Logik oder denklehre cat gustav t fechner

Catecisme o Logic o Denklehre destinat a Jo i l'escola amb exemples il.lustratius de M. G. Th . Fechner

Leipzig A la Llibreria de jardiner arbre 1823

Contingut Inici Primer capítol De la classificació de la lògica Pura lògica Elements Capítol dos De les coses i la lògica Característiques Capítol Tres En la major lleis del pensament Capítol Quatre Dels termes en general Capítol Cinc La quantitat dels termes Capítol Sis La qualitat dels Condicions Capítol Set De la relació i la modalitat dels termes Capítol Vuit De les resolucions judicials en general Capítol Nou Dels judicis categòrics Capítol Deu De la identitat, la subordinació , L'oposició i la inversió de judicis categòrics Capítol XI Pel hipotètic i disjuntiu Sentències Capítol Dotze De les diferències els errors i sentències pel que fa al seu contingut Capítol Tretze De les conclusions insbesondre en general i la categòrica

Capítol XIV Des del hipotètic i silogismes disjuntius Capítol Quinze Dels abreujada Conclusions Capítol Setze De les conclusions figurava CAPÍTOL DÈSSET Des del compost Conclusions Capítol Divuit D'errors i fal.làcies Pura lògica metodologia Capítol XIX De la ciència , el sistema i mètode Capítol XX De les observacions Capítol Vint De les línies Capítol XXII De les proves Elements Aplicada Capítol XX Des de la lògica Malalties ( patologia lògic ) CAPÍTOL XXIV Des de la lògica Tractament ( Terapèutica Lògic ) Capítol XXV Des de l'adquisició les conclusions i, en particular , l'experiència Capítol XXVI Continuació Capítol XX De la reflexió Capítol XXVIII De la comunicació Reconeixent

Inici Encara que la ment humana és un ésser simple consisteix a distingir quines parts ni el temps o l'espai pot, per la qual cosa es necessita per al tipus d'activitats que ha dirigit a ell en diversos actius en què el A causa d'aquesta activitat, es buscaran . En primer lloc de distinció per a ell la imaginació o la cognició i la facultat de desitjar , cadascuna d'elles de nou en la part superior i inferior separats. Les facultats cognitives superiors es va apoderar de la raó (raó) I la ment (intellectus) amb les que pertany aquest últim , la sentència sota el seu comandament, encara que Un altre significat és sovint també la imaginació tota la part superior Intel o raó es diu , la facultat cognoscitiva és menor la sensualitat ( teòric ) (sensualitas) , I conté els sentits externs i el sentit interior, l'últim dels quals és la imaginació pot beirechnen . - Amb la recerca i presentació les lleis originals de la imaginació o el coneixement actius s'empra , la filosofia teòrica amb la que l'original Les lleis del desig pràctic.

La sensualitat és encara una fortuna a les percepcions (PerceptionSystem ) que contingui totes les idees que entén que un objecte determinat ( objecte, objectum) Immediatament amb la seva presència suscita en nosaltres. Veig un arbre, si aquest és realment davant meu , i em veu ni es sent és , així que prenc un cop si pateixo la mateixa realitat un so quan sona realment entén la meva oïda és a dir , quan el

contrast d'un arbre, un cop o el so només en general pensament sense ella per la seva presència, incideixen en mi, això no s'espera que compleixin. Atès que els objectes anem a percebre, sempre ha d'estar realment present, podem entendre fàcilment que sempre només simple i específica Els objectes poden ser vistos , res més que un nombre compartien les mateixes es poden obtenir de o relacionats , i en conseqüència un té una característica distintiva de les percepcions o idees la sensualitat dels conceptes i idees ( idees de la ment i la raó ) . Alguns exemples serviran per il lustrar això.

Quan veig un llibre en particular, és la idea que és portat per mi, de la sensualitat , és és una percepció , ja que és per la presència del llibre fins i tot em va portar , i no és un llibre únic específic, el que m'imagino . Si , però, vaig veure diversos llibres , em els punts en que tots aquests acords abgemerkt i , a continuació hauria vinculat a la meva consciència, m'agradaria pel Zusammendenken això, vaig veure tots els llibres en comú característiques que li correspon, a complir un llibre perquè no un llibre especial , va suscitar en mi la idea aquí, però per el concepte d'un llibre, independentment de la persona per un llibre en particular en la meva ànima pot tenir lloc , quin és el fet mateix reconeix, perquè de fet el concepte d'un llibre a tots a tots els llibres han de coincidir , de manera que presenten no només un real pot. De la mateixa manera, si escolto un so determinat , de manera que és el resultat una percepció d'ella en mi però quan em vaig adonar de diverses notes i d'aquestes percepcions tenen aquestes característiques , en conjunt, enviar tots a tots, jo també tirar endavant els uneix ni percepció d'un cert to, però una idea del to en absolut, el que li puc donar a mi sense que un so a través de la seva presència real de la meva imaginació consumir.

Les percepcions són intuïcions (intuïcions) o sensacions (senationes) , Depenent de la idea que la un objecte directament emocionats per la seva presència , més que el perceptor mateix ( el subjecte de la percepció ) o de la causa percebuda ( la és un objecte de la percepció ) es refereix. Així que em diu que m'assemblo una casa un arbre , un so està encès (perquè en la filosofia de la paraula intuïció no només de les percepcions que els mitjans de la visió s'acostuma ) , però em sento un cop , em sento Benestar, etc En aquest cas , com en aquest , em surt idees per la presència directa dels objectes mateixos, percebre , llavors, però no entrarà a la condició o l'estat dels objectes de la casa, Arbre o més so en la meva consciència , em poso la meva idea només en això, pensi en aquests objectes, però no em si mateix, però en aquest últim cas , on la sensació es produeix el meu, el perceptor , Estat , més en la consciència , em refereixo al Rendiment més en mi mateixa, fer-me l'objecte del meu Idea , però no les coses que excitat.

La sensualitat , o la percepció dels s'entén en virtut dels sentits externs i el sentit interior. Els sentits externs són aquelles per les quals l'estat de la sentir i mirar el món físic, i encara ho són en física Òrgans de la envoltant , aquí hi ha els cinc dels anomenats simplement Els sentits i el sentiment comú de física, però el sentit intern és aquell pel qual nosaltres , què estan succeint en les nostres ments perceben. Així que és una percepció del meu sentit intern, si em adonar-se que sóc feliç, trist o pensatiu . La imaginació es pot esperar amb el sentit intern les idees per les que

nosaltres , dels absents o no realment els objectes existents en les nostres ments perceben sorgir.

Si ens limitem a la capacitat de percepció havia , ja no seria termes generals , com més Objectes tocaran junts, pot, per exemple , els conceptes de la virtut , la bellesa, etc no es plantejaria en nosaltres , Perquè no són ni de forma individual aïllada punt de vista, ni Encara puc sentir , sí, no gosava ni de sensible Els objectes poden tenir una idea. Perquè quan tals B. hauria semblant a una casa , jo encara no Sàpiga el que , essencialment , perquè pertanyia a una casa que jo per tant, s'ha d'incorporar al concepte de la casa i ho deixo fora d'ell ho hauria fet. Si per exemple, una casa groga amb un sostre pla, vegeu el que vaig a ensenyar res a exercir més que una Aquesta casa realment de peu davant meu i el color groc, i la placa Sostre es portaria a terme en la meva opinió, tant com les parets i el sostre en absolut , em vaig adonar del mateix. Si Així que la mateixa intuïció i concepte, ho faria en el terme la gravació de la llar , les marques han , que un La Cambra de Representants de color groc i tenir un sostre petit, però no necessari , ja que també hi ha altres colors i agut Els sostres són.

Amb cada nou punt de vista, per tant la meva Modificar la durada, que jo havia pres d'una casa i jo no sé al final , el que en virtut d'aquest ha imaginar. Però ara l'ànima excepte la Els actius de les opinions i sentiments que es limita a objectes individuals són també el poder de l' individu percepcions zusammenzusuchen els punts en què es posen d'acord els uns amb els altres; d'això , diverses percepcions comuns que li correspon a les característiques combinar i resumir en una sola . Aquesta unió d'elements les percepcions són més comuns , es diu simplement un Termini (Nòtion , conceptus) I la capacitat de formar conceptes, Ment. Per exemple quan la naturalesa més orgànica, ja sigui a través de l'exterior Sentit del percebut o imaginada per la imaginació tenen, per la qual cosa la meva ment es comparen i l'avís de que alguns diverses característiques d'aquests éssers orgànics juguen en comú, com Com l'arrel , tija , branques , fulles, flors , fusta , però, altres Característiques d'ells poden ser diferents. Les característiques comunes Ara recollirà raó per unir-se, ia partir d'aquest concepte de l'arbre Que no constitueixen característiques comunes , però, des del concepte deixar fora de l'arbre, que l'exercici no podia fer res per si mateixes, ha de prendre per a cada objecte, ja que suposa per a ella. El significat per exemple , té un arbre amb fulles dentades i blanc Flors veritat : la ment, però, el Zackigsein de les fulles i el color blanc de les flors no en el concepte de L' arbre que ell és, gravar , perquè en cas contrari un arbre que no dóna irregulars amb presència de fulles i flors blanques, i que hi són però no seria un arbre, encara que d'una altra manera en tots els altres Característiques dels conceptes ja formats de l'arbre corresponia . - L'activitat del intel lecte , en virtut de la qual compartia Zusammensucht característiques i es connecta a ell per formar conceptes , anomenat Si l'activitat discursiva de la ment, ja que compta amb el dels objectes al seu pas per (discurrit) lectura a la dreta. En part, ho és pensar.

En aquesta forma de pensar, o fer que els termes es pot Ara diferenciar els actes més diferents o actes de la ment. És a dir, si diverses regles de percepció - es donen , dels quals la ment és formar un concepte , no estan tots d'acord amb les característiques anteriors cal incloure en les percepcions individuals, si no en forma conjunta, per

exemple per formar el concepte de la casa , no el el color groc per constituir el concepte d'home , no el del seu Bekleidetseins , encara que les característiques variaran en una sèrie de percepcions individuals, que alimenten a la intel.ligència a través dels sentits trobar. Així que , per l'enteniment d'aquestes característiques, al concepte que manera que no s'inclouen tant , mira cap altra banda, com es diu una, que els resums d'ells, a l'altra banda , però, cerca la comprensió de les característiques, la formació del seu concepte de la essencial són, i com ell va dirigir la seva atenció en particular a això , diu un, es reflecteix en ells. Per exemple quan la ment els punts de vista de persones en blanc i negre , vestit i sense roba abans que ell té, i vol fer d'això el concepte d'home en general, ell és de color blanc i negre d'aquestes persones , de manera que igual que les seves robes o unbekleidetsein resum complet ja que aquestes característiques no s'inclouen en el concepte de les persones amb pot, perquè en cas contrari tindrien tothom alhora ser , però, ell és a les característiques que el blanc i negre vestit i sense roba la gent té en comú amb els altres, reflexionar, per exemple al cap , mans i peus , ment , etc La inclusió d'aquesta característiques ara comuns en la Concepte Determinació anomenat , i la seva combinació, la combinació. La determinació és diferent a la reflexió : Com que pot a una característica en una mirada reflecteix la intuïció o perquè després de la primera imatge adequada per a la formació del concepte va aparèixer, o encara no sé si encaixen o no encaixen podria ser la d'explorar el que no ha fet més per la reflexió vol, però després es descarten encara no aptes . Per exemple quan per primera vegada reflecteixen les característiques del color de la pell blanca perquè els primers Aparentment semblava que havia estat afegida pel concepte d'home ha de ser, o jo només vull examinar si, en el concepte d'home pertany, però després descobreixen que es fins i tot les persones són negre , així que deixo la determinació de la reflexió No segueixi, però de nou l'abstracció del color de pell blanca ; quan reflexionar sobre l'altra part , el cap de la gent té, i ara es troben que totes les persones realment jugar un cap , així que a continuació Determinació de reflexió seguit, és a dir, Ara estic realment la característica termini al cap amb l'home i combinar-lo amb l'altra Característiques que jo ja havia acabat. Després d'aquestes declaracions d'activitats diverses distinció és també en la ment una capacitat de abstracte, reflexiu, Determinationsvermögen i actius combinats. - És la forma fer notar que la ment no només és capaç de de les percepcions mitjançant la recopilació de termes de les seves característiques comunes a la forma, sinó que també d'altres conceptes , fins i tot poden formar conceptes, reflexionant sobre les seves característiques comunes. Per exemple de la justícia, la bondat, la gentilesa i l'altra bona Propietats de les persones que ja són en si mateixes paraules, es pot pel que els pertany de manera conjunta , o resum combinen per formar el concepte de virtut . Un altre exemple : Si algú diversos insectes individuals mirada , que pugui tenir el mateix comú Característiques de concentració, i aquest és el concepte d'insectes en totes les manera, també quan veu més aus, també es pot fer d'aquests el concepte d'aus que haurà de realitzar, així com els termes dels peixos, Säugtier etc, però ara ell pot tornar tots els conceptes, Insectes , aus , peix, etc , pel que fa a la seva comprensió, i per Característiques de la comunitat els zusammensucht , des del

concepte forma d'animals , ara s'ha format abans de sentir la planta termini, pot De nou , la Comunitat característiques de l'animal i vegetal conceptes , Recollir i fer que el concepte d'un ésser orgànic etc , de manera que es veu, com la ment sempre major en les seves idees poden pujar fins que finalment arriba a la molt general, tots els objectes que es comparteixen , com el concepte de l'ésser. - La ment ha , en totes les activitats del Judici són compatibles. Un pot , de fet , només els objectes imaginar per a elles , sinó també en relació a altres idees. Per exemple una casa que no se m'acut simplement per a si mateix ; També m'imagino el color groc el va comprar , en els primers Cas només tinc bé el concepte pur o pura intuïció de la llar, en l'altre cas, però , en prendre la relació entre el color groc i la casa es sentin , els dic : jo jutjo com la casa és de color groc o la casa no és de color groc o la totalitat de les cases són de color groc, etc són judicis. Es veu fàcilment que la determinació i la combinació El judici és en realitat només una , de manera que és també la sentència fins i tot comptar amb la comprensió, que consisteix en aquestes activitats. - La recerca és ara la base d'un recurs en un altre, per tant , ordena la un altre de la d'un, es diu a Tanca.

Per exemple si jo dir a tots els éssers orgànics estan vius , el gos és un orgànics Éssers , de manera que el gos és viu, pel que han conclòs , ja que he la frase : El gos és viu , des del cas : tots els éssers orgànics estan vius , que es derivin. El tancament és la peculiar Activitat de la raó, i degut a una fallada encara incert si la seva La veritat és que es deriva d'una altra , o tancada , modificada per només es pot concloure de tal , el que és universal per i és essencial - perquè en cas contrari la veritat que només s'han es tancarà de nou - per la qual cosa escriure també la consciència de la raó l'incondicional i general, i la seva relació amb el condicionat i Especial a les trucades, o potser un terme general com incondicional una idea que és la més alta, i on l'ésser humà Esperit pot portar . Les subpartides inclouen les idees de Déu, la llibertat.

En les operacions de l'enteniment , del Judici i la raó , que és en l'elaboració de conceptes , judicis i les inferències és la lògica que el que es limita a la imaginació superior exerceixen , per la sensualitat proporciona a través dels seus percepcions l'únic aliment per al pensament . Ara vostè pot fer el pensament de dues maneres considerar, per una sola vegada per les idees que l'hora de pensar vist passar en la seva relació l'un a l' altre sense la Objectes de si mateixos per tenir en compte que la presentada per es . Per exemple quan dic que l'home és racional , o : L'animal no és raonable, pel que aquí es pot partir dels objectes, els conceptes introduïts pels éssers humans , els animals i la racionalitat renunciaran per complet, i només presten atenció a si el concepte d'una és molt vinculat als altres , com en el primer cas, o si com no relacionats amb es presenta , com en el segon cas, o si un terme que comunament es coneix un altre (per exemple , totes les persones són mortals ) o generals (per exemple , alguns homes són mortals ) etc, de manera que no hi ha diferència aquí , del que per Objectes que parlo , perquè jo només adoptar la forma de la condemna si afirmatives , negatives , generals o particulars , etc , es considera en moviment. Referent a això, per tant , les proposicions : Déu és omnipotent , l'animal és cobdiciós , l'arbre és verd , tots els del seu mateix perquè aquí les idees omnipotent , cobdiciosos , verd tots en la mateixa espècie en les idees de déu , animal , arbre , amb base tot i animals, arbres, etc molt diferents uns dels altres. Vist un únic

pensament d'aquest lloc , es diu un oficial o el pensament analític, i probablement pensant per excel.lència : ningú li importa no es tracta dels objectes que es creu, sinó que es limita la forma en què els pensaments estan connectats . Però si a més en el pensament sobre el compte de mercaderies , que es creu i considera la relació d'idees , no entre si ( com el pensament analític ) , sinó als seus objectes , anomenats un material sintètic o pensar , o detectar fins i tot quan un pensament analític , el pensament , només has de trucar. Per tant, la distingir la veritat formal en pensar en la veritat material. Una pregària pot ser formalment molt correcta i veritable si la llei del el pensament formal no és repugnant , però falsa materialment . Si per exemple, dir : Totes les flors son de color blanc , a continuació , aquesta frase és formalment correcte, perquè una relació general de les idees no resultin contradictòries blanca com la flor d'aquí per les lleis del pensament formal realment pot passar , i és tot el mateix aquí si les idees Flor o un arbre, o blanc o negre per aquest motiu són , llevat que només es connecta a les pròpies idees d'una manera adequada amb els altres Per tant , la Cort té una forma correcta. Però el material o les lleis de la cognició , la frase : Totes les flors són de color blanc , mal perquè si jo realment pensava que els objectes mateixos , flor i dibuixar en color blanc , mentre que em sembla que No totes les flors són de color blanc. Però la proposició no és animal dels animals seria formalment malament, perquè seria igualment erroni quan em vaig asseure i ha mantingut un tema dels animals, que només ha volia , així que aquí la seva falsedat no per la natura l'objecte en si mateix pot ser causada , però en el camí equivocat la combinació de les idees en si mateixes , i per tant en la forma de la sentència ha de mentir. - A més d'aquestes dues espècies , les idees o bé només en relació amb els altres, ells mateixos , o en relació per examinar els seus elements, també es pot encara considerar com les idees de certs objectes se senten de plaer o dolor excitar en nosaltres, en quina mesura aquestes la consideració d'un bell rostre, per descansar o una lletja horror grotesc despertat en nosaltres, i que es diu la susceptibilitat per a aquest tipus de plaer i dolor , despertar en nosaltres les idees, Gust .

Després d'aquests tres tipus de considerar les nostres idees, divideix la filosofia teòrica en tres seccions principals, la Lògica, que amb les lleis originals del pensament formal ocupat, i també Denklehre significa simplement, la metafísica, quina de les lleis del pensament original de fons o els actes de cognició , i per això es diu epistemologia, i finalment en l'estètica o la teoria del gust , que les lleis del pensament i el reconeixement d'objectes, com se senten el desig o causa de dolor en nosaltres representa.

Es desprèn de l'anterior dient que la lògica ens res sobre la qualitat dels béns es pot ensenyar, perquè són les idees en absolut en Referència als mateixos , però només en les seves relacions entre si per última vegada. Per lògica , per tant, no hi ha noves veritats que es troben, però no poden comprovar que les veritats que hem trobat per han pensat , perquè coincideixi realment la naturalesa de la nostra capacitat de pensar ; que pot mostrar el camí, lògicament , de les veritats genuïnes trobat altres derivats, i els errors resultants d'un pensament confús i inexacte degut a revelar . La lògica no ens pot ensenyar a pensar, però que poden però les lleis per les quals el pensament es fa, clarament Posem davant meu , i ens va posar en una posició en

l'incompliment deixar al descobert els errors , que ens poden mostrar el que hem de respectar, si tenim la veritat formal d'un concepte , el judici , o vols estudi va concloure.

Primer capítol De la classificació de la lògica + Pregunta . Quina és la lògica ?

Resposta . La lògica és la part de la filosofia teòrica, el que sabem amb les lleis de ( formal o analítica ) el pensament fa. Considera la ment però no fins al moment en què es refereix a determinats Articles relacionats, però només ensenya les lleis del pensament en En general , indiquen , per tant , de quina manera tots els objectes en general s'ha de tenir en compte si eren tan diferents , també. Com a tal , ara simplement la manera de pensar , considerada en si mateixa , també es diu que només tenen en compte la forma de pensar prefereixen , però per la matèria del pensament , en la qual un dels realment objectes imaginaris entén menyspreu o l'abstracció.

F. Com es divideix la lògica d'una ?

A. Una distinció primer de la lògica general i específica. El primer d'ells aborda amb la forma del pensament en general, i també significa Elementarlogik , els segons són les normes per al pensament en les ciències particulars, i per tant no es pot separar els mostrats .

F. Com és el general Lògica dividit ?

A. En primer lloc en la pura i aplicada. La lògica pura, les normes de la Pensant en tot a si mateixos en la forma en què es trobaven originalment en la major Els actius de coneixements de Justícia, aplicada per contra, es diverses condicions en compte , dels quals l'aplicació d'aquesta Regles depèn, per exemple en les condicions que són judicis erronis poden causar i per evitar que el aquest mitjà .

F. Com és la pura Lògica dividit ?

A. Al ( pur ) Els elements i la metodologia ( purs ) . El primer es considera les funcions la capacitat de pensar, de forma individual i els conceptes , judicis i conclusions, i especifica les regles sota les quals aquí , l'última mostra mitjà d'un tractament adequat de les operacions dels nostres científics per donar una idea de les habilitats de pensament de forma apropiada , i ha Per tant, a veure amb el que en les declaracions , les classificacions i les proves s'observa .

F. Com es divideix el lògica aplicada a un?

A. Fins i tot en un Aplicada () Elements i ( aplicat ) metodologia. El primer d'ells

aborda sota la doctrina de l'origen de l'ordre lògic, i l'error ( Patologia lògic ) , i la doctrina contra els errors dels mitjans ( Teràpia de lògica ) , aquest últim es tracta de l'adquisició i la comunicació conclusions.

Pura lògica Elements Capítol dos De les coses lògiques, i les característiques F. Què és una lògica Les coses i un absurd lògic ?

A. Una cosa lògica (ens amb Logic) és el que pot ser concebut d'acord amb les lleis de l'enteniment, cas de no estar realment en el món de l'experiència assenyala, una lògica Unding (nonens amb Logic) , però, que no es creu tot i així pot. El més lògic és absurd i les coses reals i absurds a distingir , dels quals el primer es troben realment en el món de l'experiència considera que l'última no.

F. Quins són exemples que il lustren això?

A. Un animal , el que la forma d'un drac, o tingui una mida tal que la Tornar a la Lluna seria presentada , una mica lògic, perquè que ens impedeix res , pensem que aquesta animal, però es és una tonteria real, ja que no està realment en el món de l'experiència troba. Un cercle quadrat , però, o un full , i al mateix temps en el mateix lloc seria verd i verd, no hi hauria portem a terme no només de veritat, però per absurds lògics, perquè la gent ni tan sols podia pensar dels mateixos. Sembla aquests exemples, que hi ha molt que les coses lògiques, que per què les coses no són reals , però, ha de tot allò real , fins al moment que fa referència a nosaltres , pot ser pensat com una cosa lògica, perquè en cas contrari ni tan sols es pugui pensar, i per tant per nosaltres no és tan bona ja que es produirien . - Per cert , és un lògica cosa - i només pels de la lògica pot ser qualsevol pregunta - bàsicament no és més que un concepte o una idea de la ment.

F. ¿ Quina cosa és?

A. Per característiques.

F. Què és la característiques ?

A. Característiques (Nota) Són les idees, que s'inclouen com a parts de altres idees, i de fer diverses Execució es poden distingir uns dels altres. Per exemple L'arbre és el full d'una característica , perquè és una idea que , com a part de Presentació de tot l'arbre està inclòs, i aquest fet es pot difereixen de la idea d'un animal, casa, etc. Fem una crida les característiques i propietats , així, les normes , el registre , els predicats , Personatges . es resoldrà només en la mesura que tal cosa pot que es creu que és, i una cosa que hauria existit cap característica , per a les nostres ments, així com no , no podria pensar es .

F. Com distingir les característiques ?

A. En internes i externes , positives i negativa , significativa i no essencials , original i derivats , directament i indirectament , fèrtils i estèrils.

F. Quines són les característiques internes i externes ?

A. Interior o de les característiques absolutes són els l'únic tema , en si mateix , determinar , i l'exterior Característiques , sinó també les característiques de la relació o la relació o una relació Només trucades de determinar la proporció o la relació que l'objecte té coses diferents. Per tant , l'arrel , arrel, fulla, flor , interior Característiques de l'arbre, perquè defineixen el concepte de que sense cap tipus de La consideració dels altres , però, que l'arbre cultivades a terra, o que el seu amo una certa direcció té contra un altre arbre, són externs o de la relació característiques, perquè expressen només una part d'ell a altres coses a terme. Això de que la relació : la relació de caràcters expressar , com en el cas anterior , la terra , que fa Mitbezogene o correlacionar . Morfologia tant, requereixen una sempre es correlaciona .

F. Quines són les característiques positives i negatives ?

A. Afirmatives o característiques positives són aquelles per les quals un és realment una cosa com a pertanyent a una cosa presenta , negatiu o negatiu , però, per la qual cosa una mica de 01:00 exclou les coses. Per exemple vermella , calenta , ràpida afirmativa són Característiques del Producte , pel fet que les propietats que una cosa existeix realment , però, expressa sense taques , les característiques negatives no són càlids, , ja que exclouen les propietats de l'existència d'una cosa . Si un tret negatiu resultat negatiu, per la qual cosa crea una discriminació positiva Característica, per exemple sense taca no és tant com la característica positiva tacat .

F. Quins són els essencials i no essencials Característiques ?

A. Característiques principals (essentialia , attribute) Són els que es troben en el fet de coses imaginàries , en qualsevol moment i ha de proporcionar necessària si el concepte de la cosa en si ningú ha de ser molt diferent. Per contra, no essencials Característiques (accidentalitat) , També s'anomena l'atzar , de de tal manera que proporcionen un objecte sense resistència, pel que poden considerar-se fora d'ella, sense el seu concepte canviant en general. Així , per exemple la característica de arbitrària Un moviment important en els animals , perquè passa tots els animals tan general i resistents a la qual una criatura , que rep aquesta funció faltava, sense vuitè animal en qüestió, sinó una planta o en cas contrari hauria de ser alguna cosa, però, és la característica de quatre Inessencial altre als peus dels animals , ja que estan també Els animals amb més o menys de quatre metres, i el terme dels animals en general es manté sense canvis el mateix , encara que no a la marca de quatre peus crec. L'essencial Característiques d'una cosa per fer junts , de la seva naturalesa, i són coses que són de propietat exclusiva (attribute pròpia) o fins i tot arribar a altres objectes (attribute communio) ; de manera que la funció del moviment voluntari en el nostre planeta és d'almenys les criatures animals de propietat exclusiva , l'essencial Característica de la dieta, però també les plantes. - Emmagatzematge extern : Les característiques no pot ser essencial , ja que simplement les relacions expressar a altres objectes, però canviar aquesta pot.

F. Quins són originals i derivades Característiques ?

A. característiques inicials (Nota originària , Primitiva , radical) Són aquells que no només de altres característiques es dedueixen , derivats (derivativa veure consecutivae) en contra d'aquestes coses s'adjunta com un impacte d'altres

característiques de la mateixa es . Per tant, la nitidesa és una característica original d'una cort Eina , però la seva capacitat d'adherir-se als altres organismes, un derivat d'aquest, una característica original d'un cercle és que tots els seus punts equidistants d'un punt determinat ; Stick que és una línia torta , un derivat de la mateixa.

F. Quines són les característiques directes i indirectes ?

A. Immediata o pròxima característiques són els que estan immediatament s'adjunta a l'objecte, indirectes o en contra de tan remota , que només es poden restaurar en una primera Una altra de les característiques de l'objecte , i només fins al moment sobre el tema fins i tot es refereix. Podria ser per exemple el document d'una funció directa de la Arbre , perquè s'aplica per igual a l'arbre en si, el verd Color de contrast , una característica indirecta de la mateixa , ja que només en el Notes , i només per mitjà d'això també s'aplica a l'arbre .

F. Quins són fèrtils i estèrils característiques ?

A. característiques fèrtils són aquells dels quals poden derivar moltes altres característiques, i per tant serveixen per capaç de distingir un objecte de molts altres objectes. característiques infèrtils , però, són aquelles en les que no ho és.

Capítol Tres En la major lleis del pensament F. Pot la raó per obtenir Característiques coses ha de procedir d'acord amb la voluntat lliure , o és obligat a certes lleis ?

A. Ell és, com res en el món sense lleis es fa, obligat per certes lleis que que han de respectar, encara que la seva ment ( que formal ) la veritat. Qualsevol que pensi que aquest comptador pensa lògicament incorrecta o falsa. La lògica ens ensenya no només a acatar aquestes normes, sinó que són fundada tan profundament en la naturalesa del nostre enteniment , perquè cada seguit també inconscientment , si només de normal i saludable Sentit gaudeix. La lògica aquí no té res a Per fer que posi a disposició de la nostra consciència amb claredat.

F. Quins són la llei suprema de la lògica Pensar ?

A. El principi de contradicció o antagonisme (principi de contradicció s. repugnantiae) , El principi de igualtat universal (Princip . identitatis absolutum) ; el principi d'exclusió de l'Edat Mitjana o d'un tercer (pr . exclòs s. Tertii) I el principi de raó suficient (pr . de raó suficient) . Aquests quatre principis, prendre normalment es diu les lleis fonamentals del pensament. Krug diu el principi de la contradicció del principi de la tesi , i un altre joc Principi de l'antítesi , el principi de raó suficient , però, també anomenada taxa de síntesi , un conjunt de relativa o d'exhibició, o la igualtat com les principals lleis del pensament a la pàgina.

F. Quin és el principi de contradicció ?

A. Un pot expressar d'aquesta manera : Cap Les coses vénen a les característiques contradictòries, o : Cada coses provenen només característiques que unànime.

Demanem que és característiques contradictòries tal , un dels quals gairebé deroga el que l'altre ha establert i per això mai poden estar units en les coses un pensament . Tal característiques contradictòries per exemple, verd i verda no ; mortal i no mortal.

També es pot expressar aquest principi de la següent manera : No puc imaginar A, que també no A; si per qualsevol altra característica d'un o una cosa general, el que que acaba sempre volen entendre.

F. Quins són exemples del principi explicar la contradicció ?

A. Seguint el principi de contradicció no es pot pensar d'una cosa a la mateixa hora i no va ser rodones, una cosa és també una taula i la taula no , un arbre dóna ambdues fruites i fruites. Tot això seria contradiccions on la funció d'un objectiu és suprimir el que l'altre ha establert.

F. Com es diu el que el principi de contradicció pot ser concebut d'acord amb, o ser realment ?

A. Què pensar de la mateixa, és lògicament possible , i en aquesta mesura es considera molt lògicament real o una cosa lògica. Això és una cosa lògica però no la mateixa que en el món de l'experiència és necessari trobar ha de ser, ja s'esmenta anteriorment. - Si el principi de contradicció aparentment contraris , per tant , les aparents contradiccions pensa, diu de la un, va pensar absurd.

F. Quina és la llei de la contradicció adonar-se que no seria mal entès ?

A. Podria ser les senyals externes Característiques del Producte, les relacions simples i relacions d'expressar sembla com si estiguessin units en una cosa que fins i tot contradictoris ens va portar a pensar. Per exemple un parla bé del mateix home : Ell és grans, i en certa manera nova : no és gran. Però La primera vegada que ho consideren potser en relació amb una Ant , la segona vegada en relació amb un elefant , el que dóna aquí la relació d'un no a tots, que és fixat per l'altra ha estat, com en contra de la formiga és l'home, per gran que sigui, no contra el gran elefant, i l'aparent contradicció Així que aquí només en l'expressió , no en el fons. Cal assenyalar també que el principi de contradicció només pel mateix temps i el mateix L'espai és , perquè un home pot, per exemple còmiques divertit, no demà Ser o no vermells a la cara i els braços de color vermell. Tanmateix, és absolutament impossible imaginar un home , que també és divertit i no és divertit, i vermell en el mateix lloc i no es podriria .

F. Quin és el principi de la universalitat Igualtat o uniformitat ?

A. Ell ho expressa així : Tot el és igual a si mateix , o bé : Tot el dolent en el partit, o : A és igual a A. Com que és una cosa només per les característiques es pot pensar , i les característiques agregades el terme compte de les coses que tot , així també les característiques d'un concebre el concepte de la mateixa cosa i ser perfectament iguals. A continuació , aquest principi no implica res. Per exemple el terme : cercle, i el Característiques de la partida, es suprimiran totes parts equidistants d'un punt en el seu conjunt , ha de equivaler a un molt , perquè crec que Acabo de tenir el cercle, mentre que resumeixo les característiques anteriors.

F. Quines conclusions es poden fer del principi unitat del moviment ?

A. La cosa , que totes les característiques d'un jugar a Termini , que també ha de ser el termini , fins i tot reiterada, i quines són les característiques que falten , que pot incloure el concepte en si no és ; Facilitaran també el que és veritable de les característiques d'un concepte que també s'aplica els propis conceptes, i , són les

característiques dels diferents, també ho és la Diferents concepte en si.

F. Quin és el principi d'exclusió En tercer lloc , mig ?

A. També se l'anomena el principi de la universal Determinació i ho expressa així : en quina mesura un objecte com a constant Es creu ocupació, no ha gairebé de totes les possibles característiques oposades proporcionarà un. Una cosa ha ja sigui com rodó o no rodona , com el blanc o no sap ser considerats com vius o no vius. Des d'aquest gairebé trets oposats o contradictoris és la ment sempre obligats a triar una, i per a resoldre una cosa ( tant en el moment mateix ell no pot després que el primer principi ) i no hi ha tercers o característics mitjà, que tenia sobre una de les dues oposades podria incloure , al terme i per tant també el nom d'aquest principi. També es pot expressar aquest principi de la següent manera : cada una en forma consistent determinat objecte imaginari d'enviar cada funció sigui o no.

F. Què és la llei de suficients Terra ?

A. L'home diu : Enllaç posa a cada un pressuposa com una raó o més curt : Posi res sense raó. Després del principi anterior ha de saber Encara que cada una de dues coses contradictòries característiques proporcionen una, la Entès, però no pot arbitràriament un d'ells solucionar la cosa, però han de ser induïts o forçats per alguna cosa, ja sigui una o l'altra , per exemple ja sigui verd verd o no, vius o no vius per solucionar la cosa. Això és ara el que l' Coneixements necessaris per fer l'altra característica de preferència abans de posar, diuen que la raó i el que depèn d'aquest fet, el resultat. Acord amb aquest principi requereix un de cada un, el algunes reclamacions saber per què ho deia, i que les coses que un volia per a fixar alguna cosa, sense donar una raó per això és a, grollerament violaria les lleis del pensament comunicacions. Per tant , també hi ha exercicis en la parla de diferències ( Diferències ) i no és així , sí, i no hi ha lluita, no, però defensar la seva pròpia opinió per raons, i l'enemic tractar de refutar amb arguments. - La raó lògica és la forma s'ha de distingir de la veritable raó : La primera és simplement la raó de que alguna cosa és així i no d'una altra manera el pensament de segon és que alguna cosa està realment en una certa manera.

F. Quin és el principi de l'antítesi ?

A. Es pot expressar de la següent manera : Sota les provisions en cas contrari d'una cosa que vostè ha de posar només un, i si es tracta d'un conjunt , de manera que ha de cancel lar l'altra. Aquest principi de l'antítesi del principi de la qüestió o la Oposició .

F. Quin és el principi de la o o la igualtat relativa ?

A. S'expressa de la següent manera : dos termes , el tercer amb una melodia, o relacionats entre si en la mateixa proporció, o fins i tot dues coses que un terç mateix , així que la cosa aquesta, si A és igual a la cosa X, i la cosa acaba la cosa X és B , també ho farà la cosa B és igual a la ser coses A. Aquesta frase és la mesura amb el principi de causalitat junts, perquè aquí la igualtat de la cosa amb la cosa X A i la B de les coses bàsiques és que també A i B és igual a si mateix .

Capítol Quatre

Dels termes en general F. Quina concepte ?

A. Un terme (Nòtion , conceptus) que està succeint amb una combinació de diversos comú conscient Característiques o idees per part d'una unitat completa . Es forma La comparació de ( comparació de diverses actuacions) , l'abstracció ( retícula de les diferents característiques dels mateixos) , la reflexió ( veure la seva característiques comunes ) ; Determinació ( amfitrió de les característiques comunes a tot l'edifici ) , i la combinació ( associació dels registrats Característiques que el tot ) , com es comenta en la introducció. De passada aquests diferents actes de la ment no en la realitat Dom divorciar quan es presenten aquí de flux, sinó més aviat allà junts, i només per nosaltres de la més lleugera de la visió compte per separat.

F. Què és abstracte i el concret Condicions ?

A. Si pensem en un termini bastant neta i secretada per si mateix , se l'anomena un concepte abstracte , una concrets, sinó fins a quin punt estava encara vinculat a altres idees , o pensa en relació amb certs objectes. Així , per exemple La virtut per excel • lència va pensar un concepte abstracte, mentre que, quan poso un virtuós La gent pensa, així que m'imagino que el concepte de virtut , en concret , com ja he pensar-hi relacionat amb la imaginació humana , es refereix a aquests. De la mateixa manera, el concepte de color verd , el pensament pur , una concepte abstracte de pensament, d'un full , però és de formigó. - Un cada concepte és abstracte , perquè és precisament mitjançant l'abstracció , Però, apartant la mirada d'ell per les representacions s'han fet diverses ; Ell , però, per ell en relació pensa concretament , i fins ara han les úniques benefici per a nosaltres , ja que específicament dissenyat per Els objectes estan relacionats.

F. En quins aspectes , manté una de les paraules de mirar la natura fer la seva lògica clarament ?

A. Quant a la quantitat , els seus Qualitat , la seva relació i la seva modalitat.

Capítol Cinc Per la quantitat de termes F. Quina és la quantitat d'un Termini ?

A. En el conjunt d'idees que vinculats a través d'ell pensa. Aquesta quantitat pot el volum o quantitat del contingut del seu mandat.

F. Quin és l'abast i contingut d'un concepte ?

A. L'abast o l'àmbit d'una Termini (ambitus veure notionis Sphaera) Fer totes aquestes coses des , cap a la qual el terme es pot obtenir com una característica , mentre que el Contingut d'un concepte (notionis complexus) En aquestes idees i que aquests estan en el mateix pensament tan unit.

F. Quins són exemples d'això ?

A. Des de la concepció de l'home, són en la mesura Europeus, asiàtics , africans ,

americans i de l'Índia del Sud, per tot això pot ser obtinguda com la característica expressió humana , mentre que que el contingut del concepte de l'home, les idees cap, el pit, Abdomen , mans i peus , ment , raó , el llenguatge, etc, perquè totes aquestes característiques , al costat del home el primer concepte. Per tant, l'extensió de l'arbre de conceptes són de roure , faig, avet , Arbres fruiters, etc , però el seu contingut és l'arrel, la tija , les fulles etcètera F. Quin és , sota un concepte, i ser incloses en un article ?

A. De les coses que l'extensió d'un concepte compte a la que el terme pot ser obtingut d'aquesta manera com una característica , diuen : S'inclouen en els termes de les coses d'altra banda, el contingut d'un concepte representen , estan incloses en l'article.

Així, en el cas anterior , roure , faig, avet inclosos sota l'arbre de termini ; contrari , l'arrel , tija , fulles en el concepte de la mateixa. És una Concepte actualment en un medi diferent, subsumir en ell.

F. Quina és la relació entre el contingut i l'abast dels conceptes en termes de quantitat l'un a l' altre ?

A. Com més gran sigui el grau de Termini , menor és el seu contingut, i viceversa.

Per exemple en la mesura el concepte d'home és més gran que la circumferència de la paraula Negres, ja que hi ha encara persones en els termes, excepte els negres contenen molts altres tipus de persones , però, és el contingut del concepte Els negres ha de ser major que la de la concepció de l'home , per al negre a més d'altres característiques d'un home , fins i tot el negre Color de la pell , els cabells llanut i proporcionar així. De la mateixa manera, l'extensió del concepte Xifra superior als triangles de la paraula, ja que conté entre ells, o es pot demanar com una característica no només de tots els Triangles quadrats, sinó també , pentàgons , forma rodona, etc D'altra banda és el contingut del concepte del triangle és major que la del concepte La figura, ja que conté tancats , a més de la funció dels límits L'espai, que pertany a la figura , fins als que aquests límits format per tres línies, amb molts altres , que es deriven d'ella. - La raó d'aquesta relació entre el volum i el contingut d'un Concepte és que quan diverses característiques en el contingut un concepte pren totes aquestes coses sobre la mida de la mateixa ha de ser exclòs, que no pertany a aquesta funció. Si un, per exemple, en la concepció de l'home i la característica de la blanca La pintura en , de manera que la major quantitat del seu contingut, seria aquest home concepte ja no relacionats amb els negres pot ser, i per llavors ja exclou del concepte, disminuiria en la mesura de la mateixa.

F. El que és simple i complex Paraules, paraules i conceptes comuns ?

A. Un concepte simple (simple Nòtion) és aquella el contingut és tan petita que només compta amb un únic Característiques del Producte, i en què estava en cap anàlisi en diversos Execució pot descompondre , un compost (no. composita) D'altra banda , és una d'elles, quan aquesta descomposició en diverses característiques o Les actuacions tenen lloc encara. De l'anterior es dedueix que senzilla Termes proporcional a la mesura del ha de tenir. Un sol terme (Nòtion individualista) És una Concepte l'extensió és tan petita que no va ingressar Execució més acords entre ells, un general o comú ( No universalis) , però, entre les imatges fixes s'inclouen. termes individuals tenen relativament més gran Ha contingut.

F. Quins són exemples que il lustren això?

A. El concepte de ser és un simple Terme que no és simplement analitzar diverses característiques en pot, però només per la seva buit, té la més àmplia Àmbit d'aplicació: Com que pot accedir a totes les coses característica de ser o l'existència .

Relacionar El concepte de moviment ja és un compost : per potser les característiques del canvi de l'ésser temporal i Räumlichsein difereixen , com un moviment en l'avanç del temps és el canvi territorial. El moviment també ha estat un menor grau , perquè no pot referir-se a totes les coses com una característica . - Un sol concepte és el concepte d'una naturalesa específica , per exemple, 01:00 específica de la planta , els animals específics, però per què no No s'ha de confondre amb una opinió , perquè no directament en relació amb l'únic objecte és , no per la seva immediata Efecte sobre els sentits , però només indirectament en l'enteniment , Vincular les seves característiques individuals es crea. Un terme comú és un terme que pot referir-se a objectes diferents.

F. Quina és l'espècie i en termes genèrics ?

A. Ambdós termes es refereixen a la Àmbit d'aplicació de l'article. Un concepte d'espècie (specialis Nòtion) És la que l'únic individual conté en si mateix, un genèric o Gènere termini (generalis Nòtion) , però, un concepte que en espècies conté entre si. Així, el lliri de termini és un concepte d'espècie : per seu àmbit d'aplicació inclou només les coses individuals , que tot individu Lliris entre si, mentre que la planta de termini és un terme genèric ; ja que és l'espècie - lliri , rosa, clavell , etc conté entre si. Els conceptes genèrics es divideixen en inferiors i superiors. És a dir termes més genèrics no podran en un nou conceptes genèrics diferents ser incloses , i això és perquè el terme genèric d'alt ; a continuació, l'insecte paraules genèriques , peix , aus, etc , sota la superior animals genèrica per a ser entès, i els conceptes genèrics d'animals i Vegetals en virtut de l'encara més gran: La criatura orgànica. - El més alt Terme genèric és el que tots els termes genèrics altres entre si conté, i té per tant el major grau , però tenen els més baixos continguts de manera que en tots els objectes possibles es podria obtenir com una característica , per tant , resumir entre si. No obstant això denominen , respectivament , el més alt en termes genèrics inclosos els que només en un nombre específic de les coses altes. Així, per totes les carreres individuals de l'home concepte , el gènere suprem, tot i que en realitat es referien com un ésser orgànic estands.

F. Com que els científics a identificar la part baixa i les classes altes ?

A. El gènere , la primera de diverses conté les classes baixes entre si , l'ordre es diu , més Ordenances conté entre si , la classe i el nombre de classes sota abstencions , un regne de la natura.

F. Quins són Zwischengattungen , juntament Gèneres i espècies eliminat ?

A. Zwischengattungen (els mitjans de comunicació gèneres) són aquells que superen l'un , però menor que l'altre La classe ha de ser celebrada entre ells així. Per exemple Tree és una Zwischengattung entre els arbres fruiters i les plantes , perquè és més alt que el gènere d'arbres fruiters , més baixa que les espècies de plantes, que conté que entre ells mateixos , en virtut que ell mateix està inclòs. - Les espècies en d'una espècie s'anomena directament per als propers (gènere proximum) , Però la virtut de

la qual només indirectament, per Zwischengattungen , és una distància (remotum gènere).

F. Què és la subordinació i Nomenament dels conceptes ?

A. Subordinat conceptes (notion subordinatae) són els que s'inclouen en un concepte diferent. Així , per exemple els conceptes d'aus , peixos , animals subordinats al concepte. Per tant, totes les espècies dels gèneres i totes les classes baixes subordinat al superior. El terme , que està subordinada a l'altra , més baixa o més a prop (inferior s. angustior) , Però el que la conté, entre altres a la part superior o més (s. superior latior) . L'home és , doncs, un termini d'un augment que els negres i els calmucs ; Planta un arbre , i més alt que la col de cabdell . Els termes més alt, la de baix tot. Diputat de termes (no. coordinatae) són els que contenen al mateix temps, o en virtut d'un tercer mandat es . dg insectes i els peixos són conceptes associats , perquè tots dos són « animal » inclou , foliar i radicular Auxiliar Termes , ja que estan inclosos en la definició de la planta. Els successius Auxiliar Els termes no poden ser subordinats l'un a l' altre , i viceversa. Segons els termes Adjunt són gèneres o espècies , se'ls anomena Nebengattungen o subtipus . Així, els rosegadors i remugants Nebengattungen animals, ratolins, rates, sub - art . - El més llarg termini és també la major terme genèric , té la major escala , pot estar subordinat a un altre, ni la Mesa d'entre , però ha tots subordinats a ells mateixos .

F. Què lleis s'apliquen respecte a la conceptes de major i menor ?

A. El que pertany als termes superiors contràries al que també és contrari a tot o sota menor conceptes expressats en peu , o en cas contrari , el que la totalitat Esfera d'un concepte pertany o contradiu , és a dir contradictòria a totes les parts d'aquesta esfera . A més , el que tots els termes més baixos pertany o conflictes , que també és contrari a , o més dels seus L'article . Els resultats de la primera llei , del conjunt de contínua Igualtat elaborat conclusió que el que les característiques d'un Termini s'aplicarà, també s'ha d'aplicar el concepte en si : per a la major Termini és simplement un que conté tots els menors entre si, i per tant com una característica en ells han de ser coberts. El una altra llei sorgeix del fet que el terme superior només mitjançant la vinculació de les característiques comunes dels seus termes inferiors Sorgeix , per tant , el que és comú a tots els termes més baixos, són necessàries en els termes més alts també ho seran. - Per cert es pot Moltes de les funcions es troben en els termes inferiors als superiors no jugar , perquè només per la seva mida més petit és el seu contingut més gran.

Capítol Sis De la qualitat dels termes F. Què és la qualitat dels termes en compte ?

A. El grau de consciència, amb la qual que es creu en un concepte d'idees relacionades. Acord distinció és clara , clara , detallada i completa o termes absoluts.

F. Quina és la claredat (claritas) un concepte ?

A. En aquest grau de consciència de la Característiques d'un concepte en virtut del qual un és capaç , el seu El tema d'altres objectes per a distingir a tots. Segons el nombre de coses , dels quals l'objecte del concepte Es poden distingir , grans o petits, depenent també la claredat del concepte de fer-les més grans o més petits. El contrari una definició clara és un fosc (no. fosca) . Així , molts La gent només nocions fosques del que és , la filosofia , quina és la lògica ; ells saben que la ciència no pertany a diferir dels altres. Fent un concepte clarament cridat a desenvolupar.

F. El que està clar (perspicuitas) els conceptes ?

A. Aquest grau de consciència les característiques d'un concepte en virtut del qual un és capaç de precisió aquestes característiques per a distingir els uns dels altres . La claredat d'un Concept és, per tant , res més que la claredat de les seves característiques i també té diversos graus. El contrari de la distinció és la indistinció (imperspicuitas) Quina és la confusió (Confuci) Es diu quan les característiques d'un concepte no determinarà una vegada, però pot un de l'altre . Cal definir clarament tant les necessitats Encara no està clar que sigui. Així que puc al mateix temps la filosofia de l'altra Els estudis difereixen prou com per saber , però potser no especifica les característiques que constitueixen l'essència de la filosofia, perquè No puc separar i distingir blanc. En aquest cas Tinc un senzill i una idea clara de la filosofia. - A la inversa , però, ha de ser sempre un concepte clar clar : Per Els termes poden ser només a través de la consciència de les diverses característiques els distingeixen , i la consciència es tracta en el clar necessita encara més que la mera claredat.

F. En què relacions poden ser la claredat considerar les condicions?

A. La claredat d'un concepte pot es refereixen tant al contingut i en la mesura d'un terme . Aquells que diuen que la claredat intensiva i analítica, es produeix mitjançant l'anàlisi d'un terme en les característiques del qual es compon i el seu desenvolupament , els quals, el claredat extensiva o sintètiques, distingint la part baixa Els conceptes , s'inclouen en la superior . Això passa per les observacions, que el resultat de les divisions. Per descomptat , el terme de la filosofia de quedar ben clar per a mi, així que potser distingible de totes les altres ciències vaig fer, volia, sinó també que ell em clara, extensa i intensa ; Jo respecte la seva escala , les diverses ciències un intent de diferenciar que s'inclouen en el terme filosofia; Així que primer de tota la filosofia teòrica i pràctica ha de em va dir que ser encara més àmpliament , jo pel teòric Filosofia de la lògica, la metafísica i l'estètica en una pràctica de distingir de la jurisprudència que la doctrina moral i religiosa millor de mi, unitat a la claredat encara més , seria I en cadascuna de les ciències de nou a la part pura de l'aplicada d'aspecte distingit , i així successivament, d'aquesta manera seria la filosofia extensa o fibres sintètiques o ho fan clara divisió. Això em Però la filosofia analítica termini intensa o clara seria, em ficar-lo en les seves característiques , que la La filosofia és una ciència i que dels fonaments últims i de recerca del coneixement humà i l'activitat. En per obtenir un grau encara més gran de la claredat intensa, es Miro als conceptes de la ciència , el coneixement , l'activitat , la raó , el propòsit analitzar de nou , i així continuar sempre per la dissecció un major grau de claredat, porta'm el concepte cada vegada més . Expliqueu - Paraules simples poden claredat no intens, tot i la claredat de tenir el següent : l'absència d'una varietat de característiques

contenen dins de si mateix , de manera que poden els conceptes simples, com la de ser , no explica : termes individuals no poden, per molt amplis Per obtenir una major claredat, perquè no tenen varietat de coses sota es va abstenir , i no poden, per tant dividit. - La claredat , d'aquí s'ha esmentat, és la lògica, intel lectual o discursiva, a diferència del sensual o estètic, que un Anschaulichmachen del que es va presentar, en general, , És per exemple , com ara en aquest llibre sovint passa.

F. Quin és el detall integritat o perfecció dels termes ?

A. Tots dos són més alts graus de claredat . El detall consisteix en un concepte que està en aquest El grau de consciència de les seves característiques en virtut dels quals un de cada És capaç, per analitzar aquestes mateixes característiques de nou, per tant , al La claredat de les característiques pròpies tant en els exemples anteriors , el terme Filosofia dissecat en detalls pel que fa al seu àmbit d'aplicació . Com continuem la dissecció de les característiques d'un concepte cada vegada més pot, de manera que el detall té els seus graus. El més alt Nivell de detall és la lògica o la integritat La perfecció dels termes , que es produeix quan una banda, prosseguint L'anàlisi ha arribat a tals termes no són més disseccionar sortir , pel que fa al contingut fàcilment, com en la mesura en termes individuals.

Capítol Set De la relació i la modalitat dels termes F. Quina és la relació dels conceptes ?

A. En les disposicions dels termes que els proporcionen només pel que fa a altres conceptes, pel que en la relació mútua entre ells. Aquesta relació pot ara ser de naturalesa llits: es refereix a la uniformitat i Diferència, l'humor i el conflicte , l'interior i l'exterior, matèria i la forma de l'article.

F. Què termes s'anomenen idèntics o idèntics ?

A. Com totes les característiques de cada tenen en comú. - Termes similars o relacionats (no. cognata) són aquells que, encara que no tots, però un munt de característiques en comú. diferents termes signifiquen en termes de característiques que les fan no són comuns. - Condicions que són idèntics o per complet, També significa intercanviar conceptes , perquè posen una arbitrària la quota d'altres pot. Pot termes només en la mesura més , O bé pot qualificar de diferents persones, o pel mateix La gent en diferents moments , o com les característiques de diferents coses pensar , perquè en cas contrari només un i el mateix concepte . Realitza F. Què és unànime i conceptes contradictoris ?

A. Unànime (concordant , convenient) són els que estan en la presentació d'un objecte , juntament es poden combinar . En cas contrari, són oposades o contradictòries nomenat en el sentit ampli. L'oposició pot ara, ja sigui directe o indirectament mantinguts . En el primer cas se l'anomena pura completat o l'oposició (oppositio contradictòria, diametralis s. per simplicitat negationem) , I el contrari d'aquesta manera Expressions : en conflicte, contradictòries , negatives , o

directament gairebé termes oposats. Té lloc quan un dels oposats Condicions conté simplement una negació del que l'altre Termini s'ha establert. Per conceptes directament oposats (no. Contrària , art Contrari Oppositae , Oppositae per alterius posició) que es diu també s'oposa contrari , positiu o indirectament ascensors un dels altres no per mera negació, però fins i tot a través de les seves pròpies característiques positives. va trobar a partir de conceptes contradictoris una sola vegada en lloc de dos, i un que cada objecte ha de establir per llei l'exclusió del Medi. Al limitar-se a conceptes en conflicte pot tenir lloc més de dos, i es pot imaginar sense la totalitat d'un objecte.

F. Quins són exemples per il lustrar de l'anterior ?

A. Ronda i els termes blanc són unànimes ; perquè es fonen en cada actuació , quan miro a una Penseu en les coses , així que això no impedeix en el més mínim que Crec que tan sols ho saben. Voltes i voltes, però no o blancs i no blancs , són contradictòries, o directament oposada Conceptes causa d'una gairebé negatiu, el que els altres conjunts, es pot només un de dos en un i el pensament la mateixa idea ser , pensar de distància, no poden ser totes dues alhora. Rodó i quadrat o trist i feliç són conceptes contradictoris , ja que, una cosa que em quedo assegut com puc evitar que no és al mateix temps es pot establir com un quadrat , el mateix cas és amb trist i feliç.

F. Quin és l'interior i exterior un concepte ?

A. L'interior consta d'una clàusula de la seva característiques essencials , l'exterior en la seva extra - essencial , però, les textures com (afeccions) O de les relacions (Relation) Són . Escoltat fins a l'interior d'un animal ; que és un ésser orgànic que està lliure de ser arbitràries es va moure , i la seva dieta del lliure albir està buscant, a l'exterior En canvi , « animal » és la marca de quatre metres, o la vida al país.

F. Què és la matèria i la forma els conceptes ?

A. La qüestió de concepte en els Idees que estan vinculats per la mateixa unitat a què Forma, però en el camí de la seva connexió . Des de la lògica que que està representat per les paraules , més enllà , és una un examen més detingut dels conceptes no de la matèria en el mateix.

Capítol Vuit De les resolucions judicials en general F. Què és una sentència ?

A. Un error (judicium) És determinar de la relació o la relació entre representacions donades es porta a terme, i s'expressa en paraules , una frase ( Proposicional , enuntiatio) . Dic, per exemple L'home és mortal ; Jo aquí determinar la relació entre l'home i la mortalitat i jutge també.

F. Què es pot distingir en cada frase ?

A. Matèria i forma. La qüestió de l'apel lació a saber , que les idees entre les quals una és la Relació amb el pensament, com abans els éssers humans i la mortalitat, però

la forma de la és la forma en què la relació entre aquestes idees es destina . La lògica es veu en la naturalesa de la matèria de les sentències totalment de Denklehre formal i considerar com merament la forma de la mateixa .

F. En quins aspectes , manté una de les sentències per ser considerat per tal de familiaritzar-se amb la seva forma ?

A. Mesura que els conceptes quant a la seva quantitat, Qualitat , relació i modalitat.

La quantitat que es calcularà l'abast del subjecte en una oració , la qualitat de la natura del predicat , la relació entre la naturalesa del mateix enllaç a un veredicte gegebnen idees, i la modalitat de la Relació en què les sentències de les nostres facultats cognitives estand. La majoria és la relació adequada quan es mira a les sentències per establir les bases.

F. Com distingir les sentències en relació amb la seva relació ?

A. En categòric , hipotètic i disjuntiu .

Capítol Nou Dels judicis categòrics F. Què és un categòric Judici Final ?

A. Una fallada categòric ( liquidació de cas ) és aquell en què el terme com un ( a favor o en negatiu ) Característiques és vinculat als altres. Aquests judicis són sovint anomenats les sentències en general. El cas anterior : l'home és mortal , és una categòrica , perquè la taxa de mortalitat a llarg termini és la funció basat en el concepte home. Tots els judicis , ni tan sols categòricament són, són , almenys, integrat per categòriques , i vinculació peculiar que per anar fins a la hipotètica i els judicis disjuntius a terme. La quantitat i qualitat refereix en primer lloc de les sentències només sobre la categòrica .

F. Què és un subjecte, predicat i la còpula en una frase categòrica ?

A. Assumpte diu aquesta idea , perquè l'altre està disponible com una característica ; predicat , sinó que, que es relaciona amb el tema com una característica . Així que dalt és el subjecte humà, mortal és el predicat . El tema és en general en una oració prefixat , sinó que també pot, sense canviar alguna cosa en la seva naturalesa es col loca darrere del predicat , per exemple Mortal és l'home, on significa el moviment és el cessionari . La còpula o Verbindungswörtchen en judicis categòrics realment no és més que la paraula , Encara que sovint només contenen ocult en ells. Per exemple la frase : L'home és intel ligent, és lògicament desenvolupats , l'home és una ment tenint. - Sovint , còpula i predicat en una paraula fusionada . Per exemple l'home proposa, que és tant com l'home és un pensament . Algunes frases semblen no tenir cap tema , per exemple el tro , la pluja . No obstant això, un ha de aquí el predicat imaginar associat amb almenys un tema vague . Tal Les oracions es diu lògica imperfecta .

F. Quant formes categòric veredicte es Es termes de quantitat ?

A. Tres . És a dir , el predicat és connectats ja sigui amb un sol tema , o amb molts

temes un cert tipus, o tots els temes d'una certa classe en el primer En cas que significa una sola frase o individuals , en el segon especials o de partícules , el tercer un general o universal. Guttenberg va inventar la impremta és una sola frase ; moltes persones viuen la meitat del menjar, un especial , tots els animals són irraonable , un general . Els senyals de que l'abast de l'assignatura Mostra per a cada un d'aquests judicis són els pronoms , una, la mateixa , etc, per l'especial : algunes, alguns, molts, nombre, etc , per a general : tot, tot , tot, etc Designat Les sentències són aquells en què el tema d'un dibuix a escala d'aquest tipus de té, sense marques, on es troba.

Algunes sentències (Jud . determinata) anomenats els judicis generals i particulars , per temps indefinit (indeterminat) el particular .

F. Quant formes categòric veredicte es Es termes de qualitat ?

A. També tres : a favor o en afirmativa , negatiu o negatiu i l'infinit , el que limita o restrictives. En les oracions afirmatives , el predicat tan real en el contingut del tema pres , o, equivalentment , el subjecte com en el Esfera o extensió del predicat va portar presentar a els judicis negatius és el tema fora de l'esfera pensar en el predicat , és en l'infinit en l'àmbit un concepte que està fora de l'esfera d'un altre, estableix, o el que és el mateix, és per la negació d'un caràcter altre en el contingut del conjunt de subjectes .

F. Quins són exemples d'això ?

A. oracions afirmatives són : el lleó és fort , la planta és de color verd , perquè en ambdós casos, la Sense perjudici de l'esfera o l'abast de la fècula de predicats , i el color verd, o característiques com en el contingut dels termes Lleó i vegetals incloses.

Els judicis negatius en contra són : El Oro no és blanc , no el Sol gira al voltant de la terra, perquè aquí és el tema de l'àmbit d'aplicació del predicat o el predicat de Contingut del tema impossible. resolucions limitadores són : " l'home L'ànima és immortal , el vestit està danyat. Aquí et porto el tema de la negació de la mortalitat en l'àmbit de l'eterna La vida, el vestit per la negació dels danys en l'esfera de totalitat. El veredicte limitativa està lluny de ser negatiu distingits , com en el primer, el tema de l'esfera d'una discriminació positiva Característica exclosa, però no en l'àmbit d'un altre afirmativa Característiques portat , però aquest només per l'exclusió de l'esfera d'un caràcter en sentit afirmatiu altre afirmativa s'estableix.

F. Quins són a curt termini, es té la categòrica Resolucions judicials en termes de quantitat i qualitat determinada ?

A. Van ser els primers quatre vocals coneguda , de manera que A i també un general afirmativa , E un general i al mateix temps, negar , jo és una especial i positiva , alhora , O és una especial i al mateix temps , expressar un judici negatiu. Per tant del vers llatí : Aser A, E negació set universalitat ambó ; Assarit I, O negació set particulariter ambó .

Les sentències limitadora i individuals que aquí es queden fora de tots, perquè les conclusions per les quals aquestes breus Bezeichnungsart es selecciona , les sentències individuals de la general i limitadora de la afirmativament a ser igual de valorats : Exemples d'aquest Bezeichnungsart són els següents :

A. Tots els animals són éssers orgànics.

E. Cap animal pot viure sense aliments.

I. Algunes persones se'ls ensenya .

O. Moltes persones no se'ls ensenya .

F. Quina és la modalitat de la categòrica va prendre nota de les resolucions judicials ?

A. També assigna un veredicte de tres formes : la problemàtica, i asertórico apodíctica . En els primers la relació entre el subjecte i el predicat més simple possible, presentat presentat, en l'altre i se succeeixen realment ; en el tercer va fer necessari. Exemples de la problemàtica Les sentències són: La vida de l'home pot prendre més de cent anys ; Probablement la guerra esclatarà aviat , des asertórico : La vida és curt , la guerra ha esclatat d' apodíctica : L'home ha de ; Sortir de la guerra ha de morir .

F. Estar bé , altres essencials Les diferències, excepte en termes de quantitat , qualitat i descobreix esmentar modalitat, en la forma categòrica veredicte ?

A. Les principals formes de categòric Les sentències són molt esgotada per aquests enfocaments. En aquest sentit, No obstant això , quan els judicis expressats en paraules , així que a bon preu ser, encara es poden distingir les diferents formes en elles, que representada pel següent esquema pot ser. Les tarifes són les següents : Una de les formes ) (Propositiones simplicitat) 2 reunits ) (prop . Compostes) a ) sembla compostos 01:00) Les taxes de connexió β) Vergleichungssätze b ) Ocults compostos 01:00) Ausschließungssätze a) exclusivament en el sentit estricte b ) exzeptiv β) Les taxes de reducció a) restrictiva en el sentit estricte b ) reduplicativa .

F. Com ho simple els tipus de compostos ?

A. Un joc és simple, en què el subjecte tant el predicat simple consisteix en un terme principal, encara que els conceptes de subjecte i predicat no són fàcils, i la proposició és universal o particularistes , mentre que si el subjecte o predicat o ambdues ocasions , la taxa es complica , perquè Bàsicament consisteix en diverses oracions , per què ell era també exponibel en el sentit ampli es diu , i és la composició d'un exponibel ocult, en el sentit estricte.

F. Quins són exemples d'això ?

A. oracions simples : El nen està dòcil , i la gent estima el plaer. Un compost Oració

és : La gent i els animals són éssers vius , de veritat es tracta de les dues oracions : les persones són éssers vius ; Els animals són éssers vius. També : El vidre és fràgil i transparent , és a dir , lògicament desenvolupats : El vidre és fràgil ; El vidre és transparent.

F. El que un enllaç o oracions copulatives i la composició o frases comparatiu en el qual una sembla ser la accions compost ?

A. En les oracions copulatives més Els subjectes o predicats unides entre si, en la comparativa una cosa és una característica atribuïda a un grau més alt que un altres.

Exemples d'oracions copulatives en la resposta anterior a continuació, les taxes comparatives són : El tigre és cruel que el lleó , el nen és més feble que l'home aquests tipus desenvolupats es diria : El lleó és cruel ; El Tigre és encara més cruel .

L'home té un cert grau de força ; El nen té un menor grau de força.

F. Què és Ausschließungssätzen o exclusius i els tipus de limitació o restricció ?

A. Exclusiu exclusiva o en altres Sentit són les frases en les quals una exclusió general i restrictiu en el sentit ampli en què hi hagi una restricció en tots els es produeix. Si el tema amb ell , l'exclusió de tots els altres coses similars serà una cosa reiterada , el moviment està exclusivament en sentit estricte , sinó quan el subjecte només a l'exclusió d'un certa part d'ella és una cosa reiterada , la taxa de exzeptiv ; com un conjunt de restrictives per se , si la restricció es fa una barreja especial ; compte si reduplicativa es va limitar a expressar per una recurrència .

F. Quins són exemples d'això ?

A. Exclusiu en el sentit estricte són les frases : El cucut deixa només els seus ocells neixen dels altres ; Només les flors tenen llavors sense cobrir. La taxa d'aquest últim plenament desenvolupats tanta calor , moltes flors no hagin estat cobertes , que són llavor , que està , la resta no són llavor , que està . les taxes de Exzeptive són : els grecs es van ocupar molt de les belles arts, excepte els lacedemonis . Les caminades són agradables , llevat amb mal temps. Restrictives en el sentit estricte : les ciències, tractada com l'adquisició de branques que no poden prosperar. Els diners com a mitjà per a fins bons té un gran valor. Reduplitative taxes són les següents : El general , com a comandant ha de ser estricte. La cobdícia, l'avarícia , com és Sempre la culpa. A les proposicions que són restrictives en el sentit estricte, expressa que s'ha dit només s'apliquen en alguns aspectes ha . Per reduplicativa proposicions, però, que la paraula que es repeteix, en la seva més veritable , més importància fonamental tenir és el que pot explicar els exemples.

Capítol Deu De la identitat, la subordinació , l'oposició i la inversió de judicis categòrics F. El que es diuen sentències idèntiques o igualment vàlids (Idèntica , aequipollentia)?

A. Aquelles en què fons i forma de la mateixa es . La similitud es pot per tant les sentències només es diferencien en què ser descrit amb paraules diferents, tan diferents tipus de , La mesura en que aquestes representin o per persones diferents o

diferents Els temps estan previstos .

F. Què és la subordinació de la Resolucions judicials ?

A. Resolucions judicials en què el subjecte i el predicat conceptes similars presents tant en el camí, però en el qual l'abast de l'assignatura és major que en l'altre , anomenat un subordinat (subalterna) , I aquest és la frase una, en què el tema de la definició més precisa , és la subordinació (subalternans) ; però que, en la que sigui menor , el nen (subalternatum) . Per tant , subordinat a les frases següents : 1) Els europeus són vestits, i 2) Els alemanys estan vestits, 3) Els saxons es vesteixen .

Europeus és un concepte més ampli que els alemanys, perquè són contenen ell , per tant , quan va a) i 2) es comparen , 1) la subordinar , 2) el veredicte del nen. D'altra banda, si 2) i 3) en comparació ser, és 2), la subordinació i 3) el nen, perquè el terme L'alemany és el tema més enllà dels saxons de l'assignatura. - Després de sobre de la llei, que el que pertany al major termini També ha de jugar -hi tot el conjunt inferior, va causar la Subordinar la veritat de l'apel lació de l'infant.

F. El que ho fa. un a la unànime i sentències contrari ?

A. judicis per unanimitat (consentientia) són els que tots dos poden ser considerats com a veritables al mateix temps , el contrari No obstant això, ni entrar en conflicte (opposite , repugnantia) Aquells dels quals un reixat el que l'altre és, per tant , només un d'ells com veritables ser pensat . L'oposició dels judicis pot ara , d'acord amb els termes d'una immediata, directa, de confrontació , o ser indirecte, indirecte, contradictori . Acusatori , és llavors , si en una frase , res passa , com la negació de que es va establir en la sentència d'un altre tipus; contrari , però, si mitjançant l'establiment de Una mica d'una decisió ( no per mera negació ) , el que es va establir en el veredicte diferent, queda derogada .

F. Quins són exemples d'això ?

A. decisions per unanimitat són : l'home estima la vida : L'home és mortal . Just davant : Gent és mortal , l'home no és mortal . Al contrari : aquesta casa en la seva totalitat de pedra, aquesta casa és tota de fusta. - Just davant Les sentències són només dos possibles cada vegada, i un dels quals ha és veritat , si no cada un per si ja conté una contradicció. Podria ser per exemple les sentències de l'ànima és mortal quadrats, l'ànima quadrada no és mortal , cap d'ells , ja que aquesta Noció d'una ànima quadrada és contradictòria en si mateixa , en contra Les sentències poden pensar més de dos, sense necessitat d'ella ha de ser cert.

F. Què són els judicis subcontractació ?

A. Tals, dels quals s'afirma sobretot el que l'altre , és a dir , sobretot en negatiu (, I i O ), com Alguns animals són carnívors, i alguns animals no són carnívores , o la majoria Els animals tenen peus alguns animals no tenen peus. Es veu fàcilment que els judicis subcontractació tant pot ser veritat.

F. Quina és la inversió (conversió) les tarifes ?

A. invertir una frase vol dir : El predicat destacant el subjecte i el subjecte amb el predicat . Aquesta inversió Ara es pot fer de tres maneres : 1) simplicité ( Pur o sense canvis ) , si la quantitat i qualitat per invertir Crida a seguir sent els mateixos , 2) peraccidensSi l' Quantitat de la sentència i 3) per contraposició, si la Qualitat de la

sentència es modifica. La frase amb la qual un fa el canvi és , en els dos primers casos al revés o conversumAquella en la qual es transforma la marxa enrere i convertidors. Quan és la contraposició el primer error , el contraponierte , l'altre el contraponierende .

F. Quins són exemples d'això ?

A. Rein viceversa : Cap animal és raonable ; cap persona raonable és un animal ; Alguns afortunats són virtuosos ; alguns són virtuosos feliç. ( En general : No A és B i no B és A. Alguns A són B , B són alguns A. ) Per accidens viceversa : Totes les plantes són éssers vius, i alguns orgànics La naturalesa , les plantes , tots els gats són carnívors , alguns són depredadors Cats . ( General : Tot A és B, B és cert A. ) En contraposició viceversa són : Tots els homes són mortals, i ningú és immortal L'home , tots els animals estan vius , no Nichtlebendiges és un animal . (General : Tot A és B i no B no és A. ) Capítol XI Dels judicis hipotètics i disjuntius F. Què és un veredicte hipotètica Conseqüència ( sentència ) ?

A. L'assumpte de la sentència hipotètica consta de dos judicis categòrics , la forma i l'essència Però el mateix és que com aquests dos judicis categòrics Causa i efecte estan relacionats entre ells. Exemples de hipotètics Les sentències són : si els planetes es mouen al voltant del sol, per la qual cosa és la seva Aparentment , només descans, a més, si la persona té raó , ell també. En tots dos exemples , conté la primera frase de la raó categòrica Per què l'altra està establert , aquest últim es realitza de forma com a conseqüència a considerar la primera.

F. Què és diferent en l'hipotètic Resolucions judicials ?

A. L'antecedent ( primer terme , condició , hipòtesi , relació, condició, prius antecedens membrum s.) , què que constitueix una idea bàsica del Judici , i el conseqüent (el segon terme, el condicional , tesi, rationatum , consequens membrum posterior s.) que conté la inferència que l'antecedent . El veredicte també : Si l'home és virtuós , té una bona consciència , és la primera Ajust de l' antecedent , el segon el conseqüent . Es pot, però, també el conseqüent primera marca , per exemple, L'home té la consciència tranquil si virtuós És a dir, això només canvia la forma de la taxa ( expressat en paraules Per sobre ), però no la de la pròpia sentència fora. Les partícules, en cas afirmatiu , que serveixen per descriure la forma de la sentència hipotètica 1) voluntat consecutivae particulae esmentats.

1)

No s'ha de creure en la paraula, en cas afirmatiu , la forma mateixa són, únicament serveixen per indicar el mateix.

F. Què més o menys per la hipotètica va prendre nota de les resolucions judicials ?

A. Sobre la naturalesa de la categòrica Les sentències que constitueixen el teixit de la hipotètica , venuts per separat, en general, positives o negatives , etc , està en el punt de vista lògic els judicis hipotètics no es té en compte , perquè la lògica considerat tan

sols la forma de resolucions judicials , que en l'hipotètic en particular la vinculació dels dos categòrics Sentències existeix i és tot el mateix, encara que la categòrica Resolucions judicials , en si mateix , seria molt diferent , és suficient per tal de per prendre una decisió hipotètica que, com a causa i efecte que es relacionen entre si, i aquesta relació explica tot just es . - En l'hipotètic es compon de més de dues frases , es tracta d'un compost , per exemple, Si la gent virtuosa sempre feliç i el vici sempre eren infeliços , seria cap mèrit a practicar la virtut i el vici evitar.

F. Quina és l'essència d'una disjuntiva L'oració ( Entgegensetzungsurteils ) ?

A. Si es va determinar que diversos presenten unes característiques oposades a l'exclusió de calgui fer es basa en un concepte, sense especificar , però, que, va precipitar una frase disjuntiva . Exemples de disjuntiva Sentències : El plaer és un bé permès o no permès; Aquest home és o un alemany o un anglès o un francès . Aquí he determinat que és molt el que contrari de les característiques, Alemany , Anglès , Francès ( Ells s'oposen a la indirecta o el contrari ) a un home ha de proporcionar , no el que , també està indicat per la frase , que es pren un cop a la funció del concepte de realitat després l'altre ha de ser exclòs , que em veig a la La gent no sap si realment pensar com un anglès , fins i tot però, al mateix temps a pensar en com el francès , que en tot cas , en virtut de la naturalesa contradictòria dels termes no seria possible.

F. El que és més disjuntiva de les sentències en termes de matèria i forma fer un comentari ?

A. El material consisteix en els judicis disjuntius en realitat es compon de diversos oposats judicis categòrics . El fet de troba predicats oposats anomenats membres de separació (membrana disjuncta) Així com la part superior alemanys , britànics , Francès són. La relació entre els membres d'una separació, després de les quals un dels quals haurà de ser l'element real de l'objecte avaluat constitueix la forma de la sentència disjuntiva i està determinada per les partícules ja sigui, o (disjunctivae particulae) I probablement només la mateixa, o anomenat . Els membres de separació pot que s'oposa directament, en els llocs permesos i no permesos, o indirectament , com l'alemany , francès, anglès , en el primer cas es només hi ha dues parts separades, que el passat pot haver diversos.

F. Què hi ha en termes de Modalitat dels judicis hipotètics i disjuntius te'n recordes?

A. Les seves peces es fan de forma individual problemàtica ; però en general considerats per les seves formes , són apodíctiques , és a dir , ells s'estableix com a necessari . En els judicis hipotètics , és a dir , ni l'antecedent creu que és necessària per a, ni el segon element ; però la combinació d'ambdós com a causa i efecte. Un d'ells és el pensament en les sentències disjuntiva , no tots els oposats individuals judicis categòrics , dels quals es compon, com necessàriament veritable , la totalitat Sentència s'estableix, però necessari encara, perquè això determina només justa, que diversos d'aquests tipus de característiques d'un dels subjectes ha de proporcionar .

Capítol Dotze De les diferències de les fallades i sentències en funció del seu Contingut2) 2)

La lògica , tot i que accepta el fet El contingut o matèria i l'origen dels errors

en la ment de, però No serà inadequat en aquest sentit molt d'això per discutir , així com en la majoria de llibres de text de la lògica passa.

F. Quina diferent d'anàlisi i judicis sintètics ?

A. Els judicis analítics són aquells en què un una característica que pensem que ja figuren en el concepte del subjecte, en això s'aplica com un predicat . Els altres es diuen sintètics. Per exemple : Els aliments utilitzats per a la conservació de les criatures és una proposta d'anàlisi, ja que en el concepte de menjar que crec que ja la característica que aquesta criatura es pot obtenir. No obstant això seria la frase : El menjar és saborosa, sintètic, perquè la característica del gust no està encara en termes d'aliments. Així també seria la frase : La llum és brillant, una analítica , perquè el punt de vista crec que ja l'inclou com una característica amb l'esplendor ; en contra : La llum és ràpid, és òbviament una proposició sintètica , perquè com el concepte de velocitat s'estén a la llum. - En oracions analítiques perquè prengui una característica del concepte del propi subjecte a terme i es connecta a ella després com un predicat ; en síntesi , agafeu-lo en un altre costat. - Tautalogisch mitjans una frase d'anàlisi, quan el subjecte com un predicat a si mateix està connectat, per exemple El pa és pa, una vida d' ésser vivent . - Es veu fàcilment que , en fer judicis analítics el nostre coneixement en realitat no es pot ampliar, ja que simplement es pot dir el que ja sabem, sinó per la mateixa atenció més en les característiques individuals d'un concepte expressat, i per tant la claredat de pensament estan sent transportats. L'abast del nostre coneixement en realitat que no pot sinó augmentar, per sintètics Fer judicis.

F. Que diferent teòrics i proposicions pràctiques ?

A. Aquestes són les poc a la improvisada del coneixement ; els que diuen alguna cosa als improvisats d'acció.

F. Quins són indemostrables i demostrables Tarifes ?

A. Els primers són immediatament certes, és a dir, aquells la veritat no es deriva d'altres proposicions demostrat () pot ser, però és evident per si mateix . Els altres són indirectament determinats, és a dir, els derivats d'altres proposicions la veritat pot i ha .

F. Quina és la política ?

A. Principi , axioma o principi és un només alguns proposició teòrica, per tant , l'altre per a no es poden derivar , però sí serveix per a derivar altres proposicions. Per tant , les lleis esmentades del pensament, de l'oposició, la principis universals d'igualtat i així successivament. Exemples de principis de les matemàtiques que inclouen dues línies rectes , sense espai ; Va afegir que igual a igual , el mateix allà.

F. Què és un postulat ?

A. Postulat o de demanda que hi ha una pràctica Taxa , el que indica que alguna cosa ha de ser produït, i ja que immediatament determinats implica que també es produeix podria ser. Aquests postulats són els següents : entre dos punts d'una recta per dibuixar la línia, estendre una línia recta indefinidament. Ningú no pot provar que això és possible va ser ( si això no és de prova per l'experiència de la pregunta és ) , però també ho dirà que no, però que en aquestes sentències una cosa absurda es

requereix que cadascuna de la certesa immediata de la viabilitat del que es demana està molt convençut. - D'aquests Postulats en el sentit comú, per distingir les trucades Postulats de la raó pràctica, que no requereix de fer alguna cosa ; sinó més aviat , cosa que no es pot provar sense proves per creure que l'interès moral, com l'existència de Déu i la llibertat humana .

F. Què és un teorema o un teorema i Tasca o problema ?

A. La primera és una proposta teòrica , la La veritat ha de ser derivades únicament de l'altra , aquesta última una pràctica Qualifica , que determina l'execució d'una acció , dels quals només Haurà demostrar que podien ser executats. Un exemple d'un teorema és a dir , que els ángulos de qualsevol senzilla Junts conformen dos triangle rectangle, ja que només ha d'altres teoremes matemàtics han estat acreditats , un exemple d'una tasca és: un triangle equilàter fet. Un d'un problema 1) la Quaestiones . és a dir , una frase que indica el que l'esport ha de ser , 2) la resolució que la forma d'execució mostra, 3) la manifestació, que es deriva d'altres proposicions, pel que s'especifica en el procés de resolució , el Desitjat arribarà a realitzar-se. - En el cas del teorema simplement la tesi Demostració i moltes de les quals la primera frase que han de provar conté, aquesta última per demostrar la seva vàlua - a la repetició a poc, un axioma és només un sentit teòric , un postulat una només alguns proposició pràctica, un teorema indirectament , una certa o prova d'elegibilitat i en necessitat d'un teòric i Problema com una proposta pràctica. - Per tenir en compte és que aquesta i les expressions estrangeres següents Corolarium , Lemm , Escoli sovint s'utilitzen especialment en matemàtiques.

F. Què és un additiu o Corolarium , fins i tot Probablement Porisma o Consektarium diu?

A. Una frase que directament del que va precedir a la conferència es pot veure fàcilment , de manera que cap exigeix una prova detallada. D'aquesta manera vostè pot a la proposició que redreçar calçada a cada triangle dels tres ángulos d'unió de dos drets , establir com Escoli , que si un triangle és un dret o 1 obtús ( major d'un lloc adequat ) angle, els altres dos ángulos , cada un d'aguts ( menor que un dretà ) ha de ser .

F. Què és un lema ( no dogma ) o Lema ?

A. La pena privativa de la conferència en una ciència prorrogats de qualsevol altra ciència , i perquè la seva La veritat s'ha establert que ja no és només resultat dels nous.

F. Què és un Escoli o un comentari ?

A. Un conjunt de no - essencial en el context la conferència és part d'una ciència, però només en un motiu ulterior està activada , en general per explicar el que s'ofereix , més.

F. Què és una experiència Judici Final ?

A. Un la veritat en l'evidència de l'experiència, però basat en altres sentències.

Capítol Tretze Entre les conclusions, en general, i en particular la categòrica

F. Què és una conclusió (ratiocinium , sil.logisme)?

A. La derivació de la veritat d'un alambí concebut tan incert com cert atractiu d'un pensament.

F. El que distingeix a les conclusions ?

A. Matèria i forma. La matèria o Material prenguin les decisions , conformen el final, el No obstant això , la forma d'inferència consisteix en la vinculació peculiar de les resolucions judicials , en la qual la decisió com una de la veritat bàsica l'altra està establert. Aquest formulari és part de la paraula també (ergo) Indicada .

F. Què és diferent en la qüestió de la Conclusions ?

A. Els errors que la causa de la Derivat estan inclosos, perquè regularment conclusions de peu davant d'això, les premisses o supòsits (Propositiones praemissae) Se li diu , la pena , però, que la derivada conté la frase final o Conklusion (conclusions , Resolt) . Per exemple en la conclusió : Tota la gent dolenta és infeliç , Nero era una mala persona, tan infeliç era Neró , els dos primeres resolucions , els locals o premisses, aquest últim el Conklusion o l'última frase.

F. Quina és la diferència entre la forma interna i externa de les conclusions ?

A. La forma interna es refereix a la vinculació de resolucions judicials en silogismes , com era el seu objectiu en la comprensió és a dir , a l'exterior sinó en termes de les diferències la seva expressió a través de les tarifes.

F. Com distingir les inferències la seva forma interna ?

A. Segons com la primera premissa ( la Premissa major ) és una frase categòrica , hipotètica o disjuntiva és en categòrics , hipotètics i disjuntives.

F. Quins són exemples d'això ?

A. Un sil.logisme categòric és : Tots Els homes són mortals, Gai és un home , de manera que Cayo és mortal . Al bagra següent pensament : Si Sòcrates és un home, que és mortal ; Caure és un home , pel que és mortal , seria una hipotètica Conclusió i disjuntiva que seria si se li havia ocorregut : Sòcrates és mortal o sigui que no és humà, ara és un Caius L'home, pel que és mortal.

F. El que és d'una completa conclusió categòrica ?

A. Primera de tres grups principals (Propositiones) el primer dels antecedents o la regla (prop . major) Es diu ( En l'exemple anterior : Tots els homes són mortals ) , la altres de la base, o subsumpció de l'Assumpció (prop . menor d'edat) ( Cayo és un home ) , el tercer de la darrera frase (conclutio) ( Que Sòcrates és mortal ) . Aquests tres conjunts principals ara tres conceptes principals (termini) Es inclogués , a saber , dues Els conceptes , la seva relació determinada en l'última frase és el que un dels subjectes o el menor (menor termini) ; l'altre, el predicat o el terme genèric (terminal dels principals) mitjans. A més , hi ha el terme mitjà (mitjà termini) . Cada terme principal està en una conclusió categòrica completa en dues ocasions , el terme genèric ( mortal ) en els principals, i última frase en les dues ocasions com un predicat , el menor ( Gai ) i en el menor La frase final en les dues ocasions com a subjecte , i el terme mitjà ( humans ) en la major i la menor , no com subjecte, aquí com un predicat . Els noms deriven del concepte genèric i subconceptes , perquè el terme genèric en general més alt, més baix és el menor d'edat, i al final precisament,

la subordinació dels termes més estrets sota el terme general , a través de la mediació del terme mitjà, és que es deriva de la premissa major.

F. Pel qual esquema pot ser la posició els principals conceptes en una categòrica ordenada i completa Express conclusió ?

A. El terme genèric o el nom del subjecte S, el M mitjà termini , el menor o el predicat P, Així que veuen elles són les següents : M=P S=M S = P. F. Pel que la regla és vàlida les conclusions categòriques ?

A. La següent : el que la característica d'una cosa pertany o en contradicció amb que ve o en contradicció amb el que si mateix, o, el que equival a el mateix, el que pot esperar d'un gènere sencer o contradigui el contrari a totes les espècies i individus de la mateixa ; el gènere i conceptes d'espècie són de fet, com ja en el Doctrina dels termes anteriors les és evident , les característiques generals de tots els de les coses que estan sota d'ells. El sol està en l'esmentat Perdre el títol a la característica de Gai mortal , ser humà, per tant, també al propi Gai , o, en altres paraules, la funció mortal , arriba a tota l'espècie de les persones , inclòs el Gai , d'un individu d'aquest gènere. La veritat d'aquesta regla pot deriva del principi d'igualtat universal. Llatí els tenim d'aquesta manera : est nota rei ipsius Nota nota ; o quicquid de omni valet , valet de etiam quibusdam et singulis et quidquid de valet gravetat zero, ncaa de quibusdam de singulis ncaa valet (l' anomenat dictum de omni et Null), o quicquid ajuda de cambra de gènere , espècie de valet etiam repugnat quicquid genèric, repugnat speciei etiam .

F. Quins són la regla principal és la premissa major observar en les conclusions categòriques ?

A. Ha de ser universal. ( Individual Les sentències són vàlides per a les conclusions ; limitativament afirmativa mateix ) . Perquè si el preàmbul no arribi a la totalitat del terme mitjà relació no és cert , sense excepció, d'ell no pot fer-ho també La certesa en relació amb el tema , que, igual que en la mesura del terme mitjà es troba inclòs.

Podria ser per exemple la conclusió : Alguns estudiosos són pobres , Leibniz va ser un erudit , que Leibniz era pobre, malament, perquè el terme genèric és pobre aquí, no amb tot el rigor estudiós del terme mitjà, però només en una part d'ella relacionats, com la paraula indica alguns, i ara és possible que el menor de Leibniz , no és exactament s'inclouen en aquesta part , relativa a la pobresa com una característica , per tant , em surt a través d'aquest Final sense certesa absoluta que Leibniz realitat era pobre. Si jo pogués dir en contra d'ella : tots són estudiants pobres, Leibniz era un erudit , de manera que amb certesa indiscutible Per seguir que Leibniz era també pobre, perquè això és la pobresa al circumferència de l'erudit mitjà termini, en les quals una figura com Leibniz pensar, basat, per la qual cosa tindria sota les lleis anteriors, que el que pertany a les característiques d'una cosa , fins i tot la cosa en si ha de proporcionar , Leibniz explica essencials per als pobres.

F. Com ha el menor en categòrics Les inferències sembla ?

A. El menor no ha de ser negatiu , sistema ser, sinó que ha d'estar en ell la subordinació dels termes més estrets baix el terme mitjà per incloure tan real , que els termes mitjans es podria dir que joc , el més estret. Des del Premissa : Tots els homes són mortals, i el gat no és un home ; arribaria a la conclusió més que res, perquè si la mortalitat en la premissa major de la gent significativa , però llavors el gat en el menor no en l'àmbit d'aplicació del concepte de contacte humà, però el exclou, així , llavors té el que es diu l'home que no es referia a el gat , i això pot ser mortal o no, pot per concloure res al respecte de les premisses. Sembla fàcil que la impossibilitat de deduir dels locals ; segueix sent el mateix , un pot posar humana , mortal , prendre gat, termes, el que vol.

F. Quin és l'imperi de la darrera frase les conclusions categòriques ?

A. Està dirigit en relació amb la seva qualitat després de la premissa major i en termes de la seva quantitat després que el menor d'edat. Per exemple si tinc el mateix lloc : Cap animal té raó , tots els gats són animals , he ara la conclusió és negativa i universal conjunt , ja que la premissa major ( en termes de qualitat ) és negatiu, i el menor ( en termes de quantitat ) és universal. Vaig a Per tant , expressem la conclusió : Així que cap ment gat. ( No es que s'expressa en una paraula, una negació general apagat ) . Tot i que també es podia deduir dels locals : Així que s'han alguns gats no els importa , on és la particularitat frase final seria, però pel que sembla va arribar a la conclusió d'aquesta manera molt poc, gairebé però la conclusió seria un error que el vaig posar sentit afirmatiu volia : Així que tots els gats tenen ments.

F. El que està en els conceptes fonamentals de la categòrica conclusions que es poden observar ?

A. Ha de no més de tres Prengui el seu lloc i per tant ha de Mitbegriff en els principals , en el mateix Sentit es tindran en compte en el menor , en cas contrari en realitat , quatre conceptes bàsics ; són els mateixos quan s'invoca amb les mateixes dues paraules . En aquest L'assumpte és el predicat en el major , en una característica molt diferent relacionats, com és la que està subordinada a la matèria en el menor ; per tant necessita el predicat de la premissa major no és sobre el tema al La frase final que hagi de ser traslladada necessari , ja que en aquest cap manera s'ha posat en la seva esfera . Una de les conclusions no és el que aquesta regla s'observa, es diu Sofisma ambiguitatis s. amphiboliaeI sovint pot ser molt ridícul i absurd En sortir com els següents exemples : Què és fa pudor mandrosos ; Caius és mandrós , que fa pudor Caius . La rosa és una malaltia, és una flor una rosa , llavors , aquesta flor és una malaltia. Qui és dolent, ha de obtenir una referència, aquesta primavera és dolent, per la qual cosa han de En primer lloc una referència rebuda. - Pel que sembla , en el primer exemple del terme mitjà mandrós en les grans , on tant els mitjans com una descomposició d'una manera molt els sentits d'una altra índole adoptades en el menor d'edat, on tant com mandrosos significa, per la qual cosa Cayo no està en la menor en l'àmbit d'aplicació de La mandra recurs , del qual es considera la pudor característic, i això pot per tant no poden obtenir a la conclusió del Gai .

F. De quina manera les velles formes memòria memoritzar va buscar que una conclusió categòrica termes de quantitat i qualitat de la informació continguda en ell

Sentències fer si ell realment conformitat amb les lleis de la raó és?

A. Es van formar les següents paraules, en la qual el Les vocals tenen el significat donat en les sentències , és a dir , que A un general afirmativa , E expressa un judici generalment negatiu ; En particular un afirmativa , O una particular negativa.

Barbara ( tots els cossos són pesants , tots els Les pedres són el cos, també ho són totes les pedres dures. ) CElArCnt ( cap animal ha d'idiomes , tots els micos són animals , per tant , no té llenguatge dels simis ) .

Darii (tots Orgànica s'alimenta , coses a la terra és ecològic, és Alguns s'alimenten de la terra. ) Fira ( n Planta es mou amb l'arbitrarietat , alguns éssers orgànics , plantes, Així es mouen alguns éssers orgànics no arbitrari. ) La primera vocal en cada paraula expressa sempre la natura la primera premissa, la segona que de l'altra , la tercera la de l'última frase, la paraula Bàrbara mostra per tant, que en una conclusió categòrica , premissa major, premissa menor i conclusió ser tant de forma general i pot afirmativa , la paraula Celarent, que la premissa major i la conclusió general negatiu , el menor però pot ser en general positives, etc , - una conclusió categòrica no pot ser col locat en una d'aquestes quatre formes , segons la Les lleis de la lògica, formal o falsa, encara que potser el que el La frase final està inclòs; accident fos cert . Si jo per exemple exclouria : ser alimentats tots els éssers orgànics, cap pedra és una naturalesa orgànica , de manera que cap dieta de pedra, que seria No obstant això, accidentalment cert que la pedra no s'alimenta És a dir , no era en absolut fora de les premisses i la conclusió , per tant , encara que la veritat material, però no formals (a través la diferència entre el material i veritat formal introducció sd ) ; seria lògicament falsa. De fet , hi ha dos en aquesta conclusió Els errors comesos , en primer lloc, que el menor és negativa , i en segon lloc, que la conclusió no és en la seva qualitat la taxa és superior, la seqüència de vocals en aquesta conclusió un exemple a: AEE , com succeeix en qualsevol de les paraules anteriors i si volia arribar a conclusions diferents després de tal manera , a continuació, la falsedat fàcilment saltar als ulls, per exemple, Tots els homes són mortals, i que cap animal és un ésser humà, pel que no és un animal mortal. No hi ha ningú en contra de la veritat material de les premisses Té alguna cosa a dir , així que ha de ser en forma de la celebració, derivats d'ells que la conclusió és falsa de totes maneres.

Capítol XIV Dels sil · logismes hipotètics i disjuntius F. Com a part d'un hipotètic Conclusió ?

A. També tres proposicions principals , la premissa major, Base i llegir l'última frase , la primera de les quals una hipotètica La resolució es refereix. Els principals conceptes , però, o termini pot més troben en lloc de tres.

F. Quina és la regla bàsica per al conclusions hipotètiques ?

A. Si la condició o el conjunt de base és a dir , inclòs el condicionat o el resultat és

conjunt, i si el condicional o el resultat és derogada , també és la condició o raó derogada . Amèrica així : Un veritate rationis rationati ad veritatem , 1 falsitate rationati falsitatem ad rationis valet consequentia. - La validesa d'aquesta norma es basa en el principi de prou Terra en virtut del qual una connexió necessària entre la base i el seguiment es porta a terme.

F. Quin tipus de conclusions hipotètiques existeix?

A. Dues espècies, una discriminació positiva (modes ponens) i un de negatiu (modus tollens) . Després de prop de la primera classe un de la veritat de l'extremitat davantera en la cursa , el segon element de la Per exemple : Si Sòcrates és un home , ell és mortal , Cayo és ara una L'home, pel que és mortal, una per una, a prop de la falsedat de la segona part de la falsedat de l'element frontal com : Si Gai va ser un ésser superior , seria immortal ; a continuació, Sòcrates no és immortal, pel que no és un ésser superior. prop d'aquests dos tipus de resultat hipotètic, sense dir De les conclusions donades pel principi hipotètic .

F. No pots també en la falsedat de l'extremitat davantera en la premissa major hipotètica en la qual el segon element, i prop de la veritat del segon terme de l'element frontal ?

A. No, perquè pot, de fet alguna cosa veritable res de dolent , però una cosa dolenta a vegades deduir alguna cosa de veritat ser, que no és llavors a causa de la suposada raó equivocada cert, però alguns poden tenir un altre tipus de raó real. Si, per exemple la següent premissa hipotètica principals d'una inferència seria : Si totes les plantes tenen flors blanques , de manera que també té el lliri flors blanques , de manera que el primer terme seria incorrecte, ja que també Les plantes són diferents de flors blanques, però no obstant això un segon element cert deduir , ja que el blanc del lliri real Óssos de flors. Si jo fos a sortir de la falsedat de l'extremitat anterior propera a la del segon terme d'aquesta manera : Ara , no totes les plantes de flors blanques , de manera que també té el lliri blanc no Flors , per la qual cosa seria la conclusió que un pot veure fàcilment estan equivocats , i només com a mal , arribo a la conclusió, si jo la veritat de l'extremitat anterior del segon element de tal manera es va obtenir : Bé, el lliri de flors blanques , que han totes les plantes de flors blanques.

F. Què és una conclusió disjuntiva ?

A. També des d'una premissa major, premissa menor i la sentència final, el primer dels quals és un veredicte disjuntiva . Aquí, també, pot aparèixer més de tres conceptes principals.

F. Pel que la regla és vàlida les inferències disjuntiva ?

A. En el següent , que si el La separació de les extremitats en una oració disjuntiva és posat com un veritable després l'altre , que és falsa , ha de ser aixecat , i, que si la separació dels membres està disposat a ser falsa , llavors una de l'altra , ( és a dir , on en lloc de només dos enllaços separats Per trobar l'altre ) havia de ser establert com a veritat. Amèrica: Un position unius contradictòria oppositorum alterius negationem anunci , un negatione Posició de l'anunci unius valet consequentia alterius . ( Aquesta Amèrica Regla sembla ser cert només d'aquestes inferències disjuntiva de , Que només s'apliquen només en dues extremitats just davant de la separació durà a

terme, però també és més general, a causa de diversos indirectament oposats membres de separació en cas contrari més directe la resta ha de ser en conjunt , per exemple seria la separació de les extremitats blanc , vermell , negre , vermell i negre no són de color blanc , blanc no és negre i vermell , blanc i negre no vermell ) .

F. Quins tipus conclusions disjuntiva existeix?

A. Un modus ponens tollendoOn per una negació, o de forma més independent en el vague Afirmació d'una separació dels membres restants hauran d'estar tancades 01:00 ponendo tollens ModusQuan, a través de l'afirmació d'una certa o l'afirmació vaga de diversos elements separats al específic La negació de tots els altres tancats. Un exemple de la primera inferència disjuntiva és la següent : Aquest home és un bé Acadèmic o artesà o un soldat, i ara ell és cap erudit , Així que és un artesà o un soldat , o fins i tot ara que no és savi o artesans, per la qual cosa és un soldat. Un exemple de la inferència segon és que la Terra es mou al voltant del sol o bé, o el sol al voltant de la Terra, o segueixen sent els dos, i ara la terra es mou al voltant del sol o de peu encara, pel que no es mou el sol al voltant de la terra, o també , ara , la Terra es mou al voltant del sol, així que el sol es mou no la terra , però, segueixen sent dos .

F. Què s'entén per un dilema o banyes conclusió (cornutus)?

A. Un exemple d'aquest tipus és la següent : Si els escrits dels grecs són dolents, ells ja sigui perdut la seva lectura ara desateses ser, i ara no estan establerts, i la seva lectura és ara no es descuiden , pel que no són dolentes. Aquesta és la premissa major una combinació d'una hipotètica lació que una disjuntiva , per sent aquest últim el segon element de la sentència hipotètica representa a més es base a la falsedat de la premissa de tots els principals elements diferents extremitats reclamacions i , finalment , d'aquesta falsedat dels membres de la separació del segon terme tancat a la falsedat de l'extremitat davantera en la premissa major hipotètic . En aquestes peces es troba l'essència del dilema. És Així que una conclusió hipotètica , la premissa major és una disjuntiva I després de la segona part conté modus tollens es tanca. - La separació de més de dos termes , vol dir que aquesta conclusió un o vielgehörnter Polylemma .

Capítol Quinze Del resum les conclusions F. Com poden les conclusions relatives a la seva forma externa dividida ?

A. En no formal i formal . Aquestes són les dues conclusions plena i adequada, com tots els exemples anteriorment esmentats van ser, que en part incompleta , resum o s'oculti (cryptica) , Si alguna cosa en ells, en realitat pertanyen a la gamma és que falta, en ocasions extraordinàries, conclusions errònies, o figuraven les xifres definitives , quan el Posició de les seves frases o idees principals en qualsevol aspecte de natural de tren s'allunya el pensament.

F. Quin tipus de conclusions que espera la incompleta i abreujada ?

A. Aquests són els zuförderst on la darrera frase afegit a la validesa fonamental de la seva breu és, com per exemple Un ha d'estar compromès amb la virtut , perquè

nosaltres amb el propòsit de la nostra vida més a prop de casa . Des d'aquí la frase final s'atura davant , de manera que aquestes conclusions són errònies , al mateix temps. A més esperar aquí , l'anomenat Enthymemata , és a dir , Conclusions en què una premissa és omès , i el de entimemes la primera és diferent o segon ordre , segons que el primer o falta, la segona premissa . - Un exemple d'un Entimema de primer ordre és : Sòcrates és un home , pel que és mortal , un dels un dels de segon ordre : Tots els homes són mortals , per tant és Caius mortal. Per fer aquestes conclusions en la seva totalitat , es vostè ha de afegir en el primer cas , tots els homes són mortals ; en el segon : Cayo és un home. Aquests són els entimemes curt mitjà del discurs permet un cop assumeixi de fet , permet que el lector o l' oient la premissa omesa com es poden imaginar la comprensió de si mateix per fer-ho.

F. Quina altra cosa sota la llum directa comprensió o conclusions ?

A. Es va establir una distinció que abans i , de vegades inferències probablement encara indirectes o silogismes , etc totes les conseqüències abans esmentades van ser, i immediata comprensió o conclusions. El nom d'aquest últim va ser un d'ells, dels quals es pensava que sense intervenir sentència merament es podrien derivar d'una premissa, i que També necessiten una sola premissa, ja que per la seva mera Transformació per mitjà de l'activitat de la comprensió de la frase final divulgació seria lògicament . Un té aquest tipus de Conclusions , però, esperar entimemes primer ordre , perquè creus que tots van sortir en una premissa major hipotètica Ara només poden ser citades en les diferents espècies de la mateixa avís és fàcil.

F. Quins tipus d'inferències immediates existeix?

A. 1) Igualtat de conclusions (ratiocinia pariationis veure aequipollentiae) 2) la subordinació de les conclusions (rata. subordinationis) 3) Entgegensetzungsschlüsse (rata. oppositionis) 4) la reversió de les conclusions (rata. conversionis) 5) Modalitätsschlüsse (rata. modalitatis).

F. Què són les conclusions de la igualtat ?

A. Aquelles en què la veritat o falsedat una sentència s'infereix d'un altre, es limita a les paraules és diferent de la que després. Aquestes conclusions la igualtat són els següents : Totes les coses són canviants, pel que no sempre es mantenen en el mateix Estat, aquest home ha robat alguna cosa, per la qual cosa és un lladre .

F. Quina conclusions subordinació ?

A. Aquells en que la veritat d'una proposició general, que es deriva un subordinat específic , a la de és, o de la falsedat d'una frase en particular, la falsedat de la educació general , el particular és superior. Exemples d'aquest són els següents : Tots els cossos són pesants , de manera que fins i tot un cos dur uns pocs ; Algunes persones no se'ls ensenya no ensenyen tota la gent. La validesa d'aquesta inferència es basa en el ja s'ha dit Principi que el que s'acosta una esfera completa, incloent tots els va haver d' enviar a les parts d'aquesta esfera , i així , si no es totes les parts de l'esfera no pertany al conjunt de l'àmbit, pot jugar . Amèrica: Un veritate ad veritatem universalis propositionis particularis , una ajuda de cambra falsitate particularis universalis falsitatem ad consequentia . Benestar Cal assenyalar , que no s'inverteix

per la falsedat d'una proposició general a la falsedat d'haver-lo una posició destacada, en o de la veritat de la tarifa especial La veritat ha d'incloure la classificació general per sobre d'ell.

F. Quins són Entgegensetzungsschlüsse ?

A. Aquells en que la veritat o falsedat una frase d'una altra oposició, conclou. Són ja sigui Kontradiktionsschlüsse o Kontraritätsschlüsse ; depenent de la oposició es porta a terme directament o indirectament. Per als prop de la veritat d'una proposició a la falsedat la inversa d'altres o del vici , d'acord amb la llei de l'exclusió de la En tercer lloc , per exemple, així: el virtuós és feliç, així que no són infeliç . Si només pot Kontraritätsschlüssen la veritat d'una frase a la falsedat de l'altra a prop ; però no al revés, ja que tots dos poden estar equivocats. Jo per exemple , poden : A prop d'aquesta taula és de fusta , així que no és de pedra ; però no tant : en aquesta taula no és de pedra, per la qual cosa és de fusta, perquè no pot ser de molt més.

F. El que una reversió de les conclusions ?

A. Tal és, en una sentència mera inversió de s'infereix que alguna cosa és més ràpid després de la Especificat es pot fer de tres maneres :: simplicité , per accidens i per contraposició. Els casos en què les normes pot indicar el contrari , tenen els escolàstics d'edat , encara que no molt complet, expressats pel vers poc següents : f E c I convertitur simplicité , V E A per accidens; E n s 0 per contra , tota sic ajust de conversió. És a dir, E i jo pugui ser ocupat per mera inversió ; de E i A per accidens; De A i 0 per contraposició.

F. Quins són Modalitätsschlüsse ?

A. Aquells que tinguin una major de judicis Modalitat de la veritat d'una sentència es deriva de la modalitat baix. Ha de veure això res més que ser una apodíctica Una sentència ferma, o un d'una problemàtica asertórico fa. Per exemple L'home ha de morir algun temps, així moren els L'home en algun moment, o bé: Home mor en algun moment , de manera que pot home mor en algun moment. Per contra , no d'una Sentència de la modalitat de baixa derivats d'un superior , és a dir asertórico una apel.lació d'un problema o una apodíctica d'una manera enèrgica , d'aquí la regla llatina : Ab esse ad posse consequentia valet , un Posse ad esse valet no consequentia.

Capítol Setze De les conclusions figurava F. Quines conclusions es calcula ( Les xifres finals, conclusions extraordinàries, malament) .

A. De fet , com conclusions , en el qual la natura va insinuar la seva corresponent assignació de les taxes de o conceptes , però sense ella la veritat lògica de la pròpia inferència Demolició de fer és canviar. En general s'espera , però, encara la forma ordinària com un patró terminal final. - S'ha de tenir en compte cert , és que les xifres finals es limita a la conclusions categòriques Locals són limitades pel fet que aquests

La majoria dels canvis estan subjectes.

A. De quina manera poden els canvis fer-se, causada per les xifres definitives ?

A. Ja sigui que vostè acaba de posar als locals, sense cap canvi en la posició dels principals conceptes continguts en ells ; o es tracta només dels principals conceptes , sense que la situació dels locals canviar-se a si mateixos, o prenem la dislocació , tant pel que fa dels locals com els principals conceptes abans. La primera Versetzungsart són (per Krug ) , el patró de la terminal de pròtesis, la segona de les antítesi Les xifres, la tercera és sintètica. En cas contrari un sol comptar només la forma ordinària de la inferència i l'antítesi dels tres Les xifres resultants de la simple transferència dels principals conceptes, i l'altre era de les vuit.

F. Les xifres finals que s'ocupen , i com es pot representar gràficament i en general ?

A. Si calcula la conclusió correcta espera que les xifres, hi ha vuit de 1) del comú , 2) la pròtesi, 3) tres antitètics , 4 ) tres sintètiques.

El règim , pel qual es pot mostrar és el següent : En cas de M el terme mig , el terme predicat P o general , el tema S o és el més estret.

Ordinari Thetic Antitètic Sintètic Final Form Figura Figures Figures 1 2 MP S M PM PM PM SM MS MS SM S P SM MS MS PM PM PM

3

4

5

6

7

8

SP La reducció de l'import d'aquesta xifra final (reductio syllogismi figurativa) Que passa en un i la pena cada Els seus termes , va concloure després de la xifra anual a causa Agència dirigeix de nou. Això pot estar en l'antítesi i síntesi a terme només mitjançant la inversió de les sentències , encara que no sempre pura o simplicitéPerò sovint també per accidens o per contraposició Cal fer el que No obstant això , pot haver regles generals , ja que comunament el significat de les oracions pròpies d'arribar aquí , a part de la lògica. En la majoria dels casos , les conclusions establertes en el revers Moveu els poden administrar .

F. Quins són exemples de les xifres definitives ?

A. Per 1) de la forma final ordinari : Tots els éssers orgànics són mortals , tots els homes són éssers orgànics, Així que tots els homes són mortals. Per 2) del caràcter sintètic : Tothom són éssers orgànics, i tots els éssers orgànics són mortals, per la qual cosa tots els homes són mortals. Per 3) de la figura antitètica primer: No Immortal és un ésser orgànic , tots els éssers humans són orgànics, per la qual cosa no immortal de l'home. Per a 4 ) tots els éssers orgànics són mortals, i no inorgànic3) L'ésser és un ésser humà, també ho són totes les persones mortal. Per 5) No és Immortal un ésser orgànic , inorgànic i no L'ésser és un ésser humà , així que ningú és immortal. Per 6) de la primera sintètiques caràcter : Tots els éssers humans són éssers orgànics, i no immortal és una naturalesa orgànica, així que ningú és immortal. Per 7) n éssers inorgànics és un ésser humà , tots els éssers orgànics són mortals, Així que tots els homes són mortals. En 8) No els éssers inorgànics és un L'home i la immortal no és

una naturalesa orgànica , de manera que ningú immortal . - Totes aquestes xifres corresponents al tancament de dues ) a 8) han fet poder perfecte final lògic, però perquè una ordinària Conclusió d'aplicar , cadascú ha de ser reduïda a 1).

3)

La base és de cap manera negativa ; perquè dos negatius afirmen.

CAPÍTOL DÈSSET De les conseqüències compostos

F. Com distingir simples i compostes Conclusions ?

A. Una conclusió simple (monosyllogismus) és aquella que consisteix en una sola conclusió, un compost Final o en una sèrie final (polysyllogismus , syllogistica sèrie) on diverses conclusions com a causes i les conseqüències associades entre si són, de manera que la conclusió de la una, com sempre Premissa major es necessita de l'altra.

Per exemple 1) Tots els homes són mortals ; tots els europeus són persones , de manera que tots els europeus són mortals. 2) Tots els europeus són mortals, i tots els europeus d'Alemanya Així són tots els mortals , alemany , 3) Tots els alemanys són mortals, Gai és un alemany , per tant Gai és mortal .

F. Què és Vorschluß i Nachschluß ?

A. Vorschluß (prosyllogismus) és sempre un extrem, la conclusió a la premissa Una altra conclusió que es faci, i això és Nachschluß continuació (episyllogismus) . Així , per exemple per sobre de 1) de la Vorschluß de 2) i 2) el Nachschluß de 1), també 2) l' Vorschluß de 3) i 3) la Nachschluß de 2). El Vorschluß sempre ha de la part inferior de la Nachschlusses inclòs.

F. Què és progressiva i files regressiva de tancament ?

A. Una progressiva o gradual ( Prosyllogistische ) Sèrie Final és una d'elles , on el Vorschlusse comença i progressa a la Nachschlusse , dels quals la conclusió anterior sèrie dóna un exemple: un regressiu o retrògrada ( episyllogistische ) Sèries, però, és un d'ells, on s'aixeca de la Nachschlusse , i per segellar puja. No hi ha més d'invertir la sèrie anterior , de manera que la conclusions figuren en l'ordre 3) , 2) , 1) , llavors és un exemple d'una sèrie regressiva .

F. Què és un Epichem ?

A. Una conclusió , quan un o dos Locals annexos a la raó de la seva validesa només breument és a dir , sense fer una conclusió particular. Per exemple Europeus són mortals, ja que tots els europeus són mortals, i ara són tots els alemanys Els europeus , de manera que són tots els mortals alemany.

F. Què s'entén per un extrem de la cadena o Sorita ?

A. A finals de la cadena (Sorita , sil.logisme concatenatus , acervatus sil.logisme) Es forma quan diverses enthymematisch resum de les conclusions són tan connectats entre si que les seves premisses segueixen immediatament als altres, i de la Comunitat un Conclusió inclòs.

Per exemple Caure és un alemany , que és un alemany , És també un europeu , que és una és europea, també L'home, que és un home , també és un ésser orgànic, que, un orgànica Essència, també és mortal , per tant Gai és mortal .

Aquest és un exemple d'un director general o Cadena de inferència que es pot representar pel següent esquema : Un és B -B-C -C-D -D-E - E - F. _____________________________ Tan veritat d'A F. Aquí està un que és el tema del final ( mortal, A) de l'estret , i vinculat amb ell per i per Els bussos predicats ( B , C, D, E , F ,) com termes mitjans per Sempre una a l' altra es refereix al fet que els predicats que assolit , que tingui a veure amb com un terme genèric amb el tema és ( mortal amb l'alemany , de A a F ) . L'enviament d'aquesta ordre dels locals al voltant de manera que la frase final del preu de la mateixa , el resultat és un revés o al final de la cadena goklenianischer , els següents Esquema té: De E és F -D-E -C-D -B-C -A- B _ ____________________________ Tan veritat d'A F. Per exemple Tots els éssers orgànics ( E ) són mortals ( F ) ; Totes les persones ( D ) són els éssers orgànics ( E ) ; Tots els europeus ( C ) humà ( D ) ; Tots Alemany , ( B ) són els europeus ( C ) ; Caius ( A) és un alemany ( B ) .

Així Caius (A ) mortal ( F ) .

Si és vostè l'extrem de la cadena d'aquesta forma : Si A , llavors B -B---C -C---D -D---E -E---F _____________________________ Ara és A , F així també ( després de la modus ponens) O : Ara F no és així també A no és ( després de la modus tollens) . El resultat Un extrem de la cadena hipotètica de la mateixa. És evident per la forma dient que en la forma essencial d'aquesta cadena d'inferències no canviarà res, si se'ls dóna més o menys membres, que aquí en els horaris són.

Capítol Divuit D'errors i fal.làcies F. Quina diferència fa entre la falsedat de les conclusions ?

A. En primer lloc , es fa una distinció material i la falsedat formal de les conclusions.

La primera es refereix al material , l'última d'elles la mateixa manera. Si per exemple, exclouria a tots els animals són raonables , el gos és un animal , de manera que el gos és raonable ; llavors la conclusió seria falsa , perquè el que en les grans i la proposta final es basa , no té lloc en la realitat ; formalment , però, la conclusió seria veritable i correcta , ja que hi ha mira totes les regles d'inferència s'ha indicat anteriorment. La premissa major és universal , el menor afirmativa , la conclusió és abordar en qualitat després de la premissa major i en la seva quantitat dies després de la base, només hi ha tres conceptes principals en ella i això la lloc correcte, en una paraula : És una plena i total, conclusió categòrica de suspendre no menys important la seva forma és.

Bloquejos per contra , m'agrada això: Tots els animals no són raonables, i la L'home no és un animal , de manera que cap home és raonable , seria aquest material final és cert, però són correctes formalment. Hi ha, però , en realitat en lloc de que els animals no són raonables ; també que l'home no és un animal , i que no és raonable Per tant , el que el contingut de cada kit : és a dir, la qüestió de la La inferència és que es tracte, no s'oposa , però, és la forma la conclusió errònia en la mesura que el menor és negativa , i la Conclusió en la seva qualitat no es regeix per la premissa major. - Es pot entendre fàcilment que les inferències pot indicar que ambdós tipus de falsedat estan units.

F. Quina diferència fa entre o fal.làcia fal.làcia i una conclusió falsa o Sofisma (captio , Fallaciae , cavillatio)?

A. La primera és una celebració que és, inconscientment , en les formes malament, aquest últim una conclusió que és, enganyar els altres, creat de forma incorrecta . Els diferents tipus Els bussos han les lliçons equivocades dels antics , ara poc més noms comuns.

Pura lògica metodologia Capítol XIX De la ciència, el sistema i mètode F. Què és la ciència ?

A. La ciència és un col.lector de l'experiència, d'acord amb un cert principi de base ( primer principi ) es classifiquen , de manera que constitueixen una unitat per al conjunt d'harmonia ; o bé : ja que aquesta finalitat no sigui l'estricta observança mostrant les regles lògiques o intel.lectual pot. La ciència és una varietat de troballes que un, d'acord a regles lògiques compte connectada conjunt. Deu ser que després de cada substància Ciència i la forma són diferents. La tela és més que el col lector de gegebnen dels coneixements de ciències que, mentre ells encara en brut, desorganitzada , sense relació, és una unitat que es diu , el mòdul de l'altra part és la connexió regular a la unitat del desenvolupament harmònic, posar en aquests

resultats.

F. Què és el Sistema ?

A. Sistema : qualsevol forma en absolut, una varietat de peces se substitueix pel fet que està classificat per un determinat principi. La forma de la ciència És, per tant, de forma sistemàtica, i vostè pot sovint una ciència en si sistemàtica anomenada Erkenntnisganze . Sovint també es diu així la ciència mateixa ( és a dir , matèria i forma combinada ) del sistema, i contribueix aquest nom fins i tot a altres objectes que de manera sistemàtica Té la forma. - Un total de coneixement només pot ser un a la ciència que aquesta sigui comunicada en forma sistemàtica. - Suposem que algú que coneix les regles del pensament en general, i, en particular en termes de conceptes , judicis i conclusions ; que tindria així la substància a la lògica . Suposem ara de nou, algú hagués escrit un llibre sobre aquesta substància, però de manera que tots els barrejats , potser per la Denksetzen el respecte dels termes , a continuació , per les lleis generals del pensament, després una altra vegada dels conceptes, i entre molt aviat , sense ordre d' les conclusions, tracten ara amb les sentències, que tindria en aquest llibre és una unitat dels coneixements presentats, però de cap manera una Ciència. Però ara vi altre, i va ordenar a aquests resultats de manera que només per les lleis del pensament en general , llavors per cada tipus de pensament pronunciat , el que significa que als conceptes Les sentències i conclusions , va ser un d'aquí junts i cada un en l'ordre correcte tracta , de manera que aquesta unitat hauria de Coneixement va portar , ell li hauria donat una forma sistemàtica, que li van fer a la ciència.

F. Com es diu el procediment pel qual un coneixement aproximat de la massa sistemàtica o una manera agregada es dóna ?

A. Com mètode , és a dir , el mètode qualsevol tipus de mitjans regulars procediment.

F. Quin tipus de mètode és diferent un acord en que els coneixements científics relacionats amb el seu conjunt podrà ?

A. L'anàlisi ( inclosa la resolució, inventiva , heurístic , retrògrad , regressiu ) , i el sintètic ( composició , científic, científics , seguir endavant , progressiva ) .

F. Quin mètode se segueix en el mètode analític ?

A. És per múltiples individuals i les veritats conegudes. Després del que has vist això, es compara estan junts, mirant a ells en el mateix , i troba així per Recopilació de les mateixes veritats generals. Diversos de caràcter general Veritats comparem de nou, encara a la recerca de les veritats més generals extreure d'ells, i les unitats de la mateixa manera cada vegada més lluny ; fins arribar a la fi veritats de caràcter general , a la qual un dels unitat subordinada té tota l'evidència certes present. Per tant , el mètode d'anàlisi del particular a general desaparegut, i com el particular, sempre es considera com del general condicionals pot ser, mostra del condicionat a terra a la Condicions i raons.

F. A mesura que avancem amb el sintètic Mètode , i es comporta de la mateixa pel que fa a l'analítica ?

A. El mètode sintètic proposat és exactament al revés de l'analítica . Això busca només els principis o dels principis més generals i de la ciència suprema de sobre el

particular , el mètode de síntesi de principis , però planteja des d'ara, i es deriva de tan especial. És ben universal veritats per avançat , o utilitza la trobada pel mètode analític i els posa en la seva aplicació a casos particulars són donar. aquests casos especials que segueixen sent veritats universals , sembla de nou sobre el particular , el que ve d'ell , fins que finalment ha subordinat tota la massa de coneixements als més alts principis. - El mètode d'anàlisi és la inventiva estat cridat per L'esperit humà sempre la va seguir de la prospecció veritats generals és , però, té l'un amb el nom de síntesi d'informació científica Científica o ocupats , perquè d'acord al seu més adequada i coherent una doctrina pot ser representat en la seva totalitat ; només que no cal oblidar que en general als principis amb la qual es fa de tal representació sintètica del principi , va arribar per primera vegada en forma analítica és. - Aquest llibre és tan mesura que la roba que conté, permet la síntesi Mètode d'elaboració.

Conté només les lleis generals de El pensament donat, i després la seva aplicació a conceptes específics , els judicis i les conclusions es presenten, i fins i tot amb aquestes diverses seccions sempre la més universal del particular ha prefixat . Si jo estigués en un altre lloc procediments perquè en comparació només paraules soltes junts hauria de fet de les lleis del pensament dels conceptes en general deduccions , així com per la comparació de les diferents espècies i última sentència només les lleis per als judicis i conclusions que es troben en general; a continuació, mitjançant la comparació de les lleis del pensament en les paraules, els judicis i les conclusions , les lleis del pensament bastant generalment es troben, i que ara només com a principis que representaven de manera aïllada M'agradaria continuar analíticament . - En estrictament científic conferències un utilitza més del mètode de síntesi, perquè fa que la connexió les conclusions de la seva dependència mútua entre si veure clarament ensenya, en els discursos i en llibres de text però també és sovint el mètode analític utilitzat trobar sobretot en el seu lloc en el qual es deu al fet que les pràctiques de la ment, fins i tot busquen veritats generals. - Una de les principals regles de procediment sintètic és que un no pot arbitràriament les taxes d'aprovat que la part superior s'estableixen els principis de la veritat un no té la persuasió racional, i que que conté els principis únic establert a continuació, tota la ciència lògicament ( amb conseqüències ) derivats d'ella. això no està en una posició tan és un senyal que els principis , si no malament, sinó en inestable La raó, cap , i l'examen requereixen més cura , abans que continuï en l'estructura sintètica de la ciència.

F. Què és principalment per al metodològics Presentació d'una ciència requereix ?

A. Hem de contingut, l'abast i el context de l'atenció al seu coneixement , i degudament informat són : la primera es realitza per les declaracions , el segon per les divisions, el tercer per l'evidència.

Capítol XX De les observacions F. Quina és l'explicació (DECLARACIÓ) d'un concepte ?

A. Una pena , o una combinació de diversos Les proposicions en les quals les característiques d'un termini determinat d'una manera ser que aquest una mica , poden diferir dels altres. El Assumpte , les característiques s'especificarà amb precisió, això

significa Explicació (declaratum) , I el predicat , que és quan el seu Característica que indica que el declarant (declarans membrum sc).

F. El que fa una diferència entre l'explicació , descripció i definició , tots els diferents Tipus d'explicació ?

A. Explicació (Explicatius) Es diu és una sentència en la qual va explicar una cosa que només en la mesura que a un determinat recurs és suficient , Descripció (Descriptio) Si una específica moltes característiques d'un terme per distingir els mateixos per ajudar els altres; definició (DEFINICIÓ) Però si vostè només les dues principals característiques que indica el seu un, homes i dones (gènere) indica que la caiguda que declara, mentre que el altre, (nota specialis veure differentia specifica) Mostra que la declarada difereix de les altres espècies del mateix sexe.

F. Quins són exemples d'això ?

A. D'acord, em va dir el següent de la filosofia : La filosofia lumina les nostres ments, acostumats ell no només es paren a la part exterior de les coses, però d'acord amb el seu ésser interior, per investigar les seves causes ; exercici ell a tot arreu, en particular , assolir l'universal , i no només els seus coneixements sinó també en les seves accions al llarg esforçar-se per aconseguir una unitat racional, etc, Necessito una explicació del terme filosofia en referència a la resultats beneficiosos , com ho indiquen els seus estudis en la nostra ment , determinat. - Jo volia ser una descripció completa de la filosofia subministrament, que haurien de tenir totes les característiques individuals que alguna vegada proporcionar l'estat , però, ja que d'una altra manera que pel ple es podria fer la presentació de la pròpia filosofia, és habitual el mateix que la ciència en tots en aquesta expressió compra, perquè la descripció aquí amb la presentació dels fets coincideixen, es torna contra ell amb més freqüència als objectes naturals a . Si per exemple, Volia descriure un arbre , m'agradaria Característiques indiquen que les seves fulles, tija, arrel, etc peculiar es . Per donar una definició de la filosofia, es Jo dic : Ella era la ciència que l'última de les raons propòsits i actes de coneixement i l'activitat humana. Aquí és el gènere , la ciència i la diferenciació especificacionsO el diferència específica , però, per aquests d'altres objectes, on la ciència termini gènere pertany, és diferent. La funció dels fonaments últims que és així, perquè aquesta funció no és una altra ciència. Podria ser al Definició : La llibertat és el poder de la lliure determinació, la riquesa de gènere, La característica d'auto - determinació, però, amb la qual cosa el La llibertat d'altres béns que, diferenciació especificacions. - Una explicació més detallada, a un terme en diversos aspectes per desenvolupar, proporcionar una discussió o debat (Expositio).

F. Què és l'anàlisi i enunciats sintètics ?

A. enunciats sintètics són els fet, però, els conceptes analítics apropiats. Fet a Condicions: aquells obtinguts per la composició de certes característiques es va formar només ha donat a l'altra calenta. Si per exemple, les característiques , línies i Gleichweitabstehen tots els seus punts d'una cert punt zusammenvereinige , vaig a mi pel termini que el cercle , i quan després indiqui el cercle com una línia que tots els punts equidistants d'un punt que sobresurt , vaig a un sintètic ( creat a través de la composició ) declaració no es donarà tenir. Però si prenc , per exemple, paraules com Déu i la llibertat, o Alma , serà absolutament m'ha donat aquestes paraules, i jo , en

cas que ni tan sols són conceptes simples que es troben en tots els no puc explicar, només es pot explicar analíticament per Em dissolc en les seves diverses característiques ( analitzar ) .

F. Quin és el nom de declaracions, Sacher aclariments i declaracions d'origen ?

A. Els noms de la declaració o explicació d'una paraula (d. verbalise nominalis s.) És el significat d'una paraula Altres termes sinònims, conservant una mica de la natura el concepte fins al govern. Vostè zweckt de la mera confusió d'expressió , no per evitar que els conceptes mateixos . Seria si una exposició nom on vaig dir : Quin és el sentit d'impressió El que vol dir que arribar als ulls. A causa d'aquesta declaració Arribem a ser més savi de res a la realitat el que l'essència de la visió es basa, però ara sabem el que veiem l'expressió es refereixen a tenir. - Una propietat o una explicació real (d. realització) és que quan un especifica les característiques essencials del concepte , és a dir , no la paraula de les paraules, però el concepte es diferencia de l'article. Aquest és per exemple la declaració anterior de la filosofia. - El llançament o de la declaració d'origen o l'explicació genètica (d. genètica) És una cosa que a partir del que indicant , com ara és la següent : El cercle és una figura que sorgeix quan una línia s'uneix en un extrem a l' altres es va donar la volta fins que va tornar a la seva antiga posició procedència. - Per tenir en compte és que en matemàtiques les explicacions genètiques real i la realitat se'ls anomena nominal.

F. Quina és la principal explicació i Nebenerklärung ?

Un. Principals declaració (d. Primària) és que els que les característiques immediata Nebenerklärung (d. Secundària) , però , que les característiques indirecta d'un concepte indica . Vostè pot continuar amb la Nebenerklärungen fins a arribar a Característiques fàcil accés i d'aquesta manera un terme és sempre més desenvolupats.

F. Què termes no pot ser real ? Expliqueu A. El simple , perquè un d'aquests no Les característiques poden indicar . Per tant , ningú des del concepte de ser diferent , donar com a explicació d'una paraula pot, com ell diu, per exemple, si tant com les que existeixen, tan sols sembla ser una declaració vertadera La vida que sigui possible. Només pot explicar conceptes simples, és a dir especificar les característiques d'algunes d'aquestes relacions.

F. Què és una bona definició de Termini ?

A. Vostè ha de ser un ) raonable (adaequata) és a dir No massa lluny (latior sc suo definitoris) , Ni massa estret (angustior) ; 2 mesurats ) (PRAECISA) , 3) no idèntics (idem idem per declarans) ; com aparences visuals , breu i comprensible com sigui possible , i per fora.

F. Què és una molt ampla i una definició massa estreta ?

A. Una definició massa àmplia és tal que determinada en la que compta amb molt pocs, de manera que el mateix en altres Els objectes que es defineix com la forma , i per tant pot no prou diferents dels . Una definició tan àmplia de exemple podria ser: L'home és un ésser orgànic, per pertànyer a ella També els micos i les oques als éssers humans. Una definició és massa estreta D'altra banda, es donen molt en compte , de manera que definirà la Els termes del nombre de peces eren en realitat

sota el seu àmbit d'aplicació, ser exclosos pel sol fet que figuren amb el mal Caràcter no posseeix. Així que la propera seria una definició massa estreta : L'home és un dotat de raó terrenal amb un blanc La pell . Això, òbviament , seria la marca de la pell massa blanca, com a mínim alguns negres agradaria argumentar en contra. - Una Definició pot, en un aspecte massa lluny per estar en un altre massa estret, per exemple, següents : L'home és un ésser orgànic amb una pell blanca.

F. Què vol dir amb això que una Definició s'ha de mesurar ?

A. No ha accidental i secundari, però només genuí i original , si és possible característiques encara més fort afirmativa inclòs. Podria estar en contra d'aquesta norma oblidada si, com un vell filòsof , home de dues cames en un Definit animals sense plomes. En primer lloc és el signe de les dues cames insignificant en humans, o si qualsevol pilota que el soldat treu una cama , el seu acte d'humanitat i , a continuació, també interferit amb una característica negativa. - Característiques negatives prendre per tant , no com una definició, ja que res a l'essència d'una cosa que pertany al mateix terme es pot establir, No obstant això , poden ser molt distintiu en termes de relació vegades no eviten del tot. - Una característica derivada estaria al es va afegir sobre de la definició del cercle , si jo digués que va ser una xifra rodona.

Per això ha de ser rodona, es dedueix del fet que tots els punts equidistants d'un mateix alguns punts es destaquen .

F. Què és una idèntica Definició ?

A. Demanem un cercle Declaració (orbis veure viciós en definint) . Té lloc quan el Admesa a si mateixos ja sigui en el principal o en una Nebenerklärung repetides i per tant , de manera que només s'ha pronunciat deu, vol portar la declaració a transmetre.

Aquests eren, per exemple : El cercle és una figura circular. La vida és en què viuen L'activitat de les criatures orgàniques. Es veu fàcilment que Aquestes definicions, un concepte que no contemplen en absolut la claredat i la pot obtenir una major claredat, però sovint sense experiència en el La manca de fer ús d'ella.

F. Per què en cap definició figurativa Els termes s'utilitzen ?

A. Com que es creuen en aquesta varietat de pot, i per tant determina el selbige terme no prou i es diferencien. Exemples d'aquestes definicions són : Amistat és una cinta de l'ànima , la joventut és la primavera de la vida. Com comparacions poètiques considerat , com oracions poden En canvi la trobo , no només com les declaracions que l'essència d'una Concepte per al desenvolupament. En el treball científic ha estrictament per tant , s'inclou .

Capítol Vint De les línies F. Què és una classificació ?

A. Classificació (divisio) Es diu una indicació de la varietat , que està present en la mida d'un concepte és a dir , tan aviat com passa en una forma que el ( contradictòries o el contrari) mentre que les idees oposades separades unes de les altres es presenten.

Així que es dissol en la classificació superior Termini de la informació continguda en ell més baix, les espècies del gènere , Però una hora d'explicar el terme en el seu

component Característiques descompost . El concepte superior, que es divideix, bandes el conjunt (totum divisum) I el més baix en termes que com més alt està classificat, el Divisió dels membres (membrana dividentia) , I la característica en la qual un de la divisió realitza la classificació de base (divisionis fundamentum) . Per tant, plantes en el sistema de Linné de la planta totum divisumI el individuals gèneres i espècies vegetals membrana dividentiaI el Nombre i localització dels filaments , després de la divisió es fa, l' divisionis fundamentum.

F. Què és la divisió de paraules, Sacheinteilung , la divisió de la ciutat ?

A. Paraula divisió o distinció (divisio verborum veure distinctio) És una indicació dels diferents significats és una paraula, i sobre l'abast d'una expressió particular, però no significant així un concepte en si mateix , per tant no de la gramàtica com la lògica. Tal és : cat , una llarga de cuir bossa o un depredador certes o malalties de Cabanya persones. Sacheinteilung D'altra banda, és molt lògic celebrada La separació d'un concepte en gèneres i espècies. Per exemple El felí Animals (membrum divisum) Són el lleó, el tigre , el gat domèstic etc (membrana dividentia) . - La separació o divisió (particions) anàlisi de l'escala no és un terme o discriminar Indicació que el terme al qual es pot obtenir com una característica , per tant de la divisió real (divisiodistinció ) , que En canvi, només el valor dels components d'un tot (compositius totius) Com ara : El gat està fora del cap, el cos , els peus, De cua, etc La divisió o partició d'una línia de pensament és també Acord (dispositio) Cridats .

Per exemple un tractat dels gats següent disposició que podria aconseguir un primer, pel propietats físiques, en segon lloc , la vida d'ells, En tercer lloc , els beneficis i danys que causen parlaria .

F. Com distingir les línies en termes del nombre de membres de la divisió ?

A. En dos nivells (dichotoma) I d'unitats múltiples (polytomae) , L'últim triple, quadrinominal etc , pot ser. Divisions amb els membres de la divisió oïda dicotomia és necessari , amb el contrari , també poden politòmiques es . Per exemple després de la divisió del poble : la gent és blanca no van poder o blanc , no més de dos períodes , mentre que la: les persones són de color blanc , negre, marró, es politòmica .

F. Què és Nebeneinteilungen i subdivisions ?

A. Nebeneinteilungen (codivisiones s. Divisions coordinatae) Es formen quan un termini de diverses La classificació es divideix raons. Per exemple persones, dividides pel color en blanc , negre, etc , llavors la seva comprensió de les forces intel ligent , graciós , ximple, etc , donaria Nebeneinteilungen . - Organització territorial (subdivisions s. Divisions subordinatae) Són els que sorgeixen si un membre de la divisió es divideix de nou. Si per exemple la Säugtiere en herbívors , carnívors i es divideix així , podem de nou les subdivisions animals herbívors que en estar en ungulats mehrhufige i participacions, etc Aquestes subdivisions poden només fins segueixen els éssers individuals , llavors encara només permeten la partició. - La llista de totes les possibles pel que fa a un termini entre si amb divisions i subordinat , un sistema de conceptes o anomenada taula de lògica .

F. Quines són les regles per dividir ?

A. 1) El terme ha de ser de bandes els membres de la divisió s'esgoten , no ha de

Divisió de membres , el que realment està continguda en l'extensió d'un concepte, exclosos , però, que a més de l'abast del concepte és a dir , com un terme de classificació , amb el seu elaborat. 2) El Pitch Enllaços han de ser mútuament excloents , el que significa que no ha de portat una mica d'un membre de la divisió amb un altre membre de la divisió poden ser, per exemple , mentre la divisió de les fulles a la primera ronda, falta molt, i dentades que, com és possible sota Les dents de les fulles també donen allargat i arrodonit ; Per tant, no es pot saber en quin classificació es vincula comportaria realment com un paper, que tant perforada seria tan allargada. Aquesta regla només s'observen si es va oposar a la divisió dels membres contradictòries o contràries establert. 3) La divisió ha de moure contínuament, i les subdivisions de la no s'han barrejat en la divisió superior i mig no s'ometen . Els vaig dir als animals en mamífers , aus, Peixos , amfibis , animals i de flors blanques , així que vaig tenir aquí la divisió superior membre , els animals de flors blanques , amb la Säugtier menor, aus, etc col.locat en un escenari , però en realitat la presentació s'ha de fer de la següent manera : Els animals es divideixen en rotblütige i flors blanques , el rotblütigen a Säugtiere , Aus, peixos i amfibis , els insectes en el de flors blanques, Crustacis, mol.luscs i cucs4). Un salt en el Divisió que hauria fet si els animals rotblütigen durant els cavalls, bous , la carpa , serps, etc s'han dividit perquè d'aquesta manera s'entén la divisió dels membres , com els mamífers, Aus, peixos , amfibis ometen . 4) Ha de ser funcional, ser seleccionat per a causar causes que justifiquen la classificació, el bretxa relativa a la naturalesa de la matèria. Qui, per exemple, persones un aspecte natural de la mateixa per a la roba que porten, divideixi !

4)

Però això pot ser trobat en alguns animals Classe de colors diferents sucs .

Capítol XXII De les proves

F. Què és una prova (argumentatio , probatio)?

A. El ( mitjançant inferències succeint ) Derivació de la veritat d'una troballa d'un altre suposa que és veritable, o la representació de la raó de la necessitat d'una cosa .

Les sentències, que es compon d'una prova, fer la seva Substància (Matèria) , la naturalesa de la seva connexió, però la seva forma (manera) Des de la part interior un mitjà per a la mesura en què la característica de la prova en si és una part externa, la mesura que determina l'expressió de la prova de les sentències. L'argument (fundamentum argumentationis s. probationis) És la frase aquella de la qual , com el veritable pressuposa , a un coneixement que es deriva , i és, representada en les paraules , un principi (principium) . Això és ben un ésser suprem , definitiu , absolut , si es deriva de res més pot ser, s'adoptarà immediatament per a alguns, o un familiar , si els principis de fet encara més alt, es poden derivar , però per al cas específic, però sense han demostrat ser el primer, com se suposa cert. L'evidència , el nervi o l'ànima de la prova (nervi s. relació argumentationis s. probationis) Es troba en el contingut essencial de la pena o de les oracions dels que s'infereix que han de provar .

F. Com distingir l'evidència i la raó La prova de l'experiència ?

A. Una prova racional o proves a priori (arg . rationalis) És una d'elles, on qualsevol cosa del general , de la nostra facultat de coneixement reconeguts com a principis necessaris conclou. Un camp de proves, l'evidència empírica o prova a posteriori per contra és quan alguna cosa sensual percepcions (els fets de l'experiència ) està provat.

Per tant , és una prova a prioriQuan vaig fer les lleis la gravetat , la necessitat que he vist prèviament dartue , que una pedra que ha caigut des de certa altura , un tal Es necessitava temps per arribar a la Terra. Prova a posteriori No obstant això seria si jo provaria el fet mateix que Realment vaig tenir la pedra després d'un lapse de temps a terra veure arribar.

F. Què és un directe, prova directa, indirecta , d'una ostensible i, conseqüent o apagogic ?

A. La primera és una prova en la que un dels per demostrar absolutament cap coneixement de la veritat de la terra proves , el darrer però, que és també deductio ad absurdum demana, per exemple a, on Si la veritat de les proves a l'altre de la falsedat de la seva oposat conclou. El primer de la prova general, és preferible la segona. El que es pot veure la connexió entre causa i efecte en una part , aquesta que de fet ha obligat a admetre que provat, però reconeix la fonamental No sé per què és així i no d'una altra . La lògica pot només incidentalment Tal evidència indirecta d'explicació vàlida , on la veritat per provar la inferir de la falsedat de la seva oposat directe és a dir , pel fet que volia de la falsedat d'un contrari en contra Concloc , doncs deliberadament no, que encara hi ha diverses contradictòries podria ser oposats , un dels quals pot ser la veritat zukäme sense ella només necessitava ser , en aquest Prova el que realment diferència. Excel lent servit sovint la matemàtica de les deduccions ad absurdum, Dels quals un d'Euclides es poden trobar elements suficients exemples ; Zeb I. 7 14 F. Com funciona una demostració, de Llibertat Condicional i una prova probable ?

A. Apodíctica demostració o prova (′ υν ποδεωζι , demonstratio sentit estricte) És un que ha donat lloc al estrictament necessari Per tant, no permet cap objecció raonable ; Probazion (probatio sentit estricte) , però, una prova és simplement que un d'aquesta severitat de l'argument de banda . Un wahrschein1icher La prova (arg . probabilístic) És una d'elles, on cada vegada raons més importants per a un cas en contra d'una cita, sense sinó sotmetre'ls a una certesa completa possible.

F. Com distingir l'universal Evidència (?????????, ad veritatem) Sondergültigen del (????????????, ad hominem)?

A. La primera és una que simplement i la universalitat de la raó és necessari, de la seva credibilitat porta en si mateixa, i continua sent vàlid , encara que ningú creu, l'altre, sinó que, si bé un mal en si mateix , Però duta a terme de manera que un o més específics Les persones que no coneixen la falsa aparença de descobrir , a partir de convençut de la veritat que han de provar . Com que l'advocat deshonest El manteniment d'aquest tipus de proves per fer servir sovint, vostè ho té també els advocats picaplets o els anomenats elements de prova.

F. Com distingir les proves relatives a la seva aparença externa ?

A. En simples ( monosyllogistische ) i compostos ( Polysyllogistische ) , a l'escolar o

formal i voluntari o nichtförmliche , en completa o incompleta i sense abreujar o abreujat . - El significat d'aquests termes sorgeixen lleugerament de les pròpies paraules F. Què regles es troben en les proves que ? Seguiu A. Zuförderst totes les regles són probablement per observar el procés que se'ls va donar ja en les conclusions, perquè tot l'argument es basa en les conclusions. Però llavors ha tenir cura de no detingudament abans dels següents errors : 1) Un o subreptíciament erbettle res (principu petitio veure Fallaciae quaesiti Medii) .

Aquesta que està fent quan alguna cosa com un argument pressuposa que, o bé francament malament, o fins i tot la certesa , però no té encara. 2) Vostè resultar una altra cosa que el que ha de ser provada, o en altres Les paraules, que gira el punt en qüestió (quaestionis punctum) De la prova No, perquè si no el fi mateix de la prova no serà oblidat. El Error, l'un contra l'imperi de la ignorància de la real El punt en qüestió està cometent és ignoratio elenchi trucada, mentre que la arbitrària La rotació de la mateixa mutatio elenchiI el resultat Final Sofisma mutationis elenchi. 3) Evita les proves girant en un cercle , és a dir , aquells en què les proves pel que fa a la final Argument de per si no (òrbita en demonstrando , diallelus s. ????????????). 4) Aneu amb compte amb de les esquerdes en la prova (Saltus en demonstrando a. provant) ; és a dir , no per obtenir una sentència de l'altra sense l'adequada judicis i conclusions de la mediació. En les següents proves per exemple, seria un salt : l'home té un cos, pel que és mortal, per no té les sentències de mediació aquí : el cos de l'home està subjecte a totes les lleis dels cossos orgànics i tots els orgànics Els cossos són mortals. - Si , però, omet les sentències de de tal manera que cada un d'ells hinzudenkt poc de si mateix , té Si tal un salt dels permisos i la recerca com a través de la per promoure la brevetat de l'expressió. 5) Aneu amb compte , massa per provar , és a dir , per evitar arguments que , tot i que aparentment la veritat de les proves es va arribar a la conclusió dels extrems, sinó també altre permís de conclusions falses , a continuació , de conformitat amb l'anterior pot seguir d'alguna veritat gens malament, llavors una tal argument no és vàlid i explicar amb ell tota la prova. Qui per exemple, el fenomen que els sucs augment de les plantes en l'aire de una apel.lació de la Diu volia explicar, resultaria massa, perquè llavors hauria de en altres, tubs inorgànics , líquids a través d'un L'apel • lació es va aixecar .

Capítol XX De les malalties lògica ( lògica patologia ) F. El que entenem pel nom de lògica Malalties ?

A. Aprovació i error . aspecte lògic és a continuació, celebrar tan aviat com tots els mateixos objectes de diferents idees, o té idees de diferents objectes de totes maneres.

Anem a ser dirigida per aquests judicis erronis , per a això són vàlides, anomenem a aquests errors.

F. Quina és la veritable raó d'error ?

A. A les limitacions dels humans Coneixement actius. Si la nostra ment sigui capaç , és a dir , per esbrinar tot en les seves justes proporcions, per la qual cosa

L'autorització no es portaria a terme i per tant no s'equivoquin per ell. Com pot ser múltiples influències de la lliure i legítima inhibeixen l'activitat de les nostres facultats cognitives i la decisió de la determinar els judicis falsos , especialment quan són febles per naturalesa o sense formació , o, si no la deguda atenció a els objectes a ser avaluats s'utilitza. F. Quines són les influències , la lògica aspecte i són capaços de produir l'error ?

A. A aquestes pertany el primer lloc Sentit . El significat per a ells l'únic que pot oferir més que una il.lusió , però no Error, perquè ell no jutja . Veig per exemple, un full d'una malaltia els meus ulls grocs , que en realitat és verd, així que això és una falsa, perquè de diversos objectes ( una groga i realment un full verd) aquí obtenir tots les mateixes idees. Si jo però la marea sembla molt groga, així que encara pot meva ment o la meva raó, guiada per inferències , per exemple , és el full en realitat no groc, però sembla que a mi, en el qual L'assumpte , per tant no estic en error , perquè sento a través de la farsa no es pot establir en un judici incorrecte. Cas I, però, el Notes , que em sembla malament groga era en realitat d'aquesta Color, llavors jo estaria cometent un error. Veiem d'aquest que si el significat no està malament, però són per la seva Influència en les facultats cognitives superiors errors pot causar . Això pot, en part a través dels sentits externs succeir si els organismes a què estan obligats , no en el Estat associat són , o l'adequada relació i la posició adequada en l'obra té, en part pel sentit intern , per les idees aquí sovint estats emocionals enfosquiment dels objectes, o fins i tot a causa de les representacions internes del seu significat pot semblar una tremenda energia com l'exterior. Alguns l'anomenen els errors sensible (Errors sensual) També Beschleichungsfehler (subreptionis Viti) , Perquè la ment al mateix temps és sorprès pel sentit o, com s'insinuava .

F. Què influeix també són capaços de per provocar errors ?

A. Si la memòria de la versió HAD Les idees no es compleixen per evitar que també aguda , que es dóna compte de les idees no coincideixen amb la claredat associats, o imatges mentals apareixen com a objectes reals fulles, o si el poder de la memòria , que les idees es ha de reconèixer de nou ( si es distingeix de la memòria, simplement mantenir-se en les mateixes ) no pertany , per la qual cosa i així crear errors, i l'un en el pas de la memòria van ser conduïts , l'error de memòria o d'error (Errors Memorials) Es diu , els errors de fantasia (Errors imaginarii) No obstant això, fins a quin punt el treball defectuós de la imaginació que emocionat. L'associació d'idees o de l'associació involuntària d'idees, en virtut del qual una idea en la ment en comptes de tenir el desenvolupament altra pot provocar quan ho van fer ja sigui similar o en contrast amb ella ( a diferència de peu ) , o abans troben encara en la ment en contacte amb el seu lloc hi havia ; pot influeixen en l'excitació d'error, pel fet de Idees que no es corresponen, vinculades, i diferents Les idees es poden confondre .

F. Què s'entén per lingüística o simbòlic Errors (Errors linguistici veure sermocinales)?

A. Aquests són els que estan fora de la incomprensió deriven de les paraules o frases.

La gran varietat i l'ambigüitat de les paraules els va portar amb freqüència, especialment ja que la llengua i els caràcters en un renaixement dels principals mitjans nostres resultats són.

F. No és la facultat de desitjar i l'equilibri emocional és una font d'errors ?

A. De fet. Els estats d'ànim del desig dels nostres sentiment i actius influeixen en gran mesura de les sentències, els casos que estem, i ens pot fer més inclinat a tal, no que, sense raons suficients per mantenir la veritable o falsa, depenent de si coincideix amb el nostre estat d'ànim o no. Així, l'avar pensa en la seva passió ( excessiva sensual desig ) encegat , els diners és el bé més elevat , també ho fa Tots els home nefast en una llum color negre. A més , especialment Els estats d'ànim de la nostra ment la nostra atenció dels objectes Distret per el mateix amb ells només als concordants , El led i per tant causa que vaga , confusa, o francament idees equivocades de les que sorgeixen en nosaltres.

F. probablement pugui exterior Les circumstàncies per al desenvolupament de l'aparença i donar lloc a error ?

A. Sí La composició corporal , l'educació, les condicions socials , país , estil de vida , hàbits tota mena i una gran quantitat d'un altre tipus pot si més no tan errors de causes remotes per a ser considerat per l'empresa la nostra ment , directament o indirectament, una especial i unilateral Donar sentit.

F. Què s'entén per els prejudicis (praejudicia)?

A. Aquests són errors que un Aprovació de primavera, les circumstàncies externes ( vegeu l'anterior Pregunta ha estat induït ) . Per exemple molts prejudicis mitjançant l'educació , Els hàbits , etc causes , de les quals la vida quotidiana prou Proporciona exemples. Aquests són els prejudicis de la noblesa , l'estat , El prejudici, que tal o qual país és el millor, etc F. És una decisió prejudicial probablement per perjudici d'una distinció ?

A. De fet. Una fallada preliminar (j. praevium veure praeliminare) El fet és que una cau , encara sense una motivació adequada per a la seva validesa per especificar , però amb les reserves, queda per ser avaluat .

F. Què són els errors racional ?

A. Aquests són els que estan mal des d'un L'aplicació de les lleis de la raó o el motiu sorgeixen , com són, si del fet que dues coses es succeeixen en el temps, fa que la conclusió que era la una de les raons de l'altra (post hoc , ergo propter hoc) , O si mai s'infereix una mica d'una prova falsa de la raó.

F. Com distingir els errors de base (Principals Errors, Radical, originarii , ??????????) i derivats (errar . derivativi)?

A. Els primers són tals judicis falsos de les que altres conclourà falsa; deduir de la calenta errors derivats. Qualsevol error, com l'usa com un principi és a dir, esdevé un error fonamental, i pot ser molt perjudicial efecte pel Derivació d'una sèrie d'altres errors que s'utilitza.

F. Com distingir teòrics o errors especulativa i pràctica ?

A. Les primeres són aquelles que es limita a la veritat de la nostra situació de desavantatge resultats , aquest últim els també tenen influència en les nostres accions.

Podria ser pràctic en un Error , el que va permetre el suïcidi del pensament.

CAPÍTOL XXIV

Des del tractament lògic ( lògic Terapèutica ) F. En quina mesura és l'error inevitable ?

A. Com cada persona és un respecte a la seva la capacitat cognitiva és criatura limitada, ja que cada un influeix en el estan exposats a participar és que la producció d'errors poder, també ho és cada persona estaran generalment subjectes a error. - Però ja que qualsevol error es deu a una relliscada , i bàsicament la lliure activitat de la nostra Sentència es deixa restes si va a fer aquesta aparició d'un error , tothom fins ara cada error d'un acurat procés probablement inevitable. En general Així , a cada un, fins i tot en els casos de persones més savi i més intel ligent pot passar quan s'equivoca , però per què no excusa per , que estava només en tal o tal cas particular, individual ha d'estar malament, perquè els bojos en general és inevitable.

F. Com distingir els instruments contra la l'error (Remei erroris)?

A. En preventiva (imitació , praeservantia) i la curació (imitació . Sanata) ; Impedir la primera L'aparició d'augmentar l'error , l'altra l'error ja s'ha incorregut successivament.

F. Quins són preventives contra la Error ?

A. 1) coneixement de les nostres facultats cognitives, les lleis de la seva eficàcia i els límits de la seva aplicació . 2) ; les diverses fonts d'error. 3) Atenció, la prudència i la reflexió en els judicis. 4) la suspensió de l'aprovació en tots els (???) dubtosa Casos. L'última regla indica que un deu, si no suficient per Hi ha raons perquè la veritat d'una lació, però no és el mateix accepta com a tal i fer segur, però hi ha un empat .

Deixa F. Quins són el remei curatiu Errors en general ?

A. Només el descobriment i la resolució de l'aparença que va generar l'error pot ser considerat com a tal. El Slip es detecta , quan les causes estimulants de l'error saber en el cas específic d'aprenentatge; resoldre si els diferents Idees per a tots pensem el mateix és diferent, i el mateixes idees que es pensava que eren diferents, per reconeix a tots el mateix .

F. Però, com podem saber que una atrapats en l'error era, i en conseqüència obliga a aixecar ?

A. Només una llauna de cada especificitat Els errors no saben això, per descomptat, en cas contrari seria de fet No més errors, si ja havien vist la seva falsedat. Però com sempre hem de voletegen davant de la consciència que estem subjectes a errors que la gent en general , han ens fixem en cada frase que fem , si més no Oportunitat per pensar que era un engany, i pels reiterats L'examen i la comparació amb els judicis dels altres sobre certes que es busca .

F. Quin és el remei per a això són Esmentar diversos tipus d'error ?

A. Consisteixen simplement en el dret L'aplicació de les prèviament en la prevenció i cura dels errors propòsits establerts les normes a casos individuals.

Capítol XXV Des de l'adquisició de coneixements i experiències, en particular,

F. Quines són les formes en que anem a El coneixement i la comprensió ?

A. L'experiència i la reflexió.

F. Què volem dir per l'experiència ?

A. Diem llavors que experimentem una Fer com si alguna cosa per mitjà dels sentits perceben .

F. Com es diu l'experiència, la condueix al coneixement ?

A. La forma empírica del grec Empíria paraules, el que significa l'experiència. Els resultats si mateixos , que s'adquireixen mitjançant l'experiència , anomenat empíric, o intel ligència a posteriori, I la intel ligència racional o 01:00 priori contrari , és a dir que no estan en el camí de la L'experiència es guanya , per tant, si n'hi ha, o havien originalment es troben dins de nosaltres, o almenys per la facultat superior de coneixement se'ls ensenya .

F. De quina naturalesa són els empírics Els resultats ?

A. L'evidència empírica es pot utilitzar com a Mai he dit validesa completament universals i necessàries. L'experiència ens mostra que sempre és només singular, i si També hem vist o sentit tan singular ; llavors encara no tindria ni idea de les coses , Que seria com no es veu ni es sent. Experiència No puc , en rigor , en realitat ensenya res més que això tal o tal propietat sobre les coses que em vaig adonar individual, són, si estan en les coses que no em vaig adonar , també són no poden dir res al respecte, ni tampoc necessàries per a les coses percebudes han d'estar presents. El nostre La raó es pot partir de l'experiència , cap general i necessària Les conclusions extretes les conclusions , perquè en cas contrari hauria invertit es pot dur a terme de tal manera que d'un veredicte especial un general , i la derivada d'una apodíctica un ferm va poder. Aquestes espècies no són la raó final permesos.

F. Si vostè té espècies no ha estat aprovada definitivament que l'individu en particular o l'universal i necessari deriven de ?

A. Sí Aquestes són les conclusions després de la La inducció i l'analogia , la mera probabilitat , aquesta mateixa raó i la seguretat no pot ser estricte , perquè a partir de l'experiència . Anar Es basen en la premissa d'una llei universal a la natura , la nostra ment se sent obligat a acceptar.

F. Com acostar-se a la inferència ?

A. Si hem observat que un favor o en contra una característica de moltes coses individuals d'un tipus de joc, arribem a la conclusió pel mètode inductiu , la mateixa característica També hi seran presents en totes les coses un altre individu de la mateixa manera si s'ha percebut no només en aquest, i el mateix inferència inductiva és també adoptat per la raó que una característica si pertany a diverses espècies del gènere, i totes les altres espècies d'aquest gènere es proporciona quan en realitat no és el mateix percep en ells. En un curt pot expressar el principi d'inducció dg El que és cert de moltes espècies que pertanyen a una espècie o de les coses serà, també de la resta. - Exemples de les conclusions inductives són : Totes les plantes que he vist fins ara , amb presència de fulles verdes ; També ho són les plantes que realment no veu verd Les fulles tenen. Totes les persones , de les quals si o mitjançant L'experiència ha informat , eren mortals , de manera que són tots tots els homes siguin mortals. - Es

veu fàcilment que aquestes conclusions no accepten la forma ordinària de raonament intern pot perquè la premissa major sempre particular. La probabilitat No obstant això , sovint pot ser molt gran, que és produïda per la inferència inductiva rep només hi ha que no han fet molt poca experiència, dels quals un es tanca, pot sol per a tals precipitada Conclusions seran enganyats , així succeeixen cada dia.

F. Com distingir completa i la inducció incompleta ?

A. La inducció és tal que en què de totes les coses individuals d'una espècie, o qualsevol espècie individual d'un Les espècies s'ha descobert que alguns béns que reben, i es conclou que és, fins i tot per a tota l'espècie. Aquesta inferència per inducció que, com ara l'experiència s'establiria en què es va basar , com també la validesa universal i necessària, però en realitat és no va tenir lloc perquè, com vostè ja pot saber que vostè realment amb objectes individuals o tipus d'una espècie o gènere, per l'experiència se sap que és, ja que res impedeix que , a més del percebut un altre lloc. la inducció incompleta és absolutament inducció dels anomenats , per la qual es va discutir amunt, on un dels diversos tanca al general .

F. Com acostar-se a la inferència per analogia ?

A. D' acord amb ella arribem a la conclusió que Les coses , si estan d'acord en diverses de les característiques conegudes d'ells, en l'altre serà unànime, encara que la seva Matx s'ha vist en això. Si Així que després de la inducció d'expressar molt breu , s'inclou : Una cosa que és de moltes maneres en tot, així que en comptes d'això en l'analogia : Moltes coses en una, així que tot en aquest. La probabilitat que L'analogia donat ( perquè la seguretat es pot aconseguir per ells Tampoc, donat que per la inducció ) , és el més gran, en cadascuna de diverses peces de la cosa en què vam arribar a la conclusió decisions , s'ha observat , d'acord amb allò del que per a la conclusió . Exemples d'això són les conclusions anàlogues : He veure una cosa orgànica, que amb diverses altres coses orgàniques coincideix amb el fet que les flors , fulles, tija té, ja que ara també tenen una arrel, arribo a la conclusió que tenen una arrel que és. Per tant , és una conclusió per analogia, si arribo a la conclusió que les persones en el seu Característiques d'acord en els seus caràcters d'acord es . - La deducció de l'analogia es basa en el fet que que pensi que ha estat de les coses que junts en diversos trossos convenen a establir una base comuna que existeix, ia partir de la mateixa La mateixa raó ha de seguir , així que això també comuns Coses bàsiques en conseqüències comuns per a tots, no només el aspectes percebuts s'han produït. - La més recent, de Schelling filosofia de la identitat va sorgir la filosofia natural , que de tots només té una causa reconeix buscant , amb més freqüència per Analogies de provar .

Capítol XXVI Continuació F. Quina és la seva pròpia experiència i dels altres ?

A. La meva pròpia experiència és que , on els objectes de nosaltres mateixos i d'altres que són percebuts per altres.

F. Què observacions i Vorsuche ?

A. Observacions (Observation) Es intencional , amb les percepcions associades atenció prestada Fenòmens sense canvis arbitraris de la mateixa , els intents (experimentació) , Els canvis , però, deliberadament empleats amb objectes donats , l'arbitrarietat i amb aquesta finalitat ser realitzat en qualsevol propietat particular prop de la mateixa de conèixer, és a través dels mateixos en aquells dies , que observen des de diversos ángulos , i en diferents proporcions a. Tots dos serveixen , observacions i experiments de la seva pròpia experiència per donar seguretat i certesa, i han , si és possible , sempre vinculades.

F. El que es fa quan se li estranya L'experiència de la perfecció de la seva pròpia voluntat l'ús del coneixement ?

A. Un té la credibilitat del testimoni ( testimoni ) , és a dir , l'informe examinarà quins altres informe sobre el percebut per ells , perquè ningú en perill d'execució , error estrany o falsedats deliberades als errors propis de fer. Aquest té ara tant l'interior i l'exterior per veure la credibilitat del testimoni.

F. Què s'entén per interns i externs Credibilitat ?

A. La credibilitat d'un intern Certificat depèn de si la causa de la mateixa, les converses si és possible o probable. Dir-li a algú per exemple , que havia vist un gegant de deu metres grans, seria tota la credibilitat interna de la llicència d'aquesta història , encara que l'home que els va dir , o com un savi i veraç eren coneguts. - La credibilitat d'un testimoni extern No obstant això, depèn de: 1) L'eficiència (relaciódexteritas) del testimoni , si realment ha d'exercir un dret ( Ment sana i dels sentits ) té, i si era un testimoni directe ( Testimoni ocular ) , o simplement una indirecta ( oïda - testimoni ) va ser, per al primer té més i més credibilitat per a exteriors si mateix com el letztre . 2) Des de la sinceritat (sinceritas) Dels Testimonis , degut a alguns obligats per lliure , o la veritat negat , si ell és conscient dels seus iguals .

F. Què és un mite ?

A. Una història que no s'especifica La certificació es basa, l'extern que no és ni tan sols en termes del seu Credibilitat consideri adequades. Té alguna cosa a dir propaga a través de diverses edats de l'home, en diem una tradició (tradicional) , I una vegada que comencen immediatament a qualsevol particular , La certificació es basa, llavors se li coneix remor (remor).

F. Com es diu la creença que un estranger L'experiència sempre ?

A. la fe històrica (Agència històrica).

Capítol XX De la reflexió F. Quina és la reflexió (meditatio)?

A. A l'adreça deliberada del poder del pensament a un determinat objecte de coneixement , per saber més o menys igual bé ensenyat. Si segueix és propi tren de pensament, és una solució immediata, sinó que segueixen un tren de pensament estrany, un reflex indirecte. El primer també es creu que més estret sentit , o simplement pensant.

F. Què et sembla la immediata rellotge ?

A. Ha de ser metòdic , d'acord amb les normes el procés de pensament que, cada terme que es produeix en el pensament, per deixar en clar pel que fa al seu contingut i abast de la recerca, abans que un progressa en la meditació , de la que sorgeixin de Les declaracions i el calendari ha de ser tractat de treure conclusions i en fer-ho , tenir en compte un propòsit, per la causa es empats , un també ha de mostrar en el tema de reflexió és sobre idees per vincular de manera que una clara idea i demostrar tot connectat.

F. De quina manera pot la reflexió indirecta ? Lloc : A. En part a través de la lectura (lectio) , En part escoltant (Auditiva) , Que fa escoltar una més viva Impressió , però, permet llegir una major deliberació i arbitrària Estacionari , al seu propi reflex en el mitjà per permetre el joc lliure.

F. Quin va ser el que en sentir la seva millorarà el coneixement, a observar ?

A. Ell ha de ser en aquest assumpte, s'informarà a l'audiència per si mateix , preparar (Praeparatio) o tractar d'obtenir un coneixement preliminar sobre per poder, fins i tot quan s'escolta als pensaments del mestre a seguir , que haurà de lliurar al escoltar els Vuit (attentio) , I repetir després que l'oïda (Repetitio) perquè sigui imprès en la seva memòria i cura d'ell encara considerar, per tant , podria la dita : Repetitio est mater Studiorum. L'audiència també ha mai un simple carreró sense sortida seva por del que un altre diu, però la seva pròpia immediata La reflexió també ha de ser sempre en el negoci per al que s'escolta per processar.

F. Què ha de fer una minuciosa La lectura s'examinen primer lloc ?

A. 1) Si les paraules reals d'un supòsit L'escriptor té davant seu i 2) que el veritable significat d'aquestes paraules És a dir , el primer examina les crítiques, el segon la hermenèutica ( l'exegesi , Auslegekunst ) .

F. Com distingir la crítica ?

A. En una superior i una inferior. La major crítica examina l'autenticitat ( autenticitat ) d'un Escriptura com un tot i les seves parts principals, la més baixa, la integritat ( Integritat ) , de la mateixa , respecte que ocorren en la seva persona Les paraules i frases. Així , la major crítica per examinar tenir, si els discursos , el que atribueix a Ciceró , en realitat tota ella si són els llibres que ad Herennium, Com els autors d'un l'anomena , per escrit , etc realment la crítica inferior, si aquest o aquesta paraula , aquest o aquell passatge afegeix , es mou , o està malmès i també ho és la crítica més alta, l'autenticitat d'un document té un aspecte excel lent mitjançant la comparació de la peculiar estil i l'esperit de la mateixa amb la que sens dubte cert en altres escrits , un pel mateix autor Hi ha, comprovar, i la crítica més baixa és rellevant sobretot les comparacions diverses còpies , traduccions i altres, que esbrinar la seqüència de comandaments per ser provat en altres treballs , per ajudar ; i permisos , si no perfecta per tant la seguretat la possibilitat d'obtenir , les estimacions (conjecturae) Sobre la veritable naturalesa de l'Escriptura .

Capítol XXVIII De la comunicació del coneixement

F. Quin tipus de comunicació del coneixement podem distingir ?

A. La d'un sol costat , on només una Per a la instrucció de l'altra part aporta , i el recíproc, on ambdues parts de mutu contribuir a la seva instrucció. El primer passa en l'educació, aquest últim en l'entrevista .

F. Com poden les lliçons fet ?

A. Tant per via oral i per escrit ; les regles lògiques , però, són els mateixos per a totes dues espècies. Principalment quan es tracta d'ensenyar la classe d'instrucció (Didàctica Methodus) , Que és a dir , la forma del discurs, que a un anunci dels resultats servei: és en part un intern, com és el tipus d'arranjament i la connexió de pensaments són en part una externa, avaluar el seu impacte a través de la investidura i la presentació de les idees Paraules i frases relacionades.

F. Quin tipus de presentació és diferent un intern en el formulari ?

A. En primer lloc de la sintètica i analítica , depenent dels pensaments dels vincles mètode sintètic o analític ser prorrogats . - Si prenem en les característiques dels subjectes de consideració , El destinatari de la conferència és que, o es escolàstica o popular , que perquè aquest fons d'adquirir coneixements sobre la ciència desitgin traslladar- i posseir els coneixements necessaris per fer-ho, el que per als sense la ciència de penetrar en les profunditats desitgi i sense necessaris coneixements previs per aprendre a fons per posseir , però voleu obtenir una idea que, en general, és a dir, per Ignorants , per al poble . La conferència escolar és i l'escolar , acadèmica , científica , científics , sistemàtica , akroamatische , esotèric . Se segueix un ordre estrictament lògic , cerca per aconseguir la major integritat i exactitud possibles, i utilitza les seves paraules pròpies habilitats (termes tècnics) Per descripció adequada dels pensaments dels corrents a vegades es Ús del llenguatge en el seu significat molt diferent. El popular La presentació es farà també anomenat popular, exotèrica . Ha de nom de la claredat, perquè sempre els estudiants de menys científica Educació exigeix que , des que es desplomin procediment estrictament lògic aturar l'ús de llenguatge ordinari , i el que s'ofereix a través d'exemples tracten d'explicar com sigui possible , ell té els seus ensenyaments es basen en coses que poden ser proporcionats pels quals També són ja coneguts pels ignorants, i , sovint lluny en diverses paraules serveixen com la forma d'ensenyament científica , el que podria expressada d'una manera , no va ser entès per altres expressions i frases per que quedi clar. - El mètode matemàtic de la presentació és altra cosa que la metodologia a aplicar a cien a les matemàtiques. Que les seves oracions , en general es centra en títols concrets s'enumeren , res és essencial, i es refereix més aviat en la forma externa.

F. Quin tipus de conversa pot considerar la forma exterior són diferents ?

A. Un partit ( fragmentat, aforística , rhapsodically ) quan els seus pensaments només en oracions curtes reivindicacions, com per exemple Hipòcrates en l'àmbit mèdic i filosòfic Platner Aforismes és el cas , i una contínua ( contínua, kohärierende ) , si la idea es presenta en connexió contínua ser, - la manca d'educació, directe i figurat , parabòlica , indirectes , misteriós, enigmàtic , en funció dels propis pensaments gairebé expressa, o en imatges, paràboles , relats enigmàtics vestit - un monolingües ( monòleg ) i bilingüe ( diàleg ) ; l'últim , si les preguntes i respostes només es canviarà per tant, també significa que l' són similars, i és llavors qualsevol de catequesi o

socràtic ( el nom de Sòcrates per d'aquesta manera s'assembla a la conferència magistral ) va ser, d'acord ja que es limita a la memòria o la ment de l' alumne fa ús, en el mètode de catequesi és a dir , l'alumne es va limitar a demanar el que ja sabia o hauria de saber , en l'altra mà socràtic , les qüestions plantejades per que se li va preguntar sobre això en si mateix sembla desenvolupar el que el INTERLOCUTOR volia compartir. Per tenir exemples d'això , un fa el millor llegir Memorabilia de Xenofont o els diàlegs de Plató en què Sòcrates s'introdueix com parlar. - A continuació es distingeixen els epistolarische Forma, on s'escriu una presentació escrita en forma de carta, la silogística , on va redactar en les conclusions formals és a dir, la tumultuosa inconnexa o si desordenat , confús i moltes vegades saltant d'un tema a un altre és a dir, la discursiva i decreixent, i que sovint un dels principals objectes de la xerrada va a aturar-me a Nebengegenständen .

F. El que ha de tenir lloc quan la conversa com una comunicació mútua del pensament destinada a perfeccionar el coneixement ?

A. Les converses a continuació, s'han d'esforçar sobre aquests temes , per als que les seves opinions difereixen puguin assolir l'estat d'ànim , perquè deixin a la veritat. Des de cada un dels conversat , en un principi com a mínim , el seu propi Dictamen de la veritat té - en cas contrari ho faria no es la seva opinió - com tots els altres tracten de donar sentit que ell, ( renunciar a l'altra ) al seu judici, i aprovar, per ell mateix , ( l'ex ) l'ha fet. Com que aquest esforç d'ambdues parts té lloc, no donarà lloc a una oposició activa es crea entre el Conversat , que pensava que la raó o l'argumentació racional (Pugna intellectualis veure lògica) Es diu .

F. Com pot la idea de conflicte va ser ?

A. Ja sigui en la forma d'un informe confidencial Truqui al (col.loqui familiare) O com a bé públic i solemne lluita de dictamen (disputatio Solemnis).

F. Quines normes s'apliquen a ambdós tipus de Pensaments de controvèrsies , si s'ha de dur a terme racionalment ?

A. Un sempre ha de posar fi a la conversa Fent un cop d'ull , és a dir la veritat a través de la resistència mútua per guanyar. Un deu, per tant , les acusacions del seu adversari no és a dir , simplement neguen d'alguna manera a través de l'ús de les debilitats de l'enemic, es tracta de mirar el silenci, però pel general Raons per refutar .

Has de lluitar tot i que la qüestió (situació Controversiae) , És a dir , el subjecte , en els termes els judicis són diferents, la determinació del possible, i no per ell diferents , un ha d'estar en els principis, la base per la controvèrsia , són per a servir , s'uneixen , perquè si qualsevol en cas contrari Principi prova alguna cosa, ningú no pot refutar l'altre , fins que el Principi sí que ha refutat un tindria en pensar en els principis no estaria d'acord, argumentant només sobre això, abans que un pugui discutir sobre les conclusions per treure . D'aquí la dita : potest contraindicacions negantem Principia disputaria no. - També s'ha d'evitar paraules innecessàries o lluites Logomachieen ; No discuteixi per coses que ni tan sols són identificats pot, per superar els límits del nostre coneixement ; ni sobre els que no són dignes de discutir (de llana caprina) . - L'evidència que l'enemic no són només per a la seva formal, sinó també per examinar el material de precisió, i on es descobreix un error, degut al mateix temps la font de la Els errors són conscients. - Si un ha refutat l'evidència

d'una oració , un no ha de creure això refuta la frase en si, o fins i tot la correcció dels propis pensaments han demostrat, per diferents refutat l'evidència que l'enemic encara pot altra vàlida lloc de la seva condemna . La disputa ha per fi amb la humanitat i s'executen sense passió.