Cooperaciocatalana 346

346

Setembre 2011 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Fil cooperatiu Les nostres cooperatives: Roba Amiga SCCL Entrevista: Elena Zárraga, directora general d’Oinarri

346

Setembre 2011 • revista mesual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Ricard Lopez Salgado, soci de la Cooperativa Ajut Assistencial Radio Taxi.

5 / EDITORIAL

Fil cooperatiu 6 / EL NOSTRE MÓN

13 / XXVI JORNADES SOBRE COOPERATIVISME - UCE 2011

Les cooperatives als territoris de parla catalana Margarida Colomer Dossier especial dedicat a les Jornades d’enguany celebrades en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, amb resums detallats de totes les ponències.

9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

per l’economia social catalana, són alguns dels tractats per la protagonista de l’entrevista

21

13

Sobre el finançament de la cooperativa.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Roba Amiga SCCL: estirant el fil cooperatiu David Fernàndez Reportatge sobre la cooperativa referent català en el sector del reciclatge tèxtil, que ha consolidat un model cooperatiu ecològicament sostenible, econòmicament rendible i socialment integrador.

24 / FORMACIÓ COOPERATIVA

Màster MBA en empreses cooperatives.

Aposta, Sccl

24

10

21 / ENTREVISTA

Elena Zárraga, Directora general d’Oinarri SGR Montse Pallarès Temes com les necessitats financeres de les empreses d’economia social, el canvi de cicle econòmic i la seva repercussió en les cooperatives, el conveni de col·laboració amb la Fundació Seira, i, la voluntat de ser un instrument útil i eficaç

crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Peces de seda © Jean Claude Brawn. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

25 / PENSEM-HI

Quaranta anys d’esforç generós.

Santos Hernández 27 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 346 - Setembre 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Ricard López Salgado, (Barcelona, 1938), soci de la Cooperativa Ajut Assistencial Ràdio Taxi

1 2 3

¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

M’atreu molt el fet que els persones es puguin recolzar les unes en les altres, i sobretot que el benefici comú quedi per tothom. És una forma societària que ha perdurat durant molts anys i ha funcionat.

n4

cooperació catalana n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

Tots els tràmits burocràtics, la exigència excessiva per les poques contrapartides que s’obtenen a canvi.

Són unes empreses que han s’han mantingut durant tota la vida i ho han demostrat, i l’administració no les ajuda prou.

núm 346 - Setembre 2011 n

¿Com i quan vas sentir parlar per primer cop de cooperativisme? ¿Consideres que és una utopia?

En vaig sentir parlar per primera vegada fa quaranta anys, quan vaig entrar dins del món cooperatiu a la cooperativa del taxi. Feia ja molt més temps que n’havia sentit parlar, de les cooperatives, i del fet que funcionaven molt bé i que eren empreses molt importants, i efectivament ho han estat durant molts anys. Actualment no és una utopia. El que trobo és que s’ha perdut bastant l’esperit romàntic del cooperativisme.

editorial

Fil cooperatiu

Estirem el fil cooperatiu visitant la coneguda cooperativa Roba Amiga que, teixint un bon model –com diu el seu propi lema–, lluita contra l’exclusió social a través de la inserció.

Donat que potser és menys conegut com hem de fer servir els contenidors taronges, us convidem a seguir el fil de les instruccions exposades a la pàgina 11.

També cooperatiu és el fil que ha teixit la trobada de les diverses experiències cooperatives dels Països Catalans a les Jornades sobre Cooperativisme d’enguany, en el marc

de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Hi dediquem el dossier central on presentem amb prou detall els trets més importants de totes les ponències.

I, enfortint el fil que fa farcell a l’economia social, parlem del finançament de les empreses cooperatives amb la Directora General d’Oinarri, la societat de garantia recíproca especialitzada en empreses d’economia social. La seva il·lusió és esdevenir referent en el refinançament i aval financer de les empreses d’economia cooperativa i social. n

LA COBERTA/ Amb l’addició d’acolorides peces de seda volem seguir el fil al model coope-

ratiu, a la suma en la diversitat.

/Foto: Peces de seda © Jean Claude Brawn.

núm 346 - Setembre 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Dues cooperatives financen un llibre del 15M a través del micromecenatge La plataforma Verkami, l’eina més popular de finançament col·lectiu mitjançant el micromecenatge, ha permès a les cooperatives La Ciutat Invisible, Sccl i Claraboia, Sccl el finançament a través del crowdfunding (suma de múltiples petites aportacions individuals) per l’edició d’un llibre de fotografies que il·lustra i complementa el moviment del 15M. El llibre que s’anomenarà RT #15M recull testimonis visual i escrits del moviment entre el 15M i el 19J. També incorporarà debats i propostes sorgides a les assemblees i comissions de les acampades a través dels enllaços compartits a la xarxa, amb especial atenció als més retuitejats a cada moment, amb la idea d’apropar-se a les persones que no tenen accés a les xarxes socials, així com deixar-ne testimoni donada la velocitat i immediateses pròpies de la xarxa.

El grup editor, format per l’editorial Llibres a Mida, el setmanari Directa i les cooperatives La Ciutat Invisible i Claraboia Audiovisual, es compromet a què les aportacions personals fetes a través de Verkami només serviran per cobrir les despeses de producció i difusió del projecte, però no per la seva execució que serà coberta amb la venda del llibre. Per la seva banda Verkami ha renunciat al marge del 5 % lligat a tots els projectes que ajuden a finançar via el crowdfunding.

Per seguir i ajudar a compartir el projecte del llibre RT #15M podeu visitar el blog www.rt15m.marsupi.org, així com a través de Twiter (RT#15M) o de Facebook (RT15M).

Verkami és una plataforma de crowdfunding per a projectes creatius. Es tracta d’una forma directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals, adreçada a creadors independents que cerquen finançament per les seves idees. n

n6

cooperació catalana n

núm 346 - Setembre 2011 n

Neix a Barcelona la Xarxa d’Economia Social i Solidària, RIPESS, a nivel europeu Els 8, 9 i 10 de setembre de 2011, se celebra a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa, concretament a la Casa del Mar de Barcelona (c. Albareda, 1).

Aquesta és la culminació, a nivell europeu, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009.

El Congrés, que ha estat organitzat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), aplegarà a la ciutat de Barcelona a 150 representants de l’Economia Social i Solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa. També hi seran presents representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc.

“Barcelona 2011”, diuen els organitzadors, “és una ocasió per recordar que tenim ja un llarg camí de lluites i experiències que han marcat la història social i política europea. Durant aquest dies demostrarem que hi ha una altra forma de fer economia i reivindicarem aquest altre model econòmic enfront el model actual caduc.

Un model caduc caracteritzat per la cobdícia, la competència i l’individualisme, que ens ha portat a la crisis actual.

En front d’aquesta forma d’entendre l’economia, arreu del món s’aixequen els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari. El Congrés Fundacional de RIPESS Europa n’és una bona prova”.

La informació del Congrés és a www.ripesseu.net i al blog http://noumodeleconomic.wordpress.com.

Qualsevol dubte o proposta es pot canalitzar a través del correu del Congrés: info@ripesseu.net, i via Twitter @lanovaeconomia n.

La cooperativa Camp de Maldà celebra el seu centenari La celebració va tenir lloc el diumenge 28 d’agost i va incloure una conferència sobre el “Centenari del Centre Catòlic i Agrícol de Maldà” -on té els seus orígens la cooperativa- i el descobriment d’una placa commemorativa a la façana de les instal·lacions.

La cooperativa va néixer l’any 1911 com a Sindicat Catòlic Agrícol de Maldà, convertint-se en el màxim exponent del sindicalisme agrari de les Terres de Lleida. No va ser fins la dècada dels setanta, amb el restabliment de la democràcia i amb el nou ordenament jurídic, que el sindicat passa a convertir-se en la Cooperativa Camp de Maldà.

Actualment produeix vi negre de la varietat ull de llebre i vi blanc de la varietat macabeu sota la DO Costers del Segre. També elabora vinagre de vi natural d’excel·lent qualitat.

La Cooperativa del Camp de Maldà és una de les poques empreses de Catalunya que conserva el sistema de premsat tradicional de la pasta de l’oliva. Aquest consisteix en la compressió mecànica d’esportins d’espart superposats que contenen la pasta de les olives resultant de la primera molturació, proporcionant al seu oli uns matisos naturals excepcionals.

Els seus productes es poden adquirir a l’agrobotiga que la cooperativa té al municipi de Maldà o a través de la seva pàgina web www.cooperativademalda.es. n

Abacus inaugura la coberta solar més gran d’Europa Abacus Cooperativa ha inaugurat a Vilanova del Camí (Anoia), la coberta solar fotovoltaica més gran d’Europa feta amb tecnologia de mòduls d’alt rendiment i que ocupa 14.521m2 de superfície del Centre Logístic d’Abacus a l’Anoia.

El projecte ha estat desenvolupat per l’empresa catalana SUD en consonància amb l’aposta d’Abacus per prioritzar els criteris de sostenibilitat, medi ambient i eficiència energètica.

La producció d’energia anual de la coberta solar fotovoltaica del Centre Logístic d’Abacus a Vilanova del Camí (Anoia) és de 2.282.749 kWh l’any, fet que equival a donar llum a 691 habitatges, o bé al consum energètic de 2.000 persones. Aquesta producció també suposa una facturació de 730.480 euros cada any i un estalvi anual en emissions de gasos contaminants de 1.557’7 tones de CO2.

SUD Energies Renovables ha escollit la tecnologia més innovadora i eficient del mercat. La coberta de la Central Logística d’Abacus consta d’un total de 5.976 panells de 300Wp cadascun, o l’equivalent a una potència total instal·lada de 1.792’8 kWp. El sostre solar està constituït per mòduls fotovoltaics d’alt rendiment de SunPower, la placa més eficient del mercat, la més lleugera i la més fàcil de col· locar, amb un sistema de subjecció de plaques T10 de SunPower lleuger (<20kg/m2) i autoportant, és a dir, que per a la seva instal·lació no ha fet falta perforar la coberta. La seva particularitat és que, a més de ser un sistema senzill i ràpid de muntar, té un mínim impacte visual. En la instal·lació s’han utilitzat inversors centrals SMA, de 500 kW, d’alt rendiment (98,5% d’eficiència). n

núm 346 - Setembre 2011 n

Ara, Cooperatives, el blog cooperatiu del diari Ara Allotjat a la secció Emprenem, de l’edició digital del diari Ara, el blog ha estat impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (Fctc) amb l’objectiu d’augmentar el coneixement general sobre la riquesa i la diversitat del moviment cooperatiu així com la seva aportació a la societat i a l’economia del país.

Actiu des d’aquest estiu el bloc Ara, Cooperatives és un espai obert a les contribucions de les persones vinculades a la Fctc, qui també desitja rebre aportacions de les cooperatives federades per enriquir-lo amb posts i comentaris de forma regular.

Podeu seguir les novetats del bloc directament a la secció Emprenem de l’edició digitral del diari ARA (www.ara.cat), a través de RSS o via les xarxes socials de la Federació www.facebook.com/ cooperativestreball o bé a twitter @coopstreball. n

cooperació catalana n

7n

Corma, la cooperativa de planta ornamental del Maresme, celebra el 30è aniversari La cooperativa de planta ornamental del Maresme, Corma, va celebrar el passat 12 de juliol, el 30è aniversari de la seva fundació.

L’acte, que va ser presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, es va fer a la seu central de Corma, a Premià del Dalt.

Des de fa anys, Corma és la primera firma de l’estat en producció i comercialització de plantes. En total, les 33 explotacions agràries associades a la cooperativa produeixen fins a 14.200.000 unitats anuals, oferint fins a 2.000 referències de 800 varietats diferents de plantes.

En l’actualitat, un 20% de la producció s’exporta a Europa, principalment a França i també a Holanda, Suïssa, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Andorra. El seu projecte d’expansió es basa precisament en el mercat europeu, potenciant les grans cadenes de distribució, i en un avançat sistema de logística que permet servir les comandes amb un marge de 12h a Catalunya i 24h a la resta d’Espanya i a bona part del mercat d’exportació.

La seu central de Corma s’ubica a Premià de Dalt, on disposa d’un punt de venda de 20.000 metres quadrats i les oficines. A més, a Argentona hi ha el centre de logística i distribució de 6.000 metres quadrats; a Madrid, una delegació i centre de vendes de 14.500 metres quadrats i, finalment, té vuit parades en el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya de Vilassar de Mar. n n8

cooperació catalana n

Assemblea general de l’ACI i inici de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012 Enguany serà Mèxic la seu que acollirà a més de dos mil cooperativistes provinents de tots els continents del món, així com dels més importants conferenciants en matèria de desenvolupament cooperatiu. Aquest esdeveniment es desenvoluparà a la ciutat de Cancún , Mèxic, del 14 al 18 de novembre d’enguany.

Les organitzacions cooperatives de Mèxic seran les amfitriones de tres importants esdeveniments: la realització de l’Assemblea General de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI); el desenvolupament d’esdeveniments acadèmics; i l’inici a nivell mundial, de la commemoració de l’any 2012 “Any internacional de les cooperatives” sota el lema “les empreses cooperatives construeixen un món millor”, que també serà el tema general de la trobada.

Durant la Conferència també s’analitzaran temes referents a l’augment de la consciència en l’opinió pública sobre les cooperatives, la comunicació dels valors cooperatius mitjançant el màrqueting i la difusió d’imatge de marca, la comercialització a través d’Internet i en les xarxes socials, la legislació cooperativa en els països en desenvolupament, entre d’altres.

Més informació a: www.ica2011.coop. n

núm 346 - Setembre 2011 n

Concurs de fotografies per als amants del vi: “Celler el Masroig pel món” Amb l’objectiu de fer córrer el celler per tot arreu, aquest estiu s’ha posat en marxa la iniciativa “Celler el Masroig pel món”. Es tracta d’un concurs de fotografia que pretén obrir fronteres i, sobretot, que la gent s’impliqui i jugui amb aquesta cooperativa del Priorat, amb la seva marca o els seus productes.

Aprofitant l’època de vacances i els moments d’oci per gaudir amb la família o els amics que sempre acaben immortalitzats en centenars de fotografies, el Celler El Masroig proposa, als amants del vi, que allà on vagin facin una fotografia on aquest celler cooperatiu en resulti protagonista.

El termini per enviar fotografies finalitza el 15 de setembre i, posteriorment, es concediran tres premis: Premi a la fotografia més original, Premi a la fotografia més llunyana (respecte al Masroig), i, Premi a la fotografia més simpàtica. Les fotografies s’han d’enviar a: visites@cellermasroig.com.

Celler el Masroig és un dels més importants de la comarca del Priorat i el que aglutina més hectàrees -unes 500- de vinya pròpia dins la Denominació d’Origen Montsant. La base de la producció de la bodega són les finques dels seus socis, majoritàriament de carinyena molt vella.

De forma complementària, el celler treballa també per promocionar l’enoturisme a la zona, fent reformes a les instal·lacions de la bodega, posant en funcionament una nova sala de tast i obrint al públic els antics dipòsits de vi de 1917. n

cooperatives de catalunya

Sobre el finançament de la cooperativa Conferència sobre els productes financers d’AVALIS i l’ICF adreçats a les cooperatives L’acte és gratuït i tindrà lloc el proper 27 de setembre a la Casa del Mar de Barcelona La cabuda és limitada, i caldrà inscripció prèvia.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

El desenvolupament d’eines

financeres per a les cooperatives ha estat una preocupació constant del moviment cooperatiu. Tanmateix, com qualsevol altra empresa, les cooperatives, basen la supervivència a mantenir permanentment la viabilitat econòmica i la financera.

La viabilitat econòmica ve determinada per la salut del compte de resultats i és la que ha de constituir la màxima preocupació dels socis i els treballadors de la cooperativa.

Ara bé, si la cooperativa té resolta, o ben encaminada, la rendibilitat econòmica, ha de ser curosa amb la financera, ja que, malauradament, molts projectes fracassen perquè no obtenen el finançament necessari per a sobreviure.

La viabilitat financera consisteix a mantenir permanentment la capacitat per fer front als pagaments compromesos per l’empresa en els termes acordats amb els proveïdors i els creditors. Per a mantenir la viabilitat financera, la cooperativa ha de desenvolupar —a un nivell que estigui d’acord amb les seves necessitats— totes les seves fonts de finançament: des del capital, les reserves i les participacions dels socis fins als préstecs i els crèdits.

Des del moviment cooperatiu hem aconseguit desenvolupar un bon nombre de productes establint convenis amb l’administració i, també, amb entitats privades. En aquest moment, ens trobem que les possibilitats d’ús d’aquests productes, considerades les dotacions econòmiques, no s’han esgotat, i per això les cooperatives poden continuar utilitzant-los. Això no ob-

stant, i veient el baix grau d’ús que se’n fa, ens preguntem si les empreses cooperatives coneixen aquests productes, o bé si potser aquests no recullen adequadament les necessitats de les empreses.

Desenvolupar productes financers adequats és un repte important, ja que, a més dels components purament quantitatius que comporten aquests (tipus d’interès, termini de devolució, comissió d’estudi, obertura, devolució anticipada, etc.), la necessitat d’assegurar la devolució del capital en el moment que es determini en el contracte ens porta a l’àmbit del risc, de manera que aquests productes incorporen unes garanties que han d’assegurar la devolució, i aquestes no sempre estan a l’abast de l’empresa cooperativa.

Tanmateix, periòdicament intentem millorar les condicions d’aquests productes perquè cada vegada més cooperatives puguin resoldre les necessitats de finançament no cobertes pel mercat financer ordinari. Especialment, intentem que els productes s’adeqüin a la situació econòmica del moment. En aquest

sentit, s’ha incorporat un seguit d’importants modificacions al conveni que la Confederació de Coope­ ratives de Catalunya, conjuntament amb el Departament d’Empresa i Ocupació, va subscriure amb Avalis l’any 2006. Per informar més extensament sobre aquestes modificacions, s’ha organitzat una conferència en què Avalis i l’Institut Català de Finances (ICF) exposaran els seus productes i el seu funcio­ nament amb l’objectiu que els directius de les cooperatives coneguin totes dues institucions i els seus productes i, consegüentment, puguin avaluar-ne les possibilitats d’ús per desenvolupar un correcte posicionament financer.

Us esperem el proper dimarts 27 de setembre a les 9.30 h a la sala d’actes de la Casa del Mar, al carrer Albareda, 1-13, 08004 Barcelona.

Al web de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, www.cooperativescatalunya.coop, trobareu més informació de la conferència, així com el formulari d’inscripció.

Sobre el finançament de la cooperativa. n

LES NOSTRES COOPERATIVES

Nascuda el 2001, constituïda en cooperativa el 2006 i integrada per cinc empreses d’inserció que es van unir, Roba Amiga és avui el referent català en el sector del reciclatge tèxtil. Amb sis mil tones de roba usada recollida el 2010 i amb un plantilla de cent cinquanta treballadors —el 60% dels quals, adscrits a itineraris d’inserció contra l’exclusió social—, Roba Amiga ha consolidat en la darrera dècada un model cooperatiu ecològicament sostenible, econòmicament rendible i socialment integrador.

Roba Amiga SCCL: Estirar el fil cooperatiu David Fernàndez

ROba amiga

Roba ben amiga. I en trajo cooperatiu. I cada cop més visible. Al mercat, a l’escola, a la benzinera, a l’equipament esportiu: l’inconfusible contenidor taronja on cada cop més persones dipositen la roba que ja no fan servir. En un gest senzill —coherent, conseqüent, compromès— que té un innegable impacte ambiental, social i econòmic. Síntesi del gest cooperatiu que suma, agrega, i acaba multiplicant.

Perquè rere els contenidors de color taronja, mil sis-cents arreu del territori, hi ha una proposta cooperativa en tota regla, nascuda de l’àmbit de la inserció social i la lluita contra l’exclusió. I, si bé és cert que fa dècades que l’economia social va n 10

cooperació catalana n

núm 346 - Setembre 2011 n

trobar un filó ocupacional en el sector del reciclatge tèxtil —un sector tradicionalment vinculat a la inserció—, més ho és el fet que la constitució en cooperativa de Roba Amiga el 2006 ha donat un nou impuls al projecte. Un impuls cooperatiu que ha ubicat aquesta cooperativa com una indefugible referència nacional del sector.

Inicialment impulsada per la Fundació Un Sol Món, Càritas i Aires ara fa deu anys, quan corria el 2001, va esdevenir societat cooperativa el 2006 integrant l’activitat econòmica de cinc empreses d’inserció d’una acreditada trajectòria: Formació i Treball a Sant Adrià de Besòs —que acaba d’estrenar una nova planta de 9.500

metres quadrats—, ADAD - L’Encant a Olot, Solidança a Sant Joan Despí, Troballes a Lleida i Recibaix a Cornellà de Llobregat. Totes cinc són l’espina dorsal d’un consorci cooperatiu amb vocació de transformació social i sense afany de lucre. I molts propòsits, això sí. Entre aquests hi ha el de modernitzar i professionalitzar el sector del reciclatge tèxtil actualitzant-lo per poder fer front als reptes del segle XXI en termes d’eficiència ambiental i en clau de rendibilitat social. A Roba Amiga, “les empreses d’inserció laboral s’han transformat avui en un agent estratègic de transformació de la nostra societat”, des d’on es poden introduir valors com ara la sostenibilitat ambiental, social i econòmica i l’avançament progressiu cap a models econòmics solidaris.

3R: les tres erres Ho acredita una realitat sòlida: el seu quefer quotidià, el temps d’experiència acumulada. Perquè que amb una activitat definida i clara —la recollida selectiva de roba usada, roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per fer-ne la revaloració a través de la reutilització i el reciclatge— i un funcionament àgil, Roba Amiga ha fet viables tres elements clau: sostenibilitat ambiental, inserció laboral i cooperació socioeconòmica. No es pot dir que això sigui poc.

Amb una plantilla actual de cent cinquanta treballadors —el 60% dels

ROba amiga

El contenidor taronja.

Com l’hem de fer servir quals estan immersos en processos d’inserció social— que treballen en la recollida, el tractament o l’atenció al públic, la cooperativa ha fet seva la màxima ecologista de les 3R: reduir, reciclar, reutilitzar. I és això que fan: promoure la reducció de residus i reciclar-los i reutilitzar-los al màxim.

I això, en un país, Catalunya, on cada any es generen seixanta mil tones de restes tèxtils: entre set i deu quilos per persona i any. D’aquests, el sector en recupera avui el 25%, i Roba Amiga va aconseguir recollir-ne fins a sis mil tones l’any passat. Filant prim i segons les cales realitzades, del 60% del residu recollit s’extreu un 75% potencialment reciclable, que es desglossa en un 49% de cotó, un 34% de llana i un 17% de fibres sintètiques.

Selecció, inserció i solucions Ara per ara, però, després del procés de selecció i tractament de la roba hi han quatre sortides possibles. La primera, la venda al detall a la xarxa de setze botigues de roba de segona mà que Roba Amiga gestiona al territori: espai d’interacció econòmica, de complicitat social i d’alternatives cooperatives. Aquesta sortida és una de les estratègies clau de la cooperativa: a banda de font de finançament directa, ofereix un contacte estable i permanent amb la societat, implica una oportunitat d’adquisició d’experiència laboral per a les persones en procés d’inserció, i fomenta un consum conscient, solidari i

responsable. I això, basant-se en productes reutilitzats i en uns costos raonables de roba de segona mà de qualitat, la vida útil de la qual s’ha aconseguit ampliar.

La segona sortida que han trobat ha sigut l’exportació del gènere a països del Tercer Món, on també generen llocs de treball i enforteixen les economies locals. La tercera, més clàssica però irrenunciable, és la producció de draps i l’elaboració de vores i filatures destinades a la indústria tèxtil. I la quarta, la que acaba sent residu no aprofitable i la que els fa pensar i repensar-se de nou.

Perquè la voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia avança respecte a un residu que es divideix en reutilitzable, reciclable i rebuig. Entre el 2002 i el 2008, de les 33.000 tones recollides per Roba Amiga, el 10% es va destinar a botigues de segona mà, el 30% es va exportar a països empobrits del Tercer Món, el 5% es va convertir en draps, i el 55% va acabar esdevenint residu.

La projecció actual és dotar-se dels instruments necessaris per a avançar cap a un planta de reciclatge de residus tèxtils que millori el rendiment i redueixi el percentatge que acaba a l’abocador a només el 10%. Una reducció que tancaria un cercle virtuós: la proposta és ampliar la producció de draps per a la indústria fins al 20% i destinar el 30% del tèxtil recollit a la fabricació d’aïllants per a la construcció o el farciment de matalassos o seients núm 346 - Setembre 2011 n

1. Què puc dur al contenidor taronja Peces de roba de vestir, roba de la llar (llençols, tovalloles, etc.) i altres (sabates, bosses de mà, cinturons, etc.).

2. Com haig de fer-ho La roba, rentada i plegada, cal dipositar-la sempre al contenidor dins de bosses tancades.

Les sabates, aparellades i lligades l’una amb l’altra pels cordons o per mitjà de cinta adhesiva, i sempre dins de bosses tancades.

I la resta d’elements de vestir, de la manera més compactada possible.

3. Què no haig de donar Roba bruta o estripada, ni restes d’altres materials.

Més informació, a: http://ca.robaamiga.cat/ de vehicles; per aprofundir i esprémer al màxim les possibilitats de reutilització i reciclatge.

Sensibilització i complicitats Sigui com sigui, la política de la triple R que fonamenta la seva missió cooperativa ja té un impacte innegable en la reducció d’emissions de CO2 i la protecció del medi ambient.

A casa nostra. I al món. I més encara. Perquè Roba Amiga ens proposa també aplicar la triple proposta a cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

la nostra vida quotidiana: minvar el nostre consum sovint compulsiu reutilitzant el màxim possible i reciclant el que considerem que no ja no necessitem.

I ho fa des d’un doble vessant.

D’una banda, l’acció cooperativa es complementa directament amb la imprescindible tasca social de sensibilització i educació ambiental: l’epicentre d’aquest eix és la presència amb tallers formatius en escoles, instituts, fires i festes de barri. D’altra banda, Roba Amiga impulsa el programa “Empresa amiga”, una proposta d’enxarxament per implicar en el projecte institucions —ja hi col·laboren més de dos-cents cinquanta municipis—, entitats i empreses. Unes aliances reteixides per al desenvolupament del programa “Empresa amiga”, que es concreta en la col·laboració i la coresponsabilització en els processos de recollida, en polítiques de patrocini i promoció del reciclatge o en la cessió d’espais per a ubicar-hi nous contenidors.

Aconseguir vestir tots els sants sense desvestir-ne cap no és pas fàcil. Però Roba Amiga, amb un projecte íntegre, integral i integrador, ho ha ben n 12

cooperació catalana n

aconseguit. Els mil sis-cents contenidors de color taronja —dissenyats per a una funcionalitat escaient i repensats segons criteris d’ecodisseny— redueixen ja avui, i de manera considerable, els residus que no haurien tingut cap altre destí que anar a parar a deixalleries, abocadors o incineradores. Tot plegat, cal insistir-hi, fet des de l’esperit cooperatiu i el compromís contra les desigualtats: des del la inserció social dels centenars de persones que, des del 2002, han passat per Roba Amiga per reincorporar-se al mercat laboral i al circuit de la vida digna.

Aquesta és la realitat concreta que ha fet que Roba Amiga hagi estat triplement reconeguda com a empresa socialment responsable, respectuosa amb el medi ambient i que integra persones en risc de marginació social, tot fomentant el comerç just i un model socioeconònic assentat en la democràcia participativa i inclusiva.

Els reconeixements continuen.

Sòcia de Servicoop —que li va atorgar el guardó Cooperativa de l’Any 2009—, de FEICAT i de Coop57, Roba Amiga acaba de ser seleccinúm 346 - Setembre 2011 n

onada recentment per ESADE i el BBVA com un dels deu projectes més prometedors de l’Estat espanyol en matèria d’emprenedoria social. I l’any passat va rebre a Brussel·les el Premi Europeu de Prevenció de Residus, en la categoria d’associacions i ONGs, pel seu projecte “L’enrenou de roba”: un projecte de nous estilismes de moda elaborat a partir de quatre tones de roba reciclada que es va desenvolupar a Girona el novembre del 2009 en el marc de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que va aplegar més de dues mil sis-centes activitats arreu del continent.

Roba Amiga, però, continua estirant el fil. Fidel a l’esperit de la constància cooperativa —que és l’única que garanteix fruits—, el gerent de Roba Amiga, Josep Maria Elvira, va declarar el juliol passat a Cinco Días —en un article que recordava que l’emprenedoria social, en temps de crisi, seguia generant ocupació— que encara “queda molt per fer, i esperem seguir aprenent per fer les coses millor”. Amb estil cooperatiu, que és la moda que mai no passa.

Roba Amiga. De fil cooperatiu.

Com la samarreta a la qual cantava l’Ovidi Montllor: “d’una cortina vella, una samarreta em feren”. La cooperació social a la qual cantava el cantautor d’Alcoi: “perquè abriga / me l’estime / i li pregue que no se’m faça vella”. Ovidi Montllor que enllaça directament amb la màxima de Martí i Pol. Reduïm, reciclem, reutilitzem. “I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!, / que tot està per fer i tot és possible”. n

XXVI Jornades sobre Cooperativisme - UCE 2011

Les cooperatives als territoris de parla catalana La Fundació Roca i Galès a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada Margarida Colomer Historiadora cooperació catalana

Foto: Alumnes de les Jornades.

Prada, situada al peu del Canigó, és la capital del Conflent i aquests dies acull gent d’arreu dels Països Catalans. El cartell de la Universitat Catalana, de Gustau Violet (1873-1952), és un dibuix que representa una dona amb un nadó: “La criada”. Un altre cartell que presideix les jornades és el mapa dels Països Catalans. I l’aula on s’imparteixen les conferències sobre cooperativisme està presidida per un cartell que representa l’organigrama del cooperativisme internacional.

Un dels principals reclams del programa de la UCE d’aquest any són les xerrades que reflexionen entorn de la crisi econòmica, la política i la representació territorial. Al llarg d’aquests dies, s’analitzaran els casos de Bildu al País Basc, el de Compromís al País Valencià, i el de Flandes. La llengua, com cada any, hi tindrà un paper important, i Joan Maragall i Josep M. de Saga-

rra seran el centre de l’estudi de la literatura catalana. Un dels temes importants serà el de l’energia i la crisi ambiental, lligat amb l’Any Internacional de la Química. També es reflexionarà sobre el moviment dels “Indignats” i la relació que tenen els joves amb la política, entre altres temes interessants.

La Fundació Roca i Galès fa trentacinc anys que es va constituir, i vinti-sis que col·labora amb la Universitat Catalana d’Estiu. La Fundació té com a objectiu fomentar l’economia cooperativa i la defensa del medi ambient. Les cooperatives agràries són les que tenen una presència més nombrosa al territori català.

Les jornades tingueren lloc els dies 18, 19 i 20 d’agost, i van començar el 17 d’agost a la tarda amb la inauguració de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”, organitzada per CCEPC, IRMU i FMR amb la col·laboració de la Fundació Roca i Galès. núm 346 - Setembre 2011 n

Joan Josep Gonzàlez, president de la Fundació, feia temps que tenia la voluntat de fer a la Universitat Catalana d’Estiu aquestes Jornades sobre cooperativisme entorn de les diverses experiències cooperatives als territoris dels Països Catalans. En el seu discurs va dir que del debat i de la interacció entre les diferents maneres de funcionar es vol fomentar l’intercooperativisme territorial, per tal de construir una economia social pròspera a Europa basada en valors democràtics. Fermí Vives, coordinador de les Jornades i patró de la Fundació, en la seva presentació va dir que «ser cooperativista no consisteix solament a ser soci cooperador, sinó a tenir un esperit i una forma de vida basats en els valors del cooperativisme internacional.

El cooperativisme d’ensenyament a les illes Balears El ponent d’aquesta primera sessió fou Enric Pozo, president de la cooperació catalana n

13 n

XXVI Jornades sobre Cooperativisme - UCE 2011 ll. navarro

ll. navarro

Sectorial d’Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB).

La xerrada va presentar en primer lloc els orígens de les cooperatives de treball associat a les Illes, les quals tenen la seva tradició en els moviments socials i culturals. Les cooperatives d’ensenyament a Mallorca va començar a mitjans dels anys seixanta. La iniciativa va sortir d’uns professionals que van voler construir la seva pròpia empresa cooperativa d’ensenyament. Així, el 1967 sorgí la primera cooperativa, que s’anomenava CIDE. El 1975, s’inicià la cooperativa “Mata de Jonc”, feta per un grup de pares i mestres amb la intenció d’oferir educació íntegrament en català i a base d’una pedagogia innovadora.

El 1970, es tancà la fàbrica de teixits “Les llistes”, que el 1980 es transformà en un centre educatiu. En la dècada dels 1990, algunes de les escoles religioses van entrar en crisi i es van transformar en cooperatives per mantenir els llocs de treball, a partir dels valors del cooperativisme internacional. En aquesta dècada, també van néixer dues cooperatives d’educació d’adults. En la dècada dels 2000, es formaren noves cooperatives. Avui tenen vint-i-un centres de cooperatives d’ensenyament: 350 alumnes de 1r cicle d’educació infantil, 1.134 de 2n cicle d’educació infantil, 2.303 d’educació primària, 1.531 d’ESO, 8 d’UECP (unitat educativa amb currículum propi), 314 de batxillerat, 354 de cicles formatius de grau mitjà, 127 del Programa de qualificació professional d’iniciació i 2.090 d’educació n 14

cooperació catalana n

d’adults. Un total de 8.211 alumnes, que són acollits pel que representa el 35% de les cooperatives de la UCTAIB. Amb referència als principis pedagògics i als del cooperativisme, ens explica que “per a nosaltres, l’escola és sobretot la feina d’un col·lectiu humà que treballa amb l’esforç, els mitjans i els recursos disponibles per incidir en el desenvolupament dels alumnes. El fruit del treball en comú pretén obrir portes a tots els agents educatius: família, mitjans de comunicació, institucions i societat en general, per garantir una educació plural i dinàmica que sigui accessible a un públic nombrós i divers, que contribueixi, a partir dels valors cooperatius, a la construcció d’una societat més justa i democràtica”.

Dins la Unió de Cooperatives de Treball Associat, hi ha constituïda l’Agrupació Sectorial d’Ensenyament, que representa un total de vint cooperatives d’ensenyament a les illes Balears.

Aquesta agrupació va néixer l’any 2000 per donar resposta a les necessitats del sector i defensar els interessos de les cooperatives davant l’administració i els òrgans consultius com el Consell Escolar Autonòmic. En aquesta línia d’actuació, l’Agrupació participa en les comissions de concerts de la Conselleria d’Educació de les Illes i Consell Social de la Llengua. També és present a diversos mitjans de comunicació: revistes, ràdio i TV. Després de vuit anys de funcionament de l’Agrupació Sectorial d’Ensenyament, es va sentir la núm 346 - Setembre 2011 n

Feia temps que la Fundació Roca i Galés pensava en dedicar les seves Jornades a les diverses experiències cooperatives dels Països Catalans. A través del debat i la interacció es fomentà la intercooperació per a construir una economía social pròspera en el marc d’una Europa basada en els valors democràtics. necessitat d’enfortir les cooperatives i diferenciar-les dels altres models: públic i concertat religiós.

Així, el 25 de gener del 2008 es va celebrar el I Congrés de les Cooperatives d’Ensenyament de les Illes Balears. En aquest Congrés es va aprovar un document de quinze punts per un ampli consens. Les escoles es defineixen com a “escoles plurals que defensen la llibertat de pensament i de consciència”.

El repte és formar ciutadans en el respecte dels drets humans i dels valors democràtics, compromesos envers l’entorn i el món, arrelats a la nostra cultura i preparats intel·lectualment per a integrar-se a la societat. La llengua catalana és el vehicle de relació i gestió de la comunitat escolar. Aquest document està considerat com una eina de cohesió entre les cooperatives, i

Foto esquerra: Josep M. Soriano –dreta– acompanyat de Jaume Fallada –esquerra– Foto dreta: Enric Pozo durant la seva intervenció.

ll. navarro

alhora de difusió davant tota la societat civil i la comunitat educativa d’un nou model de gestió i treball de l’educació.

Cooperativisme a la Franja de la Llitera El ponent següent fou Pere Estany, fundador Transalfals & La Vispesa, SCCL, que començà a explicar l’estructura federal del cooperativisme a l’Aragó, en la qual predominen les cooperatives agrícoles i ramaderes, però també n’hi han d’ensenyament, de transports, de tallers de reparació i altres. L’Aragó té una normativa pròpia de cooperatives que es va concretar amb la Llei del 22 de desembre del 1998 i la seva modificació amb la del 22 de juny del 2010.

En Pere ens explica que el 1982 va entrar en el món cooperatiu arran d’haver conegut una cooperativa francesa de llavors. L’experiència fou tan bona que es decidí, amb altres persones del seu ram, a fundar-ne una. Així és com va néixer la cooperativa de segon grau Transalfals & La Vispesa. Aquesta cooperativa està integrada per dotze cooperatives de primer grau que aporten el 100% de la seva userda per transformar-la en granulat i paques deshidratades de primera qualitat.

Actualment aquesta cooperativa és un model industrial molt potent a la

ll. navarro

Franja de la Llitera que cal considerar a l’hora de fer una valoració del cooperativisme a la zona.

El 1983, van fundar la Cooperativa Joaquín Costa i la Litera, que és una de les més grans de la Franja i que es dedica bàsicament als cereals. La seva central està ubicada a Binèfar i té una filial a Montsó, a més de petits magatzems als pobles del seu entorn. La seva estructura afavoreix la llibertat del soci per a poder treballar amb particulars de la competència. Té 390 socis i un volum de producció de 12.500 milions d’euros anuals. La cooperativa Costa va adquirir Agrobin quan aquesta estava en crisi. Actualment, hi ha un intercanvi de serveis entre les instal·lacions de fruita existents a Binèfar i l’Associació de Cooperatives Agràries de les Terres de Lleida (ACTEL). Conserven els antics socis de l’entitat fruitera i hi ha una bona cooperació entre totes dues.

La cooperativa La Vispesa és una entitat que aplega la userda de dotze cooperatives que té integrades i que també en pot admetre de particulars a preu de mercat. Cal dir però, que aquests particulars no tenen els mateixos drets que els socis cooperadors. El volum de producció és de 30.000 tones l’any i està agrupada amb Iberalfa per a la comercialització de tot el seu producte

Foto esquerra: Pere Estany – esquerra– durant la seva ponència, acompanyat d’Esteve Puig Ferrat –dreta–.

Foto dreta: Llorenç Planes – esquerra– en plena conferència, amb Francesc Vernet a la seva dreta.

núm 346 - Setembre 2011 n

acabat. Els treballs de recol·lecció són fets pels cooperativistes que estan integrats a la societat. Té un control de qualitat del producte i de les llavors molt curós i avançat, amb un grau important de respecte envers medi ambient. Disposa d’un equip de cogeneració que a més d’injectar 1000 kw. / h. d’energia a la xarxa nacional, aprofita els gasos d’escapament dels motors de combustió que genera l’electricitat, per assecar la userda humida que arriba dels camps dels socis que integren “La Vispesa”.

La cooperativa Agropienso produeix pinsos per a l’alimentació de la ramaderia, amb una producció que proveeix de pinso tota la província d’Osca i els pobles més propers de Lleida i Saragossa. El seu subministrament alimenta gran part dels porcs i vedells d’aquestes zones. Els seus socis tenen tots els serveis a través de la cooperativa i estan obligats a adquirir tots els productes de l’entitat. Agropienso és una entitat integradora del bestiar que proveeix el 100% del pinso que fabrica.

El 2009, es creà a Fraga la cooperativa ZUCASA, destinada a la producció de sucs procedent d’excedents de fruita dolça de les cooperatives i d’altres entitats privades de la zona i del Govern d’Aragó. Té una producció prevista en la seva primera fase cooperació catalana n

15 n

XXVI Jornades sobre Cooperativisme - UCE 2011 ll. navarro

Foto: Pica del Canigó des de Prada.

n 16

de 140.000 tones i comercialitza a partir d’altres empreses privades, com ara Don Simón.

La cooperativa que trenca una mica amb la dinàmica de les altres és la de San Marcos de Binaced. Aquesta entitat ha optat per un sistema que pot tenir futur, com és el de subministrar diàriament productes directament a petites botigues dels pobles del seu entorn i capitals. El marge de beneficis és més gran, i el producte elaborat quan es comercialitza és més bo.

També hi ha un grup de cooperatives que fabriquen productes sociosanitàris no contaminants i garanteixen la qualitat del producte, tot i tenir un cost més elevat que el del mercat; però ataquen les plagues no pas amb productes químics, sinó amb productes de lluita integral.

El col·loqui va ser dels més intensos. Es va parlar, entre molts altres temes, dels transgènics com a problema i de la relació amb les multinacionals. Les cooperatives lluiten contra els transgènics. També es parlà dels herbicides i altres contaminants. El seu ponent pensa que tots els productes químics haurien d’anar acompanyats d’un estudi cooperació catalana n

núm 346 - Setembre 2011 n

rigorós que garantís la qualitat ecològica del producte.

El cooperativisme a la Catalunya Nord La tercera conferència va anar a càrrec de Llorenç Planes, enginyer agrònom. Ens parlà de la divisió territorial de la Catalunya Nord i de la influència de l’Estat francès en tots els aspectes, i també en el cooperativista. Ens va fer una llarga explicació sobre la història del cooperativisme a la zona, lligada a la història de França. Hi havien hagut cooperatives d’espardenyes i d’altres de consum, però actualment el que domina és el cooperativisme de comercialització de fruita, d’hortalisses i els cellers cooperatius d’elaboració i comercialització del vi. També hi han cooperatives de crèdit agrícola, però funcionen com un banc normal. Hi han cooperatives d’assegurances de caire mutualista, que estan integrades a la xarxa mutualista de França.

La cooperativa Unió de Cooperatives de fruits, han fet una marca pròpia, la Terranéo, que és instal·lada a Sant Hipòlit de la Salanca. En formen part cooperatives que són situades a Prada, l’Illa, Perpinyà,

Clairà i Tesà i també l’USA de Sant Hipòlit de la Salanca, que és una fusió de les cooperatives de Sant Llorenç de la Salanca, de Bompàs i d’Elna.

També hi han cooperatives de proveïment agrícola: adobs, eines, etc., que han estat l’inici d’un laboratori d’anàlisi de terres i del setmanari agrícola, L’Agri. Hi han cooperatives de lleters a la Cabanassa, Er i Prada de Conflent, que es van fusionar en una de sola i que comercialitza el seu producte a la Catalunya Sud. També hi ha una cooperativa d’utilització de màquines agrícoles.

I a la Cerdanya n’hi ha una altra que ven carn de vedells i porcs ecològics per internet. També hi ha una cooperativa d’oli català que havia estat en crisi i que ara torna a funcionar bé. El ponent va subratllar que parlar de cooperativisme a la Catalunya Nord és parlar del cooperativisme francès al territori nord-català.

El cooperativisme a l’Alguer i el seu territori: lo cas de la Cantina Social Santa Maria La Palma Aquesta intervenció va ser presentada per Salvador Massala, president de la cooperativa Cantina Social Santa Maria La Palma, i Joan Elies Adell,

A Itàlia, el tractament fiscal de les cooperatives és el mateix que reben les societats mercantils; és a dir, que no tenen cap mena de privilegi. director de l’Espai Llull, Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer. Començà amb una intervenció extensa sobre la presència del cooperativisme a Itàlia, Sardenya i l’Alguer, i va concretar parlant de la cooperativa en qüestió. També ens va fer unes pinzellades de la cultura algueresa respecte la de l’Estat italià i la de Sardenya. Són cultures molt diferents, i els ciutadans algueresos la viuen dins el marc d’aquesta diversitat. Joan Elies ens diu que la llengua catalana és una llengua secreta, ja que no es parla sinó en l’àmbit familiar.

La Cantina Social de Santa Maria la Palma és una empresa cooperativa que aplega tres-centes famílies i que té la funció d’unir les cooperatives dedicades a la producció de la vinya a l’Alguer. Té unes set-centes hectàrees de vinya, amb totes les varietats de raïm català antigues, autòctones, que al Principat han desaparegut. Produeixen 70.000 quintars de vi que transporten a tot el món. El 90% del vi que es consumeix a Sardenya és de la cooperativa. Cada soci és propietari de la seva terra i de la producció, porta el vi a la cooperativa, i aquesta es cuida de fer-ne la transformació i la comercialització. En l’elaboració del vi es té molta cura a ser respectuós amb el medi ambient i amb la protecció de la salut. Respecte al capital que es treu de la venda del vi, és proporcional a les hectàrees conreades que té cada soci cooperador. Una part d’aquest capital va a parar al capital social de la cooperativa. En la valoració del raïm, no té tanta importància la quantitat, sinó la qualitat de cada varietat.

A Itàlia, el tractament fiscal de les cooperatives és el mateix que reben les societats mercantils; és a dir, que no tenen cap mena de privilegi.

ll. navarro

ll. navarro

Dins aquest marc jurídic, la cooperativa té voluntat de créixer, gràcies a la capacitat que ha tingut al llarg de la seva vida per adaptar-se al moment present i assumir els reptes de futur del mercat actual.

País Valencià: Quaranta anys de cooperativisme, des d’una perspectiva mondragoniana Josep M. Soriano, president de la Caixa Popular, començà el seu discurs explicant que durant les primers dècades del franquisme hi havia un cert desenvolupament del cooperativisme agrícola i d’habitatge. Els sectors del consum, del crèdit cooperatiu i de l’electricitat eren testimonials.

En la dècada dels seixanta, les cooperatives agrícoles van anar organitzant-se comercialment, el sector d’habitatges va créixer, gràcies a la demanda arran de la immigració a València i Alacant. Entre els anys setanta i vuitanta, va entrar amb força el sector del crèdit, amb una xarxa d’entitats locals, comarcals

Foto superior: Salvador Masala, al centre, acompanyat de Fermí Vives –a l’esquerra– i de Joan Elies Adell –a la dreta–.

Foto inferior: Jose Polanco – esquerra– amb Joan Josep Gonzàlez –dreta–.

núm 346 - Setembre 2011 n

i provincials; actualment aquest sector mira de fusionar-se per tal de crear un futur més solidari; la seva presència en el mercat financer avui dia és important. El 1975, es van crear cooperatives de consum, en uns moments en què la distribució comercial estava en plena transformació, amb propostes innovadores tant en el pla professional com en el social. El 1970, sorgí una cooperativa de treball associat formada per dones que treballaven fent càterings i feines de neteja a empreses. Les cooperatives elèctriques eren empreses petites de distribució elèctrica.

També van aparèixer les cooperatives d’ensenyament. La llengua dels valencians i la pedagogia avançada no és present a les escoles públiques. Així és com es va fundar la cooperativa de l’Escola Tramuntana, molt polititzada en la qüestió de país i amb una pedagogia activa; la llengua catalana hi era la llengua vehicular. Aquesta escola ja no existeix, i en el seu lloc hi ha la cooperativa de l’escola La Masia, cooperació catalana n

17 n

XXVI Jornades sobre Cooperativisme - UCE 2011

cooperació catalana

Foto esquerra:

que són els hereus de l’escola Tramuntana. Quan volien legalitzar la cooperativa d’ensenyament a escala comarcal, tingueren problemes amb el sindicat, ja que aquest no volia legalitzar cooperatives mixtes de pares i mestres. Van acabar per fer una cooperativa de pares, on els mestres que voluntàriament hi volien participar, s’hi van associar.

Després es van fer més cooperatives d’ensenyament. També es van fer escoles cooperatives d’ensenyament agrari, com ara La Florida, que és una politècnica amb sis disciplines i especialitats universitàries. Hi ha una cooperativa d’ensenyament que té el servei d’assessorament empresarial i on treballen entre quaranta i cinquanta professionals molt ben preparats.

Un grup de gent propera al sector de Joan Fuster, entre els quals hi havia J. M. Soriano, des del 1968, any en què van viatjar al País Basc i van conèixer la Cooperativa Mondragón, quedaren fascinats pel projecte cooperativista, i des d’aleshores van treballar perquè al País Valencià arrelés el cooperativisme. Van començar amb les cooperatives d’habitatges, després amb les d’ensenyament, però les ganes d’expansionar-se els van fer conèixer altres projectes cooperatius. L’any 1970, van viatjar a Barcelona, l’any següent a Holanda i després a Suècia... A una de les conn 18

cooperació catalana n

clusions que arribaren fou la de formar cooperatives mixtes de treball associat entre cooperatives de consum, d’habitatge i d’ensenyament.

També volien fer una cooperativa que tingués com a projecte el servei a les altres cooperatives.

S’ha fet molta feina en el camp del cooperativisme al País Valencià, però encara en queda molta per fer.

La idea mondragoniana de grup mixt els apassiona, els aspectes bàsics són el treball associat, la pràctica de les cooperatives de segon grau, que es basa en la unió de diverses cooperatives, sense perdre la personalitat jurídica de cadascuna. La professionalitat per a saber gestionar i la formació continuada a tots nivells, són uns dels principals objectius perquè les empreses cooperatives funcionin.

Present i futur del moviment cooperatiu a Catalunya La conferència següent va ser a càrrec de Joseba Polanco, director de la Confederació Cooperatives de Catalunya. El ponent va començar explicant l’estructura institucional del cooperativisme a Catalunya i va fer una mica d’història dels principals moviments cooperatius fins a arribar als nostres dies. Va afirmar que entre el 1977 i el 2000 van néixer moltes cooperatives al territori català i que és on n’hi han més, ja que representen el 21,4% del total del territori núm 346 - Setembre 2011 n

espanyol. El perfil, però, és de petita i mitjana producció.

Concretament, a Catalunya hi han cooperatives a totes les comarques i a tots els sectors d’activitat, amb més d’un milió de socis cooperadors. El moviment cooperatiu és divers. A les cooperatives de producció de béns i serveis, les persones posen en comú la feina; és a dir, que la cosa comercialitzada és el treball.

A les cooperatives que organitzen el consum de béns i serveis, les persones comercialitzen el consum i de manera col·lectiva arriben a béns o serveis difícils de trobar al mercat.

Les cooperatives creades per empreses que necessiten cooperar conjuntament en algunes de les funcions empresarials (comercialització, compres, producció, gestió de persones, gestió financera, etc.).

La societat ha de saber que el cooperativisme promou un sistema empresarial basat en la persona, que té la democràcia com a eix central i que exigeix un procés permanent de formació, així com un alt grau de transparència en la gestió, per tal que els socis estiguin en condicions d’adoptar les decisions necessàries

Malena Riudavets –esquerra– acompanyada de Lluïsa Navarro – dreta–.

Foto dreta: Xavier Lopez, –esquerra– amb Joan Josep Gonzàlez –dreta–.

La societat ha de saber que el cooperativisme promou un sistema empresarial basat en la persona, que té la democràcia com a eix central.

ll. navarro

per a la supervivència de l’empresa.

Hem de transmetre que la democràcia a l’empresa cooperativista et retorna molt més que els beneficis del sector, ja que els valors cooperatius estan basats en l’exercici de la responsabilitat i la participació democràtica, aquest exercici continuat farà que els valors democràtics reverteixin en benefici de la societat en general i la faran més dinàmica, forta i cohesionada. La responsabilitat i la participació democràtica són elements exclusius del cooperativisme; tot i que hi han models que s’hi acosten, cap d’aquests no les exerceix com en el cas de l’empresa cooperativista. De fet, quan una cooperativa no conjuga aquests factors, s’afebleix i posa en risc la seva supervivència. La responsabilitat i la participació a cada empresa cooperativa és una escola d’exercici democràtic.

La Confederació fa una labor de difusió, de representació de tota mena de cooperatives i de lideratge.

La Confederació és un agent que treballa per la promoció del sistema empresarial cooperatiu mitjançant la dinamització d’un cooperativisme cohesionat, i que n’impulsa el creixement. Aquesta cohesió s’ha de basar a concretar uns objectius comuns, tot i respectar l’autonomia de cada cooperativa. S’han de crear instruments de desenvolupament per potenciar un creixement sostenible i de qualitat. La Confederació està oberta a impulsar projectes cooperatius de tota classe.

El futur del cooperativisme passa per ser capaços de desenvolupar la diversitat de models, de donar cabuda a tota classe de projectes empresarials, de desenvolupar la intercooperació, pel que fa a la institucionalització del moviment cooperatiu i de les mateixes cooperatives. Per aconseguir-ho, hem ser reconeguts com a agents econòmics i socials, per tal de promoure els principis del sector; i per a això cal tenir més participació en l’activitat econòmica de la societat catalana. Avui, aquesta presència és discreta encara.

En aquests moments de crisi, el cooperativisme és una fórmula que podria canviar la realitat. De manera col·lectiva, hem de responsabilitzar-nos en la solució dels

problemes. Sempre hem sabut que la unió fa la força. Aquesta unió ens ha de permetre defensar els interessos col·lectius enfront dels agents que han generat la crisi, i alhora ha de fer disminuir la influència que han exercit aquests agents en l’organització de la societat.

Estem convençuts que el cooperativisme és una manera d’organitzar col·lectivament la solució dels problemes que envolten aquesta crisi.

En l’àmbit del treball, del consum i de la cooperació empresarial, que, a més, sabem que ens portarà a un nivell més elevat de desenvolupament de la democràcia perquè aquesta ocupi un espai important en l’economia del país. La Confederació de Cooperatives de Catalunya treballa per ser reconeguda com un agent socioeconòmic, amb la finalitat d’estendre els principis del cooperativisme i el model cooperatiu en la societat catalana.

El cooperativisme de treball a les illes Balears Malena Riuavets, presidenta de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), va centrar la seva presentació en el context socioeconòmic i físic de les Illes. Una frase recull la idea de manera clara: “Quatre illes, un país, cap frontera. Molt polit, però el mar fa de frontera, i el cost del transports entre les illes és el més car d’Espanya.” Aquest aspecte i el turisme, que és allò que marca la vida econòmica de les Illes, són dos dels inconvenients que ha d’afrontar el cooperativisme balear.

L’any 1986, va néixer la Unió de Cooperatives de Treball Associat de Mallorca, on van tenir cabuda deu cooperatives. De mica en mica s’hi van anar associant cooperatives d’Eivissa i Formentera i es va transformar en la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, que actualment aglutina seixanta cooperatives de Mallorca, Eivissa i Formentera. Les de Menorca estan associades a una organització local que representa les societats laborals de les Illes. El Consell Rector de la Unió pensa que Menorca també hauria d’estar a la Unió i espera que en breu pugui ser així. núm 346 - Setembre 2011 n

El 2003, es va aprovar una nova llei: la Llei de cooperatives de les Illes Balears. És una llei molt progressista en la qual van treballar de valent durant quatre anys. La participació i el consens els esperona per tirar endavant tots els projectes cooperatius i ampliar la seva projecció empresarial.

Els objectius de la Unió de Cooperatives són assumir la representació i la defensa dels interessos del col·lectiu cooperatiu de treball, millorar la gestió empresarial, i difondre el cooperativisme i la cooperativa de treball com a alternativa d’autoocupació col·lectiva i solidària.

Per aconseguir-ho fa tasques com ara les següents: representació i defensa del sector, i informació i assessorament en matèria jurídica, fiscal, comptable i laboral especialitzada en cooperativisme. També és important fer-ne difusió i promoció. Cal no oblidar que una de les coses més importants és la formació continuada tant en els valors del cooperativisme com en la formació empresarial específica.

En els darrers cinc anys, ha augmentat un 32% les cooperatives afiliades.

Pel que fa al nombre de socis, en general són petites: les més nombroses arriben a 157; però el 80% no en tenen més de cinc. Cal anar cap a la intercooperació. Darrerament, s’han fet experiències en aquesta direcció, gràcies a cursos de formació, i el resultat ha estat molt satisfactori.

Seguint l’exemple de confederacions de cooperatives com la del País Valencià i la de Catalunya, també han creat la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. La idea va sortir de la necessitat d’unir-se, tot pensant en el principi cooperatiu que “la unió fa la força”, això afavorirà accions comunes com ara la formació específica i de qualitat per a directius del sector. Aquesta Confederació representa dues classes diferents de cooperatives: seixanta cooperatives de treball associat i quaranta d’agroalimentàries. Els objectius són la representació institucional, és a dir, fomentar i defensar les cooperatives amb tots els mecanismes i recursos que siguin necessaris. El desenvolupament cooperació catalana n

19 n

Jornades sobre cooperativisme 2011 - UCE 2011 ll. navarro

empresarial és un dels objectius més importants; s’ha fet una tasca important amb l’administració municipal i insular pel que fa a la incorporació de clàusules socials als concursos públics. Aquestes clàusules afavoreixen les cooperatives i altres formes empresarials d’economia social.

El marc del treball de promoció del cooperativisme s’ha traduït en la constitució del Consell d’Economia Social i la seva Comissió de Cooperativisme, que té com a objectiu coordinar les polítiques de promoció entre diferents administracions i entitats del sector. Aquest consell està constituït pel Govern de les Illes, els Consells Insulars, la Federació d’Entitats Locals i Municipis de Balears, la Universitat de les Illes i diferents entitats com ara la UCTAIB. L’ADECOOP és una organització amb la finalitat de promocionar i defensar els valors humans, socials i professionals de les dones treballadores i empresàries cooperativistes, tot oferint un model cooperatiu alternatiu que permet conciliar la vida familiar i la laboral. Aquest model està inspirat en organismes d’altres comunitats com ara Madrid i Andalusia.

El futur del cooperativisme a les Illes no serà senzill. La greu crisi econòmica que vivim, juntament amb el canvi de govern autonòmic, insular i municipal, ha creat un escenari inestable. Anuncien retallades pressupostàries que els afecten i han hagut de reduir personal administratiu i altres accions per continuar existint.

La Unió de Cooperatives continuarà apostant per la promoció del cooperativisme. L’estratègia per a crear noves cooperatives i la consolidació de les existents és un objectiu que, en col·laboració amb les adminisn 20

cooperació catalana n

ll. navarro

tracions locals i el teixit social, serà una realitat. Segons afirma la ponent, “ens avala la feina feta durant els darrers vint-i-cinc anys i envestirem els nous reptes amb fortalesa”.

Foto esquerra: detall

Cloenda El convidat per a cloure les XXVI Jornades sobre cooperativisme va ser Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Autoempresa. És cooperativista de fa molt de temps, i en aquest moment ocupa aquest important càrrec a l’administració de Catalunya. Per començar, es preguntà: ¿què cal fer des de l’administració en el camps d’economia social? I va dir que ho haurà de fer el mateix sector.

L’administració l’acompanyarà, però el sector ha de saber que els propers vint anys ha de tirar els seus projectes de futur endavant.

L’interrogant següent fou: ¿què passarà amb el futur del cooperativisme? La contesta va anar acompanyada d’una breu anàlisi de la crisi mundial, concretant-la especialment al nostre país i amb premisses i arguments de futur no gaire positius. Tot i això, va animar les cooperatives a afrontar la crisi econòmica a partir de la fusió i unió, ja que el món porta unes velocitats molt ràpides, i cal ser competitius.

El cooperativisme té un potencial molt important com ara la participació, però aquesta ha de ser competitiva i sostenible. És a partir de la participació que es pot arribar a una interrelació entre diferents entitats cooperatives. Hem d’evitar que els valors es quedin en un nivell teòric: els hem d’aplicar a la realitat social del moment. Les fusions, les aliances, la cooperació, etc. són les estratègies imprescindibles per a afrontar la crisi. Tot això, que és

Santesmases, darrera

núm 346 - Setembre 2011 n

entorns de Prada.

Foto dreta: Presentació exposició a carrec Josep seu, Joan Josep Gonzàlez.

complicat, depèn de la voluntat i la capacitat dels mateixos socis.

La implantació del cooperativisme al nostre país és més important del que sembla. Hem de donar-ne informació, hem de fer-ne difusió. Hem de demostrar que la gent s’hi pot guanyar la vida, ja que hem de demostrar que és un projecte de futur. La cooperativa més gran de Catalunya és una farmàcia, hi han cooperatives molt importants com ara Abacus, La Fageda, les de l’oli i el vi... Hem de potenciar aquestes i altres experiències perquè la gent conegui aquest model d’empresa. Cal flexibilitat per a crear cooperatives noves.

Cal fer una anàlisi de la Llei de cooperatives i del seu context, perquè el futur que s’anuncia és molt més competitiu. La Llei de cooperatives del 1981 va cometre un error perquè no considerà una gran estructura cooperativista federada. I ara veiem que aquesta seria més competitiva i que cal optimitzar aquesta línia d’actuació. Amb això hem de ser com els pioners del cooperativisme internacional. Hem de saber el que és fonamental i el que és accessori.

La participació no només és important en l’assemblea, també ho és en la gestió, i això depèn de nosaltres.

El país necessita empreses que funcionin, i el cooperativisme és un model bo. Per tant, la pilota és a les mans dels socis de les cooperatives.

Tenim una llarga experiència i el suport de l’administració.

El col·loqui fou molt participatiu.

Va cloure les jornades Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès, tot esperonant els socis cooperadors a tirar endavant i afrontar les adversitats de la crisi amb el model cooperador, convençut que és un model de garantia de futur. n

Entrevista

Elena Zárraga és la directora general d’Oinarri des del gener del 2009. Va ocupar el càrrec després de formar part del Consell d’Administració d’Oinarri i d’una llarga experiència laboral en el món de l’economia social i cooperativa, en la qual destaca la direcció financera de Fagor, entre el 2005 i el 2008.

Elena Zárraga, directora general d’Oinarri Montse Pallarès Ex-libris, SCCL oinarri

Foto: Elena Zárraga.

Oinarri SGR és una societat de garantia recíproca, especialitzada a donar cobertura a les empreses de l’economia social i les pimes del País Basc. Oinarri, que té una història de prop de quinze anys, va néixer gràcies a la voluntat de les empreses de permetre donar resposta a les necessitats financeres concretes. Entre els seus ob-

jectius, els més clars són afavorir el finançament de les empreses i millorar-ne la gestió financera.

En l’actualitat, més de mil trescentes empreses sòcies vinculades a l’economia social són sòcies d’Oinarri.

Oinarri ha arribat a Catalunya gràcies aun conveni signat amb la Fundació Seira, que permetrà que les núm 346 - Setembre 2011 n

cooperatives de treball associades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya puguin disposar dels serveis d’Oinarri, en forma d’avals financers. Aquesta línia està adreçada a cooperatives de fins a cent treballadors, i Oinarri prestarà el seu aval en operacions de fins a un màxim de 120.000 euros per empresa. cooperació catalana n

21 n

Entrevista

Oinarri ha arribat a Catalunya de la mà d’un conveni signat amb la Fundació Seira, que permetrà que les cooperatives de treball federades puguin disposar dels serveis d’Oinarri, en forma d’avals financers. ¿Quina és la visió té Oinarri de la crisi econòmica actual? ¿Es fan necessàries més intervencions per part de la vostra entitat? ¿Ha canviat el volum de feina?

El concepte de crisi ja no és aplicable a la situació econòmica actual. La paraula “crisi” fa referència a un moment o estadi concret i conjuntural, però el que estem vivint és un canvi de cicle i de posicions de poder econòmic en què els països emergents han deixat de ser-ho per convertir-se en economies consolidades, i en què l’estructura econòmica dels països desenvolupats s’ha de reajustar, des del sistema financer fins a l’economia familiar, passant pel teixit empresarial. Aquesta nova situació ha suposat que l’activitat de les SGRs, i en concret d’Oinarri, hagi pres un paper més rellevant que mai en la sempre àrdua tasca d’obtenir finançament.

La crisi de liquiditat de les entitats financeres i la desconfiança d’aquestes cap a un teixit empresarial debilitat patrimonialment pels mals resultats, han fet que es demanin cada vegada garanties més grans. La nostra col·laboració directa en programes de foment de la liquiditat, engegats per les administracions públiques, ha incrementat de manera molt important la nostra activitat en els últims anys, i hem hagut d’adaptar-nos, a més, de manera molt àgil a les noves necessitats de finançament de les empreses.

la decisió de col·laborar amb la Fundació Seira i per què?

Oinarri, Societat de Garantia per a l’Economia Social SGR, és l’única societat especialitzada en empreses de l’economia social a l’Estat espanyol, i els seus estatuts així ho preveuen. Històricament, per manca d’estructura i per un important creixement al País Basc amb les petites empreses que hi han, les operacions que hem fet amb l’economia social de la resta de l’Estat, han estat de caire puntual.

Un model d’una SGR sectorial que doni resposta a les necessitats de finançament de l’economia social en un moment tan difícil com l’actual, crida l’atenció de les institucions representants d’aquest col·lectiu. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va contactar amb nosaltres el setembre del 2009, i llavors vam iniciar una col·laboració al llarg del 2010 prestant avals tècnics a deu empreses de l’economia social catalana, cosa que va donar lloc, a finals del mateix any, a la signatura d’un conveni pel qual prestaran avals financers a les cooperatives catalanes amb el refinançament complementari de Seira, i aquesta al seu torn participarà en el capital protector de Oinarri. Aquests dos elements són clars possibilitadors del nostre aval financer per a facilitar finançament a llarg termini a les cooperatives de Catalunya; en primer lloc, perquè ens permet operar amb les mateixes condicions que ho fem al País Basc, i en segon lloc, perquè la nostra activitat a Catalunya no suposa una minva en la nostra solvència.

Fa poc que esteu treballant amb les empreses de l’economia social de Catalunya. ¿Com vau prendre n 22

cooperació catalana n

núm 346 - Setembre 2011 n

¿Com es viu aquest procés des d’Oinarri i des de Catalunya? ¿Quines creus que són les diferències i les similituds entre Catalunya i el País Basc? Les necessitats de l’economia social en matèria de finançament deuen ser semblants als dos llocs, oi?

Després d’un any i mig en què Oinarri ha anat prestant avals a Catalunya, podem dir que l’experiència està sent realment positiva, amb gairebé vint-i-quatre empreses sòcies, prop de 500.000 euros aprovats per a finançament d’inversions, i dos milions d’euros de línia d’avals tècnics concedits. Les necessitats de les empreses són similars al País Basc i a Catalunya. I, encara que hi hagin diferències d’un territori a un altre, per la diferent estructura productiva, la situació que viuen les empreses és la mateixa: baixada de facturació, necessitat de liquiditat, necessitat de refinançament del deute i necessitat de reinventar i innovar. I per a això han d’invertir; però, arran de la situació prèvia que s’ha descrit abans, ho tenen francament difícil. L’economia social no s’escapa d’aquesta situació; el que passa és que el desconeixement de les entitats de crèdit sobre les peculiaritats de la seva forma de gestió fa que l’obtenció d’aquest finançament es torni encara més complicada del que ja ho és per si sola per a la petita i mitjana empresa. Aquest fet va provocar que Oinarri sorgís ara fa quinze anys al País Basc, i la situació que veiem avui a Catalunya em recorda molt a aquella que va impulsar la creació d’Oinarri, agreujada, això sí, per aquet canvi de cicle econòmic.

arxiu

Oinarri s’ha caracteritzat per la ràpida resposta a les noves necessitats de les empreses.

¿Com actua Oinarri davant aquestes necessitats? ¿Quines són les actuacions concretes que du a terme?

Oinarri, des del començament de la crisi, s’ha caracteritzat per la ràpida resposta a les noves necessitats de les empreses. Fins a l’any 2008, el 90% dels nostres avals financers es van destinar al finançament d’inversions. Ara bé, el 2009 la demanda es va invertir: el 90% dels nostres avals financers es va destinar al circulant. La crisi de liquiditat del mercat financer, que ràpidament es va traslladar a les empreses, va convertir aquestes en demandants intensives de finançament de circulant per intentar, d’una banda, suplir posicions de retirada de bancs i caixes, i de l’altra, obtenir liquiditat per tal de poder pal·liar les conseqüències del brutal descens de facturació. Actualment, la veritable necessitat de les empreses és la reestructuració de passius per

Actualment, la veritable necessitat de les empreses és la reestructuració de passius per acomodar el repagament del seu endeutament financer a les noves i més baixes xifres de facturació i de generació de caixa.

acomodar el repagament del seu endeutament financer a les noves i més baixes xifres de facturació i de generació de caixa.

Foto: Seu d’Oinarri al Parc Tecnologic

que hem fet amb la Fundació Seira, és un camí que estem disposats a explorar.

d’Alava.

¿A llarg termini es preveu la implantació d’Oinarri a Catalunya? ¿Com t’imagines el futur d’Oinarri a Catalunya?

La nostra visió de futur passa per continuar amb el procés d’expansió prudent per l’Estat espanyol per convertir-nos en la SGR de referència especialitzada en empreses d’economia social, i això requerirà d’acords amb l’administració central, les administracions autonòmiques i els ens representants del sector. El fet que es fessin extensibles els suports de refinançament de la Generalitat a Oinarri per a tota l’economia social catalana, potenciaria la nostra capacitat avaladora i possibilitaria l’obertura d’una delegació a Catalunya amb personal especialitzat dedicat a la prestació de serveis financers a les empreses de l’economia social

¿Quines són les entitats financeres amb les quals treballeu? ¿Hi ha la possibilitat de col·laborar amb entitats de l’economia social?

Oinarri treballa pràcticament amb totes les entitats financeres que operen al mercat de manera habitual, tant caixes com bancs, i fins i tot podem funcionar amb aquelles amb les quals potser no tenim signat un conveni. Amb referència a la col·laboració amb entitats de crèdit de l’economia social, no cal dir que hi ha no només la possibilitat, sinó també la vocació d’Oinarri de fer-ho. Un exemple d’això són els convenis recents per a articulacions de préstecs d’inversió que hem signat amb COOP57 i la Caixa d’Enginyers a Catalunya. ¿Quins són els objectius a curt termini a Catalunya? ¿S’ha pensat fer més convenis, a més del ja signat amb la Fundació Seira?

L’objectiu principal a curt termini és mostrar-nos com a instrument de finançament útil i eficaç per a les empreses de l’economia social a Catalunya. Pel que fa a la possibilitat de fer convenis similars al

¿Hi ha alguna cosa que vulguis afegir?

L’acord signat suposa treballar un procés de coneixement mutu que, de mica en mica, va generant confiança entre les parts implicades i el fruit final del qual constituirà, sens dubte, una relació duradora entre Oinarri i l’economia social de Catalunya. n núm 346 - Setembre 2011 n

cooperació catalana n

23 n

Formació Cooperativa

Màster MBA en empreses cooperatives Aposta Sccl-Escola de Cooperativisme aposta sccl

El proper mes de novembre, comença-

rà l’MBA en empreses cooperatives en modalitat en línia, sorgit de la col· laboració entre la Fundació IL3-UB i Aposta, Escola de Cooperativisme. És una proposta formativa singular, ja que és l’única que es pot cursar actualment en una universitat catalana amb el nivell de màster oficial.

La Fundació IL3 és l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona. El seu objectiu és donar continuïtat formativa a les persones perquè puguin complir els seus objectius de desenvolupament professional i personal, així com ajudar les empreses i organitzacions a millorar la seva competitivitat a través de la gestió del coneixement.

Aposta, Escola de Cooperativisme, és una escola de formació que té com a missió contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i la retenció de les capacitats i habilitats necessàries per a millorar, respectivament, la pròpia carrera professional i la pròpia posició al mercat impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

En lògica continuïtat amb aquesta missió, Aposta desenvolupa des dels seus inicis projectes que so-

n 24

cooperació catalana n

brepassen l’àmbit dels cursos de formació per a empreses o d’introducció al cooperativisme. Així, ha elaborat estudis sobre el fet cooperatiu o hi ha participat, ha dut a terme projectes de difusió i sensibilització en àmbits no estrictament cooperativistes i, en fi, ha engegat i desenvolupat durant quatre anys (enguany serà el cinquè) un postgrau en economia cooperativa en col·laboració amb l’IGOP de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El postgrau esmentat ha evidenciat la necessitat de dotar les empreses cooperatives d’eines de gestió i direcció que els permetin ser competitives en el mercat, alhora que salvaguarden l’essència dels principis cooperatius que les inspiren. La realització d un màster en aquest camp és una notícia excel·lent, ja que representa una contribució molt significativa al reforç i el creixement de les cooperatives, grans o petites, i del sector que sigui. És per això que l’objectiu del màster és aprofundir en els principis cooperatius i en la formació de directius, amb vista a cobrir les necessitats formatives específiques de les empreses cooperatives.

L’MBA en empreses cooperatives reuneix la visió global i integradonúm 346 - Setembre 2011 n

aposta sccl

ra de la gestió i direcció de l’empresa cooperativa o de l’economia social. Amb una metodologia pràctica i participativa i mitjançant la docència en línia, el màster és impartit per professionals implicats en el món cooperatiu i en la investigació i el desenvolupament empresarial, actius en cada àrea de coneixement.

La formació i la professionalitat directiva que ofereix el programa és fruit d’una equilibrada confluència de múltiples disciplines agrupades en les àrees de continguts o mòduls en què s’estructura el programa.

El màster parteix d’una formació que analitza i reflexiona sobre els aspectes més importants del model d’empresa cooperativa, i de la direcció i gestió d’empreses, on s’integren nou matèries; i obre un última fase amb la presentació de bones pràctiques i la presentació d’un projecte final.

Les persones que superin la formació rebran la titulació de Màster MBA en Empreses Cooperatives per la Universitat de Barcelona.

Per a més informació i matriculacions, consulteu els webs: www.il3.ub.edu www.aposta.coop n

Pensem-hi

Quaranta anys d’esforç generós.

Santos Hernández

No és aquesta la primera vegada que us parlo de Metges sense Fronteres. Confio en què no en serà l’última. Experimento veritables admiració i gratitud envers aquests homes i aquestes dones, que, des de la medicina, treballen, sempre amb sacrifici, sovint amb perill, per la vida, la salut i la dignitat de tants dels nostres semblants, arreu del món, sense fer preguntes. Admiro aquesta gent que et diuen que “Com que totes les guerres es perden, nosaltres lluitem a totes les guerres”.

Enguany acaben de complir quaranta anys. Fa quaranta anys, doncs, que un grupet de metges i de periodistes van fundar Metges sense Fronteres, perquè creien que “totes les persones, i sobretot les que pateixen més en conflictes, catàstrofes naturals, epidèmies, fam i exclusió extrema, tenen dret a rebre assistència mèdica i humanitària, sense cap mena de discriminació”. Avui treballen cada dia en seixanta països, i són “més de 2.400 professionals internacionals i uns 25.000 treballadors locals”.

Els diaris d’aquests dies ens parlen de l’horror de la situació de centenars de milers de persones obligades a fugir, morint literalment de fam i de set, en una immensa extensió de l’est africà. La gent de Metges sense Fronteres treballa, des de fa anys, a Kenia i a Somàlia, i viu ben de prop els problemes d’aquestes guerres i dels seus monstruosos camps de refugiats.

MSF ens agraeix la campanya de les “Pastillas contra el dolor ajeno” que va aconseguir la venda de tres milions de capsetes d’aquesta “medicina” en només tres mesos.

arxiu

I, tanmateix, la carta amb la que ens comunica aquest aniversari és un text tranquil, seré. Està dedicat gairebé de manera total a donarnos les gràcies als que ens limitem, senzillament, a proporcionar-los una mica de diners. Ens agraeix la campanya de les “Pastillas contra el dolor ajeno” (¿sabeu que podeu comprar, per un euro, una caixa de pastilles d’aquestes en qualsevol farmàcia?), que va aconseguir la venda de tres milions de capsetes d’aquesta “medicina” en només tres mesos. I, en parlar del terratrèmol d’Haití, es limiten a dir, amb una immensa elegància, que persones d’arreu del món “ens van confiar fins a 11,3 milions d’euros, cosa que ens va permetre activar la intervenció més important de la història de MSF”.

Més tard, quan dones un cop d’ull a la comptabilitat del 2010, núm 346 - Setembre 2011 n

t’assabentes que els diners esmerçats a Haití per l’entitat no van ser onze milions, sinó gairebé quinze. I que el volum dels problemes d’aquest desgraciat país ha fet que el percentatge de les despeses dedicat a l’apartat de “Víctimes de desastres naturals” hagi augmentat molt: ha arribat al 22% I també veus, però, que l’apartat dedicat a “Víctimes de conflictes armats” continua sent el més gran de tots: un 39%.

Amics, amigues: acabo avui dientvos que la web de Metges sense Fronteres és la www.msf.es. I que – amiga, amic– si per ventura una part d’aquells diners “confiats” per a Haití la va enviar vostè gràcies a aquella adreça que hi vaig posar jo, fa uns mesos, en un dels meus articles, sàpiga que li estic molt, molt, agraït. n

cooperació catalana n

25 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

16

SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

Butlletí CPV Revista Informativa de la Cooperativa Plana de Vic

ECONOMÍA SOCIAL CONFESAL, Madrid

Núm. 61, abril-juny del 2011

Maig-juny-juliol del 2011.

www.planadevic.cat cpv@planadevic.cat

www.economiasocial.net confesal@confesal.es

Publicació escrita en llengua catalana i de caràcter trimestral.

Aquest és el número d’estrena d’una nova etapa, després de deu anys del format anterior. Tal com es presenta a l’editorial, es tracta d’una renovació de la forma i també del contingut, sense oblidar l’objectiu bàsic, que és el canal de comunicació amb els socis de la cooperativa. El contingut de la revista està estructurat en diverses seccions. Es dediquen quatre pàgines a les noticies, de les quals destaquem la titulada “Deu anys de la Secció de Crèdit”. Tot seguit hi han les tres pàgines d’actualitat, amb els articles: “L’alça de preu de les matèries primeres” i “Les coixeses en boví”. Hi ha una pàgina dedicada a l’economat i dues que ens parlen dels riscos laborals. A “In memoriam” es dedica un article a Daniel Vicent, que és posat com a referent per a la cooperativa per tot el que va suposar la seva feina i la seva col·laboració per unir el cooperativisme de la Bretanya francesa i el de la Plana de Vic. També hi ha l’article “La transformació del model de caixes: Raons i conseqüències”. I l’última pàgina es dedica a l’humor, amb el títol: “Economia mundial explicada per mitjà de dues vaques”. n

Publicació en llengua castellana, en una edició dirigida a tot l’Estat espanyol i amb un format de periòdic. Dedica moltes pàgines a l’actualitat, que inclouen un seguit de notícies que fan referència a l’economia social, com ara les següents: “La nova Llei de l’economia social situarà el sector al lloc i l’estatus que li corresponen”, “CONFESAL, COCETA y Legacoop Servizi firmen un acord per impulsar l’ocupació a les empreses de serveis”, “Les empreses socials, un dels pilars per a l’UE en les seves línies d’actuació per al 2012”, “Treball convida a extreure ensenyaments de l’RSE per aplicar-les al nou model econòmic”.

Les pàgines següents s’ocupen de plasmar les notícies per autonomies; en el cas de Catalunya, es fan ressò de la visita de Xavier López a la Comissió Executiva de la FESALC, i també de la notícia de que la FESALC s’incorpora a la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona com a membre del Comitè de Direcció. Com a curiositat, a l’última pàgina d’aquest número es fa la predicció astrològica, amb la reproducció de la carta astral dels propers mesos. A la contraportada s’inclou una entrevista a la secretària de l’Estat i Ocupació del Ministeri de Treball i Immigració. n

LA LETTRE DE COOP FR L’actualité des entreprises coopératives. París Núm. 366, juliol del 2011 Revista escrita en llengua francesa. A la portada i com a editorial, la revista proposa que es faci la unió de tots els cooperativistes el 2012, any proclamat per l’Organització de les Nacions Unides com “Any Internacional de les Cooperatives” amb el missatge següent: “Les cooperatives, empreses per un món millor”.

A les pàgines interiors hi han diverses seccions, com ara: “Les activitats a Coop Fr”, amb l’article “Debat: Cooperatives i responsabilitat social de les empreses”; “Empreses cooperatives”, amb els articles “Made In Scop: La comunicació cooperativa” i “Les cooperatives de transport es renoven”; “Cop de projector”, “Europa” i “Economia Social”. Finalment, a la secció “Per llegir” de la contraportada es fa la ressenya de tres novetats bibliogràfiques que relacionades amb l’economia social i cooperativisme. n núm 346 - Setembre 2011 n

cooperació catalana n

27 n

Premis Fundació Roca i Galès 2011 20è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme

15è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 4t Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social

Es convoquen 3 modalitats per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o la història del cooperativisme; així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin o contribueixin a la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica.

Bases • Els articles han de ser inèdits, escrits en català, i tenir una extensió total entre 9.000-15.000 caràcters amb espais.

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles.

• La dotació per a cada modalitat és de 650 €* per a l’article guanyador i de 300 € *, per al segon.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de l’article, el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins d’aquest segon sobre, es posaran les dades personals de l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• Els articles també es podran presentar per correu electrònic a l’adreça: premis@rocagales.org, adjuntant-

hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre, anomenat “dades+títol_article.doc”, que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que hi porta adjunts. Caldrà indicar en l’assumpte el nom i la modalitat del premi a què opta.

• El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de setembre de 2011.

• El jurat el formaran: Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Lluïsa Navarro.

Premi d’articles sobre Benestar social: Fermí Vives, Enriqueta Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

Actuarà com a secretària dels tres jurats: Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

• Els veredictes dels Jurats es faran públics en el número de desembre de Cooperació Catalana.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al web de la Fundació Roca i Galès, a partir de la publicació del veredicte. * Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF. JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924 – 1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des de l’ inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 – Stromboli, 1986)

Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament, a la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918)

Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana

Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax 934 873 283 cc@rocagales.org www.rocagales.org