Albert Rodríguez i Capdevila
De cim en cim On n’a jamais fini d’apprendre de la montagne
De cim en cim-COBERTA.indd 1
27/07/15 22:01
2
째
De cim en cim 째 nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 2
28/07/15 17:26
De cim en cim
On n’a jamais fini d’apprendre de la montagne
F
a temps que vaig comentar la meva intenció de fer muntanya, de pujar cims, més concretament. Ho entenc com una activitat de lleure, però també de compromís, en la qual hi vull involucrar en bona mesura la família. Fins ara, el que he anat fent és fer-me acompanyar amb família i amics les rutes més fàcils i properes. I també buscar aquell moment de solitud tant necessari que tothom ha de tenir, buscant el plaer d’estar sol amb la natura. També he volgut deixar testimoni de totes aquestes experiències i, és clar, les que han de venir. Perquè quan un segueix un camí i, arribat un moment s’atura per mirar enrere, el que desitja és reviure certs moments o simplement fer un balanç de records. Dit això, aquí deixo el meu insignificant blog, convertit ara en revista, sobre la muntanya i els meus cims. No en sóc un expert ni ho pretenc, simplement un individu que fa poc ha trobat el neguit i l’estímul en la muntanya.
A lbert R odríguez i C a p d e vi l a
introducció
De cim en cim-TRIPA.indd 3
° De cim en cim ° 3
28/07/15 17:26
Material Calçat
Mitjons Pantalons
Baixa muntanya (400 m – 1499 m)
Mitja muntanya (1500 m – 2000 m)
Alta muntanya (2001m – 3144m)
Vamba trail Bota muntanya sola flexible
Bota muntanya sola semirígida
Bota muntanya sola semirígida (estiu) i sola rígida (hivern)
Mínim 2 parells i adients a la temperatura de la sortida Llargs o curts en funció de la temperatura
Pantalons llargs (rascades i sol), i quant al gruix tot depèn de l’època de l’any Màniga curta (estiu) Tèrmica (hivern)
Dessuadora
Forro polar
Forro polar gruixut
Impermeable senzill
Estil gore-tex
Estil gore-tex
Guants
Hivern
Hivern
Tot l’any, amb neu impermeables
Gorro
Hivern
Hivern
Tot l’any
Buff
Hivern
Hivern
Tot l’any
Sí
Sí
Sí
20/25 l
25/35 l
35/45 l
Ulleres de sol
Sí
Sí
Sí
Crema Solar
Sí
Sí
Sí
Mapa
Sí
Sí
Sí
Recomanable
Sí
Sí
Ressenya excursió
Sí
Sí
Sí
Cantimplora
Sí
Sí
Sí
Farmaciola
Sí
Sí
Sí
Senyera
Sí
Sí
Sí
3 capes
Màniga curta
Samarreta Jersei-forro Paravent-impermeable
Gorra Motxilla
Brúixola-GPS
4
°
De cim en cim ° material
De cim en cim-TRIPA.indd 4
28/07/15 17:26
Rutes Desnivell
Data
Localització
pág.
Puig d’Olorda
450 m.
20 de gener de 2015
Baix Llobregat - Barcelonès
6
Puig Madrona
341 m.
15 de febrer de 2015
Baix Llobregat - Vallès Occidental
12
Turó del Mulei
228 m.
17 de febrer de 2015
Baix Llobregat
18
Puigraciós
808 m.
4 de març de 2015
Vallès Oriental
24
Puig Cendrós
499 m.
22 de març de 2015
Baix Llobregat
30
Turó del Ros
635 m.
22 de març de 2015
Vallès Occidental
30
Castillo de Monteagudo
30 de març de 2015
León
36
Las huellas de las legiones
30 de març de 2015
León
36
Els 7 gorgs
10 de maig de 2015
Ripollès - Capdevànol
42
Cim
Pic del Vent
816 m.
31 de maig de 2015
Vallès Oriental
50
Puig de la Creu
668 m.
31 de maig de 2015
Vallès Occidental
50
Puigmal
2.909 m.
13 de juny de 2015
Ripollès
56
Pic del Segre
2.843 m.
13 de juny de 2015
Ripollès
56
Sant Ramon
296 m.
20 de juny de 2015
Baix Llobregat
64
Sant Antoni
348 m.
20 de juny de 2015
Baix Llobregat
64
2.212 m.
4 de juliol de 2015
Solsonès
70
Castellsapera
939 m.
18 de juliol de 2015
Vallès Occidental
78
Turó de la Pola
930 m.
18 de juliol de 2015
Vallès Occidental
78
Montcau
1.057 m.
18 de juliol de 2015
Vallès Occidental
78
Mola de Sant Llorenç
1.102 m.
18 de juliol de 2015
Vallès Occidental
78
Puig de les Morreres
rutes
De cim en cim-TRIPA.indd 5
° De cim en cim ° 5
28/07/15 17:26
Puig d’Olorda
DADES TÈCNIQUES:
Sí 14,44 Km 491 m. 43 m. 656 m. 6
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 6
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Barri de la Granja de Molins de Rei Punt d’arribada: Barri de la Granja de Molins de Rei Cims assolits: Puig d’Olorda (491 m.) Dificultat: Fàcil Expedició: Albert, Ana, Júlia i Lucía. Durada total: 5 hores 33 minuts En moviment: 3 hores 55 minuts Data: 11 de gener de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puig d’Olorda
De cim en cim-TRIPA.indd 7
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 7
28/07/15 17:26
I
niciem la ruta des de casa i anem a buscar el carrer Jacint Verdaguer, tot enfilant-lo cap amunt. Només sortir del poble, a mà dreta hi ha una entrada al parc de Collserola que és la pista ampla que porta al Restaurant Can
8
°
Tintorer. Ens hi endinsem amb la molèstia d’haver-se d’apartar de tant en tant perquè hi ha cotxes que segurament es dirigeixen a esmorzar al restaurant. Continuem fins gairebé arribar-hi. Just abans de trobarnos-el, però, hi ha un trencall a mà
dreta amb les indicacions que ens han de conduir al Puig d’Olorda. Aquest camí està barrat al trànsit de cotxes i és una mica més estret i sinuós, tot i que no és ni molt menys un sender. És un camí prou ample que ens ha de portar al que
De cim en cim ° Puig d’Olorda
De cim en cim-TRIPA.indd 8
28/07/15 17:26
va des del Castell Ciuró a la Santa Creu d’Olorda. Les nenes estan força cansades i de bones ganes es quedarien. Tot i així, no costa gaire convèncer-les i ens dirigim al darrer tram que ens separa del cim, a mà dreta. Un petit descuit mentre
xerràvem ens despista del trencall també a mà dreta que inicia l’ascens definitiu. Això ens proporciona 200 metres extra de ruta que no calien, però bé, encara rai que han estat pocs. Amb el mòbil a la mà, els ensenyo el tram que falta i, mentre
anem avançant, els fa gràcia veure com la petita fletxa del navegador es va movent en funció del nostre progrés. Així les tinc distretes durant una bona estona fins que també se’n cansen; això sí, ja veuen molt a prop la destinació final.
Puig d’Olorda
De cim en cim-TRIPA.indd 9
° De cim en cim ° 9
28/07/15 17:26
hem fet el cim Et voilà! Hem fet el cim! 8 km des que hem sortit de casa. La baixada es fa gairebé sense esforç. En arribar a la zona d’esbarjo han vingut els pares de la Lucía, busquem taula en el restaurant i dinem com cal. Ens ho hem ben merescut, no? I que bona que està la cervesa en porró! Les nenes es queden i baixen en cotxe a Molins, però l’Ana i jo baixem caminant fins al Castell Ciuró que ens observa apropar-nos amb la tristor que evoquen les ruïnes de temps antics. La resta de la ruta ja es fa per asfalt, pels carrers del poble. Aquest itinerari de tornada és 1,5 km més curt i un mica més pendent. El millor de fer rutes a prop de casa és que així que s’acaba de seguida bé la dutxa i el descans.
10
°
De cim en cim ° Puig d’Olorda
De cim en cim-TRIPA.indd 10
28/07/15 17:26
1
3
5
2
4
AVIFAUNA COMÚ DE LA COMARCA (BAIX LLOBREGAT) 1. Pit roig 2. Bernat pescaire 3. Fredeluga 4. Blauet 5. Porc senglar
Puig d’Olorda
De cim en cim-TRIPA.indd 11
° De cim en cim ° 11
28/07/15 17:26
Puig Madrona
DADES TÈCNIQUES:
Sí 16 Km 341 m. 56 m. 563 m. 12
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 12
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Barri de la Granja de Molins de Rei Punt d’arribada: Barri de la Granja de Molins de Rei Cims assolits: Puig Madrona (341 m.) Dificultat: Moderada Expedició: Ana, Júlia, Albert, Marta, Helena, Antonio, Maika, Gerard, Asun i David. Durada total: 4 hores 22 minuts En moviment: 3 hores 44 minuts Data: 18 de gener de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puig Madrona
De cim en cim-TRIPA.indd 13
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 13
28/07/15 17:26
A
les 9 del matí sortim des del barri de la Granja de molins de Rei l’Antonio, el David i jo. Hem quedat d’aquí una horeta a les Escletxes del Papiol amb la Maika, la Marta, l’Ana i l’Asun. Amb elles hi ha l’Helena, la Júlia i el Gerard, tots tres encara
14
°
sense fer els 10 anys. Darrere del CAP de les Sínies, hi ha un camí que passa per sota la carretera que surt de Molins. El temps és fred i els camps són ben gebrats. L’agafem i ens encaminem cap a Can Rabella, masia que passem pel camí de sobre, és a dir, ens quedarà a mà dreta. Seguim per aquesta pista fins que arribem a una
altra de més ampla. Podem anar cap a l’esquerra i fer el camí més curt, però preferim voltejar una mica i continuar per la dreta. Fem unes quantes ziga-zagues i pugem algunes pendents ben pronunciades que ens fan oblidar el fred per entrar plenament en calor. Arribem a les Escletxes i ens reunim amb la resta de l’expedició.
De cim en cim ° Puig Madrona
De cim en cim-TRIPA.indd 14
28/07/15 17:26
Abans d’arribar a les Escletxes hi ha una font passada la qual hem de prendre el camí de la dreta que va cap al Puig Madrona, es diu avinguda Can Monmany. Ja no la perdem fins arribar a l’Ermita de la Salut, una pe-
tita joia construïda en època visigòtica i restaurada en ple romànic. A dintre, una talla de la mare de Déu ens sorprèn agradablement. A l’Ermita de la Salut parem uns 20 minuts per menjar una mica i prendre líquid.
Puig Madrona
De cim en cim-TRIPA.indd 15
° De cim en cim ° 15
28/07/15 17:26
Prosseguim la ruta justament per darrere de l’ermita. Un camí estret i pedregós s’enfila de forma ben pronunciada, tan que en força ocasions hem d’acabar grimpant una mica. La canalla respon molt bé, potser amb una mica d’ajuda. Aviat arribem una pista més gran que en pocs metres ens condueix al cim del Puig Madrona. Aprofitem per veure les magnífiques vistes que ens aporta l’altura, al fons la muntanya de Montserrat, i just al darrera el Tibidado. També veiem el Puig d’Olorda que vam pujar uns dies abans. Una sessió de fotos és l’avantsala del retorn.
16
°
De cim en cim ° Puig Madrona
De cim en cim-TRIPA.indd 16
28/07/15 17:26
hem fet el cim
Puig Madrona
De cim en cim-TRIPA.indd 17
째 De cim en cim 째 17
28/07/15 17:26
Turó del Mulei
DADES TÈCNIQUES:
Sí 9,1 Km 279 m. 66 m. 415 m. 18
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 18
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Barri de la Granja de Molins de Rei Punt d’arribada: Barri de la Granja de Molins de Rei Cims assolits: Turó del Mulei (279 m.) Dificultat: Fàcil Expedició: Albert Durada total: 2 hores 15 minuts En moviment: 2 hores
Data:
31 de gener de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Turó del Mulei
De cim en cim-TRIPA.indd 19
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 19
28/07/15 17:26
D
issabte de Candelera a Molins de Rei és sinònim d’aglomeracions. És un orgull per a la vila tenir una fira amb tant de renom i és una sort poder gaudir-la. Això no obstant,
20
°
també pot ser un motiu per fer una escapadeta a la muntanya i fugir de tant de rebombori. Així doncs, decideixo fer una ruta curta però agradable travessant part del poble i endinsant-me a Collserola a través del Castell Ciuró. Quan enfilo
el Carrer Jacint Verdaguer i arribo a l’alçada del carrer Onze de Setembre m’aturo uns breus instants per tal de poder fer una foto a la Federació Obrera, un edifici construït a principis del segle XX, i amb un fort valor patrimonial de la vila.
De cim en cim ° Turó del Mulei
De cim en cim-TRIPA.indd 20
28/07/15 17:26
Des del carrer Onze de Setembre, torço a l’esquerra per agafar el Camí antic de la Santa Creu d’Olorda que ja no deixo fins arriba a les ruïnes del Castell Ciuró, ja a les afores de Molins de Rei.
El Castell Ciuró devia ser una petita fortalesa segurament del segle X, de la qual només en queden poques parets, una de les quals llueix un opus spicatum ben conservat en la forma de construcció.
Opus spicatum L’opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d’espiga), o d’espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s’aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d’espiga. l seu ús era generalment decoratiu i més comunament s’utilitzava com a paviment, encara que també ho trobem com a tècnica de construcció de murs i parets. Sovint el terme s’utilitza com a sinònim d’espina de peix, molt similar, amb la diferència que les pedres en espiga estan col·locades fent ziga-zaga, imbricades les unes amb les altres, mentre que les d’espina de peix fan capes horitzontals i rectilínies.
Turó del Mulei
De cim en cim-TRIPA.indd 21
° De cim en cim ° 21
28/07/15 17:26
Després d’un parell de fotos m’encamino cap al turó del Mulei que m’espera ben amansat a pocs metres des d’on em trobo en aquests moments. De la cruïlla de camins cal escollir la que et porta cap a l’ermita romànica de Sant Pere del Romaní. El camí comença amb un clar descens que continua quan agafo un trencall a mà dreta a uns 700 metres des de la cruïlla. Segueixo davallant per aquest camí fins arribar a un punt on s’acaba, i tot seguit comença un sender força més estret. Sembla
22
°
que la vegetació de canyes i arbres se’ns hagi d’engolir, justament en el punt més baix. A partir d’aquí començo a remuntar cap a munt amb unes senyals dèbils que en algun temps havien dit alguna cosa, però que ara només són esquelets de fusta i ferralla. La guia, sembla estrany, ara seran uns senyals en forma de punta de sageta d’un color verdós que canvia de tonalitat en funció de la seva exposició al sol i de la seva antiguitat. No es triga gaire en arribar a la propera estació: l’ermi-
De cim en cim ° Turó del Mulei
De cim en cim-TRIPA.indd 22
28/07/15 17:26
em mosqueja una mica. Aquesta vegada no m’ha calgut posar el temporitzador del mòbil, sinó que el senyor em fa una foto en una mena d’elevació de pedres que podria haver estat la paret d’alguna cabana o vés a saber què. No sé on es troba el punt més àlgid del Mulei, però aquest no ho és, perquè uns metres més endavant hi ha una petita remuntada. A partir d’aquí, només cal seguir un sender a través del bosc durant mig kilòmetre, aproximadament, on s’arriba a un camí més ample. Cap a l’esquerra ens portarà de cap una altra vegada vers el Castell Ciuró. Només he de resseguir les passes sobre les quals he vingut per tornar-me a amarar del clima Candeler de la meva vila. Quan arribo a casa he fet uns 9 km. I ara… a firar!
he fet el cim
ta de Sant Pere de Romaní. És una ermita romànica del segle XI i que presenta un estat força digne. Aprofito per provar el temporitzador del meu telèfon mòbil i posar als peus de l’absis semicircular. Tot un èxit! Un senyor amb un gos apura les darreres queixalades del seu entrepà tot contemplant les vistes de la comarca. Ens saludem i torno a emprendre la meva petita excursió. Mentre pujo, de tant en tant apareix alguna d’aquells senyals de color verd que em confirmen que vaig pel bon camí. També em topo amb una fita (una pedra) amb la inscripció ROCA. No sé què vol dir, però es troba en el camí cap al turó del Mulei. Quan arribo a dalt, un senyor amb un mapa, una motxilla i ganes de xerrar m’explica que ha vingut a la Candelera de Molins, però que primer volia pujar al Mulei. Constatem que l’alçada que marca el meu mòbil amb l’aplicació de wikiloc (269 m.) no es correspon amb el punt on som, que totes les referències diuen que està en 227 m. No sé què pensar, però l’alçada avui no és important, tot i que
Turó del Mulei
De cim en cim-TRIPA.indd 23
° De cim en cim ° 23
28/07/15 17:26
Puiggraciós
DADES TÈCNIQUES:
Sí 15,3 Km 896 m. 655 m. 608 m. 24
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 24
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Santuari de Puiggraciós Punt d’arribada: Santuari de Puiggraciós Cims assolits: Puiggraciós Dificultat: Moderada Expedició: Albert Durada total: 3 hores 41 minuts En moviment: 2 hores
Data:
31 de gener de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puiggraciós
De cim en cim-TRIPA.indd 25
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 25
28/07/15 17:26
S
ense dubte que aquesta ha estat una ruta un pèl accidentada, i no és que m’hagi fet mal, no és això. La qüestió és que per desconeixement de l’aplicació del mòbil, per dubtes i males decisions, el que havia de ser una ruta que envoltava el Puiggraciós es va convertir en una passejada excessivament llarga que, degut al desconeixement del camí que estava seguint, vaig refer sobre
26
°
les meves passes fins arribar novament al punt de partida. Tot i així, dono la ruta per bona ja que malgrat tot vaig gaudir de la passejada, del paisatge i de la immersió en plena natura. Darrera el Santuari de Puiggraciós hi ha dos camins, dels quals agafo el de l’esquerra que en pocs minuts porta al Coll de la Tripeta. Una vegada es passa el coll s’entra en un camí que ressegueix la cin-
glera. El cim del Puiggraciós el deixo per la tornada, ara ve més de gust caminar. Els talls de les muntanyes m’impressionen, a la vora del camí només hi ha precipici en un tram gens menyspreable i, en ocasions, si m’apropo massa per mirar avall tinc sensacions de vertigen. Aviat abandono aquestes alçades i la pista, ben enfangada, avança fins a una construcció que
De cim en cim ° Puiggraciós
De cim en cim-TRIPA.indd 26
28/07/15 17:26
es presenta amb una torre fortificada: és el Clascar, ben amunt de les cingles de Bertí. Admiro la seva estètica i el seu aspecte noble i dominant d’aquelles terres. L’abandono amb la satisfacció d’haver respirat l’aire acaronat per un tresor de pedres antigues, que amaguen històries reals que desconeixem perquè el temps ho esborra tot, gairebé, s’ho emporta oblit enllà. A partir d’aquí segueixo el camí ample fins que perdo els senyals del GR (blancs i vermells). Continuo, malgrat tot, i faig kilòmetres estèrils sense parar fins que poc més del km 9 recorregut decideixo dirigir-me cap a una casa que es troba plantada enmig de la natura.
Puiggraciós
De cim en cim-TRIPA.indd 27
° De cim en cim ° 27
28/07/15 17:26
Davallo fins a trobar un sender ben estret que, vés per on!, té les marques del GR. Un cop d’ull al mòbil em diu que m’estic allunyant de la ruta i que m’apropo cada cop més al santuari de Sant Miquel del Fai. Les ganes d’acostar-m’hi són grans, però l’hora em fa prendre una determinació per retornar, aquest cop pel sender que serpenteja entre el fullatge de les zones baixes. Tants anys d’haver llegit Els sots feréstecs i ara recorrent els racons que descrivia Raimon Caselles. Recordo com començava tot plegat: «A on reira de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d’aquell jaio del dimoni?» Sempre m’havia cridat l’atenció aquesta frase, tant que finalment se m’ha quedat gravada, tot i que he de reconèixer que l’he hagut de tornar a mirar perquè havia canviat un parell de mots. L’essència, però, la conservava. I mentre recordo aquell passatge i remunto per sortir de la selva verda, m’apropo al punt en què he perdut les senyals del GR i ha començat el camí erroni. Torno a passar per Sant Pere de Berí, a veure el Clascar i encaminar-me cap al Coll de la Tripeta. Abans d’arribar-hi, ja es veu el cim de Puiggraciós. Passo el Coll de la Tripeta i observo que per accedir al cim tinc dues opcions. Puc envoltar la muntanya per la dreta o per l’esquerra i agafar un camí que em porti al cim. O bé, puc anar més directament aprofitant el tallafocs, tot i que l’ascensió és molt més agressiva. Com que ja he voltat prou, decideixo pujar a sac pel tallafocs. Quan arribo a dalt de tot el cor em surt per la boca i la respiració és molt ràpida.
28
°
De cim en cim ° Puiggraciós
De cim en cim-TRIPA.indd 28
28/07/15 17:26
he fet el cim
Em calmo una mica, ja només queden uns metres i aviat assoleixo l’objectiu. La baixada resum una mica la ruta. Baixo confiat, satisfet i content per la passejada, però no puc assaborir del tot el moment perquè em torço el turmell esquerre. Quan em temo el pitjor experimento que el dolor és mínim i que puc seguir sense problemes. Aprofito per visitar la torre de telecomunicacions que hi ha prop del santuari i, observant ja l’hora, dono per acabada l’excursió. No del tot segur, crec que repetiré la ruta, però la que originàriament tenia pensar fer.
Puiggraciós
De cim en cim-TRIPA.indd 29
° De cim en cim ° 29
28/07/15 17:26
Puigcendrós i Turó del Ros
DADES TÈCNIQUES:
Sí 13 Km 692 m. 318 m. 683 m. 30
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 30
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Depuradora de Vacarisses Punt d’arribada: Depuradora de Vacarisses Cims assolits: Puig Cendrós y Turó del Ros Dificultat: Moderada Expedició: Albert Durada total: 4 hores 10 minuts En moviment: 3 hores 30 minuts
Data:
22 de març de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puigcendrós i Turó del Ros
De cim en cim-TRIPA.indd 31
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 31
28/07/15 17:26
D
esprés d’un dia plujós és una mica arriscat fer ruta per la muntanya, tot i que la claror no sembla amenaçar l’objectiu de dos nous cims. Deixo el cotxe en la depuradora que es troba just abans d’entrar a Vacarisses en la carretera que ve des d’Olesa. Traves-
32
°
so la carretera i agafo un camí a mà esquerra que inicia un suau ascens per una pista enfangada. Em dirigeixo cap al coll de la Bosseta que es passa deixant la pista en passar gairebé davant d’una gran pedra que precedeix un turó. El coll és estret i deu el seu nom perquè era un lloc habitual on els viatgers topaven amb lladres que
els ajudaven gustosament a buidar les seves “bosses”. El camí s’estreny força i serpenteja fins a arribar a un pla que esdevé una zona d’esbarjo. A mà dreta es divisa el Puig Cendrós al qual s’hi arriba en pocs minuts abandonant la pista principal i trencant per la dreta sobre un petit sender que puja fins al cim. A dalt, les vistes són
De cim en cim ° Puigcendrós i Turó del Ros
De cim en cim-TRIPA.indd 32
28/07/15 17:26
esplèndides, sobretot amb Montserrat justament enfront. Una panoràmica intenta captar aquest espectacle, tot i que amb l’emoció m’oblido totalment de fer-me la foto de rigor damunt del cim. Quina ràbia! Desfaig el camí i torno direcció cap al coll de la Bosseta, però sense tornar-lo a passar, sinó agafant un trencall a la dreta que davallarà per senders poc transitables i de perillosos per als turmells. L’aigua hi ha deixat la seva petjada en forma de solcs dibuixats en 3D, fet que obliga a estar molt atent on cal posar el peu. El mal camí dóna pas a una pista més ampla i també a la contemplació del pròxim objectiu, el Turó del Ros, just a sobre de la pedrera del Mimó. La pista avança i passa pel costat d’una casa que deixo a mà dreta i que, més endavant, és anunciada com restaurant el Mimó. Passem sota un pont i, malauradament, arribo a la carretera per la qual he fa un parell d’hores em dirigia amb el cotxe a la depuradora.
Puigcendrós i Turó del Ros
De cim en cim-TRIPA.indd 33
° De cim en cim ° 33
28/07/15 17:26
No hi ha més remei que seguir per la carretera a mà dreta, direcció Olesa, un bon tram fins que es troba l’entrada de la cantera a mà esquerra. Em sorprèn desagradablement que la ruta hagi de passar just per dintre de la cantera, en una forta ascensió. Després d’una estona s’abandona la cantera i la pista per la qual continuo pujant conserva el fort desnivell, tant que el meu rostre comença a semblar una aixeta mal tancada de tanta suor. Una cadena anuncia que ja surto de la propietat de l’empresa de la cantera i continuo per una pista que ja no deixaré fins arribar al cim.
34
°
Un enorme conjunt d’antenes i repetidors mancats de tota bellesa dóna la benvinguda a l’excursionista. Amagat, darrera uns matolls, s’entreveu un piló del qual oneja una estelada esparracada per l’acció del vent. He arribat i aquesta vegada sí que em faig una foto malgrat la dificultat de fer-ho en un espai reduït, un objectiu amb força altitud i haver de mantenir la màquina i el mòbil en una posició inversemblant. Tot i fer tot això sense comptar amb cap ajut més que el de la motxilla que em serveix de plataforma, finalment el resultat és acceptable.
La baixada és força ràpida i de vegades les cames corren més del que calen. La pista no és del tot plana i cal vigilar amb el mal estat del sòl. Deixo a mà esquerra la cadena que separa la pista per la qual he pujat de la pedrera i segueixo el descens ben pronunciat. Aquest camí, entre esses i revolts, condueix directament a la depuradora on està el cotxe, on conclou l’excursió d’avui. Me n’alegro d’haver-la fet sol, perquè no l’he acabada de gaudir del tot degut a l’estat del sòl i d’alguns senders pels quals he transitat. És per això que el més prudent és considerar-la de dificultat moderada.
De cim en cim ° Puigcendrós i Turó del Ros
De cim en cim-TRIPA.indd 34
28/07/15 17:26
he fet el cim
Puigcendr贸s y Tur贸 del Ros
De cim en cim-TRIPA.indd 35
掳 De cim en cim 掳 35
28/07/15 17:26
Castillo de Monteagudo i Las huellas de las legiones
DADES TÈCNIQUES:
Sí 11 Km 1571 m. 1124 m. 622 m. 36
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 36
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Fuentes de Peñacorada Punt d’arribada: Fuentes de Peñacorada Cims assolits: Castillo de Monteagudo Dificultat: Fàcil Expedició: Ana i Albert Durada total: 4 hores En moviment: 3 hores i 40 minuts Data: 30 de març de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Castillo de Monteagudo i Las huellas...
De cim en cim-TRIPA.indd 37
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 37
28/07/15 17:26
U
n matí fresc però sense massa aire, ideal per fer una ruta que parteix des del poble lleonès de Fuentes de Peñacorada. Allà mateix deixem el cotxe i iniciem la ruta l’Ana i jo sortint per la part alta del poble, on hi ha una font que brolla des de dintre
38
°
d’una cova i un mapa que descriu les dues rutes. Nosaltres ens decidim per ferles totes dues perquè calculem que així farem uns 10 km. Aquesta primera etapa de la ruta transcorre per una antiga calçada romana que es pren quan s’abandona la pista que surt del poble. Ens
ha produït una mica de dubtes el fet que hi hagués una tanca amb filferros i cap senyal que ens confirmi que anem per bon camí. Tot i així, com que no hi ha més alternatives, entenem que hem de seguir per aquí i així ho fem. Poc més d’un km de ruta es troba una cruïlla que presenta les dues alternatives
De cim en cim ° Castillo de Monteagudo i Las huellas de las legiones
De cim en cim-TRIPA.indd 38
28/07/15 17:26
Retornem sobre les passes i davallem fins a la cruïlla per seguir amb la ruta de Huellas de las Legiones. Aquestes legions corresponen a les d’època romana que travessaven aquestes contrades per la calçada que hem deixat una estona abans. Al contrari, en aquest cas, el camí s’endinsa entre els prats verds encara tacats de blanc per la neu mandrosa que es resisteix a marxar. Un bosc d’arbres sense fulles ha preferit llençar-les al terra per formar una preciosa catifa plena de tons marronosos, mimant el caminant i fent-lo estimar tanta pau i bellesa. Pel camí, el caprici d’un tronc a prendre: anar cap al Castillo de Monteagudo o bé seguir la ruta de Huellas de las Legiones. Trenquem a l’esquerra i comencem un suau ascens. Al fons, l’objectiu, encara lluny, però sabem que en poca estona el coronarem. A mesura que ens hi apropem la pujada s’esdevé més exigent. A poc a poc també anem abandonant els paratges que ens guarden del vent i experimentem que les alçades descobertes sovint són sinònims de vents. El cim l’assolirem per la banda contrària de la imatge que ens ha anat acompanyant. Bordegem el turó i emprenem els darrers metres, els més durs, per la vessant est que és la més amable. Unes imatges impagables dels Picos de Europa, de Peñacorada, del Miragüete i de les blanques muntanyes que ja pertanyen a Palència. Una captura panoràmica de 360º intenta plasmar el que no poden descriure les paraules.
Castillo de Monteagudo i Las huellas de las legiones
De cim en cim-TRIPA.indd 39
° De cim en cim ° 39
28/07/15 17:26
que dibuixa una estança oberta desperta la curiositat del viatger sensible, mentre el suau ascens cap al pla es mostra amè i ple d’estímuls. A dalt, som al peu de Peñacorada. La mirem amb ulls delerosos per conquerir-la, però els bancs de neu en les zones més altes, just a dalt de la carena que ens hauria de portar al cim ens ho fan repensar. La neu en aquestes alçades està molt dura, gel, i un mal pas pot ser fatal. De vegades cal saber posposar els propòsits per a millors ocasions, si més no, una mica menys adverses. Segur que no hauria de passar res perquè hi ha alternatives per evitar la neu, però decidim no córrer el risc. Emprenem, doncs, el retorn cap al poble on tenim el cotxe. Ara davallem per la vall tot seguint un rierol que haurà de donar força imatges espectaculars, amb racons insòlits i la perfecta comunió de la remor de l’aigua fent el seu camí.
40
°
De cim en cim ° Castillo de Monteagudo i Las huellas de las legiones
De cim en cim-TRIPA.indd 40
28/07/15 17:26
hem fet el cim Aviat apareixen unes parets muntanyenques que retorcen una mica el camí, a mesura que es va abandonant el paisatge fluvial tan agradable amb el qual hem fet el descens des del pla. En un revolt apareix ja Fuentes de Peñacorada i, tot i que encara falta una estona per arribar, entenem que la ruta ha finalitzat. A punt d’entrar en el poble, una darrera visió bucòlica ens obliga a aturar-nos.
“Som un bocí d’aquesta terra. Estem fets amb una part d’ella. La flor perfumada: l’àliga majestuosa; tots són els nostres germans. Les roques dels cims, el suc de l’herba fresca, l’escalfor corporal del poltre: tot pertany a a la nostra familia.”
Castillo de Monteagudo i Las huellas de las legiones
De cim en cim-TRIPA.indd 41
° De cim en cim ° 41
28/07/15 17:26
Els 7 gorgs
DADES TÈCNIQUES:
Sí 10 Km 1036 m. 800 m. 494 m. 42
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 42
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: La font de Querol Punt d’arribada: La font de Querol Cims assolits: No n’hi ha Dificultat: Fàcil Expedició: Júlia petita, Júlia, Ariadna, Gina, Xènia, Pablo, Rosa Mari, Andrés, Lluís, Rosa, Joan Francesc, Sílvia, Asun, David, Ana i Albert. Durada total: 4 hores 30 minuts En moviment: Potser unes 3 hores Data: 10 de maig de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 43
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 43
28/07/15 17:26
C
omença el dia amb el desig de passar una jornada agradable amb una excursió atractiva i apta per a portar canalla. Sobre dos quarts de deu arribem a Campdevànol on esmorzem abans de prendre la carretera cap a Gombrèn per arribar a la Font de
44
°
Querol, a uns 3 km, inici de la nostra ruta. Com que ja sabíem que al pàrquing s’han de pagar 10 euros per cotxe, i anem 5 cotxes, decidim descarregar tota l’expedició al pàrquing i anar a Campdevànol per deixar els cotxes ben aparcats. Només cal que un de la colla torni amb tots els conductors i les bos-
ses, i tot el que cal per a l’excursió i el posterior dinar. Tot el grup partim cap als gorgs, però vet aquí que un cartell ens crida l’atenció i ens desvia, de moment, del nostre objectiu. Un bar només transcorregut un km i escaig havia de satisfer els delerosos d’un bon cafè, tot i que algun prefereix hidratar-se amb un bon refresc de civada.
De cim en cim ° Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 44
28/07/15 17:26
Novament en ruta, després d’un lleuger ascens, trobem el primer gorg. Cal trencar a l’esquerra i no hi ha cap problema perquè tot està molt ben indicat. El lloc de pas travessa el rierol, però per veure el gorg cal descendir entre les roques. Mol t bonic, aquest primer! És el gorg de la Cabana. La distància entre gorg i gorg no és gaire. Normalment, les indicacions que hi ha entre gorgs encerten prou bé amb la durada de la distància, però si es va amb un pas àgil se sol reduir el temps que indica. Aviat arribem al segon: el gorg de la Tosca, molt estimulant fins al punt qu donen ganes de llançar-se a l’aigua. El gorg de l’Olla està força a prop i cal deixar el camí trencant a mà dreta per accedir-hi. És molt bonic i, novament, no ens faria res banyar-nos. Hi passem una bona estona i tirem enrere per trobar una altra vegada el camí. No ens n’hem adonat, però ens saltem el gorg de la Bauma que està molt enganxat al de l’Olla. Donat que hi ha força gent que s’hi ha quedat, decidim anar directament al proper gorg i prendre davantera. De camí al gorg del Colomer petit trobem que pel temps que portem caminant és molt probable que sigui el darrer gorg.
Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 45
° De cim en cim ° 45
28/07/15 17:26
Jo mateix anuncio que és el darrer i els nens comencen a despullar-se i s’hi fiquen de cos sencer. Quin fred!! Hi ha alguna cosa que no em quadra i surto a mirar per on segueix el camí. En trobar-me a dos excursionismes més els pregunto si encara hi ha algun altre gorg i em diuen que sí, que el que falta és el Colomer. Quan torno i comunico al grup el meu error, la feina és treure la canalla de l’aigua, assecar-los i anar al següent gorg que prometo que és més gran i també es podran banyar. En arribar-hi, evidentment, no estem sols, i el que és pitjor, hi ha gossos prenent-se un bany, amb la qual cosa algunes de les nenes no es volen ficar a l’aigua. Decidim menjar alguna cosa, però.
46
°
De cim en cim ° Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 46
28/07/15 17:26
Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 47
째 De cim en cim 째 47
28/07/15 17:26
Quan reprenem la marxa, amb alguna cara llarga, iniciem un ascens que dura una bona estona. Entre l’hora que és, la calor i el cansament, hem d’estirar dels més endarrerits fins que, per fi, arribem al punt més àlgid. A partir d’aquí, s’obre un paisatge espectacular, molt més agraït que el dels gorgs, amb diferents tonalitats de verd que decoren el bosc la muntanya del davant. Una passejada àgil i amena en la que el cansament ha decaigut en favor de la formació de grupets que comenten anècdotes i experiències. Ens tornem a endinsar en un bosc fent una ziga-zaga que ens ha de portar definitivament a l’àrea de pícnic, just al costat del punt d’inici de la ruta.
48
°
De cim en cim ° Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 48
28/07/15 17:26
Estem assedegats i tot i dir-se la Font de Querol no hi raja res. Tampoc crec que fos massa convenient beure aigua havent vist el que passa més amunt. Així doncs, comencem de nou la ruta fins al bar que vam trobar al principi, només els homes. La canalla i les dones es queden descansant i fent els preparatius. Comprem les begudes i tornem ben carregats d’aigua, cerveses i refrescs, que són molt i molt ben rebuts. Ara sí. A dinar! I després de dinar… una becaineta que comporta alguns riscs.
Els 7 gorgs
De cim en cim-TRIPA.indd 49
° De cim en cim ° 49
28/07/15 17:26
Pic del Vent i Puig de la Creu
DADES TÈCNIQUES:
Sí 15,64 Km 873 m. 371 m. 754 m. 50
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 50
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Guanta Punt d’arribada: Guanta Cims assolits: Pic del Vent i Puig de la Creu Dificultat: Moderada Expedició: Albert Durada total: 4 hores 13 minuts En moviment: 3 hores 45 minuts Data: 31 de maig de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Pic del Vent i Puig de la Creu
De cim en cim-TRIPA.indd 51
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 51
28/07/15 17:26
A
questa ruta he decidit fer-la des de Guanta, que es troba al mig dels dos objectius a assolir. Per arribar a Guanta només cal seguir les indicacions que es troben ja a la localitat de Sentmenat i que, si un no es despista, el portaran fins al pàrquing al costat d’un restaurant. Allí es canvia el cotxe i les rodes per la motxilla i les botes. De seguida que s’inicia la caminada cal estar ben atents perquè s’abandona la pista ampla trencant a l’esquerra per agafar un sender ben estret que ascendeix a través del bosc.
52
°
Aviat es troba la Font de les Nueretes, però sense garanties sanitàries de l’aigua. És important anar amb un GPS perquè les indicacions no estan ben definides i, a més, es barregen en alguna ocasió. De moment, es van seguint els senyals grocs i blancs, tot i que s’hauran d’abandonar. Es travessa un rierol que avui es troba sec i es va pujant fins arribar a una pista ampla que cal seguir cap a la dreta del tot sense fer cas dels cartells que trobem amb referències a altres rutes i indrets. Jo ja em pensava que el camí seria més amable, però en poca estona es deixa la pista ampla a mà es-
querra, amb un esglaó que accedeix una altra vegada al bosc. No hi ha cap senyal que ho indiqui, així que si no es coneix la zona o no es tingui una ruta de referència, segur que passa inadvertit. L’ascens es fa llarg i costerut. Trobo un grup de 6 persones que van a un ritme una mica més lent, però com que el sender és estret no els puc passar. Aprofitem per xerrar, que sempre va bé, i una de les dones m’explica que va començar els 100 cims ara fa 2 anys, amb la intenció d’acabar-lo aquest 2015. Jo li he respòs que això mai s’acaba, sempre n’hi ha algun altre. En un moment en què s’amplia el sender i que es paren a comentar
De cim en cim ° Pic del Vent i Puig de la Creu
De cim en cim-TRIPA.indd 52
28/07/15 17:26
he fet el cim alguna cosa, aprofito per continuar ja fins al primer cim: el Pic del Vent. El camí alterna pista ampla i travessa pel bosc, en algunes ocasions amb força dificultat per seguir el sender. Quan falten 300 m. per arribar hi ha un cartell que indica la direcció que cal prendre, sortint de la pista a la qual ara estic. Abans d’arribar al pic trobo una creu de pedra al terra i el monticle sobre el qual s’erigia. Una mica confós em faig la foto del cim, però sense tenir-les totes amb mi. Segueixo caminant i pocs metres més trobo una senyera ben alta i tres senyors que estan esmorzant. Aquest sí que és el cim! Els demano que em facin la foto i comentem algunes anècdotes.
Pic del Vent i Puig de la Creu
De cim en cim-TRIPA.indd 53
° De cim en cim ° 53
28/07/15 17:26
Deuen ser jubilats d’aquells que no paren, d’aquells que saben quines són les coses grans de la vida, justament les que són petites, com el fet de sortir a caminar per la muntanya. I també, d’aquells que saben que un bon raig de vi fa sang, just per això porten una bóta de vi que m’ofereixen. Jo, és clar, em van educar per ser agraït l’agafo i la decanto. El vi ranci em sap a glòria i m’infon nous ànims per seguir endavant. M’expliquen per on he d’anar, que és just per on vénen ells, sobre els camins que agafaré i les referències que trobaré. Molt content per l’estona breu que he passat amb ells, m’acomiado i torno a emprendre la marxa. La baixada és força vertical i cal tenir cura i certa contenció per no deixar-se anar. El color vermell de la terra argilosa acompanya el caminador en tot el trajecte, gairebé, sempre i quan no s’amagui per corriols estrets al bosc. Quan arribo a baix de tot, em giro per veure el cim assolit i, de passada, per mirar si puc distingir els tres
54
°
savis. No els puc veure, però sí la muntanya. El camí a partir d’ara és molt fàcil de seguir i transcorre sobretot per pista ampla. Un arbre al bell mig de la pista s’alça majestuós i digne. De vegades, hi ha incursions al bosc per seguir el camí que troba l’aigua quan hi passa, dibuixant formes excepcionals. En alguna ocasió m’he despistat i m’he ficat per llocs intransitables i que he hagut de treure el GPS per reconduir les meves passes. Després de planejar força estona i passar pels Tres Pins, es comença a pujar, la qual cosa indica que el proper objectiu es troba no gaire lluny. Després d’un revolt apareix l’església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu erigida sobre el puig del mateix nom. En arribar cal donar la volta a l’edifici perquè just a la part del darrera hi ha un mirador que ofereix unes vistes ben boniques de la contrada i, a més, també s’observa ja força lluny el Pic del Vent que fa un parell d’hores, més o menys, he deixat.
Observo que és un lloc força concorregut, ja sigui per excursionistes, corredors o ciclistes. Tothom que hi puja vol treure’s una foto, és clar, i jo no sóc menys. Així que ens organitzem tant per fer de models com de fotògrafs. La baixada del Puig de la Creu és molt vertical, també. El caminoi que s’agafa fa ziga-zagues per alleugerir la inclinació. Està molt ben cuidat i fa poc que s’hi ha talat branques dels arbres per deixar el pas força transitable. La llenya que en resulta està recollida i ben dipositada en els vorals o espais aprofitables, i una contínua olor de llenya recent tallada acaricia l’olfacte durant força estona. Vet aquí com s’aprofiten els troncs!
De cim en cim ° Pic del Vent i Puig de la Creu
De cim en cim-TRIPA.indd 54
28/07/15 17:26
I amb raó dic que prefereixo pujar que baixar. El pas per Can Motllor indica que, per sort ja queda poc per arribar al cotxe i canviar-me de calçat. Una imatge indica que estic ben a prop del final de la ruta la qual acabaré de forma ben digna.
he fet el cim
En la baixada, topo amb la Font del Gurri, però tampoc té l’aigua amb garanties sanitàries. Acabo amb els peus ben adolorits, sobretot degut al descens.
Pic del Vent i Puig de la Creu
De cim en cim-TRIPA.indd 55
° De cim en cim ° 55
28/07/15 17:26
Puigmal i Pic del Segre
DADES TÈCNIQUES:
Sí 18 Km 2969 m. 2009 m. 1366 m. 56
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 56
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Fontalba Punt d’arribada: Cims assolits: Dificultat: Expedició: Durada total: En moviment: Data:
Fontalba Puigmal i Pic del Segre Prou difícil Joan, Marc i Albert 10 hores 14 minuts 6 hores 20 minuts 13 de juny de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 57
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 57
28/07/15 17:26
La il·lusió no sempre és suficient, cal també estar preparat per assolir certs objectius que, ja sigui per desconeixement o sobrevaloració de les possibilitats d’un mateix, no acaben de fructificar. Ben d’hora recollia el Marc i el Joan i partíem amb la intenció de fer una gran gesta: l’olla de Núria des de Fontalba, això ens permetia no dependre del cremallera. En arribar a Queralbs vam agafar la carretera que portava a Fontalba, que de seguida es va transformar en una àmplia pista sense asfaltar però molt ben arreglada perquè hi pugui accedir tot tipus de vehicle. A les 6:30 començava l’ascensió al pic més alt, al sostre comarcal del Ripollès i un dels pics més emblemàtics de Catalunya: el Puigmal. Els primer tram ja em va anunciar que l’empresa seria dura. Veia com el Marc i el Joan tenien un pas més ràpid i, a sobre, anaven parlant. Jo amb prou feines els seguia la qual
58
°
cosa m’exigia anar a un ritme que no havia de ser el meu. Entre el cotxe i el cim del Puigmal hi havia una distància que no arribava als 5 km i es pujava un desnivell de gairebé 1000 metres. M’estava adonant que hauria de fer més esforç del que preveia i això m’amoïnava. El paisatge que es va obrint a mesura que t’apropes al Puigmal és espectacular. Les previsions meteorològiques no aconsellaven sortir, però la realitat és que ens va fer un dia molt bo, combinant estones de fred amb estones de sol, però mai de forma extrema, la qual cosa és molt d’agrair. Com també és tot un luxe veure els isards ben a prop teu, tot i que a una distància prudencial. La visibilitat vers horitzons llunyans apaivagava el malestar de l’esforç. Aturats en un petit descans, vam fixar la vista en el Pedraforca, seductor i alhora desafiant, potser per a una altra sortida.
De cim en cim ° Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 58
28/07/15 17:26
he fet el cim
El cim no arribava mai per més metres que remuntéssim. Els esbufecs acompanyaven els batecs desesperats del cor i l’aire pur es filtrava ben endins dels pulmons, fins al punt de notar-lo en el racó més amagat de qualsevol bronquíol. Finalment vam arribar, ells primer. Havíem fet el cim, el meu primer cim de veritat. El vent incòmode i el fred no van poder diluir l’optimisme que ens envaïa perquè l’objectiu més gran ja estava al sac.
Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 59
° De cim en cim ° 59
28/07/15 17:26
Després de les encaixades i les fotos vam continuar el camí cap al següent cim. Una imatge dibuixava l’itinerari que havíem de seguir des de la carena que anava unint els cims. Semblava que no havia de ser gaire complicat. Ho semblava, només. L’ascensió al pic del Segre no va ser tan llarga, és clar, però el desnivell per aconseguir arribar a dalt era important. Només deixar el Puigmal la neu encara estava present, tot i l’època de l’any. Allà dalt fa prou fred! En qualsevol moment et venia de gust parar a contemplar les valls
60
°
i les altres muntanyes que es dibuixaven en tots els angles. En un d’aquests moments, el Joan i el Marc van estar-se una bona estona xerrant mentre jo anava tirant. Vaig aprofitar per retratar-los en ple ascens al Pic del Segre. Just abans d’arribar al cim vam parar a descansar i, ves per on, estàvem a pocs metres del cim i no el podíem veure. En arribar, segona encaixada i fotos. Encara no sabia jo que serien les darreres.
De cim en cim ° Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 60
28/07/15 17:26
hem fet el cim Si hi ha alguna cosa pitjor que una ascensió bé podria ser que fos la davallada. Efectivament, baixar aquell segon pic va exigir massa a les meves cames, tot i que jo no me n’acabava d’adonar. Vam travessar algun espai encara amb neu seguint el camí fins que de tant baixar vam arribar a una cruïlla que indicava la direcció al següent pic i la de Núria. La imatge era imponent. Núria quedava als nostres peus, tant a prop i a la vegada tant lluny. Tota la vall es precipitava cap al santuari. Vam aprofitar per menjar alguna cosa abans de tornar a emprendre la marxa. Vam començar a pujar i les cames, els quàdriceps més concretament, em feien un mal considerable. Vaig prendre la decisió més realista amb el meu estat de forma: deixar l’empresa. Els vaig cridar, els vaig explicar que el més prudent era no seguir perquè encara quedava molt i no podria acabar-ho. De manera que ells van seguir, més lliures i al seu ritme, i jo més alleugerit.
Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 61
° De cim en cim ° 61
28/07/15 17:26
Mentre baixava no em podia treure la sensació de fracàs. En certa manera ho és, però també seria massa injust amb mi mateix. L’error va ser creure que podia fer-ho, però sobretot perquè vaig pensar que estava preparat, és clar, sinó ni m’ho hagués plantejat. La càrrega d’un objectiu inassolible per mi va ser massa forta ja que des del primer moment estava mesurant distàncies i esforços. Molt diferent hagués sigut plantejar-me fer el Puigmal només, fins i tot amb aquest objectiu es podria considerar un èxit aventurar-se a fer un altre cim. La sensació d’èxit hagués animat aquest cos que continuava davallant cap a Núria. Dos rierols confluïen per formar-ne un de més ample. Seguia el riu i la seva remor en una llarga baixada que castiga-
62
°
va encara més les cames i els peus. Sobre dos quarts de dotze arribava a Núria. Abans, però, alienes a les caminades dels humans, hi havia qui estava realment gaudint del dia. Un mar de gespa m’abraçava i no em deixava marxar, així que em vaig treure les botes, em vaig estirar i vaig intentar dormir una mica banyat pel sol i l’aire fresc. No ho vaig aconseguir, però sí vaig descansar. El Joan va dir que era força probable que arribessin sobre les dues, ja que pensaven aprofitar alguns trams per fer-los corrent. Ho va clavar; quin paio! Fins aquí s’acaba la meva ruta, però no pas la del Marc i el Joan. Ells van seguir i van coronar el Pic de Finestrelles, el Pic d’Eina, el Pic de Noufonts, el Pic de Noucreus i el Puig de Fontnegra. Uns autèntics cracks, però sobretot un bon parell d’amics.
De cim en cim ° Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 62
28/07/15 17:26
En arribar a Núria els vaig felicitar i van descansar una estona, però no gaire perquè els núvols s’estaven apoderant del cel de la vall. Vam començar el retorn a Fontalba en una caminada més amable, gens abrupta i refrescats per un plugim que va no va durar gaire, afortunadament, només aquell punt just per compensar la calor de l’esforç per travessar la muntanya. Una hora i mitja després arribàvem al cotxe amb ànims renovats, doncs havíem arribat al final d’una gran ruta, cadascú amb la seva fita. Ells amb l’olla de Núria i jo amb els dos pic més alts que he fet fins ara.
Puigmal i Pic del Segre
De cim en cim-TRIPA.indd 63
° De cim en cim ° 63
28/07/15 17:26
Sant Ramón i Sant Antoni
DADES TÈCNIQUES:
Sí 13,5 Km 348 m. 164 m. 648 m. 64
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 64
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Catalunya en Miniatura, Torrelles de Llobregat Punt d’arribada: Catalunya en Miniatura, Torrelles de Llobregat Cims assolits: Sant Ramon i Sant Antoni Dificultat: Moderada Expedició: Aina, Ariadna, Helena, Júlia, Lucía, Paulina, Toni, Olga, Rosa Mari, Marta, Mónica, Pere, Ana, Ana i Albert. Durada total: 4 hores i 31 minuts En moviment: 3 hores i 27 minuts Data: 20 de juny de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Sant Ramón i Sant Antoni
De cim en cim-TRIPA.indd 65
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 65
28/07/15 17:26
U
na excursió en aquestes dates assegura una forta calor. Per això es fa gairebé imprescindible matinar força per aprofitar les hores de relativa frescor, tot i que quan es va amb canalla no sempre es pot sortir ben d’hora. Sobre dos quarts de nou començàvem a caminar després de deixar els cotxes al costat de Catalunya en Miniatura, a Torrelles. La idea bàsica era pujar a Sant Ramon i després, si la calor i les forces ho permetien, arribar fins a Sant Antoni. Ben aviat alguns membres de l’expedició ja van vaticinar que només farien un cim.
66
°
Efectivament, ja des de bon inici una forta pujada portava a la Creu de Querol, un kilòmetre i mig en què no tothom s’hi va sentir còmode, però arribats en aquest punt ens vam tornar a agrupar i fernos la primera foto. A partir d’aquí tot va ser més fàcil ja que el camí es va tornar més amable amb baixada inclosa. Els camps de cirerers ja no enrogien el paisatge, potser si haguéssim fet la ruta un parell de mesos abans l’efecte cromàtic hagués estat ben diferent. A l’alçada en la que ara ens trobàvem, però, vèiem ja l’ermita de Sant Ramon, la qual cosa només podia indicar que el fet de baixar
a la llarga seria com un acte de traïció, o com deia un bon amic meu…. “esto es engordar pa’ morir”. Així, ben aviat vam arribar a un pont que salvava la carrereta de Sant Climent a Sant Boi. Diuen que assolir un cim té quelcom d’espiritual. Sigui així o no, en menys d’un kilòmetre vam ascendir uns 150 metres, una bona arrencada. A poc a poc, però, cadascú al seu ritme, amb aturades per recuperar-se i el que calgués, vam anar arribant fins a l’ermita. La muntanya se la coneix amb el nom de l’ermita: Sant Ramon, però cal tenir en compte que té nom propi: Montbaig. Aquest és un aspecte
De cim en cim ° Sant Ramón i Sant Antoni
De cim en cim-TRIPA.indd 66
28/07/15 17:26
que poca gent coneix i que m’agrada remarcar-lo aquí. Un bon esforç sempre enalteix la fita aconseguida. I què millor que un bon esmorzar per recuperar forces i emprendre el camí de retorn. Abans, però calia retratar bé aquell moment. Si en l’anada havíem tingut la sort de poder comptar amb bona part del trajecte a l’ombra, ara el sol ja es trobava força amunt i dificultava en bona mesura un retorn amb certa comoditat. Cal dir que el factor psicològic és molt important, sobretot per als més joves. Es van anar formant grups que es distanciaven de tant en tant. La calor i la pujada, no tant pronunciada com la darrera, però sufici-
ent per als menys preparats, va anar minant la moral. Ara tocava remuntar la tropa amb bon humor, ànims i acompanyament, per això estan els companys. Novament a la Creu de Querol la calor era mot forta, doncs s’acostaven les 12 del migdia. Sense preguntar qui em volia acompanyar perquè la resposta era evident, vaig deixar el grup que baixessin cap als cotxes i marxessin. El cas és que els més petits ja havien caminat prou i tornar a fer una ruta similar ara cap a Sant Antoni era massa agosarat i gens adequat per al principal objectiu cap a ells: que els acabi agradant caminar per la natura. Ara ja sol, el ritme va ser força més alt. El camí planejava força
fins que, després de travessar Torrelles per un carrer amb poques cases, deixes la població creuant l’Avinguda Comte Ramon Berenguer i enfilant per una pista a mà esquerra amb una forta pujada que ja no es deixa fins arribar al cim de Sant Antoni. A mitja pujada, just després d’aquesta foto, se’m va desconnectar l’aplicació que enregistrava la ruta, recuperant-la ja gairebé al cim. Per això en el mapa sembla que hagi pujat muntanya a través en línia recte, però no, en absolut! Ja és prou forta la pujada com per a sobre fer com les cabres! A dalt, les ulleres em relliscaven de la suor, però allí estava fent el cim.
Sant Ramón i Sant Antoni
De cim en cim-TRIPA.indd 67
° De cim en cim ° 67
28/07/15 17:26
hem fet el cim 68
째
De cim en cim 째 Sant Ram처n i Sant Antoni
De cim en cim-TRIPA.indd 68
28/07/15 17:26
hem fet el cim Un parell de joves van pujar en bicicleta, tot i haver hagut de parar a mig camí. És realment molt forta i amb trams força empedrats, per la qual cosa els que aconsegueixen pujar en bicicleta sense aturar-se es poden considerar uns molt bons esportistes, bé, que estan en molt bona forma, vaja. I sobre els trams empedrats, vés per on que aquesta muntanya també es coneix com a Montpedrós. A la tornada em vaig embolicar una mica. Es barrejaven trams en què es passaven pels carrers de la població de Torrelles i altres en què el camí es tornava corriol i s’endinsava en ple bosc, cosa d’agrair perquè la sensació de frescor tornava malgrat el sol d’aquelles hores. Aviat arribava al cotxe que es trobava protegit per l’ombra d’un gran arbre.
Sant Ramón i Sant Antoni
De cim en cim-TRIPA.indd 69
° De cim en cim ° 69
28/07/15 17:26
Puig de les Morreres
DADES TÈCNIQUES:
Sí 9,7 Km 2269 m. 1778 m. 596 m. 70
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 70
28/07/15 17:26
Informació: Punt de sortida: Port del Comte Punt d’arribada: Port del Comte Cims assolits: Puig de les Morreres Dificultat: Moderada Expedició: Albert Durada total: 2 hores 45 minuts En moviment: 2 hores 29 minuts Data: 4 de juliol de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 71
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 71
28/07/15 17:26
P
ujar un cim al mes de juliol vol dir que has de matinar molt per acabar ben aviat i no acabar fos sota la calor del sol. L’aproximació en cotxe la faig fins a les pistes d’esquí del Port del Comte i a les 6:30 del matí començo a caminar direcció el Puig de les Morreres. Ja des de bon principi cal pujar de valent, així que cal agafar un ritme adequat que no em cremi ja des de bon començament. Tinc força present encara la pujada al Puigmal de fa 15 dies. Vaig resseguint el que a l’hivern són les pistes d’esquí, ara lliures de neu, però amb la inestima-
72
°
ble companyia del telecadira que de tant en tant es deixa veure. Quan he arribat al Port del Comte hi havia una temperatura d’uns 15º, però un ventet suau m’ha fet decidir-me per posar-me una màniga llarga prima. En el primer kilòmetre d’ascensió les gotes de suor ja relliscaven per la galta, indicador suficient de rebuig a tota màniga llarga. M’aturo a alleugerir-me d’abric, fer un glop d’aigua i la primera foto. Una estona després el moviment en les roques a una certa distància em crida l’atenció. Em fixo bé i veig dos isards que capturo en una imatge.
Mentre els estic retratant, sento uns galops imponents. Hòstia, més isards! Ja sóc prou amunt, tant que la part més dura ja queda enrere. Ara el que toca és gaudir i embadalir-se del paisatge i les meravelles que m’envolten. És en aquests moments de solitud i autocomplaença que em sento un autèntic privilegiat, deixant en una insignificant molèstia la mandra d’aixecar-se a les cinc del matí i dormir només quatre hores. Tot paga la pena, i tant! Al fons, com que el dia és prou clar, es veu la muntanya de Montserrat una mica difosa. Torna a ve-
De cim en cim ° Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 72
28/07/15 17:26
nir-me al cap Leonardo i la seva tècnica de l’Sfumatto, sempre em passa. Quines formes més curioses que formen les muntanyes. I si Leonardo ha sortit en aquesta excursió, ara són les piràmides egípcies les que trobo representades en un caprici de la natura. Art i natura, sempre tan relacionat, però ara des d’un altre punt de vista. Si l’art es basa en la natura, ben es pot dir que la natura s’ha basat en les piràmides, tot i no haver-se vist mai! (quina bestiesa, hehehe). Al fons ja es veu el Puig de les Morreres, ja el tinc a tocar. El tram fins allà és molt gratificant fer-lo resseguint les roques sense endinsar-se massa i així continuar observant el paisatges que queda a la nostra dreta. Una mica abans d’arribar al cim hi ha el mirador del Querol, en el qual hi ha informació sobre les aus que es veuen a mesura que passegem per aquestes muntanyes. A més a més, el seu balcó permet observar novament les perspectives de la contrada: la vall de Lord, l’embassament de la Llosa del Cavall, la Serra del Cadí, etc. Així que arribo al cim m’aboco a observar des de dalt de tot el
Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 73
° De cim en cim ° 73
28/07/15 17:26
74
°
he fet el cim
que hi ha als meus peus. A molts pocs metres a sota, hi ha isards que es mostren tant sorpresos com jo de creuar les nostres mirades tan properes. Amb moviments suaus intento treure la càmera per fer-ne una foto, però no tinc temps i se’n van ràpidament. És el moment de fer-se la foto del cim. Com sempre, quan un va sol convé aprofitar tots els recursos per fer-se una foto. He fet el cim! El descens des del cim es fa a través d’un bosc de pins i avets fent que la passejada sigui força agradable. Direcció el refugi de la Bòfia m’aturo per contemplar el cim des del darrera amb la falda farcida de pins. Una cara més amable i bucòlica ensenya planures i camps plens de vegetació. Els cavalls i altres animals pasturen a la vora del bassal d’aigua que els serveis per abeurar. Pocs metres més endavant hi ha uns indicadors que han de guiar
De cim en cim ° Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 74
28/07/15 17:26
el caminant cap al Refugi de la Bòfia o cap al Forat de la Bòfia. En el meu cas, m’adreço cap al forat de la Bòfia per tornar cap al punt d’inici. Mentre em pregunto per què se li diu el Forat de la Bòfia de seguida em topo amb la resposta. Continuo el descens sota una catifa verda que convida a baixar-hi rodolant. Aviat el so del dringar de les campanes m’anuncia un ramat que, pel soroll, ha de ser nombrós. Quan el descobreixo de seguida me n’adono que hi ha més ovelles de les que em pensava. A un costat hi ha el pastor al qual m’hi vaig atansant a poc a poc. Quan arribo a la seva alçada el saludo llençant-me als seus peus. —Us heu fet mal? –em pregunta l’home. —No ho sé –responc introduint el dits de la mà esquerra entre la canya de la bota i el turmell–. Crec que no. —Així rai, doncs. Aquestes pedres són traïdores. Segur que el que pensava estava més a prop de veure els forasters com a individus matussers que no saben caminar si els treus de l’asfalt, i no li faltaria raó. Tinc una mica de dolor, però no noto que la pressió dels dits sobre la zona adolorida faci augmentar el malestar. Els turmells són el meu cavall de Troia, els tinc tan laxes que em fallen sovint. De les excursions que he fet, encara no m’havia fallat tant com per caure a terra, però avui sí, vés per on. —Tantes ovelles, per controlar-les ha de ser difícil. Les conteu quan arribeu a destí? –li pregunto. —Noooo, les transporto d’ací cap allà, mengen, saben on han de beure, i res més.
Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 75
° De cim en cim ° 75
28/07/15 17:26
La conversa és breu, sense allargar-se gaire més. Em quedarien un parell de kilòmetres i m’amoïna una mica com respondrà el turmell. A mesura que vaig baixant ja començo a pensar que la cosa no anirà a més, així que deixo de preocupar-me. La ruta per la muntanya està a punt d’acabar-se i el darrer mig kilòmetre transcorre entre els aparcaments de les estacions d’esquí del Port del Compte.
76
°
De cim en cim ° Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 76
28/07/15 17:27
Els millors bolets comestibles dels Països Catalans
Puig de les Morreres
De cim en cim-TRIPA.indd 77
° De cim en cim ° 77
28/07/15 17:27
Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
DADES TÈCNIQUES:
Sí 21 Km 1102 m. 633 m. 1069 m. 78
°
De cim en cim ° nom del cim
De cim en cim-TRIPA.indd 78
28/07/15 17:27
Informació: Punt de sortida: La Barata Punt d’arribada: La Barata Cims assolits: Castellsapera, Turó de la Pola, Montcau i La Mola de Sant Llorenç del Munt Dificultat: Moderada Expedició: Xavier, Àlex i Albert Durada total: 7 hores i 8 minuts En moviment: 5 hores i 46 minuts Data: 18 de juliol de 2015
Perfil
Mapa
Llegenda de símbols Ruta circular
Distància
Altura màxima Altura mínima
Castellsapera, el Montcau i la Mola…
De cim en cim-TRIPA.indd 79
Desnivell acumulat
° De cim en cim ° 79
28/07/15 17:27
N
o pas a trenc d’alba, però gairebé, sortim de la Barata amb la voluntat de fer tres dels cims de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El consells dels de la zona no s’han de menystenir, així que fem cas del que ens diu l’Àlex i iniciem la ruta vers el Castellsapera per acabar a la Mola, lloc d’avituallament per excel·lència. Comencem a caminar en un suau ascens que ens ajuda a escalfar motors. La frescor de les primeres hores del dia és sempre benvinguda, fins al punt de convertir-se en una font d’energia, clar que només hem fet que encetar la ruta. En poca estona ja hem pujat un bon grapat de metres i ens col·loquem de front al primer objectiu del dia, el Castellsapera.
80
°
Després de planejar una estoneta, una desviació a mà dreta anuncia la forta pujada cap al cim. És el tram més complicat de la ruta, on el desnivell és molt gran i gairebé a dalt de tot cal salvar la canal grimpant, fins i tot hi ha l’ajut d’una corda per qui l’hagi de menester. En arribar a dalt anem primer al turó sud, però no ens enfilem al “queixal del porc”, turó que queda més aparcat. Sortim del turó del sud i pugem al turó del nord, punt més elevat des del qual ens retratem i aprofitem per esmorzar una mica. La gana ha fet aparició. Uns vint minuts després iniciem el descens que també té alguns trams una mica tècnics, res que no puguem superar. Continuem la nostra ruta cap al turó de la Pola, que també rep el nom de turó de
De cim en cim ° Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 80
28/07/15 17:27
hem fet el cim
Tres Creus, salvant un petit turonet que sortegem lateralment ja que no deixem de carenar. En arribar al Coll de les Tres Creus enfilem cap al Turó de la Pola just quan trobem un dipòsit de color verd. Les vistes des d’aquest cim també són impressionants, però hem de continuar cap al segon objectiu del dia, el Montcau. El sol ja fa una estona que ha sortit tot i que, de moment, es mostra comprensiu i no ataca amb tota la força del que és capaç. A més bona part del trajecte transcorre per boscos d’alzines que fan del camí un plaer absolut. Agafem la direcció cap al Coll d’Estenalles. Encara queda una bona estona, i una mica abans d’arribar-hi
Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 81
° De cim en cim ° 81
28/07/15 17:27
he fet el cim
topem amb l’ermita de la Mata i la Bassa de la Mata, centre de reproducció del Tritó Verd. Cal fer l’observació que en el dia d’avui la bassa era ben seca i dubto que cap tritó s’esmerci en cap esforç estèril. Sortim del parc i travessem la carretera BV-1221, passant pel Centre d’Interpretació del Coll d’Estenalles. A partir d’aquí, un tram de camí asfaltat, no massa tampoc, ens guiarà cap al cim del Montcau. Mentre duri l’ascensió al cim estarem informats de no traspassar unes cordes fixades al terra que actuen com a límit per tal de no trepitjar-hi fora, i així tenir cura del parc natural. A canvi, les muntanyes ens regalen imatges esplèndides. Vet aquí que les cordes s’acaben i cadascú de nosaltres corona el cim per allà on decideix. Somric
82
°
De cim en cim ° Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 82
28/07/15 17:27
hem fet el cim
perquè la sola de les botes s’agafen molt bé a l’entramat rocós que fa de sòl i perquè em ve al cap “La teta pelada”, l’altre nom amb el qual també es coneix el Montcau. En arribar a dalt hi ha una rosa dels vents que ens ajuda a identificar les muntanyes que ens envolten, algunes amb formes realment capricioses. Em sobta trobar un matrimoni gran que estan asseguts descansant amb el seu gos. L’home explica que és allà dalt per culpa d’un mosquit que l’ha despertat a les 6 del matí. Qualsevol excusa és bona per fotre el camp de casa, penso. I aprofitant la confiança que ens ha proporcionat l’intercanvi de paraules li demanem que ens faci la foto. Bé, no s’hi pot negar ja que l’Àlex els hi ha fet a ells amb anterioritat. Curiosament, la nostra bandera desperta l’admiració dels que hi són i del grup que està arribant. Una noia estrangera que parla català comenta amb la seva filla, suposo, que estaria molt bé fer-se una foto amb la bandera d’aquest país. Me la demana i jo encantat l’hi deixo i els faig la foto.
Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 83
° De cim en cim ° 83
28/07/15 17:27
Quan deixem la Cova del Drac de seguida comença el darrer tram per assolir ja el tercer objectiu. Fa molta calor i els arbres han preferit quedar-se a sota, així que no ens queda més remei que pujar en plena solana de les 12 del migdia. Tot i això, mai perdem el somriure, i menys quan veiem el cim tant a tocar. Per fi hem fet el cim! Entrem per l’ermita de Sant Llorenç que en el seu interior hi regna una certa foscor a temperatura idònia. Sempre que pujo a la Mola m’hi agrada quedar-me una estona simplement
per contemplació. Aquesta vegada també ho he fet, però el temps dedicat ha estat força menor. Sortim al patí on abans hi havia una Rosa dels Vents. Amb gran desplaença observem com ja no hi és i no en sabem la raó. Sigui com sigui, és com si hi faltés alguna cosa. Unes noies amables ens fan la foto. Enllestim ràpid perquè ens urgeix omplir els dipòsits, sobretot de líquid, però el Xavier també té espai per encabir-hi un mos. A mi em queda una mica d’aigua que em reservo per la baixada ja que ara el
Baixem del Montcau i la seva closca pelada amb compte de no relliscar i tenint cura dels turmells, tot i que vaig molt segur amb la sola de les botes. S’acaba la muntanya i ens endinsem al bosc que agraïm solemnement perquè ens proporciona la frescor que deixa d’existir ja al ras. Al Coll d’Eres hi ha un monòlit que es va inaugurar el 1961 en el que es vol recordar que l’any 1904 el poeta Joan Maragall va passar per aquell indret. En direcció a la Mola, trobem a mà dreta un roure de dimensions considerables que li diuen el “Roure del Palau”. Ja deu fer un bon grapat d’anys que s’hi va instal·lar. Sembla que l’Àlex se l’estima molt! La natura sempre sorprèn, en aquest cas en posar marc a un foto prou bonica per sí sola. El Xavier i jo ens adonem que l’Àlex es desvia del camí i no sabem perquè. El trobem esperant-nos per ensenyar-nos el Morral del Drac, o la Cova del Drac. Simplement impressionant!
84
°
De cim en cim ° Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 84
28/07/15 17:27
que toca és una cerveseta ben fresqueta. Sí, ja ho sé, no tinc remei. Quan iniciem el descens, l’Àlex i el Xavier comencen a tirar. Jo m’entretinc una estona perquè el romànic sempre tindrà una preferència en el meu cor, i hi ha imatges tan belles que és impossible no capturar-les. La baixada transcorre amb els ànims en diferents estats. No tots experimentem el mateix, però crec que la barreja de cadascuna de les nostres sensacions pot donar una visió global del darrer tram de la nostra ruta. Estem contents d’haver fet tres cims; bé, quatre si tenim en compte el turó del Pola. Ha estat una ruta exigent que encara no hem acabat que ha alternat muntanya i boscúria que l’ha fet molt amena. Ep! Un segon que aquesta imatge tampoc la puc deixar escapar:
Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 85
° De cim en cim ° 85
28/07/15 17:27
hem fet el cim Per on anava… ah, sí. A la motxilla dels records ens emportem els comentaris, els paisatges, el pur plaer de deixar-se anar i contemplar. A canvi, el cos experimenta cansament i en algun punt una certa deshidratació. Tant és. La balança es decanta clarament per la safata positiva. Personalment, quan el meu cos està cansat experimento una mena de plaer que fins i tot m’estimula a seguir endavant fins al final de la ruta, sobretot perquè no es troba al límit, és clar. Passem per Can Poble i més endavant anem a parar a Can Robert. Falta ben poc per arribar al cotxe i, ara sí, ja en tenim ganes perquè el paisatge ja no acompanya tant i la calor comença a fer-se molt pesada. En arribar-hi, hem completat 21 km., amb uns companys excepcionals. Gràcies, companys!
86
°
De cim en cim ° Castellsapera, el Montcau i la Mola de Sant Llorenç del Munt
De cim en cim-TRIPA.indd 86
28/07/15 17:27
Albert Rodríguez i Capdevila
De cim en cim On n’a jamais fini d’apprendre de la montagne
De cim en cim-COBERTA.indd 1
27/07/15 22:01