Elements l' psicofísica 01 català gustav theodor fechner

ELEMENTS L'

PSICOFÍSICA DES

Fechner.

SEGON edició sense canvis.

PRIMERA PART.

LEIPZIG imprès i publicat per Breitkopf & Härtel

1889

Contingut.

L'editor Pròleg Prefaci de l'autor Introductòria.

I. reflexió més àmplia sobre la relació entre cos i ànima II. Concepte i objecte de la psicofísica.

III. Una qüestió preliminar IV. Conceptual sobre la sensació i la irritació Psicofísica Exteriors.

El Maßlehre psicofísic.

V. grau d'activitat física. Força viva.

VI. Sensibilitat Maßprinzip.

VII. Maßprinzip sensació.

VIII. Els mètodes de mesurament de la sensibilitat.

1) Mètodes de mesura de la sensibilitat al contrast. a) Introducció general. b) Consideracions generals i precaucions. c) consideracions pel que fa a les condicions de temps i espai dels experiments. Constant d'error.

D) Especial sobre el mètode de casos bé i el mal.

E) Especial per al mètode d'error mitjana.

F) relació matemàtica dels mètodes.

2) els mètodes de mesura de la sensibilitat absoluta.

Lleis i fets fonamentals.

IX. La llei de Weber.

El Weber auto-informe 1) la llum.

2) So 3) pesos.

4) la temperatura.

5) quantitats extenses. (Judici i Tastmaß) 6) la moral de la Fortuna i el físic.

X. El fet del llindar 1) Llindar Intensiu a) Llindar b) llindar de diferència 2) Àmplia llindar 3) consideracions més generals pel que fa al llindar 4) conseqüències de l'existència de llindar XI. Els detalls de les relacions de mida i de dependència dels llindars en les diferents àrees sensorials 1) Llindar Intensiu a) llum i de color b) d'intensitat de so i el to. pesos c) d) Temperatura 2) Llindar Àmplia

a) sentit de la vista Disposicions especials sobre petites quantitats detectables disposicions especials sobre petites distàncies detectables. α) Dos punts distant Dues distant fils

β) γ) φιγυρεσ Στριππεδ ι ωρφλιγε

Comportament de les parts laterals de la retina en la detecció de les mides més petits i les distàncies diferències de distància (ull) b) toc c) concepció del temps i el moviment XII. Llei paral·lela a la llei de Weber.

1) Pes intenta 2) experiència en les àrees de percepció de la llum 3) experiments en àrees d'àmplia sensació XIII. La llei dels fenòmens de barreja

Prefaci de l'autor de la primera edició.

Sota la psicofísica Entenc segons el, detall en el capítol 2, la declaració d'una doctrina que, encara que la tasca aquí fins ara és d'acord a l'antiga, però pel que fa a l'adquisició i el tractament d'aquesta tasca a ser una nova, que no és el nou nom per inadequada i innecessàriament probable trobar talla un estudi exacte de la relació entre el cos i l'ànima.

Com psicofísica doctrina exactes com la física en l'experiència i matemàtics fets vivencials vinculació que es basen en una mesura de les trucades de l'experiència se li mani, i en la mesura que aquests encara no està en el seu comandament a buscarla. Ara que la mesura respecte a les mides físics ja està donat, la primera i principal tasca d'aquest treball serà l'adopció de la mesura respecte a les variables psicològiques, on ha estat desapareguts; la segona, per considerar les aplicacions i versions, que lligaven a ell.

Es veurà que la determinació de la dimensió mental no és una mera qüestió de Studiertisches o apergus filosòfiques sinó un ampli anomenades bases experiencials. Aquests crec que aquí per estudis estrangers i els propis fins ara han estat adequada, que el principi de mesurament està garantida per les aplicacions, però tant que fins i tot el benefici d'aquesta mesura serà reconegut. Però necessita la base de l'experiència per al desenvolupament de la psicofísica Maßlehre encara gran expansió, i el que es dóna en les aplicacions, només mostra que no hi ha comparació serà més que donar.

Curt, la psicofísica és en la forma en què apareix aquí, una lliçó en el primer estat d'arribar a ser; Així que vostè entén el títol d'aquest document elements no erronis,

com si estigués aquí per veure el més essencial d'una doctrina ja fundada i formada per un llibre de text elemental va actuar; però. per mostrar els inicis d'una doctrina que encara es poden trobar en estat elemental Així que imagini no reclamar a aquestes Escriptures, les quals per ser col·locat en un llibre de text de primària. Són molts estudis, dissenys, compilacions, el que seria totalment inadequat per a tal, però poden contribuir a portar-ho en el sentit que una vegada que un llibre de text tals serà. Quina va ser la demanda, conjuntament una explotació de la investigació sobre certs punts i resumir els resultats d'acord a certes direccions, vostè, crec, no es perdi.

Just tan poc d'ella, com un llibre de text de primària, un ha de buscar aquí és un recull de tot el material de la psicofísica, però preferiblement només del que pertany als motius de psicofísica Maßlehre i en les mateixes aplicacions en les produeix. Myriad el que constitueix un objecte de la psicofísica, no podia trobar un lloc aquí, perquè encara no és tan avançada que ser capaç de trobar fins i tot un tret al mateix pot.

Mag Molts en aquest document ja és massa, massa poc per ser moltes coses, pel que té en qualsevol raó taxa a ser indulgents en aquest sentit, després de formalment gairebé res, només bastant materialment Aerotransportada era present, que jo pogués descansar i em va cridar; però una casa no es pot construir, enderrocat sense pedres per a ser; i on el pla és construir fins i tot abans de la casa, els primers intents de la mateixa no poden estar bé i tenir la mesura correcta. Cada intent posterior d'aquest tipus és d'alguns sectors completa, més curta des de l'altre i pot ser més precís.

Igualment, per descomptat, com pel que fa a les objeccions formals que he de prendre la indulgència causa d'errors estranys en reclam que es pot deixar en aquest document, especialment en el tractament de molts bé, difícil i noves preguntes sobre com una més en endavant com estar present com en la present part. Vaig ser al llarg curs d'aquestes investigacions quan va ser capturat i sempre es fixa principis generals atorgant per tants girs i ambigüitats equivocades en detall - tota la zona era més que enterrar prèviament en la foscor - que no m'atreveixo a esperar que tenen en l'editorial actual tots a tenir darrere meu. Però jo, aquests estudis no puc donar, si volia esperar una total garantia en aquest sentit;Hege i no obstant això, confia que, després de tant ha estat corregit i aclarit en aquesta doctrina a poc a poc, seria el mateix encara més progressos en aquesta direcció capaç.

Finalment, només es pregunten si amb què i com s'ofereix aquí, una més duradora i fructífera s'aconsella hora. Si el troba, pel que no ho prengui el desaparegut i l'error és massa alt en; serà almenys en el seu haver per haver causat el millor.

I estic lluny de dir que el que és en el present document, cosa absolutament nova tenia, i seria una mala recomanació per quan seria això. Més aviat, la fi de les reivindicacions de prioritat equitatives en matèria de justícia de la part davantera, i també mostren que la firma està subjecta a poc més que una idea subjectiva, em toca el mateix en el prefaci breument alguns punts històrics, que em passat al seu lloc i, finalment, en un especial capítol eingehe.

La llei de l'experiència, que forma la base principal de Maßlehre mental ha estat ja fa molt de temps establert per diversos investigadors en diferents camps i sobretot,

s'expressa en la universalitat relativa d'EH Weber, vull fins i tot trucar el pare de la psicofísica i provat experimental. La funció matemàtica, d'altra banda, que és el cas més comú i més important de l'aplicació dels nostres Maßprinzips també ja fa molt de temps per diversos matemàtics, físics i filòsofs, com Bernoulli (Laplace, Poisson), Euler (Herbart, Drobisch) Steinheil (Pogson) Especial , la psicofísica zuzueignende, fundada casos en aquesta llei i reproduït per altres investigadors o acceptat. Ara tot això no va succeir des del punt de vista d'una dimensió psíquica, i aprofitar sense prèviament una atenció especial, per la qual cosa, no és sinó després que el principi d'aquesta mesura folgends (Capítol 7) hi haurà parlat, entesa sense dificultat, que ja de, establert pels investigadors, es va incloure la funció.

A partir de llavors el nostre nivell mental és, de fet, només un costat de la generalització de l'altre costat de la declaració clara del que ja hi era, en el seu significat com una dimensió psicològica. La referència a això és probable que contribueixi a reduir la desconfiança, el que podria despertar en l'anunci d'una mesura d'aquest tipus des del front. El mateix problema està en no fet, el problema de la quadratura del cercle o perpetu moviment, ja de fet més ben resolt pels investigadors, el nom és una garantia de la validesa de la solució.

Un cop vaig pensar en aquests mèrits dels investigadors anteriors a l'objecte principal d'aquest document, em perdria una obligació important, si no volia que l'hèlix igualment essencial commemorar aquesta promoció, que jo mateix va trobar en la meva investigació de Volkmann. El disposada a assumir aquest investigador sagaç i subtil en els interessos d'aquesta investigació, que, per cert, el va portar molt més enllà del que es caracteritza inicialment com cobrar més enllà de les seves pròpies pistes, i el creixement que va caracteritzar a la documentació de l'experiència d'aquest document és un adult, em sessió De fet, en la major gràcies.

Alhora, m'atreveixo a afirmar com un senyal favorable per al principi i el caràcter de l'ensenyament d'aquest document, que exhibeixen no només un suport a les investigacions exactes dels més excel·lents investigadors, sinó que també es puguin concedir punts de partida per a aquells. De fet, a part dels estudis teòrics i experimentals en què es basa, i que ja han estat vinculats a la mateixa, prou iniciativa ha evolucionat al llarg d'aquest document sovint necessari fer referència al futur de la frontera alternatiu o més estudis continus, la qual cosa en part a un major desenvolupament de la són Maßlehre psicofísica necessària, en part, en les aplicacions dels mateixos en contacte i, tot i que de vegades ofereixen gran interès, però tindrien sense l'aspecte d'aquesta doctrina no es presenta. L'experiment psicofísic, fins ara només un lloc informal aviat trobar al, fisiològica habitació aviat experimental físic, ara pren la seva pròpia habitació, el seu propi aparell, els seus propis mètodes per completar. També és inqüestionable que la zona d'aquests estudis és cada vegada més en expansió, tant més es construeix. I per això busco el fruit principal de la nostra investigació anterior en el menor, s'ha portat, a la qual es compromet a portar de nou. El que hi ha aquí és un magre començament d'un principi.

Pel que fa a la forma en què les matemàtiques s'introdueix en aquest document i

s'involucrarà en particular, en les següents parts del mateix lloc, desig matemàtics volen seguir escrivint aquests elements per als no matemàtics i no matemàtics per als matemàtics pel meu esforç era en el sentit que per ser un curs i suficient per fer als altres el que no va ser molt van partir sense conflicte. Fòrum sobretot el matemàtic ho excusa alguna petita debat ampli i popular per al bé dels no matemàtics, el que jo tenia en ment que aquest treball ha fisiòlegs principalment interessats, mentre que al mateix temps que vol interessar als filòsofs. En tots dos, però per descomptat també ser vista matemàtic, és avui en dia no ho va permetre, ja que en realitat es requeriria. Fer el contrari, els derivats no matemàtics, que no poden seguir, - encara que només els de demandes molt baixos en comprensió matemàtica ocorren - com fets matemàtics accepten, i aquí i allà, un capítol, una activació o execució en vaga que s'involucren massa profund. Si no m'equivoco, però trobaran cada curs i el contingut d'aquest document a tot intel·ligible, que només sap el que és una equació matemàtica, i coneix les propietats dels logaritmes, o al, a l'entrada de la següent part donada, breu recapitulació el mateix serà. Dels altres no vull que es van encarregar d'escriure aquestes línies, el menor, però que van precipitar una opinió pel que fa al que podria ser un perspicaç en qualsevol cas.

Amb diligència, ho deixaré per entrar d'alguna manera en aquest document per contra, la concepció matemàtica de les condicions psicològiques proporcionarà la mateixa contra Herbart. Herbart sempre hi haurà el mèrit de la possibilitat d'una concepció matemàtica d'aquestes relacions no només s'han pronunciat en primer lloc, però també va fer el primer intent enginyós per implementar tal concepció; i tothom després d'ell es mantindrà només en segon lloc en aquest sentit. De fet, però, els següents experiments són el més baix de les seves pròpies consideracions bàsiques diferents que tan poc d'un particular, destacant la diferència entre els dos subministraments, ja que seria inútil i inapropiat, aquí hi ha una disputa entre dos a tractar, sobretot els que no tenen podria tenir lloc una disputa sobre qüestions filosòfiques fonamentals, que està aquí per evitar de totes totes. La decisió entre els dos, que també serà una decisió respecte a aquestes qüestions bàsiques, he de sortir per al futur.

Potser vostè espera aquí anticipa també una declaració de la posició que tindrà aquesta escriptura per al materialisme i l'idealisme i les qüestions religioses fonamentals, que tots els estudis sobre la relació entre el cos i l'ànima necessàriament ha d'entrar en contacte. Ara el que el primer es refereix, ja que l'escriptura va disputar sobre la relació bàsica de cos i ànima, que divideix els materialistes i idealistes, ni tan sols un; les seves versions i conseqüències no són ni unilateral ni són en un sens diferent en el producte, mitjançant la presentació de les relacions experiencials entre els dos costats de l'existència d'una relació funcional, que exclou aquesta unilateralitat de si mateix.

Quant a la segona, tindrien tota la conclusió que per aquest mitjà, però les conseqüències del materialisme que fa a les qüestions religioses fonamentals veiem obligats a acceptar, ser prematur. És obvi que, sobretot els que estan en els punts d'introducció curta pèls a la llengua, encara que més aviat el fons que forma el punt de partida per al desenvolupament d'aquest document, la vista bàsica pot sotmetre a

interpretació materialista cara i utilització, i pel que fa a la qüestió de la immortalitat sembla a primera condueixen a la mateixa conclusió sobre deu. Però vull res més es va oposar, ja que tot aquest treball sobre la base i en el context d'una visió completament oposada i la interpretació d'aquest punt de vista adult, que he donat a l'expressió en els escrits anteriors, i després he de referir, si un que Les preocupacions es donen resultat perquè aquí és el lloc per anar més lluny en la mateixa.

El present volum d'aquesta publicació conté la documentació de la dimensió psicològica, és a dir, la formació del seu principi i l'explicació dels mètodes, les lleis i els fets que pertanyen a la justificació de l'experiència dels mateixos: La següent és la funció de mesura psicològica fins i tot amb el seu general des de l'exterior a l'interior , conseqüències desenvolupen. El corrent disminueix a partir de llavors més empíric, després de més d'un interès matemàtic i filosòfic en la reivindicació, un matemàtic, si el camp de les noves aplicacions, que s'obre per a les matemàtiques en aquesta part, es pren en el seguiment de certs límits, un filosòfica, sempre que sorgeixen amb aquestes aplicacions Belang aspectes rics de la concepció de la relació entre el cos i l'ànima.

Leipzig, 7 des 1889

Pròleg de l'editor.

Després que el present treball es va esgotar a les llibreries des de fa diversos anys, la necessitat d'una reimpressió de la mateixa sempre ha fet sentir amb urgència. Mateix Fechner podria igual a una reedició sense canvis decidir del mateix a una revisió del seu treball principal. Preferia que les investigacions i discussions crítiques que en una nova edició han de trobar un lloc per publicar escrits, en particular. Per tant, té, crec, també elegit objectivament el correcte. Una obra que, igual que els elements de la psicofísica, totalment noves vies de vagues d'investigació, està sempre en el format original en el qual exerceix el seu efecte, també es mantenen preferentment significativa. Com més ho era, per tant, a punt per reunir-se després de l'Fechner passar la crida del Verlagshandlung i fer-se càrrec de la publicació d'una nova edició. Va ser significat per a mi una qüestió de rutina, que això només podria ser una impressió sense canvis el primer. Només vaig pensar que l'ús de l'obra posterior de Fechner psicofísica a través en llocs adequats a les notes a facilitar notes adjuntes a aquesta.Això marca l'editor es proporcionen per distingir entre les notes amb asterisc designats l'autor amb els dígits. Les principals obres que anaven a ser considerats aquí són: En termes de la psicofísica. Leipzig 1877. Abreujat citats: En matèria.

Revisió dels punts principals de la psicofísica. Leipzig 1882. abreujades: Revisió. D'altra banda, l'últim treball psicofísic Fechner de: Sobre el Maßprinzipien psicològica i la llei de Weber, a: Estudis Filosòfics, Editat. de W. Wundt, Vol IV pp 161-230 ..; Abreujat Maßprinzipien Mental.

Les altres obres rares citades es donen cadascun sota el seu títol complet.

Per descomptat, al final del segon volum de la primera edició i en altres llocs (especialment en l'apèndix de "En els assumptes") va notar errades i correccions s'han tingut en compte.No obstant això, quan Fechner tard es limitava a les observacions correctives o addicionals generals, la seva introducció requeriria el mateix contractar un canvi d'imatge en el text, em creia amb una nota adjunta pel que fa a les correccions posteriors han de ser contingut.

La correcció de les fulles impreses de la present edició ha pres el Dr. Oswald Külpe. Al mateix temps han estat dels mateixos a prova les cites que figuren en les notes de nou i completat en diverses ocasions.

Els adoradors de la voluntat de Fechner, espero, que el primer volum muntat directori dels seus nombrosos escrits ser una addició benvinguda. Jo era gràcies a l'amabilitat de la família en l'afortunada posició de fer aquest directori per 1880 assolir i fins ara gairebé completa "Annuarium les obres i tractats de Professor G. Th. Fechner" med Sr. Cirurgià Dr .. Rudolph Müller a Dresden, que és el mateix Fechner havia lliurat al seu vuitantè aniversari, per poder establir una base. Una integritat absoluta, per cert, no era per arribar en aquest directori, ja que moltes obres més petites, de vegades de forma anònima, sobretot en revistes literàries, no es va poder determinar amb certesa.

Leipzig, 31 de juliol 1888 W. Wundt.

Introductòria.

I. reflexió més àmplia sobre la relació entre el cos i l'ànima.

No obstant això, la doctrina del món físic en les diferents branques de la ciència ha progressat a un gran desenvolupament, i els principis i mètodes afilats encantats que garanteixin un progrés reeixit, mentre que la doctrina de l'esperit en la psicologia i la lògica, almenys, fins a certs límits bases fixa ha guanyat, l'estudi de la relació entre el cos i la ment, o el cos i l'ànima està tan lluny es va mantenir gairebé més que un camp de disputa filosòfica sense base sòlida i sense principis i mètodes per al progrés de la investigació fiables.

La relació desfavorable aquesta raó més proper cal buscar-lo en la meva opinió, els següents supòsits de fet que sens dubte pot demanar de nou després de la seva esquena mentida més raó. Les condicions del propi món físic, podem seguir directament i en relació amb les proporcions d'experiència del món interior o espiritual, no menys; que de fet només, pel que els nostres sentits i el reforç ajudes rics, això en el que va de l'ànima de cadascú és suficient; però també el que som capaços, els fets bàsics, lleis bàsiques, condicions bàsiques per guanyar en cadascuna de les dues àrees, que poden servir com una documentació fiable i punts de partida per a la conclusió i seguir avançant. No tan sols es dóna amb la connexió del món físic i espiritual dels dos són directament factors associats d'aquesta relació en un moment en l'experiència immediata, mentre que l'altre roman sota el sostre. Perquè, però, som conscients dels nostres sentiments i pensaments conscients immediatament, no podem veure cap senyal dels moviments en el cervell; que estan vinculats a ell i al

qual estan units al seu torn, la física roman aquí sota el sostre espiritual; i si bé podem veure els cossos d'altres persones, animals i tota la natura transmetre directament a la anatòmica i anàlisi fisiològic, físic i químic, no podem fer res directament de les ànimes que saben primer, i el Déu que la segona van escoltar; les restes espirituals aquí sota el sostre física. I així segueix sent les hipòtesis i el gran marge de negació. Si hi ha res sota l'una i l'altra manta, i el que es pot trobar sota?

La incertesa, els vacil·lants, l'argument sobre aquestes qüestions de fet encara no tenia un punt de partida fix i punt d'atac per a un estudi de les condicions que, als fets és que en gran part encara no nega permès.

I el que pot ser la raó d'aquesta relació peculiar que la ment i el cos de cada un per a si mateixos, però mai les dues coses, ja que pertany al costat immediat; També immediatament es pot veure junts; No obstant això, vam tenir l'altra, naixem de veure més fàcil junts? Després de la inviolabilitat, en la qual existeix aquesta relació entre les àrees mentals i físiques, es pot suposar que es tracta d'un dret fonamental, es justifica en la seva relació bàsica en si. Però no és similar, que ens dóna el fet de la mateixa, almenys, explicar si no pot conduir a la part inferior?

Bé pot ser en aquest moment i això. . Per exemple, si algú està de peu dins d'un cercle, de manera que és el seu costat convex per a ell completament ocult sota el sostre còncau; si està fora, a l'inrevés, el costat còncau del sostre convex. Ambdues parts van juntes com inseparablement com a part mental i física de l'home, fet que pot arribar fins relativament bé com a lateral intern i extern; però també és igualment impossible de veure des d'un punt de vista en el pla del cercle, a banda i banda del cercle, al mateix temps, com des d'un punt de vista en l'àmbit de l'existència humana, aquestes dues cares d'home. Només vam canviar la posició, el costat del cercle, veiem canvis, i amagant-se darrere de la serra. Però el cercle és només una imatge, i és la qüestió de la cosa.

Ara no és el deure i la intenció d'entrar en aquest document en les discussions més profundes o d'alguna manera rotund sobre la qüestió fonamental de la relació entre el cos i l'ànima.Cercar Cada comprovar l'enigma, fins al moment que se li apareix com a tal, per resoldre a la seva manera. Serà, per tant, també serà sense conseqüències vinculants per a la següent, si jo ordeno no deixar que una possible pregunta sobre l'opinió general ha format el punt de partida per a aquest treball, i fins al fons de les mateixes formes per a mi sense resposta, i també una pista en aquest camp fluctuant idees que duen a terme, el que potser només busquen tenir una persona compatible creure, es reunirà amb algunes paraules sobre aquest punt de vista, que encara es conté res essencialment Consell per a la seqüela. Amb gran temptació a l'entrada d'una font com aquest per perdre en discussions extenses i weitausholende en aquest sentit, i no menys difícil evitar a tots aquí, estarà almenys a curt exposició de la vista a la qual em limitaré folgends , demanar disculpes.

Anteriorment, un segon exemple explicatiu, a la primera. El sistema solar proporciona és del sol d'una vista molt diferent al de la Terra. Hi ha els copernicana, aquí el món de Ptolomeu. Seguirà sent impossible en qualsevol moment i pel mateix observador observar dos sistemes del món junts, tot i els dos molt pertanyen

inseparablement junts, i igual que el còncau i el costat convex del cercle són bàsicament només dues manifestacions diferents d'una mateixa cosa des de diferents punts de vista. Un cop més, però de vegades és suficient per canviar la vista de manera eficaç per a un món a l'altre món en la publicació.

El món sencer es compon de tals exemples que ens demostren que el que és en essència un, apareix des de dos punts de vista de dos, i no un d'un punt de vista de la mateixa que pot tenir l'altre. Qui no és que és tan allwegs i no pot ser d'una altra manera. Respectant Només el més gran i durchschlagendsten exemple, vostè no està allà per caducar o no ho és. Això ens dóna la relació entre el món físic i mental.

Què vostè pensa en vistes interiors com el teu Esperit que tu mateix aquest esperit, apareix en les posicions exteriors, d'altra banda com aquest esperit suport físic. Es fa una diferència si es pensa amb el cervell, o es veu en el cervell del pensador. 1) A causa bastant apareixerà Diversos; Però la posició és força diferent, hi ha un interior, aquí una d'externa;extraordinàriament diferents fins i tot que en els exemples anteriors, i per aquesta mateixa raó, la diferència en les maneres extraordinàriament gran. A causa de que la publicació duplicada del cercle, el sistema planetari és, però només per dos punts de vista diferents externs van guanyar bàsicament en contra d'ella; el centre del cercle en el sol es manté dels observadors que no siguin la part del cercle, excepte el planeta. Però l'auto-manifestació de l'esperit d'un veritable punt de vista intern de la seva naturalesa subjacent contra si mateixa, la coincidència amb si mateix, l'aparició de la fisicalitat associada d'un veritable contrast, les posicions externes, que va guanyar la no coincidència amb ell.

1)

equivalent a mirar-hi és una idea adequada després de conclusions, basat en coses superficials vist, agafeu l'aspecte que tindria la condició interna a aclarir els obstacles de la visió en.

Això ara és el mateix, per descomptat, el que el primer que va investigar la raó per la qual ningú la ment i el cos, ja que van de la mà directament, i immediatament es poden veure junts. Potser només sigui externa com internament contra la mateixa cosa al mateix temps ningú. És per això que cap altre esperit de l'Esperit immediatament com l'Esperit veritable, però un podria pensar que, tindria la més fàcil de la mateixa essència percebre; que té, si no coincideix com l'altre amb ell, tal com l'aparença física dels mateixos. Per tant absolutament cap esperit que no sigui a través del seu aspecte físic pot percebre; perquè el que apareix a la part externa de l'esperit és precisament la forma en l'aparença física. És per això que la publicació de la ment és sempre, però, tothom sembla diferent en diversa Una vegada únic, perquè només hi ha una posició interior per la diversitat, d'altra banda les posicions exteriors i la diversitat de peu sobre ella.

Per tant, la forma de presentació anterior cobreix les relacions fonamentals entre cos i ànima, que han de tractar de cobrir cada vista base mateixa.

Una cosa més: el cos i l'ànima van de la mà; el canvi en un canvi corresponent en l'altra. Per què? Leibniz diu, pot tenir diferents punts de vista al respecte. Dos rellotges muntats en les mateixes taules s'alineen seu curs a través del mitjà de fixació comuna d'aquests entre si (és a dir, si no difereixen massa un altre); aquesta és la visió dualista ordinari de les relacions entre cos i ànima. També pot ser que algú que empeny el punter dos rellotges perquè sempre van en harmonia, que és el occasionalistische, segons la qual Déu va crear als canvis físics, revés espiritual i vici en constant harmonia. Vostè pot ser completament configurat des del principi que es requereixen, sense la tutoria, anar sense dir exactament entre si; Aquesta és l'opinió de la mateixa harmonia preestablerta. Leibniz s'ha oblidat d'una vista, a saber, la més simple. També pot anar en harmonia amb els altres, així que no passar dels uns als altres, perquè no són dos rellotges diferents. Perquè la junta mixta, la tutoria constant, l'artificialitat del primer dispositiu està fora de perill. El que l'observador extern apareix com el rellotge orgànic amb motors i rodes i palanques o pivotar orgànica com la seva part més important i més essencial, sembla fins i tot internament molt diferent de la seva pròpia ment amb el pas de sensacions, impulsos i pensaments. No ha ofendre, que l'home està cridat aquí un rellotge. Si es diu en un aspecte pel que no s'hauria de dir de cap manera.

La diversitat d'un fenomen, sinó que depèn sinó de no només des del punt de vista de la diversitat, sinó també de la diversitat de peu sobre ella. Un cec veu en posicions externes igualment favorables com res de veure des de l'exterior; i així es veu un rellotge morts tot punt de vista igualment favorable de la coincidència amb si mateix com un res de cervell de l'Interior; és només per l'aparença externa allà.

La ciència està constantment en el punt exterior de visió de les coses, la ciència de l'esperit a l'interior; els punts de vista de la vida es basen en l'intercanvi de punts de vista, la filosofia de la naturalesa de la identitat del que apareix dues vegades en dobles punts de vista; un estudi de la relació entre la ment i el cos és la relació entre les dues maneres de han de seguir a.

Aquest punts de vista fonamental, pel qual jo no educar tant a l'última naturalesa fonamental del cos i la ment, ja que les relacions de fet més comuns de la mateixa buscant combinar sota un punt de vista unificat.

Però continua sent, com he dit, cadascú dates establertes per la que altres ho veuen de la mateixa ajuda per corregir això, o si va a tractar de fer en absolut. El que cadascú consideri més apropiat en aquest sentit, arribarà en el context de les seves altres punts de vista; i de fet fins i tot revertir la possibilitat o impossibilitat justifiquen un context general apropiat per trobar el mateix. Però aquí és, a priori, no depèn de si ell va posar ànima i cor igual que dues manifestacions diferents d'una mateixa essència, o com dos essència aparellat externament, o l'ànima com un punt en un nexe d'altres punts de substancialment igual o naturalesa desigual, o volen renunciar a una visió bàsica uniforme en tots, fins al moment només Tothom reconeix la relació experiencial entre el cos i l'ànima i una recerca de l'experiència permet que el mateix, també li agrada la representació gezwungenste intentar el mateix. A causa de que només la relació experiencial entre el cos i l'ànima, que es basarà en la

següent, i ens també utilitzem per descriure el fet de les expressions més comunes que tenen un dualista mantingut més aviat en el sentit que la nostra visió monista quan ja permetre la traducció fàcil en ella.

Això no vol dir que la lliçó es desenvoluparà aquí alguna vegada per a la vista, la relació bàsica del cos i la ment i sense influència romandre indiferent a ella, per contra. Però vostè confon les conseqüències que podria algun dia el flux d'ella, i començar a fer encara que sigui parcialment, no amb una base d'aquesta doctrina. Aquest document és purament empírica, de fet, i ha de ser desestimat en qualsevol condició des del principi.

Si no, un es pot preguntar,? La possibilitat de tal respatller està en directa contradicció amb el fet que vam començar, que la relació entre el cos i l'ànima es veuen privats de experienceability Però no són la experienceability en absolut, però és només les relacions immediates de experienceability immediata retirada. Fins i tot la nostra comprensió de la relació general entre el cos i l'ànima amb base en l'experiència de la classe més general, que es pot fer sobre la seva relació, ella no li agrada a tot el que ve amb requisits previs sòlids a aquest document, ja que l'expressió necessària apareix la mateixa. El resultat mostrarà que tenim experiència de no menys especial a la seva disposició, que pot servir a part per orientar-nos en les àrees de relacions indirectes som en part responsables de crear conclusions sobre la immediatesa.

De fet, podria ser amb aquest punt de vista general, fins i tot si ha de ser acceptat, no per fer. Assegurar la fertilitat i profunditat d'una visió general no depèn de la general, però els elementals. La Llei de la Gravitació i les lleis moleculars (l'ex tanquen indiscutible amb) són lleis elementals; que serien coneguts a fons, i les implicacions esgotat en les mateixes conclusions, la teoria del món físic en el major generalitat es completarien. En conseqüència, s'ha d'aplicar, lleis elementals de guanyar per a la relació entre el cos i el món dels esperits món per tenir una visió general de guanyar una duradora i desenvolupar l'ensenyament de la mateixa; i són només poden fundar en fets elementals aquí i allà.

La psicofísica és una doctrina que ha de ser sobre la base d'aquestes consideracions. Els més d'ells en el proper capítol.

Text original

und indes wir die Körper anderer Menschen, Tiere und der ganzen Natur unmittelbar der anatomischen und physiologischen, physikalischen

und

chemischen

Untersuchung

unterwerfen

können, vermögen wir nichts unmittelbar von den Seelen, die den ersten, und dem Gotte, welcher der zweiten zugehört, zu erfahren; Contribuïu a millorar la traducció

II. Concepte i objecte de la psicofísica 1).

Sota la psicofísica és aquí una ciència exacta de les relacions funcionals o de

dependència entre el cos i l'ànima, s'ha d'entendre de manera més general entre el físic i mental, física i psicològica, món.

1)

Revisió S. 1-17.

Per a les àrees d'espiritual, psicològica, de l'ànima, esperem que en tot el que és erfaßlich per la percepció interior o abstret de la mateixa, al corporal, corporals, físics, materials, el que és erfaßlich per la percepció o abstret dels mateixos extern. Això només ha les àrees del món dels fenòmens, amb els seus psicofísica de relació haurà de tractar, es denominen, que pressuposen que vostè sap com relacionar la percepció interna i externa dels efectes de l'ús ordinari del llenguatge en les activitats, que l'existència de cada vegada fa la seva aparició , Tots els debats i estudis de la psicofísica es relacionen en absolut només per al costat de l'aparença del món físic i espiritual, en el que sembla, ja sigui directament per la percepció interna o externa, o des del deduïble Erscheinlichen, o com una relació, la categoria, el context, a part Llei conseqüència de Ell és la unió de l'espurna comprensible; curt en la física en termes de la física i la química; en el psíquic, en el sentit de l'experiència psicologia sense l'essència del cos, se li retornarà l'ànima darrere del món dels fenòmens en el sentit de la metafísica d'alguna manera.

Generalment cridem a la funció mental de la física, depèn, i viceversa, en la mesura en una relació tan constant o estatutària entre els dos és que el pot ser una guia a l'altra de l'existència i els canvis.

El fet de les relacions funcionals entre el cos i l'ànima és generalment sense oposició, però, sobre les raons, la interpretació i l'extensió d'aquest fet, hi ha una disputa encara no està decidit.

Independentment dels aspectes metafísics de la present diferència, que es refereixen més aviat a la crida essència de l'aparença, la psicofísica intenta determinar la relació funcional real entre l'aparició de les àrees del cos i l'ànima en la major mesura possible.

El que pertany quantitativament i qualitativament, lluny i prop, al món material i el món espiritual junts, segons el qual les lleis a seguir els seus canvis respecte als altres, o anar amb els altres? Aquestes preguntes en què neix en termes generals la psicofísica i tracta de respondre amb precisió.

Dit d'una altra manera, però només va dir el mateix amb ella: el que pertany junts en l'aspecte interior i exterior de les coses i el que hi ha lleis per als seus canvis de punt de referència?

En aquest sentit, hi ha una relació funcional entre el cos i l'ànima, res impediria per se, la mateixa per igual a captar en una que en l'altra direcció als ulls i no perdre de vista el que pot explicar a cabre a través de la relació de la funció matemàtica entre les variables x i i de l'equació és on qualsevol variable pot considerar arbitràriament com una funció de l'altra, i el mateix en els seus canvis en depenen té. Una de les raons, però per a la psicofísica per afavorir la recerca d'un costat de la dependència de la ànima del cos en cas contrari, és que només la física és la mesura directament

accessible, mentre que el grau de la psíquica només es pot obtenir com una funció de com es mostrarà més endavant. Aquesta base és crítica i determina la direcció del Ganges sota.

Els motius materialistes per aquesta preferència vénen en la psicofísica no discutits o validesa, i la disputa entre el materialisme i l'idealisme, com en les relacions de dependència de la una de l'altra, en essència, que van, et quedes, que simplement pel que fa a les relacions d'aspecte, estrangers i indiferents.

Es poden distingir les relacions directes i indirectes de la dependència o relacions funcionals directes i intervingudes entre cos i ànima. Sentiments sensuals estan en dependència directa de certes activitats en els nostres cervells, proveït d'un conjunt estan els altres, o els que en successió immediata; però només en forma indirecta pels estímuls externs que causen aquestes activitats només a través de la intermediació d'un conducció nerviosa al nostre cervell. La nostra activitat mental conjunt té directament una activitat en el nostre cervell depenen de si mateix, porta a terme aquestes però després passar directament amb ells, o atrau els que immediatament després de si mateix, dels efectes amb el món exterior a través de la mediació dels nostres òrgans nerviosos i motores.

Les relacions funcionals intervingudes entre el cos i l'ànima es reuneixen el concepte de relació funcional només en la mesura completament del que en la proporció pensa que la mediació amb detall, ja que l'eliminació de la mediació, la constància o legalitat seran invisibles en la relació de cos i ànima, sota Accedeix a la mediació és. Així que resol un recurs de cassació en la mesura legalment sensació com si de cervells viuen també hi ha falta de nervis que viuen sobre les plantes, l'efecte dels estímuls al cervell.

Referent a això, el psíquic es considera com una funció directa de la física, el físic, el suport, el suport de la psique pot ser anomenat. Les activitats físiques que donen suport o recolzament de psíquica, per tant, en relació funcional directa al que anomenem psicofísic.

La qüestió de la naturalesa de les activitats psicofísiques, vaig sobre el substrat i de les seves formes, és una qüestió oberta des del principi, i no va fer cap requeriment al respecte. És a dir, que inicialment s'abstreu per dues raons, un perquè és tan simplement actuar a la recerca de les bases generals de la psicofísica d'expressar relacions quantitatives, com en la física, on les relacions qualitatives només es fan des del dependent quantitativa; en segon lloc, perquè després de la mateixa classificació següent del nostre ensenyament en les primeres parts d'ell encara haurà d'assumir les activitats psicofísiques cap consideració especial.

La naturalesa del cas es divideix psicofísica en un exterior i un interior, depenent de la relació de l'espiritual amb el món exterior físic o món interior física amb la que l'espiritual és en estreta relació, es té en compte, o no, en un doctrina de la relació funcional directa i indirecta entre l'ànima i el cos.

L'experiència bàsica per a tota la psicofísica pot buscar només en el domini de la psicofísica exteriors, a condició que aquesta és l'experiència directa accessible, i la

sortida és per tant necessari prendre de la psicofísica exteriors; però això no pot estar sense constant Mitrücksicht desenvolupar a l'interior, tenint en compte el fet que el món físic està funcionant fora vinculat només a través de la mediació del món físic amb l'ànima interior.

També, sempre i quan encara estem només en la consideració de les relacions jurídiques entre l'estímul extern i la sensació, no cal oblidar que l'estímul però no directament sensació desperta en nosaltres, però només pel despertar de qualsevol activitat física en nosaltres que en el sentit de més directa relació de peu. La seva naturalesa encara pot ser bastant desconeguda, la qüestió d'aquesta naturalesa són inicialment molt indecís com serà fet per nosaltres obertament; però el seu efecte s'ha de statuiert i sovint recorre a aquest fet quan es tracta d'aquestes si les relacions jurídiques, sobre els quals és fer nosaltres en la psicofísica exteriors primera triftig concebre i dur a terme. De la mateixa manera que som, tot i que les activitats físiques que es troben subjectes a la nostra activitat voluntat immediatament i seguir, però, són completament desconegudes, no cal oblidar que el que està forjat per la voluntat en el món exterior, però, només a través d'aquest tipus d'activitats que va treballar és. I així a tot arreu en els pensaments del membre central desconegut que al seu torn el que sigui necessari per completar la cadena d'efectes.

La psicologia i la física ja utilitzat pel nom ha de basar-se psicofísica una banda, d'altra banda, la psicologia i es compromet a concedir els mateixos documents matemàtics. Des de la física prestat les eines i la metodologia psicofísica exteriors; s'inclina l'interior en comptes de la fisiologia i l'anatomia, especialment el sistema nerviós, i requereix un cert coneixement endavant amb ella. Desafortunadament, és clar, és part de la investigació de manera laboriosa, exacta i valuosa en aquest camp, el que ha portat als darrers temps, però, no de benefici per als psicofísica interiors per dibuixar, que es disputarà un dia per atraure'ls, si aquestes investigacions i la des apunta un altre atac seves investigacions, als quals es basa aquesta revista, serà progressat al punt de trobada, on són capaços de fertilitzar mútuament. Que això és fins ara molt poc del cas, que es refereix només a l'estat imperfecte en què la nostra doctrina és encara.

El punt de vista des del qual prendrem l'assalt al nostre ensenyament aquí és la següent.

Davant nostre se'ns dóna els mitjans per determinar la naturalesa de les activitats físiques, que estan directament relacionats amb les nostres activitats mentals, sens dubte pot dibuixar les relacions quantitatives de dependència entre els dos es determina fins a certs límits. Sensation depèn dels estímuls; una sensació més forta depèn d'un estímul més fort; l'estímul actua única sensació a través de la mediació d'una activitat física interior. En aquest sentit, anem a les relacions jurídiques entre la sensació i els estímuls per a localitzar, ha d'incloure les relacions jurídiques entre els estímuls i l'activitat física interna, que en les lleis generals, com les activitats físiques donen lloc a uns als altres en contacte i així establir conclusions generals sobre les relacions d'aquestes activitats internes , De fet, el resultat serà demostrar que malgrat la nostra ignorància de la naturalesa detallada de les activitats psicofísiques, però la

mateixa, que vénen sobre les condicions de les condicions més importants de la vida psíquica en general en compte, ara fins a certs límits de seguretat i zulängliche idees fonamentals fets i lleis que envaeixen els psicofísica exteriors a l'interior, han d'estar justificades.

Però a part d'això important per a la psicofísica interiors tenen les relacions jurídiques, que poden determinar en el camp de l'externa, la seva importància per si mateixos. A causa dels mateixos resultats, com es veurà, la física, el nivell mental, i aquest nivell es poden instal·lar aplicacions, que al seu torn són d'importància i interès.

III. Una qüestió preliminar.

Si totes les preguntes fosques i controvertides de la psicofísica interiors ja - i gairebé tot el psicofísica interiors actualment consisteix només en aquestes qüestions - es restableixen amb si mateixa fins que el programa experiencial proporciona els mitjans a la seva decisió, però que és el mateix que el perspectives al voltant dels psicofísica què es tracti, es vornweg tocar almenys breument, per respondre a la mesura del que es poden respondre de consideracions generals, i per fer referència per a la resta de l'episodi.

Si anomenem pensament, voluntat, els sentiments estètics més fins com un superior, sentiments sensuals espirituals i instints com a menor, de manera que pot qualsevol cas, aquí baix - la qüestió de l'altra vida, podem francament - les activitats mentals superiors com a mínim l'Equip anar a la baixa, sense realitzar activitats físiques, o estar lligat a les activitats psicofísiques. Cap home pot pensar amb cervells congelats. Així com poc és de dubtar-se que una certa sensació facial, sensació auditiva només pot ser provocada, segons tingui lloc com certes activitats del sistema nerviós; encara que això no es posa en dubte, probablement fundada en el concepte de costat sensual de l'ànima que es destaquen en el nexe exacte amb l'aspecte físic i se'n van. El més, però és dubtós que qualsevol pensament particular està obligat a una igualment cert moviment en el cervell, i no més aviat un cervell actiu en hinreiche general, per al pensament i les activitats mentals superiors en absolut sense una forma i la direcció d'especial, activitats físiques en el cervell han d'anar d'una manera determinada i la direcció de l'Equip. Sí, és la principal diferència de la major de les regions espirituals més baixos probablement (per molts distingida com la ment i l'ànima en el sentit estricte) només volia aquí.

Suposem ara que les activitats mentals superiors eren realment una relació especial rellevat a les activitats físiques, però també ho seria el general, sinó com un fet que es reconeix la mateixa relació amb l'examen tema i la investigació per les psicofísica interiors. Per aquesta relació general estarà en tot cas vinculada a lleis generals i incloure les condicions generals que s'aplicaran a determinar-; Sí, aquests són probablement sempre sent sempre la tasca més important de la psicofísica interiors. I

ja és un del següent capítol (V) ens portarà a aquestes condicions.

Vull fer una foto com la idea involucrat el riu de si mateix i l'activitat física només per mitjà d'aquesta activitat realment o que li agrada el riu només requereixen, com els remers al vaixell per afegir el control del mateix, mentre que indiferent als eixos de timó a vèncer; tant si les condicions i lleis del riu que vulguin ser considerats quan es tracta del corrent o el progrés del pensament; tant si la veritat és molt altres aspectes. Fins i tot el més lliure via fluvial subjecte a les lleis relatives a la naturalesa de l'element i els mitjans que utilitza, consulti. Així seran les psicofísica de casos trobarà a veure amb la relació entre el mental superior al suport físic; però a partir de la qual els aspectes i en quins límits, tindran a si mateixos alguns dies per decidir sobre els seus territoris.

Maig Ara tot el món de l'esperit i abast de la psicofísica interiors limitar en la mesura i sempre que l'obligat i la cinta dels fets no l'obliga a abandonar la restricció. D'acord amb la meva fe, que encara es fa per ara només com una creença sosté que existeix referent a això cap frontera.

De fet, crec que la sensació d'harmonia i melodia que porta indiscutiblement un caràcter superior a la de les notes individuals, les raons de les mateixes freqüències necessàries com a base, el tema de manera individual als sentiments individuals, i que només estan en connexió exacta amb la forma en què aquest so junts i seguir, pot canviar; em sembla una pista aquí només per un superior, però hi ha falta de relació de dependència especial entre més alta la coixinet mental i física menteixi, i probablement tots estan d'acord amb això, continuï amb facilitat a realitzar i de l'ampliació de pista. Però ni l'execució, ni tan sols afirmen el mateix aquí a l'entrada de la nostra causa.

IV. Conceptual sobre la sensació i la irritació.

Quan tan gran fins i tot incomplet dels estudis psicofísics anteriors seria una enumeració, definició i classificació de tota Zuständlichkeiten mental, el subjecte pot ser el mateix de nou, tenen poc benefici. En primer lloc, i en el principal, ens ocuparem de sensacions en el sentit ordinari de la paraula sensació, que utilitzaré la següent nomenclatura distintiva.

Jo distingeixo sensacions intensius i extensius, qualsevol que sigui la percepció sensorial d'alguna cosa la grandària està comprès tan intensiva o extensiva, de manera que z. B. als intensos sentiments de la sensació de brillantor per a les extenses sensacions considera una extensió espacial esperar cara o sentit del tacte, i en conseqüència també la quantitat intensiva i extensiva d'una sensació diferent. Si som un objecte apareix més clar que l'altre, ens va cridar l'sensació que atorgui, intens major quan és més gran que l'altre se'ns presenta àmpliament major. Això és només una qüestió de definició, i es posa, com generalment s'entén, però, una certa quantitat de sentir per davant.

En totes les sensacions en absolut, intensiva com extensiva, podem distingir la

mida i forma; excepte que en la mida de la força freqüent intensiva i la forma que es diu qualitat. En els tons té l'altura, tot i que comprensible com la qualitat del so, sinó també un aspecte quantitatiu, si podem tenir una diferència major i menor altura.

EH Weber distingeix, indiscutiblement molt convincent, els actius o el significat, que ens proporcionen extenses sensacions després assumides aquí, l'ús de la llengua, o la sensació d'espai com un sentit general dels sentits que ens donen sentiments intensos, com els sentits especials, llevat que els ex sensacions no com aquest ja pot sorgir en diversos per impressió en, fibres individuals independents entre si nervioses o els seus circuits respectivament de ramificació (cercles sensorials), però només a través d'una coordinació de les impressions, amb no tant la força i la qualitat de les impressions, com el nombre i disposició dels mateixos, o els circuits de branques nervioses , el que va passar en el mateix, és essencial per a la grandària i la forma d'extensa sensació. Els seus arguments aquí sobre 1) és molt probable que contribueixi a la claredat sobre les condicions generals dels sentits; Aquí pot ser suficient inicialment a haver de diferència amb prou feines notat en les circumstàncies, que depenen de les sensacions intenses i extenses, va assenyalar; ja que en general aquestes breus converses preliminars no són més que la intenció d'iniciar el debat sobre les llegendes de la sensibilitat i la sensibilitat per mesurar, i per tant no s'inclouen en la teoria de les sensacions, ja que requereix aquest propòsit.

1)

Informes dels saxons. Soc. 1853. p.83; l'èxode en Zentralbl de Fechner. 1853. No. 31a

En la diferent naturalesa i les diferents taxes de dependència de sensacions extensius i intensius que requereix un estudi especial de les seves lleis. Un podria pensar que la mida d'una àmplia sensació o extensa quantitat de sensació d'una manera similar, d'acord amb les mateixes lleis, irritat pel nombre de cercles sensorials depenia, com la percepció intensiva de la intensitat de la seva irritació; Però no obstant això, ni pot ser això davant pressuposa que s'ha demostrat fins al moment. Els nostres futurs estudis i informació demgemäßen és preferible, si no exclusivament, relacionades amb els sentiments intensos, i aquests sentiments sota par per ser entesos, si no tot el contrari dels epítets que s'acompanyen evidents àmpliament o des del context de la seva pròpia.

Al costat de distingir les sensacions extensius i intensius per distingir les sensacions objectives i sentiments comuns per commemorar els anomenats sentiments positius i negatius.Lents de sensacions, com les sensacions de llum i so, són aquells que es basen en l'existència dels òrgans de sensació font externa d'excitació, però, va sentir les modificacions del sentiment públic, com el dolor, el plaer, la fam, la set, igual que Zuständlichkeiten si el nostre propi cos ser. També en aquesta relació, els estudis clàssics de Weber són per mirar en el seu tractat de tacte i sensibilitat comuna.

Com els sentiments positius i negatius conrea les sensacions de calor i fred, el plaer i el dolor que s'oposen, que tenen alguna cosa en comú, que la forma de la seva excitació o referència al que els excita, una oposició fins i tot la sensació de fred

retirada de calor ja que la calor per l'augment de l'absorció de calor, neix i creix, la sensació de plaer amb un esforç d'ells causa excitant, ja que el descontentament es relaciona amb una contra-esforç.

Per que pot ser que nomenar els sentiments positius i negatius es consideren el llenguatge, que té, però no ignora que els anomenats sentiments negatius en si mateixos han pres psicològicament res negatiu, no una escassetat, una menys de la sensació, a una distància de la sensació representant a mesura que més aviat només ser tan violent, o fins i tot més violent que l'anomenat positiu, i simplement expressen tals efectes físics positius forts o puguin portar, com la sensació de gelades sacsejar tot el cos, el crit de dolor i en cas contrari una altra animat física pot causar estats.

El terme estímul pot ser obtingut en un sentit més estricte només en els mitjans despertar físiques, emocionant significa sensacions intenses. En aquest sentit pertanyen al nostre món físic exterior, hi ha estímuls externs; en la mesura que pertanyen al nostre món interior del cos, hi ha estímuls interns. El terme de la primera és per estímuls externs Aufzeigung com ara la llum, el so, explicar neutre, el terme d'aquest últim és només a més detall per aclarir i potser amb el temps per eliminar fins a certs límits, ser. Un soroll a l'oïda pot ser causada per l'acció exterior de les vibracions de l'aire que envia una cascada a les nostres oïdes. Un soroll similar pot sorgir de causes dins del nostre cos sense cap influència externa. En general són desconeguts; però en la mesura que generen l'equivalent a l'efecte d'un estímul extern, es consideren l'equivalent a un empat a tals en la comptabilitat, i des d'aquest punt de vista, l'expressió d'estímul intern és nosaltres sovint per estar còmode, al desconegut, però d'acord a la seva acció com en realitat per ser reconeguts, intern causes físiques de sensacions amb l'exterior en els termes comuns, aspectes a tenir fórmules.

En cas de ser agitada pels suggeriments externes i internes només d'acord amb l'ànima, que els efectes dels quals arriba fins a un cert punt del cos, totes les sensacions serien, en la mesura en una dependència de la mateixa és atorgada pel cos, acaba de ser efectes en cadena de moviments físics, i posteriorment acte les condicions físiques més íntims de les sensacions vénen sota el concepte d'estímuls. Mentre que en el cas de Bound Una de les sensacions d'ajust substancialment, en relació operativa a peu, moviments físics, que no seria admissible, fins i tot amb baix recompte d'aquestes condicions simultànies de la sensació amb la qual la sensació s'estableix immediatament, els encants, però només aquells que al seu torn serveixen només a la seva evocació, no vull confondre't Misc. Mentrestant, tenim que entre els dos punts de vista aquí no és decidir, i ha seguit diferents final alternatiu considera estímuls interns en les nostres consideracions de fet cap influència, sempre que, l'existència i el valor de la mida dels estímuls interns acaba només pel seu efecte equivalent amb exterior acceptar estímuls i tenir en compte. Ells són nosaltres primer als seus llocs i la qualitat de desconegut x que mes. En determinat, l'efecte dels estímuls externs comparable, quantitativa en el cercle fenomen es produeix, i rep el seu nom i valor segons aquest Una mica del que a vostè li tingui por a la vida ordinària, de comprendre sota el nom d'estímul amb el, però tindrem cap dubte de prendre amb la inclusió, com z. B.

pesos, en tant que la sensació opressiva de pressió o elevat la sensació de infligir greus. Per contra, tenia una transmissió de la paraula estímul sobre les causes, per la qual cosa extenses sensacions són causades en nosaltres, els seus Mißliches, sobretot perquè això provoca poca claredat que existeix en absolut. Fins i tot sense accés a causes externes, hem tancat els ulls amb un camp negre ple de vista d'un cert punt, i sense contacte amb punts cardinals o similars. Podem ser conscients de quan es dirigeix l'atenció a un cert punt la nostra superfície corporal. Què accés externament, algunes marcades limitacions en aquest camp sensació naturals ja donada, en part, determina les formes, de vegades hi ha proves que les estimacions de la grandària i distància proporcionals, però sense produir la sensació d'expansió només a si mateix. Això sembla actiu en la coordinació i vinculació orgànica del nervi, en relació amb les seves terminacions centrals de ser innata, així fundada, encara que aquí ha acabat encara res definitiu s'ha decidit. Si un volia parlar alguna vegada sota aquesta condició d'encant però, només la coordinació de les excitacions internes d'aquests nervis ben podria portar a l'atac. Però com no és probable que siguin les condicions simultànies de la sensació, el terme d'aquesta manera seria inautèntic nou. Més, el que posar una mica de pes, que participen de l'experiència amb l'ajuda dels moviments en la mesura estimada. No obstant això, no seria en llocs aquí on disposicions merament lingüístiques s'aplica per entrar en aquest tema encara bastant fosc assumpte.

Independentment d'aquesta foscor i sobre la qüestió de si la paraula d'alguna manera encara trobar l'encant d'un punt aquí, es pot dir que la mida dels estímuls en sensacions intenses fins ara pel nombre de cercles sensorials actives contingudes entre punts donats està representat en extensa, com l'extensió percebuda depenent de la distància i augmenta de manera que les relacions quantitatives de dependència, aquesta figura es pot combinar amb la mida de l'estímul sota una consideració comuna, encara que molt general, per a totes dues sensacions;però, es pot dir així, és que la llei de dependència, un igual és al mateix temps apropiat, o que no s'amplia la mida sensació podria mitabhängig per altres circumstàncies que aquest nombre, el que apunta més aviat són només un tema d'important investigació psicofísica sí que era.

L'exposició als poders externs la majoria, que depenen de la sensació, la sensació augmenta després que s'ha convertit cada vegada notablement, reforçant contínuament el poder que actua en el mateix sentit i cau amb la mateixa debilitat continuar fins el imperceptible. En Assumpte, però alguns, com la calor i la pressió sobre la pell, l'organisme s'ha organitzat de manera que en lloc sorgeix només d'acord amb la diferència d'un mitjà donat o acció habitual, ja que la temperatura ordinària, de l'ordinari pressions atmosfèriques, la sensació, i això igual de bé, però amb un caràcter diferent, com la sensació de calor o fred, pressió o tren, créixer, depenent de si es potencia l'efecte en aquest nivell, o es baixa per sota d'aquest nivell.En aquest cas, vostè serà té lloc adequadament com un estímul no és la mida absolut de la màquina de colada, però la seva diferència positiva o negativa dels graus, que separa les sensacions de caràcter oposat, i en el qual cap sensació, han de ser considerats, i la primera com un fet positiu, la pot durar anomenat estímul negatiu.

En aquest sentit, l'efecte de les relacions entre l'estímul i la sensació a ser considerada a continuació, els estímuls sempre se suposa que són realment actuant específicament com actuar en circumstàncies similars, llevat que per contra es declara expressament o evident a partir del context de la seva pròpia. No obstant això, és la comparabilitat així ser cancel·lat per una manera de fixació diferent dels estímuls, com a condició diferent del subjecte o òrgan, en el qual l'estímul es troba amb el mateix, amb el que la noció d'una sensibilitat diferent es relaciona, amb detall del seu mandat i la mesura en el capítol VI es discutirà.

Per raons de brevetat, es diu d'un estímul que estimula una sensació, així com les diferències d'estímul que porta una diferència sensació, ell se sentia més fort o més feble, en funció de la sensació de sentir la diferència és més o menys, una expressió que també ser capaç d'obtenir malentesos poden operar.

Psicofísica Exteriors.

El Maßlehre psicofísic. _____________________

V. grau d'activitat física. Força viva.

No estímul actua com un portador; Per contra, alguns estímuls, com la llum i el so, immediatament van agafar com un moviment; i si això no és cert d'altres, com peses, olorar i degustar els estímuls, però, es pot pensar que en els nostres cossos produeixen sensacions només mitjançant l'obtenció o modificació de qualsevol activitat o aquest canvi, i per tant la seva mida pels representants de la mida de física, amb sensació de relacionat, les activitats són les que es destaquen en qualsevol relació de dependència a.

Sense nosaltres ara per fer front a les dimensions específiques dels diversos estímuls i activitats físiques amb això excitables, però, en la mesura com a tal està present, tal com es coneix pressuposar de la física i la química, però volem que en el nivell general de l'activitat física en alguns dels rics següent rellevant , entrar en discussions.

Fins i tot en la vida ordinària d'una certa escala estableix la mida o la intensitat de l'activitat física, i es veu en aquesta part de la rapidesa dels moviments realitzats, de vegades la mida de la massa en moviment continu, però sense tenir les idees clares sobre. En primer lloc, ara sembla la més natural, com una mesura de la mida d'una activitat. El producte de la mida de la massa en moviment continu en la velocitat a la qual es mou és a dir, la quantitat de moviment per adoptar. De fet, auscultar i mai en la comunicació del moviment és la velocitat que té el cos disparada, o la mida de la massa, que una velocitat donada pot ser informat de la quantitat de moviment de la proporció del cos de topall, i pel que volien aquest Veure l'acció, són rellevants per a

la grandària de l'activitat, es podria, però, en la quantitat de moviment pot trobar una mesura de la mateixa. Ha quedat acreditat que ve a la definició de l'activitat física. Mentrestant, si vostè vol prendre els que estan en el sentit que es prendran en la física exacta, la mecànica, la fisiologia, i fins i tot en la vida ordinària, no pot servir com una mesura de l'activitat física, la quantitat de moviment, però només la força de la vida.

La força viva de la qual estem parlant és, de cap manera s'ha de confondre amb la vitalitat dels filòsofs, però un fort Maßbegriff del següent significat.

L'energia cinètica d'una partícula material, sigui o no atomista atomista presa s'obté per la seva massa és m amb el quadrat de la seva velocitat v multiplicada, de manera que l'expressió de la força viva pel que fa a partícules mv ² és 1). L'energia cinètica d'un sistema és la suma de les forces vives de les seves partícules, és a dir, en un sistema de tres o més partícules amb masses m, m ', m ".... i velocitats v, v', v" .. .. = Mv ² + M 'v' ² + m "v" ² ...., el que és curt per qualsevol partícula de nombre ∑ mv ² expressar preocupacions; que és tenir només vuit que el signe sumatori ∑ no és una suma de diversos productes idèntics mv ² mitjans però tants productes diferents, ja que hi ha partícules de diferent massa i la velocitat.

1)

En sentit estricte en la mecànica, només la meitat del que es dóna producte mv2 entès per l'energia cinètica de la partícula; però cridar Alguns també el nom a tot el producte del que estic fent aquí és també pel bé de la conveniència, per aquests diferents utilització comprensiblement no té influència en la situació, depenent de la força de la vida, però només la unitat canvia a aquest.

Sense pretendre aquí a les raons subjacents de la introducció d'aquesta Maßbegriffes rebuda, pot haver una mica de més a prop va portar ell.

Després de tot l'esperit de la teoria matemàtica de moviment ha de ser dirigida en sentit oposat velocitats designat de signes oposats; i s'il·lumina en endavant una que si t'has preguntat quina activitat suma es va desenvolupar en un temps determinat en un sistema les partícules es conceben en vibracions vius, aquesta quantitat d'activitat es troba marcadament nul si un de la quantitat volia passar a l'escala de l'activitat, ja que les velocitats dels moviments alternatius aprovats pel seu signe oposat amb els productes de masses sempre positius que es compensen en la suma; el que seria en absolut adequades, proporcionades a desaparèixer moviments es necessita tant poder, ja que la llum; D'altra banda contribuir a l'aplicació de l'energia cinètica com un punt de referència tant forma que el moviment alternatiu per augmentar l'activitat total, ja que el quadrat d'una mida negatiu és precisament tant positiu, que la mida positiu.

En segon lloc, oi, mitjançant el mesurament de l'activitat física a través de la força viva, res més que ells, mesura pel rendiment físic o el treball que es caracteritza exigible, donant als termes de la vida quotidiana i la mecànica pràctiques en el context i la relació passa. Un home, una màquina té dues o tres vegades treballades per les nocions comunes de treball tant quan va aixecar un pes donat de l'altura doble o triple; i fa un tipus diferent de treball, com l'aixecament de peses, de manera que sempre pot reduir, però el treball d'aquesta manera amb la finalitat de tenir una mesura comparable.

Bé creix d'acord amb les lleis conegudes de la quantitat que arriba a una pedra verticalment cap amunt llançat, a part de la resistència de l'aire, no en proporció a la velocitat simple, l'atorgada a ell en els moments de la ventrada, però el quadrat de la velocitat, per tant, les condicions de força viva, que s'emet a ell en els moments de la ventrada. La mateixa taxa, però, que se li atorga al llançar alhora (o més aviat, en molt ràpida Zuwüchsen) s'emet a ell durant l'aixecament lent gradual Zuwüchsen, i per tant com l'altura de llançament de la mida de la força viva, l'altura d'elevació depèn del que el pedres, en general, una càrrega, un pes, s'implanta en la direcció en contra de la gravetat, o per si mateix habita.

Un home ha d'escalar una muntanya, a part de circumstancial, generar tanta força vital en si mateix moviment ascendent contínua, com seria necessari per llançar el seu pes a aquesta altura.

I així representa, en general, la força viva, que té un cos d'una massa determinada en un moment donat, ja no es va dirigir a la seva velocitat, una certa quantitat, que és el tema d'aquest o una massa igual en virtut de la mateixa velocitat en un punt donat, si si la gent pensava que van plantar en aquest punt en contra de la direcció de la gravetat de la mateixa aquesta velocitat. I el que probablement tingui en compte en el cas que la força del corrent, que la massa implanta la velocitat, es va aturar, i fora de contrarestar directament la gravetat zuträte constant sense nova força. En cada punt de la creixent altura del cos no està tenint lloc en aquest moment l'energia cinètica fer la representació demgemäße per un assolible en aquesta altura del punt, sense entrar així en conflicte amb la primera determinació pel cada vegada més força viva disminució també els punts anteriors que es tracta encara d'altura assolible es redueix cada vegada més.

Quan Ventrades continua a l'alça o l'elevació d'una càrrega en l'espai buit, és just l'efecte contrari de la gravetat, que va continuar gehends priva el cos de la velocitat de nou produït alguna cosa, fins que es va retirar finalment tota la velocitat en arribar a una certa altura, en aquest moment, per tant, la El poder no pot anar. En lloc de o en connexió amb el contra-acció de la gravetat, però també pot ser la resistència de l'elasticitat, la fricció, l'anomenada resistència de l'agent, o qualsevol altra resistència - i s'aplica a cada actuació per superar una resistència - expressar el mateix èxit, ja que la neutralització de la gravetat; Però precisament perquè cada superació d'una resistència donada i per tant cada poder de l'altura d'elevació o llençar alçada d'una càrrega donada per mitjà d'una energia cinètica donada en l'espai buit són comparables. Cada actuació és de la mateixa mida, és en el sentit d'una energia

cinètica igual usat i consumit.

Pensem que un cos en l'espai buit sense cap resistència d'un agent i neutralització d'un moviment de força, ell en virtut de la velocitat una vegada adquirida i per tant l'energia cinètica per a mosca infinit sense pèrdua de velocitat, i no l'energia cinètica de ser consumit. Això es coneix com a efecte un moviment, però cap poder, que sempre pressuposa la superació de neutralització i un consum demgemäßen d'energia cinètica. Però encara queda l'energia cinètica d'aquest organisme, la quantitat d'energia que anava a portar al seu ric i Tal neutralització maneja l'espai. . Molts dels serveis, com el curs uniforme d'un carruatge pel cavall, continua la mateixa mida de la força viva; però només perquè sempre el més es consumeix per les resistències, ja que a través de l'esforç del cavall esdevingui el carro, de manera que l'energia cinètica del cotxe seguiria creixent, si no exactament les resistències consumeixen per augmentar contínuament.

L'energia cinètica pot ser en un sol sistema a través de la interacció de les seves parts desenvolupar, de manera que els sistemes planetaris, en qualsevol organisme; Transmetre i propagat a través de la comunicació i la propagació del moviment; de manera que les ventrades d'una pedra; en la reproducció de moviment a través dels actius fixos i líquids; - Finalment ser generats internament alterat per influències externes; per la qual cosa l'energia cinètica que el sistema genera cada dos cossos celestes per la seva interacció, a través de l'acció d'un tercer; per la qual cosa l'energia cinètica interna d'un cos viu per qualsevol estímul extern.

Finalment, però no té, fins ara som capaços de seguir, no només tota la creació, sinó també la transmissió, reproducció, modificació de la força viva basada en la interacció de les parts. Llança una banda, la pedra, el resultat és la força de la vida, que s'implanta a ell, a través d'interaccions orgàniques, i es propaga a través de la pedra per una interacció entre les seves parts i on la mà; i qualsevol reproducció del moviment es basa igualment en la interacció de les parts.

Tota la naturalesa és un sistema únic continguda cohesiva, de parts que interactuen, sinó en els diferents sistemes parcials produeixen l'energia cinètica en diferents formes, ús, transferència a un altre, roman en el compliment de les lleis generals, de manera que la connexió i obtenir dòmino. En aquest sentit, la naturalesa exacta de l'ensenyament de tots els processos físics, activitats, processos, qualsevol sigui el nom que poden donar lloc, la substància química que imponderabeln que l'orgànic no exclou, en els moviments, que era més gran masses o partícules petites poden ser reduïts, poden tots tenir una escala trobar la seva vitalitat o força en la força de la vida, que, si no a tot arreu directament, però bàsicament tot arreu per als efectes dependents, en qualsevol cas, es pot mesurar.

La incertesa en què ens trobem des del principi sobre la naturalesa dels processos físics en la conclusió de la nostra sensació depèn, i anar juntament amb els nostres pensaments, a falta d'activitats psicofísiques, el que resulta en qualsevol cas, hi ha incertesa sobre l'abast del que han de aplicar-la. Si alguna vegada troben encara entre l'espai físic, és també la mesura de l'energia cinètica d'aquest lloc; Si no troba entre l'espai, que no ens concerneixen aquí.

Això és important per als aspectes duals, fins i tot si hi ha una base de claredat, en segon lloc, si ens proporciona una base de la legalitat, sobre la qual podem construir.

Sense l'especial naturalesa de les activitats psicofísiques saber, sabem el que hem d'entendre la mida de la mateixa a la psicofísica de la física, la fisiologia, la mecànica, la vida ordinària, per entrar en una relació clara, i podem comptar amb la condicions i lleis de l'energia cinètica d'aplicació general justifiquen conclusions generals. Però en la mesura que puguin sorgir el dubte de si no hi ha cap les activitats psicofísiques més enllà d'aquesta generalitat, la pròpia investigació de conformar amb això.

Si dibuixem, per tant, algunes condicions i lleis de l'energia cinètica que s'examinen aquí generals clau, que proporcionen una indicació de la present investigació, o d'una altra manera permetre aplicacions òbvies en el nostre territori.

Un sistema pot ser aparentment tranquil, i no obstant això, el desenvolupament d'una gran energia cinètica dels moviments imperceptiblement petits, la virtut de la transferibilitat i aplicabilitat de l'energia cinètica en diferents formes sovint són només les vendes de les grans moviments poderosos.

Si es colpeja una campana pesat, de manera que no pot veure els seus petits tremolors. No obstant això, la força viva de tremolors (incloent amb les vibracions de calor generada) representa tota la força viva del cop que va caure sobre ells; i volien els moviments alternatius de la mateixa suma en una direcció, que seria expulsat per un bon mica.

Pel que sembla, un molt insignificant o no, en realitat, però, indiscutiblement una gran energia cinètica es va desenvolupar en l'acte de compostos químics. Ens adonem que no hi ha moviments cridaners; però els fenòmens de llum i calor que tenen lloc aquí, en base a les vibracions de l'èter, anem a suposar que les partícules ponderables en aquest compost actua cauen en vibracions animats que anuncien les ones de ràdio o de ser informats pel mateix. Com pot llavors la força viva del cop aparentment desaparèixer en els tremolors invisibles de la campana, pot negar-se per mediacions adequades en poderosos moviments visibles inverteix la força vivent imperceptiblement petits tremolors.

Així que tota la força de la vida del llavors rodant cotxe del vapor és només una conversió de forma d'energia cinètica del imperceptiblement petits tremolors que el pel procés de combustió en el combustible (inclòs l'èter que les mateixes penetra) causat, d'allí a les parts de la màquina, ia partir de llavors Cistella ha estat transferit. I el que passa aquí per una força vibrant en els moviments visibles a dia, desapareixen en l'àmbit dels moviments invisibles del material de calefacció, per tant la contínua extensa entreteniment i fomentant el procés d'escalfament és requerit pel nou material i tren constant, deu fins i tot romandre en transició. Fins i tot sense l'addició del motor i el cotxe que ho farien a ser necessari per les oscil·lacions debilitar notificant al medi ambient, la radiació en l'espai circumdant, per si mateix; però la fixació del motor i el cotxe fa que l'energia cinètica que d'una altra manera anar a certs propòsits perduts inútils en certa direcció subordinada.

Així és l'energia cinètica dels moviments visibles que l'home realitza externament amb els braços i les cames, no és més que una venda o una resultant de l'energia cinètica dels petits moviments interns que són causades per la química del procés de dieta. A qualsevol home d'alimentació externa consumeix alguns d'ells força viva desenvolupat internament; perquè l'energia cinètica, que tenen el conjunt en el moviment del cos, se li escapa, i fins i tot sense cap moviment visible que contínuament perd donant avís al món exterior, excrecions, carisma, el que requereix tota una re-reemplaçament continu pel procés de la dieta, a la màquina orgànica romandre en transició.

I l'energia cinètica del imperceptiblement petits tremolors no ha de ser descuidat en contra dels moviments invisibles, sinó que forma una part important de la força de viure en el món, l'energia cinètica dels moviments en les àrees d'imponderable no ha de ser descuidat en contra de les àrees de la ponderable, però constitueix en si una part important de la força de viure en el món, i té en si una proporció important dels processos i serveis, que percebem en les àrees de ponderable, en virtut de la viabilitat i capacitat de transferència de l'energia cinètica d'un camp a un altre.

Perquè, tot i que tenim la massa de partícules d'èter d'acceptar gairebé infinitament petit, no és res, i està compensat per un extraordinàriament gran velocitat que atribuïm a ell des d'altres fonts en les seves vibracions, en la mesura que més que un gran saló força desenvolupada en aquesta vibració i en la transferència a la ponderable un rendiment significatiu es pot aconseguir.

L'energia cinètica es sotmet a l'acte de transferència d'un cos a un altre, d'una part d'un sistema a un altre, ja sigui ponderable o no, per l'impacte, a causa de la fricció, la resistència dels fons, com molt bé com la forma en què es produeix , characterized'm va canviar, ni augment ni disminució.

Pel que sembla, tot i la desaparició a cada confiança, cap fricció, per qualsevol resistència energia cinètica: l'energia cinètica de totes les pedres que cauen a terra, sembla haver desaparegut; l'energia cinètica d'una corda vibrant disminueix gehends va continuar per la resistència de l'aire; un acte-en la marxa vermöchte no va obtenir sense disminuir la seva energia cinètica sota la influència de la fricció a terra, si no és la bèstia de càrrega sempre va infligir nova Zuwüchse que al seu torn ha de créixer a través de la continuació del procés de nutrició ell.

Però tota força viva que va ser perdut per al moviment visible, es troba en tremolors invisibles ponderables i parts imponderables. Aquest últim correspon a una determinada generació de calor, de manera que tota la pèrdua, etc., en l'acte de xoc, fricció es va patir per poder viu per part de les parts ponderables, per un cert calor equival exactament determinable i segur està cobert per l'ús apropiat llavors precisament això quantitat de força viva a les àrees de ponderable, per la desaparició es va originar la calor, també és capaç de ser generat de nou. Sí, és aquesta una de les raons més vinculants, per dissipar els fenòmens de calor de les oscil·lacions d'un substrat, que no és incomparable amb substrats ponderables que una calor equivalent donada per a qualsevol quantitat que falta de substàncies ponderables força viva en l'acte de comunicació del moviment es produeix com viceversa.

A, indiscutiblement Manchem benvinguda, relat popular dels principis de la doctrina important dels equivalents mecànics de calor conté el següent assaig de Baumgartner. "L'equivalent mecànic de la calor i la seva importància en les ciències naturals Una conferència celebrada a la reunió cerimonial de la Akad imperial .. d.

Wiss. en 30 de maig 1856 "a l'Arc de Grunert. f. Math. 1858 pàg. 261; de la qual he pres prestat alguns punts aquí. S'assumeix com una unitat de treball 1 lliura peus, és a dir, el rendiment, que s'eleva per 1 lliura 1 peu, i com a unitat de calor, la quantitat de calor, que és capaç de portar 1 Pf. L'aigua a 0 ° a 1 ° C ..

"A través del consum d'un determinat Quantum calor també una certa quantitat de treball produït, i viceversa, i que ha estat realitzada amb els resultats de nombrosos, amb totes les precaucions experiments del personal en la qual part el treball en calor, una mica de calor en treball ha estat implementat i on amb la calor de la havia de fer més variat origen, els consums d'una unitat de calefacció 1367 unitats de treball i viceversa. Aquest austríacs pesos i mesures es prenen com a base ".

"Traduït al llenguatge de la vida comuna, és la següent:. Escalfa la paella, que 1 Pf aigua de 0 ° a 1 °, exerceix la mateixa força mecànica, com un pes de 1367 lliures, que cau 1 peu d'alçada."

"Aplicació de calor en treball i viceversa no està en el meu estat d'ànim i l'atzar, però d'acord a certes regles, que expressen les condicions en què el canvi té lloc ha. És a dir, es pot escalfar es va convertir només en la mesura en l'obra del que subministren un cos és. Però això passa amb calor per conducció només en la direcció del cos més calent al més fred i només en la mesura existeix com diferències de temperatura. Els desintegra calor subministrada però això en dues parts. Un d'ells serveix per augmentar la temperatura a un volum constant, però l'altre funciona per una z hinschiebt càrrega. B. control previ. On no és tal, ja que no hi ha canvi forces té lloc. Això explica per què una massa d'aire es refreda quan s'expandeix i per tant supera una pressió mentre la seva temperatura roman sense canvis si l'expansió té lloc sense superar una resistència, com és el cas quan flueix sobre en un espai buit ".

"Cada Gran carbó, que es crema completament sota la caldera de la màquina de vapor o de la màquina d'aire, proporciona un resultat del procés químic de combustió 0,908 unitats de calor o 1241 lliures-peu de treball si tota la calor per a generar vapor o per augmentar la força de subjecció de l'aire usat i completament en el treball es durà a terme ".

Mentrestant, seria untriftig dir que la força viva al món alguna vegada una mida constant. Només a través de l'acte, en el moment de l'alliberament i la propagació del moviment no canvia el mateix, si ens referim al fet que la calor equivalent generada en consideració; No obstant això, a través de la contínua i en el curs del moviment de canviar contínuament efecte de les forces. Quan un cos es troba en el seu curs cap a l'altre; pel que és considerat per la vibració de les partícules ponderables i atribució d'auscultar calor generada equivalent, l'energia cinètica total en dos després de ficar encara ser tan gran com abans; d'altra banda veiem que l'energia cinètica de cada planeta per créixer d'acord amb el, ja que s'acosta al Sol, disminuïm segons els havia

tret, i un pèndol que oscil·la en descendent augment, disminució en l'ascendent. Però si l'energia cinètica no es queda la mateixa en aquests casos, sempre resulta que les mateixes restauracions de grandària, així com el cos del sistema, el primer cas està format pel sol i el planeta, segon cas del Sol i la Terra, sota la influència d'interior assumir poders del sistema de nou a la mateixa posició en l'actualitat. Ara més que mai es troba també en molts altres sistemes sota la influència del seu propi mora aconsegueix un moviment circular o oscil·lant del tipus declarat que les parts tornin a una posició donada després d'un interval repetidament, i també en general per a aquest cas es considera sota el nom la llei de conservació de la llei d'energia conegut cinètica, segons la qual la força d'estar en si produeix en un, d'acord amb algun antecedent orelletes de les seves forces internes van rendir sistemes de nou a la mida original quan parts del sistema per tornar a la seva posició original, a través del qual intern pot ser mediacions i les formes en què es produeix el descens, que no sempre poden tenir lloc d'una manera tan senzilla en sistemes complicats, de fet, com en els sistemes per sobre de simples.

Si establim una peça d'acer, de manera que les partícules d'acer implantats força viva en actes de xoc es representen per complet l'energia cinètica que es va perdre el cos rotund, juntament amb la calor generada, i el cos és perfectament elàstica, de manera que les partícules són , des del moment de l'impacte a la part posterior sota la influència de les seves pròpies forces i herschwingend, sempre recuperar el pas a través de la seva posició d'equilibri original de la mateixa energia cinètica, però no retingut durant el període d'oscil·lació, deixant la posició original; i hem pres una peça d'acer mica de plom resistent, de manera que es mantindrà permanentment comprimida, i produït en l'acte de l'energia cinètica de l'impacte amb el qual les partícules s'eliminen de la posició d'equilibri, no es pot restaurar. Més aviat desapareix sota aquestes circumstàncies veritablement la força vibrant, és la forma d'expressar-se, que s'utilitza per aconseguir un canvi durador en la posició de les partícules.

La llei de conservació de l'energia cinètica, per tant, no impedeix que l'energia cinètica d'un sistema o part del sistema món infinit en si canviar temporalment, augmentar, disminuir, ni que aquest està canviant constantment; simplement assenyala que restaura quan les parts del sistema per tornar a cap impulsos antecedents sota la influència de forces internes a la posició original; però no pot en general garantir aquest mateix canvi, i no es durà a terme en molts casos. Ni tan sols en els sistemes simples de tres després de les lleis de la gravetat en comptes de cos atractiu, excepte sota condicions especials. I sabut prendre els planetes del nostre sistema solar a causa de la incommensurabilitat dels seus períodes orbitals no exactament, però només aproximadament en els períodes de major grandària, de nou la mateixa posició entre si i amb el Sol a, que llavors sí restaura també la mateixa energia cinètica del sistema solar gairebé, però no exactament.

No es discuteix ara és la pèrdua d'energia cinètica, la forma d'una part d'aquest sistema infinit temporalment tals o aprèn en la infinitud del món de forma permanent; pot ser compensada amb l'augment experimentat per l'altra banda, al mateix temps, més o menys; però no hi ha un principi que va posar la pèrdua en l'un i

l'augment en altres parts en una relació tal que s'esperaria en una compensació precisa i consistent, i és una raó més per què una pressuposar tal, com un Un altre principi és present, el qual detecta una altra relació constant de l'energia cinètica, però no d'aquesta insistència en el mateix registre.

No és la mida de l'energia cinètica recentment disponible, però la mida de l'energia cinètica existent del moviment existent provoca encara produeixen és possible, juntament amb la mida de la força viva, que en virtut del que la força poc potencial (l'expressió comuna és la força de subjecció) dirà, per a cadascuna, les influències estrangeres revocats, sistema, present també en disputa per al món, una mida constant.

Penseu en nosaltres brandant explicar una cadena en l'espai buit sense resistència i res de moviment als documents en què s'estira, la manipulació, com seria el cas si s'estira entre dos punts fixos simples per tal de, com estrangera accions revocats, per representar el sistema de partícules materials. L'energia cinètica d'aquesta cadena és variable. És zero en els límits de l'excursió; però el poder potencial al mateix temps aquí és el més gran. A causa que en cada punt, la cadena des d'allí passa a la posició d'equilibri, es genera una nova quantitat d'energia cinètica, que encaixa amb l'anterior, fins que ha arribat l'energia cinètica màxima durant el pas a través de la posició de l'equilibri. Quan ella estava ara a la frontera de la visita de camp, això real, el poder viure, era ara la seva força potencial, és a dir, la força de la vida, que encara no havia estat creat, però en virtut del moviment existent causes no va poder ser creada. En passar dels límits de la visita de camp a la ubicació central, tot aquest poder potencial es converteix en energia cinètica; però emergit com a gran part de la força viva, que es va perdre el poder potencial; perquè el que ha estat produït per força viva, no es podria generar fins a arribar a la posició central de tota la força potencial estava esgotat i per aquest mitjà no més augment de l'energia cinètica a càrrec possible. A partir de llavors, però, està creixent invertit per una oscil·lació corresponent el poder potencial a costa de l'energia cinètica i així successivament, alternant indefinidament, de manera que la suma de viure i poder potencial de la cadena sempre segueix sent el mateix, només que de vegades un, de vegades l'altra multiplica, a costa de l'altra.

El que és cert aquí de la cadena, és considerat pel món. L'energia cinètica només pot créixer a costa de revés potencial i el vici. Excepte que no totes les parts del món tindrà lloc en paral·lel swing del seu alternant entre ascens i descens, el poder animat i potencial, ja que les parts de la cadena; Més aviat, les diverses parts del món es poden trobar en aquest sentit al llarg de diverses relacions; També utilitzeu únicament la solidaritat per complir la llei de manera que el que un cos perd la seva energia cinètica mitjançant notificació a l'altra, tot i que no creix en el potencial de la seva força, i viceversa, que rep a través de la comunicació; no s'obté a costa del seu potencial d'energia d'ell; només per a tot el sistema és la suma constant de les dues forces. Una cadena pot de fet perdre notificant el seu moviment a l'aire tota força viva juntament amb tota la força possible a l'entrar en la posició d'equilibri per descansar;Resumint, però en relació amb l'aire, així que la suma de la vida i la força potencial per al sistema de cadenes i l'aire s'ha mantingut igual.

Aquest és el gran principi de la trucada. Conservació de l'energia, connectat amb l'anterior, la conservació de la força viva, però fins i tot de significat més general que això, un principi que, malgrat les seves arrels en els principis generals de la mecànica de llarga coneguda, però primer de Helmholtz amb claredat s'ha desenvolupat, es destaca en tot el seu sentit i s'explica en les seves principals aplicacions. Des de llavors, s'ha trobat la més àmplia consideració i aplicació en les àrees de la física inorgànica com orgànica. En general, és aplicable només per forces centrals que no són una funció del temps o la velocitat; però fins ara no ha trobat cap raó per dubtar de la seva universalitat en àrees d'orgànics i inorgànics.

Això pot semblar a primera vista evident. A les zones de l'electricitat i el magnetisme, ja que el mateix és atribuïble a l'electricitat, hi ha forces que depenen d'estudis de la velocitat i l'acceleració de W. Weber. Però té totes les aparences que combinen aquestes forces elementals perquè la llei en tots els efectes naturals segueix sent vàlida. Per substituir-magnètic i elèctric per a efectes del flux aquest s'encendrà una per si mateix, si realment es pot utilitzar com efectes de les forces centrals que són independents de la velocitat i l'acceleració, el que representa. I també el Prof. W. Weber ha comunicat oralment en el meu qüestionament, que alguna vegada en la carrera, en tots els casos, el seu estudi, també més enllà de les fronteres dels efectes més enllà de la llei va trobar en el poder, malgrat la seva generalitat complet per a la zona est forces ni la prova estrictament necessari.

D'acord amb aquesta llei, en una dels seus efectes interns dels sistemes de llicència l'energia cinètica generada per estímuls externs anteriors, o incompliment de l'efecte força interior només a costa de la seva força potencial també creix, i els actius d'aquest creixement s'esgota en conseqüència de conformitat amb, com la força potencial a través d' el continu creixement sòlid de l'energia cinètica esgotat, i augmenta inversament amb la reducció de l'energia cinètica, per la qual cosa, encara que un canvi d'energia cinètica entre augment i disminució, i una transferència d'una part del sistema a un altre, però ni el creixement continu fins il·limitat alt, ni una disminució de l'extinció permanent en els seus efectes interns dels sistemes amb llicència, i per aquest mitjà no poden disputat en sistemes mundials lloc, el que es manté l'activitat del món està assegurat dins de cert Oszillationsgrenzen de la majoria dels aspectes generals.

Per contra, la força vivent que creix en una part d'un sistema sense disminució de la força potencial i perdre pes sense augmentar la mateixa, la mesura que disminueix simultàniament relativa en una altra part del sistema o l'augment, en virtut de la transferència d'energia cinètica d'una part a una altra. En la mesura que qualsevol cos finit és part del sistema mundial general, la llei també és aplicable a qualsevol llei només sota aquesta consideració, que és l'equilibri constant entre l'energia potencial i cinètica per a ell en particular, només pel que fa als seus efectes interns, pel que fa a l'exterior només en relació amb els sistemes més grans a la qual pertany, en última instància, tothom.

Vostè sap molt bé, el principi o llei de conservació de l'energia no ens diu res sobre el curs, el camí de la facturació mútua entre la vida i el potencial de la força res sobre

en quines condicions un sistema ha d'estar en aquest sentit en qualsevol moment; Més aviat, depèn de les condicions i circumstàncies particulars de cada sistema, que poden ser determinades per cap principi general, però només retirats de l'experiència, junts; el principi de conservació de l'energia nosaltres simplement que diu; així com les vendes entre la vida i el poder potencial dels seus efectes interns els èxits sistemes de llicència, només es podia fer així, però que la suma constant es conserva a la totalitat de la mateixa, de manera que segueix sent la llibertat és que impacta en un nombre infinit de formes. S'uneix només alguns aspectes molt generals; la determinació completa del curs dels símptomes no pot ser mirant.

Tan lliure pot ser la persona que hi és per la seva voluntat i l'esperit no només per fer front a allò extern, sinó també els poders de la naturalesa interior barreres de facto que es contemplen en les lleis generals de la natura.

L'home pot caminar sobre la terra, on vulgui, dislocar el seu enfocament després de cada ell qualsevol direcció, la llei natural no conegut s'uneix i li impedeix el present document.Però ell pot fer-ho, però només en la mesura que es mantingui la llei de conservació del centre de gravetat, la qual cosa és en si mateix una conseqüència del principi de la igualtat de l'acció i la reacció. Des d'una altura reduïda caure o saltar és amb tota la llibertat de la voluntat no és capaç d'enfocar el seu pèl per dislocar àmplia de la línia de la caiguda de la gravetat, excepte en la mesura en la resistència de l'aire justifica una possibilitat feble. Perquè després d'aquest principi general pot cap sistema físic dislocar per pura activitat interna pròpia centra. Pertany a una ajuda externa o una resistència externa. Així lliure albir pot la llibertat del Ganges no resistir, però només per expressar causa d'aquesta llei.

En cas contrari, serà amb la força de la vida. La voluntat, el pensament, tot l'esperit era tan lliure que vol; però no va a recolzar la seva llibertat, però pot expressar només per la llei general de la força viva. A menys que el seu tren d'adjunta a la transició de l'activitat psicofísica i això està vinculat a la llei de conservació de l'energia, ell mateix obligat pel mateix.

Això no és casual; perquè la llei de conservació de l'energia és una llei de la conservació del món; i no és casualitat que la ment està obligat a sentir els efectes d'aquesta condició, de pensar, de voler.

Un general i una evidència fort de l'extensió de la validesa de la llei sobre l'activitat psicofísica encara no es fa; però probablement pot afirmar que totes les experiències, pel que poden fer ells són, en aquest sentit, i s'han d'interpretar sense compulsió només per mitjà de la llei; Per tant, caldrà atenir-se a ella, sempre que no impugnació es fa.

Dibuixem algunes relacions clau en aquest aspecte en compte, la nostra atenció principalment en l'ensenyament del que seria més fàcil inclinats a retirar la validesa de la llei, és a dir, l'àmbit de les activitats intel·lectuals superiors més lliures.

Des del front vostè podria estar referies a que, si no les activitats mentals en absolut, però en qualsevol cas que podria anar de més Complementeu sense al vigor les lleis viure, disminució i augment en ser lligat. Tot parla en contra d'aquest

supòsit. Imagini per ara de determinar si una relació tan especial entre les activitats físiques i intel·lectuals superiors té lloc que podria sorgir un moviment espiritual particular i existir només sobre la base d'un examen físic igualment específiques; però, ha de ser afegit, i sempre admetre que les activitats mentals superiors aquí baix també requereixen generalment l'activitat física com una base, com l'inferior; però també requereixen l'energia cinètica d'aquesta activitat, per anar d'Equip, i l'experiència ensenya; que requereixen una resistència suficient dels mateixos; a si mateixa amb força per anar d'Equip.

Però vostè pot seguir creient que la ment de la seva pròpia font d'activitat física que, ni per la seva transició, o almenys deixar que creixi la preservació contundent del seu pas requerit d'energia cinètica, és a dir, l'energia cinètica pot absolutament créixer en el món, sense la força viva en un altre lloc el poder potencial del propi cos necessita disminuir, per tant, que en contra de la llei de conservació de l'energia, que requereix una consideració global de tota força viva existent i potencial en aquest sentit. breument, que era un productor totalment nova força viva dintre del cos.

Si prenem en consideració algunes dades, el tipus amb l'explicació al mateix temps, una indicació per decidir aquesta pregunta.

Per partit psicofísica i el consum de l'energia cinètica en el cervell i en altres parts a no activitats psicofísiques en curs normal de la vida, al mateix temps i, de fet un amb l'altre.Podem pensar i encara una altra unitat amb els nostres òrgans corporals, i ferho d'una regla. Però ara el poder del pensament és que incrementarse. Immediatament, veiem com es pren l'energia cinètica de la seva pròpia font per amplificar l'activitat psicofísica que ho necessiti per al seu propi benefici, per ser capaç de crear, roba a aquestes altres activitats físiques, i ohnedem no es pot reforçar. No obstant això, precisament Algú va ser concebut en un treball físic fort, perquè és un pensament que ocupava d'ell més del que és habitual, immediatament braços cauen i s'embussen, sempre que el pensament i per tant la mateixa activitat psicofísica opera internament forta per al seu treball extern per començar de nou quan aquesta subsidis interns. On era l'energia cinètica dels moviments del braç d'una sola vegada? Va servir per avivar els moviments del cap.

Com un pensament intens necessària interromp qualsevol poder organisme extern, interrupcions inverteixen un salt cada pensament. La força viva, que necessita el salt les cames, manca el curs dels moviments psicofísics que necessita el pensament; i la ment no té el poder per continuar com abans tot i la pèrdua de la transició, però, la pèrdua de la substitució de la pròpia omnipotència.

Podem fer servir l'energia cinètica; que és un sol ús per la quota de l'arbitrarietat, sinó que té en qualsevol moment al seu màxim, i que només es pot dur a terme per un tipus d'ocupació d'acord amb, com l'altre resta. Simplement necessita com nosaltres que utilitzem la major força possible en un pobre deixar-lo descansar, els altres, hem de fer que totes les parts del cos per al descans, per utilitzar la major força possible al cap, i vice deixem versa la resta de treball al cap com sigui possible per executar potents moviments possibles amb les extremitats. I així veiem el profundament reflexiu assegut el més quiet possible, i algú que corre, aixeca càrregues, mai al

mateix temps en una profunda reflexió. Es contradiu a si mateixa, no és suficient.

Fins i tot les funcions involuntàries com la digestió, es troben en una situació d'equilibri i l'intercanvi d'energia cinètica amb aquells que necessiten el pensament fins a certs límits.Encara que després d'un dispositiu de curació que fet que només reconeixem, no haver d'explicar que l'home no és ni capaç de funcions involuntàries pel pensament de robar la major quantitat d'energia cinètica que la transició real de la màquina orgànica caracteritza vacil·la, ni viceversa pensant robar per altres funcions àmplies tant poder a la mateixa per posar en un bon punt mort.

El pensament és un exemple; Però el que és cert en aquest aspecte del pensament, s'aplica a totes les activitats intel·lectuals. Sentiments intensos, les passions, les intuïcions sensibles es comporten de maneres específiques tan intensos com el pensament; només que l'activitat psicofísica d'alguns d'aquests processos mentals a través del dispositiu orgànic amb certes activitats externs està en Nexus natural, que després s'aixequen juntament amb això i tendeixen a caure, però, entren en antagonisme amb l'altra al mateix temps. D'aquest principi associació d'activitats físiques es discutirà més endavant.

La mateixa relació que entre les activitats psicofísiques psicofísics i no té lloc també entre les àrees individuals d'activitats psicofísiques. Estar completament absort en una intuïció externa i al mateix temps per pensar profundament, no va més. Alhora, veure l'atenció i escoltar, no vagis. Per bruscament a reflexionar sobre alguna cosa, hem de abstreure d'altres més; i aquestes accions l'atenció, es debilita a favor de la persona. Aquí es podria, però, jugar unes lleis purament psicològics per veure si aquests fets es col·loca només. Però ells depenen massa amb l'anterior junts, al mateix temps que no es veu en una extensió de la llei de conservació de l'energia per al joc purament psico-física. Pensament no té les activitats psicofísiques no retirar la seva energia cinètica per guanyar quan es pot escapar altres activitats en curs psicofísic. Així, l'existència de lleis psicològiques no es nega o es redueix a aquesta física; només s'al·lega que les lleis del desenvolupament de les activitats físiques i mentals relacionades amb no menys de prop, ja que tant seva; i això no té res d'estrany, però el contrari seria estrany.

Depenent de la Nexus, on són les parts, alguns només es pot en un determinat context o una certa seqüència en absolut, i alguns més fàcil en això que entri en funcionament en això, i algunes activitats en absolut només, o amb més facilitat, per un context determinat de Compartir, es considerarà completada per persona, un principi, el que ve a la mesura anterior en conflicte, ja que la distribució de l'energia cinètica entre l'activitats interactuant totalitat després d'una banda de l'actuació de afebleix individuals, que la connexió des de l'altre costat només és possible fa o promou. Per compte d'aquest principi és un munt de contradiccions aparents explicar el principi anterior on un cop estar limitat per les seves respectivament augmentar mútuament lloc elevar junts i tardor, i parlar junts al nivell, anar al llarg activitats avui i segueix mirades vestit , En els Jocs de les màquines que trobem el tot nou corresponent; i així no és res a veure aquí les lleis de conservació de reproducció delinqüent energia.

En el nostre organisme, tals compostos poden per l'hàbit, l'exercici en part fixa i en part ser re-forma o es dissol, i amb l'augment d'exercici, aïllat de posar peces en l'acció, cada vegada més gran l'oportunitat de posar-les en l'activitat vigorosa. Un cop més, aquest principi arriba tan fàcil per continuar l'execució, en relació amb el camp de les activitats psico-físics i no físics a través de psico.

I així és la generació de la forma d'utilitzar l'energia cinètica de l'activitat psicofísica en nosaltres, de manera que observem irgends i pot establir una conclusió sobre l'observació, tot això sota una llei comuna amb l'energia cinètica de les activitats no psicofísics en nosaltres i fora de nosaltres, i així lliure pot ser l'Esperit, no pot resistir-se a aquesta llei, però tot només sota aquesta Llei.

Però, què són els fets següents amable amb interpretar?

Tot d'una, ara veiem a un home com a resultat d'una emoció purament espiritual fan un gran rendiment físic o mental després de només simplement indiferent i tranquil assegut allà, ni en activitats no psicofísics psicofísics, un gran estoc d'energia cinètica va mostrar encara. Quan l'energia cinètica per venir a la vegada? I aquesta activitat fort pot també estar bé va continuar sota la influència d'una forta voluntat més temps. On és l'origen sostenible d'aquesta força que ha de buscar quan no és la pròpia voluntat?

Però el que el primer es refereix, perquè puguem fer un esforç sobtat en certa direcció només tenen lloc, per l'anticipació dispersa i per aquesta mateixa raó vigor la res potent en una direcció per centrar sobte i prendre fins i tot les funcions involuntàries a haver de completar. I si encara nosaltres, els serveis inusuals persistents són capaços de dur a terme sota la influència d'una força de voluntat que no som vermöchten aconseguir sense aquest desig, però, va dur a terme la producció i consum de l'energia cinètica necessària no contradir la llei de conservació de l'energia; ni pel poder purament espiritual de la voluntat.

De fet, ens trobem que qualsevol esforç arbitrària nosaltres encara més esgotat físicament, és a dir, els actius de l'expressió distant de les disminucions de potència per més, més fort i més llarg que segueix, el que demostra que l'evolució aleatòria d'energia cinètica en el nostre cos pel bo només a costa de la força potencial que és la força que encara és possible per generar, pel que pot d'acord amb la llei de conservació de l'energia, que va ocórrer quan l'evolució de l'energia cinètica en les zones on no té lloc voluntat. Per tant, no es discuteix que, sota la influència del lliure albir pot vigor viure realment sorgeix que no hi hauria sorgit ohnedem, però només a costa de l'energia potencial, vaig donar de la font de la qual sorgeix en cas contrari, si no hi ha voluntat es tractés. Ha quedat acreditat resideix en la voluntat, o expressat psicofísica, les operacions subjectes a la voluntat mateixa, una raó que la conversió de l'energia potencial acumulada en la vida va tenir lloc i durada; només la voluntat de si mateix no pot crear sense les condicions d'una altra manera d'aplicació general a la força de la vida.

L'energia cinètica del nostre organisme sempre es realitza, en funció de l'estat canviant de la nutrició, la salut, despertant i dormint en un up-and Abschwanken pel que pot en tot l'ascens i la caiguda profundament; però sembla que en circumstàncies

normals no sobtats canvis bruscs en el tot, però només sobtada altra distribució capaços que és causada en part pels estímuls, en part per la direcció arbitrària d'atenció o la transferència de l'activitat empresarial esfera. L'idealista també pot tenir l'efecte dels estímuls en una base espiritual, el materialista que traça de l'arbitrarietat i l'atenció a un substantiu; però prenem aquí els fets tal com es presenten a l'observació immediatament que en breu el material, aviat s'enfronta a la part espiritual o publicació de l'apel·lació de la modalitat modificada de distribució. És, en cert sentit, com una màquina de vapor, de la qual depèn un motor compost. Depenent de la condició del sistema de calefacció pot augmentar la seva energia cinètica alta o aigüera profund; però en la forma normal no pot entrar de sobte l'un ni l'altra; sinó més bé, pel que és una vàlvula de manera arbitrària o tanca aquí, ara això, ara que part de la màquina de nou per posar-se en marxa i passar un altre en pau. És només la diferència que no fos a la nostra maquinista màquina orgànica, però assegut a l'interior de la mateixa. Ara vostè pot realment disputada al mateix temps més energia cinètica que es va desenvolupar a costa de l'energia potencial en gran esforç físic, com l'estat de la resta del cos; perquè ¿on més l'esgotament més ràpid i la necessitat de reemplaçament més gran; però és llavors no és tant la voluntat, que es va desenvolupar aquesta força en algun moment de la raó intel·lectual que l'augment d'aquesta manera es va iniciar en procés de dieta químics. En córrer ràpid que respirem més ràpidament, la sang corre més ràpidament, i que té el mateix èxit que si augmentem el tren dels preescalfadors d'una màquina de vapor, i d'aquesta manera desenvolupar ràpidament una determinada quantitat d'energia cinètica efectiva a costa del poder potencial del material de calefacció. És la màquina orgànica no és capaç o mal subministrat, per la qual cosa aquests processos químics no van efectivament d'Equip, de manera que la voluntat més forta no pot fer res.

Dic Per l'anterior no vol dir que la força viva realment com el vapor d'aigua distribuïda en el cos en una màquina de vapor; sinó només que la llei de conservació de l'energia porta als èxits corresponents.

L'última font de Kraftentwickelung que viuen al nostre cos és, al capdavall, ¿què podem sospitar en els processos de nutrició, i per cada part té el seu procés nutricional en si mateix, sinó que també té una font d'energia cinètica en si mateix. Però l'experiència demostra per altres fets pel camí que vam fer aquí afirmat que aquest procés en tot l'organisme porta a terme en el context de solidaritat, de manera que no només no forma part vermöchte per alimentar-se, sinó també relacions quantitatives de l'equilibri entre els processos nutricionals de les diverses parts es produeixen, que estan d'acord amb la llei de conservació de l'energia. També s'explica el fet que el procés nutricional de totes les parts està sota la influència de l'execució de la sang i l'activitat nerviosa, d'establir una connexió a través de l'organisme, fàcilment aquests nexe general de procés de la nutrició de totes les parts. No obstant això, per tant, ni l'energia cinètica, fins i tot un suport especial de la mateixa, ja que el vapor de la màquina de vapor, realment flueix directament entre les diferents parts, distribuït, tant per estímuls, l'atenció, voluntat i se't atrets, sempre anem a la brevetat bé podem utilitzar la distribució de l'expressió de l'energia cinètica i expressions

pictòriques corresponents després que sabem la idea vàlida en marxa.

L'especial de totes aquestes condicions encara és poc conegut; però el general és prou clara i oberta abans en el sentit expressat aquí; i indicacions generals donades poden ser suficient per ara; una altra versió però el mateix seria en part el resultat d'aquesta insegur, no ser part aquí a l'entrada als llocs.

L'energia cinètica que s'utilitza per tallar llenya, i la força viva, que és pensar, que es relaciona amb els processos psicofísics subjacents són quantitativament no només comparable a l'anterior, però fins i tot els transformables en un a l'altre, i per aquest mitjà tant beneficis fins i tot després de física costat a un punt de referència comú per a mesurar. Gairebé una certa quantitat d'energia cinètica és una d'elles, per dividir un tronc de fusta per aixecar una càrrega donada fins a una alçada determinada, una certa quantitat, un pensament a la intensitat donada a pensar tan bé; i que el poder pot ser transformat en això. Això no és un deshonor de pensament; seva dignitat depèn de la forma, la direcció, els objectius del seu caminar, no en la mesura o la incommensurabilitat d'exercici físic, cal que el seu progrés; com l'expedició de Colom d'aquesta manera no perdrà valor i la importància que l'energia cinètica de la nau que el va portar, era tan fàcilment mesurable que el d'una pedra llançada a l'atzar o el vent, i fins i tot el de l'altra implementar. La Física rep cap mèrit o demèrit de l'espiritual, per tant el que es relaciona, i per tant només pot donar ni prendre un espiritual com cap. És cert que la sensació de calma i el pensament era molt important, i encara es pot construir sobre aquests moviments febles que una completament inútil o cap rendiment físic extern significatiu es duria a terme de manera que, quan haurien de ser implementades de tal; Però igualment cert és que, si els sentiments i pensaments de la vida és a florir a una major intensitat, el moviment físic subjacent ha d'anar d'Equip viure.

Aquesta és la relació de dependència, en què la intensitat de l'activitat mental en la mida del seu físic subjacent és afirmar no menys en la direcció inversa. Tan poc com un pensament pot concebre amb una intensitat donada, sense una energia cinètica donada del moviment subjacent es desenvolupa tan poc es pot desenvolupar aquells sense el pensament que es pensa amb aquesta intensitat. No és que cada força viva donat la mida fins i tot un pensament d'una intensitat donada pertanyia, però probablement la força viva de tals Ganges física, que és capaç de portar un tren de pensament. Ara li correspon a cada un, amb nosaltres la raó de cada moviment reflexiu en el món d'una volta mentida o general i, finalment, a buscar la causa de tots els moviments del món en un sistema de moviments, el que és una unitat de pensaments suprem i final i una més alta i última voluntat óssos, i només pot existir amb tals; Només que tenim tan poc per anar juntament amb els assumptes de fe com una mesura de valor.

També, amb la diligència que entra Cada evitar-se una controvèrsia sobre el lliure albir, i igualment seria indecorós que arrossegar-aquí quan falta aquí. Més aviat, mitjançant la indicació explícita que les lleis generals de l'energia cinètica de la lliure disposició de la mateixa només restringeixen fins i tot d'aspectes molt generals, la llibertat concedida tot el dret el que concedeixes la realitat. Ni pot dictar la llei, si i

com implementem força potencial a l'animat, però si, i en quina direcció com es transferirà. En aquest sentit, la voluntat segueix sent totalment lliure, de manera que les barreres que tira d'aquesta llei és. ¿Fins a quin punt encara hi ha altres barreres, la nostra tasca és aquí de nou no investigar, i una resposta a l'última pregunta sobre aquest tema més enllà dels límits del nostre estudi en tot.

VI. . Sensibilitat Maßprinzip 1) Fins i tot amb la mateixa manera que el muntatge pot ser percebut fort o més feble un i el mateix estímul d'una subjectes o òrgans, com per un altre, o des dels mateixos subjectes o òrgans en un moment més o menys que un altre; per contra estímuls de diferent grandària segons les circumstàncies percebre igualment fort. A partir de llavors, mesurem els subjectes o organismes relatius a una i altra vegada que una major o menor sensibilitat.

1)

Revisió S. 18-23. Psych. Maßprinzipien S. 179 i ss.

Quan els òrgans dels sentits són paralitzat; fins i tot els estímuls més forts ja no es perceben; la sensibilitat d'aquest és nul; en alguns estats excitats de l'ull o l'oïda en les altres trucades en si de mà, fins i tot la llum més dèbil o d'estímul de so un animat i de sensacions, fins i tot molest produït; la sensibilitat d'aquest s'incrementa enormement. Al mig estan tots els graus intermedis de sensibilitat. És a partir de llavors abans de raó suficient per distingir graus de la mateixa i comparar; però la pregunta és, com d'una manera precisa, ja que realment pot succeir mesurament.

Aquesta característica ve en consideració. En general, la mesura de la mida és que determinarà quantes vegades una, com una unitat presa com a base, es va incloure la mida de la mateixa espècie. En aquest sentit, la sensibilitat com una riquesa abstracta té tan poc una mesura, com la força abstracte. Però en lloc del mesurament de tu mateix, pots mesurar alguna cosa a notar respecte, dependent de la mateixa, el que després del seu acord amb ell i s'incrementa i el que fos inversament d'acord amb els seus termes i augmenta, i per tant una mesura indirecta guanyar el mateix, de la mateixa sentit, com és el cas amb la força. En lloc de mesurar això per si mateix, que mesura relacionada amb dependents, velocitats que masses iguals, o les masses, que igual que les velocitats s'implanten. I així podem ja sigui mesurar la mida de la sensació tractant generada per estímuls igualment grans, o la mida dels estímuls que provoquen una sensació iguals i el primer si dir, la sensibilitat és dues vegades més gran quan el mateix estímul 01:00 dues vegades més gran sensació evoca; en aquest últim cas, és el doble de gran quan un mitjà tan gran estímul evoca una sensació iguals.

No obstant això, el primer camí és intransitable, pel fet que no tenim una mesura de la sensibilitat, i mostrem més endavant, com és en si mateix per donar suport només el grau d'una altra manera raonable de sensibilitat. Per contra, res impedeix complir amb la segona. La mida dels estímuls és mides exactes disponibles, i la igualtat de la sensació que podem apropiar mesures de les quals el futur amb més detall es

discutirà, probablement es va declarar. En conseqüència, hem creat la sensibilitat als estímuls de la mida dels estímuls que desperten 1 igualment fort, o més en general, per a comprendre extenses sensacions, una sensació d'igualtat, al revés, recíprocament unes breus impressions.

Es pot admetre que duren només una qüestió de definició que anomenem la sensibilitat només dues vegades tan gran com el mitjà d'estímul provoca la mateixa sensació. Si la sensibilitat és una cosa mesurable, pel que aquesta llibertat no està obert, però la relació es va declarar per l'experiència o conclusions. Però aquest no és el cas; l'explicació de és arbitrària, i la més simple possible i que permet l'ús més simple, preferible.

Així pres aquesta mesura serà la nostra ajuda, i també té un altre significat que per orientar-nos en l'àmbit de les relacions reals entre l'estímul i la sensació, i per fer el seu vincle per bill possible sense testificar res sobre la mida de la sensibilitat abstracte a pot i ha de ser. Certament segueix sent que quan els subjectes alhora, dues vegades més gran d'estímul que inclou, en la mateixa mesura que cauen en la sensació com en altres subjectes a un temps diferent. En lloc d'això en tantes paraules per dir, premem breument amb els pocs a terme, la trobem en un dels casos la meitat que la sensibilitat al lloc encant com en l'altre cas. Qualsevol altra mesura representa una altra relació de fet en aquest sentit i designar altra cosa que tal.

La força o intensitat de les activitats físiques, el que va provocar l'apel·lació a nosaltres, i el que el sentiment està directament relacionada amb, a falta d'activitats psicofísiques, ve amb això, en la mesura nacionals psicofísica exteriors s'atura. La qüestió de si aquestes activitats són la força dels estímuls són proporcionals o no és irrellevant per el seu concepte i la seva aplicació; perquè com a mesura de la sensibilitat als estímuls, es puja fins i tot en una proporció de la sensació d'això, no per a les activitats provocades per tant; i aquesta pregunta és de fet per aixecar, però de decidir només sobre la base dels fets que pressuposen aquesta mesura.

Encara és important evitar la següent fal·làcia. Si no està en el doble d'alta sensibilitat suficient per a una apel·lació de la meitat d'estímul per a provocar una sensació igual de gran, però se segueix que el mateix estímul desencadena llavors dues vegades la sensació. Primer de tot el que puguem aquí sobre no jutjar, sempre i quan no tenim el grau de sensació, i més tard, quan hem tornat a observar que aquesta relació és de cap manera.

Està en la sensibilitat als estímuls, per distingir la sensibilitat als canvis d'estímul, diferències irritables. La mesura està subjecta a les mateixes, però rellevants aspectes, només que la modificació d'estímul, la diferència d'estímul, pren el lloc de es produeix l'estímul.

De fet, com un igual, dues o tres vegades tan gran estímul pot ser necessària per elevar una sensació iguals, també pot tenir un similars, dues vegades o tres vegades tan gran variació d'un estímul, o un equivalent, dues vegades o tres vegades gran diferència entre dos estímuls són necessaris per aixecar una variació igual de sensació, o una diferència igual entre dues sensacions. En aquest cas, la modificació de l'apel·lació pot ser presa com una diferència d'estímul en la sèrie de temps amb les

diferències que ocorren simultàniament estímuls des del punt de vista i el nom comú; com en el següent s'ha de fer en general, sense voler dir que no importa si vostè concep els components d'una diferència, ja sigui simultàniament o successivament. Subcomponents de la diferència aquí com a conseqüència, entenem els estímuls entre les quals és la diferència que es fa sentir en la sensació.

A primera vista, un podria estar inclinat a prendre la mesura de la sensibilitat als estímuls i l'estímul a les diferències en l'altra es pot reduir. Quan donen dos tons de diferent força física, de manera que pot comprar un terç pensa que la força és les diferències en la força dels dos iguals, i vostè podria ara z. B. pensar so schwächstmögliche que encara es pot escoltar per si mateixos, i schwächstmögliche diferència, que encara es pot veure entre dos tons, té generalment la mateixa mida. Però això és en realitat untriftig. Més aviat ia ensenyar experiències casuals i més tard es demostrarà amb més detall que la diferència entre dos sons físics, llums, etc més pel que ha de ser per ser encara recognoscibles, més gran serà la força absoluta és el mateix, però, la força absoluta, encara només pot percebre, segueix sent el mateix.

Recordeu que aquests necessiten per distingir la sensibilitat i Empfindlichkeitsmaß d'encants i diferències encant.

Referent a això, la mateixa diferència d'estímul es reconeix més o menys fàcilment en funció que es fa entre els estímuls petits o grans, i fins i tot allà, estudis posteriors mostren que, pel que fa a la mida de la diferència sensació, la són una diferència d'estímul, en la seva relació amb els estímuls o la relació d'ordre establert els estímuls a l'altra molt arriba, la diferència no és merament la sensibilitat varia segons la condició de les persones, sinó també per la grandària dels estímuls, en general, menys que en gran petita. La determinació de la llei, segons la qual la diferència de falca Sensitive depèn de la mida de l'estímul, és a dir, segons el qual la magnitud de la diferència dels estímuls ha de canviar amb la mida dels estímuls a més iguals cauen clarament en la sensació, és un dels més important i el més transcendental Tasques de la psicofísica exteriors.

Com més a prop ara sortirà per les següents investigacions en diverses àrees sensorials que, almenys dins de certs límits, la diferència entre els estímuls donats sempre igualment notables de la sensació que queda quan l'oferta en la mateixa proporció que els seus components o disminueix, per tant, si la diferència relativa d'estímul i el que associat amb, si la relació dels estímuls segueix sent el mateix, com també la mida absolut de la diferència d'estímul i el canvi d'estímuls.

Sota diferència estímul relativa és sempre la diferència dels estímuls en proporció a la suma, o els mitjans, oa un dels estímuls per entendre el que és aquí indiferent, sempre amb la constància d'una relació, se li dóna la consistència en cas contrari de si mateix. Igualment, la constància de la diferència d'estímul relativa i la relació estímul sempre s'associa a la solidaritat, de manera que no importa, fins i tot si es refereix a la constància de la una o l'altra.

Si z. B. els components 5 i 3, tant doble, quedar-se al mateix temps, la relació entre

els dos i la diferència relativa entre els dos sense canvis, és que aquest últim un si o com o com a resumir relativa després de doblegar és el que trenca amb les convencions anteriors.

D'altra banda, quan es canvia els diners d'estímul, tot i que la diferència d'estímul relativa canvia sempre en la mateixa direcció amb i viceversa, però no de manera desproporcionada pel que. . Perquè, si ara la relació entre els components 5 i 3 caracteritzat passa aquest component 5 canvis sense el component 3, de manera que la diferència d'estímul en relació va a o fora d'sobre que un canvi té lloc en les proporcions de 5: 6 en lloc de 3: 4.

Fins ara ara la llei és que la diferència segueix sent el mateix notablement quan s'alimenten en la mateixa proporció que els seus components o disminueix, per tant, la diferència d'estímul relativa i els diners de l'estímul per a romandre la mateixa, haurà de dir que la diferència en la sensibilitat a la mida els estímuls en relació inversa a menys que sigui en dues vegades la mida d'estímul dues vegades tan gran diferència és necessària per produir la mateixa diferència de la sensació.

Però, pot a partir de llavors apareixerà convenient captar la sensibilitat a les diferències iguals a un proporcional, és a dir, per posar-los iguals, no tan llarg com la mateixa absoluta, però a condició que la mateixa diferència d'estímul relativa o si els mateixos diners d'estímul evoca la mateixa diferència de la sensació i les va posar recíprocament a un o altre , Ja sigui un o l'altre, és de nou només una qüestió de definició i té en els resultats de l'aplicació de la mesura de la sensibilitat no té cap efecte si vostè just per sobre del nivell de la definició utilitzada d'acord amb. Però es veurà més endavant en tot el context per raons formals com convenientment, la sensibilitat a les diferències, si és per ser pres com un proporcionades, en les seves esmenes més aviat pel recíproc de la relació d'estímul que la diferència d'estímul relativa, en la qual una mateixa diferència sensació sorgeix, s'ha de considerar com a mesura;mentre que la constància de la sensibilitat relativa es pot obtenir amb major precisió tant la constància de la diferència relativa d'estímul com una relació d'estímul.

Resumit l'anterior, hem de fer una doble distinció en la sensibilitat. Cal distingir: 1) la sensibilitat dels valors d'estímul absoluts i les diferències irritable, curt sensibilitat i contrast absolut sensibilitat, una de les quals es mesura primer pel recíproc de les grandàries d'estímul absoluts, que produeixen una sensació de la mateixa mida, però la segona, depenent de si un Ella entén, es mesura en una de les següents dues maneres. Tenim 2) la diferència de sensibilitat per distingir en un absolut i una sensibilitat diferencial proporcional o relativa, en funció de la inversa de la diferència absoluta o la relació de les variables d'estímul serviran com a punts de referència. La primera, que són en general la sensibilitat simple diferència, l'última trucada relativa.

Aquestes distincions poden aparèixer minuciosament i com divisions ociosos ara. Però es veurà més endavant que no es troben en aquest; més aviat es penja en aquesta distinció, la claredat en la vista de les principals circumstàncies de fet, i

depèn de l'anterior falta d'una distinció clara per les mateixes parts de l'ambigüitat que des de llavors segueix prevalgut en la doctrina de la irritabilitat.

En general, a saber el seu nom indica res sensibilitat més que el que d'una altra manera també conegut pel nom de la irritabilitat, excitabilitat, la sensibilitat; Només que aquests noms s'utilitzen generalment, no només pel que fa a l'evocació de sentiments, sinó també els moviments per estímuls externs o interns. Però en la mesura en última instància, també depèn de totes les sensacions de moviments interns, també podria el concepte de sensibilitat en lloc de referir-se a la sensació en el moviment psicofísica seu èxit, i per tant dir z. B. de la sensibilitat absoluta, és de la mateixa mida, dues vegades o tres vegades tan gran, en funció d'un estímul igual, semi-doble o gran extern o intern pertany a provocar el mateix moviment psicofísic; només que aquest concepte no és la posició pràctic, perquè el moviment de l'observació psicofísica és inaccessible.

Els noms de la irritabilitat, excitabilitat en cas contrari s'utilitza en part com a sinònims, de vegades distinció arbitrària sense tals distincions mai havia gefußt en circumstàncies de fet clarament identificats. Però serà fàcil de definir el concepte de diferents sensibilitats d'introduir un ús distintiu, i per tant seguiré irritabilitat exclusivament per a l'absoluta, utilitzeu l'excitabilitat de la sensibilitat diferencial, primer pel que fa a les sensacions, aquesta última en les diferències percebudes.

En les disposicions vigents, vam tenir les intenses sensacions de preferència en la ment, en el qual, en sentit estricte, el concepte de l'estímul s'aplica només; No obstant això, el grau de sensibilitat de les àrees de sentiments intensos pot ser transferit a l'extensa els següents fets.

Com se sap, és requerit pels experiments d'EH Weber una certa lapse d'un conjunt amb els seus consells sobre el cercle de la pell, de manera que la distància acaba apareixent notablement; i evita que res, d'acord amb una modificació del seu procés, el que estic parlant en el futur, per a determinar també la mateixa mida que apareix distàncies en diferents llocs de la pell, que després mostra que la mida real de les distàncies al penes perceptible, o més generalment la mateixa mida, molt és diferent en diferents llocs de la pell. No menys pot ser detectat per mètodes d'imatge verificar més tard que les diferències en les distàncies que encara són reconeguts en pell diferent, són de diferents mides. Diferències anàlogues en la percepció de tipus espacials, i les diferències de grandària com entre els diferents llocs de la pell poden ser entre les diferents parts de la retina, en particular, per trobar més central i perifèric. Així que vostè pot partir d'una sensibilitat diferent a la vista d'extenses mides, així com en la concepció de variables intensives parlar, i tant a curt com extensa i intensa sensibilitat a preguntar uns als altres.

La mesura i la diferència de mesura absoluta a l'àmplia sensibilitat de les diferents pell o retina a continuació, es va tractar també en els recíprocs de la mateixa mida que apareixen expansions, les diferències d'expansió, proporcions de l'expansió, com la mesura de la intensa sensibilitat en la mateixa mida que apareix mides intensius o diferències en la mida o proporcions d'estímuls, per tant z. B. Una àrea de la pell en un absolut el doble de l'extensa sensibilitat que els altres han, si mitja distància

ortodròmica tant en el mateix pla apareix com gran.

No obstant les parts extensa sensibilitat donats no es discuteix en cap d'aquestes relacions de dependència en el nombre dels anomenats cercles sensorials, el mateix s'inclouen en una línia determinada, de manera que encara seria plana per untriftig, el grau d'àmplia sensibilitat a aquests ens número desconegut de cercles sensorials es relacionen amb vol, com la mesura intensiva ens quantitat desconeguda de moviment psicofísic. No es discuteix a la part posterior en una distància donada molt menys cercles sensorials inclouen, com en el rovell del dit, i proporcionar raons de la menor sensibilitat de l'extensa enrere que el dit; Però el concepte de sensibilitat extensa es refereix ara al fet que en virtut del dispositiu i l'estat d'ànim òrgan orgànica en aquest sentit és diferent, que l'altre. Si volies a causa del diferent nombre de cercles sensorials considerar una reducció de les mesures de sensibilitat, s'esmentava el fet que vostè no té les dades a la mateixa, i per tant tota la mesura romanen suspeses en el mer concepte, la noció d'una sensibilitat diferent, probablement desaparegui per indiscutiblement universal només hi ha fins al moment no es coneix, relació de dependència en aquest sentit, que tots volen dur a terme en el mateix valor. Bé mesurat dades sobre l'extensa sensibilitat com a la intensius després de preparat aquí per aquest principi de mesurament tenen, per descomptat, només el valor de les dades d'observació, que encara constitueixen cap idea de les relacions constitucionals de la sensació a la pròpia document físic, però juntament amb uns altres a Justificació d'aquest tipus pot contribuir, si és que realment pensaven de l'observació pura i les dades utilitzades.

Vostè pot apreciar la preocupació que en la gran variabilitat de la sensibilitat segons la diversitat dels individus, de temps i d'un sens fi de circumstàncies internes i externes que és bastant inútil a una mesura de buscar la mateixa, una vegada més, a causa d'una forta cap constantment mutable Des de l'inici El mesurament està disponible, en segon lloc, perquè els resultats no tenen constància i present cap valor, sempre que l'observat en certs individus, en determinats moments, en certes circumstàncies, els resultats podrien no trobar en altres llocs i en altres ocasions.

De fet, no és negar que hi ha, referent a això, per a la mesura de les nostres àrees psicofísics dificultats que no existeixen per a la mesura un àrees purament físiques o astronòmiques.Però en lloc de la mesura o la capacitat d'aconseguir resultats fructífers d'aquesta manera seria derogat, el cercle de la investigació només s'ampliarà i s'introduirà consideracions que no existeixen per a aquestes altres àrees.

Referent a això, la sensibilitat és una variable, no tenim mesura de la mateixa mirada com un sòlid; però podem 1) límits, 2) és de consultar; 3) investigar la dependència dels seus canvis en les circumstàncies; Consultar 4) La llei per la variabilitat obtingut és el mateix. Aquests últims són el més important. Per a l'exploració i investigació de tota l'oferta, però els mètodes de mesurament que es discutirà en la sensibilitat no només els recursos suficients, sinó també suficient nitidesa.

No obstant això, una investigació exhaustiva al respecte corre necessitava molt més lluny que la d'un objecte immutable fix és incapaç de fer front a les forces d'una sola

persona, i ja realitza requerit per a una sola regió sentit fins ara. En lloc més ofertes en aquest sentit un camp ric per a la investigació futura en especial per a les forces més joves mitjançant folgends que es discutiran mètodes representen una investigació que no és difícil en si mateixa, sinó que requereix paciència, l'atenció, la perseverança i lleialtat.

VII. Maßprinzip sensació.

El discutit en la mesura capítol anterior de la sensibilitat és ser confós com una mesura mers actius de sensació ni amb un grau de sensació de si mateix, però, s'entén en el sentit indicat, aquestes declaracions prospectives, però només l'observació de casos d'igualtat de sensació, en part sota la mateixa , en part sota esmenada, estímul condicions. Mesurem aquesta, de fet, no és la sensació, però només els estímuls o la diferència entre els estímuls, que causen una sensació igual o una diferència igual de la sensació; i per tant es pregunta encara si i en quina mesura una mesura de la sensibilitat pròpia i l'espiritual era possible.

De fet, fins ara no existeixen, o, parlant amb més cautela, fins ara reconegut com a tal, ha dubtat o negat en lloc de fins a l'última vegada que aquest troben en absolut. Fins i tot l'intent de Herbart en una psicologia matemàtica no ha estat capaç de basar-se en tals; la principal objecció que s'ha objectat que ell sempre; independentment Herbart la mesura que dir, així que tenia a les mans. No obstant això, el principi d'aquesta mesura es folgends erigir, i la viabilitat dels mateixos es mostrarà tant teòrica com experimentalment. En primer lloc, això passarà només per les sensacions; doncs encara que les aplicacions de Maßprinzips psicològics molt més rics que en els sentiments, ja que es mostraran en el futur que està per prendre d'aquesta sortida, perquè les condicions aquí representen la més fàcil i més accessible a l'observació directa.

Des del principi i en general no es pot negar que l'espiritual en absolut subjectes a relacions quantitatives. Perquè no només es pot parlar d'una major o menor intensitat de les sensacions, també hi ha una intensitat diferent dels instints, hi ha majors i menors graus d'atenció, la vivesa de la memòria i la fantasia imatges, la brillantor de la consciència com un tot, com el intensitat de pensaments individuals. En dormint consciència humana mai s'extingeix, augmentat en profunditat reflexiva a la major intensitat; i en la brillantor general de pujar i baixar de nou les idees i pensaments individuals. Per tant, el tema espiritual superior no menys del sensual, l'activitat de la ment com un tot, no menys que en detall la determinació quantitativa.

En primer lloc i directament, però només tenim una opinió sobre un més o menys o un directe en tots aquests aspectes, no un Quantes vegades ho requereix una mesura real, i que s'aplicarà a guanyar-la. Sense ni tan sols tenir una mesura real de la sensació - i va ser prou a partir d'ara a aprofundir en el tema en relació a la sensació que són capaços de dir: aquest dolor és més que això, aquesta sensació de la llum és més que això; però pertanyia a l'extensió de la sensació que podríem dir que aquesta sensació és dues vegades, tres vegades, ni més ni menys i tantes vegades tan fort com ells, i que és capaç de dir fins aquí. Igualtat en les àrees de sensacions que són capaços de jutjar bé; els nostres mètodes de mesurament de tota la sensibilitat dels

quals actuarem posteriorment en detall, els nostres mètodes de mesura fotomètrica es basen en el mateix; però amb tot el que no tenim una mesura de la sensibilitat.

Tenim, per tant, encara no és una mesura; però tenim perquè el suport de la mesura, que requereix la Quantes vegades el mateix, i per la present, sobretot, l'avaluació de la mateixa en les àrees de sensacions. De fet, queda per veure com la nostra dimensió mental, ve principalment en res més que la física, la suma de Soundsovielmal partit.

En curs va intentaríem fer una suma manera directa. La sensació no és dividit per si mateix en les mateixes polzades o graus des que podem comptar i sumar. Però hem de recordar que això no és diferent en mides físics. Si comptem per als períodes directament en el temps des que es mesura el temps de les porcions d'espai directament des de l'espai, si mesurem l'espai? Més aviat, vam crear una escala externa, és a dir, el temps d'una mesura que no és per mera vegada, a la sala d'una escala de. No per mer espai, a la matèria una escala que no consisteix en la mera matèria La dimensió de cada un dels tres requereix tant amb els altres. Per què no estar d'acord amb les àrees espirituals, mentals? Que un ha estat buscant la dimensió de les àrees psíquiques sempre purs de la psique, pot ser una de les principals raons que abans no podia trobar-lo.

Sembla que s'ha confós sovint en aquest sentit alguna cosa. Qualsevol mida pot basar-se només en una unitat d'aquest tipus; i en aquest sentit, però, es pot dir, l'espai només pot ser a través de l'espai, el temps només pel temps, el pes es mesura només pel pes; Però una altra és la Maßmitteln i el procediment de mesurament. En aquest sentit, no ho abstracte existeixen per mesurar en la naturalesa de les coses i no ser abstret de si i de cada resum pot manejar, no es pot trobar en la naturalesa de les coses, la unitat abstracta de mesura i un procediment de mesurament de manera; i que només depèn del procediment de mesura pràctica amb les dimensions específiques de la realitat creades perquè la relació de magnitud de la mesura a la unitat, però fora Imagineu pur.

Així ho farem, si en una mesura de la psicològica, com la força dels sentiments i els instints i, en major persecució, la intensitat de l'atenció, la brillantor de la nostra consciència volia pensar així successivament, però també ha d'exigir una mesura de la mateixa classe, però necessari buscar no els mitjans de calibre i el procediment de mesurament en zones pures de la psique, és a dir, la percepció interior, però només han establert com a tal, que una simple referència a una unitat psíquica és evident. Mai serà possible crear una sensació immediata de manera sobre l'altre, que una mesura d'una per l'altra erwüchse; però pot a través de la concurrència d'alguna altra cosa, el que les sensacions estan tan ben units, de guanyar l'expansió d'Elle en la qüestió de Elle, sigui possible, una mesura de sensacions.

Què pensarem en aquest sentit?

Sense entrar en una possibilitats indefinides, que desenvolupament el principi de mesura igual a si mateix.

Llavors, com mesurar l'espai, requerim la qüestió de Doble ela, que es pren a la sala, anem a mesurar la, la necessitat física mental, que és objecte de la mateixa; si,

però el que és directament subjectes, l'activitat psicofísica, no es pot observar directament, és l'atracció pel qual s'activa, amb el qual creix legalment i disminueix, pot prendre el lloc d'Elle a la psicofísica exteriors, d'on que podem esperar, per entrar a la psicofísica interiors el propòsit d'obtenir el Elle interior.

Ara bé, això seria molt fàcil si la mida de la sensació de la mida de l'estímul podria ser posat en proporció. Llavors hauríem d'acceptar una sensació de grandària doble, on actua un doble de gran estímul. No obstant això, això no està permès. Tampoc hi ha un permís per adoptar una proporcionalitat entre l'estímul i la sensació, sempre i quan no tenim el grau de sensibilitat, el que ens garanteix la validesa de proporcionalitat; ni és la mesura realment va guanyar confirmar aquesta. Així tan simple com un Elle física a l'extensió física no es poden aplicar a la sensació d'irritació, però. Mentrestant és obvi que qualsevol altra relació funcional entre l'estímul i la sensació que la de proporcionalitat directa, així pot proporcionar una mesura de la sensació després de les relacions mesura d'estímul quan només tal pot guanyar sense ja que pressuposa una mesura de la sensació. Perquè si en una equació i en funció de xexpressat, podem i després que els valors de x, i viceversa pot, si la forma en què canvien entre si, fins i tot una completament diferent a la d'un altre progrés és proporcional , Així que això és tot el que anem, la mida d'estímul i grandària sensació igual d'expressar en funció d'uns als altres, independentment del vol ser aquesta funció per tal de trobar la mida diferent després d'una llauna; només això hem de tenir una funció en la realitat fundats perquè les aplicacions de nou a la realitat del possible. Això ens porta de nou al problema principal, com pot ser obtingut, demostrar el ben fundat en la realitat, sense tenir la sensació ha mesurat amb la finalitat de demostrar a aquesta sensació en aquesta i qualsevol altra condició als estímuls seguir pas gran, com la que el indicant funció. En definitiva, la mesura de la sensibilitat, que només mira, sembla que es troba, el mateix ja pressuposar, si ha de ser fundada en aquest principi.

Hem de fer aquestes dificultats molt clar per obtenir una visió clara sobre el significat del seu aixecament. Aquesta millora es basa en el curt connexió de dues circumstàncies. 1) Que funcionem entre l'estímul i la sensació d'una funció entre els elementals, de la qual tant es pot considerar com un adult, es deriven; 2) que donem suport a aquesta funció en l'experiència possible, la viabilitat d'acord recolzat per mètodes precisos, l'avaluació de la igualtat en les àrees de sensacions.

Això s'explica, més específicament, de la següent manera: La diferència d'una mida d'estímul per a l'altre sempre pot ser tan positiu o increment negatiu a un o altre mida d'estímul abast i pot ser tota una apel·lació a la versió matemàtica a partir Zuwüchsen positiu de zero a ser considerat un adult per aconseguir un increment a un de la suma pensant anteriors junts fins l'encant complet està allà. De la mateixa manera, una diferència sensació a la versió matemàtica considerada increment positiu o negatiu a una o altra sensació i tota una sensació com de Zuwüchsen positiu de zero a ser considerat crescut a tota la seva força. Coneixent ara la relació funcional entre la suma Reizzuwüchse de zero, i la suma de la Empfindungszuwüchse associat, pel que han estat eo ipso per tot l'encant i tota la

sensació provocada pel mateix.

Els tres mètodes de mesurament de la sensibilitat a les diferències que es descriuen en el següent capítol, ara sempre ensenyen de manera uniforme, que ja s'ha demostrat en el capítol 6 provisionalment que la Reizzuwuchs, és el que necessita per produir un Empfindungszuwuchs indicades o la sensació de la mateixa quantitat d'augment no es queda la mateixa, conforme al que es produeix en un estímul més febles o més forts, però creix amb l'augment dels estímuls a si mateixos. És a dir. Un Reizzuwuchs ha de ser un estímul més fort més que una feble a alguna cosa més que notable increment, o mai per ser igualment notable. Si 1 Lot són com a mínim de la subhasta d'una lliura per només perceptible Empfindungszuwuchs la sensació de pesadesa de la lliura, per la qual cosa no hi haurà tals més en dos lliures, però podria ser una mida més considerable de Gewichtszuwuchses necessari en tres lliures, etc. Un cop més, els mitjans d'investigació detallades els mètodes pertinents ara condueix a una pronunciada ja en el sisè capítol relació jurídica general entre les variables d'acord amb la mida de l'estímul Reizzuwüchsen que sempre dóna els mateixos Empfindungszuwuchs i la constant Empfindungszuwüchsen, el que resulta en que més tard s'ha indicat, la derivació de la relació funcional entre el, de poden prendre les variables Reizzuwüchsen va resumir els estímuls i la va resumir de la constant Empfindungszuwüchsen tota sensació.

També ho és la necessitat de comptar amb una mesura de tota la sensació que ja, per determinar la seva relació funcional a tots els estímuls, burlat, que en la relació entre el Zuwüchsen primària de la qual l'estímul i la sensació pot ser considerat com un adult, tornem, que però, hi ha una mesura de la sensibilitat, sinó simplement la nostra posició de comandament i mig de mètodes de mesura de la diferència en la sensibilitat a l'alta nitidesa per ser portats, l'avaluació de la igualtat de les diferències de percepció, Empfindungszuwüchsen, pertanyen al que les variables mesurables donat Reizzuwüchsen, flama, i que la relació funcional de les sumes els Zuwüchse deriven, el que ens dóna la mesura de la sensibilitat després dels estímuls mesurats.

En principi, per tant, la nostra mesura de la sensibilitat també està sortint cada sensació en divisions iguals, ds els mateixos increments, de la qual sorgeix l'estat zero de desmuntar, i el nombre d'aquests mateixos departaments com a tal per l'impost de les duanes d'una escala pel nombre d'associats Reizzuwüchse variables de pensar determina que són els mateixos Empfindungszuwüchse produir capaços; Com es mesura un tros de tela de la mateixa pel nombre de Doble ela, determinem el nombre de mateixos departaments, els quals són capaços de cobrir; excepte que en lloc de Decken d'aquí és el pare. Poc es determina la mida de la sensació que som incapaços de determinar directament, com ¿Quantes vegades el mateix conté, que són capaços de determinar directament; però no llegir el número a la sensació, però els estímuls de la que transporta la sensació, i poden ser llegides més fàcilment.Finalment, reemplacem, en principi statuierte només comptant un nombre infinit de l'infinitament petit Zuwüchse que en la realitat no es pot executar, per una suma ínfima dels mateixos, el que ens dóna el resultat del compte, sense haver de fer en detall.

Aquesta difícil al principi mesura de vista, però, pot aportar un clar punts simples, de vista, mètodes i fórmules. Però abans d'entrar en els capítols següents a l'execució, pot servir algunes discussions generals, per explicar el principi una mica més.

El grau de materialitat es basa Vist de més a prop en la seva forma més general, i en última instància, el fet que la mateixa quantitat i els mateixos grans impressions psíquiques per la mateixa quantitat i la mateixa mida de causes físiques es generen la Quantes vegades està determinat per les Quantes vegades aquestes impressions mentals, la magnitud de la causa que produeix la impressió psicològica únic o qualsevol suma de tots dos, és considerat com una unitat. Com ara podem guanyar la forma física d'una mesura d'aquest tipus només sobre la base de la relació del físic al que psicològic, vam guanyar pel nostre principi, per contra, el nivell mental a causa de la mateixa, perseguit només en la direcció inversa, relació.

Seguint el principi general de continuïtat sense sensació és abrupta i sobtadament a l'altura completa més enllà del qual no prosperen, però passa del grau de imperceptibilitat tots els graus intermedis, sovint en un temps tan curt que sembla tenir de sobte hi ha dubte nosaltres tota l'altura de la sensació , Un augment en la sensació de zero a sempre noves increments fins a la seva alçada completa així no és ficció, però basada en la naturalesa de les coses; la referència a la mateixa, sinó també l'artifici que ens converteix en la mateixa mesura per si sola sigui possible. ¿No és una mesura pot ser aplicada davant la sensació major d'edat, fins al moment pot ser cap majoria quantitativa discrepen sobre ell. Però l'oferta també representa els increments, de la qual sorgeix, sobretot per al nostre futur auffaßbare a seure mètodes majoria a la sensació cada vegada més gran.

Des d'alguns sectors d'aquest artifici condueix per al tractament de les variables psicològiques beneficis corresponents, que el truc corresponent per al tractament de mides d'habitació.Una corba, una àrea que no està soscavada; Però el càlcul en lloc de prendre com un fet general, es pot sortir del seu increments adult, i concedit a tal.

Com la visió més precisa en totes les circumstàncies del passadís de la corba, donant una expressió general de com ser gehends continuat increments constants de abscisses l'increment variable de l'ordenada, per continuar gehends constant dx la variable dy es comporta. En conseqüència, donarem la visió més precisa en el passatge Beziehungsweisen d'estímuls i sensacions, donant una expressió general per als gehends continus increments constants de la sensació Com funciona l'increment variable de l'estímul, i fins ara endavant una funció entre l'estímul i la sensació no menys per una equació entre x i i seran representats directament expressable, i, si es vol, per una corba. Només es continuarà prenent x i i les lletres ß i γ necessitat. Mentrestant, aquest és per ara només una visió, no té cap idea que estem obrint.

La dimensió psicològica és sempre menys fàcilment i simplement romanen en la construcció com en la sol·licitud que el físic; sobretot a terra, ja que en les dimensions físiques generalment iguals divisions de l'escala dels mateixos departaments de l'objecte mesurat corresponen, mentre que en la pròpia experiència que cada vegada Reizzuwüchse sigui el més general a terme maniobres fet necessari

en augmentar la mida de l'estímul i la sensació encara cobrir els mateixos Empfindungszuwuchs, per així dir-ho, és el cas comparable a la que les divisions desiguals de l'escala dels mateixos departaments de l'objecte mesurat corresponen. Això ara impedeix encara que com jo no vaig dir en una relació coneguda entre dues de la suma d'una sobre l'altra per tancar el que és l'essència del que és important. Però la mida de l'estímul i la sensació són ara ja no està en tot el proporcional, i la relació més simple, el que ha fet pensar entre l'escala i l'objecte i realment té lloc en l'espai físic, el temps i les mesures de pes, de manera que existeix entre els objectes mentals i el seu físic no escala.Aquesta és una segona raó, que ha endarrerit el descobriment de la dimensió psíquica.

Mentrestant, l'estudi experimental mostra que hi ha la següent relació simple el que era concebible aquí. Es va trobar que mentre que la absoluta mida de Reizzuwüchse per igual Empfindungszuwüchse si creix més i més amb l'augment de la sensació, però assumint una velocitat constant i, en circumstàncies normals o mitjana de la proporció mida d'aquesta Zuwüchse continuar gehends segueix sent el mateix per la mateixa Zuwüchse de la sensació; de manera que sempre la mateixa en relació Reizzuwüchse mateixa Empfindungszuwüchsen compleixen, si, com abans, sota relativa Zuwüchse la mida de les Zuwuchses absoluts, en proporció a la mida de l'estímul o dividit per la mida dels estímuls als quals es porta a terme, entendre.

D'això, el fet que la mida absolut de Reizzuwüchse per la igualtat dels augments Empfindungszuwüchse amb l'augment de la sensació cada vegada més, fins i tot només una inferència, excepte quan el creixement amb l'estímul de sensacions mateixa relació de part de l'apel·lació de conformitat amb ha de resultar absolutament gran que l'estímul és major la fracció es forma.

En aquest sentit, ara volem exigir d'analogia amb les normes de la física als termes d'una escala de la psique que la igualtat de les divisions de l'escala dels mateixos departaments de l'objecte a mesurar corresponen, també podem satisfer aquest requisit, ja que com les polzades o departaments de mentals reals considerar l'escala en lloc de l'absoluta relativa Reizzuwüchse. La determinació i la suma segueix gehends mateixa relació Reizzuwüchse l'actualització de l'estímul i la sensació representats a partir d'ara és una suma de fins a associada al mateix Empfindungszuwüchse la suma cal referir-se a una sola unitat d'aquest tipus que tenen una mesura de tota sensació.

Estrictament parlant ara aquesta suma es porta a terme amb infinitesimal Zuwüchsen perquè només infinitesimal Empfindungszuwüchse seu parent Reizzuwüchse tenir un valor definit amb precisió. Perquè, considerarem la relació Reizzuwuchs durant Empfindungszuwuchs finits alhora, és considerar que l'apel·lació en aquest cas la pròpia actualització passa per diverses mides del que fa que qualsevol reclamació per actuar com un divisor per a l'increment de l'increment relatiu donar. La dificultat dels mateixos sembla créixer, però es destaca en forma encara més tocat per una funció matemàtica simple es pot configurar, que sense exigir aquest principi requereix identificació i enumeració d'un conjunt infinit de l'infinitament petit Reizzuwüchse en detall, el resultat d'una aquesta determinació i

recompte inclou una funció la derivada és una de les aplicacions més simples de càlcul, però, la seva comprensió i la seva aplicació pressuposa el coneixement només primària.

I com a últim membre de la dimensió psicològica, finalment descansant en una funció, que es pot veure a si mateix com una naturalesa espiritual, però, la física del seu últim membre té en estàndards físics, només que aquest mitjana es va poder trobar, ja sigui pel moviment en les zones pures d'intel·lectual ni permès en la seva aplicació es limita a això, ja que en lloc precisament com es basa la dimensió física a la relació entre el físic i el mental.

La llei que es requereix major Reizzuwüchse en les parts més altes de l'escala d'estímul, com en l'inferior per produir fins i tot un guany igual de sensació, ha estat durant molt de temps coneguda per ell és l'experiència diària d'una cosa.

La paraula del seu veí es pot escoltar molt clarament en el silenci o els sons dia febles; d'altra banda que, com se sol dir, la seva pròpia paraula ja no se sent, de manera que l'increment causat per aquest fet serà imperceptible quan un gran soroll és present.

La mateixa diferència de pes, que està molt fortament sentida en petits pesos, és imperceptible per a grans pesos.

Intensitats de llum fort, el fotomètrica molt significativament diferents, apareixen a la vista, però prop de la mateixa lluminositat. Així que ja, una llum apareix en el mirall gairebé tan brillant com la llum exterior, tot i que té lloc una forta pèrdua de llum en la reflexió.

Exemples anàlegs poden ser fàcilment creats en les àrees de totes les sensacions sensorials.

Però aquest fet general no va ser suficient com a base per a la dimensió psicològica. La dita més precisa ara que la mida de la Reizzuwuchses simplement en proporció a la mida de l'estímul ja conreades també ha de créixer per ser continua sent el mateix per fer que el creixement de la sensació, es va fer primer en alguna generalitat d'EH Weber i el suport dels assajos, per tant que de la meva part que la llei de Weber es diu.

Per als casos individuals en què seria considerat, però s'ha pronunciat i provat anteriorment com més evidents des del novè capítol, on un tractament especial d'aquesta llei.

La funció matemàtica, d'altra banda, que uneix la mida de l'estímul amb la magnitud de la sensació, continua a partícules punts de vista fa més de cent anys per Euler, més tard repetida per Herbart i Drobisch, per la dependència de la sensació d'intervals musicals de les relacions de les freqüències; una mica abans d'Euler Daniel Bernoulli, després per Laplace i Poisson, per la dependència de la fortuna la moral del cos fortuna, finalment, de Steinheil i Pogson de la dependència dels de mida diferències estrelles que no són més que les diferències de mides de sensacions, des de la intensitat fotomètrica l'estrella s'ha erigit, a la qual tornaré en part, en el

capítol 8, en part, en un capítol històric més tard.

Si un hagués reconegut la universalitat i la importància d'aquesta llei i aquesta funció abans, de manera que el nivell psicològic ja seria detectat abans.

La llei Weber'sehe aquesta mateixa relació Reizzuwüchse complir mateixa Empfindungszuwüchsen és, a causa del gran públic ia causa de la longitud dels límits dins dels quals és vàlid o estrictament aproximada, per ser considerat com a fonamental per al Maßlehre psicològica; però la seva validesa té límits i que està subjecta a complicacions, que es discuteixen més endavant amb cura. Tot i que la llei deixa de ser vàlida o pur, però el principi aquí va discutir la dimensió psicològica conserva la seva validesa pura i completa; per qualsevol altre, si més no empíricament identificables i expressable per una fórmula empírica, la relació entre els increments d'estímul de variables constants i percepció fins pot servir alhora com un suport de la dimensió psíquica i realment ha de servir a les parts de l'escala d'estímul en aquesta llei la seva perd validesa. De fet, com tan bé com la llei de la Weber proporcionarà una fórmula diferencial, el que condueix a una fórmula integral, que conté l'expressió de mesura.

Aquest és un punt de vista fonamental, per la llei de Weber amb els límits de la seva validesa a partir de llavors no passa el mateix que posar barreres per a la dimensió psicològica, però només com un recurs limitat, sobre el qual s'estén la Maßprinzip general. Aquest va prendre prestat de fet no és vàlid a partir de la llei de Weber, però l'aplicació de la llei de Weber es produeix just en el principi.

En conseqüència, la investigació en l'interès de la major generalització possible de la dimensió mental no té molt per seguir endavant, per generalitzar la llei de Weber com sigui possible, tendint desig de portar una preocupant tendència a generalitzar sobre la naturalesa de les seves fronteres o preocupacions ambiciosos voler produir, que també va ser generalitzat en què l'interès d'ella; però vostè serà capaç de fer amb tota naturalitat: en la mesura del que va, en quina mesura no és suficient; perquè fins i tot allà, on no és prou ric, però els tres mètodes que serveixen en la mateixa mesura, i per tant la mesura.

En resum, la llei de Weber és només la base de les més nombroses i importants aplicacions de mesurament psicològic; però no l'universal i necessari. Ell, arpillera més enrere la mentida més comú la dimensió mental, rau més aviat en aquests mateixos mètodes pels quals la relació entre l'estímul i Empfindungszuwüchsen ha, es determinaran dins com fora dels límits de la llei de Weber; i la formació d'aquests mètodes a cada vegada més claredat i perfecció, per tant és el que és important, especialment en el Maßlehre mental.

Amb tots els grans beneficis que es perdrien si la llei la tan simple de Weber no podia ser col·locat en amplis límits amb precisió o amb aproximació satisfactòria en la psicofísica a la raó. Beneficis similars, com si no poguéssim posar la refracció de la lent senzilla es basa en l'astronomia no les lleis de Kepler, en la doctrina dels instruments de diòptries. Ara, però, es comporta molt similar, ja que amb aquestes lleis amb aquesta llei. En les lleis de Kepler és dels trastorns en els quals els lents refractius simples resums de les aberracions òptiques. Sí que poden ser totalment

anul·lada si ja no hi ha les condicions simples, per als que s'apliquen. Però són sempre per les principals condicions a les que està en l'astronomia i la diòptrica, segueixen sent pertinents. I així es pot perdre per complet la seva validesa i la llei de Weber, quan les condicions mitjana o normals en què la sensació actes d'estímul són molt superar o es van; però per a això és en si sempre seguirà sent rellevant.

També, no són menys, com es fa en la física i l'astronomia, en la psicofísica al funcionari, les principals condicions a què és sobretot fer conèixer i veure, primers abstractes dels disturbis i les petites desviacions de la llei pot, sense oblidar la seva existència, per tant, mentre que una educació més fina i un avanç més de l'ensenyament amb la possibilitat d'adquirir la determinació i el càlcul de la interferència també tindran la tasca de determinar i calcular.

La troballa de la dimensió mental és una qüestió de la psicofísica exteriors i les seves aplicacions més propers entren en el territori de la mateixa; les seves noves aplicacions i implicacions, però l'accés necessari per al camp de la psicofísica interiors més, i el seu significat més profund es troba en el mateix. Recordem, l'estímul no actua sensació directament, sinó només a través de la mediació de l'activitat física, a la qual la sensació es cobreix més directament. Les relacions quantitatives de la dependència de la sensació d'estímuls per tant es tradueixen finalment en els de les activitats físiques, que estan subjectes a la sensació immediatament, les activitats psicofísiques curts, i el grau de la sensació per la grandària de l'estímul de tal per la força d'aquests moviments. En aquest traducció és necessari conèixer la dependència d'aquests moviments interns d'estímuls; la mesura que, però no un objecte de l'experiència directa és el desenvolupament de les formes geomètriques en. De fet, tota aquesta investigació s'ha de fer d'una manera exacta, i no pot faltar, un dia - quan l'objectiu no ha de ser trobat ara aconseguit - a tenir l'èxit de la investigació exacta.

No obstant això, la llei de Weber, basat en la relació d'estímul i la sensació, mostrant només una validesa limitada en el camp de la psicofísica exteriors, s'ha transferit a la relació de la sensibilitat a la força que viuen o no d'una funció particular del moviment psicofísica subjacent, Probablement una validesa il·limitada en el camp d'interior; per totes les desviacions d'aquesta llei que s'observa en la producció de la sensació per l'estímul extern, pot ser degut a que l'estímul un de la seva mida força vibrant proporcional de moviments interns es dispara només en condicions normals o mitjana, que estan subjectes a la sensació immediatament. A partir de llavors, es preveu que aquesta llei, després que serà capaç de dur a terme la transferència als moviments psicofísiques d'una manera exacta, atraurà un igualment important fonamental importància general, per a les relacions entre el cos i el camp de l'ànima, com la llei de gravetat per el camp dels moviments celestes. A més, porta personatge molt simple que estem acostumats a trobar a les lleis bàsiques de la realitat.

Així, mentre que el nivell mental pot estar basat en el domini de la psicofísica exteriors només fins a certs límits en la llei de Weber, és probable que trobi el suport incondicional que en l'àmbit d'interior. Però aquests són, per ara, però, només els punts de vista i perspectives, l'obtenció és d'esperar del futur.

Aquest principi de la dimensió mental en general. Per a la seva justificació i execució específica ara inclourà el següent.

En primer lloc, els mètodes seran per a discutir el que cada vegada li permeten determinar què tan gran es necessiten proporcional Reizzuwüchse en l'escala ascendent d'estímul i la sensació, produeixen contínues gehends mateixa Empfindungszuwüchse. Si aquests mètodes juntament amb els mètodes de mesurament de sensibilitat diferencial, sempre que el mateix nivell just consisteix només d'acord amb els termes establerts, per determinar les diferències d'estímul, que corresponen a les mateixes diferències de sensacions. En la mesura que és una d'aquestes mesures en si d'importància i interès, també aquests mètodes, a més de la plataforma, que proporcionen una mesura de sensacions, la seva importància i el seu interès, i són inicialment sense tenir en compte els que més tard després de l'aplicació els mateixos es discuteixen.

En segon lloc serà el de mostrar com, en el qual públic i dins de quins límits es justifica pels intents d'aquests mètodes, la llei de Weber, i sigui per discutir aquesta llei en si. També aquesta llei té, a part del suport de la dimensió mental per a aquesta, com una de les lleis psicofísiques més comuns, la seva gran importància.

En tercer lloc, es discutiran un fet (el fet del llindar) i una altra llei (la mateixa llei), que, sense ser substancialment tancat en la llei de Weber, en relació amb això són els fets i participar el raonament general de la mesura amb.

En quart lloc, es mostrarà, com pot justificar la funció matemàtica general a aquests documents, que expressa la relació entre la mida de l'estímul i la mida de la sensació sense pressuposar ia una comparació de la mida de la sensació, i per fer un cens de Empfindungszuwüchse individu sense disminució.

En cinquè lloc, aquesta característica està encara configurat per discutir i estar a perseguir les seves aplicacions.

En sisè lloc, serà mostrar com fins i tot quan la legislació de la Weber deixa de ser vàlida, però segueix sent un nivell psicològic és possible.

En setè lloc, finalment, es buscaran amb aquesta mesura de les àrees de la psicofísica exteriors a l'interior de la transició.

Les tres primeres d'aquestes tasques es tracten en aquest, la resta en el següent grup.

VIII. Els mètodes de mesurament de la sensibilitat.

Després de les condicions establertes en el capítol 6 termes és una mesura de la sensibilitat absoluta en intenses sensacions de la recíproca de les mides d'estímul absoluts, en extens el recíproc de les expansions absoluts que generen un sentit d'igualtat, com una mesura de senzilla sensibilitat diferencial del recíproc de les diferències d'estímul o diferències d'expansió que creen una sensació mateixa diferència; com una mesura de la diferència relativa en la sensibilitat del valor recíproc de la relació dels estímuls o expansions de generar una diferència igual sensació.

Els mètodes de mesura de la sensibilitat simple i relativa a les diferències no es separen, ja que els dos junts s'arriba, a determinar els dos estímuls que donen una sensació de diferència donada. Només un pot ser o bé de la magnitud absoluta de la diferència o la relació de la vuitena estímuls, i mesurar la sensibilitat d'acord amb els valors recíprocs d'un o altre. Cadascuna de les dues mesures rebran el seu significat; Aquí, però, serà suficient per discutir els mètodes relatius a la primera.

L'execució de la mesura sobre la base d'aquestes disposicions pressuposa que estem en condicions d'avaluar la igualtat de sensacions i sentiments diferències en diferents circumstàncies i realment exactament ser declarat el que no sembla fàcil a primera vista. Indes es basa, com ja s'ha recordat anteriorment, la mesura fotomètrica conegut en l'avaluació de la igualtat de les sensacions de la música que amb bastant freqüència l'acord de dos tons, així com la igualtat de dos intervals musicals, digues diferències tonals a jutge; i de mètodes molt generals a tenir en compte la igualtat de les diferències de percepció, el discurs aviat serà. Hi ha fins i tot els mètodes de mesura de la sensibilitat, que es refereix a les diferències, prèviament entrenat molt més que l'absoluta, pel que és aquí primer i es negocien principalment per ells.

Això hauria de passar aquí a un grau tal que una visió general de la naturalesa i la relació mútua d'aquests mètodes i les condicions comunes de la seva exactitud és possible que l'essència del que és important en els experiments i el seu càlcul, proporcionarà suficient identificació també aplicacions per fer que els mètodes possibles, i que la disposició de lideratge en els següents capítols resultats s'entén. Però jo volia totes les especialitats de banda experimental i la comptabilitat dels mètodes, que poden entrar en consideració en els estudis més detallats, explicar aquí totes les regles que es donen, teòricament fonamentades i provades per la sèrie de proves, ho faria, en contra dels interessos d'aquells a qui es més una visió general, en els mètodes com la utilització per separat de la mateixa està per fer, el curs de l'observació són molt retardada pel fet que jo prefereixo fer referència a un suplement d'aquest document pel que fa a la descripció més detallada dels mètodes i la sèrie d'assaig emprat a partir de llavors, Jo sóc la mateixa intenció d'unir-se sota el títol "Mètodes de Mesura i Maßbestimmungen en àrees de la psicofísica" i folgends cito breument sota el nom de "mètodes de mesura". Gran part del que pot ser mostrat i indicat aquí només breument, que s'executarà allà i en part detectat amb precisió teòricament, especialment ocupada en part pels experiments que es troben. mètodes l) de mesurament de la diferència en la sensibilitat. a) Introducció general.

Fins ara, en nom de la brevetat, hi ha tres mètodes de mesura de la diferència de sensibilitat als manaments com 1) Mètode de les diferències a penes perceptibles, 2) mètode de la dreta i casos erronis, 3) Mètode d'error mitjana trucar.

Per donar una primera visió superficial de la natura i la relació mútua d'aquests tres mètodes, poden en primer lloc breument respecte a una i s'expliquen en la mateixa tasca, aquest fet d'examinar la finor es detecten amb la qual les diferències en el pes, encara que només els dos primers aquests mètodes s'han trobat realment aquesta aplicació.

Per aplicar el mètode de les diferències a penes perceptibles en la nostra tasca, aixecar dos per l'exposició a un pes donat a un lloc de pes lleugerament diferents vasos totals A, Bcomparativament successivament. Si la diferència dels pesos prou grans perquè et sentis, altrament no troba notablement. El mètode de les diferències a penes perceptibles ara és determinar la mida de la diferència de pes, que és necessària per ser reconegut com simplement notable. La mida de la sensibilitat a les diferències en pes es considera la magnitud de la diferència així trobat recíprocament.

En general, és útil en aquesta tècnica, acaba de prendre la diferència tant d'un sobre apreciable en el nivell de tot just perceptible enderrocar, com per una imperceptible en aquest obrir i el resultat mitjà.

Prenent la diferència de pes és molt petit, de manera que de vegades enganyar en la repetició freqüent de l'experiment sobre la direcció de la diferència mitjançant l'adopció i per contra, en realitat petita embarcació per al més pesat; No obstant això, el major la preponderància o la sensibilitat, més gran és el nombre de correcta serà el nombre de mal o per al nombre total de casos de judici. El mètode dels casos bé i el mal ara és determinar la mida de l'excés de pes, que es troba sota les diverses condicions en què la sensibilitat al comparar-requereix per produir la mateixa proporció dels casos correctes i incorrectes o casos reals per al nombre total de casos , La mida de la sensibilitat sota aquestes circumstàncies diferents, la mida de la sobrecàrrega ajustat recíprocament.

Casos on un segueix sent dubtosa, no han de deixar de banda, però la meitat dreta, mig explicar-se entre els casos equivocades.

Si ens fixem en només el pes d'un vaixell com pes normal donada per mitjà de l'equilibri, perquè pugui provar l'altre, el pes de fallada després de mers judicis de percepció que fan el mateix. Aquí, en general cometre algun error, confondre trobarà si el segon recipient, després que es té primer de ser nachwiegt preuada iguals. Repetir l'experiment moltes vegades, de manera que obtindrà un munt d'errors a partir del qual es pot guanyar una mitjana d'error mitjançant la contracció. La sensibilitat a les diferències de pes serà la d'establir la mida de l'error mitjana que s'obté com recíproc. Aquest és el mètode de mitjana d'error.

Ja que l'error positiu i negatiu depèn igualment d'una falta de concepció adequada, que es van a utilitzar de la mateixa manera en la mesura, així que no es dedueix pels valors absoluts de l'altra, però a sumar.

D'una manera similar com en el camp de les sensacions de pes poden ser els mateixos mètodes en el camp de les sensacions de llum de sensacions sonores, etc., s'apliquen només com àmplies sensacions, mitjançant l'examen de z. B. aquest últim cas pel mètode de tot just diferències notables, que tan gran la diferència de trams

s'han de celebrar dues o posat sobre la pell per sobre del seu cercle d'ulls per proporcionar com per aparèixer notablement; pel mètode de la dreta i els casos errònies, quantes vegades vostès dos eren uns petits cercles diferents distàncies d'una autèntica i amb quina freqüència cau un judici equivocat, si vostè està buscant per apreciar, que és el més gran; d'acord amb el mètode de mitjana d'error, el gran que és l'error mitjà que un comet, si s'examina la fan una distància cercle en la mateixa mida amb l'altra.

Aquests tres mètodes condueixen a diferents vies complementàries a la mateixa meta. En el primer, la frontera entre les diferències sobre apreciables i notables s'observa com a penes diferència notable en les segones diferències übermerkliche estan comptats (cancel·lat després de contingències aviat en, aviat el sentit equivocat adequat), en l'es mesuren les terceres diferències untermerkliche.

Els tres mètodes utilitzen com a escala de la sensibilitat relativament molt petit, de vegades diferències infinitesimals. Es veurà més endavant que és precisament això és més beneficiosa quan cal tenir en compte el grau de sensibilitat d'un suport per a la mesura de la sensibilitat.

Tant pot ser passat per alt, cada un d'aquests mètodes és aplicable a totes les esferes dels sentits, però encara els falta molt en la implementació d'un sol d'aquests mètodes per tots, i tan poc d'esprint cada tres completament dut a terme per un sol mateixa.

El mètode de tot just diferències notables 1) ha estat ben aplicades anteriorment en casos individuals; de manera de Delezenne per provar la sensibilitat de les desviacions de la puresa dels intervals de to; en particular en gran mesura i amb els resultats més feliços però per EH Weber per estudiar la sensibilitat de les relacions en l'esfera del pes subjectiva, el tacte i el sentit de la proporció *). Jo mateix he fet alguns experiments no molt extenses en el camp de la intensa sensació de llum, un sentit de la proporció i el mesurament de la temperatura per aquest mètode.

1)

Revisió S. 119 i ss.

*)

Comp. aquí sobre concret el seu tractat sobre el tacte i el sentit comú, i la seva programmata Collecta.

No hi ha intents anteriors i altres pel mateix mètode de casos correctes i incorrectes Tocar, així que he conegut que el de Hegel Mayer **), espàrrec. med. a Tübingen en el camp de la proporció, i per Renz i Wolf ***) en el camp del mesurament de so, tant pels joves sota els auspicis de Vierordt, de manera que un pot assumir que Vierordt va ser el mètode que ens ocupa, encara que això no és expressament es nota. Jo mateix he aplicat a molt extensos experiments en el camp de la mesura de pes 2). **) Arch. XI de Vierordt. S. 844 ***) Arq. H. de Vierordt 1856. 2. S. 185 o Pogg. Ann. XCVIII. S. 600 2)

pàgines de revisió 84 i següents.

El mètode d'error mitjana és en un sentit tan vell en contractar observacions i determina la seva precisió per la grandària d'aquest error comès; però que jo sàpiga, fins ara es produeixen fins i tot més que des del punt de vista de la determinació de la precisió objectiva de les observacions físiques i astronòmiques, o per determinar la mida d'aquesta fonts d'error †) ha pres i usat, però no com un mètode de mesurament psicofísica per a l'estudi de l'agudesa dels sentits a l'ull. Em sembla ara un dels més rellevants a tenir per a aquest propòsit, i he fet servir en conjunció amb Volkmann per investigar la nitidesa dels ulls i Tastmaßes 3). †)

Així per Steinheil en els seus elements d'amidaments de brillantor p. 75; per Laugier en Compt. rend. XLIV. p. 841, etc.

3)

Revisió S. 104 i ss.

En relació pràctica el mètode de les diferències a penes perceptibles entre els tres mètodes de mesura és la més simple, més directa, realitza relativament més ràpid a la meta i demana el compte menys d'Ajuda. No obstant això, un ha d'observar només una gran quantitat de casos o errors correctes i incorrectes en els altres mètodes per reduir a la igualtat de la sensació d'una diferència d'un judici i ha de ser proporcionada a través d'una cirurgia factura la present sentència, es resumeix aquí la diferència amb prou feines perceptible directament com per a la mateixa sensació en forma immediata; i si vostè té necessitat de la repetició i la precisió del dibuix d'un mitjà per afirmar el judici individual aquí, així que pot dependre de molts menys casos, però això es deu al fet que tots els casos d'observació únic resultat és en si mateix. Per primera conclusió general dels fonaments i on no ha molt temps per encendre observacions, aquest mètode és, per tant, solen aparèixer com la més adequada. No obstant això, per a estudis més detallats, que sembla tan gran precisió menys adequats i no definitiva capaç que els altres dos mètodes, a la qual és probable que trobi a si mateix, per tant, sempre impulsat Seguir una investigació. Cal destacar que la s'oposa que el grau d'Eben Merkl-sí a la discreció subjectiva permetre més llibertat d'acció, que se celebra que amb els altres mètodes. Ell no és absolut; ni el primer punt en el qual una diferència sensació és simplement notable, tot i que desapareix, es pot determinar amb exactitud; vas a través d'un període de dubte quant a si és notablement, o no. No el grau d'Eben Merkl sí tenir una mica alt, que només una diferència tan concep com simplement notable, l'excepció i sens dubte apareix en les repeticions de l'experiment notablement quan, però després necessita una diferència de poc més petita sovint encara ha d'aparèixer notablement, de manera que el mètode en si mateix suggereix en què la dreta i els casos equivocades a per més casos estan sent soscavats en aquells dies, on se sent desmenteix la direcció de la diferència o dubte roman, casos que volen prendre en funció de la seva major nombre en consideració , No obstant això, una lliçó de l'experiència, que per dir-ho així amb si mateix sobre la sensació d'un petit, però tot i així prou segur percebuda, diferència d'acord, això, si

no del tot, però a prop de reproduir exactament en diferents proves i la duplicació de proves d'un pot obtenir un bon resultat. Les observacions anteriors estan destinats de cap manera a reduir el valor d'aquest mètode, però només per proporcionar els avantatges i desavantatges de la mateixa en contra dels altres mètodes en la llum adequada. Es diria que els seus psicofísica que es perdrà l'eina més pràctica. S'ha demostrat en les mans del seu amo pels mateixos mitjans obtinguts així les dades fonamentals, i altres, jo mateix he tingut una oportunitat adequada per estar convençuts de la seva utilitat.

El mètode de casos bé i el mal és, probablement, la més tediosa, i és millor si vostè no té un munt de temps i paciència, no participar-hi, com es fa amb uns pocs casos equivocades dreta i, més que res, però, un dels molts pot provocar i ser declarat molt bo, que és ben afinat l'un a l'altre, obtenir resultats, les condicions legals en les àrees de sensacions. Això requereix l'ajuda factura, però es remunta a les operacions fàcilment executables. Un Indes principi en el mètode de les diferències a penes perceptibles en una única diferència, el just notable, s'informa com una mesura de la diferència en la sensibilitat es pot dibuixar en el mètode de casos correctes i incorrectes lleument diferències majors i menors a voluntat en l'intent, i per el diferent nombre de casos correctes i incorrectes, obtinguda en aquest cas, s'especialitzen la comparació.

El mètode d'error mitjana requereix un gran nombre d'assajos i una ajuda comptable lleuger. Els dos últims mètodes tenen el gran avantatge en aquest cas, es basarà en els principis provats de la teoria de la probabilitat i poder aportar alguna cosa a la seva pròpia llibertat condicional. De fet, l'interès per el que vaig trobar a la llarga recerca d'aquests mètodes s'han mantingut i millorat amb molt per aquest punt 4).

4)

Sobre el mètode de qualificacions mitjana. Quan es tracta de S. 22, 178 f Mental Maßprinzipien S. 182 i ss. b) Consideracions generals i precaucions 5).

Fàcil sembla vorstehends discuteixen breument els mètodes per a la primera vista i, en principi, són, requereixen, però en la seva execució i aplicació de moltes consideracions i precaucions, de vegades la part d'observació del càlcul que s'especialitzen en part pel mètode i el camp experimental , Més o menys comú però que diuen així.

5)

Revisió S. 25-42.

En els tres mètodes juguen contingències irregulars que s'adhereixen parcialment a les manipulacions es justifiquen en part en condicions subjectives considera les mides en comparació, un paper important. És l'abast de les contingències considerablement, igual que en el mètode de les diferències a penes perceptibles de diferència aufzufassende és per tant molt ampliada aviat, aviat molt reduït, i per assegurar que notablement declarar, ha de tenir una mida més considerable, ja ohnedem; el valor

que grava com una diferència a penes perceptible és, per tant, ser ampliada per les grans contingències. Que les influències aleatòries el pes aviat molt més difícil, com molt més fàcil amb el mètode dels casos correctes i incorrectes, que l'altre, de manera que la influència del pes addicional contra aquesta influència de les contingències no molt entra en consideració, està en consideració la seva que les contingències irregulars Mitjana tan sovint augmentar com disminuir acte després d'això i allò altre banda, el nombre de casos correctes i incorrectes sensiblement iguals, en tot cas, els casos apropiats contra el cas es reduirà, que no hi ha o menors contingències col·locarien. En el mètode d'error mitjana última dóna directament al fet que l'error ha de resultar una mitjana de la major, més les mides comparació apareixen per coincidències poc més, de vegades menys un contra l'altre.

Està a l'altura, les contingències més irregulars actuen, la més petita dels tres mètodes, el valor és la mesura de la sensibilitat, i no hi ha absolutament cap manera d'obtenir una connexió d'aquestes contingències mesura; seva mida mitjana és sempre un factor en la mesura amb a. L'empresa no s'atura per guanyar grau comparable de sensibilitat, sempre que aquest factor es manté constant, és a dir, sempre i retenir les contingències irregulars en mitjanes mateixa mida; sí ho serien els mètodes de mesurament de la dreta i els casos equivocades i error mitjà no existeix sense aquestes contingències. Però està connectada amb l'observació anterior, la consideració important, just fins i tot a ser considerat com equiparables a aquelles dimensions de la sensibilitat, que un pot assumir un joc similar d'aleatorietat, que advoca per una comparabilitat exacta de l'intent circumstàncies internes externa i. Quan la manipulació dels canvis en les proves de tota manera, també es produeix immediatament un altre joc de les coincidències i escoltar la mesura que siguin comparables;de la mateixa manera que no es pot assumir el mateix abast de les contingències causa d'una possible modificació de les relacions internes dels diferents individus o en diferents moments en el mateix individu. On sigui que les discrepàncies entre els mesuraments de sensibilitat mostren, per tant, sempre ha de preguntar primer si estan relacionats amb les diferències reals en la sensibilitat, o la manca de comparabilitat de les circumstàncies en què es van provar.

Les proves han de ser molt reproduïdes en general i, com ja es va assenyalar, un nombre molt gran cal sobretot quan el mateix mètode de la dreta i els casos equivocades i error mitjà amb la finalitat d'obtenir resultats fiables. El gran nombre d'observacions té aquí, de fet, un significat molt diferent que en els mesuraments físiques i astronòmiques. Una mida físic o astronòmic també es pot determinar molt de prop mitjançant mesuraments menys precises d'acord amb els mètodes habituals de procediment. Per contra, en el mètode d'error mitjana i dreta i els casos equivocades el gran nombre dels propis experiments condició essencial de precisió. L'observació individual té aquí tan bo com cap significat, i un petit nombre encara tan observació precisa no condueix a la precisió. El dret individual i casos erronis, la culpa individu cauen bastant irregular, de fet; petits grups experimentals, però, que són contractats externament en circumstàncies molt similars, encara poden donar resultats molt diferents, mentre que sovint sorprès sortim d'aquestes irregularitats en els grups polítics més grans dels resultats de la prova per veure

übereinstimmendsten. S'aplica aquí a la, molt conegut en la teoria de la probabilitat amb el nom de la llei dels grans nombres, la llei que regeix l'accident, sempre que s'acumula mateixa.

Difícilment es pot comparar els nostres mètodes amb una mica més apropiat, com Proteus, en lloc de respondre a les preguntes formulades en la simple i fàcilment, sembla per les formes wechselndsten que atrau retirar qualsevol resposta a això; però és suficient, sense immutar-se per ell només s'ha de celebrar en els mateixos punts, el que el va obligar a ell a partir d'una resposta segura. He, en particular, amb el mètode de la dreta i casos erronis, früherhin perdut molt de temps, quan estava a punt de treure un parell d'hores o dies els resultats de l'assaig, sense ser capaços d'arribar a alguna cosa sòlida; fins que vaig decidir, mesos sencers, cada dia a això de l període de prova d'hores per repetir els experiments sempre respecten el mateix punt, on em van donar els resultats, amb qui he de ser Causa satisfet.

A part d'això, no es poden eliminar, la influència que d'acord (vegeu més amunt) té la mida d'una reacció violenta de les contingències irregulars de la mida dels valors de mesurament, les coincidències que, mentre que la llibertat i han de ser compensades per la repetició freqüent dels experiments en l'estil, la sensibilitat segueixen sent els mateixos, els empleats en diferents èpoques intents troballes joc valors de dimensió, de manera que l'individu a l'atzar perd la seva influència, i els resultats fins ara són definitivament independent de les coincidències. Per estar segur que aquest és el cas, vostè continuarà cada sèrie de proves com llarga o haver de repetir-se fins que els principals grups polítics o repeticions ells coincideixen en els resultats en qüestió, permetent al mateix temps, és clar, les desviacions tan petita ordre, com També ha de permetre que l'error d'observació en les observacions físiques; perquè els accidents no és absolutament compensables representen els errors d'observació en els nostres mètodes. Si un partit és fraccions més petites que no hem de calmar per si mateix pot descansar en l'atzar. D'altra banda, el càlcul de probabilitats concedit els mitjans, per una banda, el grau de precisió, que es pot esperar aconseguir amb una probabilitat d'un determinat nombre d'observacions per determinar per avançat; per calcular l'altre costat, el grau de precisió de adquirit el nombre d'observacions i el grau de conformitat, que mostra les observacions individuals o fraccions d'una sèrie d'observacions.

Els assajos es fet fins possible planejat des del principi en termes d'un fi determinat; però pot emetre una tâtonnement provisional sovint ser de gran benefici que es determini per al mesurament de les condicions més favorables i que s'han de tenir en compte a més de les circumstàncies per determinar el pla de proves a partir de llavors, així com en els que no és co-investigació del Ganges, la presa d'exercici, apart és a dir, tenen l'avantatge de ser ja passar a través de la primera etapa de l'exercici, i per la present per portar una part dels canvis dependents en la investigació principal de la desaparició. Mentrestant, l'efecte de l'exercici és sempre per ser considerat un element; per la qual cosa és útil per prendre el mateix en les primeres proves preliminars sobre el coneixement i el seu exercici amb prudència; perquè els intents posteriors, en els quals ja ha passat parcialment la pràctica o progressat a la frontera, es tracta només de manera imperfecta o no permís.

Per evitar unilateral i obtenir resultats vàlids per a les proporcions de partícules, és un ampli possible modificació metodològica de les circumstàncies per portar en la seva aplicació.Tan sovint he tingut l'experiència que el que semblava bastant legal sota certes circumstàncies, en altres circumstàncies precipiten completament diferent 6), que he arribat a ser molt cautelós, resultats que no han demostrat en circumstàncies molt diferents, per parlar com general , Però ara entra en un conflicte. Depenent circumstàncies mehrerlei en relació sotmetre els experiments, els menys proves que es poden aplicar a cada un, amb la menor precisió de manera que en el seu conjunt determinarà la mesura respecte a la mateixa. Ha de, per tant, la mateixa cura de no voler investigar tot el que dir a la vegada, produint res aconseguit limitar procés com massa unilateral en certes circumstàncies retingudes.

6)

Això és particularment cert de les proporcions de la constant d'error encara que ser esmentat.

Per explicar-ho en exemples de proves de pes, de manera que pot examinar com canvia la sensibilitat a les diferències en el pes, en funció de la grandària dels principals pesos. Però suposi que té les condicions en aquest sentit determinat a elevar el nivell de pesos amb una mà, se li tornarà a trobar els mateixos resultats quan aixeca els pesos amb l'altra mà, o si per contra tots dos amb un mateix costat, el un, l'altre es treu amb l'un amb l'altre costat? O si es canvia el mànec o l'atac, els gots o la posició dels pesos en els gots? No la taxa d'elevació de cada vaixell, l'interval entre l'elevació de tots dos, el resultat, si el més pesat és el primer o el segon Queda derogada, portar l'import de les diferències d'elevació? També s'obtindran els mateixos resultats quan les proves amb el pes principal de la més petita a la més gran ascendent i si ho fa en l'ordre invers? Quina influència té quan ho fa amb els braços fatigats fatigats i no? Com funciona la relació de casos bé i el mal de la mida del pes extra? etc Per a un estudi exhaustiu de la sensibilitat a les diferències de pes realment escoltat alguna disposició de totes aquestes influències, i en altres camps experimentals de la sensibilitat ocórrer només altres influències en ell que cal examinar. Però aquesta influència demana que es determini de manera segura per la seva grandària, la direcció, depenent de Mitumständen, un gran nombre es refereix a la mateixa intents.

Quan sigui necessari per comparar l'efecte de diferents circumstàncies, els intents anteriors són alternativament i alternativament i descendint a contractar amb els valors majors i menors, ja sigui en els mateixos dies, o alternant els dies a la influència que el resultat de les proves té en l'èxit canviant la sensibilitat o altres raons, alguns reconeixen compensar en part ser capaç de prendre part en compte. Això té lloc en els exemples d'assajos de pes aplicar al nombre de diferents èmfasi, diferents pesos addicionals, diferents intervals de temps de l'elevació, etc que se sotmet a les proves. . Per fer els experiments amb una varietat d'accents Sé per exemple, es pot procedir de tal manera que el mateix dia de la primera fila en ordre ascendent, després descendint passis, l'endemà, la mateixa només descendent, després passa a

través ascendent; o perquè estiguin en un sol dia més que ascendent, simplement següent passa el descendent; que canvis són metòdicament a través de tota la sèrie de dies, que pren la sèrie d'assajos per completar per continuar.

En alguns assaigs que tinc en lloc de sempre a partir dels valors més petits o més grans i prop, vaig començar després de la sèrie amb cada un dels valors provats i vaig tancar la sèrie cap enrere i cap endavant de manera contínua, com si ella estava predisposat en un cercle on el punt de partida per anar a través del cercle, pot ser pres de manera arbitrària.Potser, però pesa el benefici esperat de la mateixa per a una compensació completa de la influència de l'ordre de les proves del desavantatge de la reducció de la simplicitat del mètode no està en o per sobre pesa només en circumstàncies especials.

En general vénen amb la influència del calendari de les proves, diferents i de vegades fins i tot oposades, les circumstàncies en consideració, parcialment en conflicte, i pot ara en això, ara predominen en aquest sentit. D'una banda venir, sobretot amb la manca d'exercici, l'atenció i les activitats dels sentits per una certa durada dels assaigs de dir només el que en tren i començar a actuar amb una certa uniformitat, per contra s'han esgotat per una llarga i contínua, cansat o després circumstàncies sobreexcitada; finalment es fa des del principi i amb freqüència per una llarga sèrie d'experiments, la influència de l'augment d'exercici fins a certs límits sosté. Totes aquestes influències poden ser objecte d'examen especial; però la mesura que entren en joc en cada examen per si mateix, és prestar especial atenció a.

Si ni tan sols són objecte de la investigació, tenim forts, depenent d'ella, per evitar canvis si és possible, de manera que no seguirà els intents de fatiga severa o irritació, i els experiments preferibles amb lent o Després de la terminació del progrés exercici els que tenen el progrés d'exercici ràpid. Però des d'una certa continuïtat en curs dels intents per altre benefici mà igualment d'uniformitat pel que fa a la viabilitat que és part de tots els dies, en part arran de dies en un moment donat, per la qual cosa té una, la individualitat i relacions determinar més de prop, Per cercar una mesura en aquest sentit, que s'ha de deixar en mans dels seus propis cicles de tots, però en qualsevol cas no posar el projecte de llei sobre l'exclusió, però la determinació precisa i la compensació d'aquestes influències que no exclou completament; fins i tot com una respectiva disposició metòdica dels assajos escoltat i el que la informació detallada es troba en la discussió de cada mètode.

Així útil i necessari un canvi metodològic de les circumstàncies és investigar la influència de les seves diferències, però comprensiblement major constància possible de la mateixa, o no obtenir en la mesura que tal, la major compensació possible de les seves variacions en tots els experiments és necessari, que en les circumstàncies donades han d'unir per formar un resultat comú. Ara compta també les circumstàncies externes a aquest respecte a la seva mercè, però no l'interior; per igual de la sensibilitat, fins i tot com alguns estan subjectes al mateix grau incidentals relacions internes participatius no poca variabilitat per causes ni predictibles ni ser eliminats. Això fa dues consideracions necessàries una vegada que un pren Maßbestimmungen de diferents èpoques, quan s'empra ja en circumstàncies externes

idèntiques, no són fàcilment comparables, com si un no ha convençut pel fet mateix de comparabilitat; en segon lloc, que no només divideix una llarga sèrie d'experiments en grups d'acord a les diferents condicions experimentals, però també després de l'hora d'examinar tan particular i, en general prefereixen el resultat comptable de les fraccions assaigs prolongats Clubbed junts, com a resultat de la fila no fraccionada total en un temps empats.

En general, el fraccionament té l'avantatge per assegurar-nos més o menys constància dels resultats que han de perseguir la possible marxa de l'exercici i el que és el principal, la, amb la sèrie de proves i sovint en la mateixa direcció oposada de decisions sentit, influir en els disturbis interns per eliminar formes: simple, segur que en tractar a les observacions en el seu conjunt; Com es desprèn de la discussió especial de mètodes.

No obstant això, el resultat financer de cada fracció, a causa del menor nombre d'observacions que entren en ella, només menys seguretat que la totalitat. No obstant això, el càlcul de probabilitats demostra que es va recuperar mitjançant la combinació dels resultats dels grups polítics en matèria de seguretat, el que s'ha perdut pel fraccionament amb l'individu;després de la qual cosa encara existeixen els avantatges indicades de fraccionament.

D'altra banda, però, augmenta amb el fraccionament de la irritabilitat del tractament i presentació de proves, i el nombre d'intents que es prenen junts en un grup, té una, només quan error gran nombre d'assaigs de fuga en el mètode de la dreta i casos equivocades i significa, que es va fer inofensiu en l'esdeveniment per a ser considerat petit per una correcció, o aplicant sempre el mateix nombre de prova, pot influir en la mida dels valors de mesurament com teòricament mostrar i demostrar mitjançant l'experiència.

Per cada sèrie de bits més àmplia de les proves necessàries per continuar per diversos dies o fins i tot setmanes i mesos, els intents a intervals de temps regulars i si és possible dividir regularment, el mateix que conté una gran quantitat d'intents, si és possible igual o predisposat a fer divisions simètriques. El compliment estricte d'un ordre fix en aquestes relacions no només contribueix al fet que els intents de diversos dies comparables entre si per entrar i arribar a evitar la confusió i l'error en la configuració de les condicions experimentals, sinó també per simplificar els càlculs, i qualsevol mai per facilitar l'ús de les observacions. Mentre que si vostè ben aviat, tan aviat com molta observació, després en això aviat en aquest episodi, aviat sota aquestes circumstàncies aviat contracta aquells amb cap regla dura i ràpida, pateix de la utilitat de les observacions en tots els aspectes. L'avantatge general de l'orde té a tot arreu, s'interposa en el nostre camí tots els presenti més sensibles com més detall que es paga a organitzar, en general, i per arribar a fi.

En general, jo faig la sèrie observació mateixos intents, que s'executen a través d'una sèrie de dies, sempre a la mateixa hora del dia; pot haver l'eliminació del temps de son i la ingesta d'aliments pot tenir una influència sobre les relacions de sensibilitat a examinar. Potser una influència tan sovint és insignificant, tant més si mai es troba amb la comparació efectuada en circumstàncies en la mateixa

proporció; No obstant això, això és només per investigar més en particular, i sempre és recomanable abans d'aquesta investigació aquest advertiment, que, per cert, només la regla general, mantenir un ordre fix en les proporcions de temps d'intents de produeix.

En aquest sentit, el dictamen ha de ser basada en els nostres mètodes a la mera declaració de sentiments, la gran cura ha de ser pres que no és per una influència de la idea d'esperar a obtenir resultats breument a través del que vostè esmenta la influència de la imaginació manté, serà co-determinada. D'altra banda, però no hem, per tal d'evitar una influència imaginària de la imaginació, fent que el procés com si fos cec. Per oferir tant en els nostres mètodes representen ocasions.

La disposició de les circumstàncies experimentals, el registre dels valors observats, la totalització d'error o de casos bé i el mal, així com tots els que es va fundar en les factures són creats i controlats per la repetició o d'una altra manera, que el de la quantitat de registrats, Zusammenzuzählenden i calculat d'una altra manera evitar accidents inevitables quan sigui possible; i en l'enregistrament i l'ús de l'autoobservació de la lleialtat indestructible.

El compliment de les últimes regles és més important i més difícil del que un podria pensar a primera vista. Després de les experiències que he fet a mi mateix i als meus companys d'observadors, no em fio de qualsevol totalització i declaracions que no estan sota el control d'una altra forma per la repetició o. També passem per alt, fins i tot si es repeteix comptant durchrechnen, especialment si ocorre en breu a la sèrie de la mateixa forma, però les falles tan fàcilment com la correcció d'errors d'una font. Cura i precaució en aquest sentit no és prou convenients; i així la repetició molest o un altre control pot ser en si operacions avorrits, però cal que és, a fi de no posar en perill l'avantatge de l'observació acurada en disposar en el seu ús.

Fins i tot abans de la gravació, però pot quan sigui necessari en l'esmena metodològic general en circumstàncies molt fàcilment error comès per un fet confondre amb l'altre en la disposició, o contínuament reemplaçat per assaig múltiples departaments sense el canvi sol·licitat; Per tant un ha de convertir-se en una controladora perd a terme en aquest sentit la regla.

Pel que fa a la lleialtat en l'enregistrament, de manera que només senten ser jutjat amb massa freqüència per intentar distorsionar, fins i tot sense els resultats, els valors d'observació inusuals individuals, z. B. en el mètode d'error mitjana inusualment gran, deute produïda per una finca d'atenció, eliminar els errors. Però això no té encara no limitar principi i condueix a l'arbitrarietat, que ha de confiar només en una vaga Apercu. Aquests casos de fet han de ser evitats, però quan ocorren, estan buscant per compensar només pel gran nombre d'assajos.En les lleis de probabilitat d'atzar en si, que han de basar-se en el dret i els casos equivocades i els mètodes d'error mitjana, és la rara ocurrència casos especialment vulgars amb fundats;i un podria trobar cap avantatge per excloure'ls en projectes de llei que han de dependre d'aquestes lleis. L'atenció pot continuar a llarg en sèrie d'experiments va mantenir tot impossible sempre és exactament la mateixa força, si vostè ha de buscar, per exemple per obtenir el més possible. Ara inclouen les variacions accidentals dels mateixos fins

i tot a les contingències d'aquests mètodes, i pot ser la llei de l'aleatorietat, que sorgeix en gran nombre, no molestar per la interferència arbitrària.

Nota La data de les observacions de la mateixa, no només en l'interès general de l'orde d'importància, sinó també, en particular, a causa de canvis periòdics o progressius en la sensibilitat, el que pot tenir lloc en el curs dels experiments, només pot ser detectada i en la recopilació i ús de proves pot considerar-se necessari. A més, es va a fer bé, totes les circumstàncies accessòries que poden potencialment tenir un impacte en l'èxit o la comparabilitat dels experiments, com z. B. la temperatura, fins i tot quan no s'ha establert una influència tal, gravats, i en aquest sentit, més aviat alguna cosa que fer que massa poc.

De particular gran avantatge, és en el nostre camp d'observació quan diversos observadors s'uneixen amb el propòsit d'investigació conjunta per complementar amb això a part per donar suport a la captura de part en part. No és fàcil, un observador pot realitzar per si mateix la investigació d'un espai únic sentit o d'un costat més important dels mateixos per si mateix amb èxit i de forma exhaustiva, en part a causa de la magnitud de la tasca que el mateix fa una divisió tan necessari com d'altres fonts vincular necessària és en part a causa de massa intents, la interacció directa de dos observadors, o almenys un observador i un assistent, va escoltar per raons externes, finalment, en part perquè un xec rebut d'un resultat d'observadors per un o diversos dels altres important en les nostres regions que en qualsevol altre és a dir, a causa del risc que el resultat de substancialment només depèn de la individualitat de l'observador. Així, d'acord a les circumstàncies, en part, una divisió del treball entre els observadors, dividint l'àrea d'observació, en part, una participació comuna en els mateixos els mateixos experiments, participar en part, tota la repetició independent dels mateixos experiments tant amb la cort avantatge.

Potser en general, podem dir que en el nostre camp obtinguts per un observador sempre tan fiables resultat pot ser considerat com assegurat, si no aprèn del seu control per altres observadors fiables, perquè la fiabilitat de l'observador única garantia de la fidelitat i exactitud seus registres, però no per la universalitat del que ha observat en si, són; encara que algunes condicions i lleis de la naturalesa, que s'han d'assumir front, no són simplement una qüestió d'individualitats especials.

Tan important des de punts de vista específics de la interacció de diferents observadors serà una investigació conjunta, que el manté encara molt untriftig la possibilitat de psicofísica Maßversuche mai a l'assistència d'un Mitbeobachters o agents és limitat. Més aviat, tan important com el control de les observacions realitzades en aquest camp a través del qual observacions independents és tan important que és qualsevol observació espècie en aquesta àrea com tranquil com sigui possible, el més uniformement possible i en la seva totalitat el seu propi domini sobre el temps, les circumstàncies de les proves i l'ordre en el qual es prenen en un intent de dur a terme, fins al moment només el risc es pot descartar que el coneixement de les condicions experimentals, la influència de la qual es va a estudiar, una indicació de la imaginació dóna per distorsionar els resultats. Quan, per tant, no un assistent per aquesta o altres raons cal, també és generalment no sigui útil, com qualsevol

complicació de la maquinària és perjudicial, el que no és necessari. El debat específic dels mètodes de mesura serà una bona oportunitat per donar, per tornar a aquest tema amb especial referència adquisició de la naturalesa de les relacions i les lliçons apreses discussions, com Apercu general no és suficient confiar en normes, en particular. c) consideracions pel que fa a les condicions de temps i espai de les proves, error constant. 7) Per tant, la comparació de dues mides apliquen els nostres mètodes que considera successivament simultània el preferit, i el segon, bàsicament, gairebé impossible per l'atenció es dirigeix a si alternativament l'un i l'altre mida. L'experiment és per tant igual per establir la possible sense pertorbacions però cada un a observar mides comparatius encara en ràpida successió, per l'acoblament de l'altra i fent que la mateixa superposició només en la memòria. La possibilitat de poder comparar en aquesta mides manner és molt estrany, com ja EH Weber ha assenyalat, i tot esperant la seva educació un cop en el futur sobre el progrés de la psicofísica interiors. Per ara cal gefußt en el seu fet.

7)

Revisió S. 130-138.

Que l'opinió de les variables de comparació no coincideix just a temps, però ara porta a terme de la manera que no coincideix directament en l'espai i així entrar en una relació diferent amb els òrgans que perceben, l'èxit ha portat de participar de la mesura. Tals condicions que es descriuran breument com les condicions de temps i lloc l'espai de les variables comparades. Les principals dificultats d'una mesura precisa comparable de sensibilitat basat en el fet, i la formació dels mètodes té principalment a la determinació i correcció d'alinear a través dels procediments i la comptabilitat, que un és encara capaç de fer més del que primer per al de la mateixa manera que la vista sembla possible; amb la qual cosa, però fins ara l'atenció ha estat menys centrat que es mereix l'objecte.

En general, cal tenir en compte pel que fa a les relacions de temps que es té en compte: 1) el temps durant el qual una relació mida, per exemple, un pes tremola quan es tracta de proves de pes, a una distància preveu quan Augenmaßversuche. s'aplica, etc. 2) El temps de divisió que es deixa transcórrer entre la concepció d'una mida diferent i; 3) la seqüència de temps, si un o els altres concep primers; 4) la repetició més o menys freqüents de l'opinió comparativa abans de decidir. En general, l'hàbit porta una certa uniformitat en aquestes circumstàncies, i la influència de petites diferències que es produeixen en els experiments individuals, s'anivella en un gran nombre d'ells. Però pot ser convenient per al nomenament dels intents metodològiques per produir sota la concurrència d'un comptador de la uniformitat completa o comparabilitat en aquestes relacions, ia través de modificacions deliberades dels mateixos per influir en ells per examinar-se a si mateixos, que fins ara molt poc s'ha fet. El personal de les meves proves de pes pel mètode de casos bé i el mal, però he seguit fidelment aquesta consideració.

Vull participar aquí a les generalitats sobre les proporcions gairebé per igual acuradament considerat de la posició espacial de les mides en comparació a causa que encara són molt més variats altera el mètode i camp experimental com l'interval de temps i només recorda perjudicial que la dualitat dels nostres sentits en aquest respecte consideració especial requereix, fins i tot si es dóna lloc, per comparar el nivell de sensibilitat dels òrgans duplicats en part per si mateixos i en part en la cooperació, per altra banda, si la interacció de les institucions d'inversió tant no pot ocórrer fàcilment en la mateixa proporció a les mides de comparació.

Així que té en el pes Proveu una diferència en la valoració de la gravetat dels gots, i el nombre de casos correctes en el mètode rellevant varia, depenent del pes extra és en els gots d'esquerra o dreta, no a causa d'una propietat mística de l'esquerra i la dreta, però quan s'utilitza una mà per aixecar l'un, l'altre per aixecar l'altra embarcació, possiblement perquè les dues mans no es comporten bastant iguals en la sensibilitat, en usar la mateixa mà que aixequi dos gots provats, perquè la mà en les transicions d'un en segon lloc, per si mateix pren una posició diferent, i la manera d'atacar a totes dues naus amb això falla alguna cosa diferent, que, com ho puc demostrar amb proves positives, no és indiferent per a l'èxit. El Augenmaßversuchen fa utilitzant el mètode d'error mitjana una diferència si la distància normal, el que estàs buscant per a l'altre per fer el mateix, estar a dalt o avall per al mateix, trobar la dreta oa l'esquerra d'aquesta. En experiments corresponent al Tastmaß la pell que és, si un contracta els experiments sobre si mateix, fins i tot utilitzant cercle pedicle, no és indiferent si la brúixola que determina la distància normal a la dreta, l'altre conjunt amb la mà esquerra o viceversa, per qualsevol aplicació, el cercle canviarà després d'això, etc.

Roman constant respecte, les circumstàncies d'un procediment específic, diferent per les diferents grandàries de comparació, temporal i posició espacial a través d'una sèrie d'experiments, que justifiquen la mesura adquirit el que en general, pot trucar a un error constant.

En el mètode de la dreta i casos erronis en el camp dels intents de pes, l'error constant indica que, si tinc un gran nombre de casos en què el vaixell amb el pes addicional era el erstaufgehobene, amb un nombre gran, on va ser el segon derogat, juntament stelle en la forma en circumstàncies no importa en poder, la relació entre el dret dels casos mal és si un bé, si tinc un gran nombre de casos en què el pes extra de l'esquerra i on estava en els vasos drets junts lloc. molt diferent, ja que en cas contrari, agost ) En el mètode d'error mitjana en el camp de Augenmaß- i temptejos, l'error constant indica que la mitjana de les distàncies que tinc una distància normal donada estima igual, després d'alguna vegada tants intents no coincideix sensiblement amb la distància normal, però , sovint considerable, segons la llei de la ubicació espacial i temporal de les mides en comparació, la mida difereix per un en positius o negatius del mateix, i que va amb ella, que la suma de les desviacions positives de la distància normal, la suma d'error positiu, en lloc de negativa amb la fallar iguals en valors absoluts, sovint molt diferent d'aquest fracàs, incomparablement més que es pot escriure per tenir en compte les contingències no balancejades.

8)

També Renz i Wolf va observar en els seus experiments sonors pel mètode de casos bé i el mal, que un d'ells s'inclinen en general, el erstgehörten, l'altre considerat el segon pertanyia so que el més potent, el que demostra que la influència dels diferents calendari d'accions també és aquí, en, el converteix en circumstàncies sosté de forma variable.

Un pot en aquesta informació podria posar desconfiança i creure que gran part de l'observada tant es va basar en les influències de la imaginació, però, només en la mesura que no s'ha fet fins i tot experiments utilitzant els mètodes de què es tracti, en la que aviat es convencerà que , començaria com vulguis, els errors constants no poden escapar. Va ser una influència de la imaginació, però tan poc en el que vaig observar en aquest sentit, en els jocs que, contràriament a mi ocurrència bastant inesperat d'error constant en aquests experiments ha estat el que més em va cridar l'atenció al principi, i abans que seva eliminació vi, ha posat avergonyir més; i avui, després que en les àrees, incloent el pes i Tastmaßes, experimentat en el mateix temps, és la raó última dels mateixos en gran mesura poc clara per a mi, i només el fet de la mateixa de forma segura. També molt mateixa té amb altres observadors, vaig fer repetir els meus experiments, vaig trobar de nou.

L'existència d'error constant porta com només una complicació, no una falta de precisió en la mesura dels nostres mètodes, en la mesura que s'eliminen en la constància real a través de mesures adequades i, al mateix temps es pot determinar amb precisió en funció de la seva grandària, com mostro a la consideració especial dels mètodes.

Desafortunadament, la constància de la constant d'error no té lloc en un sentit estricte. Jo no sóc dels dies igual inclinats com l'altre dia, el erstaufgehobene o got de peu a l'esquerra, la dreta o s'interpretarà distància linksbefindliche en cert sentit com un més o menys; però en les mateixes circumstàncies externes retinguts, les disposicions interiors canvien referent a això en un grau sovint molt cridaner. Els nostres mètodes poden realitzar un seguiment d'aquests canvis amb facilitat, però també es poden trobar a l'hora de màxima precisió, les dificultats en la mateixa, amb la condició que es barregen les variacions dels errors constants en el mètode de mitjana d'error amb l'error variable de pur i contaminat ell, en el mètode de la dreta i casos erronis, però la suma involucrat en altres aspectes; Per tant, la principal preocupació ha d'anar-hi per excloure possibles aquestes variacions en part per la forma en què els nomenaments part del tractament de les observacions (fraccionament) o per neutralitzar.

A part d'això, es pot en la complicació dels nostres mètodes per l'error constant cap desavantatge veure el mateix, però un avantatge important, sempre que la determinació de la constant d'error és part de la recuperable per mesura psicofísica si mateix; precisament per la influència de la qual és la sensació amb les circumstàncies participatius representats i mesurats per, però al mateix temps hi ha la possibilitat d'eliminar de la magnitud de la diferència en la sensibilitat a la mateixa, però, és ara només fer nosaltres. L'error constant, per tant, no és en absolut a tirar com un rebuig

inactiu però amb compte excretar només per aquesta mesura, per examinar la manera, fins i tot després que les seves circumstàncies, regularitats, les taxes de dependència en cada àrea de l'experiment i després de cada manera experimental. Sí hauria, els nostres mètodes d'observació en aquest sentit, l'observació d'art mai arribat a Equipar aquest no només és un error tan comú ocurrència constant del que difícilment hauria pensat, sinó també fonts de la mateixa, a la qual gairebé no s'ha pensat per a ser descobert; sinó més aviat el que em remeto als meus "mètodes de mesura" com aquesta escrit.

Al mateix temps es troba en la sensibilitat, que mostra els mètodes de la influència de les condicions experimentals de l'error constant, una prova de la seva finor.

L'anterior està lluny d'esgotar tot el que és el coneixement i la consciència de la necessitat dels mètodes anteriors l'ajudarà a vostè a intentar-ho. Mentre estic obligat a reservar explicacions més detallades aquí sobre els "mètodes de mesura", em limito folgends encara fa als dos últims mètodes per identificar els elements especials més importants, en part, explicar, en part, en breu resum, que serà discutit amb més detall en el futur. Adjunt per al mètode de casos bé i el mal sota el pes de les proves, pel que fa al mètode d'error mitjana del Augenmaß- i temptejos, de la independent de mi guanyar experiència a les seves ordres. Els noms que necessito d'ara endavant es necessiten més tard a tot arreu, en referència als mètodes de què es tracti de nou. d) Mètode especial per als casos correctes i incorrectes, tal com s'aplica al pes dels assajos. 9) El (començat en 1855) intents sobre la base de les següents afirmacions es basen en el mètode de casos bé i el mal es van fer primer només en la senzilla intenció d'escrutini de la llei de Weber, més endavant pel bé de la formació del mètode en si continuat i ampliat després que s'havia fet evident que l'auditoria que jo tenia en ment un examen previ d'un FUJIFILM de les condicions de la precisió del mètode, una formació del seu costat experimental i comptable només exigia, que encara no estava disponible en el moment. Durant diversos anys la mirava com una mena de treball diari, durant aproximadament 1 hora per experimentar en aquest interès, i els de seguir endavant pel que fa a la determinació de qualsevol relació específica a un major nombre de dies passen. D'aquesta manera, és un no exhaustiva en aquest document el moment, el material d'experiments conrea, dels quals, en alguns dels capítols següents es produeixen, grans figures experimentals, i la repetició múltiple dels assaigs per determinar els punts importants en diferents moments i en circumstàncies alterades, testimoni donar, es caracteritza també un gran exercici en el maneig del mètode va sorgir.

9)

Revisió S. 42-104, 358 i ss. En el mètode de casos bé i el mal com s'aplica a la sensació d'espai. Dep. De reals, Sachs. Ges. D. W. XXII, núm. II. 1884.

Quan es tracta de la noció del temps i el mètode de Reputació F. Phil. Stud. III, pp. 12 En aquest sentit, és important en el nostre mètode per determinar la relació entre el

nombre de casos correctes amb el nombre de casos falsos o per al nombre total de casos, vaig a, sota sàvia aplicació preferent de l'última relació, el nombre de casos correctes amb r, els casos falsos amb f, el nombre total de casos amb n trucada, és a dir, la relació, amb qui hem de preocupar sobre tot ésser, amb el paràgraf, però, que si un nombre intent està dividida respecte a un valor d'observació en fraccions iguals, i aquest projecte de llei especial ser, r i nper al nombre de casos correctes i totals de cada fracció en particular és, però, amb v es coneix el nombre de fraccions, a continuació, on vn és el nombre total de casos per al valor d'observació en qüestió. Es refereix a tota la sèrie d'observacions, com és el cas en general, diversos que es comparen entre si els valors d'observació, hem de per descomptat VN sent el mateix es multipliquen pel nombre per obtenir el nombre total de casos per a tota la sèrie.

Si la sentència és dubtós aquest cas es bemerktermaßen mig dret, mig malament ser comptat entre els casos. No obstant això, per evitar els mateixos que emana dels casos la meitat, suposo, perquè en la formació de ruptura depèn només de condicions, qualsevol cas judici correcte com dos a la dreta, cada mal de dos casos falsos; ia tot arreu la sentència segueix sent dubtosa, com un dret, malament.

Amb P, el pes principal, és a dir, el pes de cada un dels gots relativament exclusiu, incloent la càrrega sense D, amb D es refereixen al pes addicional (excés de pes), que s'aplica en experiments amb h, un valor que és directament proporcional a la diferència en la sensibilitat, per tant els pesos addicionals D, el mateix és capaç de lliurar, és inversament proporcional al grau d'o poc sensibilitat diferencial a la qual es va a fer.

El mètode pot executar-se de dues maneres: d'acord amb un primer mètode de manera que un decideix després de repetides alternatiu Herwiegen de vaixells amb càrrega, el que és pesat o més lleuger; per un segon perquè un inviolable decideix després de cada derogació comparatiu de tots dos vaixells, o estableix la sentència sobre els indecisos en dubte que el dret, mig mal per ser un semi-beix.

Früherhin sempre he aplicat el primer mètode; però més tard va rebutjar tots els intents per personal i només es va pegar a la segona, després d'haver convençut a mi mateix del que mateix de la molt més gran excel·lència. No només pot ser produït de manera uniforme que la primera, però també pot ser una eliminació precisa i determinar, depenent de l'hora i la ubicació espai Miteinflüsse que justifiquen un error constant, només després de la segona procediment, per antítesi apropiada d'aquests factors un contra l'altre ser aconseguit, com es veurà a continuació.

Per descomptat, un és penalitzat pel segon mètode més fàcil un error pel que fa a la direcció de la diferència com el primer cas, i el nombre de casos indecisos i incorrectes que cauen sota l'aplicació d'una mateixa D amb el mateix nombre total de casos de més gran que després de la primera mètode, però el mètode no el poder exacte, sempre que aquesta té de fet que es basa en la comissió d'errors, i el que mitjançant l'aplicació d'un major D pot ser compensada per tal d'evitar petites

proporcions per obtenir, tan poc com a la gran avantatge de la mesura amb precisió. D'altra banda, el segon mètode en el mateix temps ofereix molts més casos que la primera, i pot duplicar-se cada ascensor només es farà amb l'altra matèria o equivalent.

La manca de coneixement de la posició del pes addicional i per tant la concurrència d'un assistent per a la determinació de qualsevol posició reiterada dels mateixos amb la finalitat d'eliminar la influència de la imaginació al judici, és essencial en el primer mètode, en el segon després que es descriu a continuació de manera exemplar del mateix no només no és necessari, sinó també fins i tot no aplicable. Això ha de ser motivada per certa explicació més a prop de tota la situació del mètode.

D'acord amb l'observació (vegeu més amunt), l'elevació dels vasos s'ha de fer sempre, successivament, i un doble ascensor del segon mètode, que estableix un judici, per tant, és vist com a èxit únic elevar l'un i l'altre vaixell, inclou així dues elevacions simples. En aquest sentit, però després (vegeu més amunt), va declarar, s'espera que cada judici haver dos casos, el nombre total de casos pel nombre de senzilla aixecament, no s'ha determinat el doble tirada.

Si aixeco els dos vaixells amb la mateixa mà, pel que jo anomeno una sola mà com a mètode; si un amb l'un, l'altre a aixecar amb l'altra mà, com a dues mans. Fins i tot va lliurar, però ha estat sempre dirigit per mi amb les dues mans en la mesura que l'esquerra i la dreta s'han aplicat en diferents departaments de la prova. D'aquí té els drets en totes les grans sèries d'experiments alguns, però menys sensible que l'esquerra es mostra; mètodes amb una mà però no insignificant empfindli-cher, com dues mans. Les influències constants de temps i posició en l'espai dels vaixells d'una sola mà, zweihändigem, mètodes esquerrans, dretans molt diversos: el. No obstant això, no és aquí, al lloc per gaudir de les especialitats que em pot comandar al respecte.

Consideracions especials van fer necessari l'establiment dels vaixells, que juntament amb el eingeleg ª pesos de càrrega amb el pes P de tipus; i només després que vaig perdre molt de temps pels experiments amb institucions imperfectes, estic a la part inferior que es descriurà en breu significa tenir un rotllo de mango giratori i fix, amb els gots de dir-ho formar un cos sòlid continu detenir pesos de càrrega, la qual cosa va ser suficient.

Potser tingui una mica d'interès, si jo com un exemple - i de fet, és només un exemple - per la quantitat de petites coses es poden ajustar i es manté en els experiments d'aquest tipus en una pèrdua anteriorment s'esmenten mica imperfecte d'aquestes instal·lacions.

Al principi em vaig tornar com els gots de senzill cilindre de fusta buida, que em vaig cobrir amb la mà des de dalt. Però amb èmfasi pesades mans van haver de ser fort geknippen junts per assegurar que els vaixells no van escapar de la mà, però, s'inclinava amb mà feble dient en veu baixa d'accés. A més, la uniformitat de la presa de corrent no podia respondre bé. Llavors vaig deixar que els vaixells amb suports

de llautó, sempre que giraven al voltant de passadors, que s'uneixen als extrems oposats d'un diàmetre apropiat del vaixell per garantir que els vaixells que vulguin orientar la gravetat quan s'aixeca a si mateix. Però aquest dispositiu era aviat schlottrig. Llavors vaig deixar la corretja fermament reblat; però ja que en no fer-ho massa els gots per si mateixos, eren de fulla de llautó fi, es van retirar quan em vaig acostar a pesos principals més grans i ja no podia aplicar-se a comparables.Després vaig tenir més fort substituït, I, necessiten considerat pel rebuig de tots els intents anteriors realitzats amb aquest equip per experiments gairebé un any meticulós i minuciós, i aquests últims tots de la mateixa manera, encara que no va rebutjar de pla, però com la repetició i control, el lloc meu és fins ara dutes a terme que tots els intents anteriors per tant pot servir com redundant o són al seu torn només com una inspecció informal dels resultats de la recent; També és en endavant completament abstret de la mateixa. Això era a causa de les circumstàncies. Com més aviat he fet servir, retirat del transport i controlada únicament per tornar a un pes de pesos de llast tingut per la seva diferent gravetat i diversa grandària. Ara, ja que tenien els gots de ser prou àmplia que fins i tot el més gran tenia en el seu lloc eren petits i fins i tot més gran no assegurats contra el desplaçament durant l'elevació dels vasos. Vaig suposar que la pressió sempre ha de caure en els mateixos punts d'integral la mà la corretja amb tota la severitat de l'embarcació, de manera que podria sorgir una situació de desavantatge d'un possible canvi en l'equilibri en els gots, però vaig fallar en la quantitat d'una altra manera de ser examinat i després de cada circumstàncies accessòries investigats que poden ser d'influència en el procés per fer d'aquest el tema d'una investigació especial. Aquest abandonament té difícil venjada. Perquè quan finalment però pel bé de la seguretat de la investigació que va ensenyar vaig fer intencionalment comparativament assajos al centre i molt lateralment gots arreglar pesos de llast, va mostrar de fet que la virtut no una altra mida, l'altre manera de distribució de la pressió, l'èxit, tant si és molt giri a la qual es decideixi una altra, a saber, el recipient sembla la més difícil quan el pes ocupa el centre de Gelasses, i que la diferència no és insignificant fins i tot quan es comparen posicions extremes en aquest sentit. Ara, però, podria en els meus experiments només molt més petits, i que han tingut lloc en termes de probabilitat per la gran quantitat de proves en els principals desplaçaments de compensació, que també es reflecteixen en part pel grau en què cada un dels principals grups polítics en les xifres obtingudes, ha confirmat en part pel fet que el Experiments posteriors amb els mitjans més perfectes han donat lloc a molt els mateixos resultats; No obstant això vaig fer aquests experiments anteriors no més alegria, i la nitidesa i força obligatòria que era, si no la totalitat, sinó en les disposicions individuals es tornen massa precària per no anticipar la dificultat de la represa de la mateixa amb un nou aparell de la tranquil·litat en l'anterior , Tots els intents que hauré de referir folgends estan, (així que) portats pel segon mètode en condicions molt uniformes, que jo descric com les circumstàncies normals o condicions normals, subseccions aquí temporalment, que ha d'indicar-se en un dels "mètodes de mesura" reserves de mi , D'aquestes condicions normals va ser només en la mesura difunts, com s'ha de fer l'èxit d'aquestes modificacions en si el tema de la

recerca.

Els vaixells que han passat pel medi en el qual em vaig allotjar última posició, just a un tipus de bastidors, de 4 vertical, connectat a continuació per un travesser horitzontal Messingstä-ben, entre els quals aquells exactament einpassenden rectangular, diferents només en la dimensió de gruix, pesos (part de la iniciativa, que forma part de zinc) s'han inserit de manera que tenien una posició fixa en ella, i no es podia moure en els aixecaments. El vaixell amb els pesos inserits i una tapa col·locats sobre la mateixa, en el seu centre una petita caixa oberta es solda junts van formar el pes P, que ha estat acuradament fet el mateix per a tots dos vaixells. Llavors hi havia a la caixa d'una coberta d'un dos gots el pes addicional Dafegeix que aquesta figura també el seu lloc al centre del pes principal retingut. El mànec dels vasos va ser un pot girar al voltant d'un eix horitzontal, rotllo de fusta de 1 parell.Polzades de diàmetre, que estava cobert amb tota la mà.

Cada vaixell havia depenent de l'aplicació d'una coberta més lleuger o més pesat, juntament amb aquesta, pes 300 o 400 grams, de manera que 300 grams és el pes més petit P era el que es podria aplicar, és a dir quan s'utilitza la tapa lleugera sense més es van afegir pesos de llast. Com el major pes que tinc 3000 grams mà; una càrrega més pesada tindria l'aparell no pot ser tolerada en el llarg termini. Quan no era examinar l'èxit de l'aplicació de diferents èmfasi, he aplicat generalment 1.000 grams com el pes principal.

Com pesos addicionals serveixen generalment les mides de 0,04 i 0,08 P P. No obstant això tots dos vaixells van ser construïts matèria, però, era per compensar la influència de la diferència restant sobre desapercebut, en cada sèrie d'assajos D muntat tan sovint en una precisió que altres embarcacions en les mateixes circumstàncies.

L'altura d'elevació ha estat limitada per una, a certa alçada per sobre de les taules dels assaigs adjunts tauler horitzontal, de manera que 2 polzades setembre Lin. parís.respectivament.

Les elevacions es van produir amb els braços nus, en mànigues de camisa.

La manera d'aixecaments va ser que, quan en un primer doble elevació, per exemple, el recipient esquerra es va aixecar per primera vegada en el segon va passar a la dreta, i així successivament, alternant. 32 d'aquesta successió forma alterna aixecaments plenament doble encapçalats o 64 elevacions senzilles, que es consideren tant els casos, que es resumeixen com a departament de proves, en què D sempre va romandre estar en els mateixos vaixells. Al centre de cada departament, d'acord amb di 32 elevacions simples, però la posició dels vasos d'enllaços va ser canviat cada vegada que a la dreta. Sobre la situació 4 vegades diferent temporal i espacial, que el pes addicional D obté d'aquesta manera, basant la crida a ser discutit en més detall a continuació. 4 casos principals del mètode, per tant, cada un dels quals es representa amb 16 elevacions simples o casos en cada departament de prova. Tals divisions de 64 casos estaven sota l'esmena condicions per a ser examinats (P, D al 12 a cada dia de la prova contractat, etc.) pel general 8 en

una fila i van continuar en els assajos més grans típicament 1 mensual.

Regulat per un comptador de temps cada aixecant un got va ser d'1 segon que cadascuna baixa reducció d'1 segon, l'interval entre seure d'una banda i aixecant l'altra embarcació i descomptes per a 1 segon, de manera que el temps de cada aixecament doble, que estableix una comparació o 2 casos, exactament 5 segons. Tant Mentrestant, vaig 5 segons que tenia entre un i el següent aixecament funció doble durant el qual es va dur a terme la gravació del resultat. Quan va lliurar mètode, l'enregistrament es realitza sempre amb la mà ociosa; la de dues mans pels dies de prova, alternant amb un o altre costat.

Un entrena aviat en una aplicació molt mecànic d'aquestes operacions d'acord amb el metro, i també l'aplicació de l'atenció és aviat bastant mecànica i uniforme, perquè sàpiguen com puc demostrar d'meus números intent ells mateixos, no apreciable a la final de la cursa-hora diària espectacles debilitats; que, pel pes addicional D, determinat conjuntament la constant Miteinflüsse de temps i la ubicació de l'espai, i les contingències irregulars, en el sentit de les sentències irregularment canviants: Dret difícil esquerra severa, ambigua, cauen per així dir-ho, amb un caràcter objectiu dels dobles aixecaments en el Mà té sense elecció i la vacil·lació requerida, que en el primer mètode, però, és el cas.

Com la forma de gravació s'ajusta, pel que no es confongui, i als obtinguts en els 4 casos principals casos adequats total lleugerament separat, s'especifica més a prop dels "mètodes de mesura".

Tant de moment, de les condicions externes dels experiments. Després que jo em vagi a les condicions més generals del mètode.

L'objectiu general del mètode és, entre les diverses circumstàncies en què la sensibilitat diferencial de pesos per a ser examinat comparativament, per a cadascuna de les condicions en comparació amb un nombre suficient de proves d'un

valor, o,

dividint el nombre d'assaigs en v Grup v Els valors de guanyar, i per a derivar la mesura de la sensibilitat a les diferències que encara la tasca secundària pot ser correlacionada per determinar la magnitud i direcció de participar en les proves d'efectes secundaris constants.

Ara sembla ser des del principi darzubieten ha una dificultat fonamental.

Sabem que en igualtat de circumstàncies, la relació

de la sensibilitat de la

diferència de pes és cada vegada més gran; però un doble que no es correspon amb el doble de gran diferència en la sensibilitat quan ens preparem el mateix de nosaltres Maßbegriffe vull ser cert, però la meitat de la mida d'assignació de pes D, el que un igual allà, equivalent al doble de la sensibilitat; i ja a partir de consideracions generals poden incloure avís.

També li agrada la sensibilitat que és molt petit, de manera que es vol, però el subsidi D sempre tan gran en proporció al P pot suposar que gairebé tots o en realitat tots els casos siguin correctes, i està clar que fins i tot el més fort augment de la sensibilitat a continuació, sense l'ampliació la relació pot portar; que seria en aquesta situació, ja que pot estar a prop o molt estable a la sensibilitat molt alterat per no buscar una mesura general apropiat de sensibilitat; mentre que serà suficient en la sensibilitat molt millorada amb molt més baixos pesos subsidi, la relació

de la

mateixa aproximació a portar, i, posteriorment, per avaluar el guany de la sensibilitat, de manera que un ja rebutjada per la naturalesa de les coses a la llista elaborada per nosaltres mesurar és. Però, com trobar un lloc en el nostre camí?

Suposem que jo vull, per exemple, comparar la sensibilitat de la mà esquerra i dreta per diferències de pes, i el vaig posar en els mateixos èmfasi P i els mateixos pesos addicionals Dun cop s'eleva dos gots amb l'esquerra (L), altres vegades amb la seva mà dreta (R.) a, així que entenc al principi només una diferent per L. i R. el que em fa prop de la major o menor sensibilitat d'un o altre costat, però que cap mesura comparable aquestes sensibilitats; i la pregunta és, com faig per arribar als diferents mides de l'assignació D per trobar que la mateixa proporció

donaria per L. i R ..

De la mateixa manera, si tinc la sensibilitat de la mateixa mà, o les dues mans sobre la mitjana, en diversos P vol investigar. El mateix subsidi D són després de l'experiència amb un petit P una proporció més gran

que la més gran, però era més

aviat una qüestió dels diferents D per trobar que és el mateix per als diferents P són els inversos D el grau de sensibilitat a les diferències en els diferents valors de P que tenen.

El mètode de la dreta i casos erronis en l'aplicació ja coneguda era només apte per a proporcionar una indicació del Més i Menys, però no una mesura comparable a la sensibilitat d'aquest punt, de fet. No obstant això, el mètode pot ser entrenat per anar al concedir a tal.

Inicialment oferta representa la ruta del tâtonnements. Un pot canviar sempre que el límit de pes en les condicions en comparació, fins que el mateix es substitueix amb ell. Però ja que només una gran quantitat d'experiments en absolut un resultat segur fins i tot per a una i la mateixa D pot ser dibuixat, aquest mètode, que és una gran quantitat de proves per a cada un dels mostrejada és D's trucades, no només extraordinàriament tediós, però també condueix per mühsamstem Tractar sense precisió.

No obstant això, es pot interpolar entre valors propers; i el temps més llarg que he volgut que m'ajudi en aquest camí; però l'inconvenient d'irritabilitat i inexactitud amb això es elevar només és molt incompleta. Afortunadament, és simple i llevant completament.

D'acord a un principi precís i ser traduït pels intents per mi ben provades, encara que fundada en l'anàlisi matemàtica, però fàcilment en la pràctica, en general es pot fer de qualsevol

cosa en un cert D s'obté, es va trobar que D al mateix P i per la

forma en què la mateixa s'hauria celebrat poden requerir qualsevol altre

que donar,

de manera que fins el que vol inferior com un sòlid, amb l'única condició que, després que un arriba a la conclusió d'una prou gran n s'obté. Sí vostè directament pot, sense càlcul, de cada un, que sigui prou important, n està subjecta a

10), la mesura de la diferència en la sensibilitat a ell per fer-ho es troba després d'una taula que

correspon als termes d'aquesta mesura establerts per nosaltres; i

es mostrarà immediatament ja que això és efecte després de només unes poques paraules són prèviament en el camí que ha portat com a premissa.

10)

Quan un per fraccionament d'un gran nombre d'assaigs a petita n descendeix en les fraccions individuals, es perd mentre que en les fraccions individuals de precisió, però els guanys de nou mitjançant la fusió dels resultats dels grups polítics.

En un estudi de la teoria de la probabilitat, a la qual sempre de nou els nostres mètodes em vaig trobar impulsada per l'interès de la formació, que tenia la consideració és, 1) que, d'acord a les circumstàncies del nostre procés el grau de sensibilitat a les diferències de, generalment amb h valor designat pot ser representat, del grau de precisió de les observacions proporciona Gaussian, proveït de subjecció modalitat del mètode de la precisió només per la sensibilitat amb la qual s'entén la diferència, depèn comparable; 2) que entre les oportunitats ofertes pels experiments troba di entre de HD trobat.

i els productes que mesuren h en el pes subsidi D, en el qual

es

i h D, s'ha de celebrar una relació matemàtica, que és un derivat

de, i després de dividir per D l'abast de la sensibilitat diferència h ha de ser

Va ser només aquesta relació, en primer lloc, en teoria, a determinar en segon lloc per provar en tractar d'explotar en tercer lloc convenient per al nostre mètode de mesurament.Aquestes tres tasques que crec que s'han resolt satisfactòriament, que el mètode de casos bé i el mal només pot tenir guanyat el significat d'un mètode de

mesurament real.

Pel que fa a la deducció matemàtica, així que admeto, perquè no és necessari per l'aplicació pràctica del mètode, incloent a inspeccionar, en la següent activació. El període de prova experimental s'acosta molt a mostrar, experimental que, quan a una sensibilitat constant d'un cert valor

en un valor determinat D ha arribat a la

calculada d'acord amb el nostre valor de relació matemàtica per a un altre D, que és al fet que en certes circumstàncies troba adequadament amb proves, permetent al mateix temps, és clar, de manera que petites desviacions, com per escriure sobre contingències incomparables; - O el que és més que una altra forma de la mateixa llibertat condicional que, amb la mateixa sensibilitat, però diferentD intentant quocients obtinguts després, fundada en els nostres valors de la taula relació matemàtics de HD donar, que és proporcional a D són. 11) als documents del mateix, però són els meus molt extensa sèrie d'observacions es poden prendre, us diré en els "mètodes de mesura". També, serem guiats a alguns d'ells en els 9 i 12 capítols de si mateix.

11)

Atès que la sensibilitat diferencial a la qual ens interessa aquí amb P (però no D, sempre que D segueix sent petit) és variable, de manera que una voluntat constant per a experiments amb constant sensibilitat P requereix.

A partir de llavors, l'article és purament pràctic així que aquest programa en qualsevol de les raons de ser regles donades i fins i tot sense una formació matemàtica, el mètode pot funcionar mesurar sense discerniment. També serà capaç de fer això amb confiança, després de la derivació teòrica del mateix control va tenir per encantar per una autoritat matemàtic famós, i control per part de l'experiència també ha estat decisiu.

Formació matemàtica; i la deducció de la regla de la factura del mètode de casos correctes i incorrectes. 12) No obstant això, fins ara no hi ha un principi a priori, com segons la mida del pes principal P, la relació en pesos addicionals constants D ha de canviar, però això s'ha de considerar només com una qüestió de a constatativo per la llei experiment, per la qual cosa d'altra banda és possible, d'acord amb els principis de teoria de la probabilitat d'una prioriespecificar com la relació en si ha de canviar (un gran n condició) quan l'èmfasi constants P i sempre constant sensibilitat diferencial h el pes addicional canviarà, o en absolut, la influència dels canvis, que determina l'obesitat aparent, i aquí una - una vegada per totes per D pot representarse. És a dir, en aquest cas els mateixos principis prevalen, segons el qual se li va permetre també, constant precisió de l'observació, el canvi en el nombre proporcional

d'errors d'observació es pot determinar d'acord amb els canvis en la seva grandària. La relació entre i paraules, sinó que és això, no és una expressió finita, però només per un terme integral representat, que ha de ser representat en forma de taula en la pràctica de la relació, com es fa a continuació.

12) Revisió

S. 84-104.

Els folgends amb Θ que seran designats terme integral, que aquí entra en joc és el mateix, pel que el nombre relatiu o probabilitat d'error en la proposta limita la mida es determina només això, generalment pren el lloc de amb ∆ error designat meitat de l'excés de pes

es produeix, és a dir,

on π el nombre Ludolf'sche, I el nombre base dels logaritmes naturals, t = h ∆ =, h és la mesura de la precisió en el sentit de Gauss. El valor de t, que un determinat valor de Θ va escoltar es pot trobar en molts llocs en una taula representa, com a Berlín. astrònom. ... F Jahrb 1834 S. 305 i següents de t = 2,0; i en particular va aparèixer, ara ja no està en les llibreries que es tenia taula litografiada per t = 3,0; de manera que si Θ després celebrar donat.

es dóna, per la present al mateix temps t o

pot

Ara immediatament després, fonamental per al nostre mètode, les equacions es demostraran per mitjà dels quals Θ des

derivable.

i després d'això

D'aquestes relacions que s'estableixen suficients que entre

i Θ per dibuixar la

següent manera en l'aplicació i consideració. Es deriva de l'observada l'equació

de, busca en una taula de la integral Θ valor

valor Θ per a on, i el

divideix al h d'obtenir, o D, quan, com ha de fer per nosaltres, el h el mètode dels casos correctes i incorrectes pren només la meitat de gran que el de la teoria

d'errors. No obstant això, per tal no només de la va trobar observant fins que el valor

cada vegada

que han de fer més, tinc la taula de la integral Θ,

on

la relació entre i t, es dóna en pràctica de tal on la igualtat entre i t és donat. Això dóna a la següent taula de sota els fonaments.

La derivació matemàtica anterior relació entre i Θ té l'auditoria del Prof.

Möbius, que vaig presentar, passat, després de les quals poden ser: matemàtiques matic mà com tirs lliures. Però ha tingut la bondat, la meva petita no obstètrica derivar una més curta, més precís, el camí que condueix a la mateixa meta per substituir, que jo prefereixo, per tant, per a informar i no a la meva a continuació.

El derivat de Möbius posa com a exemple en comptes de la desviació de dos pesos de la igualtat entre la desviació de dues parts d'una línia recta des de la igualtat. Però el principi és a- i d'una altra manera el mateix. És generalment

la probabilitat que els compromesos en el mesurament d'un error de mida dins dels límits de - ∆ i + ∆ cau en el qual Impressos h per sobre del nivell de precisió del mesurament, π el nombre Ludolf'sche.

Sé ara, per exemple: ACB tres punts en una línia recta; C però no del tot molt a prop, però en el mitjà entre A i B es troba. Per n observacions pel mètode del que és correcte i casos erronis crec 01:00 vista que el C A més òbvies que el B; per tant, CB> CA; n - A = B vegades que C la B és més evident que la A, per tant, CB <CA. A partir de llavors, les possibilitats de comportament CA <CB iCB <CA, com 1 i b, i aquestes dues probabilitats són en si mateixos i.

Ja sigui en la línia Un CM B M és el punt focal real de AB, i C es troben en M algunes poques coses després de A, per la qual cosa és un moment el meu judici va ser una veritable i b vegades que estava equivocat.Perquè jo tinc b vegades el punt C entre M i B mentida cregut; ho va fer en cadascun d'aquests b estimacions apunten a més d'una petita línia CM errònia, a través de M a B a assumir, per tant, que cada una equivocació> CM, després de tot, el mateix costat, es va comprometre.

La probabilitat d'això és, d'una banda =, d'altra banda, on CM ha de ser considerada

com un valor positiu. Ara és + Així

que, en conseqüència, ,

Finalment, per tant:

Aquestes dues fórmules i es podria explicar d'aquesta manera: En n temps de visualització de la línia ACMB, dels quals només els punts, però 1 i B són visibles, un creu en 1cas en què M entre C i B està en algun lloc (com la veritat és); en b casos (falsament) que M en algun lloc entre A i C és. En els mateixos dos seccions CB i CA, sinó també relacionar els límits de la integració, que com per ⋅⋅⋅ - h. CM i ∞, περ ⋅⋅⋅ - ∞ i - h. CM són. És a dir, la direcció ACMB per al positiu i M pren com a punt inicial, després les abscisses de C i B = -CM i MB, les abscisses de A i C = - AM i - CM; AM i MB són sinó contra CM s'han de considerar com infinita.

Quant a la dissipació de Möbius.

Per tal de reduir l'exemple de línies a l'exemple dels pesos, és el pes P amb AC, l'altra P + D amb BC, la longitud peça de CM amb

comparar, de manera que

de P

+, per tant la

per al CM en els anteriors Les

fórmules han de substituie-ren. D'altra banda, la mateixa nostra, i igual a nostra, el que resulta en les fórmules per a l'aplicació directa del nostre mètode:

o si nosaltres, la integral

la

curt amb Θ denoten , Que nosaltres, com es va assenyalar anteriorment, la precisió o Empfindlichkeitsrmaß nostre mètode h és igual a prendre mig el grau de precisió de la teoria d'error té a les aplicacions dins del nostre mètode no té cap efecte, ja que només en les ràtios de t o h arriba; sinó que entren en consideració quan s'acosta volien comparar els resultats del mètode dels casos correctes i incorrectes de valors absoluts amb els obtinguts pel mètode de mitjana d'error, per a això la integral Θ va concedir la mediació, així com en el a priori càlcul de la probable error o incertesa o t, el que no ens concerneixen aquí.

Passem ara a la pràctica: La norma controvertida està, acaba d'arribar de nou a la donada pels experiments que porten quantitats en la següent taula, que dic la Taula fonamental del mètode de dreta i casos erronis, el valor corresponent t = HD visita (per interpolació consulta si el valor no és que es troben precisament en la taula) i dividint aquest valor per D el valor de h per determinar quin és el Empfindlichkeitsmaß exigit, o també en constant D el valor així va trobar t = HD sí d'usar directament per les dimensions, la qual cosa és convenient en molts casos.

Aquesta regla és suficient si a més del superàvit de pes constant D no hi ha altres factors constants són presents els quals pot el judici, mentre que les caigudes sobrepès determinen, o si tal per la disposició dels que ja hi ha les proves i obtenir el valor podria considerar compensat. Si no és així, aneu al valor t la constant Miteinflüsse 1 amb; ja no només depèn de hi D si és menor d'D s'entén sempre més que el pes addicional, sinó també per aquells amb Miteinflüssen de; la simple divisió del valor t amb D pot llavors, és clar, h ja no es troba bé, i el valor de t, fins i tot en constant D, ja no prendre hores per ser utilitzat per a mesuraments comparatives, si no amb D el Miteinflüsse també són constants. Però ofereix un procés degudament moblat amb aplicació apropiada de la taula fonamental aquí és una manera fàcil de remei és el que especialment es discutirà més endavant.

Taula fonamental del mètode de casos correctes i incorrectes 13).

t = HD

diff.

t = HD

diff.

t = HD

diff.

0.50

0.0000 177

0.71

0,3913

208

0, 91

0,9481

455

0.51

0,0177 178

0.72

0,4121

212

0.92

0,9936

500

0.52

0,0355 177

0.73

0,4333

216

0.93

1.0436

358

0.53

0,0532 178

0.74

0,4549

220

0.94

1.0994

637

0.54

0,0710 180

0.75

0,4769

225

0.95

1.1631

748

0.55

0,0890 178

0.76

0,4994

230

0.96

1.2379

918

0.56

0,1068 179

0.77

0,5224

236

0.97

1.3297

1234

0.57

0,1247 181

0.78

0,5460

242

0.98

1.4531

1907

0.58

0,1428 181

0.79

0,5702

249

0.99

1.6438

∞

0.59

0,1609 182

0.80

0,5951

257

1.00

∞

0.60

0,1791 183

0.81

0,6208

265

0.61

0,1974 186

0.82

0,6473

274

0.62

0,2160 187

0.83

0,6747

285

0.63

0,2347 188

0.84

0,7032

297

0.64

0,2535 190

0.85

0,7329

310

0.65

0,2725 192

0.86

0,7639

326

0.66

0,2917 194

0.87

0,7965

343

0.67

0,3111 196

0.88

0,8308

365

0.68

0,3307 199

0.89

0,8673

389

0.69

0,3506 202

0.90

0,9062

419

0.70

0,3708 205

. 13)

p.66 Revisió f fonaments taules per a proves exhaustives veure: Sobre el Maßbestimmungen el sentit espacial, la dependència DKS Ges d W .... XX, p 204 i ss.

Observacions. 1) Per tant, només en proporcions de t o h arriba, jo cuidar el dígit en els valors t de la taula en lloc d'utilitzar com a fraccions decimals, com sencers. Pel que sempre va a succeir en el futur lideratge del calculat segons els valors de la taula. 2) Només és necessari, els valors de la taula creats per sobre de 0,5. Va, tal com es les circumstàncies experimentals sovint no donats contribueixen en gran D es porta a terme per tal o qual dels que es discutiran a continuació els casos més importants, valors de

menys de 0,5 abans, pel que ha tingut

lloc

a la

columna per visitar el Ta-belle, i el valor associat T amb un signe negatiu en la tarda que condueix a les equacions per a la determinació deHD, HP, HQ introduir. 3) El quadre mostra a = 1, és a dir, en el cas que tots els casos resulten adequadament, un valor infinit per t. Observacions Aquí, però, un nombre infinit no és estrictament necessari. En general, vostè ha de D prou petit i n pren prou gran que no es dóna aquest cas.

Més convenientment, s'utilitzarà la taula anterior, si una vegada per totes en les seves observacions n = 100 assumeix que cada r va determinar per a 100 casos i assajos més grans en fraccions de 100 accions que més tard cada van obtenir els mateixos valors t de per combinar els valors de suma o mitjana, ja que el tractament és fraccionalmente d'altres aspectes necessaris o útils de totes maneres. De fet, es té llavors a la columna simplement escombrar el punt zero i el davant de les dades obtingudes pels números experimentals r per trobar immediatament en el mateix; no només la divisió i que li estalviarà en la formació de valors, però també necessita sense interpolació, perquè llavors tots els números de prova r acaba de trobar directament a la taula.

Es Wofern altre n seleccionats com 100, que estarà sempre en els valors de trobada que no es poden trobar exactament a la taula anterior. A continuació, pot utilitzar les diferències en la columna de la diferència mostra la corresponent t valors determinats fàcilment per interpolació simple, sent d'aproximadament = 0,85 com a màxim d'1 a 2 unitats de l'últim decimal en samarretes valors poden faltar, que és irrellevant perquè el quart decimal en les observacions d'aquest tipus de contractació de totes maneres pot ser considerat un luxe. A valors més alts, però seria un error encara més pel que en aquesta interpolació, la més alta d'aquests valors; i afegeixo, per tant, per construir sobre l'última part de la taula unes quantes taules addicionals en el qual els valors estan a prop un de l'altre, i amb el seu acord serà suficient per a tots els casos com una capa inferior d'una interpolació més.

Taula Addicional I.

t = HD 0,8300 0,6747 0,8325 0,6817

diff.

70

t = HD diff.

t = HD diff.

0,8825 0,8397 91

0,9300 1.0436 133

0,8850 0,8488

0,9325 1.0569

0,8350 0,6888 0,8375 0,6960 0,8400 0,7032

71 72

0,8875 0,8580 92

0,9350 1.0706 137

0,8900 0,8673

0,9375 1.0848

0,8925 0,8768

93

0,9400 1.0994

142

0,8425 0,7105

72

0,8950 0,8864 95

0,9425 1.1145 146

0,8450 0,7179

73

0,8975 0,8962 96 0,9000 0,9062 98 0,9025 0,9164

0,9450 1.1301 151 0,9475 1.1463 156 0,9800 1.1631

0,9050 0,9267 100

0,9525 1.1806 162

0,9075 0,9373

0,9880 1.1988

0,8475 0,7253 0,8500 0,7329 0,8525 0,7405 0,8550 0,7482 0,8575 0,7560

74 75 76

0,9100 0,9481

102

0,9575 1.2179

168

0,8600 0,7639

77

0,9125 0,9591 103

0,9600 1.2379 175

0,8625 0,7719

78

0,9150 0,9703 106 0,9175 0,9818 108 0,9200 0,9936 0,9225 1.0056 110

0,9625 1.2590 182 0,9650 1.2812 191 0,0675 1.3048 0,9700 1.3297 200

0,9250 1.0179

0,9725 1.3569

0,8650 0,7800 0,8675 0,7882 0,8700 0,7965 0,8725 0,8049 0,8750 0,8134

79 80 81

0,9275 1.0306

112

0,9750 1.3859

211

0,8775 0,8221

82

115

0,9775 1.4175 222

0,8800 0,8308

83

118

236

84

120

249

85

123

272

86

127

290

87

130

316

89

Taula Addicional II.

t = HD diff.

0,970

1.3297

0,971

1.3404

0,972

1.3513

0,973

1.3625

0,974

1.3740

0975

1.3859

0976

1.3982

0,977

1.4110

0,978

1.4242

0,979

4.4380

107

t = HD diff.

t = HD diff.

0980

1.4522 150

0,990

1.6450 278

0,981

1.4672

0,991

1.6738

0,982

1.4828

0,992

1.7032

112

0,983

1.4991 163

0,993

1.7375 343

115

0,984

0,994

0,986

1.5164 173 1.5345 181 1.5337

0,996

1.7764 389 1.8214 450 1.8753

0,987

1.5742 192

0,997

1.9430 539

0,988

1.5961

0,998

2.0352

0989

1.6195

0999

2.1851

1000

∞

109

119 123 128

0985

156

205

0995

304

677

132

219

922

138

234

1499

142

260

∞

Com a tal, el nombre n = 100 cap preferència en particular; i jo mateix he celebrat n = 100 sempre n = fins a 64 bases, tot el meu gran sèrie de proves en les fraccions amb n dividida = 64, el particular calculat a partir de les fraccions t -Werthe posteriorment ha afegit, i s'utilitzen aquests valors de suma o la mitjana lliçons. La raó era que el 64, com a potència de 2, una subdivisió més gran 2 és capaç de més de 100, i jo volia mantenir aquesta primera oberta a qualsevol fraccionament. Més tard, vaig deixar d'anar a guardar tots els assajos en aquest sentit comparables perquè, notant com després, la mida de n, el que es posa a baix, té una certa influència sobre la mida del text de cota, que pot albergar qualsevol lloc comparable deu.El comunament utilitzat per mi, per tant la taula fonamental és, a la traducció de la ruptura acaba de sobres en una fracció decimal i la interpolació com s'especifica per a la taula anterior, el mateix per a r, pertanyent a n = 64, establert; i vaig a afegir a aquest directori, fins i tot quan un altre nombre mateixa raó volen operar.

Taula dels fonamentals per n = 64º

r

t = HD

r

t = HD

33

0,0277

49

0,5123

34

0,0555

50

0,5490

35

0,0833

51

0,5873

36

0,1112

52

0,6273

37

0,1394

53

0,6695

38

0,1677

54

0,7143

39

0,1964

55

0,7619

40

0,2253

56

0,8134

41

0,2547

57

0,8696

42

0,2844

58

0,9320

43

0,3147

59

1.0026

44

0,3456

60

1.0848

45

0,3772

61

1.1851

46

0,4095

62

1.3172

47

0,4427

63

1.5231

∞ Per poder tractar la meva sèrie més gran que sempre contenen múltiples de 64 casos, comparativament amb el Grup de tenir un tractament, sinó també en la seva totalitat o en els departaments més grans el mateix confort, tinc una taula més gran per n = 512, on 64 és 8 vegades inclouen, construïts, el que fins i tot les taules per només n = 64, = 2. anem 64 = 4,64.A causa de la caiguda, (pel que) es mostra, Taula 48

0,4769

64

de Θ integral i concurrència de l'equació (a dalt) especificat entre i Θ és la forma en què els experts amb facilitat (per interpolació) taules per a qualsevol nombres cardinals n poden dissenyar. En qualsevol cas, vostè farà bé quin número raó n es pot optar per mantenir sempre la mateixa per a totes les proves, sempre tornar amb un major nombre d'experiments per fraccionament de la mateixa i la seva taula un cop establert d'una vegada per totes.

Taules fonaments prominents que ara poden fer servir per sortir de la qual cosa en un determinat D i P ha obtingut, en el D per tancar el que en la mateixa sensibilitat h, de manera que el mateix P (perquè h amb P, però no amb D canvis) serien necessaris en algun altre l'altra

que donar, per tenir només és necessària a

en la taula corresponent t de cercar i establir la següent proporció: Com

que t = HD tant

es comporta, pel que no que es relacionen D del mateix , Per

contra, vostè pot anar a la taula donada D 's als associats valors,veure si tal D es dóna, sempre que h es manté constant. No obstant això, no serà fàcil en la pràctica

portat a aquestes aplicacions pel nostre mètode de determinació de la forma anterior de h o circumstàncies merament t segueix sent que a la qual arriba Tot passat.

Cal no oblidar que el simple ús especificat de la taula es porta a terme només sota la condició especificada que l'obesitat aparent, a banda dels accidents, més que de D depèn; En realitat, però, encara depèn d'influències constants de temps i lloc espai de; i d'acord amb la taula que es deriva el valor de t en aquest cas no és simplement = HD, però = h (D + M),on M és la suma algebraica de totes constant Miteinflüsse que encara excepte D determinar l'obesitat aparent. Prenent això en consideració la tasca pràctica és combinar les proves i el seu càlcul de manera que M es compensa, i amb el mateix valor HD torna, s'obtindria sense l'existència de les quals Miteinflüsse per l'anterior senzill Gebrauche la taula.

Ara el que es refereix a la Provisionalment, com és la nostra manera d'execució per defecte de l'anterior, el discurs es calcula de la mateixa per a aquest propòsit. Aquí es canvia d'acord amb una manera molt regular entre els 4 casos principals oposada posició temporal i espacial del pes addicional, és a dir, 1), on el mateix es troba en els gots d'esquerra, i quan així ho primer va aixecar; 2) en el qual es troba en els gots d'esquerra, i quan això es cancel·la zuzweit; 3) i 4) d'acord amb els gots rectes; Així que per tal de mantenir els 4 casos principals clarament uns dels altres, on està: 1) en els vasos primer d'esquerra derogada, 2) - zuzweit esquerrà - 3) - dreta primer - 4) - de dreta zuzweit - Poc Jo dic a aquests 4 esdeveniments importants després de l'ordre prèvia amb I> II> I <II <.

L'obtingut d'aquesta manera, juntament comptat per a cada esdeveniment important, en particular, amb els números guanyadors r 1, r 2, r 3, r 4 i el seu quocient per n corresponents valors de t de la taula fonamental (que ja no és simplement = HD s'ha d'establir) amb t 1, t 2, t 3, t 4 que per a tots els esdeveniments, un igual n es proporciona.

El camí de la indemnització completa de M es basa llavors, tan fàcil de demostrar que vostè, el resultat t és el i afegeix grans esdeveniments i dividit per 4, per tenir

després de dividir per D com abans el valor pur de la h és, en vegada que

s'encengui HD o 4 HD pot utilitzar per mesurar fins i tot si D es manté sempre constant.

D'aquesta manera la compensació completa de Miteinflüsse M es basa en els següents punts. Després de (que) té lloc des del moment en el resultat de l'elevació i un dependent de la posició espacial dels gots Miteinfluss a la determinació de l'aparent excés de pes. El dependent del temps de la influència aixecament vaig p, depèn de la posició de muntatge q trucada.En la ubicació temporal i espacial oposada tenir p i q un signe oposat. Quin és el signe que volem fer servir per a una situació donada és arbitrària, excepte que s'utilitza l'oposat en el contrari. Així que ens vam posar en el primer esdeveniment principal de p i q amb un signe positiu, el mateix passa amb M en el primer esdeveniment principal del valor + p + q, el segon - + q p, el tercer + p - q, el quart - p - q per, Així que ens posem en els 4 casos principals els següents valors per a t = h (D + M) t 1 = h (D + p + q) t 2 = h (D - p + q) t 3 = h (D + p - q) t 4 = h (D - p - q ) L'addició d'aquests 4 valors i Divisió 4 són HD; també s'estén l'addició de la primera i quarta, així com a segona i tercera equació, amb la divisió subsegüent per 2, per si mateix cap HDque es troben.

Les mateixes equacions són adequats, a través d'additiu i substractiu combinació, els valors de CV i hq i com a conseqüència de p i q per entrar. Això dóna a saber pel primer:

, La divisió dels valors així obtinguts de HP, HQ amb els valors obtinguts abans s'obté la relació de p, q a D, i multiplicant aquesta relació amb D el valor de p, q en marcs de si D s'expressa fins i tot en grams , Pot també HP, HQ igual HD cadascun de dues maneres ja pels de samarretes es determinen dos casos principals, i un xec serà buscat en l'acord entre els valors obtinguts d'aquesta manera.

Depenent de la direcció de les influències p, q, el mateix igualment bé emergeixen amb un negatiu com un signe positiu d'aquesta manera la determinació, de manera que la mateixa direcció al mateix temps determinat per trobar la mida per aquesta ruta; el signe que fa a la manera d'entendre com p i q són introduïts en les equacions bàsiques.

La solució definitiva de tot l'objecte amb les seves tasques auxiliars per el condueix a la determinació de h, p, q per les següents equacions:

Però sovint és per als assistents que siguin les comparacions de mesures en els valors d'alta definició HP, HQ o 4 HD, 4 CV, 4 hq, o, en el cas d'una fusió dels resultats de diversos, acaba sempre la mateixa quantitat, les faccions en qualsevol Multiplis gran aquests valors poden presentar-se com els experts fàcilment passat per alt.

D'aquesta manera, donant al mateix temps un complert i la determinació precisa dels factors p, q obtingut, tot el meu més tard (en el novè i 12 capítols) són el seguiment de la Maßbestimmungen en la sensibilitat diferencial en el camp de proves de pes guanyat, i que pot existeixen resultats que s'executarà en diversos aspectes per a l'explicació i els documents que serveixen del que es diu aquí sobre el tema en general. Més complet i més coherent en aquest sentit proporcionarà les "disposicions de masses".

Si continuo per referir-s'hi, vaig a prendre d'acord amb el (els) selecció del signe, que depenen de la sincronització de la positiva influència aixecament p quan la seva virtut la erstaufgehobene, negatiu quan el segon derogat vaixell independentment de D sembla ser la més greu, el dependent de la posició espacial d'influència positiva quan q virtut de la mateixa, més a l'esquerra, com negatiu quan el recipient de dreta sembla ser la més greu. Jo ho dic per. Exemple, la influència de la p pesava +10 grams, pel que això significa, a més dels més pesos aparèixer el vaixell erstaufgehobene a 10 grams més pesats que el segon derogat. El capítol 12 es dóna l'oportunitat de dirigir aquestes disposicions.

Fins i tot amb condicions constants de temps i localització espacial dels vasos pot ser p i q però el canvi a causa de raons internes com aquelles condicions objectives vénen només per la seva visió subjectiva manera en consideració, que és molt variable per raons desconegudes.

Són tan canviant, però les influències de p i q per les condicions externes i internes, que té, sinó de la totalitat del meu, empleats sota múltiples modificacions, proves comprovades d'acord que la influència de la p per l'augment de la severitat dels principals pesos o fatiga abans dels braços en un lliurar com procés zweihändigem té la tendència a canviar en un sentit negatiu, és a dir, menys positiu o valors per acceptar o donar volta sobre de positiu a valors negatius, a més, que piq en els mètodes amb una sola mà i altres coses que són més negatives iguals major positiu o negatiu més baix valors en la dreta que en l'esquerra; finalment, que la magnitud i direcció d'aquestes influències no depèn substancialment de la mida de

D. En més detalls, no està obligat a adoptar aquí.

Un podria compensar l'Miteinflüsse p q, també caracteritzat vol assegurar-se que el r de 4 casos principals abans de calcular la del t junts prendria, i de la resultant compartit un comú per la Taula Fonamental t derivada, que = HD SAT. Aquest mètode de vegades pot oferir serveis, sinó que es fa referència a mi per que la compensació incompleta per pot ser com segueix per indicar que vostè no està realment d'aquesta manera precisament al valor HD i conseqüentment h devolucions que s'hagués obtingut sense l'existència d'Miteinflüsse , Per exemple, deixeu que la influència de p a favor del segon got derogada, i suposem exagerant, era extraordinàriament gran, és infinitament gran, així que no cal dir que l'addició d'un finita D, d'una banda de tots dos vasos seria totalment sense la influència, la sentència determinar i apareixerà sempre i cada vegada que el segon recipient derogada com la faria més pesada; Per tant, quan el vaixell amb D és tan sovint aixecat per primera vegada com una parella, es fa com en els nostres experiments, i si es prenen els casos d'aquests dos intervals de temps junts, la qual podria tenir la temptació, com a disponibles per a l'eliminació de p per mantenir aquesta nombre de casos i casos falsos correctes només serà tan igual com si la sensibilitat de la diferència de pes seria zero, el que també s'obté un nombre igual de casos correctes i incorrectes. La sensibilitat per D apareix, per dir-ho ofegat pel Miteinfluß. Mentre que si la influència del moment de l'elevació proporcionada no seria, D farà el seu sobrepès sosté mateix lot en els dos intervals de temps, i crearia una mida i sensibilitat preponderància raonable actual de casos adequats per al recipient en què es troba. Així que la companyia combinada els casos adequats, en els intervals de temps oposats no ser equivalent establir el cas que cap influència del moment no ha estat disponible. A causa que és comprensible que s'acosta que els extrems pressuposades tant més fort és la Miteinfluß és. I el que referent a això de p és cert, tan cert de q i l'existència simultània de tots dos. No obstant això, un és pel nostre procés de la indemnització completa, on els números r per als diversos esdeveniments importants per separat per derivar t s'utilitzen, el respecte real per al mateix resultat HD reciclat que si no Miteinfluß p i q estarien presents;per si mateix, el mateix d'aquesta manera eliminats.

Què tan fàcil de jutjar, ha de donar pas a la influència de D contra p o q pot desaparèixer, també pot ser considerat, al revés. Si D és molt gran, de manera que ni la influència de la supressió gradual ni l'efecte de la posició de la mà són més evidents, però el veredicte només depèn de la ubicació de D, i si D amb la mateixa freqüència assumeix capes temporals i espacials oposades, com en el nostre intent, el cas, el nombre de casos primaris i secundaris, els casos esquerra i dreta han de ser iguals en grandària, o encara amb l'augment de D més i més a aquesta igualtat.

Encara que tot això es tradueix fàcilment en teoria, ho confesso, només a través de la pròpia experiència d'haver estat fet en ell a causa dels pesos pesats principals la influència pvegades tan gran era que el tipus Übertäubung la influència de D, fins i tot sense tenir en compte els experiments sentia va ser i les relacions jurídiques de la

dependència de la sensibilitat diferencial semblaven alterats significativament després del càlcul, com sempre he fet servir els casos correctes de posició temporal i espacial diferent abans de calcular lat junts van prendre valors.

Què tan fàcil de veure, el mètode de repetides alternatiu Herwiegen dels gots (vegeu més amunt), que no permet la separació dels 4 casos principals mai concedir aquest èxit només a la indemnització incompleta.

Per cert que serà el mètode de compensació completa a continuació, es pot preveure, si no depèn d'una mesura real de la diferència en la sensibilitat, però només en l'avaluació de més, menys i igual, i si no ho fa, o no hi ha fortes variacions d'influències p, q més té examen pressuposar. Llavors vostè, però, no només els números de tots els 4 esdeveniments importants junts prendre, però també pot mantenir innecessàriament, dels números guanyadors de les samarretes valors només es mouen per un igual, major o menor nombre r amb un determinat n utilitzant un determinat D, llavors resulta un igual, major o menor sensibilitat diferència. Però no cal oblidar que aquesta és la condició de la constància de la factors p, qroman lligat. No obstant això, s'ha regularment (veure a dalt) la mida més considerable canviar irregularment contingències, vaig acord amb el més considerable grandària precedent en la direcció oposada de l'alternança influències constants el mateix èxit que després dels números guanyadors r per disminuir, de manera que amb la mateixa o fins i tot major sensibilitat a les diferències del nombre combinat de guanyar r els 4 casos principals poden ser menors si la constant Miteinflüsse són més grans, per tant pot resultar falses relacions d'aquesta manera, que desapareixen només en la forma d'una indemnització completa. En aquest sentit, un ara a la gran variabilitat que influeix raons internes (veure. O.) Fins i tot quan acuradament comparats circumstàncies externes celebrades mai no poden donar fe per complet el fet que es prenen realment comparables als valors que han de comparar-se, per descomptat és molt més complicat de la indemnització completa , per la present la separació dels 4 esdeveniments importants i disminuir les samarretes valors, sempre proporcionar una major seguretat, i la comparació dels nombres mera r només poden servir de disposicions més superficials i temporals.

El compliment metòdic amb el mateix nombre d'observacions i l'intercanvi regular de 4 esdeveniments importants, sense els quals l'eliminació exacta i la determinació de la influència constant p, q no poden ser aconseguits, és una modificació regular de la posició del pes addicional i el coneixement, per tant constant d'aquesta situació endavant. Aquest coneixement seria en el primer procés especificat en cada decisió que contribueix al nombre r són, com una espècie és definitiva només després va repetir alternatiu Herwiegen dels gots com, necessari per guanyar una influència decisiva en la sentència, en la qual segon, en el qual el fracàs de cada doble elevació contribueixen a r subministraments, perd, perquè sabem que aquest fracàs de cap manera predictible de coincidències i de la localització espacial i temporal dels vaixells amb voluntat decidida, la imaginació pel que en el coneixement de la situació la D sense evidència trobada a prendre un cert èxit de cadascun dobles aixecaments a partir de llavors anticipar, però només pot detenir-se en la declaració dels sentiments com una cosa objectiu. La vista de les meves taules rellotge confirma. El fracàs dels

judicis individuals es manifesta en forma molt irregular i pel valor i les proporcions de p, q en el seu conjunt com a molt i sovint més que per la posició de D determina que sí, el nombre de casos falsos, contràriament al que el posició coneguda del D requeriria, en moltes sèries de proves en alguns casos importants sobretot a la dreta.

Després d'això, la concurrència de, en el primer mètode indispensable, la revisió de la posició del pes addicional sense el nostre coneixement, els agents poden ser dispensats amb fins i tot en el segon mètode, i fins i tot aquí no està permès perquè més aviat un propi control continu sobre la posició del pes addicional i una molt tensió uniforme sense pertorbacions de l'atenció durant l'execució de la contínua elevació en aquest procés és essencial.

Després tinc un parell de mesos, contractat pels intents del primer mètode, basat en una acurada adhesió a la no-coneixement de la posició del pes addicional abans que tingui coneixement de la ubicació de la mateixa en el va anar a la segona, probablement estic en condicions d'avaluar les circumstàncies de tots dos Verfahrungsarten comparativament, i no haurien romàs dempeus en el segon, si hagués pogut convèncer-me que aquest coneixement necessari de la posició del pes addicional també estava fora de perill. ¿No haurien aquestes declaracions trobar suficients empleats sospiten que una implicació de la imaginació en mi, d'acord amb aquest mètode per excloure experiments, he també aquí en referència als "mètodes de mesura", on part de la descripció més detallada dels fets d'aquest temptativament, en part, la forma en què fins i tot la forma d'enfrontar els seus resultats, el mateix és probable que compleixi amb major eficàcia. De totes maneres, però em permetrà objeccions des d'aquest punt de vista sobre la base d'una revisió exhaustiva del procediment propi.

En el càlcul em preocupo pels assajos no només pels 4 casos principals, però bemerktermaßen en fraccions de temps i altres circumstàncies al peu del canó naturalesa, que cada tvalors, una fracció de 64 elevacions simples o casos estan sent col·locats, i des les fraccions obtingudes t combinar els valors de suma o valors mitjans en lloc de la derivació de t cada cas important del total n, el que dóna la sèrie adaptada per a realitzar, per raons que ja s'han manifestat repetidament en general i en els "mètodes de mesurament "es discutirà amb més detall.

No obstant això, el càlcul d'aquesta manera, especialment en assaigs més grans, força molest; però són variacions de les influències constants per menys perjudicials.

Cal tenir en compte que el valor de HD va obtenir poc més gran que de la totalitat de l'eliminació de les fraccions en les mitjanes, tant més com més petit es prenen les fraccions, el que les raons poden ser teòricament especificar, però el que jo vaig per ara. En conseqüència, sempre cal deriven de fraccions amb la mateixa actitud de comparar els valors de nmaquillatge, i n especificar a què ha estat fraccionat. Aquest n, per tant, està en el futur dirigirà amb mi resultats quan s'indiqui expressament el contrari, sempre ha estat de 64, pel que fa a un simple elevacions.

Cap comentari útils en la pràctica sobre la mida de la quantitat aplicable al experiments D que hem de prendre apropiada ni massa petit ni massa gran per preocupar-se per les normes de seguretat dels resultats i alguns punts secundaris, la discussió de la qual jo verspare sobre els mètodes de mesurament. e) especial per al mètode d'mitjana d'error, tal com s'aplica a la Augenmaß- i temptejos 14).

El costat experimental, em vaig adonar que un utilitza quan Augenmaßversuchen fils millor paral·leles o consell o de punts distants com diàmetres cercle utilitzant cercles de les cames, per a la preparació de les distàncies a les que s'aplica l'estimació per no estimar l'amplada angular del joc per dur; llevat que tal és per ser fet en si l'objecte de l'observació.

14) Revisió

S. 104-119.

El Tastversuchen aplico cercles cames assetjat amb incrustat Anglès Nähnadelspitzen, i resumir el cercle en els experiments en les tiges 15). Els consells no o tot just estan embotits notablement amb la finalitat de determinar les distàncies a una escala exactament amb transversal, pot ser, però molt discretament col·locat i no continuar amb els intents d'irritació.Tinc més de temptejos en mi mateix, però comparativament així com les realitzades amb l'aplicació del cercle per un assistent, amb una menor constant, però, a causa de l'aplicació ungleichförmigeren del cercle per una mà estranya, fent el joc de les coincidències s'amplia la variable, molt més gran errors van ser obtinguts per la seva distinció i separació immediatament es discutirà.

15)

El cercle ungestielter aplicació amb la versió brúixola en les extremitats i fins i tot l'aplicació de la mateixa és per experiments comparatius que he fet, més gran constants tant com errors variables.

Distància normal que jo anomeno la distància, que es col·loca sota les comparacions amb el Augenmaß- i constant Tastversuchen, distància d'evasió que, en general, amb una tendència a l'error, la distància, que s'ha estimat igual a ella. La diferència d'un distància d'evasió de la distància normal és el que jo anomeno l'error crua i ∂ trucada, per distingir-la de la igualtat pura sota consideració error D. Com ja s'ha assenyalat, es diferencia derivada de moltes observacions significa distància d'evasió, en general, des de la distància normal a una mida sovint considerable, i són la suma positiva i negativa dels errors no ajustats en els valors absoluts no són iguals, però en general són més grans que els considerablement més que l'altre , Per tenir això en compte cal, crec que la desviació de la distància mitjana fallada de la distància normal com errors constants, i la desviació d'una sola distància d'evasió de les variables centrals com l'error pur, i el substitut de la consideració d'aquests dos errors de consideració dels errors de cru. Per l'error prima algebraicament compost per l'error de variables constants i pur, que dic tant els components de l'error cru. L'error constant que dic amb C, la variable d'error pur

amb ∆, ι λα συµα δελσ οβτινγυτσ περ υν δετερµινατ χονϕυντ δ∋οβσερϖαχιονσ ο ερρορσ φραχχι⌠ δε πυρεσα αµβ AD. Només l'error pur pot ser usat per mesurar la diferència en la sensibilitat, i només d'ells, no el cru a dibuixar errors de servir en aquesta mesura d'error significa. L'error constant a causa de les influències constants de temps i posició espacial de les mides de comparació i codeterminada per les condicions subjectives com el judici es veu afectat per ella.

La necessitat de resoldre els errors no ajustats en els seus components, es recolza igualment en raons matemàtiques i experimentals que discuteixo en els "mètodes de mesura"; A més, hi ha entre l'error en brut i els seus components relacions matemàtiques que és útil conèixer en manipular el mètode, que també serà un tema de discussió específic en els "mètodes de mesura", com em limito tot arreu aquí, el més essencial el mètode per discutir.

Importància de fonamental per al mètode és la independència essencial de pura error variable de la constant que ha demostrat a través dels experiments, de manera que un a la localització espacial i temporal oposat de les distàncies en comparació amb el que l'error constant varia en la direcció oposada i el producte brut suma d'errors sovint no molt diferent, es posa notablement mateixa suma d'error pur; wofern no al mateix temps un joc de contingències irregulars porta localització espacial i temporal constant oposat d'una altra mida mitjana, el que per experiència que no és fàcil, però el cas. A partir de llavors, també apareixerà per a la determinació de les condicions de pura variable d'error sovint no cal repetir les proves sobre en la localització espacial i temporal oposat de les distàncies en comparació, sinó més aviat quan es tracta de determinar quin dels error constant. Per la mateixa combina els valors obtinguts en l'espai contrari i posició de temps d'una manera apropiada, pot separar en diversos components en funció de les seves taxes de dependència, com mostro en més detall en els "mètodes de mesura" i els experts passats per alt per si mateix; un procés que està d'acord essencialment amb que en el mètode de casos correctes i incorrectes per a separar les influències que determinen p, q servit.

El Augenmaßversuchen que tindrà en aquest cas (en funció de TI distàncies horitzontals o verticals s'aplica) dreta i la posició esquerra o superior i la posició inferior de la distància normal a la distància d'evasió de distingir; vorejat en la versió Tastversuchen del Cercle dret normal, el cercle incorrecta amb la mà esquerra i viceversa, o, si es contracta a les proves en l'altre amb una mà, i per tant els dos cercles en la mateixa versió de la mà d'un cercle amb la part superior, l'altre amb les parts baixes de la mà i vice versa. A més, també tinc un contrast realitzats a la Tastversuchen després d'un temps, depenent de la brúixola normal o brúixola defectuosa s'aplica sempre que les comparacions primera.

En la formació de la mitjana d'error de l'error variable de pura vostè té la possibilitat de triar entre dos tipus d'error mitjana. L'un, que jo anomeno error mitjana per se o per la distinció especial des del següent mitjana d'error i simple ι denoten és, per mitjans senzills de dibuix de la suma d'error pur, segons l'equació

guanyar si m és el nombre d'errors, que a Α∆ contribueixen. L'altra, que el nom d'error significa per se porta als astrònoms, però aquí es diuen quadrats errors mitjans i amb ι q es fa referència, s'obté fent reaccionar individualment planteja l'error de places, la suma d'aquestes places ⊕ (∆ 2) amb el mateix nombre estic dividit, i a partir del quocient de l'arrel quadrada, per la qual cosa segons l'equació , En una paraula, és l'arrel de l'error quadràtic mitjà. Tots dos errors fons si s'obtenen a partir d'un gran nombre d'errors, presa en teoria, d'acord amb la teoria de la probabilitat una relació constant entre si, que és

si π el nombre Ludolf'sche, després de la qual cosa el quadrat mitjà de l'error notablement exactament 4.5 és el senzill. Mitjançant l'examen d'un gran nombre d'assajos em vaig convèncer que l'experiència correspon a aquesta situació molt de prop, de manera que només l'atzar, i en nombre suficient d'assajos molt baixes, variacions d'aquesta relació normal celebrada. . Documents a s en els mètodes de mesurament; A més, es pot derivar els dels resultats enumerats en el capítol novè en Augenmaßversuche. A partir de llavors, pel que sembla indiferent, si ens fixem en χορρευ o χορρευ q sosté. Indes troba una elecció, llavors va sostenir que σ molt

menys molest en la derivació, ι q és una mica més segur en la determinació d'un nombre igual d'observacions, de manera que (d'acord amb els principis de la teoria de la probabilitat) són obligatoris 114 observacions de χορρευ a la mateixa caixa forta determinar quan ι q 100 observacions es determina. Després discussions detallades en els "mètodes de mesura" Segueixo creient que la consideració pràctica en alguna cosa gran nombre d'observacions, com és requerit pel nostre mètode a tot arreu, sobretot per αλσ ι converses sense la relativament petita, i amb un gran m preponderància bastant insignificant de Seguretat per χορρευ q compensa l'avantatge pràctica. Però l'elecció es deixa a cada un. On contractar sempre el mateix nombre d'observacions per a l'obtenció d'un resultat, pot enviar el mateix amb ι la suma d'error pura πυβλιχιτατ s'utilitza immediatament per als mesuraments, de manera que la divisió per m lliure.

Una consideració especial mereix el fet que la suma d'error pur, com l'error agent pura, ja sigui δε χορρευ o χορρευ q, adquireix una mida lleugerament diferent, depenent de si un, la distància mitjana de la falta, contra la qual un espera que l'error pur, la mitjana de la totalitat d'una sèrie d'errors determinada, o el nombre d'errors en fraccions dividides, especialment determinat per a cada fracció, la distància mitjana de la falta, però, l'error pur en Espera particulars, i després es plega els resultats de resumir o valors mitjans, que la destaquen pel mètode del que és correcte i casos erronis és circumstàncies anàlogues i terrenys anàlegs té. En general, les altres coses

iguals, la suma d'error pur i l'error agent pura és major pel que com menys ara ha impulsat el fraccionament; Així major z. B. a derivar una suma error pura de 100 errors primes alhora, com si aquestes 100 errors en 2 grups, cadascun de 50 accions, de cadascuna d'aquestes fraccions, en particular, es deriva de la suma d'error pur, i colpejat junts aquests dos sumes d'error. No obstant això, aquesta suma serà major una vegada més que si vostè tindria el resultat de 4 faccions fusionar a 25, i així successivament. Però la diferència és molt insignificant, si no te'n vas cap avall amb el fraccionament de fraccions molt petites.

La raó és doble. Una és que la distància mitjana perdre i per tant el contrast calculat errors purs per un petit nombre d'observacions en la desviació obtinguda dels veritables valors per als quals s'han de considerar, que s'obtindria observacions en les mateixes condicions d'observació d'un nombre infinit, i pot ser provar des de la teoria de la probabilitat, i confirmats en l'experiència que tant l'error mitjà quadràtic és necessari, la mitjana simple (també necessària per a la distribució d'error normal) falla massa petit. L'altra raó es troba en el cas de la sèrie de proves ja no excloure del tot les variacions d'error constant, de manera que les sumes d'error purs contaminats i augmenta quan les observacions que inclouen aquest tipus de variacions, que resumeixen i utilitzats per determinar la distància mitjana fallada i error pur.

A causa de la primera d'aquestes causes pot haver adjuntar una correcció que jo la correcció a causa de la finita m trucada, de manera que la suma d'error o l'error mitjana es torna el cas que la veritable distància mitjana fallada determina a partir d'una observació de nombres infinits i aquí contra l'error pur d'esperar. Aquesta correcció s'ha aplicat ja en l'error mig quadrat quan va servir per a les proves de precisió amb observacions físiques i astronòmiques, i és que ι q en comptes de = = més aviat assumeix, a partir del qual ja ens passa per alt el fet que és tan insignificant, i es pot menysprear més fàcilment, com més gran m és. Pel simple mitjana d'error ι la correcció demgemäße ha estat encara no s'ha desenvolupat, ja que encara no s'ha presentat la mateixa cap ús pràctic. Em sembla que està subjecta a ser preparat per una manera anàloga, com la derivació de la correcció de l'error quadràtic mitjà, llavors anem a fer que un

en un factor

quan π el nombre Ludolf'sche. Fàcil i prou precís pot dir-ho l'aproximat inicialment REALITZAR

multiplicat que poc més que

com trobar executant fins i tot 16).

16),

la correcció també és només una aproximació, que representa un no visibles d'una manera finita terme integral, però només desviar imperceptiblement d'ella.

Un matemàtic expert ha tingut l'amabilitat de control, per a ser comunicada en els

mètodes de mesurament, derivació d'aquesta correcció. El mateix factor de correcció que ha fet servir per corregir errors de sumes finites m d'aplicar si voleu parar en les sumes d'error, sense que la mitjana d'error δε χορρευ per dibuixar la mateixa. El tractament d'una sèrie d'observacions fraccionada, és a dir, determina l'error pur, especialment després de les distàncies mitjans incorrectes dels respectius grups polítics, també ho és la correcció a causa de la finita m en cada fracció sobretot després de m de les fraccions, de no portar en el seu conjunt pel nombre total d'observacions de totes les faccions , Exemples d'aquest s. El cinquè Sec. 9 de Cap. Perquè on depèn simplement en disposicions de diners, vostè serà la correcció a causa de la finita m pot estalviar en el qual un sempre la mateixa m posa a la raó, o si un contracta a diferents observacions de nombres, sempre en la mateixa m fraccionat en aquells dies que consisteix a naturalesa finita de m emana la reducció dels errors o d'error sumes mitjana de tots es reuneixen en les mateixes condicions.

A causa de la segona causa, cap correcció es pot unir; però probablement el mateix eliminar notablement per prou forta fraccionament. Ara, com la primera causa a través d'una correcció oa través d'una sempre igual m pot tornar inofensives, així que prefereixo també fer el segon inofensiva, generalment un fort fraccionament dels assajos no fraccionades tractament més grans abans. En el meu Tastversuchen tinc sempre a m fraccionat = 10 (que per χορρευ i ανυνχι el factor de correcció 31/30 dóna), i les 10 observacions com cada facció, on podria fer-se sense irritació severa, i sempre empra en successió immediata. Algunes peces, com sobretot el front, però tants intents tolerats successió no en el mateix lloc.

De totes maneres, a partir d'ara s'especificarà en el mètode actual, d'acord com en el mètode de la dreta i casos erronis, necessària en els resultats, si, i en quin m vostè ha fraccionat en la mateixa derivació. En aquest sentit, jo en el mètode de la mitjana d'error m i µ només ha d'utilitzar com n i v en el mètode de la dreta i casos erronis, és a dir, si s'ha fraccionat, m és el nombre d'observacions que entren en una fracció , µ per el nombre de fraccions necessita perquè µ m és el nombre total d'observacions, el que contribuirà als resultats respecte a un i el mateix valor d'observació, que es fa a continuació de µ es fusionaran els resultats individuals.

En sumes d'error, que donen una molt petits errors mitjanes, pot ser necessari considerar altres dues correccions, el que jo anomeno la correcció causa de la grandària dels intervals i per a l'estimació de la classificació. El primer es refereix al fet que només registra errors, que són a alguns intervals finits a part, que són tant més gran, menys lluny la divisió de l'escala, per tant mesurar l'error, i la subdivisió és impulsat a decimals mitjançant l'estimació que un nombre infinit d'error intermedi caure però va reduir al veïnatge aquesta escala.Això té una influència en els mitjans d'error. El segon es relaciona amb el fet que vostè mateix novament penalitzat per errors en el mesurament dels errors d'escala. La correcció causa de la primera circumstància es basa en principis purament matemàtics de la teoria d'errors, i pot ser a priori determinat; les segones convocatòries d'investigacions experimentals, el comportament de l'error d'estimació de la classificació en les diferents fraccions d'un grau de classificació, el que una investigació interessant Volkmann d'en els informes

de Saxon. Soc. Jahrg. 1858 S. 173 és present. No obstant això, em abstracta aquí més per respondre a aquestes correccions, ja que són gairebé sempre insignificant.

De major importància són les fórmules i regles, per mitjà de les que és possible determinar la incertesa de l'error agent i sumes d'error d'acord amb la mida del nombre d'observacions, com ara regles, segons la qual els resultats individuals obtinguts es poden vincular els resultats probables. Tot és saber referent a això és necessari, pot ser extreure de la teoria de la probabilitat i representen pràctiques per al seu ús; però, seria la de fer de manera adequada, pot fer algunes discussions preliminars necessaris, el que hauria de conduir a la mesura aquí.

Un ús assenyat del mètode d'error mitjana requereix sempre un coneixement dels punts principals de la teoria matemàtica d'errors, que és una part de la teoria de la probabilitat. Crec que l'essència en aquest sentit en els "mètodes de mesura" també per poder donar per descomptat, no vol aprofundir en si mateixos en aquesta doctrina; però això no pot succeir aquí entendre.

f) relació matemàtica dels tres mètodes.

Es pot plantejar la qüestió de quina relació tenen les mitjanes dels valors dels tres mètodes tridimensionals obtingudes entre si. Assegut a la mateixa sensibilitat a les diferències en un sentit donat territoris de la diferència amb prou feines perceptible, l'error mitjà, la relació és i per aquest mitjà t = HD estat determinada. Es pregunta com van a comportar-se l'un a l'altre? La resposta ha de basar-se en els següents criteris: Estrictament parlant, un haurà de dir: la diferència amb prou feines perceptible en la mida és el que, com una diferència de l'aplicat a les mides comparatius en el mètode de la dreta i casos erronis, no hi ha casos falsos són, però, no han de ser reduïts sense tal que donant; perquè el fet que continua sent notablement, la incidència és la mateixa i per tant exclou qualsevol cas fals, i el fet que ell és a penes perceptible es diu que ja no es pot sentir a la menor reducció. Però en realitat, si no tindràs casos falsos en un determinat diferències, hem de prou alt com tenir que existeixen contingències li deprimeixen sota la vistositat, i què tan alt que és això, o quants casos falsos entre una gran majoria són correctes encara vol permetre a tocarho en absolut com un sol perceptible, és en part de la mida mitjana de zutretenden contingències, en part discreció subjectiu.

L'error mitjà a l'altra banda és necessàriament menor que la diferència amb prou feines perceptible, si això és per permetre o no només els casos excepcionalment falsos. . Perquè si en el mètode de mitjana d'error és la diferència, per exemple dos cercles distàncies és encara notablement, de manera que la distància es modifica fins que és imperceptible; i, en general contribuir a la determinació de l'error mitjà en tots els errors de zero, que són més petites que la diferència amb prou feines perceptible. Una proporció fixa de diferència amb prou feines perceptible per l'error

mitjana ni tan sols deixarà que les raons exposades va especificar.

Per contra, n'hi ha una, nuada pel principal Càlcul integral de la probabilitat, aquesta relació matemàtica entre el mètode de casos bé i el mal i el mètode d'error mitjana que pot indicar quina proporció dels casos correcta i incorrecta sorgirà quan es considera la mida de la senzilla o quadrat mitjà de l'error com una quantitat de diferència D usat en el mètode dels casos correctes i incorrectes en circumstàncies d'altra banda similars mantinguts. I és, en efecte, com mostraré en els "mètodes de mesura", utilitzant l'error mitjana simple com la diferència entre la mida (més pes en la prova de pes) la proporció

notablement 02.03 precisament 0,658032.

Aquesta relació teòrica és ara encara de demostrar a través d'experiments, el que és probable que tinguin alguna dificultat, per la qual cosa es paga, establir similars les circumstàncies dels mètodes per comparar d'una manera que les mateixes coincidències guanyen influència allà.

2) els mètodes de mesura de la sensibilitat absoluta.

El camp d'aquests mètodes és pel que fa a les intenses sensacions però, gairebé es va trencar, i excepte per una determinació de Schafhäutl sobre la intensitat del so absoluta amb tot just audible, les disposicions d'EH Weber, i els de Kammler encara mides d'impressió amb prou feines perceptibles des del qual disposicions en el capítol 11 es comercialitza en més detall, jo no sabia el que podria ser en moviment aquí. En el camp de la sensació de llum, fins i tot una determinació pura de la sensibilitat absoluta ni tan sols és possible, perquè no es pot eliminar una font interna de la sensació de llum, de la qual parlo en el capítol novè.

En contra dels mètodes de mesurament de la sensibilitat absoluta han trobat una aplicació molt àmplia en àrees extenses de sensacions, si un té sovint ocupats, just mides o distàncies notables per determinar en la retina o de la pell. En última instància, són particularment conegut i innovador per als experiments tota psicofísica EH Weber sobre les distàncies tot just perceptibles en la pell abans, amb el que una de procediment que es coneix, que es pot aplicar per l'absoluta Empfindlichkeitsmaß, una manera de procedir que el mètode de poc diferències apreciables del grau de sensibilitat al contrast és anàleg. Els altres dos mètodes que mesuren però presenten en un anàleg a l'absoluta Empfindlichkeitsmaß.

Volkmann ha gefußt en la fàcil constatativo observació que l'amplada dels punts cardinals, que és una distància prou feines perceptible, res festa absoluta no és més que fluctua dins de certs límits, pel mateix ample no en experiments de successió fetes un cop la distància, en un altre moment pot ser percebut com a tal, sempre que no es sobrepassi un límit superior, sempre es va sentir per l'amplada com la distància, o una menor, en les que mai seran percebuts com a tals, el que limita però encara no completament determinació precisa són capaços.Ara, això no impedeix que l'experiència mateixa ha ensenyat en el mètode anterior per majoria de tocs la pell amb els punts cardinals en virtut d'una distància modificat una caiguda fins al límit superior prop coincidents, o entre la distància límit superior i inferior a la distància

mitjana amb prou feines perceptible tan comparable en diversos intents de guanyar que una mesura és per establir-lo. ¿No seria el cas, els experiments de Weber i confirmat per altres resultats haurien estat impossibles. Però pot estar basada en aquestes observacions una modificació del mètode de Weber, de manera que el mateix és un anàleg del mètode de dreta i casos erronis és, i ha estat establert, de fet, per Volkmann ella, que consisteix en el fet que 1) en experiments repetits a una distància cercle donat entre el límit superior i inferior especificat, el resultat de cada aplicació cercle a la llista, i el nombre de casos és un on vistositat i imperceptibilitat de la distància es porta a terme; que 2) aquest procés en diversos amples cercle es repeteix dins d'aquests límits. Com més gran és l'extensa sensibilitat de la zona d'aplicació, major per una longitud de cercle donat, el nombre de casos que aquí el dret representat, és a dir, on la distància realment existent és en realitat percep com a significativa, i el més petit pot ser la distància a més per proporcionar el mateix nombre de casos reals. Ara vostè podria fer servir qualsevol relació entre el dret a la quantitat total de casos com a punt de referència de la sensibilitat; per visitat la mida del cercle de les diferents zones de la pell on es donen la mateixa proporció; però potser això recomana la majoria de Volkmann prefereixen referent a això pels diners, on es produeix la vistositat amb la freqüència que el Nichtmerklichkeit. Des de la seva cercle longituds no fer són absolutament exacta, se li interpolant els rangs de veïns, que van ser sotmesos a les proves, pot aconseguir prou precís per fer-ho. El per aquest mètode en el transcurs de l'exercici de la tactilitat empleat d'experiments Volkmann estan contingudes en els informes dels saxons. Societät 1858 S. 47 i ss.

Contenir, i han estat provats pels seus resultats interessants a l'aplicabilitat del mètode bé.

Una altra modificació del mètode de Weber, que jo anomeno el mètode d'equivalents ha estat en Tastgebiete amb el mètode d'error mitjana, l'anàleg s'aplica i forma per mi mateix en el seu context; Mentrestant després d'EH Weber té el mateix aplicat anteriorment als experiments de la sensibilitat absoluta de diferents parts pel que fa a la sensació de pressió 17).

En essència, consisteix en, quan s'aplica a la Tastmaß, el fet que en lloc d'un cercle en un lloc de la pell les quals dos, en relació A, B, en dos llocs de la pell diferents A, B, toca alternativament l'àmplia sensibilitat a ser comparat, i el sòlid A mesura que la distància de A -Zirkels al A se sotmeten a la B com la distància dels B -Zirkels a la Bèsim modifica fins després de les sensacions de la pell, la distància a dos llocs apareix la mateixa mida, encara que diferent en funció del sensibilitat de la pell, en realitat pot ser excepcionalment diferent. Així, per equivalents iguals distàncies, tant per a la pell, el valor recíproc, determinada com la mitjana d'un major nombre d'experiments pot servir com una mesura de la sensibilitat estimada extensa 18).

17) coll 18)

programa. P. 97a

Sobre l'Maßbestimmungen de l'espai significa etc., Dep. De reial. Sachs.

Ges. D. W. XXII, pàgines 273 i següents.

Un pot convèncer fàcilment a si mateix que aquest mètode és molt finament i amb precisió, pel que fa a la sensibilitat de la pell manté una relació constant, són molt consistents i afligits amb desaparició resultats d'incertesa, dels quals el primer realitzat mitjançant la comparació dels diferents grups experimentals, aquest últim per demostrar fàcilment que calcular l'error probable del resultat mig; però fins al moment que varia relació, va permetre seguir aquestes variacions en Fine. De fet, tinc la relació més constant vist continuant obtingut en experiments, que han continuat durant mesos a les mateixes parts, si s'han fet tots els dies només uns pocs intents; de la mateixa manera decidit així en diverses ocasions, on s'han fet cada dia de molts intents, per la qual cosa va sorgir una influència substancial exercici, consulteu produeixen canvis graduals en l'equivalent, que consistia en general és que la part menys sensible dels detalls sensibles vi per l'exercici sembla que més ja que això va arribar a Equipe.

Per això és un avantatge d'aquest mètode abans dels dos anteriors en què no es limita a comparar la sensibilitat de la pell dins dels límits de distàncies simplement notable, però que es pot comparar a qualsevol distància; mentre que pot ser considerat en contra de la mateixa que es troba en els desavantatges que ofereixen són úniques dades comparatives de sensibilitat absoluta, mentre que el valor d'un sol perceptibles, o un nombre igual notable i no perceptible casos proporcionen la distància com una data, que és la sensibilitat absoluta donada la pell caracteritzat d'una manera absoluta. Per tant anem a haver d'acceptar, a la seva manera, cada un d'aquests mètodes.

Com fàcil passar per alt, és el procés, el que a cop de martell en el mètode d'equivalents, el mateix que en el mètode d'error mitjana, només que un fa que l'ajust dels dos cercles distàncies per la sensació no és la mateixa, però en diferents zones de la pell, i no té la diferència, però la proporció de les mides de comparació 8. No obstant això, res impedeix que, en el mètode de mitjana d'error en la relació de les comparacions de mida, digues distància normal de la distància i de la falta, i en el mètode d'equivalents de les desviacions de l'individu B-Distanzen del medi B com la distància com a tal en tant pura Error ∆ a prendre en consideració, i mitjançant consulta d'aquesta consideració és el mètode d'equivalents, bàsicament, només el més general el mètode de mitjana d'error, i aquest és un cas especial del mètode d'equivalents, el fet, on un contra en tots els llocs possibles, es un fet A-èsim a B-èsim pot fer això 1 sí a fer-èsim, de manera que el A com la distància a la distància normal que B passa tan lluny en la distància senyoreta. Això és evident perquè fins i tot el fet que les condicions de devolució de fracàs constant i les variables purs d'error del mètode de mitjana d'error en el mètode d'equivalents només és més general. De la mateixa manera com el mètode d'mitjana d'error, per tant, requereix el mètode d'equivalents diverses consideracions i precaucions que aquest mètode es relaciona amb la qual.

Molt important és en particular la inversió de cada comparació. Si, per. Exemple, l'equivalent a B -Lippe contra 1 determinat -Kinn, ha de ser substituït per un nombre igual d'atemptats contra l'equivalent a B -Kinn contra 1 -Lippe determinar tant els resultats encara que particularment en compte, però amb el temps tenir els mitjans, no

per obtenir un propens a errors amb un resultat d'un sol costat constant. Els meus "mètodes de mesura" es donen proves i explicacions suficients quant a quant és aquest advertiment. La mida de l'error constant es pot trobar per un simple càlcul aquí.

Lleis i fets fonamentals.

IX. La llei de Weber 1).

El setè capítol només acaba generalment pronunciat com un suport principal de la Llei de dimensió psíquica, la qual jo dono el nom de Weber, es discutirà amb més detall per les pàgines del seu significat, el seu raonament i les seves fronteres ara, fins al present fins ara sobre estudis proporcionen una indicació per fer-ho.

Es pot dir el mateix sota diferents formes que van sortint al respecte a la mateixa, dels quals, però per circumstàncies pot ser per a la referència d'una o altra forma convenient.

1)

Quan es tracta de S. 42 ff. 146 ff revisió pàg.

En primer lloc es pot dir que una diferència de dos estímuls, també va agafar com un increment positiu o negatiu per un o altre dels estímuls, és sempre la mateixa percepció tan gran, o és la mateixa diferència sensació Empfindungszuwuchs quan la seva relació amb els estímuls, entre els quals es fa, o llevat que es pren com un increment si la seva relació amb els estímuls, que es meriten, segueix sent el mateix, ¿com canviar també la mida absolut. Així que z. B. és només sentir tan fortament un increment d'1 a un estímuls, la força s'expressa per 100, com un increment de 2 a un estímuls en la força de 200, des de 3 a un estímuls en la força de 300, etc.

Equivalent a la paraula anterior de les següents expressions més curtes: la diferència sensació Empfindungszuwuchs segueix sent la mateixa quan la diferència d'estímul familiar o parent Reizzuwuchs segueix sent el mateix; i: la diferència sensació Empfindungszuwuchs segueix sent el mateix, si la relació dels estímuls segueix sent el mateix; on vostè ha de recordar és (veure Fig. Sec. VI.) que la constància de la diferència d'estímul familiar o Reizzuwuchses com a la inversa, donat per fins i tot la constància de la relació entre els estímuls, el que va permetre l'última expressió de la llei del lloc el primer a establir.

Finalment també pot expressar la llei com pel que fa a la discussió conceptual de la sensibilitat diferència en el capítol 6: el simple sensibilitat diferència està en proporció inversa a la mida dels components de la diferència, la relació segueix sent el mateix el mateix per a totes les mides. (És el que va dels tons en l'altura d'un moment quantitativa de qualitat afegit) Un pot la llei en àrees de sensacions intenses i extenses, i en el primer per les pàgines de la força i l'alçada de preveure, sense que se'ls permeti sostenir a priori titulat la mateixa llibertat condicional en les àrees especials de la sensació alhora es consideri vàlida per a un altre, però en tots els àmbits, es requereix una investigació especial.

Quan se li va preguntar si la llei en àrees extenses de sensacions que va confirmar

per l'estímul i la diferència d'estímul en la dita de la Llei de substituir la mida de l'extensió i ampliació de la diferència, que són interpretats per l'ull o els òrgans del tacte. Es trobarà confirmar la llei si z. B. amb dos doble de llargues files de diferència ha de ser el doble de gran que fins i tot a penes perceptible, o més generalment a aparèixer la mateixa mida.

Pel que fa al nivell de sons és el nombre de vibracions, que és responsable per la mida de l'estímul.

Amb la precisió de la Llei de l'exactitud d'algunes inferències s'estableix per si mateix; i la prova que aquestes conclusions es confirmen en l'experiència, ha de ser considerada com a part de la llibertat condicional de la llei. No obstant això, en lloc de a continuació, introdueixi en abstracte, prefereixo estar fora a les verificacions especials de la llei en les diferents àrees i es refereixen a això, sobretot en el camp de la percepció de la llum.

Pel que fa a la història ja he comentat que EH Weber encara que no és la primera que té la llei mai parlat i provada, però el primer que va pronunciar en una certa universalitat, provat i presentat des del punt de vista de l'interès general té , Ell es basa en experiments amb diferències a penes perceptibles de pesos, línies, camps, que, com es pot notar exemples dels tres llocs principals de la sensació, la intensitat, l'extensió, l'alçada, mai pot entrar en qüestió, que són tan justifica més llargs que anomenem la llei després del seu nom. Tot i que té, subjecte a la mateixa investigació no molt a fons pel mer interès casual en el que prèviament lligada a la llei, sinó pel que dir els punts de totes les investigacions encara més per la seva pròpia donada. Per tant, poso a la seva informació sobre el progrés, literalment, abans de procedir als nous estudis sobre la llei, que es va fer necessària després que es va fer la reclamació a què es presumeixi el seu suport del mesurament psicològic, des de llavors s'han presentat a enfortir i ampliar, d'acord amb la és més pesat i té diverses coses per donar-li suport. La importància fonamental de tenir la llei en aquest sentit per a nosaltres, faré tot el que han conegut d'abans i els fets més tard, estrangeres i pròpies, que l'referència té a llibertat condicional pel que fa als límits de la llei, si és possible l'informe complet.

Després d'unes vistes generals vorgreiflichen sobre és a admetre que encara li falta molt d'un període de prova a fons i l'auto-examen de la llei. La majoria en aquest sentit es fa en relació a la sensació de llum intensa, sensació d'intensitat del so i el to, sensació de pesadesa de pesos i en el camp de la proporció. És clar a tot arreu de la llei de límits més o menys àmplia. Pel que fa a les sensacions de temperatura, encara es considera com a problemàtica; en àrees extenses de les sensacions tàctils que intenta parlar més aviat contra que per la seva validesa. Pel que fa a altres àrees de la sensació Actualment no hi ha experiments.

L'acte-reportats Weber.

En general, Weber parla com al fet de la llei en el seu tractat sobre el sentit del tacte i el sentit comú de p 559 sota el títol: "Sobre les diferències més petites en els pesos, que amb el sentit del tacte, la longitud de les línies que, amb la cara i els sons que podem distingir les audiències ", d'acord amb algunes de les disposicions especials

d'aquesta manera:" M'han demostrat que l'èxit és el mateix en les determinacions de pes, es podria suposar unces o soldadures, perquè no prové del nombre de Grane en el qual formar el sobrepès, però si la preponderància de la 30a o la 50a del pes fa, que es compara amb un segon pesos. Només així és amb la comparació de la longitud de dues línies i l'altura de dos tons 2 ). No fa cap diferència si es compara línies sobre 2 polzades o que són 1 polzada de llarg quan primer un i després l'altre considerades i no tots dos poden veure al mateix temps un costat de l'altre, i no obstant això la peça a la qual una línia dels altres domina, en el primer cas de nou tan gran com aquest. Per descomptat, si les dues línies propers entre si i entre ells es troben prop de paral·lel, de manera que si es comparen només els extrems de les línies i investigat fins a quin punt una línia, l'altra coronada, i aquí, no és llavors només una qüestió de què tan gran la peça superior del línia és, i el prop les dues línies avui. - També en comparar el nivell de dos tons no dependrà de si les dos tons a 7 nivells són superiors o inferiors, si ho fan no només es troben al final de la fila de to, on és la distinció precisa diferències menys tonals és difícil. Per tant, el que és important aquí no està en el nombre de vibracions, que té un to més que l'altre, sinó en la relació entre el nombre d'oscil·lacions dels dos tons, comparem "......

2) Delezenne

en Recueil des travaux de la soc. el SC. de Lille en 1827 en Ausz. a Bull. sc. nat. XI, pàg. 275 i en Repertor de Fechner. la física experimental. Leipzig, 1832. Vol. I. p. 341 "La concepció de les relacions de mides sencers sense que un té les mides mesurats per una escala més petita, i es va assabentar de tota la diferència per saber tant, és un fenomen psicològic molt interessant. En la música, resumim el tonal sense saber les freqüències, en l'arquitectura de les relacions de variables espacials sense tenir ells determinats per polzades, i així com tenim en compte les variables de sensibilitat o mides de força així successivament en la comparació dels pesos. " Documents Experiència Tocant al qual Weber basen la seva llei, pel que és respectar les relacions tonals i lineals únicament la declaració general en el front de la mateixa, però el pes d'un deure d'observar TATSA-chen tancar amb la lleialtat incondicional d'observador. Pel que fa a les relacions en pes estan en els seus intents s. Programa Collect. p. 81 Troba 86 f ..

Weber distingeix dues formes experimentals, aquell en el qual es farà només la sensació de la pell en la impressió dels pesos forts i més febles a la resta posat sobre la taula la mà en la reivindicació, l'altre on el sentit de la força muscular aplicada a l'elevació del nivell dels pesos de forma simultània amb aprofitat és a mà es cancel·larà amb els pesos. Em va agradar ara 32 unces o 32 dracmes aplicar-se com un major pes, de manera que es va mantenir, però, en dues modalitats de prova que encara tot just perceptible diferència relativa per als pesos més petits prop de la igualtat, i es promediaron per a 4 persones i dos pesos en el primer Tentativamente 10.1 ( unces o dracmes), en el segon 3,0. (... Progr coll p 86) La descripció detallada dels seus experiments és la següent:

"En piurimorum hominum Manibus, mensa quiescentibus, Pondera duarum librarum collocavi, tabulamque papyraceam interposui. Postea, insciis illis, pondus alterutrum imminui, manusque pondera diferents MUTAVI, Levius nimirum pondus nunc ad Dextram nunc ad sinistram transferendo. Saepe etiam pondera un Manibus ablata Denuo iisdem Manibus imposui, ita quidem, ut homo no suspicari potuerit, set tantum tactu percipere, menjar en quonam latere pondus gravius collocatum. Gireu si homo iteratis periculis et mutatis saepe Manibus gravius pondus 1 leviori Recte discernebat, notavi ". »Postea eadem Experimenta en iisdem hominibus iterabantur, hoc Mode tamen, manus ut et Manibus simul Pondera, extollerent, et pondera Manibus pensitarent. Quo facto, si INVENTUM un jo est, en Quanta ponderum diferenciació DIVERSITAS eorum certe Cognita fuerit, iterum notavi, numerosque, differentiam ponderum exprimentes, inter es comparavi ".

Segons l'informat per diverses sèries de proves, que es refereixen a diferents condicions, com la seva llei, després viatja Weber pàg. 91 va continuar: »No silentio praetereunda sunt altres coses Experimenta, quibus probatur, Tactum et coenaesthesin etiam en observandis ponderibus multar minoribus eadem inter es esse ratione, quam si librae duae Seu. Triginta duae unciae cuilibet Manui imponuntur. Eorundem enim hominum Manibus, quibus antea duo pondera Triginta diiarum unciarum imposueram, Nuno pondera Triginta duarum drachmarum IE octavam ponderis illius contradicció imposui. Etiamsi suspicatus eram, Fore, ut difierentiam ponderis Duorum corporum octies minorum no tam clare sentirent, experimentis probatum est, differentiam minorum ponderum tactu no camuflatge menys subtiliter de distingir, quam differentiam eandem majorum ponderum.

Quatuor afferam experiinenta hoc probantia. Postquam nimirum quattuor homines, quo numeris signare Lubet, Pondera llavis, Triginta duabus unciis Constantia, aequalia, Manibus immotis Imposita, comparaverant, alterutrum pondus Magis magisque imminuere coepi, usquedum bomines Illi differentiam ponderum animadverterent. Qua diferenciació notata experimentum idem hoc Mode repetii, ut pondera Manibus tollerentur, adeoque simul et opera tactus coenaestheseos musculorum aestimarentur. Quo facto diferenciació ponderum, quae illorum observationem fugiebat, iterum notata est ".

"Nunc boig majorum ponderum llavis Pondera, Triginta duabus drachmis Constantia, eodem avió Mode adhibui, differentiasque ponderum en experimentis no observatas, sensum Scilicet fugientes, annotavi."

"Lam si differentias ponderum graviorum et leviorum observationi nostrae subtractas compares, easdem paene mengen observabis."

Nombre hominum, vel differentia mínims unoiarum en quibus drachmarum experimental, Manibus impositaMenta Instituta rom, en qua DIVERSITAS ponderis sunt. percipiebatur.

1. tactu. ....... 32 UNC. 17 UNC. Differt 15 UNC. Tactu et coenaesthesi 32-30 1/2 - - 1 1/2 tactu. ....... 32 dracma. 24 dracma. - 8 dracma.

Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2 2 tactu. ....... 32 UNC. 22 UNC. -. 10 UNC Tactu et coenaesthesi 32-30 1/2 - - 1 1/2 tactu. ....... 32 dracma. 22 dracma. -. 10 dracma Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2 -. 3 tactu. ....... 32 UNC. 20 UNC. -. 12 UNC Tactu et coenaesthesi 32-26 - - 6 tactu et coenaesthesi 32 dracma. 26 dracma. - 6 dracma .. 4 tactu. ....... 32 UNC. 26 UNC. - 6 UNC. Tactu et coenaesthesi 32-30 - - 2 tactu et coenaesthesi 32 dracma. 29 dracma. - 3 dracma.

1) la llum. 3) Una descripció detallada de les confirmacions de la nostra llei en les àrees de intenveuen lleugera sensació que tinc en els tractats de Saxon. Societat de Ciències XX, matemàtiques i educació física. Cl. Vol .. IV p 457 i següents sota el títol:. "Sobre un escenari Grundge psicofísic, i la seva relació amb l'estimació de l'estrella de les mides" donada, a 1859 amb una ràbia la nit a la mateixa societat informa ff p.58, of. que els tractats Reprodueixo aquí l'essència amb algunes addicions.

3) Quan

es tracta de S. 149-160, 178-186. Revisió S. 152-168. Psych.

Maßprinzipien, S. 181 i ss.

La llei està en el domini de la percepció de la llum ja en experiments anteriors de Bouguer, Aragó, Masson, Steinheil ocasionalment en relació amb altres investigacions, han estat recentment, declarat per mi i Volkmann; que s'han tingut en compte tant früherhin però.

Totes les confirmacions anteriors de la llei es basa en el mètode de les diferències a penes perceptibles, a part de la de Steinheil, que es basa en el principi del mètode d'error de la mitjana, i el període de prova indirecta, que la llei s'ha trobat en els aproximadament la mida de l'estrella.

Com meves pròpies proves, tot i que no presenten la llibertat condicional més nítida, però més fàcil de la llei, i el primer coneixement experimental de la llei m'ha lligat a ella, pel que aquí vaig a fer un nou començament amb ella i fer que l'explicació general de la llei en la ment.

Al cel halbbedecktem a trobar més fàcilment un parell de núvols matisos veïns que ofereixen només una diferència TrackWise per a l'ull, o un núvol, que només difereix prou feines perceptibles des del cel raó. Després vaig passar dos d'aquests components d'una diferència de la llum amb prou feines perceptible en el cel als ulls, em vaig prendre unes copes grisos als seus ulls, com ho són ara a tenir per a l'ús de

persones amb els ulls a la llum tímids als òptics, cadascuna d'elles, just abans de la presa ull, però només després d'una prova fotomètrica superficial, aproximadament un terç, tant plegada com a màxim 1/7 per l'esquerra de la llum. Suposem que en tot just assumit els seus ulls ulleres a la llum de cada component en setena reduïda, de manera que la diferència es va incorporar a aquest en tant terç va reduir, i era natural suposar que la diferència de manera molt debilitat des que prèviament era tot just perceptible, imperceptible per l'afebliment, o si per no arribar al límit de perceptibilitat abans d'aplicar les ulleres, seria almenys notablement indistint. Per tant, encara que no es va presentar. La diferència es va mantenir almenys no tan notable que abans, i d'altres que jo podria fer l'experiment, es van declarar en el mateix sentit.

El mateix experiment es va repetir amb ulleres simplement plegades utilitzant un ull a l'extrem de l'altra, on els components juntament amb les seves diferències a un màxim de un setèvan enfonsar, la diferència va seguir sent almenys tan notablement.

Finalment també va ser afeblit pels vidres de colors, amb qui vaig anar a part segueix sent considerablement més gran foscor, el mateix resultat. Aquí, per descomptat, no pot ser combinat núvols matisos diferents colors o un núvol sobre el cel blau a l'ull, perquè els colors gots expressen una absorció relativa diferent en diversos colors.

Observem ara que encara que la proporció dels components i la present la diferència relativa de la mateixa es va mantenir sense canvis en el debilitament de la diferència absoluta dels components en els experiments anteriors, per la qual cosa haurem de veure en la vistositat intacta duradora de la diferència una confirmació de la nostra llei.

Per primera vista podria de fet sembla molt notable i en contradicció amb l'experiència quotidiana que un, per 1/3, 1/7, sí que diferencia fotomètrica molt més despentinada, almenys, només per ser la sensació de manera notable, ja que sense debilitament ; ja que tots els dies veiem diferències de llum disminueixen i desapareixen pel debilitament de si mateix. Però cal la condició de la llei no veu en què només crida l'èxit, i en què es du a terme per si sola, és a dir, la diferència de la llum en el seu debilitament 1 sense canvis en comparació amb la seva, en la mateixa proporció amb components atenuades reserves. Calent el cas del compliment d'aquesta condició, el primer gran esdeveniment. No obstant això, pot ser la diferència encara debilitar d'una altra manera, el fet que el component més fort a través única desacceleració, o el més feble està sent liderat pel sol augment de l'altra. En aquest cas, el segon cas principal que calent, aprèn la diferència amb el seu atenuació absoluta al mateix temps un debilitament en proporció als seus components; i després accepta, de fet, com pot ser per més tard experimental demostrar fàcilment en Übeinstimmung amb l'experiència en general, la perceptibilitat de la diferència a partir de, i es contreu quan aproximació suficient dels components entre si per complet.

Aquests dos casos importants encara pot ser un tercer cas principal afegir que és capaç de proporcionar a la llibertat condicional directe de la nostra llei pel primer

reconeixement indirecte: a saber, que dues components, en lloc de canviar en la mateixa proporció, afegit un plus igual o el mateix import deduït és. En aquest tercer cas, la diferència absoluta roman en oposició a la primera, de la mateixa, els canvis relatius. Disminueix quan afegim els components d'un plus idèntiques, augmenta quan descomptem la mateixa quantitat de la mateixa.En la mesura que la llei no vincula la mateixa vistositat en la igualtat de l'absolut, però la diferència relativa, haurem d'esperar sota la suposició que és cert que en el nostre tercer esdeveniment principal de la vistositat de la diferència no segueixen sent els mateixos, tot i que la diferència absoluta presa segueix sent el mateix; que més aviat augmenta o disminueix en funció de la mateixa Plus infligit o la mateixa serà deduït.

Per provar ara que això realment es comporten de manera; que requereix no només un experiment ideat particularment, encara que lleugerament ja també cau confirmat per proves.No obstant això, se'ns ofereix el mateix camp de visió, que ens ha servit fins ara, en una experiència quotidiana és una confirmació suficient.

A la nit, tothom veu l'estrella, a plena llum del dia, no ho fa fins i tot estrelles com Sirius i Júpiter. No obstant això, la diferència absoluta en la brillantor entre els punts del cel, on les estrelles són, i els llocs dels voltants segueix sent tan gran com en la nit. És només la intensitat d'ambdós infligida per la llum del dia a un igual Plus.

Potser caldria l'èxit dels nostres primers experiments amb els núvols matisos poden ser interpretades en el sentit de: la diferència a través de les ulleres fosques tenia el mateix estat, però, debilitat en condicions molt forts, però encara estat absolutament present, i per tant ell tenia absoluta també encara en la consideració de la seva existència ha de ser reconeguda sense que havien necessitat per fer l'àmplia visibilitat contínua d'un Fort conservant la mateixa mida relatiu depenent. Però es pot veure en l'experiència anterior, que l'existència d'una diferència absoluta de llum de cap manera suficient per fer-ho perceptible, de manera que les diferències absolutes fins i tot molt importants desaparèixer del tot l'ull quan tenen una mida relatiu molt baix. Ningú va a mantenir la diferència en la brillantor de les estrelles Sírius i Júpiter des del cel baix que envolta a la nit, i ningú serà capaç de descobrir aquestes estrelles de dia amb èster atenció afilada; per la qual cosa la reclamació pot semblar sorprenent, la diferència de lluentor és la mateixa en dia encara tan grans com en la nit del medi ambient. De fet, ell és físicament, mentre que ell està en la sensació completament nul·la, sí molt menys que zero, ja que la mateixa fins que es necessiti una certa ampliació abans d'arribar al punt en què es troba en forma notable.

Un per cert no ha de contenir prop simplement en punts de llum limiten el fenomen. Els continus intents de líder amb l'ombra en comptes donen l'oportunitat més convenient per observar el mateix fenomen de superfícies clares de qualsevol expansió en diferències absolutes importants; sinó també les experiències de la vida quotidiana poden citar de nou a aquest respecte.

Com se sap, les xifres de pintures a l'oli envernissades en daguerreotips, plaques pintades, taules lacades són u. Com. Pel que reflecteix els llums completament incognoscible. Bé depèn, com sabem, la intensitat de la llum especular reflectida no de la coloració o la foscor de la superfície de la qual està tirada cap enrere a partir de,

però al mateix substància només per la suavitat del mateix, i l'angle d'incidència; Així afegir el més fosc i parts més brillants dels personatges i la raó un increment igual a, i per tant fa que les diferències entre ells irreconeixibles.

L'anterior hauria de ser suficient ja que la llibertat condicional de la llei en general. Però, pot realment vàlida per exactament?

Amb diligència, ja he dit que la diferència de núvols matisos almenys això semblava notablement quan es veu amb les ulleres fosques que a primera vista. Per a alguns d'ells, que vaig haver de repetir l'experiment, el va trobar amb ulleres fins i tot una mica més nítides que sense ulleres, i jo, sovint sembla, encara que no sempre ho faci. Un pot estar segur a partir de llavors, en tot cas que una diferència de llum no és com vostè vol tenir la més fàcil d'esperar perd pel debilitament de la seva mida absoluta mentre es manté la grandària relativa de perceptibilitat. Però fins i tot una victòria en vistositat això seria almenys una desviació de les lleis, que construeix vistositat coherent a la constància de la diferència relativa.

A més ara del fet que això pot modificar Irradiationsverhältnisse podria entrar en joc, també podria ser una il·lusió subjectiva mentre que pensa, d'aquests que un estaria inclinat a mantenir una diferència apreciable igual per apreciable, llevat que sigui, però en proporció a l'afeblida les impressions dels components. Per ara, d'il·lusions subjectives possibles independent, per aconseguir un resultat, combino el següent contra-prova amb els intents anteriors.

Buscant, mentre que jo tinc les ulleres davant dels ulls, la schwächstmöglichen, a penes perceptible preuada, per diferència, que trobo al cel, i després prendre les ulleres de lluny dels ulls. Si la vistositat ha augmentat en els vasos irgends considerablement, de manera que les ulleres amb la diferència amb prou feines perceptible han de desaparèixer després de la retirada de les ulleres. Però he pogut en diverses repeticions de l'experiment, amb les ulleres plegats simples i dobles, sense trobar mai una diferència encara tan feble que no podia ser vist, fins i tot després de l'eliminació de les ulleres, encara que només la primera impressió d'una mirada momentània havia passat, des de quin lloc colpejat per la llum incident sobtat més fort després de la retirada de les ulleres. I fins i tot en fer el mateix sabré pel sobtat canvi de la llum d'una momentània Undeutlicherwerden la diferència, però el que si tant passa ràpidament.

Tots els experiments esmentats anteriorment segueix sent imprescindible l'ús de diferències mínimes, que tenen el caràcter d'alguna cosa notable. Perquè, malgrat la llei, com ara continuar per demostrar una expansió de grans diferències permisos, així que no és fàcil de provar directament a aquests. El judici sobre si aquestes són les mateixes amb i sense ulleres és clara, molt insegura i tremolosa, i és, sens dubte influenciada per la majoria de les circumstàncies. També pot fins i tot quan s'utilitza només diferències a penes perceptibles, com es va assenyalar anteriorment, estan subjectes al veredicte sobre la igualtat de les mateixes il·lusions, encara que de cap manera es poden prendre tan important com en l'aplicació de les diferències més grans. Però el principal avantatge és l'aplicació diferències molt petites és que la combinació de l'experiència va permetre als contra-experiments a punt de fer

independentment dels judicis sobre la igualtat o la desigualtat, i fundar la conclusió simplement en l'existència de la diferència de la sensació, el que no es pot enganyar tan fàcilment com en la igualtat. Si la diferència schwächstmögliche, que encara es reconeix sense ulleres, segueix sent reconegut amb forts ulleres fosques, i per contra, si la diferència schwächstmögliche, reconegut amb una forta ulleres fosques, encara es reconeix, es troba en una mena d'evidència objectiva, que la diferència pot guanyar o perdre les ulleres en qualsevol irgends nivells significatius de perceptibilitat.

En qualsevol cas, la combinació de l'experiència amb el comptador a prova la possibilitat de desviació de la força de la llei dins dels límits de la intensitat de la llum, en la qual el període de prova s'ha celebrat, el va marxar ni en apropar total foscor, fins i tot a llums molt enlluernadores fins i tot tancat en límits molt estrets. Mentrestant, en ordre, però no sense restriccions validesa de la llei al·legat o demostrat, però una desviació d'ella, almenys per a l'experiment, tant cap amunt com cap avall, sens dubte. I abans d'entrar en les comprovacions addicionals, que serà útil per parlar d'aquests límits de la llei, ja que les verificacions a si mateixos només pel que fa als límits prenen amb i poden ser compresos.

Certament vermöchte Ningú, fins i tot si l'observació podria fer sense perill, els llocs en què el sol es pot veure (almenys a gran civils dels mateixos) a simple vista, però, cada un d'ells perceben amb ulleres fosques. Però si la llei s'estén als més alts nivells de llum, de manera que la revisió seria tan fàcil distingir a simple vista de la raó per la llum ambient que amb la concurrència de les ulleres fosques. És un lloc indiscutible en tant intensitats de llum més baixes una desviació de la llei en el seu lloc, probablement, a tot arreu de l'ull se sent enlluernat, encara que en certs experiments aquí a bastant deficient.

Per tant, pot ser possible que en núvols molt brillant il·luminació realment un petit guany es fa en l'explicació de les diferències en els tons núvols a través de les ulleres fosques, però es pot després dels fracassos de la combinació d'assaig i comptador d'intents merament un guany molt poc per al que l' en experiments amb moderadament brillant objectiu núvols il·luminació meu no ha deixat que s'ha establert; perquè els experiments amb llums molt enlluernadores Certament no puc calmar i fer amb bastant freqüència causa de la gran irritabilitat dels ulls per poder dir alguna cosa sobre el que pugui amb seguretat.

El Tocar límit inferior, de manera que les llums des del principi una que si volia anar amb l'enfosquiment dels vasos fins a l'extrem, a tot arreu res, i per tant també hi ha diferència es pot veure, seria també apareixen sense ulleres, fins i tot tan gran i ser; i que per tant el principi de continuïtat ja té per claredat sensació disminuïda quan aquest límit és molt s'aproxima, així com l'experiència confirma. De fet, com una diferència per ser tan gran com ell vol, pel que sempre serà capaç de trobar un grau d'enfosquiment dels vasos, en què apareix com una borrosa sense ulleres. Les mateixes taques solars, que són significativament en gots moderadament fosques, són de nou molt indistinta en les ulleres fosques i finalment completament incognoscible.

Així que en lloc de ser capaç de mantenir una vigència il·limitada de la llei, només podem dir que és fins ara confirmat en els límits bastant amplis de la intensitat en què

es mou el comú veure que una desviació d'acord amb les declaracions dels experiments Les lleis no poden ser verificats.

No obstant això, es pot deduir ja de per si una forma, des de la direcció oposada de les desviacions amunt i avall de la validesa de la mateixa en els límits del mitjà. Durant una llum intensa, la claredat creix un debilitament, en molt baixa millorant components en les mateixes proporcions. Així que ja ha de ser des del punt de vista d'un cert interval mitjà en el que segueix sent el mateix sense canvis a través de l'enfortiment i debilitament matemàtica. Només que la gran expansió de l'interval no podia preveure després d'aspectes merament matemàtics.

He precedit els experiments anteriors, no només perquè era el, a la qual jo mateix vaig caure primer a la consideració de la llei abans de mi que era fins i tot abans en aquest sentit, Avanç conegut, sinó també perquè són particularment còmodes, cada un fàcil accés i que són tant concloent que qualsevol altre pel fet general de la llei, bàsicament. Només es té ni la determinació, ni la preservació uniforme, ni modificacions els tons clars en el seu poder, per tant, no poden els tres casos principals produir qualsevol ordre; i des d'aquest punt de vista, però, recomana concurrència ni altra Verfahrungsarten afegir l'experiment d'observació.

Ara hi ha molt diferents maneres. Per produir llum de diferents tons de gradació a les diferències a penes perceptibles un contra l'altre, després que la prova pot prendre diverses formes. És molt fàcil de produir amb tons schwächstmögliche tinta sobre pergamí, encara que acaba de donar tan poc com els núvols que ombreja una diferència mesurat, però tenen l'avantatge de la conservació uniforme, qualsevol gradació i despeses d'enviament per davant.

De fet, tracte i la prova de comptador recentment vaig repetir en tal rebut l'ingrés apropiat com abans els matisos núvols. Fins i tot amb enfosquiment combinacions de vidre que només després del mesurament fotomètrica precisa centèsimes llum de transmissió, m'adono després vaig mirar a través d'un breu període de temps, ni els tons schwächstmöglichen que només acaba de trobar a simple vista visible. Només l'intent s'ha de fer de bona llum del dia; perquè quan em poso a la llum del llum d'estudi, en el qual jo estic acostumat a escriure, l'ombrejat és el mateix apagada totalment incognoscible; però, una apagada de 1.12 o més, encara pot aparèixer amb la major claredat i sense apagada.

Una altra més simple i més convenient, al mateix temps, certs mesuraments Direcció permís i de l'esmena pels tres casos principals més capaç Versuchsweg no proporciona a l'aplicació de dos veïnatge ombra és que un generat per dos llums o llums del mateix objecte per la relació fotomètrica de tots dos ombra Només lleugerament regulada, sinó també fàcilment donada mesurable utilitzant les mateixes fonts de llum brillant a través de la relació recíproca dels quadrats de les distàncies de les dues fonts de la seva ombra és, però, la igualtat fotomètrica de les fonts per la mateixa lluentor de les ombres a les mateixes distàncies de la mateixa bewährbar fàcil i per la neteja de les llums o cargolar els llums es poden fabricar. No obstant això, és en general més convenient, en lloc de dos ombres per prendre l'ombra i el terreny

circumdant com a components de la diferència de la sentència de la llei a l'ull, ja que la proporció de l'ombra a la, la mateixa en la seva totalitat envolta, bàsicament, és encara més fàcil avaluable, en el qual, d'ara endavant elegit, Provisionalment, més específicament, la següent pot ser considerat.

Sigues el dues fonts de llum L, L 'i L' aquell la ombra desitja contemplar. Aquesta ombra segueix sent de l'altra llum L, el terreny circumdant de les dues llums, L, L 'il·luminat. Es trasllada a la llum L 'cada vegada més lluny de les ombres d'intercepció panell mentre L s'atura, la raó per la qual envolta l'ombra rep un subsidi d'il·luminació cada vegada menor per l',i, finalment, és tan petita que és imperceptible per a l'ull per la qual cosa l'ombra en el qual envolta bàsicament desapareix. En arribar a aquest punt, només cal un petit desplaçament d'una de les dues llums o perns de les dues llums en sentit correcte, fent d'ell simplement notable.

Ara vostè en primer lloc el judici de repetició i la lluita contra l'experiment amb les fosques ulleres d'aquests espais; i així la llei com el límit inferior de la llei és només podem afirmar caracteritza.

En lloc d'afeblir als dos components d'acord amb les mateixes condicions a través d'ulleres fosques després poden tenir la mateixa atenuació causant amb això que tant la llum de fonts 'L, L afegeix en cada vegada més gran, però la mateixa proporció behaltende, distàncies des del panell de l'ombra de recol·lecció. Això és el que va succeir en els següents experiments. Aquí també la direcció del procés de la forma s'ha invertit de manera que, en lloc del corrent per observar la perceptibilitat constant de la diferència com un èxit de la relativament mateixa atenuació dels components, inverteix això es va observar com un èxit de la producció de la mateixa perceptibilitat, com és evident a partir del següent, sorgirà.Com a resultat, el nou Tentativamente és més aviat per complementar i control, com una repetició de l'anterior.

Des dels meus ulls molt debilitats no podien participar en experiments similars, en els quals es necessita l'atenció més extenuant i l'escrutini més nítida fins i tot a la traça interpretat la desaparició o reaparició ombra incipient, per la Volkmann té per consulta d'alguns altres observadors amb bons ulls el que es nomena adoptada. Seguint l'essència del procediment i els resultats.

Un verticalment davant d'un tauler de vareta tapat vertical tirar sota l'acció de dues fonts de llum L, L 'dues ombres al tauler. La font de llum L, 1 estearina d'ardor, obtingut en un determinat distàncies de la taula, i l'altre, la mateixa intensitat de llum va ser declarat per la fotometria amb els de camins duals, ara tan enrere empès per un dels co-observador del panell fins que el de els observadors aguts previstes ombra es va llançar, va deixar de ser tot just perceptible. Per a aquest propòsit, tenia als ulls de Volkmann, la distància de la vela L'de l'ombra 10 vegades pugen a tant com la vela L, és a dir, la diferència de la il·luminació, on l'ombra va deixar de ser tot just perceptible, centèsim ser la il·luminació absoluta. La mateixa proporció de distàncies i per tant la il·luminació, on aquest punt va entrar, però es va trobar fins i tot amb molt diferents intensitats absolutes d'il·luminació, que bemerktermaßen en part pel canvi de la intensitat de la flama en si, s'obtenen en part per la flama L en

major o menor es va afegir distància del panell. Sempre tenia la distància la flamaL 'significativament 10 vegades ascendeixen a molt perquè les ombres fins al punt de desaparició. Així que l'intent per part d'una intensitat de la il·luminació era L igual a 0,36 per intensitats = 1, = 2.25 = 7.71 a 38.79 variada, com 1 la il·luminació per un estearina en 3 distància decímetre de la pissarra blanca s'aplica, sense que la relació de la distància de l'altra font de llum per al panell perceptible o substancialment no el contrari. Només amb la intensitat més feble (0,36), una caiguda menor significativa va tenir lloc, és a dir, la distància de la llum L 'tenia una mica menys de 10 vegades la distància de la llum L quantitat (després de la taula de resultats de les 9-, 6 vegades) a deixar les ombres desapareixen per la present començat a ser, sens dubte, el límit inferior, que té la validesa de la llei per excedit l'experiment.

Per raons de brevetat, m'he referit en aquesta il·lustració només fins al punt de la desaparició. En realitat, però, la font de llum era fins al punt de desaparició al voltant de L'alternativament cap enrere i hergerückt de manera que es va obtenir el més estretament possible entre els punts de la desaparició i reaparició de l'ombra del punt de Ebenmerklichkeit; i ja que el desplaçament de la font de llum L 'per un company dirigit només a la reputació de, amb els ulls i l'atenció a la percepció de l'ombra, l'observador que va ocórrer, la fixació definitiva de la distància es va dur a terme sense el coneixement que la part de l'observador, i per tant no podia tal coneixement es influenziert, de manera que el resultat d'aquestes proves és tan inequívoca.

Aquests experiments són emprats per Volkmann mitjançant consulta del Prof.

Knoblauch, el Dr. Heidenhain al pavelló i el Dr. Jung de Berlín, i es repeteixen fins a cert punt en la meva pròpia presència. I sorprenentment, es va trobar en tots aquests observadors una mica sobre 1/100 del valor d'il·luminació fluctuant absoluta de diferència a penes perceptible de nou.

No obstant això, aquest mètode no deixa gran nitidesa en els experiments individuals a la llum L 'dins d'una certa amplada, que inclouen Volkmann 1.10 pot agradaria ser el Dislocate distància total, sense saber exactament on és el punt de Ebenmerklichkeit ombra fixar; per tant, en general, per a cada observador, l'agent es veu des de diversos experiments com autoritat; però els resultats individuals han fluctuat sovint molt poc sobre el medi, i la incertesa que queda després dels agents és molt baixa.

Aquest Tentativamente l'ombra correspon al primer esdeveniment principal; comprensible, però també pot ser fàcilment el segon partit en què un s'acosta a una llum sola sense l'altre del panell o lluny de, més clar o s'enfosqueix; el tercer en què es destaquen les dues ombres, que donen una diferència, o una ombra i terra juntament amb una tercera llum prou brillant, podent així dur una diferència molt significativa per a l'ull desapareixerà.

Quant a la seva pròpia i em va conduir a través d'assajos. En qualsevol cas, no són molt nou sota el Vorbemerkten ja d'entrada, però el seu lideratge encara podria ser útil fins i tot després que l'empleat anteriorment, sempre que s'empren de forma independent dels mateixos, i amb algunes modificacions, el que contribueix a garantir

i explicació de la llei. Però ara fins i tot l'essència de la qual es va a afegir al que ha estat de mi les verificacions prèvies conegudes gradualment. En primer lloc Bouguer té per s. Traité d'Optique sud la gradació de la lumière parell. Lacaille 1760 pàg. 51 l'experiment amb les ombres que desapareixen d'una manera molt similar emprat com Volkmann 4), descriu la mateixa sota el títol i: "Observacions faites aboquen determiner, font de la Força ilfaut qu'ait uneix lumière abocar qu'elle a resumir uneix autre disparaître més faible ".

4)

Em prenc la indicació de la reproducció literal de les seves paraules per Masson al Ann. de Ch. et de Ph. 1845. T. XIV p .. 148; perquè jo no era la signatura de Bouguer de fer una oferta.

Mentre que allà ell simplement el resultat d'un experiment amb una sola distàncies de les dues llums, després de la qual cosa una ombra en al voltant de 1/64 de diferència (en lloc de1/100 desapareix en Volkmann); sinó que dirà, aquest nivell de sensibilitat seria diferent depenent dels ulls de l'observador; ell creu, però, en veure que ell és independent de la intensitat de la llum dels seus ulls.

Després d'una exhaustiva sobre el missatge oral, indicant Masson 5) Arago va repetir els experiments de Bouguer i per tant també opera amb llums de colors. Arago mateix va explicar en el seu astronomia populars 6) positiu quant als mèrits de la llei, dient després de la confrontació Bouguer'schen Tentativamente, "que és també la quantitat absoluta de M i L és (les dues llums de Bouguer'schen experiment) Sempre intento donarà lloc al mateix resultat (la mateixa diferència relativa a penes perceptible) ". Però ell porta aquí no posseeix intents en relació amb el tema.

5) Ann.

de Chim. et de Phys. 1845. T. XIV. P. 150.

Hankel, Th. ÉS 168

6) Publicat

per

En el seu Mémoires sur la fotometria (Pàg. 256), que no depèn de la llei de tornada, però els ploms, com sembla, per al supòsit de la llei, els assajos, que demostren una influència del moviment sobre la visibilitat de la diferència, i jo haurà de citar a continuació.

Masson 7) ha arribat amb els seus experiments en llibertat condicional la llei casualment en un ampli estudi sobre la fotometria elèctrica. El seu mètode és enginyós i simple, i les seves especificacions permet la llibertat condicional emergir molt més nítida i més completa que la informació de Bouguer i Arago. Essencialment, va ser aquesta: Un disc blanc d'uns 6 centímetres de diàmetre, al sector un, per exemple, 1/60 de la circular betragend zona, algunes parts mn estava ennegrit en color beix registrar manera, estava en ràpida rotació

escalonats de manera que en virtut de Nachdauer la impressió visual de la part negre estendre a un anell o corona al disc blanc, que d'acord amb el conegut, aquesta prevalent, les lleis sobre les relacions de brillantor cossos en moviment ràpidament al voltant 1/60. era més fosca que la base disc blanc Ull, que encara és capaç de distingir l'anell de la part inferior, serà a partir d'ara serà capaç de fer una diferència que no té 1/60, encara percebre és la intensitat. Masson ara tenia un nombre de tals discos fan, en el qual la relació entre la mida angular del sector a la zona circular relativa 1/50, 1/60, 1/70 i així progressivament fins 1/120 era, pel que va ser posat en condicions, límits per determinar, entre els quals va caure el límit de sensibilitat. Per fer coincidir els resultats amb aquest mètode realitza el següent, que, en comparació amb l'anterior, al mateix temps, l'interès de mostrar que la llum es comporta instantània amb la llum constant en el tema de la llei d'igualtat.

7) Ann.

de Chim. et de Phys. 1845. T. XIV. P. 150a

Com és ben sabut, quan un suplent en sectors en blanc i negre dividit, il·luminat per la llum del dia o d'un llum, disc circular gira ràpidament, es desprèn d'un gris uniforme.Il·luminat en el seu lloc amb l'espurna elèctrica instantània, de manera que un veu completament distingits tots els sectors. L'aplicació dels dos tipus d'il·luminació, al mateix temps, pel que depèn de la relació d'intensitats, si es veu gris uniforme o de diferents sectors; El primer, quan la llum elèctrica és massa feble, aquesta última, si és prou fort. Per als ulls de diferents persones d'acord amb Masson, la relació d'ambdues intensitats d'il·luminació, en què el gris uniforme es produeix de manera diferent, però, continua sent la mateixa per a l'ull del mateix observador. Els sectors desapareixen i l'uniforme gris es produeix quan la il·luminació instantània dels sectors blancs de la llum elèctrica (el negre llançar cap llum significativa esquena) la mateixa no és una preponderància suficient informació sobre el color gris uniforme que es produiria sense la llum elèctrica, són que poden ser distingits per l'ull; i depenent de l'amplada relativa dels sectors blancs i negres, que canvia el gris, per tant, es requereix una forta il·luminació elèctrica diferent per a aquest fi en la mateixa il·luminació fixa. Pot l'ull després anterior Tentativamente tan sols 1/100 de diferenciar, pel que en cas de igualtat dels sectors en blanc i negre la il·luminació dels sectors blancs de la llum elèctrica és 1/200 de la seva il·luminació han de ser a través

de la llum permanent per aquesta il·luminació a través de la rotació el disc a un gris de la lluminositat mitjana fotomètrica es debilita. Els intents d'aquest mètode són emprats per Masson per a fins diferents per provar la nostra llei en gran esmena, però s'ha verificat amb els del mètode anterior, la conformitat dels seus resultats.

Els detalls dels seus resultats són Masson, primer pel que fa a la primera Beobachtungsme mètode, després de girar a la segona, de la següent 8): »In essayant Différentes vues, j'ai trouvé Que aboqui celles que l'sobre faibles Vaig considerar comme, la sensibilité 1 vaig variar de 1/50 a 1/70. Elle a été de 1/80 a 1/100 pour les vues ordinaires, et pour les bonnes vues de 1/100 a 1/120 Audela et. J'ai deux personnes apercevant Rencontre continuat distinctement La Couronne produite sud un disquet donnant li 1/120 " »In faisant varier l'intensité de l'éclairement, j'ai trouvé Que, quand il était suffisant, aboqui qu'on Poseu lires facilement dans inoctavo ONU, LA ne pas sensibilité pour un même variait individu. Ainsi, comme l'avait Bouguer reconnu, la de l'oeil est sensibilité indépendante de l'intensité de la lumière. J'ai fait de plusieurs Manières varier la puissance du raió lumineux réfléchi parell li disque. J'ai pris la lumière d'une Carcel placée à Diverses du disque distàncies, 1 temps l'parell éclairement ombrívola et Couvert; j'ai Opere à la lumière difusa après li coucher du soleil; j'ai la lumière employé solaire réfléchie heliòstats ONU parell, et j'ai quelquefois Rendu li BEAM divergents au moyen d'une Lentille. La distància de l'oeil en sans est disquet influeixen sud la sensibilité, pourvu qu'on pas une certaine limiti déterminée n'atteigne parell angle de l'soutenu parell la Couronne. " »Les résultats n'ont pas été MODIFICA, quand j'ai Change li compenetració Entre li disquet et la largeur du diamètre de la Couronne. J'ai employé de disques, dans la superfície lesquels parell parcourue li secteur noir était li tiers ou li quart de celle du Cercle. J'ai la partie noire placé au bord du disque, au centre, et Entre li Centre et la circonférence. En fi J'ai 1 même sud dispose Cercle plusieurs porcions noires appartenant à des secteurs ayant avec li Cercle des rapports differents, et j'ai li disquet employé no. 5 9). Dans tous les ques, la limiti de la sensibilité est restée invariable ". »In éclairant li disquet parell mòbil des Lumières colorées, j'ai pu Determiner Si La sensibilité de l'oeil variait avec la naturalesa de ratllades lumineux. Sauf quelques restriccions dont je aneu parler, j'ai trouvé la del que limiti de la couleur de sensibilité est indépendante. Ainsi, depenent vois aussi distinctement La Couronne au 1/100, soit Que li disquet j'éclaire parell la lumière naturelle, soit Que j'emploie colors Rayon ".

"J'ai produit des Lumières de Diverses couleurs en faisant passer au travers de Verres colors els ratllades du soleil ceux ou d'uneix lampe de Carcel. Je me suis serveis donis couleurs d'specire 1, et enfin de l'APPAREIL photométrique de M. Arago. " 8)

El fet que, fins on jo sé, el treball Masson'sche ha entrat no és una revista

científica alemanya és, el que justifica el missatge una mica més llarg literal.

9)

Aquest disc conté una part trencada sector negre.

»Els Verres que je dois à l'obligeance de M. Bontemps ont été tous au essayés Spectre. Excepte li verre rouge, qui ne laissait transeünt que l'extrémité rouge du Spectre, tous les autres laissaient transeünt toutes els couleurs en els quantites variable. Quelques-uns, li rouge parell exemple, absorbaient uneix ajustar quantité de lumière, qu'on voyait difficilement La Couronne ".

"Dans les Essais precedents, l'Observateur ayant l'oeil sur le disquet Fixe penjant temps més ou moins llarg, nous ne Que els límits de pouvons affirmer sensibilité, ainsi determina, resteront els mêmes quand l'éclairement sèrums instantània. Je me suis li moyen parell ASSURE suivant Que, dans ce dernier ques, la limiti de sensibilité éprouvait Peu de Variacions. " "Après avoir els secteurs du photomètre éclairé 10) llum parell uneix Carcel, j'ai uneix lumière électrique placé a la limiti distància, puis j'ai fait varier, soit la distància de l'étincelle, soit celle del llum, de manière rendre à-Tres sensibles els secteurs. J'ai abocar Diversos Opere d'intensités éclairement. En comparant ainsi la variació de la distància nécessaire pour l'apparence produire els secteurs à la distància Absolue des Lumières, j'ai trouvé, et · la vaig resultar aussi que je citerai d'experiències, a més de llom, qu'on pouvait prendre abocar limiti de dans mes sensibilité Experiences photométriques els Noms obtenus abocar correccions els Lumières ". »In soumettant à mes experiences plusieurs individus, j'ai fait ONU vaig constatar de la més alta importància abocar Absolue fotometria de la, je veux dire pour la comparaison des Lumières corregeix un lumière uneix Instantanée com emergent abocar unité. J'ai deux personnes trouvé Que qui avaient la même sensibilité, donnaient, après avoir patrimoni suffisamment l'habitude d'experiències, els Noms mêmes au photomètre électrique ".

"J'ai substitue aux papiers blancs Éclaires parell des Lumières colorées, el paper dels colors Éclaires parell de la lumière naturelle. La limiti de sensibilité m'a toujours dans ce dernier paru a més ques petite et peu avec la couleur variable del paper. Je pense ne qu'on cependant pas Doive regarder ce fait comme uneix excepció a la Que j'ai établie regle. Il est en effet à peu près impossible de es alcavot dels colors uniformément paper; la lumière est toujours très qu'ils réfléchissent-faible et le noir à leur qu'on deposar superfície adherim difficilement et réfléchit lui-même uneix quantité de lumière blanche qui varietat dans des limitis assez étendues relativement à la lumière réfléchie parell els disques colors ,Cependant, aboqui el paper rouges et bleus, je suis très Arrive-sensiblement a la limiti obtenue parell les autres moyens. » »Ayant Remarcau qu'à la limiti de la Couronne décrite parell la partie du secteur noire, il i avait Toujours un determinat qui contrast, Rendant La Couronne, més aparent sud ses bords, aidait à sa visió, j'ai vaig acabar la partie du noire secteur parell uneix bordura frangée no. 6 i 7 Figura "(s. original).

10).

Masson es refereix un problema descrit en el seu dispositiu fotomètric tractat original, que consisteix en una espurna elèctrica a la aclaridor, dividit en sectors blancs i negres, disc ràpidament girada. Comp. S. 153 "Il Sigui aussi d'experiències, Què j'ai Faites sud plusieurs individus, que la sensibilité de leur la même abocar òrgans toutes restant els couleurs, ILS éprouvaient, en li disquet éclairé fixant parell li rouge, la fatiga de juny, l'ONU malestar indiquaient qui chez eux uneix espèce de repugnància abocar couleur cette. Il curieux tarifa serà d'examinador si cet effet produit n'est pas uneix couleur sud quelques yeux parell autre Que li rouge ".

Vinc finalment als experiments de Steinheil. Això va tenir lloc en el seu famós tractat sobre el fotòmetre prisma 11) per examinar la sol·licitud, si l'error que es comet en l'estimació de la igualtat d'intensitats de llum, depenent de la mida de les intensitats és diferent en grandària, i són (p. 14 del seu tractat ) el resultat de les observacions anteriors fetes en breu per seguir endavant: "Mostren que amb gran precisió detectar el punt en el qual dues cares són la mateixa llum, la incertesa de cada estimació de l'espècie no ha acabat. 1/38 de la brillantor total, aquest poden ser grans o petits ".

11)

membres dels mesuraments de brillantor en el cel estrellat de la sanació amb cristalls, la Abhandl. el mathemat. Phys. Kl. Dels Reis. Bair. Akad.1837.

Aquesta declaració inclou la dita de nostre dret. A causa de la incertesa en l'estimació de la igualtat de dues intensitats de llum depèn comprensiblement en la mida de la diferència segueix sent reconeixible, i si és incorrecte en diverses intensitats a una porció igual proporció en el mitjà d'una pluralitat d'experiments, així com el límit de perceptibilitat una diferència ha pel una proporció igual d'aquestes intensitats són parts.

Resumeix vidre curar-se a si mateix, dient que fa a la mateixa observació (p 71a): "En la Divisió B es mostrarà .. que cada falta en l'estimació de la mateixa lluminositat que una part alíquota de la quantitat total de llum d'aquest últim .. se segueix que si un fins al punt d'intensitat afebleix les àrees clares, en què són indistingibles de la raó pel cel, aquests llavors tenen una intensitat que el cel de l'apel·lació és proporcional ".

La indicació absoluta 1/38, la primera de 1/64 fins 1/120 respecte al compte, i segueix sent qüestionable si depèn d'una varietat d'ull o el mètode; però que no s'aplica la llei al que està fent aquí. Cal assenyalar que la fracció 1/38, que mesura la incertesa per Steinheil, les diferències a penes perceptibles, que les fraccions 1/64 fins 1/120, encara que com una proporció, però no com conformes amb ella per a ser considerat pels altres observadors cridar és; Tot i que aquesta observació la mida i la direcció de la diferència entre els resultats no explica.

Els experiments de Steinheil (.. P 73 ff seu tractat), vénen en el que va de la llibertat condicional del nostre dret a ser comparables en compte, però, es refereixen a una

escala de tres intensitats, que es comporten com 1000, 1672 i 2887; Així que no tenen gran expansió; però, són molt valuosos i importants, no només perquè practicats per un de la galga més distingit, fotomètrica significa en l'aplicació, el que resulta d'observador; sinó també perquè es basen en un principi de prova diferent, que l'anterior, per la qual cosa donen testimoni de la més que la llei és qualsevol tipus test.

De fet pot ser fàcilment passat per alt, que en llibertat condicional de Steinheil, el principi del mètode d'error mitjana està subjecta, però, les comprovacions anteriors es basen en el principi del mètode de les diferències a penes perceptibles.

Com que la pantalla i el càlcul de les proves Steinheil'schen no podien fer sense inconvenients, em refereixo més amunt a l'original o en el meu tractat p. 477, on després d'un càlcul lleugerament modificada i excloses, amb la sèrie de proves altra no del tot comparables en lloc de la fracció 1/38 trobar 1/40. Només la compilació del trobat i calculat de conformitat amb la condició de la validesa de la simple llei d'error mitjana de les arrels quadrades de les intensitats proporcionals, observables pot seguir aquí.

Obs.

Ber.

2517

2426

1712

1,846

1.471 1428 Les últimes confirmacions de la llei relacionada amb diferències molt petites, què, com veure al capítol 7, per a una de fundar sobre el nivell psicològic és l'essència. Vació directa dels mateixos durant més de diferències a penes perceptibles té alguna dificultat perquè bemerktermaßen el veredicte sobre la seva igualtat no és molt segur, i la combinació d'assaig i prova de venda lliure que aquí no només com amb només diferències a penes perceptibles des de la mera existència de la mateixa vistositat suggereix. Però jo porto en el meu tractat S. 489 per experiència que quan la coberta d'un ull, una ombra lleu s'assenta sobre el camp, no el que inclina a mantenir més clar o més fosc, es pot prendre un incendi o una paret a l'ull, com com en aquest emergeix de certs aspectes sota la nostra llei, i com la llibertat condicional mateix per una mica més de les diferències a penes perceptibles es pot interpretar. La discussió d'aquesta experiència pot vostè veure en el propi assaig.

Però hi ha un altre costat d'una, a saber unzweideutigere tant, la llibertat condicional de la llei sobre més de diferències a penes perceptibles, també el primer a existir en absolut a la llei, un cop més alts en aquest camp de l'observació, les primeres verificacions esmentades, el van ser preses, és a dir, en la qualificació estimada de mides, que cal suposar que l'ull entrenat d'astrònoms ha superat feliçment la dificultat d'estimar els efectes de la nostra llei.

L'estimació de les magnituds estel·lars és, de fet, des de fa segles (Hiparc) coneguts no succeeix d'acord als seus valors de llum fotomètriques sinó per la impressió, feu el mateix amb l'ull de tal manera que els astrònoms les estrelles primer, segon, tercer

mida estaven buscant i així distingir per les mateixes diferències de brillantor aparent, deixant el nombre d'estrelles mides de descens, mentre que les magnituds aparents augmenten. D'acord a les nostres lleis ia la diferència de brillantor percebut entre les classes de mida successives pot ser de la mateixa manera a menys que la relació fotomètrica entre ells és igual, i per tant la sèrie matemàtica de les magnituds estel·lars va escoltar una geomètriques les intensitats de l'estrella, per descriure breument el valor fotomètric d'una estrella amb la intensitat de l'estrella.

Això és ara, però, en contradicció, que, segons les investigacions de J. Herschel va ajudar especificada en el v. Cosmos de Humboldt, que és el successives magnituds estel·lars sèrie associada d'intensitats d'estrelles en lloc d'una progressió geomètrica, però una sèrie de potències de segon grau

¿Ha de ser una sèrie geomètrica, de manera que cada nombre emergiria multiplicant amb el mateix nombre de la propera anterior i un a Connexions möglichstem a la fila anterior en nombres simples tenen lloc

Aquesta contradicció apareix tant més important a primera vista, com la sèrie de potències de segon grau d'Herschel és encara prefereix la sèrie geomètrica i com el seu més acurada revisió de les variables de classificació i comparació de la mateixa amb les intensitats estrella pròpies disposicions fotomètriques és un dels documents més extensos i importants, amb la qual cosa vostè pot descansar en la present qüestió amb certesa en absolut. Mentrestant, tinc, servei de banda establert en el meu assaig lliure, crec que la contradicció és només aparent, i es dissol en una inspecció més propera en lloc de la plena confirmació del nostre dret. Aquí els punts més importants: Una desviació significativa entre les dues línies anteriors i tornarà a tenir lloc a la classe Mida l .. En això, però variar la intensitat de cada estrella del simple aproximadament 16 vegades, de manera que si es selecciona arbitràriament a la intensitat d'una estrella d'aquesta classe com un representant de la intensitat de tota la classe, els que poden ser arbitràriament portar un o altre sèrie de conformitat; i, de fet, hi ha hagut una arbitrarietat en tals Herschel. El mateix fet tenia una inclinació per la sèrie de potències de segon grau d'intensitat per part de la mateixa que denoten les relacions dels nombres que denoten la mida, mentre que les relacions de les distàncies a les que es destaquen per nosaltres en condicions; i va triar en conseqüència com a representants de l'Estrella 1. Mida dels que acorda millor d'aquest requisit, però que de cap manera és la intensitat mitjana, però un dels més brillants, per tal, el tercer sota les estrelles 1.

Grandària, 1 Centauri No obstant això, el propi Herschel en diversos llocs d'una altra

estrella, 1 Orionis (Beteugeuze) designat expressament com a tal aquella que una posició mitjana entre les estrelles. 1 Mida ocupa, com un "espècimen típic" de les estrelles 1. Grandària, com una estrella "de primera magnitud mitjana." Realment pren també el mateix aquest lloc després de les pròpies dades d'observació de Herschel, que entre els altres 14 van determinar fotomètrica per ell i per la consulta de les fraccions de mida de files estrelles 1 mida 8 a, 1 jun major intensitat menor, juny 1 més petita, 8 tenen un nombre més gran, com 1 Orionis.

Allà està clar que si un està buscant un mitjà o valor típic per a les estrelles primer mida sense ajustament arbitrari a qualsevol requisit, no 1 Centauri, però 1 té Orionis triar-ho. Ara és 01:00 Orionis a 1 Centauri després de pròpia determinació fotomètrica de Herschel en les proporcions de 0,484 a 1. Per tant, la substitució de 0.484 per l en la sèrie de potències quadrat, el que va en

0484 però tan poc de 0,5 o 1/2 i 1/9 de vuitena, que en consideració de fins i tot ressaltat per Herschel dificultat de determinar amb precisió la mida i la intensitat contempla a més que pel propi sèrie de potències quadrat no s'explica per les observacions del tot cert, poden veure la diferència com prou petit per a la plaça, la sèrie geomètrica

substituïbles de trobar. A majors magnituds de suposat les dues sèries produiria més separats, disposicions fotomètriques sols de Herschel no van en la quarta magnitud més enllà, pel que aquí no van oferir proves de més comparacions.

Un càlcul més exhaustiu pel que fa a què he de referir al meu llibre de memòries, ha establert, a més, que la progressió geomètrica d'intensitats estrella és compatible no només amb les dades observades Herschel, però el mateix encara millor representades en un escenari de referència apropiat i adaptat alguns exponents de la sèrie, com la sèrie de potències de segon grau, fundada per la recopilació d'observacions i declaracions de Herschel, fundada en la premissa de la sèrie de potències de segon grau, la suma d'error fórmula de quadrats 2.719 segons la nostra, a la condició de la fórmula sèrie geomètrica simple 2.2291 fulles se'n va anar.

No obstant això, la investigació de J. Herschel, encara que un dels més importants, no és l'única cosa que vostè pot prendre respecte a aquest tema; i està previst que en lloc de tenir la sèrie geomètrica d'intensitats destacats de la sèrie aritmètica de magnituds estel·lars ni per altres investigacions a fons més enllà del dubte, que tots tenen, independentment l'un de l'altre, va conduir als mateixos resultats, de manera que per Steinheil, de Stampfer, de Johnson i per Pogson. La compilació d'aquests estudis es pot trobar en part en la meva tractat important només citat, en part, al Rage nit per als informes de. Saxon Signatura.

L'exponent de la progressió geomètrica no varia molt significatiu per 2,5 o 0,40

després que els resultats d'aquests diversos estudis; depenent de si un ascendent o descendent seguit la sèrie d'intensitats, és a dir, determinats de la següent manera: asc.

2241

abst.

0,4427

per Datis de J. Herschel 2831 0,3588 - Steinheil 12) (1). , (2). , 2702 0,3705 2519 0,3970 - Stampfer 13) (1). , (2). , 2545 0,3929 2358 0,424 - Johnson 14) (1). , (2). , 2427 0,412 - Pogson ......

2400 0417 12) (1) Segons el propi càlcul de Steinheil, (2) després d'un projecte de llei lleugerament modificada, cf. El meu primer tractat S. 518 i ss.

13) (1) Després de la provisió de les estrelles fixes, (2) per determinar al

planeta.

14)

(1) Arran de la seva pròpia revisió de les variables de classificació, (2) amb la concurrència altres estimacions de mida més.

Les diferències entre aquestes disposicions de l'exponent es poden explicar per variacions en part entre les estimacions de grandària, en part entre els requisits fotomètrics de diferents observadors. A més, el valor absolut dels sicions-sions han tingut alguna influència, que la intensitat de l'apel·lació el cel no es té en neces sariconsideració aquí, com explico en detall en el meu segon llibre de memòries. Aquí, però, no seria en el lloc per aturar-se al tema pel consens general d'aquests estudis en els resultats significatius per a nosaltres, és a dir, la validesa de la sèrie geomètrica d'intensitats estrelles suficients.

Després de tot l'anterior, un conflicte ocasional ha de vaga, que es troba a la informació de J. Herschel en contra de la nostra llei, i nosaltres, com originari, no ha de ser ignorat per un observador tan fiable, tot i que es troba en conflicte amb els resultats, que fluxos per sobre de la discussió de l'altra cara de l'enquesta de Herschel, i els resultats de tots els estudis anteriors no poden cancel·lar.

Herschel va notar saber, descripció de les seves Metres Astre (Capreise, pàg 357) en una nota, que seria útil per prendre un prisma equilàter d'ajudar a fer a través del seu efecte reflexiu, la línia que connecta dos a comparar-estrelles l'horitzó paral·lel, i afegeix va afegir: "De tant en tant, també, pot ser utilitzat per afeblir a la llum de les estrelles brillants gairebé iguals, per la reflexió externa en relació eqaal (portant la línia que uneix les seves imatges reflecteix paral·lel al fet d'unir-se a la seva directa). En aquest estat debilitat, Ombres de la desigualtat es manifesten, que d'una

altra manera escapar a la detecció. Augmentant o disminuint (igual) els angles d'incidència, les imatges reflectides poden ser més o menys debilitat. Un mirall metàl·lic llis pot ser utilitzat per al mateix propòsit. "(Per a aquest propòsit, un passatge paral·lel in Outlines p. 522.)

Com ara es comporta d'aquesta contradicció, així que després de tot l'anterior, em sembla, en qualsevol cas impossible de veure en el Herschel va observar la desviació de més d'una desviació ordre més petita que es produeix en determinades condicions d'observació. Sembla que ell té aquesta desviació única "de tant en tant", va observar per fer proves específiques, per tant, i després d'ell mateix en un altre lloc parla de "innombrables" causes que "al nostre parer amb forma increïble en tals experiments determinar," cal ocasionalment No mantingui suficients observacions, les mateixes proves específiques en comparació amb la forma en què s'han presentat vorstehends per justificar. Des de l'altre costat, però es pot imaginar que en tals observacions tant ocupat i practicades ull que la de Herschel va aconseguir última una sensibilitat a les diferències subtils i desviacions en conseqüència fines de les lleis, que representen només una mida molt petit per la mesura, a intensitats, on no es tornen notablement per a l'ull inexpert; i no és improbable que l'especificació de Herschel es refereix preferentment a estrelles molt brillants, on la desviació a causa del límit superior de la llei pot estar a tot arreu ja notable ja que el mateix Herschel assenyala la dificultat de determinar amb precisió les estrelles més brillants, i en aquest cas la preferència plana pot haver aplicat agents especificats. Per desgràcia, res no pot ser decidit aquí sobre la manca d'informació més precisa. Però les trucades de les persones, sens dubte alguna cosa al peu de fets, més l'oposició per investigar encara més les condicions de la validesa de la llei sobre.

El primer es referia a demostrar que la llei del tot està dins de certs límits, sense adonar-se'n precisament aquests límits; el que encara no ha fet fins ara. Però és en part de les condicions per ser la raó, però, comprendre plenament la naturalesa d'aquests límits en alguns debats; en part, el lideratge d'alguns punts sigui per empatar aquí convenient que, sense perjudici de la validesa de la llei sobre la vistositat de les diferències de llum té influència, de manera que en els experiments sobre la validesa dels mateixos són idèntics o similars a mantenir; Per cert, aquí és on primer vénen en Re veu, han de tractar adequadament per al seu posterior consulta.

El límit superior de la llei, quan l'ull se sent enlluernat depèn, sens dubte, al fet que l'ull està afectat per aquest perjudicial. En cert sentit, un límit superior de l'espècie és una qüestió de rutina. Sense cap dubte, els moviments interns dels quals depèn la sensació, no augmentar més enllà d'un cert límit sense destruir la institució i deixar de banda la possibilitat de la seva ulterior augmentar mateixos. També dos estímuls desigual forts que arriben a aquest límit i excedeixen l'excitació, no estan encara per portar només fins a aquesta mateixa sensació de màxim poder, pel que pot haver diferència de la sensació més. Però en qualsevol cas, ja es condueix l'enfocament d'aquest límit amb una desviació de les lleis. És temptador empènyer la desviació superior de les lleis simplement al fet que l'ull insensible passant per despuntar en contra de l'estímul de llum al mateix temps a les

diferències de llum, i això sembla trobar la seva confirmació sorprenent en el fet que després d'un sobtat transferències de plena llum del dia en una cambra fosca en el no res primers moments diferents, però a poc a poc aprèn sempre millor distingir. Però ara la mateixa publicació afirma, a més, en la direcció inversa. Que de sobte entra la llum en estades de llarga durada en rem en la foscor, pot inicialment tan poc per distingir els objectes, i aprèn només gradualment. Would esmussar la raó que les diferències no són ben reconeguts en llum molt brillant, per la qual cosa es tindria en el primer ull-mirada a les admissions de la foscor a la llum més clara, i diferenciar progressivament empitjorant. Fins i tot en matèria d'ocupació de l'experiment i la lluita contra l'experiment amb els núvols matisos aquest doble cas argumentat.

Un podria en endavant inclinar-se a distingir la incapacitat a l'entrar de la llum en la foscor dels articles a la vegada, en lloc d'un Nachdauer la impressió de llum, com embotiment en contra de la impressió i la incapacitat corresponent a l'entrada de la foscor a la Llum de la Allmäligkeit amb la qual fer una impressió sotmet a empènyer. Romandre a saber, en la transició cap a la foscor de la llum dels ulls Negre per Nachdauer sent evident des de fa algun temps, així que no podia ser percebut impressions febles d'acord amb el principi de la desaparició de les estrelles durant el dia, i es va anar en les transicions inverses d'impressió més forta en les condicions més lentes reclamat com el més feble, de manera que podrien també diferències entre la llum forta al principi no es perceben. De fet tinc aquesta declaració elaborada en el meu tractat sobre la "constitució psicofísica" S. 487 conjectural. Però banda i banda de l'explicació em sembla ja no és sostenible en un examen més detingut. Perquè després de tot l'experiència del fenomen de Nachdauer va extingir ràpidament, per no parlar d'altres dificultats; i el supòsit que una forta impressió de la llum relativament lent sosté fent com un feble, contradient les proves positives dels Cignes 15).

15)

Sillim. J. 1850. IX. p. 443

Si no m'equivoco, com en el fosc dicta la incapacitat inicial després de l'aparició de la llum per veure aspectes significativament més baixos, que trobaran la seva discussió en el capítol 12; No obstant això, la mateixa incapacitat a les cruïlles de la foscor a la Llum no explica, i potser per tant encara la contractació com una declaració que, com l'exposició prèvia a una llum forta estímul a la sensació absoluta d'un feble un cop fa molt de temps, més o menys opac, de manera que també exposició prèvia a una forta diferència llum contra fos posterior sensació ex d'una diferència feble fa un temps més o menys contundent de llarg. Tant si es tracta que ens movem de llum molt brillant i molt tènue, o viceversa, de manera que aquesta és una gran diferència de llum que, encara que concebut successivament, sinó també a les diferències de llum que s'han de considerar al mateix temps després, durant un temps més o menys podria esmorteir. No obstant això, tot i que aquesta explicació és molt més problemàtica.

De totes maneres, segueix sent com sempre molt probable segons, redactat en el capítol 12, les raons que si l'ull per a tots dos components atordeix la mateixa manera,

no té un altre èxit que quan els dos components es van afeblir externament en les mateixes condicions són on la diferència segueix sent el mateix notablement, de manera que, per tant, un error de la llei d'aquí no pot tenir lloc.

Pel que fa al límit inferior de la nostra llei, que no ha de ser considerat com un veritable límit en una inspecció més propera, i el que abans apareixia com una desviació de la llei, es considera precisament una conseqüència de la llei. Per demostrar això, un, també és el resultat després de moltes relacions importants, Vorerörterung cal.

Sensacions anormalment, independentment dels estímuls externs produïts que coneguda pel seu nom al·lucinacions en tots els camps dels sentits a través de causes internes (estímuls interns); una prova que una fortuna de ser independent dels estímuls externs en tots els dominis sensorials disponibles. Per tant, pot tenir en si mateix res extraordinari, si tal també és constant i en general es manifesta en una àrea determinada. Un exemple d'això ens proporciona el sentit de la vista és en realitat on reconeixem una manera de dir al·lucinació normal.De fet, el negre, el que veiem en la foscor i amb els ulls tancats, en una sensació de la llum, el lloc sense estímul extern, no ha de ser confós amb el no veure el que ha passat amb el dit o el occípit, i no és comparable a la no audició en absència de soroll extern. Més aviat, el negre, el que tenim a l'ull tancat, de la mateixa sensació de llum que tenim a la vista d'una superfície de color negre que pot passar a través de totes les gradacions en la sensació més forta de la llum; Sí, l'interior de l'ull negre amb confiança per causes purament internes de vegades en la llum brillant més, i conté els fenòmens de llum disseminats per així dir.

Més atenció es descobreix en el negre de l'ull tancat una espècie de pols de llum fina, que està present en abundància en diverses persones diferents i en diferents condicions dels ulls, i es pot augmentar en estat de malaltia als fenòmens de llum vius. A l'ull d'una malaltia dels ulls ia una forta contínua intermitent llum present, el que augmenta d'acord amb el, ja que les grans fluctuacions sense èxit condició, irritable dels meus ull augmenta. Tals fenòmens de llum subjectius vius poden acceptar la forma en diferents individus molt diferents formes, el que discuteixo aquí amb més detall, però les referències a escrits sobre malalties dels ulls i el capítol sobre els fenòmens de llum subjectius en els escrits fisiològiques. Comp.z.

Ophthalmol B. Rute. 2ª ed. P.192.

La base negre de l'ull també pot guanyar profunditat i enlairar-se. La prova és fàcil de realitzar. Si ens fixem en un disc blanc en papers negres aguts i sostinguts, resulta que després fins i tot a l'ull tancat a mans pre-holding-nen (a l'entrada de llum a través de les parpelles exclouen), un deixant negre encastat del disc en un temps relativament contrastar raó brillant;al mateix temps, mostra el poder-pell en el lloc de la imatge residual insensible a la llum externa; perquè dirigida a la vista, en la qual es té la imatge secundària, obert en una superfície blanca, es veu que hi ha una taca fosca contra el terra blanc. Així que els ulls Negre van aprofundir per la fatiga de l'ull i aclareix per relativament tranquil·la.

El mateix èxit que la fatiga té aquí, té paràlisi, que pot ser parcial o totalment,

imperfecta o perfecta, transitòria o permanent preocupació merament la retina o la part central de l'aparell visual. No poques vegades, només algunes parts de la retina estan paralitzats, el pacient veu amb els ulls oberts de color gris, negre o de color (tenint en compte els diferents afeblida per a diferents radiosensibilitat color) taques en els objectes que corresponen als òrgans paralitzats 16). En alguns pacients es produeix com temporalment. També tot el camp pot ser tan vinculant temporalment enfosquir, per causes internes. Rute 17) »va veure una senyora a la freqüència de sobte una foscor completa aboca sota llum constant a l'ull, a partir dels objectes visibles només ocasionalment aparèixer com fantasmes i immediatament va desaparèixer quan el pacient va tractar d'arreglar-ho."

16)

Rute, Ophthalmol. II. 458

17)

Ophthalmol. I. 156

Si no només la retina, sinó també la part central de la visió de ser completament paralitzats, pel que seria d'esperar que no només el camp es fa fosc, però s'esvaeix el negre del camp en si mateix (ja que s'anul·la en els límits del camp a l'ull tancat s'acaba ni tan sols vist) i amb els ulls que amb el dit o un nervi mort Strange. Jo no el trobo, i per oftalmòlegs famosos cap informació crucial es pot obtenir sobre si la realitat com s'ha observat total i permanentment; no sembla tan; temporal i parcialment, però és d'acord a les següents especificacions Rute de 18) de procediment: "Es presenta en subjectes nerviosos vegades passa que la peça del món exterior, que correspon als òrgans paralitzats, igual que en l'espai no fer en la paràlisi actual de determinades parts de la retina disponibles apareix 19).

"Probablement els termes centrals de la sensació visual al cervell per connectar essencialment amb les condicions de la vida, del que un cessament total i permanent de un sense l'altre podria tenir lloc.

18)

Ophthalmol. I. 154

19)

Un Tractat de Grafe »Sobre les interrupcions del camp visual en els afectes ambliópicos" en Graefe Arq. F. Ophthalmol. II. Abth. 2. S. 258 sembla referirse únicament als casos en què les parts del camp visual, no tant desaparèixer, com simplement s'havia fet fosc.

Sota condició de validesa il·limitada de la llei cap avall pot ser fins i tot la intensitat fotomètrica de Negre llarg d'experiments anàlegs que fins al moment s'han emprat en la llibertat condicional de la llei de Weber, determini. Per aquest ha guanyat només en la foscor de la nit per eliminar una sola llum tant d'un cos d'ombra que dóna fins que, per si sola, ni negre van omplir els ulls, l'ombra de la, pel Negre i la il·luminació exterior simultàniament il·luminats raó és simplement ja no distingibles , Gràcies al seu compromís trobat valor en llibres von Volkmann centèsimes per sota, pel que a aquesta distància és la il·luminació que la llum infligeix els ulls negre, 1/100 de la

intensitat dels ulls negres.

Aquest experiment és realment ha estat, tot i que fins al moment només s'empra molt a la lleugera. Per als ulls de Volkmann l'ombra va desaparèixer en un fons de vellut negre, com la llum, generalment una estearina de la crema, en un llarg, fosc, amb algunes habitacions encara estesos, el swing es va traslladar de nou fins a 87 peus de distància. Si ara en aquesta distància, la il·luminació que va infligir a la llum dels ulls negre, centèsima de la il·luminació a través dels ulls Negre era, ella a 1/10 d'aquesta distància, vaig haver estat igual a 8.7 peus de distància de la mateixa. Diu el que tractar que una pissarra per un estearina ordinària que crema en uns 9 Füssen distància d'una il·luminació igualment forta rep, com a través dels ulls negres sols sense il·luminació externa, i per tant la intensitat de la il·luminació fotomètrica final de la primera igualtat és.

Potser un pot trobar un valor tal luminància dels ulls negres segueixen en vaga i massa gran, si la distància equivalent a la il·luminació de la cara per una espelma normal a prop de 9 peus. Però no cal passar per alt el fet que és la il·luminació d'una àrea de color negre, que l'equivalència afirmar, perquè demostra l'intent és. No obstant això, seria no arribar a ser il·luminat per la posició més propera encara tan intensa flama, empassant tota la llum una superfície absolutament negre, i només el fet que no hi ha cap cos negre absolut se'n va, encara parlen d'un baix nivell d'il·luminació d'un camp de negre en absolut , Per tant, el negre bàsic va llançar almenys una mica, però molt poc de llum al voltant de l'ombra cap enrere, perquè la brillantor dels ulls Negre podria ser commensurable en estil molt bé, com s'ha demostrat per l'experiència.

Només tinc el resultat dels ulls de Volkmann en els experiments més curosos, va fer anteriorment esmentat aquí; Dues persones més, que va tancar als experiments, l'ombra reconeguts fins i tot a aquesta distància de 87 Fussen, sobre la qual d'acord amb la naturalesa de la ubicació no podria ser impulsat la prova, el que demostra que, o bé la brillantor dels seus ulls negre i la seva sensibilitat a un altre va ser. Volkmann té la intenció de donar a aquestes proves de determinació més precisa, més l'execució i el seguiment. De moment, el resultat obtingut per ell és suficient per demostrar que la intensitat fotomètrica de Negre no és incommensurable en si mateix, i no obstant això infinitament petit; i això és el que arriba per primera vegada aquí.

En aquest sentit, d'acord amb tot l'anterior, el negre del camp visual es segueix considerant com una sensació real de la llum en les exclusions perfectes de llum externa, no s'ha de deixar de banda quan es considera la llei de Weber. Suposem considerar dos prop unes de les altres núvols tons o ombres a simple vista, per la qual cosa se suma a dos núvols o matisos d'ombra ni la brillantor dels ulls Negre afegit. Ens vapors, per tant, a la llum de les dues núvols tons o ombres per prestació d'un vidre gris en una situació donada, de manera que la brillantor de la caixa Negre ulls segueix sent esmorteïda, i encara li queda amb la seva intensitat constant les dues núvols tons o ombres que serà, per tant, no és realment la mateixa proporció i per aquest mitjà no conserven la mateixa diferència relativa que abans, però una més petita, el que es requereix per portar a una reducció de la diferència en la sensibilitat

d'acord amb la llei. Sí, si anem amb les ulleres fosques i seguir, de manera que finalment el Negre pren dos matisos segueix sent l'únic que queda, i tota diferència desapareix. L'efecte d'ull negre en aquest experiment, de fet, el cas estrany que pugui semblar, igual que la il·luminació brillant del cel en el qual les estrelles desapareixen. Així que la llei de Weber, en una mera referència a l'estímul de llum externa en la mesura i durant tant de temps per confirmar que la visió interior contra l'exterior és extremadament petita, com també Masson, la validesa de la llei porta només des del punt de la reivindicació, on es pot llegir d'impressió normal; mentre que, si es descendeix a gran foscor amb els experiments, la diferència de matisos que és indistint. El mateix s'aplica per a totes les modificacions esmentades de l'experiment i confirmats per l'experiència de tot el món.

Una bona explicació de l'anterior, es va concedir, que un raig de llum, el molt poc diferent del Negre, per un mitjà aparentment oposades, però d'acord amb el mateix principi, pot fer que desapareguin.

Quan una nit resumeix una estrella a l'ull, que només pot simplement ser distingida de negre li-melsgrunde, pel que pot ser igual de bé a desaparèixer, si es pren un got verdunkelndes als ulls, com si un dels ulls, la llum de s'aproxima al costat. Una experiència similar podria ser el començament d'octubre 1858 fan molt agradable a la magnífica estel de l'any. Tant per ulleres de color gris com a apropar-se a un llum brillant des del costat, la cua més curta amb caràcter excepcional, i un got de color vermell fosc, a través del qual vaig veure els millors matisos núvols a la llum del dia, fins i tot va portar tota l'estel desapareix. La primera s'explica pel fet que a través dels vasos de la llum de l'estrella o estel, no l'ull negre, es va afeblir considerablement, la segona pel fet que la llum no només de la part de la retina, que cau a la seva imatge, però en en certa mesura tot el fons d'ull s'il·lumina, a la qual contribueixen les diferents causes que han estat per diferents observadors hervorgeho-ben.

Una vegada que la llum passa a través de l'escleròtica i la coroide amb color vermellós brillant a través del que alguns fenòmens notables de colors objectiva i subjectiva de les imatges depenen del pont en Poggend. Ann. LXXXIV. S. 418 ha estudiat amb molta cura; En segon lloc, es troba la imatge d'una reflexió de dispersió directa en les parts restants de la retina, així com cap enrere per la còrnia al seu lloc, de les quals la llum es reflecteix de nou en part per la retina, el que apunta a continuació Mitrücksicht en el següent particularment Helmholtz en Pogg. Ann. LXXXVI. Pp. 501 i ss ha posat en relleu; el tercer lloc a causa de la composició microscòpica dels mitjans oculars de les cèl·lules, fibres, pell una dispersió de la llum irregular, ja que sembla el principi de difracció en lloc del que la llum visible a les flames granges de color depèn que Meyer en Pogg. Ann. XCVI. S. ha fet 235 objecte d'un estudi especial. En virtut de la causa final com en virtut de la dispersió de reflex directe de la imatge de la font de llum per a la resta de la retina, la il·luminació de la retina és més fort prop de la imatge, sinó que s'estén de fet disminuint sobretot el fons d'ull.

A través de l'efecte combinat d'aquestes causes és la llum molt feble de l'estrella o la cua del cometa, similar a la llum de les estrelles per la llum del dia, la van ofegar

amb més facilitat, com més a prop la imatge de la font de llum en l'ull gotes, des de la Il·lustració de l'ull-terra en les seves proximitats és més fort.

Per tant la indicació de Brewster 20): "Si la llum del dret flama de l'espelma dels ulls fortament celebrada actua sobre una part de la retina, que fa que totes les altres parts de la retina en un major o menor grau insensible a totes les altres impressions de la llum. La insensibilitat va aconseguir el seu màxim prop dels punts il·luminats, i disminueix amb la distància a això. Contador Moderadament il·luminat estands realment desapareixen a la zona de les peces altament energitzades, i el cos de colors vibrants no només estan privats de tot el seu esplendor, sinó també canvis en el seu color. " Per la mateixa raó, és que després de mètode de Helmholtz es basa 21) la crida del.

En els raigs violeta de l'espectre solar, que no es veuen pel mètode habitual, fins i tot pot veure sense l'ús de substàncies fluorescents, si s'estableix per allà, així que notablement aïllat del altres parts de l'espectre, que es ensordits per la llum difusa, es poden concebre.

20) 21)

Pogg. XXVII. S. 494

Pogg. LXXXVI. S. 513

Una conclusió general de l'anterior és el fet que, amb independència del moment va augmentar la il·luminació de la quantitat de llum reflectida en les àrees en blanc i negre està creixent en la mateixa proporció, però la diferència dels blancs de negre amb l'augment de la il·luminació sembli més gran, perquè la brillantor dels ulls Negre sempre la major part de la brillantor de les reserves negres. Aquesta és z. B. la senzilla raó que es pot llegir a la llum millor que en la foscor.

A part dels límits de la llei, que es relaciona amb el grau d'intensitat de la llum, cal no oblidar que una confirmació del mateix a esperar en observar només en la mesura que al marge de les relacions d'intensitat altres circumstàncies que la concepció de la diferència de llum pot expressar una influència. Ara més alta és la investigació sobre les circumstàncies que poden ser rica influència rellevant en aquest sentit, incompleta; però a alguns punts es pensava que guanyen experiència fins a la data, preferiblement atenció.

Ja (on) es va dir que Arago han detectat una influència del moviment dels components en la percepció de les seves diferències. També Volkmann ha percebut aquesta influència.Concebre els millors vestigis d'aparèixer o desaparèixer l'ombra, la llum de l'ombra que dóna ha de ser mogut, amb el que l'ombra es va moure al mateix temps; i la diferència amb prou feines perceptible 1/100 es determina sota la influència del moviment.

En els experiments d'Arago relacionat amb el mateix, els components no componen de dos tons, però es van obtenir de manera que un telescopis, que internament una Rochon'sches Prisma (creant d'aquesta manera una imatge doble) tenia, i es munta un prisma Nicol la lent era abans , per la seva rotació que era una imatge en qualsevol i mesurables relacions amb l'altra pot afeblir-se, després d'una adequada en l'orifici de

cartró negre, que preveu que el cel ennuvolat es pretén, en on després de la posició de les seccions principals del Nicol i Rochon'schen prisma pot ser determinat, la intensitat relativa de les dues imatges produïdes per aquest últim contra l'altra. La imatge més feble es va posar en marxa pel moviment lineal d'Rochon'schen Prisma a telescopis a la direcció de l'ocular després de les lents, de manera que, amb el temps mesurat transcorregut des de la ubicació on el seu banda va passar pel mig de la selva perquè, on la seva frontera és tocat per les vores.

En tres sèries de proves, que van ser fetes per la consulta de diversos observadors d'aquesta manera, la desaparició de la més feble a la imatge superpositioned més fort per a l'ull va trobar a una velocitat de moviment de la imatge de 12 minuts d'angle en el moment segon lloc quan la intensitat de la més dèbil següent valor fraccionari el més fort va ser: A la resta. Quan es mou.

I. 1/39 II. III.

1/51 1/71

1/58

1/87 1/131

Pel que fa a la gran diferència, que mostren les xifres absolutes d'aquests tres assajos, Arago va comentar simplement: "Je ne chercherai pas ici à expliquer, comentar la sensibilité de l'oeil correspondant à l'état d'Repos 1 Etesi differente dans ces trois Sèrie D 'experiències. C est là phénomène ONU physiologique,. Sud lequel il i aura a revenir ". La diferència no pot haver depès de la varietat dels observadors, com diu Arago: Els anteriors són els" résultats à très peu-concordants, obtenus parell M. Laugier, parell M. Goujon et parell M. Charles Mathieu; ":. tan poc d'una diferència en la intensitat absoluta, que de vegades contradiu el reconeixement explícit de la nostra llei en l'astronomia popular i en part la indicació general que va acompanyar durant tots els assajos Ajoutons» , comme renseignement propre à faire de l'obscurité juger du champ, que l'imatge faible, lorsqu'elle es projetait en dehors de l'forte imatge, un quand fill disparu intensité était de 1/2100. " També d'interès pel que fa a la influència del moviment també Paraules del Rangers són 22), el que fa el que fa a l'aplicació del seu fotòmetre: "En una il·luminació molt tènue i petits objectes, el fenomen ocorre que aquest últim, quan s'ha considerat uns moments en silenci, de sobte, en lloc de ser més pronunciada, desapareixen per reaparèixer aviat. Crec que aquest canvi no està en que pot suposar la retina com una peculiaritat, balancejant la seva energia es basa, sinó en el fet que els seus ulls s'han quedat un petit moviment en el moment en què els objectes són visibles de nou, de manera que ara prendre les mateixes imatges noves peces d'una altra manera Retina, prèviament excitats . Vaig tenir l'oportunitat d'observar això amb la màxima fermesa amb motiu dels empleats amb els experiments Aubert en el sentit d'espai de la retina (cf. v. Arc Gräfe'sches. III). Ens semblava en aquell moment en una habitació molt fosca en un full gran uns pocs

peus de distància de paper, als aïllats per espais més grans, números negres eren, i semblava que ens important mantenir l'ull bastant tranquil·la. L'habitació era tan fosca que els números només només estat posats en llibertat a nosaltres com a punts negres.Fixat jo un d'ells, pel que va prendre - en certa il·luminació molt feble - no fins que el punt fix que qualsevol altre en el full de paper de color gris, que era sempre fosc, completament desaparegut. Es va produir aquest moment, de manera que la solució era impossible d'ara endavant, va resultar una sensació incòmoda en l'òrbita, que els ulls fan un petit moviment, i immediatament tot el full amb les marques numèriques era visible una altra vegada. El moviment va ser ben fins i tot percebuda com a tal o es va fer de manera arbitrària, o, finalment, que es va obrir en el fet que ara un nombre d'ubicació diferent situar en punts de fixació ".

22)

Sobre Hemeralopia p. . 13

Fins ara encara no està clar quina és la base de la influència del moviment. Ha estat buscant per a ell en el fet que la diferència en una nova, no caixa de cos encara cansat, però a mesura que els components de la diferència no es canviaran pel moviment, però només el lloc de la diferència molt petita és una bogeria, per la qual cosa no sembla que la condició fatiga podria reduir significativament pel moviment.

Aviat seria possible que es la vista duplicat de la diferència és més aviat per una majoria de punts com la frescor d'aquests punts, el major vistositat a la diferència en el moviment causat, fins al moment, potser per a un resum de la impressió dels punts presa successivament en el període fins certs límits té lloc. Finalment el següent, tot i que encara no declarada, sinó per la seva universalitat en un sentit una raó declaració substitut, diners en jocs que podria ser. Qualsevol comparació de dues mides diferenciats èxit millor si successivament per les mateixes parts del cos, interpretem com al mateix temps amb diferents, com EH Weber ha destacat i recolzat per proves, i com ho va fer (capítol 8), es va argumentar. Així que veiem una petita diferència de dos pesos més fàcil pesant successivament amb la mateixa mà que simultàniament amb diferents mans. Pel moviment dels components en els nostres experiments la llum, però el contrast simultani per diversos punts de la retina es converteix en una successiva per al mateix. En els mateixos punts, va caure a penes encara llum més forta cau una vegada més feble i viceversa, i el més ràpid el moviment és, més punts es produeixen en el seu moment en aquesta successió a. No obstant això, aquesta explicació fins ara és només una suposició tan.

Següent una de les circumstàncies que tenen influència en la reconocibilidad d'una diferència, l'expansió dels components, sense que, però, la llei relativa a la intensitat es canvia per quan l'extensió sempre roman comparable, com immediatament evident pel fet que a les estrelles només com així ha de ser estesa ombra vàlida demostrar. No obstant això, un punt de llum està en la mateixa intensitat no fàcilment distingible de la part inferior, com una superfície de llum. Perquè ara aquest tema es tracta amb més detall en el capítol 11, així que sóc aquí no respondre.

En tercer lloc, s'ha demostrat que una diferència relativa de llum donada es detecta fàcilment, si hi ha els seus components en terra fosca llum com una llum en un fons

fosc. Aquí jeu sobre no només sobre la base de l'experiència amb la indicació explícita d'Arago pel que fa a l'elecció d'un o altre en una relació especificada per ell equips fotomètrica abans 23);Hankel, però també té el mateix es troba amb motiu d'altres proves fotomètriques, no seran publicats però fins ara.

23)

Les obres d'Arago, editat per Hankel.

Finalment, la següent observació: En l'analogia de prestigi en cas contrari sol vàlid entre tons i colors, és una notable, des d'aquesta analogia tot el camí puntades, circumstància que la llei de Weber no només com existeix en el regne dels colors, ja que, poc després de comunicada, a les zones del terreny de joc, és a dir, les mateixes diferències apreciables en les freqüències no són les freqüències dels colors proporcionals. De fet, l'ull manté en els límits de l'espectre a intervals d'un tercer petit canvi de color petita, o fins i tot major, però, les transicions de color notables tan aviat segueixen a la zona del groc i verd que totes les etapes de transició entre groc i verd en el període d'un mig to petita s'apinyen 24). Per cert, hi ha altres, no per ser discutit aquí, assenyala en el qual l'analogia entre sons i colors fallarà. 25) 24)

Helmholtz en els informes de la Berl. Akad., 1855. S. 757 i ss.

25)

Quan es tracta de S. 166 ff.

2) Sound 26).

A les zones del so és important distingir mers sorolls que no tenen terreny de joc definida, que després ve simplement la força com una cosa comptable en consideració, i sona, en què el dependent de l'amplitud de vibració, el quadrat de la mateixa força proporcional, i pel freqüència de vibració depenent, ha de recaure en la mateixa mesura físic, especialment tenint en compte la quantitat. Les proporcions de la força que serà igual que en l'un que l'altre, que pot examinar només aquesta última alçada. Resumim primer la força als ulls.

26)

Quan es tracta de S. 160. Revisió S. 367-419.

Renz i Wolf 27) tenen sota la línia de Vierordt pel mètode de casos bé i el mal proves sobre la sensibilitat de l'oïda per les diferències d'intensitat de so d'un rellotge, que va ser muntat a diferents distàncies de l'orella sota mesures adequades contractats. Com a principal resultat es desprèn dels seus experiments: 27)

Arch. H. de Vierordt 1856. 2. S. 185. Poggend. Ann. XCVIII.

"Si dues mides de so de la mes intensitats absolutament bastant febles percebuts en successió immediata, de manera que la seguretat de la sentència està creixent amb l'augment de la diferència entre els nivells de so en la forma en què els valors de so en les proporcions de l00:. Van ser 72 en totes les circumstàncies distingir clarament unes de les altres a mides sòniques que es comporten com 100: 92, el nombre de

decisions correctes supera només una mica la suma de mal i va romandre indecís ".

Aquests empleats amb experiments d'atenció mereixen consideració com il·lustra exemples de l'aplicació del mètode de casos bé i el mal, i sempre i quan el que està per venir i per al següent en consideració, el que indica un valor relativament baix en el coneixement de les diferències en la intensitat del so, són però no com es pronunciï sobre la validesa de la nostra llei perquè no s'han dirigit a la igualtat de la diferència percebuda en els diferents nivells de so absoluts. Llavors, els experiments següents es refereixen.

Quan estic amb Volkmann va parlar d'experiments fotomètriques en la gran importància d'un període de prova més general de la Llei de Weber després de la seva execució, va improvisar va suspendre provisionalment la llei de la intensitat del so igual a la següent aparell, que es va preparar sense aquell mateix dia el cost apreciable.

Consisteix simplement en un martell pendulierenden que es recolza contra una placa de qualsevol substància que sona o no sona. Com a eix del pèndol era una agulla de teixir fort, girant en forats de llautó, entre dues, muntat en una placa, connectat per sobre d'una creu de fusta, columnes. És comprensible que, depenent de si un greu o fa més fàcil, deixa caure de major o menor quantia contra la placa d'martell, és l'aparell més enfocaments o més lluny, el so serà considerat físicament més fort o més feble. Ja que l'aparell en la seva versió en brut no tenia cap delimitació de les circumscripcions per a la determinació de qualsevol elevació repetida del martell, el mateix Quartant era fer compensació prevista amb alguns caràcters de compres a diferents altures en el costat de l'aparell i cada elevació repetida del martell determinat d'aquesta manera. El martell era de fusta i va colpejar una ampolla de vidre quadrangular. Ara es van visitar dues elevacions del martell, que sona prou diferents van donar que un peu directament en electrodomèstics observadors no es va equivocar quan, sense saber l'elevació, va aconsellar que el so era més fort; però poca distinció suficient que si vostè va reduir la diferència a la meitat, el veredicte era insegur i va ser parcialment casos equivocades part de raó i. Llavors l'observador distant successivament en 6, 12, 18 passos, de manera que la separació inicial ha augmentat de dotze vegades a partir dels mateixos dispositius com a mínim. En cada un d'aquests intervals, el mateix experiment es va repetir amb aquests dos elevacions diverses vegades, que un segueix decidit reconeixible per a l'observador a la zona, però només tenia molt feble diferència presentada. Atès que en 12x distància de l'observador la intensitat del so física en 1/144 ha baixat 28), per la qual cosa seria la necessitat de no desapareix saber molt sobre els justos notable més enllà de la diferència de la zona, si mai depenia de la força absoluta del so. Però

en les tres distàncies de l'observador era el judici de la mateixa tal com forma segura i correcta, com en la proximitat més propera.

28)

Això és exactament el que, per descomptat, només en relació amb l'ocupació de l'experiència d'estar en l'aire lliure. L'anterior es va emprar en un espai tancat.

Així que prima en alguns aspectes era la càmera i l'intent dels elements essencials semblaven prou en compte i el resultat tan decisiu que era previsible, un model més precís amb un aparell acuradament construïda donarà lloc a cap altre resultat. De fet, aquest ha, de fet es mostra en una escala molt gran experimental amb nivells de so des del simple al més cent vegades en experiments posteriors Volkmann que no han contractat un pèndol que cau, però lliure en una placa d'acer boles caient d'acer sota les mesures necessàries i en els pocs que he participat. En aquests experiments eren dos altura de caiguda, modificada gravetat de la caiguda de les boles, com la distància de l'observador dins d'amplis límits; les altures de caiguda i de les seves diferències, però en una escala vertical, al llarg de la qual el cas es va dur a terme, van determinar amb precisió. D'altra banda, la forma de nomenament i l'èxit dels assaigs de l'antiga era consistent. Amb una varietat de punts forts sòniques absoluts és a dir, la relació d'altures de caiguda març van comparèixer: 1 abr proporció igual dels punts forts sòniques, que per la següent derivació correspon precisament suficient per provocar una certa distinció per dos observadors amb bon discerniment, que van obtenir amb el Renz i Wolf resultats probablement està d'acord.

Aquí està el, del diari d'observació sòlida descripció detallada de Volkmann de les proves.

"Una vareta prismàtica es va graduar i verticalment col·locat en un tauler, que es pot obtenir per 3 cargols en la posició horitzontal. En aquest punt es munten dos corredors, dels quals horitzontalment dos braços a, β a terme. Des de l'altura dels quals els dos braços Show, es deixa caure una pilota al tauler, la pilota va ser atrapada entre el polze i el dit índex;. la punta del dit índex tocant el braç de 1 o β., ι δεσπρσ ελσ διτσ εσ ϖαν ρετιραρ αµβ χυρα εντρε σι περ ταλ δε δειξαρ χαυρε λα βολα θυε τενια δυεσ βολεσ δε λα µατειξα σεϖεριτατ, ϖα ρεσυµιρ λ∋υν αµβ λ∋εσθυερρα, ι λ∋αλτρε αµβ λα µ◊ δρετα περ αγαφαρ λα πιλοτα δυραντ ελ σεγον ϕυδιχι νο φινσ δεσπρσ δε λεσ πριµερεσ προϖεσ δε χαιγυδα ο δ∋ηαϖερ δε φερ λα ρεχερχα ∀.

"El més gran prop de la Horch observador frontera en els instruments d'esdeveniments era 1 metre, la distància màxima és de 6 metres."

"Les altures absolutes de caiguda, que va arribar a les comparacions diferien 3: 11.0."

"El pes de les boles que cauen diferia com 1,35 GRMM.: 14,85 GRMM ......."

"Nombrosos intents dins de l'amplària de les diferències de so van mostrar que Heidenhain i jo estem en condicions de determinar amb les fortaleses de so certesa, comès entre si com 3:. Comportament 4 Si la diferència es redueix a les proporcions 6: així que vingui 7 ja només errors i encara més sovint la indecisió davant els judicis. " "Fechner això confondre fins i tot en les proporcions 3 :. 4 molt sovint, però quan és obvi que hi havia exercir influència en augment de la discriminació, perquè al final d'una llarga sèrie d'observacions que diferia relacions fortaleses sòniques 3: 4 cada vegada correctament mentre es va equivocar al principi freqüents sentit com un

dret i després de judicis prolongats encara tercera falses declaracions en 2/3 fet bé ".

Els experiments anteriors es basen en el principi del mètode de les diferències a penes perceptibles; i causa de raons anteriorment indicades, per mitjà d'aquest mètode no es pot aconseguir el mateix probablement nitidesa com el mètode de la dreta i casos equivocades i error significar, de manera que els intents són indiscutibles per aquests mètodes encara desitjats. Però al excepcionalment gran variació en els nivells de so absoluts, que va tenir lloc en els experiments realitzats, són prou crític per a la validesa de la llei en general, i que podria ser com a màxim una desviació ordre més petita per la mateixa sigui possible dins dels límits d'intents assalariats sense tal probabilitat justificar-ho.

Seria útil afegir unes paraules sobre que s'utilitzarà en experiments d'aquest aparell de tipus i la seva teoria.

Schafhäutl 29) té prèviament un instrument amb la caiguda de les boles per mesurar la sensibilitat al so fort indicat, però, el mateix que s'utilitza només per al mesurament de la sensibilitat absoluta.

Igualment, el pèndol so ha dibuixat anteriorment per a aquest propòsit en ús. Itard 30) té tal per estudiar la sensibilitat de l'audiència servit amb trastorns de l'audició sota el nom Akumeter, que consisteix en una anells de coure batuts, penjant lliurement en un pal des de la erigit través d'una columna en una màquina de pedestals, i contra la qual la pèndol colpeja l'elevació es mesura en un arc graduat.

29)

Abhandl. d. Baier. . Akad. VII 2. Abth.

30)

Herba de Gehler. Art. Audiència. S. 1217

Jo mateix he deixar-me composo un pèndol doble amb arc grau de so, on dos va construir independentment pèndol des de dos costats contra una pissarra gruixuda 31) batre; No obstant això, fins ara no tenia temps per experimentar amb ella.

31) Amb

la fusta que he estat capaç de no aconseguir el mateix so per a tots dos

pèndols.

Seguint la teoria dels instruments: Un pot trobar fàcilment que quan un cos cau per caiguda lliure o com un pèndol a un altre cos, la força del so que sorgeix d'aquest cas, les relacions de compostos de l'altura de caiguda i el pes del cos que cau és 32), fins al moment la influència de la resistència de l'aire i pot ser descuidat en el cas de la velocitat de les altres influències pertorbadores.

32)

Schafhäutl constitueix la intensitat del so és proporcional a l'arrel quadrada de l'alçada de caiguda de la imatge de so-cos (München .. Abhandl VII. 17), que no puc veure bé després de seguir derivació anterior.

En efecte, la intensitat del so és proporcional al quadrat de l'amplitud d'oscil·lació del cos de ressonància; l'amplitud d'oscil·lació del cos de ressonància està connectat a la projecció (per fórmules conegudes) proporcional a la velocitat, les partícules a través de la seva posició d'equilibri, digues mateix, amb la qual s'eliminen d'ella. Això està en la situació acoblada de la velocitat a la qual incideix el cos que cau i el seu pes. La velocitat a la qual afecta el cos, vaig donar la velocitat terminal del seu cas, és proporcional a l'arrel quadrada de les lleis de cas de l'altura de caiguda. Així, el quadrat d'aquesta velocitat terminal és proporcional a l'altura de caiguda, i per tant és també el quadrat de la velocitat a la qual les partícules es mouen lluny de la posició de repòs, i així aquest cas quantitat proporcional. Des d'ara se sap, no fa cap diferència pel que fa a la velocitat final si un cos cau a través de la caiguda lliure o camins torts a través d'una certa altura, perquè puguis veure l'examen anterior de la mateixa manera que el martell del cas, el pèndol (suposant que la fricció a l'eix com infinitament) Aplicar com un cos en caiguda lliure. Vostè ha només si tant guàrdia per informar al cos que cau en l'inici d'una velocitat quan la funció específica de la intensitat del so serà vàlid a partir de l'altura de caiguda. S'espera que la resistència de l'aire en les petites caps i velocitats a les que s'ha d'actuar en general, com més poden ser ignorats en aplicar avantatge quan cau cos.

De Vorigem evident que la intensitat del so amb el swing so no en condicions de l'angle d'elevació ϕ a la qual el martell s'eleva per sobre del seu punt més baix del pèndol, però l'altura vertical, digues en proporcions de estands, després de les quals l'instrument podria ser igual graduar. Per exemple, des del cosinus de 45 graus és igual a 0,707 i el cosinus de 90 graus és igual a zero, llavors a partir de llavors la relació dels nivells de so en aquests dos elevacions, 1 al 0,707 = 0,293-1 o nahehin com 3 a 10. L'angle d'elevació 60 °, 90 °, 180 ° correspon a una situació dels punts forts de so ½: 1:. 2 En tant que l'elevació sigui superior a 60 °, la intensitat del so pot aproximar els quadrats del mateix conjunt en proporció de manera que un quàdruple doble elevació, triples nou vegades la intensitat del so correspon nahehin 33).

33)

Això es dedueix de la fórmula coneguda

- etc.

Aquí hi ha dues taules petites, donant a l'associat a l'elevació d'un pèndol so de 0 ° a 90 ° fortaleses de so i viceversa, si el gruix s'ha fixat en 90 ° igual a 1,0000 (en la Taula I) o 10 (en la Taula II). A 180 ° llavors és dues vegades més gran que a 90 °, i tots els nivells en les elevacions entre 90 ° i 180 ° caure aquí entre, no aplicar fàcilment un pèndol en altituds superiors als 90 °.

Taules sobre la relació entre l'elevació d'un pèndol de so i la intensitat del so.

I. II.

Elevat. Força Elevat. Força

Força Elevat. Força Elevat.

90 °

1.0000 45

0,2929

10 90, 00

3

45, 57

85 °

0,9128 40º

0,2340

9

84 °, 26

2

36 °, 87

80 °

0,8264 35 °

0,1808

8

78 °, 46

1

25 °, 84

75 °

0,7412 30º

0,1340

7

72 °, 54

½

17 °, 19

70 °

0,6580 25 °

0,0937

6

66 °, 42

¼

12è, 97

65 °

0,5774 20 °

0,0603

5

60 °, 00

1/8

9è, 07

60 °

0,5000 15 °

0,0341

4

53 °, 13

1/16

6 °, 41

55 °

0,4264 10è

0,0152

50 ° 0,3572 5è 0,0038 Pel que fa a el camp en el qual la freqüència de vibració és responsable per la mida de l'estímul, es troben més enllà d'indicació general de Weber que, també citat per Weber, enfront de la informació de Delezenne; però en les seves observacions, com he convençut a mi mateix del seu tractat original de relacionar-se, en el principal, en lloc del que les desviacions de la puresa, fins i tot quan aquest o aquell interval de tipus (harmonia, vuitena, cinquena u. s w.) es poden distingir, ja que si la desviació respecte a la igualtat de dos tons en les mateixes proporcions de les freqüències o en diferents nivells de l'Escala tonal igual a aparèixer grans, que és la veritable qüestió de la Llei de Weber. Mentrestant, cal confirmar la llei en aquest sentit no només un control especial perquè és simple i dir afirmació tan notori de Gehöres musicals que són iguals a les proporcions de les freqüències que corresponen a una diferència de to percebut com a iguals en vuitenes diferents, de manera que el Llei directa del que és habitual pot mantenir demostrat algun lloc fins i tot per a grans diferències aquí. També Euler, Herbart i Drobisch tenen la mateixa gefußt en el seu estudi matemàtic del tonal.

Vaig entrevistar a diverses persones amb bones audiències musicals amb la contractació ocasional de proves amb un so de fusta pèndol ho va copejar la fusta, si no vermöchten una comparació de la relació dels nivells de soroll als 45 ° i 90 ° amb unes relacions d'estirament de llançaments. Alguns es van declarar incapaços; Però per estrany que sembli, votat la majoria, que en una comparació estaven rebent (independents entre si i sense saber dels judicis dels altres alguna cosa) a continuació d'acord amb el de comparar la proporció d'un quart.Però vaig a donar a aquests intents del seu únic ocupació anterior crua i casual almenys una mica del que el compliment no va ser l'excepció, i sostingui a si mateixos sent molt dubtós que una comparació directa entre les relacions de força i l'altura pel sentiment mai

dibuixar. De totes maneres, entra en els resultats d'aquests experiments en forma afirmativa per Renz i Wolf, com Volkmann es va ficar en ella, el que no s'inclina a diferències molt significatives en els nivells de so (3: 10) per estimar el més alt.

En la mateixa relació era interessant per a mi, per un músic (virtuosos del violí v.

Wasilewski) per escoltar la declaració, que ha estat la meva experiència en els festivals de la cançó renans que un cor de veus 400 dels homes no és molt més forta impressió do de 200.

3) pesos. 34) El mitjà del mètode de les diferències a penes perceptibles van obtenir resultats Weber, pel qual es necessita la primera confirmació del nostre dret al camp dels intents de pes ja han estat citats. Les seves proves tenen el mèrit especial, que en una part de la mateixa, la sensació de pressió de la pell se separa dels sentiments musculars, i els resultats obtinguts d'aquesta manera s'han comparat amb els obtinguts amb les reivindicacions comuns d'ambdues sensacions, però, després sobre mi el mètode de casos bé i el mal empleats experiments de la qual detall el discurs endavant es farà, se celebrarà al en l'aixecament dels pesos en comparació, la connexió natural entre les dues sensacions es relacionen. Una separació exacta dels dos era, de fet, no ben executats d'acord a la modalitat del procés, però va ser posat en llibertat un període de prova conjunta de la llei per als dos, tenint en compte la precisió dels quals va prometre l'addició útil mètode d'aquests intents van ser en virtut de no estudiar el mètode per a la prova la llei determina.

34) Quan

es tracta de S. 164, 186-199. Revisió S. 168-173, 358-367.

Per entendre el que segueix, una referència al que sovint es necessita, el que es diu en el capítol sobre l'aplicació del mètode, i sense que jo crec que cal tornar aquí de forma detallada.D'altra banda, alguns documents i exemples il·lustratius es trobaran al que es diu allà baix.

En la meva sèrie de la prova principal sobre el tema en qüestió són dues, a dues mans i un (a dreta i esquerra especialment córrer) handed que, tant comparables, a través d'una sèrie de 6 pesos principals, 300, 500, 1000, 1500, 2000, 3000 grams dut a terme amb han realitzat uns resultats molt consistents. El número amb una sola mà és a l'octubre i novembre 1856 nomenat dues lliurat al desembre de 1856, al gener de l857. Les circumstàncies dels experiments de les dues sèries van ser les circumstàncies normals descrites a la general. En concret, les següents observacions sobre això: Cada sèrie inclou tant a 32 dies de prova à 12 à 64 destacaments eleva tot el 32. 12. 64 = 24576 elevacions simples o casos. Cada pesos principal P són (periòdicament de manera parcial) dues parts de relació específics com el pes addicional D aplicada, és a dir, 0,04 i 0,08 P P. El pes addicional aquest últim pot semblar gran, són, però, com es pot convèncer de les següents taules de prova encara casos prou malament, que està connectat amb els mitjans del mètode descrit, cadascun (al voltant de 2 casos projectats) en comparació amb un simple doble elevació, en comptes de justificar a repetir Herwiegen alternatiu on D = 0,08 P busca

proporcionar casos gairebé ni falses , En cada prova de 12 dies. 64 = 768 aixecaments van ser als 6 pesos principals, cadascuna en 2 divisions, cadascuna amb 64 elevacions, tots amb la mateixa proporció D provat, i això només després de dies o setmanes, com s'indica a continuació, canviar. També va ser en part després de dies en ascendent ( ) I descendint (↓) conseqüència processal de pesos principals. Així que veuen en totes les sèries de prova de dos en cada un dels sis pesos principals en el conjunt 32. 128 = 4096 s'eleva o casos; 2,048 amb D = 0,04 P, i tant amb D = 0,08 P; 1.024 d'ells i tant ¯. En dues mans el fixar els 128 elevacions de cada dia estaven amb cada un dels principals pesos incontinuo empleats en la una mà seguiment d'aspecte 64 amb la mà esquerra, 64 amb la mà dreta, amb l'alternança de l'esquerra i la dreta va fer que el començament de dia. A la fila de dos mans va ser després de dos dies utilitzats amb una mà només després de cada 8 dies entre D = 0,04 P i D = 0,08 Pvan canviar. Això ha portat a la diferència que en el conjunt de les dues mans els valors de sensibilitat, tant per D's són molt similars, de manera que aquesta sèrie amb un reconeixement de la llei pot servir, segons el qual la relació entre el dret a la quantitat total de casos de la mida d'D a una velocitat constant h depèn 35), mentre que aquest no és el cas, es va lliurar a la fila en les setmanes amb 0,08 P relativament més petits que els valors de sensibilitat amb 0,04 P donen el que en l'observació (Ch. 8) en què passa. Però pel que fa a la influència de la mida d'èmfasi en els valors de la dimensió, el que importa aquí sol, amb una sola mà és tan comparable en si mateix, ja que els dos mà.

35)

La present Llei és d'acord amb la discussió en Capítol 7 a la relació dels

valors de t = HD s'expressa en la nostra taula Fonamentals, després de la qual cosa una doble D un doble t allà quan les influències p, q són eliminats.

Té ara el primer lloc per començar amb la més fàcil, si no exacta, utilitzeu manera aquesta sèrie d'observacions, el nombre total de casos correctes r per als diferents èmfasi P,especificats per algunes circumstàncies importants, però sense separació dels 4 esdeveniments importants i cap disminució en l'exacta mètriques, és a dir, els valors de t = HD, que es pot calcular de la mateixa per fins i tot sense aquest càlcul els principals resultats elegibles de les proporcions d'agregats per a tots els esdeveniments números guanyadors també r seran sortejats, segons la qual segueixen el tractament més rigorós de files res serà capaç de permetre el luxe d'arribar una mica més aguda que els mateixos resultats.

La unitat de pes utilitzada en el següent és tots els fotogrames.

Per estar en el significat dels nombres en els següents quadres, sens dubte, li dono a la mateixa expressament per al primer número de la primera taula. El nombre 612 a P = 300, D =0,04 P, n = 1.024, diu que quan un pes important = 300 grams i un pesos addicionals = 0.04 èmfasi, per la qual cosa 12 grams, el nombre de casos correctes de tots els dies, on els principals pesos en ordre ascendent ( ) Es van aplicar,

va ser 612, mentre que el nombre total de casos, bé i el mal junts, va ser en les mateixes circumstàncies en 1024, després de les quals el nombre de falsos 1024-612 = 412 era. A partir de llavors, es comprendran els números restants de la mateixa Bedeutungder. El nombre r de la columna vertical de suma final pertany supòsit 4 vegades n els números en les columnes especials, vaig 4096, com una intervenció tal com s'especifica perquè el r de columnes verticals abril especialitats s'afegeixen a la columna final total vertical; però, escoltat el nombre r del circuit horitzontal total de la columna 6 vegades n als números especials, digues 6144, com el r, que el 6 P estan en la mateixa columna vertical, s'afegeixen a la columna de l'horitzontal totals de circuit.

I. Nombre casos apropiats r del dos mans set.

n = 1024 P

Sum

d = 0,04 P

d = 0,08 P

↓

↓

(N = 4096)

300

612

614

714

720

2660

500

586

649

701

707

2643

1000

629

667

747

753

2796

1500

638

683

811

781

2913

2000

661

682

828

798

2969

3000

685

650

839

818

2992

Total (n = 6.144)

3811

3945

4640

4577

16973

II. Nombre casos apropiats r la sèrie amb la mà.

n = 512 P

d = 0,04 P Esquerra ↓

Sum d = 0,08 P

Drets ↓

(N = 4096)

Esquerra Drets ↓

↓

300

352

337 344 318 387 372 386 342 2838

500

339

332 348 335 383 402 413 366 2918

1000

325

343 382 388 383 412 389 422 3044

1500

353

358 371 383 406 416 435 430 3152

2000

378

353 369 382 413 418 414 421 3148

3000

367

343 364 386 426 433 429 438 3186

Total 2114 2066 2178 2192 2398 2453 2466 2419 18286 (n = 3.072) Ometo, ja que no pertanyen aquí, totes les discussions sobre la diferència entre els resultats d'aquestes taules d'acord a les diferents circumstàncies (com la diferent grandària de D,utilitzar l'esquerra i la dreta, i ↓), θυε εσ ποτ νοταρ φ◊χιλµεντ δε φορµα αυτοµ◊τιχα, ι εσταρ◊ εντραντ εν ελ µσ δεταλλαδαµεντ εν ελσ ∀µτοδεσ δε µεσυρα∀. Aquí geschahe l'especificació dels resultats d'acord amb les circumstàncies, principalment només per la raó que per tal de mostrar que el nombre de casos correctes r respecte als pesos principals P en totes les circumstàncies segueixen en molts aspectes el mateix passatge, que s'eleva lentament amb els principals pesos, i en el majors pesos principals, 2000 i 3000 grams, únics canvis una mica més. Si vostè ha pres aquesta correspondència per a les diferents condicions experimentals a l'ull, el que pot adherir-se més a la suma final columnes verticals, que en dues taules per a un n tipus = 4096 els números guanyadors en els èmfasi individuals.

Si ara la llei trobaran demostrat directa i precisa d'aquests experiments, per la qual cosa seria, en consideració del fet que a tot arreu la mateixa proporció de pes addicional és el principal pesos, tots els números de r per als diferents èmfasi no només aproximats però tingui exactament el mateix. Aquest no és el cas. No obstant això, és la desviació d'aquesta forma per a l'experiment segueix sent de la llei, de la mateixa manera que poc que busquen una veritable desviació quan la desviació, que trobem al límit inferior en les àrees de percepció de la llum, però igualment i en molt aspectes analògiques com un requisit de la llei. Com en la sensació de llum que, fins i tot sense accés de la llum externa té, de fet, prenem existent, excitació llum interior amb càrrega, pel que aquí, fins i tot sense un pes externa P existent, el mateix amb l'elevació de la categoria, pes del braç i qualsevol peça que cobreix ( els meus experiments més que un lleuger màniga de la camisa 36). I com la llei es pot confirmar directament en les antigues zones, tractant només d'acord amb, com pot ser l'abandonament de la vista interior contra l'exterior, com en altres àrees només d'acord amb, ja que el pes del moment d'aixecar el braç encara exclusiu contra l'exclusiu de pes pot ser descuidat.

36)

A més, continua sent qüestionable, no ha de ser presa en compte amb un valor determinat en quina mesura la pressió d'aire en la pell, però això sembla dir el que en el cos amb offset.

Realment però, veiem en els nostres més alts pesos principals només unes desviacions molt petites de l'exigència de la llei, i el curs general de la desviació en el sentit en què s'espera que sigui reservat creu di els números guanyadors creixen lleugerament amb el P. Penseu a saber, l'ascendent en grandària principals

pesos P sempre el mateix additiu absoluta A virtut de Armgewichtes junts, mentre que D merament proporcional amb P creix, com en els nostres experiments és el cas, per descomptat, caigudes, la qual cosa el nombre correcte és dependent, de la major, per més A a P s'esvaeix en el divisor, vaig donar més P si mateix, i és notablement constant en els punts on P s'ha convertit en prou gran que 1 punt de vista com no contrària ve en consideració; tal com ho mostra l'intent.

En el pes no menyspreable del braç, pot al principi només notar que l'augment, que els principals pesos de 300-3000 grams obtinguts per no en un acumulacions encara més forts de nombres amb ascendent guanyar P són coneguts, i en particular que no ho fa en la transició entre els dos pesos principals més petits 300 i 800 grams és notable, on fins i tot en la sèrie dues mans més aviat mostra una petita disminució. Però aquesta última anomalia inicialment indecisos sobre la qual torno més tard, per la qual cosa és en primer lloc, no s'ha de considerar com establert que la càrrega al braç pel seu propi pes és portar de la mateixa manera en atac, com un propòsit gefügtes pesa externa; En segon lloc, s'ha de tenir en compte que el pes aixecat P a l'extrem del braç de palanca, les formes del braç d'elevació, actua, actuant en les prioritats del pes del braç del braç però en un més curt, el que redueix el seu moment proporcional; en tercer lloc, que l'addició d'aquest moment durant els moments de P és merament per la sensació muscular, però no per la sensació de pressió en consideració, perquè només el pes P, però no el pes del braç actua opressiu sobre la pell; En quart lloc, finalment, que els números guanyadors de les taules anteriors encara no permeten mesura precisa de la sensibilitat, sinó simplement per mostrar el progrés de la sensibilitat en ascens amb els principals pesos de totes maneres. És aquí, de fet, força el que s'explica en el capítol 8; i sobretot té la circumstància esmentada en consideració que la influència del moment de l'elevació p a gran augment de l'èmfasi està creixent, i per tant d'acord a l'observació en el terme. 8 fa que la suma dels casos apropiats mica més petits que el que seria sense aquests influència pertorbadora de la caixa, de manera que els números correctes en els més alts pesos principals serien lleugerament més gran, lleugerament diferenciades fallat des de la part inferior sense aquest trastorn, de fet. Això ve especialment en consideració en els pesos més petits complementaris 0,04 P, però, en contra de la major 0,08 P d'impacte p relativament més llarg desapareix. Així que tens els dos de mà en sèrie per als principals pesos 1500 i 3000 per ser els números correctes en 0,04 P a Summa 1,321 i 1,335, en 0,08 P contrast, en 1592 i 1.657; utilitzat amb una mà igual que en 0,04 P els números 1465 i 1460; 0,08 P 1687 i 1726. La diferència és molt més gran en 0,08 en dues files P 0.04 P. Un elimina la interferència dels efectes secundaris p, q íntegrament per l'anterior (Ch. 8) discutit la mateixa compensació completa que es basa en la separació i el càlcul separat dels 4 esdeveniments principals. Aquí segueix el primer lloc, l'especificació dels r valors després dels 4 casos principals en una primera taula (III) i el mitjà de la taula fonamental (fins i tot sense fraccionament) derivats samarretes valors en un segon (IV). En els "mètodes de mesura" Et diré una

especificació adequada per a la sèrie amb la mà; Aquí vull amuntegar massa nombres. Els resultats definitius, en què un ha de pagar pel que fa a la part inferior de la següent discussió de la qüestió de la nostra llei, en les columnes 4 HD i 8 HD inclòs en la Taula IV; les altres columnes d'aquesta taula i tota la taula III arribat per al nostre propòsit present, només els documents que sens dubte es tradueix en consideració; Però, ¿pot la manera d'explicar la forma en què aquests informes són per guanyar, i els seus molts punts del mètode per a res útil, ja que beifüge exemple commutació.

L'amor d'entesa segur vaig a discutir de nou els primers números de les dues taules següents: El nombre r 1 = 328 a P = 300, D = 0,04 P, n = 512 es diu a la Taula III que, amb P = 300 grams, D = 12 grams, 512 casos de la primera caixa principal, digues on D en erstaufgehobenen gots de peu esquerre està donant 328 casos reals.

El número corresponent t 1 = 2.547 de la Taula IV s'ha trobat d'acord amb la taula fonamental mitjançant l'addició a les corresponents t es pren valor. L'especificació n= 512, v = 1 significa a la part superior de la Taula IV que cada t valor és (sense fraccionament) es deriva d'1 per 512 casos.

III. Després dels 4 casos principals valors especificats r del conjunt amb les dues mans. n = 512 D = 0,04 P

P r1

Sum D = 0,08 P

(N = 4096)

r2

r3

r4

r1

r2

r3

r4

300

328 304

328

266

404

358

372

300

2660

500

352 274

321

288

399

339

364

306

2643

1000

334 318

335

309

377

365

410

338

2796

1500

346 323

308

344

408

402

399

383

2913

2000

296 365

309

373

404

385

439

398

2969

3000

244 393

265

433

392

447

390

428

2992

Sum

1900 1977 1866 2013 2384 2296 2374 2153 16973

IV. A partir dels valors de la taula derivada anterior t del conjunt amb les dues mans. n = 512, v = 1.

D = 0,04 P

D = 0,08 P Sum

P

t1

t2

t3

t4

4 HD

t1

t2

t3

t4

Total 4HD

Total 8HD

300

2547 1677 2547 346

7117 5679 3692 4260 1535 15166

22283

500

3456 624

7482 5444 2958 3932 1749 14083

21565

1000

2769 2181 2807 1856 9613 4469 3973 5971 2920 17333

26946

1500

3224 2363 1820 3147 10554 5873 5584 5444 4726 21627

32181

2000

1394 3973 1856 4301 11524 5679 4813 7558 5397 23447

34,971

3000

- 416 5168 312

37403

2290 1112

7200 12264 5123 8067 5034 6915 25139

Dissabte 12974 15986 11632 17962 58554 32267 29087 32199 23242 116.795 175.349 Un veu el molt de la naturalesa dels 4 casos principals els números r el canvi, i la quantitat d'aquests canvis influiert la mida d'èmfasi amb. En P = 3.000 el nombre correcte és r = 244 (que s'obté restant el nombre correcte del nombre total 512) fins i tot més petit que el fals 268, que després té un valor negatiu t ha realitzat (a la Taula IV) (veure. Cap. 8). Aquests casos es donen per cert bastant abans en els meus altres taules d'observació.

Ara pot utilitzar la Taula III, al Cap. 8 regles donen una compensació completa i determinar la influència p, q per posar-se en l'exercici, en el qual la determinació de respondre aquí com no hi ha interès.

A més, es pot comparant el en D = 0,04 P i D = 0,08 P valors de suma obtinguda de la taula de la t de convençuts que aquesta suma valora el D's són marcadament proporcional, és a dir, a 0,08 P va obtenir notablement el doble de la 0,04 P va obtenir el que els mèrits de l'operació després de la factura (s. cap. 8) observació feta avalades 37). No obstant això, això és per respondre a tot aquí en detall.

37)

Amb aquesta finalitat, em menteixis, per cert, també té altres assajos.

El que importa aquí és que veiem com els totals de 4 HD, 8 HD, que mitjançant l'addició d't 1, t 2, t 3, t 4 han sorgit constant en els diferents P són el que vostè acaba així, com la suma dels nombres r, de la qual es deriven, seria si la nostra llei és vàlid, i si el pes del braç no P zuträte.

El nombre de columnes 4 HD 4 HD agost HD fer saber, l'ex per a cada un dels dos pesos addicionals proporcionades, en particular, aquest últim s'afegeix al tant que són en realitat aquí en mètriques elegibles que sense la Miteinflüsse la ubicació temporal i espacial dels vasos p , q s'hauria obtingut, és a dir, productes de l'extensió de la sensibilitat diferència h en el de 4 o 8 vegades el pes addicional D, donant com a resultat de dividir per 4 o 8 D38), la mesura de la diferència h es trobaria fins i tot per als diferents èmfasi. Això no tindria accés de Armgewichtes per les nostres lleis pesos P i per tant el proporcionals li pesos addicionals D es troben inversament proporcional, i

després donar els productes 4 HD o 8 HD es troben en els diferents èmfasi iguals. Atès que és ara possibles desviacions de la igualtat més fàcilment a avaluar, a partir de proporcionalitat, igual que en els productes és de 4 HD, 8 HD detenir sense colpejar h propi retorn.

38) D

és per a la columna 8HD de mitjana 0.06 P. Un càlcul més a prop, però el càlcul és de h per D = 0,04 P i D = 0,08 P particularment 4 de columnes HD fan, i d'això només el valor mitjà probable de h a cerca.

L'ara perquè millor visió introduïm els valors de les tres columnes principals dividint relativa amb 4 o 8 en el valor senzilla HD tornar a la taula junts. La designació de v = 4, v = 8 dir sobre la columna, d'acord amb l'en el Cap. 8 indica la notació que qualsevol nombre de columnes relativa de 4 o 8 vegades n es deriva observacions; n però és = 512º V. valora HD representa la sèrie a dues mans. n = 512ª D = 0,04 P D = 0,08P Recursos P

(V = 4)

(V = 4)

(V = 8)

300

1779

3792

2785

500

1871

3521

2696

1000 2408

4333

3368

1500 2639

5407

4023

2000 2881

5862

4371

3000 3066

6285

4675

Sum 14639 29200 21,918 Pel significat abstracte dels números HD definició amb la qual es tracta aquí només pel que fa a la Konstatierung nostra llei, en un sentit per a l'experiment, de manera que és això: quan s'aplica per a cada un dels principals ponderacions aplicades en lloc del mateix pes addicional relativa, com s'ha fet, aquesta dividida pel nombre HD o un múltiple donat d'o fracció de HD hauria aplicat, de manera que seria tot un nombre igual obtenir-se. Així que vostè serà z. B. en dues mans configurar la pàgina següent d'acord amb la declaració dels assaigs que pertanyen als principals pesos 2000 i 3000 grams de pes addicional, que destaquen com aquests èmfasi en la mateixa proporció-se, s'han relativa a dividir nombres que 4500 i 4909 són proporcionals, de manera que igualment cauen en la sensació.

Fins i tot si aquest projecte de llei resultats no són definitius, a la qual jo només folgends vinc, el tinc, però aquí es dóna amb diligència, ja que no difereixen significativament de la definitiva, per la qual cosa es podia aferrar-se a ella, després

de tot, i perquè sense gran amplitud tots els documents de la mateixa podria donar, des de la qual poden reproduir-se de acord amb les normes indicades en el capítol 8 en si. Aquí estan tots els números de la dreta, que per al mateix esdeveniment, el mateix P i D es van obtenir durant tot el mes d'observació, en el seu conjunt, i sense fraccionament per derivar les t ha utilitzat valors de la taula fonamental. No obstant això, jo, com a (s .. Cap 8) va observar prefereix a totes les meves proves, les variacions dels factors p, q per eliminar, les assegurances t valors per a cada cas principal de fraccions pures amb n = 64 per calcular especialment, i aquests es combinen per resumir o valors mitjans. Pel que és folgends succeeixen tant en dues mans la una sola mà com sèries. Els números correctes d'aquestes fraccions de 64 i derivat de l'individu samarretes valors reprodueixen aquí de forma individual, però costaria massa espai, em limito per tant folgends que es van ensorrar de tots els grups polítics, amb el número vdivideix les fraccions Definitivament Resultat per les dues sèries per donar, en el qual per fi és detingut.

VI. Valors HD el joc a dues mans. n = 64.

D = 0,04 P

P

(V = 32)

D = 0,08 P (V = 32)

Recursos (V = 64)

300

2023

3918

2971

500

1965

3705

2835

1000

2530

4637

3584

1500

2774

5910

4342

2000

2966

6034

4500

3000

3296

6520

4908

Sum

15554 30724 23140 VII. Valors HD fila amb una sola mà. n = 64.

Esquerra P

Drets

L. u. R.

D = 0,04P D = 0,08P Recursos D = 0,04P D = 0,08P Recursos Centre total (V = 16) (V = 16) (V = 32) (V = 16) (V = 16) (V = 32) (V = 64)

300 3916

4845

4381

3658

5360

4509

4445

500 2876

5246

4061

3349

5584

4467

4264

1000 2906

5649

4278

5103

6230

5667

4973

1500 4016

6426

5221

4638

7647

6143

5682

2000 4700

6515

5608

4517

6821

5669

5639

3000 4455

8084

6220

4551

7616

6084

6152

Sum 22869 36.765 29769 25816 39.258 32539 31155 De tant en tant m'agradaria aquí de nou en un punt de mètode d'explicar-se per la comparació de la taula VI amb la Taula V. Tant, vigent per al conjunt de les dues mans, les taules es basen en els mateixos valors d'observació i només en que a la Taula V, els valors difereixen HD sense altre fraccionament que després dels 4 casos importants, usant n són = 512 derivada, en la Taula VI però amb forta fraccionament usant n = 64 D'aquests, depèn, d'acord amb l'observació (. Chap 8), que tots els valors de l'última taula són lleugerament més grans que els de la primera. La desviació seria indiferent si la relació de l'ampliació en tots els valors seria el mateix, ja que mai arribi aquí només en condicions. No obstant això, alguns valors es van incrementar en altres circumstàncies que en altres. Això depèn, com es pot demostrar a partir d'una discussió especial de la sèrie d'observacions, que a partir que p i q no són completament romandre constant durant la sèrie d'observació d'un mes a causa dut a terme, però tenen varia irregularment. Mitjançant la divisió de les files en tals fraccions petites, que durant cada un dels quals la variació pot ser menyspreada, elimina per a l'eliminació de p i q derivar-se dels mateixos desavantatge, i per aquesta raó són els valors obtinguts a la Taula VI els de la Taula V és preferible. Mentrestant evident, però no hi va haver diferències significatives en curs entre dues taules de valors, de manera que també probablement molt més curt derivable en el primer, podria haver romàs dempeus. En qualsevol cas, la comparació d'aquestes taules pot donar una indicació del que alguns poden canviar els valors de mesurament absoluts en funció del grau de fraccionament.

En comparar els resultats obtinguts amb les mitjanes finals de la sèrie amb una sola mà i amb les dues mans, es troba,

P

einhänd. zweihänd.

300

1496

800

1504

1000

1,325

1500

1309

2000

1253

3000 1254 després de la qual cosa la proporció dels dos valors disminueix lentament amb

l'augment d'èmfasi, però la constància sembla estar acostant-se.

La vista del curs dels valors hd en les Taules anteriors VI i VII ensenya ara molt conscients que la mateixa condueix essencialment a la mateixa cosa, quan la transició dels nombres ren les primeres taules, excepte que el creixement dels valors HD amb P des especificat bàsicament en el més alts P valors és una mica més notable que la dels nombres r. Tot i així, però, la creixent aproximació a la igualtat amb el creixement representa P a terme amb suficient claredat.

Així que prepara't per als tres més alts P valors = 1500, 2000 3000 grams a la fila gen zweihändi al centre dels valors hd = 4342, 4500, 4908; al 5682 amb una sola mà, 5639, 6152 al seu lloc. Mentre P 1500-3000, és a dir, des de la simple puja dues vegades, s'eleva HD comparativament molt poc, és a dir, en relació a 1,13 vegades des 1,08 vegades sola o.

Ara em semblava interessant, això, per a la llibertat condicional de la llei important, la igualtat aproximada de HD 2000 i 3000 de nou per assenyalar, en els pesos més alts per als dos més alts Hauptge-pesos en particular; i jo vaig portar a Set-ness en una sèrie de proves, que també tenia la intenció de comparar el mètode amb una sola mà i amb les dues mans en l'alternança dels intents de les dues sèries anteriors, en el seu conjunt dóna feina a la sèrie, no hi ha seguretat d'una subvenció tal comparació (vegeu més amunt); per cert també, declarat ja per altres grans assajos, proporcionalitat de samarretes valors amb l'aplicat D per provar més.

Aquesta sèrie també 32tägig, és al desembre de 1858 i gener 1859 es va s'especifica baix (per sota) circumstàncies normals, per tant, encara que molt més tard, bastant comparable amb l'exempleat. Cada experiment té 8 departaments de 64 elevacions, tota la sèrie fins al 32. 8. 64 = 16.384 aixecaments. Entre els dos pesos principals es van canviar d'un dia per l'altre, entre una mà i zweihändigem procés després de dos dies, a més de tots els dies per dos departaments entre un pesos addicionals D = 0.04 P 0.08 P va canviar, de manera que quan P = 2000 relativa 80 i 160, a P = 3000 relatius 120 i 240 grams, respectivament. A més, alternat amb el mètode d'una sola mà, ja que aquesta sempre tan sostenen, esquerres i dretes d'acord a cadascun un departament de 64 aixecaments.

Per distingir-la de l'anterior Jo dic a aquesta sèrie d'experiments, el de dos i amb una sola mà. En primer lloc li dono a la Taula VIII afegeix el nombre r de 4 casos principals en un Apercu preliminar; però, força comparables calcula de taules Taula IX VI i VII sota separació de 4 casos principals de fraccions de 64, els valors hd sense si més no aquí, per la seva amplitud, per anunciar els documents d'aquest càlcul en espècie.

VIII. Nombre de casos correcta r de dos i de conjunt amb una sola mà. p

Dues mans n = 2.048

Handed Esquerra

Drets

n = 1024

n = 1024

D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P 2000

1,280

1.503

708

840

681

863

3000

1297

1536

737

882

703

847

Sum

2577

3039

1445

1722

1384

1710

La suma de r en p = 2000 5875 - - - - - = des 3000-6002.

IX. Valors HD del conjunt de dos i amb una sola mà. n = 64.

Handed

Dues mans

(V = 16)

(V = 32)

p

Esquerra D = 0,04P

Drets

D D = 0,04P D = 0,08P D = 0,04P D = 0,08P = 0,08 P

2000 2461

5018

3456

7078

3709

9464

3000 2702

5326

4270

8310

4212

8028

Sum

10344

7726

15388 7921 17492 La suma de la HD a P = 2000 31186 - - - - - - = 3000 - 32938

5163

En estricta comparabilitat de les circumstàncies externes i el mètode de càlcul d'aquesta sèrie amb la sèrie anterior, les xifres de la Taula IX han de ser coherents amb els de la Taula VI i VII per = P Vots 2000 i 3000 Però ells estan en el conjunt de dues mans considerablement més petit, i d'acord amb la una mà, encara que està a prop de les xifres de 0,08 P, sinó que són considerablement més petits de 0,04 P, on cal recordar que el nombre de sèrie lliurats en D = 0 , 04 P i 0,08 P en si no és entre ells mateixos són comparables ho demostra el fet que el passat no són apreciablement dues vegades la primera, i, (així) com s'ha assenyalat ja, depèn que s'obtenen en les diferents setmanes , Això pot ser una prova de que el que s'ha dit, dóna que no s'ha de

comptar amb una comparació de valors dimensionals obtinguts en diferents períodes, fins i tot si les circumstàncies externes eren els mateixos. Mentrestant, això fa comparabilitat en cada fila pel que fa a les condicions en què això és, no hi ha entrades.

Que en la nostra gamma actual, on l'intercanvi entre els dos D's es va dur a terme el mateix dia, a partir de la r valors calculats HD sensiblement proporcional donat el D's Show és una de les confirmacions de la nostra norma comptable.

Després Definitivament resultats així prendre HD de P = 2,000 a P = 3,000 única Es comporta-Nisse 31.186-32.938 a. La desviació de les dues figures d'igualtat significa la desviació de l'exposició directa de la llei de Weber, que s'explica per nosaltres a través del pes del braç zutretende. El nombre 9464 en la taula anterior, però, és en comparació amb tots els altres números massa gran de terra comuna per accidents; i per tant no la desviació mica menor del que seria ohnedem. Per cert, el resultat principal d'aquesta sèrie és la confirmació perfecta del resultat de la primera.

Ja que la relació de la part amb la que el parell de la part superior del braç és atribuïble al pes aixecat, probablement, no és possible determinar al davant, en part pel moment els supervivents no volen ser avaluar amb precisió de mesurament, en part perquè no se sap exactament en quina relació entra en l'efecte de la sensació muscular en l'efecte total, podríem recordar el de P valor atribuïble als nostres valors de HD es determinarà segons el requisit de la validesa de la nostra pròpia llei; però mostra certa consideració que no estan ben prou.

Prenent el respecte de la interacció entre cada altres condicions de precisió independents vàlids durant el càlcul de les probabilitats de principis errors subjacents, com ho faria, si la sensació muscular només el valor t '= H'D i la sensació de pressió per si sola el valor t' = h "D en un determinat pesos addicionals D hauria generats a partir de la interacció de la mateixa un valor t = esperar, i posteriorment realitzar una sobre versachte Rechnungzu. Ara és t 'd'acord a les nostres lleis en la relació inversa de P + A, on A és com s'entén anteriorment, t «només en la proporció inversa de P, per tant, un ha

quan c 'i c són constants. El tres incògnites c ', c ", A seria llavors fora del nostre dels diferents de P valors obtinguts HD de determinar. No obstant això, encara que la dificultat d'aquest càlcul es superaria, faria l'anomalia amb un petit P, que és igual al seu discurs, un càlcul exacte de la forma.

Que en les transicions de P = 300 i P = 500 grams és t en torn augmenta més aviat alguna cosa es redueix, és una anomalia que no es pot explicar de l'abans esmentada. No crec que a causa del nombre insuficient d'observacions que descansen sobre les coincidències, però, és la possibilitat que no simplement exclosos perquè però només és lleuger, i els números de prova de grans dimensions són necessaris per

ajudar a mantenir fora de perill fundada petites diferències; però a part d'l'acord de les dues sèries de proves en cada un dels quals una gran quantitat d'intents d'recomptes ha també només per als valors més petits de P l'augment de t amb un creixement del P proporcional més per l'augment dels moments de P de moment de Armes és aquí relativament gran. I llevat que circumstàncies especials que interfereixen amb els pesos més petits estan presents, que es va superar per la seva influència en el més gran, s'hauria hagut de fer en la meva opinió, és necessari en la mesura reclamada.

En qualsevol cas, ara puc estar sense llum de perill en aquesta anomalia, la seva caixa forta Konstatierung mitjançant la realització de noves proves, fins i tot li agradaria ser desitjable en lloc, però després d'una mica de probabilitat de l'esdeveniment em sembla realitzar, que realment participacions en la natura.

Es pot imaginar que una pressió creixent però, a banda de la reducció de la sensibilitat que és proporcional segons les nostres lleis amb l'augment de l'estímul, o associada per la compressió mecànica de les terminacions nervioses o al percepció de la pressió Aparells auxiliars expressa un efecte de disminució de la sensibilitat que en els pesos més grans contra el següent nostra lleis influència que ha de tenir una raó més àmplia i profunda, desapareix; però podria fer amb més petit sosté principalment. Així, la reducció de la seria T, l'aparició Wachstume de P explicar. Jo no sóc contrari a la present posar el fet en relació amb l'altra manera també enigmàtica em sembla que percebem un toc pessigolleig lleu més, i ser més estimulat per Reflex Action pel una pressió una mica més fort, tot i que la preponderància de la sensació roman per a una pressió molt forta. Però admeto lliurement que aquests són només idees que requereixen un examen més detingut i podrà fer suggeriments a. És molt probable que, igual que el camp d'intents pes divideix el límit inferior de la llei amb el camp d'experiments de llum, aquest serà el cas en relació amb el límit superior, només que les proves no continuen fins a tal límit de mi han estat on la tensió comença a tenir un efecte perjudicial, i també, per descomptat, podria ser continuat durant un temps prou llarg sense desavantatge permanent no pel mètode de la dreta i casos erronis, que requereix una enorme quantitat d'intents d'aconseguir resultats fiables. Però potser seria fer la prova de l'experiència en aquest sentit pel mètode de tot just diferències notables per poder rebre sense desavantatge; ja que el grau de precisió que és res a guanyar amb aquest mètode, és menys lligat a la quantitat d'intents.

Revisem l'anterior, la investigació sobre la validesa i límits de la nostra llei en les àrees de proves de pes encara està lluny d'haver conclòs; i els meus propis intents de resoldre el problema segons el qual la necessitat de Weber a seguir un segon pas a la primera, ni algunes noves modificacions del mètode. Un pot després de fet fins el moment de dir que les observacions generalment concorden molt bé amb la llei que no es pot dubtar de la seva validesa aproximada o exacta dins de certs límits; Però l'anomalia en el límit inferior, la qüestió del límit superior, el Konstatierung més precís i determinar la influència de Armgewichtes, la discriminació completa i precisa de la sensació sensació de pressió i el múscul, segueixen sent punts que esperen la finalització de futurs experiments. Experiments de Weber han la llei primera

demostrat en general, sense que el mètode era adequat per a ser declarat que garanteix les desviacions; els meus experiments han revelat els que no tenen agregat rica, amb això eliminar la part posterior, que les circumstàncies dels que depenen, per tenir en compte exactament estar deixant.

Si bé no hi pot haver dubte que l'aïllament de la sensació de pressió s'aconsegueix de forma experimental Weber d'on es col·loca l'èmfasi en les últimes falanges de la mà recolzada en les taules; A mi em sembla, però, l'aïllament de la sensació muscular no és tan segur per l'altra, en el tractat sobre el tacte i el sentit comú S. 546 aconsegueix li donen on els observadors a mà inclou la punta combinada d'una tela en què penja un pes; quan sigui necessari, el pes ha d'actuar tant més cal lliscar la punta a mà, el més pesat és, si el no, per tant, contrarestat per una forta pressió Zufassen més. Però si la pressió pot mantenir-se constant, de manera que una pressió constant per res vindria menys d'una complicació dels experiments en la comptabilitat.

Un mètode per aïllar la sensació muscular exactament en els experiments no enfonsament o jo. Per aïllar la sensació de pressió potser probable, mantenint el nostre mètode, l'ús de boles o martells que cauen de l'altura a causa de la pell, fins i tot més adequat que l'aplicació de pesos latents; i una comparació dels resultats obtinguts d'aquesta manera amb les atorgades per l'aixecament de peses, sigui de no poca interessos.

Independentment de la qüestió de la nostra llei és el resultat directe de la informació comunicada en les proves anteriors de la següent manera pot pronunciar.

Quan augmenta comparativament un pes donat amb una altra, la qual s'afegeix un cert pes addicional a l'anterior, per la qual cosa es pren el pes extra absolutament a haver de ser més que com més gran sigui l'èmfasi és més igualment notable com a diferència entre els dos pesos en la sensació a caure.

Deixa créixer, el pes extra és proporcional amb els principals pesos, pel que no és la seva absoluta, però la seva grandària relativa en relació amb els principals pesos segueix sent sempre la mateixa, de manera que la vistositat d'aquest pes excedent relatiu creix raonablement amb les actualitzacions als èmfasi més alts; però tendeix sempre més a la igualtat, per la qual cosa la diferència de perceptibilitat mateixos pesos relatius Més en els principals pesos de 1500 i 3000 marcs només és petit, sobre les circumstàncies 10: 11 correspon. És a dir, els pesos excedents relatius a 1500 i 3000 grams èmfasi tindrien lloc de ser igual a alguna cosa com 11: 10 comporten encara apareixerà igualment notable, per tant, proporcionar una proporció igual precisa als casos equivocades en el mètode demgemäßen.

No obstant això, aquest augment de la transició de la vistositat mateix pes relatiu més amb la mida dels principals pesos pateix una excepció a l'èmfasi molt baixos per la vistositat en aixecar d'entre 300 i 500 grams en lloc d'alguna cosa fora dels augments; mentre que més de 800 grams de pas ascendent continua gehends respectats.

La raó del Ganges excepcionals en els èmfasi de baixa és pràcticament desconegut,

i només (el) va emetre una conjectura informal, per tant; el motiu de la desviació de la mateixa noticeability relativament iguals més pes a mesura que puja a majors pesos principals es poden buscar amb una probabilitat que el moment de pes de la sortida i en la criança amb el braç de luxe ve com una extensió d'èmfasi en atac, que de la igualtat relativa, realitat que s'estableix per a aquest engrandiment èmfasi respecte, més l'entrada de pes fa.

L'aplicació de diversos més pesos en un i els mateixos pesos principals, la vistositat creix amb la mida del pes addicional. Aquesta major vistositat té una major relació de béns als casos equivocades pel que fa al nombre total de casos de resultats en aplicar el mètode de la dreta i casos erronis per a la comparació dels pesos. El nombre de casos correctes però no creix en proporció amb la mida del pes addicional, però en proporcions més petites.

El (cap. 8) regla donada, per mitjà de la taula fonamental per esbrinar com el nombre correcte canvia d'acord amb el pes addicional, confirmat en l'experiència.

Aquests resultats s'obtenen mitjançant experiments amb pesos principals = 300, 800, 1000, 1500, 2000, 3000 grams i més pesos iguals a 0,04 i 0,08 d'èmfasi, de conformitat amb la criança dels pesos amb una sola mà i amb les dues mans, amb la separació es troba error constant, el que dependrà de l'hora i la posició espacial dels pesos superiors.

4). Temperatura de 39) La qüestió de com la nostra llei pateixen sensació de temperatura de l'aplicació, però, inclou darks. EH Weber 40) s'inclina a acceptar; "que més aviat l'acte d'aixecament i enfonsament de l'temperatura de la nostra pell que pot percebre el grau, s'augmenta o disminueix al que la temperatura. No ens sentim per. exemple, si el nostre front o la nostra mà està més calenta fins que posar les mans al front, on sovint percebem una gran diferència entre els dos, i de vegades la mà, va trobar un altre front més calent ", el que pot afegir altres, Weber va afirmar experiències que només han d'anarhi. Mentrestant, sembla que hem de sentir una calor durador en forma de calor, fred i persistent com freda capaç si prou diferent de la temperatura normal o mitjana.

39)

Les gust europeu. i Gemeing. S. 549

40)

Quan es tracta de p.165.

De totes maneres, així que, si vols estirar la qüestió de la llei de Weber respecte a les diferències de temperatura en consideració, de cap manera com un estímul en aquest cas la temperatura d'un zero absolut arribar en qüestió, sinó que simplement la diferència entre una temperatura a la qual ens sentir ni la calor ni fred, perquè la mida de la calefacció i la sensació refrescant depèn només dels mateixos. Aquesta diferència pot ara augmentar i disminuir, i la qüestió de la llei de Weber serà si una igualment gran augment relatiu no és la temperatura absoluta, però aquesta temperatura resultats de diferència en el seu igual increment apreciable en general o igual de la sensació de temperatura.

Segons alguns, però de cap manera suficient, experiments que he fet en aquest

tema, que sembla ser tan dins de certs límits de temperatures moderades, encara que no va decidir el cas està en temperatures molt fredes i molt calentes.

Els meus intents es fan prop de 6 dies (al desembre de 1855) pel mètode de les diferències a penes perceptibles, com sempre a la mateixa profunditat vaig utilitzar el mètode weberià de la immersió alternativa de dos dits de la mateixa mà en dos gots amb aigua tèbia igual , Observar servit alguns molt exacta i precisa en comparació, en la divisió de mig grau, termòmetre Greiner'sche amb Skale Reaumur'scher la Leipziger Gabinet físic, on desenes de parts de la mitjana, de manera que la vintena part d'un tot, el grau es poden estimar molt bé.Atès que un d'ells d'acord a la declaració de Hankel, que va tenir l'amabilitat de deixar-me tenir el mateix per als experiments, com en la seva pròpia Konstatierung a 0 °, 05 o 20.1destacat graus més alta que l'altra, de manera que cada observació, per tant, s'ha corregit. Sobre les condicions restants de la sèrie experimental donaré el que sigui necessari d'acord amb els resultats.

Dins de les temperatures al voltant de 10 ° a 20 ° R. He trobat la sensibilitat a les diferències de temperatura tan grans que les diferències a penes perceptibles no permeten determinar amb precisió. Un màxim de sensibilitat, on es advertit de fugida o gairebé desapareixen les diferències, és en tot cas, dins d'aquests límits, sense permetre una determinació directa precisa. Prop de 20 ° a la temperatura de la sang, no van més enllà de les meves intents significativament, em vaig trobar amb els resultats de la llei de Weber molt bé apropiada quan (molt empíricament) com a mesura de la temperatura d'estímul l'excés de temperatura de la temperatura mitjana entre la congelació de calor fred i la sang = 14 °, 77 R. 41) adoptada per la diferència amb prou feines perceptible a la temperatura d'aquesta enquesta va mostrar proporcionalment a la temperatura mitjana. Aquí són els abans que tot el càlcul de gravats, les diferències de temperatura amb prou feines perceptibles D a les temperatures T, en el qual es van observar, aquests ofereixen com a mitjana entre les dues temperatures entre els quals la diferència D ha estat observats i els valors calculats assumint de D que les diferències a penes perceptibles 77 van a temperatura superior a 14 ° excedents, proporcional. La primera pàgina (I) cau aquesta taula, ja que les diferències observades són aquí en tot és massa petit, per consideració, i poden servir únicament per a demostrar la insignificança de tot just diferències notables dins dels límits de temperatures d'aquesta part de la taula; mentre que el segon costat (II) de 19 °, 13 R. li agrada prendre la seva correspondència entre l'observació i la comptabilitat en consideració.

Jo Data de vers.

Dezbr.

II D Núm R.

t º R.

obs.

Data ber. de vers.

Dezbr.

D Núm R. t º R.

obs.

ber.

2

15,03 0.19

0009

26

19,13 0.15

0.16

26

15,40 0.10

0023

26

20,45 0,20

0.21

26

15,55 0.09

0028

26

20,63 0.15

0.21

26

16.18 0.15

0051

26

21,20 0,20

0.23

21

16,70 0,20 **

0070

26

21,73 0.25

0.25

26

16,71 0.09

0070

21

23,30 0.30

0.31

21

16,75 0,10 **

0072

21

25,35 0.40

0.39

21

16,88 0,25 * 0076

21. 26

26,80 0.40

0.42

21

17,00 0,00 **

0,081 21. 26

28,80 0.60

0.51

26

17,20 0,20

0,088 26

30,50 0.60

0.57

21

17,30 0,10 **

0092

31,35 0.60

0.60

26

17,69 0.23

0,106

26

18.78 0.15

0145

26

41)

Aquesta temperatura es basa en els requisits tèrmics del cos humà a través de Lichtenfels i alegre en la Abhandl. de Viena. Akad.

Això li dóna als valors calculats de la taula per l'excés de temperatura per sobre de 14 °, 77, és a dir, t - 14 °, 77 multiplicat per 0,03623. Aquesta constant és més que de les observacions de t = 19 °, 13-31 °, derivat 35; però també són l'observat i calculat d'acord amb que els valors constants de D 14 °, 77 ° i menor de 19, 13, que, com he dit, només traces s'adjunten a la primera pàgina de la taula. Les observacions de la taula pertanyen a 3 dels 6 dies de prova; per les observacions de l'altra 3 només relacionada amb una temperatura inferior a la temperatura vol dir que jo particularment dono a continuació.

El que els valors amb asterisc designades de D es refereix al primer costat de la taula, de manera que no són els que no són més que apareix com a penes perceptible, però tan notablement (1 estrella) o significativament (2 estrelles) en el registre d'observació, que és més que notablement aplica. Un dels significatiu per a les diferències de sensacions (a 17 °) podria ser en el termòmetre (la correcció requerida a 0,05 ° fet això) ja no reconèixer. Alguna vegada un podria estar inclinat a assumir la temperatura mitjana de més sensibilitat per aquests valors i no als 16 ° a 17 ° a 14 °, 77, i és possible que sigui allà. Però vostè pot en els valors gairebé desaparició de D per construir prop de la temperatura mitjana mai res segur, tenint en compte que, a part de les fluctuacions de la sensibilitat de l'escala de vistositat, els errors de lectura d'una molt lleugera desviació entre la temperatura de l'aigua i el termòmetre

és suficient per causar aquestes diferències o fosca, encara que possible preocupació va ser presa per reduir aquestes fonts d'error per als més petits. La sortida del càlcul de 14 °, 77 correspon però en general millors observacions.

Incidentalment, encara que les restes de D per sota de t = ocorren gairebé en l'ordre dels errors d'observació 20 °, no poden purament com a tal són aplicables, perquè la prova es realitza generalment, sense saber, per la qual l'aigua és una preponderància de la temperatura es va dur a terme, i va decidir només després de repetides immersió altern quan jo creia que era el resultat molt segur del que va tenir lloc al punt que he fet trampa en molt grans proves de nombres només una vegada en les proximitats de la temperatura central, on els justos notable les diferències són gairebé infinitament per l'es va trobar en l'ex-post Konstatierung que diferencia assumit penes perceptible en els vasos oposats, ja que on jo li vaig creure, mentre que els casos molt sovint darboten on he pogut trobar cap diferència entre les dues aigües, i després sempre Realment ningú pot assumir o baix, aquesta zona, frontera de la mentida apreciable en els termòmetres trobat el que també demostra per una mena d'equilibri de poders que la informació termòmetre i que els detalls dels sentiments eren generalment fiable.

Amb el evidents a partir de la taula, la llei de la Weber prou apropiada, el progrés de les diferències a penes perceptibles per sobre de la temperatura mitjana, la mesura en què pot ser jutjat a causa de la petitesa de les diferències, però hi ha simetria es va dur a terme per sota d'ells. A uns 10 ° cap avall, les diferències a penes perceptibles eren encara massa petita per donar al seu medi alguna cosa, però al final se'n van anar sense comparació més ràpidament en augmentar fred, igual que amb la forma anterior i amb la llei de Weber és compatible; de manera que fossin empíricament bastant ben representats quan una proporcionalitat mateix amb la tercera potència de T - t suposa, on T = 14 °, 77, t la temperatura a la qual es va observar la diferència amb prou feines perceptible, i la 0,002734 El valor és el que (T - t) 3 ha de multiplicar-se per obtenir la diferència amb prou feines perceptible en el termòmetre, que es basa en un terreny comú en una forta disminució de la sensibilitat al fred. Probablement trobareu una diferència similar quan es mira a la temperatura apropat sobre addició de calor a la sang, on es produeix la sensació de cremor, però segueix sent notable que la desviació per sobre de la temperatura mitjana s'inicia en els graus més alts, però, immediatament per sota de la temperatura mitjana comença.

Aquí segueixi la següent fórmula D = (14.77 - t) 3. 0,002734 Els valors calculats de compilació amb el que s'observa en el límit de temperatura +10 °, 5 ° i + 4, 5 R. En el fons, vaig rebre uns dies en molt diferents els uns dels altres valors amb la finalitat de construir alguna cosa en ell.

Data

t º R.

14 °, 77 D -t º observat calculat

Diferència

Els intents Desembre .5

4.60

10,17

2.80

2.88

+ 0.08

23a

5.32

9.45

2.54

2.31

- 0.21

23a

5.43

9.34

2.40

2.23

- 0.17

21a

5.65

9.12

2.00

2.07

+ 0.07

23a

5.69

9.08

2.54

2.05

- 0.49

.5

5.73

9.04

2.22

2.02

- 0.20

.2

5.81

8.96

1.62

1.97

+ 0,35

.5

5.85

8.92

1.80

1.94

+ 0.14

.2

5.88

8.89

1.75

1.92

+ 0.17

.2

6.11

8.66

1.55

1.78

+ 0.23

1. 25

6.98

7.79

1.06

1.29

+ 0.23

25a

7.15

7.62

1.40

1.21

- 0.19

23 25

7.18

7.59

1.49

1.20

- 0.29

25a

7.20

7.57

1.30

1.19

- 0.11

.2

07:21

7.56

0.91

1.18

+ 0.27

23a

7.64

7.13

0.93

0.99

+ 0.06

26a

8.18

6.59

0.75

0.78

+ 0.03

.5

8.20

6.57

0.80

0.78

- 0.02

23a

8.43

6.34

0.65

0.70

+ 0.05

23a

8.56

6.21

0.61

0.66

+ 0.05

23 26

8.71

6.06

0.53

0.61

+ 0.08

23a

8.73

6.04

0.45

0.60

+ 0.15

2. 15a

9.15

5.62

0.48

0.49

+ 0.01

2. 25

9.77

5.00

0.40

0.34

- 0.06

.5

10.5

4.27

0.40

0.21

- 0.19

33.38 33,40 En vista de les moltes dificultats que es presenten en les pàgines d'aquestes experiències, i sobretot, que es prenen els valors de completament diferents dies junts en el mateix, no estic segur que esperen en part en la plena comparabilitat de la sensibilitat, en part, precisa que manté la mateixa escala subjectiva d'Ebenmerklichsein, aquesta oferta Resultats d'un partit de la calcula amb els valors observats i un intercanvi de diferències positives i negatives entre l'observació i el

projecte de llei representa, perquè puguis estar complagut. Per descomptat, l'acord seria augmentar encara tenen molt si m'hagués volgut ometre alguns valors no molt apropiats, però he donat tot el que estava a la llista com a pena perceptiblement abans del càlcul. Però estic molt lluny de la fórmula donada per més d'una empírica, dins de certs límits suficients per mirar. Per completar, per fi afegir encara més de 10 °, 5-14 °, 20 valors observats de D per quan haver vist res més segurament, que són molt petits. No obstant això, encara són una mica més grans del que haurien d'estar d'acord amb el càlcul, si s'aplica la fórmula anterior, com la compilació del calculat després de shows amb els valors observats.

Data Els intents

D t º R.

obs.

calc.

0,161

Desembre 25a

10,88

0.15

23a

11.36

0,13 *) 0,108

.5

11,45

0.30

0100

.5

12,15

0.30

0,049

.5

12,40

0,20

0036

25a

12,50

0.15

0032

21a

13,30

0,20

0009

21a

13,40

0.25

0007

.5

13,50

0.15

0006

.5

13,90

0.25

0002

5. 21 14,20 0.15 0001 *) És significatiu que en comptes de notable.

Encara que aquestes proves es realitzen amb gran atenció, poden encara una repetició dels aspectes apareixen desitjable que els intents han estat per sota de la temperatura central a les temperatures més que ascendent, descendent contractat per sobre de la temperatura mitjana, el que la comparabilitat pot fer alguna cosa de l'entrada. També seria assegurar la llei de Weber per sobre de la temperatura mitjana segueix sent un observacions nombres molt més grans necessàries, com són presents aquí, així que em puc donar el resultat d'aquests experiments només com temporal, després de tot, possiblement com encara estan subjectes a modificació. Jo ho dic explícitament com a tal, i crec que la llei de Weber dins dels límits especificats per tant de fet fa bastant probable ge de decisions, però de cap manera van demostrar. La meva intenció era que aquests judicis Beziehun gen encara per completar o renovar. Però se m'ha trencat i he ja que no va tenir temps de tornar-hi.

Sobre la modalitat dels experiments que porto més característiques per: Els dos vaixells, que contenen en l'aigua de diferents temperatures, van ser els ports d'argila grans per frenar el canvi de temperatura com sigui possible. Van ser fins ara plens d'aigua que en submergir els dits índex i mig de la mà dreta a terra, l'aigua just fins a l'articulació d'1 a 2 membres del dit índex (comptant des de la Palma a) mà. Així que la mateixa mida de contactes sempre es prepara amb l'aigua. El termòmetre muntat en bastidors adequats, va aparèixer amb les boles a la meitat de l'aigua que es va agitar bé abans de cada observació. La temperatura de l'aigua va ser alterat en part per agitació amb gel, alguns amb metall o Tongeschirren, que s'ha situat a l'estufa calenta. Els dos dits que noms l'intent van ser només sempre immers en un dos vaixells a la part inferior, a l'esquerra, fins que ella va acceptar una temperatura constant, llavors submergeixen alternativament en un i altre vaixell fins que s'hagi format una avaluació. Va ser la sensació de la temperatura en la qual jo vaig trucar a penes perceptible, de manera que la temperatura va ser modificada per agitació en la direcció oposada, de manera que jo no sé si l'excés de temperatura passa a l'altra embarcació o no, i repeteix l'observació fins sobretot einfand només després de diverses repeticions d'aquesta esmena, una diferència a penes perceptible, un procés que per descomptat és bastant tediós. La temperatura es llegeix immediatament després de judicis setter.

Encara que només he acceptat el valor sensació amb prou feines perceptible com a autoritat, però, tinc a la meva observació registra també, el més possible constant detinguts, els valors de sensació, després de la sèrie ascendent de la seva mida, gravat.

Imperceptiblement, gairebé imperceptiblement, a penes perceptible, notablement més clara, decidida, forta, molt forta. Per descomptat, no s'espera que clara distinció d'aquests valors.Els valors eren gairebé imperceptiblement aquells en què no estava molt segur que no enganyen i, encara que això podria ser controlat mitjançant l'observació, però, una coincidència aleatòria era llavors possible; Per tant tinc aquests valors utilitzats només en la mesura que, si molt lleugerament amb notable o significativament reunit prop dels mateixos o diferents dies d'observació, els fons d'aquestes disposicions com un sol perceptible portat en compte el que ha passat un parell de vegades.

Sense cap dubte serà desitjable si s'afegeixen més produir-se també en aquest camp els assajos a altres mètodes pel mètode de les diferències a penes perceptibles.

Volkmann té el Sr. Lindemann semental. Med. Causats a experimentar d'acord amb el mètode d'error mitjà, i la seva tesi doctoral que escriure, que és el mateix, sota el títol: ".de.Sensu Caloris Halis va defensar en 1857". Però a partir d'aquests experiments suggereix no tant perquè l'escala de temperatura és a dir, a través relativa de 7 ° i 14 °, 6 ° i 45 °, 55 C dues vegades i dues vegades ascendent descendent, però també el que ve d'alguns intents en cada interval de temperatura l'inútil després del principi del mètode de mitjana d'error permès. La mà dreta es va llançar aquesta al canell, i de fet en la sèrie ascendent sempre primer més càlid al principi, quan el descens sempre primer en l'aigua inicialment més fred, que després relativa de més

fred o més calent d'una aigua per Zuguß per la sensació d'igualtat va ser presa.

En les dues files ascendents, és a dir, on Lindemann va provocar l'estabilització de les temperatures dels dos cossos d'aigua de la sensació successivament en temperatures cada vegada més altes, un error positiu sempre es comet en els dos descendint per contra sempre és un error negatiu. Un pot preguntar-se si això es va deure que es va avançar en l'ascendent i la sèrie descendent en sentit invers l'escala de temperatura, o que en cada experiment separat, la transició en sentit invers entre l'aigua inicialment més càlid i més fred va succeir. Des del fet, però, que la igualtat dels primers intents, cada un 4 files mostren la relació especificada, aquest últim es va a tancar. Per cert, no es troba aquí, com en alguns aspectes, a la informació més precisa sobre les circumstàncies de què es tracti.

Així que tens aquí els resultats que es veuen afectats de manera significativa per errors constants, i d'acord a la regularitat amb què canvien els errors individuals en cada fila en ordre ascendent o descendent a través de l'escala de temperatura, els diversos errors semblen constant gairebé nua, perquè la variable error hauria de mostrar grans irregularitats en detall. El mínim és el mateix cridaner.

Entre 26º, 38º i 4, 8 C. 42) (tots dos inclus.) Va donar 23 proves de les sèries 1 ascendent regularitat + 0,05 com un error amb l'excepció única de 5 intents. A temperatures més altes i més baixes créixer l'error, però poc, i una mica irregular cap amunt de manera que l'interval entre 39,4-45,5 únic error 0, 5; 0,6; 0,7; 0.8 ocórrer més baix (+ 0,5-14,6, de manera que la sèrie va començar ascendent, + 0,4 a 16 ° i 18 °, 2 etc). A la segona sèrie ascendent era de 31,35 ° a 42 °, 9 van trobar en 14 intents ascendent invariablement + 0,05 com un error;aquest es va elevar més fins 0,1-44,8 i 45, 1, i més profund cap avall a + 0,25 ° a 7, 9 i 8,4. En el primer número descendent d'errors va ser - 0,05 41,5-19,5 en 22 experiments descendent observats amb l'excepció de tres, es va anar a - 0,1 i 44,7-0,29 a 7 °; En el segon número descendent d'errors va ser - 0.05 41,65-19,35 observat invariablement en 21 assajos descendent, i es va aixecar fins - 0,1 i 44,9 a 0,25-7,55.

42)

Cito aquí sempre només el menor dels dos temperatures entre els quals hi havia la diferència.

Aquests experiments estan d'acord amb la meva d'acord que un dels intervals, on l'error gairebé desaparèixer l'error després de la pàgina de les gelades com a lloc després de banda la calor de més ràpid o en majors proporcions. Introdueixi errors molt més petites que de mi i abans per Weber, es va trobar que les diferències a penes perceptibles, però això no és una contradicció, ja que l'error a tot arreu ha de resultar una mitjana de menys de les diferències a penes perceptibles després del punt (cap.

8); en part, pot penjar amb el fet que només dos membres de dos dits, Lindemann estava immers tota la mà. Una diferència més substancial és que Lindemann es troba la d'interval defectes més petits a la temperatura de la sang voltant, prendre això amb mi l'interval més petites diferències sensibles a la temperatura mitjana és. Mentrestant, pot ser degut al seu error aparentment principalment són constants, no jutjar si Aquí hi ha una contradicció real; i hi ha noves proves sobre aquest tema, en tot cas necessari. A partir dels experiments anteriors de fet ja és evident que el

caràcter lleu de la sub-de Schie, que encara pot ser reconegut com els errors comesos en mitjana, la capacitat de mesurament exacte s'oposa a un gran problema.

Potser la més apropiada hauria de ser tractar sobre aquest tema una aplicació anàloga del mètode de casos bé i el mal, com ha passat en el meu Gewichtsversuchen. Per descomptat que va a fer no es pot aconseguir fàcilment el que les temperatures i les diferències de temperatura constants, com es pot obtenir els pesos i les diferències de pes; si ara és possible redueix les causes dels canvis de temperatura, i z. B. la temperatura nous registres després de cada 10 observacions i si cal regulats, pel que sembla, sobretot tenint en compte les reduccions, que permet la taula fonamental que s'obtindrien resultats útils , 5) mides extenses. 43) (Judici i Tastmaß.)

A part de la indicació general de Weber, té per al judici F. Hegel Mayer 44), espàrrec. med. a Tübingen, una confirmació aproximada de la Llei de Weber pel mètode del que és correcte i casos erronis, on, malgrat tant pel que fa a la quantitat massa petita quantitat d'intents, com la falta de comparabilitat, la que els fons es dibuixen entre múltiple, , obwaltete que deixen molt a desitjar, ja que podrien ser considerats molt autoritària. Essencialment, les proves van ser comparar línies d'una longitud donada, alguns horitzontal, alguns vertical, vist prèviament amb altres línies que eren diferents a algunes fraccions més grans o menors dels mateixos, en l'esmena Mentrestant, per investigar la seva influència, la intenció principal de l'observador era, i comptar quantes vegades l'estimació, ja sigui gran o més petit, era correcte, incorrecte o en suspens es va mantenir. Tant permet concloure les seves observacions, la proporció de casos bé i el mal no es va mostrar significativament dependents de l'absolut, sinó només per la grandària relatiu de les fraccions, que es tradueixen també el mateix Hegel Mayer atrau; però els resultats són generalment molt irregular, pel que ometen el seu alliberament específica.

43)

Quan es tracta de 174-178. Quant a Revisió judici S. 334-358. Sobre Tastmaß amorós. S. 423-427. Sobre el Maßbestimmungen el sentit espacial, Abhandl. el real. Sachs. Ges. dW XXII, núm. II p. 111 i ss. Sobre validesa de la Llei de Weber en el camp del sentit del temps de revisió S. 419-423, Abhandl. el real. Sachs. Ges. d. W. XXII. No. I, pàg. 9 i ss.

44) Arch. XI de Vierordt. p. 844. 853

Els meus propis i Volkmann d'experiments realitzats pel mètode d'error mitjà, on es van observar les distàncies entre els petits pics o fils paral·lels, donant una confirmació molt definida de la llei per a tots irgends distàncies considerables vaig donar de 10-240 mil·límetres amb un distàncies oculars de 1 peu a 800 mil·límetres per les sumes d'error purs o error mitjà, que es van obtenir en aquest cas, les distàncies anar amb la major precisió proporcional, ja que només es pot sempre esperar. Contra deixar proves de Volkmann com el causat per ell intenta Appel de (un

estudiant amb ulls especialment aguts) no troben distàncies micromètriques 0,23.600.000 en els intervals dels ulls, que s'adhereixen a l'abast visual de costum, aquesta proporcionalitat. Podeu, però, trencar l'obtinguda d'aquesta manera (després de l'eliminació de l'error constant) sumes d'error purs o error mitjà en dos components, un d'ells, jo, constant crida del Volkmann 45), en les diferents distàncies normals constant, els altres teixidors I ' trucar a la variable calç, en el sentit de la llei de Weber les distàncies és proporcional. Ex

és, probablement, també en els experiments amb les majors distàncies en els Jocs, però és tan petit que desapareix notablement contra aquest últim, les distàncies proporcionals, component a majors distàncies, i la incertesa de la seva determinació es cau, però, a molt petites distàncies forma la major part de la suma d'error variable. En les distàncies molt petites de 0,2 i 0,3 mil·límetres per a l'ull de Volkmann l'error va ser ampliada pel que sembla anormalment per irradiació.

45)

No és un error constant en el sentit de cap. Confondre 8, però tan bo que sorgeix dels errors de les variables, com l'altre component, i l'única raó per la constant enfront d'ella va cridar perquè ella, de la manera anterior determina constant a diferents segueix sent la distància normal, no com la pròpia variable d'weberià per tant canvia.

Així que ja veus que aquí hem de veure amb un límit inferior de la llei per al judici; i probablement serien molt grans distàncies també poden trobar una tapa.

Els principals resultats s'inclouen en la següent. Tots ells es refereixen a les variables pur error ∆ en l'anterior (cap. 8) van indicar significat i donen tota la pura suma d'errors Α∆, µαϕοριτ◊ριαµεντ β (θυε ελσ ηε νοµενατ) συµα ερρορ πυρα δε λεσ πλαχεσ ⊕ (∆2), per a qualsevol distància en particular, derivats de µ−ϖα φερ fora del termini fraccions de m observacions46), de manera que el nombre total d'errors, que han contribuït a una suma especial, µ m és. Els números µ i m són particularment s'especifiquen per a cada sèrie d'observacions. Columnes per a les sumes horitzontals aplica doble µ, λλεϖατ θυε λεσ συµεσ σεµπρε σ⌠ν χοντραχτατσ εν δυεσ συµεσ εσπεχιαλσ ρελατιυσ α Λ. ι Ρ. ο Ο. ι Υ .. És a dir, van ser sempre la mateixa quantitat d'observacions de posició esquerra i dreta de la distància normal (L. i R.) quan les distàncies eren horitzontal, o en la capa superior i inferior (O. i O.), si són vertical, contractat, el que s'especifiquen els resultats.

46)

Es fa a Cap. Agost 1 certa diferència en els valors absoluts d'una suma error pur, si es deriva a partir de fraccions o de la totalitat del context.

Només la sèrie micromètric V amb distàncies verticals di entre fils horitzontals, la resta de distàncies horitzontals di entre fils verticals (on es van aplicar les discussions), emprat.

La proporcionalitat de les distàncies pot ser directament a la sumes simples Α∆ provar sense només l'error mitjà

es deriven.

La suma de quadrats pot, si es vol, per derivar l'error mitjà quadràtic

són

el que vostè mira en la constància i el governador tenen la relació normal de la mesura permesa per les coincidències, està convencent que l'examen, però, vaig a passar per aquí. Només perquè puguin ser utilitzats per provar el que és fàcil de deduir de les condicions anteriors, i es considera en altres llocs amb més detall per mi, que la suma dels quadrats ⊕ (∆ ²), dividit pel quadrat de la suma d'error (AD) 2 i es multiplica amb dues vegades el nombre d'observacions, pel que aquí amb 2 µ m, el nombre aproximat Ludolf'sche π són. Només que les observacions de la sèrie I i II en la distància més petita a causa d'una circumstància no és aquí per a la transició bé a xuclar. No obstant això, aquestes relacions ens hi anem per el no especificat.

Totes les files que s'esmenten aquí, els van portar d'error més o menys constant amb la declaració en aquest lloc no té cap interès, però es duran a terme en els meus "mètodes de mesura".

Sèrie I Fechner (9 desembre 1856-17 gener 1857).

5 distàncies horitzontals, a través de la petita sortint (Nähnadel-) Spitzchen de dos a propòsit ocult, juxtaposada per mi sobre la taula, cercles determinats i l'alçada de la distància visual més clara del voltant. 1 Foot considerat. Determinació de la distància per mitjà d'una escala amb transversal, els Deu parts a, aquí la unitat de formació, medi parell. Dezimallinie (que en si és igual a 0,72 Duodezimallinie) són. La coberta del cercle es va fer per excloure la influència de l'angle en l'estimació. Però el procés reté el petit defecte que la part frontal sortint del sostre Zirkelspitzchen són pissarra a majors distàncies, de més petit, un defecte que s'evita en la següent sèrie de proves per l'aplicació de fils paral·lels. Però sembla que no tenen una influència significativa i no només en l'error constant que ha expressat l'error variables de cigars, com la taula següent es mostren les distàncies es van comportar amb molta precisió proporcional.

Per cap dubte sobre la interpretació de les xifres d'aquesta taula que fer-ho, vaig a donar el primer en tot, després de la qual cosa tota la llum restant és capaç d'interpretar.

En la distància D = 10, que hi ha en el 10 paris anterior. Dezimallinien, = 3,6 duod. Línies era, estava en la posició de la distància normal a l'esquerra (L.) una suma d'error pur Α∆ =20,27 obtenir; és a dir, quan tots (L.) a D = 10 obtingut positiu i negatiu de la suma segons el mateix error pur per valors absoluts junts comptats, per la qual cosa ve la suma de 20,27 mitjà parell. Dezimallinien terme. Especificació de m = 60, µ = 2 a la taula, llavors vol dir que aquesta suma d'errors, com tot el món en les columnes L., R., de 2. Compost 60 = 120 errors individuals; però que qualsevol suma d'error es deriva en connexió de les 120 observacions, però a partir de dues fraccions de 60 observacions en particular; per a cada un dels que la distància mitjana perdre i aquí en contra de l'error pur eren particularment determinat. m = 60, µ = 2 ½ unitat de parell. Dezimallinie.

D Α∆

10

20

30

40

50

Sum

L. 20.27

35,98

60.42

85.29

85.85

287,81

R. 18.37

40.87

60,49

69.19

99.55

288,47

38.64

76.85

120.91

154.48 185,40 576,28

L. 4.621

17,36

50.56

88.41

105.99 266,94

R. 4056

23,06

47,11

57.74

122.47 254.44

Sum ∑ (∆²) Sum

8,677 40,42 97.67 146.15 228,46 521,38 Sèrie II Volkmann (22 març - 1 abril 1857).

8 distàncies horitzontals, determinada per tres en paral·lel, per mitjà de pesos tenses, i d'altra banda, una escala horitzontal vertical, vistos contra un fons negre, fils de 220 Mill. En longitud 800 Mill. Distància de l'ull. L'escala és directament mil·límetres, entre el que es valora.

Em passo el sumes Α∆ aquí després de doble càlcul, per m = 48, µ = 1 i m = 16, µ = 3, el que dóna l'oportunitat de convèncer-se a si mateixos de les diferències més que pengen (veure. Cap. 8).

1) m = 48, µ = 1. Unitat d'1 mil·límetre.

D

200

240

75,05

102,30 87.11

117.96

464.7

58,70

93.82

145.82

478.2

12.602 18.714 51.45 82.79

133.75 196,12 183.74 263,78

942.9

1657

2558

22,66 48.67

199.96 371,83 229,63 394,45

1271.41

R. 1021

3406

18,11 60.47

117.37 314,56 331,57 612,95

1459.46

2678

5964

40,77 109.14 317.33 686,39 561,20 1007.40 2730.87

L.

Α∆

10

20

7552

7,914

R. 5050

Sum ∑ (∆ ²)

L.

Sum

40

80

120

26,95 39,90

10800 24,50 42,89

160

96.63

Sum

2) m = 16, µ = 3, Unitat 1 mil·límetre.

D Α∆

10

20

40

80

120

160

200

240

Sum

L. 7.13

7.59

R. 4.86

11,06 23,58 42,10 58,45 77.23 96,20 140,20 453,68

20,08 39,79 75.45 103.65 86,40 108.92 449,01

Sum 11,99 18,65 43,66 81.89 133,90 180.88 182.60 249,12 902,69 Es veu que la diferència entre els dos mètodes de càlcul per a la majoria de valors molt baixos, a D = 40 R. i D = 1 60 R. però és molt significatiu, que està connectat amb un provades en detall la sèrie forta variació errors constants que es van produir aquí tingut 47). Com aquesta variació és millor eliminat pel fraccionament, el càlcul

2) obtingut amb anterioritat a 1) la preferència.

47)

El fet que alguns valors de la Taula 1 són una mica més petit que el de la taula 2, en funció de la manera específica d'error de distribució.

Sèrie III. Volkmann (6 i 17 de desembre 1857).

Aquesta és una repetició posterior de la sèrie anterior en les mateixes circumstàncies, simplement ometent les dues distàncies més petites. m == 16, µ = 3, Unitat 1 mil·límetre.

D

40

80

Α∆ L. 21.1 42.4 R. 8.4 32.1

120

160

200

240

57.0

90.0

81.4

98.2

63.5

63.2

106.3 117.9

Sum 390.1 391.4

Sum 29.5 74.5 120.5 153.2 187.7 216.1 781.5 No sense interès és veure en la sèrie anterior, el gran partit entre L. i R. en les columnes suma final verticals; una prova que les variables purs errors de la posició L. i R. són independents, però, els errors constants que no figuren en aquesta llista, va mostrar diferències molt dependents i grans en l'error prima resumeix L. i R. Gràcies , Les tres files mostren consistentment la proporcionalitat de Α∆ amb les distàncies, el que més fàcilment es passen per alt en dividir la suma de les distàncies, on cada fila és una notable constància del quocient. D'aquesta manera obtingut a partir de les sumes de L. i R. (a la segona fila per m = 16, v = 3) els següents valors per a en

Jo

II

III

3864

1,260

0,738

3843

0,936

0,932

4030

1286

1004

3862

1,035

0958

3708

1114

0,939

1226

0900

0,919 1099

Per guanyar l'error mitjana que penalitzat per la unitat de distància en una observació, o una fracció de l'distància, formant el que l'error amb una mitjana d'una observació pot ser la mitjana dels valors anteriors dividir per a cada sèrie amb el nombre d'observacions, que han contribuït a un rang de valors, el que és el producte de m i µ s'ha de fer càrrec de les taules rellotge dues vegades perquè la µ no s'aplica particularment a L. i R., però aquí tant es resumeixen. Atès que, però, les sumes d'errors més grans en distàncies majors prometen valors més precisos que en el més petit, que serà el mètode més exacte 48), quan s'agrega totes les sumes d'error que a més es trobin ja van fer en les columnes suma final verticals, la suma dels dos dividida per la suma de totes les distàncies, obtenint d'aquesta manera la suma d'errors per a la unitat de distància, i aquells amb 2µ

m dividides. Així obtinguda I. II. 1) 2) III. 48)

El mètode dels mínims quadrats és un principi una mica més precís, però el mètode més molest de la determinació que ens ocupa, el resultat, però molt poc de l'anterior és diferent, ja que no val la pena l'esforç per prendre-ho.

A partir de llavors, suposo que fins i tot Mitjana d'una distància en al voltant de 1/60 Volkmann en els seus experiments anteriors (II) en al voltant de 1/90, en el seu tarda (III) en aproximadament 1/100 fals, i aquesta proporció segueix sent el mateix per a les diferents distàncies. Si es vol, es pot derivar d'aquest error significa l'error probable mitjançant una simple multiplicació per 0,845347, és a dir, tan sovint supera l'error, ja que no s'assoleix, que per tant és menor que l'error mitjà, a causa d'errors menors ser realitzat amb més freqüència que gran, però la relació normal especificada mateix té el que els detalls en els meus "mètodes de mesura". És evident que l'exactitud de l'estimació va ser significativament més gran en Volkmann, com amb mi. Això pot bé haver estat perquè les distàncies entre els tres fils paral·lels pot ser més fàcilment comparables, ja que entre les puntes de dos menteix al costat de cada cercle, o en un focus molt important de la proporció que per a mi el que sembla, de fet, a tenir lloc, o junts en tots dos; per decidir quines noves proves comparatives haurien requerit. I, sens dubte, és una investigació més àmplia en Extreme i valors mitjans del camp per a un major nombre de persones i per diferents circumstàncies de l'observació, en funció de si s'ha passat la rosca lateral, com en els intents de Volkmann, o els agents de filats torns, depenent de si es limita a

un o dos ulls utilitzat en l'observació, en funció sotmetre distàncies verticals, horitzontals o angulars entre els punts, entre línies, i la mida d'acord amb la circular, quadrada Umringe i superfícies, etc, que intenta presentar no poc interès; on tot arreu per fer referència a la grandària i tipus d'error constant cura consideració. Aquí, però, no era més que aprofundir en el tema en relació amb la llei, el que ens ocupa ara.

Així, quan la segona sèrie d'observacions Volkmann té un error no menyspreable menor mitjana, i donar-li una major precisió que la primera, de manera que la diferència pot ser escrit a un èxit de l'exercici; perquè entre el l. i 2a fila fins i tot algunes files Augenmaßversuche, que entre altres coses totes folgends micromètrics dirigiran, dominant, encara que en el Grup d'haver un tractament de la primera fila per un tal progrés no ha demostrat com va obtenir l'examen especial de les fraccions.

Potser vostè pot trobar interessant observar que l'error mitjana Volkmann Partits notablement pel costat ampli de la sensació visual amb les diferències a penes perceptibles de costat intensa amb ell; però es pot veure en un acord d'aquest tipus no universalment vàlid.

Tinc els números 1/60, 1/90, 1/100 indicats en el cru per les xifres anteriorment indicades que apareixen justament 1 / 62,5 u. si sf encara no es pot aplicar perfectament comparable amb la major precisió i, com perquè un diferent m ha sucumbit en la seva dissipació, i això m és un finita a tot arreu. Després de l'observació (Ch. 8), però s'obté la menor de les quantitats d'error i per tant error dir, a partir d'una cada vegada més petita m es realitza la derivada. El document és el de la Sèrie II, on segons 1) o 0,01187 0,010808 =, segons 2) se substitueix per l'error mitjà de la unitat de distància. Dues disposicions estan per sota de les mateixes observacions, però a 1) en fraccions de m = 48 a 2) en fraccions de m = 16 observacions van ser compartits, es va dur a terme a partir del qual el derivat. Un pot veure la diferència en els resultats no és significatiu, però encara present i tingut en compte.

Per tal de tornar tots els valors en el cas normal que les observacions serien infinites, un té després de Korrektionsformel que jo (s. Cap. 8) vaig indicar en breu, i es justifica teòricament en els meus "mètodes de mesura", cadascun dels valors anteriors obtinguts 16 se substitueix per:

de multiplicar per obtenir, ja que m relativa del 60, 48, 16,

I. II. 1) 2)

III. En cas que aquesta correcció del tot suficient, de manera que en la sèrie II tindria el resultat l) i 2) que es va amb això va portar per completar l'acord. De fet, es veu que vénen tan a prop, que ja no veurà la diferència molt notable, i podrien sentir-se inclinats a escriure-que aquesta correcció no és absolutament precisa i fiable, però només un resum sobre les lleis de probabilitat que pot haver petites diferències després de contingències. No obstant això, la diferència de fet no és casual, com jo un examen adequat d'altres casos anàlegs ensenyades per sempre trobava en la mateixa direcció 49) i això depèn de com ho puc demostrar que també han notat i breument ja en el capítol vuitè, perquè la nostra correcció que les variacions no totalment absents de l'error constant no és cert que amb una major m contaminen l'error de variables pur. En aquest sentit, el valor corregit és 48 = preferible.

a m = 16 els valors

de m per a ser

49)

En cas que, per tant, posar la desconfiança en la correcció de dalt, així que notar que l'acceptat per tots Mathemati nucli i els astrònoms correcció de l'error mig quadrat, el que indica que (s. Cap. 8), la mateixa raó mateixa insatisfacció mostra com Puc provar de manera suficient per experiència i també vaig a ocupar.

A causa d'error constant en les meves observacions a la fila que no tenia una mida considerable, incloent qualsevol variació dels mateixos són el resultat no tenen molt influiert, de manera que el valor corregit investigació especial sobre no anar en.

és prou precís per veure. En una

Vaig a la presentació dels resultats de les files micromètrics. Totes aquestes sèries es fan amb aparells de cargol micromètric que són a través de lectures sobre les parts del cap del cargol de 0.01 mil·límetres, ni entre el que ha estimat Deu parts que es formen en les següents taules mostren la unitat, de manera que, per tant, 0.001.000 de dòlars. Folgends llarg de la unitat, i z. B. una distància igual a 300 reals Distància = 0.300 mil·límetres, una suma d'error igual a 265 tals iguals 0,265 mil·límetres significa. On encara produir fraccions, que són, per cert, bastant inactiu, que es creen mitjançant el reciclatge d'error prima pura.

Les distàncies en l'aparell 50) estan determinades per tres fils de plata paral·leles fines de 0.445 Mill. De gruix i 11 Mill. Longitud, que van ser considerades en diferents rangs visuals, que es donen al llarg de tota la mil·límetres contra la pantalla de vidre esmerilat d'un llum o el cel brillant.

50)

descriu amb més detall en els informes de Saxon. Soc. 1858. p. 140a

En la sèrie Volkmann es troben els valors en les distàncies més petites entre claudàtors, com les que sorgeixen de les lleis de la sèrie, per la qual cosa no es

tindran en compte en el càlcul subsegüent. El motiu de l'excepció és que la irradiació es fa aquí tan fortament sentida, i els fils estaven tan a prop de la que flueix d'aquesta Volkmann també durant les proves el mateix sentit l'incomparable davant la resta de distàncies incertesa de l'estimació. En molt nítides i amb molt poca irradiació afectats els ulls d'Appel, aquesta exclusió no es presenta com a necessari.

A més de la informació que conté files micromètriques són actualment dos com abans, el que em torni a passar, perquè es van fer amb molt pocs i entre si a distàncies properes, i en l'discordant valors.

Sèrie IV. Volkmann (en març 22 a 1 a b 1857).

7 distàncies horitzontals. Sehweite 333 Mill. m = 30, µ =. 4

D Α∆

200

400

600

800

L.

(694.5)

534.0

630.6

740.5

824.2

1023.2 1057.6 5504.6

R.

(630.5)

611.3

672.3

801.0

952.8

1097.6 1218.1 5983.6

(1325.0)

1145.3 1302.9 1541.5 1777.0 2120.8 2275.7 11488.2

L.

(13.439)

8327

11.721 14344

16561

29.964 31.144 125.500

R.

(11.134)

10968

12504

22564

32419

38.835 146.079

(24.573)

19295 24225 31.999 39125 62383 Sèrie V. Volkmann (abril a juny 1857).

69.979 271.579

Sum ∑ (∆²) Sum

17655

1000

1200

1400

Sum

6 distàncies verticals. Sehweite 333 Mill. Aquests experiments amb distàncies verticals s'empren amb les ulleres, ja que el més difícil aquí estimar la claredat en cas contrari insuficient va tenir lloc, però, tots els intents es fan amb les distàncies horitzontals sense ulleres. m = 96, µ =. 1 D Α∆

(400)

600

O.

(1429.2)

U.

1000

1200

1400

Sum

1645.3

1618.9 2417.4

2388.2

2993.6

12492.6

(1563.0)

1335.0

1998.7 2070.0

2810.3

3150.0

12843.3

(2998.2)

2980.3

3617.6 4487.4

5198.5

6143.6

25338.9

O.

(28170)

42981

45016

97527

89314

155.248

458.256

U.

(50.708)

27011

72011

73.199

128.531 176.638

528.098

69.992 117.027 170.726 217.845 331.886 Sèries VI. Appel (maig i juny de 1857).

986.354

Sum ∑ (∆ ²) Sum

(78.878)

800

7 distàncies horitzontals. Sehweite 370 Mill.

m = 48, µ =. 2 D Α∆

200

300

400

500

600

700

800

Sum

L. 592,44 508.00 653,02 643,90 726,64 739,12 716.00 4579.12 R. 594,20 679.00 681,00 575,50 719,52 649.00 778,61 4676.83

Sum

1186.64 1187.00 1334.02 1219.40 1446.16 1388.12 1494.61 9255.95 Sèrie VII. Appel (octubre 1857).

6 distàncies horitzontals. Sehweite 300 milions. El càlcul de πυβλιχιτατ segueix aquí dues vegades, per µ = 2 i µ = 6. m = 33, µ =. 2

D

200

Α∆

400

600

800

L. 442.6 647.8

661.9

929.2

941.9

1070.8 4694.3

R. 450.6 623.9

715.8

720.5

838.8

1027.0 4376.6

Sum

1000

1200

Sum

893.2 1271.7 1377.7 1654.9 1780.7 2097.8 9070.8

∑ (∆ ²)

L. 4773

10046

9805

18422

19899

23595

86.540

R. 4385

8620

11895

13149

15810

22901

76.960

18666

21700

31,571 35709

Sum

9358

46.496 163.500

m = 11, µ =. 6

D Α∆

200

400

600

800

422.8

646.7

661.9

848.4

901.3

1049.1 4530.2

R. 455.2

620.4

688.8

691.2

812.0

976.0

L.

1000

1200

Sum 4243.6

Sum 878.0 1267.1 1350.7 1539.6 1713.3 2025.1 8773.8 Un estudi dels resultats d'aquesta sèrie, on els valors entre claudàtors d'un motiu específic, d'una vegada per totes poden enfonsar l'atenció, per la qual cosa es pot veure no només entre les files del mateix observador, sinó també dos observadors diferents la transició übereinstimmendsten, és a dir, un augment en les sumes d'error amb el distàncies, però molt més lent que en proporció dels mateixos, així com les dues files anul·lat aquí mostren bastant unànimes en aquests resultats generals amb l'altre. No obstant això, com s'ha assenyalat, poden ser les sumes d'error representen com resultants de dos components, un dels quals és constant en les diverses distàncies i sota el nom de les constants de Volkmann V es refereix, però, l'altre les distàncies és proporcional, i sota el nom la variable weberià per a la unitat de distància amb W es refereix, segons la qual W fins i tot amb la distància D és de multiplicar-se en el

mateix valor proporcional per a cada distància WD donar.

La composició de la suma d'error pur Α∆ per a qualsevol distància donada dels dos components V i WD no és representar per la teoria de com combinar els efectes dels errors, per una simple addició dels dos components, és a dir, no es pot posar Α∆ = V + WD però la suma dels quadrats dels dos components és dels quadrats de Α∆ que s'equipara, de manera que un té (AD) 2 = V 2 + (WD) 2 per tant , Com la suma d'errors quadrats, vaig donar (AD) 2 després de la teoria de l'error d'un a priori relació determinable a la suma dels quadrats ⊕ (∆ 2 té), pel que pot substituir sumes de les places en les equacions anteriors en lloc dels quadrats de les sumes d'error. S'espera que l'interès fisiològic que em poso, sinó per construir en el formulari anterior, per tant, em vaig posar primer les següents bases més.

De fet pot ser fàcilment teòricament provar i demostrar per experiència que quan dos independents entre altres fonts d'error es donen, un dels quals en si mateixa una suma d'errors de la A, l'altra és una suma d'errors B hauria generat a partir de la reunió no és una suma d'errors de A + B pot sorgir, però només una suma d'errors de menor importància perquè mitjana tan sovint errors de signe oposat com del mateix signe de dos causes complir, però només aquest últim donarà un error resultant igual a la seva suma, un ex iguals com a la seva diferència; la teoria d'error, però demostra que la suma dels quadrats dels components en general (vaig estrictament per a un nombre infinit, en circumstàncies similars error recuperat) igual a la suma dels quadrats resultants, per tal que la suma dels quadrats de les sumes simple error normalment el quadrat de resultant error total és la mateixa, i una confirmació d'aquest resultat la teoria a través de l'experiència que un pot veure fàcilment, si un dels dos errors independents de cadascuna compostes files d'error d'alguna manera recuperats com a components per suma algebraica dels errors resultants, produint un equivalent per a la reunió de l'èxit de altres fonts independents d'error obté. De fet, m'he convençut que manera de confirmar el resultat teòric, tant en termes de la suma dels errors al quadrat amb el quadrat de la suma d'errors de múltiples mostres i anar a una altra part doni els documents justificatius pertinents.

En aquest sentit, ara ha d'existir independentment de les distàncies i depenent de les distàncies especificades en la sensació de fracàs per a l'ull, i l'anterior haurà de sol·licitar a l'aplicació de components dependents, i les equacions han de ser justificat per ell. Si el requisit de tals fonts d'error era convincent, es determina a partir de les observacions a si mateixos, a condició que en el cas de tals contundència valors de V, W s'ha de calcular a partir del fet que les observacions d'aquesta manera de nou poden ser representats per les fórmules anteriors cap enrere.

Per a aquest càlcul de V, W-rica de les observacions a dues distàncies diferents. Suposem que a la fila IV les sumes d'error per D = 800 i D = 1400 relativa 1541.5 i 2275.7, per resumir L. i R., així que hem de posar V 2 + 800 2 W 2 = 1541,5 2 V 2 + 1 400 2 W 2 = 2275,7 2 els mateixos són V 2 i W 2 poc que trobar dos per dos equacions certes incògnites, que requereixen que un Wurzelausziehung V i W són ells mateixos.

En aquest sentit són els experiments amb més de dues distàncies per determinar ordres, pot V i W calcula a partir d'una pluralitat de tals combinacions, llavors, on l'admissibilitat de la condició també abans del càlcul cap enrere de les sumes d'error de V i W ha de justificar el fet que els valors de V , W, que s'obté de les diverses combinacions prou a prop partit a les desviacions que es deixen per escriure en contingències desequilibrades d'observació. Mitjançant la contracció de diversos valors així determinats pot llavors V i W determinar amb precisió.

Aquest procés només té l'inconvenient que l'elecció entre els valors d'observació que desitja combinar dues, és arbitrària, i pot ser qualsevol combinació manera trobar una Definitivament agent lleugerament diferent; tot i que, si les observacions són prou precisos per condicionar realment les diferències en els resultats Definitivament a partir d'ara són tan petites que un valor pot ser tan bona com l'altra part. Mentrestant, en qualsevol cas segueix el càlcul pel mètode de mínims quadrats és preferible, que exclou tota arbitrarietat, i pot trobar el resultat més precís possible, el que realment es deriva de la sèrie observació. Ella em va enviar als totals Unides per L. i R. sense reducció de la mateixa m,51), en el qual l'error probable de la determinació amb ± s'adjunta, i el µ al per al resum de L. i R. vàlid, és a dir, dues vegades tan gran com la µ sobre les taules d'observació.

51)

El mateix es va aplicar de manera que les equacions de la forma V 2 + D 2 W 2 = (AD) 2 es van preparar, que és directament lineal, si V 2, W 2 es busquen com a incògnites. A partir dels valors obtinguts d'aquesta V 2, W 2 són llavors V, W derivat per Wurzelausziehung. L'error probable de V, W s'esmenten d'acord a les desviacions del calcula a partir de l'trobat (AD) 2 per V 2 i W 2 es calcula, i d'acord amb els principis del càlcul d'error dividint relativa amb 2V, 2 W des V, W reduïda.

Els valors de V i W per a les sumes d'error no reduïts, després Equació V 2 + D 2 W 2 = (AD) 2.

Sèrie IV. Volkm.

m

µ Oftalmologia.

30 4

333 Mill.

V

W

974,36 ± 34,34 1,5008 ± 0,02628

V. Volkm. (vert.)

96 2

333 -

1.398,20 ± 49,35

4,2411 ± 0,01332

VI. Appel

48 4

370 -

1.169,90 ± 33,76

1,1603 ± 0,10008

VII. Appel

33 4

300 -

1.008,60 ± 1,5668 ± 0,051576 121,97 Per decidir posteriorment si confirma la nostra hipòtesi de la variable constant i de Volkmann en el sentit weberià s'indica, que en primer lloc podem prestar atenció a l'error probable de la seva determinació, que és generalment proporcional als valors de V, W molt baix espectacle. En segon lloc, podem d'acord amb els valors de V, W, els diferents a la Taula anterior D'staules intent valors de corresponents (AD) 2 o Α∆ calcular l'ex acord amb l'equació V ² + D ² W ² = (Α∆) ², aquest últim després de equació, i ser capaç de comparar el resultat del càlcul i l'observació, on un acord molt satisfactori mostra. Admeto folgends compilació 2, amb la qual cosa jo per brevetat la citació de les distàncies passaré del

de (AD)

que pot ser suppliert amb valors entre claudàtors dels quadres de seguiment a l'exclusió.

Compilar el observat i en els valors de V i W calculat de valors de la taula anterior (AD) 2.

IV obs.

V ber.

obs.

VI ber.

obs.

VII ber.

obs.

ber.

1311700 1309780 8882200 8430000 1408000 1422444 797.820 1210970 1697600 1760270 13087000 13466000 1409000 1489750 1617300 1392280 2376300 2390980 20137000 19940000 1779600 1583980 1898100 1861120 3157700 3201880 27023000 27855000 1486900 1705130 2738700 2517500 4497800 4192980 37744000 37208000 2091500 1853200 3170900 3361400 5178800 5364280

1926800 2028200 4400700 4392900

2233900 2230110 L'acord entre el càlcul i l'observació és molt satisfactòria amb l'excepció d'uns valors una mica perifèriques de la sèrie VII. I a partir de llavors, es pot dir que la llei de Weber es confirma en els àmbits de la proporció a les distàncies més petites, només que està subjecte a una complicació que primer hem de resoldre a reconèixerho.

Se m'ha semblat d'interès per dur a terme el càlcul de les observacions encara en algunes formes modificades que no condueixen a valors significativament diferents que això per mostrar l'anterior, però per tant només pot servir, com la possible elecció entre aquests diferents mètodes de càlcul cap diferència significativa basada en resultats. Aquests diferents mètodes de càlcul es van aplicar al nombre IV.

1) En lloc de calcular unit per sobre de L. i R., I tant s'han separat, per cert, sobre la base de la mateixa manera; així que em van donar VW Enllaços 436,82 0,7540 llei 500,23 0,8005 ------------937.05 l, 5545 2) Potser una parada principi l'enfocament de l'equació convincent per al càlcul d'acord amb el mètode de mínims quadrats com la principal raó per configurar, perquè no (AD) 2, però Α∆ s'observa directament. Però d'aquesta manera l'equació perd la seva forma lineal, i cal comptar amb les correccions, que, com els experts trobaran fàcilment, el que condueix a una major amplitud. Mentrestant, especialment m'he dissenyat per a la Sèrie IV aquest projecte de llei per L. i R. el que ha donat VW L. 441.1 0,7517 R. 502.0 0,7970 ------------946.1 1.5487 Aquests valors només es diferencien molt insignificant de les trobades en 1), i no valdria la pena l'esforç per adherir-se a la ruta més molest.

3) En lloc de la plaça de la suma d'error (AD) 2 Tinc la suma dels quadrats ⊕ (∆2) per calcular les constants v ¢, W ′ després de l'equació V'² + D ² W '2 = ∑ (∆ 2) com a base. Així que em van donar per L. i particularment V '²

W′²

L. 6084 0.013591 R.7429 0,016234 ----------13.513 0,029825 Ara, després de la teoria d'error ∑ (∆2) amb (Α∆) ² per l'equació

vinculat, on π el nombre Ludolf'sche, que s'aproximen als valors anteriors de V i W es recicla.

També per a la sèrie VI i VII especialment m'he fet la declaració després que el

primer es fa servir (en 1) enfocaments per L. i R .. Em van donar per VI VW L. 507.88 0,69166 R. 609,47 0,41611 ----------1.117,35 1,10777 per a la VII VW L. 515.66 0,81175 R. 447,48 0,75605 ----------963,14 1,56780 La taula de valors V, W, que hem donat anteriorment, són els mateixos per a qualsevol suma errors obtinguts per a cada número d'error en espècie, i per aquest mitjà proportio nals aquestes sumes. Però ja que les diverses files un nombre diferent d'errors per a cada distància del subjecte, que pel producte µ m se li dóna la mateixa taula, de manera que els valors de les diverses files siguin comparables entre si, amb el seu número d'error, relativa 120, 192, 192 132 dividit per donar els valors V, W se substitueix, ja que fracassen en les mitjanes d'1 observació. Següent s'ha de tenir en consideració que, des d'un diferent m es va dur a terme a les observacions, a causa de la naturalesa finita de m ni la correcció multiplicant per la fixació és que hi ha molt poc pel camí; Finalment cal assenyalar que la distància visual, de la qual van ser concebuts les distàncies, no era la mateixa a tot arreu, que es basa en el valor Mentre que W pot no tenir efecte sempre que les distàncies majors distàncies que apareixen més petites però sempre els mateixos errors de relació W donarà, sinó l'error V han de participar, que és igual per a totes les distàncies de mida error absolut per ser comparable a la recuperació de diversos distància visual, s'ha de reduir en el mateix rang visual per les relacions recíproques de cada vista celebrada; Però amb cada, distàncies ull mesurats en relació amb la còrnia, infligint 7 Mill. Com la distància del punt de les línies de direcció de la còrnia intersecció de manera que prenguin z. B. per la distància visual 333 Mill. A la fila IV. 340 Mill. A la reducció és, etc.

52)

Cfr En importa S. 216 f. Revisió S. 110 f. 339

Prenent aquests tres reduccions o correccions relatives abans, mitjançant la reducció de tots els valors al cas d'una sola observació com un mitjà de infinitament moltes observacions en 333 + 7 Mill.Weite, s'obté en lloc dels valors de la taula anterior següents.

Corregit i la reducció dels valors de V i W per a un error en 340 Mill. Abst. A partir de les interseccions de les línies de visió.

Sèries.

IV. Volkm.

V

W

8,210

0,01265 =

V. Volkm. (vert.) 7319

0,02220 =

VI. Appel

0,00608

5.5331

= VII. Appel

8.5476

0,01172 = Els valors d'aquesta taula mostren molts interessants i molts Flashy. El valor Volkmann Sèrie IV amb distàncies horitzontals micromètrics no és molt fort, no obstant això la va obtenir poc abans von Volkmann en molt més grans valors de distàncies de la sèrie II, que no és més que un valor W es deriva d'una sèrie on la complicació amb V desapareix.La diferència que hi ha entre els dos valors, però, pot molt bé ser escrit als excepcionalment diferents circumstàncies experimentals.

Contra existeix entre la IV Sèrie micromètric amb distàncies horitzontals (entre fils verticals) i la Sèrie micromètric V amb distàncies verticals de la diferència més notable en els valors de (entre fils horitzontals) W, no molt mentida pesar tant en temps separats per W en vertical, distàncies gairebé tan grans de nou com en horitzontal; Per tant, l'estimació a l'antiga molt menys precisa, que es percep fins i tot també immediatament en els experiments. Els que aquí no esmentat, errors constants eren molt més grans que l'horitzontal amb les distàncies verticals. Els valors Appel'schen W en els dos BeobachtungsreihenVI i VII per a distàncies horitzontals difereixen tant entre si, i el valor en el VI és tan petit que va despertar sospites. En les pròpies observacions, però no hi ha res que determina la desconfiança fundada, o explica la diferència. El valor

de la sèrie VII concorda molt de prop amb el

Volkmann acord; sense un coneixement de Volkmann resultats obgewaltet i ha treballat en al voltant del partit. Un interès molt especial presa constant de Volkmann V per completar. A part de la una mica més divergents sèrie Appel'schen VI, que també respectar W té alguna cosa sospitosa, les altres tres xifres de vots V per a dos observadors molt diferents, per a distàncies verticals i horitzontals tan a prop estan d'acord en què es pot suposar que hi va haver aquí un en naturalesa en absolut constant absoluta justificada abans;perquè la diferència de 7.319 i 8.210 entre V en distàncies horitzontals i verticals no és més gran que després dels accidents d'observació i consideració que la complicació de mida Vamb els errors constants i amb W en els errors de cru 53) 1 eliminació exacta del mateix difícil, probablement encara qualifica com aleatori. El valor Appel'sche 8.546 compromet sorprenentment

amb el Volkmann 8.210. Una perfecta garantir la constància d'aquesta mida en diferents persones o en diferents circumstàncies d'observació sens dubte encara més la duplicació i una major expansió dels experiments exigir un present de moment.

53)

L'error en brut δ es compon de les variables de l'error pur ∆ i l'error constant C com a components junts, i V i W són de nou els components de les variables d'error pur D. Es pregunta què pot tenir aquesta mida d'un significat. Vull en previsió de futur pròpia presentació, que serà Volkmann de la seva investigació, que indica el punt breument, la Volkmann des del principi l'existència d'una constant suggerit, i iniciat en l'ocupació dels seus agosarats esforços. Tals Perquè, de fet, va ser l'existència dels mateixos amb antelació sospita quan ja operat qüestionable si el que s'ha trobat, en realitat això és només el que s'ha suggerit.

Quan la visió de Weber és correcta, que la mida d'un espaiador d'acord amb els elements de la retina nombre s'estima que entenien entre ells, a continuació, una línia o distància a la retina ha de buscar la mateixa mida, igual que els seus extrems enfrontats els uns als altres més llunyans punts pròxims o de de dos complir amb els elements de la retina, i per tant una línia més petita apareix igual en determinades circumstàncies, com una més gran; pel que en els casos, pel següent esquema expressar ,; quan les parts per presentar l'sensorial dels elements de la retina imaginaris circulars,

que esquema és fàcilment passada per alt, que una línia o distància que és sensiblement a dos diàmetres d'un element de la retina és major o menor que un altre, però pot sostenir podria ser igual de gran que un error amb línies més grans o distàncies que molts elements de la retina concebre en si mateix, però, és insignificant, però no així amb les línies micromètriques i distàncies. Amb les proves micromètriques pel mètode de l'error mitjana dels mateixos de manera notable error ha de dependre en l'estimació directa de les distàncies; la mida de la dependent de la mateixa error mitjà ha de tenir una relació amb el diàmetre dels elements de la retina; Constant de Volkmann podria aquesta errors mitjans representen, ia partir de llavors una conclusió pel que fa a les dimensions dels elements de la retina permetre si la interdependència entre els dos seria conegut.

Per examinar la qüestió amb més precisió si aquest error mitjana pot ser representada per la constant de Volkmann, és 1) per determinar la relació de mida, que ha de tenir el corrent que flueix a partir de les circumstàncies especificades error mitjà al diàmetre d'un element de la retina era; 2) per investigar si la mateixa pot ser

realment constant exacta o suficientment aproximada per a les diferents distàncies normals a una constant, com ho és V per identificar el que s'ha demostrat, 3) si la magnitud d'aquesta constant prou pel que fa a aquesta relació està d'acord amb les dimensions anatòmicament determinades dels elements de la retina.

La primera i segona preguntes són en si mateixos qüestió de la teoria de probabilitats, i el principi de càlcul de fet molt bé indiquen l'execució però fins i tot massa difícil per als matemàtics experts 54). No obstant això, un pot supplieren per un Versuchsweg que, fora estableix les relacions que tenen lloc voraussetzlich en ment, i el que Volkmann s'ha embarcat.La tercera qüestió patix de la dificultat que els últims elements de la retina Percepció encara no es coneixen potser. Però em vaig de tot aquest tema aquí als debats posteriors amb la finalitat de no prejutjar el llunyà propi missatge Volkmann, la propietat és aquesta investigació. L'anterior hauria d'haver estat suficient per dirigir l'interès en la qüestió constant.

54)

A part dels meus propis judicis no em baso en aquest sentit en la sentència del Prof. Möbius.

Per a una conclusió de la consideració anterior de la constant, només el càlcul de la Volkmann es poden esmentar, per mitjà del qual la grandària observat en els experiments de la mateixa es deu al fet que la que representa a la retina si mateix, una reducció que és per descomptat necessari si es vol examinar la qüestió de la seva relació amb la mida dels elements de la retina.

Després de la taula (pt. V) Volkmann constant va ser a una distància visual = 340 mm., Aquest va comptar amb respecte al punt de les línies de direcció intersecció, 8.210 vaig 0,008210 mil·límetres., Sempre que la unitat, en paraules tots els resultats de les proves micromètrics són 0.001 Mill. és. . Amb referència ara a la distància del punt de les línies de direcció de la retina en números rodons sobre 15 milions d'intersecció, de manera que es comporta la mida que V representa a la retina, a l'observació V com 15: 340, és a dir, la constant de V en sèrie donada representada en la mida de la retina = 0,0003621 Mill. Est sota el supòsit que la mida lineal, que pren la imatge d'una ruta es veu a la retina, està donada per la distància de la retina, que pels límits de la pista exterior la intersecció de les línies dibuixades cap bigues sostenen entre ells. Així és el compte corrent.

La pregunta és, per descomptat, - una observació que estic en deute amb EH Weber, - si la intersecció de les línies de direcció aquí és determinant. En general, podem mesurar distàncies amb el moviment dels ulls, portant l'eix dels ulls d'un punt de la frontera a un altre, ia partir de llavors més aviat la rotació de l'ull sembla acceptar que el que a través del qual la radiació s'ha de tenir en compte els límits de la ruta externa a la ruta que la imatge ocupa la mateixa a la retina de determinar. Però això és 55) 5.6 Lin. = 14.224.000. Cap enrere del punt més avançat de la còrnia, que seria 7.778.000 de dòlars. Davant de la retina, de manera que la mida calculat prèviament reduiria a aproximadament mig en si. Llavors he de prendre la decisió sobre aquest tema per part meva.

55) D'acord

amb Volkmann en Wagner diccionari. Art. Veure. S. 234

Un podria pensar que això dependrà de la constant, que un error en la divisió of'll estimació compromès, el curs no pot dependre de la mida de la distància observada, pel que li donarà una constant per a totes les distàncies Volkmann significa error. Però el nostre V és això massa gran, ja que la lectura directa del cargol micromètric va ser de 0,01 o 10/1000 Molí ;. V., però una mitjana d'al voltant de 8/1000 Molí Per tant no pot ser confós per l'estimació de la mitjana, amb molt, , No es discuteix, però la constant Volkmann va rebre un petit augment a través d'aquesta font.

En cas que realment en el principal té una base orgànica sòlida a l'ull, i després ens va mostrar aquí en àrees d'àmplia sensació de llum una notable analogia al que trobem en les àrees d'ús intensiu, a condició que aquí la llei de Weber només en la mesura confirmada quan prenem en un afegit a través de motius orgànics interns la constant consideració acció variable externa.

Abans d'aplicar el mètode d'error mitjana també he fet alguns intents pel mètode de les diferències a penes perceptibles en la mesura de la distància amb l'ull, que, encara que són pel més precís i segur d'acord amb aquest mètode realment antiquada, aquí només volem tant porto amb perquè altrament no presentar independent determinat per aquest mètode.

Després d'alguns experiments preliminars sobre la nitidesa dels meus ulls mesuren un cercle un lapse de l era parell. Duod. Duanes, un altre d'1 més 1/40 polzades donat, i el cercle tan confusa que no sabia que era el més preguntar. Ara que estava buscant a través del mesurament simple vista per descobrir qui era l'altre. Vaig triar tot el dret, però només després d'una prova més per a l'altre. Els cercles es van dur a terme aquí un al costat de l'altre en la distància visual clara de l'ull, de manera que les distàncies que han de comparar-se als punts de la brúixola eren horitzontal en el mateix. Però exactament la mateixa decisió difícil, però bé, sens dubte em vaig precipitar fins i tot després del període, juntament amb la diferència es va duplicar de nou, les altres vegades es van quadruplicar pel que la tardor passada va ser el lapse d'un cercle 4.0 que els altres 4,1 polzades. Aquesta petita sèrie de tres proves s'ha repetit a mi tres vegades amb el mateix èxit, dues vegades en un dia, fins i tot en el dia següent. A més, no va fer la diferència en els sentiments de l'envergadura cap diferència si em vaig quedar amb el cercle en major o menor distància de l'ull, només que no s'ha superat el Accommodationsgrenzen de l'ull. Jo probablement encara una mica més fi que el 1/40 sempre he distingit correctament. Però m'he adonat que si vostè no pren el límit de tot just perceptible una mica alt, es posa en el dispositiu, però, amb nombroses observacions precises però tediosos i insegurs en alguns experiments mètode de la dreta i els casos equivocades. La diferència era encara prou petit que si partit a la meitat es va celebrar cap decisió més fiable, i requereix temps amb el meu camí encara atenció ull inexpert per ser reconegut.

Així que bo també la llei de Weber ha confirmat les àrees de la proporció, hem, però, millorar la qüestió del que això significa en realitat per confirmar les extenses sensacions. En l'esperit de vista de Weber sobre la mediació de la mida d'una àmplia

sensació seria la pregunta fonamental que volem saber les respostes relatives a la importància de la llei de Weber en aquest camp que, si les diferències de distàncies espacials semblen iguals o igualment notable quan relativament distingir les figures de la naixent en les distàncies cercles sensorials voltant de la mateixa quantitat, i si, en conseqüència, la mida de l'estímul per als intensos sentiments pel nombre cercles sensorials actives en extensa podria ser representat per la nostra llei. Però aquí va passar totes les proves anteriors a l'ull ni idea, ja que estan dissenyats d'acord a la forma natural l'ús del nostre ull, tot sota la influència del moviment de l'ull, les distàncies més petites i més grans no tenen pel diferent nombre de cercles sensorials, van combinar en si mateixos s'han comparat, però d'acord amb el fet que el mateix punt de visió més clara s'ha guiat per una distància més o menys. Sí, quan, a partir dels punts de l'eix de la retina en la disminució, opressió en la distribució del nervi ni tan sols tenir la confirmació directa de la llei pels nostres experiments pot esperar si no s'han portat a terme amb el moviment.

A partir de llavors, es podria assumir que la nostra confirmació més de que, a la feina de moviment, sensació muscular, el que va d'ajuda a transmetre l'estimació de la distància, que el nombre de cercles sensorials, que ja estan contemplats en la distància estimada és relacionar, i en aquest sentit , que ha de ser capaç de justificar realment la llibertat condicional obtinguda per la llei seguiria sent important; però en qualsevol cas la qüestió fonamental per sobre d'aquesta manera segueix sense resoldre, i la relació amb el sentit muscular està subjecta a dificultats, que no vaig a elaborar en aquest moment.

Ara es presenta el camí, la resposta a aquesta pregunta per tractar sobre la pell, l'analogia s'ha destacat amb els òrgans facials en matèria considera amplis mides d'EH Weber també, i on no hi ha res a veure amb la influència del moviment , Només que un ha aquí també la res per esperar en una distribució del nervi uniforme. No obstant això, em va semblar útil per veure com fer que els èxits en aquest sentit en diverses àrees de la pell, i hi ha intents demgemäße per mi mateix al front, que amb una superfície dura el millor camp d'observació sembla darzubieten causa de la seva gran superfície llisa de Volkmann ha fet pel mètode de l'error mitjà en l'articulació del davant de la dit mig esquerre i la part posterior de la mà. El resultat de la cassació d'aquests experiments és que no només proporcionalitat aproximada d'error pur amb les distàncies es porta a terme, però en general s'ocupa molt més lentament, i no en tots més enllà de certs límits o en intervals més llargs amb les distàncies, de manera que ni tan sols és pensar en el fet que ella, el que es va trobar al micromètric Augenmaßversuchen per analogia que pot ser representat per una composició de les distàncies proporcionals i les distàncies respecte a la component constant. Quines són aquestes proves, si no poden tan agut que fa a l'examen de la nostra pregunta també es deuen a la manca d'uniformitat de la distribució dels nervis, però no pot ser la més mínima probabilitat de l'existència de la llei en aquesta àrea es va anar a la recerca d'aquesta manera.

Mentrestant, a la nova pregunta de si realment hem de buscar-lo en àrees extenses de sensacions en aquesta forma; que, per descomptat, a primera vista, és clar sembla si es requereix una aplicació analògica de la llei en àrees extenses de tan intensa

sentiments, llevat que es troba en l'última d'aquesta manera. Però no cal passar per alt el fet que les distàncies que determinem als ulls ia la pell, es defineixen només a la cara i Tastfelde donat, i l'expansió d'aquest camp per tant no s'acumula, mentre que la intensitat d'estímul de llum no mers límits establerts en un intensitat determinada, però un no existia prèviament intensitat de l'estimulació produeix només el que la situació és diferent. En un capítol de la següent part d'on jo vinc de tornada amb algunes observacions sobre les extenses sensacions, en particular, vaig a tornar a aquest punt; la sèrie de proves, però en el que el resultat negatiu anterior pronunciada es deu, li diré en els "mètodes de mesura".

6) la fortuna physique et moral.

Un pot rastrejar la llei de Weber fins i tot en un àmbit més general en el mateix. Els béns físics que posseïm (fortuna físic), no tenen cap valor ni significat per a nosaltres com una massa morta, però només si hi ha mitjans externs, una suma de sensacions valuosos (fortuna moral) per produir en nosaltres; relació amb el qual es necessita a partir de llavors el lloc de l'estímul. Un Taler ara no ha sentit notablement en aquest sentit, molt menys valor per als rics que als pobres, i si ho fa un captaire un dia feliç, de manera que és com el creixement dels actius d'un milionari d'ell. Això pot estar subordinat a la llei de Weber. Per un augment igual al que el Laplace fortuna moral d'atorgar les trucades, l'augment de la necessitat de la fortuna físic en relacions d'aquests fortuna físic estand.

Aquest principi es troba situat per primera vegada en un article de Daniel Bernoulli en el comentari. Acad. Scient. imp. Petro Polit. TV a 1738, que porta el títol: "Espècimen theoriae novas de mensura sortis." Més tard, és per Laplace en s.

Analytique Teoria de probabilités p. 187. 432 reproduït i desenvolupada en altres conclusions, i per part de Poisson al s. Recherches sur la probabilité amb les seves conclusions i acceptat.

El físic expressions fortuna i la moral de la fortuna es necessiten no per Bernoulli, però només per Laplace. Bernoulli diu després d'unes converses preliminars "Nempe valor non est aestimandus ex pretio rei, set ex emoluent, quod unusquisque inde capessit pretium ex re ipsa aestimatur omnibusque est idem, emolumentum ex conditione personae Ita procul dubio pauperis Magis refert lucrum facere mille ducatorum .. divitis quam, ETSE pretium Utrique idem seure; " i més (Pàg. 177) "Ita vero valde probabile est, lucrulum quodvis sempre emolumentum afferre summæ bonorum reciprocae proporcional." A continuació, fundada pàg. 181 fórmula diferencial i pàg. 182 la fórmula logarítmica, que donem suport a més general sobre la llei de Weber.

Laplace diu (p 187.): "En doit distinguer dans l'esperi Tuen, sa valeur relativa, de sa valeur Absolue: celle-ci est indépendante des motius, qui li font désirer, au lieu del la de qui croit première ces avec motius. On ne peut Donner de regle Génerale abocar valeur cette apprécier relativa; Cependant il est natural de la valeur supposer d'relativa uneix Somme innniment petite, en raó de sa valeur Absolue directa, en raó du bé inversa totalment de la Persona intéressée. En effet, il est très clair franc qu'un un peu de prix abocar celui qui En un possède gran nom, i la del que manière la plus

naturelle d'estimer sa valeur relativa, a l'est de la supposer per raó de ce nom inversa. "pàg. 432: "D'après ce principe, x Étant la fortune físic d'individu 1, dx i'accroissement, qu'elle reçoit, produit à l'individu ONU reciproque moral ben à cette fortuna; I'accroissement de sa moral fortuna donc peut être Esprem l'una, k Étant uneix constant.

Ainsi en décignant parell i la moral de la fortune correspondante a la fortuna físic x, l'aura i = k log x + log h, h uneix Étant constant arbitraire, que l'sobre déterminera au moyen d'une valeur de i à une valeur correspondante Donnée de x. Cela Sud, observerons nous, que l'sobre nuls ne peut jamais supposer x et U sted négatifs, l'ordre naturel des choses dans; L'homme de cotxes, qui riuen ne possede, regarde fill existència comme 1 DECIRURGIA busqui, qui peut etre comparar un l'avantage, que ceci procurerait uneix físic fortuna, no et il est bé difficile d'cedent la valeur, mais que l'on ne peut fixador-au dessous tarifa serà de ce qui lui rigoureu-sement nécessaire abocar exister; Cotxe en Contoit, qu'il ne consentirait Point à recevoir uneix Somme modique, ajustant francs cèntim Que, avec la condició de ni rien à pretén, lorsqu'il l'aurait dépensée ".

Poisson diu p. 72: "Comme l'avantage, qu'un guany Procureu à l'état de quelqu'un dépend de sa fortuna, en un avantage relatif cet distingeix, de l'Espérance Mathématique, et l'sobre una moral Espérance Nõmme. Lorsqu'il est une petite quantité infiniment, en prend fill relació a la fortuna actuelle de la Persona, pour la mesure de l'Espérance moral, qui peut être d'ailleurs ou negatiu qu'il selon s'agit d'une positiu Augment ou d'uneix eventual disminució de cette fortuna. Parell li va calcular intégral, en déduit de bany de cette mesuri de Conseqüències, qui s'accordent avec els règles, la del que la prudència Indiqui sud la manière no et chacun doit diriger ses spéculât! ons ".

XI. Els detalls de les relacions de mida i de dependència dels llindars en els diferents dominis sensorials.

Són possibles regles Absolutament sòlids i generalment acceptades sobre la mida del llindar d'estímul i el llindar diferencial en qualsevol lloc dels sentits, on el llindar és altament dependent de la fixació externa, els estímuls i la condició de la sensibilitat de les institucions, que és molt variable d'elements són les que encara ve la dificultat, el valor, una sensació o una diferència sensació comença a determinar amb precisió. Mentrestant s'aplica aquí el que referent a això (s .. Chap 6) pel que fa a la sensibilitat Maßbestimmungen generalment s'ha dit. Ell, encara que sigui aproximada, la determinació de valors mitjans per a les condicions que ocorren comunament, d'una banda, els valors extrems a l'altra banda, sempre conserven el seu interès, i pot fins i tot no sol prescindir d'ell. La dependència de les circumstàncies, però és en si mateix considerat com un objecte d'investigació.

Com més baix sigui el llindar, sent les majors coses igual sensibilitat. Sense cap dubte hi ha després de la creació de l'organisme humà és un límit que no pot ser

superat en aquest aspecte; mentre que moltes circumstàncies, algunes anomalies de la Constitució, els òrgans, accidents de tota mena poden acabar de tornada el llindar; tots els llindars realment obtinguts són, per tant, s'han de considerar com a límits superiors per sota del qual, per dir-ho així, un llindar d'ideals, que es troben entre les millors circumstàncies absolutes. Els llindars més petits en la mesura que es basen només en la bona observació, per tant, tenen més interès pel que el límit superior de la frontera real de la següent.

El següent no conté indiscutiblement un recull completa del que està present en diversos camps de la informació sobre els llindars; però la següent informació serà capaç d'oferir un punt de partida per a la posterior realització. La major part d'aquesta informació haurà però només pot referir-se al llindar de diferència, a causa del llindar absolut ara poc present.

1) Llindar Intensives. a) la llum i el color.

Que un llindar pel que fa a les sensacions de brillantor no podria entrar al judici, es va assenyalar anteriorment (cap. 10). Pel que fa al llindar de diferència, les dades anteriors en el capítol novè i comunicada seguint el currículum.

Bouguer va trobar a través d'experiments amb ombres, dubtós que amb o sense moviment, el llindar de diferència igual a 1/64 de la intensitat; Arago sense moviment en els diferents individus 1/39 fins 1/71, amb el moviment de 1/58 fins 1/131 (vegeu el capítol 9 ..); Volkmann per experiments amb ombres en diferents individus amb agitació aproximadament 1/100(vegeu el capítol 9 ..); Masson pels experiments amb el disc gira en diferents individus 1/50 fins 1/120 i cap amunt (veure .. Capítol 9).

Després de Masson, el valor de diferents colors segueix sent la mateixa, però diferent per als ulls de diferents individus.

En els experiments, que les disposicions anteriors per mitjans obtinguts, les zones de llum o d'ombra s'han aplicat per un cert punt i la visió directa a tot arreu. No obstant això, és cert que la diferència en el llindar d'almenys fins a cert punt depenent també de la mesura de les mides visibles, i es comporta de manera diferent en les parts laterals de la retina com la central.

En general, una petita àrea de color negre desapareix en una terra blanca, o viceversa, més fàcilment a la part inferior, que no és diferent d'ell, entre cada angle de la cara més petit es veu, i en cada parts seitlichere de la retina dels colpeja. Línies encara ser reconeguts amb el mateix gruix amb els punts en què ja no es reconeixen. El color fa la diferència.

Pel que fa a la influència de la grandària, la irradiació ja ha d'actuar en el sentit que els objectes de dimensions molt petites desapareixen a la mateixa distància de l'ull més fàcil bàsicament més gran que el es pren no sempre es requereix consideració. Cal assenyalar que una línia de negre, o un punt negre en un fons blanc

propaga a través de la irradiació igualment bé amb la reducció del negre, com un blanc sobre un fons negre amb reducció de la lluentor; dels quals el fet i la teoria s'ha desenvolupat i s'indica amb més precisió per Volkmann 1).

1)

informes de Leipzig, Soc. 1858. S. 129 i ss.

De fet, és clar, és que la llum que es dispersa per la irradiació, per tant diluïda, o negre, que es caracteritza excés amb la llum; pot ser menys facilitat relativa distingeix de fons negre o blanc; També deu aquesta circumstància punts preocupació com a línies en majors proporcions. Sense cap dubte, per tant, la diferència en el llindar de les estrelles fixes és considerablement més gran que el valor Bouguer'sche, va establir les Babinet després d'un càlcul es basa; és a dir, un estel fixa ja està en una molt més fortes diferències d'intensitat de1/64 no poden ser ells van distingir en contra de la raó cel i seria per a algunes proporcions astronòmiques més importants d'ell directament per experiments en estrelles artificials determinen 2).

2)

Serà útil per als experiments de Stampfer respecte a una tasca al Sitzungsber. d. de Viena. Akad. 1852. p. 504. 511 per prendre en consideració.

L'anterior és suficient per demostrar que el llindar intensiu i extensiu de la percepció de la llum es pot determinar únicament pel que fa a l'altra. Us deixo per ara, per tant aquest tema, i després continuo per discutir a 2), després de considerar l'extensa llindar de tornar a ell, així com la influència de la irradiació.

Així, s'ha observat que també color a ser reconegut com a color, ha de ser presentat a l'ull fins a cert punt. Fins i tot amb visió directa és el cas; encara més en indirecta.Inqüestionablement jugar Irradiationsverhältnisse i proporcions d'inducció (en el sentit de pont) la raó per petites àrees de color té un paper en la desaparició del color que fins ara segueix sent absolutament sense resoldre. Les observacions més acurades sobre la real té Aubert va contractar a 3), però seria per extreure conclusions definitives, les seves observacions sobre el comportament dels quadrats de colors sobre un fons blanc i negre a les parts laterals del camp visual corresponents blanc i negre a les places de conducta en raó de color però, el seu llibre.

3)

Arc de Graefe. F. Ophthalmol .. III. S. 38 i ss. b) la intensitat del so i el to.

Schafhäutl 4) presentat per consulta apropiades proves de dispositius de mesurament més enllà dels límits de la audibilitat de so per quan el mateix en deixar caure una gota 5) va generar en un clavat en els seus punts nodals per cargols placa rectangular de vidre mirall ordinari de fermesa contra el registre fixa la posició de l'oïda d'altura mesura va ser. La distància horitzontal del centre del disc, on les perles auftraf, dels centres de l'obertura de l'orella, que va ser pensat per escoltar el so, va ascendir a 55 milions., La vertical de 74 Mill., La línia recta 91 Mill. "L'experiència

m'ha ensenyat, diu l'autor. que aquesta és la millor distància en la qual el més mínim so a cau d'orella, encara afectar és capaç de forma segura escolta ". El resultat essencial d'aquest (no descrit en detall) proves són l'autor així successivament.: "En els meus experiments, per determinar la quantitat de so, que és el meu sentit encara audible, he trobat que el so generat per la caiguda d'uns grànuls de 1 mil·ligram de suro pesada per l mm d'altura, a la mitjana de l'orella en completa pau, pel que en la nit, però, s'escolta. En 30 assajos d'aquesta naturalesa en la nit 12 rellotge amb perfecta calma tinc el so generat per l'experiment anterior segueix pertanyent amb plena fermesa 25 vegades, també es va dur a terme una relació similar en alguns oïdes musicalment entrenats de les persones més joves. De les persones grans troben només alguns abans, que eren capaços d'escoltar aquest so, encara que no havien practicat la seva oïda;. però pocs van aconseguir després de la pràctica repetida, el so anterior encara sentit amb certesa " 4)

Abhandl. d. Munic. Akad. VII. P 501. 5) Fins que cau és la mateixa adoptada per pinces, que s'obren per mitjà de dos polsadors.

"Jo, per tant tinc cap dubte en la variable de so, causada pel cas d'un 4 mil·ligrams pesats Korkkügelchens des d'una altura d'1 mil·límetre a acceptar Dynamis com acústica, que es refereix al límit de la mitjana de l'oïda humà sa sota les influències de la nostra civilització encara els valors de so audibles." És proves en terra comuns amb mides més significatius de soroll seria desitjable a una distància de l'orella perquè aquest curs perdi petites influències pertorbadores i errors de mesurament influència. També cal assenyalar que podria succeir notablement escoltar amb un sol sentit després de la situació dels intents anteriors, però, en general, fem servir les dues orelles de l'audiència.

Per diferències en la intensitat del so citat intents per Renz i Wolf sembla pel camí de Volkmann passar una sensibilitat molt menor que per les diferències d'intensitats de llum, llevat que les fortaleses de fet so, que són una mena 3 (9 ch.): Comportament 4, però, distingir clarament, d'acord amb la inseguretat, però quan s'acosten a partir de llavors.

Pel que fa al terreny de joc, ja que és generalment assumit un límit inferior de la audibilitat absoluta dels tons, i encara que en general es porta a terme a 30 oscil·lacions (Chladni) o 32 vibracions (Biot) en el segon cregut. Mentrestant, seria pels recents experiments de Savart 6) amb la vareta d'Irene un to encara ser audible, el que correspon a 14 a 16 vibracions per segon, i ell s'inclina a creure que és només el que importa és les impressions individuals per estendre necessària perquè els tons encara més profundes audible, de manera que no hi ha límit real en el mateix. No obstant això contradiu Despretz 7), de la Savart té intenta repetidament amb cura, amb certesa a la seva informació, i assenyala com a resultat: "Que actualment no hi ha evidència que l'oïda humana pot conèixer dels sons de menys de 32 vibracions simples." Savart

probablement va ser passat a través de la gran intensitat del so del seu telèfon equivocat que donen molt fort, però no musical o identificables per les seves notes d'altura, de fet, el que, per tant, a partir d'ara més bé tenir el caràcter del soroll.

6) Ann,

596.

de Chim. et de Phys. XLVII. p. 69 o Pogg. Ann. XXII. S. rend, XX. pàg. 1214; Pogg. Ann. LXV. P. 440

7) Compt.

De fet, si el dret de Despretz, que era el so, que ja va donar a cada batec de la barra d'Irene per si mateixos, degut en cada període de tancament dels batecs en continu banda, el que va donar la il·lusió d'un to.

Com pot ser que es comporti bé amb la diferència entre Savart i Despretz, per la qual cosa seria absurd suposar cap límit inferior dels sons d'un oïda humana. Un to que seria produïda per les vibracions que tenen la durada d'una hora, podria, per descomptat, no es sentirà més de les persones que el so. Potser dels diferents éssers organitzats, però certament no dels homes.

La audibilitat dels sons sembla tenir no només una menor, sinó també un límit superior.

Salvador al MEM. de i'Acad. . Ann 1700 estableix el límit superior en 12400 Sw. En el segon. Wollaston creu que la veu del bat i els Feldheimchens formava el límit dels tons més alts perceptibles. Des dels tons més profunds de l'òrgan a la més alta dels insectes, les vibracions eren de 600 a 700 vegades més ràpidament, el que elevaria el límit superior de 19.000-22.000 vibracions simples. Biot pren fins i tot només 8.192, Chladni 12000, Olivier 8) 16000, jove 18.000-20.000 com el límit superior en.

8)

la matèria primera dels mesuradors. Prov. P.12.

Savart va trobar ara que al generar només les notes altes en la força suficient, per als quals es va exercir una roda dentada les dents anschlugen a un cos prim, encara sona reunions 48000 vibracions simples (= 24000 cops), es pot escoltar, i Despretz extreu dels seus experiments amb petits tenidors el resultat que cap orella ha sentit sons de fins a 73000 vibracions encara determinar classificar (entendre, apprécier, classer) pot ", però els tons aquesta audiència molt alts no és tan sorprenent succeeix que un el mateix es podria introduir en l'escala musical ".

Encara es pot qüestionar si els límits de la capacitat d'audició dels tons alts ja s'aconsegueix, i ni tan sols els tons més alts s'escoltaria amb major guany després de tot. D'altra banda és molt possible que ni els mateixos nervis són incapaços d'escoltar els sons aguts, o el timpà amb els seus annexos que no poden rebre tal.

L'anterior es referia a la capacitat d'audició absoluta de tons. Pel que fa a la distinció de tons de les notes, la sensibilitat d'aquest sembla ser major sense comparació, quant a la discriminació de les intensitats de so.

A. Seebeck 9) va ser capaç de dues diapasons, que eren d'acord gairebé exactament, de manera que l'una en 1,209, l'altre en 1210 vibracions per segon fet (determinat per les col·lisions amb so simultània), també per assenyalar 10) que la una traça més profunda "que l'altra era." "Va ser (diu Seebeck) aquest petit interval encara només es

distingeix per l'harmonia completa No necessita que li recordin que aquesta distinció ja requereix un sentit ben entrenat,. Però si jo tinc raó, els meus audiències d'aquest costat pot confiar a terme una mica de nitidesa, així que no puc dubtar que l'oïda d'un sintonitzador, un violinista i el que és capaç d'anar més enllà. Dos exquisit violinista, que acabo vaig presentar aquests dos forquilles no estaven en el més mínim dubten que pel mateix, que és més alt. Que en aquest cas, Clang després estaven els dos sons de la mateixa, pot ser favorable per a una distinció més precisa de la seva alçada, així, també pot no estar en totes les altituds bastant la mateixa nitidesa per aconseguir ".

9)

Pogg. Ann. LXVIII. P 463. 10) No es discuteix també quan va fer ressonar pels altres, encara que això no s'indica explícitament.

A principis d'informació sobre la sensibilitat de l'oïda per a les diferències tonals no són suficients tan alt de lluny. W. Weber 11) es va adonar de tant en tant que l'oïda és capaç de prendre directament sota circumstàncies favorables (és a dir, sense l'ajuda de xoc i no hi ha termes mitjans) per determinar els sons tan bé que l'error en 200 oscil·lacions mai és més d'1 vibració.

11)

Pogg. XIV. S. 398

Delezenne 12) no només ha determinat la desviació simplement notable de la puresa de la concordança o no, com en les disposicions anteriors del cas; sinó també d'altres intervals d'octava, cinquena, tercera major, sisena major. Cal assenyalar que aquest no determina la desviació simplement notable d'un to d'un altre, però un Tonunterschiedes Tonverhältnisses o d'un altre; per cada interval pura representa una diferència, l'impur una diferència lleugerament desviació entre dos tons malalts successivament. No obstant això, pot ser el cas en el qual es determina la desviació simplement notable de la puresa de la concordança o no, com ser considerada un cas especial del cas general com el fet, on es determina la desviació d'un zero diferències entre dos tons.

12) Recueil

des travaux de la soc. de Litte. 1827. p .. 4

S'ho van emprar els experiments. Una tensa en un monocordi (sonomètre) dues bandes cadena la longitud entre les terres, precisament, 1147 mil·límetres era, i va fer les 120 vibracions per segon, s'ha dividit en algun moment de la seva longitud per un baix establert pont mòbil que ambdues parts de la Cadena va donar pels seus tons dels intervals musicals anteriors. El pont mòbil es va aguditzar: estava tan col·locat sota de la corda que la tensió dels mateixos no s'incrementa, i pressionat per un altre contrast vora afilada. Delezenne va assegurar ara només en la puresa de Tonintervalles. Llavors, el pont mòbil era una mica, fins a 1 o uns pocs mil·límetres es va moure cap a l'esquerra o dreta, i jutjat per l'observador quan una desviació de la puresa de l'interval va ser notable; En una altra ocasió, també sense els observadors poder veure la carena s'ajusta fins que la puresa de l'interval semblava

aconseguir-se, i va observar fins a com va ser el moment en l'error.

Tot i que aquests experiments semblen fetes amb gran diligència i amb cura, per desgràcia, un mètode molt precís que falta aquí encara, així que no es pot donar massa confiança en la comparabilitat de les xifres trobades. Per tant, seria molt desitjable que aquesta malament per a l'exercici musical com per la teoria de les sensacions musicals disposicions d'igual importància, en part pel mètode del que és correcte i casos erronis, part de l'error mitjà, més específicament entre repetida assegurar la comparabilitat, amb diferents persones de i les bones audiències repetirien, com el mètode de tot just diferències notables, o error de límits que un comet per l'autor. Angewandte, podran concedir cap resultat prou agut.

El següent és el resultat dels experiments de Delezenne.

Si una mica d'aquesta manera la línia de les dues parts de les cordes era una bogeria i pertorbat en una sèrie de 1147 mil·límetres de longitud, el que va donar 120 vibracions per segon., Un baix conjunt a la cresta mitjana, de manera que eren molt fina oïda per fer una diferència entre el després de pertangut a cada un d'altres tons d'ambdues parts perceben quan el pont es va traslladar de distància només per a 1 Mill. del centre, d'una porció de la cadena per

que

altres., per tant, la

proporció de les seves longituds i també les seves freqüències Mill

era. En

una situació, la diferència també va ser reconegut per les orelles completament entrenats.

"Si l'on Deplace li Chevalet mòbils de deux à droite ou millimètres à gauche, la différence devient sensibles aux oreilles els moins exercées, ainsi que je suis m'en ASSURE sud plusieurs personnes. Si li déplacement que chevalet n'est Que d'millimètre 1, faut avoir l'oreille assez il delicate abocar s'en apercevoir immédiatement. La personne à cette soumise épreuve ferme els yeux, pas soit aboquen parell n'être distraite els objets environnants, soit pour les Ignorer déplacements fintes ou rodets du Chevalet et ainsi de se éviter li sens du prevenir dans Changement qu'elle verrait opérer. Uneix oreille trèsdélicate est donc à cette différence légère sensible. Admettons Ce que soit la limiti De La sensibilité Extrême de l'oreille humaine et els rapports Entre calculons deux ces sens SI differents peu. Verrons Nous

l'oreille la mieux est donc organisée uneix à sensibles différence de 4 Vibracions sud 1149 !! " "Pour intervals CET Comparar à celui representi parell li

coma, et que nous

prendrons partout aboqui Unite, dirons nous, que l'oreille est à pinta a quarts de l'ONU de coma sensible, sud l'unisson."

"Nous avons vu, que tenen déplacement de 2 Millim. était personnes qui aux sensibles n'avaient jamais de essayé Comparar donis fills. - Trouvons Nous, pour les fills ainsi comparis, intervals de l '

Ces personnes sont là donc uneix différence de 3 à sud vibracions sensibles 1151, ou à 1 supérieur peu au intervals Demmi 1-coma ".

Si tracem els corresponents resultats concrets per als altres intervals de amb, pel que podem per sempre Delezenne una oïda molt sensible, una desviació dels següents intervals per distingir amb precisió fins i tot si la relació de les freqüències és la beistehende, i els tons s'escolten en la successió.

Harmonia Octave 13) Quinte tercera major sisena major 14) o

Com pot veure, la desviació de la Quinte és relativament sentir amb més claredat.

13)

Per a les persones que eren bastant inexpert en comparació de les notes, hi va haver 14) En funció de la Verrückungsweise la carena cap a la dreta o cap a l'esquerra.

c) els pesos.

Utilitzeu els més petits possibles pesos absoluts, la pressió encara es deixa sentir en diverses àrees de la pell, Kammler ha fet una sèrie de proves en conjunt amb alguns empleats (Aubert, silvicultors, Trenkle), i els resultats en s Dissertació:. Experimenta de variarum cutis Regionum mínims pondera sentiendi virtute , Vratislaviae 1858 publicada. La forma experimental era que els pesos lleugers de medul·la de saüc, suro, paper de targetes, de 9 Qu. Mill. La mida i diferent, engrandiment de les circumstàncies a través d'un coixinet de pesos van ser molt lentament i en vertical van baixar fins a l'element de prova, per a la qual qual un filferro de llautó fi en forma d'arc o de porc truges s'uneixen a dues menteix en unes cantonades diagonals que Gewichtchen va prendre la forma d'un estrep, si curvatura superior un fil de cotó es va adjuntar a mantenir els Gewichtchens.

La versió especial de tots els resultats ens portaria massa lluny, ja que tota la superfície del cos humà per diferents observadors amb experiments és diam-sen. Jo només tingui en compte el següent: L'ordre de la sensibilitat de les parts no té res en comú amb el que Weber ha estat preparada d'acord amb els seus experiments amb brúixola apunta en el sentit del tacte. Ella va estar d'acord amb els 4 observadors pròxims, però no totalment d'acord. Entre les parts més sensibles pertangut front i les temples, les parpelles, cara dorsal de l'avantbraç, on es van fer sentir la majoria de 0.002 grams; els dits eren molt menys sensible en general.

Els següents són generalment la informació especial per a les parts més sensibles on els pesos més lleugers se sentien tan precisa.

0.002 grams van ser sentits per Aubert a: front, les temples, la dreta i els avantbraços queden amb les articulacions de banda i banda de les parts externes palmar i dorsal, del metacarpià de Daume i posterior de les dues mans. - Des Kammler a: el front, temples, cara dorsal de l'avantbraç dret, la part posterior de les dues mans. - Von Foerster a: front, les temples, la parpella superior i inferior, el nas. - Des Trenkle a: nas, llavis.

0.003 grams, d'Aubert a: parts externes del metacarpià del polze dret. - Des Kammler: a: Volarteil tots dos avantbraços i Dorsalteile l'avantbraç esquerre; parts exteriors del metacarpià del polze esquerre.

0,04 grams, de Kammler a: parts externes del metacarpià del polze dret.

0,05 grams, d'Aubert a: nas, llavis, mentó, parpelles inferior i superior, mitjana de l'abdomen, etc. - de Kammler a: el nas, els llavis, la barbeta, les parpelles inferior i superior, centre de l'abdomen, etc. - von Foerster especialitzats: Llavis , etc abdomen - Des Trenkle a: el front, els llavis, parpelles superiors i inferiors, abdomen, braços i així successivament davant Com el pes més pesat, que acaba sent havia sent, 1 gram cotitza a les ungles dels dits i (a Aubert) taló dret.

Pel que fa a les diferències de pes són notificats dels resultats, que de vegades van guanyar EH Weber Weber Llei de llibertat condicional ia (s. Cap. 9). El seu tractat 15),

però, conté experiments més detallats sobre la diferència detectable més petit en funció de la concurrència de la simple pressió o sensació de pressió i la sensació muscular en relació de pes, i en funció de la diferència de les parts a les que s'expressa la pressió.

15) programmata

Collecta p. 81 sq.

En els següents experiments les dues capes en contra de cada ésser pesats pesos en les dues mans diferents i la diferència amb prou feines perceptible del mateix es va determinar comparativament després (vegeu el capítol 9.). Procediment donat: a) per mitjà de la simple sensació de pressió mentre manté les mans a la taula romàs resta; b) per mitjà de la sensació de pressió i el múscul combinat, per les mans van ser criats. Ara, si bé cada un 32 oz de pes es va assumir a cada mà, la diferència no va ser evident quan el pes es va reduir a un costat als següents mides: ab ---1) Kaufmann, inexpert. .... 1 jun 2) erudit, matemàtic. , 6 2,5 3) a si mateix EH Weber. , , , Febrer 16 4) Kaufmann, sense entrenament ..... 8 abr 5) Verge ........... 16 feb 6) Dona ............. abril 16 7) Dona ............. 12 2 8) Estudiant .......... 8 mar 9) Estudiant ........... 12 febrer 10) Estudiant ........... 8 1.5 11) ................ 15 1.5 12) ........... ..... 10 1.5 13) ................ 18 ago 14) ................ 12 jun 15 ) ................ 6 abr 16) ................ 8 gen 17) ......... ....... abril 8 -------significa 10.88

2.93

En experiments posteriors 16) els observadors van pesar amb la mateixa mà dos pesos alternativament des que penjava en dos tovalloles maltractades, que estaven units Zipfel cobreix juntament amb la mà. "De 10 persones que estaven mig del sexe masculí, que va comparar 78 i 80 unces a la manera descrita a les tovalloles per aixecar els pesos només hi havia dos que eren el pes més pesat de l'encenedor no

distingeix, 7 d'ells donat a les 3 amb cada empleat tracti tot el dret, quin pes és més difícil. En algunes d'elles s'han fet 4 a 7 intents, i en tots aquests casos es va determinar el pes correctament. Un particulars set vegades en 8 empleats amb ell experiments dels 10 observadors correcta i un cop equivocat ".

16)

gust europeu. i Gemeing. p. 546

Weber considera que d'aquesta forma el múscul feeling'll tractar sols en compte, que jo (Cap. 9 s.) No volen estar completament d'acord amb ell després de les notes.

En experiments següents, 17) es va aplicar a les mateixes parts en ambdós costats del cos (en les dues últimes parts col·locats en la línia mitjana) el pes constant de cada 6 en cada un d'altres espècies apilats Talern, cadascun dels quals pesava lleugerament menys de 2 oz, de manera que el pes total en cada costat estava prop de 12 oz. D'aquestes espècies Taler va ser una tret a un costat després de l'altra fins que la diferència de pes va ser notable. La següent taula (Pàg. 96) dóna el nombre de speciedaler que va haver de ser retirat, de manera que la diferència era notable (és el tema dels assajos no identificats).

Superfície volar del dit ...... 1 superfície palmar de la mà 18) .... 2 superfície dorsal dels dits ..... 2 dins de la superfície del braç ......... 4 llenguado a metatarsos capitulis. 1 part còncava de la sola del peu. , 4 taló del peu ......... 3 17) Progr. Coll. p. 96. 18) Superfícies Volaris metacarps manus.

Gastrocnemii ........... 4 parts laterals de l'extrem ...... l part Behaarter de la part posterior del cap 4 Part davantera de la mama .... 4 escàpula ............ 2 parts laterals de l'abdomen ... 1 línia mitjana de l'esquena quan escàpula ....... , , 5 línia mitjana de l'abdomen ... 5 Amb aquestes proves, encara es pot establir mitjançant el mètode dels equivalents en relació que s'enumeren en el capítol 12. d) la temperatura.

Sobre la mida de les diferències a penes perceptibles en la temperatura té EH Weber 19) van informar alguns detalls, que es pot descobrir en el mètode de

l'alternança de mans d'immersió en dos gots amb aigua tèbia igualtat amb gran atenció amb tota la mà o la diferència entre només dues temperatures 01/05 fins 01/06 graus R. és; però té això, determina les temperatures a les que aquestes diferències són perceptibles no és exacta. He trobat que encara es poden veure petites diferències en les temperatures mitjanes, i que anaven a ser molt diferents segons la temperatura. Usant Compara el que el novè capítol S. 202 i ss.

S'han notificat.

19)

El sentit del tacte i el sentit comú, l'herba de Wagner. S. 534

Sobre els graus de calor i fred, el que causa el dolor són capaços, els experiments i discussions d'EH Weber són 571 i següents en el mateix tractat pàg. Llegir.

2) Llindar extens. a) sentit de la vista.

Bàsicament, totes les dimensions que considerem a la retina, que es defineix en el camp general de la visió, i es pot plantejar la qüestió de quin número cercles sensorial pertanyeria, per produir cada vegada un camp d'expansió notable de la sensació, una pregunta que probablement s'ha de distingir entre: quina fracció de la quantitat disponible una vegada que un d'ells, que s'interpretarà en part del camp de visió global a diferència de l'altra quan és excitat en forma diferenciada de la resta. Per decidir aquesta qüestió, però és fins ara no hi ha manera d'anar, i així que resumeixen aquí de la mateixa, independentment del que realment és la pregunta bàsica d'una extensa llindar de tornar amb alguns en un capítol posterior de punts de vista teòrics de la mateixa, i pot recórrer a la investigació l'extensa emergent en el següent sentit.

Quins són els més petits amb l'ull encara tot just recognoscibles mides, distàncies, mides i diferències de distància?

La tasca de determinar la distància encara discernible més petita, de fet coincideix amb el per determinar la mida encara reconeixible més petit, junts, si un així que el diàmetre de qualsevol mida encara només reconeixible al mateix temps com una distància encara només reconeixible entre els seus punts de frontera, al revés ni tampoc pot considerar la distància a penes perceptible que fins i tot només mida reconeixible. Però les proves difereixen en aquells en què un punt, una línia, un fil, una petita zona de vista sobre una àmplia base uniforme i va ser vist, en la qual els ulls distàncies, i per tant en el que l'angle d'aquest petit tamany era encara recognoscible o van desaparèixer, i en aquells en què es van considerar dos o més punts distant, línies, fils, àrees petites en una raó donada, i es van observar en el punt de vista de la seva separació mútua es va produir de manera uniforme de fusió. Els antics intents poden ser designats com a tals en les talles més petites encara recognoscibles, aquest últim com a tal en petites distàncies detectables d'aquest document. Les condicions experimentals són diferents en que en el primer l'èxit de les proves molt irradiació mitbeteiligende merament per 2 límits, l'últim dels límits de 4 entra en consideració.

Cada mida per a ser reconegut amb el rostre mai apareixerà en un determinat motiu, i ser tan reconeguda només d'acord amb la diferència de la part inferior, després de la qual cosa el tema de l'extensa llindar per a la cara amb la qüestió del llindar de diferència intensa es relaciona, i referent a això, ja se li va ocórrer. Una distinció mida visible es fa encara més fàcil amb la mateixa extensió, més gran és la diferència relativa de llum és, d'altra banda (fins a certs límits almenys) en les mateixes diferències relatives més fàcilment, com més gran és.Mentre que el negre i diferent, la superfície bàsica serà la inversa de color blanc o vici, això seguirà sent vàlida.

Twining 20) ha dirigit deliberadament experiments sobre la determinació d'una relació jurídica en aquest sentit per certs ronda negre ordenat regularment taques que apareguin en la qual es distancia d'un llum que il·lumina sobre un fons blanc, que va rebre la seva llum només d'aquest llum, com per separat detingut quan l'ull va ser portat a diversos retirada de la mateixa, pel qual va ser portat a la llei que, si bé les distàncies de l'ull es redueixen en progressió geomètrica, la distància del llum associats en progressió aritmètica creixen 21).

20)

Twining, consultes relatives a ocultacions estel·lars de la Lluna i els planetes, -. Els experiments sobre la llum i la magnitud en relació amb la visió en American J. de sc 1858. juliol VC XXVI. [2].p. 15a 21) El mateix autor parla el resultat d'aquests experiments (p 23) com aquest.:

"Que si bé les distàncies de l'ull disminueix en una proporció geomètrica, les distàncies corresponents del lleuger increment en la proporció aritmètica. En altres paraules, la distància de la llum és un logaritme de l'efecte d'augment lineal." "Un resultat notable d'aquesta llei és que un petit canvi fraccional d'una tènue llum posseeix una gran eficàcia per equilibrar un efecte d'augment Atès que un gran canvi fraccional d'una llum molt més brillant."

Ara bé, si la intensitat d'il·luminació J dels quadrats del llum distàncies L, i el diàmetre aparent D dels punts negres de les distàncies interpupilares Un recíproques, que poden ser perL substitut

i1

suplent; segons la qual l'expressió de la llei

en les mateixes circumstàncies que traduïdes les mateixes diferències pertanyen. Aquesta llei no és en si probable i proporcionen les condicions Twining que A recíprocament amb D és, a causa de les circumstàncies d'aquests experiments d'influència insignificant impossible d'irradiació, que immediatament es discutirà, no va disputar permès. No obstant això, per tant, els intents de l'autora, com es pot veure a continuació, molt bé estan d'acord amb la llei donada, és probable i no només una expressió empírica, a la seva universalitat entre altres condicions experimentals un pot encara dubta, com una veritable llei de la natura. Mentrestant, però aquests intents no són sense interessos, sempre que mostren que les intensitats d'il·luminació, en la qual el clar reconeixement dels llocs Inicia o s'atura, augmenten en condicions molt

pesades quan un alleujament de l'ull gran s'incrementa en una situació donada, mentre que en proporcions baixes, si una petita distància de visualització s'incrementa en la mateixa proporció. Per complir amb els dos ulls grans intervals de 107.29 i 134.11 anglès. Duanes, es va aplicar l'autor la relació de 4: 5 és la separació del llum 29.5 i 15.5 eng. Polzades, és a dir, una relació d'intensitats d'il·luminació 1: 3,62, però, els dos intervals més petits ulls, que s'aplica, 28.12 i 35.16 polzades, la relació també 4: 5 és la separació del llum 131.6 i 110.5, és a dir, una relació d'intensitats d'il·luminació 1: 1419. I aquí vostè sempre serà capaç de trobar una referència general.

L'essència del sistema, el anwandte l'autor, es troba en un interior i l'exterior ennegrida, per cert, caixa tot arreu segellat, però en el seu costat frontal té una obertura quadrada a través del qual la llum entra des d'un costat, és, però, mirat des de l'altre costat, on la llum que il·lumina l'ull i amb prou feines tant costat estan (en el costat oposat de l'obertura) per tal de no obstaculitzar en la il·luminació i veure l'interior. A la paret del fons dins de la caixa hi ha un paper amb petites i rodones, equidistant disposats regularment distants uns d'altres punts negres 22) que rep la llum, i es veu en això. Ara, mentre que l'ull es posa en diversos experiments en diferents distàncies de la paret posterior de la caixa, la llum sempre està mogut més a prop o més es va moure fins que els punts negres amb claredat, però començar-se a si mateixos, o la clara separació de la mateixa només s'atura 23). El llum estava embolicat a la requerida per vessaments d'obertura de llum, i l'ull que mirava a través d'un, muntat en un tub del bastidor (ull-tub) de 0,16 polzades forat circular (obertura circular) i 3 polzades de llarg. Tub i el bulb es van desplaçar als taulers o llistons llargs graduats, que convergien en un petit angle després de la caixa, i que va ser la junta en què es va posposar el tub ocular, segons una progressió geomètrica amb l'exponent 4/5 dividit. Abans que el forat quadrat al quadre d'una pantalla ennegrit encara estava unit a un dels que l'obertura de l'obertura per evitar habitacions de llum difusa corresponent.

22)

"Un document Regularment marcats amb petites taques rodones negre equidistants i regularment arraoged." Sobre la mida i l'espaiament dels punts un de l'altre no especificat.

23)

"Fins que el conjunt de punts negres es va convertir en tot just resolt -. O només estava deixant de ser visible com un grup diferent"

La següent taula mostra en (Esp.) Polzades, els resultats de les observacions 24). Per a cada distància ull d'acord amb l'especificació en el parell original de quatre (quatre parells) es van fer observacions, però no merament la taula 4 per els números són per tant probablement significa de dos. Les distàncies oculars successives estan en les relacions geomètriques 4/5,i l'última columna es calculen les distàncies de llums, calculats d'acord amb el supòsit que que les condicions geomètriques de l'ull distàncies una diferència aritmètica subministrat sentir 16.0

polzades de distància aèria.

Alleugeriment dels ulls

Distància del llum

Avg.Distància calculat del llum

134.11

14.5 14.8 18.2

14.5 15.5

14.8

107.29

34.3 29.5 27.6

26.4 29.5

30.8

85.83

40.5 51.7 50.6

46.5 47.3

46.8

68.66

57.4 69.2 61.9

64.7 63.3

62.8

54.93

74.9 77.1 74.7

79.1 76.5

78.8

43,95

99.0 90.5 88.3

90.2 92.0

94.8

35.16

114.1 106.5 110.0 111.4 110.5

110.8

28,12

138.4 122.6 132.1 133.4 131.6

126.8

24)

Pel que fa a l'última, la més petita, ulls distància assenyalar l'autor. "A l'estació més propera (i major distància d'enllumenat corresponent) la il·luminació tènue i el consegüent esforç de l'ull creen paroxismes carta ocasionals de visió diferent i ampliada que va introduir incertesa."

Anteriorment, es va argumentar que les variables de la distinció menys visibles depèn de la raó de la molt Irradiationswirkungen amb. Aquesta influència serà considerar ara amb més detall. Resumim aquí sota irradiació al llarg de les aberracions òptiques i de difracció que depenen de la propagació de la llum física de la impressió a la retina.

En tots els experiments sobre la mida o la distància detectable més petit va a una de les dimensions reduïdes tals o distanciar baix, o tan lluny de la mateixa, que, a més de la irradiació de la imatge en la retina a un punt o una línia de contret un diàmetre molt considerable, i generalment té un per amunt en Volkmann en el seu recent tractat sobre Irradiació 25)calcula el diàmetre de la imatge recognoscible més petit o la distància més petita detectable independentment de la irradiació. Però fines experiments de Volkmann, els resultats dels quals segueixen a continuació tenen, sens dubte van trobar que una difusió notable i mesurable de la impressió de la llum es produeix per irradiació, fins i tot amb la millor i bestaccommodierten ulls; i conté les dades d'un sobre la mida de Irradiationskreises en clar possible vist junts, ja sigui amb la seva o amb les declaracions d'altres observadors encara més petits mides detectables, es troba que el diàmetre de Irradiationskreises al diàmetre de l'excepció de la irradiació calcula imatges de quantitats detectables mínims (o les més petites distàncies identificables) no és només una proporció molt significativa guanya, però fins i tot la mateixa, en general, molt superi, després de les quals la impressió de llum estès considerablement, però al mateix temps, en virtut de la dispersió ha de ser inferior a aquest càlcul el més petita per mides recognoscibles es poden trobar.

25)

informa el saxó. Soc. 1858. S. 129

De fet, d'acord amb la part inferior següents mesuraments de Volkmann, la vora d'aparèixer en culminant fil de plata es va ampliar en un sòl negre pel costat de la part posterior del negre per, 0012-, 0032 26) Mill. = 0.000532 0.001418 a Lin. en min. i màx. de 6 persones amb el millor allotjament possible l'ull, i quan el fil és negre vist contra un fons brillant per, 0.003-0,00185 Mill. No obstant això z. B. per Hueck l'angle visual, sota la una línia blanca sobre un fons negre simplement desaparèixer, pel que indica el límit de encara només recognoscible amplada del traç, 2 segons. és el que representa 0,000145 Mill. a la retina 26)

Quan la meitat del valor especificat més endavant R.

Ara formulada per la (s. Cap. 10) Nota de l'extensió de les circumstàncies físiques dependents irradiació no pot créixer amb la força de la llum, la llum d'un intens i un punt feble d'aquesta manera es distribueixen en la mateixa zona, però els febles pot ser atenuada a imperceptibilitat contra la base, mentre que la llum de la forta però notablement per tant es manté.

Si alguna vegada un punt de llum no és prou intens com per encara ser distingit per la diferència que sorgeix de la terra al centre de Irradiationskreises, ja no es pot detectar.L'aplicació d'un punt negre sobre fons blanc en lloc de l'inrevés, així que consideracions anàlogues elegibles, sempre que els punts de llum que envolten diluir per irradiació, i desborden el punt negre de la llum, que igual que la difusió del punt negre per irradiació sota la mitigació negror sorgeix com una extensió dels punts blancs sobre un fons negre, igual que Volkmann més a prop (aa OS 120) discutida i recolzada per proves.

Bergmann 27) va assenyalar que els punts o línies que s'utilitzen per provar en petits mides recognoscibles apareixen a la major distància molt pàl·lid, pel que és l'ull extenuant podria fàcilment qualsevol confondre un to clar és així, i que cada vegada que es miri un dibuix de reixeta de ratlles blanques i negres de l'mil·límetre de la distància a on es van reconèixer per primera vegada, s'acosta a poc a poc, la puresa blanca, els beneficis de la profunditat de color negre. Aquests són circumstàncies que fàcilment explicar-se pel fet que a una distància més gran que la clara visió de la propagació de la llum a través de les aberracions òptiques creix.

27)

Henle i Pfeufer Zeitschr. III. F. Vol. 11, p.93.

Explica fàcilment causa de la gran, i d'acord amb l'anterior, la influència que la intensitat de la llum té en el reconeixement de mides molt petites, van explicar els experiments en les distàncies més petites reconeixibles per al cas, per comprovar la nitidesa de l'espai de la ment 28). Mentrestant, la influència de la irradiació només és més complicat, no en falten. Si dos punts o línies brillants vénen tan a prop que la seva Irradiationskreise participar en un a l'altre, i el mínim de la lluminositat a l'espai intermedi ja no és diferent de la màxima al centre dels punts de irradiirenden al llindar de diferència, perquè puguin també ia no ser distingits. Aquí, també, es troba

experimentalment en lloc d'una certa influència de la intensitat de la llum. Perquè crec que en el tractat fotomètrica de Steinheil (Pàg. 17) va assenyalar que els vidres ennegrits febles expressen un èxit sorprenent en termes de la separació de la molt propera estrella doble; confessar però, en no ser capaç de deduir això des de la influència em proporcions conegudes de la irradiació. Perquè em sembla que, en el cas que l'expansió de Irradiationskreises no creix per la creixent intensitat, la relació d'intensitats Maximumordinate de la mateixa necessitat mínim i de romandre a la llum forta i feble, el que deixaria la vistositat de la diferència sense canvis; a la consideració de la intensitat zutretende de la raó, sinó que s'ha de celebrar un cert avantatge de la distinció en major intensitat.

28)

Weber, informa el saxó. Soc. 1853. p. 141

Presa l'anterior conjunt, pel que sembla que els recents experiments en les mides visibles més petits i les distàncies a la retina no com no es poden utilitzar per treure conclusions fermes sobre la finor del sentit de l'espai, o el grau d'àmplia sensibilitat, en tant la qüestió de com molt quota de la irradiació, mentre que, presentada a Reine, i aquesta proporció és eliminat, i que el càlcul de la grandària de les imatges més petites sobre la retina de la grandària i la distància dels objectes i l'avaluació de la relació en què tal als últims elements de la retina són il·lusoris i el mal, és a dir, en la mesura que la irradiació no es té en compte. En aquest sentit Volkmann conclou el seu tractat sobre la irradiació de la següent manera (p 48.): "Totes les dades introduïdes anteriorment en la mida de les imatges de poder encara perceptibles més petits són notòriament malament, és a dir, massa grans per als comptes a què es basen, la pot influir en la irradiació tingut en compte ".

Es planteja la qüestió de si la influència de les dimensions dels components torna a la vistositat de la seva diferència per complet a la influència de la radiació, el que implicaria que aviat troba el seu límit amb el creixent augment. Aquí a això lamentablement mancances intencionalment dirigida a la matèria proves prou contundents. Només uns pocs, però, no en particular pel que fa a ella, els empleats, els intents de Förster 29) Sé que la qüestió es refereixen a, que semblen mostrar que la influència de la mida de la vistositat de veritat va més enllà del que escriguin en la irradiació. Es van emprar Aquestes proves:. "A Blackened, paral, tots els costats caixa d'aproximadament 36 polzades de llarg i prop de 8 polzades tancat ample i alt és la càmera fosca en la que l'objecte a il·luminar està situat a l'extrem quadrat del mateix són dues obertures rodones de distància entre centres de 2½ polzades per a l'ull al costat de la mateixa quantitat que una més gran, 25> Zentim. a la plaça de la celebració de la font de llum. Aquesta última obertura està coberta a la paret interior dels documents del Registre blanca i fina caixa i 1 ½ polzades de distància del seu Hi ha una (crema molt uniformement obtingut) la crema de cera de la vela 30). La plaça paper tan il·luminat serveix com una font de llum dels objectes dins de la caixa a la paret vis-a-vis a ser units. La mida de la font de llum era diafragmes (mapes rails amb obertura) de certes dimensions, que han estat empesos a prop al davant de la mateixa, ha canviat a voluntat ".

29)

Sobre el Hemaralopie. 1857. p. 5. 10. 30) 12 peces per lliura, 4½ ′′ llarg, ¾ "de diàmetre.

Ara noti l'autor (P. 10) :. "La il·luminació més feble que és necessària per a la Distinció de 1.2 Zentim d'ample i 5 Zentim llarg (vertical col·locat amb el costat llarg) rectangles negres sobre fons blanc (a una distància .. 12 parell. polzada = 32,5 Zentim. l'ull) està representat per una mida de la font lluminosa de 2-5 Qu.-Molí enfonsa la font de llum sota aquest número., els objectes han de ser molt més gran. " Es pot calcular que la imatge d'un 2 Zentim. tira ampla, està en les distàncies especificades ulls, 0,9 Mill. a la retina, el que supera el valor de la irradiació en els ulls accommodierten després que les dades anteriors llunyans. Si ara sigui visible en àrees de poca llum fins i tot més objectes, de manera que la influència de la mida no pot dependre únicament de la irradiació. Mentrestant, encara més extens, dirigit específicament a la matèria, els experiments amb alterar la mida i la quantitat absoluta Pendent desitjats.

Amb tot l'anterior és només alguna vegada van afirmar que les disposicions actuals de l'espai mínim detectables i distàncies, independentment de la irradiació no són vàlids, però no sostenen que no hi va haver independent del llindar de la irradiació de l'extensió a la vista. És molt possible que l'extensió d'una impressió a la retina o de la pell reduir arbitràriament i encara podria sorgir una sensació quan només una terminació nerviosa vivint es fa i la impressió supera el llindar d'intensitat; però això no vol dir que aquesta impressió com un estès, és a dir, anant tan sentia realment, que la majoria dels punts és la identificació, quan l'extensió de la impressió cau per sota d'un cert límit, així com el que essencialment relacionat amb el fet que resulten una distància tan petita a la retina i encara podria ser percebut com la distància per una sensació com pressuposa la distinció entre dos límits i adjunta també la majoria dels punts.

De fet, és una de la fisiologia del sistema nerviós ara generalment considerats com a vàlids suposat Atès que les impressions són només es distingeixen, llevat que es fan en diferents cercles sensorials quan sota sensació cercle al final o en el cas de la ramificació de la totalitat dels extrems d'una fibra nerviosa primitiva s'entén , Un cercle sensació, que era una fibra lineal o ramificada que pertany, però ha requerit un cert diàmetre, i a partir de llavors pot impressions que cauen sobre el mateix cercle sensació un al costat de l'altre, ja no serà distingits. En àrees de la cara ara sembla segur, la prova experimental que això realment així és estar subjecta a dificultats insuperables a causa Irradiationskreis un punt de llum sempre ha de ser més gran que el diàmetre d'un cercle sensorial; però hem en aquest cas amb la pell, l'anàleg de la retina, mirar a través d'òrgans d'una àmplia sensació. Tot i que la irradiació també juga un paper en la Tastversuchen, sempre que la pressió d'una punta de contacte necessària als llocs veïns han a la planta més o menys. Però tampoc és possible que va observar per Weber flueix per dos 30 Lin. distants uns d'altres punts de la brúixola

a l'esquena, part superior del braç i la cuixa en una sola impressió, fins i tot per fer que l'observat en el que es refereix a la distància amb prou feines perceptible entre les diferents parts de les diferències de la pell depenen. L'analogia de la relacions extenses sensació de la retina amb la pell, però, està molt ben establert per Weber després que altres aspectes, que hem de dubtar que ella faria bé aquí afirmat.

El primer indica que l'avaluació i la interpretació dels experiments en el nostre tema, d'una banda, el coneixement de la magnitud absoluta de la irradiació és important, que pot ocórrer en el millor allotjament possible l'ull, d'altra banda, el coneixement que els elements de la retina ha de ser considerats com a representants de la raó cercles sensorial i quines dimensions tenen. En el primer sentit, vaig deixar participació com seguir els resultats Volkmann va rebre per se i algunes altres persones; en l'última relació noto poc que amb probabilitat predominant ara es diu cons que els elements de la retina empfindungsperzipierenden es consideren, i que després dels mesuraments Kölliker del diàmetre d'una agulla a la taca groga, on té la visió més clara col·loco 2-3 línies mil·lèsimes. Bergmann 31) es va confirmar, la més petita d'aquesta informació quan es mesura a la fòvea lutea cap a l'exterior.

31)

Henle i Pfeufer Zeitschr. III. . F. II 37a BS Experiments de Volkmann en la irradiació 32).

Fils de plata de 0.445 Mill. Diàmetre de la distància de seguiment visual més clara S en focus (en un mil·límetre.) Ull, van donar, d'acord, ja que a) com fils negres contra un fons brillant com el cel, o b) en copejar brillar la llum com fils blancs contra un aparegut fons negre, de mitjana durant els següents nombres Z intents, dels quals el primer número en a), el segon està en b), de la següent diàmetre Irradiationskreise R en mil·límetres.

Observador AW Volkmann (autor). ,

R

ZS

La

b

39. 24 333

0,0035 0,0046

El seu fill Otto V., de 23 anys, bons ulls ............ 10. 15 250

0,0037 0,0064

El seu fill, Edmund V., 26 J., bé, els ulls molt experimentats. , ,

15. 12 250

0,0024 0,0058

Dr R. Heidenhain 33) .....

? 40

E. Appel, Estudiant, amb els ulls molt afilats ............

20. 20 300

Nena, 16 J ,, molt miop, en cas contrari bons ulls. ,

10. 15 112.534) 0,0017 0,0024

100

?

0,0051

0,0006 0.0025

32)

informa el saxó. Soc. 1858. S. 129

33)

a) estava en Heidenhain no uniforme, de manera que no cotitzen en borsa,

els resultats; però la majoria dels intents de la presa d'adopció lloc irradiació no era favorable, el que Volkmann diu un cas excepcional, que no li torni a passar.

34) En una) va ser S = 115, amb b) = 110

Volkmann va assenyalar que, a més de la sèrie d'assajos, els resultats es reporten aquí, molts (de vegades induïda) observacions individuals pels professors d'all, Hankel, Ruete, Czermak u. A. posseeixen que tots els resultats rellevants (és a dir, la prova d'existència La irradiació) lliurat. Aquests resultats es van obtenir com segueix. L'observador porta l'instrument micromètric dels quals (s. Cap. 9) es parlava, amb la plata en paral·lel fils diàmetre de 0.445 Mill. A la que veu amb més claredat els fils en la distància des de l'ull, i va estudiar en girar el cargol per per proporcionar fils paral·lels a una distància, que és el diàmetre dels fils iguals. Però resulta que sempre produeix la distància molt més gran que el diàmetre real dels fils corresponents a aquest diàmetre apareix perquè es va ampliar per la irradiació. Això sorgeix a causa de maneres com segueix: .. Un pot amb respecte a la data en què la intersecció de les línies de direcció en l'eix de l'ull setembre Molí cap enrere del punt de la còrnia abans de res, i 15 milions d'està al davant de la retina, després de l'eliminació de les rosques micromètriques des ull i la seva distància mútua no només el diàmetre 2 r de la imatge de la retina de cada fil micròmetre, sinó també la distància ι l'eix d'un filferro de l'altra en la imatge retiniana, a part de la dispersió per la irradiació, calcular; que per la consideració simple per, les proves realitzades, cas que la distància δ entre les imatges de filferro ampliat per al diàmetre 2 ρ d'una imatge de filferro eixamplada apareix el mateix, el diàmetre d'un Irradiationskreises = lloc; és a dir, per ι = δ + 2 ρ i 2 ρ = δ =. Ara Volkmann va prendre una mitjana de 39 a prova una distància brillant = 0,207 Mill, El fil fosc de 0.445 Molí Amplada a una distància de l'ull = 333 Molí igual aparició, que ...

= 2 ρ = 0,0055

Mill .; 2r = 0,00199 Mill, i, en conseqüència.

- 2 r = 0,0035 Molí per comprovar presentar Volkmann encara 10 intents perquè ell buscava la distància entre els fils aparentment produeixen dues vegades més gran que el diàmetre de la rosca .. Després dels resultats de les proves anteriors es poden calcular (p 144) que aquesta distància ha de ser de 0.328.000, el que la societat resultant dels 10 assaigs signifiquen resulten 0.337.000 corresponien notablement ..; la qual cosa demostra que aquesta confiança Tentativamente bestiar.

No obstant això, guanyar el següent Precaució: La irradiació es comporta de manera diferent a les adreces vertical i horitzontal. Quan Volkmann els cables en una posició horitzontal, vist des de la mateixa distància, igual que en experiments anteriors a perpendiculärer, de manera que la imatge en el grau més alt era indistinta, per la qual cosa va haver de tirar d'un feble Konvexbrille que encara tenen el mateix abast visual 333 Mill. Mantenir, on l'escàs el fons enmig de 10 observacions un diàmetre de Irradiationskreises = 0,0047 Molí va cedir., va sostenir que ell era (sense

ulleres) de tan sols 0.003.500 ubicació perpendiculärer ..

L'especificació de 5 dies de prova en 01:00 mètode en l'examen de brillantor retornat per Volkmann següents distàncies D entre les rosques del micròmetre en què aparent igualtat amb el diàmetre del filferro es porta a terme (que en el fons D nombre de sortida representa el nombre d'experiments): Dia primer de prova (sense previ avís) D 9 = 0,1897. 2 Dia, ennuvolat. , .

D 10 = 0,2271. 3 Dia, cel brillant ...

D 10 = 0,2153. 4 Dia, cel molt

brillant.

D 10 = 0,2074.

Els experiments de Heidenhain acord amb el mètode b) es va obtenir el 1 dia (sense previ avís). , , .

D 20 = 0.111. 2 Dia, llum molt brillant. .

D 20 = 0.153.

A certa influència de la relació d'il·luminació no deriva d'això.

Disposicions especials sobre petites quantitats detectables.

Si les disposicions existents sobre les mides i distàncies detectables mínims semblen inadequades ja en l'anterior perquè els resultats purs de qualsevol tipus, són importants perquè defineixen en part un límit, en les que en cap cas l'eficiència de l'ull no és suficient, en part, tenir un interès pràctic; per tant, un recull sobre no és probable que sigui desagradable.

Desafortunadament, per descomptat, aquesta compilació mostra poca concordança entre els resultats obtinguts per diferents observadors. I a causa de la precarietat d'aquest valor només es pot vincular-se a ells, desapareixeria per complet, si no les circumstàncies de l'observació s'especifica amb precisió, de manera que li dono tant sigui possible, el mateix amb les pròpies paraules de l'observador de nou.

En aquest sentit, es tracta de fer front als angles en mides a la retina per traduir, o viceversa, és la base de les disposicions del perfil, la distància del punt d'intersecció de la biga principal de la retina = 15.1774 Mill. = 6735 par. Lin., I de la còrnia = 7,4696 Mill. = 3315 par. Línies acceptat i després de l seg. Angle visual 0.00007357 Mill. O 0.00003265 parell.Lin. substituït.

Gairebé amb més freqüència es troba la següent declaració en Smith utilitza l'òptica que pugui impartir aquí després de la meva disposició la traducció francesa de la seva obra (p 40 TU.): "Li Dr. Hook nous angle ONU assegurar que l'oeil li peut pas Bé passadors subtil ne distància uneix distinguer dans le ciel, comme uneix ratlli dans le corps de la lune, ou la distància de deux étoiles, qui comprend dans l'oeil moindre qu'uneix demi-

minuts (Voyez ses Remarques sur la màquina céleste d'Hevelius pàg. 8). Si l'n'est pas angle més grandiosa, els étoiles à l'oeil paraîtront DNU, uneix seule comentaristes estrella. J'ai uneix Expérience où l'assisteix à un mes amis qui els meilleurs avait yeux de la compagnie, à pinta distinguer pouvait cercle ONU blanc sud un fond noir, ou ONU cercle noir sud un fond blanc ou oposar-se a la lumière du jour , lorsqu'il comprenait dans són angle oeil ONU moindre Que les deux nivells minut d'uneix; ou ce qui même au revient, lorsque distància sa à l'oeil surpassait 8156 fois fill propre diamètre; ce qui l'avec l'observació de s'accorde assez Dr. Hook ".

Tobias Mayer 35) indica el resultat de diversos experiments com segueix: "Prima sunt facta Experimenta in loco ombrívol, apertis fenestris 1 sola aversis meridià de creixement; Objectis atramento sínic, vocant tinta, a la Carta de la Plana et albissima pictis.1) nigrum Punctum, rotundum, diametri ¼ llineae París. oculo miop, sigueu lent convenienti munito spectatum, cum distaret òcul 10 pedes parisencs, adhuc satis bene de distingir Poterat. En distantia 12 pedum Dubie videbatur en distantia vero 13 pedum melmelada prorsus evanuerat. - 2) Símil punctum, diàmetre de cujus set 0,44 llineae, adhuc videbatur distant oculo 14¾ pedes; distant autem eodem 17 peus, VIX Vestigium ejus adparebat, sicut remot oculo ad 18 pedum distantiam omnino evanuerit. - .. 3) Punctum Aliud diametri 0,66 lin cernebatur adhuc en distantia 24½ PEDD aegerrime, autem ac Dubie PEDD en distantia 26 et oculo paulo més remot nihilum eius spectari potuit ".

35)

Comentari. Soc. sc. Götting. T. IV. 1754. p. Cent primer

Després de la narració ni diversos intents amb figures de gelosia dels quals seran discutits més endavant, afegeix: »Punts lacrimals et figurae, quae a Superioribus adhibitae sunt, quamvis llueix solis aestivi et Meridiani, atque adeo fortíssima collustrata, en iisdem men quam proxime distantiis, supra quibus sub, incipiebant confusa apparere; certe discrepantia, si qua erat, repetito saepius Experiment Mode majores distantias, manera minores arguere videbatur. " Aquest resultat que el nivell d'il·luminació no va tenir efecte en la detecció de punts, per descomptat, està en contradicció amb la decidida continuació després dels resultats dels experiments de Plateau.

Si els punts en les tres proves i conspectu eripere va poder la distància de l'ull, el qual, d'acord amb les impressions de Mayer (p. 101), estableix en relació 12,17 i 26 peus amb ell, de manera que el diàmetre de la imatge en l'ull era aquest parent 0, 000.973; 0.001126 0.001186 i parell. Lin .; l'angle de visió 30, 35, 36 segons, o al aquestes diverses distàncies sensiblement iguals.

Meseta 36) va tenir en compte en els seus experiments, tant de color i nivell d'il·luminació. Petits discos de paper de color d'1 cm es van fixar a un panell en posició vertical a l'aire lliure. D'aquests, altiplà distant successivament fins al moment fins que el disc de color més va desaparèixer del tot de la mateixa manera que una

petita, a penes perceptible, núvol va aparèixer, i molt a prop, i després mesurar la distància dels objectes i després calcula l'angle. Els resultats en dos casos van ser els següents: A l'ombra. A la llum del sol.

Blanco 18 "12" groc 19 "13" vermell 31 "23" Blau 42 "26" la diferència, el color fa que aquesta basat probablement només en les seves diferents graus de brillantor.

36)

Pogg..Ann. XX. p. 327

Hueck 37) va experimentar la manera en: un punt de vist clarament es fixa fortament a partir d'un ull normalment formada; eliminat gradualment l'observador fins que desapareix dels objectes, i la junta en què es troba el punt, o un vessament cerebral, sembla bastant pur.

37)

Müller Arch. 1840. p.85.

Què 0,00033 "ara des de diversos centenars d'empleats de diferents individus observacions van revelar que un no-brillant punt negre blanc en el camp en 10 segons. Angle de visió desapareix," parell. Lin. o 0,00074 Mill. correspon a la retina. Una línia blanca sobre un camp negre és vist per ell ni baix angle de visió 2 segons. no obstant això, va haver l'angle visual sota el qual els punts negres desapareixen en un camp blanc, 20 segons. El primer correspon a 0,0000652 parell. Lin. o 0.0001470 Mill., els últims 10 vegades dels mateixos a la retina. Per a més detalls sobre el nombre de proves i el grau d'acord, que es va obtenir d'aquesta manera és a dir, amb respecte no notificat aquesta última indicació. També en les condicions d'il·luminació en les proves no es diu res.

Volkmann 38) podria una senzilla aranya fil fins a una distància de 21 polzades, i un altre dirigit a l'observació de la seva persona per percebre el mateix fil fins a 22 polzades de distància. Un pèl gruixut 0,002 polzades reconegut Volkmann 39) a 30 polzades d'ample. Un estudiant d'ós reconegut 38)

40) un

pèl de

gruix, fins i tot a una distància de 28 peus.

Volkmann missatges. P 202. 39) Paraula de Wagner. Art .. Veure. P 331.

40) D'acord amb un comunicat de Volkmann en s. Art. Vegeu la pàgina 331

Per a més detalls amb algunes regles secundaris interessants són Ehrenberg †), que em sembla que abans es consideraven rares. Ells no es refereixen a les observacions amb les distàncies modificades de l'ull, però en el camp visual més clara (segons Ehrenberg 46 polzades) en les generalment molt petits objectes són visibles. Comparteixo aquí amb les seves paraules amb: "Quan múltiples ocasions - diu - que vaig haver de veure curiosos als quals era agradable per aprendre la meravellosa estructura d'infusoris conèixer-me per la seva pròpia observació, que vaig trobar per la meva sorpresa la diversitat de la visió de l'individu ara coincidint quan jo declaro que esperava i com comunament. Hi havia una vegada establert el tan delicat tema en el punt de vista correcte de l'instrument (microscopi), o m'havia dirigit a simple vista en un objecte molt petit amb cura, per serra 15-20 persones que de vegades al mateix temps aquestes coses vaig demostrar perfectament igual i amb la mateixa claredat el mateix que jo mateix vaig veure;. sovint van prendre una distància diferent diferent, molt lleuger de l'objecte des de l'ull d'acord a les seves necessitats per tal d'estar completament segur, no per cortesia o llàstima no vol admetre tal sent enganyats que no veig una cosa així, sovint em gravo els objectes vistos pels observadors, o puc descriure m'estranya, que vaig aprendre amb la convicció que es veien completament el mateix i tan agut, el que havia vist, i sobretot sense, va ser necessari en el primer cas, per canviar el microscopi. Aquesta atenció a un gran nombre de persones amb una varietat de rangs visuals observació continuada em va fer probable que hi va haver una molt sòlida límit global per a la visió de l'ull humà sense ser molestats i saludable, la qual cosa permetria una conclusió pel que fa a la major potència dels microscopis. Li vaig preguntar llavors moltes observacions per determinar en quina mesura les diferències ulls miops i presbícia en l'expressió general d'aquesta força tenen una influència, i han sovint a mi mateix que no són rars opinió convençut quan va veure les persones miops més o més agut que altres és infundada. El resultat de la meva experiència és doble: 1) Sembla una força normal a la vista de la gent pel que fa a veure les parts més petites per donar, i les desviacions de la mateixa sembla ser molt més rar del que comunament es creu. †)

Pogg. XXIV. P. 35a

Només pot ser d'un discurs a tal, la riquesa general es pot veure clarament en una certa distància. Entre més de 100 persones, vaig observar, es trobaven en les condicions de visualització més nítida sense veure ordinàries capaç de distingir més del que jo vaig veure, i que al seu torn es manté per schwachsichtig o clarivident sol ser capaç de veure el mateix que jo només van veure que necessitaven una declaració més clara, sobretot quan es veu a simple vista en general una mica més gran aproximació o la distància de l'objecte del seu ull que jo.

2) El més petit de l'ull humà natural normalment assolible œ mida és tant el color blanc sobre un fons negre, com pel color negre sobre un lichthellem blanc o

bàsicament 1/36 d'una línia parisenca de diàmetre. Segueix sent possible, per més gran Lichtkondensierung i destaquen l'atenció de les grandàries entre 1/36 i 1/48 d'una línia, però només sense nitidesa i dubtosa per veure 41).

41)

"que 1/49 de mantenir el problema no valdria la pena, entesa així. Les ràtios de cost pròxima problemes eren 1/60 o 1/72 de línia, i sobre que no puc fer cap tipus d'experiència que ells vistos per qualsevol persona ho faria ".

Aquest és el límit del poder de l'ull humà natural per al cos de color que tothom fàcilment, ja que he provat, pot verificar, per molt bé que molt blanca de paper punt negre, z. B, de la tinta seca, tinta i similars. porta, i el més petit d'ells rep una punta molt fina i l'envia a un cristall-micres, que inclou almenys 1/48 indica la línia directa. Sol i la llum artificial també permeten fàcil, amb o sense miralls, cossos negres els agrada. Al vidre microns de llum bàsicament mira. Cos, que són més petits que l'especificat, pot, malgrat tots els esforços, encara no reconeguda individualment, però en una línia recta senzilla amb l'ull nu. Si hi ha més, com més junts en estreta proximitat i en moltes sèries, així que fan una impressió comú en la nostra ment i ens enganyen, ja que estàvem veient un major cos simple o s'enfronten a 42). La distància habitual que bons ulls si volen veure a aquests diminut cos, observant, he trobat mesurant 4-5 polzades, de vegades 6 polzades, l'últim dels quals és la distància habitual per molt perceptiu. Persones miops s'acosten als mateixos objectes rarament més de 4 polzades, encara que més rarament, etc. 3 polzades, i solen ser després la resta de la mateixa. Algú la vista més aguda és de 4 polzades, pot, mitjançant una major convergència de l'ull a l'objecte no aixecar la vista, però se sent dolor i es veu borrosa. Si ha fixat l'objecte una vegada, pel que es pot treure més important, sense que perdés de vista. Jo mateix puc 1/24 d'una línia en la distància de 12 polzades en blanc i negre no veure, però l'he visitat en la distància 4-5 polzades, pel que puc llevar fins a 12 polzades i encara puc veure-ho clarament. Aquest fenomen es basa en la potència coneguda de l'ull, d'acord amb accommodieren lluny alguna cosa. Sovint es pot veure objectes petits a una major distància, tan aviat com un es fa conscient del seu lloc, o quan es mouen. Fenòmens similars donen un globus al cel brillant i un vaixell a l'horitzó, fàcilment es pot veure tan aviat com se l'informa de, però la capacitat d'orientació ràpida basat en el costum i l'agudesa mental, sense permetre una conclusió pel que fa a la visió en general. Si algú està excitat per les impressions visuals vívides, que un altre, que s'orienta cap a més ràpid, però ell veu, per tant, no és més que un altre, que, pel fet que es necessita menys àgils aquestes impressions orientades lentament. Sovint operador de l'agent, només per mirar objectes molt petits amb una lupa, si vull reconèixer a simple vista, per donar-los sobre una ubicació diferent, amb una punta fina. Aquest fenomen és només per orientar de nou clarament la ubicació del cos, i va portar només la rapidesa d'aquesta orientació. Ulls miops es basen sempre més fàcilment perquè estan menys distrets pel seu camp visual és una més petita. És probable finalment encara un major poder de la visió absoluta de l'ull humà per afegir, que és el lluminosa per a la detecció de corpuscles. Petit brillant en els cossos foscos apareixen sap que és molt més gran del que són i això, ja es tracti

d'auto-il·luminadora o la llum es reflectores grandària, pot fàcilment en molt menor que 1/48 línia, depenent de la intensitat de la llum, té un efecte per a l'ull humà encara. Mai vaig tenir l'oportunitat d'observar fins i tot quantitats lluminosos que eren realment d'un diàmetre tan petit, perquè jo pogués cridar la seva atenció sobre un límit al respecte ..... lluentor metàl·lica, que és un fort reflex de la llum, es pot determinar per la meva fet a Goldstäubchen observacions a simple vista a la llum del dia ordinari fins 1/100 reconèixer una línia, és a dir, el doble del que a colors ". ". La situació és diferent amb línies fils opacs de 1/400. Gruix de la línia pot ser vist contra la llum amb la mesura teranyines simple vista 1/300 fins 1/2000 línies; rosques del cuc de seda 1/200 Aquests últims són al capoll dues vegades .." . 42) "Estic acostumat a reconèixer d'aquesta manera pestanyes molt fines infusoris Una vegada que es mouen, formen una petita superfície aparent que és siehtbar, una vegada que es descansi però sovint la seva finor tan gran que la visió amb no s'arriba al microscopi ".

Si la mida de 1/36 Lin. , Transformat amb l'alleujament de l'ull 4-6 polzades, el que indica Ehrenberg com el límit de la vista dels corpuscles no lineals en les línies a la retina, es troba, 0.039-0,0025 Lin., Que notablement més gran (10 vegades més gran) que 0,00033 Lin Hueck., sense tenir en compte tant els resultats d'una gran quantitat de proves es deriven, i també resultat de Mayer supera en més del doble. Igualment Hueck i Ehrenberg es desvien que per Hueck punts negres sobre fons blanc una demanda angle de visió més ampli, ja que, no obstant això, d'acord amb Ehrenberg tant inversament indiferent.

A diferència de les circumstàncies pot ser que els experiments de Ehrenberg es fan amb la consideració de petites partícules de molt a prop, però a causa que tant l'observador és evident a partir dels punts veient poc a poc el Mayer i Hueck amb punts de considerables dimensions des d'una major distància, fins a la desaparició ser punt eliminat. Tot i que ara fa després dels experiments de Mayer, la distància no hi ha diferència significativa, però des dels seus distàncies de 12 peus i siguin sobre ell, pel que va poder molt més a prop, ja que van tenir lloc en els experiments de Ehrenberg, però fer una diferència; que és examinar amb més detall.

Wofern és important no només per reconèixer l'existència d'una mida visible, sinó també per determinar la forma, es requereix un major angle de visió. Després Hueck 43) era un quadrat de 1,2 '' de diàmetre a 11 'de distància, de manera que en un angle visual de 2 ′ 35 "sent reconegut com a plaça. De la mateixa manera, un cop de pissarra de 1,5 "'longitud 13', sota 2 '45" encara reconegut com a mal. Publicació (agent doble) amb una amplada de 1,5 lletres '' i els espais dins de les lletres 0.5 "'les Hueck utilitzant un adequat pels seus lents en 13' de distància.

Bergmann 44) va trobar que "les línies curtes es van observar menys lluny que en el mateix ample de més temps."

EH Weber 45) va assenyalar: "Segons les meves proves, una línia blanca sobre un

fons negre d'un més ser vist com tres vegades major distància, com un rectangle equilàter de l'amplada de la línia, i la brillantor de la il·luminació de la línia i un fons molt abstechender aquesta distància pot encara més gran ".

43)

Arch. 1840. 88. Müller 44) Henle i Pfeufer, Diari III. F. Vol. II p.

92. 45) Informes d. Sachs. Soc. 1852. S. 142

Disposicions especials sobre petites distàncies detectables.

Les proves aquí més s'empren en diverses formes, que també canvien els resultats.

α) ∆οσ πυντσ δισταντ ο θυαδρατσ.

La indicació respecte de Smith dues estrelles és (tan) ja es va informar.

Volkmann 46) va caure en un petit bulb de 0,15 polzades de diàmetre, les imatges de la flama de dues llums, que van ser retirats 8 polzades entre ells 4 polzades, de la bola .... Ell es va donar compte en l'ús de les ulleres, la separació completa de la imatge petita glacé fins 20½ polzades i enmig dels polzes tocant, però clarament dobles, fins a 26 polzades .... Un dels seus amics va repetir l'experiment, i es va adonar dels polzes fins a 37 polzades de distància. Per realitzar plenament la duplicitat sense ulleres, Volkmann tenia acostar-se als flascons de fins a 12 polzades.

Després Hueck 47) fusionat dos punts negres sobre un fons blanc, els 0.45 "'distàncies els uns dels altres, entre ells als 10 peus de distància de l'observador, el que l'angle visual de la seva distància 1' 4" disponible. El mateix resultat es va donar cops que només sobresortien en el que va d'un a.

EH Weber 48) afegeix la seva, (així que) comunicat, va afegir prestació relació de la distància a la qual les línies blanques i quadrats sobre un fons negre s'esvaeixen els ulls ", d'altra banda són dos, places equilàters blanques sobre un fons negre, de per un buit negre divorciats entre si, el que és tan ampla com les places, així com de dos distingeix d'una distància que és gairebé el mateix, són dels que dues línies blanques sobre un fons negre, fins i tot fins a dos distingits, que són tan amples com els quadrilàters se separen i per un espai en forma de línia negre igualment àmplia l'un de l'altre ".

46)

N. P Total. 202. 47) Arc de Müller. 1840. 87. 48) reporta el saxó. Soc. 1852.

S. 142

β) ∆οσ φιλσ δισταντ.

Volkmann 49) aprofitada dos fils de la teranyina en una direcció paral·lela i a una

distància de 0,0052 "costat a costat en, i es va trobar que ell mateix 7" distància reconegut de dues vegades, però no més enllà. El més perceptiva entre els seus amics van reconèixer la duplicitat en el 13 "de distància. Dues línies negres sobre fons blanc en la distància mútua paral·lela0.016" reconeix Volkmann usant les ulleres a una distància de 27 ''.

Valentin 50) va ser capaç de distingir dues línies, encara que les seves imatges a la retina intervals de només 0,0009 '' l'un de l'altre.

Hueck va trobar pels accidents cerebrovasculars el mateix resultat que per als punts (vegeu més amunt).

γ) Στριππεδ ι ωρφλιγε φιγυρεσ.

Tobias Mayer 51) descriu experiments a la llum del dia comú com segueix: l. Figura striata, cujus ductus Nigri, aequales interpositis Albis, erant lati 0,36 lin. parís. spectata dirigir a distantia PEDD. 11 melmelada videbatur confondre Aliquantum, ita ut VIX liceret alba intervalla 1 discernere Nigris. PEDD En distantia 12 estries inter omne discrimen aberat. Certe nonnisi aegerrime sentiebatur. Paulo més remot oculo tota figura eundem colorem mentiebatur cineatium quasi.

2. Figura itidem striata, set cujus ATRAU estries Duplo crassiores erant, albae quam, Harum enim erat latitudo 0.2 lin. Illarum 0.4 lin., Incipiebat Videri confusa distant oculo setembre vel 10 pedes.

3. En eadem striata figura distantia altres coses, cujus Albi ductus Duplo latiores Nigri quam, invers ordine nempe praecedentium, desiit distinete Videri; . Latitudo striarum albarum erat 0.4 lin., Lin nierarum 0.2.

49)

Diccionari de Wagner a. Art. Veure. P 331. 50) Valentin, LEHRB. d.

Physiol. II. S. 428, aquí després dels productes de Weher toquen p 634. 51) Comentari. soc. sc. Götting. T. IV. P. 102

Notandum, Binas té figures (no. 2 i 3) etiam en l-mentis sequentibus 52) eandem sempre oculi distantiam requisivisse. Quare erit commodum, de iis en posterum referre conjunctim.

4. Figura cancellata Lineis Nigris, Quarum latitudo 0,44 lin. Eadem, quae interstitiorum alborum, spectata i distantia 15½ PEDD. incipiebat cases iguals mentiri nigredinem s'ubiqui, ut dubium menjar, núm AIBI quid en illa contineatur.

5. Figura aleae similis, aleatam dicere brevitatis causa liceat, quadratulis Nigris albisque Varia, laterals singulars quòrum aequalia 0,52 lin. Distància óculo 12 peus, extremam visionis speciem praebebat, pablo enim més remot oculo confusa alba cum Nigris apparebant. "

52)

Empleat amb llum de les espelmes

Després de comparar No. No 1 amb 2 i 3, i No. 4 amb el nombre 5 Mayer conclou que la desigualtat dels intervals en blanc i negre facilita el reconeixement.

Els experiments amb la figures ratllades i würfligen No. 1 a No. 5 eren llavors en la foscor sota la il·luminació directa amb espelmes de sèu a diferents distàncies L mateixes repeticions de les xifres, quan les distàncies A l'ull de les figures com amples frontereres de la cognició (visionis horari.) Cedida (unitat de París peus): Los Angeles Distància Distància de l'ull de N º llum 1. No. 2 u. 3. No 4. No . 5 ½ 7½ 6½ 12 9½ 1 5½ 6½ 7½ 9½ 2 5¾ 4½ juny 7 març 4¾ 4¼ 6½ 5¼ 4 4½ 3¾ 6 4½ 5 4¼ 64 7 3¾ 8 3½ 4½ 2¾ 3¼ març 13 3¾ 2½ 3 Mayer en representació de la llei segons la qual és 1 amb L canvis, per la següent fórmula . on n és un dependent de la naturalesa de la constant de caràcter que assumeix en les diverses figures de la següent manera: No. l 2 u. 3 4 5 79 52 73 99 És un recull de declaracions i d'observació, segons la qual la fórmula és veritable, dins dels límits d'aquests experiments propers suficients.

Hueck 53) va mirar als mitjans de manera discontínua una màquina de gravat monedes, medalles i camafeus al Trésor de numismatique et de glyptique. París 1834, i aquest podria intervals de 0,0727 "" a 22 "3" "distància, és a dir, amb un angle de 56.8" encara difereixen; sí alguns bastant neta amb traços molt marcats reimpresos en pur superfície blanca brillant encara per sota de 44.3 "angle de visió. A una distància major les ratlles grogues superfície trencada aparèixer gris. en superfície vermella va aparèixer taronja en una imatge a la retina de 0.001", tal com groc ratlles verdes en una superfície blau.

Marie Davy 54) va assenyalar en el Llibre Blanc línies negres, de tal manera que els

espais igual àmplia eren com les línies de si mateixos. Tals fulles Va fer diversos amb ratlles de diferents amples i després va tractar, fins on cadascun d'ells va haver de retirar de l'ull, que ja no tenen les ratlles blanques i negres, però un monòton gris a veure. Va trobar que això va succeir en tots els fulls en els intervals que calcula l'amplada de la imatge a la retina d'un Streifes gairebé fins 0,0011 mil·límetres. revelada. Aquest era saber 0,00109, 0,00113, 0,00113, 0,00112 mil·límetres a distàncies de 5,8, 0,75, 0,53 i 0,41 metres. - No s'especifica el mètode de càlcul.

EH Weber 55) va tornar a les línies negres, que eren molt de prop i de manera uniforme traçada a través de la màquina de gravat i imprès sobre paper blanc. Eren 0.025 el parell. Lin.d'ample, i tan àmplia les bretxes eren el mitjà. El seu fill Th. Weber va reconèixer les línies, fins i tot bat a una distància de 9. 2½ Duanes Lin., Quan el punt de vista, va ser vist en què un aclariment va ser 45,3 seg .. Els mateixos experiments que encara va haver de contractar a diversos altres; on es va trobar el major enfocament en grups de dos, una d'elles (Núm 9), les línies són també encara en 9 polzades, i l'altre (Nº 8) va reconèixer en 11 polzades de distància, quant 45.3 i 36.5 seg. de l'angle visual espai intermedi o 0,00148 i 0,00119 parell.Lin. correspon.

53)

Arch. 1840. 87. Müller 54) Instit. XVII. p. 59. 55) reporta el saxó. Soc. 1853.

S. 144

Bergmann 56) va tornar reixa dibuixos litografiada els bars i espais cada 1 mil·límetre. són d'ample, de la següent manera. Al centre de la tapa d'una ronda Pappschächtelchens un diàmetre d'orifici d'aproximadament 20 Mill. Es va tallar i el panell de malla a partir del conjunt interior contra la tapa, de manera que només una porció circular del mateix sortir a la llum des de l'exterior. "Això dóna la possibilitat a través de la rotació de la coberta per poder donar els bars qualsevol inclinació, de manera que l'home els ulls es comproven, pot causar una indicació de la direcció en la qual executar les línies, per demostrar que realment ho veu ".

56)

Henle i Pfeufer, Zeitschr. III. FBKs 94 f.

"L'èxit d'un nombre significatiu d'intents era ara que els bons ulls seleccionats diversos individus mai necessiten un enfocament més gran, ja que correspon a les proves No. 8 a EH Weber, les tires amb els seus amplis espais mil·límetres estaven en 8,5 metres sempre reconegut ". ....

"Sovint, la forma en què la direcció de les barres es va repetir com cal, fins i tot a grans distàncies, pel que de tant en tant, fins i tot als 7 metres de distància. Els experimentadors quina freqüència van comentar que si sabien la direcció de cops, ells mateixos en aquests majors distàncies a veure. En un intent anteriors es compleixen, fins i tot que un nen de 10 anys, s'havia convertit en el seu ull excel·lent Disp. De tant

en tant l'atenció que (cada modificada) de direcció dels traços correctament tres vegades seguides a una distància de 8 metres declarat. Després va seguir una declaració falsa. " Bergmann s'eleva (p. 97) va emergir com a digne d'atenció ", que s'observa amb regularitat a una distància de 5,5 metres, en la qual tot un bon ull per assegurar-se que la direcció de les línies, les imatges de la mateixa una mica més ampla que la meitat tenen un diàmetre del passador, de la qual es Sempre podria suggerir una relació significativa entre aquestes dimensions ".

Al suprajacent 5,5 metres més enllà de les distàncies, en què sovint es va produir en un veritable reconeixement de la direcció dels traços que els errors que s'executen de vegades eren particularment sovint la particularitat que la direcció de les barres s'acaba de donar perpendicular a la real. En les mateixes distàncies, el panell de quadrícula també va aparèixer tacada amb freqüència. Un home que no coneixia l'objecte, es manté a una distància d'uns 6 peus de tallat en glaçons; una segona, que estava a uns 2 peus darrere d'ell, i després va declarar que va veure fins i tot des d'allà.

Bergmann posa aquestes circumstàncies astutament amb un requisit probable en la forma i disposició de pins com a elements de la retina sensibles en la relació; però, seria massa molest, comentant aquí en endavant.

En certes direccions de les varetes que reconeixen la xarxa sembla ser més fàcil que altres, però això està canviant per la individualitat dels ulls (cf .. Bergmann p. 1041).

Comportament de les parts laterals de la retina en la detecció de les grandàries i les distàncies més petites.

En la informació anterior va ser vista de les grandàries aparents i distàncies a la deutlichst albirat, peces centrals, sempre de la retina. Després de la perifèria augmenta tant la visibilitat de les variables com la distància de, però no en totes les direccions en les mateixes condicions. Observacions sobre són de Hueck, Volkmann amb Huttenheim, alguns Bergmann, el més detallat d'Aubert amb els forestals, és on, entre altres coses demostrat específicament que la impossibilitat de dos punts per a ser distingit en alguna distància des de l'eix de l'ull, no en les aberracions òptiques de l'ull pot ser empès; i que els números o quadrats de diferents mides, vistos sota el mateix angle en diferent gran distància de l'ull, es poden veure en el veïnatge amb més lluny de les parts distants de l'eix visual de la retina, com en la distància.

Per ampliar el detall d'aquest capítol no és massa, crec que en termes de la fase de classificació d'aquestes proves sobre la necessitat de fer referència als tractats originals.

Hueck en Arch. 1840. p.92 de Müller.

Volkmann, a l'herba de Wagner. Art. Veure. S. 334 Aubert i Forter, en Grafe Arq. F. Ophthalm. III. S. 14 i Moleschott Unters. IV. P.16.

Bergmann, en Henle i Pfeufer Zeitschr. III. F. Vol. II. P.97.

Amb això, establir les proves per determinar la mida de la part de la retina, amb què un es veu prou afilat per poder llegir el document, en relació amb el que EH Weber en els informes de Saxon. Soc. 1853. pp 128 i ss., Aubert i forestals són per buscar en els documents esmentats.

Diferències Distància (ull).

Sobre la finor de proporció té EH Weber 57) la següent informació: "Dissecui chartam papyraceam scriptoriam magnitudine Maxime consueta en contradictori octo aequales et cuilibet parti lineam rectam et cases iguals inscripsi, Curans simul, ut omnes llineae aequali crassitie et nigritie, Diversa autem longitudine Essent. Brevíssima línia 100 millimetris quaedam altres coses línia longior 100½ mm, Alia longior 101 mm constabat. Ita diversae llineae usque ad longitudinem 105 millimetrorum ductae sunt.

57) Progr.

coll. p. 142

lam duae chartae iuxta es positae homini proponebantur cuius subtilitatem visus examinaré cupiebam. Homines arti delineandi operam navantes, ideoque Visu exculto gaudentes, lineam perpendicularum 100mm longam una linea perpendiculari 101 mm discreverunt llarga, et Experimenta ter, quater i quinquies iterato sempre longiorem lineam Recte indicarunt.Accidit camuflatge et ut seu DEFA tigati nonnunquam errarent. Plures vero homines línies 100 i 104 mm no llargues, Certo set non nisi línies 100 i 105 mm llargues distinxerunt. El seu experimentis intellectum est, un centesimam nonnullis, des aliis vero vigesimam llineae contradicció, qua Altera Altera línia paral·lela maior est satis Certo Visu cognosei. « Alguns experiments propis sobre les diferències a penes perceptibles de distàncies sobre l'arc m'han esmentat (s .. Capítol 9). b) toc.

Sobre la mida de la distància a penes perceptible de punts de la brúixola a la pell és coneguda per EH Weber primer realitzat estudis i han trobat que aquesta distància és molt diferent en diferents parts de la pell. Com a màxim, es va trobar amb el parell de sensibilitat a la punta de la llengua, on fins i tot a ½. Lin. Distància al punt de la brúixola s'ha reconegut com un doble, aviat al costat palmar de l'última falange (l parell. Lin.), Les parts de color vermell dels llavis (2 Lin.), A la superfície palmar de la segona falange (2 Lin.) I així successivament, si més baix les parts superiors de la columna vertebral i en el mig de la part superior del braç i la cama inferior (30 parell.

Lin.). La seva taula d'observació és el més detallat al s. Progr.coll. p. 50 seqüenciadors., més curt contractats en l'article tàctil i sensació general a l'herba de Wagner. On p i 539. En s. Abhandl en els informes de Leipzig. Soc. 1853 p. 85 i ss. 58)s'ha reproduït; en la qual aquest últim lloc encara diferents suplements en la concepció general del significat de l'espai i els mètodes per determinar la finor dels mateixos, ho són. Les observacions de Weber són en primer lloc Thomson (en Edinb.

Med. I Sug. Journées. Nº 116), després per Valentin (LEHRB. D. Physiol 1844. Vol.

565 de Estats Units), i finalment per Czermak Physiol. Estudis o Sitzungsber. de Viena. Akad. XV. S. 425 XVII. S. 563, Moleschott, Varis. P.183 Has) confirmat i ampliat per aquest després de diverses relacions.

58)

extracte d'ella, però sense les taules, en Zentralbl de Fechner. 1853. No. 31.

La taula és també Czermak fisiòleg a la seva. P.54 Stud ha afegit.

Una experiència molt interessant adequadament Chloroformierung i l'anestèsia, les distàncies Cercle simplement notables ampliar en gran mesura de la pell, Lichtenfels té al Sitzungsbe-jutge de Viena. Akad. 1857. VI. p. 338 familiar. Condicions de paràlisi de la pell tenen el mateix èxit, el que l'experiència de Landry a l'arxiu. Gen. de med. XXIX. Juill.Setembre (Cannst. Jahresber. F. 1852. p. 189) i, especialment, Wundt en Henle i Pfeufer Zeitschr. 1858. p. 272, també de Brown Séquard a Cannst. Jahresber. 1853. p. Estan comparant 202, l'últim dels quals també va informar d'un cas de la reducció de la distància a penes perceptible per un estat hiperestèsic. L'experiència, segons el qual es redueix l'exercici amb només la distància notable, Hoppe té en s. Medic. Carta. 1854. Número 2, Czermak en els documents anteriors, i en particular Volkmann al Sitzungsber. d. Sachs. Soc. 1858. p. 38 familiar.

Discussions teòriques sobre les condicions de la zona de la pell significat es poden trobar en els tractats de medicina citats de Weber i Czermak, en Lotze de. . Psychol 1852 en llocs de Meissner. Z. anatomista. u. Physiol. la pell. Leipzig en 1853 i en Abhandl de Wundt., Que mai conté una compilació detallada sobre aquest tema. c) comprensió del temps i el moviment, Si dues impressions es fan en ràpida successió, que transcorren en un uniforme de la sensació, i un pot preguntar-se com és gran mentrestant, ha d'estar entre dues impressions a la mateixa segueix sent considerat com una distinció pot.

Una resposta experimental pura a aquesta pregunta es pot derivar d'una raó analògica que com a l'extensa llindar d'espai no entrar. Perquè, com tothom té una impressió Irradiationskreis voltant, deixa a tots sentint un ressò. És ara el regust que deixa la primera impressió en entrar al segon encara prou fort, que no s'arriba a la diferència amb el segon el llindar de diferència intensa, ha de transcórrer d'una impressió uniforme amb l'altra.

Un pot preguntar si no la impossibilitat, dues interpretar massa ràpid per cada impressions que entren a distingir, depèn exclusivament d'aquesta circumstància. Usant res és experimentalment decidida i pesada, assegureu-vos de decidir. Probablement però troba l'analogia de les condicions d'espai també pel que fa a les relacions de temps impossible simplement celebrat encara considerada avui com massa a prop impressions diferents.

No obstant això, un pot en aquest cas l'existència de sensació en els cercles (vegeu més amunt) va discutir el significat no discuteixis; però pot tenir algun mèrit, que la mesura subjectiva del temps per així oscil·lacions psicofísics en nosaltres com la mesura subjectiva de l'espai està vinculat als cercles sensorials amb precisió, i tot el

que cau en el període de tal oscil·lació es pot distingir tan poc temps, però el que caigudes en l'extensió d'un cercle sensorial, espacialment. Seria ara inactiu, investigar més a fons aquesta hipòtesi, sense possibilitat de justificació més a prop d'aquí.

La pregunta al voltant del qual això és, entre altres coses, entra en consideració en l'intent del disc girat amb els sectors blancs i negres. Mentre un sector blanca passa, la impressió creix, mentre que un negre passa, disminueix. És l'aparença d'uniformitat simplement adjunta a la mateixa, que la diferència entre el mínim i el màxim, no s'assoleix el llindar de diferència intensa, que és per impressions concebuts pacífics de la llum, o l'aparença d'uniformitat tant va transmetre que el mínim i màxim de la impressió es produeixen successió tan ràpida, que tots dos no podem distingir-los en el temps; i per tant, la diferència sigui més gran, sense comprometre l'aparença d'uniformitat, com al tranquil impressió aufgefaßtem?

Em sembla estar present alguna oportunitat de decidir sobre la base d'un experiment aquí a la primera pregunta, si encara no s'ha determinat, alguna informació per endavant.

En relació amb la qüestió de la llindar de temps que la pregunta és després que el temps que cal concebre un determinat impressions donades claredat. Aquí Sobre puc trobar alguns comentaris i els intents de Valentin en el seu LEHRB. de Physiol. II. P. 471: "Què mínim de temps - diu - amb l'exercici adequat és part d'una concepció satisfactòria d'objectes coneguts, veiem la majoria de la Llegir més familiar per a nosaltres les cartes que he llegit una sola línia major pressió d'aquesta obra (llibre de text de la Valentin) per fer-ho. va arribar en 10 intents en una lletra a la màxima 4.21, el mínim de 2.34 i una mitjana de 3.330 Terzien; quan es llegeix a través d'una pàgina sencera que no tenia vendes, i va ser simplement imprès amb el pas més gran, que es troba a 2629 lletres i els signes de puntuació d'1 minut 32 segons. Això és per a 1 imatge en les mitjanes 2,10 Terzien. Vaig fer el mateix experiment amb una pàgina de pressió consecutiva Petit d'aquest treball, de manera que necessitava per 3944 lletres i altres caràcters de 2 minuts 12 segons, de manera que per a una impressió febrer , 01 Terzien. Per tant, es pot suposar, en general, que de dues a quatre Terzien de mitjana necessitat en la ràpida lectura de la concepció de cada personatge ".

Sobre els moviments perceptibles encara més petits que trobo la següent informació en paraules de faig de Gehler, productes s'enfronten S. 1457 de Muncke: "Per a la determinació de la durada de la impressió de la llum en l'ull, en conjunt amb la mida per sobre de l'angle visual es pot explicar per què alguns moviments molt lents no es perceben. G. G. Schmidt 59) opta per deixar això clar, l'exemple que les estrelles, però sembla haver-se aturat, fins i tot a l'equador, on el seu moviment és el més ràpid. Si, a saber, la durada de la impressió de llum a l'ull fins a 0,5 seg., a continuació, passa a través de l'estrella en aquest moment un arc de solament 5 sec . i perquè és més petit que l'angle de la cara més petita per a un objecte tridimensional, sembla haver-se aturat. Si l'estrella d'altra banda vist a través d'un telescopi amb només 100 × magnificació, l'angle de visió és de 50 seg., i el seu moviment és, però,

amb esforç i amb prou feines es va adonar, però apareix amb més rapidesa, major serà l'augment, que s'aplica un. En aquest cas, però, la impressió de la llum viva de l'estrella a l'ull en consideració, ja que en l'observació del moviment del minutera d'un rellotge Schmidt va rebre un resultat diferent , Això va tenir el mateix fet en l'aplicació d'un augment de deu vegades de manera tan precisa cert. Però ja que la longitud del punter 4,8 parell. Lin. frau, i l'angle de visió d'un departament del mateix (per la distància Z. l0 de la visió diferent amb l'observador) 13.5 Min. van representar, de manera que el moviment era el mateix en un segon = 13.5 seg. pel que sembla, i amb un augment de 10x 135 seg. o 2 min. 15 seg. Mentrestant, ve amb això, però enginyós mètode per mesurar els moviments més petits, molt, sobretot la nitidesa la cara i la il·luminació de l'objecte observat, en consideració, de manera que els dos la informació comunicada de manera molt diferent l'un de l'altre. Per provar aquest últim, estava veient la minutera del meu propi butxaca, que 9.1 Lin. de llarg i d'acer es mou blaus en un plat esfera blanca enlluernadora. Mentre ell s'estava movent a aquest últim, podria el fort retorn del mateix a simple vista i percebre a una amplada de dent del 8 Z., però semblava que parar quan anava un negre marques de graduació, de manera que per tant aquest moviment com el límit que és de suposar, que pot exercir la meva ment encara.Així que podem només el doble de les de mida indicat de 13,6 segons i en condicions de 10.: Prengui 8 per obtenir l'angle òptic més petita de prop de 34 segons per als meus ulls. 60), que, però, en condicions menys favorables, especialment si per mesurar la distància de la punta del punter entre els dos minuts traços no fos cert, no seria tan petita. Això

explica també per què el moviment de les estrelles en els telescopis és visible amb un angle òptic de 50 seg., És a dir, part d'ella en l'espai relativament fosca, en part pel fet que el camp de visió del telescopi il·lumina una mica el seu entorn a causa de causa de la forta llum a l'interior, però tub negre és completament fosc, i d'aquesta manera per la qual cosa la distància variable de l'estrella es pot mesurar des de la vora del camp ".

59)

La mà i el llibre de text de filosofia natural. Trobat. 1826. 8. S. 471. 60) El càlcul exacte és de 34 "50" ".

Això es pot fer els següents detalls de Valentin en s. LEHRB. II. P. 465 Afegir: "Jo puc ni tan sols el moviment del minut d'or a mà (un rellotge), que té una longitud de 14,5 mil·límetres, percebre a simple vista en bona llum del dia, ells, però d'altra banda veure quan faig servir un 1½mal lupa lupa., La longitud de punter daurada altre rellotge de 18 mil·límetres, per la qual cosa prenen la fortalesa de tornada la part superior en forta fixació en 4 polzades de distància des de l'ull estat només cert a la llum brillant, però tota la diapositiva cosa que una lupa celebrarien a qualsevol inspecció superficial del latents abans., el 1½mal ampliada per també 4 polzades de la vista, pel que puc entendre la locomoció significativament .... Totes aquestes disposicions de la segona velocitat del canvi més petit en l'angle visual per donar només fins a les dades preliminars més correctes valors aproximats, ja que un

gran nombre de condicions adverses que no són sempre exactament pot tenir-se en càlcul, que participen substancialment. No només la força de la llum, la brillantor i el color de l'objecte vist, la distància, l'abast visual i la vora de la cara de l'ull, sinó també la naturalesa dels objectes adjacents té sobre la percepció de la més tranquil·la moviments una influència significativa. Si la mà del z rellotge. B. directament a més fi acaricia l'esquena, pel que la seva menor moviment serà més fàcil que mai percebut, "perquè els fins, que s'adjunta com adorns, servint línies a fix Vergleichungspunkten i més insignificant desplaçament de la punta del punter de les vagues més aviat.

XII. Llei paral·lela a la llei de Weber 1). És una pregunta fonamental a la qual hem estat fora amb motiu de les confirmacions de la llei de Weber, i va prendre aquí en més en compte si, i fins a quin punt la sensibilitat a les diferències amb la sensibilitat per les mides d'estímul absoluts va en paral·lel, és a dir, si la modificació de la sensibilitat als estímuls, que es produeix per l'acció de la pròpia estímul, la sensibilitat a les diferències involucrat el mateix.

1)

Revisió S. 180 f. 240 i ss.

Un disc blanc sobre paper negre es cobreix amb l'observació contínua amb un fins a certs límits enfosquiment vel gris, una prova que la sensibilitat de la llum s'esmussa per la seva acció, la qual cosa encara pot afegir bastant altres proves. Després de la fatiga portant o aixecar una càrrega està a l'altra banda en lloc percebut com a greu, segons el qual la sensibilitat pesos augments indicats per l'acció anterior dels pesos. No és un d'ells, un estímul lluminós més gran, aquí una càrrega menor per ser percebut per la mateixa força.

La pregunta és: Queda també la diferència amb prou feines perceptible o fins i tot igual a una considerable diferència de llum, en pes augmenta o disminueix demostració, o és el cos cansat encara se sentia igual de fort que sense fatiga mateixa diferència de l'acció física?

Per a la primera vista, ara pot semblar molt natural que quan cada un dels dos estímuls es percep més feble o més forta per si mateixos, i la diferència dels mateixos és més feble o més forta feltre. Però ja que la llei d'aquest Weber ha demostrat que si dos estímuls són realment més feble o més forta, la diferència segueix sent tan fort com percebut anteriorment, si es debilita amb els estímuls al mateix temps en la mateixa proporció o cultivats; de manera que la raons internes modificat impressió d'estímuls podria potencialment tenir el mateix èxit que l'esmena veritable objectiu dels estímuls, i la diferència després són també igual de fortament sentida.

De fet, el que és psychophysically: sensibilitat a un estímul es canvia? Si una relació fixa entre l'activitat física i la sensació és psicòtic, pot significar una altra cosa que: és una mida d'estímul diferent requereix la mateixa impressió, vaig produir la mateixa activitat psicofísica. És ara la llei de Weber presa a fons en lloc de referir-se a la relació de la sensibilitat als estímuls més aviat en la relació de la sensibilitat a la

irritació provocada internament, per la qual cosa ha d'arribar a ser el mateix si l'estímul que actua externament debilitat, o el seu efecte intern s'afebleix així com el debilitament de l'estímul extern, només en virtut del debilitament de l'efecte intern està sota consideració; Aviat el embotiment l'efecte de l'estímul internament i el debilitament dels mateixos externament ha de tenir el mateix èxit que han fet la diferència de la sensació sense canvis quan es refereixen als components en les mateixes proporcions.

Si, efectivament, la llei de la Weber no per estímuls externs a l'efecte intern, és a dir, l'activitat psicofísica d'aquesta manera desencadenat transferit, la diferència seria sensació no roman constant quan la diferència relativa o la relació dels efectes interns mesurats d'alguna manera romanen constants, però va canviar després de qualsevol en funció de la seva diferència absoluta, pel que va poder aquesta conclusió de la llei no es transferiran des de l'exterior cap a l'interior; i així veiem que la pregunta a la qual es tracta, de fet, rep un significat fonamental per a la nostra ensenyament. És la pregunta a un dels ponts entre els psicofísica exterior i interior.

Fins i tot a part de la qüestió de fins a quin punt és una dependència entre la sensibilitat absoluta i diferencial és, essencial o no essencial, de qüestions importants, i la decisió com molt adequat, nosaltres un pas endavant de la claredat en la doctrina i tan fosc de la irritabilitat de conformar i excitabilitat.

Jo vull que la llei al que es refereix principalment a això, si ha de ser considerat com una transferència de Weber de l'exterior a l'interior, la mateixa llei de Weber o curt llei paral·lelatrucada. Es pot expressar com segueix: Si els canvis en la sensibilitat de dos estímuls en les mateixes condicions, però, la sensació de la seva diferència segueix sent el mateix.

De la mateixa manera és vàlida la següent declaració: Si dos estímuls són percebuts més feble o més forta que abans, pel que la seva diferència sembla encara tan gran com abans de la sensació; si ha de modificar les dues estímuls en les mateixes condicions, per preservar l'antiga força absoluta de sentir a través dels dos.

Amb la qüestió de si la variació temporal de la sensibilitat absoluta de la mateixa part sensible una modificació de la seva sensibilitat a les diferències significativament mitführe, té en depenen, es troba en un context natural, la qüestió de si una diversitat espacial de la sensibilitat absoluta, és a dir, una diferència de sensibilitat absoluta entre diferents parts, una varietat de la seva sensibilitat diferencial significativament mitführe, tenen en depenen; i per la present transmet la qüestió de la nostra llei de la temporal sobre l'espacial. Les diverses parts de la retina s'ha demostrat una diferent absoluta i una sensibilitat diferència diferent per a la llum. Anar substancialment paral·lela a això? Les mateixes càrregues es fan sentir en diferents parts del cos com a diferent dificultat; Es pot veure amb aquestes parts del cos que senten els mateixos pesos, diferències de pes fins i tot donats com pesats més fàcil?

No em sembla que han aquestes preguntes en absolut aclarides; menys encara que havien estat respostes amb claredat i decisió, però hi ha qüestions fonamentals.

Sense cap dubte, quan en una diferència de temps de sensibilitat absoluta però la sensibilitat diferència pot seguir sent el mateix, serà capaç d'aplicar la diversitat espacial, i viceversa, de manera que les verificacions de la llei també parlen després de costat temporal a favor de la seva existència a la part espacial i viceversa, sense però que un no pot escapar a la tasca de provar a banda i banda especialment.

En general podem partir de la vigència de la llei en certes circumstàncies no és el mateix sobre la validesa en diferents circumstàncies es tanquen de forma segura, i podrà, sense l'absoluta i diferencial de sensibilitat significativament, és a dir, a tot arreu, cal constitucionalment per la seva pròpia naturalesa, l'un de l'altre dependrà, sinó també haver circumstàncies que actuen en dos al augmentant o disminuint al mateix temps, de manera que ho fa en una prova de que tots dos no són dependents molt l'un de l'altre, no tant una qüestió de demostrar que un sempre roman constant, si el altres canvis, ja que només així fos i en contra entre si que amb els altres i estan subjectes a canvis en el mateix sentit; en altres paraules, que hi ha la llei paral·lel sota certes circumstàncies, fins i tot si no hi ha en qualsevol lloc. És important no passar per alt la condició de la llei que la sensibilitat per a tots dos estímuls realment varia en la mateixa proporció, la constància de la diferència percepció és d'esperar a partir de llavors. . Suposem, per exemple, un mateix estímul complir amb dos punts de la retina de l'inicialment la mateixa sensibilitat absoluta, i per tant inicialment igual percebut per tant com; Ara, el canvi de sensibilitat absoluta simplement un en més o menys, com és, fins i tot suposant que la validesa de la llei en paral·lel, una diferència sensació immediata entre els dos sorgir, i això de la mateixa manera que créixer amb l'augment de la diferència de la sensibilitat absoluta, com si en una constant sensibilitat de tant l'estímul que fa que el un lloc per créixer, però, roman constant per a l'altre.

Totes les preguntes i les relacions, que es discuteixen aquí en relació amb sensacions intenses troben la seva aplicació de la mateixa manera que en l'extensa. Aquí, també, es pot preguntar: ¿se senten expansió diferencial més fàcilment donat quan i on extensions donades apareixen major; i corre paral·lel TANT la diferència amb prou feines perceptible en expansió amb l'expansió a penes perceptible?

De tota l'empresa a ser objecte de comerç en la següent, en la mesura que s'adquireixi experiència sobre el curs de cap manera la connexió desitjada i la integritat desitjada present per un general, senzill i agradable ser capaç de pronunciar resultat. Però es pot dir en general que una correlació significativa entre la sensibilitat absoluta i diferencial pel següent període de prova de la llei paral·lel és negat directament en el camp de proves de pes.

La llibertat condicional de la llei de Weber en si no sembla ser capaç de tenir èxit si no és sota la Llei d'Accés Paral·lel, i per dir-ho així, en solidaritat amb la llibertat condicional a ser. A causa de que cal ha de canviar la irritabilitat o la sensibilitat absoluta durant els assajos causa de l'exposició contínua o repetida als estímuls i alterat, i no sembla que un període de prova de la llei de Weber podria tenir èxit mitjançant una escala de diferents nivells d'estimulació, si no és alhora La

transferibilitat de la mateixa en el sentit intern o un paral·lel tinences de factures.

Considero que aquest argument indirecte però per molt vinculant. Mentrestant, inclou el requisit de verificacions més directes no, dels quals cito folgends ¿I jo per ordre. l) Pes intents.

Un 32tägige lliurat sèrie de proves (juny i juliol de 1858) 32. 8. 64 = 16.384 aixecaments va ser amb un i els mateixos pesos principals P = 1.000 grams i dos pesos addicionals D =40 i 80 grams, que es va canviar d'un dia per l'altre, sota executar donat el (cap. 8) circumstàncies normals, a part de la variada durada durant el qual es va aixecar un pes; és a dir, van ser els següents 4 vegades aixecament 1/2, 1, 2, aplicats 4 segons i el moviment vertical 64 amb la mà esquerra, tant amb la mà dreta darrera l'altra realitzada en cada un d'aquests 4 períodes que crien a cadascun dels 32 dies de prova, cada un d'aquests figura 8 . 64 = 518 aixecaments continguts. Bé, va resultar cadascun en temps de 4 segons, un fort sentit de la mà la fatiga d'un cultiu, perquè el pes d'1 kg aquí tant de temps va haver de ser en suspens, que en els moments de menor elevació, fins i tot a si mateixos durant dos segons I (que jo expressar la meva atenció va ser dirigida), res percebut. (. Capítol 8) tindria ara aquesta fatiga tenia una influència en la diferència en la sensibilitat, a continuació, va tenir en els números de la dreta i d'aquest derivat per HD valors, que en la constant mantingut D el grau d'oferta sensibilitat, pel que és perceptible; i en tota la durada de l'elevació expressar una influència en la diferència en la sensibilitat, a causa de la fatiga encara que no significativament gespürter ha de tenir un temps més llarg però més destacant la fortalesa de la demanda i, en conseqüència Abspannen que una més curta. Però aquesta influència no es desprèn dels meus experiments. A causa de que he rebut sumes dels 4 casos principals següents números correctes r (per n = 2048 en els números especials) i següents, la sensibilitat diferencial proporcional, valora 32 HD a Summa tant per D's, i 64 HD a Summa per a l'esquerra i la dreta, en els diferents períodes de criança, que també és d'assenyalar que cadascuna de les vegades 4 d'elevació amb la mateixa freqüència s'ha format el principi i el final d'un dia de prova 2).

2)

Els números guanyadors r i valora 32 HD anar a la següent taula hi ha marcades paral·lels entre si, el que li va donar el cap. 8) raó (.

L'augment de temps r

2

4

Esquerra ...... 1541

1507

1,496

1546

Drets .........

1561

1502

1483

1.551

3102

3009

2979

3097

Esquerra .......

159.509 161.316

155.271

183.353

Drets .....

192.175 172.139

168915

175.337

Total ......

32HD

n = 2048 ½ 1

64 HD .......

351.684 333.455 324.186 358.690 Aquesta sèrie pot amb el període de prova experimental nostra factura utilitzat habitualment (veure .. Capítol 8). Estaven a saber, en Summa per L. i R., i per cada 4 hores després d'elevar la nostra norma comptable, els següents valors de 32 HD: en D value = 0,04 P 454.399 - - - 0,08 - - 913.613 Així que quan la doble D dues vegades HD. Anem als totals inferiors a 64 HD que contenen el resultat contractada de tots els experiments, hem, si el període d'aixecament i la fatiga depèn van fer una diferència en els valors de la sensibilitat al contrast, la major diferència entre el temps d'elevació ½ i 4 seg. S'espera que, però els valors de 64 hd estan substancialment igual, i també per als períodes intermedis no són molt diferents.

Aquest resultat guanys en pes que el temps d'elevació en cap cas ha de es mostren en absolut sense influència en l'estimació dels pesos per la constant d'influències p q, han per tant, sofert canvis notables, perquè va prendre el valor mitjà de la mateixa, d'acord amb la (s. . Capítol 8) especificada forma que determini en grams de la següent manera: L'augment de temps

Esquerra P

Drets q

p

q

½ sec.

+ 6.73

- 3.17

+ 31.49

+ 6.28

1 sec

13,07

- 19.46

+ 43.38

+ 3,30

2 seg.

12,38

- 16.00

+ 38.05

+ 0.36

4 seg.

- 7.95 - 3.28 + 3.43 + 6.04 Així, mentre que dos segons el temps d'elevació amb la mà esquerra el vaixell erstaufgehobene a 12.38 grams van aparèixer més pesat que el segon derogat, semblava més fàcil en 4 seg. Elevar el moment de 7.95 grams. En aixecant la seva mà dreta, el canvi va mostrar la mateixa direcció, però sense anar als sobres.

Inqüestionablement compte que els valors de p com q durant 1 seg. I 2 segons.

Uplift temps són gairebé el mateix, però, per ½ seg. I 4 seg. Són molt diferents. Però això es pot explicar pel fet que en ½ seg. Elevi el temps aixecant amb una mena de sacsejades ràpides que succeeix el dret similar no és amb els aixecaments pacífics en els temps de criança de més temps, mentre que a 4 seg., La fatiga percebuda forta provoca una base incomparable.

El resultat anterior s'obté a vegades en una sèrie d'experiments utilitzats per a altres fins. Per augmentar la influència de la fatiga causada pel període de cria, més que en sèries anteriors, he estat recentment deliberadament dirigida a aquesta finalitat (al gener i febrer. 1859) és un altre nombre en circumstàncies normals (a part d'elevar

període) per I de dos èmfasi forts anwandte. Desafortunadament, aquest nombre s'ha mantingut un fragment des de baix anzugebendem raó; però el resultat va merèixer aquest fragment com a reforç dels resultats obtinguts en altres llocs de la citació.

En general, tracti aquest fragment només 16. 64 = 1.024 aixecaments, repartides en 8 dies, cada un amb 2 divisions, cadascuna amb 64 elevacions, que només es van fer tots els dies en una fila amb la mà esquerra, mentre que en general servicekit Canviar l'esquerra i la dreta. Hi havia dos de P aplicades = 1500 i 3000 grams, va ser canviat entre ells després de dos dies; D era alhora apropiada 0.06 P. En dos dies consecutius va ser el mateix P i D manté; però va canviar d'un dia per l'altre entre dos següents condicions experimentals: a) la durada de cada una senzilla elevació interval d'1 segon entre cada dos aixecaments dobles 5 segons (en aquest cas els temps normals ordinàries). b) la durada de cada senzill aixecar quatre segons; Mentrestant, entre dues dobles aixecaments 3 segons.

Així que en b) va ser el temps durant el qual el pes haver de ser en suspens, quatre vegades més temps, i el temps per descansar entre dos aixecaments dobles en proporcions de 3: 5 és més curt que en a).

Aquesta diferència va ser per l'èxit que en b) de cada dia de la prova abans d'un molt fort (per descomptat, en P = 3,000, fins i tot més fort que p = 1,500) sensació de fatiga a la mà aixecada entrar, cosa que no era el cas a) , Però donat encara unit b) un dolor a la melsa, en certa mesura, en els primers dies de l'experiment, el que la raó era, limitar-me a diari per a 2 divisions (com jo que d'una altra manera sempre 8 al 12 lloc) i la nova en cada dia b-test més i estava en el quart tan fort 3) que vaig liderar les difícils departaments de la prova 2 per posar fi al que m'ha impedit seguir encara més la sèrie de proves. Perquè era la meva intenció repetir als processos destre i zweihändigem i almenys 1 1/2 continuen mes.

3)

Aquest dolor es va perllongar durant setmanes després de molt temps, així que em van donar en si desavantatge permanent. Una cataplasma de mostassa semblava servir bé en contra d'ella.

Ara estic buscant una altra experiència àmplia s'eleva 1024 està lluny de ser suficient per justificar un resultat molt segur, i sobretot, en fraccions de aquest nombre per si buscar-se una garantia; si, però, en la següent es veu que P = 1,500 preponderància de HD per a), d'altra banda P = 3,000 per a la b) és, i els resultats globals de HD només una diferència insignificant entre a) ib té lloc), però, una forta diferència fatiga es va dur a terme, que també es reflecteix en uns forts diferències de HP comentat, el que no pot influir en la fatiga de la sensibilitat diferencial aquí h he aquí. ' Admeto, ja que es pot fer sense gaire irritabilitat aquí, tota l'especificació del nombre r, de la qual extreure els resultats.

n = 64

n = 256

r1

r2

r3

r4

Total de r

P = 1500a)

52

46

58

45

201

- - - B)

52

39

48

51

190

P = 3000. a)

55

43

51

57

206

- - - B) 46 61 33 60 200 Ara veus fet que aquí b) la suma dels valors de r tant a P = 1,500 com P = 3,000 més petit r són com); però això depèn en P = 3,000 només a la conrea excepcionalment través de la influència fatiga p, i el càlcul pot ser bastant HD més gran per b) com a) a P = 3,000 trobat.

De fet, un troba quan un dels mitjans de càlcul de la taula fonamental d'acord amb normes, assenyala, els següents valors (vegeu el capítol 8 ..): 4 HD

4 CV

P = 1500. a)

23460

+ 7726

- 2724

- - - B)

18879

+ 5023

- 2405

P = 3000. a)

25335

+ 1649

+ 3803

- - - B)

27,071 - 18327

+ 4821

Sumi a) 48.795

+ 9375

4 hq

+ 1079

B Total) 45950 - 13304 + 2417 En Summa, per tant, els valors es comporten 2HD en els experiments amb i sense fatiga severa = 48,795: 45,900; que es desvia menys que hagués estat possible per contingències desequilibrades. La influència de p té en P va perdre = 1500 només una mica per la fatiga de positivitat; en P però sap = 3000 per la fatiga molt més forta d'un sobre en gran mesura en territori negatiu. La influència q està a tot arreu massa baixa contra D i P, per resoldre el seu destí certa seguretat.

En les dues sèries anteriors d'experiments, el cansament era en si causada per perllongada durada elevació dels pesos en els experiments. Dues sèries de llarg i tediós d'experiments que he fet, en els quals es va produir per la fatiga prèvia. El primer ha donat a causa d'una tarda, probablement, que seran designats per-fet, els resultats no molt decisius; mentre que el segon ha de ser considerada com una confirmació definitiva de la nostra llei.

La primera d'aquestes sèries (gener a març 1856), que també encara tenia cap altre propòsit que per ser declarat la influència de la fatiga, era amb una sola mà, sobretot córrer amb esquerra i dreta. El pes principal de P va ser permanent en 1000 grams. Els pesos addicionals D es van aplicar diàriament 5, 15, 20, 30, 40, 60

quadres. 72 dies de prova, cada un amb 640 elevacions, dels quals 64 en cada D Anem amb esquerra i dreta tant. Cada un dels 5 D's format pel circuit en sèrie, la divisió del dia; però des de 5 al 72 no s'aixeca, i per tant una mica de D's no tan sovint la forma de divisió final que d'altres, per la qual cosa els números de prova es reduirà en la proporció en què si cada D dreta com enllaçador hauria format 8 cops a la divisió final de 64 aixecaments, i per tant la tot un seguit de 80 dies tindria preocupacions.

Després de cada dia, els 640 elevacions estat executades en successió, sempre es va fer en el mateix dia en el més enllà per ser designat, un fort cansament dels braços, i ara ha afegit una secció addicional de 64 elevacions, que no és més que una repetició de l'última departament de 64 amb el utilitzar per última vegada D era entre dos departaments, la primera sense la segona per fer una comparació després de la fatiga. Per tant, (suposant que la reducció de dalt) per a cada un dels 8 D's 8 à 64 departaments s'eleva amb enllaçador i acaba de ser rebut tant bé amb l'estat de fatiga per a les comparacions amb els corresponents immediatament abans que els departaments de personal de la fatiga. A més, els resultats dels departaments de la estat de fatiga poden ser comparats amb els resultats de tots els departaments que s'han obtingut en els mateixos dies experimentals de la fatiga.

La manera en què la fatiga es va dur a terme, està més a prop meu en els informes de Saxon. Soc. Ha descrit, 1857. S. 113 i seg., En les proves d'esforç d'aquestes proves de fatiga zugleichzu pel que fa al múscul servit, em van dir que no 4). Aquí n'hi ha prou dir que dos pesos de plom cadascun es van obtenir d'aproximadament 9¼ lliures polzades de pes tant de temps en els bars de la posició d'assegut sobre el seu cap i va baixar de nou fins a la cota més era impossible en els bars; els progressos en els intents succeït per períodes més llargs i més llargs. Cada millora durar 1 seg., Qualsevol reducció en 1 seg. Al voltant d'1 minut després d'acabar l'última oscil·lació durant el qual l'excitació general resultant es va ficar al llit una mica i de vegades es va comptar el pols, que immediatament va passar a repetir l'última secció.

4)

Potser tingui algun interès, si m'adono que el fort avanç de l'exercici, que havia confiat que, els empleats de gener a març 1856 sèrie d'assajos, en tornar a fer les elevacions en dos dies consecutius a 1858 octubre després ara cap exercici havia tingut lloc, va ser notablement desaparegut. La primera sèrie va començar amb els números 104 i 128 de recaptació en els dos primers dies de proves, i l'augment d'èxit com a màxim a 692; el 19 d'octubre i 20 de 1.858 es van obtenir els experiments relativa 122 i 118 de la mateixa manera als nomenaments.

Aquí està la declaració dels valors segueix HD a la columna per l'estat fatigat, sota o en incansable merament calculat a partir dels departaments, que sempre van precedir a l'operació de la fatiga, en U de la totalitat de cada dia de la prova abans de la fatiga; tots derivats de fraccions amb n = 64 sota distingeixen els 4 casos principals 5): HD

D

Esquerra

Drets

U

o

z

U

o

z

15

2854

2447

3890

4044

2984

4822

20

4809

3349

4937

5698

4334

5801

30

7171

6570

4400

7593

7776

8233

40

8980

10485

11108

9052

13054

11693

60

13092

12352

11464

12112

14056

16470

Sum

36906

35203

35899

38.499

42404

47019

5)

Malgrat aquesta sèrie sobretot per avaluar l'impacte de la mida de D va ser contractat, que encara no ha estat donat molt menys resultats regulars, independentment de la seva grandària, en aquest sentit, com altres sèries més petites, el que podria les fatigues interponierten eren el deute en si; sinó donar els valors en z en els drets, llevat de D = 15, molt ben afinat, és a dir, el D's valors proporcionals. S'han de prendre en consideració en aquest petit D's en absolut, només en nombres molt grans resultats de seguretat d'assaigs es pot esperar.

Si ara ens acostem a la suma de sota Evolució definitius en compte, veiem que en l'esquerre valora HD i conseqüentment h substancialment igual amb i sense la fatiga són, mentre que en els drets no només en els totals, però tots els valors individuals (excepte de U a D) una preponderància de valors per sota = 40, que és òbviament massa gran per al baix o i Uresulta. I tenir els valors menors de z de la dreta molt més pes que l'esquerra, perquè són el D's prop espectacle proporcional, ja que normalment es requereix, mentre que el són bastant irregular a la mà esquerra, el que indica una forta interferència. En particular, els valors de z a la esquerra estan en D = 30 i = 60, òbviament, molt massa petita, tant per comparació amb els altres valors entre z Al costat esquerre de la mà dreta corresponent, i es tanca un d'ells, de manera que mostra També a l'esquerra per a la majoria tot o i O. emergeixen Per tant, el carril d'aquests experiments amb considerable certesa. que la diferència en la sensibilitat dels pesos s'incrementa en certa mesura per una operació de fatiga grau màxim conduït.

Mentrestant, la diferència apareix en proporció a la fatiga forta anterior, però no de forma significativa, fins i tot en la consideració del que va ser l'esquerra, que la sèrie anterior va donar i la següent sèrie és suficient ambigüitat per no moure-ho a una tarda de verificar si una circumstància secundària pot , Però primer, no serà sense interessos, fins i tot en aquesta sèrie els valors de p i q indiquen. Eren al mig de les proves en tots D's en grams: P Esquerra

Q Drets

Esquerra

Drets

U

- 15.15

+ 7.88

- 17.50

+ 0,20

o

- 21.76

- 7.28

- 13.23

- 2.73

z - 35.81 - 13.92 - 14.69 + 0.72 Després d'això, la influència de p en les transicions de U per z en l'esquerra al voltant de 20.66, quan els drets a 21.80 grams, és a dir, en dues notablement voltant de la mateixa quantitat, però va augmentar en els drets en virtut de la inversió en un sentit negatiu, el que la forta influència de l'operació de la fatiga demostra a les condicions de l'estimació, així com un notable exemple de la forma en què aquests canvis es produeixen és. Ja en les transicions de O a o notar un canvi en la mateixa direcció per o, només pel que fa al departament de tancament, ha estat un cert cansament en proporció a U, ha portat al fet que es refereix a la mitjana de tots els intents. (Els simples valors inicials que no han estudiat en particular.)

Quant a la pregunta A més de les circumstàncies, de manera que podria ser la següent: Per balancejant els pesos no només els músculs estan fatigats, però també excitats tot l'organisme, que es va donar a conèixer a través d'un augment tremendament pols era tan ràpid i petit immediatament després de la finalització del swing sempre que podia en general no compta ; però algunes vegades fins a 150 cops i no han trobat al voltant d'un minut. Per contra, tenia els experiments que crien amb els gots d'1 kg. Pes en circumstàncies normals, durant aproximadament 1 hora abans de l'operació violenta o sense fatiga posterior fatiga de cap manera el mateix efecte multiplicador en el pols. Per contra, el pols 21 era menys de 29 dies de prova del corrent i una fila veïna, on va determinar el pols (en la mateixa postura i la mateixa actitud del braç) és igual abans i immediatament després de les proves, de vegades més freqüent que després de les proves, i era de mitjana abans de 87,8, després de 85,2.Aquesta reducció potser pot dependre dels cicles uniformes lentes del procés, i un rellotge més ràpid vol han donat un resultat diferent.

El que dóna suport a la hipòtesi que l'adreça indicada per l'augment de l'excitació pols fos una influència creixent en la sensibilitat diferència, les següents experiències són: El meu pols va ser durant la sèrie de la prova anterior molt variable segons els dies, que per la forma molt uniforme de la vida que porto, probablement només podria sorgir la fatiga que l'operació violenta diària repetida forterstreckte la seva influència sobre tota la durada de la sèrie de proves, però en diferents maneres. Per desgràcia, no tinc, des de l'examen del pols mi més tard beifiel, vaig fallar en les parts anteriors de la sèrie, per determinar i gravar-; però és el mateix que va succeir en els últims 14 dies. Immediatament abans del començament de l'hora diària observació matí es va comptar, i després de la conclusió de la mateixa, una i ha de complir amb qualsevol agent abans de la fatiga. Si ara es van obtenir 14 agents amb els números correctes dels 14 dies d'observació, el comparable van romandre en tots els dies, juntament 6), com de fet sembla no de la transició apropiat, però una clara preponderància números correctes en el conjunt de la dies amb un major nombre de polsos , Em saber, vaig demanar per la grandària dels números guanyadors r, els següents valors corresponents (per n =

640) Nombre d'impulsos7)

r

Cuenta_ pulsos

411

75.87

446

81,75

416

95.5

453

88

431

84.5

457

86.5

434

79,25

463

90.75

438

74,25

471

96.5

439

75.87

483

93.65

440

88.25

487

82.5

r

Summa 578,49 3260 619,65 3009 A partir de llavors eren acords durant 7 dies amb el menor R en l'Orient r = 429,9, pols 81.92 i durant 7 dies amb el major r r = 465,7, pols 88.52 la temperatura mitjana dels primers 7 dies durant el període d'observació va ser 15è, 21 C, l'última 16º C. 6)

Els números guanyadors són folgends per a tots els 4 esdeveniments principals i tot el 5 D's del mateix dia. Afegeixen 7) Els valors comptables de la freqüència del pols es deuen a la contracció mitjans i per tant, que el nombre d'impulsos determinat parcialment a partir d'un recompte per uns pocs minuts, i es redueix a 1 min. és.

Sense cap dubte, el nombre d'aquests casos no és prou gran com per assegurar el resultat; però cada vegada més un èxit similar a la següent sèrie, el resultat de l'anterior, ja que cito a continuació.

Com a resultat de la sèrie anterior en relació amb la qüestió de la nostra llei no era decisiu, així que vaig tornar a un altre sent comparativament sèrie de proves amb i sense fatiga sota altres formes (Nov. 1858). Era un jove de 16 dies, o, amb inclusió dels dies d'assaig alternatius, perquè només un dia van fer les altres proves, a dues mans sèrie de proves 32tägige. P = 1000, D = 60 grams, circumstàncies normals. Nombre total d'elevacions 16. 10. 64 = 10240. El cansament era aquí fa més lent amb elevar els pesos pesats en després per indicar de manera de manera que a la fatiga severa de la freqüència cardíaca però sense comparació menor augment de la fila anterior; També s'ha aplicat l'operació de la fatiga no només als dos braços junts,

com en la sèrie anterior, sinó també a un costat de cada braç en si, i es van comparar els resultats. Tota la disposició dels experiments va ser això.

En cada prova demà dia 64 aixecaments era, després de comptador de polsos zuvoriger per 1 minut, a 4 divisions a dues mans van començar; en el pols de nou comptat durant 1 minut; a continuació, un braç sol fatigat; i 2 divisions de dues mans de 64, tan com la fatiga, corrent; després l'altre braç tan cansada; llavors contractat 2 divisions a dues mans; després fatigat dos braços plegats, i de nou contractat dos d'aquests departaments. Després de cada divisió va ser de nou el pols, però només cada minuts comptats per ½, i va fer que els números combinats dels casos només abans de la nova fatiga, de manera que els dos departaments relacionats després de cada fatiga interromput només per ½ minuts comptador de polsos.

En general, és a dir, 4 departaments eren diària a 64 i sense fatiga, 6 nomenats per la fatiga. El 4 abans de la fatiga van ser els primers que febrer 2 mans per la fatiga al final de cada dia de la prova; mentrestant entrar en els 4 departaments després de la fatiga unilateral. Això va ser canviat de tal manera que si un dia es va convertir en primera fatigat l'esquerra, això es va fer la següent prova dia amb la seva mà dreta amb els dos braços.

L'interval entre la fatiga i el començament de l'elevació dels vasos era sempre només la meitat d'un minut el pagament d'impulsos amb uns pocs segons més per posar el pes de distància plom o pesos de plom i la transició als gots. La fatiga en si es va realitzar com segueix.

A les polzades de fatiga d'un sol costat de pes va ser un pes de plom de 9¼ lliures.

A poc a poc el comptador durant 4 seg. Des de la posició completament baixada a l'altura de les espatlles horitzontal elevada i durant 4 segons. La disminució de nou. El braç estava fent a mi mateix, no cap als costats, va estirar. Això es va repetir fins que l'ascensor no anar;després es va convertir en ½ min. pausa, i una altra vegada fatigat fins que ja no era tan 5 vegades seguides, cada vegada amb ½ min.

Mentrestant. Aquest maig fatiga (fraccions) que compta com una sola operació de la fatiga. La lentitud de l'elevació va ser pensat per augmentar la freqüència cardíaca menys, la repetició a la fatiga totals. El nombre de possibles aixecaments prendre aquestes 5 fraccions de fatiga dels mateixos fatiga de la cirurgia a causa de la fatiga acumulativa, fort des del primer al segon, només lleugerament en les següents fraccions. L'esquerra podria, especialment des del començament de la sèrie d'assajos en molt menys aixecaments realitzar com els drets, però abordat en el curs de la sèrie d'assajos gradualment de la mateixa; també va fer la seva llei habitual pràctica. Fatiga concomitant dos braços tot va succeir de la mateixa manera que la d'un braç, només dos pesos à 9¼ lliures. També es van recollir. Des de l'esquerra era més feble que els drets que van ser els aixecaments amb dos braços sempre es va fixar l'objectiu invertint principalment fatiga esquerra i va donar la sensació immediata.

Podria tenir algun interès, per especificar les condicions per a això, molt metòdica, i en tots els dies de comparable exportat, fatiga va observar, també tinc una mica d'informació per sota lloc a això. Però el que és una part essencial aquí, qualsevol cirurgia a l'elevació dels vasos és que la fatiga repeteix en cadascuna de les 3

operacions de fatiga diària 5 vegades amb ½ min. Mentrestant, i ½ min. Després es va passejar per la conclusió. També vaig noto, sempre alternativament per dia, el cansament es va realitzar primer amb l'esquerra i la dreta que la fatiga d'un braç va expressar cap efecte la disminució del nombre de fons de pes pesat, que (uns 12 min.

Després) es va obtenir amb els altres braços pel nombre de fons de la mitjana de pes pesat va resultar el mateix, podria ser el primer o zuzweit braç cansat, i que el nombre de fons dels dos pesos pesants amb la fatiga simultània eventual dos braços era només una mica menys que en la fatiga del braç esquerre només: Pel que fa a les condicions de pols les observacions següents: que la freqüència del pols s'augmenta instantàniament per l'esforç físic pesat, és una causa coneguda; però estranyament era jo, i em sembla que no manca d'interès que va causar per l'esforç augment del pols violent en alguns forterstreckte grau també pels dies experimentals apagat, per tant, es va recuperar en els dies de prova abans dels experiments que aquest augment permanent durant el mes de prova créixer i que són molt de temps després del final de la sèrie d'assajos, minvant molt gradualment, va continuar rebut. Va ser aquest, en el curs de la sèrie de proves s'abstingui cada vegada més creixent pols una raó important per a mi, de la seqüela més distant també aquests assajos de fatiga, el que m'havia proposat amb una certa modificació. Com menys jo creia que podia tolerar un nou augment en el pols sense desavantatge, va començar a sentir que el meu cap va ser atacat per les operacions de fatiga violents que jo; el que no ha gran miracle es devia al fet que la sang fortament impulsat al cap va ser en el passat àrdua s'eleva cada operació, i això per a mi és un d'un patiment abans als sectors més febles, mentre que el meu mama molt saludable sentia cap desavantatge. Aquest Angegriffensein el cap va ser trobat en un no pretén ser caracteritzat sentiments, i alguns enfortiment de Ohrenbrausens en què pateixo habitualment, però no va tenir cap resultat durador després d'establir les sèries de prova.

L'augment gradual de la taxa de pols durant la sèrie de proves no és ara, en conjunció amb un augment gradual en els nombres reals r en les 4 divisions que van precedir a l'operació de la fatiga en els dies de prova, però de nou regularment; però prou clarament en una interdependència. Perquè després que els experiments en lloc de sensibilitat amb pesos des de fa diversos anys, això no pot ser objecte d'un avanç de l'exercici.

Aquí segueix la compilació del nombre d'impulsos amb els números correctes dels 16 dies de prova de la sèrie de prova real, dividit en dos grups I, II. Agregat segueixen sent els números de 7 preliminar i 2 dies de prova posteriors, que en termes del pols i el personal abans de la fatiga 4 departaments de la prova amb la qual la sèrie de 16 dies són molt similars, però, fora de post fatiga ex va ser contractat sota diferents formes, i principalment només una orientació preliminar i posterior, per tant, s'obtenen els resultats després de la fatiga no folgends va citar. En els dos primers dels 7 dies del pols provisional de proves abans de la fatiga és més que comptats, però no va fer proves d'aixecament amb els gots per comprovar la sensibilitat. Els casos apropiats R són com sempre comptats junts des dels 4 casos principals.

7 dies de prova preliminars.

Data

Pols abans r (n = 256) de la fatiga

Octubre 19 87.5

No vers.

20. -

85.5

No vers.

21 de d'octubre de

89,25

154

23. -

91.5

155

25. -

97.5

165

27 -

102.5

152

29 -

81

153

Recursos 92,35 155.8 16 principals dies de prova.

Jo Data

II

Pols abans r Erm端d. (n = 256)

Data

Pols abans Erm端d.

r (n = 256)

1 de novembre de

97

158

Novembre 86 17

172

3. -

93.75

163

19. -

100.5

199

5. -

103.5

204

21. -

89.5

178

7. -

75.5

180

23. -

94.5

191

9. -

97

169

25. -

103.5

198

11. -

87.5

165

27 -

102.5

177

13. -

91

177

29 -

94

191

15. -

95

183

1 des

107

183

Recursos

92.53

174.9 Recursos 97,19 2 assaigs posteriors dies.

Data

Pols r abans de (n = 256) la fatiga

3 de 98 desembre

175

186.1

de 5. 100.5 170 Prenent la mitjana per al 7, 8 i 8 mitjà valors més alts de més petit r amb els impulsos corresponents, hem (que tanca la temperatura d'assaig del medi) r Temp de pols.

157,1 93,1 16,6 ° C 172,9 95,5 16,7 ° 191,1 96,7 16,2 ° Després del 05 de desembre, on l'última fatiga va tenir lloc, no he explicat el pols de nou fins que vaig començar una nova sèrie de proves sense fatiga operacions el 19 de desembre, i amb les dues mans amb vaig donar el poder P = 2000 i 3000 grams el resultats es donen (. s cap. 9). Quan jo ara aquí (i en la següent fila) de nou el pols abans i després d'examinar el període de prova de cada dia, encara em vaig trobar amb una taxa anormalment alta d'impulsos, independentment de data 5. tenien fins al 19 de desembre no hi ha proves cada vegada prenen el seu lloc. Aquesta freqüència va prendre posteriorment lent, però, al mig de cada 8 dies, de forma contínua, es va comportar a saber, com un agent abans i després de l'elevació dels vasos, al mig de cada 8 dies, com segueix:

104,16 8)

Pols de temperatura.

Dinovena Desembre al 26 de desembre 17 °, 16C. 27 - - 3. gener 101.11 16 °, 81 -. 4 Gener - 11-98,79 15 °, 49 12 - - 19-16 ° 98,78, 49 20a - - 27-89,46 18 °, 10 28 - - 4 febrer 87.78 17 °, 18a -

8)

després dels números dels individuals 8 dies. 92,75; 109.5; 103.5; 106; 107; 113.5; 97; 104a En aquesta sèrie d'experiments va mostrar subsequenten un recull dels números d'impulsos per als 16 més gran i 16 números guanyadors més petits, preses juntament amb les condicions experimentals comparables, un, però, només un petit avantatge per al major nombre de polsos; És a dir, en el conjunt (en n = 8192) r av. Cuenta_pulsos 5.732 96.88 6.147 98,18.

Després que hi ha algun enllaç l'augment en els números em sembla r amb l'augment de la freqüència cardíaca com a mínim altament probable.

Tot el que segueix es refereix tornar només per als 16 principals dies de prova de la sèrie, que ara ens ocupa en primer lloc. La freqüència del pols abans i després dels quatre primers, l'antecedent fatiga, departaments de prova en particular era tan bo com el mateix, a saber, en Summa per als 16 dies d'antelació 1517.5, després de 1.518; de mitjana abans de 94,84, 94,88 després, de manera que, per tant, l'elevació dels vasos d'1 quilograms. Pes expressar cap efecte sobre el pols.

El pols immediatament après dels tres, per dos departaments de recerca independents, les operacions de fatiga (de ½ min. Per 1 min. Reduït) va ser de mitjana Després de 2. després 3. després de l'1 de fatiga de la fatiga la fatiga En I.

100.4

106.5

112.1

En II. 108 105.1 115.4 Així que tenia (com per comparació amb la taula), l'augment del pols després de la primera operació de la fatiga només al voltant de 8 a 10 una mica més en els següents cops contra l'Estat incansable, poc o gens en contra de l'enorme augment en la fila anterior. . Un cop més, va mostrar un augment en el conjunt del Grup I al Grup II Finalment, el nombre mitjà de polsos, relativa (l), (2) van ser, d'acord amb el primer i el departament segona prova que va seguir a les operacions de fatiga, el següent:

I.

1. Fatiga

2. Fatiga

3. Fatiga

(1) (2)

(1) (2)

(1) (2)

96.5

97.5

98.3

97.5

II. 100 99.9 100.9 101.5 Això pel que fa a les proporcions de pols.

104

89.9

101.8

101

Igual que en la sèrie de prova anterior, tot i el excepcionalment fort impuls de corrent augmentant l'operació fatiga però només una no molt fort, ni tan sols inequívocament dependents de la multiplicació dels nombres r i demgemäße magnificació de HD havia passat, ja resolta pel corrent relativament molt menor pols augmentant el menys esperar que tals a la fila actual; i per tant avaluar la influència de la fatiga pur. Aquí segueix abans i després de la fatiga de la comparació dels resultats en aquest sentit. Tots els resultats estan disponibles en 8 HD reduït, però derivat de la fatiga dels valors duplicats, i especificat per als 4 departaments d'acord al seu ordre cronològic de cada dia, amb els detalls després de la fatiga d'esquerra i dreta es distingeix per primera i Zuzweit si el preocupada Mà va ser el primer o zuzweit cansat 8 HD de la fatiga ..

1 . Abt 28.096

segon - 35.273 3-32.613 4-30.930 central 31727.4 8HD després de la fatiga després de la mà.

Esquerra Drets Primer. 1. Abt.

34681

26760

30063

31288

Zuzweit. 1. Abt. 30888

40731

-2-2-

34602

30175

Recursos 32558 32.239 8 HD després de la fatiga de les dues mans.

I. Grup II. Grup

1. Abt.

26425

2. -

31322

1. -

30.932

2. -

30827

Recursos 29877 Es veu que els resultats abans i després de fatiga difereixen de cap manera elegible, és a dir, que la mateixa llei està ben confirmada.

Contra els valors tingut 8 hp, 8 hq canvis més significatius provocats pels excrements Ermu patir (CV com de costum en la direcció negativa); els detalls que, però, ja que la compartició i la discussió no es podia fer sense inconvenients, aquí he de passar.

Només després de moment crec que citar inesperat. Ja que en termes generals per la fatiga d'una càrrega més pesada que els sentits habituals, semblava probable que fer després de la fatiga unilateral això se sentia unilateralment en si, i per tant en els departaments després de la fatiga unilateral esquerra HQ en positiu, després de la fatiga unilateral dels drets en mostraria canviat sentit negatiu contra els departaments sense fatiga; és a dir, el canvi havia de ser més esperat dels dies en què la fatiga de la mà de què es tracti abans que l'altre es va dur a terme, de manera que una fatiga anterior per una altra part havia deixat cap acció contrària, a la majoria a la primera, la fatiga més proper ficat al llit, servint (mitjana) de la fatiga (per ½ min. Mentrestant) següent departament. L'estudi d'aquesta part no és més que el resultat d'aquest HQ ha canviat tant cas, tant després de la fatiga unilateral dreta com de l'esquerra, en un sentit positiu, només el cansament l'esquerra, incomparablement més que pels drets de fatiga. Fins i tot després de la formació, la fatiga definitiva de dues cares mostra hq de la primera porció es canvia en la direcció positiva contra l'estat incansable menys, però, ja que després de la fatiga

unilateral de l'esquerra, més que després dels drets de fatiga unilaterals. Es tracta ara d'interpretar la meva opinió això. La fatiga ser mai que hq va créixer una influència general de la naturalesa en una direcció positiva; Això va ser impulsat pel cansament d'un sol costat de l'esquerra, per la disminució dels drets. El que els influència general basada, es desconeix; el sentit que l'augment i disminució, però això realment correspon al que s'esperava des del front.

Tots els resultats anteriors es referien als canvis temporals en la sensibilitat a causa de la fatiga. Per a la qüestió de com les dues parts tenen una major sensibilitat a les diferències amb major sensibilitat absoluta a pesos, es pot prendre proves d'EH Weber en consideració; pels resultats que pel mètode de les diferències a penes perceptibles 9), es comparen amb els rebuda en parts donades, que en les mateixes porcions pel mètode d'equivalents 10) rebut; a condició que el primer mètode, el segon es refereix a la sensibilitat absoluta a la diferència en la sensibilitat.

9) Progr.

coll. p. 96. 10) Ibid. p. 97a

S'ha posat en les següents parts de cada un dels dos costats del cos d'una columna de 6 espècies Taler, per la qual cosa es va considerar la diferència de pes quan es pren de distància en un costat del cos va ser el següent nombre d'espècies que la present designo a la diferència amb prou feines perceptible: Superfície palmar del dit 1 sola, capit. metatars. 1 escàpula ...... 2 taló ......... 3 ment ....... 4

D'altra banda van ser equivalents entre si, que van ser igualment es va sentir amb força després dels pesos en unces a les següents parts: Superfície palmar del dit 4 i sola (METAT tapa ..)

10,4 - - - 3 - escàpula .... 8 - - - 4 - taló ....... 8,8 - - - 4,5 - occipital ..... 5 Un pot veure que aquí no es produeix el més mínim compliment d'ambdues escales. La diferència amb prou feines perceptible en dit i planta del peu és el mateix, però, es comporten com a pesos igual en ambdós percebuts com a parts 4 i 10.4. Per contra, els mateixos que els pesos percebuts en els dits i la part posterior del cap de la diferència amb prou feines perceptible són gairebé el mateix, però, com 1: 4 es comporta.

Ara van disputar aquests intents només poden servir com vital si són contractats sota un estricte comparabilitat de les circumstàncies; el que no està pressuposant aquí, perquè la intenció no va ser dirigida a una comparació dels resultats dels dos mètodes, i els intents en diferents moments, potser també va emprar a diverses persones; però difícilment pot pensar que en un progrés veritablement paral·lela de sensibilitat absoluta i diferencial tals Discordanzen hauria de ser possible en absolut.

2) experiència en les àrees de la sensació de llum.

A les zones de la sensació de llum, encara no es troba completament en experiments directes, com la llei paral·lel és vàlid; però hi ha molts fets abans que el mateix es relaciona amb la pregunta, i es discutiran aquí pel que fa a això en part es pregunta si i com es fan amb la legislació, en part, en quina mesura es poden fer servir la mateixa per confirmar, en part, el que Explicació Això li dóna.

En primer lloc, vostè pot tenir la temptació de fer un fet ben conegut que la mateixa llei van afirmar que ja va ser tocat al capítol sobre la llei de Weber, que més discussió està, però es va mudar aquí. A través de més llarga estada a la capacitat de un guanya fosc per veure en la foscor per estada més llarga en Hellen perden aquesta capacitat. Però, què hi ha per veure en la foscor? Una llum, fotomètriques el que difereix lleugerament de la foscor de la nit, encara difereixen. A causa de que, de fet, aquests no són merament una impressió absoluta, però una diferència; així com la foscor de la nit encara té el seu valor fotomètric. Pel que sembla, però, que la fatiga de l'ull per l'estímul lluminós esmussa la sensibilitat a les diferències.

No obstant el fet en si requereix notòriament hi ha evidència detallada, presento aquí, però vaig canviar com una cosa junts, el que suggereix la mateixa sorgeixen sota formes particularment inusuals o interessants.

"Buffon va dir que un oficial en una presó a la qual poques vegades podia zutreten llum des de dalt, estaven tan llarg baix serveix com a aliment, després d'uns mesos podia veure els ratolins. Després de diversos mesos, fixat en llibertat, va haver de molt lentament Cal acostumar-se a la llum. Un home que va atrapar 33 anys es va asseure sostenint, podria en la nit per veure els objectes més petits del dia res (Ruete, Ophthalmol., segons Larrey MEM. de Ohir. mèd. Vol. I. p. 6). " V. Reichenbach estan en els seus escrits anomenat s'acosta. De a que certes persones cridades. Sensitius, en perfecta foscor en els pols a un imant fenòmens de llum de flama com, una blava i blau-gris, els pols d'un vermell, vermell-groc i rotgraue perceben el Pol Nord, perquè vegin il·lumina fins i tot la punta dels vidres, els cossos humans, animals i vegetals, especialment les puntes dels dits, metalls, sofre, líquids que es conceben en la Llei química o cristal·lització, etc. vivint Finalment l'autor (Humana II. S. 192 SENSIT.) Ve. Per a la conclusió que tots els organismes de la terra en absolut a la llum fosca, perceptibles per als sensitius, per passar que un només més, altres menys.

No és el lloc, en la mesura Od de Reichenbach té com una realitat l'agent especial per entrar; les seves experiències més del que perceptible en la foscor per algunes persones encenen em sembla reposar en si mateix res; però aquí els esmento pel seu

nom només en la mesura Reichenbach com a condició expressa de la percepció de la llum no només enfosquiment absolut de la sala d'observació, sinó també en menys sensitius estada més llarga que indica que abans que alguna cosa pot ser vist. Segons la seva declaració, agafar el Perfect Dark alta sensibilitat sovint immediatament o per tenir cura de 5 a 10 minuts significa sensible després de ½ a 2 o 3 hores a Odlicht.

Jo i la gent fins i tot majors encara recorden bé que s'utilitzava antigament d'acontentar amb unes espelmes de sèu per a la il·luminació a la nit en família i escriptoris. Ara, després del llum més brillant il·luminació s'ha convertit en habitual per aturar això per a un deteriorament de l'ull; ja no és capaç de veure sense forçar la mateixa.

A partir d'una fàbrica, que va ser creat de manera que una part de la feina va ser realitzat pels treballadors al país, se m'ha dit el següent. El primer d'il·luminació més pobre a la fàbrica es va convertir en un brillant substituït. No va durar molt, ja que els treballadors van exigir tornar després a principis de la il·luminació pobra, perquè ja no podien portar-se bé amb la llum tènue de costum, van ser capaços d'aconseguir a casa. ... Aubert en els llocs de s tal coneixement de visió indirecta 11) va assenyalar el següent:. "Si un dies en una habitació molt fosca, per la qual cosa s'estima que tan brillant com una habitació més brillant va ser abans que estima potser deu vegades a mi mateix tenir un frappantes exemple experimentat d'això. Com jo havia d'estar en una habitació a les fosques llarg perquè de més de 8 dies en els meus 14 anys de xarampió, que el participant està buscant a les palpentes com en la foscor, em va semblar molt brillant després de fa uns dies i ja que sóc molt avorriment ple, així que vaig agafar un mapa bastant petita amb l'escriptura fina, jo podia veure el color molt bé, en qualsevol lloc de llegir la multa per escrit tan bo com de costum a la llum del dia comú aquí tinc els meus llibres al meu llit, però mai estava tan. atrapat, ja que els operadors no veuen el llibre, fins i tot si haguessin estat uns pocs minuts a la sala. Prenc nota aquí que els meus ulls estaven sense dubte afectats no mòrbida ".

11)

Moleschott, Varis. IV. P.224.

Guardaboscos 12) va comentar sobre l'aplicació de la Secció 11. descriu un aparell fotomètric, en què es busca la il·luminació més feble en la qual encara es detecta un petit quadrat negre sobre fons blanc (p. 13): "Al principi de la investigació requereix de tot el món quan no ha evitat prèviament llargs períodes de temps cada impressió llum més brillant d'un una major quantitat de llum per detectar el mateix objecte, com a tal després d'un trimestre anterior. Mira, l'observador llavors només durant un segon en una zona il·luminada brillant o fins i tot en la flama d'una espelma, per la qual cosa és la seva visió per als propers minuts ja caiguts per un nombre de graus, fins que per repetida energia en repòs de la retina aixeca per l'exclusió llum més brillant de nou. màxim crida l'atenció és la forma en què el centre de la retina està particularment afectada fàcilment ".

12)

Sobre Hemeralopia p. 13. 32a

Totes aquestes experiències semblen parlar directament a la validesa de la llei paral·lel en les àrees de percepció de la llum; per al mateix temps la sensibilitat a les diferències de llum es debilita per atordir el estímul lluminós; ja que com s'ha assenyalat la troballa de factures de llum febles o objectes febles en la foscor és més que un distingint de la terra fosca; i això no passa amb l'ull truncat.

Però un pot veure fàcilment que aquesta desviació de les lleis paral·leles té lloc en circumstàncies molt similars, com la desviació de la llei de Weber en el seu límit inferior. Acosteu-vos al negre com un o dos components, cessa del Weber com la llei paral·lel siguin vàlides. Però acceptem la validesa de la llei paral·lel no dins d'amplis límits en reclam a la de Weber.

Només li demano: 1) si és possible que el límit inferior de la mateixa llei també trobarà una raó apropiada que la de Weber; 2) si la desviació dels nivells de llum més altes així com la llei de la Weber desapareix.

Tots dos poden ser contestades afirmativament al meu entendre. El que el primer es refereix, de manera que prendre el tema de les següents consideracions.

L'estímul de llum externa atordeix l'efecte de l'estímul de llum externa de; però el cas Negre porta relativament poc a la foscor; Així, la diferència relativa de l'efecte de la llum externa és de baix contrast. De fet, el Negre pot aprofundir només fins a certs límits, però, com és el cas de la imatge després dels objectes brillants, però no sortir; i fins i tot quan els estornells negres complets, on la llum externa més fort no fa més d'una impressió, es veu negre, de fet sembla ser capaç de veure a determinades circumstàncies fins i tot colors. També s'il·lumina de per si que la retina, els nervis i altres parts, que donen lloc a la reconciliació dels estímuls al cervell, pot ser intransitables, de manera que l'estímul extern provoca nul·la o feble agitació paralitzat causes internes o per molt, sense que les parts centrals de l'emoció de la sensació dels ulls Negre depèn, per tant, pateixen de manera significativa.

Ara debilita per embotiment de la vista interior no considerablement o almenys en grau molt menor que l'aparença exterior, ha d'actuar una il·luminació relativa del Negre per al mateix lluminosa impressió equivalent, i els estornells negres complets, que serveix com el més alt grau de matisat a es considera, encara que ja no és la impressió més forta pot ser distingit del Negre, perquè ningú es fa més llarg, però, els ulls interns Negre encara persisteix; desapareix tan bé com ulleres molt fosques, la diferència de les llums amb els llums al mateix temps per al rendiment.

En cas que aquesta declaració sigui convincent, perquè puguis confirmar a la següent demanda d'inferència: les mateixes persones, que per la irritabilitat rom en la foscor o crepuscle es vegi malament, és a dir, pobres difereixen, tenen igual de bé que tan distingida amb la irritabilitat no mitigat el mateix quan la impressió de la llum el component és només alguna vegada prou fort que la brillantor dels ulls Negre es pot però considerar insignificant. Però el que realment és, que pot haver fets positius esmentats, que apareixen més concloent sobre com si haguessin estat publicats sense

fer referència a la teoria anterior i sense coneixement dels mateixos. . Förster en s tractat sobre Hemeralopia diu (p 33.): "Un pot veure a la nit en una il·luminació del llum brillant durant diversos minuts amb un ull en un full blanc de paper, mentre que l'altre està tancat i cobert en habitacions il·luminades A continuació, també en. obertura de l'altra no tindrà una notable diferència. Però tan aviat com entres en un fort cambra fosca, tal diferència emergeix molt notablement. ull Abans tenses sembla una espècie de boira per trobar que les mercaderies total o parcialment enfosquides, l'altre la ull percep, i és una incertesa molt peculiar pel que fa a l'orientació, que ve en la foscor al diferents camps de treball de vista sobre nosaltres, el que immediatament desapareix quan torni a una habitació lluminosa. A la segona sèrie de proves amb Aubert sobre el sentit de l'espai la retina, que va tenir lloc a la llum del llum, he tingut aquesta ambliopia monocular artificial sol notar l'oportunitat. Aquest estat enlluernadora celebrar vegades en 10 minuts o més. Els llums de gas van aparèixer l'ull affizierten a una distància igual a atenuar les llums d'oli crema vermellosos i el meu entorn tan foscos que em vaig orientar amb dificultat. Per al tancament alternatiu de cada ull, la diferència de les energies de les dues retines va sorgir molt cridaner, però sense l'ull no extenuant hauria estat astut en la foscor. Per Aubert 1 minut estava encara després del final de l'esforç d'un ull la Hemeralopia artificial tan forta que en 24 −Mill. Font de llum tot just 1,32 mm. diferència barres amples, mentre que la no-Motiu afectada, com és habitual en aquest tipus d'il·luminació, fins i tot 0,21 mm. Ample percep. Per mi, el embotiment va arribar a un nivell encara més alt i va durar més temps ".

Aquestes observacions es relacionaven amb els ulls sans. Fins i tot més instructiu però potser són les observacions de la malaltia, que Förster compara l'estat de l'ull cansat, en la pròpia Hemeralopia.

El cas doble a saber, que l'ull després de l'estada perllongada temporalment males mirades a la llum en la foscor i després de l'estada perllongada temporalment mal veu en la foscor a la llum, es pot trobar com un estat permanent en dos estats de la malaltia va marcar el Hemeralopia i nictalopia, el principi la present en observacions precises peu valuós tractat de forestals. Ara identificat Förster (p. 32) de forma explícita per l'acord de les característiques essencials de l'estat de la retina saludable després d'il·luminació de llum amb l'estat habitual de retina hemeralopischen. En diversos, encara que no tots, dels casos, fins i tot l'exposició prolongada abans de la molt brillant llum causa de l'ambliopia (p. 30), i tenir una estada més llarga en la foscor per 24-56 hores, el remei més eficaç (. P 40) 13). No obstant això, el símptoma característic de Hemeralopia és precisament que els pacients en el crepuscle sense comparació es veuen pitjor que la gent amb una visió saludable, però, es veuen tan bé a la llum més brillant. De fet, el Hemeralopische diferent després de l'aparició del crepuscle o l'entrada en un lloc fosc; on molt bé per veure l'ull sa és capaç de qualsevol cosa o necessita un major brillantor dels objectes o la mateixa lluentor d'una circumferència major de la mateixa, perquè siguin encara per distingir el números de prova són Förster. D'altra banda es veu com els seus també sobre la base de mesuraments de dades (p 20. 23): "la Hemeralopische amb l'augment de la il·luminació, la llum del dia, igual que tallants petits objectes, com a comú, ocorre

només que aquesta desapareixent tota diferència d'objectes molt petits només en molt brillant Encendre una ".

13)

Això també és confirmat per Ruete en la nostra experiència.

"Només en alguns casos en què la malaltia havia tingut un llarg període, o en els quals va ser de gran intensitat, també es va produir en el dia una debilitat facial evident que, ja sigui per expressar que el pacient per detectar objectes petits - lectura - llum molt brillant necessari, o fins i tot el fet que ell va reconèixer objectes només gruixudes en absolut ".

La propietat hemeralopische no és la manera de pensar bé, una qüestió de dies, però després de les observacions de Förster (p. 16) veu el dia Hemeralopische en baixos nivells d'il·luminació tan dolent com en la nit. El Hemeralopische pot ser (Pàg. 18) com a comú després de l'aparició de la llum en la foscor fins a certs límits gradualment a adaptar la foscor perquè reconegui els objectes que no va reconèixer al principi; únicament amb la diferència que ell veu a) al principi pitjor que els sans, b) molt més. (el de 4 a 10 vegades) necessaris per al temps d'adaptació, c) preveu també la major possible adaptació pobres, com el saludable després de l'adaptació; Tot el Förster ha declarat l'equip descrit S. 275 Quant als altres, molt llegibles, detalls d'observacions sobre aquesta malaltia que he de fer referència a la mateixa Escriptura.

Seria molt desitjable si nyctalopia observacions igualment Vorlagen exhaustives, el que jo, però no se sap res.

Pel que fa a l'espacial, sembla que la part central de la retina, en la mesura en què, com si la llum no és la Gebrauche ordinària els ulls del cas, estan embotits per la fatiga més que el central, més lleuger que clarament vist com el lateral. Per a un examen adequat de les condicions que prevalen aquí, però li falta molt. Una revisió de la literatura sobre el tema amb algunes observacions significat impacte es pot trobar en el meu tractat: "En algunes condicions de la visió binocular" al Abhandl. el saxó. Soc. Matemàtiques i educació física. CL Vol.. P 373 3) experiments en àrees d'àmplia sensació.

Tinc diverses parts, de manera que fins a la barbeta i el llavi superior, en un altre temps emprat en els 5 dits, comparativament experiments realitzats pel mètode de mitjana d'error i el mètode dels equivalents per determinar si d'acord amb, com un cercle major distància donada en una apareix àrea de la pell, també la diferència entre dos cercles distàncies semblen més; o si hi ha dependència substancial té lloc en aquest sentit. Els meus intents de parlar en contra d'una dependència significativa. No obstant això, des que les meves observacions són en part encara no ha conclòs, alguns encara no plenament discutits en aquest sentit, pel que ometen per ara l'alliberament immediat.

XIII. La llei dels fenòmens de barreja de 1).

Els recents debats sobre la llei de Weber, la llei paral·lel i el fet el llindar a què es

refereix bàsicament al cas més simple d'un cas molt general. Sempre va ser una pregunta de fins a quin punt la sensació està creixent o disminuint, comença o desapareix quan una mida d'estímul un augment o una disminució aprèn sota el supòsit que el que acumula o es pren de distància, era de la mateixa qualitat que la mida de l'estímul que augmenta o disminueix; Així també el recurs de cassació per l'augment o la disminució va experimentar cap canvi en la seva naturalesa. Però sota tots els casos imaginables en una apel·lació un augment o una disminució, sempre canviants aprèn, és el cas de que la fi del creixement o esborrats de la mateixa naturalesa, és com allò al que s'acumula o es retira, just just el més fàcil. Pot ser, per.

Exemple, l'atracció d'una llum blanca, més que el fet que augmenta la intensitat dels raigs de color en les mateixes condicions o afeblir, canviar el fet que afegeix color lleuger al color blanc o blanc barrejar aquest o aquell feix de color o una barreja de raigs de color, que poden no ser blanc, es retira. I el mateix pot ser tan fàcil de veure, a part de barreges de color blanc, en barreges de tons o sons, olors, substàncies que exciten sensació de sabor, s'apliquen. Per raons de brevetat, volem que els que depenen d'aquests canvis fenòmens en tot l'anterior descrit com barrejar fenòmens tan homogeni pel que fa a, i ens mantenen en la mateixa reunió principalment en l'exemple dels colors.

1)

Vegeu més amunt, pàg 238 n. 1).

És fàcil passar per alt que, ja no són purament quantitativa, sinó també canvis qualitatius dels estímuls en els fenòmens de barreja, no només quantitativa, sinó que també són d'esperar canvis qualitatius en la sensació, ja que realment experimentalment aquest complex com l'espai, i serà per portar aquests pel que fa a la capacitat de mesurament sota aspectes que estan relacionats amb els trobats per a l'aplicació canvis quantitatius.

General ara es troben incloem: Si dos simples o fins i tot estímuls ja compost A, B, cadascun per una simple sensació d'un tipus especial, pel que fa a, b és despertar en una posició, per exemple, dos colors, es presenten en aquesta barreja o qualsevol compost de la percepció que l'altra senzill impressió de la mateixa, com és el cas d'aquests impressió resultant, aquesta sensació resultant, en general, no amb la impressió d'1 partit, el A, fins i tot amb, b de B s'hauria produït per si mateixos; Pot, però, d'acord amb quan A o B és predominant en l'impacte, o tots dos efecte manté l'equilibri, la impressió resultant més la impressió d'1 o b s'acosta, o fins i tot cap dels dos impressions abans que l'altre en ella apareixen predominantment com z. B. en els seus colors complementaris complementaris blancs o taronja zusammenfließendem groc i vermell és el cas. ¿Després de la mateixa, 1 per deixar la feina sol, l'addició d'es B arriba una certa grandària única o excedeixi, de manera que la desviació de pura a'll notable, i així invertit respecte al b, si A a B conjunt; i elevem així successivament, A i B que cooperen en proporcions tals que ni a ni b apareix sobretot, per la qual cosa és A o B s'ha d'incrementar només per a una situació determinada, de manera que la impressió resultant és el caràcter d'una més de la de b a l'enfocament de parer.

En general, a partir del qual els estímuls simples o el que la composició d'estímuls i per tant el que la impressió resultant que pot funcionar si tinguéssim més causa d'altres estímuls simples o compostos o alguna cosa fora d'un dels estímuls, de manera que l'A afegit o retirat ha d'excedir certa grandària, de manera que la impressió simple o resultant apareix canviar qualitativament contra l'anterior.

Aquestes són les condicions que els termes de l'emergent ens porten de tornada en els fenòmens de barreja que podem breument com un llindar homogeni, s'enfronta aquí com una barreja del llindar considerat anteriorment en els fenòmens homogenis emergents.

Més a prop, ara és el llindar i diferencial llindar homogènia són al primer considera únicament els casos especials més simples del cas més general de la barreja emergent. De fet, quan un estímul B cop d'ull als estímuls o una barreja d'estímul Un afegeix, i un es pregunta, en què els valors de B, l'addició està començant a ser reconegut com a tal, o una diferència del simple efecte de A per fer tangible, Perquè entre tots els possibles valors de la variable que A sigui el cas també tenim aquí, es creu que A és igual a zero; llavors tenim el cas del llindar homogeni ordinària; no menys pot ser tot tipus de qualitats, que A pot tenir, fins i tot aquells amb B es creu similars; llavors tenim el cas del llindar diferencial homogènia ordinària.

Si ara el cas, l'addició d'un estímul B als estímuls A introduiré, els nus A corresponents impressions a un sol perceptibles o en absolut en algun grau dels canvis significatius produïts, es planteja la qüestió de si, en cas A augmenta o disminueix en una situació determinada També es B ha de ser augmentat o disminuït en la mateixa proporció a altres canvis igualment significatius d'1 producte. Si hi ha alguna qualitat diferent de A i B que sigui el cas, tindríem vorbemerkten generalitzar el fet del llindar en el present document té també una generalització de la llei de Weber, com la representació de només el cas de la llei general, on la diferència entre A i B és menyspreable.

Aquí a això fins ara encara no té estudis; però fins i tot he fet alguns intents 2), de la qual arribo a la conclusió que, almenys per a les petites barreges de color = B a White = A la llei estava en límits similars, sinó també amb limitacions analògiques vàlids de Weber.

2) Abhandl.

el saxó. Gesellsch. Científic., Mathemat.-Phys. Cl. Bd. VS 376

És notes de color fàcils però només perceptibles en blanc, significa que els pigments de color, es produeixen d'aquesta manera en la qual un got de color torta contra una finestra en un full de paper blanc elabora. Repetint ara l'experiment i la lluita contra l'experiment amb els matisos núvols que he descrit en aquests colors tons, utilitzant incolors possibles ulleres fosques, em vaig trobar que de les ulleres fosques molt lluny, z. B. fins 14.1 del brillantor durant el dia, es pot baixar sense tenir la vista gratis només només certificats de colors visibles desapareixen. No obstant això, sempre és possible conduir l'enfosquiment dels ulls fins al moment a través dels vasos que un desapareix amb l'ull nu visibles colors ombres i des de l'altre costat, fins i tot he trobat anteriorment 3), i el mateix té en els últims experiments de Helmholtz 4 ) va trobar

de nou que la impressió de cada color, és un homogènia o mixta, és el blanc s'acosta a alta intensitat.

3)

Pogg. Ann. L. p. 465. 4) Pogg. Ann. LXXXVI.

No obstant això, la desviació de la baixa llei bé podria ser només aparent, i es basa en una planta anàloga, que la desviació corresponent de la llei de Weber en els fenòmens homogenis. Quan miro un to de color en blanc amb els ulls nus, i un front de vidre tan fosc dels ulls suposar que el blanc de la planta està a prop del negre de l'ull tancat, de manera que tot i que tinc el color i la llum externa, que des de l'exterior al penetrant ull, debiliten en les mateixes condicions, però el negre de l'ull, el que representa un nivell baix com una llum blanca incolora, no ha debilitat amb; Així que l'excés de pintura té ara una proporció més petita a blanc que abans, i per tant ha de ser menys notable.

La raó es desconeix el límit superior de la llei.

En realitat, tindrem no és estrictament lleugerament depenent tractar amb fenòmens bastant homogènies, el que fins i tot amb llindar molt pur o llindar de diferència, la llei molt simple de Weber, però en general, per al cas més general de la barreja emergent, la Llei de mescla; però pot ser homogenis fenòmens produeixen una aproximació; la consideració dels més senzills, encara que només aproximadament produïbles, casos de moment el més important, i és per tant també es mantenen més endavant preferentment la nostra atenció, present sobretot en les condicions legals dels fenòmens de barreja de petites investigacions.

Fins i tot si un pot caure en l'ull fosc en cas contrari el color de l'espectre més senzilla i li pregunta quina intensitat haurien de ser reconegut, que està tractant amb una simple llindar, sinó una barreja que emergeix com un cas realment es pregunta quina intensitat el color de l'espectre hauria de fer perceptible com una barreja a la representada pel Negre barrejar tot el color bigues seu caràcter. Així que la pregunta és íntegrament de la mateixa naturalesa, com quan ens preguntem, ¿en quina intensitat, un color s'ha d'afegir el blanc de manera que el blanc 1 bemerklichen. Slip color suposar només que un ha primer que fer-ho amb un cas molt petita, recent, on es parla de blanc per excel·lència amb una gran intensitat del blanc o de la barreja a través farbenindifferenten es barreja el color. També es troba en el fet que el primer negre si el pou negre, matisada només un color traça, com si l'últim blanc blanc, matisat amb un color pista apareix quan el color barrejat és simplement notable.

Per tant també es va disputar l'ultraviolat seria més fàcilment, és a dir, a una intensitat menor, es pot sentir com és el cas, si no actuava com una barreja dels febles ull blanc.

Per descomptat, la qüestió de si i com un canvi fenomen barreja quan tots els components d'estímul que contribueixen a la societat mixta de sensació, augmenten en la mateixa proporció o perdre pes, encara que sigui un material particulat en la

subordinació a la qüestió general de la forma en general, no la sensació mixta i canvia quan els components d'estímul estan en qualsevol circumstància i subjectes a canvis.

Per posar aquesta pregunta en un punt de vista clar, tres esdeveniments principals semblen tenir com a prova; 1) Si B és prou gran quan s'afegeix a A, la qualitat de la barreja impressió contra 1 canvi amb prou feines perceptible; 2) si B és prou gran que la influència d'1 sol desapareix, i la impressió d'una pura b no difereix notablement, i) quan 3 A i Bmantenen com l'equilibri que un té la impressió de no acostar-se a 1 encara a i b trobat. Entre aquests tres casos llindar cauen totes les modificacions necessàries, que mitjançant la barreja de A i B pot sorgir, i ara s'aplicarien, trobar lleis que constitueixen aquests llindars i les modificacions que intervenen cobert la sensació com una funció de la proporció de barreja dels estímuls; però no hi ha res en el que va abans, i quan una determinació llindars homogenis per intentar ja sempre pot romandre només aproximada, això s'aplica, pel que sembla, més dels llindars de la mescla.

Entre els fenòmens de mescla és una distinció important que s'ha de fer en funció dels estímuls que donen la mateixa impressió mixta ja barrejat es troben l'òrgan sensació, com és el cas quan els colors compostos ull, barreges de sons i tons fan que l'oïda com succeeix en la visió ordinària o l'audició, o depenent dels estímuls satisfer separat l'òrgan sensació, i només els seus efectes a través de la mediació dels òrgans de sensacions ells mateixos estan compostos d'impressions mixtes, com és el cas quan diferents colors per separat en punts corresponents de tots dos ulls o tons diferents caure en ambdues orelles. Tant que difereixen breument com impressions mixtes conjuntives i disjuntives.

De fet, l'experiència mostra que és possible amb dos ulls, dues orelles obté actuant per separat estímuls corresponents impressions mixtes, com si els estímuls ja barrejat van arribar en el mateix ull o l'oïda, sense saber la mediació anatòmica i fisiològica en la qual aquesta basada. Però la naturalesa de les impressions disyuntivos depèn de les condicions complicades, i pot ser influenciada per les limitacions en més variada manera que la conjuntiva. La conjunció de dos a la intensitat o el color de diverses impressions de llum A, B en la mateixa retina pot saber sempre es limitarà de la mateixa manera; però la disjunció d'aquests estímuls en els llocs corresponents es pot fer d'un nombre infinit de formes, per z. B., per un zero, en l'altre A + B, o en una A, en l'altre B, o en un, en el altres B + actes, etc., també poden ocórrer en el cas de disjunció diferents condicions d'estímuls en els dos retines a les impressions veïns en la mateixa retina no poden ocórrer en el cas de la conjunció; i l'experiència ens ha ensenyat que en aquestes diferències entre les impressions mixtes conjuntius i disjuntius pot penjar diferències de la impressió mixta resultant, després de la distribució dels components pot ser de cap manera universalment reemplaçats en corresponents fibres de la retina per una reunió dels mateixos components en una fibra idèntics. L'oïda mostra fins a certs límits condicions anàlogues. Ampliat tinc aquest tema en el meu assaig "Sobre algunes condicions de la visió binocular" en els tractats de Saxon. Soc. de Ciències, Matemàtiques i educació física. Cl. Vol. 339 i següents VS. tractada.