Espurna 11

Page 1

Consell de redacció: Quim Cornelles Luis Juberías Manuel Moreno Traduccions i correcció lingüística: Mar Olivé Coordinadora: Marta Alcalà Edita: c/ Perla, 31 bxs. 08012 Barcelona www.debarris.com

www.fpereardiaca.org Imprimeix: ZUKOY Membre de:

D.L. B-11.002-07 ISSN. 1887-4991 Amb el suport de:

Apunts per entendre i enfrentar-se a la crisi La Fundació Pere Ardiaca i la revista Sin Permiso vam tenir l’enorme privilegi de reunir en Michael R. Krätke, l’Àngels Martínez Castells, l’Antoni Domènech, la Florence Gauthier i en Gustavo Búster en un seminari en dues taules rodones consecutives (O ¿QDO de la cultura democràtica antifeixista i els nous camins ideològics i polítics de les oligarquies, i Una sortida democràtica de la crisi: refundar i radicalitzar la cultura democràtica Davant la crisi, quan, com deia en Gordon Brown “Hem arribat a un punt en que el que era impensable fa dos mesos ara és inevitable”, hi ha fam de respostes: cal teoria per a l’acció. Aquesta publicació és XQ UHFXOO GH UHÀH[LRQV TXH YRO FRQWULEXLU D O¶DQjOLVL L OD SURSRVWD SHU a l’acció tranformadora avui i ara. Demana’l a la teva llibreria al preu de 7 euros o a fpereardiaca@fpereardiaca.org

www.fpereardiaca.org

W0#-U

"#$%&'$()

"#$%&'$()*++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ !

La gran crisi fruit de les contradiccions intrĂ­nseques al capitalisme ha arribat, però el capitalisme (un altre cop) no cau. De fet, com deia algĂş, sembla que els neoliberals se succeĂŻran a sĂ­ mateixos. Perquè essent veritat allò del desprestigi de les elits, no ho ĂŠs menys que l’hegemonia que han assolit ĂŠs solida i moltes dels seus dogmes ideològics constintueixen avui el sentit comĂş majoritari. I ĂŠs que no podem esperar que la injustĂ­cia i la desigualtat caiguin per si mateixes, haurem de derrocar-les.

,-.*-)-//$&0.*#-*1223* ()**450#-.%(6* !"#$%&'()*'&&+%,#($-))............................./ ,7-.%'(%86$(*#-*)7-.95-''(*$0#-:-0; #-0%$.%(* 0(1'%#)2%$+#%&&))......................................3 <'%=5'*>&.-0?-'6@*=$.%&'$(#&'* #-*)(*#-A&/'B/$(*$*-)*.&/$()$.A-* 4$+#%5)678(7()...................................... 9/ C'$.$*$*/&&:-'(%$D$.A-* :"#+');5<=))............................................. 9> E(F(@*G('*$0*A-#$(* ?7@(#)A(#-B$%C))).................................. DE H.$/I)-6.*.-0.-*J'&0%-'-.* 67-F%#)G(#@B())....................................... D> K5?5'?-*L'(0.J&'A(0%M* N$.%I:$(*12!2* H"&)I%##($)4@JC(#)............................... // "0%'-D$.%(*(*O5$A*C&'0-))-.*.&?'-* )(*P50#(/$Q*H-'-*<'#$(/(* A($5%&)A"#%$")')K5'7):5,%#B(7).......... L9 ,(*>&$6-.J-'(@* )(*?)&/&.J-'(*'&R(*/(%()(0(* H(-#B@'()M();'&1().................................... LE C'I0$/(*#-*)-.**S&'0(#-. K$0*H-'A$.&*1223*(*T(#'$#** H(5);5,'#J7))........................................... L>

Com?. Ho hem dit molt cops: amb unitat. BĂŠ, amb unitat i amb un projecte polĂ­tic no nomĂŠs exitĂłs en clau de resistència i necessĂ riament subordinat al marc donat, sinĂł de rearticulaciĂł de les classes populars per canviar la correlaciĂł de forces i dotat d’una perspectiva de construcciĂł d’una hegemonia alternativa a l’existent. La unitat de les esquerres i la unitat dels treballadors, i de les seves organitzacions i del seu moviment ĂŠs, per tant, clau. No ĂŠs, no obstant menys important la tasca cultural que sempre des d’aquesta perspectiva unitĂ ria, s’ha d’emprendre per generar i difondre SHQVDPHQW DFWLWXGV YDORUV UHODWV UHIHUHQWV TXH SUHÂżJXUHQ HOV SULQFLSLV morals d’un projecte sòciopolĂ­tic hegemònic alternatiu que tingui pretensiĂł GÂśDÂżUPDU VH 1R HV WUDFWD GH GLIRQGUH ÂłLGHRORJLD´ L FRQVLJQHV HV WUDFWD GH prendre’s seriosament la tasca de pensar les qĂźestions que es plantegen a la nostra societat en la realitat i cadascuna de les activitats humanes des d’una òptica de superaciĂł de les limitacions i contradiccions a que es veuen abocades per l’actual estat de coses. I aquesta no ĂŠs lasca d’un laboratori, ĂŠs tasca del poble sencer. En aquest sentit la lluita cultural ĂŠs un aspecte de la lluita social i polĂ­tica. Si que calen, no obstant i en la nostra opiniĂł, grups i instruments especials que connectin, globalitzin, difonguin, facin de caixa de ressonĂ ncia, orientin, facilitin, articulin... per construĂŻr mĂŠs solidaritat, donar mĂŠs coherència a respostes divereses i en diversos camps. I calen mĂŠs esforços i mĂŠs efectius en aquesta tasca si les esquerres volem prendre la iniciativa. Com que creiem que el camĂ­ es fa caminant, i cal apuntar al cel, però amb els peus al terra, fem un acta notarial d’algunes iniciatives culturals que s’estan portant a terme a Catalunya avui. Coneixem d’on partim per donar passos quantitatius i qualitatius endavant.

>&$6M*-.:($*#-*'-J)-U$Q* $*/'-(/$Q*%'(0.J&'A(#&'(* M(1'+)K(B$).............................................. E9 V0*0&D-)+)$.%(*#-*/(.(* A'N5%&)O$P%&);"#'(.))............................. E/ ,(*(/%5()$#(#*#-*C=$0(*#-+ >(J(-)*H&/=* K5'7):5,%#B(7))......................................... EE

!

1

C&00Y*Z$)#-?'(0#%[T-$0=('#*T-5/=-;T\]-'[ <0#'-(.*L=&A.-0[P)&'$(0*^-$. I5$+(@'J)Q"7()K5R%S,5#P

,-.*-)-//$&0.*#-*1223* ()*H(')(A-0%*()-A(0Y*_450#-.%(6`

Tothom està parlant de la crisi. I tÊ sentit preguntar quin impacte ha tingut en les eleccions al Parlament alemany (Bundestag). Potser les notícies encara no han arribat a la població en conjunt, però hi ha una sensació vaga de que hi haurà retallades socials que seguiran a les eleccions. Tanmateix, les enquestes suggereixen

Die Linke es va presentar com a partit per a la justĂ­cia social, els drets civils i la pau TXH ĘŠD GLIHUqQFLD GH ĘŠ OD gent veu la seva pròpia situaciĂł com a millor que la situaciĂł HFRQzPLFD JHQHUDO ÂżQV L WRW PLOORU TXH HO PDOJUDW OD FULVL Aquesta ĂŠs tambĂŠ una raĂł per OD TXDO DO HO GLVFXUV GH OD justĂ­cia social, que va ser deixat en un segon terme per la crisi, va FUpL[HU IRUoD ÂżQV DO VHWHPEUH L

va ajudar a posar en perspectiva quines havien estat les solucions SUqYLHV RULHQWDGHV D OÂśHFRQRPLD de mercat donades durant la campanya. Una vegada els partits, particuODUPHQW OÂś63' YDQ H[FORXUH XQD VqULH GH FRDOLFLRQV SRVVLEOHV QR va quedar cap alternativa prĂ cWLFD DOD &'8 , DL[t IRX FRP OHV campanyes van ser dirigides: el &'8 HV YD SUHVHQWDU FRP HO SDUWLW GH JRYHUQ OÂś63' HV YD SUHVHQWDU com a soci de coaliciĂł potencial per a una mantenir la gran coaliFLy L HO )'3 HV YD SUHVHQWDU FRP D VRFL GH FRDOLFLy SHU DO &'8 L com el portaveu dels treballadors en el centre de la societat, com si diguessin: “Aquells que treballen PpV KDQ GÂśREWHQLU PpV OÂśHVIRUo ha de ser recompensatâ€?. Els Verds van presentar el seu New Green 'HDO FRP HO QRX FRQWUDFWH VRFLDO dissenyat per resoldre els problemes ecològics, socials i econòPLFV PHQWUH TXH /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH HV YD SUHVHQWDU FRP

a partit per a la justĂ­cia social, els drets civils i la pau. 7RW L JXDQ\DU DPE XQ OD &'8 YD UHJLVWUDU HO VHX SLWMRU resultat des de les eleccions de (OV DQWLFV YRWDQWV GHO &'8 es van traslladar particularment DO )'3 PLOLRQV GH YRWDQWV HV YDQ GHVSODoDU D OÂś63' HV YDQ XQLU D D OHV ÂżOHV GHOV DEVWHQFLRQLVWHV L YDQ YRWDU SHOV 9HUGV /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH L GÂś DOWUHV SDUWLWV (O &'8 va perdre terreny, particularment, HQWUH HOV IXQFLRQDULV XQ L HOV DXWzQRPV XQ 7DPEp en va perdre entre membres GÂśHVJOpVLD

$PE QRPpV HO Oœ63' YD experimentar el pitjor resultat de la seva història des de la postgueUUD L YD FDXUH DO QLYHOO GH 9D SHUGUH YRWDQWV D D OœHVTXHUUD PLOLRQV L D OD GUHWD milions), així com 1,6 milions a OHV ¿OHV GHOV DEVWHQFLRQLVWHV 9D perdre particularment entre els YRWDQWV MRYHV HO L OHV GRQHV MRYHV HO 0DQWp HQFDUD OD !"#$%#&'#(')'*+,'#&'#$--.#/0!(12',,3#456'#/678'9#:3#;+)'76,#27# VHYD IRUoD HQWUH OD VHYD SDUUzTXLD '<='">"'7)#,'(2")3)#"'(#'"'==6;7(#3"'*37?'(@#A73"6()'(#&'#"3#B27&3=6C# socialdemòcrata clà ssica: trebaD;(3# /2<'*+2,E# 3F,;G27&'6<'7# F',# 3# /0!(F2,73# '7# '"(# ,'(2")3)(# lladors, assalariats i membres del sindicat. I continua sent el partit '"'=);,3"(#6#'7#"'(#7;:'(#F',(F'=)6:'(#&'#"0'(12',,3#3"'*37?3@ X

PpV IRUW HQWUH HOV WUHEDOODGRUV sindicats. Els Verds van assolir el seu millor UHVXOWDW ÂżQV DUD DFRQVHJXLQW XQ (OV QRXV YRWDQWV GHOV YHUGV SURYHQHQ SULQFLSDOPHQW GH OÂś63' L GHO &'8 Els temes mĂŠs importants per als seus votants sĂłn el canvi climĂ tic HQ XQ HO OD MXVWtFLD VRFLDO XQ OÂśHGXFDFLy SHU DO L OÂśHFRQRPLD HO $PE XQ HO )'3 SRW WDPEp DVVHQ\DODU HO VHX PLOORU UHVXOWDW (OV VHXV QRXV YRWDQWV YpQHQ SULQFLSDOPHQW GHO &'8 PLOLRQV GH OÂś63' L GH OÂśDEVWHQFLy 9D DXJmentar particularment entre els votants amb nivells per sota de la PLWMDQD HQ HGXFDFLy HO L HQWUH HOV DXWzQRPV HO TXH segueixen sent el seu grup mĂŠs

Die Linke tÊ un nou paper que ajudarà a configurar una possible aliança de reforma el 2013 gran, per davant dels assalariats. Però tambÊ van incrementar el seu suport entre els treballadors HO L HOV WUHEDOODGRUV D¿OLDWV D VLQGLFDWV HO $PE XQ /œ(VTXHUUD 'LH /LQNH KD DVVROLW HOV PLOORUV resultats en unes eleccions al Bundestag. Es va convertir en OSULPHUD IRUoD SROtWLFD R HQ OD segona dels estats alemanys de OœHVW DPE XQ SURPLJ GHO En el procÊs, va passar la barrera del cinc per cent en tots els estats alemanys occidentals. A Baviera, /œ(VTXHUUD 'LH /LQNH YD JXDQ\DU JDLUHEp WDQWV YRWV FRP HO 3'6 a

YD IHU DO FRQMXQW GÂś$OHPDQ\D 2FFLGHQWDO HQWUH L NingĂş comptava amb aquest resultat que venia desprĂŠs dels resultats modestos del partit a les eleccions al Parlament Europeu GHO MXQ\ GH (QWUH OHV IRUFHV LPSXOVRUHV GDUUHUH GÂśDTXHVW desenvolupament la trobem en HOV UHVXOWDWV GH /Âś(VTXHUUD HQ OHV HOHFFLRQV HVWDWDOV GH OÂśDJRVW GH D 7XULQJLD L DO 6DUUH $TXHVW q[LW YD FRQYHULWU /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH HQ XQ IDFWRU SROtWLF GXUDQW OD FDPSDQ\D L YD WHQLU XQ IRUW LPSDFWH HQ DOWUHV campanyes. 6L XQ H[DPLQD HOV UHVXOWDWV GÂśDTXHVWHV HOHFFLRQV DO %XGHVWDJ relacionant-ho amb el sistema de SDUWLWV HV SRVD GH PDQLIHVW TXH HO VLVWHPD Ă€XwG GHOV FLQF SDUWLWV D $OHPDQ\D FRQILUPD OD VHYD H[LVWqQFLD /HV QRYHV RSFLRQV de coaliciĂł possibles, que ja existeixen o que estan pròximes D VHU IRUPDGHV D QLYHOO HVWDWDO sĂłn: negre-groc, negre-verd, negre-groc-verd, negre-vermell, vermell-verd, vermell-vermell. (OV 9HUGV L HO &'8 KDQ HVWDW mĂŠs rĂ pids a adaptar-se a la nova VLWXDFLy TXH OÂś63' 7DQPDWHL[ HO GHVDVWUH GH OÂś63' pV HQ ERQD

SDUW FRQVHT qQFLD GH OD VHYD incapacitat per prendre posicions FODUHV HQHOV FRQIOLFWHV VRFLDOV centrals. El sistema alemany de partits HVWj IRUPDW DFWXDOPHQW SHU GXHV GLPHQVLRQV IRQDPHQWDOV GHO FRQĂ€LFWH XQ FRQĂ€LFWH VRFLRHFRQzPLF ²SDUWLFXODUPHQW HO FRQĂ€LFWH SHU OD IRUPD GH OÂśHVWDW GHO EHQHVWDU² i una dimensiĂł polĂ­tica-cultural. 'LQV DTXHVWV FRQĂ€LFWHV VRFLDOV TXH VÂśHVWDQ GRQDQW HQWUH HOV SROV oposats de la justĂ­cia social contra la llibertat del mercat, i de OÂśDXWRULWDULVPH FRQWUD HO OLEHUDlisme, ĂŠs tasca dels partits articular els interessos i els objectius HVSHFtÂżFV (OV SROV GÂśDTXHVW HL[ es poden descriure per les posiFLRQV GHO )'3 L GH /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH $PEGXHV SDUWV YDQ IHU FRQVLGHUDEOHV DYHQoRV D OHV HOHFFLRQV DO %XQGHVWDJ FRVD TXH no ĂŠs sorprenent, si considerem la LQWHQVLÂżFDFLy GHOV FRQĂ€LFWHV VRciopolĂ­tics sota les condicions de OD FULVL ÂżQDQFHUD L HFRQzPLFD 0HQWUHVWDQW /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH Wp XQ QRX SDSHU D MXJDU /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH KD GÂśDVVXPLU HO SDSHU UXGLPHQWDUL de propagandista i de lĂ­der de

OÂśRSRVLFLy HQ HOV DVVXPSWHV UHIHUHQWV D MXVWtFLD GLVWULEXWLYD DL[t FRP HQ OHV PDWqULHV UHIHUHQWV OÂśDEDVW L DO WLSXV GÂśLQWHUYHQFLy GHO Govern. La qĂźestiĂł de si podrĂ o HVWDUj GLVSRVDW D VDWLVIHU DTXHVW paper en el llarg termini ajudarĂ D GHFLGLU XQD SRVVLEOH DOLDQoD GH UHIRUPLVWD HO $ OD YLVWD GH OD FULVL GH OÂś63' HO /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH QR SRW GHILQLU VH PpV HQ UHODFLy DPE OÂś63' VLQy TXH KD GH GHVHQYROXSDU XQ SHUÂżO independent. Als estats alemanys GH OÂśHVW VÂśKD SUHVHQWDW DPE OD UHVSRQVDELOLWDW SROtWLFD GÂśDIDYRULU un canvi polĂ­tic, particularment a OD OOXP GHO IHW TXH QR KL KD XQD majoria estructural a escala nacional per a la coaliciĂł vermellvermell-verd i que, a causa de la GHELOLWDW GH OÂś63' HO SDUWLW QR Wp una opciĂł polĂ­tica real a la seva disposiciĂł. Un problema addicional que /Âś(VTXHUUD GLH /LQNH KDXUj GÂśDIURQWDU pV HO FUHL[HPHQW HOHFWRUDO L ÂżQV L WRW OÂśDSDWLD SROtWLFD demostrada pels treballadors, els treballadors aturats i els asVDODULDWV /D SURSRUFLy GÂśDTXHVWV grups entre els abstencionistes ĂŠs extremadament alta, com ĂŠs suggerit per la participaciĂł

KLVWzULFDPHQW EDL[D GÂśXQ /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH Wp XQD EDVH HOHFWRUDO SRWHQFLDO GH milions de persones. Aquests votants asseguren que el partit SXJXL VXSHUDU OÂśREVWDFOH GHO i entrar aixĂ­ al Bundestag. Però necessitarĂ motivar a altres grups per arribar al canvi polĂ­tic. ResWULQJLU OD SODWDIRUPD GHO SDUWLW L IRFDOLW]DU VH HQ JUXSV GÂśHVTXHUUD “dels nuclis centrals de votantsâ€? SRW FRQGXLU D OÂśDPHQDoD SHU DO GHVHQYROXSDPHQW IXWXU GHO SDUWLW El partit estĂ per sobre dels resultats mitjans en els antics bastions GHO 3'6 GH OÂśRHVW SHU H[HPSOH en ciutats universitĂ ries, la qual FRVD pV XQ VHPjIRU YHUPHOO (O OÂśHVTXHUUD YD DUULEDU D VHU IRUWD HQ PROWV OORFV RQ DYXL KL WUREHP XQHV DOWHV [LIUHV GH GHVRFXSDFLy (O GH YRWDQWV DWXUDWV YDQ RSWDU SHU /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH YD REWHnir, per primera vegada, mĂŠs vots

D OÂśRHVW TXH D OÂśHVW ÂżQV L WRW VL OD VHYD SURSRUFLy D OÂśHVW HUD FRQVLGHUDEOHPHQW PpV DOWD FRQWUD DL[z HV YD SODVPDU HQ OD ÂżJXUD VHQVDFLRQDO GH VHW]H VHLHQWV directes als estats alemanys de OÂś(VW /D FRPSRVLFLy GHO QRX JUXS SDUODPHQWDUL UHIOHFWHL[ DTXHVW GHVHQYROXSDPHQW 'HO WRWDO GH setanta-sis diputats, quaranta-dos van ser escollit a travĂŠs de les deu OOLVWHV GÂśHVWDWV DOHPDQ\V GH OÂś2HVW i vint-i-nou provenen dels estats DOHPDQ\V GH OÂś(VW &LQF YDQ VHU HVFROOLWV D %HUOLQ GH OÂś(VW L OÂś2HVW /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH DUD Wp OÂśRSRUWXQLWDW GH VLWXDU VH FRP D DXWqQWLF SDUWLW D HVFDOD QDFLRQDO i a llarg termini. Tanmateix, una IXVLy (VW 2HVW FRPSOHWD GHO SDUWLW estĂ lluny de ser una realitat. És precissament el pluralisme i OD GLYHUVLWDW GH /Âś(VTXHUUD 'LH /LQNH TXH KD DUULEDW D OÂś(VW L D OÂś2HVW D OD YHJDGD FRP FDS DOWUH SDUWLW TXH OD IDQ LQWHUHVVDQW L OÂśKDQ WUDQVIRUPDGD HQ XQ DFWRU viu, segur de sĂ­ mateix i autònom en la nova escena polĂ­tica GÂś$OHPDQ\D

TraducciĂł de Jordi LlavorĂŠ Pons

b

d(D$-'*e-0#'-)) M'85-(-)(&)H(#&(S%$-)')!(8)+%)@(S8($T()+U67N5%##(

,7-.%'(%86$(* #-*)7-.95-''(*$0#-:-0#-0%$.%(

/œHVWUDWqJLD TXH KD GHVSOHJDW (Vquerra a les principals institucions del Principat de Catalunya en els GDUUHUV VLV DQ\V FDO HQWHQGUH OD GLQV GœXQD HYROXFLy KLVWzULFD 'HV GH OD FUHDFLy GH OD SULPHUD RUJDQLW]DFLy TXH UHLvindicava un Estat propi per a &DWDOXQ\D (VWDW &DWDOj ¿QV avui, el discurs independentista ha YLVFXW XQD SURIXQGD HYROXFLy 8QD HYROXFLy TXH VœKD DQDW HQULTXLQW DPE GLIHUHQWV DSRUWDFLRQV GHOV TXq han estat els seus mà xims diriJHQWV L TXH OœKD SHUPqV DGDSWDU VH als canvis sociològics que el nostre país ha viscut.

7DQW HQ 0DFLj TXH YD IXQGDU (VWDW &DWDOj HO FRP HOV TXL van crear el Front Nacional de &DWDOXQ\D HO HQ SOHQD GLFWDGXUD IUDQTXLVWD KR YDQ IHU PRJXWV SHU OD FRQYLFFLy TXH OÂś~QLFD PDQH-

El discurs independentista ha viscut una profunda evoluciĂł que l’ha permès adaptarse als canvis

,3& HOV DQ\V &RP KR YDP IHU tambÊ els milers de joves que ens LQFRUSRUjYHP HOV DQ\V D OD &ULGD Oœ0'7 R &DWDOXQ\D /OLXUH 7RW DTXHVW FRQMXQW GœRUJDQLW]DFLRQV era, evidentment, situat ideolòJLFDPHQW D OœHVTXHUUD 'HV GH marxistes a socialdemòcrates. I, majorità riament, tenien com a un dels seus eixos discursius la GHIHQVD GHO WHUULWRUL L HO SDWULPRQL natural.

(O SHUz HV SURGXHL[ XQ IHW que en gira el rumb. Aquell any, SHUVRQDWJHV TXH ¿QV D DTXHOOV PRra de preservar la pròpia identitat ments eren desconeguts pel gran era assolint el reconeixement de S~EOLF SHUz TXH MD HUHQ UHIHUHQWV /œLQGHSHQGHQWLVPH LGHQWLWDUL L FRQGLFLy Gœ(VWDW SHU D OD QRVWUD per a la milità ncia independennació. Amb la mateixa convicció WLVWD IDQ XQD ³&ULGD D (VTXHUUD´ H[WUDSDUODPHQWDUL /œLQGHSHQGHQWLVPH ILQV D OœDQ\ TXH KR YDQ IHU PpV WDUG PLOHUV GH /œQJHO &RORP L HQ -RVHS /OXtV HUD GœDUUHO EjVLFDPHQW LGHQ- SHUVRQHV TXH HQ YHXUH IUXVWUDGHV Carod-Rovira lideraven aquella tità ria. Les persones que, des les seves expectatives, desprÊs crida que va provocar la incorpode principis del segle XX, van GœXQD WUDQVLFLy SDFWDGD SHO IUDQ- UDFLy GH PLOHUV GœLQGHSHQGHQWLVWHV LQFRUSRUDU VH D OHV GLIHUHQWV RUJD- TXLVPH L SHOV SRGHUV IjFWLFV GH D (VTXHUUD (O SDUWLW GœHQ 0DFLj QLW]DFLRQV LQGHSHQGHQWLVWHV KR YDQ Oœ(VWDW QR YDQ UHQXQFLDU D OOXLWDU i en Companys era pres per la IHU PRJXWV SHU OD YROXQWDW GH WDO per les llibertats nacionals del milità ncia independentista. Una com deia el lema de la Crida a la QRVWUH SREOH L YDQ FUHDU RUJDQLW]D- Esquerra agònica que havia passat, 6ROLGDULWDW GHIHQVDU OD OOHQJXD OD cions polítiques que no van reeixir i avui mÊs que mai Ês bo recordarHOHFWRUDOPHQW FRP 1( 36$1 R KR GH D GLSXWDWV DO 3DUODPHQW cultura i la nació catalanes. de Catalunya i que havia perdut la representació a les Corts Espanyo!"#56F2)3)#F',#!(12',,3#D'F2+"6=373H#I3:6',#J'&,'""#,'F3((3#F3,3# OHV GHVSUpV TXH Oœ+HULEHUW %DUUHUD /0!(F2,73#"3#),3K'=)L,63#6&';"LE6=3#&'"#67&'F'7&'7)6(*'#=3)3"M#6#3F27N SDFWpV DPE &RQYHUJqQFLD OD 3UH)3#"'(#(':'(#7'='((6)3)(#6#3F;()'(#'(),3)OE612'(#'7#312'()#*;*'7)@ VLGqQFLD GH OD *HQHUDOLWDW c

3RFV PHVRV GHVSUpV HQ -RDQ 3XLgcercós ja era secretari general GH OHV MRYHQWXWV -(5& L HO OœQJHO &RORP JXDQ\DYD XQ PtWLF congrÊs a la ciutat de Lleida.

El 1987 personatges referents per a la militĂ ncia independentista, fan una “Crida a Esquerraâ€? 6RWD HO VHX OLGHUDWJH (VTXHUUD continua incorporant centenars de militants independentistes i OÂśHVTXHUUD LQGHSHQGHQWLVWD YLX un procĂŠs històric de digestiĂł de OD OOXLWD DUPDGD L GÂśLQFRUSRUDFLy GHOV VHXV DFWLXV D OD OOXLWD SDFtÂżFD i democrĂ tica per construir una QDFLy OOLXUH L MXVWD DQ\V GHVSUpV GH OD Âł&RQIHUqQFLD GÂś(VTXHUUHV´ OLGHUDGD SHU HQ 0DFLj L HQ &RPSDQ\V TXH IHLD QpL[HU (VTXHUUD Republicana de Catalunya, aquesWD RUJDQLW]DFLy DSOHJDYD DO VHX VL OHV GRQHV L KRPHV GÂśHVTXHUUHV disposats a treballar per aconseguir un estat propi per a la nostra QDFLy L VÂśLPSODQWDYD DUUHX GHOV 3DwVRV &DWDODQV , HO GH PDUo GHO VRWD HO OHPD Âł&DS D OD LQGHSHQGqQFLD´ (VTXHUUD IHLD TXH un partit independentista tinguĂŠs,

f

per primera vegada a la història, representació parlamentà ria. !"#$%&'&$%&$(#)*&+

HOV QRXV YLQJXWV YLXULHQ PLOORU 6L GHV GÂśDTXt SRJXpVVLP SUHQGUH OHV SULQFLSDOV GHFLVLRQV HVWUDWqJLTXHV D &DWDOXQ\D VÂśKL YLXULD PLOORU

),-#,&-,$.*#-

En el nostre subconscient hi era, però el discurs socioeconòmic QR IRUPDYD SDUW GHO JXLy 3RWVHU HQ DOJXQ PRPHQW DOJ~ XWLOLW]DYD DTXHVW UHFXUV SHUz ÂżQV D OÂśDQ\ FRP MD VÂśKD GLW HO GLVFXUV HUD PROW PpV VLPSOH $OJ~ SHUz IHLD temps que hi donava voltes, i ja en HO YLGHR GH FDPSDQ\D GÂś(VTXHUUD GH OHV HOHFFLRQV GHO FRPHQoDYD a traspuar una nova idea. Aquell video recreava una imaginĂ ria Catalunya independent. En aqueOOD QRYD &DWDOXQ\D VÂśKL UHĂ€HFWLHQ HOHPHQWV GÂśHQIRUWLPHQW GH OD QRVWUD LGHQWLWDW SHUz WDPEp VÂśKL SRGLD intuir una millora de la qualitat de vida. A poc a poc, com el most que HQV GyQD HO PLOORU YL VÂśDQDYD PDcerant el que acabaria esdevenint XQ DOWUH GHOV SLODUV IRQDPHQWDOV dels discurs independentista: amb OD LQGHSHQGqQFLD YLXUtHP PLOORU 6L HOV 3DwVRV &DWDODQV WLQJXHVVLQ capacitat per legislar, recaptar i GHFLGLU D TXq GHVWLQHP OD WRWDOLWDW dels nostres recursos, viurĂ­em miOORU 6L WLQJXpVVLP HOV FRQWUROV GHOV Ă€X[RV PLJUDWRULV L OD FDSDFLWDW GH JHVWLRQDU L DXWRULW]DU HOV SHUPLVRV GH UHVLGqQFLD L OD QDFLRQDOLW]DFLy GH OD FLXWDGDQLD FDWDODQD ÂżQV L WRW

6L MD GXUDQW OD FDPSDQ\D GHO PDUo GÂśDTXHOO DQ\ (VTXHUUD KDYLD FRPHQoDW D XWLOLW]DU DOJXQ HOHPHQW socioeconòmic en el seu discurs, YD VHU HO GHVHPEUH GHO TXDQ vam presentar en societat la primera campanya socioeconòmica. 'HV GH ÂżQDO GÂśDTXHOO DQ\ (VTXHUUD desplegava una intensa i extensa campanya amb el lema “Pel concert Econòmicâ€? i el sots lema “Espanya HQV URED´ 3URS GÂśXQ PLOHU GÂśDFWHV DUUHX GHO WHUULWRUL DPE XQ ÂżQDO DSRWHzVLF DO 3DUF GH OD &LXWDGHOOD HO GÂśDEULO HQ XQ PtWLQJ PXOWLWXGLQDUL GDYDQW GH SHUVRQHV 'H OD Pj GÂśHQ -RVHS +XJXHW (VTXHUUD KDYLD HODERUDW HO SULPHU OOLXUDPHQW GÂśXQD

S’anava macerant un dels pilars dels discurs independentista: amb la independència viurĂ­em millor VqULH GH FDStWROV TXH YDQ IRUMDU HO segon gran pilar dels que avui sosteQHQ OÂśDSRVWD SHU FRQYHUWLU HOV 3DwVRV Catalans en un Estat. En aquesta SULPHUD FDPSDQ\D VÂśLQIRUPDYD GH OÂśLQMXVW WUDFWH ÂżVFDO TXH SDWHL[ OD QDFLy FDWDODQD 8QHV GRW]HQHV de dirigents del partit recorrĂ­em incansablement les comarques per LQIRUPDU GHO GLIHUHQFLDO TXH KL KD entre allò que paguem i allò que rebem. A aquella campanya, però, VH QÂśKL YDQ DQDU DIHJLQW GÂśDOWUHV sobre la discriminaciĂł que suposen els peatges (no nomĂŠs els de les autopistes, tambĂŠ pel que paguem en salut i educaciĂł concertades), o VREUH HO FRVW GLIHUHQFLDO GH OD YLGD DO QRVWUH SDtV UHVSHFWH D GÂśDOWUHV WHUULWRULV GH OÂś(VWDW

El discurs que va anar generant OÂśDYXL &RQVHOOHU GÂś,QQRYDFLy Universitats i Empresa, ens va SHUPHWUH DGUHoDU QRV D DTXHOOHV persones que, sense estar en contra GH OD SHUYLYqQFLD GH OD LGHQWLWDW nacional catalana, no la veuen com a pròpia, o no ĂŠs el seu principal HOHPHQW GH UHĂ€H[Ly SROtWLFD 6L VHÂśP SHUPHW OD OOLFqQFLD HO UHVXP GÂśDTXHVW GLVFXUV HQ XQD H[SUHVVLy SRSXODU HO YDLJ VHQWLU OÂśDQ\ HQ XQD FRQFHQWUDFLy YHwQDO GH ERFD GÂśXQD VHQ\RUD DPE DFFHQW DQGDO~V DGUHoDQW VH D HQ &DURG Rovira: “El problema es que aquĂ­ el Ăşnico que trabaja es el pueblo WUDEDMDGRU FDWDOiQ´ (IHFWLYDPHQW HO QRVWUH GLVFXUV KDYLD FRPHQoDW a quallar, i, a poc a poc, anirĂ­em

Els qui aposten per una Catalunya pura, estant renunciant a una Catalunya lliure constatant que homes i dones que mai se sentirien atrets pel discurs GH OœLQGHSHQGHQWLVPH LQGHQWLWDUL FRPHQoDYHQ D HVFROWDU VH HO QRVWUH discurs socioeconòmic. Però malgrat la racionalitat que havia pres la nostra proposta

L OÂśHYLGqQFLD GH OHV [LIUHV HQV vam trobar una nova barrera: OÂśHVWLPDFLy SHU (VSDQ\D $YXL agradi mĂŠs o menys, la majoria de dones i homes que viuen al nostre SDtV WHQHQ XQ VHQWLPHQW GÂśDIHFFLy GÂśHVWLPD SHU (VSDQ\D , PDOJUDW molta gent comparteixi la idea que tenir un Estat propi pot generar una millora en la qualitat de vida, QR DSRVWHQ SHU OD LQGHSHQGqQFLD SHUTXq QR YROHQ WDOODU YLQFOHV DPE Espanya. Per tant, si reclamem la renĂşncia als vincles emocionals que, lliurement, tĂŠ cadascĂş, per tal que la seva adscripciĂł nacional siJXL QRPpV D OD GHO SDtV GÂśDFROOLGD a Catalunya, estem renunciant D VHU PDMRULD 'LW GÂśXQD DOWUD manera, els qui aposten per una Catalunya pura, estant renunciant a una Catalunya lliure. !"#$%&'&$%&$(#)*&+ #$(&/01%,0+

6HPSUH KHP GHIHQVDW OD QRVWUD YRluntat de construir una Catalunya lliure, per a homes i dones lliures. Però el nacionalisme catalĂ ha JHQHUDW UHEXLJ SHUTXq HQ HO IRQV coartava aquesta llibertat. Les PDQFDQFHV L IHEOHVHV SUzSLHV HQV portaven a posar tanques, a limiWDU OÂśDFFpV D OD FRQGLFLy GH FDWDOj El clĂ ssic “Boti boti, espanyol el qui no botiâ€? tan corejat a les

PDQLIHVWDFLRQV LQGHSHQGHQWLVWHV expulsava i expulsa qualsevol que se senti espanyol i que estigui RSWDQW SHU SRVLFLRQDU VH HQ IDYRU GH OD LQGHSHQGqQFLD (O SRVLFLRQDPHQW GHIHQVLX GHO QDFLRQDOLVPH FDWDOj IUXLW GHOV DWDFV FRQVWDQWV que ha patit la nostra nació, ha HVGHYLQJXW UHIUDFWDUL 1RPpV DPE VHJXUHWDW L FRQ¿DQoD HQ QRVDOWUHV PDWHL[RV QRPpV GœXQD IRUPD desacomplexada, aconseguirem il¡lusionar els nouvinguts envers el nostre projecte nacional. I QRPpV KR IDUHP GRQDQW ORV OOLEHUWDW GœHVFROOLU 0LUHP QRV D nosaltres mateixos. Fem un exerFLFL GœHPSDWLD L SRVHP QRV HQ OD VHYD SHOO 6L QRVDOWUHV KDJXpVVLP GœHPLJUDU D OœDOWUD EDQGD GH OœRFHj FRP MD YDQ IHU HOV QRVWUHV avis, renunciaríem a sentir-nos catalans? Aquells que van haver GH IXJLU GHO IUDQTXLVPH SHU PROW

Que cadascú sigui el que vulgui, no cal que ningú renunciï a res per ser dels nostres Ep TXH HOV DFROOLVVLQ D 9HQHoXHOD Oœ$UJHQWLQD HO %UDVLO R Oœ8UXJXDL no van renunciar a sentir-se FDWDODQV L DYXL QœHVWHP RUJXOORsos. Ens sembla absolutament QRUPDO L ¿QV KL WRW OORDEOH TXH KL IXQGHVVLQ FDVDOV FDWDODQV TXH hi ballessin sardanes i hi organit]HVVLQ MRFV ÀRUDOV 0ROWV GœHOOV KL YDQ WHQLU ¿OOHV L ¿OOV YDQ DFDEDU VHQWLQW VH GœDTXHOOD WHUUD SHUz mai no van renunciar a sentir-se catalans. Fins i tot, encara avui, HOV VHXV ¿OOV L QpWV FRQVHUYHQ XQ vincle amb la nostra terra per bÊ que, en alguns casos, ni tant sols OœKDQ WUHSLWMDGD PDL 6L HQWHQHP i à dhuc lloem aquesta actitud, SHU TXq EODVPHP OD GœDTXHOOV TXH viuen aquí i se senten catalans i 3

espanyols alhora, o catalans i ... el que vulguin sentir-se? Catalunya ĂŠs terra de llibertat, DÂżUPHP VRYLQW DPE FRQWXQGqQFLD 'RQFV Ep GHPRVWUHP KR VHQVH pors, sense condicions. Que cadascĂş sigui el que vulgui, no cal que QLQJ~ UHQXQFLw D UHV SHU VHU GHOV QRVWUHV $TXHVWD UHĂ€H[Ly Wp HO VHX origen en el parlament de Cloenda GHO &RQJUpV 1DFLRQDO GÂś(VTXHUUD

VXSRUWV L GÂśDOWUHV FUtWLTXHV OHV decisions que Esquerra, sota el OLGHUDWJH GÂśHQ &DURG 5RYLUD KD DQDW SUHQHQW GHV GHO HQoj han tingut la voluntat inequĂ­voca GÂśLQFRUSRUDU DO QRVWUH SURMHFWH GRnes i homes els seus vincles emocionals dels quals no sĂłn, nomĂŠs, DTXHOOV TXH FRQIRUPHQ OD LGHQWLWDW nacional catalana. I nomĂŠs sota DTXHVW SDUjPHWUH VÂśKD GÂśHQWHQGUH L HV SRW HQWHQGUH OD GHFLVLy GH IHU

rrouxisme -la idea que aquells que volem construir una nació catalana SRWHQW KR YROHP IHU H[SXOVDQW R marginant els espanyols que viuen a Catalunya- ha planat sobre el QRVWUH SURMHFWH FRP XQD DPHQDoD constant. Avui aquesta idea està HQWHUUDGD 'HVSUpV GœKDYHU IHW HQ 0RQWLOOD SUHVLGHQW QLQJ~ SRW SHQVDU TXH OœHVTXHUUD LQGHSHQGHQWLVWD Ês excloent. (VTXHUUD Wp D OœLQLFL GHO VHJOH XXI, un projecte que, al Principat de Catalunya, Ês percebut de IRUPD QRUPDOLW]DGD 3RW VHU FRPpartit per una part mÊs o menys gran de la ciutadania, però no espanta cap persona normal. La seva QRUPDOLW]DFLy HQ WRW FDV HVSDQWD rivals i enemics. I si avui no tÊ un major grau de suport electoral no Ês per la manca de solidesa discursiva, sinó per manca de caSDFLWDW FRPXQLFDWLYD Gœ(VTXHUUD i per alguns errors comesos en la gestió governamental, que ha GHVGLEXL[DW OD SRWqQFLD GœDTXHVW GLVFXUV L GœDTXHVWD HVWUDWqJLD

que pronunciĂ a Girona el juliol del OÂśDOHVKRUHV 6HFUHWDUL *HQHUDO HQ -RVHS /OXtV &DURG 5RYLUD RQ YD DÂżUPDU TXH ÂłSHU VHU FDWDOj QR cal deixar de ser espanyolâ€?. PosVLEOHPHQW HV YD GHFLGLU D OODQoDU HO GLVFXUV DTXHOO GLD SHO IHW TXH HO GLD abans havia enterrat el seu pare, catalĂ i espanyol, i això el va esSHURQDU DQtPLFDPHQW D IHU KR 3HUz HQ TXDOVHYRO FDV pV VHJXU TXH IHLD temps que li donava moltes voltes en privat a la qĂźestiĂł i aquell dia va LQLFLDU OD VHYD UHĂ€H[Ly HQ S~EOLF Un discurs que ha anat modelant, enriquint i completant durant una GqFDGD OODUJD $TXHVW KD HVWDW HO debat central del nostre partit duUDQW DTXHVWV DQ\V HO TXH HQV KD IHW SUHQGUH OHV GHFLVLRQV HVWUDWqJLTXHV que hem pres. Amb errors i encerts, amb alegries i desenganys, rebent a voltes !2

HQ -RVp 0RQWLOOD 3UHVLGHQW GH Catalunya. Un home que estima Catalunya, però tambÊ Espanya. (Q -RVp 0RQWLOOD L HO 36& VyQ HO UHIHUHQW SROtWLF GH SHUVRQHV TXH al Principat de Catalunya, tenen aquest sentiment compartit. Els seus votants, que en ocasions han DUULEDW D PLOLRQV PDQLIHVWHQ sentir-se tant catalans com espan\ROV 6HQVH FRP D PtQLP XQD SDUW de les persones que se senten catalanes i espanyoles alhora Ês impossible assolir una majoria social IDYRUDEOH D OD LQGHSHQGqQFLD 'DYDQW GœDTXHVWD VLWXDFLy WHQLP dues opcions, buscar la manera GœLQFRUSRUDU ORV R UHQXQFLDU D OD victòria. I Esquerra ha apostat per la primera. I el primer pas per aconseguir-ho Ês que aquests no se sentin rebutjats pel nostre SURMHFWH 'XUDQW GqFDGHV HO OH-

'H OD Pj GœHQ -RVHS /OXtV &DURG Rovira, Esquerra ha aconseguit ¿QV D YRWV HQ XQHV HOHFcions al Parlament de Catalunya. Un gran resultat però que ens

Esquerra tĂŠ un projecte que, al Principat de Catalunya, ĂŠs percebut de forma normalitzada GHL[D HQFDUD OOXQ\ GÂśREWHQLU OD majoria necessĂ ria per assolir la LQGHSHQGqQFLD 3HU Ep TXH KL KD SHUVRQHV IDYRUDEOHV D OD LQGHSHQGqQFLD TXH YRWHQ DOWUHV SDUWLWV continuem sense ser majoria. 'DYDQW GHO GLVFXUV UDFLRQDO GDYDQW OÂśHYLGqQFLD GH OHV GDGHV HFRQzPL-

ques que demostren que els que vivim a la nació catalana, amb un Estat propi tindríem mÊs recursos, SHU WDQW TXH DPE OD LQGHSHQGqQFLD viuríem millor, pot sorprendre que, malgrat això, la majoria de la ciutadania no la vulgui. La UHVSRVWD pV FRPSOH[D L VHQ]LOOD alhora. No ens ha de deixar perSOH[RV HO IHW TXH PROWHV SHUVRQHV del nostre país que comparteixen OD LGHD TXH DPE OD LQGHSHQGqQFLD VœKL YLXULD PLOORU QR OD YXOJXLQ 6L QR OD YROHQ QR pV QRPpV SHUTXq HVWLPHQ (VSDQ\D VLQy SHUTXq D

Ha aconseguit un gran resultat però encara lluny de la majoria necessĂ ria per la independència PpV OÂś(VSDQ\D GÂśDYXL QR pV OD GH ID DQ\V /Âś(VSDQ\D GÂśDYXL pV FDSDo GH JXDQ\DU Ă‘VFDUV D +ROO\ZRRG R GH JXDQ\DU OÂś(XURFRSD GH IXWERO /Âś(VSDQ\D GÂśDYXL GLQV de les seves limitacions, tĂŠ una projecciĂł internacional, els seus presidents sĂłn rebuts pels dels EUA o RĂşssia, se la convida al club dels estats mĂŠs poderosos i se la reconeix com un estat de dret, com una democrĂ cia consolidada DO VL GH OD 8QLy (XURSHD -D QR ID vergonya ser espanyol. És mĂŠs, PROWV VHÂśQ VHQWHQ RUJXOORVRV , GDYDQW GÂśDL[z QR KL SRGHP FRQtraposar una Catalunya immobilista i que es mira el melic. No, VL YROHP VHGXLU ORV L DWUDXUHÂśOV HQ OD FRQVWUXFFLy GÂśXQD QDFLy SRWHQW L GÂśXQ SDtV VRELUj $UD MD HOV KHP IHW VDEHU TXH QR HQV ID res que estimin Espanya, ens cal DFRQVHJXLU TXH VÂśHQDPRULQ GÂśXQD Catalunya lliure. I aquest projecte nacional ha de ser prou seductor i DYXL HQFDUD QR KR pV 6L PpV QR QR ho ĂŠs prou per competir amb una naciĂł consolidada com Espanya, amb una llengua i una cultura molt

potents, que li donen una considerable projecciĂł internacional. No HOV FDSWLYDUHP VL GDYDQW GÂśDTXHVWD Espanya, hi contraposem un catalanisme negativista, pessimista, TXH FRQWtQXDPHQW VÂśLQWHUURJD sobre ell mateix i que proclama que la llengua catalana estĂ en extinciĂł. 2$+'0,3&-(&+41!&$(

És a les nostres mans construir un projecte mĂŠs atractiu, mĂŠs alegre, mĂŠs optimista i mĂŠs creatiu. Un projecte valent i decidit, desacomSOH[DW 'HL[HP GH TXHL[DU QRV L comencem a caminar. Fins aquĂ­, en aquest relat planer i TXH Wp OD YROXQWDW GH VHU HQWqV SHU les persones que no han seguit de prop el nostre projecte, he intentat H[SOLFDU L GHPRVWUDU TXH OÂśHVTXHUUD independentista tĂŠ un projecte per a la totalitat de la naciĂł catalana, tant territorialment com culturalPHQW FRP VRFLDOPHQW SDUODQW TXH ĂŠs un projecte que neix del cor i FUHL[ DPE HO FDS TXH SDUWHL[ GH OD voluntat subjectiva, de la il¡lusiĂł de mantenir viva una identitat nacional -que no pretĂŠn ser millor que cap altra- com a aportaciĂł a un mĂłn divers, a un mosaic de

FXOWXUHV TXH IDQ PpV ULF HO QRVWUH SODQHWD L TXH HV YD FRQVWUXLQW L FHUFD VXSRUWV GHV GÂśXQD DQjOLVL REMHFWLYD GH OD UHDOLWDW GÂśXQD DQjOLVL ÂżQV L WRW FLHQWtÂżFD DPE GDGHV TXH GHPRVWUHQ TXH OD LQGHSHQGqQFLD pot ser un element clau per construir una societat millor. Les dones i els homes que, des de OÂśHVTXHUUD LQGHSHQGHQWLVWD YROHP un Estat per a la naciĂł catalana, la reclamem des de la mĂŠs absoluta i sincera convicciĂł que no hi ha altra manera de donar, als

Catalunya tÊ prou actius per construir una nació modèlica tant socialment com econòmicament 3DwVRV &DWDODQV D OD VHYD JHQW la qualitat de vida que mereixen, GœDFRUG DPE HO VHX HVIRUo OD seva creativitat, la seva il¡lusió i la seva empenta col¡lectiva. No entenem una altra manera de ser GœHVTXHUUHV DO QRVWUH SDtV 1R VRP FDSDoRV GH GHVYLQFXODU OD MXVWtFLD social de la llibertat nacional. 3HUTXq DTXHVWD MXVWtFLD VRFLDO VœDVVROHL[ DPE XQD ERQD IRUPDFLy

!!

Catalunya tÊ prou actius per FRQVWUXLU XQD QDFLy PRGqOLFD WDQW socialment com econòmicament. I històricament ho hem demosWUDW 9DP VHU GHOV SULPHUV SDwVRV Gœ(XURSD D IHU OD UHYROXFLy LQGXVtrial. I ho vam ser sense carbó, ni IHUUR QL FRWy +HP HVWDW FDSDoRV GœDQDU LQFRUSRUDQW RQDGD UHUH onada, milers de persones arribaGHV GœDUUHX GHO PyQ GHV GH WHPSV immemorials, enriquint el país amb les seves aportacions, no pas rebutjant-les.

SHU DOV QRVWUHV LQIDQWV L MRYHV DPE un bon sistema de salut pública a OœDEDVW GH WRWKRP DPE XQD [DU[D VRFLDO FDSDo GœDWHQGUH WRWKRP TXL ho necessiti. I tot això requereix HPSUHVHV IRUWHV LQQRYDGRUHV FUHDWLYHV L LQWHUQDFLRQDOLW]DGHV , que al nostre país hi hagi empreVHV SRWHQWV SDVVD SHUTXq WLQJXHP LQIUDHVWUXFWXUHV YLjULHV PRGHUQHV ports i aeroports dinà mics i ben FRQQHFWDWV L XQ VLVWHPD ¿QDQFHU sòlid i amb liquidesa. Finalment, SHU D TXq WRW DL[z VLJXL SRVVLEOH Ês necessari que puguem reinvertir HOV UHFXUVRV ¿VFDOV TXH JHQHUHP I, ningú ens convencerà que hi ha PLOORU PDQHUD GH IHU KR TXH QR sigui assolint un Estat propi en el si de la Unió Europea. El món coneix Catalunya per en 'DOt L HQ *DXGt , QœHVWHP RUJXllosos. Però creiem que les actuals generacions hem de ser capaces de crear quelcom que ens posicioni HQ HO PyQ SHU PqULWV SURSLV 'H OD mateixa manera que el món coneix

!1

)LQOjQGLD SHU 1RNLD , FUHLHP TXH això Ês possible si superem les baUUHUHV PHQWDOV GH OœLPPRELOLVPH 6L GHL[HP HPHUJLU OD FDSDFLWDW emprenedora del nostre país amb WRW HO VHX WDOHQW 6L GHVIHUPHP OD capacitat i la imaginació al costat

Un lideratge clar nomĂŠs pot venir des d’una esquerra disposada a trencar motlles de la puntualitat, el rigor, la bona RUJDQLW]DFLy L OD IHLQD EHQ IHWD 'HV GHOV QRVWUHV YDORUV PRUDOV OD solidaritat, el respecte per la diversitat, la llibertat de pensament L OÂśKRQHVWHGDW , DYXL FDO IHU LQFtV HQ OÂśKRQHVWHGDW SHUTXq pV XQ YDlor que ha quedat qĂźestionat pels casos de corrupciĂł, però que no SRGHP UHQXQFLDU KL SHUTXq XQHV quantes pomes podrides no poden PDOPHWUHÂśQ HO FLVWHOO VHQFHU

Ara toca incorporar la gent de la darrera onada. Un miliĂł i mig de persones arribades en poc mĂŠs de DQ\V , DO PDWHL[ WHPSV WRFD posicionar les nostres empreses HQPLJ GÂśXQD FULVL L HQ XQ PyQ JOREDOLW]DW , KR IDUHP $TXHVWD segona revoluciĂł industrial la IDUHP VHQVH JDV XUDQL QL SHtroli. Reconvertirem les nostres empreses posant en valor les energies renovables i canviant HOV VLVWHPHV GH SURGXFFLy +HP GH VHU FDSDoRV GH IHU OHV UHIRUmes estructurals necessĂ ries i GHVIHU QRV GHO OODVW TXH VXSRVDULD arrossegar Espanya. 3HUz SHU IHU DL[z HO QRVWUH SDtV ha de ser valent i decidit. No pot dubtar, ha de prendre un rumb L VHJXLU OR ÂżQV DO ÂżQDO , HO SDtV QRPpV DJDIDUj XQ UXPE FODU VL tĂŠ un lideratge clar que, modestament entenc, nomĂŠs pot venir GHV GH OÂśHVTXHUUD SHUz KD GH VHU una esquerra disposada a trencar motlles. Crec que la paraula clau en la polĂ­tica catalana dels propers anys serĂ valentia. Qui no la tingui TXH QR VÂśKL SRVL SHUTXq OÂśHOHFWRUDW OÂśHVFRPEUDUj

<0#'-5*".:(.( *'7-"#'(+"#

<'%=5'*>&.-0?-'6@* =$.%&'$(#&'*#-*)(*#-A&/'B/$(*$*-)*.&/$()$.A-

$ ¿QDOV GHOV DQ\V WUHQWD 1RYD <RUN HUD OD FLXWDW PpV GœHVTXHUUHV del període mÊs progressista de la història nord-americana. Era OœqSRFD GHO )URQW 3RSXODU TXH DOV Estats Units es concretava en un ampli moviment social que donava un suport crític al president Roosevelt i on el Partit Comunista GHOV (VWDWV 8QLWV &386$ MXJDYD

DPE Oœ(VSDQ\D UHSXEOLFDQD (O JUXL[ GH OœHVTXHUUD IURQWSRSXOLVWD eren sindicalistes, però entre les VHYHV ILOHV WDPEp VœKL FRPSWDYHQ XQ ERQ JUDSDW GœDUWLVWHV L intel¡lectuals, molts dels quals HUHQ UHIXJLDWV GH Oœ$OHPDQ\D QD]L Arthur Rosenberg, historiador de la democrà cia i el socialisme, era un dels caps mÊs privilegiats GœDTXHOOD JHQHUDFLy

Lamentava que la polĂ­tica dels comunistes havia derivat en una fraseologia revolucionĂ ria

/ÂśHWDSD QRUG DPHULFDQD GÂś$UWKXU 5RVHQEHUJ pV OÂś~OWLP HSLVRGL GÂśXQD ELRJUDÂżD SROtWLFD L DFDGqmica molt accidentada. NasquĂŠ D %HUOtQ HO HQ HO VL GÂśXQD IDPtOLD GH FODVVH PLWMDQD MXHYD (Q HO PRPHQW HQ TXq HVFODWj OD guerra, Rosenberg era un nacionaOLVWD DOHPDQ\ L XQ MRYH SURIHVVRU GÂśKLVWzULD DQWLJD 6ÂśDOOLVWj YROXQWDUL D OÂśH[qUFLW LPSHULDO HO L servĂ­ la major part del temps al 'HSDUWDPHQW GH 3UHPVD GH *XHUUD D )UDQoD 3HU D OD JHQHUDFLy GH 5R-

VHQEHUJ OD FDWjVWURIH GH OD JXHUUD VLJQLÂżFj XQD SURIXQGD GHFHSFLy amb el sistema polĂ­tic imperial. En el seu cas, la decepciĂł implicĂ un canvi de vida radical. El jove historiador no nomĂŠs va abandonar el un paper central. Les seves princiQDFLRQDOLVPH DOHPDQ\ SHU DEUDoDU SDOV OOXLWHV HUHQ OÂśHUDGLFDFLy GH OD OD FDXVD GH OÂśLQWHUQDFLRQDOLVPH GLVFULPDFLy UDFLVWD OÂśH[WHQVLy GHOV proletari, sinĂł que va traslladar les drets sindicals i la solidaritat interseves investigacions històriques nacionalista amb Xina i, sobretot, a un nou perĂ­ode —de la història antiga a la contemporĂ nia. El /0P6();,63&;,# A7&,'2# !(F3(3# ,'G"'<6;73# (;+,'# "03F;,)3=6C# &'# "0;+,3# QRYHPEUH GHO 5RVHQEHUJ 5'*;=,3=?#37&#(;=63"6(*#4Q.R.9H#"0S")6*3#6#*T(#6*F;,)37)#&0A,)P2,#D;N YD DÂżOLDU VH DO 3DUWLW 6RFLDOGHPz('7+',EH#U'"#=;*276()3#('7('#F3,)6)VH#12'#3F,;G27&'6<#'7#"3#=;*F"'<3# FUDWD ,QGHSHQGHQW GÂś$OHPDQ\D 863' 'RV DQ\V PpV WDUG VHJXt P6()L,63#&'#,'"3=6;7(#'7),'#'"#=;*276(*'#6#'"#*;:6*'7)#&'*;=,M)6=@ !X

D OÂśDOD HVTXHUUDQD GH OÂś863' HQ OD VHYD FRQĂ€XqQFLD HQ HO 3DUWLW &RPXQLVWD $OHPDQ\ .3' RQ RFXSj GLIHUHQWV FjUUHFV $ SDUWLU GH OD WDUGRU GHO FRPHQoj D PRVWUDU VLJQHV GH GLVFRQIRUPLWDW DPE OD OtQLD SROtWLFD GHOV VHXV FDPDUDGHV ÂżQV TXH ÂżQDOPHQW OÂśDEULO GHO DEDQdonĂ el partit comunista. En aquell moment, argßí que la principal causa de la seva ruptura era la VXERUGLQDFLy GHOV GLIHUHQWV SDUWLWV del Comintern a les directrius de 0RVFRX 5RVHQEHUJ ODPHQWDYD que la polĂ­tica dels comunistes KDYLD GHULYDW HQ XQD IUDVHRORJLD revolucionĂ ria —romĂ ntica i inRIHQVLYD² TXH MD QR VHUYLD SHU HQGHUURFDU OÂśRUGUH FDSLWDOLVWD 6HJXt com a diputat independent al ReiFKVWDJ ÂżQV DO (V UHLQFRUSRUj D OÂśHQVHQ\DPHQW GHV GÂśRQ PLUj GH conciliar la seva passiĂł polĂ­tica i la FDUUHUD SURIHVVLRQDO D WUDYpV GHOV seus escrits sobre la història de la GHPRFUjFLD /D YLGD FDOPDGD IRUD de la polĂ­tica durĂ pocs anys. FugĂ­ GÂś$OHPDQ\D WRW MXVW $GROI +LWOHU IRX QRPHQDW FDQFHOOHU OÂśKLYHUQ GH 'HVSUpV GÂśXQD EUHX HVWDGD D 6XwVVD YD UHSUHQGUH HO UXPE FDS D Anglaterra, on va treballar com a OHFWRU GÂśKLVWzULD DQWLJD GXUDQW WUHV !a

anys a la Universitat de Liverpool. Acabat el contracte a Liverpool, DFFHSWj XQD RIHUWD GHO %URRNO\Q College, als Estats Units. RosenEHUJ DUULEj D 1RYD <RUN HO QRYHPEUH GHO DPE OD VHYD IDPtOLD (QWUH HO VRX PLVqUULP TXH UHELD per les seves classes i els ajuts GœXQD RUJDQLW]DFLy GH VROLGDULWDW DPE HOV UHIXJLDWV OœKLVWRULDGRU DOHPDQ\ HV GLVSRVj D UHIHU OD seva vida com a intel¡lectual comSURPqV (QWUH OHV SHUWLQHQFHV TXH DUURVVHJj ¿QV D 1RYD <RUN VœKL trobava el manuscrit del que seria HO VHX GDUUHU OOLEUH 'HPRFUDF\ DQG 6RFLDOLVP %&*,-05-#1+&$(&)1+-,*+1+/,6 4&0$+%&+!1+*13,0#1+%&+',70&)

Entre les principals premisses GH OœREUD GH 5RVHQEHUJ KL WUREHP OD YROXQWDW GœKLVWRULW]DU OD democrà cia, el rebuig a les absWUDFFLRQV GHVFRQWH[WXDOLW]DGHV de certa literatura politològica i LPSRUWjQFLD GRQDGD D OœDQjOLVL GH classes. La importà ncia atorgada per Rosenberg a les classes socials en la història de la democrà cia no va renyida amb una visió plena de matisos i respectuosa amb la complexitat històrica. Les classes socials no són està tiques ni tenen

un comportament predictible, sinĂł que sĂłn realitats dinĂ miques L Ă€XLGHV RQ OÂśHOHPHQW VXEMHFWLX tĂŠ un gran paper. En la seva obra, la concepciĂł de classe no es vol OLPLWDGD DOV IDFWRUV HFRQzPLFV QL SUHWpQ GHÂżQLU FDWHJRULHV GH FODVVH vĂ lides per a qualsevol context històric. És per això que ĂŠs imSRUWDQW KLVWRULW]DU OD GHPRFUjFLD UHVVHJXLU HO VHX VLJQLÂżFDW PXGDGtV L GHÂżQLU OHV IRUFHV VRFLDOV TXH OL han donat suport al llarg del temps. La democrĂ cia, pels antics, era el govern de les classes populars, de la majoria de pobres lliures. /ÂśH[WHQVLy TXH FRQIRUPDYD DTXHVta majoria era canviant, depenia de cada moment històric, però no QRPpV D FDXVD GH OHV H[LJqQFLHV GHOV GLIHUHQWV PRGHV GH SURGXFFLy 7DPEp KL LQĂ€XwD OÂśKDELOLWDW GHO PRYLPHQW GHPRFUjWLF D OÂśKRUD GÂśDJUXSDU OD PDMRULD GHO SREOH DO

Hi trobem la voluntat d’historitzar la democrĂ cia, el rebuig a les abstraccions descontextualitzades VHX YROWDQW L DwOODU HOV PpV ULFV Per Rosenberg, les classes socials HV FUHHQ L HV UHGHÂżQHL[HQ D WUDYpV GH OD OOXLWD SROtWLFD /ÂśRULJLQDOLWDW del marxisme de Rosenberg queda GHPRVWUDGD HQ HO VHX GHVDÂżDPHQW a determinades certeses de la hisWRULRJUDÂżD PDU[LVWD WUDGLFLRQDO &RP D PDU[LVWD GHIHQVD TXH OD lluita de classes ĂŠs el motor de la història, però, per tal que aquesta DILUPDFLy PDQWLQJXL XQ YDORU heurĂ­stic, exigeix que es miri de prop quines sĂłn les classes en lluita en cada moment històric determinat. Rosenberg rebutja la teoria historicoevolutiva dels moGHV GH SURGXFFLy -D HQ XQ HVWXGL SXEOLFDW HO DVVHQ\DOD TXH HQ

OÂś$QWLJXLWDW OD OOXLWD GH FODVVHV GHterminant no es donĂ entre esclaus L DPRV 6LWXD OÂśHVFODYLWXG FRP XQD relaciĂł social minoritĂ ria i com un UqJLP GÂśH[SORWDFLy PHQ\V GXU TXH la servitud de la gleva, la qual, al seu torn, apareix de manera interPLWHQW GXUDQW OÂś$QWLJXLWDW (Q FRQFOXVLy HQ FRQWUD GHO TXH VÂśDÂżUPD DO SULPHU FDStWRO GHO 0DQLIHVW

Assenyala que, en l’Antiguitat, la lluita de classes determinant no es donĂ entre esclaus i amos Comunista, les principals lluites GH FODVVH SHU DOV DQWLFV QR IRUHQ HQWUH VHQ\RUV L HVFODXV R VHUIV sinĂł entre pobres lliures —demos, la plebs— i ciutadans rics —els oligoi, els patricis—. 6L Ep OHV EDVHV GHO PDU[LVPH RULginal de Rosenberg aplicades a la història de la democrĂ cia ja es poGHQ DSUHFLDU HO 'HPRFUDF\ DQG 6RFLDOLVP VHUj OD VHYD REUD FXOPLQDQW GHVSUpV GÂśKDYHU tractar la mateixa qĂźestiĂł en llibres sobre els antics, el bolxevisme i la RepĂşblica de Weimar. El llibre IRX UHEXW DPE IRUoD IUHGRU HQ HOV FHUFOHV DFDGqPLFV 'HPRFUDF\ DQG 6RFLDOLVP HV SURSRVDYD SULQFLSDOPHQW KLVWRULW]DU OD UHODFLy del moviment socialista amb la democrĂ cia i demostrar que el VRFLDOLVPH GHV GH 0DU[ L (QJHOV VÂśKDYLD LQVHULW HQ OD WUDGLFLy GH OD democrĂ cia revolucionĂ ria. La primera part del llibre tracta de la dePRFUjFLD PRGHUQD DEDQV GH 0DU[ DPE HVSHFLDO DWHQFLy D -HIIHUVRQ L Robespierre, a qui considera dues versions del mateix moviment democrĂ tic, malgrat la llegenda negra que patia el revolucionari IUDQFqV (O JUXL[ GHO OOLEUH SHUz HV troba en la segona part, dedicada a

OÂśHYROXFLy GHO SHQVDPHQW GH 0DU[ L (QJHOV GHV GHO ÂżQV DOV LQLFLV GH OD 6HJRQD ,QWHUQDFLRQDO %&+*108+ 1!)+90,$()+','2!10)

(Q XQ SULQFLSL WDO FRP pV IjFLOPHQW REVHUYDEOH HQ OÂś~OWLP FDStWRO GHO 0DQLIHVW &RPXQLVWD 0DU[ i Engels situaven el comunisme com una branca del moviment dePRFUjWLF 6L VÂśDXWRGHÂżQLHQ FRP D FRPXQLVWHV L GHPzFUDWHV pV SHU TXq HQWHQLHQ TXH OÂśREMHFWLX GH VRFLDOLW]DU OD SURSLHWDW GHOV PLWMDQV GH SURGXFFLy QRPpV VÂśDFRQVHJXLULD FRP D UHVXOWDW GÂśXQD JUDQ UHYRluciĂł democrĂ tica, que donĂŠs al proletariat el domini polĂ­tic que OL FRUUHVSRQLD SHU OD VHYD IRUoD QXPqULFD L OD VHYD PLVVLy KLVWzULFD $ PpV 0DU[ L (QJHOV PDL QR van creure que la seva modesta RUJDQLW]DFLy OD /OLJD &RPXQLVWD IRV FDSDo GH SUHQGUH HO SRGHU HQ FDS QDFLy HXURSHD 6L HOV HVFULWV DQWHULRUV DO PRVWUHQ XQD JUDQ FRQYLFFLy HQ OD LPPLQqQFLD GH OD UHYROXFLy pV SHUTXq HOV FRPXQLVWHV WHQLHQ SOHQD FRQVFLqQFLD GH SHUWjQ\HU D OÂśDPSOL PRYLPHQW GHmocrĂ tic. La seva tasca consistia D LQĂ€XLU HO PRYLPHQW GHPRFUjWLF SHU WDO GÂśDOOLEHUDU OR GÂśLOĂ‚OXVLRQV i endarreriments propis de la

SHWLWD EXUJHVLD L IHU OR FRQVFLHQW GH OD QHFHVVLWDW GH FHQWUDOLW]DU OÂśDFWLYLWDW LQGXVWULDO PRGHUQD amb un programa de transiciĂł gradual cap al socialisme (on els privilegis del bressol, com ara HO GUHW D KHUqQFLD R HOV LPSRVWRV regressius, serien abolits immediatament). El moviment democrĂ tic era una coaliciĂł interclassista que LQFORwD WUHEDOODGRUV FDPSHUROV L petita burgesia. En aquesta vasta

Marx i Engels mai no van creure que la Lliga Comunista, fos capaç de prendre el poder

coaliciĂł, la missiĂł dels comunisWHV FRQVLVWLD HQ OÂśHQIRUWLPHQW GHO lideratge del proletariat, ja que cap altra classe social es trobava en millor posiciĂł per entendre la QHFHVVLWDW KLVWzULFD L HO VLJQLÂżFDW SURIXQG GHO PRYLPHQW GHPRFUjWLF 'H OD PDWHL[D PDQHUD TXH OÂśq[LW GH la revoluciĂł democrĂ tica passava SHO OLGHUDWJH GHO SUROHWDULDW OÂśq[LW del socialisme era inconcebible sense el seu mitjĂ principal, ĂŠs a dir, sense la conquesta del poder per part del proletariat a travĂŠs de

!b

la revoluciĂł democrĂ tica. La teoria SROtWLFD GH 0DU[ L (QJHOV GRQFV no es pot entendre sense tenir en compte el moviment democrĂ tic de masses.

L’autèntic canvi cap al moviment democrĂ tic es donĂ a partir de la derrota en la Comuna de ParĂ­s 'HVSUpV GHO SHUz OHV UHODFLRQV GH 0DU[ L (QJHOV DPE HOV OtGHUV RÂżFLDOV GHO PRYLPHQW GHPRcrĂ tic van patir un gran canvi. Per als lĂ­ders comunistes, els dirigents RÂżFLDOV GHO PRYLPHQW GHPRFUjWLF XQ FRS DwOODWV L GHUURWDWV YDQ SHUGUH WRW LQWHUqV /HV GXUHV FUtWLques contra els lĂ­ders demòcrates no evidenciaven, en cap cas, un GHIDOOLPHQW HQ OÂśDSRVWD SHU OD UHYROXFLy GHPRFUjWLFD GH 0DU[ L (QJHOV /ÂśDXWqQWLF FDQYL FDS DO moviment democrĂ tic es donĂ a partir de la derrota obrera en la CoPXQD GH 3DUtV /ÂśRFWXEUH GHO Friedrich Engels escrivia que les discussions entre comunistes i demòcrates no tenien cap sentit, ja que uns i altres coincidien en totes

les qĂźestions de polĂ­tica immediata. A mĂŠs, el domini del proletariat equivalia al domini democrĂ tic de la majoria. Una generaciĂł desprĂŠs, HO GHVHPEUH GHO HO PDWHL[ Engels escrivia en una carta soEUH HO SHULOO TXH OHV IRUFHV GH OD reacciĂł, en una situaciĂł revoluFLRQjULD VÂśDJUXSHVVLQ VRWD OD EDQdera de la “pura democrĂ ciaâ€? per WDO GÂśLPSHGLU OÂśKHJHPRQLD SROtWLFD GHO SUROHWDULDW /ÂśHYROXFLy GHOV conceptes democrĂ cia i socialisme pV HQFDUD PpV SURIXQG VL HV Wp HQ FRPSWH TXH DEDQV GHO GHmocrĂ cia era una paraula gruixuda per a la gran burgesia, una paraula TXH IHLD SXGRU D VDQJ L EDUULFDGHV mentre que la paraula socialisme tenia unes connotacions mĂŠs aviat LQRIHQVLYHV DVVRFLDEOHV D DTXHOOV TXH VÂśHQWUHWHQLHQ D GLVFXWLU VREUH temes socials. (Q HIHFWH OD GHUURWD GH OD &RPXQD GH 3DUtV GHO L OD UHSUHVVLy posterior van suposar un cop molt dur per al moviment obrer euroSHX /ÂśH[WHUPLQL GH GHVHQHV GH PLOHUV GÂśREUHUV WDPEp FRPSRUWj OÂśDQLTXLODFLy GH OD PHPzULD GHPRFUjWLFD SRSXODU 6ÂśHVIXPj HO VLJQLÂżFDW GH SREOH L GH GHPRFUjFLD WDO FRP VÂśHQWHQLHQ HQ OD WUDGLFLy polĂ­tica de la democrĂ cia revolucionĂ ria. El moviment obrer sociaOLVWD TXH UHQHL[ D )UDQoD LJQRUD HO

llegat de Robespierre, un radical de classe mitjana sobre qui caurĂ una llegenda negra. El declivi del moviment democrĂ tic coincidĂ­ amb un important canvi de percepciĂł cap DO VXIUDJL XQLYHUVDO )LQV DO VÂśHQWHQLD TXH OÂśH[WHQVLy GHO GUHW

El Programa de Gotha, per Marx i Engels, patia el mal del sectarisme obrerista

D YRW WLQGULD FRP D FRQVHT qQFLD inevitable el domini econòmic i polític de les masses. Les lluites per OœH[WHQVLy GHO VXIUDJL HV OOLXUDUHQ DPE OœDOW QLYHOO GH YHKHPqQFLD L IHURFLWDW TXH XQD FUHHQoD FRP aquesta podia suscitar en tots els EjQGROV SHUz OœH[SHULqQFLD SRVWHULRU YD SURYRFDU XQ IRUW GHVHQFDQW HQ HOV VHFWRUV SROLWLW]DWV GH OHV FODVVHV SRSXODUV 6REUHWRW HQ HOV REUHUV IUDQFHVRV WUDXPDWLW]DWV SHO IHW TXH OD VXSUHVVLy GH OD &RPXQD KDYLD JDXGLW GH OœDSURYDFLy GœXQD $VVHPEOHD OHJLWLPDGD SHO VXIUDJL universal masculí. En la mesura en TXq OœREWHQFLy GHO VXIUDJL XQLYHUVDO QR VXSRVDYD XQD DPHQDoD SHU D OHV classes altes ni un increment notable en les condicions de vida dels treEDOODGRUV OD IUDFFLy PpV UDGLFDO GHO PRYLPHQW REUHU FRPHQoj D PHQ\Vprear el sistema democrà tic, que ja QR VœDVVRFLDYD DPE OœDXWRJRYHUQ de les masses com a mitjà per a la seva emancipació social i política, VLQy DPE OœRUJDQLW]DFLy SROtWLFD GHO capitalisme. La socialdemocrà cia alemanya liderada per Lassalle tambÊ suposarà un punt de trencament respecte a OœHWDSD DQWHULRU TXDQ HO VRFLDOLVPH VœHQWHQLD FRP XQD EUDQFD GH OD tradició de la democrà cia revolucionà ria, basada en un moviment interclassista i popular. Un dels

!g

motius de disputa mÊs greus entre /DVVDOOH L 0DU[ VHUj MXVWDPHQW HO menyspreu dels socialdemòcrates alemanys cap a la necessitat GœDOLDU VH DPE OD FODVVH PLWMDQD (Q HO &RQJUpV GœXQL¿FDFLy GHOV VRFLDOGHPzFUDWHV DOHPDQ\V GHO celebrat al municipi de Gotha, la WHQGqQFLD GH /DVVDOOH HUD GRPLQDQW El programa adoptat, conegut com el Programa de Gotha, contenia moltes concessions dels socialistes ³PDU[LVWHV´ 3HU 0DU[ L (QJHOV HO resultat de la negociació era molt decebedor, ja que el nou partit patia el mal del sectarisme obrerista, a mÊs de ser excessivament estatista L LQVX¿FLHQWPHQW LQWHUQDFLRQDOLVWD /D 6HJRQD ,QWHUQDFLRQDO YLXUj GXUDQW GqFDGHV DPE XQD SROtWLFD GœREUHULVPH HVWUHW [LIUDQW OHV VHYHV HVSHUDQFHV GH FUHL[HPHQW QXPqULF DO SURFpV PHFjQLF GH SUROHWDULW]Dció de les classes mitjanes.

Lenin fou el que recuperĂ el programa marxista: revoluciĂł democrĂ tica amb lideratge del proletariat

L FRQÂżVFDFLy GH OD JUDQ SURSLHWDW agrĂ­cola. Els enemics de la ReYROXFLy 5XVVD HUHQ OÂśDULVWRFUjFLD ODWLIXQGLVWD OD JUDQ EXUJHVLD LQGXVtrial i la burocrĂ cia absolutista —en cap cas, la democrĂ cia o la classe mitjana. La trĂ gica bordada vindrĂ desprĂŠs, quan les circumstĂ ncies GÂśH[WUHPD GXUHVD TXH HOV ERO[HYLFV KDXUDQ GÂśHQFDUDU SHU VREUHYLXUH HOV IRUoDUj D DEDQGRQDU HOV LGHDOV ultrademocrĂ tics de democrĂ cia VRYLqWLFD ²pV D GLU GHPRFUjFLD directa, assembleĂ ria— pel recurs desesperat a la dictadura de partit. $TXHVWD QR IRX OÂś~QLFD FRQWUDGLFFLy TXH KDJXp GÂśDIURQWDU /HQLQ $ mĂŠs, els bolxevics havien arribat al poder amb un partit que pretenia IHU XQD UHYROXFLy GHPRFUjWLFD SHUz TXH LQWHUQDPHQW VÂśKDYLD UHJLW DPE prĂ ctiques autoritĂ ries, heretades, segons Rosenberg, de les mateixes PDOHV SUjFWLTXHV GH 0DU[ L (QJHOV en les seves relacions amb els treballadors socialistes.

de poder. El programa inicial dels ERO[HYLFV HUD HQ HIHFWH XQ SURgrama de radicalitat democrĂ tica: poder per als consells democrĂ tics de treballadors, camperols i solGDWV FRQYRFDWzULD GÂśHOHFFLRQV SHU D OÂś$VVHPEOHD &RQVWLWXHQW ÂżQDO immediat de la guerra imperialista a travĂŠs de negociacions de pau WUDQVSDUHQWV DPE OOXP L WDTXtJUDIV

)LQDOPHQW HO GHVFUqGLW TXDVL DEVRlut de la democrĂ cia entre el moviment obrer arribarĂ amb la Primera *XHUUD 0XQGLDO L VREUHWRW HQ OD postguerra. Aquest canvi no es deurĂ en exclusiva a la nova dictadura bolxevic. Als Estats Units, SHU H[HPSOH OD JXHUUD VÂśKDYLD lliurat com una croada per tal de FRQVWUXLU D ZRUOG VDIH IRU GHPRFUD-

/HQLQ ERQ OHFWRU GH 0DU[ IRX el dirigent que recuperĂ el vell programa marxista: revoluciĂł democrĂ tica amb el lideratge del SUROHWDULDW (Q OD SURIXQGD FULVL GH OHJLWLPLWDW D TXq OD *XHUUD 0XQGLDO condemnĂ el tsarisme, la bandera de la democrĂ cia revolucionĂ ria HV PRVWUj PROW HÂżFDo HQ OD SUHVD

F\ /œDVFHQV GHO IHL[LVPH DOV DQ\V trenta canviarà les coses de nou. La LUUXSFLy GœXQ PRYLPHQW H[SOtFLWDment antidemocrà tic i antiil¡lustrat, que es proposa exterminar les conquestes democrà tiques de la classe treballadora i el mateix PRYLPHQW REUHU IDUj UHYLXUH OD IH

El descrèdit absolut de la democrà cia arribarà amb la Primera Guerra Mundial i en la postguerra democrà tica dels treballadors, amb OœDSDULFLy GH OD FXOWXUD SROtWLFD GHO IURQWSRSXOLVPH DUUHX GH OHV QDFLRQV LQGXVWULDOLW]DGHV 2$1+ :#)(.0#1+ ;(#!+ '&0+ 1!+ ),6 -#1!#)*&

eV HQ DTXHVW FRQWH[W GH UHYLIDPHQW GHPRFUjWLF HQWUH OœHVTXHUUD RQ HOV OOLEUHV GH 5RVHQEHUJ DJDIDUDQ XQ VHQWLW HVSHFLDO /D VHYD REUD RIHUHL[ la història que el Front Popular necessita: democrà cia i socialisme Ês la mateixa cosa des dels temps del MRYH 0DU[ /D GHUURWD GH OD &RPXna de París i la miopia política dels GLULJHQWV GH OD 6HJRQD ,QWHUQDFLRQDO trencaren temporalment el vincle !c

amb els socialistes, incloent-hi la GLIHUqQFLD VREUH OD LPPLQqQFLD GH la revoluciĂł.

entre el socialisme i la democrĂ cia revolucionĂ ria i donaren pas a una polĂ­tica obrerista, despreocupada de la resta de classes populars. Lenin, el marxista que liderĂ una reYROXFLy YLFWRULRVD IRX OÂśHQFDUUHJDW de reconciliar el socialisme amb el moviment democrĂ tic. El reWUREDPHQW IRX EUHX D FDXVD GH OHV peculiaritats i les dureses de la nova 5~VVLD VRYLqWLFD $UD OÂśHPSHQWD GHO IHL[LVPH H[LJLD UHSUHQGUH D WUDYpV

L’ascens del feixisme farĂ reviure la fe democrĂ tica, amb l’apariciĂł del frontpopulisme dels Fronts Populars, la vella tradiciĂł marxista. El moviment obrer KDYLD GÂśLQWHQWDU OLGHUDU XQD FRDOLFLy interclassista amb un programa mĂ­nim de radicalitat democrĂ tica. 3HU WDO GH IHU UHDOLWDW DTXHVW SURJUDPD HUD LPSUHVFLQGLEOH OÂśDEDQGy GH OD GRFWULQD GHO SDFLÂżVPH DEVtracte, un dogma compartit pel moviment obrer socialista i per la vella democrĂ cia liberal, però WRWDOPHQW DOLq DO SHQVDPHQW SROtWLF GH 0DU[ L (QJHOV L D OD WUDGLFLy de la democrĂ cia revolucionĂ ria. TambĂŠ en aquest sentit la polĂ­tica GH )URQW 3RSXODU ĘŠGHIHQVD DUPDGD GH OD GHPRFUjFLDĘŠ VXSRVDYD XQD represa del marxisme originari. Per Rosenberg, el suport dels socialistes a les sancions de la Lliga !f

de les Nacions contra la ItĂ lia de 0XVVROLQL UHVSUHVHQWDYD XQ FDQYL GH JUDQ VLJQLÂżFDFLy KLVWzULFD Arthur Rosenberg ĂŠs, avui en dia, XQ LQWHOĂ‚OHFWXDO IRUoD REOLGDW WDQW a Catalunya com als Estats Units. /ÂśKLVWRULDGRU -RDTXtQ 0LUDV DWULbueix el desconeixement general de Rosenberg a la seva radicalitat SROtWLFD L LQGHSHQGqQFLD GH FULWHUL HQ DIRUWXQDGD H[SUHVVLy GH /XFLDQR &DQIRUD 5RVHQEHUJ IRX un comunista sense partit), aixĂ­ FRP HO SRF LQWHUqV JHQHUDO SHU OD història de la democrĂ cia com a moviment sociopolĂ­tic de les clasVHV SRSXODUV 6HQV GXEWH OÂśREUD de Rosenberg presenta debilitats que no poden escapar al lector FUtWLF GÂśDYXL HVSHFLDOPHQW OD VHYD PDQLIHVWD LQFDSDFLWDW SHU LQWHJUDU el racisme i el colonialisme en el VHX UHODW KLVWRULRJUjÂżF 3HUz PpV HQOOj GHOV HQFHUWV L LQVXÂżFLqQFLHV GH OÂśREUD KLVWRULRJUjÂżFD GH 5RVHQEHUJ 'HPRFUDF\ DQG 6RFLDOLVP PDQWp LQWHUqV SHU OD VHYD VLJQLÂżcaciĂł polĂ­tica, molt representativa GH OÂśHVSHULW GH OÂśqSRFD IURQWSRSXOLVWD 5HIXWDU OD SUHWHVD DQWLQzPLD entre comunisme i democrĂ cia ĂŠs un objectiu que no sembla gaire DOOXQ\DW GHO VLJQLÂżFDW KLVWzULF GHO Front Popular, en la seva vessant de reconciliaciĂł del comunisme amb el moviment democrĂ tic i GH UHFWLÂżFDFLy LQFRQIHVVDGD UHVpecte a moltes de les premisses que havien provocat la ruptura

Per Rosenberg, la millor maQHUD SHU GHIHQVDU HOV LQWHUHVVRV comuns de les classes populars UDX HQ OD FDSDFLWDW GœDUWLFXODU XQ moviment democrà tic de masses, TXH HOLPLQL OœDPHQDoD GœLQYROXFLy reaccionà ria i implanti un prograPD GHPRFUjWLF DYDQoDW (O FRPSOLPHQW GœDTXHVW SURJUDPD UHYHODUj la seva natura democrà tica en la PHVXUD TXH VLJXL FDSDo GH UHHTXLlibrar el pes de les classes socials en totes les institucions socials, polítiques i econòmiques del país, UHWRUQDQW GœDTXHVWD PDQHUD HO poder segrestat per les minories plutocrà tiques a la majoria popular i democrà tica i establint un marc SDFt¿F SHU D OD OOXLWD GH FODVVHV (O SURJUDPD GHPRFUjWLF GHO IURQWSRSXOLVPH GHVWLQDW D HVFXUoDU

La política de defensa armada de la democrà cia suposava una represa del marxisme originari les distà ncies entre els ideals de justícia neutralista del liberalisme històric i una realitat embrutida SHU OHV LQMXVWtFLHV GH OœDW]DU GHO bressol, tindrà com a primer obMHFWLX GH JUDQ XUJqQFLD OD YLFWzULD VREUH OœDPHQDoD IHL[LVWD (QWUH HOV REMHFWLXV VHFXQGDULV GH OœDSRVWD IURQWSRSXOLVWD OD UHLYLQGLFDFLy de la tradició del socialisme com la branca mÊs conseqßent del moviment democrà tic conserva XQD H[WUDRUGLQjULD YLJqQFLD (Q HIHFWH DPE XQ QRX WLSXV GH VRFLDOLVPH SOXUDOLVWD UHDOLW]DQW DYHQoRV HVSHFWDFXODUV D $PqULFD /ODWLQD OD QHFHVVLWDW GH UHYLVLWDU OœREUD GH 5RVHQEHUJ HV ID PpV XUJHQW que mai.

S&'#$*K5hi*T&'()-. 45-"#)+%)A'N5%&)A%7-#%)41'$TJ)

J3""(H#B27&3=6C#D;=3#W3"O(#6#X;((')M763#!&6=6;7(H#$--.

C'$.$*$*/&&:-'(%$D$.A-

,(*D$#(*#7-0*T$95-)*T-.%'-*<D$0YQ* /&A*(*J$)*/&0#5/%&'*#7(95-.%(*=$.%I'$(

-D QR UHFRUGR TXDQ L SHUTXq HP YDLJ FRPHQoDU D LQWHUHVVDU SHU OD ÂżJXUD GÂśHQ 0LTXHO 0HVWUH (O TXH sĂ­ que tinc present ĂŠs que un dia em van caure a les mans dos llibres de OD VHYD ÂżOOD &DVVDQGUD 0HVWUH TXH jo llavors ni tan sols coneixia, i que GHV GÂśDTXHOO PRPHQW pV XQ WHPD que no he abandonat. Els llibres HUHQ $UUHX OD 6RUUD L (VEHUOHV GHO 7HPSV +DYLHQ HVWDW HGLWDWV SHU XQD SHWLWD HGLWRULDO DOV DQ\V TXH es deia El Llamp. Era, per tant, GLItFLO FRQWDFWDU DPE OD &DVVDQGUD Comentant-ho amb un amic em va dir que sĂ­, que ell coneixia al que QÂśKDYLD HVWDW OÂśHGLWRU L TXH SRWVHU 0DQV D OD IHLQD 9DP WUXFDU D OÂś(QULF %RUUjV GHO /ODPS XQ GLD DO YHVSUH L GHVSUpV GÂśH[SOLFDU HOV QRVWUHV LQWHUHVVRV HQV YD IDFLOLWDU HO WHOqIRQ GH OD &DVVDQGUD

0&-,$)(02#0+2$1+4#%1+

$O FDS GÂśXQV PHVRV GH YLVLWDU HQ GLYHUVHV RFDVLRQV OD ÂżOOD GÂśHQ 0L-

En Mestre havia estat dirigent del cooperativisme català i de la resta de l’Estat TXHO 0HVWUH MD WHQLD XQD ERQD GRVL GœLQIRUPDFLy (Q 0HVWUH KDYLD estat dirigent del cooperativisme FDWDOj L GH OD UHVWD GH Oœ(VWDW , HO VHX ¿OO 1XPHQ KDYLD HVWDW DIXVHOODW al Camp de la Bota, a Barcelona, HO SHU KDYHU SDUWLFLSDW D OD UHVLVWqQFLD DQWLIUDQTXLVWD 3HU completar la investigació calia

!7#Y;,&6#Z2[T#'7(#F,;F;(3#27#,'=;,,'E2)#F',#"3#P6()L,63#&'"#=;;F',3)6:6(N *'H#'7#'(F'=63"#3#X3)3"27?3#6#"0!()3)H#&'#"3#*M#&0'7#\612'"#\'(),'H#"]&',# &'"#=;;F',3)6:6(*'#@#A6<]*3)'6<#&6(=2)'6<#(;+,'#"03=)23"6)3)#6#+;7&3)(#&'"# *;:6*'7)#=;;F',3)6:6()3#'7#)'*F(#&'#=,6(6H#"'(#67=;*F,'7(6;7(#3#12'# (0P3#'7G,;7)3)#@#^',#G',N7;(#273#6&'3#&'#"3#,'""':M7=63#&'#"03((2*7F)'# =3"#)'76,#'7#=;*F)'#12'#('E;7(#\6=P3'"#_,`)8'#3"#*C7#P6#P3#a--# *6"6;7(#&'#=;;F',3)6:6()'(@

trobar els seus judicis, entrevistar persones que els haguessin coneJXW UHSDVVDU OD SUHPVD GH OÂśqSRFD EXLGDU OD ELEOLRJUDÂżD VREUH DTXHVWV temes, etc. Va ser llavors quan vaig decidir SUHVHQWDU HO SURMHFWH GÂśLQYHVWLJDFLy D OD %HFD GH UHFHUFD KLVWzULFD 0DQXHO &UHKXHW (UD OÂśDQ\ (O veredicte em va permetre posarPÂśKL D IRQV L FRPSWDU DPE HO VXSRUW FLHQWtÂżF GHO SURIHVVRU GH OD 859 -RVHS 6iQFKH] &HUYHOOy (O UHVXOWDW HV YD SXEOLFDU OÂśDQ\ VHJ HQW DPE HO WtWRO 0LTXHO 0HVtre AvinyĂł i el cooperativisme a 7RUUHGHPEDUUD GLQV GH OD FROĂ‚OHFFLy 0HPzULHV GH OD 7RUUH Aquest treball va comptar amb OD FROĂ‚ODERUDFLy GÂśXQD WUHQWHQD GH IRQWV RUDOV XQ EXLGDWJH GÂśXQD TXLQ]HQD GÂśDU[LXV L ELEOLRWHTXHV L OD FRQVXOWD GÂśXQD YLQWHQD GH SXEOLFDFLRQV SHULzGLTXHV GH OÂśqSRFD El tema em va encantar i veia que hi havia aspectes interessants que encara no havien vist la llum. És per això que vaig presentar OÂśDUWLFOH Âł(O FRRSHUDWLYLVPH L HOV primers dies de la guerra civilâ€? !3

que pertany als mateixos usuaris GHOV VHXV VHUYHLV (V WUDFWD GœXQD unió de persones que col¡laboren per compartir compres o serveis. I QœKL KD GH PROWV WLSXV VDQLWjULHV de consum, de treballadors, agríFROHV HWF 'HOV EHQH¿FLV TXH HQ surten anualment, una part es destina a ampliar el capital de UHVHUYD SHU SRGHU IHU FRPSUHV mÊs grans, inversions i dipòsits per obtenir interessos. I una altra SDUW GœDTXHVW H[FpV GH SHUFHSFLy es destina als socis.

D OD )XQGDFLy 5RFD *DOqV OÂśDQ\ $TXHVWD )XQGDFLy MXQW amb CossetĂ nia Edicions, promou XQD FROĂ‚OHFFLy GH ELRJUDILHV GH dirigents cooperativistes catalans TXH pV GLULJLGD SHO SURIHVVRU GH OD URV Antoni GavaldĂ . Arran de OÂśDUWLFOH L FRQHL[HQW HO OOLEUH TXH havia publicat, em van proposar IHU XQ WUHEDOO SHU D OD FROĂ‚OHFFLy VREUH HO YHVVDQW PpV S~EOLF GÂśHQ 0LTXHO 0HVWUH 'HVSUpV GÂśXQ DQ\ GH WUHEDOO OD ELRJUDÂżD HV YD presentar dins de la Col¡lecciĂł Cooperativistes Catalans. En aquesta ocasiĂł les novetats GHO OOLEUH HUHQ OHV QRYHV IRQWV GÂśLQIRUPDFLy HPSUDGHV FRP DUD OHV DFWHV GHO &RQVHOO GÂś(FRQRPLD i una tesi que penso que ĂŠs nova: el cooperativisme va proposar durant la Guerra Civil una alternativa real i seriosa a la polĂ­tica econòmica desenvolupada pel govern de la Generalitat amb el 'HFUHW GH &ROĂ‚OHFWLYLW]DFLRQV 'ÂśDOWUD EDQGD HQ HO YROXP HV GyQD D FRQqL[HU TXH OHV FRRSHUDtives de consum van patir agressions i saquejos a la reraguarda i TXH YDQ KDYHU GH IHU XQ HVIRUo LQJHQW SHU WDO GH IHU VH UHVSHFWDU 12

)17&*+<2=+>)+ &!+-,,'&01(#4#)*&?+

3UHVHQWDQW HO WUHEDOO PÂśKH DGRQDW GH OD FRQIXVLy TXH KL KD D OD ciutadania entre els conceptes de FROĂ‚OHFWLYLW]DFLRQV FRRSHUDWLYHV agrĂ­coles, de consum, econoPDWV HWF 6L IHP XQ SHWLW UHSjV D la història del cooperativisme de FRQVXP SRGUHP FRQqL[HU GÂśDSURS XQ GÂśDTXHVWV WHUPHV -D ID PpV GH DQ\V TXH XQ PRYLPHQW GH EDVH com ĂŠs el cooperativisme experiPHQWD DOWHUQDWLYHV D OÂśDFWXDO VLVWHma capitalista. Al llarg de la seva història els plantejaments dels cooperadors han estat diversos. AixĂ­, per exemple, a Catalunya tant podem trobar cooperatives IRPHQWDGHV SHU OD 0DQFRPXQLWDW GH OD GqFDGD GHO FRP SHU sindicats durant la Guerra Civil GHO 8Q PRYLPHQW HQ GHILQLWLYD SURPRJXW L T HVWLRQDW SHO PRYLPHQW REUHU L SDJqV L HQ FHUWV PRPHQWV SHU OÂśHVJOpVLD L OÂśDGPLQLVWUDFLy Comencem, en primer lloc, intenWDQW GHÂżQLU TXq pV XQD FRRSHUDWLYD És una unitat econòmica de proGXFFLy FRPHUFLDOLW]DFLy R FRQVXP

En segon lloc, cal veure quan sorgeixen les primeres coopeUDWLYHV (V WUDFWD GH OœqSRFD HQ TXq VœLQLFLD OD LQGXVWULDOLW]DFLy L HOV YHOOV HVTXHPHV GH OœDQWLF UqJLP GHVDSDUHL[HQ (V SURGXHL[HQ JUDQV WUDQVIRUPDFLRQV DJUjULHV L HV GLIRQHQ QRYHV LGHHV 0pV HQOOj GHOV WHUPHV HVWULFWDment econòmics, en el camp de OœDVVRFLDFLRQLVPH OHV FRQIUDULHV L els gremis comencen a donar pas a entitats que uneixen ciutadans TXH EXVTXHQ HQ OœDMXGD P~WXD XQD via per poder millorar les dures condicions de vida. Les primeres reaccions a la nova situació social, però, van provocar episodis violents dels quals el mÊs conegut Ês el ludisme, que basava la seva acció en la destrucció de

El cooperativisme va proposar una alternativa real i seriosa a la política econòmica del govern de la Generalitat PjTXLQHV L IjEULTXHV 'HVSUpV van venir les societats obreres, les vagues i les negociacions. Les noves xarxes associatives es desvinculen majorità riament de OœHVJOpVLD FUHDQW HOV VHXV SURSLV centres recreatius.

$ $QJODWHUUD L D )UDQoD YDQ VRUJLU OHV SULPHUHV H[SHULqQFLHV FRRSHUDWLYHV (O HQ :LOOLDQJ .LQJ HQFDSoDODYD XQ GHOV SULPHUV intents coneguts a Anglaterra.

Una cooperativa ĂŠs una unitat econòmica de producciĂł, comercialitzaciĂł o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis La creaciĂł de la cooperativa de FRQVXP GH 5RFKGDOH YD suposar un abans i un desprĂŠs en el moviment. El motiu va ser que va IXQFLRQDU DPE XQD VqULH GH QRUPHV bĂ siques que, posteriorment, van ser conegudes com els Principis de Rochdale, i que van ser assumides pel conjunt del cooperativisme LQWHUQDFLRQDO 6HUDQ OHV FDUDFWHUtVWLTXHV TXH GHÂżQLUDQ HO FRRSHUDWLvisme a partir de llavors. Aquests principis sĂłn els segĂźents: nombre il¡limitat de socis, percentatge dels EHQHÂżFLV GHVWLQDW DO IRPHQW GH OD FXOWXUD IXQFLRQDPHQW GHPRFUjWLF adhesiĂł lliure, autonomia respecte als partits polĂ­tics i les creences religioses, igualtat de drets entre HOV VRFLV L UHSDUWLPHQW GH OÂśH[FpV de percepciĂł entre els socis. La LQĂ€XqQFLD GHOV VRFLDOLVWHV XWzSLFV (Fourier, Owen, etc.) ĂŠs evident en les primers passes del moviment.

PHQRU PHVXUD GÂśXQD VHJXUHWDW social que garanteix una paga quan HVWHP PDODOWV R XQD DVVLVWqQFLD sanitĂ ria quan ens convĂŠ. Llavors aquests serveis no hi eren. Les entitats de socors mutus cobraven una petita quota entre els seus associats i garantien un petit subsidi als socis que emmalaltien. Aquest VHUYHL HV YD SRSXODULW]DU L YD VHU RIHUW SHU HQWLWDWV GH WRW WLSXV FRP ara algunes corals vinculades als cors ClavĂŠ. 7RUQDQW DO ILO FURQROzJLF D OD GqFDGD GHO QHL[HQ OHV SULPHUHV VRFLHWDWV GH UHVLVWqQFLD (O QHL[ OD SULPHUD IHGHUDFLy GH VRFLHWDWV REUHUHV D OÂś(VWDW 9HLHQW OD IRUoD TXH SUHQLHQ DTXHVWHV HQWLWDWV OÂś(VWDW L OD SDWURQDO YDQ RSWDU SHU OD UHSUHVVLy 'XUDQW HO ELHQQL HV YDQ DUULEDU a prohibir les societats obreres. Llavors es va iniciar una lluita pel dret a associar-se sense preceGHQWV D OÂś(VWDW HVSDQ\RO (V IDQ OHV primeres vagues i es van recollir milers de signatures. 'XUDQW OD VHJRQD PHLWDW GH VHgle XIX es va anar aconseguint una certa permissivitat (llei GÂśDVVRFLDFLRQV GHO L XQD

mínima llibertat de premsa que va permetre crear moltes entitats L GLIRQGUH OHV QRYHV LGHHV TXH DUULEDYHQ GH IRUD D WUDYpV GœHQ )HUQDQGR *DUULGR HQ 3L L 0DUJDOO Oœ$EGy 7HUUDGHV HQ 1DUFtV 0RQWXULRO L DOWUHV (O 2EUHUR SXEOLFDFLy GLULJLGD SHU Oœ$QWRQLR *XVDUW L /D $VRFLDFLyQ GœHQ 5RFD L *DOqV YDQ DMXGDU D GRQDU D FRQqL[HU OHV LGHHV FRRSHrativistes. Les primeres cooperatives caWDODQHV YDQ VHU /œ2EUHUD 0DWDURQHQVH GH ¿ODWV L WHL[LWV /œ(FRQzPLFD GH 3DODIUXJHOO GH FRQVXP L OD GH &DQHW GH 0DU WDPEp GH FRQVXP 'HVSUpV QœDSDUHL[HULHQ PROWHV mÊs com La Fraternitat de la BarFHORQHWD Oœ$QGUHVHQVH GH 6DQW $QGUHX /D )ORU GH 0DLJ GHO 3REOH 1RX HWF (OV SULPHUV LQWHQWV SHU IHGHUDU OHV cooperatives de consum catalanes GDWHQ GH ILQDOV GH VHJOH ;,; L SULQFLSLV GHO ;; (O HV YD IHU OD SULPHUD DVVHPEOHD D QLYHOO GH &DWDOXQ\D (UHQ XQHV 7RW i el seu apoliticisme declarat, els historiadors remarquen la inÀXqQFLD GH OHV LGHHV VRFLDOLVWHV /œDQ\ HV YD IHU OD SULPHUD

100#7&$+$,2)+1#0&)+ 1+-1(1!2$@1

Una de les primeres associacions obreres que coneixem ĂŠs OÂś$VVRFLDFLy GH 7HL[LGRUV GH %DUFHORQD TXH RIHULD DOV VHXV socis ajuda i solidaritat en cas de malaltia. El concepte de socors PXWXV SRW FRVWDU GÂśHQWHQGUH DYXL en dia que gaudim, en major o 1!

KDYHU GH PRXUHÂśV SHU WDO GH VDOYDU se i sobreviure. /ÂśHVFODW GH OD JXHUUD FLYLO HV SURGXHL[ HQ XQ PRPHQW HQ TXq HQ 0LTXHO 0HVWUH pV GRQFV HO OtGHU del cooperativisme a nivell de tot OÂś(VWDW 3HU DL[z YD VHU QRPHQDW YRFDO DO &RQVHOO GÂś(FRQRPLD GH OD Generalitat. Entre els cĂ rrecs que va anar acumulant durant la GueUUD FDO GHVWDFDU OD SUHVLGqQFLD GH OD &RQIHGHUDFLy GH &RRSHUDWLYHV HO &RQVHOO 6XSHULRU GH OD &RRSHUDFLy L HO GH 'LUHFWRU *HQHUDO GH 3URYHwPHQWV GH OD *HQHUDOLWDW GH Catalunya. 1))1))#$10+#%&&)

0HVWUH DO &RQVHOO GÂś(FRQRPLD i un important cooperador. Tots HOOV IRUPDYHQ SDUW GHO JUXS GHOV DFWLYLVWHV TXH YDQ FDXUH OÂśDQ\ D %DUFHORQD

Els primers intents per federar les cooperatives de consum catalanes daten de finals de segle XIX i principis del XX

'HVSUpV GH OD JXHUUD HO IUDQTXLVme va aprovar la Ley de CooperaFLyQ SHU FRQWURODU DTXHVWHV entitats econòmiques però no per VXSULPLU OHV 6œLQFRUSRUDYHQ D 11

OD )HGHUDFLy GÂśHQ 0LTXHO 0HVWUH 'LHV GHVSUpV YHLHQW FRP HV GHVenvolupaven els esdeveniments, HO PRYLPHQW YD IHU S~EOLF HO VHX VXSRUW D OD FDXVD DQWLIHL[LVWD (O seu portaveu escrit obria la portada GHO GH MXOLRO DPE OÂśHORT HQW WLtular “El pueblo que hablĂł con las XUQDV KD WHQLGR TXH FRQÂżUPDU SRU las armas su victoriaâ€?. El cooperativisme es va posar del costat de la 5HS~EOLFD YD HQYLDU SURYHwPHQWV DO IURQW YD DMXGDU HOV DWOHWHV TXH eren a la capital preparats per participar a les OlimpĂ­ades Populars, YD RUJDQLW]DU FRPSUHV D OÂľHQJUzV D OÂśHVWUDQJHU L YD RIHULU HOV VHXV FRQHL[HPHQWV L H[SHULqQFLHV D OHV DXWRULWDWV 0DOJUDW DL[z HOV DWDFV ItVLFV L SROtWLFV D OD UHUDJXDUGD contra les cooperatives van ser evidents durant els primers mesos de Guerra. Les cooperatives van

(O IUDQTXLVPH HO FRQGHPQj D mort però salvà la vida. Un cop va poder sortir de la presó va trobarse amb un moviment cooperatiu DIHEOLW L DPE XQD OHJLVODFLy TXH desvirtuava els principis bà sics GH 5RFKGDOH 9D KDYHU GœREULU una espardenyeria a Barcelona per poder subsistir. TambÊ va treballar a hores a la Unión Cooperatista de %DUFHORQD (QPLJ GœDTXHVWD LPDWge de desil¡lusió, la llosa que va DFDEDU GœHQIRQVDU HQ 0HVWUH YD VHU

Actualment les cooperatives catalanes sĂłn unes 11.000, amb mĂŠs de 40.000 treballadors, i es coordinen a travĂŠs de la ConfederaciĂł OÂśDIXVHOODPHQW OÂśDQ\ GHO VHX ÂżOO 1XPHQ TXH KDYLD SDUWLFLSDW activament al maquis i a la guerriOOD XUEDQD GHO 368& (Q HO PDWHL[ DIXVHOODPHQW PRULUHQ DOWUHV WUHV FRPSDQ\V GÂśHQ 1XPHQ 8Q GÂśHOOV HQ -RDTXLP 3XLJ L 3LGHPXQW KDYLD HVWDW FRPSDQ\ GÂśHQ 0LTXHO

DVVHPEOHD D QLYHOO GÂś(VWDW HVSDQ\RO $ QLYHOO PXQGLDO OÂś$OLDQoD Cooperativa Internacional (ACI) YD QpL[HU HO D /RQGUHV (O cooperativisme catalĂ es va adheULU D OÂś$&, HO !"&8'1$)#A+ %&!+-,,'&01(#4#)*&

Les cooperatives catalanes van viure dos grans moments GÂśH[SDQVLy (O SULPHU YD VHU VRWD OÂśLPSXOV GH OD 0DQFRPXQLWDW GH Catalunya i el segon durant la II RepĂşblica. Va ser durant aquest darrer perĂ­ode quan hi va haver una legislaciĂł mĂŠs concreta i que DIDYRULD HO VHFWRU (V YD DSURYDU OD /OHL GH &RRSHUDWLYHV OHV %DVHV GH &RRSHUDFLy OD /OHL GH 0XWXDOLWDWV L OD /OHL GH 6LQGLFDWV $JUtFROHV (O cooperativisme de consum es va FRQVROLGDU DPE XQD )HGHUDFLy IRUta, un mitjĂ de comunicaciĂł propi (AcciĂł Cooperatista), una central GH FRPSUHV L GLIHUHQWV FRRSHUDWLves de segon grau impulsades per la mateixa FederaciĂł. (O HO FRRSHUDWLYLVPH FDWDOj YLYLD XQ SHUtRGH GÂśH[SDQVLy DPE XQLÂżFDFLRQV GH FRRSHUDWLYHV L XQ SURFpV REHUW SHU FUHDU OD &RQIHGHraciĂł de Cooperatives on reunir les GLIHUHQWV )HGHUDFLRQV DJUjULHV de consum de treball, etc.). El cooperativisme de consum era HQFDSoDODW SHU HQ 0LTXHO 0HVWUH $YLQ\y XQ DFWLYLVWD IRUMDW D OHV lluites obreres del Baix Camp D OD GqFDGD GHO TXH KDYLD conegut la presĂł en diverses ocasions i amb una vida dedicada a SURPRXUH OÂśDVVRFLDFLRQLVPH HQWUH els treballadors.

OÂś2EUD 6LQGLFDO GH &RRSHUDFLyQ GHO 0RYLPLHQWR OD TXDO SRGLD arribar a vetar la tria de membres

Ara, en temps de crisi, s’ha demostrat que les cooperatives són una bona eina de creació de llocs de treball estables GH OHV MXQWHV JHVWRUHV /œDFWLYLWDW FRRSHUDWLYD YD SDVVDU D HVWDU ¿VFDOLW]DGD SHU OœRUJDQLW]DFLy VLQGLFDO GHO UqJLP L GHL[DUHQ GH VHU HIHFWLvament entitats democrà tiques.

PpV GH WUHEDOODGRUV L HV FRRUGLQHQ D WUDYpV GH OD &RQIHderaciĂł (www.observatori.coop). (VWDQ HQ FRQWDFWH DPE OÂś$OLDQoD Cooperativa Internacional (www. LFD FRRS TXH Wp PHPEUHV GH SDwVRV $ OÂś(VWDW (VSDQ\RO HOV treballadors de les cooperatives UHSUHVHQWHQ HO GHO PHUFDW laboral. Aproximadament aglutinen, entre treballadors i socis, XQ PLOLy GH SHUVRQHV 6HJRQV OHV dades que ha publicat la UniĂł Europea les cooperatives aporten HO GHO 3URGXFWH ,QWHULRU %UXW (PIB). A Catalunya cal destacar OÂśH[LVWqQFLD GÂśXQD HVFROD GH FRRperativisme (www.aposta.coop) TXH RUJDQLW]D SHULzGLFDPHQW FXUsos i seminaris.

-0#)#+#+-,,'&01(#4#)*&

El cooperativisme va patir la reSUHVVLy L OÂśH[LOL SHUz YD VREUHYLXUH (O YD PRULU HQ 0LTXHO 0HVtre AvinyĂł i el seu enterrament va passar totalment desapercebut. Es WUDFWD GÂśXQD PRVWUD GH OD IHEOHVD HQ TXq DUULED HO FRRSHUDWLYLVPH D OÂśHWDSD FRQWHPSRUjQLD 0DOJUDW tot, amb els anys, el moviment HV UHIj L DFWXDOPHQW KL KD XQD gran diversitat de cooperatives agrĂ­coles, de treball, de serveis, de transport i algunes de consum. Actualment les cooperatives caWDODQHV VyQ XQHV DPE

$UD HQ WHPSV GH FULVL VÂśKD GHmostrat que les cooperatives sĂłn una bona eina de creaciĂł de llocs de treball estables. El cooperativisme no coneix les desloFDOLW]DFLRQV SURPRJXGHV SHU OHV PXOWLQDFLRQDOV 6yQ LQLFLDWLYHV arrelades al territori i a la gent. A PpV HOV YDORUV TXH IRPHQWD DTXHVW moviment no tenen res a veure DPE HOV TXH KDQ WULRPIDW D OÂśHUD neoliberal i insostenible que hem hagut de patir. El cooperativisme pot ser una bona resposta a la crisi L XQD ÂżQHVWUD REHUWD SHU D XQ IXWXU millor.

/ÂśDSROLWLFLVPH GHO PRYLPHQW HV YD convertir en un simple “apartidismeâ€? en un context de creixent radiFDOLW]DFLy GHOV GLVFXUVRV L OHV SRVWXUHV 0DOJUDW WRW HO GH MXOLRO arriba amb un aparent silenci de 1X

1a

j./('*A('%k0-F M'#%@-"#)+%&)+"@5S%$-(&)G(C()V(#)'$)A%+'(

E(F(*^('*$0*T-#$(

(O GRFXPHQWDO ³*D]D :DU LQ 0HGLD´ ´*D]D OD JXHUUD HQ HOV PLWMDQV´ SURGXwW SHU Oœ$VVRFLDFLy &XOWXUDO Roig, recull testimonis que posen en T HVWLy OD YHUVLy R¿FLDO WUDQVPHVD per la majoria de mitjans de comunicació catalans i espanyols respecte D OœRSHUDFLy LVUDHOLDQD ³3ORP )RV´ operació que va costar la vida de PpV GH SDOHVWLQV L HQ YD GHL[DU

ERPEDUGHMRV PDVVLXV OD ÂłLQIUDHVWUXFWXUD´ GÂśDTXHVW JUXS ÂłWHUURULVtaâ€?. En realitat, tant els bombarGHMRV FRP OÂśRIHQVLYD WHUUHVWUH GH OÂśH[qUFLW LVUDHOLj DQDYHQ GLULJLWV contra la poblaciĂł civil de la )UDQMD GH *D]D FRP KD GHPRVWUDW OÂśLQIRUPH *ROGVWRQH HQFDUUHJDW SHO &RQVHOO GH 'UHWV +XPDQV GH OÂś218

IHULWV XQV DOWUHV OD PDMRULD GÂśHOOV QR FRPEDWHQWV

1R KHP GÂśREOLGDU PDL TXH HO TXH es dirimeix no ĂŠs la seguretat GÂś,VUDHO D OD TXDO WHQHQ GUHW HOV seus habitants, ningĂş ho discuWHL[ VLQy HO UqJLP GÂśRFXSDFLy DO qual estan sotmesos els palestins, que no pot ser mantingut sense UHFyUUHU D OD IRUoD D XQD IRUoD extrema, com els mateixos militars israelians han reconegut en mĂşltiples ocasions.

6HJRQV DTXHVWD YHUVLy ,VUDHO VœHVWDYD ³GHIHQVDQW´ GHO OODQoDment de coets Qasam per part de +DPDV HQ GHVWUXLU PLWMDQoDQW

6HJRQV GDGHV GœXQ LQIRUPH SXEOLFDW SHO &HQWUH 3DOHVWt SHU DOV 'UHWV +XPDQV 3&+5 OœRSHUDFLy ³3ORP IRV´ HV YD FREUDU OD YLGD GH

GÂśXQD RIHQVLYD PLOLWDU TXH QR YD tenir en compte els principis de salvaguarda de la vida de civils en HOV FRQĂ€LFWHV DUPDWV UHFROOLWV HQ OD IV ConvenciĂł de Ginebra.

!"#&;=2*'7)3"#W3b3#c3,#67#\'&63#F,;&2d)#F',#"0A((;=63=6C#X2")2,3"# D;6E#(',M#&6(),6+2d)#3#);)#"0!()3)#'(F37?;"#F,L<6*3*'7)#F',#"3#F,;&2=N );,3#73:3,,'(3#!E2b86#e6&';38@@#D'=2""#)'()6*;76#12'#F;('7#'7#1f'()6C# "3#:',(6C#;G6=63"#),37(*'(3#F',#"3#*3K;,63#&'#*6)K37(#&'#=;*276=3=6C# =3)3"37(#6#'(F73?;"(#,'(F'=)'#3#"0;F',3=6C#6(,3'"6373#3#W3b3#U^";*# B;(V@#^',#3#*T(#67G;,*3=6CH#'(=,62,'#3g#67G;hi3,67*'&63@=;*

/D GHVPHVXUD GœDTXHVWV DWDFV QR es limita al gran nombre de baixes L D OœHQRUPH GHVSURSRUFLy TXH KL va haver entre víctimes combatents i no combatents. És evident TXH HO SURSzVLW GH OœHVWDW Gœ,VUDHO HQ DTXHVWD RIHQVLYD YD VHU RFDVLR-

SDOHVWLQV GHOV TXDOV HO HUHQ QR FRPEDWHQWV L HO SHUWDQ\LHQ D OD UHVLVWqQFLD (QWUH HOV PRUWV HUHQ QHQV L GRQHV HO GHO QRPEUH total de vĂ­ctimes mortals). Com a PtQLP SDOHVWLQV YDQ UHVXOWDU IHULWV GHOV TXDOV HUHQ QHQV L GRQHV OD TXDO FRVD UHSUHVHQWD HO GHO WRWDO $TXHVWHV [LIUHV SHU VL VROHV GHL[HQ HQ HYLGqQFLD HO carĂ cter inhumĂ dels responsables

El propòsit de l’estat d’Israel va ser ocasionar el mĂ xim grau de danys en la infraestructura civil

1b

nar el mà xim grau de danys en la LQIUDHVWUXFWXUD FLYLO GH *D]D DPE à nim de castigar col¡lectivament tots els seus habitants sense excepció. Per exemple, segons el mateix LQIRUPH FLWDW PpV DPXQW GH OHV HVFROHV TXH KL KD D OD )UDQja van ser atacades per les Forces Gœ2FXSDFLy ,VUDHOLDQV /D PDMRULD de les universitats i dels centres GœHQVHQ\DPHQW VHFXQGDUL YDQ VHU GDQ\DWV /œDWHQFLy PHGLjWLFD SHO

L’operaciĂł “Plom fosâ€? es va cobrar la vida de 1419 palestins, dels quals 1167 (el 82,2%) eren no combatents contrari, es va centrar a les escoles GH OÂś815:$ VHQW DTXHVWHV XQ SHtit percentatge del total, o a la Universitat IslĂ mica, per raons òbvies. (O QRP GÂśDTXHVWD XQLYHUVLWDW SRGLD VHU XWLOLW]DW SHU UHIRUoDU OD WHVL GHOV ÂłREMHFWLXV GÂś+DPDV´ DVSHFWH TXH comentarem mĂŠs endavant. &DOGULD DIHJLU DO MD HVPHQWDW DPE DQWHULRULWDW OHV FDVHV

1g

L HOV DSDUWDPHQWV GHVWUXwWV WRWDOPHQW TXH KDQ GHL[DW IDPtOLHV VHQVH OODU OHV PpV GH FDVHV GDQ\DGHV SHOV DWDFV HOV PpV GH SDOHVWLQV TXH VÂśKDQ TXHGDW VHQVH VRVWUH , TXq dir dels centenars de negocis i LQVWDOĂ‚ODFLRQV GHVWUXwWV R DIHFWDWV FRPHUoRV WDOOHUV IjEULTXHV LQVWDOĂ‚ODFLRQV HVSRUWLYHV HGLÂżFLV S~EOLFV OODUV GÂśLQIDQWV PHVTXLWHV camps de cultiu, granges, la xar[D GH VXEPLQLVWUDPHQW HOqFWULF L GÂśDLJXD LQVWDOĂ‚ODFLRQV PqGLTXHV etc.? Quant a aquestes Ăşltimes, HOV LVUDHOLDQV YDQ DWDFDU GRW]HQHV GÂśKRVSLWDOV L DOWUHV WLSXV GH FHQWUHV PqGLFV PHPEUHV GHO SHUVRQDO PqGLF YDQ VHU DVVDVVLQDWV PHQWUH LQWHQWDYHQ VDOYDU OD YLGD GÂśDOWUHV SHUVRQHV IHULGHV 9DQ VHU ERPEDUGHMDWV OÂś+RVSLWDO (XURSHX GH *D]D L OÂś+RVSLWDO $O TXGV DTXHVW ~OWLP va ser incendiat dues vegades. Els DWDFV WDPEp YDQ SDUDOLW]DU GXUDQW diversos dies la distribuciĂł de OÂśDMXW KXPDQLWDUL TXH ID D *D]D OÂś$JqQFLD GH OHV 1DFLRQV 8QLGHV SHU DOV 5HIXJLDWV GH *XHUUD 815:$ (O PDJDW]HP SULQFLSDO GÂśDTXHVWD DJqQFLD YD VHU LQFHQGLDW HO GH JHQHU GHO SHU XQD ERPED GH IzVIRU EODQF OODQoDGD

GHV GÂśXQ KHOLFzSWHU LVUDHOLj 'Xrant dies i dies, els nostres mitjans de comunicaciĂł, en canvi, no van deixar de bombardejar-nos amb la idea que els atacs anaven

Des de quan ĂŠs la potència ocupant la que es “defensaâ€? del poble ocupat? dirigits contra els tĂşnels de contraEDQ GÂśDUPHV L OD ÂłLQIUDHVWUXFWXUD GÂś+DPDV´ VHQVH TXH OÂśHVSHFWDGRU SRJXpV IHU VH XQD LGHD MXVWD GHO grau de destrucciĂł real que estaven patint els palestins. /HV LPDWJHV JUDYDGHV SHU OÂś$OEHUWR $UFH L HQ 0XKDPPDG 5XMDLODK demostren, al contrari, que els atacs israelians van ser indiscriminats i que el seu objectiu no HUD OD ÂłLQIUDHVWUXFWXUD GH +DPDV´ com argumentava la propaganda LVUDHOLDQD 3ULPHU SHUTXq DWDFDU hospitals, escoles, ambulĂ ncies, cementiris, mesquites, hotels, a mĂŠs de milers de cases i centenars de negocis particulars, no pot ser

considerat mĂŠs que com un cĂ stig col¡lectiu contra la poblaciĂł civil GH *D]D 6HJRQ SHUTXq HQ XQ OORF tan densament poblat ĂŠs impossiEOH ÂżQV L WRW SHU D OÂśDUPDPHQW PpV VRÂżVWLFDW GLVWLQJLU HQWUH REMHFWLXV civils i militars i, com diu el relator especial de les Nacions Unides per als Territoris Ocupats, en Richard )DON OODQoDU XQD RIHQVLYD HQ aquestes condicions nomĂŠs pot ser considerat com un crim de guerra. Tanmateix, els nostres mitjans de comunicaciĂł no ho van interpretar aixĂ­. Van acceptar sense problemes que atacar una mesquita o la Universitat IslĂ mica era combatre OÂśRUJDQLW]DFLy WHUURULVWD +DPDV L quan es demostrava que els atacs anaven dirigits contra civils, esgrimien la recurrent excusa del “dany col¡lateralâ€?: simplement, els israelians “no havien encertat HQ HO EODQF´ QL VHÂśOV SDVVDYD SHO cap pensar, ni molt menys dir, que OÂśDWDF KDYLD HVWDW GHOLEHUDW /ÂśDOWUD WHVL LQIDPH TXH OD PDMRULD de periodistes va assumir com a FHUWD pV TXH ,VUDHO VÂśHVWDYD GHIHQsant dels atacs amb coets per part GÂś+DPDV L DOWUHV JUXSV SDOHVWLQV armats. Fins i tot, es podia veure publicat en alguns diaris que Israel portava diversos anys suportant

Que es parli constantment de la seguretat d’Israel i gairebĂŠ mai de l’ocupaciĂł ĂŠs una prova de la parcialitat mediĂ tica els atacs sense respondre-hi, la qual cosa ĂŠs una gran mentida TXH GHPRVWUD HO IjFLOPHQW TXH penetra la propaganda israeliana en els nostres mitjans. Per posar XQ H[HPSOH QRPpV HO HQWUH JHQHU GÂśDTXHOO DQ\ L HOV PHVRV TXH SUHFHGLUHQ OÂśRSHUDFLy Âł3ORP )RV´

PpV GH SDOHVWLQV KDYLHQ HVWDW assassinats als Territoris Ocupats, XQD GDGD VLJQLÂżFDWLYD TXH JDLUHEp cap periodista no es va preocupar de recordar als ciutadans mal LQIRUPDWV (Q VHJRQ OORF QR YD

GÂśRFXSDFLy TXH QRPpV SRW VHU VRVWLQJXGD PLWMDQoDQW OÂśH[HUFLFL SODQLÂżFDW GH OD YLROqQFLD WHUURULVWD GÂśHVWDW 3HQVDUtHP TXH )UDQoD HV GHIHQVDYD GHOV HVSDQ\ROV TXDQ DTXHVWV VÂśRSRVDYHQ D OÂśRFXSDFLy

VHU +DPDV TXL YD WUHQFDU OD WUHYD de 6 mesos que aquesta mateixa RUJDQLW]DFLy YD GHFODUDU XQLODWHralment entre juny i desembre del DPE OD PHGLDFLy HJtSFLD sinó que va ser Israel, amb diverses incursions armades contra la )UDQMD +DPDV HV YD OLPLWDU D GHFODUDU ¿QDOLW]DGD XQD WUHYD TXH QR havia estat respectada quasi en cap moment. Cap de les condicions de la treva no havia estat complerta per Israel, que va continuar soWPHWHQW *D]D D XQ VHWJH PHGLHYDO que tambÊ ha provocat víctimes PRUWDOV SHU IDOWD GH PHGLFDPHQWV Tot i això, per a la major part dels mitjans de comunicació, la responsabilitat en la represa de les hostiOLWDWV YD UHFDXUH HQ OœRUJDQLW]DFLy islamista, com si les contínues ruptures israelianes de la treva no haguessin tingut lloc.

GH OÂśH[qUFLW QDSROHzQLF GXUDQW OD *XHUUD GH OD ,QGHSHQGqQFLD" 'LUtHP TXH HOV QRUG DPHULFDQV GH SHOO EODQFD HV GHIHQVDYHQ GHOV indis en desposseir-los de les seves terres, massacrar-los en massa en JXHUUHV GÂśH[WHUPLQL L FRQÂżQDU HOV supervivents en reserves? Tanmateix, el que diuen els nostres PLWMDQV UHVSHFWH D DTXHVW FRQĂ€LFWH pV MXVWDPHQW DL[z 6HJRQV HOOV sĂłn els palestins els que ataquen

No nomÊs això: des de quan Ês OD SRWqQFLD RFXSDQW OD TXH HV ³GHIHQVD´ GHO SREOH RFXSDW" eV totalment absurd considerar ni per un moment que hi hagi un à tom de YHULWDW D OD WHVL GH OœDXWRGHIHQVD mentre existeixi una situació

L ,VUDHO OD TXH ÂłUHVSRQ´ 'LEXL[DU GÂśDTXHVWD IRUPD WDQ DOOXQ\DGD GH la realitat el rol de cada un, en deÂżQLWLYD pV UHFRQqL[HU TXH ,VUDHO Wp dret a sotmetre el poble palestĂ­, la TXDO FRVD HQWUD HQ FRQĂ€LFWH IURQtal amb el dret internacional, que

Les imatges de l’Alberto Arce i en Muhammad Rujailah demostren que els atacs israelians van ser indiscriminats

1c

UHFRQHL[ HO GUHW D OÂś~V GH OD IRUoD Ăşnicament al poble ocupat, mai a OÂśRFXSDQW $ SDUHU QRVWUH OÂśDFXVDFLy PpV JUHX TXH HV SRW IHU DOV QRVWUHV mitjans de comunicaciĂł en la FREHUWXUD GHO FRQIOLFWH TXH IDQ pV TXH REYLw GH IRUPD FRQWLQXDGD OHV DXWqQWLTXHV UDRQV GÂśDTXHVW Que es parli constantment de la VHJXUHWDW GÂś,VUDHO L JDLUHEp PDL GH OÂśRFXSDFLy LVUDHOLDQD pV XQD SURYD

GH OD SDUFLDOLWDW PHGLjWLFD HQ IDYRU GHO PDQWHQLPHQW GH OœVWDWXV TXR Al seu lloc, veiem com als mitjans HV IDQ FRQVWDQWV UHIHUqQFLHV D OD YLROqQFLD GœRULJHQ SDOHVWt FRP D Oœ~QLF SUREOHPD D UHVROGUH FRP VL OœLQFRPSOLPHQW VLVWHPjWLF SHU SDUW Gœ,VUDHO GH OD OHJLVODFLy LQWHUnacional no tinguÊs importà ncia. És gairebÊ impossible trobar en premsa escrita -ja no diguem en WHOHYLVLy UHIHUqQFLHV D OD 1DNED OœRSHUDFLy GH QHWHMD qWQLFD TXH pV

HQ OÂśRULJHQ PDWHL[ GH OD FUHDFLy GH OÂśHVWDW LVUDHOLj 1L OÂśH[SXOVLy DO VHX GLD GH SDOHVWLQV QL la destrucciĂł sistemĂ tica de mĂŠs GH OORJDUUHWV QL HO SUREOHPD sense resoldre dels milions de UHIXJLDWV TXH YD SURYRFDU OD IXQGDFLy GÂś,VUDHO QR VyQ SURX JUHXV SHU PHUqL[HU OÂśDWHQFLy GH OD SUHPVD 7DPSRF OÂśLQIHUQ HQ HO TXDO YLXHQ quotidianament els palestins dels WHUULWRULV RFXSDWV QR UHS OÂśDWHQFLy que mereix. La conclusiĂł inevitable a la qual arriba un ĂŠs que els nostres mitjans tenen un paper decididament proisraeliĂ , per molt que Israel es queixi del contrari. És cert TXH YDQ FREULU OÂśRIHQVLYD TXH van donar compte del nombre de PRUWV L IHULWV TXH YDQ LQIRUPDU GHO TXH HVWDYD VXFFHLQW GÂśXQD SDUW almenys. Però si es limiten a això, VL RFXOWHQ LQIRUPDFLy FODX SHU D entendre les causes reals del conĂ€LFWH L OHV UDRQV GH FDGDVF~ HVWDQ IHQW XQ Ă€DF IDYRU D DTXHOOV TXH JHQXwQDPHQW GHVLWJHQ XQD VROXFLy UHDO DO FRQĂ€LFWH HVWDQ FROĂ‚ODERUDQW DPE ,VUDHO HQ PDQWHQLU OÂśRFXSDFLy GÂśXQD WHUUD TXH QR pV VHYD TXH pertany per dret al poble palestĂ­.

1f

".%=-'*E('/k( H7'@W&%P7);%$7%)I#"$-%#%7)!(-(&5$T(

O5$*.&A*l**O58*J-A* H.$/I)-6.*K-0.-*P'&0%-'-.*C(%()50Y(*_HKPC`

#$(0,%2--#A

36)& YD FRPHQoDU HO FRP a grup al Col¡legi de Psicòlegs de Catalunya a la ComissiĂł de PsicoORJLD 6RFLDO (O GHVHPEUH GHO es registra com a AssociaciĂł a la Generalitat . (O JHQHU GHO 3VLFzOHJV 6HQse Fronteres Catalunya neix com a AssociaciĂł. És una associaciĂł sense Ă nim GH OXFUH GH FDUjFWHU VRFLDO IRUmada per psicòleg@s, centrada en la intervenciĂł psicològica GH FROĂ‚OHFWLXV HQ ULVF GÂśH[FOXVLy VRFLDO VLWXDFLRQV GÂśHPHUJqQFLHV FULVLV L HQ DVVLVWqQFLD SVLFRVRFLDO a persones, poblacions o grups marginats, ĂŠs a dir, en tots aquells jPELWV HQ TXq HV YHX DIHFWDGD OD VDOXW PHQWDO /ÂśjPELW GÂśDFWXDFLy ĂŠs local, estatal i internacional.

SVLFRORJLD XQ PyQ VHQVH IURQWHUHV on la justĂ­cia, la llibertat, la igualtat, la solidaritat i els drets humans siguin valors per construir un mĂłn mĂŠs just i igualitari. #$(&0=)

Col¡laborar amb altres institucions públiques o privades, de manera especial amb ONG amb objectius semblants o complementaris.

La migració, la psicologia intercultural i transcultural amb especial atenció a la problemà tica de les persones o col¡lectius amb escassos recursos.

6HQVLELOLW]DU OD SREODFLy JHQHUDO sobre drets humans, solidaritat, GHVLJXDOWDWV GH WRW WLSXV GH JqQHUH qWQLD FXOWXUDOV L UHOLJLRVHV edat, socials, etc.).

La cooperació Ês un procÊs d’intercanvi i no unilateral

Intervenir en tots aquells Ă mbits en HOV TXDOV HV YHJL DIHFWDGD OD 6DOXW 0HQWDO GH OHV SHUVRQHV VLJXLQ GHO 7HUFHU 0yQ FRP GHO 4XDUW 0yQ (inclosa la poblaciĂł migrada).

Els nostres projectes estan dirigits a la poblaciĂł mĂŠs desprotegida tant GHO QRVWUH SDtV FRP GÂśDOWUHV SDwVRV

-,*'0,*B) ,73&-(#2

El nostre compromĂ­s i treball van GLULJLWV D IRPHQWDU D WUDYpV GH OD

LQWHUQDFLRQDO L GÂśHGXFDFLy SHU DO desenvolupament.

Fomentar projectes de cooperaciĂł

,QWHUYHQLU HQ SREODFLy DIHFWDGD SHU VLWXDFLRQV GÂśHPHUJqQFLD FDWjVWURIHV QDWXUDOV DFFLGHQWV FRQĂ€LFWHV EqOĂ‚OLFV HWF 2IHULU IRUPDFLy HQ WRWV DTXHOOV WHPHV UHODFLRQDWV DPE OHV ÂżQDOLWDWV GH OÂśDVVRFLDFLy '0#$-#'#)

/D FRRSHUDFLy HQ DOWUHV SDwVRV L HQ

!()P',#W3,=]3#&'#^(6=L"'E(#Z'7('#B,;7)','(#X3)3"27?3#'7(#67),;&2d<# el nostre ĂŠs una activitat per con3"(#F,67=6F3"(#;+K'=)62(#&0312'()3#;,E376)b3=6C#6#P;#6">"2(),3#=;7#3"E27(# tribuir a millorar el coneixement, la transculturalitat i les actituds F,;K'=)'(#12'#^ZBX#P3#F;,)3)#3#)',*'@ 13

que els centres de salut mental S~EOLFV HVWDQ FROĂ‚ODSVDWV SHU IHU XQ VHUYHL GÂśDTXHVWD HQYHUJDGXUD L OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GÂśDTXHVWD SREODFLy QR WHQHQ SRVVLELOLWDW GÂśDQDU a la consulta privada per les seves condicions econòmiques.

DIHFWDGHV SHO 9,+ L VXSRUW D la contractaciĂł del personal GÂśLQIHUPHULD L FRPSURPtV GH UHDOLW]DU FDPSDQ\D GH VHQVLELOLW]DFLy D WUDYpV GHO &ROĂ‚OHJL GH psicòlegs de Catalunya. ConsWUXFFLy GÂśXQ GLVSHQVDUL

'0,3&-(&)

solidĂ ries de les persones i els pobles. Creiem que la cooperaciĂł ĂŠs un proFpV GÂśLQWHUFDQYL L QR XQLODWHUDO La col¡laboraciĂł internacional estĂ GLULJLGD D TXq OÂśHIHFWXwQ OHV SHUVRnes originaries del paĂ­s destinatari de la col.laboraciĂł, potenciant les seves iniciatives. La cooperaciĂł per al desenvoOXSDPHQW pV XQD IRUPD PpV GH FRQWULEXLU D OD GHPRFUDWLW]DFLy GH la vida quotidiana i la participaciĂł comunitĂ ria en la soluciĂł de problemes. Normalment, quan es diu “senVH IURQWHUHV´ HV SRW HQWHQGUH TXH HQV UHIHULP ~QLFDPHQW D OD FROĂ‚ODERUDFLy GH SDwVRV GH WHUFHU L quart mĂłn, si bĂŠ aquesta tambĂŠ ĂŠs una de les prioritats principals, des GH ID WHPSV SHQVHP TXH OD QRVWUD DSRUWDFLy L LQWHUqV WDPEp KD GH ser dirigida a una mirada dins les QRVWUHV IURQWHUHV MD TXH VRYLQW WHnim persones al voltant que viuen situacions molt crĂ­tiques i en condicions molt precĂ ries, sigui per immigraciĂł, atur, exclusiĂł social, econòmica, personal, etc. Aquestes persones no tenen la possibilitat de trobar un espai per a HOOHV PDWHL[HV SHU OD VHYD UHĂ€H[Ly personal, per minvar el seu patiPHQW R SUHRFXSDFLy 6yQ SHUVRQHV que van als centres sanitaris i WHQHQ DMXGHV GÂśDVVLVWqQFLD VRFLDO però no poden tenir una atenciĂł psicològica, una psicoterĂ pia amb FHUWD FRQWLQXwWDW L SHULRGLFLWDW MD X2

'XUDQW OD KLVWzULD GH 36)& VÂśKDQ IHW PROWHV DFWLYLWDWV HQWUH OHV quals destaquem: participaciĂł en FDPSDQ\HV GHO Âś H[SHULqQFLHV HQ SURMHFWHV D SDwVRV GHO WHUFHU i quart mĂłn i estades solidĂ ries, JUXSV GÂśDMXGD P~WXD SHU D GRQHV i adolescents vĂ­ctimes de la vioOqQFLD D 0DQDJXD 1LFDUDJXD L el PerĂş, coordinaciĂł amb el grup GÂś(PHUJqQFLD L HO GH &DWjVWURIHV FROĂ‚ODERUDFLRQV DPE OÂś$VVRFLDFLy

JustĂ­cia, llibertat, igualtat, solidaritat i drets humans per un mĂłn mĂŠs just i igualitari (48$'25 3URMHFWH Âł<R Vt SXHGR´ GÂś(GXFDFLy GH QHQV L QHQHV amb Necessitats Educatives (VSHFtILTXHV 1(( DPE OD FundaciĂł Crecer i en coordinaFLy DPE HO &HQWUH GÂś,QWHJUDFLy Educativa (Cielalt). Es troba D OD SREODFLy GH 6DQWD ,VDEHO D OD VHUUD DQGLQD GÂś(TXDGRU 36)& FROĂ‚ODERUD GHV GHO amb suport econòmic a cĂ rrec GHOV SUHVVXSRVWRV GHO Âś GHO COPC per a la contractaciĂł GÂśXQ 3VLFzOHJ D HVFRODU

Gœ$PLFV GHO 3REOH 6DKUDXt 'RQHV 6DKUDXtV L )URQW 3ROLVDUL DWHQFLy D OD LQIjQFLD HQ VLWXDFLy GH ULVF com a resultat de la guerra amb el JUXS Gœ(PHUJqQFLD L &DWjVWURIHV L Oœ21* 6zO D 0RVWDU %zVQLD + col¡laboració en projecte psicopeGDJzJLF GH OœDVVRFLDFLy SHUXDQD Adevi (Lima) aportant material i intercanviant coneixement amb SVLFzOHJV GH OœDVVRFLDFLy *UXS GH 7UHEDOO 0HPzULD +LVWzULFD HWF

La “FundaciĂł Crecerâ€? ĂŠs una HVFROD GÂśHGXFDFLy (VSHFLDO L GÂś,QWHJUDFLy (GXFDWLYD D OD TXDO assisteixen tant nens i nenes normals com amb necessitats especials educatives (N.E.E.)

KENIA (acabat): Projecte de coRSHUDFLy DPE Oœ21* )DUPDmundi, situat a la localitat de 0ZDQJHQL UHJLR .LWXL ]RQD UXUDO DIHFWDGD SHO 9,+ 6,'$ L la malà ria. Tasques: Educació per a la salut: atenció psicològica i prevenció a persones

352-(&7( 'Âś,17(59(1&,Ă? &2081,7$5, &21&Ă‘5',$

7DPEp MRYHV TXH VÂśLQWHJUHQ GÂśDFRUG DO QLYHOO HGXFDWLX D OHV DXOHV GÂśHGXFDFLy HVSHFLDO UHJXODU i als pre tallers existents.

Consta de tres à rees: Atenció i assessorament psicològic

*UXS 6zFLR WHUDSqXWLF SHU D GRQHV Grup de suport a persones cuidadores de gent gran o depenent Atenció psicològica: per atendre persones amb escassa xarxa social i pocs recursos econòmics que es troben en situació psicològica crítica. Va dirigida a persones amb processos de dol sense resoldre, separació

La psicoterĂ pia ha de ser visible; la finalitat seria que la salut publica pugui oferir-la GH ÂżOOV GLÂżFXOWDWV GH UHDJUXSDPHQW IDPLOLDU QLYHOOV DOWV GÂśHVWUqV SHU QR WHQLU XQD VLWXDFLy UHJXODULW]DGD SRFD GLVSRQLELOLWDW SHU DOV ÂżOOV IDOWD GH WHPSV SHU D IRUPDU VH GLÂżFXOWDWV SHU D FXLGDU VH D VL PDWHL[HV IDOWD GH [DU[D VRFLDO DIHFWLYD L IDPLOLDU problemes de parella, etc. En geneUDO OD GHPDQGD GÂśDTXHVW VHUYHL OD IDQ SHUVRQHV VDQHV TXH HV WUREHQ HQ VLWXDFLRQV FUtWLTXHV R GLItFLOV TXH OHV ID VHQWLU PROW VROHV WULVWHV DwOODGHV LPSRWHQWV L FRQIRVHV (OV GROV PLJUDWRULV VyQ GLItFLOV SHUTXq HQ PROWV casos, els problemes personals, de SDUHOOD R IDPLOLDUV QR HVWDYHQ UHVROWV DEDQV GÂśLQLFLDU HO SURFpV PLJUDWRUL $TXHVWV VHQWLPHQWV VÂśDJUHXJHQ SHU

OD IDOWD GH [DU[D VRFLDO L HOV HVFDVVRV recursos econòmics.

WXDFLRQV VRFLDOV GH VLJQLÂżFDWLYD gravetat

(O *UXS GH 'RQHV OD FRQ¿JXUDFLy del grup Ês de dones immigrades GœHQWUH L DQ\V QLYHOO PLWMj HVpanyol, sense patologies psicològiTXHV JUHXV L QLYHOO EDL[ GœDQVLHWDW El grup Ês obert a incorporar-se durant les sessions donada la proEOHPjWLFD GH WUHEDOO ¿OOV HWF SHU D DVVLVWLU GH IRUPD UHJXODU L DVVHJXUDU DL[t OD FRQWLQXwWDW GHO JUXS

&ROĂ‚ODERUDU DPE RUJDQLW]DFLRQV internacionals, estatals i locals per desenvolupar actuacions concretes.

*UXS GH 6XSRUW D SHUVRQHV FXLdadores de gent gran o depenent: 2IHULU OD SRVVLELOLWDW GH IHU XQ grup de suport per crear un espai GÂśLQWHUFDQYL L UHIRUoRV DIHFWLXV SUHYHQWLXV L WHUDSqXWLFV $ SDUWLU GH OHV SUzSLHV YLYqQFLHV GH OHV SHUVRQHV GHO JUXS SHU UHĂ€H[LRQDU sobre elles i poder trobar noves PDQHUHV GÂśDFWXDU

Creiem que la psicoterà pia ha de ser visible per a les persones que estan patint però que per la

La cooperació Ês una forma de contribuir a la democratització de la vida quotidiana seva condició de ser a la part mÊs GHVDIDYRULGD GH OD VRFLHWDW QR KL WHQHQ DFFpV /D ¿QDOLWDW zSWLPD VHULD TXH OD VDOXW SXEOLFD SXJXL RIHULU OD Ês per això que reivindiquem el UHFRQHL[HPHQW GHOV SURIHVVLRQDOV de la psicologia en aquest à mbit.

9#$1!#(1(

&UHDU XQ JUXS SURIHVVLRQDOLW]DW GH psicòleg@s per contribuir a desenYROXSDU XQD SVLFRORJLD D OœDEDVW GH totes les persones. $VVLVWqQFLD SVLFROzJLFD D SHUVRQHV o grups marginats, sense recursos i en situació de vulnerabilitat. ,QWHUYHQLU HQ HPHUJqQFLHV L VL-

0HQWUHVWDQW HO FDPt pV SURSRVDU SURMHFWHV FRP HO TXH IHP SHU D TXq OHV persones tinguin un espai on expresVDU VH VHQWLU VH DFROOLWV FRQqL[HU QRYHV HLQHV L HVWUDWqJLHV SHUVRQDOV D PpV GH IHU XQ Ep D OD SURIHVVLy SHU OD VHYD XWLOLWDW L SHUTXq OœHQJUDQGHL[ GRQDQW OL una dimensió mÊs solidà ria. 7RW DL[z SHUTXq FUHLHP TXH ³XQD altra psicologia Ês possible�

Seu Social c/ Concòrdia, 33 – tel. 933248538 – Barcelona psicolegssensefronteres@yahoo.es http://www.psicologossinfronteras.net X!

*XLy -RUJH *DUFtD 'LEXL[RV &DUORV 0DLTXHV ,QWURGXFFLy 0DQXHO 0RUHQR 3UzOHJ 5RVD %RÂżOO L 5DTXHO *LO %LEOLRJUDÂżD -RUJH *DUFtD &URQRORJLD &DUPHQ 3OD]XHOR 'LEXL[RV FDULFDWXUHV &DUORV $]DJUD &RUUHFFLy L WUDGXFFLy 0DU 2OLYp

Edita:

$Y 3RUWDO GH OœQJHO RQ $ %DUFHORQD Produeix:

www.debarris.com F 3HUOD E[V %DUFHORQD Amb el suport de:

Aquest ĂŠs un còmic molt especial per a la FundaciĂł Pere Ardiaca i ho ĂŠs per diversos motius. La vida de la Lina Ă“dena transcorre en un perĂ­ode molt complex i al mateix temps molt important de la història recent de Catalunya i Espanya. Els Ăşltims cinc anys abans de la seva prematura mort, amb tan sols vint-i-cinc anys, recorren la instauraciĂł de la II RepĂşblica i el seu curt camĂ­ en temps de pau. La sublevaciĂł dels militars traĂŻdors al govern legĂ­tim i l’inici de la guerra acabaran amb la seva vida i amb les esperances d’un poble d’aconseguir la llibertat i la justĂ­cia. És un còmic molt especial, perquè ens parla de la lluita pels drets de les dones, perquè retrata una època en què les joves pagaven un preu molt elevat per cada petita conquesta en la lluita per la igualtat. Ho ĂŠs tambĂŠ perquè el seu compromĂ­s tenia molt a veure amb la lluita de classes, va ser fundadora de la Joventut Comunista de Catalunya (J.C.C.) i mĂŠs HQGDYDQW GH OHV -RYHQWXWV 6RFLDOLVWHV 8QLÂżFDGHV GH &DWDOXQ\D - 6 8 & YD SHUWjQ\HU DO &Rmitè Executiu del Partit Comunista de Catalunya (P.C.C.) i a la Internacional Comunista.

Demaneu-lo a la vostra llibreria o a: FUNDACIÓ PERE ARDIACA (www.fpereardiaca.org) Av. Portal de l’Àngel 42 2on A (fpereardiaca@fpereardiaca.org) 08002 Barcelona

X1

H&)*</QF(' A%S,#%)+%)&U477"@'(@'J)!5&-5#(&);5,%#,%)X477"@'(@'J)Y@-5,#%Z

K5?5'?-*L'(0.J&'A(0%M* N$.%I:$(*12!2

C/!,))10#D

6XEXUEL OLWHUDOPHQW Âł6RWD OD &LXWDW´ GHO OODWt 6XEXUEH pV HO PRW HPSUDW KDELWXDOPHQW SHU GHVLJQDU OHV ]RQHV SHULIqULTXHV GH OHV FLXWDWV industrials, generalment habitades per gent humil. 8QGHUJURXQG 7HUPH DQJOqV TXH VÂśDSOLFD D OHV PDQLIHVWDFLRQV DUWtVtiques o als estils de vida que hom considera alternatius, paral¡lels, FRQWUDULV R DOLHQV D OD FXOWXUD RÂżFLDO /D SDUDXOD VLJQLÂżFD OLWHUDOPHQW “subterraniâ€? o “sub-mĂłnâ€?. &LEHUSXQN &RPELQDFLy GHOV WHUPHV FLEHUQqWLFD L SXQN 6XEJqQHUH GH FLqQFLD ÂżFFLy L ÂżFFLy GLVWzSLFD TXH VH FHQWUD HQ OD WHFQRORJLD DYDQoDGD FRP HOV RUGLQDGRUV R OD WHFQRORJLD GH OD LQIRUPDFLy DVVRciada amb algun grau de desordre social. 'LVWzSLD 8WRSLD QHJDWLYD RQ OD UHDOLWDW WUDQVFRUUH HQ WHUPHV RSRVDWV DOV GÂśXQD VRFLHWDW LGHDO pV D GLU HQ XQD VRFLHWDW RSUHVVLYD WRWDOLWjULD R LQGHVLWMDEOH (O WHUPH YD VHU FUHDW FRP D DQWzQLP GÂśXWRSLD L VÂśXVD SULQFLSDOPHQW SHU D IHU UHIHUqQFLD D XQD VRFLHWDW ÂżFWtFLD IUHT HQWPHQW HPSODoDGD HQ HO IXWXU SURSHU RQ OHV WHQGqQFLHV VRFLDOV HV GXHQ D extrems apocalĂ­ptics.

)27207&+(01$)9,0*1$(E+-2!6 (201+*&(0,',!#(1$1

6XEXUEH $VVRFLDFLy &XOWXUDO 2Ftubre, ĂŠs una entitat cultural sense jQLP GH OXFUH GH OœUHD 0HWURSROLWDQD GH %DUFHORQD )RX IXQGDGD OÂśDQ\ SHO FROĂ‚OHFWLX FUHDWLX (VWHQHQW HO 'HVDVWUH L DFWXDOPHQW DSOHJD DXWRUHV DXWRUV L SURIHVVLRnals de la comunicaciĂł en pro-

Suburbe pretĂŠn aportar una concepciĂł de l’art entès com a amplificador de la veu popular

5HVLVWqQFLD 0RYLPHQWV TXH VÂśRSRVHQ D DOWUHV PRYLPHQWV PDMRULtaris.

jectes concrets de documentaciĂł L SURPRFLy GH PDQLIHVWDFLRQV FXOWXUDOV GH UHVLVWqQFLD

56()LF63#$-Q-#4Q3#j,37(*6((6C#&'#"3#D'(6()O7=639#T(#"3#F,;F;()3#&'# Z2+2,+'#F',#3"(#37?(#$--.#6#$-Q-g#&;(#'&6=6;7(#&027&',E,;27&#3"# *'),;#'7#P;*'73)E'#3"#X6+',F278#6#'"#G2)2,6(*'#&6()LF6=@#!(#),3=)3# &027#(2+EO7','#"6)',3,6#'"':3)#3#=;,,'7)#3,)]()6=#'7#'"(#&3,,',(#)'*F(@# k73# *376G'()3=6C# =2")2,3"# &'# ,'(6()O7=63# 3"(# '<='((;(# &027# *',=3)# &'(=;7),;"3)#12'#'7(#P3#F;,)3)#3#"3#=,6(6#'=;7L*6=3#3=)23"@

7UDQVIRUPDQW pV XQ SURMHFWH DQXDO GÂśLQWHUYHQFLy DUWtVWLFD HQ OÂśHVSDL S~EOLF QDVFXW OÂśDQ\ eV XQD proposta cultural centrada en OÂśRFXSDFLy WHPSRUDO GHOV HVSDLV FRPXQLWDULV DPE REUHV GÂśDUW TXH FRQYLGLQ D OD UHĂ€H[Ly VREUH HO QRVXX

tre mĂłn contemporani. És concebut com a una exposiciĂł antològiFD GÂśDUW JUjÂżF XQGHUJURXQG TXH HV porta a terme a vestĂ­buls i andanes de les estacions de metro. /D SULPHUD HGLFLy GH 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW YD UHDOLW]DU VH OÂśDQ\ L YD DSOHJDU REUHV JUjÂżTXHV GH PpV GH DXWRUV HV al voltant de tres eixos temĂ tics. La intervenciĂł va dur-se a terme simultĂ niament a 11 estacions GH 0HWUR L YD UHXQLU HQ XQD PD-

Volem portar l’art al carrer, enfrontar-lo a la mirada crĂ­tica del ciutadĂ anònim, despertar-lo del somni plĂ cid teixa convocatòria reproduccions GÂśREUHV GÂśDXWRUV HV GH PROW GLYHUVD SURFHGqQFLD YDQ SDUWLFLSDU SURIHVVLRQDOV FRQVDJUDWV GHV DXWRUV HV QRYHOOV HV FROĂ‚OHFWLXV RUJDQLW]DWV DOXPQHV GÂśHVFROHV GÂśDUW interns del Centre Penitenciari 4XDWUH &DPLQV 'HV GH OÂśDQ\ KHP UHDOLW]DW LQWHUYHQFLRQV FUHDWLYHV D GLIHUHQWV HVSDLV PROW diversos com la Biblioteca Can )DEUD GH 6DQW $QGUHX R HO 7DOOHU

Xa

3XELOOD .DVHV GH OÂś+RVSLWDOHW GH /OREUHJDW HO 3DWL 0DQQLQJ HO -DUGt 5RPjQWLF GH OÂś$WHQHX %DUFHORQqV 7Rtes aquestes intervencions ens han SHUPqV DQDU H[SHULPHQWDQW DPE GLYHUVRV VLVWHPHV GÂśLQWHUYHQFLy JUjÂżFD VREUH IDoDQHV /ÂśDQ\ DPE DOJXQV UHSODQWHMDPHQWV WqFnics, vam decidir recuperar el meWUR FRP D HVSDL GÂśLQWHUYHQFLy DPE XQD D ,QWHUYHQFLy 0XUDO 6RWD OD &LXWDW /Âśq[LW GH OD FRQYRFDWzULD i la boca acollida de la proposta HQV FRQYLGD D FRQVROLGDU 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW FRP XQD DFWLYLWDW GH FDUjFWHU DQXDO DO PHWUR OÂś~QLF IHVWLYDO GÂśDUW 8QGHUJURXQG HVSHFLDOLW]DW GÂś(XURSD LQFLGLQW HQ HOV seus trets caracterĂ­stics i singulars: el muralisme com a disciplina, HO 0HWUR FRP D HVSDL FHQWUDO HO VXEXUEL FRP D ÂżO FRQGXFWRU L OHV PDQLIHVWDFLRQV GH 5HVLVWqQFLD cultural com a tema central. 'HV GÂśXQ SXQW GH YLVWD FRQFHSWXDO 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW pV XQ projecte creatiu plantejat com una UHĂ€H[Ly REHUWD VREUH OD FLXWDW DO voltant dels eixos centre i periIqULD 3UHWpQ LQFLGLU D WUDYpV GH tot el procĂŠs de creaciĂł artĂ­stica, GHV GH OD VHYD LQVSLUDFLy ÂżQV D OD VHYD PDWHULDOLW]DFLy D FDGD HVSDL concret, en el concepte de suburbi.

eV XQD UHLYLQGLFDFLy GH OD SHULIqULD com a motor impulsor de la gran metròpoli, com a protagonista indiscutible de la seva història, FRP D PLWH YLX GÂśXQD ULFD WUDGLFLy patrimoni de tots els seus habitants anònims. Volem recollir i promoure les importants aportacions culturals dels suburbis en la consWUXFFLy GH OD %DUFHORQD 0HWURSROLWDQD 3HUTXq KL KD XQD %DUFHORQD PpV HQOOj HQFDUD GÂś+RUWD 6DQWV R el Carmel, una Barcelona que es GLX 6DQW 5RF %DGDORQD +RVSLWDlet, Bellvitge, Gramenet, Fondo, %HVzV %DL[ /OREUHJDW 6XEXUEH ĂŠs una invitaciĂł a endinsar-se als W~QHOV IRVFRV TXH FRPXQLTXHQ OD metròpoli lluminosa amb els seus racons mĂŠs obscurs, els anònims suburbis que neixen oblidats allĂ on, tal com deia el mestre Candel, “la ciutat canvia de nomâ€?. Pretenem reivindicar la integraciĂł GH OÂśDFWLYLWDW FUHDWLYD D OHV GLIH-

La segona fase consistirà en l’exposició de 12 grans murals d’autors/es diferents a 12 estacions de metro

UHQWV GLQjPLTXHV GH TXq SDUWLFLSD L TXH VyQ D OD YHJDGD OHV IRQWV GH la seva inspiraciĂł: la ciutat, la vida quotidiana de les classes treballadores, de les ciutats dormitori, dels llocs de treball, del trĂ nsit, de OD PDVVLÂżFDFLy GH OD QDWXUDOHVD PDWHL[D GH OD XUEDQLWDW 6XEXUEH pretĂŠn aportar una concepciĂł de OÂśDUW HQWqV FRP D DPSOLÂżFDGRU GH la veu popular, com a rereguarda VLPEzOLFD GH WRWD OÂśKHUqQFLD FXOtural de les classes populars i al

mateix temps com a avantguarda WqFQLFD HQ OÂśH[SHULPHQWDFLy GH QRYHV IRUPHV FRPXQLFDWLYHV D partir de les eines proporcionaGHV SHOV DYHQoRV WHFQROzJLFV 3UHWHQHP GHIXJLU OÂśDUW SHU OÂśDUW L HO GHEDW DFDGqPLF 9ROHP SRUWDU OÂśDUW DO FDUUHU HQIURQWDU OR D OD

A partir de notĂ­cies reals hem escrit l’argument d’una història fregant els lĂ­mits que separen la realitat de la ficciĂł mirada crĂ­tica del ciutadĂ anònim, despertar-lo del somni plĂ cid on VÂśDPDJD 5HLYLQGLTXHP OD FLXWDW FRP OÂśHVSDL FRP~ XQD FLXWDW GH WRWKRP RQ FDGD ÂżQHVWUD SDUOD RQ FDGD SDUHW pV XQ OOHQo RQ FDGD UHĂ€H[Ly pV ÂżORVRÂżD RQ FDGD EORF ĂŠs un llibre, on cada mur pot ser un cinema. 6XEXUEH pV WDPEp XQD UHLYLQGLFDFLy GH OÂśDUW SRSXODU XQGHUJRXQG minoritari, alternatiu als corrents, DOLq DOV FHUFOHV HOLWLVWHV RQ KDELWXDOPHQW HV GHVHQYROXSD OÂśDFWLYLWDW FXOWXUDO +L KD XQD FXOWXUD GH OD JHQW IHWD SHU OD JHQW XQD FXOWXUD popular que els murs de cap sala GÂśH[SRVLFLRQV SRGHQ FRQWHQLU 8QD cultura que ocasionalment arriba DOV PLWMDQV L HV SRSXODULW]D SHUz que ben sovint es desenvolupa siOHQFLRVDPHQW HQ IRUPD GH UHYLVWD GH EDUUL R GÂśLQWHUYHQFLy HItPHUD 8QD FXOWXUD FRQVWUXwGD SHU SURIHVsionals anònims, que molt sovint WUHEDOOHQ D OÂśRPEUD GH SURMHFWHV mĂŠs grans i que tan habitualment HV GHGLTXHQ D DTXHVWHV IHLQHV ÂłSHU DPRU D OÂśDUW´ 8QD FXOWXUD GH OÂśH[WUDUUDGL SROtWLFDPHQW LQFRUUHFWD KDELWXDOPHQW TXDOLÂżFDGD “de segona o de terceraâ€? i proGXwGD VHPSUH DPE SRFV PLWMDQV però que, sense complexos, pot

FRPSHWLU HQ TXDOLWDW WqFQLFD L conceptual amb aquella cultura TXH QRUPDOPHQW TXDOL¿TXHP ³GH primera� nomÊs pels recursos HFRQzPLFV DPE TXq HV GHVSOHJD L promociona. % #)(.'#1 + FGHGE+ ! 1 + 0&1!#(1(+ &)+ (0,71+ 1*7+ !1+ 9#--#A+ -#7&06

WXUDOV EDVDWV HQ OD FLEHUQqWLFD L OHV WHFQRORJLHV GH OD LQIRUPDFLy PROW estesos i populars. (O SXQW GH SDUWLGD GÂśDTXHVWD proposta cultural ĂŠs la segĂźent UHĂ€H[Ly ÂłOD UHDOLWDW FRQWHPSRUjQLD pV XQD 'LVWzSLD &LEHUSXQN"´ 'LW GÂśXQD DOWUD PDQHUD ILQV D

'2$I

/D SURSRVWD GH 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW SHU DOV DQ\V L KD estat concebuda com un conjunt GH UHIHUqQFLHV D OD OODUJD WUDGLFLy GH OD FLqQFLD ÂżFFLy GLVWzSLFD FRP D JqQHUH OLWHUDUL L FLQHPDWRJUjÂżF XQ JqQHUH TXH KD LQĂ€XwW GH PDnera notòria sobre el pensament FRQWHPSRUDQL 'LVWzSLD pV HQ GHÂżQLWLYD XQ KRPHQDWJH D OD &LqQFLD )LFFLy HQ JHQHUDO L PpV FRQFUHWDPHQW DO &LEHUSXQN (Q SULPHU OORF UHVSRQ D OD IyUPXOD GÂśXQD ÂżFFLy LQVHULGD HQ OD UHDOLWDW D OD PDQHUD TXH OÂś2UVRQ :HOOHV YD adaptar per a la rĂ dio La Guerra GHOV 0RQV GH OÂś+ * :HOOV OÂśDQ\ (Q VHJRQ OORF HVWDEOHL[ XQ punt de trobada entre la tradiciĂł DUWtVWLFD XQGHUJURXQG SHULIqULFD avantguardista i contestatĂ ria, i el &LEHUSXQN FRP D IRQW GÂśLQVSLUDFLy temĂ tica i vertebrador inconscient GÂśXQ QRX FRQMXQW GH VtPEROV FXO-

La realitat contemporĂ nia ĂŠs una Distòpia Ciberpunk?â€?

TXLQ SXQW VÂśKDQ SRUWDW D WHUPH OHV anti-utopies descrites en tantes novel¡les, còmics i pel¡lĂ­cules de FLqQFLD ÂżFFLy GH OD VHJRQD PHLWDW del segle XX i principis del segle ;;, 2 HQFDUD GÂśXQD DOWUD IRUPD TXDQW KL KD GÂśHVJDUULIRVD YHULWDW HQ HOV DUJXPHQWV Gœ³8Q 0yQ )HOLo´ Âł ´ Âł)DUHQKHLW ´ Âł ´ Âł%ODGH 5XQQHU´ Âł7HUPLQDWRU´ Âł*DWWDFD´ Âł0DWUL[´ “V de Vendettaâ€?, “Watchmenâ€? i tantes altres obres culturals dels darrers temps? +HP DQDOLW]DW HOV SULQFLSDOV WHPHV FRPXQV DO JqQHUH &LEHUSXQN L

Xb

KHP IHW XQ WUHEDOO GH UHFHUFD D OHV hemeroteques per esbrinar quants GÂśDTXHVWV WUHWV FDUDFWHUtVWLFV GH OD FLqQFLD ÂżFFLy GLVWzSLFD VÂśKDQ complert en la nostra història recent. A partir de notĂ­cies reals hem HVFULW OÂśDUJXPHQW GÂśXQD KLVWzULD TXH DTXHVW FRS WUDQVFRUUH IUHJDQW els lĂ­mits que separen la realitat GH OD ILFFLy 'ÂśDTXHVWD PDQHUD KHP HVTXHPDWLW]DW HOV SULQFLSDOV WzSLFV GH OHV ÂżFFLRQV GLVWzSLTXHV OÂś(UD $WzPLFD OÂś(QHPLF ,QYLVLEOH HO ;LS GÂś,GHQWLÂżFDFLy HO 6RPD HO &LEHUHVSDL OD *UDQMD +XPDQD HO *UDQ *HUPj HO &RV 0jTXLQD OD 5HDOLWDW 2FXOWD OD ,QWHOĂ‚OLJqQFLD 'LVWzSLFD L OD 5HVLVWqQFLD /D SULPHUD IDVH D GHVHQYROXSDU

Distòpia 2010 ĂŠs un homenatge a la Ciència FicciĂł, en general, i mĂŠs concretament al Ciberpunk GXUDQW OD WDUGRU GHO VH FHQWUDUj HQ OD LQVWDOĂ‚ODFLy GÂśXQ JUDQ PXUDO JUjÂżF GREOH HQ XQD HVWDciĂł central de la xarxa de metro de Barcelona. Aquesta primera IDVH pV FRQFHEXGD FRP XQ QXFOL JHQHUDGRU GÂśLQWHUqV VHUYLUj GH convocatòria i promociĂł per a la VHJRQD HO 6LPXOWjQLDPHQW HV FROĂ‚ORFDUj XQ SODIy LQIRUPDWLX IHQW DOĂ‚OXVLy D OÂśREUD H[SRVDGD L LQYLWDQW DUWLVWHV JUjÂżFV GH TXDOsevol disciplina, a participar en el projecte amb les seves obres. /D VHJRQD IDVH SUHYLVWD SHU D OD WDUGRU GHO FRQVLVWLUj HQ OÂśH[SRVLFLy GH JUDQV PXUDOV GÂśDXWRUV HV GLIHUHQWV D HVWDcions de metro, al voltant de la mateixa temĂ tica proposada. Les

Xg

Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència FGGJ!"&01+1(.*#-1

/D *UDQ *XHUUD YD DFDEDU FRP XQ VRO GHVWUXFWRU VREUH +LURVKLPD L 1DJDVDNL $L[t YD FRPHQoDU OÂś(UD $WzPLFD OD KXPDQLWDW VHQFHUD mirant el cel amb por, aterrida pel poder devastador de la seva pròpia tecnologia. El mĂłn va quedar aturat en una pau simulada durant DQ\V (OV SDwVRV YDQ XQLU VH HQ OD 8QLy GH OHV 1DFLRQV 8QLGHV L YDQ SURFODPDU HOV 'UHWV +XPDQV 6HPEODYD TXH KDYtHP DVVROLW OD XWRSLD VRFLDO TXH SHUVHJXtHP XQD UHYROXFLy FLHQWtÂżFD L WHFQROzJLFD que portaria a la majoria la riquesa i la llibertat. Però en realitat, una SUHVy LQYLVLEOH HV FRQVWUXwD DO YROWDQW QRVWUH OD LOĂ‚OXVLy GÂśXQD YHULWDW IDEULFDGD SHU HQJDQ\DU OHV QRVWUHV FRQVFLqQFLHV $ OÂśRPEUD XQD IRUoD WHQHEURVD FLPHQWDYD XQD QRYD IRUPD GH GRPLQDFLy VRFLDO HO 1RX 2UGUH 0XQGLDO 'ÂśDTXHVWD PDQHUD PHQWUH VÂśHVFHQLÂżFDYD GDYDQW QRVWUH HO JUDQ WHDWUH GH OD 'HPRFUjFLD HV FRQVWUXwD VHFUHWDPHQW OD 'LFWDGXUD GH OHV &RUSRUDFLRQV 0ROWHV YHXV YDQ RSRVDU VH D DTXHVWD QRYD GLFWDGXUD FLEHUQqWLFD PRYLPHQWV PLQRULWDULV L GLVSHUVRV YDQ GHQXQFLDU HOV SODQV secrets dels invisibles nous amos del mĂłn. Però, per a la majoria, DTXHVWHV GHQ~QFLHV VHPEODYHQ ULGtFXOHV IjEXOHV FRQVSLUDWLYHV SRFD FRVD PpV TXH XQ DUJXPHQW WtSLF GÂśXQD QRYHOĂ‚OD R XQD SHOĂ‚OtFXOD GH FLqQFLD ÂżFFLy FLEHUSXQN XQD 'LVWzSLD LPDJLQjULD 3HUz L VL HQ UHDOLWDW QR HQV WUREpVVLP WDQ OOXQ\ GÂśDTXHVW PDOVRQ" (O PyQ HVWj VRWD VRVSLWD +L KD XQD UHDOLWDW TXH HOV QRVWUHV VHQWLWV QR aconsegueixen copsar amb nitidesa, una veritat que nomĂŠs la raĂł pot YHXUH 1RPpV HO FRQHL[HPHQW SRW DOOLEHUDU QRV GH OÂśHVFODYLWXG GHOV VHQWLWV QRPpV QRVDOWUHV SRGHP GHVDÂżDU OHV FDGHQHV VHQVH PHPzULD de la ignorĂ ncia. $TXHVW pV XQ PLVVDWJH SHOV TXL HQFDUD VjSLJXHQ HVFROWDU 6L FDSWHX DTXHVWD WUDQVPLVVLy VRX OD 5HVLVWqQFLD

FGGHJ!"&$&*#-+#$4#)#7!&+

/ÂśDQ\ XQD LGHRORJLD SROtWLFD DFRQVHJXLD HVFDODU ÂżQV DO JRYHUQ GH OHV SULQFLSDOV SRWqQFLHV HFRQzPLTXHV RFFLGHQWDOV OD 1HRFRQ /Âś de setembre, el mĂłn assistia en directe a la primera retransmissiĂł WHOHYLVLYD GÂśXQ DWHPSWDW WHUURULVWD /ÂśHFR GH OHV JXHUUHV TXH QR HQWHQtHP YD FRPHQoDU D UHVVRQDU SHU OHV QRVWUHV FLXWDWV PROW D SURS 'H VREWH WRW YD FRPHQoDU D FDQYLDU GH SUHVVD DO QRVWUH YROWDQW WDQ rĂ pid que no tenĂ­em temps de percebre els canvis. AcceptĂ vem cada cop mĂŠs controls indiscriminats, sempre amb una resignaciĂł cĂ­vica. Els aeroports van esdevenir sales de detenciĂł i escorcoll, els carrers YDQ RPSOLU VH GH FjPHUHV GH YLJLOjQFLD HQV YDP WRUQDU GHVFRQÂżDWV HVFqSWLFV SDUDQRLFV UHQXQFLjYHP D OD OOLEHUWDW SHUz HQV VHPEODYD Ep SHUTXq KR IqLHP VHPSUH SHU XQ Ep PpV JUDQ OD VHJXUHWDW $YXL els qui exercim el dret a circular lliurement, som sotmesos a la humiliaciĂł de ser tractats com a criminals.

FGGFJ&!+8#'+%"#%&$(#9#-1-#A

/ÂśDQ\ OD IDPtOLD -DFREV GH )ORULGD VÂśRIHULD YROXQWjULD GHO SULPHU H[SHULPHQW GÂśLPSODQWDFLy GH [LSV VXEFXWDQLV GH UDGLRIUHT qQFLD SDVVLYD $YLDW MD HUD REOLJDWRUL SHU DFFHGLU D GHWHUPLQDWV FOXEV GÂśHOLW R D HPSUHVHV GH UHQRP (O FRQVXPLVPH HUD HO QRVWUH WDOy GÂś$TXLOĂ‚OHV eUHP IDQjWLFV VHJXLGRUV GHO 'pX GHO &UqGLW L HOV VHXV jQJHOV WHFQROzJLFV LQVDFLDEOHV GHYRUDGRUV GÂśDUWHIDFWHV LQ~WLOV FRPSUDGRUV compulsius de plaers envasats i tota mena de succedanis. VivĂ­em per treballar, treballĂ vem per comprar: No haguĂŠssim acceptat un xip si ens hi haguessin obligat, per això ens el van vendre. Van alimentar OD QHFHVVLWDW GH WHQLU OR HQ WHOqIRQV L DSDUHOOV GH YtGHR HQ WRWD PHQD GÂśLQYHQWV HQYHULQDWV YDQ IHU TXH QRVDOWUHV HO GHPDQpVVLP YDQ FRQVWUXLU XQ SDUDQ\ SHU D OD QRVWUD YDQLWDW 8Q GLD HV YD FRPHQoDU D SDUODU GHO 'RFXPHQW 'LJLWDO GÂś,GHQWLÂżFDFLy $YXL WRWV WHQLP HO QRVWUH [LS som marcats com bestiar amb el nostre codi de barres.

REUHV VHUDQ SURFHGHQWV GœXQD FRQvocatòria oberta de projectes, com en totes les edicions anteriors, i 6XEXUEH DFWXDUj FRP D FRPLVVjULD i gestora, en col¡laboració amb 70% Oœ,&8% L OD UHVWD GœHQWLWDWV que donen suport i cobertura al projecte. (OV HVSDLV GœLQWHUYHQFLy GHO SURMHFWH 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW TXHGHQ GH¿QLWV SHU GRV WUHWV FDUDFterístics: són espais públics i són espais en xarxa. ;DU[D GH 0HWUR /D ;DU[D GH 0HWUR pV OœjPELW FHQWUDO GœDFWXDFLy GH 6XEXUEH 7UDQVIRUPDQW /D LQ-

FGGKJ&!+),*1+

(O OÂśRUJDQLVPH UHJXODGRU GHOV PHGLFDPHQWV DOV (8$ GHFODUDYD OD )OXR[HWLQD DSWH SHU D OD SREODFLy LQIDQWLO 1LQJ~ QR YD DGRQDU VH GH FRP VÂśLPSODQWDYD VREUH OHV SHUVRQHV XQD QRYD IRUPD GH FRQGXFWLVPH TXtPLF GHO FRPSRUWDPHQW 9DQ DSDUqL[HU GHVHQHV GH PHGLFDPHQWV nous que tractaven un nombre cada cop mĂŠs gran de trastorns de la personalitat: antidepressius, antipsicòtics, ansiolĂ­tics... Totes les conGXFWHV TXH FRPSRUWDYHQ XQD RSRVLFLy R XQ T HVWLRQDPHQW GH OÂśRUGUH HVWDEOHUW YDQ WUDQVIRUPDU VH HQ PDODOWLHV (OV JHQLV L HOV WHPHUDULV YDQ ser sotmesos a la disciplina quĂ­mica dels inhibidors moleculars: la JHQW SHQVDYD TXH QLQJ~ SURWHVWDYD SHUTXq WRW DQDYD Ep SHUz HO FHUW HUD TXH HOLPLQDYHQ WRWD FDSDFLWDW GH FUtWLFD PLWMDQoDQW OHV GURJXHV PpV SHUYHUVHV PDL LGHDGHV HQ HOV ODERUDWRULV $YXL TXDOVHYRO IRUPD GH GLVVLGqQFLD DO 3HQVDPHQW Ă’QLF pV SHUVHJXLGD FRP XQD PDODOWLD mental. FGGLJ&!+-#7&0&)'1#+

/HV SRGHURVHV &RUSRUDFLRQV VÂśDGRQDYHQ GH OÂśLPPHQV YDORU GH OD LQIRUPDFLy SHUVRQDO VREUH PLOHUV GH FLXWDGDQV TXH FLUFXODYD SHU Internet i del que representava el control de tot aquell gran volum de GDGHV GLJLWDOV $ ÂżQDOV GHO QDL[LD HO SULPHU PyQ YLUWXDO 6HJRQD 9LGD (O XQ HVWXGLDQW GH +DUYDUG IXQGDYD HO /OLEUH GH &DUHV 3RF GHVSUpV HO FHUFDGRU PpV LPSRUWDQW GÂś,QWHUQHW HQWUDYD D FRWLW]DU D ERUVD L HVGHYHQLD XQD GH OHV HPSUHVHV PpV LQĂ€XHQWV &RPHQoDYD a desplegar-se el Ciberespai, un oceĂ gegantĂ­ de dades binĂ ries, una UHDOLWDW YLUWXDO L SDUDOĂ‚OHOD TXH VÂśDQDYD WRUQDQW LPSUHVFLQGLEOH FRP OD realitat mateixa. Les Corporacions van estendre el seu poder sobre HOV QDYHJDQWV SHU WUDQVIRUPDU OD [DU[D HQ XQD YHULWDEOH 7HUDQ\LQD 6RFLDO $YXL OHV &RUSRUDFLRQV FRQWUROHQ ÂżQV DO PpV LQVLJQLÂżFDQW GHOV nostres gustos: les nostres debilitats i les nostres virtuts sĂłn vigilades, les nostres vides senceres sĂłn observades.

Suburbe Transformant com una activitat de carà cter anual al metro Ês l’únic festival d’art Underground especialitzat d’Europa

WHUYHQFLy HV UHDOLW]DUj VREUH PXUV de passadissos i andanes de les estacions de metro seleccionades, amb la reproducciĂł de les obres JUjÂżTXHV HQ JUDQ IRUPDW VREUH XQ YLQLO HVSHFtÂżF Xarxes de Biblioteques: La distribuciĂł de la revista Propagant TXH HGLWD 6XEXUEH D WUDYpV GH OD [DU[D GH ELEOLRWHTXHV ID SRVVLEOH XQD H[FHOĂ‚OHQW GLIXVLy GHO SURMHFWH 7UDQVIRUPDQW IRUD GH OD [DU[D de metro, enmig dels equipaments culturals de proximitat per H[FHOĂ‚OqQFLD ;DU[D GÂś,QWHUQHW 3DUDOĂ‚OHODPHQW es portarĂ a terme una cobertura audiovisual de tot el projecte a tra-

Xc

YpV GH OD [DU[D Gœ,QWHUQHW HQ XQD clara aposta per aquest mitjà de FRPXQLFDFLy FRP D FHQWUDOLW]DGRU absolut de tots els elements de diIXVLy L SURPRFLy GH OœH[SHULqQFLD DPE OD FUHDFLy GœXQ SRUWDO ZHE HVSHFt¿F ZZZ GLVWRSLD FRP que posteriorment servirà tambÊ com a llegat obert i memòria de OœDFWLYLWDW UHDOLW]DGD

FGGMJ!1+/01$31+:2*1$1+

(OV DYHQoRV HQ PDQLSXODFLy JHQqWLFD YDQ SHUPHWUH D XQD &RUSRUDFLy REWHQLU OD SDWHQW GÂśXQ QRX WLSXV GH OODYRU GH EODW GH PRUR UHVLVWHQW DOV SHVWLFLGHV (OV DQ\V SRVWHULRUV HOV FXOWLXV DJUtFROHV JHQqWLFDPHQW PRGLÂżFDWV YDQ PXOWLSOLFDU VH YDQ FRQWDPLQDU L DFDEDU DPE OHV YDriants naturals. En poc temps tota la producciĂł agrĂ­cola del planeta HUD PRQRSROL GÂśXQD ~QLFD &RUSRUDFLy TXH SRVVHwD OD SDWHQW GH OD OODYRU RULJLQDO (O HOV PHPEUHV GH OÂś218 GHEDWLHQ SHU SULPHU FRS VREUH OD FORQDFLy 9DP FRPHQoDU D FRQYLXUH DPE IRUPHV GH YLGD JHQqWLFDPHQW PRGLÂżFDGHV DPE IRUPHV GH UHSURGXFFLy DVH[XDO DPE OD LQGXVWULDOLW]DFLy GH OD YLGD L OD IUHGRU HVWHULOLW]DGD GHOV ODERUDWRULV Avui, el planeta sencer ĂŠs una gran ciutat sobre els oceans, tot el TXH PHQJHP KD HVWDW IDEULFDW HQYDVDW PDQLSXODW WRW HO TXH TXHGD GH OD QDWXUD pV XQ UHFRUG DWUDSDW HQ UHVHUYHV FRQWURODGHV ÂżQV L WRW QRVDOWUHV VRP DUWLÂżFLDOV FGGNJ&!+/01$+/&0*5+

;DU[HV 6RFLDOV (O UjSLG GHVHQYROXSDPHQW GÂś,QWHUQHW FRP D malla global de comunicacions KD SRSXODULW]DW OHV FRQHJXGHV ;DU[HV 6RFLDOV SXQWV GH WUREDGD L LQWHUFDQYL YLUWXDO 6L ,QWHUQHW ĂŠs com una gran xarxa de metro, PHWDIzULFDPHQW SDUODQW OHV [DU[HV socials venen a ser com una mena GÂśHVWDFLRQV FHQWUDOV VXE [DU[HV dins la xarxa global. És en aquest VHQWLW TXH GHV GH 6XEXUEH FRQFHbem les xarxes socials com tants altres espais pĂşblics on intervenir artĂ­sticament i creativa, amb propostes agosarades que invitin a la UHĂ€H[Ly VREUH HO QRVWUH PyQ FRQWHPSRUDQL GHV GÂśXQ HVSHULW FUtWLF i amb uns objectius pedagògics i divulgatius.

Xf

/HV &RUSRUDFLRQV YDQ HVWHQGUH OHV JXHUUHV YDQ DOLPHQWDU HOV FRQĂ€LFWHV KLVWzULFV HQWUH SREOHV HO FjVWLJ L OD YHQMDQoD HQWUH SHUVRQHV RGLV DQWLFV TXH FUqLHP REOLGDWV &RSV GÂś(VWDW D PDQV GH PHUFHQDULV sense escrĂşpols. Van arrossegar els pobles al caos per erigir-se com D JDUDQWV GH OÂśRUGUH L OD SDX (O HO SDUODPHQW QRUG DPHULFj DSURYDYD OD /OHL TXH SHUPHWLD OD LQVWLWXFLy GÂśXQD DOWHUQDWLYD PLOLWDU DO VLVWHPD FRQVWLWXFLRQDO GH MXVWtFLD ([qUFLWV SULYDWV YDQ FRQYHUWLU VH en una policia mundial amb impunitat per arrestar i torturar qualseYRO LQGLYLGX $EX *UDwE L *XDQWjQDPR YDQ VHU OHV PpV FRQHJXGHV presons secretes, desprĂŠs van venir-ne mĂŠs de les que no en tenim FDS FRQHL[HPHQW 4XDQ YD FRPHQoDU OD PDMRULD SHQVDYD TXH DTXHOOV HPSUHVRQDPHQWV HUHQ MXVWLÂżFDEOHV $YXL OD PDMRULD WHPHP TXH HO QRVWUH SURSL HPSUHVRQDPHQW SXJXL VHU MXVWLÂżFDW FGGOJ&!+-,)+*5<2#$1+

/HV JXHUUHV YDQ GHL[DU XQ UDVWUH GH GHVRODFLy PLOLRQV GH YtFWLPHV PRUWV DPSXWDWV IHULWV 8QD QRYD LQG~VWULD YD GHVHQYROXSDU VH UjSLGDPHQW (O HO SULPHU EUDo ELzQLF YD VHU LPSODQWDW DO VROGDW QRUG DPHULFj -XDQ $UUHGRQGR H[ FRPEDWHQW D OÂś,UDT ,JXDO TXH DEDQV DPE OD FLUXUJLD HVWqWLFD HOV LPSODQWV YDQ SRSXODULW]DU VH /D QDQRWHFQRORJLD YD SHUPHWUH HO UHHPSODo FDGD FRS PpV HIHFWLX GH SDUWV GHO FRV KXPj SHU SUzWHVLV WHFQROzJLTXHV DOWDPHQW VRÂżVWLFDGHV 9DP DQDU FHGLQW OHV DFFLRQV PpV TXRWLGLDQHV D OD WHFQRORJLD 6HPEODYD TXH HUD XQD PDQHUD GÂśDOOLEHUDU QRV GHO WUHEDOO SHUz HQ UHDOLWDW HUD XQD IRUPD GH FRQWURODU OHV QRVWUHV DFFLRQV (OV SULPHUV FDVRV VHPEODYHQ WDQ IXWXULVWHV TXH DSDUHL[LHQ D OHV VHFFLRQV GH QRWtFLHV VRUSUHQHQWV GH OD WHOHYLVLy $YXL VÂśKD WRUQDW H[WUHPDGDPHQW GLItFLO GLVWLQJLU HO TXH VHSDUD HO FRV GH OD PjTXLQD en qualsevol activitat humana.

FGGPJ!1+0&1!#(1(+,-2!(1+

3HQVjYHP TXH OD SXEOLFLWDW VHUYLD SHU SURPRFLRQDU SURGXFWHV SHUz OD VHYD IXQFLy HUD FUHDU SHU¿OV VRFLDOV 6HPEODYD HO EUDo LQQRFHQW G¶XQ VLVWHPD GH SURPRFLy GH SURGXFWHV GH FRQVXP SHUz HUD HO PpV HODERUDW HQJUDQDWJH G¶XQD PDTXLQjULD GH GRPLQL GH PDVVHV $L[t HQV PDQWHQLHQ HQ XQD LOÂOXVLy G¶DEXQGjQFLD OD +LSHUUHDOLWDW &RQVXPLVWD PHQWUH HVWHQLHQ VREUH OD WHUUD O¶HVFODYLWXG OD SREUHVD L OD GHVRODFLy (O PLOLRQV GH SHUVRQHV HUHQ SREUHV (O KDYLHQ FUHVFXW ¿QV DOV PLOLRQV /D PLVqULD HUD LPSUHVFLQGLEOH SHU D O¶HVWUDWqJLD 1HRFRQ *DUDQWLD HO GRPLQL GH OHV &RUSRUDFLRQV VXEPLQLVWUDYD FRQVWDQWPHQW QRXV HVFODXV D OD VHYD URGD G¶HVSHFXODFLy L EHQH¿FL /ODYRUV YD DUULEDU OD &ULVL /D SREUHVD YD FRPHQoDU D IHU SRU D OHV FODVVHV PLWMDQHV GHVSUHRFXSDGHV G¶RFFLGHQW $YXL XQD PLQRULD FRQWUROD WRWDOPHQW HOV UHFXUVRV L OHV ULTXHVHV GHO SODQHWD /D +XPDQLWDW VHQFHUD pV SURSLHWDW GH OHV &RUSRUDFLRQV FGGQJ!1+#$(&!R!#/=$-#1+%#)(.'#-1+

XQD SHUVRQD TXH FLUFXOD SHO FDUUHU pV ¿OPDGD FDGD VHJRQV per una càmera de vigilància. Una persona percep de mitjana més HVWtPXOV SXEOLFLWDULV SHU PLQXW /D WHFQRORJLD V¶KD LQVWDO ODW DO QRVWUH YROWDQW YLYLP HQ XQ VLPXODFUH GHO SURJUpV /D LQIRUPDFLy pV MD OD PpV SUHXDGD IRQW GH SRGHU /HV &RUSRUDFLRQV HQV KDQ GXW D DTXHVW SXQW G¶LQÀH[Ly VLQJXODU DPE JUDQV SURJUHVVRV HQ ,QWHOÂOLJqQFLD $UWL¿FLDO pV O¶HLQD LQGLVSHQVDEOH SHU D OD LPSRVLFLy G¶XQD QRYD HUD FDSLWDO WHFQROzJLFD G¶XQ 1RX 2UGUH 0XQGLDO /D ,$ GHWHFWDUj DPHQDFHV L HVWDEOLUj PHFDQLVPHV G¶DXWR SHUSHWXDFLy GHO VLVWHPD VHUj XQD PDWULX RPQLSUHVHQW G¶LQIRUPDFLy TXH FRQYHUWLUj OD VRFLHWDW KXPDQD HQ XQ SHUIHFWH FLUFXLW LQWHJUDW PHFjQLFDPHQW UHJXODW 3HQVjYHP TXH HO SURJUpV HUD XQD LQqUFLD LQHYLWDEOH FDS D OD 8WRSLD Avui, sabem que també pot portar-nos a la més cruel i deshumanit]DGD 'LVWzSLD

X3

FGHGJ!1+0&)#)(=$-#1

6HPSUH KD H[LVWLW OD 5HVLVWqQFLD $O SULQFLSL pUHP PRYLPHQWV FRQWUD FDQYLV TXH YqLHP SHUMXGLFLDOV OOXLWjYHP SHU VDOYDU OD QDWXUD L OHV WUDGLFLRQV SHU PDQWHQLU OD GLJQLWDW GH OHV SHUVRQHV R VHQ]LOODPHQW SHU VREUHYLXUH 'HVSUpV YDP GLULJLU OD QRVWUD OOXLWD D OHV PjTXLQHV YDP GHFODUDU OD JXHUUD D OD WHFQRORJLD OD IqLHP FXOSDEOH GH WRWV HOV nostres mals. Però aviat vam comprovar que era una lluita inĂştil. El nostre enemic no eren els instruments de la nostra opressiĂł, sinĂł els qui controlaven les eines, els nostres opressors. El coneixement ens YD XQLU FRQWUD HO YHULWDEOH HQHPLF OHV &RUSRUDFLRQV 6RP OD GDUUHUD trinxera de la Utopia. No tenim color, ni nacionalitat, ni nom. Vivim en la ciutat subterrĂ nia, on no arriba la mirada del Gran GermĂ , on no SHQHWUD OD QDUFzWLFD LQĂ€XqQFLD GHO 6RPD RQ OD PHPzULD GHOV KXPDQV VREUHYLX D OHV IRJXHUHV GHOV IDQDWLVPHV 6RP RPEUHV GÂśXQ PyQ HQFHJDW SHU OD VHYD SUzSLD OOXP IDQWDVPHV GH FDUQ L [LSV HQ XQD UHDOLWDW IDOVHMDGD L YLUWXDO +HP GHVSHUWDW L KHP YLVW OD YHULWDW TXH VHÂśQV KDYLD RFXOWDW $UD VRP OD Pj QHJUD L QRFWXUQD GHO VDERWDWJH HO SHQVDPHQW UHEHO TXH LQVSLUD OD GHVREHGLqQFLD OD YHX TXH WUDQVSRUWD OD YHULWDW TXH HQV DPDJXHQ HOV SLUDWHV GH OÂśRFHj GH OD LQIRUPDFLy 6RP HOV SHUVHJXLWV HOV ERMRV HOV GLVVLGHQWV HOV LQFRQIRUPLVWHV HOV UDGLFDOV (O VLVWHPD HVWj HTXLYRFDW (O PyQ HVWj SOH GH SUREOHPHV IDVFLQDQWV TXH HVSHUHQ VHU UHVROWV 1R KL KD FDS RUGUH UtJLG LPSHUWRUEDEOH FDS HVTXHPD GHÂżQLW SHU UHVSHFWDU QRPpV XQD UHDOLWDW TXH VÂśHVWpQ DO GDYDQW L HQV LQYLWD D SDUWLFLSDU $TXHVW pV XQ PLVVDWJH SHOV TXL HQFDUD VjSLJXHQ HVFROWDU 6L FDSWHX DTXHVWD WUDQVPLVVLy VRX OD 5HVLVWqQFLD

a2

T(05-)*T&'-0&*$*,5$.*S5?-'k(. !"$7%&&)+%)Q%+(@@'J)+%)KU6785#$(

"0%'-D$.%(*(*-0*O5$A*C&'0-))-.* .&?'-*)(*P50#(/$Q*H-'-*<'#$(/( /Âś(63851$ /ÂśDFWLYLWDW GH OD )XQGDFLy HVWj DXJPHQWDQW VÂśKD SDVVDW GHOV LQLFLV GHOV &DIqV GHOV 'LYHQGUHV D WHQLU XQ YHQWDOO PROW REHUW GÂśDFWLYLWDWV 4XLQV VyQ els objectius de la FundaciĂł en aquests moments i com pretĂŠn assolir-los? La FundaciĂł Pere Ardiaca ĂŠs una HQWLWDW DPE YROXQWDW GH WUDQVIRUmaciĂł de la nostra societat, amb OÂśREMHFWLX SULQFLSDO GH UHĂ€H[LRQDU sobre la realitat que ens envolta i alhora desenvolupar projectes que ajudin a la seva comprensiĂł i WUDQVIRUPDFLy (Q DTXHVWD OtQLD HOV FDIqV GHOV divendres sĂłn un element clau del SURMHFWH GH OD )XQGDFLy 6yQ XQ espai regular que permet articular, bastir un projecte, però tambĂŠ sĂłn un element que permet prendre el pols a la societat, escoltar el que IDQ OHV DOWUHV HQWLWDWV SHUVRQHV GÂśHVTXHUUHV HVSHFLDOLW]DGHV HQ DOJXQ WHPD HWF +HP GÂśDSUHQGUH a escoltar, a vegades les respostes VyQ IRUD SHUz WRWV L WRWHV WHQLP VRYLQW OD PDQLD GH FRPHQoDU GH

]HUR L SHQVDU TXH HO QRVWUH SURFpV L OHV QRVWUHV UHĂ€H[LRQV VyQ ~QLques... Pensem que aquesta ĂŠs la clau del projecte de la FundaciĂł: VHU FDSDo GH FUHDU XQLWDW GH OD GLversitat a partir de buscar els punts en comĂş, de connectar amb allò de viu a la societat que intenta- amb PpV R PHQ\V q[LW GRQDU UHVSRVWHV GÂśHVTXHUUHV /ÂśDOWUD JUDQ FODX pV HO treball col¡lectiu. /Âś(63851$ $OHVKRUHV OD )XQdaciĂł estĂ creixent molt? El projecte de la FundaciĂł estĂ FRQVROLGDQW VH GHVSUpV GÂśXQ SURcĂŠs acumulatiu de cinc anys. Avui la FundaciĂł Pere Ardiaca ĂŠs reconeguda com a un espai sòciopolĂ­tic LPSRUWDQW GH OÂśHVTXHUUD SROtWLFD L VRFLDO GÂśDTXHVW SDtV JHQHUDGRUD GÂśLQLFLDWLYHV L FHQWUH GH UHFXUVRV important de les esquerres. A mĂŠs, podem dir que som Ăştils a OÂśRUJDQLW]DFLy VRFLDO GH OÂśHVTXHUUD en general i als i les comunistes en particular, a travĂŠs de la divulgaciĂł L OD UHĂ€H[Ly 0ROWHV SHUVRQHV KR KDQ HQWqV DL[t L VÂśKDQ RUJDQLW]DW polĂ­ticament a partir del seu con-

tacte amb la Fundació. /œ(63851$ 6REUH TXLQ YHQWDOO VRFLDO VœHVWj PRYHQW OD )XQGDció? La Fundació Pere Ardiaca pretÊn WUHEDOODU SHU D OœDUWLFXODFLy GH OœHVTXHUUD VRFLDO HQ OD SHUVSHFWLYD GHO )URQW Gœ(VTXHUUHV HQ OœjPELW social i cultural. Volem, modestament, contribuir a allò de la unitat de les esquerres, la unitat dels treballadors i les treballadores i la unitat dels i les comunistes per FUHDU XQD FRUUHODFLy GH IRUFHV ID-

Cal donar un nou impuls a la democrà cia de la mà d’un projecte que suposi una millora real de les condicions de vida i de les capacitats de decisió de la majoria vorable a aturar i donar la volta al neoliberalisme. /œ(63851$ 8Q GHOV REMHFtius de la Fundació Ês ajudar en OœDSRUWDFLy HQ HOV LGHDOV PDU[LVWHV i progressistes, com esteu trebaOODQW OD T HVWLy GH OD FULVL ¿QDQFHUD mundial?

l26*# X;,7'""'(# B',7m7&'b# 4e3&3";73H# Q.%n9# !&2=3&;,# Z;=63"H# T(# 56,'=);,#&'#"3#B27&3=6C#^','#A,&63=3#6#*'*+,'#&'"#X;7('""#&'#,'&3==6C# &'#"0!Z^kDoA@#p37#F3((3)#=67=#37?(#&'(#&'#12'#'(#:3#&'=6&6,#&;73,# 27#7;2#6*F2"(#3#"3#B27&3=6C#^','#A,&63=3H#F3,"'*#3*+#'""#(;+,'# 12O#P3#(6E76G6=3)#312'()3#'<F',6O7=63#6#1267(#(C7#'"(#7;2(#,'F)'(#6# BĂŠ, la FundaciĂł ĂŠs un dels pocs F,;K'=)'(#12'#'(#F"37)'E'7@# a!

centres que ha reivindicat la viJqQFLD GHO SHQVDPHQW GH 0DU[ L (QJHOV 9XOO GHVWDFDU HO 6HPLQDUL GH 3HQVDPHQW GH 0DU[ L (QJHOV SHO TXDO KDQ SDVVDW PpV GH persones en aquests cinc anys, PROWHV GÂśHOOHV TXDGUHV FRPXQLVWHV L GH OHV DOWUHV HVTXHUUHV GÂśDTXHVW SDtV $UUDQ GH OD FULVL ÂżQDQFHUD VÂśKDQ LQFUHPHQWDW H[SRQHQFLDOPHQW OHV YHQGHV GH 0DU[ /D JHQW EXVFD UHVSRVWHV 'H VREWH OD teoria del valor treball i el capital ILFWLFL SDVVHQ D VHU DUJXPHQWV

La Fundació pretÊn treballar per a l’articulació de l’esquerra social en la perspectiva del Front d’Esquerres en l’à mbit social i cultural FLHQWt¿FV UHVSHFWDEOHV L UHVSHFWDWV En aquest sentit, hem portat en els darrers temps alguns dels mÊs grans economistes crítics a nivell PXQGLDO FRP VyQ HQ 6DPLU $PLQ L HQ 0LFKDHO .UlWNH 3RGHX OOHJLU ORV D Oœ(VSXUQD 3HU DO WHQLP SHQVDWV GLIHUHQWV HVSDLV SHU DQDOLW]DU OœDFWXDO IDVH del capitalisme. Farem activitats i MRUQDGHV GLYHUVHV SHU UHÀH[LRQDU com hem arribat aquí, en quin punt estem i com sortim amb mÊs orgaQLW]DFLy L PpV DFFLy XQLWjULD /œ(63851$ 3HUTXq WUHEDOOHX pau i neoliberalisme com una PDWHL[D OtQLD GœDFWXDFLy" &DO FRQqL[HU OHV HVWUDWqJLHV L FDXVHV GH IRQV GH OD JXHUUD SHU poder promocionar la pau i reVLVWLU OHV HVWUDWqJLHV GH JXHUUD intrínsecament relacionades amb el capitalisme realment existent (recerca i dominació de mercats i a1

PDWqULHV SULPHUHV PDQWHQLU D UDWlla els competidors, destruir actiu sobrant i participar en el negoci de la reconstrucciĂł...), aixĂ­ com per no acabar -com voldrien la majoria dels mitjans convencionals- ballant al so dels qui produeixen les guerres amb pretextos “humanitarisâ€?, “contra el terrorismeâ€?, o “per la llibertatâ€?. Abordem com a tema de caire HVWUDWqJLF L FHQWUDO OD UHODFLy HQWUH OD JXHUUD L OÂśHVWUDWqJLD QHROLEHUDO GÂśDFXPXODFLy GHO FDSLWDOLVPH ÂżQDQFHU FRQVLVWHQW D SRODULW]DU D WUDYpV GH OÂśH[FOXVLy L OD SUHVVLy D la baixa dels salaris, apropiar-se SDUDVLWjULDPHQW GÂśDFWLXV S~EOLFV (transports, serveis educatius, VDQLWDULV DLJXD [DU[D HOqFWULFD [DU[HV LQGXVWULDOV GHOV SDwVRV FHQWUDOV L GH OD SHULIqULD L HQ OÂśHVSHFXODFLy ILQDQFHUD VHQVH OtPLWV 'ÂśDOWUD EDQGD FRQWLQXHP una lĂ­nia transversal de la FundaciĂł: la de la lluita i educaciĂł per OD SDX TXH VÂśKD FRQFUHWDW DQWHULRUPHQW HQ OÂśHODERUDFLy L GLIXVLy GHO còmic No a la Guerra, un mateULDO GLULJLW D MRYHV SHU UHĂ€H[LRQDU sobre les causes de les guerres i el moviment per la pau, aixĂ­ com la jornada i recull Catalunya x Palestina per aglutinar desenes GÂśRUJDQLW]DFLRQV L SHUVRQDOLWDWV GH diversos Ă mbits del nostre paĂ­s per GHQXQFLDU HOV DQ\V GÂśRFXSDFLy GH *D]D L &LVMRUGjQLD L GHQXQFLDU OÂśDSDUWKHLG TXH SDWHL[ HO SREOH palestĂ­, enguany a mĂŠs hem participat en la campanya Armes sota control, amb les jornades: Cap arma mĂŠs per a la guerra. Cap arma mĂŠs per a Israel. TambĂŠ KHP DQDOLW]DW HOV 1RXV HVFHQDULV de guerra al mĂłn, quin ĂŠs el paper GH OÂśHVTXHUUD HXURSHD HQ OD FRQVtrucciĂł de la pau i quina ĂŠs la resSRQVDELOLWDW GH OHV JUDQV SRWqQFLHV HQ HOV FRQĂ€LFWHV UHJLRQDOV WRWHV OHV UHIOH[LRQV L FRQFOXVLRQV OHV podreu llegir en breu en aquesta mateixa revista.

Volem participar a ampliar la visiĂł GÂśXQ FHUW PRYLPHQW SDFLÂżVWD TXH HQ OÂśH[WUHP SRW DUULEDU D VHU QDwI TXH SRVD OÂśDFFHQW HQ HOV PLWMDQV L PHFDQLVPHV GH VROXFLy SDFtÂżFD GH FRQĂ€LFWHV SHU XQD EDQGD L HQ OÂśHGXFDFLy SHU OD SDX SHU OÂśDOWUD FRP D UHPHLV FRQWUD OD YLROqQFLD i la guerra. Nosaltres, des de la FundaciĂł, donem suport a aquest WUHEDOO GÂśHGXFDFLy SHU OD SDX L GH UHFHUFD GH IyUPXOHV SHU GRQDU VRUWLGHV SDFtÂżTXHV DOV FRQĂ€LFWHV però, al mateix temps, pensem que no podem abandonar la crĂ­tica de IRQV UDGLFDO DO VLVWHPD FDSLWDOLVWD D OÂśDFWXDO FDSLWDOLVPH PXQGLDOLW]DW neoliberal- com a generador de YLROqQFLD HVWUXFWXUDO eV DTXHVWD arrel la que cal- en darrer terme-

La voluntat del projecte de la FundaciĂł ĂŠs ser capaç de crear unitat de la diversitat a partir de buscar els punts en comĂş descartar, si ens prenem seriosament la lluita per la pau. /Âś(63851$ 4XLQHV FRQFOXVLRQV GHVWDFDULHV GÂśDTXHVWHV ~OWLPHV MRUnades que comentaves? Ens podrĂ­em quedar, entre GÂśDOWUHV DPE HO IHW TXH HVWHP HQ XQD FUXwOOD HQWUH OD FRQIRUPDFLy GÂśXQ PyQ PXOWLFqQWULF i- arran de la crisi del capitalisme ÂżQDQFHU L OD SRVVLEOH GLYHUJqQFLD de camins de desenvolupamentPXOWLSRODU R XQD UHVLVWqQFLD dels vells centres capitalistes (en especial els EUA i Europa), que hauria de ser un camĂ­ de guerra permanent per mantenir la domiQDFLy (O PyQ PXOWLFqQWULF Wp HO SHULOO GÂśDJXGLW]DFLy GH FRQĂ€LFWHV interimperialistes, però com ja hem dit, nomĂŠs un desenvolupa-

ment no capitalista pot erradicar la guerra. /œ(63851$ 7DPEp HVWHX WUHballant temes de participació i democrà cia. Ens ho podries explicar una mica? 6t KHP DQDW LPSXOVDQW OD UHIOH[Ly HQ DTXHVW VHQWLW $PE H[FHVVLYD DVVLGXwWDW HV SDUOD GH democrà cia com una cosa lligada D OœHFRQRPLD GH PHUFDW L DO FDpitalisme. La veritat Ês que són tres elements no consubstancials. TambÊ es parla de participació PHUDPHQW FRP D WqFQLFD GH OHgitimació de decisions. 6HJRQV HO TXH KHP GLVFXWLW OD GHmocrà cia política, social i econòmica passa per la superació del FDSLWDOLVPH 'HPRFUjFLD L FDSLtalisme no nomÊs no són consubstancials, sinó que són contraWHQGqQFLHV 4XDQWD GHPRFUjFLD pV FDSDo GH VXSRUWDU HO FDSLWDOLVPH" Cal impulsar un projecte democrà tic que trascendeixi la crisi que, a parer nostre, pateix la tradició democrà tica que es va originar com a alternativa al IHL[LVPH D Oœ(XURSD 2FFLGHQWDO (ja que democrà cia no Ês una cosa abstracta sinó el resultat concret

La gran clau Ês treball col¡lectiu

GÂśXQD FRUUHODFLy GH IRUFHV GHWHUPLQDGD $TXHVWD pV OÂś~QLFD RSFLy per a les esquerres de recuperar la iniciativa polĂ­tica, ja que: a) la democrĂ cia tal i com la coneixem, OD FXOWXUD GHPRFUjWLFD DQWLIHL[LVWD que acompanya la constituciĂł de democrĂ cies amb dimensiĂł VRFLDO D OÂś(XURSD RFFLGHQWDO GHVSUpV GH OD ,, *XHUUD 0XQGLDO

L TXH pV H[SUHVVLy GÂśXQ SDFWH de classes per superar les greus FRQYXOVLRQV D TXq KDYLD DERFDW HO FDSLWDOLVPH OLEHUDO VÂśKD YLVW erosionada (i ha entrat en crisi) GÂśHQoj GH OÂśRIHQVLYD QHROLEHUDO GHV GH ÂżQDOV GHOV E $TXHVW neoliberalisme se suportava en la promesa de donar mĂŠs llibertat i FDSDFLWDW GÂśDXWRGHWHUPLQDFLy DOV LQGLYLGXV /ÂśHIHFWH QR REVWDQW GHO neoliberalisme aplicat ha suposat certament millors condicions de vida per a una minoria però pitjors condicions de vida per a les majories a nivell nacional i internacional. c) En els darrers temps HV GyQD XQ WRWDO GHVFUqGLW GH OHV elits econòmiques, polĂ­tiques L LQWHOĂ‚OHFWXDOV L OÂśHQIRQVDPHQW espectacular del neoliberalisme DO VHX SURSL OORF GÂśRULJHQ HOV EUA i el Regne Unit), de la mĂ GH OD SURIXQGD FULVL ILQDQFHUD internacional. d) Cal donar un nou impuls a la democrĂ cia de la Pj GÂśXQ SURMHFWH TXH VXSRVL XQD millora real de les condicions de

vida i de les capacitats de decisiĂł de la majoria. La bandera per UHYLWDOLW]DU L DSURIXQGLU OD GHPRFUjFLD pV OD UHLYLQGLFDFLy GÂśDOOz pĂşblic, que ĂŠs alhora la base que SRW SHUPHWUH OD FREHUWXUD VXÂżFLHQW SHU D OD OOLEHUWDW L OÂśHVSDL on es pot desenvolupar la presa

No podem abandonar la crítica de fons, radical, al sistema capitalista com a generador de violència estructural democrà tica de decisions per a la majoria del poble. /œ(63851$ ¹ 4XLQV DOWUHV jPbits i projectes esteu treballant? (VWHP IHQW XQD WDVFD PROW LPportant de recuperació de la memòria històrica de la classe aX

treballadora del nostre paĂ­s, i esSHFLDOPHQW GH OHV GRQHV L KR IHP tant des de la investigaciĂł com GHV GH OD GLIXVLy FRP HOV SURMHFtes sobre la Lina Odena, la Neus &DWDOj OD 6ROHGDG 5HDO R HO GHO PDWHL[ 3HUH $UGLDFD /Âś(VFROD Permanent sobre Perspectiva GH *qQHUH OÂś(VFROD 3HUPDQHQW VREUH ,PPLJUDFLy L HO 6HPLQDUL Permanent sobre Perspectiva de *qQHUH VyQ WDPEp DFWLYLWDW UHJXODU GH OD )XQGDFLy HV UHDOLW]HQ GRV FRSV OÂśDQ\ FDGDVFXQD L HQV SHUPHWHQ DQDOLW]DU L DSURIXQGLU VREUH FDGDVFXQ GÂśDTXHVWV WHPHV a mĂŠs de relacionar-nos amb les GLIHUHQWV HQWLWDWV VRFLDOV TXH KL participen. Estem treballant en xarxa amb moltĂ­ssimes organit]DFLRQV SODWDIRUPHV L HQWLWDWV tant a nivell nacional, com estatal i internacional, el que estĂ GRQDQW UHVXOWDWV PROW SURÂżWRVRV

aa

Estem impulsant a mÊs noves UHHV GH 7UHEDOO DFWXDOPHQW WHQLP HQ IXQFLRQDPHQW OœUHD GH OD 'RQD OœUHD Gœ+LVWzULD L OœUHD GH &XOWXUD D PpV GœXQ Grup de Treball sobre Immigració i un altre Grup de Treball

La bandera per revitalitzar i aprofundir la democrĂ cia ĂŠs la reivindicaciò d’allò pĂşblic VREUH &LqQFLD (VWHP GLVVHQ\DQW nous projectes, cursos, jornades, treballs de recerca, iniciatives culturals, suport a documentals, HWF 'RQHP VXSRUW FROĂ‚ODERUHP i participem tambĂŠ en projectes socials tan engrescadors i potents

FRP OD UHYLVWD /Âś(63851$ 6XEXUEH OÂś$VVRFLDFLy &XOWXUDO Roig o la Universitat ProgressisWD GÂś(VWLX GH &DWDOXQ\D 83(& TXH pV XQ HVSDL GH FRQĂ€XqQFLD GH OÂśHVTXHUUD VRFLDO L SROtWLFD que vol contribuir al desenvoluSDPHQW GÂśXQD FXOWXUD GHPRFUjWLFD L GÂśHVTXHUUHV HQWUH PROWHV GÂśDOWUHV 9ROHP FRQWULEXLU D OÂśDQjOLVL GH SROtWLTXHV DSOLFDGHV GHV GÂśXQD SHUVSHFWLYD HVWUDWqJLFD GÂśHVTXHUUHV FRP OD 5RLJHVIHUD '(03(86 SHU OD 6DOXW 3~EOLFD HOV GLIHUHQWV PRYLPHQWV GH solidaritat internacionalista o la 5HYLVWD 6LQ 3HUPLVR 3HU ~OWLP PÂśDJUDGDULD IHU XQD FULGD D OD FLXWDGDQLD FRQVFLHQW D RUJDQLW]DU se allĂ on ho consideri mĂŠs Ăştil i lluitar pels seus drets per ser parWtFHS GHO SURFpV GH WUDQVIRUPDFLy les portes de la FundaciĂł sempre romanen obertes.

H(%'$/$(*N(*K$)D( M'#%@-"#()+%)Q"'P%7[%#(

*,(*>&$6-.J-'(@* )(*?)&/&.J-'(*'&R(*/(%()(0(**

seu torn, donar-los resposta. Cada EORF Wp HO VHX SURSL WHPD L QœKL ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.

%ORFV L 0LWMDQV Âł(Q LQIRUPjWLFD XQ EORF WDPEp EORJ IRUoD XVDW R ELWjFROD GH OÂśDQJOqV EORJ WUXQcaciĂł de weblog: diari web) ĂŠs un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc estĂ dissenyat SHU D TXq FRP D XQ GLDUL FDGD article tingui data de publicaciĂł, GH WDO IRUPD TXH OD SHUVRQD TXH escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un FDPt GH WRW HO TXH VÂśKD SXEOLFDW L editat. En cada missatge o article GÂśXQ EORF HOV OHFWRUV L OHV OHFWRUHV poden escriure comentaris (si la persona ho permet) i aquesta, al

+L KD QRPEURVHV HLQHV GH PDQteniment de blocs que permeten, VHQVH QHFHVVLWDW GœDOWV FRQHL[HPHQWV WqFQLFV SXEOLFDU LQIRUPDFLy GLYHUVD D ,QWHUQHW´ 9LTXLSqGLD /D SRSXODULW]DFLy GHOV EORFV SHUVRQDOV D ,QWHUQHW KD IHW SRVVLEOH OD UHYROXFLy WUDQVIRUPDGRUD GHOV mitjans de comunicació de masses FRP D FRQVHT qQFLD GHOV LPSRUtants progressos de les tecnologies GH OD LQIRUPDFLy $TXHVW KD HVWDW un procÊs revolucionari en el sentit literal de la paraula, de canvi rà pid L SURIXQG TXH KD IHW HQWUDU HQ FULVL el model tradicional dels mitjans FRUSRUDWLXV )LQV DUD OD LQIRUPDFLy era monopoli dels grans grups de premsa i els canals de distribució eren exclusivament unidireccioQDOV (O GHVSOHJDPHQW Gœ,QWHUQHW KD SHUPqV TXH TXDOVHYRO SHUVRQD amb uns coneixements mínims

GÂśLQIRUPjWLFD SXJXL GLVSRVDU GÂśXQ PLWMj GH FRPXQLFDFLy REHUW i accessible a qualsevol lector o OHFWRUD SRWHQFLDO 'H OD PDWHL[D manera, serveis com el Youtube o HO )OLFNU KDQ IHW XQD WDVFD VLPLODU HQ IDFLOLWDU OD SXEOLFDFLy GH YtGHRV L IRWRJUDÂżHV UHVSHFWLYDPHQW 6HQWLP D SDUODU GÂśDTXHVW SURFpV GH WUDQVIRUPDFLy L DSDUHL[HQ WHUPHV

La popularitzaciĂł dels blocs personals ha fet possible la revoluciĂł dels mitjans de comunicaciĂł de masses

JUDQGLORTÂ HQWV FRP :HE 3HULRGLVPH FLXWDGj 3HULRGLVPH 'HPRFUDWLW]DFLy GHOV 0LWMDQV

El que Ês indubtable es que la LQIRUPDFLy HV PRX FDGD YHJDGD mÊs rà pida, en la mateixa proSRUFLy TXH OD [DU[D Gœ,QWHUQHW creix i es consolida com a una D;6E'(G',3#T(#27##276:',(#&'#+";=(#&'#F',(;7'(#12'#'(#&'G67'6<'7#U,;N HLQD TXRWLGLDQD (QOORF GH OœDQWLF E'(V@#^;&'*#3=='&6,NP6#3"#"";=#&067)',7')#iii@,;6E'(G',3@;,E@@#^3),]=63# PRGHO DVVLVWLP D OœH[SORVLy GHVRUdenada i caòtica de milers de nous 53#Z6":3#'7(#G3#27#:3";,3=6C#&'#"0'<F',6O7=63@ ab

canals de comunicaciĂł que ens HQYROWHQ GÂśLQIRUPDFLy LPPHGLDWD llunyana i propera, i a mĂŠs, ens permeten interactuar amb el nostre HQWRUQ 'HV GÂśXQ SXQW GH YLVWD SROtWLF SHU D OÂśHVTXHUUD DTXHVWD pV XQD PDJQtÂżFD RSRUWXQLWDW SHU OD IHEOHVD TXH PRVWUD OD LPPHQVD maquinĂ ria propagandĂ­stica que el VLVWHPD FDSLWDOLVWD KD FRQVWUXwW DO llarg dels anys. Les anĂ lisis sobre la situaciĂł actual dels mitjans de comunicaciĂł coincideixen en DVVHQ\DODU XQD SqUGXD LPSRUWDQW

Fins ara, la informaciĂł era monopoli dels grans grups de premsa

GH FRQ¿DQoD JHQHUDOLW]DGD GH OD FLXWDGDQLD FDS D OHV IRUPHV GH SUHPVD WUDGLFLRQDO 0pV HQOOj GH OD LUUXSFLy Gœ,QWHUQHW KL KD XQ DOWUH IDFWRU LPSRUWDQW D WHQLU en consideració: la constatació, cada vegada mÊs estesa i popular, que tots els mitjans de comunicació responen a uns interessos econòmics explicitats en el seu ¿QDQoDPHQW PLWMDQoDQW OD SXEOLcitat, i que al darrera de qualsevol premsa hi ha sempre, en darrer terme, interessos polítics amagats. Les evidents relacions comercials entre els mitjans de comunicació i els grans grups econòmics que els sostenen són el límit de qualVHYRO SURIHVVLRQDOLWDW L DL[z SRVD HQ GXEWH OD PDWHL[D HVVqQFLD GHO periodisme. $O FDS L D OD ¿ HO SHULRGLVPH FRP WDQWHV DOWUHV GLJQHV SURIHVVLRQV Ês una disciplina subjectiva, on OœREMHFWLYLWDW pV HQ HO PLOORU GHOV FDVRV XQD ¿WD SURIHVVLRQDO LQDVVRlible, una quimera, un ideal, un hoULW]y TXDQ QR VHQ]LOODPHQW XQ SUH. WH[W 6L SDUWLP GH OD SUHPLVVD TXH ag

qualsevol persona tĂŠ dret a accedir D OD LQIRUPDFLy D FRPXQLFDU OD L D FUHDU OD DTXHVWD LQIRUPDFLy QR pV ni pot ser patrimoni de cap gremi, corporaciĂł o estat, i per aquest moWLX OÂśDFWLYLWDW LQIRUPDWLYD QR SRW estar reglamentada per cap Ă mbit DFDGqPLF R LQVWLWXFLy SROtWLFD /D LQIRUPDFLy pV XQ GUHW IRQDPHQWDO de les persones que exercim, molt sovint, de manera inconscient. Al PDWHL[ WHPSV OD LQIRUPDFLy pV XQD HLQD IRQDPHQWDO GHO SRGHU pV HQ realitat el poder mateix. Un poder que pot servir tan per sotmetre com per alliberar, un poder que SRW VHU XWLOLW]DW SHU GLYLGLU R SHU RUJDQLW]DU XQ SRGHU HQ GHÂżQLWLYD que qualsevol projecte polĂ­tic ha de prendre en consideraciĂł per SRGHU DYDQoDU Les caracterĂ­stiques del nou escenari dels mitjans de comunicaciĂł, DUUDQ GÂśDTXHVWD WUDQVIRUPDFLy sĂłn extremadament complexes, en constant i vertiginosa evoluciĂł. Els grans grups de premsa es troben en un procĂŠs imparable GH GLYHUVLÂżFDFLy L HVSHFLDOLW]DFLy GH FDQDOV LQIRUPDWLXV FDGD

vegada mĂŠs concrets i dirigits a pĂşblics mĂŠs minoritaris i especĂ­ÂżFV $VVLVWLP DO GHVSOHJDPHQW GH nous tipus de projectes empresa-

rials on els continguts sĂłn creats i proporcionats pels mateixos XVXDULV HV 'ÂśDTXHVWD PDQHUD HV YD GHVGLEXL[DQW OÂśDQWLJD PDUFD que separava la creaciĂł activa de continguts del seu consum passiu. $L[t PDWHL[ OÂśHQRUPH YHQWDOO GH mitjans de comunicaciĂł obliga a tenir una actitud mĂŠs crĂ­tica pel TXH ID D OHV IRQWV /D LQIRUPDFLy obtinguda dels blocs personals GHO SURIHVVRUDW XQLYHUVLWDUL GÂśXQ FROĂ‚OHFWLX FLXWDGj R ILQV L WRW GÂśXQD SHUVRQD DÂżFLRQDGD D TXDOVH-

La nformació Ês una eina fonamental del poder, Ês en realitat el poder mateix vol tema, pot ser sovint molt mÊs precisa i verídica que la que poden proporcionar els grans mitjans de premsa tradicional, darrera dels TXDOV VœDPDJXHQ LQWHUHVVRV RFXOWV GH JUDQV JUXSV HPSUHVDULDOV 'H la mateixa manera, en assumir la VXEMHFWLYLWDW GH TXDOVHYRO LQIRUmació, tendeix tambÊ a tornar-se PpV ¿QD OD IURQWHUD TXH VHSDUD OD LQIRUPDFLy GH OœRSLQLy HQ OD LQWHUSUHWDFLy TXH IHP HOV UHFHSWRUV GH TXDOVHYRO QRWtFLD /D 5RLJHVIHUD ³8QD EORFRVIHUD R EORJRVIHUD tambÊ coneguda com a univers de blocs, Ês la comunitat o xarxa VRFLDO GœXQ JUXS GH EORFV L HOV VHXV blocaires. Essencialment Ês un espai on es poden trobar aplegades OHV GDUUHUHV QRWtFLHV GœXQD VqULH GH blocs agrupats per criteris temà tics R WHUULWRULDOV´ 9LTXLSqGLD eV HQ DTXHVW FRQWH[W TXH HOV EORFV VœKDQ FRQYHUWLW HQ IRUPLGDEOHV HLQHV de comunicació, que sorgeix La 5RLJHVIHUD /D GDWD H[DFWD GœLQLFL GHO SURMHFWH HV UHPXQWD D Oœ GH VHWHPEUH GHO TXDQ XQ JUXS GH SHUVRQHV IRUPDW SHU SHULRGLVWHV SURJUDPDGRUV HV ZHE EORFDLUHV SURIHVVLRQDOV L HVWXGLDQWV GH

comunicaciĂł, vam decidir tirar endavant una nova proposta en OÂśjPELW GHOV PLWMDQV GH FRPXQLcaciĂł a Internet. El primer pas va VHU OD FUHDFLy GÂśXQD EORFRVIHUD TXH agrupĂŠs la tasca dispersa que molts de nosaltres ja portĂ vem a terme des dels nostres blocs personals. /D 5RLJHVIHUD HV FRQVWLWXHL[ FRP a una nova iniciativa conjunta per agrupar en un mateix portal

La informaciĂł delsblocs personals pot ser molt mĂŠs precisa i verĂ­dica que la que poden proporcionar els grans mitjans FRQWLQJXWV GH OD EORFRVIHUD URMD catalana i contribuir a la creaciĂł GÂśXQ HVSDL GH GHEDW L LQWHUFDQYL GÂśH[SHULqQFLHV SHU D OÂśHVTXHUUD WUDQVIRUPDGRUD L SURJUHVVLVWD Aquest projecte va ser possible JUjFLHV D OD GLYXOJDFLy GHO IHQRPHQ EORF L D OD SRSXODULW]DFLy GH OHV WqFQLTXHV GH VXEVFULSFLy GH WLWXODUV 566 $WRP R 5') HQWUH GÂśDOWUHV (O 566 5HDOO\ 6LPSOH

6\QGLFDWLRQ WDPEp FRQHJXW FRP D 5') R $720 pV XQ QRX FDQDO GH GLVWULEXFLy GH QRWtFLHV TXH IDFLOLWD OœDFFpV D OHV GDUUHUHV QRWtFLHV GœXQD pà gina web. Grà cies a aquesta tecnologia, els usuaris i les usuà ries SRGHQ UHEUH L RUJDQLW]DU HOV QRXV WLWXODUV GœXQ GHWHUPLQDW HVSDL GLJLWDO HQ HO PDWHL[ PRPHQW HQ TXq HV SXEOLTXHQ /HV EORFRVIHUHV VœKDQ FRQYHUWLW HQ IHQzPHQV GH PDVVHV HQ HOV GDUUHUV DQ\V HVSHFLDOLW]DGHV per criteris temà tics o agrupades SHU EORFV GHV GœXQ SXQW GH YLVWD WHUULWRULDO VREUHWRW HQ OœjPELW ORcal, resulten imprescindibles avui dia. Així mateix, molts partits polítics han creat les seves pròpies EORFRVIHUHV 3RWVHU FRP D FRQVHT qQFLD GH OD GLYHUVLWDW TXH H[LVWLD en el mateix equip de treball, vam DSRVWDU SHU IHU XQD EORFRVIHUD oberta i pluripartidista. El projecte HV YD GH¿QLU FRP HO SRUWDO ZHE GH OD EORFRVIHUD URMD FDWDODQD L HQ HOO VœKL DSOHJXHQ WRWHV DTXHOOHV SHUVRQHV TXH VH VHQWHQ LGHQWL¿FDGHV DPE DTXHVWD GH¿QLFLy D PpV GH PRYLPHQWV VRFLDOV L DJqQFLHV alternatives de notícies que vam considerar oportunes. $FWXDOPHQW OD 5RLJHVIHUD HV QRGUHL[ GH OD LQIRUPDFLy SURFHGHQW

dels centenars de blocs individuals L FROĂ‚OHFWLXV TXH VÂśKDQ DIHJLW DO nostre directori i en aquest sentit treballa com un lector de titulars TXH HQOODoD HOV DUWLFOHV PpV UHFHQWV publicats en els diversos blocs. Per DOWUD EDQGD WDPEp YDP GHFLGLU IHU alguna cosa mĂŠs que un simple portal agregador de notĂ­cies de EORFV SUHWHQtHP TXH OD 5RLJHVIHUD editĂŠs material propi i lluitĂŠs per consolidar un equip de treball i XQD HVWUDWqJLD /D 5RLJHVIHUD es troba estructurada en quatre columnes. La primera columna la construeix la RedacciĂł que ordena OD LQIRUPDFLy SHU FULWHULV WHPjWLFV GÂśDFWXDOLWDW &DGD UHFRSLODFLy VREUH XQ WHPD HVWj IRUPDGD SHU una introducciĂł que desenvolupa OD 5HGDFFLy HOV HQOODoRV VREUH aquest mateix tema a les pĂ gines webs de les i els blocaires inteJUDQWV GH OD 5RLJHVIHUD L GÂśDOWUHV HQOODoRV TXH WUREHP LQWHUHVVDQWV per a ser destacats. La segona FROXPQD DQRPHQDGD Ă’OWLPV $Uticles, mostra els darrers articles SXEOLFDWV SHOV EORFV DIHJLWV D OD 5RLJHVIHUD GH PDQHUD WRWDOPHQW automĂ tica, el que garanteix la

La Roigesfera actual aplega blocs de militants de molt diverses organitzacions polĂ­tiques i sindicals aixĂ­ com fundacions, associacions, col¡lectius de joves. UjSLGD LQIRUPDFLy GHOV OHFWRUV L OHV lectores. La tercera columna, els $UWLFOHV 6HOHFFLRQDWV HVWj GLYLGLda per seccions, que sĂłn: ‡'HVWDFDWV TXH VyQ HOV DUWLFOHV TXH SHQVHP TXH VÂśKDQ GH WRUQDU a destacar a posteriori de la seva publicaciĂł ac

‡ÒOWLPV HOV GDUUHUV DUWLFOHV publicats ‡&DWDOXQ\D DUWLFOHV TXH MD KDQ sortit publicats però que pensem que cal destacar relacionats o TXH DIHFWHQ &DWDOXQ\D ‡0yQ DUWLFOHV TXH MD KDQ VRUWLW publicats però que pensem que cal destacar relacionats amb la resta del territori ‡0RYLPHQWV 6RFLDOV WRWV HOV articles que publiquen les pĂ gines webs llistades de moviments socials ‡0LWMDQV $OWHUQDWLXV WRWV HOV articles que publiquen les pĂ gines webs llistades de mitjans alternatius ‡5RLJHVIHUD D 7ZLWWHU PLFURblogging /ÂśDFWXDOLW]DFLy GHOV 0RYLPHQWV 6RFLDOV L HOV 0LWMDQV $OWHUQDWLXV ĂŠs automĂ tica i immediata. La resta

af

GH VHFFLRQV VyQ DFWXDOLW]DGHV SHU OD 5HGDFFLy GH OD 5RLJHVIHUD GLjULDment per tal de garantir que articles essencials no passin desapercebuts SHU D QLQJ~ 'HVSUpV GH GRV DQ\V en marxa, la valoraciĂł dels resultats

La Roigesfera ĂŠs una iniciativa conjunta per agrupar en un mateix portal continguts de la blocosfera roja catalana QR SRW VHU PpV TXH VDWLVIDFWzULD 6HQVH FDS PHQD GH GLIXVLy QL SURPRFLy DFWLYD KHP SDVVDW GÂśXQD desena de blocs a un centenar. La 5RLJHVIHUD DFWXDO DSOHJD EORFV GH militants de molt diverses orgaQLW]DFLRQV SROtWLTXHV ,&9 (8L$ 3&& 3&3& 368& 9LX 0DXOHWV &83 36& &&22 8*7 &*7 DL[t FRP IXQGDFLRQV DVVRFLDFLRQV

col¡lectius de joves i persones independents. Un miler de lectors KDELWXDOV XQ GH QRXV XVXDULV L XQD PLWMDQD GH PLQXWV GH OHFtura per visita són uns excel¡lents resultats a considerar. Tot i així, la QRVWUD HVWUDWqJLD GH IXWXU FRQWLQXD per seguir vertebrant nous canals de GLIXVLy GH OD LQIRUPDFLy HVWDEOHV L VX¿FLHQWPHQW GLQjPLFV FRP SHU GLVSRVDU GœXQD YHULWDEOH DOWHUQDWLYD D QLYHOO LQIRUPDWLX GœDEDVW QDFLRQDO TXH QR QRPpV RUJDQLW]LQ continguts ja existents, sinó que, D PpV HQ FUHwQ GH QRXV $PE OD conjuntura social i econòmica que constitueix el moment actual, Ês mÊs necessari que mai poder DUULEDU D OD IRQW GH OD QRWtFLD R HO que Ês encara mÊs important, ser OD SUzSLD IRQW GœLQIRUPDFLy (Q aquest sentit, no perdem de vista OD FRQVFLqQFLD GH IRUPDU SDUW GœXQ projecte col¡lectiu, amb voluntat GH VHUYHL L GœXWLOLWDW SHU VREUH GH TXDOVHYRO LQVWUXPHQWDOLW]DFLy R GH la necessitat de reconeixement dels PqULWV SURSLV

H(5*K5?$'Q.

C'I0$/(**#-*)-.*S&'0(#-.* K$0*H-'A$.&*1223*(*T(#'$#

Fa poques setmanes va celebrar-se D OD &DVD $PqULFD GH 0DGULG OD segona trobada internacional del FRQVHOO HGLWRULDO GH 6LQ 3HUPLVR /D UHXQLy YD SUHQGUH OD IRUPD GÂśXQHV MRUQDGHV REHUWHV DO S~EOLF sota el tĂ­tol “Crisi i alternatives GHV GH OÂśHVTXHUUD D (XURSD L D OÂś$PqULFD /ODWLQD´ /D IXQGDFLy 6RFLDOLVPR VLQ )URQWHUDV YD FR RUJDQLW]DU OÂśHVGHYHQLPHQW TXH HV va convertir en un punt de trobada GÂśLQWHOĂ‚OHFWXDOV L DFWLYLVWHV FRPSURPHVRV DPE OÂśHVTXHUUD La primera sessiĂł de treball va JLUDU DO YROWDQW GH OÂśDFWXDO FULVL econòmica, i de les expectatives que obre el seu desenvolupaPHQW (Q 0LFKDHO .UlWNH YD VHU OÂśHQFDUUHJDW GÂśREULU HO IRF DPE XQD EUHX SRQqQFLD GHGLFDGD D GHVWDFDU OÂśHQYHUJDGXUD FRORVVDO GH la crisi que estem vivint. ActualPHQW KL KD PpV GH PLOLRQV GH SHUVRQHV SDVVDQW IDP L VLPXOWjQLDPHQW DOV SDwVRV ULFV VÂśHVWj produint un col¡lapse conjunt del VLVWHPD ÂżQDQFHU L GHO SURGXFWLX (O FRPHUo LQWHUQDFLRQDO KD LQYHUWLW OD VHYD WHQGqQFLD DO FUHL[HPHQW LQLFLDGD GHVSUpV GH OD 6HJRQD

*XHUUD 0XQGLDO L PHQWUHVWDQW HOV SUREOHPHV HQHUJqWLFV L HFROzJLFV DPHQDFHQ OD SUzSLD VXSHUYLYqQFLD de la humanitat. Amb un to ambiJX HQ .UlWNH DÂżUPDYD TXH XQD VLWXDFLy FDWDFOtVPLFD GÂśDTXHVWD

magnitud nomĂŠs es viu una vegada a la vida, insinuant que la crisi pot ser vista com a una oportunitat per a les lluites anti-capitalistes. A continuaciĂł va prendre el reOOHX OÂś$OHMDQGUR 1DGDO XQ DOWUH economista habitual en els but-

OOHWLQV GH 6LQ 3HUPLVR /D VHYD UHĂ€H[Ly YD JLUDU D OÂśHQWRUQ GH OD teoria econòmica neoclĂ ssica, i de la seva penetraciĂł en el sentit FRP~ GH ERQD SDUW GH OÂśHVTXHUUD ContrĂ riament al que molta gent pensa, va dir, no hi ha cap mecanisme automĂ tic que generi els preus, els salaris o els tipus GÂśLQWHUqV 7RWHV DTXHVWHV GHWHUPLnacions corresponen a decisions polĂ­tiques i a relacions de poder. La idea que les persones reben allò TXH PHUHL[HQ GÂśDFRUG DPE OD VHYD participaciĂł en el procĂŠs productiu ha de ser desterrada de la saviesa SRSXODU , SHU D DTXHVWD WDVFD HV ID necessĂ ria la consolidaciĂł de nous paradigmes econòmics, aixĂ­ com de projectes que superin tambĂŠ HO VRFLDOLVPH GÂś(VWDW (Q OD VHYD intervenciĂł, en Nadal va advocar per un pensament crĂ­tic i lliure de dogmatismes, que no menystinJXL OD IRUoD GHO GLVFXUV HFRQzPLF imperant. Les sessions del dissabte van estar dedicades a la conjuntura GH OÂś$PqULFD /ODWLQD L OD GH OD UniĂł Europea. En la primera, a3

HQ &DUORV $EHO 6XiUH] L HQ *XLOOHUPR $OPH\UD YDQ WUDoDU un panorama ambivalent de la realitat llatinoamericana. Entre altres punts es va parlar dels SURFHVVRV GœLQWHJUDFLy HFRQzmica regional i de la iniciativa GHO %DQFR GHO 6XU DL[t FRP de la necessà ria oposició a la instauració de noves bases militars nord-americanes. Entre els presents hi va haver mostres WDQW GœHQWXVLDVPH FRP GœXQ FHUW escepticisme en relació a alguns dels processos polítics que viu OD UHJLy /œ$OPH\UD YD ODPHQWDU TXH OHV SROtWLTXHV YHQHoRODQHV R les bolivianes es basin en un model econòmic extractivista que tÊ PROWHV OLPLWDFLRQV (Q 6XiUH] YD D¿UPDU TXH D ;LOH DQ\V GHVSUpV GHO ¿QDO GHO SLQRFKHWLVPH els nivells de desigualtat són VXSHULRUV DOV GœDTXHOO SHUtRGH A la tarda, en Gerardo Pisarello va obrir la sessió dedicada a la Unió (XURSHD IHQW XQ EUHX UHSjV GH OD KLVWzULD GH OœLGHDO HXURSHX HQWUH OœHVTXHUUD /œHXURSHLVPH FRP D

b2

XQ SDV FDS D OÂśLQWHUQDFLRQDOLVPH va lamentar, ha degenerat en un procĂŠs que no tĂŠ res a veure amb la solidaritat entre els pobles. Fent

UHIHUqQFLD DOV SULQFLSDOV WUDFWDWV de la uniĂł, en Pisarello va mostrar com el procĂŠs de construcciĂł euroSHD VÂśKD RULHQWDW IRQDPHQWDOPHQW D VDWLVIHU OHV QHFHVVLWDWV GHO JUDQ capital. Tots els participants a la sessiĂł van coincidir a reclamar el

FRQWURO S~EOLF GH OÂśHFRQRPLD DPE PHVXUHV FRP OD GHPRFUDWLW]DFLy GH OHV HPSUHVHV L OÂśRSRVLFLy D OÂśDXWRQRPLD GHO EDQF FHQWUDO La jornada va concloure amb una taula rodona en la que van conĂ€XLU PROWV GHOV WHPHV WUDFWDWV HQ les sessions anteriors. Primer va KDYHU KL XQD HQFHVD GHIHQVD GH OD veritat i la raĂł com a valors bĂ sics L LUUHQXQFLDEOHV GH OÂśHVTXHUUD D FjUUHF GÂśHQ 'DQLHO 5DYHQWyV (Q -HDQ %ULFPRQW SHU OD VHYD EDQGD YD RIHULU XQD LQWHUSUHWDFLy GH OD història europea que animava D QR FRQIRUPDU VH DPE PRGHOV GHO SDVVDW )LQDOPHQW OÂś$QWRQL 'RPqQHFK YD FRQFORXUH OHV MRUQDGHV IHQW XQ SHWLW VXPDUL GH OHV LGHHV TXH VÂśKL KDYLHQ GHVJUDQDW Per acabar, i amb un to sarcĂ stic i bromista, va desaconsellar la lecWXUD GÂśDXWRUV SRVW PRGHUQV 7RWHV OHV SRQqQFLHV YDQ VHU VHJXLdes de torns oberts de paraules. EnWUH GÂśDOWUHV YDQ LQWHUYHQLU HQ ;RVH 0DQXHO 9HLUDV -XDQ 7UtDV &RQUDGR %HOXFKH L 'DYLG &DVDVVHV

N(D$#*,($0*N-D(0% H#%7'+%$-)+%)&U477"@'(@'J)!5&-5#(&)Q"'P

>&$6@ *-.:($*#-*'-J)-U$Q*$*/'-(/$Q*%'(0.J&'A(#&'(

la que vivim i que, sense oblidar GÂśRQ YHQLP HQV VLWXw HQ PLOORUV condicions per participar en la FRQVWUXFFLy GHO IXWXU

Potser el nom soni grandiloqßent i un xic pretensiós, però intentem DQDOLW]DU QL TXH VLJXL SHU VREUH OHV LGHHV IRUoD TXH FRQ¿JXUHQ OD EDVH GœDTXHVW QRX L HQJUHVFDGRU projecte que una colla de dones L KRPHV GœHVTXHUUHV L DPE FODUV anhels culturals, volem arrencar. ROIG Ês el nostre color, el color TXH HQV GH¿QHL[ L HQV HPSHQWD D no restar impassibles davant la UHDOLWDW GœXQ PyQ QL WDQ SDFt¿F ni solidari, ni just, ni ecològic, ni humà , com voldríem. Per altra banda el roig representa la sang i la YLGD HO IRF L HO GHVHQYROXSDPHQW de la humanitat, roig Ês el petó i el somni. (63$, D WRWD DFWLYLWDW OL FDO XQ lloc on poder-se desenvolupar i no HQV UHIHULP QRPpV D XQ ORFDO SHU IHU KL GHEDWV VRSDUV H[SRVLFLRQV tallers, actuacions, etc., sinó tambÊ a un espai mental, a una predisposició creativa que es nodreix del debat en comú, i que serveix per entendre millor la realitat en

5()/(;,Ă? , &5($&,Ă? GXHV SDUDXOHV TXDVL LQGHVWULDEOHV OD SULPHUD HQV ID YHXUH HO SHUTXq de la realitat, la segona ĂŠs la VHYD FRQVHT qQFLD GDYDQW GÂśXQD UHDOLWDW DQDOLW]DGD L GHEDWXGD FDO prendre partit, la creaciĂł podrĂ­em GLU TXH pV OD PDWHULDOLW]DFLy GÂśXQD UHĂ€H[Ly 75$16)250$'25$ MD VH VDS TXH OÂśHQHUJLD QR HV GHVWUXHL[ VL QR TXH WDQ VROV HV WUDQVIRUPD GÂśDTXHVWD PDWHL[D PDQHUD OD QRVtra energia no pot ser estĂ tica o merament contemplativa, cal que VLJXL DFWLYD L SHU WDQW WUDQVIRUPDdora, una energia rebel i engrescadora, una energia constructiva i somiadora, una energia que sumi i no exclogui, una energia que serveixi doncs per canviar el mĂłn. $TXHVWD pV OD TXLPqULFD SRWVHU però de ben segur engrescada tasca que la gent de ROIG ens disposem a engegar

4Xq pV 52,*" Un col¡lectiu de persones amb PDQLIHVWHV jQVLHV GH WUDQVIRUPDció de la nostra societat, que ens

DVVRFLHP SHU WDO GH UHIOH[LRQDU sobre la realitat que ens envolta i alhora desenvolupar projectes que ajudin a la seva comprensiĂł i WUDQVIRUPDFLy 4XL ID 52,*" Tu, jo, un grup de debats, un FROĂ‚OHFWLX SRqWLF DOJ~ DPE HO YHUt GHO WHDWUH JHQW FUHDGRUD OD YHwQD del costat, o tothom qui vulgui i estigui engrescat per participar en un projecte que segur no canviarĂ el mĂłn, però que hi pot ajudar, QL TXH VLJXL XQD PLFD -D VH VDS PROWHV PLTXHV IDQ XQ PROW 4Xq IDUj 52,*" FarĂ el que la gent i els col¡lectius TXH OÂśLQWHJUHP GHFLGLP SHU D DL[z nomĂŠs ens caldran idees i caps i mans per desenvolupar-les. Pots venir amb la teva pròpia proSRVWD DGKHULU WH D OD GÂśXQ DOWUH R IXVLRQDU OHV HQ XQD GH QRYD 52,* VHUj XQ SXQW GH UHĂ€H[Ly L WUHEDOO i alhora un aparador per donar D FRQqL[HU DTXHVWHV IHLQHV $L[t GRQFV SRGUHP IHU H[SRVLFLRQV debats, sopars, actuacions, tallers, xerrades, visites, cursos,... i tot DOOz TXH VHÂśQV YDJL DFXGLQW Com contactar amb ROIG ? 3HU WDO GH SRGHU FRQqL[HU GH PpV D SURS HO QRVWUH WHX SURMHFWH HQV SRWV trobar a: associacioculturalroig@ hotmail.com b!

b1

T$95-)*m06-)*KI'$(

V0*0&D-)+)$.%(*#-*/(.( L OÂśDXWRU -XDQ 5HWDQD (VWHOOD UHVLGHQW D 6DEDGHOO

³(OV DOWUHV FDWDODQV´ HQ OœHQFHUW GHO Paco Candel.

3HUz DUD YXOO FHQWUDU OÂśDWHQFLy HQ una obra seva mĂŠs recent: “Gentes GH RWUR OXJDU´ $PEGXHV guanyadores del Premi de novel¡la FXUWD Âł&ULVWyEDO =DUDJR]D´ TXH DWRUJD OÂś$MXQWDPHQW GH OD 9LOD -RLRVD $ODFDQW

/D WHQVLy ÂľLQ FUHVFHQGRÂś HV YLX HQ GLIHUHQWV HVFHQDULV TXH YDQ quedant emmarcats per la desFULSFLy GH OÂśRURJUDÂżD KtGULFD GHOV GLIHUHQWV FRUUHQWV GÂśDLJXD ÂąUHDOV R SRWHQFLDOV GH OD ]RQD OD 0ROD OD riera de las Arenas, el riu Tort, la FRQFD GHO ULX 5LSROO TXH OÂśDXWRU FRQHL[ SHUIHFWDPHQW

-,*+2$1+$,4&!R!1+$&/01

A vegades el bosc no ens deixa YHXUH OÂśDUEUH 8QD JUDQ PDVVD YHUda, un ĂŠsser col¡lectiu ens impedeix gaudir de les individualitats. I les tenim aquĂ­ a prop. No ens cal EXVFDU OHV IRUD 3HUz MD VDEHP HO mĂłn editorial ĂŠs un altre bosc. $UD GHVSUpV GH OÂśDSURYDFLy GH OD /OHL GH OD 0HPzULD +LVWzULFD OD FDVXDOLWDW HW ID FRQHL[HGRU GÂśDOJXQV HVIRUoRV UHDOLW]DWV HQ WHPSV DQWHULRUV TXH XWLOLW]DQW OD ÂżFFLy GHQXQFLDYHQ una realitat amagada. En aquest cas no era altra que la brutal repressiĂł IHL[LVWD HOV GLHV LPPHGLDWV DO de juliol, a les terres navarreses i en FRQFUHW D (VWHOOD +L KD XQD QRYHOĂ‚OD FXUWD TXH HQV PRVWUD XQ GÂśDTXHOOV casos que no quedarien recollits directament en la nova llei: el tipus de vida al que es van veure condemQDGHV ÂłGH IRUPD FROĂ‚ODWHUDO´ ÂąFRP agrada dir ara- algunes persones. La QRYHOĂ‚OD Âł'HO UHQFRU \ OD PHPRULD´

/HV QRYHOÂOHV GœHQ -XDQ 5HWDQD contemplen molts dels ingredients del conte. Els capítols són molt FXUWV FRVD TXH IDFLOLWD OD OHFWXUD L GHOLPLWHQ OœHVSDL GœXQ SURWDJRQLVWD FRUDO FRPSRVDW GœXQ VHJXLW de protagonistes individuals. Una HVWUXFWXUD FRQFqQWULFD SHUPHW VHJXLU HOV GLIHUHQWV WHPSV GHO UHODW FDS D XQ GHVHQOODo TXH VœDQXQFLD GHV GH O¾DSDULFLy HQ HO SULPHU PRPHQW GœXQ SHUVRQDWJH TXH HV PDQWp HQ XQ segon pla, molt prudent: la pluja. 6RP D 6DEDGHOO L WUREHP XQ mosaic de personatges contraposats: HOV GH OD EXUJHVLD FDWDODQD GHO Wq[WLO VREUHWRW L OD EDQFD GœXQD EDQGD $TXHVWV ~OWLPV DPE HOV XOOV ¿[DWV HQ OœRSHUDFLy HVSHFXODWLYD TXH SRW representar el creixement de la ciuWDW ³+DEUtD TXH FDOFXODU OD GHPDQGD potencial de vivienda en la ciudad�. 'œDOWUD EDQGD HOV QRXYLQJXWV 3HUVRQDWJHV TXH DPE JUDQV VDFUL¿FLV L HVIRUoRV VœKDQ DQDW IRUMDQW XQD QRYD YLGD D OD WHUUD GœDFROOLPHQW DTXHOOV que han pogut travessar tots els ¿OWUHV , VL QR UHSHWLQW XQ DOWUH FRS precedent dels actuals subsaharians.

/ÂśDXWRU FRP XQ GLYHUWLPHQWR GHVGUDPDWLW]D HO UHODW DPE OÂśHOHFFLy GHOV QRPV GÂśDOJXQV SHUVRQDWJHV &ULVWLQD $OPHLGD -XOLR 0pGHP 3pUH] /ORUFD -XOLiQ 'HOJDGR 0HQWUH OD WHQVLy L OÂśDQJRL[D D LPDWJH GÂśXQD QRYHOĂ‚OD QHJUD FDPLQHQ D la recerca del culpable. Un culpable en el que es viu la paradoxa que HQFDUD QR KD FRPqV FDS GHOLFWH 8Q GHOLFWH TXH DO ÂżQDO FRP OD LPDWJH medieval de la mort que iguala, ha DIHFWDW SREUHV L ULFV 3HUz OD LPDWJH pV HQJDQ\RVD SHUTXq PHQWUH TXH HOV pobres han pagat amb la seva vida o HOV PpV DIRUWXQDWV DPE HO VHX OORF GH treball, els rics sempre podran tornar D DL[HFDU OHV HGLÂżFDFLRQV PDOPHVHV reiniciar els seus negocis o, com el personatge arquetĂ­pic del periodista vividor, tornar a la partida de pòquer ÂąFRP VL UHV QR KDJXpV VXFFHwWÂą (O YROXP GH OD WUDJqGLD HV YD FRneixent. Les emissores de rĂ dio FULGHQ D OD VROLGDULWDW /D ÂżFFLy FRQYHUJHL[ DPE OD UHDOLWDW GÂśXQHV [LIUHV HVIHUHwGRUHV 1RPpV D 6DEDGHOO PRUWV IHULWV L GHVDSDUHJXWV bX

ba

,5$.*S5?-'k(. !"$7%&&)+%)Q%+(@@'J)+%)KU6785#$(

,(*(/%5()$#(#*#-*C=$0(+* V0*A50#&*-0*/'$.$.@*50(*.&/$-#(#*-0*6-.%(/$Q0* #-**>(J(-)*H&/=*#-*P-)$5

La Xina contĂŠ tots els problemes de la humanitat. Les solucions que doni la Xina als grans problemes que tĂŠ plantejats seran, HQ JUDQ PHVXUD HO TXH SUHÂżJXrarĂ quines solucions donarĂ la humanitat a aquests problemes. $PE DTXHVWD WHVL FHQWUDO FRPHQoD un viatge per una gegantina Xina HQ SOHQD WUDQVIRUPDFLy L HOV VHXV FRQWUDVWRV OHV FRQWLQXwWDWV L GLVFRQWLQXwWDWV HQ OD KLVWzULD [LQHVD el carĂ cter del “sistema xinĂŠsâ€?, les desigualtats i erosions meGLDPELHQWDOV OÂśH[SORWDFLy ODERUDO i la situaciĂł dels treballadors immigrants, la qĂźestiĂł del camp i les ciutats, la qĂźestiĂł de les nacionalistats (en especial tibetana i uigur), la polĂ­tica exterior xinesa L OHV VHYHV UHODFLRQV GH YHwQDWJH DPE DOWUHV SDwVRV 3DUOHP GH OD SXEOLFDFLy GÂśHQ 5DIHO 3RFK GH )HOLX FRUUHVSRQVDO de La Vanguardia a la Xina des GÂśDJRVW GHO ÂżQV DO QRYHPEUH GHO /D DFWXDOLGDG GH Xina. Un mundo en crisis, una VRFLHGDG HQ JHVWDFLyQ XQ llibre editat per CrĂ­tica on recull OD VHYD H[SHULqQFLD L UHĂ€H[LRQV

en aquell gran paĂ­s. Els que el seguim a la premsa diĂ ria, ara com a corresponsal a BerlĂ­n, VDEHP Ep HO TXH DL[z VLJQLÂżFD XQD ERQD IHLQD SHULRGtVWLFD TXH

no sovinteja basada en una persSHFWLYD KLVWzULFD L LQWHO‡OHFWXDO amplíssima i en un treball periodístic de camp, que li permet IXJLU GHOV WzSLFV L FHUWHVHV GHO VDEHU FRQYHQFLRQDO TXH UHIRUFHQ OD PDMRULD GœLQIRUPDQWV L OD WRWDOLWDW GœDJqQFLHV GH SUHPVD TXDQ

han de dir alguna cosa del món asià tic i, en concret, de la Xina. /œH[WDURUGLQDUL pV OD FRPSOH[LWDW L DPELYDOqQFLD GH FDGDVFXQ GHOV assumptes tractats, esmentats mÊs amunt. Cal remetre el lecWRU D OœH[SORUDFLy GLUHFWD GHO text. Per animar-lo a emprendre aquesta tasca, hi ha alguns elePHQWV TXH PœDWUHYHL[R D GHVWDFDU GœDTXHVW OOLEUH 8QD SHUVSHFWLYD QR HXURFqQtrica ni colonial. Una crítica a OœRULHQWDOLVPH GHOV LQWHO‡OHFWXDOV occidentals, que Ês extensible als diplomà tics i periodistes que se les veuen amb els temes xinesos. 'œXQD EDQGD OD SURMHFFLy GH OHV GqULHV RFFLGHQWDOV HQ UHDOLWDWV DOLHQHV HQ OORF GœHQWHQGUH OHV FRVHV HQ HO VHX FRQWH[W L GH OœDOWUD WRWD XQD GLQjPLFD TXH ID TXH HOV PDWHL[RV que a casa són premiats per la seva docilitat amb el poder quan parlen GH SDwVRV FRP OD ;LQD VLJXLQ UHFRQHJXWV SHU OœKLSHUFULWLFLVPH L HO UHIRUoDPHQW GH SUHMXGLFLV 8Q DERUGDWJH SROLqGULF L FRPSOH[ GHOV SUREOHPHV /œLPSRUWDQW QR bb

VyQ OHV GHÂżQLFLRQV HVTXHPjWLTXHV sinĂł la comprensiĂł de realitats FRPSOH[HV $L[z YDO SHU HQIURQWDU se a diverses qĂźestions plenes de SDUDGR[HV OÂśH[SORWDFLy ODERUDO a la Xina, que ĂŠs ben certa, tant FRP OD JUDQ UHIRUPD ODERUDO GH OÂśDQ\ SDVVDW R OÂśDUWLFXODFLy GÂśXQ moviment obrer independent. El FDUjFWHU DXWRULWDUL GÂśXQD ;LQD TXH ĂŠs alhora un gran banc de proves RQ OÂś(VWDW HV UHFRQHL[ LPSHUIHFWH L DVVDMD YDOHQWHV UHIRUPHV FRP HO VXIUDJL XQLYHUVDO D OHV FLXWDWV petites i mitjanes en el terreny polĂ­tic- i la societat civil en consWUXFFLy GyQD VLJQHV GÂśXQD HQRUPH YLWDOLWDW /ÂśH[LVWqQFLD GÂśXQV JUDQV desequilibris socials, ambientals i territorials, en especial entre HO FDPS L OD FLXWDW SDUDO‡OHOD DO OODQoDPHQW GH OD SROtWLFD GH FRQVWUXFFLy G´œXQ QRX FDPS VRFLDOLVWD´ DFRPSDQ\DW GÂśLQYHUVLRQV considerables per millorar la vida al camp i impulsar noves pautes de desenvolupament, des de la FRQVFLqQFLD TXH HOV GHVHTXLOLEULV provocats pel creixement no sĂłn

bg

sostenibles a mig termini. La deSHQGqQFLD HQ HO SURFpV GH JOREDOLW]DFLy FRP D SRWqQFLD H[SRUWDGRUD GH EDL[ YDORU DIHJLW L ÂżQDQoDGRUD GHO GqÂżFLW QRUG DPHULFj DO FRVWDW GH OD UHVLVWqQFLD D OD FULVL PXQGLDO el manteniment de la seva moneda protegida del mercat internacional i els plans de canvi a un model de desenvolupament endògen estiPXODQW HO PHUFDW LQWHUQ L GÂśXQD economia exportadora de valor DIHJLW PpV JUDQ - Una visiĂł històrica que vol entendre els canvis, però tambĂŠ les FRQWLQXwWDWV HQ OD UHDOLWDW [LQHVD OHV FRQWLQXwWDWV GH OD UHYROXFLy OHV FRQWLQXwWDWV DPE OÂśHWDSD GH OÂśLPSHUL HOV FDQYLV HQ XQD FXOWXUD PLO‡OHQjULD DPE XQHV FRQFHSFLRQV molt particulars del temps, el poder, el mĂłn i la societat. És en aquest FRQWH[W TXH HV SRW DQDOLW]DU HO TXH VyQ HO PRYLPHQW FRPXQLVWD [LQqV HO VRFLDOLVPH [LQqV OHV UHIRUPHV GH PHUFDW OD IDOWD GH GHPRFUjFLD L DOtres qĂźestions. Un exemple que em VHPEOD LQWHUHVVDQW SHU LO‡OXVWUDU OD

IDOWD GH SHUVSHFWLYD TXH D YHJDGHV tenim Ês el tema de la democrà cia a +RQJ .RQJ L OD VXSRVDGD UHWDOODGD de llibertats i democrà cia que hauria suposat el retorn a la sobirania [LQHVD +RQJ .RQJ KD HVWDW XQD colònia brità nica sense cap concessió democrà tica cap als seus KDELWDQWV /œDXWRQRPLD L FDSDFLWDW de decisió -limitada- dels hongNRQHVRV VyQ DYXL OHV PpV JUDQV GH la seva història. /D PLUDGD GœHQ 3RFK pV GRQFV LQIRUPDGD L IUHVFD jPSOLD L SURIXQGD 'LVFXWHL[ L FHUFD HOV DXWRUV i autores que solventment ens poden ajudar a entendre qßestions KLVWzULTXHV GœLQWHUSUHWDFLy GHO SUHVHQW L GH SURMHFFLRQV GH IXWXU GH VRFLHWDW GœHFRQRPLD GH FXOWXUD L GH SROtWLFD /œH[SHULqQFLD GœHQ 3RFK com a corresponsal a Rússia i a la Xina en moments clau de la història GœDTXHVWV JUDQV SDwVRV FRQWLQHQWDOV FRQ¿JXUHQ XQD PLUDGD L XQD YHX privilegiada per narrar i explicar els grans canvis. Tot això el converteix HQ XQ UHIHUHQW TXH QR pV GLU SRF

Jotaeme, la joventut del comunisme

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.