Cooperaciocatalana 302 by Fundació Roca Galès

Cooperativisme i sostenibilitat

302

Revista mensual - Any 28è Setembre 2007

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Rubén Prieto

Editorial

Cooperativisme i sostenibilitat

Noticiari

Les nostres cooperatives Transports Urbans de Sabadell, cooperativisme i sostenibilitat Francesc Vila

XXII Jornades sobre cooperativisme El cooperativisme en la societat del consum Santos Hernández i M. Lluïsa Navarro

Entrevista Marià Moreno: “Construir comunitats és la nova fita del segle XXI” Carme Giménez

Economia cooperativa Catalunya - Treball Albert Gasch

Medi ambient El meu amic el mar Joan Dotras

Pensem-hi Construir catedrals Santos Hernández

Biblioteca Donació

Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Rubén Prieto (Montevideo, Uruguai) 52 anys d’experiència en cooperativisme integral a Comunidad del Sur i Editorial Nordan, i exsecretari general de la Federació de Cooperatives de Treball d’Uruguai

Què li resulta atractiu del cooperativisme? Més que atractiu, el cooperativisme és una resposta per a resistir els efectes més perversos del capitalisme i permet avançar en crear una societat diferent. Que permet a nivell personal la responsabilitat en tots els aspectes, jo visc a través de la cooperativa, puc consumir responsablement, tenir un habitatge amb criteris saludables i tenir una feina de manera solidària així com educar els meus fills en valores solidaris. Tot plegat gràcies al cooperativisme.

Què li resulta molest? La paradoxa de què en alguns casos era una solució alternativa que s’ha convertit en una modalitat d’autoexplotació per a abaratir costos sense escrúpols. Que el que hauria de ser una acte educatiu i creatiu repeteixi molts mecanismes de la burocràcia i l’individualisme.

Què en pensa del cooperativisme i la intercooperació a nivell mundial? Si jo sóc aquí, a Barcelona és per a buscar relacions complementàries i solidàries entre cooperatives de l’Uruguai i de Catalunya. Un avenç és potenciar els postulats del comerç just a través de les nostres cooperatives essent una possibilitat real de canviar les regles del comerç mundial.

Editorial

Cooperativisme i sostenibilitat Tornem a començar un nou curs i us oferim, com sempre, un resum del que van ser les XXII Jornades sobre cooperativisme que van tenir lloc a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada el passat mes d’agost. Aquestes jornades, dedicades al cooperativisme en la societat del consum, van tenir com a ponents membres de diverses cooperatives que van posar en comú les seves experiències i preocupacions vers a l’aportació que es fa des del cooperativisme a la consecució d’un món més just a través del consum responsable. S’hi van presentar noves cooperatives i noves experiències, a més de ser l’espai en comú per a la discussió i el debat que la Fundació Roca i Galès pretén que siguin aquestes jornades anuals. Per una altra banda, a Les nostres cooperatives, trobareu el reportatge que hem volgut dedicar a Transports Urbans de Sabadell, sccl, que compleix 25 anys enguany i que són un exemple d’empresa conscienciada pels problemes del medi ambient, que treballa amb un sistema integrat de gestió de la qualitat i el medi ambient pel qual ha rebut premis diversos, entre els quals hi ha el que va rebre el proppassat mes de juny de mans de la Generalitat de Catalunya per la seva gestió sostenible i respectuosa amb el medi ambient. I és que les cooperatives tenim molt a dir pel que fa a la preocupació pel nostre entorn i la comunitat. Tal com ens expressa Marià Moreno, coautor d’El marketing para seres humanos, a l’entrevista, tenim un trajecte recorregut en el camí cap a la sostenibilitat i la responsabilitat a l’hora de consumir, un camí que, dia a dia, cal ampliar i eixamplar cap al futur. Una manera d’eixamplar aquest camí és anar estentent el món cooperatiu arreu del país. Aquest és l’objectiu d’ARA_COOP, de la qual Albert Gasch, dins de la secció d’Economia Cooperativa, ens fa una exposició de la tasca duta a terme durant els darrers dos anys, des que es va crear. Més de quaranta cooperatives constituïdes són un bon exemple de l’esforç que s’està fent per estendre el cooperativisme a casa nostra.

6 Noticiari

Treball invertirà en ajudes per al creixement de cooperatives La conselleria de Treball invertirà 10 milions d’euros a fomentar la creació de cooperatives i societats laborals a Catalunya i a afavorir-ne el creixement i la creació d’aliances. Dels 10 milions –tres més que l’any passat–, 7 milions es destinaran a ajudes per a l’economia cooperativa, com ara subvencions de fins a 10.000 euros per la incorporació de nous socis, i la resta es repartiran entre una nova línia d’avals i fons de garantia per al suport d’operacions de crèdit. La directora general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació, Mireia Franch, va explicar durant la presentació d’aquest projecte a primers d’agost, que els principals objectius d’aquest programa són impulsar la intercooperació i les aliances entre cooperatives, fomentar la creació d’empreses d’economia social, afavorir la incorporació de nous socis i incentivar l’elaboració de memòries de responsabilitat social corporativa. Un altre dels objectius principals, segons va explicar Franch, és «donar suport a projectes empresarials d’economia cooperativa en els seus inicis, és a dir, en els primers anys de gestació [fins als tres anys]». Per arribar a aquests objectius, la conselleria oferirà ajudes d’entre 5.500 i 10.000 euros per a la incorporació de socis en cooperatives o societats laborals. Les ajudes per a les inversions aniran dels

6.000 als 24.000 euros, i serviran perquè les cooperatives puguin adquirir nous elements productius finançats mitjançant el lísing. D’altra banda, la conselleria de Treball, conjuntament amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya i amb el suport d’Avalis SGR, ha creat una línia d’avals per a cooperatives amb la finalitat de

«facilitar l’accés a un finançament adequat». L’aportació de la Generalitat per aquest 2007 serà de 725.000 euros, als quals s’ha de sumar els 125.000 euros que aporta la Confederació de Cooperatives de Catalunya i que permetran impulsar projectes per valor de més de 21 milions d’euros.

Fusió de sis cooperatives agràries del Priorat Les assemblees generals de les 6 cooperatives que integraven fins ara la cooperativa de segon grau Vinícola del Priorat, reunides el passat mes de juny, van aprovar la conversió de la Vinícola del Priorat en una cooperativa de primer grau integrant-hi totes les cooperatives associades fins ara en segon grau: l’Agrícola del Lloar, Agrícola de Gratallops, Celler de la Vilella Alta, Celler de la Vilella Baixa, a més de la cooperativa Consum de la Vilella Baixa. Tot el procés de fusió va comptar amb l’assessorament dels tècnics de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Amb la fusió, la Vinícola del Priorat es consolida com la principal productora de raïm i embotelladora de vi de la DOQ Priorat, i té previst incrementar aquest lideratge que ja ostentava quan era Núm. 302

una cooperativa de segon grau. La producció d’oli verge extra és la segona gran línia de la cooperativa i representa aproximadament un 30% de la seva activitat econòmica. Els nous ous projectes passen per consolidar l’agro-

botiga de Gratallops com a punt de venda de productes de qualitat i convertir la botiga de queviures de la cooperativa Consum de la Vilella Baixa en una nova agrobotiga. També s’estudiarà la instal·lació d’una benzinera. La fusió permetrà a la Vinícola del Priorat agilitar la gestió, reduir costos, augmentar el nivell de competitivitat en el mercat i fer rendible el patrimoni. En aquest sentit, té previst millorar els serveis als socis en àmbits com fruits secs, seccions de crèdit, assegurances, subministraments i gestió de terres. També té previst potenciar sistemes de conreu respectuosos amb l’entorn i el medi ambient i potenciar que bona part de les finques dels socis de la cooperativa són dins l’espai del Parc Natural del Montsant.

Noticiari 7

Cinquanta anys d’habitatge cooperatiu

El mes de setembre la Cooperativa d’Habitatges del Sagrat Cor de Jesús celebrarà cinquanta anys de la seva constitució. La entitat va néixer a l’any 1957, a la ciutat de Barcelona (Poble Nou), per donar resposta a la gran necessitat d’habitatges, escoles, serveis d’alimentació, etc. Amb els anys, s’ha desenvolupat un pla d’habitatges al Poble Nou, Diagonal Mar, Gran Via, Maresma, mitjançant un procés de democràcia interna, que va culminar amb la creació de l’Escola Gregal i l’Institut Besòs, amb una aportació de quatre milions de pessetes provinents d’una herència i donacions socials. La seva posada en marxa va ser per iniciativa de la Cooperativa que, amb 100 treballadors, va desenvolupar una sèrie d’activitats, el servei de les quals van servir de model a treballadors de Carburos Metálicos i Roca Radioadores a Gavà amb sengles promocions a preus de cost. La Cooperativa manté un patrimoni com a resultat de les seves politiques econòmiques amb quatre locals Socials oberts a Diagonal Mar, Poble Nou, Gran Via i Turó de la Peira, amb un resultat de mil trescents habitatges construïts al llarg de 20 anys. Actualment compta amb 970 socis, amb una estructura interna formada en règim de cooperativa de segon grau amb Comitès Locals amb representació a les cinc comunitats i regida per la Llei de Cooperativa de Catalunya de l’any 2002. El seu desenvolupament intern d’assemblees ha fomentat al llarg dels anys la cultura de la informació i debat, i la relació externa amb representants a la Federació i Consell Superior de Cooperació.

Amb els objectius tancats, l’entitat ha contribuït al llarg de la seva història a enriquir el teixit social a les entitats dels barris, on està ubicada, associacions vecinals, sindicats, moviments cristians, HOAC, ACO, en temps molt difícils. La Cooperativa no és aliena als canvis de ciutadans que transformen avui la ciutat; el teixit social fundacional ha envellit i s’està renovant a base a uns percentatges del 30% de famílies joves, un 40% del tradicional i amb un 10% d’immigrants. L’entitat que treballa per mantenir les relacions internes amb treballs d’accions culturals i una comissió actualment estudia la possibilitat d’atendre les creixents necessitats actuals, exposa la seva voluntat de començar un projecte de millora per recuperar l’activitat cooperativa socialitzada que afecta en aquests moments a unes 3.500 persones vinculades que resideixen en les comunitats de la cooperativa. Segons expressa Joan Pintó, President de la Cooperativa: El cooperativisme manté el seu fil conductor fidel a la democràcia amb el seu perfil humanitari, a pesar dels avenços de la tecnologia i l’economia actuals. Els homes i dones amb les seves passions, els seus intents i les circumstàncies històriques, amb un pas enrere i un altre endavant, fan avançar la història que, en el fons, ès la història de la llibertat.Des de la nostra entitat, hem volgut seguir en el combat per la igualtat i contra l’especulació: la cooperativa, amb la seva tenacitat, va ser i vol continuar sent un exemple.

Núm. 302

8 Noticiari

La Federació i Ecotècnia arriben a un acord sobre els fons irrepartibles La Llei 18/2002 de cooperatives de Catalunya estableix que, quan una cooperativa es transforma en societat mercantil, els seus fons de reserva irrepartibles han de mantenir aquesta condició, tot i que passen a ser fons de la nova societat. Són les entitats representatives del cooperativisme les encarregades de vetllar perquè aquests fons continuïn tenint el caràcter d’irrepartibles i l’acord amb aquestes és un requisit necessari per procedir als tràmits registrals . La cooperativa Ecotècnia va anunciar el 4 de juliol la seva transformació en societat limitada per poder donar pas a la incorporació d’Alstom com a soci, companyia amb la qual ja té un preacord signat. La cooperativa ha treballat amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) per tal d’arribar a un acord, ja que si bé la llei és molt

Núm. Núm. 302

explícita respecte de la irrepartibilitat dels fons, no ho és pel que fa a les maneres de garantir-la un cop transformada la societat. L’acord a què han arribat les dues entitats estableix que els fons de reserva irrepartibles d’Ecotècnia, aproximadament 10 milions d’euros, passaran a la societat transformada en forma de deute amb la FCTC, garantits amb un aval bancari. A més, l’acord preveu que en cas que la incorporació de nous socis faci perdre el control majoritari als actuals, es crearà una Fundació amb l’import dels fons no repartibles. Aquesta Fundació es constituirà un cop finalitzat el procés de transformació i formalitzada la incorporació d’Alstom a l’empresa d’energies renovables. La Fundació tindrà com a finalitat la promoció del cooperativisme de treball i estarà vinculada a la FCTC.

Ecotècnia va néixer com a cooperativa fa 25 anys i ha esdevingut un referent d’èxit pel seu model empresarial basat en la innovació tecnològica, no solament per al moviment cooperatiu, sinó per al conjunt del teixit empresarial català. Ha estat el model cooperatiu el que els ha permès enfortir-se com a empresa, gràcies a una política de reinversió dels excedents i de dotació dels fons de irrepartibles.

Cooperatives de Catalunya 9

L’accessibilitat del portal www.cooperativescatalunya.coop

l portal www.cooperativescatalunya.coop de la Confederació de Cooperatives de Catalunya permet accedir de forma fàcil i integrada als seus 3 web: el de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que presenta els continguts més institucionals i té connexió amb el segon dels webs, l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya que presenta la informació de caire més dinàmic com les notícies o l’agenda i el web del programa RSE.COOP, que ofereix una triple funcionalitat: informació sobre el desenvolupament del programa, difusió de les notícies de les cooperatives que hi participen i com a intranet que facilita la comunicació entre les cooperatives i l’equip de tutoria del programa. Els 3 web tenen la seva corresponent versió accessible que és present en la pàgina principal de cadascun d’ells. L’accessibilitat indica la capacitat d’accés al web i als seus continguts per a totes

les persones amb independència de si tenen algun tipus de discapacitat física o intel·lectual, sent també un element facilitador en

entorns amb limitacions tecnològiques o ambientals com pot ser l’exemple les connexions lentes. Per tant, l’accessibilitat és una qualitat vinculada a un disseny d’usuabilitat i implica un accés equitatiu i en igualtat d’oportunitats a la xarxa, un dels pilars de la nostra societat del coneixement i té una relació directa amb la responsabilitat social de les organitzacions.

El W3C és el màxim organisme internacional que vetlla per promoure l’accessibilitat a la xarxa, en especial el seu grup de treball WAI. Una de las funcions de WAI es el desenvolupament de pautes i tècniques que proporcionin soluciones accessibles per al software web i per als desenvolupadors de web. Les pautes de WAI estan considerades como a estàndards internacionals en matèria d’accessibilitat. Les versions accessibles dels 3 web del portal www.cooperativescatalunya.coop segueixen els paràmetres de WAI i compta amb les etiquetes W3C HTML 4.01, que indica que la versió permet la separació de contingut i la seva aparença de tal manera que es garanteix una accessibilitat i universalitat a través d’un llenguatge natural, l’etiquetat W3 CSS, que determina l’usabilitat, i les AAA en el test d’accessibilitat web (t.a.w.3) que significa que l’entorn web és òptim.

Presentació de la biografia de

Josep Roca i Galès dins la Col·lecció Cooperativistes Catalans

divendres 26 d’octubre Informació: www.rocagales.org Tel.: 932 154 870

Núm. 302

10 Les nostres cooperatives

Transports Urbans de Sabadell (www.tus.es) gestiona el transport urbà de la capital de la comarca del Vallès Occidental des de 1982. En l’actualitat, aquesta cooperativa de treball ocupa més de 170 persones, i compta amb 13 línies d’autobús que connecten els diferents barris de la ciutat. El passat mes de juny va rebre un dels el premis a la iniciativa de protecció i millora del medi ambient que atorga la Generalitat de Catalunya.

Transports Urbans de Sabadell, cooperativisme i sostenibilitat

ransports Urbans de Sabadell, TUS, és una cooperativa de treball associat constituïda el 1982 per un grup de treballadors amb la finalitat de realitzar el transport urbà de la capital del Vallès Occidental i l’objectiu d’atendre les necessitats de mobilitat de la ciutadania. Amb la posada en funcionament de l’empresa cooperativa, es va ampliar el servei de transport tant en número autobusos com de línies. En l’actualitat, l’equip humà està format per més de 170 persones treballadores i una flota de 64 vehicles que incorporen les tecnologies més actuals (climatitzador, càmera de vídeo, avisos electrònics, SAE, etc.). 49 dels autobusos són de plataforma baixa i fins a 56 estan catalogats com a respectuosos amb el medi ambient. A més, el 90% dels serveis es realitzen amb aquest tipus d’autobusos. TUS, que forma part de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), Disposa de 350 parades distribuïdes per tota la xarxa viària de Sabadell i dóna servei mitNúm. 302

jançant 13 línies d’autobús que circulen durant tot el dia. La cooperativa TUS, preocupada per millorar la qualitat permanentment, la qualitat dels serveis i el respecte al medi ambient, compta amb la certificació ISO 9001 de gestió de la qualitat des del desembre de 2004 i, més recentment, amb la ISO 14001 de gestió de medi ambient.

Àmplies instal·lacions Amb 12.567 metres quadrats (una superfície com gairebé dos terrenys de joc com el del Camp Nou, l’estadi del FC Barcelona), la cooperativa TUS disposa de les instal·lacions necessàries que li permeten desenvolupar l’activitat, on tenen un aparcament de dos nivells amb una capacitat d’aparcament de fins a 112 autobusos, a més de les oficines, els tallers i altres serveis per desenvolupar l’activitat del transport. Aquestes àmplies instal·lacions compten amb uns tallers de manteniment d’autobusos dotats amb

les últimes tecnologies, pensades per a la reducció de l’impacte ambiental de l’activitat, com ara: diferents decantadors de sòlids i separadors d’hidrocarburs per evitar l’abocament de matèries contaminants al clavegueram, un dipòsit que recull l’aigua de pluja per al rentat dels vehicles i pannells solars per a l’escalfament de l’aigua dels vestuaris. A més, les oficines disposen d’unes instal·lacions àmplies i lluminoses amb sistemes per a minimitzar el consum d’energia, així com el Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE), mitjançant el qual s’obté la informació sobre l’ocupació i la regularitat del servei en temps real per poder prendre decisions immediates i realitzar ajustaments en les diferents línies de transport de passatgers, així com planificar els horaris i els diferents serveis.

Qualitat i medi ambient Durant el mes de març de 2004, i d’acord amb la política de l’empresa de millorar de manera continuada, van decidir iniciar la im-

plantació d’un Sistema Integrat de Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient. En pocs mesos, el desembre de 2004, van aconseguir la certificació d’aquest sistema segons les normes ISO 9001:2000 i ISO 14001:1996, que certifiquen la gestió de la qualitat i del medi ambient segons aquestes normatives internacionals que tenen uns estàndards elevats de control intern i de procediments. Des de TUS sempre s’ha tingut una gran inquietud per fomentar i incrementar la qualitat dels serveis ofertats i amb el màxim de respecte pel medi ambient. Per aquest motiu, han desenvolupat un sistema per identificar, avaluar i tenir actualitzada la informació referent als aspectes ambientals amb impactes significatius sobre l’ambient. Al mateix temps han definit un sistema de gestió basat en els requisits de l’administració i els propis usuaris. D’aquesta manera, pretenen assegurar la qualitat del servei de transport i el respecte ambiental. El Consell Rector de TUS és l’organisme cooperativista encarre-

gat de fixar els objectius de qualitat i medi ambient per a un període determinat, alhora que assegura els recursos necessaris per poder-los dur a terme. D’altra banda, el personal de TUS té el grau de competència necessari per al lloc de treball desenvolupat, rebent formació i sensibilització continuada i específica segons els diferents llocs de treball. Aquest Sistema Integrat de Gestió de TUS es manté amb una acurada comunicació, tant interna com externa, amb tot el personal i amb els usuaris dels serveis. A més, tot el sistema està degudament documentat amb els diferents manuals i procediments que s’han creat per al seu funcionament.

Política de qualitat i medi ambient El Consell Rector de la cooperativa TUS és, a més a més, l’òrgan encarregat de definir la política de qualitat i medi ambient que fonamenta el Sistema Integrat de Gestió i que té l’objectiu d’atendre les necessitats de les perso-

nes usuàries, els compromisos amb les administracions, els serveis subministrats, els objectius particulars i la legislació i la normativa vigent aplicable. Un dels principals compromisos d’aquesta política és la millora continuada de la qualitat i el medi ambient, amb aspectes com ara: satisfer les necessitats de les persones usuàries, augmentar la percepció de la qualitat dels serveis, dispensar el tracte més acurat a l’usuari, informar de forma puntual i eficaç, garantir la viabilitat del servei, treballar per reduir l’impacte ambiental, reduir els consums d’hidrocarburs, les emissions atmosfèriques, els nivells de soroll i els residus generats. A més, la política de qualitat i medi ambient de TUS identifica tots els recursos, tant de personal com tecnològics, la formació i la motivació del personal de manera continuada, la revisió i l’actualització periòdica dels objectius de qualitat i medi ambient, la comunicació i el seguiment del sistema de qualitat i medi ambient. Núm. 302

Objectius anuals de millora Com a conseqüència de la implantació de les certificacions de qualitat i medi ambient, la cooperativa fixa una sèrie d’objectius anuals per a l’any 2007, entre el quals destaca: la creació i la implantació d’un protocol de benvinguda per als nous treballadors, el manteniment correctiu de les infraestructures, la reducció en origen del 35% de la producció de residus per al període 2004-2009, la reducció del consum d’aigua potable i gas en un 5% i el control electrònic de gas-oil. Respecte a aquests objectius, l’empresa ja ha aconseguit algunes fites importants, com ho són: la implantació de la segregació diferenciada dels residus propis

de TUS, la modernització del sistema informàtic i la reducció del consum de dissolvent als tallers en un 25%. D’altra banda, també han aconseguit l’augment de la satisfacció dels treballadors i l’augment de la percepció de la qualitat del servei per part del les persones usuàries del transport.

Reconeixement a l’aposta pel medi ambient TUS ha estat guardonada amb un dels Premis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a les iniciatives de protecció i millora del medi ambient. Aquest premi del Departament de Medi Ambient i Habitatge reconeixen públicament la tasca de persones, físiques i jurídiques, públiques i privades, que han fet contribucions rellevants en favor de la protecció i la millora de l’entorn. En el cas de TUS, que va rebre el premi en la categoria d’iniciatives

de protecció i millora del medi ambient en gestió ambiental de l’aigua i mobilitat sostenible, es reconeixen les iniciatives singulars en l’àmbit de la gestió ambiental de l’aigua per la instal·lació d’un sistema d’aprofitament d’aigua pluvial per al rentat d’autobusos i la reutilització i tractament posteriors, que suposen l’ús i la gestió eficient i responsable d’aquest recurs. Una sistema que ha estat clau a l’hora d’obtenir de la certificació ISO 14001 de gestió ambiental. Tant el premi com tot l’esforç que suposa el manteniment de les certificacions dels sistemes de gestió de la qualitat i del medi ambient suposa el reconeixement del treball en aquests àmbits amb l’objectiu d’oferir el servei més acurat possible amb el màxim de respecte cap al medi ambient.

Francesc Vila

Sistema de reutilització d’aigües El projecte premiat per la Generalitat de Catalunya que han desenvolupat i posat en funcionament a TUS és un sistema de recollida, utilització i reutilització d’aigües pluvials que s’utilitza per al rentat de la flota d’autobusos. Aquest sistema està format per un aljub, o cisterna soterrada, de 600 metres cúbics de capacitat, que recull les aigües pluvials, a més d’un petit dipòsit decantador de sòlids de 10 metres cúbics de capacitat, així com l’adaptació de la maquinària del tren de rentat per a la captació de l’aigua pluvial. L’aigua provinent de la pluja és recollida mitjançant un sistema de canonades cap a la cisterna, després de passar pel dipòsit decantador de sòlids. Una vegada emmagatzemada, mitjançant una bomba, l’aigua pluvial és enviada a la maquinària pròpia del tren de rentat, on s’hi afegeixen els additius propis i necessaris per al funcionament del sistema de rentat.

A més, l’aigua feta servir per al rentat dels vehicles és recollida i es fa passar per un altre decantador de sòlids i uns separadors d’hidrocarburs, abans d’enviar-la a un dipòsit d’aigües pretractades i recuperades, que s’utilitza en cas d’esgotar-se la cisterna d’aigües pluvials. El procés de rentat també preveu la realització de la fase d’esbandida final amb aigua de la xarxa, per millorar l’acabat final del rentat, així com l’evacuació a la xarxa general d’aigües de l’aigua no reutilitzada, després d’un procés de pretractament. Al final, amb aquest sistema es realitza una reducció considerable del consum d’aigua de la xarxa en una de les instal·lacions que més aigua utilitza. De fet, des de la posada en funcionament de la instal·lació, els consums anuals d’aigua de la xarxa s’han reduint paulatinament: l’any 2003, el consum era de 2.024 metres cúbics i, l’any passat, el consum es va reduir a 1.409 metres cúbics.

F. V.

Núm. 302

Universitat Catalana d’estiu 13

FOTO: AGNÈS GINER

Vista general d’una sessió de les Jornades

XXII Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu

23-25 d’agost de 2007 El cooperativisme en la societat del consum Equip d’organització: Agnès Giner, Santos Hernández, Xavier Palos, Esteve Puigferrat, Francesc Vernet, Fermí Vives.

nguany havíem triat d’intentar una anàlisi de la nostra societat des del punt de vista de les característiques de les actuals apetències del consum. Volíem estudiar aquestes apetències, i de quina manera el cooperativisme, sense perdre les seves essències, ha de situar-se davant d’elles. I intentàvem presentar què estan fent avui, i, sobretot, què és el que intenten de fer en el futur més proper. Aquesta temàtica general de les jornades ens va ser esbossada per Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès, com a iniciació del primer dia, dedicat a la presentació de las característiques generals de la societat del consum.

La primera ponència, a càrrec de Jordi Maluquer, vice-president de la cooperativa RAC, Ràdio Associació de Catalunya, ens presentava les característiques de la societat del consum. Ens deia que la part del món on el nivell de consum pot ser ja considerat consumisme és aquell que arriba a una mitjana de despesa de 7.000 euros anuals. Aquest món, però, representa únicament el 28% de la població mundial. Ens va parlar dels exemples de persones i estructures socials que han predicat la simplicitat de vida, com ara Gandhi i la seva lluita per la independència del seu país, o Lanza del Vasto i la seva Comunitat de l’Arca. I ens subratllava que hi ha 1.700 milions de persones que consumeixen una mitjana de 20 euros diaris, mentre que 2.800 milions han de viure amb un consum diari de 2 euros, i 1.200 milions amb menys d’un euro al dia. Ens insistia sobre la necessitat d’esforços per millorar aquesta situació. I, per

tal d’il·lustrar les dificultat que la realitat posa en aquest camí, ens subratllava que quan l’Índia va aconseguir, a la fi, la independència, i el partit de Ghandi va arribar al poder, els seus membres, els nous governants, no van saber aplicar a la tasca de govern els principis que els havien donat el suport del seu poble. Julia Mérida, de Barnamil, que a la segona ponència tractava el tema de la crisi energètica i les alternatives de la societat, ens va parlar molt de les possibilitats d’influir, ja amb la nostra actitud personal, sobre el problema del malbaratament d’energia, que és un dels defectes clars que presenta el nostre món. Ens parlava de coses tan senzilles com la utilització de bombetes de consum baix, d’electrodomèstics proveïts d’etiqueta energètica tipus A, de la conveniència de l’aïllament en finestres i portes i de ser lògics en les temperatures a mantenir a Núm. 302

14 Universitat Catalana d’estiu

FOTO: AGNÈS GINER

D’esquera a dreta, J. Maluquer, J. Mérida i X. Palos

la llar (per exemple, 20° a l’hivern i 25 a l’estiu), del consum inútil que suposa els llums innecessaris encesos o tota la maquinària (televisors, tocadiscs, ordinadors) sempre mantinguda en stand-by. D’aspectes concrets que seria molt fàcil tenir en compte en la construcció d’habitatges (dobles cisternes als wàters, aixetes adients, plaques solars). Però també ens alertava sobre el progressiu exhauriment de les energies fòssils (carbó, petroli) i del perill de continuar recolzant una part important de la producció d’electricitat en l’energia nuclear. Insistia en la necessitat de fomentar la producció d’energies renovables, molt especialment la solar, i en la conveniència d’acostar els llocs de producció de l’energia als llocs on aquesta ha de ser consumida, a fi de reduir les pèrdues que es produeixen durant el transport. La sessió de la tarda va ser dedicada al col·loqui del primer dia, moderat per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès, sobre les dues ponències anteriors. Va durar dues hores llargues, detall que ja indica l’interès que va Núm. 302

suscitar entre l’auditori del matí. Potser els aspectes més importants que va presentar van ser els aclariments del senyor Maluquer sobre la seva personal dedicació al periodisme i a la ràdio (motiu comú, segons va dir-nos: el seu catalanisme) i l’interès d’una assistent, membre d’un equip d’arquitectes, sobre les possibilitats d’entrar en contacte amb el grup del qual Barnamil forma part. El segon dia va ser dedicat a estudiar la realitat de l’actitud actual del cooperativisme davant la societat del consum. La tercera ponència de les jornades, pronunciada per Raül Robert, membre de Sostre Cívic, cooperativa en procés de creació, ens presentava el seu model cooperatiu per a l’oferta d’habitatge. L’aspecte més important d’aquesta oferta és el fet que, contra el que és habitual en la creació cooperativa d’habitatges a casa nostra, la futura cooperativa Sostre Cívic no cedirà als seus socis la propietat del respectiu pis, sinó, mitjançant el pagament d’una entrada i d’un lloguer tou, únicament el dret d’ús. Aquest dret serà indefinit, no tindrà caducitat, podrà

ser transmès per herència... però els socis que habitin aquests pisos no podran vendre’ls, i la cooperativa en mantindrà sempre la gestió. Es tracta del model Andel, molt utilitzats per les cooperatives daneses. En cas que els ocupants d’un habitatge vulguin renunciar-ne, han de cedir-lo a la mateixa cooperativa, que retornarà l’entrada cobrada i podrà assignar la cessió d’ús a un altre soci, però que sempre en mantindrà la propietat i l’obligació de dur-ne la gestió. Segons sembla, a Dinamarca un terç dels habitatges en règim de cessió d’ús estan construïts i gestionats per cooperatives. El començament de les activitats constructores de Sostre Cívic està pendent de les negociacions en curs amb un parell d’ajuntament en relació amb la consecució de terreny edificable. La ponència següent, la quarta, presentada per Jordi Segarra, membre de la cooperativa L’Olivera, versava sobre l’actitud de la cooperativa davant el mercat. L’Olivera ha fet una aposta decidida per la producció limitada, el valor afegit i la qualitat. Consideren que el context en

Universitat Catalana d’estiu 15

què es mouen i volen continuar movent-se (àmbit geogràfic petit, pocs socis, feina social complementària importantíssima per al grup) no han de buscar economies d’escala. Tenint en compte les condicions climatològiques del redol, l’existència d’un equip molt cohesionat i d’una xarxa de distribuïdors petits i fidels, han optat per l’elaboració únicament de productes d’alt valor afegit, amb criteris de qualitat que abasten des de la producció bàsica a la comercialització final. Produeixen sis tipus diferenciats de vi, tres de vi espumós i dos d’oli. I avui tenen un creixement anual d’entre el 10 i el 15% i voldrien mantenir-ne, ara per ara, el d’un 5 a un 10. Aquest col·loqui del segon dia, que va ser moderat per Santos Hernández, presentava unes característiques un xic atípiques. Va ser constituïda una mesa rodona a la qual hi eren presents, naturalment, els dos ponents del matí, però on hi havia també persones representants de diverses cooperatives, que havien acceptat de parlar-nos exclusivament, cadascuna d’elles i durant un temps molt limitat, d’un aspecte concret de la seva respectiva cooperativa, i que a l’equip organitzador de les jornades li havia semblat especialment demostratiu d’una actitud constructiva i nova davant la realitat del mercat. I així, Maria del Carme Simó, de la Cooperativa Vinícola del Priorat, ens va parlar de la creació de la seva agrobotiga. Van obrir-la en un moment en què semblava que no tenien futur: però van presentar un projecte, van convèncer, van rebre la confiança i les ajudes que necessitaven, i l’agrobotiga ha estat un èxit. Hi venen així, directament, un 30% de la producció pròpia, i practiquen la intercooperació perquè, mitjançant la compra mútua, ve-

nen també articles d’altres cooperatives. Jaume Fallada, de la cooperativa de segon grau Agrolés, que inclou quaranta-cinc cooperatives, ens deia que ells també han iniciat la política de crear productes amb alt valor afegit. I apuntava un pas més en la creació d’agrobotigues. Ells consideren que l’agrobotiga ven a una clientela de la capital, que hi va el cap de setmana i que busca un producte concret, de qualitat, artesanal. Aquesta venda té avantatges (és directa, és ràpida, paga al comptant), però és de poc volum: potser un 15% de la producció. Caldria obrir agrobotigues a les poblacions importants, buscar socis que inverteixin en aquesta comercialització. Enriqueta Muntané ens obria un camp nou, amb la presentació de la seva cooperativa Serveis Agraris del Priorat. Es tracta d’una entitat, creada amb la col·laboració de la Unió de Pagesos, creada amb l’objectiu de ajudar els pagesos en tot allò que hagin de menester. Sovint actuen, senzillament, com a central de compres, unificant les comandes petites de plançons, adobs, etc., a realitzar per diferents pagesos a un únic proveïdor i, en conseqüència, tot adquirint la possibilitat de negociar des d’una posició més favorable. Però també lloguen maquinària, o proporcionen enòlegs o personal temporer per a la verema. La Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell, mitjançant el seu director gerent, Antoni Pané, ens va presentar unes iniciatives ben allunyades de la feina en un redol ideològic i imaginatiu reduït. Aquesta cooperativa, amb una definida sensibilitat ambiental i ecològica, es llença a la creació d’energies renovables, amb la instal·lació d’un parc foto-voltaic amb onze seguidors solars, amb

una producció prevista de 194.000 kws. a l’any. S’han unit amb dues cooperatives més (2.500 socis en conjunt) i la seva secció de crèdit ha de ser dedicada íntegrament, amb principis ètics, i sobretot a la inversió local i de finançament propi i dels socis. I emeten pagarés de mil euros a l’interès del 6%. El col·loqui va ser llarg, i veritablement mogut i interessant. Intentem triar alguns dels punts més interessants que van afectar a les diferents entitats. Sostre Cívic: El mètode cooperatiu de cessió d’ús representa a Dinamarca un 6’5% de l’habitatge, un 20% de l’habitatge urbà i un 33% de l’habitatge a Copenhaguen. L’Olivera: Comercialitzen unes 80.000 ampolles anuals dels seus sis vins. També la seva xarxa comercial participa de l’economia personal, de proximitat. Es tracta d’una cadena de distribució petita, estreta, amistosa. Vinícola del Priorat: Tothom que ha visitat la seva agrobotiga subratlla que és preciosa. Mig seriosament es parla d’organitzar-hi una visita. Agrolés: Ells estan d’acord també en la categoria d’aquesta agrobotiga, però creuen que el model a seguir hauria de ser el de la de Cambrils. Alguna cosa han fet quant a buscar unions per crear agrobotigues. En un altre aspecte, puntualitzen que les grans cooperatives del seu grup també busquen la qualitat. Serveis Agraris del Priorat: La cooperativa està constituïda per trenta-tres persones. Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell: El seu representant contesta una sèrie de petites puntualitzacions que se li demanen soNúm. 302

16 Universitat Catalana d’estiu FOTO: AGNÈS GINER

per tot això que hauríem de crear xarxes interconnectades, marques comunes, informar del preu en origen de cada producte. El mercat social és una xarxa de distribució que funciona amb criteris democràtics. I hi ha algun estudi que diu que 9 de cada 10 persones diuen que estarien disposades a pagar un 10 % més per productes socials. Semblaria, doncs, que hi ha un mercat.

D’esquerra a dreta, A. Pané, J. Segarra, E. Muntané, J. Fallada, C. Simó, R. Robert.

bre el que ens ha dit. Però, ja acabat el col·loqui, queda envoltat de persones que continuen fent-li preguntes. No hi ha dubte que la seva aportació ha interessat. I subratllem que en diverses ocasions (en relació a inversions sobre Sostre Cívic, agrobotigues col·lectives d’Agrolés, instal·lacions foto-voltaiques d’Ivars d’Urgell) han sortit mencions sobre les dificultats de crear a Catalunya un banc cooperatiu i sobre els excedents de passiu que les seccions de crèdit catalanes aporten a la banca tradicional, lucrativa i despreocupada per l’ètica. Cal afegir-hi que aquesta tarda, abans de començar aquesta mesa rodona, s’ha acceptat l’aportació, fora de programa, d’un representant d’una entitat de la Catalunya Nord que ha tingut l’amabilitat d’adherir-se a les nostres jornades. Es tracta del senyor Jordi Auvergne, responsable de cultura de Le Jardin de l’Amitié, associació d’inserció professional que actua mitjançant l’agricultura ecològica. Ens explica la tasca que hi desenvolupen, i ens comenta les dificultats que l’agricultura biològica experimenta a l’estat francès. El dia 25, l’endemà, era el dedicat a L’actitud del cooperativisme Núm. 302

amb vistes al futur. Xavier Palos, gerent de la cooperativa Trèvol i patró de la Fundació Roca i Galès, ens presentava la cinquena i darrera ponència de les nostres jornades. El títol previst era Al si de la societat del consum, què hauríem de fer les cooperatives? Ens va dir que, al món actual, el consumisme ha esdevingut una mena de teologia, el gran centre comercial és el paradís i les marques el signes externs d’una nova religió. I que hem arribat a la conclusió que tot allò que no és mercantilitzable no val res. La publicitat no pretén vendre’ns productes, sinó valors que es suposen connaturals al producte a vendre. Naturalment, l’ètica no té cap importància, i la mentida, la deslocalització, el malbaratament dels recursos del planeta són coses absolutament naturals i no han de produir mala consciència a ningú. Palos ens deia, en canvi, que ens hem de preguntar quines són les nostres necessitats reals i valorar el seu cost. Inclòs el que representa la despesa del transport: no ha de ser normal comprar un article que es produeix a l’altra banda del món. Inclòs el que representa l’impacte social i ambiental d’allò que consumim. La sigla RSE (Responsabilitat Social Econòmica) no és un descobriment que ara s’ha posat de moda: existeix al centre del codi genètic del cooperativisme. És

Després en Xavier Palos també ens parla de Trèvol i de tot el que han anat creant al seu voltant. Trèvol és fruit d’una lluita sindical: el seu germen és, senzillament, aconseguir contracte de treball per a tots el missatgers d’una determinada empresa. Després, la lluita contra la repressió de la patronal i contra la creació de llistes negres. Més tard, posen en pràctica la missatgeria ecològica: en bicicleta, l’assaig de cotxes elèctrics. Ara, han creat marca: hi ha unes quantes Trèvol (o Trébol, tan se val) en funcionament. I una empresa de neteja. El grup forma part de diversos moviments d’economia solidària, de comerç just, de responsabilitat social. I, des de fa molt poc temps, ha creat una distribuïdora de productes fets per l’economia social i solidària: SMS (Serveis al Mercat Social). I, com que li ho preguntem, ens dóna la web on podem fer-hi comandes. www.mercasol.net. I l’últim acte de les jornades va ser la cloenda, feta per Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès, que va fer un curt resum de les activitats dels tres dies. I probablement fins l’any que ve, amigues, amics.

Santos Hernández M. Lluïsa Navarro

Entrevista 17

Marià Moreno: “Construir comunitats és la nova fita del segle XXI”

Explica’m que és el màrqueting. Avui dia, és a dir a l’any 2007, màrqueting és acompanyar el client en las seves necessitats. Passa que sovint es confon el màrqueting amb la publicitat, que n’és l’aspecte més vistós i que tots compartim. És per això que normalment construïm la nostra idea del màrqueting des del concepte que tenim de publicitat, que només n’és una part. Aleshores arribem a conclusions com: “si la publicitat és agressiva, el màrque-

ting també ho és; si ens enreda, el màrqueting també ho fa”. Només apareixen opinions més formades en persones que han estudiat una mica de màrqueting.

Si el màrqueting és acompanyar els clients, vol dir que les empreses en acompanyen? Aquí hi ha una paradoxa interessant. Nosaltres estem convençuts que les companyies es dediquen a vendre’ns els productes tant si volem com si no. L’expressió més

clara d’aquesta idea, molt estesa entre els consumidors, seria: “Les companyies es dediquen a crearnos necessitats”. Per una altra banda, i aquí hi ha la paradoxa, una de les tasques més importants de qui treballa en màrqueting és saber què vol el consumidor per oferir-li-ho, és a dir, intenten saber què es vol per vendre-ho.

Això no es contradiu amb el fet que em venen coses que jo no necessito? Potser sí si agafem el consumidor Núm. 302

18 Entrevista

de manera individual, però no si agrupem les persones. És clar que hi ha coses que jo no necessitaré, però sí que ho farà un altre. El màrqueting sosté que si un producte té èxit al mercat és perquè connecta amb una necessitat.

rectament relacionat amb el consum responsable?

Llavors el màrqueting per a éssers humans quina diferència té? On es basa?

Bé, d’aquí surt el gran salt que fa la proposta. Partim de la idea que el que ens fa ser humans és la nostra capacitat de connectar-nos amb allò que és més gran que nosaltres mateixos. És una idea que els cooperativistes tenim molt clara, ja que actuem interconnectats amb la cooperativa, que és allò més gran en relació amb el qual actuem. A més, aquesta cooperativa connecta amb el cooperativisme català, que alhora ho fa amb l’economia social, que es relaciona amb una altra manera de fer empresa i amb un desig de millora, de canvi, de transformació...

Bé, malgrat tot això, avui dia el màrqueting no s’està desenvolupant de manera adequada. Aleshores cal plantejar-se com seria acceptable un màrqueting per a éssers humans i amb això volem dir un màrqueting que faci que les persones desenvolupin allò que les fa més humanes. La proposta, doncs, és un màrqueting que ens ajudi a desenvolupar la humanitat que totes les persones tenen.

Però el consumisme en què vivim ha adquirit unes cotes que no es poden qualificar d’humanes, no? Com encaixa el màrqueting per a éssers humans en aquest context? El consum és una necessitat humana òbvia. Des del moment que vivim cada vegada més en ciutats, el nostre grau d’independència és zero, no podem autoabastir-nos i, per tant, hem de consumir. Ara bé, proposem un canvi notable en la manera com duem a terme aquesta activitat, tenint en compte un seguit d’elements que provoqui el que creiem que ha de ser el gran pas en el segle XXI: la humanització de les relacions econòmiques. No som els primers a dir-ho, ja fa uns deu anys que van començar a sortir llibres que analitzen el sistema econòmic i arriben a la conclusió que si volem millorar l’estat de les coses, hem de millorar el consum. És una gran palanca transformadora.

És a dir, el màrqueting per als éssers humans està diNúm. 302

És clar, amb un consumidor exigent.

En el teu llibre hi ha contínues referències a la “comunitat”. A què es refereixen?

La nostra manera de donar sentit a les coses que fem, doncs, és juntament amb altres éssers humans, és connectar el que fem amb allò que és més gran. Aquesta és la base de la construcció de comunitats. Si ho apliquem al món de l’empresa, la comunitat està formada pels propietaris, empleats, clients o persones que consumeixen els productes i proveïdors. Nosaltres diem que l’organització ha de reconèixer que aquests quatre grups formen una comunitat. Atès que ja sabem què hem de fer per construir una comunitat humana sostenible, l’únic que hem fet és transposar les regles que regeixen les diferents comunitats a les relacions econòmiques, a les relacions entre empreses i consumidors, propietaris, empleats i proveïdors. Partim de la base que les comunitats s’articulen a l’entorn d’uns valors en què creuen, no pas en els aspectes materials. Ni tan sols les empreses: un cooperativista de treball no basa la seva relació amb la cooperativa en el salari –si

només és això el que constitueix la relació, marxa–. Per una altra banda, la relació amb el client o amb el proveïdor no és fidel si només parteix de la mera compra d’un producte –també marxaria davant d’una oferta diferent–. És a dir, el primer mite que cal destruir és que són únicament els aspectes materials els que marquen les relacions econòmiques. Si fos així, resultaria que les relacions econòmiques són diferents de les altres relacions humanes. Com diu Federico Mayor Zaragoza: “Els principis són el que uneixen les comunitats”.

Però en teoria l’objectiu principal d’una empresa és obtenir beneficis, no? Doncs no. Segons Peter Bruker, que és el gran “gurú” del managemenmodern, l’objectiu de les empreses és la supervivència a llarg termini, i l’obtenció de beneficis n’és una necessitat paral·lela. L’economia és una activitat més de les relacions humanes i, si sabem el que hem de fer en la resta, també sabem què hem de fer en l’economia. Hem de trencar amb els paradigmes econòmics liberals, que es basen en idees del segle XVIII.

I com s’aplica a la realitat? Cal convèncer la direcció de les empreses que els valors són el nexe entre els membres de la comunitat. El nostre objectiu a curt termini és animar unes quantes empreses, millor si són cooperatives, per posar en marxa una comunitat en la seva organització.

Quina és la manera de posar en marxa una comunitat? Nosaltres hem sintetitzat dotze elements bàsics i és intentar-ho a partir d’aquí. El primer que cal fer és donar sentit, és a dir, que tothom que està relacionat amb l’organització (accionistes, empleats, consumidors, proveïdors...) doni sentit a pertànyer en aquella

Entrevista 19

tindrà dret a ser escoltat i a accedir a una investigació. I estem parlant de valors, no de subministraments.

Les cooperatives, en aquest aspecte, ja tenen un camí fet... N’estem convençuts. De fet, difícilment hauria sortit tot aquest projecte sense la intervenció del cooperativisme. Ens agradaria que fossin cooperatives les primeres que acceptessin el repte de tirar endavant aquestes idees, les primeres a implantar aquest procés.

No temeu que sigui una idea que es pugui utilitzar per donar una imatge que no és real?

comunitat, que transcendeixin els aspectes materials. Després n’hi ha onze més: el bon tracte, les relacions igual-igual, compartir valors, etc. Tenim un camí. El marketing para seres humanos dóna els conceptes i nosaltres hem creat la metodologia organitzacional per a la construcció de comunitats. Ja estem llestos per treballar amb una organització el que plantegem, ja hem fet operatius els diferents conceptes.

Tots aquests processos van molt relacionats amb els de responsabilitat social empresarial, oi? La creació de comunitat transcendeix el concepte de responsabilitat social empresarial per un fet fonamental: tots els grups d’interès cerquen el diàleg. Es treballa a partir del diàleg, la mútua comprensió, etc. L’habitant de la comunitat va molt més enllà, per exemple, tindrà dret a denunciar la falta de respecte d’un valor allà on el trobi. Si la comunitat té com a valor la cura del medi ambient, quan un habitant detecti que això no és així

Tota idea es pot pervertir. Ara bé, tal com diem al llibre: “Es pot enganyar una persona tot el temps, es pot enganyar tothom una vegada, però no es pot enganyar tothom tot el temps”. Penso que les companyies que fan una cosa i en diuen un altra a mitjà termini no enganyen ningú. David Ricardo i Adam Smith van dir que, quan arriba a l’economia, l’ésser humà es transmuta i es converteix en un agent racional que busca el màxim benefici davant l’intercanvi. És a dir, els éssers humans són d’una manera determinada que canvia a l’hora d’establir relacions econòmiques. A hores d’ara ja es pot dir que l’agent racional no existeix, que és una fal·làcia. Els éssers humans som emocionals sempre, també en economia. En aquest sentit, Daniel Kahneman, psicòleg que va rebre el premi Nobel d’economia, va demostrar que les emocions també juguen un paper en les accions lligades a l’economia quan va estudiar el comportament dels inversors davant del risc. Ell mateix diu: “Hem de construir teories econòmiques que parteixin del comportament dels éssers humans i no a l’inrevés”. Fins ara

s’ha inventat una idea econòmica basada en l’agent racional, que no existeix. Aleshores, si partim del reconeixement ple de l’emocionalitat de l’ésser humà, també en l’àmbit econòmic, i hi afegim que els consumidors són persones que cerquen l’emoció social (cada vegada hi ha més gent amb sentiment i conscienciació social), no hi ha espai per al pessimisme.

Aleshores, el màrqueting per a éssers humans va lligat a les emocions? La proposta és generar emoció social o, més aviat, concentrar-nos a permetre que aflori. En el futur el consumidor es farà dues preguntes: “per a què serveix?” i “per a què serveix a més?”. El motor del canvi és que el consumidor es faci preguntes. I ha de ser l’empresa la primera interessada en el fet que es produeixi aquest canvi, és una oportunitat.

I quins són els teus projectes en aquest àmbit? No cal dir que construir comunitat és un avantatge competitiu, i és socialment legítim perquè es basa en l’acceptació de l’entorn en què actua l’empresa. És per això que els meus projectes immediats passen pel fer les proves pilot de construcció de comunitats amb cooperatives, i si pot ser, catalanes. Un cop acabats els processos que hi ha ara en marxa (RSE.COOP), Catalunya serà el territori del món amb més memòries de sostenibilitat. Crec que és, per tant, el millor moment per tirar endavant, novament amb l’acompanyament de l’Administració, un nou gran projecte de construcció de comunitats. Carme Giménez Capdevila

Núm. 302

20 Economia cooperativa

Catalunya - Treball

esprés de gairebé dos anys d’existència d’ARA_COOP, més de dos-cents grups d’emprenedors atesos, i més de 40 cooperatives constituïdes, estem en condicions de fer un petita reflexió sobre en quins sectors creiem que el cooperativisme es pot desenvolupar en un futur. Aquest article no és més que el reflex del que hem detectat en aquests dos últims anys de treball, incidint en els sectors d’activitat en els que la creació de cooperatives, d’una manera clara, ha tingut més demanda. Ja en un inici des d’ARA_COOP vam elaborar un document anomenat “argumentari”, on intuïtivament establíem en quins sectors d’activitat el cooperativisme tenia oportunitats més clares. El temps ens ha donat la raó en diNúm. 302

versos punts d’aquell document, ja que la realitat posterior ens ha demostrat que es tractava de camps potencialment importants en la creació de cooperatives. Però també ara podem afegir nous sectors que no havíem contemplat en aquell document, i d’altra banda, constatar la dificultat que hem trobat per desenvolupar altres sectors que pensàvem que també podrien ser interessants per la creació de cooperatives, però que la realitat ha demostrat tossuda a tal efecte. Anem doncs, per parts, i reflexionem primer sobre els sectors que ja havíem previst com a punts forts per a la constitució de cooperatives i que s’han confirmat. En primer lloc, ja es parlava de la importància del cooperativisme en tot el que fa referència a la gestió de nous jaciments d’ocu-

pació, entenent per aquest concepte tot allò que faci referència al desenvolupament d’activitats en els àmbits de la vida quotidiana, de millora de la qualitat de vida, del lleure i la cultura i dels serveis mediambientals i destinades a satisfer noves necessitats socials. Entre el 2006 i el 2007 s’han creat almenys 10 cooperatives associades a aquests sectors, per tant aproximadament un 25 % del total creades per ARA_COOP. Aquestes cooperatives actuen en sectors tan diversos com l’organització d’activitat de lleure, l’educació mediambiental, la mediació de conflictes, o la prestació de serveis per discapacitats Associat a aquest sector tenim tot el que fa referència als serveis d’atenció domiciliària, on aquest any hem creat 2 cooperatives l’any 2007, i hem tingut força demanda d’informació de diversos grups, amb alguns projectes sobre la taula. Amb l’entrada de llei de la dependència, aquest ha d’ésser un sector molt important en el futur. Un altre camp on hem confirmat el bon funcionament de les cooperatives i que ja apuntàvem en

Economia cooperativa 21

el seu moment, és el que fa referència a la immigració. Com és sabut els immigrants poden trobar en la cooperativa una sortida per les seves dificultats per constituir-se com autònoms, ja que sovint no tenen el permís de treball per compte propi, necessari per ser autònom. Atès que la cooperativa dóna l’opció de donarse d’alta al Règim General, els immigrants sense el permís de treball per compte propi, però amb el corresponent per compte aliena, poden constituir-se en cooperativa i donar-se d’alta al Règim General de la Seguretat Social. Per aquesta via hem constituït dues cooperatives aquest any, i sense cap mena de dubte, atesa la creixent immigració, ha de ser un punt fort de creació de cooperatives en el futur. En tercer lloc, un camp que es va incloure en una de les fitxes de publicitat d’ARACOOP, si bé alguns érem escèptics sobre les seves possibilitats, era la conversió o adaptació de les activitats econòmiques que realitzen entitats del tercer sector en la forma cooperativa. Aquestes entitats ini-

cien moltes vegades activitats econòmiques en les quals la seva forma jurídica habitual no resulta útil. En aquests casos la sortida “natural”, per forma de gestió i funcionament, és la cooperativa. S’han creat 5 cooperatives des d’entitats del tercer sector durant els anys 2006 i 2007. També és un sector a tenir molt en compte. Per últim, per acabar aquest primer apartat, cal fer referència a un dels camps on entenem que el cooperativisme pot jugar un paper clau en el propers anys. Si recordem que les cooperatives s’originen en l’associació de persones que defensen els seus interessos socioeconòmics, i que moltes vegades aquesta unió es deriva en una situació de necessitat, és clar que un dels móns on el cooperativisme haurà de tenir alguna cosa a dir és el món de l’accés a l’habitatge. De fet en els últims mesos aquesta és una de les consultes estrella, especialment en el sector de la immigració. No cal explicar els problemes d’accés a la vivenda que existeixen avui en dia. De tothom són

coneguts. Ens semblen molt interessants iniciatives de creació de cooperatives de vivenda de cessió d’ús, promogudes per entitats com Sostre Cívic. Aquesta entitat promou un model cooperatiu d’habitatge en el que la cooperativa manté la propietat de la vivenda, i cedeix als socis partícips només l’ús d’un habitatge, però mantenint sempre la cooperativa la propietat. Aquest model és habitual a països nòrdics com Dinarmarca (Copenhaguen té un 1/3 del seu parc d’habitatges en aquest règim) i és una forma d’organització que abarateix l’accés a l’habitatge i evita l’especulació amb aquesta primera necessitat. Es tracta doncs d’una resposta en forma cooperativa a un problema no solventat pels poders polítics. Anem ara a parlar dels sectors “sorpresa”, que no havíem previst però que hem detectat amb demanda i amb capacitat de constitució de noves cooperatives. D’una banda, tot el que fa referència al món del teatre, espectacles en general, artistes, tan sigui com a prestació directe

Núm. 302

22 Economia cooperativa

d’espectacles, com ara activitats relacionades (atrezzo, muntatge, etc…). En aquests sectors, tampoc sabem científicament per quina raó, hi ha demanda cooperativa, i de fet, entre el 2006 i el 2007 s’han creat 3 cooperatives. Caldrà tenir un ull posat al món dels artistes. I per últim, l’altre sector “sorpresa” és el camp de l’hostaleria. En aquest camp l’oferta de feina és molt gran, sovint superior a la demanda, i és un dels pols d’atracció d’immigrants en recerca d’ocupació. L’ocupació de llocs de treball en el camp de l’hostaleria es fa sovint per mitjà de les empreses de treball temporal, que actuen de mitjanceres entre la persona que busca lloc de treball i les empreses oferents. Això augmenta la que és ja de per si habitual precarietat del sector: suposa retallar encara més els sous dels treballadors, mantenint unes jornades de treball en molts casos excessives. A partir d’aquesta situació hem tingut durant el 2006 i el 2007 tres projectes cooperatius de diversos treballadors de l’hostaleria o persones relacionades, que intenten contrarestar aquesta situació de precarietat, mitjançant la creació de cooperatives de treball associat de treballadors de l’hos-

taleria, que gestionin directament les seves relacions amb els hotels oferents de feina, sense passar per la intermediació de les ETT. Aquestes espontànies iniciatives, han donat lloc a un projecte ambiciós, CATALUNYA INTEGRACIÓ SCCL, i són una resposta excel·lent a la situació del sector de l’hostaleria, resposta que, a més a més, es basa en l’essència del que és el model cooperatiu de treball: unió de treballadors per fer front a necessitats econòmiques i socials, que individualment no es poden afrontar. Dels dos projectes restants, un ha quedat subsumit en la cooperativa esmentada, i l’altre, està treballant el Pla d’Empresa per la seva futura constitució. Per últim, parlarem ara de camps que no s’han treballat de manera suficient per part del món cooperatiu, però que en qualsevol cas tampoc han tingut la demanda espontània d’altres sectors i que per tant, caldrà aplicar força més recursos si es vol aconseguir la creació de més cooperatives en ells. En primer lloc podem parlar del tancament d’empreses. És conegut que les empreses que tanquen, poden trobar continuïtat en la iniciativa dels treballadors (sempre que el projecte sigui

econòmicament viable) que es poden organitzar de manera cooperativa. De fet aquest és un dels casos “de manual” en el que es recomana la creació de cooperatives, per molts diversos motius (possibilitat de capitalitzar l’atur, possibilitat dels treballadors d’autogestionar l’empresa, possibilitats d’ajudes, etc…). No obstant, no resulta tan fàcil crear cooperatives en col·lectius de moltes persones, ja que posarse d’acord en l’organització d’una empresa, en una situació no buscada, no és sempre senzill. Molt lligat a aquest últim sector cal tenir en compte totes aquelles empreses familiars en les que l’empresari es jubila i ha de preveure la successió de l’empresa. Aquí també existeix la possibilitat de transformació d’aquesta empresa en cooperativa, per la qual cosa s’està treballant a nivell de creació d’un manual de transformació de l’empresa a cooperativa, i s’està estudiant quines serien les ajudes necessàries per a les empreses que vulguin iniciar aquests processos de transformació. Durant aquest any i mig d’activitat, ens hem trobat amb un important desconeixement de les possibilitats de la figura jurídica cooperativa, causa de la decreixent prescripció d’aquest model per part dels assessors i gestors. Parar aquesta inèrcia és el gran repte d’ARA_COOP, i a jutjar per la positiva resposta que estem trobant en molts àmbits, creiem que cal seguir apostant per crear instruments que reforcin la creació i constitució de noves cooperatives, ja que de ben segur la tendència acabarà variant.

Albert Gash Hurios Tècnic d’Ara_coop sccl

Núm. 302

El meu amic el mar

óc afortunat, sempre estic de sort. No em sento mai sol i m’agrada molt estar sempre acompanyat. A tothora hi ha gent que m’admira, que es queda embadalit davant d’aquell color ataronjat que tinc quan tot just apunta el dia, i es meravella quan agafo totes les tonalitats del blau i sobretot, aquell inigualable blau marí que tant em caracteritza. I quan entremig, a proa de la costa, hi barrejo aquell color verd de vinyes i pins? I quan faig de mirall d’aquell cel ennuvolat cendrós? A que t’has divertit veient com ombres de núvols de mil formes llisquen sobre meu perquè el vent els fa galopar pel cel? saps que hi ha una bona colla de gent que estan enamorats de la nit per fosca que sigui? Els encanta mirar com espetego contra la sorra i els mostro el meu serrell blanc que agafa la forma de rínxol al llarg de la platja! M’agradaria que t’asseguessis ben arran meu on ens poguéssim tocar i mirar de fit a fit. Em plauria explicar-te el que sento i em passa. La teva mirada em fa confiança. Abans et deia que sóc afortunat perquè no estic mai sol i és veritat a mitges.

M’amoïna que hi hagi gent que no miri prim, que de tan despreocupats siguin uns deixats, que de tan pedants i vanitosos es creguin que poden prescindir del seu entorn. Aquest correspondrien a una determinada classe social que porten a sobre un cert aire de “sobrats”. Són aquells que es creuen que com que ja paguen els seus impostos no els importa deixar-me tota la quisca i que la netegin els qui els paguen per això. Quan em solquen amb els seus iots totes les immundícies són per a mi. L’únic que els fascina és que la seva embarcació sigui lluent i neta com una patena. De què els serveix si no em tinguessin a mi? – em pregunto sempre -. També hi ha els que fan hores i hores de platja. Que si ungüents, pomades, olis... rastres dels seus àpats... formen un conjunt que, quan em tombo amb aquella alegria sobre la sorra, de retorn m’haig d’encanyonar no ho vulguis saber!! Aquesta invasió d’inconscients que es creuen totpoderosos, no hi ha qui pugui fer-los entrar en raó? Per la confiança que em mereixes et diré que hi pateixo molt fins al punt de confessar-te que tinc llocs del meu cor que estan força malmesos. Si mai et passeges per un port em veuràs brut per l’espessor dels olis que hi suren. Si en algun raconet pots percebre els fons, podràs comprovar

que sóc un contenidor de residus de tota mena: cadires, cordes, bosses de deixalles, algun fogonet de no sé quina barca... Se’m fa difícil sobreviure en aquests tancats. Sort que contínuament hi porto aigua nova i més neta, que el meu amic veí – el gran oceà – em subministra i de passada m’allibera de contaminats, però ... cada vegada es fa més difícil. I això, no només per ací als voltants de casa teva sinó per arreu d’allà on sóc. Pren nota: m’envolten vint països dels continents Africà, Europeu i Asiàtic. Faig tres mil vuit-cents quilòmetres de llarg i arribo a fer mil sis-cents quilòmetres d’ample. Sóc prou gran, i sembla que no m’hauria d’espantar, no? Doncs, allà fora tampoc estic a gust. Si per un moment poguessis veure junts totes les porqueries que suren sobre meu, quedaries espantat i esparverat. No t’enganyo. Els grans vaixells que fan rutes turístiques, els que porten mercaderies amunt i avall, els petroliers... m’omplen de totes les deixalles i aigües brutes dels seus passatgers. Potser tu des de la platja no els veus, però pensa que en passen a centenars! Les barques dels pescadors són més petites, però tampoc no s’estan de llençar-me pel damunt tot el que els sobra. El peix que no Núm. 302

És tota una altra categoria de contaminació. Saps que les anelles de plàstic que uneixen els refrescos s’enreden al coll i al cos dels peixos i els mata?

volen el llencen, però, serveix per alimentar a les gavines i a d’altres peixos. Les brutícies que recullen no et pensis que les guarden per desembarcar-les, què va, me les tornen! Fins i tot trossos de xarxa que se’ls estripen i no els serveixen, també són per mi. Quin daltabaix!, perquè s’enfonsen, emboliquen animals marins, hi queden atrapats i es moren o els seus depredadors se n’aprofiten. Això els que naveguen, però i els qui viuen al meu voltant? Pensa que, aproximadament, són cent trenta milions de persones! Més a l’interior del litoral, els que no em veuen des d’allà on estan, em fan més mal que una pedregada. Fàbriques que aboquen productes químics, pesticides, detergents, fertilitzants... productes clorats pel blanqueig del paper, petroli... fems de les granges riu avall... Tot plegat les aigües dels rius ho traginen i m’ho aboquen. Enlloc de nutrients m’omplen de metzines. D’entre aquells milions que vénen a la platja per jugar, passars’ho bé, prendre el sol... hi ha els que abans et comentava i que els podem considerar com inofensius al costat dels que no tenen manies: llaunes de begudes... preservatius... plàstics... vidres... piles dels aparells...

Núm. 302

I pensar que aquesta mena de plàstic dura quatre cents cinquanta anys abans no es desintegri! Els altres plàstics que semblen inofensius, criden l’atenció dels peixos, se’ls empassen i moren. I tot això, un dia, i un altre, un altre... Aviat no sabré com fer-ho per conservar els meus preciosos colors i la vida que hi ha dintre meu. A més pensa que totes aquelles substàncies que enverinen els peixos, després provoquen problemes de salut a les persones que els consumeixen. Hi ha tot un seguit de peixos – rogers, llobarros, raps, llagostins...- que s’alimenten en els fangs i, allí barrejat hi ha metalls pesats provinents de les indústries: mercuri, alumini... per dir els més nocius. Menjar peixos contaminats és perillós per l’home, per als ocells i per d’altres peixos. Als humans menjant-ne en quantitat, pot causar-los danys en el sistema nerviós, i reproductiu. Com a mals menors vòmits i diarrees. Se’n parla d’aquests perills, però no per fer-ne massa propaganda perquè suposaria un cataclisme econòmic per la indústria del peix. - Què me’n dius de tot plegat? A que no s’assembla gens a tot el que t’explicava al principi? - La veritat és que no ho sembla vist des de la platja que la cosa sigui tan fomuda, però, t’asseguro que et crec.

Si vols que et digui la veritat no sé massa què puc fer-hi jo davant d’aquest problema gegantí. Sembla que haurien de ser els qui manen que hi posessin el remei. Molt em temo, però, que deus estar a la cua de les coses importants. Els polítics i la societat no es mouen sinó és davant les sotragades que fan molta fressa i deixen a la banda els detalls de cada dia. Doncs, mira, encara que no solucioni gaire res, faré una cosa: en parlaré amb els meus companys i companyes de curs. Els penso explicar tot el que m’has dit a la propera tutoria i estic convençut que, junt amb el tutor, ho farem arribar a tota l’escola. Ja serem una bona colla. I encara en serem més, perquè hi enganxarem també els nostres pares i així entre tots ajudarem a ser-ne més conscients. A tu t’espanta pensar que no et podràs recuperar i nosaltres hi posarem de la nostra part perquè no et volem perdre. Mira, he trobat un poema d’en Joan Maragall que parla de tu i que a mi m’ha arribat molt endins

“El vent se desferma i tot el mar canta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta! L’onada s’adreça venint s’ageganta, avença i s’acosta callada que espanta. L’escuma enlluerna, el sol l’abrillanta, l’onada l’esberla, i cau ressonanta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta!”

Joan Dotras

Pensem-hi 25

Construir catedrals

s explico una anècdota de Francesc de B. Moll, el lingüista a qui devem l’existència del magne Diccionari Català-Valencià-Balear, el diccionari que tots coneixem com “el Moll” o “l’Alcover-Moll”. Bé, doncs, un dia, ell s’estava, amb la seva filla, en un restaurant de Ciutat, i va escoltar algú que parlava, amb orgull, d’alguna feina, no recordo quina, que es veu que considerava molt important. Jo no hi era, en aquesta escena, l’anècdota únicament la he llegit, però m’imagino perfectament l’expressió suaument irònica, entre humil i burleta, del senyor Moll, en dir a l’Aina, tot baixet, “Nosaltres feim llibres”. Pare i filla no parlaven de cap llibre que ell o ella haguessin escrit i algú els hagués publicat. Parlaven de la feina en comú, sovint no prou valorada, de l’edició de llibres, de la feina de posar a l’abast de la gent petita tota la bellesa, tota la meravella que és un llibre. De la feina en equip, potser anònima, dedicada al poble. L’esplèndida FCM, la Federació de Cooperatives Migros, a Suïssa, publica tres revistes. Una d’elles es diu Wir Brückenbauen, títol que podria ser traduït com Nosaltres, els qui construïm ponts. Poques

activitats poden ser posades millor que aquesta com a exemple de treball en comú i dedicat a la comunitat. Aquestes dues realitats m’han tornat a la memòria en escoltar, no fa gaires dies, una magnífica conferència sobre cooperativisme donada per Xavier Palos, un senyor del que tinc la vanitat de considerar-me amic. Ens explicava la rondalla dels tres homes que, a cops de cisell i martell, tallaven pedra. Al primer li van preguntar què feia, i ell va contestar “Pico pedra”. A la mateixa pregunta, el segon va respondre: “Faig una estàtua”. I el tercer, “Construeixo una catedral”. Hi ha gent que mira lluny quan treballa. Hi ha gent que és cons-

cient del fet que, quan està fent una feina, dedicada als altres i veritablement important, difícilment en veurà el resultat final. És gent generosa i humil, i, accepta que hi ha una feina petita, a la seva mida, i, a més a més i amb tota naturalitat, compta amb ser ajudada Potser la seva participació a la tasca comú s’acabi, però quedarà feina que hauran de fer altres, i probablement no podrà veure’n el final. Aquesta gent la fa, la feina. S’hi compromet. Al cooperativisme, tots en trobem, arreu, de gent així. Jo, que sóc un home senzill i poca cosa, que mil vegades m’he avergonyit de la meva poca efectivitat, de la meva poca empenta, em sé una mica millor quan m’adono de com sóc capaç d’admirar la gent que lluita per utopies, la gent que s’embranca en idees noves, la gent que creu en els seus semblants prou com per ficar-se en equips i, amb ells, arriscar-se a buscar, i a obrir, camins nous. La gent que sap, que n’és conscient, que amb un cisell i un martell està construint una catedral. Santos Hernández Setembre 2007

Núm. 302

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 302

1. DAVID, Marcel. Los trabajadores y el sentido de su historia. Ed. Zero. Madrid 1969. 2. BONAL, R.; COSTA, J. Sòl urbà i classes socials: material per una política municipal. Ed. Blume.Barcelona.1978. 3. BOSCH-DOMÈNECH, A.; SILVESTRE, J. L’aversió i l’atracció al risc i les seves conseqüències teòriques i pràctiques. Societat Catalana d’Economia.Barcelona.2007. 4. Campesinado, El. Estrategias campesinas, políticas estatales y fuerzas del mercado. Revista Internacional de Ciencias Sociales. Núm. 124. Juny1990. 5. Catalunya: home i territori. Ed. Blume. Barcelona.1979. 6. Ciriec-España: dos decenios de investigación en economia social. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. Ciriec-España. Núm. 56. Novembre 2006. 7. Economía Social y Desarrollo Rural. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. Ciriec-España. Núm.55. Agost 2006. 8. ESTIVILL, Jordi. Panorama de la lucha contra la exclusión social. OIT Ginebra. 2003. 9. Guia Política, Sindical i Social dels Països Catalans. Ed. La Magrana. Barcelona.1978. 10. L’Estat del Món 2004. Edició Monogràfica: La societat de consum. Centre Unesco de Catalunya. Barcelona. 11. Les noves tecnologies i la gestió ambiental. SaM. Núm. 15 Gener 2007. Barcelona. 12. Memoria ’06. Fundación Roviralta. 2007. Alcobendas. 13. Noves organitzacions del temps de treball. Ajuntament de Barcelona. CESB. 2007. 14. PINILLA DE LAS HERAS, E. Immigració i mobilitat social a Catalunya. Fascicle Núm. 4. Icesb.Barcelona.1976. 15. Tribuna Cooperativa. Núm. 1. 2n. Trimestre 1970. Ediciones Cooperativas. Madrid .1970.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història

PLANA I GABERNET, Gabriel. Josep Roca i Galès. Col. Cooperativistes Catalans, 8. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Altres llibres de la col·lecció

GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel. Sants Boada i Calsada. Col. Cooperativistes Catalans, 4. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

CASANOVES I PRAT, Josep. Josep Lladó i Quintana. Col. Cooperativistes Catalans, 3. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

FERRER I GIRONÈS, Francesc. Joan Tutau i Vergés. Col. Cooperativistes Catalans, 5. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

VICEDO RIUS, Enric. Enric d’Hostalric i Colomer. Col. Cooperativistes Catalans, 6. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org

GAVALDÀ TORRENS, Antoni. Benet Vigo Trulls. Col. Cooperativistes Catalans, 8. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca el

{Jacint

} Dunyó

X V I P re m i Pe r i o d í s t i c

• Podran optar a aquest premi tots aquells treballs que

arxius que porta adjunts. En aquest cas no caldrà

tractin sobre la teoria o història del cooperativisme

còpia impresa i s’enviarà un missatge de confirmació

així com d’experiències concretes relacionades amb el

de recepció.

món cooperatiu*. Els articles hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 mecanografiats (uns 2100 caràcters per pàgina), han de ser inèdits i escrits en català. • S’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que anirà dins un sobre tancat.

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles. • La dotació d’aquest premi és de 650 euros per l’article guanyador, i de 300 euros al considerat segon. • El termini de presentació dels articles finalitzarà el 15 d’octubre de 2007.

Amb el treball s’hi adjuntarà un altre sobre tancat

• El jurat el formaran: Núria Esteve, Rafael Ricolfe,

que només portarà escrit el títol de l’article, i dins d’a-

Francesc Vernet, Ramon Llenas, Jordi Maluquer i

quest segon sobre es posaran les dades personals de

actuant com a secretària, Agnès Giner.

l’autor i el títol de l’article i el suport informàtic. • El veredicte del jurat es farà públic en el número de • Els articles també es podran presentar per correu

desembre de Cooperació Catalana.

electrònic a l’adreça electrònica: cc@rocagales.org adjuntant dos arxius en format doc: un amb l’article

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats

sense signar i un altre anomenat “dades+titol arti-

finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publi-

cle.doc” que contindrà les dades de l’autor. El mis-

cats a Cooperació Catalana a partir de la publicació

satge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels

del veredicte.

* Per accedir a la recerca de temes hi ha oberta al públic la biblioteca de la Fundació Roca i Galès, especialitzada en cooperativisme

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des del seu inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona. Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org – www.rocagales.org