Tema 2. LIBERALISME I NACIONALISME. Introducció:
1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA. o ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA. a. Causes de la revolució francesa. • Crisi economica i social, males collites i descontentament popular.... • Marginació política burgesia...animada per idees il.lustrades... • Crisi financera: despeses elevades i ajut als EUA, solució serà reforma fiscal... b. 1789 esclat de la revolució. • Reforma fiscal exigeix pagar impostos a nobles que s’hi neguen....solució convocar Estats Generals. • EE.GG a Versalles maig 1789 amb primer obstacle de la forma de vot. Vot estament o vot persona? • 20 juny JEU DE PAUME tercer estat crea Assemblea Nacional amb compromisos... engegar canvis per abolir AR: creació una CONSTITUCIÓ
a. Primera etapa. MONARQUIA CONSTITUCIONAL (89-92) • S’estenen les reevoltes per París i tot França: 14 Juliol PRESA DE LA BASTILLA.... • Al camp es produeixen revoltes antisenyorials (fi feudalisme, impostos, prop.privada,...) • Comença procés d’acceptació de ASSEMBLEA NACIONAL per part del rei, i inici tranformació de Fç en estat liberal. o Oposicions rei nobles i classes populars, enmig la burgesia... • El procés reformista 89-92: o 91 CONSTITUCIÓ que recull les idees il.lustrades i liberals: sep. Poders, sufragi indirecte i censatari, drets i llibertats (culte,
pensament, economia,...) o altres mesures com desamortitzacions: alleugereix la crisi financera o mentres burgesos inicien procés regformista l’oposició s’organitza: a. monarquia i noblesa i clero s’atansen a Àustria (Abs.): detenció del rei quan planejava fugida per declarar guerra a propi país. b. Sectors populars: jacobins i sanscullottes partidaris de ref més democràtiques, menys restriccions, i millora condicions de vida. • 10 agost es declara la guerra amb Àustria i es produeix l’ASSALT A LES TULLERIES (palau del rei) on rei cau empresonat, i es proclama la República (fi del periode monàrquic)
b. Segona etapa. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (92-94) • Hi haurà dos etapes i dos governs ben diferenciats: a. Girondins (burgesia revolucionària moderada) b. Jacobins (revolucionaris radicalsclasses populars i burgesia radical) • CONVENCIÓ GIRONDINA (92-93). Es produiex un canvi de nom de l’assemblea nacional, ara CONVENCIÓ. o Eleccions amb sufragi universal masculí o Judici i guillotina a rei Lluís XVI i mª Antonieta. o Revoltes antirevolucionàries (amb suport de les monarquies absolutes d’europa) • CONVENCIÓ JACOBINA o terror revolucionari (9394) o Suport dels sans-culotte o Execucions massives en mans del COMITÉ
DE SALVACIÓ PÚBLICA (Robespierre) o La CONVENCIÓ elabora nova constitució 93, lleis igualtat, drets, mesures radicals: repartiment de béns, execucions,... o L’oposició veu exagerada la postura i radicalització de la política, sobretot en moments de menys perill (noblesa sufocada, i guerra guanyada,...) o Es produeix un cop d’estat i Robespierre es detingut i també executat. c. Tercera etapa. REPÚBLICA BURGESA (94-99) a. Amb tanta radicalització el país està desmantellat, hi falta ordre, de manera que puja govern de la burgesia conservadora: control revolucionari. b. Elabora nova CONSTITUCIÓ 95 i. Suprimeix la del 93 ii. Retorn al sufragi censatari iii. Retorn dels exiliats pel terror revolucionari. c. Govern moderat a mig camí entre absolutisme i la democràcia jacobina (jacobins i sans-culottes seran reprimits) d. En plena guerra contra potències absolutistes, l’exèrcit pren notorietat, i enmig de la crisi econòmica de pujada de preus es produeix un COP D’ESTAT MILITAR amb napoleó al capdavant.
2. L’IMPERI NAPOLEÒNIC a. De cònsol a emperador. i. Napoleó nomenat cònsol i política encaminada a consolidar la feina feta en l’etapa antertior per la burgesia. Eliminar absolutisme i evitar retorn dels més radicals. ii. Farà reforma adiministrativa molt centralista, reforma d’hisenda i reforma educativa. iii. 1804 es farà coronar emperador gràcies als triomfs
militars i el govern autoritari. b. Conquestes napoleòniques. i. El mèrit més important de Napoleó serà la lluita contra les monarquies absolutistes que s’havien aliat per derrotar la frança revolucionària. Així el 1812 havien conquerit gran part del continent europeu (tret de Gb i l’imperi turc) ii. Alguns països seran anexionats i altres ocupats..però en tots hi posarà aurtoritats franceses o familiars, hi imposarà les idees revolucionàries (supressió absolutisme, i drets senyorials, llibertats econòmica i religiosa, i igualtat,...) iii. Però la seua actuació serà autoriatària, per la força, hi actuaran com a conqueridors, la qual cosa provocarà el rebuig de les poblacions per on passarà... c. Caiguda de l’imperi. i. La submissió de les nacions ocupades, desencadenarà l’aparició de forts sentiments nacionals contra la frança invasora. Les idees liberals de napoleó se li giraran en contra i serviran a les nacions dominades per cridar a la llibertat dels pobles oprimits per frança. ii. Apareixeran patriotes que criden a la resistència als francesos, provocant així nombrosos aixecaments populars com serà el cas d’Espanya el 1808, i altres que aniran minvant la força i el domini de la frança revolucionària iii. Després de perdre Rússia i Espanya el 1814 abandona el poder, retorna el 1815 i finalment perdrà ala batalla de Waterloo. Desterrat a l’illa de Santa Helena on morirà el 1821.
3. RESTAURACIÓ , LIBERALISME I NACIONALISME. a. Europa de la Restauració
i. Amb la derrota de la frança revolucionària i napoleònica el 1815 comença el procés de Resaturació de l’Absolutisme. Els estats vencedors de les guerres napoleòniques es reuneixen al Congrés de Viena amb l’objectiu de retornar absolutisme i antic règim arreu d’europa. ii. Reposen els monarques als seus trons anteriors (russia, austria, prússia, GB...) i remodelen el mapa europeu en profit seu sense rtenir en compte les aspiracions nacionals. iii. Una de les decisions més impotants que es pren al congrés serà la creació de la Santa Aliança, amb l’objectiu de preservar l’absolutisme i evitar els rebrots revolucionaris arreu d’Europa. iv. Tot i paprent retorn de l’antic règim, les idees revolucionàries perduren i es mantenen d’entre la població. Liberalisme i nacionalisme seran les dues grans forces que s’oposaran i derrotaran la restauració a mitjans del segle XIX. b. El liberalisme. i. Doctrina política que defensa la llibertat de l’individu per sobre de tot, i la sobirania de la nació. L’estat ha de garantir elsd rets i llibertats dels individus. ii. Propugna una seoaració de poders amb l’assamblea o prlament com a òrgan de decisó política i legislativa més important c. El nacionalisme. i. Idepologia política que sostè el dret dels pobles a decidir per ells mateixos i a defensar la seua sobirania. ii. Definim nació com conjunt d’individus que viuen en determinat trerritori i que comparteixen uns lligams en comú com poden ser llengua, història, tradicions o costums, i que volen viure en comunitat. iii. El nacionalisme s’estén al llarg del segle XIX en defensa d eles nacions que volen ser lliures en front del domini dels imperis i estats absolutistes de la restauració. iv. Els nacionalistes demanen fer coincidir nació i estat. Es
per això que apareixeran moviments nacionsl i independentistes dins dels imperis més impportants com son l’aurtrohongarès i l’otomà.
4. LES REVOLUCIONS LIBERALS del segle XIX. a. Les revolucions del 20 i. Aixecaments militars intenten acabar amb absolutisme, seran sufocats per exèrcit de la Santa Aliança. Només triomfarà a Grècia que aconseguirà independitzar-se de l’Imperi Otomà (1822). També seran significatius els processos d’alliberament nacional a les colònies espanyoles d’Amèrica, que proclamen independèndia i estableixen règims liberals.(1808-1825). b. Les revolucions del 30 i. Segona onada revolucionària a l’europa central i occidental entre el 29 i el 35 amb extensió i repercusions més àmplies. Comptena mb suport popular i supsoen arribada al poder dela burgesia conservadora imposant règims constitucionals amb sufragi censatari i llibertats limitades. ii. Significatius són els casos de França on es produiex un canvi de dinastía, cauen els Borbonsi són substituïts per l’Orleans, i Bèlgica, i G.Bretanya (amplien llibertats) i Espanya on s’estableixen règim polític liberal. c. Revolucions del 48 i. Supsoa aparició dels ideals dempràtics amb sufragi universal, igualtat, i sobirania nacional, i aparició dls treballadors com a força política. ii. S’inicia a França i es proclama la República social (cauen els Orleans) iii. A europa oriental la lluita serà contra els règims absolutistes que encara pervivien i contra la dominació
imperial d’Àustria. En alguns casos les rvoltes van ser sufocades però a curt termini cap a finals del segle XIX acabaran trionfant.
5. NACIONALISME. Les unificacions italiana i alemanya. - cap a la meitat del segle XIX es produeixen processos d’unificació nacional amb una sèries de similituds. o Unificació dirigida pel territori més desenvolupat, s’aconsegueixen després d’anys d’enfrontaments armats, i la burgesia en serà la classe dirigent que haurà de pactar amb la antiga classe privilegiada. Seran règims liberals conservadors. 1. La unificació italiana i.
2. La unificació alemanya