PINTURA SEGLE XIX ART CONTEMPORANI Alicia Santiago Tamame
PINTURA SEGLE XIX
PINTURA SEGLE XIX INDEX GOYA NEOCLASSICISME ROMANTICISME REALISME IMPRESIONISME POSTIMPRESIONISME EXPRESIONISME
FRANCISCO DE GOYA Francisco de Goya és un dels genis de la pintura de tots els temps Va ser acadèmic i pintor de càmara del rei. La seva pintura no pertany a cap estil i cada vegada es va fent més personal. La seva temàtica és molt rica: pintura religiosa, històrica, retrats, sèries de “desastres” “capritxos”, pintures negres, ... És un pintor molt tècnic i utilitza una paleta rica en colors. Destaca en la tècnica dels gravats.
FRANCISCO DE GOYA
La famĂlia de Carles IV (1800-1801) Museu del Prado. Madrid
NEOCLASSICISME El Neoclassicisme neix a França i és un dels estils artístics amb més éxit del segle XIX. Els artistes s’inspiren en l’ estètica dels models grecollatins (especialment en la pintura romana). Tè molta Influència dels descubriments arqueològics de Pompeia .És el redescobriment del món clàssic. L’obra d’art ha de ser moralitzadora i destinada a una nova societat revolucionaria, lluny de l’Antic Règim. El màxim representant de la pintura neoclàssica és el francès Jacques-Louis David
NEOCLASSICISME
Jurament dels Horacis .(1784-1785) J-L David. Museu del Louvre. ParĂs
NEOCLASSICISME
La mort de S贸crates. J-L David.
NEOCLASSICISME
La coronaci贸 de Napole贸 J-L David. Museu del Louvre. Par铆s
NEOCLASSICISME
. Obres sobre Napole贸 . Antonio Gros
ROMANTICISME Moviment cultural i artístic iniciat desprès de la caiguda de Napoleó. Neix en contraposició al neoclassicisme, busca els arrels medievals – especialment el gòtic -. Fascinació pel món oriental i els elements exòtics d’altres cultures Reivindica els sentiments individuals. Plasma una representació subjectiva del paisatge que es vincula als estats d’ànim. El color és més important que el dibuix, a diferència de la pintura neoclàssica Les composicions són dinàmiques i, dramàtiques Temes: revolucionaris, desastres, amb ells els artistes volen crear un nou món.
ROMANTICISME
La llibertat guiant el poble E.Delacroix (1830) Museu del Louvre. ParĂs.
ROMANTICISME
ROMANTICISME
El rai de la “Medusa” (1819) T. Géricault.. Museu del Louvre. París (4,19 x 7,16m)
ROMANTICISME
ROMANTICISME
ROMANTICISME
ROMANTICISME
ROMANTICISME
ROMANTICISME ALEMANY
Monjo vora el mar C.D. Friedrich. (1808 –1810) Museu Staatliche. Berlin
REALISME
Moviment artístic que intenta plasmar la realitat de forma concreta.
Els artistes abandonen els temes polítics desprès del fracàs revolucionari de 1848.
Alguns artistes volen incorporar experiències personals i directes a les seves obres.
El Realisme a nivell ideològic està vinculat al socialisme.
Plasmen en les seves obres les classes més desfavorides de la societat, com a conseqüència de la industrialització.
Hi ha diferents graus de realisme: des del més cru de Courbet al més idealiste de Millet.
REALISME
L’enterrament d’Ornans G.Courbet (1851). Museu d’Orsay. París
REALISME
Les espigolaires J.F.Millet (1851). Museu del Louvre. ParĂs
REALISME
La Vicaria M. Fortuny (1870). MNAC. Barcelona
REALISME
REALISME
REALISME
REALISME
IMPRESSIONISME
• El nom del moviment artístic impressionista neix a l’exposició realitzada a la galeria del fotògraf Nadar a París, l’any 1874. •Les seves obres plasmen la llum, a través dels colors. •Les ombres deixen de ser fosques i passan a tenir els colors complementaris. •Per captar millor l’atmosfera i l’instantaneïtat, els artistes utilitzen pinzellades soltes. •Els impressionistes surten tallers i treballen a “plein air”.
dels
•De vegades pinten un mateix tema en diferents moments.: sèries. •Conèixen la teoria dels colors de Newton i la llei de contrastos simultanis de Chevreul.
IMPRESSIONISME
•La fotografia i les estampes japoneses tindran també una gran influència en la pintura impressionista. (Autorretrat de Nadar i retrats de Victor Hugo i Sarah Bernhardt )
IMPRESSIONISME
IMPRESSIONISME
“Dejeneur sur l’herbe” E..Manet.(1863) Museu d’ Orsay. París
IMPRESSIONISME
“Concert campestre” Giorgione. Museu del Louvre. París
IMPRESSIONISME
Impressi贸, Sol ixent C..Monet (1872) Obra robada del Museu de Marmottan. Par铆s.
IMPRESSIONISME
IMPRESSIONISME
POSTIMPRESSIONISME Lider del grup Gauguin Cézanne, Van Gogh, Seurat i Gauguin El postimpressionisme serà un concepte imprecís que comprend des de l’última Exposició Impressionista (1886) i el naixement del cubisme. Gauguin: color intenso Van Gogh: expressió i sentiment Cézanne: Estructura, geometria. Basa la seva pintura en l’observació de la natura Seurat: puntillisme
POSTIMPRESSIONISME Els pintors postimpressionistes creuen que la preocupació dels impressionistes per la llum i el color, ha fet que es perdi la forma, així les seves creacions es basen en la forma i el volum. Cezanne, va treballar el color sense perdre la forma. Segons ell, a la natura hi ha tres formes fundamentals: l’esfera, el con i el cilindre. La recerca d’aquests elements serà el punt de partida del cubisme. El postimpressionisme serà el nexe entre la pintura del segle XIX i la del XX.Malgrat que els artistes d’aquest moviment no es van associar mai. Tots cerquen, de forma independent, nous camins pictòrics .
POSTIMPRESSIONISME
Jugadors de cartes P. Cézanne.(1890-1895) Museu d’ Orsay. París
POSTIMPRESSIONISME
P.Cezanne
POSTIMPRESSIONISME
Pits amb flors roges P.Gauguin. (1899). Metropolitan Museum. Nova York
POSTIMPRESSIONISME
P.Gauguin
POSTIMPRESSIONISME
P.Cezanne
EXPRESSIONISME Una de les primeres avanguardes pictòriques és l’ expressionisme. Els artistes reflexen en les seves obres l’angoixa i la soletat d’esser humà. Les pintures expressionistes plasmen formes i colors exagerats que mostren els sentiments dels artistes. El subjectivisme, tret present en tota la tradició nòrdica, catalitza la reacció del final del segle XIX contra el positivisme racionalista. El precursor de l’expressionisme és Vincent Van Gogh. El norueg Munch, tindrà una gran influència en la pintura alemanya , on apareixen importants grups d’artistes expressionistes com són Die Brücke i Der Blaue Reiter.
EXPRESSIONISME
El crit. E.Munch (1893) Obra robada del Museu Nacional. Oslo
EXPRESSIONISME