periodista Marcos López.

De Wembley a la gloria

FC Barcelona. La història completa del club

MUNDO DEPORTIVO

Autor: Sergi Soler Edició: castellà Format 17,5 x 24,5 cm / 112 pàgines PVP: 8,95 €

L’obra s’uneix a la commemoració del 25è aniversari de la primera Copa d’Europa aconseguida pel Barça el 1992 a l’estadi de Wembley contra la Sampdoria. Editat pel Mundo Deportivo, amb el pròleg de Ronald Koeman i textos de Sergi Solé, el llibre recorda com el Dream Team va saldar el compte pendent del barcelonisme i com això va canviar la història del Club, coronat campió continental quatre vegades des d’aleshores. Després de fer un repàs exhaustiu a la trajectòria en aquella edició de la competició fins a la gran final, amb les millors imatges, cobertes del Mundo Deportivo i dades tècniques de cada partit, s’aprofundeix en tot el que va envoltar la nit màgica del 20 de maig del 1992 amb l’èxtasi al minut 111 amb la falta indirecta que va marcar Ronald Koeman. A l’obra es mostra el xut de l’holandès des de tots els angles.

Herois del FC Barcelona SÍMBOL EDITORS

Autor: Jordi Finestres Il·lustracions: Enric Boix Edició en català Format: 27 x 37 cm / 112 pàgines PVP: 25 €

De Gamper a Messi, el FC Barcelona ha forjat la seva història amb els millors futbolistes de totes les èpoques. Noms inoblidables que, en gairebé 120 anys, han construït la dimensió llegendària del club blaugrana. D’un club que, ho sap tothom, és més que un club. Obriu el llibre i passegeu-vos pel camp del Barça. Des de la porteria fins a l’àrea rival. Podeu pujar per les bandes o pel mig. Remenar la pilota al centre del camp o sortir amb la pilota controlada des del darrere. I, és clar, xutar i rematar a gol. I aleshores sentireu com l’Estadi esclata de joia i de passió.

Fotografies: Jordi Cotrina Format: 24,5 x 34,5 cm / 160 pàgines PVP: 80 € Edició Trilingüe: català, castellà i anglès

DOS DE ARTE EDICIONS

Edició en 11 llengües: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, japonès, xinès, coreà, rus i portuguès. Format: 19,5 x 22,5 cm / 160 pàgines PVP: 19,95 € Dosde Publishing presenta el llibre FC Barcelona – La història completa del club, una obra il·lustrada amb més de 400 imatges i una presentació editorial original i innovadora d’una de les institucions esportives més importants del món. El llibre recorre de manera exhaustiva i rigorosa l’evolució del Club, des de la seva fundació a finals del segle XIX fins a l’actualitat, al mateix temps que ofereix un perfil complet dels jugadors i entrenadors més rellevants d’una entitat amb més de 100 anys d’història.

BARÇA. Emoció, gols i victòria ANGLE EDITORIAL

Fotografia: Miguel Ruiz Textos: Natàlia Arroyo Edició trilingüe: català, castellà i anglès Format: 22 x 22 cm / 192 pàgines PVP: 34,50 € El llibre ressegueix, amb fotografies exclusives del fotògraf oficial del Club, la temporada 2015/16 del primer equip del FC Barcelona, en què va aconseguir quatre títols: la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs, la Copa i la Lliga per mantenir-se al capdamunt del futbol mundial. Assistim, doncs, a l’espectacular joc d’un equip gairebé imbatible, però que va patir un sotrac que va afegir una enorme emoció a la consecució de la Lliga. També es mostra l’inici de la temporada 2016/17, amb la Supercopa d’Espanya i els nous fitxatges: Denis Suárez, Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Jasper Cillessen i Paco Alcácer. El llibre s’adreça als afeccionats del FC Barcelona i ens mostra, des de la més absoluta proximitat, la filosofia d’un equip que, en l’última dècada, s’ha guanyat el màxim respecte a tot el món pel seu estil de joc i pels seus valors esportius.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT Xavier Catalán FOTOS: Dani Aznar, Rob Foldy, © FC Barcelona / Autors: Miguel Ruiz; Germán Parga i Víctor Salgado

HOQUEI GEL /FUTBOL

HOQUEI PATINS / FUTBOL SALA

HANDBOL

Ens deixen S. Gordo i Á. Oliveros

Campions de la Minicopa

El llibre dels veterans

Salvador Gordo era el delegat del 1r equip de l’hoquei gel blaugrana i també exercia com a encarregat de material de la secció. Ángel Oliveros va jugar 22 partits al 1r equip de futbol entre els anys 1967 i 1968 i va marcar sis gols.

L’equip infantil de l’hoquei patins va guanyar el Vic a la final als penals després que el partit acabés amb empat a un. L’Infantil de futbol sala també va guanyar la Minicopa en derrotar el Santa Coloma per 4-1.

L’Associació de Veterans d’Handbol del Club recull per primera vegada en un llibre la història de la secció, des de la seva creació, el 1943, fins a la temporada 2015/16. Els autors són Ramon Domènech i Manel Serras.

Ivan Rakitic, renovat fins al 2021 El jugador croat Ivan Rakitic va renovar el seu contracte amb el FC Barcelona fins al 30 de juny del 2021. La seva clàusula de rescissió es va fixar en 125 milions d’euros. L’acte de signatura va comptar amb la presència del president Josep Maria Bartomeu, del vicepresident esportiu Jordi Mestre, del directiu Javier Bordas, del director executiu Òscar Grau i del secretari tècnic Robert Fernández. Rakitic, que va signar la renovació el dia que feia 29 anys, va declarar que “és el millor regal d’aniversari, un dia perfecte”. “M’omple d’orgull seguir al millor club del món –va afegir el jugador–, el Barça és per gaudir-lo i per anar cada dia amb un somriure a entrenar-nos”.

Mor l’exvicepresident Jaume Llauradó

L’Infantil B guanya el premi Laureus

Jaume Llauradó ens va deixar el 2 d’abril passat als 73 anys. Va ser un reconegut barcelonista, president del Fòrum Samitier i vicepresident del FC Barcelona en la presidència de Joan Gaspart. Llauradó va ser excandidat a les eleccions a la presidència del Club el 2003 i el 2012 va participar en la creació del Fòrum Fundació FCB. Va ser el principal impulsor del partit dels famosos de la Marató de TV3.

L’equip Infantil B va guanyar el Premi Laureus de l’esport en la categoria del Millor Moment Esportiu de l’Any per la seva mostra de fair play quan va celebrar el triomf de la World Challenge Cup del Japó en dirigir-se als jugadors rivals per abraçar-los i consolar-los. El premi el van recollir el tècnic Sergi Milà, el directiu Xavier Vilajoana, Jordi Roura i Aureli Altimira.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Campions de la Copa del Rei! El FC Barcelona Lassa d’hoquei patins va guanyar a Alcobendas el 21è títol de la Copa del Rei de la seva història. Als quarts de final, els homes de Ricard Muñoz van superar el CP Voltregà per 6 a 3. La semifinal contra el Liceo va ser molt emocionant i va acabar amb empat a dos gols. L’accés a la final es va decidir als penals, en què va ser clau l’encert de Sergi Fernández sota els pals i els gols de Panadero i Bargalló. A la final, el Barça va derrotar el Reus per 4-3, amb gols de Pau Bargalló (3) i Matías Pascual. Quan el partit semblava que aniria a la pròrroga amb 3-3, Bargalló va marcar el gol de la victòria barcelonista en el darrer minut.

Ricard Muñoz deixarà la banqueta al juny

Presentació del Barça-Madrid de l’estiu

El tècnic del Barça d’hoquei patins, Ricard Muñoz, va anunciar en una roda de premsa que deixarà de dirigir l’equip al final d’aquesta temporada. A la roda de premsa, en què també van ser presents el directiu responsable de la secció, Josep Ramon Vidal-Abarca; el director d’Esports Professionals, Albert Soler, i el mànager de la secció, Toni Miró, Muñoz va afirmar: “Ha estat una decisió presa amb consciència i tranquil·litat; no ha estat fàcil, però he tingut el privilegi de dirigir el millor equip del món”. Albert Soler va anunciar que el tècnic continuarà amb les seves tasques a la Masia, que fins ara compaginava amb la banqueta.

El partit amistós que disputaran a Miami el FC Barcelona i el R. Madrid el proper 29 de juliol, dins de la International Champions Cup de la pretemporada que l’equip blaugrana farà pels Estats Units, es va presentar a la ciutat del sud de Florida amb l’assistència del vicepresident i responsable de l’Àrea de Màrqueting i Comunicació, Manel Arroyo, i l’exjugador Hristo Stóitxkov per part del conjunt blaugrana. Els altres dos rivals d’aquesta competició, que està organitzada per Relevent Sports i que aquest any arriba a la seva cinquena edició, seran la Juventus, el dia 22 de juliol, i el Manchester United, el dia 26 de juliol.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

El Barça Femení fa història a la Champions El FC Barcelona Femení va fer història en classificar-se per disputar les semifinals de la UEFA Women’s Champions League per primera vegada. El conjunt de Xavi Llorens ja es troba entre els quatre millors equips d’Europa, després de superar als quarts de final el FC Rosengärd suec. Al partit d’anada, un gol de Leila Ouahabi va donar la victòria al Barça per 0-1. El pas a les semifinals, en què s’enfrontarà al PSG, es va certificar al Miniestadi. En un gran ambient a les grades, amb 7.350 espectadors, les de Xavi Llorens van controlar molt bé el partit i van sentenciar l’eliminatòria amb un nou triomf per 2-0, amb gols de Jennifer Hermoso i Mariona Caldentey.

El Juvenil A, campió de Lliga

Novetats a l’Agrupació Barça Jugadors

Quan faltaven dues jornades per a la finalització del campionat, el Juvenil A blaugrana es va proclamar campió del Grup 3 de la Divisió d’Honor. L’empat a un davant el Cornellà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper a la jornada 28 va convertir l’equip de Gabri en el primer conjunt del futbol formatiu masculí que aixecava el títol aquesta temporada. El Juvenil A blaugrana va tornar a adjudicar-se la Lliga després de dues edicions sense poder-ho fer, coincidint amb la sanció de la FIFA. L’Infantil-Aleví femení va ser el primer campió de Lliga del planter, en imposar-se al camp de l’Espanyol per 0-3 en la penúltima jornada del campionat.

El FC Barcelona i l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ) van renovar la seva vinculació amb la signatura d’un nou conveni de col·laboració. El president del Club, Josep M. Bartomeu, i el de l’Agrupació, Ramon Alfonseda, van rubricar l’acord que referma el compromís de col·laboració de les dues entitats en diferents aspectes. L’ABJ va presentar també 52 noves sòcies jugadores i exjugadores del Barça Femení de futbol que recentment s’han incorporat a l’Entitat. L’acte va comptar amb la presència del vicepresident primer Jordi Cardoner i el directiu Pau Vilanova, i va tenir com a amfitrió Ramon Alfonseda, president de l’Agrupació.

REVISTA BARÇA

QUÈ HA PASSAT

Nacho Rodríguez gestionarà el bàsquet

Dia Internacional de les Dones

El FC Barcelona Lassa reforça la seva estructura amb la incorporació de Nacho Rodríguez com a nou mànager de gestió de la secció de bàsquet. Rodríguez va ser jugador del FC Barcelona des del 1998 fins al 2004 i va guanyar una Eurolliga (2003), una Copa Korac (1999), quatre Lligues ACB (1999, 2001, 2003 i 2004) i dues Copes del Rei (2001 i 2003). Ara torna al Club per dur a terme tasques de gestió, després d’haver-se format i d’haver adquirit una àmplia experiència. Entre el 2011 i el 2015 va ser secretari general d’Esports de la Junta d’Andalusia. Rodríguez treballarà juntament amb Rodrigo de la Fuente, mànager esportiu. Manolo Flores serà l’assessor tècnic de la secció.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el Barça, a través del Grup Edelmira Calvetó, que treballa per donar protagonisme a la dona barcelonista, es va sumar a la celebració amb diverses accions a favor de la igualtat i la promoció de l’esport femení. A la imatge, el president Bartomeu amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la presidenta del Grup Edelmira Calvetó i vicesecretària del Club, Maria Teixidor, i les integrants Roser Tiana i Cristina Fàbregas; la capitana del Barça Femení, Marta Unzue, i Núria Balada, representant de l’Institut Català de les Dones.

QUÈ HA PASSAT

Reunió de la Junta a l’Ateneu Barcelonès

Antonio García s’incorpora a l’handbol

En el marc de les reunions itinerants que celebra periòdicament la Junta Directiva del FC Barcelona, l’Ateneu Barcelonès va acollir una de les reunions ordinàries de la Junta barcelonista. Jordi Casassas, president en funcions de l’Ateneu Barcelonès, va donar la benvinguda als membres de la Junta. L’Ateneu és un associació que acompanya des de fa més de 150 anys la societat i la cultura catalanes amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual, i està molt arrelada al país.

El Barça Lassa d’handbol va arribar a un acord amb el jugador català Antonio García fins a la fi de la temporada actual. Aquesta incorporació es va produir després de la lesió als lligaments del genoll esquerre de Lasse Andersson, que estarà sis mesos de baixa. García, que fins ara era jugador del KIF Kolding danès, reforçarà l’equip a la Lliga i a la Copa del Rei. El lateral, de 33 anys, havia jugat anteriorment a la Lliga amb el BM Granollers i l’Ademar de Lleó. També va jugar al PSG francès i al Pick Szeged hongarès.

S’amplia el conveni amb la Creu Roja

Rafa López reforça l’equip de futbol sala

La Creu Roja i el FC Barcelona van renovar el seu conveni de col·laboració, que preveu impulsar conjuntament accions i campanyes socials i humanitàries fins a l’any 2021. El conveni el van signar el president Josep Maria Bartomeu; el vicepresident primer i responsable de l’Àrea Social, Jordi Cardoner, i Antoni Aguilera, president de la Creu Roja a Catalunya. Mitjançant aquest acord, la Creu Roja i el Barça es comprometen a seguir impulsant projectes ja vigents en l’actualitat, com el servei “T’Acompanyem”.

El FC Barcelona va arribar a un acord amb el Catgas Energia Santa Coloma per a la incorporació del jugador Rafa López. El nou jugador blaugrana, que va signar un contracte fins al 30 de juny del 2019, ha jugat les darreres cinc temporades i mitja a Santa Coloma, on s’ha consolidat com un dels tanques de referència de la Lliga. Rafa López, de 27 anys, destaca pel seu caràcter a la pista i la seva mentalitat guanyadora i és internacional absolut amb la selecció espanyola des del mes de novembre passat.

REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT Prevenció

Bon escalfament

Intensitat progressiva de l’exercici

Respirar pel nas

Intercalar exercici i repòs

Exercitar-se en ambients càlids i humits

Tub bronquial NORMAL

Tub bronquial ASMA

L’asma de l’esforç L’asma i l’esport no només no són incompatibles, sinó que es recomana vivament l’exercici físic per aprendre a conèixer i controlar les crisis d’esforç, especialment en el cas dels nens COORDINACIÓ Georgina Léger i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Francheck Drobnic

L’

asma és una malaltia caracteritzada per una inflamació de les vies aèries i que es manifesta en els pacients a través de crisis de contracció i inflamació dels bronquis. Durant aquests episodis, els pacients pateixen una angoixant sensació d’ofegament. Quan la malaltia és conseqüència de l’exercici físic s’anomena “asma de l’esforç”. Molts pacients saben en què consisteixen les crisis, fet clau per poder pre-

REVISTA BARÇA

venir-les. Concretament, la crisi d’asma de l’esforç és una reacció anormal de les vies aèries durant el transport de l’aire als pulmons provocada per la incapacitat de restaurar la calor i la humitat necessàries per a una respiració eficient. Per tant, la malaltia es manifesta sobretot en ambients freds o amb poca humitat i és menys probable que el pacient pateixi una crisi d’asma en un ambient càlid i humit. Els principals símptomes de l’asma estan vinculats a l’aparició de dificultats per respirar. En primer lloc pot aparèixer la tos, especialment de nit (la qual impedeix de vegades un bon descans) i en despertar-se. A continuació, és habitual sentir una pressió sobre el pit que impedeix un moviment respiratori correcte i que produeix la sensació de falta d’alè. Alguns pacients també manifesten sorolls quan respiren. Tot i això, ni totes les persones amb asma pateixen aquests símptomes ni totes les persones que presenten aquests símptomes tenen asma. Per a un correcte diagnòstic de la malaltia és fonamental la història clínica del

pacient i fer les corresponents proves mèdiques complementàries. Una d’aquestes és l’espirometria forçada, que consisteix a mesurar la quantitat d’aire que el pacient exhala i també a la velocitat amb la qual ho fa abans i després d’un esforç. L’estudi de les causes de l’asma ajudarà a fer un diagnòstic tan complet com sigui possible per al tractament idoni. Prevenció i tractament

L’asma pot prevenir-se i pot tractar-se gràcies a medicaments diversos. És important que els pacients coneguin les recomanacions genèriques abans de realitzar exercici físic per evitar una crisi d’asma per esforç. En primer lloc, és molt interessant realitzar un bon escalfament. Aquest provoca crisis molt lleus que sovint passen desapercebudes, però que permeten a l’asmàtic evitar-ne d’altres de molt més intenses. Especialment, es recomana iniciar l’activitat física progressivament durant aproximadament un quart d’hora per preparar les vies aèries i acostumar-les al nivell de ventilació

MB SALUT I ESPORT

L’asma d’esforç és fruit de la pèrdua d’aigua i calor de les vies respiratòries Durant la crisi és vital que el pacient mantingui la calma necessari. És igualment molt recomanable entrenar-se per etapes, és a dir, intercalar exercici i repòs en intervals variables segons el pacient per poder recuperar-se amb més facilitat. Evidentment, tal com explicàvem abans, és molt beneficiós fer esport en ambients càlids i humits per minimitzar les possibilitats de crisi. Finalment, és aconsellable respirar pel nas abans que per la boca. Tot i això, si l’esportista patís un atac d’asma per esforç, pot tractar-se amb certa facilitat si s’han seguit les recomanacions bàsiques. És essencial portar sempre la medicació de rescat a la bossa per, en cas

de necessitat, poder emprar-la immediatament. Aquests medicaments inclouen broncodilatadors que relaxen ràpidament les vies aèries i les eixamplen, i això permet una correcta circulació de l’aire. Segons la història clínica de l’esportista es poden aplicar broncodilatadors d’acció curta (actuen en menys de 5 minuts i duren fins a 6 hores) o d’acció ràpida (triguen entre 5 i 15 minuts a fer efecte, però duren més de 10 hores). Altres medicacions que també tracten l’asma i les inflamacions són els antiinflamatoris, els antihistamínics o els immunomoduladors. D’altra banda, és extremadament important actuar amb calma en qualsevol crisi. L’angoixa que pateix el pacient per la sensació d’asfíxia només empitjora la situació. És imprescindible aturar l’exercici, aïllar-se relativament per no sentir-se envoltat i afegir ansietat al pacient i mirar de recuperar la respiració tranquil·la i d’una manera progressiva, per evitar la hiperventilació. n

Patrocinat per:

Compatible amb l’esport L’asma no impedeix la pràctica esportiva. Al contrari, es recomana a qui en pateix, especialment als nens, que faci un exercici ajustat al seu nivell, ja que aporta grans beneficis, com ara un aprenentatge únic sobre el control de les crisis. L’esport d’elit no és incompatible amb l’asma i, de fet, alguns esportistes en pateixen. La disciplina en què se’n troben més, però, és natació, ja que és un esport que permet als pacients d’asma practicar-lo amb gran facilitat: es duu a terme en un ambient càlid i humit. Tot i això, i com en qualsevol disciplina, un esportista asmàtic pot competir al màxim nivell d’intensitat i rendiment sempre que estigui supervisat adequadament per un especialista.

REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

LES SET DIFERÈNCIES

DEMOSTRA TOT EL QUE SAPS DEL BARÇA. PREPARAT? 1) Qui és el nou entrenador de l’equip de rugbi del FC Barcelona? A Sergi Guerrero B Stacy Duvenage C Rob Howley D Pablo Tomás García, Tomy 2) Quina jugadora del Barça Femení va fer el gol de la victòria a l’anada dels quarts de final de la Champions davant el FC Rosengärd? A Andressa Alves B Jenni Hermoso C Leila Ouahabi D Marta Torrejón 3) Com es diu la ràdio del FC Barcelona que transmet tots els partits del primer equip de futbol a través del seu web oficial? A FCB Ràdio B R@dio Barça C Ràdio Blaugrana D Barça FM

FOTO-PUZLE

SOPA DE LLETRES

Qui és aquest personatge?

Aquí s’amaguen 12 jugadors del primer equip d’handbol

4) Des de quina temporada juga al primer equip d’handbol el capità Víctor Tomàs? A 2000/01 B 2005/06 C 2004/05 D 2002/03 5) Quines inicials portava el primer escut de la història del FC Barcelona? A C.F.B. B F.C.B. C Cap, perquè era el de la ciutat de Barcelona D C. de F.B. 6) Cada quant se celebra el Congrés Mundial de Penyes? A Un cop a l’any B Cada dos anys C Mensualment D Cada quatre anys

Resultats número 85 EL TEST DEL BARÇA

1B, 2A, 3C, 4D, 5A i 6D FOTO-PUZLE

Georgios Bartzokas Nom del guanyador

Ángela Jordana Canals Sòcia 19.829

REVISTA BARÇA

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a: Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona

INFORMACIÓ DE SERVEI

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS Seu Social

Arístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona 902 1899 00 OAB

(Oficina d’Atenció al Barcelonista) oab@fcbarcelona.cat www.fcbarcelona.cat/socis/oab-online HORARIS

(Oficina d’Atenció Especialitzada) oae@fcbarcelona.cat HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 20 hores. Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

Camp Nou Experience

OAP

HORARIS

(Oficina d’Atenció a les Penyes)

(Museu i Tour) (Socis del FC Barcelona, accés gratuït) http://www.fcbarcelona.cat/camp-nou

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

Taquilles

FCBotiga Megastore

penyes@fcbarcelona.cat http://penyes.fcbarcelona.cat/oap-online HORARIS

Bulevard Camp Nou HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores. Accés 15 HORARIS

Dia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores. Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit. Taquilles Gol Nord – Accés 4 Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online) fcbotiga@nike.com

93 409 02 71 HORARIS

Temporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici. Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat

93 496 36 12

HORARIS

De dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores. *Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost. Pista de Gel

(35% de descompte socis) pistadegel@fcbarcelona.cat HORARIS

Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores. Divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia. Agrupació Barça Jugadors (ABJ) www.jugadorsfcbarcelona.cat info@jugadorsfcbarcelona.cat

93 330 18 68 HORARIS

De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores). Casal de l’Avi

93 496 75 15 De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat PATROCINADORS PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL HANDBOL

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEI

REVISTA BARÇA

AgustĂ Montal i Costa President del FC Barcelona 1969-1977