Manual Auxiliar 4.6. Mecànica Auxiliar by FCBQ Federacio Catalana de Basquetbol

4.6.

Mecànica de l’Auxiliar de Taula

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.1 Tasques de l’auxiliar de taula

La mecànica és el conjunt de normes i protocols d’actuació sorgits de l’experiència. Aquest document pretén oferir un resum de tots aquests protocols.

4.2 L’anotador 4.3. El cronometrador

El fet de disposar d’un estàndard d’actuació per a situacions concretes permetrà minimitzar errades i facilitar la creació d’un “equip” que actuï de forma coordinada a la taula.

4.4. L’operador de 24 segons 4.5. Instruccions d’ús d’aparells electrònics.

Aquest capítol, no deixa de ser un resum de la resta del Manual de l’Auxiliar de Taula. S’ha pogut realitzar gràcies a l’esforç d’un grup d’informadors que han col·laborat per establir aquests protocols d’actuació.

4.6. Mecànica de l’auxiliar. 1. Introducció 2. Tasques pre partit 3. Mecànica per a partits amb dos auxiliars de taula. 4. Mecànica per partits amb tres auxiliars de taula. 5. Tasques post partit

Darrera versió Maig 2014

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

1. Introducció “La tècnica d’arbitratge és el conjunt de normes pràctiques que neixen de l’experiència acumulada i de la constant evolució tècnica del joc que es recomana als àrbitres per facilitar la seva feina i augmentar la seva qualitat”.

De la mateixa manera que els àrbitres disposen de la tècnica d’arbitratge, un conjunt de normes d’ubicació, senyalització i col·laboració, els auxiliars de taula també han d’unificar la forma de dur a terme les tasques i crear una mecànica d’auxiliars. Els auxiliars també disposen d’unes normes establertes, només es tracta de millorar els mecanismes de comunicació en els partits. Als partits coincideixen auxiliars de taula amb diferents graus d’experiència. Per aquest motiu és important que es segueixi un guió unificat i es parli un mateix “llenguatge”. Cal tenir clar quin és el paper de cadascú a la taula i quines són les seves responsabilitats. Moltes vegades en un excés de cel s’assumeixen funcions del company, trepitjant-se unes altres. Tot i que de ben segur aquestes actuacions es realitzen de bona fe, i amb l’esperit d’ajut als companys, s’ha d’intentar ajustar-se a la tasca pròpia. L’objectiu bàsic del bon auxiliar de taula és ser “invisible”. La tasca que es desenvolupa és molt important per a la bona marxa dels partits, i sovint no és reconeguda. Normalment no es produeixen problemes a les taules, gairebé mai es reben felicitacions per la tasca realitzada. En canvi quan es produeix una errada, les mínimes vegades, es passa a ser el centre d’atenció. Quan es comet una errada, no s’han de buscar culpables fora d’un mateix, s’han d’assumir les nostres errades. Sovint quan succeeixen i són detectades generen nervis, que poden afectar la tasca desenvolupada. Els àrbitres, degut a la naturalesa específica de la seva tasca, en cometen moltes més errades, i sovint amb molta més transcendència que les dels auxiliars. És important que els membres de la taula siguin capaços de llegir el partit i anticipar situacions en partits igualats, finals de període... Per exemple s’ha de prestar especial atenció a finals de comptes de 24”, sol·licituds de substitucions i temps morts, aturades del rellotge de partit en situacions properes al final del partit/període... El fet de disposar d’unes normes clares d’actuació de ben segur ha de permetre minimitzar aquestes errades, i facilitar la creació d’un veritable “equip” a la taula.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

La taula d’un partit de basquetbol està formada per 2/3/4 auxiliars i en alguns casos per un comissari o delegat tècnic, que comparteixen la feina i han d’estar coordinats per desenvolupar correctament la seva tasca. Una part important de les errades que es produeixen a les taules són per falta de comunicació entre els seus membres. L’objectiu bàsic d’aquest Capítol 4.6. és establir una sèrie de pautes, la gran majoria ja es duen a terme, i aclarir unes altres que a vegades provoquen confusions, que serveixin com a norma d’actuació als partits. Aquest document es divideix en un apartat de mecànica per a taules amb dues persones i un altre per a taules amb tres auxiliars. Tot i això, hi ha un seguit de tasques, molt importants, que es realitzen abans i després del partit, on s’ha de seguir un protocol independentment del número d’auxiliars designats per realitzar-lo. Com a resum, és important recordar que les bases de la mecànica dels auxiliars de taula són:

Comunicació i col·laboració

2. Tasques pre-partit 2.1. Preparació prèvia al partit

El partit comença en el moment en que es rep la designació. Les innovacions tecnològiques ens han permès substituir la recollida presencial de les designacions per la tramesa de designacions on line mitjançant l’Àrea Privada. Un cop es disposa de les designacions, cal preveure el desplaçament al camp. Actualment la pàgina web de l’FCBQ ens ofereix molta informació per ajudar-nos en aquest sentit, ja que disposem d’un mapa amb la localització del camp i la llista de companys amb els que s’ha estat designat, fet que ens pot facilitar els desplaçaments i l’arribada al camp.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

2.2. Arribada al camp. Tal com s’indica al capítol 2.1. del Manual de Normes administratives cal arribar amb 45 minuts d’antelació sobre l’hora oficial d’inici del partit a tots, excepte els de Copa Catalunya o categoria superior, als que caldrà arribar amb una hora d’antelació.

CATEGORIA DEL PARTIT D’ARRIBADA

TEMPS

ACB – FIBA - EUROLEAGUE – ULEB

HORARI

1 HORA

FEB (LEB, EBA, LFB, LFB-2)

1 HORA

Copa Catalunya (Masc. i Fem.)

1 HORA

Resta de categories Comitè i Escola

45 MINUTS

És important cuidar la presència, i arribar al camp correctament uniformat. Cal ser educat i respectuós amb tots els participants, sense mostrar un excés de familiaritat en el tracte, que pugui donar peu a malentesos, ja que sou els representats de l’FCBQ a les pistes. Un cop s’arriba al camp, cal presentar-se a la resta de l’equip arbitral. En cas que sigui necessari els auxiliars es canviaran al seu vestidor, si es que en disposen. En cas contrari podran fer servir els dels àrbitres. És important sortir a pista amb el suficient temps per omplir l’acta i comprovar el funcionament dels aparells. OPERADOR/A DE 24

ANOTADOR/A

CRONOMETRADOR/A

Entre 45 i 20 minuts abans del Entre 45 i 20 minuts abans de l’hora d’inici del partit cal adreçar-se a la taula i comprovar que els aparells funcionin correctament i que el inici del partit club local hagi disposat de tot el material necessari. Tots els membres de la taula han de col·laborar a dur a terme totes les comprovacions necessàries.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

2.3. Comprovacions prèvies al partit. El reglament estableix la disposició oficial dels auxiliars a les taules de cronometratge. Tot i aquest fet, en moltes ocasions la configuració dels aparells electrònics (endolls, preses de corrent, cablejat...) no permet respectar la disposició reglamentària. En taules per a dos auxiliars la posició és indistinta, en taules per a tres auxiliars l’anotador sempre estarà al mig. En el cas que hi hagués comissari o delegat tècnic, el cronometrador restarà a una banda, i l’anotador i l’operador de 24 segons a l’altre. Abans d’iniciar-se el partit cal realitzar les següents comprovacions: Anotador Disposar d’acta de joc de la competició i categoria adient. És recomanable disposar d’un joc de reserva i un paper per apuntar possibles incidències. Bolígrafs blaus o negres i vermells. En el cas de fer servir acta digital, comprovar els endolls i el seu funcionament. Cronometrador El funcionament general del marcador: temps, punts, període... Que la botzina sona de forma automàtica al final dels períodes. Comprovar, si s’escau, que el tauler s’il·lumina al final dels períodes. Disposar, almenys, d’un cronòmetre manual, un xiulet i paper per apuntar. Operador de 24” El funcionament general de l’aparell: encesa, aturada, botzina... El funcionament amb el rellotge del partit: aturada conjunta, encesa independent... La posició dels rellotges de 24”. En cas d’estar a terra, és recomanable que es trobin a la diagonal oposada a la que fan servir els àrbitres. Disposar, almenys, d’un cronòmetre manual, un xiulet, paper per apuntar i els cartrons indicadors de 15” i 20”. Tasques conjuntes Que la disposició de la taula permeti una bona visibilitat. Que es disposen de tots els estris necessaris a la taula: o Indicadors de falta personal. o Indicadors de faltes d’equip. o Fletxa d’alternança. 6

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

2.4. Complimentació de l’acta Entre 20 i 10 minuts abans de l’hora d’inici del partit caldrà demanar llicències als equips i complimentar l’acta de joc. Es tracta d’una tasca conjunta de tots els auxiliars, i no únicament de l’anotador.

Entre 20 i 10 minuts abans de l’inici del partit

OPERADOR/A DE 24

ANOTADOR/A

Demanar les llicències als equips i comprovar-les

Complimentar l’acta

20:00

CRONOMETRADOR/A

Demanar les llicències als equips, comprovar-les, i posar en marxa el crono quan restin (almenys)20 minuts.

Anotador Emplenarà la capçalera i la resta de dades de l’acta. Completarà les alineacions dels equips. Comunicarà als àrbitres possibles incidències amb les alineacions i llicències. Cronometrador Posar en marxa el rellotge de partit quan restin, com a mínim, 20 minuts per l’hora oficial d’inici del partit. Col·laborar a l’hora de demanar i comprovar les llicències dels participants. Operador de 24” El funcionament general de l’aparell: encesa, aturada, botzina... El funcionament amb el rellotge del partit: aturada conjunta, encesa independent... La posició dels rellotges de 24”. En cas d’estar a terra, és recomanable que es trobin a la diagonal oposada a la que fan servir els àrbitres. Cal tenir en compte que els equips no tenen cap obligació de facilitar les llicències amb més antelació dels 20 minuts indicats pel reglament. És normal que als partits de les competicions de l’FCBQ, habitualment es juguen diversos partits en una mateixa franja horària, aquests terminis no es compleixin. En sessions de més d’un partit seguit cobra especial importància la col·laboració de la resta d’auxiliars amb l’anotador. 7

10:00

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

10 minuts abans de l’inici del partit

OPERADOR/A DE 24

ANOTADOR/A

Demanar sortides

Marcar sortides, capità i signatura de l’entrenador.

CRONOMETRADOR/A

Demanar sortides

Anotador 10 minuts abans de l’hora indicada per a l’inici del partit els equips facilitaran el cinc inicial i el capità de cada equip. En primer lloc ho ha de fer l’equip local i seguidament el visitant. L’anotador és l’encarregat d’agafar les sortides. Les marcarà amb una creu blava, i esperarà a que l’equip surti a pista en el moment d’iniciar-se el partit per encerclar-lo amb una rodona vermella. En el moment en que l’entrenador facilita les sortides ha de signar l’acta. A les competicions de l’FCBQ el segon entrenador pot signar si així ho desitja.

2.5. Presentació dels equips (En el cas que es realitzi) OPERADOR/A DE 24

ANOTADOR/A

6:00 CRONOMETRADOR/A

6 minuts abans de l’inici del partit Avisar als àrbitres

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

L’equip local, o l’organització, comunicarà amb temps suficient si es realitzarà presentació, i en quin moment es durà a terme. El manual d’arbitratge doble de la FIBA recomana que la presentació es realitzi quan resten 6 minuts per a l’hora d’inici del partit. També caldrà que es comuniqui si s’ha de realitzar un minut de silenci, o qualsevol homenatge o lliurament de premis. En el cas del minut de silenci, aquest es realitzarà en el moment en que els jugadors surtin a pista per iniciar el partit, i tindrà una durada aproximada entre 30 i 40 segons. Cronometrador El cronometrador és l’encarregat d’avisar als àrbitres quan restin 6 minuts per iniciar-se el partit. Si la presentació s’allarga, el rellotge de partit s’aturarà quan restin tres minuts per iniciar el partit, excepte que es produeixi una indicació en sentit contrari per part dels àrbitres o del comissari.

2.6. Protocol per a l’inici de partit Quan restin 3 minuts per iniciar-se el partit, el cronometrador avisarà a l’àrbitre per tal que indiqui aquest fet als participants. El cronòmetre de partit continua en marxa.

3:00

1:30 Quan resti un minut i mig per al començament del partit, el cronometrador farà sonar el seu senyal. En aquest moment l’àrbitre indicarà als equips que l’escalfament ha finalitzat.

Quan restin 30 segons per iniciar-se el partit, el cronometrador farà sonar la botzina, per indicar que els jugadors es dirigeixin a pista per tal d’iniciar el partit. En aquest moment aturarà el cronòmetre de joc i posarà al marcador el temps corresponent per iniciar el primer període.

00:30

El cronometrador controlarà manualment els trenta segons restants, i farà sonar el seu senyal un cop s’hagin exhaurit. 9

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Durant els 10 darrers minuts per iniciar el partit, el resum de tasques a realitzar és: Anotador Cal fer les darreres comprovacions. En cas que hi hagi estadística oficial és recomanable comprovar que els inscrits a l’acta i a l’estadística coincideixen. Si hi ha marcador per indicar les faltes i punts dels jugadors, també cal comprovar que la numeració dels equips és correcta i correspon amb l’acta. Comprovar que tots els acompanyants a les banquetes estan identificats i poden romandrehi, en cas contrari avisar a l’àrbitre principal. Cronometrador Seguir el protocol descrit als punts anteriors. Operador de 24” Fer les darreres comprovacions de l’aparell. Deixar que soni l’aparell perquè els àrbitres puguin escoltar quin so té. Comprovar que es disposa de tot el material per iniciar el partit.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

2.6. Mecànica a la mitja part OPERADOR/A DE 24

Mitja part

Baixar indicador de personal

Comprovar canvi de fletxa.

ANOTADOR/A

CRONOMETRADOR/A

Canviar la fletxa en presència dels àrbitres

Baixar indicador de personal

Tancar el període i portar l’acta a l’àrbitre per què la repassi

Posar el temps corresponent al descans i posar en marxa el crono de partit i un de manual

15:00 o

Repetir el procés d’inici de partit

En el moment en que finalitzi el període el cronometrador posarà el temps corresponent al descans al marcador, sense que aquest mostri cap període, i el posarà en marxa. Es seguirà el mateix procés que per iniciar el partit en allò referent als 3’, 1:30’ i 30 segons. En el cas que els àrbitres no estiguin presents a la pista quan restin 3’, no s’ha d’aturar el rellotge. En aquesta situació el cronometrador farà sonar la seva senyal als 3’ i un dels auxiliars de taula anirà al vestidor dels àrbitres per avisar-los. Durant la mitja part, cada auxiliar té les següents obligacions: Anotador Canviar la fletxa d’alternança en presència de l’àrbitre principal. Tancar l’acta i portar-li a l’àrbitre al vestidor per tal que la repassi. Cronometrador Posar en marxa el temps de l’interval. Posar en marxa un cronòmetre manual per controlar el temps de l’interval. Baixar els indicadors de faltes d’equip, i en cas que hi hagi esborrar les faltes d’equip del marcador. Avisar als àrbitres quan restin 3 minuts, 1:30 i 30 segons. En el cas que els àrbitres no estiguin presents a pista quan restin 3 minuts, fer sonar el clàxon del marcador. 11

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Operador de 24” Baixar l’indicador de faltes d’equip. Entregar un cronòmetre als àrbitres per tal que controlin el temps de descans. En cas que els àrbitres no estiguin a pista, anar a buscar-los al vestidor quan restin cinc minuts perquè estiguin a pista quan restin tres minuts per iniciar el partit. Durant la mitja part és obligatori que un dels auxiliars de taula es quedi a la taula per tal de comprovar que el marcador funciona correctament, i que no és manipulat. Sovint, a les competicions de l’FCBQ, ens trobem amb franges horàries amb dos o tres partits que es juguen seguits. La mitja part és un bon moment per intentar demanar les llicències als equips que jugaran el partit posterior. El cronometrador i l’operador de 24” han de ser els encarregats de fer aquesta gestió.

2.7. Mecànica als intervals entre períodes (no mitja part) Cal repetir la mecànica del final de partit. El cronometrador posarà el temps establert per a l’interval. Ens podem trobar amb intervals d’un o dos minuts. Intervals d’1 minut El cronometrador posarà 1 minut al marcador i el posarà en marxa. Quan restin 10 segons per finalitzar l’interval farà sonar la botzina i posarà el temps de joc del següent període. Quan hagués transcorregut el minut d’interval, i el marcador estigui preparat per iniciar el període, tornarà a fer sonar la seva botzina.

1:00 00:10

Si l’àrbitre i els equips estan preparats per retornar a pista abans, quan han transcorregut 50 segons no caldrà fer sonar la botzina, i es posarà directament el temps per iniciar el següent període. Intervals de 2 minuts El cronometrador posarà 2 minuts al marcador i el posarà en marxa. Quan restin 30 segons per finalitzar l’interval farà sonar la botzina i posarà el temps de joc del següent període. Quan haguessin transcorregut els dos minuts de descans, i el marcador estigui preparat per iniciar el període, tornarà a fer sonar la seva botzina. Si l’àrbitre i els equips estan preparats per retornar a pista abans, quan han transcorregut 50 segons no caldrà fer sonar la botzina, i es posarà directament el temps per iniciar el següent període. 12

2:00 0:30

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

2.8. Quadre resum de la mecànica d’inici de partit o període per competicions.

ACB, Euroleague, Fiba, Adecco Oro i Plata i lliga femenina I Resten

20 minuts

Interval inici del partit

Posada en marxa

15 minuts

6 minuts

3 minuts

2 minuts

Presentació

1:30 minuts

30 segons Xiular, aturar

Xiular

i posar el temps per iniciar període

Xiular, aturar

Interval entre 1r2n i 3r-4t període

Posada en marxa

i posar el temps per iniciar període

Xiular, aturar

Interval entre 2n i 3r període

Posada en marxa

Avisar als àrbitres

Interval entre 4t període i període extre

Xiular

i posar el temps per iniciar període

Xiular, aturar Posada en marxa

i posar el temps per iniciar període

Liga EBA, Liga Femenina 2 i competicions FCBQ Resten

20 minuts

Interval inici del partit

Posada en marxa

10 minuts

6 minuts

3 minuts

1:30 minuts

30 segons Xiular, aturar i posar el temps per iniciar període

Xiular

Presentació

Interval entre 1r2n i 3r-4t període Interval entre 2n i 3r període

1 minut

Posada en marxa

Xiular, aturar Posada en marxa

Avisar als àrbitres

Interval entre 4t període i període extre

i posar el temps per iniciar període

Xiular

Posada en marxa

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3. Mecànica per a partits amb dos auxiliars de taula. A continuació trobareu una descripció de les accions a realitzar en els partits, en funció de l’acció del joc que s’hagi produït. Totes les accions seran descrites fent servir el següent patró: ANOTADOR/A

CRONOMETRADOR/A

3.1. Inici de període Inici de període

a) El cronometrador ha de preparar el marcador per a l’inici del període:  Temps inicial  Període corresponent. És important que en aquest moment tant l’anotador com el cronometrador comprovin que el marcador estigui correcte, i que no estiguin posats els pilots de faltes personals, ni aixecades les banderes.

Els jugadors surten a pista

b) Quan els jugadors es dirigeixen a la pista el cronometrador ha de dir en veu alta els números dels jugadors. A (a dalt) surten 4,5,11,19 i 31 i B (a baix) surten 4,8,9,15 i 21

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Inici de període Confirmació del cinc inicial

c) En aquest moment l’anotador:  En el cas del primer període, encerclarà amb una rodona vermella els jugadors del cinc inicial.  A la resta de períodes marcarà les sortides si aquests encara no havien participat al partit. En tots dos casos, l’anotador comprovarà que els jugadors estan inscrits a l’acta.

Detecció d’incidències

Cal tenir en compte que a les categories amb norma d’alineació s’han de controlar les sortides de tots els períodes.

d) Si algun dels jugadors, no pertany al cinc inicial, o no està inscrit a l’acta caldrà que l’anotador ho comuniqui al cronometrador per tal que aquest avisi a l’àrbitre per solucionar aquesta situació. Igualment, cal avisar als àrbitres si els equips es disposen a iniciar el període en direcció incorrecta. Presteu atenció a que els dos equips tinguin cinc jugadors a pista. Ok a l’àrbitre

e) Quan les sortides estiguin comprovades, l’anotador avisarà al cronometrador i aquest donarà l’OK a l’àrbitre principal. L’anotador confirmarà la direcció del joc. Sortides comprovades. Tot ok?

Tot correcte

Tenim un A-B

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Inici de període Posada en marxa del crono

En el moment en que la pilota es tocada al salt entre dos per un dels saltadors, el cronometrador encendrà el rellotge del temps de joc.

Establiment de la fletxa d’alternança

g) Tan aviat com un dels equips assoleixi el control de la pilota a la pista, l’anotador establirà la direcció de la fletxa d’alternança.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.2. Procés d’alternança Procés d’alternança L’àrbitre assenyala una situació de salt entre dos

a) L’àrbitre assenyala una situació de salt entre dos. b) En aquest moment, el cronometrador ha d’aturar el rellotge del partit.

c) És important que el cronometrador sigui conscient del temps restant en el moment de l’aturada, tant de partit, com de possessió de 24”. La pilota és legalment tocada per un jugador a pista

Per aquest motiu es recomana que el cronometrador canti en veu alta el temps restant de partit i possessió. El procés del servei d’alternança finalitza quan la pilota toca o és legalment tocada per un jugador a pista. Cal recordar que en cas de que l’àrbitre sancioni falta personal abans que la pilota sigui tocada, la fletxa no ha de ser canviada. Si per al contrari, es sanciona una violació durant el servei, aquest es considera realitzat i la fletxa serà canviada.

L’anotador canvia la direcció de la fletxa d’alternança

d) En el moment en que el servei es considera realitzat l’anotador ha de canviar la direcció de la fletxa d’alternança i comentar-lo en veu alta. Es recomanable, portar un control escrit de la direcció de la fletxa en un paper d’esborrany. Lluita, canviem la fletxa.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.3. Posada en marxa - aturada del cronòmetre Cronometratge

a) L’àrbitre fa sonar el seu xiulet per assenyalar una falta o una violació.

L’àrbitre fa sonar el seu xiulet

b) En aquest moment, el cronometrador ha d’aturar el rellotge del partit.

És important que el cronometrador sigui conscient del temps restant en el moment de l’aturada, tant de partit, com de possessió de 24”. En cas de disposar de marcador electrònic, és recomanable que l’anotador també comprovi el temps restant. En el cas que restin menys de 10 segons de possessió és recomanable avisar als equips del temps restant, d’aquesta manera evitem que tota l’estona estiguin fent preguntes al costat de la taula. c) L’àrbitre lliura la pilota al jugador que ha de realitzar el servei de banda, i tot just en aquest moment inicia el compte de cinc segons, amb la mà aixecada. En el moment que un jugador a pista toca la pilota legalment, l’àrbitre baixarà el braç, i tot just en aquest moment el cronometrador posarà en marxa el rellotge del partit.

És important que en tot moment, tant el cronometrador com l’anotador siguin conscients del temps restant, i en el cas que es produeixi un problema amb el temps, ho puguin resoldre ràpidament.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.4. Darrers minuts de partit Darrers minuts de partit

a) Quan resti un minut per arribar a l’últim minut de partit, l’anotador avisarà al cronometrador d’aquest fet.

3:00 Un minut per aturar

b) Ho tornarà a repetir quan restin 30 segons per entrar a l’últim minut.

2:30 30 segons per aturar

2:05

c) Quan restin 5 segons per arribar als 2 darrers minuts del partit, l’anotador farà un conte enrere en veu alta: Cinc, quatre, tres, dos, un. Aturem

d) En aquest moment el cronometrador confirmarà que s’ha entrar al minut 9, i caldrà aturar el cronòmetre després de cistella.

2:00 Ok, aturem després de cistella

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.4.1. Darrers segons de partit Darrers segons de partit Resten 24” de partit

a) En el moment en que restin 24 segons per finalitzar el partit, l’anotador (si el cronòmetre és electrònic) avisarà que és tracta de la darrera possessió del període.

0:24 Últim compte

Encara hi ha possessió de 24”

b) En el cas que s’entri als 10 darrers segons de partit, i encara hi hagi possessió de 24 segons per a un dels equips, l’anotador caldrà que ajudi al seu company amb els 24” Segueix, segueix, segueix…

Mentre el cronometrador continuarà portant el comptes de possessió i avisant els 15 i 20”.

No hi ha possessió de 24”

c) L’anotador farà un compte enrere en veu alta dels deu darrers segons del partit: Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un, final

En el cas que el cronòmetre del partit sigui manual, aquest compte enrere el realitzarà el cronometrador.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.5. Cistella Cistella Un equip aconsegueix cistella, concedida per l’àrbitre

a) Un equip aconsegueix una cistella, i l’àrbitre fa el senyal de concessió de la mateixa. És important que tant anotador com cronometrador mirin a l’àrbitre que concedeix els punts, especialment quan pot haver-hi dubtes si la cistella és de dos o tres punts. En cas de dubte cal esperar a la primera situació de pilota morta per preguntar a l’àrbitre. b) El cronometrador és l’encarregat de “cantar” la cistella, indicant:    

Valor de la cistella. Jugador que l’aconsegueix. Total de punts de l’equip. Minut de joc.

Dos/tres punts del 9 B ( 9 a l’esquerra), són 6, minut 3. A la vegada, ha de pujar els punts al marcador electrònic. En cas de jugades dubtoses, per exemple cistella de dos o de tres, no està de més que el cronometrador indiqui el valor de la cistella amb la mà, buscant el contacte visual amb l’àrbitre que la ha concedit.

07:30

c) L’anotador respon confirmant el total de punts de cada equip. Els punts sempre s’han de dir en l’ordre: equip A – equip B. Ok, 3 - 6 A la vegada ha de fer l’anotació de la cistella a l’acta. És important “cantar” el resultat cada cistella, per tal que en el cas que hi hagi una errada, aquesta pugui ser detectada i corregida de forma molt ràpida.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.5.1. Cistella als dos darrers minuts del darrer període (o períodes extres) Cistella als dos darrers minuts (4rt p.)

a) En el moment en que s’aconsegueix una cistella dins dels dos últims minuts (entre 2:00 i 0:00) del darrer període (o períodes extres), el cronometrador aturarà el temps de joc.

Un equip aconsegueix cistella, concedida per l’àrbitre, dins dels dos darrers minuts de partit

Mateix procés que en el punt 3.3

2:00

b) El cronometrador és l’encarregat de “cantar” la cistella, indicant:  Valor de la cistella.  Jugador que l’aconsegueix.  Total de punts de l’equip.  Minut de joc.

Dos/tres punts del 9 B ( 9 a l’esquerra), són 6, minut 3.

c) L’anotador respon confirmant el total de punts de cada equip. Els punts sempre s’han de dir en l’ordre: equip A – equip B. Ok, 3 - 6

A la vegada ha de fer l’anotació de la cistella a l’acta. d) Quan la pilota es posa en joc, el cronometrador posa en marxa el cronòmetre i “puja” la cistella al marcador.

01:45

En aquesta situació cal insistir en que el cronometrador no pugi la cistella fins que la pilota torni a estar en joc, o l’àrbitre faci sonar el seu xiulet per aturar el joc. 22

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.7. Falta personal Falta personal

a) L’àrbitre sanciona una falta personal, tècnica o desqualificant. b) El cronometrador atura el temps de joc. c) En el moment que l’àrbitre sanciona la falta, l’anotador ha d’intentar avançar-se a la senyalització, i mirar el número de falta que és del jugador. Si és falta del 7, primera

d) Tant bon punt l’àrbitre fa el senyal a la taula identificant el número del jugador que ha comés la falta, el cronometrador cantarà la falta dient, en el següent ordre:    

La cistella és o no reeixida (en cas que sigui falta en una acció de tir). El número del jugador que ha comés la falta. L’equip (A, B, a dalt, a baix). Infracció (banda o número de tirs lliures).

No val la cistella. Falta del 7 a dalt, minut 8, banda. a) Llavors l’anotador inscriurà la falta a l’acta i respondrà al cronometrador dient:    

Número de falta del jugador. Número de falta d’equip. Total de faltes dels dos equips. Si hi ha cistella cal anotar-la i cantar-la de la mateixa forma. Primera del 7 A. Tercera d’equip. 3 a 2 faltes d’equip

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Falta personal

El cronometrador aixeca l’indicador de falta del jugador, i respon confirmant les faltes d’equip..

Ok, 3 d’equip

g) En cas que la cistella sigui reeixida, tant aviat com sigui possible, el cronometrador la pujarà al marcador, i l’anotador l’apuntarà a l’acta de joc. h) Si el marcador disposa d’indicadors de faltes d’equip, tant aviat com sigui possible, el cronometrador afegirà la falta. i)

Si la falta personal és la tercera d’un equip, el membre més proper a la banqueta d’aquest equip ho comunicarà de forma verbal (independentment de que el marcador també mostri aquesta informació) 3 d’equip

3 d’equip

Si la falta personal és la quarta d’un equip en aquell període, caldrà que l’auxiliar més proper a la banqueta de l’equip infractor aixequi l’indicador de situació de faltes personals i el cronometrador posi el pilot del marcador quan: a. En un servei de banda, la pilota estigui a disposició del jugador que fa el servei. b. En un tirs lliures, la pilota estigui a disposició del jugador que els llança. Cal prestar atenció al temps de joc. Ser conscients del temps de partit restant al marcador. Es recomana no fer servir l’indicador de faltes personals de jugadors del marcador, en taules amb dos auxiliars. Mai aixequeu l’indicador de personals de jugador abans que l’àrbitre confirmi el número fent el senyal a la taula.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Falta personal – tirs lliures

Igual que en el punt 3.6

3.7.1. Falta personal: tirs lliures a) L’àrbitre assenyala una falta, sancionada amb tirs lliures. Cal repetir tot el protocol de l’apartat anterior.

b) Un cop finalitzen tots els administrarà els tirs lliures.

processos,

l’àrbitre

c) L’anotador cantarà els tirs lliures de la següent forma:  

Tir lliure pel jugador X. Tirs lliures restants. Tira el 7 A A falta d’un tir lliure més

Quan el tir lliure ha estat llançat el cronometrador respondrà:  Punt / Fallat.  Total de punts de l’equip.  A falta d’ X tirs. Punt, són 3 Falta un tir lliure més. L’anotador respon dient el resultat del partit. Ok, 3-6

Després dels tirs lliures el cronometrador encendrà el rellotge de temps quan la pilota sigui legalment tocada per un jugador a pista, després del rebot o després de del servei de fons en tir lliure convertit.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.8. Substitucions Substitucions

a) Un jugador demana una substitució. b) Cada auxiliar de taula ha de controlar la banqueta que té més propera i avisarà al company que hi ha un canvi pendent. Canvi dreta

Canvi esquerra

c) Cal controlar que el jugador que vol entrar a pista estigui preparat per fer-ho, i controlar el seu dorsal. Entrarà el 7 a dalt. Encara no està preparat. Canvi preparat. Jugador, si us plau, la samarreta per dins.

Si es produeixen diverses jugades, i no hi ha oportunitat per concedir la substitució, caldrà que l’auxiliar recordi la substitució al company. Segueix canvi a la dreta

d) A la primera oportunitat de canvi, i un cop l’àrbitre hagi finalitzat la comunicació amb la taula, el cronometrador farà sonar el seu senyal per concedir el canvi. És important que mentre l’àrbitre fa el senyal, el cronometrador aixequi la mà per tal d’avisar a l’àrbitre que es produirà una substitució. Durant les substitucions el temps romandrà aturat una breu estona de temps, cal controlar i recordar en quin moment s’atura el joc per si el marcador deixa de funcionar. 26

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Substitucions e) En aquest moment l’àrbitre ha d’autoritzar l’entrada a pista del jugador substitut. f)

El cronometrador ha de “cantar” els jugadors que entren a pista, mantenint el braç aixecat, mentre l’anotador marca les sortides a l’acta de joc, mentre comprova que tots els jugadors són facultats per poder jugar. Entren a pista el 7 i el 9 A i el 14 B.

Sortides controlades.

g) Per últim cal que els auxiliars de taula comprovin de que els dos equips disposen de cinc jugadors a pista. En aquest moment el cronometrador farà un gest d’aprovació a l’àrbitre.

Sovint es produeixen errades relacionades amb les substitucions. Cal comprovar sempre que els jugadors que demanen entrar a pista poden fer-ho. Per una altra banda, cal recordar que els canvis els han de demanar els jugadors, i no els entrenadors. Hem de saber llegir el partit per triar en quines ocasions podem arriscar per concedir una substitució “justa”: tercera o quarta falta personal, jugador lesionat...

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.9. Temps morts Temps morts

a) Un entrenador (o entrenador ajudant) demana un temps mort. b) Cada auxiliar de taula ha de controlar la banqueta que té més propera i avisarà al company que hi ha un temps mort demanat. Temps dreta

Temps esquerra

c) A la primera oportunitat de temps mort:  L’equip que demana el t.m. rep una cistella.  L’àrbitre fa servir el seu xiulet i un cop l’àrbitre hagi finalitzat la comunicació amb la taula, el cronometrador farà sonar el seu senyal per concedir el temps mort.

Sovint es fan peticions de temps mort molt justes. Si l’anotador ho veu, ha d’avisar al cronometrador, i es decisió d’aquest concedir o no el temps mort en funció de la situació de la pilota. És important que mentre l’àrbitre fa el senyal, el cronometrador aixequi la mà per tal d’avisar a l’àrbitre que es produirà un temps mort. Durant els temps morts el temps romandrà aturat, cal controlar i recordar en quin moment s’atura el joc, per si el marcador deixa de funcionar, i com caldrà reprendre’l. d) En aquest moment l’àrbitre farà el senyal concedint el temps mort, i el cronometrador farà servir un cronòmetre auxiliar per controlar la durada del temps mort.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Temps morts

e) L’anotador anotarà a l’acta de joc el temps mort, a l’equip que correspongui, i dirà els temps que ha demanat cada equip en aquella part.

Temps local. 1 a 2 en temps.

Si el marcador disposa de pilots per indicar els temps morts, el cronometrador els pujarà. f)

El cronometrador buscarà el contacte visual amb els àrbitres, i els indicarà els temps morts que porten demanats cada equip. També cal indicar als àrbitres, si es tracta d’un temps mort als dos darrers minuts de partit, des de quin lloc caldrà realitzar el servei posterior.

g) Quan hagin transcorregut 50 segons des del moment en que l’àrbitre concedeix el temps mort, el cronometrador farà sonar el seu senyal.

0:50 h) Quan hagin transcorregut 60 segons de T.M, el cronometrador tornarà a fer sonar el seu senyal, excepte si els àrbitres han requerit els equips per continuar el joc, i aquests estan preparats per reprendre’l.

0:60 i)

Finalment cal comprovar els jugadors que es troben a pista, i quan tot estigui controlat, el cronometrador donarà l’ok a l’àrbitre per continuar el partit.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.9. Comptes de 24 segons Comptes de 24 segons

Als partits amb dos auxiliars a la taula el cronometrador serà l’encarregat de portar els comptes, i avisar als equips quan portin 15 i 20 segons de possessió, cridant el temps i aixecant el cartró indicatiu. L’anotador serà l’encarregat de col·laborar amb el cronometrador, cantant tal i com s’indica en aquest apartat.

a) Quan restin 9 segons de possessió el cronometrador aixecarà el cartró indicatiu de 15” i cridarà “quinze”. Quinze!

En aquest moment l‘anotador indicarà si el compte segueix. Segueix, segueix…

b) Quan restin 4 segons de possessió el cronometrador aixecarà el cartró indicatiu de 20” i cridarà “vint”. Vint!

L’anotador continuarà recolzant al cronometrador. Segueix, segueix…

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Comptes de 24 segons

c) Quan finalitzi la possessió el cronometrador farà sonar la botzina, i farà el senyal corresponent a violació de 24”.

 Si el camp disposa de marcador electrònic, farà servir la botzina del marcador.  Si el camp no disposa de marcador, farà servir el xiulet, fent xiulades curtes i repetides per diferenciar-les de les de l’àrbitre. d) Llavors és l’àrbitre qui decideix si es tracta o no d’una violació de 24”. En cas que xiuli la violació, en aquest moment el cronometrador aturarà el cronòmetre del partit.

Cal recordar que l’encarregat de sancionar la violació de 24” és l’àrbitre i no els auxiliars de taula. Darrerament s’ha estès entre alguns auxiliars el costum d’indicar als àrbitres la darrera possessió del període, aixecant un dit. Aquest gest en ocasions pot confondre als àrbitres i no s’ha de realitzar. En els partits amb cronòmetre manual és recomanable, sempre que sigui possible, portar els comptes de 24” fent servir la referència de temps del marcador del partit. És complicat fer servir una mà per portar el marcador, i tenir l’altra mà ocupada amb un altre rellotge, i a la vegada haver d’aixecar els cartrons de 15 i 20 segons o fer servir la botzina o el xiulet.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Comptes de 24 segons, situacions concretes.

L’anotador ha de col·laborar amb el cronometrador, però no cal que canti contínuament tot el partit. Només caldrà que avisi en situacions determinades, durant els darrers deu segons de possessió, seguint aquestes indicacions. a) Un tir a cistella toca l’anella: Segueix, segueix, fora, toca

Durant els deu darrers segons de possessió

Tir, toca anella

b) Un tira a cistella entra: Segueix, segueix, fora, entra

Tir, entra

c) Un tir a cistella no toca anella Segueix, segueix, segueix…

Tir, no toca, segueix

d) L’equip defensor recupera el control de la pilota. Segueix, segueix, fora, nou

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

En qualsevol moment de la possessió

Comptes de 24 segons, situacions concretes.

e) Es produeix una jugada, on pot haver-hi dubtes sobre qui tenia la possessió de la pilota.

Segueix, segueix, segueix…

Fa uns anys la regla de possessió era de 30 segons i no de 24. Per aquest motiu s’avisava als equips quan restaven 10 i 5 segons per llançar a cistella. A més el cronometrador avisava al company dient: “13 i baixant”. Amb el canvi a 24” de possessió, el partit adquireix molt més ritme, i no és necessari avisar al company quan resten 13”, ja que pràcticament ens passem tot el partit dient: “13 i baixant, segueix, segueix...” És recomanable oferir informació als equips abans que la demanin. No cal dir el temps restant de possessió a cada jugada, però sí en aquelles situacions on estem a punt d’avisar que resten 15 segons, o ja estem dins dels darrers 10 de possessió. D’aquesta manera evitem que els entrenadors o delegats s’apropin contínuament a la taula per demanar informació.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4. Mecànica per a partits amb tres auxiliars de taula. A continuació trobareu una descripció de les accions a realitzar en els partits, en funció de l’acció del joc que s’hagi produït. Quan hi hagi tres auxiliars de taula, l’anotador seurà al mig, i l’operador i el cronometrador asseuran a la taula en funció de la posició dels aparells. OPERADOR/A DE 24

ANOTADOR/A

CRONOMETRADOR/A

En el cas de taules amb quatre auxiliars, l’ordre és: AJUDANT D’ANOTADOR

ANOTADOR

COMISSARI O DELEGAT TÈCNIC

CRONOM.

OPERADOR 24”

Independentment del número d’auxiliars designats per al partit, en el cas que hi hagi Comissari o Delegat Tècnic, aquest seurà entre mig del Cronometrador i de l’Anotador. Normalment no ens trobem amb partits amb ajudant d’anotador designat per la Federació. En el cas que hi hagi, la seva funció és col·laborar amb l’anotador (cantant el partit), controlar el marcador on es mostren les faltes de cada jugador i els punts que ha anotat i aixecar els indicadors de falta personal dels jugadors. En cas que no hi hagi ajudant d’anotador, i la competició requereixi utilitzar el marcador auxiliar (faltes i punts de jugador), serà una persona designada pel club local l’encarregat d’utilitzar aquest marcador. Aquesta tasca, en cap cas haurà de ser

realitzada pels auxiliars de taula designats per a aquell partit. A continuació trobareu una descripció de tasques, per a situacions específiques de partits amb tres auxiliars de taula. 34

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.1. Inici de període Inici de període a)

El cronometrador ha de preparar el marcador per a l’inici del període:  Temps inicial  Període corresponent. És important que en aquest moment tant l’anotador com el cronometrador comprovin que el marcador estigui correcte, que els pilots no estiguin posats i les banderes aixecades.

Els jugadors surten a pista

Quan els jugadors es dirigeixen a la pista el cronometrador i l’operador de 24 han de dir en veu alta els números dels jugadors de l’equip més proper a la seva situació.

B (a baix) surten 4,8,9,15 i 21

Confirmació cinc inicial

A (a dalt) surten 4,5,11,19 i 31

En aquest moment l’anotador:  En el cas del primer període, encerclarà amb una rodona vermella els jugadors del cinc inicial.  A la resta de períodes marcarà les sortides si aquests encara no havien participat al partit. En tots dos casos, l’anotador comprovarà que els jugadors estan inscrits a l’acta. Cal tenir en compte que a les categories amb norma d’alineació s’han de controlar les sortides de tots els períodes, i obligar a que l’entrenador signi l’acta abans de cada període.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Inici de període

Detecció d’incidències

Si algun dels jugadors, no pertany al cinc inicial, o no està inscrit a l’acta caldrà que l’anotador ho comuniqui al cronometrador per tal que aquest avisi a l’àrbitre per solucionar aquesta situació. Igualment, cal avisar als àrbitres si els equips es disposen a iniciar el període en direcció incorrecta. Presteu atenció a que els dos equips tinguin cinc jugadors a pista.

Quan les sortides estiguin comprovades, l’anotador i l’operador de 24” avisaran al cronometrador i aquest donarà l’OK a l’àrbitre principal.

Ok a l’àrbitre

Sortides comprovades. Tot ok? Per mi OK

Tot correcte

L’anotador confirmarà la direcció del joc.

Tenim un A-B

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Inici de període Posada en marxa del crono

Establiment de la fletxa d’alternança

En el moment en que la pilota és tocada al salt entre dos per un dels saltadors, el cronometrador encendrà el rellotge del temps de joc.

Tan aviat com un dels equips assoleixi el control de la pilota, l’anotador establirà la direcció de la fletxa d’alternança.

Cal tenir en compte que si la pilota surt de banda, i cap equip havia tingut un control previ de la pilota després del salt inicial, la fletxa no s’establirà fins que un equip assoleixi el control després del servei de banda. En els inicis de període és important prestar atenció al funcionament del cronòmetre i de l’aparell de 24”. El cronometrador i l’operador de 24 “ cal que tinguin a l’abast un cronòmetre per tal de portar el control del temps de forma manual en cas de mal funcionament del marcador. 37

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.2. Procés d’alternança Procés d’alternança L’àrbitre assenyala una situació de salt entre dos

La pilota és legalment tocada per un jugador a pista

L’àrbitre assenyala una situació de salt entre dos.

En aquest moment, el cronometrador ha d’aturar el rellotge del partit. En cas que l’aparell de 24” no s’aturi de forma simultània al cronòmetre del partit, l’operador de 24 l’haurà d’aturar.

És important que el cronometrador i l’operador de 24” siguin conscientns del temps restant en el moment de l’aturada, tant de partit, com de possessió de 24”. Per aquest motiu es recomana que el cronometrador canti en veu alta el temps restant de partit i l’operador de 24” el temps restant de possessió.

Resten 4:20 L’anotador canvia la direcció de la fletxa d’alternança

Resten 12”

En el moment en que el servei es considera realitzat l’anotador ha de canviar la direcció de la fletxa d’alternança, i dir-lo en veu alta. És recomanable, portar un control escrit de la direcció de la fletxa en un paper d’esborrany.

Fletxa canviada

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.3. Posada en marxa - aturada del cronòmetre Cronometratge

L’àrbitre fa sonar el seu xiulet.

L’àrbitre fa sonar el seu xiulet

En aquest moment, el cronometrador ha d’aturar el rellotge del partit. Resten 4:20

L’operador de 24” aturarà o reiniciarà el compte de 24” segons correspongui. Resten 12”, o nou compte

Als partits de competicions ACB, Euroleague, ULEB, FIBA o LEB, és obligatori que cada vegada que l’àrbitre xiuli, el cronometrador i l’anotador “cantin” en veu alta el temps restant. En el cas d’interrupcions llargues del partit (substitucions, temps...) es recomana apuntarho. d)

L’àrbitre lliura la pilota al jugador que ha de realitzar el servei de banda, i tot just en aquest moment inicia el compte de cinc segons, amb la mà aixecada. En el moment que un jugador a pista toca la pilota legalment, l’àrbitre baixarà el braç, i tot just en aquest moment el cronometrador posarà en marxa el rellotge del partit. L’aparell de 24” s’iniciarà de forma simultània.

És important que en tot moment, tant el cronometrador com l’anotador siguin conscients del temps restant, i en el cas que es produeixi un problema amb el temps, ho puguin resoldre ràpidament. 39

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.4. Darrers minuts de partit Darrers minuts de partit

Quan resti un minut per arribar als dos últims minuts de partit, l’anotador avisarà al cronometrador d’aquest fet.

3:00

Un minut per aturar

Ho tornarà a repetir quan restin 30 segons per entrar als dos últims minuts.

30 segons per aturar

2:30 c)

Quan restin 5 segons per arribar als 2 darrers minuts del partit, l’anotador farà un compte enrere en veu alta:

2:05

Cinc, quatre, tres, dos, un. Aturem

2:00

En aquest moment el cronometrador confirmarà que s’ha entrat al minut 9, i caldrà aturar el cronòmetre després de cistella.

Ok, aturem després de cistella

Durant aquest procés l’operador de 24” segons portarà el compte de possessió i controlarà l’aturada i encesa del marcador. 40

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.4.1. Darrers segons de partit Darrers segons de partit Resten 24” de partit

En el moment que restin 24 segons per finalitzar el partit, l’anotador avisarà a l’operador de 24” que es tracta del darrer compte de possessió.

0:24

Encara hi ha possessió de 24”

Últim compte

En el cas que s’entri als 10 darrers segons de partit, i encara hi hagi possessió de 24 segons per a un dels equips, l’anotador caldrà que ajudi al seu company amb els 24”

Segueix, segueix,…

L’operador de 24” continuarà portant el compte de possessió.

No hi ha possessió de 24”

L’operador de 24” farà un compte enrere en veu alta dels deu darrers segons del partit: Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un, final

Cal prestar especial importància al correcte funcionament dels aparells electrònics en els darrers segons de partit. L’anotador ha d’observar el temps i avisar als companys en cas d’incidència.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.5. Cistella Cistella

Un equip aconsegueix una cistella, i l’àrbitre fa el senyal de concessió de la mateixa. És important que tant l’anotador com el cronometrador mirin a l’àrbitre que concedeix els punts, especialment quan pot haver-hi dubtes si la cistella és de dos o tres punts.

Un equip aconsegueix cistella, concedida per l’àrbitre

En cas de dubte cal esperar a la primera situació de pilota morta per preguntar a l’àrbitre. b)

El cronometrador és l’encarregat de “cantar” la cistella, indicant:    

Valor de la cistella. Jugador que l’aconsegueix. Total de punts de l’equip. Minut de joc. Dos/tres punts del 9 B ( 9 a l’esquerra), són 6, minut 3.

A la vegada, ha de pujar els punts al marcador electrònic. En cas de cistelles dubtoses, si és de dos o tres punts, el cronometrador pot aixecar la mà per indicar el valor de la cistella, buscant el contacte visual amb l’àrbitre.

07:30

L’anotador respon confirmant el total de punts de cada equip. Els punts sempre s’han de dir en l’ordre: equip A – equip B. Ok, 3 - 6

A la vegada ha de fer l’anotació de la cistella a l’acta. L’operador de 24” ha de prestar atenció a que els punts pugen de forma correcta al marcador. 42

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.5.1. Cistella als dos darrers minuts del darrer període (o períodes extres) Cistella als dos darrers minuts (4rt p.)

En el moment en que s’aconsegueix una cistella dins dels dos últims minuts (entre 2:00 i 0:00) del darrer període (o períodes extres), el cronometrador aturarà el temps de joc.

El cronometrador és l’encarregat de “cantar” la cistella, indicant:  Valor de la cistella.  Jugador que l’aconsegueix.  Total de punts de l’equip.  Minut de joc.

Un equip aconsegueix cistella, concedida per l’àrbitre, dins dels dos darrers minuts de partit

Mateix procés que en el punt 3.3

2:00

Dos/tres punts del 9 B ( 9 a l’esquerra), són 6, minut 3.

L’anotador respon confirmant el total de punts de cada equip. Els punts sempre s’han de dir en l’ordre: equip A – equip B. Ok, 3 - 6

A la vegada ha de fer l’anotació de la cistella a l’acta. d)

Quan la pilota es posa en joc, el cronometrador posa en marxa el cronòmetre i “puja” la cistella al marcador.

01:45

En aquesta situació cal insistir en que el cronometrador no pugi la cistella fins que la pilota torni a estar en joc, o l’àrbitre faci sonar el seu xiulet per aturar el joc. L’operador de 24” donarà suport als companys. 43

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.6. Falta personal Falta personal

L’àrbitre sanciona una falta personal, tècnica o desqualificant.

El cronometrador atura el temps de joc.

En el moment que l’àrbitre sanciona la falta, l’anotador ha d’intentar avançar-se a la senyalització, i mirar el número de falta que és del jugador. Si és falta del 7, primera

Tant bon punt l’àrbitre fa el senyal a la taula identificant el número del jugador que ha comés la falta, el cronometrador cantarà la falta dient, en el següent ordre:  La cistella és o no reeixida (en cas que sigui falta en una acció de tir).  El número del jugador que ha comés la falta.  L’equip (A, B, a dalt, a baix).  Infracció (banda o número de tirs lliures). No val la cistella. Falta del 7 a dalt, minut 8, banda.

Llavors l’anotador inscriurà la falta a l’acta i respondrà al cronometrador dient:    

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Falta personal

L’operador de 24” reseteja l’aparell i aixeca la tablilla de falta del jugador. La 5a falta també l’aixecarà l’operador de 24” (no li ha de donar al cronometrador).

0:24 L’operador de 24” no ha de precipitar-se resetejant l’aparell. En situacions de rellotge aturat, és millor esperar uns segons abans de donar un nou compte, especialment a les categories on s’aplica la regla de 14” i 24”. g)

En cas que la cistella sigui reeixida, tant aviat com sigui possible, el cronometrador la pujarà al marcador, i l’anotador l’apuntarà a l’acta de joc.

Si el marcador disposa d’indicadors de faltes d’equip, tant aviat com sigui possible, el cronometrador afegirà la falta.

3 d’equip

Si la falta personal és la quarta d’un equip en aquell període, caldrà que l’auxiliar més proper a la banqueta de l’equip infractor aixequi l’indicador de situació de faltes personals i el cronometrador posi el pilot del marcador quan: a. En un servei de banda, la pilota estigui a disposició del jugador que fa el servei. b. En un tirs lliures, la pilota estigui a disposició del jugador que els llança. En el cas dels tirs lliures, s’aplicarà el mateix procediment que a la mecànica de dos, i la tasca de l’operador de 24 serà de suport als companys. 45

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.7. Substitucions Substitucions

l’entrenador,

Un jugador, substitució.

demana

Cada auxiliar de taula ha de controlar la banqueta que té més propera i avisarà als companys que hi ha un canvi pendent. Canvi dreta

una

Canvi esquerra

Cal controlar que el jugador que vol entrar a pista estigui preparat per fer-ho, i controlar el seu dorsal. Entrarà el 7 a dalt. Encara no està preparat. Canvi preparat. Jugador, si us plau, la samarreta per dins.

Si es produeixen diverses jugades, i no hi ha oportunitat per concedir la substitució, caldrà que l’auxiliar recordi la substitució al company. Segueix canvi a la dreta - esquerra

A la primera oportunitat de canvi, i un cop l’àrbitre hagi finalitzat la comunicació amb la taula, el cronometrador farà sonar el seu senyal per concedir el canvi. És important que mentre l’àrbitre fa el senyal, el cronometrador aixequi la mà per tal d’avisar a l’àrbitre que es produirà una substitució. Durant les substitucions el temps romandrà aturat una breu estona de temps, cal controlar i recordar en quin moment s’atura el joc per si el marcador deixa de funcionar. 46

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Substitucions h)

En aquest moment l’àrbitre ha d’autoritzar l’entrada a pista del jugador substitut.

El cronometrador i l’operador de 24” han de “cantar” els jugadors que entren a pista, cadascú el de l’equip de la banqueta més propera a la seva situació. El cronometrador mantenint el braç aixecat, mentre l’anotador marca les sortides a l’acta de joc, i comprova que tots els jugadors són facultats per poder jugar. Entren a pista el 7 i el 9A

Entren a pista el 12 i el 23 B

Sortides controlades .

Per últim cal que els auxiliars de taula es comprovin de que els dos equips disposen de cinc jugadors a pista. En aquest moment el cronometrador farà un gest d’aprovació a l’àrbitre.

Cal insistir en la necessitat de controlar els jugadors per tal d’evitar que jugadors no autoritzats participin al partit, i detectar els possibles errors abans que la pilota es posi en joc.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

4.8. Temps morts a)

Un entrenador (o entrenador ajudant) demana temps mort.

Cada auxiliar de taula ha de controlar la banqueta que té més propera i avisarà al company que hi ha un temps mort demanat.

Temps morts

Temps dreta

Temps esquerra

A la primera oportunitat de temps mort:  

L’equip que demana el t.m. rep una cistella. L’àrbitre fa servir el seu xiulet

i un cop l’àrbitre hagi finalitzat la comunicació amb la taula, el cronometrador farà sonar el seu senyal per concedir el temps mort. Sovint es fan peticions de temps mort (o substitucions) molt justes. Si l’anotador o l’operador de 24”ho veu, ha d’avisar al cronometrador, i és decisió d’aquest concedir o no el temps mort en funció de la situació de la pilota.

És important que mentre l’àrbitre fa el senyal, el cronometrador aixequi la mà per tal d’avisar a l’àrbitre que es produirà un temps mort. Durant els temps mort el temps romandrà aturat. Cal controlar i recordar en quin moment s’atura el joc, per si el marcador deixa de funcionar, i com caldrà reprendre’l. d)

En aquest moment l’àrbitre farà el senyal concedint el temps mort, i el cronometrador farà servir un cronòmetre auxiliar per controlar la durada del temps mort.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Temps morts

L’anotador anotarà a l’acta de joc el temps mort, a l’equip que correspongui, i dirà els temps que ha demanat cada equip en aquella part.

Temps local. 1 a 2 en temps.

Si el marcador disposa de pilots per indicar els temps morts, el cronometrador els pujarà. f)

El cronometrador buscarà el contacte visual amb els àrbitres, i els indicarà els temps morts que porten demanats cada equip. També cal indicar als àrbitres, en el cas que es tracti d’un temps mort als dos darrers minuts de partit, des de quin lloc caldrà realitzar el servei posterior.

Quan hagin transcorregut 50 segons des del moment en que l’àrbitre concedeix el temps mort, el cronometrador farà sonar el seu senyal.

0:50 h)

Quan hagin transcorregut 60 segons de T.M, el cronometrador tornarà a fer sonar el seu senyal, excepte si els àrbitres han requerit als equips per continuar el joc, i aquests estan preparats per reprendre’l.

0:60 i)

Finalment cal comprovar els jugadors que es troben a pista, i quan tot estigui controlat, el cronometrador donarà l’ok a l’àrbitre per continuar el partit.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

3.9. Comptes de 24 segons Comptes de 24 segons

Als partits amb tres auxiliars a la taula l’operador de 24” serà l’encarregat de portar els comptes amb l’aparell electrònic. Només en el cas que aquest no funcioni farà servir els indicadors de 15” i 20” i avisarà als equips. Cal que tingui aquests indicadors a l’abast. L’anotador serà l’encarregat de col·laborar amb el cronometrador, cantant tal i com s’indica en aquest apartat. El cronometrador recolzarà a l’operador de 24” i a l’anotador, però no ha de cantar e interferir a la tasca dels companys. Únicament ho farà en casos de situacions dubtoses.

Quan restin 10 segons l’operador de 24” avisarà als Companys. Deu i baixant

En aquest moment l‘anotador indicarà si el compte segueix.

Segueix, segueix…

Quan restin 5 segons l’operador de 24” ho avisarà.

Cinc i baixant

L’anotador continuarà recolzant al cronometrador. Segueix, segueix…

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Comptes de 24 segons c)

Quan finalitzi la possessió sonarà el senyal de l’aparell, i l’operador de 24” farà el senyal corresponent a violació de 24”.

Llavors és l’àrbitre qui decideix si es tracta o no d’una violació de 24”. En cas que xiuli la violació, en aquest moment el cronometrador aturarà el cronòmetre del partit.

Cal recordar que l’encarregat de sancionar la violació de 24” és l’àrbitre i no els auxiliars de taula. Darrerament s’ha estès entre alguns auxiliars el costum d’indicar als àrbitres la darrera possessió del període, aixecant un dit. Aquest gest en ocasions pot confondre als àrbitres i no s’ha de realitzar. La tasca del cronometrador ha de ser de suport, i no interferir a les tasques dels companys. En els darrers segons de possessió cal que tingui present en tot moment el temps de possessió restant.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Comptes de 24 segons, situacions concretes.

Un tir a cistella toca l’anella: Segueix, segueix, fora, toca

Tir, toca anella

Durant els deu darrers segons de possessió

Un tir a cistella entra: Segueix, segueix, entra

Tir, entra

Un tir a cistella no toca anella

Tir, no toca, segueix

Segueix, segueix, segueix …

L’equip defensor recupera el control de la pilota.

Segueix, segueix, fora, nou

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

Comptes de 24 segons, situacions concretes. e)

Es produeix una jugada, on pot haver-hi dubtes sobre qui tenia la possessió de la pilota.

En qualsevol moment de la possessió

Segueix, segueix, segueix…

Es produeix una errada al marcador de 24”

Si es produeix una errada en una jugada, i l’operador de 24” reinicia l’aparell per errada, caldrà que el deixi apagat o aturant mostrant 24” al marcador. a)

L’operador de 24” reinicia l’aparell per error. He canviat i no tocava

24 24

És molt important que els membres de la taula coneguin el temps de possessió restant en aquell moment. Restaven 7 de possessió.

Cal que l’operador de 24” deixi l’aparell aturat a 24 segons, o que l’apagui si és possible. En cap cas s’ha d’aturar el partit per aquest motiu. Únicament els àrbitres tenen potestat per poder fer-ho.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

En qualsevol moment de la possessió

Comptes de 24 segons, situacions concretes.

L’operador de 24” portarà el compte de possessió amb un cronòmetre manual, i avisarà als equips aixecant els indicadors i cantant 15” i 20”.

Quan l’àrbitre detecti que l’aparell de 24” està aturat, serà ell l’encarregat de decidir si ha d’aurar el partit, sempre que no posi en desavantatge a caps dels equips. En aquest moment, quan s’adreci a la taula, caldrà que l’operador de 24” doni la dada exacta del temps restant de possessió. En cas que hi hagi comissari o delegat tècnic, ell serà l’encarregat de canalitzar l’informació, i comunicar-la a l’equip arbitral.

Caldrà que l’operador de 24” corregeixi el rellotge de possessió. Sovint, per poder corregir l’aparell de 24” caldrà modificar el temps de partit al marcador, i fer que ambdós “baixin” de forma simultània

24 g)

Si la jugada continua, i els àrbitres no aturen el joc, en el moment en que la jugada finalitzi, i cap dels dos equips estigui en desavantatge s’aturarà el partit i s’informarà als àrbitres de:  Temps transcorregut.  Temps de possessió.  Moment en que s’ha produït una violació de 24”, si és que n’hi ha hagut.  Qualsevol altre fet rellevant.

MECÀNICA DE L’AUXILIAR DE TAULA Manual del CABQ-EABQ 2013-14

5. Tasques post-partit Un cop finalitzat el temps de joc, cal fer tota una sèrie de tasques, abans de donar per finalitzat el partit.

5.1. Tancament de l’acta Sempre que sigui possible, i la instal·lació ho permeti caldrà tancar l’acta de joc al vestidor dels àrbitres. L’encarregat de redactar l’informe del partit, si n’hi hagués, és l’àrbitre principal. Tot i això l’anotador escriurà l’informe si l’àrbitre ho sol·licita. Cal que tots els auxiliars signin l’acta del partit abans que ho facin els àrbitres. Un cop signada l’acta, el cronometrador serà l’encarregat de repartir les còpies de les actes als representants dels equips. En el cas que en aquella pista es disputin més partits, l’anotador tornarà a la taula ràpidament per complimentar l’acta del següent partit, i el cronometrador i l’operador de 24” demanaran i comprovaran les llicències dels equips que juguen aquell partit.