Festes Benifaiรณ 2018
3
Festes Benifaió 2018
Sumari
Salutació del President de la Generalitat Valenciana · · · · · · · · · · 5 Salutació de l’alcaldessa· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 6 Salutació de la regidora de Festes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 7 Salutació del Rector· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 8 Reina de les Festes 2018 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 10 Clavariesses MDA 2018 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 12 Programació de festes 2018· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 21 Clavaris de Sant Roc· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28 Clavariesses de Sant Gaietà · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28 Clavarieses de Sant Isidre· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28 Els nostres veïns col·laboren· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 29 Una mirada al passat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 43 Les entitats locals feliciten les festes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 79 Benifaió Actiu· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 96 L’Ajuntament de Benifaió agraeix als veïns, entitats locals, comerços i empreses la col·laboració en el Llibre de Festes 2018 Edita: Ajuntament de Benifaió Coordinació: Gabinet de Comunicació Fotografies oficials: Sensio Imatge Imatge portada: Autor Jesús Sampedro (Guanyador Concurs Fotogràfic Portada Llibre de Festes Benifaió 2018) Tirada: 2.500 exemplars 4
Festes Benifaió 2018
Salutació del President de la Generalitat Valenciana
Benifaió viu durant el mes d’agost les festes patronals en honor a Santa Bàrbara. Durant unes jornades molt especials visitants de tot arreu hi acudiran amb el propòsit de prendre part amb vosaltres en les diverses celebracions que tindran lloc. A la Comunitat Valenciana la festa és una forma de compartir i de manifestar la nostra hospitalitat. A Benifaió ho sabeu molt bé, per això durant uns dies s’estendrà pels carrers un clima alegre de tradició compartida que presidirà tots els actes festius.
al bon humor, a la convivència tranquil•la i a mirar cap al futur amb optimisme. La gent de Benifaió viviu intensament les festes i podeu estar legítimament orgullosos d’unes celebracions que són exemple d’unió i de diversitat. Des d’ací vull fer-vos arribar a les dones i als homes de Benifaió la meua salutació més cordial, els meus millors desitjos i un fort abraç. De tot cor espere que una vegada més la vostra festa tinga l’èxit que mereix i siga un gran punt de trobada per a moltes persones.
La rutina diària deixarà pas a un ambient agradós de germanor que convida a establir lligams familiars i d’amistat, al diàleg,
5
Ximo Puig President de la Generalitat
Festes Benifaió 2018
Salutació de l’alcaldessa Marta Ortiz Martínez Estimats veïns i veïnes: De nou al calendari el mes d’agost comença a aguaitar i amb ell també la celebració de les nostres festes grans. El nostre Ajuntament, a través de la regidoria de festes amb un treball intens i molta il·lusió, organitza un programa festiu dinàmic, variat i interessant per a tots i totes, i on tenen cabuda totes les edats, seguint la línea d’ estos últims tres anys. Les festes patronals són un espai de parèntesi del quefer diari, eixim més al carrer, acoplem el nostre costum diari a un programa on trobem de tot, des dels tradicionals sopars de nit fins al cinema a la fresca, espectacles i ball, esmorzar popular, sainet, monòleg, el foc amb cordaes i correfocs, la música amb diversos concerts i discomòbils, així com esdeveniments esportius i culturals. Fer festa és molt més que programar un calendari d’actes, fer festa és il·lusionar-se per vore que els nostres ciutadans participen, que els nostres veïns i veïnes gaudeixen dels actes, que tant els majors com la gent de mitjana edat, joves i menuts tenen el seu espai, i pense que al llarg d’estos anys amb l’actual equip de govern hem avançant en l’oferta festiva, hem aconseguit FER MÉS FESTA I FER MÉS POBLE i això és possible, Gràcies a la vostra implicació en aquest projecte festiu iniciat en agost de 2015. Aprofite l’espai del llibre per felicitar a la nova reina de les Festes Sabrina Aparicio Campos i agrair a totes les Reines de Festes per la implicació en la celebració del 50 aniversari d’aquest càrrec que enguany tindrà un protagonisme especial. També agrair el treball de les clavariesses MDA, sant Roc, sant Gaietà i sant Isidre amb la Cooperativa al capdavant, als clavaris que celebren 25 i 50 anys perquè de nou tornaran a viure la festa, a les Penyes El Coet i El Xiflec, i en definitiva a tots els que fan possible que les festes del 2018 siguen una realitat. No vull perdre l’ ocasió de donar-vos les gràcies per haver-vos implicat en totes aquelles novetats incorporades a la festes del poble en este temps, per haver fet que Benifaió, en les seues festes grans, haja demostrat que podem ser un poble actiu i unit, el que ha suposat un canvi i gran ambient festiu i que esperem perdure en el temps. Així com agrair l’ esforç i el treball de tots els col·lectius i associacions que han format part de les festes i que hem coincidit estos tres anys. Les festes estan per a gaudir-les junts, de nou feu que la participació siga la nota predominant en estes festes que en breu encetem. BONES FESTES BENIFAIONERS I BENIFAIONERES, SOM POBLE, FEM POBLE.
6
Festes Benifaió 2018
Salutació de la regidora de festes Júlia Manuel Naranjo Hola a totes i tots: De nou aquest llibre està a les vostres mans i això significa que les festes del nostre poble estan a punt de començar. Per quarta vegada em dirigisc a vosaltres en el llibre de festes per a animar-vos a participar en elles, però esta vegada és molt especial per a mi, ja que potser l’última. Any rere any hem anat provant diferents actes, mantenint o modificant-los per a adaptar-los a les vostres preferències, escoltant al poble, sent poble, en definitiva, fent poble. Al llarg d’aquest camí no tot ha eixit bé, però sí que és cert que tot s’ha fet amb el cor i sempre pensant en cadascun de vosaltres, passant per cada sector de la societat, pensant en els seus gustos i preferències. Volem que Benifaió estiga actiu, i pense que durant estos quatre anys el poble de Benifaió ha demostrat que així és, està viu i amb ganes de fer poble. Eixir als carrers de Benifaió en festes, és sinònim de trobar-te a persones contentes, unides, participant en les activitats, i a més de trobar la plaça de gom a gom, també els balls, els sopars, l’esmorzar, el cinema, el correfoc, les “cordaes”... totes i cadascuna de les activitats. Així que solament puc dir gràcies, perquè vosaltres també heu cuidat de nosaltres donant-nos el perquè del nostre treball. Des de la regidoria de festes, us presentem en estes pàgines el nostre treball, un programa d’actes que espere que us agrade. Com sempre, hem pensat en cadascun de vosaltres amb una oferta d’oci per a totes i tots i sempre des de l’objectiu de fer poble i que la festa, la diversió i les ganes de participar segueixen les notes predominants. L’any 2018 és especialment l’any de les dones, hem demostrat que som un motor fonamental en la societat i durant les festes de Benifaió així ho evidenciem, ja que al costat del col•lectiu de Clavariesses MDA 2018 oferim la programació festiva. Elles han treballat de valent durant tot l’any, però ara aplega el vostre moment, eixe que estàveu esperant impacientment. També comptem amb els clavaris de la divina aurora que celebren els seus 25 i 50 anys oferint foc i tradició. Entre tots apostem per unes fetes del 2018 que segur seran molt participatives. La meua enhorabona a Sabrina, reina de les festes 2018, com ella em va dir, des de ben xicoteta somiava amb el ser reina de festes de Benifaió, cada any s’impacientava perquè aplegara el seu, el 2018. Però Sabrina, tot arriba, i espere que siga com ho has somiat durant tants anys. També m’agradaria donar-los l’enhorabona a la resta de reines que en este any ens acompanyaran per celebrar els 50 anys des de la posada en marxa d’aquest càrrec a Benifaió. Gràcies per la vostra implicació des del primer moment. No puc acabar sense agrair a les meues campanyes i companys regidors per tot el treball i suport oferit, som un grup, i per açò sou una peça fonamental perquè les festes siguen possibles. La festa està per a viure-la, per a apropar-se al poble, compartir situacions, emocions i vivències tots junts, respectant-nos. Aprofiteu cada instant, cada matí, cada vesprada i cada nit. Gaudiu-les, són vostres.
7
Festes Benifaió 2018
Salutació del Rector Pàrroc D. Félix Duart Boluda
Benvolguts amics:
tia és el més important, perquè és “la font i el cim de tota la vida cristiana” (Concili Vaticà II, Lumen Gentium, 11). En cada Eucaristia d’aquests dies de festes donem gràcies a Déu per tot el bé que ha ocorregut durant aquest any.
Un any més, el poble de Benifaió es disposa a celebrar les seues Festes Patronals,que comprenen actes molt variats, tant esportius, com a culturals, socials, lúdics i religiosos.
Actualitzem el valor infinit de la Passió, Mort i Resurrecció, que es fan present sobre l’altar, com a prova màxima d’Amor de Déu. Celebrem la presència del Senyor Ressuscitat, que compleix la seua promesa, quan va dir: “Sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins al final dels temps”
Pel que fa a la dimensió religiosa d’aquestes Festes Patronals, recordem que comencen amb la festa que les joves dediquen a Asunción de la Verge el 15 d’agost; després el dia 16 d’agost els festers ofereixen la festa en honor de Sant Roc; l’endemà 17 d’agost els festers celebren a Sant Gaietà; i el dia 19 d’agost el Consell Agrari i la Cooperativa Hortofrutícola de Benifaió fan la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.
(Mateo 28, 21). I en cada Eucaristia ens alimentem de Cos de Crist, perquè en l’Últim Sopar Jesús, “prenent pa, després de pronunciar l’acció de gràcies, ho va partir i el va donar als seus deixebles, dient: “Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres; feu això en memoria meua” (Lucas 22, 19).
Aquest any el dia 20 d’agost els Clavarios de la Divina Aurora de fa 25 i 50 anys celebraran la festa en honor a la Mare de Déu. Per finalitzar les festes el dia 22 d’agost quan el M. I. Ajuntament de Benifaió fa festa en honor a la nostra excelsa Patrona Santa Bàrbara. Els actes religiosos comprenen, fonamentalment, celebracions de l’Eucaristia i processons. Per a un cristià, la celebració de l’Eucaris-
Celebrem cada Eucaristia d’aquests dies de festa com el més important que els cristians podem fer. Vos desitge a tots i cadascun dels veïns de Benifaió i tots els amics que ens visitaran durant aquests dies unes bones festes Patronals de l’any 2018!
Santa Bàrbara Patrona de Benifaió
8
Festes Benifaiรณ 2018
Reina de les Festes 2018 Sabrina Aparicio Campos
10
Festes Benifaiรณ 2018
11
Festes Benifaió 2018
Abans de res, totes les Clavariesses volem donar les gràcies a tot el poble de Benifaió pel suport que hem rebut durant tot l’any, vos estem molt agraïdes. No ha sigut un any fàcil, hem tingut moments de baixó però també molts moments únics, juntes hem format una gran família i estem segures de què mai oblidarem les festes del 2018. La nostra idea, des que començàrem en Setembre, era reivindicar i demostrar que encara que siguem un col·lectiu pràcticament nou i de dones, podem aconseguir el que ens proposem, i eixe és el motiu pel qual se’ns va ocórrer aquesta idea per a les fotos; cada Clavariessa representem a una dona que ha destacat en la història, totes i cadascuna d’elles ho van fer per algun motiu, igual que nosaltres teníem el nostre objectiu, que és que tot el poble de Benifaió gaudira d’un gran any i d’unes bones festes 2018. Esperem que disfruteu del mes d’Agost i vos esperem amb els braços oberts en cadascun dels actes que hem preparat, i una vegada mes, moltes gràcies. CLAVARIESSES MARE DE DEU D’AGOST 2018.
12
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Susa Campos Duart Clavariessa d’Honor
Grace Kelly Actriu estadounidense, guanyadora d’un premi Óscar, i posteriorment Princesa consort de Mònaco
Nuria Llopis Benavent Presidenta
Tamara Lempicka Pintora polonesa que va aconseguir la fama amb els seus retrats
Nicole Margiotti Alarcon Vicepresidenta
Marina Ginestà Militant comunista durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, va ser una pionera del feminisme 13
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Carla Carmona Mínguez Secretaria
Marilyn Monroe Popular actriu estadounidense del segle XX
Carla Llovell Fons Tresorera
Kathryn Bigelow 1º dona que va guanyar el “Óscar” al millor director de cine
Ainhoa Albert Añó Tresorera
Mata Hari Famosa ballarina i espia holandesa en la Primera Guerra Mundial
14
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Carla Perpiñá Clérigues
Adelina Domingo Músic important de Benifaió, coneguda per ser prodigiosa en el violí
Paula Rodríguez Bartual
Audrey Hepburn Coneguda actriu, model, ballarina i activista belga del segle XX
Laura Partida Sanz
Bimba Bosé Coneguda model, dissenyadora, actriu, DJ i cantant espanyola
15
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Cynthia Sanz Alcácer
Coco Chanel Dissenyadora francesa que va revolucionar la moda del segle XX
Iris Llopis Benavent
Kathrine Switzer 1º dona en córrer una marató amb dorsal a l’any 1967
María José Carbonell Segarra
Rosie la remachadora Icona cultural que representa a les dones d’Estats Units que treballaven en fàbriques durant la Segona Guerra Mundial 16
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Neus Rosa Hervás
Eva Perón Dirigent política i actriu argentina, va impulsar i va aconseguir la sanció en 1947 de la llei de sufragi femení
María Martínez Pérez
Marie Curie 1º científica a rebre dos premis Nobel i la 1º dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París
María Montserrat Franco
Sonita Alizadeh Rapera i activista afganesa qui ha estat la veu en contra dels matrimonis forçats 17
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Olga Ortiz Kuba
Simone de Beauvoir Escriptora, professora i filòsofa francesa i feminista, defensora dels drets humans
Laia Cotanda Llopis
Cleopatra Coneguda reina de l’Antic Egipte i de la dinastia ptolemaica
Raquel Illana Esteve
Madonna Important icona “pop” des dels anys 80
18
Festes Benifaió 2018
Clavariesses MDA 2018, dones que fan història...
Paloma Serrano Martínez
Frida Khalo Pintora mexicana i important icona feminista
Patricia Claver Villalba
Florence Nightingale Infermera britànica, primera dona admesa en la “Royal Statistical Society”
Sandra Jiménez Alemany
Malala Yousafzai Coneguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment dels drets de les Dones 19
Paloma Domínguez Fontestad
Festes Benifaiรณ 2018
20
Festes Benifaió 2018
ABANS DE FESTES Dissabte 28 de juliol
De l’1 al 10 d’agost XIX
SOPAR DE QUINTES 22:00h Col.legi Santa Bàrbara
Campionat Obert de Frontenis de 18:30 a 21:30h Canxa de Frontenis Municipal Organitza: Club Frontenis Benifaió
PROGRAMACIÓ FESTES BENIFAIÓ 2018 DIVENDRES 3 D’AGOST
DILLUNS 6 AGOST
-21:30h Arreplega Reines de les Festes 2017 i 2018.
-11:00h Inauguració Exposició 50 anys de Reines de Festes. Planta baixa Ajuntament de Benifaió
-23:00h Presentació Reina de les Festes 2018. Plaça Major A continuació Espectacle Musical “HOLLYWOOD”
-12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. Col:laboren Clavariesses MDA
DISSABTE 4 D’AGOST
-17:30h Carrera Ciclista a Benifaió. Eixida Plaça Major / Meta: C/ -11:30h Visites culturals Monuments històrics de Benifaió. (InsJuan Ramón Jiménez. cripcions monuments històrics del Ajuntament de Benifaió del Organitzen: Club Ciclista Benifaió i Ajuntament de Benifaió 30 de juliol al 3 d’agost de 10:30 a 13:00h). -23:00h Presentació Clavariesses Mare de Déu d’Agost 2018. Plaça Major A continuació Discomòbil a càrrec de les Clavariesses.
DIUMENGE 5 D’AGOST
-16.30h Concurs de Truc COHOCA- Bar Cohoca- (també dimarts 7 agost). Organitza: Bar Cohoca. -19:00h Taller de danses (assaig per participar a les danses del 15 d’agost). Col.legi Sta Bàrbara. Organitza grup Benifaió en dansa.
-21:00h Concert Associació Amics de la Música de Benifaió. Plaça Major. “Nit de Copla”. Cantants: Paula Piñera Trabado i Marta Roig -22:30h Teatre Sainet en valencià “Taronges de Corbera” obra Llácer. Banda de música AMUS dirigida per Vicent Villar Blasco. de D. Alberto Martí i representat pel Quadre Artístic de Vilamar-23:00h Espectacle de malabars de foc, llum i pirotècnia “Valki- xant. Plaça Major. rias”. Plaça Major
22
Festes Benifaió 2018
DIMARTS 7 AGOST
DIJOUS 9 D’AGOST
-12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la -12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. Carrasca. Col:laboren Clavariesses MDA Col:laboren Clavariesses MDA -21:00h SOPAR HOMENATGE ALS NOSTRES MAJORS. col.legi Sta Bàrbara (apertura de portes a partir de les 20:00h) Espectacle “BENIVISIÓN” amb artistes locals i l’artista convidat del programa “Operación Triunfo” Álex Casademunt Arreplega de tiquets Centre Cultural: Del 30 de juliol fins al 3 d’agost D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h -22:30h Cinema infantil a la fresca. Plaça Major Pel·lícula “Coco”.
DIMECRES 8 AGOST
- 17:00h Inflables d’aigua al pati del Col.legi Santa Bàrbara. Organitzen: Clavariesses MDA 2018. Preu de ticket 2.50€ amb polsera (venda a partir de les 16:30h al lloc de l’atracció) -18:00h Concurs solca amb cavalleries COHOCA. Organitza COHOCA Benifaió. -23:00h Cinema a la fresca a la Plaça Major. Pel·lícula “Señor dame paciencia”.
DIVENDRES 10 D’AGOST
-12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la -12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. Carrasca. Col:laboren Clavariesses MDA Col:laboren Clavariesses MDA -11:30h Visites culturals infantils Monuments històrics de Be-18:00h Concurs de tractor I remolque COHOCA. Organitza CO- nifaió. (Inscripcions Ajuntament de Benifaió de 30 de juliol al 3 HOCA Benifaió. d’agost de 10:30 a 13:00h). -18:00h Cavalcada Clavariesses MDA 2018. Eixida des de Plaça -de 18;30 a 21:30h Final Torneig Frontenis. Frontó Municipal. Major. -21:30h SOPAR DE L’ESPORT 2018 (Amb entrega de Trofeus). -19:00h Taller de danses (assaig per participar a les danses del 15 d’agost). Col.legi Sta Bàrbara. Organitza: grup Benifaió en Col.legi Sta Bàrbara. Apertura portes 21:00h En acabar Discomòbil dansa. Venda de tiquets Centre Cultural: -20:30h Concert de Dolçaina “Colla La Rosca de l’Alcúdia”. Pla- de l’1 al 8 d’agost (excepte cap de setmana) D’11:00 a 14:00h ça Major. I de 19:30 a 21:00h -22:30h Visites culturals nocturnes Monuments històrics de Be- Preu tiquets: 5€ adults nifaió. (Inscripcions Ajuntament de Benifaió de 30 de juliol al 3 1€ infantil (de 3 a 12 anys) d’agost de 10:30 a 13:00h). (Inclou: Picaeta, beguda i gelat)
23
Festes Benifaió 2018
DISSABTE 11 D’AGOST
DILLUNS 13 AGOST
-17:30h Volta Popular 6K Festes 2018. Inscripcions: (aportació voluntària d’1€ destinat a menjar solidàri) Eixida i Meta: Mercat Municipal Col·laboren: Gómez Madrid Kangurs, Clavariesses MDA i UDP Benifaió. Eixida categories Infantils (18:00h) Eixida categoría general (20:00h) (dutxes disponibles per als participants en acabar cada volta al pavelló municipal)
-19:30h Espectacle infantil “Kanijus Circus”. Plaça Major
-23:00h Monòleg: “EN PERSONA GUANYE” d’Eugeni Alemany. col.legi Sta Bàrbara Venda de tiquets Centre Cultural: de l’1 al 8 d’agost (excepte cap de setmana)
-21:00h SOPAR DE FESTES 2018. Col.legi Sta Bàrbara. (Apertura portes a partir de les 20:00h) En acabar Discomòbil Venda de tiquets Centre Cultural de l’1 al 8 d’agost (excepte cap de setmana) D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 2,5€ (Inclou: Picaeta, beguda i gelat)
D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 5€ (adults) 4€ (carnet jove i jubilats)
DIMARTS 14 AGOST
DIUMENGE 12 AGOST
-18:00h Torneig de Bàsquet “3X3”. Carrer Sant Josep de Calasanç.
-18:00h Castells inflables.Plaça Major
Organitza CHOVI -19:00h Taller de Fanalets amb cercavila. Plaça Major Eixida cercavila 20:00h. Col·labora COHOCA Benifaió
Col.labora CB Marcelina Benifaió
-23:00h Concert Festes Societat Artística Musical de Benifaió “GRANS MUSICALS”. Col·legi Santa Bàrbara. Les millors cançons dels Musicals més famosos amb les veus de: Sheyla Sanfil, Ángel Bellido, Laia Benaches i Aurelio Cámara.
-19:30 Teatre infantil de titelles “Món Color”. Plaça Major
-21:00h Actuació de la Rondalla de Benifaió. Plaça Major -23:00h Nit de Rock. Eres del Trullàs Amb els grups: ASSEKES, NOVEMBRE ELÈCTRIC i TRIBUT A PLATERO “LA BÈSTIA I TU”.
-23:00h Orquestra “GRAVITY” a la Plaça Major
24
Festes Benifaió 2018
DIMECRES 15 D’AGOST festivitat Mare de Déu d’Agost
DIVENDRES 17 AGOST festivitat Sant Gaietà
-9:30h Campionat de Petanca Festes 2018. Parc Valmontone. Organitza: CD Petanca Benifaió
-10:00h ESMORZAR POPULAR Festes 2018
-9:30h Torneig d’Escacs Festes 2018. Seu club carrer Sant Josep de Calasanç. Organitza: Club Escacs Benifaió
Carrer Nou (Entrada per la Plaça Major a partir de les 9:30h) Sorteig de regals entre els assistents. Venda de tiquets Centre Cultural
-18:00h Arreplega de les Clavariesses de la Mare de Déu d’agost de l’1 al 8 d’agost (excepte cap de setmana) D’11:00 a 14:00h -20:00h Missa en honor a la Mare de Déu d’Agost. Església I de 19:30 a 21:00h Parroquial. Preu tiquets: 3€ A continuació processó i focs d’artifici. Organitzen: Clavariesses MDA 2018 (Inclou: Picaeta, coca de cansalà amb embotit i beguda) -22:00h Danses en honor a Santa Bàrbara amb el Grup “Benifaió -De 17:00 a 21:00h Donació de sang solidària en Festes al cenen dansa”. Des de “Rotonda Tropicana” fins a la Plaça Major -En acabar les danses Repartiment gratuït d’Aigua de València. tre de Salut de Benifaió. Plaça Major. Col:laboren Clavaris Divina Aurora 25 i 50 aniversari. -20:00h Missa en honor a sant Gaietà. Església Parroquial. -00:00h Discomòbil. Col.legi Santa Bàrbara. A continuació processó i focs d’artifici. Organitzen: Clavariesses MDA Organitzen: Clavariesses Sant Gaietà 2018
DIJOUS 16 AGOST festivitat Sant Roc
-23:00h Espectacle “Cada cançó un record” col.legi Santa Bàrbara.
-20:00h Missa en honor a sant Roc. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici. Organitzen: Clavaris Sant Roc 2018
En acabar discomòbil.
-22:30h II CONCURS DE MANTÓ DE MANILA amb l’actuació d’un duo musical i els nostres artistes locals, Rafa i Mª José Doria. (Apertura de portes 21:30h) Col.legi Sta Bàrbara -Es sortejarà un mantó de manila patrocinat per l’Ajuntament de Benifaió entre tot els participants. -A més, s’obsequiarà amb un mantó de manila patrocinat per Indumentària Valenciana Álvaro Moliner al Millor Mantó 2018 a criteri del jurat especialitzat en indumentària valenciana.
De 18:00 a 20:30h
Preu de ticket 3€ per persona. Venda de tiquets dies 10, 13, 14 i 16 d’agost Plaça Major: *(els dies 16 i 17 venda d’11:00 a 13:30h) Organitzen: Clavariesses MDA 2018. -00:30 NIT DE CORREFOCS amb els Dimonis Enroscats de l’Alcúdia. Eixida Plaça Progrés.
25
Festes Benifaió 2018
DISSABTE 18 AGOST
DILLUNS 20 AGOST festivitat Divina Aurora
festivitat Sant Isidre -12:00h Entrega Trofeus Concursos Cohoca. Instal.lacions Co-
-14:00h Mascletà “EUROPLÀ” en honor a la Divina Aurora. Plaça Progrés Patrocina Ajuntament de Benifaió.
hoca Benifaió. Organitza: COHOCA Benifaió
-21:00h PROCESSÓ DEL FOC en honor a la Divina Aurora. (inscripcions i normativa pàg 27) Eixida des de l’església parroquial. En acabar Castell de focs “EUROPLÀ” (Patrocina Ajuntament de Benifaió)
-20:00h Missa en honor a sant Isidre. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici. Organitza; COHOCA Benifaió
·A partir de les 20:00h NIT DE PAELLES amb Discomòbil. Carrer Nou /Col.legi Santa Bàrbara
-12:00h Missa en honor a la Divina Aurora. Església Parroquial Cantada pel Cor Parroquial Benifaió
-De 02:00 a 04:00h Cordà a la Plaça Major (inscripcions i normativa pàg 27) Coordinen: Penya El Coet I Penya El Xiflec
Organitzen: Clavariesses MDA ·Preu de ticket 24€ cada 8 persones. .Inclou: (tauler, cadires, llenya, arena i 1 kg. d’arròs) Venda de tiquets dies 10, 13, 14 i 16 d’agost Plaça Major: De 18:00 a 20:30h
DIMARTS 21 AGOST -18:30h Partida de “Galotxa” Veterans Benifaió – Almussafes. Canxa Municipal de Pilota Valenciana. Jugadors Benifaió (Coto, Joselito i César Satorres. Convidat Eduardo Vinader). Jugadors Almussafes (Luis Garrido, Alfredo Carreto, Javier Girona i Alfredo Grau)
*(els dies 16 i 17 venda d’11:00 a 13:30h) -19:00h Partit de Festes (CD Benifaió-Almussafes CF) Camp de Futbol Benifaió.
DIUMENGE 19 AGOST
-19:30h Espectacle Infantil “Màgic Clown” a la Plaça Major
-De 15:00 a 19:00h Atraccions aquàtiques a les Piscines des- -23:00h BALL DE FESTES 2017 en honor als “50 anys de Reines de Festes en Benifaió”. Col.legi Sta Bàrbara. cobertes. Amb l’orquestra “PLATINO” Venda de tiquets Centre Cultural: de l’1 al 8 d’agost (excepte cap de setmana) -00:00h Cordà Infantil a la Plaça Major. (normativa pàg 27) D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec Preu tiquets: 3€ (Inclou: Aigua de València i pastes)
26
Festes Benifaió 2018
DIMECRES 22 AGOST
-21:00h Processó en honor a la patrona Santa Bàrbara.
festivitat Santa Bàrbara
Precedida per “La Nova Muixeranga” d’Algemesi amb el grup
-11:15h Arreplega Reina de les Festes 2018.
“Benifaió en dansa”. Eixida des de l’església parroquial.
-12:00h Missa en honor a la patrona Santa Bàrbara. Església En acabar, Castell de focs d’artifici “HNOS. CABALLER” a la Plaça del progrés. parroquial. Amb actuació del Cor Parroquial Benifaió.
Patrocina Ajuntament de Benifaió
-14:00h Mascletà “HNOS. CABALLER” Plaça Progrés.
-De 02:30 a 04:30h CORDÀ (inscripcions i normativa pàg 27)
Patrocina Ajuntament de Benifaió
Coordinen: Penya El Coet I Penya El Xiflec
INSCRIPCIONS: CORDAES I PROCESSÓ DEL FOC
Retén Policia Local: Del 6 al 17 d’agost (excepte cap de setmana) de 9:00 a 14:00h Caldrà portar D.N.I. i carnet CRE (la documentació pot ser entregada per una persona delegada)
Normativa PROCESSÓ DEL FOC
Normativa CORDAES
-Organitzades per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Be-Els coets hauran d’anar subjecte durant tot el recorregut. Cal nifaió amb la col.laboració de les Penyes El Coet i El Xiflec. -Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert) obeir les instruccions de la policia Local i Protecció civil -Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora -Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del coetòdrom. del recorregut oficial. -Les destrosses personals i materials seran responsabilitat de -Les destrosses personals i materials seran responsabilitat de l’infractor. l’infractor. -És obligatòria una vestimenta adequada. -Queda totalment prohibit el consum d’alcohol. Queda totalment prohibit el consum d’alcohol. -Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert)
27
Festes Benifaió 2018
Clavaris de Sant Roc
Germán Cuartero i Anna López Toni Martínez i Mayra Madrid David de Paco i Laura Garulo Iván Ballester i Mª Jesús Llácer Javi Serafí i Inma Rovira Camilo Llácer i Laura Vila Rafa Monzó i Amalia Aragón Iván Martí i Verónica Moriano
Clavariesses de Sant Gaietà María Vicenta Duart Clérigues María Amparo Parra Martínez Aida Parra Martínez María Vicenta Arbona Domingo María Isabel Tejado Villajos Inmaculada Fayos Ivars Susana Luján Beltrán Maria Elena Serrano Domingo Rosa María Ruiz de la Osa María Amparo Soler López María Mercedes Zafra Vidal
Clavariesses de Sant Isidre
Inma Martínez Carmen Figueras Inma Espuig Miles Giménez Maruja Gómez Paqui Hernández Susi Gassent Tere Miñana Xelo Albuixech Justa Sánchez Rosita Colomer Paqui Huertas Julia Candelas Eugenia Vidal Juaqui Fernández
28
Festes Benifaió 2018
Morts violentes i de desgràcia, jornalers, mendicants i transeünts al Benifaió del segle XIX Francesc Beltrán i López Potser un dels aspectes menys coneguts de l’esdevenir quotidià dels nostres avantpassats al llarg de tot el passat segle XIX, immersos encara en una societat rural força endarrerida, pietosa i a la vegada més violenta, hauria estat el luctuós escenari en què es trobaria el veïnat d’aquell temps, donades les repercussions que podien tenir en una població tan reduïda, i en què les reiterades morts violentes, fruit potser d’ignotes venjances, així com també les esporàdiques desgracies ocorregudes deixarien una forta petjada. Aquests trists successos es troben documentats en les partides de defunció que encara conserva l’arxiu parroquial, entre els anys 1837 a 1890, òbits on figuren cognoms dels diferents estaments socials de la vila, però també individus mendicants, mercaders o transeünts que per algun motiu de treball, migració o altres situacions es troben localitzats a la població en aquelles dates; els luctuosos succeïts, alguns dels quals foren també provocats per malalties endèmiques o mort natural, i on un cert nombre es trobaven inclosos en atestats judicials, són, però, descrits documentalment sota l’exigu format d’un formulari eclesiàstic. Cal destacar d’aquests relats el testimoniatge efectiu que fan dels atziacs successos alguns dels personatges més rellevants de la vida local d’aleshores: els rectors, alcaldes, metges, jutges, etc., testimonis que a continuació reproduïm de forma fragmentària. Nota.- A fi de facilitar la feixuga lectura íntegra de les següents partides sagramentals hem procurat extractar-les tant com ens ha estat possible, deixant sempre ressenyat el que ens ha semblat més aclaridor; hem respectat, però, el text original amb l’ortografia pròpia de l’època, a la qual solament hem afegit l’accentuació necessària.
1837 – 1845 Juan Alba: Como Cura propio de la Parroquia del Lugar de Benifayó de Falcó, según oficio del día de la fecha del Sor. Alcalde Constitucional del mismo D. Juan Bautista Andreu, mandé dar sepultura eclesiástica en el cementerio de la misma al cadáver de Juan Alba, Labrador, natural, y vecino de la Encomienda de Silla, marido que fue de Teresa Carbonell, de edad poco más ó menos de treinta años, el cual fue hallado cadáver en el camino del Molino de este Lugar, sobre doscientos pasos de distancia del mismo, cuya muerte según relación del físico fue natural. Benifayó de Falcó y Mayo 26 de 1838: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr. Una Muger: Como Cura propio…, mandé dar sepultura Eclesiástica, a una Muger pobre transeúnte que dio señales de un verdadero arrepentimiento, se ignora cómo se llama ni de donde es. Benifayó de Falcó y Octubre 8 de 1838: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr. 30
Alonso Alarcón: Como Asistente…, mandé dar sepultura Eclesiástica al cadáver de Alonso Alarcón de edad de 62 años, mendigante, natural y vecino de Yniesta Provincia y Obispado de Cuenca, marido que fue de Marcelina Navarro, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso, fueron testigos Antonio Alfonso, Escolán, y Juan Galve y Alegre, Maestro de Veterinaria. Benifayó de Falcó y Febrero 11 de 1839: D. Ignacio Matarredona, Pedro Garrigós: Como Asistente…, mandé dar sepultura Eclesiástica al cadáver de Pedro Garrigós, oficio pordiosero, de edad de 39 años, su enfermedad cuartana, marido que fue de María Teresa Alaya consortes, naturales y desposados en Enguera, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Marzo 6 de 1839. D. Ignacio Matarredona. Franc.º Ferrando: Como Asistente…, mandé dar sepultura Eclesiástica, de orden de D. José Yváñez, Alcalde Constitucional de este Lugar, al cadáver de Franc.º Ferrando, mozo, natural y
Festes Benifaió 2018 vecino del mismo, de muerte violenta, el cual fue hallado cadáver en el término de dicho Pueblo, hijo legítimo de Vicente Ferrando y de Vicenta Duart, labradores. Benifayó de Falcó y Marzo 28 de 1839 = D. Ignacio Matarredona. Severina García: Como Asistente…, mandé dar sepultura Eclesiástica al cadáver de Severina García, doncella, de edad de diez años, hija legítima de Antonio García y de Manuela Colla, mendigantes vecinos de Requena, fue sepultada con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Agosto 24 de 1839. D. Ignacio Matarredona. Miguel López: Como Cura Párroco…, mandé dar sepultura Eclesiástica, al cadáver de Miguel López, jornalero transeúnte, marido que fue de Josefa Navalón, vecinos de los Corrales de Utiel Provincia y Obispado de Cuenca, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Setiembre 7 de 1839: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr. Sebastián: Como Cura Párroco…, mandé dar sepultura Eclesiástica, de orden de D. Mariano Ribera, médico titular de este Pueblo por peligrar la salud pública, al cadáver de un Pobre enfermo transeúnte al Hospital General de la Ciudad de Valencia y en el pasaporte fechado en la Alcudia de Carlet, firmado por su Alcalde D. Vicente Boig y Campos, cuyo apellido se ignora, de edad de diez años, natural de Campello, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Setiembre 7 de 1839: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr. Antonia Aguilar: Como Cura Párroco…, mandé dar sepultura Eclesiástica, al cadáver de Antonia Aguilar mujer que fue de José Molina, pobres transeúntes vecinos de Andilla, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Febrero 11 de 1840: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr. Un hombre desconocido: Como Cura Párroco…, mandé dar sepultura Eclesiástica, por orden del Alcalde Constitucional D. Vicente Martínez y Martínez á un cadáver absolutamente desconocido, con muerte violenta, hallado en un arroyo pequeño en el Camino de Benifayó Almusafes que sus señales eran de estar muerto algunos días, su edad al parecer de veinte y cuatro á treinta años. Benifayó de Falcó 25 de Setiembre de 1840: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr.
Joaquina López: Como Cura Párroco…, mandé dar sepultura Eclesiástica, al cadáver de Joaquina López, vecina de Requena, mujer que fue de Joaquín Oria, difunto, pobres pordioseros, su cuerpo fue vestido con la ropa de su uso. Benifayó de Falcó y Setiembre 3 de 1840: Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr.
y Fortea, natural y vecino de este Lugar, soltero, de exercicio labrador, hallado en este término partida de la Mocarra a treinta pasos del Molino arinero q[u]e según resulta en autos motivó su muerte una herida de consideración situada sobre la sien izquierda. Antonio Monllor, Ecónomo.
Ramón Roig: En la Iglesia Parroquial de Benifayó de Falcó, mandé dar sepultura Eclesiástica, al Cadáver de Josef Ramón Roig, Oficial molinero, que murió de desgracia registrando el Canal del Molino de este Lugar y del mismo vecino. Marido que fue de Teresa Crola. Benifayó y Febrero 18 de 1841. Dr. Franc.º Pasqual Ivorra, Rr.
Vicente Ramón Ferrando: En el Lugar… día primero de Noviembre año 1842. Mandé dar sepultura Eclesiástica de orden la Justicia y según oficio de la misma al Cadáver de Vicente Ramón Ferrando, Mozo, hijo de Faustino y de Manuela Marí, natural y vecino de este Lugar. Su cadáver fue hallado en las inmediaciones de esta Población en la Era de Faustino Ferrando, muerto a heridas, según apareció principalmente en la cabeza. Antonio Monllor, Ecónomo.
Jayme Rodrigo: En la Iglesia…, mandé dar sepultura Eclesiástica, de orden de la Justicia ordinaria al cadáver de Jayme Rodrigo, mozo, hijo de José y de Manuela Rosa, Jornalero Labrador, vecino de este lugar, el cual se halló muerto en el camino de Benifayó a Almusafes. Benifayó a 7 de Abril de 1841 = Antonio Monllor, Ecónomo. Liberato Biana. Albat, 2 años: En la Iglesia… Mandé dar sepultura Eclesiástica, al cadáver del Párvulo Liberato Biana, hijo de Antonio y María Hernández, naturales de Utiel, Pobres mendicantes. Benifayó de Falcó día 12 de Agosto de 1841. Antonio Monllor, Ecónomo. Franc.º Espuig: En la Iglesia…, día 24 de Agosto de 1841. Mandé dar Sepultura Eclesiástica, por orden del Facultativo, al cadáver de Francisco Espuig, Mozo de edad 18 años, hijo legítimo de Vicente Espuig y de Franc.ª Úbeda. Su enfermedad fue mordedura de un Mulo. Su cuerpo vestido con mortaja blanca sin ataúd. Fue acompañado hasta el Cementerio. Antonio Monllor, Ecónomo. Salvador Ibor, 44 años: En la Iglesia… día 22 de Febrero de 1842. Mandé dar Sepultura Eclesiástica de orden de la Justicia al Cadáver de Salvador Ibor, muerte alevosa en la Calle, y a pocas horas espiró en su casa. Su cadáver fue cubierto con una sábana y conducido a la Iglesia se le hicieron las exequias ordinarias Amore Dei. Antonio Monllor, Ecónomo. José Belmont, 12 años: En el Lugar de Benifayó de Falcó día 29 de Setiembre año 1842. Mandé dar sepultura Eclesiástica, según oficio de la justicia, al Cadáver de José Belmont 31
Pedro Passaret: En el Lugar… día 17 de Octubre año 1843, mandé dar sepultura Eclesiástica al cadáver de Pedro Passaret y Journet de nación francés, hijo de Juan y de Sebastiana, natural del lugar de Mallés, departamento de la alta Garona en Francia q[u]e fue hallado en el término de este lugar en el camino Real de Almusafes a Algemesí. Hice el oficio de Sepultura y Entierro ordinario acompañado de la Justicia. Antonio Monllor, Ecónomo. Salvador Rovira: En el Lugar… día 10 de Noviembre año 1843, mandé dar sepultura Eclesiástica y por mandato de la Justicia al Cadáver de Salvador Rovira, Mozo de este lugar, de edad de 20 años, hijo legítimo de Pasqual Rovira y Vicenta Ferrando de esta vecindad. Murió por resultas de unas heridas q[u]e recibió el día antes en la calle. Se le hizo Entierro General y se le cantaron dos Misas al día imediato a cuyos gastos funerales se obligaron sus Padres. Antonio Monllor, Ecónomo. Antonio Vaquer: En el Lugar… día 5 de Diciembre año 1843. Mandé dar sepultura Eclesiástica al Cadáver de Antonio Vaquer, Mozo, de edad de 48 años, hijo legítimo de Franc.º Vaquer y de Manuela Rovira consortes. Muerte violenta, fue hallado su cadáver en la calle de Espioca o de la Cruz. Se le hicieron los oficios funerales y se le dio sepultura de orden de la justicia. Antonio Monllor, Ecónomo.
Festes Benifaió 2018 Un joven de desgracia: En el Lugar de Benifayó de Falcó ó Espioca día 30 de Enero año 1844. Mandé dar sepultura Eclesiástica y por orden de la Justicia al Cadáver de un joven de este lugar q[u]e murió desgraciadamente caiendo encima de él una capa de tierra, junto a este Pueblo, partida camino del Ladrillar. Antonio Monllor, Ecónomo. Un hombre desconocido: En el Lugar… día 27 de Mayo año 1844, mandé dar sepultura Eclesiástica, cumplidas las diligencias de Justicia al cadáver de un hombre desconocido q[u]e se halló muerto en el camino q[u]e va de este lugar a Alginet. Manifestava tener sobre treinta años, estatura baja, corpulencia delgada. Vestido al uso del país, manta y sombrero, manifestava ser de la clase de Jornalero. Heridas en la cabeza, espaldas y cuello. Antonio Monllor, Ecónomo. (El sobre puesto: “El contenido en esta partida era Joaquín José Terán, marido de María Josefa Requena, vecinos de Alginet; según el adjunto Decreto del Sor. Vicario Gral., su fecha once de Julio de 1849” Valga, Andrés, Rr. Franc.º Conte: En el Lugar de Benifayó de Espioca día primero de Diciembre año 1844, mandé dar sepultura Eclesiástica al cadáver de Franc.º Conte, mozo, de 12 años, transeúnte, oficio calderero, natural de Lechena, Reyno de Nápoles. Su enfermedad resultas de terciana y su repentina muerte no le permitió recibir los Santos Sacramentos. Antonio Monllor, Ecónomo. Vicente Rodrigo: Como Cura Ecónomo…, mandé dar Sepultura Eclesiástica, por disposición facultativa, el cadáver de Vicente Rodrigo natural de Foyos, y vecino de Almenara, de edad de 47 años, casado que fue con Vicenta Chapa de Almenara. Falleció el mismo día en el mesón de este Lugar, de desgracia, de un par de coces que le dio una mula. Benifayó á 8 de Mayo de 1845. Romualdo Miralles, Econ.º 1846 – 1853 Vicente Savall: Como Ecónomo…, mandé dar sepultura eclesiástica en el cementerio de esta Parroquia, al cadáver de Vicente Savall, natural y vecino de Callosa de Ensarriá, de edad de 50 años, jornalero del campo, casado con María Seguí. Falleció ayer de pulmonía,
según certifica el facultativo. Benifayó á 26 de Abril de 1847. Romualdo Miralles, Econ.º Osana Ciscar: Como Cura propio…, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Osana Ciscar, de edad de 60 años, consorte de Vicente Ferrando, naturales y parroquianos de ésta. Falleció de resultas de una herida causada por un cuete y fue enterrada de orden del médico D. José Llerendi. Hizo testamento y asignó para bien de su alma la cantidad de 40 libras. Entierro ordinario, tres misas cantadas, tres rezadas y ábito de S. Francisco. Benifayó á los 6 de Agosto de 1847 = D. Antonino Andrés, Rr. Vicenta García: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Vicenta García, soltera de edad de 10 años, hija de Agustín García y de Pascuala Moya, naturales y vecinos de Albalat de la Rivera. Falleció de resultas de una herida en la cabeza causada por una bestia. Benifayó á los 26 días de Julio de 1848 = D. Antonino Andrés, Rr. Jacoba Soriano: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Jacoba Soriano, soltera de edad de 11 años, natural del Vallecillo, Obispado de Albarracín, hija de Blas y de Josefa Royuelo naturales del Vallecillo y parroquianos de temporada en ésta. Falleció hayer de una Angina. Benifayó á los 10 días de Agosto de 1848 = D. Antonino Andrés, Rr. Juana Ant.ª Pérez: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Juana Antonia Pérez, albat de edad de seis meses, natural y parroquiana de ésta, hija de Basilio Pérez y de Antonia Gómez, naturales él de Odón, Obispado de Teruel, y ella natural y parroquianos de ésta. Murió de desgracia. Benifayó a los 21 de Diciembre de 1848 = D. Antonino Andrés, Rr. Micaela Soriano: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Micaela Soriano, albat de edad de 7 años, hija de Blas y de Josefa Royuela, naturales todos del Vallecillo, y vecinos de ésta de temporada. Benifayó a los 30 días de Diciembre de 1848 = D. Antonino Andrés, Rr. Vicente Lerma: Como Asistente…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Vicente Lerma, soltero de 24 años, hijo legítimo de Vicente y de Bárbara Duart, natural y parroquiano de ésta. Murió día dos de Mayo 32
de desgracia. Su madre ofreció pagar los derechos de un entierro y misa. Benifayó a los 3 días de Mayo de 1849 = Ignacio Matarredona, Agustín Bedins: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica, al cadáver de Agustín Bedins de nación francés, natural de Meles, Departamento de la Alta-Garona, de edad de 48 años, vecino de esta parroquia transeúnte, tratante en ropas, consorte que fue de Francisca Forquet natural y vecina de dicho Meles. Falleció ayer de inflamación interna, según certifica el médico. No hizo testamento y su cuñado Guillermo Forquet, también francés, ofreció pagar los derechos de un entierro ordinario y ábito. Benifayó a los 21 de Julio de 1849 = D. Antonino Andrés, Rr. Mariano Perera: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica de orden del médico D. Mariano Rivera, al cadáver de Mariano Perera, mozo soltero, de edad de 21 años, hijo de José y de Vicenta Visiedo naturales todos y parroquianos de Lombay, de oficio jornalero del campo. Murió hayer de un ataque apoplético fulminante. Benifayó a los 19 de Setiembre de 1849 = D. Antonino Andrés, Rr. Carmela Duart: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Carmela Duart, de edad de 35 años, consorte de Asensio Marí naturales parroquianos de ésta, é hija de Agustín Duart y Pascuala Ferrando consortes vecinos de la misma. Murió hayer de desgracia, abrasada. No hizo testamento y sus parientes se convinieron en asignar 185 libras que conocieron ser su voluntad, entierro general, ábito, ataúd y dos misas cantadas. Benifayó a los 9 días de Marzo de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr. Nota: Donde dice 185 libras léase 178. Andrés, Rr. Vicenta Andreu: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Vicenta Andreu de edad de 58 años, viuda por muerte de José Baltasar, é hija de Pedro Andreu y María Segarra naturales todos y parroquianos de ésta. Murió de desgracia de una herida en la cabeza. Sus hijos ofrecieron pagar los derechos de un entierro ordinario, misas, ábito y ataúd. Benifayó a los 27 días de Abril de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr.
Festes Benifaió 2018 Bta. Beneito: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica de orden del médico D. José Llerendi, al cadáver de Bautista Beneito de edad de 23 años, soltero, natural de Muro, Provincia de Alicante, y parroquiano de temporada de ésta, é hijo de Joaquín Beneito y Josefa Reig vecinos de Muro. Murió de una pulmonía fulminante. Benifayó a los 5 días de Julio de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr. Silvestre Raga: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica y por mandado del Señor Alcalde primero, al cadáver de Silvestre Raga, pastor, de edad de 42 años, consorte de […], hijo de Silvestre Raga de Silla y de Pascuala […] de Masanasa. Murió hayer de resultas de unas heridas en la cabeza. Benifayó a los 20 de Setiembre de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr. José Rovira: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de José Rovira, soltero de edad de 28 años, hijo de Ramón y de Rosa Prades todos naturales parroquianos de ésta. Murió hayer de desgracia. Su padre ofreció pagar los derechos de un entierro ordinario con misa, ábito y ataúd. Benifayó a los días primero de Noviembre de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr. Franc.ª Monzó: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica, al cadáver de Francisca Monzó, soltera natural de Galbe, Aragón, y vecina de Valencia, de edad de 25 años, hija de Domingo natural de Camarillas y de Josefa Marzo, natural y vecinos de Galbe. Murió de un ataque apoplético fulminante, según certifica el médico. No hizo testamento y su Señor D. Ventura García ofreció pagar un entierro ordinario con asistencia de sacerdote. Benifayó y Diciembre 26 de 1850 = D. Antonino Andrés, Rr. Pedro Forquet: Como Cura propio…, mandé dar sepultura eclesiástica, al cadáver de Pedro Forquet de 54 años, natural de Meles, Francia, Departamento de la Alta-Garona y vecino de ésta, consorte de María Sanchon natural y vecina de Meles, hijo de Pedro y de Juana Delpin naturales y vecinos del mismo. Murió hayer de una tisis pulmonar. Benifayó á los dos días de Marzo de 1851 = D. Antonino Andrés, Rr.
Vte. Navarro: Como Cura propio…, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Vicente Navarro, pobre pordiosero, de edad de 53 años, casado, natural de Jijona, con el segundo apellido Gisbert, el cual murió sin recibir los sacramentos en el molino de este término. Benifayó á los 29 de Febrero de 1852 = D. Antonino Andrés, Rr.
Franc.ª Domingo, albat: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Francisca Domingo, párvula de 3 años, hija de Bautista Domingo y de Francisca Rovira naturales y parroquianos de ésta. Murió ayer de desgracia de una caída. Benifayó á los 30 de Enero de 1853. D. Antonino Andrés, Rr.
Ángela Duplá, albat: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Ángela Duplá, párvula de 6 años, natural y vecina de Valencia, hija de Blas Duplá de la Vall del Duc y de María Peña de Murviedro, vecinos jornaleros de ésta. Murió ayer de inflamación. Benifayó á los días uno de Julio de 1852 = D. Antonino Andrés, Rr.
Vicente Marí: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Vicente Marí de edad de 75 años, natural, vecino de ésta, viudo por muerte de Francisca Albert de Picasent, hijo de Vicente Marí y Paulina Rovira naturales vecinos de ésta. Murió ayer de resultas de la rotura de una pierna. Sus hijos asignaron treinta libras para bien de su alma. Benifayó á los 20 días de Diciembre de 1853. D. Antonino Andrés, Rr.
Manuel Claver: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Manuel Claver de edad de 38 años, consorte que fue de María Albuixech naturales y parroquianos de Sollana, hijo de Manuel Claver del mismo, y de Antonia Montalvá de Guadasuar. Murió ayer de desgracia de buelco de un carro en el camino de Lombay. Benifayó á los 15 días de Agosto de 1852 = D. Antonino Andrés, Rr. Deogracias de fé, albat: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Deogracias de fé, párvulo de cuatro meses, hijo de Fidel y de Benigna García, pobres jornaleros naturales y vecinos de Utiel. Benifayó á los 28 de Agosto de 1852. D. Antonino Andrés, Rr. Petra Muñoz, albat: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Petra Muñoz párvula de 2 años, hija de José y de Aleja Navarro, pobres jornaleros naturales y vecinos de Utiel. Falleció ayer de un tumor. Benifayó á los 31 de Agosto de 1852. D. Antonino Andrés, Rr. Franc.º Garcés: Como Cura propio…, mandé dar Sepultura Eclesiástica al cadáver de Francisco Garcés, jornalero pobre, natural de Benicalaf y vecino de temporada de ésta, de edad de 65 años, consorte de Francisca Ruá, natural de Campanar, vecinos de Benicalaf. Murió ayer al parecer de terciana en medio de la mayor miseria. Benifayó á los 15 de Setiembre de 1852. D. Antonino Andrés, Rr. 33
1873 – 1881 Filiberto Urios, albat: En el cementerio de la Parroquial Iglesia de Benifayó de Espioca, el día 7 de Marzo de 1873: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica, por orden del Juez municipal al cadáver de Filiberto Urios de edad de 2 años hijo de Juan y de Dolores Baquer. Murió ayer ahogado. Vicente Villanova. Vicario. Cristóval Balaguer: En el cementerio…, el día 24 de Mayo de 1873: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica por orden del juez municipal al cadáver de Cristóval Balaguer de 40 años de edad soltero, natural de Picasent y vecino de Sollana, hijo de Cristóval y de Ramona Martí. Entierro de oficio. Vicente Villanova, Vicario. Franc.º Beltrán: En el cementerio…, día 11 de Enero de 1874: Yo el infrafirmado Cura propio de la misma mandé dar sepultura eclesiástica por disposición del Juzgado, al cadáver de Francisco Beltrán y Domingo natural y vecino de ésta consorte de Aurora Alepuz é hijo de Mariano y Teresa. Murió de resultas de herida de arma de fuego a los 40 años de edad. Juan Bta. Grau, Cura. Vicente Guillem, adulto: En el cementerio…, a 10 de Setiembre de 1876; Yo el Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Vicente Guillem y Fluixá natural de Alacuás é hijo legítimo de Francisco é Isabel. Era al parecer
Festes Benifaió 2018 de 25 á 30 años y hállose asesinado alevosamente en una de las calles del pueblo. Juan Domínguez. Matías Benavent y Lahuerta: En el cementerio…, día 24 de Agosto de 1877; Yo el infrafirmado Presbítero D. Antonio Carrasco, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Matías Benavent y Lahuerta, de 72 años de edad, hijo de Vicente y de María, viudo de Mariana Palop, natural de Carcagente. Murió á las doce y media de la tarde a consecuencia de haber sido atropellado por un carro. Hizo testamento y legó para bien de su alma la cantidad de 37 pesetas 50 céntimos. Antonio Carrasco, Pbro. Féliz Duart: En el cementerio…, día 4 de Diciembre de 1877: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica por orden del Juez al cadáver de Féliz Duart y Rovira de 40 años de edad, natural y vecino de ésta, consorte de Josefa Giménez é hijo de Féliz y Aurora. Murió ayer desgraciadamente de un tiro de arma de fuego. Entierro de oficio. Juan Domínguez. Bta. Machí: En el cementerio…, día 4 de Diciembre de 1877: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica por orden del Juez al cadáver de Bautista Machí y Pons de 56 años de edad, natural y vecino de ésta consorte de Dolores Úbeda, é hijo de Bautista y de Vicenta. Murió ayer de un tiro de arma de fuego. Entierro de oficio. Juan Domínguez. Jaime Carrió: En el cementerio…, día 27 de Febrero de 1878: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica, al cadáver de Jaime Carrió y Fort, muerto anteanoche al parecer con arma de fuego, natural y vecino de ésta, de 40 años de edad, consorte de Concepción Beltrán Rovira e hijo de Andrés e Isabel. Entierro de oficio. Juan Domínguez. Un desconocido: En el cementerio…, día 26 de Marzo de 1878; Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de un pordiosero desconocido de unos 50 años de edad. Entierro amore Dei. Juan Domínguez. José Javaloyes, adulto: En el cementerio…, día 10 de Junio de 1878; Yo el Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de José Javaloyes, natural de Mon-
serrat y vecino de ésta, casado con Josefa Navarro y de 45 años de edad. Murió ayer al parecer de muerte alevosa y enterróse por orden del juez de Carlet. Entierro de oficio. Juan Domínguez. Josefa Tortajada: En el cementerio…, día 28 de Diciembre de 1878: Yo el infrafirmado Vicario de la misma, pasadas las veinte y cuatro horas, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Josefa Tortajada y Cardete de 8 años de edad, hija legítima de Marcelino Tortajada y de Josefa Cardete. Murió de desgracia. Juan Domínguez. Franc.ª Sanz y Gomila, albat: En el cementerio…, día 29 de Marzo de 1879: Yo el infrafirmado Vicario de la misma mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Francisca Sanz y Gomila párvula de 3 años de edad, hija legítima de Domingo y de Francisca. Murió de una quemadura. Entierro amore Dei. Juan Domínguez. M.ª Lerma Sanchis, párvula: En el cementerio…, á 10 de Setiembre de 1879; Yo el Vicario de la misma, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de María Lerma y Sanchis, natural de Manises, que falleció ayer á las siete de la tarde ahogada, de 5 años de edad, hija legítima de Severino y Rosa naturales de Manises. Entierro con asistencia. Juan Domínguez. Ramona Ballester Miralles: En el cementerio…, día 28 de Diciembre de 1879; Yo el Cura de la misma, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Ramona Ballester y Miralles, de 46 años de edad, natural de Macastre, hija legítima de Ramón y de Mariana y casada con José Hernández y Domingo, que falleció ayer á consecuencia de una inanición acompañada de congelación, hallada en un campo de Andrés Gas y Piles, partida de la Mocarra. Juan Bta. Grau, Cura. Enrique González Picó: En el cementerio…, á 15 de Febrero de 1880; Yo el Cura de la misma, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Enrique González y Picó que falleció ayer de desgracia á los 7 años de edad, hijo legítimo de José y de Teresa consortes. Entierro con general. Juan Bta. Grau, Cura. Vicente Díaz Aguirre: En el cementerio…, á 29 de Abril de 1880; Yo el Vicario de la misma, 34
mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Vicente Díaz y Aguirre, natural de Oraeta, Provincia de Álava, de 60 años de edad, hijo legítimo de Juan y de Bonifacia y consorte de Rosa Pascual y Sancho, natural de Burjasot y vecinos de ésta. Falleció desgraciadamente atropellado por la máquina de un tren de pasajeros. Juan Domínguez. Defuncions 1882 – 1890 Juan Bta. Marí Rovira: En el cementerio…, á 21 de Diciembre de 1884; Yo el Cura propio de la parroquia, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Juan Bautista Marí y Rovira, hijo legítimo de […] viudo de Isabel Machí Barberá, de 85 años de edad, que falleció ayer á las tres de la mañana de resultas de la amputación de una pierna. Juan Domínguez, Cura. José Fos, pordiosero: En el cementerio…, á 29 de Mayo de 1885; Yo el Cura propio de la Parroquia, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de José Fos, natural de Sueca, que falleció el mismo día del cólera morbo, de edad de sobre setenta años. Juan Domínguez, Cura. Concepción González Picó: En el cementerio…, á 24 de Noviembre de 1885; Yo el Cura propio de la Parroquia, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Concepción González Picó, de 15 años, hija de José y Teresa, soltera, que falleció ayer á las diez y media de la noche de desgracia casual. Entierro general. Juan Domínguez, Cura. Ramón Añó Mínguez: En el cementerio…, á 4 de Marzo de 1889; Yo el Cura de la Parroquia, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Ramón Añó Mínguez, de 50 años, hijo de Ramón y Dolores, y consorte de Manuela Rovira Prades, que falleció ayer de resultas de una herida casual en la procesión del encuentro del día de Pascua. Entierro ordinario. Juan Domínguez, Cura. Caralimpia Roig Gregorio, albat: En el cementerio…, á 12 de Enero de 1890; Yo el Cura de la Parroquia, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Caralimpia Roig Gregorio, de 3 años, hija legítima de Ramón de Caralimpia, natural de Tous, que falleció ayer de bronquitis. Juan Domínguez, Cura.
Festes Benifaió 2018
Carrusero, una llegenda viva de les haques Juan Francisco Colomer Celdrán, més conegut com Paco Carrusero, ha fet del cavall un medi de vida i, sobre tot, una afició on s’ha guanyat un lloc destacat entre els campions històrics del tir i arrossegament valencià.
Héctor Alepuz La televisió mostra la sembra del cacau del collaret en la partida el Roll, prop del Molí Vell. En primer plànol, una haca llaura els solcs asoles, sense cap llaurador al seu costat. Segons després la càmera enfoca uns metres més arrere i permet vore a Carrusero murmurant-li i guiant amb la veu. Este gest de complicitat, tan aparentment senzill com insòlit, és un exemple de la connexió entre home i cavall sobre la qual s’ha construït el mite d’un dels nostres agricultors més il·lustres.
tínez ‘Cebes’ d’Almussafes. Coincideixen a subratllar el sacrifici que comporta la seua passió: aconseguir uns cavalls forts suposa moltes hores de dedicació, una bona i variada alimentació, despeses en veterinaris, ferradors… Però la recompensa val la pena. Gràcies a haques com Kempes, Sofía, Arrusa o Superman, Carrusero és un dels grans campions del tir i arrosegament junt a altres figures com Ximo Ferrer de Silla, Antoni Senar de Benicarló, Francisco Ferrer d’Alzira,
Paco es va criar entre animals des de la infància. El cavall suposava, abans de la introducció de la maquinària agrícola, un element essencial per al treball de les terres i el transport de persones i collites. A partir dels 17 anys, però, començà a més a utilitzar les haques per a competir en el tir i arrossegament, una activitat plena de força, destresa i simbiosi amb l’animal que enfonsa les seues arrels en el poble valencià. Carrusero ha vençut en pràcticament tots els pobles i en les diferents categories establides, encara que sent especial orgull per guanyar en rosins, és a dir, els cavalls de major pes i grandària. En la seua quadra acumula desenes de trofeus de concursos celebrats al llarg de la Comunitat Valenciana, des de Benicarló fins a Benissa, passant per Utiel, Xàtiva o la pròpia València, on té lloc en l’antic llit del Túria. Carrusero queda totes les vesprades amb els seus companys d’afició César López Alepuz ‘El Guarda’ i Fernando Rodrigo Mar-
35
Enrique Platero d’Utiel o Manuel Alegre de Castelló. Els tres amics continuen tenint cavalls, en el cas de Carrusero fins a set encara que ha arribat a tindre més de dotze. També el seu fill Alejandro manté certa afició. Cap millor que ells per a defensar el tir i arrosegament enfront de les crítiques i animar a la societat a conèixer tot el mestratge i estima que hi ha darrere d’esta tradició cultural.
Festes Benifaió 2018
A Mónica Duart García Hija de Benifaió Regina CXXXIV dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. “Societat d’Amadors de les Glories Valencianes” LO RAT PENAT Era una tarde de primavera, donde los amantes de las letras valencianas y amigos de la familia Duart–García teníamos una cita ineludible en el Teatro Olympia de la Capital del Turia . Cerré los ojos por un instante y pude saborear esa tradición tan arraigada y ese amor a nuestra tierra, a nuestros ancestros. A escasos metros de mi, bajo la batuta del Director D.Fernando Bonete Piqueras,la Banda Municipal de la ciudad interpretaba joyas valencianas como Pepita Greus, L’Entrà de la Murta, El Día de Sant Donís,el Pasodoble Valencia o La Marcha de la Ciutat entre otras. Acto seguido daba comienzo el certamen poético y literario “Els Jocs Florals”, ceremonia que viene celebrándose desde el año 1879 con la finalidad de galardonar al poeta más notable. Es una noche emblemática donde todo gira entorno a los tres elementos principales del certamen:“Fe, Patria y Amor”que son: “La Regina , el Mantenedor y el Poeta”cuyo premio más prestigioso es “La Flor Natural” flor que el ganador tiene el privilegio de concederle a la Regina momentos antes de acompañarle a la “Cadira d’Or”. Mónica simboliza la tradición e identidad del pueblo valenciano, representa a los poetas de “Guant” como Teodoro Llorente, también a los de “Espardenya” como Constantí Llombart y a tantos otros muchos ,como Félix Pizcueta, Blasco Ibañez, Cirilo Amorós, Wenceslao Querol, ella es el presente de nuestra “Renaixença” valenciana. Sus predecesoras en ocupar “La Cadira d’Or” fueron hijas de marqueses, Jefes de Estado, descendientes de la Corona y ella , hija de Benifaió, de D.Enrique Duart Peris y Dña Mª José García Padilla, familia emprendedora muy querida en el pueblo que con el tiempo ha sabido hacerse un hueco en lo más alto de la sociedad valenciana. Con una prosa incisiva de magnifico estilo literario, haciendo gala de una exquisita oratoria, muy loable en sus palabras, el mantenedor D.Miguel Ángel Tobias, elogia a
la Regina, ella, con esa belleza y elegancia que le caracterizan y siendo consciente del cargo que representa sentada en “La Cadira d’Or”, esboza una sonrisa mientras mira a su público. Reconoce muchas caras conocidas de Benifaió, gente que la vio crecer , que le aprecia mucho y no podían faltar en una noche tan especial para ella, como su gran amiga Flora García Clérigues , el Presidente de su querida Falla Santa Bárbara de Benifaió D.José Choví Sabater , la Fallera Mayor Srta. Rebeca Palomares Enrique y Reginas de la Simpatía y del Casal Srta. Elena Carreres Gómez y Srta. Nadia Ruiz Llopis acompañadas por D.Carlos Gómez Macian Vicepresidente de la comisión y amigos de la familia , Dña. Mª Pilar Choví Sabater, Dña.Flora Clérigues Sabater, Dña.Luisa Hernández ferrer, Dña. Ana Madrid Campos, Dña.Lolín Bartual Gómez, Dña.Mª Pilar Moreno Gines , entre otras muchas personas . Mónica exultante derrochaba felicidad, en el escenario junto a ella estaban un grupo de buenas amigas que conformaba su “Cort d’Amor” : Srta. Andrea Villafañe del Riego , 36
Srta. Nuria Galbis Carbó ,Srta. Marian Pérez Chuliá , Srta. Alicia Lacomba Rocafull , Srta. Sonia Piles Franco y su querida e inseparable hermana Srta. Mª José Duart García . Tal vez Mónica, jamás hubiera imaginado aquel momento tan sublime, cuando la poetisa ganadora de “La Flor Natural”, Dña Ampar Cabrera Sanfelix,le hacía entrega de esa rosa roja tan especial cargada de simbolismo y la acompañaba a la “Cadira d’Or”,sin duda, nuestra Regina ha escrito el nombre de nuestro pueblo con letras mayúsculas en la historia valenciana, representando a la Institución Decana más prestigiosa por excelencia “Lo Rat Penat”. Mónica estaba resplandeciente, ataviada en sedas antiguas centenarias de finos bordados y puntillas de exquisito encaje de Bruselas que hacían juego con esa belleza innata que ella tiene, belleza que solamente puede poseer una Reina. Nani R.H En memoria de mis tatarabuelos Vicente Beltrán y Secunda Piles.
Festes Benifaió 2018
Manuel Tordera, benifaioner pel món… Si es fera un programa sobre Benifaioners pel món segurament tindríem per a molts capítols. Molts joves del nostre poble estudien I/o treballen fora de la terreta, per qüestions personal a l’hora de trobar vivències en altres espais del món o bé per necessitat de trobar altres oportunitats. També la sort juga un paper molt important en aquestos casos. En esta ocasió parlem d’un jove, veí de Benifaió, que com molts altres fan la seua vida personal I laboral fora de Benifaió, ell es Manuel Tordera Beltran i treballa al món del 3D fent pel·lícules d’animació i d´efectes visuals a Montreal (Canadà). Ha treballat en les pel·lícules “Animal Crackers”, “Capitán Calzoncillos”, “Paddington 2”, “Deadpool 2”, “Mowgli” i “Christopher Robin” I també en els curtmetratges “OA” i “La Noria”. Va començar a estudiar la carrera de disseny de producte a L’EASD de València. “En acabar el segon any vaig veure que no era realment la meua vocació i vaig tindre l’oportunitat de canviar i començar a estudiar disseny de videojocs, a l’Esat de València”. Va ser ahí quan vaig tindre el primer contacte amb el 3D. Per això em vaig especialitzar fent un màster d’animació en l’escola PrimerFrame de València. En aquest màster els estudiants férem un curtmetratge titulat “OA”, que va ser preseleccionat per als Goya 2017, i guanyà el premi a millor curtmetratge nacional en el festival Mundos Digitales” resumeix Manuel els seus inicis al món del 3D. La seua primera oportunitat de treballar a la indústria, li la va donar l’estudi valencià Blue Dream, amb la pel·lícula d’animació “Animal Crackers” (s’ estrena a Xina el 8 de juliol del 2018, a l’espera que es concrete la data per a Espanya), I després de molts treballs, “en gener de 2017 em vaig anar a París, per a treballar en la pel·lícula
“Capitán Calzoncillos” a l’empresa Mikros Paris. Ara es troba com hem dit a Montreal, treballant en l’empresa Framestore a pel·lícules com ara “Paddington 2”, ”Deadpool 2”, “Mowgli” (dirigida per Andy Serkis actor de Golum) i “Christopher Robin” (Winnie de Pooh). Amb il.lusió pel futur concreta així Manuel el seu treball actual:”Framestore és una empresa gran, som unes 300-400 persones en Montreal però també hi ha a Londres, Chicago, Pune, Nova York i Los Angeles. En l’empresa hi ha uns 15-20 departaments i cada departament s’especialitza en una part de la producció. “Jo estic en el departament que es diu Character Fx”. Ens dediquem a la simulació de roba, pèls, músculs, grasa i pell, tant de persones com animals, criatures, monstres” Tre-
37
ballar fora, a tants kilòmetres de distància pot tindre la seua part bona però també la seua part no tan avantatjosa com ens confirma Manuel: “Lo bo d’aquest treball és que tinc l’oportunitat de conèixer altres ciutats del món, he pogut visitar la part est de Canadá, algunes ciutats d´Estats Units, millorant amb els idiomes, conèixer gent de tot arreu. Però també té la seua part negativa. De vegades són moltes hores les que tens que fer per poder acabar la pel·lícula, treballant caps de setmana. Estar lluny de casa és el que té, que tires de menys a la família i als amics. Ara tinc el mes d’agost de vacances per disfrutar de les festes del poble i en setembre altra volta cap a Montreal”. Molta sort en el treball I ara per festes a gaudir de bo de tot allò que l’Ajuntament te preparat.
Festes Benifaió 2018
La Quinta del 59 celebra els 59 Enric Campos Martí Cronista oficial de la Quinta del 59 En 1959 la llarga postguerra que va seguir a la guerra civil semblava que arribava al seu final, que alguna cosa anava canviant, i els nostres pares i mares decidiren portar un grapat de xiquets i xiquetes al món. En eixe precís any els nord-americans fabricaven les primeres nines Barbies, el que ens permet anomenar a les nostres xiquetes del 59 la generació Barbie. Mentre tant, en una altra part del món, Cuba, Fidel Castro i els seues guerrillers barbuts entraven a l’Havana i expulsaven al dictador Fulgencio Batista, donant principi a la revolució cubana. Prova de que a Benifaió tot començava a canviar és que el servei de l’aigua potable per fi arribava a la majoria de les vivendes del poble, i a que s’iniciaren les primeres obres de saneja-
ment per eliminar els pous cegos de les cases. Es construeixen un grup de cases amb pressupost públic, el conjunt de 82 vivendes situades entre Germanies i la plaça Blasco Ibáñez. També està gestant-se el projecte de les 270 vivendes subvencionades, que acabaren anomenant-se popularment les Cases de l’Alcalde. Finalment, i després d’un retard de 25 anys, s’executen les obres de millora i pavimentació de la carretera Benifaió a Sollana, i de Benifaió a Catadau. La riuada del Túria de 1957 havia arribat a les portes del poble, però en 1959 els veïns de Benifaió estaven tots al carrer per animar l’eixida de la Volta Ciclista a Levante que eixe any arrancava a Benifaió i comptava amb Ba-
38
hamontes, qui mesos després guanyaria el Tour de França. A les festes del poble actuà l’Orquestra Simfònica de València al recinte de la desapareguda plaça de bous, i l’Ajuntament aprovava un pressupost de 1.900.000 ptes. per passar l’any, vora 11.000 € en valor actual. Per primera volta, la línia telefònica arribava a tots els pobles valencians i un repetidor instal·lat al cim del Garbí feia arribar les primeres senyals de televisió. Es convocà la primera edició del Festival de la Cançó Espanyola a Benidorm. I a València començà a editar-se el còmic de la nostra infantesa, “Pumby”
Festes Benifaió 2018
Francesc Beltrán López i la SAM Benifaió van rebre la distinció com a “Premis Ciutat de Benifaió 2017”
La segona edició dels Premis Ciutat de Benifaió va tindre al mes d’octubre els seus dos guardonats. La Comissió Informativa de Règim Interior del 25 de setembre de 2017, atenent a les bases del reglament Especial d’honors i Distincions, va proclamar per unanimitat als guanyadors del Premio Ciutat de Benifaió 2017, distincions que van recaure en el Cronista honorari de Benifaió Francesc Beltrán López i la Societat Artística Musical del nostre poble. Els guardonats van rebre la seua distinció en la jornada festiva del passat 9 d’octubre després de finalitzar els actes institucionals de l’homenatge a la senyera a la Plaça Major.
treball i labor en activitats artístiques, culturals, esportives, cíviques, professionals o de investigació hagen destacat d’una forma pública i notòria afavorint als interessos de Benifaió i el progrés social, cultural i econòmic en general.
Recordem que el Premi Ciutat de Benifaió s’estableix per distingir a persones físiques o jurídiques, entitats o col·lectius que pel seu
Els dos premiats van destacar en l’acte l’orgull per rebre el guardó agraint al consistori l’impuls d’aquests premis.
L’alcaldessa Marta Ortiz, juntament amb el primer tinent Xavier Martínez i els portaveus de les diferents formacions polítiques van fer entrega a Francesc Beltrán López i a l’actual Presidenta de la Societat Artística Musical de Benifaió Tina Campos dels trofeus, l’ara romana de Benifaió com a símbol del municipi.
39
L’alcaldessa Marta Ortiz va reconèixer en la seua intervenció la labor de Francesc Beltrán com a cronista local durant quasi dos dècades i ara com a cronista honorari, deixant la seua labor un llegat històric i cultural que perviurà per sempre. A més, Ortiz va elogiar la gran trajectòria musical de la Societat Artística Musical des de la seua fundació fa més de 90 anys, rebent al llarg de la seua història importants i merescuts premis en certàmens musicals de renom. Els Premis Ciutat de Benifaió 2018 ja estan en marxa. Les bases ja estan publicades al portal de transparència de la web municipal www.benifaio.es. Uns premis que, de nou, tindran el seu dia gran en la festivitat del pròxim 9 d’octubre.
Festes Benifaió 2018
Concurs Literari Escolar 2018 M’AGRADEN LA IGUALTAT LES VACANCES Tots som iguals, M’agraden les vacances Perquè així descanse I menys mal… Que hi ha varies a l’any En estiu i en Nadal. M’agraden les vacances També quan venen pasqües Perquè tenim dues setmanes Però si haguera de triar… Em quede amb les d’estiu Per poder gaudir a la platja i al riu I vaig al càmping de Gandía Amb la mare i amb la tia. Sara Navarro Picazo 2º Primària CEIP Trullàs
Hi ha que comprendre-ho.
Dines ben tractades, Homes sense fer mal.
Tots volem estar bé I viure la vida al cent per cent.
La poesia tinc que acabar Per tal d’anar a estudiar.
Nomes demanem pau i amor I felicitat un milió. Nerea Mañez Guerola 4rt Primària CEIP Santa Bàrbara
Hi ha una cosa en la vida Unida a mi com els dits Que em dona molta alegria Son, com no? Els amics.
El meu iaio s’ha anat, Però un bon record m’ha deixat. Una mare i uns tios excepcionals I una iaia “super woman” Que cuida de tot fenomenal.
Marc Sánchez Horcajada 2º Primària CEIP Trullàs
És la meua flor preferida La que més m’agrada en esta vida El seu olor és excepcional No hi ha una flor igual.
Que tot tinga la seua justícia, I diga la veritat.
EL MEU IAIO
I si un dia m’oblide I et done a tu un crit Recorda’m que son per a sempre El mes important: AMICS.
La margarida sempre somriu Perquè li agrada molt on viu Està rodejada d’amigues Que son molt extravertides.
No som diferents Per tindre altre sexe.
ELS AMICS
Tant a classe, aprenent Com al pati, jugant Sempre els amics estarem En silenci o cridant.
LA MARGARIDA
Irene Martínez Mezquita 6è Primària CEIP Trullàs
Paula Rocamonole Galindo 4rt Primària CEIP Trullàs
Molt d’esport segur que faràs I mai et cansaràs. Moltes coses visitaràs, I segur que et divertiràs. Descansar, no estudiar, El temps has d’aprofitar. Tots junts al cine anem I rossetes menjarem. Khoudia Diagne Dieng 6è Primària CEIP Trullàs
LA MAR
Para emprender un viaje No hay que irse a otro lugar Podemos tumbarnos en la cama Y con un libro viajar.
M’agrada anar a la mar Per a poder les ones escoltar En les amigues anem a nadar I si no en l’arena ens posem a xarrar.
Si coges un buen libro Te cautivará y no te soltará Hasta que a tu interior llegue El mensaje final.
Espere que mai ens oblides, Sempre et recordaré al meu cor.
Quan tu vas de vacances, Passeges i no descanses. Ala platja pots anar, I segur que vols tornar.
VIAJAR
Soñar, reír, llorar... Cada libro es un mundo Y cada mundo es un libro.
De vegades ens renegaves, Però, com és sol dir; Qui més et renega més et vol.
LES VACANCES
Porque en el mundo hay grandes historias Y en los libros hay grandes mundos.
40
Sofia Llopis Vidal 2º ESO. Cristo Rey
A caminar anem I fins les roques arribem Al tornar mos passegem Mentre a les persones anem veient. El protector tens que posar-te Per a no cremar-te I una cadira per a poder sentar-te I vaig del para-sol tindràs que posar-te. Merche Llácer Gómez 2º ESO. Cristo Rey
Festes Benifaió 2018
Concurs Literari
EL ADOLESCENTE
LA MEUA ESCALA
Soy un adolescente y quiero vivir mi vida Quedarme en mi habitación que es mi guarida, Mis padres dicen que quieren mimarme Pero lo que están haciendo es agobiarme.
DOrmida somie amb ella REalitat que és molt bella MIre la mentida si dic que no m’importa FAscinació és el que m’aporta SOLitaria caminant va LA nota que ella necessitarà SI no tinc por de trobar-la de veritat LA nota que ella necessitarà SOLtant les seues forces ella sempre està FAlsejant al mon sense parar MIrant l’escala musical així REtobant les notes des del DO fins al SI.
Hay días que me los pasaría durmiendo Pero no lo hago porque se lo que me estoy perdiendo, Cuando salgo con mis amigos solo quiero divertirme Jugar a futbol y no parar de reírme. Y todos dicen que estoy en la edad del pavo, No sé yo que tiene eso de raro Pasaran los años, todos crecemos Y con mucha alegría lo recordaremos. Óscar Durán Prades 3º ESO. Cristo Rey
41
María Gómez Beltrán 4º ESO Cristo Rey
Festes Benifaió 2018
Los árboles mecen sus hojas Hinchado de alegría Rebosante de esperanzas Elige ese día Aspirando a oleadas Rehuyendo adversidades Y apartando nubarrones Liberando desventuras atrapadas. Toma la luz de guía, Del Sol o mil lunas O del destello de agua fría. Altivo, impertérrito Entre caminos sinuosos Esquivando obstáculos Persiguiendo el infinito Viajero incansable sin hábito Deja los acres precipicios. Burlando sinsentidos, Se encarama al desafío ínclito. Alzado en su cima Ríe sin desprecio Donde todo alcanza la vista Donde todo es mudo
Y todo se escucha Listo para izar su velero. Ser fuerte cuando se pierde En momentos llegan los soslayos Aunque veas la tierra quemada Y no escuches hoy piar al alba, El alboroto de los triunfos Mostrará el tesón y alarde. Los árboles mecen sus hojas Y de entre ellas la melodía Del piar, el son de las abejas… Con paso firme y osadía Pisando las tinieblas Llega ventura y alegría. Ha huido la bruma No repiten los sueños. Húmedas nieblas Descienden de sus miradas Y con dedos distraídos Desvía su lágrima furtiva. Alfredo Mompó Pérez
42
Festes BenifaiĂł 2018
Els Clavaris del 68 celebren el 50 aniversari de la seua festa
L’any 1993 van celebrar el 25 aniversari
44
Festes BenifaiĂł 2018
I ara, 50 anys desprÊs d’aquesta imatge, tornaran a celebrar la festa en honor a la divina aurora
45
Festes Benifaió 2018
Clavaris Divina Aurora 1993 25 Aniversari
«Estimats veïns de Benifaió, és per a nosaltres, els clavaris de la Divina Aurora de fa 25 anys, un honor poder donar continuïtat a una festa local amb una gran tradició. En la mesura de les nostres possibilitats ,participarem en totes les activitats que ens siga possible. És del nostre interés dignificar, participar activament, així com donar a conéixer les nostres tradicions més longeves; com la processó del foc, les danses valencianes, etc... així que des d’ací vos animem a tots a col·laborar i que amb la vostra presència i entre tots ho passem en gran en les nostres festes patronals de 2018.»
46
Festes Benifaió 2018
Així som
Javier Sanchis Sanchez En memòria teua amic Com es pot descriure amb tantes poques paraules una enorme persona, tanta generositat i humilitat que en tu vivien? T’escric esta dedicatòria com si estiguera ara mateix parlant amb tu, perquè així ho senc i crec que tanta estima que em donares a mi i a tots els que et conegueren mai pot acabar tan prompte... Per això per a mi sempre estaràs viu! La veritat és que eres d’eixes persones úniques, que quan se’n van deixen una immensa estela per allà on passaren i que tantes coses bones pareix que s’emportaren amb ells.
En realitat no hi haurien suficients paraules per descriure la teua qualitat humana i per això en la teua memòria, com amic i en mom de tots els clavaris que compartirem amb tu aquelles meravelloses festes de l’any 1993, et dedique estes paraules: Gràcies amic per tot el que ens donares, la teua eterna alegria, l’amabilitat que sempre desprenies, en fi, varen ser tantes coses que sols et puc repetir una cosa... Gràcies! Gràcies per sempre Javi!!!
47
Clavaris 93
Festes Benifaió 2018
Així érem
Alfredo Zaragozá Vazquez
Angel Frendeda Ruiz
Antonio M. Meneses
Carlos García Gadea
Dario Magraner Duart
David Rovira Moreno
David Sanz Campos
Eduardo Alcañiz Ortiz
Eduardo Llacer García
Esteban Campos Blasco
Fco . Chalmés García
Fco. J. Ferrá Navarro
Fco. Juanes Ramos
Francisco Rovira Mas
Gerardo Gás Bosch
Ignacio Raga Micó
Javier Ciscar Rovira
Javier Javaloyas Lladosa
Javier Peñarrubia Mor
José Campos Aguado
José L. Solano Navas
José M. Chofre Vivó
Jose M. García Bayona
Jose Mª Lujan Añó
José Miguel Fernández Llorca
48
Festes Benifaió 2018
José Sainz Marí
José Ventura Puigcerdá
Juan Marchuet Dasí
Juan R. Asins Tel
Juanvi Ferrando Lloret
Juanvi Santonja Marí
Julián Lladosa Dalmau
Luis Bria Mas
Miguel A. Duart Gomez
Miguel Angel Rovira Prats
Paco Beltran Fortea
Quique Chisbert Cuenca
Rafael Rosaleny Gabino
Ramón Clérigues Piles
Raul Sánchez Hernández
Salvador Llacer
Salvador Lloret Gonzalez
Salvador Minguez Calabuig Salvador Salvador Navarro
Vicente Vioque Martí
Javier Sanchis Sanchez
49
Vicente Beltrán Añó
Festes Benifaió 2018
Benifaió celebra els “50 anys de Reines de Festes” Celebrem durant aquestes festes del 2018 mig segle amb representació festiva baix la figura de la REINA DE LES FESTES L’Ajuntament de Benifaió, mitjançant la regidoria de festes, ha volgut destacar aquesta efemèride celebrant els 50 anys de reines. A l’acte de la presentació de la nova reina, al Ball de festes o també a la Processó de la festa del poble les vorem desfilar, tornaran a reviure els seus anys inoblidables on eren el màxim exponent de la festa patronal.
A més, la planta baixa de l’Ajuntament acollirà el dilluns 6 d’agost a les 11:00h la Inauguració d’una Exposició fotogràfica amb les imatges de les reines de les festes i les seues dames d’honor. Un viatge en el temps a través d’aquesta mostra fotogràfica que estarà instal·lada fins al mes d’agost del pròxim any al consistori. Esteu tots convidats a visitar-la. I es que 50 anys donen per a molt. Reines per un any que han ostentat en en festes un
50
càrrec d’honor, han lluit banda i corona creant així una tradició festiva que es remunta l’any 1969 en els seus inicis amb una jove María José Costa com a primera reina fins al 2018 amb Sabrina Aparicio ara com a nova representant. Els mostrem a continuació un recull de les imatges de les màximes representants festives, les reines d’aquelles dècades del 70, 80, 90, 2000 i fins ara.
Festes Benifaió 2018
50 anys de reines
Reina 1969 MARÍA JOSÉ COSTA PÉREZ
Reina 1970 ROSA Mª DOMINGO ALEPUZ
Reina 1971 INMACULADA AGUADO MACHÍ
Reina 1972 Mª VICENTA REGAL DUART
Reina 1973 Mª DOLORES ROVIRA BALLESTER
Reina 1974 JULIA AÑÓN MARTÍNEZ
Reina 1975 Mª AMPARO BELTRÁN ANDREU
Reina 1976 CRISTINA DOMINGO BELTRÁN
Reina 1977 ANA VILLALBA MARTÍNEZ
51
Festes Benifaió 2018
50 anys de reines
Reina 1978 Mª DOLORES OLIVER MARTÍNEZ
Reina 1979 BEATRIZ CAMPOS MOYA
Reina 1980 MARI LUZ CAMPOS HOYO
Reina 1981 Mª PILAR JUANES BLASCO
Reina 1982 MARI CARMEN BELSA ROVIRA
Reina 1983 INMACULADA GINER CÁRCEL
Reina 1984 ELISA FERNÁNDEZ VERCHER
Reina 1985 ISABEL BAUSÁ ROSA
Reina 1986 FELISA SOLER PILES
52
Festes Benifaió 2018
50 anys de reines
Reina 1987 Mª JOSÉ MARTÍNEZ MAS
Reina 1988 Mª TERESA CAMPOS GONZÁLEZ
Reina 1989 NOELIA PLÁ EMBUENA
Reina 1990 Mª JOSÉ ROVIRA GADEA
Reina 1991 PAQUI VILLAJOS DUART
Reina 1992 BEGOÑA CARRACEDO LERMA
Reina 1993 ELENA PERPIÑÁ PLÁ
Reina 1994 MARIVÍ VILLAJOS DUART
Reina 1995 ANA CARRACEDO LERMA
53
Festes Benifaió 2018
50 anys de reines
Reina 1996 SILVIA ESPLUGUES MARCH
Reina 1997 INMA MARTÍNEZ CURZÁ
Reina 1998 VANESA GARCÍA RODRÍGUEZ
Reina 1999 ROSANA FERNÁNDEZ MORENO
Reina 2000 ERIKA TEL VILLANUEVA
Reina 2001 SARAI MAGRANER PILES
Reina 2002 MARÍA CLÉRIGUES MACHÍ
Reina 2003 Mª AMPARO ORTS TORMOS
Reina 2004 NAIKE MARINA DORIA ALBUIXECH
54
Festes Benifaió 2018
50 anys de reines
Reina 2005 EVA MONRABAL NAVARRO
Reina 2006 SARA CHIRAL ROSA
Reina 2007 CRISTINA GREUS MAGRANER
Reina 2009 NURIA INGLADA SOLER
Reina 2010 SANDRA GARULO CAMPA
Reina 2011 MARINA VILLANUEVA LINARES
Reina 2012 2013 LAURA DUART GASSENT
Reina 2014 2015 SOFÍA VILLANUEVA LINARES
Reina 2016 CLARA LLÁCER ROVIRA
Reina 2017 ANA BOIZA ARAQUE
Reina 2018 SABRINA APARICIO CAMPOS
55
Reina 2008 LETICIA APARICIO CAMPOS
Festes Benifaió 2018
Bodes d’or
Daniel Gargallo Tomás i Dolores García Buades (18 agost 1968)
Ismael Ramón Ramón i Mª Luisa Poveda Ramírez (29 juliol 1968)
José Prats Mompó i Pepita Pons Abad (3 agost 1968)
56
Festes Benifaió 2018
José Rovira Lizondo i Mª Carmen Ull Giménez (19 maig 1968)
Juan Parra Choví i Amparo Yago Aranda (18 abril 1968)
Nicolás Úbeda Etero i Tonica Ribes Santalucia (22 desembre 1968)
57
Festes Benifaió 2018
Francisco Martí Rosa i Josefa Cerdà Garrigós (28 abril 1968)
Salvador Villalba Giménez i Mª Carmen Giménez Villena (15 agost 1968)
Jose Mª Bosch Alemany i Consuelo Ferris Sáez (10 agost 1968)
José Ferrandis Soriano i Mª Teresa Buades Bernador (6 gener 1968)
58
Festes Benifaió 2018
Francisco Cañas Sánchez i Josefina Soriano Lahiguera (27 desembre 1968)
Eduardo Clérigues Mas i Vicenta Abellá Ballester (22 abril 1968)
Virginio Martínez González i Soledad Rodríguez Gisbert (13 juny 1968)
Francisco Beltrán Segarra i Isabel Fortea Soler (4 agost 1968)
59
Festes Benifaió 2018
Recordem el Dr. Aguilar Blanch Paco Fort i Sebastià
La matinada del dia 13 de setembre de 1917 moria a la Torre Aguilar, més coneguda entre nosaltres com l’hort d’Aguilar, el doctor José Aguilar Blanch, eminent oftalmòleg i persona d’una gran sensibilitat social. L’any passat es posaren en contacte amb nosaltres dos besnéts del doctor per tal d’aconseguir documentació que validara la data de defunció del seu besavi. Després de mirar als arxius existents al poble no poguérem trobar cap document que fera referència al fet donat que tots es cremaren vint anys després. No obstant això, em picà la curiositat i vaig fer unes cerques a internet i el que vaig trobar m’agradà. El doctor Aguilar, a la seua època, era un personatge d’altíssima categoria. Persona d’una formació intel·lectual important, ja no soles professional ja què va ser l’oftalmòleg més important de la seua època a València, sinó per les seues idees avançades al seu temps. Havia tingut una formació universitària que va completar a Paris amb el doctor Galezowski en un temps posterior a les revoltes socials de la capital francesa. Alguna cosa degué d’influir en el seu pensament perquè quan tornà a Espanya, a banda del seu treball com a metge i professor d’universitat, inicià una sèrie d’activitats tant cultural com polítiques. Va ser dels iniciadors de l’esperanto a València i fou president de l’Associació esperantista de València. Degut a la seua amistat amb el doctor Zamenhof, que també era oftalmòleg, el dugué en 1909
influït per Blasco Ibáñez, deixaren la seua empenta a València. Fou president de la comissió del tercer centenari de la publicació del Quijote i dins d’eixos actes feu que se construira el col·legi Cervantes del carrer Guillem de Castro enfront del qual s’hi troba l’estatua dedicada a Cervantes obra de Benlliure que ell encomanà. També en l’aspecte educatiu s’involucrà en l’adequació dels seients escolars seguint les pautes del Dr. Fahrner de Zurich, proposant els pupitres que els que ja tenim una edat hem tingut en primària. Sobre la seua obra professional, tesi doctoral, publicacions d’investigació, corresponsalia de revistes mèdiques estrangeres, etc. Crec que no és el lloc d’exposar-les, però tant a la Biblioteca nacional d’Espanya , la biblioteca de la Universitat de València, Europeana i d’altres és fàcil trobar els seus articles i ressenyes. A l’institut López Piñero de la Universitat de València, en el fons Peset podeu trobar informació sobre la seua tasca mèdica. quan se celebrava l’Exposició Regional amb un èxit apoteòsic. En l’aspecte polític, Aguilar era republicà. Fou regidor a València amb la formació de Blasco Ibañez. Va ser regidor de sanitat i en eixa vessant s’involucrà en aspectes socials com la Gota de leche, les cases de socors, en un temps que no hi havia seguretat social. No obstant i això, altres aspectes , no sabem si
60
El doctor Aguilar té un carrer a València i un panteó al Cementiri General de la ciutat. Dissortadament, com sol passar, hui és un personatge oblidat, del què ni les persones que habiten al seu carrer saben qui va ser, ni que va fer. Va triar morir al nostre poble d’on procedia la seua família materna. Recuperem la figura. Gràcies a Fernando i Aurelio Sebastià Aguilar pel seu recolçament.
Festes Benifaió 2018
Gent d’ací
Crónicas, vivencias,… hombres y mujeres de nuestro pueblo Mª Dolores Gómez Machí FIESTAS POPULARES CALLEJERAS.- (2ª parte) Continuamos con las fiestas de nuestras calles y recordando sucesos y crónicas de nuestro pueblo. Pl. San Antonio, C/ San Carlos, C/ la Torre, C/ Adelina Domingo, C/ Muza Las Sras.: Lola Llácer, Nati Campos, Pepita Sanfélix Rovira y otras vecinas, nos relatan que en antaño, todos los años, una vez transcurría Navidad, y desde el inicio del mes de enero, las clavariesas iban recogiendo donativos por las calles del pueblo; algunos daban dinero, otros contribuían en especie. Lo cargaban en grandes cestas de mimbre de los hermanos Beltrán, que tenían su taller frente a la estación del ferrocarril. Por la Purísima o ya adentrados en el invierno, se hacía la matanza del cerdo en la mayoría de las casas, todos ofrecían un presente. La tía Asunción Rosa, que limpiaba la tanda a los carniceros, que se componía de las tripas y del aparato digestivo de cerdos, ovinos y bovinos; ella era quien se encargaba de preparar lo que las mujeres traían y lo guardaban en “gerres”, de igual manera el aceite. Llevaban una botella para el aceite, un saquet para el arroz, otro para frijoles, otro para patatas y boniatos, y una bolsita pequeña para el dinero que les donaban. En la esquina de la C/ la Torre con C/San Carlos, al sol se colocaban a triar arroz y frijoles. La víspera de la fiesta, se engalanaban las calles de la zona festera. Previamente las festeras confeccionaban banderitas con papel de manila de colores y las pegaban con “pastetes” (engrudo que se hace cociendo una pasta clara de harina y agua); y las colocaban sobre “fil d’empalomar”, un largo hilo o cordel muy delgado de cáñamo; que cortaban a la medida de la calle. Ala puerta de la casa de las festeras, colocaban un farolito de papel, dos cintas colgando y unas banderitas, así conocían las casas donde vivían, También la vís-
pera, acudían aquí los pobres desde diversos lugares, y pasaban la noche sobre el lecho de la acera de la C/Adelina Domingo. Los panes de las promesas, recién horneados, los depositaban en las casas más grandes. El día de S. Antonio, en “la portella” de la casa de Arturo Meliana que daba a la C/Adelina Domingo, se guisaban las calderas; donde previamente se adecentaba y acondicionaba el recinto del establo para ello. Dichas calderas eran de cobre y se recogían de las casas particulares, a la hora de utilizarlas se limpiaban bien con arena, vinagre y un estropajo de esparto; y después de enjuagarlas con agua se secaban. Al clarear el día, las mujeres traían pollo y carne troceada; y se preparaban todos los ingredientes para la vianda. A las 11 h. se oficiaba la Misa, y seguidamente se trasladaba el sacerdote y el séquito a realizar la bendición. Primero los panes y calderas, después los animales. Todos los años, el Sr Antonio Pons
61
regalaba el arroz para las calderas. La Sra. Pura abría las puertas, al llegar la procesión con el santo frente a su casa, giraban a San Antonio de cara a ellos. Regresaban por la C/ Adelina Domingo hasta la placita. Los panes, después de bendecidos, las clavariesas los troceaban y depositaban en grandes cestas de mimbre, sobre un mantelito blanco de algodón y otro para cubrir el alimento. Al día siguiente, ellas ataviadas con blancos delantales, el pan intacto que quedaba, lo repartían por las casas del pueblo. La Murga “La Unión”, fundada y dirigida por nuestro paisano D. Francisco Olmos Blasco, actuó por primera vez en público en 1928, con motivo de la fiesta de San Antonio, al igual que en dicha festividad en el año 1934 y 1936. Todos los viernes del año, a la puerta de la calle y en inverno dentro de la casa de la tía Gumersinda, situada a mitad de la C/La Torre, rezaban los Siete Dolores de la Virgen, y entre dolor y dolor cantaban:
Festes Benifaió 2018 “La Virgen de los Dolores tiene el corazón partido Por ver a su hijo amado en el sepulcro metido. Quien diga esta oración todos los viernes del año Sacará una madre pena y la suya del pecado.” Las Sras.: Vicenta Beltrán Sarrión “la Coetera” y Lolita Llácer, han colaborado siempre muy activamente en preparar la fiesta, incluso cuando no habían clavariesas se encargaban ellas de las cosas; además, en casa Lolita depositan y guardan los utensilios de la fiesta. El día 22 de enero, festividad de San Vicente Mártir, se disfrazaban los vecinos de estas calles y hacían una cabalgata; desplazándose a merendar a la Font Nova. Esta fuente brollaba en la Marcelina, rodeada de moreras y entre los términos de Benifaió y Almussafes. Actualmente, las calles y plaza antes citadas junto a la C/ San Antonio (antes “carrer tancat” /Travesía Muza) celebran la festividad de San Antonio. C/ Caballeros/”Cavallers”.Nos cuentan las vecinas que el segundo domingo de Agosto celebraban su festividad al Stmo. Cristo de la Fe. Las señoras: Dolores Ciscar Barberá, Concepción Duart, Delfina Greus, etc. fueron clavariesas, entre otras, y por turno, en sus casas albergaban al Señor. La víspera (sábado), la vecindad engalanaba la calle y colocaban un escenario entre la fachada de las viviendas de los Sres. José Sabater y Miguel “de Topo”, amenizaban la fiesta con una verbena, donde tocaban algunos músicos y el Sr. Arturo “el pintor”. El domingo se oficiaba una misa y sacaban al Santísimo en procesión. Por la tarde, merendaban “llet gelada i coca”, que previamente habían preparado en una “geladora”. El tío Carlos con antelación la construía, con botes grandes de conserva vacíos. Después dichos recipientes se introducían dentro de pozales con trozos de hielo, y las niñas iban cuidadosamente echándole sal al hielo, para que no se derritiera. El lunes, mayores y pequeños se disfrazaban y organizaban una popular cabalgata.
El día 8 de Septiembre, festividad de la Virgen de la Salud, el Sr. Manuel Gurrea Blasco alquilaba un camión, y a las 20 h. todos sentados en sillas y bancos, se desplazaban a Algemesí, su pueblo natal, para contemplar la fiesta y los bailes populares. Contaba su hija Carmen que, a las niñas de la vecindad enseñaron a bailar las danzas, y trajeron de allí la típica “carxofa “, o sea, un palo cilíndrico, del que en su extremo superior, cuelgan largas cintas de colores y sobre éstas se asienta una alcachofa de metal; y a medida que las chicas danzaban, trenzaban las cintas entre si. El Sr. Vicente Tasa tenía un proyector de cine, y para ver la película pagábamos un “xavo”, que era una moneda de diez céntimos de peseta, Al acabar, por dentro de su casa hacíamos una procesión y salíamos después a la calle. Él salía al balcón, donde colocaba unas ruedecitas con cohetes, que compraba con el dinero recaudado; encendía “els coets de vareta” y las niñas desde la acera de en frente lo observaban perplejas y aplaudían. En 1947, en la visita de la Mare de Déu del Desemparats a Benifaió, en representación de esta calle, las vecinas se vistieron de valencianas y acompañando al Sto. Cristo de la Fe, esperaron a la Virgen a la entrada del pueblo, al final de la C/ Mayor y junto a la fuente de la Carrasca; donde la participación de benifayonenses fue multitudinaria. C/ Ermita.Nos participan los Sres.: Enrique Llácer, las Sras.: Vicenta Gimeno, Rosita Sánchis, y otras vecinas que, a finales de 1797 y principios de 1.800, Benifaió padeció varias veces el azote del cólera y sus consecuencias. Los vecinos más devotos y creyentes hicieron la promesa a la Mare de Déu dels Desemparats de que si no moría ningún otro vecino de esta enfermedad le construirían una capilla. En dicha época la C/ Ermita se terminaba en el cruce de C/ San Marcial. Allí estaba el almacén de Daudí, y enclavada donde está actualmente la calle, entre el almacén y las casas, sólo quedaba un espacio para pasar las personas y ajustadamente un carro; y aquí fue el lugar escogido, y donde se ubicó la primitiva ermita de pequeñas dimensiones, y había en su interior una imagen del Sagrado Corazón de Jesús, un San José de Bergara, y la Mare de Déu dels Desemparats; cuya imagen la trajeron a pie desde Valencia, transportada “al coll”, y
62
atada a la espalda de los fieles voluntarios. En 1936 incendiaron la Ermita, pero el Sr. Bertomeu Esplugues y el Sr. Salvador Campos Soler, sacaron las imágenes y piezas que pudieron salvar al paso de las llamas, como los niños inocentes y el Niño, la base o soporte de la Virgen, Previamente la Sra. Josefina Llácer guardó las coronas de plata, los candelabros, el cáliz, ropas, etc. Pero después de éste y otros tristes sucesos, los enseres rescatados se guardaron durante la contienda, en un armario de pared tapiado. El Sr. Vicente “l’Escolà) padre de los Sres. Rovira Lizondo, escondió la campana y la Sra. Encarnación Clérigues Rovira guardó la ropa de la primitiva ermita, que posteriormente se ha utilizado. Desde 1800, se iniciaron las fiestas, que consistían en una Misa de Acción de Gracias, con sermón y procesión. Durante el mes de Mayo se rezaba el Sto. Rosario, los Gozos y se adornaba con flores la primera ermita. Después de la Guerra Civil, la vecindad continuó venerando a la Virgen. Todos los años, hasta que construyeron la nueva ermita, en dicha calle, el Sr. Antonino “el Porreto”, realizaba muy artesanamente un altar para la fiesta. Las clavariesas costeaban los materiales empleados (madera, papel, pintura…) Las mujeres rezaban a la Virgen en casa de la Sra. Josefina Llácer hasta edificar la nueva construcción. Allí se reunían las Sras.: Consuelo “la Ponsa”, Elena, Josefina Llácer, Concha “la Ponce”, la madre de Carmen Rovira, vestían a la Virgen. Durante el año, más de 40 personas acudían a dicha casa, traían sillas de la vecindad, se rezaba el Sto. Rosario, celebraban el mes de Mayo y adornaban a Ntra. Señora con flores, Concha “la Pubila” traía rosas. La Sra. Dolores Fort Palau limpiaba con esmero los antiguos candelabros. Se oficiaba la Misa, sacaban la Virgen en procesión y retornaban la Virgen a casa de la abuela de la Sra. Rosita Sanchis, donde permaneció treinta años, hasta la construcción y bendición de la nueva ermita en 1961, donde la trasladaron.
Festes Benifaió 2018 En 1940, el escultor Sr. Tena de Valencia, por mediación de D. Vicente Gallart, realizó la imagen de vestir incorporando las piezas que quedaban de la primera, y costó 700 ptas. En 1954, los Sres.: José Arcís Gómez, Bertomeu Llácer, Enrique Llácer (que tenía 18 años), el tío Quico “el Tendre”, en reuniones, empezaron a proyectar la nueva ermita. Formaron una Junta recayendo los cargos en: Presidente: Fco. Clérigues Rovira, y su hijo Fco. Clérigues Ciscar; Secretario: Ricardo Campos; Tesorero: Eduardo Beltrán Piles; junto a José Arcís Gómez, Bartolomé Llácer Machancoses; José Rovira Arcís, José Alepuz Campos; Vicente Rovira Duart; Enrique Llácer Cárcel; Elena Campos; María Rovira Beltrán; Josefina Llácer Machancoses. La Junta le comunicó el proyecto al Párroco, quien no estaba de acuerdo; pero ese año vino a hacer un sermón el sacerdote D. Antonio Puchades, recién ordenado, le comunicaron lo que ocurría y lo expuso en la homilía; y ya no se pudo parar. Hablaron con el párroco D. Salvador Peñarrocha Montesinos y con la ayuda desinteresada de multitud de vecinos benifayonenses, sacaron adelante el proyecto. Esta ermita está situada al final de la calle a que concede su nombre, y cerca de la línea de ferrocarril de Valencia a Játiva. El Sr. Vicente Gimeno traía lotería de Valencia, y la vendían la tía María “la Severa”, la tía Elena y alguna otra vecina. El Coronel del Ejercito del Aire, D. Telmo García, casado con la tía materna de Mª Dolores e Inmaculada Gas, que poseía un terreno en las inmediaciones del pueblo, quiso cederlo para dicho fin, pero el Plan en vigencia no se lo permitió; tuvo que parcelar con el lindante, cuadrando sus fincas; y solamente cedió una porción del perímetro que ocupa la actual ermita; la superficie restante se compró al vecino lindante Sr. Luís Duart. Los vecinos de la calle aportaban todos los medios que podían, con carros transportaban piedras. El tío Pascualet “de Silleta” hizo la construcción a expensas de los vecinos. Colocaron la campana primitiva que es del S.XVIII, de finales de1790, y está compuesta de tres partes de plata y una de bronce. Hacia 1970, restauraron la Virgen. Por motivo del Año Mariano de1988, el escultor D. Federico Esteve, restauró la imagen dándole la forma característica de talla gótica. En principio, se celebraba la fiesta el segun-
do domingo de Julio, que era cuando menos ocupación tenían los labradores del pueblo y de la calle, y sus hijos; después se cambió al segundo domingo de Mayo. C/ Espartero.La Sra. Juani de la Fuente nos relata que contaban sus abuelos, que antes de la guerra comenzaron a realizar un poco de fiesta en esta calle; la cual ceso desde la contienda civil hasta el año 1975, que se conmemoró la fiesta de la Adoración Nocturna. Se planteó otra vez la idea de comenzar de nuevo las fiestas de la C/Espartero, más conocido por “carrer dels ous” hasta la actualidad. La fiesta comienza el último jueves de Agosto hasta el domingo. Comenzaron con la puesta de banderitas y cenar en la calle. En la mañana del viernes, se iniciaba la fiesta con el almuerzo de sobaquillo, y continuaban con juegos típicos valencianos como: el “el pic i pala”, “carreres/cursa de sacs d’hòmens i dones”, “cucanyes”, hasta las 13:00 h. que se inicia “la poalada”. Una vez refrescados, colocaban las mesas en la calle y se disponían a comer. Por la tarde, meriendan “orxata i fartons”. Por la noche realizan la presentación de la Reina y su Corte de Honor. Finalizando el día con playback de la gente mayor. El almuerzo del sábado es la típica “coca de cansalada”, seguido de juegos, “la poalada i el dinar”. Iniciada la tarde, la gente disfrazada participa en una cabalgata que recorre las calles del pueblo, con tractores y remolques. Para cenar cocinan paellas; seguido de playback esta vez para los niños y algún espontáneo. El domingo hay almuerzo de jamón serrano y horchata; al mediodía “la poalada”, y después bien fresquitos a comer. Por la tarde cosas espontáneas, y concluye la fiesta con un castillo de fuegos artificiales. En general, estos son los actos que realizan cada año. Hay años que han sido inolvidables, traían vaquitas, hacían “cordà”, el almuerzo era “coraeta”, disfraces, organizábamos rifas para recaudar para la fiesta, teatro, baile de gala, etc. Pero todo eso ha quedado en el recuerdo, a consecuencia de que las mujeres que lo patrocinaban son ya mayores y las fuerzas y ánimo no son los mismos; y los jóvenes no quieren las obligaciones que acarrea el 63
coger el cargo. Actualmente los festejos se sustentan con una cuota de las familias que aportan para gastos de la fiesta, pero ya no es como antes, Porque a medida que el tiempo transcurre, evolucionan las personas, y cambian las circunstancias, quedando en el recuerdo aquellos seres queridos que ya no nos acompañan. También la juventud, savia nueva y regeneradora, lleva en sus mentes otros planes, preferencias y modelos, distintos a los de antes; y hemos de respetarles y concienciarles que de ellos dependerá el futuro, y que nunca olviden nuestras raíces, porque ellas son el pasado y presente de nuestra historia. Desde estas líneas, donde nuestros vecinos son protagonistas de hechos y sucesos acaecidos en nuestro pueblo, hoy recordamos al Sr. Rogelio Domingo Soler y saludamos a la Sra. Rosa Alepuz Pons, por haber estado este matrimonio ochenta años juntos, de ellos diez pertenecen a su noviazgo, y los setenta restantes en casamiento y unión de carácter indisoluble, queriéndose, respetándose y cuidando de toda su familia. También a las parejas que se unieron en matrimonio hace ya o más de cincuenta años, para todos ellos nuestra más cordial enhorabuena. No deseo despedirme sin antes dar las gracias a nuestros queridos lectores que son el combustible de nuestro vehículo, también, a todos los vecinos que nos prestan la información necesaria, para que podamos acercarles a Uds. estas crónicas populares que acrecientan nuestra historia. A todos ¡GRACIAS!
Festes Benifaió 2018
La Calle Mayor José García Perpiñá El presente relato se refiere a los años treinta del siglo pasado y al tramo de la calle Mayor de Benifaió que se extiende desde el cruce de ésta con la calle del Ángel, hasta la actual farmacia de Almudéver.
bríos, haciendo sonar sus ruidosas esquilas, las pacientes ovejas, las ovejitas recién nacidas de patas temblorosas, balando, buscando desesperadamente las urbes vacilantes de su madre y, finalmente, los mastines con la lengua fuera, reuniendo a las ovejas que se quedaban rezagadas, con sus ladridos y mordeduras.
Este tramo de la calle Mayor era el más transitado, hollado y ruidoso del pueblo. Todos los autobuses, camiones, coches y carros procedentes del Marquesado, y los que venían por la carretera de Madrid con dirección a Valencia o Alicante atravesando Benifaió, bajaban por la tortuosa y destrozada carretera de Alfarp, cruzaban la Acequia Real, el ferrocarril y entraban en el pueblo por la calle de Muza, seguían por la de Bernabé Sanchis, Plaza del progreso, calle Nueva, del Ángel, y giraban por el tramo mencionado de la calle Mayor, camino de Almussafes (ver plano adjunto). ¿Es que no había otro trayecto menos tortuoso y complicado? Pues no lo había, de las cuatro calles que podían solucionar el problema por su anchura, la calle caballeros terminaba en cal ale de la cruz, unas eras taponaban el paso. La calle Nueva terminaba donde empieza la calle Valencia donde una tapia de un huerto se atravesaba. La calle Mayor, a la altura de la Canariera, se estrechaba y además había un pilón, de manera que desde la Plaza no se podía pasar a la calle Mayor. Y la calle de Vela terminaba a la altura del Dr. Matías García donde una acequia interrumpía el paso. Es por esto que este tramo final de la calle Mayor era enormemente ruidoso y alborotado por el traqueo de los carros, el zumbido de los motores y el estrépito de las bocinas, cláxones y timbres, entonces autorizados. A este trajín hay que añadir el que podría darse en nuestro tramo un día laborable de verano.
A medida que la mañana avanzaba, la calle se iba poblando de los más variados y típicos visitantes. A medida que la mañana avanzaba, la calle de iba poblando de los más variados y típicos visitantes.
A primeras horas de la mañana, aparecía en la calle Vicente Vidal, el churrero, el fundador de la fábrica papas Vidal, anunciando a gritos: “dones churros, el sucre debaes”, que nuestras madres compraban y que, mojados con chocolate, nos traían calentitos a la cama donde nos pringábamos labios y cara, dejando las sábanas hechas un estercolero. A continuación salían los carros camino de la huerta cargados con los aperos de labranza: “lligó, aixà, corbella, forcat, entaulaora”; el “saquet “ del carretero y, colgado del “varal” la “aiguadera”, con el original botijo de cara plana y el “sarió” con la comida del caballo: “garrofes”, hierba seca, “remolaches”. Seguían los ganados armando, con el repiqueteo de sus pezuñas, un susurro semejante al caer de las gotas de un chaparrón de verano. Delante el pastor provisto de cayado, ancho sombrero y, cargado al hombro, el zurrón. Le seguían los cornudos machos ca-
64
Micalet “el llumener” venía con una pesada escalera al hombro, larga como el cuello de una jirafa, fijando la mirada en el tendido eléctrico a fin de detectar la avería que había provocado la tormenta de la noche anterior. Los médicos don Matías, don Juan y don Mariano iban presurosos a visitar a domicilio a sus clientes enfermos, dado que no había sanidad pública, cada familia contrataba a su médico particular mediante una cantidad llamada “iguala”. Cual el “airer” pasaba recogiendo de casa en casa las sillas estropeadas, que colgaba en impresionante fardo, de otra silla invertida y las llevaba de esta guisa para arreglarlas en su casa. Ricardo el “pouero” cruzaba la calle levando un enredo de cuerdas, poleas y azadas para abrir un nuevo pozo o desatorar “els avertens” de los pozos cegados por el impertinente cieno. Luego Amadeo Montrull, el cartero, pasaba con su lurda cartera de cuero, a paso largo,
Festes Benifaió 2018 arreglándose las cartas por orden de los números de policía, a fin de no tener que retroceder, po r error, con el consiguiente cansancio y pérdida de tiempo.
chapes, pic y pala”. Y organizábamos carreras con los aros de los barriles de sardina, que regalaba Bernardino el del ultramarinos de la plaza, curos aros hacíamos rodar con un alambre grueso en forma de gancho. Las chicas jugaban al “sambori”, tella, boletes, comba o haciendo rodar el yo-yo y el diábolo.
El tío “Pelet” que traía agua desde el Almaguer en un carro-cuba y la vendía por todo el pueblo aunciándola a golpes de campana y a voces: “dones, aigua del Amaguer”. “Els calsiners” o vendedores de cal venían desde Carlet empolvados hasta las cejas y con los ojos enrojecidos por la picazón de la cal. Y los traperos, que permutaban platos, tazones y escurrideras de alfarería barata por sacos y trapos viejos. El calor aumentaba. Las libélulas o “chicharres” planeaban en filas interminables calle abajo con sus ojazas de mirada fija y su cola roja estiraba, sin apenas mover sus alas transparentes como de gasa. En un charco de la calle, las avispas revoloteaban zumbando enloquecidas, recogiendo barro para sus avisperos, y a la sombra del umbral de una casa, un perro flaco y sucio luchaba desesperadamente sobre su humectante hocico y sus lacrimosos ojos, impidiéndole dormir. Mediada la mañana, veíamos a una orensano vestido con una blusa gris que le llegaba hasta las rodillas; era el “esmolaor” o afilador que, con un agudo o estridente silbato, hacía notar su presencia improvisando originales y complicadas escalas ascendentes y descendentes dejando en el aire la única rueda de que constaba, la cual le servía, mediante una correa de transmisión y un pedal, para hacer rodar la rueda que, al contacto con las tijeras o cuchillos, soltaba un imponente chorro de chispas, como una hoguera azotada por un vendaval. Unas mujeres caminaban calle abajo con la “ferrà” repleta de ropa sucia camino de la “Font de la Carrasca” donde disfrutaban a reventar con sus chismorreos sobre las riñas de novios, sospechosas visitas nocturnas y los suculentos besos que Clark Gable propinaba a sus embelesadas artistas en la película de la noche anterior. En el momento menos pensado, envuelto en una nube de humo y lagrimeando, venía el
“llanterner” u hojalatero con el soldador inmerso en las brasas del rudimentario hornillo al que agitaba braceando para que no se apagara, dando su grito de oferta: “¡El llanterneri, s’apañen cosis y llibreeeells!” . Era tanta la penuria que nos envolvía que los barreños, jarros y demás objetos de la alfarería rotos por no poder comprarlos nuevos, se arreglaban reuniendo los pedazos como un puzle, cosiéndolos mediante grapas y restañando con una pasta las juntas y los agujeritos causados por el taladro, que era movido a mano con rudos y violentos vaivenes verticales. Hacia el mediodía, unas mujeres cruzaban la calle con “la post del pa” bajo el brazo a fin de cocer el pan que ellas mismas habían amasado en casa en un “llibrell”. O “la casola d’arròs al forn”. Las tardes eran mucho más alegres y edulcorantes. De improviso se presentaba en la calle el organillero con el pesado organillo: una especie de pianola arrastrado por un famélico jamelgo. Plantado en medio de la calle, e organillero lo hacía sonar dando vueltas a un manubrio con una mano y, con la otra, se colocaba en la boca un gran embudo de hojalata, a modo de altavoz, por donde cantaba las canciones de moda. Tenía mucho éxito por ser la única manera de aprenderlas ya que casi nadie tenía radio y no digamos televisión que aún nos e había inventado. A media tarde desfilaban el tío Climent, el vendedor de “cacau y tramusos” el horchatero tío Pito y los vendedores de “arrop y tallaetes”, unos señores que venían de la “churrería” montados sobre unas muelas enormes, poderosas, perfectamente enjaezadas. Nosotros, los peques, después de merendar y hechos los deberes escolares, salíamos a la calle donde jugábamos al “galope, idem, 65
Viniendo desde Almussafes ascendían por nuestra calle los húngaros o volantineros; una cuadrilla de haraposos de tez morena y pies descalzos que venían envueltos por la nube de todos los chiquillos del pueblo, ansiosos de contemplar, por enésima vez, la reiterada actuación de aquellos infelices. Primeramente, una cabrita desmayada daba vueltas girando a derecha e izquierda sobre una cara plana de un tarugo de madera cilíndrico, con las pezuñas juntitas, en impresionante equilibrio. Luego, el famélico animalito bajaba de una salto y saludaba al público doblando una de las dos patas delanteras, lo que provocaba el delirio de los niños, que aplaudíamos enloquecidos. A continuación el turno del “orso”, un enorme oso peludo y babeante que, plantado sobre sus patas traseras, bailaba al son de un monótono pandero. Nosotros chasqueábamos los dientes de miedo ante aquel bicho impresionante sin poder aplaudir. Y, al final, los volantineros, unos peques de daban saltos y volteretas unos por encima de otros y acababan cogidos de las manos en una larga reverencia, mientras sus padres pasaban la gorra entre el público, esperando que, alguna vez, les cayera algo en recompensa. Los domingos y días festivos por la tarde, nuestro tramo de la calle Mayor se hinchaba con la gente que desde todas las calles del pueblo venían a los cines de Piñana y Doré: personas de todos los sexos y edades, parejas de novios, carabina en medio, mamás y abuelas con sus peques de la mano y al brazo, cargadas con un cúmulo de meriendas, botellas y “mesures de cacau y tramusos”. Las sesiones del cine eran muy accidentadas. En el gallinero, los chicos armábamos un barullo fenomenal gritando, persiguiéndonos unos a otros, corriendo por el ruidoso entarimado de madera, subiendo y bajando por las escaleras. En el patio de butacas la gente hablaba a gritos, merendaba. Luego
Festes Benifaió 2018
sin ningún recato, echaban los envoltorios y cáscaras de cacahuetes y altramuces debajo de las butacas. El acomodador corría pasillo arriba, abajo, intentando poner orden, y los bebés bramaban desesperados con el agobio, al tiempo que aliviaban en la falda de sus mamás con los consiguientes efluvios y emanaciones. A este barullo se sumaba el de los “forofos” del fútbol. Desde el Bar Palmero de la Plaza, en grupos, conversando amigablemente, descendían calle Mayor abajo ilusionados por el partido. Pero al terminar éste, regresaban discutiendo a gritos sobre la validez del último gol, porque, no era el defensa al que había empujado al delantero contrario, sino que era éste el que se había dejado caer engañando así al árbitro. La discusión duraba toda la semana. Las Familias, personajes y establecimientos del tramo que venimos describiendo eran: por el paramento de la derecha, cantonera bajando, “La Botigueta”, el supermercado del barriio. Allí uno podía comprar desde unos céntimos de azafrán ahsta una gavilla de alfalfa para los conejos. A continuación, sucesivamente, Augusto Fidela, tío Quico, el Musafero, tío Eduardo, els Porra, Guaiteta el fundador de l fábrica Choví, els Capons, Fernando Llácer, el cine Piñana, els Baló, els Fochos, els Chapíns, la Pachola, Navarro, els Paquet, Micalet de bon viure, Pascualet de Silleta, la fábrica de carros, els carreros, Chalmés, el Llavador y al final de la calle Colomer y la Formechera, cuya casa estaba ubicada donde ahora está la farmacia de Almudéver. Desde la esquina de esat casa se podía divisar Sollana, Almussafes y el Mas de reig. Dentro de este perímetro todo eran campos de cultivo.
Por el parámetro izquierdo, enfrente de las “Botigueta”, bajando al Alcaldet, mi familia els Capolls, el tío Roque Lahiguera, el ídolo de los peques de la calle. En las noches de verano, después de cenar, se sentaba en la acera, con las piernas cruzadas, rodeado de todos los niños, nos tenía embaucados contándonos historias de un tal Andreu. Desde allí se oía un tap, tap, tap; era la tía Julia la Carrasqueta que con un martillito claveteaba el mimbre construyendo graciosas cestitas para los hermanos Beltrán. A continuación Pepe Carabaso, Esperanza, la Grasieta, la escuela de don Mónico, els Gumbau, Daniel y las telefonistas, el cine Doré. El gallinero de este cine era el paraíso ideal de nuestra infancia. Los domingos por la tarde, mi pandilla de amigos Pepe Prades, Eduardo Carrió, Vicente Soler y Aracadio Ull disfrutábamos de lo lindo haciendo rabiar al acomodador con nuestras diabluras, aplaudiendo con rabia al “chic valent”, Kend Maynard, cuando aparecía como un torbellino con su caballo Tarzán en persecución de los cuatreros. Aquello era el disloque por el ruido y la polvareda que levantábamos con nuestro pataleo. Y al final, las películas de regalo “Popeye” o del “Gordo y el Flaco” nos llenaban de optimismo nuestro inocente espíritu infantil. ¡Qué recuerdos!. También había sesión los sábados y domingos por la noche con el consiguiente barullo a la entrada y salida de los cines. A continuación de este cine estaban ramón el Capó y les Carboneres. Ya en las afueras un horno de cal, el campo de fútbol, “La fuente” y el camino de Almussafes bordeando de moreras.
obras del que después sería el grupo escolar Santa Bárbara. La vida en aquel entonces era muy dura y penosa y, sin embargo, la gente cantaba alegre en el campo, fábricas y talleres. En el tramo de nuestra calle Mayor se hacían realidad las palabras de fraternidad y solidaridad; nos queríamos, nos ayudábamos en lo posible. Incluso en las faenas agrícolas: “Espolsà cacau, colluda de dacsa y florechà”: Las noches de verano, bajo un cielo rabiosamente estrellado, plantábamos mesas en el centro de la calle y cenábamos en entrañable armonía. Nos disfrazábamos de cualquier manera con las consiguientes risas y jolgorio, bailábamos tangos y pasodobles y cantábamos fragmentos de zarzuelas ¡Qué tiempos aquellos!. Algunos vecinos me han preguntado qué tiempo me gusta más el que he comentado o el actual. Mi contestación es que todos los tiempos son buenos o malos según les va a cada cual. De todos modos yo me atengo a lo que dice la segunda parte de la primera estrofa de “Las Coplas de Jorge Manrique a la muerte de su padre”.
Cuán presto se va el placer Cómo, después de acordado da dolor Cómo a nuestro parecer
Detrás del campo de fútbol se podían apreciar aisladas, rodeadas de campos, las incipientes
66
Cualquier tiempo pasado fue mejor.
Festes Benifaió 2018
Recuerdo de mi infancia Dedicado a mi hermano Paquito, “el Blanco Roc” Amparín Juanes Piles “La Roca” Hoy recuerdo pasajes de mi infancia. Tenía ocho años, cuando antes de ir a la escuela me decía mi madre: -“Tienes que ir al campo, a traerles chocolate caliente a tus hermanos.”-Y así lo hacía, aunque a veces hiciera mucho frío. En aquel tiempo, llegaron las vísperas de mi Primera Comunión, mi madre comentó en casa que las catequistas daban los trajes “de corto”. Casi todas las niñas llevaban su vestido corto, pero, mi hermano Paquito quería que yo llevase uno largo, porque era más ceremonioso y se correspondía más con aquel hermoso acto y así lo participó a mi madre. Pero en días cercanos a mi Comunión llamaron a mi hermano a reclutarlo, lo que le impidió acompañarme en mi gran día. A pesar de todo, la alegría invadía mi espíritu, yo estaba muy contenta y feliz. Recuerdo que me pasee por todo el pueblo repartiendo estampitas y recogí muchas pesetas, que me ofreció la vecindad porque conocían a mi madre. Es evidente porque eran otros tiempos. Paquito, a su regreso de hacer el servicio militar, me trajo muchos regalos. Pasaron los años, mis hermanos me cuidaban mucho y con su trabajo me daban tanto, que me hacían pensar que yo vivía como una reina. En Fallas, todas mis amigas y yo queríamos desplazarnos a verlas a la capital, pero a las madres no les parecía bien que fuéramos solas; entonces se me ocurrió: - Se lo diré a mi hermano Paquito - Y así fue, y él me dio su afirmación. Fuimos a la feria, cuando nos encontrábamos arriba de la noria, miraba hacia abajo, y allí estaba Paquito, alto, grande y fuerte; cuidando a nosotras y a nuestras bolsas. Yo me encontraba satisfecha, protegida y me enorgullecía de su comportamiento. Después nos acercamos al teatro. Yo quería mucho a Paquito, porque siempre estaba jugando conmigo. Cuando llegó la riada, mi hermano corrió a casa para conocer cómo estábamos. A mi
madre, que no quería salir de su casa, la cogió en brazos y la subió más arriba, a un lugar seguro. Al anochecer, cuando Paquito regresaba de la plaza, se asomaba a mi habitación a darme las buenas noches. Fui creciendo. Un día me dijo:- Mañana cuando regrese del trabajo, iremos a la tienda de ropa del Chitanet . – Y me compró mi primer pijama. Cuando mis amigas iban al cine, yo también quería ir, pero mi madre me decía que todos los domingos no podía ser; recuerdo que él me tomó de la mano y fuimos a hablar con la taquillera del cine y le dijo:- Mira, ésta es mi hermana, cuando venga al cine tú le das una entrada, que más tarde, cuando yo vuelva aquí te la pago. Los días de lluvia veíamos películas.- Y eso se repitió muchas veces. Lo mismo hizo con la peluquería, donde todas las semanas iba a que me lavaran el cabello. En la heladería de Manolo, repitió lo mismo. – Ésta es mi hermana Amparín, cuando quiera polos se los das, que yo pasaré y te los pagaré.- Y así se cumplía. Yo era muy feliz. Mi madre limpiaba todos los días el lavadero. Cuando hacían una película de Lola Flores, mi
67
hermano Paquito se quedaba de buen agrado limpiando el lavadero, para que nosotras dos pudiésemos ir a verla y descansara un poco nuestra madre. A pesar de los tiempos difíciles en que vivíamos, me encontraba feliz. A diario recuerdo a Paquito. Él fue un buen hijo y un gran hermano, generoso, trabajador y muy especial. Pasó el tiempo, mi hermano enfermó y se lo llevó Dios a su Gloria. Dejándome muy desconsolada y triste. También recuerdo a mi trabajadora madre, siempre desde la madrugada con las mujeres en el lavadero; y por la noche limpiando, pintando las paredes con cal, también el tronco de los árboles. En otoño, cuando caían las hojas de los árboles, se metía dentro del agua y con un rastrillo las sacaba. Cuando nacía un niño de madrugada, venían y llamaban a la puerta para que les vendiera mi madre lejía. También vendía jabón, azulete para la ropa blanca. Si alguna la necesitaba, ella le ayudaba a lavar la ropa, o bien si le pedían que les dejara jabón ella se lo prestaba de buen agrado. Cuando algún niño caía al agua de la fuente, ella lo sacaba. Venían muchos niños a la fuente para aprender a nadar, y ella cuidaba de todos para que no se ahogaran; concediéndole un turno y un espacio de tiempo a cada uno, para que todos disfrutaran por igual. Mi madre crió cuatro hijos y fue muy buena con todos. Teníamos regalos en Reyes. En la mesa no nos faltaba comida, gracias también a la bondad de las personas del pueblo, que nos traían presentes cuando eran fiestas. Su mundo fue la familia y el lavadero, donde trabajaba para mantenernos. Así fue su vida, hasta que un día dejó de respirar. Aún las vecinas del pueblo la recuerdan, y a menudo me hablan de ella. Siempre mi familia la recuerda y quiere. ¡Gracias madre, por ser mi madre!
Festes Benifaió 2018
Casa Pastilla: “No me tornarán a tirar de ma casa” Leo García – con la imprescindible colaboración de Ángeles y Juan Gadea Mariano se levantó contento esa mañana, Ángeles y los niños aún dormían, no había amanecido y tampoco pensaba hacer mucho ese día, pero ya se había acostado con cierto revoloteo en el estómago. Lió un cigarret con mucha maña y salió a la calle a recibir el fresco de la madrugada. Allí estaba, por fín en su casa, de dónde no tenía que haber salido nunca. Se casó años atrás y alguna rencilla con su hermano (cosas de familia), le había llevado a buscar un hogar para él y su mujer….y los que iban a venir y eso que la casa era lo suficientemente grande para todos. Ahora que su hermano también se había casado y se había ido, Teresa, su madre le había pedido que volviera con su mujer y los niños, había mucho sitio. Y él encantado: estaba ya harto de rodar por casas desconocidas Podía haber comprado una para la nueva familia, tanto él como Ángeles procedían de familias con posibles y habían tenido la oportunidad de establecerse, sin embargo Mariano prefirió arrendar convencido de que tarde o
temprano se quedaría con la casa de la calle San Fernando, la consideraba suya.
Sintió alivio, estaba arropado, cerca de su madre y dónde había nacido, y además, para que negarlo, ahora el dinero del alquiler lo tenía para sus cosas. Primero fue en el carrer Glorieta, después en el carrer de la Ermita. No era muy normal para un hombre de bien con la responsabilidad de cuidar de su familia tener que cambiar cada poco tiempo, pero las circunstancias le habían obligado y no se le pasaba por la cabeza comprar una en propiedad. Miró a su izquierda mientras le daba una calada a su cigarrillo. A través del humo se adivinaba difuminada la Plaça de les Punxes y casi podía verse a sí mismo y sus amigos correteando y jugando casi cincuenta años atrás. Lástima de plaza. La noche anterior había estado en el casino con los amigotes y se rumoreaba que allí mismo iban a construir un mercado al estilo del Central de Alicante o Valencia o el de Colón. Bueno, igual era para bien, le daría más vida a la zona. Incluso en-
68
Festes Benifaió 2018
tre vino y vino, al son del acordeón que había aprendido a tocar de pequeño, le venían palabras a la mente y compuso unas estrofas para celebrar la noticia: “I en una plaça que la diuen les Punxes un mercat molt bonico mos farán…” Pero el rumor, como suele pasar, no contenía toda la verdad. Un día se presentó un alguacil en la puerta de atrás de casa, en el carrer Portelles, mientras adecentaba un poco el corral. Tenía que ir al Ayuntamiento porque el Alcalde quería notificarle a él y a algunos de sus vecinos un tema importante. La visita lo dejó intranquilo. Y, efectivamente, el nuevo mercado, no solo abarcaría la Plaça de les Punxes: el Ayuntamiento expropiaría unas cuantas casas a continuación, incluida la de Mariano.
siempre. Construyeron una gran casa de campo, con habitaciones suficientes para Mariano, Ángeles y los cinco jovenzuelos: Marianet, Angeletes, Micalet, Pepica y Eduardo, además de los espacios para los aperos de labranza y los animales que se criaban habitualmente para el sustento de la familia. L’haca, pese a las protestas de Ángeles, entraba y salía por la puerta principal, al igual que los bueyes con los que negociaba Micalet. Mariano, radical en algunas decisiones, se había negado a abrir puerta en el corral, de forma que sólo había una en todo el caserón. El motivo era la seguridad. En la casa de la calle San Fernando le habían robado el rossí sacándolo del corral por la portella mientras dormían. En esta nueva casa, ni lo iban a mover más ni le iban a robar…
Otra vez traslado. Tres veces ya y ahora de manera forzosa y de SU casa, la que le vió nacer y de la que no tenía pensado irse nunca.
Poco después estalló la Guerra. Marianet y Micalet fueron llamados a filas y Eduardo, más joven (demasiado), quizá viendo a sus hermanos marchar, quizá espoleado por sus amistades y por su inconsciencia, se fue también voluntario. Y el caserón quedó medio vacío, pero por poco tiempo.
“No me tornarán a tirar de ma casa” sentenció agraviado. Y para cumplir lo dicho decidió construir una lejos del casco urbano. Ángeles había heredado un campo a una distancia del pueblo que permitía seguir integrados sin peligro de que les volvieran a molestar, una casa para
La aviación italiana empezó a visitar el pueblo bombardeando la línea férrea a su paso, demasiado cerca del casco urbano. Cada vez que se acercaba “La Pava” decenas de amigos y familiares de Ángeles y Mariano corrían a guarecerse a Casa Mariano Pastilla y allí, en
las habitaciones vacías de los hijos ausentes, en el corral, en la pallissa, en cualquier rincón se instalaban esa noche y las siguientes. Incluso tuvo huéspedes fijos. El capitán de la compañía de Marianet tuvo conocimiento del seguro enclave dónde vivía y decidió “pedirle” que acogieran a su mujer e hijos en Casa Mariano. Y así fue. La “señora” demostró unos humos inapropiados para la delicada situación del momento y la generosa hospitalidad de Mariano y Ángeles, y finalmente fue invitada muy sutilmente por esta última a acomodarse en una casa del pueblo más céntrica y acorde a su “estatus”. Pero siempre tenían huéspedes evacuados de zonas peligrosas, al igual que en otras casas del pueblo. Y pasaron los años, y pasó la guerra. El carácter extrovertido de Mariano y el especial enclave de la casa hacía que estuviera siempre abierta a amigos y familiares, a celebraciones, paellas, amenizados por él mismo y su acordeón. La anual matanza del cerdo se convirtió en cita habitual de amigos y más o menos conocidos. Mariano sacrificaba dos animales: uno para ellos y el otro para festejar y compartir con todo aquel que se acercaba esos días por allí. Mariano lo consiguió: nunca lo tiraron de allí… porque no vivió el tiempo suficiente. El cemento fue comiendo espacio a la fértil tierra acercándose, pero no lo bastante rápido. Yo soy uno de sus bisnietos. Mi madre me llevaba de pequeño a visitar a la bisabuela y a sus tíos y recuerdo una buena caminata desde las últimas casas de Benifaió adentrándonos en la huerta. El último tramo, ya cerca, estaba flanqueado por decenas de “dompedrers” con sus flores amarillas, rojas y blancas. Mariano no lo vió, pero las casas han llegado hasta allí y han sobrepasado el campo inexorablemente. A finales del siglo pasado quedó todo urbanizado, absorbido por la SAU 4 pero al menos, si puede verlo desde dónde esté, le quedará la satisfacción de tener viviendo en aquél terreno a un nieto, cuatro bisnietos y dos tataranietos.
69
Festes Benifaió 2018
“Cordà i Processó del Foc” de Benifaió en l’últim quart del segle XX PENYA EL COET
Leo García Membre fundador Penya el Coet
La Cordà i Processó del Foc a Benifaió, en homenatge a la Divina Aurora ha mantingut un fort sentiment i afició entre els joves i no tan joves al llarg de dècades. Històricament la gestió anual de la festa ha estat a càrrec dels Clavaris de la Divina Aurora o Fadrins que, per quintes, després d’haver fet l’antic Servei Militar i abans de “passar per vicaria” tenien el dret (i el deure) d’organitzar la festa que porta el seu nom (Festa dels Fadrins), equiparada en importància a la Festa del Poble. La Processó és el dia 20 d’Agost. Cordaes, a l’època de què parlem, hi ha hagut fins a tres: 20 d’Agost, Festa dels Fadrins; 22 d’Agost, Festa del Poble; i la Setmana Fallera. Esta ultima segué instaurada coincidint en la recuperació de les festes de Falles al poble per part de les comissions Santa Bàrbara i Arturo Mas l’any 1976, i va durar uns pocs anys. La Processó del Foc no ha patit grans alts i baixos. El maneig controlat dels coets agarrats en pinces de fusta fa que fins als més reticents a la pólvora s’atreveixen a assistir complint en un dels molts actes inherents al fet de ser Clavari de la Divina Aurora. Un altre cantar es la Cordà. La Cordà requereix un maneig dels coets més expert, responsable, prudent i a la vegada festiu, joiós i aparentment anàrquic, però per damunt de tot precisa afició. Un jove que no tinga afició a la Cordà com a molt serà Clavari l’any que el toque i assistirà a la Processó i a dures penes a la Cordà d’eixe any. Mai més. És prou habitual que l’acompanyant o “caixer” que assisteix al Clavari donant-li coets un darrere de l’altre durant la Processó siga major en edat i més experimentat en el maneig de la pólvora.
En eixe context, la Processó era de participació exclusiva dels Clavaris de l’any corresponent i els seus acompanyants, mentre que les Cordaes eren i continuen seguint de lliure assistència. Per a molts el ritu de ser Clavaris era el ritu d’iniciació en el maneig de coets. Uns altres, tan prompte com podien dir als seus pares (o no dir-los) que “s’anaven a acostar”, allà que es plantaven i mai més es perdrien una. El baptisme de foc era en poc més de 14 anys... El final dels ‘70 i principis dels ‘80 segueren anys de gran esplendor a les Cordaes. La Corda es penjava des del balcó de la primera planta de la Casa dels Falcó fins al finestró dret de l’església. Una a una la Peça en la dotzena de coets esvarava sobre la Corda passejada pels voluntaris que es barallaven per portar-la mentre la resta d’assistents pugnava per agarrar-los al vol o de terra i llançar-los a l’aire, per a goig de les desenes d’aficionats que poblaven la Plaça. Mentrestant, sobretot a la Plaça i la Placeta, uns altres anaven cremant dotzenes i dotzenes de coets omplint el recinte de foc i trons. La normativa era prou laxa: estava permès llançar coets per tot el nucli urbà a partir de les dos de la matinada i pràcticament no hi havia hora de final. En tot cas la festa es concentrava a la Plaça, la Placeta (Plaça del Progrés), el Passeig (carrer Santa Bàrbara) i el carrer Nou, on un conegut pub permaneixia obert per l’avituallament dels aficionats i refugi dels espectadors i espectadores.
70
Segué una època vertaderament excepcional. Als coets dels Clavaris es sumaven els dels particulars i el ritme era trepidant a tota la zona principal: foc continu en un gran espai durant almenys tres hores. Mereixen especial menció una colla d’amics, els “Marxosos”, que ompliren els carrers de coets durant anys, així com un parell de particulars que apareixien en una maleta de viatge plena de coets i contribuïen any rere any de manera molt activa. Els últims anys de la dècada dels ‘80 l’assistència va començar a ressentir-se i amb esta la quantitat de coets. El ritme i duració de la Cordà decreixia de manera evident any rere any. Els motius foren diversos: els Clavaris de la Divina Aurora no tenien l’afició d’altres generacions i es limitaven a cremar els coets a la Processó per obligació, i de mala gana llançar la resta a la Cordà. En una Processó es cremen de quinze a vint dotzenes de coets per Clavari. No era estrany fins eixos anys la compra d’entre huitanta i cent dotzenes per cap: vint per a la Processó i la resta per a la Cordà. Des d’eixa època a dures penes es compren quaranta, afectant la caiguda especialment a la Cordà. Per altre costat hi hagué un buit generacional que deixà sense relleu als principals actors dels últims deu anys. La Cordà va estar a punt de desaparèixer. El començament dels ‘90 segué desastrós. La Processó, com sempre, es mantenia degut al caràcter quasi obligatori (per tradicional) per part dels Clavaris, però la Cordà degenerà perdent una gran quantitat d’assistents i de coets, i la dispersió de la zona de foc contribuïa negativament al ritme de dispar.
Festes Benifaió 2018
I de les cendres de l’esplendor dels ‘80 va nàixer la Cordà moderna, organitzada, reubicada exclusivament a la Plaça i la Placeta, delimitada expressament en tanques i per damunt de tot alimentada per un grup de gent de Benifaió, amants de la pólvora, la tradició i la festa del foc renovador. Era l’any 1992 i un grup heterogeni de benifaionencs, la majoria al voltant dels vint/trenta anys, s’uniren per una sola causa: la continuïtat de la Cordà (i per conseqüència de la Processó del Foc). No feren falta moltes reunions ni acords; simplement uns pocs conjuraren per retornar la lluentor que la festa mereixia. No tenien molt de temps; correrien la veu entre els pocs triats que sabien que respondrien a la crida: els incondicionals que durant els últims quinze anys havien assistit sense haver-los convocat a cadascuna de les tres cordaes, fins i tot en dies en què la pluja havia obligat a l’ajuntament a anul·lar l’acte, on es presentarien a llançar coets baix el diluvi. Hi havia gent de totes les edats, oficis, afinitats polítiques... Allí estava Luis Santonja i el seu germà Pere, els germans Mezquita, Álvaro Llácer, Marco Rovira, Salvador Sanleonardo, Jacinto Caballero, Pepe “Baldo” ( que després de vint-i-cinc anys en la Penya s’ha jubilat en tots els honors ), Niso Guijarro, Juan Antonio Rubio, els germans Melero, Oscar Campos, Toni Corneo, Miguel Angel Fort, Julian Rios, Paco y Vicent Llácer, Paco el Roget, Secundino, Paco “el Conde”, Vicent Lerén, Roger Marí, Leo García i d’atres més... No fou una convocatòria ni es va consultar la disponibilitat; un cridava a un altre i li deia: “La Cordà i la Processó estan morint. Anem a crear una associació per donar-les una espenta i tu ja eres soci. Tal dia reunió.” Havia nascut la PENYA EL COET. Eixos pioners i els que els anys pròxims es sumaren i feren créixer la Penya i la festa van garantir (i a dia de hui encara ho fan) la continuïtat de la Cordà i potser també de la Processó del Foc de Benifaió. S’arribaren a cremar més de 5.000 dotzenes de coets: 60.000 coets d’eixides en poc més de tres hores, superant inclòs en número a la més famosa Cordà, la de Paterna.
Els membres de la Penya el Coet s’encarregaren des de llavors de forma desinteressada de gestionar tot l’esdeveniment: localització de les tanques per a tancar la Cordà, transport, muntatge, desmuntatge, seguretat... fins i tot oferien refrigeris en llanda dins el recinte. Al mateix temps, en organitzar-se l’esdeveniment en una zona perfectament delimitada i tancada, els benifaionencs de totes les edats s’acostaven pràcticament fins a la línia de foc com no ho havien pogut fer mai, i els bars i pubs contigus tenien la possibilitat de quedar-se oberts sense risc. En poc de temps a la Penya el Coet es sumaren altres grups més o menys organitzats com “Ché Quin Fum Fá” en Carlos Garcia, Darío Magraner, Eduardo Alcañiz, Gerardo “sequi”, Salvador Salvador, Pachol, entre altres; que tot i que no participaven en la gestió de l’esdeveniment afegien afició, coets i alegria a la festa. Més de vint-i-cinc anys de contínua lluita per la tradició han transcorregut. La Penya el Coet s’ha anat adaptant a les normatives locals, autonòmiques i estatals. Tot lo món disposa d’almenys l’acreditació CRE, si no RGCRE. No és fàcil continuar al peu del canó en l’administració imposant noves normes
71
creades per altes esferes que desconeixen la idiosincràsia de la Cordà i la Processó, però tot i això la festa continua. Els últims anys s’ha sumat una nova associació molt activa: “El Xiflec”. D’alguna manera és un relleu generacional que participa ja al cinquanta per cent en la gestió de la festa, descarregant eixe pes de responsabilitat i feina de les esquenes de la direcció i integrants de la Penya el Coet. A dia de hui, a més de l’aportació inestimable i imprescindible a la Cordà, la Penya el Coet participa activament junt a El Xiflec a la Processó del Foc, que junt en l’assistència dels Clavaris, protagonistes de la festa i els Clavaris 25 i 50 aniversari han fet de la mateixa un gran esdeveniment que lluïx per si mateix més enllà de la representació religiosa, la qual la fa molt més vistosa. Sense cap dubte la tenacitat dels pioners, els fundadors de la Penya el Coet (dels quals encara hi ha els que segueixen més d’un quart de segle després), significà el manteniment i ressorgiment d’una festa centenària imprescindible en la tradició benifaionenca, una festa que és absolutament mereixedora de protecció institucional com a patrimoni cultural.
Festes Benifaió 2018
Noms i Cognoms Aquest podria ser simplement un llistat de persones relacionades amb l’ajuntament de Benifaió allà per l’any 1975. Però darrere d’aquest llistat hi ha una història per a contar. Un dia d’hivern la meua germana Maite em crida al treball. -Vine que al pare li ha agafat un ICTUS. Desorientada i preocupada faig una mini maleta amb 4 peces de roba i tire una hora i mitja, llarguíssima, cap a l’hospital de La Ribera. Entre al box d’urgències, mon pare assegut al llit parla amb el metge amb un somriure. Em mira, el bese i el metge pregunta: -Isaac qui és aquesta xica? Sorpresa amarga; no sap el meu nom. Em mira i riu. -Se qui és, però no puc dir el seu nom. No saps molt bé com reaccionar, però el veus somriure i confies en ell. El meu nom no és important, ell sap que jo, sóc la seua filla. Passen dies i prompte ens diuen que cap a casa. Mon pare té afectada la part del cervell que ens proporciona el llenguatge i li costa recordar paraules, noms... i fins i tot lletres. En casa, amb esforç, coratge, amor propi i força de voluntat, que ha demostrat sempre al llarg de la seua vida, comença a escriure paraules, intentant que no falten lletres. Escriu noms de persones que coneix i a poc a poc recorda aquelles que l’han acompanyat al llarg dels anys. Recorda noms de companys de treball (Ell va ser un dels dos primers Policies Locals que va tindre Benifaió). I ací comença a fer un document amb NOMS I COGNOMS.Pregunta als coneguts, busca i rebusca en els papers que guarda... fins i tot visita el cementeri per a recordar a alguns d’ells que ja no estan. Aquest llistat és tan important com que la voluntat i l’esforç d’un home poden fer que torne a ser “mon pare «, que escriu i recorda perfectament els noms de els seus 4 fills i 6 néts, la seua primera i segona dona, familiars, amics, companys... i els de tota persona que coneix al poble.
El meu nom no és important, sols heu de saber que sóc «La filla d’Isaac ; El Policia”. POLICIA MUNICIPAL L’any 1972 es convoquen oposicions per a dues places de Policia Municipal. Es van presentar a aquesta convocatòria: · D. Alfonso Durán Ciller. · D.Enrique Sanz Franco. · D. Joaquín Martínez Pérez. · D.Isaac Martínez Ramos. Membres del Tribunal de l’oposició: · D.Ramón Ruvial. · D.Vicente Escribà. · Sr.Alcalde: D. Arcadio Guillem Esplugues. · Secretario : D. José Manuel Chirivella Moret. Les oposicions es van celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Benifaió a les 11:00 hores del 12 de Novembre de l’any 1972. Quedant com a guanyadors: D. Alfonso Durán Ciller i D.Isaac Martínez Ramos. Després de passats els 30 dies hàbils que marca la llei se’ls nomena com a propietaris de la plaça de Policia Municipal, jurant el càrrec respecte de les obligacions legals. El dia 1 gener de 1973, s’incorporen al Municipi els dos primers Policies Municipals de la població.
El seu primer uniforme, de color gris, gorra de plat i arma reglamentària. L’Ajuntament adquireix dues motos, marca Ducati de 250 cc de cilindrada, per patrullar els carrers del municipi. Després d’aquestes dues noves incorporacions, queda la plantilla del Cos de Vigilància i Seguretat de la següent manera: Cap de la Policia: · D. Rafael Campa Moreno. Policia Municipal: · D. Alfonso Durán Ciller . · D. Isaac Martínez Ramos. Vigilants: · D. Indalecio Salgado Rodriguez. · D. Santos Correas Cotoval. Vigilants Nocturns: · D. Álvaro Gómez Marcos. · D. Vicente Alepúz García. · D. Salvador Gómez Clérigues. Vigilant en l ‘Ajuntament : · D. Vicente Fort Domingo. Agutzils: · D. Alfredo Duart Cardete. · D. José Selma Grau. · D. Eduardo Rodriguez Esteve.
72
Festes Benifaió 2018
AJUNTAMENT DE BENIFAIÓ ANY 1972. • Alcaldia: Sr. Arcadio Guillem Esplugues. • Tinent d’Alcalde: Sr. Salvador Gonzalbo Domingo. • Regidories: D. José Marí Clérigues. D. Eduardo Greus Costa. D. Teodoro Filasa Grau. D. José Clérigues Beltrán. D. Enrique Duart Clérigues. D. José Rodrigo Pascual. D. Vicente Fort Torregrosa. D. Miguel Bria Gómez. D. Salvador Piles Ferrando. D.José Clérigues López. D. Arcadio Rovira Alepuz. · Secretari: Sr. José Manuel Chirivella Moret · Dipositari: D. Ernesto Conesa Sáez. · interventor: D. Eliseo Granero Antón. · Recaptador: D .José Sellés Botella. · Jutge: D. José María Iborra Sellés. · Arquitecte: Leopoldo Blanco Mora. · Aparellador: José Enrique Abad Donicci. • Administratius: D. Pascual Duart Gadea Dña. Ángeles Martínez Gil. D. Alfredo Blasco Tello. D. Francisco Mateu Cerdá. D. José Martínez Olmos. D. Salvador Costa Martínez Dña. Francisca Ferrando Clérigues.
GERMANOR Aquesta associació era l’encarregada de la recaptació i repartiment dels productes agrícoles i ramaders. També de l’administració i cotització a la Seguretat Social de l’època, a través del “Cupó”. MEMBRES: President: D.José Esplugues Lozano. Conserge: D. Eusebio Girona. Guardes Rurals: D. Vicente Rubio Bisbal. D. Salvador Cambres Mulero.
CONSERGE MERCAT MUNICIPAL: Sra. Teresa Pérez Clérigues.
PERSONAL DE SERVEIS PÚBLICS TELÈGRAFS: D. Manuel García Solaz. CORREUS: D. Vicente Escribano Descalzo. CARTERS: D. Amadeo Montrull Escrivá. D. Julio Duart Duart. D. Gabriel Molina. D. José María Luján Sagres.
CENTRES EDUCATIUS DEL MUNICIPI • Col·legi Públic Santa Bàrbara Direcció: José Salazar Salvador. Conserge: D. Pablo Moreno Ortiz.
CONSERGE DE L’ESCORXADOR MUNICIPAL: D. Modest Soria Pardo.
ESGLÉSIA PARROQUIAL SANT PERE APÒSTOL Rector: D. Salvador Peñarrocha Montesinos. Coadjuntors: Mn. D.Enrique García Tadeo. Mn. D.Alfredo Alcoy Chulio.
CONSERGE SAFAREIG MUNICIPAL: Sra. Amparo Piles Sanchís.
CASA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL Sergent: • D. Eusebio Saz Jiménez. Guàrdies: · D.Tiburcio López. · D.Ignacio Ramirez · D.Elicio Tárraga. · D.Serafín Burriel. · D.José Fresneda. · D.José Penco Rodriguez.
73
CONSERGE CEMENTIRI MUNICIPAL: D.Emilio Beltrán Francès. PEONS D’OFICI: D.Julián Peñarrubia Garrido. D. Vicente Rodríguez Gosp. MANTENIMENT FONTANERIA : José Alós Escrivá.
• Col·legi Filles de Crist Rei. Direcció: M. Ana Del Castillo.
Festes Benifaió 2018
Arquitecto Artal Julián Lladosa Emilio Artal Fos Sueca 1895- Valencia 1969 Miembro de una familia de labradores acomodados, Emilio Artal se distinguió por ser uno de los más destacados del grupo de profesionales que proyectaron viviendas económicas y dignas para la clase obrera. Se especializó en arquitectura doméstica, dotando a sus proyectos de un tratamiento sencillo y funcional. A lo largo de toda su trayectoria demostró una coherencia poco común en la arquitectura valenciana de su tiempo. Artal empezó la carrera de arquitectura en Madrid y obtuvo el título en la escuela de Barcelona en el año 1922. Inmediatamente después se estableció en Valencia. En 1925, Artal fue nombrado presidente de la asociación de Arquitectos de Valencia y, al año siguiente, presentó en el XI congreso Nacional de Arquitectos celebrado en Madrid una ponencia con el título “El urbanismo en las agrupaciones de carácter rural”.
También destacó en el campo de la docencia, destacando en este ámbito su nombramiento como director del Instituto Luís Vives de Valencia en 1936.
Durante los años 1925 y 1926 proyectó los primeros grupos de casas baratas para las Cooperativas Dependientes de Comercio y La Emancipación, a los que siguieron los del Grupo Ramón Cano ( 1927), los de la calle Castellón (1927), la Dependencia Mercantil (1928), la cooperativa de Artes Gráficas (1935) o el edificio de la avenida Germanías (1936); todos ellos anteriores a la guerra civil española. Además, en 1931 diseñó en la casa de V. García en la ciudad de Valencia, proyecto que permite constatar como Artal es capaz de adaptar su estilo a los recursos económicos y a las necesidades del promotor, con medidas como el empleo de toques neobarrocos para conferir mayor ornato a la fachada. En todos sus edificios concentraba su esfuerzo en el estudio de las plantas para aprovechar al máximo el espacio y eliminar las zonas muertas, además de procurar el aprovechamiento al máximo de la luz solar y diseñar distribuciones más coherentes. Asimismo, mostró siempre un gran interés por resolver
74
Festes Benifaió 2018 los problemas que planteaban el higienismo y la ventilación en las viviendas y por el urbanismo. De hecho, fue uno de los primeros arquitectos en aplicar el concepto de ciudad jardín, idea que había surgido en Inglaterra a finales del XIX y que consistía en integrar la arquitectura urbana en un medio rural más saludable. Artal asumió los postulados del del racionalismo, movimiento arquitectónico caracterizado por la primacía de la línea recta, la conjugación de volúmenes puros, el rechazo firme a toda ornamentación vacía y gratuita, el predominio del concepto de estructura y función y el uso de formas geométricas simples. Este movimiento, surgido en Europa a raíz de las devastadoras consecuencias de la I Guerra mundial, supuso un cambio radical en la visualidad y estética constructiva imperante hasta la fecha y presenta múltiples similitudes con la producción de las vanguardias pictóricas europeas de principios del siglo XX, sobre todo con el cubismo y el neoplasticismo. Destacado miembro de Izquierda Republicana, cuando estalló la guerra española emigró
con su familia a Argentina, país en el que permanecería durante 10 años. Tras una breve estancia de siete meses en Italia, en 1946 retornó a España, estableciéndose definitivamente en Valencia. Tras su regreso a Valencia, Artal proyectó el edificio Ferca (1949) y el grupo Ramón y Cajal (1958), casi todos para la cooperativa de agentes comerciales. Otros trabajos realizados en esta ciudad fueron la construcción de dos subcentrales eléctricas ( 1924) y la dirección de las obras del Ateneo Mercantil , junto a Cayetano Borso, edificio inaugurado en 1953. También Preparó el pabellón valenciano para la Exposición Iberoamericana que se organizó en Sevilla en 1929. En la localidad de Benifaió, el arquitecto Artal desarrolló el proyecto de ensanche general (1925) y el del Mercado Central Municipal (1929), así como el proyecto del colegio que años más tarde se denominaría Santa Bárbara. La finalidad del edificio del nuevo mercado no era otro que albergar a los comerciantes que, tradicionalmente, participaban en el mercado que se realizaba en la plaza, por lo que proyectó un inmueble de un sólo espacio distribuido en una única nave central. Su fachada principal tiene un gran arco ojival y como único elemento decorativo destaca el friso con alegoría a la “abundancia” obra de Vicente Beltran Grimal. Además, hay que destacar la existencia de cuatro lámparas de 75
Martinez Orts y de restos de cerámicas de Bellver Delmar. El mercado de Benifaió fue considerado en su día uno de los mercados más modernos de la Comunidad Valenciana, junto a los mercados de Colón y Central de la ciudad de Valencia y el Mercado central de Alicante. Estos mercados eran considerados un símbolo de modernidad y prosperidad. BIBLIOGRAFÍA: -CARASQUER ARTAL, J. A. “Emilio Artal Fos”, Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, 2009, pp.26-28. També en BIM Sueca, núm. 28, febrer de 2014, p. 23. -“Emilio Artal”. Diccionario de las vanguardias en España( 1907-1936).Madrid, p. 66. -“Emilio Artal Fos”, Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, t. II València, 2005, p. 126. -BENITO GOERLICH, D.: “Emilio Artal Fos”, La arquitectura del eclecticismo en Valencia. València, 1993, pp.308-309. -PEÑIN, A. : “Emilio Artal Fos”, Valencia, 18741959. Ciudad, arquitectura y arquitectos. València, 1979, pp.124-125. -SERRA DESFILIS, A.: “ Emilio Artal Fos”, Eclecticismo tardio y art decó en la ciudad de Valencia 1926-1936. València 1996, pp.196198. - La ciudad moderna. Arquitectura racionalista en Valencia Catálogo del IVAM ISBN 84482-1667-9.
Festes Benifaió 2018
Para esa gente que tuvo que emigrar de su pueblo, su tierra y su País… A vosotros, campeones, que tuvisteis que abandonar a vuestros padres, hermanos, amigos, a la familia en general, para labraros un futuro más digno y así con vuestro esfuerzo pudisteis haceros vuestras casas en vuestro querido pueblo. Nada que ver con nuestros jóvenes de hoy en día que, aunque también lo pasan mal por irse a tierras lejanas, no sufren vuestras penurias. Conocí a un señor de edad avanzada que ya descansa en paz, y me comentó que pasó parte de su vida trabajando grandes temporadas en Francia como albañil a principio de los años 60. Me contaba que en uno de los viajes que hizo a España en sus días de descanso, pensó en llevarse a su hermano con él. Una vez llegaron a Francia, el capataz de la obra le dijo que no tenía trabajo para él, a lo que este señor contestó: “o los dos, o ninguno”. Tal fue el caso que tuvo que dejar la obra y buscar otro trabajo. También me contó que llegó a estar dos meses sin probar un plato de caliente, para así poder enviar más dinero a su casa. Una de las veces que volvió a casa, tuvo que dejar todo el dinero ahorrado con tanto esfuerzo en la farmacia para pagar lo que su mujer ya debía, pues ambos tenían un hijo enfermo.
ciales, pero antes de pasar la frontera a Francia les hacían un reconocimiento médico. El reconocimiento era para comprobar que estaban todos sanos, y para ello les hacían formar una fila, todos desnudos de cintura para arriba. El que no parecía sano, se le mandaba de vuelta a casa. También ocurría que muchas parejas de recién casados emigraban en busca de trabajo, y allí nacían sus hijos, los cuales crecían en ese país. Muchos de esos padres que hubieran deseado volver nunca lo hicieron pues sus hijos no quisieron irse del lugar en el que se habían criado.
dejado este ejemplo de honradez, esfuerzo, voluntad y sacrificio. Ahora os toca disfrutar con los vuestros de todo lo vivido, os lo tenéis bien merecido. Un fuerte abrazo de Maribel Marqués. Desear al Sr. Cura Párroco D. Félix, al Sr. Vicario D. Ricardo, a la Sra. alcaldesa Marta, a la corporación Municipal, al jefe y al cuerpo de Policía Local y a todo el pueblo, que paséis unas felices fiestas Patronales en honor a San Pere.
Y esas jovencitas que se iban a casas a servir, sin entender nada del idioma del país en el que se encontraban. ¿Cuántas lagrimitas habrán derramado? A todas esas personas, los que están y los que nos dejaron y descansan en paz, a todas gracias. Gracias de corazón por haber sido tan valientes y emprendedores y por habernos
También me contó que en la pensión que dormían no les dejaban comer en la habitación, y para que el dueño no se diera cuenta, ponían en el suelo unas hojas de periódico para que no se ensuciara el suelo. Otro caso es el que me cuenta una amiga que cuando era joven iba a la vendimia. Allí que se iban los trabajadores con unos trenes espe-
Inmigrantes españoles se disponen a abandonar el país con destino al extranjero
76
Festes Benifaió 2018
1922, es troba a Benifaió l’ara romana El pas dels romans per la nostra terra dóna bon senyal la trobada de l’ara romana al terme de Benifaió l’any 1922. En el mes d’agost de 1922, concretament els dies 6 i 8, el Diario de Valencia publica aquesta troballa amb la importància que suposava pel seu fet històric. Hui, 96 anys després d’aquell moment recordem el que van dir els diaris de l’època d’un moment històric també per als veïns de Benifaió.
77
Festes Benifaió 2018
José García Estellés
(Pepe Moreno El Forner) Pilar José Garcia Estellés, conegut per tots com a Pepe Moreno “El Forner” va nàixer el 10 d’octubre de 1929 a Benifaió. Fill de José Garcia Lloret de Benifaió i Josefa estellés Crespo de Turís., d’ahí li ve el nom de La turisana a la casa de menjars que tenien en la Plaça , el que hui es Casa Balbino. Als 16 anys s’en va anar a valència per a aprendre l’fici de Forner i en 24 anys al costat de la seua dona Pilar Martí Folgado, també de Benifaió, va obrir el forn que van anomenar “Joya de la Ribera” al conegut per entonces com a gran via Salas Pombo (hui Avinguda Miguel Hernández núm. 7). Recordem a Moreno per haver deixat un exemple als jóvens que volgueren començar en un negoci o una xicoteta empresa. Amb il·lusió i molta constància i patint moltes hores de son ell va ser el primer dl poble que, a part del seu ofici, va voler pegar un pas endavant i es va ensenyar a fer moltes coses que entonces no hi havien. Qui no recorda els merengues de cafè?, o les pastes de té?, o les coquetes de sal?. Fins als que anaven fora del poble a altres escoles els encomanaven als amiguets. També va tindre molt bona mà per fer les tortades de pura ametla. Fins a 6 salons de bodes va arribar a servir entre ells Edma, Kataoria o San Patricio., i inclús en altres pobles a part de batejos, comunions i aniversaris que celebraven en cases. Però la “Joya” de moreno era el pasteló de tres classes de crema (yema, ametla i vai-
nilla). I tot adornat en flors de colors i merengue. De tot açò fa 60 anys, és ja un record i per això recordem que va ser un home en vistes de futur. A més en companyia d’uns quants socis muntaren la coneguda com a Panificadora” per a servir en el menjador de “La Ford” el pa i dolços per a molts treballadors. Gràcies tio Pepe per deixar clar com es pot en discreció i responsabilitat passar una vida digna discretament mantenint la teua família i aconseguir el que un vol fer. Et recordarem sempre.
78
LES ENTITATS LOCALS FELICITEN LES FESTES...
Festes Benifaió 2018
Des de l’associació fotogràfica Foto Forum F.11 desitgem unes bones festes patronals 2018 al veïnat de Benifaió i en especial a tots i totes els entusiastes de la fotografia que en són molts i bons. En este temps volem agrair a totes les persones que d’una manera o altra han contribuït durant tot l’any i desinteressadament amb l’associació i els seus objectius. Sense dubte el patrimoni mes valuós d’una entitat com la nostra són les persones, els nostres socis, gràcies a tots. Any rere any volem compartir la nostra passió amb vosaltres. Som una associació cultural diversa i oberta a tot tipus d’aficionat a la
fotografia. Desenvolupem diferents activitats al voltant de la fotografia, tallers pràctics de foto i edició, cursos d’iniciació, exposicions, eixides fotogràfiques, etc. Almenys una vegada per setmana, dijous, ens reunim a la seu social del carrer San José de Calasanç, 2 per compartir, aprendre i difondre l’art de la fotografia i com no, per a fer noves amistats. Fa dos anys l’associació va triar una nova directiva composta per Jesús Mª Sampedro (President), Jesús Santamaría (Vicepresident), Amparo Javaloyas (Secretària) i Carlos Carla (Tresorer) que té com objectiu desenvolupar més activitats, incrementar els socis i recur-
80
sos per a créixer com associació fotogràfica. Des de l’inici estem treballant intensament. Volem aprofitar este espai en el llibre de festes per animar a qualsevol aficionat a la fotografia i antics socis a participar en esta nova etapa de l’associació. Finalment volem recordar-vos que en estes festes patronals tindrem per davant esdeveniments de familiars, d’amics i institucionals que segur no es repetiran i per això no oblideu la càmera de fotos. Salutacions i bones fotos.
Festes Benifaió 2018
Agrupació Protecció Civil de Benifaió Fernando Hernández Navarro El Jefe de la Agrupación de PC Estimados vecinos y visitantes, estamos al comienzo de iniciar las fiestas patronales de Benifaió y como un año más desearos desde esta agrupación local de voluntarios de protección civil que paséis muy buenas fiestas y que sigáis colaborando con la buena voluntad para que todos los eventos que se hacen en nuestro pueblo sean un referente de armonía , solidaridad y seguridad , tambien recordarles a los jóvenes que si les gusta colaborar y ayudar a los demás que se apunten a la Agrupación de Voluntarios de Protección Civil y asi podran experimentar ese entusiasmo de colaboración. Solamente me queda desearos a todos un cordial saludo de mis compañeros y del mio propio .
Des de Benipadel desitgem a tots els veïns i veïnes unes bones festes patronals 2018
Benipadel (Club de Pádel Benifaió)
Des de Benipadel desitgem unes bones festes patronals a tot el poble de Benifaió 81
Festes Benifaió 2018
Motoclub Tramusser Benifaió Somos un grupo de Amigos que tenemos la afición por las Motos, nos reunimos para cualquier tipo de actividad relacionada con motos (Salidas por toda la Geografia de España, concentraciones, carreras, Ruta 300, etc) Nos juntamos a principios de 1997 para seguir rodando con motos y fundar la asociación (Motoclub Tramusser de Benifaió) con gente de muchas partes (de Valencia, Sollana, Almussafes, Alzira, etc) y llevamos ya 21 años organizando acontecimientos como Matinales y Concentraciones Moteras en Benifaio para conservar una afición en nuestra localidad. Algunos de los actos que se organizan como cada año son: *Este año, hemos celebrado el Homenaje a nuestro muy querido (Francisco Gonzalez) con Concentración de motos clásicas y vuelta Turística por el pueblo y alrededores. *Nosotros hemos celebrado Matinales y Concentraciones Moteras en la cuales, la gente podia traer sus motos (tanto clásicas como modernas) a un recinto controlado, con almuerzos, comidas, con música y ambiente festivo, con vuelta Turística por Benifaió y al-
rededores (se han llegado a visitar la albufera de Valencia, Devesa Gardens, Paraje del Almaguer, Parque del Palmar con barca, capea en Silla, etc). Durante este año, El Motoclub Tramusser de Benifaió llevará a cabo la 11ª Edición del “Memorial a Francisco González, uno de los muchos que recibió el 10 veces Campeón de España de Motociclismo en la Década de
los 50 y 60, nacido en Benifaió y fallecido en 2007 con 92 años. El Presidente de la Federación Valenciana de Motociclismo y la Alcaldesa de Benifaió que junto al Motoclub Tramusser, seguimos solicitando una curva en el Circuito de Cheste con el nombre de nuestro vecino (Francisco Gonzalez) con su impecable trayectoria de la competición.
Dames de Santa Cecília Ens presentem com a la nova Junta de les Dames de Santa Cecília. Amb molta il·lusió hem pres els càrrecs, per tal de continuar la gran tasca realitzada per la Junta anterior. Com sabeu, el nostre objectiu final és la col·laboració en l’adquisició d’instruments dels xiquets i xiquetes que estudien música en el CEM (Centre d’Estudis Musicals), futurs músics del poble de Benifaió. Els músics ens alegren la vida i nosaltres procurem ficar el nostre gram de treball per a que continuem deleitant-nos de la música en directe i viu. Dins de les nostres activitats, organitzem en novembre, en la cel·lebració de la patrona i festa dels músics, el típic berenar, on estan convidats tots/ es els socis/es actuals i els futurs, per a conmemorar-ho, amb l’exposició dels nous instruments adquirits. A més a més, vos esperem al concert d’estiu de festes del poble on, aprofitant l’event, podreu disfrutar d’algunes sorpreses per als que acudiu. Finalment, vos animem a unir-vos i col·laborar en este nou repte de la nova etapa musical. Es podeu posar en contacte amb nosaltres en el
correu electrònic: damesdelamusica@gmail.com, i podreu trobar informació dels actes on participem i col·laborem en Facebook i Instagram: damesdelamusicadesantaceciliabenifaio. 82
Festes Benifaió 2018
Cor Madrigal de Benifaió Des del Cor Madrigal de Benifaió volem desitjar unes bones festes a tot el poble i, aprofitant l’espai que ens cedeixen, fer un resum de les activitats que hem fet al llarg del curs 2017-2018. En aquests mesos hem tingut l’oportunitat d’interpretar el Rèquiem en Re menor de Mozart en tres localitats riberenques: Càrcer, Algemesí i l’Alcúdia. En tots tres concerts, acompanyats d’orquestra i solistes, vam gaudir d’una magnífica acollida. Dins de la 38 campanya «Retrobem la Nostra Música», que patrocina la Diputació de València, vam oferir un concert al mercat municipal de Benifaió amb cançons populars. Així mateix, hem participat en la campanya d’intercanvi de cors amb corals de Quart de Poblet i de Massanassa.
Castelló de la Ribera, posant les veus de la Missa Brevis de Jakob de Haan. I per acabar aquesta recapitulació, una actuació de caràcter solidari: vam cantar durant el transcurs del Sopar de la Fam, organitzat per Mans Unides, a la plaça de la Verge de València, a principis de juny. Si voleu veure més fotografies o vídeos, ho podeu fer al nostre facebook o pàgina web (www.cormadrigalbenifaio.org). Evidententment, el Cor Madrigal no seria possible sense Candi Escrivà, el nostre director, a qui hem de reconéixer la faena que fa, la dedicació i la paciència. Així mateix, volem agrair el suport incondicional del públic que assisteix als nostres concerts, i la col·laboració de les entitats locals com la Regidoria de Cultura; la parròquia; els comerços del mercat i l’empresa Roquette.
A finals de maig vam col·laborar amb la banda Lira Castellonera, de
83
Festes Benifaió 2018
Societat Artìstica Musical Benifaió
Un any més, l’Ajuntament de Benifaió, ens ofereix la possibilitat de dirigir-nos a veïns i veïnes per felicitar-los amb ocasió de les Festes Patronals. Es temps de gaudir amb tota la programació elaborada per el nostre Ajuntament i les diferents associacions que hi colaboren. Hem de tenir en compte, que tots els actes que es programen, es fan pensant amb la participació de la gran majoria de la gent, majors i menuts, dona igual que siga un Concert, com una competició esportiva, els diferents sopars ò esmorzars, els actes més lúdics, ò els més tradicionals, tot es prepara amb la màxima il•lusió i, esperant que el poble responga amb la seua participació ò amb la seua presència com a espectadors. Per a la Societat Artística Musical, aquest a sigut un any intens, en el que hem hagut de multiplicar el nostre esforç per a dur a ter-
me tots els esdeveniments en els que hem participat i organitzat. A més dels habituals Concerts, junt a l’Ajuntament, organitzarem la VI Trobada de Bandes de la Comarca de la Ribera Alta, un acte que va omplir el nostre poble de música i músics, 19 Bandes de tota la Comarca, desfilaren per els nostres carrers per a finalitzar en la Plaça Major, on congregarem 1.100 músics interpretant el pasdoble “Benifaió” de Bernabé Sànchis, senzillament espectacular. A més hem participat als diferents actes que la Federació de Societats ha programat amb motiu del seu 50 Aniversari, Castelló, Alacant i València han sigut seus de diferents actes multitudinaris, que culminaren amb un acte al “Mestalla”, on es varen batre 11 Rècords Mundials del Guinness. A l’hora de fer aquest escrit ens trobem encara preparant-nos per al Certàmen Internaci-
84
onal Ciutat de València, al que participarem el divendres día 20 de Juliol, i on esperem ser mereixedors d’un bon premi, tant els músics, com nostre Director José Vte. Leal Mora, estan ficant molt d’esforç. Per lo que respecta al nostre Centre d’Estudis Musicals, continua amb la seua llavor educativa, formant nous músics en el millor ambient, oferint totes les possibilitats als alumnes i introduint noves especialitats, aquest any a sigut tot un èxit la incorporació del Cant d’Estil, tant arrelat a les nostres terres, contribuint a recuperar les nostres tradicions. Tan sols ens queda donar l’enhorabona a la Reina de les Festes Sabrina Aparicio Campos, desitjant-li lo millor per al que serà el seu any, així com a totes les que han ostentat aquest càrrec al llarg de 50 anys, felicitacions a totes. Molt Bones Festes a tots i totes.
Festes Benifaió 2018
CIMA Benifaió Benifaió 30 de mayo de 2018 Mayores de Benifaió a todos en general os deseamos unas felices fiestas la asociación CIMA y todo su personal con su presidente al frente este año y muchos mas y por si a alguien le interesa nos gusta la hermandad. Después de diez años y 1200 socios hacemos nuestros eventos con empeño de agradar. Llegado a este punto y en estas nuestras fiestas la asociación CIMA tiene las puertas abiertas para pasarlo bien y cada año mas alegría y lo dicho puertas abiertas. La junta de “Cima”
Juani Caballero Limón Presidenta UDP de Benifaió
UDP Benifaió
Estimados vecinos y vecinas de Benifaió En estas fechas tan especiales en las que homenajeamos a nuestros patronos, la UNION DEMOCRATICA DE PENSIONISTAS Y JUBILADOS de Benifaió, les desea unas felices fiestas. Benifaió, familia, amigos, música, procesiones, verbenas... son los ingredientes que un año más se combinan y forman nuestras queridas fiestas patronales. Es el momento de salir a la calle, y participar en cada uno de los actos preparados, de llenar cada rincón y hacerlo desde el respeto a los demás y al pueblo en que todos convivimos. Queremos aprovechar la ocasión que nos ofrecen estas palabras, para invitar a todos los pensionistas a participar en nuestra semana cultural, que se celebrará la segunda
quincena del mes de octubre, y al resto de actividades que realizamos durante todo el año (bailes, excursiones, etc.) No quiero cerrar estas palabras sin antes tener un recuerdo para todos aquellos, que por un motivo u otro, nos acompañaron en 85
el pasado y hoy no podrán compartir con nosotros estas fiestas, pero que están presentes de corazón y en nuestros pensamientos. Mi más sincera enhorabuena a cuantos hacen posible estos dias.
Festes Benifaió 2018
Gómez Madrid Kangurs Ja fa quatre anys de la refundació del club Kangurs, amb el nom actual de Gómez Madrid Kangurs. En estos quatre anys hem aconseguit tornar a ser un referent en les carreres populars de la província de València, tant en asfalt com en trail, amb la nombrosa participació de kangurs que corren cada setmana per tot arreu. A més a més, també s’han aconseguit importants resultats esportius, tant en categoria masculina com femenina, i tant de forma individual com per equips. Però el més important per a este club, a part dels resultats esportius, és passar-ho bé fent l’esport que ens agrada, per això som un club obert a qualsevol persona que li agrade córrer i vulga relacionar-se amb més corredors, tindre un pla dirigit d’entrenaments i un calendari de carreres on acudir cada setmana amb la companyia dels “kangurs”.
86
Festes Benifaió 2018
Club Frontenis Benifaió Des del Club de Frontenis de Benifaió, molt bones festes a tots els veïns i veines del nostre poble! Estem de nou ací per a compartir un any més amb la gent de Benifaió la bona marxa del nostre club i convidar-vos a apropar-se a la nostra pista per a participar del bon ambient que tenim durant la cel.lebració dels dos torneigs que organitzem durant els mesos de juliol i agost. Enguany hem crescut en molts aspectes per a seguir fomentat la pràctica del frontenis entre els veïns del nostre poble. En la part corresponent a la competició, hem creat un equip filial que participa en la tercera divisió de la provincia de Valencia i hem mantingut el primer equip en la primera divisió després
d’aconseguir l’ascens l’any passat a esta categoría de forma brillant. També volem destacar l’arribada a semifinals en el torneig de copa. Per un altre costat hem crescut en la part de formació amb l’escola de xiquets, hem
mantingut l’escola d’adults i ha aumentat el nombre de aficionats que s’han unit al club per a participar en les nostres activitats. Moltes gràcies a tots i bones festes!
Club ALAS de Columbicultura Veïnes i veïns de Benifaió, volem desitjar-vos unes bones festes patronals 2018 i al mateix temps donar-vos a conèixer els resultats de les activitats que el Club ALES de Columbicultura ha realitzat durant la temporada 2017-2018. Realitzem un concurs Comarcal en el qual es presenten aficionats de diversos pobles de la Ribera Alta i Baixa. Els resultats obtinguts aquesta temporada han sigut els següents: -1r Classificat i per tant Campió el colom de nom GENI de José Ferrer de Benifaió. -2n Classificat Puente Principe de J.Serra de Massanasa. -3r Classificat Artista de la Penya Barri de Sueca. -4t Clasificat La Màgia de Joan Rovira Girona. - 5è Classificat Alts i baixos de la Penya Barri de Sollana. - 6è Classificat de la Gheto de J.Serra de Massanasa. - 7è Classificat Aquila Roja de Julio Duart de Benifaió. - 8è Classificat El Taure de J.J.Magraner de Sollana. - 9è Classificat Marque de J.Carlos Rovira Gonzalez. - 10è Cercant Titule de Sergio de la Font.
A continuació es realitza el Campionat de lliga que es compon de 12 proves i després d’estar molt emocionant fins a l’última prova, s’aconsegueix un record històric en el qual van haver-hi diverses proves que van participar uns 150 coloms per prova i el resultat final va ser : - 1r Classificat Xacal de Jose Campos Garcia. - 2n Classificat La Perla de Jose Manuel Castello Mico. - 3r Classificat Sidra de Jaime Artal. Seguim amb un altre campionat denominat Finaleta, en el qual es van fer 6 proves i el resultat final va ser: -1r Classificat BEKELE de Visantico Marí i Mario Vidal. - 2n Classificat MÀQUINA de Julio Fort Villalba. - 3r Classificat PUSA de Visantico Mari i Mario Vidal. - 4t PEGÀS de Vicente Soler. - 5è DESTINACIÓ de Jaime Artal. - 6è La Maestransa de Vicente Soler. - 7è COKY de Mario Martínez. - 8è SANT PERE de Vicente Mengual. - 9è OR de Vicente Mengual. - 10è SERGIO RAMOS de Francisco Gimeno. El dia 9 de Juny es celebrà el tradicional concurs LOCAL, en el qual després d’una vespra87
da fenomenal i una coloma d’unes qualitats sorprenents, finalitza la prova en els pins de les piscines en el qual van quedar 37 coloms empatats, per la qual cosa el guanyador va ser a sorteig i el resultat va ser: - 1r CORSARIO de Jaime Artal. - 2n AIGUANEU de Visantico Mari i Mario Vidal. - 3r JULI de Nerea Sanz. En el lliurament de trofeus comptarem amb la presència de l’Alcaldessa i del Regidor d’Esports. Els dos ens atorgaren unes plaques commemoratives per als Socis Vicente Rogelio Pastor Fajardo i a Jaime Artal Folgado .
Festes Benifaió 2018
CD Petanca Valmontone Isabel Pérez Presidenta Este año los hombres del CD Petanca Valmontone se clasificaron para la previa del Campeonato de España (Tomás Díaz, Bernardo Romero y Adrián Torres).
Junto a estos próximos encuentros también se añade que nuestra jugadora Melanie está seleccionada por la federación para disputar el Campeonato Ciudad de Málaga y cuentan con ella para otros campeonatos.
En féminas se clasificó en la sub-23 en el Europeo representado a España 2017 disputado en París nuestra jugadora Melanie Hernández quien obtuvo la 4ª plaza en el individual autonómico. Melanie Hernández fue seleccionada por la Comunidad Valenciana para el Campeonato de España de Comunidades y obtuvieron el ser Campeonas de España.
Además, Melanie está seleccionada por la Federación Española para el Campeonato Europeo de 2018 y seleccionada también para el Torneo que se celebrará en Francia.
AFABALS
88
Próximamente se juega el Campeonato Ciudad de Valencia con nuestras jugadoras Melanie Hernández, Beatriz Coronado, Isa Martínez, y también participaran en este encuentro las jugadoras Dolores Pérez, Isabel Pérez y Dori Bernabeu. En hombres también tenemos clasificados: Tomás Díaz, Bernardo Romero, Adrián Torres y José Sánchez.
Festes Benifaió 2018
ACCIÓN CATÓLICA BENIFAIÓ La presidenta La Acción Católica es una forma de apostolado en la que los laicos se asocian para el anuncio del Evangelio a todas las personas y ambientes, de acuerdo con las necesidades de la Iglesia católica en cada tiempo y lugar. Nuestra asociación tiene la vocación de ayudar en la misión de anunciar a Jesucristo a todas las personas, de colaborar en la maduración de la fe cristiana de aquellos que dan sus primeros pasos en la Iglesia, de llevar a cabo en nuestra parroquia una acción evangelizadora eficaz.
Busquen sin miedo el diálogo con quienes viven al lado de ustedes, incluso con quienes piensan diferente pero que como ustedes desean la paz, la justicia, la fraternidad. Es con el diálogo como se puede asegurar un futuro compartido. Es a través del diálogo como construimos la paz, cuidando a todos y dialogando con todos”.
paña de Manos Unidas, en la que se recaudan fondos destinados a paliar necesidades en diferentes lugares del mundo. Este año hemos colaborado en el proyecto de educación y rehabilitación de niños en Allahabad, en el estado de Uttar Pradesh, en la India, para el cual se han recaudado 7.258,86 €. Agradecemos al pueblo de Benifaió su solidaridad. Que Dios os bendiga y que viváis con la paz que da saber La acción evangelizadora implica escucha que hemos hecho lo que teníamos que y atención a las necesidades de nuestro hacer, compartir con los más necesitados, El Papá Francisco nos dice: “Permanez- prójimo. En esta línea, cada año llevamos pues hemos sido llamados para ser sal de can abiertos a la realidad que les rodea. a cabo, entre otras actividades, la cam- la Tierra y luz del mundo.
Associació d’Ames de Casa Tyrius Mª Hortensia Dalmau Segarra Presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió Des de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaio volem aprofitar esta oportunitat de dirigir unes paraules als veïns i veïnes de Benifaió per agrair-vos la vostra col•laboració en les activitats que hem organitzat al llarg del curs. Un any més heu sigut molts els que heu participat en els projectes programats per la nostra entitat. Hem intentat oferir-vos un programa d’activitats ampli i divers i la nostra satisfacció més gran és saber que vos ha agradat. Enguany destaquem en l’espai que ens brinden al Llibre de Festes una imatge del merescut homenatge que vam oferir a dos sòcies de l’associació: Matilde Bas i Margarita Salvador.
Per al proper curs, només dir-vos que continuarem treballant amb la mateixa il•lusió i que ja estem planificant noves actuacions que esperem vos resulten interessant. Esperem comptar de nou amb la vostra participació i el vostre suport.
89
Per últim, desitjar-vos que passeu unes bones festes, especialment a tots els que han dedicat tot un any d’esforç perquè puga’m gaudir d’uns dies d’entreteniment i diversió en companyia dels nostres familiars i amics.
Festes Benifaió 2018
Club Deportivo Petanca Benifaió La Junta Directiva
Un año más nuestro Club Deportivo Petanca Benifaio colabora en el libro de fiestas patronales 2018 y como cada año estamos en plena fase de competiciones tanto a nivel regional como autonómico y nacional en estos momentos ya tenemos un equipo de sénior clasificado en la categoría de primera para los autonómicos de dupletas formado por Francisco Iborra y Juan Antonio Villena que disputaran el autonómico en alicante clasificatorio para los campeonatos de España a celebrar este año en Melilla, también hemos conseguido estar representados en el nacional Ciudad de Barcelona con nuestras jugadoras Pilar Cortes, Toñi Redondo y Amparo López que representaran a la delegación valenciana en este precioso torneo de mucho nivel, y también tenemos jugadores/as que han disputado buenos torneos sin tener esa pizca de suerte de ganar las finales pero que han competido a un alto nivel como Manuel Ruiz, José linares, Javier Orozco, Michel Bargues, Francisco Aguayo Javier Bayona, Rafa Carmona, Estefi Mansilla, Nuria Gómez, Noelia Gómez, Mari Carmen Martínez, José Pérez y Noelia Delgado en fin una amplia plantilla como veis tanto de gente nueva y joven como veterana y con experiencia, también estaremos representados en el nacional Ciudad de Valencia tanto en sénior como en féminas donde intentaremos revalidar el título de hace dos años, finalmente destacar que nuestro club viene de la temporada pasada de ser Campeón de España en la categoría de féminas por dupletas un logro muy importante conseguido en las instalaciones de Torrelavega donde disfrutamos del título conseguido, una hazaña que hace que nuestro club este en los pódiums más altos de la actualidad en el mundo de la petanca.
A partir de septiembre vamos a empezar la liga regular de esta temporada en dos categorías división de honor y féminas, siendo nuestra jornada de liga el 2 de diciembre en benifaio, también vamos a seguir con el programa social que llevamos haciendo durante años destacando eventos como el torneo memorial de fiestas, también nuestro día de las paellas del club el cual es un día muy bonito donde la armonía y el buen ambiente es tradicional y realizaremos nuestro torneo de navidad, estos eventos demuestran la gran aportación de los socios al club y el buen trabajo realizado hasta el momento por la junta directiva de nuestro club deportivo petanca benifaio, una junta joven y renovada pero a su vez con gente veterana y experimentada en grandes eventos y buenas relaciones tanto con el ayuntamiento como con la delegación valenciana, agradeciendo también a la prensa escrita y on-line el apoyo que nos dan a través de sus periódicos y paginas de infor-
90
mación dando la noticia de nuestros éxitos deportivos y también la aportación de nuestra página de facebook Club D Petanca Benifaio en la cual podréis hacer un seguimiento de nuestras competiciones y eventos deportivos y sociales, este año se presenta también una gran novedad en la petanca que es la oportunidad de presenciar los juegos del mediterráneo en Barcelona y los mundiales en las categorías de juveniles y sub-23 en Almería donde se podrá ver una petanca de alta calidad y disfrutar de los mejores jugadores a nivel europeo y mundial a través de yotube en la página de ligasport4 un adelanto muy importante que nos hace seguir desde casa los campeonatos de España actuales que se están disputando en todas las categorías. Sin nada más que decir se despide la junta directiva del club que os invita a pasar unas felices fiestas patronales y disfrutar de nuestro deporte. LA PETANCA
Festes Benifaió 2018
Des de l’Associació d’Amics de la ceràmica de Benifaió vos desitgem unes bones festes patronals. Agraïm a totes les persones que van visitar en el centre Cultural Enric Valor la nostra exposició de final de curs, una àmplia mostra de treballs ar-
tesanals feta pel nostres membres amb il.lusió i esforç. Des de l’associació seguim treballant fent de la manualitat un treball de dedicació de gran valor. Tenim les portes obertes a la nostra seu del carrer Sant Josep de Calassanç perquè, tot
91
aquell que així ho desitge, forme part de la nostra Associació. Forma part d’aquesta entitat és tota una experiència a la vegada que molt gratificant, en el resultat de cada treball és reflecteix l’art de cada autor.
Festes Benifaió 2018
CE Mussa Des del Club Esportiu Mussa desitgem que passeu unes bones festes patronals. En primer lloc, volem felicitar a Carlos Serrano González, jugador de la Lliga Local de Futbol Sala Benifaió, per haver segut el màxim golejador de la categoria de Preferent de Futbol Sala de la Comunitat Valenciana jugant a l ‘equip d ‘Alginet. ENHORABONA CAMPIO. Passem a detallar els campionats que organitza el CLUB ESPORTIU MUSSA. 26ª LLIGA i COPA FUTBOL SALA: (Des d’Octubre 2017 fins Maig 2018). L’equip Seguros Oscar Balsells, de Mario i Enric Albuixech son els guanyadors de la Lliga 2016-17, Enhorabona Campions, Carpintería Metal. Félix Moreno conduits per Eric i Angel Clemente son segons, Pizz. Ricco Ricco de Angel Rovira i Adri son tercers i, Optica Clérigues de Alex Pérez, fent una espectacular “volta”, es quart i La Botelleta amb Kevin i Borja junt a Aston Birra de Màxim Bou son sisè i setè respectivament, tancant esta lliga New Team de Cristian Guerrero. El trofeu de
porter menys golejat, Eric Escribà, per tercera volta en 4 anys, el trofeu de “pitxitxi” es per a Guillermo Boluda, els dos de Carp. Metal. Félix Moreno. El trofeu a l’equip més esportiu es per al Aston Birra, i el trofeu al millor jugador de la Lliga es per a Enric Albuixech de Seguros Oscar Balsells. En la Copa els de Félix Moreno s’imposaren en la Final a Seguros Oscar Balsells, Pizz. Ricco Ricco i Aston Birra son tercers de Copa. XXV EDICIO 16 HORES FUTBOL SALA TROFEU ROQUETTE: (1 i 2 de Juny - 2018). Baix el patrocini exclusiu l’empresa local Roquette Espanya esta el torneig de futbol sala de Benifaió, els equips locals OPTICA CLERIGUES, CARP. METAL. FELIX MORENO, SEGUROS OSCAR BALSELLS, FLOWCAL i CITROEN GONZALO-JUANATINAYKOS junt als equips no locals, La Ormiga (L‘Alcudia), Viking Nutricion Deportiva (Almassera), Play Win (Carcaixent), Vodka Junior’s (Almussafes), Los Inesperados (Valencia), Casa Rural “El Clavell” (Corbera), Els Makis (Alzira), Fut. Sal. Barri (Valencia), STM Solutions (Carlet), Els Genolls (Sueca), No Lo Se (Paiporta) i La Masia (Valen-
cia), 17 equips en total, son els que van jugar la 25a edició de les 16 h. Futbol Sala Trofeu Roquette. Premis en metàl·lic, molt atractius, l’arbitratge íntegre per part del Comité d’Àrbitres de la Federació i els dos pavellons coberts, amb perfectes condicions, van fer el deliri de tots els participants. El divendres a la nit a les 23 hores començà el torneig, amb una gran afluència de públic constant durant tot el campionat jugant-se la Final el dissabte a les 13 hores. Optica Clerigues conduits per uns magistrals Ivan Alcaide i Manu Sanchez arriba a la Final i venç a Fut. Sal Barri capitanejats per Paco Ibañez . El trofeu al millor porter es per a Ignacio Serra i millor jugador es per a Ivan Alcaide els dos jugadors de Optica Clerigues. 41 ’Edició SETMANA DE LA JOVENTUT: Des del 19 de Juny al 15 de Juliol de 2017. Degut a que el torneig es juga després de presentar les activitats que fem anualment al C.E. Mussa per al llibre de festes, posarem el que varem fer al 2017: 12 equips tots locals, jugant 4 partits al dia. Espectaculos Palmero, Pizz. Ricco Ricco, Juanatuinaykos, New Team 17, La Botelleta-Piles, C.D.A.’17, Stiflers, Clavaris 17, Chicago Melimpio, Dream Team, Ausina Guanyem Segur i Els Poma i Surlokos. son els equips que jugaren la 41 edició al 2017. Espectaculos Palmero capitanejats per Javi Palmero i Sergio Sanchez guanyà en la final a Dream Team de Julio Lopez i Guillermo Boluda i en la final de Repesca guanyà Stifles de Rubén Miralles i Cristian Escribá a C.D.A de Carlos Marti i Alex Villanueva. Trofeu al millor porter va ser per Angel Rovira de Espectaculos Palmero i trofeu al millor jugador va ser per a Angel Clemente de Dream Team. Agrair l’ajuda a tots eixos xicotets negocis locals, però grandíssims amb la seua contribució, ja que seria molt complicat tirar endavant tots estos tornejos per a d’estos esdeveniments esportius que mouen una gran part de jovents de Benifaió. GRACIES.
92
Festes Benifaió 2018
Club de Bàsquet Marcelina Benifaió Roquette
El Club de Bàsquet Marcelina Benifaió Roquette és un històric dins del món de l’esport al nostre poble. Actualment està format per 17 equips inscrits en competicions oficials, amb prop de 200 jugadores i jugadors en totes les categories, des de babys (4-5 anys) fins als veterans. Els dirigeixen un gran equip d’entrenadors qualificats, coordinats per la direcció esportiva i una junta directiva formada per pares entusiastes. L’escola de Mini-bàsquet del CBM Benifaió és referència en tota la Comunitat Valenciana i els nostres equips obtenen any darrere any grans resultats. Aquesta temporada hem aconseguit dos títols de Lliga Valenciana en categoria Benjamí i Aleví, a més de ser subcampions en Lliga auto-
nòmica. Prova del gran treball realitzat és que dos dels nostres alevins han format part de la selecció valenciana al Campionat d’Espanya. També cal destacar al nostre equip Sénior Masculí, en categoria 2n Nacional, que ha lluitat per l’ascens a la lliga EBA. Una meritòria temporada en una categoria molt competitiva. Estem especialment orgullosos de l’aposta que férem fa uns anys pel foment del bàsquet femení i que ja està donant els seus fruits. Hui comptem amb equips femenins també en totes les categories. A més, enguany el Sénior Femení ha guanyat per segona ocasió consecutiva la lliga Preferent i el nostre crit Amunt Rogetes! és ben conegut al món del bàsquet valencià.
Però la finalitat última del CBM no és tant els mèrits esportius aconseguits com promoure la pràctica sana d’aquesta activitat i, sobretot, fer club. Gran part del nostre creixement es deu als valors que podem trobar en el concepte d’equip i que inculquem als nostres jugadors des de ben menuts: el respecte, la solidaritat, el treball pel bé del col·lectiu, la millor formació i, el més important, implicar als seus protagonistes. Del primer, a l’últim. Tots aquells que estimen el bàsquet tenen cabuda al Club de Bàsquet Marcelina Benifaió Roquette. La diversió dels jugadors i jugadores, mares i pares, així como familiars, amics i amigues està garantida. Al pavelló ens trobaràs. AmuntRogets!
Triesport Roquette Benifaio Hola!!! Dixeu que hem presente. Sòc el club de triatló Triesport Roquette Benifaio i es per a mí un verdader plaer poder saludar-te en esta pàgina.
Des que vaig nàixer, la meua característica principal ha sigut fer disfrutar als meus integrants, xiques i xics, majors i menudets, del que més els agrada en entrenaments i en competicions. Tres disciplines??!! Vos preguntareu. Les persones son capaces de fer coses increíbles….els aporte valors como la voluntat, humiltat, treball en equip, respecte al rival i confiança. Estos valors fan que cada metre nadat, cada pedalada donada i cada kilometre recorregut aporten al meus amics felicitat. I quin es el secret? Entrenar i divertir-se, recordeu que estic format per companys que recolzant-se entre ells arriven a ser amics, desde els que se inicíen fins el més experimentats. Vuic que disfruteu de les nostres Festes!! I recordeu que teniu els meus brassos oberts per acollir-vos. Un gran abraç
93
Festes Benifaió 2018
CGR Roquette Benifaio Les festes patronals son una part molt important de nostres tradicions, de nostra identitat i nostre sentiment. Son uns dies que des de xiquets hem apres a esperar any rere any amb paciència i ilussió, ja que ho celebrem tots junts, amics i familiars, que ens juntem de vegades soles d’any en any. Per tot aixó l’equip tècnic, gimnastes i familiars que comporta la gran familia del Club de Gimnastica Roquette Benifaio vol felicitar a tot el poble de Benifaio per aquestes festes que estan ven a prop i que durant estos dies els disfruteu al màxim possible amb amics, familiars i veins deixan totes les preocupaciosn diaries. BONES FESTES ALS VEÏNS DEL POBLE DE BENIFAIO ¡!!!
SOM I ESTEM LA SOLIDARITAT DEURIA DE SER L’IDIOMA DEL MON. COMENCEM A PARLAR-LO JUNTS: ESTEM AL TEU ABAST. Des de Som i Estem vos desitgem Bones Festes.
Correu: somiestem@hotmail.com Web: somiestem.org Twitter: @somiestem Facebook: facebook.com/somiestem/ Youtube: Som i Estem
94
Festes Benifaió 2018
Associació Amics de la Música de Benifaió L’Associació Amics de la Música de Benifaió vol desitjar-vos a tots els veïns i veïnes del poble unes bones festes patronals. Enguany hem tingut un curs molt dinàmic a la nostra escola de música. Hem anat a la plaça de bous de Castelló per participat amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’aconseguir entrar al llibre Record Guinness. He fet la nostra primera d’acampada musical a la Llosa de Ranes i, hem anat també en juny a Agullent. Hem fet audicions i concerts durant el curs escolar. Els xiquets i xiquetes varen participar a la missa de Santa Cecilia al mes de novembre i, a mes a mes, han cursat les disciplines musicals a l’escola “Pascual Martínez Llopis”. Al mes de maig estrenàrem la nostra bandera a la concentració comarcal que es va realitzar al nostre poble per la qual cosa hem sigut felicitats per el President Comarcal de la Federació. Per finalitzar, com podeu comprovar, a la nostra associació es respira vida i alegria per tot arreu. En setembre vos esperem, tant a menuts com a adults per a formar part de qualsevol de les nostres agrupacions, com son la Banda, el Cor, la Batukada o la Orquestra amb xelos , violins i violes. Sense més, ens acomiadem desitjant-vos unes bones Festes Patronals i un molt bon estiu. Facebook: @amusbenifaio / e-mail: amicsdelamusicabenifaio@gmail.com
CD Benifaió Estimats veïns i veïnes, des del CD Benifaió volen aprofitar aquest espai per a desitjar-vos uns dies de diversió per a disfrutar amb els amics i la família tant de les festes com el periode vacacional. Una volta acabada la temporada es el moment de fer balanç. La temporada ha sigut molt satisfactòria tant en l’àmbit esportiu com en l’àmbit social. L’amateur, s’ha consolidat en la zona tranquil·la després de dues temporades on vam patir per salvar la categoria. Tot açò amb una plantilla on els jugadors són pràcticament tots de la casa. També destacar el subcampionat aconseguit pel Cadet , així com el bon joc re-
alitzat pels altres equips de l’escola on s’ha mostrat que els valors del Club com l’esportivitat, l’esforç i el treball en equip per tots ha sigut motiu de màxima satisfacció.
tingut una gran acceptació on el nombre de participants ha sigut nombrós, el Campus de nadal ( amb la col·laboració de Smartfootball, el Clínic de Porters en Pasqua i el Campus d’Estiu.
Continuem amb l’objectiu que ens marcarem a l’inici, ser un referent en La Ribera. Destacar el reconeixement obtingut per la Federació Valenciana de Futbol, que ens han guardonat com “MILLOR ESCOLA ESPORTIVA “ de la temporada 2017/2018, un gran reconeixement que han omplit de molta satisfacció fruit del treball de tots aquells que formen part del CDBenifaió ( jugadors, tècnics, pares...).
En l’aspecte social hem arribat a la xifra de 400 socis i també destacar la gran repercussió del Torneig Benifutur 2018 on han participat 48 equips i el balanç ha sigut molt positiu.
Les activitats programades durant l’any han
Per tan sols queda dir que ALERALLAETS!!
95
Per últim agrair a tots aquells que esteu fent possible que poc a poc anem complint els objectius que ens marcarem, en especial a tots espònsors del Club , com també a l’ajuntament.
Festes Benifaió 2018
Benifaió Actiu... CULTURAL I EDUCATIU
MÉS SEGUR
AMB EL COMERÇ LOCAL
FORMATIU I D’OCUPACIÓ
RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT I L’AGRICULTURA
96
Festes Benifaiรณ 2018
DE TRADICIONS
SOLIDARI
AMB ELS NOSTRES MAJORS I PER LA IGUALTAT
MUSICAL
PARTICIPATIU
97
Festes Benifaiรณ 2018
ESPORTIU
DE MILLORES
FALLER
UN BENIFAIร ATRACTIU
98