Nàstic Vintage

Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre

Foto cedida per Enric Pujol.

Foto del Nàstic de la temporada 1942-43, en la qual l’equip grana jugava a 1a regional, en un matx disputat al camp de l’Avinguda Catalunya (veure les muralles de Tarragona al fons). A dalt: Babot, Abella, Saló, Sastre (entrenador). Al centre: Lorente, Català, Rosell. A baix: López, Mayoral, Saperas, Moreno i Herrera.

Foto cedida per Enric Pujol.

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1974-75, en un partit disputat al camp de la Cultural Leonesa. Aquell curs el nostre equip jugava a 2a divisió. A dalt: Lapiedra, Àngel, Robles, Guerra, Cabrera, Chacón. A baix: Castillo, Company, Roldán, Totó i Masferré.

2 anys sempre al nostre cor Grau

Entrevista WILFRED

Porter del Nàstic de Tarragona

“Un club com el Nàstic ha d’estar a la LFP i aquest és el nostre objectiu“

-L’experiència-

Nom complet José Manuel Muñoz Garcia ‘Wilfred’

Data de naixement 10 de març de 1984 Lloc de naixement Los Palacios y Villafranca (Sevilla)

Equips com a jugador Racing Portuense (2a B) C. D. Guijuelo (2a B) C. D. Mirandés (2a B) U. E. Llagostera (2a B) U. E. Olot (2a B) C. F. Villanovense (2a B) Marbella F. C. (2a B) Gimnàstic (2a B) Força àstic Força àstic El Nàstic volia signar aquest estiu a un porter veterà i amb molta experiència i aquestes dues característiques les complia el nostre protagonista, Wilfred. Els seus números a la categoria de bronze són impressionants, ja que ha disputat set play off d’ascens a 2a A, ha guanyat dos “Zamora” del seu grup, un altre de tota la 2a B i ha jugat més de 400 partits, ni més ni menys. Parlem amb ell a la banqueta del Nou Estadi perquè el coneixeu una mica millor.

Per començar i per curiositat, d’on ve el de Wilfred, en una persona que en realitat es diu José Manuel? Doncs tot ve pel mític porter nigerià del Rayo Vallecano, Wilfred (DEP). Quan jo començava a jugar de petit, els meus amics del poble em van posar aquest sobrenom, encara que no ens semblem físicament. Tot i així, jo encantat i orgullós de portar el seu nom, ja que fou un extraordinari porter.

I com recordes els teus inicis futbolístics? Vas ser un d’aquells nois que des de ben petits tenen clar que volen ser porter? La veritat és que no, perquè vaig començar a jugar una mica “tard”. El meu pare es dedicava a l’agricultura i jo estava tot el dia al camp envoltat de cavalls, bous, etc. De fet el meu pare volia que jo fos torero, però un cop vam anar a viure al centre del poble vaig provar amb el C. D. Los Palacios, perquè els meus amics jugaven allà. Al principi no tenia gaire protagonisme, ja que tenia per davant a un noi que ho feia molt bé, però a poc a poc vaig jugar més. Després, quan ja era cadet em va fitxar el Sevilla F.C. i també a Jesús Navas, que era company meu en l’equip del poble.

El teu currículum a 2a B és espectacular, ja que són 12 temporades en aquesta categoria i més de 400 encontres oficials. Quasi res, eh? Quan ho penso em sembla increïble, la veritat. Quan vaig jugar la primera campanya en aquesta categoria vaig pensar que faria aquella i una o dues més i tornaria al poble. Però ha anat passant el temps i m’he consolidat a la 2a B. No és gens senzill jugar tants partits ni tantes temporades en una divisió com aquesta, que és molt exigent. Gràcies al treball diari i a la humilitat he anat sumant números i la meva intenció és fer-ho per més temps, perquè em

trobo molt bé i amb la motivació i les ganes adients.

A més, amb el C. D. Guijuelo i la U. E. Llagostera et vas convertir en el porter menys golejat del teu grup i amb el C. D. Mirandés, de tota la categoria. Podríem dir de tu que ets una “assegurança de vida”. Semblarà un tòpic però és així, quan un porter no encaixa gols és gràcies a la feina de tot l’equip. Jo he tingut la sort que en aquests conjunts on vaig ser el porter menys golejat tenia uns companys que defenien i corrien com a “bèsties” i el beneficiat era el bloc. Tot i així, molt orgullós d’aquests ‘Zamora’ assolits, com no.

Arribes al Nàstic procedent del Marbella F. C., on has disputat dos play off d’ascens a 2a A consecutius, sense aconseguir l’objectiu final. Suposo que estàs desitjant assolir-ho i que tens això al cap, de cara a aquest curs. Està clar, ja fa molts anys que busco l’ascens a 2a A i no ho he aconseguit mai. He jugat set play off d’ascens a la categoria de plata i ja va sent hora de fer realitat aquest somni. He vingut a Tarragona per aconseguir-ho i aquest és el nostre objectiu, ja que un club com el Nàstic ha d’estar a la LFP.

Com et defineixes com a porter? Home, jo em considero un porter que ha millorat molt amb els anys i que cada cop juga més tranquil. M’agrada manar a la defensa, ajudar i corregir els companys i crec que sóc sobri. No veig que destaqui en res en concret, el que intento es estar concentrat i fer les coses fàcils.

Imagino que quan et va arribar l’interès del Nàstic va significar una gran notícia per a tu, oi? Així és, em va posar molt feliç. Llavors vaig parlar amb els dirigents del Marbella i els hi vaig explicar que per a mi era una grandíssima oportunitat i que desitjava venir a Tarragona. Finalment es va poder dur a terme i vull donar les gràcies a la directiva del meu exclub per les facilitats i per la comprensió que em van demostrar.

Que significa per la teva carrera esportiva fitxar per un club històric i important com és aquest? Doncs fitxar pel Nàstic és com un somni per a mi. M’han donat l’oportunitat d’estar en un club gran i jo no podia deixar “passar el tren”. He deixat a la família a Andalusia de moment, però tot el sacrifici val la pena si és per jugar en aquest estadi i amb aquesta samarreta.

Per competir la titularitat de la porteria grana tens a Gonzi, un noi jove i amb un futur extraordinari. Aquesta “lluita” interna és bona per augmentar el nivell de l’equip i a més, passa en totes les demarcacions. Sí, és molt important tenir a molts jugadors amb qualitat en totes les posicions del camp, perquè d’aquesta manera ningú es pot relaxar i surt guanyant el grup. Tant Gonzi com Parra (porter del C. F. Pobla) són dos nois amb unes condicions fantàstiques i un gran futur. Sempre els hi dic que han de treballar molt donades la seva joventut i qualitat. Penso que la porteria del Nàstic està ben coberta per nosaltres tres i aquí l’important és que l’equip guanyi partits i aconsegueixi l’ascens i no qui sigui el titular.

Efectivament, l’objectiu del club per aquesta temporada no és altre que tornar a la LFP. Això és bo perquè tots teniu clar quina és la meta o negatiu per un motiu de pressió afegida? Crec que és positiu, i de fet és el bonic del futbol, quan tens reptes i objectius ambiciosos a complir. Aquesta pressió ha de ser bona per a nosaltres, perquè ens ha d’obligar a aconseguir les victòries. Si a algú li pot la responsabilitat en l’aspecte negatiu, potser s’ha de dedicar a altres coses. Però aquí tots tenim clar que l’únic que val quan jugues amb el Nàstic a 2a B és l’ascens a 2a A.

Per cert, que em dius del “gran” Manolo Oliva? Quin crack, eh? És un entrenador de porters increïble. Els primers dies que portava al Nàstic, pel matí no em podia ni aixecar del llit, estava absolutament “fet pols” (riem). És impressionant com treballa amb nosaltres, tot està programat i pensat, porta una feina especifica per cada un i no tinc dubte que els porters del Nàstic serem millors un cop “passem per les seves mans”. De fet, tots els que han estat aquí amb ell han progressat, cas de Manolo Reina, Stole Dimitrievski, Bernabé Barragán, etc... Sincerament, Manolo és una “màquina”.

Per acabar, que opines d’aquell tòpic que diu que per ser porter cal estar una mica boig? Jo he estat “boig” sempre, però dins del vestidor i en la relació amb els companys, perquè m’agrada la broma i generar bon ambient entre nosaltres. Però dins del terreny de joc estic ben centrat com ho estan tots els porters, eh? És impossible jugar en aquesta demarcació tan complicada i de tanta responsabilitat si no ets capaç d’estar concentrat tot el partit, per tant, no estic d’acord amb el tòpic.

Uns minuts de xerrada i un primer contacte amb ell han estat suficients per notar que es tracta d’algú amb caràcter i carisma. Sota els tres pals ja ha demostrat durant anys i anys la seva qualitat i el rendiment que li ofereix als seus clubs. Com no podia ser de cap altra manera, li desitgem que en acabar el campionat sumi un play off més al seu currículum, però aquest cop amb final feliç. Som-hi Wilfred!

Nacho González

EL SUBGRUP

Gimnàstic de tarraGona

President:

Miquel Àngel Sánchez Fundació: 1903 President: Chen Yansheng Fundació:

President: Josep M. Andreu President:

Josep Maria Bartomeu President:

Santiago Ballesté Clofent Fundació:

Fc

andorra

President:

cF Badalona

Fundació: 1914 (Secció futbol) Estadi: Nou Estadi Aforament: 14.591 Entrenador: Toni Seligrat

Fc Barcelona B

Ferran Vilaseca

Fundació: 1942 Estadi: Prada de Moles Aforament: 1.100 Entrenador: Nacho Castro

Ue

cornellà

President:

Estadi: Estadi Municipal de Badalona

Aforament: 4.170 Entrenador: Manolo González

rcd

espanyol B

Fundació: 1970 Estadi: Johan Cruyff

Aforament: 6.000 Entrenador: García Pimienta

ce

l’Hospitalet

Álex Talavera Fundació: 1951

Estadi: Nou Estadi Municipal de

Cornellà

Aforament: 1.500 Entrenador: Guillermo Fernández Romo.

Ue

llaGostera

President:

1991 Estadi: Ciutat Esportiva Dani Jarque

Aforament: 1.500 Entrenador: José Aurelio Gay

Isabel Tarragó 1957 Estadi: Estadi de Futbol de L’Hospitalet

Aforament: 6.740 Entrenador: Jonathan Risueño Fundació: 1947 Estadi: Estadi Muncipal de Llagostera Aforament: 2.000 Entrenador: Oriol Alsina

DEL NÀSTIC

lleida esportiU

President: Albert Esteve Fundació:

Ue

olot

President: Joan Agustí Alfara Fundació:

ae

prat

President:

2011 Estadi: Camp d’Esports

Aforament: 13.500 Entrenador: Manuel J. Casas

Luis Quiñonero 1921 Estadi: Estadi Municipal d’Olot

Aforament: 2.500 Entrenador: Raúl Garrido

Fundació: 1910 Estadi: Complex Esportiu Municipal Sagnier Aforament: 1.000 Entrenador: Pedro Dólera

Davantera del Nàstic que va jugar a l’estadi Chamartín enfront el Real Madrid (temporada 1949-50, 1ª Divisió). A dalt: Roig, Murillo, Bravo. A baix: Taltavull i Vázquez.

els fitxatges del nàstic 20/21

WILFRED

GONZI

TRILLES

QUINTANILLA

JOAN ORIOL

Fins al moment del tancament d’aquesta edició, el Gimnàstic de Tarragona ha realitzat 9 fitxatges per aquest curs 2020-21.

Ells són: els porters José Manuel Muñoz ‘Wilfred’ (procedent del Marbella F. C.) i Álvaro González ‘Gonzi’ (D. Alavés B). Els defenses Marc Trilles i Joan Oriol (ambdós arribats del Lleida Esportiu) i Álex Quintanilla (U.D. Ibiza). Per reforçar la zona ampla del camp, Fausto Tienza (cedit del Panathinaikos FC, Grècia), Francesc Fullana (S. D. Ponferradina) i Lucas Prudhomme (Royal Excelsior Virton, Bèlgica) i el davanter Fran Carbia (U. D. Ibiza).

Des d’aquestes línies els volem donar la benvinguda a Tarragona, alhora que els hi desitgem molta sort i èxits amb la samarreta grana. FORÇA NÀSTIC!!!

Nacho González - Director Força Nàstic

els fitxatges del nàstic 20/21

FAUSTO TIENZA

LUCAS FULLANA

FRAN CARBIA

Romà Cunillera en la seva època de jugador (Temporada 1978-79)

El nom de Romà Cunillera està escrit amb “lletres d’or” en la història del Nàstic. Només cal dir que és el tercer futbolista amb més partits oficials jugats amb la samarreta grana (392 encontres), que és el segon màxim golejador del Nou Estadi (47 dianes), que va aconseguir dos ascensos a 2a B amb el nostre equip (1977-78 i 1986-87), un altre a 2a A (1978-79) i que va guanyar una Copa de la Lliga (1983-84). Us “apropem” a un mite del nastiquisme i ho farem des de l’excel·lent l’Ancora del Port Esportiu.

Vas arribar al Nàstic l’any 1976 procedent del C. F. Gavà. Allò suposava un gran pas endavant en la teva carrera esportiva, eh? Així és, va ser un canvi espectacular per a mi, ja que el Nàstic era i és un club amb un gran nom en el món del futbol i amb molta història. Em va semblar una bona idea venir aquí, la proposta va ser interessant en tots els sentits i, a més estava a prop de Barcelona, on tenia a la família. La veritat és que fou una bona decisió, com ho demostra el fet que em vaig afincar a Tarragona.

Quins records tens dels teus primers moments al Nàstic i a la ciutat de Tarragona, que per a tu era gairebé desconeguda? Doncs el primer que recordo en l’aspecte futbolístic és del dia que arribo per signar el meu contracte i veig el Nou Estadi. Em va impactar molt, em va semblar preciós i molt gran. Pel que fa al vessant personal, els primers dies vaig viure a l’Hotel Núria perquè encara no tenia pis. Ja havia estat a Tarragona abans de convertir-me en jugador del Nàstic, però no coneixia massa bé la ciutat i avui la considero “casa meva”. La veritat que és una meravella i ofereix una gran qualitat de vida.

La campanya següent a la de la teva arribada (1977-78) aconseguiu l’ascens a 2a B. Aquell grup de futbolistes començava a fer història. Sí, aquell era un vestidor amb gent molt humil, molt treballadora i implicada, amb molta qualitat i tota la il·lusió del món en fer les coses bé. Ens enteníem perfectament dins i fora del terreny de joc i això penso que va ser la clau del nostre èxit.

Perquè la temporada següent (1978-79) assoliu l’ascens a 2a A i us convertiu en “eterns”. Quin és el moment d’aquell curs que, encara avui, no has pogut oblidar? En l’esportiu, l’ascens en si. Va ser motiu d’un gran orgull i d’una satisfacció enorme per a tots nosaltres. Pero més que quedar-me amb un moment en concret, jo destacaria la gran amistat que teníem i encara tenim els jugadors d’aquell equip. Cada any i des de llavors ens juntem per fer un dinar o un sopar o passem un cap de setmana junts. Habitualment ho hem fet a Tarragona, però també ens hem reunit a Cartagena, que és on viu el Pani, a Pamplona per l’Otazu o a Andorra per l’Emilio.

Les celebracions per l’ascens van ser apoteòsiques i el Nou Estadi estava ple de gom a gom per rebre a l’equip, que arribava de Zafra. Aquell dia és el més bonic que has viscut com a futbolista professional? Sí, perquè un ascens de categoria fa que tot al voltant siguin alegries, tot són il·lusions, tot són paraules boniques... Van ser uns moments de moltíssima felicitat i recordo com si fos ara mateix aquell dia i també l’eufòria que vivia l’afició del Nàstic i Tarragona sencera.

Llàstima que la temporada següent (1979-80) l’equip no es va consolidar a la categoria de plata. Segurament es van notar massa les baixes de Vicenç Amigó i Jordi Filgueira, que van fitxar pel Barça i Màlaga respectivament. Efectivament, aquestes dues baixes

es van notar molt, perquè a més, no es van substituir com calia. De 2a B a 2a A hi ha molta diferència, es nota en el ritme de joc, en la velocitat que circula la pilota o la qualitat dels equips i els jugadors. Va ser una autèntica llàstima el descens perquè teníem molta il·lusió per continuar a la 2a A, però malauradament, no va poder ser.

El ‘ Cuni’ fou jugador del Nàstic del 1976 al 1988 i es va alinear en 392 partits oficials, essent el tercer home que ho ha fet més cops (per darrere de Santi Coch i Ismael Bañeras) en la història del conjunt grana. Quin orgull, oi? Home, doncs si perquè és un premi a la feina realitzada durant tots aquells anys. Jo podria agradar més o menys en el futbolístic, però ningú podrà dir que no vaig ser un bon professional, dins i fora del terreny de joc. Sempre vaig donar tot el que tenia per la samarreta del Nàstic i em cuidava molt per tal d’estar en òptimes condicions físiques.

A més, vas aconseguir 62 gols en total, 47 d’ells al Nou Estadi. Això et converteix en el segon futbolista que n’ha fet més (després de Santi Palanca, amb 48). Tornes a fer història amb aquesta dada. Bé, com que vaig estar molts anys al Nàstic, també tenia més opcions d’assolir xifres i dades com aquestes. Però jo li donaria més valor al fet d’haver estat durant 12 anys al club. Això vol dir que any rere any vaig fer les coses prou bé i el meu rendiment va ser satisfactori, si no, hauria estat del tot impossible.

Vas arribar a Tarragona com a davanter centre però durant la teva carrera, també vas jugar molts partits com a central. D’això se’n diu polivalència! Sí, és ben curiosa aquesta dualitat. Però a mi també m’agradava jugar de central, eh? Això va ser cosa de l’Antonio Jaurrieta (l’entrenador del Nàstic dels dos ascensos consecutius, DEP), i fins i tot a camp contrari em va ubicar algun cop al mig del camp, també. L’any de 2a A (197980) el vaig jugar gairebé tot com a central i al diari ‘Dicen’ un dia va sortir publicada la notícia que l’At. Madrid tenia fitxat a Cunillera del Nàstic. Després no vaig saber res més d’aquell presumpte interès, però demostra que com a central també oferia un bon nivell.

Destaca a quatre o cinc companys de vestidor per la seva qualitat futbolística. Ufff... és impossible dir-te només quatre o cinc jugadors, ja que tots tenien moltíssima qualitat. Amigó, Pani, Otazu, Romero, Sarabia, Filgueira, Rafa Martinez, Bañeras, Guti, Palanca, Emilio, Nando... A més, tots eren futbolistes d’equip, com ho vam demostrar amb aquells dos ascensos consecutius.

I entrenadors? Amb quins vas tenir un feeling especial? Home, l’entrenador que més em va “marcar” va ser l’Antonio Jaurrieta i no tan sols pels ascensos, sinó pels seus coneixements, experiència i sapiencia futbolística. Li treia el millor rendiment als seus jugadors i ens tenia molt ben preparats en l’aspecte físic. També vaig aprendre molts conceptes de Fernando García-Ramos i José Luis Guerra, que van ser dos

grans tècnics.

Des de fa 18 anys ets el president de l’Agrupació de Veterans del Nàstic. Una bonica manera de continuar vinculat al futbol i al club de la teva vida. Sí, per a mi és una satisfacció enorme ser el president de l’Agrupació. No puc anar massa als entrenaments que es realitzen els diumenges perquè tinc els partits de l’escola, però estic al dia de tot el que succeïx i ben informat de tot plegat. Tenim moltes idees i novetats pel futur i que posarem en marxa quan la difícil situació actual que estem vivint ho permeti. Al final, jo li dono molt valor a estar al costat dels membres de l’Agrupació quan han tingut un problema personal, o han patit una malaltia o una operació. És en aquests casos complicats quan sempre estic al costat d’ells pel que calgui i això ho he fet i ho continuaré fent. En definitiva, estem amb ganes i força per fer encara més gran a l’Agrupació de Veterans del Nàstic.

Romà Cunillera dixit. Si com a futbolista fou extraordinari, com a persona encara és més “gran”. Tot un goig haver recordat la seva exitosa etapa grana, ja que a més va ser la primera que un servidor va viure com a aficionat i ell fou un dels meus ídols de la infantesa. Després de la xerrada ja va arribar el moment de gaudir amb un llobarro a la planxa, que l’equip de l’Ancora del Port Esportiu ens va preparar de forma deliciosa. Us recomanem visitarlos!

Nacho González

LUISMI

NOTÍCIES

ECD Energia col·labora amb el Nàstic

El Gimnàstic de Tarragona i ECD Energia, companyia elèctrica que opera a tots els indrets de l’Estat, es vinculen fins la temporada 2022-2023.

El logotip de l’empresa energètica lluirà a la part posterior del pantaló oficial del joc del primer equip. La seva estrena fou de màxim nivell en el partit amistós de pretemporada davant el FC Barcelona a l’Estadi Johan Cruyff.

Després de l’acord, que suposa la incorporació d’ECD Energia com a membre del Club Empresa del Nàstic, la vitalitat d’aquesta innovadora empresa energètica acompanyarà a l’equip en tots i cadascun dels enfrontaments amistosos i oficials de la nova temporada 2020-2021 amb l’objectiu clar d’estar entre els millors equips de la categoria. A les oficines del Nou Estadi, Jose Maria Andreu, director de l’Àrea de Negoci del Nàstic, juntament amb Saúl Plaza, director comercial de l’elèctrica, han estat els encarregats de posar la rúbrica al nou conveni.

ECD Energia és una empresa jove, creada per professionals amb un gran bagatge dintre del sector energètic que té com a objectiu satisfer les necessitats dels clients, adaptant-se a les particularitats, consums i potències de cadascun d’ells per pagar un preu just pel consum d’energia. L’empresa opera a nivell espanyol i ho fa amb particulars, empreses, comunitats de veïns, negocis i locals, administradors de finques i grans comptes.

Grup Jobacar i Nàstic amplien la col·laboració per 3 anys

El Gimnàstic de Tarragona i el grup d’automoció Jobacar, concessionari oficial i servei multimarca, renoven el seu conveni de col·laboració per les properes tres temporades.

L’empresa tarragonina renova el seu suport i fidelitat a l’entitat després de tres temporades compartint experiències sobre rodes en el vehicle oficial del club. La potència del motor grana continua evolucionant amb la confiança d’un dels grups automobilístics referents al territori, en aquests moments complicats per la crisi sanitària.

Després de segellar el nou acord a les instal·lacions del Nou Estadi, el director-gerent del grup Jobacar (Bariauto, Baycar i automoció Jobacar), Josep Maria Barberà, ha fet entrega de les claus d’un Skoda Scala, un dels nous models del partner grana, al Club.

El director-gerent de Jobacar ha destacat “la satisfacció de veure que els valors representants pel Nàstic i la nostra marca vagin units en aquest vehicle que connecta a la societat”. Per la seva banda, el president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, ha declarat que “cal estar units en els moments difícils com aquest, que ens afecta a tots, i el grup Jobacar és un clar exemple de suport incondicional des de fa molts anys”.

A partir d’avui el nou vehicle grana retolat amb l’escut del Nàstic es podrà veure circulant per Tarragona i voltants.

A dalt: Gonzi, Rueda, Quintanilla, Pedro Martín, Albarrán, Ribelles. A baix: Brugui, Joan Oriol, Bonilla, Fran Carbia i Fullana.

NOTÍCIES

Acord entre el Nàstic i English Tarragona

El Gimnàstic de Tarragona i English Tarragona, una de les acadèmies d’anglès referents del territori, aniran de la mà en aquesta nova tempo-

rada 2020-2021 i també la següent.

La relació ja va començar a donar els seus fruits mesos enrere, ja que English Tarragona va facilitar dues sessions d’entrenament en anglès durant el període de confinament, les quals van permetre a moltes famílies fer exercici i practicar l’anglès amb els seus fills per mantenir-se actius a casa.

English Tarragona ha mostrat la seva voluntat de col·laborar amb el Gimnàs-

tic de Tarragona des de fa mesos, com per exemple en el Nasticamp de Setmana Santa 2020 que finalment es va suspendre per la pandèmia. A les oficines del Nou Estadi han posat la rúbrica Gareth Milne i Andrew Dobbin, directors d’English Tarragona; i Jose Maria Andreu, responsable de l’Àrea de Negoci de l’entitat grana.

Són centenars els joves i també adults que aprenen i perfeccionen el seu nivell d’anglès a les acadèmies situades a Tarragona, al carrer Pin i Soler número 10; i a La Pobla de Mafumet, al carrer Fortuny número 2. A més a més, de les múltiples modalitats impartides online, a col·lectius d’empreses i trobades en grups reduïts a diferents indrets del territori

per compartir l’idioma i establir situacions de conversa reals per millorar tots els coneixements.

El Nàstic segueix apostant pels eSports

La secció d’eSports del Gimnàstic de Tarragona continua creixent amb l’arribada d’un nou equip a la plataforma XBOX. D’aquesta manera, el Nàstic comptarà amb tres equips en

la modalitat de FIFA 11VS11 a les

plataformes de PC, PS4 i XBOX ONE.

La darrera incorporació de l’equip de XBOX a la secció farà que el Nàstic formi part d’un grup privilegiat al que pocs poden pertànyer: els conjunt grana, juntament amb el Cádiz CF, serà l’únic equip oficial de futbol amb representació en les tres plataformes del sector. Referent al nou conjunt, la capitania del nou equip l’assoleixen Alejandro Miramontes (Content96 x) i Antonio Buendía (Gz Antoniobl). Tots dos, jugadors veterans d’aquesta modalitat de FIFA, han acceptat el repte que se’ls ha presentat sobre la taula per tal de competir a la màxima categoria de la VPL (Virtual Pro League) i a la ja coneguda VFO (Virtual Football Organization) vestint els colors del Gimnàstic de Tarragona.

per Enric Pujol

LA HISTòRIA DEL NÀSTIC CAP. VIIi (1980-1990)

Una dècada força grisa futbolísticament parlant, amb dos descensos a Tercera i un retorn a Segona B, en la que es va viure una lluïda celebració del Centenari de la fundació del club, l’any 1986. Hi hagueren partits amistosos amb Barça, R. Madrid, Espanyol, R. Betis i Sabadell de Primera Divisió.

La temporada 1980/81, l’equip que ve de la Segona Divisió interpreta un paper molt discret amb un novè lloc a la 2ªB. En la següent, amb només 3.000 socis baixa dos llocs més a la classificació, sense enganxar amb l’afició.

La temporada 1982/83, amb l’arribada de Xabier Azkargorta a la banqueta l’equip ofereix un bon futbol i arriba a la final de la Copa de la Lliga, que guanyaria la temporada següent, amb Félix Zubiaga a la banqueta acabant en la lliga en cinquena posició.

La temporada 1985/66 s’unifica la Segona B amb un sol grup de 22 equips i baixen els set darrers de cada grup; el Nàstic passarà un any a 3ª Divisió per retornar la 1987/88 a una Segona Divisió B de quatre grups, en la que Xavi Escaich s’emporta el pitxitxi del grup, amb 26 gols.

En les quatre darreres temporades de la dècada, el Nàstic empataria 56 partits, quan encara els triomfs valien dos punts. La temporada 1989/90, l’equip queda quart per la cua i torna a 3ª Divisió, per tancar una dècada molt fosca.

Els jugadors més destacats de la dècada varen ser, els porters Palomo, Pepe Salinas i Enric Coch; els defenses Parejo, Eloy, Santiago, Subirats. Iñaki, Botella i Paulino; els mitjos Chea, Garriga, Parés, Antonio Domínguez, Vizcaíno, Iraola i Menchi; i els davanters Masqué, Dani Gallardo, Serna, Es-

Foto d’un onze titular del Nàstic de la temporada 1983-84. A dalt: Santi Coch, Palomo, Eloy, Subirats, A. Domínguez, Iñaki. A baix: Iraola, Bañeras, Rafa Martínez, Masqué i Serna.

caich, Juan Luis Carbonell i Escribano.

Entrenadors: Fernando García-Ramos, Antonio Jaurrieta, Xabier Azkargorta, Félix Zubiaga, Ignasi Rojas, Vicente Dauder, José Luís Guerra, Paco Parreño i Iñaki Espizúa.

Durant aquests deu anys estigueren a la presidència del futbol Josep Maria Dalmau, Miquel Nogueras, Antonio Vallverdú i Ramón Sicart.

• Els jugadors destacats una dècada, a la següent no els repetim.

Resum de la dècada

PJ

380 PG

138 PE

117 PP

125 GF

438 GC

378 Punts

393

Pitxitxi: Ramón Masqué - 59 gols.

Entrevista Joan oriol

Jugador del Nàstic de Tarragona

“Quan el Nàstic et truca és impossible dir que no “ -El fill pròdig-

Nom complet Joan Oriol Gracià

Data de naixement 5 de novembre de 1986 Lloc de naixement Cambrils (Tarragona)

Equips com a jugador C. F. Pobla (3a divisió) C. F. Reus (3a divisió) C. F. Gavà (2a B) Villarreal C. F. B (2a B) Villarreal C. F. (1a divisió) C. A. Osasuna (1a divisió) Blackpool FC (Championship, Anglaterra)

Rapid Bucatest (1a div., Romania) R. C. D. Mallorca (2a A)

Atromitos FC (1a divisió, Grècia) U. E. Cornellà (2a B) Lleida Esportiu (2a B) Força àstic Força àsticGimnàstic (2a B) El retorn de Joan Oriol al Nàstic ha estat una magnífica notícia per totes les parts. Pel futbolista cambrilenc significa tornar a casa i pel club, incorporar a un excel·lent lateral esquerre, amb qualitat contrastada i experiència. Es mostra feliç i motivat per tornar al Nou Estadi i amb la convicció que aquest serà un gran any pel conjunt grana. En parlem tot just abans d’iniciar una sessió d’entrenament.

Primer que res, enhorabona pel teu fitxatge amb el Nàstic. Tornes a casa teva, eh? Sí, la veritat és que ho sento així. Si no recordo malament, fa 14 anys que vaig sortir del Nàstic i ara torno amb 33 anys, però ho faig amb molta il·lusió. Vull veure a aquest equip en la categoria que es mereix, que és la 2a A i perquè no, després intentar arribar a la 1a divisió. Aquest és un club molt gran i ha de formar part de la LFP altra vegada i el més aviat possible.

Quina va ser la teva sensació quan vas rebre la primera trucada des del nostre club? Doncs de satisfacció total i la confirmació que estic fent bé les coses. Habitualment, els clubs pensen que quan un jugador té 32, 33 o 34 anys, ja està de “caiguda” i jo tinc clar que aquest no és el meu cas. Quan em va trucar Sergi Parés, em va fer molt feliç perquè sóc de Cambrils, de Tarragona i durant aquests anys he seguit al Nàstic com un aficionat més i sempre li he desitjat el millor.

Perquè no oblidem que Joan Oriol era un habitual en els entrenaments del Nàstic 2005-06 que va aconseguir l’ascens a 1a divisió, però no vas arribar a debutar amb el primer equip. Tenies com una “espina clavada” donat aquest motiu? Mira, si he de ser sincer et diré que en aquells moments jo estava molt “verd”. Sobretot ho notava al principi d’entrenar amb el primer equip i desprès de fer-ho durant tota la temporada, ja vaig agafar conceptes d’aquells jugadors i el seu ritme de joc. Però entenc perfectament la decisió de Luis César i Kiko Ramírez (primer i segon entrenador d’aquell Nàstic 2005-06) de no fer-me debutar perquè l’equip s’estava jugant l’ascens a 1a divisió. Aquell any em va servir per conèixer i conviure amb la conducta i disciplina del futbol professional.

De fet, hi ha una foto molt famosa entre l’entorn grana i que va ser portada d’un diari nacional, del dia de l’ascens a l’estadi Chapín. En ella esteu Diego Torres, Razak Ekpoki i tu, i es va fer molt viral. Sí, la recordo perfectament. Jo tinc a casa una carpeta amb retalls de diaris, fotos i records d’aquella temporada o també aquella samarreta commemorativa que el club va fer quan es va assolir l’ascens i que deia “Som de Primera”, amb els noms del cos tècnic i de la plantilla. A casa meva vam viure tot allò amb

molta il·lusió, ja que la campanya anterior jo jugava amb el juvenil Preferent de l’Escola Veterans de Cambrils i uns mesos més tard estava en contacte amb futbolistes professionals.

Després d’aquell curs vas sortir cedit pel Nàstic al C. F. Reus i posteriorment al C. F. Gavà. I el 2008 signes pel Villareal C. F. per jugar inicialment amb el filial ‘groguet’ i vas fer les coses prou bé, perquè ben aviat debutes amb el primer equip, a 1a divisió. Bé, jo crec que vaig fer un canvi l’any del Gavà. Vam disputar el play off d’ascens a 2a A i aquella temporada em va servir per madurar. Allò va cridar l’atenció de diversos clubs, perquè només tenia 20 anys i em va sortir una bona campanya. Després em va arribar l’opció de fitxar pel Villareal i entre els representants, el Nàstic i jo vam decidir que el millor per a mi era acceptar-la. Allà vaig fer les coses prou bé en el filial i em va servir per assolir el primer equip, amb el que jugaria tres temporades inoblidables.

Com recordes el teu primer partit a la màxima categoria? El meu debut va ser en partit de Copa del Rei a l’estadi Balaidos, amb Ernesto Valverde d’entrenador i jo encara com a jugador del filial. De cara a la temporada següent ja em van fer contracte amb el primer equip i el meu primer partit va ser a La Romareda. Imagina el que significava per a mi, amb 23 anys debutar a 1a divisió i amb tot un Villarreal. Fou com un somni i en aquell moment vaig intentar consolidar-me, ja que em sentia un privilegiat per viure del futbol, el que més m’ha agradat sempre.

Després de la teva etapa al ‘Submarino Amarillo’ jugues una campanya amb el C. A. Osasuna. Com va anar per Pamplona? Doncs no va ser un bon any, ni a nivell d’equip (Osasuna baixaria a 2a A) ni en l’aspecte individual. Jo estava acostumat al tipus de futbol que es juga a l’escola del Villarreal de tenir la pilota, de “tractar-la” bé i a l’Osasuna es practica un joc més directe, més intens, de segones jugades, etc... El rendiment que vaig oferir no va ser el que esperava la gent, jo mateix reconec que no vaig estar massa bé. No em vaig trobar còmode mai i es notava sobre el terreny de joc.

També vas tenir tres experiències a l’estranger. Anglaterra, Romania i Grècia. Que et van aportar en l’aspecte esportiu i en el personal? L’experiència a Anglaterra i acceptar l’oferta del Blackpool va ser encertada. Aquell era un equip que havia baixat de la Premier, vol dir que era un club important i a tothom li agrada jugar en un campionat com és l’anglès. Però les etapes de Romania i Grècia no van ser tan positives, perquè un futbolista el que vol és jugar en les millors lligues i aquestes dues no ho són. Reconec que vaig anar-hi més per un motiu econòmic que no pas per l’esportiu.

Finalment el teu pas per l’U.E. Cornellà i Lleida Esportiu i ara, la teva arribada a Tarragona. Que esperes d’aquesta temporada a nivell grupal i individual, Joan? En l’àmbit grupal espero que fem un gran campionat, perquè estic veient que tenim un autèntic equipàs, amb molt bons futbolistes. Tots els jugadors, i jo el primer, hem de mostrar un gran compromís i implicació per poder estar a dalt. El Nàstic és un club de la LFP que per circumstàncies ara està a 2a B, així que estem obligats a tornar-lo on mereix. I en el vessant personal, vull aportar la meva experiència, professionalitat i el sentiment d’algú que és de la casa. Em sento amb la il·lusió i la motivació d’un noi de 18 anys, la veritat.

La sensació és que s’està confeccionant una gran plantilla i l’objectiu òbviament és exigent. Ha de ser bonic jugar per un equip amb màximes aspiracions... Estic d’acord. La competitivitat en una plantilla és molt important i nosaltres tenim a jugadors amb molt talent en totes les posicions. A més, tots els companys entrenen amb una intensitat espectacular i això es nota en els partits. I després tenim a un míster que ens “apreta” molt i no deixa que ningú es relaxi, així que tinc molt bones sensacions per tot plegat.

A alguns futbolistes de l’equip ja els coneixies, però als més joves no. Hi ha algú que t’ha sorprès especialment? Home, els més veterans o contrastats ja els coneixes de temps enrere i ets conscient de la qualitat que tenen abans d’arribar. Però estic molt sorprès amb els nois joves, que òbviament no els coneixia i no et puc destacar a ningú en concret, perquè tots tenen una qualitat sensacional. Veus a Guiu de lateral dret, esquerre o interior i ho fa igual de bé, Òscar Sanz té un gran nivell, o Grifell, Joel Lasso... Tenen unes condicions impressionants i el Nàstic el futur garantit amb tots ells.

Parlant del vessant humà, quin goig poder continuar la teva carrera futbolística vivint al “teu” Cambrils, oi? La família estarà encantada! (Riu). Sí, la meva família quan els hi vaig comentar l’interès del Nàstic em van dir... suposo que no t’ho pensaràs, eh? I estava clar que no ho havia de meditar per a res, perquè aquest és el millor club i la millor opció per a mi. Si a això li afegim que sóc de Cambrils, no havia res més a dir, el que volia era signar com més aviat millor. Quan el Nàstic et truca és impossible dir que no i ara estic aquí en cos i ànima i desitjant que comenci el campionat, per assolir entre tots els objectius ambiciosos que tenim.

Espectacular nivell d’il·lusió, involucració i felicitat el que va mostrar durant l’entrevista el lateral cambrilenc. Si a això li sumem la seva evident qualitat futbolística i l’experiència acumulada al llarg de la seva exitosa i prolífera carrera esportiva, no tenim dubte que serà un jugador capital pel Nàstic. Bentornat i molta sort, Joan! Nacho González

BARÇA - NÀSTIC AL JOHAN CRUYFF

El passat 12 de setembre, Barça i Nàstic van jugar un partit amistós de pretemporada a l’estadi Johan Cruyff. El conjunt grana va oferir una excel·lent versió enfront dels culés i va deixar molt bones sensacions sobre el verd. El matx va finalitzar amb victòria local per 3 a 1, amb gols de Dembélé, Griezmann i Coutinho (aquests dos últims des dels onze metres) per part barcelonista. El del nostre equip fou obra de Javi Bonilla, amb un xut extraordinari des de la llarga distància que va sorprendre el porter Neto. Com

podem veure en aquest seguit d’imatges, el F. C. Barcelona va jugar amb tots els seus cracks de talla mundial com ara els Messi, Griezmann, Busquets, Piqué, Jordi Alba, De Jong, Coutinho, Dembélé, etc, per tant, una prova d’alçada que el Nàstic va passar amb molt bona nota. Ara toca seguir treballant per iniciar el campionat 2020-21 en òptimes condicions i assolir els ambiciosos objectius marcats per l’entitat grana. Molta sort i encerts, nois! Nacho González - Director Força Nàstic

BARÇA - NÀSTIC AL JOHAN CRUYFF

C/ Reding, 20 bis. TARRAGONA Tel. 977 24 02 32 www.cocula.cat

Futbolista d’una qualitat extraordinària, va arribar de l’AT. Madrid

Gabriel Taltavull Monjo “El fi estilista” D.E.P Lloc de naixement Ciutadella (Menorca) 10 de juliol de 1921

Interior dret del 1947 al 1950 89 partits amb el Nàstic 17 gols

Nou acord entre Port de Tarragona i Nàstic

El Gimnàstic de Tarragona i el Port de Tarragona han renovat l’acord que els uneix per desenvolupar noves accions conjuntes durant la temporada. Com a novetat, en aquest nou conveni, el logotip del Port de Tarragona lluirà en la samarreta d’entrenament del primer equip.

La col·laboració i l’intercanvi de

sinergies entre dos referents del territori és fonamental pel desenvolupament i el progrés de la societat. Aquest és un dels objectius pels quals s’uneixen dues de les entitats centenàries de l’Estat, el Nàstic i el Port de Tarragona, que aquest any compleix el 150è aniversari.

A més de la novetat en les samarretes d’entrenament, el Port de Tarragona continuarà present en els diferents actius de les instal·lacions del Nou Estadi i la gran tasca de suport al projecte del Nàstic Genuine, com un dels principals patrocinadors.

El meu primer Nàstic per Jordi Bonachí

Se’m fa molt difícil dir exactament vaig posar la samarreta grana. Va ser al camp quan va ser el meu primer contacte de la barriada d’Icomar, a tocar la carretera Soci nº 424 amb el Nàstic. Sé que de ben petit el d’entrada a Tarragona, aquells temps de terra. meu pare em duia al camp a veure partits, però és clar era un nen, deuria tenir uns 4 o El meu pare, a dia d’avui, encara em diu que 5 anys aproximadament, i com és normal no quan em va veure saltar al camp vestint els m’enrecordo absolutament de res. colors grana, se li va posar un nus a la gola. Doncs així vaig iniciar la que seria la meva Pani, Amigó, Otazu, Cunillera, Bañeras són els trajectòria com a jugador del Nàstic. Al llarg primers jugadors que em venen al cap. Ara bé, dels anys vaig anar passant per les diferents el meu primer gran contacte amb el sentiment categories: aleví, infantil, juvenil, amateur, fins grana va ser aquella històrica victòria al camp arribar un dia a tocar el cel. del Díter Zafra amb el gol de Rafa Martínez, tenia 10 anys; aquell partit el recordo com si En aquells temps hi havia un entrenador fos avui. Aquell dia estàvem a casa, escoltant basc, Iñaki Espizúa. Ell va confiar amb la gent la ràdio. El meu pare estava tant nerviós que jove que pujava de l’Amateur i ens va donar els últims minuts del partit va haver de sor- l’oportunitat a més d’un d’anar convocats tir al carrer, necessitava que li toqués l’aire. amb la primera plantilla. Va ser un desembre A partir d’aquell ascens començà el que po- del 1989, al Mini Estadi de Barcelona, quan dríem dir el meu enamorament nastiquer, fins a les acaballes de la segona part del partit, al dia d’avui. l’Iñaki em va fer saltar al camp per substituir al Toni Oruj, un gran davanter i golejador, per En fi, vaig tenir aquesta gran sort. Tinc infinitat Com podeu apreciar vaig mamar Nàstic ja de fer el que seria el meu debut en partit oficial. d’experiències viscudes, molta gent la qual ben petit. A casa tot girava al voltant del Club. Sempre li estaré agraït per aquesta oportuni- vaig tenir l’ocasió de poder conèixer i que reA l’escola, jugava a futbol i sense tirar-me flo- tat que aquell dia em va donar. cordo amb molta estima, tot guardat dins la retes, la veritat és que la remenava força bé. meva caixa dels records. Va arribar un dia que el meu pare va veure un Recordo que durant el meu últim any amb anunci al Diari de Tarragona que deia que el l’amateur molts dies em cridaven per anar a Com a seguidor les he vist de tots colors. MoNàstic buscava jugadors d’una edat en con- entrenar amb ells. Va ser tot un orgull poder ments d’alegria i moments de tristesa. Però si cret, 13 anys si no recordo malament, per en- coincidir amb gent com Santi Coch, Paulino, alguna cosa tenim en comú els nastiquers, és trar a formar part de la categoria aleví. Em va Javi García, que venia del Barça, i molts altres. que tenim sang grana i mai deixarem d’estar costar decidir-me, donat que era un adolescent Poder viure aquesta experiència fou per mi al seu costat, sigui la categoria que sigui. Tinc força tímid, però la il·lusió que tenia el meu com si m’hagués tocat la loteria. Al llarg de la passió per aquests colors, pel que representa pare perquè entres a formar part del planter, temporada, em van convocar per anar a tres ser del Nàstic, pel sentiment que ens uneix. em va empènyer a fer el meu primer pas. o quatre partits amb el primer equip... Era Em vaig enamorar de ben petit i segueixo enal’home més feliç del món. morat com el primer dia. Nàstic, t’estimo! Al cap de pocs dies, i després d’uns quants entrenaments, vaig ser escollit per formar part dels nens més petits que representaven al Nàstic. Recordo la primera vegada que em És un privilegi que molt pocs poden dir, haver nascut a Tarragona i haver pogut jugar amb el primer equip de la ciutat. Jordi Bonachí