Mesura de l'Impacte a la FJF (2021) by Fundació Jubert Figueras

MESURA DE L’IMPACTE A LA FJF

L’economia social té cada any una major presència en el debat i l’agenda política, reconeixent-se la seva contribució al desenvolupament econòmic, social i humà i com a motor de transformació de la societat i el sistema del benestar. Tot i això, l’economia social troba serioses limitacions a l’hora de fer visible la seva aportació a la societat degut, per una banda, a la manca d’estadístiques que reflecteixin adequadament la seva activitat com al fet que l’aportació no només afecta l’economia sinó sobretot al benestar social. Un estudi fet per part de la CEPES, la Confederación Empresarial Española de la Economía Social, recull que l’economia social aporta el 10% del PIB a Espanya, a més de millorar la cohesió social i territorial. L'impacte social i mediambiental és el conjunt de canvis que experimenten, tant les persones com el planeta, a causa d'una activitat, un projecte, un programa o polítiques concretes i que afecten les condicions humanes a llarg termini. Aquests canvis poden ser mesurables, positius o negatius, intencionats o no intencionats, tangibles o intangibles. Les Fundacions, per la voluntat dels fundadors, neixen per a crear impacte social, i així ho reconeix la qualificació d’utilitat pública. Som empreses sense afany de lucre que tenim per missió generar una millora social, ambiental, en l’àmbit de la salut, educatiu... Mesurem anualment els resultats de la nostra tasca, però tenim dificultats per a mesurar l’impacte social generat, posar-hi xifres. Hem de trobar dades i valors que siguin creïbles, mesurables i comparables per poder presentar-los als nostres públics, als donants, als socis i a tots els actors implicats. Mesurar l’impacte és una eina per a poder exercir reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques, basant-les en la constatació empírica de l’aportació social i territorial que genera la nostra feina. Aquesta és la feina que hem intentat recollir en aquest document. A la Teoria del Canvi hi trobareu el marc lògic en el qual es desenvolupa l’acció de la FJF: quin és el problema que cerquem disminuir i quina és la solució que donem al problema. La feina de la FJF també està alineada amb els Objectius i les Fites del Desenvolupament Sostenible 2030 de l’ONU, i així ho trobareu reflectit. A l’Anàlisi de l’Impacte hi hem recollits els efectes/canvis generats per la FJF sobre les persones i sobre les organitzacions, en positiu i en negatiu. Hem inclòs en els beneficis indirectes totes aquelles despeses que no s’han realitzat pel fet de poder disposar d’un pis o allotjament al costat de l’hospital: - En el cas de l’estalvi per hospitalització, només s’han considerat aquells casos i comptat els dies que la persona malalta, si no disposa d’una llar, hauria estat hospitalitzada. - En l’estalvi a les famílies hem separat l’estalvi d’allotjament, de manutenció i per neteja. Molt sovint a la FJF hem donat claus dels pisos a famílies que només necessitaven lloc per a poder dutxar-se i fer la bugada.

Hem fet una aproximació pel que fa a estalvis de costos, tant per a les famílies com per a l’administració; però quedaria avaluar com millora l’esperança de vida quan en un moment d'estrès pel pacient i pel familiar, troben resoltes les necessitats bàsiques de la vida diària.

"No tot el que es pot comptar compta i no tot el que compta es pot comptar." Albert Einstein

TEORIA DEL CANVI A LA FJF Quin problema intenta solucionar la FJF? Moltes famílies no poden fer front a una estada a Barcelona per atendre un familiar malalt per motius socioeconòmics. Un 30% dels malalts ingressats als hospitals de BCN viuen més enllà de 50 km de la ciutat i no poden tornar cada nit a casa seva. El preu mitjà dels hotels a BCN és de 102,13 €/nit (gener 2020) i el d’una habitació a Airbnb és de 99 €/nit.

Quina és l’audiència o públic objectiu?

Persones cuidadores de malalts que compleixin les següents condicions: 1. No disposar de recursos econòmics per fer front al pagament d’un hotel/apartament. 2. Tenir un familiar ingressat o en tractament ambulatori en un hospital de la ciutat

Com ens arriben les famílies?

- Servei de Treball Social dels hospitals de BCN - Treball Social dels hospitals derivants - Entitats de suport a malalts - Les mateixes famílies

Quins són els passos necessaris per aconseguir aquest canvi? OUTPUT

Quin és l‘efecte mesurable de la feina de la FJF?

Oferir una llar

Núm. de Sol·licituds

● Gestió dels pisos cedits o de lloguer ● Convenis amb els hotels ● Famílies amigues Disposar d’un equip —tècnics i voluntaris— per a acompanyar i donar suport.

3. Viure més enllà de 50 km de Barcelona

RESULTATS

Núm. de famílies ateses Núm. de pernoctacions /any

Quins són els beneficis en sentit ampli, canvis i efectes per les activitats realitzades? IMPACTE

Quin és el canvi a llarg termini?

- Malalt: menys angoixa en saber el seu cuidador ben atès.

La recerca del benestar físic i emocional de les famílies que tenen cura d’un malalt i del mateix malalt.

- Acompanyant /cuidador: millor qualitat de vida. Més descansat al tenir cobertes les necessitats bàsiques de la vida diària. Menys soledat. Acció comunitària - Família sentit ample: menys despesa econòmica. Menys estrès. Reducció de la pobresa - Personal de l’hospital: no tenir gent dormint als passadissos. Menys pressió assistencial - Comunitat /Societat: menys despesa pel CatSalut i per a les famílies

Que l’atenció al familiar cuidador estigui inclosa dins la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per tal de superar les desigualtats territorials i socials actuals.

ELS ODS I ELS NOSTRES PROJECTES La FJF treballa per l’assoliment dels ODS (Objectius i metes del Desenvolupament Sostenible 2030) i en concret actua contribuint positivament en 4 dels objectius i en 7 fites: Objectiu núm. 1- Posar fi a la pobresa Fita 1.3: Posar en pràctica sistemes i mesures de protecció social per a tothom.

Objectiu núm. 3- Salut i Benestar Fita 3-8: Assolir la cobertura sanitària universal, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat i l’accés a medicament i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones.

Objectiu núm. 10- Reducció de les desigualtats Fita 10.2- Potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones. Fita 10-3- Garantir la igualtat d’oportunitats i reduir les desigualtats en els resultats. Fita 10-4- Adoptar polítiques de protecció social per aconseguir progressivament una major igualtat. Objectiu núm. 11- Ciutats i Comunitats Sostenibles Fita 11.1: Accés a l’habitatge i als serveis bàsics adequats, segurs i sostenibles Fita 11.a: Donar suport a vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals.

ANÀLISI DE L’IMPACTE EFECTE TOTAL EFECTES DIRECTES APORTACIONS ● Administracions públiques

RESULTATS

● SS i impostos ● Amortitzacions

● Famílies (Quotes)

● Ajuts directes a les famílies

● Donacions particulars i actes captació ● Donacions en espècie: hotels, cessió pisos, materials, ● Donacions en hores de voluntariat

APORTACIONS

● Salaris

● Fundacions i empreses privades

EFECTES INTANGIBLES (Es calcula mitjançant un SROI)

EFECTES INDIRECTES

● Serveis professionals: - Lloguers - Subministraments - Reparacions, transports, ...

RESULTATS

APORTACIONS

RETORN

Estalvis al Catsalut en dies d’hospitalització.

Millora de la Q.V. del pacient ingressat

Estalvis a les famílies:

- Perquè el cuidador té unes condicions de vida que li donen estabilitat anímica

● Allotjament ● Àpats ● Neteja

- Per poder tenir a prop el cuidador

Millora la Q.V. de l’acompanyant: per tenir un lloc i per poder compartir el seu dolor Incrementa la sensació d’agraïment de les famílies Millora les condicions laborals del personal sanitari Increment de l’empatia i de la tendresa per part del personal dels hotels col·laboradors i les famílies amigues La creació de vincles de solidaritat entre les famílies que conviuen Disminució de les desigualtats territorials Voluntaris: millora grau de satisfacció i de benestar.

Índex de retorn Directe + Indirecte = Impacte econòmic sobre el PIB

UTILITAT SOCIAL Impacte econòmic

RETORN ECONÒMIC DE L’ANY 2020

Les dades han estat extretes dels CCAA 2020 de la Fundació Jubert Figueras, auditats per Alkain i Riba.

RETORN ECONÒMIC DE L’ANY 2021

Les dades han estat extretes dels CCAA 2020 de la Fundació Jubert Figueras, auditats per Alkain i Riba.

DESCRIPCIÓ DETALLADA DE CADA INDICADOR Indicador Clau Aportacions: Donacions en espècie Considerem aquelles donacions no monetàries rebudes per la FJF Dades utilitzades

Fórmules emprades:

- Núm. habitacions d’hotels cedides

- Pel que fa al preu de les habitacions d’hotel, cada hotel determina el valor de les cessions en funció del nombre de nits cedides, l’època de l’any, el tipus habitació. Aquest valor és el que posteriorment fem servir en el Model 182.

- Material regalat per empreses - Preus lloguers BCN

- Pel que fa a les donacions d’empreses, l’empresa donant valora el producte. Aquest valor és l’usat en el Model 182. - En el cas dels pisos que tenim cedits o pels quals paguem un cànon sota mercat, hem valorat l’estalvi que suposa no pagar un lloguer de mercat.

Indicador Clau Aportacions: Donacions en hores de voluntariat Donem valor a les hores ofertes a la FJF en forma de voluntariat Dades usades Núm. d’hores de feina ofertes pels voluntaris: 1. Actes de captació: preparació de roses, regals de Nadal 2. Tasques administratives i de manteniment 3. Acompanyament a famílies 4 Suport en disseny, en aplicacions informàtiques.

Fórmules emprades: - Multipliquem les hores de voluntariat per 12 €/hora.

No hem comptabilitzat les hores de reunions de coordinació

Indicador Clau Retorn directe a l’administració pública Quantifiquem els pagaments efectuats a l’administració Dades utilitzades - Comptabilitat de la FJF - RNT i RLC - Models 111, 115 i 303

Fórmules emprades: Suma de tots els pagaments a les administracions segons els registres comptables de la FJF

Indicador Clau Retorn directe com aportacions a la comunitat Hem calculat els pagaments a diferents professionals Dades utilitzades - Comptabilitat de la FJF - Factures pagades per la FJF: ● Lloguers ● Subministraments ● Reparacions ● Mudances ● Material informàtica i oficina

Fórmules emprades: Suma de tots els pagaments per a manteniment de l’activitat

Indicador Clau Ajuts directes a les famílies Ajut a les famílies més vulnerables en transport (targetes de transport a Barcelona o mitjà de transport pel retorn al domicili), alimentació, productes de neteja. Dades utilitzades Fórmules emprades: - Comptabilitat de la FJF Suma de tots els pagaments i compres donats a les - Rebuts signats per les famílies famílies

Indicador Clau Retorn Indirecte per Estalvi al CatSalut Calculem l’estalvi al CatSalut per tractaments ambulatoris

Dades utilitzades - Cost Hospitalització segons ordre SLT/165/2018 - Revisió dels Registres i revisió dels casos de la FJF

Fórmules emprades: - Hem revisat totes els casos atesos, i comptat els dies en els quals el pacient estava fent tractament ambulatori. Per a cada família hem valorat les nits que, sense disposar d’un pis a prop de l’hospital, hagués requerit un ingrés o prolongar l’ingrés hospitalari. I els hem dividit entre 2 pels retards en les altes i els tractaments com a efecte de la pandèmia Casos que han fet “hospitalització ambulatòria”: 1- Tractament ambulatori pacients Guttmann 2- Controls posttrasplantaments de fetge en infants 3- Controls post tractaments per malaltia hematològica/CART 4- Radioteràpia ambulatòria 5- Rehabilitació postquirúrgica 6- Persones pendents Trasplantament òrgan sòlid.

Indicador Clau Retorn Indirecte per estalvi a les famílies per les estades Calculem el que s’estalvia la família pel fet de disposar d’un allotjament Dades utilitzades -

Registres de la FJF (Airtable)

Preu mitjà hotels segons Magma Hospitality Consulting i Gremi hotelers de Barcelona (140 €/any 2019).

Fórmules emprades: -

Estades de menys de quinze dies: núm. de pernoctacions x preu nit hotel

Estades de més de quinze dies: núm. de mesos x preu apartament turístic

Preu mitjà lloguer apartaments turístics a Barcelona (1400 €/mes)

Indicador Clau Retorn Indirecte per estalvi a les famílies per manutenció Calculem l’estalvi a les famílies pel fet de disposar d’una cuina i no haver de menjar en bars i restaurants.

Dades utilitzades Registres de la FJF

Fórmules emprades: - Hem multiplicat els dies d‘estada, per a cada persona, als pisos de la FJF i ho hem multiplicat per 20 €, que és el mínim estalvi que fa una persona pel fet de tenir cuina pròpia respecte a menjar fora de casa.

Indicador Clau Retorn Indirecte per estalvi a les famílies en bugaderia Calculem l’estalvi a les famílies per fet de disposar d’una rentadora i no haver de rentar la roba en una bugaderia.

Dades utilitzades Registres de casos de la FJF Cost mitjà bugaderies a Barcelona

Fórmules emprades: - Hem calculat per a cada família una rentadora/setmanal, només en les estades de <15 dies, pressuposant que les estades més llargues ja estarien el pisos de lloguer amb rentadora - Ho hem multiplicat pel cost mitjà de engegar una rentadora i una assecadora en un servei a Barcelona: 7€

CONCLUSIONS 1. Per cada euro que la Fundació Jubert Figueras va rebre, l’any 2021, en va retornar a la societat més de 7 € (0,83 € de forma directa, i 6,40 € de forma indirecta) tal com hem demostrat en aquest estudi. 2. Aquest treball ha calculat l’impacte econòmic de la tasca de la FJF en termes de a. l’efecte directe com a resultat dels pagaments efectuats per la FJF b. la reducció de costos per a l’administració pública en dies d’ingrés o hospitalitzacions domiciliàries c. la reducció de costos per a les famílies beneficiàries d. i els guanyes per a les persones beneficiàries i la societat en general en qualitat de vida, dignitat, solidaritat, empatia. e. Hem tingut en compte alguns dels beneficis que hem identificat, però per a completar-lo i convertir-lo en una mesura d’impacte completa, caldria fer un SROI, mesurant els efectes intangibles. 3. Refermem el pes dels voluntaris a la tasca de la FJF: aporten aproximadament 830 hores del seu temps i saber i el seu valor queda subestimat en aquest treball perquè ni registrem totes les hores realitzades ni hem donat un valor monetari adequat a determinades tasques d’alt valor. 4. El retorn indirecte està infravalorat, donat que no s’han pogut valorar alguns paràmetres per manca de metodologies adequades: a. com valorar el benefici que suposa entrar en la llista d’espera per a rebre un trasplantament en una data x ( pel fet de disposar d’un pis a Barcelona) i no un mes més tard? b. Com valorar el benefici econòmic per a una gestant d’alt risc poder disposar d’una llar al costat de l’hospital de referència respecte a estar ingressada tot esperant el dia del part, durant un període d’1 a 3 mesos? 5. El CatSalut i el Sistema Nacional de Salud són qui més estalvien per la reducció en dies d’hospitalització de pacients que, pel fet de disposar d’un pis a prop de l’hospital terciari, no han d’estar ingressats. 6. Queda molta feina per fer per tal de disminuir les desigualtats territorials en l’àmbit de la salut. Les entitats socials, sense ànim de lucre, dedicades a l’allotjament de famílies de persones malaltes, contribuïm, en part, a atenuar els efectes de part d’aquestes desigualtats. Però queda molt camí a recórrer i mentrestant moltes famílies no troben el recurs adequat per saturació dels recursos existents. 7. Fins ara havíem centrat els nostres resultats en els productes /serveis que oferim. El fet d’analitzar l’impacte ens ha permès descriure millor els resultats reals de la nostra feina. Dit d’una altra manera, havíem posat sempre el focus a dins de l’entitatquè hem fet- i no fora d’ella, buscant l’impacte sobre altres agents- estalvi a la SS, per exemple-.

Bibliografia Adamuz, J., Juvé-Udina, M. E., González-Samartino, M., Jiménez-Martínez, E., Tapia-Pérez, M., López-Jiménez, M. M., ... & Delgado-Hito, P. (2020). Care complexity individual factors associated with adverse events and in-hospital mortality. PLoS One, 15(7), e0236370. Bastida, R., Molas, N. (2022). Aprovechar los ODS para aumentar el impacto social y medioambiental de las empresas. Harvard Deusto business review 318: 66-75. Cots, F., Chiarello, P., (2014) Anàlisi del cost de l’atenció hospitalaria. Hospitals incorporats a la Xarxa de costos hospitalaris (RECH). Red Española de costes hospitalarios. Coumoundouros, C., Ould Brahim, L., Lambert, S. D., & McCusker, J. (2019). The direct and indirect financial costs of informal cancer care: a scoping review. Health & Social Care in the Community, 27(5), e622-e636. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)- Núm. 7723. Ordre SLT/165/2018. Elena Badia Elías. (2022). La importància de mesurar i gestionar l’impacte social. Epstein, M. J., & Yuthas, K. (2017). Measuring and improving social impacts: A guide for nonprofits, companies, and impact investors. Routledge. Girgis, A., & Lambert, S. (2017, July). Cost of informal caregiving in cancer care. In Cancer Forum (Vol. 41, No. 2, pp. 16-22). Martín, M. I. M., de Diego Olmos, P., Núñez, R. B. C., & Sánchez, R. S. (2020). Análisis del impacto socioeconómico de los valores y principios de la economía social en España. McCarthy, K., Emme, L., & Glasgo, L. (2019). IRIS+ Core Metrics Sets. Quattrin, R., Artico, C., Farneti, F., Panariti, M., Palese, A., & Brusaferro, S. (2009). Study on the impact of caregivers in an Italian high specialization hospital: presence, costs and nurse’s perception. Scandinavian Journal of Caring Sciences, 23(2), 328-333. Wyman, O. (2021). El impacto económico y social del cáncer en España. Asoc. Española contra el Cáncer. www.contraelcancer.es/sites/default/files/content-file/Informe-Los-costes-cancer.pdf Accessed, 1.