Programa febrer 2023

Història permanent del cinema català

Dones guionistes al Hollywood silent

Lindsay Anderson

Carta Blanca a Marta Esteban

Barcelona Negra

febrer 2023 programa núm. 129

Filmoteca de Catalunya

Dues sales de cinema

Exposicions

Biblioteca especialitzada

Llibreria

Bar-restaurant

Plaça de Salvador Seguí, 1-9

08001 Barcelona

T 93 567 10 70

ISSN edició impresa: 2013-2743

ISSN edició electrònica: 2013-2662

D.L. B-38.546-81

Disseny i maquetació: Editorial MIC

Impressió: www.uan-tu-tri.com

L2 (Paral·lel)

L3 (Liceu i Paral·lel)

21, 59, 88, 91

D20, D50

V11, V13, H14

Comencem a mostrar el nou pla sistemàtic de digitalització dels fons patrimonials de la Filmoteca de Catalunya per bastir una història permanent del cinema català. A tiro limpio, un clàssic del cinema negre barceloní, és un bon punt de partida. Arrenquem, també, la reivindicació de les dones guionistes que van escriure pel·lícules meravelloses del Hollywood silent i projectem Gone with the Wind en tota la seva esplendor. Commemorem el centenari de Lindsay Anderson, el més irreductible dels Angry Young Men; la productora Marta Esteban ens escriu la seva carta de preferències pròpies i alienes, i Jordi Esteva ens convida a viatjar als paradisos perduts que ha filmat amb mirada antropològica. També tenim espai per sumar-nos a la Barcelona Negra i dedicarem sessions especials als cineastes Javier Codesal i Xacio Baño, al tenor Enrico Caruso i a l’arxivista Raymond Borde. Tot això aquest febrer, el mes en el qual també ens visita Todd Solondz en el marc de l’Americana.

02 Història permanent del cinema català

05 Elles tenen la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent.

09 Lindsay Anderson

15 Carta blanca a Marta Esteban

22 Barcelona Negra

25 L’impuls nòmada de Jordi Esteva

29 Todd Solondz. Americana

Esteve Riambau Director

32 Pedro Costa

37 Sessions especials

Història permanent del cinema català

El 2022 es va posar en marxa, en col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), un pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics dipositats al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. L’objectiu és visibilitzar un seguit de títols imprescindibles del nostre patrimoni, i la primera finestra serà un cicle permanent a les pantalles del Raval. Posteriorment, s’incorporaran al catàleg de Bàsics i Singulars disponibles per a l’exhibició no comercial. El nodriran la desena de llargmetratges i altres tants curts produïts anualment, però també hi tenen cabuda altres estrenes, retrospectives o homenatges relacionats amb el cinema català.

Arranquem amb A tiro limpio (1964), un clàssic del cinema policíac barceloní realitzat per Paco Pérez-Dolz, també autor del curtmetratge didàctic Lecciones de cinematografía. Seguiran, els propers vinents: Un vaso de whisky (Juli Coll, 1959); Los felices 60 (Jaime Camino, 1963); Vida de familia (Josep Lluís Font, 1963); Furia española (Francesc Betriu, 1975); La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976); Boom Boom (Rosa Vergés, 1990), i Tren de sombras (José Luis Guerín, 1997).

04

Lecciones de cinematografía

A tiro limpio

Dimarts 21 / 18.00 h

Sala Laya

Dissabte 25 / 20.00 h

Sala Laya

Sessió doble

Lecciones de cinematografía

PACO PÉREZ DOLZ, 1956. Int.: Joaquín Igual, Jordi Grau, Juan Gabriel Tharrats, José María Otero. Catalunya. VE. 30’. DCP.

“Durant el primer curs cinematogràfic que es va fer al Cineclub Monterols, el 1956, es va filmar la lliçó mateixa com a pràctica pedagògica, com si fos una il·lustració d’un manual de tècnica cinematogràfica. El guió segueix el llibre de l’italià Renato May, El lenguaje del film, el qual presenta la tècnica cinematogràfica en el seu vessant narratiu amb afegits personals del mateix Pérez Dolz. El que s’ha de fer i el que no s’ha de fer, en què convé fixarse i què és accessori i, sobretot, la importància de l’ordre en la planificació, que per a Paco Pérez-Dolz constitueix un dels eixos de l’ofici de cineasta” (Ferran Alberich).

A tiro limpio

PÉREZ DOLZ,

Una història construïda al voltant de les tempestuoses relacions entre els membres d’una banda d’atracadors, que té Barcelona com a escenari clarament recognoscible. És el primer llargmetratge de Pérez-Dolz, una producció de Balcázar inspirada en les figures dels dos maquis catalans, Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias, fins que la censura ho va impedir. Marcat per un pressupost baix i clares influències del cinema negre nord-americà, és un dels màxims exponents del cinema policíac barceloní, sobretot per la utilització dels exteriors, que li atorguen verisme, i el retrat social dels seus personatges ombrívols.

Sessió gratuïta.

 Presentació a càrrec de Ferran Alberich el dimarts 21.

PACO

1963. Int.: José Suárez, Luis Peña, Carlos Otero, Joaquín Navales. Catalunya. VE. 88’. DCP.

Elles tenen la paraula.

Dones guionistes al Hollywood silent

The Half-Breed

El mestís

Humoresque

08

Joan the Woman

Joana la dona

A mitjans dels anys vint, dues terceres parts del públic cinematogràfic nord-americà eren dones. Per fer pel·lícules al seu gust —business is business—, els estudis de Hollywood van contractar nombroses guionistes —una tercera part de la nòmina d’aquesta professió— que donaven el corresponent “toc femení” a una perspectiva habitualment masculina.

Al llarg d’aquest any en reivindiquem vuit de les més significatives i prolífiques, que, en alguns casos, també eren directores: Lenore J. Coffee, Lois Weber, June Mathis (Ben Hur), Agnes Christine Johnston (Show People) o Clara Beranger (Dr. Jekyll and Mr. Hyde). De les altres tres, comencem amb sessions presentades per Giuliana Muscio, professora de la Universitat de Pàdua, especialista en les relacions entre el cinema italià i el nord-americà i autora d’un assaig revelador sobre aquest vessant de la història del cinema: Humoresque, una adaptació de la novel·la homònima de Fannie Hurst a càrrec de Frances Marion i dirigida per Frank Borzage; The Half-Breed, un vehicle de lluïment per a Douglas Fairbanks escrit per Anita Loos; i Joan the Woman, una recreació històrica de Joana d’Arc en mans de Jeanie MacPherson i dirigida per Cecil B. DeMille.

Loos

The Half-Breed El mestís

ALLAN DWAN, 1916. Int.: Douglas Fairbanks, Alma Rubens, Sam De Grasse, Tom Wilson. EUA. Muda, amb rètols en català. 77’. 35mm.

Un home mestís ignora qui és el seu pare, l’home blanc que va violar la seva mare índia. Marginat per una societat racista competeix amb el xèrif local per l’amor de la filla del predicador. El guió és d’Anita Loos, de qui Griffith (al qual va convèncer de la importància dels intertítols) deia que “estava més plena d’enginy i saviesa que qualsevol altra persona que hagués conegut”.

Anita Loos, autora del best seller Els cavallers les prefereixen rosses, va destacar a Hollywood, sobretot, pels arguments que va escriure per a Douglas Fairbanks.

 Presentació a càrrec de Giuliana Muscio el dimecres 1.

 Acompanyament musical a càrrec d’Anahit Simonian.

Frances Marion

Love Anna Karénina

EDMUND GOULDING, JOHN GILBERT, 1927. Int.: John Gilbert, Greta Garbo. EUA. Muda, amb rètols en català. 82’ . DCP

L’èxit de Flesh and the Devil (Clarence Brown, 1926) va propiciar que Garbo i Gilbert protagonitzessin de nou una encesa història d’amor. Amb aquest propòsit, el productor Irving Thalberg va escollir la novel·la de Tolstoi Anna Karénina i li va canviar el títol per poder-la promocionar amb la frase “Greta Garbo and John Gilbert in Love”, que coincidia amb l’idil·li real dels dos intèrprets. Per acabar-ho d’adobar, Thalberg, que no s’havia llegit el llibre, en assabentar-se del desenllaç tràgic, va manar filmar un altre final, aquesta vegada made in Hollywood. L’encarregada d’escriure el guió va ser Frances Marion. La primera dona guionista a guanyar dos Oscars es va envoltar de tres dones més: Lorna Moon, que la va ajudar en l’adaptació, i Marian Ainslee i Ruth Cummings, a qui va confiar els intertítols.

 Presentació a càrrec de Giuliana Muscio el dijous 2.

 Acompanyament musical a càrrec d’Anahit Simonian.

Dimecres 1 / 20.00 h Sala Chomón

Dimecres 8 / 18.00 h Sala Laya

Dijous 2 / 17.00 h

Sala Chomón

Dissabte 11 / 20.00 h

Sala Laya

Anita

Dijous 2 / 20.00 h

Sala Chomón

Dijous 16 / 18.00 h

Sala Laya

Jeanie MacPherson

Joan the Woman Joana la dona

CECIL B. DEMILLE, 1916. Int.: Geraldine Farrar, Raymond Hatton, Hobart Bosworth, Theodore Roberts. EUA. Muda, amb rètols en català. 138’. DCP.

Fill de la guionista i dramaturga Beatrice DeMille, Cecil B. DeMille va saber veure el potencial com a guionista de l’actriu Jeanie MacPherson i aquesta es va convertir en la seva principal col·laboradora durant el període silent. Joan the Woman va ser el primer drama històric del tàndem. El guió, basat en l’obra de Friedrich Schiller La donzella d’Orleans, és el primer film sobre Joana d’Arc, tot un personatge de referència de l’empoderament femení que, en aquesta ocasió, serveix d’inspiració a un soldat francès de la Primera Guerra Mundial. També va significar el debut del famós latin lover Ramon Novarro.

 Presentació a càrrec de Giuliana Muscio el dijous 2.  Acompanyament musical a càrrec de J.M. Baldomà.

Lindsay Anderson

Lindsay Anderson

Davant el conservadurisme de l’Imperi Britànic, un seguit de joves s’hi van rebelar a través del teatre i del cinema. Lindsay Anderson en va ser un dels principals responsables i, a la llarga, el més coherent. El 1956 , el National Film Theatre de Londres presenta tres curtmetratges produïts fora del sistema (O Dreamland, d’Anderson; Momma Don’t Allow, de Reisz i Richardson, i Together, de Mazzetti) i aquesta sessió dona el tret de sortida al que ell mateix va batejar com a Free Cinema: una aposta pel realisme social preocupat per les formes que trencaria amb el cinema conformista.

Primer com a escriptor i teòric cinematogràfic destacat i després com a director de documentals i llargmetratges, Anderson va contribuir a la introducció d’una nova generació d’actors, a la normalització dels rodatges en exteriors i al desenvolupament dels recursos narratius i les temàtiques polèmiques característics de la modernitat.

L’autor de This Sporting Life va ser definit per Karel Reisz com “el guru inconformista i la consciència de tota una generació teatral anglesa, encantador i ferotge alhora, i un polemista amb un cercle ampli d’amics i d’enemics”.

Sessió triple

O Dreamland

LINDSAY ANDERSON, 1953. Gran Bretanya. VOSC. 13’. Betacam digital.

Momma Don’t Allow

KAREL REISZ, TONY RICHARDSON, 1953. Gran Bretanya. SD. 22’. 35mm.

Together

LORENZA MAZZETTI, 1956. Gran Bretanya. SD. 52’. 35mm.

El 1956, va tenir lloc al National Film Theater de Londres la primera sessió de curtmetratges dels “joves aïrats”. Defensaven un cinema lliure amb noves maneres de produir i atendre la importància de la vida quotidiana, en què “una actitud significa un estil” i “un estil significa una actitud”. Amb aquests tres films naixia el Free Cinema.

This Sporting Life El ingenuo salvaje

LINDSAY ANDERSON, 1963. Int.: Richard Harris, Glenda Jackson, Rachel Roberts, Alan Badel. Gran Bretanya. VOSE. 134’. 35mm.

La vida d’un miner canvia radicalment quan coneix una vídua pobra amb qui manté relacions íntimes en el moment que esdevé una figura del rugbi. El film va convertir a Richard Harris en una estrella. Cal destacar la labor del músic Robert Gerhard, un compositor català recentment reivindicat a casa nostra, resident a Anglaterra fins la seva mort el 1970 i considerat un dels compositors avantguardistes més importants del món. Considerada per molts l’obra mestra del Free Cinema, és el primer llargmetratge d’Anderson, que el va dirigir després d’escriure un diari sobre el rodatge de Secret People (Thorold Dickinson, 1952), durant el qual va conèixer Gerhard.

Dimecres 1 / 21.00 h

Sala Laya

Dijous 2 / 18.00 h

Sala Laya

Dissabte 4 / 21.00 h

Sala Chomón

Lindsay Anderson

Divendres 3 / 18.00 h

Sala Laya

Dimarts 7 / 21.00 h

Sala Laya

Red, White and Zero Vermell, blanc i zero

Un film integrat per tres episodis dirigits per tòtems del cinema britànic. Ride of the Valkyrie, de Peter Brook, mostra l’odissea per Londres d’un cantant d’òpera que intenta arribar a temps a la funció. The White Bus, de Lindsay Anderson, està protagonitzat per una noia que abandona la ciutat i viatja al seu poble natal amb un tren ple d’aficionats al futbol per després visitar una urbs sense nom amb un autobús de dos pisos; va significar el debut de l’actor Anthony Hopkins. Red and Blue, de Tony Richardson, està ambientat a París, on es desplaça una cantant britànica de cabaret per motius laborals.

Diumenge 5 / 20.00 h

Sala Laya

Dijous 9 / 17.00 h

Sala Chomón

If...

Premiada a Cannes el 1969 amb la Palma d’Or, aquest film agafa el títol d’un poema de Rudyard Kipling i és un ferotge al·legat contra el sistema educatiu britànic. Un film realitzat oportunament per mostrar el malestar juvenil vigent aleshores i que va coincidir amb els moviments estudiantils del Maig del 68. Un crit de dolor i fúria que heretava la tradició empresa per Jean Vigo amb Zero de conduite. El film va llançar el seu protagonista, un jove Malcom McDowell que acabaria sent l’actor fetitxe d’Anderson. “Un film anarquista en l’esperit, que tracta, de fet, sobre l’instint de llibertat i sobre l’agressivitat i la violència enteses com a resultat d’un sistema jeràrquic i repressiu” (J. E. Lahosa).

Lindsay Anderson

LINDSAY ANDERSON, PETER BROOK, TONY RICHARDSON, 1967. Int.: Patricia Healey, Arthur Lowe, John Sharp, Julie Perry. Gran Bretanya. VOSC. 98’. DCP.

LINDSAY ANDERSON, 1968. Int.: Malcolm McDowell, David Wood, Richard Warwick, Robert Swann. Gran Bretanya. VOSC. 111’. 35mm.

O Lucky Man! Un home amb sort

LINDSAY ANDERSON, 1973. Int.: Malcolm McDowell, Ralph Richardson, Rachel Roberts, Arthur Lowe. Gran Bretanya. VOSC. 183’. DCP.

Una faula sobre l’arribisme social protagonitzada per un aprenent de viatjant que abandona els seus principis per tal de triomfar. El film està basat en una idea del mateix Malcom McDowell, el qual es va inspirar en la seva pròpia experiència com a venedor per presentar una imatge global de la corrupció i dels detentors del poder en una societat erigida entorn de l’explotació de l’ésser humà. Lindsay Anderson va concebre el paper de la música d’Alan Price a la manera d’un cor grec que comenta l’acció, però que també n’és part integrant.

Dimecres 8 / 20.00 h

Sala Chomón

Dissabte 18 / 20.00 h

Sala Laya

In Celebration A la celebració

LINDSAY ANDERSON, 1975. Int.: Alan Bates, Brian Cox, Gabrielle Daye, Bill Owen. Gran Bretanya. VOSC. 131’. Arxiu digital.

Tres germans universitaris tornen a casa dels seus pares, proletaris d’un poble miner del comtat de Derbyshire, per celebrar el quarantè aniversari de noces. L’ambient s’enterboleix quan treuen a la llum la mort del seu germà i reflexionen sobre les seves emocions reprimides arran d’un seguit de conflictes familiars. Adaptació sòbria de l’obra teatral de David Storey, és un retrat familiar commovedor i trist que Anderson ja havia portat als escenaris amb el mateix repartiment.

Dijous 9 / 21.00 h

Sala Laya

Dimarts 14 / 21.00 h

Sala Laya

Dissabte 11 / 21.00 h

Sala Chomón

Divendres 17 / 18.00 h

Sala Laya

Britannia Hospital

LINDSAY ANDERSON, 1982. Int.: Malcolm McDowell, Leonard Rossiter, Graham Crowden, Joan Plowright. Gran Bretanya. VOSC. 111’ Arxiu digital. Després d’If… i O Lucky Man!, Britannia Hospital tanca la trilogia satírica de Mick Travis, un personatge que sempre ha encarnat Malcolm McDowell. En aquesta ocasió, convertit en periodista, comença un documental sobre un hospital que inaugura una nova ala de l’edifici amb la reina d’Anglaterra present. És una comèdia corrosiva i delirant sobre la societat britànica protagonitzada per metges i policies que transgredeixen els codis ètics de les seves professions.

The Whales of August Les balenes d’agost

Diumenge 12 / 21.00 h

Sala Chomón

Dijous 23 / 22.00 h

Sala Laya

LINDSAY ANDERSON, 1987. Int.: Bette Davis, Lillian Gish, Vincent Price, Ann Sothern. Gran Bretanya. VOSC. 90’. DCP. Des de fa més de seixanta anys, dues germanes passen els estius en una illa de Maine. Veure les balenes passant davant de la costa era la seva distracció més estimada, fins que els cetacis, com les il·lusions de joventut, no van tornar mai més. Es tracta d’una emotiva reunió de quatre velles glòries del cinema. És coneguda l’anècdota contada per Lindsay Anderson, el qual, quan va dir a Lillian Gish que li havia donat “un primer pla perfecte”, Bette Davis li va respondre: “Què esperaves? Ella el va inventar”.

Lindsay Anderson

Resulta molt revelador que Marta Esteban hagi triat Messidor com a emblema de la Carta blanca que li hem ofert. El títol d’aquesta pel·lícula d’Alain Tanner va donar nom a una de les seves empreses, amb les quals va produir dos altres títols del cineasta suís, recentment desaparegut. Tampoc no pot faltar-hi una de les seves moltes col·laboracions amb Cesc Gay, fruit d’una complicitat a força de personatges quotidians i diàlegs enginyosos; la incursió internacional Land and Freedom, sota la direcció de Ken Loach; la comèdia Inconscientes, dirigida per Joaquim Oristrell, o el documental Pa’trás ni pa’tomar impulso, reminiscència dels seus orígens professionals al Perú. Després vindria l’etapa com a realitzadora de Cinema 3, gresol cinèfil on es conjuguen alguns dels títols que ha triat: The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover; Breaking the Waves; L’homme blessé; Secrets and Lies, i una única excepció nord-americana, Apocalypse Now Redux.

Exigent amb la seva feina i incondicional dels equips amb els quals treballa, ella mateixa ens explicarà el perquè d’aquestes preferències com a espectadora.

Messidor

ALAIN TANNER, 1978. Int.: Clémentine Amouroux, Catherine Rétoré, Franziskus Abgottspon, Hansjorg Bedschard. Suïssa. VOSC. 123’. 35mm.

Dues noies, l’una universitària i l’altra dependenta, decideixen compartir un viatge sense rumb fix al llarg de tot Suïssa. Un pas à deux en forma de road movie amb el qual Tanner ens mostra el rostre amagat del país del benestar. En aquest viatge peculiar, “l’esplèndida fotografia de Renato Berta ens col·loca no en el seient del conductor, sinó en el seient del darrere —un lloc que significa llibertat i desemparament a la vegada, mentre les autopistes suïsses es continuen entrecreuant” (Martyn Auty).

 Presentació a càrrec de Marta Esteban i Esteve Riambau el dimarts 14.

The Cook, the Thief, His Wife and Her

Lover El cuiner, el lladre,

la seva esposa i el seu amant

PETER GREENWAY, 1989. Int.: Richard Bohringer, Michael Gambon, Helen Mirren, Alan Howard. Gran Bretanya. VOSC. 123’. DCP.

Aquesta “violenta i eròtica història d’amor localitzada a la cuina i al menjador d’un petit restaurant” és un nou exemple del cinema personal de Peter Greenaway, en el qual l’ordre aritmètic conviu amb el barroquisme i la profusió de símbols i de referències culturals. El film compta amb una extraordinària partitura de Michael Nyman i una excel·lent fotografia en cinemascop de Sacha Vierny. “En l’escenari del restaurant barroc, s’hi reten homenatges a la literatura, la pintura, el teatre i la música mitjançant plats amb un gran pes dins la història de la gastronomia. Els gossos udolant simbolitzen la manca del concepte cultura en tota la seva dimensió; els gossos no tenen història, ni tan sols coneixen el refinament a l’hora d’assassinar” (Ada Parellada).

Dimarts 14 / 20.00 h

Sala Chomón

Diumenge 19 / 21.00 h

Sala Chomón

Dimecres 15 / 20.00 h

Sala Chomón

Divendres 17 / 17.00 h

Sala Chomón

Carta Blanca a Marta Esteban

Dijous 16 / 17.00 h

Sala Chomón

Divendres 17 / 20.00 h

Sala Chomón

Breaking the Waves Trencant les onades

LARS VON TRIER, 1996. Int.: Emily Watson, Stellan Skarsgård, Katrin Cartlidge, Jean-Marc Barr. Dinamarca. VOSC. 159’

Fent un gir de 180° en la seva trajectòria, Lars von Trier filma, espectacularment, un film que ell defineix com “una senzilla història d’amor” i, afegim-hi, de sacrificis. Tot és poderós en la pel·lícula: la força de les imatges, la interpretació de la debutant Emily Watson i la convicció del director que l’amor pot provocar els miracles més grans.

Dijous 16 / 21.00 h

Sala Laya

Divendres 24 / 21.30 h

Sala Laya

L’homme blessé L’home ferit

PATRICE CHÉREAU, 1983. Int.: Jean-Hugues Anglade, Vittorio Mezzogiorno, Roland Bertin, Lisa Kreuzer. França. VOSC. 102’. DCP. El protagonista és un noi de divuit anys que viu en una gran ciutat de comarques. Mentre acompanya la seva germana a l’estació, es troba amb un home d’aspecte estrany, i un jove pel qual se sent atret i que el sedueix i el domina. La relació complexa entre aquests dos personatges és l’exaltació d’una simbiosi: plaer sexual i mort. El film va rebre el Premi César al millor guió, que Chéreau va escriure conjuntament amb Hervé Guibert.

Apocalypse Now Redux

FRANCIS FORD COPPOLA, 2001. Int.: Marlon Brando, Robert Duvall, Martin Sheen, Frederic Forrest. EUA. VOSC. 202’. DCP.

La versió ampliada el 2001 amb 53 minuts d’aquesta magistral adaptació d’El cor de les tenebres de Joseph Conrad, recupera la seqüència de l’arribada en una mansió colonial on viu una família francesa i potencia la dimensió simbòlica i històrica del conflicte d’Indoxina. “En cap moment no he volgut fer un film d’aventures tan ingenu com El caçador. En realitat, no he fet un film sobre el Vietnam, sinó que he filmat el Vietnam mateix. El film comença amb un viatge físic i acaba esdevenint un viatge mental pel Vietnam de l’esperit. A mesura que Martin Sheen remuntava el delta, m’acostava a una espècie d’òpera mítica d’un Vietnam en versió infernal, com en els quadres d’El Bosco” (F. F. Coppola). El rodatge va estar ple d’incidències però, després d’una primera presentació a Cannes, el film va trobar la grandesa amb la qual havia estat concebut.

Dissabte 18 / 17.15 h

Sala Chomón

Dimarts 21 / 20.00 h

Sala Chomón

Land and Freedom Terra i llibertat

KEN LOACH, 1995. Int.: Ian Hart, Icíar Bollaín, Rosana Pastor, Tom Gilroy. Gran Bretanya-Catalunya-Alemanya-Itàlia-França. VOSC. 110’. Arxiu digital. Loach s’acosta a la nostra guerra civil d’una manera realista, emotiva i pletòrica, plena d’autenticitat, especialment en algunes escenes que semblen improvisades. Més que decantar-se per una narració sobre els vencedors i els vençuts, Loach es concentra a mostrar com les dissensions internes de les diferents faccions que defensaven la República van dur a una pèrdua de les il·lusions i les esperances, fins a arribar a la derrota final.

Dimecres 22 / 21.00 h

Sala Laya

Dijous 23 / 17.00 h

Sala Chomón

Dijous 23 / 20.00 h

Sala Chomón

En la ciudad

Una comèdia dramàtica coral, elegantíssima i subtil, interpretada per un repartiment en estat de gràcia. A partir d’una filigrana de guió que juga amb intel·ligència amb tot allò que els personatges saben però no es diuen, A la ciutat basteix un fresc sobre la incomunicació urbana (en aquest cas Barcelona) i les solituds compartides. És també una radiografia precisa i implacable de les hipocresies i els secrets que componen bona part de les nostres relacions humanes, amb un punt de vista tan escèptic com ple d’ironia. Tots els actors transmeten una humanitat plena de matisos que fa gairebé impossible que no ens identifiquem amb algun d’ells en algun moment del film.

 Presentació i col·loqui a càrrec de Marta Esteban i Cesc Gay.

Dissabte 11 / 18:00

Sala Chomón

Divendres 24 / 21.00 h

Sala Chomón

Dissabte 25 / 18.00 h

Sala Chomón

Secrets and Lies Secretos y mentiras

Amb aquest film el lluitador Leigh es va consagrar a escala internacional sense perdre els orígens, o sigui, amb un cinema que mira la vida de cara, rodat amb actors amics i que sembla que improvisi constantment davant la càmera. Secrets and Lies és un melodrama entorn d’una noia que vol trobar la seva autèntica mare. En realitat és cinema, en estat pur, de i sobre les emocions humanes. Palma d’Or al Festival de Cannes.

CESC GAY, 2003. Int.: Mónica López, Eduard Fernández, Leonor Watling, María Pujalte. Catalunya. VE. 110’. 35mm.

MIKE LEIGH, 1996. Int.: Brenda Blethyn, Timothy Spall, Phyllis Logan, Marianne Jean-Baptiste. Gran Bretanya. VOSE. 136’

Inconscientes

JOAQUÍN ORISTRELL, 2004. Int.: Leonor Watling, Luis Tosar, Mercedes Sampietro, Juanjo Puigcorbé. Espanya-Alemanya-Itàlia-Portugal. VE. 100’. Arxiu digital.

A la Barcelona del 1913 hi viu Alma, que està casada amb el psiquiatre León Pardo, deixeble de Sigmund Freud. Un bon dia León desapareix. Alma demana al seu cunyat, també psiquiatre, que l’ajudi en la recerca del seu marit, i aquest no s’hi pot negar perquè està profundament enamorat d’ella, malgrat que està casat amb la seva germana. Buscaran les pistes per trobar León en les tesis de l’aleshores incipient escola freudiana. “Un homenatge als nostres besavis, que van viure una època especialment vital a causa dels avenços tecnològics i emocionals (…). El guió parteix de la premissa que tots estem malament del cap i que donem massa voltes a les coses, a més dels perills de conèixer-se massa interiorment” (Joaquim Oristrell).

Pa’trás ni pa’tomar impulso

LUPE PÉREZ GARCÍA, 2020. Int.: Alicia Acuña, Carmen Mesa, Manuela Reyes, Rosario Toledo. Espanya. VE. 76’. Arxiu digital.

Els Andes i el flamenc es fusionen en aquest viatge que mostra la força i la passió de la bailaora Carmen Mesa, una andalusa valenta que, com altres dones, emigra i persegueix un somni. Una vida sentimental complicada i el bagatge familiar i d’amistats que deixa enrere li compliquen el somni de transmetre el seu art. Una persistència indestructible i un camí ple d’aventures —per moments road movie— li faran comprendre quina és l’essència de la seva vida i la seva fortalesa més gran. Una pel·lícula que mostra la intensitat del procés creatiu del ball flamenc.

Presentació i col·loqui a càrrec de Lupe Pérez García i Marta Esteban.

Diumenge 26 / 21.00 h Sala Chomón

Dimarts 28 / 20.00 h Sala Laya

Barcelona Negra

Reprenem la col·laboració amb Barcelona

Negra, un festival de literatura policíaca que no pot evitar la proximitat del cinema amb aquest gènere literari sorgit de les llums i les ombres, de personatges tèrbols, crims inexplicats i dones fatals. Ens sumem a la festa amb la complicitat de tres dels autors homenatjats en aquesta edició: l’italià Leonardo Sciascia, adaptat per Francesco Rosi a Cadaveri eccellenti; el cubà Leonardo Padura, i la marsellesa Dominique Manotti Manotti. Aquests dos novel·listes presentaran personalment les seves adaptacions de Vientos de La Habana i d’Un affaire d’état.

Vientos de La Habana

FÈLIX VISCARRET, 2016. Int.: Jorge Perugorría, Juana Acosta, Yoima Valdés, Mariam Hernández. Espanya. VE. 101’. DCP.

L’assassinat d’una professora posa el detectiu Mario Conde rere la pista d’un exalumne, ara capo de la droga. Aquest film va ser la llavor que donaria pas a una sèrie sobre les primeres novel·les del cubà Leonardo Padura, també coguionista, protagonitzades per un personatge emblemàtic. “Conde és el punt de vista des del qual, des de la literatura, miro la realitat cubana. La seva perspectiva generacional és absolutament fatalista, pessimista, melancòlica i nostàlgica, però el seu grup d’amics equilibra i complementa la seva manera d’entendre el món” (Leonardo Padura).

Presentació a càrrec de Leonardo Padura.

Dimarts 7 / 20.00 h Sala Chomón

Dijous 9 / 20.00 h

Sala Chomón

Divendres 17 / 21.00 h

Sala Laya

Cadaveri eccellenti Excel·lentíssims cadàvers

Un cop més, el gangsterisme i la política van de bracet. Basada en Il contesto, de Sciascia, Cadaveri eccellenti narra les investigacions per part d’un inspector de policia de les misterioses morts d’uns magistrats, relacionats, segons que sembla, en un procés judicial de fa anys. El film va guanyar els premis David di Donatello —equivalents italians als Gaudí— al millor film i a la millor direcció.

 Presentació a càrrec d’Alejandro Luque (periodista i escriptor) el dijous 9.

Divendres 10 / 20.00 h

Sala Chomón

Un affaire d’état Un afer d’Estat

ERIC VALETTE, 2008. Int.: André Dussollier, Thierry Frémont, Rachida Brakni, Christine Boisson. França. VOSC. 99’

Adaptació de la novel·la policíaca Nos fantastiques années fric, de Dominique Manotti. És la història d’una jove oficial de policia, implicada en un important afer d’estat, que barreja corrupció, conflictes de poder i guerres entre policies amb el rerefons d’un cas internacional de tràfic d’armes. “Crec que és una bona pel·lícula d’acció. La transposició del context de la novel·la del Pròxim Orient (Iran, Guerra de l’Iraq) a Àfrica es justifica per la necessitat de ser contemporani a l’any de rodatge i no haver de recrear els anys vuitanta en un estudi. Veure la teva novel·la portada al cinema és alhora un gran plaer i una manera de replantejar-te la teva pròpia obra” (Dominique Manotti).

 Presentació a càrrec de Dominique Manotti.

FRANCESCO ROSI, 1976. Int.: Lino Ventura, Tino Carraro, Marcel Bozzuffi, Paolo Bonacelli. Itàlia. VOSC. 115’. DCP.

L’impuls nòmada de Jordi Esteva

Tres de les pel·ícules del cicle -Retorn al país de les ànimes; Komian; Socotra, l’illa dels djinns- estan basades en llibres del mateix Jordi Esteva. Són treballs molt personals amb una interessant aportació al documental antropològic. Rodades en blanc i negre i seguint l’estètica dels seus treballs fotogràfics es podrien considerar autobiogràfiques atesa la relació personal que uneix el director amb els personatges que hi apareixen, consolidada en anys de treball amb aquestes comunitats indígenes. Totes elles rodades a zones remotes de la Costa d’Ivori, l’illa de Socotra i al Chocó colombià, i tenen com a nexe comú la recerca d’uns mons que desapareixen.

Divendres 10 / 17.00 h

Historias del Cabo Corrientes

A la costa del Pacífic colombià, a Chocó, al voltant del Cabo Corrientes, hi viu una comunitat d’afrodescendents que conserva una rica història oral. El golf de Tribugá és un santuari on acudeixen les balenes de tot el Pacífic americà i tant l’oceà com els boscos constitueixen una reserva d’un valor ecològic incalculable. Però, avui, aquest meravellós reducte, que amb prou feines coneix un respir després de la guerra oberta entre narcotraficants, paramilitars, guerrilla i exèrcit, es veu amenaçat per la construcció d’un gran port que transformarà radicalment la regió i contaminarà les aigües, allunyant-ne per sempre les balenes i convertint els seus habitants en minoria a la seva pròpia terra. Aquesta pel·lícula recopila els mites i les llegendes dels seus habitants.

 Presentació i col·loqui a càrrec de Jordi Esteva.

Sala Chomón

JORDI ESTEVA, 2020. Espanya-Colòmbia. VE. 77’

Sessió doble

Retorn al país de les ànimes

JORDI ESTEVA, 2010. Catalunya-Costa d’Ivori. VOSC. 52’. DCP. Al sud-est de la Costa d’Ivori, algunes comunitats continuen mantenint contacte amb els esperits mitjançant els komian o sacerdots animistes que en estat de trànsit són posseïts pels genis del bosc i de l’aigua. Yéo Douley, un home d’Abidjan, emprèn un viatge que el portarà davant de la tomba del seu mentor animista per a un alliberament ritual. En el seu llarg camí assistirà als rituals d’iniciació de tres elegits pels esperits del bosc i a l’entronització d’un com a nou gran sacerdot animista o komian . Un acostament al món de l’animisme africà que documenta els rituals iniciàtics i els fenòmens de possessió.

Komian

JORDI ESTEVA, 2010. Catalunya-Costa d’Ivori. VOSC. 73’

L’escriptor Jordi Esteva torna a la Costa d’Ivori per esbrinar sobre l’esperit de la pantera que es va manifestar durant el rodatge del seu anterior documental, Retorn al país de les ànimes sobre les creences ancestrals i els fenòmens de trànsit i possessió. A la pel·lícula, rodada en blanc i negre, amb el ritme d’una road movie, l’escriptor assistirà de nou a una cerimònia de trànsit en què un komian serà posseït per l’esperit de la pantera i emprendrà la recerca de l’altra komian a tota la Costa d’Ivori, posseïda pel mateix esperit poderós. El periple el portarà a la veïna Ghana a la recerca dels únics percussionistes que poden invocar l’esperit de la pantera amb els ritmes.

Presentació i col·loqui a càrrec de Jordi Esteva.

Dimecres 15 / 18.00 h

Sala Laya

Dimecres 15 / 21.30 h

Sala Laya

Socotra, l’illa dels djinns

JORDI ESTEVA, 2016. Catalunya. VOSC. 64’. DCP.

Rodada en blanc i negre, tracta d’un viatge a la remota illa de Socotra, a l’oceà Índic, coneguda a l’antiguitat per ser l’hàbitat, segons la llegenda, de l’au roc i l’au fènix. Socotra no té cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l’Índic van propiciar la navegació i l’intercanvi, a les costes de Socotra van resultar un gran perill. La pel·lícula segueix el recorregut per l’interior de l’illa d’un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l’estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, hi ha històries de genis i serps monstruoses. La pel·lícula tracta d’un món que desapareix i està basada en el llibre del mateix títol publicat per Ediciones Atalanta. És la

primera pel·lícula parlada enterament en socotrià, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l’antic idioma del regne de Sabà.

Todd Solondz. Americana

Todd Solondz, protagonista de la retrospectiva que enguany organitzem amb l’Americana, és una de les veus més personals i controvertides del recent cinema independent nord-americà. D’ençà que es va donar a conèixer als noranta amb Bienvenido a la casa de muñecas i la brutal Happiness, se l’ha titllat de salvatge, demolidor, cruel, sòrdid, provocador, pervers, càustic, excèntric, etc.

Lluny de l’artifici formal i amb uns guions fets a mida per ell mateix, Solondz ens parla de les fosques debilitats d’una classe mitjana que està perduda en la seva pròpia incapacitat de ser feliç. I, sí, tots els adjectius que s’han escrit abans podrien definir el seu cinema, però Solondz, ben mirat, del que ens parla és d’una societat trista. I, encara que sembli mentida, els seus personatges estan tractats, moltes vegades, amb la tendresa del marginat, del que no encaixa, del que busca el seu lloc, malgrat que sap que ni el té ni el tindrà mai. Així, a mig camí entre la misantropia i un humanisme vaporós, construeix una filmografia tant conseqüent com esfereïdora, que gaudirem amb aquesta fenomenal retrospectiva que, de nou, no deixarà a ningú indiferent.

El cicle continua al març amb Welcome to the Dollhouse; Happiness; Storytelling; Palindromes; Life During Wartime i Dark Horse.

Wiener-Dog

TODD SOLONDZ, 2016. Int.: Danny DeVito, Ellen Burstyn, Greta Gerwig, Kieran Culkin, Julie Delpy, Keaton Nigel Cooke, Zosia Mamet, Tracy Letts. EUA. VOSC. 90’ Un pare de família adinerada compra un gos salsitxa al seu fill, el qual es recupera d’una malaltia. Però la manca de sensibilitat envers la nova mascota farà que els problemes augmentin. Per causes del destí, el gos canviarà de mans i la seva nova ama tampoc no tindrà gaire clar què fer-ne. És una noia solitària que emprèn un viatge sense destinació amb un drogoaddicte al qual acaba de conèixer. Serà l’inici dels diversos canvis de mans en la vida del gos salsitxa. Una parella amb síndrome de Down, un professor objecte de burla per part dels seus alumnes o una solitària i adinerada dona malalta formaran part d’aquest mosaic que Todd Solondz utilitza per desplegar la seva mala llet habitual i fer una comèdia sense concessions, atorgant als seus personatges el patetisme habitual del seu cinema.

Presentació a càrrec de Todd Solondz.

Dimarts 28 / 18.00 h Sala Chomón

Repetició: 3 de març

Pedro Costa

Retrospectiva i carta blanca

Give Us This Day Doneu-nos el dia d’avui

EDWARD DMYTRYK, 1949. Int.: Sam Wanamaker, Lea Padovani, Kathleen Ryan, Charles Goldner. Gran Bretanya. VOSC. 120’. 35mm. Durant la Gran Depressió, un manobre immigrant italià que viu a Brooklyn es veu obligat a acceptar feines perilloses i il·legals per tal de mantenir la família unida. Dmytryk va haver de dirigir Give Us This Day a Anglaterra, ja que va ser inclòs en la llista negra de Hollywood. El film va ser retirat de la distribució als Estats Units i relegat a l’oblit fins que l’edició en DVD, el 2003, va donar a conèixer el que molts ja consideren el millor film d’aquest realitzador que després va delatar els seus camarades comunistes. Un retrat de la classe obrera nord-americana que connecta de ple amb l’univers dels immigrants del cinema de Pedro Costa.

Dimecres 1 / 18.00 h Sala Laya

Últimes projeccions d’aquesta retrospectiva i carta blanca que transcorre en paral·lel a l’exposició Cançó de Pedro Costa, a La Virreina. Centre de la imatge.

Dijous 2 / 21.00 h

Ne change rien

PEDRO COSTA, 2009. Int.: Jeanne Balibar, Rodolphe Burger, Arnaud Dieterlen, Hervé Loos. França. VOSE. 100’. 35mm.

Ne change rien neix de l’amistat entre l’actriu Jeanne Balibar, l’enginyer de so Philipe Morel i Pedro Costa, i és l’extensió natural d’un curtmetratge que el cineasta va realitzar el 2005 sobre el treball com a cantant de l’artista francesa. A la pel·lícula veiem Jeanne Balibar als assajos i als enregistraments d’alguns temes del seu disc Slalom Dame (2006), en algunes actuacions en directe, a les seves classes de cant clàssic i a l’escenari d’un cafè de Tòquio. “Entrar en aquesta pel·lícula és viure l’experiència del que és negre i d’una veu que intenta emergir fràgilment. Des del primer pla estem tancats en una càpsula intersideral on regna la nit, els seus coets i les seves estrelles. En aquest film, el món no existeix verdaderament. De Tòquio a penes veurem l’angle d’un bar, dues ancianes japoneses que fumen i el reflex d’alguns cotxes espectrals que passen en silenci per un carrer del qual no sabem res. Cap rostre entre el públic a qui canta Jeanne Balibar. En el film mai no hi arriba a penetrar la mínima llum del dia. Aquesta nit és doble. És un no lloc, un intermon on els dos vius, la que està davant la càmera i qui fa la pel·lícula, acudeixen a trobar entre el cel i la terra el seu amic desaparegut, en una atmosfera enrarida de forats negres i estels fugaços” (Alain Bergala).

Divendres 3 / 20.00 h

No quarto da Vanda En el cuarto de Vanda

PEDRO COSTA, 2000. Int.: Vanda Duarte. Portugal. VOSE. 170’. DCP. Vanda Duarte viu a Fontainhas, un dels barris més degradats i aterridors de Lisboa, envoltada de tràfic de drogues. La seva habitació és una habitació de mort, tot i que allí passen moltes coses de vida. Vanda és una persona amb una gran força vital que es resisteix a la mort… Costa va filmar amb una petita càmera digital aquest barri condemnat a la desaparició. Una obra fonamental de la seva filmografia que acabaria articulant la resta de la seva obra. “No Quarto da Vanda és una experiència que no es pot exhaurir, no importa les vegades que la vegi; així i tot, soc incapaç de descriure aquesta experiència”

(Nobuhiro Suwa).

Sala Chomón

Sala Laya

Trás-os-Montes

MARGARIDA CORDEIRO, ANTÓNIO REIS, 1976. Int.: Albino S. Pedro, Carlos Margarido, Mariana Margarido, Armando Manuel. Portugal. VOSE. 108’. DCP. Un retrat etnogràfic dels anys setanta de la regió portuguesa de Trás-os-Montes. “Que jo sàpiga, un realitzador no s’havia entestat mai amb aquesta obstinació en l’expressió cinematogràfica d’una regió: vull dir en la difícil comunió entre els homes, els paisatges i les estacions. Tan sols un poeta boig podia posar en circulació un objecte tan inquietant. Malgrat la barrera d’un idioma aspre com el granit de les muntanyes, apareixen, de sobte, a la cantonada, els fantasmes d’un mite sens dubte essencial, atès que el reconeixem abans de conèixer-lo” (Jean Rouch). “Trás-os-Montes em va ensenyar que, a l’inici d’un film, el punt de partida sempre ha de començar pensant en algú, real, un rostre, una manera de caminar, un lloc, més que no pas una història” (Pedro Costa).

Dissabte 4 / 20.00 h

Sala Laya

Dijous 9 / 18.00 h

Sala Laya

Juventude em Marcha Juventud en marcha

PEDRO COSTA,

VOSE. 156’. DCP.

Amb la demolició de les velles barraques insalubres de Fontainhas gairebé finalitzada, el vell Ventura vagareja pels voltants dels nous habitatges de protecció oficial de l’asèptic projecte urbanístic de Casal da Boba, on es troba amb els seus fills i amics. “A Juventude em Marcha, el barri ja està destruït i segueixo un dels seus residents, Ventura. És una pel·lícula sobre un home que carrega amb un passat, un home amb fantasmes. La pel·lícula també tracta de la relació filial (…). És una història de fidelitat al naixement d’un barri, i Ventura aporta molt a aquesta història de fidelitat” (Pedro Costa).

2006. Int.: Ventura, Vanda Duarte, Cila Cardoso, Beatriz Duarte. Portugal.

Dimarts 7 / 18.00 h Sala Laya

Dimecres 8 / 21.00 h

Sala Laya

Sessió doble

O Nosso Homem Nuestro hombre

PEDRO COSTA, 2010. Int.: Alfredo Mendes, Jose Alberto Silva, Lucinda Tavares, Antonio Semedo. Portugal. VOSE. 23’. DCP.

Un treballador de la construcció que ha estat lluitant per sobreviure a Lisboa està a punt de ser deportat de Portugal.

Night of the Demon La noche del demonio

JACQUES TOURNEUR, 1957. Int.: Dana Andrews, Peggy Cummins, Niall MacGinnis, Maurice Denham. Gran Bretanya. VOSE. 95’. 35mm.

Un dels títols més celebrats de la història del cinema fantàstic, inspirat en un relat d’M. R. James sobre un pergamí que serveix per conjurar un terrorífic dimoni pagà. Tourneur aconsegueix un magnífic clima cuinat en la penombra i una gran capacitat per suggerir terror sense necessitat de mostrar-lo. El film també és conegut amb el títol Curse of the Demon

Diumenge 12 / 18.00 h

Sala Chomón

Vitalina Varela

PEDRO COSTA,

Una dona de Cap Verd arriba a Lisboa tres dies després de la mort del seu marit, el qual va emigrar a Portugal molt de temps enrere. Com de costum, amb el seu inconfusible estil fantasmagòric, dens i llòbrec, Pedro Costa dona veu als immigrants del barri lisboeta de Fontainhas. “Estic interessat pel procés d’emigració capverdiana a Lisboa, a Europa. Vaig fer tres pel·lícules sobre això, però des del costat masculí. Amb Vitalina Varela he volgut veure’n la part femenina. Els homes partien i les dones es quedaven esperant. És un clàssic de la sociologia. Quan vaig conèixer Vitalina, vaig voler contar la història d’aquestes dones oblidades, postergades” (Pedro Costa). El film va guanyar el Lleopard d’Or al millor film i a la millor actriu al Festival de Locarno i el premi a la millor pel·lícula i fotografia al Festival de Gijón.

2019. Int.: Vitalina Varela, Ventura, Manuel Tavares Almeida, Francisco Brito. Portugal. VOSE. 124’. DCP.

Sessions especials

Divendres 3 / 17.00 h

Sala Chomón

Enrico Caruso: molt més que un tenor

La veu extraordinària d’Enrico Caruso és part de la història de la música. Però, a més, el mític cantant d’òpera, sorgit d’una família pobra de Nàpols, va ser el primer a impulsar la indústria discogràfica, va revolucionar la manera de cantar òpera introduint el verisme tant en l’actuació com en l’expressivitat del cant, va estendre la popularitat de l’òpera a la cultura de masses i va propiciar que, en general, s’identifiqués el seu art com un fenomen propi d’Itàlia. Efectivament, el documental de Giuliana Muscio ens mostra que Caruso va ser molt més que un tenor.

Enrico Caruso: the Greatest Singer in the World Enrico

Caruso: el cantant més gran del món

GIULIANA MUSCIO, 2021. Itàlia. VOSC. 30’. Arxiu digital.

El documental realitzat per una experta en les relacions entre la cultura italiana i nord-americana, narra l’experiència d’Enrico Caruso als Estats Units amb imatges poc vistes i un nou enfocament que revela la modernitat de la seva relació amb els mitjans de comunicació (premsa, indústria musical i cinema), i analitza com la seva fama i el seu èxit van ajudar a canviar la imatge dels immigrants italians als Estats Units.

 Presentació a càrrec de Giuliana Muscio i Victor García (director artístic del Gran Teatre del Liceu).

El teatre va al cinema

L’equip de Focus representa al Teatre Goya Plátanos, cacahuetes y Lo que el viento se llevó, una farsa de Ron Hutchinson entorn del problemàtic rodatge de Gone with the Wind, que també aborda temes racials seriosos.

Diumenge 5 / 18.00 h

Sala Chomón

Gone with the Wind Allò que el vent s’endugué

La inoblidable història d’amor entre Rhett Butler i Scarlett O’Hara s’alia amb el melodrama, la guerra i l’aventura per tal d’oferir la quinta essència del cinema espectacle.

VICTOR FLEMING, GEORGE CUKOR, SAM WOOD, 1939. Int.: Vivien Leigh, Clark Gable, Olivia de Havilland, Leslie Howard. EUA. VOSC. 238’. DCP.

Fantasmagories del desig

Irene Domínguez, membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) i de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (ELP), Coordinadora del Grup d’Investigació “Toxicomanies i alcoholisme”, i docent de la Secció Clínica de Barcelona, presenta aquesta nova entrega d’aquest cicle entorn del cinema i la psicoanàlisi.

La niña santa

LUCRECIA MARTEL, 2004. Int.: Mercedes Morán, Carlos Belloso, Alejandro Urdapilleta, María Alché. Argentina. VE. 108’. 35mm. A La niña santa, segona pel·lícula d’una trilogia exquisida, Lucrecia Martel explora els laberints del desig a partir d’una trama valenta, ubicada sobre les cendres de l’esplendor perduda. El despertar sexual d’Amàlia impulsa el seu desig d’explorar i saber sobre aquest assumpte pertorbador, i l’endinsa en un terreny indòmit i fosc.

Presentació a càrrec d’Irene Domínguez el dimarts 14.

Dimarts 14 / 18.00 h

Sala Laya

Dissabte 18 / 21.00 h

Sala Chomón

Diumenge 19 / 20.00 h

Sala Laya

Agraïments:

Raymond Borde, una altra història del cinema

Raymond Borde va ser el fundador i el principal animador de la Cinématèque de Toulouse durant uns trenta anys. Intel·lectual compromès amb l’esquerra, membre del Partit Comunista Francès fins al 1958, militant anticolonialista, membre del grup surrealista i proper a André Breton, va ser també un crític cinematogràfic important de la revista Positif durant els anys cinquanta, i especialment de Les Temps Modernes, dirigida per Jean-Paul Sartre. El llibre Raymond Borde. Une autre histoire du cinéma és el primer que es dedica a aquesta gran figura del patrimoni cinematogràfic.

Sessió triple

Dimecres 22 / 18.00 h

Sala Laya

Molinier

RAYMOND BORDE, 1966. Int.: Pierre Molinier, Catherine Lalevée, Colette Borde, Alice Chardère. VOSC. 20’. DCP.

Un curtmetratge sobre Pierre Molinier, un pintor i fotògraf surrealista conegut per la seva imatgeria eròtica sadomasoquista.

Egged On Amb ous

CHARLES R. BOWERS, HAROLD L. MULLER , TED SEARS, 1926. Int.: Charles R. Bowers. EUA. Muda, sonoritzada amb rètols en català. 24’. DCP.

El 1976, la Cinémathèque de Toulouse, sota la direcció de Raymond Borde, va revelar la figura de Charley Bowers, un còmic del període silent i un pioner en la barreja d’animació en stop-motion i imatge real, absolutament relegat a l’oblit malgrat tenir un talent i una creativitat sorprenents.

He Done His Best Va fer que el que va poder

En aquest film Bowers inventa la màquina automàtica que gestiona tot un restaurant, en un altre exemple de la fascinació que el còmic sentia per la tecnologia més inversemblant quan es tractava de resoldre les dificultats quotidianes. Va ser a través d’aquests invents que va poder desplegar el seu talent en el món de l’animació.

 Presentació a càrrec de Natcha Laurent (exdirectora de la Cinémathèque de Toulouse) i Christophe Gauthier, autors del llibre Raymond Borde, une autre histoire du cinéma.

CHARLES R. BOWERS, HAROLD L. MULLER, 1926. Int.: Charles R. Bowers. EUA. Muda, sonoritzada amb rètols en català. 24’. DCP.

Gilda

CHARLES VIDOR, 1946. Int.: Rita Hayworth, Glenn Ford, George Macready, Joseph Calleia. EUA. VOSE. 110’. DCP.

“Aquesta obra embolcallada amb el clima específicament «negre» segueix sent la lliçó més magistral de psicoanàlisi aplicada a la pantalla. Una intriga perfectament articulada. La forma concreta «dramatitza» a la manera d’un somni, un seguit d’automatismes afectius que s’accentua per l’elegància dels personatges, la sumptuositat barroca del decorat i els enquadraments fastuosos de Rudolph Maté. Charles Vidor detalla les múltiples perplexitats del personatge de Johnny Farrel atret a la vegada per Gilda i el marit, que és per ell un substitut patern. En aquesta impressionant il·lustració del complex d’Èdip, el director despulla els vincles foscos que lliguen els dos homes” (Raymond Borde).

 Presentació a càrrec de Natcha Laurent (exdirectora de la Cinémathèque de Toulouse) i Christophe Gauthier, autors del llibre Raymond Borde, une autre histoire du cinéma, el dimecres 22.

Especial Javier Codesal

Evangelio mayor

JAVIER CODESAL, 2021. Espanya. VE. 138’. DCP. Un documental sobre l’envelliment en el context de les persones LGTBIQ+. L’artista Javier Codesal se centra en una representació no canònica dels cossos (en aquest cas, per la edat) i en un tractament renovat d’algunes tradicions socials i culturales (ara, l’Evangeli). El film forma part d’un projecte que es completa amb un seguit de fotografies, una peça mural i un text.

 Presentació i col·loqui a càrrec de Javier Codesal.

Dimecres 22 / 20.00 h

Sala Chomón

Diumenge 26 / 18.00 h

Sala Chomón

Dimarts 28 / 21.00 h

Sala Chomón

Dijous 23 / 18.00 h Sala Laya

Dies curts

Xacio Baño, (Xove, Galícia, 1983) sovint associat a l’anomenat Novo Cinema Galego, fa cine a foc lent –a lume lento- apropant-se al món rural gallec amb els tempos que aquest requereix, tot creant atmosferes íntimes, amb freqüència en espais interiors, mostrats amb una sensibilitat exquisida, i jugant indistintament amb les diverses formes de la ficció i el documental.

Cinema com a memòria, com a lluita contra l’oblit i cerca de la identitat. Baño rastreja les empremtes del passat, el seu, el nostre, amb l’ús d’imatges d’arxiu, fotos, cartes, diaris, travessats per diverses veus, sovint les de les dones -mares, àvies- en el centre.

El cineasta gallec ha fet una selecció de quatre dels seus curts i en acabar la sessió ens mostrarà imatges descartades de la seva obra i un avançament del seu nou curt en postproducció, Non te vexo , assaig fílmic sobre la imatge negada. Com a complement a la sessió programem Trote , el seu primer llarg de ficció, el dia 10 de febrer.

Sessió de curtmetratges

XACIO BAÑO. Espanya. VOSE. 52’. DCP.

Estereoscopía (2011), 12’; Anacos (2012), 6’; Ser e voltar (2014), 13’; Eco (2015), 20’; Descarts, encerts i cerques. Fuck premieres.

 Conversa amb Xacio Baño.

Trote

XACIO BAÑO, 2018. Espanya-Lituània. VOSE. 83’. DCP. Una jove viu en un poble de les muntanyes de la Galícia interior amb el seu pare, amb qui gairebé no es comunica. Tot i que necessita fugir d’un ambient opressiu, les circumstàncies li ho impedeixen. Trotar. Escapar-se. La pel·lícula transcorre durant el cap de setmana en què se celebra la Rapa das Bestas, una lluita ancestral entre l’home i el cavall.

Divendres 24 / 19.00 h

Sala Laya

Divendres 10 / 18.00 h

Sala Laya

Per amor a les Arts

Dissabte 4 / 18.00 h

Sala Chomón

Fitzcarraldo

WERNER HERZOG, 1982. Int.: Klaus Kinski, Claudia Cardinale, Paul Hittscher, Miguel Ángel Fuentes. Alemanya (RFA). VOSE. 157’. DCP.

Fitzcarraldo vol construir una òpera a la selva amazònica, però abans haurà d’aconseguir el capital necessari per dur-la a terme. Un nou tour de force entre Werner Herzog i Klaus Kinski: “Com a document d’una cerca i un somni, i com a registre de l’audàcia i l’heroisme insensat i visionari de l’home, mai no hi ha hagut cap altra pel·lícula com aquesta” (Roger Ebert).

Dimarts 7 / 17.00 h

Sala Chomón

Divendres 10 / 21.00 h

Sala Laya

Le martyre de Saint-Sébastien El martirio de San Sebastián

ERIC PAUWELS, 1989. Bèlgica. VOSC. VOSE. 52’. DCP.

Concebuda com un quadern de viatge per Europa a la recerca de les representacions del martiri de sant Sebastià, la pel·lícula es presenta com un ritual d’iniciació en què la figura pot pretendre totes les formes possibles perquè no hi ha cap representació original del sant.

 Presentació per confirmar el dimarts 7.

Col·labora:

Col·labora:

Ali au pays des merveilles

Ali al país de les meravelles

DJOUHRA ABOUDA, ALAIN BONNAMY, 1976. França. VOSC. 60’. Arxiu digital. L’artista francomarroquina Bouchra Khalili, a qui el MACBA dedica una exposició monogràfica, ens presenta aquesta crònica filmada als anys setanta a França, en la qual s’exposa sense embuts l’explotació racista dels treballadors migrants algerians.

 Presentació a càrrec de l’artista Bouchra Khalili el dimarts 14.

Die Frau mit den 5 Elefanten

La dona dels cinc elefants

VADIM JENDREYKO, 2009. Int.: Svetlana Geier, Anna Götte, Hannelore Hagen, Jürgen Klodt. Suïssa. VOSC. 93’. Arxiu digital.

Retrat de Svetlana Geier, traductora a l’alemany de les principals obres de Dostoievski. Amb una llarga vida que travessa la història del segle xx i una mirada erudita, delicada i apassionant envers la literatura i l’ofici de la traducció, Svetlana cerca en cada frase la paraula precisa.

 Presentació per confirmar el dimarts 21.

La grande fugue La gran fuga

MARIE-HELÈNE REBOIS, 2017. França. VOSC. 77’. DCP. En el marc de la constel·lació dedicada a Lucinda Childs al Mercat de les Flors, projectem La grande fugue, un documental que filma com la cèlebre coreògrafa nord-americana i el seu cos de ballarins exploren i tradueixen la música de Beethoven en dansa.

 Presentació a càrrec d’Aimar Pérez Galí (ballarí, corògraf, pedagog i investigador).

Dimarts 14 / 17.00 h

Sala Chomón

Dimarts 21 / 21.00 h

Sala Laya

Col·labora:

/ 20.00

Col·labora:

Dimarts 28 / 17.00 h Sala

Col·labora:

Dimarts 21 / 17.00 h Sala Chomón

Diumenge 26

h Sala Laya

Laya

Dimecres 1 / 17.00 h

Sala Chomón

Divendres 3 / 17.00 h

Sala Laya

Cecilia Mangini. La supervivència dels gestos

La canta delle marane La cançó de la ribera

CECILIA MANGINI, 1961. Itàlia. VOSC. 10’. Arxiu digital.

Maria e i giorni Maria i els dies

CECILIA MANGINI, 1960. Int.: Maria Limitone. Itàlia. VOSC. 10’. Arxiu digital.

Stendalì, suonano ancora

Stendalì, encara juguen

CECILIA MANGINI, 1960. Itàlia. VOSC. 11’. Arxiu digital.

Divino amore Amor diví

CECILIA MANGINI, 1961. Itàlia. SD. 10’. Arxiu digital.

Essere donne Ser dona

CECILIA MANGINI, 1965. Itàlia. VOSC. 29’. DCP.

Des d’una consciència militant i una força lírica colpidora, la cineasta italiana Cecilia Mangini reconstrueix els rituals de la tradició i els gestos repetitius de la dona treballadora en una Itàlia plena de contrastos, la dels anys seixanta, en què el pensament màgic del món rural conviu amb les inquietuds pròpies del proletariat a les grans ciutats.

 Presentació i col·loqui posterior a càrrec de Albert Albacete (UIC) el dimecres 1.

Tríptico Elemental de España. José Val del Omar

Aguaespejo granadino

JOSÉ VAL DEL OMAR, 1955. Espanya. VE. 23’. DCP.

Fuego en Castilla

JOSÉ VAL DEL OMAR, 1960. Espanya. SD. 20’. DCP.

Acariño galaico

JOSÉ VAL DEL OMAR, 1961. Espanya. SD. 24’. DCP.

Artista i inventor apassionat, la complexitat creativa de Val del Omar representa un pont entre l’avantguarda històrica i l’eclosió de les pràctiques videogràfiques dels anys setanta. El seu darrer projecte s’inscriu sota el signe del desbordament i de la poesia.

 Presentació i col·loqui posterior a càrrec d’Andrés Duque (Educa tu Mirada) el dimecres 8.

La Primavera de Praga: una obertura

Sedmikrásky Las margaritas

VERA CHYTILOVÁ, 1966. Int.: Jitka Cerhová, Ivana Karbanová, Marie Cesková, Julius Albert. Txecoslovàquia. VOSE. 76’. DCP.

En una època d’optimisme vital que seria demolida per l’entrada dels tancs russos a Praga, Vera Chytilová aboca la seva ràbia política i vital en aquest emblemàtic film surrealista i iconoclasta.

 Presentació i col·loqui posterior a càrrec de Quim Puig (UAB) el dimecres 15.

Cine de terror. La cultura zombi

Night of the Living Dead

La noche de los muertos vivientes

GEORGE A. ROMERO, 1968. Int.: Judith O’Dea, Duane Jones, Marilyn Eastman, Karl Hardman. EUA. VOSE. 96’. DCP.

Romero terroritza les pantalles amb una apocalipsi zombi com encara no s’havia presentat,tot establint les bases per a un arquetip que arrelaria amb força en la cultura popular a partir dels anys seixanta.

 Presentació i col·loqui posterior a càrrec de Lluís Anyó (URL) el dimecres 22.

Dimecres 8 / 17.00 h

Sala Chomón

Diumenge 12 / 20.00 h

Sala Laya

Dimecres 15 / 17.00 h

Sala Chomón

Dijous 16 / 20.00 h

Sala Chomón

Diumenge 19 / 18.00 h

Sala Chomón

Dimecres 22 / 17.00 h

Sala Chomón

Divendres 24 / 17.00 h

Sala Chomón

Dissabte 25 / 21.00 h

Sala Chomón

Diumenge 17.00 h

Sala Laya

Scott Pilgrim vs. the World Scott Pilgrim contra el món (+9 anys)

EDGAR WRIGHT, 2010. Int.: Michael Cera, Mary Elizabeth Winstead, Ellen Wong, Kieran Culkin. EUA. VOSC. 112’. DCP.

María y yo (+9 anys)

FÉLIX FERNÁNDEZ DE CASTRO, 2010. Int.: Miguel Gallardo, María Gallardo. Catalunya. VE. 80’. Arxiu digital.

Adaptació al cinema de la novel·la gràfica homònima de Miguel Gallardo, que ha estat guardonada amb el Premi Nacional del Còmic el 2008. És la història del viatge que fan el mateix Miguel i la seva filla María, una nena amb autisme, a les illes Canàries per passar unes vacances junts en un complex turístic de l’illa.

Dissabte 17.00 h

Sala Laya

Dissabte 17.00 h

Sala Laya

Per conquerir el cor de la noia dels seus somnis, Scott Pilgrim haurà de lluitar i vèncer les seves set malvades exparelles. Basada en una sèrie de còmics del canadenc Bryan Lee O’Malley és un film molt original que combina el món del videojoc amb el de la novel·la gràfica.

Diumenge 17.00 h

Sala Laya

Snoopy and Charlie Brown: The Peanuts

Movie Snoopy i Charlie Brown: la pel·lícula de Peanuts (+3 anys)

STEVE MARTINO, 2015. EUA. VC. 93’. Blu-ray.

La pel·lícula està basada en els còmics de Charles M. Schulz, Peanuts, amb personatges, com ara Snoopy o Charlie Brown, que debuten a la gran pantalla. El film narra les aventures de Snoopy, que somia a ser un gran aviador per enfrontar-se al seu enemic, el Baró Roig; Charlie Brown vol impressionar una nena nova al ball de l’escola.

Dissabte

17.00 h

Sala Laya

Astèrix et les indiens Astèrix a Amèrica (+3 anys)

GERHARD HAHN, 1994. França. VC. 85’. Blu-ray.

Basat en el còmic La gran travessia, Astèrix a Amèrica porta els irreductibles gals a les llunyanes costes del Nou Món. En Panoràmix és segrestat pels homes de l’emperador Cèsar, que decideixen porta-lo als confins del món i llençar-lo al buit. Però l’Astèrix i l’Obèlix tractaran d’impedir-ho.

26

Diumenge

17.00 h

Sala Laya

Dissabte març

Mimi wo sumaseba Murmuris del cor (+3 anys)

YOSHIFUMI KONDÔ, 1995. Japó. VC. 111’. Arxiu digital.

Garfield: The Movie

Garfield: la pel·lícula (+6 anys)

PETER HEWITT, 2004. Int.: Breckin Meyer, Jennifer Love Hewitt, Stephen Tobolowsky, Evan Arnold. EUA. VC. 80’. Arxiu digital. El gat Garfield ha d’”empassar-se” la companyia del nou membre de la casa que li ha portat el seu propietari, el gosset Odie. El gat més mandrós i arrogant del món del còmic, creat per Jim Davis a finals dels anys setanta, és recreat digitalment en aquest film amb personatges de carn i ossos.

19

Diumenge

17.00 h

Sala Laya

25

Dissabte 17.00 h

Sala Laya

Una jove estudiant amant de la lectura descobreix que tots els llibres que ha escollit a la biblioteca han estat prèviament agafats en préstec per un noi que està aprenent l’art de fabricar violins. Amb guió de Hayao Miyazaki, va ser la primera pel·lícula japonesa a utilitzar el format de so Dolby Digital.

SALA D’EXPOSICIONS

Horaris Matins, de dimarts a divendres: 10.00 – 14.00 h

Tardes, de dimarts a diumenges: 16.00 – 21.00 h / Accés gratuït

BIBLIOTECA DEL CINEMA

Horaris De dimarts a dijous: 10.00 – 19.00 h

Divendres: 10.00 – 14.00 h

El retorn de llibres a la bústia de préstec (al vestíbul Filmoteca) és: Matins, de dimarts a divendres de 10.00 – 14.00 h

Tardes, de dimarts a diumenges de 16.00 – 19.00 h

Preus Preus accés Carnet anual

Preu general 2 euros Preu general 10 euros

Preu reduït 1 euros Preu reduï 5 euros

Accés gratuït Professorat degudament acreditat i per als alumnes de treball de recerca. / Alumnes usuaris del Servei d’assessorament en Treballs de Recerca (secundària, batxillerat i cicles formatius) / Abonats Filmoteca (excepte Filmo 10) / Carnet FilmoXica.

Preu reduït Vàlida per a estudiants, majors de 65 anys, joves fins a 30 anys, persones amb una discapacitat legalment reconeguda (i acompanyant), títol de família nombrosa o monoparental, carnet de biblioteques públiques, acompanyant de la persona abonada.

Contacte bibliofilmoteca.cultura@gencat.cat

Telèfon: 935 671 070

Biblioteca www.filmoteca.cat/web/ca/fons-digitalitzats

digital @filmotecacat

CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

Accés a les col·leccions fílmiques

Contacte filmoteca.cultura@gencat.cat | @filmotecacat

Telèfon: 935 671 070

Seu del Centre de Conservació i Restauració

Ds. Parc Audiovisual de Catalunya

Edifici 1, BA L1, Carretera BV-1274, km.1

08225 Terrassa