Ma mare i altres animals

Teresa Juan

Llicenciada en Belles Arts. Màster en Gestió Cultural. Toca el violoncel, el piano i escriu. Desenvolupa la seua tasca al camp escènic, visual i literari en qualitat de creadora de marcs teòrics, directora d’art, comissària o productora. És cofundadora de Wichita Co i Melibeas.

Treballa a Teatre El Musical i amb Escif desde brilloysabor estudio. El millor consell que li han donat mai és: fes-ho amb bellesa. L’any 2014 va perdre a la seua mare i tots els animals es van fer visibles.

Consideracions prèvies. Un. El títol d’aquest text fa referència a un dels meus llibres favorits de la meua infantesa: la primera novel·la de la trilogia de Corfú, “La meua família i altres animals”, publicada als anys 50 i escrita per Gerald Durrell, dedicada a la seua mare. Dos. Aquest text està escrit des del record d’una infantesa que viatja ràpida com el llamp després de l’absència, malgrat els meus 35 anys. Tres. Tot són pinzellades i associació. Quatre. Ma mare és Orfeu. Cinc. Ma mare és un animal. Sis. Ma mare és un mite. Set. Després de llegir el text es recomana escoltar “Andante” (moviment II) del Concert per a Piano no. 2, op. 102 de Dmitri Shostakovich. Huit. Es recomana llegir algun dia “Dicen que no hablan las plantas...” de Rosalía de Castro.

1. MA MARE. Y a los que son bellos, ¿quién los retiene? [Rainer Maria Rilke] en tota la rialla senzilla que dona tendresa i manlleve a Aïda que és mare també i ensenya a menejar les celles,