114 Butlletí Hivern 2017
SÍ de les NNUU a prohibir les armes nuclears Trump. I ara què? Casa nostra, casa vostra
Butlletí Hivern 2017
[
FundiPau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.
]
Per començar Cruïlla Qui aposta per un món més just, lliure i en pau se sent, avui, una mica atabalat. Als ja tradicionals nivells de violència estructural i de precària realització democràtica, hem d’afegir-hi darrerament el reviscolament de discursos intolerants, racistes i insolidaris. Es consoliden lideratges, escollits per la ciutadania, clarament lesius, en discurs i pràctica, amb els drets humans en diversos països: Erdogan, Putin o Trump. L’extrema dreta xenòfoba té unes magnífiques perspectives arreu d’Europa, etc.
era perfecta. La injustícia, la impunitat o la violència existien. I si retrocedim encara més, caldrà reconèixer que es pot estar molt pitjor: ara tenim democràcies corcades i que perden substància, però fa uns quants segles no en teníem, de democràcia. Per l’altra, al mateix temps que observem tantes coses nefastes, també veiem indicis interessants. Més implicació i participació de la ciutadania, més capacitat de contrast dels discursos dels mitjans de comunicació, més capacitat d’incidir en la realitat social i política. Una cosa és certa, som en una cruïlla. Siguem-ne conscients i actuem en conseqüència.
Sí, vivim un present incert. I el futur sembla ben inquietant. Malgrat tot, cal matisar aquesta sensació. Per una banda, no estàvem tan bé. Que estiguem retrocedint, no ens ha de fer creure que abans la situació
Jordi Armadans, director de FundiPau
Notícies
Menció d’honor Frederic Roda per a Alfons Banda En el marc del Memorial Joan XXIII per la pau, la Universitat Internacional per la Pau (Unipau) i l’Institut Seix de Polemologia han decidit atorgar la primera Menció d’honor Frederic Roda a Alfons Banda i Tarradellas.“Fundador i president de la Fundació per la Pau fins poc abans de morir, el gener del 2014, va fer palesa la seva capacitat com a educador, divulgador i activista per la pau“, n’ha destacat el jurat. La Menció d’honor Frederic Roda s’ha creat enguany, coincidint amb els 50 anys del Memorial Joan XXIII, amb l’objectiu de destacar “persones que ja no hi són, però que creiem que mereixen ser recordades”, afirma Arcadi Oliveres, president d’Unipau. Frederic Roda va ser un activista cultural, crític, director d’escena i, sobretot, un destacat membre del moviment per la pau de Catalunya. Va ser fundador de la Universitat Internacional 2 FundiPau
per la Pau de Sant Cugat i president de l’Institut Víctor Seix de Polemologia. La presentació d’aquesta Menció es va fer el 5 de novembre coincidint amb l’anunci de la guanyadora del Memorial Joan XXIII per la pau 2016, un guardó que Unipau atorga anualment des del 1967 a persones compromeses amb la pau i el desenvolupament humà. Aquest any, l’organització ha decidit premiar la tasca de Carmen Magallón, catedràtica de Física i Química i especialista en les relacions entre gènere, ciència i cultura de la pau. Des del 2003 dirigeix la Fundación Seminario de Investigación para la Paz i des del 2011 és la presidenta de WILPF Espanya (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat).
XI Memorial Joan Gomis El jurat de l’onzena edició del premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis ha premiat “La vida (invisible) bajo el plástico”, de Silvia Melero, publicat a Revista 21, en la categoria d’obra periodística. El reportatge tracta sobre la situació d’injustícia i semi-esclavatge en què viuen els immigrants que treballen en les grans extensions de cultiu dels hivernacles d’Almeria. En la modalitat de trajectòria periodística, el jurat reconeix la tasca del programa Solidaris, de Catalunya Ràdio. Es tracta d’un espai radiofònic amb més de vuit anys en antena, que dona veu a organitzacions, col·lectius i persones que lluiten en favor de la justícia social i els drets humans. El Memorial Joan Gomis el convoquem Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Mans Unides, Fundació Cultura de Pau, la Facultat de Comunicació Blanquera, Foc Nou i El ciervo, amb el suport del Fons Català de Cooperació.
Butlletí Hivern 2017
FundiPau
Reflexions obertes davant la victòria de Donald Trump als Estats Units ec de president— ha gener de 2017 prendrà possessió del càrr cialment entre les de 20 —el p Trum ald Don de ria victò La un mar d’incerteses, angoixes i dubtes. Espe sacsejat totes les previsions i ha generat drets humans, la solidaritat i la pau. els cia, persones compromeses amb la justí s’emmarca? Què hem oral? Què implica? En quines tendències Com hem d’interpretar aquest resultat elect de revisar? ides. Perquè, ens m obrir-nos al debat i a la reflexió compart No pretenem donar respostes, només vole trobem en un moment crucial. àmplies capes de la és fruit d’un descontentament existent en Sens dubte, part de la victòria de Trump d’oportunitats, l’angoixa i la por per la incertesa del futur, el societat, colpejades per la crisi, la pèrduaica tradicional, etc. cansament per les dinàmiques de la polít tòpics i prejudicis racistes, que ha fet bandera d’un discurs farcit dedifusió de mentides, hagi Però, malgrat tot això, que un candidat la i ria xule la , la seva mala educació xenòfobs i masclistes i que ha excel·lit per ts Units és preocupant. I fa pensar en la poca censura social i Esta dels cia idèn pres la amb estat ‘premiat’ discursos, valors i actituds. ciutadana que generen aquests tipus de racisme i la nt severament qüestionat i limitat i on el r un aprofundiment i téme fa En un moment on el dret al refugi està esse p Trum iment popular, la victòria de islamofòbia tenen cada cop més ressò i segu a Europa i al món. patim que fòbia xeno enduriment de l’onada de per actituds tota una línia de nous líders caracteritzats De fet, la victòria de Trump s’emmarca en de minories i de contrincants. És inevitable constatar, amb autoritàries, populistes i desqualificadoresn, Erdogan, Orban, Farage, Le Pen, etc. S’està configurant una preocupació, la sintonia entre Trump, Puti foba? En som prou conscients? Fem prou per evitar-ho? El que nova onada de reacció ultradretana i xenò fem, ho fem bé? a gent troba aquí ia connecta tant socialment? Per què moltsi des dels moviments ar Per què aquesta onada xenòfoba i insolidàr revis fer de ha ens itegen? Tot això també les respostes a les preguntes que la negu da connectem prou amb aquestes inquietuds latents i som nitza orga civil tat socie la i socials, les ONG capaces de donar-hi resposta. s de canvi? Acció de govern. Trump frenarà processo USA en molts trencament amb la política tradicional dels Se sap que el nou president representa un majoria de presidents anteriors, tant demòcrates com republicans, aspectes. Per exemple, i a diferència de la ionista en l’escena internacional. defensa una actitud molt menys intervenc rialisme militarista que suposi una limitació del tradicional impe Un canvi de tendència que, en la mesura -americans, podria tenir efectes positius. practicat per bona part dels governs nord dre’s de processos i s molt negatives si això suposa desenten Però que podria tenir, també, conseqüènciencions positives i responsables. Cal veure com es poden resultar dinàmiques globals necessitades d’interves que ha costat molt de promoure en l’escena internacional (com afectades o aturades per Trump iniciative les armes nuclears). les negociacions diplomàtiques per prohibir ual model, això Europea? Si s’esdevé un afebliment de l’actpartit? Unió la tada afec e veur pot es com , prop com Més a tament, per ensorrar tot projecte europeu serviria per a generar un nou procés o, direc Molta feina a fer societats. A entendre i conèixer millor les nostres sió social, les s desigualtats econòmiques, la falta de cohe A no parar de recordar que les profunde fractures socials. dinàmiques desintegradores, etc. generen mentides, puguin calar s simplistes, vulgars i, sovint, inundats de A entendre perquè és tan fàcil que missatgeme facilitat. tan profundament i escampar-se amb enor la cridòria fàcil i la demagògia. A fomentar un esperit crític que desactivi ionen i de les respostes, un símptoma de moltes coses que no func Al capdavall, Trump no és el problema, sinó unta. simples i falses, a les quals massa gent s’ap i la pau, hem de la justícia, la solidaritat, els drets humans consonància a fi de rtat, llibe la amb eses prom com ones pers en i I les mir-ho i treballar en la direcció correcta reflexionar sobre el què està passant, assu m necessaris i positius. creie fomentar els canvis que, honestament, FundiPau 3
Butlletí Hivern 2017
Desarmament
SÍ de les Nacions Unides al procés per prohibir les armes nuclears Després de més de 6 anys de campanya de la societat civil i de la implicació de diversos estats, finalment, el 27 d’octubre de 2016, els governs reunits en l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, van votar SÍ a “iniciar negociacions multilaterals sobre desarmament nuclear”. La votació va ser de 123 vots a favor i 38 en contra. Entre els que s’hi van oposar hi havia els principals estats amb armament nuclear —els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França i Israel— i altres països membres de l’OTAN com l’Estat espanyol. Malgrat aquesta oposició, el resultat favorable de la votació implica l’establiment de conferències diplomàtiques de cara l’any 2017 per negociar un tractat que prohibeixi les armes nuclears i poder avançar així cap a la seva eliminació definitiva. Està previst que la primera sessió se celebri del 27 al 31 de març i la segona del 15 de juny al 7 de juliol del 2017. La Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears, de la qual FundiPau som membres, ha treballat intensament durant els darrers anys perquè aquest tractat sigui una realitat i continua treballant perquè el procés sigui un èxit. Més informació a fundipau.org/nuclears
Països compromesos amb l’abolició nuclear Àustria, el Brasil, Irlanda, Mèxic, Nigèria i Sud-Àfrica són els països que van fer circular l’esborrany de resolució que es va votar a les NNUU per tal que el 2017 s’iniciïn negociacions per tenir un “instrument legalment vinculant per prohibir les armes nuclears, que avanci cap a la seva total eliminació”.
El Parlament Europeu, per la prohibició nuclear u va aprovar una resolució on manifestava En la votació que va tenir lloc a finals d’octubre, el Parlament Europe de prohibició de les armes nuclears. En el text tractat una per clarament la seva postura de suport a les negociacions aprovat, el Parlament: les Nacions Unides (...) de convocar una • “Dona la benvinguda a la recomanació de l’Assemblea General de nt per prohibir les armes nuclears.” conferència el 2017 (...) per negociar un instrument legalment vincula tòria d’aquesta conferència el 2017 i a • “Convida els estats membre de la UE a donar suport a la convoca participar-hi constructivament.” ini i al Servei Europeu d’Acció Exterior a • “Convida la Vicepresidenta i Alta Comissionada Federica Mogher de negociació del 2017.” ncia conferè la contribuir de forma constructiva als procediments de als Estats membre en relació a temes de política Tot i que les resolucions del parlament Europeu no són vinculants per e clar als governs de tots els països d’Europa: exterior, aquest document actua com una recomanació i envia un missatg a aquest procés per avançar cap a la prohibició els partits de tot l’espectre polític del parlament europeu donen suport de les armes nuclears. 4 FundiPau
Butlletí Hivern 2017
Educació per la pau
Acte de presentació de ‘Refugiats, per què?’ a Barcelona El dilluns 28 de novembre, l’Espai Jove La Fontana va acollir la taula rodona de presentació a Barcelona de l’exposició Refugiats per, què? L’acte va comptar amb la participació de: · Gemma Pinyol, investigadora en migració i diversitat: “Arran de la crisi de refugiats, la UE ha triplicat la seguretat de les seves fronteres.” ·Shahd, estudiant siriana que viu a Barcelona:“Els refugiats no som una crisi som la conseqüència del silenci del món.” ·Antoni Soler, president de FundiPau:“Cal treballar sobre les causes del refugi i això pot implicar canvis en la nostra vida.” L’acte el va presentar i conduir la periodista de TV3 Ariadna Oltra davant d’una sala plena.
L’exposició ‘Refugiats, per què?’ continua el seu periple La mostra ja ha visitat més d’una dotzena de localitats de tot Catalunya, i encara en queden moltes. Aquí teniu un petit exemple d’on ha estat:
de Barcelona Espai Jove La Fontana 4 de desembre de 2016) al bre ( del 21 de novem
Palau de la Paeria de Lleida (del 8 al 20 de novembre de 2016)
Consulteu les properes poblacions on es podrà veure a: fundipau.org/refugiats
Biblioteca del Casino de Manresa (del 28 de novembre a l’11 de desembre de 2016)
FundiPau 5
Butlletí Hivern 2017
El treball per la pau
Casa nostra, casa vostra Amb un missatge clar: #volemacollir, el 28 de novembre es va presentar públicament al Teatre Lliure de Barcelona la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ amb l’objectiu de mobilitzar la societat civil catalana per reclamar a les institucions i al Govern espanyol que compleixin els seus compromisos d’acollida i protecció dels refugiats. Els impulsors, gent que treballa principalment en el món de la comunicació, han volgut sumar a la campanya totes aquelles entitats i persones que ja estan implicades o que volen donar resposta a la situació en què es troben milers d’ésser humans que s’han vist obligats a fugir de casa seva. A FundiPau ens hi hem sumat. El propòsit és tornar a posar damunt la taula del debat públic la crisi migratòria que es viu al Mar Mediterrani per trobar-hi, d’una vegada, una solució. En el marc de la campanya s’han previst, entre d’altres accions, més de 150 activitats diferents a tot Catalunya, una xifra que encara podria créixer, l’emissió d’una docusèrie a TV3, un concert al Palau Sant Jordi, i una gran concentració ciutadana prevista pel 18 de febrer del 2017 a Barcelona. Per a més informació i per signar el manifest de la campanya: casanostracasavostra.com.
Lluites compartides: ‘El moviment per la pau. Ahir i avui’ A finals d’octubre, Òmnium Cultural presentava la campanya ‘Lluites compartides’ amb la voluntat de difondre el conjunt de lluites, reivindicacions i mobilitzacions socials que han configurat Catalunya des dels anys 50 fins l’actualitat. Com a inici de la campanya, el 5 de novembre es va convocar un Fòrum de debat a la Universitat de Barcelona. Allí, centenars d’activistes de diversos moviments socials i persones interessades en la història viva del país es van aplegar per compartir reflexions, experiències i ambicions de transformació. Una de les taules rodones va versar sobre el treball per la pau. Amb el títol ‘El moviment per la pau. Ahir i avui’ es van analitzar els darrers anys i el moment actual de les organitzacions i de les mobilitzacions de la societat civil en relació amb la construcció de la pau. El debat va comptar 6 FundiPau
amb Francesc Tubau, portaveu de la Plataforma Aturem la Guerra l’any 2003, Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, Txell Bragulat, membre de Sodepau i Jordi Armadans, director de FundiPau. Cécile Barbeito, de l’Escola de Cultura de Pau i membre de la Junta de l’ICIP, va moderar l’acte. Les mobilitzacions per posar fi al servei militar obligatori, la campanya perquè l’Estat espanyol sortís de l’OTAN, les manifestacions per evitar la guerra d’Iraq i la solidaritat amb diverses zones de conflicte van ser alguns dels temes que es van abordar. La campanya ‘Lluites Compartides’ —en el Consell Assessor de la qual hi ha el director de FundiPau, Jordi Armadans—, continuarà les seves activitats fins la primavera de 2017.
Edita: FundiPau Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a - 08018 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org President: Antoni Soler Director: Jordi Armadans
Coordinació butlletí: Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Dipòsit legal: B-50326-2077 Foto de portada: ICAN
Butlletí fet amb la col·laboració de:
Butlletí Hivern 2017
En breu Dediquem el DENIP als refugiats
Sabies que...
és una xarxa Mayors for Peace, u, Pa la r pe es ld ca Al re la pau i el dedicada a promou ts ta ciu de al ion ac intern de la proposta ixer el 1982 arran desarmament. Va né caldes d’Hiroshima cions Unides els al que van fer a les Na l de les armes ilitzar sobre el peril ib ns se r pe ki sa ga i Na Es va constituir la seva eliminació. ir gu se on ac i s ar nucle és de 7.000 tualment agrupa m Ac . 90 19 ny l’a t 1 països i oficialmen n catalanes— de 16 só 0 20 s al qu les ciutats —de fita que l’any 2020 s’ha marcat com a at de el món s’hagi alliber l’amenaça nuclear. d’AlLa secció catalana va caldes per la Pau es co r pe 14 crear el 20 ts ita ordinar les activ de la xarxa internacional a Catalunya i promoure el seu la coneixement entre ciutadania. .org 2020visioncampaign
El 30 de gener celebrem el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau en record de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. A FundiPau preparem una proposta pedagògica adreçada a les escoles i instituts centrada en la situació de les persones refugiades, en les causes que els obliguen a fugir de casa, i en el paper que hem de tenir les societats d’acollida. D’altra banda, com cada any, també prepararem el Mapa DENIP, una eina col·laborativa que permet donar visibilitat a les activitats que es fan als centres escolars de Catalunya en aquesta jornada. Més informació:fundipau.org/denip Soraya Bayuelo, finalista a millor líder colombiana La periodista comunitària fundadora del Colectivo de Comunicaciones Montes de Maria, a qui vam entrevistar a la contraportada del Butlletí 113, ha quedat entre els 28 finalistes a ‘Mejores líderes’. Es tracta d’una iniciativa de la revista colombiana SEMANA i de la Fundación Liderazgo y Democracia que busca identificar i promoure la tasca d’aquells actors públics que han destacat en el seu entorn comunitari, local, regional o nacional, i han promogut grans transformacions socials. Per això, més que un premi, significa un reconeixement a la tasca que realitza una persona sigui en l’àmbit de la política, de la societat civil, de l’Estat o de qualsevol àmbit públic. Moltes felicitats, Soraya!
Ajuda’ns a construir una cultura de pau > Nom i cognoms > Adreça > Telèfon
> NIF > Codi postal > Correu electrònic
> Població
Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12€ 30€ 60€ Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada amb ingrés al compte* de FundiPau Domiciliació bancària > Banc / Caixa > Compte / llibreta
Entitat
_____ €
Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt
> Titular del compte o llibreta Oficina
Control
Número compte
> Data
Les aportacions de fins a 150 € anuals desgraven un 75% en fer la Declaració de la Renda Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: FundiPau - Av. Meridiana, 30 - 32, esc. A, entl. 2a. 08018 Barcelona
Abans de fer-me soci, vull rebre més informació
Signatura del titular del compte / llibreta FundiPau 7
Butlletí Hivern 2017
Parlant de pau amb...
Albert Caramés “Més que mirar-la, l’hem d’escoltar, l’Àfrica” Albert Caramés (Barcelona, 1982) és un activista per la pau i el desarmament. Llicenciat en Sociologia i graduat en Cultura de Pau per la UAB, els darrers 7 anys ha treballat a Costa d’Ivori, a la República del Congo i a la República Centreafricana, tant per les Nacions Unides com amb Metges sense Fronteres. Actualment col·labora en la creació d’un Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent a l’Institut Internacional d’Acció Noviolenta (NOVACT). És patró de FundiPau i des de l’octubre, membre de la junta directiva de l’International Peace Bureau.
Més enllà de la recepta, cal pensar més en qui promulga aquest discurs: el 80% de les informacions que vénen del continent africà provenen de tres agències de noticies internacionals (Reuters, Associated Press i Xinhua).
Com ens l’hauríem de mirar? Més que mirar, l’hem d’escoltar. Si parlem de mirar Àfrica sembla que l’haguem d’analitzar i donar-hi alguna resposta, com si fos un objecte. Quan ho hem fet (períodes colonials, programes d’ajustament estructural,...) s’han obtingut uns certs resultats a nivell macroeconòmic, però no s’han solucionat aspectes com la redistribució de la riquesa o l’accés a l’educació, entre d’altres. Com a subjecte que és, l’hem d’escoltar perquè, com qualsevol altre context, s’expressa cada cop més i de formes molt variades: des de la política, la societat o la cultura. Des d’unes societats amb inquietuds i moltes coses a dir.
Les armes són un problema a l’Àfrica?
A partir de la teva experiència de treball en tres països africans, diries que des d’Europa en tenim una visió distorsionada del continent? Mirar l’Àfrica hauria de ser com posar-nos davant un mirall. Pensem que ens queda molt i molt lluny, però el desconeixement que en tenim no és tant per la distància geogràfica, sinó per la narrativa que ens arriba d’aquest continent. Durant els darrers anys hi ha hagut molt de debat sobre la manera d’analitzar la situació a l’Àfrica, si amb pessimisme o amb optimisme. No obstant, el realisme s’ha d’imposar, entendre que els matisos i relleus són presents com en qualsevol altra regió.
La circulació (més que la proliferació) descontrolada d’armament suposa una greu amenaça a l’estabilitat en moltes regions del continent. En zones on he viscut, era habitual veure granades a la venda per 50 cèntims, per no parlar de fusells o de munició. La porositat de les fronteres no ha de ser un argument suficient per amagar pràctiques clientelars. El descontrol és tan gran que cal plantejar-se com adaptar els estàndards internacionals a la regió, tant pel que fa a les actuacions necessàries com per promoure una bona dosi de voluntat política.
Has conegut de prop el treball de les Nacions Unides sobre el terreny. Com valores la seva tasca? Cada cop dubto més d’aquella frase que diu “si les Nacions Unides no existissin, s’haurien d’inventar”. Com a extreballador sempre penso que és un gran i vell transatlàntic: amb molta capacitat i recursos, però que va a
un ritme lent i constant, difícil de fer maniobrar. Es podrien criticar, i amb raó, moltes males pràctiques que es veuen des del terreny (corrupció, poder, abusos,...), però si no estirem del fil no aconseguirem solucionar-les. Si no responsabilitzem els estats membres o sense una veritable voluntat de canviar el sistema de veto del Consell de Seguretat, entre d’altres, no ens en sortirem.
Recentment has estat escollit membre de la junta directiva de l’International Peace Bureau. Quin és el paper d’aquesta institució centenària avui? L’IPB es troba en una situació de canvi, de transformació. El moviment per la pau ha d’adaptar-se a les constants evolucions que anem patint perquè el que ara és una amenaça real (Donald Trump) es pugui transformar en una oportunitat. La revolució tecnològica, cada dia més veloç, o la descentralització han d’estar a l’ordre del dia, però també el saber escoltar els reptes i les veus de tots els racons del món. Espero, en nom de FundiPau, poder aportar i aprendre.
Com veus el moviment per la pau a Catalunya? Quins reptes té al davant? El gran repte que ens hem de plantejar sempre és com arribar als “no convençuts”. Amb tota humilitat (si bé he mantingut el contacte, els darrers anys no he viscut el dia a dia), penso que la transversalitat ha de sumar i cada cop amb més força. En un cas tan flagrant com el del refugi i l’asil, el moviment per la pau no crec que hagi d’imposar l’agenda, sinó aportar una manera diferent de mirar les coses. Ha de ser el nostre gran valor afegit. Per a aconseguir-ho, penso que, des de la pluralitat, ens cal més cohesió.
Un desig? Que tots, jo el primer, ens adonem que tenim el doble d’orelles que de boca. Tenim tendència a opinar i a voler donar una recepta a cada problemàtica que se’ns posa. Crec que ens cal més pausa i no tenir tanta ànsia en donar respostes, ja que primer ens hem de plantejar si les preguntes són les adequades.