Memòria Àrea d'Història by Pere Ardiaca

Memòria de Projectes i activitats sobre Memòria Històrica -Fundació Pere Ardiaca-

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

ÍNDEX 1.

DADES I PRESENTACIÓ DE L’ENTITAT 1.1 Nom ...................................................................................................................3 1.2 Composició del Patronat .................................................................................3 1.3 Responsable de projectes ...............................................................................3 1.4 Presentació, àmbits principals de treball i activitats .....................................4

MEMÒRIA D’ACTIVITATS MEMÒRIA HISTÒRICA .................................................8 2.1 Còmic Primavera Tricolor ...............................................................................9 2.2 DVD La II República .......................................................................................11 2.3 Llibre Neus Català -Memòria i Lluita- ..........................................................12 2.4 Llibre Jotaeme, la Joventut del Comunisme ................................................14 2.5 Llibre “Román”, l’home que va organitzar el PSUC ....................................16 2.6 Llibre Margarida Abril, d’un roig encès .......................................................19 2.7 Llibre Lina Ódena, lluita de dona………………………………………………… 21 2.8 Còmic No a la Guerra ……………………………………………………………... 22 2.9 Còmic Lina Odena, PARAULES (de) MAJORS……………………………… 23 2.10 Còmic Primavera Tricolor II, Guerrilles de la Llibertat………………………. 24 2.11 Llibre Catalunya per Palestina……………………………………………………. 25 2.12 Cicles Memòria Històrica : Els Cafès dels Divendres 2.13 Visita a la Maternitat d’ Elne .........................................................................30 2.14 Acte commemoratiu del 70è aniversari de la fundació del PSUC ..............31 2.15 Fons Bibliogràfic. Arxiu fotogràfic. Arxiu Històric de Memòria Oral de Dones Treballadores. Fons Josep Serradell “Román” i Margarida Abril .......................................32 2.16 JORNADES ………………………………………………………………………… 34 2.17 Projectes en curs………………………………………………………………….. 36 2.18 Suport pedagògic………………………………………………………………… 37

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

1. DADES I PRESENTACIÓ DE L’ ENTITAT 1.1 Nom FUNDACIÓ PRIVADA PERE ARDIACA NIF: G61045720 Telèfon: 93 511 44 58 Fax: 93 318 49 40 E- mail: fpereardiaca@fpereardiaca.org Web: www.fpereardiaca.org

1.2 Composició del Patronat President: Vicepresidenta: Secretària: Tresorer:

Celestino Andrés Sánchez Ramos Àngels Martínez Castells Mª José Pardo Lanuza Joan Lou Iglesias

Vocals Marià Pere Lizándara Jordi Miralles Conte Jordi Ribó Flos Jordi Gasull Batlle Joan Josep Nuet Pujals Antoni Barbarà Molina Antoni Franco Monroy Ginés Martínez Serrano Jaume Benet i Amigó Juan Manuel Patón Barnés Socis i sòcies honorífics:

Josep Fontana Neus Català Manola Rodríguez Manuel González Esteban Cerdán Antonio Álvarez Solís Alfred Simó Soledad Real Trinidad Gallego

1.3 Responsable de Projectes Memòria Històrica Responsable Àrea d’ Història: Manuel Moreno Sanjuán Director Fundació Pere Ardiaca: Quim Cornelles Fernández

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

1.4 Presentació, àmbits principals de treball i activitats La Fundació Pere Ardiaca, entitat sense ànim de lucre i de caràcter social i cultural fundada a l’any 1987, és un centre de debats, estudis, investigacions i projectes socials, amb la finalitat de contribuir a la discussió i l’elaboració de propostes alternatives a l’ actual sistema neoliberal. Pretenem contribuir al desenvolupament d’un projecte emancipador a Catalunya. Treballem per a desenvolupar quatre valors fundamentals: llibertat, solidaritat, igualtat i fraternitat. L’ activitat de la Fundació Pere Ardiaca s’ emmarca en el procés de reelaboració teòrica de l’ esquerra del nostre país i de Europa. Pretenem generar idees, arguments i propostes per la profundització i radicalització democràtica i la transformació social de Catalunya, des de una perspectiva de classe, de gènere i ecologista. Es vol també analitzar i facilitar l’ encaixament de Catalunya a Europa, potenciant el seu paper de motor social, cultural i econòmic. Funcionant com a centre generador de idees, un lloc de confrontació, intercanvi, investigació, d’ iniciatives per la comprensió dels canvis a Catalunya, Europa i el món. Un dels àmbits prioritaris de la Fundació és la recuperació de la memòria històrica i democràtica dels i les treballadores del nostre país. Els objectius de la Fundació Pere Ardiaca es poden sintetitzar en quatre eixos principals de treball. El primer eix és el de la Memòria Històrica, que inclou investigacions, publicacions i divulgació sobre la història del moviment obrer català, un arxiu de memòria oral i la gestió i administració de l ‘arxiu històric i del fons bibliogràfic. El segon eix es converteix en el focus i catalitzador del pensament de l’esquerra transformadora del nostre país en l ‘àmbit social, econòmic, polític, científic i cultural, contribuint a l’ elaboració de propostes que milloren la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Per això, utilitzarem dos camins: d’una banda, mitjançant la recerca, els debats i les activitats pròpies; por l’altre banda, fomentant l’ intercanvi d’ idees d’ esquerres al conjunt de la societat catalana.

El tercer eix consisteix en la posada en marxa de projectes de caràcter social, amb la idea de fomentar la participació ciutadana i els valors democràtics i progressistes dirigits sobre tot al àmbit municipal, treballant amb alguns dels col·lectius que més pateixen la discriminació: tercera edat, joventut, dones e immigració. Així com amb totes aquelles organitzacions i moviments socials que conformen la societat civil catalana. El nostre objectiu és treballar en temes transversals com la discriminació de la dona, la interculturalitat i valors tan importants com la pau i la solidaritat. El quart eix és l’ internacional, ens plantegem treballar en diferents nivells.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

Europa: L’ actual model de construcció europea, l’ encaixament de Catalunya a Europa, el paper d’ Europa en el món, amb especial atenció a la realitat regional mediterrània. El món: Posant especial atenció en zones com l ‘Orient Mitjà i l’ Amèrica Llatina. Amb l’ inclusió d’ un eix internacional pretenem aconseguir dos objectius: la recerca, publicació i difusió de tots els materials que es generen, i fomentar valors com la pau, la solidaritat i la relació fraternal entre els pobles, mitjançant l’ intercanvi de persones e idees. Els objectius de la Fundació, passen llavors por la col·laboració en aquest projecte transformador des de las diferents perspectives que ho componen: igualtat, gènere, respecte mediambiental, integració i de drets dels i les nouvingudes, salut i drets laborals, habitatge digne, sanitat i educació pública i de qualitat, tercera edat, drets de la joventut, solidaritat, pau i participació democràtica. La construcció d’ espais de diàleg entre les diferents sensibilitats i cultures de l’ esquerre política i social, ajudant a potenciar una societat civil alternativa, repensant les pautes de diàleg e interacció entre les forces polítiques i els moviments socials. Sempre des de dos vessants: la teòrica i de proposta i la pràctica social. Per portar a terme tots aquests objectius, la Fundació Pere Ardiaca aposta firmament per treballar conjuntament amb altres entitats, la qual cosa ens enriqueix i ens permet conèixer noves i diferents experiències, formes de treballar i veure el món a més de permetre-li l’enfortiment de la xarxa d’ associacions i moviments socials de Catalunya.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

Durant aquest curs, hem treballat de forma conjunta d’una manera o altre amb les següents organitzacions: Institut Català de la Dona (Generalitat de Catalunya) Sector Serveis Personals (Ajuntament de Barcelona) Departament de Treball de la Generalitat i Fons Social Europeu Càtedra Unesco d’ Estudis Interculturals Regidoria de Salut Pública de l’ Ajuntament de Barcelona Oficina a Barcelona del Parlament Europeu GUE/NGL Grup Parlamentari - Parlament Europeu SOS - Racisme Consolat de Cuba a Barcelona Secretaria de la Dona de CCOO - Catalunya Tamaia -Associació de dones contra la violència familiar Departament de Migracions de CCOO Catalunya i CITE Organització per l’ Alliberament de Palestina - OAP a Catalunya Col·lectiu Maloka Colòmbia Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Associació Dones del 36 Comitè Internacional de Ravensbrück Fundació Cipriano García -Arxiu Històric de la CONC Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua Defensem Cuba Plataforma d’entitats del barri de La Mina Associació UNESCO pel Diàleg intercultural de Catalunya Associació de Treballadors Pakistanesos ASOPXI(Xile) Associació d’ Amics de Costa d’ Ivori Associació Planeta (Senegal) Associació d’ Uruguaians de Catalunya Asociación para la Promoción Social Alternativa Minga (Colòmbia) Centre de Estudis Europeus(Cuba) Fundació Alfons Comín Fundación Alternativas Centre de Treball i Documentació Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya Fundació Catalunya Segle XXI Institut Esquerra 21 Món - 3 Fundació d’ Investigacions Marxistes (FIM) Associació Catalana d´ Investigacions Marxistes (ACIM) Fundació Mª Aurèlia Capmany PRAXIS Sinpermiso Fundació l´ Alternativa Associació Catalana per la Pau

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

Entitats amb les que s’ han firmat convenis de col·laboració: Universitat de Barcelona - UB Universitat Autònoma de Barcelona - UAB Universitat Pompeu Fabra - UPF Universitat Politècnica de Catalunya - UPC Associació Catalana per la Pau Associació d’ Estudiants Progressistes - AEP Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Institucions públiques que han donat suport a algunes de les diferents activitats: Servei de Col·locació de Catalunya - Generalitat de Catalunya Institut Català de les Dones - Generalitat de Catalunya Sector de Serveis Personals de l’ Ajuntament de Barcelona Regidoria de Salut Pública de l’ Ajuntament de Barcelona Oficina del Parlament Europeu a Barcelona Càtedra Unesco d’ Estudis Interculturals Departament de Relacions Institucionals i Participació - Generalitat de Catalunya Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya Secretaria d’ Immigració de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Mataró Ajuntament de Premià de Dalt Diputació de Barcelona Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Acció Social de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Castelldefels

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2. MEMÒRIA D’ ACTIVITATS MEMÒRIA HISTÓRICA Des de l’ any 2004 venim realitzant diferents activitats i projectes directament relacionats amb la recuperació de la memòria històrica i democràtica. Publicacions de llibres, conferències, còmics, DVD’ s , exposicions, impuls i participació de la COORDINADORA PER A LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, així com en altres xarxes i plataformes a nivell estatal. Durant l’ any 2006 celebrem el 75è aniversari d’una de las dates més importants de la nostra història contemporània: La Proclamació de la IIª República, que va suposar la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d’un nou règim amb tots els ingredients per que fos definitiu: garantía d’un futur amb llibertat i convivència democràtica. Amb el projecte “Recuperant la Memòria: la II República, homenatge a la dona lluitadora”, impulsat per l’ Àrea d’ Història de la Fundació, hem volgut donar un homenatge a les dones que van lluitar per les llibertats i la justícia, col·laborant alhora amb la recuperació de la Memòria democràtica del nostre país. Partint de la commemoració del 75è aniversari de la II República i del paper que van jugar les dones en l’ avenç social primer, i en la lluita per la recuperació de les llibertats després, hem realitzat aquest projecte que consta de dues accions: ⇒ La primera ha estat la publicació d’ un còmic sobre la II República: Primavera Tricolor que consta d’ una introducció clarejadora de l’ historiador Josep Fontana, una cronologia dels fets i una bibliografia sobre la República que facilita l’ accés a aquells i aquelles lectores que es mostren interessats en ampliar els seus coneixements. ⇒ La segona ha estat la producció i edició d’ un DVD sobre la II República. Amb aquest DVD intentem facilitar la tasca educativa en els centres, posant a la seva disposició un material didàctic atractiu pels més joves. La difusió del projecte es realitzarà de manera prioritària en instituts de secundària i Centres Cívics de diferents localitats catalanes. A Barcelona, primera província en rebre el material, ja ha estat distribuït en els IES de Barcelona, Molins de Rei, Hospitalet, Terrassa, Sant Adrià del Besòs i Castelldefels entre d’altres. En molts d’ ells, hem realitzat xerrades i presentacions tant del còmic com del DVD. També, i després de més d’ un any de treball varem poder publicar el llibre “Neus Català, Memòria i Lluita” de la historiadora Elisenda Belenguer. Aquesta publicació destaca pel seu alt contingut pedagògic e històric. Mitjançant la història de Neus Català, el llibre recorre la història del segle XX donant una atenció a les lluites dels pobles contra els feixismes i la lluita de les dones pels seus drets. Una altre activitat realitzada per la Fundació relacionades amb la recuperació de la memòria democràtica ha estat l’homenatge al 70è Aniversari de la fundació del PSUC, celebrat el 23 de juliol de 2006 a la Plaça del Pi de Barcelona.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.1 Cómic “Primavera Tricolor” En la Fundació Pere Ardiaca considerem de gran importància que tota la ciutadania, i especialment els nostres joves coneguin el que va representar la II República, quins avanços socials es van obtenir i els que podríem denominar valors republicans. Dins del còmic es poden apreciar dades històriques com la separació de poders entre la Església i l’ Estat (i la lògica llibertat de consciència), com l’ article 1 de la Constitució parla de “república de treballadors”, la creació de las primeres escoles públiques, la primera votació de les dones, l’ intent de Reforma Agrària, la regulació dels Estatuts d’ Autonomia o la condemna del Cop d’ Estat de Primo de Rivera, entre d’ altres moltes coses. Pensem que és un deure contribuir a la recuperació de la memòria històrica democràtica del nostre país i es per això que ens decidim a publicar aquest còmic, per aconseguir explicar la història de manera amena i entretinguda. L’objectiu del còmic era i és, per una banda fer un homenatge a la II República en el seu 75è aniversari, tant als valors que representa com a tots els homes i dones que van lluitar en defensa de la democràcia i la llibertat i per l’altre banda, tenir una eina pedagògica que difongués aquests valors entre els joves, especialment els alumnes dels últims cursos d’ ESO. El Còmic consta d’ una introducció didàctica de l’ historiador Josep Fontana sobre el que va significar la II República, una cronologia i una bibliografia final per tots aquells lectors interessats en saber una mica més sobre uns fets tan significatius de la història del nostre país, de l ‘ Estat espanyol, d’ Europa i del món. L’ acció de l’àlbum del còmic Primavera Tricolor s’ inicia el 19 de juliol de 1936 en els carrers de Barcelona, quan les armades lleials a la República i els militants d’ esquerres i anarquistes fan front en el carrer de la ciutat als rebel·lats.

Juan és un metge de filiació marxista que es troba durant el combat amb el seu amic Luis, anarcosindicalista. En el transcurs dels combats a la Plaça Catalunya, Luis cau malferidor moment en el que es produeix un flash back que ens explica les relacions entre els dos protagonistes. Ambdós es van conèixer el 14 d’abril de 1931 mitjançant un amic comú, quan tot el món celebrava als carrers la proclamació de la II República. Durant aquesta trobada casual, Juan coneixerà també a la Laura, una militant anarcosindicalista que acabarà sent la seva companya. Varis fets històrics de l’ època marcaran la vida i les relacions dels personatges, fets com La Revolució d’ Octubre de 1934, fets que distanciaran la relació entre Juan i Luis. El primer serà detingut i portat a presó. El seu retrobament es produirà la nit de Sant Joan de 1936 en una berbena popular.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

L’ últim capítol torna a la situació plantejada en el primer, quan Luis, molt greu és portat a l’ hospital i Juan troba a la Laura vestida de miliciana anarquista als carrers de Barcelona. La trama inclou reflexions sobre els progressos socials i polítics que es van produir en la II República, a la vegada que descobrim les diferents visions que tenien reformistes, marxistes i anarcosindicalistes. El còmic utilitza un vocabulari senzill i pedagògic a la vegada que real perquè sigui la pròpia història la que vagi introduint al lector en la II República.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.2 DVD La II República Amb aquest DVD hem volgut explicar d’ una manera directa i visual què va significar la proclamació de la II República. Volem explicar quins valors van ser els que van predominar en la II República i en quin context sociopolític, nacional, estatal i mundial van quedar emmarcats. La seva durada, no es superior a 25 minuts, afavoreix el seu visionat en instituts i centres cívics, permetent que el temps posterior pugui ser dedicat a explicacions i/o debats. En la producció del DVD han col·laborat historiadors/es amb la finalitat de dotar-lo de rigor científic.

Breu sinopsis DVD 1/3 del muntatge es dedicarà als aspectes cronològics: 14-4-31 eleccions municipals Exili del monarca Eleccions generales Presidència d’ Azaña Estatut de 1932 Sanjurjada Eleccions de 1934 Revolució d’ Astúries Bienni negre Eleccions de 1936 Front Popular 18 de Juliol Alçament Guerra Exili.

Però la II República va ser més que tot això: - Laica: separació de poders Església -Estat (llibertat de consciència) - Article 1 de la Constitució parla de “república dels treballadors” - Creació de las primeres escoles públiques - Vot femení per primer cop. - S’ aprova la Llei del Divorci. - Reforma Agrària - Es regula la Setmana Laboral, drets dels jornalers - S’ aproven Estatuts de Autonomia - Es condemna el Cop d’ Estat de Primo de Rivera. - Sanjurjada i pressió constant de la Dreta Reaccionaria (exercit, església i poder econòmic. - La Guerra.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.3 Llibre Neus Català -Memòria i LluitaFer un llibre sobre Neus Català, publicat en el 2006 i pel que ja estem en la segona edició, és, sens dubta, fer un homenatge a totes les dones que van lluitar tota la seva vida en defensa de la llibertat i la justícia. Les raons per las quals ens decidim a realitzar un treball biogràfic sobre Neus Català i Pallejà son molts diversos. D’ entrada, una de les prioritats de la Fundació Pere Ardiaca és recollir, analitzar i divulgar la història dels pobles i més concretament la història de les persones i la vida quotidiana, i especialment, la història de les dones. Partim de la base de que no podem menysprear mai l’ oportunitat de poder recollir l’experiència d’ un testimoni oral que ens permetrà contrastar la memòria oral amb la història ja escrita o la que està per escriure. I més, quan es tracta del testimoni de persones que han estat freqüentment discriminades, i la qual història a estat silenciada durant molt temps; com és la història dels vençuts, de les classes populars i treballadors, i en especial, la protagonitzada per les dones. L’ importància de Neus Català és la de ser un testimoni viu i participatiu de les ultimes etapes de la història del nostre país, etapes de les que encara ens queda un gran treball per realitzar: II República, Guerra Civil, Dictadura Franquista i Transició Democràtica. Neus Català és també un testimoni viu, i per tant indispensable de la història universal especialment de la II Guerra Mundial. Neus va néixer a Els Guiamets, un poblet de la comarca tarraconense del Priorat l’any 1915. Era filla de camperol, i ella mateixa va exercir de camperola i de dependenta en el sindicat o cooperativa agrícola del seu poble fins l’ esclat de la guerra civil. Va ser llavors quan, juntament amb altres joves de la comarca, va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya per ajudar a allò que al Front li fes falta i a fer força per la defensa de la República. Darrera els Fets de Maig de 1937, va decidir establir-se a Barcelona on va continuar amb els seus estudis d’ infermeria i es va implicar en la lluita a la reraguarda i en el comitè d’ agitació i propaganda del PSUC. Comença la seva vida laboral en l’ assistència social exercint d’ infermera i és destinada al municipi de Premià de Dalt com Cap Sanitària d’una de las Colònies de Negrín. Es tracte d’ una colònia infantil de 180 nens refugiats amb els quals acabarà travessant la frontera cap l’exili. En aquest exili francès, és on ella creu que la lluita per la llibertat acaba només de començar i decideix implicar - se en la Resistència francesa, en tots els treballs que suposa l’ organització d’ un maquis i que la porten a ser, desgraciadament, detinguda l ‘11 de novembre de 1943 pels nazis i més tard, deportada al camp d’ extermini per nens i dones de Ravensbrück, d’on és una de las poques supervivents al ser traslladada a Kommando, a Holleischen, Txecoslovaquia per treballar en un taller de producció de material bèl·lic fins la seva alliberació a l’any 1945. Neus es va casar durant la Resistència amb un lluitador i resistent francès, el què li va permetre adquirir la nacionalitat francesa amb la que poder tornar a entrar a Espanya quan Franco encara estava en el poder i contra el qual ella va lluitar col·laborant amb la clandestinitat interior. Un bon exemple és que Neus va

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

ser cofundadora l’any 1962, junt amb d’altres deportats, de l’ entitat clandestina Amical Mauthasen, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols de tots els camps. Ha estat, des de la seva joventut, militant d’ un dels principals partits politics catalans, el PSUC. Actualment encara milita en el PCC i es sòcia d’ honor de la Fundació Pere Ardiaca. És important dir que Neus és un testimoni actiu del moviment feminista del nostre país iniciat als anys 70, i que ha dedicat els últims 40 anys de la seva vida a la recerca i recol·lecció de la memòria històrica de las dones espanyoles que van participar en la Resistència francesa i que van patir la deportació a camps de extermini nazis i que ha plasmat en el seu llibre De la Resistència i la Deportació. Neus Català i 50 testimonis de dones espanyoles del qual a través del seu testimoni, també volem treure profit i profunditzar. De totes maneres, ens agradaria tractar amb ella també, tots aquells aspectes de invisibilitat de la vida quotidiana que mai s’ ha explicat: el seu lloc d’ origen, la seva infància, el seu entorn familiar, els seus estudis, la difícil conciliació entre la vida familiar, política i laboral que ens ajudarien a entendre el perquè de la seva intensa activitat política e implicació en tot aquell que, com ella sempre diu, circumstancialment, li va tocar viure. Actualment, amb 93 anys de edat, però encara amb una vitalitat intensa, continua amb la seva tasca de recuperació de la memòria històrica, en homenatge a totes les dones, “les oblidades” i està preparant el segon volum del Memorial de dones espanyoles en la II Guerra Mundial, que és una relació de les dones espanyoles resistents, combatives i deportades durant la II Guerra Mundial. Ens agradaria, a través del nostre contacte, ajudar-la també i col·laborar amb ella en tota aquesta arduosa tasca. Al març de 2006, junt amb d’altres persones sensibilitzades amb el tema, Neus va presentar la nova associació “Amics de Ravensbrück”, de la qual es la Presidenta, que te com objectiu la defensa i la conservació de la memòria d’ aquell camp de la mort. Per últim, afegir que la metodologia de la història oral i les entrevistes personals ens serveixen per donar testimoni de la història passada, però també per alguna cosa que creiem que és de vital importància, que és, tenint en compte que Neus és un testimoni viu, saber como ella explica e interpreta el que ha viscut, com entén ella i què pensa del moment històric i polític actual, i com creu que s’ ha d’ afrontar el futur i com ho han de fer les noves generacions.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.4 Llibre Jotaeme, La Joventut del Comunisme L’any 1983, un grup de joves encapçalats por Josep Miquel Céspedes, Miralles i Herbera entre d’altres, van proposar a un PCC de nou creat, la recuperació de la Joventut Comunista. J. M. va demostrar una gran capacitat no solament política, sinó també organitzativa, dotant a la joventut d’una eina necessària: els Col·lectius de Joves Comunistes, els CJC. Posteriorment, va realitzar aquesta mateixa tasca per el Partit a Madrid. J .M. es va implicar especialment en els problemes dels treballadors i les treballadores, el que el va portar a incorporar-se en la lluita veïnal de Sant Adrià del Besòs, i a treballar en un dels barris més pobres i amb menys recursos de Barcelona: el barri de La Mina. J .M. Céspedes va ser un dels encarregats d’ organitzar e impulsar la Fundació Pere Ardiaca. Va ser membre del Comitè Executiu del Partit dels Comunistes de Catalunya fins la seva mort. El 21 de gener de 2004, en el tanatori de Badalona, centenars de persones van mostrar el seu respecte i reconeixement a la figura de Josep Miquel Céspedes, mort dos dies abans. Entre els assistents hi havia molts veterans de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC). Alguns dels principals dirigents dels Col·lectius de Joves Comunistes de Espanya en la segona meitat dels anys 80, quan Josep Miquel Céspedes va ser el seu Secretari General, també estaven presents. I molts militants comunistes, de moltes diferents èpoques i que avui participen de diferents projectes polítics d’esquerra. Allà estava Josep Serradell, “Román”, que moriria aquest mateix any. L’ organitzador, el dirigent comunista que més respecte va inspirar en Josep Miquel Céspedes. L’experiència del qual li va fer aprendre fins al final. Va ser aleshores quan va sorgir l’idea d’organitzar un acte d’ homenatge, que es va celebrar el 25 d’ abril a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). I va ser allí on va néixer el projecte de fer una Biografia política de JM Céspedes (com” jotaeme” va ser conegut per amics i camarades en aquells anys). Aquest treball publicat en el 2006, és una contribució a aquell projecte. El llibre recull el treball i el perfil d’ una persona que va jugar un paper molt important en la lluita ideològica, en temps difícils, i que es va comprometre amb el compromís de millorar les condicions de vida dels treballadors i les treballadores. El resultat ha estat possible gràcies a la col·laboració de moltes persones. Els epígrafs “El dirigent estudiantil” i “La lluita contra l’ Estatut de Centres Docents” es deuen , en la seva pràctica totalitat, a Josep Maria Martín, que la seva propera militància i amistat personal amb JM el converteixen en testimoni excepcional d’ aquells esdeveniments. Les seves observacions sobre altres parts d’aquesta contribució m’ han estat de molta utilitat. A més del meu arxiu personal, he trobat amb documents de l’ arxiu de Antonio Piniés, amb texts facilitats per Isabel Ribas i amb l’ arxiu del propi JM Céspedes, que he pogut revisar amb l’ ajuda de la seva companya, María Caprile, a la que també agraeixo dades i observacions. Begoña Simón m’ha facilitat dades e impressions, Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

personals i polítiques, del període adolescent de J. M. Els records i observacions de Cati Olid, Joan Pallisé i Luis Salvadores han estat de molta utilitat. I la família de J. M m’ ha facilitat dades biogràfiques essencials. Gràcies a l’ Atanasi, a la Tere, al Tito i, especialment, a la Teresa Alòs.

COLABORADORS I COLABORADORES Presentació Celestino Sánchez, President de la Fundació Pere Ardiaca. Testimonis Jesús M. Canga, Alcalde del Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Albert Herbera, Llicenciat en Historia Contemporània i obrer de la empresa SEAT. Isabel Ribas, Coordinadora de Barcelona de EUiA. Jordi Miralles i Conte, Coordinador General de EUiA i diputat al Parlament de Catalunya. Raimon de Cara, Periodista. Mª Carmen Gámez, Ex- alcaldessa del Ajuntament de Polinyà. Rosa Maicas Roca, Assessora LIC del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya. Gregorio Chamizo, Tècnic en Prevenció i Riscos Laborals. Gregorio Belmonte, Regidor de Ensenyament i Solidaritat del Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Impressions de Josep Serradell, Román, Dirigent històric del PSUC i PCC.

ANNEXES: Annex I – Primera carta a la Joventut catalana. Annex II –Discurs de Céspedes durant el ple de l ‘Ajuntament de Sant Adrià per la votació de l’ alcaldia. Annex III – Programa d’ educació fet per Céspedes.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.5 Llibre “Román”, l’home que va organitzar el PSUC Aquest projecte pretenia fer justícia a la figura d’ un lluitador antifeixista que tant va contribuir a la llibertat del poble català. Amb l ‘objectiu d’ evitar que s’oblidi la seva lluita i la seva història, personal i col·lectiva, és pel que en el 2005 es va publicar aquest llibre i pel que varem confeccionar una exposició al respecte. Josep Serradell Pérez «Román» és un personatge clau en la història recent de Catalunya i fonamentalment del moviment obrer. Dirigent comunista català, es va projectar també com a cap de responsabilitat en les organitzacions obreres de l’ Estat espanyol. El seu caràcter reservat i el fet d’ haver passat més de la meitat de la seva vida organitzant i dirigint la lluita clandestina, l’ han convertit en un home hermètic i discret fins l’ exasperació dels estudiosos. Només en el 2001 (amb 85 anys d’ edat), va accedir a que l’ historiador Pablo Meroño recollís les seves memòries en el llibre Crònica del Comunisme que hem conegut. És per tant aquest treball un document excepcional, elaborat pacientment i contrastat amb entrevistes i documentació extreta de les fonts més diverses. Josep Serradell va néixer a Canals, la Costera, en el País Valencià, l’ 11 d’ agost de 1916. Fill d’ obrers, és un dels fundadors, al 1932, de las Joventuts Socialistes del PSOE a Tortosa; i al 1936, de les Joventuts Socialistes Unificades de (JSUC) de la mateixa població, en el que va ser el seu primer responsable polític. Amb la sublevació feixista de Francisco Franco, Serradell es va presentar voluntari per anar al front, on va ser destinant al Front d’ Aragó e incorporant-se a la Centuria Carrasco, on és escollit comissari polític. Més tard, és enviat a l’ Escola Militar de Guerra de Barcelona on, a l’ abril de 1937, surt amb la graduació de tinent de l’ exercit de terra. Poc temps després és ascendit a capità. Amb el fi de la guerra, s’ exilia a França on es detingut i empresonat en la fortalesa de Colliure. Més tard, Serradell serà traslladat al camp de concentració de Vernet d’ Ariège, del que surt alliberat l’any 1940. Disposat a acatar les ordres del partit, es dirigeix a Burdeos on s’ embarcarà amb destí a Mèxic. L’any 1941, en la capital del país centreamericà, coneixerà a la Margarida Abril membre del Comitè Executiu del JSUC i del Comitè Nacional de les JSU d’ Espanya- , que va passar a ser la seva companya durant més de 60 anys, fins la mort d’ ella a Mataró l’agost de 2003. L’estiu de 1943 és captat com membre del Comitè Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i un any després és enviat a Catalunya per ajudar a la reorganització del partit en l ‘interior. A l’abril de 1944 ha d’ assumir la responsabilitat de la direcció de l’ interior, a causa de las detencions massives que s’ han produït com a conseqüència del setge repressiu imposat contra els i les militants comunistes Molt poc temps després serà rellevat, ja que la direcció del Partit a França, amb Jesús Monzón al front, ho veu com un enviat de la direcció “americana”. J.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

Serradell és destinat a Madrid i després a Donostia, on residirà durant uns pocs mesos ja que li reclamaran per l’ organització madrilenya on, el juliol de 1945, és designat responsable del Comitè Regional. A principis de l’any 1946 torna a Barcelona, aquesta vegada com a màxim responsable de la direcció del PSUC, assumint el juny d’aquest mateix any al comandament de la Comissió Polític-militar. A l’ octubre és novament cridat a França i s’ estableix un sistema de rotació política per a l’ interior, que durarà fins l’ any 1957, alternant- se amb Gregorio López Raimundo i Pere Ardiaca. A l’any 1948 assumeix la responsabilitat de l’ Organització del PSUC, just un any més tard, el 30 d’ agost de 1949, és suspès de militància junt a Pere Ardiaca i Margarida Abril, pel seu posicionament favorable a las tesis del PCE i en contra de les mantingudes per Joan Comorera, enfrontat amb els comunistes estatals. La seva suspensió no va tenir, a la pràctica, ninguna repercussió ja que, dies més tard, el secretari del Partit destitueix a Comorera, el qual és finalment expulsat al novembre de 1949. Serradell és escollit pel Comitè Central del PCE en el V Congrés d’aquesta formació, celebrat a Praga al 1954 i va romandre en ell fins al 1982. Al 1956, en el tan esperat I Congrés del PSUC, també és nomenat membre del Central i escollit responsable d’ Organització, responsabilitat que manté en els congressos posteriors; el II, III i IV, celebrats al 1965, 1973 i 1977 respectivament. Al maig de 1958, s’ instal·la definitivament a Catalunya, on es dedica a la creació de noves cèl·lules i a l’ extensió del PSUC en els diferents àmbits: universitat, moviment obrer, veïnal, etc. En aquesta activitat es manté prop de 20 anys, fins la legalització dels comunistes l’any 1977, una vegada mort el dictador. Cal destacar que les forces repressives, mai van aconseguir detenir a Josep Serradell, fet meritori per un alt responsable del Partit en l’ Interior. Amb la legalització, “Román” i Margarida Abril podran, per fi, fer vida de parella. És per això que compren un pis al carrer Burriac de Mataró. En aquestes dates , i des de la seva responsabilitat d’ organització, desencadena una intensa campanya, amb més de 1500 actes públics, per a difondre el Partit a tota Catalunya. A l’ agost de 1978 abandona la responsabilitat d’ Organització i se li assigna la de coordinador del Comitè Central. Darrera d’aquests canvis es troba el desacord amb Josep amb la línia eurocomunisme que manté la direcció. Les desavinences se accentuen fins que, en l’any 1981, es celebra el V Congres del PSUC i Serradell, alineat amb les postures comunistes, acaba sent expulsat del PSUC en el mes de novembre. Es converteix aleshores en un dels artífexs de la recuperació del Partit Comunista i l’ànima del VI Congrés dels Comunistes de Catalunya, celebrat el mes d’ abril de 1982. En aquest congres neix el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i Serradell és anomenat Coordinador del Comitè Central del nou partit. Suma els seus contactes amb els comunistes del PCE per ajudar a la creació d’ un partit comunista d’ àmbit estatal i, finalment, al gener de 1984 és

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

crea el Partit Comunista dels Pobles de Espanya (PCPE), liderat per Ignacio Gallego i on “Román” és escollit Responsable d’ Organització. Ocupa aquest càrrec cinc anys, fins el 1989, data en la que, per problemes de salut, torna a Barcelona En 1955 i ja a Mataró, escriu el seu primer llibre "Clandestins, una història que no s’esborrarà" i al 1998, el seu segon i últim llibre, "Sortida a la superfície". Mor a Mataró, als 88 anys d’ edat, el diumenge 31 d’ octubre de 2004, sent membre del Comitè Central del PCC fins el moment de la seva mort.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.6 Llibre i exposició Margarida Abril, d’un roig encès La Fundació Pere Ardiaca, seguint amb el seu compromís de la recuperació de la memòria històrica del moviment obrer de Catalunya, va pensar que era imprescindible rendir homenatge a la figura de Margarida Abril, fundadora de la JSU, dirigent històrica del PSUC, defensora dels drets dels treballadors i treballadores i de les llibertats democràtiques del poble català. Margarida Abril va néixer a Argentona a l’any 1913, en un ambient familiar, d’ inquietuds socials i polítiques, es va veure imbuïda d’ idees republicanes, socialistes i per això, molt joveneta, va voler anar a treballar a la ciutat. Tenia 14 anys quan va començar a treballar d’ aprenent en una fàbrica tèxtil a Mataró. El seu vincle amb aquesta ciutat va començar amb la seva activitat sindical durant la seva joventut i continua després amb l’ exili, d’ on torna als anys 70 i on viu fins als seus últims dies. En el sentit de recuperació històrica, la Fundació Pere Ardiaca va iniciar una col·lecció literària en homenatge a tots aquells lluitadors i lluitadores que no acostumen a sortir en els llibres d’ història, però que han estat peces fundamentals en la construcció democràtica del nostre país. És per això, que demanem a l’Ajuntament de Mataró, com representant de la ciutat que va acollir a la Margarida Abril, que col·laborares en aquest projecte, i va acceptar.

RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL: -Nomenament de filla adoptiva de Mataró a títol pòstum. -Inclusió en el nomenclàtor de carrers de Mataró. -Posar el nom de la Margarita en una instal·lació (o part) municipal.

EDICIÓ DEL LLIBRE: MARGARIDA EN EL RECORD. (Juliol 2004) -Coedició Fundació Pere Ardiaca - Ajuntament de Mataró - Regidoria de Cultura. -Coordinació Fundació Pere Ardiaca -Introducció institucional -Resum biogràfic a càrrec de Manuel Moreno - Margarida Colomer -Material bibliogràfic, arxius del PCC, arxiu PCE, arxiu PSUC i Román.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

COL·LABORADORS I COL·LABORADORES: «Raimon» Pelejero Santiago Carrillo Àngels Martínez Castells Gregorio López Raimundo Teresa Pàmies Angela Grimau Conxa Caballer i Serradell Antoni Gutiérrez Díaz Soledad Real Neus Català Manola Rodríguez Marià Pere Jordi Miralles Alfred Simó Dolors Solís Mercè Civit Juan Muñiz Toni Barbarà Toni Segarra Carmina Benito Margarida Colomer Toni Guirao Jaume Graupera Salvador Milà Germinal Ros Eduardo Molina Miquel Ponce Flora Rodríguez Pepi Baides

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.7 Llibre Lina Ódena, lluita de dona

La Fundació Pere Ardiaca està compromesa amb la lluita per una societat més justa d’ éssers humans lliures e iguals, i per això cal conèixer la nostra història, perquè els joves del nostre país coneguin el que va passar, i perquè va passar. Des de l’ Àrea de Història de la Fundació estem treballant per a recuperar la història que, per desgràcia, encara no s’ ensenya en las escoles, la història de tota una generació de lluitadors i lluitadores per la llibertat, que els seus errors o virtuts van ser les d’ avançar-se a la seva època i enfrontar-se al feixisme. Per tot això varem decidir publicar un llibre on poguéssim acostar al públic a la figura de Lina Ódena, heroïna republicana i dona avençada a la seva època. La història de Lina és la d’ una apassionant dona jove en la Segona República i en la lluita durant la Guerra Civil, una dóna combatent, feminista i compromesa que li va tocar viure en una de les èpoques més dures del nostre país en el que es refereix al moviment obrer, sindicats o partits polítics de l’esquerra. “Lina Ódena, lluita de dona” està construït en base als principals successos històrics de l’ època i la seva militància en el partit comunista, servint la seva vida com fil conductor per a poder fer una petita biografia d’ altres personatges que també van tenir una rellevància política durant la guerra.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.8 Còmic No a Guerra! Aquest quadern gràfic pot ser una explicació que, utilitzant medis visuals i del còmic, explica l’ economia de la guerra i els interessos reals i en pugna en les guerres de tots els temps. El còmic és auto explicatiu i estimula la recerca de més informació relacionada amb el tema. Es complementa amb la participació del periodista David Fernández i les seves “Variacions sobre les causes de la guerra, a propòsit de Bertolt Brecht” i una bibliografia especialitzada. Explica de forma senzilla, però rigorosa, alguns dels interessos dels quals obtenen beneficis en els conflictes bèl·lics. Varem voler asseure les bases d’ una comprensió superior dels fenòmens bèl·lics alhora que el seu rebuig basat en principis ètics. En el còmic han participat els dibuixants i guionistes: Carlos Azagra, Pepe Farruqo, Ángel de la Calle, Carles Santamaría, l’economista Arcadi Oliveres, i el periodista David Fernández. Es va realitzar en el 2006 amb el suport del Departament d´ Interior, Relacions Institucionals i Participació. Oficina de la Pau i del Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.9 Còmic LINA ODENA, PALABRAS (de) MAYORES Amb aquest còmic seguim treballant per apropar, de manera visual, als nostres joves a la història i valors de la II República a partir de la vida de Lina Ódena. Atès que parlar de Lina és parlar de dones, lluita, compromís i esforç entre altres coses. Aquest còmic ens parla de la lluita dels drets de les dones i ens retrata una època en la qual els joves pagaven un preu molt alt en la lluita de la conquista pels drets de la igualtat. És un còmic molt pedagògic, on, al fil de la vida de Lina, se li va contant al lector els diferents fets socials i polítics que anaven esdevenint durant la II República i les conseqüències als que va donar lloc. Aquesta ocasió per a la realització del còmic, hem contat amb el guionista Jorge García , llicenciat en Història per la Universitat de Salamanca, crític i guionista de històries i ha escrit, entre altres, “Hacerse nadie” (Ariadna 2007) i “Cuerda de Presas” (Astiberri, 2005). Ha guanyat el premi Josep Coll de Historieta juntament amb el dibuixant Pedro Rodríguez per “Las aventuras imaginarias del joven Verne” (Glénat en prensa). El dibuixant Carlos Maiques, va estudiar Belles Arts i Malasombra o Fancomic entre altres.

col·labora amb

Entre els dos han donat vida a Lina i han sabut transmetre al lector tot el que de tendre i resolutiva tenia aquesta heroïna de la II República. Es va realitzar en el 2008 amb el suport del Departament d´ Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, i el Memorial Democràtic.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.10 Cómic “Primavera de Color II. Guerrilles de la Llibertat” Donada la bona acceptació que va tenir el còmic Primavera Tricolor especialment entre els joves i alumnes d’ instituts, la Fundació va decidir donar un pas més i publicar una segona part on mateixos protagonistes, que ens van acompanyar en la primera part, poguessin seguir contant-nos que va passar al finalitzar la guerra civil a Espanya. Com conseqüència de la repressió feixista de Franco, milers de persones van haver de marxar l’exili per a poder salvar la vida, i es van trobar amb una Europa que no estava molt millor, ja que al poc temps va esclatar la II Guerra Mundial. A causa a la convicció de la lluita per la Llibertat, i l’experiència que els republicans espanyols tenien en combat, els va ser fàcil prendre les armes contra el nazisme alemany i el feixisme italià. En el territori espanyol les coses no eren diferents. Partides de guerrillers i guerrilleres feien el que podien per a boicotejar les forces franquistes i organitzar en la mesura del possible la resistència armada en espera que, finalitzant la guerra, els “Aliats” entressin a Espanya i derrotessin al dictador. En el còmic que la Fundació Pere Ardiaca presenta en aquesta ocasió, es recull la lluita contra els nazis a França i l’ intent d’invasió per part de la guerrilla espanyola en el Vall d´ Aran, vivint amb els protagonistes els somnis i decepcions d’aquesta dura etapa de lluita contra el feixisme. Aquest còmic es va realitzar amb el suport del Departament d´ Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, i el Memorial Democràtic.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.11 Llibre “Catalunya per Palestina” Aquest llibre recull les aportacions de diferents personalitats, en el marc de la iniciativa impulsada por diverses forces de la societat catalana amb motiu del 40 aniversari de l’ ocupació de Gaza i Cisjordania i el 60 aniversari de la resolució de l’ ONU referent al establiment de dos estats en l’ antic mandat de Palestina. Aquest llibre es reprodueix el manifest que reflecteix la iniciativa plural i unitària que va cristal·litzar en l’acte celebrat en l’ Ateneu Barcelonès, el dimarts 5 de juny de 2007, i en el que van participar Josep Fontana, Ferran Izquierdo, Joan Roura, Salah Jamal i Oriol Bohigas. Aquest és un llibre per aprofundir en la realitat del conflicte israelià -palestí tal i com es viu en diversos àmbits. Es va realitzar en el 2007 amb el suport del Departament d´ Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Comunitat Palestina a Catalunya, Associació Catalana per la Pau, SODEPAU.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.12 Cicles Memòria Històrica: Els Cafès dels Divendres

CICLE: LA REPÚBLICA: 75 ANIVERSARI: UN PASSAT AMB FUTUR EPISODIS DE LA HISTÒRIA 4 de febrer de 2005 Recuperar la memòria històrica, un repte possible i necessari: el Memorial Democràtic de Catalunya. JOAN G. TRISTANY, Associació Catalana d’ Expressos polítics, membre de la Comissió pro -Memorial. Presenta: Manuel Moreno, responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca.

11 de febrer de 2005 Gent del PSUC, mantenint la flama. Andreu Mayayo, professor d’ història de la Universitat de Barcelona (UB) Presenta: José Manuel Rua, Investigador de la UB

16 de desembre de 2005 Desapareguts i Drets Humans Manel Perona, President de l’ Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca

24 de març de 2006 II República, el que es va aconseguir i el que es va oblidar Martí Bielsa, Secretari de l’ Associació d’ Expressos Polítics Antonio Mayo, membre de la Coordinadora per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya i de l’ Associació Pont de la Llibertat. Presenta: José Manuel Rua, Historiador.

31 de març de 2006 Presentació de la trilogia de llibres sobre «La República i la repressió franquista» Rafael Lora. Autor. Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

7 d’ abril de 2006 Presentació del Còmic de la República Pepe Farruco, Dibuixant i il·lustrador Carles Santamaría, Guionista Presenta: Joan Lou, President de la Cooperativa Debarris

21 d’ abril de 2006 La República: la utilitat de la Memòria i la seva utilitat per a construir el present. Manuel Cruz, Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona Fina Birulés, Professora de Filosofia de la UB. Presenta: Álvaro Fernández, Vicepresident de la Coordinadora per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya.

28 d’ abril de 2006 «ELS MESTRES CATALANS, DE LA GUERRA A L’ EXILI» (78 min.) Documental. Direcció: Agustí Corominas i Casals. «El documental recupera la memòria històrica del treball realitzat pels mestres republicans a Catalunya durant la guerra civil i la influència que van tenir en els països que els van acollir en l’ exili» Presenta: Agustí Corominas i Casals, Director

20 d’ octubre de 2006 Memòria Històrica, un deure amb la Història. Enric Pubill, President de l’ Associació Expressos Polítics de Catalunya Álvaro Fernández, Vicepresident de la Coordinadora Democràtica. María Jesús Bono, Directora General del Programa pel Memorial Democràtic. Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca

27 d’ octubre de 2006 Presentació de l’ exposició” Idea Republicana, tren de futur”. Pol Ferran Acózar, Comissari de l’ exposició. Presenta: Jordi Borja, arquitecte

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

CICLE: LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A ARGENTINA 9 de març de 2007 L’ experiència de recuperació de la memòria històrica a Argentina. Roberto Bergalli, President del Comitè Científic Internacional de l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (UB). Presenta: Álvaro Fernández, Vicepresident de la Coordinadora per la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya

CICLE: II REPÚBLICA I LA LLUITA ANTIFRANQUISTA: RECUPERAR LA MEMÒRIA PER A PODER AVANÇAR 13 d’ abril de 2007 Els tebeos i el còmic durant la guerra civil. Antonio Martín, especialista en Història del còmic Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l ‘Àrea d’ Història de la Fundació

20 d’ abril de 2007 Dones del 36, un silenci convertit en paraula (presentació del llibre) Josefina Piquet, Coordinadora de l’ Associació Dones del 36. Presenta: Elisenda Belenguer, historiadora i sòcia de la Fundació Pere Ardiaca

27 d’ abril de 2007 Vianants de la història del Baix Llobregat: recuperant la memòria antifranquista Paco Ruiz Acevedo, autor i President de l’ Associació. per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat Presenta: Manolo González, dirigent obrer antifranquista i soci de la Fundació

4 de maig de 2007 70 anys dels fets de maig de 1937 José Manuel Rua, historiador Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l ‘Àrea d’ Història de la Fundació

11 de maig de 2007 El Memorial Democràtic: una eina per a la democràcia. M. Jesús Bono, Directora General del Memorial Democràtic Presenta: Joan Calvo, Amical de Mauthausen i membre de la Taula d’ Entitats Memorialistes de Catalunya

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

CICLE: RECORDANT I LLUITANT PER LA REPÚBLICA

***4 d’ abril de 2008 Desenterrant la memòria Manel Perona, President de l’ Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. Presenta: José Luis Mazariegos, autor de l’audiovisual i membre de la Fundació Pere Ardiaca. Passada de l’ Audiovisual “No només ossos”

11 d’ abril de 2008 Monarquia fins quan?. Més enllà del Joan Carlisme. Carol Galais, Politòloga i experta en cultura política. Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca.

CICLE: EXILI REPUBLICÀ, SENYAL DE COMPROMIS 24 d’ octubre de 2008 Nets i netes del franquisme i de l’ exili Annalí Casanueva, neta de Avel·lí Artís-Gener Tísner Gisella Coromines Calders, neta de Pere Calders Presenta: Carmen Plazuelo, Coordinadora de l’ Àrea d’ Historia de la Fundació Pere Ardiaca.

31 d’ octubre de 2008 El Doctor Trueta, exemple de compromís en temps difícils. Toni Barbarà, Metge. Amàlia Trueta, filla del Doctor Trueta Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.13 Visita a la Maternitat d’ Elna El passat dissabte 10 de novembre de 2007 varem realitzar una excursió de caràcter sociocultural a Elna, població situada al Rosselló, en la Catalunya Nord. L’ objectiu d’aquesta iniciativa no era altre que obrir un nou àmbit de activitats de la Fundació. Van participar 150 persones. Des de ja feia algun temps molts amics i amigues de la Fundació ens reclamaven un espai lúdic - cultural d’aquestes característiques. I no va ser casualitat aquest primer destí. Elna, a pocs kilòmetres d’ Argelés, on estava situat un dels camps de “refugiats - concentració” republicans més important, va ser zona de pas de l’ exili provocat per la dictadura feixista del general Franco. Varem visitar la no molt coneguda Maternitat d’Elna, que va funcionar durant els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola i que va permetre salvar la vida de molts fills i filles de dones republicanes dels camps de refugiats propers i que era obra d’ una fundació Suïssa. La Maternitat va deixar de funcionar a l’ any 1944 quan els nazis la van tancar durant l’ ocupació de França. Dins de la Maternitat varem tenir l’ oportunitat de visitar dues exposicions: "Viure sota les bombes. Madrid 1936". Exposició fotogràfica que presenta una selecció d’ imatges, amb obres de Robert Cappa, amb reproducció de poemes escrits en aquells difícils dies per Octavio Paz, Pablo Neruda, Cesar Vallejo i Nicolás Guillén. A més varem gaudir d’ una altre exposició d’ obres donades per diferents artistes catalans/es a la Maternitat, que demostren el grau de compromís i gratitud d’ aquets autors amb el treball que va realitzar la Maternitat i que estan destinats a reforçar econòmicament el treball futur que aquesta entitat vol realitzar en la denúncia de la barbàrie feixista. Va tenir lloc un menjar de fraternitat i varem contar amb la presència de l’ alcalde de la Vila, Nicolau García, que després del menjar ens va donar a conèixer un poble d’ una gran bellesa artística i cultural. Varem poder passejar pels seus carrers i conèixer la seva història abans d’ iniciar el retorn a Barcelona.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.14 Acte commemoratiu del 70 aniversari de la fundació del PSUC

Per celebrar els 70 anys de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya, des de la Fundació Pere Ardiaca varem organitzar, el passat 23 de juliol del 2006 un acte homenatge en el mateix lloc on es va fundar: el Bar del Pi. Varen assistir una mica més de 300 persones. Títol: PSUC:70 aniversari Definició: Acte commemoratiu Data i Hora: 23 de juliol 2006 a les 12 h Lloc: Bar del Pi, Plaça Sant Josep Oriol 1.

Presentació: Celestino Sánchez, President de la Fundació Pere Ardiaca Intervencions: Josep Fontana, historiador Miquel Caminal, politòleg Al finalitzar es va servir un vermut.

Organitzat per: Fundació Pere Ardiaca Col·laboració:

Bar del Pi

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.15 Fons Bibliogràfic, Fons Fotogràfic i Arxiu Històric de Dones Treballadores

La Fundació te un extens fons bibliogràfic que continua creixent dia a dia. El fons neix de la donació que Pere Ardiaca va fer de la seva biblioteca personal i consta d’ un considerable nombre de volums cedits pel periodista Antonio Álvarez de Solís. Després, el fons ha seguit creixent amb aportacions personals i d’ entitats com el Casal de Cuba de Barcelona o Felipe López Aranguren, entre molts altres. Les temàtiques històriques, socials i polítiques predominen en aquest fons que volem que estigui obert a tot el públic. El Fons bibliogràfic de la Fundació està especialitzat en els següents temes: - Comunisme, - Lluita antifranquista, - Transició espanyola i - Moviment obrer, tenint sempre en compte l’ aspecte de gènere de tots els àmbits. Contem amb un ampli catàleg, extens i bastant heterogeni, però la seva temàtica principal o fil conductor podria definir-se com la història del moviment obrer i dels moviments socials a Catalunya durant la postguerra i els primers anys de la democràcia. El nostre àmbit com a Fundació es centra en el desenvolupament i la potenciació de la cultura d’ esquerres de Catalunya, així com a debatre sobre els processos emancipadors de la societat catalana actual. Considerem que és molt important que hi hagi un referent bibliogràfic, documental i fotogràfic, extens i especialitzat com el nostre, al servei de qualsevol persona que estigui interessada en el tema. Hem volgut amb aquesta acció incidir en la cultura política e històrica de Catalunya, ampliant-la amb tots els materials que puguem posar en las mans del públic en general. Així mateix, considerem molt important que aquest patrimoni cultural pugui ser conservat i consultat pel major nombre de persones, entitats e institucions possible. Per això, ens varem marcar l’ objectiu de difondre el nostre fons dins de l’ àmbit acadèmic i fer possible que la biblioteca estigués dins del catàleg oficial de biblioteques privades. Actualment disposem d’ un grup de voluntaris i voluntàries col·laborant en la catalogació dels llibres. Seguim esperant donacions de particulars. Contem amb més de 9.000 llibres catalogats que poden ser consultats en la nostra pàgina web. El nostre arxiu fotogràfic compte amb més de 6.000 fotografies, totes elles escanejades i algunes ja disponibles a la red. L’ arxiu Històric de Memòria Oral de Dones Treballadores, compta amb entrevistes audiovisuals entre les que destaquen, entre altres, Soledad Real, Neus Català, Manola Rodríguez o Trinidad Gallego.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

Destaca també entre els nostres arxius el Fons de Josep Serradell “Román” i Margarida Abril, de gran valor històric, en el que estem treballant per classificar-los i catalogar-lo. Consta de documents inèdits, manuscrits, fotografies, etc… Temporalment podríem situar-lo entre finals dels 40 i principis del 2000. En aquests moments tenim més de 500 documents classificats.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.16 JORNADES

DISCURSOS DE DRETS HUMANS Fa 60 anys l’ Assemblea General de Nacions Unides, aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans, un document contundent que establia uns drets i una dignitat de les persones pel sol fet de ser-ho, al marge dels estats dels que siguin membres. Ja que en la Fundació Pere Ardiaca, estem compromesos amb la consecució de una societat de éssers humans, lliures e iguals, celebrem aquest esdeveniment investigant l’ impacte que ha tingut el discurs dels drets humans i la Declaració com instruments per la lluita de la democràcia i la justícia social. Per això celebrem unes jornades que és diuen Els Discurs dels Drets Humans en la Lluita per la Democràcia i la millora de vida, que varen tenir lloc els dies 21, 22 i 23 d’ octubre de 2008 en la Facultat d’ Història de Barcelona (UB). 21 d’ octubre La nostra pròpia història: la recepció de la Declaració a Espanya i la lluita antifranquista Joaquim Mestre, Regidor de Drets Civils de l’ Ajuntament de Barcelona Xavier Badia, Director de l’ Oficina de promoció de la pau i drets Humans de la Generalitat de Catalunya. Adoni González, lluitador antifranquista, activista de CCOO i ex - membre de amics de l’ UNESCO. Jacques Ouhayoum, Secours Populaire Français. Presenta: Manuel Moreno, responsable de l’ Àrea d’ Història de la Fundació Pere Ardiaca.

22 d’ octubre La lluita per la democràcia i el discurs dels drets humans: els cas del Marroc i Colombia Alí Mohammed Tabji, Associació Marroquí dels Drets Humans (AMDH). Luz Helena Ramírez H. , Moviment de víctimes de crims de l’ estat de Colombia (MOVICE). Presenta: Jordi Garrell, Director de l ‘Associació Catalana per la Pau (ACP) 23 d’ octubre Els treballadors i els drets humans Alí Mohammed Tabji, Associació Marroquí dels Drets Humans (AMDH). Rahmani Messaouda, Saada, Unió General de Treballadors d’ Argelia (UGTA). Presenta: Jodi Ribó, President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

SETMANA PRIMAVERA TRICOLOR En la Fundació Pere Ardiaca, creiem que la II República va ser l’ intent més seriós de modernització de l’ història del nostre país, i que va despertar moltes expectatives en la seva trajectòria, breu però fecunda. Recuperar l’ història de la República és necessari per a rescatar tot aquell esforç col·lectiu molts dels elements que, encara avui en dia, segueixen estant en vigor, però sobretot, ens creiem amb l’ obligació de recordar i donar homenatge a totes aquelles persones que van fer possible la seva existència, i que van lluitar fins la mort ,en alguns casos, por la seva instauració. Durant la setmana del 14 al 19 d’ abril de 2008, varem realitzar conjuntament amb els joves de la Masia de la Guinagueta, unes jornades d’ Homenatge popular a la II República. Per això es van fer varis actes: ⇒ Exposició permanent REPÚBLICA, MEMÒRIA HISTÒRICA, VALORS DE FUTUR ⇒ Projeccions audiovisuals ⇒ Xerrades, debats. L’ Exposició va tenir lloc en la mateixa masia de joves, i constava de 6 panells que comencen amb un recorregut històric pels valors que han distingit els règims republicans, com la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i acaba amb un espai dedicat especialment a la II República Espanyola, on es posa de manifest l’ aposta que va fer la república per l’ educació pública i laica com valors democràtics. 17 d’ abril de 2008 La II República. “No hi ha 2 sense 3” Felipe Aranguren, sociòleg i politòleg. Aitor Moreno, membre de l’ Associació d’ Estudiants Progressistes (AEP) Projecció de l ‘audiovisual Primavera Tricolor

19 d’ abril de 2008 La II República. “Recuperant memòria” Elisenda Berenguer, historiadora Enric Pubill, President de l’ Associació Catalana d’ Expressos Polítics Antifranquistes. Trinidad Gallego, membre de Dones del 36 Projecció de l’ audiovisual No només ossos

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.17 PROJECTES EN CURS

En aquest tenim tres projectes en els que estem treballant: o

HOMENATGE A SOLEDAD REAL. Amb l’ ajuda de la subvenció de Presidència de Govern de 2008, estem realitzant un projecte titulat “Companya Soledad”-una dona en la lluita antifranquista, on pretenem recuperar la figura de Soledad Real com lluitadora antifranquista i militant feminista. Aquest Projecte consta d’una exposició, un llibre i un documental en el que estan participant historiadors i polítics que faran un anàlisis del franquisme i las seves presons, entre altres, donat que la Soledad va passar 16 anys a la presó. Aquest projecte finalitza al Juliol de 2009.

HOMENATGE A PERE ARDIACA. En aquest cas també estem preparant un llibre amb la col·laboració d’ historiadors i polítics de primera línia on, aprofitant que contarem la vida de Pere Ardiaca, farem un anàlisis de l’ època de clandestinitat i dels moviments polítics en els partits d’esquerres una cop estrenada la democràcia.

JORNADES MAIG DEL 68. La Fundació Pere Ardiaca conjuntament amb l’ Associació de Joves Historiadors (PRAXIS), estem preparant unes jornades de debat sobre el maig de 1968 a Catalunya. Es realitzaran en el Museu d’ Història de la ciutat, i contarà amb historiadors de diferents sensibilitats d’ esquerres, així com amb el suport de sis fundacions més (Alternativa, Nous Horitzons, Seguit, Sinpermiso...).

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca

2.18 SUPORT PEDAGÒGIC

Des de la Fundació Pere Ardiaca s’ ha desenvolupat un treball educatiu orientat fundamentalment a estudiants de secundària i universitaris. Aquest treball consisteix en facilitar eines als professors i pedagogs per explicar la història recent del nostre país. En aquest sentit hem editat diversos còmics amb temes com la II República, els maquis, biografies de republicans i llibres sobre dones lluitadores. En aquells instituts o universitats que ens ho sol·liciten organitzem conferències amb persones que van viure la època amb activitat política i militar així com dirigents de partits polítics que es trobaven en la clandestinitat durant el franquisme. Finalment, hem creat diversos audiovisuals que ens serveixen per acompanyar les xerrades i les exposicions i que complementen les activitats educatives.

Memòria de Projectes sobre Memòria Històrica Fundació Pere Ardiaca