LLIBRE FESTES BENIFAIÓ 2016 by Gabinet Premsa i comunicaciÃ³ Ajuntament BenifaiÃ³

SUMARI

Han fet possible aquest Llibre de Festes Edita: Ajuntament de Benifaió Disseny: Regidoria de Modernització Maquetació i coordinació: Gabinet de Comunicació Imprimeix: Gràfiques Machí, S.L. Portada: Joel Miralles Meneses (Guanyador Concurs fotogràfic Portada 2016) Fotografies oficials: Sensio Duart Fotografía Tirada: 2.500 exemplars Col·laboracions: Clavaris 2016 Clavaris 1991 Clavaris 1966 Reina Festes 1991 Reina Festes 2006 Quinta de 1958 Matrimonis d’Or Mª Dolores Gómez Machí Maribel Marqués José García Perpiñá Alfredo Mompó Pérez Rosa Huertas Rosi

Rafael Añó Héctor Alepuz Requena Francesc Beltrán López (cronista Benifaió) Nani Rosa Huertas Remigio Esteve Robert V. Falcó Mª Carmen Sanchis Maiques Julián LLadosa Dalmau Joan Camps i Martí Francesc Josep Fort Silvestre María del Mar Garau March Família Marqués Muñoz Entitats i Associacions

Saludes institucionals

Reina de les festes

11 Clavaris Divina Aurora 17 Programa de festes 32 Col·laboracions 75 Entitats i associacions 93 Un Benifaió actiu

salutació Benifaió obri les portes de bat a bat als seus dies grans, els de les seues festes patronals, una ocasió molt especial que els seus habitants esperen amb impaciència i que atrau moltes persones que volen compartir amb ells aquestes dates. Carrers i places es vesteixen de gala per a acollir a un gran nombre d’actes religiosos, culturals, cívics o tradicionals que ofereixen l’oportunitat de viure una magnífica experiència en companyia de familiars i amics i de reforçar els lligams que ens uneixen. La música, la pólvora i la gastronomia típica també contribuiran a fer inoblidables les celebracions de 2016 per a tots els que tinguen la sort d’acostar-se a Benifaió i escabussar-se dins l’atmosfera festiva, càlida i acollidora que reina durant aquestes jornades excepcionals. Des del llibre de festes envie a tots els veïns de Benifaió la meua salutació més afectuosa, junt amb els meus millors desitjos per a les festes patronals i una forta abraçada.

#FestesBenifaió

Ximo Puig Ferrer President de la Generalitat Valenciana

Jorge Rodríguez Gramage President de la Diputació de València

salutació

Saluda a la reina Clara Llácer Rovira, l'alcaldessa Marta Ortiz, la regidora de Festes, Júlia Manuel, els clavaris, les veïnes i els veïns d'aquest municipi de la Ribera Alta. Enhorabona també als centenars de festers que fan possible que cada any aquesta celebració se situe en el centre del calendari festiu de la província. És un honor i una responsabilitat per a la Diputació de València estar al costat d'aquestes manifestacions festives, que es converteixen en la millor mostra cultural de la província i que universalitzen el nom dels nostres pobles. En aquesta línia, continuarem apostant pels nostres costums i les nostres tradicions, per difondre tot el llegat històric i cultural que va passant de generació en generació i que hem de contribuir a protegir en el temps, alhora que s'hi uneixen festejos de nova creació. Només em resta desitjar a tot el col·lectiu fester i a les veïnes i els veïns de Benifaió que gaudisquen d'aquests dies dedicats a la seua patrona, Santa Bàrbara, i també agrair el seu treball a tots els qui fan possible la celebració de les festes patronals. No hi ha millor forma de començar el mes d'agost que presentant la reina d'unes festes que són una part important de la identitat d'un poble. Després vindran els actes lúdics, la música, la festa dels fadrins i la processó del foc, i tot acabarà, com és tradició, amb la processó solemne en honor de la patrona. Que gaudiu al màxim de les vostres festes, de les quals heu de sentir-vos molt orgullosos.

#FestesBenifaió

salutació

Marta Ortiz Martínez Alcaldessa de Benifaió

Les festes 2016 ja estan al carrer. Benifaió, el nostre poble, es submergeix en ple estiu en una programació festiva treballada amb intensitat des de la regidoria de festes, pensada per a tots, grans, menuts i joves. Benifaió és un poble participatiu quan s’ofereix una bona festa. El passat any es va demostrar que el nostre poble tenia ganes de festa i la resposta en cada acte fou destacable. Desitge que enguany, de nou, l’alta participació estiga present en la multitud d’actes i amb les novetats que els oferim i que podran trobar amb detall a les pàgines d’este llibre festiu. Vull agrair a Sofia, reina 2014 i 2015, l’interés posat per complir amb un càrrec que enguany ostentarà amb orgull Clara. Enhorabona a la nova reina i a tota la família per l’entusiasme i il·lusió que ens estan transmitint. Desitjar unes bones festes 2016 als joves clavaris de la Divina Aurora, que durant tot l’any han estat treballant de valent i esforçant-se per oferir al poble una gran quantitat d’activitats festives, així com als col·lectius de clavaris de 25 i 50 anys de la Divina Aurora, Sant Roc, i a totes les entitats que durant els pròxims dies organitzen esdeveniments esportius i culturals mostrant un programa variat per a totes les edats. La festa està treballada amb entusiasme per part de tots els col·lectius participants i per la corporació municipal per a tots, disfruteu-la, és vostra. Ens veiem al carrer, als recintes festius, als sopars i concerts, eixim i participem, en definitiva continuem en festes FENT POBLE i ESTIMANT BENIFAIÓ.

#FestesBenifaió

Júlia Manuel Naranjo Regidora de festes

salutació

Estimat poble, Benifaioners i Benifaioneres, les festes ja estan ací. Ja ha passat un any!. Un any diferent, un any ple de novetats i ofertes per a activar el poble. I com no podria ser d'una altra manera, també serà així durant les festes. Personalment per a mi, és un any diferent, perquè he pogut programar durant 365 dies, és per açò que són unes festes preparades amb especial estima. En elles he intentat reflectir la nostra identitat com a poble, la nostra cultura, com la partida de pilota valenciana, el concert de dolçaina, les danses, el foc… També oferim activitats pensant en tots els grups d'edats; activitats infantils, per a joves, adults i per als nostres majors. I amb novetats! No ha sigut un treball fàcil, ja que comptem amb pocs diners, però ho hem superat amb imaginació, treball i esforç. També m'agradaria destacar a totes aquelles associacions i col·lectius que fan possible unes festes més participatives, preparant activitats durant estos dies. I com no, als Clavaris de la Divina Aurora, els que ens han divertit i dinamitzat amb les seues activitats durant l'any i que ara no podria ser d'una altra manera. A més, saludar a Clara Llácer, reina de les festes 2016. La qual ens representarà durant aquests dies. Enhorabona Clara, enhorabona Clavaris i felicitar-vos perquè ja han arribat les vostres festes esperades durant tant de temps. Vos deixe amb la programació per a estos dies. Heu demostrat que Benifaió està actiu, així que continuem-ho fent! Ens veiem pels carrers! Bones festes a totes i tots!

#FestesBenifaió

salutació

D. Félix Duart Boluda Rector Pàrroc de Benifaió

Proposar incansablement l'Evangeli per a bé de tots; cercar la millor formació del poble cristià; preocuparse de la missió evangelitzadora dels sacerdots, és una forma de manifestar la misericòrdia.

Benvolguts amics: Anem a celebrar les nostres Festes Patronals l'any de la Misericòrdia, que el Papa Francisco ha proposat per a tota l'Església.

Sant Isidre Llaurador ens ensenya a saber unir en la nostra vida l'oració i el treball de cada dia. Així la nostra existència està plena de misericòrdia i d'amor.

"Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És font d'alegria, de serenitat i de pau. És condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l'acte últim i suprem amb el qual Déu ve a la nostra trobada. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers al germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l'home, perquè obri el cor a l'esperança de ser estimats no obstant el límit del nostre pecat" (Misericordiae Vultus, 2). Comencem les nostres Festes Patronals amb la celebració de l'Assumpció de la Mare de Déu. En aquest dia contemplem com la Mare de Déu és elevada en cos i ànima al cel; i des d'allí intercedeix per nosaltres, perquè és la Mare de la Misericòrdia.

Santa Bàrbara Patrona de Benifaió

Sant Roc ens ensenya a ser misericordiosos amb els pobres i els malalts, perquè ell segueix a Jesús estimant intensament als necessitats. Sant Gaietà és també un exemple de misericòrdia i amor.

#FestesBenifaió

La Divina Aurora, Mare de Jesucrist i Mare nostra, ens porta sempre a Jesús, el seu Fill, i ens manifesta: "Feu el que ell us diga" (Jn 2, 5). I Jesús ens diu: "Est és el meu manament: que us estimeu uns a uns altres com jo us he estimat" (Jn 15, 12). I acabem les nostres Festes Patronals amb la celebració de Santa Bàrbara, la nostra Excelsa Patrona. L'amor a Crist en l'Eucaristia ens porta necessàriament a imitar a Crist en la vida. Com a Màrtir Santa Bàrbara sap perdonar als seus botxins, encara que un d'ells siga el seu propi pare. Santa Bàrbara, com Jesús, diu i fa en el moment del martiri: "Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan" (Lc 23, 34).

Que les Festes Patronals d'enguany de la Misericòrdia, seguint l'exemple dels nostres Sants Patrons, ens ajuden a tots a avançar en el camí de l'amor i del servei als germans. Us desitge a tots unes bones festes Patronals de l'Any de la Misericòrdia.

clavaris divina aurora 2016

Veïns i veïnes, poble de Benifaió, si no ens conegueu, ens presentem a les págines següents. Després d'un any d'esforç replet d'activitats, espectacles i sobretot replet d'il·lusió, arribem a la recta final agraïnt al nostre poble, la Joia de la Ribera, l'acceptació des del primer

moment i la participació per a fer festa. Ara bé, el millor, les nostres festes patronals, i no us anem a decepcionar. Eixiu al carrer per a disfrutar, perquè “JA ESTEM EN FESTES!!!” VISCA BENIFAIÓ I VISCA ELS CLAVARIS DE LA DIVINA AURORA

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora 2016

JAUME Martí López (clavari d’honor)

CARLOS Serrano González

CARLOS Martínez Canet

JAUME Lerma Castillo

DAVID Pla Bono

JOSEP Rodríguez Sastre

JULIO López Lahiguera

ANGELO Kovacs

RAMON Kovacs

AITOR Delicado Cobo

JOSEP Navarro Sánchez

BORJA Granell Benavent

JAVIER Román Torrent

MIGUEL Guillén Aycart

JUAN García Hernanz

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora 2016

NAZAR Frankiv

NORMAN Greus Sanz

ÁNGEL Clemente Sanfélix

RAFAEL Araque Roig

JONATHAN Enrique Alcalá

ANTONIO Sanz Llácer

SAMUEL Camarasa Esteve

MARC Toledo Piles

CAYETANO Manzano Morallón

RUBÉN Aparici Luzón

JESÚS Machí Ibor

CARLES Marzal Seguer

FRANC Gascó Aparici

IVÁN Gómez Gil

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora 2016

Qui és qui?… quí?…

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora 2016

#FestesBenifaiรณ

abans de festes… III Ruta de la Tapa Festes Benifaió 2016 edició CHOVÍ (del 5 al 14 d’agost) Inauguració dijous 4 agost 20:30h Centre Cultural

Amb 12 establiments participants Organitza: ACEB Col·labora: Ajuntament de Benifaió

Campionat local Frontennis Del 25 al 29 de juliol De 18:30h a 21:30h Frontó Municipal

Campionat obert Frontennis De l’1 al 11 d’agost De 18:30h a 21:30h Frontó Municipal

Organitza Club Frontennis Benifaió

#FestesBenifaió

programa de festes 2016

programa de festes 2016 DISSABTE 6 d’AGOST 21:30h

Arreplega Reina de Festes 2015, 2016 i Clavaris Divina Aurora

23:00h

Presentació Reina de les Festes i Clavaris de la Divina Aurora En acabar DISCOMÒBIL Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

DIUMENGE 7 d’AGOST 09:00h

Matinal Motera (motos clàssiques) Homenatge Francisco González Organitza: Moto Club Tramusser Benifaió Lloc: Carrer La Font (en finalitzar s’oferirà un refresc a la Plaça del Progrés)

19:00h 19

Partida de Pilota Valenciana Modalitat Galotxa Lloc: Carrer Nou, junt a la Plaça Major

22:30h

Concert de Festes Societat Artística Musical Benifaió “Homenatge al Clarinetista Vicente Martínez” Lloc: Centre Cultural Enric Valor

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DILLUNS 8 d’AGOST 11:00h

Inauguració Exposicions “Concurs Portada Llibre Festes 2016” i “Concurs Escolar Infantil Mascota Olimpíades 2016” Lloc: Mercat Municipal

11:30h

Visites culturals guiades als monuments històrics Inscripcions: Ajuntament de Benifaió (del 2 al 5 d’agost, d’11:00 a 13:00h)

12:00h

Cucanyes Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Plaça Major

13:00h

Festa del Pato Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Font de la Carrasca

16:30h

Concurs de Truc (també dimarts 9 d’agost) Organitzen: COHOCA i Consell Agrari Municipal Lloc: Bar Cohoca

19:00h

Taller de Danses (per a tot aquell/a que vullga participar a les Danses del 15 d’agost) Organitza: Grup Benifaió en Dansa Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

20:30h

Concert de Dolçaina A càrrec de Colla Al-Mansáf Lloc: Plaça Major

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIMARTS 9 d’AGOST 12:00h

Cucanyes Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Plaça Major

13:00h

Festa del Pato Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Font de la Carrasca

19:00h

Taller de Danses (per a tot aquell/a que vullga participar a les Danses del 15 d’agost) Organitza: Grup Benifaió en Dansa Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

20:00h

Classe gratuïta de Ioga. Nivell inicial Lloc: Gimnàs Gym Tao (carrer Espartero, nº2)

23:00h

Cinema a la fresca Lloc: Plaça Major

DIMECRES 10 d’AGOST 11:30h

Visites culturals guiades als monuments històrics Inscripcions: Ajuntament de Benifaió (del 2 al 5 d’agost, d’11:00 a 13:00h)

12:00h

Cucanyes Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Plaça Major

#FestesBenifaió

programa de festes 2016

13:00h

Festa del Pato Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 Lloc: Font de la Carrasca

18:00h

Concurs de tractor i remolque Organitzen: COHOCA i Consell Agrari Municipal Lloc: Molls de COHOCA

20:00h

Teatre Infantil Pop’s Corn de la Companyia Maduixa Lloc: Plaça Major

21:00h

Sopar Homenatge als nostres Majors Amb l’espectacle “MIRA QUI CANTA” Lloc: Col·legi Santa Bàrbara Arreplega de tiquets: Centre Cultural Enric Valor De l’1 al 9 d’agost (excepte cap de setmana) de 19:30 a 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIJOUS 11 d’AGOST de 10:30 a 13:00h i Bàsquet al carrer 3x3 de 17:00 a a 20:00h Organitza: CBM Roquette Benifaió Lloc: Carrer Sant Josep de Calassanç

12:00h

Cucanyes Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Plaça Major

13:00h

Festa del Pato Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Font de la Carrasca

18:00h

Concurs solca amb cavalleria Organitzen: COHOCA i Consell Agrari Municipal - Lloc: Instal·lacions COHOCA

21:00h

Final Campionat Obert Frontennis Organitza: Club Frontennis Benifaió - Lloc: Frontó Municipal

21:30h

Sopar de l’Esport Festes 2016. Vine i vota per a fer entrega dels premis i distincions al mèrit esportiu. El teu vot al sopar és important! En acabar DISCOMÒBIL Lloc: Col·legi Santa Bàrbara Preu tiquets:

Venda de tiquets: 5€ (adults) Centre Cultural Enric Valor 1€ (infantil de 3 a 12 anys) De l’1 al 9 d’agost Inclou: (excepte cap de setmana) -picaeta, beguda i gelat- d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIVENDRES 12 d’AGOST 11:00h

Inauguració Exposició Fotogràfica “El Foc a les nostres festes” Fotografies cedides pel poble a les Penyes El Coet i El Xiflec Lloc: Ajuntament de Benifaió

11:30h

Visites culturals guiades als monuments històrics Inscripcions: Ajuntament de Benifaió (del 2 al 5 d’agost, d’11:00 a 13:00h)

12:00h

Cucanyes Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Plaça Major

13:00h

Festa del Pato Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Font de la Carrasca

17:30h

Volta Popular Festes 6K Benifaió Eixides i meta: Mercat Municipal Col·laboren: Gómez Madrid Kangurs Benifaió Clavaris Divina Aurora 2016

Inscripció Mercat Municipal (aportació voluntaria a partir d’1 €) 17:30h Inscripcions categories infantils 18:30h Eixida categories infantils 19:00h Inscripcions categoria general 20:00h Eixida categoria general

*(dutxes disponibles per als participants en acabar cada volta al pavelló municipal)

21:30h

Preu tiquets: Sopar de FESTES 2016 2,5€ Ambientat amb DISCOMÒBIL

Lloc: Col·legi Santa Bàrbara Inclou: -picaeta, beguda i gelat-

Venda de tiquets: Centre Cultural Enric Valor De l’1 al 9 d’agost (excepte cap de setmana) d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DISSABTE 13 d’AGOST de 10:30 a 13:30h

Jocs tradicionals- Lloc: Plaça Major

de 18:00 a 21:00 h Taller de fanalets amb passacarrer i amb tabal i dolçaina.

I visita de la patrulla canina. Col·labora:

00:00h

- Lloc: Plaça Major

MACRO Discomòbil “PARAPA FEST” Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

DIUMENGE 14 d’Agost de 10:30 a 13:30h

Atraccions aquàtiques - Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

de 18:00 a 21:00 h Castells unflables - Lloc: Plaça Major A partir de les 20:00h

Preu tiquets: 3€ per pesona NIT DE PAELLES FESTES 2016 Inclou: Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 -tauler, cadires, Col·labora: Falla La Verge arena i arrós22:00h Lloc: Concert deSanta Festes Societat Artística llenya, Musical Benifaió Col·legi Bàrbara (taulers mínim Centre Cultural Enric Valor per a 8 persones) 00:00h MACRO Discomòbil NIT DE PAELLES

#FestesBenifaió

Venda de tiquets: Plaça Major De l’1 al 5 d’agost, d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

programa de festes 2016 DILLUNS 15 d’AGOST 09:30h

Mare de Déu d’Agost

Torneig d’Escacs Festes 2016 (limitat a 30 jugadors) Organitza: Club Escacs Benifaió Lloc: Seu Club Escacs Benifaió (carrer Sant Josep de Calassanç)

10:00h

Campionat de Petanca Dupletas a la mele Organitza: CD Petanca Benifaió (inscripcions 5€, 1 hora abans) Lloc: Parc Valmontone

20:00h

Missa i a continuació Processó en honor a la Mare de Déu d’Agost A càrrec dels festers i festeres voluntaris Lloc: Església Parroquial

21:30h

Danses en honor a Santa Bàrbara. Grup Benifaió en dansa Eixida des de Rotonda Tropicana amb el Ball de la Jàquera de Benifaió fins a la Plaça Major En acabar les danses: Repartiment gratuït d’Aigua de València Col·laboren: Clavaris 25 i 50 aniversari Lloc: Plaça Major

00:00h

Nit de correfocs amb els Dimonis Enroscats de l’Alcúdia Eixida Plaça Major

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIMARTS 16 d’AGOST 20:00h

Sant Roc

Missa en Honor a Sant Roc, a continuació processó i focs artificials Organitzen: Clavaris Sant Roc 2016 - Lloc: Església Parroquial

22:30h

Espectacle de màgia familiar “Markus Màgic Show” - Lloc: Plaça Major

DIMECRES 17 d’AGOST 10:00h

ESMORZAR POPULAR FESTES 2016 Lloc: Plaça Major

20:00h

Sant Gaietà Preu tiquets: Venda de tiquets: Centre Cultural Enric Valor 3€ per pesona De l’1 al 9 d’agost Inclou: (excepte cap de setmana) -picaeta, coca de cansalà i embotit, i beguda- d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

Missa i a continuació Processó en honor a Sant Gaietà.(Recordant a Luis Santonja) A càrrec dels festers i festeres voluntaris - Lloc: Església Parroquial

23:30h

Nit de rock and rap amb l’actuació de Frida,

Venda anticipada: Charly efe, Assekes i Villamiseria Plaça Major de l’1 al 5 d’agost (tribut a Marea, La Fuga i Extremoduro) d’11:00 a 14:00h Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 i de 19:30 a 21:00h i Ajuntament de Benifaió Preu entrada: Venda en taquilla: Lloc: Col·legi Santa Bàrbara 2€ el mateix dia a partir de les 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIJOUS 18 d’AGOST 12:00h

Sant Isidre

Entrega Trofeus Concursos Organitzen: COHOCA i Consell Agrari Municipal Lloc: Instal·lacions COHOCA

de 17:00 Donació de sang solidària en festes a 21:00h Lloc: Centre de Salut de Benifaió (amb obsequi per als donants)

18:00h

Entrà de la Murta pels carrers de Benifaió Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016

20:00h

Missa en Honor a Sant Isidre, a continuació processó i focs artificials Organitzen: COHOCA i Consell Agrari Municipal Lloc: Església Parroquial

23:00h

BALL DE FESTES 2016 amb l’Orquestra Malvarrosa Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

Preu tiquets: 3€ inclou: -aigua de valència i pastes-

Venda de tiquets: Centre Cultural Enric Valor De l’1 al 9 d’agost (excepte cap de setmana) d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DIVENDRES 19 d’AGOST de 10:00 Activitats per als nostres majors a 12:30h Lloc: Llar dels Jubilats 18:00h

Arreplega dels Clavaris de la Divina Aurora 2016

21:00h

Ofrena de Flors a la Divina Aurora Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Església Parroquial

00:00h

Cordà Infantil (normativa en pàgina 31) Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec - Lloc: Plaça Major

00:30h

Discomòbil Grans Èxits! “Festa Flower Power” Vine caracteritzat amb la temàtica (Per a tot aquell/a que vinga disfressat/da es rifarà una tablet i altres sorpreses) Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

DISSABTE 20 d’AGOST

Divina Aurora

09:00h

Arreplega dels Clavaris de la Divina Aurora 2016

12:00h

Missa en Honor a la Divina Aurora Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Església Parroquial

14:00h

Mascletà en honor a la Divina Aurora A càrrec dels Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Plaça del Progrés

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 21:00h

Processó del Foc en honor a la Divina Aurora (Inscripcions i normativa pàg. 31) Eixida des de l’Església parroquial. En acabar Focs Artificials Patrocinen: : Clavaris Divina Aurora 2016

00:00h

Discomòbil EIVISSA PARTY Organitzen: Clavaris Divina Aurora 2016 - Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

de 02:00 Cordà (Inscripcions i normativa pàg. 31) a 04:00h Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec - Lloc: Plaça Major

DIUMENGE 21 d’AGOST d’11:00 Atracció aquàtica a 15:00h Lloc: Piscines d’estiu 19:00h

Partit de Festes (CD Benifaió - Almussafes CF) Lloc: Camp de futbol Benifaió

20:30h

Actuació de la Rondalla Benifaió per cantar a la Reina de les Festes i amenitzar l’ambient a la Plaça Major

23:00h 23:00

Espectacle “Xavi Castillo News” Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

Preu tiquets: 5€ (general) 4€ (jubilats / carnet jove)

Venda de tiquets: Centre Cultural Enric Valor De l’1 al 9 d’agost (excepte cap de setmana) d’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h

#FestesBenifaió

programa de festes 2016 DILLUNS 22 d’AGOST 11:00h

Santa Bàrbara

Arreplega de la Reina de les Festes amb la banda de la SAM Benifaió

12:00h

Missa en Honor a la patrona Santa Bàrbara Lloc: Església Parroquial Cantada pel Cor Parroquial Benifaió

14:00h

Mascletà Plaça del Progrés

21:00h

Processó en honor a la patrona Santa Bàrbara Precedida pels Tornejants d’Algemesí i les Danses de Processó amb el grup “Benifaió en dansa” Eixida des de l’Església Parroquial En acabar la Processó, Castell de Focs Artificials

00:00h

Actuació de l’Orquestra “Benítez Band” Lloc: Col·legi Santa Bàrbara

de 02:30 Cordà (Inscripcions i normativa pàg. 31) a 04:30h Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec Lloc: Plaça Major

#FestesBenifaió

CLAVARIS Sant R oc 2016

Enrique Calvo Chaqués Abel Roig Pellicer Javier Grau Clérigues Antonio Catena Molina Edu Arcís Beltrán Adolfo Sanz Clérigues Enrique Albuixech Climent José Antonio Onieva Aguilera

NORMATIVA Processó del Foc -Tindre carnet CRE (Consumidor reconegut com a expert). -Els coets hauran d’anar subjectes durant tot el recorregut. Cal obeir a les instruccions de la Policia Local i Protecció Civil.

NORMATIVA Cordaes -Organitzades per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Benifaió amb la col·laboració de les Penyes El Coet i El Xiflec. -Tindre carnet CRE (Consumidor reconegut com a expert).

-Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del recorregut oficial.

-Les destrosses personals i materials seran responsabilitat de l’infractor.

-Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

-És obligatòria una vestimenta adequada. -Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

INSCRIPCIONS: 17, 18 i 19 d’agost (de 9:00h a 23:00h) al retén Policia Local. Cal portar DNI i carnet CRE #FestesBenifaió #FestesBenifaió

31 31

Del solsticio de invierno al solsticio de verano

Esquilmado por una represión el viejo continente fagocita, dando el sorpasso a golpe de timón.

No creo en emergentes, maquiavelos… tácitos con sus ecos de lamento y audaces con sus cantos de sirena.

Versalles ya no baila el minué mira al decimonono sin inquina, Troica sinónimo de Robespierre, ¿El London Eye al euro "aufidersen"? Por tanta circunstancia acaecida, me temo que eso es algo pernicioso, en esta sociedad depauperada, por un mundo falaz y veleidoso. Hispania, hija de Bernarda es, llevando negro luto riguroso, de diciembre a junio, ingobernada.

¿Dónde quedó el viejo parlamento de grandes oradores de excelencia? Reliquias de relapso, vaticino llenas de redundancia y vanagloria, reminiscentes de antiguos caminos, futuro refulgente nos anuncian.

#FestesBenifaió

¡Las Cortes asemejan casa Pepe con tanto contubernio de taberna!, Faltándose al respeto mutuamente, barítonos sin voz, ¡Viva la Pepa! Medio año y el país sin legislar poniendo a prueba nuestra resiliencia.

Dedicado a mi gran amigo de Benifaió, D. José García Perpiñá, 90 años, abogado, escritor y estudioso, fundador del colegio Hispania, por sus charlas, estudios y reflexiones de mecánica cuántica y filosofía que tanto aprecio y a su señora y pianista Dña. María Comenge por los versos que me recita y las obras que me enseñó a interpretar en su Petrof.

Nani R.H.

La mirada d’un fotògraf: Diversos punts de vista d’un mateix espai L’autor d’estes imatges, Julián Lladosa, és veí de Banifaió i pertany al club Fotoforum F.11. Ha volgut compartir al llibre de festes la captació de la llum, el color i l’espai d’un mateix lloc, la Plaça Major. Disfruteu amb elles…

#FestesBenifaió

Des del grup de la quinta de 1958, volem abans que res agrair l’espai que se’ns ha oferit al llibre de festes per dirigir-nos als benifaionencs i benifaionenques. Dir-vos que estem encantats amb aquesta iniciativa de la festa de quintes que aquest any celebrarà la seua segona edició. Aquesta activitat ens ofereix a totes i tots l’ocasió de reunir-se cadascú amb les persones que comparteixen l’any de naixement. A més, a més, amb l’actitud festera que açò ens provoca, hem començat a traure records de l’indret d’eixa memòria que havia quedat guardada en l’oblit. Han començat a eixir al present aquells jocs de barri que compartíem, com per exemple: botar a la corda, a la goma, jugar a pico, zorro o zaina, al sambori, fer ballar la trompa, jugar amb les boletes al guà, jugar a conillets amagar (segur que tu lector o lectora, estaràs pensant que et trobaven de seguida i et feien pagar, tranquil/la a ami també), i moltíssims més jocs. També hem recordat els primers anys d’escola, bé al col·legi Santa Bàrbara o bé al col·legi Cristo Rey. Les primeres llàgrimes al trobarse en terreny desconegut, cares noves de xiquets i xiquetes que potser mai havies vist, i després és convertirien en els teus grans amics i amigues, amb els quals compartiries experiències noves, il·lusions, decepcions, esmorzars, berenars, i com no, el got primer i botella després de llet Cervera que ens oferien a l’escola i que per a endolcir-la a tots duem la mesureta de paper plena de sucre i colacao. Quins records!!. Ja ho veieu, segur que a tots els que heu decidit formar part del vostre grup de quintos, vos vindran eixos records i molts més que no cabien en aquest espai d’este llibre de festes. Nosaltres, els del 58, ja tenim més de mig segle. Això vol dir, que potser el nostre cos ja té algunes mancances. Perquè és veritat que pel temps:

#FestesBenifaió

-Desapareixen els tipets mereixedors d’un 10 amb corona i apareixen les cintures com una plaça redona. -Desapareixen els cabells vius i lluents, i apareixen les punyeteres canes, sempre reincidents. -Desapareix la dentadura que tot ho esclafava, i apareixen els ponts, però no els de Calatrava. Però la ment no ha canviat, sap vore que amb tots estos anys també ens han quedat: -Les experiències que hem viscut. -La família, els amics i les persones que hem conegut. -I la corda que encara ens queda per gaudir-les sempre complaguts. Els xics i les xiques d’aquesta quinta nascuts com hem dit abans l’any 1958, complim 58, que com podeu veure la xifra coincideix amb la data de naixement, coincidència que tardarà alguns anys a tornar a passar en altra quinta. És per això que hem volgut possar-li encara més il·lusió si cap a aquesta celebració, la festa de les quintes. Hem volgut compartir amb tots vosaltres aquesta simpàtica coincidència, i des d’ací animar-vos a que totes i tots ho celebreu amb els vostres grups corresponents. Segur que vos serà agradable i divertit. Moltes gràcies i bones festes!

José García Pepiñá

Comptem un conte...

Gusanito y Hormiguita Por la orilla del lago azul, discurre un senderito bordeado de altas hierbas. Es una vía de paso muy accidentada. Esta tarde de verano, se pasea despreocupado Gusanito, cuando, de repente, se encuentra frente a frente con Hormiguita y, entre ellos, entablan este diálogo. ¿A dónde vas tan cargada con ese enorme grano de trigo sobre tu cabeza? Pregunta Gusanito a Hormiguita. -Voy a llevarlo al hormiguero, mi casa. Las hormiguitas trabajamos mucho durante el verano y, con nuestro trabajo, llenamos nuestra despensa de granitos, semillitas, miguitas de pan y pedacitos de verdura. Cuando el invierno cubre la pradera con su manto de nieve blanca y arrecia el viento frío, las hormigas cerramos la puerta del hormiguero y allí, calentitas, a salvo de los depredadores, nos alimentamos con la comida que hemos guardado en la despensa en el verano. Durante el día, en su salita de estar, las mamás hormiguitas hacen calceta cantando. Los papás pasan el rato con el bricolaje en el taller y los peques escuchan embaucados los cuentos de hadas que les narran sus abuelos. Algunas tardes, nos visitan nuestros vecinos los topillos, lombrices, musarañas y sanguijuelas. Con ellos organizamos merendolas muy divertidas. Luego formamos corrillos. Unos leen el periódico, otros ven la televisión y, el resto, se distrae con los juegos de ajedrez, oca o parchís. Nos lo pasamos bomba. ¿Y tú adónde vas? Pregunta Hormiguita a Gusanito. A cuya pregunta, éste contesta: Voy al bosque vecino. Todos los animalitos que viven allí son mis amiguitos. Tenemos un casino, pero yo no lo visito, porque siempre está lleno de humo y los abuelitos que lo ocupan, se pasan el día criticando al gobierno. Yo prefiero jugar al aire libre, bajo el sol radiante y el aire fresco de levante. Ver como revolotean los gorriones y las águilas y bañarme en el lago azul. Los más viejecitos juegan a la petanca. Los jóvenes llenan su afición en las carreras pedestres. Son apasionantes. Compiten conejos, liebres, grillos, tortugas, caracoles, saltamontes, sapos, ranas y otros animalitos aficionados a este deporte. Cuando competimos, en los márgenes de la pista se colocan en largas hileras paralelas las palomas, perdices, tórtolas y otras avecillas, que aplauden con sus alitas a sus corredores favoritos. Mantienen el orden, vestidas de amarillo, cuadrillas de patitos dando órdenes. Las ardillas siguen la carrera saltando de rama en rama de los árboles y, los búhos, escondidos entre las matas de la orilla, vigilan con sus ojazos redondos y melancólicos posibles infracciones de los corredores.

Por si algún corredor se accidenta, tenemos, con la Cruz Roja estampada en su guardapolvo blanco, ratitas enfermeras y conejitos camilleros y, libélulas que trasladan los heridos al hospital por vía aérea como los helicópteros. Las golondrinas y vencejos pasan y repasan la pista revolando, dando noticias de los incidentes de la carrera a los espectadores. Arbitran la competición, tres ratones bigotudos tocados con gorros de visera. Y entregan los premios a los ganadores dos hermosas mariposas. Las carreras siempre las ganan las liebres o los conejos. En cambio, las tortugas y caracoles, por mucho que se esfuerzan cada año, llegan siempre a la meta rezagados y mal humorados. Yo, como soy pequeñito, -continúa explicando Gusanito- no puedo competir. En un claro del bosque me tumbo panza arriba y disfruto del susurro de las hojas animado por el viento. Los jilgueros, verderones y ruiseñores me cantan a coro en las ramas, mientras unos periquitos, vestidos con sus trajes de vistosísimos colores, bailan al compás. Y las ranas, en una charca vecina, acompañan las canciones de los pájaros cantores con su croar de barítonos consumados; las arañas me hacen compañía meciéndose en sus columpios de cristal. Las amapolas, claveles, begonias, dalias, anémonas y demás florecillas, me embelesan por su colorido, belleza y perfume. Pero ninguna de estas florecillas se puede comparar con Rosa. ¿Tú conoces a Rosa?- pregunta Gusanito. -Claro que conozco rosas. Las hay blancas, amarillas, rojas, contesta Hormiguita. -No amiga mía, no, me refiero a Carla Rosa, una niña encantadora, pequeñita, simpática, alegre y sufrida. Delicada como los pétalos de la flor que lleva su apellido. Sus ojos grandes y azules cautivan. Es un tierno capullito, un ángel caído del cielo, aclara Gusanito. -¿Nos la puedes presentar? Pregunta Hormiguita. -Con mucho gusto lo haría, contesta Gusanito, pero vive tan lejos de aquí…Más…a propósito, el día 30 de Noviembre es su cumpleaños, la podéis felicitar. -¡Estupendo! Convocaré a todos los animalitos del bosque y le enviaremos nuestra más calurosa felicitación con un SMS o por internet. -¡Abur! Contesta Gusanito. ¡¡¡Muchas Felicidades Carla, de parte de tus amiguitos del bosque!!! También te felicitamos con todo nuestro cariño tus bisabuelos María y Pepe.

#FestesBenifaió

Héctor Alepuz Requena

El camp més dolç Tradicionalment no poques famílies de Benifaió han tingut en l’apicultura una activitat complementària per a diversificar els ingressos agraris. Després de la primera mel de l’any, la de flor del taronger o ‘azahar’, es traslladaven els ruscs a les comarques i províncies de l’interior on aconseguien mel de romer, timó i altres plantes de muntanya. Les tècniques d’extracció han evolucionat amb el temps, però enmig del brunzit de les abelles sobrevola la mateixa passió dels primers apicultors.

Després de la guerra civil escassejaven les existències de

grup transportava els ruscs a pobles de l’interior, com la

sucre, de manera que la mel es va convertir en un ingre-

zona de Montroi o Macastre, fins i tot a Terol i Conca, en

dient molt demandat. A Benifaió això no va suposar un

recerca de romer, timó i altres plantes aromàtiques de

gran problema de proveïment, ja que els veïns en podien

muntanya. Viatjaven durant la foscor de la nit per a mante-

adquirir en les pròpies cases dels apicultors locals. Recent

nir les abelles fresques dins del camió, un camí que resulta-

feta, acabada d’eixir del panal i amb l’aroma encara fresc

va per tant perillós i a contrarellotge. En estes circumstàn-

del taronger.

cies, però, Daniel prompte s’encarregà de portar el camió,

Daniel Marí Piles era un d’eixos aficionats incondicionals a

tan prompte que no tenia ni carnet de conduir.

l’apicultura. Ell i altres homens es van introduir en el món

Els aparells i les tècniques d’extracció de la mel eren molt

de les abelles al treballar per a Eduardo, empresari d’Algi-

rudimentàries, artesanals. La filla de Daniel, Conchín Marí

net, perquè un dels negocis que li havien de portar consis-

Melià, recorda que s’aprofitava tot, des de la cera que

tia precisament en la producció de mel. La primavera, amb

sobrava després d’escórrer la mel fins el pol·len i la gelea

els horts florits de blanc, era època de mel “d’azahar”. I

reial. Quasi tots els utensilis es compraven en Montroi, que

durant els mesos següents, al llarg de tot l’any més bé, el

en aquell temps ja era un lloc de referència del sector,

#FestesBenifaió

La mel produïda en la postguerra es venia en les pròpies cases dels apicultors però sobre tot a empreses com Galletas María i turroneres de Xixona

encara que els panals també es podien adquirir en Car-

l’encariment del segur o l’increment de les importacions

caixent i altres empreses de La Ribera. A l’hora de comer-

procedents de Xina que, de vegades, després es venen com

cialitzar la mel, a més de la venda en casa, els apicultors de

mel valenciana. El nostre és un producte de prestigi, grà-

la postguerra tenien demanda d’industries alimèntaries

cies a la mel “d’azahar” l’incomparable sabor de la qual és

com Reina Apícola, Miel Quiles, fins i tot turroneres de

molt apreciada en els mercats. Per això resulta tan impor-

Xixona o companyies conegudes com Galletas María.

tant que els consumidors puguen identificar la mel autòc-

A diferència de hui, quan creix la preocupació pel despo-

tona front a la de fora, que generalment és de més baixa

blament d’abelles, abans no faltaven exemplars. Conchín fa

qualitat.

memòria de les vegades que son pare anava als camps a

Daniel és d’una altra època. Ell arribà a viatjar a Terol en

traure eixams que havien aparegut entre els arbres. O sobre

bicicleta per a trobar un lloc apropiat per a les seues abe-

tot dels eixams que primer Daniel i després ella, de ben

lles. Altres pioners del sector són José Rovira “El Torsalo”,

jove, arrancava de les teulades i façanes de les cases. “No sé

qui a més de pintor va desenvolupar un dissen més modern

com abans no passaven més coses”, arriba a dir Conchín al

de rusc, Vicente Martínez “El Capó”, José Tomás Baldoví,

onstatar els riscos que assumien en la recollida de noves

Joaquín Martínez Rovira i José Franco Luján, entre altres.

abelles. Pel que fa a les picades, Daniel sempre comentava

En les últimes dècades moltes coses han canviat, com els

a la filla i les nétes que no havien de tindre por i, per a

sistemes de producció o el transport, que ha deixat la me-

demostrar-ho, treballava sense més protecció que la

morable bici de Daniel per a arribar a comunitats més llun-

camisa o la pell. Però no sempre eixien les coses bé; com

yanes com Castella i Lleó o Andalusia. Però el bon compor-

anècdota, la néta Maria Elvira va patir diverses picades en

tament del preu de la mel permet mantenir un col·lectiu

la panxa… quan estava embarassada de huit mesos.

apícola entusiasta, sempre en difícil equilibri. Eixa tradició

El primer problema als que es van enfrontar els apicultos fa

la personifiquen hui en dia veïns com Salvador Calatayud

uns treinta anys fou la varroa, una malaltia que causava

Darás o Enrique Lerma Sanfélix. Per últim, m’agradaria

importants minvaments de població i que va fer tirar la

resaltar al tío Juanito, Juan Rovira Beltrán, qui fa uns mesos

tovallola a més d’un. En l’actualitat la varroa continua sent

ens va deixar d’una manera prematura i trista. Amb el seu

una dificultat de primer ordre per al sector, però s’han anat

optimisme, ganes de treballar i caràcter obert, Juanito

afegint noves com les limitacions d’assentaments per la

representa com el que més eixa passió per l’apicultura. I

‘pinyolà’, el síndrome d’abandó de les abelles, els robatoris,

així el recordarem sempre.

#FestesBenifaió

Joan Camps i Martí

LLEGENDES RURALS ASSAONADES L’ENCANTADA DE LA COMPORTA DE LA SÈQUIA REIAL DEL XÚQUER Adaptació de la història original “L’encantada dels clots de grava” de l’educador, escriptor i músic Miquel Puig (l’Alcúdia) Fa molts anys al poble -bé, no tants- quan els jornals es pagaven a la Plaça, quan els hòmens treballaven la terra amb la mateixa cura que un artesà, quan els carrers encara no eren aparcaments, sinó el lloc on jugar els xiquets, quan el terme estava ple de fonts (ara ni a la Plaça Major es pot beure), conten que li va succeir esta història al “tio Baina”, home fadrí, treballador, somiador, ambiciós… Tornava el “tio Baina” cap a casa, fent-se ja fosc, amb el carro ple de gom a gom després d’una dura jornada a l'horta, lluny del poble. De bon matí eixia amb el “saquet” preparat per a no haver de tornar al migdia. Sempre dinava al recer de l'arbre més frondós que trobava, ja fóra un taronger o, si tenia sort, d'un bon garrofer. Ja de tornada l'haca venia fent estranys i semblava nerviosa. El llaurador se la mirava amb recel. Potser aquell animal pressentia el que anava a succeir. Caminava pel Camí de la Mocarra cap a Benifaió, i al passar la comporta de la Sèquia Reial, l'haca s’aturà i al “tio Baina” no li quedà més remei que anar a omplir un poal d'aigua a la rampa que donava accés a l'interior de la sèquia, molt a prop de la comporta i separades per un minúscul pontet. Sovint els llauradors portaven els animals a abeurar a la rampa de la sèquia, però en aquesta ocasió no hi havia ningú més, potser perquè en aquella hora ja el dia tocava a la seua fi. El cel prenia ja els seus colors violacis amb la caiguda del sol i encara que el poble estava ben a prop, ell sabia que aviat tot

#FestesBenifaió

prendria un to rogenc, senyal inequívoc que quedaven pocs pell tendra com un nadó, la seua presència emanava minuts de llum. La foscor prompte ho prendria tot i des bondat i benestar. d'allí fins arribar al carrer Ermita, no trobaria els primers El “tio Baina” es quedà atordit. La bellesa d’aquella dona el fanals que li donaren llum. deixà bocabadat, no podia moure's, no podia, quasi bé ni De la mà de la foscor, arribà la sensació de por. L'haca bevia respirar. del poal i el “tio Baina” notà que tot ell era un tremolor. La dona encantada li mostrà el cofre que duia a les mans, de Tanta sacsà va fer que se li soltés la faixa i se la va tornar a mica en mica l'obrí i la resplendor de les joies il·luminà la nit posar. Tot seguit sentí la necessitat d’alçar la mirada cap a la que havia acabat de començar. Hi havia tantes pedres preciosèquia. A la rampa, li semblà veure emergir una figura ses incrustades en metalls d'or i argent que s'amuntonaven i humana de dintre de l'aigua. Qui aniria a aquelles hores per rebolicaven emetent una llum que embadocava els sentits. allí? Algun xicot suorós i agosarat sense por a la remor de El “tio Baina” es quedà embadalit davant aquell tresor. No l'aigua? Però, en aguditzar la mirada se n’adonà que era una havia vist en la vida cosa igual, ni tan sols ho havia arribat a dona amb un vestit blanc tot mullat. imaginar. El vestit s'asemblava al de la Moma, si bé Una vegada mostrada la temptació, la dona amb el cap descobert, però el Corpus ja A la rampa, li sem- encantada tancà el cofre de mica en mica, havia passat, va pensar. La dona romania tal com l'havia obert, disposada a posar a dreta amb la mirada fixa en el corrent de blà veure emergir prova al llaurador. Començà a caminar al l'aigua. seu voltant mentre ell romania aturat com De seguida recordà les paraules que li deia una figura humana una estàtua i quasi com en un sospir o en sa mare quan era menut: un murmuri li féu esta pregunta. -No aneu a la comporta de la Sèquia Reial! de dintre de l’aigua. - Què prefereixes, les joies o a mi? No aneu allí, que s'apareix una dona encanDes d'aquell dia a Benifaió, ja no en sabeQui aniria a aque- ren més del “tio Baina”. L'haca va arribar a tada! Ell sempre pensava que sa mare ho deia per casa amb el carro però sense carreter. lles hores per allí? evitar que s'ofegaren, ja que ningú de la Alguns diuen que va morir ofegat i va ser família sabia nadar. La primera intenció va arrosegat per la Sèquia Reial del Xúquer, ser la d'agafar a l'haca pel cabeçolet i fugir Algun xicot suorós i altres dieun que va ser vist molts anys descorrent, però l'haca malgrat que ja havia prés a Amèrica. Deien que havia fet fortuna agosarat sense por acabat de beure, remugà, espolsà el cap i es i que tenia una filla preciosa. Tant es parlaquedà aturada com si s'hagués enganxat va d’ell que al poble es va fer costum refea la remor de l’aiamb un cudol en cada roda del carro. rir-se al “tio Baina” quan es parlava de qualArri au haca! Arri au! - Cridà el “tio Baina” gua? Però, en agu- sevol i així es fa encara. O no heu escoltat amb energia. mai dir a algú?: -Xe veges tu, el tio baina En això, que se sentí una presència ben a ditzar la mirada se este. prop, es girà i es veié allí davant d'ell una Potser el nostre protagonista va escollir la dona preciosa, amb els cabells tan llargs n’adonà que era senda de l'amor, potser el camí de l'abunque li davallaven més enllà de la cintura. dància. una dona La seua mirada era encisadora, la seua - I vosaltres, que hauríeu escollit?

#FestesBenifaió

Francesc JosepFort FortSilvestre Silvestre Francesc Josep

Entrevistem a...

Vicent Marco Autor del llibre -Qui és Vicent Marco? Vicent Marco és el fill de Xelo "la del grupo", de Marco "el de la Caixa d'ahorros", net de Pablo i Consuelo, als qui dedique el meu llibre "De Categoria", net també d'Esparza, el germà de Borja i el nebot de Maria Jesús. També és un periodista poliglota, benifaioner i ara a més escriptor. Un trentanyer que va tindre la sort de nàixer a Benifaió entre tarongers, diumenges amb olor a torrà o paella, i viatges a la platja a buscar tellines.

- Conta'ns alguna anècdota sobre el teu poble. Els meus iaios eren llauradors, un de família del poble de sempre, Vicente Marco, amant dels esports i altre Pablo Moreno "el del grupo" que als 23 anys va arribar al poble des de Conca i ja el va considerar com a seu, i mai més va voler marxar. Un em contava com de joves anaven a llançar pedres des de l'altre costat del barranc als "mussaferos", i l'altre com quan va arribar a Benifaió cobrava un duro menys per jornada al camp només pel fet de ser xurro. Coses que demostren el recel que hi havia abans als pobles cap a tot el que vinguera de fora, encara que fóra del poble del costat. Com pel treball dels meus pares hem rodat molt, al remat per a mi vindre a Benifaió era una festa, perquè coincidia en els caps de setmana i les festes escolars, i de menut per a mi Benifaió i vacances eren sinònims. Quan ja vaig quedar-me a viure a Benifaió, com venia d'estudiar un any als Estats Units, els companys de l'institut em deien "l'Americano", perquè no pots ser de poble i no tindre un malnom.

#FestesBenifaió

“De Categoria”

- I després dels Estats Units, vénen França i Itàlia. He pegat més voltes que un dolçainer. Però la distància et permet vore amb perspectiva quina és la teua terra i qui eres tu. Si no ixes, no pots valorar allò que hi ha a la teua terra. En el temps, estes experiències m'han fet que anara sentint-me orgullós de qui sóc i d'on vinc, de les meues arrels. - De fet, els teus inicis en la premsa són com a corresponsal del Levante-EMV en el poble Estem parlant de l'any 2000. Era una època sense càmeres digitals, amb internet en els seus inicis. Un periodisme més rudimentari, quan volíem fer una foto havíem de cridar al fotògraf. Però també era divertit i vaig dependre molt. Per a poder traure notícies havies de fer-te amic del president del Musical, del cap de la policia, dels representants dels partits polítics, eixes eren les teues fonts. Cal conéixer a la gent del poble per a poder contar les coses que passen i guanyar-te la seua confiança, i això val per a Benifaió, per a Madrid o per a Londres. A més vaig aconseguir publicar un tema que afectava la salut del poble en portada per a tota la Comunitat, i va servir per a solucionar un perill greu que hi havia. Això amb 21 anys que tenia, va ser per a mi tot un esdeveniment. - I després ve la teua corresponsalia a les olimpíades d'Atenes 2004 en Ràdio Nou. Estava de pràctiques a Ràdio Nou. Li vaig tirar morro, no coneixia a ningú dels caps i li vaig dir al director: "Me'n vaig a les olimpíades. Jo m'ho pague, però me'n vaig de voluntari". I me n'aní a la casa d'una amiga d'allà, a fer connexions telefòniques com a corresponsal de Ràdio 9, encara que fóra un becari que feia un mes que estava allí. Més endavant em van donar més encàrrecs, relacionats amb esports com retransmissions de waterpolo, handbol, futbol sala, i

així vaig començar a la ràdio pública. Allí vaig fer de tot: des de retransmissions de l'America's Cup on per cert ens donaren l'unic Premi Ondas que tingué RTVV, fins a programes de pilota, caça i pesca, bàsquet masculí i femení... Els dos últims anys vaig estar presentant els caps de setmana la joia de la corona, el programa més escoltat de la radio valenciana, la Taula Esportiva. - De fet vas retransmetre fins i tot la missa del soterrar de Joan Pau II. Quan va faltar el Papa em feren una prova a Canal 9 per a traduir la missa de l’italià al valencià i vaig acabar traduint simultàniament tota la missa del soterrar, a la televisió pública. El més curiós va ser quan es llegien passatges de la bíblia, jo duia una bíblia en valencià, on em vaig anotar l'ordre de les lectures, ja que les llegien en idiomes diferents. Jo anava traduint-ho tot, seguint l'ordre que ens havien dit, i anava rebent SMS de gent que em preguntava "també saps xinés?" "també saps swahili?". Amigues de la meua iaia encara tenen la cinta gravada amb aquella retransmissió. - I actualment estàs a VCF Ràdio A principis de març de l'any passat va nàixer el projecte de VCF Ràdio. Allí fem ràdio valencianista i en valencià, la qual cosa em sembla molt important, ja que en este molt futbolístic globalitzat és important no perdre les arrels valencianes de la teua afició. També col·labore amb premsa local i nacional. - Supose que estar a la ràdio del València CF serà un niu d'anècdotes Moltes, especialment dels partits que vaig exercir de traductor de Gary Neville, amb algunes rodes de premsa prou tenses, com una d'un partit de lliga al camp del Betis. També he tingut l'oportunitat de vendre-li el llibre "De Categoria" als jugadors valencians del club com Paco Alcacer, Jaume Domenech i Jose Luis Gayà, a més de Matt Ryan que està molt interessat a dependre de la nostra terra. - Parlem ja "De Categoria". Què és? "De Categoria" és un llibre, que com diu el títol és "De Categoria". És un llibre divertit, que parla sobre les coses d'ací, podem dir que em dedique a traure-li punta a la nostra realitat. Parle sobre la manera de ser dels valencians, gastronomia, festes, també del de la nostra "curiosa manera de hablar castellano". És un llibre sobre els valencians i els seus costums, des de la torrà que no és una barbacoa, a pintar la ratlla de casa del nòvio a la nòvia, passant per les picaetes

o les falles. També podem dir que és un manual per a "valencianitzar-se", si el lector no és valencià. - Has definit el llibre com una manera de riure'ns de nosaltres mateixa, desdramatitzant i des de l'humor. Hi ha molta literatura sobre els bascos, els catalans, els andalusos, els gallecs, els madrilenys... però molt poca sobre els valencians. Som gent divertida però ens toca molt la corfa que altres ens prenguen el pèl i ens diguem per exemple que som "el levante español", ja no tenim ni identitat pròpia per als mitjans de comunicació nacionals. Per això cal que parlem de nosaltres, però no des de la crispació, sinó des del bon humor i l'orgull de pertànyer a esta meravellosa terra. - L'estructura és de capítols curtets, amb il·lustracions i destacats que se n'ixen del text de cada capítol. Les il·lustracions són de Raúl Salazar, un autèntic crack. Els textos van creant un discurs si els lliges un darrere de l'altre, però es poden llegir també per separat. És un format ideal per a dur darrere, llegir al tren o poquet a poquet cada nit, no és com una novel·la de pegarse una fartà i acabar-la de llegir en una setmana. I molta gent em diu que ha propiciat moltes xarrades d'amics, i que alguns articles els han llegit en família a comentar-los després. - Al llibre participen com a prologuistes molts amics teus, la majoria periodistes... a Àgueda Bayarri, de Puçol, ja li has explicat què vol dir el seu cognom? Sí... sí que ho sap, i és una Bayarri total. De fet, al llibre hi ha un capítol dedicat als malnoms valencians, on nomene molts exemples de malnoms del poble. Dos dels prologuistes són benifaioners, Josep Rovira i Salva Campos, dos companys periodistes que a més són grandíssimes persones. -Tinc entés que el llibre ha estat un èxit per a l'editorial Sargantana, ja portes diverses reimpressions. Hem fet 9 edicions i caldrà fer alguna més, de fet estem pensant fer una edició especial per a Nadal amb alguna sorpresa. Estic molt pagat de com ha quedat el meu primer llibre i els comentaris dels lectors són molt positius. També hem fet una baralla de cartes especial per a jugar al truc que té uns 'palos' molts especials. Ja vorem si faig o no una segona part, però sens dubte De Categoria anirà creixent amb el temps, tranquil i feliç com els xavals que tenen la sort de nàixer a Benifaió, en la Ribera del Xúquer, a la millor terreta del món.

#FestesBenifaió

Remigio Esteve

“A todas las mujeres de Benifaió, mi pueblo, dedico esta historia con amorosa admiración, deseando que les guste”

Carta de Amantia Amado Eusebio: Te extrañará tener noticias mías después de tantos años de silencio por mi parte, y del desplante que te di hace ya tantos años… Ahora, ya vieja, y muy enferma, quiero descargar el peso de mi alma y contarte lo que pasó, y lo que fue de mí. Sé algo de tu vida, y también que gozas de relaEl Sr. Benito estaba en la puerta de su librería de ocasión sosteniendo el tiva buena salud. Vives con tu hermana. Después de aquello ya no quisismanillar de una bicicleta, mientras un joven ataba a la parrilla portama- te casarte. No me gustaría que me vieses ahora, pues no soy ni sombra de letas un paquete de libros, seis tomos de una enciclopedia que había apa- lo que fui. Soy un guiñapo. No sé si soy un pellejo lleno de arrugas, o un labrado por la mañana, y ahora, dinero en mano, se los llevaba. montón de arrugas en forma de pellejo. Estoy tan desfigurada y tan horri-¡Hola Sr. Benito! ble, que temo que en el mundo de los muertos me rechacen por repelen-¡Hola Benifaió! te, y me condenen a vivir aquí por la eternidad. Siempre me llamaba por el nombre de mi pueblo, y no por el mío. Parece Pero puedes tener por seguro que siempre te quise y que nunca dejaste ser que había hecho mili con un chico de pueblo llamado Román Segures de vivir en mi corazón. ¡He deseado tanto que fueras feliz! Pero no lo has y, de vez en cuando, me contaba las hazañas que habían realizado juntos. sido. ¡Después del plantón que te di…!. Una y mil veces me había preguntado ¿no lo conoces?. Yo, cuando iba al Sabes que mi padre era contable del Sr. X y que este señor era bastante pueblo los fines de semana, preguntaba por Segures, pero nadie lo cono- rico, y que tenía unos almacenes. Mi padre le defraudó, le robó manipucía. Al fin dejé de indagar, pensando que el Sr. Benito se había equivoca- lando los libros de contabilidad. Te lo puedo contar todo, pues todos han do de pueblo. muerto hace tiempo. Primero fue un poquito. Después un poco más. ¡era El Sr. Benito era muy culto. Desde niño había sentido pasión por los libros. tan fácil!... y así hasta enfangarse. Había contraído unas deudas por darUn día aceptó la proposición que le hizo un librero viejo: "Te quedas con nos a mí y a mi madre cierta comodidad, y también intentaba recogerme el negocio y, mientras viva, partiremos ganancias. Yo ya no viviré mucho, una buena dote, y al verse económicamente acorralado, se dio a la bebidecía palpándose el abultado vientre repleto de líquido". da para aturdirse e intentar olvidar sus problemas. Y, como era hombre de palabra, murió cinco meses después. El Sr. X descubrió el fraude. Una tarde sentó a mi padre en una silla frenNo había herederos, y el Sr. Benito, con los papeles en regla, quedó dueño te a su mesa del despacho y le hizo confesar todo. y señor de una montaña de libros viejos, de considerable valor, debida- "Te puedo mandar a la cárcel, le dijo, pero no lo haré. Siempre fuiste honrado. Te lo puedo perdonar todo y pagar tus deudas. Me casaré con tu mente clasificados en las estanterías clavadas en las paredes. -¿Qué querías, Benifaió? Su mano cayó sobre mi hombro como mazazo hija y la haré rica, y tu te podrás retirar, pues ya eres muy mayor". de amigo. Mi padre llegó a casa y contó todo lo que pasaba, mientras se daba gol-No sé, ya veremos. pes con la cabeza contra la pared. Mi madre, medio inválida, lloraba. Al fin elegí La Regenta, de Leopoldo Alas "Clarín". Un tomo bastante volu- ¿Qué será de nosotras si él va a la cárcel?. Me asusté mucho. Había sido minoso. tan bueno para nosotras que me parecía imposible lo que había pasado. Lo pagué y salí con el libro bajo el brazo. Fue entonces cuando tomé la decisión: "Me casaré con él. Dile que maña-¡Adiós, Benito!. na tarde iré a su despacho y hablaremos". -¡Adiós, Benifaió!. Me sangró el corazón cuando escribí aquel papel "Eusebio, rompo mi El libro fue envuelto en papel de periódico, pegado con celo, como si compromiso contigo. No deseo verte más. Aléjate de mi, hay otro homtemiese que, al verlo tan viejo, no me lo llevase. bre". Al día siguiente, al abrirlo, advertí un abultamiento en medio de tomo, y Tú eras mi dios, la razón de mis sueños, un horizonte amado. ¡Otro homal cogerlo casi salté del repelús que me dio. Era una carta sin sobre, unas bre! No sé como pude decirte eso. Sufrí mucho, pero mi viejo no fue a la hojas amarillentas y apergaminadas casi pegadas a las hojas del libro. La cárcel. tinta de la escritura estaba muy diluida, pero con paciencia la pude leer. El Sr. X se casó conmigo, se convirtió en mi marido. Cumplió todas sus Escrita en español y fechada en el año 1928, o sea, tres años antes de promesas, pagó nuestras deudas, perdonó a mi padre, me trató siempre nacer yo. Iba dirigida a un tal "Amado Eusebio"… la firmaba una mujer lla- con esmero, con delicadeza, y fui realmente su reina, pero no pudo borrar lo que estaba escrito en mi corazón. Si no fuera porque me aparmada Amantia. La carta decía así: (Al describir a Amantia, observo que le he atribuido unas virtudes que poseen las mujeres de mi pueblo y que son, a saber: sentido común, abnegación y espíritu de sacrificio por los suyos, valentía y prontitud para actuar en momentos decisivos.)

#FestesBenifaió

tó de ti, hubiera llegado a quererle por el respeto y consideración que siempre tuvo para nosotros. Todo a nuestro alrededor se trocó en abundancia. Pero yo estaba presa en una jaula de oro, y nunca más podría volar. Rompí la fotografía tuya que tenía guardada, pues no me sentía con derecho a poseerla, pero tu imagen estaba grabada en mi corazón. He rezado mucho por ti. ¡Qué historia más triste la nuestra Eusebio!... Mis padres murieron pocos años después, con pocos meses de diferencia. Mi marido se puso muy enfermo y murió también al año siguiente. Debo decir, en justicia, que se portó muy bien conmigo hasta el final, y que procuró para mí una renta dos veces superior a la que podía necesitar. Rezo por él, pues, a pesar de todo, demostró ser bueno. Murió besándome las manos. Vivo sola, enferma, sabiendo que me queda muy poco de vida. Cuando todo acabe para mí, lo sabrás por medio de la misma persona que te ha trasladado esta carta. Te dirá dónde estoy enterrada. Sólo te pido un favor ¡perdóname!. Deja una solitaria flor sobre mi tumba y yo sabré que estoy perdonada. ¡Dios te bendiga! ¡Ojala nos veamos allá!... Quedé muy conmovido por la lectura de esta carta. Por mis mejillas corrieron unas lágrimas incontenibles. Una sinfonía patética: lo bello y lo cruel entremezclados. El amor, y la renuncia dolorosa a ese amor por otro amor sublime: los padres. Copié la carta a máquina y la leí varias veces. Sentí deseos de contestarla, pero ¿adónde? ¿a quién?... Los dos amantes habían muerto sesenta años atrás. Y, ¿a cuál de los dos me gustaría escribirle?. Al fin tomé una decisión: escribirla a los dos a la vez, al alimón. Nunca había hecho una cosa así, pero lo haría ahora. La carta sería depositada en el libro, junto a la otra, y el libro volvería a los estantes del Sr. Benito. Alguien lo leería. Después de terminada, mi carta decía así:

Amados Amantia y Eusebio. Vuestra historia vive dentro de mí, desde hace unos días. Ha sido un impacto emocional. Con vosotros he sufrido, he amado, conocido la tristeza, la soledad, la impotencia, y al fin, la alegría cierta de que ya os fuisteis hace muchos años, de que todo pasó para vosotros. Pero las cosas no pasan tan fácilmente, quedan grabadas en el alma y cuestan de dirimir. La rozadura de vuestro drama me ha escocido en lo más íntimo y siento la necesidad de comunicarme aunque solo sea por medio de este escrito. ¡Eusebio! Perdón eterno para Amantia, aquella flor preciosa que cortaron de tu jardín sin que llegaras a gozar de su fragancia. Una virgen con un futuro lleno de sueños, de promesas, con la mente llena de pajaritos ilusorios y puros, que se esfumaron por una de esas jugarretas que, a veces, tiende el destino. Un alma grande que sacrificó un ilusionante futuro en amoroso holocausto por aquellos que le dieron la vida. ¿Qué se paren las estrellas en el firmamento; que caiga la noche eterna sobre el mundo;

que se nos lleven todos los diablos, si esta alma santa no ha sido recibida en el cielo con palmas y música celestial!. ¡Pobre Amantia! ¿Podrías creer que sesenta años después, se te puede querer? ¿Podrías creer que, ahora, si se supiera donde fuiste enterrada, recibirías un montón de flores, una a una, por amigos anónimos que clamarían por ese perdón que tú pedías, y tanto necesitabas? ¿Podrías creer que, ahora, en este momento, cada lector, cierra su libro por un minuto, se concentra, y te manda una flor desde su mente? ¡Oh, Amantia! Las arrugas de tu rostro escondían una luz interna, una luz rosada, del color del amor. Eran como las conchas en cuyo interior se esconde la perla. Tu luz estaba velada, tu belleza estaba en el alma, ahí donde la pone Dios a los que saben amar. Perdona tú Sr. X, pues él te amó como supo. Perdona a tu padre, todo lo hizo por vosotras. Perdona a todos los que fueron felices mientras tu sufrías. Queridos Amantia y Eusebio: si yo fuera sacerdote, en los cielos, me gustaría oficiar vuestra boda eterna. Amantia ¿amas a este hombre?. Eusebio ¿amas a esta mujer? Pues que ninguna fuerza, jamás, pueda separaros a través de los milenios. Y que la protección del Todopoderoso os apadrine. Volví a poner la carta en el lugar que ocupaba en el libro, después coloqué la mía en la página siguiente, y me fui a la librería del Sr. Benito. Cuando el Sr. Benito leyó la carta de Amantia, soltó unas lagrimitas incontenibles. Era un hombre muy sensible. Cuando leyó la mía entró en complicidad conmigo. Le gustó la idea de que alguien más conociera la historia de Amantia, y también, a continuación, leyera la contestación. Pegó las páginas con unas disimuladas gotitas de pegamento, para que las cartas no se cayeran con el manoseo de los clientes. Una semana más tarde, mientras hacía la cena, sonó el teléfono. ¡Diga! Era el Sr. Benito. Dijo que el libro se lo había llevado una señora, clienta habitual, había leído las cartas, y que si sabía él algo de ellas. Le contó la verdad. La escritora le dijo que ella también entraba en la complicidad nuestra, y que quería tocar el tema de Amantia y la otra carta en su próximo libro, y pedía permiso para hacerlo. "Ya se lo puedes dar, le dije, y prometo comprar ese libro en su momento". "Ya se lo dirás tu, me contestó, pues dentro de dos semanas, cuando vuelva de su viaje a Madrid, quiere que vayamos a su casa a tomar café y charlar sobre este asunto. Pásate por la librería y hablaremos". -¡Adiós, Benito!. -¡Adiós, Benifaió!.

Nunca llegué a conocer a la señora periodista, pues el marido era diplomático y lo nombraron embajador de no sé que país asiático. Y allá que se fueron. Me gustaría saber que había escrito, en su novela, la señora embajadora acerca de "mi Amantia". Yo desde aquí, a las dos, desde mi mente, les mando una flor en forma de cariñoso recuerdo.

#FestesBenifaió

María del Mar Garau March

ANIVERSARI AGRUPAMENT ESCOLTA AGERMANATS Encara recorde un grup de jovens reunits a ma casa amb ma mare. No pareben de tindre bones idees i amb un estusiasme increïble per a que els xiquets i xiquetes del poble trobarem una forma diferent per a compartir experiències, ja que no hi havia cap agrupament de joves al poble. Eixes llargues reunions les recorde dormint als braços de tots ells junt a la meua germana. Totes eixes persones, a dia de hui, són pilars que han marcat el meu camí a la vida. Vam formar un agrupament escolta a Benifaio, “Agermanats”. Estavem a les antigues cases dels mestres i tots els dissabtes a la vesprada ens reuniem per a fer activitats. Al principi, a la tardor del 91, erem poquets i poc a poc va anar creixent l’agrupament. Anavem de campament a l’estiu, qui no recorda aquell primer capament a Talayuelas? Jo sí, perquè amb 5 anys hem possava la motxilla i caia cap enrere… però al dia següent tornava a possar-me-la… fins un dia que ja era ben fadrina per a no caure… He de dir que no era l’única que li passava… Els més grans, pioners i tropa, feien rutes per la muntanya de varios dies i descobrien les meravelles de la natura i orientació, mentre tant els xicotets apreniem mitjançants jocs, a curar de la natura, ser bons amics i a desenvolupar la nostra creativitat a la muntanya. Però estic segura que ningú oblida els dies que feiem jocs de grup al campament, com les olimpiades, el dia de la tribu “Chochoni” i com intentavem endevinar qui era el Zorro, persona que es dedicaba a fer-nos batalletes totes les nits amb la idea de ser més ordenats, companys i sobre tot aprende a riurens de nosaltres i passar un bon moment de bon matí, totes les nit ens anavem a dormir com si fos la nit de reis… Què farà hui? Has guardat la roba a la motxilla? Mira que si no està al lloc… igual apareix al màstil…” A més a més de fer campaments i les reunios de dissabte,

#FestesBenifaió

feiem voluntariat, bé al poble, col·laborant amb l’ajuntament amb recollida d’aliment i més acitvitats que feien que els joves forem partícips del nostre entorn i ser més crítics per a poder millorar el que voliem. També, a voluntariats mediambentals, com a la Dehesa d’El Saler o reobrir i netejar el sender del Besori. Compartiem les nostres experiències amb altres agrupaments de València, de la comarca i de fora, com el GS Calasanz Jaca o d’altes punts del país. Tot era una forma de fer més rica la nostra vida amb experiències molt bones i treballant des dels valors. Ben segura estic que a tots ens va marcar més o menys pertanyer a aquest agrupament i em dona un bon gust de boca recordar-ho i també al mateix temps pena perquè ja no estiga viu. Com he dit abans, açò va començar amb uns joves molt vius amb ganes i una parella d’escoltes, els meus pares, que no tenies arrels al poble però que voliem ser partícíps d’un moviment i una alternativa. No obstant, aquetes “ments pensants” van estar ben recollides per pares de xiquets que donaven el seu temps a l’agrupament de mil formes: de cuiners, preparació de campaments, compra, organització d’activitas per a recaudar diners per a alguna donació… També l’ajuntament i el pàrroc ens van ajudar. Sicerament vaig gaudir d’eixos anys com si fos el conte més bonic que a una xiqueta li poden contar abans de anar a dormir. Sent que és part de mi i que em va ensenyar a veure la vida amb valors, ser conscient de les coses i crítica amb mi, amb la societat i amb ganes de lluitar per tal d’aconseguir el món que vull. El lema dels escoltes és “siempre listos” i verdaderament crec que tots estem preparats per a celebrar el 25 aniversari d’un gran agrupament: “Agermanats”.

recordant les reines fa 25 anys… 1991 Reina de les Festes: PAQUI VILLAJOS DUART

Dames d’honor: Marga Tejado Villajos Maite Martínez Blasco Mª José Duart Martínez Susana Rosa Sánchez Chelo Pedrón Machí Ana Díez Sánchez Maite Llácer Duart Yolanda Duart Rosa

fa 10 anys… 2006 Reina de les Festes: SARA CHIRAL ROSA

Dames d’honor: Tamara Baltasar Benavent Luisa Muñoz Duart

#FestesBenifaió

fa 25 anys…

Fco. Javier Llácer Albert

Eduardo J. Rovira Andreu

Alberto Albuixech Llácer

Carlos García Bartual

David Donat Ibañez

David Duart March

Enrique Choví Navarro

Enrique Soler Climent

Fco. Cirilo Rovira Llácer

Fernando Alcácer Vaquer

Francisco Gonzalvo Martín

Hugo Sánchez Cardete

Fco. Javier Campos Marqués

Javier Carreres Izquierdo

Joan Linares Arocas

José Oliver Calatayud

José Rovira Ull

José Selma Clérigues

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora 1991 Juan Ramón Jorge Marí

Julio Ferrà Almerich

Manolo Lucena Borredá

Rubén Vaquer Alepuz

Vicente Bort Esplugues

Pedro Monteagudo Lozano

Abel Serafí Tomás

Carlos Lloret Juanes

Agustín Serafí Tomás

Angel Rovira Pérez

Vicente Marí Clérigues

Angelino Moreno Rosillo

Fco. Javier Martínez Curzá

Francisco Ferrando Rosaleny

Francisco Duart Seguer

Javier Yuste Rovira

Jesús Soriano Ferrer

José A. Pons Galindo

José M. Arocas Yago

José M. Ordiñana Calabuig

José Piles Galdón

Juan Martínez Peña

Miguel Marí Matalí

Rubén Vaquer Alepuz

Vicente Bosch Montalvá

Alvaro Llácer García

#FestesBenifaió

clavaris divina aurora

1966 han passat

50 anys

#FestesBenifaiรณ

clavaris divina aurora 1966

#FestesBenifaiรณ

50 anys junts Vicente Vidal Catalayud i Mª Pilar Moreno Ginés es varen casar un 2 de juliol de 1966. Ara, 50 anys després han celebrat les seues “bodes d’or”.

Modesto Soria Pardo i Fina Urios Duart van celebrar la seua boda un 8 de maig de 1966. Amb la família han recordat eixe dia 50 anys després.

José Marí Guaita i Josefa Marí Duart es varen unir en matrimoni un 7 de juliol de 1966. Enguany ha tocat celebrar de nou les bodes en el 50 aniversari.

#FestesBenifaió

50 anys junts José Campos Molió i Vicenta Canet Oltra es varen casar un 15 d’agost de 1966. En plenes festes recordaran de nou aquell gran dia.

Enrique Blasco Javaloyas i Marina García Martínez es van casar el dia 9 de juny de 1966. Una data especial que enguany recorden 50 anys després.

Pepe Magraner Gadea i Marita Duart Peris han celebrat enguany els seus 50 anys de matrimoni. Va ser un 14 de maig de 1966 quant es van unir per a sempre.

#FestesBenifaió

50 anys junts Antonio Rodríguez Santamaría i Vicenta Hernández Lara es van casar fa 50 anys, va ser un 27 d’agost de 1966 i ara es moment de celebrar-ho.

Emilio Rosa Mateu i Amparo Montagut Bartual es van casar un 18 d’agost de farà 50 anys. Un dia especial ara per recordar amb la família.

Vicente Bartual Martínez i Maribel Duart Giménez van unir-se en matrimoni el 12 juny de 1966. Ara, 50 anys després, han recordat aquell dia.

Francisco Mateu Ballester i Elvira Pérez Sanz celebren este any les seues bodes d’or. Serà el pròxim 16 d’octubre el gran dia.

#FestesBenifaió

50 anys junts Francisco Tasa Pla i Carmen Gómez Martí es van casar fa ara 50 anys. El passat 22 de maig van celebrar este emotiu record.

José Llorca Fuentes i Teresa Fernández Llorente es van casar el 22 febrer de 1966. Enguany ha sigut el moment de celebrar eixos 50 anys junt.

Paco Balsells Piles i Elvirín Ballester Domingo celebraran aquest mes d’agost les seues bodes d’or. Serà el pròxim dia 28 la data emotiva.

Ramón Pérez Sanz i Vicenta Teresa Montrull Gosp han celebrat les seues bodes d’or. Va ser un 1 de maig de 1966 el dia de la seua unió.

#FestesBenifaió

50 anys junts

Rafael Campa Cáceres i Isabel Climent Marí tindran en pocs dies la seua gran celebració pels 50 anys de casats. Serà el pròxim 4 de setembre.

Vicente Dasí Primo i Tere Llácer Giner es van casar un 3 de setembre de 1966. Enguany celebren eixos 50 anys junts, tota una vida.

Enrique Alemany Luján i Milagros Villar Alós han celebrat este any les seues bodes d’or. Un 12 juny de 1966 van unir les seues vides.

#FestesBenifaió

Nostres poetes

#FestesBenifaiรณ

Francesc Beltrán i López Cronista oficial de Benifaió

Benifaió, població rural i extramurs: Dades demogràfiques del poblament dispers en el període 1919-1930

Amb l'arribada de l'aigua per al reg a través de l'ampliació de

parroquial de Benifaió, i d'altres habitacles dels fronterers

la Sèquia Reial del Xúquer, a finals del segle XVIII, i la conse-

termes d'Alginet i Sollana, que trobaven més adient despla-

qüent ampliació dels cultius agrícoles al terme de Benifaió,

çar-se a Benifaió per complir els seus deures sagramentals.

fou a mitjan segle XIX que als 20'6 km2 del terme es van

Aquest, per força, breu estudi del curt període demogràfic i

començar a aixecar-se algunes finques agrícoles amb les

d'estructures rurals fet entre 1919 i 1930, ens mostra sobre-

corresponents habitances, també diverses ventes al voltant

tot l'onada d'immigrants de tot l'estat desplaçades cap a

de les carreteres, molins aprofitant les noves avingudes d'ai-

Benifaió buscant noves alternatives de vida, i que per qües-

gua; alqueries, masies, casetes, drassanes, etc., la qual cosa

tions òbvies s'establien on podien: les casetes de camp, en

va implicar un augment del poblament dispers al voltant del

règim de masovers de les terres. Potser en aquesta feixuga

nucli urbà primigeni. Els registres de baptismes i defuncions

relació algun lector podrà descobrir dades dels seus avant-

de l'arxiu parroquial ens donen encara bona nota d'aquest

passats, també d'un cert nombre de construccions escampa-

moviment demogràfic disseminat pel terme, i que perdurà

des pel camp, algunes ja desaparegudes o ignotes; l'alta

fins ben avançat el passat segle XX, ara gairebé desaparegut.

natalitat i mortaldat de l'època, així com les malalties més

Al poblament propi del terme s'afegien les limítrofes masies

comunes, etc.; una relació inventariada de tot això no

de l'antic llogaret d'Espioca, en pertànyer a la jurisdicció

podem oferir donada la brevetat d'aquesta publicació.

#FestesBenifaió

Partida de Mussa .- En aquesta "partida de Muza", però en un lloc que no podem precisar, morí el 6 de juny de 1919, Ramón Climent Giménez, de 45 anys, natural d'Alfarb, que exercia com a mendicant vagabund, a conseqüència d'una síncope per insuficiència cardíaca, vidu de Josefa Campos.

Vicenta García Lluch, naturals de Beneixida. .- L'11 de març de 1923 moria al "caserío de Espioca" a conseqüència d'hemorràgia cerebral, José Santaya Culla, de 66 anys, natural d'Alfafar, casat amb Amparo Planells. .- El 23 de novembre de 1925 moria a la "masía de Espioca" a conseqüència d'una afecció del fetge, Francisco Maximino Costa, de 50 anys, natural de Benifaió, casat amb María Sorlí.

Casa Carmelo .- El 7 d'agost de 1920 moria a la "casa Carmelo (afueras)", l'albat Vicente Bugades Ausina, de dos anys i mig, fill de Blas Bugades Hervás y de Carmen Ausina San Pedro, a conse- .- El 31 d'agost de 1926 naixia a la "masía de Espioca, número qüència del xarampió. seis" Juan Bautista Moragues Serrat, fill de Juan Bautista Moragues Buigues i de María Teresa Serrat Pastor, naturals de Extramurs del carrer de Mussa .- El 16 de gener de 1921 nasqué a la "calle de Muza, Xàbea. Extramuros", la xiqueta Carmen Martínez Francés, filla de Juan Mas de Reig Martínez Chiral i de Florentina Francés Chust, naturals de .- El 27 d'octubre de 1920 nasqué a la "Masía de Reig" Isabel Benifaió. García Pastor, filla d'Antonio García Montiel, natural .- El 4 de novembre de 1925 moria a la "calle de Muza, d'Almussafes i d'Isabel Pastor Miñana. Extramuros", Salvador Morales Rovira, de 72 anys, natural de .- El 28 de juliol de 1924 moria a la "Masía de Reig" l'albat José Benifaió, vidu de Vicenta Tejero Marí, a conseqüència d'una Aguado Martínez, de setze mesos d'edat, natural de Benifaió, a asistòlia. conseqüència d'insuficient desenrotllament, fill de Francisco .- L'11 de juny de 1927 nasqué a la "calle de Muza, Extramuros", Aguado i Concepción Martínez. la xiqueta Josefa Martí Folgado, fill d'Eduardo Martí Domingo i .- El 16 d'octubre de 1926 moria a la "masía de San Luis", el pàrde Dolores Folgado Chiral, naturals de Benifaió. vul Antonio García Pastor, de 7 anys d'edat, fill d'Antonio .- El 6 d'octubre de 1927 nasqué a la "calle del Muza, García Montiel, natural d'Almussafes i d'Isabel Pastor Miñana, a Extramuros", Vicente Llorca Gomila, fill de Vicente Llorca conseqüència d'una paràlisi cardíaca. Domingo i de Josefa Gomila Soriano, naturals de Benifaió. Mas dels Foressos Caseriu d'Espioca

.- El 5 de novembre de 1919 moria a la "Masía dels Foresos" .- El 7 d'agost de 1919 moria a causa d'una pústula maligna al Justo Martínez Masiá, de 58 anys, natural de Paiporta, a conse"caserío de Espioca" Cipriana Jover Romero, de 50 anys, natu- qüència d'un càncer de recte, estava casat amb Magdalena. ral de Salinas (Alacant), casada amb Manuel Santos Quiles. .- El 21 de maig de 1921 moria a la "Masía dels Foresos" Tomás .- L'11 de juny de 1920 moria a la "Masía de Espioca" Ana María March Masiá, de 63 anys, natural de Paiporta, a conseqüència Gil Moreto, de 93 anys, soltera, natural de Xàbea (Alacant), a d'apoplexia cerebral. Estava casat amb María Suay Domingo. conseqüència de velledat. .- El 2 de juliol de 1924 moria a la "masía de San Miguel" D.ª .- El 4 de setembre de 1920 naixia a la "casilla de Peones de Herminia Spitzer Soliberg, de 80 anys, natural de Praga Espioca" Josefa López García, filla d'Abelardo López Roig i de (Hungria) i veïna de Madrid, a conseqüència d'urèmia, d'estat

#FestesBenifaió

Benifaió. .- El 18 de desembre de 1921 nasqué a la "casilla del tren número ochenta y uno", el xiquet Francisco Bas Martí, fill de José Bas Calabuig i de Trinidad Martí Gil, naturals de Moixent.

Venta dels huit ulls

vídua de D. José García, potser aleshores eren els propietaris de la finca. .- El 23 d'agost de 1926, moria a la "masía de San Miguel" Josefa Ferrer Alfonso, de 98 anys, natural de Moncada, a conseqüència de senilitat, vídua de Miguel Valero. Venta dels huit Ulls .- El 28 d'agost de 1926 moria a la "Venta del valenciano" María de los Ángeles Such Pascual, de 44 anys, natural de Muro d'Alcoi, casada amb José Balsells, a conseqüència d'una septicèmia. Venta de “Pepi-Toni” o de La Palmera .- El 24 de juny de 1924 moria a la "Venta de los cuatro caminos", Cayetano Such Doménech, de 63 anys, natural de Muro d'Alcoi, casat en segones núpcies amb Mercedes Mascarell, a conseqüència d'una hemorràgia cerebral. Casetes a les barreres del ferrocarril .- El 16 d'abril de 1920 morí a la caseta de la "Barrera 77 de la vía férrea", Marcelino Martí Ballester, de 87 anys, natural de la Pobla de Vallbona, vidu de Rosa Soler Pardo, a conseqüència de septicèmia.

.- El 29 de maig de 1925 moria a "la casilla de la vía férrea número setenta y seis", Antonio Belmar García, de 73 anys, natural de Moixent, casat amb Ana María Reinés, a conseqüència d'una hemorràgia cerebral. Escorxador municipal .- Francisco Cuallado Fons, de 70 anys, natural de Torís, vidu de Rosalía Cortés Moliner, morí a la vivenda del "matadero público" el 7 de gener de 1919, a conseqüència d'un reblaniment cerebral. Hort de Prefaci o de Sánchez de León .- El 9 d'octubre de 1919 naixia al "Huerto de Sánchez de León" Adela Ibañez Masiá, filla de Salvador Ibáñez Aparisi, natural de Xest, i d'Adela Masiá Martínez, d'Alginet. .- Vicente Masiá Torromé, qui va ser l'encarregat de la finca fins no fa massa anys, va nàixer al "Huerto de Prefaci" el 17 de març de 1921. Era fill de l'anterior encarregat Vicente Masiá Martínez, natural d'Algemesí i de Leonor Torromé Asensi, d'Alginet. Hort de Miralles .- El 19 de març de 1920 nasqué al "Huerto de Miralles" Josefa Pastor Ibáñez, filla de José Pastor Barberá, natural d'Almussafes i d'Antonia Ibáñez Aparisi, de Benaguacil. Hort de Lavernia .- El 15 de març de 1919 naixia en el "Huerto de Vernia" Vicente Masiá Donat, fill de Joaquín Masiá Martínez, natural d'Algemesí, i de Dolores Donat Roig, natural d'Alginet.

.- El 15 de setembre de 1921 morí a la caseta de la "Barrera número 77", Tomás López Colás, de 71 anys, natural de Billo, província de Terol, casat amb Andrea Martí Soler, a conseqüència d'una pneumònia.

Hort de Pascual Monzó .- El 20 de desembre de 1921 morí al "Huerto de Pascual Monzó", Félix Castillo Martí, de 70 anys, natural de Benaguassil, casat amb Loreto Llobregat, a conseqüència d'hemorràgia cerebral.

.- El 2 d'octubre de 1927 naixia a la "casilla de la Vía número setenta y siete", la xiqueta Carmen Carreres López, filla d'Andrés Carreres Galve i d'Andrea López Martí, naturals de

.- El 19 de gener de 1928 naixia a la "casa de campo de Pascual Monzó", el xiquet José María Ortiz Morant, fill de José Ortiz Cerveró, natural de Montserrat i de Teresa Morant Bañuls, de

#FestesBenifaió

conseqüència d'una arrotòlia, vídua de Manuel Coll Tortosa. .- El 12 de novembre de 1919 moria a la "Torre de Aguilar" Francisco Mullor Sanz, de 80 anys, natural d'Agullent, a conseqüència d'apoplexia cerebral, vidu d'Isabel Casanova Bello. .- El 22 de desembre de 1919 naixia al "Huerto de Aguilar" una filla dels propietaris D. José Aguilar Gonzálvez i D.ª Josefa Martínez Vidal, naturals de València, a la qual anomenaren Teresa María de la Natividad del Señor y del Santo Cáliz é Inés de Benigánim; fou batejada a Benifaió pel Dr. D. Justo Martínez Alcayne, Prevere, Beneficiat de la Catedral de València. .- El 26 de desembre de 1926 batejaven a Benifaió a María del Carmen Aguilar Martínez, una altra filla dels propietaris de Real de Gandia. l'hort d'Aguilar, D. José Aguilar Gonzálvez i D.ª Josefa Martínez Hort de Rovira o de Nieves Rovira Vidal, naturals de València, que probablement també naixeria .- El 22 de juliol de 1926 morí a la "casita de Rovira", José a l'hort. Navarro Alemany, de 60 anys, natural de Montserrat, casat .- El 4 de febrer de 1926 naixia a la "Torre de D. José Aguilar, amb María Campos Cerveró, a conseqüència d'un càncer d'es- número diez", Isabel Trinidad Duart Coll, filla de Luis Duart tómac. Rosa i Isabel Coll Mullor, de Benifaió. Molí del Pilar

.- El 3 d'abril de 1927 a la "casa del huerto de Nieves Rovira, Hort d’Almela número seis", nasqué el xiquet Miguel Llorca Pons, fill de .- El 18 de novembre de 1921 moria al "Huerto de Almela, Miguel Llorca Domingo, natural de Benifaió, i de Josefa Pons número 8", Vicente Soler Company, de 64 anys, natural de de la Asunción, d'Alginet. Paiporta, vidu de Rosa Tarazona Císcar, a conseqüència d'una Hort de Palmito pneumònia. .- L'11 de març de 1926 moria al "huerto de Palmito" Pedro .- El 15 d'agost de 1926 nasqué a la "casa del Huerto de Almela Contreras Cebrián, de 90 anys, natural de Villarta, província de número ocho" Concepción Pura Pilar Soler Herrera, filla de Conca, a conseqüència de senilitat. Estava casat amb Bernarda Vicente Soler Tarazona, natural de Paiporta, i de Luisa Herrera Navarro. Villanueva, de Torís. El 21 era batejada a l'església de Benifaió .- El 20 d'abril de 1929 nasqué a la "casa huerto de Carmelo pel Dr. Don Elías Olmos Canalda, canonge de la Catedral de Estellés número veinte", Trinidad Contreras Pérez, filla de València. Nicolás Contreras Navarro i Trinidad Pérez Yagües, naturals de Molí del Pilar Requena. .- El 5 de febrer de 1920 moria al "Molino del Pilar", l'albat José Baixador d’Alginet Beltrán Beltrán, de mes i mig d'edat, a causa d'una enteritis, fill .- El dia 14 d'abril de 1920, al "Apeadero de Alginet", naixia el natural de Elena Beltrán. xiquet Vicente De la Torre Aliende, fill de José De la Torre Beoga, i de Vicenta Aliende Carueso, naturals de Burgos, i que Extramurs del carrer Alginet fou batejat a Benifaió. .- El 26 de maig de 1922 naixia a la "calle de Alginet, Extramuros, número seis", el xiquet Enrique Lafuente Fort, fill Hort d’Aguilar .- El 21 d'octubre de 1919 moria a la "Torre de Aguilar" de Ricardo Lafuente Martínez i de Pilar Fort Navarro, naturals Trinitaria Aliaga Satorres, de 65 anys, natural d'Ontinyent, a de Benifaió.

#FestesBenifaió

Extramurs del carrer Santa Bàrbara .- El 31 de juliol de 1922 naixia a la "calle de Santa Bárbara, Extramuros número diez", la xiqueta Felicidad Lloret Palomares, filla de José Lloret Llinares, natural de Finestrat, i d'Antonia Palomares Chiral, de Benifaió. .- El 25 de setembre de 1926 naixia a la "calle de Santa Bárbara, extramuros", el xiquet José Antic Giménez, fill de José Antich Romero i de Teresa Giménez Sanchis, naturals d'Almussafes. .- El 22 de desembre de 1927 naixia a la "calle de Santa Bárbara, extramuros", el xiquet Francisco Ibáñez Gosp, fill de Juan Ibáñez Navarro i d'Elvira Gosp Calafat, naturals de Benifaió. .- El 7 d'agost de 1928 naixia a la "calle de Santa Bárbara, extramuros", la xiqueta Josefa Antich Cerdá, filla de José Antich Romero, natural d'Almussafes, i de Josefa Cerdá Calatayud, de Benifaió. .- El 28 de desembre de 1928 naixia a la "calle de Santa Bárbara, extramuros", la xiqueta Vicenta Domingo Albuixech, filla de Vicente Domingo Miguel, natural de Benifaió, i de Josefa Albuixech Pons, d'Almussafes. Trilladora de Paco Piles .- El 7 d'abril de 1925 moria a la "Trilladora de Francisco Piles" l'albat Josefina Cabanes Fort, d'un any d'edat, natural de Benifaió, filla de José Cabanes Ponce, natural d'Almussafes i de Virtudes Fort Mínguez, de Benifaió, a conseqüència d'una pneumònia. .- El 31 de març de 1926 moria en una vivenda de la "calle de Santa Bárbara, extramuros, número veintiseis", situada a la trilladora de Paco Piles, José Cabanes Fort, fill de José Cabanes Ponce, natural d'Almussafes, i de Virtudes Fort Mínguez, de Benifaió. Caseta de la Marcelina .- El 12 de març de 1921 moria a la caseta de la "partida del Ullal", al terme de Benifaió, Vicente Escribá Dasí, de 48 anys, natural de Carcaixent, casat amb Marcelina Nadales Barreres, a conseqüència d'una cirrosis hejètica. Molí Vell .- El 13 de febrer de 1920 moria al "Molino Viejo" Concepción Campos Cerveró, de 60 anys, natural de Montserrat, a conse-

#FestesBenifaió

qüència d'hemorràgia cerebral, casada amb José Ortiz Cerveró. .- El 2 d'agost de 1921 moria a la "casa del Molinero, Extramuros", José González Llopis, de 60 anys, vidu, natural de Guadassuar, a conseqüència d'un càncer de llengua. .- L'1 de gener de 1922 moria a "la casa de D. José León" Carmela Latorre Ruíz, de 75 anys, natural de Montserrat, a conseqüència d'una pneumònia. .- El 28 de maig de 1926 moria al "Molino Viejo" Bernardo Vidal Sanz, de 56 anys, natural d'Aielo de Malferit, a conseqüència d'urèmia, casat en segones núpcies amb Amparo Vidal Colomer. Hort de “Les Palmeres” .- L'1 de desembre de 1920 naixia a la "calle de Trullás, extramuros", la xiqueta Teresa Cerdá Martínez, filla de Vicente Cerdá Gandía, natural d'Ontinyent, i de Teresa Martínez Pérez, natural de Beneixama (Alacant). No sabem si la família vivia als extramurs del carrer Trullàs, o ja a l'hort de les Palmeres, doncs és la mateixa xiqueta que mor al cap de dos mesos a l'esmentat hort. .- El 4 de febrer de 1921 morí al "Huerto de las Palmeras", Teresa Cerdá Martínez, albat de dos mesos d'edat, a conseqüència de meningitis, filla de Vicente Cerdá Gandía, natural d'Ontinyent, i de Teresa Martínez Pérez, natural de Beneixama (Alacant). .- El 13 de febrer de 1924 morí al "huerto de las Palmas", Vicente Cerdá Martínez, albat de 20 dies d'edat, a conseqüència d'atrèsia, fill de Vicente Cerdá Gandía, natural d'Ontinyent i de Teresa Martínez Pérez, natural de Beneixama (Alacant). .- El 20 de març de 1924, morí al "huerto de las Palmas", María Cerdá Martínez, albat d'un mes d'edat, a conseqüència d'una pneumònia, filla de Vicente Cerdá Gandía, natural d'Ontinyent i de Teresa Martínez Pérez, natural de Beneixama (Alacant). Casa del Comte .- El 30 de desembre de 1920 nasqué a la "casa del Conde", la xiqueta Teresa Buades Cerveró, filla d'Eleuterio Buades Murillo, natural de Catadau i Teresa Cerveró Blasco, d'Algemesí. .- El 9 d'agost de 1926 a la "casa de Don Agustín Paredes", va

morir Teresa Blasco Sanchis, de 70 anys, natural de Borriol .- El 4 de desembre de 1923 moria a les "Atarazanas", encara província de Castelló de la Plana, viuda de José Cerveró, a con- que sense especificar quina, María Lahuerta, de 55 anys, fadrina, natural d'Albarrasí, província de Terol, a conseqüència d'aseqüència d'una hemorràgia cerebral. sistòlia. Moli de Ferrans .- El 19 d'octubre de 1927 naixia en el "Molino de Ferrans", Josefa Hernández Gomila, filla de José Hernández Cambres, natural de Villar del Arzobispo i d'Elvira Gomila Soriano, de Benifaió.

.- El 29 de gener de 1924 moria a les "Atarazanas, número cuatro", l'albat Enrique Giménez Bernardor, de dos mesos d'edat, fill de Francisco Giménez Sala i de Francisca Bernardor Sala, a conseqüència de piohèmia.

Casa o venta d’Agramunt Drassana del “Perlito” .- El 17 de juny de 1928 nasqué a la "casa de Agramunt" José .- El 4 de novembre de 1925 moria a la "atarazanas del Perlito", Torrent Chiral, fill de Salvador Torrente Ten, natural d'Alginet, Josefa Calatayud Iborra, de 45 anys, natural d'Almussafes, vídua d'Ernesto García Pastor, a conseqüència d'un pneumòi de Salvadora Chiral Chordá, natural de Benifaió. nia. Venta del Quincaller .- El 24 de juliol de 1925 moria a la "casa del Quinquiller" Dolores Martínez Tejero, de 20 anys, fadrina, natural de Benifaió, filla de Salvador Martínez i de Teresa Tejero, a conseqüència d'una septicèmia.

.- El 2 de gener de 1926 moria a la "atarazanas del Perlito (Extramuros)", Josefa Iborra Pérez, de 77 anys, natural de Polop, província d'Alacant, vídua de Vicente Calatayud, a conseqüència d'una hemorràgia cerebral.

Font de la Carrasca o Llavador municipal .- El 25 de novembre de 1919 moria a la "casa de la Fuente", Alberto Pascual Lacasa, de 43 anys, natural d'Algemesí, casat amb Aniceta Salas Laguna, a conseqüència de pneumònia.

.- El 10 de gener de 1930 nasqué a la "Atarazana del Perlito, sin número" el xiquet Salvador Ull Mínguez, fill de Salvador Ull Manuel, natural d'Alzira, i de Rosa Mínguez Carbonell, de Benifaió. Drassana de “Pilarets” .- El 18 d'abril de 1928 nasqué a la "atarazana de Pilarets, número veintiuno", la xiqueta Teresa Muñoz Muñoz, filla natural de Teresa Muñoz Muñoz, natural de Yecla, província de Múrcia, i de pare desconegut.

.- El 10 de maig de 1926 nasqué en la caseta de la "Fuente del Pueblo, Extramuros número catorce" Luis Joaquín Salvador Miñana Galiano, fill de Luis Miñana Ferrando, natural de l'Alqueria de la Condesa, i d'Ana María Galiana, de Palma de Gandia.

Extramurs del carrer Quevedo o casetes de “Tomeu” .- L'11 d'agost de 1926 naixia en la caseta de la "Fuente, Extramuros número seis", Vicente Llopis Cerveró, fill de Ramón .- El 4 de setembre de 1919 naixia a la "calle de Quevedo, sin Llopis Francés, natural de Benifaió, i de Trinidad Cerveró número, Extramuros", la xiqueta Teresa Vercher Serrano, filla Blasco, d'Algemesí. d'Antonio Vercher Mores, natural de Benifairó de la Valldigna i d'Amparo Serrano Canet, de Dènia. Partida de la Mocarra .- El 15 de juliol de 1921, naixia a la "partida de la Mocarra, .- L'1 d'agost de 1921 naixia a la "calle de Quevedo, Extramuros número veinticinco", la xiqueta Carmen Gas Chiral, filla de número cuatro", el xiquet Bernardino Boscá Cárcel, fill de Vicente Gas Añó i de Rosa Chiral Pons, naturals de Benifaió. Bernardino Boscá Pérez i de Teodora Cárcel García, naturals de .- El 28 de febrer de 1922, moria a la "partida de la Mocarra", Benifaió. Juan Bautista Mira García, de 55 anys, natural de la Pobla Llarga, vidu de María Dolores Campos Viñerta, a conseqüència d'una apoplexia cerebral. Drassanes vàries

.- El 23 de maig de 1922 naixien a la "calle de Quevedo, Extramuros, número tres", els bessons Antonio Vercher Serrano i Casilda Vercher Serrano, fills d'Antonio Vercher Mores, natural de Benifairó de la Valldigna i d'Amparo Serrano

#FestesBenifaió

Canet, de Dènia. .- El 7 de juny de 1922 moria a la "calle de Quevedo (extramuros), número 3", l'albat Antonio Vercher Serrano, de quinze dies, fill d' d'Antonio Vercher Mores, natural de Benifairó de la Valldigna i d'Amparo Serrano Canet, de Dènia, a conseqüència d'enteritis. .- El 12 de juny de 1922 moria a la "calle de Quevedo (extramuros), número 3", l'albat Casilda Vercher Serrano, de vint dies, filla d' d'Antonio Vercher Mores, natural de Benifairó de la Valldigna i d'Amparo Serrano Canet, de Dènia, a conseqüència d'atrèsia. .- El 21 de març de 1923 moria a la "calle de Quevedo (extramuros)", Luis Alberola Alberola, de 39 anys, natural de Benifairó de la Valldigna, fill de José Alberola Fons i de Teresa Alberola Serra, a conseqüència d'epilèpsia. .- El 7 de juny de 1923 moria a la "calle de Trullás, (Atarazanas) número quince", Josefa Alemany Císcar, de 68 anys, natural de Picanya, consort de Luis Martí Bermell, a conseqüència de senilitat. .- El 27 de desembre de 1923 moria a les "casetas de Tomeu, número quince", Luis Martí Bermell, de 71 anys, natural de Picanya, vidu de Josefa Alemany Císcar, a conseqüència d'una bronquitis capil·lar. .- El 6 de febrer de 1926 naixia a la "calle de Quevedo, extramuros, número tres", la xiqueta Josefa Vercher Ferrando, filla de José Vercher Mores i de Rosa Ferrando Serra, naturals de Benifairó de la Valldigna. .- El 27 de desembre de 1927 nasqué a la "Atarazana de Tomeu", el xiquet Juan Bautista Grau Carrió, fill de José Ramón Grau Peiró, natural d'Almussafes, i d'Asunción Carrió Simó, d'Algodea, província d'Albacete. .- El 26 de gener de 1928 nasqué a la "casita de Tomeu", la xiqueta Teresa Vercher Ferrando, filla de José Vercher Mores i Rosa Ferrando Serra, naturals de Benifairó de la Valldigna. .- El 16 d'agost de 1928 a la "casa de Tomeu", nasqueren els bessons Milagro i Salvador Simó García, fills de Bautista Simó Bernabeu, natural de Polinyà de Xúquer, i de Mariana García Garcés, d'Almussafes. Molí del Cobrador .- El 7 d'abril de 1919 moria de senectut Ana María Zaragozá

#FestesBenifaió

Doménech, de 69 anys, natural d'Ondara, vídua de Jaime Gavilá Giner, en la "fábrica de la Borra, llamada Molino del Cobrador". .- El 28 d'agost de 1921 moria Catalina Gil Esteve, de 70 anys, vídua, natural de Castalla, a conseqüència d'una hemorràgia cerebral, en la "Fábrica de lanas, Extramuros". .- El 21 de juliol de 1928 nasqué al "Molino del Cobrador", Leopoldo Cárcel Ródenas, fill de Ceferino Cárcel García i Sacramento Ródenas Jeves, naturals de Venta del Mora (Conca). Extramurs del carrer Trullàs .- El 24 d'agost de 1920 nasqué a la "calle de Trullás, Extramuros", la xiqueta Francisca Leonardo Puchal, filla de José Leonardo Seneguet i d'Eleuteria Puchal Andrés, naturals de Benifaió. .- El 12 de desembre de 1920 nasqué a la "calle de Trullás, extramuros", el xiquet José Calatayud Soler, fill de Bautista Calatayud Rodríguez, natural de Xàtiva, i de Josefa Soler Albiñana, de l'Olleria. .- El 12 d'agost de 1926 naixia a la "calle de Trullás, Extramuros número ocho", la xiqueta Amparo Tortosa Forés, filla d'Ángel Tortosa Donat, natural de la Font de la Figuera, i d'Amparo Forés Gil, de Llombai. Extramurs del carrer Portelles .- El 16 de gener de 1924 morí als "extramuros de la calle de Portelles, número cuatro", l'albat M.ª de los Ángeles Vicente, de dos mesos d'edat, expòsita procedent de la Inclusa de València, a conseqüència d'atrèpsia. Extramurs del carrer Cervantes .- El 8 de gener de 1922 moria a la "calle de Cervantes (extramuros)", José Núñez Díaz, de 19 anys, solter, natural d'Alatoz, província d'Albacete, fillastre de Juan García Las Heras, i fill natural d'Antonia Núñez Díaz. Extramurs del carrer de l'Àngel .- El 19 de juny de 1927 naixia a la "calle del Ángel, Extramuros", el xiquet Salvador Grau Ferrer, fill de Salvador Grau Conca i de María Ferrer Domingo, naturals de Benifaió. .- El 5 de setembre de 1928 naixia a la "calle del Ángel, Extramuros", el xiquet Salvador Clérigues Campos, fill de Salvador Clérigues Domingo i de Vicenta Campos Escribá,

naturals de Benifaió. Extramurs del carrer de Cavallers .- El 31 d'agost de 1920 naixia a la "calle de Caballeros, Extramuros", el xiquet Agustín Antonio Almendro Sánchez, fill de José Almendro Gómez, natural de San Juan d'Alacant, i de Josefa Sánchez Rodríguez, de Garbanzar (?), transeünts en aquesta població. .- El 31 de desembre de 1921 moria a la "calle de Caballeros, Extramuros", Cristóbal Machancoses Ponce, de 76 anys, natural de Picassent, casat amb Rosa Sorlí, a conseqüència d'una pneumònia. Extramurs del carrer de san Pere .- El 17 de juny de 1921 naixia a la "calle de San Pedro, extramuros", el xiquet Tomás Llopis Furió, fill de Tomás Llopis Francés i de Salvadora Furió Giner, naturals de Benifaió. Extramurs, sense especificar .- El 15 de setembre de 1919 naixia a las "afueras de la población", el xiquet Salvador Catalá Moya, fill de Pedro Catalá Sáez i de María Antonia Moya García, naturals de Pozo Cañada, província d'Albacete. .- El 23 de setembre de 1921 morí als "Extramuros", l'albat Vicente Duart Rovira, d'un any d'edat, fill de Ramón Duart Vaquer i de Salvadora Rovira Orts, naturals de Benifaió, a causa d'una disenteria. .- El 25 de setembre de 1925 moria a les "afueras de la población", Ángel Martínez Donate, "transeúnte", de 33 anys d'edat, natural de Montilla del Palancar, província de Conca, casat amb Julia Martínez Madrigal, a conseqüència d'una enteritis disenteriforme. .- El 8 d'abril de 1926 moria als "extramuros", Bautista Marco Regal, de 50 anys, natural de Benifaió, casat amb Vicenta Roig Suárez, a conseqüència d'una estretesa mitral. Partida del Campello .- El 14 de setembre de 1919, naixia a la "partida del Capello", la xiqueta Magdalena Juan Roca, filla de Meto Juan Expósito, nascut a l'Hospital General de València, i de Matilde Roca Albiñana, de l'Olleria. Hort de la dona .- El 13 d'agost de 1928 nasqué al "Huerto de la Mujer", la xiqueta Ana González Bertomeu, filla de Pedro González Huerta,

natural de Venta del Moro, província de Conca, i d'Ana Bertomeu Santacreu, natural de Benissa, província d'Alacant. Vil·la Dolores .- El 18 de setembre de 1922 moria a la "Villa de Dolores" Dolores Baixauli Belda de 47 anys, natural de Massanassa, casada amb Vicente Greus Tarazona, a conseqüència d'asistòlia. - El 18 de gener de 1928 nasqué a la "casa de la Villa Dolores" la xiqueta Vicenta Dolores Cabrera Espinós, filla de Juan Cabrera Cabrera, natural de Benissa, i Dorotea Espinós Signes, de Teulada, província d'Alacant. Casa Comanda .- El 27 d'agost de 1920 moria a la "casa Comanda", María Romero Sanchis, de 72 anys, natural de Macastre, casada amb José Cambrés Roglá, a conseqüència d'una infecció intestinal. Casa de Carmen la del "blanquillo" .- El 13 d'octubre de 1926 moria a la "casita de Carmen del Blanquillo, extramuros" de l'albat Angelina Cano Pardo, de dos anys d'edat, natural de Minglanilla, província de Conca, filla de Félix Cano i de Raimunda Pardo, a conseqüència d'una tuberculosi intestinal. Casa de Pascual Peris .- El 28 de febrer de 1928 nasqué a la "casa de Pascual Peris número seis" el xiquet Francisco Francés Bisbal, fill de José Francés Cerveró i d'Isabel Bisbal Martínez, naturals de Benifaió. Casa de camp .- El 27 d'octubre de 1927 nasqué a la "casa de Campo", el xiquet José M.ª Colomer García, fill d'Alejandro Colomer Llopis, natural d'Algemesí, i d'Amparo García Pizarro, de Benifaio. Barraca de Martí .- El 24 de febrer de 1930 naixia a la "Barraca de Martí, sin número", la xiqueta Pilar Martí Folgado, filla d'Eduardo Martí Domingo i de Dolores Folgado Chiral, naturals de Benifaió. Alberg de transeünts .- El 23 d'agost de 1925 moria al "albergue de transeúntes", Domingo Guardiola López, de 23 anys, segons semblava solter, natural de Callosa d'Ensarrià, a conseqüència d'urèmia.

#FestesBenifaió

Article cedit per la família de

Robert V. Falcó

UNA VELADA DE CINE DE VERANO EN LA PLAZA DE TOROS

Una velada de cine de verano en la plaza de toros de mi pueblo, ya hace años que la demolieron. A mi me gustaba el espectáculo que se creaba, era como un desfile de toda la gente que entonces vivía en el pueblo y que el único espectáculo visual era ir al cine. Todos los días, menos los lunes, había proyecciones de "filas" como decían algunos. Los sábados y domingos era costumbre que acudieran caballeros acompañados de señoras, estas tenían la entrada gratis. Las noches que más impresionaba estar viendo las sesiones de cine eran en el mes de agosto, esas noches de "las lagrimas de San Lorenzo". Mirabas hacia el cielo cuando apagaban las luces para proyectar la película y era grandioso contemplar lo que llamamos los poco entendidos "estrellas fugaces". Sabemos ahora que no eran tales estrellas. Algunas veces cuando se anunciaba algún estreno, también solían hacer la propaganda muy original y artística. Salían los alguaciles con sus cornetines, pagados por la empresa y recorrían las calles, y en todas las esquinas lanzaban a modo de pregón el título de la película y sus intérpretes. Y, como no, el horario de proyecciones. Todo el vecindario se enteraba a la fuerza, así que el lleno estaba asegurado. Se corría la voz a los pueblos vecinos y era noche de fiesta, el estar cenando a las puertas de sus casas y la gente al pasar decir. ¡Buenas noches!

#FestesBenifaió

Había que darse prisa y cenar rápido, si querías estar en un buen sitio, si estabas muy atrás y el oído te fallaba algo, no te enterabas de nada. El ajetreo de las sillas para sentarse, el coso de la plaza, pisando su arena amarilla y sintiendo el olor a vaca brava, que algunas veces estaban encerradas detrás del escenario, que es donde estaban los corrales. Algunas veces más de una pulga te llevabas a casa, eso era casi que normal. Antes de empezar y en el descanso, se oía la música de fondo, esas melodías que ya casi nadie recuerda. Pero yo tengo dos memorizadas en mi cerebro y a veces para mí, las canturreo. Las parejas de novios siempre buscando las zonas más oscuras del recinto, creyendo ellos que los mayores no sabían de qué iba el asunto. Los más prevenidos siempre llevaban una prenda de abrigo, un simple jersey de lana fina. Había noches que refrescaba con el rocio, y algunas jóvenes, la gracia que tenían para mantenerlo en sus hombros. Era todo un arte de la bonita juventud, a mí me parecía que había algo de coqueteo. Reservar sitio para familiares y amigos con simples pañuelos, de esta forma marcaban las sillas que estaban reservadas. El bullicio de la gente al entrar y los saludos a voces obligatorias. Cuanto tiempo hacía que no le había visto, como estáis.

Siempre ocurría lo mismo a falta de cinco minutos para empezar, es cuando llegaban los que tenían el sitio reservado con las consiguientes molestias, que algunas veces, se levantaba la voz más de lo debido. Sonaba el timbre, desde la pequeña cabina donde estaba la mole de máquina de proyección. El técnico que la manejaba era conocido e hijo del pueblo, hacía sonar dos veces el timbre. Se apagaban las luces de la plaza de toros y poco a poco el gentío iba hablando más bajo. Se veía en pantalla el obligado NODO, noticiario documental de propaganda del régimen de entonces. Y lo que más llamaba la atención, el Águila imperial sobrevolando el planeta "tierra" y rodeándola estas palabras. El mundo entero, al alcance de todos los españoles. Tengo la sintonía del NODO grabada en mi cerebro de tantas veces que la escuché. Detrás del noticiario la película en la quietud de la noche parecía que se paraba el tiempo, solo sentías estornudar y bostezar y algunas veces mezcla de olores corporales, que la mayoría de veces eran pedos fétidos. Y de repente sentías una voz pronunciando: ¡Qué cerdo eres! Habían pasado noventa minutos se volvía a tocar el timbre desde la cabina de proyección, era la señal de la media parte, o sea, el descanso. La gente se levantaba a estirar las piernas, algunos al pequeño espacio que con una pequeña barra de bar servían refrescos. Sentías de repente las voces de dos empleados de la empresa gritando: "Lle el llimonero", la caja de madera al hombro con los botellines de gaseosa, recorrían todo el recinto y en esos minutos, las canciones de moda se escuchaban por los altavoces. Segunda parte, la película de estreno que todos esperan, algunos se quejan que esa la debían de proyectar primero. así se podían ir a dormir. La primera siempre era un rollo, una españolada como se decía entonces, a mí me parecía que tenían razón. La mayoría de la gente empieza a dormirse, algunas pare-

jas con su bebé se levantan y se van, es hora de acostarse, mañana aunque sea domingo tienen que trabajar. Los hay que se quedan dormidos con la cabeza hacia atrás y los ronquidos los delatan, van notando como poco a poco hay menos gente. Solo quedan los cinéfilos yo me considero así, nunca que yo recuerde me dormí, antes me iba que mequedaba dormido. El grupo voyeur, esa clase de gente que le gusta observar y mirar en secreto situaciones que le resultan excitantes eróticamente. Siempre se fijaban la mayoría de veces en los recién casados salían del cine y disimuladamente a distancia los seguían. Algunas veces se encontraban con lo que no esperaban. Hay una anécdota muy buena y que dio muchos comentarios en el pueblo y que por cierto, uno del grupo trabajó algunas veces al lado mió. Tienen ya la pareja elegida de recién casados. Pero se equivocaron de rastreo parecía todo de película. Los familiares de los recién casados fueron avisados, por si acaso se fijaban en ellos y en efecto los estaban esperando. Es una vivienda con planta baja y arriba se encuentra "la andana" con un pequeño balcón que da a la calle. El dormitorio de los recién casados está, como es costumbre en esos años a la derecha de la entrada de la vivienda. Está haciendo calor esa noche y la ventana del dormitorio está entreabierta y las cortinas transparentes, con la luz encendida se ve claramente todo. Los "voyeur" están agarrados a los barrotes de la reja de hierro, están ya esperando lo que ellos quieren ver. Pero la sorpresa que se llevaron fue mayúscula. Del balcón dejaron caer dos cubos con orín y excrementos, no de animales si no de los dueños de la casa. El que trabajó algunas veces a mi lado, aún tenía la vileza de contarlo. Y nos decía que cuando llegó a casa y su madre, una mujer anciana esperando a su hijo querido, contemplo como iba, hijo mío que te ha pasado, nada madre que me caí a una acequia, que raro y vas mojado por arriba y con un olor que apestas.

#FestesBenifaió

Mª Dolores Gómez Machí

GENT D'ACÍ CRÓNICAS, VIVENCIAS, HOMBRES Y MUJERES DE NUESTRO PUEBLO OFICIOS: la modista y la bordadora

Pienso que el trabajo dignifica a la persona. Si una licenciatura, una carrera,… es algo importante, por otro lado, no debemos desmerecer a un oficio, y más cuando ambos son medios de ganarse la vida trabajando honradamente. Por el tiempo, unos han decrecido, algunos están en vías de desaparecer, en cambio otros emergen fruto de la necesidad de las circunstancias. Hoy nos detenemos en dos oficios artesanos que creo conveniente acercárselos a Uds. la modista a medida y la bordadora.

En el ARTE DE CORTAR Y COSER citaremos algunas personas de nuestro pueblo, que además de ejercer esta profesión, han dedicado parte de su vida a enseñar y difundir su sapiencia y experiencia a otras personas.

Hace más de un siglo, cuando la industria de la confección se encontraba poco explotada y muy limitada, las madres se preocupaban de que sus hijas, desde muy temprana edad, aprendieran a coser y bordar, para que se cosieran o arreglaran las prendas de vestir y la dote, encargándolo en ocasiones a algún sastre, o por lo común, a maestras diestras en tales conocimientos. En esa época, se confeccionaban la mayoría de las prendas de vestir como las íntimas en nuestras casas. En los años cincuenta y sesenta, e incluso mucho antes, algunas mujeres hacendosas elaboraban su sujetador/sostén de ganchillo, otras de tela o bien mixtos (tela y ganchillo). Aquí estaba la Sra. ANA Mª GÓMEZ GAS que confeccionaba fajas tanto en la ciudad de Valencia como en nuestra localidad. Había modistas que se dedicaban a ir por las casas a coser, ellas cortaban, pasaban

Sra. CARMEN PASCUAL CATALÁ (la Balona). - Sus hijas: Mª Carmen y Mª Antonia, junto con sus nietos, la recuerdan así: - Modista de profesión, nació el día 4 de diciembre de 1918, hija de Carmen Catalá Olmos y Bautista Pascual Verdeguer, ambos hijos de Benifayó. Proveniente de una saga de modistas de Alta Costura; a los 18 años Carmen inicia su trayectoria profesional en el taller de Alta Costura de su tía materna Trinidad Catalá, desplazándose para ello a la ciudad de Barcelona donde ésta tenía el taller. Allí la sorprende el comienzo de la Guerra Civil Española en 1936. Posteriormente, Carmen se establece en Benifayó, abriendo un taller de modista de Alta Costura, donde continuará desarrollándose como profesional cualificada y por cuyo taller pasarán a lo largo de toda su carrera, numerosas jóvenes del pueblo que aprenderán de su talento, creati-

#FestesBenifaió

"eixamples", hilvanaban y sacaban de máquina las piezas, que luego sobrehilaban y arremataban las mujeres de la casa. Entre ellas se encuentra la Sra. PEPICA LÓPEZ MARCOS "la Carrera", Sra. AMPARO " la Corona", Sra. CONCHA "la Llopis", etc.

vidad y larga experiencia, la profesión de modista. Aunque su taller estaba ubicado en Benifaió, Carmen, muy amante de su profesión y deseosa de renovación y puesta al día en las últimas tendencias de la moda, permanece en contacto directo con sus dos hermanas: Lola y Fina, modistas también de Alta Costura en Barcelona, a donde ella viajará con frecuencia para renovarse y mejorar sus modelos. Es éste un hecho digno de destacar, porque define su inquietud profesional y su personalidad emprendedora y desenvuelta, teniendo en cuenta que por esos años no era frecuente ver a las mujeres viajando solas, sobre todo, cuando se trataba de largas distancias. Profesionalmente, era exigente con ella misma y también con las jóvenes oficialas que trabajaban en su taller, porque quería que los trajes obtuvieran la máxima perfección y que las señoras a las que vestía lucieran los mejores modelos. Para ello, no ahorraba esfuerzo ni tiempo, velando en numerosas ocasiones hasta la medianoche, junto con el grupo de oficialas, para que todo estuviera a punto y saliera perfecto del taller. Diríamos en el lenguaje de hoy, que no descansaba ni quedaba tranquila hasta que había pasado todos "los controles de calidad". En su nutrida y larga trayectoria, Carmen tuvo una numerosa y selecta clientela de Benifayó, a la que atendía con mucho cariño, profesionalidad y dedicación y, -cómo no, digámoslo también- con sus "golpes de gracia y buen humor" que la caracterizaban. En torno a los años 60, el círculo de su clientela se va ampliando y su radio de acción llega a la ciudad de Valencia. Allí, Carmen, va dándose a conocer, sencillamente, por sus propias clientas que atraen la atención de sus amistades y conocidos por la elegancia y distinción de sus trajes. Vestía señoras pertenecientes en su mayoría a la Alta Sociedad de Valencia, confeccionándoles entre otros, los trajes de noche largos, requeridos para asistir a las fiestas que se celebraban en los paradores por aquellos años, donde lucían trajes de tejidos de lamé, de terciopelo, de pedrería, de dupión, de seda natural, etc. Por su nivel profesional y por su dedicación y fidelidad a la palabra dada, Carmen, siempre disfrutó del respeto, la confianza y el cariño de todas sus clientas. Su presencia entre ellas fue siempre muy bien acogida, por su carácter abierto, su ingenio y destacada simpatía. Por eso, Carmen, no es fácil de olvidar y, todavía hoy, once años después de su partida a la casa del Padre en Enero de 2005, es

recordada con especial cariño por sus hijas, sus nietos, su familia, y por cuantas personas disfrutaron de su habilidad y arte como modista; al igual, de su simpatía y buen humor como persona. Sra. JOSEFINA MARTÍNEZ BALTASAR.- Conocida como "Fina la Castañera", nos participan sus hijas: - Cuando se casó fue a vivir a la C/ Cervantes, donde iban a su casa a coser y enseñarse unas ocho chicas mayores. Años después, mudó su domicilio a la C/ Ermita. Mientras cuidaba y criaba a sus hijas, permaneció cosiendo. Después de un tiempo considerable, ya se desplazaba a las casas, donde cortaba, preparaba, ajustaba y cosía las prendas. Se apiadaba de las personas humildes y con pocos haberes, a quienes siempre favorecía. Falleció a los 53 años, a consecuencia de un accidente. Sra. ADELINA MACHÍ DOMINGO.- (1913-2012).Conocida como "la Lucia". Nos comentan sus hijas:- Era una mujer extrovertida, inteligente, perfeccionista, que con un golpe de vista dejaba muy alto el listón de la modistería. A los 12 años fue a coser a casa Roseta, quien le dio una pieza de tela de cuadros para que los igualara y compusiera la falda; pero hizo el trabajo tan perfecto que la maestra sorprendida le dijo a su madre que no podía enseñarle nada más, y que debía de traerla a un taller más importante. Por mediación de "las Solbes" (mujeres de los farmacéuticos) que eran clientas de María Juan, pasó a coser a Valencia desde Septiembre a la Feria de Julio. Todos los días entraba en la Iglesia de S. Martín a rezarle a S. Antonio de Padua para que la hiciera buena modista. Cuando su maestra se percató le dijo: - Rézale a S. Pancracio o no tendrás trabajo--. En principio ella iba por las casas. El primer encargo fue de la Sra. Carmen Carreres, el segundo de Dª Pura (esposa de Antonio Pons), después continuó con otras señoras, hasta que instaló su taller en casa. Ella siempre fue la maestra y las chicas sus oficialas. A quienes siempre decía: -"Mai te preguntaran quan de temps t'ha costat, sinó que sempre miraran el ben fet que s'ha quedat"- Adelina nunca estudió Corte y Confección pero cogía un papel grande, te lo colocaba encima y lo acoplaba a tu persona pinzando o aumentando al son del cuerpo de la persona y del modelo que iba a realizar; convirtiéndolo siempre en arte. En septiembre, por mediación del establecimiento comercial de

#FestesBenifaió

telas Fémina viajaba a Barcelona, a ver las telas de la prestigiosa casa Sta. Eulalia en el Paseo de Gracia. Posteriormente pasaban al cercano hotel Ritz, donde celebraban desfiles de modelos de importantes y renombrados diseñadores y modistos, en el cual, cada firma presenta sus auténticos de ensueño. En un instante, ella absorbía todas las tendencias de la moda, para luego en su taller llevarlas a la práctica. Siempre contó con la credibilidad y confianza de su clientela. Entre sus oficialas destacó la Sra. EMILIA MORENO ANDRÉS "Milieta".- Quien nos dice que cosía en casa de una tía, pero sus amigas iban a casa de Adelina y pronto fue allí con ellas. Durante 20 primaveras acudió a su taller, consiguiendo el puesto de 1ª oficiala. Cumplidos los 31 años se estableció por su cuenta en su domicilio. Cuando Adelina se jubiló y cerró el taller sus oficialas pasaron a coser con Emilia. Ella ha dedicado a la modistería muchas horas. Sra. CONCHA RODRIGO CLÉRIGUES.- Es una mujer sencilla, generosa, alegre y con sus 97 años, posee lucidez mental y buen talante. Ella nos participa: - Comencé a coser a los 13 años en casa de Adelina, donde iba todos los días. Ansiosa de aprender, me inscribí en el Corte y Confección que impartía Dª Fernandita en Almussafes. Al estallar la guerra, debido a la amenaza de bombardeos en las carreteras, por miedo, las jóvenes dejaron de desplazarse al pueblo vecino, y la maestra se mudó aquí, a un 1º piso junto al Musical. Le pagábamos 15 ptas. al mes. Tere y Mari Camps "les Catalanes", como su padre era conserje del casino Musical, enseñaban en una habitación de la parte trasera del edificio con acceso a la C/ las Damas. Allí no había tela, por lo que cada aprendiz se la traía de su casa, y después, las prendas que cosíamos las regalábamos a personas necesitadas. Cuando adquirí bastantes conocimientos, me examiné en Valencia y obtuve el título de Corte y Confección. Barcelona gozaba de una importante industria textil, pero debida a la contienda civil y al hecho de haber dos frentes, a Valencia no importaban telas de aquella zona, y solamente las adquiríamos de Alcoy, donde había fábricas textiles de lana. También quedaba algún telar que tejía telas de lienzo (con el lino y el cáñamo), usadas por la mayoría de las gentes de las

#FestesBenifaió

áreas rurales. Las telas que traían mercaderes ambulantes eran muy malolientes y nos las cambiaban por cereales/arroz, legumbres, etc., al igual que los zapatos que nos traían de Elche. En Valencia compraba los patrones detrás de la Iglesia de S. Martín. Muchos años, 2 veces al mes y durante toda la jornada, iba con otras mujeres al Cotolengo a modificar y reparar ropa. Entre sus numerosos trabajos destacan trajes de novia y comunión, también trajes, blusas, vestidos, cortinas, etc. La Sra. Concha Rodrigo junto a la Sra. Aurora Castellano Juanes nos comunican: --En la Avda. del Oeste en Valencia, tenía su taller una importante modista de Manzanera, llamada Zurriaga. Su 1ª oficiala era la Sra. PIEDAD JUANES AÑÓ, una mujer muy agraciada de Alfarp, que durante años vivió en Benifaió hasta que pasó a vivir en Valencia. Era muy amiga de María Greus, Rosa Rodrigo, etc. Ella era quien lucía los elegantes trajes y vestidos artesanos en la pasarela de modelos que realizaban cada temporada. Allí se vestía la madre del actor Carlos Larrañaga, y otras mujeres conocidas. Tuvimos una gran amistad. Nosotras nos intercambiábamos patrones de los modelos de la nueva colección. Nos consultábamos opiniones de tejidos y demás, e incluso en ocasiones cosimos juntas. -Sras. AMPARÍN Y CONCHITA ESPLUGUES PLÁ.- Amparín aprendió durante diez años en casa de Concha Rodrigo, y cosía de modista; mientras Conchita, que se había enseñado en casa del sastre Remigio Esteve, realizaba prendas de estilo Sastre (pantalones, chalecos, chaquetas). Tenían una mesa grande, sobre la que extendían los trabajos. A su casa iban chicas a enseñarse esos menesteres, y adquirían conocimientos para su utilidad particular. Sra. AMPARO BARBERÁ SANZ.- (1897-1997) De quien sus nietas nos comentan:- Todo el mundo la conocía por "la tia Amparo la Gracieta". Sin estudios, porque no pudo aprender a leer ni escribir, y solamente con el conocimiento de los números necesarios para la toma de las medidas, llegó a ser una buena modista. Aprendió a coser a los 8 años en el taller de "Esperanceta". Contando con 10 años, las vecinas ya le encargaban los babe-

ros de sus hijos. Ella no necesitaba mucho tiempo, tomaba medidas, cortaba, hilvanaba, probaba el vestido una sola vez y terminado. Nunca utilizaba patrones, ni muchos metros de tela, sino que con unos retales te sacaba el vestido. Nunca daba la negación a los encargos aunque tuviera que coser las veinticuatro horas seguidas. Una noche, ella sola, consiguió cortar e hilvanar once vestidos. Por su taller pasaron cuatro generaciones de chicas que aprendieron de su manera de hacer; y cuentan que cuando se distraían con alguna conversación siempre les decía: -- Dímelo cosiendo que también lo entiendo. -Fue una mujer generosa y preocupada por remediar los problemas ajenos; porque quienes recurrían a ella a solicitarle ayuda, siempre salían con las manos llenas; además, ofrecía su trabajo a personas de pocos recursos, aún con el convencimiento que no se lo podrían pagar. Durante muchas décadas, en la celebración de la Primera Comunión, la mayoría de las niñas lucían su vestido cosido por "la Gracieta". También cosió el manto que Nuestra Señora de los Desamparados llevaba al ser trasladada a la Ermita recién restaurada. Después del accidente cerebro vascular, siguió cosiendo, pero ahora solamente se ocupaba de los vestiditos de sus nietas y sus muñecas. Sus nietos y nietas que tanto la querían y la recuerdan, la despidieron llevándola a hombros hasta la Iglesia. Con el afán de adornar las prendas de ropa interior, así como vestidos y blusas de más vestir, trajes y atuendos de fallera, mantelerías, ropa de cama, etc. desde antaño se ha recurrido al bordado. Bordar a mano relaja, tranquiliza y permite mantener la conversación, mientras las diestras manos siguen su camino, con la aguja enhebrada atravesando la tela del bastidor, a veces incluso sin éste, si el punto escogido lo requiere; y sirviéndose de puntos de adorno como el de escapulario, de cordoncillo, de sombra, de helecho, de cruz, del diablo, de arenilla, de incrustación sencillo o doble, de nido de abeja, las vainicas, los calados, la cadeneta, el festón, bodoques, realce, cordón, ojetes, etc.

O bien, el bordado a máquina. En nuestra localidad hay muchas mujeres que se han dedicado a BORDAR y a enseñar a muchas jovencitas tal menester, entre las cuales, en representación de todas, citaremos a unas cuantas: Sra. CONCHÍN ARANDA YAGO.- Mi maestra fue la Sra. Amparo Iborra. Cuando me establecí, llegué a tener 26 máquinas de coser en la 2º planta de mi casa. Había mucha unión entre las chicas, y mantenían encendida la ilusión por aprender; porque la mayoría venía a bordarse la dote. Acudían a diferentes horarios; en invierno las que trabajaban, finalizando aquí su tarea a las 22 horas. Yo les hacía los dibujos y preparaba la labor a cada una. Amenizadas por la radio, pasaban las horas sin sentir inmersas en su trabajo. Venían novios a por sus chicas y las esperaban, incluso uno subía a mi hijita a hombros hasta el recinto donde estaban bordando, y le decían frases cariñosas a la pequeña; todo en un ambiente cordial y familiar. Cuando era el santo o el cumpleaños de alguna, traían alguna cosita que compartíamos. En el verano, mi madre que preparaba pimientos en salmuera, muchos días les decía:-"xiquetes, esta vesprada porteu només que pa i oli"- Entonces ella les sacaba un plato repleto de aquel sencillo manjar valenciano y merendaban. En las vacaciones estivales, algunas muchachas traían a su herma-

#FestesBenifaió

nita que sentaban a su lado, entonces les colocaba en el bastidor una tela con alguna florecita dibujada y las niñas se entretenían bordando. Ha colaborado con Adelina Machí en los adornos de algunos trajes de boda. Sra. AMELIA GÓMEZ LLADOSA.- Nacida en Almusafes y casada en Benifayó, donde residía y crió a sus hijos. Amelia, con su carácter sensible y delicado, dotada de grandes facultades para el dibujo y arte para el bordado, instaló un taller en donde aprendieron a bordar la mayoría de la juventud femenina de Benifayó y Almusafes. Fueron alumnas destacadas suyas la Sra. Pilarín, Sra. Pepita Tortajada y Srta. LOLITA MOMPÓ.Sra. AMPARÍN MONTAGUT.- Discípula de Lolita Mompó, desde los 14 años, dibujaba y bordaba la dote suya y la de sus hermanas. Cuando su maestra ingresó en la vida religiosa, desde 1966 a 1986, ella se dedicó a la enseñanza del bordado. Se inscribían cuadrillas de amigas que una vez se bordaban la dote, se despedían dejando paso a otras chicas. Generalmente, sus alumnas iban a trabajar a la empresa de confección Lois, y a la salida del trabajo, entusiasmadas iban a bordar. Mª Vicenta Gadea ha sido alumna y ayudante suya. Amparín ha bordado la bandera de la Banda de Música de Benfaió, y los escudaos de la S.A.M; el Palio de Almussafes, o sea, el dosel portátil bajo el que camina el sacerdote con el Santísimo en las procesiones, pero que en este caso va destinado a portar la Santísima Cruz. Su prima Milagros Bartual también se ha dedicado a tal menester. Sra. PILARÍN "la bordadora".- Según ella comenta: -- "Contando con nueve años, ella y su amiga Amparín iniciaron el aprendizaje con la Sra. Fani, persona amable, cariñosa, como una segunda madre; quien era la bordadora a mano de este pueblo. Allí continuó bordando a mano por las tardes, cuando poco después, empezó a bordar a máquina en casa la Sra. Amelia, donde asistía por la mañana. Fue un año; y a partir de los 12 años ya se dedicó a bordar por encargo, haciendo trabajos muy importantes. A partir de los 16 años se dedicó a enseñar y a bordar. Por la mañana acudían las mayores y por la tarde las más

#FestesBenifaió

jovencitas. Bajo su dirección muchas chicas se bordaban dotes buenas y preciosas. En las vacaciones estivales venían muchas chiquitas, que por el tiempo continuaban asiduamente. Ella era exigente con los trabajos, pero a su vez, tomaba cariño a todas. Opina que el dibujo es la base del bordado, por otro lado está el color, el saber escoger el tono correspondiente para cada trabajo, pensando siempre en el destino de la prenda. Ha bordado indumentaria de fallera, trajes y mantos de boda con adornos y pedrería, etc. Sra. PEPITA TORTAJADA CHISVERT.- Quien nos dice: - Con 12 años empecé a bordar, no llegaba al pedal y me sentaba al borde de la silla. Mi maestra la Sra. Amelia era un talento; cuando yo contaba con 16 años, ella me ofreció la posibilidad de irme con ella a Francia, donde ella dibujaría y yo bordaría, pero mis padres no lo aceptaron por mi juventud. Ya de soltera, comencé a enseñar a bordar en casa de mis padres. Tuve 20 alumnas aproximadamente, de Benifaió y Almussafes. En tres meses me bordé la dote (que era una verdadera filigrana). A los 15 días de contraer matrimonio, ya tenía alumnas que acudían a mi nueva casa. A parte de enseñar también bordaba por encargo. Cuando las alumnas me enseñaban sus trabajos, les decía:" bé, està bé, però a la pròxima t'ha d'eixir millor". Cuando el bordado no era de mi agrado, cogía las tijeras y lo cortaba, así ellas ya entendían el mensaje. Mi hermana Amparín, dibujaba muy bien, y por tanto se encargaba de hacer los dibujos. Mi madre se sentaba cerca y cuando consideraba que las chicas hablaban más de la cuenta, les decía: -"xiquetes, per la senyal..., a resar el rosari"- Y al acabar el rezo, se encontraba el ambiente ya tranquilo y calmado. Entre mis alumnas se encuentra la, Sra. Merce Vidal, Sra. Purín Calvo, Maruja, Sra. Mª Julia Vicente, y la Sra. Mª TERESA GIL CORTELL que se dedica a bordar desde hace muchos años.

Desde este espacio cultural queremos recordar, reconocer sus méritos y rendir homenaje a todas las modistas y bordadoras de Benifaió, desde tiempo inmemorial a nuestros días, que con su esfuerzo, trabajo y dedicación han difundido y colaborado en el Arte y Cultura Popular Valenciana.

poesíes... La mariposa voló Inesperadamente una mujer conocí que me rompió el corazón, de ella locamente me enamoré y me hizo perder la razón.

Siento como mi corazón doliente me dice no llores por haberla perdido, y mi pensamiento se consuela diciéndome alégrate de haberla conocido.

Entre árboles y flores silvestres en la cima de una montaña, descansaba tranquilamente en una calurosa mañana.

Ahora después de tantos años tengo una mujer armonizante ella le da estímulo a mi vida y estoy satisfecho de ser su amante.

Estaba casi semi desnuda a su lado caía una fuerte vertiente, de agua cristalina que fluía salpicando su cuerpo atrayente.

Sé que me quiere en inmensa locura lo veo en sus miradas de ternura y apasionados besos que me da con dulzura.

En el estrecho riachuelo bajaba la fresca agua corriente, bebí muy a gusto de ella y refresqué el sudor de mi frente. La miré y no era un espejismo lo que mis ojos estaban viendo, era una joya que adornaba las flores me pareció que lo estaba creyendo. Me acerqué a ella y sus elocuentes palabras conmovieron mi estimada alma, y se estremeció mi cuerpo febril hablándome con armoniosa calma. Estuve hablando poco tiempo, pero al marcharme tuve deseos de obtenerla, quedándome seducido de amor y con ganas de volver a verla. Volví y en el fluido fresco manantial se bañaba su cuerpo inolvidable, me escondí para que no me viera que le miraba con deleite tan agradable. Al salir de bañarse, el fuerte sol su tierna piel bronceaba, luego se vestía con un fino traje y ¡Oh, Dios! Que bella estaba. Luciendo con arrogante elegancia su adorable figura, paseando me vio escondido esa encantadora criatura. Yo me quedé yerto aturdido pero una risa de sus labios salió y acercándose cariñosa un beso me dio ese beso en mi corazón se quedó. Desde entonces cada día subo a la cima miro y ya no la puedo ver, desapareció como la espuma de la fuente y lloro de pena al no poderla tener.

Al estrecharme en sus brazos siento los latidos de su afectivo corazón que con tanto amor me los ofrece y le surgen con deleitosa emoción. Me tiene muy complacido por su graciosa simpatía y sinceridad diciéndome contenta y orgullosa te adoro, te amo, te quiero. Por las noches solo su pensamiento ilusionada en casa me espera y le brillan los ojos verdes al verme porque estar conmigo siempre quisiera. Luego se entristrece al marcharme y cuando salimos ya afuera, en la soledad me da besos con lágrimas temiendo que ya no volver.

En tu ribera Susurrando a la noche Le devuelven su saludo: Ave de oscuridad sin reproche, El que se finge mudo, El que sabe de su fetiche. Asoman con todo su brillo En sus primeros pasos Titubeantes, sin sentido Le delatan sus reflejos Sin haber amanecido. Los sonidos y perfumes Se esparcen en su piel En formas y colores, En dulce vuelo de miel E intensos sabores. La blanca espuma Corretea sin destino En la orilla la bruma, Observa su camino, Que doquiera derrama. Nada ahoga su salida En busca de paz Y en rápida fuga Vigorosa y eficaz Muestra su alma nómada. En los espejos, Que reflejan tanto, Besan sus labios En paraje de cuento Los verdes llorosos

Es una mujer en sentimiento angelical sencilla, alegre, comprensible y hermosa, con mirada vigorosa y atrayente como el capullo de una rosa.

Guardarás qué secretos En tus profundas soledades De tormentas, lluvias y vientos. Después de tus avatares Preparas tus últimos encantos.

Cuando estoy solo con ella siento el calor de su sensitiva feminidad por sus dulces palabras de amor que me lo dice siempre con cordial sinceridad.

Bajan tristes las aguas Después de sinuosa espera Besando las arenas Esperando que cualquiera Te admire en las riberas.

Pero intuye en su pensamiento que quizás en verdad no la amase, y enamorado de otra mujer aunque yo lo sintiera la dejase. Siente en mi cariño profundo y aún teniendo una mujer así, no podré olvidar aquella voladora mariposa que en el preciosos arroyo conocí.

Rafael Añó

Esta vez están ellos Mirada perdida Descubriendo juntos Esa hora melancólica De los rayos oblicuos. Asidas sus manos Y sin palabra En brisa los cabellos Unidos en beso y penumbra Cerrados los ojos.

Alfredo Mompó Pérez

#FestesBenifaió

Mario y la chica de las trenzas largas Allá por el año 1935 en un pueblo del interior de Valencia, de la comarca del Camp del Túria llamado Casinos, acudía todas las tardes a la plaza del pueblo un joven y atractivo chaval llamado Mario. Mario llegaba para poder ver a una chica alegre, dinámica y muy bien peinada con unas largas trenzas, la cual se encontraba en la iglesia rezando el Santo Rosario. El joven Mario, aunque no era practicante de la religión, allí estaba sentado en el primer banco de la iglesia para poder ver a su amada. Una tarde después del rosario, Mario no pudo más y le declaró su amor a su amada, la chica de las trenzas largas, pero ella lo rechazó diciéndole que aún eran los dos demasiado jóvenes. Así paso el tiempo y estalló la Guerra Civil en 1936. Mario, como muchos otros chavales, se hizo miliciano. Y en una fría y ventosa noche del mes de enero, cuando caía una gran nevada, la chica de las trenzas largas fue a visitar a su madre de leche que vivía en otro pueblo, Alcublas, en un camión repleto de madres que iban al frente, para ver si podían ver a sus hijos y maridos. En la estrecha carretera llena de curvas que separaba las dos poblaciones se cruzaron con otro camión que bajaba lleno de soldados. Al llegar a Alcublas, bajaron los dos milicianos de la cabina del camión, y uno de ellos con voz

muy ronca dijo: "venga, venga todo el mundo abajo…" Entonces la chica de las trenzas largas que era muy humanitaria, y un poco atrevida para los tiempos que corrían, les dijo: "más valiera que tuvieran un poco más de consideración, al menos con la gente mayor…" , al mirarse a la cara los dos se quedaron de piedra, allí estaban frente a frente, mirándose en silencio, Mario y la chica de las trenzas largas…Y fue entonces cuando ella se dio cuenta de que Mario todavía la amaba, pues pudiendo haber usado su poder en aquel momento para abusar de ella, no lo hizo, la respetó… La chica de las trenzas largas es mi madre, Josefina Muñoz Muñoz, que está apunto de cumplir los 100 años y todavía nos regala historias tan preciosas como estas. DESITJAR AL SENYOR RECTOR PÀRROC DON FÉLIX DUART BOLUDA, A LA SENYORA ALCALDESSA MARTA ORTIZ, A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, A LA POLICIA MUNICIPAL, A LA REINA DE LES FESTES DEL POBLE CLARA LLÁCER ROVIRA I A TOT EL POBLE EN GENERAL, UNES BONES FESTES PATRONALS EN HONOR A LA NOSTRA PATRONA SANTA BÁRBARA.

Maribel Marqués Muñoz

De pares a fills... La constància en el treball, l’esforç i la superació de les dificultats són sempre símptomes propis de persones que arrisquen el seu present laboral per aconseguir un futur estable. Eixe és el cas de Paco Balsells. La seua dona ha volgut rendir un xicotet homenatge al pare, a l’home que amb esforç i pocs recursos va fer empresa. Temps d’impuls, de moltes hores de treball, però davant tot de perseverança i il·lusió. De pares a fills que a hores d’ara continuen treballant en allò que han vist des de menuts. En nom de Elvirin, un merescut reconeixement per a Paco Balsells.

#FestesBenifaió

¡Móviles! 23 de agosto. Santa Rosa de Lima, ¿lo celebramos, mamá? Claro que sí cariño. Otro año nos hará papá la paella, como siempre, otro año más. Nos sentamos en la mesa, cada uno en su sitio, sacaremos el mantel nuevo de cuando bautizamos a Emilio. En el aperitivo risas, chistes, todos contentos. ¿Ponemos la paella?, ¿qué haremos?. Yo a la cocina, preparo los platos, que silencio. ¿Estarán enfadados?, ¿por qué callan?, ¿alguno estará molesto?, entro extrañada, no lo entiendo. Cuál sería mi sorpresa, ¡todos con el móvil!, ¡todos callados!. Miro a mi marido, callado, enfadado pero en silencio, me mira dándome la oportunidad de que diga algo en ese momento. No me enfado, no grito, pero no me contengo, me quedo de pie y esto les suelto: "En vez de darle gracias a Dios por estos alimentos, estáis todos embobados con ese dichoso instrumento. Sólo pido respeto para este momento, que es mi santo y no sabemos si otro año nos juntaremos". No tengo nada en contra de los móviles modernos, pero a veces los carga el "Diablo" y estropean los mejores momentos.

ROSI

Família Marqués-Muñoz

100 anys de vida...100 anys de foc Un 27 d’agost de 1916 va nàixer Josefina Muñoz Muñoz, al poble de les pelailles, a Casinos. Allí va créixer al costat de la seua germana fins que va coneixer a Joaquin Marqués. En 1944 es van casar i tingueren 4 filles i un fill. Hui en dia la família ha crescut, i tots vivim a Benifaió. Josefina té 5 fills, 4 gendres i una nora, 12 nets amb les corresponents parelles i 15, si si, 15 rebesnéts. Si algú es pregunta qui és, ella és Josefina “la del fornet”, la del carrer Portelles, també coneguda per “la velleta que tira coets”. La seua passió pels coets ve de molt xicoteta, passió que ha inculcat a fills, néts i rebesnéts.

Aquest estiu 2016 serà molt especial, ja que Josefina complirà 100 anys i que millor manera que fer-ho rodejada de tots els seus i acompanyada de la reina de les festes 2016 Clara Llácer i Rovira, que a més és la seua rebesnéta.

La “iaieta” sempre està a punt per tirar-nos un coet, a les bodes familiars, als batejos, als aniversaris i sobretot a les festes del poble. Cada any espera amb il·lusió les “cordaes” i la “festa dels fadrins” per a tirar-li coets a la patrona Santa Bàrbara i demanar-li salut per veure-la passar l’any següent. Aquest estiu 2016 serà molt especial, ja que Josefina complirà 100 anys i que millor manera que fer-ho rodejada de tots els seus i acompanyada de la reina de les festes 2016 Clara Llácer i Rovira, que a més és la seua rebesnéta. DESITJAR UNES BONES FESTES A TOTS I MOLTES FELICITATS A LA CENTENÀRIA... I com diria ella; “No hi han Coets...”

#FestesBenifaió

Mª Carmen Sanchis Maiques

exposició de l’obra de Maiques Al Centre Cultural, del 16 de setembre al 16 d’octubre

L’altre dia, quan estava entre amics, un d’ells va agafar el mòbil (lo de les càmeres ja ha quedat antic…) i ens va fer una foto de grup. De repent, un d’ells va dir: “Seràs tu Maiques!”. Les vegades que hauré escoltat eixa frase… i a pesar dels anys, sempre em ve al cap un sentiment agridolç: una mescla d’orgull i nostàlgia. Orgull perquè m’agrada pensar que la gent, a pesar dels anys, seguix recordant el que va ser el meu iaio; i nostàlgia perquà fa més de 13 anys que ja no podem gaudir de la seua esència, de les seues vivències, de la seua personalitat, en definitiva, del tio Maiques. Pero començem pel principi… Era una vegada, a un poble de la Ribera, un jove molt treballador però prou cabudet, es va interesar un dia per la imatge i la fotografia. Des de molt prompte, començà a treballar a Laisa durant el dia, i als Cines Piñana durant la nit, com a encarregat de les càmares, però ell desitjava alguna cosa més, i en contra del que pensava el seu pare, va aconseguir amb l’ajuda dels amics, la seua primera càmera de fotos. En eixe moment naixia a Benifaió “el tio Maiques”. Mentrestant, es va casar amb Conxa, pilar fonamental a la seua vida, i al poc de temps, varen nàixer les seues dos filles, Conchin i Mari. Amb l’esperit emprenedor que el caracteritzava, va montar un estudi fotogràfic a la seua casa, al carrer San Carlos primer, i després al carrer Major i tot seguit al carrer Santa Bàrbara, on les visites eren molt freqüents, des d’unes fotos de carnet fins a un reportatge de nóvios, sempre tot apunt per a traure el somriure dels que passaven per l’objectiu de la seua preciada càmera. La vida encara era, a través de la càmera, en blanc i negre, i ell disfrutava immortaliltzant tot el que podia, i en qualsevol moment, ja fóra plovent, tronant, o encara i tot quan estava malalt. Recorde una anècdota que em va contar, en el que un dia ell i la seua filla Conchin anaren a fer una boda a Catadau en la seua Vespino mentre plovia a bots i barrals; o una nit, que estant amb febra, un home es va acostar a la tenda a per unes fotos de carnet que necesitaba precís, i el meu iaio va baixar de seguida. Però com he comentat abans, el tio Maiques no haguera sigut ningú sense la inestimable ajuda de Conxa, la seua dona. Ella era la que s’encarregava de decorar l’estudi antes de cada foto per a que quan ell entrara a retratar estaguera tot impecable, i la que sempre ho tenia tot apunt. Quan les seues filles començaren a tindre curiositat per la professió del seu pare, de seguida agafaren la càmera i formaren un equip inseparable. El tio Maiques s’asegurà de que el poble seguiria retratat en milers de fotografíes durant molts anys. Una cosa està ben clara, al meu iaio l’encantava retratar, pero l’època que més disfrutava era en Pasqua. Agafava la seua companyera de batalles, la Vespino, i anava on anava la gent: a l’Almaguer, Mas del Reig, Salón “Jardín” … i disparava amb la seua càmera a famílies, parelles, amics… a tots! I en quan tornava a casa, es dedicava junt a les seues filles, a revelar totes les fotos per a exposar-les de seguida al mostrador de la tenda, on acudia la gent per a comprar el seu record. El tio Maiques era bon fotogràf, però era millor persona, bondadós, molt sensible, lleial fins l’última conseqüència, perfeccionista, molt familiar i amics dels seus amics. Al costat de la meua iaia, Conxa, formaven un matrimoni entranyable. Els encantava viatjar a Andorra, on sempre buscava l’última tecnología en càmeres, i sobretot, passar els estius a Benassal, on junt a les seues netes, disfrutaven d’uns dies inoblidables. Sempre el recordaré amb el cigarro a la boca, amb el seu café que mai podía faltar i amb el diari entre les mans, com a bon lector que era. L’altra de les coses que més li agradava fer, apart de les fotos, era montar els

#FestesBenifaió

videos al seu estudi, on es pasava hores i hores allí dins fent muntatges de tot el que havia grabat. Així, entre fotografíes, viatjes i novel·les de l’oest, que li encantaven, anaren pasant els anys i poc a poc, la vida professional del “fotógrafo del poble” va anar apagant-se, deixant el camí a les seues filles, que junt amb els seus marits, seguiren la tradició familiar, una vocació que ha durat fins enguany, quan la segon filla, Mari, ha decidit jubilar-se. A partir dels 65 anys, el tio Maiques va deixar definitivament aparcada la seua càmera de fotos, pero no es va apartar del tot del que havia sigut la seua professió durant tota la vida, ja que seguía montant vídeos a la seua cova, com li anomenavem al xicotet estudi on disfrutava com un xiquet. Un dia, va decidir que la seua carrera havia arrivat al fi. Durant els anys de la seua jubilació, tant ell com Conxa, disfrutaven veient com el negoci que tantes satisfaccions els havia donat a nivell personal, continuava en les persones que més estimaven. Però en la vida dels meus iaios també hi hagueren mals moments, com la nit on es va incendiar la casa on vivien. Quan aplegarem allí, el panorama era aterrador, amb el carrer Santa Bàrbara ple de fum, ambulàncies i bombers. Vam poder aplegar fins a la porta de la tenda i varem poder vore als meus iaios, dins l’ambulància, amb intoxicacions a causa del fum, però vius. El destí va voler que aquella nit els dos es salvaren, gràcies a la inconmesurable ajuda dels bombers i la guàrdia civil, que van traure a Conxa quan ja estava en l’últim suspir. Una vegada més, el destí, o potser el poble de Benifaió, es va posar de la seua part, i els milers de arxius i fotografíes que allí guardàvem, quedaren lliures de les flames. Després d’aquest espisodi, cap dels dos es va recuperar del tot i les seqüeles físiques i l’edat no perdonaren. Tan sols un any després de l’incendi, un gèlid 25 de gener, ens deixava el tio Maiques, en silenci, a la seua casa, com ell sempre havia desitjat. No sabien viure separats, i tan sols un mes després, Conxa tancava els ulls per acompanyar-lo en aquest viatge, a un destí que segur que els rebria amb les portes obertes i el millor dels somriures. I ara, 15 anys després d’aquella nit, i amb el negoci amb les portes ja tancades, la familia farà una donació de totes aquestes fotogràfies a l’ajuntament, per a que el record de Maiques perdure per sempre al seu poble. A partir del 16 de setembre, i fins el 16 d’octubre s’exposaràn al Centre Cultural de Benifaió centenars de fotos, des de l’any 1954 fins a les primeres fotos del segle XXI, en definitiva, més de mig segle de records dels que tots podeu gaudir. I recordeu… quan algu vos faça una foto, tragau el millor somriure, el tio Maiques sempre porta la càmera preparada. Estiga on estiga, la seua esencia quedará per sempre.

entitats i associacions

#FestesBenifaiรณ

entitats i associacions

Acción Católica Benifaió

La Acción Católica es un movimiento que pertenece a la UMOFC (Unión Mundial de Organizaciones Femeninas Católicas) dedicado al servicio de nuestro pueblo, tanto en catequesis de 1ª Comunión, Confirmación, rastrillos, Caritas, visitas domiciliarias a enfermos y Manos Unidas, contando con una gran participación ciudadana. Manos Unidas, a través de su trabajo, está cumpliendo la invitación de Jesús, el Hijo de Dios, cuando dice en el relato de la multiplicación de los panes y de los peces: “dadles vosotros de comer”. Nos toca a nosotros, que disponemos de más recursos que ellos, compartir lo que somos y lo que tenemos porque ese don generoso tiene, por la gracia de Dios, un poder sorprendentemente multiplicador. Gracias por la labor callada y generosa de todos los socios, colaboradores y trabajadores en esta Organización. ¡Qué Dios os bendiga y qué viváis con la paz que da el saber que hemos hecho lo que teníamos que hacer, compartir con los más necesitados! El dinero recaudado en la campaña de Manos Unidas de este año asciende a 7.578,76 €. Esta cantidad irá destinada a la ampliación del Centro de Salud y Promoción Social de las Hermanas Bernardinas Cistercienses, ubicado en la ciudad de Bobo-Dioulasso, en Burkina Faso. Agradecemos a todo el pueblo de Benifaió tanta solidaridad y benefactora colaboración. Les deseamos que pasen unas felices fiestas. La presidenta

#FestesBenifaió

Cáritas Parroquial Benifaió

Un año más el grupo de Caritas Parroquial os desea a todos que disfrutéis de las fiestas. El voluntariado de Caritas en Benifaió está compuesto de varios equipos, que con su compromiso gratuito y desinteresado, desarrollan su labor en las clases de español para inmigrantes, en la acogida de personas y familias en situaciones de precariedad, en el reparto de lotes de comida personalizados según las características familiares y en la recogida y el reparto de ropa. Para llevar a cabo este servicio, este año hemos contado con donativos particulares, donativos de algunas empresas y la colecta parroquial del segundo domingo de cada mes, mención especial a la Campaña de Navidad en la que se implicaron centros escolares, comercios, Mercado Municipal y diversas entidades locales. Desde estas líneas os damos las GRACIAS A TODOS. Nuestros horarios: Recogida ropa: lunes de 15:30 a 17:30h y jueves de 17:00 a 19:00h. Acogida: lunes de 19:00 a 21:00 h. Reparto alimentos: martes de 17:00 a 19:00 h. Reparto ropa: martes de 17:00 a 19:00 h.. Clases de español: lunes, martes y jueves Grupo de reparto alimentos en la Campaña Especial Navidad 2015. Siguenos en Facebook: Parròquia-Sant-Pere Apòstol-Benifaio

entitats i associacions

Cor Madrigal Benifaió

El Cor Madrigal aprofita les pàgines d’este programa per exposar breument als veïns de Benifaió les activitats realitzades al llarg del curs 2015-16. La nostra primera actuació tingué lloc al Mercat Municipal, escenari inèdit dels nostres concerts. Era el mes de setembre i l’acte estava emmarcat en la XXXVI Campanya Retrobem la Nostra Música patrocinada per la Diputació de València. Les peces d’autors valencians envaïren de música el recinte i la cistella de la compra del públic assistent. Com a preludi de les festes nadalenques els Cors Madrigal i Madrigalet vam fer una cercavila musical per tot el poble; llocs com el mercat, la plaça major, el parc Amèrica o la seu de Som i Estem esdevingueren escenaris improvisats de les típiques nadales que interpretàrem amb tota la joia i simpatia que requeria el moment. El nostre tradicional concert de Nadal el vam cantar el 23 de desembre; constituí una actuació molt lluïdera i efectista ja que totes les peces foren nadales tradicionals angleses de diverses èpoques històriques; les dificultats idiomàtiques i rítmiques foren superades pel Cor amb una actuació inoblidable. La llavor educativa del Cor també es va vore reflectida el 27 de maig oferint un concert al CEIP Trullàs, participant així un any més en les jornades d’innovació educativa contra el

fracàs escolar que organitza l’esmentat centre. Les cançonetes adreçades al món infantil ompliren d’il·lusió i fantasia els cors dels xiquets. Per últim, el concert fi de curs tingué lloc el 19 de juny al Centre Cultural Enric Valor donant quasi tot el protagonisme al nostre Cor de xiquets, el Madrigalet i al Cor del Trullàs. No dubten en consultar la nostra pàgina web: www.cormadrigalbenifaio.org on podran observar totes les nostres activitats, àlbum de fotos, etc. Necessitem augmentar la plantilla de cantaires amb persones amants del cant i la música. També tenim obert el nostre cor de planter, el Madrigalet, a tots els xiquets que desitgen divertir-se cantant durant una horeta els dissabtes pel matí. Aprofitem l’ocasió per expressar el nostre agraïment a la Regidoria de Cultura, al nostre públic, a la parròquia, a Roquette, al personal del C.C. Enric Valor, als comerços del mercat i, com no, a Candi Escrivà, el nostre infatigable director, no sols pel seu constant treball, sinó per saber infondre’ns eixa sensibilitat musical que ens dóna ànims per afrontar nous reptes. Els Cors Madrigal i Madrigalet vos desitgem bones festes i bona música. Joan Ròdenas, President del Cor Madrigal.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Club Frontennis Benifaió Des del nostre Club volem desitjar a tots els veïns i veïnes del nostre poble que gaudeixen de les festes patronals i convidar-los a que s’apropen a la pista de frontennis per a poder participar i gaudir del nostre esport. En esta temporada que acaba de finalitzar, el nostre club ha participat en 4 competicions: la lliga provincial i comarcal i les seues respectives competicions de copa. En la lliga provincial hem competit de nou en 2ª divisió, després d’unir-se les dos federacions existents, aconseguint la cinquena posició. En la lliga comarcal de frontennis de la Mancomunitat de la Ribera Alta hem quedat quarts a l’única divisió que hi ha. Entre la resta d’activitats del nostre Club cal destacar la creació del primer Torneig Local, només per a gent de Benifaió, que se celebrarà a finals de juliol. Destacar també l’esforç per aconseguir fer una escola de Frontennis durant tot l’any i el nostre Torneig Obert que enguany se celebra per vint-i-dosè any consecutiu de l’1 a l’11 d’Agost i que està obert a qualsevol persona amb ganes de gaudir d’este esport.

Agrupación Protección Civil Apreciados vecinos y visitantes, estamos a punto de iniciar las fiestas patronales de Benifaió y un año más queremos desearos, tanto mis compañeros como yo, que paséis muy buenas fiestas y que sigáis colaborando con la buena voluntad que ponéis, para que todos los eventos que se hacen en nuestro pueblo sean un referente de armonía, solidaridad y seguridad. El Jefe de la Agrupación de PC

Fernando Hernández Navarro

#FestesBenifaió

Finalment dir que tot aquell que estiga interessat en entrar a jugar en el nostre Club pot passar-se per la pista de frontennis del Poliesportiu Municipal, dimarts i dijous què entrenem, o cridar als telèfons de contacte que ficarem als cartells del campionat. Salutacions i bones festes. Xavier Ròdenas. Secretari del Club Frontennis Benifaió

entitats i associacions

Club Triesport Roquette Benifaió El Club Triesport Roquette de Benifaió enguany complix 11 anys des que es va fundar. Durant aquests anys hem estat treballant per a tirar endavant la nostra prova reina, el Duatló de Benifaió, tant per adults com per a escolars; a hores d’ara és una prova destacada al calendari de triatló de la Comunitat Valenciana, omplint de colors els nostres carrers i donant a conéixer el nostre poble. Ja fa 8 anys que començàrem el nostre projecte més ambiciós i important: la nostra escoleta; un grup de xiquets i xiquetes d’entre 6 a 16 anys, que s’esforcen molt als seus entrenaments i ho donen tot a totes les competicions, omplint d’orgull els seus monitors, el nostre club i, sobretot, els seus pares i mares, als quals volem des d’ací donar-los les gràcies per tot el suport que rebem. Són nombroses les victòries aconseguides pels nostre triatletes en totes les categories, des dels nostres infantils, fins els veterans, en proves autonòmiques, nacionals i internacionals. També comptem amb persones valentes que ens representen als temuts Ironmans. Totes les mencions no ens caben en estes línees, però són fruit de l’esforç, la il·lusió i la passió que sentim per aquest esport. No vull acabar sense nomenar al nostre paratriatleta Héctor Català que, encara que no és natural de Benifaió, porta el nom d’aquest poble per tot arreu. El passat 27 de maig a Lisboa es va proclamar campió d’Eu-

ropa de Triatló. Per acabar, volem donar les gràcies al nostre patrociador, Roquette Laisa, que en els temps que vivim, és molt d’agrair la seua ajuda. També fem extensiu l’agraïment a l’Ajuntament, ja que sense ell no podríem dur a terme ni els entrenaments ni l’organització del Duatló. I, com no, demanar disculpes al poble per les molèsties que podem ocasionar. El Club Triesport Roquette els desitja bones festes!! Directiva Triesport Roquette.

Associació Amics de la Ceràmica Amics de la Ceràmica saluda al poble de Benifaió. Vos desitjem unes bones festes patronals, i un any més obrim el nostre taller per a que pugau gaudir de les nostres activitats.

#FestesBenifaió #FestesBenifaió

31 79

entitats i associacions

Bujinkan NIN-PO KAI… EL MEU CAMÍ 20+5 Fa ja 25 anys que vaig entrar per primera vegada al tatami... Després d’un curt periode de temps en que vaig practicar taekwondo, vaig decidir que anava a dedicar el meu temps al Budo de Hatsumi Sensei. Vaig intuir el que hui és una realitat… que havia trobat el meu lloc… Ha sigut un camí llarg. No sempre fàcil, fet en poca companyia, raó per la qual aquesta ha sigut i és molt important. Alguns s’han quedat pel camí, però aixó també forma part de l’entrenament… Al principi, supose que com molts altres, vaig començar a les arts marcials per la necessitat de sentir-me fort… aquest miratge va durar uns anys. El temps va posar cada cosa al seu lloc i hui no imagine la meua vida sense entrenar… Evidentment aquest camí no l’he fet sól. Durant aquests anys hi ha hagut molta gent, la majoria han anat i vingut, només uns pocs permaneixen. Ells són en última instància el meu

ACEB (Associació Comerços i Empreses) Gràcies a tots els que haveu fet possible que els esdeveniments en els que ACEB ha participat tinguen cada volta més èxit. Continuarem treballant per a oferir un comerç de qualitat per a tots.

Bones Festes!

La Junta Directiva.

#FestesBenifaió

exercici de responsabilitat; mai he pretés tindre més autoritat que la que puga guanyar-me al tatami… hi ha una frase de Sensei que va i ve continuament pel meu cap: “…sempre deus ser capaç de matar els teus alumnes…”, que més enllà de la provocació que comporta per aquell poc atent es refereix almenys en un dels seus aspectes, a que un deu mereixer tenir alumnes. En aquest temps he entrenat el meu cos, la meua ment i el meu esperit amb la referència infinita de Hatsumi Sensei; cosa que lluny de ser un hàndicap, com alguns puguen pensar és una benedicció… sempre tenim tot per davant per a millorar. En un camí sense fi ni meta aparent que amb els anys s’ha convertit en una aventura dura i plaentera. L’entrenament és la invenció de noves possibilitats… Només desitge tindre l’oportunitat de poder tornar alló que Sensei i tants altres regalen diariament al món, almenys 25 anys més... Rubén Yago. Bujinkan Shihan UNKO

entitats i associacions

AFABALS (Associació de familiars afectats per l’Alzheimer) Benvolguts veïns i veïnes de Benifaió. Els informem dels programes que actualment estem duent a terme: ATENCIÓ A PERSONES ADULTES Atenció a persones amb: 1. Alzheimer i altres demències (demència vascular, demència frontotemporal, demència per cossos de Lewy, etc.) 2. Parkinson 3. Dany cerebral sobrevingut (accidents vasculars, tumors cerebrals, etc.) Serveis i horaris: Centre d'Estimulació i Rehabilitació La Llimera. Els pacients poden acudir de 9:00 a 13:00h o de 9:00 a 17:00h, (inclou servei de menjador). En el centre reben el tractament no farmacològic necessari per mantenir la major qualitat de vida durant el major temps possible: estimulació i rehabilitació cognitiva, fisioteràpia, logopèdia, programa ocupacional (jardineria, cuina, etc.).

ATENCIÓ A NENS 1. Amb alteració del sistema nerviós central, bé ocasionat per alguna malformació durant el període embrionari (p. ex. agenèsia del cos callós), bé per dificultats durant el part (per exemple, paràlisi cerebral), bé per trastorns del desenvolupament (autisme, etc.), etc. 2. Amb dificultats en l'aprenentatge que poden tenir una causa a nivell cerebral: dificultats de lectura, escriptura, càlcul i matemàtiques. 3. Amb dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA-H). Serveis: • Valoració del nivell evolutiu que ha aconseguit el nen/a a les diferents àrees de desenvolupament: atenció, percepció de si mateix i de l'entorn, llenguatge i comunicació, motor (psicomotricitat gruixuda i fina), pensament abstracte, emocional, etc. • Establiment d'un programa de treball per anar potenciant el desenvolupament del nen, en el més prioritari per a ell en aquest moment. • Habitualment realitzem sessions setmanals, individuals, d'una hora de durada.

SOM I ESTEM ¿Que signfica para ti la Asocación Som i Estem? Un tetxo con divresdad funcinal “La seamna paasda se les hizo esta pregunata a los chicos y chcas de Som i Estem, y etsas fureon sus resupestas: Para mi, Som i Estem es paritcpiar, jugar y sonerir, tamibén siginfica cuidranos y auydarnos. Es una gran faimlia, es volnutaraido, y es admeas amsitad. El gurpo es sinoinmo de carñio, auteositma, resopnsaiblidad y capaicdad. Un espiaco dodne celerbar, cocniar, enyasar, baliar y apernder. Todo etso y mcuho más es para mi el siginfiacdo de Som i Estem.” Pero sobretodo significa que, incluso cuando las cosas funcionan de forma diferente, yo pueda comprender y ser comprendido.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

#FestesBenifaiรณ

entitats i associacions

C. E. Mussa Benifaió Des de la directiva del Club Esportiu Mussa saludem tots els veïns de Benifaió desitjant que passeu unes bones festes patronals. Ara passem a detallar els esdeveniments esportius organitzats esta temporada: XXIV LLIGA i COPA FUTBOL SALA: (Des d’Octubre 2015 fins Maig 2016). L'equip Jaume Joiers, capitanejats per Jorge García, ha sigut el campió del 2015-16, Enhorabona Campions. Pizz. Ricco Ricco de Frank Fort i Adri Romero són segons i Carp. Metal. Félix Moreno conduïts per Eric i Serrano són tercers, Aston Birra de Maxim Bou (Almussafes) ha quedat quart i Tocarios, Seguros Oscar Balsells i KanonKa (Alcasser) són cinqué, sisé i seté respectivament, tancant esta lliga Ajonesa Atletic. El trofeu de porter menys golejat és per a Dani Cerceró de Pizzeria Ricco Ricco, el trofeu de pitxitxi es per a Jordan Ribas de Jaume Joiers. El trofeu a l’equip més esportiu és per al Seguros Oscar Balsells, per cinquè any consecutiu. En Copa la 1a Semifinal enfrontà als de Félix Moreno contra Seguros Oscar Balsells, guanyant els Oscar Balsells i en la 2n Semifinal Jaume Joiers contra Pizz. Ricco Ricco passant els de Jaume. En la Final guanyà, per segon any consecutiu, Seguros Oscar Balsells, amb tanda de penals inclosa, als de Jaume Joiers. Fins al 21 d'octubre s'admetran noves inscripcions per a jugar la Lliga Futbol Sala Benifaió 2016-17, admetent, igual que la temporada passada, equips no locals. TROFEU ROQUETTE 16 HORES FUTBOL SALA: XXIII EDICIÓ (3 i 4 de Juny 2016). Baix el patrocini exclusiu de l'empresa local Roquette Espanya està ja consolidat, un dels tornejos de més gran nivell de joc de futbol sala de la província gràcies a equips que militen en 3a i 2n divisió de futbol sala com FINCAS SANTIAGO (Cullera), M-5 i ESPAÑA TEAM (València) a més, KAERU (Alginet-Carlet) i CITROEN GONZALO ALGINET, PUNTI Y CIA i BETETA & CIA (Alzira), o ATL. MARGARITA (Alcasser) i equips de Sueca, Silla, Carcaixent o Algemesí, junt amb els equips locals CARP. METAL. FELIX MORENO, OPTICA CLERIGUES i SEGUROS OSCAR BALSELLS.

15 equips foren els que van gaudir d’un nivell molt alt de joc de la 23a edició de les 16 h. Futbol Sala Benifaió Trofeu Roquette. Els premis en metàl·lic, l'arbitratge íntegre per part del Comité d’Àrbitres de la Federació Futbol Valenciana i les instal·lacions amb els dos pavellons coberts en perfecte estat, van fer el deliri de tots els participants i públic allí assistent. El divendres a la nit a les 23 hores començà el torneig, amb una gran afluència de públic constant durant tot el campionat, jugant-se la Final el dissabte a les 13 hores. Fincas Santiago arriba a la Final i venç a M-5 per 3 a 1. El trofeu al millor jugador és per a José Ricardo Conca de M-5 i el trofeu al millor porter és per a Kike Zahonero de Fincas Santiago. 40 EDICIÓ SETMANA DE LA JOVENTUT: Des del 20 de Juny al 15 de Juliol de 2016. Degut a que el torneig es juga després de presentar les activitats que fem anualment al C. E. Mussa posarem el que varem fer al 2015: 10 equips tots locals, jugant 4 partits al dia. FU LI DU II, Pizz. Ricco Ricco, Carpinteria Metal. Felix Moreno, Los Xicotes, Jaume Joiers, Falla Sant Josep, El Asador CDA’15, Ajonesa Atl., Recreativo de Juerga i Optica Clérigues JR són els equips que jugaren la 39 edició. Campió FU LI DU II i subcampió Pizz. Ricco Ricco. En la Repesca Ajonesa Atletic guanyà a Jaume Joiers amb tanda de penals. 12 h. FUTBOL-7 BENIFAIÓ: Aquest any serà la 7’Edició i es jugarà a finals de juliol, divendres 29 i dissabte 30, i com tots els anys, es juga des de les 20 hores del divendres fins les 11 hores del dissabte, al poliesportiu Municipal en els tres camps de gespa artificial. Res més, només agrair a tots eixos xicotets i no tan xicotets negocis locals la seua gran contribució per a l'ajuda d'estos esdeveniments esportius que mouen una gran part de jovents de Benifaió.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Associació Dames Santa Cecília

Novament arriben les Festes i és moment de convidar a tots els veïns i veïnes de Benifaió, a gaudir i participar en tot el que puguen. És temps de compartir amb familiars i amics, d’eixir al carrer, de recolçar a totes les associacions i entitats que organitzen els actes de les Festes, perquè així les farem més grans i lluidores. Nosaltres, com a Associació de Dames de Santa Cecília, ens dediquem a aixó, a donar el nostre suport als músics de la Societat Artística Musical, any rere any, contribuïm amb el nostre granet d’arena per a que disposen d’instrumental, i a més els ajudem en tot el que podem. Eixe recolçament i eixa dedicació, al final té sempre els seus fruits, i ens ompli de satisfacció quan veiem als nostres músics prosperar des de ben xicotets a les audicions dels diferents cursos del C.E.M., i després quan s’incorporen a la Banda i van progressant com a músics i com a persones. Donem les gràcies a totes les nostres Sòcies per les seues aportacions, així com als comerços i empreses locals que col·laboren amb nosaltres donant els regals per a la rifa anual. Sense tots ells no seria possible la nostra tasca. Desitjem que passen unes magnífiques Festes Locals.

#FestesBenifaió

Associació Ames de Casa Tyrius

Benvolguts veïns i veïnes: Des de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió volem aprofitar esta oportunitat de dirigir unes paraules als veïns i veïnes de Benifaió per agrair-vos la vostra col·laboració en les activitats que hem organitzat al llarg del curs. Un any més heu sigut molts els que heu participat en els projectes programats per la nostra entitat. Hem intentat oferir-vos un programa d’activitats ampli i divers i la nostra satisfacció més gran és saber que vos ha agradat. Per al proper curs, només dir-vos que continuarem treballant amb la mateixa il·lusió i que ja estem planificant noves actuacions que esperem vos resulten interessants. Esperem comptar de nou amb la vostra participació i el vostre suport. Per últim, desitjar-vos que passeu unes bones festes especialment als clavaris i les festeres i festers, que han dedicat tot un any d’esforç perquè tots pugem gaudir d’uns dies d’entreteniment i diversió en companyia dels nostres familiars i amics. Mª Hortensia Dalmau Segarra Presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió

entitats i associacions

Associació Finestra Oberta i Acció Ecologista Agró ANTONIO GOYTRE Ha passat un any des que, en aquestes mateixes pàgines, parlàvem del Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (conegut com TTIP). Parlàvem de les greus conseqüències que es deriven de posar les nostres vides en mans de les grans empreses multinacionals: la signatura d'aquest tractat vol dir posar la nostra salut, la nostra educació, els nostres drets, el nostre medi ambient en les seues mans, sotmetre'ns al capritx dels seus interessos. En aquest temps transcorregut les coses han canviat un poquet. Des de llavors s'han anat coneixent molts aspectes del TTIP, que s’ocultaven a la societat per part dels nostres governants. Així s’ha sabut, gairebé amb absoluta certesa, que el que suposàvem era cert. Un exemple: ens hem assabentat que “El Govern dels EUA ha amenaçat de mantenir els controls d’entrada al seu país dels vehicles europeus per forçar la Unió Europea a augmentar la compra de productes agrícoles nord-americans, sobretot transgènics” (vehicles europeus com els fabricats a la Ford d'Almussafes, productes agrícoles com els cultivats a les hortes de Benifaió). “També exigeixen eliminar les prohibicions per a l’obtenció de gas i petroli mitjançant la tècnica del fracking” (el que suposa afavorir el canvi climàtic ja en marxa) I en fer-se públic, les reaccions en contra del TTIP no s'han fet esperar: les més cridaneres, la del President de la República Francesa, que es nega a donar la seva aprovació al TTIP tal com està redactat, i la dels 1.800 municipis europeus grans, mitjans i petits, que s'han declarat en rebel·lia contra el TTIP. L’opinió pública europea s’està posicionant en contra del TTIP, fins al punt que els negociadors de la Unió Europea comencen a considerar l’opció de oblidar-se'n. Llavors, ha passat la tempesta? Al mateix temps que es negociava el TTIP, la Unió Europea ha negociat i signat un altre tractat de lliure comerç amb Canadà, conegut com CETA, que encara no s’aplica. Des de Canadà organitzacions no governamentals i col·lectius que representen a molts sectors econòmics ens adverteixen que no, que la tempesta segueix aquí, amb la força d'un

huracà. I saben del que parlen: Canadà, Mèxic i Estats Units van signar fa gairebé 25 anys un Tractat de Lliure Comerç (conegut com NAFTA) molt semblant al que s’acaba de concloure entre Canadà i la Unió Europea. Des de Canadà ens diuen que aquell NAFTA prometia centenars de milers de llocs de treball, impulsar el creixement de les economies dels països signants i, en fi, riquesa i benestar per a tothom. El temps posa les coses al seu lloc i després de 22 anys d'aplicació els resultats són: entre un milió i mig i dos milions d'agricultors mexicans sense feina per la invasió del blat de moro transgènic nord-americà, i 600.000 treballadors qualificats nord-americans i 350.000 canadencs (en ambdós casos d'empreses petites i mitjanes fonamentalment) sense ocupació com a conseqüència de la deslocalització d’indústries a Mèxic on els salaris són molt més barats i les condicions laborals molt pitjors per als treballadors. Els salaris s’han estancat, el deute familiar ha assolit els nivells més alts coneguts i s’han reduït de forma dràstica les mesures de protecció alimentària, sanitària i mediambiental. I els beneficis, per a les grans multinacionals, majoritàriament nord-americanes. I què té a veure amb nosaltres? Sembla que no, però sí, té molt a veure. Ens adverteixen des de Canadà que allà hi ha registrades 43.000 sucursals de grans empreses nord-americanes, que podrien aprofitar-se del tractat Canadà-Unió Europea (CETA) per fer negocis a Espanya. Podrien exportarnos els seus productes, més barats, més contaminats, més perillosos per a la nostra salut; podrien adjudicar-se contractes del nostre ajuntament en perjudici de les nostres empreses locals, podrien quedar-se amb la gestió i explotació de serveis sanitaris i educatius, etc ... I en el cas que a Espanya es modifiqués la legislació laboral, per exemple, podrien denunciar al nostre govern davant tribunals especials d’arbitratge exigint una indemnització pels beneficis que, al seu parer, han deixat d’obtenir per aquesta modificació. És a dir, l’aprovació del CETA significa l’entrada per la porta de darrere del Tractat de Lliure Comerç USA-Unió Europea i garantirà la seva aplicació a Espanya i a Benifaió encara que, com sembla, no arribés a aprovar-se aquest últim.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Associació Amics del Truc

Associació Amics del Truc Benifaió vos desitja unes bones festes i vos emplaça a colaborar i apuntar-se com a socis. Els nostres socis participen en campionats a nivell provincial i obtenen bons resultats i trofeus. Per a apuntar-se; C/ Vicente Martí número 41 Restaurant Inma Cuota 10 € a l'any "Per a no perdre un joc Valencià" Gràcies. Salutacions President, Secretaria i socis

#FestesBenifaió

C.D. Benifaió

Des del passat 27 d’agost ostente la presidència del CD Benifaió i amb ella he tingut un any de grans satisfaccions esportives. Queda molta feina per fer i el nostre club necessita l’ajuda econòmica de tota la gent, empreses i institucions per tirar avant. A nivell escola ha sigut una gran temporada, hem tingut equips des de querubins fins a l’amateur i hem aconseguit fer dos cadets, un d’ells amb ascens a Primera Regional i a més un dels seus jugadors, Rubén Miralles, ha sigut el “pichichi” de la categoria amb 33 gols. Destacar també que el jugador de l’amateur, Natalio Mas Añó, ha sigut premiat per la Federació Valenciana de Futbol com a Millor Jugador de 1a regional. L'equip infantil ha guanyat la lliga i el Benifutur ha sigut tot un èxit. Tot açò ha sigut possible gràcies al gran suport de gent com Salva Doria, Carlos Marco, David Pozuelo, José Zafra, Salva Boiza i tots els entrenadors i personal anònim que fa que aquest club funcione, sense oblidar a l’Ajuntament, l’espònsor i altres empreses. Recordar-vos que aquest club ha sigut format per l’esforç, el treball i el sacrifi de molta gent durant molts anys i així va a continuar. Ale rallaets!!! …i bones festes 2016 Víctor Izquierdo Palomares. President CD Benifaió

entitats i associacions

Club de Bàsquet Marcelina Benifaió - Roquette

En la present temporada el club de bàsket Marcelina Benifaió-Roquette ha continuat creixent i ha comptat amb 17 equips i quasi 200 jugadors de totes les edats, el que li ha permés tindre presència competitiva en totes les categories des de babies fins a sèniors, tant masculines com femenines i fins i tot amb diversos equips en algunes d’elles. El nostre club és, no només un equip de referència a la Ribera, sinó també a tota la Comunitat, especialment en el bàsket de xiquets hem aconseguir arribar a la final autonòmica tant de la categoria benjamí com aleví i enfrontar-se cara a cara amb el València Bàsket. A més, ha mantingut la

seua aposta pel bàsket femení, alhora que el seu equip sènior masculí ha consolidat la seua permanència en la màxima categoria del bàsket valencià. Des del Club, volem agrair l’esforç de tots els jugadors i els seus familiars, així como l’ajuda de l’Ajuntament de Benifaió i el recolzament de Roquette. Alhora, volem convidar a tots aquells amants de l’esport, i a tot el poble en general, a que compartixquen amb nosaltres la passió pel bàsket. Equip de Comunicació del @CBMBenifaio-Roquette.

Escola Ciclista Roquette Salvador Botella La base d’un esport de molta tradició a Benifaió es consolida amb l’Escola Ciclista Roquette Salvador Botella, una escola que havia desaparegut i que gràcies a estos joves esportistes està tornant a la nostra població.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Club Deportivo Petanca Benifaió El Club Deportivo Petanca Benifaió tiene el placer de colaborar una vez más en el libro de fiestas patronales 2016. Este año de competición donde en estos momentos estamos a mitad de temporada, ya hemos cosechado muchos éxitos deportivos que nos han permitido participar en el mes de mayo en los Campeonatos de España de Clubes celebrados en Almería en la categoría de féminas, con nuestras jugadoras Noelia Grande, Noelia Delgado, Rocío Arteaga, Dolores Peris, Estefi Mansilla, Amparo López, Elisabeth Gómez, Amparo Asensio, Amparo Cercos y Mª Carmen Martínez. También hemos conseguido el Campeonato Nacional Ciudad de Valencia y la segunda posición de la Copa Delegación en la categoría de féminas, y finalmente jugaremos el 19 de junio la liga autonómica en Almoradí, donde nos jugaremos el pase para participar en los Campeonatos de España de Clubes en Barcelona. En cuanto a los seniors, cabe destacar el gran juego demostrado en los torneos clasificatorios para los provinciales y previas de las salidas nacionales, también el estar entre los 8 mejores equipos del Nacional Ciudad de Valencia con los jugadores Francisco Iborra, Iván López, Manuel Ruiz, José Linares, Salvador Romero, Juan Romero, Pascual Romero, Juan León, Javier Orozco y José Pérez, consiguiendo llegar a semifinales en muchos torneos y estando muy cerca los objetivos deseados por el club. A partir de septiembre vamos a empezar la liga regular de esta temporada en dos categorías: división de honor y féminas. Este año jugaremos la jornada en nuestro club, en los terrenos de juego del parque de Benifaió el día 2 de octubre. Os invitamos a que podáis disfrutar ese día, en Benifaió, de este deporte.

También vamos a seguir con el programa social que llevamos haciendo durante años, destacando eventos como el torneo de fiestas patronales, nuestro día de las paellas del club, el cual es un día muy bonito donde la armonía y el buen ambiente es tradicional, realizaremos nuestro torneo de navidad. Estos eventos demuestran la gran aportación de los socios al club y el buen trabajo realizado hasta el momento por la junta directiva de nuestro Club Deportivo Petanca Benifaió. Una junta joven y renovada pero a su vez con gente veterana y experimentada en grandes eventos y buenas relaciones, tanto con el Ayuntamiento como con la Delegación Valenciana, agradeciendo también a la prensa escrita y on-line el apoyo que nos dan a través de sus periódicos y páginas de información dando la noticia de nuestros éxitos deportivos. El Club Petanca Benifaió también está participando en el Consejo de Deportes del Ayuntamiento, donde a través de todos los clubes deportivos, se trabaja para que la petanca y otros deportes sean conocidos y a su vez se pueda disfrutar de ellos tanto a nivel local, como ser representados a nivel nacional, por eso uno de los grandes objetivos que nos hemos marcado junto con la Concejalía de Deportes y el Ayuntamiento de Benifaió es conseguir a través del tiempo y el trabajo, unas instalaciones deportivas adecuadas para la práctica de nuestro deporte tanto a nivel local como provincial y nacional. Sin nada más, se despide la junta directiva del club que os invita a pasar unas felices fiestas patronales y disfrutar de nuestro deporte. LA JUNTA DIRECTIVA

Club Gómez Madrid Kangurs Benifaió Des d’este espai al llibre de festes que ens ofereixen a les entitats local volem, des del Club Gómez Madrid Kangurs Benifaió, desitjar a tots els veïns i gent que ens visitaran unes bones festes 2016. Animar-vos a tots a participar en la Volta Popular de festes 6K que tindrà lloc divendres 12 d’agost, tots junts, grans i menuts, fent esport. I com no, oferirvos el nostre club perquè formeu part d’ell per practicar esport.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

CIMA Benifaió

La Asociación de Ciudadanos Mayores de Benifaió, la cual presido, tiene el gusto de felicitar a todos los ciudadanos en sus fiestas patronales y hacerles partícipes de las mismas. Desde estas líneas os invitamos a participar en todos los eventos que organizamos para todas las personas mayores de Benifaió, tales como viajes culturales, charlas, bailes, meriendas y alguna paella que otra. Este es el octavo año desde nuestra fundación en la que ya contamos con más de 1.100 socios y queremos seguir creciendo, poniendo todo nuestro empeño en hacer cosas para nuestros mayores Esperamos vuestros apoyo pada poder conseguirlo.

El Presidente, Rafael Doria Satorres

U.D.P. Benifaió

Estimats veïns, estimades veïnes: La Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) de Benifaió tenim el plaer de saludar-vos, un any més, a través d’aquest llibret editat amb motiu de les festes patronals del nostre poble. Unes festes que hem de continuar conservant, ja que són el nostre passat, present i futur. Unes festes que demostren que som un poble únic, i que volem mantindre, sens dubte, les nostres tradicions i la nostra cultura. Voldria aprofitar l’ocasió per convidar tots aquells pensionistes que encara no coneixen la nostra associació que vinguen a la llar del jubilat perquè vegen totes les activitats que fem (balls, dinars, viatges, concursos…) i que ens acompanyen durant la Setmana Cultural que organitza la UDP, la qual se celebrarà la segona quinzena d’octubre a la nostra llar. Uns dies en què l’alegria, la diversió, la música i la vida als nostres carrers faran que, de segur, gaudim d'una magnífica setmana, podreu comprovar que som una gran família en la qual es poden passar uns bons moments. Finalment, desitjar-vos que gaudiu d’aquestes festes que trauen al carrer art i tradició i que les passeu en harmonia al costat dels vostres fills i néts, és a dir, al costat de la vostra estimada família. Us desitgem a tots i a totes unes bones festes! Fernando Mas Llorca President de la UDP de Benifaió

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Motoclub Tramusser Benifaió

Somos un grupo de amigos que tenemos la afición por las Motos. Nos reunimos para cualquier tipo de actividad relacionada con motos, (salidas por toda la geografía de España, concentraciones, carreras, Ruta 300, etc). Nos juntamos a principios de 1997 para seguir rodando con motos y fundar la asociación (Motoclub Tramusser de Benifaió) con gente de muchas partes, de Valencia, Sollana, Almussafes, Alzira, etc… y llevamos ya 19 años organizando aconte-

cimientos como Matinales y Concentraciones Moteras en Benifaió para conservar una afición en nuestra localidad. Estos son algunos de los actos que se organizan cada año: *Hoy en día, celebramos el Homenaje a nuestro muy querido Francisco Gonzàlez, con Concentración de motos clásicas y vuelta Turística por el pueblo y alrededores. *En Junio, celebrabamos la Matinal Motera en la cual, la gente puede traer sus motos, tanto clásicas como modernas, a un recinto controlado, con almuerzos, comidas, con música y ambiente festivo, con vuelta Turística por Benifaió y alrededores (se han llegado a visitar la Albufera de Valencia, Devesa Gardens, Paraje del Almaguer, Parque del Palmar con barca, capea en Silla, etc). Durante este año, El Motoclub Tramusser de Benifaió llevará a cabo la 9ª Edición del “Memorial a Francisco González”, uno de los muchos que recibió el 10 veces Campeón de España de Motociclismo en la década de los 50 y 60, nacido en Benifaió y fallecido en 2007 con 92 años. El Presidente de la Federación Valenciana de Motociclismo y la Alcaldesa de Benifaió, junto al Motoclub Tramusser, seguimos solicitando una curva en el Circuito de Cheste con el nombre de nuestro vecino Francisco González, con su impecable trayectoria en la competición.

C. D. Petanca Valmontone El Club Petanca Valmontone hemos hecho estos logros en el Torneo Individual. Se clasificó Isabel Pérez para el Autonómico y en el regional se clasificaron para el campeonato de España los jugadores Julio López, Juan Antonio Villena, Rubén Robles, José Miguel Robles. Estos jugadores quedaron los octavos de España en el campeonato celebrado en Málaga. En el Regional de dupletas valedero para el campeonato de España están clasificados Julio López, Juan Antonio Villena. En el torneo Ciudad de Alicante se alzaron con el triunfo Tomás Blanco, Manuel Fernández y Omar. Juan Antonio Villena se clasificó en el individual para ir a autonómico y José Sánchez, Tomás Blanco y Omar fueron terceros en el Ciudad de Valencia. Desde el C.D. Petanca Valmontone Felices Fiestas

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Associació Amics de la Música Benifaió Com ja sabeu, Amics de la Música naix l'any 2012. Esta associació musical creix ràpidament i un any després, en 2013, s’obrin les portes de la seua escola “Pascual Martínez Llopis”, la qual rep el nom de l’eminent clarinetista nascut a Benifaió, a qui tots els músics de la localitat coneixen i admiren. L'AMUS anhela, com un dels seus objectius principals, permetre l’accés a l'educació musical en tots els àmbits de la societat, amb l’oferiment d’estudis musicals assequibles i de qualitat per a xiquetes i xiquets, així com persones adultes que també vullguen aprendre aquest art. La principal finalitat d'esta escola és nodrir a la banda. Així doncs, aquest curs, quatre anys després de la seua creació, es va realitzar un acte solemne en el Saló d’Actes del Centre Cultural “Enric Valor de Benifaió” on es van presentar 23 nous músics, estudiants de l’escola, el quals han assolit el nivell musical suficient per a formar part de la Banda. En aquest acte també es va procedir a la presentació de la 1ª Musa de la Música, Imma Villar Blasco, que va ser exaltada pel vicepresident de l'associació, Ximo Toledo Llopis.

Cal tindre en compte, la participació en els programes d'intercanvi de Bandes en 2015 amb la banda de Sollana i en 2016 en la banda de Benifaraig. A més a més, gràcies als concerts de Santa Cecília, Nadal, estiu i audicions trimestrals que es fan tots els anys, com una tradició que es manté any darrere any, es pot considerar que esta associació està consolidada en Benifaió. Totes les persones que formem part d’aquesta associació vos desitgem unes bones festes patronals, i vos convidem a vindre als nostres concerts i actes, així com animar-vos a formar part d'aquest somni que ja és una realitat.

Benipàdel (Club de Pàdel Benifaió) Benvolguts veïns de Benifaió, des de Benipadel Club de Pàdel de Benifaió volem felicitar-vos per la cel·lebració de les festes patronals d’aquest any 2016. Volem agrair el suport rebut per part del poble, dels diversos col·laboradors que ens ajuden a realitzar totes les activitats que portem a terme i a la corporació municipal que ens ha fet costat en tot el possible. Aquest és el segon any de vida del club, en el que hem experimentat un gran creixement en el nombre de socis i en les activitats que hem desenvolupat. Durant aquesta temporada hem possat en marxa l’activitat Pàdel per a Tots, per la que han passat més de 30 benifaioners i benifaioneres que no havien jugat mai a pàdel, i ara ja practiquen aquest esport. Per altra banda, també hem organitzat diferents campionats amb un gran nombre de participants. Esperem seguir creixent i fomentant la pràctica del pàdel al nostre poble. Sense més, reveu una forta salutació i disfruteu molt d’aquests dies de festes. Salutacions! Benipadel, Club de Pàdel de Benifaió.

#FestesBenifaió

entitats i associacions

Societat Artística Musical Benifaió Un any més, l’Ajuntament de Benifaió ens brinda l’oportunitat de dirigir-nos a tots vostés amb motiu de les nostres Festes Patronals. És moment de convidar a tots els veïns i veïnes a participar i gaudir de tota la programació elaborada per la Regidoría de Festes i totes les comissions i associacions que organitzen actes, unes Festes que de segur venen carregades de novetats a més de mantenir les nostres tradicions. Aquesta Societat, fundada en 1926 té l’honor de ser la més antiga de Benifaió, complim 90 anys i la Banda es ja més que Centenària, (recentment, Francesc Beltrán ha aconseguit documents que ens porten a finals del s. XIX). Perdurar durant tant de temps no és una tasca fàcil, és una estructura que descansa en molts pilars, i cap d’ells pot fallar, hi ha que mantenir la motivació en tots els que formem part de la S.A.M., ficar molt d’esforç, adaptar-se a cada moment, innovar i lluitar per a que la música no deixe mai de sonar als nostres carrers o als escenaris. Comptem amb l’Escola de Música i el Centre d’Estudis Musicals, el viver on els nostres músics es formen i tenen l’oportunitat d’arribar amb el seu esforç i el millor professorat a lo més alt, des de integrar-se a la nostra Banda, a aconseguint titulacions superiors, ser ells mateixos professors en Conservatoris o Instituts, o bé formant part d’altres Orquestres per tot arreu del país. Aquest any, el Concert de Festes, estarà dedicat a un dels nostres músics que va aconseguir el seu somni, Pascual Martínez Llopis, excel·lent músic i millor persona. Músic de dalt a baix, que va passar la majoria de la seua carrera a Palma de Mallorca, des que en 1966 entra a formar part de la Banda Municipal d’aquesta ciutat, com a solista, i en la Orquestra Simfònica de Balears en 1989, a més, va ser professor de clarinet al Conservatori Professional de les Illes Balears. Ha estat reconegut com una de les persones més significatives dels últims anys dins del panorama musical balear, com a virtuós del clarinet i com a professor. Era una persona que vivia per i per a la música, la seua gran passió, en tot el temps que ha estat a Palma, mai ha oblidat els seus orígens, Benifaió i la seua banda, la S.A.M., quant venía al poble, no era estrany veure’l aparèixer als assajos amb el seu clarinet, assentar-se com qualsevol altre músic i participar, i si les dates quadraven i hi havia concert, per suposat que també participava. Aquest homenatje tindrà lloc el diumenge 7 d’agost al Centre Cultural “Enric Valor”, i els convidem a que participen amb la seua assistència. Des de la Societat Artística Musical de Benifaió, desitjem que passen unes bones Festes Patronals.

#FestesBenifaió

Un Benifaió

actiu…

solidari...

en plena formació...

#FestesBenifaió

esportiu…

cultural…

#FestesBenifaió

amb el medi ambient i l’agricultura…

segur…

participatiu…

#FestesBenifaió

de tradicions…

amb un comerç local de qualitat…

#FestesBenifaió

Obres participants al Concurs Portada Llibre de Festes 2016

CONCURS FOTOGRÀFIC Portada Llibre de Festes 2017 Entrega la teua fotografia d’aquestes festes al registre d’Entrada de l’ Ajuntament de Benifaió del 3 d’agost fins al 30 de desembre L’Ajuntament concedirà un únic premi de 100 euros a l’obra guanyadora com a portada del Llibre de festes 2017 Ja pots consultar les bases del concurs al Tauler d’Anuncis de la web municipal www.benifaio.es organitza