Cooperaciocatalana 340

340

Febrer 2011 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Rol cooperatiu Les nostres cooperatives: Alea, Sccl Entrevista: Alfonso López Borgoñoz, Amnistia Internacional Espanya

340

Febrer 2011 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Hèctor Gonzalvo Tort, activitats auxiliars del transport.

5 / EDITORIAL

Rol cooperatiu

espanyola. Ens parla de la tortura, la pena de mort i la defensa de drets polítics i socials però també econòmics i culturals així com de la necessitat de prevalença del dret internacional.

6 / EL NOSTRE MÓN

16/ PREMIS FRG 2010 – guanyador PREMI BENET VIGO

9 / cooperatives de catalunya

La tecnologia, una eina per a afavorir la integració i la participació de les persones dependents. Raquel Esteve Buscà Valdé L’article guanyador del 2n Premi d’articles sobre benestar social d’enguany exposa l’aplicació pionera de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en favor de les persones amb discapacitat que realitza la Fundació El Maresme.

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Alea SCCL: quan el rol és cooperatiu.

David Fernàndez Una aproximació a la cooperativa de serveis de nova creació, dedicada al món dels jocs de rol i de taula, i integrada per tres petites botigues a Mataró, Granollers i El Prat.

10

16

22 / ECONOMIA SOCIAL

Dones i cooperativisme agrari.

Esther Hernández

22 24/ OPINIÓ

Europa, l’Arc Mediterrani i el Fermed.

Manel Cardenya 25/ PENSEM-HI

De lectura obligada.

Santos Hernández 26 I 27 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

13 / ENTREVISTA

Alfonso López Borgoñoz, President Amnistia Internacional Espanya.

Montse Pallarès Entrevista a un militant de base que ha dedicat més de vint anys a la defensa dels drets humans amb Amnistia Internacional i que ara arriba a la presidència de la secció

crèdits

19/ COOPERATIVISME

L’experiència en clau cooperativa.

Confederació de Cooperatives de Catalunya Un resum de la conferència d’Antonio Cancelo, sobre intercooperació empresarial realitzada a Barcelona el passat mes de novembre.

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Redes Tecendo © Coop57-Galiza Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Hèctor Gonzalvo Tort, (l’Hospitalet del Llobregat, 1981), activitats auxiliars del transport

1 2 3 ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

En aquests temps de crisi, és important agrupar-nos i treballar conjuntament, per donar una imatge d’empresa forta i amb recursos, i trobo que la fórmula cooperativa és ideal per a dur a terme aquest objectiu. És important col·laborar amb professionals del teu sector, i el fet que tots tinguem el sentiment que és la nostra empresa i cuidar-la i treballar solidàriament i participativament.

n4

cooperació catalana n

núm 340 - Febrer 2011 n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

El fet que entitats associatives del sector estiguin convençudes que una cooperativa no pot competir en el mercat amb altres formes societàries, o que no és capaç d’obrir o de conèixer nous mercats, així com pensar que només existeixen certs sectors cooperatius. Això és una manca d’informació que demostra que realment no coneixen el món cooperatiu.

¿Com i quan vas sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Consideres que és un utopia?

Vaig sentir parlar de cooperativisme en el moment que en vaig incorporar al mercat laboral, ja que en el meu sector és una de les fórmules societàries més vàlides i que demostren que funciona correctament, tot i els inconvenient que vénen des de la mateixa administració i d’altres organismes. Utopia és allò que no es pot aconseguir tot i que es desitja; en el meu cas, ho hem aconseguit: és una realitat que funciona i té futur.

editorial

Rol cooperatiu

La consolidació de la tendència de creixement

en creació d’empreses cooperatives il·lustra la importància del rol cooperatiu sobretot en moments de crisi com l’actual: la cooperació entre persones i la cooperació entre empreses.

En tenim un exemple significatiu en la cooperativa Alea SCCL, que treballa en xarxa en tres poblacions catalanes i a la que dediquem aquest mes el reportatge.

L’acord en uns valors i principis elevats al dret internacional com són els Drets Humans també fan referència a la cooperació, en aquest cas internacional, entre pobles. Podeu veure-ho a l’entrevista de les pàgines 13 – 15.

També tenen rol cooperatiu la integració i la participació de persones amb difcapacitat:

acreix la cohesió social i l’autogestió personal, com ens presenta l’article guanyador del Premi Benet Vigo per articles sobre benestar social (pàg. 16-18).

Tanmateix, la intercooperació, la cooperació en xarxa com recurs natural i definitori del cooperativisme per al desenvolupament i creixement sostenibles també ens parla del rol cooperatiu basat en la unió i l’ajut mutu, tal com ens explica l’experiència en clau cooperativa d’Antonio Cancelo (pàg. 19-21).

Finalment des del consell de redacció de Cooperació Catalana donem la benvinguda amb els millors desitjos a Xavier López com Director General d’Economia social i Cooperativa i Treball autònom, persona amb amplia experiència en el rol cooperatiu. n

LA COBERTA/ La tasca sovint invisible de teixir i reteixir les xarxes, imprescindible

per assolir l’èxit en una jornada de pesca, ens serveix de metàfora del rol de les cooperatives en xarxa: potencial social i econòmic per a assolir l’èxit. / Foto: Redes tecendo © Coop57- Galiza. (Moitas grazas a Higínia Roig) núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

De caixes a bancs El passat 21 de gener a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, es va celebrar la jornada De caixes a bancs, la fi del compromís amb la societat?, per analitzar els canvis estructurals que segueixen les caixes d’estalvi dins la nova legislació espanyola. Impulsada per la Plataforma en Defensa de les Caixes d’Estalvi, a la que pertanyen diverses entitats del tercer sector, com FETS-Finançament Ètic i Solidari, l’Omnium Cultural, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i el Fòrum de l’Economia Social, i altres entitats representants de consumidors i usuaris, sindicats i associacions veïnals.

La Jornada es va articular en tres grans blocs: la primera part va ser dedicada als Efectes de la nova legislació espanyola de Caixes d’Estalvi i Evolució a Europa, amb representants espanyols, francesos i italians. Posteriorment, es va llegir el manifest En defensa de les caixes d’Estalvi i de la seva funció d’impuls econòmic i social del territori i del país en el que les 15 organitzacions que formen part de la Plataforma en defensa de les Caixes d’Estalvi demanen que en els òrgans de govern de les caixes d’estalvi es mantingui la presència de les organitzacions socials del país. Finalment es va fer el col·loqui La fi del compromís amb la societat de les Caixes d’Estalvi? La veu de la ciutadania, amb representants dels usuaris, de les entitats social, del territori i de la dimensió nacional.

Trobareu l’esmentat manifest a l’apartat campanyes del lloc web www.confavc.org. n

n6

cooperació catalana n

núm 340 - Febrer 2011 n

Presentació de la biografia de Joan Salas Anton Escrita per l’historiador Jordi Serrano serà presentada el proper dijous 17 de març a dos quarts de vuit del vespre a l’Ateneu Barcelonès, entitat de la que Joan Salas en va ser secretari.

La Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda, 6 de Barcelona), acollirà la presentació del volum 16 de la Col·lecció Cooperativistes Catalans, dedicat a la vida i obra del polític i cooperativista Joan Salas Anton. La presentació serà a càrrec de d’Àngel Duarte, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Al llarg de vuitanta-set pàgines, l’historiador Jordi Serrano repassa els trets biogràfics més importants de la vida de Joan Salas, destacat activista i ideòleg cooperativista que va tenir un paper clau en la creació i organització del moviment cooperativista català. Salas Anton va fundar l’any 1898 la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i va dirigir i escriure durant molts anys la seva publicació Revista Cooperativa Catalana. També va ser membre del comitè central de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i autor juntament amb Joan Ventosa i Roig d’un avantprojecte de llei que serà utilitzat posteriorment per al projecte de llei de cooperatives del 1927.

Joan Salas creia que sense la independència econòmica era impossible la independència filosòfica, social i política, i que la cooperativa feia possible l’emancipació de la humanitat. Va tirar endavant cooperatives de tota mena: de consum, de producció, de segon grau, farmàcies cooperatives, centrals de compres, etc al mateix temps que participava en la vida política des del republicanisme i el socialisme.

La col·lecció Cooperativistes Catalans, editada per la Fundació Roca i Galès amb Cossetània edicions i dirigida per Antoni Gavaldà, posa al descobert la vida i obra de persones cooperativistes conegudes però sovint poc estudiades, i d’altres de desconegudes o oblidades. n

Domènec Vila, nou director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Domènec Vila i Navarra va ser nomenat director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el passat 18 de gener a petició del conseller Josep M. Pelegrí.

Domènec Vila, enginyer agrònom, ha estat fins el seu nomenament cap d’Unitat de Serveis de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), càrrec que ocupava des del 2008. Del 2001 i fins aquell any, va estar treballant com a cap de l’àrea de Gestió d’Ajuts i Projectes de l’equip de Barcelona i Lleida, duent a terme projectes d’intercooperació, R+D+I, així com ajuts al sector cooperatiu català. A més a mes, els últims 4 anys va representar al Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya com a delegat a Lleida.

La seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada amb l’entorn de les cooperatives agràries, primer en l’àmbit de Lleida i després a tota Catalunya. Nascut a Tremp (Lleida) té 39 anys. n

Rocaguinarda dedica Sumem valors, una jornada a Paulo construïm futur Aquest és el lema del III Congrés del Freire, pare de la Tercer Sector Social que organitza La Taula d’entitats del Tercer Sector Social formació d’adults de Catalunya i que tindrà lloc el 24 i 25 de El proper dissabte 5 de març, de deu a una del migdia, la cooperativa Rocaguinarda conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall, organitza una jornada d’intercanvi i formació dedicada a conèixer i reconèixer el pare de la formació d’adults, Paulo Freire, posant de relleu la seva personalitat, pensament i pràctica pedagògica el mateix any que se celebra el seu 90è. aniversari.

En el marc del Centre Cívic del Guinardó, a la Ronda Guinardó, 113-141 de Barcelona), la jornada es convoca amb l’enunciat: Memòria 90è aniversari de Paulo Freire / Aplicació del seu mestratge per “llegir el món”(Un referent en l’educació permanent d’adults avui i aquí. Consistirà en la taula rodona “La persona de Paulo Freire, pensament i trajectoria vital d’un mestre, il·lustracions de la seva pràctica educativa conscienciadora, vigència avui”, en la que hi participaran: Daniel Jover, Jaume Botey, Maria Pau Trayner i Angel Marzo. També es presentaran els cercles dialògics, un espai de trobada regular per posar en pràctica el seu ensenyament.

Per a més informació podeu contactar amb la cooperativa cultural Rocaguinarda, al tel. 934 369 956 o bé al seu lloc web www.rocaguinarda.org. n

març de 2011 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Els objectius principals del III Congrés del Tercer Sector Social són: enfortir la identitat, els valors i les capacitats del tercer sector social; reclamar més i millors polítiques socials públiques en l’actual context de crisi econòmica; i, enfortir l’aliança del tercer sector social amb els poders públics i els altres agents socials.

El III Congrés vol ser un espai de diàleg, de coneixement i d’enfortiment de la identitat del Tercer Sector per tal que les entitats socials del país mostrin el seu gran potencial, professional i humà, i esdevenir un agent social de referència per desenvolupar polítiques socials. I tot plegat per a reafirmar la capacitat del sector per defensar els drets socials i per reivindicar més i millors polítiques contra les desigualtats socials, sempre al servei de les persones.

Trobareu el programa provisional i podeu fer les inscripcions a: www.congrestercersector.org. n

núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Les cooperatives obreres de Sants El llibre recentment publicat per la cooperativa La Ciutat Invisible, amb el subtítol de Les cooperatives obreres a Sants.

Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939), té la intenció de redescobrir la memòria política de Sants, promoure el cooperativisme avui i el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat aquest barri popular barceloní.

A la venda des del dia 22 de desembre a la seva botiga del carrer Riego de Sants, La Ciutat Invisible va presentar oficialment el llibre el 26 de gener al teatre de la cooperativa centenària La Nova Obrera, de la mà dels autors i editors i amb la intervenció d’Ignasi Faura, cooperativista de llarga trajectòria que va contextualitzar l’obra. Cinc dies abans havia tingut lloc una primera presentació a la Kasa de la Muntanya de Barcelona. D’altra banda el proper 8 de febrer està prevista una taula rodona sobre el llibre a la sala d’actes de les Cotxeres de Sants, en el marc del febrer llibertari.

Segons Xavi Julvé, técnic d’Economia Social de la CONFAV, lluny de museïtzar el cooperativisme, aquesta obra ens el planteja com una eina de present. Perquè la lliçó d’un veïnat treballador, humil i digne autogestionant-se la manutenció, l’ensenyament o l’oci és una lliçó que cal tornar a aprendre.

El llibre Les cooperatives obreres de Sants ha estat editat sota una llicència de Creative Commons de Reconeixement-No comercial-Obres derivades i es pot visualitzar i/o descarregar en format pdf en el lloc web de la cooperativa La Ciutat Invisible: www.laciutatinvisible.coop. n n8

cooperació catalana n

El Grup Clade nomena Ignacio González nou director general

Inauguració de l’agrobotiga de l’Agrícola de Valls

Clade, el grup empresarial cooperatiu català, ha nomenat Ignacio González Uribesalgo com a nou director general, després que Xavier López, que ocupava la direcció del grup des de la seva constitució, deixés el càrrec vacant amb la seva incorporació a la direcció general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat.

González, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Mondragón Unibertsitatea i la UAB, assumeix la nova responsabilitat el dia 1 de febrer, moment fins el qual ha estat director d’operacions de Suara –des del juny de 2008–, una responsabilitat que assumeix Laura Peracaula, que fins ara era directora financera de l’organització.

Ignacio González va ocupar la direcció general de CTF des del 2007, des d’on va ser un dels líders del procés de fusió de les cooperatives CTF, EAS i Escaler per a la creació de Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d’atenció a les persones.

Anteriorment, també havia exercit de director d’operacions al grup SAR residencial y asistencial i al grup Agrovic alimentación.

Ignacio González ha assegurat que “assumeix el repte amb il·lusió i amb una gran responsabilitat.

El pla estratègic de Clade pels propers tres anys és molt ambiciós i ens queda molta feina per fer per a poder-lo desplegar i demostrar que l’aposta del grup per les persones, la innovació i la sostenibilitat tenen futur”.

Per la seva banda, el president del grup, Miquel Àngel Oliva, considera que “el perfil professional de l’Ignacio, així com el fet que provingui d’una de les organitzacions del grup permetrà una transició molt ràpida per treballar de seguida en l’execució dels objectius estratègics”. n

Situada a les mateixes dependències de la cooperativa, posa a la venda marques de producció pròpia i productes de cooperatives properes.

La Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls va inaugurar aquest a finals del mes de gener la nova agrobotiga situada a l’antic celler de la cooperativa. Amb un espai de 220 m2, la botiga ha estat totalment reformada per donar cabuda a la demanda dels seus clients.

Amb aquest ambiciós projecte, la cooperativa vol apropar al consumidor les marques de la casa com l’oli “La Societat de Valls”, acollit a la DOP Siurana, i el “Pont de Goi” o els vins i caves “Ull de Llebre de Valls” i “Pont de Goi” blanc, així com el “Xat de Benaiges”, un vi especial per a calçotades.

Un espai destacat l’ocupen vins i caves de cooperatives pròximes com el Celler Cooperatiu de Vila-rodona, la Vinícola de Nulles i Unió Corporació Alimentària. En aquest punt de venda també s’hi poden comprar calçots emparats per l’IGP Calçot de Valls, olis amb DOP Siurana, vins del Priorat i una àmplia varietat d’aliments de proximitat i de gran qualitat que, en la major part dels casos, són també d’origen cooperatiu.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, que s’emmarca en la campanya impliCA’T! per apropar els productes cooperatius al consumidor, és esdevenir un punt de venda comarcal. L’Agrícola de Valls vol convertir-se en referent per a adquirir productes diferents, que sovint no es troben en els canals de comercialització habituals, i amb preus assequibles. n

núm 340 - Febrer 2011 n

cooperatives de catalunya

El cooperativisme manté el creixement durant el 2010 Confederació de Cooperatives de Catalunya

Per segon any consecutiu, el nom-

bre de cooperatives creades a Catalunya augmenta respecte a l’any anterior. Aquesta és una dada important per al cooperativisme perquè, encara que siguem lluny dels nivells de creació que es van donar a finals del segle XX, es pot dir que es continua consolidant la tendència de creixement anual en la creació de cooperatives.

Els moments econòmics actuals ens demostren la importància de la cooperació. Parlem, per exemple, de la cooperació entre persones per configurar un projecte empresarial que permeti als socis dirigir la seva destinació laboral i, per tant, no deixar-la en mans alienes, les quals, sovint, gestionen les persones com un recurs que no sempre és imprescindible; també és rellevant la cooperació entre empreses, ja que permet construir projectes conjunts que enforteixen més a cada empresa individualment.

Aquesta és l’anàlisi que ens aporta les 115 cooperatives creades durant l’any 2010. Si bé és important la xifra de les que agrupen persones amb la finalitat de posar en comú el treball: les cooperatives de treball associat, que són el 76% del total, no és menys important que, de les cooperatives creades el 2010, el 17% siguin de serveis i de segon grau; totes dues són fórmules que utilitzen les empreses que volen desenvolupar alguna de les seves funcions empresarials conjuntament amb altres empreses (centrals de compra, estructures de comercialització conjunta, activitats de formació, etc.).

Per bé que s’han creat cooperatives a vint-i-nou comarques de Catalunya, la distribució territorial que prenen té una important correlació amb la densitat de pobla-

ció de les comarques on neixen. El Barcelonès és la comarca amb més cooperatives creades, 40, i suposen el 35% del total. Així mateix, 79 de les noves cooperatives es distribueixen a dotze comarques de la província de Barcelona, xifra que suposa gairebé el 70% del total de les creades.

A la província de Lleida es van crear 15 cooperatives a sis comarques, que representen el 13% del total; a Girona, 13 a sis comarques; i a Tarragona hi va haver activitat de creació a cinc comarques; a les Terres de l’Ebre a dues, i en aquests territoris sumen un total de 8 cooperatives.

En aquest context, és important el treball que fa Ara_Coop, SCCL, ja que manté una relació estable amb el col·lectiu de prescriptors, tant del sector privat com del públic.

En l’actualitat, Ara_Coop arriba a 421 prescriptors d’empreses, dels quals 118 corresponen a organitzacions públiques, i 303, a privades; d’aquest important nombre de prescriptors hi ha una relació més estreta amb 42 d’ells, que es troben distribuïts a setze comarques de Catalunya.

Amb aquest col·lectiu, Ara_Coop desenvolupa, especialment, una activitat de difusió del cooperativisme en el territori, però també una tasca de suport i formació, que permet a aquests prescriptors ser més autònoms en tot el procés de constitució de cooperatives.

Comptar amb Ara_Coop suposa poder accedir a un equip que els pot ajudar a resoldre tots els dubtes que se’ls generin en el procés de creació de la cooperativa.

D’altra banda, durant aquest any 2010 s’ha seguit treballant en la reducció dels terminis en la constitució de cooperatives, mitjançant

COOPERATIVES ANY 2010 Treball associat

87

75,7%

Serveis

15

13,0%

Segon grau

4

3,5%

Habitatges

4

3,5%

Agràries

3

2,6%

Consumidors

1

0,9%

Mixtes

1

0,9%

115 Font: Registre de cooperatives de Catalunya.

el procediment “CoopExpress”, que permet començar l’activitat en un termini molt breu.

Es continuen impulsant accions perquè sigui més àgil el termini de constitució de cooperatives, la qual cosa contribueix a posar a disposició dels emprenedors i col·lectiu d’assessors, una forma jurídica basada en les persones, que són l’actiu principal que compta la nostra societat, per fer front a l’entorn econòmic en el qual es desenvoluparan les nostres activitats durant els propers anys; entorn econòmic complex en el qual les cooperatives, pel seu caràcter personalista i arrelat al territori, han de convertir-se en una de les claus del desenvolupament econòmic. n núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el març del 2010, Alea SCCL és una cooperativa de serveis de novíssima creació dedicada al món dels jocs de rol i de taula. Integrada per tres autònoms amb petites botigues a Mataró, Granollers i el Prat de Llobregat, la seva aposta pel cooperativisme i la curta experiència acumulada ens remet al concepte que vincula, un cop més, intercooperació, comerç de proximitat i el fet d’ajuntar-se per superar unes vicissituds i dificultats gairebé idèntiques. De tot plegat, n’hem parlat amb en Rafael López, president de la cooperativa, a la botiga Taiko de Mataró que regenta.

Alea SCCL: quan el rol és cooperatiu David Fernàndez

La recentíssima història de la coopera-

tiva Alea és, en gran manera, una crònica de com es pot apostar pel cooperativisme en temps de crisi; una prova de la fortalesa dels valors en què s’arrela; un exemple de l’enxarxament social i el potencial econòmic que aquest genera; i una mostra més que, si es posen les eines públiques i socials adequades, el foment de la fórmula cooperativa pot assolir noves gestes. Tot plegat, a més, en un àmbit, el del comerç minorista de proximitat, que també ha rebut els més impactes severs de la crisi actual i que té davant seu el repte de tirar endavant per evitar el risc de desaparèixer.

Si mirem la seva història detalladament, la narrativa del relat parla de com es troben tres joves autònoms, amb botigues similars en diferents municipis catalans, i de com trien unir-se per poder seguir endavant.

Solitud o solidaritat, quan un sol no es pot salvar mai, que escrivia Bertolt Brecht. Història curta, doncs, però intensa, que trasllada, en a penes un any, com tres joves descobreixen les virtuts –i els maldecaps imprescindibles– d’esdevenir cooperativa.

A cop de sorpresa sorprenent, tal com ens explica en Rafael Lòpez.

Burxant en la memòria immediata, però, la primera cosa de la qual cal fer crònica són les arrels comunes que han fet possible el projecte. La voluntat de conèixer-se, d’intercanviar experiències i coneixements, de saber els uns dels altres, de consultar-se mútuament i de fer-se costat ocasionalment. El fet de trobar-se i compartir una mateixa manera

n 10

cooperació catalana n

COOPERACIÓ CATALANA

d’entendre les coses. I, per conjuntura, trobar-se també enmig la crisi i, particularment, enmig la crisi del sector per esquivar les condicions adverses –preus de compra injustos, lots preestablerts imposats, dèficit a les comandes– que imposen avui els grans distribuïdors. La crisi, que sempre va per barris, parla per si sola: orientativament, si l’any 2000 hi havien a Catalunya prop de noranta botigues especialitzades en rol, i avui a penes en queden trenta-tres.

Entremig, però, la relació s’estrenyia.

I la botiga Taiko de Mataró i El Viejo Mundo de Granollers anaven aprofundint llaços i començant a compartir proveïdors i a fer comandes conjuntes.

De seguida van voler anar més enllà i núm 340 - Febrer 2011 n

van cercar un encaix jurídic escaient per al grup de compra. És a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) on els van suggerir per primer cop la hipòtesi cooperativa: “I ¿la qüestió del cooperativisme, què, com la porteu?”. En Rafa reconeix que la idea idíl·lica i preconcebuda –a l’escola, a la societat– del fet cooperatiu, tenia poc a veure amb “tot el món que hem anat descobrint” i on, a cada pas, les dificultats anaven esdevenint oportunitats.

I de sobte, el cooperativisme Ensumant-se el fet cooperatiu com a antídot i el valor afegit de l’economia social com a alternativa, van triar intuïtivament esdevenir cooperativa de

COOPERACIÓ CATALANA

serveis. Perquè la filosofia els agradava i perquè, com en ells, va molt més enllà del fet de guanyar diners.

Constituïts en tres setmanes, van començar els primers passos frenètics: la idea, els estatuts, un ajut –que els va sorprendre i els va oxigenar– de la Direcció General d’Economia Cooperativa. I tot seguit, les primeres compres, l’adquisició d’un programa de gestió compartit, la creació d’un lloc més de treball i els primers intercanvis de serveis entre ells.

Diuen a Chiapas que els rebels es busquen, es troben, i que plegats trenquen els setges. I un bon dia, com qui no vol la cosa, va arribar un missatge electrònic d’una botiga del Prat de Llobregat que reflexionava en veu alta sobre la situació del sector i un futur incert, sobre projectes que anaven collats i potser a la deriva, i sobre preguntes que requerien resposta. En Rafa no s’hi va pensar dues vegades i hi va contactar. Sense temps per a explicar-se, l’interlocutor del Prat, en Joan, li va dir que el seu pare era cooperativista i que, recentment, hi havia hagut al Prat una exposició que rememorava experiències socials històriques i que, tot plegat, creia que aquesta podria ser l’opció més bona i amb més futur. En Rafa li va contestar que és exactament el que ells acabaven de fer. I així va ser com Slot’n’rol, la botiga del Prat, es va incorporar a les rengles d’Alea com a tercer soci.

Tres socis amb tres epígrafs d’activitat econòmica diferent: Taiko de Mataró, El Viejo Mundo de Granolles i Slot’n’roll del Prat de Llobregat.

Tres projectes que treballen àmbits diferents però productes similars –de l’escalèxtric als llibres fantàstics– i que tenen, sobretot, un element soci-

Ensumant-se el fet cooperatiu com a antídot i el valor afegit de l’economia social com a alternativa, van triar intuïtivament esdevenir cooperativa de serveis. Perquè la filosofia els agradava i perquè, com en ells, va molt més enllà del fet de guanyar diners.

barat– de les mateixes marques, aquestes han apostat per les grans superfícies comercials o per la compra per internet, tot debilitant sobre manera el circuit del petit comerç.

Si fa deu anys eren bàsics, ara ja no tant. I això també es paga: en Rafa, per exemple, ha hagut de deixar en el camí una de les seves passions: el còmic. Ha calgut reinventar-se, reubicar-se i tornar a recomençar un cop més, i encara.

Immersió en dotze mesos Sobre la marxa, en Rafa recorda que el que ha comprovat en aquests dotze mesos sobre el rigor del directe: que el moviment cooperatiu és alternativa global i disposa de respostes concretes, efectives i reals. Cada dificultat la resolien descobrint nous àmbits, adonant-se de les eines comunes de les quals disposa el cooperativisme.

Quan calia assessorament, van trobar la federació Servicoop –“No havíem tingut mai una quota tan ben invertida”–; quan calia formació, van trobar Aposta; quan calia finançament perquè els bancs tancaven l’aixeta, van descobrir Coop57. Del tancament creditici al teixit productiu, el cas d’Alea és senzillament paradigmàtic: fa tres mesos que encara esperen resposta del Banc Santander a una sol· licitud de targeta de crèdit per a poder fer efectuar compres per internet a proveïdors internacionals. Mentre el silenci continua durant, utilitzen les targes personals.

Ara, però, continuen traslladant la seva experiència positiva al sector. I amb Esmucsi, una botiga de còmics del Poblenou, ja albiren noves aliances, que volen ampliar a altres experiències. Fites marcades: diversificació, recerca de

al en comú: totes tres disposen d’un espai social de joc, que opera com a punt de trobada i entreteniment dels afeccionats al rol i els jocs de taula.

Ludoteques autogestionades, doncs, impulsades per la iniciativa social de les seves botigues.

Aquest és, doncs, un cooperativisme nascut de la necessitat de trobar-se i fer el camí plegats: una associació de botigues que s’uneixen per enfortir-se i s’agrupen per cooperar. I que s’impliquen. En Rafa, de trenta-tres anys, afirma categòricament que totes tres tenen una vocació, funció i dimensió social en l’àmbit del lleure, a través de la promoció d’activitats en els respectius locals, que han esdevingut punt de trobada i que estan concebuts com un servei addicional. La unió, és clar, ha eixamplat també les possibilitats de joc dels usuaris, que fan servir aquests espais de manera gratuïta i com a espai d’interrelació. Uns espais necessaris que havien estat bandejats fa temps per les grans marques i distribuïdores perquè no els consideraven rendibles i que només el petit teixit productiu ha garantit, amb no poques dificultats fins avui. Malgrat que són el millor aparador –i el més núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives COOPERACIÓ CATALANA

ràpels més justos, millor organització i millor gestió dels estocs. No s’obsedeixen pas pels marges comercials, però diuen que Spain sempre is different.

Que els grossos sempre maltracten la darrera baula de la cadena. “A la Unió Europea, en canvi”, confirma en Rafa, “ens tracten com el que som: clients imprescindibles.” I per això mirem més enfora que endins. Esmenta com a exemple Alemanya i les bones relacions que hi mantenen. Per cert, que un dels proveïdors alemanys va quedar alarmat que el banc els cobrés comissions de 20 euros per una transferència: a Alemanya no els cobren més de 20 cèntims per operació. Spain is different: encara.

A voltes amb els models de lleure Amb Alea, que pren el nom del mot llatí que descriu el clàssic joc de daus romà, acabem parlant de models d’oci i lleure en la societat actual, amb el rerefons de certs biaixos que sovint han caigut sobre els jocs de rol.

En Rafa, es nota, té la qüestió més que meditada: “Anem a pams: tots necessitem temps d’oci, de lleure, de desconnexió; com en tots els hobbies, un ha de saber posar-s’hi límits, usos i regles; i el millor es provar i experimentar diferents aficions i n 12

cooperació catalana n

habilitats”. Ho defineix també en una frase: “El rol és pur teatre”. I això vol dir que, davant altres models de lleure compulsiu i teledirigit, el rol esperona la sociabilitat, la interrelació i el fet de compartir i trobar-se, fomentant alhora la imaginació i la creativitat, per exemple, en allò que pertoca a les figures i miniatures. Sobre els valors implícits que poden tenir alguns jocs bèl·lics, ens respon que els jocs sobre conteses bèl·liques són sobretot d’estratègia, que requereixen culturització sobre els fets succeïts, aprofundir en els coneixements històrics, que cal contextualitzar-los. Recorda, com a paradigma, que dos germans de Granollers, quan va esclatar la inhumana guerra de l’Iraq, van fer-se una samarreta que deia: “La guerra, només en miniatura”.

Ens recorda, també, que en l’àmbit del joc de rol o de taula, el nostre país, per variar, “ha agafat el pitjor de l’oci asiàtic i el pitjor del model nord-americà: el que més ven, el que ven més ràpid i el que dóna més benefici”. En canvi, tornant al model germànic, ens fa veure que la Fira d’Essen aplega cada any més de 150.000 persones interessades pels jocs com a espai de socialització i sociabilitat: jocs de taula que van núm 340 - Febrer 2011 n

En Rafa Lòpez.

molt més enllà del reduccionisme del Monopoly i que tenen un amplíssim ventall de possibilitats. “Aquí sembla que en comptes de promoure que ens trobem de forma compartida, ens enviïn individualment al centre comercial a consumir”, assegura en Rafa que comença a estudiar a suggeriment de la Sílvia de Servicoop, la possibilitat de dissenyar un joc de rol sobre cooperativisme.

Preguntat pels jocs que més li agraden personalment, ens diu que de rol es quedaria amb “Aquelarre”, sobre l’època medieval, perquè va ser el primer que va conèixer, amb dinou anys; tenia un disseny de Ricard Ibàñez i era de l’editorial catalana Joc Internacional, pionera en jocs fantàstics.

Com a joc de taula, es quedaria amb el record d’“Axis&Allis”, també pel record d’una mítica partida que va durar sis mesos. I de l’especialitat en miniatures, es queda amb el concorregut “El Senyor dels Anells” perquè “El hòbbit”, de J. R. R. Tolkien, va ser el seu primer llibre introductori.

Recordar coses ja apreses La trobada sobtada amb el cooperativisme d’en Rafa és, a més a més, personalment transferible, ja que el va vincular immediatament al món associatiu juvenil i de cultura popular on havia pres part activa: els castellers, els diables, el treball en equip. Com la memòria d’un futur anterior o un déjà vu d’experiències ja viscudes, mira enrere –aparent paradoxa– per poder tirar endavant. “És com si de grans estiguéssim fent el mateix: t’impliques, t’ajudes, aprens a cooperar, estirem el carro entre tots, deixes de pensar en tu i repenses el conjunt.”

Sintetitzant, en Rafa considera que han estat dotze mesos d’una immersió cooperativa intensiva, via Servicoop, via Aposta, via Coop57. I que en aquest camí han tornat a aprendre i aprehendre la cooperació: han passat de les paraules als fets, de la teoria a la pràctica, de la filosofia a l’acció. Que la unió fa la força no és pas el lema d’un joc de rol. És una regla social: que sols no podem, però junts sí. Realitat cooperativa: avui, ara, aquí. A casa nostra.

Alea jacta est, doncs, quan la sort és que aquells que volen un futur diferent, equitatiu i democràtic disposen fa temps del rol del cooperativisme.

Cridat fa temps a ser futur. n

Entrevista

El mes d’abril del 2010, la secció espanyola d’Amnistia Internacional (AI), durant l’Assemblea General Federal que va tenir lloc a Còrdova, va elegir Alfonso López Borgoñoz com a nou president d’Amnistia Internacional Espanya.

Entrevista a Alfonso López Borgoñoz Montse Pallarès Ex-libris, SCCL

Alfonso López Borgoñoz fa més de dis-

set anys que està vinculat al projecte d’Amnistia Internacional (AI) i hi ha dut a terme diverses tasques, com ara l’engegada del grup d’AI del Baix Llobregat. Ha format part del Comitè Executiu d’Amnistia Internacional de Catalunya i n’ha estat el president des del 2004 fins al 2006. Els darrers anys ha estat membre del Comitè Executiu Federal de la Secció Espanyola, i els anys 2008 i 2009 n’ha estat el vicepresident. Durant aquests anys també ha estat destacable la seva participació en la Comissió Internacional, que és l’òrgan consultiu sobre temes internacionals de drets humans de la secció de l’Estat espanyol d’AI. Cal dir, però, que Alfonso López és, sobretot, un militant de base ple d’il·lusions que treballa en la defensa dels drets humans.

COOPERACIÓ CATALANA

Aquest any has estat elegit president d’Amnistia Internacional Espanya.

Sí, a l’assemblea general espanyola d’aquest any vaig ser elegit.

aquí, a AI Catalunya. I després vaig començar a col·laborar cada cop més amb la secció espanyola, en una mena de comissió internacional, i també em vaig incorporar a una cosa que a mi em sembla molt maca, que és el programa d’acció prioritària amb Turquia.

Però tu ja fa molts anys que pertanys a AI. ¿Com han estat aquests anys fins a assolir-ne la presidència?

Sí, ja podem parlar d’un cert camí recorregut. A Amnistia Internacional podem parlar d’un camí, o de diferents camins, que fan les els seus membres. Jo em vaig fer soci d’AI quan era molt jove, fa vint anys o més, i fa uns quinze un grup d’amics em van comentar que volien un grup per a la meva ciutat de Castelldefels, i com que tenia temps lliure, m’hi vaig poder afegir i m’hi vaig començar a involucrar més. Cadascú té un trajecte diferent a AI i s’incorpora i hi col·labora en la mesura que ho pot fer. Després d’un quant temps, vaig deixar el grup i vaig venir cap a

¿En què consisteix això de l’acció prioritària?

Per a cada secció d’Amnistia Internacional hi ha una sèrie de països que són prioritaris, en funció d’una sèrie de coses que no tenen res a veure amb el que moltes vegades la gent pugui pensar. Aquesta prioritat depèn de la gravetat dels successos, evidentment; però també de la capacitat d’influència que s’hi pugui exercir. Per exemple, nosaltres –la nostra secció– tenim com a països de màxima prioritat els Estats Units, Israel i Colòmbia. Israel és un país de l’àmbit mediterrani amb el qual podem tenir un cert contacte per proximitat; amb Colòmbia hi han connexions a causa de la cultura semblant, dels vincles històrics,

Alfonso López és soci de base d’AI des de fa 20 anys o més.

núm 340 - Febrer 2011 n

etc.; i també hi han relacions de proximitat amb els Estats Units.

Per exemple, un país com ara l’Afganistan té una prioritat baixa per a nosaltres; i no pas perquè les coses que passen allà no siguin greus i no requereixin intervenció, sinó perquè a nosaltres, des de la secció espanyola d’AI, ens és molt difícil entrar-hi. I no tenim gaire poder real de fer-hi pressió. I com que som una organització internacional, no hi ha problema perquè tinguem només tres zones de màxima prioritat, perquè altres seccions sí que tenen com a prioritat aquests altres llocs als quals nosaltres no tenim accés. Sí que és bo que cada secció triï la seva possible àrea d’influència en funció de l’experiència, del coneixement i d’altres paràmetres útils. A mi, personalment, m’ha agradat sempre Turquia i les relacions entre aquesta i l’entorn europeu. La veritat és que la meva vinculació a aquest programa sobre Turquia ha estat una experiència molt positiva, perquè he après molt del país, i cal dir que convé conèixer les circumstàncies i cooperació catalana n

13 n

Entrevista

la cultura del lloc en qüestió perquè la pressió sigui més adequada. La tortura és sempre tortura, i la pena de mort és sempre pena de mort, arreu. Però no serveix la mateixa argumentació per a lluitar contra la pena de mort, per exemple, als Estats Units, que en altres llocs.

Hi ha una sèrie de factors que cal conèixer per a poder pressionar millor els governs. I gràcies a estudiar això m’he adonat de coses sobre Turquia que d’altra manera no hauria descobert. Turquia és un país meravellós, increïble, i amb el qual paga la pena treballar perquè tenen una problemàtica de drets humans molt poderosa; són víctimes també, com molts altres països, de la seva pròpia història i de la trajectòria que arrosseguen des de sempre. Però està molt bé conèixer-ho perquè veus que hi ha molta gent, allà, sobre el terreny, que lluiten pels drets humans, que hi dediquen molts d’esforços i que en molts casos ho fan posant en perill la seva salut i la seva integritat física.

Les coses han canviat en els darrers temps, amb el món global i les tecnologies de la informació. Estem més informats però, tot i això, la percepció que pot tenir la gent que no milita en organitzacions d’esquerres o pels drets humans és molt diferent, de vegades, de la percepció que podeu tenir vosaltres. És una percepció molt diferent en el sentit que t’adones de coses de les quals abans no t’adonaves. És veritat que ara hi han hagut canvis.

Fins no fa gaire, nosaltres sempre havíem prioritzat el que s’anomenen drets socials i polítics, com ara el dret a no ser torturat o el dret a la llibertat d’expressió… I ara hem intensificat la nostra activitat en la defensa de drets econòmics, socials i culturals. Aquí dins, entre aquests drets que també reivindiquem ara, també hi ha el dret a la salut.

Per posar un exemple en què quedi més clar, ¿per què a certs llocs de Sierra Leone hi ha un gran nombre de dones que moren en el moment del part? I ¿per què en altres llocs del mateix país la taxa de mortalitat durant el part és molt baixa? ¿A què es deu això? ¿És una qüestió de n 14

cooperació catalana n

COOPERACIÓ CATALANA

Fins no fa gaire, nosaltres sempre havíem prioritzat el que s’anomenen drets socials i polítics, com ara el dret a no ser torturat o el dret a la llibertat d’expressió… I ara hem intensificat la nostra activitat en la defensa de drets econòmics, socials i culturals. pobresa? En realitat és una qüestió de drets humans. I el que hem de fer nosaltres és pressionar el govern de cada país perquè destini recursos per a evitar aquestes morts.

El que no podem fer quan hi ha una crisi és posar el pegat en aquell moment i després oblidar-nos-en. És una qüestió dels drets de les persones. El que ha de quedar clar és que hi han drets fonamentals que són molt importants i que els estats s’han obligat a protegir. Tothom té drets. Vivim en un món en el qual la gent té drets i nosaltres lluitem perquè aquests drets siguin respectats. Perquè els drets de tots els éssers humans siguin respectats sempre. Imagina’t un nen que està sotmès a la violència d’uns cacics i que aquests consideren que el nen no té drets. Però des de l’any 1948 en què els estats van signar la declaració dels drets humans, aquests drets són obligatoris; hi ha una sèrie de drets, d’estàndards, de normes, que són obligatoris i que núm 340 - Febrer 2011 n

els estats han signat i han ratificat.

Llavors és molt important recordar que aquest nen sí que té drets, que no està sotmès a la voluntat del líder de la seva població ni a unes consideracions arbitràries.

I ¿això és igual per a tots els éssers humans, encara que els seus països no hagin signat aquests acords?

Gairebé tots els països del món han signat la Declaració Universal dels Drets Humans i moltes altres normes internacionals de drets humans. Ara els ciutadans ja no haurien d’estar sotmesos al que decideixi en cada moment el cap del país sobre les coses a les quals tenen dret, com passava abans.

Des de fa més de seixanta anys, en el moment de néixer, només pel fet de néixer, tothom, sense discriminació, té una gran quantitat de drets bàsics. I són drets que s’haurien de poder reclamar cada cop més en tribunals internacionals

fer prevaldre el dret internacional, però la via ètica o moral no són pas una solució. El problema de la via ètica o moral és que depèn de les persones. Tothom té una ètica personal, i segur que alguns dels grans violadors de drets humans de qualsevol ideologia política també en tenen. I malgrat que tenen una certa ètica (tal vegada basada en principis racistes o discriminatoris de qualsevol mena), nosaltres no la compartim en absolut. A vegades, fins i tot, podem no estar-hi d’acord potser perquè la seva ètica, o la nostra, està vinculada a una religió o una cultura determinades en les quals els drets humans no són considerats de la mateixa manera. L’ètica, en aquest cas, seria una cosa diferent per a cada persona.

En canvi, quan nosaltres parlem de tortura i la definim, aquí no tenen res a veure les conviccions ètiques de les persones, sinó que tothom sap el que és i tots els signataris del text internacional accepten les mateixes definicions, més enllà de les seves ètiques religioses, culturals i/o polítiques. I així la tortura és tortura aquí i a tot arreu. I aleshores saps a què atenir-te.

COOPERACIÓ CATALANA

Alfonso López és optimista malgrat la tasca d’AI sigui dura.

(malgrat que malauradament això encara no està gaire desenvolupat).

Ara, per exemple, Espanya acaba de ratificar un protocol addicional del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, mitjançant el qual les persones que pensin que els seus drets són vulnerats poden fer una reclamació en l’àmbit internacional. I això és molt important. Quan veiem certes filtracions, com ara els papers de Wikileaks, i veiem els seus vídeos, podem arribar a pensar: “Però ¿és que aquesta gent no tenen drets?” ¡Doncs clar que en tenen! En cap cas no hem de pensar que les persones no tenen drets, i sempre és molt important lluitar perquè la gent tingui accés a la justícia quan

el seus drets hagin estat vulnerats.

Els tribunals han de garantir a les víctimes dels abusos l’accés a la veritat, a la justícia i a la reparació pertinent. I això serveix tant per a nosaltres com per als presoners iraquians, com per a tothom.

Parles de la via judicial, de la política a la qual es pot recórrer. Però aquesta via no sempre funciona, ja que queda circumscrita, molts cops, només a Occident. ¿Què es pot fer quan es vulneren drets humans en llocs on no es pot intervenir? ¿Ens queda la via ètica o moral?

Sí, és veritat que hi ha molts llocs del món on els drets humans no es respecten i on és molt difícil núm 340 - Febrer 2011 n

¿En tots aquests anys de militància has vist canvis? ¿Tenen conseqüències reals les campanyes que dueu a terme? Els mitjans de comunicació ara se’n fan més ressò, però ¿creus que de veritat ajudeu a fer que les coses canviïn?

Cal dir que la gent d’AI, com la major part de la gent que col· labora en organitzacions no governamentals, som optimistes, ja que, si no, no hi treballaríem.

Nosaltres pensem que el que fem és positiu i, evidentment, que serveix per a alguna cosa. I la veritat és que anem notant que s’introdueixen millores significatives en la legislació dels països, i no només pel que fa a les importants accions amb què fem pressió sobre persones concretes; sinó que també tenim capacitat d’incidir en elements més globals, com ara el comerç d’armes. Està clar que és una feina dura, però necessària, i que dóna fruits. n cooperació catalana n

15 n

Premis FRG 2010 - guanyador premi benet vigo

La tecnologia, una eina per a afavorir la integració i la participació de les persones dependents La Fundació El Maresme és una entitat pionera en l’aplicació de les TIC en la seva tasca quotidiana en favor de les persones amb discapacitat.

Esteve Buscà Valdé cap de l’Àrea d’Innovació de la Fundació El Maresme fundació el maresme (FEM)

L’entitat treballa des de fa temps

en el desenvolupament d’eines i aplicacions que aporten solucions imprescindibles i innovadores a la desigualtat; unes eines que volen construir una societat més justa i més igualitària. I atén: infants amb lesions neurològiques i paràlisis cerebrals que els condicionen greument el desenvolupament personal i social, joves discapacitats intel·lectuals amb moltes ganes de desenvolupar-se amb normalitat en un entorn que cada vegada té més tecnologia, i adults amb importants pluridiscapacitats.

La Fàtima, que té cinc anys, és

n 16

cooperació catalana n

núm 340 - Febrer 2011 n

alumna de l’escola d’educació especial perquè té una paràlisi cerebral molt invalidant: amb problemes greus per a comunicar-se, confinada en una cadira de rodes i amb molt poca mobilitat voluntària; amb una intel·ligència conservada, amb unes ganes de viure impressionants i amb una mirada que es menja el món. Tot això, segrestat per un cos que l’empresona.

En Miguel Ángel, que té vint-iquatre anys i una discapacitat intel· lectual que requereix un suport mitjà, és usuari de l’aula multimèdia del Centre Ocupacional. En aquesta aula, hi desenvolupa la seva ocupa-

ció terapèutica: a més d’aprendrehi l’ús de diferents aplicacions informàtiques, hi du a terme diferents tasques per al seu Centre: confecciona les llistes d’assistència, fa els menús del migdia en simbologia alternativa a l’escriptura, fa les fitxes d’activitats educatives que els educadors utilitzen amb els seus companys, confecciona les felicitacions de Nadal, etc.

La Judith, que té quaranta-sis anys, rep un suport generalitzat al Servei d’Acolliment Residencial a causa de la seva gran pluridiscapacitat: problemes greus de mobilitat, una discapacitat intel·lectual molt

FEM

important i trets autistes. Fa molts anys que és atesa en aquest centre d’atenció específica i fins no fa gaire havia estat molt difícil trobar una activitat que la tragués del seu món interior per fer-la interactuar amb els altres. I això, l’activitat informàtica ho ha aconseguit, ja que ara és capaç de prestar atenció a l’activitat que la seva educadora li mostra a la pantalla, d’interactuar amb els seus companys i de decidir amb què vol experimentar, què vol veure o a què vol jugar.

Els professionals de la Fundació tenen una vocació clara, i molta confiança i esperança per a poder ajudar la Fàtima, en Miguel Àngel i la Judith a desenvolupar-se com a persones, a comunicar-se, a prendre decisions, a aprendre, a sentir-se útils, i a viure motivats i feliços. Tots ells són el motor i l’impuls perquè aquesta entitat mataronina faci una aposta decidida en favor de l’aplicació de les TIC en la seva tasca d’atenció a les persones, creant la seva pròpia àrea de R+D+I. Com sempre, amb moltes necessitats i amb propostes, idees i solucions clares. I amb ben

pocs recursos, obrint camí, com els toca fer massa sovint a les entitats del tercer sector. I intentant teixir noves complicitats i encomanar l’entusiasme i el convenciment a altres persones i entitats. L’Escola Universitària Politècnica de Mataró i el Parc Científic i Tecnològic Tecno Campus Mataró Maresme han cregut en el seu projecte i els han donat suport i acompanyat.

A partir d’aquí, els professionals de la Fundació, especialistes en atenció a les persones, han començat a parlar llenguatges que no els són propis, a entrar en circuits que no són els seus habituals, a cercar finançament en altres àmbits i a explicar la seva activitat en altres fòrums. Entenent, això sí, la tecnologia com una carretera de doble sentit: no només com una eina perquè les persones amb discapacitat puguin anar fins a... o arribar a... o accedir a..., sinó també en sentit invers: com un pont per tal que la comunitat, la societat, pugui arribar a elles. És des d’aquesta voluntat que han començat a desenvolupar diferents projectes i a trobar solucions, basant-se en les dues premisses

següents: partir sempre de les persones que atenen, coneixent de primera mà les seves necessitats, i desenvolupar aplicacions que serveixin i que solucionin mancances. I, un cop han comprovat que aquestes aplicacions fan servei, les fan arribar a tothom: a tot el col· lectiu de persones amb discapacitat i, si pot ser, a persones amb altres menes de dependències, obrint l’accés i fent-lo lliure i gratuït.

I una altra premissa és no desenvolupar res que ja existeixi.

L’entitat disposa de pocs recursos econòmics; per tant, cal no gastarse’ls desenvolupant productes que segur que ja hi ha qui, amb més diners, deu haver fet millor. I és per això que fan recerca per a saber si adaptant productes ja existents poden aconseguir crear els que ells necessiten.

I és des d’aquesta voluntat i aquesta feina que poden presentar uns quants projectes ja fets realitat: - La Mosqueta.cat: www.lamosqueta.cat Un portal web adreçat a infants amb necessitats educatives especials, a tota la població infantil fins als quatre

FEM

núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

17 n

Premis FRG 2010 - guanyador premi benet vigo

FEM

Si fem que la gent canviï la idea que ara té de les persones discapacitades per a veure-les com a persones amb capacitats diferents, acreixerem alhora la voluntat integradora de la societat i l’autoestima i la capacitat d’autodirecció de les persones amb difcapacitat.

anys i a professionals i familiars, que té la voluntat d’esdevenir un dels portals de referència per a la discapacitat infantil. Hi podem trobar activitats accessibles i jocs (galeries de causaefecte, competències bàsiques i contes), material pedagògic per als professionals i una guia didàctica amb especificacions tècniques. Una de les seves singularitats és l’accessibilitat, ja que s’hi pot accedir de manera autònoma pel sistema de l’encerclament amb commutadors que supleixen la funcionalitat del ratolí.

- El Casal Digital.cat: www.casaldigital.cat Un portal web adreçat a adults amb discapacitat intel·lectual i a persones en processos d’envelliment precoç i demència senil. Hi podem trobar activitats i recursos per a potenciar el raonament, fer aprenentatges funcionals i mantenir coneixements.

Els objectius són: evitar el deteriorament cognitiu treballant capacitats comunicatives i intel·lectuals; practicar rutines socials i domèstiques podent-ne fer ús amb l’encerclament i els commutadors.

- El Messenger Visual És un projecte de servei de missatgeria instantània basat en icones amb l’objectiu de possibilitar la comunicació entre persones que tenen dificultats de lectura, d’escriptura, d’expressió i/o de moviment. El Messenger utilitza un sistema alternatiu de comunicació que representa paraules i conceptes a través de simbologia (els pictogrames d’ARASAAC amb llicència Creative Commons distribuïts pel Govern d’Aragó). El projecte vol que les persones amb diferents limitacions puguin accedir a les noves tecnologies, ajudant-los a evitar l’exclusió social i digital i fentlos més autònoms i a augmentar, d’aquesta manera, l’autoestima.

- El Programa A Mida Vol facilitar recursos per a l’edició d’aplicacions basades en l’encerclament dirigit. Permet la creació de presentacions per a persones amb qualsevol mena de discapacitat (especialment de caràcter motor) o nens petits. Facilita el treball en activitats de causa-efecte, estimulació, incen-

n 18

cooperació catalana n

núm 340 - Febrer 2011 n

tivació de moviments etc. L’aplicació presenta sis caselles programables a pantalla completa i permet posar a cada casella tota classe de continguts (veu, so, imatge, vídeo o web). Com sempre, la reproducció de les presentacions es pot fer de dues maneres: utilitzant el ratolí de manera convencional, o bé l’encerclament dirigit per a facilitar-hi al màxim l’accessibilitat.

Per a treballar en aquests projectes i en d’altres, la Fundació ha viscut uns quants anys de bonança. I els han aprofitats. Ara la crisi –les “vaques magres”– no els ho posa gens fàcil per a seguir amb la seva aposta. L’entitat, però, continua invertint, creient que la innovació pot arribar a tot arreu, i també a les entitats del tercer sector i en les d’atenció a les persones. Això és el que ens reclamen la Fàtima, en Miguel Ángel, la Judith, la Dolores, la Lourdes, l’Ahmed i tantes i tantes persones amb ganes de pujar al tren de la igualtat d’oportunitats i de la participació.

Les persones amb discapacitat són, diuen, persones que tenen restringides les seves capacitats. Les capacitats fan referència a les aptituds i a la disposició. És evident que tots tenim aptituds per a algunes coses i restriccions de la capacitat per a d’altres. I si parlem de disposició, l’assumpte encara es complica més.

Així doncs, potser és millor parlar, si més no així ho pensen des de l’Àrea d’Innovació de la Fundació El Maresme, de la difcapacitat.

Totes les persones tenim diferents capacitats. I totes tenim dret a “militar” en les nostres capacitats i en les nostres limitacions, a ser autònoms, a participar, a rebre educació, a decidir, a gaudir i a viure la vida. Si fem que la gent canviï la idea que ara té de les persones discapacitades per a veure-les com a persones amb capacitats diferents, acreixerem alhora la voluntat integradora de la societat i l’autoestima i la capacitat d’autodirecció de les persones amb difcapacitat.

Amb el present article hem volgut contribuir modestament a canviar les mirades i les mentalitats per a fer possible que a la nostra societat hi capiguem tots. I ho hem fet oferint una petita mostra de com es pot ajudar a fer-ho possible amb el suport de la tecnologia. n

COOPERATIVISME

L’experiència en clau cooperativa La primera trobada d’antics alumnes del Programa de Direcció d’Empreses Cooperatives i del Postgrau en Economia Cooperativa, organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, es va centrar en la intercooperació.

Antonio Cancelo fou la veu de l’experiència que va oferir als presents una conferència magistral sobre intercooperació empresarial.

La intercooperació és un recurs natural i definitori del cooperativisme per al desenvolupament i el creixement sostenibles mitjançant l’ajut mutu i la unió.

Confederació de Cooperatives de Catalunya El passat 12 de novembre, Antonio

COOPERACIÓ CATALANA

Cancelo va exposar en format de conferència les claus de la intercooperació com a factor d’èxit. Va centrar el seu discurs en la creació de grups empresarials, la innovació, la gestió directiva i la intercooperació empresarial. Aquesta conferència s’emmarcà en la primera trobada d’antics alumnes del Programa de Direcció d’Empreses Cooperatives que s’imparteix a ESADE i és impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i del Postgrau en Economia Cooperativa que s’imparteix a l’IGOP-UAB; i va reunir prop d’un centenar de persones, la majoria exalumnes. Cancelo, un home apassionat i gran coneixedor del model cooperatiu, va dirigir Eroski durant vint-i-cinc anys i va ocupar durant sis anys la presidència de Corporación Mondragón.

La crisi i l’autoglorificació Antonio Cancelo va començar aclarint que la crisi actual no és pas un fenomen nou, sinó que té un denominador comú amb totes les crisis anteriors, que és la pèrdua de llocs de treball. Tanmateix, el fet diferencial amb d’altres crisis el marca el fet d’ara viure en un món més global. “Resistirà millor el qui hagi fet els deures: el qui hagi apostat per una direcció d’empresa des de la perspectiva del llarg termini. Amb la capitalització dels fons, avui aquestes empreses tenen oxigen per a continuar”, va afirmar. Segons ell, aquesta crisi també es caracteritza per la pèrdua de valors, i en aques àmbit el cooperativisme hi té molt per a aportar, ja que és un model empresarial més fort

des de la perspectiva social, ètica i emocional.

Cancelo va posar en valor la necessitat de plantejar una profunda, però no pas indefinida, reflexió sobre la necessitat de reforçar el model cooperatiu.

Des del naixement del model cooperatiu fins a l’actualitat, s’han sofert moltes transformacions en l’àmbit social, hi ha hagut una obertura sense precedents dels mercats, i ara la globalització està totalment instal·lada i el desenvolupament tecnològic ocupa uns espais ben determinats. Com a resposta per a fer front a aquests nous models, el món empresarial s’ha concentrat.

Però ¿com han respost les cooperatives davant aquests canvis tan profunds?

El cooperativisme ha respost amb

petits ajustaments, però no ha fet pas un replantejament profund que doni resposta als canvis soferts en l’entorn, canvis que el marc competitiu reclama de manera evident. La mateixa comoditat, la prevalença dels guardians de l’ortodòxia, la inevitable duresa predominant en tots els canvis, són actors que, segons Cancelo, hi poden haver influït.

Tal com va afirmar Cancelo, cal tenir present que els pioners ho van ser, precisament, perquè van ser heterodoxos; van trencar els esquemes que la societat anava configurant i van actuar contraposadament als continuadors, als tradicionalistes o conservadors disfressats de conservacionistes. I avui necessitem nous pioners, persones que s’atrenúm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

Antonio Cancelo durant la conferència sobre intercooperació com a factor d’èxit.

19 n

COOPERATIVISME COOPERACIÓ CATALANA

Antonio Cancelo va ser un dels fundadors d’Eroski, i n’ha estat Director general durant vint-i-cinc anys.

veixin a fer canvis, a fer propostes innovadores. La innovació se sol circumscriure a àmbits específics de l’empresa: productes, sistemes, models de gestió. etc. Però no es parla mai de la innovació aplicada a la resposta de les noves necessitats. Aquest és, segons Cancelo, el repte actual.

Segons el seu parer, el futur es conjuga en termes de col·laboracions empresarials resistents i que afectin les estratègies i la capacitat de decisió

per a unificar. Les cooperatives, en les negociacions, es troben en inferioritat, inclús es produeixen situacions de competència entre elles, es disposen d’immobilitzats excessius en què no se’ls dóna rotació, hi ha una dimensió només local, hi predomina la capacitat directiva disseminada i una reduïda capacitat financera. I, després de tot això, es pregunta Cancelo, ¿encara tenim capacitat d’autoglorificar-nos?

Grups empresarials i intercooperació empresarial Cancelo té clar que per a crear grups empresarials, primer s’ha d’assolir la unitat mínima necessària que permeti, posteriorment, integrar-se en grups o crear-ne de nous. Això implica caminar cap a la fusió de cooperatives, ja que des de la dimensió actual no és possible generar col·laboracions que tinguin la capacitat necessària per a operar en el mercat actual.

Cancelo va assenyalar que per a desplegar aquest procés de fusions cal prioritzar la finalitat que persegueix cada cooperativa del grup i supeditar la resta d’aspectes a la consecució d’aquesta finalitat. Consegüentment, cal deixar de banda el minifundisme i l’individualisme, valors que no regeixen en el model cooperatiu.

També va comentar que la intercooperació, pel que fa a la representació, és un recurs superat en el cooperativisme; el contrari passa, però, amb la intercooperació empresarial. En aquest marc, va dir que, per bé que la intercooperació és un valor i principi promulgat per l’ACI, alhora ha estat un principi tan proclamat com poc practicat.

“Si la nostra realitat difereix tant d’aquest principi –va comentar–, o el modifiquem, o canviem la nostra actuació; per ser coherents i honrats, no podem mantenir un principi que, després de cent cinquanta anys de trajectòria, no troba vies de materialització.”

Cancelo va afirmar que la intercooperació és posar en comú les capacitats de les cooperatives per assolir més eficientment l’objecte social que persegueixen. Sumar per guanyar. És millor actuar solidàriament que no pas solitàriament.

Sumar i, per tant, actuar en col·lectivitat genera capacitats que individualment serien

Principios, pensamientos e innovación empresarial. La visión de Antonio Cancelo

Elaborat per Fermín Garmendia, director general de LKS, i Manolo González, periodista i responsable de comunicació de l’organització. Publicat per l’editorial ESIC amb la col·laboració de LKS i amb pròleg de José M. Perez “Peridis”.

Cancelo és empresari, promotor de nombrosos projectes i un extraordinari pensador i polemista, a més d’un dels fundadors d’Eroski, una de les empreses basques més grans de tots els temps, de la qual va arribar a ser director general, i posteriorment president de la Corporación Mondragón (antiga MCC) a finals dels noranta.

El llibre està estructurat en dos apartats clarament diferenciats: una llarga entrevista en la qual aprofundeix en les seves idees i plantejaments seguint com a eix la seva biografia, amb les seves experiències i vivències. I completa el diàleg una selecció dels seus principals escrits, els primers dels quals daten de finals de la dècada dels seixanta. n n 20

cooperació catalana n

núm 340 - Febrer 2011 n

Aquesta crisi també es caracteritza per la pèrdua de valors, i en aques àmbit el cooperativisme hi té molt per a aportar, ja que és un model empresarial més fort des de la perspectiva social, ètica i emocional.

COOPERACIÓ CATALANA

impossibles d’assolir, com per exemple: crear centres d’investigació, desenvolupament profund de la internacionalització, centres propis d’ensenyament, instruments financers, etc., coses impossibles de fer a títol individual. La cooperació no s’acaba en la cooperativa, sinó que continua en estadis successius, cooperant entre cooperatives, supraestructures conjuntes, etc.

La intercooperació pot tenir una dimensió plurisectorial, ja que en la gestió dels intangibles es troben els elements clau, com ara: grandàries superiors, llindars necessaris, increment i socialització dels coneixements, gestió en comú dels elements intangibles, i concentració de la capacitat directiva.

La diversificació en l’activitat econòmica no està pas renyida amb la gestió conjunta, des del coneixement dels aspectes definitoris i intrínsecs del grup, com ara la cultura, els valors, la innovació, els directius, la gestió amb les persones, la formació, la imatge, la gestió de l’ocupació, la promoció empresarial, el finançament, els convenis de col·laboració, etc. Amb aquests exemples, Cancelo va aclarir que no ens referim

a la gestió conjunta de productes o de matèries primeres, sinó dels elements del paradigma global del desenvolupament.

Cancelo va dir que aquesta gestió des dels valors i la cultura és crucial per a la competitivitat, ja que defineix la identitat del grup; aquestes creences donen sentit al projecte conjunt i són inspiradores.

“Una de les poques coses que no es poden comprar als mercats –afirma Cancelo– són les creences.”

Cancelo també ha presidit durant sis anys la Corporación Mondragon, el grup cooperatiu més gran del món.

La innovació i el lideratge Parlant d’innovació, Cancelo va fer una reflexió molt interessant sobre la conducta cooperativista que cal superar i va definir la innovació com l’estat d’esperit procliu que busca noves maneres de fer en tots els àmbits de l’empresa i afecta totes les persones del projecte, ja que no pot ser l’objectiu d’un departament exclusivament.

En altres termes, és la capacitat per a despendre’ns del que tenim adquirit o experimentat per a cercar respostes superadores.

Va afirmar amb contundència que no ens podem aferrar al passat per a justificar el futur. A les cooperatives, les persones són protagonisnúm 340 - Febrer 2011 n

tes de tot el procés econòmic. Si l’empresa no s’adapta, pateix. Per progressar cal gestionar les resistències, ja que les coses no neixen per quedar-se com estan, sinó que busquen processos de trànsit, de millora i de creixement. Haurem de poder transformar les resistències al canvi en passió per a la recerca. Per tal que la innovació prosperi, cal prioritzar la construcció per sobre de la repetició. Cal aplicar el coneixement que anem generant. Ens cal temps i llibertat per a dur a terme l’exercici de la innovació. Llavors tindrem capacitat d’assegurar el futur.

Cancelo va assegurar que “el lideratge és indispensable en tot tipus d’organitzacions, i no em refereixo pas al lideratge difús-confús, sinó al que manifesta les capacitats per a descobrir les aspiracions implícites i explícites d’un col·lectiu i revertir-les en forma de projecte.

El lideratge s’ha d’exercir; hem de comprometre’ns i arriscar-nos.

Avui, el model cooperatiu té molt a dir a la societat, però hem de tenir valor per a plantejar ajustaments de certa entitat en el comportament tradicional de les cooperatives”. n cooperació catalana n

21 n

Economia social

Dones i cooperativisme agrari Esther Hernández Regí Coordinadora de Projectes Fundació Catalana de Cooperació

FCC

A Catalunya, les cooperatives agrà-

ries van néixer a finals del segle XIX com un moviment organitzatiu per als petits agricultors que necessitaven combatre la crisi econòmica i social unint esforços i treballant conjuntament. La cooperativa esdevé, ja des d’aquells moments inicials, un element clau en la recuperació i la consolidació de l’agricultura i la ramaderia al nostre territori i en el desenvolupament contemporani del sector agrari a Catalunya.

Actualment, el sector agroalimentari cooperatiu català es manté, continua tenint un paper important, i té com a punt fort la constant voluntat de millora de la productivitat i de la competitivitat i la persistent aposta per la innovació. L’aposta per la innovació i per la diversificació i dinamització de la seva activitat ha de comportar de manera intrínseca la dinamització i l’ampliació del paper de les dones

n 22

cooperació catalana n

dins el funcionament de la cooperativa agrària.

A l’hora de plantejar qualsevol acció dirigida al món agrari, cal assumir des del començament l’excepcionalitat d’aquest sector en molts punts. També és així dins del cooperativisme. Les explotacions agràries poden ser propietat de la parella dins la família, però normalment és l’home qui és soci de la cooperativa, i la dona només hi apareix quan l’home mor. Això no és pas una característica única de Catalunya o d’Espanya, sinó que és comuna a tot Europa. Però també trobem països que van un pas endavant. A Suècia les Federacions de Cooperatives Agrícoles i de Consum es destaquen per donar exemple a l’hora de comptar amb els coneixements i l’experiència de les dones en els seus sectors. Totes dues federacions van elegir dones com a presidentes. núm 340 - Febrer 2011 n

Normalment és l’home qui és soci de la cooperativa, i la dona només hi apareix quan l’home mor.

Les dones sempre han ocupat un lloc molt important a l’agricultura.

Sempre han estat sòcies i conselleres dels agricultors (encara que moltes vegades a l’ombra, sense ser-ne els caps directes d’explotació). A la majoria de famílies, l’agricultor o ramader discuteix sempre amb la seva muller qualsevol de les decisions que ha de prendre sobre inversions dins del negoci. En el cas de Suècia, van considerar que, tot i que les dones agricultores mantenien les tradicions i es responsabilitzaven de la continuïtat i la unitat del negoci,

FCC

Jornada de treball amb sòcies de cooperatives agràries.

fins llavors la seva importància no s’havia mesurat en funció de la seva representació en consells importants ni influents, ni en organitzacions representatives de les cooperatives. I això començava a entrar en conflicte amb la importància de les dones per a la supervivència del camp i l’agricultura.

Sòcies de Cooperatives Agràries en una jornada de treball Un estudi de la doctora sueca Maria Fregidou-Malama enumera diferents tasques a agràries el repartiment de les quals tradicionalment van lligades al sexe: la dona té cura dels animals, les tasques de la llar, la comptabilitat i els impostos, i pren decisions relatives a qüestions financeres. Es responsabilitza dels fills, de la casa, de l’hort, de comprar i de la cura dels avis. S’ocupa d’organitzar les relacions entre els membres de la

família, entre altres agricultors, i amb les autoritats locals. I té molt d’interès a fer productes de qualitat. L’home es responsabilitza de la maquinària, el cultiu i la producció de matèries primeres. Aquesta divisió de la feina els dóna diferents experiències a dona i home i els permet discutir i enriquir-se mútuament. Però moltes vegades la dona, tot i conèixer perfectament l’explotació, veu limitada la seva influència, i aquest binomi de responsabilitat d’una banda, i limitació d’influència per l’altra, és el que fa cada cop més que les dones deixin el camp, que rebutgin quedar-s’hi.

La presència de dones als consells rectors de les cooperatives agràries espanyoles no arriba al 4%, i les presidentes són encara més escasses. Aquesta reduïda presència femenina també és notable a les organitzacions núm 340 - Febrer 2011 n

empresarials del sector agrari, ja que són molt poques les dones amb càrrecs en organitzacions d’àmbit estatal, autonòmic o provincial.

La progressiva pèrdua d’actius a l’agricultura, el canvi de model familiar a les zones rurals i la massiva incorporació de les dones al mercat de treball fan que cada cop hi hagin menys persones dedicades a l’agricultura, i això s’accentua molt més si parlem de dones. Cal fer ben palesa la necessitat que té la societat d’implantar mesures que afavoreixin la participació de les dones a les cooperatives agràries. Aquestes mesures aportaran a les cooperatives principalment una capacitat de comunicació, d’innovació i de treball més gran. Modernitzar les nostres empreses també passa per aquí. n

cooperació catalana n

23 n

opinió

Europa, L’Arc Mediterrani i el Ferrmed Manel Cardenya Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès arxiu

El passat dia 1 de desembre, a l’edifici

del Parlament Europeu es va celebrar un acte molt significatiu, organitzat per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. El seu objectiu era promoure l’espai econòmic i social que representa l’Euroregió de l’Arc Mediterrani com una realitat econòmica i social que justifica que la Comissió Europea del Transport declari el Corredor Ferroviari de l’Arc Mediterrani com a integrant de la xarxa i, per tant, subjecte d’una inversió preferent per part europea.

L’Institut ha participat en l’actual procés de consulta que la Comissió Europea ha obert per a la revisió de la Xarxa Transeuropea de Transport.

L’escenificació d’aquesta demanda dins del mateix Parlament es va fer amb la presència de tots els eurodiputats catalans i amb el suport d’una munió de personalitats –ben bé cent cinquanta– de la màxima representativitat política i econòmica, que es van desplaçar expressament a Brussel·les des de tot el territori de l’Euroregió.

Seria excessiu fer-ne l’enumeració total. N’hi haurà prou si esmentem, a més dels eurodiputats, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya; Joaquim Nadal, actual Conseller d’Obres Públiques; Germà Bel, Andreu Mas-Collell, i Òscar Ribas en representació d’Andorra.

Aquesta petita enumeració l’he feta perquè vegeu la importància que els assistents han donat a la presentació.

Cal destacar, també, la presència de representants de les companyies Ford i SEAT i les seves declaracions sobre el cost actual de la logística

de distribució; a escala mundial, aquest cost ha pujat tant que actualment constitueix en la principal partida que determina la localització d’aquestes empreses; tant és així que, si no es resol satisfactòriament el transport per tren fins al cor d’Europa dels productes acabats –cosa que representa fer la distribució amb un cost molt més baix que si aquesta es fa amb transport per carretera–, les empreses poden reconsiderar la seva ubicació i desplaçar-se a altres continents.

Les autoritats europees pertinents s’han de convèncer que aquest eix ferroviari és el més eficient de tots els que s’han proposat, ja que el territori per on passa concentra, com a mínim, el 40% de totes les exportacions de l’Estat espanyol. Si es fa aquest corredor, doncs, per fi s’haurà aconseguit desfer el malefici que aquests territoris arrosseguen des de fa massa temps respecte als productes acabats. Això vol dir amplada de via europea i doble via, d’anada i de tornada; no pas com ara, l’any 2011, quan encara hi han més de quaranta quilòmetres de via única entre Tarragona i Castelló.

Això és un escàndol. I és ben ridícul, a més a més, que per aconseguir-ho la societat civil hagi d’anar a Europa quan el mateix Govern d’Espanya hauria de ser el qui volgués aquesta opció i la presentés com a preferent.

Els recursos són escassos i no es poden invertir de manera ineficient.

La globalització de l’economia fa urgent aquest eix ferroviari i no s’hi val a badar. No hem de parar de reclamar-

arxiu

lo fins que no l’haguem aconseguit.

La reducció de costos i de temps, la logística racional i ecològica..., tot hi porta si fem funcionar la racionalitat econòmica, i no pas els somnis radials absurds que, com diu Germà Bel al seu darrer llibre, perduren des del 1720 en la política espanyola de comunicacions, siguin per carretera o per ferrocarril; i ara, fins i tot en el camp aeroportuari.

Per al convenciment de les autoritats europees, hi pot contribuir, també, l’acte del 12 de gener al Parlament Europeu, on Joan Amorós, secretari general del projecte FERRMED –gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia - Rin - Roine -Mediterrània Occidental–, ha defensat la inclusió, en el disseny de la Xarxa Ferroviària Principal Europea, de diverses línies importants que ara no hi són, com ara el Corredor Mediterrani, una part del qual és l’Arc Mediterrani.

Tant de bo les autoritats espanyoles fossin capaces de veure clar el que la justícia i les circumstàncies reclamen i que arribessin al convenciment de ser elles les primeres a proposar a la Comissió Europea, durant la revisió que aquest any vinent es farà de la Xarxa Ferroviària Principal Europea, la inclusió d’aquest Corredor Mediterrani com a projecte prioritari, una inclusió que comportaria la declaració d’inversió preferent, que és una condició imprescindible per a fer possible la realització pràctica de la via i de tot el que implica.

Aquesta qüestió és de la màxima importància per a tots els territoris afectats. n

Pensem-hi

De lectura obligada Santos Hernández

Quan algú diu això, que un llibre determinat és “de lectura obligada”, a mi em molesta. Trobo que mostra una actitud de suficiència, de superioritat, molt desagradable. És com dir: “Jo sí que sóc una persona informada, conscient del que és important i del que cal conèixer, i us faig l’honor de perdonar-vos la vida i de compartir amb vosaltres un bocí de la meva saviesa. Apa, aprofiteu-vos-en i no cal que me’n doneu les gràcies.” Per això, va ser fent barrila, com de per riure, que un d’aquests dies de festes de Nadal ho vaig dir jo, tot repartint els sis o set exemplars del llibre Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, que havia comprat a tall de regal de festes. Va resultar que un dels meus fills l’havia llegit ja, però em va dir que se’l quedava també, que n’estava d’acord, i que ja el regalaria a algun amic.

Jo no crec que l’autora se’n recordi de mi, però ens vam conèixer fa un grapat d’anys, tot compartint riscos i somnis a l’Assemblea de Catalunya -que jo continuo creient que és l’organització de més categoria política que mai hem aconseguit de crear, als temps moderns, a casa nostra. Ella formava part d’un petit partit polític, tan petit que, com deia amb molta mala llet un amic de tots dos, “tots els seus membres cabien en un taxi.” Jo ni tan sols era de cap partit: pertanyia al grup dels “NoAlineats”, la feina més important del qual dins l’Assemblea potser era la de col·laborar en la unió, sense excessives baralles, de tots els infinits partits i grupuscles que hi coexistien, i que el poble català som tan proclius a crear contínuament. Després no ens vam tornar a veure i, encara que jo sabia que havia publicat alguna cosa, l’única relació que he tingut amb ella ha estat la lectura, fa potser tres anys, del seu El preu de ser catalans, llibre que també goso recomanar-vos.

I ara, com us dic, la Crònica de la independència. Jo vaig llegir-lo per primera vegada em penso que cap a la prima-

“Tot plegat és un joc, però no és del tot un joc. Voldria que fos un estímul: per al debat, per a la reflexió, per a les conviccions, per a les ganes.”

vera del 2009, quan acabava d’aparèixer, i em va impressionar. És un llibre seriós i divertit, característiques que, quan es donen juntes, parlen, sense cap mena de dubte, d’inte­l·ligència.

Explica l’encàrrec que, l’any 2037, fan a un jove científic nascut a Catalunya i que viu des de fa anys al Canadà, perquè faci un petit estudi sobre la independència de Catalunya, que fa cosa de vint-i-cinc anys que va donar-se, i especialment sobre els seus resultats. Hi surten personatges reals i imaginaris: els reals diuen i fan coses que coneixem i algunes que no, els imaginaris fan i diuen coses que hem vist al nostre entorn, que potser hem fet i dit nosaltres.

I, mireu, a tall de final d’aquest article, faig meves unes paraules de la meva admirada i llunyana amiga Patrícia: “Tot plegat és un joc, però no és del tot un joc. Voldria que fos un estímul: per al debat, per a la reflexió, per a les conviccions, per a les ganes.” n núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Aldomà, Ignasi. Amb el permís de Barcelona.

L’altra societat urbana. Lleida: Pagès Editors, 1999.

2.

Deu anys treballant per renovar l’educació ambiental davant dels reptes de la sostenibilitat. VIII Fòrum d’Educació Ambiental. Barcelona: SCEA, 2009.

3.

Chaves, Rafael. La cooperación empresarial en la economía social. València: CIRIEC-España, 1996.

4.

Elliot, James R. La vida en el hospital. Londres: King Edward’s Hospital, 1975.

5.

Inventario de estadísticas de España. Barcelona: Consorcio de Información y Documentación de Cataluña, 1975.

6.

La comercialització del peix fresc: Alternatives de futur. Palamós: Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós, 2002.

7.

Les potencialitats econòmiques de la innovació en l’àmbit social. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010.

8.

Max-Neef, Manfred. La dimensión perdida.

Barcelona: Icaria, 2008.

9.

Morelli, Ugo; Weber, Carla. Affeti e cognizione. Milà: Guerini e Associati, 2005.

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

10.

Maudos, Joaquín; Fernández de Guevara, Juan. El sector bancario español en el contexto internacional. Bilbao: Fundación BBVA, 2008.

n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

11.

Productivitat i Flexibilitat, núm 7. Barcelona: CTESC, 2005.

12.

Quesada Sánchez, Francisco Javier. Planes y fondos de pensiones: Estudio contable y financiero.

Madrid: Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, 1989.

13.

Torrent i Sellens, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement.

Barcelona: CTESC, 2004.

14.

Trabajo, temporalidad y empresas de trabajo temporal en España. Madrid: AGETT, 2001.

15.

Trentin, Bruno. Canvis i transformacions, Barcelona: 2006 (Llibres del CTESC; 6).

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 340 - Febrer 2011 n

n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

REVISTA COOPERATIVA CATALANA Núm. 5. Setembre de 1899. Barcelona Presentem la primera publicació cooperativista de Catalunya, creada el 1899 a Barcelona. Majoritàriament escrita en llengua castellana, s’hi poden trobar alguns articles escrits en català.

El número 1 va sortir el maig del 1899. El responsable de la redacció era Juan Salas Antón, i l’administrador, Eladio Gardó, dos noms importants en el món cooperatiu. Tal com ens indiquen ells al primer número, van crear la revista perquè el centenar de cooperatives existents a Catalunya tinguessin un mitjà d’expressió, per fer-se ressò dels seus projectes, conquestes i crítiques.

Eren unes pàgines en comú per a reflectir la situació en què es trobaven les cooperatives en aquells moments.

A cada número repeteixen la mateixa explicació a manera de presentació i de portada. La intenció de crear la revista era, segons ells, perquè fos: “[… ] Propagadora de toda suerte de instituciones de economia social y singularmente de las Sociedades Cooperativas de Consumo, Crédito y Producción [...] Uno para todos y todos para uno, Todo por el trabajo y para el trabajo.”

En el primer número ens defineixen com hauria de ser el seu ideal social: viure en una societat on el benestar dels uns no pugui engendrar el malestar dels altres, on el bé de cada individu no pugui ser possible sense el bé de la col·lectivitat. Ni el bé de la col·lectivitat sense la de cada individu.

Reproduïm el sumari d’aquest número 5. A “Secció Oficial”, la Junta Permanent de la Càmara Regional Interina notifica les últimes decisions preses. A l’article signat per Salas Anton, aquest ens transcriu la carta d’un terrissaire que reflecteix idees innovadores. Poste-

riorment l’autor de l’article analitza la qüestió. Transcrivim literalment un tros de l’escrit perquè es pugui comprovar quines eren les crítiques i les opinions que volien destacar: ”La reacció s’ha ensenyorit d’Espanya i hem de crear noves institucions que donguin ànim i fe a la classe treballadora i instruïda i lliberal de que pot emancipar-se del jou econòmic que l’aclapara si es posa en condicions de sociabilitat. Lo segle XIX s’acaba. ¿Voleu associar-vos per a portar a cap aquesta idea abans del segle xx?” L’article següent, signat per Rhin, es titula: Movimiento Catalano-Balear. L’autor analitza tres de les societats cooperatives del moment: La Artística Carpintera, El Deber Cooperativo i La Lealtad.

La penúltima secció és “Crònica general”, que inclou necrològiques i les últimes noticies del món cooperatiu; hi trobem una breu referència al Congrés Cooperatiu Italià, i l’anunci de la pròxima visita de socis de la cooperativa de Rochdale, de la qual informen amb les paraules següents: “[…] En breve llegarán a esta ciudad dos compañeros de la celebrada e importantísima Cooperativa de Rochdale. Su venida a esta Región, dada la misión que traen, podría ser altamente beneficiosa a la cooperación catalano-balear si esta estuviera sólidamente organitzada […]”. El segueix la notícia del nomenament del governador civil de Barcelona i un article dedicat al gerent d’una cooperativa de Maó; l’anunci d’un nou centre de relacions comercials per a les entitats cooperatives; i el nomenament de delegats de l’Organització Cooperativa Regional. La revista s’acaba amb la “Secció administrativa”, en la qual s’enumeren les aportacions econòmiques. n núm 340 - Febrer 2011 n

cooperació catalana n

27 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

16 SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas i Coll

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions anunci REV cooperacio catalana.pdf

1

25/11/10

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com

09:28