Per molts anys... això que vol dir?

Per molts anys és una falla diferent. És escultura contemporània, un projecte col·lectiu, un acte de transformació social, i abans de res, és l’experiència d’un procés i no sols un resultat.

Aquest projecte inclou una falla gran, una falla infantil, un llibret faller, tallers per a percebre totes dues falles des de tots els sentits, material audiovisual i una festa de culminació amb creadors/es i xefs locals. Per Molts Anys convida a Totes —les persones que formen part del món faller i les que no formen part d’aquest entorn— a involucrar-se de ple amb la creació de la falla, l’edició del llibret, la concepció dels tallers sensorials i La Festa de la Vida. Es concep amb la intenció de compartir aquesta tradició local amb persones i llocs nous, de manera que Les Falles vagen cremant límits.

Així que el projecte no sols és una escultura, és un procés de renovació anual. 365 dies dura l’espera a l’aniversari, 365 dies realitzant diferents trobades per a investigar, experimentar, jugar i col·lectivitzar les falles i la vida. En aquest transcurs hem celebrat els aniversaris de les falleres i fallers, els de les persones pròximes i els de totes aquelles persones que han volgut participar del projecte, celebrant, fotografiant, aportant de qualsevol forma. Per això, s’han repartit una sèrie de càmeres analògiques en la comissió, amb un nombre limitat de fotografies. Fet que obliga a mirar amb més deteniment, a plasmar amb intel·ligència el moment exacte que es vol recordar. A guardar-ho i a tindre-ho físicament, com en els antics àlbums de fotografies.

A més, hem entrat a les cases de la gent a gravar, menjar, compartir i aprendre, sense distinció, sense jerarquia, com a col·lectiu creador i com a persones que volen gaudir d’estar. D’això s’han extret una sèrie de càpsules d’enregistrament, entrevistes a diferents persones, de diferents edats i condicions, reflexionant sobre la vida i la mort, i el pas del temps.

Paral·lelament, tot l’equip hem aconseguit tirar avant un Verkami a través del qual, valencianes i valencians han posat el seu granet d’arena, com si pertangueren a una comissió fallera. Així que, perquè totes les parts del projecte isqueren, hi ha hagut una gran força humana remant.

Nomenem la falla a partir de la cançó popular que s’entona en tot aniversari local, perquè la nostra missió és celebrar la vida de totes les persones que formen part del projecte i totes aquelles que quedeu per sumar-vos.

El projecte culmina el 16 de març de 2023 amb La Festa de la Vida als carrers de la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, una celebració per a totes les persones que feu Per molts anys possible. I com tot procés catàrtic, cremarem el 19 de març per a tornar a renàixer.

En resum: No sols fem falles com a objecte, creem projectes i experiències col·lectives. Et sumes?

La construcció i la materialitat

Per a la construcció de la peça, durant tot l’any, hem estat preparant pastissos, de diferents formes i farcits. Sabors, colors, escultures a escala humana realitzades de comestibles. Pastissos que serveixen d’entrenament per a poder configurar una gran peça de tela, fusta, restes de paper de la impremta del nostre amic Ubaldo, sobrants de guata del nostre veí Paco, rotllos de tela amb tara de la fàbrica de Villena de Vicenta, materials sobrants d’amigues i conegudes… No importa si eres o no fallera, aquesta peça és per a totes. Una excusa per a celebrar i per a llançar a la foguera rebent un canvi de cicle; de vida, de mort. I per això una renovació i una celebració del present, un pas a unes falles futures que remen cap a un fet més sostenible, col·lectiu, experimental, inclusiu, sensorial i tecnològic. Un comiat de tot el que ja no ens fa falta per al futur viatge. Desprendre’ns de l’objecte, abracem la immersió sensitiva.

Aquesta falla conté sucre dins dels dolls de nata, que posteriorment estan coberts de royal icing, caramel casolà per a les cireres de cartó tallades i extretes de motle d’algeps -com antigament-, i posteriorment immerses en el caramel de xarop de glucosa. Conté xarop de caramel líquid en les gotes, així com olor de caramel d’ambientador. Tot això ha sigut provat prèviament, assaig-error de caiguda i de procés de cremat.

Mitjançant proves en equip, ben documentades per a no perdre una de les parts del procés que ens ompli i ens fa avançar en la utilització d’altres materials que generalment són nocius per al consum humà, i per això, millor emprar-los per a crear escultures eixint-se d’eixa norma. Les proves i el procés han sigut compartides, i algunes d’elles en laboratori químic per a assegurar-nos una cremà llaminera i segura.

Conté llepolies que els xiquets i les xiquetes han col·locat minuciosament com si es tractara de Hansel i Gretel, cera de ciris Felipo com les falles primigènies, palla, cobertures reciclades per a la protecció de l’interior.

A més, la falla adquireix diferent aparença colorimètrica, gràcies a l’ús de tela hologràfica, la qual cosa fa que, segons la incidència de la llum, es perceba d’una manera diferent.

Es tracta d’una trobada de materials, els d’abans, amb un plantejament d’obra canviant, que conté: so, llum, interacció, bla, dur, textures que s’assaboreixen, un olfacte que escolta veus, un ull que juga amb les diferents realitats, unes mans que toquen sabor, un embolic de sentits i una gran bouffe en forma de festa de la vida per a totes.