Perú

PerĂş Paracas -Illes Ballestas - Nasca - Arequipa - Vall del Colca - Titicaca - Cusco - Machu-Picchu - Manu

Per la Rosa, l’Angel i en Tomás

2 Octubre. Barcelona – Lima Quan arribo a l'aeroport l'Angel i en Tomás ja ens esperen i la Rosa no tarda en arribar acompanyada de sa mare. L'Angel, radiant i desperta, en Tomás amb el seu humor característic i la Rosa amb el seu inequívoc somriure ja indiquen un presagi d'un viatge molt especial. Després de tants mesos esperant aquest dia finalment ens hi endinsem. Sortim de Barcelona a 1/4 de 9, fem parada a Madrid i amb tretze hores arribem a Lima. Tenim una diferència de 7 hores respecte a casa.!

3 Octubre. Lima - Paracas El cel és gris a diferència de nosaltres que ja tenim ganes de viure i conèixer aquest país tant llunyà. Són quarts de sis del matí i després de fumar uns cigarrets, -en Tomás em diu que estic fumant un puro, però després de tantes hores... agafem un taxi que ens porta fins la "Terminal Javier Prado", l'estació d'autobusos de la Cruz del Sur que ens portarà fins Paracas per la Panamericana, la carretera que uneix tants pobles des de Buenos Aires a Monterrey. La Cruz del Sur amb uns autobusos còmodes i bon servei, esmorzar inclòs, ens fa curt el camí. Hi arribem cap a les 11. Avui és dia d'eleccions municipals i regionals al Perú i ho notem al llarg del dia. No es poden veure begudes alcohòliques ni fer actuacions musicals, o bé ens trobem un conductor o un encarregat que ha marxat per anar a votar que és obligatori.

Al arribar a Paracas contractem un guia per anar fins la Reserva Natural, a més de nosaltres ens acompanyen un argentí, uns anglesos i uns suïssos. El lloc és un desert on no hi plou gairebé mai, raó per la qual es guarden tant bé la figura del Candelabro que veurem l'endemà. De fet Paracas és el final del desert més sec del món (L'Atacama de Bolívia). Una de les raons, la poca evaporació de les aigües del Pacífic degut a les corrents fredes de Humbolt. Això si, el terreny és ric amb aigües subterrànies provinents dels Andes donant llocs a contrastos de valls fèrtils seguides del més pur desert.

Passejant per el parc arribem fins "La Catedral", un conjunt de roques que abans del terratrèmol del 2007 en forma de volta que recordaven una catedral i que ara està pràcticament destruït.!

Comencem a veure mascarells del Perú (piquero peruano), "ostreros" americans i pelicans mentre dinem un plat de peix en un poble de pescadors dins el mateix parc.

De tornada fem una volta per el poble, mirem uns hotels però ens quedem al Zarcillo Paradise II (el primer fou devastat amb el terratrèmol del 2007), l'hotel de la mateixa parada dels autobusos. Així ens estalviem traginar les motxilles amunt i avall. Paracas és un poble petit dedicat a la pesca i al turisme. Tant el parc natural com les illes Ballestas són parada obligatòria per tothom que visita el país.!

La Rosa ens fa la gran sorpresa del dia, ens regala unes precioses samarretes impreses amb un dibuix fet per ella mateixa. No dubtem en estrenar-les i passejar-nos per tot Paracas, gaudint del paisatge i el mar Pacífic Fins ben entrada la tarda no hi ha senyals de vida al poble, entre que és diumenge i les eleccions tot està tancat, però a mica a mica van obrin les botigues, bars i restaurants.

Ens quedem sense soles i anem fins un hotel de luxe on ens diuen trobarem un caixer automàtic. Sort que podem treure diners, hem de pagar el vaixell fins illes Ballestas, l'autobús i l'avioneta per anar fins les línies de Nasca. Amb soles a la butxaca i més tranquils tornem al centre a fer una cervesa.!Ens costa trobar un lloc que ens vulguin servir begudes alcohòliques, avui està prohibit. Finalment amb una mica de por, ens serveixen cerveses amagades dins una galleda. Tastem la Cusqueña negra, cervesa de malta deliciosa i que ens acompanyarà la resta del viatge.

Sopem al mateix lloc, una mica per agrair-los la cervesa, unes amanides i cebiche, un plat que tampoc deixarem de menjar sempre que puguem. Cansats ens adormim sense dificultat tot sentint el Pacífic de lluny.

Parc Natural de Paracas 1 -Cormoran neotroplical (cushuri) (phalacrocorax brasilianus) 2 -Parihuana comú - Flamenc (phoenicopterus chilensis) 1 -Zarapito trinador - Polit cantaire (Numenius phaeopus) 2 -Gallinazo de cabeza roja - Aura (Cathartes aura) 3 -Ostrero americano - Ostrro americà (Haematopus palliatus) 4 -Gaviota argentea -!Gavià argentat (Larus argentatus)

Illes Ballestas

El Candelabro - Illes Ballestas

1 -Gavina argentea - Gavià argentat (Larus argentatus ) 2 -Pelicà del Perú (pelecanus thagus - Piquero peruano 3 -Mascarell del Perú (Sula variegata) 4 -Pingüí de Humboldt (Spheniscus Humboldti) 5 -Golondrina de mar - 6 Cormoran guanay - Guanay (phalacrocorax bougainvillii) 7-Gaviotin zarcillo - Gavià circell (Larosterna inca) 8 - Llops de mar

4 Octubre. Paracas - Nasca - Arequipa!

Quin plaer llevar-se al matí i esmorzar tranquil·lament. Són les sis del matí i ja estem a punt per agafar la barca per anar fins les Illes Ballestes. La barca va plena de gom a gom, passem per el Canelobre, "El Candelabro", un geòglif de grans dimensions que pot estar relacionat amb la cultura Nasca i que sembla que s'utilitzava com a orientació dels pescadors tot i que no se sap ben bé el seu origen ni el motiu. A mesura que ens apropem a les illes, comencem a veurem llops marins, mascarells, pelicans i cormorans. De llops marins n'hi ha de dos tipus, el "chusco" i el "fino". El primer més voluminós i de pell més clara.

Quan arribem a les illes l'espectacle de milers de gavines negres, cormorans, mascarells, pelicans, i llops marins ens deixa bocabadats. La concentració d'aus és immensa, els crits dels llops es barreja amb les aus mentre anem fem voltes a les illes. Trobem els diminuts pingüins de Humbolt, deuen fer tant sols uns 50 cm d'alt. El vent és fresc i la boira alta encara no ha marxat, no veiem el sol fins que tornem al port. Tenim temps hi tornem a l'hotel a peu, així estirem les cames, tot i que abans d'arribar ja ens tornen a buscar, estar a punt d'arribar l'autobús que ens ha de portar a Nasca. Ens han canviat el bitllet pel que surt mitja hora abans El trajecte fins Nasca continua sent un desert, ara més muntanyós i amb esporàdiques zones de cultius diversos. Ens reiteren que la mitja de pluja és de mitja hora cada dos anys.!

En Luís del Zarcillo Paradise ens ha fet la reserva pe l'excursió per sobrevolar les línies de Nasca aquest matí i quan arribem ja ens estan esperant per portar-nos fins l'aeròdrom. Les línies de Nasca són tan grans que només es poden veure des de l'aire i diuen que representen una mena de calendari i que les figures d'animals servien per a determinar el moviment de certs astres.

No ens fan esperar gaire a pujar a la pètita avioneta, som vuit persones, a més del pilot i el guia que ens va orientant i explicant com veure les diferents formes de les línies, les grandàries i la situació. Les que més m'agraden són el colibrí i el mono. El vol dura uns 40 minuts i la Rosa i en Tomás es maregen una mica degut a les brusques sacsejades del pilot tant a un cantó com l'altre per poder veure millor les línies.

De tornada a la ciutat de Nasca declinem anar a veure el museu Maria Reiche, una alemanya que es va passar anys estudiant les línies i la cultura Nasca, així com unes runes.!

Preferim anar a dinar i visitar la ciutat. Tornem a menjar cebiche i en Tomás i jo una Cusqueña malta, que bo que és !!!, bé la Hello Kitty encara està marejada i prefereix menjar una mica de pollastre. La Hello Kitty és el nom que en Tomás ha triat per la Rosa inspirat per la petita motxilla vermella que porta.!

El restaurant té un pati de l'època colonial amb un jardí amb uns cactus immensos de més de tres metres d'alçada i tot i que estem sols dinem molt a gust.

Passem la tarda passejant per la ciutat, ens seiem a la Plaza de Armas, l'Àngel es compra uns escacs amb figures inques, comprem mangos i una papaia i acabem fent una cervesa amb en Mario un suís que viatja sol i que ja vam coincidir per el parc de Paracas i ahir durant el sopar, on es va menjar un plat immens d'arròs amb marisc.

L'autobús nocturn de "La cruz del Sur" per anar a Arequipa arriba tard, gairebé ple de gent que prové de Lima. Quan pugem ja estan els llums apagats, la gent dorm, i ens costa acomodar-nos a les fosques. Ràpidament oblidem el nostre promès sopar que ens ho canvien per un esmorzar abans d'arribar a lloc. Estem esgotats, intentem descansar, els seients són molt reclinats, millor que els avions, però ens costa adormir-nos si a més pensem en les històries de robatoris i assalts dels autobusos nocturns. L'Angel no dorm en tota la nit.

Nasca

LĂ­nies de Nasca. Mono (110 m) - Gos (51m) - Balena (63m) - Astronauta (32m)

Aranya (46m) - Espiral - Mans (45m) - ColibrĂ­ (96m)

5 Octubre. !Arequipa!

Em desperto quan ja clareja i continuem en un desert, amb muntanyes ermes de pedra, de tant en tant passem per valls verdes amb cultius majoritàriament! de blat. L'esmorzar no mata i el cafè m'acaba de reanimar una mica.

Cap a 2/4 de nou arribem a la Terminal Terrestre d'Arequipa, la segona ciutat del país, un milió d'habitants la formen, envoltada de desert i volcans, sobretot el majestuós Misti (5.825m), el de les neus eternes, acompanyat del Chanchani (6.075m) i el Picchu Picchu (5.669m).

Li diuen la ciutat blanca per la pedra blanca volcànica de les seves construccions. Un cop deixem la costa comencem a agafar alçada, ja estem a 2.325 metres.

La "Terminal" està molt animada, molta gent amunt i avall i moltes botiguetes de menjar i roba. Ens deixem convèncer per un taxista (6s) que ens porta fins "La posada del Sol" un hotel colonial a tres quadres de La plaza de armas, bonic i a bon preu (50s). Amb el taxista li regategem un sol però com que ens agrada tant l'hotel li acabem donant el preu que demana de principi. Els patis interiors, la decoració de les habitacions i el lavabo i dutxa grans i nets ens fan sentir ben acollits, hi ha internet gratuït i les recepcionistes són agradables.

Un cop instal·lats anem a fer un cafè a la Plaza de Armas on tastem el "queso helado", un gelat típic d'Arequipa fet amb canyella i només amb llet fresca com ens diu molt orgullós el propietari.

Passem per la oficina de turisme on ens fan un recorregut de la ciutat i ens informen com anar al Canyó del Colca.

Iniciem el recorregut per el Museu Santuaris Andins dedicat al descobriment d'unes mòmies inques trobades al volcà Ampato conservades gràcies a la congelació glacial de la muntanya. Es van trobar aprofitant el desglaçament provocat per l'erupció del volcà Sabancaya el 1995 que està al cantó. Fou descobert per una expedició dirigida per John Reinhard i per això a la primera mòmia fou anomenada Juanita. El seu estat de conservació és tan perfecte que revolucionà tota la comunitat científica i avui està conservada en una càmera frigorífica al mateix museu. Veiem un vídeo de la segona expedició on van trobar altres mòmies i a part de la Juanita s'hi exposa tota la ceràmica, vestits i objectes trobats al voltant d'aquests nens que sembla foren sacrificis inques.

Mentre passegem en Tomás ja comença a buscar botigues de música per comprar-se una quena, el transit és intens i sembla que hi ha més taxis que cotxes particulars.

Dinem a la terrassa del Tuturutu, un restaurant amb vistes a la plaça i a la catedral, tastem unes papas, i amanida amb palta (9,85s). De tornada a l'hotel, en Tomás envolta l'ambient amb la seva flauta travessera impregnant-nos de música peruana.!La Rosa intenta reposar una mica per treure's el mal de cap mentre l'Angel es pren una dutxa; amb en Tomás agafem un taxi (4+4s) fins la Terminal Terrestre per comprar els “boletos” fins Cabanaconde (16s). De tornada passem per Pablo Tours per reservar l'hotel que ens recomana la Lonely, i resulta que són els mateixos propietaris que l'Hostal “Valle del fuego".

Fem la reserva i quedem que hi passarem l'endemà per decidir el que fem amb la resta dels dies del Colca, ja que a l'estació ens diuen que no hi ha connexió directa amb Puno des de Chivay i en canvi els de Pablo tours ens diuen que sí. N'hem de parlar amb l'Angel i la Rosa.

Ens retrobem per anar al!Monestir de Santa Catalina, avui l'obren de nit i està tot il·luminat. És molt gran, una petita ciutat emmurallada dins d'Arequipa, d'estil colonial amb carrers decorats amb flors i les habitacions amb les llars de foc enceses, es mostra com eren les habitacions de les monges, la cuina, l'església, on rentaven la roba i en definitiva on passaven la seva vida sencera. Encara que més reduït, avui encara hi ha una part del monestir on viuen monges.

Després de sopar (13s) anem fins "Las quenas" a escoltar música andina en directe, cinc nois amb molta voluntat i poca tècnica, -es veu que els hi falta el que habitualment toca "els vents" i el seu substitut desafina una mica. Tot i així ens fan gaudir amb les quenes (una mena de flauta feta amb canya de bambú), el ronro (guitarra peruana), el palo de llúvia, la zampoña (la flauta de molts tubs), tambor i guitarra clàssica, els hi comprem el cd i tot (25s). L'Angel repeteix amb el suc de plàtan, i la Rosa i jo tastem el còctel Pisco Sour. L'Angel demana que ens toquin el "Còndor passa" per invocar els còndors que esperem veure a partir de demà a la vall del Colca, no és la millor temporada per veure'ls al ser època de reproducció.

Monestir de Santa Catalina

6 Octubre. !Arequipa- Vall del Colca Amb en Tomás ens llevem d'hora, fem un vol per la ciutat, esmorzem un cafè i una empanada de pollastre que ens costa 6s, tota una estafa. Recollim les noies i les acompanyem a esmorzar a l'Inca Wassi (casa de l'inca en quítxua), on tastem el mate de coca i els sucs de fruita que són boníssims, dos productes que no deixarem de prendre al llarg del viatge La catedral continua tancada i desistim de visitar-la, anem fins Pablo Tours per concretar l'estada a Cabanaconde i comprar el bitllet de bus de Chivay a Puno (112s). A Cabanaconde ens esperarà en Roberto. Compro uns plàtans petits a una senyora pel carrer (1s). Recollim les motxilles i amb taxi anem fins la Terminal Terrestre. Hi ha molt transit i passem per el mig d'una manifestació per protestar pel suposat !frau de les eleccions del passat diumenge. A part de pancartes porten una banda de música sencera, l'espectacle impressiona. En arribar el taxista ens vol cobrar 8s, discutim una mica i al final n'hi paguem 6s.

Arribem amb 25 minuts d'antelació, temps que ens salva de quedar-nos penjats a Arequipa. Ens han anul·lat el viatge fins Cabanaconde i ens donen l'alternativa d'anar fins Chivay amb la companyia Reina i d'allí ens asseguren que hi ha molts “colectivos” que van fins Cabanaconde. !El colectivo surt en pocs minuts i hem de córrer per no perdre'l. L'Angel està comprant entrepans, hem de pagar la taxa d'un sol de la Terminal, mentre el noi d'Andalucia tours ens torna els 3s de la diferència de colectivo i es disculpa per l'enrenou. L'únic que ens preocupa és no quedar-nos sense colectivo per anar a Cabanaconde. Hauríem d'arribar a Cabanconde cap a la una.!

Per el trajecte veiem el majestuós Misti, anem agafant alçada en un paisatge erm farcit de cactus, creuem la Reserva Nacional Salinas i Aguada Blanca fins arribar als 4.910 metres d'alçada, al mirador dels volcans, on veiem l'Ampato. Costa respirar i tot, la mateixa gent del colectivo va obrint les finestres per que entri millor l'aire. Iniciem la baixada cap a Chivay mentre veiem els primers camèlids: alpaques i llames.!

Ja a la Terminal Terrestre i mentre esperem el proper colectivo ens mengem uns mangos i plàtans, unes noies de l'oficina de Turisme ens volen fer comprar una mena de “boleto turístico” obligatori, advertits per la Lonely i en Tomás no els hi fem cas, però si que veiem que hi ha altres viatgers que els hi compren.

La gent comença a fer cua, sembla que arribarà aviat, mentre esperem ens trobem en Pablo, el de Pablo Tours i propietari de l'hostal Valle del Fuego.

L'espera s'allarga, fins 2/4 de sis no arriba i sembla que va molt ple. En Pablo ens diu que per 20s cada u, podem anar-hi amb en taxi, potser ens ha enredat però agafem les motxilles i agafem el taxi, ell també ve i també paga els 20s.

Ens endinsem per la vall del Colca per un camí de terra, passant per pobles petits mentre es va fent fosc. La vista és preciosa i a mica a mica la carretera empitjora que afegit a la velocitat del taxista acollona una mica. El Colca és una vall habitada des de temps ancestrals per Collaguas i Cabans, amb un dels canyons més profunds del món. En temps colonials els espanyols hi fundaren les ciutats, i tant en temps dels inques com posteriorment sempre ha estat una zona important de conreu. De fet, la paraula colca prové dels forats que hi ha en els penya-segat i que s'utilitzaven per emmagatzemar les collites de verdures i patates.!

Quan ja ens apropem a Cabanaconde i passada la "Cruz del Còndor", punt on el canyó és més profund (3.660m), la carretera està tallada i en obres, però per no fer un volta gran, en Pablo li diu al taxista que passi per la carretera tallada, on ens portarà aquest home? Al cap d'uns metres hem de parar, està acabat d'asfaltar i encara és calent, reculem i seguim una camioneta de l'obra per un camí alternatiu.!

En total tardem una hora llarga per arribar a Cavanaconde, un poble de muntanya d'uns 3.000 habitants. En Pablo busca en Roberto que ens dona les habitacions i ens explica com anar al mirador i a Sangalle. Després d'una cervesa fem una volta pel poble. Entrem en una botiga on comença la febre compradora; gorres, jerseis, mantells ..., la Rosa i l'Angel no paren, i en Tomás tampoc es queda enrere. Com que fa molt fred, tornem a l'hostal, ens prenem unes sopes, alpaca i pollastre a la planxa, tot acompanyat de mate i aviat ens anem a dormir.!

1 -Cernicalo americano - Xoriguer americà (Falco sparverius) 2 -Halcón peregrino - Falcó peregrí (Falco peregrinus)

7 Octubre. Sangalle!

A les sis del matí ja estem llevats, fem un bon esmorzar amb torrades, ous i cafè amb llet i ben tips anem fins el mirador d'Achachiua, mes a la vora que a la creu del Condor. No volem anar massa tard a Sangalle.!

Ens hi estem al voltant d'una hora i mitja i només veiem àguiles i falcons, no apareix cap còndor. Hi ha una au molt gran, que l'Angel troba, immòbil sobre un turó, però no aconseguim identificar-la, serà un còndor?

De tornada a l'hostal preparem una motxilla per passar la nit a Sangalle i comencem la baixada acompanyats d'en Roberto que ens ensenya el principi del camí.

La baixada és molt dura, més de 1.100 metres de desnivell per un difícil sender d'un metre d'amplada ple de pedres i terra. Tardem 3 hores per arribar a baix, a l'oasi que li diuen ells. Hi ha 3 o 4 complexos, tots amb casetes de fusta i piscina natural, el nostre es diu "Oasis Paraiso".!

Després de la baixada, cansats i acalorats, ens treiem les botes fem una cervesa i un cigarret mentre arriben les noies. Després d'un bany que ens senta de meravella, parem el sol fins l'hora de dinar. La temperatura de l'aigua és prou calenta per l'alçada de 2.000 metres.

L'Angel té el genoll esquerra fotut i ja ha decidit que demà pujarà amb mula, la Rosa també, jo dubto, no sé si podré pujar i seguir el ritme d'en Tomás i finalment també m'hi apunto.

Les cases de fusta són molt precàries, només tenen llits i una tauleta. Agafem la casa de quatre llits (15s), hi deixem les coses, dinem i en acabat la Rosa i jo fem una migdiada reparadora. Fem un volt fins el riu Colca per gaudir del bonic paisatge, palmeres, alvocats, ocells, cactus, cavalls, mentre sentim l'aigua del riu.!

Sopem cap a les set, crema de verdures, arrós i espagueti amb tomàquet, aquí no triem, és el que hi ha. No s'hi maten gaire, però ens ho mengem tot, excepte l'Angel que no s'acaba la pasta. Un te en acabat i ens estirem al cantó de la piscina a veure els estels, fins i tot creiem reconèixer la Creu del Sud. Cap a les nou ja som al llit, no fa gens de fred i ens adormim plàcidament al mig d'un silenci només destorbat per la fresa de l'aigua del Colca.!

Vall del Colca

8 Octubre. Sangalle - Chivay Quina nit més plàcida, i quin dormir més profund, esmorzem uns truites de farina amb melmelada, cafè i infusions. A les sis les mules ja ens esperen, hem de fer la pujada d'hora per evitar el calor excessiu del migdia, i que les mules pateixin més del compte. Un cop dalt de la mula, ens lliguen les rendes al voltant del coll de la mula i nosaltres només ens hem d'agafar a la part del davant de la cadira i posar els peus als estreps, ja saben el camí, ens diuen.

L'Angel va molt bé, dreta i somrient i la Rosa, ai la Rosa, pobreta, està morta de por. A mi em va a estones, quan gira i veig el precipici penso que ells ho fan cada dia, encara que tampoc ser quantes mules es cauen i cada quan.!

En Miguel, el muler ens diu que la meva mula fa quinze anys que fa aquest trajecte a diari, això dona una mica de tranquil·litat, però a mesura que pugem el precipici cada vegada és més acollonant, a vegades a la mula li rellisca una pota, s'apropa molt a la que té al davant com si la volgués avançar, o es queda aturada ben bé a la part del precipici. Anem pujant i mica a mica aconsegueixo gaudir del paisatge, encara que sense prismàtics, veig el còndor majestuós que ens sobrevola, el canyó, el riu que s'allunya, i fins i tot en Tomás que puja a bon ritme i sense parar.!

Hi ha talls que el camí és escalonat i ens hem d'agafar més fort ja que la mula agafa embranzida. Són mules fortes i ben entrenades. De !sobte, arriben un grup de mules que baixen i la meva al creuar-se amb una altra, gira de cop i torna enrere com si la volgués seguir, però no, es queda parada fora del camí i de cara al canyó. La vista deu ser fantàstica, tot i que jo no he pogut mirar gaire, m'he quedat com un estaquirot agafat ben fort a la cadira i els ulls tancats fins que ha vingut el muler a buscar-me.

Arribem a dalt en dues hores i a Cavanaconde amb vint minuts més, anem al bar a fer una infusió de coca i als vint-i-cinc minuts arriba el nostre heroi, el paio està fet una bèstia, cansat, però content, exultant diria jo i que ens contagia a tots, el felicitem, tot un crack. Un cop reposats, recollim les motxilles i anem a la plaça a esperar el colectivo (4s).

Va força ple i em sembla que som els únics estrangers, avui és festiu i tots van una mica més mudats, les senyores amb el barret típic de la zona del Colca, molt cridaner i llampant. Avui celebren el final de la guerra del Pacífic que enfrontà Bolívia i Perú amb Xile per el control del salnitre i el guano on Bolívia perdé una part del seu territori.!

Arribem a la Terminal Terrestre i anem a l'hostal dels parents d'en Roberto, jo crec que no són parents sinó que es passen clients uns als altres. Segons en Tomás està a només cinc quadres, però carregats amb les dues motxilles se'm fa llarg, molt llarg. El Ruma Wasi (40s l'habitació amb esmorzar) està a cinc minuts de la Plaza de Armas però té un jardí amb una alpaca passejant que fa molt bucòlic i que es menja els geranis de la mestressa. Aquesta, un cop li diem que ens quedem fa posar uns vestits típics a la Rosa i l'Angel. Quin tip de riure que ens fem.!

Dinem (12,5s) i passegem per el poble, el mercat està en plena efervescència i com no podia ser d'una altra manera comprem guants, gorres... La Rosa, la nostra Hello Kitty està destemprada i amb mal de cap. Ja li dic jo que hem de prendre més coca, que estem a 3.600 metres !!! Es queda a l'habitació mentre nosaltres sí fem un mate de coca mentre ens quedem sense llum però la filla de la mestressa ens posa unes espelmes, i el seu germà ens ensenya un cuy (conill d'índies), es veu que és exquisit. Tornem al mercat on en una botiga trobem unes gorres molt boniques i jo compro un plat de fusta pintat. En principi volíem anar a les termes però s'ha fet tard i tampoc no teníem massa ganes d'anar-hi.

Em quedo amb l'Angel en un local per enviar uns missatges per correu electrònica mentre en Tomás recupera la Rosa i anem a sopar al "Lobo" (13,5s), recomanat per la Lonely, res de l'altre món.

Volcans Ampato i Sabancaya des de Chivay

9 Octubre. Chivay - Puno Al matí anem a fer un volt pels voltants del volta amb en Clever, el noi del cuy, té onze anys. Ens acompanya a cal ferrer per soldar el carret de la maleta de l'Angel i després ens porta a les afores, creuem el pont Inca fins unes runes inques on a sobre un turó hi ha una torre que actualment fa de mirador on podem gaudir d'una preciosa vista del volcà Ampato. Fem les darreres passejades per Chivay sempre acompanyats amb el nostre amfitrió, comprem fruita: mangos i cogombres dolços, molt bons per cert, un mate, que ja prenem a totes hores, recollim les motxilles i anem a esperar el bus que ens portarà fins Puno.!

L'autobús és de 4M Express, una companyia privada i ho munten com una excursió per turistes amb guia (112s). Sortim a 2/4 de dues el dia és bonic i l'autobús és còmode. La sortida de la vall del Colca i la pujada fins el mirador del volcans i la posterior baixada la fem per la mateixa carretera que vam passar quan vinguérem d'Arequipa. Tornem a passar per la Reserva Nacional Salinas i Aguada Blanca, veiem vicunyes i llames, ens desviem per agafar la carretera de Puno amb la vista del Misty que deixem definitivament.

A mesura que ens apropem a Puno els llampecs i els trons, a veure si ens plourà. Parem a Lagunillas a veure flamencs, el paisatge està fent un canvi, cada cop és més verd, i les vistes dels llacs i les muntanyes són fantàstiques.

Entrem per la part alta de Puno, però tot i així ens perdem la vista del llac perquè ja s'està fent fosc. Puno té més de 100.000 habitants ciutat molt gran, coneguda com a capital de la música i com punt de partida per la visita del llac Titicaca.

La Terminal i els seus voltants estan en plena ebullició, hi ha hagut mercat, i ara la gent està recollint tots els seus estris, a l'estació, plena d'autobusos que van arribant i com ja és habitual, molta gent buscant clients per els seus taxis i els seus hotels. Una dona i un taxista es barallen per aconseguir-nos com a clients. Ens quedem amb la senyora que ens porta fins l'hotel Qoricancha Inn, que tot i està bé, no és el que el seu nom indica, el temple del Sol o literalment el temple de l'or en quítxua i que és un dels llocs més sagrats dels inques i que està a la ciutat de Cusco. El preu varia 10s en funció de si volem o no calefacció, i això em sorprèn. Sembla que no en fa massa per l'altura en que estem, i decidim que no en volem i ens costa 40s l'habitació amb esmorzar.!

A l'hotel ens ofereixen per 60s, una excursió de dos dies per visitar les illes dels Uros, Amantaní i Taquile. No ens ho pensem massa i un cop instal·lats anem a voltar per Puno, hi ha molta gent al carrer, moltes botigues i activitat, es nota la afluència de turistes tant per les botigues de roba i regals com els restaurants on proliferen gran quantitat de pizzeries. El centre es situa entra la Plaza de Armas i Parque Pino i ens quedem a sopar en un petit restaurant amagat en un carreró. Tastem les truites de riu i unes pizzes.

En acabat ens deixem convèncer per anar a una mena de discoteca amb gent molt jove. La música llatina massa alta i estrident no ens permet xerrar massa. aquí els preus ja són una ! mica més alt, la cusqueña gran a 10s, els pisco sour a 12s i el mojito a 13s.

10 Octubre. Llac Titicaca (3015m) L'esmorzar ens el serveixen a l'habitació, no és que estem en un hotel de luxe, senzillament no tenen menjador. Preparem la motxilla per dos dies i ens recull un cotxe per portar-nos fins el port.

El llac Titicaca és el llac més alt navegable del món, d'una extensió d'uns 8.300 km2, dues terceres parts pertanyen a Perú i la resta a Bolívia. Parlen el quítxua i l'aimara.

Llac Lagunillas

Les illes dels Uros no estan massa lluny del port de Puno, uns 25 minuts en barca. Estan a recés del vent i es caracteritzen per ser illes artificials flotants fetes amb totora, un jonc molt abundant en tot el llac i del que no només en fan les illes flotants, sinó que també les barques, les cases i estris diversos.

Aproximadament la meitat dels Uros viuen del turisme, ensenyant les seves cases, com viuen, de l'artesania i productes tèxtils que venen als mateixos turistes. També ens obliguen a una contribució "voluntària" de 10s a cada u. Els israelians es fan els distrets i no volen pagar, però el Francisco, el cap de la tribu que nosaltres estem visitant no els deixa marxar fins que contribueixen. A mi em retreu que no compri res tot i que ens diem igual. Acabo pensant que hem caigut en una típica turistada, però m'imagino que és la única manera d'arribar fins aquí. Les illes són boniques i és curiós que la gent visqui aquí, i viuen realment? Que en deu quedar dels Uros originals, si com diuen, eren tan pobres i ara viuen millor gràcies al turisme?

Retornem a la barca per anar fins Amantaní, una de les illes poblades del llac, el trajecte dura unes tres hores i anem coneixent la resta del grup. Un matrimoni argentí, un suís i una argentina que viatgen sols, uns francesos i dos amics israelians entre d'altres. A Amantaní ens estarem a casa de gent particular. Gent de tota la vida que viu a l'illa i manté els seus costums i que sembla aturada en el temps. La roba, els estris del camp, les cases... Aquí no hi ha mòbils, ni televisions, ni carreteres, la vida és suau i tranquil·la. !Quan arribem a port ja ens esperen les mestresses i ens distribueixen a cada casa entre dues i quatre persones. A nosaltres ens toca anar a casa la Francisca, que viu a la plaça del poble. És una dona gran i quan pugem des del port al poble ella camina xino-xano, nosaltres no aniríem gaire més despresa, l'alçada es nota i em canso de seguida.!

L'home de la Francisca ha anat a Puno i no tornarà fins l'endemà, tenen sis fills i un net. Per dinar ens prepara una sopa i un plat de verdures. Les habitacions són petites però de llits grans i amb una vista molt bonica al Titicaca. El lavabo està fora i dutxa ni parlar-ne. Aprofitem per fer una migdiada i a les cinc ens retrobem tots a la plaça per anar fins a dalt al temple de Pachatata.!

A Amantaní reten culte a la Pachamama, a la mara terra com tots els inques i aimares, però també al Pachatata al pare terra. En els dos punts més alts de l'illa hi ha els dos respectius temples, el primer a 4.200 metres i el segon a 4.150 metres en dos turons separats, pel mig hi passen els punts de força que s'inicien a Argentina, passant per Bolívia, Amantaní fins Cusco.

El mes de gener es realitza l'ofrena al Pachatata, festa de tradició andina que coincideix amb la festa patronal a Sant Sebastià (digne exemple de sincretisme religiós com veurem al llarg del viatge). El ritus busca la protecció de les seves collites a través dels seus apus (deus o esperits de les muntanyes), doncs coincideix amb la data de les gelades. !Els Pacos (sacerdots andins) juntament amb les autoritats de la illa es reuneixen en una cerimònia a mitjanit. La gent puja dansant fins als dos turons, obrint-se per única vegada l'any les portes dels recintes sagrats on els "pacos" posen les ofrenes: fulles de coca, greix de llama, un fetus de llama, encens, vi i petxines. Després de les oracions, i de convocar als esperits dels productes agrícoles, la taula és cremada en una foguera i el paco fa la interpretació, segons l'alçada de les flames serà millor o pitjor la collita, i sabran si hauran de racionar el menjar la resta de l'hivern o no.!

Són només 300 metres de desnivell pujar fins el temple del Pachatata però renoi com costa. Que estem a 4.150 metres sobre el nivell del mar, i es nota.

Bé, el nostre Tom sembla que no vagi amb ell, puja amb tota la tranquil.litat del món sense immutar-se i aprofitant per fer noves coneixences pel camí ... Un cop a dalt la vista és preciosa, el llac, Taquile, l'illa del Sol i la península de Copacabana (Bolívia). A l'horitzó comencem a veure llampecs i sentir trons, no tardarà gaire a ploure i ens perdem la posta de sol.

Ja de tornada al poble fem una cervesa amb en Tomás i la Rosa es pren una xocolata calenta. L'Angel s'ha quedat a meditar en el pas de les forces místiques, espero que no arribi xop !!!. El propietari del bar, un home molt simpàtic ens parla de la seva vida, els seus viatges per el Perú i com gràcies a un coronel holandès retirat van muntar el seu negoci al poble. Un sopar frugal a la petita cuina de la Francisca, amb una petita llar de foc amb cassoles i pots recremats, en acabat un mate de coca en silenci. Amb la pluja s'esvaeix la festa amb danses i música tradicionals promesa, però la bellesa del lloc, el so de la pluja i acompanyats del fred i el cansament, ens proporciona un son llarg i profund. Tinc gana!

Illes dels Uros - Llac Titicaca

Amantani

11 Octubre. !Amantaní - Taquile - Puno Després d'una nit llarga de pluja el dia s'aixeca amb el cel ocupat per cumulonimbus, no hem passat fred de tantes capes de mantes que dúiem a sobre.

La Francisca ens prepara un senzill esmorzar, se l'hi cremen i trenquen les truites de farina i es posa nerviosa la pobra. Abans de marxar l'hi compro uns guants i ahir a més a més l'hi vam comprar sucre i oli; el guia diu que és millor fer-l'hi un detall pràctic que donar diners. Deixem el poble i baixem al port, la Francisca també ens acompanya. Ja hi ha gent que s'espera, els dos israelians arriben tard, un d'ells es va tallar i el van haver de portar a cosir, va sagnar molt ens diu el seu company. Després d'acomiadar-nos de les famílies, pugem a la barca i fem rumb cap a Taquile, l'illa on els homes cusen sense parar, porten barretina i faixa, això em fa pensar una mica i pel que esbrino per internet, es veu que un industrial figuerenc va comprar l'illa al segle XVIII i va imposar la forma de vestir a Taquile. En tot cas, actualment, en el cas dels homes si porten la barretina, -chullo en diuen ells, de color vermell són casats i si la porten de colors blanc i vermell són solters. Viuen de l'agricultura i pesca i també del turisme. La llum els hi prové de petites plaques solars i algun generador, viuen molt senzillament, són uns 2.000 habitants i parlen quítxua.

Hi ha dues maneres per pujar al poble, per un camí de pendent suau que va voltant l'illa o per una pujada de 500 escales de pedra. Pugem per el camí i a la tarda baixarem per les escales. El passeig dura una mitja hora llarga fins que arribem a una plaça on gaudim de les vistes, la gent, els homes que cusen, la gent que va amunt i avall, tots vestits senzillament. Els argentis aprofiten per fer un mate, les noies angleses ens expliquen el viatge que estan fent per Sud-americà, els israelians que fan una cosa semblant i el suís que viatja sol, que s'hi estat tot un any. La noia argentina que no recordo el seu nom, ensenya a en Tomás la cultura del seu país a través del llenguatge, paraules com "boludo", "conchuda" i expressions com "Te voy a petar el rancho", "te lleno el humo de la cocina".!

Dinem en una terrassa amb vistes al llac, una sopa de quinoa, truita del llac i en acabat un mate de coca i munya.

La quinoa és una planta d'alt valor proteic que es pot cultivar fins grans alçades i que s'utilitza des de temps ancestrals, la munya és semblant a la coca i s'utilitza com infusió per problemes estomacals i el mal d'alçada, i a diferencia de la coca que es cultiva a la selva, aquesta també es cultiva a les zones altes i és més dolça.

La tornada a Puno la fem en tres hores i després de deixar les coses al Corikancha Inn anem a voltar per Puno; més botigues de roba i en Tomás es compra un parell de flautes. Ens cau un xàfec amb calamarsada inclosa convertint els carrers en rius d'aigua. No ens queda més remei que tornar a l'hotel.

Reservem el bus per anar a Cusco (30s) i alhora intentem negociar un hotel al voltant de 50s, a la vora de la Plaza de Armas.

Quan para de ploure, anem a buscar un local amb música "en vivo" però no trobem res. Sembla que la tan famosa ciutat de la música tradicional s'hagi esfumat per encanteri. Tothom ens diu que entre setmana és difícil que ho trobem. Bé, en un restaurant totalment turístic, hi ha un grup amb noies amb mini falda i talons alts ballant unes cúmbies però decididament no és el que busquem. Sopem (15s) i quan ja marxem del restaurant ens retrobem els argentins que havien de marxar cap a Bolívia, De Los Angeles, Bruno i Laura. Quedem amb ells més tard i mentre els esperem en un bonic i bohemi pub del centre farcit de papers i dibuixos fets dels mateixos clients. !Prenem uns pisco sour (10s) !-l'Angel una pinya colada (12s). I així parlant de viatges, de la ciutat de Cusco, de Bolívia ens acomiadem de la ciutat de Puno i del llac Titicaca.!

12 Octubre. Puno – Cusco La pujada per sortir de Puno ens proporciona una única vista del Titicaca i la ciutat i ens endinsa a l'Altiplà andí. Ens espera un llarg trajecte d'unes set hores però que ens permet gaudir del paisatge de l'Altiplà, una planura a 3.000 metres d'alçada. Passem per petits pobles, veiem camèlids, camps i els Andes al fons que ens acompanyen sempre.

Taquile

A l'estació ja ens esperen per portar-nos al Gran Machu-Picchu l'hotel negociat a Puno.

30 soles amb esmorzar. Només deixar la Terminal, ens trobem una plaça amb una enorme estàtua de Pachacútec, el gran emperador inca, el forjador de l'imperi i que iniciar la seva expansió, gran estratega i militar.

El millor de l'hotel és el seu pati interior enjardinat, les habitacions són austeres, sorolloses i als llits t'hi enfonses, però és cèntric tenen ordinador i està al cantó de la Plaza de Armas.!

I el primer que fem és anar a visitar-la, grandiosa i impressionant. La gaudim seien als bancs i dinant tranquil·lament uns entrepans: les seves arcades, la catedral, l'església de la companyia de Jesús, el museu d'història natural i la vista del barri de San Blas. Barri bohemi que visitem quan ja es fa fosc, creuem els estrets carrers de petites cases on moltes encara tenen els immensos blocs originals de l'època inca, tallats i encaixats entre ells a la perfecció. Anem al Km0, un bar regentat per uns catalans, però que quan hi anem no hi són, després d'unes cerveses i uns sucs i ens quedem a sopar pel barri.

De baixada la Rosa i en Tomás es compren un bonic collaret de pedra, després que el venedor els hi agafa tendrament les mans i els hi pregunta si creuen en l'amor. De la manera que ho diu em sembla que es pensa que són parella. Tot plegat ens fa sentir molt ben acollits per la ciutat de Cusco.

Cusco segons la llegenda fou fundada per els germans Manco Cápac i Mama Ocllo els primers caps d'estat inques i segons els revelà Inti, el Deu Sol, després d'un llarg periple per la Vall Sagrada. A l'arribada dels espanyols continuà sent la capital del Perú fins que es fundà la ciutat de Lima. Hi tingué lloc la batalla de Cusco entre els dos fills de Huaina Capac, el primogènit Huascar i Atahualpa, el qual ostentà la corona d'emperador fins que fou assassinat per Pizarro (1533). Fou un centre de revoltes importants, entre les quals es destaquen la de Manco Capac II (1536-45) i la de Tupac Amaru II (1780).!

13 Octubre. Cusco La pujada per sortir de Puno ens proporciona una única vista del Titicaca i la ciutat i ens endinsa a l'Altiplà andí. Ens espera un llarg trajecte d'unes set hores però que ens permet gaudir del paisatge de l'Altiplà, una planura a 3.000 metres d'alçada. Passem per petits pobles, veiem camèlids, camps i els Andes al fons que ens acompanyen sempre.

A l'estació ja ens esperen per portar-nos al Gran Machu-Picchu l'hotel negociat a Puno.

30 soles amb esmorzar. Només deixar la Terminal, ens trobem una plaça amb una enorme estàtua de Pachacútec, el gran emperador inca, el forjador de l'imperi i que iniciar la seva expansió, gran estratega i militar.

El millor de l'hotel és el seu pati interior enjardinat, les habitacions són austeres, sorolloses i als llits t'hi enfonses, però és cèntric tenen ordinador i està al cantó de la Plaza de Armas.!

I el primer que fem és anar a visitar-la, grandiosa i impressionant. La gaudim seien als bancs i dinant tranquil·lament uns entrepans: les seves arcades, la catedral, l'església de la companyia de Jesús, el museu d'història natural i la vista del barri de San Blas. Barri bohemi que visitem quan ja es fa fosc, creuem els estrets carrers de petites cases on moltes encara tenen els immensos blocs originals de l'època inca, tallats i encaixats entre ells a la perfecció.

Anem al Km0, un bar regentat per uns catalans, però que quan hi anem no hi són, després d'unes cerveses i uns sucs i ens quedem a sopar pel barri. De baixada la Rosa i en Tomás es compren un bonic collaret de pedra, després que el venedor els hi agafa tendrament les mans i els hi pregunta si creuen en l'amor. De la manera que ho diu em sembla que es pensa que són parella. Tot plegat ens fa sentir molt ben acollits per la ciutat de Cusco.

Cusco segons la llegenda fou fundada per els germans Manco Cápac i Mama Ocllo els primers caps d'estat inques i segons els revelà Inti, el Deu Sol, després d'un llarg periple per la Vall Sagrada. A l'arribada dels espanyols continuà sent la capital del Perú fins que es fundà la ciutat de Lima. Hi tingué lloc la batalla de Cusco entre els dos fills de Huaina Capac, el primogènit Huascar i Atahualpa, el qual ostentà la corona d'emperador fins que fou assassinat per Pizarro (1533). Fou un centre de revoltes importants, entre les quals es destaquen la de Manco Capac II (1536-45) i la de Tupac Amaru II (1780).!

13 Octubre. Cusco Després d'una nit sorollosa, la Rosa i l'Angel es canvien d'habitació, però no per la fresa sinó perquè està bruta i el lavabo s'inunda després d'una dutxa.

L'hotel està ple i l'esmorzar és caòtic. Iniciem la visita comprant el "boleto turístico" (130s) una estafa que ens permet veure alguns dels temples de Cusco i la Vall Sagrada, traiem i canviem diners i anem fins el gran mercat. Hi ha de tot, fins i tot s'hi pot dinar i fa bona pinta i només per 3-5 soles.!

Pugem fins Sacsahuaman una fortalesa cerimonial molt ben conservada i molt gran. Té una estructura amb tres nivells. S'hi feien cerimònies, practicaven jocs, s'utilitzava com a defensa i fins i tot s'hi emmagatzemava aigua. Iniciada per Pachacútec per demostrar el poder inca als pobles conquerits de l'època. Durant la pujada contractem un guia i arqueòleg (5s), en Marco, que ens explica de forma molt didàctica i amb molt entusiasme tots els seus racons, la història i la cultura dels inques. Al solstici d'hivern, el 24 de Juny, s'hi celebre l'Inti Raymi -la festa del Sol. Una cerimònia ritual amb danses i música que, tot i esdevenir molt turística, aixeca passions entre els mateixos cusquenys. Són les més impressionants i grans de la zona. Fortalesa i estructura en 3 nivells on practicaven jocs i emmagatzemaven aigua. Hi ha un mirador des d'on es contempla tota la ciutat. La vista del Cusco és meravellosa i no podem resistir de quedar-nos en una terrassa a contemplar-la mentre ens prenem uns sucs de fruita i comencem a contagiar-nos de la bellesa d'aquesta gran ciutat.

La baixada ha estat lenta ... les parades a les innombrables botigues de roba i artesania fan d'imant i la Hello Kitty i la doctora Quin no s'hi resisteixen, bé en Tomás no es queda enrere, i jo tinc gana !!! Sort que dinem molt bé i bé de preu, un ceviche variat al mig del bulliciós mercat, una delícia.

Anem fins el principal monument incaic de la ciutat, el temple de Koricancha, dedicat al déu sol, lloc on es guardaven les mòmies dels inques -reis, i els principals tresors de l'imperi. Els espanyols utilitzaren part dels seus murs exteriors per construir de l'església de Santo Domingo. Nosaltres només visitem el museu i en acabat anem a fer cua per veure l'espectacle de danses típiques dels inques que fan al teatre. Ens ho passem bé.!

Estem buscant informació per anar a la selva del Manu i anem a tres agències diferents, demanem preus dels bitllets per anar a Lima i les noies no paren de mirar botigues, no !en tenen tota la culpa, n'hi ha a centenars. Això si, hi ha un moment que les perdem, però on punyetes s'han ficat? En Tomás s'ho agafa en molta calma, però quin morro que tenen, ens han deixat més de mitja hora sense dir-nos res. No ho entenc i no ho entendré fins el dia que tornem de Machu-Picchu. Sopem (16s) i al tornar a l'hotel ens donen la roba neta que ens costa 20s a cada u, una mica car però tenim roba neta que ja està bé.

Sacsayhuamรกn

14 Octubre. La Vall Sagrada Avui viatgem per la Vall Sagrada dels Inques. L'excursió és amb bus (25s) i inclou en Benjamin un guia que sembla sortit d'un western americà, texans, botes, i ulleres de sol. La ruta per la vall Sagrada la iniciem a Pisac, seguim el riu Urubamba, on dinem al poble del mateix nom que el riu, Urubamba fins a Ollantaytambo i finalment parem a Chinchero.

El paisatge al llarg del dia és muntanyós amb valls sinuoses molt verdes que segueixen el riu. Pisac, un poble molt bonic dedicat pràcticament al turisme té tot un carrer de parades de roba i artesania. Ens hi comprem uns pantalons i no sé quantes coses més. Durant la visita a les restes arqueològiques ens sorprèn la pluja, estan dalt d'una muntanya i són bancals en terrassa units per escales fetes amb lloses de pedra amb una zona militar fortificada. La vista de la vall és espectacular.

Ollantaytambo fou alhora!ciutat i fortalesa inca, actualment és un dels pocs vestigis de l'arquitectura urbana inca amb les cases separades per petits canals, els seus carrers i els seus celoberts. En la part alta es troba el temple, on es pot veure un signe serpentí en relleu que simbolitza la!Pachamama, la Terra-Mare. Els blocs van ser transportats i van ser pujats fins al temple per un sistema de plans inclinats, des de les pedreres que es troben a 6 km.

Aquí es va refugiar Manco Inca després de ser derrotat a Sacsayhuamán i un dels pocs llocs on Pizarro va perdre una batalla important, tanmateix, la victòria va durar poc, L’exèrcit espanyol va tornar amb unes forces de cavalleria deu cops superior i Manco va fugir a la selva, a Vilcabamba, on fou assassinat. i quedar com un reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I (1570-72) i anorreà l'imperi de Vilcabamba.

El retard a la sortida d'Ollantaytambo degut al caos de cotxes i autobusos ens ha retardat gairebé una hora i per això a Chinchero només ens dona temps de visitar l'església, una altra mostra de simbiosi religiosa, tot i que jo diria que era l'hàbil estratègia per anar convertint els inques al cristianisme. La vista des de la Plaza de Armas de la posta de sol i les muntanyes nevades de Pitusiray i Sawasiray ens deixen bocabadats. Tot i que també està ple de botigues, no ens deixen temps per gaudir-les i ens quedem amb les ganes de comprar més coses. L'Angel ja s'està mirant de comprar una maleta per posar-hi tot els regals que va comprant.

De tornada a Cusco fem un bon sopar (15s) acompanyats del grup Amaru - Pumac - Kuntur. Fins i tot els hi comprem el CD i ens acompanyen a la taula, xerrem una estona amb ells. En quítxua, Amaru vol dir serp, Pumac, puma i Kuntur còndor i eren considerats animals sagrats i per tant eren Apus (deus).

Amaru representava la terra, la Pachamama la vitalitat i la energia. Pumac la força i Kuntur la pau.!

15 Octubre.!Cusco!

Dia de descans, relax, tràmits i preparació tant del camí de l'Inca com del viatge a la selva del Manu i també comprar el bitllet d'avió per anar a Lima. Ens costa de trobar les pastilles potabilitzadores, comprem xocolates i fruits secs. Jo em compro una motxilla nova (55s) per poder fer bé el camí, la petita que porto no m'hi cap el sac. Finalment ja hem escollit la companyia per anar al Manu: Expediciones Vilca. Les diferents companyies ens oferien més o menys el mateix, però el que més ens feia dubtar era si anar o no a la zona reservada, més lluny i per tant més temps per arribar-hi i nosaltres tenim els dies justos.

Expediciones Vilca ens ofereix un viatge a la zona reservada per 900 $ que és on més possibilitats tenim de veure més varietat d'animals. Visitem la catedral, l'Angel i la Rosa amb guia i en Tomás i jo, més ràpid, per lliure. Aquí hi és enterrat Garcilaso de la Vega l'inca, que no s'ha de confondre amb el poeta del segle d'or espanyol. Fou un escriptor i historiador mestís fill d'un conquistador espanyol i una princesa inca. La seva importància recau en els relats una mica idealitzats de la societat, el govern, la cultura inca i la seva llengua materna, el quítxua. Tot i que fou enterrat a Espanya, el Rei d'Espanya Carles I en una visita a Perú entregar les restes a la ciutat de Cusco. Em crida l'atenció un quadre de l'ultim sopar, on es veu clarament que a la taula s'hi serveix cuy i també que l'apòstol Judes és mulat !!!! Mentre esperem la Rosa i l'Angel visitem el Museu d'història Natural.

Vall Sagrada. Pisac - Ollantaytambo - Chinchero

Dinem al mercat, fem una migdiada, anem de compres i cap al vespre anem a l'agència que organitza el camí de l'Inca on ens expliquen el trajecte amb un planell i les coses que hem de portar. Ens presenten un dels guies i ens donen el sac de dormir. Per sopar tastem el cuy que no és res de l'altre món i anem a dormir d'hora que ens hem de llevar a 1/4 de sis.!

16 Octubre.!Cusco - Piskacucho – Wayllabamba A l'hotel i deixem la motxilla grossa fins la tornada, ens recull un autobús i refem el camí de la Vall Sagrada passant per Chincheros i Urubamba fins Ollantaytambo on fem un esmorzar complert. Estem una mica neguitosos per la fama i duresa del camí. La Rosa i l'Angel es compren uns bastons per caminar per 30s. Continuem fins Piskacucho al mític Km. 82 de la via del ferrocarril Cusco - Machu-Picchu, lloc d'inici del camí. Estem a 2.700 metres.

Sorgeix un problema amb les portadors i encara que no ho acabo d'entendre no podem marxar i ens hem de quedar a dinar, i això que no fa massa hem esmorzat. Una sorpresa de darrera hora: hem de carregar també amb les màrfegues.! Fem les presentacions, som un grup on dominen els francesos. Tres d'ells estan fent la volta al mon durant un any sencer, una parella que fan el camí després que ell el va fer vint-i-cinc anys enrere, una altra parella francesa, una parella de noruecs grans, i una altra de joves belgues flamencs, un peruà de Lima, nosaltres quatre, en Lucio i en Luís -els dos guies, un cuiner i els portadors. En Lucio s'entesta en parlar només en anglès, sort en tenim d'en Luís que ens fa les explicacions en castellà.

Després de dinar iniciem la caminada, creuem l'Urubamaba i la línia de tren. Al principi és força pla fins arribar a Llactapata, unes restes arqueològiques d'una ciutat inca. Es distingeixen clarament les andanes per cultivar, les cases, i una muntanya per fer-hi cerimònies i sacrificis. Nosaltres estem situats en un turó que servia de vigilància amb una meravellosa vista de la unió de les valls del riu Cusichaca amb el riu Urubamba. Aquí en Luís ens fa una acurada explicació fent valer els seus estudis d'arqueologia. Continuem pujant fins el campament situat una mica abans d'arribar a Wayllabamba a 2.900 metres d'alçada. Hem caminat unes quatre hores. Mentre munten les tendes i ens preparen un berenar -te, crispetes i galetes, aprofitem per reposar, estem cansats i suats. Les tendes estan en un camp d'herba i nosaltres tenim un cobert i un lavabo al cantó de la granja on viu la família que ens acull. Sopem d'hora i en acabat tothom va a dormir, ens quedem només nosaltres xerrant i gaudint de la nit acompanyats només per la remor de l'agua del riu.

17 Octubre. Wayllabamba - Warmiwañusca - Paqaymayo !

Avui és el gran dia, el temut segon dia del camí de l'Inca. Pujarem des dels 2.900 als 4.200 metres, per després tornar a baixar a 3.500 metres. Passem per boscos, seguim rius, pugem muntanyes, anem per camins i escales de pedra, envoltats de colibrís, llames i alpaques Diferents microclimes es succeeixen mentre caminem a ritme constant però lent, l'alçada dificulta la respiració. A mi em costa pujar, l'Angel i la Rosa sembla que vagin de passeig, han contractat un portador perquè els hi porti les motxilles i de passada intercanviem les motxilles, i així jo agafo la Hello Kitty. L'Angel va al davant i no la trobem fins a dalt. Arribem a Warmiwañusca a 4.200 m., el pas de la dona morta. A mi m'ha costat i els darrers metres el cor em va molt accelerat i he hagut de baixar encara més el ritme. Sense pensar en cap moment que no pogués arribar, ha estat realment dur, això si, la satisfacció de fer el cim m'omple de joia.

Contemplar el paisatge en aquesta alçada impressiona. El matrimoni noruec encara no ha arribat i quan els veiem, quatre dels francesos, baixen a ajudarlos carregant les seves motxilles i donar-los ànims. Aquest gest encara ens fa més contents i contrasta amb la passivitat dels guies i la promesa que mai deixarien a ningú al darrera. Estem cansats i satisfets alhora, sis hores de pujada i ara toca baixar fins el campament de Paqaymayo.!

La baixada és d'escales de pedra, ara els hi toca patir als genolls. Tardem unes dues hores en arribar al campament, segons en Luís un lloc ple d'esperits d'un antic cementiri. Són les dues de la tarda, dinem i fem una merescuda migdiada. Un dels francesos es queda fascinat per la boira que va tapant tota la vista de la vall i només ens deixa veure els pics de les muntanyes. Devorem les crispetes del berenar i de seguida es fa fosc. Com ahir a la nit un cop acabem de sopar la gent se'n va a dormir de seguida, no són ni les vuit del vespre i el cansament es paga. En Luís es fuma un cigarret mentre ens explica les històries de fantasmes i esperits de la zona.!

Inici al CamĂ­ Inca - Pas de la dona morta (4.200 m) (Pag seg)

Sayacmarca

Concha Marca

18 Octubre. Paqaymayo - Runkurakay - Chaq'icocha - Wiñaywayna La primera parada és a Runkurakay, lloc de vigilància i intercanvi dels "chasquis", -els missatgers inques, té una bonica vista de la vall de d'on es veu clarament el pas de la dona morta. !La muntanya forma una silueta d'una dona estirada des d'els cabells fins el pit. El camí d'avui ja és un dels tants camins inques originals, fins avui eren camins fets pels mateixos llogarrencs, però ara estem trepitjant pedres de l'època inca, jo em pregunto si el mateix Pachacuteq va passar alguna vegada per aquí. Runkurakay, . Continuem pujant fins a Cochapata, el segon pas a 3.900 metres. Arribem esgotats i aprofitem per menjar fruits secs i xocolata. A partir d'aquí comença l'espectacle de la natura. Tot i estar tant alts, és l'inici de la selva alta i la densa vegetació comença a ser la protagonista. Visitem Sayacmarka, un altre punt de vigilància i baixem fins Concha Marca, unes restes d'una colca (graner) fins a Chaquicocha on dinem. Es posa a ploure i les pedres es tornen relliscoses, ara hem de vigilar més.!

Quan arribem al tercer pas ha deixat de ploure i estem exultants, les vistes són magnífiques, tot ho és, la natura; els camins que s'estrenyen per precipicis on la sensació de vertigen espanta, els túnels excavats sota pedres enormes, tot ... Arribem a Wiñaywayna i ja veiem el riu Urubamba i fins i tot, el darrera de la muntanya del Machu-Picchu. La baixada fins el campament s'atura quan veiem un coatí enfilat en un arbre.! cerUn cop al campament el primer que fem és anar al bar hi demanar una "Cusqueña", ens la bevem estirats a la terrassa contemplant la vista de la vall de l'Urubamba. A part del bar tenim la possibilitat de prendre una dutxa, però no en tenim ganes ni forces ... em sembla que mai havia baixat tantes escales en un sol dia. Després de sopar ens presenten els portadors i el cuiner que han anat fent tota la seva feina en silenci i molt d'esforç i segons esbrinem força mal pagats. En Tomás en nom de tots els hi fa un agraïment públic i entre tots recollim uns soles de propina, excepte els belgues que s'escusen que no tenen ni un sol, encara que per vesa si que tenen. !Unes cerveses després anem a dormir, demà darrer dia, molta emoció i un tros de camí encara per recórrer.

Wiñay-wayna - coatí

19 Octubre. Wiñay-wayna - Machu-Picchu - Cusco A un quart de quatre de la matinada, negra nit, ens llevem, no han obert ni el bar quan amb en Tomás hi arribem, esperem a la porta, esmorzem, preparem les coses i quan comença a clarejar comencem a caminar en direcció a Inti- Punku, la porta del Sol. Els portadors ho recullen tot i baixen fins Aguas Calientes per agafar l'únic tren, que segons ens diuen, poden agafar ells.

Comença a ploure, la boira ens envolta i ho cobreix tot. Caminem ràpid, molt ràpid, tot i l'aigua de la pluja, tot i la humitat que ens entra als ossos, les pedres relliscoses, les escales increïbles, els penya-segats, res no ens frena el ritme. Avui mana la il·lusió per arribar, es palpa en tothom, en les cares, els gestos, els somriures. Oblidem l'esforç i el cansament, el Machu-Picchu ho impregna tot. La selvàtica vegetació enlluerna, els arbres immensos ens acompanyen en la baixada, unes dues hores fins que arribem a una enorme escalinata, més de deu metres per esglaons alts i estrets que ens porten fins la porta del Sol, pugem amb compte i emoció continguda, arribem a dalt, les muntanyes i la vista és magnífica, però on és el Machu-Picchu?, la boira traïdora ens priva de la vista ... Tot i la pluja esperem pacientment, fumem una cigarreta fins que comença a escampar la boira i els veiem allí, magnífics, el Machu i el Wayna-Picchu, la muntanya jove i la vella en quítxua. Però la vista dura poca estona, la boira ho torna a tapar i ens estem quedant xops, continuem la baixada, cada cop i som més a prop.!

En una hora arribem a l'entrada del complexe arqueològic. La vista és sensacional, l'entorn de les verdes muntanyes que l'acompanyen, la sinuosa forma del riu Urubamba, la tupida vegetació, plantes i flors magnífiques, orquídies, arbres amb lianes enrevessades i en el centre de les nostres mirades el MachuPicchu, quatre dies caminant i veure aquesta meravella !!!! De cop m'adono que l'Angel i la Rosa no hi són, estan baixant a poc a poc imagino. Tarden però finalment apareixen amb un somriure a la boca. Ens fem unes fotos i anem amb els guies que ens donen les entrades oficials.

En Luís ens fa un recorregut complert per les cases, els temples i la casa de l'Inca, el rei, diferenciant els tres sectors, el dels nobles, el sagrat amb temples dedicats a Inti, Kuntur i Killa (lluna) i el sector popular. A la part més alta es troba el rellotge solar que els ajudava !calcular tant els solsticis, equinoccis i així saber els inicis de les estacions i quan havien de sembrar i iniciar les collites. Les terrasses que s'utilitzaven de reforç i alhora com a zona de cultiu no eren suficients per proveir tota la població de monjos i servents que hi vivien, per això tenien altres llocs com Llactapata i altres que proveïen Machu-Picchu. A la part baixa de la ciutadella queda una mostra de com ho van trobar quan ara ja fa 99 anys Hiran Bingham la va descobrir, runes apilonades farcides de vegetació que expliquen com va restar desconeguda durant tants segles.!

Anem fins el rellotge solar, fem tot el recorregut, però no pugem al Wayna-Picchu. Ja ens havíem ficat al cap de no pujar-hi, hom s'hi ha d'apuntar tant punt s'arriba, el màxim és de 400 persones diàries i nosaltres no arribaríem a temps, però la pluja ha fet desistir a molta gent i si volguéssim podríem pujar, tot just han pujat 280. Però el cansament acumulat ens fa desistir. L'únic que s'anima és en Fernando -el peruà. L'Angel torna cap a la part de dalt mentre nosaltres fem un cafè per després agafar l'autobús que ens baixa fins Aguas Calientes. La carretera no és asfaltada, molt enfangada per la pluja i que en pocs quilòmetres baixa 400 metres, mentre baixem tenim un petit ensurt per un altre autobús que puja que fa pensar en l'accident que va haver l'estiu passat on un autobús va sortir estimbat de la carretera.!

Fem una cervesa i dinem acompanyats de la “Cusqueña” al centre d'Aguas Calientes, un poble que no existia i que va sorgir per allotjar als turistes que visiten Machu-Picchu. La única manera d'arribar-hi és per tren a peu o en helicòpter, sense carreteres per arribar-hi. Per iniciativa d'en Bernard els hi deixem 12,5 soles cada un per els guies. Ens acomiadem d'una part del grup per anar a l'estació de tren per agafar el tren que ens porta fins Ollantaytambo, un tren molt bonic sorgit d'una altra època, còmode i amb grans finestres laterals i al sostre, el personal vesteix d'etiqueta i són d'una extrema amabilitat i ens serveixen un refrigeri a mig trajecte. El trajecte seguint el riu Urubamaba no es fa llarg, tot i les dues hores per recórrer 45 quilòmetres, les vistes que gaudim i l'entreteniment del personal ens fan passar una bona estona. Comencen a fer una desfilada de diferents models de jerseis d'alpaca utilitzant els altaveus per posar-hi música i explicar cada peça a mesura que el model camina de dalt a baix del vagó.

(Esq.) Carancho andino - Caracara muntanyenc (Phalcoboenus megalopterus)

No cal dir que ens cargolem de riure, tant dels models com de la reacció dels turistes més vells davant de les noies que desfilen. Em sembla, però que ningú els hi compra res.

A Ollantaytambo ens esperen amb un autobús, es va fent fosc i el trajecte fa palès el nostre cansament, em sembla que tots ens rendim a un són més o menys profund fins que arribem a Cusco. Ens acomiadem i els desitgem sort en la volta al món al trio francès. De tornada a l'hotel ens prenem una merescuda dutxa calenta, ens posem roba neta, que bé !!! i anem a sopar. Triem un restaurant amb vistes a la Plaza de Armas i brindem amb un bon vi per l'èxit i l'encert d'haver viscut aquesta experiència, a més a més em sorprenen amb una varietat de pastissos amb espelmes i tot per felicitar-me per el meu aniversari. I com a detall final em regalen una vicunya de fusta preciosa. Un dia meravellós i difícil d'oblidar. !

20 Octubre. Cusco

Dia de relax. Ens llevem tard, esmorzem i aprofitem per trucar a casa, llegir correus i fer netejar la roba (15s). Fem un passeig per Cusco, i la seva màgia ens va impregnant a poc a poc, la febre compradora de la Rosa es trasllada a l'Angel, compra de tot, unes esportives pels seus fills, un "ponxo" fet a ma de llana antiga, un cinturó i fins i tot una hamaca ... Portem tantes coses al damunt que hem de tornar a l'hotel a deixar-les. Dinem al mercat, escabetx i cebiche (5s). Després de tants dies de no tasta-lo ja el trobem a faltar, i de postres anem a la secció de fruites i prenem uns sucs i amanida de fruites deliciosos. I mentre en Tomás i jo fem la migdiada les noies van a fer-se fer un massatge. Nosaltres hi anem més tard, quina delícia per les cames i l'esquena, fins i tot utilitzen pedres calentes. Hi ha moltes noies que es dediquen als massatges, de fet, està ple de llocs per tota la Plaza de Armas. En el nostre centre hi ha més de 10 camelles preparades.

Anem fins Expediciones Vilca per enllestir el pagament (450 ") i conèixer la parella de novaiorquesos que ens acompanyaran. Ella, més gran i millor castellà que ell és una artista i ell un informàtic. Quedem per demà ben aviat i nosaltres anem a sopar. Coincidim amb el mateix grup de música de l'altre dia l'Amaru-Pumac-Kuntur. Xerrem amb ells i en Tomás queda amb ells que els hi vol comprar una quena per quan tornem del Manu i anar de copes amb ells.

En Tomás encara no aconsegueix fer-la sonar.

21 Octubre. Cusco – Parc Natural del Manu Reconeguda per l'UNESCO el març de 1973. Té una extensió de 18.812 Km (una mica més de mig Catalunya). Esta dividida en tres àrees: la zona intangible, on només s'hi permet la entrada per motius científics. Se sap que hi ha poblats de natius que mai han estat en contacte amb la resta del món, però no se sap on viuen exactament. La zona reservada on es permet realitzar turisme a un nombre reduït d'agències; i el Baix Manu o zona cultural habitades per grups humans.

La reserva és un ecosistema que ha tingut una evolució inalterable durant milers d'anys, presentant una de les majors varietats de flora i fauna del món, estimant-se en més de mil el total d'espècies d'aus i unes 200 de mamífers. Si parlem de plantes, s'estima entre 2 i 3 mil les seves espècies, considerantse que n'hi ha un 10% no conegudes per la ciència.

Sortim del Cusco molt d'hora al matí en un mini bus. Som 11 persones. la Silvia, la guia, la parella americana, el xofer, el cuiner , en Juan que treballa a l'alberg de Pilcopata on dormirem a la tornada i nosaltres quatre. Travessem interessants valls i pintoresques comunitats camperoles per una carretera sense asfaltar i en obres. Esmorzem a Huancarani un brou de xai! amb patates i iuca (5s). Tot i que encara no són les set del matí, els nens ja van cap a l'escola i el mercat està en plena activitat, l'aire és fresc i la gent s'escalfa prenent brous calents de gallina al mercat. Només quatre turistes destorbem la tranquil·litat del poble.

Parem a veure les tombes pre-inques anomenades "Chullpas" de Ninamarca. A mig dia passem per Paucartambo, un típic i bonic poble colonial.

"Chullpas" de Ninamarca

Paucartambo

Quetzal de cabeza dorada - Quetzal de cap daurat (Pharomachrus auriceps) Quetzal crestado - Quetzal crestat (Pharomachrus antisianus) Paititi Lodge

Riu Alto Madre de Dios

Continuem el viatge fins Acjanacu a 3,560 m, l'entrada al Parc Natural. Des d'aquí iniciem l'infernal descens fins els 200 metres passant pel "bosque nublado", un bosc tupit i una carretera amb precipicis que! sembla que no afecten massa al conductor. Al mig del camí parem a dinar un pollastre amb arrós ja preparat quan comença a ploure. Així ens oblidem de la caminada a peu que teníem que fer i reprenem el viatge per una carretera plena de fang cada cop més perillosa. En un revolt hi ha un fort despreniment que ens fa anar molt a poc a poc i gairebé no podem passar. Comencem a seguir el riu "San Pedro" quan la Silvia sent el cant del "gallito de las rocas". Tenim sort i en veiem uns quants. Molt bonics i grans de vermell intens. Ara entenc la devoció que tenen els peruans per aquesta au. També veiem un "quetzal crestado". A Pilcopata, recollim una saca de pa per menjar aquests dies, la Sílvia va al centre mèdic a medicar-se, no es troba massa bé i continuem fins Atalaya on comprem unes "Cusqueñas".! Ens dirigim a través del riu Alto Madre de Dios fins Paititi lodge. Hi arribem amb les darreres traces de llum solar i mentre la lluna plena reprèn el relleu. Els bungalous! són preciosos, amb llits grans i còmodes. Estem al cantó del riu i envoltats de! verdes muntanyes. Després de dotze hores de viatge estem cansats, ens seiem a les tombones del porxo i ens prenem una cervesa gaudint del paisatge. Mentrestant l'Angel medita a l'hamaca i la Rosa es refresca amb una dutxa. L'activitat a la selva a aquesta hora és ensordidora, aus i granotes arreu. Sopem aviat, una sopa i una truita de riu i tornem al porxo mentre una papallona de nit gegant gira al nostre voltant fins que caiem rendits.

22 Octubre. Paititi Lodge - Otorongo Afortunadament la Silvia s'adorm i podem gaudir d'una estona més del còmode llit. Seguim el riu Alto Madre de Dios per un paisatge de bosc secundari però amb arbres grans i vegetació molt diversa. Passem per trams de ràpids que el nostre capità condueix hàbilment. Parem a la vora del riu davant una colpa de lloros i guacamais. Van a diari a les colpes per extreure i llepar trossos d'argila que contenen els minerals necessaris per al seu balanç dietètic. La Silvia porta uns prismàtics de gran augment que ens permet veure algun lloro i alguna parella de guacamais. Aquests darrers sempre volen en parella, els lloros en grup. Hi ha un altre grup de gent observant aus i la seva guia discuteix amb la Silvia perquè ens posem a fumar una cigarreta. Es veu que no s'avenen gaire !!! Aquesta zona on hi ha petits pobles es dediquen bàsicament al cultiu del plàtan i a la fusta. Veiem plantacions i camions plens de plàtans a la vorera del riu esperant les barques per portar-los fins Atalaya.

Arribem al riu Manu i en poc menys d'una hora a Limonal, l'entrada oficial a la zona restringida on ens hem d'inscriure. Encara ens falten cinc hores de vaixell per arribar, però no es fa llarg. Anem veient tot tipus d'aus de diferents espècies i de cop el veiem, el jaguar, el fèlid més gran del món després del lleó i el tigre, està amagat entre unes branques i matolls, ens emocionem, és enorme i preciós, a mesura que ens acostem a la barca el veiem millor, però no tarda en marxar. Poc després veiem un caiman negre, no es mou ni mica, està a la vorera del riu i sembla que ens ressegueix amb la mirada.

Arribem al campament d'Otorongo (jaguar en quítxua), més rústic que a Paititi però igual d'encisador i al vell mig de la selva. El campament consta d'unes casetes de fusta per dues persones, uns serveis amb quatre dutxes i quatre lavabos i una casa que fa de cuina i menjador. Fa molta xafogor i hi ha molts mosquits, en poques hores tinc més de 34 picades en un sol braç, i això que ens posem relec. Després de sopar on en Tomás ens fa de cambrer anem a fer una caminada nocturna. Veiem una boa, sentim el crit del jaguar, aranyes verinoses i altres bitxos nocturns. Costa una mica de dormir per la xafogor, però de sobte ens fa una forta tempesta amb trons i llampecs que refresca i ens permet dormir i reposar molt bé. El fet de no estar a gran alçada com a Cusco o al Titicaca ajuda molt.

1 -Espàtula rosada (Platalea ajaja) - 2 - Camallarga americà (himantopus mexicanus) 3 - Garsa gran (Ardea Alba) 4 - Gaviotin de pico grande - Corb de bec gros (phaetusa simplex) i Rayador negro - Bec de tisora negre (rynchops niger) 5 - Garsa cuca (Ardea cocoi) 6 - Caimà negre (Melanosuchus niger) 7 - Oca de l'Orinoco ( Neochen jubata)

1 - Gallinazo de cabeza amarilla mayor (Cathartes melambrotus) 2 - Camungo (gritador unicornio) (Aruco) - Voltor de pantĂ ! (Anhima cornuta) 3 - Boa 4 Chotacabras arenisco (Chordeiles rupestris) 5 - Mono aranya 6 - Anhinga americana (Anhinga anhinga)

Cormoran neotropical (cushuri) -!Corb marĂ­ olivaci (phalacrocorax brasilianus)

1 - ??? 2 -Garcilla buyera Esplugabous (bubulcus ibis) 3 -Tordo gigante 4 -Gaviotin de pico grande - Corb de bec gros (phaetusa simplex) 5 -Garcita blanca - Garceta blanca (egretta tula) 6 Mono frailecillo/ardilla (Dreta) Jaguar (Phantera Onca)

23 Octubre. Zona reservada del Manu Caminem durant quatre hores pel mig de la selva, anem fins la cocha Otorongo (cocha és llacuna en quítxua), veiem, ocells, monos i arbres gegantins. Dinem aviat i en acabat agafem la barca per anar a veure els Matsiguenga, uns indígenes que viuen a la zona i que aprofiten els pocs turistes que arriben fins aquí per vendre'ls collarets, fletxes adornades amb plomes i altres estris de caça. No cal dir que en primer lloc l'Angel, però també la Rosa i en Tomás els hi compren de tot.!

Tornem a agafar la barca mentre veiem un caiman blanc. Anem fins Cocha Salvador, allà hi ha un petit catamarà de fusta que guiats en rems per en Mario i un altre noi, a poc a poc i en silenci ens apropem fins una colla de llúdrigues gegants (lobos de rio), una família sencera que s'estant cruspint peix sense parar. Moltes espècies d'aus, cormorans, bernats pescaire, l'au prehistòrica, el shansho ....

Un dia que hem vist molta diversitat d'aus que concluim amb un bon sopar. Durant la nit estem acompanyats una altra vegada de pluja intensa.

24 Octubre. Otorongo - Boca Manu Comencem el matí molt d'hora anant fins la plataforma de la cocha Otorongo, una plataforma situada a 15 metres d'alçada ideal per veure animals; llúdrigues, caimans,! tucans, guacamais, lloros, .... fem una caminada curta per apreciar alguns animals, veiem el relojero, un ocell de colors verds i blaus i després esmorzem.

Agafem la barca i remuntem el riu Manu fins Limonal, fa calor i no anem a caminar. Agafem el riu Alto Madre de Dios fins arribar a Boca Manu, un petit poble on aprofitem per prendre una cervesa. Només tenen llum elèctrica des de les sis de la tarde i fins les nou del vespre. Aprofitem per trucar per telèfon a casa i la Silvia ens fa una visita pel poble. Passem per l'escola, el camp de futbol, uns tallers de fabricació de barques, tastem un peix acabat de fer al foc, i la preciosa posta de sol sobre el riu. Una altra cervesa, un sopar amb una ampolla de vi dolç obsequi d'expediciones Vilca i a dormir que estem baldats de tanta barca.

Tortuga ???

Mono aullador rojo Martin pescador amazonico - Blauet zamazònic (Chloroceryle amazona) Caimà negre

LlĂşdrigues gegants - Lobos de rio -(Pteronura brasiliensis) Garza de pecho castaĂąo - (Agamia agami)

1- Garcita blanca - Garceta blanca (egretta tula) 2 -????

3 - Polla de agua morada - Polla blava (porphyrio martinica) 4 ???????????

Hoazin (shansho) - HoatzĂ­ (Opisthocomus hoazin)

1 - Carrao /!Caracolero - Carrau (Aramus guarauna) ! 2 -Guacamayo escarlata - Guacamai roig d'ales grogues (Ara macao) 3 - Tigana (yacupatito) - Aus sol! (Eurypyga helias) 4 - Garcita estriada (Butorides striata)

1 - Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 2 -Gallito de agua de frente roja - Jacana sud-americana (Jacana jacana) 3 -Gavilan negro - Aligot negre (buteogallus urubitinga) 4 - ??????????????

1 Cardenal de gorro rojo (paroaria capitata)- 2 - Chachalaca jaspeada - Txatxalaca clapejada (Ortalis guttata) ATENCI贸 CARDENAL????

3 Mosquero - 4 - Relojero de corona azul - Motmot com煤 (Momotus momota)

1 -Guacamayo rojo y verde - Guacamai groc d'ales verdes (Ara chloropterus) 2 - Guacamayo azul y amarillo - Guacamai blau i groc (Ara ararauna) 3 - Garza pileada - Garsa capirotada (Pilherodius pileatus) 4 - Loro ????

Riu Manu i Boca Manu. Posta de sol al riu Madre de Dios

Gallinazo de cabeza negra - Voltor negre - UrubĂş (Coragyps atratus)

25 Octubre. Boca Manu - Pilcopata Naveguemm tot el dia,remuntemm el riu Alto Madre de Dios, ha plogut molt i ja pujat tant el nivell com el cabal del riu. Veiem i fotografiem més aus que encara no havíem vist. Parem a Aguas Calientes, un lloc que surt aigua calenta de la muntanya i el nostre company americà no ho desaprofita per banyar-se, a nosaltres ens fa mandra. La veritat és que ara un cop veiem que s'acaba ja tenim ganes de ser a Pilcopata. La darrera sorpresa abans d'arribar-hi és quan la Silvia veu una enorme capibara. Hi arribem de nit, anem a l'alberg on ens retrobem amb en Juan, el noi que va venir amb nosaltres a l'anada. Donem una volta per Pilcopata, no trobem "Cusqueña", però si una ampolla de cervesa de litre. Com que no hi ha res més, en Tomás i jo ens la bevem tota sencera. Com cada nit torna a ploure.

Capibara

1 -Gallinazo de cabeza roja - Aura (Cathartes aura) 2- ????????????????? 3 -Nictibio grande - Nictibi gran (Nyctibius grandis)

Yanayacu - Aguas calientes

26 Octubre.! Pilcopata - Cusco Sortim a 2/4 de cinc del matí. Volem tornar a veure el "Gallito de las rocas" i hem d'anar d'hora per arribar fins a San Pedro. La carretera està molt enfangada, anem amb un autobús de 30 places, vell i sense tracció a les quatre rodes, al cap d'una de camí ens trobem la carretera tallada. Molta gent fent cua, camions amb plàtans, fusta, autobusos i particulars i que porten tota la nit esperant, la pluja d'ahir va provocar despreniments en molts revolts de la carretera. Ens diuen que fins que no vingui una màquina a arreglar-ho no es pot fer res. A més a més torna la pluja. Descartem veure el "Gallito", la gent comença a treure olles, fan foc i pelen patates i es preparen el dinar, fins i tot veiem com maten una gallina i la couen. Nosaltres dinem a l'autobús amb la incertesa de si podrem continuar o no. Ens haurem de quedar tota la nit? Passen cinc hores quan finalment arriba la màquina i comencem a avançar molt a poc a poc. Deixa de ploure i arriba l'alcalde de Pilcopata a dirigir la operació. La carretera està molt malament i nosaltres amb aquest autobús !!! Cap a les cinc de la tarda , acaben d'arreglar el darrer despreniment i tots en filera reprenen la marxa. Es comença a fer fosc i la boira i la foscor no deixen veure res. Això si, el conductor ni s'immuta, jo prefereixo no mira massa.

El súmmum és un control de policia. Busquen tràfic de droga, molta gent se'n porta una mica i la ven a Cusco que va ben pagada. Fins i tot en Pedro, el nostre cuiner, en porta i se'n riu quan aconseguim passar. A nosaltres no ens registren perquè la Silvia diu que som turistes.

Arribem a Paucartambo cap a les nou del vespre, parem i aprofitem per estirar les cames i sopar una mica al mercat. Unes brotxetes (1s) i uns panets (0,50s) deliciosos calmen la nostra fam. Per acabar-ho d'adobar han tallat la carretera principal i hem d'agafar un altre camí.

Arribem a la nostra estimada Cusco just a la mitjanit, dinou hores en total des de Pilcopata. Tot i que estem cansats anem a veure si trobem l'Elmer, el noi del grup de música que li guardava una quena per en Tomás, la Rosa però, es queda per dutxar-se i anar a dormir. Anem a tots els bars al voltant de la Plaza de Armas però no el trobem, ens quedem a prendre una cervesa. Vestim roba de selva i botes, però això no atura l'Angel i en Tomás per sortir a la pista a ballar. El local amb te vistes a la plaça i la decoració amb fotos antigues i estris de conreu penjats és molt bonica.

27 Octubre. Cusco - Lima Encara tenim temps per anar a fer la darrera volta a la plaça per acomiadar-nos, treure diners i comprar tabac.

Amb taxi passem per davant la imponent estàtua de Pachacútec. L'avió surt amb una hora llarga de retard, tenim un vol força mogut i moltes turbulències. Vesso el cafè mentre passem per sobre els Andes.

Un taxi (55s) ens porta directament a Mira-flores, segons ens diuen el barri elegant, tot i que molt bonic no és. Ens decidim per agafar un hostal recomanat de la Lonely per 30s amb esmorzar, estem molt cèntrics. Després de dinar unes brotxetes de peix i ceviche (22s) aprofitem per passejar per una fira del llibre on ens assabentem que el peruà Vargas Llosa li han concedit el premi Nobel de literatura. Caminem fins el "Parque del Amor" a tocar dels penyasegats que donen al Pacífic, té aires de Parc Güell salvant les distàncies.

La vista és fantàstica, llargues onades aprofitades pels surfistes. Acabem seient al Mango's dins un complexe comercial amb vistes al mar mentre es posa el sol. Estem a la zona més adinerada de tot el Perú, molt diferent de Cusco i la resta de ciutats que hem vist fins ara.

28 Octubre. Lima - Barcelona Aprofitem el matí per visitar el centre de Cusco, agafem un colectivo per anar al centre. Els colectivos són autobusos petits i el revisor a part de cobrar-te el bitllet, a cada parada i a cada semàfor baixa per cridar el destí en veu alta i molt de pressa. Tots fan el mateix i és tot un espectacle sorollós i divertit. L'Angel i la Rosa visiten la catedral mentre amb en Tomás fem un passeig. Al migdia veiem l'espectacle del canvi de la guàrdia davant el palau presidencial. Una turistada cutre.

Caminem fins el barri xinès on en Tomás es compra un parell de quenas i dinem el nostre darrer ceviche al mercat.

Això s'acaba. Tornem a Mira-flores, recollim les motxilles i anem a l'aeroport on ens esperen només dotze hores de viatge, menys temps que per anar del Manu a Cusco.

Parque del Amor - Miraflores

Miraflores

Lima

Llistat d’aus vistes Paracas i illes Ballestas

Parc Natural del Manu

Cormoran neotroplical (cushuri) (phalacrocorax brasilianus) Parihuana comú - Flamenc (phoenicopterus chilensis) Zarapito trinador - Polit cantaire (Numenius phaeopus) Gallinazo de cabeza roja - Aura (Cathartes aura) Ostrero americano - Ostrro americà (Haematopus palliatus) Gaviota argentea -!Gavià argentat (Larus argentatus)

Quetzal de cabeza dorada - Quetzal de cap daurat (Pharomachrus auriceps) Quetzal crestado - Quetzal crestat (Pharomachrus antisianus)

Pelicano peruano - Pelicà del Perú (pelecanus thagus) Piquero peruano -!Mascarell del Perú (sula variegata) Pingüino de Humboldt - Pingüí de Humboldt (Spheniscus Humboldti) Cormoran guanay - Guanay (phalacrocorax bougainvillii) Gaviotin zarcillo - Gavià circell (Larosterna inca) Garza grande -!Garsa gran - Agró blanc (ardea alba) Gaviota reidora (Leucophaeus atricilla)--- mancha negra en cabeza

Canyó del colca Cernicalo americano - Xoriguer americà (Falco sparverius) Halcón peregrino - Falcó peregrí (Falco peregrinus) Condor andino - Còndor dels Andes (Vultur gryphus) Aguila solitària (Harpyhaliaetus solitarius) Vencejo montañes - Falciot muntanyès (Aeronautes montivagus)

Lagunilla anant cap a Puno Avoceta andina - Bec d'alena andí (Recurvirostra andina) Gallareta gigante - Fotja gegant (Fulica gigantea) Caracara cordillerano - Carancho andino - Caracara muntanyenc (Phalcoboenus megalopterus) Polla de agua comun - Gallineta d'aigua! (Gallinula Chloropus) ! * en negreta hi ha la fotografia

Espàtula rosada (Platalea ajaja) Cigueñuela de cuello negro - Camallarga americà (himantopus mexicanus) Garza cuca - Garsa mora (Ardea cocoi) Gaviotin de pico grande - Corb de bec gros (phaetusa simplex) Rayador negro - Bec de tisora negre (Rynchops niger) Ganso del orinoco - Oca de l'Orinoco ( Neochen jubata) Gallinazo de cabeza amarilla mayor (Cathartes melambrotus) Camungo (gritador unicornio) (Aruco) - Voltor de pantà!

(Anhima cornuta) Chotacabras arenisco (Chordeiles rupestris) Anhinga americana (Anhinga anhinga) Cormoran neotropical (cushuri) -!Corb marí olivaci (phalacrocorax brasilianus) Tordo gigante (molothrus oryzivorus) Garcita blanca - Garceta blanca (egretta tula) Garcilla buyera - Esplugabous (bubulcus ibis) Martin pescador amazonico - Blauet zamazònic (Chloroceryle amazona) Garza de pecho castaño - (Agamia agami) Polla de agua morada - Polla blava (porphyrio martinica) Hoazin (shansho) - Hoatzí (Opisthocomus hoazin)

Garzita estriada (Butorides striata) Àguila pescadora (Pandion haliaetus) Gallito de agua de frente roja - Jacana sud-americana (Jacana jacana) Gavilan negro - Aligot negre (buteogallus urubitinga) Cardenal de gorro rojo (paroaria capitata) o (Paroaria gularis) Chachalaca jaspeada - Txatxalaca clapejada (Ortalis guttata) Relojero de corona azul - Motmot comú (Momotus momota) Guacamayo rojo y verde - Guacamai groc d'ales verdes (Ara chloropterus) Guacamayo azul y amarillo - Guacamai blau i groc (Ara ararauna) Garza pileada - Garsa capirotada (Pilherodius pileatus) Gallinazo de cabeza negra - Voltor negre - Urubú (Coragyps atratus) Gallinazo de cabeza roja - Aura (Cathartes aura) Nictibio grande - Nictibi gran (Nyctibius grandis)

Gallinazo rey - (condor de la selva) - Còndor reial (Sarcoramphus papa) Gaviotin de pico amarillo - Xatrac menut americà (Sternula antillarum) Elanio plomizo - Milà plomís (Ictinia plumbea) Aguilucho caminero - Aligot de bec gros (Buteo magnirostris) Halcon caza murcielagos (Falco rufigularis) Carrao /!Caracolero - Carrau (Aramus guarauna) Guacamayo escarlata - Guacamai roig d'ales grogues (Ara macao) Tigana (yacupatito) - Aus sol! (Eurypyga helias)

Guacamayo de cabeza azul - Guacamai de cap blau (Primolius couloni) Garrapatero de pico liso - Ani de bec llis (Crotophaga ani) Garrapatero de pico estriado - Ani de bec estriat (Crotophaga sulcirostris) Trogon acollarado - Trogon de collaret (Trogon collaris) !!no seguro Tucan de garganta blanca - Tucà de pit blanc (Ramphastos tucanus) Carpintero de cuello rojo Picot de coll vermell (Campephilus rubricollis) Gallito de las rocas andino - Gallet de roca! (Rupicola peruvianus) Oropendola crestada (Psarocolius decumanus) Oropendola olivacea (Psarocolius bifasciatus) Pato criollo - Ànec mut (Cairina moschata) Carcita azul - Martinet blau ( Egretta caerulea) Loro de cabeza azul - Lloro de cap blau (Pionus menstruus) Garrapatero grande - Ani major (Crotophaga major) Ibis de la puna (yanavico) !(Plegadis ridgwayi) Ibis verd (Mesembrinibis cayennensis)