Cooperaciocatalana 349

349

Desembre 2011 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Partida cooperativa Les nostres cooperatives: AJAC, Sccl - jugar, aprendre, compartir Entrevista: Núria del Río, experta en finances ètiques

349

Desembre 2011 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

Manuel Cardeña, profesor mercantil jubilat.

Núria del Río, experta en finances ètiques i economia social i solidària.

Montse Pallarès Conversa entorn com una estudiant de publicitat arriba a l’economia social, del valor afegit de l’economia social i solidària i, evidentment de cooperatives.

5 / EDITORIAL

Partida cooperativa 6 / EL NOSTRE MÓN

22 / PREMIS FRG 2011 – ENTREVISTA GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓ

Joan Aymerich i Cruells, guanyador del 20è. Premi periodístic Jacint Dunyó.

Francesc Vila.

22

9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

Any Internacional de les Cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

16 / PREMIS FRG 2011

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Ara fa 75 anys. Cooperatives i col· lectivitzacions obreres a Catalunya (1936-1939).

Convivència o enfrontaments?

Joan Aymerich i Cruells L’article guanyador del 20è Premi periodístic Jacint Dunyó fa un repàs històric de dos models autogestinaris que varen coexistir a Catalunya durant el període la Guerra Civil espanyola, el cooperativisme i el col·lectivisme obrer.

Veredictes dels Jurats.

17/ PREMIS FRG 2011 – GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓ

AJAC SCCL: cooperació per seguir jugant la partida.

David Fernàndez Reportatge de la cooperativa de serveis Jugar Aprendre Compartir que després de 23 anys uneix en forma cooperativa 44 comerciants i cent botigues del món del joc i la joguina.

10

crèdits

24 / PENSEM-HI

Assemblea Santos Hernández 27 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

17

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Joc de fusta © Jacoz Fotolia. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Manuel Cardeña Coma (Barcelona, 1930), professor mercantil jubilat

1 2

¿Què li sembla atractiu del coope· rativisme?

El sentit de comunitat, que vol dir també fraternitat. A més, crec que és, ben portat, el millor sistema i el més just de produir i de repartir les responsabilitats, els guanys i, si cal, les pèrdues.

¿Què no el convenç del cooperativis· me?

Si no s’entén bé. El que em preocupa del cooperativisme és que no hi hagi una gerència que tingui força tècnica i moral per a dirigir la cooperativa.

n4

cooperació catalana n

núm 349 - Desembre 2011 n

3

En cas de crear una empresa, ¿opta· ria pel cooperativisme? ¿Per què?

Conec el cooperativisme per la feina i els estudis, i seria una opció que tindria en compte a l’hora de crear una empresa, tot i que dependria dels col·laboradors que pogués tenir; tanmateix, no crec que sigui una utopia, ja que hi ha una altra economia possible.

editorial

Partida cooperativa Que el 2012 hagi estat declarat per la ONU

com l’Any Internacional de les Cooperatives és una oportunitat d’or per a promoure, difondre i fer visible els avantatges que aporta l’empresa cooperativa en el context econòmic actual: una economia basada en les persones on el benefici és col·lectiu. Per continuar jugant la partida caldrà cooperar i intercooperar, construint un nou model econòmic que generi una societat més justa i equitativa.

La cooperativa AJAC protagonista del reportatge ho fa des del cooperativisme de serveis, és a dir, com proveïdor, però ja sabem que també podem participar de la cooperació

com treballadors i/o consumidors.

L’economia social i solidària aporta una xarxa de suport i ajuda mútua en moment com l’actual en que el sistema socioeconòmic exclou i posa en risc d’exclusió a moltes persones.

Ens en parla la Núria del Río en l’entrevista.

La partida cooperativa també se segueix jugant coneixent la història de la cooperació. Ens en parla el guanyador del 20è Premi Jacint Dunyó en un treball de recerca sobre cooperativisme i col·lectivitzacions durant la Catalunya Republicana.

Jugar, aprendre i compartir: cooperació per continuar jugant la partida.n

LA COBERTA/ Les diverses peces unides en la cooperació permeten seguir jugant la partida

vers nou model econòmic més just i equitatiu, basat en les persones, eix del 2012 Any Internacional de les Cooperatives.

Foto: Joc de fusta © Jacoz – Fotolia. núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Abacus cooperativa inaugura Dia Mundial del Cooperativisme nou establiment a Cornellà de la Comunitat Valenciana La cooperativa trasllada la ubicació de la seva botiga a una zona comercial més dinàmica.

Abacus cooperativa va inaugurar el passat 11 de novembre el nou establiment de Cornellà de Llobregat, que es trasllada a una altra ubicació, annexa al Mercat de Sant Illdefons. La inauguració institucional va comptar amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón Arévalo.

El nou establiment de Cornellà de Llobregat està ubicat a la plaça de Sant Illdefons. El local té una superfície de 800 m² i ha estat pensat per a facilitar l’accessibilitat, una millor exposició del producte, mitjançant mobiliari modern, útil i pràctic, i un més òptim aprofitament de l’espai. A més, l’establiment està pensat per a oferir els diferents universos de la botiga més adaptats al món familiar, escolar i del consum per a particulars. A la planta baixa hi haurà disponibles les joguines, el material per a manualitats, els productes de puericultura i el llibre infantil. Mentre que a la primera s’exposaran els articles de papereria, la tecnologia i la llibreria de ficció i no-ficció.

Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus cooperativa, va assenyalar que “amb el trasllat i l’obertura del nou establiment, Abacus reforça la seva presència en el teixit comercial del barri i la ciutat, alhora que potenciarà les activitats culturals i una major dinamització social de l’entorn”. La ubicació de la nova botiga és estratègica, ja que la seva proximitat al mercat suposarà una major atracció de clients, rebrà més visites i aprofitarà les sinergies d’una zona d’actiu dinamisme comercial.

L’obertura del nou establiment de Cornellà de Llobregat es tracta de la segona inauguració realitzada aquest any per Abacus cooperativa, després de l›establiment del C. Perú. El 2010 es van obrir 3 establiments a les ciutats de Mataró, L’Hospitalet de Llobregat i Terrassa.

Fundada l’any 1968, Abacus cooperativa compta amb més de 700.000 socis de consum i 466 socis de treball. És líder en la distribució de llibres, béns educatius, culturals i d’oci a Catalunya amb 37 establiments a Catalunya, València i Castelló. n n6

cooperació catalana n

núm 349 - Desembre 2011 n

El dimarts 8 de Novembre es va celebrar a Alacant el dia Mundial del Cooperativisme amb el títol ”Cooperativisme: una oportunitat per a Joves Emprenedors”, organitzat per la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.

La presentació de l’acte va anar a càrrec del President de la Confederació de Cooperatives, Vicent Diego, de l’alcaldessa d´Alacant, Sonia Castedo i de Juan Antonio Pedreño president de CEPES (Confederació Española d’Empreses d’Economia social). Tots tres coincidiren en destacar la importància de l’any 2012 com l’Any del Cooperativisme i que el model d’empresa cooperativa és una estímul per als joves com sortida de crisi.

Seguidament Arcadi Oliveres va exposar la seva visió en una conferència titulada “El paper de les cooperatives en la superació de la crisi”. Partint del concepte de crisi com oportunitat, considera que la sortida de la crisi actual ha de ser diferent que en les crisi precedents i que ha de ser de manera mundialitzada. Alhora considera indispensable frenar el creixement. També va fer un repàs a les causes que ens han abocat a la crisi global en l’especulació tan mobiliària com immobiliària. La primera facilitada per la irrupció d’internet que facilita l’especulació de capitals en els mercats i el seus traspassos que ningú ha intentat aturar. Pel que fa a la immobiliària l’especulació en el preu dels habitatges ha estat també clau per la crisi. En la mateixa línia va destacar la importància de les Caixes rurals així com de la banca ètica, com models no especulatius i de creació d’ocupació, cultura i educació.

La taula rodona “Cooperativisme i jovent en els programes electorals” era formada per quatre partits polítics: PP, PSV, IU i Compromís. Tanmateix tots parlaren de les avantatges, fortaleses, necessitat de foment, creació d’ocupació, importància dels valors del model d’empresa cooperativa.

Seguidament es van homenatjar dues cooperatives del País valencià: l’Agrícola de Villena pels seus 90 anys, i Serlicoop pel seu compromís en el desenvolupament personal i professional de les dones durant vint anys.

L’acte va concloure amb un excel·lent vi d’honor. n

Caixa Guissona obre una oficina a Barcelona En clar contrast amb la situació actual de reestructuració del sector financer, la cooperativa de crèdit Caixa Guissona expandeix el seu negoci i decideix ampliar la seva presència a Catalunya obrint la seva primera oficina a Barcelona. El passat 15 desembre va tenir lloc la inauguració que va comptar amb una gran afluència de clients i personalitats del sector financer.

Caixa Guissona és una cooperativa de crèdit fundada en 1963 que pertany al Grup Alimentari Guissona. El Director General de Caixa Guissona, el Sr. Daniel Marsol, va dir en una presentació interna: “Venim a Barcelona perquè creiem que tenim alguna cosa nova a aportar i perquè estem absolutament convençuts que mai havíem estat en millor posició per estendre la nostra oferta a nous clients. Per Caixa Guissona aquest és un moment d’oportunitat i la nostra il·lusió és la de poder atendre les necessitats de punts i tants clients que dia després de dia se senten més decebuts amb les prestacions de la seva entitat financera habitual”.

Caixa Guissona va tancar el tercer trimestre amb un ràtio de solvència core capital- del 26,24% i amb un ràtio de morositat de l’1,46% quan la mitjana del sector se situa en un 7,14% (agost 2011). La seva relació de crèdits sobre dipòsits de clients se situava en aquesta mateixa data en amb prou feines un 49%, la qual cosa confereix a l’entitat la possibilitat de seguir atenent amb normalitat la demanda de finançament dels seus clients.

La seva filosofia empresarial se centra a atendre les necessitats reals del client, posant-se en el seu lloc, essent un exercici de total transparència i dignificació del negoci bancari. Una de les múltiples manifestacions d’aquesta forma de procedir és la seva ferma política de no cobrar comissions als seus clients.

Caixa Guissona compta amb una sòlida i funcional plataforma de banca on-line (www.caixaguissona.com) a través de la qual el client pot realitzar la totalitat de les seves operacions, a més d’un servei de targetes de crèdit sense quota. A més, permet un accés gratuït als més de 32.000 caixers de Servired, gràcies a això compensa la seva menor xarxa d’oficines. n

5a edició del Postgrau en Economia Cooperativa

Coincidint amb l’Any Internacional de les Cooperatives declarat per les Nacions Unides, l’Escola de Polítiques Socials i Urbanes de l’IGOP (UAB) i Aposta, Escola Empresarial Cooperativa presenten la Cinquena Edició del Postgrau en Economia Cooperativa 2012.

Els organitzadors consideren que la situació actual en que ens trobem fa encara més imprescindible potenciar models econòmics que tinguin les persones i la satisfacció de les seves necessitats en el seu centre.

Partint de la base que l’economia cooperativa es basa en la democràcia interna, la importància de les persones i el treball enfront del capital i la priorització dels seus membres i de la comunitat abans que el lucre econòmic, contemplen aquest model econòmic que és ja una realitat present a tot el món, com una alternativa empresarial viable i necessària per superar les múltiples crisis actuals (econòmica, democràtica, ambiental, energètica...) i per afrontar els reptes del segle XXI. El postgrau té el reconeixement i validació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Compta a més amb el compromís de la Fundació Seira, que ofereix beques a la Formació Empresarial per a la realització d’aquest programa. S’adreça a persones sòcies de cooperatives que vulguin aprofundir els seus coneixements sobre el sector i introduir-se en la gestió de l’empresa cooperativa; persones emprenedores en l’àmbit de l’economia social i/o vinculades a la promoció econòmica i el desenvolupament local; professionals d’entitats representatives del model cooperatiu i altres persones amb inquietud per aprofundir en en aquest model econòmic. La direcció acadèmica és a càrrec de Joan Subirats (IGOP-UAB) i Albert Recio (UAB).

Més informació: www.aposta.coop i http://igop.uab.es. n

núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Cloenda del projecte SOCIAL COOP a Lleida La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va celebrar el passat 9 de novembre, l’acte de cloenda del projecte SOCIAL COOP, posat en marxa amb l’objectiu de diagnosticar les necessitats dels territoris rurals en l’àmbit d’atenció a les persones i valorar la possible implantació de serveis des de les cooperatives agràries tot potenciant l’ocupació femenina.

El projecte SOCIAL COOP ha donat continuïtat pràctica al que, l’any 2010, va iniciar la Fundació del Món Rural (FMR) -i al qual es van sumar la FCAC, la Fundació Catalana de Cooperació i Ara Coop- al voltant de les possibilitats que ofereix l’atenció a les persones grans per generar ocupació femenina al territori i com les cooperatives agràries poden tenir un paper dinamitzador en aquesta oferta. La línia encetada ha continuat el 2011 amb el projecte SOCIAL COOP, impulsat per les 4 entitats i coordinat per la FCAC, amb l’objectiu de crear i desenvolupar una prova pilot a través del cooperativisme agrari, que revitalitzi i diversifiqui l’economia rural, cobrint necessitats socials i generant ocupació.

Dels resultats del projecte se›n desprèn que la dinàmica d›envelliment de la població rural, que continua de manera accentuada en determinades zones, i el canvi de paradigma que promou la situació econòmica actual, fan que les cooperatives agràries esdevinguin actors idonis a l›hora de fer possible la col·laboració público-privada necessària per dotar les zones rurals dels serveis socials adequats a la seva especificitat i realitat locals. En funció de l›estructura de la pròpia cooperativa, a més de donar sortida a les necessitats dels seus propis socis, pot oferir un servei important a la zona geogràfica d›influència de la cooperativa i, alhora, oferir oportunitats d›ocupació a les dones.

Aquest darrer factor és també estratègic, en tant que l›ocupació femenina afavoreix l›arrelament de la població i el rejoveniment de les zones rurals.

Durant l’acte de cloenda es van exposar els resultats i les conclusions de les diagnosis de les necessitats i potencialitats dels territoris rurals de les comunitats autònomes participants en el projecte, per implantar serveis d’atenció a les persones, així com les iniciatives de les cooperatives agràries catalanes que participen i cooperen en el projecte; és el cas del projecte pilot del Celler Cooperatiu de Gandesa i dels projectes de la cooperativa Agrària d’Alcarràs i la cooperativa Agrària del Camp d’Ivars d’Urgell. n

n8

cooperació catalana n

núm 349 - Desembre 2011 n

Plana de Vic engega el projecte 100% COOPERATIU, CATALÀ I ARTESÀ Cooperativa Plana de Vic engega per aquesta campanya de Nadal un projecte que amb el lema “100% cooperatiu, català i artesà” vol transmetre els valors cooperatiu, català i artesà durant tot l’any, adaptant la composició dels lots amb productes de temporada i missatges associats a les festivitats i temporades.

El projecte vol promoure regalar alimentació amb el valor diferencial que ofereixen els establiments Plana de Vic. S’han creat 3 lots de productes de 10, 20 i 30 euros cadascun que porten incorporada una targeta amb missatges tradicionals catalans per a cadascuna de les temporades de l’any.

Així per Nadal, els lots incorporen missatges com “Fum, fum, fum” o “Per Nadal, cada ovella al seu corral”.

Els packs 100% es poden trobar als establiments de Plana de Vic a Barcelona, l’Ametlla del Vallès i Vic. n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

Any Internacional de les Cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya El passat 31 d’octubre, es va fer, da-

vant l’Assemblea General de l’ONU, la presentació i llançament, per al proper 2012, de l’Any Internacional de les Cooperatives, que es desenvoluparà sota el lema “Les empreses cooperatives construeixen un món millor”.

L’Any Internacional de les Cooperatives celebra la construcció d’un món millor a través d’una forma diferent de fer empresa: les cooperatives, ja que aquesta forma d’empresa col· lectiva desenvolupa la seva activitat econòmica centrant-la en les persones, i no pas en la cobdícia.

Els socis de la cooperativa (propietaris i governants de l’empresa) gaudeixen del benefici d’aquesta de manera col·lectiva, al contrari del que passa en altres formes empresarials en què tots els beneficis van exclusivament als accionistes.

Aquesta línia de pensament, sobre el benefici col·lectiu, ha donat lloc a diferents expressions empresarials: des de les cooperatives agràries i de consum, fins a les cooperatives de treball associat, tot passant per les cooperatives en què la cooperació es produeix entre empreses. ¿Per què és necessari celebrar un Any Internacional de les Cooperatives?

Doncs perquè el fet de tenir un Any Internacional dóna oportunitats per a captar l’atenció dels governs, de la comunitat empresarial i, especialment, del públic en general i de les persones, de la nostra societat, que poden valorar els avantatges que aporta l’empresa col·lectiva en forma cooperativa.

El model cooperatiu incentiva les persones perquè siguin protagonis-

tes en la solució dels seus problemes, els anima a ser protagonistes de manera col·lectiva en un espai, un entorn social i una societat.

Els qui volem construir una societat més justa i equitativa, hem de ser conscients que de manera individual no podem resoldre la problemàtica actual, que ha agafat una dimensió que, com a individus d’una societat, se’ns escapa de les mans.

La cooperació és l’element determinant per a tirar endavant, ja que plegats podem arribar més lluny que sols: cooperant podem avançar més que no pas competint. En definitiva, entre tots hem d’orientar la societat cap a la cooperació si el que volem és un context econòmic, polític i social diferent al que avui predomina.

Durant l’any 2012, les cooperatives hem d’aconseguir una visualització social que serveixi de guia perquè moltes persones s’incorporin a aquest model empresarial en algun dels seus múltiples vessants, ja que tots aquests són generadors d’una nova manera d’entendre l’economia

núm 349 - Desembre 2011 n

i, per tant, d’una nova societat i d’un món millor.

La participació en una empresa cooperativa es pot realitzar de moltes formes: formant-ne part com a treballador, proveïdor o consumidor. Qualsevol de les formes cooperatives entén la relació entre les persones com la base sobre la qual es construeix l’economia, una economia que es fa amb les persones, sense imposar-se sobre aquestes per aixafar-les.

Aquesta visualització del cooperativisme, durant el 2012 i també després, ha de ser l’espoleta del nou model econòmic que necessitem amb tanta urgència. És per això que animem les cooperatives a desenvolupar activitats coordinades que els permetin visualitzar-se en el seu entorn territorial. Des de les diferents estructures representatives, oferim la nostra ajuda i col·laboració amb l’objectiu d’esdevenir un gran altaveu per a les diferents experiències cooperatives que treballen per fer un món millor. n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 1988, la cooperativa de serveis JAC (acrònim de “Jugar, aprendre, compartir”) aplega avui quaranta-quatre associats i cent botigues especialitzades en el món dels jocs i les joguines. Amb matriu i origen catalans, l’experiència ha capgirat les expectatives magres que l’auge de les grans superfícies comercials els augurava. De tot plegat, n’hem parlat amb Pedro Luna, de l’àrea de gerència i administració de la cooperativa, que opera des dels serveis centrals, ubicats al Polígon Industrial de Can Magarola de Mollet del Vallès.

AJAC, SCCL: cooperació per continuar jugant la partida David Fernàndez

Picsfive-Fotolia

Temps era temps corria, ara fa

vint-i-tres anys, el llunyà 1988. Els canvis en l’estructura productiva del país, les modificacions mutants de les xarxes de distribució de béns i serveis i l’inici de l’auge de les grans superfícies comercials feien témer més que raonablement pel futur del petit comerç minorista dedicat al món dels jocs didàctics i les joguines.

Es tracta d’un repte socioeconòmic encara avui no resolt, però en el qual la capacitat d’anticipació —una sòlida virtut humana— ha tingut un paper clau. Qualsevol cosa menys quedar-se plegats de braços.

Potser per això, en les beceroles n 10

cooperació catalana n

Gràcies a la unió cooperativa, hem obreviscut. Ens ha permès millorar condicions, reduir marges, comprar col·lectivament i, finalment, poder continuar competint amb els grans operadors. del que avui és una experiència cooperativa reeixida i consolidada, quatre botiguers, inquiets i interpel· lats pel futur proper, es van trobar per cercant altres sortides, altres camins, altres alternatives, altres propostes, altres projeccions. Pràcticament allà on tot va començar, en una primerenca conversa de bar. Tal núm 349 - Desembre 2011 n

com sol passar en tot el procés de dubtes, debats, preguntes, deliberacions, decisions i consensos que preludia la constitució de qualsevol cooperativa.

Altament sensibilitzats pel gran impacte que podia tenir la implantació de les grans superfícies, un any després, el 1989, va prendre cos legal la creació de l’Associació de Joguiners Agrupats de Catalunya SCCL (AJAC), que amb el temps i el creixement a les Illes i la resta d’Espanya, es va convertir en l’actual JAC. Avui, acrònim de “Jugar, aprendre, compartir”, però tot mantenint els senyals d’identitat i de marca sota la qual van néixer. I

C.C.

Equip de professionals de la central de Mollet

Cooperació digital a l’era 2.0, en què el portal www.joguines.com també té un paper central créixer. Perquè van començar sent una desena de comerciants. I avui en són quaranta-quatre. Amb cent punts de venda i la millor atenció especialitzada. Vint-i-tres anyets de cooperació, que és diu ràpid.

D’unir-se per sobreviure, reunir-se per reforçar-se, ajuntar-se per sumar. Per millorar plegats.

L’any 1989, doncs, en els orígens d’una unió cooperativa de petits comerciants del món de la joguina, aixoplugats sota la màxima cooperativa que la unió sempre fa la força i cobreix tots els mínims. I ben conscients que calia capgirar allò que els queia a sobre: un futur en perill que només ells podien redibuixar, redefinir, reubicar.

Serveis centrals cooperatius Avui, però, som el 2011. Davant una experiència ben arrelada i amb una llarga tradició acumulada en el sector, particularment forta a Catalunya i les Illes. Però que ha anat estenent-se i penetrant a Castelló, a Osca i, particularment, a Andalusia: Jaen, Màlaga, Granada o Almeria.

Fent retrospectiva i balanços —que vint-i-tres anys d’activitat se’ls mereixen—, Pedro Luna, de l’àrea de

productes, a JAC operen amb un preventiu principi de cautela: davant el mínim bri de dubte, o es deixa de comercialitzar o simplement no s’adquireix. Pel bé de la qualitat que promouen i c0mercialitzen.

gerència dels serveis centrals de la cooperativa, ens atén i ens en fa un resum tot afirmant que “hem crescut i, sobretot, hem professionalitzat els serveis”. Luna manté que la missió continua sent la mateixa: “poder oferir articles de gran qualitat als nostres clients, tant en preu com en producte, sense desatendre els factors de moda”.

En un sector que ha patit massa deslocalitzacions i altament sotmès als rigors i l’alta competitivitat de la globalització, la relació a la qual es neguen a renunciar és la relació amb la qualitat. Per a ells és el terme clau: permanent política de qualitat. Un catàleg de més de cent cinquanta pàgines amb més de mil sis-centes referències i tota la gamma imaginable —amb la selecció dels millors productes nacionals i importats— ho demostra perfectament. Assortiment complet. “El millor servei, el millor producte i en les millors condicions: triple qualitat”, insisteix Luna. Sobretot, afegeix, perquè el client, que sempre ha de tornar, ha de quedar satisfet.

I la satisfacció és allò que finalment fidelitza. Potser per això, en un sector que ha patit episodis que han alertat de la poca qualitat d’alguns

Cooperativisme de serveis Per poder continuar-ho fent, disposen, en matèria de selecció, comanda i importació, d’un equip de set professionals treballant a la central de Mollet, que opera com a ineludible punt de referència, i d’una oficina internacional a Hong Kong.

Per agilitzar-lo, en l’era digital que tot ho ha canviat, han desenvolupat un programa informàtic de gestió integrada que s’adapta contínuament a les necessitats i els permet controlar ells mateixos les estadístiques de vendes i els estocs globals. Un programa adaptat a les necessitats de les pimes joguineres, que les connecta a la xarxa i n’agilitza el fet cooperatiu.

Cooperació digital a l’era 2.0, en què el portal www.joguines.com també té un paper central, amb l’ajut de blocs que dinamitzen, exploren i informen sobre les novetats del món de les joguines. Des de la darrera novetat, fins als jocs de tota la vida que han marcat la infància. núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

C.C.

La crisi s’ha notat principalment en la caiguda de la demanda.

Esglaiats per la prima de risc com estem, a cada mala notícia econòmica el consum es contreu, i després es recupera lentament

contenció sense oferir escletxes a la reactivació econòmica. En aquests circumstàncies, conclou, el clima s’enrareix. I el resultat, directe o indirecte, és que la demanda es conté i el consum s’alenteix.

Des d’aquests paràmetres de funcionament, tots els associats reben un ampli ventall de serveis comuns i mancomunats: serveis, publitrameses, catàlegs publicitaris, condicions profitoses derivades de compres col·lectives, importacions compartides, i suport i assessorament. En una cooperativa governada per un consell rector integrat per dos vocals, dues vicepresidències i la presidència d’Antonio Marrades.

A la pregunta sobre què els ha aportat el cooperativisme després de dues dècades d’experiència, Pedro Luna és ben explícit: “Gràcies a la unió cooperativa, hem sobreviscut.” I hi aprofundeix: “Ens ha permès millorar condicions, reduir marges, comprar col·lectivament i, finalment, poder continuar competint amb els grans operadors.” Que la fórmula anticipada que van escollir va ser l’encertada no només ho demostra el fet que aquí segueixen i aquí seguiran; sinó també el fet que a l’Estat espanyol s’han desenvolupat, en les darreres dècades, fins a cinc experiències similars de base cooperativa i en el mateix sector econòmic. Cooperativisme, doncs, com a sinònim de supervivència que va resistint, sobrevivint, des des Pioners de Rochdale del 1844 fins avui. Cent seixanta cinc anys de vigència i projecció.

Enmig de la crisi n 12

cooperació catalana n

En aquesta cruïlla, el present, on passat i futur s’encreuen, no defugen pas la crisi, les dificultats manifestes i les possibilitats de sortir-se’n. Voluntàriament realista, Luna afirma: “Ens en sortim com tots, treballant més, arromangant-nos, fent més coses, generant més sinergies, esforçant-nos més, recorrent a promocions i descomptes, a noves polítiques de fidelització, com ara la tarja de client que hem impulsat.”

Aclareix que, com passa pràcticament a tothom, la crisi s’ha notat principalment en la caiguda de la demanda. Esglaiats per la prima de risc com estem, a cada mala notícia econòmica el consum es contreu, i després es recupera lentament. Però la situació no és pas fàcil. Casualitats, causalitats, del torn de preguntes i respostes que li proposem. Enraonem amb ell l’endemà que el president Artur Mas comparegués per anunciar les noves mesures d’ajustament fiscal i les retallades salarials previstes per al 2012. Luna no es resisteix a mostrar certa preocupació pels termes en què s’ha anunciat: “A les portes de la campanya de Nadal, un moment clau per al sector, l’anunci no ens afavoreix gaire, ja que genera un cert pànic i correm el risc que el consum torni a caure.” Ho justifica: les mesures tornen a ser de núm 349 - Desembre 2011 n

Professionals de la central de Mollet del Valles, d’AJAC Sccl.

Continuar cooperant Tot i això, Luna té ben clar que “a mitjà termini es tracta de seguir lluitant”. Una trajectòria farcida de guardons els avala i els anuncia que hi ha molt futur. Els darrers anys, i de manera gairebé consecutiva, la revista Juegos y Juguetes —amb votació secreta de fabricants, representants, comerciants i professionals de l’educació— els ha concedit el premi al millor assortiment i catàleg (1999), a la millor comunicació amb els consumidors (2000), al millor catàleg de Nadal (2001), a la millor campanya puntual (2002 i 2003) i a la millor imatge joguinera (2009).

Sense oblidar que el 2003 la Generalitat els va atorgar el Premi Pimes a la Normalització Lingüística.

Són membres de la Federació de Cooperatives de Serveis i Transport de Catalunya (Servicoop), de l’Asociación Nacional de Comerciantes de Juguetes (ANCOJ) i de l’Asociación Nacional de Centrales de Compras y Servicios (ANCECO). I estan convençuts que hi ha futur. “Amb més empenta, amb més força, amb més unió, que és la que ens va salvar aleshores i la que ens pot fer resistir ara”, rebla Luna. Sabedor que el cooperativisme, unió que projecta i ajuda, factor d’enfortiment socioeconòmic, és moltes coses. Menys un joc. n Més informació, a: www.joguines.com www.jac.es

Entrevista

Núria del Río, experta en finances ètiques i economia social i solidària Montse Pallarès Ex-libris, SCCL

La Nuria del Río va néixer a Ma-

C.C.

drid l’any 1969. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Complutense de Madrid, i postgrau en comunicació financera. Va viure a Bèlgica fins als sis anys, fet que li ha facilitat la cosmovisió d’una realitat en què tenir amics de diferents procedències — com tenien els seus pares quan ella era petita— és la cosa més natural del món. Ha publicat nombrosos articles sobre finances ètiques i economia social i el llibre Rescata tu dinero (2003). En l’actualitat fa de professora en diferents àmbits, és assessora en diversos projectes i fa els seus primers passos com a terapeuta social.

Ens trobem amb ella per parlar d’economia social, de cooperativisme i del que sorgeixi, mentre fem un te un agradable matí de setembre. ¿Com vas començar a implicar-te en el món de l’economia social?

Durant la meva adolescència i joventut, que vaig passar vivint al sud de Vallecas, a Madrid, vaig entrar aviat en moviments juvenils. D’una banda, es barrejaven les inquietuds pròpies de l’edat i, de l’altra, el meu esperit inquiet. A partir de l’any 1990, vaig entrar a formar part del Casal, una associació que reunia gent de diferents acostaments a l’economia, però sempre des de perspectives molt populars, com ara sindicats, cooperativistes, mestres, gent que es dedicava a l’àrea de la salut, etc. Diguem que sempre he tingut la sort, sense haver-me d’allunyar del barri on vaig créixer, i tocant de peus a terra, des d’ambients senzills i populars, de tenir accés a molts punts de vista, i a molta informació. I quasi sempre, com a

La perspectiva que et dóna una carrera com la de publicitat és descobrir que, en el fons, tenim un marge de llibertat que podem fer servir ignorant els missatges del mercat. mínim, tenir accés a dos punts de vista sobre el mateix fet. Unes vegades era la premsa i la televisió i algú del país o del lloc que estava ficat en l’assumpte. Però sempre hi havia més d’un punt de referència des del qual acostar-se als fets.

Algú que estudia publicitat, ¿com acaba treballant en el món de l’eco· nomia social?

Quan vaig estudiar publicitat, la meva intenció no era treballar per a les grans firmes, sinó fer una carrera que agrupava creativitat, informació, periodisme, etc. La núm 349 - Desembre 2011 n

Núria del Río

carrera, en realitat, era una mena de barreja que contenia tota mena de coneixements, incloent-hi la literatura, però sempre vaig tenir clar que no faria servir els meus estudis per treballar en una gran companyia capitalista al servei d’una altra gran companyia capitalista. No tinc gaires prejudicis sobre les entitats grans; però, és clar, sempre que no fagocitin els altres en cerca només del seu propi benefici. Durant la carrera, recordo que els professors ens insistien sobre el fet que la publicitat no té tant de poder com se li pressuposa, i que per això és tan cooperació catalana n

13 n

Entrevista

important fer les coses d’una manera metòdica i insistir tant sobre determinats aspectes. La perspectiva que et dóna una carrera com la de publicitat és descobrir que, en el fons, tenim un marge de llibertat que podem fer servir ignorant els missatges del mercat.

Vaig entrar al món de l’economia solidària perquè em vaig posar a treballar en una cooperativa. Així de senzill. És el camí que, de fet, fa molta gent. Ja quan estava a la carrera, hi feia algunes feinetes de traducció, d’estudis de mercat i de coses per l’estil. El procés natural va ser continuar allà també quan vaig acabar la carrera. El plantejament de la cooperativa on treballava —que, a més, havia començat la seva trajectòria sent una associació, per després acabar esdevenint una cooperativa— era ben curiós... Com que no fèiem res d’estrictament productiu, sinó que ens dedicàvem a la formació, a la realització de projectes, de plans d’empreses, d’assessorament a emprenedors, etc., es barrejava molt la feina concreta d’un seminari, d’un taller o d’un estudi, amb la visió, des del principi i a totes hores, de fomentar l’economia social i solidària, de fomentar l’associacionisme, de fomentar la intercooperació. Això era a l’ADN de la cooperativa, no era un “a més a més”. Des de sempre he tingut aquesta doble mirada, que es concreta a saber què cal fer per ajustar el pressupost de final de mes o de final d’any, que pot ser un curs, un informe, el que toqui fer, i quines són les coses que fomenten que la gent s’enforteixi creant xarxes. I també, com que vam treballar molt —això, més des de l’associació que des de la cooperativa— amb col· lectius en risc d’exclusió i en exclusió, ens vam fer molt conscients de quines són les coses que afebleixen les persones (i aquestes coses són, entre d’altres, no tenir una xarxa social de suport, el fet que no hi hagin recursos financers especialitzats per a les associacions que sí que s’ocupen d’aquests col·lectius, etc.). Tot això ho vam aprendre sobre la marxa, perquè era l’evidència amb què ens trobàvem cada dia. Si n 14

cooperació catalana n

C.C.

Núria del Río

núm 349 - Desembre 2011 n

vols intervenir amb una activitat de formació sobre un col·lectiu concret que ho passa malament —sigui quin sigui, joves en risc d’exclusió, persones amb problemes de dependències, etc.— t’adones que amb la formació no n’hi ha prou, que només amb la formació no vas enlloc, que calen recursos per tal d’ajudar a muntar empreses, i que cal una xarxa de suport. I anaves descobrint coses que ara, quan han passat els anys, ens semblen evidents. Que calen instruments financers adequats, que calen metodologies especials, que cal reforçar les xarxes de suport i les xarxes de pertinença (i això també és aplicable a les petites empreses, especialment les formades per gent jove). En fi, que hi ha una mà de coses per fer, més enllà de la conscienciació i la formació, encara que també siguin fonamentals. Tot això ho vas veient, aquí i en altres indrets del món, i tota aquesta experiència, aquesta realitat que vius i veus porta al mateix lloc, a la mateixa conclusió: quines coses

Com que vam treballar molt amb col·lectius en risc d’exclusió i en exclusió, ens vam fer molt conscients de quines són les coses que afebleixen les persones.

estructuren, quines coses fan de cobertura, de marc de referència, quines coses enforteixen i quines coses no ho fan. ¿I què és el que cal? ¿Quin és el va· lor afegit que cal posar en l’econo· mia social?

Calen coses com ara tenir cura dels espais (no vull dir pas de la netedat, sinó del “clima”, de l’ambient).

Si en les xarxes de cooperatives o d’empreses no generes espais de relació que no siguin estrictament productius, espais de reflexió que no siguin estrictament productius, sinó sembradors de futur, sembradors de somnis, aleshores aquestes xarxes no tenen futur, aquestes cooperatives no tenen futur, perquè les crisis i els tombs del mercat —del qual nosaltres no tenim les claus— el que fan és obligar-te a reinvertar-te de manera permanent; i no et reinventes pas fent una reunió i decidint que faràs en el futur —cosa que també serveix, no dic que no—, sinó participant en espais d’alian-

ces; i les aliances només es poden donar si hi ha confiança. I una part de la confiança es genera pagant a temps, complint horaris i calendaris, en coses que en podríem dir “prussianes”; però també es genera confiança quan estàs en relació amb altres persones i t’adones, quan hi parles, que els problemes interns d’aquella cooperativa poden ser els mateixos que tens tu, i passes de la por de la diferència a la solidaritat. I la certesa és que gran part de la confiança que es genera entre entitats de l’economia social té lloc fora dels moments productius. Hi ha una cosa que és específica de les cooperatives i les associacions (i de totes les entitats de l’economia social): que la xarxa que es teixeix i les relacions que es basteixen provenen dels fet de prendre’s les relacions d’una manera menys mercantilitzada, més lligada a la convivència, a la compartició de diferents espais.

que és una visió més àmplia. Si hi ha una carència evident en molts àmbits, no ja no tan sols des del món empresarial, sinó des de molts més àmbits, és la manca de visió, i no pas com a actitud, sinó com a contingut. Persones que no han vist prou món i es creuen que el que han vist és l’Univers complet, aleshores no tenen entrenada la mirada per a agafar coses diferents, per a adoptar alternatives, per a aprendre altres maneres de fer. Cal anar més enllà de la dicotomia entre capitalisme i economia social i solidària. Cal pensar en gran i plantejar-nos les coses per la utilitat que poden tenir per a les nostres vides, per a les comunitats en les quals vivim, per a la satisfacció de les necessitats.

Tenir en compte que les coses no es poden construir sobre la negació del meu company o companya. En aquest sentit, la solidaritat i la confiança són puntals fonamentals.

¿Diries, doncs, que la diferència es· sencial entre les empreses i les en· titats de l’economia social i la resta d’empreses capitalistes estaria en la generació de confiança i solidaritat?

La veritat és que la confiança, més que ser una diferència, és la base per la qual es dóna després la diferència més important, que és allò en què es tradueix aquesta confiança quan de veritat vénen mal dades: la confiança fa, quan arriba aquest punt, que donis suport al suposat competidor, que t’aliïs amb ell, que li allarguis la mà en comptes d’aprofitar-te del fet que ara passa un mal moment. La gent que ha teixit solidaritat i confiança, quan vénen èpoques dolentes per a la seva empresa, es troba amb suports que no es poden pagar amb diners. I jo diria que la diferència està més en aquesta conseqüència que provoca la confiança que en la confiança per si mateixa. Jo no crec tant en extrems de bons i dolents, on el capitalisme és el dimoni; es tracta més d’egoisme i de ceguesa, vinguis d’on vinguis.

Des del punt de vista de la meva observació directa, hi han certs tipus de coses que fomenten no només la confiança, sinó també una altra cosa que fa molta falta i

Quan parles de la dicotomia entre economia social i solidària i capi· talisme, sembla que les coses estan clares i que la línia de diferenciació és diàfana, però en el cas de l’eco· nomia social i el cooperativisme, ¿quines creus que són les semblan· ces i les diferències, si és que per a tu no són el mateix?

Jo crec que depèn del punt de vista des del qual enfoquem l’anàlisi. Si l’anàlisi és formal, és evident que les cooperatives, segons la Llei de cooperatives de l’estat, són entitats de l’economia social. Des d’un punt de vista formal, hi han cooperatives dins de l’economia social i solidària, però jo no diria que totes les cooperatives que hi ha a l’Estat espanyol siguin d’economia solidària, ni tampoc que totes les entitats de l’economia solidària siguin cooperatives. Això és clar. Però jo el que diria és que l’esperit que va animar al seu moment el naixement de les cooperatives podria tenir el seu eco, el seu equivalent, en l’esperit que anima això. Amb la diferència que crec que l’economia solidària té l’esperit de transformació, com a mínim en la seva majoria, en el seu ADN; mentre que les cooperatives no necessàriament tenen l’esperit de transformació incorporat; el

La gent que ha teixit solidaritat i confiança, quan vénen èpoques dolentes per a la seva empresa, es troba amb suports que no es poden pagar amb diners.

que tenen és l’esperit d’apropiació dels drets econòmics per part dels treballadors, que està molt bé. Jo crec que les cooperatives tenen més a veure amb el fet de rebatre la constatació marxista que els mitjans de producció van per una banda i la força de treball per una altra, i que el capital, al final, pot quedar-se per a uns quants i llogar els altres. Les cooperatives, amb la seva trajectòria i la seva existència, demostren que hi han possibilitats molt satisfactòries, reeixides i factibles que els treballadors poden ser els amos dels mitjans de producció i que, a més a més, poden gestionar bé les seves empreses. En aquest sentit, les cooperatives han fet una gran demostració que les persones poden gestionar-se sense necessitat de patrons.

L’economia social i solidària és deutora clara de l’empenta que al seu moment va donar el moviment cooperatiu, i en aquest sentit és com una evolució històrica. Malgrat que moltes de les entitats de l’economia social i solidària no vinguin del cooperativisme, és evident que hauria estat molt complicat arribar fins on som ara sense el moviment cooperatiu als segles XIX i XX. ¿Com veus les coses ara, pel que fa al moment que viu l’economia social i solidària?

El gran desafiament de l’economia social i solidària en el moment actual és fer alguna cosa en petit que, algun dia, de veritat sigui viable a globalment. Aquest és el camí que ens queda per fer ara. Jo crec que som en un bon moment perquè hi ha molt de recorregut en la tasca de teixir xarxes: moltes ens coneixem i ens estimem ja fa temps, i l’amor és sempre el millor punt de partida (i d’arribada). n núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

15 n

Premis FRG 2011

Veredicte dels Jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2011

Reunits a Barcelona, entre el 24 i el 28 d’octubre del 2011, els jurats dels Premis Fundació Roca i Galès, actuant Agnès Giner de secretària, han pres els acords següents: El Jurat del XX Premi periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vila, ha decidit unànimement atorgar el Primer Premi, dotat amb 650 euros, al treball “Ara fa setanta-cinc anys.

Cooperatives i col·lectivitzacions obreres a Catalunya (1936-1939), de Joan Aymerich i Cruells. El Jurat valora la perspectiva històrica i el to didàctic, així com la rellevància del tema. El Jurat concedeix un Segon Premi, dotat amb 300 euros, al treball “Els roders: les n 16

cooperació catalana n

núm 349 - Desembre 2011 n

cooperatives més insòlites de Catalunya”, de J. Víctor Gay. El Jurat del XV Premi Albert Pérezbastardas, integrat per Teresa Franquesa, Lluïsa Navarro, Xavier Palos i Albert Torras, ha decidit atorgar el Primer Premi, dotat amb 650 euros, al treball “Les dones sàvies”, de Marta Lacruz, per la seva qualitat literària i la singularitat temàtica. Concedeix un Segon Premi, dotat amb 300 euros, al treball “Vençuts”, d’Abel Julien.

Per la seva banda, el Jurat del IV Premi Benet Vigo d’articles sobre benestar social, integrat per Jaume Fallada, Antoni Gavaldà, Enriqueta Muntané i Fermí Vives, ha decidit atorgar el Primer Premi, dotat amb 650 euros, al treball “L’accessibilitat universal, un valor social a l’alça

d’un dret democràtic2, de Meritxell Subirana Font, pel caràcter divulgador i la importància del tema tractat.

Finalment, els jurats recomanen la publicació d’alguns treballs considerats finalistes, i deixen la decisió final, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es congratula per l’èxit d’aquesta quarta convocatòria dels Premis Fundació Roca i Galès i destaca l’alt nivell dels molts treballs rebuts; i alhora agraeix la participació a tots els concursants. n

Premis FRG 2011- Guanyador del Premi Jacint Dunyó

Ara fa setanta-cinc anys.

Cooperatives i col·lectivitzacions obreres a Catalunya (1936-1939). ¿Convivència o enfrontaments?

Aquests dos models d’autogestió obrera van coincidir, pràcticament només a Catalunya, durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i crec que, des de la perspectiva històrica, pot ser interessant donar-ne una pinzellada i conèixer com van conviure.

Joan Aymerich i Cruells Arxiu autor

El cooperativisme i el col·lectivisme

obrer són dos models o sistemes que tenen certes similituds. Tots dos van sorgir en el primer terç del segle XIX, arran de la Revolució Industrial i com a conseqüència d’unes ideologies que pretenen enfrontar-se amb el capitalisme en el seu vessant d’explotació dels obrers. Coincideixen a voler establir la propietat i la gestió de l’empresa a càrrec dels treballadors mitjançant un sistema democràtic en què l’assemblea general és sobirana i on cada persona té un vot.

Aquestes, però, són les úniques coincidències que hi ha entre els dos models. Seguidament n’observarem les diferències, sobretot de caire ideològic i funcional.

Com van sorgir aquests dos moviments La Revolució Industrial, que es va originar a Anglaterra amb l’aparició de la màquina de vapor (1760) i que va arribar al nostre país pels volts del 1830, va propiciar que molts treballadors del camp en cerca de feina es desplacessin a les ciutats, on començava a haver-hi una indústria important. Aquest procés de concentració urbana va donar lloc a un creixent amuntegament de persones en les pitjors condicions imaginables, sense cap mena d’higiene ni salubritat, i a una forta explotació d’aquestes com a mà d’obra, la qual, a causa d’un gran excés d’oferta, era cotitzada molt a la baixa i estava sotmesa a jornades

Cooperativa confederal de la CNT-UGT. Aquestes cooperatives no tenien nom propi, sinó un número.

de quinze hores i incloïa el treball infantil i femení.

A la darreria del segle XVIII, tant a Anglaterra,1 com a França,2 ja s’havia legislat contra les primeres revoltes obreres que havien sorgit, seguides d’importants vagues. El primer moviment obrer organitzat, el luddisme, va néixer a Anglaterra el 1805 i tenia com a objectiu la destrucció de les màquines perquè treien la feina als obrers.3 Aquests moviments reivindicatius es van apaigavar parcialment quan, el 1833, es va permetre crear a Anglaterra les Great Trade Unions, o unions d’oficis, que constituïen la primera forma de sindicat obrer i que encara avui existeixen en aquell país.4 Aquests sindicats van permetre negonúm 349 - Desembre 2011 n

ciar els salaris de manera col·lectiva i millorar una mica les condicions de treball. Tot i això, els capitalistes es continuaven enriquint i els obrers no aconseguien sortir de la misèria.

Uns quants pensadors, o filòsofs —digueu-ne com vulgueu—, de l’època, van ser conscients de la situació dels obrers i tractaren de cercar la millora de la seva condició, i això va donar lloc al sorgiment, bàsicament, de dos corrents de pensament que van ser fonamentals en l’esdevenidor de la classe treballadora.

Cal assenyalar que aquests pensadors pertanyien gairebé tots a les classes mitjana o alta. Per a poder pensar calia tenir la panxa plena, i és evident que els obrers no estaven en condicooperació catalana n

17 n

Premis FRG 2011- Guanyador del Premi Jacint Dunyó

cions de fer-ho; ¡prou feina tenien a sobreviure!

El cooperativisme El cooperativisme modern va néixer dels corrents de pensament dels anomenats “socialistes utòpics”. Els més reconeguts foren Robert Owen (1771-1858), el comte de Saint-Simon (1760-1825) i Charles Fourier (17721837). Tot i que pràcticament van ser contemporanis, no eren totalment coincidents en les seves idees; però sí que, bé ells directament,5 bé els seus deixebles,6 es poden considerar com els iniciadors del primer moviment cooperativista.

Aquests pensadors concebien la millora de les condicions de vida de la classe treballadora per mitjà de la formació intel·lectual —l’ensenyança— dels obrers per tal que poguessin comprendre les noves idees i portar-les a la pràctica. Amb aquest objectiu, en les primeres cooperatives que es creen, hi trobem sempre l’escola.

Proposaven fer un canvi a través de la persuasió, sense emprar la violència.

No pretenien enderrocar el capitalisme, sinó crear un nou sistema en què, en ser els obrers els propietaris de l’empresa, fossin els responsables de la gestió democràtica d’aquesta i alhora poguessin conviure amb el capitalisme.

El cèlebre economista John Stuart Mill (1806-1873), que participava d’aquestes idees, deia: “La relació entre patrons i obrers serà gradualment reemplaçada per la col·laboració, en una d’aquestes dues formes: en certs casos, per l’associació dels treballadors amb el capitalista, i en d’altres —i potser finalment en tots—, per l’associació dels treballadors entre ells. [...] Si la humanitat continua progressant, la forma d’associació que es pot esperar que al final predominarà, no és pas la que hi pot haver entre un capitalista com a cap i uns treballadors sense veu en la gestió de l’empresa, sinó l’associació en condicions d’igualtat dels treballadors entre ells, que col·lectivament posseeixen el capital amb el qual duen a terme les seves operacions, i que treballen sota directius elegits i revocats per ells mateixos.” Un exemple d’aquesta mena associació que proposava Mill el trobem en la n 18

cooperació catalana n

J. Aymerich

que avui es considera la primera cooperativa “formal”: la Rochdale Society of Equitables Pioneers (Societat dels Equitatius Pioners de Rochdale), que fou creada el 24 d’octubre de 1844, que era formada per vint-i-vuit treballadors i que ha servit de model arreu del món.7 Amb referència al nostre país, a Catalunya podem esmentar, entre d’altres, Joan Salas i Anton (18541931) advocat, cooperativista compromès, republicà i federalista influït pel socialisme utòpic. L’any 1897, va crear i presidir la Cambra de Cooperatives Catalano-balear. El 1902, va ser membre del comitè central de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), i el 1923 va redactar el primer avantprojecte per a una llei de cooperatives. També hi hauríem d’afegir en Josep Roca i Galès (1828-1891). Home d’una sòlida formació econòmica adquirida mentre treballava, va fundar el periòdic L’Associació (1866). Va ser soci de l’Associació Mútua de Teixidors a Mà� —la que podríem considerar com la primera cooperativa legal de Catalunya, creada a Gràcia el maig del 1840—, de la qual va sortir per fundar La Propagadora del Trabajo, la primera cooperativa de treball a casa nostra. Diputat el 1872, va intervenir sovint en defensa de la classe obrera i va actuar com a àrbitre en conflictes entre treballadors i burgesos, i les seves decisions eren acceptades per núm 349 - Desembre 2011 n

Cooperativa “La Obrera” de Mataró.

Nau dissenyada per Antoni Gaudí, 1864.

les dues parts.

El cooperativisme català, podem dir que va començar el 1864 amb la creació de La Obrera de Mataró, amb 267 socis, una cooperativa dedicada a la industria tèxtil i que era de treball, consum i mutualitat. El seu gerent, Salvador Pagès, va participar en el primer Congrés Obrer Espanyol, del juny del 1870, en defensa del cooperativisme. Com a curiositat, esmentem que en Pagès —que era reusenc— va encarregar a un arquitecte novell, anomenat Antoni Gaudí, la construcció d’unes naus i el projecte d’uns habitatges per als socis.9 Si aquests dos personatges eren considerats per les seves idees com a homes d’esquerra, la cooperativa que es va crear després, el 1865 i a Palafrugell, La Econòmica, es degué a Rafel Martinell, Josep Boera i Avel·lí Girbau. Tots tres eren membres de la lògia maçònica La Luz, de Palafrugell.

El col·lectivisme Hauríem de situar el naixement d’aquest corrent, considerat inicialment socialista, també a la darreria del segle XVIII, quan van aparèixer les teories de Georg Hegel (1770-1831), fundador del racionalisme i que tenia com a lema: “Tot el que és racional és real, i tot el que és real és racional.” El raonament hegelià va atreure molts nous pensadors o filòsofs que van continuar la seva escola, encara que

per dues vies diferents: l’anarquisme i el comunisme.

Mikhail Bakunin (1814-1876), un dels seus seguidors, va evolucionar cap a l’anarquisme de caire col·lectivista (Engels el considerava com el fundador). Juntament amb Pierre Joseph Proudhon (1809-1865) —anarquista federalista i mutualista— i Piotr Kropotkin (1842-1921) —anarquista llibertari—, es poden considerar els principals referents d’aquest moviment.

El lema de Bakunin era: “Ni Déu, ni amo, i no obeir cadascú més que a la seva pròpia voluntat.” Segons ell, els obrers organitzarien els seus centres de treball creant-hi consells que després s’agruparien en associacions que representarien la seva voluntat.

Pretenia crear una organització des de la base i pensava en un canvi pacífic.

Ell i els seus seguidors rebutjaven el capitalisme i tota forma d’Estat: calia enderrocar-los per bastir un món nou on tothom rebria un salari segons les seves necessitats.

D’altra banda, també dos reconeguts deixebles de Hegel van engegar un nou corrent, conegut com a “socialisme comunista”. Karl Marx (18181883) i Frederich Engels (1820-1895) proposaven que fos l’Estat qui es convertís en propietari de tota la riquesa i que s’abolís el capitalisme. Els obrers estarien tutelats per l’Estat i rebrien el salari en funció de la seva feina.

El 28 de setembre del 1864, es va crear a Londres la Primera Internacional Obrera, que, presidida per Karl Marx, pretenia agrupar tots els moviments en favor de la classe obrera i es fixava com a objectius la reducció de la jornada laboral a vuit hores, la millora de les condicions del treball de les dones, l’abolició del treball infantil, i la dels exèrcits, i la socialització dels mitjans de producció. El 1867, a la Internacional hi van entrar els anarquistes, però Bakunin en fou expulsat en el Congrés de l’Haia del 1871 per diferències ideològiques.

Comencen els enfrontaments ideològics A Espanya, les tendències marxistes van arrelar més al centre, i a Madrid el 2 de maig del 1879 Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En canvi, l’anarquisme es va estendre sobretot a Catalunya, i

també a Andalusia, on va ser predicat per l’italià Giuseppe Fanelli, fidel seguidor de Bakunin.

Coincidint amb un Decret del juny del 1870 que concedia el dret d’associació —i que va ser temporal—, a finals del mateix mes es va celebrar a Barcelona el Congrés Obrer Espanyol que hem mencionat més amunt, en el qual van participar Josep Roca i Galès i Salvador Pagès en defensa —sense gaire èxit— el model cooperatiu. Entre les conclusions de la Comissió sobre Cooperació trobem aquestes valoracions de caire més aviat negatiu: “La cooperació no pot ser considerada com a mitjà directe i absolut per assolir l’emancipació de les classes obreres. [...] La cooperació de producció és una institució purament burgesa que només pot realitzar l’emancipació d’una petita part dels treballadors [...], que serien explotats molt més del que ho són avui.” També es va titllar la cooperació d’“adormidora dels obrers, que així no lluitarien contra el capitalisme”. En aquest Congrés, el que es va pretendre és substituir l’ideal cooperatiu pel revolucionari.

A Catalunya, on des de 1840 ja existien, de manera totalment clandestina, organitzacions de treballadors, les idees que més es van estendre són les anarquistes. Però, malgrat això, el primer sindicat que es va crear de manera oficial a Barcelona, el maig del 1888, és la Unió General de Treballadors (UGT), socialista comunista, a la seva primera seu del carrer de Tallers número 29. En canvi, la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) va haver d’esperar que tingués lloc el Congrés de constitució, al Palau de Belles Arts de Montjuïc, que va ser el 30 d’octubre del 1910. El juliol del 1927, es va constituir al Saler (País Valencià) la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que va compartir ideals amb la CNT, amb la qual sovint va actuar conjuntament.

Com diu el títol del present article, aquests dos moviments, fonamentats en doctrines bastant diferents, es van veure enfrontats en un curt període de la nostra història.

Efectes de la... ¿convivència?

La tarda del 20 de juliol del 1936, l’aixecament militar feixista a Barcelona va quedar sufocat gràcies a la col· laboració de milers de treballadors,

Mikhail Bakunin

mal armats, amb la Guàrdia Civil i la Guardia de Asalto. En una reunió del president Companys10 amb els caps de la CNT-FAI i la UGT, aquell els va dir que ells havien estat els guanyadors i els va oferir el Govern.

Aquests no el van acceptar —ja que els anarquistes eren contraris a tota forma de govern—, però en el mateix moment es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes,11 que va ser l’òrgan que de fet va substituir el Govern de la Generalitat —que va quedar pràcticament segrestat— i va prendre el comandament de Catalunya fins al 25 de setembre del 1936.

Des del 21 de juliol, el Govern es va limitar a publicar oficialment com a decrets totes les disposicions que dictaven el Comitè de Milícies o bé, directament, els sindicats.

Encara que fins al dia 27 de juliol no es va acabar totalment la vaga general que s’havia declarat pels fets dels dies 19 i 20, dos decrets del 24 i el 2512 reduïen la jornada laboral a quaranta hores i augmentaven els salaris el 15%, i el 29 s’abaixaven els lloguers el 25%.13 Igualment es permetia la confiscació de les empreses que havien estat abandonades pel amos.14 Cal recordar que, segurament a causa de l’alliberament de tots els presos, i també de la manca de control dels sindicats,15 durant força temps van aparèixer elements “incontrolats” que van cometre impunement tota mena d’abusos, robatoris i, fins i tot, assassinats.

A Catalunya, les cooperatives, especialment les de consum, constituïen un element important. Segons dades de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1934 hi havia un total de 230 entitats, 44 de les quals eren de producció. L’any 1937, en plena revolució, les de consum havien passat a 280, i el 1938, les de producció —en parlarem més avall— a més de trescentes.

Gairebé immediatament després d’haver estat sufocada la rebel·lió, els sindicats de la CNT, amb l’eufòria de les col·lectivitzacions, van provocar diversos incidents en voler apropiar-se d’algunes cooperatives de consum i de producció —com si la cooperativa no fos una col·lectivitat—, situació que es va poder evitar posant uns cartells que deien que havien estat intervingudes per la Generalitat i que depenien del Consell Superior de

núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

Karl Marx

19 n

Premis FRG 2011- Guanyador del Premi Jacint Dunyó

la Cooperació.

Però com que els intents dels “elements incontrolats” —que és com es deien— de la CNT no paraven, el 29 de juliol en Companys va signar un Decret en què afirmava que aquestes entitats —cooperatives de consum, de producció, agrícoles i mutualitats— “corresponien a una fórmula econòmica d’interès col·lectiu i quedaven intervingudes per la Generalitat”. I el Govern a partir d’aquell moment va anar dictant ordres d’intervenció directes per a cada entitat.

D’altra banda, com que els intents de col·lectivització no s’aturaven, el 6 de setembre del 1936 es va constituir la Unió de Cooperadors de Barcelona, que agrupava 45 entitats de consum, que, amb les seves sucursals, tenien 65 botigues obertes i unes 12.000 famílies associades. Aquesta Unió es va fer càrrec dels actius i els passius de totes les entitats, així com del seu personal.

La realitat fou que, potser per un excés de personal o per una duplicitat de serveis, les despeses eren excessives i va caldre la intervenció del president Companys, que va fer un préstec de 500.000 pessetes a la Unió per salvar-la. Però, quan es va establir oficialment el “racionament d’aliments”,16 la gent va pensar que les cooperatives devien estar més ben assortides, i això els va donar una forta embranzida; els establiments arribaren a 93, i les famílies, a 93.000, i s’hi van distribuir més de 450.000 racions.

Els sindicats no paraven d’assetjar les cooperatives. A mitjan anys 1937, la CNT i la UGT conjuntament van crear el Comitè Econòmic del Pa i van centralitzar totes les fleques. Algunes cooperatives que tenien fleca pròpia i subministraven pa a les altres van ser obligades a tancar.

Al començament del 1937, alguns elements de la CNT —que sempre havien estat contraris a les cooperatives17 i les combatien aferrissadament— es van adonar que per mitjà d’aquestes entitats podrien controlar l’economia de Catalunya, i aleshores, amb els seus procediments expeditius, van crear unes anomenades “cooperatives confederals” —que no tenien nom propi, sinó un número i que estaven al marge del Consell de la Cooperació i de la Unió de Cooperadors—, que ràpidament van n 20

cooperació catalana n

J. Aymerich

assolir molt èxit, fins a arribar a tenir assignades més de 800.000 racions.

Gairebé el doble de les de la Unió.

Això, és evident que hauria d’haver representat un increment en les vendes de les cooperatives. Però, quan a la fi de juliol del 1938 es va celebrar el VI Congrés de la Federació de Cooperatives de Barcelona, van sorgir nous problemes. Les “cooperatives confederals” de la CNT no havien fet cap assemblea prèvia ni informat els seus socis (reals o ficticis), tot ignorant les normes democràtiques del cooperativisme. Els altres representants van protestar, i els “confederals” van abandonar el Congrés. En aquell moment, es va descobrir que la Cooperativa Central de Compres els havia venut —no se sap si voluntàriament o amb amenaces— articles per valor de 16 milions de pessetes.

He anunciat més amunt que parlaria de les cooperatives de producció perquè son les que més s’assemblen a les col·lectivitzacions. ¿Què els va passar?

Al començament hi va haver un intent de col·lectivització general. Els revolucionaris consideraven que les cooperatives eren uns elements que fomentaven l’egoisme i la insolidaritat amb la resta de la societat i, sobretot, que gaudien de privilegis —especialment fiscals— i que calia suprimir. El Decret que havia dictat la Generalitat per intervenir les cooperatives era per a totes, però per a les de producció, i concretament per a les grans, va nomenar ràpidament uns Comitès de Control.

De la mateixa manera que per protegir-les es va constituir la Unió de Cooperadors, quatre cooperatinúm 349 - Desembre 2011 n

ves de segon grau, propietat de les de consum, que es dedicaven a la fabricació de pastes de sopa, sabó, xocolata i begudes carbòniques, es van agrupar amb el nom de Productes Coop i instal·laren la seu a la fàbrica de xocolata (al carrer de Londres de Barcelona).

Encara que he llegit més d’una vegada que es van col·lectivitzar unes quantes —ben poques— cooperatives, no he sabut trobar-ne cap referència. El que sí que puc dir és que hi van haver molts intents al llarg del temps. A la Cooperativa del Vidre,18 de Mataró, també coneguda com a Cristalleries de Mataró, que fabricava bombetes elèctriques i material sanitari, un dels seus tècnics va proposar col· lectivitzar-la. Es van produir moltes discussions entre els socis i, al final, el qui ho havia proposat va haver de dimitir. Era membre de la CNT. Un altre cas és el de la Cooperativa de Farmacèutics (actual Federació Farmacèutica), que, malgrat tenir un Comitè de Treballadors, el 2 de juliol del 1937 fou col·lectivitzada. Davant les protestes i reclamacions, el 26 de novembre el Consell d’Economia de la Generalitat va dictar una Ordre que obligava que tornés a la forma de cooperativa.

Un fet singular és el que va passar en la constitució de cooperatives de producció. El juny del 1936, hi havia 59 cooperatives de producció, que al cap d’un any passaren a 318. Aquest augment va despertar sospites, i més tenint en compte que aquestes entitats gaudien de beneficis fiscals (que no tenien les col·lectivitzades).

Una Ordre del 25 d’octubre del 193719

Nau Gaudí a Mataró

J. Aymerich

Notes

facultava al Consell Superior per a “corregir els abusos i regularitzar la situació de les cooperatives de producció creades després del 18 de juliol del 1936”. El resultat va ser que es van crear tres comissions, que per un Decret del 16 de febrer del 1938 van determinar que “seran considerades empreses col·lectivitzades les cooperatives de producció i treball constituïdes després del 19 de juliol de 1936 en les quals el capital no estigui format exclusivament per aportacions individuals de tots els socis”. El resultat, després d’una revisió a fons, va ser que una gran majoria de les noves cooperatives no complien aquest requisit —no hi constaven les aportacions dels treballadors— i van ser donades de baixa com a tals.

Malgrat aquesta pugna entre cooperatives i col·lectivitzacions, es va donar una paradoxa. En aquell moment de forta lluita anticooperativista, va ser el Govern de la Generalitat qui va obligar a crear-ne una, tot i que la seva gestació no va ser gens fàcil.

Es tractava del problema de les vaqueries de Barcelona, unes 520 el 1936.

Per als qui siguin joves, explico això de les vaqueries. Eren uns establiments,20 generalment ubicats als locals de les cases d’habitatges (poques a l’Eixample, però moltes als barris) on a un costat del portal hi havia una botiga en la qual es venia llet, mantega i mató que procedia de les vaques (entre deu i vint) que tenien en un estable situat al fons del local i al qual normalment s’accedia per l’altre csotat.

Eren petites indústries particulars que ocupaven uns quants treballadors.

Aquests, que pertanyien majorità-

riament a la CNT, l’agost del 1936 van procedir a la col·lectivització de les empreses tot agrupant-les d’una manera semblant a la del ram de la fusta (gestió unificada). Els amos s’hi van oposar frontalment, i la Generalitat, el 16 de febrer del 1937, es va veure obligada a establir un Pacte pel qual es creava la Cooperativa Integral Vaquera i Lletera de Barcelona, que agrupava tots els industrials. Mitjançant un Laude dictat pel conseller d’Economia, del 14 de juliol, s’obligava a traslladar el bestiar a uns llocs adients fora de la ciutat, i d’altra banda, es nomenava un delegat interventor de la Generalitat.

Però això, que sembla tan senzill, va donar lloc a una “guerra legislativa” en la qual es van veure obligats a intervenir diferents departaments del Govern (Economia, Proveïments, Seguretat Interior i Presidència) i que va durar fins al desembre del 1937.

El motiu el trobem en el fet que la llet era un aliment bàsic; i, com que calia assegurar-ne el subministrament, el Govern va creure que era del tot necessari solucionar les diferències de criteri dels treballadors i els industrials, que no veien gaire clara la constitució d’una cooperativa per “imposició legal”.

Pel que he pogut saber mitjançant la informació verbal facilitada pel fill d’un antic “vaquer”, aquesta cooperativa va continuar existint un cop acabada la Guerra Civil. Molts socis van donar-se de baixa, i els que van continuar, en arribar l’any 1975, en què es van convertir sols en expenedors de llet, van acordar dissoldre-la.

Van vendre la seva seu (situada pel Poblenou) i es van repartir (cosa no gaire legal) els diners de la venda.

Mitjançant aquest relat he intentat explicar com dos moviments obrers que tenien com a ideal la mateixa finalitat autogestionària, encara que per camins diferents, quan van coincidir en un mateix moment de la nostra història, la convivència se’ls va fer molt complicada. Les col·lectivitzacions van desaparèixer el febrer del 1939; les cooperatives van romandre, però durant un quant temps després d’aquesta data —que es va fer força llarg— es veieren obligades a continuar lluitant contra unes altres idees, i el camí els va ser molt feixuc; però això ja és una altra història. n

1. Les Combinations Acts del 1799 i el 1800, que castigaven les vagues amb penes de presó.

2. Llei de “Le Chapelier”, del 1791, en el mateix sentit.

3. La primera fàbrica tèxtil moguda per vapor de tot el país, Bonaplata, Vilaregut, Rull & Companyia, es va instal·lar el 1833 al carrer Tallers de Barcelona. Una revolta obrera del 1835 va provocar que fos incendiada, destrossades les màquines, i que desaparegués. Els tres obrers instigadors van ser afusellats.

4. Recordem que a tots els països europeus estaven prohibides i perseguides les associacions obreres. A Espanya no es van autoritzar fins al 1887, tot i que ja n’existien de clandestines.

5. Robert Owen va fundar, l’any 1818, a New Lanark —poblet d’Escòcia— una cooperativa de consum al voltant d’una gran filatura, incloent-hi escoles per als infants —obligatòries fins als deu anys—, una biblioteca, una cantina i una mena de caixa d’estalvis. Va reduir la jornada de treball de quinze hores a deu i va millorar les condicions de treball.

6. Charles Fourier havia ideat un model que en deia “falansteri”, que era ho tot alhora: cooperativa de treball, de consum, d’habitatge i d’ensenyament, i on vivien cent famílies. Un deixeble seu, André Godin, amb petites modificacions, va tirar endavant aquest projecte l’any 1843, i va durar fins el 1968, any en què els socis obrers van decidir convertir-se en societat anònima. Es pot visitar al poble de Guise, França.

7. Que no portava el nom de cooperativa, sinó de societat: The Rochdale Society of Equitables Pioneers, i que va abastar totes les branques d’activitat.

Inicialment consum, però es van estendre a producció, habitatge, agricultura, ensenyament (per a infants i adults), mutualitat i esbarjo.

8. Aquesta Associació, que era eminentment una “caixa de resistència”, però que també es disfressava de Mútua, Cooperativa de Treball i de Consum, fou creada legalment acollint-se a un Decret del 18 de febrer del 1839, i fou la primera de Catalunya i d’Espanya. Perseguida constantment per les autoritats centrals, va ser clausurada el 1843 per ordre del general Prim. Va tornar a renéixer, encara que de manera clandestina.

9. El que queda d’aquell projecte, actualment restaurat i convertit en centre d’exposicions, es pot visitar al carrer Cooperativa de Mataró.

10. “Sou els amos de Barcelona i Catalunya”, els va dir. D’aquesta reunió, se’n poden trobar els textos íntegres del relat de Joan Garcia Oliver, dirigent de la CNT i de la FAI, en l’obra de Josep Peirats “La CNT en la Revolución Española”. Ed. Ruedo Ibérico, París.

11. Decret de la Presidència. BOGC núm. 203, del 21 de juliol. El formaven 15 membres: 3 de la CNT, la UGT i ERC, 2 de la FAI, un del PSUC, el POUM, la Unió de Rabassaires i l’Acció Catalana Republicana.

12. Publicats al BOGC núm. 208, de 26 de juliol.

13. Els sindicats celebraren aquestes mesures, però no tots els dirigents hi estaven d’acord. Joan Peiró, destacat membre de la CNT, en un escrit publicat en el diari Llibertat de Mataró, el 9 d’agost deia que això no era un atac al capitalisme, sinó a l’economia del país, que es veuria enfonsada per les despeses.

14. Els uns es van amagar, d’altres van fugir, i uns quants van ser assassinats.

La Vanguardia, 5 d’agost del 1936.

15. L’excusa que donen en les obres escrites per dirigents de la CNT-FAI és que estaven massa preocupats a enviar milicians al front d’Aragó. És cert que el 24 de juliol van sortir quatre mil voluntaris amb Durruti al capdavant.

16. Decret de 13 d’octubre del 1936 —DOGC núm. 289, del 15 d’octubre— pel qual es creava la “Targeta de Racionament” per als ciutadans de Barcelona (que no es va implantar fins al febrer del 1937). Quedaven racionats: el pa, els ous, el sucre i les patates. El 1938, per les dificultats de proveïment, s’hi anaren incorporant altres productes.

17. Aquesta és una afirmació doctrinal, de cara a la galeria o als militants.

Bakunin, el pare de l’anarquisme, en el seu “Catecisme Revolucionari”, escrit el 1863, fa un gran elogi de les cooperatives: “[...] per les noves condicions polítiques i socials que representaran en el futur [...].” Joan Peiró, destacat líder de la CNT i ministre del Govern de la República, diu en una entrevista a Mi Revista: [...] si em centro en el cas particular del sector del vidre, s’ha fet un mal negoci en col·lectivitzar-lo. Particularment m’inclino cap al cooperativisme, perquè la Llei de cooperatives catalana s’ajusta millor als postulats de la CNT [...]”. Lenin, en un discurs de l’11 de novembre del 1918, va dir: “Les cooperatives són, de tot el règim capitalista, l’únic organisme bo i que és necessari conservar.”

18. Empresa privada transformada en cooperativa el 1925. Joan Peiró, ministre i dirigent de la CNT, hi va entrar com a aprenent i va acabar com a dirigent. Com a ministre d’Indústria la va declarar Indústria de Guerra i quedà intervinguda.

19. DOGC núm. 299, del 26 d’octubre.

20 . L’Ajuntament de Barcelona el 1963 va dictar una Ordenança en la qual, per raons d’higiene i salubritat, obligava a treure els animals fora de la ciutat, cosa que s’acabà duen a terme cap al 1975. Encara se’n pot veure una —sense vaques— al carrer de Torrijos núm. 5 i 7, a Gràcia. núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

21 n

PREMIS FRG 2011 – Entrevista al guanyador del Premi Jacint Dunyó

“Quan veig una cosa curiosa, busco els perquès i els intento explicar” Francesc Vila i Femenia

Joan Aymerich i Cruells (Barcelona, 1934) és una persona emprenedora. Quan es va retirar va decidir estudiar dret, es va llicenciar i va continuar amb una tesi doctoral dedicada al cooperativisme i les col·lectivitzacions obreres. Amb un article d’un aspecte de la història poc conegut fins ara, ha tornat a guanyar el Premi Periodístic Jacint Dunyó de la Fundació Roca i Galès. ¿Què destacaria de la seva trajectò· ria vital i professional?

Que sempre he viscut a Barcelona, a excepció del període de les milícies, i dels estius que passava amb la família a Argentona. Els bombardejos de la ciutat durant la Guerra Civil també van fer que passéssim llargues temporades al Maresme. La meva família s’ha estat dedicat sempre al comerç.

Vaig estudiar al Col·legi dels Germans de la Salle, a la Bonanova, vaig cursar la carrera de pèrit mercantil, l’equivalent actual a les ciències empresarials, i vaig continuar amb el grau d’intendent mercantil, avui llicenciatura de ciències econòmiques. A principis dels anys seixanta, el meu sogre em va proposar que em fes càrrec, amb la meva dona, d’una sastreria a mida i de confecció d’uniformes per a empreses, a la ronda de Sant Antoni de Barcelona. Uns quants anys més tard, vam crear un segon negoci dedicat a la confecció infantil. Però a començaments dels vuitanta va caure la natalitat i molts pares van començar a vestir amb xandall les criatures per anar a l’escola. Vam continuar amb la sastreria fins a la crisi dels noranta, moment què vam plegar i vaig deixar de treballar. ¡Una persona emprenedora com vostè no es podia quedar de braços plegats!

De seguida vaig veure que a casa no hi feia res. La meva filla, que es va especialitzar en antropologia, estava fent una tesi doctoral sobre l’aportació dels catalans a Costa Rica, i la vaig acompanyar a fer el treball de recerca a aquell país. Jo ja havia redactat molts documents administratius i jurídics per als negocis familiars. n 22

cooperació catalana n

F.V.

Panells solars.

Em va cridar molt l’atenció l’assignatura optativa de dret cooperatiu No tenia gestor, i tots els tràmits els redactava jo mateix. Entre una cosa i l’altra, em vaig motivar i vaig decidir fer dret. Era l’avi de la classe, ¡també per als professors! Vaig acabar la carrera el 2003, amb els anys que tocava, i vaig decidir fer el doctorat.

Em va cridar molt l’atenció l’assignatura optativa de dret cooperatiu.

Llavors ja tenia una idea del que eren les cooperatives. El meu pare va ser el director de la fàbrica de pinsos de la Unió Catalana d’Avicultors i Cunicultors durant la guerra i la postguerra.

També conservo la documentació del procés de col·lectivització del negoci del meu sogre durant la guerra. núm 349 - Desembre 2011 n

¿A Facultat de Dret es va especi· alitzar en cooperativisme i col· lectivitzacions?

Tant les cooperatives com les col·lectivitzacions parteixen de l’autogestió obrera i, encara que les ideologies i els punts de partida eren diferents, els principis democràtics eren el mateixos. La tesi, com a advocat, tracta de l’estudi jurídic del procés de creació de les cooperatives, que arrenca d’una normativa del 1839, aprofundeix en la primera Llei de cooperatives del 1931 i en la Llei de cooperatives de Catalunya del 1934 —que sorgeix a partir de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia— i arriba fins a la Llei de cooperatives franquista del 1942. La recerca sobre cooperativisme i col·lectivitzacions que vaig fer per al doctorat conté molts temes que queden apuntats, i, en certa manera, cada article que

Joan Aymerich a la Biblioteca de la Fundació Roca i Galès, on fa anys que hi passa hores estudiant documentació cooperativa

F.V.

he fet després suposa la realització d’una nova investigació.

Joan Aymerich ha

¿Quines són les principals aportaci· ons de la seva recerca?

Una de les conclusions que destacaria és que en els processos de col·lectivització que es van donar a la Catalunya republicana es va respectar totalment la legalitat jurídica que emanava de l’Estatut d’Autonomia. Això, cal remarcar-ho, ja que hi ha molta gent que fa afirmacions molt lleugeres sobre aquest tema. Aquests processos els tenim molt ben documentats a la Biblioteca del Pavelló de la República, situada al barri de Montbau de Barcelona. També podria comentar algunes anècdotes que m’he anat trobant; com ara el descobriment d’una cooperativa de funcionaris, que vaig fer gràcies a unes revistes que es conserven a la Biblioteca de la Fundació Roca i Galès. Això, després d’haver buscat documentació als edificis ministerials de Madrid.

I és que d’arxius i biblioteques n’he consultats un munt, ja que a tot arreu acabes trobant alguna cosa interessant.

Dunyó, d’articles sobre

¿Per què el cooperativisme està tan enfrontat amb les col· lectivitzacions?

En aquesta ocasió, l’article premiat està centrat en una època molt concreta en què l’anarquisme va fer la guitza tant com va poder al

guanyat el 20è Premi periodístic Jacint cooperativisme.

En els processos de col·lectivització que es van donar a la Catalunya republicana es va respectar totalment la legalitat jurídica que emanava de l’Estatut d’Autonomia món cooperatiu, i hi explico els principals conflictes que hi van haver i com es van resoldre. Els anarquistes de l’època opinaven que les cooperatives eren una “adormidora” de la lluita dels treballadors. Tanmateix, per posar alguns exemples, Joan Peiró, fundador de la Cooperativa del Vidre de Mataró i destacat dirigent anarquista, va dir que el millor sistema era el cooperativisme. El mateix Bakunin, que és l’ànima de l’anarquisme, en un catecisme revolucionari també fa un elogi de les cooperatives. El mateix Lenin, en un discurs del 1918, va dir que l’única cosa bona i que calia conservar del capitalisme eren les cooperatives. Amb això vull dir que els anarquistes solen parlar molt bé del cooperativisme, però a la pràctica promouen les col·lectivitzacions. ¿Ha trobat gaire informació curiosa o desconeguda fins ara?

Quan veig una cosa curiosa, busco els perquès i els intento explicar. Per exemple, la CNT va crear unes cooperatives confederals, sense registrar-les ni res, per fer la competència a les cooperatives legalment establertes.

I això és prou evident perquè anaven numerades: cooperativa laboral 1, 2, 3, etc., quan les cooperatives solien tenir sempre un nom ben característic, com ara La Flor de Maig, La Fraternitat, La Llibertat, etc. A Barcelona, entre d’altres, la CNT va crear el Comitè del Pa, i això va provocar el tancament de les fleques cooperatives. Una cosa semblant també va passar amb la cooperativa de farmàcia, i amb les vaqueries. Cal dir que la Generalitat va intervenir sempre i va anar intervenint les cooperatives afectades, a còpia d’ordres i decrets, perquè la legalitat així ho requeria. ¿Alguna altra anècdota sobre les cooperatives de l’època?

Li’n contaré una que vaig trobar per casualitat. ¿La Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA era una cooperativa o una societat anònima? Ser les dues coses, en principi, és legalment incompatible. Vaig iniciar una intensa recerca que em va portar al núm 349 - Desembre 2011 n

Col·legi d’Enginyers, on vaig trobar uns estatuts de l’empresa que es guarden a l’arxiu, i vaig comprovar que es va constituir com a cooperativa. Però després al Registre Civil de Barcelona vaig constatar que, per necessitats financeres, el 1928 es va registrar com a societat anònima, tot i mantenir el nom sencer anterior. La Llei de cooperatives obliga a suprimir el nom de “cooperativa” de les empreses que no ho són, però els de Fluido Eléctrico en van fer cas omís. No va ser fins als anys quaranta, amb la Llei franquista de cooperatives, que van fer el canvi de nom per “companyia”.

Però fixi’s que amb aquest important canvi no van haver de tocar ni les sigles, ni els anagrames, ni res de res. ¿Com valora la necessitat de recu· perar la memòria històrica?

Des que era jove, sempre m’ha agradat observar i escoltar les converses de gent més gran. I ara penso que hi han coses que no es poden perdre.

Aquesta petita història sobre el cooperativisme i les col·lectivitzacions trobo que és interessant posar-la de manifest perquè puguem entendre d’on venen les coses i esbrinar les conseqüències actuals. S’ha de recuperar la memòria històrica perquè, durant el règim franquista, a la meva generació, inclús a la generació posterior, la dels meus fills, ens van amagar la història. Ni podíem parlar ni escriure en català. Si eres al carrer i et sentien parlar en català, venia un falangista d’aquells amb la mà alçada i et fotia un calbot. A la “mili” em volien arrestar per parlar en català amb els companys en un dinar de celebració. Recordo que d’aquella situació em va salvar un tinent mallorquí que tenia un rang superior a tots nosaltres. Recuperar la memòria històrica d’aquella època també és saber que hi van haver cooperatives que van ser intervingudes i confiscades perquè els socis eren “rojos” i “separatistas”. Després, al cap dels anys, s’ha pogut anar restablint tot aquest patrimoni. n cooperació catalana n

23 n

Pensem-hi

Assemblea Santos Hernández

l’Assemblea Nacional Catalana té per objectiu la recuperació de “la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social”

El 7 de novembre de 1971 va ser

constituïda l’Assemblea de Catalunya, la més important de les organitzacions de la lluita clandestina antifranquista. Han estat dites moltes inexacteses en relació amb el seu funcionament i amb la seva essència, però la millor de les seves definicions continua sent la que ella feia de si mateixa: “El poble de Catalunya en lluita”. Gent “de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques”. És a dir, partits (tots totalment clandestins en aquell moment) i també gent no alineada a cap partit, al si de tota mena d’associacions i d’entitats, de totes les comarques catalanes. Tothom unit per la llibertat, al voltant dels que després van ser els cèlebres “Quatre punts”, la consecució dels quals semblava, en aquell moment, una utopia boja. Tan boja com avui sembla a molta gent la d’algun aspecte d’aquells quatre punts que encara no ha estat assolit. Per exemple, “el ple exercici del dret d’autodeterminació” en forma d’un estat de Catalunya propi i lliure.

El funcionament de l’Assemblea

n 24

cooperació catalana n

núm 349 - Desembre 2011 n

era molt senzill. En qualsevol de les seves reunions –a cada Secretariat s’havia d’acordar en quin lloc s’hi celebraria el següent– podia participar, amb veu i vot, tot grup constituït que s’hagués adherit explícitament a l’Assemblea de Catalunya. Convé dir que en una de les poques publicacions en què s’ha fet pública aquesta dada, hi apareixen unes dues-centes entitats. Partits, organitzacions professionals i d’ensenyament, associacions de barris, centres comarcals. Tothom, però, havia de ser conscient que la seva representativitat venia donada per la seva “presència en la lluita”. Cadascuna d’aquestes entitats anava comunicant les activitats que havia posat en pràctica o les que preparava. I l’Assemblea en prenia nota i “saludava” aquestes iniciatives.

O, si així era considerat oportú, les feia seves i s’implicava, de manera col·lectiva, en la seva realització.

D’aquí van sortir accions com la de la campanya pels ajuntaments democràtics, o la de l’ús oficial del català en tots els àmbits –amb la formació a tots els nivells del professorat necessari– o la campanya

per l’amnistia. O la creació d’una petita xarxa de correu que repartia per l’àmbit de Barcelona la premsa clandestina que qualsevol entitat de l’Assemblea editava. O la redacció i publicació del llibre Els partits polítics en la Catalunya d’avui –imprès a França, l’any 1974, on cada partit, tots en la més absoluta clandestinitat, parlava de si mateix. O les manifestacions massives de Barcelona de dos dissabtes consecutius de febrer del 76. O la Marxa de la Llibertat de l’estiu d’aquell mateix any.

I, també, el funcionament ininterromput d’un equip de dotzenes de persones que, per tot Catalunya, allí on eren cridades, anaven a donar xerrades sobre temes polítics. Per exemple, sobre què era l’Assemblea, què deia l’estatut de 1932, què volia dir democràcia i sufragi popular (qui sabia res de tot això l’any 70?), quines eren, abans de la guerra, les institucions i el govern de Catalunya. L’organització d’aquestes sessions informatives també era molt senzilla. Tu anaves, per exemple, al bar del poble que ho havia demanat.

Duies un senyal d’identitat, que podia ser un llibre, o una carpeta

d’un determinat color. I, una estona després, arribava algú, que potser no et deia el seu nom –com menys en sabessis, millor–, que t’acompanyava al lloc on havies de parlar.

Aquest lloc podia ser una escola, una església, un racó de muntanya.

Tu parlaves, responies preguntes, et tornaven a acompanyar al lloc de trobada d’abans, i llestos.

La feina que l’Assemblea de Catalunya va realitzar durant els anys de la seva vida efectiva va ser ingent. Els nivells que va assolir quant a conscienciació ciutadana, acció popular no-violenta, democràcia efectiva i catalanisme unitari són únics en tota la nostra història. I és bo que en siguem conscients, perquè ara, el dia 7 de novembre d’enguany, hi ha hagut un acte commemoratiu dels quaranta anys de la seva institució.

Ha estat organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, entitat que funciona des de fa poc menys d’un any, i que té per objectiu la recuperació de “la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social”, que, no ho oblidem, és un núm 349 - Desembre 2011 n

dels desitjos dels anys 70 que no hem aconseguit encara. Busqueu la web www.assemblea.cat i llegiu-vos la “Declaració per l’Estat propi” i la “Proposta de full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana”. Sí, mireu-vos-ho. Algunes coses han canviat des del 1971 –si més no, en anar a l’acte d’aquest 7 de novembre, no era previsible el risc que ens obrissin el cap amb la culata d’un arma ni que una pilota de goma disparada “a l’aire” ens buidés un ull– però el govern espanyol, de qualsevol color que sigui, continua amb l’opinió de sempre sobre la llibertat de Catalunya, i els nostres polítics professionals no semblen gaire decidits a dedicar-s’hi a fons.

Som-hi, doncs. Que aquest dilluns 7 de novembre, a l’església de Sant Agustí, plena a vessar, no tots érem ancianets. Hi havia, mira, força gent de trenta i de quaranta anys, que és la que haurà de treballar ara. I la de vint –que també n’hi havia– ja s’hi afegirà després. n

cooperació catalana n

25 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

17

GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

Col. Cooperativistes Catalans, 17 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... I nc e rt e s s es , dubt es , pr oblemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores •C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com Gestión de Calidad ISO 9001:2008 Sujeto a controles periódicos voluntarios

DE

KR A

ce

C e rtifi c a

ti o n

rtifi c a d o

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

CARRER

La Veu del Carrer Núm. 120. Octubre del 2011. Barcelona carrer@favb.cat www.fvb.cat Revista publicada per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Aplaudim la iniciativa d’aquest número de dedicar un dossier a les cooperatives de consum ecològic. A més, fora del tema del dossier, inclou un article amb el títol “Cooperativisme a Bagdad 112”, en què es reflecteix la iniciativa i la història d’uns immigrants d’origen africà, instal·lats al barri del Poblenou, que intenten crear una cooperativa de recollida de ferralla. Heus aquí els articles del dossier: “Cap a un altre model de consum”, que fa un recorregut per les primeres cooperatives de consum ecològic sorgides en la dècada dels setanta, dóna unes quantes xifres i acaba amb una petita entrevista a un membre de la cooperativa Cydonia; “Avançant en el cooperativisme agroecològic”, en què l’autora analitza aquest tipus de cooperativisme i defensa que la producció ecològica a petita escala és altament productiva i suficient quant a subministrament mundial; “Cooperatives de consum responsable a Barcelona” defineix les cooperatives i descriu com funcionen i com es coordinen, i també ofereix una llista de cooperatives de consum responsable per districtes; “Consumir menys i millor. Alguns consells pràctics per a reduir l’impacte ambiental. De l’agricultor al veïnat, productes per al contacte directe”; “Userda 9, cooperativisme ecològic a Nou Barris” parla d’una cooperativa que fa activitat des de fa més de deu anys, tot i que legalment ho és des de l’any 2010. El dossier acaba amb un anunci, a tota pàgina, d’una gestora de cooperatives d’habitatges, i també amb l’article “De la Flor de Maig a Cydonia”, que detalla bona part de la història i l’evolució que va tenir La Flor de Maig, una de les principals cooperatives de consum de Catalunya; i, així mateix, mostra les característiques d’una de les primeres cooperatives ecològiques de Barcelona, Cydonia, i d’altres cooperatives més petites, que, segons l’autor, es podrien considerar, els hereus protagonistes de l’himne dels cooperativistes catalans. n

ESCOLA CATALANA

Òmnium Cultural Núm. 472.Setembre-octubre 2011. Barcelona escolacatalana@omnium.cat www.escolacatalana.cat Revista bimensual en llengua catalana i publicada per l’Òmnium cultural, dedicada al món de l’educació i tots els temes relacionats en aquest camp. En aquest número el monogràfic porta el titular de “L’educació per al consum”. Alguns dels seus títols són aquests: “L’escola del consum a Catalunya: Formació, avui, per als consumidors de demà”, “Algunes consideracions sobre l’educació per al consum responsable”, “La crisi econòmica, una oportunitat per a l’educació”; “Per un consum racional i una utilització intel·ligent de les pantalles”. Destaquem l’article titulat “Educar en el consum en el cooperativisme”, en què l’autora, en una breu introducció, defineix el concepte d’economia social per deixar clara la relació que aquesta té amb el cooperativisme. Tot seguit explica de manera clara el binomi educació-cooperatives. I remarca que, seguint un dels principis cooperatius, la cooperativa té l’obligació de proporcionar l’educació i la formació dels seus socis, i subratlla que en les cooperatives de consum aquest fet es fa extensiu als consumidors. Presenta “La Bitàcora del Consum”, un recurs didàctic en format de pàgina web que està orientat a l’educació del consum responsable i és promogut per la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) i un grup d’importants cooperatives de consum. Acaba analitzant el paper que té el consum en les mateixes cooperatives de consum. L’article finalitza amb un esquema on consten els set principis cooperatius. El monogràfic acaba amb l’entrevista a la portaveu del Centre de Recerca i Informació per al Consum. I la revista, amb les seccions següents: “Miscel·lània”, “Mirades Òmnium”, “Mirades Abacus” i “Notícies de l’entitat”. n núm 349 - Desembre 2011 n

cooperació catalana n

27 n