Felicitat Cano i Fernández Pensament filosòfic i científic clàssic Consultor: Josep Maria Porta i Fabregat Grau d'Humanitats Aula 1 PAC 2
Monestir de Santa Maria de Ripoll (Esteve Bovet, Mateo, 2008) http://mateobovetpintura.blogspot.com.es/2012/07/monastir-de-santa-maria-de-ripoll.html [en línia]
EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL: ART ROMÀNIC, FEUDALISME I CRISTIANISME A L'ÈPOCA MEDIEVAL CATALANA
1. Descripció de l'obra El Monestir de Santa Maria de Ripoll fou un dels centres culturals més importants de Catalunya a l'època medieval comparat amb d'altres monestirs i catedrals de l'àmbit cultural del romànic. Va ser fundat entre els anys 879 i 880 per ordre del comte Guifré el Pilós, primer compte de Barcelona, en la tasca de repoblament del territori, un període de crisi degut a la ràtzia musulmana, normanda i hongaresa, que va portar a la fragmentació de l'imperi carolingi en comtats. Guifré va ser l'últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als seus fills. Tanmateix, va sorgir la configuració del feudalisme, fet que es va originar en aquella època com a sistema per a la subsistència rural i l'estructura jurídica i política.
Pel que fa l'Església, el comte va integrar a la xarxa tot un seguit de parròquies i monestirs i va comptar, sobre tot, amb l'ajut dels monjos benedictins, els quals s'autoabastien i vivien en pregària comunitària, a la vegada que evangelitzaven el poble. L'edifici és d'estil romànic, propi de l'època medieval, i ha passat per diverses ampliacions, reformes i construccions al llarg d'aquests segles. Destaca, sobretot, la seva portalada també d'estil romànic amb iconografies i escultures que abracen el cristianisme, i basades en diferents il·lustracions de la Bíblia de Ripoll. En l'aspecte cultural, tingué un scriptorium del qual sortien llibres religiosos, d'història, de poesia, de ciències i filosofia i altres temes. Tots molt ben il·lustrats, com les bíblies i missals que encara es conserven. Es considera que la seva biblioteca figurava entre les quatre més riques de l'Europa del Segle XI. Al segle XII es va realitzar una ampliació dirigida per l'Abat Oliba, i una nova portalada en forma d'arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme, o com una al·legoria a la reconquesta que va fer Ramon Berenguer III el Gran i el seu fill Ramon Berenguer IV de les terres ocupades pels musulmans. La portalada és tinguda com una gran obra de l'escultura romànica monumental a Catalunya, i que ha estat, aquest any, proposada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
2. Context històric A la caiguda de l'Imperi Romà, i a partir el segle VI es va anar produint la cristianització del poble franc, l'imperi dels quals es convertí en un dels més poderosos, l'Imperi Carolingi. Sorgí aquí la lògica vetus afavorint la creació d'escoles monàstiques i catedralícies per a fomentar l'ensenyament de les set arts liberals, fonamentades en els estudis dels auctores de totes les disciplines de la cultura clàssica i que s'atorgaven als aristocràtics per augmentar la seva cultura i educació. El comte Guifré confià la fundació del monestir de Ripoll a Daguí, sacerdot de La greixa, que hi aplegà els primers monjos, i on va tenir lloc l'scriptorium, un centre cultural molt important de l'època gràcies a la seva col·lecció de manuscrits. També, i durant el manat de l'Abat Arnulf es van realitzar diverses còpies i traduccions d'obres àrabs com ara tractats de matemàtiques o astronomia. Però el monestir assolí el major esplendor l'agost de l'any 1002, quan Oliba, besnét del comte Guifré, ingressà al monestir, primer com a novici i més tard com a Abat on s'inicien amb el seu mandat els Cronicons Rivipullensis.
L'Imperi Carolingi, juntament amb l'Església van ser les institucions més antigues i amb més poder a la Catalunya medieval. Tot restava al seu domini, i la realitat social i política passava per mans dels eclesiàstics i l'aristocràcia carolíngia. El repoblament i recuperació de territoris, així com una nova organització social, va influir amb notabilitat en la construcció religiosa dels segles VIII fins al X. El canvi litúrgic que va substituir el visigòtic a l'arquebisbat de Narbona a mitjans del segle IX, també va afectar les institucions religioses catalanes, on els principals agents difusors d'aquesta nova litúrgia van ser els monestirs de la regla de Sant Benet, com ara el monestir de Santa Maria de Ripoll. Paral·lelament, i a causa de les guerres i el bandidatge durant els segles X i XII, es cercava gràcies a la poesia èpica i la lírica la figura del trobador i del cavaller cristià, fidel fins a la mort al seu senyor i disposat a lluitar pel bé comú, contra els heretges, i protegint els pobres, els orfes i les vídues tal com manava l'Església. El respecte a la dona es va estimular amb la devoció del cavaller per la dama, i l'Església ho va orientar cap a la devoció a la Verge. El monestir de Ripoll ho és a l'advocació de la Verge Maria. La realitat social de l'època medieval catalana coincideix amb l'esclat del feudalisme i l'hegemonia de l'església catòlica. Nogensmenys, Ripoll n'era un bon exemple. Guifré va dotar, no sols de terres, sinó també de drets públics el Monestir de Ripoll, així rebia els beneficis dels serveis reials deguts pels habitants d'Estiula i Ordina, de les pesqueries del Ter i del Freser, com també d'un teloneu del mercat que es feia al poble, on els pagesos venien els seus productes. A més, el monestir fou declarat exempt de la jurisdicció dels tribunals comtals en matèria d'homicidis, raptes i d'altres delictes, i als monjos els fou reconegut el dret d'escollir lliurement el seu abat, segons la regla de Sant Benet.
3. Estil L'estil del conjunt del Monestir de Santa Maria de Ripoll és romànic, però degut a reformes i ampliacions que va tenir a partir del segle XII, també compta amb alguna influència del gòtic. Tal com diu Campàs Montaner, Joan: “L'art romànic se'ns presenta com una teofania, una manifestació de la presència de Déu. És ell qui va a l'encontre de l'home i li imposa el seu poder. Per això la concepció espacial de l'arquitectura està obsessionada en la definició d'un espai interior, protegit, tancat a l'exterior, en el que l'home acorvardat, temorós, s'acosta a un déu omnipotent i castigador.”
Heus aquí l'estil del Monestir de Ripoll. En primer lloc, hem de subratllar l'existència de les diferents parts de l'edifici per a donar pas a aquest encontre entre Déu i l'home, ja que els ordes monàstics foren fonamentals per la unificació i la difusió de l'estil romànic, ja que van establir un model de construcció per allotjar a una comunitat religiosa. Com a monestir fundat sota l'ordre benedictí (ordre fundat per Benet de Núrsia el segle VI), encara que Sant Benet no va especificar com havia de ser el monestir, sí que la seva estructura deriva de la seva regla. La disposició de les dependències té una importància bàsica en la vida d'una comunitat tan clausural i reglamentada. El gran claustre, obert i de forma quadrangular és el centre de la vida comunitària i el nucli de la resta d'edificacions, així podem distingir la part destinada a l'oració i la pregària amb Déu (església, habitacions, claustre...), i unes altres on hi ha les dependències de tipus econòmic (magatzems, hort, hostatgeria...), i cultural. En especial l'scriptorium, on s'inicien els primers Cronicons Rivipullensis i els Carmina Rivipullensia. També manuscrits hispans procedents de la famosa escola de Toledo. Quant a l'arquitectura, hem de constatar que la concepció teocèntrica regia la vida dels homes d'aquell temps. No hi ha unanimitat, per manca d'informació, sobre l'estructura original del Monestir de Ripoll. L'edifici actual, es prou singular ja que consta de cinc naus, set absis (tret que constitueix un cas únic a Catalunya), i un claustre. Quant a l'escultura, hem de remarcar principalment la Portalada on destaca l'ornamentació en forma de fulles. Consta de vint-i-set cercles, a l'interior dels quals es troben figures diverses, en el centre de l'arc presidint-lo l'Agnus Dei, a tots dos costats uns àngels, i a continuació diversos animals. Obra sublim per la profusió d'escenes i de figures que la componen, forma una mena d'arc de triomf alçat en tres entaulaments delimitats a l'extrem per columnes, en els quals es representen escenes històriques i al·legòriques inspirades en els llibres sagrats. En cap més lloc la iconografia romànica catalana no ha compost una epopeia religiosa de tanta grandiositat, traduïda en pedra, dintre d'un conjunt harmònic on es combinen profusament les representacions inspirades en les miniatures d'una Bíblia interpretada per mans monàstiques. Podríem aquí doncs definir que el Monestir de Ripoll és fonamentalment d'estètica carolíngia ( Joan Escot, amb influències de Sant Agustí, Plotí i Psudo-Dionis quant al concepte de bellesa espiritualista i monista), perquè tot l'estil del monestir és per embellir. La bellesa consisteix en la unitat, en una unió harmònica que existeix entre les parts (una representació metafísica de la Trinitat).
La unitat entre el cos i l'esperit, i la interpretació simbòlica del que és bell: manifestació i revelació de Déu, de tot el que és perfecte i diví. 4. El pensament filosòfic “La veritable filosofia és l'amor a Déu”, diu Joan Damascé. El renaixement carolingi, i amb ell l'escolàstica marquen sobretot el fonament del Monestir de Ripoll. Carlemany va estar molt influenciat per Alcuí de York, el qual va fomentar les set arts liberals: el Trivium i el Quadrivium que començaren a establir-se com a reforma escolar durant aquest renaixement. Pel fet d'establir els monestirs com a centres de cultura i ensenyament, Ripoll va esdevenir un autèntic nucli cultural a Catalunya i a l'Europa Occidental. L'escolàstica fou la filosofia que s'impartia a les escoles monàstiques, una filosofia cristiana, que tenia com a tasca ordenar d'una manera comprensible el conjunt de dogmes que els Pares de l'Església ja havien elaborat. Els escolàstics, molts influenciats per la patrística de Sant Agustí, estaven convençuts que ja poseien la veritat, per tant no tenien com a objectiu cercar la veritat intel·lectualment. La veritat ja és posseïda i qualsevol hi pot accedir, era la veritat sagrada de la revelació divina i de la resurrecció, o sigui del Crist. Déu s'ha fet home entre nosaltres gràcies a la revelació de Déu en el Crist, i l'home torna a Déu gràcies a la mort i resurrecció del Crist (des d'aquesta perspectiva podem veure una clara herència del pensament grec platònic i neoplatònic quant a l'ànima, el ser, l'hyle, el retorn). Ara bé, sí que volien fonamentar aquesta veritat i interpretar-la mitjançant el pensament racional. La raó ofereix un sistema, la fe esdevé el principal criteri de veritat. La veritat és única, i es fonamenta en Déu. Podem deduir, per les dates en què fou fundat el Monestir, que el pensament que podia influenciar aquells monjos fos, com hem anomenat anteriorment a l'estètica, el de Joan Escot per les seves característiques, entre d'altres: •
El tradicionalisme
•
La submissió a l'autoritat
•
La producció intel·lectual basada en recopilacions i florilegis
•
El inicis del pensar dialèctic heretat del pensament agustinià
Quant a la vida monàstica, la Regla de Sant Benet va ser coneguda i seguida als comtats catalans des del segle IX, on va arribar de la mà dels carolingis. A la resta de la Península hi arribà al segle XI amb l'orde dels cluniacencs. En català va ser traduïda diverses vegades i fins i tot hi ha versions modernes de 1918 i 1966. Les seves normes es poden articular en base a dos principis clars: la pax (pau) i l'ora et labora (resa i treballa). Però els monjos no tenien només normes de com resar, quan i per què, no marcaven per escrit només quines havien de ser les funcions de l'abat o dels monjos sinó que tenien organitzada tota la jornada i tota la vida a través de tres activitats: el treball manual, la lectura divina i l'ofici diví. La seva vida es dividia així en períodes regulars de son, de pregària, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball físic. El Monestir de Santa Maria de Ripoll té el seu fonament en la Regla de Sant Benet de Núrsia. A banda de la seva influència religiosa, determinant als Països Catalans també en llengua vulgar, és un dels codis medievals que més influència tingué en el seu moment com a text normatiu d'una societat tancada com era la monàstica però alhora determinant per a l'establiment de les normes de la resta de la societat.
Bibliografia: - GRUP EDEBÉ. (2007, març), “Història de la Filosofia”. Batxillerat. 5ª edició, - FERRATER MORA, JOSÉ. (1965), “Diccionario de Filosofia”. 6ª edición, 2 volúmenes. Alianza, Editorial - COPLESTON, FREDERICK.(1983)“Historia de la Filosfía”, volum 2: de San Agustín a Escoto. Ariel, Editorial S.A. (Barna) - UOC. MATERIAL DOCENT. “Pensament filosòfic i científic clàssic”. Mòduls 3, 4 i 5 - JUNYENT, EDUARD.(1975)”El Monestir de Santa Maria de Ripoll”. Rieusset S.A. (Barna) -TORNÉ, DOLORS.(2003)”El romànic al Monestir de Ripoll. Dossier de l'alumne”. Campdevànol (Ripollès).
Webgrafia: -
ALCOBERRO,
RAMON.
Filosofia
i
pensament.
[en
línia]
http://www.alcoberro.info/planes/greciaindex.htm
- MARTI FONT, JORDI. (maig, 2013)“Prendre la Paraula”. Blocs de Vila-web. Article.[en línia] http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/245602 - CAMPÀS MONTANER, JOAN. “L'art romànic i l'estètica medieval”. Document.[en línia] http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/artromanic.pdf