Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou Agreement by Francesc Romero Siles

Pacte

Cap a un Poblenou amb un 22@ mĂŠs inclusiu i sostenible Pacto Hacia un Poblenou con un 22@ mĂĄs inclusivo y sostenible Agreement Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou

Pacte Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible Primera edició Novembre del 2019 - 500 exemplars Textos David Martínez Garcia Pau Planelles Oliva Edició i imatge gràfica Francesc Romero Siles Articles complementaris Miquel Corominas Ayala Montserrat Pareja Eastaway Frederic Guerrero Solé Dipòsit legal B.24177-2019 Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

Pacte

Cap a un Poblenou amb un 22@ mĂŠs inclusiu i sostenible Pacto Hacia un Poblenou con un 22@ mĂĄs inclusivo y sostenible Agreement Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou

Índex 8

Signants

Firmantes Signatories

Preámbulo

Preàmbul

Preamble Introducció

Introducción Introduction

12 De la participació a la cocreació: un 22@ pactat

De la participación a la cocreación: un 22@ pactado From participation to co-creation: an agreed 22@

Artículos

Articles

Articles Els teixits urbans especialitzats

Los tejidos urbanos especializados Specialised urban fabrics

18 22@ Barcelona: dinàmiques urbanes i esforç col·lectiu

22@ Barcelona: dinámicas urbanas y esfuerzo colectivo 22@ Barcelona: urban dynamics and collective effort

Inclusión, sostenibilidad y bienestar en el nuevo 22@

Inclusió, sostenibilitat i benestar al nou 22@

Inclusion, sustainability and wellbeing in the new 22@

Índice

Summary

Instruments i programes municipals per a l’aplicació dels resultats del procés participatiu

“Repensem el 22@” i els treballs de la Comissió Ampliada del 22@

30 Vivienda y modelo urbano de barrio

Habitatge i model urbà de barri

Instrumentos y programas municipales para la aplicación de los resultados del proceso participativo “Repensemos el 22@” y los trabajos de la Comisión Ampliada del 22@

Municipal instruments and programmes to apply the results of the ‘Let’s rethink the 22@’ participatory process and the works of the Extended Commission of the 22@.

1 Modificació del Pla General Metropolità (PGM) a Provençals del Poblenou i el Maresme (Zona 22@ Nord)

Modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en Provençals del Poblenou y el Maresme (Zona 22@ Norte)

Neighbouring housing and urban model

2 Modificació del Pla General Metropolità (PGM) al Bogatell, Trullàs i la Plata del Poblenou

36 40 Economia de la innovació i social i solidària de proximitat 4 Programa d’innovació en habitatge i mobilitat sostenible

Modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en el Bogatell, Trullàs y la Plata del Poblenou Modification of the General Metropolitan Plan (PGM) in Bogatell, Trullàs and la Plata of Poblenou

34 3 Posicionament de l’Ajuntament de Barcelona com a propietari

Modification of the General Metropolitan Plan (PGM) in Provençals del Poblenou and el Maresme (22@ North Zone)

Posicionamiento del Ayuntamiento de Barcelona como propietario Position of Barcelona City Council as owner

38 44

Economía de la innovación y social y solidaria de proximidad Local social and solidarity innovation economy Programa de innovación en vivienda y movilidad sostenible Programme for Innovation in Sustainable Housing and Mobility

Mapa de actuaciones

Mapa d’actuacions

Interventions map

5 Revisió del Pla d’usos del Districte de Sant Martí

Revisión del Plan de usos del Distrito de Sant Martí Review of the Plan of uses of the District of Sant Martí

Índex 6 Modificació de la normativa d’activitats per a espais industrials no transformats

Modificación de la normativa de actividades para espacios industriales no transformados Modification of the regulation on activities for non-transformed industrial spaces

50 7 Impuls dels programes d’activació, bonificació i sanció d’espais en desús; de patrimoni ciutadà en la cessió d’espais municipals;

i d’impuls de l’economia cooperativa, social i solidària al Poblenou

8 Segell de qualitat empresarial

Sello de calidad empresarial

56 Patrimoni i equipaments socials i culturals

Revisión del Plan especial del patrimonio industrial del Poblenou Review of the Special plan of the industrial heritage of Poblenou

58 11 Projecte “Pere IV. L’eix del patrimoni, la cultura i la creativitat”

Promoting programmes for activating, benefitting from and sanctioning unused spaces; citizens’ assets in procuring municipal spaces; promoting the cooperative, social and solidarity economy in Poblenou

Business quality stamp

54 9 Revisió del Pla especial del patrimoni industrial del Poblenou

Impulso de los programas de activación, bonificación y sanción de espacios en desuso, de patrimonio ciudadano en la cesión de espacios municipales y de impulso de la economía cooperativa, social y solidaria en el Poblenou

10 Projecte “Redefinició de Can Ricart i el Parc central del Poblenou”

Patrimonio y equipamientos sociales y culturales Social and cultural facilities and heritage Proyecto “Redefinición de Can Ricart y el Parque central del Poblenou” ‘Redefinition of Can Ricart and the Central park of Poblenou’ project

60 Proyecto “Pere IV. El eje del patrimonio, la cultura y la creatividad” ‘Pere IV. Hub of heritage, culture and creativity’ project

12 Programa de transformació i gestió d’edificis industrials consolidats

Programa de transformación y gestión de edificios industriales consolidados Consolidated industrial buildings’ management and transformation programme

Índice

Summary

13 Programa d’ajuts a la rehabilitació del patrimoni industrial

Programa de ayudas a la rehabilitación del patrimonio industrial

14 Programa de memòria històrica del Poblenou

Industrial heritage rehabilitation subsidies programme

66 15 Guia de criteris d’ordenació urbanístics i arquitectònics al Poblenou

Programa de memoria histórica del Poblenou Historical memory programme of Poblenou

68 Guía de criterios de ordenación urbanísticos y arquitectónicos en el Poblenou Architectural and urban planning criteria guide in Poblenou

70 72

16 Nou Pla Especial d’Infraestructures (PEI) Ecología y sostenibilidad

Ecologia i sostenibilitat

Ecology and sustainability

17 Projecte “Cristòbal de Moura. El carrer verd”

Proyecto “Cristóbal de Moura. La calle verde”

Nuevo Plan Especial de Infraestructuras (PEI) New Special Infrastructure Plan (PEI)

74 78

‘Cristòbal de Moura. The green street’ project

Governanza y participación

76 18 Consolidació de l’òrgan de governança i coordinació

Consolidación del órgano de gobernanza y coordinación Consolidation of the governance body and coordination

Governança i participació

Governance and participation

19 Implementació d’una oficina tècnica i de gestió pública

Implementación de una oficina técnica y de gestión pública

Implementation of a public management technical office

Preàmbul

L’Ajuntament de Barcelona, els ens supramunicipals i les diverses entitats i agents socials, veïnals i econòmics del Districte de Sant Martí donem suport i signem el present pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” des de l’entesa de tractar-se del document de criteris i directrius sobre un conjunt de programes municipals i instruments tècnics que marquin el desenvolupament de les àrees 22@ cap a una cohesió dels barris del Poblenou i el Maresme des d’una transformació inclusiva i sostenible.

Hi donem suport en tant que resultat d’un procés de revisió i reflexió endegat per l’Ajuntament de Barcelona els anys 2017 i 2018 sobre el desenvolupament de les zones del Poblenou incloses en el pla 22@ aprovat l’any 2000. Un camí que ha comptat amb el procés de participació ciutadana “Repensem el 22@”, en què ha participat més d’un miler de persones, i amb tres grups de treball tècnic formats per representants de les universitats, del teixit empresarial del 22@, de l’associacionisme veïnal del Poblenou i de les diferents àrees municipals afectades.

Signem aquest pacte des de l’entesa de tractar-se d’un consens programàtic davant dels reptes socials, econòmics i urbanístics del Poblenou i el 22@ després de 18 anys de l’aprovació del planejament actual. Un consens fruit de les vindicacions, i també renúncies, de les diferents entitats i agents del territori amb l’objectiu compartit de marcar el full de ruta a desenvolupar per l’Ajuntament de Barcelona que guiï la transformació futura del Poblenou, cercant un reequilibri que permeti complementar els diferents interessos socials, veïnals i econòmics.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, serà sensible als plantejaments i necessitats derivats del pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”, i es compromet a impulsar els mecanismes de revisió dels programes i instruments urbanístics que regulen actualment el 22@, tenint en compte la visió que es planteja en el pacte; a treballar per desenvolupar-los i executar-los de manera conjunta i coherent entre si; i a vetllar per una governança transparent i democràtica, que es materialitzi amb la posada en marxa de la Comissió Ampliada del 22@ i de l’organisme públic de gestió previstos en el pacte, per facilitar la validació de les definicions de cadascun dels projectes executius finals dels diferents programes i instruments que es desenvolupin. 8

Preámbulo

1º

El Ayuntamiento de Barcelona, los entes supramunicipales y las diversas entidades y agentes sociales, vecinales y económicos del distrito de Sant Martí apoyamos y firmamos el presente pacto, “Hacia un Poblenou con un 22@ más inclusivo y sostenible”, desde el entendimiento de que se trata del documento de criterios y directrices sobre un conjunto de programas municipales e instrumentos técnicos que marquen el desarrollo de las áreas 22@ hacia una cohesión de los barrios del Poblenou y el Maresme desde una transformación inclusiva y sostenible.

2º

Lo apoyamos porque es el resultado de un proceso de revisión y reflexión emprendido por el Ayuntamiento de Barcelona en los años 2017 y 2018 sobre el desarrollo de las zonas del Poblenou incluidas en el Plan 22@ aprobado en el 2000. Un camino que ha contado con el proceso de participación ciudadana “Repensemos el 22@”, en el que ha participado más de un millar de personas, con tres grupos de trabajo técnico formados por representantes de las universidades, del tejido empresarial del 22@, del asociacionismo vecinal del Poblenou y de las diferentes áreas municipales afectadas.

3º

Firmamos este pacto desde el entendimiento de que se trata de un consenso programático ante los retos sociales, económicos y urbanísticos del Poblenou y el 22@ después de 18 años de la aprobación del planeamiento actual. Un consenso fruto de las reivindicaciones, y también renuncias, de las diferentes entidades y agentes del territorio con el objetivo compartido de marcar la hoja de ruta que desarrollará el Ayuntamiento de Barcelona para guiar la transformación futura del Poblenou, buscando un reequilibrio que permita complementar los diferentes intereses sociales, vecinales y económicos.

4º

El Ayuntamiento de Barcelona, por su parte, será sensible a los planteamientos y necesidades derivados del pacto “Hacia un Poblenou con un 22@ más inclusivo y sostenible”, y se compromete a impulsar los mecanismos de revisión de los programas e instrumentos urbanísticos que regulan actualmente el 22@, teniendo en cuenta la visión que se plantea en el pacto; a trabajar para desarrollarlos y ejecutarlos de manera conjunta y coherente entre sí; y a velar por una gobernanza transparente y democrática, que se materialice con la puesta en marcha de la Comisión Ampliada del 22@ y del organismo público de gestión previstos en el pacto, para facilitar la validación de las definiciones de cada uno de los proyectos ejecutivos finales de los diferentes programas e instrumentos que se desarrollen.

Preamble

1st

Barcelona City Council, the supra-municipal bodies and the different social, local resident and economic entities and stakeholders of the district of Sant Martí lend our support to and sign this agreement entitled ‘Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou’ on the understanding that this document contains criteria and guidelines about a set of municipal programmes and technical instruments that guide the development of the 22@ areas based on an inclusive, sustainable transformation to cohese the neighbourhoods of Poblenou and el Maresme.

2nd

We lend our support following a review and reflection process on the development of the areas of Poblenou included in the Plan 22@ approved in 2000, undertaken by Barcelona City Council in the period 2017-2018. This journey has involved the citizen participation process ‘Let’s rethink the 22@’, in which over 1,000 people have taken part, and has included three technical working groups made up of representatives from the universities, the 22@ business network, the local residents association of Poblenou and the different municipal areas affected.

3rd

We sign this agreement on the understanding that it is programmatic consensus on the social, economic and urban planning challenges facing Poblenou and the 22@ eighteen years after the current planning was approved. A consensus resulting from both the vindications and the renunciations of the territory’s different entities and stakeholders with the shared goal of drawing up the roadmap to be developed by Barcelona City Council to guide the future transformation of Poblenou, and to seek a rebalance that incorporates the different social, local resident and economic interests.

4th

For its part, Barcelona City Council will respond to the proposals and needs arising from the agreement ‘Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou’, and it commits to promoting the mechanisms to review the programmes and urban planning instruments that currently regulate the 22@, taking into account the perspective adopted in the agreement; to work to develop and execute the proposals jointly and coherently as a set; and to ensure transparent and democratic governance, for which the Extended Commission of the 22@ and of the public management body planned in the agreement is appointed, to assist in validating the definitions of each of the final projects of the different programmes and instruments to be developed.

Signants Ajuntament de Barcelona Associació d’Empreses i Institucions 22@ Network Consorci del Besòs Fundació bTec-Campus Diagonal Besòs Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Poblenou Urban District Taula Eix Pere IV Universitat de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra

Firmantes

Signatories

Ayuntamiento de Barcelona Asociación de Empresas e Instituciones 22@ Network Consorcio del Besòs Fundación bTec-Campus Diagonal Besòs Federación de Asociaciones de Vecinos y Vecinas de Barcelona Plan Estratégico Metropolitano de Barcelona Poblenou Urban District Taula Eix Pere IV Universidad de Barcelona Universidad Politécnica de Catalunya Universidad Pompeu Fabra

Barcelona City Council 22@ Network Business and Institutions Association Consortium of Besòs bTec-Campus Diagonal Besòs Foundation Federation of Neighbourhood Associations of Barcelona Barcelona Metropolitan Strategic Plan Poblenou Urban District Taula Eix Pere IV University of Barcelona Politechnic University of Catalunya Pompeu Fabra University

Excma. Sra. Ada Colau i Ballano Alcaldessa de Barcelona

Il·lm. Sr. Josep M. Montaner i Martorell Regidor del Districte de Sant Martí

Sr. Miquel Corominas Universitat Politècnica de Catalunya

Excm. i Mgfc. Sr. Joan Elias Universitat de Barcelona

Sr. Jaume Guillamet Universitat Pompeu Fabra

Sra. Ana M. Menéndez Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Sr. Albert València Taula Eix Pere IV

Sr. Juan Carlos Belloso Poblenou Urban District

Sr. Xavier Monzó Associació d’Empreses i Institucions 22@Network

Sr. Jordi Bosch Fundació bTec-Campus Diagonal-Besòs

Sr. Oriol Estela Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Sra. Carme Ribas Consorci del Besòs

Introducció

El Poblenou ha estat, sense cap mena de dubte, el territori de Barcelona que més s’ha transformat els darrers 35 anys. La construcció de la Vila Olímpica i el conjunt del front marítim, l’obertura de la Diagonal, la remodelació de la plaça de les Glòries i la transformació del teixit industrial, en bona mesura mitjançant el projecte 22@, han canviat i estan canviant la fesomia del Poblenou, així com les seves característiques socioeconòmiques. El pla 22@, que es va aprovar l’any 2000, va establir les directrius per a la transformació de 200 hectàrees de sòl industrial. Aquest emblemàtic projecte ha comportat aspectes positius, com ara el posicionament de Barcelona en termes d’innovació i atracció d’empreses; l’obtenció de nou sòl per a equipaments i zones verdes; la construcció de nou habitatge públic; i també la reurbanització d’espais i carrers. Per altra banda, el pla no ha estat suficient per redreçar mancances que s’han produït al Poblenou en relació al model urbà i la vida quotidiana del veïnat, com ara el tancament de petit comerç i tallers; l’abandonament de naus; i també la proliferació de grans extensions de solars durant llargs períodes de temps generant situacions d’aïllament i exclusió. Alhora, l’ús hoteler ha tingut una excessiva presència que l’ha desequilibrat en relació a la resta d’usos. A la important transformació física i socioeconòmica del Poblenou cal afegir que ha estat un dels espais de la ciutat on s’han notat amb intensitat fenòmens més generals que han tingut i tenen lloc a Barcelona, com ara els efectes del turisme o la problemàtica vinculada a l’accés a l’habitatge, amb conseqüències tals com la gentrificació o una certa tendència al monocultiu d’activitats a determinats llocs. Les tensions entre els diferents interessos presents a aquest territori, així com la diversitat en l’estat de desenvolupament del 22@, van motivar l’Ajuntament de Barcelona a iniciar una reflexió participada pel conjunt d’actors implicats. S’han articulat diversos espais i processos de participació i treball amb l’objectiu d’identificar un full de ruta compartit que pugui guiar la transformació futura del Poblenou, cercant un reequilibri que permeti complementar els interessos dels diferents agents socials, veïnals i econòmics. El present document recull, sintetitza i ordena el conjunt d’actuacions identificades en els diferents processos de treball, debat i participació, que han estat consensuades amb els diferents actors, amb l’objectiu de dibuixar un full de ruta per tal d’aconseguir que les àrees 22@ cohesionin els barris del Poblenou i el Maresme des d’una transformació inclusiva i sostenible. 12

Introducción El Poblenou ha sido, sin ningún tipo de duda, el territorio de Barcelona que más se ha transformado en los últimos 35 años. La construcción de la Vila Olímpica y el conjunto del frente marítimo, la apertura de la Diagonal, la remodelación de la plaza de las Glòries y la transformación del tejido industrial, en buena medida mediante el proyecto 22@, han cambiado y están cambiando la fisonomía del Poblenou, así como sus características socioeconómicas. El Plan 22@, que se aprobó en el 2000, estableció las directrices para la transformación de 200 hectáreas de suelo industrial. Este emblemático proyecto ha comportado aspectos positivos, como el posicionamiento de Barcelona en términos de innovación y atracción de empresas, la obtención de nuevo suelo para equipamientos y zonas verdes, la construcción de nueva vivienda pública y también la reurbanización de espacios y calles. Por otra parte, el plan no ha sido suficiente para compensar carencias que se han producido en el Poblenou en relación con el modelo urbano y la vida cotidiana del vecindario, como el cierre de pequeño comercio y talleres, el abandono de naves y también la proliferación de grandes extensiones de solares durante largos periodos de tiempo, lo que ha generado situaciones de aislamiento y exclusión. Al mismo tiempo, el uso hotelero ha tenido una excesiva presencia que lo ha desequilibrado en relación con el resto de usos. A la importante transformación física y socioeconómica del Poblenou hay que añadir que ha sido uno de los espacios de la ciudad donde se han notado con intensidad fenómenos más generales que han tenido y tienen lugar en Barcelona, como los efectos del turismo o la problemática vinculada al acceso a la vivienda, con consecuencias como la gentrificación o una cierta tendencia al monocultivo de actividades en determinados lugares. Las tensiones entre los diferentes intereses presentes en este territorio, así como la diversidad en el estado de desarrollo del 22@, motivaron al Ayuntamiento de Barcelona a iniciar una reflexión participada por el conjunto de actores implicados. Se han articulado varios espacios y procesos de participación y trabajo con el objetivo de identificar una hoja de ruta compartida que pueda guiar la transformación futura del Poblenou, buscando un reequilibrio que permita complementar los intereses de los diferentes agentes sociales, vecinales y económicos. El presente documento recopila, sintetiza y ordena el conjunto de actuaciones identificadas en los diferentes procesos de trabajo, debate y participación, que han sido consensuadas con los diferentes actores, con el objetivo de dibujar una hoja de ruta para conseguir que las áreas 22@ cohesionen los barrios del Poblenou y el Maresme desde una transformación inclusiva y sostenible.

Introduction The Poblenou is without doubt the territory in Barcelona that has undergone the most profound transformation over the past 35 years. The construction of the Olympic Village (Vila Olímpica) and the seafront together with the opening of the Diagonal, the remodelling of Plaça de les Glòries and the transformation of the industrial fabric, largely through the 22@ Project, have changed and continue to change both the physiognomy of Poblenou and its socio-economic characteristics. Plan 22@ (The 22@ Plan), which was approved in 2000, set out the guidelines to transform 200 hectares of industrial land. This emblematic project has had positive impacts, such as Barcelona’s top ranking in terms of innovation and attracting businesses, gaining new land for facilities and green areas, developing new public housing, and reurbanising spaces and streets. On the other hand, the plan has not adequately addressed the deficiencies suffered in Poblenou related to the urban model and the daily life of residents, such as the closing down of small retail businesses and workshops, abandoned warehouses and the proliferation of large plots of land unused for long periods of time, generating isolation and exclusion. In parallel, hotel use has been excessive, which has created an imbalance compared with other uses. Aside from Poblenou’s physical and socio-economic transformation, it has also been one of the spaces in the city most intensely affected by the more general phenomena that have taken place and continue to take place in Barcelona, such as the tourism effect and the problems related to accessing housing, with consequences such as gentrification and a tendency towards a monoculture n certain (monoculture in certain) places. The tensions between the different stakeholders in this territory and the developing diversity of Plan 22@ (the 22@ Plan) prompted Barcelona City Council to initiate the participatory reflection including all the stakeholders involved. Various work spaces and participatory processes have taken place with the goal of drawing up a shared roadmap to guide the future transformation of Poblenou, seeking a rebalance that accommodates the interests of the different social, local resident and economic stakeholders. This document gathers together, summarises and organises the set of actions identified in the different work, debate and participation processes that have been agreed with the various stakeholders, in order to draw up a roadmap to enable the 22@ areas to cohese the neighbourhoods of Poblenou and el Maresme based on an inclusive, sustainable transformation.

De la participació a la cocreació: un 22@ pactat David Martínez Garcia Arquitecte urbanista, coordinador de la Comissió 22@ Pau Planelles Oliva Politòleg, tècnic de projectes de la Comissió 22@

Les ciutats són l’artefacte més complex que ha arribat a construir mai la humanitat. Són, tradicionalment, espais de confrontació, i fins i tot de lluita, entre diferents interessos. Les democràcies més avançades han anat atorgant un rol cada cop més actiu a la societat civil en la presa de decisions. Aquest paper és especialment rellevant a l’hora de dissenyar les polítiques urbanes. Des de fa temps, són habituals els processos de participació ciutadana pel que fa a projectes lligats a la transformació urbanística, atesa la rellevància i sensibilitat de les decisions que comporten. En àmbits internacionals, cada cop es reclama amb més insistència d’introduir la cocreació com a mecanisme per garantir unes polítiques urbanes de proximitat. A Barcelona, l’abordatge d’aquest repte ha trobat com a lloc idoni el cas del Poblenou i del 22@, tant per la seva singular característica innovadora com pel fet de ser una àrea urbana complexa. Articular la tasca de cocreació comporta, en primer lloc, caracteritzar els actors que l’han de fer possible, d’acord amb el seu rol específic. Després de 18 anys de desplegament del projecte 22@ i per tal de repensar-lo, es va convocar per primera vegada l’anomenada quàdruple hèlix, en el marc d’una comissió de treball composada per aquelles persones que gestionen la ciutat (sector públic), les qui la viuen (teixit veïnal), les qui hi fan negoci (teixit empresarial) i les que la pensen (universitats i recerca). Des del punt de vista metodològic, es van articular dos nivells de discussió. Per una banda, un procés de treball adreçat a persones expertes representants de la quàdruple hèlix, organitzades al voltant de tres grups de treball, abordant cadascuna de les temàtiques substancials per al districte de la innovació: urbanisme i habitatge; economia i innovació; i aspectes culturals i socials. La coordinació d’aquests grups ha anat a càrrec de representants acadèmics de tres universitats públiques amb presència al 22@, i ha comptat amb veus històriques i d’altres de més noves. Per altra banda, s’ha dut a terme un procés obert a la ciutadania desplegat mitjançant múltiples activitats i accions innovadores, com ara taules rodones, recorreguts exploratoris o l’ús de plataformes digitals, per tal d’arribar al màxim nombre de persones. La coordinació d’aquesta part l’han fet les àrees de l’Ajuntament encarregades de la participació, així com el Districte de Sant Martí. 14

De la participación a la cocreación: un 22@ pactado David Martínez Garcia Arquitecto urbanista, coordinador de la Comisión 22@ Pau Planelles Oliva Politólogo, técnico de proyectos de la Comisión 22@ Las ciudades son el artefacto más complejo que ha llegado a construir jamás la humanidad. Son, tradicionalmente, espacios de confrontación, e incluso de lucha, entre diferentes intereses. Las democracias más avanzadas han ido otorgando un rol cada vez más activo a la sociedad civil en la toma de decisiones. Este papel es especialmente relevante cuando se diseñan las políticas urbanas. Desde hace tiempo, son habituales los procesos de participación ciudadana con respecto a proyectos ligados a la transformación urbanística, dada la relevancia y sensibilidad de las decisiones que comportan. En ámbitos internacionales, cada vez se reclama con más insistencia introducir la cocreación como mecanismo para garantizar unas políticas urbanas de proximidad. En Barcelona, el abordaje de este reto ha encontrado como lugar idóneo el caso del Poblenou y del 22@, tanto por su singular característica innovadora como por el hecho de ser un área urbana compleja. Articular la tarea de la cocreación comporta, en primer lugar, caracterizar a los actores que lo han de hacer posible, de acuerdo con su rol específico. Tras 18 años de despliegue del proyecto 22@ y con el fin de repensarlo, se convocó por primera vez la denominada cuádruple hélice, en el marco de una comisión de trabajo compuesta por las personas que gestionan la ciudad (sector público), las que viven en ella (tejido vecinal), las que hacen negocio (tejido empresarial) y las que la piensan (universidades y centros de investigación). Desde el punto de vista metodológico, se articularon dos niveles de discusión. Por una parte, un proceso de trabajo dirigido a personas expertas representantes de la cuádruple hélice, organizadas alrededor de tres grupos de trabajo, abordando cada una de las temáticas sustanciales para el distrito de la innovación: urbanismo y vivienda; economía e innovación; y aspectos culturales y sociales. La coordinación de estos grupos ha ido a cargo de representantes académicos de tres universidades públicas con presencia en el 22@, y ha contado con voces históricas y otras más nuevas. Por otra parte, se ha llevado a cabo un proceso abierto a la ciudadanía desplegado mediante múltiples actividades y acciones innovadoras, como mesas redondas, recorridos exploratorios o el uso de plataformas digitales, con el fin de llegar al máximo número de personas. La coordinación de esta parte la han hecho las áreas del Ayuntamiento encargadas de la participación, así como el Distrito de Sant Martí.

From participation to co-creation: an agreed 22@ David Martínez Garcia Architect and urban planner, coordinator of the 22@ Committee Pau Planelles Oliva Political scientist, project manager of the 22@ Committee Cities are the most complex artefact humans have ever created. Traditionally, they are spaces of confrontation, even struggle, between different interests. The most advanced democracies have assigned an ever growing and increasingly active role to civil society in decision-making. This role is especially significant when it comes to designing urban policies. Citizen participation processes have long been common in urban transformation projects, given the relevance and sensitive nature of the decisions involved. In international spheres, co-creation is increasingly being championed as a mechanism to guarantee urban policies that meet local needs. In Barcelona, this challenge has found the perfect platform in Poblenou and 22@, due to both the innovative characteristics of this project and the complex nature of the urban area. Articulating this co-creation task first involves characterising the stakeholders who make it possible, in accordance with their specific role. To reassess the 22@ project, eighteen years after it was launched, the so-called quadruple helix was convened for the first time, in the shape of a working committee made up of those who manage the city (public sector), those who live there (community residents), those who do business there (business network) and those who think on it (universities and research). From a methodological perspective, two planes of discussion were set out. One was a work process aimed at experts representing the quadruple helix, organised around three working groups that each dealt with a different substantive issue in the innovation district: urban planning and housing; economy and innovation; and cultural and social aspects. The coordination of these groups was managed by academic representatives from three public universities present in 22@, with involvement from both historical and newer voices. The other branch of activity was a process open to citizens that has materialised as a range of innovative activities and initiatives, such as round tables, exploration routes and the use of digital platforms, to reach as many people as possible. This part was coordinated by the departments of Barcelona City Council responsible for citizen participation, as well as the Sant Martí District.

Ambdós processos han avançat i han interactuat en paral·lel, tant en la fase de diagnosi com en la de proposta, amb la coordinació tècnica de l’equip de la Fundació BIT Habitat. En la fase de diagnosi, es van identificar els aspectes positius i negatius del projecte 22@ i el seu impacte al Poblenou, arribant a un balanç compartit. Sense haver de renunciar a les diferències sobre allò esdevingut, es van arribar a posar en comú els temes substancials sobre els quals calia treballar. Durant la fase de proposta, els diferents actors van aconseguir dibuixar el mínim comú denominador de cada tema substancial per encarar els propers anys del projecte, que finalment es van concretar en un total de 19 actuacions que abasten des de la definició d’un nou model urbanístic amb més presència d’habitatge fins a l’impuls d’un nou model de governança compartida i de gestió, passant per l’actualització d’elements com ara la mobilitat, l’economia de la innovació, el patrimoni i els elements culturals i l’ecologia. En lloc de fixar aquestes propostes en un tradicional pla director o estratègic, els mateixos actors van reclamar fer-ho mitjançant un pacte civil que reflectís el ferm compromís de les diferents parts per tirar endavant un conjunt d’iniciatives sota el lideratge públic. Així, el 19 de novembre de 2018 se signa el Pacte de Ca l’Alier com a expressió final d’un any i mig de treball col·lectiu. La gran virtut del Pacte, i potser també la seva gran debilitat, és que no es tracta d’un text normatiu, sinó d’un document signat solemnement pels màxims representants d’onze organitzacions i institucions vinculades al Poblenou i al 22@. El seu desplegament, això sí, comportarà necessàriament canvis normatius, alguns dels quals ja han començat. Pel que fa al planejament urbanístic, l’Ajuntament ha iniciat formalment els treballs conseqüents amb allò acordat. Arribar a tenir “un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” dependrà de la capacitat dels signants de reclamar el compliment del Pacte i d’implicar-se en la cocreació d’aquest territori, aprofundint, matisant, potser fins i tot corregint algun aspecte de l’acordat. El futur requerirà, doncs, de memòria, voluntat, insistència i convicció. Sens dubte, el Pacte de Ca l’Alier és ja un exemple d’innovació pel que fa a la cocreació de la ciutat. Gràcies a la intel·ligència col·lectiva, s’ha pogut passar del conflicte a la proposta sense amagar les tensions inherents al territori. Tensions que han estat ben canalitzades i han servit per fer avançar projectes i propostes i, alhora, mantenir la flama de la implicació de tothom en la construcció de la ciutat. 16

Ambos procesos han avanzado y han interactuado en paralelo, tanto en la fase de diagnosis como en la de propuesta, con la coordinación técnica del equipo de la Fundación BIT Habitat. En la fase de diagnosis, se identificaron los aspectos positivos y negativos del proyecto 22@ y su impacto en el Poblenou, y se llegó a un balance compartido. Sin tener que renunciar a las diferencias sobre lo ocurrido, se llegaron a poner en común los temas sustanciales sobre los que había que trabajar. Durante la fase de propuesta, los diferentes actores consiguieron dibujar el mínimo común denominador de cada tema sustancial para encarar los próximos años del proyecto, que finalmente se concretó en un total de 19 actuaciones que abarcan desde la definición de un nuevo modelo urbanístico con más presencia de vivienda hasta el impulso de un nuevo modelo de gobernanza compartida y de gestión, pasando por la actualización de elementos como la movilidad, la economía de la innovación, el patrimonio y los elementos culturales y la ecología. En lugar de fijar estas propuestas en un tradicional plan director o estratégico, los propios actores reclamaron hacerlo mediante un pacto civil que reflejara el firme compromiso de las diferentes partes para sacar adelante un conjunto de iniciativas bajo el liderazgo público. Así, el 19 de noviembre de 2018 se firmó el Pacto de Ca l’Alier como expresión final de un año y medio de trabajo colectivo. La gran virtud del Pacto, y quizás también su gran debilidad, es que no se trata de un texto normativo, sino de un documento firmado solemnemente por los máximos representantes de once organizaciones e instituciones vinculadas al Poblenou y al 22@. Su despliegue, eso sí, comportará necesariamente cambios normativos, algunos de los cuales ya han empezado. Con respecto al planeamiento urbanístico, el Ayuntamiento ha iniciado formalmente los trabajos consecuentes con lo acordado. Llegar a tener “un Poblenou con un 22@ más inclusivo y sostenible” dependerá de la capacidad de los firmantes de reclamar el cumplimiento del Pacto e implicarse en la cocreación de este territorio, profundizando, matizando, quizás incluso corrigiendo algún aspecto de lo acordado. El futuro requerirá, pues, de memoria, voluntad, insistencia y convicción. Sin duda, el Pacto de Ca l’Alier es ya un ejemplo de innovación con respecto a la cocreación de la ciudad. Gracias a la inteligencia colectiva, se ha podido pasar del conflicto a la propuesta sin esconder las tensiones inherentes al territorio. Tensiones que han estado bien canalizadas y han servido para hacer avanzar proyectos y propuestas y, a su vez, mantener la llama de la implicación de todo el mundo en la construcción de la ciudad. These processes progressed and interacted in parallel, both at the diagnosis stage and during the proposal process, with technical coordination from the BIT Habitat Foundation team. In the diagnosis phase, the positive and negative aspects of the 22@ project and its impact on Poblenou were identified, and an overall assessment was made. Differences in opinion were acknowledged and the main issues that needed to be tackled were agreed upon. During the proposal phase, the various stakeholders set out a minimum common denominator for each substantive issue to be dealt with over the coming years of the project, which would materialise as 19 actions, ranging from the definition of a new urban planning model with more housing, to the promotion of a new shared governance and management model, as well as updates to elements like mobility; the innovative economy; heritage and cultural elements; and the environmental sustainability. Instead of immortalising these proposals in a traditional strategic or master plan, the stakeholders themselves decided to do so through a civil agreement that reflected the various parties’ commitment to implementing a series of initiatives under public leadership. Finally, on 19 November 2018, the Ca l’Alier Agreement was signed as the ultimate expression of a year and a half of working together. The Agreement’s main strength, and perhaps also its greatest weakness, is that it is not a regulatory text; instead, it is a document formally signed by the highest representatives of eleven organisations and institutions linked to Poblenou and 22@. Nonetheless, its implementation will necessitate regulatory changes, some of which have already been set in motion. Barcelona City Council has already formally begun the urban planning work set out in the Agreement. Achieving ‘a Poblenou with a more inclusive and sustainable 22@’ will depend on the signatories’ ability to demand the fulfilment of the Agreement and get involved in the co-creation of this area, even if that means further examining, fine-tuning, or even correcting aspects of the pact. The future will therefore require memory, willpower, perseverance and conviction. Without a doubt, the Ca l’Alier Agreement is already a prime example of innovation in city co-creation. Thanks to collective intelligence, a shift has been made from conflict to the exchange of ideas, with no need to hide the tensions inherent in the area. These tensions have been channelled and utilised to advance projects and proposals while keeping everyone involved in the construction of the city.

Els teixits urbans especialitzats Miquel Corominas Ayala Professor d’Urbanisme i comissionat del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

La ciutat s’ha construït al llarg de la història amb uns teixits on la gent residia i, a la vegada, comprava, treballava, etc. Les cases, els tallers, els palaus o les esglésies compartien el mateix espai urbà poc diferenciat funcionalment. Les excepcions eren al voltant dels ports, on els magatzems i les activitats navals eren dominants. També al voltant de les àrees extractives es van produir complexos industrial com el de la conca del Ruhr a Alemanya. Eren situacions poc habituals dins les ciutats. És especialment al segle XX quan apareixen els teixits urbans especialitzats: polígons industrials, centres comercials, centres de negocis, polígons logístics, parcs tecnològics, parcs d’atraccions, àrees d’esbarjo, complexos recreatius, parcs temàtics, campus universitaris, etc., tot i que sempre trobem alguns casos esporàdics anteriors. El polígon industrial de la Zona Franca, associat al port de Barcelona, és un clar exemple d’especialització funcional. Fundat el 1916, és el primer consorci industrial d’Espanya i, actualment, té 470 hectàrees. En el IV Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna es va proposar separar les funcions urbanes de viure, treballar, circular i reposar. Ho van posar en pràctica en els plans i projectes els anys 20 i 30, i ho van teoritzar i sintetitzar a la “Carta d’Atenes” el 1933. Els carrers s’especialitzaven i ja no ordenaven els edificis de la ciutat. L’habitatge es produïa aïllat a barris polígon autònoms. Les àrees productives van sortir dels teixits urbans tradicionals. Els espais lliures es van separar del teixit urbà. Com a descentralització de la ciutat de Londres, el 1936 es va desenvolupar el Team Valley Trading Estate al nord d’Anglaterra. Era un polígon industrial de 260 hectàrees per generar 15.000 llocs de treball en 15 anys a uns terrenys aïllats prop de Newcastle. Avui en dia té més de 700 empreses. Aquesta nova organització urbana especialitzada és molt clara a les illes com a resultat de l’aprovació, el 1973, del Pla Provincial d’Ordenació de les Balears de 1970. A l’illa de Menorca, al costat dels dos nuclis urbans importants, Maó i Ciutadella, s’havien format uns polígons industrials d’una dimensió considerable, que el Pla Provincial va ampliar molt més fins a ser, en el cas de Maó, quasi tan gran com el centre tradicional. Tots els altres municipis de l‘illa han acabat desenvolupant espais externs duals per a tot tipus d’activitats. 18

Los tejidos urbanos especializados Miquel Corominas Ayala Profesor de Urbanismo y comisionado del rector de la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC) La ciudad se ha construido a lo largo de la historia con unos tejidos donde la gente residía y, a la vez, compraba, trabajaba, etcétera. Las casas, los talleres, los palacios o las iglesias compartían el mismo espacio urbano poco diferenciado funcionalmente. Las excepciones se daban en torno a los puertos, donde predominaban los almacenes y las actividades navales. También en torno a las áreas extractivas se produjeron complejos industriales, como el de la cuenca del Ruhr en Alemania. Eran situaciones poco habituales dentro de las ciudades. Es especialmente en el siglo XX cuando aparecen los tejidos urbanos especializados: polígonos industriales, centros comerciales, centros de negocios, polígonos logísticos, parques tecnológicos, parques de atracciones, áreas de ocio, complejos recreativos, parques temáticos, campus universitarios, etcétera, aunque siempre encontramos algunos casos esporádicos anteriores. El polígono industrial de la Zona Franca, asociado al puerto de Barcelona, es un claro ejemplo de especialización funcional. Fundado en 1916, es el primer consorcio industrial de España y, actualmente, tiene 470 hectáreas. En el IV Congreso Internacional de Arquitectura Moderna se propuso separar las funciones urbanas de vivir, trabajar, circular y descansar. Lo pusieron en práctica en los planes y proyectos durante los años veinte y treinta, y lo teorizaron y sintetizaron en la “Carta de Atenas” en 1933. Las calles se especializaban y ya no ordenaban los edificios de la ciudad. La vivienda se construía aislada en barrios polígono autónomos. Las áreas productivas salieron de los tejidos urbanos tradicionales. Los espacios libres se separaron del tejido urbano. Como descentralización de la ciudad de Londres, en 1936 se desarrolló el Team Valley Trading Estate al norte de Inglaterra. Era un polígono industrial de 260 hectáreas para generar 15.000 puestos de trabajo en quince años en unos terrenos aislados cerca de Newcastle. Hoy en día tiene más de 700 empresas. Esta nueva organización urbana especializada es muy clara en las islas como resultado de la aprobación, en 1973, del Plan Provincial de Ordenación de las Baleares de 1970. En la isla de Menorca, al lado de los dos núcleos urbanos importantes, Mahón y Ciutadella, se habían formado unos polígonos industriales de una dimensión considerable, que el Plan Provincial amplió mucho más hasta ser, en el caso de Mahón, casi tan grande como el centro tradicional. El resto de municipios de la isla han acabado desarrollando espacios externos duales para todo tipo de actividades. Specialised urban fabrics Miquel Corominas Ayala Professor of Urban Planning and Rector’s Commissioner at the Polytechnic University of Catalunya (UPC) Historically, the city was constructed with fabrics where its residents lived, shopped, worked, etc. Houses, workshops, palaces and churches shared the same urban space, which displayed little functional variety. Exceptions were found around port areas, where warehouses and naval activities predominated. Industrial complexes also sprung up around extractive areas, such as the Ruhr valley in Germany. These were uncommon situations within the cities. It was not until the twentieth century that specialised urban fabrics began to appear: industrial estates, shopping centres, business districts, logistics areas, technology parks, amusement parks, recreational areas, leisure complexes, theme parks, university campuses, etc. Even though, some of the examples mentioned above could always be found. The Zona Franca industrial estate, associated with the Port of Barcelona, is a clear example of functional specialisation. Founded in 1916, it was the first industrial consortium in Spain, and currently covers 470 hectares. At the fourth edition of the International Congress of Modern Architecture, a proposal was made to separate the urban functions of living, working, moving and relaxing. This was put into practice by various plans and projects in the 1920s and 1930s, and theorised and summarised in the Athens Charter of 1933. Streets became specialised and were no longer designed just to bring order to the city’s buildings. Housing was located into isolated developments. Productive areas were excluded from traditional urban fabrics. Public spaces were taken out of boroughs’ central areas. As a part of decentralisation from the city of London, in 1936, the Team Valley Trading Estate was established in the north of England. This 260-hectare industrial estate generated 15,000 jobs in 15 years on some secluded land near Newcastle. Today, it is home to over 700 companies. This new, specialised kind of urban organisation is clearly displayed on the Balearic Islands as a result of the 1973 approval of the 1970 Provincial Master Plan of the Balearic Islands. Next to Menorca’s two main urban centres, Maó and Ciutadella, the Provincial Plan extended the already large industrial areas until, in the case of Maó, they were almost as big as the traditional centre. All the other towns on the island have developed external dual states to host all kinds of activities.

Aquest model té com a positiu l’allunyament de les activitats més sorolloses i les que comporten més incomoditats per als ciutadans. L’inconvenient principal rau en el fort increment de la mobilitat privada per la manca, en general, de transport col·lectiu. Un tema no menor és que fora de la jornada laboral moltes d’aquestes àrees són uns espais buits sense cap tipus de control social. Al llarg del temps, als polígons industrials s’han traslladat activitats comercials, serveis professionals, activitats lúdiques, recreatives, restaurants, hotels i, fins i tot, s’han proposat centres de culte. Després de la Segona Guerra Mundial, van ser els centres comercials els que també van sortir de la ciutat i es van emplaçar als suburbis i a les cruïlles de carreteres, molt especialment als EUA. En paral·lel, dins dels grans eixamples del segle XIX com Manhattan (1811) o Barcelona (1859), s’han generat internament bosses especialitzades per centres de negocis, espais productius, campus universitaris, etc. Aquests espais s’han integrat fàcilment al teixit urbà. Gaudeixen d’un bon sistema de transport i mostren un bon funcionament dins d’un teixit en gran part residencial, cosa que els assegura un bon control social de l’espai. El Rockefeller Center i l’eix comercial de la 5a Avinguda a Manhattan o la Universitat de Barcelona i l’àmbit comercial del passeig de Gràcia/rambla de Catalunya/avinguda Diagonal són bons exemples i han generat uns espais de gran qualitat dins del teixit urbà. En els diferents processos de substitució de l’activitat productiva al Poblenou de Barcelona, iniciats amb els grans plans de Vila Olímpica i Diagonal/Poblenou, amb una finalitat força residencial, l’any 2000 es va aprovar una modificació del Pla General Metropolità (àmbit anomenat 22@) que replantejava alguns aspectes: protegia les activitats productives davant el canvi residencial i apostava per afavorir uns models d’activitat productiva innovadora, facilitant la recerca i altres activitats. També incrementava l’edificabilitat de les mansanes industrials, aprofitant la capacitat de la mansana Cerdà i afavorint un ús més racional del sòl. Aquesta va ser una opció intel·ligent de mantenir un espai productiu evolucionat front al mercat immobiliari residencial, que es fregava les mans pensant en la transformació del vell teixit industrial tal com s’havia produït anteriorment. A la proposta només li faltava una reflexió sobre la xarxa de transport col·lectiu i una articulació dels nous espais lliures i equipaments que es produirien. 20

Este modelo tiene como positivo el alejamiento de las actividades más ruidosas y las que comportan más incomodidades para los ciudadanos. El inconveniente principal radica en el fuerte incremento de la movilidad privada por la falta, en general, de transporte colectivo. Un tema no menor es que fuera de la jornada laboral muchas de estas áreas son unos espacios vacíos sin ningún tipo de control social. A lo largo del tiempo, a los polígonos industriales se han trasladado actividades comerciales, servicios profesionales, actividades lúdicas y recreativas, restaurantes y hoteles, e, incluso, se han propuesto centros de culto. Tras la Segunda Guerra Mundial, fueron los centros comerciales los que también salieron de la ciudad y se emplazaron en los suburbios y en los cruces de carreteras, muy especialmente en los EE. UU. En paralelo, dentro de los grandes ensanches del siglo XIX, como en Manhattan (1811) o Barcelona (1859), se han generado internamente bolsas especializadas para centros de negocios, espacios productivos, campus universitarios, etcétera. Estos espacios se han integrado fácilmente en el tejido urbano. Disfrutan de un buen sistema de transporte y muestran un buen funcionamiento dentro de un tejido en gran parte residencial, cosa que les asegura un buen control social del espacio. El Rockefeller Center y el eje comercial de la Quinta Avenida, en Manhattan, o la Universidad de Barcelona y el ámbito comercial del Paseo de Gràcia / Rambla de Catalunya / Avenida Diagonal son buenos ejemplos y han generado unos espacios de gran calidad en el tejido urbano. En los diferentes procesos de sustitución de la actividad productiva en el Poblenou de Barcelona, iniciados con los grandes planes de la Vila Olímpica y Diagonal / Poblenou, con una finalidad bastante residencial, en el 2000 se aprobó una modificación del Plan General Metropolitano (ámbito denominado 22@) que replanteaba algunos aspectos: protegía las actividades productivas ante el cambio residencial y apostaba por favorecer unos modelos de actividad productiva innovadora, facilitando la investigación y otras actividades. También incrementaba la edificabilidad de las manzanas industriales, con lo que se aprovechaba la capacidad de la manzana Cerdà y favorecía un uso más racional del suelo. Esta fue una opción inteligente, mantener un espacio productivo evolucionado frente al mercado inmobiliario residencial, que se frotaba las manos pensando en la transformación del viejo tejido industrial, tal como se había producido anteriormente. A la propuesta solo le faltaba una reflexión sobre la red de transporte colectivo y una articulación de los nuevos espacios libres y equipamientos que se producirían.

The advantage of this model is to push away the noisiest and most annoying activities for citizens. The main disadvantage lies in a sharp increase in private transport due to a general absence of public transport. An equally concerning issue is that, outside the working day, many of these areas are deserted and lack any kind of social control. Over time, commercial activities, professional services, leisure activities, recreation, restaurants, hotels and even some places of worship have been moved to industrial estates. After the Second World War, shopping centres also moved out of the city to the suburbs and motorway junctions, especially in the USA. Meanwhile, within the great expansion plans of the nineteenth century, like those of Manhattan (1811) and Barcelona (1859), specialist pockets were created for business centres, production areas, university campuses, etc. These spaces integrated into the urban fabric with ease. Now, they are equipped with a good transport system and work well within a fabric that is largely residential, which ensures the appropriate social control. The Rockefeller Center and the shopping district on 5th Avenue in Manhattan or the University of Barcelona and the commercial area of Passeig de Gràcia/Rambla de Catalunya/Avinguda Diagonal are great examples of this, and have generated high-quality spaces within the urban fabric. Among the various processes to substitute productive activity in Poblenou, initiated by the Olympic Village and Diagonal/ Poblenou plans – the purpose of which was mainly residential – in 2000, a modification to the General Metropolitan Plan was approved (area known as 22@) that reconsidered some aspects, protecting productive activity against residential changes, promoting innovative productive activity models and facilitating research and other activities. It also increased the buildability of industrial blocks, making the most of the potential of the blocks built by Cerdà and encouraging more rational use of the land available. This was a clever way of maintaining an evolved productive space and shielding it from the residential property market, which had seen an opportunity to transform the old industrial fabric, as had previously occurred elsewhere. The proposal was only missing consideration of a public transport network and the organisation of the new open spaces and facilities that would be created.

En la modificació del 22@ es va incloure la presència d’habitatge fonamentalment social, que podia tenir un caràcter innovador. L’habitatge podia ajudar al control social de l’espai públic i a evitar la desertització dels teixits especialitzats als vespres o en festius. Però, incomprensiblement, només un 10% del sostre era per a habitatge. Com aquell que hi posa un xic més de pebre a l’arròs per augmentar-ne més el sabor. Si posar-hi habitatge podia ser innovador, posar-ne tan poc va ésser una decisió equivocada. Poder es va optar per una proporció tan baixa perquè, al Poblenou, hi havia una presència d’habitatge important fruit del que a la normativa s’anomenava Zona de Tolerància d’Habitatge i Indústria, com a altres parts de l’Eixample, però mai no es va reflexionar sobre quina quantitat. L’habitatge no es pot construir de manera dispersa, 50 o 60 habitatges per mansana, tal com permet la normativa actual del 22@. L’habitatge requereix continuïtat, densitat, per poder gaudir d’una vida intensa, tenir equipaments, serveis i comerços. La situació actual, d’un habitatge dispers, perdut dins les activitats @, sense equipaments ni espais de referència, ha estat denunciada pels veïns, en un llarg procés de participació ciutadana, empresarial i institucional, i s’ha de revertir augmentant la densitat i concentrant els habitatges generant continuïtats en carrers o espais públics. Una altra opció també podria ser possible; no construir ni un sol nou habitatge, però seguiríem tenint un problema: com articular l’habitatge ja construït. Sembla que cal apostar per un increment de l’habitatge, resoldre’n l’articulació, fomentar els serveis i el comerç, els espais lliures associats i els equipaments imprescindibles, així com introduir alguns equipaments i/o espais urbans que caracteritzin el barri com passa a Sant Antoni, al Clínic, a la Sagrada Família. Aquesta és una aposta per la diversitat, la complementarietat i el reforç de la vida urbana. És un gran repte, hi ha força feina per fer, però és molt engrescadora. L’avanç de planejament per a la reconsideració del 22@ redactat per l’Ajuntament de Barcelona el 2019 ja va en aquesta línia. Esperem que es pugui convertir aviat en un pla aprovat, tasca no habitual en el nostre temps. 22

En la modificación del 22@ se incluyó la presencia de vivienda fundamentalmente social, que podía tener un carácter innovador. La vivienda podía ayudar al control social del espacio público y a evitar la desertización de los tejidos especializados de noche o en festivos. Pero, incomprensiblemente, solo un 10% del techo era para vivienda. Como aquel que pone una pizca más de pimienta en el arroz para potenciar su sabor. Si poner vivienda podía ser innovador, poner tan poca fue una decisión equivocada. Quizá se optó por una proporción tan baja porque en el Poblenou había una presencia de vivienda importante fruto de lo que en la normativa se denominaba Zona de Tolerancia de Vivienda e Industria, como en otras partes de L’Eixample, pero nunca se reflexionó sobre qué cantidad. La vivienda no se puede construir de manera dispersa, 50 o 60 viviendas por manzana, tal como permite la actual normativa del 22@. La vivienda requiere continuidad, densidad, para poder disfrutar de una vida intensa, tener equipamientos, servicios y comercios. La situación actual, de una vivienda dispersa, perdida dentro de las actividades @, sin equipamientos ni espacios de referencia, ha sido denunciada por los vecinos, en un largo proceso de participación ciudadana, empresarial e institucional, y se debe revertir aumentando la densidad y concentrando las viviendas generando continuidades en calles o espacios públicos. Otra opción también podría ser posible, la de no construir ni una sola nueva vivienda, pero seguiríamos teniendo un problema: cómo articular la vivienda ya construida. Parece que hay que apostar por un incremento de la vivienda, resolver la articulación, fomentar los servicios y el comercio, los espacios libres asociados y los equipamientos imprescindibles, así como introducir algunos equipamientos o espacios urbanos que caractericen al barrio, como pasa en Sant Antoni, en el Clínic o en Sagrada Família. Esta es una apuesta por la diversidad, la complementariedad y el refuerzo de la vida urbana. Es un gran reto, hay bastante trabajo por hacer, pero es muy estimulante. El avance de planeamiento para la reconsideración del 22@ redactado por el Ayuntamiento de Barcelona en el 2019 ya va en esta línea. Esperamos que se pueda convertir pronto en un plan aprobado, tarea nada habitual en nuestro tiempo.

In the modification to 22@, fundamentally social and potentially innovative housing was included. Housing could contribute towards the social control of the public space and prevent specialised areas from being deserted in the evenings or on public holidays. But, incomprehensibly, only 10% of buildability was designated for housing, like taking it with a pinch of salt. Despite of the innovation that adding housing to the area supposed, its small proportion appeared to be a wrong decision. It is possible that such a small proportion was chosen because, in Poblenou, there was already a significant amount of housing due to the Housing and Industry Tolerance Zone regulations, like in other parts of the Eixample district, but there was never any consideration of how much housing was needed. Housing cannot be constructed in a disperse manner, with just 50 or 60 flats per block, as set out in the current 22@ regulations. Housing needs to be continuous, dense, so that residents can enjoy living in a bustling area with facilities, services and shops. The current situation, with scarce housing overwhelmed by the @ activities, with no facilities or main hubs, has been condemned by residents in a long process of citizen, business and institutional participation, and needs to be reversed through a greater density of housing to generate continuity on the area’s streets and in public spaces. Another possible option would be not to build any new housing, but we would still face the problem of what to do with the housing already built. It seems that the solution lies in providing more housing; defining its layout; promoting services and commerce, the accompanying open spaces and the necessary facilities; and introducing facilities or urban spaces that bring personality to the neighbourhood, as in the cases of the Sant Antoni, Hospital Clínic and Sagrada Família areas. This is a way of boosting diversity, complementarity and the strength of urban life. It is a significant challenge – there is a lot of work to do – but it is also an exciting one. The planning progress made in the reassessment of 22@ outlined by Barcelona City Council in 2019 is already going down this path. We hope the plan can soon be solidified in an approved plan, which is no easy task nowadays.

22@ Barcelona: dinàmiques urbanes i esforç col·lectiu Montserrat Pareja Eastaway Coordinadora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona (UB)

La globalització econòmica, social i cultural, iniciada el segle passat arran de la proliferació i difusió de les noves tecnologies, es troba actualment acompanyada de persistents i preocupants desequilibris a escala mundial que es manifesten de forma explícita a la ciutat. Les conseqüències negatives locals inherents al propi sistema s’intenten contrarestar mitjançant objectius globals assentats, per exemple, en l’assoliment de millores en els indicadors de sostenibilitat tant social com mediambiental o econòmica o una millor redistribució dels recursos. No obstant això, tot i la definició global dels objectius, el centre neuràlgic de desenvolupament d’accions i programes s’ha desplaçat des de l’àmbit internacional, nacional o regional cap a l’entorn local urbà, espai en el qual es concentren tant els millors indicadors associats al desenvolupament econòmic com els efectes negatius ocasionats per aquest, per exemple la pobresa o la insuficiència energètica. Les ciutats, les seves àrees d’influència i les seves interrelacions s’han convertit en les principals unitats d’anàlisi per comprendre i corregir o estimular tant les exigències com les conseqüències del creixement econòmic. En aquest escenari, el posicionament competitiu de les ciutats i, per tant, dels actors que les conformen ve determinat, entre d’altres, per les seves pròpies particularitats i pels objectius que es pretenen aconseguir. Les singularitats urbanes es defineixen tant per la trajectòria en el seu desenvolupament econòmic, com pels recursos (tant naturals com d’infraestructures) de què disposa, les habilitats o competències dels actors que el componen i un determinat teixit institucional (Musterd i Gritsai, 2012). Davant les diferents oportunitats presentades per les capacitats locals, els objectius i comportaments dels actors econòmics han patit canvis substancials: la competitivitat econòmica del passat, basada en el preu i, per tant, en els recursos que permeten produir a un menor cost, ha donat lloc a una ‘nova competitivitat’ assentada en bases de creativitat, coneixement, qualitat de vida i innovació (Best, 1990). L’escenari que dibuixa aquesta ‘nova competitivitat’ fa que els actors principals de la ciutat (empreses, institucions, ciutadania) hagin de consensuar la seva obstinació en la producció (i aplicació) d’un model nou de ciutat. 24

22@ Barcelona: dinámicas urbanas y esfuerzo colectivo Montserrat Pareja Eastaway Coordinadora del Master en Gestión Cultural de la Universidad de Barcelona (UB) La globalización económica, social y cultural, iniciada el siglo pasado a raíz de la proliferación y difusión de las nuevas tecnologías, se encuentra actualmente acompañada de persistentes y preocupantes desequilibrios a escala mundial que se manifiestan de forma explicita en la ciudad. Las consecuencias negativas locales inherentes al propio sistema se intentan contrarrestar mediante objetivos globales asentados, por ejemplo, en el logro de mejoras en los indicadores de sostenibilidad tanto social como medioambiental o económica o una mejor redistribución de los recursos. Sin embargo, a pesar de la definición global de los objetivos, el centro neurálgico de desarrollo de acciones y programas se ha desplazado desde el ámbito internacional, nacional o regional hacia el entorno local urbano, espacio en el que se concentran tanto los mejores indicadores asociados al desarrollo económico como los efectos negativos ocasionados por este, por ejemplo la pobreza o la insuficiencia energética. Las ciudades, sus áreas de influencia y sus interrelaciones se han convertido en las principales unidades de análisis para comprender y corregir o estimular tanto las exigencias como las consecuencias del crecimiento económico. En este escenario, el posicionamiento competitivo de las ciudades y, por lo tanto, de los actores que las conforman viene determinado, entre otros, por sus propias particularidades y por los objetivos que se pretenden lograr. Las singularidades urbanas se definen tanto por la trayectoria en su desarrollo económico, como por los recursos (tanto naturales como de infraestructuras) de los que dispone, las habilidades o competencias de los actores que lo componen y un determinado tejido institucional (Musterd y Gritsai, 2012). Ante las diferentes oportunidades presentadas por las capacidades locales, los objetivos y comportamientos de los actores económicos han sufrido cambios sustanciales: la competitividad económica del pasado, basada en el precio y, por lo tanto, en los recursos que permiten producir a un menor coste, ha dado lugar a una ‘nueva competitividad’ asentada en bases de creatividad, conocimiento, calidad de vida e innovación (Best, 1990). El escenario que dibuja esta ‘nueva competitividad’ hace que los actores principales de la ciudad (empresas, instituciones, ciudadanía) deban consensuar su empeño en la producción (y aplicación) de un modelo nuevo de ciudad.

22@ Barcelona: urban dynamics and collective effort Montserrat Pareja Eastaway Coordinator of the master’s degree in Cultural Management at the University of Barcelona (UB) The economic, social, and cultural globalisation process that began in the last century, rooted in the rise of new technologies, is currently causing persistent and worrying imbalances worldwide which are most manifest in cities. Attempts are being made to counteract the negative local consequences inherent in the system through set global objectives: for example, in achieving improvements in social, environmental, and economic sustainability indicators, and a better distribution of resources. Despite this global definition of objectives, however, the nerve centre where initiatives and programmes are being developed has shifted from the international, national, or regional stage to a local urban setting, which is where both the improvements associated with economic development and the negative effects of this process, such as poverty and energy shortages, are concentrated. Cities, their areas of influence, and their interrelations have become the main units of analysis when seeking to understand and redress or stimulate both the demands and the consequences of economic growth. In this scenario, the competitive positioning of cities, and consequently of the stakeholders they are comprised of, are determined in part by their particular characteristics and in part by the objectives set for them. Urban particularities are defined as much by the course of the city’s economic development as by its resources (both natural and infrastructures), the abilities and skills of its stakeholders, and its specific institutional fabric (Musterd and Gritsai, 2012). In view of the different opportunities local potential offers, economic stakeholders’ objectives and behaviours have undergone significant changes: the economic competitiveness of the past, which was based on price and, therefore, on the resources that facilitate production at a lower cost, has given way to a ‘new competitiveness’, based on creativity, knowledge, quality of life, and innovation (Best, 1990). The scenario produced by this ‘new competitiveness’ requires the city’s main stakeholders (businesses, institutions, citizens) to reach a consensus regarding their role in the creation (and implementation) of a new city model.

Els diversos significats d’allò que s’entén per ‘ciutat’, i, en particular, per una ciutat desitjable, adquireixen carta de naturalesa en l’observança i planificació del propi territori urbà. Les ciutats no són únicament un conjunt de recursos econòmics o culturals, sinó que també són espais de generació i absorció de beneficis (Healey, 2002). L’oposició entre els diferents significats de la ciutat genera tensió i conflicte entre els diferents usos i apropiacions de l’espai pels actors que la conformen. No obstant això, s’està produint un canvi en els arguments subjacents al posicionament competitiu d’una ciutat: mentre històricament les ciutats buscaven la seva competitivitat basada fonamentalment en la creació d’una massa crítica empresarial capaç de produir i exportar amb uns costos raonables i una qualitat digna, actualment les ciutats diversifiquen la recerca de competitivitat d’acord amb objectius no només econòmics, sinó també socials, culturals i mediambientals, entenent la creativitat i la conseqüent innovació com a ingredients essencials en aquest canvi d’orientació que defineix el seu avantatge competitiu. Així, les dinàmiques innovadores dels actors de la ciutat són el principal artífex per a la competitivitat urbana internacional: la mesura i gradació d’aquesta competitivitat esdevé molt més complexa atesa la confluència de diferents dimensions –l’econòmica, social, cultural i institucional-, les quals no sempre coincideixen en els seus objectius. En la mesura que la competitivitat urbana assumeix un significat molt més polièdric, l’obstinació col·lectiva en la determinació de quin és el diagnòstic, quines són les prioritats i quin tipus d’intervencions són necessàries per a la seva consecució es converteix en un element clau per a una trajectòria d’èxit sense menyscabar, per descomptat, les dificultats que un avanç negociat pot comportar. El districte de la innovació de Barcelona -22@ Barcelona- aglutina en la seva trajectòria diferents estratègies tant pel que fa a la governança com en relació amb l’economia per abordar competitivitat i creixement. L’any 2016, les prioritats pel que fa a l’acció canvien, identificant un canvi de rumb en la forma de dibuixar el ‘roadmap’ del futur. Repensar el 22@ sota el prisma de l’acció col·lectiva, discutida i negociada, incorporant veus que van ser poc escoltades en el passat del districte, fent confluir diferents sensibilitats i estils, es converteix en el repte actual del districte. El Pacte de Ca l’Alier és, potser, un exemple tangible d’un esforç col·lectiu. No obstant això, són els pròxims anys i les accions que es duran a terme allò que legitimarà els acords i les prioritats expressades en el document. No es tracta d’un full en blanc. És l’expressió d’un compromís dels diferents agents implicats al territori. Es tracta, en definitiva, d’assentar la nova competitivitat del territori en bases més socials i sostenibles.

Referències / Referencias / References Best, M. (1990) The New Competition. Institutions of Industrial Restructuring. Cambridge: Polity Press. 296 pages. Healey, P. (2002) On Creating the ‘City’ as a Collective Resource. Urban Studies. Volume: 39 issue: 10, page(s): 1777-1792 Musterd, S. & Gritsai, O. (2013) The creative knowledge city in Europe: Structural conditions and urban policy strategies for competitive cities. European Urban and Regional Studies. Volume: 20 issue: 3, page(s): 343-359.

Los diversos significados de aquello que se entiende por ‘ciudad’, y, en particular, por una ciudad deseable, adquieren carta de naturaleza en la observancia y planificación del propio territorio urbano. Las ciudades no son únicamente un conjunto de recursos económicos o culturales, sino que también son espacios de generación y absorción de beneficios (Healey, 2002). La oposición entre los diferentes significados de la ciudad genera tensión y conflicto entre los diferentes usos y apropiaciones del espacio por los actores que la conforman. Sin embargo, se está produciendo un cambio en los argumentos que subyacen en el posicionamiento competitivo de una ciudad: mientras históricamente las ciudades buscaban su competitividad basada fundamentalmente en la creación de una masa crítica empresarial capaz de producir y exportar con unos costes razonables y una calidad digna, actualmente las ciudades diversifican la búsqueda de competitividad en base a objetivos no sólo económicos sino también sociales, culturales y medioambientales, entendiendo la creatividad y la consecuente innovación como ingredientes esenciales en este cambio de orientación que define su ventaja competitiva. Así, las dinámicas innovadoras de los actores de la ciudad son el principal artífice para la competitividad urbana internacional: la medida y gradación de esta competitividad acontece mucho más compleja dada la confluencia de diferentes dimensiones –la económica, social, cultural e institucional–, las cuales no siempre coinciden en sus objetivos. En la medida que la competitividad urbana asume un significado mucho más poliédrico, el empeño colectivo en la determinación de cuál es el diagnóstico, cuáles son las prioridades y qué tipo de intervenciones son necesarias para su consecución se convierte en un elemento clave para una trayectoria de éxito sin menoscabar, por supuesto, las dificultades que un avance negociado puede entrañar. El distrito de la innovación de Barcelona –22@ Barcelona– aglutina en su trayectoria diferentes estrategias tanto en cuanto a la gobernanza como en relación con la economía para abordar competitividad y crecimiento. En el año 2016, las prioridades en cuanto a la acción cambian, identificando un cambio de rumbo en la forma de dibujar el ‘roadmap’ del futuro. Repensar el 22@ bajo el prisma de la acción colectiva, discutida y negociada, incorporando voces que fueron poco escuchadas en el pasado del distrito, haciendo confluir diferentes sensibilidades y estilos, se convierte en el reto actual del distrito. El Pacto de Ca l’Alier es, quizá, un ejemplo tangible de un esfuerzo colectivo. Sin embargo, son los años venideros y las acciones que se llevarán a cabo los que van a legitimar los acuerdos y las prioridades expresadas en el documento. No se trata de una hoja en blanco. Es la expresión de un compromiso de los diferentes agentes implicados en el territorio. Se trata, en definitiva, de asentar la nueva competitividad del territorio en bases más sociales y sostenibles.

The different understandings of what is meant by ‘city’ and, more specifically, what is meant by a ‘desirable city’, come to underpin how the urban area is viewed and planned. Cities are not just a set of economic or cultural resources; they are also spaces that generate and absorb benefits (Healey, 2002). The discord in the various meanings of city generates tension and conflict among the different uses and appropriations of the space by the stakeholders involved. Nonetheless, a change is coming about in the factors that contribute to a city’s competitive position. Historically, cities’ competitiveness was based on the creation of a critical mass of business that could produce and export at a reasonable cost and with a certain level of quality. Nowadays, however, cities are diversifying in their search for competitiveness, basing their value not just on economic objectives, but also on social, cultural, and environmental aims, and understanding creativity and the resulting innovation as essential ingredients in this change in direction that defines their competitive edge. Hence, city stakeholders’ innovative dynamics are the main driver behind the city’s international urban competitiveness; and the dimensions and progression of this competitiveness increase in complexity given the convergence of economic, social, cultural, and institutional aspects, which do not always coincide in their objectives. As urban competitiveness takes on a much more polyhedral meaning, collective effort in making a diagnosis, setting priorities, and determining the type of interventions required to address these priorities becomes a key element for success, without downplaying the difficulties inherent in this negotiated type of progress. Over its lifetime, Barcelona’s innovation district – 22@ Barcelona – has brought together different strategies relating to both governance and the economy to address the issues of competitiveness and growth. In 2016, its priorities in terms of the action to be taken changed, and the roadmap for the future took a new direction. Reassessing 22@ through the prism of collective, debated, negotiated action, incorporating voices that were previously unheard in the district and finding common ground between different views and styles, has become the district’s new goal. The Ca l’Alier Agreement could be a tangible example of a collective effort. However, only the coming years and the actions that will be taken during them can legitimise the agreements and priorities embodied in the document. This is not a clean slate. It is an expression of the commitment of the area’s various stakeholders. In short, it is a way of basing the area’s new competitiveness on more social and sustainable factors.

Inclusió, sostenibilitat i benestar al nou 22@ Frederic Guerrero Solé Subdirector de Recerca del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

El districte 22@, i per extensió el barri del Poblenou, han sofert una gran transformació durant les darreres dues dècades. Empreses i institucions hi han situat les seves seus, a la vegada que el teixit social evolucionava fins a convertir-lo en el que és avui dia: un lloc de generació de noves dinàmiques socials i culturals amb una personalitat pròpia que transcendeix el seu objectiu original. La Universitat Pompeu Fabra, entre altres universitats catalanes, hi va situar un dels seus campus, el de la Comunicació, el 2008, i s’ha anat integrant de forma gradual a l’entorn social i econòmic. Som una Universitat que mira al barri, on hi té aliats estratègics sobretot en el camp audiovisual. Tanmateix, les circumstàncies actuals no són les de fa quinze o vint anys, i l’Ajuntament de Barcelona va endegar una iniciativa, la Comissió Ampliada del 22@, per tal que els diferents agents socials, culturals i econòmics col·laboressin en la definició del que serà el 22@ del futur. D’aquí n’han sortit unes propostes, en forma de Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”, que l’Ajuntament ha fet seves i que, sens dubte, repercutiran en el desenvolupament d’un barri que, com la resta de la ciutat, pateix greus problemes de gentrificació, d’increment del preu dels habitatges i de necessitats d’espais de socialització que millorin el benestar de la ciutadania. En aquest sentit, la Universitat Pompeu Fabra ha col·laborat en aquesta redefinició, proposant mesures en l’àmbit social i cultural que inclouen la seva pròpia obertura al barri, i que tenen com a finalitat el foment de pràctiques socials d’acord amb la naturalesa del 22@. A més, hem col·laborat amb les altres dues taules, d’economia i urbanisme, per fer anar plegada l’evolució d’un territori que continua, encara ara, en plena transformació. Els reptes del 22@, però, no es poden deslligar d’aquells que tenim com a societat en conjunt. La Universitat Pompeu Fabra acaba d’engegar un projecte de vocació transformadora, anomenat Planetary Wellbeing, que té com a objectiu orientar la recerca científica cap a aspectes que millorin la salut del nostre planeta i d’aquells que l’habiten. El desig del projecte és que tingui el màxim impacte social possible, amb línies estratègiques relacionades amb la crisi climàtica, però també amb la inclusió i la sostenibilitat que són motors del Pacte. Esperem que aquesta col·laboració entre ciutadania, institucions i administració faci del 22@ i del Poblenou un espai millor per a qui hi viuen i qui hi treballen, un exemple per a altres iniciatives que vagin en aquest mateix sentit, i que la UPF contribueixi i s’integri dins les dinàmiques d’un barri amb unes característiques i un potencial extraordinaris. 28

Inclusión, sostenibilidad y bienestar en el nuevo 22@ Frederic Guerrero Solé Subdirector de Investigación del Departamento de Comunicación de la Universidad Pompeu Fabra (UPF) El distrito 22@, y por extensión el barrio del Poblenou, ha sufrido una gran transformación durante las últimas dos décadas. Empresas e instituciones han situado sus sedes allí, a la vez que el tejido social evolucionaba hasta convertirlo en lo que es hoy en día: un lugar de generación de nuevas dinámicas sociales y culturales con una personalidad propia que trasciende a su objetivo original. La Universidad Pompeu Fabra, entre otras universidades catalanas, situó allí uno de sus campus —el de Comunicación— en el 2008, y se ha ido integrando de forma gradual en el entorno social y económico. Somos una universidad que mira al barrio, donde tiene aliados estratégicos, sobre todo en el ámbito audiovisual. Sin embargo, las circunstancias actuales no son las de hace quince o veinte años, y el Ayuntamiento de Barcelona emprendió una iniciativa, la Comisión Ampliada del 22@, con el fin de que los diferentes agentes sociales, culturales y económicos colaboraran en la definición de lo que será el 22@ del futuro. De aquí han salido unas propuestas, en forma de Pacto “Hacia un Poblenou con un 22@ más inclusivo y sostenible”, que el Ayuntamiento ha hecho suyas y que, sin duda, repercutirán en el desarrollo de un barrio, que, como el resto de la ciudad, sufre graves problemas de gentrificación, de incremento del precio de las viviendas y de necesidad de espacios de socialización que mejoren el bienestar de la ciudadanía. En este sentido, la Universidad Pompeu Fabra ha colaborado en esta redefinición proponiendo medidas en el ámbito social y cultural que incluyen su propia apertura al barrio, y que tienen como finalidad el fomento de prácticas sociales de acuerdo con la naturaleza del 22@. Además, hemos colaborado con las otras dos mesas, de economía y urbanismo, para conseguir juntas la evolución de un territorio que sigue, aún hoy, en plena transformación. No obstante, los retos del 22@ no se pueden desligar de los que tenemos como sociedad en conjunto. La Universidad Pompeu Fabra acaba de poner en marcha un proyecto de vocación transformadora, el “Planetary Wellbeing”, cuyo objetivo es orientar la investigación científica hacia aspectos que mejoren la salud de nuestro planeta y de quienes lo habitan. El deseo del proyecto es que tenga el máximo impacto social posible, con líneas estratégicas relacionadas con la crisis climática, pero también con la inclusión y la sostenibilidad, que son motores del Pacto. Esperamos que esta colaboración entre ciudadanía, instituciones y Administración haga del 22@ y del Poblenou un espacio mejor para quienes viven en él y para quienes trabajan allí, un ejemplo para otras iniciativas que vayan en este mismo sentido, y que la UPF contribuya y se integre dentro de las dinámicas de un barrio con unas características y un potencial extraordinarios.

Inclusion, sustainability and well-being in the new 22@ Frederic Guerrero Solé Deputy Director of Research from the Communication Department of Pompeu Fabra University (UPF) The 22@ district and, by extension, the neighbourhood of Poblenou have undergone a huge transformation over the last two decades. Companies and institutions have based themselves in the area, while its social fabric has evolved to the point of becoming what it is today: a place with its own personality where new social and cultural dynamics are generated, a place that transcends its original purpose. Pompeu Fabra University, along with other Catalan universities, chose the area for one of its campuses: the Communication Faculty. Since making this move in 2008, it has gradually integrated with its social and economic surroundings. We are a university that looks to its neighbourhood, where we create strategic alliances, especially in the audiovisual field. Nevertheless, circumstances have changed over the last fifteen or twenty years, and Barcelona City Council has set up an initiative, the Extended 22@ Committee, so that different social, cultural and economic agents can collaborate to define the future 22@. This has given rise to a series of proposals, in the form of an Agreement ‘for a Poblenou with a more inclusive and sustainable 22@’, which the City Council has taken on board and which will undoubtedly have an impact on a neighbourhood that, like the rest of the city, is suffering from gentrification, rising housing prices and a need for social spaces that improve residents’ well-being. With this in mind, Pompeu Fabra University has contributed towards a redefinition of the project, proposing social and cultural measures that include opening it up to the neighbourhood and which aim to promote social practices that complement the nature of 22@. Furthermore, we have collaborated with the two other spheres – the economy and urban planning – to guide the evolution of an area that is constantly transforming, even today. However, the challenges posed by 22@ cannot be disentangled from those faced by society as a whole. Pompeu Fabra University has just launched a transformative project called Planetary Well-being, the aim of which is to direct scientific research towards aspects that improve the health of our planet and its inhabitants. The project is designed to have the maximum possible social impact, through strategies relating to the climate crisis, as well as inclusion and sustainability: the pillars of the abovementioned Agreement. We hope this collaboration between citizens, institutions and public administrations can make 22@ and Poblenou a better space for those who live and work there and a model for other similar initiatives. Pompeu Fabra University is striving to contribute to and integrate with the dynamics of a unique neighbourhood with extraordinary potential.

Habitatge i model urbĂ de barri

Vivienda y modelo urbano de barrio El Poblenou y el ámbito del 22@ se han caracterizado tradicionalmente por el carácter subsidiario de la vivienda con respecto a los elementos productivos. El planteamiento del plan aprobado en el 2000 se entiende sobre todo desde la concepción de un proyecto de ciudad. No obstante, los distritos económicos donde se potencia la atracción de nuevas empresas vinculadas a la nueva economía necesitan de espacios donde se trabaje y también se pueda vivir. Los viejos modelos de parque tecnológico periférico o monofuncional han dado paso a los distritos innovadores urbanos. No obstante, el planteamiento del 22@ (90 % de actividad económica y 10 % de vivienda), junto con la magnitud de los fragmentos (120 hectáreas en el sur de la Diagonal y 80 hectáreas en el norte), provocan serias dudas en cuanto a la idoneidad del modelo urbano planteado inicialmente.

El Poblenou i l’àmbit del 22@ s’han caracteritzat tradicionalment pel caràcter subsidiari de l’habitatge respecte als elements productius. El plantejament del pla aprovat l’any 2000 s’entén sobretot des de la concepció d’un projecte de ciutat. No obstant, els districtes econòmics on es potencia l’atracció de noves empreses vinculades a la nova economia necessiten d’espais on s’hi treballi i també s’hi pugui viure. Els vells models de parc tecnològic perifèric o monofuncional han donat pas als districtes innovadors urbans. No obstant, el plantejament del 22@ (90% d’activitat econòmica i 10% d’habitatge), juntament amb la magnitud dels fragments (120 hectàrees al sud de la Diagonal i 80 hectàrees al nord), provoquen seriosos dubtes quant a la idoneïtat del model urbà plantejat inicialment. Una de les reflexions més reiterades ha estat la necessitat d’abaixar la mirada a escala de barri, de la mateixa manera que s’ha reclamat apujar la mirada a escala metropolitana. La transformació del 22@ ha de ser capaç d’articular i cohesionar els barris del Poblenou i el Maresme. La visió de conjunt ha de permetre d’identificar els elements que estructurin tant la zona 22@ com el Poblenou i també la resta de la ciutat.

Una de las reflexiones más reiteradas ha sido la necesidad de bajar la mirada a escala de barrio, del mismo modo que se ha reclamado subir la mirada a escala metropolitana. La transformación del 22@ debe ser capaz de articular y cohesionar los barrios del Poblenou y el Maresme. La visión de conjunto debe permitir identificar los elementos que estructuren tanto la zona 22@ como el Poblenou y también el resto de la ciudad.

Neighbouring housing and urban model Poblenou and the 22@ areas have traditionally been characterised by the secondary status of housing compared with productive elements. The concept of the plan approved in 2000 is fundamentally understood from the perspective of as a city project. However, the economic districts where attracting new businesses related to the new economy is promoted need both working and living spaces. The old peripheral or monofunctional technological park models have given way to the urban innovative districts. Nonetheless, the concept of Plan 22@ (the 22@ Plan) (90% economic activity and 10% housing), together with the size of the different sections (120 hectares to the south of the Diagonal and 80 hectares to the north), raise serious misgivings as regards the suitability of the urban model initially planned. One of the most repeated observations has been the need to rescale the scope of the project down to the level of neighbourhood, while there have also been demands that it broaden its outlook to the metropolitan scale. The transformation of the 22@ area must be capable of shaping and cohesing the neighbourhoods of Poblenou and el Maresme. The inclusive perspective must enable the elements that structure the 22@ area, Poblenou and also the rest of the city to be identified. 31

La mixtura d’usos ha de poder generar episodis urbans de certa continuïtat i que acullin vida urbana les 24 hores del dia. En aquest sentit, el paper de l’habitatge és clau, i ha estat àmpliament acceptat que cal incrementar-lo en relació al previst pel pla de l’any 2000, afavorint l’accés a l’habitatge a un barri especialment colpejat per l’increment de preus i la gentrificació. Les diferències en el grau de desenvolupament dels àmbits 22@ i la diversitat d’estructures parcel·làries en la propietat, així com la major presència d’habitatge preexistent a les diferents zones, fan que les possibilitats i l’estratègia per introduir aquest nou habitatge no siguin idèntiques a tot l’àmbit 22@.

La mixtura de usos debe poder generar episodios urbanos de cierta continuidad y que acojan vida urbana las 24 horas. En este sentido, el papel de la vivienda es clave, y ha estado ampliamente aceptado que hay que incrementarlo en relación con lo previsto por el plan del año 2000, favoreciendo el acceso a la vivienda en un barrio especialmente golpeado por el incremento de precios y la gentrificación. Las diferencias en el grado de desarrollo de los ámbitos 22@ y la diversidad de estructuras parcelarias en la propiedad, así como la mayor presencia de vivienda preexistente en las diferentes zonas, hacen que las posibilidades y la estrategia para introducir esta nueva vivienda no sean idénticas en todo el ámbito 22@.

The combination of uses must be able to generate urban episodes with a certain continuity that welcome urban life 24 hours a day. To this effect, the role of housing is key, and it has been widely accepted that this must be increased compared with the provisions of the 2000 plan, facilitating access to housing in a neighbourhood that has been particularly affected by price rises and gentrification. The differences in the level of development of the various 22@ areas, the diversity of plot structures and the large amount of pre-existing housing in the different areas mean that the options and strategy for introducing this new housing are not the same across the 22@ areas. 33

Habitatge i model urbà de barri

Modificació del Pla General Metropolità (PGM) a Provençals del Poblenou i el Maresme (Zona 22@ Nord)

La modificació que es proposa del PGM a aquesta zona té l’objectiu d’establir un model urbà mixt més equilibrat entre els usos productius i d’habitatge. El pla ha de preveure augmentar la reserva del 10% del nou sostre per a habitatge fins a una xifra que en permeti una implantació adequada i suficient per generar teixit social continu, considerant la provisió legal de sòl per a estàndards urbanístics (zones verdes i equipaments) i l’adequació (i no sobredimensió) de les alçades resultants als diferents contextos urbans. El pla ha de regular el mecanisme de gestió per tal de promoure la implantació de l’ús residencial en aquelles posicions urbanes on sigui més efectiu (eventualment eixos com Pere IV o Cristòbal de Moura, o altres punts significatius). Aquesta xifra es podria situar a l’entorn del 30%.

Tot l’increment d’habitatge serà de protecció pública i es fomentarà especialment el lloguer. El planejament determinarà les diferents modalitats per tal de garantir la viabilitat econòmica de la transformació, tot augmentant lleugerament el sostre edificable si el model d’ordenació ho permet. Els habitatges de protecció pública que es promoguin sobre sòls obtinguts per cessió es destinaran principalment al lloguer, però podran admetre fórmules que permetin la participació d’altres tipus d’operadors sense ànim de lucre, com poden ser les cooperatives d’habitatge, però mantenint la titularitat pública del sòl. El pla ha d’establir consideracions específiques respecte als usos, tot actualitzant el llistat d’activitats @.

Vivienda y modelo urbano de barrio

Neighbouring housing and urban model

Modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en Provençals del Poblenou y el Maresme (Zona 22@ Norte)

Modification of the General Metropolitan Plan (PGM) in Provençals del Poblenou and el Maresme (22@ North Zone)

La modificación que se propone del PGM en esta zona tiene el objetivo de establecer un modelo urbano mixto más equilibrado entre los usos productivos y de vivienda. El plan debe prever aumentar la reserva del 10 % del nuevo techo para vivienda hasta una cifra que permita una implantación adecuada y suficiente para generar tejido social continuo, considerando la provisión legal de suelo para estándares urbanísticos (zonas verdes y equipamientos) y la adecuación (y no sobredimensión) de las alturas resultantes en los diferentes contextos urbanos. El plan debe regular el mecanismo de gestión para promover la implantación del uso residencial en aquellas posiciones urbanas donde sea más efectivo (eventualmente ejes como Pere IV o Cristóbal de Moura, u otros puntos significativos). Esta cifra se podría situar en torno al 30 %.

The modification in this area proposed by the PGM aims to establish a more balanced urban model that combines productive uses and housing. The plan needs to foresee an increase in the 10% ceiling for new housing to reach a figure that is sufficient to generate a continuous social fabric, taking the legal provision of land for urban planning standards (green areas and facilities) into account and adjusting the heights of the different urban elements (rather than oversizing). The plan must regulate the management mechanism to promote residential use in the most effective urban locations (future hubs like Pere IV and Cristòbal de Moura, or other key points). This figure could be approximately 30%.

Todo el incremento de vivienda será de protección pública y se fomentará especialmente el alquiler. El planeamiento determinará las diferentes modalidades para garantizar la viabilidad económica de la transformación, aumentando ligeramente el techo edificable si el modelo de ordenación lo permite. Las viviendas de protección pública que se promuevan sobre suelos obtenidos por cesión se destinarán principalmente al alquiler, pero podrán admitir fórmulas que permitan la participación de otros tipos de operadores sin ánimo de lucro, como pueden ser las cooperativas de vivienda, pero manteniendo la titularidad pública del suelo.

Any increase in housing will be for social housing and rented accommodation in particular will be promoted. The design will determine the different modalities to guarantee that the transformation is economically feasible, slightly increasing the buildable height (gross floor area) if the planning model so permits. Social housing developed on land obtained by land transfer will be used mainly for rental purposes, but other proposals that enable the participation of other types of non-profit operators may be accepted, such as housing cooperatives, while the land will continue to be publicly owned. The plan must set out specific considerations regarding uses and the list of 22@ activities must be kept updated.

El plan debe establecer consideraciones específicas con respecto a los usos, actualizando la lista de actividades @.

Habitatge i model urbà de barri

Modificació del Pla General Metropolità (PGM) al Bogatell, Trullàs i la Plata del Poblenou La modificació que es proposa del PGM a aquesta zona té l’objectiu d’impulsar un pla urbanístic que la desafecti del 22@ i reconegui el valor del conjunt dels teixits tradicionals del Poblenou, conservant i reconduint la seva situació urbanística actual, tot permetent-ne la introducció d’usos coherents i respectuosos amb les característiques morfotipològiques. L’actual pla urbanístic va qualificar com a 22@ i, per tant, com a sòls potencialment transformables conjunts formats per estructures parcel·làries de petit gra, amb abundant presència d’habitatge de tipus tradicional. Per les seves característiques físiques, aquestes edificacions no són idònies per desenvolupar usos productius 22@ i, alhora, pertanyen en molts casos a illes amb una estructura de la propietat molt fragmentada que fa molt difícil la transformació efectiva que proposa el pla. Són conjunts urbans que es troben en una situació de paràlisi “de facto”, ja que no poden desenvolupar usos industrials ni poden encarar-ne una transformació. Més enllà d’aquesta dificultat tècnica, aquests conjunts edificats representen els teixits tradicionals del Poblenou (per exemple, el barri de la Plata i Trullàs) i en caracteritzen el paisatge antic. El pla ha de consolidar i preservar aquesta estructura de passatges, cases baixes i antigues i promoure possibilitats d’ús en naus, locals o cases-taller. El pla ha d’establir criteris urbanístics i d’usos que permetin la conservació d’un model de ciutat amb habitatge assequible, comerç i activitat econòmica productiva a escala de barri, així com planificar la dotació d’equipaments de proximitat necessària per cobrir la futurible població. Les illes que no tinguin les característiques de teixit tradicional seran objecte d’una anàlisi i un tractament específics, seguint els criteris i el model que marca aquest document.

Vivienda y modelo urbano de barrio

Neighbouring housing and urban model

Modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en el Bogatell, Trullàs y la Plata del Poblenou

Modification of the General Metropolitan Plan (PGM) in Bogatell, Trullàs and La Plata of Poblenou

La modificación que se propone del PGM en esta zona tiene el objetivo de impulsar un plan urbanístico que la desafecte del 22@ y reconozca el valor del conjunto de los tejidos tradicionales del Poblenou, conservando y reconduciendo su situación urbanística actual, permitiendo la introducción de usos coherentes y respetuosos con las características morfotipológicas. El actual plan urbanístico calificó como 22@ y, por lo tanto, como suelos potencialmente transformables conjuntos formados por estructuras parcelarias de pequeño grano, con abundante presencia de vivienda de tipo tradicional. Por sus características físicas, estas edificaciones no son idóneas para desarrollar usos productivos 22@ y, al mismo tiempo, pertenecen en muchos casos a manzanas con una estructura de la propiedad muy fragmentada que hace muy difícil la transformación efectiva que propone el plan. Son conjuntos urbanos que se encuentran en una situación de parálisis de facto, ya que no pueden desarrollar usos industriales ni pueden afrontar una transformación.

The goal of the modification in this area proposed in the PGM is to promote an urban plan that excludes it from being affected by Plan 22@ and recognises the value of the set of traditional networks of Poblenou, conserving and redirecting its current urban planning situation and introducing coherent uses that are respectful of its morpho-typological characteristics. The current urban plan categorised it as 22@ and, therefore, as potentially transformable land, units made up of small plots with an abundance of traditional housing. Due to their physical characteristics, these buildings are not suitable for developing 22@ productive uses and they also often form part of blocks with a very fragmented property structure that makes it very difficult to effect the transformation proposed in the plan. These are urban complexes in a ‘de facto’ situation of paralysis as they can neither develop industrial activities nor can they be transformed.

Más allá de esta dificultad técnica, estos conjuntos edificados representan los tejidos tradicionales del Poblenou (por ejemplo, el barrio de la Plata y Trullàs) y caracterizan el paisaje antiguo. El plan debe consolidar y preservar esta estructura de pasajes, casas bajas y antiguas y promover posibilidades de uso en naves, locales o casas taller. El plan debe establecer criterios urbanísticos y de usos que permitan la conservación de un modelo de ciudad con vivienda asequible, comercio y actividad económica productiva a escala de barrio, así como planificar la dotación de equipamientos de proximidad necesaria para cubrir la futurible población. Las manzanas que no tengan las características de tejido tradicional serán objeto de un análisis y un tratamiento específicos, siguiendo los criterios y el modelo que marca este documento.

This technical difficulty aside, these building complexes comprise the traditional fabric of Poblenou (for example, the neighbourhoods of la Plata and Trullàs) and are characteristic of the old landscape. The plan must consolidate and preserve this structure of alleyways and old, low houses, and promote potential uses in warehouses, small business premises and workshop-houses. The plan must lay down urban planning and use criteria that facilitates conserving a city model with affordable housing, retail trade and productive economic activity at neighbourhood level while also planning the provision of the local amenities that will be required by future residents. The blocks that do not have traditional characteristics will be subject to specific analysis and treatment, following the criteria and model indicated in this document.

Habitatge i model urbà de barri

Posicionament de l’Ajuntament de Barcelona com a propietari

Convé posicionar l’Ajuntament de Barcelona com a propietari dins l’àmbit amb l’objectiu de poder desenvolupar una política pròpia pública més orientada a la consecució dels objectius generals definits. Cal garantir aquest posicionament a partir de l’elaboració d’un programa estratègic de compra pública de sòl i actius.

La construcció del nou habitatge ha de formar part del programa estratègic de l’Ajuntament de Barcelona, i comptar amb el màxim d’actors possible (cooperatives, promotors públics i privats) que, alhora, desenvolupin tipologies que afavoreixin la mixtura social.

Vivienda y modelo urbano de barrio

Neighbouring housing and urban model

Posicionamiento del Ayuntamiento de Barcelona como propietario

Position of Barcelona City Council as owner

Conviene posicionar el Ayuntamiento de Barcelona como propietario en el ámbito con el objetivo de poder desarrollar una política propia pública más orientada a la consecución de los objetivos generales definidos. Hay que garantizar este posicionamiento a partir de la elaboración de un programa estratégico de compra pública de suelo y activos.

Barcelona City Council must be positioned as owner within the area with the aim of developing a specific public policy that is more focused on achieving the defined general goals. This position must be guaranteed based on producing a strategic public procurement programme of land and assets. The construction of new housing must form part of Barcelona City Council’s strategic programme and it must involve the maximum number of stakeholders possible (maximum possible number of stakeholders) (cooperatives, private and public developers) who will also develop structures that foster the social combination.

La construcción de la nueva vivienda debe formar parte del programa estratégico del Ayuntamiento de Barcelona, y contar con el máximo de actores posible (cooperativas, promotores públicos y privados) que, al mismo tiempo, desarrollen tipologías que favorezcan la mixtura social.

Economia de la innovaciĂł i social i solidĂ ria de proximitat

Economía de la innovación y social y solidaria de proximidad El Poblenou y el área del 22@ han experimentado a lo largo de los últimos años, y en paralelo al proceso de desarrollo urbanístico, un importante aumento de la actividad económica, que se ha traducido tanto en un incremento del número de empresas como de trabajadores y trabajadoras, en ciertos casos, de gran valor añadido. No obstante, esta dinámica, junto con otras más generales a escala de ciudad, ha supuesto un debilitamiento y ciertas dificultades para las estructuras productivas y económicas más tradicionales del Poblenou. Algunas de las consecuencias han sido la pérdida de ciertas actividades y la marcha de empresas que no han podido competir con los precios de los locales de las nuevas actividades. Son actividades que no solo enriquecen el ecosistema productivo del territorio, sino que tienen un fuerte vínculo de arraigo y de refuerzo de las estructuras sociales.

El Poblenou i l’àrea del 22@ han experimentat al llarg dels darrers anys, i en paral·lel al procés de desenvolupament urbanístic, un important augment de l’activitat econòmica, que s’ha traduït tant en un increment del nombre d’empreses com de treballadors i treballadores, en certs casos, de gran valor afegit. No obstant, aquesta dinàmica, juntament amb altres més generals a escala de ciutat, ha suposat un afebliment i certes dificultats per a les estructures productives i econòmiques més tradicionals del Poblenou. Algunes de les conseqüències han estat la pèrdua de certes activitats i la marxa d’empreses que no han pogut competir amb els preus dels locals de les noves activitats. Són activitats que no només enriqueixen l’ecosistema productiu del territori, sinó que tenen un fort vincle d’arrelament i de reforç de les estructures socials.

Local social and solidarity innovation economy Poblenou and the 22@ area have experienced a significant increase in economic activity over the past few years in parallel with urban planning development, which has led to an increase in the number of companies and workers, some of which have high added value. Nonetheless, this and other more general dynamics at city level, have resulted in certain difficulties and a weakening of the more traditional productive and economic structures of Poblenou. Some of the consequences have been the loss of certain activities and the departure of companies that were not able to compete with the prices of the new retail businesses. These are activities that not only enrich the productive ecosystem of the territory, but are also strongly rooted there, reinforcing social structures.

Així, de la mateixa manera que és important mantenir i captar noves oportunitats empresarials innovadores i d’alt valor afegit, ho és mantenir i crear noves oportunitats empresarials per a determinades activitats comercials de proximitat i negocis ja existents o nous, vinculats per exemple a l’economia social i solidària. Cal mantenir i reforçar el suport i l’acompanyament a emprenedors i emprenedores, tant en aspectes administratius com de creació de nous mercats, com ara l’impuls de la compra pública innovadora. Alguns elements clau per poder aconseguir aquest objectiu passen per l’activació de nous espais per a l’economia, que destensin els preus que en aquests moments es donen en bona part a l’eix central del Poblenou i la zona més desenvolupada del 22@. En canvi, altres zones menys desenvolupades, com ara la zona de Provençals i el Maresme, esdevenen espais idonis on poder acollir activitats que no puguin pagar els preus de les zones més cares. Alhora, el Poblenou i l’àrea del 22@ compten amb nombrosos solars, espais i locals buits que, convenientment dinamitzats, poden igualment servir per a aquest objectiu.

Así, del mismo modo que es importante mantener y captar nuevas oportunidades empresariales innovadoras y de alto valor añadido, lo es mantener y crear nuevas oportunidades empresariales para determinadas actividades comerciales de proximidad y negocios ya existentes o nuevos, vinculados por ejemplo a la economía social y solidaria. Hay que mantener y reforzar el apoyo y el acompañamiento a emprendedores y emprendedoras, tanto en aspectos administrativos como de creación de nuevos mercados, como el impulso de la compra pública innovadora. Algunos elementos clave para conseguir este objetivo dependen de la activación de nuevos espacios para la economía, que destensen los precios que en estos momentos se dan en buena parte del eje central del Poblenou y la zona más desarrollada del 22@. En cambio, otras zonas menos desarrolladas, como la zona de Provençals y el Maresme, se convierten en espacios idóneos donde acoger actividades para las que no se puedan pagar los precios de las zonas más caras. Al mismo tiempo, el Poblenou y el área del 22@ cuentan con numerosos solares, espacios y locales vacíos que, convenientemente dinamizados, pueden igualmente servir para este objetivo.

Therefore, not only is it important to maintain and attract new, innovative, high added value business opportunities, but it is also important to maintain and create new business opportunities for certain local commercial activities and both new and already existing businesses, linked for example to the social and solidarity economy. Support and assistance for entrepreneurs must be maintained and reinforced, both administratively and in creating new markets, such as the drive for innovative public procurement. Some key elements to achieve this goal involve activating new spaces for the economy, which halts the rise in current prices in a large part of Poblenou’s central hub and the most developed area of 22@. In contrast, other less developed zones, such as Provençals and el Maresme, have become ideal spaces for welcoming activities that cannot pay the prices demanded in the more expensive areas. Poblenou and the 22@ area also have numerous empty land sites, spaces and business premises which, suitably revitalised, may also serve this purpose.

Por otra parte, cada vez más el mundo se vuelve urbano y los retos que plantean las ciudades requieren soluciones innovadoras. La innovación más completa se produce cuando hay una determinada concentración de talento, creatividad, emprendimiento empresarial, actividad cultural, investigación, experimentación y el impulso de la Administración. Los equipamientos 7@ han jugado un papel clave en el impulso de la transferencia de conocimiento entre la universidad y la investigación, el tejido empresarial y la Administración, y es necesario que en el futuro lo hagan aún más, promoviendo conjuntamente proyectos innovadores y de valor añadido.

D’altra banda, cada cop més el món esdevé urbà i els reptes que plantegen les ciutats requereixen de solucions innovadores. La innovació més completa es produeix quan hi ha una determinada concentració de talent, creativitat, emprenedoria empresarial, activitat cultural, recerca, experimentació i l’impuls de l’administració. Els equipaments 7@ han jugat un paper clau en l’impuls de la transferència de coneixement entre la universitat i la recerca, el teixit empresarial i l’administració i cal que en el futur ho facin encara més, tot promovent conjuntament projectes innovadors i de valor afegit. El 22@ és l’espai de Barcelona que concentra i promou la innovació des dels seu orígens. És, per tant, la punta de llança des d’on Barcelona contribueix als reptes globals que tenen les ciutats. Aquesta qualitat excepcional és un actiu que cal mantenir i, fins i tot, augmentar. El 22@ esdevé l’àmbit adequat per experimentar noves solucions urbanes, generant activitat econòmica d’alt valor afegit i, alhora, millorant la qualitat de vida del veïnat, sempre que tingui present la condició de protegir, respectar i integrar-se en el teixit social actual.

El 22@ es el espacio de Barcelona que concentra y promueve la innovación desde sus orígenes. Es, por lo tanto, la punta de lanza desde donde Barcelona contribuye a los retos globales que tienen las ciudades. Esta calidad excepcional es un activo que hay que mantener e, incluso, aumentar. El 22@ se convierte en el ámbito adecuado para experimentar nuevas soluciones urbanas, generando actividad económica de alto valor añadido y, al mismo tiempo, mejorando la calidad de vida del vecindario, siempre que tenga presente la condición de proteger, respetar e integrarse en el tejido social actual.

Furthermore, the world is becoming increasingly urban and the challenges facing cities require innovative solutions. The most comprehensive innovation comes about where there is a concentration of talent, creativity, business entrepreneurship, cultural activity, research, experimentation and drive by the administration. The 22@ amenities have played a key role in boosting knowledge transfer between the university and research and between the business fabric and the administration, and this must be intensified in the future, while also jointly promoting innovative, added value projects. The 22@ area is the space in Barcelona where innovation has been concentrated and promoted since its inception. Therefore, it is the launching pad from where Barcelona contributes to the global challenges of cities. This exceptional quality is an asset that needs to be maintained and even increased. The 22@ area is a suitable environment for experimenting with new urban solutions, generating high added value economic activity and improving the quality of life of the local residents, while always protecting, respecting and integrating into the current social fabric. 43

Mapa d’actuacions

B F

Àmbit 22@Nord

22@ transformat edificat

Àmbit 22@ Fora d’àmbit

22@ no transformat

Patrimoni

Teixit tradicional

Can Ricart Parc Central

Industrial consolidat

Cristòbal de Moura

Pere IV

Mapa de actuaciones

Interventions Map

A E

H G

Modificació del PGM a Provençals del Poblenou i El Maresme

Modificació del PGM al Bogatell, Trullàs i la Plata del Poblenou

Revisió del Pla Especial del patrimoni industrial del Poblenou

Projecte “Redefinició de Can Ricart i el Parc Central del Poblenou”

Modificación del PGM en Provençals del Poblenou y El Maresme | PGM Modification in Provençals del Poblenou and El Maresme

Modificación del PGM en Bogatell, Trullàs y la Plata del Poblenou |PGM Modification in Bogatell, Trullàs and la Plata del Poblenou

Revisió del Pla Especial del patrimoni industrial del Poblenou | Special Plan of Poblenou industrial heritage revision

Proyecto “Redefinición de Can Ricart y el Parc Central del Poblenou” | “Redefinition of Can Ricart and el Parc Central del Poblenou” Project

Projecte “Pere IV. L’Eix del patrimoni, la cultura i la creativitat”

Programa de transformació i gestió d’edificis industrials consolidats

Proyecto “Pere IV. El eje del patrimonio, la cultura y la creatividad” | “Pere IV. Street of heritage, culture and creativy” Project

Programa de transformación y gestión de edificios industriales consolidados | Transformation and management programme in industrial consolidated buildings

Projecte “Cristóbal de Moura. El carrer verd”

Implementació d’una oficina tècnica i de gestió pública

Implementación de una oficina técnica y de gestión pública | Implementation of technical and management public office

Proyecto “Cristóbal de Moura. La calle verde” | “Cristóbal de Moura. The green street”

Economia de la innovació i social i solidària de proximitat

Programa d’innovació en habitatge i mobilitat sostenible

Concretament, el 22@, i en especial el potencial de sòl que manca per desenvolupar a la zona nord, esdevé un àmbit idoni per impulsar programes d’innovació en diverses matèries estratègiques, com ara l’habitatge o la mobilitat. El desplegament de programes i experiències ha de permetre, a més, innovar en la política pública d’habitatge, amb solucions que responguin a les noves maneres de viure, i molt especialment a fer de l’habitatge un element accessible i sostenible a la ciutat.

Impulsar un programa d’innovació en mobilitat sostenible. La sistematicitat de la malla Cerdà, juntament amb la possibilitat d’execució encara d’una bona part dels carrers del 22@, fan que aquest àmbit pugui desenvolupar un model de mobilitat sostenible innovador. Impulsar un programa d’innovació en habitatge. Les noves maneres de viure, els nous materials i les noves tecnologies formen part d’un programa d’innovació que pot trobar en el 22@, i especialment a la zona nord, un espai d’experimentació respectuós amb el teixit social existent.

Economia de la innovación y social y solidaria de proximidad

Local social and solidarity innovation economy

Programa de innovación en vivienda y movilidad sostenible

Programme for Innovation in Sustainable Housing and Mobility

Concretamente, el 22@, y en especial el potencial de suelo que falta por desarrollar en la zona norte, se convierte en un ámbito idóneo para impulsar programas de innovación en varias materias estratégicas, como la vivienda o la movilidad. El despliegue de programas y experiencias debe permitir, además, innovar en la política pública de vivienda, con soluciones que respondan a las nuevas maneras de vivir, y muy especialmente a hacer de la vivienda un elemento accesible y sostenible a la ciudad.

More specifically, the 22@ area, and particularly the land n the north zone yet to be developed, haves become the ideal environment for promoting innovation programmes in various strategic aspects, such as housing and mobility. The development of programmes and experiences must also enable innovation in social housing policy, providing solutions that respond to the new ways of life and especially the need to make housing an accessible and sustainable element in the city.

Impulsar un programa de innovación en movilidad sostenible. La sistematicidad de la malla Cerdà, junto con la posibilidad de ejecución todavía de una buena parte de las calles del 22@, hace que este ámbito pueda desarrollar un modelo de movilidad sostenible innovador. Impulsar un programa de innovación en vivienda. Las nuevas maneras de vivir, los nuevos materiales y las nuevas tecnologías forman parte de un programa de innovación que puede encontrar en el 22@, y especialmente en la zona norte, un espacio de experimentación respetuoso con el tejido social existente.

To promote an innovation programme in sustainable mobility. Cerdà’s systematic street layout grid pattern, together with the fact that many of the Project’s new streets are yet to be built, mean that this area can develop an innovative sustainable mobility model. To promote an innovation programme in housing. The new ways of life, new materials and new technologies form part of an innovation programme that can be found in the 22@ area, especially in the north zone, an experimentation space that respects the existing social fabric.

Economia de la innovació i social i solidària de proximitat

Revisió del Pla d’usos del Districte de Sant Martí

Revisar el pla d’usos del Districte de Sant Martí, comptant amb un procés de participació veïnal obert, per tal de promoure un correcte equilibri entre les diverses activitats econòmiques, i especialment incentivar les de tipus social i cultural, tant en el seu vessant productiu com d’esdeveniments. En combinació amb les modificacions del PGM i el programa de rehabilitació del patrimoni industrial, cal promoure activitats d’interès especial (cultural, maker, cooperativa i/o solidària) a fàbriques i naus.

La riquesa d’activitats i usos al territori és un valor a mantenir i potenciar. Els plans d’usos són els instruments que permeten regular la intensitat d’implantació de determinats usos a un territori. L’actual pla d’usos del Districte Sant Martí ha d’esdevenir un instrument alineat amb la resta d’objectius identificats amb aquesta transformació del 22@. Les activitats de tipus cultural i certs tipus d’esdeveniments que requereixen condicions particulars s’han de poder promocionar i dur a terme. Igualment, i a més a més del que ja determina el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), els futurs planejaments exclouran, dins del ventall d’usos que regulin per al 22@, l’hoteler, així com el de benzineres per a noves implantacions.

Economia de la innovación y social y solidaria de proximidad

Local social and solidarity innovation economy

Revisión del Plan de usos del Distrito de Sant Martí

Review of the Plan of uses of the District of Sant Martí

Revisar el Plan de usos del Distrito de Sant Martí, contando con un proceso de participación vecinal abierto, con el fin de promover un correcto equilibrio entre las diversas actividades económicas y, especialmente, incentivar las de tipo social y cultural, tanto en su faceta productiva como de acontecimientos. En combinación con las modificaciones del PGM y el programa de rehabilitación del patrimonio industrial, hay que promover actividades de interés especial (cultural, maker, cooperativa y/o solidaria) en fábricas y naves.

To review the plan of uses of the district of Sant Martí, together with an open local resident participation process, to promote a suitable balance between the various economic activities, and in particular to incentivise social and cultural activities, both for the productive and the social aspects. In combination with the modifications in the PGM and the industrial heritage rehabilitation programme, special interest activities must also be promoted (cultural, maker, cooperative and/or solidary) in factories and warehouses.

La riqueza de actividades y usos en el territorio es un valor que mantener y potenciar. Los planes de usos son los instrumentos que permiten regular la intensidad de implantación de determinados usos en un territorio. El actual Plan de usos del Distrito Sant Martí debe convertirse en un instrumento alineado con el resto de objetivos identificados con esta transformación del 22@. Las actividades de tipo cultural y ciertos tipos de acontecimientos que requieren condiciones particulares se deben poder promocionar y llevar a cabo. Igualmente, y además de lo que ya determina el Plan especial urbanístico de alojamientos turísticos (PEUAT), los futuros planeamientos excluirán, dentro del abanico de usos que regulen para el 22@, el hotelero, así como el de gasolineras, para nuevas implantaciones.

The wealth of activities and uses in the territory is a value that must be maintained and strengthened. Plans of uses are the tools for regulating the implementation of determined uses in a territory. The current plan of uses in the district of Sant Martí must become a tool that is aligned with the goals identified for this transformation of the 22@ area. Cultural activities and certain types of events that require specific conditions must be promoted and carried out. Similarly, and in addition to the provisions of the Special Urban Plan for Tourist Accommodation (PEUAT), future planning will exclude hotel use and petrol stations for new zones within the range of uses regulated by the 22@.

Economia de la innovació i social i solidària de proximitat

Modificació de la normativa d’activitats per a espais industrials no transformats

Modificar la normativa per tal que els espais industrials no transformats puguin acollir activitats no manufactureres en determinades condicions, tenint en consideració les modificacions del PGM, la revisió del pla d’usos i l’impuls del programa de rehabilitació del patrimoni industrial.

Una de les problemàtiques més freqüents és la relacionada amb la implantació d’activitats productives a naus industrials i espais que encara no s’han transformat o que es troben a parcel·les en procés de transformació, que no són estrictament indústria manufacturera, però que poden funcionar i allargar la vida útil de certs edificis. Aquestes activitats no es poden implantar perquè la normativa actual no ho permet.

Economia de la innovación y social y solidaria de proximidad

Local social and solidarity innovation economy

Modificación de la normativa de actividades para espacios industriales no transformados

Modification of the regulation on activities for non-transformed industrial spaces

Modificar la normativa para que los espacios industriales no transformados puedan acoger actividades no manufactureras en determinadas condiciones, teniendo en consideración las modificaciones del PGM, la revisión del plan de usos y el impulso del programa de rehabilitación del patrimonio industrial.

To modify the regulation so that non-transformed industrial spaces can host non-manufacturing type activities under certain conditions, taking the modification of the PGM, the review of the plan of uses and the promotion of the industrial heritage rehabilitation programme into account.

Una de las problemáticas más frecuentes es la relacionada con la implantación de actividades productivas en naves industriales y espacios que todavía no se han transformado o que se encuentran en parcelas en proceso de transformación, que no son estrictamente industria manufacturera, pero que pueden funcionar y alargar la vida útil de ciertos edificios. Estas actividades no se pueden implantar porque la normativa actual no lo permite.

One of the most frequent problems is implementing production activities in industrial warehouses and spaces that have not yet been transformed or are on plots that are undergoing transformation, that are not strictly industrial manufacturing activities, but can work and lengthen the useful life of certain buildings. These activities cannot be implemented because they are not allowed under the current regulation.

Economia de la innovació i social i solidària de proximitat

Impuls dels programes d’activació, bonificació i sanció d’espais en desús; de patrimoni ciutadà en la cessió d’espais municipals; i d’impuls de l’economia cooperativa, social i solidària al Poblenou Des de les diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona s’estan impulsant diversos programes vinculats a l’activació d’espais en desús, tant públics com privats, que incentivin activitats econòmiques, socials i culturals, tant transitòries com definitives. La definició i gestió dels diversos projectes territorials de les zones 22@ del Poblenou haurà de preveure

en la seva concreció l’impuls dels programes municipals d’activació de solars en desús (bonificacions al lloguer-cessió, sancions), de cessió d’espais municipals (patrimoni ciutadà: solars i locals, baixos de protecció oficial) o els diferents programes d’impuls de l’economia cooperativa, social i solidària (bonificacions de lloguer, subvencions).

Economia de la innovación y social y solidaria de proximidad

Local social and solidarity innovation economy

Desde las diferentes áreas del Ayuntamiento de Barcelona se están impulsando varios programas vinculados a la activación de espacios en desuso, tanto públicos como privados, que incentiven actividades económicas, sociales y culturales, tanto transitorias como definitivas. La definición y gestión de los diversos proyectos territoriales de las zonas 22@ del Poblenou deberá prever en su concreción el impulso de los programas municipales de activación de solares en desuso (bonificaciones al alquiler-cesión, sanciones), de cesión de espacios municipales (patrimonio ciudadano: solares y locales, bajos, de protección oficial) o los diferentes programas de impulso de la economía cooperativa, social y solidaria (bonificaciones de alquiler, subvenciones).

Various programmes linked to activating unused public and private spaces are being promoted from the different areas of Barcelona City Council, which incentivise temporary and permanent economic, social and cultural activities. The definition and management of the various territorial projects of the 22@ areas of Poblenou must contemplate the promotion of the municipal programmes to activate unused plots (benefits for rental-transfer, sanctions), municipal space transfer (citizen assets: plots and retail business premises, social ground floor premises) and the different programmes to boost the cooperative, social and solidarity economy (rental benefits, subsidies).

Economia de la innovació i social i solidària de proximitat

Segell de qualitat empresarial

Crear un segell de qualitat empresarial a l’àmbit 22@. Aquest segell té com a objectiu prestigiar les empreses que impulsin aspectes com ara la responsabilitat social corporativa (RSC), l’economia circular, l’open source, criteris de sostenibilitat mediambiental o el balanç social de l’economia solidària.

El 22@ s’ha caracteritzat per l’impuls de la qualitat empresarial, on s’hi han implicat tant l’administració com les diferents entitats i associacions que hi operen. La cerca de l’excel·lència empresarial està molt vinculada a aspectes com el foment de la innovació i els valors de responsabilitat, incloent-hi el vessant social i mediambiental. Totes aquestes qüestions formen part ja d’una manera d’entendre l’activitat econòmica al 22@ i són aspectes que cal reforçar.

Economia de la innovación y social y solidaria de proximidad

Local social and solidarity innovation economy

Sello de calidad empresarial

Business quality stamp

Concretamente, el 22@, y en especial el Crear un sello de calidad empresarial en el ámbito 22@. Este sello tiene como objetivo prestigiar a las empresas que impulsen aspectos como la responsabilidad social corporativa (RSC), la economía circular, el open source, criterios de sostenibilidad medioambiental o el balance social de la economía solidaria.

Create a business quality stamp in the 22@ area. The aim of this stamp is to recognise the companies that promote aspects such as corporate social responsibility (CSR), the circular economy, open source, environmental sustainability criteria or the social assessment of the solidarity economy.

El 22@ se ha caracterizado por el impulso de la calidad empresarial, donde se han implicado tanto la Administración como las diferentes entidades y asociaciones que operan en él. La búsqueda de la excelencia empresarial está muy vinculada a aspectos como el fomento de la innovación y los valores de responsabilidad, incluyendo el aspecto social y medioambiental. Todas estas cuestiones forman parte ya de una manera de entender la actividad económica en el 22@ y son aspectos que hay que reforzar.

The 22@ Project has been characterised by the drive for business quality with the involvement of the administration and the different entities and associations that operate there. The search for business excellence is tightly linked to aspects such as the promotion of innovation and values of responsibility, including social and environmental aspects. All of these issues already form part of a way of understanding the economic activity in the 22@ area and these aspects need to be reinforced.

Patrimoni i equipaments socials i culturals 56

Patrimonio y equipamientos sociales y culturales Los equipamientos sociales y culturales son elementos centrales para dotar de vida a los barrios del Poblenou y juegan un papel fundamental en la estructuración de las redes sociales del territorio. De la misma manera, el patrimonio fija una buena parte de la identidad del distrito y caracteriza el paisaje urbano. Son todos elementos primordiales que hay que integrar correctamente en el proceso de transformación del territorio, para evitar la banalización y la pérdida de sentido del lugar. A largo de los últimos años, se ha ido incrementando la incorporación del patrimonio y de los equipamientos socioculturales como verdaderas redes estructurantes de la memoria y de la identidad del Poblenou. La protección de los elementos físicos es fundamental, pero también lo es el establecimiento de mecanismos que faciliten su puesta en valor, su entrada en funcionamiento y, en definitiva, la activación de su rol urbano.

Els equipaments socials i culturals són elements centrals per dotar de vida els barris del Poblenou i juguen un paper fonamental en l’estructuració de les xarxes socials del territori. De la mateixa manera, el patrimoni fixa una bona part de la identitat del districte i caracteritza el paisatge urbà. Són tots elements cabdals que cal integrar correctament en el procés de transformació del territori, per evitar-ne la banalització i la pèrdua de sentit del lloc. A llarg dels darrers anys, s’ha anat incrementant la incorporació del patrimoni i dels equipaments socioculturals com a veritables xarxes estructurants de la memòria i de la identitat del Poblenou. La protecció dels elements físics és fonamental, però també ho és l’establiment de mecanismes que en facilitin la posada en valor, l’entrada en funcionament i, en definitiva, l’activació del seu rol urbà.

Social and cultural heritage and facilities Social and cultural facilities are central elements for breathing life into the neighbourhoods in Poblenou and they play a fundamental role in structuring the territory’s social networks. Furthermore, its heritage is an important part of the district’s identity, characterising the urban landscape. These are essential elements that must be effectively integrated into the territory’s transformation process to avoid draining the district of its vitality and originality. In recent years, heritage and socio-cultural facilities have been increasingly incorporated as authentic structural networks of the collective memory and identity of Poblenou. Protecting the physical elements is essential, but so too is establishing mechanisms designed to recognise their value, making them function and activating their urban role.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Revisió del Pla especial del patrimoni industrial del Poblenou

Revisar el Pla Especial del Patrimoni Industrial del Poblenou, comptant amb un procés de participació veïnal obert, a la llum dels nous estudis tècnics que s’han anat fent i que incorporen nous elements i revisen el grau de protecció d’algunes peces incloses al catàleg. Les lectures actualitzades sobre el patrimoni identifiquen nous elements que cal anar incorporant al catàleg per enriquir-lo i garantir la correcta transmissió dels valors del passat a les generacions futures.

Aquesta revisió ha de preveure com a criteri la preservació del patrimoni històric industrial en la consideració del conjunt històric i paisatgístic del Poblenou, i no pas un catàleg de peces aïllades que puguin quedar descontextualitzades.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Revisión del Plan especial del patrimonio industrial del Poblenou

Review of the Special plan of the industrial heritage of Poblenou

Revisar el Plan especial del patrimonio industrial del Poblenou, contando con un proceso de participación vecinal abierto, a la luz de los nuevos estudios técnicos que se han ido haciendo y que incorporan nuevos elementos y revisan el grado de protección de algunas piezas incluidas en el catálogo. Las lecturas actualizadas sobre el patrimonio identifican nuevos elementos que hay que ir incorporando al catálogo para enriquecerlo y garantizar la correcta transmisión de los valores del pasado a las generaciones futuras.

To review the Special Plan of the Industrial Heritage of Poblenou, involving an open local resident participation process, in the light of new technical studies that have been carried out and which incorporate new elements, to review the level of protection of some of the heritage elements included in the catalogue. The updated documents about heritage identify new elements that must be incorporated into the catalogue to enrich it and to guarantee the correct transmission of past values to future generations.

Esta revisión debe prever como criterio la preservación del patrimonio histórico industrial en la consideración del conjunto histórico y paisajístico del Poblenou, y no un catálogo de piezas aisladas que puedan quedar descontextualizadas.

This review must contemplate the preservation of the industrial historic heritage as a criterion when considering the history and landscape of Poblenou as a whole, and not as a catalogue of isolated elements that can be taken out of context.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Projecte “Redefinició de Can Ricart i el Parc central del Poblenou” Redefinir el Parc Central del Poblenou per tal que, juntament amb l’actuació de Can Ricart, esdevinguin un punt central i de referència del Poblenou en general, i de l’àmbit 22@ en particular. L’actuació ha d’incorporar tant mesures per augmentar la permeabilitat d’aquest espai públic entre Can Ricart, el Parc i l’eix Pere IV com mesures per dinamitzar-lo. L’espai públic esdevé un element importantíssim a l’hora d’aconseguir el bon funcionament de la ciutat. Els espais públics presents a l’àmbit del 22@ sovint són residuals o no estan ben connectats amb l’entorn, com és el cas del Parc Central del Poblenou. És difícil trobar peces memorables que estructurin l’àmbit i li atorguin una identitat potent. En aquest sentit, es treballarà per reforçar la continuïtat del carrer Pere IV al seu pas pel Parc Central.

Coordinar la posada en marxa de nous equipaments significatius, com ara Can Ricart o la Escocesa. Concretament, el recinte municipal de Can Ricart esdevé un espai central per al Poblenou on ubicar-hi equipaments socials/culturals de ciutat en combinació amb equipaments de proximitat (p.e. espais d’economia solidària i/o circular, cultura o ampliació d’equipaments). Tant la definició de les activitats de Can Ricart com l’adequació del Parc Central comptaran amb processos de participació veïnal oberts.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Proyecto “Redefinición de Can Ricart y el Parque central del Poblenou”

‘Redefinition of Can Ricart and the Central park of Poblenou’ project

Redefinir el parque Central del Poblenou para que, junto con la actuación de Can Ricart, se convierta en un punto central y de referencia del Poblenou, en general, y del ámbito 22@, en particular. La actuación debe incorporar tanto medidas para aumentar la permeabilidad de este espacio público entre Can Ricart, el parque y el eje Pere IV como medidas para dinamizarlo. El espacio público se convierte en un elemento importantísimo a la hora de conseguir el buen funcionamiento de la ciudad. Los espacios públicos presentes en el ámbito del 22@ suelen ser residuales o no están bien conectados con el entorno, como es el caso del parque Central del Poblenou. Es difícil encontrar piezas memorables que estructuren el ámbito y le otorguen una identidad potente. En este sentido, se trabajará para reforzar la continuidad de la calle de Pere IV a su paso por el parque Central.

To redefine the Central Park of Poblenou so that, together with the Can Ricart action, these become a central point of reference for Poblenou in general, and for the 22@ area in particular. The action must incorporate measures to both increase the permeability of this public space between Can Ricart, the Park and the Pere IV Hub and to revitalise it. The public space has become a hugely important element when making a city function effectively. The public spaces in the 22@ area are often residual spaces and they are not connected with the surrounding areas, as is the case with the Central Park of Poblenou. It is difficult to find memorable landmarks that structure the environment and give it its own powerful identity. To this effect, work will be carried out to reinforce the continuity of C/Pere IV street through Central Park.

Coordinar la puesta en marcha de nuevos equipamientos significativos, como Can Ricart o La Escocesa. Concretamente, el recinto municipal de Can Ricart se convierte en un espacio central para el Poblenou donde ubicar equipamientos sociales/culturales de ciudad en combinación con equipamientos de proximidad (por ejemplo, espacios de economía solidaria o circular, cultura o ampliación de equipamientos).

To coordinate the activation of important facilities, such as Can Ricart and La Escocesa. Specifically, the Can Ricart municipal building has become a central space in Poblenou, home to social/cultural facilities and local amenities (e.g. solidarity economy and/or circular, cultural spaces or amenity extensions). Both the definition of the activities that will take place in Can Ricart and the adaptation of Central Park will involve open local resident participation processes.

Tanto la definición de las actividades de Can Ricart como la adecuación del parque Central contarán con procesos de participación vecinal abiertos.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Projecte “Pere IV. L’eix del patrimoni, la cultura i la creativitat” Aquesta antiga carretera de traçat anterior a la malla Cerdà té la potencialitat d’esdevenir un autèntic eix cívic vertebrador del Poblenou, des del carrer Marina fins a l’avinguda Prim i més enllà. La via s’està reurbanitzant per trams recuperant espai per a vianants i bicicletes en detriment de carrils per a vehicles rodats. Alhora, Pere IV presenta una alta concentració d’elements patrimonials, especialment en el seu tram nord (de Can Ricart a Ca l’Illa). Totes aquestes característiques es poden sumar amb d’altres, com una major presència d’habitatge per consolidar Pere IV com un eix estructurador del Poblenou, amb un gran potencial per desenvolupar usos i activitats vinculats al patrimoni, la cultura i la creativitat.

Per potenciar aquest eix urbà i garantir la continuïtat de la seva vorera sud és necessari consolidar la plaça davant de l’església del Sagrat Cor, un lloc amb identitat pròpia que forma part de la memòria física i social d’aquest carrer i que actualment està afectat com a sistema viari. De la mateixa manera, cal ampliar la mirada sobre el patrimoni edificat, amb l’exemple de la Escocesa com a destacat.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Proyecto “Pere IV. El eje del patrimonio, la cultura y la creatividad”

‘Pere IV. Hub of heritage, culture and creativity’ project

Esta antigua carretera de trazado anterior a la malla Cerdà tiene la potencialidad de convertirse en un auténtico eje cívico vertebrador del Poblenou, desde la calle de la Marina hasta la rambla de Prim y más allá. La vía se está reurbanizando por tramos que recuperan espacio para peatones y bicicletas en detrimento de carriles para vehículos rodados. Al mismo tiempo, Pere IV presenta una alta concentración de elementos patrimoniales, especialmente en su tramo norte (de Can Ricart a Ca L’Illa). Todas estas características se pueden sumar con otras, como una mayor presencia de vivienda para consolidar Pere IV como un eje estructurador del Poblenou, con un gran potencial para desarrollar usos y actividades vinculados al patrimonio, la cultura y la creatividad.

This former road that existed before the Cerdà grid has the potential to become an authentic civic centre of Poblenou, from C/Marina street to Av. Prim and beyond. The road is being reurbanised by stages and space for pedestrians and cyclists is being reclaimed from wheeled vehicles. Pere IV also has a high concentration of heritage elements, especially in its northern section (from Can Ricart to Ca l’Illa). To all these characteristics others can be added such as more housing to consolidate Pere IV as a structural backbone for Poblenou, with great potential for developing uses and activities related to heritage, culture and creativity.

Para potenciar este eje urbano y garantizar la continuidad de su acera sur es necesario consolidar la plaza ante la iglesia del Sagrat Cor, un lugar con identidad propia que forma parte de la memoria física y social de esta calle y que actualmente está afectado como sistema vial. Del mismo modo, hay que ampliar la mirada sobre el patrimonio edificado, con el ejemplo de La Escocesa como destacado.

To maximise the potential of this urban hub and to guarantee the continuity of its south side, the square in front of Sagrat Cor church, a place with its own identity that forms part of the physical and social memory of this street and is currently affected as a roadway system, must be consolidated. Similarly, other elements of constructed heritage, such as La Escosesa, must also be considered.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Programa de transformació i gestió d’edificis industrials consolidats Impulsar un programa de transformació i gestió d’edificis industrials consolidats. Aquesta és una de les tipologies edificades més característiques del Poblenou: els edificis industrials en alçada. Aquestes peces tenen un tractament específic en l’actual pla urbanístic del 22@, que preveu la possibilitat que s’introdueixin els nous usos de forma independent a la transformació de l’illa on es troben. Alhora, presenten

una casuística molt complexa, ja que a un mateix edifici, sobretot quan la propietat és horitzontal, coincideixen activitats i usos dispars amb necessitats de vegades molt diferents. Aquesta categoria tipològica, que alhora forma part indeslligable del paisatge del Poblenou, requereix d’una aproximació i una solució específiques, que respectin els objectius i criteris del present document.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Programa de transformación y gestión de edificios industriales consolidados

Consolidated industrial buildings’ management and transformation programme

Impulsar un programa de transformación y gestión de edificios industriales consolidados. Esta es una de las tipologías edificadas más características del Poblenou: los edificios industriales en altura. Estas piezas tienen un tratamiento específico en el actual plan urbanístico del 22@, que prevé la posibilidad de que se introduzcan los nuevos usos de forma independiente a la transformación de la manzana donde se encuentran. Al mismo tiempo, presentan una casuística muy compleja, ya que en un mismo edificio, sobre todo cuando la propiedad es horizontal, coinciden actividades y usos dispares con necesidades a veces muy diferentes. Esta categoría tipológica, que al mismo tiempo forma parte inseparable del paisaje del Poblenou, requiere una aproximación y una solución específicas, que respeten los objetivos y criterios del presente documento.

To promote a consolidated and industrial buildings’ management and transformation programme. This is one of the most characteristic types of construction in Poblenou: high-rise industrial buildings. These elements are dealt with specifically in the current urban plan of the 22@ area, which foresees the possibility that new uses will be introduced independently of the transformation of the block in which they are located. At the same time, the casuistry is very complex, because in the one building, especially when it is horizontal property, a mix of activities and uses with sometimes very different needs can be found. This category is an inseparable part of the landscape of Poblenou and needs to be addressed with specific solutions which respect the goals and criteria of this document.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Programa d’ajuts a la rehabilitació del patrimoni industrial Impulsar un programa d’ajuts a la rehabilitació que incentivi la inversió privada sobre el patrimoni industrial del Poblenou. La catalogació d’un bé no és suficient per garantir-ne la preservació. Cal procurar-ne la rehabilitació efectiva i, en la mesura que sigui possible, la seva funció activa dins de la ciutat.

L’impuls d’aquest programa ha de preveure l’estudi previ de l’existència de fibrociment (amiant) instal·lat als edificis industrials a l’àmbit del 22@ com a mesura preventiva de salut pública. Cal impulsar el programa en combinació amb les modificacions del PGM, per tal de procurar la preservació efectiva del patrimoni industrial de naus a partir de llicències per a activitats econòmiques especials a fàbriques i naus industrials. Han de ser mesures que es puguin complementar amb la bonificació al lloguer condicionades al desenvolupament d’activitat econòmica solidària, cultural o maker (circular); o a la rehabilitació on la façana de la planta baixa sigui oberta i transparent al carrer.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Programa de ayudas a la rehabilitación del patrimonio industrial

Industrial heritage rehabilitation subsidies programme

Impulsar un programa de ayudas a la rehabilitación que incentive la inversión privada sobre el patrimonio industrial del Poblenou. La catalogación de un bien no es suficiente para garantizar su preservación. Hay que procurar la rehabilitación efectiva y, en la medida de lo posible, su función activa dentro de la ciudad.

To promote a rehabilitation subsidies programme that incentivises private investment in industrial property in Poblenou. The cataloguing of an asset is not sufficient to guarantee its preservation. It needs to be effectively rehabilitated and, if possible, given an active function in the city.

El impulso de este programa debe prever el estudio previo de la existencia de fibrocemento (amianto) instalado en los edificios industriales en el ámbito del 22@ como medida preventiva de salud pública. Hay que impulsar el programa en combinación con las modificaciones del PGM, con el fin de procurar la preservación efectiva del patrimonio industrial de naves a partir de licencias para actividades económicas especiales en fábricas y naves industriales. Tienen que ser medidas que se puedan complementar con la bonificación al alquiler condicionadas al desarrollo de actividad económica solidaria, cultural o maker (circular), o a la rehabilitación donde la fachada de la planta baja esté abierta a la calle y sea transparente.

The implementation of this programme must foresee the prior study of the possible existence of fibre cement (asbestos) in the industrial buildings in the 22@ area as a preventive public health measure. The programme must be promoted in combination with the modifications in the PGM to ensure the effective preservation of the industrial warehouse heritage based on permits for special economic activities in factories and industrial warehouses. These measures need to be complemented with rental benefits conditioned by developing a solidarity, cultural or maker (circular) economic activity; or rehabilitation where the exposed brick of the ground floor is open and visible from the street.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Programa de memòria històrica del Poblenou

Impulsar un programa de memòria històrica del Poblenou que ajudi a difondre els valors del patrimoni i la identitat del lloc. Es considera que les profundes transformacions urbanístiques del Poblenou han anat fent desaparèixer de la memòria col·lectiva ubicacions històriques, esdeveniments, patrimoni o col·lectius rellevants en la història del barri. En aquest sentit, el programa haurà de visibilitzar i reconèixer socialment la memòria veïnal mitjançant tòtems explicatius i nomenclàtor (p.e. eix Pere IV, antigues fàbriques, xemeneies, estació de tren, passat agrícola, Can Girona, la Macosa, Ateneu Colon, barris de barraques, artistes, assentaments informals a “Ca l’Àfrica”, barri de la Plata, etc.) i incorporant la perspectiva de gènere i el paper de les dones del Poblenou.

La identitat històrica del Poblenou és rica i complexa, i el nom del Poblenou s’ha de recuperar com a referent indissociable del projecte 22@. Al llarg dels anys s’han sobreposat diverses capes, molt condicionades pel rol de territori productiu d’aquesta part de Barcelona. Ho és igualment avui, amb el projecte del 22@, que se sobreposa a l’anterior polígon industrial, a la vegada sobreposat a les fàbriques anteriors. El topònim Poblenou és amb tota seguretat un element que caracteritza i identifica aquesta part de Barcelona, més enllà dels límits administratius dels diferents barris i del conjunt del districte de Sant Martí. 22@, però, forma ja part indissociable del nom del lloc. Cal trobar un equilibri que permeti el reconeixement de les toponímies originals sense renunciar a les noves, respectant el nom del Poblenou per al conjunt del barri i identificant el 22@ com la qualificació urbanística de l’antiga zona industrial del Poblenou.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Programa de memoria histórica del Poblenou

Historical memory programme of Poblenou

Impulsar un programa de memoria histórica del Poblenou que ayude a difundir los valores del patrimonio y la identidad del lugar. Se considera que las profundas transformaciones urbanísticas del Poblenou han ido haciendo desaparecer de la memoria colectiva ubicaciones históricas, acontecimientos, patrimonio o colectivos relevantes en la historia del barrio. En este sentido, el programa tendrá que visibilizar y reconocer socialmente la memoria vecinal mediante tótems explicativos y nomenclátor (por ejemplo, eje Pere IV, antiguas fábricas, chimeneas, estación de tren, pasado agrícola, Can Girona, la Macosa, Ateneu Colón, barrios de chabolas, artistas, asentamientos informales en Ca L’Àfrica, el barrio de la Plata, etc.) e incorporando la perspectiva de género y el papel de las mujeres del Poblenou.

To promote a historical memory programme of Poblenou that helps to disseminate its heritage values and identity. The profound urban transformations undergone by Poblenou are considered to have made the historical locations, events, heritage and collectives essential to the neighbourhood’s history disappear from the collective memory. In this regard, the programme must raise the profile of the history of the neighbourhood and recognise it by means of explicative totems and nomenclature (e.g. Pere IV hub, former factories, chimneys, the train station, its agricultural past, Can Girona, la Macosa, Ateneu Colon, shanty town neighbourhoods, artists, informal settlements in ‘Ca l’Àfrica’, La Plata neighbourhood, etc.) and by incorporating the perspective of gender and the role of women in Poblenou.

La identidad histórica del Poblenou es rica y compleja, y el nombre del Poblenou se tiene que recuperar como referente indisociable del proyecto 22@. A lo largo de los años se han superpuesto varias capas, muy condicionadas por el rol de territorio productivo de esta parte de Barcelona. Lo es igualmente hoy, con el proyecto del 22@, que se superpone al anterior polígono industrial, superpuesto a su vez a las fábricas anteriores. El topónimo Poblenou es con toda seguridad un elemento que caracteriza e identifica esta parte de Barcelona, más allá de los límites administrativos de los diferentes barrios y del conjunto del distrito de Sant Martí. Sin embargo, 22@ forma ya parte indisociable del nombre del lugar. Hay que encontrar un equilibrio que permita el reconocimiento de las toponimias originales sin renunciar a las nuevas, respetando el nombre del Poblenou para el conjunto del barrio e identificando el 22@ como la calificación urbanística de la antigua zona industrial del Poblenou.

The historical identity of Poblenou is rich and complex, and the name Poblenou has been taken as an inseparable reference marker of the 22@. Several layers have been superimposed on the neighbourhood over the years, highly conditioned by its role as the productive territory of this part of Barcelona. 22@ Plan continues in the same vein, superimposing itself on the previous industrial estate, which superimposed itself on the old factories. The place name Poblenou is without a doubt an element that characterises and identifies this part of Barcelona, superseding the administrative boundaries of the different neighbourhoods and the Sant Martí district as a whole. The 22@, however, already forms an inseparable part of the place name. A balance must therefore be found between allowing the original place names to be recognised without sacrificing the new ones, respecting the name of Poblenou for the neighbourhood as a whole and identifying the 22@ as the urban planning category of Poblenou’s former industrial area.

Patrimoni i equipaments socials i culturals

Guia de criteris d’ordenació urbanístics i arquitectònics al Poblenou

Establir un conjunt de criteris d’ordenació de referència per als nous desenvolupaments urbanístics i arquitectònics que preservin la bona relació entre les noves edificacions i les preexistències del lloc. Cal l’establiment d’uns criteris que evitin que les noves edificacions desvirtuïn la identitat de barri i patrimoni que l’envoltaran i que la ubicació dels edificis en alçada no generi impactes negatius i s’integrin en l’entorn on s’ubiquen. En ocasions, les noves transformacions, sense afectar directament els béns catalogats, es concreten en nous edificis que entren en conflicte amb la preservació dels valors paisatgístics i arquitectònics del seu entorn. Malgrat que tots els plans urbanístics derivats i tots els nous edificis del 22@ són analitzats en diferents comissions, no sempre s’arriba a controlar un resultat prou respectuós. Així mateix, la manca de criteris més explícits genera igualment confusió en els equips redactors dels documents urbanístics i arquitectònics.

Patrimonio y equipamentos sociales y culturales

Social and cultural heritage and facilities

Guía de criterios de ordenación urbanísticos y arquitectónicos en el Poblenou

Architectural and urban planning criteria guide in Poblenou

Establecer un conjunto de criterios de ordenación de referencia para los nuevos desarrollos urbanísticos y arquitectónicos que preserven la buena relación entre las nuevas edificaciones y las ya existentes en el lugar. Es preciso el establecimiento de unos criterios que eviten que las nuevas edificaciones desvirtúen la identidad de barrio y patrimonio que lo rodearán y que la ubicación de los edificios en altura no genere impactos negativos y se integren en el entorno donde se ubican.

To establish a set of benchmark planning criteria for the new architectural and urban planning developments that preserve the good relationship between the area’s new and pre-existing buildings. Criteria must be established that prevent the new buildings detracting from the identity of the neighbourhood and heritage around them and that ensure that the location of high-rise buildings does not make a negative impact but are integrated into their surrounding environment.

En ocasiones, las nuevas transformaciones, sin afectar directamente a los bienes catalogados, se concretan en nuevos edificios que entran en conflicto con la preservación de los valores paisajísticos y arquitectónicos de su alrededor. Aunque todos los planes urbanísticos derivados y todos los nuevos edificios del 22@ son analizados en diferentes comisiones, no siempre se llega a controlar un resultado lo bastante respetuoso. Asimismo, la falta de criterios más explícitos genera igualmente confusión en los equipos redactores de los documentos urbanísticos y arquitectónicos.

While not directly affecting the catalogued heritage, transformations are sometimes defined by new buildings that enter into conflict with the preservation of the landscape and architectural values around them. Even though all the associated urban plans and new buildings of the 22@ are analysed by different committees, a sufficiently satisfactory result is not always achieved. Furthermore, the lack of more explicit criteria also generates misunderstandings among the teams that compose the architectural and urban planning documents.

Ecologia i sostenibilitat 72

Els actuals criteris al voltant de la mobilitat i la sostenibilitat aprofundeixen en l’impacte i l’abast que han de tenir les actuacions urbanístiques corresponents. L’objectiu és garantir un espai públic accessible per a tothom, fomentar l’ús del transport públic i aconseguir un model urbà més sostenible i saludable en general. El desenvolupament del 22@ s’ha caracteritzat per haver acompanyat la transformació dels usos amb un potent desplegament d’infraestructures i serveis urbans. El pla ha suposat la reurbanització de carrers i, fins i tot, l’obertura d’alguns, amb elements innovadors, altament eficients i de gran racionalitat. Aquestes actuacions es van definir en el Pla Especial d’Infraestructures (PEI). L’experiència acumulada ha permès identificar algunes problemàtiques que caldria solucionar, com ara l’afectació del nivell freàtic a les galeries de servei, les problemàtiques generades per la manca de continuïtat de les anelles d’infraestructures o dels aparcaments quan les promocions no s’executen conjuntament, la manca d’execució d’algunes infraestructures vinculades a propietats que ja han fet front a les despeses urbanístiques (central de residus de Ponent, urbanització i obertura de carrers) o la desactualització del mòdul econòmic que obliga actualment l’Ajuntament a cobrir part de la despesa de les urbanitzacions.

Ecología y sostenibilidad Los actuales criterios en torno a la movilidad y la sostenibilidad profundizan en el impacto y el alcance que deben tener las actuaciones urbanísticas correspondientes. El objetivo es garantizar un espacio público accesible para todo el mundo, fomentar el uso del transporte público y conseguir un modelo urbano más sostenible y saludable en general. El desarrollo del 22@ se ha caracterizado por haber acompañado la transformación de los usos con un potente despliegue de infraestructuras y servicios urbanos. El plan ha supuesto la reurbanización de calles e, incluso, la apertura de algunas, con elementos innovadores, altamente eficientes y de gran racionalidad. Estas actuaciones se definieron en el Plan especial de infraestructuras (PEI). La experiencia acumulada ha permitido identificar algunas problemáticas que habría que solucionar, como la afectación del nivel freático en las galerías de servicio, las problemáticas generadas por la falta de continuidad de las anillas de infraestructuras o de los aparcamientos cuando las promociones no se ejecutan conjuntamente, la falta de ejecución de algunas infraestructuras vinculadas a propiedades que ya han hecho frente a los gastos urbanísticos (central de residuos de Ponent, urbanización y apertura de calles) o la desactualización del módulo económico que obliga actualmente al Ayuntamiento a cubrir parte del gasto de las urbanizaciones. Ecology and sustainability The current criteria regarding mobility and sustainability go into detail about the impact and scope required by the corresponding urban planning actions. The goal is to guarantee a public space that is accessible to everyone, to promote the use of public transport and to achieve a more sustainable and healthy urban model in general. The development of the 22@ Project (the 22@) has been characterised by having supported the transformation of the uses with a powerful deployment of urban services and infrastructure. The plan has involved the reurbanisation of streets and even the opening of others, with innovative and highly efficient and reasoned elements. These actions were defined in the Special Infrastructure Plan (PEI). Accumulated experiences have allowed some issues to be identified that need resolving, such as the groundwater problems in the service galleries, the problems generated by the lack of continuity of the infrastructure loops and car parks when the developments are not carried out simultaneously, the lack of development of some infrastructures related to properties, the expenses of which have been paid for (Ponent waste collection plant, urbanising and opening streets), and the failure to update the economic module that currently makes it mandatory for the City Council to cover part of the expenses of housing developments. 73

Ecologia i sostenibilitat

Nou Pla Especial d’Infraestructures (PEI)

Redactar un nou Pla Especial d’Infraestructures (PEI) que actualitzi l’actual. Cal implementar sistemes d’il·luminació més eficients, un millor disseny de voreres i potenciar i estendre la xarxa de producció centralitzada de fred i calor. La il·luminació insuficient prevista a l’actual PEI genera percepció d’inseguretat a les zones d’oficines i fàbriques, especialment en dones, joves i persones vulnerables. I l’estat de les voreres de la majoria de les zones no transformades 22@ està en degradació o és d’amplada insuficient, cosa que n’impedeix l’accessibilitat universal. Aquests dos elements requereixen actualitzar les condicions previstes al PEI per tal d’assegurar la resolució de les actuals problemàtiques veïnals. Cal actualitzar els esquemes generals de mobilitat i jerarquització de vies d’acord amb les necessitats i criteris més actuals. És necessari potenciar els transports alternatius (bicicletes, vehicles elèctrics i compartits, eixos per a vianants, etc.). La reducció generalitzada del nombre de places d’aparcament evitarà problemes derivats de la construcció de soterranis, d’afectació del freàtic i d’abocament d’aigües bombejades a la xarxa de clavegueram.

Cal introduir més elements de transport públic, sobretot a les àrees menys dotades com pot ser la zona nord. La implantació de noves línies de transport públic és clau per impulsar el desenvolupament dels seus entorns. Complementàriament a la implantació de nous elements de transport públic, cal reforçar la xarxa de vies cíviques que poden connectar peces significatives del territori, com poden ser els edificis patrimonials, amb les estacions i parades de transport públic ja existents. Els criteris generals d’urbanització han de prioritzar la major extensió de terra drenant, el millor funcionament del cicle de l’aigua i la major presència del verd urbà. També han aparegut al llarg del temps noves possibilitats lligades a la producció energètica sostenible i a l’autoconsum que cal incorporar.

Ecología y sostenibilidad

Ecology and sustainability

Nuevo Plan Especial de Infraestructuras (PEI)

New Special Infrastructure Plan (PEI)

Redactar un nuevo plan especial de infraestructuras (PEI) que actualice el actual. Hay que implementar sistemas de iluminación más eficientes, un mejor diseño de aceras y potenciar y extender la red de producción centralizada de frío y calor. La iluminación insuficiente prevista en el actual PEI genera percepción de inseguridad en las zonas de oficinas y fábricas, especialmente en mujeres, jóvenes y personas vulnerables. Y el estado de las aceras de la mayoría de las zonas no transformadas 22@ está en degradación o es de anchura insuficiente, lo que impide la accesibilidad universal. Estos dos elementos requieren actualizar las condiciones previstas en el PEI para asegurar la resolución de las actuales problemáticas vecinales.

To draw up a new Special Infrastructure Plan (PEI) that updates the current one. More efficient lighting systems must be implemented a better pavement design introduced, and the central heating and cooling production network maximised and extended. The insufficient lighting stipulated in the current PEI creates a feeling of insecurity in the office and factory area, particularly for women, young people and the vulnerable. The pavements in most of the nontransformed 22@ zones are deteriorating or they are not wide enough, preventing universal access. These two elements mean that the conditions stipulated in the PEI need to be updated to ensure that current local resident issues are resolved.

Hay que actualizar los esquemas generales de movilidad y jerarquización de vías de acuerdo con las necesidades y criterios más actuales. Es necesario potenciar los transportes alternativos (bicicletas, vehículos eléctricos y compartidos, ejes para peatones, etcétera). La reducción generalizada del número de plazas de aparcamiento evitará problemas derivados de la construcción de sótanos, de afectación del freático y de vertido de aguas bombeadas en la red de alcantarillado. Hay que introducir más elementos de transporte público, sobre todo en las áreas menos dotadas, como la zona norte. La implantación de nuevas líneas de transporte público es clave para impulsar el desarrollo de sus entornos. Complementariamente a la implantación de nuevos elementos de transporte público, hay que reforzar la red de vías cívicas que pueden conectar piezas significativas del territorio, como pueden ser los edificios patrimoniales, con las estaciones y paradas de transporte público ya existentes. Los criterios generales de urbanización deben priorizar la mayor extensión del suelo drenante, el mejor funcionamiento del ciclo del agua y la mayor presencia del verde urbano. También han aparecido a lo largo del tiempo nuevas posibilidades relacionadas con la producción energética sostenible y al autoconsumo que hay que incorporar.

The general mobility and road hierarchisation schemes must be updated in accordance with the latest needs and criteria. Alternative modes of transport (bicycles, electric and shared vehicles, pedestrian walkways, etc.) must be maximised. The general reduction in the number of parking spaces will lessen problems resulting from constructing floors below ground level, the groundwater problem and the leakage of water pumped into the sewage network. More public transport elements must be introduced, especially in areas with fewer transport facilities, such as the north zone. The implementation of new public transport lines is key to boosting the development of their surrounding environments. In addition to implementing new public transport elements, the network of civic roads must be reinforced to connect significant parts of the territory, such as the heritage buildings with the already existing train stations and public transport stops. The general criteria of urban planning must be to prioritise the most extensive drainage land, the best operation of the water cycle and the highest amount of urban green space. New possibilities linked to sustainable energy production and self-consumption have also come into being over time and they need to be incorporated.

Ecologia i sostenibilitat

Projecte “Cristòbal de Moura. El carrer verd”

Aquesta via urbana, amb una afectació urbanística que la dotarà d’una amplada excepcional en el seu context, i que s’està urbanitzant amb una gran presència de verd urbà, esdevé un eix amb capacitat de connectar el Parc Central del Poblenou amb el barri del Besòs i del Maresme i més enllà fins al riu Besòs. Dotar els barris del Maresme i de Provençals del Poblenou, amb passat agrícola, de més verd i espais públics lliures és una demanda veïnal. El desenvolupament urbanístic del pla 22@ al voltant d’aquest eix ha estat molt minoritari, cosa que permet reformular una peça urbana mixta d’unes 20 hectàrees, amb presència de nou habitatge, activitat econòmica, espais públics verds i equipaments, que esdevingui innovadora i laboratori de ciutat inclusiva, sostenible i saludable. 76

En aquest sentit, cal preveure una reserva de sòl d’equipaments i zona verda per consolidar un node social de referència al voltant d’un futur mercat o equipament equivalent amb espai públic. La provisió de nou sòl per a equipaments ha de permetre la consolidació de noves peces que ajudin a consolidar el model de barri, complementari al model d’àmbit productiu. En determinats entorns caldrà fixar, a més, elements de referència col·lectiva que millorin la interacció social.

Ecología y sostenibilidad

Ecology and sustainability

Proyecto “Cristóbal de Moura. La calle verde”

‘Cristòbal de Moura. The green street’ project

Esta vía urbana, con una afectación urbanística que la dotará de una anchura excepcional en su contexto, y que se está urbanizando con una gran presencia de verde urbano, se convierte en un eje con capacidad de conectar el parque Central del Poblenou con el barrio del Besòs i el Maresme y más allá hasta el río Besòs. Dotar a los barrios del Maresme y de Provençals del Poblenou, con pasado agrícola, de más verde y espacios públicos libres es una demanda vecinal. El desarrollo urbanístico del Plan 22@ en torno a este eje ha sido muy minoritario, lo que permite reformular una pieza urbana mixta de unas 20 hectáreas, con presencia de nueva vivienda, actividad económica, espacios públicos verdes y equipamientos, que se convierta en innovadora y laboratorio de ciudad inclusiva, sostenible y saludable.

This urban road, which will be subject to an urban planning action that will widen it considerably within its context and provide it with plenty of urban green spaces, has become a hub that can connect the Central Park of Poblenou with the Besòs and el Maresme neighbourhood, and beyond to the Besòs river. One of the local residents’ requests is to have more green, open public spaces on previously agricultural land in the Maresme and the Provençals del Poblenou neighbourhoods. 22@ Plan urban planning development around this hub has been very minimal, which has allowed it be reformulated into a mixed urban area of approximately 20 hectares, with new housing, economic activity, green public spaces and amenities, which will be innovative and experimental for an inclusive, sustainable, healthy city.

En este sentido, hay que prever una reserva de suelo de equipamientos y zona verde para consolidar un nodo social de referencia en torno a un futuro mercado o equipamiento equivalente con espacio público. La provisión de nuevo suelo para equipamientos debe permitir la consolidación de nuevas piezas que ayuden a consolidar el modelo de barrio, complementario al modelo de ámbito productivo. En determinados entornos habrá que fijar, además, elementos de referencia colectiva que mejoren la interacción social.

To this end, some land for amenities and a green zone to consolidate a social node of reference around a future market or a similar amenity with public spaces must be considered. The provision of the new land for amenities must allow for the consolidation of new elements that help to consolidate the neighbourhood model to complement the productive model. In determined environments, collective reference point must also be provided to improve social interaction.

Governanรงa i participaciรณ

Un dels principals reptes que plantegen els projectes complexos que incideixen tant en la transformació física d’un territori com en l’impacte econòmic i social a mitjà i llarg termini és el model de governança. La societat actual vol tenir una participació activa i contínua en els projectes que afecten la vida quotidiana de la ciutadania. Aquesta participació ha d’anar més enllà dels clàssics processos de tipus reglat, sovint associats als moments inicials dels projectes o a procediments establerts per llei. El foment de la participació i la implicació en el desenvolupament dels projectes és la forma de garantir que el projecte es va ajustant a les necessitats canviants de la societat i també és la manera que la ciutadania té d’apropiar-se i fer-se partícip de la transformació del seu entorn. Un dels objectius que s’han identificat ha estat precisament el de consolidar un model de governança per al 22@ que inclogui el conjunt d’actors implicats en el projecte, que s’anomena quàdruple hèlix.

Gobernanza y participación Uno de los principales retos que plantean los proyectos complejos que inciden tanto en la transformación física de un territorio como en el impacto económico y social a medio y largo plazo es el modelo de gobernanza. La sociedad actual quiere tener una participación activa y continua en los proyectos que afectan a la vida cotidiana de la ciudadanía. Esta participación debe ir más allá de los clásicos procesos de tipo reglado, a menudo asociados a los momentos iniciales de los proyectos o a procedimientos establecidos por ley. El fomento de la participación y la implicación en el desarrollo de los proyectos es la forma de garantizar que el proyecto se va ajustando a las necesidades cambiantes de la sociedad y también es la manera que la ciudadanía tiene de apropiarse y hacerse partícipe de la transformación de su entorno. Uno de los objetivos que se han identificado ha sido precisamente el de consolidar un modelo de gobernanza para el 22@ que incluya al conjunto de actores implicados en el proyecto, que se denomina cuádruple hélice.

Governance and participation One of the main challenges of complex projects that intervene in both the physical transformation of a territory and the long- and mid-term social and economic impact is the governance model. Society nowadays wants to actively and continuously participate in the projects that affect the daily life of citizens. This participation must go beyond the usual regulated processes that are often associated with the start of the projects or with procedures established by law. The promotion of participation and involvement in developing projects is the way to guarantee that the project adapts to the changing needs of society and is also the way citizens come closer to each other and form part of the transformation of their environment. One of the goals identified has been precisely to consolidate a governance model for the 22@ Project (the 22@) called Quadruple Helix, which includes all the stakeholders involved in the project.

Governança i participació

Consolidació de l’òrgan de governança i coordinació

Consolidar la Comissió Ampliada com a òrgan de governança de l’àmbit del 22@ al Poblenou i al Maresme. Aquesta Comissió estarà liderada per l’Ajuntament de Barcelona, gestionada per un organisme públic municipal, i composada per representants d’associacions i entitats

veïnals, associacions i entitats empresarials, universitats i centres de recerca, així com dels diferents organismes i administracions del sector públic. Es programaran sessions obertes a tota la ciutadania.

Governanza y participación

Governance and participation

Consolidación del órgano de gobernanza y coordinación

Consolidation of the governance body and coordination

Consolidar la Comisión Ampliada como órgano de gobernanza del ámbito del 22@ en el Poblenou y en el Maresme. Esta comisión estará liderada por el Ayuntamiento de Barcelona, gestionada por un organismo público municipal y compuesta por representantes de asociaciones y entidades vecinales, asociaciones y entidades empresariales, universidades y centros de investigación, así como de los diferentes organismos y administraciones del sector público. Se programarán sesiones abiertas a toda la ciudadanía.

To consolidate the Extended Commission as a governance body in the 22@ area in Poblenou and el Maresme. This Commission is led by Barcelona City Council, managed by a municipal public body, and comprised of representatives of local resident associations and entities, business associations and entities, universities and research centres, and different public sector organisations and administrations. Open sessions will be scheduled for anyone who wishes to attend.

Governança i participació

Implementació d’una oficina tècnica i de gestió pública Implementar una oficina tècnica de gestió pública que centralitzi tota la informació urbanística, econòmica i sociocultural amb l’objectiu d’esdevenir un punt d’informació especialitzat dels àmbits 22@. Aquesta oficina serà l’encarregada de coordinar els diferents projectes urbanístics, de desenvolupament econòmic i sociocultural, així com d’informació general del projecte. La complexitat de la transformació de les àrees del 22@ i els seus efectes econòmics, socials i urbanístics requereixen d’un ens propi que integri tota la informació, la mantingui actualitzada i la posi a disposició del públic en general.

Consolidar Ca l’Alier com a Centre d’Innovació Urbana de Barcelona. Aquest nou equipament, gestionat per la Fundació BIT Habitat, com a organisme públic dependent de l’Ajuntament de Barcelona, ha d’esdevenir un espai on es pugui produir l’intercanvi de coneixement entre els diferents components de la quàdruple hèlix (ciutadania, acadèmia, sector públic i sector privat). A més a més, ha de disposar de les condicions necessàries per acollir l’oficina tècnica i de gestió pública del 22@ anteriorment mencionada.

Governanza y participación

Governance and participation

Implementación de una oficina técnica y de gestión pública

Implementation of a public management technical office

Implementar una oficina técnica de gestión pública que centralice toda la información urbanística, económica y sociocultural con el objetivo de convertirse en un punto de información especializado de los ámbitos 22@. Esta oficina será la encargada de coordinar los diferentes proyectos urbanísticos, de desarrollo económico y sociocultural, así como de información general del proyecto. La complejidad de la transformación de las áreas del 22@ y sus efectos económicos, sociales y urbanísticos requieren un ente propio que integre toda la información, la mantenga actualizada y la ponga a disposición del público en general.

To implement a public management technical office that centralises all urban planning, economic and socio-cultural information with the aim of becoming a specialised information point for the 22@ areas. This office will be responsible for coordinating the different urban planning, economic and sociocultural development projects, and for general information about the project. The complexity of the transformation of the 22@ areas and their economic, social and urban planning effects require their own entity to integrate all the information and to keep it updated and available to the general public.

Consolidar Ca L’Alier como Centro de Innovación Urbana de Barcelona. Este nuevo equipamiento, gestionado por la Fundación BIT Habitat, como organismo público dependiente del Ayuntamiento de Barcelona, debe convertirse en un espacio donde se pueda producir el intercambio de conocimiento entre los diferentes componentes de la cuádruple hélice (ciudadanía, academia, sector público y sector privado). Además, debe disponer de las condiciones necesarias para acoger la oficina técnica y de gestión pública del 22@ anteriormente mencionada.

To consolidate Ca l’Alier as a Barcelona Urban Innovation Centre. This new facility, managed by the BIT Habitat Foundation as a public body under the authority of Barcelona City Council, must become a space where knowledge can be exchanged between the different components of Quadruple Helix (citizens, academics, the public sector and the private sector). Furthermore, the necessary conditions must be provided to accommodate the aforementioned technical and public management office of the 22@.

Pacte Cap a un Poblenou amb un 22@ mĂŠs inclusiu i sostenible Pacto Hacia un Poblenou con un 22@ mĂĄs inclusivo y sostenible Agreement Towards a more inclusive and sustainable 22@ within Poblenou