FOGUERA
HERNAN CORTÉS 2019 - 90 ANIVERSARI
“LA DIFUSIÓ DE LES FOGUERES
EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ”
FOGUERES DE SANT JOAN ALACANT 2019
FESTES OFICIALS DE LA CIUTAT DECLARADES D’INTERÉS TURISTIC INTERNACIONAL
2
3
EL LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATORIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’US DEL VALENCIÁ
EDITOR Foguera Hernán Cortés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Jose Antonio Cerezo Montes TITOL La difusió de les Fogueres en els Mitjans de Comunicació PORTADA ORIGINAL Vicent G. Hernández MONOGRAFIC Textos: Pepe Soto – Alfredo Aracil – Juani Hernández – Rafa Arjones – Pedro López – Luis Miguel Sánchez – Jose María Roselló – María Teresa Alfonso – Juan Carlos Gumiel – Eduardo Rosales – Carlos Arcaya – Antonio Domínguez – Luz Sigüenza – María Teresa Vázquez – Alejandro Parodi – Pepe Llorca – Maite Vicente – Vicente Cutanda – Jose Ángel Ponsoda – Paco Cortés – Roberto Climent – Jose Antonio Cerezo – 4
Fotografies: AMA (Arxiu Municipal d’Alacant) – Alfredo Aracil – Roberto Climent – Arxiu ABC – Arxiu INFORMACION – Facebook – Jose Antonio Cerezo - Isabel Gómez Morollón TRADUCCIÓ Oficina Municipal de Promoció del Valenciá María José Mira Roig DEPÒSIT LEGAL A – 172-2018 MAQUETACIÓ I DISSENY Copistería y Diseño Gráfico Punto en la i c/ Colón 16 – 03001 – Alacant www. puntoenlai.com IMPRESSIÓ I ENCUADERNACIÓ Grafiques Ofibook c/ Isla de Cuba 66 – 03009 – Alacant prime@ofibook.com
5
INDEX
INDEX
LA DIFUSIÓ DE LES FOGUERES
EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LA RUTA DE LES FOGUERES DES DE LA PREMSA ESCRITA A LES XARXES SOCIALS 12
6
116
DES DEL SEU NAIXEMENT EL 1928 “FOGUERES I PREMSA UNIDES”
120 125 130
LA PLANTÀ, L’INICI D’ALGUNA COSA DIFERENT… Paco Cortés
133
XARXES SOCIALS Roberto Climent – Racó de Festa
136
LA MEUA OPINIÓ Jose Antonio Cerezo
140
FOGUERA
192
PROGRAMA DE FESTES
194
PUBLICITAT
61
DIARI INFORMACIÓN Juani Hernández – Redactora Rafa Arjones – Fotògraf
69
DIARI LA VERDAD Pedro López – Director
73
ABC, EL MUNDO I METRO EN LES FOGUERES Luis Miguel Sánchez Moreno
VIVÈNCIES FOGUERERES EN RADIO POPULAR – CADENA COPE Jose María Roselló Gómis COPE 82
María Teresa Alfonso - Directora
85
Juan Carlos Gumiel SER
89
Eduardo Rosales - Director
92
Carlos Arcaya ONDA CERO
96
Antonio Domínguez – Director
99
Luz Sigüenza RADIO UHM
103
María Teresa Pérez Vázquez - Vicerectora de Relacions Institucionals UMH ANTENA 3 RADIO
108
Pepe Llorca
Pepe Soto
Alfredo Aracil
78
112
CANAL 9 – APUNT Mayte Vicente Agulló - Periodista d’Informatius Vicente Cutanda - Delegat Josep Àngel Ponsoda Gómez - Periodista i presentador
17
65
LES FOGUERES EN LA TELEVISIÓ
Alejandro Parodi
7
LUIS BARCALA SIERRA
JOSÉ RAMÓN GONZÁLEZ GONZÁLEZ
ALCALDE D’ALACANT
REGIDOR DE FESTES
8
9
Comissionats d’Hernán Cortés. Vos salude i vos felicite en aquestes línies pel vostre 90 Aniversari. I per moltes qüestions més. Tantes, diria, com aquestes nou dècades en la Festa. Vos en citaré dos, que considere importants en aquest 2019. És un exemple de renovada il·lusió la vostra aposta per l’artista alacantí, Javier Gómez Morollón, en el seu retorn a la Categoria Especial després de 24 anys. Encara recordem el seu “Brots d’incultura” i les bones crítiques que va sumar. Del monument que veurem el pròxim mes, només m’han dit que és impressionant. Ens conformarem en aquestes pàgines, per ara, amb veure l’esbós. Aquesta inquietud per conèixer què plantarà el valencià Mario Pérez en Primera Categoria, en el seu debut a Alacant, també la tenen els infantils.
El llibret monogràfic que tenim en les mans, amb el lema “La difusió de les Fogueres en els Mitjans de Comunicació”, suposa una nova aposta per abordar distints punts de la Festa i de la història d’Alacant. Se suma, entre altres, al de l’any passat en què es van donar detalls sobre la història de la comissió infantil o, per posar un altre exemple, l’editat el 2007 amb la Plaça Nova i la història d’aquesta comissió com a protagonistes. Patricia i Lucía, belleses adultes i infantils. Alejandra, Claudia, Edurne, María, dames d’honor. Felicitats, formeu part d’una foguera consolidada. En sou història viva. Passats els anys, diguem que per al centenari dins d’una dècada, formareu part dels fons d’una nova exposició com la que es veurà pròximament en l’Ateneu d’Alacant amb imatges de totes les belleses, monuments, portades de llibrets o imatges de televisió d’una foguera que té Bon tabaquet com a lema.
La història de les Fogueres no podria entendre’s ni transcendiria sense que aquesta quede plasmada en els mitjans de comunicació de premsa escrita. Són imprescindibles per als treballs d’investigació o per a consular tot el que ha ocorregut en aquest àmbit des de l’any fundacional de 1928. Aquesta és, i per això vos felicite, comissionats d’Hernán Cortés, la idea que subjau en aquest llibret que té com a lema “La difusió de les Fogueres en la premsa escrita”. En ell, i com es pot comprovar pàgines més avant, s’aprecia com han anat tractant les distintes capçaleres periodístiques que ha tingut Alacant la informació que generen les Fogueres. Aquesta publicació, estic segur, es convertirà en un referent per als que acudisquen al racó de la vostra comissió a consultar-la, i per als estudiosos que arriben a l’Arxiu Municipal d’Alacant (AMA) en busca d’informació. Vos reitere la meua enhorabona per aquesta lloable iniciativa.
En l’aspecte estrictament foguerer, i després del que me n’han parlat i una vegada vist l’esbós, em crida poderosament l’atenció el monument que ultima l’alacantí Javier Gómez Morollón. Ha generat il·lusió i expectació el seu retorn després de 24 anys. I les Fogueres són també això: il·lusió. En el 90 aniversari de la comissió adulta, no oblideu els infantils. D’ací, l’aposta pel valencià Mario Gual en el seu debut a Alacant. Patricia i Lucía, bellees adulta i infantil. Alejandra, Claudia, Regina, María, dames d’honor. Aprofite per a saludar-vos. Noranta anys té la vostra comissió d’Hernán Cortés. Un reflex fidel de tot aquest camí el podreu apreciar pròximament en l’exposició de l’Ateneu d’Alacant. Sentiu-vos importants perquè el grup humà del qual formeu part és dels més consolidats en l’àmbit de la Festa. Perquè si és un honor pertànyer a la família de les Fogueres, més ho és passejar pels carrers i les places del vostre bufó districte amb les bandes que vos acrediten com a bellees i dames d’honor del XC Aniversari de la Foguera Hernán Cortés.
ELS VOSTRES PRESIDENTS
MANUEL GÓMIS SELVA I ALEJANDRO ALONSO TORREGROSA
10
11
Enguany és molt especial i important per a nosaltres ja que la nostra Foguera Major celebra la seua 90 Aniversari. Des d’aquestes línies volem convidar a tots els amics, foguerers, familiars de la nostra Foguera d’Hernán Cortés a participar de tots els actes que realizarem per a conmemorar aquestos 90 anys. Perquè volem compartir amb vosaltres l’aniversari d’una Foguera de solera, que a través del temps ha anat creixent, evolucionant, intentant sempre portar-la al mes alt, amb l’esforç i sacrifici que ens ha portat a ser una foguera gran, forta i unida.
Volem donar les gràcies a tots els que en major o menor mesura ens han ajudat sempre a ser el que hui som, Ajuntament, Federació de Fogueres, Collaboradors, i sobretor als nostres Comissionats i les seues famílies. Estáis tots convidats en aquestes pròximes festes per a compartir amb nosaltres aquesta celebració del nostre Aniversari. Feliç Aniversari a tots i us esperem per a celebrar el CENTENARI també!
BONES FESTES DE FOGUERES 2019 US DESITGEN
En menys de cent anys, la festa que va posar en marxa José María Py s’ha donat a conéixer, primer a través dels periòdics locals de primers del segle XX amb poques fotos, la publicació en color hores després de l’elecció de la Bellea o la cremà, fins a la retransmissió en directe per teles locals, pàgines web, els blogs i les xarxes socials
La ruta de les Fogueres
des de la premsa escrita a les xarxes socials PEPE SOTO President de l’Associació de Premsa d’Alacant
Els nous aparadors del periodisme permeten als alacantins gaudir ara de les Fogueres de Sant Joan en l’acte. Quan s’acosta el centenari d’unes festes que va posar en marxa José Marí Py, ningú es podia imaginar que de manera immediata, en directe, es poguera conéixer què passa a Alacant des del 20 de juny fins a la matinada del 25. Dels prodigis de la fotografia en blanc i negre en els diaris locals fins a les fotos i els vídeos en les xarxes socials, tot en a penes noranta anys. Encara que la verdadera accelerada s’ha produït en els últims vint anys.
12
Ja en el segle XXI, la majoria dels aficionats a la festa mès hermosa coneixien la Bellea del Foc en el matí de l’últim diumenge de maig per les portades de la premsa, a penes quatre o cinc hores després de ser triada. Encara que abans de la gala veien les candidates en les dobles pàgines que s’oferien en els diaris de dissabte amb els rostres de les aspirants. Portada del diari “El Correo” – 22/06/1928
Portada del diari “El Luchador” – 25/06/1928
Portada del diari “Diario de Alicante” – 23/06/1928
Pocs saben que en nombroses ocasions els fotoperiodistes es van jugar la vida, tal qual, en el trajecte del Teatre Principal, el pavelló d’esports, les naus d’IFA o la plaça de bous ¬on se celebrara l’elecció¬, a la redacció del periòdic per a revelar els carrets i positivar les fotos en paper i incrustar-les en les planxes de plom primer i de polímer, després. L’elecció solia concloure cap a les tres de la matinada, amb la qual cosa la rotativa començava a treballar cap a les quatre. Amb el temps, la gala de l’elecció va acurtar temps i abans de la una i mitja el jurat havia donat a conéixer el seu veredicte, amb la qual cosa es va guanyar en temps i qualitat informativa. Va ser l’època en què els diaris van donar entrada al color en les seues fotos de portada.
13
Però els temps avancen que és una barbaritat. El carret de fotos, el seu revelat i fixat amb líquids especials en unes safates a la llum de peretes roges, es va substituir per la digitalització de les càmeres. D’aquesta manera s’agilitzaven mètodes i temps. Igual que l’AVE a penes tarda hui dues hores i poc més a arribar des de l’estació de Madrid o, com ara s’anomena Alacant Terminal, fins a la Porta d’Atocha, a Madrid, i fins fa res eren quatre inaguantables hores o l’Exprés eixia a les deu i mitja de la nit i arribava a les huit i mitja del matí a Madrid, després de parar en totes i cada una de les estacions, ara una foto realitzada amb una màquina digital o un telèfon mòbil permet en segons ser enviada on es vulga, bé a través dels correus electrònics, bé per aquest invent de xarxa social anomenat WhatsApp, o a través de Facebook, Twiter o Instagram. Vaja invent!
No obstant això, durant molts anys la ràdio es va avançar als periòdics. Històrics com Raúl Álvarez Antón, de Radio Alicante, sí Raúl, el de la ràdio, informaven de bon matí del nom de la guanyadora, instants abans que la ciutat coneguera per la traca i els coets que es llançaven que Alacant ja tenia Bellea del Foc i les seues dames d’honor. Raúl tenia aqueix avantatge sobre Emilio Chipont en La Verdad i Alfredo Aracil, en Información, les cròniques dels quals havien d’esperar a ser impreses i distribuïdes en els quioscos de la ciutat. Va haver-hi, a més, en els últims anys del segle XX, un altre avanç que deixava arrere els diaris: la irrupció de l’autonòmica Canal 9 i les televisions locals. Durant dècades i dècades, la festa alacantina va patir les conseqüències del feliç centralisme. L’elecció de la Bellea del Foc no era una cosa important per a TVE i es donava molt de passada tot allò referit a les fogueres. No sols la gala de l’elecció de la bellea, també la plantà, els dies de festa, les mascletaes, la cremà i els focs disparats al Cocó. És cert que Canal 9 va fer un bon treball, a pesar que el centre de gravetat del centralisme va passar de Madrid a València, al cap i casal, amb els consegüents menyspreus, fruit de la tradicional altivesa capitalina. Però, on no arribava la vista curta de la tele autonòmica, es compensava amb escreix amb la voluntat de les teles locals TeleAlicante, després Canal 37, i Canal 15, després Localia Alacant.
14
Portada del diari “La Gaceta de Alicante” – 24/06/1939
Set tv “Localia”
Òrfens d’elements tècnics d’entitat i qualitat, es compensava amb enormes dosis de voluntat, la qual cosa possibilitava la proximitat de les emissores amb els alacantins, amb la gent de la festa. D’aquesta manera, la gala de l’elecció va guanyar en qualitat i participació. Els denominats playbacks es van enfortir i l’elecció va deixar de ser una llarguíssima i avorridíssima concentració de desfilades per a ser més viva i dinàmica com requereix qualsevol programa televisiu que es pree. Amb tot, l’endemà, els diaris mostraven no sols la foto d’una emocionada Bellea del Foc, acabada de triar i amb llàgrimes als ulls, també incloïen reportatges de com s’havia desenvolupat la gala en els camerinos o en els corredors on se celebrava l’esdeveniment.
Portada del diari “La Hoja del Lunes” – 29/06/1981
Raúl Álvarez – anys 50
Però la tecnologia vola. Tots ens hem acostumat a canviar de mòbil més o menys cada any. Ara els anomenats Smartphone són seriosos competidors de les càmeres digitals. A més, la inclusió de les xarxes Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, o d’altres, possibiliten l’enviament immediat de fotos i vídeos a tot l’univers d’Internet de forma individualitzada o a través dels grups esmentats.
Imatge Canal 9
IImatge TVE
15
FOGUERES I PREMSA UNIDES Des del seu naixement el 1928
Alfredo Aracil
T
ranscorregut poc més d’un mes des que Jose María Py i Ramírez de Cartagena anara “gestionant” la seua idea en fòrums culturals i artístics de la capital, com l’Ateneu, el Casino, Alicante Atracción, el Cercle de Belles Arts, l’Associació de la Premsa, el Cercle Mercantil i d’altres, una de les persones que li van prestar el seu suport i van demostrar el seu interés, mantenint freqüents entrevistes amb ell, va ser el periodista, José Ferrándiz Torremocha. Fins a la seua defunció, el 1965, va deixar fonda empremta en la història de la festa del foc, com anirem comprovant a mesura que anem endinsant-nos en el comentari.
16
Imatge Canal 9
A tot açò, cal afegir les publicacions digitals i els blogs, o siga (per als no iniciats), una pàgina web, generalment de caràcter personal, que s’actualitza regularment i en què se sol tractar un tema concret. D’aquesta manera, els anomenats blogs permeten retransmetre qualsevol acte en directe per a ser rebut en els telèfons mòbils, les tauletes tàctils digitals o en els ordinadors fixos o portàtils.
En un principi, hi havia tres causes fonamentals perquè el rumor que va circular per la ciutat, al poc d’iniciar-se l’any 1928, sobre la possible aparició d’una nova festa, no tenia rigor suficient perquè el bloc generalitzat de la premsa l’admetera com a notícia veraç.
La mateixa Federació de Fogueres disposa des de fa anys d’una pàgina web i com va publicar al maig passat el diari digital alacantí Alicante Plaza “les Fogueres 2018 van generar 480 milions d’impressions en Twitter”. També indica el diari que “les etiquetes o hashtags (argot dels usuaris per a contextualitzar una conversació en Twitter) més utilitzades a Espanya van ser, a més de #Fogueres2018, altres estrictament relacionats amb Alacant com #lamillorterretadelmon, #provinciadealicante, #90anysdefogueres, #asíluceAlicante”. La immediatesa és el truc. És l’instrument que possibilita el coneixement en directe de qualsevol esdeveniment també en les Fogueres de Sant Joan. Una altra cosa és que això siga també periodisme.
Article del diari “Información”
La primera se sustentava en el fet que era un foraster el promotor de la idea.
La segona la desestabilitzava per complet, en el sentit que ja n’hi havia un considerable nombre – algunes d’elles amb tradició i arrelament àmpliament demostrat – que comprenien i complaïen, per complet, les aspiracions dels seus habitants. I finalment, la tercera i no menys excel·lent, que els esdeveniments que s’oferien no eren més que una còpia fidel de les Falles de València, en honor a Sant Josep. No obstant això, el moviment als barris, l’activitat al centre de la ciutat i els comentaris, en general, anaven adquirint major transcendència pel que fa als periòdics. Cada redacció estava molt pendent dels detalls que circulaven del rumor per a llançar la possible notícia per considerar que el tema poguera “resultar” d’interés. Curiosament, la notícia es va publicar. Si bé no com a tal. I no va ser un periodista qui la va llançar. Les pàgines del diari La Voz de Levante reflectien el 28 de març, en primera pàgina, un escrit firmat per Jose María
Py que titulava: “Les Falles de San Chusep en Valencia y Les Fogueres de San Chuan en Alacant”. No obstant això, amb anterioritat, en el mateix periòdic va publicar altres escrits, menys extensos. Aqueix mateix dia i acompanyat pel president d’’Alicante Atracción’, Miguel Llopis Reyner, visita l’alcalde de la ciutat, Julio Suárez Llanos, a fi de posar-lo al corrent de totes les gestions que porten realitzades, encaminades a tirar endavant la idea de crear a la nostra capital unes festes semblants a les valencianes. El dia 10 de l’esmentat mes d’abril, és novament el diari La Voz de Levante el que torna a reflectir l’opinió del gadità, per a publicar el 14 de juny, amb una entrevista –també en primera pàgina i a tres columnes- al promotor de la idea que ha revolucionat Alacant. El 2 d’abril és el diari El Día, que dirigeix Juan Sansano Benisa, el que fa referència a la reunió mantinguda el dia 31 de març per les comissions ja constituïdes, en els locals
17
de la Peña “Los Nacionales”. I ressenya les comissions i els districtes en què estan enclavades. El mateix periòdic, el 24 de maig, recolza la decisió de l’iniciador del projecte. Com dies més tard, la resta de diaris acreditats a Alacant: El Tiempo, El Correo, El luchador, Diario de Levante i Diario de Alicante, es fan resò de la presentació, a l’ajuntament, de la instància de sol·licitud de celebració de les esmentades festes. A ells, s’uneix el setmanari satíric El Tio Cuc, que té com a redactor, a part d’altres, que firma amb el pseudònim “Achomerrot”, José Ferrándiz Torremocha, al qual, més avant, dedicarem més espai.
El mateix dia es donava compte al governador civil per a la seua aprovació definitiva. Igualment els lectors coneixen, a través dels seus periòdics preferits, que el 19 de juny, el ple municipal aprova la concessió de 2.000 pessetes per a premiar els tres millors monuments. A partir d’ací, la maquinària periodística es va posar en marxa. Aqueix mateix any, 1928, a més de l’espai que els diaris van dedicar a les festes, el Diario de Alicante va llançar una edició extra; el periodista José Planelles Pastor va editar un fullet titulat “Fogueres d’Alacant”, amb portada a color de Gastón Castelló, que repetiria l’any següent, al preu
18
de 20 cèntims l’exemplar, en les pàgines del qual apareixien els esbossos de les fogueres plantades, l’explicació i alguns comentaris de diversos periodistes. A ella, la va seguir, el 1930 i 1931, la titulada “El Foguerer”, que dirigida per José Sierra Costa, tenia com a redactors el seu germà Rafael i Miguel Roma. També ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, el ja esmentat setmanari El Tio Cuc, que, igualment, reprodueix esbossos i explicacions i fins i tot incorpora textos firmats pels seus redactors i director. (Normalment estaven fent-ho amb pseudònim).
19
Portada especial del diari “Información” 1986
Portada del diari “La Gaceta de Alicante” – 25/06/1939
Alfredo Aracil
Portada del diari “El Luchador” – 25/09/1930
20
21 Portada del diari “”El Día” – 1929
De la mateixa manera, els districtes que trenquen el gel i llancen els primers “llibrets”, són: Benalua, Rambla i Calvo Sotelo, les comissions dels quals recorren a la col·laboració dels periodistes, lògicament. Abans de continuar hem d’assenyalar que, a mesura que transcorre el temps, en aquest tàndem Premsa-Fogueres, és necessari puntualitzar que el periodista, no sols s’entrega al seu treball com a professional, sinó que, com a persona – ho veurem més avant – s’involucra per la seua condició d’alacantí, nascut o veí, o que evidencia l’atracció que des dels seus inicis, exerceixen les festes de les “Fogueres de San Chuan”. És cert que no tots els professionals, des de la seua fundació fins hui, han dedicat preferentment el seu treball a escriure o parlar sobre les “festes del foc”. Però també és just reconéixer que són escassos els “plomins”, com fins fa uns anys es coneixia els professionals del mitjà, o “els xics
del quart poder” – de manera col·loquial i afectuosa, lògicament - que en dates puntuals, com ara els dies de juny en què tenen lloc, o els previs, amb l›eixida al carrer d›un nombre extraordinari o una emissió o programa especial, no hi han participat. I aquesta puntualització es fonamenta en el fet que a partir dels últims trenta anys, la zona d’Estels, en la qual es disparen les “mascletaes”, ha estat i ho continua estant, encara que en menor grau, ocupada per casetes representatives dels mitjans de comunicació establits a la capital, en els quals es troben directors, delegats, redactors de cadascun i, naturalment, els responsables d’aquesta Secció, tant literària com gràfica, parlada o tècnica. L’aproximació evidencia clarament l’atractiu que la festa en si provoca, ja no sols en el poble, sinó en els encarregats d’informar l’opinió pública.
Portada del setmanal “Crónica” – 1932
Alfredo Aracil
Alfredo Aracil
I si l’any del seu “naixement” les festes van insuflar il·lusió i alegria entre els habitants de la capital, també van encendre el llum de l’esperança. Raó per la qual, a més de repetir els huit districtes debutants, al següent se n’hi van afegir de nous, la qual cosa, independentment, d’aportar major excel·lència i colorit a l’ambient generalitzat del carrer i la repercussió provocada en altres sectors, suposa un èxit total i absolut.
22
Amb la particularitat afegida que, des del principi i abans fins i tot que la idea es convertira en realitat, van ser també periodistes els que no van dubtar a acudir a la crida de l’Ajuntament per a formar part del jurat de cartells anunciadors, primer, sent aquest el periodista Aureliano Abenza Rodríguez, redactor d’El Día, i en el de monuments artístics, després, va correspondre a Eduardo Irles Garrigós, redactor del Diario de Alicante i del Diario de Levante, encara que ho fa representant l’Ateneu, i a dos més que compareixen en nom de l’Associació de la Premsa. A partir d’ací, la premsa està present, fins al moment, en els jurats de Fogueres, portades de Barraques, Adorns de Carrers i Ninots de Carrer, a més de l’elecció de la Bellea del Foc, com veurem més avant. Per tant, és fàcil d’entendre que a mesura que el temps
NOVES ETAPES
Esbòs Foguera Hernán Cortés – diari “El Luchador” – 1931
avança, la premsa ha romàs fidel i constant al costat de les Fogueres. La guinda de la tortada la posarà el citat José Ferrándiz Torremocha, en acceptar el suggeriment del mestre i director de la Banda Municipal, Luis Torregrosa García, perquè posara lletra al pasdoble que havia compost com a conseqüència de la impressió que li havien causat les festes de les “Fogueres de San Chuan”, que així el va titular i haurà de convertir-se en sant i senya. El també redactor del diari El Luchador, que quatre anys després ostentaria la presidència de la Comissió Gestora i la del districte Díaz Moreu, així com de repetir la seua col·laboració amb el citat músic, però aquesta vegada per a aportar la seua lletra a l’Himne de la Bellea del Foc. L’any següent, mantindria el seu càrrec en el mateix
districte, però després de transcorreguts dos anys més, accedeix a presidir la comissió de Calderón de la Barca. Tot això sense deixar d’aportar el seu granet d’arena en les pàgines de revistes i “llibrets”. Arribats al segon any de vida de la “festa del foc” i a la vista que el bloc d’empreses periodístiques, a pesar de l’impacte produït, en el mes de juny passat no ha augmentat, el comentari general se circumscriu a consolidar que l’única novetat tangible era el creixement de districtes. El que, d’altra banda, tampoc era perquè passara inadvertit. Afortunadament per als alacantins, en general i per als integrants de la festa, en particular, no va ser així. D’entrada, la premsa, en el seu conjunt, va realitzar un desplegament informatiu molt més ampli i puntual, perquè l’engranatge de la maquinària festera així ho demandava.
Sense que ningú, suposem, ho haguera pogut pensar, ens atrevim a afirmar que no van ser els hòmens, sinó el temps i els esdeveniments de què va estar revestit, els que van marcar les etapes en què, des del seu naixement fins hui, es van dividir “Les Fogueres de San Chuan” respecte a la seua relació amb la premsa.
I d’aquest contacte sorgeix, des del primer instant, el tàndem que continua fins al dia de hui. Però també és cert que les pàgines dels periòdics i els espais de les emissores, arribat el moment de la seua incorporació, amb més o menys profusió, seguien la seua línia editorial, ressenyant els esdeveniments que es prodiguen.
La primera finalitza quan esclata la guerra civil. Comença amb la incertesa de la seua acollida per la societat i el poble alacantí. I continua davant del suport, primer dels ciutadans que confien en la idea. Li segueix la col·laboració dels artistes plàstics més importants del moment. El que motiva que els diaris i setmanaris es decidisquen a aportar tota la seua càrrega de responsabilitat, quant a informar i tindre al corrent la ciutadania del desenvolupament d’aquesta nova parcel·la festiva que tracta d’aglutinar la música i la dansa, la pólvora i el foc i, l’art, encara que efímer, pel que fa a la seua presència física, per a portar a la població i els seus visitants moments d’expansió i alegria.
Ja entrats de ple en el segon any de vida de la festa, al caliu de l’èxit aconseguit, és lògic pensar que el pròxim serà major. No obstant això, no va ser només el desafiament el que va elevar l’ànim dels protagonistes, sinó les circumstàncies favorables que els anaven sorgint al pas. De moment compten amb un dia més de festa en avançar-se la plantà al 21 de juny per decisió municipal. I és el mateix cas el que aprova augmentar la quantia dels premis als monuments artístics, així com l’assignació a les comissions. S’instaura la correguda de Sant Joan, que en cap moment pretén restar prestigi a la tradicional de Sant Pere.
23
24
25 Portada del diari “El Correo” – 22/06/1928
Portada del setmanal “Nuevo Mundo” – 4/7/1930
I en tot aquest conglomerat, la premsa no sols va estar present, sinó que va reforçar la seua participació en la consecució d’algunes d’aquestes millores. També va créixer el nombre de periodistes en els jurats de cartells anunciadors i de premis als millors monuments. L’acabament, com si d’una “foguera” es tractara, el va presenciar un considerable nombre d’alacantins i forasters que en el matí del 22 de juny escoltaven les notes musicals del pasdoble compost, com ja hem referit, pel mestre Torregrosa, amb el títol de la mateixa festa. Encara que va ser la nit del 3 d’agost, amb motiu de l’alba en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Remei, quan, comptant amb la col·laboració de l’Orfeó Alacant, es va estrenar, portant inclosa la lletra original del periodista José Ferrándiz Torremocha, redactor del diari El Luchador.
Els que van presenciar aquest acte, en el qual a penes va transcórrer un mes entre l’una i l’altra actuació, manifestaven que “esa noche agosteña con la luna posada sobre el mar, el cielo se abrió de par en par, el castillo de Santa Bárbara se estremeció y las palmeras de la Explanada bailaban alborotadas”. L’èxit va ser clamorós i així ho testimoniaven els incessants víctors i aplaudiments que feien entelar de llàgrimes els emocionats alacantins.
Portada “El tio Cuc” – 1929
Alfredo Aracil
SORGEIX LA COMISSIÓ
GESTORA
26
Per a ser honestos, hem de reconéixer que la mateixa festa, a través dels seus responsables directes, oferia un atractiu programa d’activitats que suscitaven per si mateix l’interés del periodista. També és cert i ocorre en l’actualitat, que com ja hem vist, hi ha professionals que, a més de complir a la perfecció amb la seua comesa, s’han involucrat de ple, integrantse en el conjunt burocràtic i participatiu amb tot el dret com qualsevol “foguerer” o “barraquer”, o bé aportant-hi algun familiar directe. Cal tindre present que des del mateix moment en què es té coneixement que l’aparició a Alacant de les festes denominades “Les Fogueres de San Chuan” és una realitat, la premsa local – després vindria la nacional sense tardar molt – es va posar al costat dels promotors de la idea. En aquells moments la ciutat comptava, a més d’altres de marcat criteri polític, amb els següents diaris que es van sumar al projecte: El Día, vespertí que dirigia Juan Sansano Benisa, i que tenia
com a redactors Aureliano Abenza Rodríguez, Francisco Montero Pérez i José Tarí Navarro.
col·laboradors comptava amb: Francisco Montero Pérez, Juan de Dios Aguilar Gómez, Miguel Peñaflor i Luis León.
Diario de Alicante, que va continuar durant algun temps en plena guerra civil, el director del qual era Emilio Costa Tomás i comptava amb una plantilla en què figuraven Eduardo Irles Garrigós, ja citat, Mario Guillén Galaya, Víctor Viñes Serrano, José Tarí Navarro i Antonio Ruiz Belda “Toñuelo”.
· El Tiempo, dirigit per Carlos Lozano Campos, i en la seua redacció es troben Manuel Pérez Mirete, Rafael Quiles i Francisco Montero Pérez.
· El Luchador, vespertí, que també va prolongar la seua eixida durant la contesa nacional dirigit per Juan Botella Pérez i “escortat” pel repetit José Ferrándiz Torremocha i Eleuterio Meseguer Martínez. · El Correo, que dirigia Florentino de Elizaicín i España, que a mitjan 1929 serà alcalde de la ciutat, comptava amb Francisco Montero Pérez, Ginés Alberola Botella i Eleuterio Meseguer Martínez. I el ja citat La Voz de Levante, dirigit per Antonio Martínez Torrejón, eixia als matins, a excepció del dilluns, i en la seua plantilla de redactors i
· Diario de Levante, el director és Emilio Costa Sierra, els textos del qual firma amb el pseudònim “Rasietacos”, i compta en la seua plantilla, entre d’altres, amb Eduardo Irles Garrigós i Víctor Viñes Serrano.
27
En aquests casos, que no poden quedar ocults, apareixen com a pioners, encara que ja els hem citat no sobra recordarho: Eduardo irles Garrigós, José Ferrándiz Torremocha, Rafael Quilis Molina, Francisco Montero Pérez, Carlos Romero de Vicent, Manuel Cantells i els germans Aurelio i Luis Abenza Rodríguez, redactors del setmanari vespertí La Razón, que dirigeix Pablo Andarias García, a qui se n’unirien d’altres.
Portada del setmanal “Mundo Gráfico” – 1933
Alfredo Aracil
Com pot comprovar-se, els periodistes exercien la seua funció en diversos periòdics al mateix temps, en la majoria dels casos, com a comentaristes, ja que les entrevistes i els reportatges es prodigaven poc. Però, no sols plasmaven en els seus mitjans de treball les impressions i els dictats del moment, marcats per l’actualitat, sinó que també prestaven la seua firma per a reproduir-la en les pàgines dels “llibrets” que els ho sol·licitaven.
28
Al mateix ritme que l’entusiasme dels protagonistes va calant en l’interés de la resta d’habitants de la capital, fins al punt de contagiar-los la seua il·lusió i esperança, els responsables de cada districte s’adonen de la necessitat d’oficialitzar el desenvolupament de la festa que, fins al moment, està en mans de dues persones: el mateix Jose María Py, fundador, i Rafael Ferrándiz Navarro, secretari de la comissió del districte Benito Pérez Galdós. Així doncs, després d’uns quants dies de reunions, conversacions i canvis de parers, naixeria la Comissió Gestora. I com no podia ser d’una altra forma, és triat president d’aquesta el citat Jose María Py, tenint com a vocals els mateixos presidents de les distintes comissions.
Alfredo Aracil
· Les Fogueres de San Chuan comptaven amb dos plantaes i altres tantes cremaes, temps més que suficient, segons el criteri d’alguns, per a considerar-les majors d’edat. I, en certa manera, tindrien raó per a manifestar-se en tals termes. La premsa ja s’havia fet ressò de la novetat administrativa o burocràtica experimentada en l’estructura de la festa. I és a partir de llavors quan comença una parcel·la en els amagatalls que la rodegen i que provoca la notícia. La primera d’elles és la inclusió d’un periodista en una comissió de districte: Ángel Pascual Devesa, de Diario de Alicante, l’any 1928 figura com a tresorer de la comissió del districte Plaça de Calvo Sotelo; dos anys més tard exerciria el mateix càrrec en la Comissió Gestora i, al següent, 1931, ocupava la vicepresidència d’aquesta. L’any 1934 presideix la comissió del seu districte originari; l’any següent va exercir el paper de mantenidor en l’acte de l’elecció de la Bellea del Foc, per a finalitzar la seua trajectòria foguerera el 1936 alternant les presidències del districte Calvo Sotelo i de la Comissió Gestora, fundant la revista Festa, com a òrgan oficial de les “Fogueres de
San Chuan”. Encara que en el segon any de festa aquest cas concret provoca una notícia, aquesta és de major abast: el director d’El Día, Juan Sansano, ostenta la presidència de la comissió del districte Pont-La Vilavella! I reconeguem el mèrit que suposa que en tan sols dos anys quasi s’ha triplicat el nombre de districtes, immersos per dret propi en l’engranatge de la festa. Al compàs de l’aparició en les pàgines de diaris i setmanaris de notícies que afecten l’esdevindre de les “Fogueres de San Chuan”, la presència física de professionals del periodisme no sols no cessa, sinó que augmenta considerablement tant en concursos de cartells com dels mateixos monuments. No podem deixar en l’oblit, perquè no seria honrat per la nostra part, reconéixer ací i ara, encara que al seu dia les pàgines del diari Información es van fer ressò, que finalitzat l’any 1928, el també prestigiós compositor alacantí, invident, Rafael Rodríguez Albert, compon un apunt per a piano que va titular “Les Fogueres de San Chuan”.
APAREIX LA DONA Al juny de 1929, aquesta partitura apareixia impresa en el contingut del setmanari El Tio Cuc. Segons pareix, la gesta va passar inadvertida. Però al cap de quasi 50 anys, un periodista la va localitzar i li la va mostrar al mestre Antonio Ferriz Muñoz, de sobra conegut en la nostra capital, qui la va orquestrar i hui la peça figura en l’arxiu de la Banda Municipal d’Alacant. A pesar del gran impuls que l’aparició de les festes va suposar per al ritme quotidià de la capital, no va ser fins transcorreguts dos anys quan apareixen nous diaris, setmanaris i revistes que se sumen a les ja existents anteriorment citades. Lògicament, la nostra al·lusió es concretarà en aquells mitjans que dediquen de manera periòdica o puntual, especial atenció a aquestes i al seu entorn més pròxim. Així doncs, l’any 1930 i fins a 1934 inclusivament, sorgeix la revista anual La Foguera; la segueix el 1931 i 1932, pareix que el 1933 no es va publicar. El 1934 la revista anual Alicante Atracción; en el mateix any 1931 ix al carrer la revista El Foguerer; l’any 1932 i fins a desembre de 1933 va estar de moda el setmanari Alicante Deportivo, amb especial dedicació a les Fogueres. Efectivament, l’any 1931 és quan es percep que l’aparell periodístic comença a funcionar a tota marxa. A més de la participació física com ja s’ha comentat, de periodistes en els distints jurats, l’Associació de la Premsa entrega un estendard a la foguera que va conquistar el primer premi, al mateix temps que El Tio Cuc i Diario de Alicante van concedir premis als monuments plantats al carrer de Sant Vicent i Mercat, respectivament.
Tenint en compte que a la capital per aquelles dates se celebraven cinc “porrats” (Sant Antoni, Sant Blai, Santa Creu, Sant Francesc i la Candelera), a més de les festes dels barris (Obrer, Sant Gabriel, Raval Roig, els Àngels i Sant Agustí), la figura de la dona com a “reina” estava present, així com també se la podia contemplar en els “nanos i gegants”, cors i danses, com a participants i també en la mateixa rondalla, el temps transcorregut des de la introducció de les “Fogueres de San Chuan”, l’absència femenina resultava excessiva. Casualment o no, la idea d’incloure-la no va arribar a través d’un alacantí i foguerer, sinó d’un segovià, però periodista, redactor del Diario de Alicante, i director, més tard, de la revista Alicante Gráfico, Mario Guillén Salaya. I la dona va arribar a la festa del foc! L’elecció de la Bellea del Foc, que així es va designar la senyoreta triada, va ser tot un èxit. La realitat és que, també cal dir-ho, el moment va ser ideal i el lloc l’oportú calia proposarlo a la Comissió Gestora i, el president era un periodista!, el tantes vegades citat José Ferrándiz Torremocha. Aquesta novetat en les incipients festes alacantines va creant un clímax que, encara que de manera lenta, camina amb seguretat. D’ací, que aquest esdeveniment que acabem de relatar va tindre la seua repercussió en les dues revistes de major tirada a Madrid, com van ser Estampa i Crónica, dedicant, fins i tot la portada completa a la nova representant femenina de les “Fogueres de San Chuan”.
29
30
31
Portada del setmanal “Estampa” – 1935
Article del diari “Información” – 1955
Alfredo Aracil
I en anys successius van sorgint altres diaris matutins i vespertins que igualment desapareixen però que la seua presència va ser notòria. Citem Las Noticias, Radio Alicante, que a penes va durar sis mesos; Marte, Hoy, Hispania, Más, Orán-Alicante, El paseo del Chanco (de la foguera Gabriel Miró), Pido la Palabra.
32
Després arribaran, fins a 1934, Fogueres de San Chuan (Llibre d’or), en el qual el tan repetit José Ferrándiz escriuria la primera “Historia de las Hogueras de San Juan”; Foguera de la Plaza de Chapí; Nostra Foguera Benalua; Plaza de Juan Poveda y Primero de Mayo; Arte y Fuego, 33 jóvenes artistas. El 1935, Rosas y Perlas (Gráfica i Literaria), que repetiria l’any següent; Alicante (fullet guia, dedicat a les Fogueres). Com ja indiquem unes línies arrere, molts d’aquests títols van ser considerats per investigadors i historiadors com a llibres quan, en realitat, no van ser més que fullets, perfectament editats, això sí, llançats per les mateixes comissions de districte, als quals en anys següents, se’ls va anomenar “llibrets”. També volem ressenyar, perquè ometre’ls no seria lògic, els periodistes que van participar en aquestes publicacions. Van ser: José Miralles Cortés, Ángel Pascual Devesa, Rafael de la Huerta, Rafael Alberola Herrero, Adolfo Biedma López, César Carrichena Genaro, Antonio Ruiz Belda “Toñuelo”, Antonio Martínez Torrejón, Manuel Arques Such, Enrique d’Angulo.
Alfredo Aracil
De la mateixa manera que el nombre de districtes oscil·lava d’un any a un altre, ja que mentre uns “descansaven” n’apareixien de nous, en les publicacions expressament enfocades a les Fogueres de San Chuan i el seu entorn, que també proliferaven, encara que amb tirada convencional i periodicitat puntual, no podien considerar-se com a periòdic o revista, a pesar del seu contingut, dirigit i redactat per periodistes, a qui s’unien els publicistes. Amb el pas dels anys els fullets d’aquesta índole van acabar convertint-se en “llibrets”, especialment els que editava la mateixa comissió, amb títol de capçalera o sense ell. L’any 1933 la festa ja podia considerar-se completament enfilada a la consolidació, després de cinc exercicis reeixits amb destacades inclusions. La premsa ja no està pròxima a la festa, sinó que en forma part. José Coloma Pellicer, director d’El Tio Cuc, presideix la comissió del districte Alfons el Savi. El redactor d’El Tiempo (del qual després seria director Rafael Quilis Molina), escriu la lletra de l’Himne de l’esmentada foguera d’Alfons el Savi, a més de participar en gran nombre de “llibrets”. No obstant això, encara haurà de rebre altres aportacions que sorgeixen de l’enginy de les persones que estan immerses en ella i que els periodistes li donen forma. És el cas de la incorporació d’Orà, mercé a la relació professional i comercial que hi ha a la nostra capital, posseïdora d’un port idoni per a aglutinar la correspondència entre les dues ciutats; apareix a la ciutat la primera emissora: EAJ-31 Radio Alicante; la nit del 23 de juny, a la Plaça de Bous, s’estrena l’Himne a la Bellea del Foc; s’introdueix la figura del “Foguerer Machor”, el títol del qual recau en un bon nombre de periodistes residents a la capital i a Madrid. Cal assenyalar també que el desplaçament a Orà, al mes de maig, va ser la primera eixida d’Alacant de les Fogueres de Sant Joan, amb la Bellea del Foc al capdavant. Al llarg d’aquest procés, tant periodistes com artistes plàstics, no han deixat de prestar la seua col·laboració escrivint textos o creant dibuixos i pintures per a il·lustrar pàgines i portades de “llibrets”, els exemplars dels quals van en augment.
33
Alfredo Aracil
També volem deixar constància, perquè l’ocasió ho requereix i perquè a pesar de la seua importància i transcendència, és poc coneguda. Ens referim a l’Associació de la Premsa, com a òrgan que aglutina els professionals del periodisme i la seua relació, com a tal entitat, amb “Les Fogueres de San Chuan”. Amb independència de les activitats que, des del si de la corporació es duien a terme, com les corregudes de bous i balls de Carnestoltes, en irrompre en la vida alacantina la “festa del foc” i com a continuació a la cobertura que se li va prodigar, a partir de l’elecció de la primera Bellea del Foc – any 1932 – la mateixa Associació elegia la seua pròpia “bellea”, que denominava “Senyoreta”. Gest que va ser secundat, especialment, pels diaris que van optar, també, per designar la seua representant femenina. 34
Així, per exemple, va ser l’any 1935, quan aquest gest va aconseguir major relleu, ja que el text del festival artístic, titulat “La foguera d’Alacant”, celebrat en el matí del diumenge 28 de maig, al Monumental Salón Moderno, era original de José Coloma Pellicer, director del setmanari El Tio Cuc. Aqueix any, la “Senyoreta Premsa”, va ser Susana Pérez Romero, mentre que els següents títols van quedar determinats així: Senyoreta El Luchador: Paquita Ferragut González; Senyoreta El Correo: Antoñita Domenech Valero; Senyoreta El Día: Maruja García Ferrer; Senyoreta Diario de Alicante: Mercedes Torres Serrano. Amb independència – com ja veurem a continuació – que l’Associació de la Premsa convocava un concurs de “llibrets”, com tot no haurà de ser un camí de roses en aquest discórrer fester, alegre i optimista, hem de retrocedir en el temps per a detindre’ns l’any 1933, ja que les Fogueres van ser ocasió de diferències entre autoritats i periodistes, zelosos de les seues prerrogatives.
Alfredo Aracil
El cas és que Florentino de Elizaicín, com a censor de l’esmentada Associació de la Premsa, va haver d’intervindre prop de les autoritats municipals en ser discriminat El Día, en ocasió d’uns actes en honor dels “Foguerers Machors” i en ser designats per l’alcalde, sense comptar amb l’Associació, els dos periodistes que havien de desplaçar-se a Orà acompanyant la representació foguerera, així com per la discriminació a l’hora de convidar els periodistes a certs banquets. Arriba 1936 i, a més de les que hem citat, apareix Festa, nom que Eduardo Irles va triar per a atendre el prec del seu amic i company, i en aqueix any president de la Comissió Gestora Ángel Pascual Devesa. En la revista, de caràcter oficial, editada davall la tutela de l’Ajuntament i el patrocini de la Junta Provincial de Turisme en què col·laboren importants personalitats de la cultura, les arts i les lletres espanyoles com Gabriel Miró, Azorín, els germans Álvarez Masover, Jacinto Benavente, Ramón Gómez de la Serna, Benjamín Palencia, Emilio Varela, Figueras Pacheco, Bartolomé Pérez Casas, Carlos Arniches, Maestre Alonso, María Fernanda Ladrón de Guevara, José Guardiola i d’altres.
35
Els anys 1949 i 1953 tornaria a col·laborar en la publicació. Al llarg d’aquest període no va deixar de fer-ho en “llibrets” i fullets. Ací hem de fer un incís perquè és necessari a fi de reconéixer més o menys Eduardo Irles, periodista i persona a qui Alacant encara no li ha dispensat el respecte i l’admiració que se li deu, tant pel seu treball i dedicació com pel seu entranyable amor a Alacant i tot allò alacantí.
Portada especial del diari “Marcador” – 1956
Alfredo Aracil
L’any 1934 Emilio Varela, l’il·lustre pintor alacantí, a requeriment del seu amic Marcelo Losada, president de la comissió de Santa Creu, li va demanar que construïra la foguera. L’artista encara no havia tingut ocasió de construir-ne cap (després participaria amb altres companys a realitzar la de Pont-Vilavella). Va accedir al prec i va suggerir a Eduardo Irles que li escriguera l’explicació del monument i el llibret. Arran d’ací va nàixer el magnífic poema “Romanç del bon alicantí”. 36
I també –cal dir-ho per a ajustar-nos a la realitat – que la seua labor, també va ser participativa, però ja no sols en la seua integració personal ocupant càrrec de responsabilitat en la festa, sinó de caràcter col·lectiu com l’aportació, per part de l’Associació de la Premsa –a més dels premis que atorgava en qualsevol sectord’un grup de “ninots”, l’any 1934, en l’andana del passeig dels Màrtirs, la presència dels quals va ser favorablement acollida pels centenars de persones que els van contemplar. L’Associació de la Premsa cedeix els seus locals per a l’entrega de premis del concurs de “llibrets”, convocat per aquesta, el jurat de la qual va resoldre així: primer
Alfredo Aracil
Portada del diari “Diario de Alicante” – 1929
premi foguera Plaça 14 d’Abril, autor Ángel Pascual Devesa; segon, Santa Creu, d’Eduardo Irles Garrigós i tercer el de la Plaça de l’Ajuntament, de José Coloma Pellicer. És a dir, tres periodistes. Però al mateix temps, “Lo Rat Penat” de València va atorgar al llibret d’Eduardo Irles un accèssit, el primer premi al d’Ángel Pascual, el segon al d’Adolfo Biedma López (de Benito Pérez Galdós), i el tercer a José Coloma, i dos accèssit per a Eleuterio Meseguer, que va redactar els dels districtes de Sant Ferran i Campoamor, respectivament. En aquest acte, evidentment periodístic, el president citat de l’Associació, va cedir la seua intervenció per a significar el seu contingut, a l’il·lustre autor teatral, Carlos Arniches, que es trobava present.
L’any següent Eduardo Irles va passar a formar part de la “Comissió de desfilades, danses i cantells populars”, dependent de l’Ajuntament. Precisament, l’any 1936 i, més concretament, la nit del 22 de juny, en plena voràgine festiva, l’Associació de la Premsa organitza un ball al Café Central, en honor de la Bellea del Foc i les seues dames d’honor. Cal puntualitzar també que en cap moment, tampoc al llarg de la contesa nacional, l’Associació de la Premsa va deixar d’estar activa, ja que durant aqueix període, a més dels periòdics que van prolongar la seua permanència, se’n van unir altres de nova creació.
37
Pepe Vidal entrevistant la Bellea Mercat 1957
NOVA ÈPOCA Una vegada finalitzada la guerra civil i fins que no es va normalitzar la situació en què havia quedat el país, els mitjans de comunicació van ser els primers a reaccionar per a tractar de portar a la gent la calma i l’assossec, a més d’informar de tot el que anava succeint en favor de la reconstrucció d’Espanya. Naturalment, molts dels periòdics, sobretot, no van tornar a oferir les seues pàgines als lectors, així com les emissores també van acusar la desfeta. Pel que fa a la capital, tan sols va aparéixer un diari, l’any 1940, concretament La Gaceta de Alicante, fusió dels que van funcionar durant la contesa amb els noms de Bandera Roja i Nuesra Bandera, respectivament. L’any següent va prendre el nom d’Información, en el quadre de redactors del qual van ser
apareixent molts periodistes que havien figurat, fins i tot com a directors, abans d’abril del 36. Tals són els casos de Juan Sansano, Víctor Viñes, Ginés de Alberola i algun altre. El 1940 apareix amb el nom de Fogueres de San Chuan (Revista Oficial), si bé el 1942 es titula Nit i Foc, en el següent Llum de Fogueres, el 1944 torna com a Revista Oficial. I és aquest any quan comencen els suplements extraordinaris del diari Información, que en aquesta primera edició sí que titula Les Fogueres, mentre que l’oficial el 1945 i 1946 s’anomena Charamita y tambor. Aquesta revista la dirigia, normalment, el director d’Información, qui, al seu torn, era el president de l’Associació de la Premsa.
Alfredo Aracil
38
39
Part de la redacció del setmanari”Sureste”
Entre ells figuren Fernando Ors, José María Bugella, Emilio Romero, Dámaso Santos, Julio Estefanía, Timoteo Esteban Vega, Felix Morales, Jesús Prado, Juan Francisco Sardaña, quan es va produir el canvi de propietat, van continuar editant magnífics números extraordinaris i pàgines especials al mes de juny, continuant-lo amb els caps de redacció, José Manuel Martínez Aguirre (que seria alcalde d’Alacant) i Fernando Gil Sánchez, que va reprendre el testimoni l’any 1986, la filla del qual, a més, va ser bellea de Sèneca-Autobusos i dama d’honor de la Bellea del Foc. Diguem, com a puntualització, que aquesta revista, amb el nom de Festa i patrocinada per l’Ajuntament, va tornar a aparéixer, dirigida per un periodista: Fernando Gil i en el número del qual van col·laborar diversos i destacats professionals del periodisme local.
Així va continuar fins a l’any 2012. Al següent es va fusionar amb la publicació Fogueres que editava la Comissió Gestora, per a formar el que s’anomena, des de llavors, “Festa de Fogueres”. Al juny, els periòdics diaris, setmanaris, quinzenals, mensuals i anuals, sempre disposen d’espais extraordinaris i especials suficients per a dedicar a les “Fogueres de San Chuan”. A continuació sorgeix Hoja del Lunes, setmanari que en la seua última època dirigia Fernando Gil i on col·laboraven Rafael González, de La Verdad, José Ferrándiz Casares, Alfredo Aracil, José Casinos i Pepe Vidal Masanet. Cal reconéixer que com més important i espectacular era l’activitat a realitzar, major era la seua repercussió a tots els nivells.
Article del diari “Información” – 1958
Alfredo Aracil
40
41
Article del diari “Información” – 1960
Portada del diari “Así” – 17/06/1963
Alfredo Aracil
Quan, a més, hi havia altres ciutats i capitals de província implicades, l’efecte es produïa, ja que la causa així ho demandava.
42
En aquest sentit hem d’establir un recorregut paral·lel, encara que certament sempre va existirhi, entre la premsa i la festa del foc. La prova està en el fet que, des del primer moment en què els organitzadors de les “Fogueres de San Chuan” posen la maquinària en moviment, consideren totalment necessari el suport i sosteniment de la premsa. I açò no és gens estrany , ja que entre les persones que formen part d’aqueix grup inquiet i desitjós de la innovació es troben, almenys, cinc periodistes. Independentment, com ja hem citat, que la primera vegada que es dóna “publicitat” a la idea, no flueix, precisament d’un periodista. A partir d’ací, quan es concedeixen les oportunes llicències i es dóna llum verda a la iniciativa, és quan els diaris que aqueix any de gràcia, de 1928, s’editaven a Alacant, decideixen aprofitar la situació i participar en l’odissea.
Alfredo Aracil
APAREIX
VALCÁRCEL Arribant l’any 1940, sense pertànyer a ella, Tomás Valcárcel és designat per la Comissió Gestora per a dirigir el festival de la primera elecció, després del desastre de la guerra civil. I no seria fins a l’any 1949 quan va quedar integrat en la seua nomenclatura com a delegat artístic, càrrec en què cessaria, igual que la totalitat dels components d’aquesta, el 1955. Sense arribar a pensar tan sols, hem de suposar almenys que així va ser, que en el termini de sis anys exerciria la presidència de l’esmentat òrgan rector de la festa del foc, declinant l›oferta de Gastón Castelló a continuar exercint el mateix càrrec que havia ostentat. Doncs bé, al llarg d’aquest període que es prolonga per espai de dènou anys, cal incloure el que ja portava en la seua motxilla de viatge. Valcárcel arriba a adquirir una experiència foguerera sense precedents. Raó per la qual va saber mantindre i acréixer la seua relació amb la premsa, en primer lloc, i, amb la societat alacantina en segon.
El redactor d’Información, Francisco Bas Mingot, va ser designat delegat de premsa de la Comissió Gestora. Ningú podia dissuadir-lo de la introducció d’innovacions que, en el dir de bona part d’integrants de la festa, “va ser per a embellir-la i engrandir-la”. I, sobretot, afegien alguns, “ha elevat al màxim escaló la figura de la dona”. Una dada important –o curiosa, si ho prefereixenque ha de ser recordada per als que ja ho coneixien i ha de ser manifestada perquè en tinguen coneixement els que l’ignoraven, és que el primer pregoner de les “Fogueres de San Chuan” –a què li’n seguirien més tard d’altres-, va ser, l’any 1948, José Rico de Estasen, redactor del diari Información. Des de l’any següent i fins al 1954, inclusivament, va continuar escrivint el text, però qui el llegia des dels balcons de l’Ajuntament era l’alcalde de la ciutat, Francisco Alberola Such.
43
Portada del diari “Primera Página” – 03/06/1968
Alfredo Aracil
44
Cal també deixar clar que durant l’època Valcárcel, Alacant arriba a comptabilitzar tres diaris: Información, La Verdad i Primera Página (vespertí), en les redaccions de les quals es trobaven periodistes de prestigi, començant per Fernando Gil (la seua filla va ser bellea de SènecaAutobusos i dama d’honor de la Bellea del Foc), José Sanz Moliner, subdirector (la seua filla va ser bellea de Calvo Sotelo), Pepe Vidal Masanet, Pirula Arderius, Carlos Martínez Aguirre, els quals, a més d’estampar la seua firma al peu dels seus treballs en Información, també la prestaven a “llibrets” de fogueres i barraques, junt amb la seua presència i veu en proclamacions de bellees i presentacions dels citats “llibrets”, pel que fa a Información. En La Verdad, es trobava Antonio González Conejero, com a delegat, la filla del qual va ser dama d’honor de la Bellea del Foc Infantil, Emilio Chipont, així com Pepe Carreres, Gómez Carrión, Manuel Mira Candel, Manuel García, els quals, arribat el moment, recolzaven l’edició de l’extra de Fogueres. Pel que fa a Primera Página, amb ell van arribar Francisco Aldeguer (president de la foguera PlaHospital durant set anys, i la seua filla bellea), Blas de Peñas (la seua filla bellea de Gabriel Miró i dama d’honor de la Bellea del Foc), Enrique Cerdán Tato, cronista oficial de la ciutat, rei mag i pregoner de les Fogueres.
Pel que fa a les emissores, diguem que en Radio Alicante es troben Raúl Álvarez Antón (creador de la retransmissió en directe de l’acte de l’elecció de la Bellea del Foc, autor de guions per a l’esmentat festival, rei mag, col·laborador de llibrets), Vicente Hipólito Díaz-Pacheco (pregoner, rei mag i també col·laborador de llibrets), amb el director Juan de Dios Aguilar Gómez, que va ser redactor d’El Temps i La Voz de Levante i president de la foguera del districte de Carolines Altes, el 1941 i 1942, i substituït en l’emissora, amb motiu de la seua jubilació per Antonio Serrano Agulló, la filla del qual va ser bellea de Calderón de la Barca. Radio Falange (després Radiocadena) comptava amb Tomás Morán Picó, Pepe Mira Galiana (que va arribar a ser-ne director) i Juan Mestre, la col·laboració del qual, sobretot, a dur a terme el monument al Foguerer, no té parangó. Cadena Cope, que des dels seus inicis quasi podia presumir de dos elements jóvens i decidits: Jose María Roselló Gómis (la seua filla va ser bellea infantil de Foguerer Carolines, alhora que ell, junt amb el seu company Paco Viqueras Grau i altres amics, fundaven la barraca “Tots Contents”, que va presidir els tres primers anys, a més de presentar festivals de l’elecció de la Bellea del Foc, narrar espectacles i altres actes de fogueres i barraques) i Rafa Rodríguez de Gea, igualment col·laborador acèrrim de les Fogueres, que encara continua aportant articles per als “llibrets” i roman actiu en el jurat oficial de Fogueres i Barraques, Carrers Adornats i Ninots de Carrer. En Radio Nacional de España, primer el reben Luis Garrigós Gómez i Luis Seguí, ambdós eficients seguidors de les “Fogueres de San Chuan”, assistint a plens i col·laborant tant com a jurats com deixant els seus textos en la Revista Oficial i llibrets. Després arribaria Pedro Romero (la filla del qual va ser bellea infantil), que des dels seus càrrecs posteriors de regidor i diputat provincial va prestar molt suport a la festa del foc. Un dels motius principals pels quals la dècada dels 60 va ser, sens dubte, de les més afavorides per a les “Fogueres de San Chuan”, en la seua relació amb la premsa, va ser el considerable nombre de periòdics i emissores que desenvolupaven la seua labor a la capital.
45
Alfredo Aracil
En primer lloc, la desaparició del setmanari Marcador, dirigit per José González Cayuela, redactor que va ser del diari Información, president, el 1942 i 1943 de la comissió del districte de Santa Isabel, per a la qual va escriure l’himne que hui proclama el seu pas allà on sona i, delegat de premsa de la Comissió Gestora aquest últim any; el 1948 torna a presidir la comissió de Santa Isabel i exerceix la secretaria de la Comissió Gestora i l’any següent reprén la responsabilitat de la delegació de propaganda de l’esmentada Comissió Gestora.
46
Això va donar lloc a la incursió d’un altre semblant anomenat Ataque, i com el seu títol bé ho indica, estava enfocat preferentment a l’esport, però no van deixar passar l’oportunitat de guanyar lectors als quals, a més, els agradava trobar en les seues pàgines notícies sobre les Fogueres. Igualment van sorgir i la seua duració va ser més profunda, els setmanaris Sábado i Así, i la revista mensual amb el mateix nom de l’última publicació esmentada. El primer d’ells el dirigia Manuel Tordera Veza; el segon, Fernando Gil Sánchez; i la revista, Jose Manuel Martínez Aguirre. En aquests setmanaris i en la revista es trobaven textos d’Alfredo Aracil, Pirula Arderius (que va presentar proclamacions de bellees i llibrets), Carmela Ramos (Bellea del Foc 1934), José Casinos i Vicente Martínez Morella.
Portada diari “ Primera Página” - 19/06/1969
L’experiència dels directors citats amb respecte de la situació que Información travessava, motivada per la pressió de La Verdad, principalment, va fer que, almenys, les pàgines dels mitjans que dirigien, tingueren algun badall en què poder informar sobre “Les Fogueres de San Chuan” i fins i tot van arribar a reforçar pàgines especials, arribades les festes al juny. Mentre aquesta competència –lògica i natural- seguia latent, la presència de les festes del foc anava guanyant espai en la premsa, sent Emilio Chipont, en La Verdad, encara que no diàriament però si assíduament, el que amb la seua firma anava deixant empremta. En el centre d’aquest encreuament, emergeix un nou setmanari. Es tracta del Sureste, també d’estil esportiu, però amb una idea clara, per part del seu director Mariano García-Nieto Romero, d’atorgar un tracte especial a les Fogueres. Per a això compta com a redactor cap amb Paco Moreno Costa i un equip compost per Francisco Aldeguer, Alfredo Aracil, Raúl Álvarez, Miguel Hortolà (pare de bellea i membre de la barraca “Los Gorilas”), Miguel Hernández, Conrado Albadalejo Tello, que de la comissió d’Alfons el Savi passaria a presidir la Comissió Gestora, entre d’altres. Efectivament, “Les Fogueres de San Chuan” van tindre ací un espai privilegiat. Així va ser el transcurs d’aquesta època, en una versió precipitada però no exempta de veritat.
47
Alfredo Aracil
REACCIÓ OPORTUNA
Lògicament la rèplica d’Información havia d’arribar d’un moment a un altre, perquè estava més que demostrat que no es podia viure tota la vida de renda. Va ser al juliol de 1971, amb l’arribada a la direcció del diari de Jesús Prado Sánchez, que venia de dirigir un altre periòdic de la mateixa cadena. Després d’estudiar la situació i comparar posicions, respecte al personal amb què disposava, va començar a traçar un pla.
48
La primera mesura va ser la de crear seccions i col·locar-ne al capdavant la persona adequada. Després, reforçar la plantilla a fi de potenciar totalment el treball realitzat. Entre els periodistes que van ingressar en la plantilla figuraven Alfredo Aracil (que anteriorment en els anys 50 tan sols era col·laborador), Vicente Crespo, Maria Rosa Mirasierras, Mario Sierra i d’altres. Indubtablement, a partir d’aquest canvi radical, les pàgines del diari van ser les primeres a sentir-se més lleugeres, alegres i entretingudes. Els reportatges de Pepe Vidal Masanet, les entrevistes de Carlos Martínez Aguirre, les cròniques municipals de Fernando Gil i Pepe Casinos, l’esport de Juan Gerona, els bous de José Saura (subdirector, la filla del qual va ser bellea de Calvo Sotelo), l’agricultura provincial, de la mà de González Pomata, i les Fogueres i festes de barri i de Moros i Cristians i Setmana Santa, a càrrec de qui subscriu. A poc a poc es va anar recuperant el temps i l’espai perdut, a més de la confiança dels lectors. la pugna ha existit fins a la desaparició de La Verdad fa un parell d’anys.
49
Alfredo Aracil amb María Vicenta Martín-Zarco, Bellea del Foc 1983
Aricle del diari “Primera Página” – 1968
L’opinió ja l’hem feta patent. Si algú es va beneficiar amb aquest canvi va ser la festa, indubtablement. També resultava alliçonador que els lectors, especialment els foguerers i barraquers, bellees, artistes i totes les persones que, per una raó o una altra, se senten vinculats a ella, es veurien reflectits, cada dia, en les pàgines del “seu” periòdic. D’ací que l’any 1973 i fins a 1983 inclusivament, sorgeix el “Trofeo Información”, consistent en una artística copa i diners en metàl·lic per a la millor “foguera” de cada una de les categories establides, a criteri d’un jurat compost per personal de la plantilla del periòdic. El premi s’entregava la nit de Sant Pere, dins d’un sopar de gala a l’Hotel Meliá, al qual assistien, completament gratis, la bellea i el president de totes les comissions, així com les primeres autoritats, bellea i dames d’honor del foc i membres de la Comissió Gestora.
A les postres es llegia l’acta del jurat i s’entregaven els trofeus. S’obria un ball i a la platja es disparava un castell de focs artificials. Aquest acte, que tancava amb brillantor les festes de cada any, es va anul·lar per complet. Cal assenyalar, perquè ometre-ho no seria correcte, que la festa de l’entrega de premis es va celebrar la nit de Sant Pere fins a l’any 1979. Al següent i els restants, fins al 1983, va tindre lloc en les dependències del periòdic. La causa d’aquest canvi van ser les manifestacions del president de la Comissió Gestora, en el transcurs d’un ple, negant les seues pròpies declaracions al citat periòdic. En aquest acte tan sols participaven el president i bellea dels districtes guardonats, als qui s’avisava directament.
Quatre anys més tard de finalitzat aquest “Trofeu”, el diari Información tornava a la càrrega i va crear els premis “Festa Fogueres”, amb la col·laboració de la Comissió Gestora que presidia Conrado Albadalejo. El concurs, els premis del qual consistien en un cotxe, un viatge per a dues persones i un considerable lot de cervesa, respectivament, es va prolongar per espai de quatre anys i, a més dels lectors –amb l’adquisició del diari en les pàgines del qual s’inseria un cupó- les comissions tenien, igualment, l’oportunitat de resultar beneficiades, tan sols de presentar els cupons retallats.
Per a finalitzar aquesta dada, diguem que, a partir de l’any 1976, les fogueres infantils també van tindre el seu corresponent premi, denominat “Trofeu Ramonet”.
Indubtablement, aquestes “novetats” van
Alfredo Aracil
Alfredo Aracil
50
51
En la redacció del diari “Información” amb Pirula Arderius, Victoria Bueno i África Prado
calar fondo en l’interior dels lectors, en general, i dels foguerers i barraquers en particular, perquè es demostrava un interés per elevar el sentiment cap a la festa del foc en aquelles persones que hi romanien poc inclinades. El periòdic també va guanyar en prestigi i qualitat, tornant a ser “el periòdic d’Alacant”.
Amb el passat segle se’n van anar també diversos periodistes. Uns, desgraciadament, per defunció. Altres, per arribar a l’edat establida per la Llei i passar a ocupar el càrrec de “pensionista”. Altres també, com ha ocorregut sempre, per canviar d’empresa en rebre ofertes més avantatjoses.
No cal ni dir que, en aquest esforç comunitari de la redacció per elevar el nivell numèric de lectors, sense pretendre-ho, la ràdio també es va veure afectada, encara que les conseqüències no li suposaven cap alteració en la seua comesa diària.
Però ni abans ni ara, els periodistes han deixat de col·laborar, quan se l’han sol·licitat, en “llibrets” i revistes. Els periòdics –actualment només en queda un de local en peu i tres delegacions, continuen cuidant els temes de Fogueres, perquè són les festes del poble i la tradició ha de ser respectada.
Article Alfredo Aracil 1978
Alfredo Aracil
52
53
Article del diari “Información” - 1989
Nou han sigut els periodistes que, des de l’any 1954 en què la Comissió Gestora, per intervenció directa de Tomás Valcárcel, es va fer càrrec de l’organització i direcció de la Cavalcada de Reis, han exercit el paper d’un dels màgics personatges principals protagonistes de tan important i tradicional esdeveniment.
Article Alfredo Aracil 1978
El primer va ser, el 1989, Raúl Álvarez; el 1990, va arribar el ple, amb els tres personatges: Ramón Gómez Carrión, delegat de La Verdad, Salvador
Soria Moreno, director de Radio Nacional de España i, Francisco Esquivel Morales, subdirector d’Información; l’any següent, aquest paper el va exercir Enrique Cerdán Tato; el 1995, Vicente Hipólito, de Radio Alicante; el 1998, Alfredo Aracil, d’Información; i el 2005, Juan Ramón Gil, director d’Información. Com pot comprovar-se, la relació Premsa-Fogueres, no sols no es dilueix amb el pas dels anys, sinó que es va refermant, a pesar que, és cert que en un període de temps,
pel que fa a la cavalcada, es va produir una tensió en què la Comissió Gestora va jugar un paper preponderant. Però encara que no feliçment, la corda es va afluixar. La intervenció d’un periodista, amb el coneixement i aprovació de la Comissió Gestora, va portar amb si la creació de dos importants premis titulats “Trofeu Antulio Sanjuan” a la millor crítica de la foguera inserida en el llibret, i anys després, el “Trofeu Juan Capella” a la millor portada de barraca, així com
Alfredo Aracil
Alfredo Aracil
també l’esmorzar de canvi de poders dels Reis d’Orient. En ambdós casos, les pretensions de la Comissió Gestora van desbaratar la continuïtat. No va ser de la mateixa manera que amb la desaparició del “Trofeu Información” ja referenciat, però li va faltar poc. La posada en marxa d’una comissió organitzadora per a portar avant el projecte d’erigir el Monument al Foguerer, per iniciativa de la barraca “Lletres a cabasos”, acollint la idea del seu soci, Alberto Norte Villar, va ser secundada i posada en funcionament per un periodista
de premsa escrita a qui van recolzar intensament les emissores COPE i Radio Cadena Española, en la qual també col·laborava, en aquesta última. Molts han sigut els periodistes que, al marge del seu treball habitual, han realitzat col·laboracions de singular importància, no sols en articles inserits en llibrets, on apareix la seua firma, o en setmanaris i tarimes presentant festivals de proclamació de bellees i dames d’honor, sinó, en l’ombra, en l’anonimat, però amb l’empremta indeleble de l’obra materialitzada. A més dels professionals del periodisme que ací se citen i es repeteixen, va haver-n’hi també d’altres que, des dels inicis de les festes mostraven la seua opinió, informaven de les activitats de les distintes comissions i entrevistaven presidents i bellees com a personatges més representatius de l’entitat, a més de col·laborar en els llibrets que editava la mateixa comissió de districte primer, i de barraca més tard. Aquesta activitat es reflectia en diaris, setmanaris i revistes de fora de la capital, de la qual eren corresponsals, especialment a Madrid i València.
54
55
Article del diari “La Verdad” – 1989
Bailant en la redacció del diari “Información” amb la Bellea de Polígono Sant Blai 1989
Alfredo Aracil
Alfredo Aracil
56
57 Portada revista “Mascletá”
Portadas revista “Foc i Festa”
En el que podria definir-se com a “segona etapa” de les festes del foc, van sorgir altres plomes i altres veus, que al compàs dels veterans van emprendre una carrera de vertigen, que prompte van aconseguir l’èxit. Però igualment és necessari tindre present que els moviments que generaven aquests comportaments entorn de la festa, oferien moltes possibilitats als responsables de mantindre informats els lectors i radiooients, ja que un gran nombre d’ells formaven part de comissions de districte i barraques.
Periodistes la firma dels quals no apareixia al final de la crònica o del programa, amb tanta freqüència fent al·lusió a les “Fogueres de San Chuan”, però que les anomenaven per a oferir-los el protagonisme que mereixien, amb independència de col·laborar en tots els llibrets que els ho sol·licitaven eren Mariano Sánchez Soler, Pirula Arderius, Tomás Ramírez, Juan José Picó, Victòria Mora, Francisco Vigueras, María Rosa Mirasierras, Mario Sierra, Emilia María Gómez i alguns altres que lamentem no recordar.
Professionals importants que van prestar el seu treball en les emissores acreditades a la capital, amb la responsabilitat del càrrec de director o delegat, van ser sens dubte Benjamín Llorens Brotons en Radio Alicante; Félix Parreño Cano en Radio Popular; Pedro Romero Ponce en Radio Nacional de España; Sergio Ramiro Chacón en Antena3 i Mari Carmen Raneda en Radiocadena.
En les dues últimes dècades del passat segle es produeix un gran desplegament periodístic en la nostra capital. El que redunda en l’expansió de les Fogueres, ja que compten amb un nombre més gran de plataformes en què manifestar-se.
Alfredo Aracil
El 1995 irromp amb ímpetu el periòdic local Foc i Festa, de tirada mensual, eminentment foguerer, que edita i dirigeix Javier Seguí Picó. A més del paper que desenvolupa el periòdic, el seu director crea els “desdejunis del Meliá”, als quals assisteixen la totalitat de les bellees adultes des del 1996 fins al 2012, així com la “Gala de Bellees”, al mateix hotel i al Teatre Principal. De la mateixa manera, institueix els “Premis Foc i Festa” a la millor foguera de cada una de les categories, incloses les infantils i a la “Millor Portada de Barraca”. 58
Article del diari “Información” – 1994
Els diaris madrilenys que a través de les seues delegacions s’instal·len a Alacant van ser El País, el 1985 i El Mundo, el 1997. Aprofitant un buit entre aquest espai apareix ABC i també intervé en la competència lleial i lògica. D’acord amb l’espai de què disposen i la importància i transcendència dels temes, així valoren i tracten la notícia i la difonen. Cal destacar que, arribades les festes de Fogueres, han publicat pàgines especials, així com han instal·lat una caseta als voltants de la plaça dels Estels durant els dies de tir de “mascletaes”.
Independentment d’aquesta labor, Javier Seguí, a més de pertànyer a la primera Subcomissió Infantil de la Comissió Gestora, ha presentat festivals d’elecció de la Bellea del Foc i proclamació de bellees de districte, i també ha col·laborat en distints llibrets: ha presidit la comissió de la foguera del districte Plaça de Chapí, de la qual la seua germana va ser bellea i, des de l’any 2009 ostenta aquest mateix càrrec en la barraca que dóna títol al seu periòdic. La seua germana va ser bellea de Plaça de Chapí. Després de tot el que ha quedat reflectit, pensem que el moment àlgid en la relació Fogueres-Premsa va estar present durant les quatre últimes dècades del passat
Portades especials del diari “Información”
segle. Hi havia competència manifesta entre els professionals dels mitjans responsables d’aquesta parcel·la informativa. Aquesta creença està avalada perquè va ser l’època en què, d’acord amb el seu cens d’habitants, més mitjans de comunicació es van ajuntar, tant escrits com parlats. Tots ells sense distinció van mostrar un interés – natural i lògic, ja ho hem dit en una altra banda –per tot quant estiguera relacionat amb l’engranatge dels “Fogueres de San Chuan”. En l’inici del primer mes de l’any del present mil·lenni, concretament al gener de 2001, quasi de forma simultània, apareixen en l’espectre periodístic de la capital, el rotatiu de caràcter local anomenat El Periódico de Alicante, del Grupo Zeta, la direcció del qual estava assignada a Jaime Esquembre, que, per eixe motiu havia deixat El País. Igualment, però des de la delegació d’El Mundo, a Alacant, José Soto passa a responsabilitzar-se del curs del diari valencià Las Provincias, en el seu assentament a la nostra ciutat.
59
Mentre que el primer dels dos nous diaris citats va tindre una vida curta, el segon va anar guanyant lectors d’una manera ràpida. Es tracta d’un periòdic de tall modern, fent joc amb la seua redacció. Des que va aparéixer el primer exemplar, fins a la seua absència de la capital, fa ja un parell d’anys, amb independència a la dedicació primordial de notícies de caràcter nacional, i també local d’àmbit polític, social, municipal i societat, art, esports i d’altres, el tema de les festes locals, en general, i les Fogueres, en particular va tornar a atraure l’atenció dels alacantins que cada dia buscaven la notícia, el comentari, l’entrevista, relacionada amb la seua foguera, la seua bellea, la seua barraca o l’artista encarregat de fer el seu monument o portada de la barraca. Ja que al llarg d’aquest treball hem citat repetidament els símbols Fogueres Premsa i, a més, els hem etiquetat amb noms i cognoms, no podíem oblidar els que a través de l’objectiu de les seues càmeres
han perpetuat les imatges que els redactors literaris en les seues cròniques, reportatges i entrevistes, han relatat en major o menor profusió, però amb la innegable il·lusió, interés i passió que cada ocasió mereixia, sobretot. Senzillament perquè es tractava d’un esdeveniment més a destacar dels molts que diàriament acull la nostra capital. Els fotògrafs han sigut, són i seran els que deixen testimoni de l’enginy, la sàtira i l’humor, així com de l’art dels monuments i “ninots” que componen el conjunt plàstic. Sense oblidar, per descomptat, reflectir la bellesa i gràcia de les nostres bellees i dames d’honor, com a representants genuïnes de la dona en la “festa del foc”. Des dels seus inicis fins als nostres dies, aquests són els professionals del periodisme gràfic que han portat a les pàgines de diaris, setmanaris i revistes, el més destacat de les “Fogueres de San Chuan”: Paco Sánchez, Germans García, Miguel Vilaplana, Rafael Llorca Abril, Ángel García, Perfecto Arjones, el seu fill Rafa, José Manuel 60
Carratalá, Jose María Vilaplana, Alejandro Aracil, Roberto Milá, Alex Domínguez, Ángel García (fill), Roberto Climent, Ubaldo Aracil. I potser algun altre que no ens ve a la memòria i des d›ací demanem disculpes per l›omissió totalment involuntària.
Juani Hernández Redactora Diari Información
Des del teu lloc, com es veuen les Fogueres?
Des de llavors fins hui, la relació PremsaFogueres continua sent saludable. Bé és cert que el correu electrònic ha desbancat el tracte personal i les notes informatives supleixen amb escreix les tradicionals rodes de premsa.
Ser redactora de Fogueres en un diari tan alacantí com INFORMACIÓN comporta una gran responsabilitat. Cal donar testimoni de l’actualitat, sobretot en les dates més pròximes al desenvolupament de la festa, al mateix temps cal buscar temes de Fogueres nous alhora que atractius. Les Fogueres no són només una festa sinó un gran moviment social capaç de transformar tota una ciutat durant pràcticament un mes i una celebració que va a més, cada vegada més prestigiosa i coneguda tant a nivell nacional com internacional. Gaudeixen d’una gran salut i fortalesa en el seu camí cap al centenari, i s’han convertit en un dels motors de l’economia alacantina. Són font de riquesa per la capacitat que tenen d’atraure turistes i visitants que consumixen i per tant inverteixen a Alacant.
Les bellees, tant adultes com infantils, continuen sent objecte de notícia, així com els presidents i artistes alacantins, que cada vegada en són més i millors. El que s’ha dit. Mentre quede un alacantí, hi haurà festa. I havent-hi festa, sempre hi haurà un periodista amb el bolígraf i el paper a la mà o el micròfon pròxim als llavis per a certificar que “Les Fogueres de San Chuan” són vives.
Com veus la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? JUANI HERNANDEZ Portada del diari “Información” – 1960
Salons Maissonave – Homenatge a Raúl Álvarez – d’esquerra a dreta Mariano Sánchez – Tirso Martín – Juan Maestre – Tomás Morán – Alfredo Aracil – Jose Antonio Cia – Raúl Álvarez – Jose María Perea – Blas de Peñas – Antonio Balibrea – Vicente Hipólito 17 - 04 - 1993
Gener 2019
Article del diari “Información” – anys 80
Considere que la difusió que els mitjans alacantins fan de les Fogueres és molt estimable. INFORMACIÓN els dedica un gran espai a partir de la gala d’elecció de la Bellea del Foc, encara que les notícies importants de Fogueres tenen cabuda durant tot l’any. Totes les notícies poden publicar-se en la pàgina web, és a dir, en format digital, en qualsevol moment, i normalment també en paper. Al juny, i sobretot durant la setmana de Fogueres, la festa obri el periòdic a Alacant perquè tota la ciutat està bolcada amb la celebració i en aqueix moment són les notícies que més interessen. A més, l’especial de Fogueres d’INFORMACIÓN, amb fotografies de totes les comissions, és una mena d’antesala dels dies grans en honor a Sant Joan perquè situa el lector en tot el que s’acosta amb els seus reportatges. Però no és només INFORMACIÓN. Es realitza una àmplia cobertura per part de tots els mitjans, des de les revistes monogràfiques de Fogueres fins a les cadenes de televisió nacionals que retransmeten mascletaes i cremà, i donen compte de l’ambient fester als carrers d’Alacant.
61
Com diries que està la relació Fogueres/mitjans de comunicació? Diria que és bastant fluida i que l’intercanvi és positiu encara que sempre pot haver-hi excepcions. La relació amb la Federació de Fogueres sol ser cordial i positiva durant tot l’any i més intensa conforme
s’aproxima la plantà amb preparatius dels grans reportatges de Fogueres. Normalment hi ha bona col·laboració, ja que els mitjans som els altaveus de la festa i ajudem a la seua difusió. De vegades hi ha un estira i arronsa per a aconseguir els millors temes però sempre se sol arribar a un acord pel bé de la festa. Les comissions solen col·laborar i també hi ha bastant sintonia amb els artistes. Això sí, tot és millorable sempre.
Fins a quin punt creus que facilitem les Fogueres el vostre treball? Quan es tracta d’una conversació directa sobre una notícia d’actualitat, presidents, foguerers i barraquers solen col·laborar al màxim, el mateix que durant el desenvolupament de la festa al carrer, quan ens soleu atendre amablement a l’hora de fer reportatges de qualsevol tipus, fins i tot en moments delicats com quan cau un monument. Això sí, a vegades costa un poc més aconseguir que t’envien amb temps i forma peticions que realitzem tots els anys com els qüestionaris a les candidates a Bellea del Foc, o les fotografies de les comissions per a l’Especial de Fogueres. És com una espècie de maquinària que cal posar a punt tots els anys perquè comence a funcionar de nou, encara que amb un poc d’insistència s’aconsegueix que finalment vaja tot sobre rodes. En el meu cas, guarde un gran record dels reportatges de totes les comissions que vam publicar fa uns anys, en els quals vam fer un repàs de les 91 comissions de Fogueres que plantaven. Vam trobar màxima col·laboració per part de la majoria de districtes i finalment es van elaborar amplis reportatges de tots i cada un d›ells.
Com et sents quan els historiadors de la festa han de tirar mà dels periòdics per als seus treballs?
62
63
Article del diari “Información” – 1982
Les hemeroteques són una font fidedigna d’informació sobre l’actualitat i els diversos esdeveniments. És una satisfacció que una notícia en què has treballat puga convertir-se en inspiració dels que es converteixen en historiadors de la festa sempre que donen fe del mitjà que prenen com a referència. La satisfacció no és tal si els articles en què t’has bolcat i has posat el teu esforç són utilitzats sense el reconeixement que suposa citar la font d’on procedix. En el cas d’INFORMACIÓN, les cròniques de Fogueres de dècades passades són un autèntic tresor per als historiadors de la festa.
Et consideres notària de l’actualitat festera?
Portada del diari “Información” – 2004
En certa manera sí, perquè les cròniques de hui donen compte del que succeeix en la festa i queda escrit. Una de les definicions que la Reial Acadèmia de la Llengua dóna sobre la paraula notari es referix al funcionari públic autoritzat per
Portada del diari “Información” – 1998
com en general de l’actualitat d’Alacant i la seua província, esperem que per molt de temps. Ara, a més del suport en paper, el format digital ens permet informar els lectors i internautes amb la major rapidesa i immediatesa, com si d’una emissora de ràdio es tractara, a través de la pàgina web informacion.es. Essencial també en Fogueres per a estar ben informats i a l’última.
Rafa Arjones Fotògraf Diari Información
Des del teu lloc, com es veuen les Fogueres?
Quina notícia de Fogueres has difós amb major satisfacció?
64
Portada del diari “Información” – 1984
a donar fe dels contractes, testaments i altres actes extrajudicials, d’acord amb les lleis, amb la qual cosa la funció del periodista no seria exactament aqueixa. No obstant això, en una segona definició la RAE diu que notari és la persona que deixa testimoni dels esdeveniments dels quals és testimoni. Aquesta sí que s’aproxima molt més a la nostra labor de redactors, gràfics o escrits, perquè realment, de forma més o menys brillant, deixem constància del que succeeix a Alacant i en les Fogueres. I açò és bonic i satisfactori.
A hores d’ara, tristament, l’únic diari alacantí és INFORMACIÓN. Portar el pes de la informació sobre les Fogueres comporta una gran responsabilitat? Per descomptat que sí. És una llàstima que s’estiguen perdent tants mitjans de comunicació i periodistes que enriquien la professió gràcies a la sana competitivitat. És una gran responsabilitat poder mantindre’ns i continuar informant i sent notaris tant de les Fogueres
Des dels mitjans de comunicació veiem les Fogueres des d’una posició privilegiada. No pot ser d’una altra manera ja que la nostra labor consisteix a informar, contar-ho des de dins, captar la millor imatge. Hem d’aconseguir transmetre tota l’emoció que es viu aquests dies, amb cada foto. A vegades, ens resulta complicat oferir alguna cosa nova, una perspectiva diferent d’una tradició que a penes canvia, però gràcies a la gent de la festa sempre trobem aqueix prisma distint, nou i fresc. Particularment, aqueixos dies vaig de bòlit, ja que he de coordinar el meu equip de manera que puguem arribar a tot i a temps, però la veritat és que ho gaudim a pesar de la lògica tensió.
N´han sigut moltes, cada vegada que es tria a una nova Bellea i es desvela un primer premi de Fogueres Especials és emocionant i diferent encara que el cicle es repetisca cada any. També és molt singular la cremà de la Foguera Oficial que dóna pas a la cremà dels monuments en tota la ciutat, com a culminació a la festa. En aquest sentit va ser especialment emotiu l’any en què van plantar els Gómez Fonseca a la plaça de l’Ajuntament coincidint amb les últimes hores de vida de son pare, també artista de Fogueres. No obstant això, recorde amb especial satisfacció el dia en què les Fogueres van ser declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial i poder donar la notícia sobre aquest important reconeixement. Després de tants anys escrivint de Fogueres em quede també amb les passades, quan la vostra foguera va tindre a bé plantar una escena amb els periodistes d’INFORMACIÓN navegant en el riu de l’actualitat, en la qual aquesta redactora apareixia dirigint la barca amb els meus companys. Va ser tot un honor compartir-ho amb ells i un bonic detall per part vostra, per part de la foguera Hernán Cortés. Moltes gràcies.
Com veus la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? Els dies de Fogueres en qualsevol mitjà es viu una autèntica revolució, les plantilles estan a ple rendiment i es cobreix absolutament tot el que ocorre en l’entorn de la festa. La raó és molt senzilla, es consumeix molta més informació aqueixos dies, hi ha aqueixa demanda. La gent vol que li conten el que passa als carrers, les desfilades, la plantà, on ha estat hui la Bellea, com s’ha desenvolupat la mascletà... Així doncs, la cobertura és enorme i el desplegament de mitjans també.
Com diries que està la relació Fogueres/Mitjans de comunicació?
Javier Gómez Morollón
Novembre 2018
És una relació d›afecte i admiració mútua. La gent de la festa es bolca a facilitar el nostre treball perquè saben que estem a ple rendiment. A més, els que portem tants anys, tant en la professió periodística com en la festa, ens coneixem molts anys i hem desenvolupat un vincle. Crec que entre la premsa i la festa reina la bona relació i la col·laboració i així ha de ser sempre
65
Fins a quin punt creus que facilitem les Fogueres el vostre treball? Com et deia, la col·laboració és total i crec que un dels motius principals és que coneixeu el nostre esforç aqueixos dies i tracteu de fer-nos el camí més fàcil i suportable. En general, treballem molt còmodes i la disposició de la festa és més que correcta.
A hores d’ara, “tristament”, l’únic diari alacantí és l’Información. Portar el pes de la informació gràfica sobre les Fogueres, comporta una gran responsabilitat? Molta. I sí, la veritat és que és trist que hagen anat desapareixent mitjans que ens han acompanyat durant tant temps i que, com Información, han format part de la història de la ciutat. No obstant això, Información, també quan aquests mitjans existien, sempre ha sigut el periòdic d’Alacant, el dels barris, el dels veïns i per descomptat, el de les Fogueres. El llistó està molt alt i cada any fem tot el que està a la nostra mà per mantindre’l així. La gent espera molt de nosaltres, espera senzillament que li ho contem tot. Tenim la responsabilitat que quan òbriguen el periòdic puguen sentir la festa, oldre la pólvora de les nostres imatges, ja siga a través dels vídeos o les imatges estàtiques.
66
67
Article del diari “Información” – 1986
Pedro López - LA VERDAD – Director 2010/2016
Des del seu càrrec com es veien les Fogueres? En La Verdad érem conscients de la importància de les Fogueres per a la ciutat d’Alacant i de l’interés que desperten. De fet, alguns dels periodistes o familiars seus eren part activa de la festa com a membres de diferents comissions o simplement com a alacantins que gaudien de la seua ciutat. És cert que per a les redaccions, sobretot aquelles que comptàvem amb menys recursos, era un sobreesforç tremend durant els cinc o sis dies de festa. Calia cobrir molts fronts cada dia, com les mascletaes, l’ofrena, les desfilades, la plantà, l’elecció de la bellea, les corregudes de bous, la cremà... Les jornades de treball es feien molt llargues, però sabíem que era el que calia fer.
68 Portada diari “Información” - 14/05/2017
Com ha vist i veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació?
Quina notícia de Fogueres has difós amb major satisfacció, o millor, quina imatge? No podria triar-ne una, en són tantes... Però m’interessa molt el treball previ als tallers de Fogueres. És ací on es pot palpar i veure molt de prop l’art i l’esforç dels artistes. M’agrada contar-ho, que la gent sàpiga que els monuments no apareixen el dia 19 de juny per art de màgia als carrers, que darrere de cada un hi ha el treball de molta gent, de molts mesos. Fotografiar la plantà i les mascletaes també em fa gaduir-ne molt.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, però, com es transmet una imatge de Fogueres a algú que no coneix la festa? Una fotografia és capaç de transmetre emoció i l’emoció
En la meua etapa al capdavant de La Verdad, entre 2010 i 2016, vam intentar dedicar el nombre més gran possible de pàgines a l’actualitat foguerera. Per descomptat, quan arribaven els dies previs a Sant Joan el desplegament era molt major. Cada dia dedicàvem més de 10 pàgines a les Fogueres i elaboràvem un especial amb tota la informació prèvia. Després, coincidint amb la gala d’Elecció de la Bellea del Foc, realitzàvem una doble pàgina a tot color amb les fotos de totes les candidates a Bellea del Foc. Al llarg de l’any també cobríem l’actualitat de la festa, especialment els caps de setmana, arreplegant activitats com els ‘playbacks’, els concursos de paella, etc.
és un llenguatge universal que tot el món entén. La necessària visió del professional de la imatge és fonamental per a aportar nous punts de vista més originals i de qualitat informativa sobre la festa.
Pel mateix motiu, som més crítics els que sí que coneixem la festa? Sou més crítics però en el bon sentit, perquè enteneu el valor d’una imatge, la dificultat d’una altra, i lògicament, esteu més sensibilitzats per a captar aqueixa emoció de què et parlava. Gener 2019
Ninot José Picó – Foguera La Cerámica 2001
69
Com diria que era la relació Fogueres/mitjans de comunicació? Al meu parer ha sigut una relació fantàstica perquè no podia ser d’una altra manera. Les Fogueres són una festa que suposa molt per a la ciutat d’Alacant en tots els nivells: social, econòmic, cultural i, per descomptat, festiu. Es tracta d’una festa que mobilitza milers de persones durant tot l’any i que al juny en congrega centenars de milers als carrers de la ciutat, amb l’impacte econòmic que això representa. Un dels
Portadas del diari “La Verdad”
70
moments que més ens agradava en La Verdad era la visita de la Bellea del Foc i de la Bellea Infantil, junt amb les seues dames, a la nostra redacció. A penes 48 hores després de ser triades dedicaven una vesprada per a respondre a un qüestionari que permetia conéixer els seus gustos, les seues preocupacions, les seues aspiracions... Un altre exemple de la bona relació que les Fogueres i els mitjans mantenen és la presència de periodistes i fotoperiodistes com a membres dels jurats o fins i tot en alguns monuments, amb ninots dedicats a companys de La Verdad com Tirso Marín, José Picó o Tomás Ramírez.
A qui beneficiava més aquesta relació? Jo crec que a ambdós parts per igual. Per a els mitjans de comunicació les Fogueres són una font de notícies, permeten oferir moltes portades amb imatges impactants com les que s’aconsegueixen en la nit de la cremà, en l’ofrena o en l’elecció de la Bellea del Foc. Per a les Fogueres, els mitjans de comunicació som els vehicles per a donar a conéixer la festa més enllà de la ciutat d’Alacant. En La Verdad, tot el que publicàvem sobre les Fogueres apareixia també a Elx, a Oriola, a Torrevella... En definitiva, la premsa local fem d’aparador provincial de la festa. En els últims anys, amb la consolidació d’Internet i de les edicions digitals, ja som un aparador pràcticament mundial.
Quin paper juga o ha jugat la premsa en la història de les Fogueres? Crec que ha jugat un paper fonamental per a difondre l’actualitat de les Fogueres, però no sols aquelles notícies més visibles per a tot els ciutadans. En La Verdad sempre intentàvem oferir el que habitualment no es veu de la festa: com es fan les fogueres, què fan la Bellea del Foc i les seues dames durant els dies de la festa i qui són les seues famílies, quina ha sigut la trajectòria de les dones que van ser Bellea del Foc molts anys arrere...
71
Com se sent quan els “historiadors” de la Festa han de tirar mà dels periòdics per als seus treballs? Em sent molt orgullós perquè això significa que els periodistes són notaris del que ocorre i donen fe d’esdeveniments que, amb el pas dels anys, es converteixen en història. No obstant això, com han de fer tots els periodistes quan contrasten una notícia, els historiadors han de revisar el nombre més gran possible de periòdics per a acostar-se a la realitat.
Ninot José Picó
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que només és local?
Els diaris ABC, El Mundo i el gratuït Metro, en les seues respectives edicions d’Alacant, van donar -el segon les continua oferint- una notable informació de la festa de Fogueres, en les seues diferents facetes. Lògicament, en moments puntuals com l’elecció de la Bellea del Foc o en la nit de la cremà, es va haver de lluitar contra les hores de tancament de l’edició. Els tres rotatius van intentar desenvolupar una informació, també per qüestions d’espai, diferent de la que s’estava oferint. Si es va aconseguir... Que jutgen els lectors o els investigadors.
En general, Espanya és un país molt fester i les festes populars i tradicionals es venen bé. Una altra cosa és que des d’Alacant siguem capaços de vendre les Fogueres en altres llocs. Activitats com la participació en Fitur, on acudeixen representants de les festes més importants de la província; les convivències de les candidates a Bellea o Fogueres al Nadal, permeten mostrar la festa en altres llocs i en altres èpoques de l’any. No obstant això, cal reconéixer que Pamplona amb Sanfermines o València amb les Falles ens porten un cert avantatge, però tot és qüestió de temps i de fer les coses bé.
ABC, El Mundo i Metro
en les Fogueres
Luis Miguel Sánchez Moreno Les edicions nacionals d’ABC de 22 de juny de 1947, 25 de juny de 1952 i 24 de juny de 1964 van portar a les seues portades imatges de les fogueres guanyadores d’aqueixos exercicis: Adrián Carrillo amb “Cançons de mona”, en Primera Categoria; i en Especial, Jaume Giner amb “Som així” i Ramón Marco amb “La caiguda dels condemnats”.
Què s’ha fet, o al contrari, que no s’ha fet perquè açò ocórrega?
72
Portada del especial del diari “La Verdad” – 1977
Bé, jo crec que ja s’han fet coses per a difondre les Fogueres fora de la província d’Alacant i de la Comunitat Valenciana, però està clar que sempre es pot fer més. Al meu parer, caldria potenciar més el Museu de les Fogueres, que siga un verdader atractiu per als turistes que arriben en qualsevol època de l’any. També es podrien recuperar els concerts que s’organitzaven a la Barraca Popular perquè la presència de grups nacionals de primer nivell és un incentiu per als visitants i també per a aquells alacantins que participen menys en la festa.
Es consideren o s’han considerat notaris de l’actualitat festera?
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció?
Per descomptat, com ja he comentat anteriorment, entre altres coses perquè els periòdics locals hem sigut durant moltes dècades els que hem reflectit totes les notícies relacionades amb les festes en general. I quan dic totes em referisc també a les que es produeixen al llarg de tot l’any, no sols aquelles que succeeixen durant la celebració de les Fogueres.
Sens dubte, quan vam publicar la notícia que se salvava de les flames el ninot que la Foguera de La Ceràmica havia dedicat el 2011 al nostre company José Picó, difunt de manera sobtada un any abans. Per a la redacció de La Verdad, i per a mi personalment, va ser una doble satisfacció saber que li havien dedicat un ninot que no es cremaria. Octubre 2018
Amb aqueix important precedent, i des de 1989 quan el diari madrileny va tornar a tindre la seua redacció a Alacant, ABC havia de prestar atenció al món de les Fogueres. Així es va fer setmanalment amb una secció dedicada a les diferents activitats que generaven les Fogueres. També, i en els mesos previs a l’Exposició Universal de Sevilla -Expo´92- va oferir prolixa informació sobre les gestions que Conrado Albaladejo Tello, president de la Comissió Gestora, va realitzar perquè les Fogueres tingueren presència en aqueix fòrum mundial.
Portada del diari “ABC” – 22/06/1947
ABC-Alicante va prestar atenció, al mateix temps, als actes socials propis de la
73
festa. Fidel reflex d’això va quedar plasmat en les pàgines de gravat en relleu -fotografia-, situades al començament del diari. Fins i tot, de vegades, aquestes eren dedicades monogràficament a les Fogueres, com en el cas de l’elecció de la Bellea del Foc. En aquells anys, l’hora de tancament complicava molt poder oferir el nom de l’acabada de triar.
La doble pàgina central del quadernet també es va posar al servei de la festa quan ho requeria l’ocasió. Es va poder comprovar el dilluns 27 de juliol de 1998 quan va oferir una completa informació de la Gala del LXX Aniversari, com s’aprecia en la imatge adjunta.
74
75
Article del diari “ABC” – 24/06/1954
Integrar-se en la festa Com expliquen Pepe Soto i Ignacio Martínez, els que foren delegat i subdelegat d’El Mundo-Alicante en diferents períodes, “la major manifestació ludicofestiva que es viu a Alacant havia d’estar present en el periòdic si volia integrar-se en la societat alacantina”. Sí, es va fer aqueix esforç comptant també, precisen ambdós, “que era un diari enfocat, preferentment, al món empresarial, però sense perdre els senyals d’alacantinisme”. Portada del diari “ABC” – 25/06/1952
· Es va haver de fer un esforç -comenten- davant de la direcció regional perquè s’acceptara aqueixa proposta”. I, a partir d’ací, EL MUNDOALICANTE es va sumar al món de les Fogueres amb la seua proposta periodística. En un principi, abordant assumptes d’índole més cultural amb una tendència a posar en valor el que suposa el monument. Posteriorment, amb informacions i reportatges de més calat social o institucional. Així, es va aconseguir que les diferents Bellees del Foc, als pocs dies de ser triades, visitaren la redacció, en una clar exemple que la integració en la Festa s’havia consolidat. Aquest concepte va quedar demostrat també amb el racó que EL MUNDO-ALICANTE instal·la a la plaça dels Estels.
Portada setmanal “Blanco y Negro” – 1934
76
Article del diari “ABC” – 24/06/1933
nombre d’informacions en cada una d’elles però sense l’espai de les publicacions tradicionals, va fer que l’equip de direcció i els redactors hagueren d’enginyar-se-les. Encara així, no va faltar la informació puntual durant tot l’any dels esdeveniments més destacats del calendari fester.
També es va haver de lluitar contra els horaris de l’elecció o la cremà. Amb el global de la informació ja redactada, tan sols faltava incloure el nom de la Bellea del Foc i de les seues Dames d’Honor. Eren moments de tensió. La resolució es retardava per minuts. Les crides del redactor de tancament es repetien: “Que no arribem... Que ens tanquen...”. Els nervis del redactor gràfic... Al final, no se sabia com, en l’edició del diumenge del MUNDO-ALICANTE apareixia el nom i la fotografia de la Bellea del Foc. “Pels pèls ens hem salvat enguany”, déiem una vegada relaxats d’aquells minuts d’incertesa. Una cosa semblant, encara que en menor grau perquè sí que es complia l’horari, era en la nit de la cremà. Això sí, els redactors gràfics sabran la quantitat d’inconvenients que van haver de sortejar per a arribar fins a la redacció situada al carrer de García Morato -anterior denominació- des de la plaça de l’Ajuntament en una nit màgica i boja com és la de Sant Joan.
Això sí, com que era un diari que no es publicava dissabte ni diumenge, es va haver de fer un reportatge amb aqueixes informacions. No es podia publicar que la Bellea del Foc va ser.... dos dies després -dilluns- de ser triada. On sí que tornava la frenètica activitat periodística era en la nit de Sant Joan, intentant que la imatge de la cremà poguera ser portada l’endemà.
Portada del diari “ABC” – 24/06/1964
L’aposta de Metro Metro Alicante va suposar una nova faceta periodística d’entendre les Fogueres. El nombre de pàgines i la singular maquetació, amb un bon
Metro-Alicante va haver de superar una certa incomprensió del món oficial de les Fogueres. Millor que millor, per a sobreposar-se a aqueixos inconvenients. Coincidint amb el 80 Aniversari de les Fogueres, es van publicar una sèrie de reportatges -un per cada dècada- reflectint aspectes com el paper de la Bellea del Foc, les fogueres més premiades, les barraques, els llocs d’elecció, o foguerers significatius, entre d’altres. Considere que dels diaris gratuïts d’aqueixos anys, va ser Metro el que més informació va oferir de la Festa Oficial d’Alacant.
Portada setmanal “Blanco y Negro” - 1934
Desembre 2018
77
Novembre 2018
VIVÈNCIES FOGUERERES EN RADIO POPULAR - CADENA COPE
Jose María Roselló Gómis
Vull recordar ací alguns companys, uns encara viuen i altres fa temps que ens van deixar, que van aportar amor, afecte i molt treball per les nostres festes: Raúl Álvarez Antón, Emilio Chipont, Pepe Mira Galiana, Tomás Morán Picó, Vicente Hipólito, Paco Vigueras, Tirso Marín, Alfredo Aracil, Blas de Peñas, Luis Miguel Sánchez, Javier Seguí i tants altres que van posar les seues firmes i les seues veus per a donar més realç a les nostres estimades FOGUERES. Per la meua banda, vull aportar alguns detalls o vivències personals que, tal vegada, poden no ser coneguts pels que encerten a llegir aquest indici d’article escrit sense cap pretensió. A pesar de portar treballant en Radio Popular, ara COPE, des de 1967, la veritat és que la meua vinculació ràdio i fogueres data a partir de l’any 1970 amb les retransmissions en directe des del Teatre Principal de l’elecció de la Bellea del Foc. A aquest marc se’n van succeir d’altres: plaça de l’Ajuntament, Pavelló dels Esports, Centre de Tecnificació i IFA (Institució Firal Alacantina).
L’únic cas de reprovació a un president de Comissió Gestora, sent-ho aleshores Jacinto Masanet (successor de l’omnipresent Tomás Valcárcel), va ser retransmés en directe per Radio Popular des de l’Ajuntament d’Alacant, lloc habitual de celebració dels plens de fogueres i barraques. No cal ni dir-ho, que l’audiència aconseguida per aquest esdeveniment va ser massiva i que l’endemà la premsa escrita va reflectir aquesta iniciativa de la nostra emissora com a molt divulgativa. Sobre aquest fet en concret, el de la falta de confiança en el president Masanet, i que a la fi li va costar el lloc, vull afegir que va ser una conseqüència directa d’unes desafortunades declaracions seues en el programa de ràdio que jo feia els dissabtes al matí. Durant alguns anys de la dècada dels 80, sent l’escenari de l’elecció de la Bellea del Foc el Pavelló d’Esports, era habitual que els mitjans de difusió radiofònics narràrem en directe els incidents d’aqueixes vetlades que, dit siga de passada, eren extremadament llargues, confuses i, a vegades també, molt “denses”. En el seu transcurs no era
78
79
Elecció de la Gestora 31/10/95 – a la dreta, taula de la prensa
Crec convenient avançar que tots els mitjans de comunicació alacantins han aportat la seua col·laboració en pro de la difusió de la FESTA més emblemàtica de la “terreta”: LES FOGUERES DE SANT JOAN. La premsa escrita de l’època del naixement dels primers monuments foguerers ja reflectia la intensitat amb què es vivien aquells moments. L’arribada de la ràdio va aportar la immediatesa de la notícia i aquells instants més que emocionants de la retransmissió en viu de l’elecció de la Bellea del Foc en totes les seues modalitats. La televisió va aconseguir portar a les pantalles dels alacantins les imatges de molts actes inoblidables i, no vull deixar de citar, l’aportació que estan realitzant les noves xarxes socials.
Done per sabut que, a nivell provincial i autonòmic, hi ha una aconseguida difusió de la nostra festa, però em sorgeixen dubtes quan intente saber si en realitat s’ha aconseguit el mateix en l’àmbit nacional. No dic, ni de bon tros, que els responsables de la seua promoció no estiguen treballant per a aconseguir-ho però sí que hi haja una resposta positiva. Tan sols cal veure alguns noticiaris televisius en dates prèvies a les nostres celebracions i comparar-los amb aqueixos mateixos informatius en les proximitats d’altres festes. I ací ho deixe, com deia aquell espot televisiu.
Jose María Roselló i senyora – Alfredo Aracil i senyora i la Bellez de Carolinas Altas
Jose María Roselló i Alfredo Aracil entrevistant a Ángel Luna,
Set Cadena Cope – Campoamor 1992
alcalde d’Alacant
80 difícil veure els assistents a aquests actes amb aparells de ràdio sentint el que anava succeint, i el mateix passava en moltes llars alacantines i sense perdre un sol detall. Reprenent el que s’ha enunciat anteriorment sobre la dècada dels 80, Ràdio Popular va estar avançant amb prou antelació el resultat que, minuts després, facilitaria el notari davant dels espectadors congregats en el recinte esportiu. Els oients no eixien de la seua sorpresa, ni tampoc els que seguien els esdeveniments molt prop del nostre lloc de comentaristes. La pregunta que es feien era molt senzilla: quin mètode era el que utilitzàvem per a aconseguir aqueixa informació en primícia? Aquest fet es va repetir durant alguns anys més i, encara hui, tan sols puc dir el pecat, però no m’és possible poder anomenar el pecador. Les desaparegudes Galerías Preaciados va acollir durant algunes temporades, en dies previs a les festes, la celebració d’unes magnífiques tertúlies, amb esmorzar inclòs, a les quals assistien els llavors presidents de les Fogueres que plantaven en categoria especial. En podrien donar fe els
81
que van acudir a aquestes cites i que encerten a llegir aquest article. Sincerament crec que van ser el caldo de cultiu de les que posteriorment s’han anat realitzat no sols en aquesta emissora sinó en altres també. Deixe per al final les meues estimades “mascletaes”, aquelles que en un inici van ser un poc itinerants i que van aconseguir el seu punt més àlgid quan van ser portades a la plaça dels Estels. A elles, va voler aportar un poc més un gran president, Conrado Albaladejo, i un inoblidable Miguel Ángel Fuster. Van veure la possibilitat de convertir-les en un poc més i, fent un pas avant, van desitjar comptar per a aconseguir-ho amb la presència “in situ” dels mitjans de comunicació alacantins. Després de diverses reunions i, encara que la resposta va ser de total col·laboració per part de tots, la veritat és que Radio Popular-COPE va ser l’única emissora que va acudir tots els dies i durant molts anys a aqueixa cita, també en l’edició en què per seguretat els actes pirotècnics van ser traslladats al passeig de Campoamor. Després d’aquest curt èxode, només va durar un any, el circ es va apoderar de la plaça. I fins a hui. Sense ànim de molestar, per descomptat.
Hi ha més coses, però crec que amb aquestes pinzellades, de moment, és prou. Moltes gràcies a la Foguera Hernán Cortés i al seu president, Manuel Gomis, per permetre’m reflectir algunes de les meues vivències en Radio Popular-COPE amb “LES FOGUERES DE SANT JOAN”. Ninot de Jose María Roselló - foguera Carolinas Bajas 1998
Desembre 2018
M. Teresa Alfonso Saz
Directora Cope Alacant
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres? Des del meu càrrec, veig les Fogueres com a font de generació de notícies, no sols durant els dies de festa sinó durant tot l’any. És un col·lectiu pròxim als mitjans de comunicació.
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? Crec que en tots els mitjans de comunicació se’ls dóna una difusió important.
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local?
82
83 Petards i masclets
Al meu parer les Fogueres d’Alacant és una festa local. Estan prou eclipsades per les Falles de València. Fora de la Comunitat la gent no fa diferències. Hauria d’haver-hi una major diferenciació. La gent de fora va a les Falles però no a les Fogueres perquè es perceben com el mateix.
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional? Set de rádio Cadena Cope a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Major difusió fora de la Comunitat Valenciana, diferenciarles de les Falles i proporcionar als turistes opcions per a poder gaudir-les. Actualment, el turista no pot viure les Fogueres des de dins ni participar en tots els actes.
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega? S’han fet coses per a difondre-les com per exemple portarles a Madrid en Fitur però jo he sentit la gent confondre-les amb les Falles. S’han fet coses per a difondre-les però no per a diferenciar-les. Només es potencia el monument però no tant els diferents actes o la forma de divertir-se.
Part de l’equip Cadena Cope amb la Bellea del Foc
Desembre 2018
Juan Carlos Gumiel Cadena COPE
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres? Certament em resulta molt difícil tindre una visió general de la nostra festa des d’un càrrec professional concret, no puc ser objectiu, sóc alacantí! He contat a través de les ones la seua actualitat en el dia a dia durant més de 25 anys; he sigut banderí, foguerer, jurat de la bellea del foc i pregoner de les nostres festes oficials el 2014, amb aquest bagatge només les puc veure amb els ulls de l’ànima i el cor. Les fogueres, per a mi, són més que una festa, són una manera de viure i entendre la meua terra.
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? A nivell nacional, amb un percentatge molt deficitari. S’ha avançat prou, però queda molt camí per recórrer en el camp de la difusió exterior, la comunicació, la creativitat i l’emoció. En el terreny de la informació local, crec que tots els hem donat sempre la preponderància que es mereixen les nostres festes oficials.
85
84 Palmera oficial
Què és el que aporta la seua emissora? Convé recordar que, anys arrere, tenien una participació molt significativa a través de la seua barraca popular.
Si bé és cert que fa molts anys féiem una barraca popular i posteriorment vam fer els concerts de Fogueres, va arribar un moment que no teníem cap suport institucional i les traves eren cada vegada majors per la qual cosa vam preferir deixar de fer-los. No hi ha ara a Alacant un suport perquè les empreses privades facen alguna cosa en Fogueres. Actualment, com a emissora, estem realitzant el nostre programa local des de la plaça dels Estels emetent únicament i exclusivament temes relacionats amb les Fogueres.
Vostés manegen uns índexs d’audiència, què és el que els indiquen sobre les Fogueres? Que els alacantins estimen les Fogueres... així com a l’Hèrcules i les platges.
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc, pot ser radiofònica? La ràdio sobretot és IMAGINACIÓ... es el nostre paper intentar que els nostres oients “VISUALITZEN” les Fogueres. I es pot aconseguir. El que no es pot visualitzar és una mascletà o uns focs artificials.
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? Quan van ser declarades d’Interés Turístic Internacional el 1983 i Bé d’Interés Cultural Immaterial el 2014. I difondrem amb gran satisfacció els 100 anys de la festa el 2028. Al balcó de l’ajuntament com a pregoner 2014
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega? Crec que en l’anterior pregunta ho he deixat meridianament clar. Una aposta ferma per la comunicació global de la nostra festa en l’exterior, realitzada per experts i professionals del ram, treballant tot l’any i exigint resultats. Creure que amb “unes cercaviles”, quatre fires i una degustació d’arròs, està tot fet, és simplement autoenganyar-nos.
Què és el que aporta la seua emissora?
Set de rádio Cadena Cope a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
86
Creu que hi ha interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local Les Fogueres són un cúmul d’emocions concentrades en una sola festa, que algú les tracte de “producte” és una cosa que no puc compartir, som una festa única en el món. No obstant això, si vosté pregunta fora de la Comunitat Valenciana, són infinitament més els que coneixen les Falles de València que les nostres Fogueres. En açò, els nostres germans ens han tret molt avantatge sempre i ho dic sense ànim d’entrar en absurdes disputes o comparacions. Crec que fallem en no saber donar-li la dimensió òptima, a creure’ns de veritat la nostra festa i potenciar el que tenim; un clima envejat per mig planeta on som capaços d’aglutinar per uns dies art, critica, humor, sàtira, música, color, pólvora, gastronomia, diversió, sentiment, hospitalitat, foc, aigua… bellesa. Crega’m que unir tota aquesta amalgama, en una sola festa, és molt complicat de trobar en el globus terraqüi.
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional?
Cartell de barraca Cadena Cope
M’atrevisc a dir que absolutament RES. Com he comentat, al meu entendre, ho tenen TOT per a ser excepcionals en el món. Són molts els presidents de gestora (ara federació) que han intentat potenciar en l’exterior les nostres fogueres (alguns més que altres, tot cal dirho) així com alguns dels alcaldes i regidors que han passat pel nostre consistori. Les Fogueres són un potencial turístic i econòmic per a tots els alacantins i necessita desenvolupar una important inversió en comunicació professional d’acord amb els temps i les noves tecnologies. Les diferents administracions haurien de considerar més aquesta circumstància i apartar-se un poc de la rendibilització política que s’ha fet sempre de la festa. Sé que açò no agradarà molt, però en el fons saben que és una realitat de sempre, d’uns i d’altres.
Set de rádio Cadena Cope a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Tot el que està en la nostra mà sempre! Des que vaig començar en açò de la comunicació allà pel 82 ja escoltàvem José María Roselló, Paco Vigueras o a Rafa Rodríguez parlant i fent programes especials de Fogueres en directe. Vam ser pioners en les retransmissions de les mascletaes d’Estels i també molts anys vam contribuir amb el nostre granet d’arena en la festa muntant els concerts de Cadena 100 a la vora del Mediterrani a la Barraca Popular de Cadena 100 o a la Plaça de Bous, per on van
87
Novembre 2018
Eduardo Rosales Benito
passar els millors grups i artistes del pop i la música nacional, amb milers d’assistents festers, alacantins i forans. Ara és Denis Rodríguez qui comanda l’actualitat festera i com cada any, un nodrit equip de companys i experimentats festers “els nostres mascletòlegs” ens continuem trobant a la popular plaça dels Estels els dies de la mascletà amb una programació especial en un desplegament radiofònic de primer orde, sense precedents durant l’any.
Director Cadena Ser Alicante
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres?
Vostés manegen índexs d’audiència, què és el que els indiquen sobre les Fogueres?
88
Fonamentalment, que a molts alacantins els agrada que es parle de les seues festes. I aprofite per a reivindicar. M’encantaria que les grans cadenes radiofòniques nacionals ens donaren molt més espai per a programació local del que tenim. Ja sap… qui no plora no mama.
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc pot ser radiofònica? Sens dubte! Poder transmetre tota l’emoció de la festa a través de la ràdio i el seu so immediat, encara que siga per a una sola persona que no puga viure-la en directe pel motiu que siga, (treball, malaltia, llunyania…), ja mereix absolutament la pena.
Periodísticament, com una injecció d’alegria en la informació. Desafortunadament, l’actualitat no sol regalar-nos bones notícies. Al final del dia, la crispació política, la corrupció, les dades econòmiques o els successos ens deixen sense alé. Tots, professionals i ciutadans, necessitem de tant en tant un respir, una bona dosi de positivitat per a no sucumbir al pessimisme. Les Fogueres aconsegueixen una cosa que no sempre és fàcil: que tornem a veure “en colors” titulars que, normalment, s’escriuen en blanc i negre. A l’ajuntament el dia del pregó 2014
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? N’han sigut moltes, però per a ser concret destacaré dos esdeveniments que em van fer especial il·lusió; poder contar en directe i entrevistar dos Bellees del Foc molt especials, les meues cosines Eva Isabel Oltra Moyano, el 1989, i Sonia Molina Ortega, el 1993 i bé, escoltar els meus companys d’informatius donar la notícia que seria el pregoner de les nostres Festes Oficials el 2014. Va ser una sensació indescriptible com a locutor, com a alacantí i com a amant incondicional de les nostres Fogueres de Sant Joan i la nostra beneïda terra. Moltes gràcies per l’entrevista i enhorabona per la labor de difusió i l’esforç que feu des d’aquest pont de comunicació com és el llibret fester. Des del córrer dels temps, he tingut l’oportunitat de tindre entre les meues mans autèntiques obres d’art.
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació?
Set Cadena Ser a la plaça dels Estels els dies de mascletaes amb Vicente Hipólito
89
Al voltant de les Fogueres hi ha un univers que mereix ser comptat més i millor. L’actualitat informativa és vertiginosa i imprevisible i a vegades no ens permet aprofundir en històries fascinants d’hòmens i dones que treballen tot l’any perquè la ciutat brille al juny com mai: festeres i festers, artistes, pirotècnics, indumentaristes, músics… Les Fogueres tenen un paper molt important per als mitjans de comunicació, però sempre mereixeran molt més.
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local?
Part de l’equip Cadena Ser
Que hi ha interés a nivell nacional per la festa és indubtable; ací està aqueix milió de visitants que van arribar a la ciutat durant les Fogueres de 2018 per a demostrar-ho. I és que pocs llocs del nostre país viuen la passió pel foc i la pólvora com Alacant. Informativament, les Fogueres ens deixen imatges i sons espectaculars capaços d’obrir qualsevol informatiu o qualsevol portada; però, compte!, la inèrcia i la rutina són males conselleres i, com tot, han d’evolucionar, innovar i superar-se en cada edició o correm el perill de deixar-les morir d’èxit.
Barraca Popular Cadena Ser anys 90
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega? Des dels mitjans de comunicació? Probablement sempre podem reivindicar amb més intensitat aqueixa necessitat de finançament i exigir la implicació sense mitges tintes de les autoritats locals i autonòmiques per a convertir-les en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les Fogueres no mereixen menys.
Què és el que aporta la seua emissora? Convé recordar que, anys arrere, tenien una participació molt significativa a través de la seua barraca popular. La Barraca Popular de la SER forma part de la vida de diverses generacions d’alacantins i alacantines des dels anys 80; primer al costat de la Diputació i, més tard, al passeig de Campoamor i al Moll de Ponent.
90
El Último de la Fila, Serrat, Gato Pérez, Mediterráneo, Los Ronaldos, Loquillo, Antonio Orozco, Guaraná…, és impossible nomenar totes les bandes que durant més de vint anys van pujar a l’escenari de la ràdio. Però, sobretot, mai podrem oblidar les milers i milers de persones que van viure les Fogueres amb nosaltres, amb la ràdio.
Article del diari Información
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional? Més inversió. És fonamental. Una festa capaç de moure un milió de persones, de generar milions d’euros en ingressos i milers de llocs de treball és molt més que una festa, és un dels motors de creixement per a la ciutat.
No obstant això, la inversió -tant pública com privada- no està a l’altura en comparació amb el retorn. Si no comprenem la repercussió econòmica i social de les Fogueres, si només hi veiem una celebració lúdica, estem condemnats a perdre una gran oportunitat.
Hui, com sempre des de fa molts, molts anys, continuem traient l’estudi de Radio Alicante al carrer. Ens agrada estar on està la gent, la pólvora i el foc. Cada dia de Fogueres, durant més de dues hores, és la ciutat qui fa ràdio amb nosaltres des de la plaça dels Estels; en Hoy por Hoy Alacant, en els butlletins informatius… Passe el que passe, al juny, més que mai, ells són els verdaders protagonistes.
Bus publicitari Cadena Ser
Vostés manegen uns índexs d’audiència, què és el que els indiquen sobre les Fogueres? L’Estudi General de Mitjans (EGM) no mesura l’audiència en dies concrets, sinó en tres onades anuals amb dades acumulades, per la qual cosa és impossible tindre dades objectives d’un període concret de cinc o sis dies. No obstant això, sí que és possible conéixer les dades d’audiència diària, fins i tot per trams horaris, de www.radioalicante.es -tant del nombre de lectors de la informació digital com d’oients de PlaySER-. I és ací on podem estar completament segurs de que, en Fogueres, l’audiència es dispara exponencialment.
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc, pot ser radiofònica? Clar que sí! Si una imatge val més que mil paraules… una imaginació, més que mil imatges! (rialles). Ara seriosament; el so, el text, la fotografia, el vídeo… tot s’amalgama fins a formar la notícia perfecta. En la ràdio, primer capturem el so -d’una mascletà, d’una banda de música, del foc consumint els monuments, la veu dels protagonistes…- Més tard, el web ens permet contar cada notícia més reposadament, escoltar novament cada so, veure en imatges cada un dels moments que ens deixen una Fogueres més 2.0 que mai.
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? La millor notícia sempre està per arribar… Tal vegada, que la UNESCO declare les Fogueres d’Alacant Patrimoni Immaterial de la Humanitat siga aqueix gran titular que tots estem esperant. I arribarà. Segur!
91
Desembre 2018
Carlos Arcaya Locutor Cadena Ser
Des del teu càrrec, com es veuen les Fogueres? Les Fogueres, com que són les principals festes d’Alacant són un atractiu turístic de primera magnitud per a la ciutat d’Alacant. Però no hem d’oblidar l’esforç que fan tots els festers al llarg de l’any. Aqueixa és la part menys visible de les festes i cal destacar-ho, ja que sense ells res del que succeeix als carrers de la ciutat al juny seria possible. Els mitjans de comunicació tenim l’obligació d’atendre’ls i informar sobre les activitats que duen a terme.
Com veuen la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació?
92
Les Fogueres tenen una notable presència en els mitjans de comunicació d’Alacant al llarg de tot l’any i especialment, durant els dies de festa. Evidentment, tot és millorable, però en general crec que els festers es poden sentir satisfets de com es tracta les Fogueres en la majoria dels mitjans de comunicació d’Alacant.
Creus que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local? Les Fogueres són un atractiu nacional durant els dies de festes al juny i en especial, quan s’acosta la Nit de Sant Joan. Però també són notícia per la seua presència en la Fira Internacional de Turisme de Madrid, on l’Ajuntament i la Diputació acudeixen per promocionar la ciutat i la província i per a això mai obliden les Fogueres.
Entrevistant en el set de rádio Cadena Ser a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Entrevistant en el set de rádio Cadena Ser a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional?
93
És complicat que les Fogueres tinguen una major repercussió en els trams nacionals de mitjans com la SER o en mitjans de comunicació nacional. Cal concentrar els esforços comunicatius durant els dies de festa al juny. La cremà és un espectacle que pot ser molt atractiu per a espectadors del nostre país.
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega? Cal recolzar-se en la tecnologia per a donar una major difusió a la festa i permetre que es puga viure en qualsevol part del món. Internet es pot convertir en un bon aliat per a difondre la festa. Apostar per les retransmissions en directe (amb imatges) dels principals esdeveniments a través de la web de la Federació de Fogueres de Sant Joan. Per a això, es requereix un important esforç inversor per a aconseguir la tecnologia o perquè algú produïsca aqueixes retransmissions.
Barraca Popular Cadena Ser anys 90
Set de ràdio Cadena Ser a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
94
En el set Cadena Ser amb Santi Botella
Què és el que aporta la seua emissora? Convé recordar que, anys arrere, tenien una participació molt significativa a través de la seua barraca popular. La Barraca Popular va tindre el seu moment, però en l’actualitat, a causa de la situació del mercat musical, és complicat que es puga recuperar. A més, també han canviat els hàbits socials i hi ha una major oferta perquè els alacantins que no pertanyen a alguna barraca o foguera puguen gaudir de la festa. A pesar d’això, la SER continua apostant per la festa i per deixar patent la seua presència i el seu suport a les Fogueres. En les Fogueres de 2018 es va instal·lar en Alfons el Savi un camió de bombers que va amenitzar amb música l’espera de l’inici de la mascletà i després cada un dels tirs. Fa un parell d’anys també es va organitzar un concert d’homenatge a foguerers i barraquers. A més, el programa Hoy por Hoy Alacant es realitza durant tots els dies de festa des de la plaça dels Estels. També és habitual que almenys un programa d’àmbit autonòmic es realitze des d’Alacant. Tampoc descartem donar a conéixer les fogueres en programes nacionals: fa tres anys es va fer des del Saló Blau de l’Ajuntament el programa Hoy por Hoy amb Gemma Nierga.
95
Article del diari Información
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc, pot ser radiofònica? De fet són unes festes radiofòniques. Radio Alicante té ja més de 85 anys, algun any menys que les Fogueres, però sempre ha portat un camí paral·lel i molt pròxim a les festes. En tot cas, Radio Alicante SER també es recolza des de fa alguns anys en la web. També som un mitjà de comunicació digital. En radioalicante.es es poden trobar tots els sons de la festa i moltes imatges. De fet, en les fogueres de 2017 i 2018 vam crear dues pàgines web especials per a les festes.
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? És complicat quedar-se amb una sola notícia, però per destacar-ne alguna; ha sigut molt agradable informar dels viatges per Europa realitzats per les Fogueres. Informar sobre la curiositat i l’interés que produïa la nostra festa; veure les bellees desfilar; polsar les reaccions dels habitants de Göteborg, Lisboa o Lió en veure una foguera plantada a les seues ciutats, ha sigut periodísticament molt interessant.
Novembre 2018
Antonio Domínguez Risco Director ATRESMEDIA RÀDIO
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local? Jo crec que podria tindre més recorregut nacional, però encara no s’ha produït aqueix bot. Sincerament, crec que és un diamant en brut que no hem explotat encara i al contrari, festes populars de menor entitat en moltes ciutats espanyoles si han sabut traure-los el seu partit mediàtic.
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional? Principalment dues coses: voluntat i convenciment del potencial directe i indirecte de la festa i sobretot, mitjans econòmics. Destinar recursos econòmics a la promoció de les Fogueres fora d’Alacant hauria de ser considerat una inversió i no una despesa. Aquest concepte encara no ha calat en les institucions i sectors privats de la ciutat. Crec que és una assignatura pendent que podria reportar grans beneficis a molts sectors econòmics de la ciutat.
96
Part de l’equip Cadena Onda Cero a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres?
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació?
Com a director del grup ATRESMEDIA RADIO amb les seues emissores d’Onda Cero, Europa FM i Onda Melodia, les Fogueres són un punt d’inflexió en el nostre treball al llarg de tot l’any. Amb l’arribada d’aquestes populars festes alacantines, ens bolquem i prioritzem el nostre focus informatiu en tots aquells aspectes que envolten la festa. Els nostres continguts habituals es converteixen en mes lúdics i els nostres espais radiofònics són mes extensos.
En línies generals, bé. Pràcticament tots fem programació especial des de la plaça d’Estels. Tots els anys, mitjançant el nostre set de ràdio, portem l’actualitat en directe des de la mateixa plaça. Més de 15 invitats diaris s’asseuen en directe al nostre estudi per a analitzar, comentar i difondre els valors de les Fogueres de Sant Joan. El soroll, l’algaravia i el retrobament de vells amics fan d’aquests programes una cosa especial que ens obliga a estar improvisant els continguts i els invitats de forma permanent. És un programa de ràdio tan viu, obert i dinàmic que es converteixen en una aventura diària.
Mascletae a la plaça dels Estels
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega? Pel que fa a la promoció nacional de les nostres festes, s’ha fet poc. Tota la promoció se centra principalment a contar als mateixos alacantins els detalls i l’actualitat de la festa. Crec que el “calador” està en altres llocs i tenim capacitat hotelera, gastronomia, serveis, transports, clima i una ciutat molt còmoda per a explotar l’ampli potencial que tenim.
Què és el que aporta la seua emissora? Convé recordar que, anys arrere, tenien una participació molt significativa a través de la seua barraca popular. Des d’Onda Cero ens bolquem a realitzar durant tota la setmana de festes una programació especial que es fa des de la plaça d’Estels. A més, reportem diàriament informació en els nostres espais regionals. També fem connexions amb els nostres informatius nacionals per a enviar notícies i esdeveniments d’última hora.
97
Desembre 2018
Luz Siguenza Locutora Onda Cero
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres? Es tracta d’unes festes que defineixen la idiosincràsia de la ciutat d’Alacant per la seua magnitud; per la gran implicació de la societat en elles, tant des de dins, (comissions, fogueres, barraques…); com des de fora, perquè molts alacantins que no participen activament en l’organització, sí que ho fan en els actes previs o en els dies grans. Ofrena de flors
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc, pot ser radiofònica?
98
Set rádio Onda Cero
Vostés manegen uns índexs d’audiència, què és el que els indiquen sobre les Fogueres? És difícil quantificar els oients exclusius dels nostres espais dedicats a Fogueres. Les dades que ens aporta l›estudi general de mitjans tenen a veure amb les audiències d›un període de tres mesos per la qual cosa és molt difícil el mesurament d’una única setmana. No obstant això, les telefonades dels oients i els comentaris posteriors al programa en les xarxes socials ens aporten importants dades positives respecte de la repercussió dels continguts tractats i el nombre d’oients.
Rotundament SÍ. La festa de les Fogueres transmet grans sentiments de felicitat i camaraderia. Grups que s’uneixen entorn d’una barraca, gent jove que trasllada el seu oci als carrers, vells amics que es retroben…….. Les Fogueres són molt més del que es veu i per a això tenim la paraula i les ones que ens permeten arribar a qualsevol lloc del món.
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? Hi ha una notícia que ens fa sentir ben especialment i és l’absència d’incidents importants, de baralles i accidents infantils i juvenils relacionats amb la pólvora. Unes festes netes, sense accidents és la millor demostració que tot el món ha sabut gaudirles amb responsabilitat.
A més, s’han convertit en un dels més importants reclams turístics de la marca “Alacant” a nivell internacional perquè les Festes Oficials engloben també la cultura, la música, la gastronomia i… per descomptat, el sol i les platges de la capital. Un altre aspecte de la festa és l’econòmic perquè contribueix positivament en la generació de riquesa i ocupació a nivell local amb sectors propis com el de constructors de fogueres, pirotècnics, bandes de música o indumentaristes i en altres sectors com l’hoteler, restauració, transports…
Luz Siguenza
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? Crec que la difusió a través dels mitjans de comunicació és adequada. Pense que a Alacant tot el món té interioritzada la Festa Oficial i ningú dubta a parlar-ne per a engrandir-la. Segurament hi haurà qui no estiga d’acord en com es fan determinades coses però al final l’important és difondre l’esperit fester d’un sector que beneficia la ciutat d’Alacant. I encara que només fóra per la riquesa que proporciona en general, tots hauríem de recolzar i compartir l’esperit foguerer i tot el que comporta.
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local? En aquest sentit queda molt per fer. Jo sempre em pregunte, arribades les dates, per què altres festes semblants com les Falles gaudeixen d’una cobertura nacional extraordinària
Amb Pedro Espadero i Cap Policia Municipal
99
Set de ràdio Onda Cero a la plaça dels Estels els dies de mascletaes Desfilada de Fogueres
100
i les Fogueres no? I per descomptat, la raó no rau en el fet que no fem un gran treball o una festes que meresquen major cobertura, més aïna crec que als mitjans ens costa un poc canviar les rutines. Tenim un ABC de festes repartides per tot Espanya que estan molt interioritzades i ens costa un poc entendre que en llocs com la nostra ciutat es fa un gran treball amb la Festa Oficial per molt que no figure en les seues agendes com a festa destacada. Jo personalment si tinguera capacitat per a decidir quines festes es divulguen i quines no, triaria la nostra enfront d’altres en què queda patent la falta de respecte i dignitat cap a animals i persones.
Què necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional? Segurament no és el que li falta sinó vendre-les millor. Al meu entendre, les Fogueres reuneixen tots els requisits per a ser un focus d’informació a nivell nacional. Potser, a més de les fires de promoció a què s’acudeix, que està bé, caldria fer un esforç major a invitar mitjans de comunicació a viure entre nosaltres els dies grans. No hi ha millor manera d’entendre les coses que viure-les en primera persona, probablement així entendrien que les Fogueres no són les germanes menudes de les Falles, sinó que tenim entitat pròpia i capacitat per a generar un volum d’actes més que
dignes de ser divulgats perquè siguen conegudes en qualsevol racó del nostre país i també a nivell internacional.
Què és el que aporta la seua emissora? Des d’Onda Cero Alacant ens bolquem amb la Festa Oficial per absoluta convicció. Ens encanten les Fogueres. En l’actualitat donem cobertura a tots els actes que es programen i en els dies grans de festa ens traslladem a la plaça dels Estels per a realitzar en directe el nostre programa Alicante en la Onda. En aquest espai donem cabuda a les veus autoritzades de la festa i compartim amb els alacantins tots els detalls del que està ocorrent. És important traslladar en directe l’ambient fester que es genera als Estels, centre neuràlgic de la festa sobretot a l’hora de la mascletà.
Vostés manegen uns índexs d’audiència, què és el que els indiquen sobre les Fogueres? A nivell estadístic no hi ha mesuraments concrets sobre els nivells d’audiència durant aqueixos dies. La ràdio és un suport que permet portar la veu
pertot arreu, sense cap limitació. Per experiència, sí que podem assegurar que qualsevol assumpte relacionat amb les Festes Oficials fa que l’oient preste més atenció, la qual cosa es manifesta amb una major interacció en els nostres comptes en les xarxes socials. Sobretot en Facebook, notem un increment dels comentaris, crítics o suggeriments dels oients. Si estem escoltant un partit de futbol i el nostre equip marca un gol, pugem el volum del receptor. Ocorre el mateix quan una entrevista a una determinada persona desperta el nostre interés; o quan escoltem el terme “important notícia d’última hora”. Quan parlem de qualsevol assumpte relacionat amb les fogueres, tant en els dies grans com en la resta de l’any, ocorre el mateix.
101
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc, pot ser radiofònica? Sens dubte. El que passa és que la persona que retransmet el que està passant ha de sentir i viure amb intensitat tot el que ocorre al seu voltant i tindre la capacitat de traslladar-ho a l’oient sense cap límit. Amb tot luxe de detalls, amb passió,
Set de ràdio Onda Cero a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
Setembre 2018
María Teresa Pérez Vázquez Vicerectora de Relacions Institucionals UMH
Des del seu càrrec, com es veuen les Fogueres?
102
Set de ràdio Onda Cero a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
amb convenciment que el que està contant és el que està passant. Clar que es pot descriure una desfilada, una mascletà o un vestit típic de festa… la imaginació no té límits i qui rep la informació a través de la ràdio pot entendre perfectament com és el que està passant i imaginar-s’ho amb claredat. La ràdio ha sigut durant molts anys l’únic mitjà existent capaç de retransmetre tot el que estava ocorrent en el món. Si hem sigut capaços de reunir entorn del receptor milions de persones seguidores d’una radionovel·la o ser l’altaveu dels resultats d’un conflicte armat, sens dubte, som capaços de parlar de Fogueres i entusiasmar l’oient. Detall en desfilada
Quina notícia de Fogueres han difós amb major satisfacció? Qualsevol notícia que haja sigut mereixedora de ser contada per la seua importància per a la ciutat d’Alacant, l’hem difosa amb el màxim afecte.
Des de la UMH i en concret des del meu vicerectorat, es veuen com una tradició que uneix societat, festa, cultura i art. És un punt de reunió, de relacions entre veïns i ciutadans, però no sols els dies concrets de la celebració de les Fogueres al juny, sinó que és un treball, una col·laboració i una emoció que es prolonga durant tot l’any. Les Fogueres propicien el desenvolupament de la imaginació, de la convivència, del respecte, del diàleg, de la tolerància, de l’amistat i del treball en equip en totes les edats. El colofó a tot el treball de l’any es produeix en la setmana de Fogueres i el cicle torna a començar després de la cremà, amb tota la il·lusió, any rere any.
Part de l’equip rádio UHM a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
103
Com va sorgir la idea de vindre a retransmetre Ràdio UMH a les Fogueres? La Universitat, la nostra i qualsevol altra, és un espai en què es combina ciència, coneixement, estudi, investigació i transferència a la societat. Està conformada per persones que són de la mateixa societat, que participen en les festes, en les tradicions, en la cultura i, en definitiva, en la vida mateixa. Estic convençuda que les universitats s’han d’integrar també en la festa, en la cultura i en les tradicions de les ciutats en què tenen les seues seus, ja que tenen molt que aportar a la societat i molt que rebre d’ella. En aquest context, se m’ocorren possibles interaccions com, per exemple, l’assessorament mutu entre el gremi de Fogueres, els mestres foguerers i el nostre professorat i infraestructures del grau de Belles Arts.
Entrevistant en el set de ràdio UHM a la plaça dels Estels els dies de mascletaes a pirotècnic - a dalt - i a l’alcalde d’Alacant - a baix -
Set de ràdio UHM a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
104
105
Part de l’equip rádio UHM a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
I com veuen els alumnes de periodisme de la UMH el fet de retransmetre un programa de Fogueres i sobre Fogueres? És una cosa apassionant per a ells. La Ràdio UMH és una ferramenta de formació per als nostres estudiants i veure’s en un lloc tan emblemàtic i tan bonic com la plaça dels Estels, fent el mateix que els companys de la Cadena Ser, la Cadena Cope, Onda Cero o els reporters gràfics i poder contar, in situ, amb els protagonistes i en directe tot el que succeeix, és per a ells ser i sentir-se periodista. A més, que personalitats socials, polítiques, de la festa i de la mateixa Universitat s’acosten als nostres micròfons de Ràdio UMH és una cosa molt motivadora per a ells. És una pràctica real del que faran en exercir la seua labor professional en un futur molt pròxim.
Com veu la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? Afortunadament, les Fogueres es coneixen ja en tot el món, tant per com és de bonica la festa en si mateixa, com per la difusió que se’n fa des de els mitjans de comunicació o des de la mateixa Federació de Fogueres. Les convivències de les bellees per diverses localitats europees ajuden també molt a difondre el món de les Fogueres. Amb La Ràdio UMH i gràcies a les noves tecnologies, en la nostra emissió per streaming donem l’oportunitat a qualsevol persona que visca fora d’Alacant o d’Espanya d’escoltar la mascletà com si estiguera en la mateixa plaça dels Estels, en plenes Fogueres i en primera fila i això és molt bonic tant per als que fem les emissions, com per als que les poden escoltar en qualsevol lloc del món.
Què és el que pot aportar una ràdio com la seua per a les Fogueres? Aporta il·lusió, motivació, pràctiques i professionalitat als alumnes que participen en les retransmissions que, com he indicat anteriorment, es veuen al costat de les altres emissores radiofòniques de la ciutat i se senten verdaders periodistes. A més, és una forma de donar a conéixer la Universitat a la ciutat, d’estretir llaços entre la societat, la ciència i el coneixement. Ràdio UMH compta sempre amb els protagonistes de les Fogueres de Sant Joan perquè ens comenten i difonguen l’art, els monuments, les emocions, els sentiments, el treball que realitzen, la il·lusió amb què arriben al juny les tradicions, la indumentària o els productes gastronòmics típics que es consumixen durant els dies de Fogueres. En fi, és un llegat cultural que hem de transmetre de generació en generació perquè no es perden les nostres tradicions. La ràdio contribueix, sense cap dubte, a conservar-lo i a difondre’l.
La principal audiència de la seua emissora és d’Elx. Creu que hi ha un interés a Elx per a aquestes retransmissions? La Universitat Miguel Hernández està present en tota la província d’Alacant amb els seus quatre campus que van de nord a sud per tot el nostre litoral, des d’Altea fins a Oriola, passant per Sant Joan d’Alacant i Elx. RÀDIO UMH té dials de FM en els seus quatre campus. A més, les noves tecnologies ens permeten emetre per streaming per a tot el món, arribant d’Amèrica a Oceania, passant per tots els continents. Quan emetem les Fogueres, la Santa Faç o les festes d’Elx, en les quals també estem presents, els nostres oients estan perfectament informats del que els comptem i, si no coneixen les Fogueres, perquè allí estem amb la nostra RÀDIO UMH, donant a conéixer aquestes festes tan meravelloses.
Entrevistant en el set de ràdio UHM a la plaça dels Estels els dies de mascletaes
106
107
Entrevistant en el set de rádio UHM al President de la Generalitat Valenciana a la plaça dels Estels els dies de
Què creu que necessiten les Fogueres per a ser un atractiu per als mitjans de comunicació a nivell nacional?
Una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc pot ser poc radiofònica?
Les Fogueres poden ser un tema atractiu per a qualsevol mitjà de comunicació. La qüestió és que els mitjans de comunicació actualment tenen pocs programes en les seues graelles que es dediquen a festes i tradicions, ja que normalment es conten més assumptes polítics, esportius, econòmics o socials.
La Ràdio és un mitjà de comunicació que ben fet aporta moltíssim, d’ací l’art del periodista radiofònic, capaç de descriure els colors, les emocions, els sabors o els sons. L’exemple més clar és la retransmissió d’un partit de futbol escoltant només el periodista que el retransmet. El periodista radiofònic aporta aqueixa riquesa de descriure amb molts més detalls tot el que succeeix i això, atrapa l’oient, el conquista, l’enganxa i l’enamora. La ràdio aporta molt més, no són només simples paraules. Són emocions, implicació i diàleg constant amb l’oient. Sí, sens dubte, les Festes de Fogueres són molt, però que molt radiofòniques.
Què necessiten? Doncs crec que cal començar perquè Alacant valore absolutament la seua potencialitat, que crega en si mateixa i se senta orgullosa de ser com és. La resta vindrà després, inclòs l’atractiu de les nostres Fogueres per a els mitjans de comunicació nacionals, amb tot el que això significa per a la ciutat.
mascletaes
En el poquet temps que porten, quina notícia de Fogueres han donat amb major satisfacció? Ens encanta fer ràdio i fer emissions en directe. La millor notícia és estar en Estels, allí, en primera fila amb els companys dels altres mitjans de comunicació, amb la gent que any rere any s’alegra que tornem a estar a la plaça dels Estels, donant una nova oportunitat als nostres estudiants perquè se senten com a verdaders periodistes, que és la seua il·lusió i el seu futur professional, el que han triat i volen ser. I, òbviament, ens encanta rebre tots els protagonistes de la festa i, sobretot, els que formen part de la nostra Universitat. Ací, en ple cor d’Alacant, sentim que les Fogueres i la nostra Universitat comparteixen un “ací i ara” irrenunciable per a la nostra Comunitat Universitària. Falleres valencianes amb el micròfon rádio UHM
Novembre 2018
ALEJANDRO PARODI Locutor Antena 3 radio entre 1992/1994
Com es veien i com veus ara la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació? Bé, jo crec que sempre han tingut una difusió molt important, lògicament i fonamentalment a nivell local, ja que és la Festa Oficial de la ciutat, i els mitjans de comunicació alacantins han tingut una especial insistència a donar-li cobertura en tots els sentits. No podem oblidar que les Fogueres, per a els mitjans de comunicació, han sigut una font d’ingressos publicitaris importants. Lògicament, les marques comercials, que també han recolzat i recolzen el món de les Fogueres, d’alguna forma també han invertit publicitàriament en els mitjans de comunicació a l’hora de cobrir la informació sobre el món de les Fogueres.
108
Creus que hi ha un interés Què necessitarien perquè a nivell nacional o només tingueren un atractiu és a nivell local? menys local, perquè isqueren més a un nivell Jo crec, sincerament, que l’interés per les Fogueres se circumscriu pràcticament a la ciutat d’Alacant. comunitari o nacional? Desgraciadament, podem dir que no crec que l’àmbit d’interés traspasse les fronteres, més enllà que, a nivell provincial, Alacant, com a capital de província, puga atraure un poc d’atracció turística o visitants amb motiu de les Fogueres, açò és una cosa que ningú discuteix, però com a interés festiu crec que es limita i se circumscriu a la ciutat d’Alacant. En aquest sentit, fora de la província d’Alacant, l’ombra de les Falles és molt allargada. Diria que en aquest sentit cobreix o tapa la importància que puguen tindre les Fogueres a nivell nacional, amb la qual cosa, per això crec que és una festa a nivell local i, en tot cas, provincial, ja que Alacant és la capital i lògicament tenen tirada les Fogueres com a oci, com a divertiment i com a esdeveniment cultural de la província.
Llavors, d’una banda estava el vessant econòmic, i de l’altra, la visibilitat pròpia del mitjà de comunicació que vol estar i vol ser vist en el món de les Fogueres, que comporta que facen una cobertura sempre important, dedicant-los molts minuts de ràdio i televisió, com moltes pàgines de periòdics, per a donar cobertura als diferents esdeveniments de les Fogueres.
Desfilada de Fogueres
Mascletae a la plaça dels Estels
Crec que ho tenen difícil. No podem obviar una cosa que és evident. Una festa, perquè siga proclamada d’interés nacional o internacional ha de tindre un element clau, que és la diferenciació, ser una festa diferent de les altres. En aqueix sentit, les Fogueres han de competir amb les Falles de València. Hi ha massa similituds com per a poder competir amb València com a ciutat, extensió i arrelament per a poder diferenciar-se i que siga per si mateixa una festa que tinga un interés nacional, amb la qual cosa, per a poder tindre aqueix atractiu nacional que les diferencie de les Falles haurien de buscar precisament això, algun tipus d’element diferencial que jo, ara mateix no se m’ocorre, no sabria per on podrien anar els tirs per a aconseguir-ho. Però, evidentment, amb l’actual format, crec que les similituds són moltes per a poder aconseguir per si mateix un interés nacional al marge de les Falles.
109
Diuen que una festa que, com algú va comentar en una ocasió, és d’imatges, de molt color i de foc pot ser poc radiofònica? Sí, sí que ho és. I ho és perquè, fonamentalment, la ràdio és un mitjà tremendament immediat. Té la immediatesa que moltes vegades no té la televisió local, perquè no té la capacitat de fer directes, o no poden fer directes en tot moment, cosa que sí que pot fer la ràdio. I lògicament també té la immediatesa que no tenen els periòdics de paper, el format tradicional, perquè hui en dia, amb els formats digitals dels periòdics és una altra cosa. La ràdio sí que ha permés durant molt de temps, a pesar que efectivament les Fogueres són una festa que es caracteritza per la imatge, per la llum i pel colorit, estar present en cada esdeveniment, en cada lloc i en cada racó on hi ha hagut festa. Cremá Fogueres
110
En les mascletaes, per exemple, que recorde que ja fa temps es retransmetien, la ràdio era capaç d’acostar el micròfon a primera línia i tindre aqueixa capacitat de transmetre l’emoció que tenen tots els oients que no podien ser-hi presents. Tenia i té la capacitat, no visualitzant però sí a través dels seus locutors, de fer visible cada monument o cada esdeveniment que es produeix i, fonamentalment, donant veu als protagonistes, que com dic, aqueixa és la màgia de la ràdio, donar veu als protagonistes en el moment que s’estan succeint els esdeveniments, que és una cosa que la televisió, antigament, la local em referisc, i els periòdics no podien fer. La ràdio podia estar entrevistant l’emoció de l’Ofrena de Flors, podia estar entrevistant els protagonistes d’una desfilada, els protagonistes en l’elecció de la Bellea del Foc o qualsevol acte, insistisc, dels molts que ens ofereixen les Fogueres. Amb tot açò, la ràdio sí que ha tingut i té un paper important en el món de les Fogueres.
Desfilada de Fogueres
111
Desfilada de Fogueres per l’Avinguda Alfonso el Savi
Com es veien i com es vivien les Fogueres des d’Antena 3 Ràdio?
estar en les Fogueres utilitzaven els mitjans de comunicació para al seu torn recolzar les Fogueres, amb la qual cosa, tot el món havia de treballar perquè hi havia molt patrocinador que volia veure la seua marca reflectida al carrer.
Amb tot l’afecte del món. Eren dies molt importants, dies de molta activitat, on tot l’equip d’Antena 3, que n’érem molt poquets, ja que era una emissora relativament xicoteta en comparació amb altres, a pesar de ser puntera, ja que va arribar a ser líder d›audiència a Alacant àmpliament, però que a pesar d›això, tots, els de serveis informatius, els d›esports, els de magazín, tots, ens bolcàvem amb les Fogueres, cada un on li tocara.
Tot açò suposava un desplegament humà i tècnic brutal, perquè era estar pràcticament 12 hores diàries en rigorós directe per a donar cobertura i traure, per cert, també les Fogueres fora de la província, perquè ens obligava a fer connexions en directe, per exemple, en els circuits de la Comunitat Valenciana. Els programes regionals ens feien entrar en directe per a comptar com anaven transcorrent les Fogueres, amb la qual cosa donàvem una cobertura mediàtica fora de la ciutat d’Alacant per a explicar com es vivien les Fogueres.
Es vivien amb molta intensitat perquè, a més, com he comentat abans, les Fogueres suposaven una font d’ingressos molt important, sobretot perquè les grans marques que patrocinaven i volien estar presents en les Fogueres, també utilitzaven els mitjans de comunicació per a fer-se publicitat. És a dir, era una simbiosi, una espècie d’acord a què arribaven totes les parts. Els mitjans de comunicació donàvem cobertura a les Fogueres, i les grans marques que volien
També cal dir-ho, encara que en menor grau, també a nivell nacional, sobretot el dia de la cremà, que sempre hi havia alguna cobertura per a donar informació, sobretot d’aqueixa nit màgica que és la de la cremà, fonamentalment de la Foguera Oficial, que és la que més relleu o rellevància se li donava.
2019
Les televisions locals van ser les que feien arribar a les llars els monuments, els actes en els racons, els plens de fogueres, les convivències de presidents, les gales del casino i després les del port, i les eleccions però contades d’una forma més pròxima i amena per a les famílies. Així mateix, cada any passaven pels platós de programes com “La Plantà” totes les bellees de totes les comissions i per a elles era una experiència que recordarien sempre, ja que als seus barris, als seus instituts, universitats, família, amics etc. gravaven en un vídeo de casa beta, o VHS i era un record del seu regnat com a Bellea per a tota la vida “hui isc en la tele” i tota la comissió, el barri, la família i els amics tenien preparat el vídeo de casa per a immortalitzar el moment. Estic segur, perquè m’ho diuen, que moltes fins i tot el guarden com a record i fins i tot el tenen en un PEN o en un CD.
LES FOGUERES EN LA TELEVISIÓ Pepe Llorca Presentador des de 1986
La festa de Fogueres en la televisió arriba a Alacant per primera vegada l’any 1988, amb una retransmissió de l’elecció de la Bellea del Foc en l’actual Pitiu Rochel, per cable realitzada per Altabanda (Quique del Rei, actual propietari de MDR i Marco Antonio Meneses) i Videoapli de València, sent els seus presentadors en directe Toñi Gómez i Pepe Llorca.
Programa “Información Tv”
112
Estudis “Localia Tv”
Estudis “Localia Tv” en Barri San Agustín
Aquesta bogeria d’enginy i martingales casolanes, va ser tot un repte i va fer que l’interés i el seguiment de la festa, estiguera en les televisions de casa, amb baixa qualitat de color i de so, però ja era el principi d’una cosa que fins als nostres dies continua tenint pendent la societat alacantina, ara amb xarxes socials, televisions que emeten amb un Iphone, portals de notícies etc, sent hui en dia el programa estrella INFOGUERES d’Informació TV conduït magistralment per Fran Martínez Llorca.
Aquests equips de persones també feien partícips la ciutat de les convivències de les bellees i les dames, la qual cosa els donava, a aquestes últimes, un protagonisme que en aquest moment no tenen per a res durant l’any, només en les desfilades dels dies de fogueres, sent, des del meu punt de vista, un greu error que desmotiva les dones d’Alacant a ser Dames d’Honor. Equip presentadors programa “La plantá”
Després de la primera retransmissió, com he contat al principi d’aquest article, la festa arriba a les llars dels alacantins i valencians, amb uns quants canals, Canal 9, Canal 37 i Canal 15, que després va ser Localia, es feien programes setmanals, en aquests dos últims amb els esdeveniments que havien passat i que passarien durant el cap de setmana anterior i posterior. Imatges de presentacions, d’actes de comissions, etc. Donant una cobertura integral durant tot l’any, des de setembre fins al juny. I després el canal autonòmic, Canal 9 feia les retransmissions de les eleccions de la Bellea del Foc i proclamacions a nivell de Comunitat, així com reportatges dels dies de festa però amb molta menys difusió que a les falles, la qual cosa, als alacantins, ens tenia súper cremats. En aquesta etapa, sobretot els programes locals, tenien una repercussió mediàtica molt important, ja que portaven el seu tint de sàtira i crítica; com ha de ser en el món de les fogueres, han sigut presentats per persones rellevants dins del món de la festa, Andrés Llorens, Paco Cortés, Jaime Candela, Manolo Jimenez, Dani Segovia, Sandra Torrighelli, Luisa Carretero i jo mateix.
Article del diari “Información”
113
I quan arribaven l’època d’eleccions de les bellees del foc majors i infantils, es retransmetia en directe, amb imatges i coneixements únics de les característiques de les bellees, perquè llavors no eren candidates, eren bellees i si eixien triades, regnaven aqueix mateix juny i en les seues comissions es quedaven les padrines i les dames, per a complir amb els actes de la seua comissió. Aqueixos dies tots intentàvem aconseguir alguna filtració perquè les càmeres se centraren en les favorites, sense que el públic se n’adonara. Era també un temps molt bonic per a participarhi quan hi havia eleccions a president de Gestora, amb foguerers que tenien un prestigi i respecte en les seues comissions, perquè en una etapa es podia ser president i membre de gestora al mateix temps, eleccions com la de Miguel Díaz, Conrado Albadalejo, Paco Navarro, Andrés Llorens, Luis Botella, José Manuel Lledó, Pedro Valera, i Manolo Jiménez, han tingut una presència televisiva local, que molts polítics hagueren volgut i han explicat els seus programes, hi ha hagut debats, han portat al seu equip etc. Era una altra forma de viure i sentir la festa de les Fogueres que els jóvens d’ara no han conegut, i ens feia tots ser partícips d’actes, com a amics, companys i quasi família, que teníem la forma de vida de “SER FOGUERES” i això ara és d’una altra forma, totalment diferent.
114
Equip presentadors programa “La plantá”
En aquests dies qualsevol persona amb el seu telèfon té una tele, penja un vídeo i pots veure només el tros de desfilada de la seua comissió, hi ha els portals de televisió conduïts per persones que s’hi dediquen com a professió perquè està comercialitzat, però s’oculten veritats, sentiments i la festa té un calendari tan estret que funciona per inèrcia pura i dura. Jo crec que l’arribada de les xarxes socials i els portals de festa ens han fet, a les televisions, aguditzar la imaginació per a fer programes impensables fa uns anys, i són de 55 minuts diaris, on es plasma tot el que va ocórrer a la ciutat el dia anterior, amb imatges úniques i que el ciutadà no podria veure, si no està en uns quants llocs de la ciutat al mateix temps.
Informatius en “Localia Tv”
En aquests moments tots tenim el repte d’haver d’involucrar la joventut de nou en la festa, la vostra comissió ho fa amb el vostre gran racó que fa participar només de nit i fins a l’alba milers de jóvens. Cal pensar alguna cosa perquè no sols gaudisquen els dies de fogueres i a la nit, potser, caldria inventar un Gran Germà Foc i que una televisió donara cobertura setmanal perquè aqueix sector de la societat no sols visca ‘la festota’, sinó la festa al complet, i a més, desencotillar
115 Estudis Localia Tv
temes com el protocol, les agendes que et lleven la vida i només pots dedicar-te a elles, sinó que la festa s’adapte a la vida dels jóvens, per a captarlos i això com en tot el que vivim en temps real hui en dia, seria millor que es fera per nous canals de comunicació i xarxes socials. Vull agrair a la comissió de la Foguera d’Hernán Cortés, presidida per Manuel Gomis, una persona amb qui he compartit moments personals que només es comparteixen amb el cor, tant feliços com tristos, i que hui en dia és un dels presidents amb mes anys en el càrrec i sempre plantant en especial, sense baixar la guàrdia, pare, amic, de caràcter clar, divertit, atrevit, pròxim, sensible, intens i al seu costat, un equip que porten diverses dècades al màxim nivell i fent fitxatges estrella, perquè la seua comissió brille, mereix un programa, com el que fa Bertín “En la teua Foguera o en la meua”, i podríem junts fer un realiti de tot el que hem viscut intensament, amb les nostres famílies en la festa de Fogueres.
Moltes gràcies per voler comptar amb mi a tots els amics d’Hernán Cortés “BON TABAQUET” en l’aportació d’aquest article per al vostre llibret, parlant d’una de les meues passions en aquesta vida, que és la comunicació, passada, present i futura i sobretot fer televisió, d’un tema que m’apassiona com són LES FOGUERES. No vull acabar sense agrair les facilitats de José Antonio Cerezo, com a coordinador d’aquest llibret, vos ho demane, per favor!!! Gaudiu del que més vos agrada A TOTS, que són les Fogueres!!! I el que no pugueu veure in situ, allí estaran els meus companys i jo en Información TV.
BONES FOGUERES 2019 I QUE ARRIBEN “D’UNA VEGADA” ELS MÀXIMS TRIOMFS.
Setembre 2018
Mayte Vicente Agulló
part es feia un gran esforç. I per la meua experiència, la gent del món de les Fogueres que tractaven directament amb nosaltres ho sabien i en la majoria dels casos ens facilitaven les coses. Des dels artistes foguerers, presidents, bellees, Federació, pirotècnics, policia, bombers… Intentàvem que tots isqueren i que es vera el seu treball. Féiem vídeos de la policia local i nacional patrullant en festes, de com els bombers es preparaven per a la cremà, del SAMU… En fi, intentàvem arribar a tot. Però els informatius de Canal 9 de RTVV i els programes no eren els únics espais on es podien veure les Fogueres.
Periodista d’Informatius Canal 9 Delegació d’Alacant de 2000-2013 Periodista APUNT
La meua experiència professional en el món de les Fogueres d’Alacant ha sigut molt àmplia. Des que em vaig incorporar a la Redacció de la Delegació d’Alacant he cobert tot tipus de notícies relacionades amb el món foguerer. Des del meu punt de vista, l’arribada de Canal 9 va ser molt important per a les Fogueres. Estic segura que va marcar un abans i un després. Per a qualsevol festa o esdeveniment, els mitjans de comunicació són vitals. Es necessiten mútuament. I amb Canal 9, des del meu parer, les Fogueres es van obrir molt més a la Comunitat Valenciana i també a la resta d’Espanya.
Foguera Canal 9 Passeig Gadea 2004
Canal 9 també aprofitava les Fogueres per a acostarse més als alacantins i acurtar distàncies. Un exemple important era la Barraca de Canal 9 en Federico Soto. Aquest espai es va convertir durant anys en un punt de visita i de trobada obligat en Fogueres. Estava en un lloc privilegiat i recorde la quantitat de gent que visitava aquest racó durant les festes. A més, la televisió aprofitava per a portar-hi els seus personatges més mediàtics i el Babalà Club era tot un èxit entre els xiquets.
Des de 1989, la Televisió Pública Valenciana es va convertir en altaveu i aparador d’aquestes festes. En la Redacció d’Alacant estàvem pendents tot l’any dels distints esdeveniments relacionats amb les Fogueres. Es cobrien els actes de l’elecció de les bellees del foc i es retransmetien en directe. Visitàvem els tallers dels artistes foguerers per veure com s’estaven preparant els monuments. Un mes abans de Sant Joan ja es feia un directe i alguna notícia per a començar el compte arrere per al començament de les festes. I a partir d’ací, la presència dels actes de les fogueres en els informatius s’intensificava. Es cobrien els trasllats de les primeres peces de les fogueres de categoria especial i de la Foguera Oficial. Fins i tot hi havia equips nocturns que seguien als tràilers que transportaven els monuments, es gravava com descarregaven les peces i el treball de les grues, la plantà...
116
Set de Rádio 2004 Passeig de Soto
En la Redacció es preparava una planificació de tota la cobertura que s’anava a fer en la setmana forta de Fogueres. El bloc per als informatius, sobretot el de migdia, era bastant ampli, entre directes i vídeos. Encara que s’haja criticat molt Canal 9 a Alacant, l’esforç que féiem en la Delegació d’Alacant per a cobrir els actes de les Fogueres era important, i molts, fins i tot doblegàvem els torns per a poder arribar a tot. A més, aquest dispositiu especial de Fogueres es reforçava amb la gent que baixava de València per a les retransmissions i els programes. Es retransmetia la mascletà en directe, la cavalcada del ninot, la nit de la cremà, els bous... Tot es pot millorar, i segurament per a molta gent no era prou, però puc assegurar que per la nostra
FORTA era molt important per a la difusió de les imatges de les festes. A través d’aquesta plataforma integrada per les televisions autonòmiques, RTVV distribuïa les imatges a tot Espanya. Sense vindre a Alacant, aquestes televisions disposaven del millor material de les Fogueres. També podien fer directes amb els periodistes de Canal 9 per a les seues pròpies televisions. D’aquesta manera, en els dies grans, les Fogueres estaven presents en els informatius de tot Espanya.
Imatges Canal 9 Tv
117
També es va crear el Jurat de Canal 9 i els seus premis per als millors monuments. Era una manera més de participar en la festa, i a més, un al·licient, tant pel reconeixement dels premis com per la dotació econòmica. Per a les fogueres de categoria especial, la publicitat de Canal 9 també era molt important.
Logos Canal 9 i Punt 2
Segurament m’he oblidat d’algunes coses, però el que no pot negar ningú és que durant molts anys, Canal 9 es va involucrar molt en les Fogueres i que quan va tancar la televisió, aquesta plataforma mediàtica també es va apagar, i amb ella, bona part de la seua visibilitat en la Comunitat i en la resta d’Espanya.
Quins records i anècdotes tens d’aquests anys? D’aquests anys tinc moltes anècdotes i records. 13 anys en informatius donen per a molt. Recorde que un any em vaig vestir de bomber i vaig estar dins de la mascletà. Mai oblidaré la por i la calor que vaig passar. La gent no es pot ni imaginar el que és portar un trage de bomber. I estar a la plaça dels Estels mentre disparen la mascletà és un privilegi però dóna molt respecte. 118
Estudis Canal 9
També he pujat a moltes grues, a pesar del meu vertigen. Recorde la caiguda de dues fogueres, la d’Hernán Cortés i la de Florida Portatge. A nosaltres, ens feia molta llàstima quan ocorria una cosa així, perquè passàvem tant temps amb ells que ho senties de veritat. I també va ser en unes Fogueres quan vaig conéixer Sara Montiel. La vaig entrevistar en la Barraca de Canal 9. Un altre any ens en vam anar corrent al port perquè va començar a cridar la gent dient que s’estava cremant la Foguera. Però quan vam arribar-hi el que estava cremant era un iot. Els bombers van poder controlar la situació i la foguera del Port es va cremar quan tocava. En fi… açò és el que recorde però segur que se m’obliden moltes coses.
Ara hi ha una nova televisió autonòmica, À PUNT, es podrà arribar als mateixos nivells que es van arribar a aconseguir amb Canal 9? Imatges Canal 9 Tv
Jo això no ho sé. Espere que sí. Cal donar temps. Encara que jo ja no estic en À Punt, donaré la meua
119 Imatges Canal 9 Tv
opinió. Començar una televisió no és fàcil. Costa molt més del que pensa la gent. Supose que a poc a poc les coses aniran millorant i les cobertures cada vegada seran millors. Cal pensar que per a fer les coses bé fan falta mitjans i gent. Amb À Punt, FORTA, torna a tindre imatges de les Fogueres i això és important per a la difusió de les festes a nivell nacional.
al mig de les festes. Posar les coses fàcils. No s’ha de veure com una despesa, sinó com una inversió. Al cap i a la fi tot el que s’invertisca en açò és com invertir en campanyes de publicitat.
Doncs segons la meua opinió, sobretot que els mitjans nacionals li donen més cobertura. I per desgràcia, els mitjans nacionals no van sobrats de gent. Hi ha molt pocs equips per a cobrir la província. Des del meu punt de vista, s’ha de treballar més per aconseguir que les televisions nacionals facen des d’ací programes en directe, que el seu plató estiga
puga dir que no. Aquest seria un bon començament, Sempre cal vendre el que et diferencia de la resta de festes i ací és on has d’incidir i donar-li visibilitat. Si, als mitjans, se’ls facilita el treball, els periodistes podran fer un bon reportatge. I si la gent ho veu i li agrada s’estan creant visitants potencials. I al final molts vindran.
Creus que es venen bé les nostres Fogueres en els Dins de la nostra Comunitat mitjans de comunicació? hi ha un coneixement alt Des del meu punt de vista, una de les claus està de les Fogueres, què fa a tindre un bon equip de professionals de la comunicació dins del món de les Fogueres que falta perquè aquest mateix sàpiga com treballen els mitjans, que sàpiguen titulars i que sàpiguen com se seleccionen els coneixement siga a nivell fer temes en una redacció. En definitiva, professionals que quan envien una nota de premsa a un mitjà nacional? oferisquen una notícia tan atractiva a la qual no es
Setembre 2018
Vicente Cutanda
I a més, teníem un producte infantil molt potent, el Babalà Club, que també estava present a Alacant durant les festes de Fogueres i molts xiquets estaven presents en les activitats que féiem a la barraca. Per a nosaltres, tot açò que he expllicat va ser un èxit diria que irrepetible.
Delegat Canal 9 Gener 2000-Maig 2004 Delegat APUNT
A partir d’ací les Fogueres van començar a ser conscients que són una gran eina de màrqueting i després de la nostra espenta s’han potenciat els ingressos amb altres marques, com les companyies de cervesa, perquè el col·lectiu foguerer s’ha adonat de la importància que té la festa com a suport publicitari. Simplificant, diria que abans de la nostra arribada la festa demanava diners a les marques quasi com si fóra una ajuda o col·laboració i després de les nostres accions les Fogueres van començar a vendre’s com un gran suport publicitari, de manera que ha incrementat els seus ingressos en aquest concepte.
Què va suposar per a les Fogueres l’arribada de Canal 9? I per a Canal 9? L’etapa en què vaig estar com a delegat de Canal 9 la recorde com una relació perfecta entre aquella cadena autonòmica (hui desapareguda) i la Festa de les Fogueres, presidida llavors per José Manuel Lledó, persona amb qui m’uneix una gran amistat. Logos Canal 9 i Apunt
120
Inauguració del racó de Canal 9 2004
Imatge Canal 9 Tv
Inauguració del racó de Canal 9 2004
El primer gran beneficiat d’aquesta relació va ser Canal 9. A mi, m’anomena Vea Reig al gener de 2000 i al seu despatx em va encarregar tres objectius. Un d’ells era millorar la imatge de televisió a Alacant. En aquella època els cotxes no anaven ni retolats perquè eren fruit d’atacs vandàlics. Hi havia insults contra Canal 9, sobretot pel tractament informatiu en esports (pareixíem la cadena oficial de València) i queixes per la cobertura informativa.
Tècnicament diferenciaria entre la difusió i la “utilització”. En aquest segon apartat vam ser els grans descobridors de les Fogueres com un suport inqüestionable per a les marques que volen endinsar-se o mantindre’s a Alacant. Associar la teua imatge amb les Fogueres t’obri totes les portes d’Alacant, siguen socials, de mercat, de vendes o de representació.
Introduir-nos en el món fester local va ser una estratègia important per a millorar la nostra imatge. I així ens vam bolcar amb les Fogueres i també amb la Setmana Santa. En aquella època vam poder aportar diners a la Federació, a les Fogueres Especials, vam potenciar el premi al ninot dedicat a la nostra programació i el gran èxit, sense cap tipus de dubte, va ser la barraca de Canal 9 que vam muntar al Passeig de Soto, a la vora de les mascletaes d’Estels, recolzant també econòmicament els districtes limítrofs. Convé recordar que en aquella època teníem unes audiències que se situaven entre un 14 i 15% de forma habitual i pics que fregaven el 20% o el superaven amb alguns programes líders, com era Tómbola. Érem una televisió pública amb un entreteniment molt acceptat en el seu moment, potent en audiència. Açò ens va permetre desembarcar en les Fogueres d’Alacant amb molts presentadors dels nostres programes, tant d’informatius com d’entreteniment, i muntar la nostra “base d’operacions” a l’esmentada barraca. Tot el món d’Alacant volia fer-se fotos amb els “famosos” de la tele.
Es diu que va haver-hi un abans i un després en la difusió de les Fogueres amb Canal 9, quina és la teua opinió?
Entorn de la difusió és cert que la Festa va tindre emissions internacionals pel nostre canal de satèl·lit i es va poder veure en altres continents però destaque més la seua visió a tot Espanya. La meua valoració és que aqueixos detalls ens ajuden a ser més coneguts i no s’han de vincular a la idea del turisme internacional. Per a mi, insistisc, és molt més important i necessari incrementar el coneixement de la Festa. Potser, ens falta memòria però, als festers més veterans, els resultarà més comú el que explicaré: abans quan contàvem la nostra festa a altres persones d’altres punts de la geografia nacional i autonòmica, sobretot a la província de Castelló, sempre ens comparaven amb les Falles, i arribaven a dir, erròniament, Falles d’Alacant.
Imatges Canal 9 Tv
La difusió d’escenes singulars de la nostra festa com les celebracions al carrer amb els racons i barraques i, sobretot, la banyà que va amb la cremà i la seua palmera des del Benacantil són elements diferenciadors que atrauen gent jove de les províncies limítrofes perquè gaudeixen amb una cosa que no hi ha en altres celebracions del foc semblants.
121
Encara que fóra un canal autonòmic, tenia plataformes per a poder veure’s en la resta del territori nacional, creus que aquestes retransmissions van tindre una repercussió en la resta del país? Segur, sens dubte. Una bona retransmissió de la cremà, recolzada amb escenes de càmera en helicòpter com féiem, amb una realització de qualitat, uns bons comentaristes i amb guions preparats ajudava què la tele que oferíem fóra atractiva. Les nostres retransmissions enganxaven. La gent pot pensar que la tele és senzilla, es connecta una càmera, s’enfoca, es parla i ja està. Accepte que això es pot fer, però si ho fas sense preparar tot el context televisiu, et trobes amb retransmissions que no enganxen i tenen audiències residuals. El nostre cas era el que s’ha dit a l’inici: retransmissions molt treballades que atreien l’audiència. De totes maneres, aprofite la vostra invitació per a demanar que tinguem una major difusió d’un acte foguerer que no hem sigut capaços de difondre mes allà de la nostra Comunitat: l’Elecció de la Bellea del Foc. Per a mi, és l’acte televisiu per antonomàsia de les nostres Fogueres. L’elecció és un esdeveniment amb un decorat cridaner, un cos de ball format per voluntaris del món de les Fogueres que se sacrifiquen en els assajos per a fer números de musicals de gran prestigi, uns presentadors amb un guió elaborat, un suport audiovisual molt meritori... i a més, el morbo d’una elecció, amb el dubte de qui ix o no ix triada fa que, ben tractat, tinguérem una audiència a tot Espanya envejable.
122
Imatges Canal 9 Tv
Espere que no es moleste ningú però assegure amb rotunditat que la nostra Elecció és un espectacle televisiu de major qualitat que els que he vist dels Carnestoltes canaris, tant a Tenerife com a Gran Canària, i ja sabem que ambdós televisivament queden molt bé en pantalla. No els estic desprestigiant. Només dic que ambdós són bons, però el nostre és millor ... i fins a hui no l’hem aprofitat. I si damunt, fórem capaços de retransmetre a nivell nacional l’elecció de la Bellea, explicant la complexitat dels trages de nóvia alacantina, les desfilades i tot això, ací sí que estic segur que atrauríem el turisme nacional.
Imatges Canl 9 Tv
Hi ha una imatge que és meravellosa (i sé que no en sóc part objectiva, sinó subjectiva) però quan les bellees s’arremolinen al voltant de cada xica que és nomenada; l’escena de totes les faldes juntes amb un pla zenital és una cosa que molts realitzadors somiarien de retransmetre. És d’allò més televisiu que conec.
Fins a quin punt aquestes retransmissions van aconseguir l’efecte “crida” perquè la gent vinguera a conéixer-les? T’assegure que la banyà és un efecte crida inqüestionable per a jóvens que poden vindre de diferents ciutats de la Comunitat Valenciana, Múrcia...
Quins records i anècdotes tens d’aqueixos anys? Moltíssims però els resumiré en dos que em van emocionar. Entre les nostres presentadores estava Salomé.
En aquella època ja devia tenir seixanta anys aproximadament i durant les fogueres, en acabant de dinar, va passar pel passeig de Soto, per l’exterior de la barraca, un grup de jubilats majors d’edat que la nostra cantant. Van començar a saludar-se com enamorats separats per una reixa... I Salomé va acabar cantant, sobre una cadira de tisora de fusta, la cançó amb què va guanyar Eurovisió el 1969... “Vive cantando”... és una imatge que recordaré sempre i li van fer de cor les setanta o huitanta persones d’aqueix grup de jubilats... jo gaudia amb l’escena però al mateix temps la meua preocupació per descomptat era que la cadira no cedira. Va haver-hi una altra escena, en Pla Metall, on vam acudir amb els presentadors amb més fama. Vam parar al racó i tota la gent de la foguera s’amuntonava per a saludar i fer-se fotografies. Entre els nostres famosos anava María Abradelo. De sobte, va veure una xiqueta amb limitacions que la cridava amb passió, però que no podia acostar-s’hi per la gentada... I María Abradelo, sense pensar-s’ho dues vegades va botar la barra, se’n va anar cap a la xiqueta, la va abraçar i fins que no li van fer la foto i ella es va soltar, no va voler separara de la seu fan. Va ser una cosa molt bonica que parla de la gran humanitat de l’equip de presentadors que teníem.
123
Josep Àngel Ponsoda Gómez
Periodista i presentador en CANAL 9 Periodista i redactor en APUNT
Què va suposar per a les Fogueres l’arribada de Canal 9? L’arribada d’un mitjà de comunicación gran i amb difussió que se n’ix de l’àmbit local (sense menysprear el treball que relitzen les televisions locals) sempre és una injecció de potencia i promoció per a qualsevol esdeveniment, i en el cas alacantí: una finestra important per a donar-se a conéixer per la resta de la Comunitat Valenciana i, una volta arribades les plataformes digitals i l’internet, a nivel mundial. Alacant durant molt anys i en molts sentits va estar, si no desapareguda del tot, sí un poc oblidada des de la televisió autonómica que als primers anys del seu funcionament pecava de massa centralista, tenint la resta de provincies valencianes com a segones opcions informatives i divulgatives.
Imatges Canal 9 Tv
Ara hi ha una nova televisió autonòmica, À PUNT, es podrà arribar als mateixos nivells que es van arribar a aconseguir amb Canal 9? 124
No, ni ho somies. Molt haurien de canviar les coses perquè l’equip directiu que va arrancar aquesta nova plataforma és molt diferent professionalment als monstres televisius que teníem en despatxos i darrere de les càmeres quan vaig ser delegat.
Dins de la nostra comunitat hi ha un coneixement alt de les Fogueres, què necessitem perquè aqueix mateix coneixement siga a nivell nacional?
Resumint: l’arribada de Canal 9 i l’atenció que l’ens televissiu de la nostra comunitat li va prestar a la ciutat, d’Alacant passat uns anys de la seua posada en marxa (i arran de no poques protestes des de la societat alacantina) va suposar la posada en marxa efectiva d’eixa vertebració informativa que es necessita en qualsevol mitjà de comunicació com va ser en aquella época Canal 9 i ho és actualmente àPunt. Vissibilitat, presència, protagonisme, publicitat, promoció… Racó Canal 9 2004
Que vulguem vendre-les; que ens esforcem a fer la retransmissió de la Bellea del Foc per a tot Espanya, per exemple.
Per a Canal 9 no va suposar més que fer servir una necessitat social evident, i fer realitat una obligació que tenen com a mitjà de comunicació públic.
Creus que es venen bé les nostres Fogueres en els mitjans de comunicació? Si, sens dubte. I el mitjà que no sàpiga difondre-les es queda fora del panorama dels mitjans de comunicació de referència a Alacant. Socialment, o saps tractar les Fogueres o periodísticament estàs mort.
I per a Canal 9?
Van començar a fer el que estaven obligats a fer: donar el mateix protagonisme a les tres províncies de la Comunitat Valenciana. I en el cas de les festes: Les Festes de la Magdalena de Castelló, les Falles de València i les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. I a tot això cal afegir moltes Foguera Canal 9 Passeig Gadea 2004
125
més esdeveniments culturals i tradicionals del nostre territorio: Moros i Cristians, Setmana Santa, Carnestoltes, etc I puc afegir un altre punt possitiu per a Canal 9: ampliar la seua necessaria pressència a la resta de la Comunitat Valenciana també va suposar per a la tele ampliar l’oferta de continguts i entreteniments, i naturalment: ampliar el nombre de televidents interessats en les emissions televisives. Vertebració, ni més ni menys.
Es diu que va haver-hi un abans i un després en la difusió de les Fogueres amb Canal 9, quina és la teua opinió? No sabría dir si eixa frase es queda massa gran i massa ampla. Abans de l’arribada de Canal 9, la festa de Les Fogueres de Sant Joan tenía el seu recolzament mediàtic als mitjans habituals d’Alacant i comarca. El que va cambiar per a les Fogueres de Sant Joan una volta la televisió autonòmica va deixar de ser centralista és que tingué més repercussió mediática i una difussió que va anar més enllà de les fronteres de la provincia. Que no és poca cosa… però que tampoc no és per a llançar coets perquè això és el que tocava fer.
126
Encara que fóra un canal autonòmic, tenia plataformes per a poder veure’s en la resta del territori nacional, creus que aquestes retransmissions van tindre una repercussió en la resta del país?
Imatges Canal 9 Tv
Jo supose que sí, però tot condicionat a l’estratègia interna de l’ens autonòmic a l’hora de publicitar de manera adequada eixa oferta extra comunitaria. Clients es tenen en funció de la publicitat i de la difussió que es fa d’eixa oferta extra a la normal de cada cadena. Personalment sí que puc dir que en més d’una ocassió he estat fent una retransmissió en directe de Falles o de Fogueres, i hem fet referencia a eixes plataformes… i hem rebut missatges de televidents que ens estaven seguint en directe des de fora de la Comunitat Valenciana i fins i tot des de fora d’Espanya.
Foguera Canal 9 Passeig Gadea 2004
127
Fins a quin punt aquestes retransmissions van aconseguir l’efecte “crida” perquè la gent vinguera a conéixer-les? Desconec si hi han estudis que quantifiquen eixe efecte, eixe feedback entre la televisió i les seues plataformes i els receptors. Però el raonament és bàssic: a més difussió, a més publicitat, a més presència en més ciutats… més interès estàs generant, per la qual cosa t’assegures l’atenció de determinat percentatge de públic que desconeix la ciutat o la festa i que de resultes d’eixa visualització decidix triar eixa ciutat i eixa festa per a les seues vacances per exemple.
Quins records i anècdotes tens d’aquells anys? Records i anècdotes en tinc per a omplir un llibre perquè en el meu cas van ser més de 7 anys cobrint les festes de la Comunitat Valenciana amb els meus companys, fent retransmissions en directe i en diferit, fent reportatges, etc
Imatges Canal 9 Tv
Sí que puc dir (i estic molt orgullos d’això) el següent: abans de que Canal 9 decidira obrir-se a totes les festes de la Comunitat i eixir de Valencia, i vertebrar… les vegades que un equip de la tele arribava per exemple a Alacant, determinats sectors crítics de la societat alacantina i festera protestaven per eixa presència i es mostraven dolguts i en part indignats per eixe oblit que la cadena autonòmica mostrava cap a les terres i les festes alacantines. En aquella época jo era la imatge dels informatius i dels programes de festes de la ja desapareguda televisió local Canal 37 TV Alicante. Canal 9 em va fitxar i em va emportar a València i des de la direcció de la cadena van pensar que cap persona millor que jo per a portar la imatge de Canal 9 en Alacant i les festes alacantines. Aleshores, quan la gente em veia amb el micròfon de Canal 9 fent una retransmissió a Alacant s’alegrava molt per un doble motiu: el primer perquè la televisió valenciana estiguera present a les festes de les Fogueres. I el segon, que la tele haguera triat la imatge d’un periodista alacantí per a ser protagonista i difusor de la festa. Per la meua banda va ser un premi, un privilegi, un plaer, un honor.
Ara hi ha una nova televisió autonòmica, À PUNT, es podran arribar als mateixos nivells que es van arribar a aconseguir amb Canal 9?
128
Imatges Canal 9 Tv
Dins de la nostra Comunitat hi ha un coneixement alt de les Fogueres, què fa falta perquè aquest mateix coneixement siga a nivell nacional? Ni més ni menys que des de les administracions locals, provincials i autonòmiques, a banda de les entitats gestores de la festa (Federació de Fogueres) hi haja un contacte directe amb les televisions nacionals i amb tota clase de prensa i plataformes informatives i d’entreteniment per a incentivar eixe feedback. Que totes les administracions mitjançant les delegacions de turisme de casascuna d’elles estiguen en contacte per a certificar que estem parlant d’una festa important, d’una festa d’Interès Turístic Internacional amb tot el que això suposa i genera per a la ciutat, la comunitat i el país… i que per la qual cosa és absolutament necessaria la seua difussió a l’àmbit nacional. I que eixa difussió no es limite únicament en unes poques notes als informatius, una retransmissió senzilla la nit de la cremà i poc més.
129
La festa de les Fogueres val molt més que això i mereix molta més difussió nacional que la que ara mateix té. Però els jugadors d’eixe partit han d’involucrar-se molt més i tots al mateix temps.
De moment, sota la meua humil opinió, no han començat amb bon peu. I parle dels directes de les festes de Fogueres de l’any passat, on davant de les càmeres, com a presentadors i locutors van col·locar a grans professionals però absolutament desconeixedors de la festa alacantina, i que a més es notava massa que no estaven en el seu ambient ni que els agradava (periodisme d’entreteniment, de festes, de cultura, de tradicions). Per no parlar de les nombroses errades de nomenclatura que van cometre i que jo considere imperdonables a estes altures com, per exemple, en un directe de Fogueres, estar parlant de Falles, nomenar la paraula “falla” en lloc de la de “foguera”.
Creus que es venen bé les nostres Fogueres en els mitjans de comunicació?
Per arribar al nivel de Canal 9… àPunt té que treballar molt encara. El tema será ben senzill: triar-ne les persones adequades per a realizar eixos treballs de difussió i de retransmissió. Haverne, n’hi han, i molts periodistas especialitzats i a més a més prou coneguts per l’audiència.
I a nivel nacional estem a l’ombra de les Falles de València… i això que els nostres germans valencians tampoc no són massa ben tractats als mitjans nacionals llevats dels moments més típìcs i tòpics: plantà, ofrena i cremà.
A nivell local pense que prou bé… encara que sempre falten mitjans, però es fa el que es pot i això té molt de mèrit. A nivel autonòmic encara queda molt per millorar. De moment: un aprovat raspadet raspadet. Falta més passió, falta més enteniment de la festa, més implicació i més professionals del periodisme fester que sàpiguen del que estàn parlant i ho puguen transmetre.
Imatges Canal 9 Tv
Paco Cortés
La Plantà, l’inici d’alguna cosa diferent… Tranquil a casa, sona el mòbil i una veu coneguda i amiga, em saluda. Després de l’oportú ‘com va?’… em pregunten. Paco m’agradaria que m’escrigueres un article per al llibret, tu ja saps que els amics estan per a això, per a ajudar i tirar una mà. D’acord, li conteste, però tu ja saps que vaig sempre de bòlliit, si, ja ho sé, per això t’ho dic amb temps.
telefònica i ens cridava molta gent, ja ho crec, per a felicitar-nos, per a contar-nos alguna notícia, per a invitar-nos als seus actes o bé per a ficar-se amb nosaltres, perquè Jaime i un servidor vestíem el mateix model de jaqueta. Agrair sempre la paciència als càmeres, hui alguns d’ells grans professionals i que llavors eren becaris i tot allò els servia per a aprendre, entre ells Alex Domínguez i Roberto Climent.
I per descomptat, organitzant-ho tot, Ximo Bernal, que sempre tenia idees noves, tant de plats, com de portar les càmeres a tot esdeveniment que es preara, Passarel·la del Casino llavors, les eleccions i l’organització de festes, per a homenatjar bellees, i ser els primers a fer el mateix amb les Dames d’Honor.
D’acord si està a les meues mans, sense problemes, el tindràs i de què vols que tracte? Doncs molt senzill, parla’m dels mitjans de comunicació de la nostra ciutat, les relacionats amb la festa, ja que sé que tu vas estar molt lligat, junt amb altres amics més. Doncs res mà a l’obra i així va començar tot. Ens traslladem a primers dels anys 90, i tot comença per anar invitat un dia al programa d’Onda Cero, per a parlar de Fogueres i més concretament de la de Jose María Py, grans professionals m’esperaven i un d’ells, un company de col·legi, que no sabia que treballava allí. En acabar l’entrevista, em va proposar portar Protagonistas la Fiesta, mitja hora a la setmana, no pensen que era poc i menys en la ràdio.
130
No m’ho vaig pensar i vaig dir que sí, van ser de 4 a 5 anys, i sempre estaré agraït per tan gran oportunitat.
131
Paco Vigueras, periodista, impulsor del monument al foguerer
I els conte açò, perquè estant com a representant d’un mitjà de comunicació, vaig tindre la sort entre tantes rodes de premsa, i de gran varietat d’actes, de conéixer Ximo Bernal i establir una bona amistat, que dura fins als nostres dies. M’agradaria que te’n vingueres a Canal 15, que tenim la tele al barri de Sant Agustí, perquè participes en el programa de La Plantà, en el qual tenim posada molta il·lusió. I allí ens en vam anar a la primera reunió que vam tindre. D’açò fa ja quasi 25 anys, com ha passat el temps, present i copresent, amb gent de la festa, com ara Paco Perea, Jaime Candela, Vanesa Romero, hui en dia gran actriu del nostre país, Jose Manuel Olivares…
Estudis Localia Tv en Barri San Agustín
El programa s’emetia els divendres, en directe, sí com els ho estic contant, a les 22.00 hores, sabíem quan començàvem, però no quan s’acabava i vostés diran, com és això, doncs els ho explique. Arribat un moment del programa s’obria la línia
Localia Tv
Fins i tot ens vam atrevir a fer uns especials de Nadal, en els quals hi havia reportatges de record de l’any, i com sempre molta crítica i felicitacions de tot el món, tant de la festa com gent coneguda de la ciutat. Vam arribar a anar a les naus o tallers dels artistes foguerers, perquè la gent sabera més d’ells, i el Gremi així ens ho va reconéixer donant-nos en diverses ocasions el seu premi en el sopar anual. Vam visitar els primers racons foguerers, que ja anaven tenint les fogueres, i aprofitàvem en tot moment el carrer, perquè sempre hi havia disponible un càmera per a anar els caps de setmana de ruta festera. Uns anys més tard i seguint en Canal 15, també vaig tindre la gran sort de participar, en els debats i la nova programació, que portava al capdavant com a presentador Pepe Llorca, on ja el format variava un poc al descrit abans, encara que el tema del directe es continuava realitzant. El plató amb el seu decorat i la gent
del gremi que sempre col·laborava, li donava un to més festiu al programa. Hui en dia ha canviat un poc tota aqueixa idea quasi familiar de les fogueres de fa temps, açò és com tot, el pas dels anys fa canviar i la gent amb els mòbils i xarxes socials, està més al dia de tot. Per això, en el seu moment tenia tanta expectació, i era seguit per tanta gent, perquè veient-ho és on tots sabien de qualsevol notícia i a més el diumenge es tornava a repetir.
XARXES SOCIALS
Roberto Climent
Racó de Festa
Com veus la difusió de les Fogueres en els mitjans de comunicació?
Personalment enyore aqueixos anys, gaudisc parlant de la festa, amb grans amics i amb gent darrere de les càmeres, que treballaven perquè tot isquera el millor possible, com ja abans he comentat, nosaltres érem els coneguts, però sense ells no haguera funcionat. Canal 15, quins records, el programa La Plantà.
El món de les fogueres en els mitjans de comunicació desgraciadament està molt sectoritzat. Generalment, pareix que per als mitjans l’única cosa important per a informar és el allò relacionat amb les bellees i candidates. I en part és així, perquè aquests venen la publicitat, i aqueixa publicitat arriba gràcies als temes que interessen a la gent, i en el nostre món el més interessant és les Bellees i Candidates, relegant al monument, eix de la nostra festa, a un segon lloc.
Una abraçada forta i bones festes de Fogueres!
A més, per a alguns mitjans, les fogueres són un comodí durant l’any, és a dir, mentre hi ha notícies d’índole polític, o successos, etc., les fogueres no existeixen, però si necessiten omplir algun buit, llavors sí, i en el mes de maig i juny com és el que ven, doncs llavors sí, però senyors la festa és tot l’any, no sols quan interesse.
132
Creu que hi ha un interés a nivell nacional, o al contrari, és un producte que no ven, que és només local? Fitur 2019
És un producte local, màxim autonòmic, que no ven perquè mai s›ha venut fora, excepte aquests últims anys que recordem que s›han desplaçat tant a Fitur, lloc on es reuneixen tots els turoperadors o a ciutats com Goteborg, Lion o Lisboa. Si des d’un principi la nostra festa s’haguera venut com Déu mana, potser, igual que es retransmeten els «encierros» de Sant Fermí, les televisions tindrien interés en nosaltres, però això és un error de base.
Programa “La Plantá”
Focs artificials al Postiguet
133
Què creus que necessitarien per a ser un atractiu a nivell nacional?
Veus que hi ha un interés en les xarxes socials per les Fogueres?
Primer, la declaració de Bé d’Interés Immaterial com ho són les Falles; segon, que aquestes es promocionaren durant tot l’any en els mitjans de comunicació nacionals, perquè, quan arribara el moment, al mes de juny, la gent tinguera l’interés de vindre a Alacant a gaudir de la nostra festa. Desfilada a Madrid – Fitur 2019
134 Elecció de la Bellesa del Foc
Sí, però només en certes èpoques de l’any i sempre coincidint amb un parell de temes, Certamen Artístic i Bellees i Candidates.
Què s’ha fet, o al contrari, què no s’ha fet perquè açò ocórrega?
Són les xarxes socials el futur de la difusió de les Fogueres?
Com he dit abans, és molt important la difusió que s’ha fet en Fitur, a les ciutats europees, o també quan les convivències es realitzaven en diferents ciutats de la geografia nacional, però encara falta que estiguen més presents en mitjans de comunicació, sobretot d’àmbit nacional.
No, el futur està encara per definir. Les xarxes socials són un mitjà encara molt jove i qui diu que en X anys no ix un sistema diferent que substituïsca les xarxes de hui en dia i que siga més efectiu.
Què és el que aporten les xarxes socials per a difondre-les? Molt més del que ens imaginem. Les xarxes socials arribenr a tot el món, estiga on estiga, i en qualsevol dispositiu, bé siga mòbil, tauletes tàctils o ordinadors. És un mitjà que tenim a les nostres mans en qualsevol moment, però no està bastant recolzat. I és que les institucions donen més suport a altres tipus de mitjans, i la major culpa la tenim nosaltres, els que difonem a través d’elles, ja que no estan professionalitzades, en la majoria dels casos, i dóna la sensació que és un “xiquet” que s’ha muntat la seua pagineta com a hobby. I no és així en tots els casos.
135 Cremá
Fitur 2019 Ofrena de flors
Desembre 2018
Gener 2019
LA MEUA OPINIÓ
José Antonio Cerezo Montes
Si una cosa tinc clara, i més després de fer aquest llibret, és l’estreta relació que existeix entre les Fogueres i els mitjans de comunicació des del començament d’aquestes, de tot això ja han passat uns anys. És més, m’atreviria a afirmar que fins i tot es necessiten. I ho dic perquè és una relació totalment enriquidora, que beneficia tant la festa com els mitjans de comunicació. Si en un primer moment va ser, sobretot, la premsa escrita l’encarregada de donar una major difusió, ràdio i televisió més tard no s’han quedat curtes. Què seria si, les idees i les realitats que naixen en la festa no adquiriren ressonància en els mitjans de comunicació. No hi ha dubte que la festa ho tindria complicat. La premsa, els periodistes, han sigut, són i seran espectadors de primera fila, i en alguns casos, protagonistes de bona part dels esdeveniments diaris. Notaris de l’actualitat que exerceixen de crítics de tot el que ens afecta com a veïns i ciutadans.
136
S’hauran adonar que en el llibret no apareix el grup RTVE. Doncs bé, després de moltes telefonades, diverses conversacions amb la seua directora del Centre Territorial d’Alacant, no hem tingut cap resposta. Desinterés per la seua banda? No ho sé. potser és una persona que no és d’ací, que desconeix la festa, que no sap el que és un llibret. Potser l’error ha sigut meu per no haver-ho sabut explicar o no haver despertat el seu interés. Qui sap… Va haver-hi uns anys en què el desplegament de CANAL 9 en les Fogueres va ser grandiós, i la seua cobertura autonòmica va ser per a descobrir-se, hui no estan, amb la qual cosa, les lamentacions no serveixen per a res. I en la meua modesta opinió, intentar justificar-nos comparant-nos amb altres festes no ens condueix a res. En fi, tenim unes festes increïbles, amb una varietat d’actes espectaculars; tenim art, foc, música; tenim un entorn envejable i una climatologia que
La premsa escrita, tant en els començaments de la festa com algunes vegades, n’han realitzat una difusió a nivell nacional importantíssima, donant una cobertura no sols en l’interior dels diaris, sinó que també han aportat la gran pàgina, el gran aparador: la portada. I parlem de la premsa a nivell nacional, perquè la local/provincial és molt distinta, ja que és una part viva i arrelada en la societat a què es dirigeix. Però d’aqueixes portades ja fa temps. Igual que les retransmissions de la televisió “de tots” de la cremà de les Fogueres principalment. Potser hi ha alguna cosa que no fem bé, o potser, fins i tot hi ha alguna cosa que ni tan sols fem. Qui sap, potser necessitaríem asseure’ns en una taula FogueresPremsa i parlar-ne. Per què no? I si ja s’ha fet, alguna cosa ha fallat i caldrà tornar a fer-la. Veure en què ens hem pogut equivocar i posar-hi remei no és cap disbarat.
Presentació “Actualidad Fogueres”
Es necessita una difusió correcta, la qual cosa per a ambdós parts és beneficiosa. Però reitere que alguna cosa falla. I contaré, digem-ne, una anècdota que ens ha ocorregut en aquest llibret.
És molt trist que, alhora que estic escrivint aquest article, s›està desenvolupant la fira de turisme FITUR. Per les xarxes socials, sobretot, i per la premsa local estem veient el gran desplegament, no sols de les Fogueres, sinó de tot Alacant i província, i no veure reflectit aqueix treball i aqueix esforç en les televisions nacionals ni en la premsa nacional… Estic segur que “Les Fogueres de San Chuan” i els mitjans de comunicació faran que la festa recupere l’espai perdut i, per què no, ens ajuden a créixer i a tornar-les al lloc que es mereixen.
137
Una altra cosa és si aqueixa difusió és la correcta o la que ens agradaria.
Imatges RTVE
ens permet tindre la festa al carrer; tenim tots els factors que fan que tinguem unes festes úniques i incomparables. I estic segur que tenim uns mitjans de comunicació que ens recolzaran i ajudaran en tot el que estiga en la seua mà perquè açò no quede en l’oblit, que açò puga ser un punt d’inflexió per a començar, o millor, retornar el que en un moment es va perdre.
Articles de diaris
138
Desfilada a Madrid – Fitur 2019
Acte 90 Aniversari de Les Fogueres de San Chuan - 2018
139
EL VOSTRE
PRESIDENT Manuel Gomis Selva
140
90 anys donant festa a aquest barri tan especial per a mi de la ciutat. 90 anys dels quals 30 pertanc ja a aquesta família. 28 com a president. La veritat és que es diu prompte, però en fer la vista arrere veig tants i tants moments viscuts en aquesta la meua foguera que no sols seria interminable detallar-los, sinó també triar-los, perquè tots han sigut especials i inoblidables. I ací estem un any més per a viure’l i contar-lo; per a recordar-lo i gaudir-lo tots junts. Perquè si alguna cosa fa especial aquesta foguera són les persones que la formen. 65 adults i 25 xiquets que viuen de forma apassionada tots els actes que organitza la seua foguera i que quan arriben els dies de la plantà dels seus monuments es concentren a la plaça de la Muntanyeta amb el cor encollit en un puny i la il·lusió reflectida als rostres.
90 anys que es compleixen amb dues dones de bandera, com no podria ser d’una altra manera, al capdavant de tots els nostres anhels. La nostra bellea adulta, Patricia, i la seua homòloga infantil, Lucía. Elles faran encara més lluminós aquest aniversari. Amb elles desfilarem, ballarem, plantarem i finalment plorarem el dia de la cremà, convençuts un any més que aquest ha sigut el millor de tots. Perquè ja ho és. Perquè vosaltres ho sou. Els millors comissionats del món i és a vosaltres a qui dedique aquest aniversari. L’esforç que feu dia a dia, mes a mes, només és superat per la il·lusió i l’interés que li poseu a tot.
I per descomptat. L’ànima de la festa, l’essència que ens fa somiar i créixer en ambició. Els nostres artistes. Sorpresa i il·lusió amb el nostre artista infantil, Mario Pérez, que debuta en el nostre districte i que ens va captivar des de molt abans que ens coneguérem, pel bon fer de la seua obra, destacant allí on ha plantat, convencent sempre a tots els seus districtes tant a València com a Alacant. Tindràs amb nosaltres tot el suport i la força que necessites.
I tu, Javi. Per fi, Javi. Gràcies, Javi. En escriure aquestes paraules se m’amuntonen tants sentiments continguts des de fa tant temps, que jo crec que entre tu i jo sobren les paraules. Et mereixes el millor i la teua comissió estarà amb tu fins al final. Això ja ho saps, igual que saps que aquest no és més que el principi d’una gran etapa de la teua vida. I pense viure-la amb tu, recolzant-te, animant-te i aplaudint-te.
I poc més, estimadíssima comissió. Un any més se sentirà pels carrers de la ciutat l’himne del Bon Tabaquet, que a pesar dels seus anys, brillarà més que mai per a dir a qui vinga a visitar-nos que en aquest barri el tractarem com si estiguera a sa casa, que al centre d’Alacant estem disposats a fer cada dia més gran la festa de la nostra ciutat i que un any més vibrarem amb la nostra desfilada, les nostres cercaviles, el nostre racó i la nostra gent.
VISCA LA FOGUERA D’HERNAN CORTÉS
141
COMISSIÓ
ADULTA
CARRECS
D’HONOR 2019
PRESIDENT Manuel Gomis i Selva VICEPRESIDENTS Luis R. Gómez i Cerdán
María Araceli Poblador Pacheco Subdelegada del Gover D’Alacant
Chiky Sánchez i Sevilla
FOGUERERS MAJORS PERPETUOS
Andrea Úbeda i García
Juan Manuel Torregrosa
Juan Antonio Escoda i Varó
Mari Tona Rogel
Mario Amores i Ortega
FOGUERERS MAJORS
Sofía Escoda i Navarro
Luis Miguel Papi Meseguer
DELEGADA DE FEDERACIÓ Agueda Pérez i Masiá SECRETARIA Alba Escoda i Navarro TESORERÁ 142
PRESIDENTA D’HONOR
Paula Gil i Devesa FOGUERERS Julio Barceló i Esparza – Jose Iván Otero Vega – Magdalena Selva i Cabrera – Esther Vidal i Martínez – Luis Übeda i García – Pablo Llorca i García – Irene Ferrándiz i García – Andrea Conesa i Baños – Pedro López i Bonal – Jose Antonio Cerezo i Montes – Pablo Deusto i Rios – Álvaro Gómez i Vidal – Arturo Gómez i Sánchez – Javier De Sayas i Sánchez – Claudia Pastor i Pérez – Alejandra Morán i Moreno – Arancha García i Amores – Eva Bolaños i Brotons – Francisco Javier Gómez i Morollón – Julia Toledano i Cadenas – Cristina Llorens i Baeza – Regina Del Hoyo i Martínez – Ginés Ripoll i García – Izan Campos i Aguado – María José Albarracín i Robles – Isabel Gómez i Morollón – Raúl Nicolás Ortí i Gosa – Nieves López i García – Maria Teresa Selva i Cabrera – Pedro Azorín i Serrano – Manuela Mañogil i Hernández – Mónica Alavés i Mañogil – Josefina Navarro i Martínez – Bárbara Callejas i Compañ – Patricia Morán i Sánchez – Andrea Llorens i Seguí – Inés Pérez i Pérez – Aranzazu Osuna i Yepes – Beatriz Lorena i Ferrández – Jose Vicente Pérez i Francés – Ángela Gil i Devesa – Ana Guillén i Pastor – Salvador Díaz i Ripoll – Francisco Zapata i Nadal – María Martínez Esteban – Desiré Sánchez i Alvado – Nuria Ruiz i Soria – Antonio Ripoll i Soler Jesús Jiménez i Ruiz – Ana Belén Castelló i Rios – Nuria Mayoral i Martínez – Francisco Javier Fernández i Lavin – Jose Vicente Vidal i Martínez – Silvia Esteban i Díaz
Valerie Hericurt COL-LABORADORS D’HONOR Amstel Coca-Cola Asesores Alonso & Lledó Parking La Montanyeta Belén I Jorge Tejedo
143
EXPLICACIÓ FOGUERA HERNÁN CORTÉS
Aigua de lluna Una nit de lluna. Silenciosa. Màgica. Passege tranquil i sent una dringadissa suau, compassada.
144
L’una darrere de l’altra, xicotetes gotes d’aigua van caient, colpejant la quieta superfície d’un llac. La Lluna es mira en el seu espill i una d’aquestes xicotetes gotes cau just damunt del reflex de la Lluna sobre l’aigua i sorgeix d’aquest mateix reflex la magnífica figura d’una Lluna, una Lluna d’aigua. Lluna i aigua, aigua i Lluna es confonen. Quina és la realitat d’una Lluna d’aigua o només és aigua de Lluna? La Lluna. La Lluna sempre en femení, sempre dona. La Lluna dels enamorats, de les nits en vela, dels bohemis, dels artistes, dels somnis inabastables, dels desitjos més profunds. La Lluna convertida en una bella dama, majestuosa i bella, enigmàtica, poderosa, creadora de somnis i de vida, que es derrama sobre el món, sobre nosaltres com l’aigua que brolla del seu cànter; aigua que és també la vida d’on naixen les seues filles. Com aquesta xiqueta, que delicada i juganera, atrapa els somnis que tots pronunciem en silenci, amb l’ànima, en mirar cap al cel, en mirar la Lluna. Pero, és de veritat la Lluna?, o només és aigua de Lluna a què es llancen els nadadors en un bot impossible o en què naden els brillants peixos, que mostren dècada a dècada (90 anys), la història de la nostra Foguera, Hernán Cortés , plena de passat i tradició, però al mateix temps plena de força, d’il·lusions, de desitjos de continuar “nadant” en aquesta aigua que purifica i que dóna vida per a seguir…?
LA Lluna, la Lluna que il·lumina les nits, però que també té una cara oculta, com la dona, com les dones tant temps silenciades, amagades, ignorades, que no se les ha deixat ser i que per fi, com aquesta Lluna, es desprenen del vel que les cobreix, que les fa invisibles. La Lluna bella però enganyosa. La Lluna en què veiem reflectit allò que volem creure que és veritat. Perquè alguna vegada tots volem creure que hi ha un lloc on trobar qualsevol cosa que podem imaginar. Volem creure que amb el nostre treball podrem fer front a les nostres despeses; que els nostres ingressos creixeran igual de ràpid que els impostos. Volem convéncer-nos que en complir anys, l’edat no ens limita ni ens impedeix fer el que ens fa feliços. Volem convéncer-nos que els pressupostos per als monuments augmenten cada any, i els artistes poden viure i crear amb tranquil·litat. Volem pensar que en les Fogueres, el més important és això que li dóna nom i la seua raó de ser: la foguera, el monument… Volem creure tantes coses…, però com els reflexos de Lluna, moltes vegades són només això, reflexos, idees, anhels, perquè la realitat és una altra distinta. No obstant això, continuarem mirant esperançats la Lluna, continuarem somiant l’impossible, i demanarem a la xiqueta que habita en ella, que rescate els nostres somnis, les nostres esperances, els nostres desitjos; perquè potser, potser algun dia puguen fer-se realitat.
145
BELLEA 2019
146
147
Patricia Moran i Sanchez
Claudia Pastor i Perez
DAMA D’HONOR
2019
D’HONOR
2019
DAMA
Alejandra Moran i Moreno
COMISSIONADA D’HONOR 2019
150
151
Angela Gil i Devesa
PADRINA D’HONOR
2019
2019
COMISSIONADAS D’HONOR
152
153
Arancha Garcia i Amores - Beatriz Lorena i Fernandez
Desiree Sanchez i Alvado
Tinc que confessar que mai no m’he perdut els prolegòmens de la festa, gaudint de la Plantà, assaborint el gran plat popular de la coca de tonyina amb les sabroses i exquisides bacores –ingredients bàsics dels preludis de la festa-, recórreguen un fum de places i carrers alacantins per vore Fogueres, refrescant-me amb Amstel en els dies calorosos a la plaça de Luceros mentre escoltava el soroll ensordidor de les Mascletades, tastant algun glopet de cassalla d’Anís Tenis, comprant salaons en el mercat Central per esmorzar, prenent un gelat a la Rambla en Ca Peret, participant en l’Ofrena a la Mare de Déu del Remei, veient des del port l’espectacular “Palmera” llançada des del castell de Santa Barbera en la nit de la Cremà, el dia gran de la festa, el dia de Sant Joan i allò millor, convivint amicalment amb tots els comissionats al llarg dels dies de festa al seu parador de “Bon Tabaquet”. En nom de totes i tots els que formem el col·lectiu de Na Jordana, volem felicitar-vos per tota la vostra trajectòria fogueril i donar-vos la més coral enhorabona per l’Aniversari que aneu a celebrar: 1929-2019.
Pere Borrego i Pitarch. President 2001-2019. Associació Cultural Fallera NA JORDANA
154
Per Sant Joan de l’any 2002, Manolo Garcia, -l’artista de la “vareta”- que va col·laborar el 2001 en Na Jordana fent la fusteria del “Pinotxo”, va convidar-me a baixar a eixa lluminosa i atractiva ciutat. Ell, era el mestre-constructor -com diuen a Alacant- de “Bajas pasiones”, la Foguera de Hernán Cortés i va aprofitar l’ocasió per poder presentarme a l’estimat amic Manuel Gomis Selva –President in aeternum, des del 1991- i a alguns dels foguerers i foguereres de la seua colla. Al transcurs dels anys, a poc a poc, ha anat creixent entre ambdós, uns vertaders llaços d’amistat, amistat que a la data continua i que per a mí, per moltes raons, és més que familiar. D’aleshores ençà, no he faltat cap any a Fogueres, he conegut a totes les seues dames d’Honor i Belleses: Silvia (2002); Ana (2003) –Bellesa del Foc-; Ana (2004); Sandra (2005); Beatriz (2006); Lorena (2007); Mònica (2008); Maria Victòria (2009) –d’arrels foguerers-; Bárbara (2010); Andrea (2011); Alba (2012); Inés (2013); Chiky (2014) -Foguerera de cap a peus, creativa i alma mater d’Hernán Cortés-; Paula (2015) -Dama del Foc-; Sofia (2016) -encantadora Bellesa del Foc-; Nieves (2017), Àngela (2018); sempre acompanyant als representants, els companys i companyes de Na Jordana que cada any han estimat desplaçar-se.
És difícil poder plasmar en aquestes línies els sentiments que venen al meu cor al pensar en les Fogueres d’Alacant i en especial al nomenar Hernan Cortés , no sou només amics i germans de festa per a mi sou com la nostra família a eixa bonica ciutat no tan llunyana que any rere any ens reb amb els braços oberts a mi i a la meua comissió ,a els seus dies de festa i perquè no dir-lo cada volta que el camí ens du a prop vostre . Per a nosaltres és un gust poder baixar els dies de Juny i la nit de la vostra presentació i és un honor poder compartir eixos moments a l’inrevés quan vosaltres pugeu a Castelló . Ens uneix la festa , la clamor i la germanor ,trobe que l’única diferència entre els dos pobles és la forma de donar color, volum i llum als carrers
de Castelló i Alacant, vosaltres amb grandioses fogueres espectaculars i meravelloses ,nosaltres amb les nostres originals gaiates i els seus complicats canvis de llums . Però amb dos fetes amb il·lusió i estima per les festes i la nostra gent . Espere que aquesta il·lusió no es perga en el temps i que seguim disfrutant de les dos festes i ciutats per molts anys com ho fem des de fa prou edicions festeres . Enguany ens tornarem a vore i gaudirem de grans moments que es sumaran al àlbum de records que nosaltres els forners tenim al nostre coret i tot gràcies al vostre saber fer. A la llum de les fogueres........
Luis Sánchez i Muñoz President Gaiata 11 Forn del pla , Castelló.
Vos promet i assegure que enguany tornaré altra vegada a xafar la Plaça de la Muntanyeta, per diferents motius: *Per fer-vos una gran abraçada. *Per compartir amb tots vosaltres, les foguereres i els foguerers d’Hernán Cortés la commemoració del vostre 90 aniversari. *Per conéixer més aprop a Patrícia, la Bellea 2019 i a Alejandra i Claudia, les seus Dames. *Per celebrar junt a Manuel, els seus 28 anys de President. *Per fer “pinya i comboi” en la consecució d’un bon premi de la categoría Especial. I per poder cantar junts, un any més: “…. A la llum de les Fogueres”. ¡Amunt la Foguera Hernán Cortés!. ¡Visca Alacant!
València, falles 2019
155
EL VOSTRE
PRESIDENT INFANTIL
156
157
Alejandro Alonso Torregrosa Amics i comissionats de la Foguera d’Hernán Cortés, enguany és molt especial per a tots nosaltres però sobretot per a mi perque soy el President Infantil de la nostra foguera; La Foguera Infantil Hernán Cortés. Aquesta és una de les coses per les quals mes content estic perquè va ser un any únic per a tots els que formem la foguera on vaig nàixer.
Però si hi ha alguna cosa que em fa mes feliç encara és compartir enguany amb un gran Bellesa Infantil, la meua amiga Lucia i unes estupendes Dames d’Honor; María i Edurne. Us prometem un any inoblidable, un gran any, per això us convide a tots!!! amics, comissionats, families I xiquets de totes les fogueres a compartir aquestes pròximes festes al costat de nosaltres. Espere estar a l’altura que tota la meua Foguera us mereixeu, com ho van fer els presidents anteriors a mi. Bones festes a tots! Feliç Aniversari Foguera Major! Us desitja amb afecte el vostre President Infantil 2019
COMISSIÓ
INFANTIL PRESIDENT Alejandro Alonso i Torregrosa VICEPRESIDENT Rubén Cuartero i Pérez SECRETARI Julen Bernabéu i Osuna TRESORER Carla Morán i Moreno DELEGADA DE FEDERACIÓ Paula Llorca i Alarcón FOGUERERS Luca Esteban i Taza 158
Genoveva Gutierrez i Pelejero Hugo Gómez i Pérez Sara Ripoll i Moreno Edurne Sánchez del Hoyo Rebeca Menaches I Albarracín Blanca Mayoral i Andreu Candela Cuartero i Pérez Mia Sánchez i Gómez David Mayoral i Andreu Aitana Otero I Espuch Almudena Alfajeme I Amores Mario Deusto i Rios María Castillo i Guillén Guadalupe Arce i Gómis Martina Pascual i Gilabert Didac Rodríguez i Sánchez Lucía Gómez i Vidal
159
EXPLICACIÓ FOGUERA INFANTIL HERNÁN CORTÉS
160
161
Luna Luna ha de gitar-se ja, són les deu de la nit i acaba de rentar-se les dents. Complix la rutina de tots els dies, va a l’habitació que està en l’andana, i entrarà al llit. Ha de descansar bé per a no tindre son quan s’haja d’alçar per anar a demà a classe. Però li encanta fer una cosa abans, s’acosta a la finestra de la seua habitació. Sempre li ha cridat molt l’atenció el que puga vore i no pot aguantar la curiositat. Li encanta més això que vore la televisió o la pantalla de l’ordinador que te en sa casa.
S’aguaita, en un principi sembla que sols vorà l’obscuritat del carrer, però no, que innocent qui pense això! La frescor li sembla agradable i li dispara la imaginació. Primer es fixa en la lluna, la seua homònima, que com cada nit saluda i mamprèn a parlar amb ella. Que li diu? li espera una jornada de custodiar la nit en principi tranquila, per això és la guardiana del cel, ningú brilla més que ella i sap com portar tot baix control. Però la lluna no treballa a soles, encara que ella és l’encarregada de coordinar, les estreles li tiren una maneta.
Luna les imagina com un grup de xiquets en l’oceà, jugant amb els peixos en la blavor de la profunditat marina, muntats en meteorits com si foren una atracció de fira, i visitant planetes com els humans la platja o muntanya per vacances. No hi ha límit, ni por, poden volar, explorar, cada estrela és un món i cada món una oportunitat per descobrir coses màgiques i úniques, fins i tot en alguna sortixen de gelats al univers. De sobte veu la seua amiga Isis, la gata nocturna del veí que irromp en la tranquil·litat de l’andana, l’acaricia el llom i pregunta com veu el panorama esta nit pel carrer.
Esta vegada està Isis està contenta ja que ha comprovat que no soles Luna fa volar la seua imaginació. Cada volta són més els xiquets i xiquetes que s’aguaiten a la finestra i deixen volar les seues ilusions en la obscuritat de la nit abans de dormir. Luna és creativa, ilusa, sorprenent, deductiva i reflexiva i eixa costum la practicarà totes les nits en la seua finestra, un lloc fascinant. Luna és en definitiva tot allò que els menuts i menudes mai deurien de deixar de ser: imaginació
INFANTIL
2019
BELLEA
162
163
Lucia Gomez i Vidal
2019
D’HONOR INFANTIL
2019
DAMA
DAMA D’HONOR INFANTIL
164
165
Edurne Sanchez del Horno
Maria Castillo i Guillen
BELLEA & DAMA INFANTIL 2019
COMISSIONADA D’HONOR INFANTIL 2019
166
167
Guadalupe Arce i Gomis
COMISSIONADAS D’HONOR INFANTIL
2019
2019
PADRINA D’HONOR INFANTIL
168
169
Rebeca Menaches i Albarracin - Blanca Mayoral i Andreu
Paula LLorca i Alarcon
Discurs Comiat Angela 2018 Anar del teu braç en cada acte ha sigut tot un honor, gràcies per mimar-me, ensenyar-me i transmetre’m el teu amor per la festa. Sé que aquest any l’esperaves amb moltes ganes, ja que la teua neboda seria la nostra bellea infantil. Guadalupe, eres una xiqueta alegre, riallera i divertida i amb aquests ullassos a mi també m’has conquistat. Amb la mateixa Il·lusió que el teu tio Manuel han estat les teues iaies, deixant-te perfecta i preciosa per a cada acte. Per a completar el nostre equip del 2018 tenim Blanca i Rebeca, les nostres dametes, que desprenen alegria i innocència, que fan que cada moment haja sigut més divertit i especial. Però no m’oblide de tu, Rubén. Has aconseguit ser un xicotet gran president infantil.
170
171
Nosaltres hem aconseguit formar una pinya perfecta i que aquestes fogueres hagen sigut inoblidables, gràcies de cor.
Quan veus que arribes al final del viatge, penses, fas un balanç de tot allò viscut, però no ho fas amb tristesa, ho fas amb un somriure i content del regal rebut. Aquest viatge no haguera sigut possible sense les meues dames, dos pilars fonamentals per a una bellea, que t’acompanyen en cada moment i estan pendents de mi, estic molt orgullosa de vosaltres. Bea: gràcies per repetir un altre any més i estar al peu del canó. Arancha: vas arribar i em vas enamorar des del minut u, es nota que t’agrada el nostre món. I per descomptat, les vostres famílies, sempre tan cuidadoses amb cada una de nosaltres. Però açò, no ho hem viscut soles, ens ha acompanyat el nostre president, Manuel.
Ara és el torn de la meua foguera, que m’ha vist nàixer i ara per fi em veuen gaudir d’aquest any tan especial. Sense el vostre suport i afecte no seria el mateix. Gràcies a tots per transmetre’m aquesta alegria reflectida en les vostres cares amb un gran somriure allí on he desfilat i en qualsevol acte a què he assistit. Sou els millors i a continuar treballant any rere any per la foguera. Al llarg d’aquest viatge t’acompanyen moltes persones, però n’hi ha dos en especial que són incondicionals i imprescindibles, els meus pares. Ells han estat i han cuidat fins al més mínim detall perquè no em faltara res i estiguera perfecta en cada moment. A ells, els dec tot el que he viscut perquè sense ells no haguera sigut possible. Sempre vos estaré agraïda per això, complir el meu somni amb vosaltres és un regal que mai oblidaré. Deixeu-me dir-vos que Alacant va tindre la sort de poder conéixer una persona tan meravellosa que tinc dia a dia al meu costat, que és tot un exemple que cal seguir i jo sens dubte l’estic seguint, gràcies per cuidar-me i estar tan pendent de mi. VOS ESTIME!!
Tarongina, una peça important per a una bellea, però més fonamental has sigut tu enguany, gràcia per ser la meua ombra en cada moment, no perdre’t res i per seguir ací amb un somriure. T’estime.
Tot el que ella transmet: il·lusió, diversió i alegria és el que passarà durant aquest magnífic any que els espera, perquè anar acompanyada d’Alejandro, María i Edurne vol dir que ens asseguren moments únics.
Elles, des de xicotetes hem jugat a ser bellees, somiant de posar-nos les mantellines.
Teniu la sort de ser bellees i dames del 90 aniversari de la Foguera Hernán Cortés.
Ara estem complint un dels nostres somnis, una darrere d’una altra fins i tot arribant a representar Alacant, qui ens anava a dir que fa un any anaves a dirigir-me unes paraules com a Bellea del Foc.
Gaudiu-lo i no perdreu detall, allí estarem tots amb vosaltres.
Però ara és el teu torn, Patricia, desitjant que tornes a reviure aquest moment després de 12 anys, però ara com a bellea adulta. Estic convençuda que serà un gran any i més amb les dames que tindràs: Claudia i Alejandra. Esther i Luiki: Esteu preparats? Ja teniu la vostra xicoteta, la nostra xicoteta Lucía vestida amb la seua mantellina i preparada per a representar-nos com a bellea infantil, no li faltarà de res.
He conegut moltes xiques que fa un any van començar amb la mateixa il·lusió que jo. Veig en les seues cares la felicitat per tot el que han viscut i han compartit, i és que, aquest sentiment només te’l regalen les fogueres. Quan tornes d’un viatge, tornes a la teua vida i desitjant planejar el següent. Així em sent jo, amb ganes de continuar gaudint amb vosaltres de les Fogueres de Sant Joan.
Comiat Bellea Infantil 2018 van nomenar bellea infantil de la Foguera d’Hernán Cortés. Vull que sapigueu que aquest dia no és trist, perquè hui iniciem un nou any, amb unes noves representants. Lucía, junt amb les teues dames d’honor, Edurne i María , espere que passes un any inoblidable. Gaudeix de cada moment perquè se’n passa molt ràpid. Vull donar les gràcies a tota la comissió i a la meua família, per ajudar-me a complir el somni que tenia des de xicoteta. A la meua comissió infantil. Les meues dames d’honor, Rebeca i Blanca; vos heu portat molt bé amb mi. A part de ser les meues dames, vos heu convertit en les meues amigues. Al meu president infantil, Rubén. Mai m’has deixat sola i sempre has estat al meu costat. Gràcies per recórrer amb mi aquest camí. Aitana. Des que vam nàixer les dos el 25 de juliol, mai ens han separat. Encara que ja ho sàpigues, vull recordar-te que sempre seràs la meua amiga. 172
Més de tres, menys de huit som en aquesta comissió. Aquestes van ser les primeres paraules que em van ensenyar quan em vaig unir a la foguera. La segona cosa que vaig aprendre van ser els actes: dinars, sopars, peticions, presentacions, desfilades, cercaviles… La tercera va ser diferenciar un càrrec d’un altre. Les representants, el banderí, el significat de les bandes… Un dia, estant en una cercavila, una jove i una xiqueta em van cridar l’atenció. Les seues bandes es diferenciaven de les altres. Enlluernaven. Un roig fort com el foc destacava de la resta. Tan especials em van paréixer que vaig acudir al meu tio i li vaig preguntar què representaven aquestes bandes. Ell em va respondre: aquestes bandes són les més importants de tota la comissió. Representen la foguera. Aquestes bandes només les porten les bellees de la foguera. Des d’aquell moment vaig saber que jo algun dia havia de ser bellea. I aquest dia va arribar. El 7 d’octubre de 2017 em van portar a una festa anomenada Petició i amb una gran sorpresa em van demanar ser la bellea infantil per a l’any 2018. Jo, orgullosa, vaig dir que sí. Va passar el temps i va arribar el dia esperat. El 24 de març de 2018, en aquesta mateixa plaça, en aquest mateix lloc, amb les mateixes persones, em
Paula Llorca. Vas ser una gran bellea infantil, i molt millor dama d’honor de la bellea del foc. Sempre seràs un exemple que cal seguir. Julen, Mía, Dídac, Carla… En resum, la meua comissió infantil. Gaudiu d’aquest any com vau gaudir del vostre. A la meua comissió adulta. I dins d’ella, les dames d’honor 2018, Bea i Arancha. Simpàtiques, agradables, gracioses i per descomptat, guapíssimes. I per damunt de tots, hi ha hagut una llum en la foguera, que ens ha enllumenat a tots i ens ha indicat per on anar. Aquesta eres tu, Ángela, la meua bellea major. Eres l’estrella de la foguera. En tu, tots es fixen. Has sigut la guia de la foguera durant tot aquest any. Almenys per a mi. Quan algun dia siga bellea adulta d’aquesta foguera, espere que també estigues al meu costat. Al president de la foguera. El que no sé és com he de tractar-te, si com a president, o com el meu tio. Com a president sempre has volgut fer feliç les teues bellees, però com a tio, la teua il·lusió ha sigut doble, la de fer feliç la teua bellea i la de fer inoblidable l’any de la xiqueta dels teus ulls, com sempre em crides. I, saps una cosa? Ho has aconseguit. He sigut la xiqueta més feliç al teu costat. I de tot, em quede quan cada matí de fogueres, m’agafaves de la mà i em deies: “Guadalupe, anem-nos-en a la mascletà”! Aquestes mascletaes que tant t’agraden i tant has fet perquè jo aprenguera a gaudir-les. GRÀCIES!
A la meua família. Mamà, encara que en silenci, però sempre has estat al meu costat, ajudant-me i aconsellant-me i sabent el que sentia per aquesta festa, perquè tu ja vas ser bellea en aquesta mateixa foguera, i en aquesta mateixa plaça. T’estime, mami. Al meu tio Julio. Sempre al costat del meu tio Manuel, i sempre al meu costat. Cada vegada que girava la mirada, et veia animant-me, aplaudintme, donant-me forces. Sempre has sigut un suport per a mi. A la meua cosina, M. Victoria. Tu ho has sigut tot en aquesta foguera. Dama infantil, bellea infantil, dama i bellesa adulta. Tu sí que eres per a mi un verdader exemple que a seguir. Per molt treball que tingueres, mai has deixat d’estar al meu costat. M’has aconsellat sempre com havia d’anar i estar en cada moment. No sols has sigut la meua cosina, també has sigut la meua confident. Mai hi haurà paraules suficients per a dir-te com t’estime. Iaio. Cada dia tenies una frase positiva per a mi. Un dia era: “estàs guapíssima”. L’endemà: “hui estàs fabulosa”. Per dur-me i tornar-me a tants i tants llocs sense queixar-te mai gens. A la tita. Gràcies per ajudar la iaia sempre a posarme ben guapa, per acompanyar-me a tots els actes, i sobretot per estar recordant-me que les coses sempre cal demanar-les per favor i sempre cal donar les gràcies. Saludar quan arribe i acomiadarme quan me’n vaig. T’estime, Titina. I com no, a tu havia de deixar-te per al final. A la meua iaia. Són tantes les coses per les quals t’he de donar les gràcies, que no tindria temps en tota la nit. Gràcies per vestir-me tots els dies que tenia algun acte, per no fer-me cas quan m’enfadava
amb tu, tu sempre avant. Feia el mateix que foren les 9 del matí que les 9 de la nit. Vull que sàpigues que has sigut la part més important del meu somni. I que sense tu no s’haguera fet realitat. T’estime, iaia. I sempre t’estimaré. Vull que sapigueu que no me’n vaig de la foguera, sinó que cedisc el meu càrrec a una altra persona perquè puga ser tan feliç com jo. El meu vestit està compost de moltes coses. Primer estan les sabates, després les calces, les sinagües, la falda i el cosset, el davantal, les agulles, el monyo, la tarongina i la mantellina. D’ací a molt poc, em llevaré la mantellina, portaré un nou cosset i canviaré la meua banda per una altra, però aquesta, juntament amb la resta de peces de la meua indumentària, la guardaré en el fons del meu cor i en el racó més preciós de ma casa. No estic trista, perquè estic vivint una altra etapa, que és la de candidata. Molts actes que ja he viscut des que van presentar al jurat a la Casa de la Festa, el concert de la banda municipal d’Alacant, la gymcana al palmerar, o els desdejunis al Portamaris. I ara queden els més emocionants. Les convivències, la passarel·la del port i l’elecció amb totes les candidates infantils que ja han passat a ser amigues. Aquests actes els guardaré amb la meua banda i amb tots els moents viscuts en les meues Fogueres de 2018, des de la meua petició com a bellea infantil fins a hui, que m’acomiade de, perquè gràcies a vosaltres m’he sentit la persona més important del món durant tot un any. VISCA LA FOGUERA D’HERNÁN CORTÉS I VISQUEN LES FOGUERES DE SANT JOAN!
173
Fogueres 2018...
174
175
176
177
178
179
... i comencem el 90 aniversari
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
HIMNE
HIMNE
DE LES FOGUERES
D’ALACANT
MÚSICA - JUAN LATORRE LLETRA - JOSE MARIANO MILEGO
MÚSICA - LUIS TORREGROSA LLETRA - FERRANDIZ TORREMOCHA
Luna
“Tres pardalets, una moneta, d’eixos que van en bicicleta. Xiquets, ploreu, que pardalets tindreu…!” Veniu, xiquets, i cantem la fermosura d’Alacant, la qu’es ja com tots sabem, “Millor terra de Llevant”. En la mar mansa i lluentosa qu’abaniquen les palmeres, i a la A la llum de les Fogueres, qu’es la festa més fermosa, i en un singular encant diu al vent: Visca Alacant…! Visca Alacant!! Visca Alacant!!!
Som fills fills del del poble poble que té les les xiques xiques com les palmeres palmeres junt al al mar. mar. de junt Son molt airoses, airoses, molt reboniques, reboniques, i fan quan quan volen volen riure yy plorar. plorar. Es la millor terra terra del delmón, món, perque poeta lili ho ho va vadir dir perque el poeta ii en del Malecó, Malecó, en el paseig paseig del n’haurá puga competir. competir. n’haurá qui li puga II desde matxo del del Castell, Castell, desde el matxo mires ii dius: dius: mires qu’encant!, qu’encant!, No ja el el poble poblevell, vell, No es es este ja qu’es altre altre Alacant! Alacant! Viva Alacant! Alacant! Viva Alacant! Alacant! Viva Alacant! Alacant! Viva Alacant! Alacant!
En la festa del foc, la més radiant naixcuda del poble, que sap goçar, decidits volen tots, sense dubtar, fer d’Alacant una ciutat triomfant. En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, de les dotze en avant, i se pinta el cel de roig, el que ronda una fadrina, te que dur-li, s’es galant, la seua coca amb tonyna.
Som fills fills del del poble poble que té les les xiques xiques com les palmeres palmeres de junt junt al al mar. mar. Son molt airoses, airoses, molt reboniques, reboniques, i fan quan quan volen volen riure yy plorar. plorar.
190
Ja s’alcen les flames, camí del cel i ronquen les trauqes al seu content: com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosel.
HIMNE
DE LA FOGUERA
HERNAN CORTÉS MÚSICA - JUAN MIRALLES LLETRA - RAFAEL QUILIS
Mes de tres, menys de huit, Som en esta comisió; Entre piules y esclafits Agarrem un bon tauló. Per aixó de quant en quant, No cregau que son seguits, Perque som en Alacant Els festers mès distinguits. Quant en la nit bruixa del foc Les flames pujen hasta el cel El vi se toma com la mel i se li troba gust de poc; bevem seguit hasta que el sol cubrís de llum la població i en cada plasa hi ha un rescol i en cada home un margalló. Ens agraden molt les peladilles i les mondonguilles i el pan calentet. Pero valen molt mes les chiquilles i les creilles i el ¡¡bon tabaquet!! (¡Es per si no u saben!)
191
PROGRAMA DE FESTES
DISSABTE 25 MAIG
DISSABTE 22 JUNY
CERCAVILA PER ELS CARRERS DEL NOSTRE DISTRICTE PER A PRESENTAR LA COMISSIÓ AL BARRI I DESPRÉS TOTS A DINAR JUNTS AL RESTAURANT SPORTCLUB. (DINAR DELS CARRECS INFANTILS DE LA FOGUERA)
RECOLLIDA DE PREMIS…. MOLTS I BONS!!!!!!!!!
DISSABTE 1 JUNY A LES 20.30, HOMENATGE A FOGUERERS I BARRAQUERS MORTS. PLAÇA D’ESPANYA.
192
19.00, OFRENA DE FLORS – SEGON DIA D’OFRENA DE FLORS. EIXIDA DE LA FOGUERA HERNAN CORTES… ¡¡¡PUNTUALITAT!!!
DIUMENGE 23 JUNY
A LES 21.00, DESFILADA DEL PREGÓ QUE ENS PORTARÀ FINS A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT I PREGÓ OFICIAL DE LES FOGUERES DE SANT JOAN.
15.00. DINAR DE LA FOGUERA INFANTIL AMB JOCS I FESTA DE LA ESCUMA.
DISSABTE 8 JUNY
DESFILADA FOLKLORICO INTERNACIONAL
A LES 20.00, CAVALCADA DEL NINOT
TOT EL DIA, FESTA AL RACÓ!!!!!!!!!
DISSABTE 15 JUNY
DILLUNS 24 JUNY
19.00, DESFILADA DE COMISSIONS I ENTRADA DE BANDES
6.00, DESPERTÀ PELS CARRERS DEL NOSTRE DISTRICTE.
DESPRÉS, CONCENTRACIÓ DE LA COMISSIÓ PER A COMENÇAR A PLANTAR LA NOSTRA FOGUERA
24.00, DES DEL BENACANTIL, LLANÇAMENT DE LA PALMERA OFICIAL.
DIMECRES 19 JUNY
CREMÁ DE LES NOSTRES FOGUERES.
A PLANTAR NOSTRA FOGUERA INFANTIL
FI DE FESTA AL RACÓ, FINS A LES PRÓXIMES FOGUERES 2019!!!!!!
DIJOUS 20 JUNY VISITA DEL JURAT DE FOGUERES INFANTIL
INFORMACIÓ D’INTERES
DIVENDRES 21 JUNY
Mascletaes des de l’plaça dels Estels, a las 14.00h, les
VISITA DEL JURAT A LA NOSTRA FOGUERA
dies 2,8,9,15,16,17,18,19,20,21,22,23 i 24.
19.00, OFRENA DE FLORS – PRIMER DIA D’OFRENA PEL ITINERARI OFICIAL
ITINERARI OFICIAL Plaça dels Estels, Alfons el Savi, Rambla, Rafael Altamira, Ajuntament.
193
PUBLICITAT
194
LA FOGUERA HERNAN CORTES VOL AGRAIR LA INSTIMABLE COL.LABORACIÓ QUE ENS OFEREIXEN LES DIFERENTS FIRMES COMERCIALS. SENSE ESTA VALUOSA AJUDA EL FINANCAMENT DE LA NOSTRA FOQUERA NO SERIA POSIBLE. DES DE LA FOGUERA HERNAN CORTES I EN NOM DE TOTS ELS SEUS INTEGRANTS, GRÀCIES A TOTS, ANUNCIANTS I LECTORS, GRÀCIES PER HAVER CREGUT EN NOSALTRES