Catàleg HEROIS DE PAPER by Francesc Comellas

HEROIS DE PAPER EXPOSICIÓ D’ORIGINALS DE CÒMICS COL·LECCIÓ DE JOAN ROJAS

Comissaris: Jordi Manzanares, Ernest Urdí Disseny gràfic: Jordi Seró Formatat: Taula d’Art Dipòsit Legal: B 20658 – 2016 Impressió: Fundació Torre del Palau Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia - UE

PRESENTACIÓ L’associació Col·leccionistes de Terrassa, en el seu afany de fomentar la cultura per mitjà del col·leccionisme, promou cada any una exposició monogràfica al Centre Cultural Terrassa.. Enguany, ja ho veieu, una gran exposició de dibuixos de còmics. I crec que és gran, no només pel nombre d’obres exposades, sinó sobretot pel seu nivell artístic, pel reconeixement dels seus autors, i perquè es tracta de la mostra d’una col·lecció particular, la de Joan Rojas, qui, amb la constància del bon col·leccionista, ha anat recopilant arreu del món aquests exemplars, la majoria dedicats pels seus autors. És el món del còmic, per alguns una passió, per altres un desconegut, però sens dubte una expressió artística de primer ordre com podem comprovar al contemplar aquesta mostra. Volem expressar el nostre agraïment a en Joan Rojas per cedir-nos per uns dies els seus estimats i valuosos dibuixos i també a en Jordi Manzanares, un altre entusiasta del tema, per la seva tasca de comissari de l’exposició conjuntament amb l’Ernest Urdí de la llibreria Landròmina. Finalment el nostre agraïment també al Centre Cultural Terrassa, per la cessió de l’espai i el suport tècnic en el seu muntatge. Desitgem que us agradi.

La Junta Directiva

COL·LECCIONANT CÒMICS Tant pel seu interès artístic intrínsec com per la seva condició de testimoni estètic i sociològic d’un determinat moment històric, els còmics o historietes gràfiques, en totes les seves variants i manifestacions, han estat des dels seus orígens objectes de col·lecció. Molt aviat, algunes persones van entendre que valia la pena conservar aquelles publicacions malgrat que, sovint, s’editaven com a productes efímers, destinats només a un consum immediat. Així, per exemple, sabem que, a casa nostra, moltes famílies es van preocupar de col·leccionar tots els números de publicacions com En Patufet o, més modernament, de Cavall Fort. Alguna cosa especial hi havia en aquelles revistes perquè, un cop llegides, en lloc de ser llençades a la brossa, fossin sovint relligades i passessin a ocupar un lloc d’honor a les prestatgeries de la llar. Encara que és cert que no totes les capçaleres han despertat el mateix entusiasme col·leccionista, la varietat de gustos i preferències de la gent ha fet possible que hagin arribat fins a nosaltres publicacions d’altres èpoques de característiques molt diferents. Des de TBO a Superman i des de Tintín a El Víbora, tenim a l’abast un patrimoni cultural variadíssim i d’innegable importància. Sembla que algunes institucions comencen a preocupar-se de la seva conservació i, gràcies a iniciatives a internet com Humoristan (http://humoristan.org/) o Tebeosfera (http://www.tebeosfera.com), poden ser contemplades per la ciutadania en general. El col·leccionisme de publicacions és el més freqüent i també el més assequible dins l’àmbit del còmic. Hi ha, però, un esglaó superior, al qual no tothom hi té accés: el col·leccionisme d’originals. Son peces úniques, sovint difícils d’aconseguir, que permeten esbrinar mi-

llor com treballen els artistes del còmic i gaudir de les seves obres d’una manera diferent. El terrassenc Joan Rojas és un d’aquests col·leccionistes d’originals. Una part de la seva col·lecció es pot veure al Centre Cultural Terrassa, entre els dies 21 de setembre i 23 d’octubre, a l’exposició Herois de paper. La mostra, organitzada per l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa amb la col·laboració de la llibreria Landròmina, recull uns vuitanta dibuixos originals d’autors de còmic de diferents països. Els còmics de superherois són els favorits d’en Joan Rojas i, per això, la majoria de les obres que es podran veure pertanyen a aquest gènere: dibuixos de Walt Simonson, Bill Sienkiewicz, Jim Starlin, Dave Cockrum, Alan Davis, Mike Collins, Carlos Pacheco, José Luis García López o Rafael López Espí, per exemple. Però també hi són representats autors d’altres tipus d’historietes, com Josep Coll, Francisco Ibáñez, Purita Campos, Jan, Enrique Ventura, Juanjo Guarnido, Jordi Bernet, Paco Roca o Miguelanxo Prado, per esmentar alguns. La mostra inclou pàgines originals, illustracions per portades i dibuixos dedicats que en Joan Rojas ha anat recopilant en les seves visites a salons i convencions de còmics que se celebren a diferents països. L’exposició es complementa amb una taula rodona sobre “Terrassa i el còmic” que tindrà lloc el dia 28 de setembre, a les set de la tarda, a l’Aula Magna del Centre Cultural Terrassa, amb la participació d’Alejandro M. Viturtia, editor de Panini Còmics; Alfons Moliné, articulista i traductor, i els dibuixants Joan Mundet i Dani Zarzuelo. Jordi Manzanares

OBRES EXPOSADES 1

LITTLE RENNA Y EL CIRCO DE LOS DRAGONES Dani Zarzuelo (Terrassa, 1976). Després de participar al fanzine ¡Hola!, ¿qué tal?, ha publicat alguns còmics de caràcter semiprofessional entre els que destaquen els protagonitzats per Renna, sobre guions de laragonès José Antonio Rubio.

STORM (Tormenta) Juan Aguilera Galán. Va estudiar Belles Arts i a l’Escola de Còmic Joso. Té més de vint anys d’experiència com a dibuixant artístic, retratista i muralista. Ha publicat diverses historietes a la revista Cthulhu de Diábolo Edicions i la novel·la gràfica històrica Espadas del fin del mundo.

WOLVERINE (Lobezno) Juan Samu. Nascut a Barcelona, va estudiar disseny gràfic a lEscola d’Art i Disseny de Terrassa i còmic a lEscola de Còmic Joso. Ha treballat per a Dark Horse Comics i IDW Publishing.

WEAPON X (Arma X) Juan Samu

JOLLY ROGER Miki Montlló (Castellar del Vallès, 1984). Després de molt de temps fent il·lustracions, dissenys i story-boards per cinema i publicitat, es va iniciar en el còmic amb la sèrie de ciència-ficció Warship Jolly Roger, amb guions del francès Sylvain Runberg. Va guanyar el Premi a lAutor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona de 2015.

WOLVERINE (Lobezno) Oriol Hernández (Terrassa, 1983). Va estudiar el primer any de batxillerat artístic i després va passar a lEscola de Còmic Joso de Barcelona, en la qual va impartir posteriorment classes dil·lustració digital. Es va introduir professionalment al mercat francès de la mà del guionista Zidrou (Benoît Drousie) amb Maman Noël per a l’àlbum col·lectiu Joyeuses nouvelles pour petits adultes et grands enfants de 2010. També amb guions de Zidrou ha publicat La peau de l’ors (2012) —per la qual va guanyar el Premi a lAutor Revelació en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2013- i Les 3 fruits (2015).

WOLVERINE (Lobezno) Sergio Sandoval. Terrassenc nascut a Barcelona, va començar la seva carrera professional com a portadista i dibuixant de còmics a Planeta-DeAgostini. Ha treballat per a diverses editorials internacionals, especialment per a DC Comics. Actualment forma equip amb Víctor Marín a Invictus Designs creant concept art per a cinema, televisió i videojocs.

Jam Session Coffee & Comics amb Juanan Ramírez, Nacho Fernández, Javier Garrón, Ferran Sellarès, David Baldeón, Fren Mesas i Atilio Rojo.

WOLVERINE (Lobezno) Àlex Santaló (Santa Coloma de Gramenet, 1977). Illustrador i caricaturista que va estudiar a lEscola de Còmic Joso. Ha publicat els còmics Me gusta el fútbol i Me gusta internet amb Glénat i El Terrat, i 1714 Baluard amb Panini Còmics. Col·labora amb les revistes Panenka i Perarnau Magazine.

IXth GENERATION Atilio Gambedotti (Buenos Aires, Argentina, 1973). Especialitzat en historietes eròtiques, ha publicat en les revistes El Víbora i Kiss Comics. Signa els seus treballs daltres temàtiques –per editorials com a Top Cow, IDW o DC- com Atilio Rojo.

ELEKTRA Atilio Rojo

12 13

LUXURY NIGHTS (Noches de lujo)

WOLVERINE (Lobezno)

L’Avi (Lluís Recasens i Selma, Barcelona, 1950). Dibuixant i humorista gràfic que ha treballat tant en historietes infantils com, sobretot, per adults. Ha col·laborat amb Butifarra!, El Papus, El Punt/Avui i moltes altres capçaleres, així com al programa Els Matins de TV3.

Claudio Castellini (Roma, Itàlia, 1966). Dibuixant italià resident a Sabadell. Ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

X-MEN LEGACY #274 pàg. 1 David Baldeón (Santander, Cantàbria, 1976). Dibuixant que va començar treballant per Planeta a finals de la dècada de 1990 i que ara ho fa preferentment per a DC Comics i Marvel Comics. Sha dedicat també al cinema i als dibuixos animats. Entintat per Jordi Tarragona (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1978). Dibuixant. Després de passar per l’Escola Joso, va fundar leditorial Boom Còmics, on va publicar la col·lecció Black River (2001). Va treballar a la revista eròtica Kiss Comix (La Cúpula), abans d’orientar la seva carrera com a entintador per a editorials nordamericanes com Marvel, DC, Dark Horse o IDW. El 2011 va dibuixar Cazadores de gonzos (Dibbuks), amb guions de Roger Bonet.

NIGHTCRAWLER (Rondador Nocturno) Fran Mariscal Mancilla (Jerez de la Frontera, Cadis, 1996). Jove autor que ha publicat a El arca de las historietas i el quadern El sol de Trunza, editat per Carmona en Viñetas.

MORTADELO Y FILEMÓN Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936). Creador de “Mortadelo y Filemón”, la sèrie més exitosa del còmic espanyol, i també de “Rompetechos”, “Pepe Gotera y Otilio” o “El botones Sacarino”, entre daltres. Ha rebut nombrosos guardons, entre els que destaquen el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994 o la Medalla dOr al Mèrit en les Belles Arts de 2001.

THOR Iban Coello (Barcelona, 1983). Leditor C.B. Cebulski va veure els seus dibuixos al Saló del Còmic de Barcelona i de seguida va començar a treballar per a Marvel Comics.

SHE-HULK (Hulka) Iban Coello

WOLVERINE & THE X-MEN #12 pàg. 28 Jorge Fornés (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1975). Dibuixant que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

PILOTO DESTAJISTA Josep Coll (Barcelona, 1923-1984). El més original dels dibuixants del TBO, especialitzat en historietes sense personatges fixos i, sovint, sense diàlegs. Un geni de lhumor absurd que donava a les seves obres, des de la senzillesa, gran dinamisme i expressivitat.

KITTY PRIDE Marcel Pérez (Manresa, Bages, 1985). Dibuixant que va estudiar a lEscola de Còmic Joso després dacabar la carrera de Belles Arts. Ha publicat en règim dautoedició i també per a Ediciones Babylon i Ediciones OrangON!, a més dalguna editorial nord-americana.

STORM (Tormenta) Olaya Valle (Oviedo, Astúries, 1984). Titulada en Illustració per lEscola dArt dOviedo, sha dedicat sobretot al còmic infantil.

X-MEN MANIFEST DESTINY #2 pàg. 4 Paco Díaz (Pollença, Mallorca, 1967). Dibuixant que va començar com assistent de Rafa Vaquer en la sèrie Johnny Roqueta. Des del 2006 treballa per a DC Comics i Marvel Comics.

ULTIMATE COMICS DOOM #2 pàg. 4 Rafa Sandoval (Rafael López Sandoval, Granada, 1975). Dibuixant que es va dedicar a lanimació i la publicitat fins que va començar a treballar per a Marvel Comics.

X-MEN LEGACY #300 pàg. 1 Rafa Sandoval Entintat per Jordi Tarragona

BATMAN & ROBIN Raúl Fernández. Dibuixant format a l’Escola Joso que va treballar com entintador en diversos projectes per al mercat nord-americà.

DARK PHOENIX (Fénix Oscura) Víctor Ibáñez (Montmeló, 1980). Format a l’Escola Joso, es va iniciar dibuixant historietes eròtiques per a Kiss Comix i Penthouse Comix, i la sèrie “Lorena Jones” per a la revista infantil Mister K. El 2008 va començar a treballar per a DC Comics. El gener de 2011 va publicar Rat Catcher, una novel·la gràfica per a Vertigo. També ha treballat per a Marvel Comics.

DAKEN Agustín Padilla (Málaga, 1975). Va estudiar disseny gràfic a la Escuela de Arte de San Telmo. Lany 2009 va començar a treballar per a leditorial nord-americana IDW Publishing i més tard ho va fer també per a DC Comics i Marvel Comics.

KITTY PRIDE Alejandro F. Giraldo (Alejandro Fernández Giraldo, Tenerife, Canàries, 1971). Llicenciat i doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va ser professor al Centre d’Oficis de Lleó. Ha treballat per a les editorials Baula, DC Comics, Panini, Dolmen, JOC Internacional, Apòstrofe, Devil’s Due, Editorial dels Oficis, Ed. Zinco, NBM i Walküre. Va il·lustrar el llibre El encargo del Rey (La crónica perdida del Reino de León) (2012).

PHOENIX (Fénix) Alejandro Xermánico (Madrid, 1986). Va estudiar Belles Arts a Salamanca i també va assistir a lEscola de Còmic Joso de Barcelona. Ha treballat per a Zenescope, IDW Publishing i DC Comics.

SUPERGIRL Carlos Pacheco (San Roque, Cadis, 1962). Dibuixant que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

POLARIS Carmen Carnero (Málaga, 1983). Llicenciada en Belles Arts por la Universitat de Granada, treballa de forma preferent per a Marvel Comics i DC Comics.

DARK GUARD #3 pàg. 22 Carlos Pacheco

CATWOMAN David López (Las Palmas de Gran Canaria, 1975). Dibuixant que es va iniciar com a professional amb la sèrie “Espiral”. Des de 2002 treballa per a DC Comics i Marvel Comics.

ARMA XL Enrique Vegas (Segovia, 1967). Dibuixant especialitzat en historietes paròdiques de pel·lícules i còmics dèxit.

ASTONISHING X-MEN #64 pàg. 19 Gabriel Hernández Walta (Melilla, 1973). Va estudiar Belles Arts a Granada i es va dedicar a la pintura i la illustració infantil abans de començar a treballar per a editorials nord-americanes com IDW Publishing, DC Comics i Marvel Comics.

JUSTICE SOCIETY OF AMERICA (JSA) Jesús Merino (Jerez de la Frontera, Cadis, 1965). Dibuixant que, després de guanyar el 1994 un concurs convocat per Cómics Fórum, va crear alguns superherois espanyols per a la línia Laberinto de Planeta-DeAgostini. Després ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

KAZAR Jesús Merino

SUPERGIRL Jorge Jiménez (Cádiar, Granada, 1986). Dibuixant que ha treballat preferentment per al mercat nord-americà, sobretot per a DC Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Nacho Arranz (Madrid, 1977). Dibuixant que ha treballat per al cinema -els llargmetratges danimació El Cid o Los tres Reyes Magos-, la televisió -Cédric, Los Magotti- i el còmic -Pendragón (Paquet), Dimensions (Dibbuks), Dungeons & Dragons o Galaxy Quest (IDW)-.

BATMAN Paco Roca (València, 1969). Autor de gran capacitat narrativa que ha connectat amb crítica i públic de tot el món amb obres com El invierno del dibujante o Arrugas, amb la qual va guanyar el Premi Nacional del Còmic de 2008 i que va ser adaptada com a llargmetratge animat en 2011.

IL·LUSTRACIÓ PER A UN CARTELL Vicente Cifuentes (Albacete, 1979). Dibuixant que ha treballat per als mercats espanyol, francès i nordamericà.

SIN CITY Víctor Santos (València, 1977). Historietista valencià especialitzat en historieta de gènere fantàstic i d’acció, amb obra publicada a França i als EUA.

WOLVERINE (Lobezno) Alan Davis (Anglaterra, 1956). Dibuixant que ha treballat sobretot per a Marvel Comics i DC Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Alessandro Vitti (Tarente, Itàlia, 1978). Dibuixant italià que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

DARK PHOENIX (Fénix Oscura) Barry Kitson. Dibuixant britànic que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

NEW MUTANTS (Los Nuevos Mutantes) Bill Sienkiewicz (Blakely, Pensilvania, EUA, 1958). Dibuixant nord-americà que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics.

BATGIRL Bruce Timm (Oklahoma, EUA, 1961). Dibuixant nordamericà que va contribuir a la renovació de DC Comics.

V FOR VENDETTA (V de Vendetta)

David Lloyd (Regne Unit, 1950). Dibuixant britànic que ha treballat per a Warrior, DC Comics, Espers, Eclipse Comics i Dark Horse. És conegut sobretot pel seu treball a la novel·la gràfica V for Vendetta, amb guió d Alan Moore.

DARK PHOENIX (Fénix Oscura) David Yardin. Dibuixant australià que ha treballat per a Marvel Comics.

THOR Esad Ribić (Zagreb, Croàcia, 1972). Dibuixant croata que es va iniciar en publicacions del seu país a la dècada de 1990 i que posteriorment va passar a treballar per a Marvel Comics.

PHOENIX (Fénix) Gene Ha (Chicago, EUA, 1969). Fill d’immigrants coreans, ha treballat per a American Best Comics, Marvel Comics o DC Comics, entre altres editorials.

SCARLET WITCH (Bruja Escarlata) George Pérez (Nova York, EUA, 1954). Dibuixant nordamericà descendent d’una família porto-riquenya que ha desenvolupat una reeixida carrera en la que destaquen les seves col·laboracions amb DC Comics en Crisis on Infinite Earths, New Teen Titans o Wonder Woman i amb Marvel Comics en The Avengers.

WOLVERINE (Lobezno) Gerardo Sandoval. Dibuixant mexicà que ha treballat per a les editorials Top Cow, Chaos Comics i Marvel Comics.

THE CROW (El Cuervo) James O’Barr (Detroit, Míchigan, EUA, 1969). Creador de la sèrie “The Crow” (1988), publicada per Caliber Press i, més tard, per Kitchen Sink Press, Image Comics i IDW Publishing.

WOLVERINE (Lobezno) Jim Cheung (Regne Unit, 1972). Dibuixant britànic que ha treballat per a Crossgen Comics i Marvel Comics.

CLASSIC X-MEN #14 pàg. 29 John Bolton (Londres, 1951). Dibuixant que es va iniciar a les revistes angleses Look In, The House of Hammer i Warrior abans de passar a treballar per a les editorials nord-americanes Marvel Comics i DC Comics.

UNCANNY X-MEN #306 pàg. 16 John Romita Jr. (Nova York, 1956). Dibuixant, fill de John Romita (Nova York, 1930). Com el seu pare, ha treballat preferentment per a Marvel Comics.

ATARI FORCE #6 pàg. 30 José Luis García López (Pontevedra, 1948). Dibuixant gallec format artísticament a lArgentina i resident des de fa molts anys als Estats Units. Treballa preferentment per a DC Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Lee Bermejo. Dibuixant nord-americà que va començar a treballar el 1997 als WildStorm Studios de San Diego quan només tenia 19 anys. Ha treballat sovint per a DC Comics.

PHOENIX (Fénix) Mahmud A. Asrar (Ankara, Turquia, 1976). Dibuixant que ha treballat per a editorials independents i també per a les nord-americanes Image Comics, Marvel Comics i DC Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Marco Santucci (Arezzo, Itàlia, 1974). Dibuixant i guionista que, a més de col·laborar amb autors europeus com Patrizio Evangelisti o Sylvain Cordurié, ha treballat sovint per a Marvel Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Martin Simmonds. Dibuixant i il·lustrador britànic.

WOLVERINE (Lobezno) Matteo Scalera (Parma, Itàlia, 1982). Dibuixant format a lScuola del Fumetto di Milano. Ha treballat per a Image Comics, Marvel Comics i BAO Publishing.

WOLVERINE (Lobezno) Nathan Fox (Washington DC, EUA, 1975). A més de dibuixar per a DC Comics i Marvel Comics, ha fet il·lustracions per a The New York Times, Interview, The New Yorker, Rolling Stone, Wired, ESPN Magazine, Print, Entertainment Weekly, Mother Jones, Spin, Mad Magazine, MTV Store Windows and Tshirts, Burton US Open 2009, Instant Winner i REAL Skateboards.

STORM (Tormenta) Rick Leonardi (Philadelphia, EUA, 1957). Dibuixant que ha treballat sobretot per a Marvel Comics i DC Comics.

X-MEN Rick Leonardi

STORM (Tormenta) Robson Rocha. Dibuixant brasiler que ha treballat per a DC Comics.

WOLVERINE (Lobezno) Skottie Young (Fairbury, Illinois, EUA, 1978). Dibuixant i guionista que ha treballat preferentment per a Marvel Comics.

STORM (Tormenta) Stéphane Roux. Dibuixant francès que treballa habitualment per a les editorials Marvel Comics, DC Comics i Semic.

CATWOMAN Tim Sale (Ithaca, Nova York, EUA, 1959). Dibuixant que ha treballat per a Dark Horse i DC Comics, sovint amb guions de Jeph Loeb.

THOR Walter Simonson (Knoxville, Tennessee, EUA, 1946). Dibuixant que ha treballat per a DC Comics i Marvel Comics, en especial a la sèrie “Thor”.

PHOENIX (Fénix) Yıldıray Çınar (Ankara, Turquia, 1976). Dibuixant turc que ha treballat al seu país i també per a les editores nordamericanes Image Comics, DC Comics i Marvel Comics.

JEFF THE DEMON KING Purita Campos (Barcelona, 1937). Dibuixant que es va formar a la Llotja de Barcelona i que a la dècada de 1950 va començar a col·laborar amb lEditorial Bruguera. Va aconseguir gran popularitat dibuixant historietes per a noies, com Tina, Patty (coneguda a Espanya amb el nom d’Esther) o Gina.

JEFF THE DEMON KING Purita Campos

DREADSTAR Jim Starlin (Detroit, Michigan, EUA, 1949). Dibuixant i guionista que ha treballat per a Marvel Comics i DC Comics.

KAOS & POLARIS Dave Cockrum (Pendleton, Oregon, EUA, 1943- Belton, Carolina del Sur, EUA, 2006). Dibuixant que es va encarregar del rellançament de Legion of Super Heroes per a DC Comics i de X-Men per a Marvel Comics.

CLASSIC X-MEN #43 Mike Collins (West Bromwich, Anglaterra, 1961). Dibuixant anglès que ha treballat per a Marvel Comics i DC Comics.

EL CAPITÁN ALATRISTE Joan Mundet (Castellar del Vallès, 1956). Va començar a dibuixar còmics de terror el 1975. El 1982 va guanyar el premi de còmic Ciudad de Guadalajara. Després de col·laborar a la revista Sargento Kirk, de Norma Editorial, va passar a Rambla, Rampa i Cavall Fort. Ha dibuixat ladaptació al còmic de la novel·la dArturo Pérez-Reverte El capitán Alatriste. L’any 2009 va participar en 11-M, la novela gráfica, sobre els atemptats e l’any 2004 a Madrid.

GARI FOLCH Joan Mundet

ESBOSSOS Jordi Bernet (Barcelona, 1944). Dibuixant, fill de Miquel Bernet “Jorge” (Barcelona, 1921-1960), el creador de “Doña Urraca”. La seva obra més destacada es la sèrie “Torpedo 1936”.

ESBOSSOS Jordi Bernet

DAREDEVIL (Dan Defensor) Rafael López Espí (Barcelona, 1937). Dibuixant i il·lustrador que es va encarregar de les portades dels còmics de superherois publicats per Ediciones Vértice entre 1966 i 1984.

RELATOS SALVAJES Rafael López Espí

TERRASSA I EL CÒMIC Terrassa ha donat al món del còmic dibuixants, guionistes, traductors, editors, llibreters, col·leccionistes i, sobre tot, molts afeccionats. N’hi ha una mica de tot, i de nivells i repercussió molt diferents. A continuació intentarem esmentar, sense afany d’exhaustivitat, algunes de les persones que, a la ciutat, han estat relacionades amb el món del còmic i l’humor gràfic, en el seu sentit més ampli. Tot sembla indicar que el primer terrassenc vinculat amb les publicacions il·lustrades amb dibuixos fou el periodista, escriptor i polític Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848-Barcelona, 1924). Fill de cal “Pi de l’Oli” del carrer Cremat, va fundar La Campana de Gràcia (1870-1934) i L’Esquella de la Torratxa (1874-1939), que va dirigir durant més de trenta anys (del 1871 al 1901 i del 1878 al 1908, respectivament) i on signava “P.K.” i “P. del O.” A partir de la tradició de les publicacions humorístiques, en les quals els dibuixos i caricatures ocupaven un espai destacat, van sorgir aquests dos grans periòdics populars, republicans i federalistes, més aviat anticlericals i partidaris del “català que ara es parla”, en oposició als jocfloralistes. En aquesta mateixa línia se situen les col·laboracions als setmanaris festius de l’època La Saeta, Barcelona Cómica i Madrid Cómico del pintor i escriptor Joaquim Torres García (Montevideo, Uruguai, 1874-1949), que va viure a Terrassa entre els anys 1912 i 1918. Cofundador del Col·legi Mont d’Or, a la masia de Can Bogunyà, hi va residir mentre es construïa la casa que ell mateix havia dissenyat, Mon Repòs, a 150 metres d’allà, a Can Colomer. La seva tasca com un dels humoristes gràfics de la generació pionera serà potser, per a molts, només una anècdota en la trajectòria d’un artista que ha estat objecte de nombrosos es-

tudis especialitzats, als quals cal remetre a qui vulgui conèixer millor la seva vida i obra. Cal considerar també les diferents publicacions satíriques aparegudes a Terrassa, que Joan Manel Oller tracta amb més detall al seu llibre Apunts per a una història de la premsa terrassenca (Terrassa, Fundació Torre del Palau, 2000): La Ceba, Tanu, La Guillotina, El d’Allò, El Deixuplinaire, La Farsa, El Castiç, L’Esquitx de Les Fonts, Clar i Net, L’Esquitx, La Veu d’Egara, Carnestoltes i El Xerraire. Sembla que no totes estaven il·lustrades amb dibuixos, malgrat que habitualment hom pensa que aquest és un dels elements més característics de la premsa humorística. L’any 1923, el pintor i dibuixant Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892-Barcelona, 1969) va iniciar les seves col·laboracions a Virolet, el suplement d’historietes illustrades d’En Patufet. Era l’any 1923. La identificació de l’artista terrassenc amb el nou mitjà queda palesa perquè, ja el 1925, emprava la tècnica del “balloon” o bafarada —en castellà en diuen “bocadillo”— pels diàlegs de les seves historietes. A més de a Virolet, Pere Prat va publicar els seus dibuixos a En Patufet, Ki-ki-ri-kí, l’Esquitx, Gerundín, Atalaya, Ling-Ling i TBO, a més d’altres publicacions com Films Selectos, Tanu o El Once, sense oblidar Destino, El Globo, Pauta, Aplec, Catalunya Ràdio, Cinòpolis, El Lliri Blanc, El Matí, El Senyor Canons, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Esplai, Jordi, La Ciutat, La Piula, L’Esquella de la Torratxa, Papitu i les terrassenques El Xerraire i Llum Novella. La mestra Magdalena Rossell Matlleu (Olot, 1879-Terrassa, 1968), esposa de Salvador Utset i Payàs (Terrassa, 18801971) —home de confiança d’Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863-1945), pri-

mer comte d’Ègara— va dirigir i editar el setmanari infantil Alegría, l’únic que s’ha publicat a Terrassa. Aquesta revista, que va sortir entre 1925 i 1934, es va distingir pel seu caràcter confessional, monàrquic i espanyolista, en la línia dels principis que inspiraven la Dictadura de Primo de Rivera, però també per reunir un grup de col·laboradors de renom entre els que figuraven Barradas, Martínez Surroca, Llaverias, Serra Massana, Jaime Tomás, Farell, Rapsomanikis, Urda o Boix en l’apartat gràfic i Juan Gutiérrez Gili, Luis G. Manegat, José María Huertas Ventosa, José Zahonero, Pilar Millán Astray, Carmen Karr o Ángela Graupera en el literari. Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 1898-1965) va estar durant un temps molt vinculat a Terrassa. Amics de les Arts va acollir en diverses ocasions exposicions seves, com la que a principis dels anys quaranta va dedicar a les caricatures d’alguns socis de l’entitat, d’industrials i d’homes importants de la ciutat d’aquella època. Creador del personatge de “l’avi del Barça”, va dirigir els esportius Xut! (1922) i El Once (1945) i va fundar El Senyor Canons (1930) i El Lliri Blanc (1934), així com la publicació cinematogràfica Cinòpolis. També va ser director artístic d’El Be Negre. Tanmateix, va colaborar a Atalaya, Buen Humor, Chicos, D’Ací i d’Allà, Destino, Domingo, El Amigo de la Juventud, El Correo Catalán, El Hogar y la Moda, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, Els Infants, En Patufet, l’Esquitx, Virolet, Films Selectos, Flecha, Flechas y Pelayos, Humorismo Mundial, La Olla, La Llanterna Sonora, La Trinchera, La Ametralladora, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, Lecturas, Leyendas Infantiles, Locus, Maravillas, Mis Chicas, Papitu, Paseo Infantil, Pelayos, Pocholo, TBO i ¡Tururut...! També Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1911-Nova York, 1995) —enemic declarat d’en Castanys- va estar molt vinculat

als ambients culturals de Terrassa, en el seu cas durant els anys setanta del segle passat, quan fins i tot va arribar a estar empadronat a la ciutat. Anys abans, havia publicat els seus dibuixos a La Veu de Catalunya, L’Esquella de la Torratxa, La Humanitat, Papitu, Icària i altres diaris i revistes catalanes. Juntament amb Shum i Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), va organitzar el Sindicat de Dibuixants de Catalunya el gener de 1933. Després de la Guerra Civil, va publicar a la revista nord-americana Holiday i a The Saturday Evening Post. També va fer tasques de propaganda política i va dibuixar per les revistes Ibérica, España Libre i Mundo. L’any 1984, Amics de les Arts va organitzar al Centre Cultural de Caixa Terrassa la primera gran exposició de Bartolí des que va tornar de l’exili. Una gran exposició presentada a Terrassa el desembre de 1907 va consolidar la trajectòria del dibuixant i humorista gràfic Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 1882L’Havana, 1940). De formació autodidacta, havia publicat els seus primers dibuixos el 1902 a El Rector de Vallfogona i La Tomasa. Posteriorment, va col·laborar a ¡Cu-Cut!, La Tribuna, Or i Grana, De Tots Colors, La Ilustració Catalana, L’Esquella de la Torratxa, Picarol, Le Rire i Simplicissimus. Instal·lat a Madrid durant uns anys, va publicar a La Tribuna, España i, molt especialment, al diari El Sol. Durant la Guerra Civil va tornar a Barcelona i va col·laborar habitualment amb La Vanguardia i Criticón. El Museu d’Art de Sabadell conserva una bona col·lecció de caricatures originals seves. El dibuixant i humorista gràfic Marian Armengol i Torrella (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1909-Radcliffe on Trent, Anglaterra, 1995), conegut com Mario Armengol, va arribar el 1920 a Terrassa, d’on era originària la seva família. A finals de la segona dècada del segle XX, va estudiar art a Madrid i a París, abans de tornar a Terrassa el 1930.

El 1933 va dissenyar l’actual insígnia del Centre Excursionista de Terrassa (CET). Poc abans de la fi de la Guerra Civil, va fugir a França i, després de moltes aventures, el 1941 va arribar a Anglaterra. Allà va entrar a treballar al departament artístic del Ministeri d’Informació britànic, pel qual va dibuixar nombroses caricatures polítiques protagonitzades per Adolf Hitler i altres dictadors feixistes que apareixien al Daily Mail i el Daily Telegraph, així com diaris nord-americans com el Chicago Sun i el Boston Globe, entre d’altres publicacions. Acabada la Segona Guerra Mundial, es va dedicar al disseny de murals y va treballar produint material gràfic per empreses com la BBC, els ferrocarrils britànics o el gegant químic ICI. També pintor i escultor, va guanyar una medalla d’or pel Pavelló Industrial de l’Exposició de Brussel·les de 1958 i va dissenyar un espectacular grup escultòric amb figures d’alumini de set metres d’alçada anomenat “La germandat de la humanitat” pel Pavelló britànic de l’Exposició Universal de 1967 a Montreal, avui instal·lat a la ciutat canadenca de Calgary. Va continuar publicant caricatures polítiques fins als anys vuitanta, les darreres protagonitzades per Margaret Tatcher i els seus ministres. La sala d’art londinenca The Political Cartoon Gallery va acollir una exposició de seixanta dibuixos seus de contingut polític entre el 24 de febrer i el 19 de maig de 2005. Frederic Elías i Domínguez (Terrassa, 1891-1963) era germà del prestidigitador Delfí Elías, conegut com “el hermanito”. Va viure, com ell, molts anys a l’Argentina, on va publicar els seus dibuixos a la premsa. Paral·lelament, es va dedicar a fer retrats de malalts mentals i amb aquest objectiu va recórrer manicomis d’Argentina, Bolívia, Xile, Brasil, Lisboa i Sevilla. El 25 de març de 1920, durant una estada temporal a Terrassa, va inaugurar una exposició de caricatures de persones conegudes de la ciutat a Cal Pere Sabater. El 1925 va publicar un total

de dinou dibuixos -que il·lustren contes, acudits i altres seccions- a la revista infantil Alegría. Després de la mort del seu pare, va reprendre la seva activitat com a retratista de malalts mentals en 1926 i va viatjar per França, Itàlia, Grècia, Egipte, Turquia, Japó, Xina, Filipines i Malàisia fins a 1928. Després de la Guerra Civil, va exercir com a periodista, supervisor de gravat, crític i caricaturista en el Diario de Barcelona i també com a professor de dibuix en Belles Arts. Va deixar aquesta darrera ocupació quan es va convertir en compaginador de la revista d’humor La Codorniz. El 25 febrer 1958 va presentar a Amics de les Arts l’exposició “Apuntes de viaje a mis viejas carpetas”, i l’1 de desembre de 2011 es va inaugurar a la seu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a Barcelona l’exposició “Quadern d’interns”, composta per vint dels retrats de malalts mentals que Elies havia realitzat al llarg de la seva vida i que formen part de la col·lecció de Ricard Cayuela, vicedegà del COPC. La vinculació de Vicent Domènec Palomares i Melo (Tavernes de la Valldigna, Safor, 1933-Barcelona, 2016) amb la ciutat se centra en el període comprès entre els anys 1985 i 1998, quan va dirigir l’escola de primària Antoni Ubach, al barri de Ca n’Anglada. Al marge de la seva faceta docent, Palomares va desenvolupar al llarg de la seva vida professional tasques d’historietista, humorista gràfic, caricaturista i traductor. El 1972 es va graduar a la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid amb la tesina Técnica de la historieta y el cómic español de posguerra. Va dirigir el periòdic empordanès 9 País des del 1977 i entre 1985 i 1986 va ser cap de redacció del setmanari Destino. A més, entre 1965 i 1985 va treballar per Bruguera com a tècnic editorial encarregat de publicacions periòdiques com Din Dan, Fans, Mortadelo o Tele Color, a més de una vintena de col·leccions de caire generalista o de cultura popular. Va publicar, a més, a Can Can, Chío (su-

plement del diari El Alcázar), El Capitán Trueno Extra, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Hoja del Lunes, DDT, Horas Alegres, La Familia, Nosotros, Oriflama, Pulgarcito, Solc o Tío Vivo, entre d’altres. Josep Maria Garrigó i Guix (Cardona, Bages, 1934-Pallejà, Baix Llobregat, 2012), resident a Terrassa entre els anys 1944 i 1968 i fins a la seva mort molt vinculat a la ciutat, només era un jove lector quan va respondre a la convocatòria de l’editora Consuelo Gil Roësset (Madrid, 1905-1995) per trobar nous autors. Va veure publicats dos dels seus guions a la segona època de Chicos: “La cicatriz delatora” (1950) i “Mac, el imbécil” (1951). Garrigó va fer després tota mena de col·laboracions literàries i periodístiques al diari Tarrasa Información, signades amb el seu nom o amb els pseudònims “Jomaga” i “Garbi”. Tanmateix, Josep Maria Alavedra i Duran (Terrassa, 1932-2007) va publicar fins a la seva mort una tira còmica a l’edició dels dissabtes de Diari de Terrassa. Va col·laborar a la segona etapa de Patufet –entre 1968 i 1973-, a Cavall Fort i a la revista mèdica Hora 25. Va exposar les seves obres a Amics de les Arts l’any 1980 amb Edi i el dissenyador gràfic i ninotaire Joan Lluch i Puig (Terrassa, 1958) —el creador de BiCenTa, la mascota de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT)— el 1980 i en solitari el 1999 i el 2004. Moltes de les seves obres van ser recollides al llibre monogràfic 60 anys de còmics (Terrassa, edició de l’autor, 1992). El pintor Roc Alabern i Borrull (Terrassa, 1945-Fonteta, Baix Empordà, 2003) va començar als 18 anys a dibuixar historietes de diversos estils a partir de guions aliens per una gran editorial. El 1984 va publicar tres còmics a Rambla, concretament als números 16 i 18 i a l’especial commemoratiu del primer aniversari de la revista. També va fer molts altres historietes que resten inèdites i un assaig

sobre la metodologia d’aquest mitjà en el qual analitza diferents aspectes del procés creatiu. El cantautor terrassenc Miquel Pujadó Garcia (Madrid, 1959) ha desenvolupat moltes altes tasques a banda de la seva activitat musical, entre elles la de dibuixant. És el creador de la sèrie “Eugeni Plaçavella” que es va publicar al setmanari local Al Vent a partir de l’any 1977. Al Vent va publicar també acudits gràfics del ja esmentat Joan Lluch —responsable, a més, de la compaginació i disseny de la revista-, d’Alfons Moliné —al qual ens referirem més endavant- i dels dibuixants que signaven Joan-78, Ramon, Hernández-Teixidó, Adolf i Josep. A més, una secció fixa es dedicava a recuperar acudits inèdits de Cesc (Francesc Vila i Rufas, Barcelona, 1927-2006) que havien estat censurats i Toni Puntí se n’ocupava de seleccionar altres procedents de publicacions antigues, com per exemple En Patufet. Josep Lluís Viciana Monfort (Terrassa, 1951) —que d’uns anys ençà signa simplement Josep Viciana— va col·laborar ocasionalment com a guionista d’historietes dibuixades per Esegé (Segundo García González, nascut a Balazote, a la província d’Albacete, l’any 1958) a la revista TBO a finals dels anys setanta. Una mica abans havia dirigit el documental en 16 mil·límetres Vida de perros (1975), que va ser guardonat en diversos festivals internacionals. Això el va decantar per treballar com a guionista en produccions infantils, com La tribu de los Aurones o El món màgic del màgic Muffy. El 1991 va crear l’empresa Neptuno Films, amb seu a Terrassa i que és capdavantera a Europa en producció de sèries de dibuixos animats: Delfy, Los Fruitties, Balín, El detective Bogey, El patito Feo, Los tres ositos, La brigada dels fossers, Bandolero, La vaca Connie i 2020 són algunes d’elles.

Per la seva part, l’arquitecte i cineasta Jan Baca Pericot (Terrassa, 1934) va guanyar el 1994 el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira amb el llibre La casa a mida (Barcelona, Edicions La Campana, 1994), il·lustrat amb dibuixos seus que, en ocasions, prenen forma d’historieta. Josep August Tharrats i Pascual (Barcelona, 1956), més conegut com a dibuixant amb el pseudònim de Tha, visita sovint Terrassa en la seva faceta de músic de jazz. Nebot del pintor i gravador Joan Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918-Barcelona, 2001), Tha es va iniciar en el món del còmic en l’almanac per l’any 1970 de Patufet i, després, va treballar per Bruguera entintant originals de Raf, Segura o Ibáñez. El 1975 va passar al TBO, on es va integrar en el grup de joves renovadors —després anomenat col·lectiu Quatricomía 4- que, tres anys després, va crear la secció “La habichuela”, de la qual van derivar els números extraordinaris anomenats “El habichuelo”. Ja en aquells moments va començar a collaborar amb el seu germà Joan Josep (Barcelona, 1958) -que durant uns anys va signar T.P. Bigart i, després, simplement Tharrats- com a guionista. A més de a les capçaleres esmentades, Tha ha publicat a Angelitos Negros, Bang!, Butifarra, Cairo, Cimoc, Complot!, Cul-desac, Dinamo, El Papus, El Jueves, Funnies, H Dios O, La Oca, L’Avui dels Súpers, Mata ratos, Mini Mundo, Nacional Show, Titanic i Viñetas, entre d’altres. Tha és l’autor del cartell del 15è Festival de Jazz de Terrassa, celebrat el 1996. També va fer els story-boards de la pel·lícula de dibuixos animats Spirit, el corcel indomable (Spirit, Kelly Asbury i Lorna Cook, 2002), produïda per DreamWorks, la companyia d’Steven Spielberg. El volum Absurdus Delirium (Barcelona, Glénat, 2004) recopila les pàgines d’aquesta sèrie que els germans Tharrats van començar a publicar-se a El Jueves els anys vuitanta i que després van continuar pel mercat francès.

Jordi Gual i Beltran (Terrassa, 1964), dibuixant i guionista que ocasionalment signava “Wal”, va començar a publicar el 1981 al fanzine Tony Tonic, editat pel també terrassenc Alfons Moliné del Castillo (Terrassa, 1961). Més endavant, els dibuixos de Gual es van poder veure a Diario de Terrassa, Ilustración + Comix Internacional, Cairo, TBO, Complot!, El Víbora, Cartoon, Top Comics i Pan con Pan. El 1988, l’Editorial Complot va publicar el seu àlbum Surfin’USA. Per la seva banda, Alfons Moliné va decantar-se progressivament cap el camp de l’animació, la investigació teòrica i la traducció. A més de participar als fanzines Tony Tonic, La tira de tires i Cartoon, a començaments dels anys vuitanta, el 1993 va publicar la sèrie “Manga Manía” a Bola de Dragón. Els seus textos i dibuixos han aparegut també a Canigó, Captain Toutain, Catalunya Cristiana, CB & M, Comicguía, Comics Fanzine, De Tebeos, El Llamp, Funnies, Grafito, Krazy Comics, L’Arlot, Mandrágora Cómics, Microbius, Mundos de Papel, Slumberland, Stock de historietas, Urich, Tebeolandia, Tribulete i Zero Cómics, entre d’altres. Associat a l’Equipo Grafito, va participar com a documentalista en l’elaboració del Diccionario de uso de la historieta española (1873-1996) (Madrid, Compañía Literaria, 1997), dirigit per Jesús Cuadrado (Palencia, 1946). Defensor de la historieta japonesa, Moliné és autor d’El gran libro de los manga (Barcelona, Glénat, 2002). Tanmateix, els seus acudits il·lustren el llibre d’Oriol Vert Casa per veure o casa per viure? (Terrassa, edició de l’autor, 2002). Pep Brocal (Josep Maria Brocal i Llobregat, Terrassa, 1967) es va iniciar en el món del còmic el 1985, quan va començar a estudiar Belles Arts a Barcelona. La primera historieta que va publicar, amb guió i dibuixos propis, va aparèixer al número 60 de la revista de Toutain Ilustración + Comix Internacional i es titula-

va “The End”. Eren tres planes gairebé sense text i dibuixades amb un estil recarregat, allunyadíssimes de l’estil que desenvoluparia més tard. El 1993 s’encarrega dels dibuixos de la sèrie “¡Hola, terrícola!”, amb guions de Manel Fontdevila (Manresa, 1965), que apareix a la revista Zona 84, també de Toutain, i que l’any següent Camaleón Ediciones recopila en un àlbum. El 1995 va ser guardonat amb el Premi a l’Autor Revelació al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que li va dedicar una exposició en l’edició del 1996. Integrant de l’equip De Cráneo Troupé, el 1995 es va associar al guionista Felipe Hernández Cava (Madrid, 1953) per donar a llum la sèrie “V-Girl”, publicada a Top Comics, considerada un dels seus millors treballs. En aquesta època va crear també el personatge “Mr. Brain”, que va donar nom a una revista de Camaleón en la qual va publicar diverses historietes amb guions propis i del seu germà Marc (Terrassa, 1967). A més, ha publicat a Dinamo, El Dado, El Micalet Galáctico, L’Infantil, Tretzevents, Ruta 66, Slumberland, Slumber, Totem: El Cómix, Taka de Tinta i Viñetas, així com als suplements d’El País (Ciberpaís i El País de las Tentaciones), La Vanguardia (Vang) i Blanco y Negro (¡Guay!). Pep i Marc Brocal han col·laborat sovint a la revista infantil Cavall Fort des del número 782, de l’any 1995; en aquesta revista van publicar la sèrie “Maurici Bonull”. Pep Brocal ha il·lustrat nombrosos relats per a nens i joves editats per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Cruïlla, La Galera i Enciclopèdia Catalana. Va estar implicat en la preparació de Llet de Burro, un intent frustrat de revista d’humor en català. Va ser l’únic terrassenc i el més jove dels dotze autors seleccionats per l’escriptor i periodista Ramón de España (Barcelona, 1956) per a l’exposició “12 x 21. 12 dibuixants per al segle XXI. Còmic a Barcelona”, presentada al Palau

de la Virreina de la capital catalana l’abril de 1998. L’any 2010 va presentar al Centre Cultural Caixa Terrassa l’exposició antològica Pep Brocal. Net calidoscopi marcià, que també es va poder veure a l’ Aula Cultural de Rubí. L’escriptora Montserrat Beltran i Roca (Terrassa, 1963) va fer una incursió en el món del còmic com a guionista d’Engolits per la història! (Ajuntament de Sabadell, 2003), un repàs de la història de la cocapital del Vallès Occidental amb dibuixos de Josep Maria Beroy (Barcelona, 1962). La il·lustradora Anna Clariana Montada (Terrassa, 1958) també ha col·laborat sovint per a Cavall Fort des de fa temps, encara que no s’ha dedicat pròpiament a les historietes. D’altra banda, aquesta publicació ha comptat amb altres collaboradors terrassencs, encara que en tasques no relacionades directament amb el còmic. Així, per exemple, l’escriptora i periodista Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904-Terrassa, 2002) es l’autora del relat “Les papallones de la bona nit”, aparegut al número 128 (any 1968) i reeditat al suplement El Tatano que es va distribuir conjuntament amb el número 916 (setembre del 2000). També va escriure “Gerri de la Sal” —aparegut als números 163 i 164 (1969)- i “Les tenalles i el martell” —número 188 (1970). Aquests contes, juntament amb un relat inèdit i altres apareguts en el seu moment a Tretzevents i Lletres, van ser recopilats per l’escriptor Salvador Comelles (Terrassa, 1959) al llibre Les aventures d’una pota de ruc i altres contes, editat l’any 2001 per Caixa Terrassa dins la collecció no venal “Lola Anglada”. El propi Salvador Comelles —guanyador dels premis Cavall Fort, Lola Anglada i Folch i Torres- ha publicat també contes a Cavall Fort, com ho van fer també Miquel Massaguer —recollits després al llibre No sé si dir-ho sabré i altres contes, editat per Barcanova el 2001- i David Pa-

loma i Sanllehí (Terrassa, 1965). Aquest darrer, a més, va ser finalista al Premi Cavall Fort 2000 pels relats “L’escut de l’home pelut”, “El fill de la reina” i “El braç de Sant Celoni”, inspirats en diferents episodis de la història de Catalunya. L’escriptor i periodista Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996), que va dirigir els diaris L’Opinió i La Rambla, a més de col·laborar a La Publicitat i Mirador, es va encarregar des del 1964 de traduir al català per a l’Editorial Joventut de Barcelona tots els àlbums protagonitzats pel jove reporter Tintín, l’obra més important del belga Hergé (Georges Remi, nascut a Etterbeek el 1907 i mort a Brussel·les el 1983). Segons Joan Manuel Soldevilla (L’abecedari de Tintín: pistes per endinsar-se en el món de l’intrèpid reporter, Lleida, Pagès Editors, 2002), Ventalló va optar en aquestes traduccions per un model de llengua elegant i curós, atès que els llibres d’Hergé serien, per a molts lectors, el primer contacte amb una llengua escrita absent en aquells anys dels mitjans de comunicació i de l’escola. Però, per Soldevilla, aquest afany normalitzador allunya les traduccions de Ventalló de l’esperit de l’original. Alejandro Martínez Viturtia (Terrassa, 1967) —que signa sempre Alejandro M. Viturtia- treballava com a enginyer químic fins que, el 1998, es va convertir en el responsable de la línia de còmics de l’editorial Planeta-DeAgostini que, entre d’altres marques, va utilitzar la de Cómics Fórum. Havia començat a escriure sobre còmics a finals de la dècada de 1980 al fanzine Ragnarok, que editava juntament amb el també terrassenc Francisco López Ortiz. És autor del llibre Jack Kirby (Barcelona, El Boletín, 1997), sobre aquest dibuixant nord-americà (nascut a Nova York el 1917 amb el nom Jacob Kurtzberg i mort el 1994) recordat, sobre tot, per sèries com The Fantastic Four o The Avengers, creades juntament amb Stan Lee (Stanley Lieber, Nova York,

1922). Des del seu càrrec a Planeta, Viturtia va impulsar, a més de traduccions al castellà de les aventures dels superherois de Marvel —que aquest grup editorial va publicar a Espanya entre 1981 y 2004-, nombroses reedicions de clàssics del novè art de diverses procedències. El juny de 2005 va passar a encarregar-se de les versions espanyoles dels còmics Marvel publicats per Panini i el 2007 va impulsar la publicació de l’obra en dotze volums Del tebeo al manga. Una historia de los cómics, amb Antoni Guiral com a redactor principal. Pel que fa a l’humor gràfic a la premsa, cal recordar Jacint Morera i Pujals (Terrassa, 1915-Calonge de Mar, Baix Empordà, 1989), que entre els anys 1934 i 1936 va publicar els seus dibuixos i caricatures a El Dia. L’agost del 1954 va presentar el llibre A toc de pito i altres coses (reeditat per la Fundació Torre del Palau el 1999), en el qual il·lustrava amb els seus personalíssims dibuixos trenta dites i frases fetes filles “dels nostres telers, de les nostres selfactines i de la manera de ser que les màquines ens han donat”, com ell mateix deia a la introducció. Miquel Ferreres i Duran (Barcelona, 1949), fill de mare terrassenca i resident a la ciutat des de 1989, va compaginar molt de temps els estudis de Belles Arts amb feines de disseny. El 1975 es va iniciar com a professional del dibuix al diari El Correo Catalán. Ha col·laborat a El Papus, El Jueves, El País, Interviú, Avui i Siesta, entre d’altres mitjans. Des del 1997 publica un acudit diari a El Periódico de Catalunya després d’haver-ho fet a La Vanguardia durant nou anys. El 1996 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de mitjans de comunicació i el 2003 el “Gat Perich”, instituït per l’Ajuntament de Llançà en memòria de Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-Mataró, 1995). Alguns dels acudits de Farreres apareguts a La Vanguardia van ser recopilats al llibre Cuentos de tinta china

(1989-1992), mentre que el tercer volum de la col·lecció “Humor del día” recollia els millors que va publicar a El Periódico l’any 2003. D’altra banda, els millors dels que tenen a l’ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930) com a protagonista es recullen al volum Pujol en su tinta. Dibujos satíricos 1977-2003 (Barcelona, Ediciones El Jueves, 2004). Ferreres va ser també l’autor del cartell de la Festa Major de Terrassa de 2002. Salvador Puy Mompradé (Osca, 1936) va publicar entre els anys 1963 i 1972 un acudit en cadascuna de les edicions del diari Tarrasa Información, que signava amb el pseudònim de Salva. Quan va deixar Terrassa per instal·lar-se al Principat d’Andorra, va col·laborar també amb acudits i dibuixos a diverses publicacions d’allà. Eduard Torres i Crusat (Terrassa, 1944) -que primer signava “Edi”, després “Sr. Edi” i, finalment, “Don Edi”- va començar a publicar els seus acudits el 1972 a Tarrasa Información en substitució de Salva i encara ara s’encarrega d’aquesta tasca a Diari de Terrassa. Va caricaturitzar diversos personatges terrassencs al llibre Òndia, quants... ximples (Terrassa, Amics de les Arts, 1985) i molts dels seus acudits de l’any 1993 van ser recopilats al col·leccionable Jo que tu no el llegiria, “forastero” (Crònica de 1993) (Terrassa, Diario de Terrassa, 1994). A començaments de 2005 va presentar al Casal de Cultura de Matadepera l’exposició i el llibre 10 anys d’Edioteses, selecció d’un centenar dels acudits que fa setmanalment davant les càmeres de Matadepera TV i que es reprodueixen mensualment al butlletí municipal La Gaseta de Matadepera. A 40 anys d´EDIctadura, publicat el 2013, va recollir els seus acudits més significatius apareguts al rotatiu local. Per la seva banda, Francesc Xavier Torrent i Perarnau (Terrassa, 1965), que signa Xavi Torrent, va començar col-

laborant el 1987 a les revistes El Víbora i Makoki amb les historietes de “Súper Alumno”, paròdia d’un estudiant de l’Escola Pia de Terrassa caracteritzat per les seves idees retrògrades. El tancament de Makoki el va portar a intentar obrir-se camí en al camp de les tires de premsa, que va oferir al diari El Observador i que no només no les va publicar, sinó que a més va perdre els originals. Després va col·laborar a les revistes Foc de Coc, Espai de Llibertat i a la publicació belga Le Peté. Quan va néixer el diari terrassenc en català L’Actualitat va acceptar la oferta de fer un acudit cada dia, tasca en la que va continuar a través dels seus successors El 9 Nou, El 9 Punt i El Punt. Posteriorment, va col·laborar amb el diari digital La Torre del Palau. Durant uns quants anys, també va publicar una tira a El 9 Nou Climent Anglada i Bigordà (Ullastrell, 1966), que signa “Cli” i que el 1989 havia guanyat el Concurs de Còmic en Català en la categoria de 18 a 23 anys. En el termini de tres anys, Cli va guanyar altres vuit premis de còmics. De seguida va començar a publicar les seves historietes a revistes com Zona 84, Makoki, Viñetas o Totem, poc abans de que totes aquestes publicacions tanquessin. Creador del fanzine Terrazza Tropical, va ser un dels organitzadors de la Quizena del Còmic de Terrassa i de la Trobada de Fanzines. També ha collaborat a La Vanguardia, La Revista dels Súpers, Ressò Local, Fak i al portal d’Internet Humoralia (www.humoralia.org). El juliol de 2003 va presentar a la Casa Soler i Palet la seva primera exposició com a pintor paisatgista. El caricaturista Cayetano Casas Martínez (Terrassa, 1976), que signa “Caye”, ha dibuixat alguns còmics que, majoritàriament, no han arribat a editar-se, malgrat haver col·laborat en publicacions com Diari del Baix Penedès, Capçalera, Don Balón, Sport, Fotogramas, El Mundo del Siglo XXI i Faktoria.

Resident a Terrassa des de molt petit, Adolf (Adolf Castillano Canal) (Vitòria, 1948) va començar a finals dels setanta a publicar acudits i caricatures a Diario de Terrassa i Al Vent i va presentar una exposició a la galeria Soler Casamada. La revista Serra d’Or també va publicar un dibuix seu en una ocasió. Després va passar a Diari de Barcelona —en la seva etapa en català-, Avui, El País i El Observador. Pel que fa als fanzines —contracció de les paraules “fan” i “magazine” que designa les publicacions fetes per afeccionats-, sembla que un dels primers va ser el ja esmentat Tony Tonic, aparegut el 1981. Al primer número es podien trobar obres de quatre autors terrassencs: Jordi Gual, Francisco Regadera, Duzuman i Alfons Moliné, que era l’editor. Després de quatre números, Tony Tonic va deixar pas a Cartoon, especialitzat en animació i del qual van sortir tres números. El periodista Santi Palos Domènech (Terrassa, 1963), que porta molts anys com a redactor de Diari de Terrassa, va desenvolupar una intensa tasca en aquest camp a començaments dels anys vuitanta, amb capçaleres com Neutrón, Mind, Heads i Mari Pili -que després va passar a dir-se Trepidación-, encara que no tots incloïen còmics. És en aquests anys quan apareixen també Tutti Frutti —fundat per Joan Soriano i especialitzat en rockabilly-, Blitzkrieg Bop, Villa Triste, Kandama, Nuestra Opinión —editat pel periodista terrassenc Josep Guijarro i Triadó (Terrassa, 12 de maig de 1967) i centrat en el fenòmen OVNI-, Trabajo y Vigilancia... La presència de còmics en aquestes iniciatives, en la seva majoria efímeres, és variable i molt difícil d’establir, atesa la limitació de les tirades i la dispersió dels exemplars. L’arquitecte Joan Badia Font (Terrassa, 1969) va col·laborar a fanzines com el ja esmentat Terrazza Tropical. El 1991 va guanyar el Ciutat de Terrassa amb el

còmic “Nuèsia”, una història de ciència ficció ambientada en una Terrassa que ha patit un cataclisme. Posteriorment va publicar a L’Actualitat una historieta amb guió del ja esmentat David Paloma. El 1999 va obtenir el premi a la millor obra en català al XV Concurs de Còmic Ciutat de Cornellà, atorgat pel Centre de Normalització Lingüística d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, amb “Crònica de l’home abandonat”. Poc després, en una entrevista publicada a Diari de Terrassa, va afirmar que deixava el món del còmic. L’únic número aparegut de Taekwon-do Boy, editat el 1997 per Dae Do Internacional, narrava l’inici de les aventures del personatge que donava nom a la publicació, creat per Rubén Viciana López (Terrassa, 1978). Amb guió i dibuixos propis, Viciana volia donar a conèixer l’esport del taekwon-do a través d’aventures servides per l’estètica dels manga. La llista de fanzines terrassencs inclouria altres títols com Borkösmic, Dutch Power, Amazing Rock i ¡Hola!, ¿qué tal?, aquest darrer creat per Dani Zarzuelo, Joan Nieto, Sergi Expósito i Marc Souto. Zarzuelo, nascut a Terrassa l’any 1976, ha publicat després alguns còmics que podríem considerar semiprofessionals, com els protagonitzats per Renna, amb guions de l’aragonès José Antonio Rubio. Podem esmentar també, sense afany d’exhaustivitat, Kenkai, centrat en el món dels “manga” i editat l’any 1999 per les joves germanes Montse i Rosa Maria Pérez Noguera amb la col·laboració d’Irene González i Anna Prat, o Paranoyias, publicat des del 2003 i obra de Cíntia Gonzálvez Galán, Llúcia Garrido, Meriem Hafid i Alícia Ortiz. L’octubre del 1997 apareixia el número 0 de Tombstone, una revista gratuïta vinculada a l’establiment nocturn del mateix nom del carrer del Bruc i que, entre altres continguts, també incloïa còmics de procedència diversa. Quan el local va