9503 Cooperacio catalana 331
6/5/10
14:18
Pรกgina 1
331
Abril
Idees imaginatives
Les nostres cooperatives: Calandra: cooperativisme net i polit Entrevista: Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat
SUMARI
4 / TORNAVEU
15 / EL SERIAL
22 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME
Núria Astals Elosegui, jubilada.
Les trifulgues de la Mertxe. Capítol III. Santos Hernández Tercer llirament del relat cooperatiu protagonitzat per la Mertxe.
Les cooperatives militars... o de militars? Joan Aymerich Uns apunts de la recerca històrica i documental sobre els economats militars que s’anomenaven cooperativa.
5 / EDITORIAL
Idees imaginatives 6 / EL NOSTRE MÓN 9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA
R + D + I en les empreses cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya
15
27 / RESSENYA
19 / ENTREVISTA
11 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
Calandra de Vic: cooperativisme net i polit. David Fernàndez La cooperativa de treball associat la Calandra de Vic és un Centre Especial de Treball que manté oberta una bugaderia industrial, tot combinant innovació, inserció laboral i experiència cooperativa.
Xavier Padullés i Antoni Pedrero, de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat. Montse Pallarès Els protagonistes de l’entrevista ens expliquen la seva col·laboració en el Pla de dinamització de l’economia cooperativa al Prat de Llobregat, amb els eixos de difusió i sensibilització de l’economia cooperativa, creació de cooperatives, enfortiment i formació d’aquetes, i la intercooperació territorial.
Bosch i Cuenca, P. Pere Dausà i Arxer. Col. Cooperativistes Catalans, 12. Josep Maria Pons i Altés 28 / PENSEM-HI
Llaüt i viola de mà. Santos Hernández 30 I 31 / BIBLIOTECA
Donació Retalls Elisenda Dunyó
19
13 / ECONOMIA COOPERATIVA
La normativa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. M. Lluïsa Navarro
13 CRÈDITS
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan
Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Calandra de Vic. David Fernandez. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
3n
TORNAVEU
Un parell de preguntes (que són tres) a Núria Astals Elosegui (Terrassa, 1936), jubilada d’administrativa al tèxtil, de sòcia d’una cooperativa de treball i de l’Institut Català de les Dones.
1 2 3 Què li sembla atractiu del cooperativisme? El treball conjunt de tots els socis per dur endavant l’empresa, la democràcia en la presa de decisions, i l’arrelament al territori.
n4
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
Què no el convenç del cooperativisme? En el pla teòric de moment em convenç tot. En el pla real, considero que encara hi ha socis immadurs, egoistes i xoc de personalismes.
Consideres que l’economia cooperativa és una bona opció en l’actual context de crisi? Personalment, a casa sempre se n’ha parlat ja que el meu marit ja fa molts anys que forma part del món cooperatiu; i, en cas de crear una empresa tindria en compte la forma cooperativa. Considero que una empresa cooperativa si es porta bé, i l’esforç i generositat preval sobre l’egoisme te moltes possibilitats de ser viable. Per les experiències que estem vivint no crec que hi hagi cap altre sistema econòmic millor al cooperativisme i l’economia social.
EDITORIAL
Idees imaginatives
La imaginació sempre ha estat una característica bàsica del cooperativisme, potser perquè tota cooperativa ve -ben segur- d’una necessitat concreta. És a dir, d’una situació que obliga a buscar solucions noves, imaginatives. Mireu-vos la nostra cooperativa d’aquest mes: Calandra, que parteix d’un necessitat que ningú no havia vist abans i que, a sobre, encara avui es recolza bàsicament en una idea tan original com és la de treballar bé. O, a les pàgines de l’entrevista la col·laboració, al Prat, entre l’ajuntament i el cooperativisme.
Fins i tot les dues publicacions que comentem aquest mes a la secció Retalls ens parlen, molt especialment, d’actituds cooperativistes clarament en relació a la situació actual. I us subratllem que, amb l’article de Maria Lluïsa Navarro, van tres números consecutius de la nostra revista en els que tractem d’uns dels problemes seriosos que tenim al davant: la nova regulació de les seccions de crèdit, que no sembla que els nostres legisladors sàpiguen enfocar com el nostre cooperativisme considera desitjable.
LA COBERTA/ Les idees imaginatives com les de Calandra exemplifiquen l’avenç, bugada
a bugada, del cooperativisme. / Foto: Calandra de Vic. David Fernandez. núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
5n
EL NOSTRE MÓN
XIII Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa del Ciriec
Abacus introdueix bosses sostenibles a totes les botigues
Ja s’han fixat les dates de les XIII Jornades de Investigadors en Economia Social i Cooperativa, la trobada que periòdicament organiza CIRIEC-Espanya amb l’objectiu de reunir a experts acadèmics en economia social amb representants del sector i de les administracions públiques, per a debatre sobre les qüestions clau que les afecten. Las jornades se celebraran els dies 21 i 22 d’octubre a Saragossa, amb el lema de “L’Economia Social: un model de desenvolupament sostenible i una alternativa per a la sortida a la crisi”. En aquesta ocasió, les jornades s’organitzen amb la col·laboració del Grupo de Estudios Sociales y Económicos del Tercer Sector (GESES), de l’Universitat de Saragossa. El CIRIEC (Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa) és una organizació científica internacional no gubernamental, amb els objetius de promoure la cerca d’informació, la recerca científica i la difusió de treballs sobre els sectors i activitats que tenen por principal finalitat la de servir a l’interès general: l’acció dels poders públics en matèria econòmica; els serveiss públics, les empreses públiques, les entitatses d’ Economia Social com les cooperatives, societats laborals, mutualitats i associacions. Edició rera edició, les jornades d’investigadors que convoca CIRIEC-Espanya s’han convertit en un fòrum de trobada essencial per a tots aquells que investiguen, estudien i treballen en el sector de l’economia social, tal i com s’ha anat posant de manifest en cada convocatòria. Per a les Jornades de Zaragoza d’enguany s’han proposat els següents Tallers Generals: Economia Social, competitivitat, innovació i sostenibilitat; L’Economia Social a Aragó i Espanya; L’Economia Social com resposta a la crisi econòmica i a l’atur; Voluntariat i cooperació al desenvolupament; i, Entitats financeres de l’Economia Social i crisi econòmica. Més informació de les Jornades a: www.ciriec.es. n
El passat mes de febrer va ser l’últim en el que es van servir bosses de plàstic als establiments d’Abacus cooperativa. La iniciativa ecològica Abacus=R3 ha significat la retirada de les bosses de plàstic tradicionals i la seva substitució per bosses reutilitzables i compostables a totes les botigues Abacus a partir del passat mes de març. Amb aquesta iniciativa es vol fomentar la correcte gestió dels residus segons les tres erres: la Reducció del consum de materials d’un sol ús, la Reutilització dels bens de consum per allargar la seva vida útil l i el Reciclatge d’aquests materials quan esdevenen residus. L’objectiu principal és reduir el consum de bosses retirant les de plàstic, fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable, i de gran dificultat de reciclatge pel cost i l’emissió de gasos contaminants que se’n deriva. Al 2009, la quantitat de bosses de plàstic repartides gratuïtament per la cooperativa va ascendir a 3.281.000, una quantitat que al 2010 es veurà reduïda a zero, el que suposarà deixar d’emetre 72,18 tones de CO2. La iniciativa s’ha introduit a la totalitat de la xarxa de botigues Abacus després de la bona acollida de la prova pilot iniciada a les botigues de Sant Andreu, Girona i Sabadell al març de 2009. Durant els nou primers mesos de la prova, Abacus cooperativa va deixar de repartir gratuïtament 460.908 bosses de plàstic i va aconseguir una reducció del consum real de bosses del 82%, front al 30% que s’havia comunicat en les previsions. n
n6
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
Campanya Balanç social de la XES
Millorar la gestió per sortir enfortits de la crisi
La XES (Xarxa d´Economia Solidària) integrada per més de 50 cooperatives, entitats i associacions catalanes que practiquen el treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques, comença aquest any 2010 la campanya Balanç Social per tercer any consecutiu. L’objectiu és fer visible a la societat que les empreses de l´economia solidària són responsables socialment donant coherència els valors que es difonen amb la pràctica del dia a dia en les seves entitats. Durant el mes de maig es començarà a recollir les dades i és molt important que el màxim de persones de les entitats s´impliquin en la recollida d´aquestes informacions perquè d´aquesta manera al final del procés podran valorar i reflexionar els resultats obtinguts. Aquest any com a novetat respecte al balanç social 2009 s´otorga el segell de responsabilitat social a aquelles entitats que responguin les dades i es comprometin a penjar els resultats a la seva web fent un compromís de millora i seguiment. Abans però han certificat que les dades proporcionades són certes. La XES és una xarxa que no només creu que una altra economia és possible i necessària, sinó que ho demostra ara i aquí, que ja és una realitat arrelada en la democracia económica, la justicia social, el compromís amb la comunitat i el respecte al medi ambient. n
Aquest és el títol de la I Jornada de Comptabilitat i Direcció que organitza l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i l’Escola d’Estudis Empresarials (EUEE UAB) de Sabadell el proper el 28 de maig a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB – Sabadell (c. Emprius, 2). L’èxit obtingut en l’organització de conferències i del Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, amb l’assistència de més de mil persones, ha animat l’Accid en la preparació d’aquesta Jornada, amb la intenció de celebrar-la cada dos anys, alternant amb els anys en que no hi hagi Congrés. Aquesta primera Jornada com a objectiu ser un punt de trobada de professionals i potenciar la divulgació de coneixement en temes tan actuals com la valoració d’empreses, la comptabilitat de gestió i pública, les noves tecnologies, entre d’altres. El programa que podeu consultar al web www.accid.org/jornada inclou la conferència inaugural Que poden fer les empreses per sortir enfortides de la crisi? a càrrec d’Antoni Abad, president de Cecot i de Josep Casas president del Ciesc (Consell intersectorial d’empresaris de Sabadell i comarca), i la conferència de cloenda Experiències empresarials sobre l’aportació del control de gestió en la presa de decisions, a càrrec de fernando Campa, professor de la Universitat Rovira i Virgili. També es prevueuen 10 sessions de treball simultànies amb els temes adreçats a les empreses en general però també d’especialitzats per a les cooperatives: Les operacions vinculades: efectes per a l’auditor; Novetats en comptabilitat i gestió de cooperatives; Situació actual de la comptabilitat i control de gestió; Control i comptabilitat pública; Fiscalitat: operacions vinculades; Reputació corporativa i imatge de marca; Eines TIC; Novetats en comptabilitat financera: conseqüències de l’aplicació del nou PGC; Responsabilitat social: compromís de futur; i, Noves tendències en valoració d’empreses. La quota d’incripció és de 50 euros pels socis de l’Accid, de 100 euros pels no socis i de 10 euros pels estudiants universitaris. La inscripció de la Jornada es pot formalitzar per internet a l’apartat “Inscripcions” del web www.accid.org/jornada, o bé adreçantvos a l’Accid per telèfon 935 421 479 o bé per correu electrònic info@accid.org. n núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
7n
EL NOSTRE MÓN
Desena edició dels Premis Nou Consell Rector a la Federació Ràdio Associació de de Cooperatives de Treball Catalunya El nou Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de CatalunAfers extrangers (TV3) i Eduqueu les criatures (Catalunya Ràdio) van ser distingits amb els Premis Ràdio Associació al millor programa audiovisual I millor programa de ràdio, respectivament. Els guardons que aquest any arriben a la 10a edició, van ser lliurats el passat 25 de març a l’auditori AXA de Barcelona, en el marc de la festa de la ràdio en català. També van reconèixer la trajectòria del periodista de RAC-1 Joan Maria Pou, com a millor professional de les ones, i RAC-1 amb el premi a la millor proposta d’innovació durant els seus deu anys de vida. La programació sindicada de COM Ràdio, La graderia (Ona FM) i la xarxa de Televisions Locals (XTVL) també ven rebre guardons. També va haver-hi mencions d’honor a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisó Sense fronteres, que va recollir Vicent Sanchis en nom d’Òmnium Cultural, que va sumar-se a la reivindicació que la ràdio en català no entén de fronteres administratives. Altres mencions d’honor foren atorgades a la xarxa de televisions Locals, Jordi estadella i Pepa palau. L’acte de lliurament va ser conduït pel president del Consell rector de la cooperativa Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, que va fer una semblança històrica que va precedir la projecció de vídeos d’edicions anteriors i el lliurament de guardons, en un emotiu discurs sobre l’origen de la històrica emissora l’any 1924 i la importància que te la ràdio en català per a Catalunya. n
n8
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
ya (FCTC), format per 16 cooperatives i presidit per l’advocat Perfecto Alonso (Set-C, SCCL), va ser elegit amb una majoria de vots de les cooperatives assistents a l’Assemblea General de la FCTC el passat dimecres 14 d’abril. A la votació es van comptabilitzar 147 vots presents de 87 cooperatives assistents. Els membres del nou Consell Rector van obtenir 96 vots. Es van comptabilitzar 44 vots en blanc i 7 que només van votar la candidatura dels interventors de comptes. El Consell Rector és l’òrgan de representació i govern de la Federació i és el responsable de l’aplicació del nou Pla Estratègic 2010-2012, aprovat el mes de gener durant l’Assembles Extraordinària. El Pla Estratègic de la FCTC té com a missió principal l’enfortiment de les cooperatives, així com el foment de noves empreses i de llocs de treball. Al final de la votació, el nou Consell Rector escollit es va reunir i va triar l’advocat Perfecto Alonso (Set-C, SCCL) com el president de la FCTC. En nom del nou equip Alonso va expressar “la il·lusió de la nova estructura” i la seva voluntat de “concentrar-se en l’aplicació del Pla Estratègic aprovat i treballar a partir del talent de les persones i les organitzacions”. Configuren la Comissió Permanent de la Federació, Perfecto Alonso com a president; Núria Ballesteros (Col·lectiu Ronda, SCCL) i Miquel Canet (Taller Àuria, SCCL) com a vicepresidents i Gemma García (Delta, SCCL) com a secretària. El consell rector té un mandat de quatre anys. De la nova composició del Consell Rector destaca l’esperit de renovació, compromís i la il·lusió de les persones que en formen part. La renovació és quasi total amb la incorporació d’onze cooperatives que, per primera vegada, hi participen. Entre elles hi trobem empreses amb més de 20 anys de trajectòria, al costat d’altres de recent creació. Destaca també la diversitat de sectors, des de l’atenció a les persones, la consultoria empresarial, els transports, la comunicació, les TIC, les ambulàncies o la fabricació de mobles. Juntament amb les cares noves, cinc cooperatives renoven el càrrec de consellers. Les cooperatives presents al nou Consell Rector agrupen el 22% dels llocs de treball de les empreses federades. Durant l’Assemblea General es va aprovar la memòria social i econòmica de la Federació per la majoria de les 87 cooperatives assistents. n
COOPERATIVES DE CATALUNYA
R+D+I en les empreses cooperatives El passat mes de febrer, la Confederació de Cooperatives de Catalunya s’adhereix al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) impulsat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. El PNRI és una iniciativa impulsada pel Govern de la Generalitat, els grups parlamentaris, les universitats, els sindicats i les patronals. Confederació de Cooperatives de Catalunya
El Pacte pretén fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació per garantir alts nivells de productivitat, ocupació de qualitat i una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d’uns límits mediambientals sostenibles. En aquest context, les empreses cooperatives tenen una presència molt important en diferents àmbits de la societat i l’economia catalana. Així mateix, les característiques que configuren el model cooperatiu d’empresa es presenten com un fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les noves formes de treball de les organitzacions. La Confederació de Cooperatives de Catalunya, en representació del moviment cooperatiu català, veu en la recerca i la innovació elements cabdals perquè el desenvolupament econòmic sigui sostenible en el temps. Per això, la Confederació de Cooperatives de Catalunya vol posar en valor les actuacions de R+D+I impulsades des de les cooperatives i els agents representatius del sector, especialment aquelles relacionades amb les noves formes d’organització i de gestió empresarial.
Què és R+D+I? Sovint, la innovació s’associa només amb tecnologia, amb la Investigació i el Desenvolupament (R + D).
Però Innovar no és només R + D, innovar és buscar formes noves i diferents de relacionar-nos amb els nostres clients, d’organitzar la producció, de relacionar-nos amb els proveïdors, de dirigir les persones, etc. Aquest tipus d’innovacions les pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d’oportunitats i les transformi en realitats. Alguns exemples de R+D+I: • Innovar en la forma d’organitzarse: Una cooperativa de consum, d’ensenyament o de treball ha desenvolupat un programa de millora basat en la creació de cercles de millora continua en què totes les persones treballadores, sòcies o no sòcies, poden aportar millores a l’organització i al funcionament de la cooperativa. • Innovar en la forma d’accedir als clients: El comerç electrònic ha desenvolupat noves formes d’oferir els serveis als clients, per internet (reserva en línia, 7x24 h, etc). Aquesta forma de relació clientempresa va ser trencadora amb el model imperant, d’una banda, ja que facilita la compra de productes i serveis i, de l’altra, redueix els costos del servei, els quals es traslladen directament al client oferint
Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i Pepa Muñoz, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, en el moment de l’acte de signatura de l’adhesió.
tarifes més econòmiques. • Innovar en la forma de relacionarse amb els proveïdors: Algunes cooperatives de serveis estan implantant sistemes informàtics destinats a realitzar millores en el procés logístic, el que repercuteix en una millora de l’eficiència del procés logístic i del servei ofertat als socis. • Innovar en la forma de produir i distribuir productes: Una cooperativa agrària ha desenvolupat un sistema de producció i distribució que li permet oferir als seus clients els productes més demanats amb la major previsió possible. Amb l’objectiu de mostrar i visualitzar les actuacions que les empreses cooperatives realitzen en matèria de R+D+I, des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, estem realitzant un estudi que vol ser una radiografia de la situació del sector cooperatiu i serà el punt de partida per promoure activitats en R+D+I. La segona Setmana de l’Economia Cooperativa se celebrarà el dies 16 i 17 de juny de 2010 a Fira de Barcelona – Montjuïc, en el marc del Dia de l’Emprenedor. n núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
Per a més informació sobre el PNRI i l’estudi en matèria de R+D+I: www.cooperativescatalunya.coop 9n
LES NOSTRES COOPERATIVES
Calandra de Vic: cooperativisme net i polit Nascuda com a centre ocupacional el 1983, constituïda el 1986 en Centre Especial de Treball i impulsada per les pròpies famílies amb fills o parents amb discapacitats, la cooperativa de treball associat la Calandra de Vic manté oberta una línia de bugaderia industrial que combina exitosament innovació tecnològica punta, inserció laboral de referència i experiència cooperativa. N’hem parlat a fons amb el gerent Josep Delgado, en una visita on ens ha acompanyat l’Esteve Puigferrat de Tona, membre del patronat de la Fundació Roca Galès, per endinsar-nos plegats en els plecs de com el cooperativisme li ha fet la bugada a la discriminació.
Crònica de quan les coses eren més difícils; de quan calia desbrossar camins sense tenir-les totes; de quan era necessari atrevir-se a creuar un riu sense saber ben bé què hi hauria a l’altra vora. Crònica mixturada de cooperativisme, inserció laboral de persones discapacitades i discreta i callada feina ben feta. Ben bé 27 anys de tot un passat per endavant. Cartografia de memòria d’un futur anterior. 1983. Osona. Una mica més enllà de les beceroles de la democràcia, les famílies de persones amb discapacitat neguitegen sobre el futur dels seus fills. Acabada l’etapa educativa, el rebuig en el món laboral és majúscul, llindant l’absolut. Entre l’opció d’insistir o desistir, trien la primera, tiren pel dret i s’ho fan elles mateixes. Xiuxiueja la història que on hi ha una necessitat sempre neix un dret: en el cas que ens pertoca, el dret al treball digne de les persones discapacitades. Assolit bugada a bugada. Famílies, doncs, que fa ben bé tres dècades van optar decididament per unir esforços, eixamplant les possibilitats de la solidaritat mútua, i van gosar obrir un centre ocupacional el llunyà 1983. En retrospectiva, en Josep Delgado, gerent de Calandra SCCL, recorda que “molt ben assessorats, van fer sondejos de mercat i van tirar endavant aquell centre n 10
cooperació catalana n
COOPERACIÓ CATALANA
David Fernàndez
Seu de la bugaderia cooperativa Calandra a Vic.
ocupacional que va durar fins el 1986, quan va esdevenir Centre Especial de Treball”. Sempre, des de bon començament, en règim de cooperativa, després de conèixer altres experiències similars al territori català. Sondeig de mercat salpebrat amb visites a Aura d’Igualada, Cipo a Sabadell o La Fageda d’en Jordà, que els hi van servir com a referents de que era possible insistir, construir i reeixir. 1986-2010: de 120m2 a 5600m2 Aviat és dit però aviat farà 22 anys que en Josep hi va arribar com a gerent, provinent d’una empresa convencional on el propietari, pare d’una filla discapacitada, era també membre de Calandra. Li va demanar suport i un cop de mà: primer hores robades, temps altruista i complicinúm 331 - Abril 2010 n
tat social. Després massa feina i hora de triar. Corria aleshores l’octubre de 1988, quan en Josep va triar Calandra: amb 7 clients, 8 persones discapacitades treballant i dues persones de suport. En a penes 120m2 polivalents –despatxos, producció, lavabos- d’un local a l’antiga Casa de Caritat de Vic, cedit per la fundació del mateix nom. Hores i dies i mesos d’insistir i, bugada a bugada, van anar negociant més espai fins arribar als 350m2 i plantar-se davant la impossibilitat de mantenir una activitat industrial al bell mig del casc urbà de Vic. Eren els dies de 2004: 30 persones treballant-hi i 10 persones en tasques de suport. L’octubre de 2005 Calandra va fer el gran salt endavant, traslladant-se al polígon industrial de Sot dels Pradals de la capital osonenca, en un
COOPERACIÓ CATALANA
La bugaderia industrial Calandra és un Centre Especial de Treball.
terreny de 5600 m2 cedit per 50 anys per l’Ajuntament de Vic, on van edificar una nau de 1.600 m2 –més 300 metres addicionals en altellsque avui acull la línia de bugaderia industrial on ja desenvolupen les seves capacitats laborals 44 persones amb discapacitat. Els temps sempre canvien i els ritmes de la discriminació també. Orientada inicialment a les persones amb discapacitat psíquica, els canvis legals per minvar l’ostracisme i inserir-les en el mercat ordinari, ha fet que Calandra hagi obert les portes a la inserció de persones amb malalties mentals, un sector que avui ha quedat desatès i marginat en l’àmbit laboral. Avui 12 persones amb la salut mental afectada treballen també a la cooperativa, mentre la plantilla del personal de suport –monitors, psicòlegs, àrea social– ha crescut fins estar integrada per 16 persones. El creixement del volum de l’activitat econòmica també parla sol: dels 80.000 quilos de roba anuals l’any 1988 a superar els 1.200.000 quilos l’any 2009. Dels 7 clients del 1988 a una cartera integrada per 120 clients. Clients diversificats en una cooperativa que manté una única línia de negoci: bugades i bugades per al sector sanitari-hospitalari, per a l’alimentació i el turisme o per a equips de futbol. Una cartera estable, equilibrada en el decurs de l’any (el turisme puja a l’estiu; els hospitals a l’hivern), que els garanteix una escassa variabilitat del coeficient de demanda, que només baixa un 10-15% en algun mes concret
de l’any. Calandra SCCL: 310 dies de feina a l’any, quan només tanquen els diumenges, per Nadal i per Cap d’Any. El mica en mica de la formigueta Aquí, a l’avui i l’ara mateix, no s’hi arriba pas per art de màgia. En Josep sosté que ha estat “una conspiració de mica en mica: bugada a bugada, calandra a calandra”. De la Casa de la Caritat, per emprar el nom del local que la va veure néixer, a la pròpia capacitat. “Aquí no hi ha caritat hi ha integració”, sosté taxatiu en Josep Delgado: “l’almoina a final d’any: Calandra és avui qualitat, servei i preu”. En una aposta permanent per la qualitat que es palesà ja l’any 2000, quan van ser de les primeres empreses en assolir la ISO 9001. Superant la cultura assistencial del ‘pobrets, hem d’ajudar-los’, han passat a guanyar licitacions en concurs públic en un mercat dur i hostil, on han hagut de competir amb empreses amb poc escrúpols que han abusat de ERO’s, han reobert amb un altre nom i han arribat al dumping comarcal de voler rebentar preus. Però la cooperativa segueix el seu camí, traçat fa dècades. Adaptats a les necessitats del client, capaços d’assumir una demanda sobtada de 6.000 quilos de roba en a penes 48 hores, en Josep mira enrere i recorda quan Puigneró o la indústria pelletera simbolitzaven a la comarca el ‘treball de per vida’ amb bon sou. El gran mirava amb supèrbia el petit. Va passar, però, la fal·lera dels núm 331 - Abril 2010 n
guanys de quan tothom guanyava calers, a la que mai s’hi van sumar. Hi ha realitats que ja no hi són: ni Puigneró ni la pelletera Colomer Montmany. Calandra segueix allà: continua essent una cooperativa que mai ha redistribuït beneficis i, sempre sense ànim de lucre, ha reinvertit tots els guanys en iniciatives socials. Per això en 2010, metàstasi de crisi, encara generaran 6 llocs de treball més per a persones discapacitades. I “és que l’única forma de tirar endavant és la constància i la perseverança, provar de fer les coses bé i , sobretot, no fer-les malament” recomana en Josep. Fórmula que demostra que si que hi ha fórmula: “hi ha poques formes de fer funcionar bé una empresa”. Cal no voler posar l’olla gran dins la petita. “Equilibri i diversificació amb marges minsos”, insisteix, “perquè tot té una explicació”. No hi ha miraculosos miracles econòmics en aquesta història. Fent retrospectiva en Josep ens pregunta i es respon: “com és possible què féssim tot allò? Gràcies a l’esforç: no hi ha més. Voluntat fèrtil i voluntariat inicial i molta tossuderia. L’esforç de tirar del carro cooperativament. Fórmula? Tocar de peus a terra”. El gerent ens recorda aleshores –somrient– que des de bon principi va marcar una fèrria política d’austeritat, quasi frugal, que va arribar fins als llapis, les gomes i els clips. Discreció i austeritat, l’esperit estalviador es va propagar, com es propaga la idea cooperativa. Potser ho van aconseguir perquè mai es van plantejar que fos impossible, però en Josep no deixa de recordar les persones precursores –“els instigadors”– que van impulsar Calandra, quan alguns deien que no durarien cinc minuts. En Jacint Codina (exbatlle de Vic), l’Evarist Puigvila, en Martin Noguer o en Ferran Font, entre tants d’altres que ho varen fer possible. “I la Trini Noguer i la sra. Sala”, recorda en Josep. És aleshores quan l’Esteve Puigferrat de la Fundació Roca Galès, que ens acompanyava en silenci, hi posa sàvia cullerada: “sense gaire soroll, molta feina; una empresa petita i discreta que ha fet bona feina calladament; que han estirat sols del carro i han assolit, per mèrits propis, una privilegiada posició de mercat com a bugaderia industrial”. cooperació catalana n
11 n
COOPERACIÓ CATALANA
LES NOSTRES COOPERATIVES
Josep Delgado, gerent de Calandra, Sccl, ensenyant les instal·lacions.
I+D, factor clau En la sintonia que fa possible la melodia de Calandra concorre un indestriable element clau: la permanent aposta estratègica per la innovació, covada en la col·laboració i l’intercanvi amb l’empresa capdavantera Girbau. Calandra és tan pionera en innovació que la seva nau acull prototipus de maquinària encara no comercialitzats per l’empresa d’electrodomèstics, com els moderns plegadors-estiradors de llençols. Maquinària d’alta tecnologia, entre elles, la primera calandra de doble rodet de 120 quilos amb caldera incorporada pròpia. I+D que ha multiplicat la capacitat productiva fins als 800 quilos de roba neta per hora. Sinergia entre Girbau i Universitat de Barcelona, en la particular col·laboració tecnològica entreteixida amb la cooperativa osonenca: allà on es demostra que les noves màquines poden rendir 14 hores diàries i que les proves tèrmiques i de seguretat són satisfactòries. L’alta tecnologia duu aparellada eficàcia en la feina i major competitivitat. En Josep ens guia una visita per una maquinària presentada “en perfecte estat de revista”. Rumia i afirma: “la tecnologia té costos, és clar, però implica molts beneficis: hem passat de treballar de 18-20m2 per segon i ara estem a 40 m2 segons”. Tecnologia puntera amb beneficis també ambientals: circuits de reaprofitament de l’aigua i reducció en 2/3 terços dels recursos hídrics. n 12
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
La crisi i el futur Requerit per l’impacte de la crisi, en Josep sosté que el 2009 no la van pas ni notar: molta feina i molts quilos de roba, sobretot pel contracte d’una empresa del sector que no podia assumir totes les càrregues de feina. “Durant 2009 vam treballar més que 2008, però en aquest 2010 comencen a notar-la: en determinats sectors de la cartera de clients, la crisi es nota i sobretot s’han ressentit les comandes provinents de l’hostaleria”. Tot i així les previsions parlen encara d’un exercici 2010 que es tornarà a tancar amb beneficis. En Josep, que prefereix mirar l’ampolla mig plena abans que mig buida i motius sobrats en té, reflexiona sobre la crisi amb “una sensació que els qui no van entrar al cicle boig dels guanys no s’han estimbat després”. És del parer que “estem preparats tecnològicament, podem fer moltes coses encara, podem ampliar producció i tenim capital humà: les persones discapacitades són molt constants”. Potser per aquesta constància de perseverança que els aixopluga, 2010 és també any de guardons. La Facultat de Filosofia de la UB els acaba de comunicar que són els guanyadors del Premi Emmanuel Manier 2010, un reconeixement explícit a “l’enaltiment de l’ésser humà com a persona i membre compromès en el bé i el progrés comunitari”. Amb l’habitual discreció que el caracteritza, en Josep valora: “que algú se’n recordi dels petits gestos de Calandra està molt bé”.
Membres de la FCTC i de la Coordinadora de Tallers de Disminuïts Psíquics de Catalunya, la cooperativa de treball associat té avui 19 socis, un consell rector que es reuneix un cop l’any i un comitè de direcció integrat per 7 persones –familiars i industrials de la comarca- que es reuneix mensualment. Una experiència cooperativa amb 27 anys de trajectòria acumulats que porta tres dècades combinant desenvolupament comarcal, rendibilitat social i inserció laboral i ha conquerit un circuit de vida digna per a les persones discapacitades. Calandra, fet i refet: cooperativisme contra la discriminació, feina ben feta i feina a gust, com demostra la escassa rotació de personal. Calandra: allà on les persones discapacitades es jubilen. Calandra, per on han passat ja 250 persones, si sumem les campanyes d’estiu on els joves estudiants de la comarca cobreixen les merescudes vacances. Acabem. Deia Albert Einstein que el més absurd, sempre, és fer el mateix i esperar-ne resultats diferents. Per això, quan en un país massa acostumat al desencert i al desconcert ressoni la dita de “massa roba bruta i tan poc sabó” digueu Calandra. Calandrageu: el verb conjugat de la fita inseridora de la cooperativa osonenca. Allà on les persones discapacitades posseeixen els mitjans de producció. “Sempre dic el mateix, que ‘els nostres nanos’ són els propietaris” rebla en Josep per acabar. “Se senten amos de l’empresa, perquè ho són; i això els fa sentir diferents”. De tot plegat, de l’avenç i el canvi social conquerit per la cooperativa, en donen bona fe fins les anècdotes. Convocada vaga general a tot el país, un dels socis, d’ànima sindicalista, va demanar-li al Josep si s’hi sumarien a l’aturada laboral. En Josep va respondre: “jo sóc un empleat, vosaltres mateixos: sou els amos!”. I el jove va exclamar: “Ostres, és veritat!”. Síntesi sintètica de com és el miracle de la cooperació contra la discriminació: “han treballat per ells: aquest és el veritable valor i arrel de l’esperit cooperatiu”. I en Josep clou: “passa que senten i viuen Calandra com a pròpia, perquè així és”. I així és això: la Calandra és seva. Com la seva vida i el seu futur. n
ECONOMIA COOPERATIVA
La nova normativa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries L’associació de Cooperatives Agràries
de Catalunya amb Seccions de Crèdit es va constituir l’any 1988, quan un grup de seixanta-dues cooperatives va apostar per potenciar aquesta modalitat de finançament. L’any 1998, totes les cooperatives amb secció de crèdit associades es van integrar a la cooperativa de segon grau ASC, SCCL, que també esta vinculada a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Segons fonts de l’ASC, a hores d’ara hi han a Catalunya 113 seccions de crèdit. Les seccions de crèdit es regulen per la Llei 6/1998, de 13 de maig, que va substituir i ampliar la primera del 1985. En aquest moments falta consesuar algun punt del reglament que desenvolupa alguns aspectes de la Llei. Els objectius de l’ASC són establir convenis amb les entitats financeres, assessorar les cooperatives sobre els diferents productes financers i gestionar la tresoreria de les seccions de crèdit. En el darrer número d’aquesta revista,i ja introduíem l’opinió d’un grup d’experts sobre la disposició del Govern català que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives; aquesta opinió es va manifestar en una taula rodona que va tenir lloc a la Fundació Roca i Galès el 30 de novembre passat. En aquesta ocasió comentarem la normativa que està preparant la Conselleria d’Economia i Finances, la qual limitarà la vida de les seccions de crèdit en cooperatives agràries catalanes; i que previsiblement entrarà en vigor enguany. Segons un portaveu de la mateixa Conselleria, l’objectiu de la Llei no
FCAC
M. Lluïsa Navarro
és pas que desapareguin les seccions de crèdit, sinó protegir els ciutadans que hi dipositin els seus diners. La norma preveu quatre aspectes essencials d’entrada: que hi hagi una capitalització major; d’altra banda, que la secció de crèdit no sigui la principal activitat de la cooperativa agrària; a més a més, la norma prohibirà que els dipòsits de la secció de crèdit puguin servir de garantia d’operacions que realitzi la cooperativa agrària; i, finalment, es planteja que els anomenats socis col·laboradors, és a dir els que no són socis de la cooperativa agrària, no puguin superar el 30% del total. El decret obligarà a fer canvis voluntaris, però no farà pas desaparèixer les seccions de crèdit. Per adaptars’hi, les cooperatives podrien prescindir d’aquestes seccions de crèdit,
arribar a un acord amb una entitat financera tradicional adherint-s’hi com una oficina delegada, o bé integrar-se en una cooperativa de crèdit. La diferència entre les seccions i les cooperatives de crèdit se centra en el fet que aquelles últimes estan sota la supervisió del Banc d’Espanya i tenen el Fons de Garantia de Dipòsit. Per aquesta raó des d’Economia han afegit l’opció de les cooperatives de crèdit, que aporta més seguretat als ciutadans per finançar projectes del món rural. El proppassat 24 de febrer, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va convocar una roda de premsa per denunciar el que considera una persecució de la Conselleria d’Economia a les seccions de crèdit.2 La Comissió Permanent de la FCAC ha denunciat que posar en qüestió el model de aquestes secnúm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
Treballadors d'una cooperativa vitivíncola de l'Alt Empordà.
13 n
ECONOMIA COOPERATIVA
FCAC
Instal·lacions de l'Agropecuària de Soses Sccl.
cions significa posar en dubte la viabilitat del model cooperatiu i que, si el projecte de la Conselleria d’Economia i Finances prospera, un gran nombre de cooperatives agràries catalanes veurien compromesa la seva viabilitat perquè la secció de crèdit es l’instrument que en garanteix el finançament, així com el del seus so-
cis. També anuncia que les cooperatives no veuen factible el projecte de fusió de les cooperatives de crèdit ni de caixa rural, i diu que no es pot desmantellar un model centenari, que funciona amb èxit arreu de Catalunya, a causa de la mala gestió aïllada d’una secció de crèdit. També rebutja el projecte de fusionar les 114
seccions de crèdit de les cooperatives per crear una nova Caixa Rural. A més, la FCAC critica la manca d’estudis de viabilitat de la iniciativa, ja que sumant els dipòsits de totes les seccions de crèdit no arriben als 800 milions d’euros, mentre que la Caixa més petita de Catalunya, la de Manlleu, en te 2.400 i s’ha de fusionar amb altres per sobreviure. Així mateix, la FCAC voldria posar en relleu que, probablement, darrere d’aquesta actuació de la Conselleria hi ha un interès per blindar, a escala estatal, la fitxa bancària de Caixa Rural de Sant Fortunat de Castelldans, a costa de les seccions de crèdit, un sector que a Catalunya funciona molt bé des de fa mes de cent anys. La proposta de fusió va sorgir quan es negociava un nou reglament per a les seccions de crèdit, que la FCAC també rebutja a causa de l’exigència d’uns mínims de capitalització i de les limitacions de dipòsits de difícil compliment. També el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha emès recentment un dictamen en què insta la Conselleria d’Economia a suavitzar el decret de seccions de crèdit en la línia del que està demanant la FCAC. El mateix CTESC va sol·licitar a la Conselleria que, abans de tirar endavant aquesta normativa, s’emeti una memòria sobre les implicacions que tindria per a les seccions de crèdit la publicació del decret redactat tal com proposa l’administració. n
1. M. Lluïsa NAVARRO, 2010. “Taula d’experts sobre seccions de crèdit”. Cooperació Catalana, 329: 13-14. Barcelona: Fundació Roca i Galès (febrer). 2. Vegeu la nota de premsa del 24/2/2010: “La FCAC ha denunciat la persecució de la Conselleria d’Economia a les seccions de crèdit, l’instrument imprescindible de finançament de cooperatives i socis”, a http://www.fcac.coop/sala_de_premsa/premsa.html (31/3/2010) i el breu a Cooperació Catalana, 330:7. Barcelona: Fundació Roca i Galés (març).
n 14
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
EL SERIAL
Les trifulgues de la Mertxe CAPÍTOL III Santos Hernández
Passar, tot xano-xano, cap al tard d’un divendres de finals de juny, pels voltants de la Plaça del Vi, és una de les coses veritablement agradables que hom pot fer en aquesta vida. I si, a més, vens d’haver-te passat una setmana llarga, –amb cap de setmana, pont del dilluns i dia de Sant Joan inclosos– , encadenada a l’ordinador i treballant sense parar, aquesta passejadeta de vespre de divendres pot semblar-te una acceptable aproximació a un humil paradís casolà. Imagineu quina setmana m’havia passat, que hi va haver algun moment que fins i tot vaig alegrar-me del fet que el malparit del Jordi ni tan sols no m’hagués telefonat. Vaja, ni la més lleu insinuació de si tenia algun compromís per a la revetlla. Ja està bé! Dona, ja sé que no hi ha res de concret entre nosaltres, que no es pot dir que nosaltres sortim. Tanmateix, hauria quedat molt bé que mostrés una mica d’interès per veure’m, no? Encara que, amb tanta feina com jo tenia, li hauria hagut de dir que m’era impossible que ens veiéssim, és clar. (“És clar?”) Mira, doncs, això, val més que no m’hagi trucat. (“Val més?”) Collons amb el Jordi del copó, apa, que és capaç de posar-me de mala jeia, fins i tot ara, quan ja he acceptat que la simple veritat és que ell no tenia cap gana d’anar de revetlla amb mi! Ja de lluny vaig veure la Núria, que seia, tot just en aquell moment, a una de les tauletes, a l’aire lliure. Totes dues, doncs, arribàvem puntuals, tot just cinc o deu minuts abans de l’hora convinguda. Feia goig de debò la Núria, com sempre. I és cert que semblava preocupada, però em va rebre amb la seva simpatia habitual: - Cada dia estàs més maca, Mertxe –em va dir. -Això mateix estava pensant jo de tu ara mateix, Núria. Mira que n’estàs, de bona! - Neboda meva, no em facis la pilota. I respecta la meva provecta edat. I, sobretot, no utilitzis amb mi expressions de raval, que després la teva mare diu que et dono mal exemple. -Però, si sóc jo qui parla malament, i no pas tu! -N’estic d’acord, però la Gabi diu que, cada vegada que
ens veiem, a tu després se’t nota en el vocabulari. Vàrem espigolar quatre bajanades sobre la meva aqueferada vida, sobre el temps primaveral que feia, sobre una pel·lícula que acabaven d’estrenar i que cap de les dues encara no havia vist. I va ser ella qui va abordar el tema que estava previst que havíem de tractar. - Em dius que tinc preocupat el teu pare. - Sí, i diria que molt. Que et passa alguna cosa? - Doncs... sí. En poques paraules: em quedo sense feina. Em vaig quedar de pedra. No podia imaginar-me que una persona tan eficient i tan equilibrada, i amb tants anys d’experiència en l’empresa, com la Núria pogués ser acomiadada per cap mena de patró, per més burro que aquest fos. - Però, què ha passat? Que t’has discutit amb el senyor Puig? - La veritat és que encara no –va somriure lleument. Però suposo que, d’una manera o d’una altra, m’hi hauré de discutir, i com. De cop i volta, ha tancat el restaurant. - Però, com? Vols dir... sense dir-vos-en res? - Sense dir-nos-en res. Dissabte al vespre em va comunicar, per telèfon, que dilluns faríem pont –va obrir les mans, en gest d’estranyesa–, cosa ben rara, perquè la revetlla de Sant Joan és una nit típica de fer negoci, i tot el personal comptava que hi hauria molta feina, per a tothom. En Joan, el senyor Puig –va aclarir, innecessànúm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
EL SERIAL
riament–, em va dir que ell en persona s’ocuparia de cancel·lar totes les reserves fetes. I em va deixar amb la paraula a la boca. Ningú no va agafar el telèfon després, quan vaig trucar jo, i ningú no hi ha hagut a casa seva durant tot el cap de setmana, inclòs el pont. - I després? Dimecres? - Després, dimecres, quan l’Ahmed s’ha presentat a les sis amb la furgoneta, s’ha trobat amb que algú havia posat a la porta un cartellet dient que el restaurant tancava. I el personal continuem sense saber-ne res. No ens ha dit ni una paraula. - I què penseu fer? - No ho sé. Durant aquests tres dies, gairebé sempre hi ha hagut al local algú de nosaltres, per si s’hi presentava. Ahir vam anar a fer una consulta a un advocat, que també ens diu que no ho entén. I avui ens ha vingut amb la sorpresa que la firma ha presentat un concurs de creditors, ves. I el lògic és suposar que també haurà estat presentat alguna mena d’expedient d’acomiadament del personal. Com que jo en tenia només una vaga idea d’aquests assumptes, la Núria em va explicar que quan una empresa, o una persona, veu que no pot pagar els seus creditors, presenta, això, un concurs de creditors, que és una petició per tal d’arribar a un acord quant a la forma de pagament, ajornada, fraccionada, o com sigui, d’aquests deutes. Una cosa semblant al que abans se’n deia “suspensió de pagaments”. I em va explicar també que cap membre del personal no havia cobrat encara la paga extra de Nadal, i que molts d’ells –ella n’era una– feia uns mesos que no cobraven tot el sou, sinó només un acompte. - Jo ja m’adonava, és clar –continuava la Núria– , de feia temps, que l’empresa anava a mal borràs. Però l’amic Puig no volia veure el que ja era d’allò més clar. S’havia entestat en convertir-se en un d’aquests cuiners fabulosos que esdevenen personatges mediàtics, i li semblava que sempre estava a punt de conquerir les estrelles. No vulguis saber, per exemple, la que va muntar el mes de desembre, quan ja teníem problemes seriosos de tresoreria. Imagina’t que va fer una compra –una inversió, deia ell–, que, per cert, va fer ell directament, sense que jo hi hagués intervingut, d’unes partides immenses de vins caríssims, que –deia ell, repeteixo– ens posarien al nivell dels millors restaurants del país. La Núria, una vegada havia començat, anava parlant sense aturador. Suposo que li feia bé d’explicar tot això que feia mesos que tenia a dins, i que no havia pogut
Ara vinc jo! Que no se’n duguin res! Nati: esteu sols vosaltres dos?
encara comentar amb ningú, i molt menys, és clar, amb la gent de l’empresa. - I no us heu vist, tot el personal? - No, no encara. Jo he anat parlant amb uns i d’altres, amb tothom. Ningú no en sap res, ni ha vist en Puig. Només un dels cambrers, que viu molt a prop, se’l va trobar a la porta del restaurant la nit de Sant Joan, ja ben de nit. Es veu que havia anat a endur-se’n una caixa d’aquelles ampolles de vi tan car que et deia. El pobre Pere ja se’n va estranyar una mica, però, és clar, tampoc no en va dir res. Pensa que l’única cosa rara que fins aleshores havia passat, de manera pública vull dir, era la inesperada concessió del pont del dilluns. En aquell moment, li va sonar el mòbil a la Núria. Totes dues en vam tenir un bon ensurt, perquè estàvem de debò abstretes en el que dèiem i en totes les coses que d’alguna manera se’ns anaven acudint i a les que no sabíem donar forma. La Núria, d’antuvi, no sabia amb qui estava parlant. - Digui’m. La Nati? Perdó? La Nati? Ai, noia, la dona del Pere. Perdona’m, no hi queia. Digues-me, Nati. Què hi ha? La Núria va mantenir una nerviosa i fulmínia conversa telefònica, esquitxada d’exclamacions i de peticions d’aclariment. El que vaig entendre, més o menys, era que la Nati i el Pere tenien al davant, a la porta del restaurant, el tal senyor Puig, amb dos camions –un de frigorífic i un altre, molt gros, de mudances– i semblaven disposats a endur-se’n tot de coses, no sabíem quines. El Pere no sabia què fer, i era la Nati qui havia decidit de telefonar. Ja posada davant l’acció, la Núria, instantàniament, va deixar de ser la dona preocupada, irresoluda, que fins aquell moment m’havia estat explicant problemes que la depassaven. Tot d’un plegat havia tornat a trobar, de sobte, la seva veu habitual: - Ara vinc jo! Que no se’n duguin res! Nati: esteu sols vosaltres dos? Ah, amb el noi, i amb l’Antòniu i un altre amic. Qui és l’Antòniu?
Les trifulgues de la Mertxe / 3
Manuel Reyes
deix que ningú no travessarà una porta, serà difícil que ningú la pugui travessar. - Escolta’m, noia, que tampoc no vull que ningú no prengui mal! - No pateixis, Núria, de debò. L’Antòniu és pacífic, bondadós, incapaç de fer mal a una mosca. El que passa és que el seu aspecte no invita a fer-ne la prova.
- L’Antòniu Landeiro? –vaig intervenir-hi jo, perquè aquí vaig veure que potser podia ser-li útil. - Escolta’m, que la meva neboda, que està aquí amb mi, em pregunta si és l’Antòniu Landeiro –i, girant-se cap a mi–: Sí, Mertxe, sí que ho és. - Doncs que li digui que la filla de l’Oriol i la Gabi ve ara amb tu, i que no deixin entrar ningú abans que no hi arribem nosaltres! Tanmateix estranyada, la Núria ho va dir així pel mòbil, amb la seguretat absoluta d’un capo mafiós que dóna ordres que sap que pot donar perquè seran obeïdes. I, mentre corríem carrer dels Ciutadans amunt, intentava informar-se, interrogant-me sobre la marxa, de qui cony era aquell Antòniu. - L’Antòniu –li explicava jo, sense deixar de córrer– és un amic del pare, de tota la vida. M’estranya que no el coneguis. Gallec, arribat a Catalunya em penso que als set anys. Més integrat que la senyera. Ja en parlarem, però als efectes de l’aventura d’avui, et diré que si no mesura dos metres poc li’n falta, i que és més ample que el que en proporció escauria. Breu, que si ell deci-
Quan vam arribar a la porta del restaurant, l’entrada n’estava ocupada per la Nati, en Pere, el seu fill Pep, un senyor amb aspecte d’obrer de fàbrica –que després vaig saber que es deia Juli– i, és clar, i dominant-ho tot, la mola de l’Antòniu. En front tenien un petit escamot d’operaris que no sabien què fer, però que més aviat semblaven força divertits. I, aparentment a punt de patir un infart de miocardi, el senyor Joan Puig, l’amo. En veure’ns, aquest es tombà cap a la Núria amb els ulls sortint-se-li de les òrbites: - Núria, fes sortir aquests galifardeus de la porta del meu restaurant, o no responc! - Joan –va contestar la Núria, tota reposada i gran senyora–: em vols explicar que intentes traure d’aquest local mitjançant aquests dos camions i aprofitant que ja és gairebé de nit? - Això a tu no t’importa! És casa meva, i hi faig el que em dóna la gana! - Vols dir? Em penso que no, mira. El que has de fer és organitzar, o ja l’organitzaré jo, una reunió amb tots els treballadors, i donar la cara. Potser arribarem a un acord. I, ara, en aquest moment, el que has de fer és deixar anar a descansar a les seves cases aquests senyors, que també són treballadors i ja comencen a comprendre de què va la cosa. I tinguem tots la festa en pau. - Si no us en aneu immediatament, aviso ara mateix la policia! - Endavant, Joan, crida-la. Si no tens un mòbil a mà, ja te’n deixo el meu. I tots esperarem aquí que arribin. El senyor Joan va perdre tots els papers del món, i va posar-se a escridassar també la dotació d’aquells dos camions: - Fotin fora tota aquesta colla de perdularis, i entrin a fer la feina per la que cobren, hòstia! El que aparentava ser el cap del grupet va semblar que copiava la impressionant actitud de la Núria. Amb calma, amb veu tranquil·la i amb un gairebé imperceptible somriure, va dir, donant un cop d’ull als albarans que duia a la mà: núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
EL SERIAL
En front tenien un petit escamot d’operaris que no sabien què fer, però que més aviat semblaven força divertits.
- Senyor Puig -se’n diu... Joan Puig, vostè, oi?–: nosaltres hem estat contractats per tal de carregar en un camió unes tones de congelats, i per desmuntar i carregar en l’altre un conjunt de maquinària que està detallat en aquesta documentació, i no sé si transportar alguna cosa més. No forma part de la nostra feina haver de barallar-nos amb uns quants senyors i senyores que no ens deixen passar i que, miri, semblen molt correctes i no gens violents. En Puig va esclatar en una corrua de penjaments inintel·ligibles. Però, en veure que, pel que semblava, allí ja tot estava dit, va ficar-se al seu cotxe, va tancar-ne la porta d’un cop que va fer vibrar tota la carrosseria, i va arrencar amb una empenta i a una velocitat que no semblaven precisament les més apropiades per garantir la seva seguretat anatòmica durant els minuts següents. El personal dels dos camions se’n va anar també, sense afegir-hi ni una paraula més. També ells semblaven convençuts que tot el que s’hi havia de dir ja estava dit. Vaig copsar entre ells algun cop d’ull admiratiu cap a la Núria. I, entre els més joves, també algun cap a mi. Que simpàtics! Quan ja tots tres vehicles estaven lluny, en Pere, amb un somriure, va allargar a la Núria un feix de claus: - Es veu que nosaltres hem arribat tan just a temps, que al senyor Puig se li han quedat al pany. - Suposo –va comentar la Núria, guardant-se-les amb tota naturalitat a la bossa– que en tindrà algun altre joc. Però, tenint en compte que tots aquests dies no sembla que ningú de la seva família hagi estat a casa, oi que seria divertit que en aquest manyoc hi fossin també les claus de casa seva, i ell, doncs, hagi avui de buscar-se un hotel per passar-hi la nit? La Núria, que després d’aquesta escena ja havia recuperat del tot la seva habitual capacitat de domini de la situació, va dir que a partir d’ara ja sabíem que no podien deixar mai tot sol el local, en previsió d’intents d’espolis, que ja havíem vist que eren molt previsibles. - Hem de convocar immediatament una reunió de tot el personal, si més no per tal d’organitzar torns de vigilància. Aquesta nit m’hi puc quedar jo. Ben segur, Mertxe, que el teu pare em deixa un sac de dormir, i potser em ve a fer companyia i tot.
- Nosaltres també ens hi quedem –va dir la Nati. - No –contestà la Núria–. Ja us tocarà, quan muntem els torns. Avui, m’hi quedo jo. A mi, mal m’està de dir-ho, se’m van ocórrer una sèrie d’idees genials: - Tu, Antòniu –vaig dir–, telefones la Carmen, i li dius que et quedes a dormir aquí amb dues senyores precioses. I jo truco la meva família, dic al pare que porti sacs per a nosaltres tres i per a ell, que demani a la mare que ens faci un parell de les fabuloses truites de patata que ella fabrica, i sopem i passem la nit aquí tots quatre. - Esplèndid –va afegir-hi la Núria–. Jo hi poso el pa amb pernil i les cerveses, i mentre ell arriba, vaig a comprar-ho tot . - Home –va dir en Juli, que fins aleshores gairebé no havia obert el bec–: si hi ha un sac més per a mi i em doneu truita, jo també m’hi quedo. I així va ser aprovada la moció. No hi ha com els acords presos en assemblea oberta. n (Continuarà)
ENTREVISTA
Entrevista a Xavier Padullés i Antoni Pedrero L’Antoni Pedrero és el tresorer apoderat de la Cooperativa Obrera de Viviendas, i Xavier Padullés, un dels principals dinamitzadors d’aquesta. Des de l’Obrera de Viviendas s’està col·laborant en el Pla de dinamització de l’economia cooperativa al Prat de Llobregat, que forma part d’un dels territoris excel·lents per a l’economia cooperativa del Departament de Treball de la Generalitat. L’objectiu d’aquest Pla és fomentar el cooperativisme partint de la sensibilització, la formació i la creació de noves cooperatives al Prat.
COOPERACIÓ CATALANA
Montse Pallarès Ex-libris
Xavier Padullés –a l'esquerra– dinamitzador de la Cooperativa Obrera de Vivendas del Prat del Llobregat i Antoni Pedrero –a la dreta–, tresorer.
¿Com va sorgir la idea d’engegar un projecte com el del Pla de dinamització de l’economia cooperativa al Prat de Llobregat? PEDRERO: La idea és conseqüència del treball engegat per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament i la Direcció General d’Economia Cooperativa i de Creació d’Empreses de la Generalitat. Per la nostra banda, la coincidència en el temps està donada per un seguit de circumstàncies. Nosaltres pensàvem que calia donar-li a la nostra cooperativa un gir, i visualitzar-nos a la societat pratenca, però també en altres àmbits que teníem bastant tancats, perquè havíem deixat de
construir des de l’any 1975. Arran de les noves dificultats d’accés a l’habitatge, semblants a les dels anys seixanta, que van ser l’origen de la nostra cooperativa, el Consell Rector va pensar que era el moment idoni per tornar a reimpulsar la cooperativa. La primera iniciativa va ser explicar-ne en un llibre la història. Vam arribar a un acord per editar el llibre amb l’Ajuntament, ja que aquest està fent una col·lecció de petit format d’històries del Prat. Aquest va ser el primer contacte que vam fer amb Xavier Padullés. Entre ell i la Neus Macías van fer el llibre. La recepció positiva del llibre ens va motivar, vam decidir fer les núm 331 - Abril 2010 n
coses encara amb més decisió, pensant que quan féssim noves activitats ja demanaríem la complicitat de les administracions. D’allà va sortir la idea d’establir una “aliança” amb la cooperativa Ecoprat, que és una cooperativa d’habitatge, constituïda ara fa tres o quatre anys. Al final vam treballar junts perquè les cooperatives del Prat es presentessin en societat de forma innovadora, amb ganes de fer activitats de tota mena, des de l’econòmica fins a la social. D’aquí va sorgir la idea de fer una festa, que es concretà en la FestaFira a l’entorn del Dia Internacional del Cooperativisme. Aquest fet ens va empènyer a fer el segon pas d’aconseguir suport institucional, pel qual vam demanar ajuda a la Confederació de Cooperatives de Catalunya, a la Direcció General d’Economia Cooperativa, etc. En definitiva, vam anar a trucar a totes les portes, i ens van respondre molt satisfactòriament. La FestaFira va coincidir amb un moment en què l’accés a l’habitatge era complicat i els preus estaven disparats; encara no havíem entrat a la crisi actual, estàvem en portes, i allò va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació. PADULLÉS: TV3 va fer una connexió en directe al telenotícies de 4 minuts. La FestaFira va ser i és l’excusa per difondre el cooperativisme entre la ciutadania. Els mitjans de comunicació haurien de tenir un paper cooperació catalana n
19 n
ENTREVISTA
més important per donar a conèixer el cooperativisme al comú de la societat, i no solament com a una possible solució a la crisi econòmica. PEDRERO: Vam fer la I FestaFira el 2008, i des del nostre punt de vista va ser un èxit. A partir d’aquí, la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i el responsable de Promoció Econòmica van prendre interès en les nostres idees. Ens van ajudar també amb la qüestió logística, i amb la subvenció per tirar endavant una part de la despesa. Això va coincidir en el temps amb la presència de Mireia Franch, directora general del Departament d’Economia Cooperativa i de Creació d’Empreses de la Generalitat; vam estar parlant amb ella, que va veure que al Prat hi havia una història, una inquietud, unes ganes de fer del cooperativisme en general i una societat civil interessada en aquests temes. Aleshores s’estava tirant endavant allò de la denominació de territoris cooperatius arreu de Catalunya, i ella va proposar el Prat de Llobregat com un dels vuit territoris que tenen la denominació de territoris excel·lents per a l’economia cooperativa (entre els quals hi han la Fundació Barberà Promoció, el municipi de Mollet del Vallès, l’IMPEM, el Consell Comarcal del Segrià, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consell Comarcal del Priorat i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre). La realitat ha canviat des que es va fer la primera FestaFira l’any 2008, de tal manera que ara coorganitzarem amb l’Ajuntament i les cooperatives la propera III FestaFira del Cooperativisme, que tindrà lloc el 29 de maig del 2010. Tindrem una fira amb cooperatives, fòrum amb xerrades, exposicions i festa popular. PREGUNTA: Un cop s’ha fet la FestaFira amb èxit, ¿com es concreta el Pla de dinamització de l’economia cooperativa al Prat de Llobregat? PEDRERO: S’han fet uns estudis previs de l’economia social al Prat, i es veu que seria beneficiós aprofundir i destinar més recursos, econòmics i humans, a difondre els valors del cooperativisme, i per aquesta raó s’ha n 20
cooperació catalana n
TV3 va fer una connexió en directe al telenotícies de 4 minuts. La FestaFira va ser i és l’excusa per difondre el cooperativisme entre la ciutadania.
creat una Taula de Concertació i un Fòrum de l’Economia Cooperativa i Social del Prat. Són uns espais de trobada i de dinamització economicosocial organitzats des de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. PREGUNTA: ¿Quins són els objectius d’aquest Pla? I ¿quantes entitats hi han? PEDRERO: El Pla té quatre eixos: difusió i sensibilització de l’economia cooperativa, creació de cooperatives, enfortiment i formació d’aquestes, i, finalment, intercooperació territorial. Hi han prop de vint cooperatives que formen part d’aquest Pla (hi destaquen dues cooperatives d’habitatge, dues d’agràries, la central de logística de Consum, Frescoop de Gedi, etc.). PREGUNTA: La vostra tasca concreta en aquest Pla està centrada sobretot en la formació. PADULLÉS: No exclusivament. Però sí que es cert que l’any 2009 vam crear l’Aula de Formació Cooperativa del Prat, juntament amb Ecoprat, Aposta i l’Ajuntament. En paral·lel, hem organitzat xerrades i conferències. En aquests moments, un dels programes de formació més importants, que es vol dur a terme ara amb el Pla, és el programa “De coop i volta” d’Aposta, adreçat a estudiants. No és fàcil d’engrescar el professorat a causa del desconeixement generalitzat vers l’economia social, a més de les càrregues docents que pateixen. Fer pedagogia és un element clau per a l’èxit del cooperativisme com a fórmula social. PREGUNTA: Ara comentàveu que el canvi de l’actitud de l’Ajuntament respecte a la vostra cooperativa ha núm 331 - Abril 2010 n
estat molt important en els últims dos anys. ¿Penseu que en les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya les coses poden canviar pel que fa a la sensibilitat cap a les cooperatives? PEDRERO: La meva experiència com a responsable polític a l’Ajuntament és la següent: Les relacions, sobre qüestions socials, amb el Govern de Convergència i amb el Govern d’esquerres, o tripartit, digues-li com vulguis, és molt diferent. Et posaré un exemple: la Generalitat governada per Convergència va tardar sis anys a acceptar fer una residència pública al Prat. No va concretar mai dates per a la construcció. Jo penso que les coses sí que canvien; ho dic des del convenciment i la meva experiència. PADULLÉS: Jo crec que un dels elements més interessants del cooperativisme és que la societat civil es pugui autogestionar i autoorganitzar. Aquest, jo crec, ha de ser un valor en alça i indispensable de cara al segle XXI. Perquè per una banda hi ha les multinacionals que volen imposar un pensament únic neoliberal, i per l’altra, tenim les diverses administracions, que també creen, a vegades, una absurda estructura paral·lela, en comptes d’implementar. Tot plegat ofega un necessari tercer sector. Si volem tenir una bona salut democràtica, el cooperativisme pot ajudar a vertebrar la societat amb totes les complicitats, també administratives. Durant molt de temps hem delegat en els polítics, i ja veiem com va el món, i molt sovint hem delegat massa — també, per comoditat, sobre les administracions—, i no hauríem hagut de delegar tant. Ara, aprofitant la conjuntura de la crisi, és un bon
Foto: COV, Sccl
S’han fet uns estudis previs de l’economia social al Prat, i es veu que seria beneficiós aprofundir i destinar més recursos, econòmics i humans, a difondre els valors del cooperativisme
Bloc de pisos de Protecció Oficial construit a finals de 2009 per la cooperativa, al carrer Lo Gaiter del Llobregat num. 68-70 del Prat.
moment de començar a fer una possible presa de poder per part de la societat civil, des de l’associacionisme, des del cooperativisme, etc., amb els pactes que facin falta; però reorganitzant-nos altre cop des de baix, per gestionar les nostres necessitats i les nostres voluntats d’una manera més democràtica i participativa. PEDRERO: Al Prat s’estan fent experiències a petita escala de productors i consumidors directes; per exemple, un grup de consum ecològic està ocupant un dels nostres locals. Amb el moviment social que representem al Prat, hem de tornar a buscar solucions, entre tots, dels problemes que són comuns, i les cooperatives poden tenir-hi un paper important. PADULLÉS: Nosaltres, a banda d’estar en contacte amb altres cooperatives, la Confederació de Cooperatives o algunes federacions, també tenim relació amb la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya o la Xarxa d’Economia Solidària. Des d’un punt de vista social, el nostre radi de relació abasta des del moviment veïnal fins a l’associatiu. Creiem que aquest és un element important per ajudar a construir societat. Per exemple, en l’edifici de l’antiga escola de cooperativa també hi tenim tota una sèrie de tallers i de persones que es troben per fer coses: teatre, manualitats, l’aula de música del Prat, els que fan el pessebre per Nadal, etcètera, etcètera.
PREGUNTA: Pel que fa a inteercooperació, suposo que deveu estar establint nous contactes amb aquestes cooperatives que formen part del Pla. PEDRERO: Ara tot just estem començant, ja que aquest és el primer any del Pla. Nosaltres hem treballat la intercooperació amb un grup de cooperatives d’habitatge, però això ja des d’un plantejament més propi, més nostre, de cooperatives d’habitatge que no estan federades perquè no s’identifiquen ben bé amb la Federació. Tot plegat ens serveix per compartir experiències i veure com treballen els altres per tal d’aprendre’n i millorar els nostres projectes i la gestió d’aquests. Perquè —jo sempre ho dic—, encara que les cooperatives d’habitatge siguin les menys cooperatives de totes, des del punt de vista que una vegada aconseguit l’habitatge els socis es donen de baixa, precisament per això, hem d’aconseguir millorar certs aspectes, en l’àmbit social, del consum, la cultura, etc. És a dir, experimentar des del camp de les cooperatives mixtes i/o integrals. PADULLÉS: Les cooperatives d’habitatge amb socis implicats en el projecte són de les cooperatives que més possibilitats poden arribar a tenir a l’hora d’estructurar el cooperativisme integral, o sigui amb diversos serveis. La nostra cooperativa així ho va fer en els anys seixanta i setanta, si bé avui també oferim serveis diversos, des de manteninúm 331 - Abril 2010 n
ment i rehabilitació dels nostres pisos fins a serveis culturals, a més de continuar edificant habitatge de protecció oficial. El 2009, hem fet una promoció de dotze pisos per ajudar a emancipar la joventut per un lloguer de poc més de 300 euros/pis. PREGUNTA: Tornant a la qüestió del Pla, ¿la idea és continuar-lo passi el que passi, oi? PEDRERO: I tant. Ara s’ha obert una porta que no s’ha de tancar, i la idea és mantenir aquest projecte i continuar-lo fins que ens quedi alè, donant entrada a noves incorporacions, pensant, òbviament, en el compromís d’integrar fonamentalment joves. Pregunta: ¿Encara que es perdi el suport de l’administració? PEDRERO: Evidentment seria més difícil, però les administracions necessiten també complicitats de la societat civil, i en aquest moment de crisi i de demanda de llocs de treball hem de sumar esforços. Les coses, de totes maneres, sembla que hagin de canviar poc políticament a l’Ajuntament del Prat, i esperem estar sempre en sintonia amb ells. El repte és motivar la gent que ve al darrere. Arran de la FestaFira s’han fet molts contactes, i també amb el Pla de dinamització, i hem d’aconseguir enfortir la nostra cooperativa i fomentar la creació d’altres de noves per al bé comú de tothom. n cooperació catalana n
21 n
COOPERATIVISME
Les cooperatives ¿militars… o de militars? Joan Aymerich i Cruells
COOPERACIÓ CATALANA
Solar d'una antiga cooperativa militar al carrer Rec Comptal de Barcelona, prop de l'Arc de Triomf, que havia estat establiment d'alimentació.
n 22
Aquesta és una qüestió que encara no hem aconseguit aclarir del tot, però d’entrada es pot dir que al llarg del temps han existit les dues modalitats. Les unes, creades directament per l’exèrcit, i les altres, promogudes pels seus membres. De totes maneres, us podríeu preguntar per què volem tractar d’aquestes cooperatives, en principi força desconegudes. Hi haurien dues raons: en primer lloc, perquè la primera disposició oficial que es va dictar a Espanya per a regular unes cooperatives1 —esmentant aquesta paraula— fou una “Real Orden Circular del Ministerio de Guerra”, d’11 de setembre del 1918, destinada a “la creación, a la mayor bervedad, de una cooperativa para la venta de artículos de consumo”. En segon lloc, el fet d’haver conegut cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
que també els militars van ser pioners en la constitució de cooperatives de consum a finals del segle XIX, concretament l’any 1882. A començaments de l’any 2006, quan feia la investigació per a la tesi doctoral,2 que tracta com a matèria principal el procés de regulació legal de les cooperatives —que no van tenir llei pròpia fins al 9 de setembre del 1931—, una de les fonts que més vaig utilitzar va ser la consulta exhaustiva de les “Gacetas de Madrid” (precedents del BOE), on hi vaig trobar aquesta Ordre circular que he esmentat. Això va despertar la meva curiositat per conèixer aquestes entitats i intentar aprofundir en el seu estudi. En aquest cas, es tractava d’una cooperativa força atípica, i exclusiva per als “establiments fabrils d’Arti-
lleria”, o sigui per als treballadors de les “Maestranzas” o tallers, amb l’objecte de fidelitzar-los malgrat els sous baixos que rebien. El Ministeri de Guerra3 feia una aportació de 312.360 pessetes4 com a capital fundacional, i les unitats d’artilleria cedien els locals necessaris per a la activitat. L’estudi de l’Ordre ens fa veure que malgrat el nom de “cooperativa” que donaven a aquestes entitats, més aviat es tractava d’economats, ja que no tenien gairebé res a veure amb el que entenem per cooperativa. El que reconeixia en el preàmbul era que volien que els seus treballadors gaudissin de les institucions que tenien els obrers de les empreses particulars. Continuant la investigació, vaig trobar un Reial decret, de 21 de desembre del 1920, pel qual el Govern creava les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics, de les quals ja vaig fer un comentari en un altre article.5 Aquesta era la primera vegada que la paraula “cooperativa” figurava a l’enunciat d’una disposició legal. Igual que les anteriors, es tractava d’unes entitats força atípiques, exclusives per als tres estaments mencionats.6 Seguint la recerca mitjançant les publicacions oficials, apareix una Reial ordre, de 10 de desembre del 1923, que fa referència a la “Cooperativa Militar para la construcción de Casas Baratas en Barcelona”, que edificava uns habitatges al carrer de Castillejos i a la travessera de Gràcia” (les antigues casernes de Cavalleria). El 1926, va aparèixer una altra entitat, la “Cooperativa Militar de Casas Baratas de Barcelona”, els estatuts de la qual foren aprovats el 15 de novembre del 1926 i que tenia la seu social al Govern Militar de Barcelona.7 En aquest cas, els vint-i-
tres habitatges es construïen al costat de la Maestranza de Sant Andreu, als carrers Primavera i Catalunya. No m’ha estat possible aclarir si es tractava de la mateixa entitat o n’eren dues de diferents. Per tal d’esbrinar-ho, em vaig adreçar al Govern Militar de Barcelona, on, amb tota amabilitat, em digueren que tot l’arxiu havia estat traslladat a la caserna del Bruc. Aquí m’informaren que tota la documentació —guardada en capses de fusta i inclús de munició— tardaria entre tres i cinc anys a poder ser classificada. El coronel encarregat de l’arxiu em va donar tota mena de facilitats per a accedir a la biblioteca i als documents d’altra procedència que ja tenien ordenats, però això em va servir ben poc. Un altre punt de referència el vaig trobar al “Real Decreto de la Presidencia del Directorio Militar”, de 14 de gener del 1925, pel qual es creava una Comissió per a l’estudi i redacció de normes per el règim d’associacions cooperatives. Mitjançant aquesta disposició, el dictador Primo de Rivera havia pres la decisió d’engegar l’estudi d’una futura llei —reclamada des del segle XIX pels cooperadors catalans—8 que fos per a totes les cooperatives. Aquesta Comissió es nomenava amb un caràcter molt ampli, amb l’objectiu següent, tal com deia el Reial decret: “Perquè el Govern dicti noves normes que estableixin i perfeccionin la tutela [de les cooperatives] ha de recollir abans la il·lustrada opinió que els òrgans oficials, les institucions i les cooperatives puguin oferir-li.” D’aquesta Comissió en formaren part, entre molts altres, la Federació de Cooperatives de Catalunya —representada per en Joan Ventosa i Roig, acompanyat de l’Antoni Fabra i Ribas— i la Unió de Cooperatives del Nord d’Espanya, representada per en Francesc Montalvo. A aquesta Comissió també hi era cridat un representant de la Cooperativa del Ministerio de Guerra. Aquesta menció ens donava peu a confirmar l’existència d’unes cooperatives pròpies de l’exèrcit. Per altra banda, quan el setembre del 1923 es va constituir la Federació de Cooperatives de Funcionaris, el cooperativista Francisco Rivas
Malgrat el nom de “cooperativa” que donaven a aquestes entitats, més aviat es tractava d’economats, ja que no tenien gairebé res a veure amb el que entenem per cooperativa. Moreno9 s’estranyava que no s’hi convidés la Cooperativa del Ministeri de Guerra. Amb aquestes dades, semblava prou evident que havien existit unes cooperatives de l’exèrcit. D’altra banda, com a aportació personal, podem dir que a mitja dècada dels 1950 i fins al final dels 1960 hi havien a Barcelona uns establiments que en dèiem “cooperativa militar”. Un d’aquests, dedicat a teixits, parament de la llar, perfumeria i petit electrodomèstic, era a la Diagonal, 411. Un altre, exclusivament d’alimentació, era al carrer Rec Comtal, prop de l’Arc del Triomf, i el tercer, que abastava tots els articles, era al començament del carrer de València, prop del carrer Tarragona, on aleshores hi havia les casernes d’artilleria. Jo, pel fet d’haver fet el servei militar a les “milícies universitàries”, disposava d’un carnet militar que em permetia l’accés a aquests establiments. Volent confirmar l’existència d’aquestes cooperatives del Ministeri, em calia intentar saber qui les va representar en aquella Comissió. De nou a l’arxiu de la caserna del Bruc, vaig consultar els exemplars del Diario Oficial del Ejército corresponents a tot l’any 1925. Aquí sortien publicats tots els nomenaments i destins o comissions de servei de tots els militars. També al començament de cada Diari hi surten publicades —de vegades resumides— les disposicions de la Gaceta que fan referència a l’exèrcit o l’afecten. Al Diario núm. 13, del 17 de gener del 1925, hi surt publicat el Reial decreto pel qual es crea la Comissió. Ara calia anar cercant, dia a dia, el nomenament o designació del representant militar. Prenent com a punt de sortida aquesta data i al llarg de tot l’any 1925, no vaig poder —o saber— trobar el nomenament del comissionat, i val a dir que la Comissió ja estava constituïda el febrer del 1925 i tenia un termini de tres mesos per emetre el dictamen corresponent. No vaig trobar informació tampoc en la Colección Legislativa núm 331 - Abril 2010 n
del Ejército, que en teoria conté totes les disposicions publicades al Diario Oficial del Ejército. Curiosament, no hi havia cap referència al DOE núm. 13, del 17 de gener. Una altra cooperativa creada pel Ministeri de l’Exèrcit va ser la que es trobava als anys seixanta Al-A’yun, (Sàhara Occidental, ultima colònia espanyola). Aquesta dada l’hem poguda confirmar gràcies a un conegut, excomandant de l’exèrcit, que com a capità fou membre de la junta d’aquesta entitat, i també per un amic que, des de la seva empresa situada a Madrid, subministrava aliments i begudes a aquesta cooperativa i cobrava directament del Ministeri. Volent aclarir què havia succeït amb les cooperatives militars, a finals del 2006 em vaig adreçar per escrit al Ministeri de Defensa. Després de rebre diverses respostes en què m’enviaven d’un departament o institució a un altre, el 28 de gener del 2007 em va arribar un missatge electrònic de la Dirección de Acción Social del Ejército en el qual em deien: “En la actualidad oficialmente no existe ningún economato ni cooperativa dentro del estamento militar. Otra cosa es que pueda existir alguna cooperativa para la construcción de viviendas formada por miembros del ejército a título particular o personal.” Tot i que en els meus escrits els havia donat les dades que he explicat, no em contestaven a la meva pregunta de, si en algun moment, hi havien hagut cooperatives de l’exèrcit. Aprofitant que el gener del 2008 vaig haver d’anar a Madrid per consultar l’arxiu del Ministeri de Treball, vaig aprofitar per fer una visita al Centre de Documentació del Ministeri de Defensa. La bibliotecària es va interessar en la meva consulta, però la seva recerca mitjançant l’ordinador no va donar cap resultat. La sort va ser que el pare d’aquesta funcionària, la senyora Enriqueta Hernández —que mereix que l’anomeni per l’interès que hi va prendre—, havia treballat en la secció que s’ocupava de cooperació catalana n
23 n
COOPERATIVISME
Publicació del R.D de 14 de gener de 1925 a la Gaceta de
R.O. de 10 de desembre de 1923 que fa referencia a la "Coo-
R.O. Circular del Ministerio de Guerra, de l'onze de setiem-
Madrid, pel que es creava una comissió per l’estudi d’una
perativa Militar para la construcción de casas baratas en
bre de 1918 destinada a "la creación, a la mayor brevedad,
llei de cooperatives. Foto: Arxiu.
Barcelona". Foto: Arxiu.
de una cooperativa para la venta de artículos de consumo". Foto: Arxiu.
les cooperatives i economats militars. Aquest senyor, que probablement hauria estat una valuosa font d’informació, ja feia temps que havia mort, però la seva filla —potser per raons sentimentals— es va comprometre a fer una recerca dins de l’Arxiu General de l’Exèrcit, que actualment està tancat a l’accés del públic —investigadors acreditats inclosos— i on només poden accedir determinats funcionaris. La senyora Hernández va fer consultes sobre aquest tema a militars de molt alta graduació, en actiu o a la reserva, i la conclusió que en va treure és que després de la “Transició”, quan l’any 1979 es va crear l’actual Ministeri de Defensa, que va unificar els tres que hi havia des del 1939 (Exèrcit, Marina i Aire), van desaparèixer els economats i les cooperatives que hi havien dins de l’estament militar. D’altra banda, aquesta funcionària em va enviar una documentació molt valuosa. Es tracta de la constitució de dues cooperatives de consum creades per militars, especialment de la Marina, el 1882 i el 1884,10 que són anteriors a la Llei d’associacions del 1887, que era la primera que acollia de forma indirecta les cooperatives, que eren considerades com a simples associan 24
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
cions (la finalitat d’aquesta llei era tan sols de poder-les controlar). La primera cooperativa fundada per militars de la qual tinc coneixement és la Sociedad Cooperativa de Consumos del Ejército y la Armada. Aquesta informació es troba en un article titulat “Las sociedades cooperativas en los institutos militares”, publicat a la Revista General de la Marina del juliol del 1884 i signat pel tinent de Navili Eugenio Agacino. A l’article, aquest oficial, després de fer una menció a “la ciencia económica, que tanto se desconoce en nuestro país, por las condiciones especiales de sus individuos” tot reconeixent el tancament mental de la nostra societat als nous corrents, acaba dient: “Las sociedades cooperativas de consumos, crédito y producción, en unión con las de socorros mutuos y de seguros de vida, son las armas con que esta ciencia nos brinda para salir airosos.” Demostra que coneixia ja l’existència a Anglaterra de dues grans cooperatives: l’Army and Navy Store, exclusiva per als militars, i la Civil Service Suplay, que era per als funcionaris.11 La Cooperativa de Consumos fou creada a la base naval de San Fernando (Cadis) per 111 socis a mitjan 1882, i en acabar l’any se n’hi van afegir 25 més. Va començar la seva
activitat l’1 de gener del 1883. Els socis pertanyien majoritàriament a la Marina, però també n’hi havien de l’exèrcit de Terra. A l’article s’inclouen quadres estadístics del funcionament d’aquesta entitat i dels avantatges que oferia als seus socis. L’altra entitat que he esmentat és la Sociedad Cooperativa del Ejército y Armada, fundada per 188 socis a El Ferrol (la Corunya) mitjançant escriptura pública del 8 de novembre del 1884, prèvia aprovació dels seus estatuts i reglament pel governador civil, el 20 de setembre del mateix any. Tota la informació corresponent a aquesta entitat: constitució, estatuts, reglament, etc., es troba a la Gaceta núm. 147, de 26 de maig del 1888. Aquestes cooperatives van ser fundades acollint-se a una Llei de 19 d’octubre del 1869, que declarava la llibertat de creació de companyies i bancs, que en el seu article segon reconeixia les societats cooperatives (sense distingir si tenien ànim de lucre o no), i en el tercer les obligava a publicar la seva constitució a la Gaceta. Suposo que també es degueren acollir a una Ordre de la Regència, de 26 de juny del 1870, que al preàmbul deia: “Las cooperativas son merecedoras de todas las solicitudes del Gobierno” i els atorgava el
COOPERATIVISME
COOPERACIÓ CATALANA
Vista frontal del solar del carrer del Rec Comptal de Barcelona, antiga seu d'un establiment on es podia comprar amb carnet militar.
benefici de la inserció gratuïta de la seva documentació a la Gaceta. Llegint el reglament d’aquesta última entitat, trobem moltes diferències amb les cooperatives actuals; per exemple, hi havien quatre categories de socis, encara que no hi havia la llibertat d’entrada i sortida. Val a dir que en les dates en què es van constituir aquestes entitats encara estava vigent el Codi de Comerç del 1829, que no considerava les cooperatives (no n’hi havia cap al nostre país en aquelles dates). No existia tampoc l’ACI (creada el 1895), ni s’havia publicat la Llei d’associacions (1887). Probablement s’havien inspirat en les cooperatives militars angleses, que tenien moltes peculiaritats, i que devien conèixer a través dels contactes i viatges de l’Armada. Com ja he esmentat al començament, el 28 de gener del 2007 el Ministeri de Defensa, a través de la Dirección de Acción Social del Ejército, m’havia comunicat: “[...] otra cosa es que pueda existir alguna cooperativa para la construcción de viviendas formada por miembros del ejército a título particular”. En aquest sentit, he fet esment de dues
Cooperativas Militares para la Construcción de Casas Baratas que s’havien creat a Barcelona els anys 1923 i 1926. El 25 de febrer del 1928, es va publicar un Reial decret llei pel qual es creava el Patronato de Casas Militares com a organisme autònom dedicat a la “construcció, manteniment i administració d’edificis per cedir-los en arrendament als membres de l’exèrcit”. Amb aquesta disposició es pretenia prendre la iniciativa i substituir la dels militars en la creació de cooperatives d’habitatges. Aquest Patronato va ser modificat per diferents disposicions — l’any 1939 es va dividir en tres, un per a cada branca de l’exèrcit— i el 1977 es va tornar a unificar, fins que el Reial decret 1751/1990, de 20 de desembre, el va suprimir i va crear en el seu lloc l’Instituto para la Vivienda de las Fuerzas Armadas (INVIFAS), que és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Defensa, però també dependent d’altres ministeris. En el temps en què estava vigent el Patronato, van continuar existint cooperatives d’habitatges creades per militars. Un exemple el tenim núm 331 - Abril 2010 n
en una illa d’habitatges edificada a Barcelona el 1971 als carrers Tenor Massini i Melcior de Palau (Sants les Corts).12 També coneixem una altra entitat que impulsada —no pas creada— per la Unidad de Intendencia de Madrid els anys 1960, amb el nom de Santa Teresa, es va dedicar a comprar solars que l’exèrcit subhastava per construir-hi després habitatges i també va obrir uns locals com a entitat de consum de la qual els seus socis en deien “cooperativa”. No he seguit investigant en aquesta línea, però m’atreviria a dir que aquestes no han estat les úniques cooperatives que han estat creades malgrat el Patronato. Actualment, sembla que l’INVIFAS ha de ser l’única institució que s’ocupi d’aquest àmbit, però en el Decret de la seva creació no es descarta que es puguin crear cooperatives d’habitatges, ja que a l’article 43.1 del seu reglament es preveu que aquestes entitats puguin rebre l’ajut econòmic i la protecció de l’Instituto Social de las Fuerzas Armadas (ISFAS). Això vol dir que aquestes cooperatives ja no seran “a título particular”, com ens deien en el comunicat, sinó més aviat “a título cooperació catalana n
25 n
COOPERATIVISME COOPERACIÓ CATALANA
Façana de l'antiga seu d'un establiment dedicat a teixits, parament de la llar, perfumeria i petit electrodomèstic a l'avinguda Diagonal, 411 de Barcelona, anomenat "cooperativa militar".
oficial” o amb suport institucional. Podem concloure dient que, malgrat no haver pogut obtenir una confirmació “oficial” de l’existència de cooperatives militars, és a dir, creades per l’exèrcit o les seves institucions, les referències legals obtingudes junt amb la nostra investigació particular, ens permeten afirmar que aquestes entitats van existir, almenys entre el 1918 i el 1970. També hem pogut constatar que en
aquest període es crearen moltes cooperatives “de militars” per a la construcció d’habitatges13 i que actualment encara és possible crearne de noves. També aquest estudi ens ha donat a conèixer que els militars, especialment els de l’Armada, van ser uns veritables impulsors del cooperativisme a finals del segle XIX, quan aquest moviment començava a fer les primeres passes al nostre país. n
1. En realitat la primera llei en què es parla, concretament, de “Cooperativas de Colonos” és la “Ley de Colonización y Repoblación Interior”, de 30 d’agost del 1907, però no les esmenta ni en el títol ni en els diferents apartats. Cal trobar-les en el text de dos articles. Probablement aquest ha estat el motiu pel qual a la quasi totalitat d’autors que han escrit sobre cooperativisme, exceptuant-ne Joan Reventós, els ha passat desapercebuda. 2. “Las cooperativas y las colectivizaciones obreras en Cataluña como modelos de gestión colectiva. Proceso de regulación legal (1839-1939)”. Facultat de Dret. Universitat de Barcelona, 2008. Es pot consultar a la biblioteca de la Fundació Roca i Galès. 3. Actualment se’n diu “de Defensa” i abans “del Ejército”. 4. A la “Maestranza” de Barcelona (Sant Andreu) li van correspondre 11.336 peesetes. La quantitat més minsa. 5. “Gairebé desconegudes, però molt importants: les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics”. Publicat a la revista Cooperació Catalana núm. 322, juny del 2009. 6. La Fundació Roca i Galès troba el seu origen en una d’aquestes cooperatives. Vegeu l’article “La Fundació Roca i Galès i les cooperatives de funcionaris”. Revista Cooperació Catalana núm. 325, octubre del 2009. 7. Aquestes dades figuren a la Reial ordre del Ministeri de Treball del 8 de febrer del 1930. 8. Salas i Antón ja ho reclamava el 1899 en el primer Congrés Cooperativista Catalano-Balear. El 1923, junt amb Francesc Montalvo (advocat i cooperativista català), havien presentat un projecte de llei al govern. 9. Aquest personatge era funcionari d’hisenda, promotor de cooperatives i caixes rurals i va publicar moltes obres sobre cooperativisme. La referència que ara esmentem es troba a: La cooperación ante la Ley (1923) pàg. 64 i 76. 10. Tinguem present que en aquestes dates les cooperatives de tota mena existents a Catalunya no arribaven a vint entitats. 11. Entre tots els autors espanyols que he consultat i han escrit sobre cooperativisme, no he trobat cap referència a aquestes entitats angleses. Va ser en una obra de Charles Gide: La cooperación como programa económico, on en vaig trobar un comentari. 12. Aquesta informació es troba al diari El País del 8 de febrer del 1994, referent a l’assassinat del Coronel Leopoldo García Campos per membres d’ETA davant del número 104-106 del carrer Tenor Massini, on hi diu: “Toda la manzana fue construida por una cooperativa de militares en 1971.” 13. Les cooperatives militars d’habitatge s’acollien a la “Ley de Casas Baratas”, de 12 de juny del 1911, modificada per la de 10 de desembre del 1921, que els donava moltes facilitats i, a més, pel fet de ser entitats que gaudien del suport de l’exèrcit, encara que fos de manera indirecta, tenien preferència en l’obtenció de crèdits i altres ajuts. n 26
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
RESSENYA
Pere BOSCH I CUENCA. Pere Dausà i Arxer. Valls: Fundació Roca i Galès - Cossetània Edicions, 2008 (Col·lecció Cooperativistes Catalans; 12) Josep Maria Pons i Altés Universitat Rovira i Virgili
Pere Dausà i Arxer és un personatge il·lustratiu del món del confessionalisme catòlic de principis del segle xx, que en bona part emergí per aturar l’avenç del socialisme i de l’anarcosindicalisme. En conseqüència, aquest moviment confessional s’acostumava a apropar als sectors benestants, sovint amb el suport de bisbes i capellans. La trajectòria de Pere Dausà presenta uns matisos que la fan particularment interessant, tal com explica Pere Bosch en aquest excel·lent llibre. Després de formar-se al Seminari Diocesà de Girona i ser ordenat sacerdot, el moment decisiu de Dausà va ser l’arribada a Banyoles. Allà s’integrà al Sindicat Agrícola Catòlic i va ajudar que es convertís en una entitat de gran importància al territori. Dausà esdevingué un referent i un propagandista de l’acció catòlica agrària dins i fora del bisbat, tot i que hi dedicà una etapa molt breu de la seva vida. Tanmateix, Pere Dausà va topar amb la poca lucidesa de propietaris i d’una part de la jerarquia eclesiàstica. Dausà sabia que calia enquadrar la base social més pròxima en una entitat que oferís serveis i que fos realment útil per als socis, i en canvi alguns grans propietaris de Banyoles preferien defensar els seus negocis immediats i fins i tot el boicotejaren. Mentre Dausà era cons-
núm 331 - Abril 2010 n
cient del desafiament que la nova societat contemporània representava per a l’ordre social establert i considerava que el sindicalisme catòlic era un bon vehicle per a difondre un determinat model de valors, d’altres seguien instal·lats en una visió miop que anava covant odis i ressentiments entre els sectors populars. El desengany per actituds d’aquesta mena, junt amb altres factors com els problemes de salut, devia influir en la retirada de Dausà del món del sindicalisme els últims anys de la seva vida. En balanç, aquest llibre és una aportació fonamental per al coneixement del cooperativisme agrari confessional. Però encara ens queda molt per saber i, sobretot, caldria que algú es decidís a estudiar sobre el mestre d’aquest moviment, el valencià Pare Vicent. De moment, no és casualitat que dues de les aportacions més importants que a hores d’ara tenim sobre el sindicalisme catòlic siguin biografies publicades en la Col·lecció Cooperativistes Catalans: l’obra que estem ressenyant i la dedicada a Sants Boada i Calsada. Aquest fet mostra l’ambició intel·lectual de la col·lecció, disposada a impulsar noves línies d’investigació que ens ajudin a conèixer la diversitat del cooperativisme català i, per extensió, de la nostra pròpia societat. n
cooperació catalana n
27 n
PENSEM-HI
Llaüt i viola de mà Santos Hernández
Els instruments musicals que -els que en saben- anomenen de corda pinçada (el llaüt, la viola de mà, les tiorbes, totes les variants de la guitarra antiga, i tants d’altres que la meva ignorància em fa desconèixer), no són els més adients per a les grans sales. Quan van ser creats, no n’hi havia, de grans sales de concert. Estan fets, com gairebé tots els instruments antics, per ser tocats en àmbits reduïts, íntims. Recordo, fa molts anys, una vegada que vaig tenir la sort d’escoltar Hopkinson Smith tocant el llaüt en un espai així, amb l’intèrpret separat de mi només per un parell de metres de distància. Quan vaig intentar d’explicar les meves sensacions d’aquell concert, em vaig trobar dient que Hopkinson Smith semblava que estigués fent l’amor amb el seu llaüt. Es mostrava afectuós, dolç, tranquil, suau, seré, com jo crec que ha de ser un home -o una dona- quan fa l’amor. Semblaven estar sols ell, la música i el llaüt que ell acariciava i que dialogava amb ell. Hopkinson Smith, un dia d’aquests, ha tornat a Barcelona. Membre mil vegades de les diverses formacions musicals creades per Jordi Savall, professor durant anys de la seva mítica escola de música de Basilea, avui no és habitual que vingui a casa nostra a oferir-nos concerts com a solista. Caixafòrum ens n’acaba de proporcionar, a ell i a nosaltres, l’oportunitat. Que els austers i amics déus de la música els ho tinguin en compte. El veterà lutier, sol, amb dues humils cadires i un faristol, perdut dins l’escenari, que semblava immens, només amb llum de sala il·luminant tot l’auditori, va tornar a crear màgia entorn d’ell, de la seva viola de mà, del seu llaüt, de les seves partitures enganxades les unes a les altres en forma de llargs fulls. I, cada vegada que tornava a afinar la viola de mà, jo vaig tornar a sentir aquella sensació amorosa. La viola em feia pensar en n 28
cooperació catalana n
núm 331 - Abril 2010 n
una dona enamorada que fa jugar l’amant amb ella: “Sí, busca’m. Acaricia’m. Una vegada més, caldrà que te’m guanyis. Te m’has de guanyar, sí, però no tinguis por. Jo també vull que cantem junts.” Smith va parar de tocar en algun moment i ens va fer, amb senzillesa i humilitat, alguns comentaris sobre la comparativament llarga duració dels tientos de Lluís del Milà dintre del conjunt de les seves micropeces. I de la noció del temps, tan diferent al segle XVI de la que nosaltres en tenim avui. Després, arribada la segona part del concert, dedicada al llaüt, -un instrument més sonor,
menys sec, més ric en harmònics que la viola de mà- , ja tot semblava tan normal. Fins i tot quan ens va parlar de les reconstruccions fetes de la música de Francesco da Milano, es veu que gran improvisador, i que havia deixat molt poques partitures del tot escrites. L’auditori de Caixafòrum no és, com dic, un àmbit íntim, però tampoc no és molt gran. Potser quatrecentes persones. Entre el públic, em va semblar reconèixer un vell melòman conegut meu, i un cantaire del Lieder Càmera, i un altre músic dels de Savall. I hi havia força jovent. Com me n’alegro, de tot plegat. n
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari:
dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous, de 16.30 a 19 h
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
XXV Jornades sobre cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 19, 20 i 21 d’agost de 2010
30 anys de la revista Cooperació Catalana
Organitza: Fundació Roca i Galès Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 www.rocagales.org uce@rocagales.org núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
29 n
BIBLIOTEQUES / LLIBRES
Donació gratuïta de llibres
1. ALONSO RODRIGO, Eva. Fiscalitat de cooperatives i societats laborals. Barcelona: IPFC, 2001. 2. Aspectes socials de les cooperatives agràries. Barcelona: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, 1996. 3. Buenas prácticas de los proyectos de la Red Equal de igualdad de oportunidades de la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana, 2005. 4. Discurso del consejero de trabajo sobre el empleo. Resoluciones. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 1996. 5. El análisis experimental de la ayuda al desarrollo. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 6. Estimation of Social Capital in the World. Bilbao: Fundación BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 9). 7. HERRERO, Carmen; PINTO PREDES, José Luis. Capabilities and Opportunities in Health. Bilbao: BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 10).
9. MIRÓN HERNÁNDEZ, M.ª del Mar. El derecho a la formación profesional del trabajador. Madrid: CES, 2000. 10. OLCINA,Gonzalo; CALABUIG, Vicente. Cultural Transmission and the Evolution of Trust and Reciprocity in the Labor Market. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 11. Pla català de formació de seguretat i salut laborals. Barcelona: CTESC, 2003. 12. Revista de Debate sobre Economía Pública Social y Cooperativa, 13. València: CIRIEC- España, 1993. 13. THIBAULT ARANDA, Javier. El teletrabajo. Análisis jurídico-laboral. Madrid: CES, 2000. 14. TORRENT I SELLENS, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004. 15. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007.
8. “Las cooperativas valencianas ante el mercado único” Revista de Debate sobre E pública Social y Cooperativa, 11. València: CIRIEC España,1991. BIBLIOTECA DE LA
Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h. Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 30
cooperació catalana n
La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 331 - Abril 2010 n
n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.
n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.
n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.
n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.
n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.
n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. • Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. • Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. • En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. • Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
BIBLIOTECA/ REVISTES
Elisenda Dunyó
B30 La Revista Econòmica del Vallès Avui. Diari de Sant Cugat Núm. 24. Març de 2010 http://paper.avui.cat/b30/ b30@premsalocal.com Revista en llengua catalana de periodicitat setmanal. A la portada ja trobem un avançament dels articles centrals de la revista. El titular es el següent: “Les cooperatives creixen com a reacció a la crisi”. L’editorial també ens introdueix al tema i en reforça l’interès, que es plasma en l’afirmació següent: durant l’any 2009 va haverhi un augment del 14% de creació de cooperatives respecte a l’any 2008. L’article central es titula: “Les cooperatives reviuen amb la crisi”. Es fa ressò de la situació de tancament de moltes empreses en temps de crisi, però que en molts casos són els treballadors que veuen que el negoci pot tirar endavant i agafen la direcció de l’empresa i passen a ser una cooperativa. S’hi analitza un cas concret, el d’un taller de Sabadell que fa just un parell de mesos s’han convertit en empresa autogestionada. Tot seguit proporciona informació de tres organismes que poden proporcionar assessorament en cas de voler crear una cooperativa, i també indica els tràmits bàsics per portar-ho a terme. Segueix l’article amb una entrevista a Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses. I analitza algunes petites diferències que es poden trobar les empreses i les cooperatives en època de crisi. La revista es completa amb diferents articles, reportatges i entrevistes que fan referència a temes diversos, però sempre relacionats amb l’empresa. S’hi parla d’assegurances, pimes, medi ambient, etc. n
Journal of Co-operative Studies Vol. 42, núm. 3 (núm. 127). Manchester. Desembre de 2009 www.ingentaconnect.com/content/ukscos/jcs michael.shepherd@uk.coop Revista en llengua anglesa de caràcter quadrimestral. En reproduïm el sumari: “Gung Ho a la Xina: Cap a cooperatives participatives”. L’objectiu principal de l’article és destacar les qüestions bàsiques de l’oscil·lant desenvolupament xinès i de la participació de les cooperatives a la Xina al llarg del temps. Posa exemples de cooperatives industrials i d’altres a les zones rurals, per poder comprovar el ressorgiment de l’ideal cooperatiu que es d’ona en els últims anys. A “La polaritat de la direcció individual/col·lectiva: Els valors (i valor) de la cooperació. Cap a una política cooperativa: La utilització del passat per generar l’últim socialisme” es planteja tenir en compte i aprofitar alguns trets de la política cooperativa del passat per aprofitar-los en el present. A l’article “El compromís de les bones pràctiques en la direcció de les empreses cooperatives finlandeses”, s’hi afirma que el món de l’empresa dirigida sense ètica ni moral ha estat una de les causes de la crisi financera. ¿Els valors cooperatius poden marcar una diferència? Les cooperatives del moviment dels Pioneers de Rochdale, al segle XXI”. L’autor de l’article “L’alternativa de construir una única cooperativa dedicada als serveis financers” parla de la situació de les empreses financeres al Regne Unit. A mesura que ha començat a haver-hi recessió, molts bancs han perdut la confiança dels clients i han vist la seva reputació greument afectada. I això ha portat a una única alternativa: la fusió del Britannia Building Society i la Cooperative Financial Services (CFS). El nou i ampliat CFS no només és una financera forta, sinó que es caracteritza per ser una cooperativa propietat dels seus membres, dirigida pels clients i guiada de manera ètica. La publicació dedica les seves últimes pàgines a ressenyes de llibres. n
núm 331 - Abril 2010 n
cooperació catalana n
31 n
Col·lecció
Cooperativistes Catalans
15 VALLÈS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll Col. Cooperativistes Catalans, 15 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions
Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa
8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès
2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas
9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonci Soler i March
3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana
10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada
4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada
11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló
5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés
12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer
6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer
13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta
7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls
14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó