ALICIA SANTIAGO
Torre Eiffel.Gustave Eiffel
http://www.youtube.com/watch?v=WoJS50L_VDc http://www.tour-eiffel.fr/
I. COMENTARI a) Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra arquitectònica [1 punt]
1. Aspectes preliminars b) Apliqueu aquest esquema a l'obra elegida [4 punts]
1.1. Fitxa tècnica Títol: Torre Eiffel - Autor: Gustave Eiffel - Localització: (Paris) - Datació: 1887-1889 - Técnica : Arquitectura del ferro - Emplaçament: Champs de Mars (Paris) ------------ Tipologia: Monument conmemoratiu - Materials: Ferro forjat - Estil: Arquitectura del ferro
1.2. Context històric (pot incloure aspectes polítics, econòmics o socials) La revolución industrial, el progreso tecnológico, el desarrollo del comercio, y la demanda cada vez mas creciente del mercado llevó por un lado al perfeccionamiento de los productos, y por otro a la estandarización y modulación que permitían las nuevas máquinas. La máquina de vapor, primero, y construcción del ferrocarril a partir de 1830 dispararon la demanda de productos de hierro, lo que favoreció el rápido progreso tecnológico de la industria siderúrgica., lo que facilitó su abaratamiento y la mejora de su calidad. Paralelamente, la nueva economía dio paso a nuevos tipos de edificios y construcciones que encontraron en el hierro el material idóneo -a veces incluso imprescindible- para su realización. París va patir la seva transformació urbana més significativa bajo el mandat de Napoleó III. L'emperador va encarregar al Baró Haussmann perquè realitzés els canvis necessaris per convertir París en la ciutat més moderna del món de la seva época. Es va enderrocar gran part de la ciutat antiga i medieval i es va donar pas als grans bulevards i als edificis moderns. Es van construir canalitzacions d'aigües i altres importants avenços en obres públiques. El Pla Haussmann és l'equivalent al Pla Cerdà a Barcelona Aparece otro fenómeno: las Exposiciones Universales. La primera es en 1851 en Londres. Es un certamen para exponer y mostrar el avance de la técnica, el desarrollo de la Revolución Industrial. Estas exposiciones necesitan pabellones y estas construcciones deben estar li París va albergar durant la segona meitat del segle XIX diverses exposicions que reunien a expositors de tot el món. La més destacada va tenir lloc el 1889 amb motiu de la commemoració del primer centenari de la revolució. Per a aquest esdeveniment va ser construïda la Torre Eiffel, que, encara que havia de ser desmuntada un cop acabada l'exposició, continua actualment en el seu emplaçament original. Les grans exposicions internacionals del segle XIX, difonien els progressos de la tècnica i la indústria, i exigien tipologies inèdites. Al seu torn, la revolució industrial, el progrés tecnològic, el desenvolupament del comerç, i la demanda cada vegada més creixent del mercat, va portar d'una banda al perfeccionament dels productes, i per un altre a l'estandardització i modulació que permetien les noves màquines 1.3. Context cultural (aspectes culturals, tendències artístiques, altres autors) París era el centro cultural de Europa En la segona mitad del segle XIX, la moderna societat industrial necessitava noves construccions L'ús de nous materials com el ferro, el formigó armat i el vidre sorgits del progrés, van donar lloc a noves
tipologies arquitectòniques. Les grans exposicions que es van dur a terme aleshores a Londres i a París van ser, sobretot, un pretext per exhibir els nous dissenys i la nova arquitectura. La "arquitectura del hierro" tuvo dos ámbitos preferentes de aplicación: los puentes de hierro, (especialmente los del ferrocarril) y los edificos de grandes dimensiones que precisaban grandes cubiertas de hierro y cristal (hibernaderos, palacios de exposiciones, estaciones, mercados). De este modo se fueron configurando unas soluciones técnicas y estéticas que permitieron a Eiffel proponer su utilización en una construcción emblemática de gran altura. Aquest període de la "arquitectura de ferro" va tenir tres camps d'aplicació: la dels ponts de ferro, la de les grans cobertes de ferro i vidre (Crystal Palace) i la de les altes estructures (Torre Eiffel i grans magatzems com els de l'Escola de Chicago. En l'apogeu del seu poder econòmic, França es va lliurar a un festival d'exposicions, i Gustavo Eiffel, va ser qui va portar al cim les realitzacions de ferro. Les seves dues genials obres: La Galeria de les Màquines i la Torre d'Eiffel.
1.4. Gustave Eiffel (breu biografia, característiques, obres més destacades)
(Dijon, 1832-París, 1923) Enginyer i arquitecte francès. Després de graduar a l'Escola d'Arts i Oficis de París 1855. La seva primera obra d'aquest tipus la va realitzar a Bordeus en 1858 Poc més tard va superar la seva pròpia marca amb ell, durant molts anys l'estructura més alt del món (120 metres). Pioner a l'hora de considerar el factor aerodinàmic en les seves construccions, fins al punt de construir en Auteuil el primer laboratori d'aerodinàmica, s'inclouen en el seu haver obres tan diverses com el dom mòbil de l'observatori de Niça o l'estructura metàl.lica de la cèlebre estàtua de la Llibertat, a Nova York. No obstant això, el seu major èxit va ser la impressionant torre situada a París que porta el seu nom.
1.5. Encàrrec L'enginyer francès Gustave Eiffel va presentar primer el seu projecte de torre als responsables de l'Ajuntament de Barcelona, perquè es construís en aquesta ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), però els va semblar una construcció estranya, i cara, que no encaixaria a la ciutat. Després de la negativa de Barcelona, Eiffel, va portar el projecte als responsables de l'Exposició Universal de París, on s'erigiria un any més tard, el 1889. Aquests van acceptar construir la torre, tot i que al principi van pensar desmuntar en acabar l'exposició. Només la voluntat popular va evitar que es derroqués. A la primera dècada del segle XX, els parisencs van mostrar el seu descontentament amb la Torre, que va arribar a tal punt que el govern va donar l'ordre de la seva demolició. Però la seva gran i potent antena la va salvar de la seva destrucció, ja que rebia ones de ràdio alemanyes, a la Primera Guerra Mundial, la qual cosava servir de gran ajuda als aliats.
2. Estil (llistat de característícas de l'estil, especificant les que es poden veure a l'obra comentada) - La revolució industrial impulsa els principals canvis que pateix l'arquitectura en la segona meitat del segle XIX. - Porta els nous materials de construcció, com són el ferro, l'acer, el formigó armat o el vidre. - Es construiran edificis adaptats a les necessitats de la nova societat capitalista i industrial, llocs on es necessitin grans espais diàfans, hivernacles, mercats, naus, fàbriques, ponts, estacions de ferrocarrils, biblioteques. -Molts arquitectes seguiran utilitzant els materials tradicionals, ja que eren reticents al fet que els nous materials entressin a formar part de l'arquitectura. Sorgeix així la polèmica i el debat entre arquitectes i enginyers, als quals en principi no se'ls va considerar dignes per a l'edificació arquitectònica.
3. Aspectes tècnics i constructius 3.1 Planta La torre s'assenta en un quadrat de 125 metres de costat, els seus fonaments sostenen quatre enormes pilars, que actualment alberguen les casetes per a la compra de tiquets, les ascensors i les escales. 3.2 Estructura Sistema constructiu, materials, aspectes tècnics; descripció dels elements sustentadors (pilars, columnes i els seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris, elements arquitravats) A diferència dels gratacels moderns, la torre té una enorme estructura metàl·lica visible, amb només dues plataformes intermèdies i un mirador superior. Es tracta d'una estructura de ferro de 321 metres d'altura, que estava destinada a ser una estructura temporal temporal. Va ser creada per Gustave Eiffel, enginyer francès que a més va ser autor de nombrosos viaductes metàl.lics i va dissenyar l'estructura interna de l'estàtua de la llibertat de Nova York.
La torre està realitzada en ferro forjat amb 18.038 peces entrecreuades fixades per 2.500.000 reblons, i el seu pes és de 7.300 tones. La seva base està formada per quatre arcs gegants que descansen sobre quatre pilars de formigó i acer situats en els vèrtexs d'un rectangle. A mesura que la torre s'eleva, els pilars es giren cap a l'interior fins a unir-se en un sol element articulat. La torre consta de tres nivells, connectats per ascensors i una escala entre els dos inferiors. El tercer, a 276 metres, ofereix una vista panoràmica per a 800 persones, amb una visibilitat de fins a 72 quilòmetres. La Torre Eiffel va ser la construcció més alta del món fins que, el 1931, va ser superada a Nova York per l'Empire State. La torre es va inaugurar el 31 de març de 1889, i va ser oberta al públic el 6 de maig d'aquest any. Prop dedos-cents obrers van ensamblar les peces de ferro,
4. Aspectes formals 4.1 Exterior (descripció general, façana, relació mur/vànol, elements ornamentals) Cuando fue construida era el monumento más alto del mundo, con 312 metros de altura, la torre pesaba alrededor de 7.300 toneladas, si bien hoy en día se calcula su peso en más de 10.000 (debido al museo, restaurantes, almacenes y tiendas que alberga). Estaba previsto que la torre alcanzase los 350 metros de altura, pero los vecinos se alarmaron por la amenaza de que un edificio tan alto y construido sin apenas piedras pudiera caerse, y se manifestaron, provocando un cambio de planes. Los últimos metros corresponden a una antena de radio que fue añadida mucho después. (si se suma la antena de radio que se encuentra en su cúspide, su altura es de 324 metros) Según la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel puede aumentar unos ocho centímetros, debido a la dilatación térmica del metal que la compone.
4.2 Espais interiors (elements ornamentals, dependències més rellevants )
5. Funció i relació amb l'entorn 5.1. Entorn i integració urbanística Construïda per commemorar el centenari de la Revolució Francesa a l'Exposició Universal de París, la torre va ser inaugurada el 31 de Març de 1889. Malgrat la fortes protestes i de les crítiques severes dels parisencs i dels intel.lectuals francesos durant la seva construcció, l'estructura metàl.lica s'ha convertit avui en dia en el símbol de París, atraient cada any a miliones de visitants. La torre s'integra perfectament en el seu actual emplaçament del Camp de Mart a la vora del riu Sena.
5.2. Funció i significat - Funció (identificació, anàlisi funcional dels espais) Construïda com arc d'entrada per a l'Exposició Universal de París en commemoració del centenari de la Revolució Francesa, la torre va ser inaugurada el 31 de Març de 1889. - Significat (importància, simbolisme) Malgrat la fortes protestes i de les crítiques severes dels parisencs i dels intel.lectuals francesos durant la sevaconstrucció, llevat del pintor Seurat que sempre la va defensar, l'estructura metàl.lica s'ha convertit avui en diaen el símbol de París i de França atraient cada any a milions de visitants. Altres aspects rellevants
6. Models, influències i valoració 6.1. Models i influències (possibles influències o relacions formals o de significat amb altres obres conegudes: models, obres coetànies. obres posteriors) El millor antecedent és el Crystal Palace, edifici creat per Josep Paxton per a l'Exposició Universal de Londres
6.2. Valoració (situar l’obra i el seu autor en el conjunt de la Historia de l’Art; obra menor / obra emblemàtica d’una etapa, de l'autor, d'un estil o d'una època)
Cada any rep milions de turistes, i és un dels llocs més visitat del món, a més d'autèntic emblema de França i icona reconegut de la modernitat i tot el que ella comporta. A través del temps la il luminació nocturna de la torre ha variat amb regularitat. En ocasions especials es solil.luminar per estar d'acord amb la celebració. e) Una pregunta del llistat especial [1 punt]
III. ACTIVITATS Obres: Pont sobre el Duero entre Porto i Vilanova de Gaia Estació ferroviària de l'Oest de Budapest Estructura metàl.lica de la cèlebre estàtua de la Llibertat, a Nova York ALICIA SANTIAGO