INFANTIL GIL, Carmen ; ODRIOZOLA, Elena. La princesa que badallava a totes hores. Pontevedra: OQO, 2005 Tal i com ens diu el títol, aquest conte tracta d’ una princesa que té un gran problema: no pot parar de badallar. El rei prova tots els remeis possibles, però res aconsegueix acabar amb el problema de la seva filla i, com els badalls s’encomanen tant, tot el palau anava amb la boca oberta, fins i tot el rei , la reina i el gat i el gos del jardiner. El rei ja no sabia que fer per acontentar a la seva filla, tot era inútil, res no la satisfeia. Pensava que la princesa podia tenir gana, o son, o potser estava avorrida i, per més que feia dur boles de gelat d’Itàlia, matalassos de plomes o elefantasses grogues, res no feia parar els badalls de la princesa. Però el que no sabien és que el poder de l’amistat aconseguirà curar-la. La princesa que badallava a totes hores és un conte escrit per la Carme Gil i il·lustrat per l’Elena Odriozola, que de forma senzilla, divertida i eficaç, arriba als lectors amb un missatge clar i directe, destacant el valor de l’amistat davant allò material. La princesa ho tenia tot, tot el que volia, però no era feliç perquè no coneixia el que era l’amistat, fins que va aparèixer el fill d’un criat de palau i les coses van canviar...perquè totes aquelles coses no “alegren el cor de les princeses tant com un bon amic”. L’Adriana Odriozola, començà la seva carrera il·lustrant llibres de text i va treballar nou anys en agències de publicitat, però a més de treballar en llibres de text, cartells i programes d’estil variat, ha il·lustrat més de seixanta llibres infantils. A l’any 2005, li va ser concedit el segon premi per les millors Il·lustracions de Llibres Infantils i Juvenils per La princesa de badallava a totes hores.
LA BIBLIOTECA RECOMANA… MARÇ 2014
NOVEL·LA
DONA
STONE, Robert. Dog soldiers. Libros del silencio, 2010
POLITKOVSKAIA, Anna. Sólo la verdad: antología fundamental. Barcelona: Debate, 2011
Amb un estil que alguns han qualificat de realisme al·lucinatori, Dog Soldiers és l’odissea d’un periodista mediocre que en connivència amb un amic i la seva dona es llencen a la recerca de diners fàcils després de passar tres kilos d’heroïna des de Saigon a una Califòrnia que despertava del somni hippy amb el so d’ametralladores i explosions de Napalm. En aquesta història d’èpics perdedors podem veure com la violència i la corrupció prosperen a parts iguals als dos escenaris del llibre: Vietnam i els Estats Units. I per increïble que arribi a semblar, aquests escenaris són terreny conegut pel l’autor de la novel·la, Robert Stone, qui va viure dos mesos a Vietnam com a corresponal de guerra. Publicada el 1975, Dog soldiers li va valer el prestigiós National Book Award al seu autor i molts no dubten en afirmar que és la millor novel·la que s’hagi escrit sobre un conflicte que va foradar l’ànima de molts americans.
Anna Politkóvskaya era una periodista russa reconeguda per a la seva oposició al conflicte txetxè, a la corrupció estatal de Rússia i al mateix Vladímir Putin. Aquest llibre és una selecció dels seus millors textos apareguts a Novaya Gazeta, publicats entre 1999 i 2006, any del seu assassinat. Al 2009 es va celebrar el judici contra els presumptes acusats que van quedar absolts per falta de proves. Anteriorment ja havia patit una simulació d’execució per part de forces militars russes i també havia sobreviscut a un enverinament. El llibre comença amb un article que van trobar al seu ordinador després de la seva mort titulat “¿I de què sóc culpable?” CU IN A CARLAS, Magda. Capricis a Barcelona: una guia dels millors plaers comestibles de la ciutat. Barcelona: Ara Llibres, 2003
CINEMA Marina Abramovic [enregistrament vídeo]: the artist is present / dirigida por Matthew Akers. Madrid: Karma, 2012 El documental Marina Abramovic: the artits is present, ens porta dins el món de Marina Abramovic, artista performance sérbia, seguint-la mentre es prepara pel que potser es el moment més important de la seva vida: una gran retrospectiva de la seva obra, que tindrà lloc al Museu d’Art Modern a Nova York. Per a Marina Abramovic, seductora, valenta, escandalosa, atrevida que ha estat redefinint que és l’art de la performance durant gairebé quaranta anys, usant el seu propi cos com a vehicle, empenyent a si mateixa més enllaç del seus límits físics i mentals i de vegades arriscant la seva vida en el procés, creant performance que qüestionin, xoquin i moguin potser, és l’oportunitat de silenciar la pregunta que ha estat escoltant una i altra vegada des de fa quatre dècades: “és això art” .
MÚSICA TIERSEN, Yann. Amelie [enregistrament sonor]. [S.l]: Victoires , 2001 Encara que hagi passat temps des de que sortís a la llum la pel·lícula Amelie i amb ella la banda sonora tan bé aconseguida , la proposta musical de Thiersen es dirigeix directament als nostres sentits i ens convida a viatjar i transitar per espais desconeguts, així com retrobarnos i fer noves lectures de lo quotidià amb el cor, imprimint un sabor diferent, que fa que sigui entranyable i a gust de molts. Dir que la música fa a la pel·lícula seria massa injust, però en tot cas, és imprescindible. CÒM IC FIOR, Manuele. La Señorita Else: inspirado en la novela de Arthur Schnitzler. Madrid: Sinsentido, 2011 Manuele Fior és conegut pel seu magnífic àlbum Cinco mil kilómetros por segundo pel qual va guanyar el Fauve d’Or al Festival d’Angouleme al 2011. Aquest éxit ha deixat a l’ombra una petita joia, La Señorita Else, una adaptació de la novel·la d’Arthur Schnitzler, on trobem retratada d’una forma despietada la burgesia del segle XIX. Al llarg de les pàgines, Fior, amb el seu magnífic dibuix, aconsegueix que sentim, que ens anem endinsant en l’atmosfera de la Viena d’inicis del segle XX, on ens fa espectadors de l’angoixa, la desesperació i la impotència de la protagonista, que es veu arrossegada per la hipocresia de la societat en la que viu cap a un dramàtic final.
Capricis de Barcelona és un llibre en què trobarem una selecció de llocs de la ciutat que són especials per allò que ofereixen als clients. O millor dit, no només el què ofereixen sinó també el com ho ofereixen (qualitat, presentació…): establiments de bombons, xocolata, dolços, pernil i formatges, entrepans de vici, tapes, cafès i tes, vins, etc. De cadascun l’autora ens diu la localització, els productes representatius, el seu caprici entre aquests, les virtuts, suggeriments, en quina situació és ideal per a gaudir, curiositats, etc. i per últim, altres capricis de l’establiment i el que no ens podem perdre pels voltants si anem al mateix.
MODA DIOR, Christian. Christian Dior y yo. Barcelona: Gili, 2007 Començant per les raons que el van portar a l’ofici de dissenyador de moda, Christian Dior ens dibuixa en aquesta obra tots els elements que conformaven el seu univers quotidià. Construït en quatre parts, a les tres primeres es descriu la monumental tasca d’organitzar una casa de modes, havent de posar a sobre de les passarel·les dos col·leccions a l’any, però també de la relació amb les models i, com no, les clientes. Ocultant els detalls més íntims, a l’última part l’autor ens parla de la seva vida privada. Farcit d’anècdotes i escrit amb un estil proper que el fa molt entretingut, aquest llibre us permetrà conèixer a l’home que va restablir París com a centre mundial de la moda després de la Segona Guerra Mundial. L’obra es va publicar un any abans de la seva mort als 52 anys.