Professor schleiden i la lluna català gustav theodor fechner

Professor Schleiden i

la lluna. des Fechner Leipzig Adolf Gumprecht 1856

Contingut.

Primera part.

I. persecució i l'èxit.

II. Schleiden i l'ànima de la planta.

III. La teleologia.

IV. La natura com a símbol de l'esperit.

La segona part.

V. Schleiden i la Lluna.

VI. Influència de la lluna sobre el clima.

VII. Més en general i més especial sobre la influència del temps de la lluna.

VIII. La influència de la lluna sobre els terratrèmols i geomagnetisme.

IX. El Od. X. influència de la lluna en la vida orgànica de la terra.

XI. Atmosfera i habitabilitat de la Lluna.

XII. Conclusió.

XIII. Extres sobre la influència de la lluna sobre el clima.

I. persecució i l'èxit.

(Eclesiastès Sal. 9, 11) En l'Escriptura, "Nanna, o sobre la vida interior de la planta el 1848," he tractat de demostrar que les plantes tenen una ànima; en realitat mostra? No; perquè una ànima no es pot veure; sinó crear una creença i justificada.

Però l'ànima d'una planta, així com una qüestió de fe, l'ànima d'un cuc, quan l'ànima d'un ocell, com l'ànima del meu germà, com una ànima. I més enllà que el mateix Déu, ni més ni menys i res més Sota l'ànima no vaig entendre després de la declaració explícita d'una ànima en el sentit que alguna comprensió de l'ànima, etc com un punt abstracte d'unitat vida física, com a força de la vida, sinó una ànima que se sent el més comú, per mitjà d'exemples i en cas contrari em van explicar, literalment, la sensació.

L'ànima planta ha de tenir una ànima a ser d'un nivell més baix de la independència i la individualitat, mentre que la nostra i fins i tot com l'ànima animal, però després de tot, segueix sent una criatura per si mateixos com la nostra i l'ànima animal, com aquests només a si mateix apareixent i altres ànimes contra només l'aspecte extern una ofrena del cos; excepte que un esperit superior que a través de tot el que Déu sobre el que està succeint en aquestes ànimes, igual que immediatament sabien que només hi viuen, i es mouen, i la força, i ell, com tan sovint diem en ells és per les nostres ànimes, sense de fet mai per creure-ho.

Una ànima ha de ser l'ànima de la planta, com l'ànima d'un nen acabat de néixer, només que sense la viabilitat de l'ànima del nen, no pensar, no vorblickend, no recordar cap món exterior Front simplement viure amb els moments d'un riu i el canvi de la sensació física i l'instint ; i com el seu cos banyat per la llum i l'aire i la rosada, el bany gaudint d'una manera diferent en funció de la seva diferent naturalesa i posició diferent a la natura.

Volia fer l'existència de l'esperit planta en aquest sentit creïble des del punt de similitud, la relació, el suplement de Stufenbaues, la conveniència, perquè fets vivencials i demandes raonables; tenia els arguments en contra, que les plantes no tenen nervis, cap moviment voluntari, cap òrgan central, cap circuit que no a nivell de l'ànima perquè la planta es deixa, etc, juntament amb la diligència i considerat;També volia fer que la veritat o més probable que no creuen la seva bellesa i edificació a la llum de la qüestió històrica va ser després. En resum, he de prendre el tema de tants costats i tractar volgut com ell ho ha aconseguit. Vaig treballar mi mateix mig mort en una paraula, perquè l'ànima plantes vol viure.

Aquesta meu esforç; i l'èxit? - Francament Vull informar del bé que el resultat desfavorable per a mi és i quines conseqüències per al meu punt de vista també es pot considerar.

L'aprovació gairebé unànime té el mateix que es troba a les dames; oralment i per escrit, tant coneguts com desconeguts, per a mi l'evidència és arribar a ser; es va conèixer com l'ànima de les criatures delicades com germanes forts. Gairebé com un rebuig indivisa que va trobar entre els naturalistes i filòsofs de Comerç; oralment i per escrit, tant coneguts com desconeguts, els documents justificatius pertinents s'han convertit per a mi; es va conèixer com el pobre ànima, perquè no té ànima. Bé moltes noies, algunes dones van veure les flors, ja que una ànima es veia entusiasmat amb ella, fins i tot amb ulls expressius, i es van reduir gairebé a cancel·lar-la, també era molt poc temps. Els filòsofs, però volien apoderar de l'ànima dels termes i el naturalista amb les mans, abans d'ocultar-l'ànima; i van dir: No hi ha res. No és una

senyora wot jo qui va llegir el llibre, i hi ha molts que llegim que hauria declarat contra l'ànima de la planta; no un naturalista o un filòsof de professió, que va llegir el llibre o no llegit - i molts desaproven les seves raons, sense saber-ho - que haguessin optat ho explica; la majoria, però va decidir no fer-ho. O no eren més que una mota, una farsa, una paraula, no són els mateixos; sí, el major elogi que s'ha convertit la meva signatura per alguns que es retirava d'un segell d'aquest tipus, també va significar el major retret que podria reunir-se amb ells, la seva idea és una ficció.

I, finalment, el fruit principal que el meu treball em va portar, al mateix temps, el símbol del seu èxit, una pastanaga crescut torçada que una senyora desconeguda des Altenburg fa uns dies em va enviar del seu jardí, una mostra de l'interès que van portar a la font. La pastanaga havia succeït per una arrel d'arbre difícil no tenir èxit i ser embolicat en Zwiespältig estranya raó corba i se'n va anar, però no pot prosperar. Així que jo també tinc el desig de einzuwurzeln amb la meva idea, embolicat en va per tots els costats, per penetrar fàcilment la resistència dura o evadir, i no puc créixer amb ella. I igual que la pastanaga al meu armari, el meu llibre es mantindrà la mentida com estranya curiositat en la barrera de la literatura. Aquest és el final de la cançó de l'ànima de la planta.

De fet, si ja no s'acostuma a fer encara alta a un predicador a la ciutat, l'única agita els cors de les dames que està decidit a moure amb el judici des del principi sembla parlar d'un predicador natural, el més que la Les dones escolten, encara que només davant el tribunal dels homes de ciència seriosa pertany al tema del sermó després de la seva banda seriós, i amb prou feines toca els interessos lleugerament corruptes de dones de costat estètic i acollidor. Sobretot quan es té en compte els mitjans d'èxit amb ells en consideració. Té la criatura va Nanna, no netejar deliberadament amb lleu a oripell i cintes de colors. Però el primer forta ràfega de vent li va esvalotar tal estat, la primera pluja que penetra el renta pel color, el primer raig de sol fort els fa empal·lidir. I finalment té el ximple va una vegada més des de la sala de bany a l'aire lliure.

Era inevitable, i el que és el seu recentment es va reunir allà. Dirigeix una, amb qui s'ha reunit diverses vegades en dames habitacions durant algun temps, finament fetes en la forma en què vol anar de nou a la societat de dames, però com sempre amb botes i esperons. Ara que s'ha anat abans dels temps, fins i tot en l'home seriós, sense demostrar el seu respecte i einzutränken als seus anys, es va unir amb les seves bones botes en un estany en el camí, esquitxat una i altra vegada i li esquinça amb les seves esperons tot Fransen Poseu-ho en i molt forats en el vestit. Pobreta! Ara tindran ni tan sols, de fet cap en absolut en la bona societat pot ja veure contra la Dona.

Què tan dolent després de tot 'el sembla representar la causa de l'ànima planta de és natural que un autor d'una idea per al seu desenvolupament i 25 firmes necessàries, el que s'ha fixat una edat, no preisgiebt tan ràpid com els que donen tan fàcilment perden, perquè els costa res, o impaciència descarten perquè el cost descarti fins i tot menys, però estalvia el cost de l'atenció i la major contracció de la jove idea. Si un encara ha tingut bastant a veure amb els òrgans de les plantes i les ànimes dels homes, per què no amb coses hermafrodites tan antinaturals com les ànimes de

plantes acord; que, sufocar els petits monstres d'igual naixement que és millor; de manera que només anem en la seva cura. No obstant això, per a l'autor la cosa es presenta de manera diferent. Ell no té un any va viure en va, no està escrit 25 fulls de forma gratuïta i, finalment, no el va enganyar completament a si mateix. Així que ha d'haver una ànima vegetal, i ha d'haver raons per les que hi ha, i no és d'acord al coneixement de la ment, si no pot trobar-los.

Per tant, l'autor defensa amb les consideracions de la següent manera: El que no veu cap comprensió de la comprensió que veu en la simplicitat Una natura infantil; Però les dones tenen una ment lot kindlicheres que els homes; Així que probablement serà en el moment adequat més que els homes en la seva saviesa en la seva simplicitat infantil; i alguns homes ment reflexiva han trobat maneres abordats també per la idea que l'ànima de la planta. Enlloc és el cos i l'ànima es casen bella que en les dones, i res del que tenir un bon judici que els matrimonis, pel que són també la sentència més correcta en el matrimoni de cos i ànima en les flors, especialment, ja que són aquests com similars que visqui fora de la seva finestra, que estan al seu jardí, que a apagar i mantenir, i més d'una vegada que arrenquen les fulles quan és la qüestió del seu propi matrimoni. Mentre que els filòsofs es fan gairebé del tot l'esperit, terme que els naturalistes van fer gairebé exclusivament de cos i ganivet, i per cada un d'ells resumeix la totalitat de cos i ànima en les seves parts i tots dos es esquinçar, esquinçar, que després, per descomptat, els que només es termini sense cos, aquests només el cos sense ànima roman a les mans.

Vostè mateix pot prendre aquest tema amb els filòsofs i naturalistes, ho fa bé. Bàsicament l'ànima planta pertany a la classe d'esquemes o fantasmes; Per veure fantasmes, ha de ser un fill Diumenge, especialment les plantes ànimes que estan de fet fantasmes dia assolellat. Vostè és, però, com nascut el 19 d'abril 1801 per 2 hores, un nen de les hores més assolellades del dia diumenge. Així que si els naturalistes i filòsofs no poden veure res des de l'ànima de la planta, es dedueix simplement senzillament que no són Sonntagskinder i cec en plena llum del dia, i no hi ha certificat de naixement per demostrar que estic equivocat. Les ancianes des de temps immemorials per a l'existència de fantasmes, en la seva opinió, tenien l'experiència prova infal·lible que han vist tant, i així, per descomptat, també tenen el filòsof i naturalista de la no-existència dels esperits, als que no creuen que el prova de l'experiència infal·lible que no han vist tal; però és la mateixa evidència de velles.

Amb l'evidència científica perquè pugui ser més llestos, especialment si vostè aprèn victòries de Pirro el que vegis. El filòsof demostrar la no existència de l'ànima vegetal dels termes, de manera que beweisest seva banda, l'existència de l'ànima vegetal dels termes; i va sobreviure l'ànima planta avui a la filosofia, ha d'esperar pel millor, demà per viure-hi; per fi té un cop més tot el que al seu torn. Ja s'ha cridat a la filosofia de totes bandes: "Bona nit" Així que és d'esperar que aviat una altra vegada: "Bon dia!" es digui; en la nit jo ara vaig a deixar la brillantor de la lluna; i després de la filosofia descansat i els ulls se li ha enganxat, es va convertir en el termini d'una ànima vegetal inexistent a través d'auto-destrucció en el seu oposat, entre d'altres durant la nit en els seus termes oposats plegada són al costat del seu llit i veure oferir

bon dia; i així serà tard i el matí de la nova filosofia dies.

El que arriba el naturalista, no només serà important mostrar l'ànima en algun lloc com nuclèols en una cel·la. I esperem que, si millora diària progressiva de microscopis encara tenir èxit. No tenir èxit en un augment de deu vegades en el seu poder, tindrà èxit en cent o mil vegades. Finalment, per descomptat, cal tenir èxit una vegada, si no pots, per descomptat, no un naturalista creure en l'ànima de les plantes.Però va tenir èxit. Sempre depèn tot progrés en els nostres punts de vista generals mundials sobre la millora dels microscopis, i que la doctrina de l'ànima ha de basar-se en la teoria cel·lular, que es mostren pel fet que el nom de l'ànima es basa en la cel·la de nom. Atès que només pot estar en dubte després que els resultats de la investigació científica recent, si l'ànima ha rebut com una secreció de les cèl·lules del seu nom per la contracció de les paraules secreció i cèl·lules o com un aspecte resultant de Zellenbaues i la vida cel·lular per simple debilitament de la forta cel·lular paraula. L'instint del llenguatge és bastant meravellós, i l'instint de la ciència natural moderna encara més meravellós.

Mentrestant, em sembla que només una, com fins i tot jo a algú sense un telescopi la posició ja no és visible a causa del seu mapa distància podria mostrar clarament a una altra persona, i fer ús d'ells, fins i tot sense un microscopi el naturalista, si no l'ànima de la planta, però el lloc on ella s'asseu per mostrar.

Un cop vaig estar en un altre temps en el Rigi; a l'empresa hi ha estranys reunits també hi havia un tinent i un berlinès Berliner Schneider, i l'últim es va mantenir sempre el més possible a la primera. Hi ha Berna! va dir. - On? va preguntar el sastre; allà, va dir el tinent, en el qual el punt negre és. - No veig cap punt negre. - Però tenen l'aparença de la dreta de nou, més nítida, més bruscament! - Però jo no ho veig. - Això és correcte; precisament on no veuen el punt negre, és Berna!

Això és correcte, just on no es veu l'ànima, és l'ànima.

Amb aquestes consideracions, l'autor com pot ajudar. Després de tot, algunes coses segueixen sent dolent per a ell. Ell no pot amagar l'alarmant és per ell que per ara només la simplicitat infantil i reflexiu ments, no dels homes de la raó i l'experiència, però del seu costat, que estava només en un han de futur filosòfica i la millora dels microscopis esperar amb ell, i per defensar-se amb l'espasa contra un prussians filòsofs tinents i naturalistes. I si només s'aplicaria a suportar individualment el seu atac; Però el major naturalista i filòsof, les ànimes de les plantes expulsats esperits malignes a manera d'una persona, tot el que està fora, i només queda posar una corona de flors al guanyador sense ànima al cap; almenys tenir com el més segur que no tornen les ànimes.

Quina llàstima! i una ànima flor és una cosa tan elegant, i vaig tenir tan aparentment raons. Sí, el Nadal passada em referia a la vegada la carn per veure el que he vist sempre en els seus pensaments. Estava en una casa amigable; fins que no hi va haver cant i so; a continuació, les portes obertes, i sobre la taula és la filla casa, bonica i prima, com un arbre de Nadal, envoltat de branques verdes, en silenci, en silenci, amb holdseligem somriure a la recerca dels verds, llums brillants i bonics regals a les branques, i en el cap d'una corona d'or i vermell - una cistella, que era el

més bell en ella - el suport. I tots vénen corrent i cada un va arribar després del que li va concedir, corrent com papallones, abelles, escarabats per aquí per l'arbre de flors reals, i cada un d'acord amb la seva arribada, però, a riure l'ànima gentil flors.

Un regal sol, amb un got de fruita dolça es va trencar; i això va ser el meu regal. Per pastanaga torta un got trencat! Aquest va ser el fruit per a mi des de l'arbre verd, que es va mantenir com la realitat del meu somni.

Fins i tot pitjor que amb la idea que l'ànima de la planta, que ha pujat amb una idea diferent, que tres anys més tard en un tipus de lletra més gran, Zend-Avesta 1) he desenvolupat, la idea que la terra, així que tot l'organisme mundial una ànima tenir. Després d'haver estat tantes coses en va posat en la idea que l'ànima de la planta, vaig pensar amb aquesta nova idea d'haver d'augmentar l'ús i per tant una major, encara que només la pèrdua. Encara que, com ho havia fet al·lusió a aquesta idea abans dels temps d'audicionar 2), la van trobar molt divertida; Només la gravetat de la idea es va reunir amb el greu i aquesta era la contradicció i encara més la falta de respecte i la no observança.

1)

Zend Avesta, o sobre les coses del cel i el més enllà del punt de vista de vista de la naturalesa. Leipzig, Voss. 1851

2) Anatomia comparada dels àngels, del Dr. Mises. Leipzig, Baumgartner. 1825

Bé, la idea era de debò, al mateix temps i grandària. No serà 'No hi ha més que una ànima simple, com la planta, per actuar, ja no és una petita ànima veí de l'ànima humana, en lloc d'un altament exaltat, molt conscient que porta a la consciència de tots els éssers humans mateixos en i vinculat de manera uniforme per tots en una blanca, pensa, sent, el que la gent sap, en particular, pensar, sentir, i, sobretot, a les relacions entre tots 'el blanc; una ànima que tanca més enllà de totes les ànimes humanes, totes les ànimes d'animals i plantes en si mateix, i conté més de la vida inferior mundana de les ànimes humanes de la seva vida més elevada després de la mort en si mateixa, com en la nostra petita ànima en la concepció de vida inferior una vida memòria superior, pel mateix organisme sent portat edifica.

Així que la terra, l'esperit i el cos d'un ésser celestial, el nostre aquí i ara han de participar simultàniament només en baixa, la nostra altra vida en un sentit més alt, vés amb compte amb el cel i portar, i amb tots els altres cossos celestes per ambdós costats en els llaços d'unitat divina i per ingestió.

L'ull humà no escolta el que l'oïda, l'oïda de l'home no veu el que l'ull, cada uneix de si mateix en la seva pròpia esfera i entra en l'acte contra altres; cap sap alguna cosa de l'altra, cap de tot l'esperit de l'home. Però a l'ull i l'oïda plana un esperit més elevat dels sentiments a l'agost simultàniament 'blanc i orelles. Així que sent i veu i se sent i pensa un home no és el que l'altre, tothom s'uneix a partir de si mateix en la seva pròpia esfera i entra en l'acte contra altres; Ningú sap només una mica de l'esperit d'altres encara per un esperit superior, però plana sobre totes aquestes persones, que en absolut 'els seus sentiments, els sentiments, el pensament, la motivació, el

coneixement, mentre que el blanc; l'esperit humà plana sobre els sentits inferiors, l'esperit de la terra a través dels esperits humans, l'Esperit de Déu sobre els esperits de totes les estrelles.

Per descomptat que hi va haver en aquesta "construcció himmelanstrebendem molt més per fer, ja que només va posar en l'ànima de la planta, la primera pedra de la terra. El que no he treballat esquena.Vaig entrar a la profunditat, amplada, alçada, amunt, avall, a totes les direccions, dreta, esquerra, fent ziga-zagues, des del centre cap a la perifèria, des de la perifèria cap al centre; He fet servir les pedres panteix induïts, vaig donar la volta; quants romanien tirat al mig camí, quants va baixar, quan vaig començar a pensar en el nivell.

En va vaig buscar ajuda. Els filòsofs i teòlegs no volen construir amb mi des de la terra al cel, però només des del cel a la terra; Encara que sempre de nou l'edifici eren d'aigua tèrbola quan van tocar la terra, però per aquesta mateixa raó que sempre va ser construir nova; i sempre noves núvols s'apilen i es van esvair. Els naturalistes, però, abans de la inundació són que va amenaçar amb tremolosa, havia ara convertir les seves mans plenes, l'Arca de Noè construir un nou einzustallen a tots els animals i plantes amb ell, que no volen que empassar en que les inundacions; i així que em vaig quedar sol en les obres, només sota el ràfec de la part superior i sota les burles dels fusters des de baix. A causa perquè jo no vaig construir per a les criatures terrenals, i no amb fusta de mateixa destral i serra, com tot en les mans tenia - com podria fer-ho, perquè era una arca per als àngels - com ells feien escarni dels treballs.

Igual que amb l'ànima vegetal, només que amb més Aufblick i més Umblick, presenta 'I acuradament de nou tots els motius junts, la doctrina de l'ànima de les estrelles construït a través del qual, les raons de la semblança de la relació, el suplement etc, es van anar de nou a tots counterreasons a; ¿On és la raó i contra-la raó, que no he vingut.

Després he seguit tot en detall, considerat, tracte de mostrar com es produeix aquesta doctrina en edificació com en el món sencer en una visió edificant, cancel·la en un món superior veure en si, en sons en una visió del món harmoniós.

Com gloriosament classifica el món espiritual de si mateix, que tan alt exaltat la seva construcció, fins a quin punt s'està expandint el seu horitzó com la riquesa creixent, el creixement de la riquesa!

No convertir més encara individu Geistesfünkchen per un món fosc mort, com espurna termini individualment per l'escala; l'esperit s'ha encès en gran sol brillant i brilla a través de tots els cels; els déus de Grècia comencen de nou reviure; l'àngel brillant volant a través de les habitacions; són de déus o àngels? la mateixa quantitat; el món està ple d'éssers elevats que són els nostres Éssers transportistes i intermediaris a Déu l'Altíssim.

"L'esperit de la terra és el node a través del qual tots estem involucrats en Déu?

Seria millor si ens perdem en ell va voletejar Ell és el puny en nosaltres resumeix sobre Déu, seria millor si ells i nosaltres es va obrir Airborne? Ell és la branca que ens porta com fulles a l'arbre de Déu, seria millor si ens quedem fora d'aquesta

branca? O seria millor si aquests nodes, en lloc de ser un vincle acte-menjador, un teixit de punt mort quan les Faust congelar quan aquesta branca seca? " - (Zend Avesta.)

I en l'esperit de la terra hi ha un punt d'inflexió i la il·luminació, de manera que aquest esperit associat amb Déu; un node de llum més elevada i la relació última consciència amb Déu, que s'adjunta en aquest món, per vincular tot en el més enllà i el més enllà.

El vaig veure tot tan brillant i clara, i tot hauria tota veure; Vaig prendre les persones a les mans, les faldilles, que volia anar amb mi, de a les orelles el que han de veure plorat, va cantar amb ells abans, buscat per la força obrir els seus ulls, miniatures de les imatges apilades van fer tot el possible era; de fet més enllà de les meves poders. I el resultat?

"Paule, t'encanten! I ni tan sols són Pau." La idea de l'animació de les estrelles ha trobat ni en les dones ni els naturalistes, els filòsofs encara apel·lar? Per a qui? Gairebé em crec quan ningú. No més d'un parell de joves m'han assegurat de la seva aprovació parcial; i això és dir alguna cosa en l'alta saviesa dels joves d'avui. Però els nens també envelleixen, i ja que es perden els joves la saviesa. Fins i tot alguns dels més grans, però, em vaig donar el llibre o prestat o prestat dels que jo vaig pagar, que parteix a futur "emocionat" per les seves idees, potser fins i tot "dirigida" que es troba; però a partir de l'excitació i la resposta a la fe encara està lluny! Però el destí principal, el que ha après ser: No ho llegeix.

Pobre Voss! 1000 còpies Avesta impresos i no van vendre 200! I els pocs que probablement només perquè vostè acaba de dir, sinó que també és una novel·la com la Nanna. Però una ànima organisme mundial severa pot no ser modals tan lleuger i delicat, com una delicada ànima floral prim. La sala és poc conscient. Ara les ànimes organisme mundial vagi amb compte la botiga, i la Infusorienkörper, els seus veïns a la botiga, es veuen amb recel, i ells, si necessiten espai, aviat s'excedeixi en altres botigues. I on el llibre està disponible en un repositori, tal com està, i es veu fins i tot en qualsevol lloc tan net i no ha fet cap tisores amb tall rom. I una vegada que s'involucra Naturalistes seguit cegament, i després ho veu és el Zend-Avesta, la doctrina de l'ànima de les estrelles, de manera que la posa de tornada amb els seus propis ulls! "Ànima de la planta, l'ànima organisme mundial ximples ànima Si només ell tenia romandre fins al seu últim; ell estava en millors formes, no ha de ser retardat per la seva malaltia una mica ".

Entre els pobles primitius, encara que la creença en Déu soulfulness de les estrelles és evident. Però estem parlant de la fe natural en brut més enllà. Totes les religions paganes tenen el seu origen aquí i cims. Però estem simplement ja gentils no; agradaria tenir darrere de nosaltres sentim fins i tot la nostra educació. Fins i tot la Bíblia confondre àngels i els estels; però simplement equivocats només; ara sabem que no hi ha altres àngels, com estimada nena i nen bonic. La terra és de fet la nostra mare; però ¿per què no poden també derivat d'un home de pedra? Depenem avui en ella mentre les seves extremitats; tot l'esperit de la humanitat viu en ella; Però per què no pot l'esperit de la humanitat no viu en un grup? La mare morta nens que viuen, el

cadàver amb els membres que viuen, el cel un Hauf- i boles d'assecat dur Geistertreppe d'una petita i un pas infinit, l'Esperit de Déu més enllà de tot el món, són ara una vegada un dogma irrefutable de la filosofia, de la ciència, la teologia, l'aula, la sala d'spinning, el viver s'ha convertit en la primera, perquè l'última, l'última, ja que el primer, un cercle fermament tancat del coneixement, sempre es complementen entre si de nou des de dins de si mateix. Sí, un ximple que s'obre pas allà, fora de l'habitació de la saviesa fa una mirada sobre la naturalesa de les coses tontes. Un ximple, un ximple, així que truqui totes les parets, totes les columnes, el sostre, el sòl, l'aire mateix al palau de la saviesa.

Mentrestant, quan un autor que ja ha demostrat certa tenacitat en pegar-se una idea, en el desenvolupament es va tornar un any de la seva vida i un volum de les seves obres, que està buscant, per descomptat, almenys tres vegades més gran tenacitat per mantenir una idea a la qual de tres ha convertit l'any de la seva vida i tres volums de les seves obres. Així que ajuda a si mateix una altra vegada, com pot i diu aproximadament: Per descomptat, vostè és un ximple; però els necis diuen la veritat, i només això és la seva niciesa, perquè no ho diu. Quan l'audiència les seves orelles, el predicador fa millor, que va des del púlpit. Més fàcil per a un camell passi pel forat d'una agulla és, com una ànima organisme mundial entrar en la visió del món modern, ja que és auto-estreta suficient per passar pel forat d'una agulla. Tota la ciència ha arribat quan es tracta de la qüestió del cos i ja no sana i completament ànima de l'habilitat. De fet, és sobre les opinions primitius ara lluny, però no és encara prou fora d'ella, per tornar a una altra vegada. Si els àngels bíblics i cossos celestes confosos, però han de ser confosos. No tot, el que els pagans creuen que és poc cristià, i no tot el que els cristians creuen que és cristià. Vostè ha - - però prou!

Amb tots 'no puc superar, que els meus àngels no tenen ales, que després de tot és part del caràcter històric natural dels àngels, i tenen un cos pesat en lloc d'un quasicorpus, la principal dificultat. Amb un pes que un àngel després de la presentació d'avui, pel que en cas que sobre l pesar fins a 2 Lot, en bastant idea essencial fins i tot menys, mentre que un àngel del Zend-Avesta, com el baix la cura estem encara, més de cent mil bilions pesa quintar ( Zend Avesta ÉS 77). Aquests àngels vol naturalment almenys en forma en els nostres Història Natural nostres poemes. Ni tan sols en un compendi de teologia dogmàtica. Perquè, si bé és l'únic lloc on els àngels tenen avui dia encara conserven una misericòrdia un petit refugi, per la qual cosa els permet no zubreit arribar a anar al petit Seitenkapitelchen, que pot ser superflu per a ells, però, i com vermöchten el gran àngel, vull dir. Quina és l'última del lloc on encaixen mai van? En veritat, jo només conec un, a on estan just, i on no encaixo qualsevol altre, el cel.

Part en la redacció anterior, en part en un assaig posterior 3) He expressat encara més la idea i va dur a terme de manera que tothom és d'inspiració divina o inspirits que totes les ànimes individuals només una vegada i l'essència part subordinada de l'esperit diví, com només els seus cossos encesa i part subordinada del cos éssers divina, la natura, l'estrella fins el cuc i poca herba.

3)

"Pel coneixement de Déu en la naturalesa de la naturalesa", a la revista de Fichte en 1852. S. 193

Tot el regne dels esperits i el cos i després es tanca en la ment i el cos de Déu junts, és de; i l'esperit i el cos de Déu són en si mateixos només dues maneres o costats del fenomen, la interna i externa, d'alguna naturalesa de Déu, dos costats, no dues coses. Déu guia en la creació i direcció dels afers del seu ésser una vida infinitament alta i rica, té en ells eines subordinades de voler, pensar, sentir, fer; però s'acobla amb el major coneixement i referències farà més enllà de tot, i condueix a través dels segles dels segles Tot justes i bones metes a.

La llibertat de Déu és el sol, que els raigs; Què és un sol sense llamps, que irradia sense sol? El conflicte humà i el pecat en Déu, com inharmònic en una simfonia. Si fos millor, més bell, més raonables, els feixos a part del sol, amb la simfonia, que en si mateix per pensar que la manca d'harmonia i no estar captant no conciliada i reconciliada? Alemany I 'a en la imatge, el que vaig realitzar allà.

Que vivim en Déu i ens movem, i, i ell en nosaltres, serem ara una sola veritat; Com pot un esperit en l'esperit oposat en viu, teixir, ser? Que Déu coneix els nostres pensaments, com nosaltres, ara serà una sola veritat; ¿Com pot conèixer els pensaments d'un esperit a un esperit tan; més aviat, que no sabia per què, és tot el contrari; que els nostres esperits totes vénen de Déu, ara serà una sola veritat; un fantasma rebutja res del que dóna testimoni mentalment; que Déu és l'únic i alguns, serà només una veritat; ¿Com es pot parlar d'un cert déu, que encara té fantasma al costat d'ell; perquè els esperits són petits déus;que Déu és omnipresent i omnipotent, ara serà una sola veritat; perquè només els que té tot, és a tot arreu i té poder sobre totes les coses.

Déu és el centre, el radi i el cercle; t'agrada el centre sol anomenen Déu; però el centre no deixa de tenir el seu cercle; però el districte no està exempta d'un centre; miri el cercle, si vols trobar el centre, es veu fora dels punts centrals del cercle.

Massa pesat és tot el conte llarg; no l'espai, no tenen la intenció d'executar de nou. En una paraula, em vaig esforçar, en totes les direccions, el cos i el món dels esperits per mirar i per les fronteres, i tot en conjunt i unificar el que té caràcter i és omplir el gran buit de la paraula de Déu amb continguts i estructurar aquest fins a la medul·la.

Vaig buscar mostren com aquesta doctrina de Déu, en el que sembla a primera vista el abzuliegen cristiana, però les seves veritats salvadores sustenta només nous documents i el merament contradiu, en la qual els cristians es contradiuen a si mateixos.

Així que el meu objectiu; i l'èxit? En el millor encara estava per tots els filòsofs. Doncs més d'un va cridar: Que bonica i veritable, l'autor ha parlat aquí! És el mateix que el que vaig dir fa molt de temps; ja s'ha dit més profund. Tothom semblava tan després, com ho he dit, junts d'acord amb el que va dir, i apilat, on vaig conèixer de humiliar-la seva pròpia lloança. Per descomptat, què tenia raó, era l'altre

dolent;perquè si la filosofia d'acord amb els seus termes és la unitat absoluta de tots els oposats, de manera que és tot l'acord d'acord a la seva realitat de contrast absolut. Una era que just que la consciència de Déu inclou tota la consciència de l'home en si mateix; era la seva opinió; L'altre va dir, però la consciència dels homes inclou tota la consciència de Déu; L'autor té tot malament; el tercer va dir, cap d'ells inclou l'altre, són mútuament excloents entre si; L'autor ha barrejat tot en un a l'altre; el quart va dir: No ho entenc; i després que l'autor no tenia la ment.

Així que cada un grau de la pròpia longitud si massa llarg, massa curt; sinó del fet que sobre la meva longitud era d'un colze, el que vol que s'inverteixi estat massa curt o llarg, el discurs no pot ser, després que no es va presentar la mesura absoluta que tingui algun filòsof es; perquè la filosofia és ara fins i tot una de matemàtiques en veu alta absoluta dimensions que mesuren entre si, cap a les matemàtiques amb unes dimensions relatives fortes que mesuren el món. També Hatt 'vaig proporcionar el fet que jo volia per mesurar el Bushel, amb la massacre, però, les mesures de filosofia tot Metzen amb el Bushel; No és d'estranyar que la meva grau va ser considerat massa petit per ella.

Els naturalistes i els teòlegs no han molta cura sobre la meva opinió. Però, en el que va succeir, per descomptat, va veure la primera amb l'ànima del món igual a tota la filosofia de la natura, el passat, llevat que esdevenen sobre si mateixos filòsofs, tot panteisme. De què aprofitarà, per mantenir-se al dia, no és un filòsof natural, no un panteista en tal o qual sentit. No importa, el Jueu es crema!

Els naturalistes ara fins i tot tenen el cos de Déu per l'anatomia; Tals caníbals però són de no tallar un cos juntament amb l'ànima; que només podrà sense vida. Fins i tot una granota que només trenquen el coll o arrenquen el cap, de manera que l'ànima surti, abans que li tallen; també trenquen el coll món, el seu arrencar el cap de llàgrima l'orgànic de l'inorgànic, de manera que l'ànima surti a la totalitat, tant a continuació dissecar particularment, la terra sense homes, animals, plantes, persones, animals, plantes sense terra. Fins i tot l'esperit del món fuig del cos; estremir fins i tot abans de la destrossada; fuig, fins on li sigui possible; fuig tan alt que ningú li pot arribar a més; que es basa en l'espai, el temps i li permet, com Elias seves sabates, a continuació. I com Déu deixa el cos mort, així que els seus àngels seus cossos i arrossegar cap a l'aire i reunir al seu voltant, i tenir i portar a ell, ja que anteriorment ho van fer, perquè encara es van omplir en els seus cossos; es pot veure si es pinten en cada imatge de l'església. I encara més alt s'aixeca amb ells, i cada vegada més profund cau el món; Els teòlegs li duren només indueixen a entendre els termes de l'incomprensible i el mantenen, com ell només vol escapar del tot encara. Com a un últim consell Però quan finalment, cada vegada més en el buit i desolat és versteigend, recuperada després de la, vibrant, cos pròspera vegada tan ple, i l'esquena té una mirada després, de manera que ells anomenen el terror: Com fer que el més viu, el Suprem, vol als morts profunditat Graus es pren a l'habitatge, en la qual els gentils volen submergir; així que en comptes pujar fins al següent nivell en el buit, i deixar que el cos es fiqui al llit. I ella encara és baixa, i Déu està per sobre de l'actualitat; i anatomistes segueixen devorar el cadàver, i els teòlegs continuen després que bufen els àngels com esquemes i bufat en el petit capítol de la dogmàtica a

mantenir a Déu a la punta de la incomprensibilitat i comprendre. I en totes les seves característiques segueix sent Registrar aquest va ser el més alt que no en té cap.

L'autor pot ara un punt de vista bàsic, en el qual tot el seu coneixement, fe i raó en conjunt i es tanca, no deixi caure sense caure ell mateix. I així es consola amb l'esperança d'una gran resurrecció que Déu i els àngels que ara Wallen excepte els seus cossos, s'uniran de nou amb els seus cossos; si no als morts de la terra, però la terra mateixa d'entre els morts ressuscitaran i viure amb i en ella tots els morts. Atès que l'autor també és l'esperança de participar.

Part d'una font petita majors 4), en part, i amb major detall, en el tercer volum de la Zend-Avesta he tractat de mostrar que l'esperit humà no s'extingeix amb la mort, sinó que ve de Déu, no en Déu i amb la mort l'esfera de la seva existència només s'està expandint i millorant existeixen en Déu; que

fins i tot el cos humà en la mort no passa, però des del si de Déu, la natura va sorgir, persisteix en ella, i seguirà existint després de la mort en el més alt i capaç de complir una altra esfera en la mateixa. Jo els dic: En el ventre Déu i de Déu; però en canvi puc dir en Irdengeiste i Irdenleibe; perquè per l'esperit de la terra i el cos, que pertanyem a Déu.

4)

El llibre de la vida després de la mort, del Dr. Mises, Grimmer, Voss. 1836

Li vaig mostrar com les nostres vides en aquest costat de mi pertany a baixar concepció de la vida de l'esperit de la nostra ment, però com responem a la mort en el seu més alt, més lliure, la memòria més rica i pensava que la vida; Li vaig mostrar com una imatge en l'ull humà amb el record que deixa d'extinció, de tot l'home pot reflectir destí després de cos i esperit en un ull més gran i el cap.

Vaig tractar de penetrar en la vida que causen els esperits en el més enllà; per mostrar com els esperits apareixen junts en el més enllà i la forma en què apareixen en aquest món, com es comuniquen entre si, i fins i tot interactuar amb nosaltres.

He buscat tota la doctrina de la vida futura d'establir les condicions i lleis d'aquest món, com a conseqüència que a partir de la qual va resultar que.

Així com l'home de demà emergeix de l'home modern, l'home d'un altre món emergeix de la gent del món. - A mesura que l'ànima d'avui per demà canviarà una part del cos, de manera que els canvis d'aquest món a l'altra vida a tot el cos. - Com podem perdre totes les peces del cos, la resta encara porta l'ànima, per la qual cosa, finalment, tot el nostre cos, i un cos més gran encara porta la nostra ànima. - Com la llum consciència viatja en el nostre cos estret, vagarà en la mort d'un cos més gran d'excursió i en endavant en aquest cos més gran. - A mesura que el cos de la terra en aquest costat de nosaltres tot el cos comú, ell no serà òrgan conjunt menys més enllà de tots nosaltres. - Com ara Tothom crida a ser una peça més d'aquest cos, es diu a aquest cos ser qualssevol d'acord amb altres formes en el futur.

Com el naixement de la vida d'aquest món la mort d'una vida anterior, la mort de la vida present és el naixement en una propera vida. - Tan a prop i la vida fosca abans del naixement a la vida després del naixement, tan estreta i fosca vida abans de la

mort a la vida després de la mort. - Un cop finalitzat l'home vivia tot sol, enmig pel cos dels següents àmbits de la vida; Ara viu cos alegre, però complet del cos, envoltat pel cos dels següents àmbits de la vida; una vegada que s'està vivint en una major sociabilitat, la comunitat més íntima, com ones en estanys, records al cap es troben i es creuen, sense interferir, tancats per l'esfera de la vida de Déu, un nou naixement de la mateixa en l'espera. - Com l'eruga que s'arrossega a l'herba, la papallona volant sobre totes les herbes, però, són les mateixes herbes, però tota la vida és més lleuger, més alt i més lluny; per la qual cosa l'aquí i el més enllà de la gent.

A mesura que els nostres cossos aquí sota de la meitat del canvi dormit, mig despert i somni i la vigília, canviaran el nostre somni de la mort i la vigília entre el nostre present i el nostre futur cos. - El que la closca dels ous de la nostra existència present brilla en secret i sinistre en premonicions i somnis, la visió a distància i la clarividència, serà la nostra veritable despert, brillant, vida Heimatliches després de l'avanç d'aquesta petxina. - El somni és, perdre el coneixement; morir és, adquirir una major consciència més brillant.

Una gota a l'estany proposa una amplada; Gota oscil·la amunt i avall, per fi està tranquil·la; l'eix passa a través i s'omple tot l'estany; mil ones es troben el mateix estany i fan que sigui més alegre i acolorida de les gotes. La caiguda és el cos d'aquest món; l'ona del cos de l'altra vida. - El violí es juga, el joc ha acabat, el violí es trenca, trenca totes les cadenes; el joc no mor, el cabrestant entra en la distància contra vent i marea; i com la peça al cos del violí en si ha jugat i sentit, així que jugar i sentir que es continuarà en un violí més gran, del, només una petita part petita; i el joc de milers i milers de violins, dels quals un sempre es SMASH rere l'altre, sempre nous sons de més alta sempre ple de concerts expectant.

Vaig tractar de mostrar com aquesta doctrina, en forma malgrat tot el que els cristians i els pagans creuen tot el que recull en si mateix, reconcilia i aclareix el que els cristians i pagans creuen.

Ja ens sentim que una vegada que tots som àngels; en la veritat, anem a néixer d'una vegada tots els nens com els àngels en una nova vida celestial. - A través de migrar en lloc d'estrelles distants, guanyarem part del transport conscient més alt d'estrelles, aprendran com els nens aprenen a parlar a poc a poc després del naixement amb els adults amb tots els àngels parlen; i més tard sostinguda pel qual ens porta en aquest moment i seguirà contribuint, veure al Pare Etern proper cara a cara. - Amb el record de tota la nostra vida a la terra, anem a començar amb el coneixement de tot el regne del cel anem a tancar.

Els misteris més foscos del cristianisme, que el cos de Crist va ser en la seva comunitat i gaudir de la seva carn i sang en el pa i el vi, va encendre sospesar espelmes de l'altar al temple d'aquesta doctrina. - El Sämlein Pauli amb les unitats fora de la foscor a la llum, que té les seves arrels, les unitats i floreix per si mateix en el sòl d'aquesta doctrina. - La casa no feta per mans, perquè puguem ser vestits, en terra ferma, amb finestres brillants, és perquè en aquest ensenyament. - Que tots reconeixerem clarament el que només a poc a poc i com s'identifica aquí amb un mirall a la paraula fosca que tothom collirem el que va sembrar, i les nostres obres

ens seguirem, les paraules són de les fulles d'aquesta doctrina.

En els fulls de la mateixa doctrina, però està escrit que l'ànima pescador encara plana al voltant de la casa vora el mar, el vaixell, les xarxes, de deixar; l'ànima groenlandès és com abans, quan les captures de foques; l'ànima drap caça ni el ren a través del camp nevat. En lloc de permetre que tot a la mort i deixar, cada ànima veu tot en context selbigem, mentre es movia amb ella, ja que es relaciona en si mateix a l'altra vida, i condueix, només és superior civil amb el regnat més lliure, la consciència més clara que aquí procedeix començar a metes més altes.

I això va de nou a la vida dels que es van quedar aquí i l'extreu de la seva vida, i té al terra de la sala Ledensodem. La flama viva que crema en aquest món, és la metxa i l'oli de la més alta la flama viva.Tall 'de la flor de l'herba i les seves arrels a la terra; tallar 'del més enllà d'aquest món i les seves arrels a la terra, i que està fent el mateix dues vegades.

Així de prop hi ha trànsit dels supervivents, com els vius i els morts. Quan un pensa només en l'altre, perquè hi és. Només que ella fa avui massa a prop, fa que no es veuen. El que Plató, Sòcrates avui treball a través de les seves idees encara en aquest món, només la banda de rodament, anar amb els seus esperits en la vida futura.

Intent va d'esgotament de la inesgotable; però quantes vegades t'he defraudat i va treure la galleda, intencionat, em vaig parar a la font de la vida eterna. Així que molts van veure que assedegat demano que no prou com vaig pensar que l'ompliment de la cullera i tot ric que tothom, des de quina direcció ell també voldria beure ells.

Així que el meu objectiu, i l'èxit? Aquest petit llibre, que vaig escriure alguns trets que gran ensenyament, encara no està clar a mi mateix a balbucejar sobre les seves forces profundes i fonamentals i igual que un nen menor de les altes muntanyes de Gastein, ha adquirit algun amic i algun amic s'ofereixen; Ara s'oblida. Per al tercer volum de Zend Avesta, que vaig estendre la mateixa doctrina en tots els costats, augmentat i aprofundit, i alguns convincent i més clarament han, han arribat uns pocs; la majoria de les persones s'embussen en la primera o segona, i que van arribar a la tercera, horroritzat immediatament abans que l'amplada, l'alçada, la profunditat, el qual promet donar-ho tot, per tots els devora abans del que tothom havia estat, i van dur a terme més fort és la ocell a la mà. I si bé vaig pensar per satisfer tots els desitjos en una de sola, que se celebra cada s'escurça en la seva breu petició.

El lloc es transferiria a la Venus o el sol; que volia una vida, tot tot el que és humàterrenal allà, i no obstant això completament configurat com l'ésser humà; buscat en una rígida esquitxen el riu de la vida eterna; el principal cos nou prendria ningú dreta, i volia encaixar Ningú dreta. Qualsevol de cap cos o el cos vell, però una mica més prima, més transparent i més fàcilment. Els materialistes, però volia la corona de la vostra opinió de que l'ànima es desintegra amb el cos, per descomptat, no et deixis portar.

I així em vaig quedar sol amb la meva fe; una fe que internament, però em va donar suport no poca fruita. Ungern però van sols el camí, d'acord amb un contemplant metes que ens sembla digna i altres per ser un objectiu.

En la primera i segona part del Zend-Avesta (I. 410ff., II. 312ff.) Vaig buscar la relació bàsica entre el cos i l'ànima en lloc de termes que són més pesats comprensible que la manera representen a comprendre, amb mires res més que la real en un punt de resumir unificat, i de nou es va deixar caure a la realitat, com ja he dit, tota metafísica, buscant l'essència de les coses i la connexió de les coses de forma una mica diferent que el vincle amb les seves regles bàsiques reals és a dir, un encara plenament amb so tona buit.

Però només perquè jo tinc el so de la tona provocat en contra meva. El que m'acusa que la meva vista no va dir res, perquè només Besage Veritable; els altres que vostè diu malament perquè no són sons harmoniosos per al so buit de l'alta societat. I després em va acusar a la una i l'altra, vostè té tota la vista simplement llançats a un costat.

En un escrit: "Pel Bé Suprem, 1846" 5), busca "em mostren que la recerca del major bé una i la mateixa és la recerca del màxim plaer, no per als seus, no per l'individu, no per la luxúria, no, després de tot, el desig i pel desig del conjunt, en el qual la pròpia, l'individu, s'entén la luxúria i tot el major plaer de si mateix com un moment, com una banda, com una branca, com el fruit al mateix temps i llavors ; que,

com el concepte del cercle per ser un gran per la condició, purament satisfet, també el més alt bé cercle; que tot el contingut dels manaments divins fora en aquesta condició, i en conjunt es tanca i res més que signifiquen totes les direccions de Trachtens humans i meditant ràdios com individu del mateix cercle, que ha de complir en el propi bé suprem; que tots els motors dels nobles, els privilegis, l'impuls d'aquest compliment és; que el plaer de la base d'amor i l'amor l'instint del plaer, i que la religió de l'amor amb els seus manaments més alts, d'estimar Déu sobre totes les coses i al proïsme com a si mateix, res més que la ment vol i justifica, en el seu sentit de les accions de fins i tot la direcció de la major desig de guanyar; que l'alegria consciència, l'esperança de la salvació úniques llums més altes estan en el regne de la més alta voluntat, sense la qual la virtut mateixa xivatos en el fred i la foscor; que totes les formes d'expressió del major bé en aquest sentit s'uneixen i s'aclareixen i mantenir sempre un lloc fosc sense que això signifiqui.

5)

Amb aquesta finalitat, un tractat, "Al principi del plaer de l'acció" en Fichte Diari 1848, Vol XIX. Problema

l; i el "argument pràctic per a l'existència de Déu i la vida futura", al Zend Avesta 11. S. 251

Però el que ajuda a mostrar en la qual ningú vol veure. En taques fosques només es veu el cor de les coses; en la luxúria, però només el nucli de la poma d'Eva, de la qual tot el mal al món ha crescut. Molts també es va deixar la carn rostida a la prestatges sake calent de la salvació eterna; se li lloa per; Només pot dir que un no és que va haver de suportar la major turment per al bé més alt de plaer; La virtut és la benaurança donen l'esquena i anar cap enrere per a ella. Que no menteix, no robar, no matar, les autoritats han d'obeir el que està en la ment el que els manaments divins llançats junts tan estranyament, no és una sensació que el desig de la més gran del món, el desgrat Aconsegueix més petit. Sí, el que ho nega, que tenen això com més una conseqüència, més general i continu que se segueixen; Només pot dir que un no

és que tenen el mateix també amb el propòsit; que és només una coincidència que afegeix que. El que Déu vol, que és bo, i només Déu vol el que és bo; en la recerca de la més alta salvació són tots units; en l'Associació de Trachtens Anar al Suprem és la salvació; - Sí, a la qual es té el cercle com per fer-la girar? Per que es fa, es pot veure el punt al voltant del qual tot gira, només l'assumpte menor, i va tots armats a la volta de la qüestió, no a la, però de la qual cal girar. Tot va d'acord a la voluntat de Déu. El sinó donar la voluntat de Déu? Sense cap dubte que ell vol, el Tot Generós, el tot amorós, la nostra Aller millor i es troba al seu millor? Però el que és nostre i el seu millor? Gira únic dret i veurà la pregunta i la resposta en els mateixos cercles. Que de Déu finalment s'anirà després de la luxúria, igual que tots nosaltres, seran, només després de la major plaer, però, l'home tan sovint els majors sacrificis als més petits hauran de ell ha posat a tots els seus manaments en aquest sentit que el major plaer de la té, en efecte, on fa que pensa en aquest sentit, vol i sent i actua, cau fora del cercle i fa un assumpte de menor importància en la matèria. Aquesta satisfacció, alegria, mateixa qüestió secundària prosperitat, felicitat, benediccions, la felicitat i la salvació només modismes, frases, escenaris, cim, fonts, addicions és que l'harmonia, la bellesa, la bondat, el valor, el propòsit i la utilitat s'ajunten al voltant del mateix punt i en el conceptual relacionats que finalment vestits de mobles i els éssers conscients de llana gira al voltant d'un mateix centre, amb els dits de poden mostrar; però en cas que no ho mostren, però no trucar a una paraula una cosa, de manera que no es va tocar la foscor del moment, que es quedi sense precedents i sense nom. Només en la llanterna, però no en la llum de la llanterna a un punt. No són les paraules que molts, a on el desig d'embolicar els bols tants per embolicar el seu nucli en el mateix, les túniques tant, que on per vestir i decorar, no estan avergonyits, de sobte nu en contacte amb nosaltres ?

I el que l'arrogància amb què s'enfronta l'amor. En lloc de l'amor i la luxúria es troba en el llibre de l'amor i el desig; el desig de futur, l'amor en la seqüela. Em referia, és clar, tots dos estan tan units, cor i ànima, que no anaven a competir per precedència; però se'l va emportar l'amor i el mal, la luxúria, la porta després que primer van trobar a tals. Vaig pensar que no podien sortir de l'altra. Però no, l'amor serà en si mateix i per si mateix, i res més que l'amor tot amor. El desig de ser només una petita pàgina, el nebenherläuft darrere o ella i porta la bossa o el tren i s'utilitza principalment com és que el renyin profundament. Llavors vostè ho diu una altra vegada fora, si el que ell necessita, excepte que ell és sempre celebració modesta en el fons; li dóna els noms més bells quan es tracta abzuborgen ell els seus diners i per pagar ell, i el fa fugir ignominiosament quan crida els seus.

Ai, que el millor i el pitjor de la luxúria porta el mateix nom; així que les gotes d'una pena amb l'altra; però el pitjor luxúria dels mateixos metalls com el millor; que és el Taler, quin està per al cèntim, va sostenir que la moneda ha de ser Taler a través de l'interès compost. És culpa de la plata està no més aviat la culpa del fill pròdig, que en comptes de la major quantitat possible dels més petits possibles deutes si finalment queden després de tots els residus?

"Una moral i religiosa", vaig arribar a la conclusió, "cal algun dia, no com un destructor a l'anterior, però com a flor en l'últim, que la paraula luxúria porta de nou a

l'honor dreta. Tal és estreta i la vida oberta als monestirs i l'art sagrat, i santificar que tot el que és bell és bo, el que no és més que la luxúria de manera convincent a la tanca de l'actual, però per a tots els futurs i voltes en cercles, i mantenir el bé més sagrat de tot el que Déu, el tot el millor en la seva mà i tot el bo que portava sota del seu barret i estalvia tot mal passat sota aquest barret ".

"L'Església és, en efecte ja construïda, la congregació ara és, quan la doctrina es predica de la recerca de la major desig de Déu mateix ha establert el primer dia de la creació, i la veu de la seva predicació és sempre més fort sonava com tota la predicació humana; tots els vestits humans van tenir sempre la direcció del desig, sinó una gran boira és al voltant de la gran església;. la congregació no junts;. les paraules s'esvaeixen mig entès i mal interpretat ara s'aixeca a la major altura de la torre del petit Llei rodona el major plaer com un botó que brilla, i després d'un llarg brillat en silenci a través de les boires, que finalment es dispersa el sol naixent i brillant i més brillant que brilla sota. I quan la campana que anuncia amb gratitud el doll, que va heretar d'un de Nit serà, fa temps que va morir lluny, probablement ofegar una vegada una poderosa campana que es digui amb la llengua més poderosa de tot per a l'entrada harmoniosa en aquesta església, irradia contràries des del seu cim la llum del Suprem ".

Ara, però, es van dur a terme a l'església per al soroll església justa i mesura, i només els corbs al sostre escoltant el Glöckl una trucada, i trucar a renys per arrencar.

En una revista recent: "En ell l'atomisme físic i filosòfic 6) 1855" busca "per demostrar-me que cap al cel, que es basa en els ulls dels estels, dels quals l'últim inabastable cada mirada i cada canonada, un segon cel es construeix davant els nostres ulls de les estrelles, de les quals l'última és igual inabastable cada mirada i cada canonades que són realment el que les estrelles només apareixen sobre de la naturalesa simple, però purament, estrictament i sense descans simple.

6)

Amb aquest fi, un assaig a la revista de Fichte. 1854

Criatures simples, Zentra totes les meves forces i tota la llum, l'última frontera del que la ciència de les coses físiques es va adonar des de fa molt temps com els blocs de construcció del món i només temporalment anomenat Unspaltbare que realment Unspaltbare, la substància que formalment sí no més té la forma, l'últim petit canvi que no segueix les beines, la qual només és comptables i incomptables però aquest punt intensiva per al radi de les vegades, la bola de l'espai.

En la causa més àmplia i sòlida, una alta piràmide s'eleva; amb admiració un mira cap a ella, però es pregunta: On és la part superior? A causa que el simple àtom presenta donar. Així àmplia és la raó tan bruscament aquest consell. I a partir de la part superior s'obre la visió més profunda en tota l'estructura. Les pedres, que semblaven només peces fosca poroses, són cadascun en si un edifici llums transparents, l'ull veu a través d'ells sense resistència a la raó; la massilla que són parèntesi forces ideals, la llei és l'estructura; Sant és el constructor, i els propietaris

d'habitants.

En va, volem que les velles pedres fosques; sempre i quan un ha viscut en una casa fosca, on termes com aiguarràs tracten i passen a través de les pedres i alterna la mà fan entre si per témer que un tem la llum del sol com la més terrible fantasma de tots.

En lloc de màxima demanda, que només una nova pedra per construir, en lloc de subestructura sòlida als gentils el riu i l'eix; He construït massa alt en l'aire una, les altres no he construït prou d'aire; amb tota la història que tira contra mi a la caixa, i jo havia posat el meu cosa en una cosa molt diferent.

I res va ser penetrat; d'edat amb tant d'amor cures, tal diligència elaborat, ja que em semblava tan edificant, en i amb la natura de les coses com les idees unànimes res. Oposició, la indiferència, l'atenció fugaç, el reconeixement dels individus, el que acaba reconegut en si, alguns elogis en bon estil i la riquesa d'idees, a cadascun dels quals es va trobar que queixar-se d'alguna cosa; això era tot, va ser l'últim èxit. Encara no s'ha afegit una segona pedra on vaig posar la primera. El A escrivia en les pedres, i l'altre va sortir del seu camí, la mare li va fer l'honor de col·locar la palanca en ell pel camí; aquí i allà es va asseure un cop sobre el mateix, el descans per un temps i es van anar pel camí.

Des pensament «jo finalment: Tal èxit de no obstant això tenir les seves raons. Vols tenir la raó contra tothom? A causa de que les seves raons res pesen abans que el món és així, les raons dels seus oponents sens dubte han de sospesar enormement. Bé, s'apodera de la balança, i tot i nou Tot des seriós. Tot Cama 'que té, en un bol, i tot el que té l'enemic, a l'altra; escoltar a la fi per satisfer-amb consol còmode i fàcil Rebutjar i donar-te superar si la seva closca està en l'aire.

Vaig prendre les escales; i l'èxit? Bé ho has endevinat fàcilment. Com més un autor analitza les raons dels seus oponents, més important que semblava probable que sempre les mateixes raons. No va ser diferent amb mi. En veritat, quan per primera vegada vaig creure, el meu és pacífic, bé, em semblava ara ha estat just i bo per aturar-se després de Tots enquestats i vaig considerar el que hauria portar a l'esdeveniment. Em semblava com el vent al voltant de la Torre; Em vaig posar de peu a la part superior d'aquesta torre, i vaig mirar al país. El món sencer avui em va veure allà en contra de mi, tots els principis i tots els confins de la terra vaig veure per mi mateix. Amb aquestes perspectives enormes, tan alts i àmplies vistes en si són un somiador i fantasiós, com estic força satisfet.

II. Schleiden i l'ànima de la planta.

La planta, fins i tot ara no té ànima! És un membre secundari sense ànima i la natura sense ànima, per la qual l'home procedeix amb la seva ànima com una estranya excepció.

Queda i probablement romandrà fins que una vegada que el foc passa sobre el rostoll d'àrids visió del món d'avui, i les llavors d'edat que es troben en el fons, fora germinen i comencen a re-verd.

L'espurna no és la captura i les bombolles no ajuda; fatigat deixo fos l'última. Un

pensaria que el rostoll en si per ser verd però; però em miro en va qualsevol rastre de verd.

I al passadís viatja Un, per la seva banda, patea passa l'últim rastre, i està d'acord més fort que tota la crida a: La planta fins i tot ara no té ànima!

No només la planta; trist passeig per les seves ànimes animals de reputació amb les ànimes plantes al mateix temps a l'Hades. L'ànima serà segur per davant d'ell!

Com Hèrcules amb la pell del lleó que va de la mà per destruir al monstre ànima de la terra; i als dotze treballs d'Hèrcules ara és el tretzè.

A la filosa de Omphale assegut, veu com ella coqueteja amb una flor i l'ànima d'aquesta partícula de favor a la qual es teixeix a voltes. I immediatament encès per la ira, que arriba a la seva poderosa maça i mata tan àmplia escombrar la pobra criatura.

Així que gran club per a una criatura tan petita! Després del que un club gran que ara només tenen efecte si es va a conèixer al seu heroi en marxa una vegada que una gran ànima organisme mundial.Sublim, auszudenkender pesada pensa!

I com l'home a la lluna, que sempre ha donat la cara, ser revertida si; l'home sota la lluna vol tirar pedres a ell quan s'assabenta de la seva pretensió d'una ànima, que prèviament ho va sostenir per només un tros de pedra, una mena de convidat de pedra. I aquestes pedres tan volen conèixer bé, com ell llança a la terra de les ànimes. D'aquests, ara volem recollir i recollir en una cistella, que segons ell les ànimes de les plantes i em llança com el seu pastor, i que volem posar una làpida sobre els pobres morts, amb l'esperança que un dia seran ressuscitats alegrement.

El convidat de pedra, però planteja amenaçadorament en el seu dit.

Tant s'ha oposat al meu estudi de l'ànima de la planta, mentre que jo no tindria cap objecció nou Alguns del que trobarà en el tractat "Sobre la qüestió de l'ànima". Però les objeccions de Schleiden que han de respondre sobretot perquè sorgeixen, de fet, de tots els altres. Amb les mateixes armes, per descomptat, no puc defensar-me d'ell; l'ànima vegetal no té dents de llop, i no tinc cap. El be era per l'aigua, i el llop va dir: M'ha entelat l'aigua. Menys d'això és així.

En el meu assaig sobre la vida espiritual de les plantes que vaig venir diverses vegades amb punts de vista de Schleiden en conflicte. Pel que sembla, però tenia por d'ell i volia fer just el suficient. És per això que vaig dir p.11 ocasionalment una declaració sobre la propagació de plantes que preferia a l'efecte de la sentència com vista manteniment de Schleiden: "Prof. Schleiden començarà m'espero, perquè aquesta afirmació no és massa fort"; imaginària S. 268 amb "la seva actitud brusca de costum", al mateix temps el seu zel científic; acontentat a mi mateix (S. IX) on semblava a mi en el seu filosofar no és molt venint a dir, jo no seria aquí filosofar prefereixen; Em vaig mantenir on em moc els seus punts de vista per fets contradeien (282. 297), a la seva existència científica; Tot el possible i portat amb les seves pròpies paraules, perquè sàpiga exactament el que va dir si digués res en contra d'ella. Però contra un Molochdiener com jo que ha d'anar a diferents estacions; A saber: Vaig deixar Schleiden també folgends tant com sigui possible per parlar de si

mateix.

"Tot el llibre", diu Schleiden, de Nanna i el seu autor parla, "és una manifestació molt divertida de com un home pot perdre en mal autocomprensió filosòfica amb el costat pràctic de la seva vida espiritual profunda en la més terrible mal pas d'errors, mentre que ell amb la seva crítica entendre'ls lliurement flotadors. Hi ha gairebé no hi ha perversitat científica que Fechner com ridiculitza Dr. Mises .... 1) que no està sota el seu propi nom tan dolent, gairebé pitjor que la d'ell havia comès Assotat ". - La "tela per a un petit i encantador Verschen (en el seu llibre) així esplaiar que és científicament i estèticament desagradable." - Martius i Fechner ". Lamentablement, només el portaveu d'un gran nombre de caps de desconeguts que semblen gairebé més nociu i peribles, com l'enemic decidit de la claredat i la llibertat espiritual" "Martius i Fechner són bones persones, però els mals músics, perdonen i no filòsofs." - Fechner té ", no la més remota idea del que és la planta i la seva organització." Ell està "a la base fàctica totalment ignorant i sense judici;" ell és un d'aquests "executors ensenyat mitjà Wisser" perilloses etc.

1)

Per tal de ser infidel a Schleiden Res, vull esmentar que té la intenció aquí en algunes expressions una mica

hiperbòlica d'enginy i humor, que tot just havia tornat millor contra mi que contra els altres.

Aquí tenim junts la suma del judici de Schleiden curt i rodó. La seva evidència es troba a continuació. Però des Schleiden ha dit el mateix a les meves característiques, estic ben acceptat, fins i tot abans de dir unes paraules sobre la seva.

Crec Schleiden per a un explorador valent meritori que en part fins i tot va contractar a molts una investigació valuosa, ha estimulat en part en altres. Entre les principals conclusions a saber, en la qual sobretot deu la seva reputació, que s'aplica ara probablement va refutar 1 (a través de la formació de cèl·lules) o menys per; l'altre (sobre les plantes fertilització) és almenys molt disputada; però jo molí mi mateix com no experta cap judici sobre si i fins a quin punt amb raó. L'últim d'aquests descobriments és, en qualsevol cas recentment d'una investigació molt meritoris (Schacht) defensa animat una altra vegada; i en tals proves difícils que el microscòpic, són sobretot en aquest àmbit, fins i tot es pot molt equivocats, i seguir sent una investigadors meritòries. És massa grans generals amb grans derrotes.Aquests Schleiden blanc per dirigir el ressort així com el ganivet anatòmica; i és només per queixar-se que ell mateix porta sovint a la primavera com un ganivet i damunt s'ha reduït, sobretot perquè encara era acabar amb algunes rascades al ganivet veritable completament fora de les mans. Com he afegit la nitidesa de la seva pròpia ploma, que s'ha vist fins ara, ja que segueix sent únicament la nitidesa d'una primavera, ningú ha llegit el seu treball amb major plaer que jo. Fins i tot on un de molt diferent dels seus punts de vista - i en tots els punts de vista fonamentals Jo diferir d'allò més a fons per ell - cert, però la calor de la paraula, la interpenetració del seu objecte a Antheit i té més fàcil és el portat, pot ser com per deixar-se portar sense el seu propi punt de vista. Una gran quantitat de dades interessants és sota el seu comandament. Wen té no li interessa per a llegir com els

trets de xinxes, formigues escortats al Brasil, s'enfilen els arbres i carregat de, mossegat per les fulles formigues, va tornar al formiguer, alliberat de la seva càrrega i com a esclaus en escassa El dinar serà empresonat per tal de nou en el futur prestació de serveis; com una de les expedicions al Pol Nord una dona esquimal ella completament nua nadó fora porta sota el cel obert en la gorra de pell, i el seu pit amb un fred de 32 ° (si us plau una altra vegada per afegir R. o C., fa cinquena dif) rangs; com la tripulació d'un vaixell de la força repic de Sant Salvador en milles mehrern centenars de distància d'aquesta ciutat en el punt focal de la vela inflada sent etc D'aquestes històries és la font completament, però ella és més que una col·lecció d'històries; Per contra, tots els detalls són com l'explicació adequada de punts de vista generals.

En quina mesura ara sobre aquests mèrits literaris certament estimables Schleiden també té el decòrum literari, un podria fins i tot de l'anterior, i en quina mesura s'ha exactitud literària, per no dir res més, a jutjar pel que segueix. Gairebé se m'oblida el més important, però, és el seu amor per les matemàtiques i la filosofia ausnehmende. Si ella troba l'amor recíproc apropiada, no vaig a examinar aquí; es troba per sota fins i tot alguns oportunitat d'avaluar-; suficient eifrigern un amant no existeix. Sí, a jutjar per si mateix, té l'extensió angular de les matemàtiques, incloent la pedra filosofal en tot gravar el seu interior; a més de que devora fins i tot filòsofs, grans i petits - un pensa fer involuntàriament els vells Fibelvers pel fuster i el quadrat - i sobretot no cansat, Schelling sempre devoren nou (Estudis, p 106, 121, 212).

Però tot i així! ¿No sóc jo una mica d'un filòsof-menjador? És cert, i potser seria bo que de vegades tinc una mica menys. En el mirall és única, ja que sinó ell mateix. Però ara, quin serà el resultat? Ja que estem, tant allà i tots dos són també filòsofs, però ara es van enfrontar, per la qual cosa estem en els ulls de l'audiència realitzi la vella faula dels dos lleons que mútuament engolits en les cues. Ara Schleiden m'ha empassat ja fins al moment; ara és per a mi el nombre, i em permetrà, perquè ho devori, en la mesura que pugui. Així que mans a l'obra.

Schleiden comença: "Amb un joc de paraules mat podria argumentar que Nanna de Fechner està escrit enterament i sense esperit, perquè a priori qualsevol discussió sobre el que vol entendre per l'esperit o ànima, rebutja expressament, pel que segueix sent res més que la paraula ànima." I S. 157: "Des que va rebutjar cap explicació sobre el que l'esperit, l'ànima, etc., i ha de rebutjar, les paraules li significa realment res i en canvi no és més que 0 = 0" Schleiden sembla la declaració explícita que en els meus escrits sobre el que vull entendre i no entenc per ànima, dono de mantenir per un rebuig explícit de la declaració. Potser vostè es pregunta sobre una confusió tal, sinó com el més estrany deixa d'aparèixer com si es repeteix amb freqüència, de manera que s'haurà deixat al final d'aquest document, a preguntar-se per l'estil.

Dic en les vistes prèvies d'obertura de Nanna (22) és el següent: "Potser en veritat hi ha només alguns filòsofs que admeten les plantes ànima més fàcil. Però

després, és clar, només per prendre la vida de tot, el que és l'ànima Res més comú que la planxa de fusta a la filosofia quan jo per la meva part de l'ànima. parlar, ànima individual de la planta, que explícitament no entenc una idea o unitat ideal entre les que reconec en la diversitat de la seva estructura i de la vida, tot i que això pot apuntar a l'auto-detecció i la unitat de la seva essència de l'ànima aspirant i deuen, però ho pregunto a tu mateix en això. Una ànima és per a mi no només un reflex, llançat a una altra, ser, però de carn i abundància sensacions vívides i impulsos porten en si mateixos. No és el que tinc d'ella, però el que jo no tinc, ella fa per a l'ànima. La idea del que un altre pot buscar o trobar en mi, em vol també en si mateixa no és suficient com la meva ànima. Per tant, el que ajuda a la planta quan algú tant la unitat, la idea en la seva construcció i els seus processos vitals vol trobar i després dir, la mesura que té ànima quan aquest gust per si mateixos, ni sent, ni podia olorar. No vull dir que amb l'ànima de la planta, com alguns pensen amb ella, sembla destinat pel no molt bé amb ella. Però no és com si ho calculem a la vida de l'ànima, a la planta com és, però només potentia, la forma d'expressar-se, latent, sempre adormits. La sensació i desig de dormir són simplement no la sensació i el desig; i si es pot trucar a les nostres ànimes en el somni de l'ànima encara perquè encara porten les condicions de despertar sensacions i desig en si mateix, mai esmentaria ànima, on mai abans ho faria tal despertar.Escric així l'ànima de la planta, així que m'agrada admetre, però, que aquesta ànima pot agafar el son tan bona com la nostra, però no que sempre agafar el son; llavors semblaria a mi encara injust voler parlar de l'ànima de la planta, com si jo volia parlar de l'ànima d'un cadàver, han estat a la sensació, però almenys un cop despert. "

A més, em caracteritzo l'ànima plantes en el quart capítol del meu llibre en detall per les sensacions, que considero capaç, i em vaig en el 14 a tota l'ordenació de les plantes més properes a una ànima. Tot això resumeix Schleiden breument a la conclusió de juntes: segueixo sent res més que la paraula ànima.

Esperit Tocar, així que no parlo dels esperits de les plantes, de manera que no tenia cap raó per explicar a mi mateix, més precisament en l'esperit concepte. Per descomptat, jo faig servir la paraula esperit també de vegades en la meva escriptura; si tingués totes les paraules, però vull definir el que necessito en el meu treball, així que tenia molt a veure. Jo era al Zend-Avesta (IS XXVI, et Quan elaborar en el concepte d'esperit eingehe seg.,), I més en el meu llibre sobre la teoria atòmica (S. 83 i ss.) Explica en detall sobre el principi, el que en aquests casos celler autoritzada. Això és el que jo les paraules el significat no em defineixo, a tot arreu és possible en termes d'ús de la llengua i l'ús de manera que des del context, fins i tot el significat neutre que només han de tenir en aquest sentit, immediatament evident;ja que crec que les paraules són només alguna vegada aquí per apuntar a les coses i són correctes quan apunten a corregir les coses. Les coses correctes, però ho han de fer, si no per mostrar-se, però abstreure de Aufzeigbarem o deduir clarament.

Per descomptat Schleiden té principis molt diferents a això; no és d'estranyar, doncs, que no s'ajustava a la meva. El terme esperit està a la mà per explicarho. Schleiden S'entén per les paraules d'una de venda prematura ment, immutable, absolutament lliure, només els advocats untertanes morals éssers; mentre que cada experiència que fem de la ment, i qualsevol idea que ho fem, i cada concepte que podem comptar amb nosaltres l'Esperit com en els canvis temporals begriffenes si la llei moral, almenys encara obligat per lleis psicològiques, és ser relativament lliure, de manera que un esperit unzeitlicher constant, de fet, només en el mateix sentit s'abstreu de la realitat, com si abstret com l'essència del riu d'un riu que compta amb una pedra 2). I com no podia ser només una llei moral per una ment estable?Què és la

llei, on hi ha immutabilitat? El que imaginem això? I com la llibertat i la immutabilitat junts?

2)

La unitat idèntica de la consciència és en veritat immutable; però no hi ha esperit simplement en la unitat abstracta de la consciència, el lloc d'auto pot existir sense un flux de fenòmens vinculats almenys una vida sense un cercle el centre està.

Mentrestant, nosaltres no preguntem massa entusiasmat amb aquesta versió de l'esperit termini. L'esperit que parla de Schleiden, és substancialment més que el Déu de tants teòlegs que, després del cristianisme ha abolit el sacrifici humà a Déu ha de creure que porta molt més gran sacrifici de la raó humana.

Schleiden està fent absolutament res però va posar el seu àcar amb el mateix altar.

Aviat Schleiden va fer que el meu còmplice, que es creia, encara que en un sentit diferent i més baix que jo, l'ànima de la planta, en deu línies del que pot ser suficient aquí citar les paraules clau tan fàcil de veure, fins i tot en el menor dilució fer un efecte prou poderosa: "superficial i somnis arrossegades", "fotos de boira irreals", "ambigüitat psicològica i la superficialitat moral deplorable", "dibuixant una ànima comuna moral", "podridura del cor"; després d'això, tota la força del seu atac a ensenyar-me, continua: "Més important que els opositors semblen ser Fechner, si més no perquè no ho hem de fer amb ell amb unes decisions fugaces i pensaments fugaçment anotades, però amb un gruixut llibre de vint fulls amb nombroses cites i altres oripell acadèmica.

Però només per trist! Una substància per a un petit i encantador Verschen va xutar tan àmplia que és científicament i estèticament desagradable ".

Schleiden li encanta fer servir expressions fortes contra els seus oponents. No obstant això, els últims cotxes em recorda amb tanta força en el seu cor, jo procuraré per sobre de tot per reduir el seu pes per Mitverteilung en una altra cosa per mi per cito els següents passatges paral·lels a partir dels seus "estudis": S. 128: "L'home de caràcter gira amb disgust d'aquesta pap jocs de fantasia dolça." - S. 206: "Així que s'aparten amb fàstic d'una superstició." - S. 207: ". Homes com John Mueller i Himly han" rebutjat amb disgust en el frau de percepció de la qüestió "- S. 126:". La repugnant, sovint embolicat en l'arrogància humilitat fictícia "S. 207.: "Aquests esperits malignes" (sc Stilling, Kerner, Eschenmayer, Mesmer i els seus associats.) - S. 206:. "És una idea repugnant que estem buscant l'advertència i alè .... a la terra dels marro de cafè ... hauria de "- p.207:". De. "- S. 198:". totes les formes de superstició dels més repugnants i condemnable és científica Els rostres més repugnants del paganisme " Jo que Schleiden ho pot trobar el gran plaer de les seves dones al fastigós i repulsiu que troba, a punt, i jo el coneixia en aquesta relació només amb el Dr. Katzenberger (en les novel·les conegudes de Jean Paul), comparar a la una conversa amb el seu veí de taula fina iniciats dient: "Així que només per esmentar només alguns dels Allerekelhaftesten." Per descomptat, el que hauria de començar Schleiden, si te

l'emportes aquestes dues paraules que no m'agraden vol prendre una altra vegada a la boca. Això significaria sortir de la seva crítica, els dos canins. Si són tan mansos? Crec, més aviat, hi ha dos nous rebrot.

En si mateix no és d'estranyar si Schleiden meu "gran llibre de 25 fulles" com a prova de l'ànima vegetal massa llarg i l'ample del mateix lloc fastigós després de provar tan sols la no existència de l'ànima vegetal dels conceptes purs de l'ànima tan succintament aconseguit té, com es pot llegir a continuació. Donaria a mi a anar com si jo hagués de llegir 25 fulls escrits per res i seguir els esforços que es realitzen en ella, per demostrar que es tractava de res que una mica. Em sembla que aquí Schleiden completament en els seus drets a la condemna. Mentre jo estava buscant la longitud de l'escriptura en el prefaci de motivar això: "No hi ha una justificació seriosa de vista va ser aquí on ara igual de bé comú com l'opinió científica té del tot a si mateix, i el tema de molts a llocs i punts d'atac regals, faria massa curt un tractament amb el propòsit no es compleix ". Per a això, he portat en molts exemples de la vida de les plantes. Però potser el llibre segueix sent realment massa temps; No puc jutjar. Quant de temps però hauria tornat completament si en qualsevol explicació termini de com la ment i l'ànima, com Schleiden tenien 6 1/2 pàgines necessitat i vol inflar pels punts de la següent manera: "Així que fins i tot en aquest cas, al final de la nostra vida, un unenthüllbares secretes, al principi i al final d'una nit impenetrable, i entre ells un minut crepuscle fugaç, aquesta és la veritat del coneixement; que l'ex doble Fosc (relatiu a la llibertat d'esperit en la seva esclavitud en la física), de fet, és només el teló, que la plena llum brillant, els nostres elements reals que ens separa és la veritat de la creença en la fe, i això fins i tot si cap força pot permetre'ns trencar aquestes cortines que ja són aquí però la nostra fe té dret a la veritat del nostre sentiment religiós és, el conjunt, sinó el resultat de la investigació filosòfica consumada, la filosofia de la resignació - Com ha ara home, el principi i al final és un misteri la vida juga al voltant d'un crepuscle feble. no és fàcil de trobar, per mantenir el secret i la penombra de la seva veritable element. Blanca, però no és millor que el que ha anat a través de tota la llarga lluita per la consecució de l'auto-consciència espiritual, el difícil que és, el crepuscle que ens envolta , pel que és, per reconèixer un lateral volàtil i només una mica enganyosa del món de la llum eterna i la glòria eterna ".

De totes maneres, estic aprenent d'aquest punt, ja que puc seguir a exagerar el sublim, en el meu llibre sobre els fets plat pis fastigós materials trepitjat una vegada més; i espero per tant Schleiden més satisfactori que amb el meu anterior presentació simple. Sigui dit de passada, és característic de la diferència de la nostra visió del món mutu. Condueixo un petit idolatria egípcia amb les ànimes de plantes i animals, Schleiden dibuixa, com es pot veure, el dret d'adorar a la foscor egípcia. Vull dir, les ànimes de les plantes i els animals són petits poca llum de la gran llum i contribueixen amb el nostre ànimes-llums pròpia ajudar a il·luminar el món, i en ella sembla la llum tan brillant i els llums i la poca llum en aquest o aquell món, tan brillant que està en el món. Schleiden vestir la poca llum de, va declarar la cimera de la brillantor de les llums d'aquí sota de la seva consciència que caminen a les

palpentes en la foscor, i fer que el món de la cortina rere la qual s'amaga la gran llum davant de les llums. Front i nit impenetrable del darrere i enmig d'un minut crepuscle fugaç, "aquesta és la veritat del coneixement." Abandonat com trencaclosques, probablement hauria endevinat gairebé que aquesta era la veritat del coneixement.

Des Schleiden la senyora de la Schleiden seu tractat dirigit a la meva sembla haver pres amb ell amigablement, que no trobo a faltar a besar el seu bella mà, així que miro per ells, de la següent manera per convèncer, que a la seva participació 1 indigne malgasta: "Vostè ha llegit el seu llibre, i em Tornes una raó, ho prova per la massa de complements acadèmiques, pels nombrosos fets va comunicar que ell ha d'estar molt familiaritzat amb la planta i la seva naturalesa i, per tant, dret a judici com a mínim.

Així vostès i amb vostès molts centenars de laics pensen, i per aquesta raó se'ls va ensenyar creadors mitjà Wisser tan perillós. Però jo us dic, que no pot la més remota idea del que es planta i la seva organització, i per això es necessita és una sola frase com evidència . - De vegades, la qüestió de si les plantes tenen ànima, ell diu: "" A mi em sembla la polpa de la planta, si però una vegada que les fibres requereix igual d'adequada i apropiada per a les plantes als nervis, com la proteïna animal. " .

"L'única frase mostra la ignorància més absoluta pel que fa a l'organització interna de la polpa de la planta en importància, ja que sense excepció s'aplica tots els naturalistes ara, ve organitzat abans en qualsevol planta; La fibra vegetal, de la qual és probable que vas dir fa cinquanta anys, de vegades, és una cosa que no existeix; Fibres Com a elements organitzatius independents no existeixen en tota la planta. Fibres espirals, com se'ls coneix bé, Fechner sap només de Goethe i Oken, dues persones que es podria parlar de tota l'anatomia de les plantes entès i entendre res, perquè el mateix només mitjançant millores posteriors dels instruments va ser possible. Però si el que està en la base de fets tan completament ignorant i sense judici, pel que es mereix, naturalment, cap confiança per a un edifici, que es basa en una mala raó a tals. " Imagina totes les coses només el text correcte aquí, ja que es necessita a tot arreu de Schleiden d'esmentar. El que em fa dir Schleiden, no és prou precisa, de fet, encara prou com per avaluar plenament el que vaig dir, però el següent: "Què és per a sempre en la matèria proteica de nervis tan meravellós que era adequat només per als transportistes o intermediaris de l'activitat mental, em sembla la polpa de les plantes, una vegada que una fibra requereix tan ben adaptat;. Només és només per l' disposicions de les plantes per a ser adequats i la proteïna per als animals. Tot va a ser considerat en la seva relació ", etc.

Per això vaig a representar fàcilment cada paraula. Però suposo que no hauria de ser capaç de representar cada paraula tenia, per tant, em Schleiden igual a la llàgrima casa?

Com, senyor Schleiden, no hi ha fibra de la planta? No hi ha fibres Com a elements organitzatius independents? Crec que encara hi ha una fibra de fusta, fibra de líber, fibres de lli, fibra de cotó, fibra espiral, etc, i totes aquestes fibres són elements d'autoorganització. Ningú té la més mínima decència avui per resumir tot això i altres

fibres vegetals sota la fibra vegetal Allemeinbegriff, i per a mi era encara més, la unió a la iniciativa en l'enfrontament en el qual vaig buscar la fibra nerviosa animal. Tothom sap que totes les fibres vegetals, com totes les fibres nervioses són estructura originalment cel·lular, i, almenys en un estat més jove, sinó més aviat la naturalesa de tubs fins, tenen un molt sòlides fibres; Esmento és fins i tot de tant en tant de les fibres en espiral; però ningú parla de tubs de fusta, tubs plans, tubs de cotó, plantes de tubs, com a mínim com tubs nerviosos; Per què he de parlar-ne, on res importava; i què més podia necessitar per a una expressió? Sí, no afegeixo altra banda repeteix expressament (Nanna S. 48, 49) expressat filament gots sinònim espirals helicoïdals. I com, en l'actual polpa importància organitzat abans en qualsevol planta? Jo crec que el fons de totes aquestes fibres s'organitza, ja que totes les fibres són elements realment organitzacionals. Berzelius i una infinitat d'altres diuen aquesta substància en realitat la polpa; Per què he de dir-no és així, perquè era just, trucar al teixit de fibres de manera que, en lloc de com la cel·lulosa o polpa de dir com m'asseguraré també, però en aquest lloc només inadequada, podria dir.

I, finalment, el Sr. Schleiden, sé fibres espirals simplement de Goethe i Oken, de tota l'anatomia de les plantes no entenia res? - El que passa és que jo (Nanna, S. 48 i ss.), En la discussió de la qüestió de nervis (lletra petita) encendre una nota històrica que pensaven de fibres espirals Oken i Goethe, gots espirals que representen els nervis de les plantes o la seva en relació similar m'havia esmentat pel camí de l'altra verwahrend mà per fer aquest punt de vista a la mina. I fa Schleiden: Sé que els gots espirals simplement de Goethe i Oken. I, no obstant això discuteixo fins i tot directament entre la referència a Oken i Goethe p.49 les relacions dels vasos espirals gairebé tota una pàgina de llarg, mentre que jo aquí Foot principalment en propi llibre mà de Schleiden, parlant de la seva (formació per fusió de cèl·lules, el seu contingut d'aire, la seva falta de branca, la seva posició central en els feixos de cèl·lules allargades, la seva ocurrència, etc, de la qual tots en Goethe i Oken no és una paraula, i, finalment, posar en aquest Pflanzenpysiologen la vista em així, però cal saber, és molt diferent opinió sobre el la seva funció.

Sembla gairebé impossible que Schleiden podia passar per alt tot això perquè ell immediatament anterior i següent referència a la; Així que volia ser passat per alt, per trobar una oportunitat de posar els meus coneixements de la collita a la llum més lamentable, i em representi com un ignorant abans de la seva dama.

Bé, bé, el Sr. Schleiden, a mesura que ho diria així, i la faria el bé val la pena explicar, des del qual vas conèixer com?

Un ball a la pell roent del conte de fades de la Ventafocs seria que em sembla que l'espera no està malament.

"Però" - mou Schleiden immediatament va continuar - "es aquesta insuficiència no es limita a les plantes per si sols, sinó que també es va reflectir en els animals o en condicions científiques més generals Si algú ajudant a tothom només en paràboles i analogies lúdiques, en lloc de les deduccions i. portar deduccions lògiques, ha almenys procurar que el que tria com una paràbola, també, més enllà de tot dubte va ser fet sublim Ell diu en algun lloc. "" Burn llums Avís significa metxes, el sol, un

llum de gas gran sense metxa "" Aquí Fechner tenia una oportunitat per a una discussió molt detallada i encomiable; .. perquè fins ara cap naturalista només coneix la menor de l'atmosfera lluminosa del sol que era un llum de gas, és un nou, però per desgràcia no ha demostrat descobriment ".

Així, el Sr. Schleiden, "fins ara cap naturalista sap només el més lleu de l'atmosfera lluminosa del sol. Que tenien un llum de gas, és un nou, però per desgràcia no s'ha provat, Discovery." Què vol dir, senyor Alexander von Humboldt, naturalista o no? Batre Cosmos III. S. 395, de manera que es troba el següent passatge, i el que es troba aquí, que fins i tot podria trobar suficient a altres llocs: "I quan el sol ... No hi ha rastre de polarització mostra si s'examina a la llum que flueix en direcció molt obliqua sota angles considerablement baixos de les vores de la polariscopio, es desprèn d'aquesta important comparació, que el que en el llums solars, no des d'alguna forma gotetes superflu, sinó d'un embolcall gasosa. Aquí tenim una anàlisi física tangible de la fotosfera ".

Així el sol seria un llum de gas gran o llanterna de gas; i l'afirmació que cap naturalista sabria res al respecte, va caure al fet que Schleiden sap res al respecte; Però tant manté fàcilment per un article idèntic.

(Comparar Eclesiàstic 5, 14) Però per què un naturalista ni tan sols una cosa pot no coneix, sobretot en un moment, el que no és seu. Així que no vaig a tirar-li la culpa al fet que ell no sabia que el sol és un fanal de gas, i jo no aixecaré el meu baix nivell de coneixement, per tant, com em lliuro les paraules d'or d'un home savi de cor i prendre el principi rector que ningú autoritat fins i tot Schleiden preferiran a reconèixer com a propi Schleiden, que deia el següent: "Alguna vegada el veritable naturalista caracteritza per la més gran, però ell mateix, probablement, la ignorància deliberada i sempre és l'home més humil al món." Només contra el "desagradable, sovint embolicat en el fictici orgull humilitat de la ignorància inconscient i Halbwisserei" ha d'estar en la mateixa forma, que no és altre que el mateix Schleiden (Estudis 126), mostren el veritable naturalista "una mica rebel".

I ningú negarà Schleiden que ha demostrat en aquest document abans d'Allen i gairebé contra tot com un veritable naturalista, de manera que gairebé només en un cas es manté, que es trobava prop d'un terreny comú, tan fàcil de caure. Hauria ara llum solar han col·locat no hi ha llum suficient referent a això, així com les següents parts tracten de la llum de la lluna, el que pugui sobre; perquè seria una llàstima si el Ungeberdigkeit un naturalista tan completa contra l'U no ha d'expressar que brilla en ell sota tot aquest sol i la lluna, potser són l'ocasió justa per a això.

Schleiden em va fer fa un moment ridícul que he explicat al sol per un llum de gas de grans dimensions. S'ha vist que no ho vaig fer malament amb ell l'hagués tingut. Però el més ridícul és això, que no és realment es va acudir per explicar el sol per un llum de gas. Schleiden m'ha entès malament, simplement. Només cal fer el lloc, a la qual es refereix Schleiden (Nanna S. 42), interpretat en el seu context, es

troben alhora que podria tenir cap interès per a mi explicar el sol per un llum de gas de grans dimensions. El que era, era, si cap, més d'un exemple de les llums de metxa solts per fer les llums de metxa oposades, sobre la qual basar una analogia que seguiré per parlar; i així que vaig fer el sol com la flama de gas celestial com un exemple terrenal al llarg de les llums de metxa oposat, amb les paraules: "El sol, es crema la llum de gas sense metxa", com diem breument: el sol, la lluna és brillant; flama d'una espelma, una flama de gas es crema, en canvi, tant el sol brilla com la lluna, tant flama d'una espelma crema com una flama de gas. No vaig pensar que algú encenia la flama de gas com aposició a sever sol pot tenir - l'aposició és, per descomptat, una qüestió de rutina després de Schleiden ha fet un llum de gas gran de la flama de gas; Schleiden també necessita només mirar la frase següent, on faig èmfasi en la manca de transferibilitat de la flama de gas per absorbir oposada flames reconèixer que no entenc el sol de la flama de gas. O pensar que volia apuntar a la manca de transferibilitat del sol?

Després de tot, reconec fàcilment que jo mateix una part del deute de Mißverstandes poso aquí, ja m'he tornat indiferent, perquè simplement no volia estar deprimit. Només, aquests són no només un error, sinó una falsa reproducció de les meves paraules. Cotitzacions signifiquen tot arreu, que reprodueix les pròpies paraules de l'autor; el cotitzacions més? Per Schleiden aquells necessaris ell era si el que jo també li agradava entenc la "flama de gas" per donar a les meves paraules, no la seva interpretació. Però Tres vegades són Schleiden passatges del meu llibre amb cites i empeny cada vegada que les meves paraules els seus propis girs i talls en forma desfavorable per a mi. Després d'això, els demano als lectors si Prof. Schleiden algun dia hauria de tornar a tenir l'oportunitat de portar a alguns dels meus escrits amb cometes, no creient que les meves paraules; sinó que són les seves paraules, que ell condueix al lector.

Mateix Schleiden diu en els seus estudis p.116 de proves ", que fins i tot l'home més honest, una vegada que es va apartar del camí de induktorischen matemàtica pura Naturforschung, caigudes innocents inconscients i mig s'aprofiten al diable d'una mentida", com Autenrieth un informe John Davy reprodueix d'una manera més de la veu del diable infame a Ceilan, que com més ho impartir una falsa coloració única "en les coincidències de paraules aparentment insignificants", sinó com "Autenrieth té els seus lectors preparat per un wohlstylisierte Introducció Ja en qualsevol diabòlica."

Probablement Autenrieth no té cometes necessaris i l'ocell dimoni és pel que ell cita d'ell, cap adult pietat, com jo, podria créixer pel que porta Schleiden de mi. Com vulgui que sigui, es veu que el Maligne, parla de Schleiden, no s'associa de manera exclusiva als camins del induktorischen matemàtica pura Naturforschung, sinó també les seves formes d'anar bé una vegada que l'home honest que compta amb línia recta cap a si mateix , una cama és el mateix. Fins i tot Schleiden tenia lectors amb prou antelació a la diabòlica, haurien esperat al meu llibre, preparat en una introducció wohlstylisierten, i els girs aparentment insignificants després va tenir una vida fàcil, els meus punts de vista imposen el color equivocat, que volia representar Schleiden.

Schleiden parla d'analogies lúdiques amb les que estic buscant durchzuhelfen mi. No vull rebutjar tota l'expressió. Schleiden s'ha reunit almenys en els drets que ell nomena més aviat lúdiques com analogies pensatiu, perquè estic buscant guanyar amb el mateix poc, de fet. I així vull especificar aquí el que estava buscant per guanyar amb les analogies, en particular, estar vinculat acusació de Schleiden;també ho és, crec, amb la similitud, al mateix temps la diferència de les analogies lúdiques són visibles.

Entre les objeccions a l'ànima planta també, que les plantes no tenen recomptes de nervis. - Com pot ser una objecció? - Bé, els animals i necessiten nervis de la sensació; Així que les plantes no són menys tal necessitat. - També una analogia! Però, com fer-ho d'aquesta manera perquè no hi ha ànima una planta, com totes les analogies s'apliquen a l'ànima de la planta, però no per l'ànima de la planta. Però no té aquesta analogia, sinó també una bona raó? Si destrueixo el sistema nerviós d'un animal, de manera que es pot escoltar tota la capacitat de sentir; aquesta capacitat està vinculada de manera molt significativa a l'existència del sistema nerviós. Així que les plantes que tenen a priori cap sistema nerviós, no tenen capacitat de sentir bé des del principi ser. - Excel·lent conclusió. Si destrueixo les cordes d'un violí, per la qual escolto tot capacitat de donar als sons; aquesta capacitat es reflecteix molt molt lligada a l'existència de cadenes; També ho són la flauta, l'òrgan que té, a priori, sense condicions, també tenen a priori cap capacitat de rugir; el sol, una flama de gas no pot cremar perquè no tenen metxes, sense la qual les llums de metxa no poden cremar; l'aranya cova pot atrapar mosques perquè no hi ha una aranya sense una xarxa de filaments és impotent per agafar etc.

Aquestes analogies són la carta de triomf que vaig posar en els jocs al voltant de l'analogia ànima planta per a aquells amb els que pensem que podem recollir-; i crec que ells són capaços de perforar la mateixa. Perquè pot ser veritat i la falsedat no és la mateixa forma de circuit aquí. Fins i tot Schleiden ha aconseguit aquesta juganers analogies s'oposen a res més que al que va cridar juganer.

D'aquí en endavant el meu ara enfonsat Schleiden profundament en la "pantà espantosa d'errors" (. Vegeu la pàgina 47) i després continua, aquesta befahrend pantà, vaig continuar: "Dos errors importants constitueixen els centres de coordinació al voltant del qual gira tot el llibre La primera és la conclusió còmica. Els animals estan animades, les plantes són certament no pitjor que la majoria dels animals, pel que és necessari per a ells a concedir una ànima, un sentiment baratura que seria l'autor fer com distribució d'almoines tot honor a la llei natural s'aplica però una cosa divertida en si eximeix I llavors, qui diu que el Senyor Fechner, que els animals tenen una ànima que li tornarà la seva opinió i dir amb la mateixa justificació:.? El Les plantes no tenen ànima, les plantes són, almenys, no és pitjor que els animals, per tant, l'animal no té. (Ara segueix l'acusació de la manca d'una definició d'esperit, ànima, etc., cf. p. 51.) El segon gran error Fechner comet, és que es tracta de totes les coses teleològicament, és a dir, assumeix l'existència de l'ànima pel bé de la conveniència ".

M'agrada anar pel camí Schleiden llegir els meus escrits, que no troba com

aquestes conclusions i inferències seu interior, que semblen ell tan viciat i ridícula. Qui llegeix amb atenció, trobaran en ella el següent: l) va demanar una refutació d'arguments en contra, que s'han posicionat principalment contra l'ànima de la planta, i el seu més noble que ja s'ha esmentat (p.4). 2) Una sèrie d'arguments positius coherents i mútuament complementàries que quan més importava per referirse a ells especialment, el descriuria com un argument de la similitud del suplement, la gradació de la relació, de la causalitat i teleologia (i en el han cridat a escriure sobre la qüestió de l'ànima, que segueix aquesta manera), amb el que el conjunt de les relacions de la vida vegetal a la vida animal i la naturalesa des de diferents punts de vista que entren en joc. Per recapitular dos d'aquests arguments estarà per sota ocasió. Amb la seva traducció feliç costum i abreviatura Talent Schleiden té aquests punts fonamentals traduïts a una conclusió broma i un mal ús de la teleologia en el mateix sentit que ell per sobre del meu definició d'ànima, el meu coneixement de l'organització de la central etc sobre en el contrari del que és sobre el lloc en el meu llibre, traduït.

Després que jo m'anava a perdre, ni particularment per demostrar que les proves que Schleiden va trobar tan divertit que el anwandelt el desig de posar al cap, la direcció correcta ha, si jo no havia recordat que a principis d'un un altre oponent ha manifestat la mateixa inclinació 3); i no vaig a trucar a algunes paraules sobre aquest petit exercici.

3)

Hall. Temps de Literatura. 1849 S. 636

Com, se sol dir, es passa de l'animació dels animals amb la finalitat de demostrar que la planta; però de la mateixa manera que es pot començar des del Nichtbeseelung la planta per provar l'animal.

Així és, jo dic als meus dos oponents, i seria per tant han fet quan només evidencia de Pflanzenbeseelung en alguna cosa kurioserer manera. Perquè d'acord amb la regla lògica conegut no pot fluir des de la premissa de la dreta malament. El que prova que els animals de l'ànima de les plantes, demostra per la falsedat de la seva conclusió que la seva condició.

Per descomptat, és la planta sense ànima "en l'imaginari popular" tan fermament, com l'animació dels animals; però no es pot simplement sortir tant d'ell, i en general no es considera que partir de la idea general, si vols refutar-les, però a caminar al pas respectuosa amb la naturalesa de l'assumpte. És a dir, però, que l, 2, 3 i no l, 3, 2 comptes. L'home és l, el Nivell 2, la planta 3. La transició de l'animació de la gent a la que l'animal és legal i segura; des d'allà es pot tractar d'anar a la planta; la transició de Nichtbeseelung la planta per a l'animal és dolent i el dolent; perquè la qüestió de l'animació o Nichtbeseelung la planta és només per decidir respecte a la decisió que ja ha precipitat els animals. Per a l'animació dels animals però decideix l'analogia forçada amb nosaltres, però, per a nosaltres Nichtbeseelung la més allunyada de les plantes des del principi hi ha tal obligació, sinó que simplement presenten dubtes. Per tant, no hi ha gent, no hi ha temps mai van dubtar de la inspiració dels animals, i els

que alguna vegada el dubte, però, els dos filòsofs Descartes i Schleiden ho fan; mentre que les plantes en algunes nacions d'avui de la mateixa manera que s'aplica als animats d'animals (vegeu la Fig. Nanna S. 26).

Mirat de més a prop no hi ha absolutament cap altre mitjà de seguretat vorzuschreiten en la qüestió de l'existència de l'ànima més enllà de nosaltres, com a cura de nosaltres generalitzar. El primer pas és la generalització d'una persona a una altra. De fet, fins i tot la generalització d'una experiència fonamental que pot fer tot únicament en si mateix, ni tan sols l'experiència. El segon pas, la igualtat de drets com ho requereix la primera, és la generalització de la gent als animals. Tanquem la bretxa on més fàcil la bretxa més estreta, el negre als micos. Qui de fet el tauler del pont i no es necessita per ser camí desviat, després trobar desviada amb el que el món de les ànimes. Nosaltres el deixem enrere. De micos anem a conduir inexorablement a través de tot el regne animal. Perquè tot el regne animal depèn d'un sol perquè altres usuaris que raonablement enlloc podem posar una part de l'existència de l'ànima, o on? Ara arriba una nova bretxa que és el tipus de curs que s'argumenta avui, on és i si ell és. No hi ha pont sobre aquesta bretxa, la que no troba, però després tot havia acabat els una bretxa, el tothom troba. Té la generalització aquí el seu límit? L'ànima ha passat de les persones amb el cervell i els nervis al cuc sense els cervells, els pòlips sense nervis baix; que pot no també de pòlips inerts fins herba nerveless una vegada i fins al nerveless Baume més rics cap amunt? El regne de les plantes es desenvolupa tota körperlicherseits per a una nova inclinació del regne animal en contra, una nova ànima és no planificar massa Manaments? Quan l'ànima segueix l'ocell en l'aire, el cuc a terra, no poden seguir la flor al regne de la llum i l'olor? Ja sigui el cas? Un ha de examinar; He estudiat. I almenys diu 'jo, no hi ha un altre passatge que això.

Per descomptat, però sempre serà possible si algú compte dret a preguntar-li per què no compta més aviat malament; i aquesta pregunta és que es posa a mi. Vaig a fer la contra-pregunta: ¿Si un no pot comptar fins a tres, sense comptar carreres, com hem de comptar amb ell per calcular el món?

A més, Schleiden expressa sobre la teleologia com segueix: "La teleologia o la doctrina de la conveniència en la naturalesa és ara tan empès en la seva correcta aplicació justa en tots els principals naturalistes de costat, perquè si ho fan té un significat, però com a màxim per al tractament educatiu de la filosofia pràctica com un mitjà il·lustrativa és aplicable, o trobar un lloc en la contemplació estètica de la natura. En qualsevol cas, continua aquesta la seva correcta aplicació sempre requereix que el fet que unirà als termes d'ús, determina individualment científicament per a si mateixos i en la seva connexió original com a causa i efecte són. Des de llavors l'home pot ser divertit perquè un Corolla està construït de manera que un insecte llisqui bé, però no és probable que escapar de nou, igual que per transferir-per la seva caminar inquiet tot el pol·len a la boca pistil, seguit de marciment la corol·la s'obre la seva calabós! Però sempre queda un recurs provisional per a les ments limitades, i s'ha posat en ridícul amb raó durant molt de temps en innombrables paròdies ".

En veritat, alguns audàcia va amb ella després de la tres germans Weber després Leuckart, Miner, l'enfonsament de mi just al davant dels altres - però no seran els únics - el principi teleològic en l'homenatge aplicació adequada per dir que la teleologia la seva correcta aplicació és empès tan bonica en tots els principals naturalistes de costat, i que segueixen sent un recurs provisional per a les ments limitades. No obstant això, seguim escoltant: "De fet, aquest enfocament no té cap justificació, almenys, però, si així ho cel aplica incorrectament com Fechner, és a dir, no per explicar la connexió ja fixa entre dos fets en els conceptes de propòsit, però a partir de finals pressuposava l'existència d'un altra manera no provada . provar ni objecte demostrable Així arriba a Fechner realitat següent línia de pensament abans: "" Els animals tenen ànima i sentiments, que despullen però només esporàdicament a través del món de les plantes, que la planta no ànima i la sensació, també ho faria l'espai que ocupen, malbaratats, però l'ànima i l'emoció està a tot arreu a ser d'acord a la intenció del Creador, per tant, la planta ha de tenir ànima i sentiment "" Fechner no sembla estar inclinat a atribuir les pedres i els elements químics en tots inorgànica naturalesa, l'ànima i el sentiment. . Es deu, no obstant això, com ho demostraré a ell fàcilment. Sí, ell pot haver d'anar encara més lluny i escriure ells mateixos a l'ànima espai absolutament buit i el sentiment ".

D'això es desprèn una execució en aquest sentit, a continuació, una revisió de la posició de la teleologia en Kant i patates; i finalment la conclusió de vista de Schleiden sobre la teleologia. Per reservo per tornar a aquest últim en el capítol 3, que tracta de la teleologia en particular, i d'aquesta manera també els punts de vista generals de Schleiden sobre la teleologia, em limito per ara per fer front al que el en el meu bones formes i aplicació principi teleològic s'aplica especialment.

Si un abstreu mateixa triftig de la meva tractat sobre la vida espiritual de les plantes, de manera que són els següents: Ens trobem per l'experiència, induktorisch que està a favor d'una ànima amb la gent i els animals de tot l'edifici, tot el dispositiu, tota la vida, i tot el procés de la vida, per tots els mitjans d'organització es combinen segons el cas entre ells i amb les condicions externes, que en aquesta l'ànima a desenvolupar una base d'operar i pot ser motiu de l'aparició de noves ànimes, no importa el que desitja resumir i interpretar el fet de la relació entre el cos i l'ànima conceptualment, el que volem derivar l'existència d'instal·lacions d'ús per al seu benefici a si mateixos. En resum, l'experiència ensenya de. Però a menys que hi hagi que esdeveniments similars, instal.lacions, combinació semblant de recursos de l'organització entre si i amb les coses externes, com en els animals a favor d'una ànima, es reuneixen a les plantes, també podem d'acord a l'analogia per donar suport a altres arguments pressuposen que igualment fet en favor d'una ànima en les plantes.

De fet, però, les plantes són iguals en el que veiem esdeveniment com convenient, el dispositiu, la combinació en humans i animals i són una existència ànima veure els animals no només en general, sinó també per molts a disposicions específiques, que en si mateix de propòsit especial de despertar la vida mental es refereix com

especialment cert en la posició convenient, gir, la digestió dels òrgans adequats als estímuls externs i les condicions de reproducció. Totes les condicions de reproducció en el regne humà i animal en realitat estan d'acord entre si, al final, un propagar més tals al cim d'una vida psíquica de vigília; l'analogia suggereix que els esdeveniments no menys acuradament fetes i analògiques no són menys decidida en el món de les plantes a tals propagar encara més al cim d'una vida desperta l'ànima. - Que els esdeveniments apropiats per al regne vegetal representa això en una forma diferent, com per al regne animal, no han de ser confosos; perquè fins i tot en el regne animal es transforma en la forma de productes per a ús analògic del Mannigfachste.

Si bé això no és les mateixes paraules que vaig utilitzar en el meu llibre; ja que era el contrari, el contracte breument allà per carrera a través de moltes discussions i arguments exemples, però és la mateixa línia de pensament, es pot tots veure i seguir fàcilment que persegueixen va pensar mai en el meu treball i no vull anar deliberadament a buscar la irreflexió en , L'exemple en particular, Tocar a la qual es refereix Schleiden, ell té el meu argument original, que és més que simplement teleològica 4), s'omet, i, va afegir la barreja en Corol·lari interès estètic al mateix en una conclusió tan ximple (de nou amb cometes, com si seria la meva paraules) vice estampada, com a tal, era convenient per atacar.

4)

el porto a l'Escriptura: "Sobre la qüestió de l'ànima" com un argument del complement en.

El meu argument, que s'atribueix a l'essencial, és a dir: Animals i plantes són com a membres de la naturalesa en una proporció del suplement, en el qual l'animal entra en una pàgina física, que és un suport psicològic. ¿No hi havia una ànima de la planta, de manera que seria el complement físic, mental l'animal no es troba, i el físic segurament ens ha de portar a la psicològica. Sense l'ànima vegetal revela la utilització mental dels recursos que duem a terme en un sol costat del regne animal, veure, d'acord amb l'associat, el costat oposat desapareguts; amb l'ànima planta mostra tota realitzat.

Aquí, amb només uns pocs talls, l'execució literal de la discussió en relació amb la forma en què ha estat presentada pels lectors Schleiden.

Després vaig pensar que el lliri d'aigua i el lotus, submergeixi la nit a l'aigua i després es va aixecar del matí, continuo: "Per descomptat, pujar i no tendeixen totes les flors per al canvi, tot i que encara ho fan molts altres, però ho necessiten, perquè no tots ho troben ara en flor i el brot brots, en el gaudi de Tau, l'aire i el sol prou, cada un? en la seva manera peculiar?

Així que vaig pensar ara en endavant, la natura també ha construït probablement diferent a punt de la planta de la muntanya i es col·loca en un altre lloc que la frescor i puresa de l'aire de la muntanya, i tot el que la muntanya encara pot tenir, a diferència de la llacuna, per la seva naturalesa, molt pur, portar benefici complet. És, em vaig dir, el lliri d'aigua bastant peculiar, però només per l'aigua, establir la planta de muntanya de la muntanya; o volíem revertir-la, no podia, i dir que l'aigua estava decorat per complet per al lliri d'aigua, la muntanya tot a la planta de la muntanya? És

cert, en les papallones, el peix té i als éssers que gaudeixen d'una vida en l'aire i l'aigua; vostè pot demanar el que altres?Però de quina altra construïda, moblada! Vola, però ja mehrerlei papallones a la mateixa muntanya, natació, però ja mehrerlei peixos en la mateixa aigua! realitza una l'altra superflu?Cada guanya sinó pels seus mitjans especials i de comportament especial altres sensacions i impulsos dels mateixos elements. Ara la planta de muntanya planta d'aigua es comporta molt diferent a qualsevol peix a l'aigua, molt diferent a qualsevol papallones contra l'aire i la llum; molt diferents sentiments i els instints, de manera que no és capaç de donar a ells! ,, , , Això és de fet l'art més gran mai de la natura a pot dibuixar tots els altres de la mateixa A càrrec la poció varia amb la copa. Cada ésser és, ja que representa un tamís dissenyada diferent, els cargolins en conseqüència altres sensacions de la natura; i el que un pot l'esquerra segueix sent per a molts altres. Mag Així que després de tot el regne animal ja han pres tot, des de la naturalesa mateixa, per la qual cosa és susceptible, de manera que probablement segueix sent tan gran un mitjà per al regne vegetal.

Ara em sembla que també no és difícil d'endevinar l'aspecte del suplement, que té influència aquí.

L'home, l'animal està en marxa aquí, hi ha, dispersos entre tot tipus de plaers, experiències, va tocar tota mena, que és lluny l'un de l'altre. Això té els seus avantatges. Però només veiem allò humà per si mateix, també reconeixem la unilateralitat d'aquests beneficis. A més de senderisme i viatjar també l'assentament casa té els seus avantatges que no es poden perdre; Hi ha un munt de silenci i de peu cercles d'acció que volen ser viscut i sentit; però els beneficis, que depenen de la mateixa, no poden ser assolits amb aquests beneficis, al mateix temps en la mateixa mesura, i que vol establir legalment cap amunt en una cosa, no pot al mateix temps, de l'altra. És per això que l'i els altres pals a terra viatja. Igual que en els regnes humans, de manera que en els regnes de la natura. Les persones i els animals són els viatgers que planta la grapades a les persones de sòl en el món; els destinats a la llunyania de la remuneració d'apoderar que sent i tractant d'esgotar això, la categoria de condicions específiques en un cercle donat i que sent aspirants; llavors no poden passar per ella, perquè cada funcionament va més enllà de la posició ferma, però només per la creixent. Ens ometre aquest segon costat de la vida, i vostè té un mitjà que omet el que es necessita, per la qual cosa es necessitava tot en la naturalesa.

Vegem excrements com la natura pot perduts sense grumolls; Es discuteixen probablement tres, quatre éssers sobre els residus, i el malbaratament dels residus que s'utilitza, analitza breument l'ús de conduir fins al límit; - No hem també confiem que es referien a les condicions actuals d'ús s'afegiran, perquè sinó l'ús de peu només estem al corrent al llarg de tot l'ús? Un animal infectat només una vegada al nas, on una planta sempre és fix, corre superficialment cap a la terra en la qual la planta es conrea profunda, trencant més que dir-ho aquí i allà en la direcció dels radis individual en el cercle, la planta s'omple completament i de manera constant; en la mateixa proporció menor és també pot esgotar les seves sensacions el cercle d'aquestes relacions, que la planta probablement ha de mirar a la d'escapament, ja que fins i tot està prohibit en ell, i d'esgotament és capaç, ja que s'ha creat per a ell. "

Estic feliç de tenir en qualsevol lloc del meu treball fins al punt de la veritat del punt de vista de la bellesa i l'edificació de l'opinió que es va destacar per afegir les raons objectives per a l'adopció d'un moment subjekives. Així ha passat en aquesta ocasió. En aquest sentit he primer exemple d'un exemples il·lustratius suggereixo com esgota la planta d'aquesta tasca, un estret cercle de condicions donades des d'un punt de vista particular, de manera que compleixen el millor que tots dos balled, en el qual es produeix, a la millor durchwurzelt, ja que l'espai aeri en què creix, ple de branques, fulles, flors tant com sigui possible, de manera que l'aire no pot passar bischen unenjoyed; i després, literalment, va continuar:

"Així que em felicito a mi, la naturalesa, quan en realitat només es tracta també de la planta per al bé, però el que és un esforç va i quincalla inútils quan les flors i els arbres tot just creixien com luxes sords Seria més bé treballar per res,. I en tant boscos i camps cop i un altre repeteix que hauria de ser merament per al nostre benefici, que hauria estat millor, creixeria els mateixos troncs i taules, taules i cadires en lloc d'arbres - .. Ara també està guanyant només el dret que significa per a nosaltres que les plantes amuntegament tan de prop en l'espai, però, els animals de tornada només un, entre ells i cap a enrere. L'habitació no estaria tan explotat quan els efectes relacionats i cercles sensorials buits volien deixar entre ells, sinó que s'entrellacen fins i tot en la convivència encara en un a l'altre, sinó que seria però s'usa tan poc just quan el mòbil si mateix volia perdre lluny de l'espai per al moviment, de manera que està menjant, fins i tot la meitat dels animals, l'altre simplement netejar una vegada i una altra; i està al seu torn estableix amb la impulsió i l'emoció pel que fa a aquesta neteja. De tal manera es desenvolupa i utilitza la natura en la major manera possible tota la seva riquesa, la seva plenitud. No obstant això, la seva principal riquesa és com una dominació russa en una riquesa de moltes ànimes, pertany a la de la palaia. - Com escassa es dispersa cada vegada després de l'eliminació de les plantes des del regne de les ànimes, la sensació en la naturalesa com aïllat tira llavors només com cérvols al bosc, com els insectes volen al voltant de les flors; i realment hauríem de confiar en la naturalesa que és un desert tals ,, bufant a través de la respiració de la vida de Déu. Que diferent és quan les plantes tenen ànima i sentir; ja no els ulls cecs, sord en el suport natural en ella que moltes vegades veuen a si mateix i se sent, com ànimes estan en ella, que se senten; de quina altra manera Déu que escolta els sentiments de totes les seves criatures en una certa interacció i harmonia si els instruments ja no estan disponibles en aquests llargs intervals entre si ".

Ara bé, aquest és el punt en què la raó Schleiden (estudis p.158) diu, d'aquesta manera també es podria demostrar que l'espai buit té ànima i sentiment, en cas contrari l'habitació no serà explotat mentalment. Però no evidencia que l'ànima vegetal, en exigir la utilització mental de l'espai, sinó en relació amb altres arguments, el seu context global en realitat és l'evidència final, per l'argument del suplement; Interpreto els mitjans d'explotació als efectes d'aquest suplement, perquè hi són, per no veure la meitat, on les condicions i el caràcter d'un tot hi són; i fan que la bellesa i l'edificació de la visió del món del seu compliment depèn la relació oposada a les reclamacions. I cada un és, crec, admetre que una visió del món és també raonable tan bonic i edificant, que a la clara presència de totes les condicions per a l'ús psicològic de l'espai a través de les plantes com realment pressuposa que amb Schleiden les plantes buida l'espai és psicològicament equivalent.

Després que volia restaurar Per l'anterior el desfigurat per Schleiden inventari de propietat del meu tractament de la qüestió de l'ànima vegetal com sigui possible, és per ells que la paciència ha tingut per a mi això segueixi el moment, podria tenir algun interès, escoltar cap a quin tipus de tractament la mina Schleiden mateixa pregunta , En poc torna al fet que ell va fer els conceptes purs de l'ànima sense més mediació, la qüestió de la realitat de l'ànima decideix; el concepte de l'ànima mateixa, però, es basa en els concepte contradictori d'esperit, que ja va ser ideat.

Un podria ocórrer gairebé en endavant als que Schleiden és un deixeble secret de Hegel. Tenir paraula que no vol que ell però; però no volen alguns deixebles de Hegel. És la manera d'Hegel prou per proporcionar conceptes contradictoris a l'avantguarda de la consideració de les coses i decidir sobre els termes a terme en el

fet de les coses. Però el lector pot jutjar per si mateix de la següent manera. Si es troba massa llarg, que comparteixo vistes de Schleiden de, per el que un necessita també simplement per complir amb la fórmula, en la qual finalment em recapitular. Però jo volia jugar menys d'ell, així que vull fer la mateixa acusació que ho estic fent pel que fa a mi, que jo Mangle els seus punts de vista i distorsiona Schleiden.

Així que la ment és Schleiden "un ésser que lliurement, no estan subjectes a les lleis de la naturalesa, només per si mateix determina tota la forma de la seva vida, el que realment cal dir ,," Vull "," ja que també pot dir " "Jo puc", "-" l'esperit com un ésser lliure que no forma part de l'espai i el temps, sinó que és immutable, no és el principi i no el final, ja que aquests són els conceptes de temps, sinó que és incorregible i incorruptible, perquè tots dos són els canvis, i el canvi és una funció del temps ". - La creença en la llibertat schechthinige de l'esperit no és per justificar a través de l'experiència, però només en aquest ohnedem concebible sense moralitat. "El món dels absoluts, Aire lliure incondicionats, el món dels esperits" només està disponible sota la "llei moral, que exigeix obediència, però no fa complir;" enfront d'ella "el món del condicionat i completament no-lliure, l'assumpte" està sota la "llei de la naturalesa, el que exclou la possibilitat de desobediència." La persona que inicialment conceptualitzar el món com un tot unificat, però aviat s'assabenta de distingir entre aquests dos mons. "Tant ell destaca en endavant sense un i de banda a banda incompatibles, el lliure i no lliure són contradiccions eternament irreconciliables". Però es troba amb l'esperit "sempre s'adhereixen a la no-lliure, la física, lligat i depèn en cert grau de la mateixa. El que la connexió està vinculat com procurar la dependència, segueix sent un enigma insoluble. La seva entrada a la vida a la terra és, per tant, en embolicat un misteri absolut, en la vinculació del seu ésser espiritual lliure en l'agregat a la forma de pols humà de la terra -. A continuació, ser informats i en ia través d'formada, sent la impossibilitat que aquests dos mons, que ell creu que han reconegut, en veritat i en de fet coexisteixen per separat al costat de l'altre, se sent que aquesta dualitat del món es troba només com un misteri la paraula solució oculta d'ell que un bon material, el mateix tipus ha de ser tota la base que l'espai i el temps, les formes matemàtiques de la llei natural, només el expressió de la imperfecció és que s'enganxin les seves troballes, està intrigat per la connexió amb el cos, sempre que la llibertat de la seva ment. Però aquesta connexió es caurà, i després ens adonem "" cara a cara "" - ¿què? - Sobre donar-nos res en ciències de la terra, i no un déu, podria, si volgués, perquè per a la ment captiva és totalment gratuït és eternament incomprensible ".

Amb això crec que els aspectes essencials de la visió de Schleiden, en la mesura com a tal estan presents en absolut, haver establert plenament successivament. Per descomptat, amb les cometes són les pròpies paraules Schleiden de trucades, per la qual cosa ha d'avaluar tota la informació necessària per ser capaç de portar fins a quin punt la fórmula, en la que crec que el seu punt de vista, el mateix és cert en realitat.

Una cosa l'essència absoluta Una és, s'associa amb una B, amb ell en realitat un bon material, el mateix tipus està subjecta, en certa mesura, no-A; sinó que ha de ser considerat com si encara és Unromanen. La combinació d'A amb B impedeix que la mateixa cosa a la conclusió que amb ell la B un bon material, el mateix tipus està subjecta; Però si és de B separarà, per la qual cosa es va adonar que en realitat és res de B està aïllat. Tot això és una foscor indescriptible; el que no crea és un home immoral.

Potser la fórmula realment no del tot; però també és molt possible per fer d'aquest punt de vista totalment amb qualsevol fórmula? Ho fas a tu mateix l'experiment!

Ara segueix a Schleiden el pas p.57 anteriorment citat, que no té tanta determinació que ens il·lumini sobre el concepte i les condicions de la ment i el cos més que aquesta foscor perquè siguin fàcils d'entendre per què, després que ell conclou: "Què Entenc la ment, et. Aquest esperit vaig dir, com ell ens lliga que aparegui la Física, que jo anomeno ànima. I ara et necessito, probablement, no només expressament estat que no amb mi per inspiració dels animals, les plantes es poden esmentar. Només el que pot, independentment de la llei de la naturalesa és lliure de determinar per si mateix, que jo anomeno l'esperit. Perquè la realitat de la mateixa no hi ha proves, com la possibilitat i la realitat de la lluita moral. De tals mi, però és només per a clients humanitat dóna. " Un es pregunta: ¿És que realment, però realment tot l'argument Schleiden de la no existència de l'ànima de la planta? Sí, realment és; es pot veure en el llibre per si mateix. Només el 6 2.1 pàgines de declaració sobre el concepte d'ànima i esperit, per descomptat, no podia còpia bastant, però contractat només per reflectir l'essència.

Però, per Schleiden argumenta en realitat encara amb mi? Estic totalment d'acord amb ell en que les plantes que els animals no tenen ànima en el seu sentit, sinó una sola ànima en la vida quotidiana, força sentit filosòfic, si la seva declaració és la filosòfica. Vaig encara més que ell; Vull dir, Schleiden, altrament no tímida, però ha estat massa tímid, que encara quedava gent una ànima; No hi ha ànima en els seus sentits, sinó només el seu concepte filosòfic de la mateixa.

De fet, com Schleiden wegleugnet meus ànimes, perquè no es corresponen amb els seus conceptes filosòfics, de manera que m'agrada, però també em permeten wegleugne la seva ànima perquè la seva idea filosòfica de la meva lògica, el meu metafísica, la meva experiència i contradiu necessitat pràctica , Prou! i ara, fins on això sigui possible algunes paraules en el sentit de versöhnenderen considera la disputa en absolut.

On els Irritació a Schleiden, amb el qual, amb el qual s'involucra no només a mi algú que no comparteix la seva opinió, o l'opinió que no compartia, i aquests tipus d'atacs, que, fins i tot després de la generació més jove s'ha acostumat a una ocurrència dur ni apareixerà exceptionell? - Crec que dues raons són suficients per justificar tots dos alhora i explicar; la primera raó és hipotètic, el segon fet.

La raó hipotètica es basa en els propis punts de vista de Schleiden. Sospito que absolutament lliure, només la llei moral obedient, l'esperit de Schleiden, sinó també en la mesura obligar-se pel cos, se sent intrigat per la connexió amb la mateixa, que es fins ara limitat per un estat d'ànim hipocondríac del mateix en la seva llibertat que de la demanda llei moral, clemència per demostrar la justícia i la veritat, fins i tot contra els opositors, és a dir, es pot aconseguir cap resultat en tots els casos en què s'ha de produir la segona raó.

Aquest segon, els fonaments de fet no està en el cos, però en el fons de la meva ment. Vista de Schleiden del món difereix d'allò més a fons de la mina. Però Schleiden és tan convençut de la veritat i del bé, gairebé sembla de vegades per la bellesa i la grandesa del seu compte, i aquí en contra del no-res absoluta, inutilitat,

nocivitat, bogeria de la mina, el que a ell li agrada saber què el contrast ocurrència més difícil ell només la justícia, de fet el deure de convicció apareix; que no no ho fa necessari, considera la pena la molèstia d'elaborar les seves raons en la mateixa o diferents; sí que totes les raons que ja apareix a terra bé contra tan dolent que ell està sempre dirigida contra ell. Per tant, no té ni els meus arguments, ni paraules, ni tan sols tota la meva llibre continuen sent considerat alguna cosa a guanyar l'atac més fàcil de fer que sigui mort alhora. Per tant, és cert, de manera que ara, per descomptat, res encaixa. Ell té el nen no vol sortir amb l'aigua del bany, volia ofegar amb un diluvi de dalt, i per tant no es maneja encara seriosament.

El nen li va somriure després de tenir abgeplanschert la inundació, de la competència de natació.

Ni tan sols ho entendries, de fet, l'atac de Schleiden bé, si vostè no va prendre en els que s'oposen a la seva visió del món en contra de la consideració meva, i jutja que estava equivocat, si no portaves aquesta profunda convicció de la mateixa factura. I tan poc el que pugui per ser el seu consentiment a la manera del seu atac, és clar, però jo no sóc, tot el que pot justificar aquesta convicció justificada de trobar.

En el qual el contrast entre la visió del món de les mentides de Schleiden contra la mina, ha indicat alguns d'ells ja en les negociacions sobre la definició de la ment i l'ànima. En proporcionar els conceptes més contradictòries a l'avantguarda, que es tanca, com s'ha assenyalat, alguns punts de vista teològics i filosòfics, i de fet potser on en cas contrari només va lluitar al màxim, el Schleiden més. Però d'un altre costat que entra a la mina al mateix temps en el front i en una visió del món molt comú. El món i els seus principals dissenys són d'ell un buit, em un poderós símbol de la ment. I això que estic buscant l'esperit de les coses en les coses en lloc de per sobre o per darrere de les coses, no pot perdonar-me.

Simplement em pregunto aquí, com Schleiden, qui més pot llegir-lo en l'experiència del sòl, segons la seva opinió general del món pot cancel·lar per complet la mateixa alhora i ocórrer en la boira. Vull explicar una mica més de claredat sobre el quart capítol.

III. La teleologia.

Com amb tantes coses a Schleiden Res, és després d'ell amb la teleologia Res. És després d'ell amb les plantes ànimes res, amb les ànimes dels animals Res, i amb les ànimes a la Lluna Res, amb l'ànima en la naturalesa res, amb mi res, només amb tot Res és ànima o esperit en la naturalesa o ha examinat per la qual cosa per descomptat no és d'estranyar que amb la teleologia no és res després d'ell, que és l'esperit de recerca de la ciència mateixa. Només l'experiència i les matemàtiques són després d'ell en la ciència prevaler, i sens dubte aquests són dues coses molt bones; Però totes les coses bones venen de tres en tres, i aquesta tercera cosa bona és la teleologia.

Vostè va llegir bé del turment va suportar que els presos en cel·les d'aïllament per falta d'ocupació. Per què no van i vénen i mouen els braços i les cames al seu cor? Sí, si sabien d'aconseguir un sol propòsit tan; però això no va a fer. Manca, sense el propòsit d'establir la conducció, direcció i coordinació de principi per al moviment de

braços i cames. Els músculs, ossos, nervis, força, voluntat, tot està allà per moure; Però si el propòsit no és que no hi ha bona. No és diferent en la ciència natural de l'orgànica. Sense reducció de propòsit en la conducció, direcció i coordinació de principi està absent; el merament excitat pel principi dels braços i les cames de fidget investigació en va causalitat i aviat cansat, inútil inquietar-se.

Ells diuen: Però hi ha un munt d'opositors al principi teleològic que han fet competent, sí, ho han fet molt més eficient que molts seguidors de la mateixa; això no és suficient, una prova objectiva que es pot perdre com a mínim.

Bé; és amb la teleologia com la creença en Déu. Gar Molts poden no saber res al respecte, i actuar d'acord amb l'ordre de Déu, però potser més que molts dels que tenen fe en ell.

Però, ¿com es veuria amb la moral de tota la humanitat d'ateu si no existís aquesta fe? Té encara de sentir, de consciència, de tot sentit humà de la seva essència en un ordre de coses, creat sota la influència de l'educació, el medi ambient no podria fer-se ho fan sense la creença en Déu. O què tal perquè amb tot 'el que es vanen de representar la creença en Déu, en els països on no és tan bo com qualsevol altre, encara que pot resultar una mica quan realment n'hi ha cap. Ara el sol els sembla innecessari, ja que de fet sense ells ja brillant, i la terra, és més aviat que projecta la llum del sol per a ells.

Així que ara és el naturalista per la vida i l'educació, encara que ell pensa que aquest requisit, la sensació de determinats fins, que s'han d'assolir a través d'esdeveniments orgànics, arribar a ser tan bo com qualsevol laic a una altra naturalesa, i determinat involuntàriament direcció del seu pensament, la seva investigació, el cap ohnedem faria; pel que és inconscient en el sentit de la mateixa a les seves preguntes, els seus clients potencials d'investigació, i només només perquè no sap el que fa, pensa, les seves investigacions es van dur a terme cada vegada independentment dels propòsits de pre-legals.

Però jo vull saber com es veuria amb els estudis sobre els ulls i les orelles, si no es pressuposa tàcitament que l'ull està decidit a veure, les orelles per escoltar-lo. Els opositors de la teleologia semblen pensar, no existia evident en aquest sentit. És gairebé com tenir algú que diu que no té cap, i no necessiten un cap, i que porten una i necessitava era una monstruositat ridícul. No es veu a si mateix braços, cames, tot el cos, però només el cap, que són els braços, les cames, tot el cos, fins i tot la unitat i la direcció en la que l'ull és, pel que veu la forma en què preses.

Però potser un pregunta o, el que és en realitat el principi teleològic, i per ser el que són de?

Vull dir que en el futur: El principi teleològic disminueix fins pressuposades els mitjans per assolir els fins de preveure o de recerca i seguiment, però, un principi contrari, el principi de

causalitat, inclouen sense tenir en compte un objectiu pre-legal de les raons exposades a les conseqüències i per tant els beneficis i els efectes de l'agent directament preveure i pot ser seguit.

Per als efectes del principi teleològica de propòsit és el valor per defecte, i tots els fons dirigits a la mateixa; en el sentit del principi de causalitat, els mitjans que el defecte, i el propòsit, si encara vols dir-ho així, és només el resultat.

Suposem que un microscopi oferiria l'observació és sense un ja coneixien l'instrument, un podria trobar després del principi teleològic el propòsit de només l'instrument o tractar d'endevinar l'analogia amb altres instruments, ja saps, a continuació, investigar la combinació d'agents utilitzats en l'instrument per a aquest propòsit i dur a terme pel que fa a aquest fi; però sense preocupar-se per un propòsit en el sentit del principi de causalitat l'efecte de les parts de l'equip i la seva adhesió a investigar directament i així anar al rendiment de l'instrument, que es preveu després del principi teleològic, mirant.

Li vaig donar un exemple aquí de les àrees inorgànics; però la molèstia de principi teleològic i causal fa més aviat en termes del Reich orgànica i inorgànica valer, per la qual cosa és pot ser d'una disputa de la mateixa xerrada en absolut. En veritat, però, la disputa serà més aviat entre els representants d'aquest principi, ja que entre els principis mateixos en el seu lloc, i de fet més aviat en la part dels defensors del principi causal unilateral, com en el sentit invers; perquè cap dels representants del principi teleològic del principi de causalitat es desprendrà.

Això pel que fa a l'orientació preliminar; fem ara, més en consideració final de Schleiden de la teleologia va destacar la perjudicial ja anteriorment (p.77).

"Veure, - conclou Schleiden seva interpretació de la teleologia, - com m'imagino l'assumpte Imagina un efímer de la riba del Rin;. Dóna-li consciència i la ment, per descomptat, la seva naturalesa mosquits segons, ella i el seu sexe donen la capacitat de la tradició - en del migdia, a la força del seu desenvolupament, s'arriba a la Catedral d'Estrasburg, i amb orgull lloable noble els fa la tasca, conèixer i comprendre aquest colós d'aprendre; l'única mesura del que representen les ofertes, amb els seus petits peus de mosquit ella comença la feina vigorós, sense descans, fins a la tarda del dia i al mateix temps de la vida s'interromp. El que ells van començar a posar un altre sobre, i després de milers de generacions, ha estat finalment possible mesurar una de les finestres en totes les parts i descriure. . Segueix sent tan bo com res arriba sense fi continua treballant allà per un gènere nét renovable mil Però la mosca de maig també té el seu sentit de si mateix, el seu esperit audaç d'investigació. ella comença a filosofar, com ella l'anomena; amb la seva comprensió de mosquits, que ha crescut més que la comprensió d'una teranyina "," el més feble de cases "", com diu l'Alcorà, i una gota de mel, van tractar de desenvolupar la idea enginyosa Erwin de Steinbach amb la petita quantitat de material als seus coneixements. El ximple ximple! Eh? " "Només així, si mil vegades més petits i inadequats és l'actitud de l'home cap a la gran creació de Déu. Què direm, i si l'ésser humà", "el petit ximple del món", "l'audàcia ha de jutjar per un infinit de termes de propòsit, de la qual ell mateix tot

just coneix un petit punt A qui anem a extrem, i els esforços per assolir inferior, com la natura - Un esquematisme insubstancial, un formulari en blanc en què l'home imperfecte i limitat considerat l'univers forçat ? és -. O sobre el propi creador, el sant autor de totes les coses - que és genial diferent de la bogeria quan una persona s'imagina trobar a l'interior del seu aspecte temporal de qualsevol criteri pel qual es mesura l'Etern, el Timeless podia - però aquesta és la teleologia Els resultats del nostre insignificant, cada moment de ensopegada i la ment errant som prou audaç per imposar els éssers errants Mai més alts com el seu .. Els ximples vanes volen més que contents per cobrar alçada i déus reflectits en la glòria de l'eternitat, i no s'adonen que l'Etern perdre de vista el dibuix, només la seva caricatura en la pols de la seva finitud ".

Imagineu ara aquest mosquit Pompe en què es va fer la imaginació de Schleiden per entrar a la imatge zulängliches de la teleologia, simple i sobri, la figura oposada, en la qual es presenta, si el seu principi i l'acompliment de la tasca dels representants més eminents el mateix que vaig nomenar anteriorment (S. 76), resumit. I com hauria de fer-ho d'una altra manera abstracte? Res ve aquí a si ha estat pronunciada per qualsevol d'ells dient que ho necessito, però si és realment necessari en aquest sentit. Només cal mirar afilat per si és el cas, si no, si és més aviat el sentit que Schleiden per a les sortides de la teleologia, o el sentit que jo, com segueix, reformular, que està subjecte a aquestes obres.

Ens trobem per l'experiència, que la naturalesa s'ha encarregat dels efectes esmentats en els organismes en els casos observats per nosaltres; Així arribem a la conclusió inductiva que serà també en els casos que volem estudiar només. Però no posem alguns propòsits 1 priori endavant que té la naturalesa volen conèixer-se, però vam trobar que certs propòsits, el que anomenem en el sentit de l'ús lingüístic general, de manera, que es compleix en l'observat per nosaltres per a casos de data i tancament a partir de llavors per analogia altres casos relacionats. No crec que cap dels representants actuals del principi teleològic enganyen de manera diferent; o mostrar-Schleiden qui fins requereix d'una altra manera que per analogia amb els propòsits ja complertes, i els propòsits una mica més aquí ments que el que justifica cridar-ho el llenguatge, que sempre té el dret a guiar-nos en el nomenament dels fets , El teleològica urbana està encara per ser provat per l'experiència i provar i només és igual en aquest sentit, el, després que el principi causal s'ha deduït. Un pot tant ser malament si en conclusió, i així té tant adequada tant com a possibles comprovacions, en part en el compliment dels diversos aspectes de la conclusió que el mateix resultat, i en part en l'experiència per mirar.

El circuit teleològica redueix una forma tal per al naturalista en última instància a una combinació de allwärts reconeguts circuits experiència, la inducció i l'analogia, i es combina amb els mateixos mètodes exactes pels quals el circuit per a l'altre principi combinat per al mateix temps amb aquesta auto combinat.

Les experiències més comuns que podem fer a les àrees d'orgànica, servir com un far a noves experiències; el principi teleològic és només aquest principi, per guiar-se en aquest sentit. Pel que és un principi heurístic, i s'indica explícitament pel germans

Weber per a tal.

Així que podem assumir, per analogia, - i el que d'una altra manera hauríem d'exigir, - que és atès en tots els mamífers i aus per al manteniment d'una quasi constant, superior a la temperatura mitjana de l'aire, el nivell de calor; i després de la inducció, que aquest les instal·lacions més avantatjoses es compleixen pel que fa a les condicions externes, la forma de vida i la construcció d'aquests animals, així que saber que, el que apunta a les condicions externes, l'estil de vida, l'edifici podem acceptar com un fet (i justificant l'analogia si ja requereix un document donat de la mateixa), els restants es combinaran de la manera més avantatjosa per al qual s'espera que per analogia amb els resultats amb ells i entre ells.

A partir de llavors, ara només les mesures adoptades pels esdeveniments naturals en una determinada direcció es preveuen en part pot veure en part; El primer, si el nostre coneixement és suficient per passar per alt les combinacions més avantatjoses per als fins previstos en les circumstàncies donades o fins i tot calcular, aquest últim, si el nostre coneixement s'estendrà només després d'una mateixa direcció donada. Tant si el principi de causalitat ha de prestació de serveis; la mateixa investigació amb l'ajuda ara guanya però l'actitud, la relació, l'interès, el propòsit i objectiu i les parts serà reclamat pel major poder que tenen en la seva interacció en el cos. Sense el principi teleològic, un busca a les palpentes cegament. No té la mà amb què es treballa, el peu amb el qual un progressa, l'ull conductora.

El microscopi pot servir de nou com un exemple per explicar. Es determina per veure objectes petits hirdurch. Però el principi de la causalitat va al no-res. Un ull al davant del microscopi és només un dels casos més especials en què es pot rastrejar els efectes del microscopi i les seves parts. Així com així, com es pot veure a través d'ella, es pot Algú tant colpejar el cap, es pot penjar com un pèndol, es pot examinar les relacions d'expansió de les parts en la calor, es pot comprovar que l'electricitat de les seves ulleres, poden ser les relacions de línia del so, la calor persegueixen a través d'ell. Què ens impedeix llavors, tan bo per tirar tots aquests són efectes indiferents en consideració, ja que els efectes i beneficis d'un microscopi per veure? Vull dir, res més que el principi teleològic. Algú més pot dir alguna cosa més? I pot dir fins a quin punt l'ull, que veu a través d'ell a través del microscopi, és diferent, en aquest sentit, com per al microscopi?

Sense cap dubte, el en el sentit del principi teleològic rendiment esperat, a la qual el Teleolog busca la combinació de recursos i perseguir, ser pres com un efecte de la combinació dels existents; però per tal de veure només només es pagarà als serveis que ens poden interessar, que tenen un significat per a la relació de coneixement, i ser capaç de seguir l'acció de l'agent respecte a aquests beneficis d'acord amb el principi de causalitat, fins i tot molta demanda ja l'antecedent aplicació i llunyana línia del principi teleològic. Si no es requereix que l'ull està decidit a veure, vostè no serà capaç d'examinar en la part superior hi ha una infinitat d'oportunitats per explorar en una varietat d'efectes, pot atès que un desapareix sota. El principi teleològic només representa l'aspecte cridaner aquí.

Qui havia posat al final de la vista, fins i tot si algú s'ha fixat l'objectiu, si el

propòsit abans del seu compliment mai en alguna idea, una idea, en qualsevol consciència hagués existit, són preguntes que ni tan sols la teleologia en mans del naturalista no afecta a ells. Tan poc és les mateixes causes tornen en sentit filosòfic sobre l'origen i l'essència de la naturalesa, de la matèria, les matemàtiques, nombre, amb el que encara ha de fer constantment, fins i tot sense la qual no pot donar un pas tan poc per l'origen i la naturalesa de propòsit i la finalitat de la liquidació. El propòsit és per a ell un anunci relatiu a la conservació, el desenvolupament, la vida de la meta criatures l'existència ell assumeix els casos analogia donat, i es resoldrà per ella pressuposa una combinació d'agents, perquè ha trobat tan sovint a través d'aquesta compleix que conclou que seria l'apropiat o anàlegs en els casos corresponents o anàlegs també trobaran.

Però segueix sent una alta prioritat del principi teleològic que, encara religiosa com a principi heurístic de les ciències naturals i les idees estètiques bastant per respecte, però en tot moment de forma que en termes es pot establir, de manera que és la contemplació de la natura s'eleva a una consagració més alta , pot i ha de suportar la idea més enllà de la riquesa de la ciència natural pura és en tu mateix. I així Schleiden té tota la raó quan s'atribueix un significat estètic i educatiu a ell; també té un tal, però té no només a tals. La importància que té per a les ciències naturals, en particular, Schleiden no ha trobat en el seu ganivet.

Un podria preguntar-se: Però per què no té el mateix significat per a la teleologia de la doctrina de la inorgànica com orgànica?

Per contra, la seva importància per a tots dos és el mateix pel que fa als objectes de tant en si són els mateixos; discuteixes però no tan allà com aquí, de manera que més aviat la pregunta oposada és recaptar per què, però l'aplicabilitat de la teleologia en el camp dels conflictes orgànics, mentre que els manté en el camp de la matèria inorgànica, per descomptat, en tots els casos en absolut una comparació Permetre a l'orgànica. Incomparable ha d'estar segur que no vol compilar. Però sembla que els adversaris de la teleologia del seu alt cavall baix, igual que molta gent, passen per alt això.

Com pot un, perquè sense la maquinària respecte teleologia una fàbrica, una casa i raonable amb qualsevol èxit i investigar. I no són els elements forts que cauen en l'àmbit del que és inorgànic? I no s'inverteixen, el organismes maquinària, fàbriques, edificis? Sense cap dubte són més que això, molt més que això, però també són màquines, fàbriques, edificis, i fins i tot millor equipat de la, bestkonstruierten que existeixen; fins ara no són més que ells també cauen sota el mateix teleològica que els inorgànics màquines, fàbriques, edificis.

Mirat de més a prop la principal diferència entre les màquines orgàniques, fàbriques, edificis relacionats amb el propòsit d'expedició de la inorgànica només en què els de l'ànima són immediatament i que la seva existència i la seva existència directament relacionats amb l'existència i l'origen de l'ànima i el seu propòsit, que també la raó és per veure l'ànima en apartaments; No obstant això, els inorgànics màquines, fàbriques, edificis pròxims a aquests recursos depenen del compliment del propòsit de l'ànima, la composició en si és l'ànima com immanent, igual que els

ingredients externs, ajudes, s'utilitzen suplements, i la seva creació i l'ús de la totalitat de la mateixa. Ara és molt estrany que reconèixer l'aplicabilitat teleològica dels recursos dependents també menteixen per complir amb el propòsit de l'ànima, i negar que el principal agent més proper; per permetre la destral, però no és que una mirada al seu mà per les consideracions de propòsit i de les seves possibilitats en aquest sentit examinar.

No obstant això, però el principi teleològic, els organismes manejats amb la màquina sota el mateix punt de vista, de manera que es troben sota el mateix punt de vista, es pot al mateix temps, acabem de considerar la diferència d'elles preveure, i d'aquesta manera prendre les organismes amb el punt de vista més alta de la que també inclouen que serveixen en lloc de fins interns externs.

I si la forma de veure el món, que crec que és el dret, té lloc després de mora un esperit en tot el món, aquest aspecte superior de la teleologia és la seva aplicabilitat també s'estenen a tot el món. Però fins i tot si un ignora el fet que la teleologia de la guia indispensable a través del taller orgànica de la naturalesa, en la mesura que és un taller roman.

Que en la física i la química de la teleologia no és el discurs, per descomptat, és, naturalment, i prendre la física i la química d'orgànica i inorgànica en el mateix grau. Ja que hem d'aprendre les lletres i formes gramaticals de la natura, però és important en l'estudi dels instruments i equips mecànics i orgànics, de llegir el llibre. I sense teleologia ha de llegir el llibre de la naturalesa no té sentit.

Sense entrar en altres generalitats, vaig a donar un exemple per EH Weber, que, a més de l'explicació que es pretén donar aquí presenta també un interès en i entre molts altres exemples, que estaven a disposició, el seleccionat més fàcilment per mi és, ja que en un, potser no molts accessible, va aprendre la societat Escriptura 1) està inclòs. Seria una llàstima si el segell de Weber seria menys conegut que els mosquits de Schleiden; i encara que per la resta, pel que jo sé, els segells no mengen mosquits, de manera que és probable que mengin aquests mosquits aquest segell.

1)

Informes de la Real. Sachs. Gesellsch. Científic. II. P.108.

La cosa és: Mor un altre cop a Leipzig en un animal la barraca un segell. Ou, Weber pensa, ja que es pot veure com la natura ha començat a resoldre alguns problemes importants, i potser fins i tot un misteri per rastrejar, la paraula té la fisiologia ja va buscar sempre en va. El segell viu com al país tant a l'aigua; naturalesa indiscutible caldrà assegurat que pot fer-ho bé en l'aigua que en l'aire just el seu ull;si experiències demostren directament que és el cas. No obstant això, per veure clarament en l'aigua a una distància donada, l'ull hauria de allotjar diferent que per a ser vist clarament en l'aire, a causa de que la llum es refracta en l'aigua, a diferència d'en l'aire. També confirma l'experiència. Quina és la manera que serà el mitjà pel qual l'ull es col·loca en una posició per adaptar-se a veure en aquestes diferents circumstàncies? Fins i tot els animals de la terra per a si mateixos,

els propis animals marins requereixen una certa capacitat d'adaptació a veure clarament en el mateix mitjà a diferents distàncies; Només cal tal aquí no anar tan lluny pel que fa a la junta; i perquè un no ho fa fins al moment és el mitjà d'aquest ajust en pau, per la qual cosa, sens dubte, concedida l'ull de l'segell, l'objecte més adequat, per investigar tals perquè han de desenvolupar-se aquí en graus vorwaltendem. Però en segon lloc, el segell és un animal de sang calenta i ha de recuperar la seva calor a l'aigua; l'aigua, i especialment a les aigües dels mars polars fredes, però priva el cos al mateix temps sense comparació més calor que l'aire. És, per tant, és d'esperar que el segell instal·lacions especials tindran davant altres mamífers requereix que segur el cos conservar la calor. Quines seran aquestes institucions? Com la naturalesa compleix amb el propòsit d'un animal, fins i tot en les condicions més desfavorables per assegurar la conservació del mateix nivell de calor, mostrar als altres animals tant en circumstàncies més favorables?

Es veu des del front, un principi que va guiar de tal investigació miradors prendre una direcció completament diferent i ha d'adquirir un altre interès que si algú té la intenció de trobar un segell, i comença amb una acurada celebració d'un naturalista exacta indigne punt de vista teleològic, en el cultiu de sortir la construcció i la posició de les parts per desenvolupar els seus serveis i funcions. Ell està tallant en el blau i concloure la seva investigació es durà a cap, transició reeixida segur, els seus resultats es mantindran aïllats; i si fa alguna cosa, serà el punt de vista, que el va portar amagat teleològica.

Atès que els resultats de Weber encara no estan disponibles a través de l'ull de la junta, per la qual cosa porto aquí, en el que ha trobat pel que fa als mitjans de conservació de calor a aquest animal. En resum clarament en primer lloc, es va trobar amb, l) que tot estava fet en l'organització d'aquest animal per mantenir la calor com sigui possible; 2) que tot el que es va fer per generar la major quantitat de calor; 3) que la sang i sensació òrgans de l'animal abans de les influències de refrigeració es van retirar per així dir-ho; finalment, 4) que tota l'economia interna d'aquest animal harmoniosament d'acord amb les instal·lacions d'ús anteriors.

En primer lloc Tocar, veiem d'una altra manera amb els mamífers, el greix, aquests mal conductor de la calor, en part en distribueix de diverses maneres a l'interior, en part, en una capa sota la pell, que no és molt en els animals prims, propagació. Quan segell però dir així que tot el greix transferida a la pell en ser acumulat en un molt potent i forterstreckenden sobre la capa de cos sota la pell, d'altra banda no té la major part de la resta del cos, fins i tot en les parts en que en altres mamífers en una gran quantitat tendeix a estar present, en particular, entre els músculs, a les aixelles, als ronyons, el web i mesenteri prop de les grans tribus dels vasos sanguinis. Només en les òrbites on el greix té tasques específiques, que es produeix en quantitat considerable, i els segells. A més, fins i tot l'escleròtica (és a dir, la base principal de la pell) quan segell molt gruixuda i dura, el que ajuda a mantenir la calor.

El segon Tocar punt, de manera que el segell es caracteritza, en part, com un mecanisme altament capacitat de la nostra respiració, de vegades una gran riquesa de sang per un gran pes i un gran volum dels pulmons. Fort desenvolupament de la

respiració i la gran quantitat de sang, però, són, per la seva participació en el metabolisme, els principals factors d'una forta generació de calor animal. Així que el pes dels pulmons com el cor va ser amb relació al cos sobre un terç més gran que en els éssers humans, les costelles i l'estèrnum van mostrar una particularment alta mobilitat, els músculs eren intensament fosc i el tall van venir d'ells la sang en grans quantitats produïdes, de manera que es veien a través i per mitjà de tot ensangonat; El mateix va passar amb el fetge, els pulmons, els ronyons; moltes de les grans venes tenien un diàmetre excepcionalment gran, etc.

La tercera Tocar punt, així penetrar en la dermis de la junta només vasos sanguinis molt fins a, que té el resultat que la sang és més cellers a l'interior i s'allunya de la refrigeració de l'exterior més, i al mateix temps són els fol·licles sensibles nervioses riques especialment profundes en el Dermis enfonsat perquè el fred extern troba no tan fàcil accés. L'epidermis Hairy independents amb la tirada de sortida dels fol·licles pilosos dermis tant, contribueix no només a la exterior, sinó també en virtut dels fol·licles pilosos profundes al costat interior d'una densa, acolorit, pell brillant.

El quart punt, finalment Tocar, de manera que és la gran quantitat de la Sang preparatori i la perfecció del sistema respiratori, la mida dels òrgans digestius en relació, sempre que el tub digestiu, que ha de ser curt en els animals carnívors generalment guardats, molt llarg, i el fetge i els ronyons en en relació amb el pes corporal són molt pesats.

Aquí pots veure un animal d'una certs punts de vista teleològic de dir pel que en totes les dimensions mitjançant el mesurament, i vinculat a les circumstàncies de tota la seva estructura per aquest aspecte de manera uniforme. Es mostra un sentit en l'estructura d'aquest animal i tot l'edifici abordat en aquest sentit. Per descomptat, ara es pot dir: jo no necessito preguntar a la finalitat de l'exigència de la preservació de la calor, per interpretar les instal·lacions existents de la junta; Puc tenir l'efecte de conservació de la calor de les instal·lacions existents. I com vaig dir, aquesta inversió no és negar ni rebutjar. Però és igualment cert que això és, l'efecte que s'aconsegueix, els vots combinats dels fons mai han trobat aquest sense partir de la premissa de la finalitat. I precisament en el principi teleològic, un principi heurístic, el que els burladors no s'han substituït per un altre, ser reemplaçat. Curiosament, és en tot cas, si creuen que els resultats, els quals es deuen a el principi teleològic, es tradueixin en els seus principals conclusions del seu principi.

Sense cap dubte, és en les investigacions anteriors de Weber sobre la calidesa dels animals de les belles consideracions teleològiques que la minera ha contractat en una altra direcció sobre aquest tema, recorda.

Les matemàtiques, que els adversaris del principi teleològic només volen reivindicar-se, guanyar i el tractament de la construcció orgànica i les funcions orgàniques en el punt de vista de la principal base teleològica, de manera que la mateixa no es pot perdre sovint. Així W. Weber, el germà de l'esmentada EH Weber en els seus estudis de matemàtiques-matic en el curs, fins i tot A. Fick en les seves investigacions sobre la rotació del globus ocular fa poc 2), només es pot guanyar un atac en

particular per al projecte de llei, que pressuposen, i tal requisit cau enterament a la presa principi teleològic, es compleixen les condicions perquè el moviment dels èxits amb la menor força possible expenses.

2)

Henle i Pfeufer, Zeitschr. 1853. 101

Les investigacions tan astuts i precises d'Ed. Weber, la tercera fulla del trèvol dels tres germans, part del curs, els atributs en comú amb W. Weber, en part, en els músculs i l'òrgan de l'audició, estan completament fora del punt de vista del principi teleològic; i l'audiència de les seves conferències sobre osteologia pot aprendre el que la ment també pot portar a una teleologia esquelet sec.

Els estudis excepcionalment fines i astuts d'H Meyer a Zuric amb l'estat i la resposta del cos humà (a l'arxiu de Müller), mitjançant el qual es va continuar la weberiana, també es duen a terme tant en el sentit d'una veritable principi teleològic, i em foten i Meyer no esmentats anteriorment, per tant, només entre els representants d'aquest principi amb el, perquè jo no sé si volen conèixer-se a si mateixos ho esperava.

Quant encara podria citar en aquest sentit, però n'hi ha prou.

El que he dit aquí sobre el principi teleològic, no són imaginacions buits o construccions conceptuals en el sentit de tal o qual filòsof, però, com ja he demostrat, aquesta és la forma en què és fructífera va arribar a existir i com avui de els més excel·lents representants de la mateixa es practica. Schleiden parla quatre pàgines de llarg des del principi teleològic, parla del meu cel fals (del cel malament?) De la mateixa aplicació, parla de la posició filosòfica de la teleologia en Kant i Fries, del mosquit a Münster a Estrasburg, que la tasca és conèixer i entendre a aprendre de la bogeria molt més gran de l'home, d'acord amb els conceptes de propòsit d'avaluar un infinit, dels ximples inútils que més que content de elevar-se a l'altura déus i volen veure reflectits en la glòria de l'eternitat aquest colós; parla de tot això, es construeix a cada vegada més alt per la sublimitat més profund, finalment deprimeix teleologia gairebé a la importància de la bogeria; i l'única manera de com avui en dia prudent, sobri i alhora, enginyós, els naturalistes, els adorns de la ciència, apliqui la teleologia, ell no parla. La teleologia és una cosa ments limitades.

Bé; es pot dir que el que aquests homes de conducció no és la teleologia; no compleix amb els meus termes de la mateixa. Però mentre ell lluita quan argumenta en contra de la teleologia? Contra un petit problema, que es fa a si mateix, però no es dibuixa al camp. Aquests homes són els principals representants del que en la naturalesa la investigació es diu avui dia la teleologia. I d'ara endavant, el terme es fixa en el mateix, a fi de no argumentar en contra d'una cosa que no té. Però abans de Schleiden inclouen tots els representants de la cosa a la que és, les disputes sobre el no res importa; els seus noms no s'escolten en ell, les seves investigacions van els seus aspectes com l'eòlica amb ell una altra vegada, i per descomptat, depèn naturalment junts, mantenint els gegants dels molins de vent i la lluita contra els

molins de vent contra els gegants.

La forma en què jo mateix utilitzo el principi teleològic en la qüestió de l'ànima (p 77) per encara estar acompanyada d'una paraula a partir d'ara, s'uneix a la manera vorbetrachteten ja que s'utilitza en les ciències naturals, en; encara que és necessària en la qüestió de l'ànima, per tant, un gir lleugerament diferent assumeix, perquè aquí només no és un tema de la investigació científica pura, que té a veure només amb les circumstàncies del món corporal. També quan es tracta d'aquest tema de la inducció i l'analogia, però es manté l'essència del sil·logisme. Ara només puc veure un nou avantatge del principi teleològic és que també ens pot seguir en àrees de serveis ofereixin a on no podem controlar a través de l'experiència de l'Urban, però són per això mateix es va referir a la combinació i el control mutu de totes les maneres d'inferència que demostrar la seva vàlua en el qual es poden controlar.

Un altre exemple d'això dóna la qüestió de l'habitabilitat d'altres cossos celestes. Sense el principi teleològic, el mateix es troba totalment fora de l'abast del sil·logisme; el principi teleològica en el sentit anterior, només que amb l'expansió del punt de vista, deixa esperança que aquesta àrea serà fins a cert punt fins i tot accessible a nosaltres nosaltres. Vinc per al futur és tornar de nou. (Comp. Capítol XI.) IV. La natura com a símbol de l'esperit.

En pensar en la forma en què Schleiden i amb ella a fi de prendre alguna altra, la relació del que és visible, el corporal, el natural a l'invisible, l'ànima, l'esperit, demana 'I Algú tinc molt afecte: "T'ha també una ànima? " - "Quina és la pregunta?" "He arribat a sospitar que desitja simplement un símbol buit de l'ànima a ser." - "I què et va portar la idea?" - "No és natural que jo, encarna la necessitat de l'invisible, el que porto al cor de veure davant meu, a l'interior posat un ànima en tu, mentre encara em res més que un cos davant meu té vostè pot personalitzar a mi. però sense res a demostrar que realment té una ànima, o què? " - "Bé, el fet que et miro, i com et miro."

Jo estava molt satisfet amb l'evidència; però també és una prova per als fins de l'enemic? Una flor ens veu en cert sentit, amb l'ànima i es veu com si tingués una ànima quan ella condueix a canvi, olors, alimentant-se amb les arrels dels aliments, s'obre a la llum i es torna a la mateixa; i, no obstant això, diuen, som precisament això: la teva ànima, observar l'interior d'una ànima en ells, ells s'omplen de les nostres ànimes, per exterioritzar els nostres propis assumptes en la necessitat d'introduir una visible l'invisible. El sol brilla, el cel sencer, tota la natura es riu quan aquests augments; però bàsicament és només nostre riure, el que veiem aquí al gran mirall. El sol s'ha fet cada vegada tots els pobles primitius la impressió de majestuosos, atributs divins alts, en cas contrari no serien tots els pobles primitius reverenciar divina; però és només el seu desig, ¿quina d'elles insospitades invisibles, Unerfaßliche, incomprensibles, tots els seus sentits i pensar en l'augment de tornar sensual en uns vius ,, símbols tangibles comprensibles, de manera que el propi accés al que els va conduir, i això es presta . a la naturalesa de benvinguda representa Flor,

Sol, Natura mai té només el significat, el nostre propi cor amb els seus sentiments, el seu anhel, la seva idea d'una vida igual o superior, ja que nosaltres mateixos som, ens reflecteix en la poètica com a visió religiosa de la natura; massa fàcil però errònia al projecte de llei, l'ànima llança en el mirall, amb la seva pròpia ànima, el seu propi esperit del mirall. Vegem amb més detall, que no és més que el cos, l'aspecte físic, la composició física i el moviment, el que veiem a la natura i els seus dissenys individuals. Igual que a la flor, sol, natura comparat amb ara també veu que és humà en l'home en contra de la seva pròpia ment, la seva ànima, el seu desig, el seu mirall idea; Només que l'home home sobre una encara més perfecte, ni willkommneres, i per tant és cert encara täuschenderes símbol de l'ànima és, com una flor, sol, natura. Però el més clar és l'engany, major serà la temptació és, l'home la naturalesa més segur cau presa d'ella, més aviat és cert - Jo sempre parlo en el sentit dels opositors - de les formes veritables de mantenir, d'altra banda; més segur que estar en contra d'ell; perquè el principi, el mitjà d'engany són encara aquí i allà tots el mateix, i simplement tot el que pot enganyar, l'augment en els éssers humans en relació amb l'home més alt. Finalment tot es redueix, el que l'home mira a les persones oposades, no menys en el cos , l'aspecte físic, la composició física i l'emoció, com en flor, sol, natura; la similitud amb el que és una expressió de les qualitats de l'ànima en nosaltres mateixos, és molt més gran i per això molt més seductora, el desig, jo mateix ens trobem fora de nosaltres mateixos, molt més potent, i per tant natural que estem equivocats aquí la millor i més fàcil , Si bé hi haurà realment donar-li les nostres ànimes ànimes contra, la nostra idea no està malament; on ella va venir de nosaltres; com un déu per a nosaltres realment existeix, la nostra idea era, de fet, no pot ni tan sols malament aquí; Només que no haurem de buscar ànimes en contra en els seus símbols, que són només una mesura provisional per il·lustrar per a nosaltres segueix sent, però en algun lloc, d'alguna manera, a part, sobre, a part del fet que no a Déu com una ànima en els seus símbols de la naturalesa, però d'alguna manera qui a més de, sobre, excepte per buscar; Una cosa depèn, per descomptat, de l'altra.

Ara em refereixo, probablement, l'oponent no impulsarà la conseqüència d'aquest pic, i no obstant això, seria just que una conseqüència. ¿Què ha de practiquin com fins ara? Crec que la pròpia impossibilitat. Una vista però que no pot consistentment complet en si mateix, un ha de marxar.

Encara ¿per què no t'ho físic realment un símbol de l'anomenada ànima, perquè no és l'ànima mateixa, i enlloc i mai veu l'ànima mateixa, però ara el cos amb les seves accions, sinó com una guia i un signe extern s'utilitza, la socialitzar pensament o la idea de l'existència i la manera d'existència d'una ànima invisible per si mateixa. El rostre de la seva cara, l'ull amb els ulls segueix sent sempre una cosa totalment diferent a una ànima, ja que les seves sensacions, sentiments, com l'amor, l'amistat, l'alegria, que pot reflectir-se en l'ull, la cara; però en canviar la forma i el moviment del cos després de la forma i el moviment de l'ànima, dirigida, que tenim en que un signe de reconeixement d'aquests. Tota la forma de l'home, el seu caminar i la seva Behaben, vindrà, mentre es torna, es va agitar la mà parla, en aquest sentit són un signe, un símbol de l'ànima, de la qual jo no veig res en tu mateix, res sentir. L'ànima humana no està sol, fins i tot l'ànima animals només apareix a la icona. Des

Löwenzorn, l'astúcia de la guineu, la lleialtat del gos, la cobdícia del voltor, la tendresa del colom, què veiem? Res més que el que simbòlicament pel cos i el moviment del cos cap a l'exterior sembla.

En veritat, és a dir, la física té el significat de ser un símbol de l'espiritual; però al mateix temps ens proporcioni aquests exemples d'experiències, en quin sentit és tal. A causa d'aquests exemples, en els quals traiem per així dir des de la icona de l'espiritual, que simbolitzen un cop més invertim l'espiritual en estàtues i imatges, anem a pintar Déu i els àngels, i servir a nosaltres mateixos, als animals es converteixen en el símbol de les propietats de l'ànima. Aquests exemples mai fan al mateix temps, tota la producció de les idees de la gent sobre la relació del físic a l'espiritual i l'única base de l'experiència dels mateixos. O hi ha una altra sortida, una base experiencial diferent per a ell? No n'hi ha cap.

Llavors, quin pot ser el motiu per apartar totalment de la relació amb aquest resultat, en aquest document, i per explicar la totalitat de la natura en un altre sentit un símbol de l'invisible, del sobrenatural, de la ment, ja que les seves parts. Altrament, però la part de tot el mànec per prendre tot en compte, sobretot perquè un tot infinit. Només a partir que tenim experiència, no d'aquest.

O són alguns dels animals i els nostres cossos no realment parts de la natura? ¿No és més aviat el més important de l'esperit de parts d'ells, nascut del tot, abspiegelnd encara del tot, i no obstant això, només les parts de la naturalesa del tot, i l'ensenyament d'ells una part de la ciència de la totalitat? Sí, no es queda si es pensa arrencat de la natura, a perforat, éssers estripats esquerra, semblant a una xarxa, des d'on es va treure la nusos. Si ara tot l'assumpte sigui un símbol buit, mentre que la part d'un complet? L'arquetip d'un símbol buit, mentre que la imatge d'un complet? La generació d'un símbol buit, mentre que la va generar un complet? On és el sentit, el context en el pensament? De fet, pel poc que queda d'ella, que fins i tot es prefereix el mateix principi a la consideració d'aquestes coses planteja el motiu de rebuig, la desarticulació d'haver només alguna vegada un principi; i tot el que encara roman entre la raó i la relació, va declarar una debilitat radical humana i la foscor, però la foscor a la llum. Encara que Déu se suposa que és un fantasma, com el nostre esperit, però no hi ha comparació entre l'Esperit de Déu i el nostre esperit és cert; encara que sigui a presentar-se com un fantasma per a l'organisme mundial en la relació, sinó que s'aplica a la seva relació més, els esperits dels cossos, per la qual cosa podem veure, tenir. Cada comparació és el antropomorfisme, cada pensament, veu la connexió de tot en la unitat de Déu, panteisme.

Per descomptat que Déu és un esperit més alt que tots els esperits angèlics i humans i què més perquè els esperits estan al món. És per això, que és probable que fer-nos creure que ell era més que van més enllà de tot el món? A Qualsevol pot pensar el que vulgui, sempre i quan ell només just després del seu testament el seu pensament es dirigeix. Però què passa amb la realitat, que és alinear el nostre pensament sobre la realitat, tant en el sentit de dirigere i judicare.

La ment humana és ja extraordinàriament més alt que l'ànima d'un cuc. Però és per això que necessita al voltant de menys del cos? Per contra, necessita més, requereix el

més gran, el més ric executat, desenvolupat en un sentit superior del cos. Així, i en el mateix sentit els àngels tornaran a necessitar més del cos que l'home, Déu finalment sobre tots els àngels; que es durà a tota la natura al seu cos, que és el més sublim, fundada en el sentit més profund, encarnat en el sentit més elevat, a càrrec de la construcció divisió i gradació més rica, n'hi ha.

Allà on l'esperit que es va elevar més alt, sense el conductor física va oferir un nivell més alt que? Vaig veure no va fer. Déu però tenint en compte tota l'escala de distància; Déu, el cos és més aviat tot el mateix conductor.

Per descomptat, si Déu el està més enllà de tot, de manera que res es deixa a la nostàlgia d'ell, però en silenci, com el que existeix per explicar almenys pel seu ídol, per a més comoditat en les notes externes i enganyar. Em sembla als pagans que res paganisme que el Déu viu en reconegut el seu cos i que estava malament només que no era el compte correcte de la seva unitat.

No obstant això, anem a aplicar que hem explicat la naturalesa d'un símbol buit de l'esperit si realment crèiem només natural i no un déu. Però el que veu un palau, qui sap, que és construït per un rei que ell es veu va establir com a tal a l'apartament d'un rei que busca el rei perquè no pot veure a través de les parets del palau a través d'ell, però no en el sostre del palau, i diu que és només Bauer fe per buscar-lo al palau en si, que va ser erigit només caràcter buit de la seva existència. Però és la vista de l'oponent per un pèl d'una altra manera?

Quin és l'últim de la idea que Déu va crear el món s'han enfrontat com un símbol de la seva ment cap a l'exterior, de manera diferent baix, com l'analogia de Déu amb l'artista, que, en perfecte seu treball, l'estàtua, tornem en contra de la seva idea encarnada, veure, de manera que els trobem en el nostre, analògica o companys esperit de l'artista reflecteix sense l'estàtua en si, però com porta conscientment dins de si mateix. Però aquesta analogia no és veritat només el que han de prendre. Perquè on alguna vegada has vist a un artista una estàtua amb el seu esperit al descobert que la imatge d'un mer esperit o una simple idea i posar el seu esperit nua contra; que és just el contrari de tot. Més aviat, fins i tot els símbols buits mentals, pel que podem parlar de l'estàtua, la imatge només sobre la base i per mitjà de la ment sorgeixen símbols complets; perquè per fi podem creure que el mateix artista seria l'estàtua no pot fer un símbol de l'esperit, si no les mans, els braços, el cervell, el cisell, marbre, necessita rebre conjuntament en un cos superior amb ànima. L'esperit, l'ànima d'aquest cos està constantment treballant en; sí que van cridar des de temps immemorial l'ànima del Bildnerin el cos; la creació de l'estàtua per l'ésser humà pertany a aquesta gran obra; l'estàtua l'ajudarà com a part de tota la naturalesa de l'esperit de tot l'ós de la natura amb, i així no estar mentalment buit en sentit estricte; però ara torna un és tot, i vol descartar el presumpte buit de l'estàtua al Mundial.

I com és possible que la naturalesa en el mateix sentit un símbol buit ment de l'esperit, com l'estàtua que la naturalesa, sinó peces enginyoses es conreen? Em pregunto de nou: són humans i cossos d'animals no és part de la natura? Té l'estàtua de tenir tals mostres de l'ànima en si mateixa, com la naturalesa en la seva totalitat

això? En tots els altres que tenim però en general només, no menys que a la recerca de les peces.

O sembla qüestionable per donar un cos a Déu, perquè d'aquesta manera prenem un principi fonamental de les coses es posen 2? - Però, qui pot dir perquè l'esperit i el cos pren en absolut com dos principis bàsics, la naturalesa fonamental? Els consolida com dues manifestacions de la mateixa essència, ja que tens molt més d'uns éssers units, com si el seu Déu com un esperit en un costat i el front a ell que posa en l'altre caràcter que el món corporal.

O és que la reticència a donar un cos a Déu, però que el nostre cos tan fràgil, una ombra que passa? - Però Quina classe de nom, introdueixi un cos com un ésser humà a Déu? És la naturalesa de tal cos? I penseu naturalesa no és prou bo per a un cos a Déu per què pensen vostès, però prou bo per a una obra de Déu; ella sembla que tan malament per a una forma aspecte extern del seu ésser, però per què prou bo per a una imatge mirall exterior de la seva persona.

Resumeix la natura en tota la seva extensió, l'abundància, l'alçada, la profunditat, que confinen amb la idea que la llunyania i profund vas amb la intuïció i al final, vosaltres les comprenia no, exhaust, penetra; i no sereu una idea zulängliche de Déu tenen el ventre, perquè aquí prou ni idea; però un digne aquell que no es troba, que ella pren tot a Déu, que apareix el fantasma i que s'expressa, però que encara no dóna ell amb tot el que puguin per donar-li suficient.

El nostre cos és finit, Déu és cos infinit; nostre cos és cos impermanent de Déu és etern; nostre cos té pocs, febles i petites extremitats, el cos que Déu té mons membres, dels quals nosaltres, els membres més petits més baixos; en els nostres cossos que circumden els glòbuls en estreta Bahn, en el seu cos envoltant planetes al voltant del sol i prendre el sol a una major Zentra; nostre cos té la força feble i està oprimit per mil obstacles externs, en el seu cos és tota la plenitud de poder, i res no impedeix i li deprimeix externament; en el nostre cos la lliure circulació té una àrea estreta, on el seu cos és la vida i la pluja tot gratis s'imaginen el que hi ha al món.

Ara podem oferir a partir d'aquestes diferències de l'existència corporal de Déu a partir de la clausura del nostre a les diferències corresponents en l'existència espiritual, si utilitzem la relació de la ment amb el cos com una guia per observar com l'espiritual amb el propi cos augmenta en nosaltres en relació ; a continuació, escoltar Déu, a ser un home, i no obstant això, segueix sent encara comparable a les persones que poden romandre comparables com infinit en el finit fins al moment, el que s'entén en si mateix. Qui maneja d'una altra manera, les úniques restes de qualsevol de la humanització més vora de Déu preses caiguin, o del tot la intel·ligibilitat de l'existència divina, en general, pel que fa a renunciar a la seva relació amb la natura i per a les criatures. No obstant això, en lloc de triar entre els dos, que uneix fins i tot tots dos per aviat canviar entre la humanització i la incomprensibilitat de Déu i noddles, aviat, en principi, l'última possessió i adhereix l'exercici de la primera. I pel que només ha d'anar, però, necessària per la barreja de superstició amb la fe religiosa, espera Schleiden en conseqüència real d'aquesta manera de la concepció de la naturalesa de la vida religiosa.

Però només el fet que vostè té el món per a una, no un símbol buit ple de l'esperit diví, manca de vostè tota la superstició i la fe s'aprèn de la superstició diferir. Si el déu Negre simbolitzat per una pedra o un tros de fusta, de manera que és la superstició; perquè el cos de Déu, el món, és més que una pedra i un tros de fusta. Això també és superstició, si, el símbol de l'esperit amb la ment confós el món extern visible per si mateix que apareix en Déu. Però no és superstició, quan darrere de la faç del món l'ànima de Déu, com si darrere d'un rostre humà es veu l'ànima d'un home, i per l'ordre i la forma del món, el món de la direcció de les destinacions de les criatures, els són les característiques que viuen de la cara, les característiques de la seva ànima herauszulesen cerca.

Per tal de ser capaç de, però, i sempre és millor aprendre, hem de creure, sobretot, el fet que darrere de la cara del món és també una ànima. A les sortides de la humanitat que brillaven Feliç l'home de si mateix pel contrari, com una ànima de la cara humana contrari. Però el temps és cosa del passat; i probablement per molt temps va voler que abans que l'home tornarà a ser conscient en el càrrec, un cop plantejada per la pèrdua del coneixement.

Una i altra vegada la pregunta està dirigida al Creador: En beweisest has que són? Fins i tot el creador respon dient que et miro, i com et miro. Però també ve més en com es miri ell de nou. Amb el microscopi abans que l'ull de Déu no pot ser vist, i el que busca el seu rostre darrere en lloc de en el mirall, veu només una paret.

Hi ha una paraula: Tu Déu en la ment i el cor tenen. La primera part d'aquest manament ve Déu ni en un altre sentit contrari, com es pensa; però torna i tanca els ulls i veu Déu només en la nit.

Fins i tot a la nit pot ser trobat; però no per trobar sol.

Per resumir: l'opinió que la naturalesa és un poderós símbol de l'esperit és, en el mateix sentit en què el nostre cos és un, i perquè la seva propietat simbòlica amb la natura relacionada i depèn és més raonable que la vista que la naturalesa és un símbol buit de la ment o un la simbòlica propietat amb el nostre cos no està relacionada segueix sent comparable a, si aquest punt de vista permet la vista d'un acte unànime, consistent, coherent del món, però, aquestes contradiccions, la incoherència, la incoherència del pensament acarreos i trucades; - És clar, pels principals moments d'una visió general del món, la relació entre el físic i el mental a través de tota la regió de l'existència i entre Déu i les seves criatures, una certa indicació de la idea, el concepte i la conclusió del que nosaltres mateixos ens troben, tenen, però, una altra vista d'aquesta situació, enfonsat en una foscor incomprensible i té la consciència d'aquesta foscor, fins i tot per al major aprofundiment de la fe religiosa; - És més fèrtil, entwickelungsfähiger i animat, ja que després dibuixar personatges no només de l'existència, sinó també la manera d'existència de Déu a partir de la contemplació de la natura, podem establir conclusions sobre com tals manifestacions conscients i inconscients de la contemplació del cos i de la física raons la gent respecte a l'existència i la manera d'existència del seu esperit, mentre que només tals hineinverirren figura després un altre ens veuen més profundament en la il·lusió; - És l'experiència, perquè nosaltres, de manera que alguna vegada l'experiència i

l'experiència de les conclusions sobre la relació de l'espiritual a la corporeïtat a les ofertes, l'espiritual no és, però en els seus símbols naturals, és a dir, trobar això en una relació estable de l'existència i la manera de ser i fins i tot el símbols d'art buits, bàsicament, però també parts del món físic, de la natura, sorgeixen només pels bells símbols naturals en un món concebut i veure qui porta la marca del símbol complet en el seu conjunt, en un sentit més alt que el nostre propi cos; - Correspon més a la necessitat natural de l'ésser humà, ho demostra que mantenen els pobles primitius en tan bon caràcter públic i els seus més distingits dissenys per inspiració divina; Correspon a durar més d'una major necessitat de l'home, ja que tornem a caure, tot i conflicte, de vegades captivador, dogmes vegades gängelnder, en els nostres sentiments i representacions poètiques involuntàriament en la concepció de la naturalesa com d'ànima.

Però si la vista de tot abans que l'altre té per davant, que es pot mesurar el valor d'una vista, però per què hem de deixar que els d'aquestes coses? Ara només es pot preguntar: ¿Què ha però, la nostra moderna visió del món es contradiuen i es pot prendre amb l'altra mà el que van donar entre si? El que va fer per aquí, fins i tot en aquell temps aixecar l'omnipresent i totalment eficaç en la forma de Déu de la naturalesa que la naturalesa només es manté com escambell dels seus peus, el Déu a la imatge hem estat creats, d'on prové la nostra pròpia ment, de nou absolutament incomparable a dir-nos?

Crec que he tingut prou d'això en un altre lloc (Zend Avesta II. S. 87 i ss.) Said, i no vull repetir aquí. El meitat "ell.

El foc, dic una altra vegada, ha de primer passar pel rostoll d'àrids visió del món d'avui, en lloc de la nova llavor no és verd. Però les paraules són només el vent, no hi ha foc.

V. Schleiden i la Lluna.

El que té, però, un es pregunta, fer la lluna en les seves baralles amb Schleiden?

Sí, la lluna pobres! I i la lluna són companys de patiment. Tenim una causa comuna contra Schleiden Schleiden perquè té una causa comuna en contra de nosaltres.

De fet, després d'Schleiden m'ha llançat en el seu assaig sobre l'ànima de la planta, es tracta en un segon assaig de la seva obra, titulada: "desvaris Moonlight d'un naturalista", igual a l'anterior dirigit principalment a les dones, la lluna bastant com jo, que és curt: Pot no només no és bo, però en general gairebé res sobre ell. Què és una trista figura ara en endavant la lluna davant de les dames que juguen després de Schleiden ells van establir que l'objecte de la seva eixam és un bony morts que vessen les seves sospirs davant un colom, les seves llàgrimes abans d'assecar-se, els seus sentiments davant d'una roca dura. Anteriorment, el Vorstecklilie Terra, el cigne del cel, el pastor de les ovelles d'or, el co-regent del sol en el regne del temps i els vents, la llum de les fades i els follets, una cornucòpia de poders màgics, que es presenta ara és tota la glòria, tot misticisme, tot el poder despullat, com un vell cremat, mandrosament giratòria bola d'escòria, amb abans fluctuant edat, que de manera

comparable borratxo.Sense títol de la seva reputació està encara ho va ser, i després enganyat tant de temps les persones amb esplendor erborgtem, éssers patètics i la pretensió de forces misterioses, li veure a partir d'ara només el vell xerraire decrèpita, el paper és la fi. Fins i tot les marees, que abans li servien per costum, mostren inclinació al que denuncien a obeir; requerirà almenys la divisió del seu poder; la marea no saltarà a la llum insubstancial de la lluna plena i la lluna nova; l'art de fer temps ell es va posar per complet; l'engany de la seva màgia al descobert a fons i destrueix tota pretensió d'habitabilitat.

Per preguntar no és que estem tant escrit sobre la mateixa manera a Schleiden. Per als dos som visionaris, tots i cada un, només amb la diferència que la lluna, el rei celestial i sant patró de tots fantasies, fantasmes, Phantasmagorieen, fantasmes, somiadors, i jo només un dels seus més fidels servents i sacerdots en la terra. Schleiden però és matemàtic i filòsof, i com a tal, enemic jurat de tots els somiadors i fantasies al cel ia la terra. Com l'aigua d'extinció que s'enfronta a ells. Quan el foc arriba a l'aigua pel que polvoritza, i la filosofia i les matemàtiques de Schleiden és de tal aigua pura que fins i tot si la simple llum de la lluna cau en ell, xiulets i esquitxades.

Vaig mirar diferent, en passar ahir a la tarda a la nostra Schwanenteich; el cigne blanc va ser que ja havia anat a descansar a casa seva; El Golden Swan va elaborar el seu carreró, i en els estanys de sota va treure la seva foto; que era agradable a la vista; escuma l'aigua i no ruixats, però mentrestant el cigne es van allunyar en silenci d'or, movent la imatge cap avall suaument a cada cop d'ona silenciosa, van colpejar la mateixa manera que amb les ales d'or, i com l'onatge havia acabat, va ser de nou el silenci sempre en si mateixa imatge. També una manera que l'aigua pot prendre l'aparença del cel.

Des de la Lluna no vol condescendir fins i tot lluitar fos la seva causa amb Schleiden, encara que un petit Mondsteinchen sobre el cap del potser l'única forma seria la d'agitar l'inquebrantable, així que prengui la present en mi, com a representant de Himmelsphantasten a la terra la cas contra Antiphantasten a la terra el millor que pugui per emportar, amb l'esperança que pagarà el mateix un cop més en una hora primerenca amb alguns em fantasies. Sí, per què no agraïts consagrar el seu servei de la meva ploma que, després de la primera ploma amb la qual vaig fer la meva incursió en el món, es va inspirar en ell.

Per no mostrar sinó un zel unbeflissenen i no perdre el punt correcte, vaig a haver de tenir en compte que la lluna estarà molt content d'una sèrie de petites oficines de lliurar-se dels quals Schleiden l'ha sorprès amb un, sí, aquest pot saber només gràcies al fet que les mateixes funcions de TI de manera desagradables ha desestimat, ja que hi ha: fer podrit la fusta i el joc per obtenir el ostres pal per portar un registre del creixement de la col i el llibre Krautstrünke, el mesurador dels ossos de la quantitat correcta de les marques per supervisar l'esquella d'ovelles, les persones que fan recorreguts pèl de llum de la lluna quan que no deixen el pèl tallat en el moment adequat per prendre part en l'acció del cuc i laxants, etc. Tots "que deixa per anar de bona gana i es va que Schleiden perdonar aquestes oficines en altres llocs. Però

l'oficina per ajudar al sol quan el temps fa el seu ésser místic, les seves relacions de simpatia amb el poble, que no volen prendre, i les seves reclamacions als residents que és tan sovint s'aixequen quan ella reflecteix.

Ara que volem veure després Schleiden (estudia S. 135) suposa que tots els habitants del regne celestial a la terra, els xinesos prenen contra mi si no ho feia, contra Schleiden per un resident del regne celestial de béns prendre el governant de Turquia, pot. I així vaig a provar folgends següents set punts: 1) La lluna fa temps.

2) La lluna no només l'aire i el mar, però fins i tot el moviment de la terra.

3) La lluna és i segueix sent una criatura mística que ens està aufzuraten més del que tan sols podem endevinar.

4) El Lluna té relació magnètica amb la terra.

5) La lluna té relacions de simpatia amb el poble.

6) La lluna té un costat del cap i un aspecte negatiu; no cal ser jutjats per la Kehseite ell.

7) s'estenen tan lluny com raons Schleiden ', poden tenir l'aire lunar, l'aigua i els residents.

VI. Influència de la lluna sobre el clima.

Així que la lluna, segons Schleiden, llevat que es connecta amb les marees altes i baixes de sol, el que no li poden prendre ja bastant, cap influència apreciable sobre la Terra. Ell sobretot no ha influir en el clima. Els canvis de clima no depenen gens ni mica amb la fase lunar (lluna plena, lluna nova, quart, etc.) junts. Eisenlohr ho ha demostrat l'experiència, la raó també prova dels segles "escoltar poca comprensió i consideració" a "estar convençut de la manca de fonament absolut d'aquestes somnis astrològiques tradicionals." . - "La lluna plena com les altres fases ocorren per tota la terra en el mateix moment tenia la lluna de manera que la més mínima influència en els canvis en el clima, de manera que tindrien aquests canvis a tot el món entrar al mateix temps i en el mateix sentit, i el que necessita realment tenir no va pegar massa el nas per la finestra per saber que això mai i enlloc és el cas ".

Però, el Sr. Schleiden, com un examina no només amb l'endoll del nas per la finestra, però amb instruments meteorològics d'un tipus diferent i no significa el mateix, quan el clima és irregular, que no hi ha una regla per a això. Una influència, que no se sent per un nas respectable en la desconnexió més ample de la finestra, però potser es pot sentir per una fina nas en reclusió en Studiertische per la inserció en un registre d'observacions des de fa molt temps en els resultats intermedis irregularitats equilibri terme enfosquir la influència en detall.

Com és amb la llum de les estrelles? Quan el sol brilla, ella no veu a ningú. ¿Això fa que siguin menys allà? Espera i veuràs només la nit, de manera que veu cada un; mera crepuscle per descomptat, no és prou enrere, per distingir-la d'altres coses Flinkern Flinkern. Ara bé, hi ha respecte a la influència solar meteorològica qualsevol nit, es podia esperar a prendre consciència de la influència lunar per si mateixos. Però la ciència no té els mitjans per produir artificialment una nit; per pot ser destruït per

l'adequada combinació d'observacions en els resultats intermedis fins i tot les influències del sol, on després la influència de la lluna es pot veure, si hi ha una diferent. Així, la destrucció és completa, es pregunta certament una llarga sèrie d'observacions, i la mera crepuscle aquí no és prou lluny per distingir el Flinkern de Flinkern. Això es deu, per descomptat, per la lluna no requeria que va oferir l'efecte del sol, sinó que també no pensar que si el seu efecte serà superar l'oferta d'ells, ells no existeixen.

Però no ens atenim a les possibilitats i generalitats. Anem a la qüestió directament amb fets sobre el terreny. Ara que ho fa de fet Schleiden també. Ell cita si les investigacions de Eisenlohr. Molt bé, jo també citar les investigacions de Eisenlohr. Vaig a citar no només, vaig a citar els seus principals resultats específica i precisa. Schleiden, encara que només citant de memòria, però poden "per als resultats generals," el mateix ", és a dir, per demostrar que els canvis de clima en les fases de la lluna són completament independents, completament avalen." I puc per la meva part, després d'una acurada inspecció de la mateixa per al resultat final de la mateixa, és a dir, respondre completament l'evidència que els canvis climàtics depenen en gran mesura de les fases de la lluna,.

I no només que aquest és el resultat final de les investigacions de Eisenlohr, però que el resultat de la cassació d'un gran nombre en absolut propietat independent acurada investigació.

Aquí s'estudia als estudis!

Per explicar les següents són algunes breus observacions: Ja que no tenim l'experiència significa reconèixer, ja que estaria a la terra amb el temps, quan la terra tindria absolutament cap lluna, que, per tant, és la influència absoluta de la mateixa en les condicions climàtiques, per la qual cosa només pot anar al llarg d'investigar si d'acord a les diferents posicions de la lluna amb el sol i la terra canviar les condicions climàtiques; i ens prenem una influència lunar o no, en funció d'aquest és el cas o no. Tota la investigació ha per tant, que es paga a les diferències en aquest sentit.

Com atzar pel que fa a la influència de la lluna es considera en seqüència Tot el que no depèn jurídicament de les circumstàncies de la cursa de la lluna o de la llei en relació amb la mateixa.

En fases de la lluna refereix al dependent de la posició angular de la lluna contra les manifestacions de sol dels mateixos, o el temps d'ocurrència, que són: lluna nova, la lluna plena, quart, octants. Lluna nova i lluna plena són sota el nom de sicigias, el primer i segon trimestre per sota de les quadratures, i els quatre junts sota les que es resumeixen els canvis de la lluna o quatre fases principals. Feu lliscar entre les quatre etapes principals enmig dels quatre octants un, de manera que la primera caiguda en el punt mig entre la lluna nova i el primer trimestre, l'últim en el medi entre l'últim trimestre i la lluna nova. Amb els octants junts obtingut vuit fases principals. El període orbital de la lluna d'una etapa donada a la recurrència de la mateixa fase és l'anomenat mes sinòdic, una mitjana de 29 1/2 dies. Compta els dies de la lluna nova, com la primera, i l'anomenada Lluna Edat denomina comptats a partir del dia del mes sinòdic, en què la lluna és.

Sota absis es considera el perigeu (perigeu) i apogeu (apogeu) la Lluna, d'una manera similar que sota sizigias lluna plena i lluna nova, junts i entén anomalistischem mesos el període de recurrència de la Lluna de perigeu per tornar al perigeu o apogeu de tornar a l'apogeu. Ell és més curt que el mes sinòdic, que està a només 27 1/2 dies llargs. Com el primer dia del mes anomalistic

s'acostuma a assumir el dia del perigeu o el perigeu.

Regles directes Trucaré a aquestes disposicions d'ara endavant, on el veritable curs de les fases serà seguit per la variabilitat del mes sinòdic (És a dir, d'acord a les circumstàncies de la z mentrestant. B. entre lluna nova i el primer trimestre, el primer trimestre i la lluna plena, etc a uns pocs dia en més o menys difereixen); Tal indirecta, on durant la mitja hora s'apliquen la fase en qüestió les regles.

En dies humits com s'han d'entendre en el següent, on hi havia la pluja o la neu, calamarsa, aiguaneu, que es resumeix en general com una precipitació aquosa, es duen a terme. Ara pot ser que algun dia també ploure més d'una vegada, neu, etc, però és en les observacions cada dia, on una o més vegades plovent, nevant, un cop posat en el compte; i quan parlem a continuació del nombre de precipitació aquosa, això és prendre el mateix que el nombre de dies de pluja, per tots precipitat aquosa que té lloc en un dia, mentre s'aplica una precipitació aquosa.

Subconjunt aigua caiguda, l'aquosa en forma de precipitacions s'entén l'aigua caiguda, determinada per l'altura a la qual per sobre de la terra en què cau, es plantejaria si ho detindria; una alçada que està determinada per un pluviòmetre adequat, udometer en els observatoris meteorològics.

Des Schleiden abans Allen, sí gairebé "sol, es basa en la qüestió del temps de Eisenlohr, i res importa a que respectin la conseqüència històrica de les investigacions, de manera que també volen Eisenlohr fer un començament, més fàcilment perquè Eisenlohr un dels , que han estudiat més a fons amb aquesta pregunta.

Les seves investigacions s'estableixen en tres tractats estimables en els annals de Poggendorff i es refereixen a la influència de la lluna no només pluja, dia tranquil i assolellat, però també la pressió baromètrica, vent, tempestes elèctriques; Ha dibuixat la influència del Ganges lunars diàries, com la revolució sinòdic en consideració, i el seu estudi en tres llocs diferents, Karlsruhe, Estrasburg, París ampliat, en el qual no té més que contingut per rastrejar la influència dels quatre o vuit etapes principals, però considerat tots els dies del mes sinòdic.

Aprofitem l'impacte en la precipitació aquosa a l'ull.

Per Karlsruhe Eisenlohr usat 1) 30 anys d'observacions 1801-1830, que inclouen en 371 mesos (sinodals) 5019 dies de pluja o precipitacions, que es distribueixen de la manera que no sigui en els diferents dies del mes que la mitjana de les observacions en la 14a dia del mes (la lluna nova que aquí, com en l'episodi com sempre l. explicat), vaig 2 dies després de les 2. octants, 2 dies abans de la lluna plena, un màxim de 28 dies, vaig l dia després de 4 octants 1 Mínim d'humitat es va dur a terme; per la caiguda de l'antiga dia 189, en l'últim només 153 precipitacions. La relació de 189: 153 és la mateixa que 123,5:100,0, després de la qual cosa es tracta de l'època dels 2n octants a Karlsruhe resumeix 1/4 vegades més sovint que la pluja sobre el temps de 4 octants.

1)

anals XXX de Poggendorff. S. 72

No es discuteix que és un no insignificant i no fàcilment de les mans apuntant diferència. Però també no ens és igual atrapar. Sempre que s'adhereixin als resultats mitjans d'una sèrie periòdica d'observacions encara contingències desequilibrades - i

per la quantitat d'aleatorietat depèn, però el clima de - es entre ells sempre han d'oferir un valor màxim i mínim, la desviació de la igualtat que injustament fàcilment en nom d'un escriuria influència legal. De fet, però, la taula original de les mitjanes dels dies individuals del mes encara mostra un passatge molt irregular que indica contingències desequilibrades; perquè serien compensats, per la qual cosa seria els valors, l'oscil·lació periòdica de la lluna següent, passant regularment pas a través d'augment i disminució.

Tot i que ara és la sospita que estem tractant aquí amb un dependent només en les diferències d'atzar, fins i tot la mida d'aquesta diferència contrari, si es té en compte tant la durada del període d'observació (30 anys), ja que en els valors mitjans de molts anys d'observacions, les contingències més i més de compensar; No obstant això, atès que no completament cert judici per un Apercu nu pot fer quant esperen, per la qual cosa s'aplicarà, per assegurar-se per altres costats contra els sospitosos.

En aquest sentit, ens porta en primer lloc l'observació en contra, que el major i el menor nombre que hem trobat són per 14 dies, és a dir, de manera significativa a la meitat el mes sinòdic a part (valors fraccionaris del dia no pot ser posterior a la Verzeichnungsweise d'observacions). No obstant això, això és en el cas d'una influència legal periòdica amb un principal màxim i el mínim més probable, el que podria esperar-se, i per tant parla de l'existència de tal influència.

Llavors tenim un mitjà d'ajust de les contingències, incloent la longitud del període d'observació no era encara prou, en venir a l'ajuda que ens prenem en lloc dels valors de dies individuals suma de diversos dies o valors mitjans en consideració. ¿S'ha de presentar haver representat almenys aproximat en tals condicions d'un sol dia, per la qual cosa podem esperar el millor en fons de 3 dies, o romandre sumes aproximades de peu (encara que només aproximadament) es pot substituir els valors de la mitjana diària. Però ja que ara només s'aplica per decidir si algú de la cursa de la lluna té una influència en el nombre de precipitacions, pel que volem tractar d'aconseguir l'equiparació großtmögliche de coincidències, combinant el medi nombre de dies mensuals l'altra cara el nombre mitjà i rellotge si fins i tot ara una considerable diferència de valors per a tots dos espectacles.

Així sumem segons Datis la taula original tota la precipitació que cau en els 15 dies de la lluna creixent, que s'espera la lluna nova com el primer dia de la lluna creixent, i igual que tota la pluja que cau sobre els 15 dies de la lluna minvant 2) per Esperem que el Vollmondstag com el primer dia de la lluna minvant. Serà evident per a la lluna creixent en 2636 Summa, la precipitació decreixent en 2.469, que inclou una pluralitat de 167 per al primer i una relació de 1,0676: 1,0000 és entre els dos. d'un dia; Vollmachung al 1/2 dia 30 és una reducció, i en alguns casos va realitzar una interpolació dels valors en el futur per 2)

Bemerktermaßen realitat el mes sinòdic no és 30, però només 29

sèrie d'observacions que condueix. Per tant, un petit desajust entre el calculat i els totals observats realment. L'ús de detalls en la font més gran.

Així que a la lluna creixent caure aproximadament 107 precipitat, però, la

disminució de només 100 tardor.

La diferència no és massa; i fins i tot a les diferències significatives, no esperem que la influència de la lluna. Però que no només a causa de la casualitat, ens pot donar el següent exemple, fins i tot si no sabeu provar, però probablement fer. Per què no, quan l'atzar després d'aquestes institucions grans atorguen a la seva remuneració, com un període d'observació de 30 anys i un resum dels 15 dies del mes, encara té molt poder per fer la diferència al 167 d'un total de 5.105 pluja per encerat i minvant lluna ; sorgeix una igualment gran diferència per a la suma dels parells i els dies no aparellats mes?

Així sumem segons Datis la taula original, en primer lloc, tota la precipitació que els dies mes no aparellats, la primera, tercera, cinquena, etc., i, en segon lloc, tots els del dia d'aparellament, vaig donar la segona, quarta, sisena, etc. caure. La suma de dies no aparellats és 2.570, pels parells en 2535; Així que la diferència és només de 35 anys, en lloc de a principis de 167. Ara podem suposar que en parells i dies no aparellats haver diferència substancial de la influència lunar depèn, de manera que aquesta diferència en realitat depenia només de les contingències no balancejades. Però quant menys aquesta a la qual s'han trobat encerat i minvant lluna.

Admetem que aquesta mostra no és suficient per si sol, com acaba d'ocórrer en aquest cas, la diferència aleatòria podria ser molt petita. Però ha també ara a només altres signes acudir en ajuda i ser reforçat per la repetició contínua.

Un podria imaginar que fins i tot les reserves d'una altra manera divisió del mes, igual que en la depilació amb cera i minvant lluna, on la diferència era inviable, fins i tot més gran que l'anterior. No obstant això, la manera divisió anterior té un interès especial; i en general s'observarà que jo, aquest departament, una than've mitjana que es detecta després d'examinar diverses sèries d'observacions, de les que es parlarà més endavant, que són completament o molt a prop de la major diferència.

Es va unir diversos punts en sèries anteriors d'observacions perquè l'existència d'una influència lunar legal molt probable l) la magnitud de la diferència entre el màxim i el mínim, que el període d'observació sembla ser major en vista del temps, ja que pot ser inclinat als nus random adjuntar; Distància de temps 2) que s'espera entre el màxim i mínim prop exactament en el període mitjà-mesos, com en el cas d'una influència legal; 3) una diferència entre el valor sumes de les dues meitats principals de l'època, que és molt més gran que una mostra casual pot estar preparat per a l'ocasió.

Això no coincideixen els temps de màxim i mínim amb lluna plena i lluna nova, pot no objecció justificada, si recordem que el sol dependent durant màxims i mínims, com ara la temperatura i la pressió de l'aire no amb el migdia i la mitjanit, L'estiu i el solstici d'hivern coincideixen.

Després de tot, encara serà bo, no hi ha molt per construir sobre una sèrie d'observacions. No és probable que les diferències trobades entre la màxima i mínima, entre augment i disminució de la lluna descansar per casualitat; però és possible. Anem. Així que per a una altra sèrie d'observacions per tal d'enfortir

nosaltres per l'acord o desacord del mateix amb l'anterior, la probabilitat d'obtenir o per reflectir el preu En primer lloc, el que proporciona una segona investigació per Eisenlohr és, en relació amb una sèrie de 27 anys d'observacions, que va ser contractat en els anys 1806-1832 pel Sr. Schneider a Estrasburg, amb 3758 dies de pluja o precipitacions de 333 mesos (sinodals).

Això mostra també en la taula original de les observacions del pas dels valors mitjans dels dies individuals del mes encara força irregular pel que hem d'acceptar que els accidents no estan prou compensats.Però a través d'aquestes contingències feu-vos les següents punts notables fora: El nombre màxim de dies de pluja cau al 13 amb 154 precipitacions, de manera que només un dia diferent de la màxima de la sèrie anterior, una desviació que pot venir en compte només per no les contingències encara no totalment equilibrades; i si no el mínim en si, però el següent nombre mínim de 117 cataractes en el 29, només una desviació dies des del mínim de la fila anterior.

En resum, de la mateixa manera que en la sèrie anterior de Karlsruhe, el nombre total de les precipitacions per augmentar i minvant lluna 3), així que vingui a Estrasburg a la lluna creixent l'any 1988 a la lluna minvant en 1840 les pluges; quina diferència de 148 a un total de 3.828 precipitacions i una relació de 1,0804: 1,0000 són. Així que la diferència de la depilació amb cera i minvant lluna no només té la mateixa direcció, però la relació entre els dos ni tan sols prop de el mateix valor que a la fila de Karlsruhe, sense que volem posar en el camí, el pes especial última circumstància; perquè es veurà més endavant que ni tan sols s'espera que una coincidència exacta d'aquesta relació per a llocs amb diferent nombre precipitacions absoluta en anys.

3)

A la interpolació del nombre 122 per al dia 30 de la taula original.

Doncs resulta que ara aquí amb la suma de dies no aparellats i aparellades. Perquè ara hem de considerar una nova oportunitat, quines possibilitats pot sobre. La suma de dies no aparellats és després de la Datis la taula original 1912 per al 1916 parells de precipitació diària, de manera que la diferència en tot l'únic abril! I aquesta diferència té el sentit contrari que en la sèrie anterior. Serà d'acord a aquestes condicions cada fila per a ells i les seves relacions entre si ia difícils, encara creuen que tota la influència de la lluna era una aparença de casualitat.

Eisenlohr ha registrat a la mateixa sèrie d'observacions amb el nombre de precipitacions i la quantitat d'aigua caiguda de tots els dies individuals del mes. Anem a veure si i com aquestes xifres connecten l'anterior.

Com Maximumtag es tradueix en el 14 amb 814.92, com a mínim, de 28 mil·límetres de pluja amb 454.64 Alçada (en Summa per a la totalitat dels 27 anys d'observació); bemerktermaßen a saber un mesura la quantitat d'aigua caiguda per l'altura a la qual s'aixeca en un recipient, en el qual un s'acumula sota les mesures adequades en el terreny. (Un mil·límetre és a prop de mitja línia.) Això faria de nou el mateix dia en què ens vam conèixer per primera vegada com un màxim i Minimumtag ja en la sèrie de Karlsruhe. I el que és una gran diferència! No hi ha falta gaire, de manera que la quantitat de pluja els dies màxims serien dues vegades

més gran que els dies mínims. La proporció és de 179,00: 100.00. Això mostra la mateixa influència lunar que fa la pluja sovint els fa encara més a prop.

El total de la lluna creixent és 9.936,38, per disminuir 4) 8821.00 mil·límetres, la qual cosa és una diferència de 1.115,38 mm i una relació de 112.65: és 100.00. Allà es troben dins de 27 anys a Estrasburg durant la lluna creixent 3.4336 parell. Peu (vaig donar més de mitja altura d'un home) més aigua que durant la minvant caigut; perquè molt és la diferència 1115.88 mm. La lluna creixent plena d'ara endavant setembre barrils amb aigua, però, la disminució de només 8 amuntegament.

4)

Amb la interpolació de 537.28 mm per al dia 30.

Donar-se d'alta al mateix per una mestressa de casa que viu amb una altra de la mateixa casa, i l'aigua per al rentat alternativament recollir ella des dels alers, el Consell de auszubedingen la lluna creixent sobre el que se sent en admetre quan la dona d'un il·luminat L'home és, ja que a continuació, donar res a la lluna. Així que la dona professor Schleiden certament no en oposició al tractat, i la meva dona per tenen un barril d'aigua més en el vuitè.

Que el compte amb una altra dona; i anar més lluny en el que identifiquem com els homes. Si tracem tornar la depilació amb cera i llunes minvants contra la parella i dia no aparellats en consideració; si encara ni tan sols arribem a un cas en el que penja a l'atzar en aquest últim, ho fa aquesta diferència, que penja en el mateix primer.

La suma de dies no aparellats és 9.152,62, per a parelles dia 9604.76 mil·límetres; que és només una diferència de 452.14 mil·límetres, un ha d'escriure a l'atzar. Aquesta diferència és relativament més gran que generalment el va trobar per als parells i els dies no aparellats, però no arriba encara lluny de la meitat de l'anterior per a la depilació amb cera i minvant lluna.

Això seria perquè alguns dels resultats que surten de la Eisenlohr investigacions resultants, l'autoritat com Schleiden lloc rotund contra la influència de la lluna. Dic alguns. A causa que, com es va assenyalar Eisenlohr persegueix la influència de la lluna molt més enllà de merament en relació a la precipitació aquosa. Vaig a seguir per recolzar-; però deixant els seus estudis ara encara compilar els resultats d'altres estudis pel que fa a la precipitació aquós amb l'anterior.

Ja que hem arribat a Estrasburg a França, volem igualtat de procedir en aquesta direcció. Això ens ofereix una sèrie de 29 anys d'observació (1804-1832) de París amb 3625 359 mesos de precipitacions (sinodals) s'han E. Bouvard (no confondre amb l'A majors Bouvard) van investigar 5). Les seves investigacions també preocupació no només la influència de la lluna en la precipitació aquosa, sinó també del vent i pressió baromètrica. Però ara ens aturem a la precipitació aquosa som.

5)

Quetelet corresp. matemàtiques. et fís. T. VIII. p. 257

El màxim després disminueix amb pluges 148-13, la precipitació mínima de 100 a 28. Així que de nou el mateix dia, que ens va rebre ja a les files anteriors que el màxim i el mínim. La diferència és molt més important (48 a 100); si tan important pel que fa a la durada del període d'observació, que, a part de l'estat d'ànim dels temps juntament amb la sèrie anterior, no podia deixar de pensar en l'atzar

també.Però ara hi ha una més gran que la diferència a París pel nombre de precipitacions (no per la quantitat d'aigua que cau) també ha de realment resultar més significatiu que en els llocs anteriors si una influència legal lunar té lloc, com mostraré en el següent capítol.

Per encerat i minvant lluna obtenim els nombres en 1884 i 1741, la qual cosa és una diferència de 143 i una proporció de 1,0821; de nou estrany per complir amb les condicions esmentades anteriorment.Per sentir el poder de l'oportunitat de nou en el pols, també aquí la suma de dies no aparellats i de parella i veure els números 1803 i 1795, que només difereixen en un 45.

També Bouvard ha investigat la quantitat caigut aigua. El dia de la màxima es pot trobar aquí a 1,73 mil·límetres (que l'altura mitjana per Maximumtag), mal consistent amb el trobat fins ara a 2. Aquests desviacions, però, hem de mantenir sempre possible sempre que els accidents no són compensats; Sí, en diverses files són llavors obligats pels principis de la teoria de la probabilitat a esperar aquests. La diversitat de la localitat pot fer una diferència. Però crec que la desviació de fet depèn d'endarreriments contingències perquè la taula original d'observacions mostra una transició particularment irregular de valors. També hi ha la Minimumtag nou, d'acord amb les anteriors, 28 amb 1.01 mil·límetres. I els dies punta es troben prèviament, el 13 i L4., Show, amb 1,36 i 1,43 mil·límetres, més alt que aquest Minimumtag. Fins al moment, però encara consistent amb totes les anteriors.

Lluna creixent són una mitjana d'1 mes 21.26 mil·límetres, disminuint 19.90 mil·límetres d'aigua caiguts. Diferència 1,36 mm; Relació 106.83: 100.00. Així que la lluna creixent no nega la seva propietat de plus de decisions aquí. Donar parell de dies no aparellats i, d'altra banda, respectivament, amb 20.63 i 20.53 mil·límetres només una diferència de 0,10 mil·límetres.

Notem en retrospectiva que l'encara no compensada restant oportunitat en les diferències dels totals de valor per als dies no aparellats i aparellades, a part de la seva mida relativament petita, i per tant es caracteritza per ser una coincidència que tres vegades parells la major quantitat de valor per menys de cinc casos va donar dues vegades per dia no aparellats, però, invariablement, la suma més gran dels valors que cauen en els mateixos cinc casos a la creixent, la més petita de la lluna minvant.

Després d'això vam tornar a Alemanya, a la investigació dels meteoròlegs més àvids lluna Schübler de, que ha contribuït amb més de si per portar la influència de la lluna en el temps de nou en favor. I quan ja poden estar exposats al seu tractament d'observacions, en part, pel que fa a la combinació de la mateixa, en part, la naturalesa dels mitjans de dibuix coses, és una fita important però encara romanen en aquest sentit; Estem, però, les dades de monitoratge ha estat encara presentat per ell en la mesura, que no estigui obligat al seu tractament de la mateixa.

Com més a prop té només alguns junts per reposar tractats van publicar dos estudis separats del nostre tema Schübler; la primera en un document separat sobre 6), en la qual les observacions 28 anys amb 4299 dies de pluja en 348 (mesos sinodals) en part a Augsburg, en part, a Stuttgart, en part, contractats a Munich, en termes de la influència lunar, tant en nombre de dies de pluja,

com la quantitat de aigua caiguda, investigat com la direcció del vent.

6)

Schübler'sUntersuchungen sobre la influència de la lluna sobre els canvis en la nostra atmosfera. Leipzig 1830

Les observacions Augsburger tenen 16 anys de 1813 a 1828; Stuttgart 4 anys, de 1809-1812; Munic 8 anys, de 1781-1788.

De nou ens trobem aquí essencialment el mateix, la influència de la lluna punts carac en regles que van sorgir consistentment dels estudis previs. La precipitació màxima amb 167 cau al 13, el mínim amb 129 enderrocaments són 28 7) La lluna creixent estava a 2214, la precipitació disminueix en 2.085. 129 diferència, relació de 1,0619: 100.00. Les parelles i els dies no aparellats no poden comparar-se a causa de la disposició peculiar de sèries d'observació de Schübler; també amb l'anterior comparació bastant ben fet per demostrar que l'observat per a la depilació amb cera i minvant lluna diferències són molt més grans i constant en la direcció, ja que les parelles i els dies no aparellats, que ens ha de donar una mesura aproximada del que passi per treure profit de l'oportunitat.

7)

Després de Schübler respectivament l dia després que el segon i el quart dia després de l octants, que correspon als dies per sobre de l'edat de la lluna.

Per la quantitat d'aigua caiguda investigació Schübler d'es incompleta pel que es refereix només cinc fases de la lluna; però els resultats estan d'acord molt bé de nou d'acord amb els obtinguts per als mateixos períodes de la sèrie anterior. (P una compilació sobre el proper capítol).

En el seu segon estudi Schübler combina 8) els últims 28 anys d'observació d'Augsburg, Stuttgart, Munic, que no estan contínuament en continu entre si, de 32 anys, que s'han fet en i al voltant de Tübingen i Stuttgart per tres observadors diferents, de manera que des del Tot els mateixos resultats en una sèrie de 60 any consecutiu d'observacions 1772-1831 amb 9150 les pluges 753 mesos (sinodals); mitjançant la qual sinó que es limita el nombre de precipitacions contempla.

8)

Kastner, Archives of Chemistry i Meteorologia. VS 168

Ara no cal amagar a nosaltres mateixos, que no el guany massa esperançador, sinó més aviat una debilitat de l'evidència de la influència de la lluna demostra per aquesta imposició dels 32 anys. Tot i que encara és per a la totalitat dels 60 anys una preponderància al costat de la lluna creixent, però aquesta comparat l'observat anteriorment és molt reduït; sent el màxim cau en l'àrea de la segona octants (el dia abans de la mateixa, és a dir, l'11); però el mínim és de la regió de 4 octants fins a l'últim trimestre (que el dia 25 d'edat equivalent de la Lluna) es va moure, i la relació entre el nombre de la màxima i mínima precipitació és només 1222: 1084 vaig 112,4: 100, 0; de manera que la posició dels canvis mínims alguna cosa i mostra tota la influència de la lluna lleugerament debilitar enfront de totes les observacions anteriors. Mentrestant, sinó també a partir de llavors una influència lunar roman, així que vam decidir que podia Schübler d'aquesta sèrie de 60 anys d'observacions

s'utilitzen per a les inferències més vasts sobre la influència lunar.

Preguntem-la raó de l'anomalia que ens reunim aquí, en alguns aspectes, és potser perquè per descomptat no puc indicar que en les següents circumstàncies: No és probable que la lluna té una influència directa en l'augment i disminució la precipitació aquosa expressat, però el fet que les condicions de pressió, ia les regions superiors de les condicions de temperatura (s. a continuació), la virtut però els canvis de direcció del vent. De fet, seguirem per veure que les mateixes fases lunars, afavorint el nombre i l'import de la precipitació aquosa a Karlsruhe, Estrasburg, París, Augsburg favor, fins i tot una pressió baromètrica més baixa i vents del sud-oest que porten la pluja en general allà. Ara lògic que, depenent de la latitud i longitud, d'acord amb la posició dels mars i muntanyes el mateix canvi de pressió i temperatura porten diferents direccions del vent i el mateix vent diferents condicions d'humitat poden causar; des de la direcció del vent depèn totalment només en proporcions de la pressió i la temperatura entre diferents ubicacions. Per tant, és molt possible que la lluna en llocs que són molt difereixen referent a això un de l'altre, diferents actes al número de la pluja i la quantitat de pluja. Per tant, no hem de celebrar observacions en llocs per comparables les condicions no han estat investigats en aquest sentit, o la comparabilitat no prova per si mateix. Ara bé, si Schübler ha combinat les observacions de 6 places en la seva sèrie de 60 anys d'observacions, és perfectament concebible que la inclusió de llocs trobar on comparabilitat que no tenen de l'anterior. Tinc el número de sèrie considerats anteriorment de 28 anys d'observacions pel qual el 60-anys deduir-se, de manera que les xifres d'una de 32 anys 3 llocs romanen. Mostren una sortida total de tots els resultats, així que s'aparellen anteriors, pel que són absolutament unkombinierbar així, i em pregunto com aquest Schübler observacions 32yearold amb els 28 anys d'edat ha estat capaç de combinar. Que troben també en els efectes meteorològics del sol, per combinar les observacions de diferents llocs d'observació a la mateixa sèrie d'observacions. Quan sorgeix Món de fet la necessitat de sortir, perquè no té fins i tot més observacions; però sempre és examinar únicament si les observacions toleren una combinació.

La suposició que no és totalment comparable als llocs de posició molt divergent de la influència de la lluna a la precipitació aquosa es justifica pel fet que algunes sèries d'observacions (el que les dades de la meva font més gran) realment siguin els llocs d'ubicació geogràfica molt diverses, que en si mateix tan bé mostrar una influència de la lluna en la precipitació aquosa de les condicions anteriors, però bastant diferents d'aquesta influència es troba en blanc, de manera que les observacions de Poitevin de Montpeller (a la zona de costa del sud) la Arago commemora 9), i les observacions Everest 10) a Calcuta.

9)

Annuaire du Bureau de l.ongit. p. 1833. p. 167

10) Bibliotecari. Univ., 1836. Avril.

Podria també les observacions de Karlsruhe, Estrasburg, París, Augsburg, Stuttgart,

Munic 11) es resumeix aquí només en la mesura en que s'ajusten a aquesta compilació. Però el fet que en diversos llocs, que es poden trobar en no massa diferent entorn geogràfic, per la qual cosa es van obtenir resultats coincidents, és sempre com un augment substancial de l'evidència que es desprèn de la sèrie d'observacions per a cada lloc per veure, tal desviació, la mostra per a altres llocs, pot aquesta prova per debilitar significativament. És aquí el nombre de vegades que els resultats positius demostren més del que negatiu per demostrar llauna. Per a la comparabilitat és un requisit essencial per a cada comparació. Però volem també gravar els 32 anys que té el 28 Schübler afegit en el nexe comú de tota la sèrie observada, per la qual cosa, però, la influència de la lluna roman bastant decidir; i com ja s'ha assenyalat, el 32 Schübler ha utilitzat fins i tot la combinació amb els 28 anys a Konstatierung i discussió de la influència lunar.

11)

Em sembla que fins i tot les observacions de Munic, l'espai en blanc de restar les xifres a la taula d'Augsburg i Stuttgart, en les investigacions de Schübler S. 4 de les figures en la taula general dels 3 llocs p.8 ser representats sobretot, no és el millor amb els vots restants.

Els llistats aquí 5 investigacions per Eisenlohr, Bouvard i Schübler sobre la influència de la lluna en la precipitació aquosa és el més detallat, que jo sàpiga. Però encara s'intensifiquen per alguns estudis, respectivament, de Flauguergues Quetelet i que s'estenen en part en fases menys en part, més curt temps d'observació, però de nou molt bo, consistents en els seus resultats amb l'abans esmentat, el que demostra una influència positiva per a la lluna en la mateixa direcció; de manera que la impressió desfavorable de 32jähri sèrie Schübler'schen gen per tant ha de ser indemnitzat per l'addició més recent a què la nova observació Quetelet'schen observacions 9 anys (1842-1850). Vull donar-los la cosa més essencial en la intervenció, ja que no aporta res de nou, només les noves confirmacions a les anteriors.

Flauguergues 12) ha adquirit principalment mèrit per les observacions sobre la influència de la lluna en el baròmetre, però el mateix també es va determinar amb motiu de la influència de les 4 fases principals (syzygies i districte) a la precipitació aquosa. La seva a Viviers (des 1808-1828) contractats observacions 20 anys sorgeixen com el nombre de precipitats següents valors: Lluna nova l. Quart Creixent Llena Quart minvant 78 88 82 65

12)

Bibl. univ.XXXVI. p. 264

Les caigudes mínimes en endavant van decidir en l'últim trimestre, el màxim en el primer trimestre. Però va decidir en l'últim trimestre, entre les 4 fases principals pot tota la sèrie anterior, el Karlsruhe, Estrasburg, París, el de 28 anys, i fins al 60 Schübler'sche, deixi caure el mínim. El Tocar màxim entre les 4 fases principals, de manera que cau en dos de l'antiga sèrie 4 d'observacions també com després Flauguergues a l. Districte, amb dos a la lluna plena, que la variació no és d'estranyar si tenim en compte que en general es va acordar en realitat entre les

dues fases principals en el veïnatge de 2 octants, caigudes.

De Quetelet 13) observacions, fetes a Brussel·les, pel que fa a la quantitat d'aigua caiguda per tractar merament 9 anys, jugant per 1842 a 1850, que en realitat és molt poc per justificar determinades conclusions per si sol. No es resumeixen en tres dies que donen la següent quantitat d'aigua en mil·límetres Alçada: Taula sobre la quantitat d'aigua caiguda després de les observacions de 9 anys a Brussel·les, per Quetelet.

Dia del mes.

Millim.Aigua. Dia del Millim.Aigua. Dia del Millim.Aigua. mes. mes.

29 30 l.

3.40

11. 12 .. 4.95 13

23. 24. 3.59 25

2. 3 4 ..

3.94

14. 15. 4.02 16

26. 27. 3.66 28

5. 6 .. 7

316

17. 18. 3.92 19

8. 9. 10a

3.53

20. 21. 4.38 22

El màxim de la quantitat d'aigua caigut mostra aquí en 11 12 13, on el segon octant està en el mitjà, que correspon als resultats anteriors, el mínim en sisè setè cinquè, aviat el 29 de 30 l. ; dels quals el segon valor coincideix estreta amb la posició usual del mínim absolut. El que fins i tot aquest petit nombre d'anys d'observació proporciona un resultat coincident més del que s'esperava amb la sèrie més llarga d'observacions.

13)

Quetelet, sud li clima. de paladars, V. joc. 1852. p. 69a

Vegem ara el (s'obtenen restant els 60 anys) de 32 anys sèrie Schübler'sche amb el Poitevin'schen i Everest'schen, com la comparabilitat amb la resta del punt de privarse, al costat especificat, de manera que els resultats de 6 uneixen independentment de cada un dels empleats conjunts d'observacions per llocs que no difereixin gaire en l'entorn geogràfic, amb una notable consens va ser que el nombre de precipitació aquosa i la quantitat d'aigua caiguda al voltant del 13 i 14 de la (sinòdic) mesos (la lluna nova com l. esperada) el major fins a la ronda 28 és el més petit que el màxim i el mínim a la meitat el mes sinòdic de distància, i el nombre de la pluja i la quantitat de pluja durant la lluna creixent és considerable major que durant l'ocàs. El temps de la màxima cau entre el l trimestre i lluna plena a prop de la 2ª octants. el moment de la mínima entre l'últim trimestre i la lluna nova, en les proximitats de 4 octants.

Fins ara només hem arribat a la influència de les fases de la lluna a la precipitació aquosa en consideració; però la pregunta és si expressa també les altres condicions de la influència lunar que s'executi. En particular, es planteja aquesta qüestió en termes de perigeu i apogeu, absis breument i en totes les circumstàncies de la carrera

anomalístico (vegeu p. 143).

La seva influència en la precipitació aquosa no només s'estudia de fet, sinó que també ha demostrat per si mateix. A través de l'adaptació de quatre resulta completament independent de cada un d'altres observadors Schübler, E. Bouvard, Flauguergues i Mädler ha trobat: Que el nombre de precipitació aquosa és com la quantitat d'aigua caiguda en el moment del perigeu és més gran que en el moment d'apogeu.

No obstant això, la diferència en aquest sentit és més baix que el que depèn de les fases.

Per la suma de tres dies, el centre és el perigeu i apogeu, les següents xifres han trobat hagut precipitacions: 3 dies de perigeu 3 dies de

Ràtio.

Erdferne Schübler 14), AM St. (28 anys)

523

485

107.83: 100.00

Mädler 15), Berlín (16 anys)

319

301

105.98: 100.00

Bouvard 16), Paris (29 anys)

404

386

102.02: 100.00

Summa

1246

1172

106.32: 100.00

Per Apsidentage però fins i tot les següents xifres: Dia

Dia Erdferne Ràtio.

Perigeu Flauguergues 17). Viviers (20 anys)

96

84

114.29: 100.00

Schübler, AM St. (28 anys)

184

161

114.28: 100.00

Maedler, Berlín (16 anys)

102

95

107.37: 100.00

Bouvard, París (29 anys)

133

133

100.00: 100.00

Summa

513

473

108.88: 100.00

14)

investigador Schübler. 27. Schübler ha pres en consideració només en el de 28 anys, no en la sèrie de 60 anys d'observacions sobre la influència del perigeu i apogeu.

15)

Cervesa i Mädler la lluna. S. 163

16)

corresp. matemàtiques. et Phys. parell Quetelet. T. VIII. Pag. 267

17)

Flauguergues cap disposició per als dies veïns de Apsidentage.

Així que, de mitjana, per al citat lloc d'observació cau en el dia de perigeu a les 9 p. E. aigua freqüents que en el dia d'apogeu.

Per sorgeix l'aigua quantitat caigut després de les observacions Bouvard'schen 29 anys en 3 dies vol dir que la ràtio per al perigeu i apogeu 117.13: 100.00, i el Apsidentage sol:104.55: 100.00; després de 16 anys Schübler'schen a Augsburg per Apsidentage sols 18) 117.46: 100.00.

18) examinador

Schübler. 40a

Per cada dia de la revolució anomalístico està present més que el 29-anys d'edat sèrie parisenca d'observacions d'E Bouvard. A partir de llavors es troba en 3 dies ascendeix el nombre màxim de dies de pluja amb 411 en el passat, vaig donar 28 d'aquest mes (quan el perigeu = aplica l), o l dia abans del perigeu, el mínim amb 356 en 10 dies com un mitjà; el màxim de la quantitat que l'aigua caiguda amb 4,57 Mill. l dies abans que el perigeu, el mínim amb 3,63 Mill. 17 o 2 dies després de la apogeu. Aquests resultats no fan que sembli poc probable que el màxim i el mínim en realitat coincideixen amb el perigeu i apogeu en si i només perquè més irregularitats endarrerides de sèrie d'observacions mostren encara Desviar.

Què tan fàcil per veure que compleixin amb els millors o els pitjors punts del sinòdic i anomalístico termini lluna per la pluja, vaig segona Octant amb el perigeu, o 4. Octant o l'obvi últim trimestre amb l'apogeu, és la tendència giri a la pluja molt gran o petit, i la diferència entre els valors dels respectius dies tals trobada particularment grans. De fet, en els seus 28 anys d'observacions trobat Schübler 19) que, encara que segon Octant estava amb perigeu 57,3 dies humits, últim trimestre del 20) estaven amb Erdferne només 37,3 dies humits; el que dóna una proporció de 153,5: 100,0.

19)

investigador Schübler. S. 56

20) Per a 4 octants que hi ha compilació.

Així, quan el perigeu coincideix amb la 2.Octanten, plou (en els llocs que els documents de recerca de Schübler) aproximadament 1 1/2 vegades més que quan el perigeu coincideix amb l'últim trimestre.

Per descomptat, s'espera només d'observacions molt llarg termini per a la rara combinació dels punts més eficaços de la revolució sinòdic i anomalístico una definició força precisa de la relació de les dates d'aquestes reunions.

Sobre una possible influència de la (aparent) camí diari de la lluna o les trucades. Hora de la Lluna per a l'aparició de la precipitació aquosa no hi ha investigacions directes són coneguts per mi, encara que després immediatament després a discutir la influència dels mateixos en l'alegria i la terbolesa del cel és probable que tal influència , Per contra Schübler pren un celler de la declinació o l'amplada de la lluna a la precipitació aquosa, però el que seria desitjable per altres observacions més confirmacions. Els detalls sobre això en la meva font més gran.

Tant en la prova del fet de la influència de la lluna en la precipitació aquosa. Sobre algunes de les disposicions més detallades, els següents capítols repartits. Es pot vincular-hi immediatament la qüestió dels mèrits d'aquesta influència; i fins i tot en unes cançons molt conegudes que van posar amb les paraules: "Per què són les llàgrimes de la lluna unter'm tant?" Llavors una resposta suficient és estar segur, ni l'anterior incloïa, ni com es troba a continuació. Però per respondre a la pregunta, en quin moment és el més són, però el capítol anterior i el següent següent han de donar una bona contribució. Curt: Plou més, quan la lluna aviat estarà plena i quan la lluna està més propera a la de la Terra; El temps, però, és el més alegre, el cel més riuen quan la lluna serà nou aviat, i la lluna de la terra és més llunyana; la segona i la quarta Octant són els moments precisos.

Com les llàgrimes són un tipus especial de precipitació aquosa, plorant natuer-lich també l'home a hores d'ara la majoria i és causa de la coneguda influència de la lluna en el sentimentalisme. Sobretot les dones, que sovint no ho fan WIS-sen per què han de riure o plorar, troba una pista útil en l'anterior. Es troba en les llunes. Ells, si volen tenir cura de si mateixos, trobar que ploren a la 2 més octants, i per al quart més riure.

Una llàgrima o un ganivet Dakryometer tant, seria indiscutiblement una eina molt útil per a l'estudi de la influència lunar, que recomano observadors futurs. Es podria així obtenir les observacions microquímics també micrometerològica i la meteorologia podria ser la ciència més bonic per un prendria el nombre de xàfecs sencers simplement per comptar o mesurar en un got petit graduat, el nombre de llàgrimes vessades. Amb delicat disseny amb una mica d'or, el petit instrument podria molt bé trobar un lloc en una bossa al costat de les vinagretes dames i m'agradaria ser utilitzats per ells. Contra desitja Algunes donen donat el temps de 4 octants al cel clar, i no obstant això, massa petits estudis impulsats en meteorologia seria una ocupació per als amants.

Una gran quantitat de regles pràctiques es pot basar en el coneixement d'aquestes relacions; Dono uns pocs per provar. Quan el perigeu, coincidint amb 2on octants, així que és bastant segur per mal seguim esperant la pluja, el cel ennuvolat; A continuació, ha de fer cap sortida; Les dones no han de sentir avergonyits d'anar a l'assecat de la roba; i si els homes volen tenir de temps sec a la casa, crearem un nou acuradament el mantó al tocador de la seva esposa en el matí aquesta reunió, perquè un simple mocador ja no fer-ho llavors. Per contra, la llibertat de fer el bé a la seva aplicació i al mateix temps per indicar la seva distància d'intencions terrenals a l'espera de la reunió del 4 octants amb apogeu en què puguin ser una càlida recepció de la sol·licitud d'assegurança si no ho fa algú ja és avançar; perquè el que no s'alinea seu noble marxa, la seva violència ulls per si mateixos, els ajuda a continuació, s'alineen l'engranatge i la cara de la lluna. - Els poetes saben com no explica moltes

vegades per què les seves peces canvien. Simplement perquè per a la primera actuació es perd el temps la lluna dreta. Una tragèdia ha d'estar segur de l'èxit, per primera vegada en el moment de la 2ª octants, on les llàgrimes flueixen gairebé per si mateix; una comèdia, però en el temps de 4 octants, on fins i tot la lluna fa riure a la gent, s'enumeren. Les següents actuacions llavors la gent habitualment fan el mateix una altra vegada, el que van fer en la primera, i es requereix la preocupació no més ansiós. Per al bon consell, que és en el present document per al poeta, el mateix meteorologia podria fer un gran comptador favor si cada Poemes les seves col·leccions siguin lluna nova, que volia incloure la fase de la lluna, on hi ha escrit,. D'una banda, la meteorologia llavors veure el wateriness alternatiu i la sequedat de la mateixa una nova manera convenient per estudiar la influència de la lluna, d'altra banda, una nova oportunitat per satisfer els seus propis apetits poètica, que ja traeix a si mateixa en les seves profecies. Però els poetes ho faria per tant a un públic acadèmic respectable i vendre les seves obres en instituts físics i meteorològics assegurats gabinets. Ara que en l'actualitat la majoria de les col·leccions de poesia com Diogenesse caminar amb una llanterna per buscar un home que compra i llegeix, i aquesta trobada amb les seves belles enquadernacions en el mercat de llibres i eviten cura, com el portador dels fanals de colors en el Taucha'schen mercat l'any a Leipzig, pot la senzilla forma d'obrir el poetes com a forma de guanyar amb el cel assistit un públic atent, la mateixa en disputa només serà benvinguda i es convidarà als detinguts.

Tot ", que és part de, però en realitat en el nou calendari, que estic treballant ara en ordre, ara pràcticament per explotar el gran progrés que ha fet en el coneixement de les influències de la lluna, més recentment, la ciència de la vida. Casualment I Recommend "ell aquí a poques paraules. Si ja es, etc les regles sobre el tall de cabell, sagnies, ventoses, la purga en els calendaris anteriors tan bé ho han fet, proporcionen al cos de la gent del cel, ha etc. en tant superior, Wäscheaufhängen, matrimonis, la poesia, l'establiment de regles del nou calendari també aportar alguna cosa per seguir l'ànima al cel. Tot l'art ve en absolut del cel o d'Egipte, que no està lluny de les nostres condicions actuals de cada un, de manera que els retrats humans pintura sencera van tenir el seu origen en el calendari de la lluna Konterfeien semblant. Es busquen els mil·lennis des segueixen sense canvis, ja que les llavors conegudes a les piràmides d'Egipte; i la lluna nova pot fins i tot - com des dels inicis de tot l'art confús i imperfecte, són - en el dubte de si la primera llavor de l'art de la pintura té una cara Mohr o Pfefferkorn dreta. Després es representa la publicació del meu nou calendari, però Sämlein s'aixecarà i prendre l'art de la pintura en una nova fase de la cara de lluna plena, en funció de la seva etapa, rient o plorant, i cadascun mostrar aquest mitjà quan va haver de riure i plorar al mateix el cel a fer el mateix i fer present Llei; si la dona s'assequi la seva roba, el pretendent de portar la seva proposta de matrimoni, el poeta havia de tenir les seves comèdies i tragèdies, etc., etc. Però més que dir sobre això, hauríem de pagar massa i fer els talons del nou calendari d'anticipació del seu mal continguts. Vegem, per tant, ara la pluja, les llàgrimes, Dakryometer, la poesia, la pintura, i anar sota la influència de 4 octants més secs.

S'aplica en absolut altra cosa que el públic en general per demostrar Schleiden

contrari, que la lluna té un efecte sobre el clima, de manera que l'anterior hauria de ser suficient ja. Un jutges, però el temps en la vida ordinària, principalment per la sequera i la pluja; i aquesta és també la raó principal per la que primer contemplava la influència de la lluna sobre el mateix, tot i que bemerktermaßen probablement és només una mediació. Però és amb la consideració de la mateixa matèria només a la de lluny parts més petites esgotat, i ara passarà a preguntar si no té lloc, la influència de la lluna en altres fenòmens meteorològics com la precipitació aquosa. Des de més o menys tots els canvis meteorològics relacionats, això pot ser vist des del principi com a probable i s'elevarà a través del següent certesa.

La lluna no és de fet tan tranquil pels núvols de la tarda com canta la cançó; condueix els núvols i la distribueix, en funció; va amb ales invisibles sabates, sentim l'impacte de les ales al tren del vent sota la seva swing; de vegades augmenta fins a la força de l'ala; després hi ha les tempestes i el clima. L'aire passa per sota dels seus passos amunt i avall elàsticament; ja que disminueix els peus, grans esperits núvol ell sota de la catifa, i aboca l'aigua sota les impressions febles de la malla mullada en els calzes de les flors que estan assedegats de sota per atrapar; mentre s'aixeca el peu, disparadors, la catifa, i enviant les flors esperits de la substància de la nova catifa a la fragància i la boira cap amunt. Per canviar la flor i els esperits del núvol i es donen la mà en el servei de l'Esperit-príncep. Per això, els teixeix somnis brillants; nosaltres veiem alguna cosa com això; en els núvols, sembla que els certificats meravelloses; i com la lluna en la nit és al cel clar, i les flors, bressolat suaument pels esperits de l'aire, amb cura per trobar-los hi ha descans, assentint amb el cap, el somni; cau en cadascuna a través d'un petit mirall clar seves imatges i flaixos i tremola suaument; la gent diu a continuació, es descongela; s'esvaeix matí, el mirall i la imatge, de la mateixa manera que els nostres propis somnis; en el seu camí mentre que ell mateix posseeix un mirall de cos sencer a les mans, es torna cap al sol, i ell ara bé, ara l'esquerra torna, ara amb la clara, de vegades amb el costat fosc de la terra, el gran Ell-melsgabe de la llum i la calor una part entwendend li zurückzuwenden en ús més just i moderat.

En primer lloc, hem creat a la nostra nova atenció qüestió a aquests fenòmens, que estan relacionats amb la precipitació aquosa en els pròxims COBERTES on inclouen principalment la formació de núvols i la dispersió de núvols, per la present terbolesa i l'alegria del cel. Què tan fàcil de veure, perquè el cel està ennuvolat durant la pluja, i en el blau no hi ha pluja, de manera que l'efecte sobre les condicions de la serenitat i la boirina del cel en un sentit, està inclòs i considerat ja en considerava anteriorment; però pot fins i tot executar el cel estigui ennuvolat, sense que està plovent; Per tant, cau les proporcions de la pluja i la boirina no estava molt junts, i així pot la influència d'aquest últim, després de tot, l'objecte d'un examen especial per fer, però, el resultat de la qual cosa és de preveure una previsió que també perquè és confirmat pel següent , Les investigacions de Eisenlohr 21), Bouvard 22) i Schübler 23) mostrar a saber, d'acord que en el moment de la 2a octants i la lluna plena són dies més ennuvolats que en el moment de l'últim trimestre i 4 octants, que coincideix amb el fet que per

primera temps, la precipitació és més gran. No menys Schübler té 24) trobat (després de 16 anys d'observacions d'Augsburg), i E. Bouvard i Maedler confirmats per la informació general que el nombre de dies ennuvolats és el moment de perigeu és més gran que en el moment d'apogeu, ja que per primera vegada més Les pluges que l'anterior. Pel que és cert en aquest sentit, tot el millor.

21)

PGG., Ann. XXX. 87.

22) Quetelet, corresp. matemàtiques. et fís. T. VIII. p. 265

23) Schübler, investigacions. P. 21 24) Schübler, Untes. P. 40

Es comporta d'acord a les condicions que Eisenlohr 25) van estudiar 30 anys d'observacions de Karlsruhe (en 3 als fons de 4 dies), el nombre de dies brillants en el moment de la 2a i 4a octants com 29.602: 34.561, i el nombre de dies foscos de la mateixa fase com 23.892: 21.262. La lluna plena es produeix en aquestes condicions amb un brillant 28.663, 24,253 dies ombrívols; Tan a prop com el 2 octants el que està per venir per una breu discussió que segueix en consideració. - D'acord amb E. Bouvard 26) 29 + observacions a París, el nombre de dies brillants es comporta en el període comprès entre el primer trimestre de lluna plena per al número de la mateixa durant el període comprès entre l'últim trimestre de la lluna nova com218: 305, i el nombre de dies foscos per al mateix moments com 1455: 1362nd El període del 2 al 3 ª octants (amb la lluna plena al mig) són 224 brillant dia, ennuvolat en 1461. Després de Schübler 27) 16 anys d'observacions a Augsburg (per mers dies de fase), el nombre de dies brillants es comporta en el moment de la segona i última octants trimestre 28) com 25: 41, i els dies ombrívols com 65: 53a Lluna Plena són 26 brillant, el 61 dia ennuvolat.

25)

Pogg., Ann. XXX. S. 87

26)

Quetelet, corresp. T. VIII.

27)

Schübler, Varis. P. 21

28)

no hi ha cap indicació per a 4 octants.

La proporció de dies foscos en el dia del perigeu i apogeu va prendre Schübler per ull Burg 110,67: 100,00.

Bouvard va notar només en general, el nombre de dies amb cels ennuvolats era en el moment del perigeu és més gran que per l'apogeu estat; i Mädler diu en la seva descripció succinta de la lluna (p 118): "El fet que en l'apogeu de la lluna, la mitjana de temps de poc més alegre i seca és també el baròmetre de peu més alt que al perigeu, ja han demostrat observadors anteriors, i jo trobar aquest producte amb les meves pròpies percepcions confirmats. "

Però ara arriba un punt que causa una mica de vergonya, mentre que no respectar el fet de la influència lunar, - el que és més aviat de manera que una nova, en cert sentit, fins i tot la més bella, i potser konstatierbare més fàcil, tot i que fins al moment no

s'indica en valors numèrics precisos Slip rendiments; - No obstant això, pel que fa a la forma en què la relació dels diversos moments de la influència lunar és interpretarla.

Busca el major inclinació a la pluja i la boirina del cel, com hem vist, en contra de la lluna plena de nou a la 2a octants lloc, la lluna plena és el 2 octants segueix sent estreta, i fins i tot pot reemplaçar el més i menys amb Li Canvieu 29). D'altra banda, l'experiència demostra que l'ascensió de la lluna plena a l'horitzó en lloc de la dispersió de núvols, de manera que per transmetre l'alegria d'actes cel. Això sembla una contradicció. Encara que no és una directa. A causa de que la tendència a la terbolesa depèn de la fase de lluna plena, és a dir, la posició de la lluna contra el sol, la tendència a l'alegria, sinó per l'enquesta de la lluna, o de la seva posició en relació amb l'horitzó, quines coses diferents. No obstant això, seria la cosa més natural, el que cal esperar que, de conformitat amb, com la lluna plena afecta redueix a mesura que augmenta l'altura sobre l'horitzó vertical, i la influència que té en virtut de la seva fase, el que reforça a si mateix. Però no és el cas; i ja la creença popular mesura la lluna plena fins a l'augment de la força en comptes de dispersar els núvols, que a recol·lectar.

29)

En concret, un dels quals és el respecte de les condicions de serenitat i terbolesa a través de la

pàgina de detalls de 178, i pel que fa a la precipitació a través de les compilacions tabulars del proper capítol de convèncer.

Però, un es pregunta, si això no acaba de fer sospitar al respecte? Si alguna vegada en l'assumpte una mica? Com que la gent acostuma a observar, és natural que, a causa de la lluna plena és visible només quan no hi ha núvols ho cobreixen, les llunes plenes que s'atribueixen com un efecte, que és més aviat la causa del seu ser visible.

Des d'aquesta presumpció fàcilment presenta, de fet, i en casos anàlegs també s'aplica també als drets, sinó també a la gent la veritat de vegades millor compleix amb la seva simple observació, que les que contradiu la creença popular, perquè cap a l'observació, li agrada posar a tots en l'estat, per formar el seu propi judici sobre el seu següent recopilació d'informació sobre aquest tema.

J. Herschel vindrà ple Esquemes 30) sobre aquest tema en ocasió de parlar de la següent manera: "Encara que Estats Units superfície de la Lluna Plena (mirant a la consideració de la jornada mitjana mesos de durada) ha de ser necessàriament molt fortament climatitzada - possiblement molt més que el punt d'ebullició de l'aigua Així que sentim però el mateix cap acció climatitzada, i fins i tot el focus d'Brennspiegel fort el termòmetre no es veuran afectats pel mateix. No hi ha dubte que la seva calor, d'acord amb el que un fa percep en la calor dels cossos, que són visibles sota el recuit punt s'escalfen , s'absorbeix molt més fàcilment per mitjans de comunicació transparent durant el seu pas, ja que la calor directa del sol, i que per tant consumeixen en les regions superiors de l'atmosfera (extingit, extingit) és perquè no vénen a la superfície de la terra. Aquest està guanyant certa probabilitat per la tendència a la desaparició dels núvols sota la lluna plena (la tendència a la desaparició dels núvols sota la lluna plena), un fet meteorològic (per exemple, em

considero completament tenen permís per veure), el que és necessari buscar una causa, i el que no sembla permetre que una altra explicació raonable ".

30)

Sec. ed. p. 262

Per la meva banda, sospito ara que el que John Herschel va declarar un fet meteorològic També hi haurà un, especialment amb respecte a la següent nota, que la frase: "per a un think tals Jo estic perfectament dret a veure'ls", sota ha afegit el text:. ". En la meva pròpia experiència, que es va fer completament independent del coneixement que aquesta tendència ja havia estat observat pels altres", von Humboldt, però, en la seva comunicació personal (en la seva narrativa personal) parla d'ella com del conegut una entre els pilots i mariners de l'Amèrica espanyola el 31). " 31)

v. El mateix Humboldt es refereix en el seu Cosmos III, pàg 547 a aquest punt per J. Herschel, però sense reproduir la seva pròpia especificació, i va citar com a font de la declaració de Herschel, excepte en contorns també l'informe de la reunió de l'Associació Britànica per filteenth l'avançament de la SC., 1846. Avisos. p. . 5

Gronau 32) porta en el mateix sentit que: "El nostre famós Herr von Humboldt va comentar en el seu viatge a Amèrica del Sud que la Lluna tenia una força aparent per dibuixar els núvols si mateix i als part jo mateix tinc això sovint prou lluny de la veritat. Observació confiança. També em vaig adonar que he esmentat en el 1761 l'experiència d'un compatriota que la Lluna amb zoom retirar tempestes elèctriques una vegada que es trenca a través dels núvols, els mateixos passatemps, però perfectament correctes i va establir. Només 31 agost 1806 va ser la lluna ja Li va prendre, però, aviat estarà acabat, la lluna havia ara ascendit més alt sobre l'horitzó, i encara hi havia una forta tempesta elèctrica des del sud-est amb fort aiguat., estava en plena glòria allà i semblava tornar-se molt brillant, tan aviat després d'una nova, igualment fort, i associat amb tempesta elèctrica fort aiguat va arribar de nou des del sud-est, la lluna es va enfosquir per complet, i va passar per sobre de la ciutat ".

32)

Revista de les inquisitives amics Societat Naturalesa de Berlín. 1808. S. 105

Prof. d'Arrest a Leipzig, una de les més cura, i el que és important aquí, escèptic Observatoren, m'ha assegurat que després de la seva múltiple experiència de la inclinació de la coberta de núvols, la divisió en dues, en heraufsteigendem llunes plenes, no hi ha dubte.

Dr. Ed. Jörg 33) escriu des de les Índies Occidentals: "La influència de la lluna sobre les marees, febre intermitent i els canvis de clima han de ser coneguts per tal de parlar-ne aquí, però vaig a esmentar que Cuba en vuit anys tot just dos o tres de pluja han experimentat o tempestes elèctriques, mentre que la lluna en el cel era visible; fins i tot els més amenaçadors núvols més negres disperses al davant de la lluna creixent, com la palla davant del vent, o dividir-se com la boira davant el sol si passen entre nosaltres i el disc lunar ".

33)

El Dr. Ed. Opinió de Jörg de la influència adversa del clima tropical. P. 23

Després d'armar l'estat d'ànim d'aquesta evidència experiencial, que res més que l'argument no és, com si la gent els prejudicis, vostè, crec, ja que també pot ser la compatibilitat teòrica de la força wolkenzerstreuenden de fins al augment de lluna

plena amb la força regenbefördernden de la lluna plena, però el fet de la mateixa no hi ha dubte.

Potser ens porta la il·luminació de l'aparent contradicció que existeix aquí una mica més, si tenim en compte que encara no és la lluna plena sembla estar sol, de fet, en el qual l'ascensió de la Lluna promou l'alegria del cel; excepte que la lluna plena pot haver suscitat la major atenció en aquest sentit, i potser en realitat relativament més forta que les altres fases actua. Com saber, el transport de l'alegria és una característica comuna d'alta objecte lunar, aquesta propietat té que tan bé s'apliquen a les fases d'utilitzar aquest favor a les condicions d'humitat, pel que fa als que afavoreixen seca, i pot possi-cherweise a l'antiga fins i tot un rendiment de la reacció més tangible, com en l'últim. Molt sovint es creuen influències sí oposades. Però el que realment la lluna en absolut pel seu ascens més alta afavoreix la serenitat, però les observacions d'entrevistes de Kreil 34) a Praga, en la que discutirem en el meu punt més gran, que el goig del cel un màxim en alta posició de la lluna (una mitjana de té anys 2 hores abans del pas a través de la part superior Meridian) sense aquestes observacions, una diferència entre les fases s'ha fet; així que no assumeixi que la lluna plena estava involucrada exclusivament amb aquesta influència. (Les xifres anteriors no es refereixen específicament a tota la lluna plena.) Seria, però, molt a desitjar que aquestes observacions repeteixen respecte a una diferenciació de les fases o que ja es presentarien més a prop del que va examinar.

34)

observacions magnètiques i meteorològiques a Praga. l. Nascut el 1841 i tractats de Böhm. Societat de la Ciència. 5. Seguiment. 2. cinta.

Notem aquí. que les observacions de Kreil semblen més aviat per indicar una relació d'aquesta influència lunar amb la influència sobre el baròmetre com un termòmetre.

Després de tot, és un establiment amb encant de la lluna que està a la recerca dels núvols que s'ha conjurat en el cel blau, fins i tot a través del seu aspecte amable de nou a dissipar-se, i no pot ser pres com un model a això suficient. Tot just un ha de confiar en ell que d'aquí en endavant que ell pot deixar de banda una tempesta elèctrica. Però és amb ell en aquest sentit no és diferent que amb més d'un home suau i gentil buscant que porta el raig darrere de les orelles. De fet, es parla de la influència de la lluna en tempestes amb gran certesa les observacions Karlsruher 30º amb 746 tempestes elèctriques que Eisenlohr35) ha posat junts, especialment pel que fa a la connexió dels seus ingressos Siguin els que s'han obtingut per la precipitació aquosa.

35)

anals de Poggendorff. XXX. 78. 87

Després de tres dies de rumors saber caure el màxim (amb 85 tempestes) als 13 dies com a mitjana, mínim (amb 67 (tempestes elèctriques) en 29 Ara també va ser el màxim i el mínim de precipitació aquosa, respectivament, el 13 i 28 de (aquest últim pel que gairebé l dia diferent) va trobar.

Hi ha vent, pressió baromètrica i la calor encara no s'han considerat esquerra.

La lluna és un gran xerraire, no només és admès per Schleiden, en un sentit, però

va afirmar expressament; No obstant això, la següent confirmació d'aquesta afirmació és probable que siguin més sobre l'origen de la mateixa en si prop d'una borsa d'aquest tipus.

La lluna té la mateixa influència demostrable en el vent, i de fet igual a la direcció, en lloc de la força, de fet. En distinció merament a les 8 fases principals en els vents del sud-oest que bufen Umlaufe sinodal, conegut preferentment pluja portador, en el moment de 2 octants amb més freqüència als 4tos octants menys probables, el que coincideix amb el fet que el segon i el quart Octant màxim - i de fase mínima de pluja són. Les tempestes estan bufant amb més freqüència en el moment de la 2a octants com de 4 octants i últim trimestre.

Després Eisenlohr el nombre de vents del sud-oest es comporta en el moment dels octants 2n i 4t a Karlsruhe com 122.19: 100.00 després de Bouvard a París com 126.42: 100.00; després Schübler (que per al quart octants seves observacions HAS) a Augsburg en el moment de la 2a octants i aquest últim districte 142.45: 100.00. També per als altres vents, com al sud, es pot veure en les investigacions d'aquests observadors, que s'han de comunicar a la meva lletra més gran, abstraient la influència de la lluna.

E. Bouvard és la direcció del vent mitjà a París amb la fórmula de Lambert es calcula per a tots els dies de la revolució sinòdic i anomalístico, així com de les dates del període, que es determina pel retorn a l'equador.

Pel que fa a les tempestes, les observacions a 30 anys de Eisenlohr són 36) de Karlsruhe, amb 595 tempestes observades, i el 25 de Herzberg de 37) a la badia de Hardanger a la costa oest de Noruega amb 453 tempestes observats abans. Les tempestes són més freqüents després de Eisenlohr en el moment de 2. 4 octants fora en la proporció de 55,6: 45,8 i es comportaven38) de la següent manera en el moment de Neum. l. districte. Völlm. Finalment. Quarter. per Eisenlohr 62,59 56,35 66,14 40,37 Herzberg 55 59 56 50 36)

Poggend. Ann. XXX. 87

37) 38)

Küstner, Arq. F. Ch. U. Meteor. V. 181

Després de Eisenlohr en 3 a 4 dies dels fons, d'acord amb Herzberg en fons

de 3 dies.

A part del primer trimestre aquests resultats estan en (a uns observacions nombre comparativament tan baixos) bon partit prou, per una de les altres tres fases, l'últim trimestre és d'un mínim molt decisiva a les dues, després de la lluna nova, la lluna plena, tant desviar-se lleugerament d'uns a altres a seguir, , Mentrestant, però aquestes xifres són encara massa petit per establir conclusions definitives.

La lluna pren un cop al mes una revolució o agitació al voltant de la Terra. Per mantenir-se al dia amb els avenços de la mateixa per aconseguir sempre, vostè serà tan d'acord amb les dels mateixos mitjans anteriors es pot aplicar, el que en les revolucions o revoltes a la Terra és tan segur, que sempre pot ser vist per la direcció o una capa al vent un penell fa.

El baròmetre és conegut per mesurar la pressió d'aire, que depèn de l'estanquitat i

escalfar el mateix. Segons com els cossos celestes i en part pel seu atractiu, en part, el seu poder s'escalfa o no - tot i que no ens de quina altra manera sabem - guanyar per fuites i escalfar la influència de l'aire, sinó que també guanyen influència en la pressió de l'aire, i per la present a l'estat de mercuri en el baròmetre, que està subjecta a aquesta pressió, i canviant aquesta influència després del curs dels cossos celestes a l'espai i el temps, el mateix és cert del baròmetre. Com els cossos celestes correspondre, era com si un cop sobre el mercuri en el baròmetre i avall seria; el pas de Mercuri en ella no és menys dependent del sol, com el mercuri Celestial. En funció de les diferències de pressió i temperatura en diferents llocs vents ara sorgir per l'equilibri de la mateixa, - el tren a través de la finestra també té una altra raó aquestes plom en funció del seu origen i els llocs; sobre els que bufen, la humitat i la sequedat, la calor o el fred causat; Vents del sud-oest porten humitat i la calor a través de l'Atlàntic, al nord-est vent fred i la sequera sobre Sibèria. Ja que vostè té una visió del context de les condicions climàtiques. Però no és cert que ara és dur a terme, però la qüestió de si, i fins a quin punt el camí de la lluna en un moment de la mateixa, que ha de bregar amb nosaltres ara, la pressió de l'aire i, per tant, al nivell del mercuri en el baròmetre té influència, i per tant s'involucra en el context general de les condicions meteorològiques.

Quin és en aquest sentit amb les fases, els absis, les hores de la lluna?

El que al principi es refereix a les fases, de manera que la seva influència en el baròmetre de les investigacions de Flauguergues, E. Bouvard, Schübler, Hallaschka, Eisenlohr, Mädler és 39) va demostrar consistentment.

La diferència més gran, que es produeix en una posició del baròmetre per les mitjanes dels diferents llocs d'observació sota les nostres latituds sobre 3/5 parell. Línies; el que és més, amb molt, que es pot escriure en el compte encara contingències desequilibrades després de les més extenses observacions.

39)

La literatura s. En una taula de classificació en la clausura de la següent capítol.

El temps de la màxima i mínima, no és cert per a totes les ciutats estan d'acord; però la ubicació de la màxima variarà només en el temps entre l'últim trimestre i la lluna nova i la mínima entre 1 octants i una lluna plena, de manera que cap superposició de disposicions es porta a terme en aquest sentit, i el temps de màxima recau principalment en l'últim trimestre; el mínim de la 2a octants.

Recordem ara que plou sovint a baixa pressió baromètrica que en alt, així que tindrem una reunió del màxim Baròmetre amb la pluja i el mínim mínim baromètrica pot trobar natural amb el màxim de pluja.I de fet, el mínim pluja al màxim la pluja estava en distinció merament les vuit etapes principals en 4 octants, d'entre l'últim trimestre i la lluna nova (entre els quals el mínim baròmetre varia) a l'interior, és a dir, en 2 octants a la qual el mínim baròmetre cau en part directament i en part pel qual ella (en l.Octanten i lluna plena varia.

La diferència entre el màxim i mínim i els temps dels màxims i mínims en el baròmetre se situa en distinció merament a les 8 fases principals es comporten després de 3 als fons de 4 dies (en Viviers, però, fins i tot per les dates de fase) en els següents llocs entre les nostres latituds del nord

com segueix: Diferència de Max. I Min. A París.

Temps

de Max.

Min.

Lin. Viviers, 20iähr. Flauguergues

0640

passat.Quarta. 2. octubre

Praga, 10jähr. Hallaschka

0760

Lluna nova

Karlsruhe, 10jähr. Eisenlohr

0,943

passat.Quarta. 2. octubre

Estrasburg, 27jähr. Eisenlohr

0470

passat.Quarta. 2. lloc.

París, 22jähr. Eisenlohr

0240

passat.Quarta. l. octubre

París, 23jähr. Bouvard 40)

0,659

passat.Quarta. 2. octubre

Berlín, 16jähr. Mädler

0,507

Lluna Nova,

2. octubre

Lluna Plena.

La diferència mitjana entre el màxim i mínim és sense tenir en compte el nombre diferent d'anys d'observació 0,603; pel que fa a 0605 el parell. Line.

La gran diferència entre els Eisenlohr'schen i Bouvard'schen resultats per a París apareix visiblement com particularment subjectes a les dues investigacions en gran mesura, els mateixos anys d'observació. Però el tractament d'observacions en tots dos va ser molt diferent. L'ús d'un altre en la meva font més gran.

40)

Dono aquí els resultats d'alguns dels tròpics (a Bogotà i en Christiansburg a Guinea) les observacions realitzades, que jo et diré en la meva font més gran. Comp. també sobre la taula al final del següent capítol.

La influència dels absis en el baròmetre ha demostrat de manera inequívoca per la nombrosa sobre presents observacions amb un acord extraordinari per unir el sentit que el baròmetre es veu en el moment del perigeu de la lluna més profund que en el moment d'apogeu, ja que en el moment del perigeu més sovint que en el moment de les pluges d'apogeu; i tots dos es disputa relacionada.

De fet, crec que aquest resultat d'acord de nou en la (sobretot a llarg termini) observacions o estudis d'observacions per Viviers per Flaugergues (20 anys), Praga per Hallaschka (10 anys), de París per E. Bouvard (23 anys), per a Berlín per Mädler (16 anys), per Christiansburg a Guinea per Mädler (4 anys), de Pàdua per Toaldo (48jährig), per l'Alsàcia per Mayer (5 anys), per a una observació desconeguda pel Pare Déu 41) (20 anys).

41)

Els dos últims investigació sé només per una cita de Flauguergues.

L'única excepció és aquesta coincidència em detailliere en la meva lletra més gran, els febles resultat oposat en comparació amb el que Lambert 42) de Nuremberg a partir d'observacions de 11 anys (1732-1742) Doppelmayer de conèixer; i no obstant això, es podria dir, parlen també això en una inspecció més propera de la investigació gairebé tant d'enfront de la preponderància de l'apogeu. De fet, deixar que 7 dels 11 anys d'observació, l'apogeu apareix en la preponderància de l'altura del baròmetre i el poc de sobrepès, el que es desprèn clarament de la mitjana dels 11 anys d'observació a favor de perigeu, es va agitar només 2 números inusualment alts excepcionals aquí,

que 2 celebrada durant anys perigeu, i en qualsevol cas dependrà de contingències incomparables, com el mateix Lambert crida l'atenció sobre el fet que aquests 2 anys van ser aquells en què l'apogeu va caure en els equinoccis, que es coneixen es caracteritzen per irregularitats forts. Sempre són 11 anys d'observació està lluny de ser suficient, les irregularitats aleatòries necessàries per compensar un petit i pes, que allò pel que està aquí per portar a terme amb seguretat, especialment per les observacions baromètriques, que no estan corregits per a la temperatura el que no pot ser assumida per aquestes observacions anteriors. Avui en dia, fins i tot agrada rebutja de ple quan es realitza per si mateix, fins i tot a les observacions a molt llarg termini, com el que Toaldo seu resultat dibuixa, la correcció de temperatura a dir en el medi com aquest. Per tant, un pot veure cap raó considerable oposició al resultat de l'altra sèrie d'observacions per aquestes observacions Doppelmayer'schen a fons.

42)

Acta Helvetica. Vol.. 1760. p. 315

Però a la precipitació aquosa va ser la influència dels absis menor que la de les fases, és amb la influència de la pressió baromètrica per la diferència entre l'estat del baròmetre al perigeu i apogeu sota les nostres latituds només al voltant d'un terç de París línies és.

Les observacions de Flauguerges a Viviers (20 anys) que sorgeixen en particular, com una diferència:. 0443 Lin, de Hallaschka a Praga (10 anys) 0.42 Lin, E. Bouvard a París (23 i majors) 0256 Lin, de .. Mädler a Berlín (16 anys) 0229 Lin. Això vol dir que en relació amb el nombre d'anys és 0,339 línies. Les disposicions s'aplicaran només per als dies de la pròpia absis.

La influència de les fases i absis té un període mensual. Però si no la lluna també causen flux i reflux diari de mar d'aire després que ell fa com l'oceà. Això hauria de mostrar una forma depenent de les hores de la lluna de la pujada en dues ocasions i la caiguda del baròmetre. En hores de la Lluna es refereix als temps que han transcorregut des de la lluna diària més o menys poder (pas a través de la part superior de l'Alt untern Meridian) en, en vint Steln el temps total des començant a declinar fer-ho. Sembla gairebé una qüestió de rutina, pressuposant ell.

Mentrestant Laplace ha 43) detectada pels càlculs matemàtics, que la influència unida de l'atracció de la lluna i el sol, de la qual depèn la marea del mar, a la millor coincidència de circumstàncies i per sota de la línia equatorial, on aquesta influència ha de ser el més fort, però no més pot causar diferència en un dia en el baròmetre, com 0,2795 París. Lin. Fins i tot als 12 anys d'investigació observacions parisencs per A. Bouvard ha 44) i, més recentment certa recerca de 22 anys en les observacions de París per Eisenlohr 45) va destacar la marea atmosfèrica diària per la influència de la lluna en la latitud de París com imperceptible o molt zweideudeutig.

43)

MEC. cel. T. III. Pag. 296, V. pàg. 237 i va continuar en Zus. per Conn. els temps pour 1825

44)

MEM. de l'Acad. roy. de Sc. T. VII. P. 276, o Pogg. Ann .. XIII. S. 137 o Schweigg. J. LIX. P. 4

45)

Pogg. Ann. LX. S. 193

Només 13 observacions mensuals de Kreil per a Praga 46) Encara que (el límit de Laplace en blanc no arribar) influència de la lluna vist hores; però la seva marxa no és com estar relacionada amb una persona a càrrec dels efectes d'atracció de les marees lunars poden, el període d'observació, independentment de la correcció cura d'observacions per a resultats decisius massa curts.

46)

Veure. Nota 184. Schol.

La petitesa de la influència de les hores de la lluna no impedeix, sinó que hi era present, i serà reconegut per observacions precises en condicions favorables; i també ho ha fet ja que també recentment realment la marea lunar atmosfèrica diàriament sota els tròpics, on es necessita per ser més forts en si mateix i és menys enfosquida pels canvis irregulars que amb nosaltres, significa observacions a St. Helena i Singapur per diversos observadors (Elliot, Lefroy, revelar Smythe) amb decisió completa 47) per tant el pas regular de la (corregit pels resultats directes de flux) mitt solars, ja que els temps dels màxims i mínims estan d'acord per complet a ella. La influència segueix sent la forma per sota del límit especificat per Laplace. Per obtenir detalls sobre la meva font més gran.

47)

Philos. Transact. P. 1847. II. P. 45. 1852. p PI. 125

També una influència de la declinació de la lluna en el baròmetre apareix després dels resultats de Mädler de Guinea, on els canvis del baròmetre són realment petites, però molt regularment, gairebé no es pot dubtar; però les observacions de Flauguergues, E. Bouvard, Hallaschka sota les nostres latituds en aquest punt amb part de dalt i en part entre si no conforme. Comp. la taula X a finals del proper capítol.

Es veu que quan la lluna també no ha de tenir aire en si, que per a l'aire de la terra com la seva pròpia presa cura. I si les persones amb el seu Res mama roca van sentir des de l'intercanvi de la pressió de l'aire lunar, els esperits de l'aire i elfs, serà la cançó: "El bosc és el nostre allotjament per la nit, la lluna és el nostre sol", que ara, lamentablement, només sentim parlar dels lladres, que el robat d'ells per tal de sentirse millor, i després respirar i ballar fàcil o més difícil al clar de lluna. La Lluna és el joglar que elles posa amb un suau, pertanyia només a ells i va sentir soroll metàl·lic i puffs per ballar a la lona verda;ens limitem a veure la seva banya d'or per. El llarg i pulmons schweratmige de físics, el baròmetre, per descomptat, se senten una mica. Però si el físic molt, els millors canvis en l'electricitat produïda per les anques de granota, d'acord a la intensitat amb la qual es mou sota la influència de la mateixa, la prova, vostè ha de la cama elfs després de la vivesa amb què es mou en la llum de la lluna, un reactiu no menys fina proporcionar els canvis en la pressió de l'aire per la lluna. Corre, però ja tots els moviments en la naturalesa per l'ivori en lona verda (xoc de les boles de billar) de nou, ara es requereix només una petita modificació de l'estil de l'escriptura, pel que tenen la naturalesa de la ivori de ball d'os nou la Dansa dels Esperits dels Elfs -Beins temps bonic creure.

La lluna sembla brillar només, no per la calor; un sempre parla de la lluna freda. Però les aparences enganyen el fred durant Monde ja que molts homes normes, i els canvis de la terra injustament la causa dels seus refredats en la nit alegre de la lluna a la qual es troba més aviat en el seu propi. La calor que irradia el cel és, llavors no és retornat per les seves pròpies núvols. La lluna però ella mira només lluminós i càlid, no fred; i és més aviat que la lluna es veu fred. Així passa la lluna de la terra, anant malament.

Anem ja hem esmentat, diguem, com la lluna amb la llum del sol al mateix temps, la seva calor s'irradia de nou cap a la terra, i que si un termòmetre en el fons del mar

l'aire no se sent, això probablement només ve del fet que aquesta calor ha estat a l'altura impulsat el seu joc i esgotat els seus efectes. No obstant això, l'escalfament de les capes superiors i els núvols expressar per la lluna també influït en la radiació i la continuació de calor des de baix, que la temperatura global de l'aire en les capes inferiors d'alguna cosa es canvia sense els raigs directes del arribar a la Terra, portar una mica de calor considerable. Per descomptat, com la condonació de la llum del sol la lluna en el seu conjunt i sense una comparació efecte aclaridor més feble a la Terra es manifesta com a llum solar directa, tindrem la mateixa s'espera també pel que fa a l'efecte d'escalfament de la calor re-irradiat per la lluna; i si Schleiden potser sota el seu aparell meteorològic també ha d'utilitzar com una eina per avaluar l'acompliment de la lluna a la mà de la lluna, que per tant és capaç de realitzar una prova cridanera en contra de nosaltres, que no hi ha res a veure amb la calor de la lluna.

Per cert, una influència de la lluna en la calor també podria possiblement només depenen indirectament de la seva influència en el vent, sempre que els diferents vents al centre tenen una temperatura diferent. Només un futur examen més aclarirà el que és aquí principalment, o exclusivament, o portar com l'atac primari.

En qualsevol cas, segons la Mädler 48) de 16 anys d'observacions a Berlín, una influència de les fases de la lluna com els absis, i després de Kreil de 49) Encara que només 13monatlichen, però amb molt de compte corregit a causa Miteinflusses d'observacions solars també una influència de les hores de la lluna en el termòmetre inconfusible.

48)

Cervesa i Mädler, la lluna 164

49)

Comp. Schol. a S. 184a

Tota la variació d'acord a les fases és (en fons de tres dies) 0,9 ° R., el perigeu i apogeu després de 0,39 ° R .; després de les HORES lluna A L'ESTIU 0,25 ° R., a l'hivern 0,37 ° R., en 0.19 ° R. 50) semblen Però aquests petits mides d'un curs molt regular de la disminució i augment, l'amplitud de la qual ells designin, la alleujat de perill s'ha de considerar atzar si també desitja que la conformitat de Kreil'schen i Mädler'schen informació entre si pel que fa a les fases encara deixa alguna cosa, el que podria atribuir-se a la diferència de llocs. Tornant als dies individuals del mes, de manera que el màxim de 7 °, 73 R. pot ser trobat per Mädler dos dies abans que el primer trimestre, la mínima 6 °, 72 R. tres dies abans de l'últim trimestre, i la diferència d'1 °, 01 està afligit per Mädler simplement amb una incertesa de 0 °, 215 Només el Perigäumtag va ser 6 °, 87, qui Apogäumrag 7 °, 43º Més detalls en el meu correspondència futura.

En l'any menys que a l'estiu tant a l'hivern, a causa que els temps dels màxims i mínims d'acord a les estacions de l'any són canviables.

50)

Finalment Schübler era 51) després de 425jährigen observacions en Württemberg sobre el bé i el mal any va venir un respecte molt cridanera la mateixa, en el període de 19 anys en què les sicigias ,, quadratures i els punts principals de la revolució sinodal mai més cauen prop del mateix dia de cada mes per A prop coincidint període de nodes lunars i els 9 anys dels absis. I, per descomptat, la lluna també actua a través

de la totalitat de la seva erosió amb la prosperitat del vi.

51)

Schübler, examinat. S. 64

Així que la lluna provoca no només un flux i reflux de l'aigua, sinó també el vi, fa que aquest tipus no només en el mar sinó també a la bóta i el vidre; i pel que jo anomeno per al tancament de la llista dels seus èxits a terra en tot el temps, que li portés un ovacions amb el vidre, la qual contribueix a si mateix per omplir; ell, el Zecher celestial, que no es cansa del seu propi banya per beure or per omplir i buidar - sobre el vuitè districte, fins a la vora, i la raó - està fent mentre vorleuchtet i els bevedors de la terra com un company celeste i la comunicació, alhora Les baies són a la Terra com una baia d'or al cel i la imatge de la riquesa que ells busquen imitar; i com la taverna en les noces de Canaan plens d'aigua, transformant-se així en vi en els nostres gots buits.

Però, ¿qui havia de pensar en el passat, que la Lluna casta amb Bacus té un romanç secret?

Resumim el que ha passat abans, així que veurem com la lluna s'involucra en veu baixa i suaument les condicions meteorològiques i els canvis a la terra per tots costats. En el principal, que depenen del sol;que porta les regnes, per dir-ho així en totes les condicions climàtiques a les mans, i el plat principal de la mateixa segueix el seu guia; però la lluna estableix que dir pel que les seves mans en un baix toc de les seves mans i s'involucra amb el curs unvermerktem i arrels en les regnes d'un, de manera que el transport de les condicions meteorològiques poc després de més alguna cosa bé, ara a l'esquerra, corre una mica més, o alguna cosa queda en silenci; i com tot té un propòsit en la naturalesa, per la qual cosa estem a creure que un home no és en va s'uneix Fuhr l'altre. Anem a veure, però el cargol més petit per a grans juntes per produir els moviments més fins i posicions i corregir el gran a la terra en els nostres millors instruments. Fins i tot la lluna pot ser un petit pern del cel fins al gran exemple; els cargols més petits són, finalment, en els llums, focs i fonts orgàniques de calor a la Terra; i per aquest mitjà és més que el motor d'un propòsit de la llum i la calor acabat; però sense la lluna faltava el cargol principal el cargol lateral principal.

Per descomptat, com les persones són, pel que pensen, perquè la lluna està brillant fins i tot a la llum del dia i no apareix en tantes nits, així que va ser en absolut una existència inútil i certificats; i veritablement, quan la lluna per si sola il·luminar el món, així que no vull estar fent molt ostentació del dispositiu, com succeeix. Però ara veig sortir el sol, però només en els mateixos moments. Quan la lluna plena es posa, i perir quan s'aixeca; veure la lluna en tantes nits semblen quan el sol no brilla, i cada nit, quan la lluna no sembla poc o per sota endollats i anar llanternes; i penso per a mi, el sol, la lluna i les llanternes en conjunt són suficients, però prou perquè el propòsit d'il·luminar la terra; els fanals són a saber, així com en el món; no han d'ometre en la declaració de propòsit. On hi ha una manca de sol, la lluna entra en on es manca de les llunes, introdueixi les llanternes; sovint els llums es creuen també perquè vénen de diferents costats, i estan junts durant un temps en l'escena. El major efecte de les caigudes sinó un suplement juntament amb l'eliminació o el més petit de l'acció dels altres. Per aquest motiu la lluna plena a l'hivern, quan les nits són més

llargues s'eleva més alt. Bàsicament, la nit es va fer per dormir i un llum de nit sembla majoria de la gent redundant; però la terra té el seu llum de nit, com una dona rica. A poc a poc es crema la metxa cap avall, la llum s'apaga, diuen, és la lluna nova, i es requereix certa Mentrestant, fins que es torna a posar a gravar; sinó també tots els llums terrenal té la seva lluna nova, només perquè s'ajusten a cap tan bonica ordre, de manera segura, ja que el llum de cel;perquè tothom pot llavors jutjar i vostè té en l'aire al mateix temps el rellotge. I encén la lluna en el dia en va, per la qual cosa ho fa a canvi de res; que fa que el petroli no és car; Així que el que al respecte?Per a aquest propòsit, el fa bastant modesta, com un llum amb metxes niedergeschraubtem; i per tant estalvia només el nerviosisme de nou llenya. Amb quina freqüència el forn estigui fred, quan volem escalfar-nos, amb quina freqüència Ningú escalfa el forn quan estigui calent, i quant calor es dissipa a través de la pila, i ha de volar en tenir la calor de l'habitació; Per tant, el forn és una cosa inútil?

El que és dels efectes de llum de la lluna, al meu entendre, són els efectes de la lluna sobre la terra; que es dediquen a propòsit Unterordung sota l'efecte del sol en una còmoda connexió de la natura, només que amb anterioritat fins i tot menys podem fàcilment un seguiment amb els altres efectes, que amb els efectes de la llum. Per tant, segueix sent una qüestió de fe; el fet d'aquests efectes, però no és una qüestió de fe; es decideix per l'anterior.

Ara anem a fer també una mirada retrospectiva al que ens ha portat a aquesta decisió. Potser entre totes les sèries de cotització de les observacions no, al seu valor probatori ple per si mateixos encara podíem trobar alguna cosa que falta; Però el context, els controls i equilibris i complementen les mateixes fulles, sens dubte va deixar. Quan veiem invariablement caure la pressió màxima i mínima baromètrica en dos diferents i sempre la mateixa quinzena del mes sinòdic en set investigacions si es destaquen constantment en vuit estudis, el baròmetre més baixos en el moment del perigeu d'apogeu i només el resultat d'una sola ancians més curt gamma Observació i sense correcció de temperatura, veure més aviat aparentment contradiuen la realitat (veure pàg. 191), si etc veiem vent, la pluja amb aquestes condicions del baròmetre en relació amb els més nombrosos i més precisos observadors i observacions segueixen la influència de la lluna, cal dubtar, o l'estudi del subjecte a renunciar; perquè més positiva pot la investigació exacta de l'existència d'una influència subordinat no del tot còmoda per oferir, com ho hem trobat.

Recordem això encara, que amb tots els anteriors en realitat no tenim la influència absoluta de la lluna en el temps d'apreciar, però només diferències d'influència. El mateix passa amb nosaltres, però les diferències de calor entre el dia i la nit, l'estiu i l'hivern poden ser considerades com a estàndard de l'efecte ple sol, no més que l'efecte lunar a gran escala de les diferències en el temps en funció del seu rang.Només que, com ja s'ha comentat d'entrada, no tenim mitjans per determinar la influència absoluta de la lluna, el que seria el cas si podíem deixar-ho fins i tot eliminar-se per complet.

Per l'anterior, de bona fe la que va armar i discutit per la investigació i els resultats, que està present per decidir sobre la qüestió de la influència climàtica de la lluna fins

a la data. I de tots aquests estudis i resultats Schleiden hauria d'haver sabut res de res? Schleiden m'acusa, i encara que la incomprensió pura que he escrit en una paràbola en relació amb el sol en el dia, sense tenir em va registrar, si es tracta d '"un fora de tot dubte sublim" es basa en fets i ha de ser un enter llarg han escrit la instrucció a la lluna, i sense del sublim principal fora de tot dubte els fets sobre els quals és això és saber o voler saber el més mínim.

La veritat és que, a part de la menció (estudis de S. 288), que ha detectat teòricament un efecte de marea molt lleu de la lluna en l'atmosfera, que és tan petit que seria enfosquida pel fenomen local més insignificant, i, , l'art més gran dels millors observadors Havia passat molt temps en va encès a aquest fenomen, que es pressuposa en la teoria disponible per provar en la realitat d'estar present ", - és, sens dubte, et dic que, a part d'aquests menció en el seu tractat ni tan sols trobar la nota més petita de totes aquestes investigacions, ni rastre de la consideració dels seus resultats. Les fases de la lluna tenen per a ell, ja que no vaig dir la més mínima influència sobre el clima. Però prendre investigacions Schübler'schen per si una font sencera , i aquest lloc citat en molts llocs. També v. Cosmos de Humboldt probablement podria ser fàcilment vist per ell, on tindria (Th. III p. 511. 547), excepte per alguns detalls que es troben en el tema, una mica de literatura sobre , Però en fi, tots aquests estudis, segons el qual hi ha una influència de la lluna en el temps, té per no existeix Schleiden; de tots els noms que s'han esmentat aquí, només Eisenlohr està cridat a ser citat com a autoritat contra la influència de la lluna per Schleiden esmentat de la memòria, la meritòria Eisenlohr han pres la molèstia ", tots ells relacionats amb les normes lluna temps que et plantejo general per plantejar proposicions empíriques, .... comparar registres meteorològics 40th acuradament guiades "; i la nul·litat d'aquestes regles han reconegut. ¿I per què les regles pastor sobre la influència de la lluna en el mal temps, i no obstant això ser la influència de la veritat. Anem a baixar fins i tot a l'anul·lació de tantes regles sobre la influència de la lluna a parlar. Així que no crec que Eisenlohr altre resultat treu les seves investigacions, com hem après d'ella, citaré les seves pròpies paraules; diu 52): "A partir d'aquestes consideracions, crec que puc assumir que la relació entre el canvi en la freqüència de les precipitacions aquoses i la revolució sinòdic de la lluna pot considerar identificats, però que aquesta relació en termes de les fluctuacions en el nombre de tempestes, les tempestes, els dies brillants, mixtos i ennuvolats, encara que probable, però encara poden ser una mica problemàtic, i probablement podria ser realment determinat únicament per una llarga sèrie d'observacions. "

52)

Pogg. Ann. XXX. 94

I en un altre lloc: 53) "Jo he fet en el meu llibre sobre el clima de Karlsruhe, però complet, però en un tractat separat, els resultats són coneguts que resulten de molts anys dels empleats de les observacions Karlsruhe i es mostra que aquests resultats amb el de Flauguergues i Schübler en diverses ubicacions que satisfan experiència coneguda va guanyar, i la influència de la lluna en la pressió baromètrica 54), la freqüència de precipitació aquosa, i fins i tot en la boirina del cel i de la direcció dels vents és inconfusible. " 53)

Poggend. Ann. XXXV. 141

54) per a ocultar qualsevol cosa, m'adono que Eisenlohr en un assaig posterior a PGG. Ann LX. S. 192, on va tractar en va de descobrir una influència de la lluna en les hores baròmetre, també a la influència de les fases de la lluna en el baròmetre per dubtar de nou, però, només a comença dubte. Mentrestant, no crec que s'han presentat després que l'estat d'ànim abans de relleu la Junta de fets que Eisenlohr'n només per parts més petites,

tal dubte segueix sent tan fàcil de fer.

I sobre 55): "ja que tots es coneix sobre aquest tema a l'evidència analítica una influència indubtable i molt notable de la lluna sobre els canvis en la nostra atmosfera, i és molt desitjable que aquests estudis volen estar més estesa .... " 55)

Pogg. Ann. XXXV. 329

Així mateix Eisenlohr explica la influència de la lluna en la pluja per fet el Baròmetre, cel ennuvolat, el vent per inconfusiblement i crida l'atenció sobre el cas estrany d'aquesta influència.

I no tinc cap dubte que Eisenlohr demostrar realment en algun lloc de la inutilitat del comú, relacionat amb la lluna, les regles de temps, o hauria de Schleiden han sortit a confiar en ell. Però tinc la disquisició Eisenlohr'sche al Schleiden només va esmentar sense ser descrit en detall, no es pot determinar malgrat moltes recerques i les reiterades peticions. Ni el lloc de Eisenlohr en els tres tractats sobre la influència de la lluna en els annals de Poggendorff, va observar fins i tot en el següent, per tant nachgesehenen dels meus escrits trobar una mica de Eisenlohr sobre aquest tema. "Les investigacions sobre la influència del vent en la pressió baromètrica, etc., en un 43-anys d'observacions Karlsruhe fet. Leipzig, 1837" i "estudis sobre la fiabilitat i el valor de les ulleres de temps habituals. (Karlsruhe, 1847." El seu treball en l'aire de Karlsruhe mi no estava al seu comandament, però amb prou feines s'ha d'esperar res aquí sobre el tema en qüestió. En el document es pregunta per algú que no sigui la coneix científicament Eisenlohr va originar?

. També v Humboldt té la intenció del seu cosmos, on fins i tot destaca amb l'amor, el que es pot dir dels efectes de la lluna sobre la terra (III 511ª), "una indubtable influència dels satèl·lits en la pressió de l'aire, aquosa precipitació i els núvols de distracció", i promeses en el passat, les parts purament terrestres del cosmos vénen de nou a ell.

I Mädler 56) diu que la conclusió de les seves investigacions el més completa sobre el tema: "Així que crec que la influència de les fases lunars com tant Termòmetre Baròmetre d'aquestes observacions per fet."

56)

Cervesa i Mädler, la lluna S. 165

I E. Bouvard 57) resumeix els resultats dels seus estudis de llarg abast de la següent manera: "La lluna ha de ser confós amb el seu circulació sinòdic una influència que és impossible, no menys es veu obligat a reconèixer que en el seu anomalístico que la circulació .... s'exerceix quan ja apareix menys influència ".

57)

corresp. matemàtiques. et fís. T. VIII. p.271.

Arago té un per qualsevol persona que va fer fins i tot una nota superficial de les recents negociacions sobre la influència de la lluna, desconegut, però només des Schleiden assaig desconeguda o no considerat en la influència de la lluna en el temps i els processos orgànics en el Annuaire du Bureau de longitud aboqui 1833. p. . 157. ff lliurats, titulat: "La lune exercir-t-elle atmosfera sud notre uneix influència apreciable", que compila i analitza els estudis recents de la nostra pregunta. Independentment ell ara, la majoria dels estudis recollits aquí el particular, que hi era Eisenlohr, E. Bouvard, Ouetelet, Mädler, Kreil, Hallaschka, encara no a les

seves ordres, i ell tendeix tota la seva caràcter d'acord a l'escepticisme exacta, s'expressa, però, sota El rebuig d'un curs, la lluna sovint atribueix influència exagerada, especialment sobre la base de mesuraments de Flauguergues i Schübler, de la següent manera: »In nous bornant aux résultats principaux, il semble difficile de ne pas conclure de ce qui precedeixen, la del qui Lune excerce uneix influència sud notre atmosfera, que en vertu de cette influència, la pluie tombe més fréquemment vers li deuxième Octant qu'à toute autre époque du mois Lunaire; qu'enfin les possibilitats de pluie arrivent moindres Entre li dernier quartier et li quatrième octant. "I més endavant:" Uneix concordança ajust (les observacions) ne pourrait être l'effet du Hasard. »

Que John Herschel explica la força wolkenzerstreuende de fins al augment de la lluna plena que és un fet ben fundada s'ha assenyalat anteriorment.

Així que fins i tot si vostè ho demana l'autoritat, té la influència de la lluna sobre el clima suporta que ningú pot rebutjar. I si alguns molt bona tinta (Olbers, Brandes u.

A.) s'ha explicat anteriorment amb el mateix o els mateixos han posat en dubte, la raó és simplement que ells descansin les observacions minucioses de llarga data en la que se'ns estava permès , encara no estava al seu comandament; . Que tantes investigacions d'edat com de Toaldo, Pilgram, Gronau i altres, alguns encara deixen molt a desitjar, en part objeccions fundades francament estaven subjectes; que per fi les seves pròpies observacions de menys durada o l'estudi de tals, convençut que la lluna, almenys, no té la influència que sobresurt sobre el clima, que s'inclina a la gent, i encara està inclinada, en certa mesura, que se'ls atribueix. A partir de llavors, la vista ha sorgit que tenia cap.

Així Brandes té 58), els canvis atmosfèrics, que van tenir lloc en moltes parts del món en 1783, en comparació, sense ser capaç de descobrir alguna relació amb les fases de la lluna de la lluna nova i la lluna plena, en la qual es va tornar principalment la seva atenció, ni excel·lent ni per els diferents llocs d'observació i els mesos de l'any en els fenòmens constants i els canvis van portar amb si; i

Bode 59) no era rival per al clima en diferents llocs en l'eclipsi solar el 18 de novembre de 1816.

Brandes si mateix, però és prou acurat simplement expressar el resultat de la seva investigació de la següent manera: 60) "Podem afirmar amb seguretat amb absoluta certesa, que els canvis més importants de temps de molt diferents causes (com la Lluna) dependent, i que per tant, primer cal localitzar aquesta principals causes abans que ens pot ajudar molt per executar la influència subordinada que al voltant de la lluna, ell wofern té una influència pot tenir ". De fet, una investigació sobre la forma en la seva, molt bé provar que la lluna no té gran influència en el clima es determini; però tals estudis se citen sovint com a prova que ell no té absolutament cap el que són totalment inadequats.

58)

Brandes missatges. Per meteorologia. S. 274

59) Sé que és única indicació de Foissac, de la Méléorol. II. P. 139 60) Missatges S. 281

Però Schleiden prova tan bo com matemàticament que les fases de la lluna pot tenir

cap influència en el clima, per més de manera contínua les seves consideracions anteriors: "Però és en totes aquestes fases lunars res més enllà de les diferents quantitats de llum solar, que, situat darrere de la lluna, ve a la nostra terra. Però ara la llum de la lluna plena no és fins i tot per als majors resultats dels mesuraments fetes 1/200 000 de la llum del sol ". Tan petita quantitat de llum no pot treballar a través de la seva existència ni l'absència de qualsevol manera significativa després d'ell, com tampoc la poca calor gairebé desaparició.

Però, sobretot, és bastant untriftig que les fases de la lluna no són més que diferents quantitats de llum solar, que apartat de la lluna, ve a la nostra terra. O com era llavors, que en el moment de sizígia (lluna plena i lluna nova) la marea del mar s'eleva més alt que en el moment de la comarca. Se suposa que això dependrà a partir dels raigs del sol es reflecteix? Si els efectes de l'atracció de la lluna a l'atmosfera són baixes, ja que encara existeixen i, per la seva insignificança no ometre en el projecte de llei quan es tracta d'influències que no són acte-aclaparador. No depèn de tota la lluna influeix en ells, de manera que alguns dels que pot dependre encara. Si no voleu incloure un pèl al cap, ja que és molt poc, de manera que cada cap és calba. Schleiden però planteja únicament la insignificança de la influència de l'atracció produïda, i després ja no existeix per a ell. Les millors observacions no han estat capaços de demostrar a Schleiden. En veritat, però, han estat capaços de demostrar-ho. Però a part de l'efecte d'atracció de la lluna ens va donar el Herschel de manera enginyosa i en les lleis de la física encara argument tan ben raonat assenyalar que quan la lluna reflecteix la calidesa feix de llum del sol no mostra cap efecte apreciable sobre la superfície de la terra, això és tot just de pot dependre d'alguna cosa que no sigui que ells ja han demostrat els de dalt el nivell del sòl en l'atmosfera.

Ara que és de les marees vives i marees mortes, depenent de sicigias i quadratures en qualsevol representació popular de les marees, el discurs; . Després de l'observació de Herschel al Cosmos de Humboldt es produeix, que està en totes les mans, així que després també el públic en general pot molt bé saber, o saber que les fases de la lluna a través de diverses quantitats reflecteixen la llum del sol són sense força apreciable de l'atracció i la calefacció; . De si mateix von Humboldt en el seu Kosmos es refereix a la intempèrie de la lluna i el mateix reconeix; després del tractat d'investigacions Schübler i d'Arago en la influència de fet tota la lluna ja trobat distribució general de llarg i, en particular, els escrits primera conegudes s'han citat en molts casos; pot la política de Schleiden de l'audiència sobre la influència de la lluna, de fet, de la mateixa manera que un buidament de la mateixa pel coneixement que ha estat, i com Beleerung del mateix amb el buit que el mateix Schleiden a això, trucada.

Vostè pot prendre, però just a la dreta, així que tot està en ordre. Si l'enfocament adoptat per la meva manera de veure les coses continuaran, pel que li agradaria Schleiden ha mostrat anteriorment, fins i tot l'espai buit s'omple d'ànima, esperit, el que sembla massa; manera de veure les coses de Schleiden En cas de continuar, ho faria, com he mostrat aquí i en altres llocs, l'ànima, l'esperit mateix de ser un espai buit, el que sembla ser poc. És que vostès dos junts, de manera que els drets de la

mateixa, i per tant no es va disputar va associar amb Schleiden. Però això sens dubte pot ser considerat com un nou exemple ben per la regla de principi de finalitat al món, que jo després de la meva tasca assignada per Schleiden, amb l'ànima, per omplir l'esperit espai buit tan sovint s'observa, però, Schleiden, com Representants del problema invers, l'ànima per fer l'esperit de l'espai buit, l'esperit ha de referir a prestar atenció a aquest influència. Així que tothom té la seva tasca per les forces després de saber, un cop de mà renta l'altra no, però el cap de l'altra, i cedeix a la saviesa total. Quan les llagostes són massa, així que veuen els corbs; Schleiden és el més gran entre els que van ser cridats pel principi de finalitat de netejar entre els eixams de llagostes meva ànima després d'aquests havia augmentat fins al moment, que van amenaçar fins i tot menjar l'espai buit que encara no és el físic en els experiments amb la bomba d'aire pot prescindir; - Quan els Ravens són massa, i el seu clam fa preocupat les poques ànimes que encara queden, finalment podria arribar a ells també, pel que són piadosos, i el cel envia a recompensar una plaga entre els corbs, que només l'expressió prosaica per és Diana els fa caure; Artemisa, però és de nou només el terme grec per a la lluna; i tot això era només el vol i el brunzit de les fletxes del seu arc d'or.

Després de considerar totes les circumstàncies, la qüestió és més necessari només perquè encara no porten plenament a la meta, és ara, per descomptat, que ni els efectes d'atracció, els efectes de la lluna, tota la influència de la lluna sobre el clima segueix escalfant fins ara per pot cobrir, encara que els efectes d'atracció prou molt bé per explicar la poca influència de la lluna en les hores baròmetre sota els tròpics, i els efectes de l'escalfament de la lluna aixecant-se la influència de la lluna plena en la dispersió del núvol; però la influència de les fases lunars i els absis en la precipitació humida, direcció del vent, pressió baromètrica, etc. llavors roman encara inexplicada fins ara.

De fet, el que els efectes de l'atracció es refereix, pot, després dels comptes esmentades anteriorment de Laptace de la influència unida de les hores la lluna, les fases lunars i els absis, en la mesura que es limita a aquests efectes, i el que depèn es basa, més que un efecte insignificant en el Baròmetre exprés, que es va superar amb escreix per l'efecte de fase observada. Però si l'atracció no pot sinó expressar un efecte molt significatiu en la pressió baromètrica, per la qual cosa és un èxit considerable que per les condicions climàtiques, relacionades amb els mateixos, a pressuposa.

També tindria, si l'efecte de l'atmosfera d'un flux i reflux de la mateixa ha de dependre per l'atracció de la lluna, lluna nova i lluna plena, primer i últim trimestres, que és el mateix, en efecte, i en comparar les diverses fases de la major diferència en l'efecte entre la trobat temps tots dos syzygies i el temps de les dues quadratures, l'efecte de les fases en el baròmetre sota els tròpics ser més fort que amb nosaltres, la qual cosa no és el cas, a partir dels detalls es pot veure en el meu major font.

Quin altre banda, l'efecte d'escalfament dels raigs de la lluna arriba a les capes superiors de l'atmosfera i els núvols, és evident, almenys per ara encara no està clar com s'estableix una autodeclaració coherent de la força wolkenzerstreuenden de la

lluna plena que s'aixeca i les influències de les fases i absis sobre el clima ser; encara que d'acord amb un estudi sobre entrants experiència fonaments complets, com ja tenim, pot ser possible en el futur.

Però potser vermöchte 1 meteorolog d'especialista que té tot el context de les condicions climàtiques totalment conscients del que per a mi no és el cas, fins i tot ara, alguns diverses coses en l'elucidació d'aquestes relacions perquè des del punt de vista de Herschel hipòtesis; perquè em sembla que aquest aspecte mereix ser mantingut preferiblement en ment.

El mateix J. Herschel està ara sobre aquest tema en un error quan p. 263 seus contorns següent ,, additionel nota "de passatge abans citat afegeix:. ,, Falling Sr. Arago ha demostrat, a partir d'una comparació de la pluja registrada com tenir durant un període llarg, va fer una lleu preponderància quant a la seva quantitat, si prop de la nova Lluna sobre Allò Que si prop de la plena. Això seria una conseqüència natural i necessària d'una preponderància d'un cel sense núvols sobre la plena i formes, PER TANT, part integrant de la mateixa realitat meteorològica ".

A partir de llavors Herschel creu la força wolkenzerstreuende de fins al augment de lluna plena a les mateixes condicions que per ser capaç de relacionar l'plugim en la fase de lluna plena per però s'enganya a si mateix només en el fet que prop de la lluna nova a mesura que més pluja cau prop de la lluna plena. El mateix Arago com estar convençut de la localització de gens, va concloure el contrari de les observacions. i per tant Herschel sempre d'alguna manera en la concepció de la declaració d'Arago.

Conscient de la meva pròpia insuficiència per sospesar la foscor i en el sincer desig d'obtenir alguna informació al públic sobre una font zulänglicheren, em vaig inscriure amb una sol·licitud per escrit i sol·licitar, per tant, als més famosos i més brillants meteoròlegs, tenim, articular, però pot extreure només un profund silenci d'ell, que, perquè el públic encara té alguna cosa d'ell, no et perdis de deixar de prendre la mateixa quota d'aquest mitjà.

Però el que es desprèn de tot això? Quina altra que la dels gehends i lluna continuat plenament vàlida fins i tot només té la propietat de Schleiden és més tractant de despullar-lo, que és una criatura mítica misteriosa i segueix sent que ell té poders secrets, simpatia secreta amb les coses de la terra, unitats d'arts màgiques, darrere de la qual un no ve, i t'ho neguen o ignoren, però no poden refutar.

Parlant seriosament, no hi haurà raons que la lluna té un efecte sobre el clima, però la veritat és que encara estan en la foscor, i la majoria de les investigacions a fons, que han reconegut el fet de la influència lunar, també han reconegut aquesta foscor.

Flauguergues i Eisenlohr en un dels seus tractats anteriors 61) (però no més en el seu passat a Pogg. LX.) Tot i així mantenir els efectes d'atracció de la lluna, que d'acord a l'anterior, però, no són suficients per explicar. Schübler creu que els efectes d'atracció en combinació amb una influència química de la lluna sobre l'ambient en els jocs, però no té res Probable. Els altres donen, no saps res.

Així diu Mädler 62): "Les lleis generals de la gravetat són insuficients per explicar aquests efectes, tant qualitativa com quantitativament, i tan poc ric per a nosaltres característiques teòricament conegudes de la llum de la lluna per il·lustrar aquests canvis realitzats, per tant, només sembla acceptar romandre que hi ha un terç encara desconegudes per a

nosaltres forma cossos celestes actuen uns sobre altres ".

Arago 63) diu: "Les inégalités de pressió, que els ont fait observacions reconnaître, doivent donc tenyir a quelque causa differente de l'atracció, una causa desconeguda quelque d'uneix naturalesa encore, mais certainement dépendante de la lune. "I més endavant:" Nous voilà donc uneix seconde fois ramenés, à dans les variacions barométriques reconnaître correspondantes aux Diverses fases Lunaires, els effets d'uneix causa Speciale, totalement differente de l'atracció, mais no te la nature et li mode d'acció restent, à découvrir. » Kreil 64) diu, amb motiu d'una banda, la presentació de les seves investigacions sobre la influència de la lluna de la temperatura: "Els resultats d'aquestes observacions, sembla però indicar que la lluna einwirke excel·lentment pel per que la llum del sol reflectida en la nostra temperatura per si sola, tenint en compte que. el canvi de temperatura a l'estiu va seguir un passatge que la il·luminació és molt poc similar a la que en el moment de la lluna plena durà a terme a l'estiu tant els canvis encara que només sigui en la direcció oposada, i que, finalment, la lluna nova a l'hivern, quan els pocs que reflecteix la llum arriba a un angle molt oblic a la nostra zona, però per elevar la temperatura de 0 °, 4 R. és capaç de manera que un es veu obligat a creure que fins i tot algunes circumstàncies accidentals poden estar presents que una simple explicació d'aquest fenomen en el camí estand ".

61)

Pogg. Ann. XXX. 95 99

62)

o cervesa. Mädler, la lluna. S. 168

63)

Annuaire du Bureau du longit. p. 1833

64)

Abhandl. Böhm. Gesellsch. 5. Seguiment. 2. cinta. S. 45o

Kämtz diu en el seu Meteorologia, que no s'atreveixen a triar.

I en una paraula, no es decideix encara sobre la causa de la influència de la lluna en el temps, però, és en si mateix va decidir aquesta influència.

Sense cap dubte molt es guanyaria si sabessis el que els efectes de la lluna, l'observació de la precipitació aquosa, direcció del vent, el baròmetre, la calor, com el primari, que fan que l'altre dependent. Ara els efectes de l'escalfament en si sembla ser el més adequat per establir una funció comuna de les altres condicions climàtiques, ja que això també és aplicable a la intempèrie del sol. Només determinats i va deixar clar és que encara no hi ha res en aquest sentit pels efectes lunars, i enigmàtic, que vol que, a més dels punts Kreil ressaltats, però sembla que el màxim i mínim de la majoria dels efectes es produeixen poc abans de la lluna plena i lluna nova. Després d'un apareixeria menys visible.

Amb tot l'anterior, no es discuteix que la influència de la lluna ha estat àmpliament publicat en el clima massa alt, que les observacions inexactes i els càlculs s'han fet del mateix favor que influeix en ell s'han atribuït, que ell no té. La seva influència en el clima seguirà sent sempre un nen, i per aquesta raó no es pot identificar amb certesa a partir d'observacions breus. Ell ha per tals tot sense mirar, però també vés amb compte si no el trobo per aquells a mantenir-lo per res.

Des de les edats, hi ha hagut un munt de regles de temps en relació a la lluna, que alguns, segons la qual un ha de consistir en certs aspectes de la lluna sobre el clima

futur pot concloure fins ara tenen alguna raó, ja que donen almenys una pista sobre l'estat actual de l'atmosfera, relacionada amb el curs del futur d'una manera determinada, només que un fet pot raona cap conclusió segura d'això. S'encén dir, a partir de consideracions generals que, ja que hem de veure la lluna a través de la nostra atmosfera en tot, també en funció de la seva omplert amb vapors de boira o la seva alegria a la llum de la lluna, la nitidesa del seu Konture, la forma en què projecta ombres , poden patir variacions que suggereixen aquest estat de l'atmosfera cap enrere. Arago en el seu tractat sobre tocar la influència de la lluna 65) una sèrie de tals regles passar, que jo el seguiré aquí.

65)

Annuaire du Bureau de longit. p. 1833. p. 207

Després d'Arato, quan el tercer dia del lunar executar les banyes de la lluna apareix molt prima (de lluna nova), el cel durant el mes, que està al a partir d'ara, serà alegre. De fet, potser de moment, però és clar no per al futur serenitat de l'atmosfera resultar quan les banyes de la lluna són nítides i ben esmolat, ja que cadascuna boira boirosa de l'atmosfera, el mateix pot aparèixer més sord, difús i d'aquesta manera estès.

Bàsicament, per tant, l'Estat d'Arat torna al següent: "Si l'atmosfera després de la posta del sol cap a l'oest en el tercer dia de la calor lunar ha de ser molt clar, pel que seguirà sent brillant per a un mes."

Així presa, qualsevol concedeixen fàcilment la regla d'inadmissibilitat.

Després de Fang, si la banya superior de la lluna creixent en la nit sembla negrosa la caiguda d'aquest cos celeste, tindrà pluja durant la lluna minvant, mentre que si és la banya inferior, es produirà abans de la pluja de lluna plena, i quan el centre és temps la lluna plena en si.

Ara, el fet que la lluna apareix relativament oculta en un moment donat, depèn només d'aquest lloc després d'aquest punt per a ser parts més opacs a l'atmosfera per Alsin la direcció de les altres parts; i ja que això depèn de fàcil canvi de contingències en l'atmosfera, aquesta regla serà tancat amb cap significat en absolut.

Després de Theon es pot seguir comptant amb dolenta quan la lluna no projecta ombra a l'edat de 4 dies.

També que la lluna no projecta ombra quatre dies després de la lluna nova, es pot dependre només d'una opacitat de l'atmosfera. Això Theon simplement selecciona el quart dia, probablement en la seva raó de que a principis de l'encara petita i gairebé sempre banyat per la tènue llum del cel de mitja lluna no tira fàcilment una ombra visible, però més tard el més fort es converteixi en la llum de la lluna creixent, i fins i tot pels més forts terbolesa de l'atmosfera, però prou actua per donar ombra.

Arago va un pas més enllà en la refutació experimental que després de cada 19 o 9 anys, de nou tornar en compte la durada de certs períodes lunars, al mateix temps. El mateix fa Brandes en les seves contribucions. Usant m referenciat meva font més gran.

Molt especial influència té la lluna es va instal·lar en vaga els canvis en el clima,

pels canvis de la lluna en tots els canvis de clima favorables, i ha de disposar en particular certes fases de la lluna enfront dels altres per fer-ho; tot i que s'ha mantingut força incerta sobre els detalls de les normes pertinents sobre 66). Alguns volien el canvi en el clima ha de passar immediatament després dels canvis de la lluna, altres que només entren en el quart i cinquè dia després; Per tant, el vell vers: Prima Secundària nihil.

Tertia aliquid Quarta Cinquena Qualis, Tota Lluna Talis.

A l'estiu, el canvi en el clima ha de ser ajustada d'acord amb els canvis de la lluna, a l'hivern al davant d'ella i així successivament amb la finalitat d'obtenir exclusions definitives sobre aquest tema, Toaldo, Pilgram, Hoosley i Gronau s'han dut a terme estudis; Però totes aquestes investigacions bemerktermaßen molt a desitjar, i sobretot la forma en Toaldo ha pres l'objecte a l'ull, des de diversos punts de vista bastant inadmissibles, com es mostra per Arago en l'assaig citat en diverses ocasions. Sí, Toaldo preguntar pel seu camí untriftige per manejar el tema, va contribuir significativament perquè la influència de la lluna en el descrèdit. Una altra sobre la meva correspondència futura.

66)

Comp. Mag. De Gesellsch. el naturalista. Amics a Berlín. 1808. S. 103

En resum, no hi ha falta d'informació sobre la influència de la lluna sobre el clima, que pot ser refutada i desmentida; No obstant això, la influència de la lluna és irrefutable.

VII. Més en general i més especial sobre la influència de meteorització de la lluna.

Aquest capítol s'ha de considerar com una intervenció de més científic que l'interès general i es pot saltar pels que satisfà el fet general de la influència lunar. Part es pretén donar un exemple de la modalitat de tractament, que tingui experiència en el tema de la meva lletra més gran, només que m'agrada molt merament al·lusiva aquí o mostrar el que corro allà; en part algunes recopilacions de dades especials i realitzar, fins i tot a altres reflectides a aquesta posteriors investigacions dels beneficis d'acord a les circumstàncies; Com vaig al capítol 10, en examinar la qüestió de la influència de la lluna en la vida orgànica té raó per a mi rückzubeziehen aquí.

Incloc a continuació no tota la literatura d'estudis sobre, perquè vostè pot fàcilment tals supplieren de les cotitzacions del capítol anterior, també en gran part de les Notes a les Taules VI, VII i. X al final d'aquest capítol. On trobar investigacions tan esmentada de Kreil, S. 184 es mostra en el comentari.

Si ja és evident la influència de la lluna en el temps d'acord a les discussions del capítol anterior com un fet, però, tota la tasca es realitza amb el mateix troballa només el començament. En l'actualitat se segueix preguntant fins a quin punt la

influència de la lluna segons els llocs i d'acord amb el canvi d'estacions, que d'acord al que existeix fins al moment (pel que fa a les estacions i, en particular, de les observacions de Schübler, Eisenlohr i Kreil) Encara que moltes coses, però res decisiu, pot dir, que porta a terme el tipus de lletra futur; serà encara més la determinació més precisa de part del Ganges, alguns de la mida de l'impacte, incloent el temps i la diferència entre el màxim i mínim per a les diverses condicions meteorològiques.

Ho sentim, no tenim fins ara ni tan sols per un sol lloc, una sèrie d'observacions, que es va continuar el temps suficient per trobar la mesura compensat en les mitjanes de la influència de les contingències que l'equip i les principals condicions de la influència lunar directament purament van resultar d'aquesta manera. Què tan greu és, sinó de combinar les observacions de diversos llocs per tal d'obtenir una major quantitat de temps de les observacions, que anteriorment s'ha assenyalat; També és el resultat del que l'intent de tal combinació ha subministrat, han estat una gratificant. Si bé això no ha impedit que reconèixer el fet de la influència lunar també per les observacions segueixen adherides contingències a través, en general, com es va veure en el capítol anterior; però redueix el resultat en la seva major part a aquest coneixement en general, i tant la neteja dels resultats com una oportunitat per atreure més específics i conclusions detallades es van associar significativament amb la propietat de les observacions, que revelen la influència de la lluna directament més pur que en la recent encara el cas. És molt desitjable que els futurs estudis sobre aquest tema tant com sigui possible per a tots els principals moments de temps, incloent la pressió, la calor, el vent i les condicions de pluja i per a totes les principals condicions de la revolució lunar, fases, absis, declinació, hores lunars, en relació es va dur a terme a causa de que només la inspecció de tot el context de les relacions d'efecte promet obrir una visió de la mateixa. La satisfacció de tal desig, però, va haver d'esperar molt a arribar. Mentre Eisenlohr de Karlsruhe, E. Bouvard per a París, Kreil de Praga, Schübler ha de ser considerat en la seva sèrie de 28 anys de diferents llocs, la tasca dels diferents moments de temps i diferents proporcions de la cursa de la lluna al mateix temps, complir amb certs límits, però en part no tan completament, de vegades no tan durant molt de temps, com seria desitjable.

Si el que prèviament presents observacions, preveu, com un obté fàcilment la creença que fins i tot un seguit d'observacions de 100 anys encara no seria suficient, amb molt, la influència dels accidents, a les influències lunars relativament eficaços d'un període mensual, fins al punt d'eliminar en els valors mitjans de la mateixa per obtenir un curs molt regular per a tots els dies del mes. La sèrie més llarga d'observacions per a un i al mateix lloc, que existeix fins al moment (de Eisenlohr de Karlsruhe, en relació amb la influència de la revolució sinodal de precipitació aquosa, tempestes, dia tranquil i assolellat), però comprèn només 80 anys. La longitud del temps d'observació requerit ara (en termes de dies i anys) pot ser molt reduït per la correcció adequada dels valors observats de la influència solar, ja que aquesta influència és principalment sota l'ocultació de la influència de la lluna, i és el bé en alguns Estudis previs, especialment mitjançant la Kreil de la influència de les hores de la lluna en diferents condicions climàtiques a Praga, des Mädler de la influència de

la sinodal i el respecte a la circulació equatorial en el baròmetre a Christiansburg (Guinea), a partir de Eisenlohr (Poggend. Ann. LX.) per la influència de la revolució sinodal i les hores de la lluna sobre el baròmetre a París, així com dels observadors anglesos de la influència de les hores de la lluna sobre el baròmetre sota els tròpics, ja que es caracteritza important, encara que (a excepció de l'última observació) a causa del molt curt període d'observació ha fet per no tenir fi avaria. És important dur a terme la correcció de la forma més avantatjosa i la més aguda.

Kreil i efecte de l'observador parcial-Anglès la correcció per ser de cada individu, observat a una hora determinada del dia, els valors de deduir el valor que pertany al mig de tot el mes d'aquesta hora; per aquest valor representa el dependent de la influència del sol durant el dia d'aquest mes. Per la correcció dels valors observats de cada mes es porta a terme sobretot també s'inclou en la correcció causa de l'hora del dia a la vegada, a causa de la temporada amb suficient aproximació. Encara més (és a dir, no només al mes, però també dies), però està especialitzat en la correcció causa de la temporada pel mètode de Mädler. Això porta els valors totals de la sèrie d'observacions pel mètode de mínims quadrats per a una funció periòdica de l'època de l'any (tant hora observació diària, tant funcions) i determina de la mateixa per a cada dia particularment el valor que pertany a l'hora d'observació, com en grandària deductable , No obstant això Mädler no ha calculat per a cada any d'observació, en particular, però només per als mitjans de tots els anys d'observació la funció de correcció;i en aquest sentit és la correcció de Kreil, que s'especialitza no només per mesos sinó també anys d'observació, especial. - Eisenlohr finalment porta uns dels valors observats només els agents generals, que les hores d'observació pertinents després de la totalitat de les observacions pertany, deduïts; de manera que, per tant, està especialitzada la correcció ni els diferents anys, no mesos, fins i tot dies. L'observador britànic, als mers 13monatlichen observacions de la Primera Praga, com els també relativament curtes observacions d'aquest últim Korrektionsweise de Kreil i, com és el Korrektionsweise Mädler d'entre tan sols 4 anys d'edat per Christiansburg, va demostrar ser molt eficaç, mentre que la Korrektionsweise Eisenlohr de a la seva manera, una investigació molt meritòria ni deu, en principi, sembla suficient, però, trobar un suport en els resultats negatius i dubtosos en tota la investigació, que per descomptat també depenen en gran mesura de la naturalesa de l'objecte.

No obstant això, des de l'altre costat pot ser la igualtat de contingències amb això ve al rescat, que en lloc del valor de cada dia d'observació o (en l'estudi de la influència de les hores de la lluna) per prendre hores d'observació en compte, més els va unir per resumir o valors mitjans, i això compara amb l'actualitat. No poques vegades condueix a la suma o mitjans de contracció a través de tota la sèrie d'observacions, per tal d'obtenir la major suma o valors mitjans com a valors individuals, fent per als primers i últims valors, la sèrie corredor de pensar en si mateix, per a això les següents Taules I i II amb els seus totals de 3 dies i 7 dies donen exemples il·lustratius. Un podria ara estar equivocat, (centre es destaquen en els quadres que) representa el dret a celebrar al passadís i les relacions d'aquests valors o la suma d'ells una mitjana bastant equivalents i les raons últimes dels valors dels dies o hores individuals; Més aviat, la desviació de la representació adequada referent a això serà més gran, més dies o hores es combina a la suma oa la meitat. Però en part, l'equalització dependent d'accidents augment de regularitat en el progrés de la suma o valors mitjans en comparació amb els valors individuals, si escau, una transició legal que amaga sota contingències, com una victòria per a la realització de tals es donen, de vegades les relacions de diversos dies o més hores de música si no fan el mateix per a representar amb precisió els dies i les hores

individuals, però no menys que aquests proporcionen una indicació a conclusions notables. En general, s'allotja en 3 a 4 dies o hores són valors de suma o mitjana; per la consideració cas manté d'aquesta manera mantenir un ull en almenys una representació aproximada dels valors individuals. On sinó renunciant simplement l'objecte, en aquest sentit a l'existència d'una influència legal Lluna a través del curs regular dels valors dependents es pot veure en absolut, vostè guanya, com jo una investigació més detallada ha mostrat, en presència únicament d'un màxim legal i un mínim en La majoria, si gairebé els valors de mig període sumen i això porta a través de tota la sèrie, considerant el mateix en tu mateix corredor, per la qual cosa en la circulació anomalístico o sinòdic suma els valors de cada un dels 14 o 15 dies consecutius. Exemples d'aquest lliuraran algunes taules al capítol 10, on em vaig ajuntar resultats de Schweig sobre la influència de la lluna sobre el metabolisme en aquesta espècie. A les taules I i II d'aquest capítol és simplement anat als totals de 7 dies; i per la present aconseguit una gran victòria de regularitat en el progrés dels valors. Quan, com en el present la influència de la lluna sobre les marees hores l'atmosfera, i així successivament variació magnètica, dos màxims i mínims diaris, són els totals de sis hores o significa la més avantatjosa. Aquest mètode té una mena de poder màgic per destacar petites influències periòdiques del seu amagatall per contingències, i sovint porta sèries els valors individuals directament o mostrar una transició molt irregular, en un curs molt regular (pel que z. Sèrie B. Schübler de 28 anys sobre l'impacte de revolució sinòdic del nombre de dies de pluja, la sèrie de Eisenlohr de 10 anys sobre la influència d'aquesta carrera en el baròmetre, etc.), en tot cas, només hi ha una influència regular.

Malgrat els resultats sorprenents, que proporciona aquest mètode de la suma dels valors de la mitjana o un quart període en relació amb la implementació d'una sèrie periòdica d'observacions, he de en aquest document, amb l'excepció de les observacions Schweig'schen en el capítol 10, vaig abstenir de mi el mateix suport, així com deixar fer sense ell i. sense justificació i explicació més detallada del mètode, que està més enllà dels límits d'aquesta especificació, una aplicació es va publicar el mateix inadmissible Aquests són només un indici d'unes poques paraules al respecte: Si un seguit de valors observats a, b, c, d .... suczessive durant hores o dies abans, pel que pot el creixement d'un rang de valors per a cada un seguint amb +, la disminució amb - designen (exemples, la Taula I. u. II d'aquest capítol). i la transició de la sèrie A continuació, es determina generalment per la forma en què canvia el caràcter o seguir.

Si es combina ara els valors individuals de sumes z. B. trivalent (a + b + c), (b + c + d), etc., o mitjans equivalents, i això condueix a través de tota la sèrie, cal assenyalar en primer lloc que la diferències entre sumes consecutives no amb les diferències entre les lletres centrals b, c, però l'exprés A, D Partit que tot i així el pas de sumes successives o els seus fons equivalents pel que fa a la disminució i augment en el curs dels valors individuals consecutius per disminució i no incrementar corresponen i no pot ser substituït per això.

Des de l'altre costat, però és de notar que la diferència en distants uns d'altres valors individuals A, D, mitjançant el qual varien les sumes successives, en general, en un interval d'observació, que és una influència periòdica més gran que la immediatament successiva b, c és , Això té com a resultat que la influència de les diferències a l'atzar, si tal ser complicat amb el termini legal, ser fàcilment superat per i mitjançant la realització de la suma d'una transició regular pot resultar més fàcilment a través de tota la sèrie, si s'escau, la periodicitat legal de sèrie tema, com si un s'atura en els valors individuals. El més barat en aquest sentit serà quan vostè porta una

diferència màxima entre les sumes successives la diferència total entre el màxim i mínim d'un mateix en joc. Aquest un breu indici de la raó per la regla anterior.

No s'ha de tenir en compte que una part dels guanys de la regularitat, que s'obté a partir del nombre de valors únics en la sèrie dels totals o mitjanes, un èxit del mètode de per si i només en aparença, perquè fins i tot quan molt per valors ragtag atzar visible és. Designar saber, de la manera indicada, l'augment d'un valor per a la propera xarxa periòdica per +, la disminució per - pel que el Behaftetsein la sèrie, amb moltes contingències és traït pel canvi freqüent de senyal; mentre que un d'ells sèrie periòdica gratuïta amb només un màxim i mínim (la sèrie significava córrer de nou en si mateix) més que dos personatges intercanvien regals. Ara s'ha descobert que en un nombre per accident valors ragtag mitjana del nombre de canvis de signe entre valors successius és dues vegades més gran que la de les cadenes en el nombre de valors totals formats de la mateixa, però (no importa quants dies o hores per un pren) mitjana tan gran com m'he convençut per una investigació més detallada en part empírica, en part per referència a la teoria de les combinacions, de manera que pel mètode sumatori d'una disminució relativa en el nombre de canvis de signe i adjunta un aparent augment de regularitat en el curs de els valors s'aconsegueix, que no ha de ser considerat com destacar una legalitat oculta de la sèrie; perquè ell només mostra fins i tot a valors molt aleatoris. Però passant el poder del mètode sumatori dels valors purament aleatòries no, com per reduir el nombre de canvis de signe de mitjana de dues vegades a l'una amb el nombre de cadenes; i pel que si els canvis de signe de la sèrie total o gairebé totalment als que crida a l'existència de màxims legals i mínims, desapareixerà pel mètode sumatori, això ha però ser considerats com destaca un legalisme ocult a través d'ells després que el principi s'ha indicat anteriorment.

Aquestes proporcions són discutits anteriorment no és suficient, de manera que, segons sembla, ni tan sols s'ha adonat que tot i la sèrie de tractament d'observacions, en el qual les influències legals amaguen sota endarreriments encara considerables contingències, són de gran importància. He, però, estar satisfet aquí amb aquest breu, no és suficient, però, com espero, per a aquells que amb algunes reflexions elaborar i comprovi la cosa en si vol, però consells comprensibles. Una altra sobre la meva correspondència en el futur, on es troben les declaracions, documents i exemples.

Ara a aquesta discussió general afegeixo algunes compilacions i explicacions més específiques sobre la influència de la lluna en la precipitació aquosa i el baròmetre. a) influència en la precipitació.

En primer lloc, aquí hi ha una taula en la qual jo (com sempre vaig explicar com una lluna nova l) donen sumen la quantitat de precipitacions de Karlsruhe, Estrasburg i París, segons Eisenlohr i E. Bouvard, per a cada dia del mes sinòdic. M'encantaria igualar els números de 28 anys de la sèrie Schübler'schen han combinat amb ell, però els mitjans particulars de la seva taula d'observació, que no permet.

Per comprendre la taula les observacions següents: El nombre de columna de dies humits inclou les xifres obtingudes directament per l'addició de les tres files d'aquests tres llocs. En els tres dies puja a llacunes pel que fa a les observacions formulades anteriorment, per a un millor ajust de les contingències, unit tres consecutius aquestes xifres amb la suma; beistehende del dia és la mitjana. Per tant, el total de tres dies a 1270, que destaca per el l. Dia, la suma de les 3 xifres 417, 418, 435, que pertanyen al 30, el l. I segon. Vostè ha de saber, la lluna Córrer Tornant pensar en si mateix, per la qual cosa es considera l'últim dia que el dia anterior l .. En els totals de 7 dies els valors de columna de cada 7 dies

s'uneixen a la suma a ser encara millor ajust per igual; i dia beistehende és de nou el medi. Es concedeix al mateix temps l'interès que pot ser vist des de la setmana de la major efecte, més petita i mitjana. A més, els caràcters es + i - muntat entre dos valors per tal després del pas de l'augment (+) o reduir (-) d'un rang de valors en l'altra mà per ser passat per alt tan fàcilment. La major o menor nombre de canvis de signe es bemerktermaßen un toc de més o menys irregularitat en el progrés dels valors (s.

Taula I).

El dia 29 i 30 es presenta a les observacions Estrasburg dibuixats junts només per una mitjana 117, i aquesta mitjana és aquí per al dia 29 es pren com a valor d'Estrasburg en compte, per al dia 30, però 122 com a mitjana 117-126 menys que 126 el valor d'Estrasburg per al dia l. Per aquesta interpolació, el total és lleugerament més alt en contra de la realitat observada. l. taula Total sobre la quantitat de precipitació aquosa, que en 86 anys d'observació 1) amb precipitacions 12558 aquosa (dies de pluja) a Karlsruhe (30 J. v. 1801-1830), Estrasburg (27 J. v. des 1806-1832) i París ( 29 J. o com 1807-1832) per D. Eisenlohr i E. Bouvard s'obté mitjançant la suma dels caiguts en els llocs d'aquest dia mes precipitacions.

Mes Dia Nombre de Totals 3 dies de dies pluja l

418

1270 +

2

435

1273

420

4

434

6

407

1249 +

7

408

8

1238

423

1266

435

1360

458 460

3141

1385

3174

26

3166

403

2769

+ 1207

+ 27

2802

1197

399

-

-

-

-

2834

1210

405

-

+

+ 25

2836

1188

393

+

+ 1408

24

-

-

-

+

+

+ 12

3058

2858

1202

412

-

-

+ 23

2872

1225

383

+

+

11

3032

1325

467

22

+

-

-

+

+

+ 10

2971

2848

1243

407

-

-

21

2880

1263

435

+

+

+ 9

2924 -

+

20

-

+

+

0

2914

1235

401

-

+

19

2924 +

1222

427

+

2969 +

+ 18

2919

1238 -

407

-

-

1210 +

17

2928

1251

388

+

-

+ 5

2920

1,252

397

16 +

-

-

Mensual Nombre de Totals 3 7 totals dies de dies dia pluja diari

2860 +

3

7 totals dia

+ 2785

1176

+ 2790

+ 13

490

1.391

14

441

3119 -

1346 -

15

415

28

3059

0 1176

+ 29

399

30 -

2815

1190

417

+

+

+

+ 2845

+ 1234

+ Sum

1)

374

3028

-

-

-

1244

-

-

+ 2866

+

-

12558

37.674

87.906

Recursos 418.6

1255.8

2910.2

No hem de passar per alt el fet que coincideixen parcialment.

A través d'aquesta combinació, ara sorgeix el resultat global de les tres sèries d'observacions que es tracti a la vegada fora; i prenem nota del següent: La caiguda màxima i mínima, després de la columna per als dies individuals a 1/2 mesos a part la mentida, en la 13a i 28a, dia dil després de la 2a octants i l dia després de 4 octants amb els números 490 i 374, Què passa amb la relació de 4: 3 correspon. Els totals de tres dies permeten el màxim i el mínim de caiguda en el mateix dia; mentre que els totals de 7 dies van caure com un dia vol dir que el màxim i el mínim, el 11 i 25, el que un pot veure que no hi ha escassetat de la conformitat; des bemerktermaßen per dia ho resumeix les proporcions de mitjans dies ja no es mostren correctament. No obstant això, els totals de 7 dies ens diuen que entre tots els departaments de la setmana, que poden formar a partir del mes sinòdic, una setmana, que té 11 dies al centre, és a dir, del 8 al 14 (aproximadament des l. Per trimestre contra la lluna plena ), la majoria de les precipitacions, la setmana que el 25 té en el medi, és a dir, a 28 (que és a mig camí entre la lluna plena i lluna nova presa de 22) que són menys; i en la proporció de 3,174: 2,769 (= 114,6: 100,0). Les mitjanes 2910.2, que es troba al final de la columna, que correspon a la major quantitat de setmanes que tenen el segon i quart, i el que el 17 al centre. Així també els mitjans de màxima diària i setmana com a mínim, ja que les setmanes centrals de diferència per mitjà del mes. Per cert, vostè no veurà sense interessos com a progrés regular dels valors de la columna totals del 7-dia. A part d'una petita fluctuació irregular a principis del mes i el nombre 2848 en el 19, hi ha un creixement continu actualitzat periòdicament i tornar a remoure les xifres durant el mes en lloc.

Després del que és ara habitual per representar els valors d'una sèrie periòdica d'observacions com una funció del temps, la constants es calculen pel mètode de mínims quadrats, aquesta és també de mi, amb els valors de cadascuna de les tres sèries d'observacions, que es resumeixen en la taula anterior, especialment va passar, i jo vaig ser fins a quatre termes periòdiques. Les constants mostren en part un acord molt notable entre les tres files, de vegades desviació significativa. Aquí, però, en més detall en la meva font més gran.

A la taula de la combinació anterior en el nombre de dies de pluja, ara volem afegir també com en la quantitat d'aigua caiguda d'Estrasburg i París. Per Karlsruhe no tenen (s. Taula II).

Per al dia 30 a Estrasburg una observació adequada com a la taula anterior s'aplica. El dia 30 d'interpolació és la quantitat total d'aigua caiguda, que és per Estrasburg realitat 18.220,10 Mill.

Després de la taula original durant 29 dies, aquí a 18.757,38 Mill. S'han incrementat. Les xifres de les observacions de París s'obtenen de la taula original, on l'especificació es considera la mitjana d'un mes, multiplicat per 359 que el nombre (de mesos d'observació sinodals, perquè sigui combinar-se amb els números d'Estrasburg. A causa de l'omissió de l'últim decimal en el observacions Estrasburg, que van tenir lloc a la nostra taula, determina la suma dels dos nombres 18757.38 i 14776.50 = 33533.88, on aquesta omissió no va tenir lloc, en els decimals no exactament amb la suma final 33533.7, com en hauria de ser el cas. Però la diferència és, per descomptat, completament irrellevant.

II. Taula general de la quantitat d'aigua (en mil·límetres), que en els següents dies del mes en 55 anys d'observació 2), ha caigut a Estrasburg (27 J. de 1806-1832) i París (29 J. de 1804-1832) per Eisenlohr i Bouvard obtingut mitjançant la suma dels caiguts en els llocs d'aquesta quantitat dia mes (quantitat total a Estrasburg 18.757,38 mil·límetre. a 333 sínode. dl, a París 14.776,50 mil·límetre. a 359 sínode. dl).

Mensual diari

Quantitat d'aigua caiguda

l

1080.7

Totals 3 dies

3381.1 +

2

1246.1

3442.3

1115.5

4

1217.7 1226.3

3437.9

6

993.9 -

7

971.7

3123.7

+ 8

1158.1

3406.8 +

9

1277.0

3780.4

1277.4

1195.4

8745.2

3755.8

8558.6 +

3806.7

26

8404.2

817.2

+ 7208.9

2955.7

28

7191.2

3126.6

1034.7

-

+

+ 27

7567.7

3103.9

1103.8

-

-

+

-

7647.2

3150.1

988.1

+

-

25

7459.7

3247.4

1012.0

+

-

+ 13

8388.6

3786.4

1283.0

24

-

-

-

+

+

+ 12

8187.1

7684.0

3429.1

1150.0

-

+

23

+ 7729.3

3393.3

1085.4

+

+

+ 11

8130.4

3661.1

1226.0

22

7701.9

+

-

+

+

10

8070.7 +

+

3224.2

1193.7

+

7588.0

3342.9

1114.2

-

+

+ 21

7722.6

3186.0

916.3

-

-

+ 20

7960.2

3392.3

1212.4

+

7803.8 +

19

7929.3 -

3191.9

1057.3

+

7 totals dia

3151.4

+ 18

7851.9

Totals 3 dies

-

-

-

-

1123.6

17

7934.5

3559.5

16

-

-

+ 5

8043.7

3579.3

diari

Quantitat d'aigua caiguda

+

+

+

Mensual

7634.6 +

3

7 totals dia

7113.2

2955.0

+ 7181.9

+ 14

1328.3

3495.2

15

971.5

8235.5 -

3422.4 +

-

+ 29

1103.1

8170.5

+

2974.6 +

30

1054.3

33533.7

Recursos 1117.79

+ 7439.9

+ 3238.1

+ Sum

2)

+

+ 7451.6

+

-

100.599,1 234.735,9 33.533,03 7824.53

A la primera part, que cobreix a si mateix.

Aquesta taula dóna lloc a observacions anàlogues que l'anterior, que no vaig a entrar en més aquí, ja que cada un fàcilment pot fer vostè mateix.

Tot i que el màxim i el mínim no coincideixen exactament amb els octants 2a i 4a, pel que volem, ja que només es diferencien en prop de l dia de la mateixa, apliqui una petita compilació d'això, la fases mínims propers màxim i d'acord a les diferents sèries d'observacions, alguns comentaris addicionals per fer-hi. Per a una millor eliminació de contingències, però han de prendre els valors per als dies individuals de 3 a mitjanes de 4 dies (amb la consideració per permetre la fase caure el més a prop possible del centre) que serveix amb la 2a i 4a octants com un dia significa. D'acord amb els resultats Datis taules originals de tal manera següent compilació: III. Taula sobre la relació entre el nombre de dies humits en 2 octants el nombre d'ells en 3 a 4 dies en 4-agents octants després de

2. octubre 4 d'octubre 29 anual. Obs. . V Bouvard a París 125.26: 100.00 27 anual. Obs. v Eisenlohr a Estrasburg 120.65:. 100.00 28 anual. Obs. v Schübler en AM Sant 115.14:. 100.00 30 anual. Obs. v Eisenlohr a Karlsruhe 113,79 100,00:.

Les observacions Bouvardschen que no continguin disposicions directa per a les fases són pel que fa a deixar que els M fases possible caiguda en el mig dels dies centrals associats, connectat a la meitat de la 11. 12. 13., 4. Als octants de 25. 26. 27.

28. Data de la taula original. El nombre Schübler'schen estan sota disposicions directes per a les fases;S'apliquen al final de la fase com un mig dia fons 4 dies. Els agents Eisenlohr'schen de 3 a 4 dies es determinen pel mètode directe per si mateix. (Pogg .. XXX 87. XXXV. 319.) Si fóssim a ells d'una manera apropiada, com en aquest cas, la Bouvard'schen, determina indirectament a partir de la taula original per als dies individuals del mes, així que una mica de valors diferents es traduiria com l'anterior, és a dir, Karlsruhe 111 , 41: 100.00, 120.21 per Estrasburg: 100.00. Però els valors anteriors són preferibles com certa directament.

Prenent de les xifres anteriors, el mitjà en el qual un es concedeix les observacions

de diversos anys d'observació de pes proporcional, i finalment troba un resultat total de 114 anys d'observació de 3 a fons de 4 dies segons Bouvard, Eisenlohr, Schübler, París, Estrasburg, Augsburg (etc), Karlsruhe, que el nombre de dies humits en 2 octants amb número en 4 octants com 118.66: 100.00 comporta, segons la qual el nombre de dies humits per la influència de la lluna en el moment de 2 octants més de 1/6 s'aixecaven de l'època dels 4tos octants.

Si els estudis individuals de la qual aquest agent es dibuixa partit només en la direcció, no en grandària pel que fa a aquesta relació, per la qual cosa cal tenir en compte, d'una banda, que la influència de les contingències en les disposicions individuals subjacents, encara que per mitjà del drenatge de diversos dies van disminuir, però encara no és compensat; per contra, el que es pressuposa cap coincidència exacta per llocs de posició desviar-se. Però sobretot es tindrà el següent aspecte en compte, que és convenient, fins i tot sense tenir en compte altres motius d'explicació, la manera en què els resultats individuals difereixen entre si, d'explicar, de fer si preveure fins a certs límits.

En resum: En llocs amb diferent nombre absolut de precipitació anual de la naturalesa del cas, la relació anterior ha de ser diferent, menys als que tenen més gran, més alta que aquells amb menor nombre3). Això és evident en la següent visió simple i fàcil.

3)

Llevat que sempre processar els diferents observadors en diferents llocs bastant equiparables als seus

registres, es tracta aquí més aviat en la va gravar quan el nombre real de les precipitacions en.

En un lloc plou influències locals virtut més freqüència que altres. Si ara fins i tot exagerant, aquestes influències locals semblava tan fort que estava plovent tot el dia en un sol lloc, de manera que la influència de les fases donades de la lluna li agradaria ser gran per augmentar la quantitat de pluja, de manera que ho faria, però això després que les diferències en el nombre de les pluges en fases fins i tot no es poden detectar, perquè plou de manera que cada dia, encara que la quantitat d'aigua caigut en diferents llocs podria ser diferent. Així deu, a part de totes les contingències, la diferència entre el màxim i el mínim, o s'hagi donat entre les fases valors observats es troben menys en llocs amb més de menor nombre de dies de pluja per la primera, però una aproximació als extrems cas es porta a terme.

De fet, vist confirmat de manera notable en les observacions esmentades, com una mirada a la següent taula petita ensenya on la relació es troba per sobre d'aquestes ciutats entre el nombre de dies de pluja en els octants 2n i 4t amb el nombre absolut de anualment allà (a la mateixa sèrie d'observacions) presentat dies humits perfecte és compilat. Com més baix sigui el nombre de dies de pluja anuals, més gran és aquesta relació.

IV. Taula.

Nombre Relació entre el anual absolut nombre de dies humits de dies de en 2 octants per als

pluja.

números en 4 octants, aquest últim = 100,00 reemplaçat.

París (29 anuals).

125.0

125.26

Estrasburg (27 anuals).

139.3

120,65

Augsb.M.St. (28 anuals).

158.5

115.14

Karlsruhe (30 anuals).

167.3

113.79

A partir d'això, sembla, al mateix temps que els llocs amb menor nombre de dies humits que han de ser geeignetern per revelar la influència de la lluna en aquest nombre. Anem a créixer les xifres anteriors prevalen (que pot, per descomptat, només pot ser provisional), de manera que es troba en un lloc com París, on el nombre de dies de pluja és una mitjana anual de 125 a la 2.Octanten quart caure més aigua que en l'actualitat de 4 octants. En un lloc a l'altra banda, on, com a Karlsruhe, el nombre de dies humits és 167 per any, només al voltant d'un setè més. Així que ja veus l'essencial que és per tenir en compte aquesta diferència.

Imagineu ara els resultats pel que fa a la quantitat d'aigua caiguda en la 2ª i 4ª octants juntament amb claredat, que, però, ja Schübler no ha especificat pel 4 octants, en comptes substituïm la seva declaració per a l'últim trimestre; en els altres observadors sinó que s'aplica el 4. Octant.

V. Taula de la relació entre l'aigua caigut quantitat en el moment de la 2a octants a l'hora de 4. octants (respecte. El trimestre passat) després 2.Oct. 4.Oct. (OLB)

16jähr. Obs. de Schübler 136.46: 100.00 27 "" "Eisenlohr 135.70: 100.00 9" "" Quetelet 135.24: 100.00 29 "" "Bouvard 119.53: 100.00 Quan Schübler'schen especificant la relació dels valors simples de les dates que la 2a octants i últim trimestre es deriva a causa dels dies que envolten no tenen la informació; per l'altra informació, la relació d'àcid 3- mitjans 4-dia es deriva, que es prenen en els detalls Bouvard'schen com a la Taula VI. Quan Quetelet'schen especificant el valor de la segona Octant acord amb la taula com un mitjà per al 11, 12, 13, per al quart després de la 26a, 27a, dia 28 del mes sinòdic es determina.

Així que cauria cap al centre de 81jährigen (però, que cobreix parcial) observacions en el moment de la 2a octants gairebé un terç més aigua que en el moment de 4 octants o últim trimestre. És notable com de estretament coincideix amb la relació en Schübler, Eisenlohr i Quetelet; i de fet és l'aigua caigut quantitat no és la mateixa raó que en el nombre de dies de pluja abans que el canvi de la relació de la quantitat absoluta de pluja el lloc. No obstant això, en aquest curt partit probablement alguna cosa a l'atzar, perquè els accidents encara no equilibrades de sèrie d'observacions podria portar a una desviació significativament major i explicar; no insignificant de també weichtin fet indicació Bouvard'sche de mida; i Schübler'sche és perquè es relaciona amb l'últim

trimestre i un simple no mitjanes, no del tot comparables amb l'altra. Per tant, hem de col·locar ni al partit ni tan sols prop de la considerable desviació dels números en l'ordre d'un i altre costat d'un gran pes, però només amb l'acord que tots menys una preponderància molt substancial de la segona a través de la quarta a octants entrar en tema de la quantitat d'aigua caiguda. Prenent la mitjana dels quocients de la taula pel que fa al nombre d'anys d'observació, trobem 130,01: 100,00.

Ara anem a intentar una determinació més precisa dels màxims i mínims a temps i grandària, pel que ens agrada recordar en relació amb el moment en què i en la Taula I, el resum de les observacions Karlsruhe, Estrasburg i París sobre el nombre de dies de pluja després de Eisenlohr Bouvard conté, el moment de la màxima el dia 13 del mes sinòdic, di l dies després de la 2a octants, el mínim de 28 anys, vaig l dia després de 4 octants caigudes, que són considerats com el resultat global resultant d'aquestes 3 sèries d'observacions pot. Tot en el mateix dia, però també pot Schübler'sche rang d'edat 28 anys, el màxim i el mínim de caiguda, perquè així cada 4 files en absolut una indicació per donar aquesta disposició 4), s'uneixen en aquest resultat. Això ja no és una consideració de la suma o valors mitjana de tres o més dies, però els dies individuals, fins i tot sota. PER TANT probablement pugui mirar a aquests dos dies per a tota la qüestió de l'observació amb gran enfocament que el del nombre màxim i mínim de la precipitació aquosa en la Meitat de l'any i tindrà un interès de fer fins i tot una compilació especial per a aquests dies, en els quals perquè en els valors mitjans de diversos dies, la influència màxima i mínima és per així dir-ho una mica obsoleta, simplement voler aplicar els valors per als dies individuals, fins i tot si ja s'és major de fet el risc que les condicions són les mateixes segueixen afectats per contingències la qual cosa, però, alguna cosa compensat per la compilació dels resultats de diverses sèries d'observacions de nou. Aquesta compilació té el propòsit de destacar la diferència total entre el màxim i el mínim de la millor manera possible. Envia ara, els números observats de pluja amb les condicions associades.

1 T. després d. T. 1 després de 2 oct l després de T. d. 4 oct Relació Bouvard, París, 29 J. 148.100 148.0: 100.0 Eisenlohr, Estrasburg, 27 J. 154.121 127.2 :. 100.0 Schübler, Augsb, M., St, 28J. 167.129 129.4: 100.0 Eisenlohr, Karlsruhe, 30 J. 188.153 122.9: 100.0 Summa 651.503 129.4: 100.0 4)

A més, existiria únicament la sèrie p.11 de Schübler de 32 anys abans, però aquí la seva consideració es

passa, igual que en totes les altres disposicions, des de raons mostrades.

Un veu que aquesta xifra en realitat major, en alguns casos considerablement més altes, les proporcions s'obtenen com en la taula de dalt, on es van comparar els mitjans de diversos dies i això per a 2 i 4 octants, que són el veritable màxim i mínim

només està a prop; . Per exemple per París 148.0: 100.0, en el seu lloc hi ha 125.26: 100.00, Estrasburg 127.2: 100.0, en el seu lloc hi ha 120,65: 100,00, etc.

El resultat final és: El dia després de la 2ª octants té el major, un dia després de la 4a octants el nombre més baix de precipitació humida; és a dir, supera el nombre de precipitació humida en el primer dia el nombre de precipitació humida en el segon dia després de la mitjana de quatre proves per a diferents llocs (Karlsruhe, Estrasburg, París, Augsburg, Stuttgart, Munic) entre les nostres latituds septentrionals 29,4 p , C. Però no per veure aquesta relació és constant, però, depenent del nombre absolut de precipitació anual en diferents llocs diferents de manera que és més gran en llocs amb gran nombre de precipitació humida menys en llocs amb un nombre més baix de precipitació humida.

De fet, trobareu confirmat en la compilació actual últim conjunt en general; només el resultat de Eisenlohr d'Estrasburg i Schübler de París, llavors ha de substituir la posició. Tal desviació de la norma en detall no pot ser sorprès, sempre que tingui les contingències encara considerable influència. Per cert, la mentida desviació justifica que la informació Schübler'schen directa, sense perjudici d'altres disposicions indirectes. Amb la determinació directa però la relació ha de trobar-una mica més gran que el cas de la indirecta, que correspon a la direcció de la desviació de fet present.

El nostre resultat final per al nombre de dies de pluja també està d'acord molt bé coincidir amb el resultat final, que és guanyar amb les observacions de la quantitat d'aigua caiguda. Són per a tots els dies individuals del mes aquí a tots, només la informació de Eisenlohr Estrasburg i París abans de Bouvard, que es combinen a la Taula II. Fem aquí en els detalls de cada dia, així que busquem el nombre de dies de pluja al mínim amb plena fermesa (i pel que els totals de tres dies d'acord amb ella) el dia 28 o el dia després. 4 octants cauen; però variar la posició del màxim només per l dia de la posició del màxim per al nombre de dies humits, per en lloc de la 13 com per al nombre de dies humits, a la 14a cau, però, també després dels totals de 3 dies cauria al 13. A saber sorgeix quan tornem a les observacions especials per a París i Estrasburg, la quantitat total d'aigua caiguda en mil·límetres de la següent manera: 14 28 relació de per Bouvard a París 513,37 362,59 141,6: 100,0 per Eisenlohr en Straßb.

814,92 454,64 179,2: 100,0 Summa 1.328,29 817,23 162,5: 100,0 Quins són els temps de màxim en 2 dies després de les 2. octants 62 1/2 pàg. C. més aigua cau que en el moment de mínim vaig diària després de 4 octants.

Atès que no és probable que el màxim per al nombre de dies de pluja i per la quantitat d'aigua caiguda en realitat cauen en dos dies diferents, però tenen en compte les observacions No hi ha fraccions de dia, de manera que seria més probable que el màxim entre 13 . 14 i cau al mateix temps; i després d'això, com ja s'ha permès per

tancar les aproximacions anteriors que el mínim per exactament mitjana mes sinòdic dista del mateix. De fet, afegim a 13.5 com a mitjà de 13 a 14 la meitat del mes sinòdic 14,75, 28,25 estem tan notablement exactament el dia del mínim.

Aquesta és la forma anterior recorda, un ambient molt favorable per a la realitat del resultat influència lunar, com en el cas de tal la distància de la màxima i mínima (suposant que només hi ha un màxim i un mínim) per mitjà del període, encara no necessàriament com una demanda, però anem a suposar que la més probable; i aquesta distància no és herausgekünstelt, però el resultat simple i no buscada de la combinació d'aquestes sèries d'observacions que mai podrien combinar-se amb respecte a aquesta qüestió.

Un pot també, si es vol, el temps i la magnitud dels mitjans màxims i mínims del procés de comptabilitat ben conegut (la diferenciació i la reducció a zero el diferencial) derivada d'una funció periòdica, a través dels quals un és capaç de representar el camí de la influència de la lluna, sense que, però, aquest laboriosament processar significativament pot fer més que la derivació senzilla anterior, sempre i quan la sèrie d'observacions segueixen sent carregada de tanta aleatorietat, com en la present sèrie de casos; ja que els valors obtinguts són després afectades amb aquestes contingències; També obtinguda no insignificants disposicions diferents, en aquest sentit, que a mi particularment convençut de les files individuals, depenent de si una funció a partir dels 30 valors per a cada dia mes Alta merament els (comunicat a la Taula VI) agost valors de 8 fases principals deriva el que després, per descomptat influiert també en la determinació dels màxims i mínims; ni més ni menys que el subministrament es cau de forma diferent, depenent de si s'incorre 2, 3 o més membres de la funció periòdica de determinar.

Si hi ha alguna cosa que estàvem buscant en les diferències complets, que té lloc en el nombre de precipitacions i la quantitat d'aigua caiguda, en funció de les fases de la lluna, en la major mesura possible a les disposicions anteriors, però, és prendre les següents consideracions que tenim aquesta vegada massa poc trobat per ser massa.

La cursa de la lluna no és uniforme, de tal manera que z. B. no sempre el dia 12 del mateix exactament el segon Octant, 16 (gairebé) la lluna plena es porta a terme, de manera que per a les altres fases. Si ara en certes etapes es nua una certa influència, aquesta influència es desplaçarà a les fases alhora en mesos, i per tant no cauen exactament en el mateix dia de l'edat lunar. Ara entre les disposicions anteriors, llevat de Schübler'schen, el valor dels màxims i mínims només per al mes, mentre que la mitjana cau la major i la menor quantitat de precipitacions; però ja que el veritable moment de la màxima i mínima al poc temps, a poc a poc les caigudes anteriors, es pot trobar d'aquesta manera no és la plena màxim i mínim, i la diferència entre el màxim i el mínim hauria de fallar a partir de llavors en les disposicions anteriors més petita del que en la realitat que és i seria com el trobin, si en lloc de indirectament especificat per nosaltres de manera determinació, amb subjecció a les disposicions anteriors, en general, els usos directes, que segueix el progrés de les mateixes fases.

Si la influència de les estacions de l'any tenen lloc en el moment dels màxims i mínims, com suposa Schübler de manera que una altra raó més seria aquí sent que la

diferència total entre els dos no pot demostrar per les disposicions anteriors, pel fet que el màxim en les diferents estacions de llavors diversos vegades cau, igual que el mínim, de manera que durant tot l'any, amb la qual sempre hem hagut de fer, la caiguda real de mínim i màxim retorn no pot rebre sobre els nous temps; però vaig a assenyalar que la influència de les estacions a tals d'acord amb les discussions de la meva lletra més gran, si ja de per si de cap manera improbables, però encara no estic segur és de les observacions; a causa de les declaracions de Schübler al respecte es basen en una aplicada per ell camí untriftige de mitjans de dibuix, i un troba resultats diferents si voleu parar en la forma habitual dels mitjans de dibuix.

De totes maneres, hem de d'acord amb l'anterior pressuposen que nosaltres. La nostra indicació, el nombre de quantitats de precipitació humida en el moment de màxim les varietats en comparació mitjana 29.4 p C. i l'aigua quantitat caigut 62,5 p. C. per sobre del mínim Zeitdes, han romàs bastant per sota que per sobre dels valors veritables. No cal dir que si la diferència en el nombre de dies de pluja o la quantitat d'aigua caiguda al màxim i el mínim i no en relació amb els valors mínims, en lloc dels mitjans o la suma de les dues expressa, que han de resultar més petita expressió. És arbitrària, com vulgui procediments referent a això, llevat que, quan es tracta de la magnitud de la diferència, que pot dependre el curs lunar, punt culminant obvi, la unitat mínima es presenta com la més favorable.

Si sumem a una compilació pel que fa a la relació dels precipitats en l'augment i la disminució Món, per sempre mirant a la lluna nova i com Vollmondstag com el primer dia de l'una i l'altra. Ens trobem amb els números donats anteriorment en detall recapitular, les següents xifres precipitacions: Zun. Sts. M. relació París, Bouvard .... 1884 1741 1.0821 Estrasburg, Eisenlohr. , 1988 1840 1.0804 Karlsruhe, Eisenlohr. , 2636 2469 1.0676 Augsb. M. St, Schübler 2214 2085 1.0619 8.722 1.0719 8.135 que van rebre per la quantitat de mil·límetres d'aigua caiguts Zun. Santos M. relació

Eisenlohr 5)

París, Bouvard. , 7.632,34 7.144,10 5) 106,83 Estrasburg, 9.936,38 8.821,00 112,65 17.568,72 15.965,10 110.045

donada per la multiplicació de S. 157 números amb 359, com el nombre de mesos d'observació, que s'obté

per indicar la quantitat total observat aquí.

Podria haver moltes Spezialvergleichungen en la proporció entre la precipitació aquosa, z. B. en el moment de la lluna nova i la lluna plena, les sicigias i quadratures i altres fases fan. Pas per alt el mateix aquí, però dono cadascun l'oportunitat de fer tal

acte a causa de les següents taules en què els resultats de la sèrie principal de les observacions han estat recopilats pels vuit principals fases de la meva. Pel que fa a les dues files Schübler'schen Recordo que la sèrie de 28 anys d'Augsburg, Munic, Stuttgart, en el 60, que es va informar anteriorment, la s'inclou. Tenint en compte els treballadors allà discussions que semblava més convenient; el 28 anys d'edat, que és probablement comparable amb la resta de la sèrie, però, el 60 anys d'edat ha intensificat a través de la supervenció de 32 anys d'aquesta comparació tant, també particularment darzubieten. Taules VI i VII donen els valors originals que les taules VIII i IX però aquells van reduir al nombre total 100 000. (Vegeu la Taula VI-IX).

Influència de la pressió baromètrica.

La comparació de les diferents sèries d'observacions sobre la influència de la lluna en la pressió baromètrica demana un debat en profunditat sobre el qual verspare en la meva lletra més gran, em restrictiva aquí, el següent quadre sinòptic de les 8 fases principals que comuniquen absis i Lunistitien que tots els particulars, que sé d'aquestes condicions, incloent. Com per tots els dies individuals del mes sinòdic també es troben en les fonts originals, les dades anteriors a Karlsruhe i Estrasburg per Eisenlohr, per a París per E. Bouvard, de Berlín i Christiansburg per Mädler; Quant a tots els dies de la revolució anomalístico simplement per a París per E. Bouvard; Quant a tots els dies de la revolució pel que fa a la tornada a l'equador de París per E. Bouvard i per Christiansburg per Mädler. Pel que fa a la influència de totes les hores de lluna individuals són dades fa per Eisenlohr de París i de Kreil de Praga. Els missatges d'aquests Spezialia un ha de buscar a la meva correspondència futur.

VI. Taula del nombre proporcional de dies de pluja en els 8 fases principals en 3 als fons de 4 dies.

(a excepció de F).

La

B

C

D

I

F

Eisenlohr 1) Eisenlohr 2) Schübler 3)

Schübler 4) Bouvard 5)

Flauguer-gues 6)

Karlsruhe

Estrasburg

Augsburg,

60 J.

París

Viviers

30 J.

27 J.

Stuttgart,

29 J.

20 J.

78

Munich 28 J. Lluna nova 46.301

37143

132.2

285.2

122,50

l. Octant

45359

37510

129.2

275.2

118.25

l. districte

47004

40000

140.7

288.5

123.00

2. Octant

48986

42678

144.5

296.7

139.67

88

Lluna plena 47013

37490

146.2

297.5

119.25

3. Octant

45420

38828

133.7

294.7

120.50

Quart minvant

43272

37215

122.5

271.0

115.33

4. Octant

43050

35373

125.5

278.5

111.50

Sum

366.405

306.237

1074.5

2287.3

970.00

Recursos

45800.6

38279.6

134.313

285,91

121.25

1)

82 65

Pogg. Ann. XXX. 87. - tres quarts cap amunt. Mitjans. El nombre del corrent per cada dia de fase mai 100000

set.

2)

Pogg. Ann. XXXV. g. 319. Per cert, com es descriu en Schol. l.

3)

Schübler, examinat. S. 8. fons de quatre dies; les xifres són per al final de la fase dies.

4)

Kastner Arq. V. 176. Com es va esmentar en Schol. . 3

5)

corresp. matemàtiques. et Phys. parell Quetelet ,. T. VIII p. 261. 3 als fons de 4 dies. Es connecta al dia següent per al centre de la taula original dels dies del mes: Lluna Nova 29 gener 30 2 ;. 1. octubre 3. 4. 5. 6 .; l districte 7. 8. 9. 10 ..; 2. octubre 11. 12. 13., a continuació, 14-17 .; 18-21,.; 22-24 .; 25-28. - D'aquesta manera, la connexió és d'una banda el respecte que cada fase és possible en el mitjà de la combinació diària, d'altra banda la demanda, incorrent en tots els dies del mes en el medi, a continuació.

6)

Bibl. univ. XL. 265. o Schweigg. J.LIX. 27; els detalls semblen simplement a aplicar a cada fase fins i tot

dies.

VII. La taula de la quantitat proporcional d'aigua caiguda en les 8 fases principals (Estrasburg i París 3 a través de 4 dies, durant 3 a 6 dies de Brussel·les significa per Augsburg cada dia).

Eisenlohr1) a Bouvard2) a Quetetet 3) Schübler 4) Estrasburg-burg París 29 J. 27J. Brussel·les a Augsburg 9J. 16 anys Lluna Nova. ,

176.219

1.5650

3670

298.89

l. Octant. , 199.525

1.2825

3500

--

l. districte. , 194.228

1.4275

3345

276.55

2. Octant. , 205.136

1.5300

4950

301,44

Lluna Plena. ,

203.583

1.2875

4020

278,36

3. Octant. , 182.025

1.3450

4150

--

Quart minvant

192.016

1.2775

3985

220,90

4. Octant. , 151.172

1.2800

3660

--

Recursos

1099.50

31.280

1503904

1)

Pogg. XXXV. 324

2)

corresp. matemàtiques. et fís. T. VIII. p. 261. L'agent que en el quadre anterior en l'altura mil·límetres d'aigua.

3)

Les observacions detallades F 165. No es combinen, de Lluna Nova, Dia 29, 30 l 2. 3. 4 ...; l. octubre 2. 3. 4. 5.

6. 7 .; . L Districte 5. 6. 7. 8. 9. 10 .; 2. octubre 11. 12. 13 .; Lluna Plena 14. 15. 16. 17. 18. 19 .; Octubre 3 17. 18:19. 20.

21. 22 .; El trimestre passat 21. 22. 23. 20. 24. 25 .; 4. Octant 23. 24. 25. 26. 27. 28. Això no va ser diferent quan la informació Quetelet'schen amb els dies de fase ha d'entrar en algun tipus d'acord.

4)

Schübler, Varis. P. 21

VIII. La taula en el nombre proporcional de dies de pluja en els 8 fases principals en 3 als fons de 4 dies, el nombre d'ells en l sínode. Mes = 1000000 conjunt.

(Equivalent a la Taula VI.)

A.

B.

C.

D.

E.

Eisenlohr Karlsruhe 30 J.

Eisenlohr Estrasburg

Schübler

Schübler

Bouvard

28 J.

60 J.

27 J.

París 29 J.

Lluna nova

12637

12129

12303

12469

12628

l. Octant

12380

12249

12024

12032

12191

l. districte

12828

13062

13095

12613

12680

2 Octant

13370

13936

13448

12971

14399

Lluna plena

12830

12242

13606

13007

12294

3. Octant

12396

12679

12443

12884

12423

Finalment, però 11810 no menys important.Quarta.

12152

11401

11848

11890

4. Octant

11749

11,551

11680

12176

11495

Sum

100000

100000

100000

100000

100000

Recursos

12500

12500

12500

12500

12500

IX. Taula de la quantitat proporcional d'aigua caiguda en les 8 fases principals en 3 als fons de 4 dies, la quantitat d'aigua caiguda en l sínode. Mes = 100000 set.

(Equivalent a la Taula VII.)

Eisenlohr

Bouvard

Quetelet

Estrasburg

Brussel·les

27 J.

París

9 J.

29 J. Lluna Nova. , ,

11718

14234

11733

l. Octant. ,

13268

11664

11189

l. districte. ,

12915

12983

10694

2. Octant. ,

13,641

13915

15825

Lluna Plena. ,

13535

11710

12852

3. Octant. ,

12104

12233

13267

El trimestre passat.

12767

11619

12740

4. Octant. ,

10052

11642

11700

Sum

100000

100000

100000

Recursos

12500

12500

12500

X. Taula sobre la influència de les 8 fases principals en el baròmetre, aquesta expressat en línies de París.

Flauguer- Eisenlohr2) Lohr Ferro3)Estr 1) gues Karlsruhe asburg 27 J. Viviers

10 J.

20 J.

v. 18061832

Eisenlohr 4) París 22 J. v. 1819-1840

v. 18081828

E. Hallaschka6) 5) Bouvard Praga París 10 J. 23 J. v. 1818v. 1810- 1827 5 1832

Mädler 7) Mädler 8) Boussinga-ULT 9) cristiansBerlín u. Rivero.St.Fé.de castell i. Bogotà Guinea 16 J. 1J. 4 J. v. 1820v.1823-1824 1835 v. 18291833

No. I. No. II. Lluna nova

334.893 334.339

333.1461

335.168 335.186 335.1478 329,90

337.018 336.757

l. Octant

4900

4409

3.0179

4997

4956

5.0988

9.51

6,610

6725

l. districte

4884

3927

3.0044

5057

5134

5.0028

9.75

6824

6716

2. Octant

4594

3620

2.7532

5057

5059

4.6820

9.14

6583

6635

Lluna plena

4822

3963

2.9881

5129

5,118

4.9745

9.73

6511

6,653

3. Octant

4994

4193

3.1228

5071

5107

5.2618

9.21

6540

6624

249.204 8963 9124

Quart minvant 5234

4563

3.2230

5238

5185

5.3413

9.63

6706

6657

4. Octant

4910

4427

3.0160

5,118

5102

5.1675

9.53

6582

6716

Perigeu

4568

-

-

-

-

4944

9.20

6570

6676

Erdferne

5011

-

-

-

-

5219

9.62

6773

6,726

Nördl.Lunistit. 5021

-

-

-

-

5.11

10.26

-

6579

4,901

-

-

-

-

5.05

9.69

-

6763

4887

-

-

-

-

5.23

-

-

6678

333.0356

335.106 335.106 335.088

329,60

336.663 336.686

9,231

Südl.

Lunistit.

Mo.i.Aequat.

Genèric.

334.892 334.181

Recursos

249.131

1)

Bibliotecari. univers. XXXVI. 264. XL. 265. o Schweigg. 3. LIX. 11. Les lectures baromètriques pertanyen a només la fase fins i tot dies. Ells són a les 12 del migdia del rellotge observat i es redueix a 0 °.

2)

Pogg. Ann. XXX. 78. XXXV. 314. No es diu quins anys i quines hores d'observació. La pressió baromètrica es redueix a 10 ° R .. Tres als fons de quatre dies.

3)

Pogg. Ann. XXXV. 314. La pressió baromètrica tres vegades al dia, entre 6 a 7 U. dinar d'hora 12 u. A la nit entre el 9 i 10 U. Obs. i reduït a 10 ° R .. Tres als fons de quatre dies.

4)

Pogg. Ann. LX. 185. observacions Bouvard'sche de Eisenlohr calculen. El baròmetre quatre vegades al dia, al matí a les 9 del vespre, U. 12 del migdia i de la nit 3 9 U. Obs. i redueix a 0 °. Tres als fons de quatre dies. Nº L i no. II calculat d'acord amb diversos mètodes, el que l'original o el meu futur mirada de la signatura.

5)

corresp. Matemàtiques et Phys. Parell Quetelet. T. VIII. P. 159. diàriament a 9 U. matí, tarda i 3 O. aftern.

Observat El baròmetre tres vegades i es redueix a 0 °. Tres als fons de quatre dies, a partir de la taula original per als dies individuals del mes com en el Schol. 5 a la Taula VI va determinar ja que no hi ha disposicions directes per a cada etapa. Estan units a mitjans de 3 dies de pujada i 3 dies de desmuntatge per al pas a través de la línia equatorial, però; per als del nord Lunistitium 3 dies amb l'vuitè, per al sud de 3 dies amb 21 dies com un mitjà; quan el pas a través de l'equador nord l. - Aquestes observacions no són amb el calculat anteriorment per A. Bouvard simplement per sicigias i Ouadraturen 12 anys d'edat Paris Obs. de 1815 a ser confós amb 1826th 6)

Kastn. Arq. F. Chem. U. meteorol. . II 81. Hi ha una manca de detalls la manera de l'observació; per tant qüestionable si els valors són mitjanes de diversos dies. Les observacions de perigeu i apogeu eren per 131. No s'especifica si la mesura és París.

7)

Cervesa i Mädler, La lluna. 163. observacions Dinar redueixen a 10 ° R. tres als fons de quatre dies.

8)

Ebendas. 166. diàries Obs 5 hores., Contractat per 6, 7, 9, 12, 4, 9, 10 hores. de Trentepohl i Chenon, calculat per Mädler, reduïda a 10 ° R., corregit per al període diari i anual regular (veure pàg. 229). De tres a quatre dies vol dir que. Per equatorial i Lunistitien com en Bouvard. Christiansburg està per sota de 5 1/2 ° n B. 19a 04.03 ° ö L. Ferro. la caiguda del baròmetre no és tan regular que varia després de l'aplicació de les correccions corresponents als períodes regulars de les observacions individuals només en molt pocs casos fins l línia de la mitjana anual general. El dia més calorós ja que la temporada més calenta té alhora molt a prop del mínim del baròmetre.

9)

v. Humboldt, viatge a la Äquinoctialgegenden. VS 700. contractar esmorzar cada dia a les 9 del matí, reduït a 0 °. Els valors són vàlids només per al dia, fins i tot en fase vostè està en mil·límetres a 562,16. 561,61; 561,98 562,22 o especificat. Per tant, faig notar, perquè em sembla reduir-se a les línies en les obres de Paris Maedler més de la lluna al decimal alguna cosa diferent. Bogotà està per sota de 4 1/2 0 n. B. en 8180 par. F. alçada. La caiguda del baròmetre és molt habitual aquí.

VIII. La influència de la lluna sobre els terratrèmols i geomagnetisme.

Que la lluna no és veí indiferent a la terra, ha demostrat prou i resultarà encara més encara. De fet, veiem, es divideix el vel quan va dirigir el seu rostre en ells, bufat de les seves robes, mar i aire, i ondulen com ella va amb ell, els seus pits tremolant contra ell, quan ell s'apropa a ella, en ella s'il·lumina de, i un lleuger tremolor de l'agulla que revela el poder magnètic de la Lluna sobre ells.

No és estrany que els amants de la terra amb la mirada dirigida a ell, a la recerca d'un familiar en ell, ja que la Terra en la seva relació amb el mateix amant celestial de tot amor terrenal és l'exemple suprem.

Sense imatge: La influència de la Lluna arriba no només per aire i mar, que arriba a través de les profunditats de la terra, agafar la ponderable també l'imponderable; la terra tremola i tremola l'agulla magnètica sota la seva influència.

No és reticent a veure el missatge d'aquest encara nous fets aquí. És com si no hi hagués també un flux i reflux de la massa sòlida de la Terra per al flux i reflux de la mar; perquè igual que la marea del mar és més alt s'eleva quan aquells amb lluna plena o lluna nova i quan coincideixen amb el perigeu, però, segueix sent baixa en les quadratures i apogeos, la freqüència dels terratrèmols és cada vegada més gran, d'acord amb, com la lluna nova o lluna plena s'acosta i arriba a un màxim a en si, un contrast mínim, en les quadratures; també és major en el perigeu d'apogeu de la lluna.

Aquest resultat es desprèn d'un estudi publicat recentment, que Alexis Perrey 1) ha presentat a l'Acadèmia Francesa. Un podria estar inclinat a dubtar d'ella; però el període d'observació (50 anys a partir de 1801 fins 1850 inclus.) de llarg, el nombre de combinat morir observacions van brillar (5388 dies amb terratrèmols) com a grans, la transició dels resultats mitjana normalment, l'acord entre les diferents parts del període d'observació com satisfactòria, aquest dubte probablement hauria d'esmentar.

1)

Compt. rend. T. XXXVI, pàg. 537

Després de tot, interessant que just al mateix temps, s'ha fet evident amb tant de zel que la lluna no pot fins i tot agitar l'aire lleuger, una refutació de tant pes és que és capaç fins i tot de sacsejar el sòl pesat, que segueix vol dir alguna cosa més.

Aquí una mica més sobre aquest tema. Un cop Perrey va comptar tots els dies del període de lluna perquè es pot trobar terratrèmol mai registrat, el que va ser 5388 dies en altres ocasions van comptar el mateix dia 2, 3, 4 .... vegada que ... pels terratrèmols als 2, 3, 4 va ser .. ubicacions remotes designades, sense estendre que els terratrèmols en els llocs intermedis. Així que hi va haver 6596 dies. Aquests 6596 dies distribueixen de la següent manera: Lluna Nova Lluna Plena 873.7890 854.0885. 1 Octubre 834.9870 octubre 3 808.8280. 1 Districte 811.0395 passat. Quarta. 772.6010. 2 Octubre 825.0395 4. octubre 815.6275 La freqüència dels terratrèmols d'ara endavant té 2 màxims, que entren en les sicigias i dos mínims, que cauen en les

quadratures. El més gran màxima (lluna nova) està relacionat amb el mínim més petit (últim trimestre) com 854.0885: 772.6010.

S'obtenen resultats similars si respectes el període de 50 anys en 2 departaments. 1801-1825 i 1826-1850 d'accions, és a dir, màxims per al temps de les sicigias, mínims durant el període de quadratures, t'agrada la forma en aquest lloc com un nombre total 5388 o 6596 en base. Sí, fins i tot en el terratrèmol de 422, que es registren en els 4 anys 1841-1845, mostra el mateix després d'una nota que Perrey al MEM. de l'Acad, de Dijon va publicar el 3 de 1848 Té les circumstàncies rellevants en el seu llibre de memòries, en part representats gràficament en part per trigonemetrischen funcions.

Però ara, quant es podria s'atreveixi a la Lluna, aquest no confia en ell, que realment és capaç de portar als morts, el moviment rígid, la vida. Així que com va a haver de pensar?

Anem a recordar que la terra té no només un mar; ella té dos oceans, una visible en la superfície, una d'aigua freda en la qual els vasos de les persones neden, un en profunditat, un líquid brillant de la pedra i el metall, llançant les seves bombolles en els volcans; l'escorça sòlida de la Terra només s'insereix com una closca d'ou prima entre tots dos. Bé, llavors, com refluxos de la mar i les inundacions allà, flueix i les inundacions també el mar interior; allà on la inundació més fort, s'insta més fortament contra la carcassa relativament prima, i la terra comença a tremolar davant. Així Perrey se suggereix l'aparença.

Per descomptat, aquest èxit es presenta com poc cada vegada en els dies del seu màxim un quan la pluja a les fases que l'afavoreixen més. No sabem les causes principals que el terratrèmol depenen; la influència de la lluna està en tot cas, només una causa contribuent que està tan bé acaba de reconèixer com la seva influència meteorològica d'un sol mitjà de nombroses observacions.

Gairebé però, sembla que una explicació diferent de la influència que el dau és possible. I així es pot veure com la lluna segueix sent tan misteriosa a una distància de 50.000 milles ens revela els secrets de les profunditats de la terra. La seva rotació al voltant de la rotació de la terra d'una clau per fer-ho. Molts encara dubtaven que l'interior de la Terra és líquid; la lluna ens dóna una prova que l'home pugui desitjar menys cridaner.

Que la lluna està involucrat en el joc de les forces magnètiques de la terra, que ha arribat amb el dubte fins fa poc, després de les investigacions incompletes anteriors per Kupffer 2) i Kreil 3) assegurar que cap va dur decisió. Ara la seva influència magnètica de la Terra per les noves observacions a 10 anys Kreil'S és 4) totalment decidit. Klein és la influència, que és veritat; però, és una influència. A mitjan any, la desviació de l'agulla a través de la influència de les hores de la lluna varia diàriament gairebé 24 "6, així que ni tan sols per mitja graus minuts. Però aquesta influència pertany a la cura i la precisió amb la que ha perseguit i determinat , i la forma regular, (amb 2täglichen màxims, que corresponen a la culminació superior i inferior de la lluna en el meridià magnètic i 2 minimis en les hores intermèdies entre els dos) que resulta en el corregit a causa dels valors de sol d'influència per a les successives hores lunars al bestkonstatierten que sabem. A l'estiu, la influència és més gran que a

l'hivern i s'eleva a l'agost fins al 56 ", 5, és a dir, gairebé l minut grau variació diària, mentre que durant els mesos de novembre a. inclus febrer. és petit, i fins i tot té parcialment la direcció oposada, de la mateixa manera que en els mesos d'estiu i com una mitjana dels anys. Una influència de les fases de la lluna o absis a la desviació de l'agulla no va poder ser reconegut per Kreil; d'altra banda una influència feble de la declinació de la lluna era notable.

2)

Pogg. Ann. 1836. XXXIX. S. 225 417

3)

Pogg. Ann. 1839. XLVI. S. 448. Imant. u. meteoròleg. Obs. a Praga. IS 59a

4)

la influència de la lluna en la declinació magnètica, de Karl Kreil. Viena 1852. Des Viena Denkschr.

Kreil també va examinar la influència de la lluna en la intensitat horitzontal de l'agulla en les seves investigacions anteriors incompletes. Sobre això, com de la més detallada les seves investigacions recents s. La meva escriptura futur.

Anem a mantenir a la lluna en endavant, encara que sigui per un cos magnètic? Per què, a causa de la seva massa i la massa de la Terra magnètica de forma segura, si no la carn d'una sola carn, però la cama no és d'un peu. Però això és no una prova. Seria, després de tot, també és possible que, no seria indirecta a través de les influències que expressa la lluna en un altre lloc a la terra una influència sobre el magnetisme. Només el futur pot donar sobre la digestió segura.

IX. El Od. Entre les influències de la lluna també va ser l'últim de la seva influència en el pensament el magnetisme de la Terra. Després del que podria ser citat al respecte, semblava gairebé no val la pena esmentar. I estem sorpresos de veure, de fet, com un observador deu anys tots els dies 10 hores d'observació en virtut de tals forces gran tensió pròpies i d'altres, i després podria convertir mai factures tan laboriosos i petites correccions a la lluna el petit rastre d'influència en el curs assegurar i estat de l'agulla, el que no hauria estat visible fins i tot sense magnificar ajudes i factura. All 'se li sobra. Hi havia només el seu nas enganxat vegada en Boussole, hauria descobert que tota la variació diària de l'agulla magnètica és pel sol i la lluna al mateix temps, res; que podia confiar en les investigacions meritòries de Gauss i Weber, després d'haver mostrat la mateixa cosa durant molt de temps; podia mirar els detalls de tots els altres observadors sobre com absent; que finalment va ser capaç d'assenyalar que les diferents posicions de la lluna no és més que les diferents formes, com la llum del sol reflectida per ell a la terra ocorre en relació, no pensar en res més que no; per la qual cosa va tenir tota la variació magnètica pel sol i la lluna al mateix temps per mitjà de l'experiència, l'autoritat, la raó gairebé acomiadat, com la influència de la lluna sobre el clima s'ha tornat més recentment acomiadats, i podria procedir immediatament per descartar alguna altra cosa. Ara més que una petita Mäuslein una variació diària és dels deu anys que circumden les muntanyes 1 diligència veritablement estupenda de mitjana en anys de ni tan sols un mitjà venir per la lluna a la

llum minut el Schleiden trobarà cap problema i no hi ha preocupacions amb Tir arribar mort.

No ens sentim molt i des del principi no és estrany que la lluna en aquesta direcció resulta tan feble. Pel que sembla, ell en el seu caràcter tant voluble i mística del magnetisme mineral rígida, el físic diu que no. Però ho fa més amb la màgia ,, forces magnètiques animals simpàtics, de manera que, continuant gehends augmenta a tals forces. Tot just que encara estava tontejant amb goll i les berrugues teus; això era per cadena ullal; Ara ha arribat al seu coneixement de completament noves forces que abans ni ell ni ningú en el món sabia res, i no obstant això, com sabem ara, tots els miracles són fetes en el món que existia, i totes les meravelles actuarà, que li donarà. Sí, la lluna és un dels principals representants d'aquestes forces celestials.

El meu autor carrera va començar amb l'evidència que la lluna consisteix en iode. Em vaig equivocar, però no del tot; Necessitava merament bonificada rellevaré ni una mica, de manera que el barret "Jos bastant. La lluna és una font de iode no és el que vaig voler dir, però de Od. . Herr von Reichenbach ha vist amb raó, com jo; la lluna és un duel de la part positiva, però, el sol de Od negatiu. La prova és simple: El sol fa fred, la lluna fa calor. Encara que es pensava que el moment, és al revés, però això depèn simplement perquè el medi sensible al món que fins ara ha estat subjugat per la no sensibles, el que tindrà un nou després de v. Les grans obres de Reichenbach ara revertir espero que aviat. A causa de que el medi sensible sent la càlida lluna, el sol fred; i si Herschel reconegut anteriorment una ampolla d'aigua calenta del cel la lluna, era òbviament un sensible.

Perquè, és clar, només sensibles poden experimentar la nova meravella. Però la meitat de la gent és realment sensible a v Reichenbach. aquest mitjà ara, el miracle ha d'aprendre, l'altre ha de creure-ho. El miracle més gran és que el líder de la vident és cec. A causa v. Reichenbach és encara insensibles. Ell veu però amb totes les seves ulls sensibles, i veure tot de nou amb els ulls, en els quals és el compliment dels resultats no es pot desaprofitar.

Escoltem algunes de les noves meravelles que realitza la lluna com odgewaltiger Senyor de la Nit 1).

1)

v. Reichenbach, l'home sensible. l. S. 684. 11365. Köhlergl. u. Wiss. P. 20

Un que pertany a la sensitius meitat de la humanitat, tancament l'ull dret i odnegative veure amb l'esquerra odpositiven a la lluna. Ell serà encegat, trobar el color vermellós de la lluna, ennuvolat, boirós, inconstitucional. Ara tancament l'esquerra i mirar a la dreta a la lluna. És clar, bonic, blavós afilats el contemplen. - La lluna brilla sobre una làmina de metall, en lloc de la finestra situada a la boca d'una càmera fosca, que en si és un molt sensible, per la qual cosa és perquè això sigui tan transparent com el vidre, i llançar un raig de llum a la cambra; veurà arbres, muntanyes, ponts, les estrelles mateixes a través de la finestra del full a través del

mateix. - El Sensible trobaran la lluna en lloc de calent-freda s'assemblaven, especialment a la banda esquerra. Necessita encara que només sigui amb una plantilla de vidre, metall, fusta amb un extrem en la llum de la lluna o en un objecte de fulla d'il·luminat que sostenen, que està sostenint l'altre extrem amb la mà esquerra, se sent una lauliches sentit en ella. També li agrada l'aigua que era a la llum de la lluna, Lauer, com el que s'ha mantingut a l'ombra de la lluna, mentre que al sol al costat d'ell hi havia els gustos d'aigua freda; qualsevol acte de sol 2) perquè ell, però, la llum de la lluna és odnegativ, odpositiv, completament oposat a la llum de la lluna; després de la qual cosa, també és incorrecte, com passa tan sovint, per comparar l'ull oposat odpolar amb dos sols, més aviat perquè l'home porta la imatge com a microcosmos del món com un sol i una lluna al cap.

2)

Sensit. Man. l. S. 651. II. S. 366

Res com fets simples d'observació! No es discuteix, encara que manca de la mateixa alguna cosa al camp, que està acostumat a trobar en observacions lunars astronòmiques, encara que l'astrònom sol utilitzar un sol ull per fer-ho; i els instruments sensibles són lleugerament menys precís que el micròmetre i graduacions d'astrònoms, però, només en el sentit de astrònoms. En utilitzar aquest molt petit, pel que és amb els que molt invisible vist. I el que Autogespot a la nitidesa astronòmic, el reemplacen amb la seva quantitat. La ciència, sens dubte es pregunta si ella té el benefici que esperem que no siguin els d'acollida, que va vendre a bon preu cada gerra de cervesa ni un cèntim, paràgraf tan immens tenia, i quan se li va preguntar com podia tractar-lo, satisfet va respondre "La quantitat ho fa."

Però, de fet, si no importa la quantitat, com podria la doctrina pot superar ràpidament les seves quatre germanes de Od. Quant fa que les doctrines de la llum, la calor, l'electricitat i el magnetisme, per tant més precisa i mètodes més segurs i mitjans d'investigació, utilitzats en possessió, abans que portar cada un a uns tipus fixos; la vergonya que des de la doctrina Od. Si no importava la quantitat, com podria una polaritat ódica tan intricada, igual que el cos humà, de manera que la multa pot ser desxifrat pels instruments sensibles amb tal èxit, tal com va succeir. Lage un imant amb una polaritat, com que encara pot gestionar de manera molt diferent, amb pols oposats dreta, esquerra, davant, darrere, a dalt, a baix i cap als pols, fins i tot amb sub Polònia, ja que és en l'ésser humà cos, vol que els físics més capaços no tenir èxit amb tota la seva prudència i els seus instruments més precisos; No obstant això, seria sens dubte bastant fins i tot tenir èxit sense la precaució més que per la quantitat d'observacions amb instruments sensibles, així, trobar una polaritat igualment intricada en una imants ordinaris. En definitiva, tot depèn d'un mètode extensa i dòcil de l'observació. - Així que fins i tot amb la polaritat lunar.

I ara una paraula greu. Bé veure a moltes persones, al marge de la sensibilitat, tot, especialment flames, amb un ull lleugerament diferent que l'altre. Per què no també la lluna. On són les proves preliminars d'autor, que per tant havien de contractar? On puc trobar una mica d'un cens precís dels casos aplicables i no aplicables en l'ésser sensible? On és la seguretat que no tal o qual va veure el que volia veure, o ho haurien de fer? La indicació general d'autor en un sol lloc, que sigui "pot sentir més o

menys pronunciada (és a dir, sinó també menys pronunciada) de tots els sensibles" que l'alliberament bastant superficial de sis casos individuals en un altre lloc sense que cap dels xecs a assegurant cada cas fos necessari, però suficient, de fet, no tan capritxoses condicions Konstatierung. I, per desgràcia això, el valor probatori estricta manca de com les observacions que fa a la polaritat lunar per l'autor, que va ser contractat, si ha estat notificat, no és una excepció, sinó un exemple de la regla.

I, però, crec que v ,. Reichenbach durarà romandre amb la seva base a no del tot exacta investigacions fe més en els drets, com Schleiden amb la seva incredulitat, que és sens dubte els mals per ignorar o negar els resultats de les observacions més precises. També cal ser barat. Un camp de recerca no és la mateixa com a adequats per a observacions precises que l'altre; No ha, per tant, ser cultivat? Llavors no hi hauria cap teràpia. És cert Alguns diran no hi ha realment cap. Però sempre cal observar i provar a Nou. Sens dubte, la Odlehre podria ser més es perdi de la teràpia; Per descomptat, la menor precisió permet un camp d'observacions, més es té la precaució i significa el mateix veritat; més reprimirás l'expressió de certs resultats.

Com vulgui que sigui, espero, l'autor de Odlehre l'entrada no mal bromes interpretar que no s'han destinat a ser el mal, però sens dubte tenen el seu costat real, mentre que concedeixo al mateix temps, el Odlehre també han tingut el seu costat veritable , Tant és cert, que no és d'esperar sense tenir en compte a la primera pàgina de l'autor, trencar l'última pàgina; Més aviat, se li donarà gehends continuació per fer front en l'àmbit de l'experimentació, com em va passar a mi en un regne on no hi ha experiments. Ara la intenció és prendre una mica més a la discussió d'aquests ensenyaments sense més broma, tan imparcial com algú pot ser que no es troba entre els més escèptics en aquests assumptes, però també com un examen més detallat, que basa la seva fe. Que sóc tan satisfactori ni l'autor ni els opositors de Odlehre, entesa per descomptat per si mateix.

Igual que la participació pionera com un breu resum de Odlehre, el mateix que resumeix els punts principals i frases clarament. Totes les aplicacions versàtils dels mateixos ia la doctrina de simpaties, antipaties, Idiopathien, el magnetisme animal, la taula del fons, diferents finalitats medicinals. M'agrada. Em poden després, no es consideren.

Per a la literatura. Que jo sàpiga, les investigacions de l'autor va aparèixer al Od primer a de Liebig Annalen der Chemie (març i maig de 1845), on s'exclou certament una cosa estranya. Liebig també ha decidit més endavant s'explica en el discurs d'obertura de les seves conferències a la Universitat de Munic contra Odlehre de Reichenbach; però sembla que després d'un, comunicada per l'autor., lletra (SENSIT. Home, Prefaci, p XXIII) de tenir un principi en un sentit més favorable per a l'interessat. Els debats del Od en Anals de Liebig es publiquen més tard en l'empremta especial sota el títol: "Els estudis físics i fisiològics al Dynamide magnetisme, l'electricitat, la calor, la llum, la cristal·lització, la química en les seves relacions amb la vitalitat; .. 2 volums segona edició revisada Braunschweig, 1850 ", i per al següent per a aquesta impressió com a" esmentat Dynamide ". Un públic més general era el Odlehre autor conegut per primera vegada per les "cartes dicamentmagnètics" al Augsburger Allgemeine Zeitung, que posteriorment van sortir en impressió especial.

Els principis establerts en aquests documents, els estudis estan ara fora d'ell en una nova grans obres en dos volums forts, que porta el títol: "... L'home sensible i el seu comportament a Oda Stuttg 1854 i 1855", que es reprodueix després del seu contingut principal estat, sinó també ampliat i

corregit aquí i allà considerablement. Finalment següent fullet publicat per ell: "la fe cega, i després de la saviesa, en resposta al Sr. Karl Vogt a Ginebra Viena 1855." (circa 4 fulles).

Jo mateix tenir el "Dynamide", la primera part de "persones sensibles" i la polèmica contra Vogt pot no estudiat totalment, però va ser a través en la mesura només per tenir una opinió sobre el contingut i el mètode, i entrar a la següent presentació dels mateixos de poder; la segona part de "persones sensibles", però només va entrar en el que li semblava necessari per al control de la present sentència, i aquí i allà per complementar la presentació. On folgends números de pàgina se citen sense addició, es refereixen a la primera part d'aquest treball.

Els aspectes i disposicions de Odlehre més comuns.

Les persones es divideixen en dues classes, la classe dels sensibles i no sensibles, la diferència més comú és que el sensible en moltes circumstàncies se senten alguna cosa o perceben on no Sensible senten res, perceben res en general. La identificació específica de l'antiga segueix a continuació. Les sensacions i les percepcions de la sensible sota influències donades vots en les diverses sensibles, si no en grau, sinó en espècie, essencialment idèntiques, estan determinades per la llei i la llei dependrà entre si junts. Per representar aquesta relació i per representar la gran riquesa dels fets, que se sotmeten a la mateixa en virtut d'aspectes simples, seguint les últimes doctrines físiques relaciona l'autor de l'aparició d'aquestes sensacions i percepcions en la sensible a l'existència i l'efecte d'una hipotètica principi o agent que ell anomena Od, derivat del nom de l'antic déu Odin alemany, Odin (veure. dicament Imant.

Cartes p.98). . Per exemple, si un pol magnètic en la foscor com es veu des sensitius brillants, és Od el que flueix cap a fora; si és percebuda per la mà de l'sensible al tacte o enfocament (depenent de les circumstàncies) lauwidrig o fred, és Od, que actua sobre la mà del sensible. Aquesta crida. De folrat autors. El anteriorment conegut Impoderabilien (llum, calor, etc.) com un anàleg, però d'acord a certes característiques a distingir principi, sense que decidir aquí si els imponderables en tots naturalesa o força expressions materials són el Per tant, també en el Od s'ha anat; però tractat de la mateixa en general, a causa de la facilitat de comprensió, una substància. Per a tots els imponderables junts, amb inclusió de la química, que té el nom Dynamide. El Od és almenys tan àmplia com l'altra Dynamide de manera que els sensitius estan involucrats bàsicament a tot arreu i en tot moment de les seves influències, només que poden ser perceptible, depenent del grau de sensibilitat i la força de l'efecte de la influència més o menys , La sensibles i no sensibles són difícils de distingir, i hi ha una gran quantitat de mitjans de detecció simples. En general, els següents caràcters sensibles vénen a; i com més es les juntes en una sola persona, i com més es troba prominent, el més segur i més decidit que serà capaç d'explicar el mateix per al sensible.

Sensible són generalment nervenreizbarer com no sensibles, més canviant el medi ambient, el clima i les condicions externes són cada vegada influenziert, s'espanta fàcilment, son inquiet, encara que no són tan sensibles per se. malalt, però abans que altres a certes coincidències, com rampes, migranyes, el somnambulisme i similars inclinats ..; no són menjadors forts, estimeu excel·lents plats freds, amanides, i menyspreen els aliments grassos; pot no funcionar bé en habitacions petites, o entre altres persones, sobretot no es destaquen en la multitud, es veuen afectats per la

col·locació d'un imant o el raspallat amb imants en una manera especial; també lleugerament pertorbada per la llum de la lluna; sentir de peu davant del mirall com una cosa retardant. A continuació es destaquen l'autor Melkmale produeix preferentment (SENSIT home l p.2 ...): "Com un dels més fàcils, més simple, i sense cap intent de erlangendes opció", diu, ,, tinc el plaer i desplaer van reconèixer que moltes persones certs colors Doomed coses. És aprendre algunes paraules, si algú s'aprecia una aversió al color groc (a la roba, sales d'estar, etc) i al costat d'ella una preferència per al blau. Tots els que tenen aquesta peculiar tendència, he trobat sempre sensible sobre els meus observacions fins al moment, i això és tant més fort, el més animat aquests trens va parlar a ells. " "No obstant això, la pedra de toc per la qual distingeix la sensible i no sensible es determina per l'altra, tinc un remei molt curt i simple que es troba. Això requereix res més que les mans nues. Ordeno la persona la naturalesa em trobo vol que el proferir mà esquerra i trucs amb el dit índex de la mà dreta en posició vertical i lentament baixar fins al voltant sense tocar del canell, la punta del dit mig i en la distància de prop d'un polzades. Se sent provada fent una acció en el camí quan una fina brisa fresca meus dits seguint al llarg de la seva mà aniria com tret d'una palla en veu baixa, per la qual cosa és una persona sensible, que no se sent res, així que ell no és ".

El nombre dels sensibles és d'acord a la informació recent proporcionada per l'autor més del que estava disposat a acceptar més d'hora i és aproximadament la meitat de les persones; Només que, en el mateix són moltes gradacions a través del qual passen al no sensibles, també el grau de sensibilitat en la mateixa matèria no sempre és el mateix. Homes i dones, sans i malalts, joves i ancians es troben entre els sensitius.

Descripció general dels fenòmens més notables que depenen de la sensibilitat. Pole, punts de vidre magnètics, les diferents parts del cos humà, sinó també una varietat d'una altra institució exciten els sensitius en contacte amb les mans o altres parts del seu cos o fins i tot al apropar-se a ella, com són per l'autor que el de la pintura per tant, en contacte o alguna distància, legalment certes sensacions de frescor agradable o tebiesa adversa o de calor, segons les circumstàncies, llençar, formigueig o. similars. En particular, els sentiments d'agradable frescor (bé-Cool) i Lauwidrigkeit en major expansió que ocorre en compte.

Sensible d'un major grau de sensibilitat a prendre en completa foscor en els pols a un fenomen de llum imant diu com veritable al Pol Nord, un blau i blau-gris, al Pol Sud un vermell, vermell-groc i rotgraue. Fins i tot la part superior dels vidres, que viuen cossos humans, animals i vegetals, en particular l'abast, metalls, sofre, els líquids que es conceben en llums químiques o Kristallisationsakt, etc ,.Finalment arriba l'autor (SENSIT. Home. 11.192) a la conclusió que tots els cossos en tota la Erdballe sempre emanen Odlicht que només una més, altres menys.

Les mans, els braços i així successivament l'experiència sensible en estats superiors de sensibilitat atraccions i repulsions legals contra pols magnètics proferides i consells de vidre. . Alguns experiments, que produeix sacseja l'autor com preferentment

cridanera 3) Vostè anem els sensitius, els 10 dits de les extremitats crear fàcilment la propera paret de la sala; les puntes dels dits quedin a la més freda paret, senten la dreta més càlid; El mateix experiment es repeteix en un forn d'habitació ferro o mercuri nivell no massa fred, envia el resultat invertida. - Una ampolla amb una solució d'hidròxid de potassi concentrat serà laulich, va sentir fred a la mà dreta a la mà esquerra; una ampolla inverteix amb àcid sulfúric concentrat. - Dos dits de la mà esquerra, un sensitius presentats, es prenen de l'esquerra, laulich, es perceben refredament dels drets. - Un full de paper groc és l'ull esquerre (mentre que l'altre està tancat) opac, brut, incòmode, dret clar que aparegui pur i agradable. Un arc blau viceversa. Aquesta subpartida comprèn també l'experiment abans esmentat amb la lluna. - El Sensible és amb l'ull dret (mentre que l'altre està lleugerament cobert) només en l'esquerra, mira a l'esquerra en l'ull dret d'una altra persona amb facilitat, situada abwenden.- de l'altre ull amb l'ull esquerre l'aversió Una visita obligada un sensible i pel que els dits de la mà dreta, el pol nord d'un imant, però no el de l'esquerra, no s'acosten al pol sud d'un imant sense dolor existeix i perjudicial L'autor presenta un dèficit encara diversos intents com a tals. que presenten fàcilment a si mateixos en llibertat condicional, en.Serà fàcil, d'acord amb les següents lleis bàsiques de Odlehre i el directori d'Odquellen agradaria trobar-se a si mateixos i esmenar qualsevol.

3) la fe cega i la pàgina de la ciència 17 i ss.

Precaucions. No puc parlar de totes les precaucions aquí, recomanat per l'autor dels punts facials, en part per evitar la interferència de diverses influències ódica en mal estat, en part per garantir la percepció de si mateix tals influències. N'hi ha prou l'observació general que en aquest costat la cura i la diligència de l'autor ha d'haver cap objecció. Algunes de les precaucions que s'han de prendre també és evident a partir del que segueix per si mateix. Només una advertència que recordaré sobretot aquí a la fi de no deixar sols els experiments més sorprenents causa de la falta de consideració de la mateixa va ser fàcilment interpretada contra l'autor.

Les precaucions essencials en experiments a la cambra fosca van saber que l'eclipsi és total. (Sensit, M. II. 4.) "El més mínim rastre de llum del dia o llum de les espelmes, per qualsevol penetra una columna en el quart o sisè reflexos, fa que la majoria dels sensibles incapaç de reconèixer qualsevol llum ódica." ,, Tinc ", diu el v.

Reichenbach, ,, deixar les meves portes marquen doble, i les catifes han de ser penjat entre dues portes. A baix en el mateix interior i l'exterior han pressionar Coixins finestra, i de fet en les dues portes. L'organització que tinc Vaig fer tal que tres habitacions estan un al costat a l'altre a les fosques; tots són mútuament segellat hermètic a la llum, però només en el mitjà que no té porta a l'exterior, estic treballant amb la sensible ". En la foscor de captura d'alta sensibilitat tan completa sovint immediatament o només després que els fons sensibles després de 5 a 10 minuts 1/2 fins a 2 o 3 hores per veure Odlicht. . Fets bàsics i les lleis Si un de la mà esquerra d'un sensible la seva mà esquerra (no importa si és encara sensible o no) dóna o només fins a una distància sobre, 4) es

considera pel sensible com lauwidrig;quan la mateixa mà esquerra de la sensible dóna la mà o enfocaments bé, és genial ser agradable, o com diu l'autor en breu, probablement es va sentir bé. Així que la mà dreta i l'esquerra per mostrar la seva influència en els sensitius una oposició, i en endavant s'explica per l'autor com situat davant anódicamente polar i, de fet, d'acord amb certa beiseitzulassenden aquí raons, l'esquerra per odpositiv, els drets per odnegativ. Molt pel mateix contrast en el seu efecte sobre la sensació del sensible que les mans d'un humà mostren els dos pols d'un imant; el pol sud just aquí, en línia amb l'acció de l'esquerra, el Pol Nord amb l'efecte dels drets; per aquells lauwidrig en atacar amb la mà esquerra de l'aproximació sensible o mer a la mateixa vegada, això probablement fresc sentir. Per tant, el Pol Sud és odpositiv el odnegativ pol nord. El mateix contrast mostren els pics oposats (d'ara endavant per l'autor i pols) grans cristalls de roca i altres cristalls són, per tant, també es van oposar a la polar. Però no sempre, hi ha dos polaritats en el mateix cos junts. Metalls z. B. comportar-se en tot odpositiv per ser percebut lauwidrig qualsevol part de la mà esquerra de la sensible al tocar-la, o quan s'acosta, mentre que ser òxids metàl·lics, parets de pedra, tots els raigs directes del sol estat suspès poc abans dels experiments es comporten cos mai odnegativ , per que són percebuts per la mà esquerra de la sensible a tot arreu, probablement fresc. Alguna vegada trobar els sensitius notablement major grau, en tots els òrgans de les diferències naturals en aquest sentit, i posteriorment notificar l'autor de tots els cossos naturals en dues grans classes de odpositiven i odnegativen cos. Una llista de la principal segueix a continuació. Odpositive cossos són tant els que es percep lauwidrig en contacte amb la mà esquerra de la sensible o d'aproximació; odnegativ els que per mitjà de la mateixa mà són probablement va sentir fred. Alguns organismes, com el cos humà i animal, imants, vidres, tanca les dues polaritats, al mateix temps un altre (la trucada. Unipolar) mostra només un tipus de polaritat.

4) l'aproximació adequada actua de conformitat relació ódica a tot arreu com el tacte; i generalment es mou en els experiments dels autors mera aproximació del cos a assajar abans de la mà del sensible a la influència de la temperatura, etc., la rugositat del cos exclou millor a la sensació. Això és cert per a tot el que segueix.

No obstant això, és important assenyalar que el cos odpositiven com absolutament ben fresc no es pot considerar com absolutament lauwidrig que no odnegativen de la sensació de la sensible, però que això s'aplica només en la mesura que deixen a la mà esquerra o de qualsevol costat de la sensitius acte; Per contra, la sensació simplement reverteix quan s'exposa a la dreta ni a tots els drets, de manera que z. B. la mateixa mà esquerra de l'home, el pol sud d'un imant, que es perceben lauwidrig de la mà esquerra dels sensitius, la mà dreta en lloc produir bé fredor. Es pot, per tant, la polaritat anòdica del cos de la mà dreta de la prova sensible per tenir un cas per interpretar les declaracions en sentit contrari que quan es prova amb la mà esquerra; però l'autor ha fet l'observació que, en general, la mà esquerra de la sensible és molt més susceptibles als efectes anòdics, que el dret que preferiblement els usos d'aquest examen, i per les declaracions generalment més febles i menys resolts de

drets només unes marques subordinades utilitzen.

A mesura que la mà dreta de la sensible es lauwidrig afectada per la mà dreta d'una altra persona, igual que el lauwidrig mà esquerra per la mà esquerra d'una altra persona, d'altra banda, la mà dreta dels sensitius probablement fresc de la mà esquerra, la mà esquerra de sensitius probablement refrigeració del la mà dreta d'una altra persona, és evident pel que fa al fet que l'acció de la mà dreta i l'esquerra de l'altra persona, l'acció dels pols magnètics, vidre Polònia i els òrgans unipolars es pot mans dels sensitius estan substituïts, i que anàloga a la dreta i l'esquerra altres parts del seu comportament corporal, el teorema fonamental en general i important: El sensible percep les parts del seu cos que han donat un Odpolarität aquest toc o abordar el mateix nom odpolarer lauwidrig cos, a diferència de l'exposició odpolarer cos probablement fresc, o talla a la mateixa acció és ungleichnamige lauwidrig des sensitius van sentir ben freda.

Mentrestant, aquest conjunt pateix una sèrie de limitacions i disposicions més detallades.

En primer lloc, en general només per Ersteinwirkung el cos en el sensible però emana d'un cos no és igualment actuant ser OD gradualment en el sensible, responsable, saturació i fins i tot sobresaturació de la polaritat oposada es pot fer, i ara, en virtut de la present introduint l'acció del mateix nom passar el primer pou a Lauwidrigkeit reacció freda.

En segon lloc diu la separació en general l'efecte contrari per si mateix, com un enfocament o el tacte; el benestar de frescor a l'acostar-se o tocar següent Lauwidrigkeit que Lauwidrigkeit així frescor a la separació, etc.

En tercer lloc, aplicar el principi anterior, en la mesura en què es refereix a l'acció ungleichnamige, en general, només per als afectats, directament o inicialment a partir de l'exposició ungleichnamigen de les parts sensibles del cos; No obstant això parts distants comporten aquí com si estiguessin afectats del mateix nom.

En quart lloc actua raspallant el cos sensible, z. B. amb els dits, uns pols magnètics, etc., d'acord amb regles diferents a la simple proximitat i contacte.

Per tot això i algunes altres circumstàncies s'han de tenir en compte durant les proves, si vol aconseguir el particular, pels èxits Llei anteriors correctament.

La naturalesa ódica de cada cos pot transmetre a través de la comunicació entre si, o en paraules de Verfass. carregat per una persona que estigui en contacte amb o prop de l'altra porta, i segueix sent l'òrgan encarregat d'algun temps, que porta fàcilment trastorns i complicacions no associats precaució en els fenòmens. Així que cada cos ve de la mà dreta de l'home (ell era sensible o no) amb odnegativer o textura odpositiver almenys debilitat de la mà esquerra de l'home amb odpositiver o afeblida odnegativer textura. També en contacte amb els pols magnètics, punts de vidre, metalls, sofre, etc, posar de nou en la llum solar o l'efecte de càrrega de llum de la lluna; i perquè bàsicament tot el cos té una certa naturalesa ODIC, el que només una més pronunciada que l'altra, per la qual cosa s'apreciarà que l'estat anòdica, el cos

sempre està determinada pel medi ambient i és després de ser considerat en les observacions.

Per descomptat, el cos de la força ódica més fort per fer valer la seva propietat més consistent i ser capaços imprimieren altres.

A poc a poc el notificat per la càrrega Od perd del cos quan s'eliminen de la Odquelle carregat.

La OD es pot propagar. Resumint una sensible un extrem d'una vareta o filferro de vidre, fusta, metall, alguna cosa arbitràriament llarga o curta, de manera que l'extrem no sobresurt de qualsevol material sòlid a la mà a la mà i llavors qualsevol Odquell quan la mà , magnètic, de puntes de vidre, metall, el cos il·luminat pel sol u. etc .., es posa en contacte o al proper a l'altre extrem de la vareta, d'antuvi es sentirà la mà de l'Lauwidrigkeit sensible o bé-Cool de la mateixa manera com si la mà Odquell immediatament seria presentat. És bo, en aquests experiments, l'extrem de la barra, que l'única interpretar poc temps sensible, al voltant d'un minut per deixar en mans dels sensibles abans de col·locar el cos per ser provat en l'altre extrem, que es diu l'autor., prendre habituació per carta, i que té el propòsit de la diferència anòdica i la temperatura que hi ha entre la barra i la mà d'igualar abans de l'experiment de manera que l'efecte dels continus ods LED es va sentir pur.

Cal assenyalar que les condicions de maneig per al Od no coincideixen amb els de l'electricitat per exemple, el vidre és un dels millors conductors de l'Od, i no conductor real de la mateixa no es coneixen en absolut. però derivar algunes substàncies menys així que altres.

Fins i tot els fluids corporals humans i liderar el bé a través del mateix Od; vorejat per exemple, algú amb la mà dreta se sent. la mà esquerra d'un sensible, de manera que aquest és l'efecte de Odquelle que els titulars amb la mà esquerra o tocat per aquest efecte es propaga a través del cos per als sensibles.

La propagació no és instantània. . Cap Odquellen Encara que bàsicament a cada cos té una certa naturalesa ódica són sinó per nomenar alguns cos i processos en relació ódica abans que l'altre; gradació precisa pel que fa a la força del seu efecte ODIC però certament no es coneix encara.

Com odpositiv ser feta per l'autor, en particular designada: tot el costat esquerre de la gent, vornämlich va deixar mà;. - El pol sud dels imants; - El pol nord de la Terra, que se sap que el pol sud dels imants té les mateixes característiques magnètiques; - Un extrem o un consell o una cantonada de cristalls (cristall de roca, l'alum, pal de guix, calcita, baritina, turmalina, granat, etc.), incloent la base, que van créixer o mangelhaftere, cantonada menys educats; - L'hidrogen i el cos més ric en hidrogen, com ara alcohol, èter, alguns olis i resines; - Tots els metalls, amb l'excepció de dubte o arsènic, tel·luri, Melybdän, tungstè, crom i antimoni; preferiblement fortament potassi, sodi, osmi, rodi, or, plata, platí, Irid,

Pallad, mercuri, coure; - Àlcalis i alcaloides orgànics; - Ordinari amb Amalgan mirall acabat; - Llum de la lluna; - Mitjans de refracció polaritzada la llum del sol, raigs grocs i vermells de l'espectre; - Materials aspres; - Flor olors etc.

Com odnegativ esmentar especialment: tot el costat dret de l'home, vornämlich la mà dreta; - El pol nord dels imants; - El pol sud de la Terra; - Un extrem o un consell o una cantonada de vidres, sobretot les de la superfície crescut situada punta lliure oposat o el cantó complet; - Oxigen, clor, sofre, seleni, brom, iode, fòsfor, arsènic, carboni, diamant, grafit - sílice, quars, mineral de ferro, coure, òxid de plom, òxid de zinc, entre d'altres, òxids de metall - tots els àcids minerals i àcids orgànics - sofre, clor, iode, brom , fluor i cianurs; incloent solució salina, carbonats, sofre. Sales goma, midó - sol; fins i tot més que tota la llum del sol, la polaritzada per reflexió la llum del sol; els raigs blaus de l'espectre - flames - cos escalfen intensament.

Només lleugerament negativa entre una altra ampolla vidre desagradable, pou d'aigua, roba de llit.

A més, alguns processos són anódicamente eficaç. Odpositiv: la fricció, el flux i l'agitació de l'aigua, flux de sortida d'aire; Pressió. Odnegntiv: so, la resolució de sals, evaporació, diversos descomposició química.

Polaritat ODIC d'éssers humans, animals i plantes. Els éssers humans estan angegebenermaßen d'un costat a l'altre pol, el costat esquerre és positiu, el negatiu a la dreta, i aquesta polaritat més pronunciada en les mans, en el present document preferentment de nou en els dits.

Pel que fa a aquesta polaritat, l'autor escriu que l'home eix ample ódicas o Latitudinalachse a. És la major polaritat que l'home posseeix, i que tendeix a identificar el principal èxit d'efectes ódicas a les persones.

Però tot el front de l'home es comporta de schwächerm odpositiv Grau contra la part posterior del que l'autor com anòdica eix de gruix o eix transversal designa; i encara en menor grau el peu de l'home potitiv contra la capçalera, que la ódica eix longitudinal o eix longitudinal de la gent. L'efecte de l'eix de gruix només es fa en el mitjà entre dos costats argumentat clarament per si mateixos. Per cert, suma o resta l'efecte de l'eix gruix i eix longitudinal de la general superen l'efecte de l'eix d'ample, depenent que es dirigeix a la mateixa o diferent sentit. Per tant, encara que tant la part davantera dreta i posterior dreta de la gent odnegativ, tenint en compte l'eix d'ample; La part frontal dret, però menys negatiu que el costat posterior dret, perquè l'efecte de l'eix transversal des de l'eix a l'amplada del front de resta s'afegeixen per al costat del darrere.

A més d'aquestes tres polaritats principals relatives a les persones com un tot, fins i tot polaritats subordinades a les parts individuals són presents la influència també, a això se li afegeix en funció de la similitud o diferència de la gran polaritat, pertanyent en general a l'eix d'amplada o sostreta. La forma més precisa l'autor ha examinat aquestes polaritats subordinats a les mans. Allà són, sobretot, la Handweiche comportar positivament cap al dors de la mà; i la negativitat que principalment i la virtut en el seu conjunt pertany a la mà dreta de l'eix d'ample, tan evident en aquesta

forma reduïda en l'interruptor s'incrementa fins a la part de darrere; No obstant això, la positivitat, que pertany a la mà esquerra en el seu conjunt, augmentant així la participació i espectacles disminuït en la part posterior. Un cos odpostitiver serà així en lauwidrigsten en wohlkühlsten percebuda per la mà esquerra tova, de la mà dreta de nou, una viceversa cos odnegativer; i li ofereix un sensible fins i tot una mà representa (que no necessita anar al tacte), de manera que l'interruptor de la mà esquerra el més positivament a ell, la mà dreta de nou actuar més negatiu, indicant així la sensació wohlkühlste per al sensible quan Mans mutus gratuït quan el seu interruptor de la mà esquerra a la mà dreta de nou als altres va respondre que lauwidrigste quan la seva mà esquerra l'esquerra Soft Handweiche els altres va trobar. També per a la mà dreta de la sensible sorgeix a partir de llavors fàcilment la wohlkühlste i lauwidrigste manera trobada amb el costat de l'altra, sinó que es angegebenermaßen els Drets dels sensitius en general cada vegada menys per a la irritació ódica receptiva que l'esquerre.

Seguint aquest exemple, es pot interpretar fàcilment l'èxit de polaritats encara més per ser discutits també. És a dir, ara es comporta encara més de la mà, com els braços, el petit vora dit i el mateix costat del braç associat positivament a la vora dit índex i contra el costat corresponent del braç; el polze positiu per als altres quatre dits, dels quals el dit mig i l'índex més, el dit petit són més febles negatiu. Totes aquestes polaritats són en realitat només relativament entendre i segueixen sent en general la polaritat ample subordinada; però encara sembla experimentar, per advertir a l'autor. p.97 que la positivitat del polze en relació amb els altres dits a si mateixos pot augmentar fins al punt que ell és la polaritat ample ha de ser negatiu en el costat dret, on podria fer, per superant fins i tot la polaritat principal és absolutament una cosa positiva, de manera que, quan cal fer fort efecte negatiu dels dits, els polzes i no deixa de banda. Per contra, la polaritat dels quatre dits restants a les dues mans romanen sempre sota la supremacia de la polaritat d'ample.

Llevat que en les puntes dels dits en totes les seus de l'acció més forta ódica tant com la receptivitat per al cos humà, un d'ells es converteix preferiblement en, si vostè va a afectar enormement sensible, o si vol sensible se senten bé. Així que l'acte al voltant del dit mitjà de la mà prement una banda, porta a terme contra el palmell de la mà d'un sensible, molt més fort en un, com una mateixa mà plana, i crear fredor o Lauwidrigkeit en funció de la mateixa o ungleichnamigen acció.

El peu mostra polaritats subordinats similars a la mà. No obstant això, la polaritat principal, és a dir, l'amplada del cos d'acord amb la polaritat, la totalitat del peu dret és negatiu, l'esquerra és positiva, cada peu és en un sentit menor cap a dins positiva, cap a l'exterior negatiu i positiu en la sola, a la part posterior negatiu. Sobre una possible oposició entre el dit gros cap als altres dits, no hi ha res determinat.

A banda i banda de la boca de l'estómac, lleugerament aigües avall del mateix, n'hi ha dos, preferiblement sensible per a la reacció anòdica de la resta de punts epigàstric, que indiquen la posició de les dues ales del plexe solar a l'abdomen. El dígit de l'esquerra és positiu, el dret negatiu.

L'estómac en si, sinó revela en la mesura caràcter odpositive quan tolera l'aigua potable dicament amb càrrega positiva no és bo, millor és la càrrega de negatiu.

He buscat en l'anterior l'autor més fidelment possible a seguir, excepte que em vaig mudar les àmplies versions en estretor, i les verificacions experimentals vaig deixar a un costat; i pensar que el Va informar serà suficient, una visió dels fonaments, si no donar als poderosos, difícilment pot abstenir-se de dir el desenvolupament monstruós d'ella va construir la doctrina. Una crítica contundent de l'ensenyament es durà a terme, a causa de assajar acuradament experiments que no ho fan a la meva disposició; però es pot fer la pregunta, ho proven i afirmen que té tot l'ensenyament en la confiança sense nous experiments l'anterior. Aquesta pregunta Cerco el següent per la norma, que pot fins i tot portar, i per respondre d'acord amb els documents, el que ha donat a l'autor. Tots els altres sense dubte portarà una escala diferent; i pot ser moltes coses contingudes en les investigacions de l'autor, el que faria que el veredicte diferent quan es Vorlage.

Per què no ser capaç de proporcionar condicions d'irritabilitat, on se sent això i allò, quines altres condicions d'irritabilitat no tenen sensibilitat. Més aviat, ningú no pot negar que hi ha tals condicions. Un necessita a això només a les sensacions de la histèrica, pensant les il·lusions que molts malalts mentals. Bàsicament, cada percepció exterior d'un factor subjectiu i objectiu del producte, i com només els canvis dels factors, el conjunt de canvis de productes. Ara el factor subjectiu, bàsicament, en cada ésser humà està dissenyat de manera una mica diferent que en l'altra; però res no impedeix que també hi ha una certa diferència més o menys dràstica (sensibilitat i no-sensibilitat) al seu interior. Pot ser i pot no ser; i qualsevol que sigui el cas o no, és també v. Reichenbach no està ensenyant o té raó.

Es porta a terme un cop a la susceptibilitat diferent dels individus dels poders del món exterior, més que, ja que en qualsevol cas ser lleis a fenòmens dependents, i una comparació més a prop de les proporcions d'aquests fenòmens pot ser molts dels presents nou i inesperat. No va ser diferent amb l'electricitat i el magnetisme; Qui hagués volgut tant darrere dels fenòmens de ratllat lacre. I a partir de llavors sempre va a acceptar amb gratitud quan algú amb la perseverança i zel sotmet a la investigació de les lleis, i el nou i desconegut per a ser el tiri immediatament de distància com una cosa absurda, sobretot des del principi en si, de la qual el flux de fenòmens inclou, que difereixen del comú.

El que hauria de ser una improbabilitat que el fet que els fenòmens de llum dels imants i els vidres i en cas contrari altres organismes són percebuts per certes persones en la foscor, on altres perceben res, que les mateixes persones es veuen afectades en les seves sensacions de calor dels mateixos objectes de manera diferent a un altre - i es redueix principalment les diferències en les percepcions dels individus sensibles i no sensibles; pel fet que les preocupacions més gairebé úniques disposicions detallades d'aquestes diferències - no està a la vista també. Mag ara sovint falta en la determinació de les lleis especials d'aquesta situació i va demanar

que no igual Alright i triftig ser, per la qual cosa es justifica cap rebuig de tota la doctrina.

En resum, em sembla a mi, que ja no es pot argumentar contra Odlehre des del principi, com s'ha objectat en el seu origen a la teoria de l'electricitat i el magnetisme; sí que hi ha són de les àrees de Odlehre fins i tot l'experiència comuna en les proporcions capritxoses d'irritabilitat de moltes persones des del principi més fets abans, ja que han estat presents en el començament de la doctrina dels Dynamides.

El rebuig de la doctrina de Reichenbach pot confiar tan poc com la seva justificació en una suposició raonable, però només en l'experiència, després de tot; i després de v.

Reichenbach va ensenyar una experiència tan gran quantitat del seu ensenyament, després que ha assolit un gran desenvolupament com després que es té tant la participació que-es desperta, està fins i tot en el cas que el seu raonament no ha de ser el més precís, però la caiguda de la mateixa només pot dependre d'una refutació precisa. Després però el que m'és conegut, encara no ha trobat tal; per tant no són suficients intents rapsódicas, especialment quan es fan les precaucions, la mateixa pregunta expressa l'autor, no s'observen escrupolosament. Perquè a fi de refutar en sentit estricte, que requereix tant la precisió, la perseverança, la prudència, diligència, com per demostrar rigorosament. És fonamental tenir en compte que la naturalesa Odlehre ha de lidiar en substància amb dificultats molt més grans que la doctrina dels altres Dynamides si els seus objectes i no com a instruments comparables de fabricar i no tan estan a mercè de l'observador, que el de la física. Ara fer la diferència que existeix en aquest sentit entre les observacions en el camp de les SAO i en el camp dels agents purament físics, invertir almenys no només els observadors a carregar. . Herr von Reichenbach es va fer anteriorment gloriosa coneguda a través de la descoberta i gairebé ansiós exacta Konstatierung i la descripció de les propietats de diversos parcialment acte mèdicament i tècnicament materials importants que s'han fet (creosota, parafina, Eupion altres); i jo no sé que hauria tingut una oportunitat aquí per acusar-lo d'falta de prudència i precisió. És difícil creure que el sentit que el va convertir en el creosota d'una barreja de substàncies, ja que hi ha pocs excretes, prou ha fracassat, com ho va ser, el Od retirar d'una barreja no inferior dels fenòmens. No només la massa, i el Nexus dels fets que presenta són realment impressionants, i pot ser que alguns dels significats de la paraula francesa està fent Imposer ho són encara entre la gran massa de fets que ell presenta, fins i tot alguns que va adaptar i es descriuen, que s'han de desestimar per fabricacions o només donen una habitació hipercrítica. Algunes dades no sense importància tenen fins i tot els homes com Berzelius i Baumgartner als testimonis, i de totes maneres no falten l'autor de moltes observacions sobre el testimoni creïble. Seria, finalment, un descuit igualment increïble pressuposar quan alguns, relativament fàcil de provar fet en si que pot servir com a pedra de toc del seu ensenyament (veure Fig. A dalt), havia presentat amb decisió tan difícil, com la manca d'honradesa, si una massa tan immens fets ficticis o fets amagar a comptador seria, com és de suposar, per mantenir el seu ensenyament

durant força fonament, o autoengany quan tractant d'enganyar amb cap altra, havien enganyat a si mateix en qualsevol lloc.

Això, en conjunt, afegeixo a la meva creença en tant que més enllà dels límits del coneixement estricte i és, probablement, fins i tot una investigació rigorosa, també la creença que hi havia alguna cosa en el Odlehre. Però, quant de què? El només subjectiva, anem a decidir amb objectivitat l'autor té, per descomptat, molt difícil. I algunes preocupacions serioses caigudes contra el pes dels seus fets en l'equilibri.També aquesta pàgina de l'article s'emfatitza ara aplicar.

Inadequat segueix sent, sobretot, és que l'autor en les seves últimes grans obres, com molt a veure, segueix en peu tot sol sobre la base de l'auto-representat per ell i els empleats sota les seves observacions d'influència. A causa de que pot ser que la falla múltiple dels intents que s'han fet aquí i allà per provar la seva teoria, en realitat basada en forma d'ocupació insuficient dels mateixos i la manca de precaució - com v Reichenbach manté -. No obstant això, d'altra banda també reconeixements, com el en el qual es basa, per part dels observadors d'especialista no són, o només ocasionalment prestat a cap experiment o haver assistit a la mateixa, però ni tan sols han realitzat metòdicament a terme en relació una sèrie d'observacions, tan poc per la seva causa, com provar aquests èxits negatives en contra de la mateixa. I si no és la culpa de l'autor, que encara no té el suport del seu costat Ge troba en la reticència de la investigació exacta de tractar seriosament amb aquest tema, per la qual cosa és sens dubte un inconvenient dels seus dificultats causa es pressiona.

Sense cap dubte, hi ha observacions que recolzen la verificació de la seva exactitud, el que garanteix els seus resultats en si mateixos. Però un pot dubtar de si el camp, en el moviment, les observacions de l'autor, tal és, que pot ser sense el control de l'observador l'observador en absolut; i en tot cas es troba a faltar en les investigacions de l'autor Una cosa de la que no podia faltar, ells han de poder prescindir d'aquests. No és que l'autor desfallsigen el puntal mai escapat, són de fet front a obrir-se, i podia donar nosaltres probablement assenyalem alguns llocs on de tant en tant fan referència a la mateixa; però només de tant en tant, i això no és suficient. Més aviat depèn de la consideració acurada, contínua i coherent dels punts que volem discutir el passat, el conjunt de la salvació, el conjunt garantint tals investigacions; i això ho possible en el que és l'actualitat de les investigacions dutes a terme per l'autor, no es pot trobar.

La veritat és que la gent de tot tipus, però sobretot de la classe dels subjectes suau d'observació de la forma autor, les persones sensibles, especialment les dones, il·lusions subjectives del sentiment i la cara són els més fàcils que jemehr prèviament espera sentir res o per veure, i que aquestes il·lusions tenen més fàcil caràcter comunitari per a molts, que jemehr aquí per una visió compartida i les condicions sota una influència comuna passar. Innombrables errors ja han amenaçat amb fer d'aquesta manera trencar en la ciència, i tota la investigació de l'autor és d'aquesta manera perillosa.

Si vostè se senti llargues hores al voltant d'una taula, amb l'esperança que ell s'ha de moure, es trasllada al cap; un pot imaginar que fins i tot més lleuger que la fusta

fora de la imaginació es mou a l'interior, si vostè va a posar una tasca definida és fàcil; Per fi, quan un està tractant des de fa molt i sovint repetida, boig, i vostè, com la taula sensibles, de manera que les persones sensibles necessiten posar última sol dit al fenomen del que està fent, observat immediatament. Collita però Meyer 5) després d'alguna pràctica tot el que volia veure, realment veuen. Meyer és un sobri naturalistes; quant més fàcil són els que no ho són, i la majoria dels sensibles són més aviat el contrari, veure el que volen veure o no vegin, sobretot quan s'arriba a això, la ciència per tal de fer un servei. La possibilitat d'engany deliberat ni tan sols considerar això. La idea tensa és a tot arreu amb facilitat en la imatge de, per la sensació, moltes persones estan tots dos van governar a si mateixos en l'estat ordinari tot just; Tals són el contrari de tots els experiments precisos exclou la major cura; ha tingut temps ser la majoria de la recepció per la naturalesa de les investigacions dutes a terme per l'autor, els subjectes d'observació allerreizbarsten i havia de tenir una influència predominant en l'execució dels seus resultats, però, necessitava una influència comuna sobre tots els seus súbdits d'observació.

5)

estudis de Meyer a la Psysiologie la fibra nerviosa S. 239

Sense cap dubte els estudis preliminars més curosos ara, en part, en general, en part, en els subjectes d'observació individuals haurien estat necessàries per a assegurar, quant podria dependre d'aquesta circumstància. No trobem res de tals investigacions preliminars. No es discuteix seguirien han estat modificades de nou precaucions necessàries per contrarestar el risc en si, el que podria sorgir d'aquesta circumstància en el curs de les investigacions, fins i tot el més tímid, sempre repetint una vegada i una circumstància; difícilment podria ser suficient per fer-ho; En lloc d'això que podem trobar en la lectura dels seus estudis tot just en la idea que ella havia estat present. No estic dient que tots els resultats de l'autora han fluït només d'aquesta circumstància; Alguns intents s'han descrit com que no estan subjectes a un objeccions desfallsigen; Però en la gran massa de les seves observacions i els subjectes d'observació que trobem per les cites anteriors sospitar que aquesta circumstància havia exercit un paper important, no només no exclou, sinó que s'impugna. En general, una anticipació a tal o qual sensacions o percepcions es va dur a terme. Els mateixos subjectes d'observació també calcular amb tanta freqüència en les investigacions de l'autora que alguns de la mateixa dedicació cal pressuposar al sistema. En general, encara que amb algunes excepcions (per exemple. Com Dynamide p. 2, 25, 39. Sensit. L'home és 257) d'aprendre a no fins a quin punt els subjectes d'observació ja tenien coneixement dels resultats esperats, o podien endevinar on Sensible sovint tenen bons instints probablement 6). Control dels experiments amb imants falses, no es produeixen vidres etc factura. I, finalment, es pot argumentar a partir de consideracions generals que l'enorme massa dels resultats presentats per l'autor, era en absolut de no entrar en una consideració acurada de la circumstància donada. Amb resultats com que sobre els efectes ódicas molt profunds i definits a distàncies específiques (pp 291, 292, 827), sobre la manera de sentir calor pel fred (S. 745), etc., és probable que mantingui la imaginació que una característica Ningú, que faria perquè precaucions, inspeccions especificades de la qual no hi ha res; i la preocupació no es pot descartar, que la manca d'esment de la mateixa en els

casos en els que apareixen més es necessita, amb massa petit una consideració en absolut relacionat amb la mateixa.

6)

En particular, pot donar fàcilment una expressió seriosa o satisfacció no completa d'observadors durant una

primera vegada no és cert dir les següents respostes aquesta direcció.

La baixa tenint en compte el fet que aquí es va emetre és tan sorprenent que em confesso a vostè em pot dir poc diferent a través de l'assumpció dels autors han rebut la mateixa tantes vegades fluctuant, resultats contradictoris, tenint en compte que va ser allà on observant els subjectes Res o el contrari s'esperava, de manera que en general res, o el contrari del que l'autor volia sortir a la llum, que preferia que van renunciar a aplicar aquestes mesures, quan no va sortir res, en l'opinió que una certa atenció sobre l'observada era necessari per observar-lo. Ara aquest últim no es pot negar, en general; perquè també és cert d'observacions objectives; però també fins i tot quan les observacions d'aquest document una font d'engany objectiu és; Més d'un cop d'ull a través del microscopi és el que vol veure. Aquesta font d'engany no és més que doblement perillós, coincideix que subjecte i objecte de l'observació; i sona així en el criteri de ser i semblar més o menys. Només quan trobem els mitjans per fomentar la consciència de l'observació de subjectes, sense adonar-alguna manera, endevinat haver arribat darrere de la direcció en la que el resultat serà, vostè escapar d'aquest conflicte. Si ara els autors han fet tot el necessari en aquest sentit, té almenys, molt poc s'ha fet en la presentació de les seves observacions en què la sentència ha de basar-se, per deixar que tot pressuposa.

El segon es refereix han d'ocórrer, i no s'afegeix a l'anterior, però multiplicat pel fet que un no experimenta pel que ha de ser molt dubtós que els resultats contradictoris quan s'observa el mateix compte completa, precisa i imparcial s'ha pres com el veritable. Qui no sent la de l'Od efectes acompanya, és un no-sensible, i cau quan l'autor. Excepte l'atenció, és fins i tot a prop, fins i tot aquells que senten Davant comptar fins o adjuntar resultats contradictoris contingències i l'abandó, o la influència que per interpretar un coneixement adquirit poc a poc els resultats esperats per part de la sensible un exercici només s'obté Allma-lig (veure pàg. 795) o només passa gradualment condició estímul adequat (vegeu pàg. 783) en el sensible, que tot després actuar ha de provocar una falsa aparença resultats unànimes.

El físic, si es tracta d'una influència dubtosa actua (per exemple. A mesura que la Lluna afecta el clima) que poden ser fàcilment pertorbada per contingències participants i superat, o que puguin ser causats com una mera il·lusió per aquests presents observacions llargues successivament, comptar els casos veritables i no és cert i pesa tant un contra l'altre. Per descomptat, corre perill per la present, per trobar el resultat final res o només un petit mos. Contra això es pot aconseguir resultats certament positius quan es basa en els casos pertinents per si sols; així obtingut, quan un bon munt de sobte va observar una massa imponent de proves positives. Sense cap dubte és el mètode pel qual la frenologia ha crescut. És una ciència, que es basa en res més que proves positives; en permetre a un costat tots negatius, o eliminats pel subterfugi. I les investigacions dutes a terme per l'autor prenen. Prou com aquest, ja

que comparteixen el procés de la frenologia. Res o gairebé res com veritables casos. I així va decidir no produeixen sinó per la pròpia confessió de l'autor. L'estat sensible indicar que no havia estat prou bé com per comptar el no aplicable. A on anar? Com es pren en compte? Després suau exclosos principi? Ja sigui en absolut per a un fi diferent d'aquell, la no veritable, no en el Nexus creu Coincidència excloure? És una qüestió de vital importància per al conjunt dels terrenys experimentals per a la vista. La resposta no es troba ella. Però el que pot el llarg registrar testimonis positius, que van acompanyar a l'autor. Gairebé tots els fets, pesen fins i tot si ni tan sols sabem quant del Balanceig comptador està a l'altre shell, si, si, i com cada vegada es pesa i s'ha comparat va pesar.

Ha quedat acreditat serà fora necessari per a cada recerca experimental per excloure una gran quantitat d'observacions, en el qual les pertorbacions estranyes eren insuficients o no va fer prou eliminat, per esmentar només el final avaria. Però llavors les investigacions també han prosperat en el sentit que té l'observador a la facultat d'excloure tota pertorbació, i sempre per aconseguir el mateix resultat. Quan això no és possible, i em sembla que en el camp de l'observació de l'autor. No és possible, simplement no queda res, ja que, com ha passat en les influències lunars meteorològics i s'ha de fer en la frenologia per registrar el Veritable i No aplicable exactament i sobre els aspectes de l'exclusió d'explicar exactament.

Fins i tot per als observadors més sincers, neguem tenim cap raó que Prädikatdem autor, que serà alhora vista dur detectat no de vegades involuntàriament, i seduir altres, i ens comuniquem amb la impossibilitat i inadmissibilitat, tot ésser observat, sempre imparcialitat completa en considerar per preservar i comunicació del que observa. Precisament per això es manté en control per part dels intents d'altres observadors dubten, sobretot en un camp d'observació, que no hi ha permisos de nitidesa siguin indispensables, i poden controlant el que semblen concedir els intents d'un observador mútuament, en què els pilars de l'autor recerques, no són reemplaçats i adequadament representats. Un dels observadors més diligent d'Àustria va ser recentment en un sense parangó camp menys relliscós de l'observació "per centenars i milers d'intents" a si mateix ia altres, s'ha parlat amb gran pompa, un fenomen de polarització en la visió doble, dedicada a la repetició prudent en dos apartat d'ell i uns d'altres observadors independents com res. Així que vés amb compte!

L'anterior ocorre després tercera preocupació és sorprenent amb quina diligència, sinó també que l'exclusivitat de l'autor. Destaca les consideracions que requerits per les complicades relacions de la polarització anòdica fins i tot en les observacions que a, i gairebé una paraula per a una discussió té, en quina mesura un gruix de pell diferent, sensibilitat de la pell, la temperatura, la radiació de calor, corrents d'aire o. com. la diferència de sensacions de temperatura, que han estat principalment decisiu en les seves observacions, tenen influència sobre les parts del cos humà i podria perjudicar la puresa dels resultats. No tinc cap dubte que les precaucions òbvies s'han pres en aquest sentit, i al Anempfehlung, prefereixo dur a terme l'examen del cos com un contacte a través d'acostament, com l'anomenada presa habituació (Vegeu més amunt p 286) pertany aquí. però si un està acostumat, presa en això cobreix veu en la física i la fisiologia, les millors consideracions, les consideracions poden no aparèixer

prou simplement a les mesures òbvies i es limita, per tant generals. En general, en tot cas, té la consideració de tals pertorbacions tan poc en les investigacions dutes a terme per l'autor. En quart lloc, que després de gairebé vol creure que no és l'impacte de les SAO cap altra complicació i les influències pertorbadores que per la pròpia Od. Però fins i tot si la D'ha de jugar un paper important igual que la resta Dynamide en la naturalesa, pel que no està en disputa, però el seu efecte no és tan proporcionen, per permetre la consideració per a ells molt dimitir com el trobem a l'Av .. No obstant això, declara a si mateix com no sensibles, supera però fins ara els seus millors sensitius, com ho revela en la seva obra gairebé exclusivament per influències anòdics ulls i la ment, de manera que aquestes adreça exclusiva de vegades sembla gairebé a la llum d'una moda.

Així que són una quantitat innombrable dels fenòmens de la vida, que pot haver raons molt diferents i és probable que hagin derivat de l'autor. Fàcilment dels efectes de les Odes, en què sovint va molt lluny. Alguns homes de muntar tolerat, algunes dones van a ballar no és bo (71. 350), ja que el primer entrar en una relació amb el mateix nom Odpolen el cavall, les últimes relacions ódicas per al medi ambient massa ràpid; - Una posició incorrecta de la taula de treball contra la brúixola ha arruïnat moralment i físicament causa de la seva importància odpolarer gent probablement ja incomptables (S. 560); - Tots els cuiners vienesos (perquè tots són sensibles?) Estar envellit per la llarga exposició a la pedra anòdica rajoles a la cuina horrible (S. 743); - La posició del full de les plantes es basa essencialment en la seva polaritat anòdica, etc. És aquest tipus de circuits de terra comuna tenen molt febles en l'espai també confiança en les conclusions, pel qual l'autor les seves properes conclusions dels seus experiments atreu .. De quant raons diferents a la DO, pot dependre, que alguns homes no riding ben tolerats, i quant per altres raons, com la DO, que pot dependre de que aquí i allà lauliche i fer sensacions fresques sosté.Ha autor. Les primeres oportunitats no suficientment considerat el que ens garanteix que té l'última tingut prou en compte?

Finalment, encara s'oposa a una quarta preocupacions. No només les polaritats del cos ódicas, sinó també les disposicions fonamentals sobre el Od bancada, restringeixen, complicant de tal manera que sempre ha de ser possible fins i tot per a resultats molt contradictoris publicats, i ha estat l'autor realment possible trobar interpretacions. i bé pot ser cert que això depèn d'una complicació real de les condicions ódicas; però confessem que les condicions favorables són molt més a prop d'aquí. És un principi fonamental de l'autora que el mateix Odquelle des del costat dret del poble a diferència percebuda per l'esquerra. i si vostè no pot determinar percebut per la dreta i fins i tot si es percep de la mateixa manera pel mateix, diu l'autor. Això també explica (. § 284. 1147. 1414). Així són els efectes ungleichnamige sobre persones en refredament general i propici mateixa lauwidrig, i fins i tot efectes molt duradors són jutjats per l'autor en aquest sentit. però troba l'autor. en el principi de més o menys ràpidament entrar en saturació ódica i altres condicions i els mitjans per interpretar un fracàs entge gengesetzten dels resultats, per exemple. com el de la interacció sensible colpejar les seves pròpies mans, de peu i caminar retardant entre dues persones senten. A vegades WidrigkeitsgefühIe ser l'autor d'una llarga estada de

sensitius en la mateixa situació, fins i tot quan l'acció de la diferència del voltant, va explicar un altre moment de sortida ràpida aquesta situació. a diferència de Fort accident cerebrovascular es refreda en general, el mateix nom lau, però cada cop també dóna lloc a alguns dels altres sensació amb el declaracions oposades van declarar etc.

En aquesta sèrie de preocupacions que es presenten, cal tenir en compte que l'autor podria haver tingut en compte en cada un dels seus experiments un, dos o tres d'ells molt bé, sense el resultat del que ell prefereix, està assegurat, si no tots, es van tenir en compte, excepte l'últim. L'avís que aquí i allà d'això i que no es produeix, per tant, no és suficient. Però pel fet que realment es consideren sempre en relació, de manera que només un d'ells es considera mentides generalitzades en la presentació de les investigacions dutes a terme per l'autor. De cap manera garantir que hauríem d'exigir a la mateixa per seguir amb confiança. Si bé és possible que en la representació de més de es troba actualment en el deute en l'acord, però que només pot anar només després de la presentació.

Bé, és clar, és admetre que, quan l'autor. En cada observació, pot contribuir cadascú resultats tots contrast amb les creixents preocupacions en compte, tot per prendre-hi i prendre precaucions també hauria únic toc, la pantalla serà carregada repeticions insuportablement tediosos i insuportables tingut; EIIT també que per a l'espectacle pot ser supèrflua en un camp d'observació iniciada, presentades després del molt segur de fundacions, algunes precaucions que encara semblen molt necessari per als iniciats i no als fets bàsics propis escèptics. Però un podria esperar i exigir que la Au., Abans d'aquesta massa aclaparadora d'observacions detallades que se'ns presenten en una àrea on la creença precipitada és delicte científica, i després de l'experiència mateixa li ha ensenyat el que la resistència que troba amb el seu ensenyament, fixaria acuradament i en detall, especialment en els debats preliminars oficials, el que garanteix que pot oferir a aquestes preocupacions fonamentals per tal després que se li permeti mantenir la seva alleujament en les observacions individuals, o que en una sèrie específica d'observacions respecte a qualsevol classe d'importància Dades de totes les precaucions i consideracions fetes en la resta s'expliquen en detall. Però ni els seus primers escrits, fins a les últimes obres importants és trobar alguna cosa per l'estil; a la part superior de l'obra colossal que se'ns ofereix, no es diu res mai sobre el mètode d'investigació, així com les observacions detallades encara ens deixa completament en la foscor sobre no cert que l'escriptor aquí i allà - jo certament no ho nego lloc, però també bastant no és suficient - però el lluny que té en compte les preocupacions expressades en el context, el lluny que havia dut a terme les precaucions contra ell, fins a quin punt podria, per tant, el seu sistema en contra d'ella.

Sense cap dubte, en realitat hi ha casos en què la quantitat d'observacions pot reemplaçar a la seva precisió, fins a certs límits, almenys; És a dir, quan una compensació dels errors causats per la quantitat d'observacions, que s'adhereixen a la persona. Des d'aquest punt de vista que tenim entre les observacions enumerades que suggereixen que el moment del perigeu, el baròmetre és més baix que en el moment d'apogeu, amb també va enumerar algunes observacions majors a causa de la

imperfecció dels instruments i la manca de correcció de temperatura a les demandes que fem avui en bones observacions baromètriques no es corresponen. Però la imperfecció dels instruments, si no són la mateixa hi ha una variabilitat, que afecta la magnitud absoluta en lloc dels valors com la direcció de les seves diferències; i les desigualtats que sorgeixen dels canvis en la temperatura del mercuri seran compensats tan bé en la quantitat de temps que altres contingències la indemnització que esperem de la durada del període d'observació, només es requerirà per tant temps temps per a això. A més, les observacions de diversos observadors estan confirmant d'aquesta manera a un costat. I després de tot, seguiria sent convenient disposar d'observacions molt precises. Però encara hi ha alguna cosa bastant diferent adjunt com les imprecisions que, en lloc de ser compensat per la quantitat d'observacions, en lloc caracteritzen reprodueixen. I després encaixar el exemple d'aquest gen. Host.

Els dubtes sobre el mètode de recerca de l'autor reforcen Però fins i tot en mirar els resultats així obtinguts. El general té de fet la mateixa que havia concedit anteriorment, per ser res particularment improbable; Però alguns en les disposicions fonamentals que van guanyar de les seves observacions de l'autor, i en part en la capacitat de determinar això, després de tot la situació amb precisió i seguretat, que no obstant això només és massa.

De fet, les polaritats ódicas statuiert autor pels seus experiments en éssers humans, suau, no només a través de la intersecció i el Barri dels seus eixos, la incapacitat dels seus oposats s'igualen en l'efecte sobre el nervi (24), entre d'altres, els punts de les proporcions de la polaritat magnètica i elèctrica, de manera que ha d'esperar una analogia, sí, fins i tot de tots coneguda condicions naturals tan estranyes de, però el Konstatierung la intricats, que entra en conflicte amb innombrables influències pertorbadores i interferir-se mútuament, proporcions d'aquestes polaritats faria també en el més consistent i determinat en la seva totalitat en el poder de les condicions d'observació i mitjans d'observació dificultats tan extraordinàries són que vostè pot gravar l'establiment del sistema de les polaritats de part de l'autor només amb la major desconfiança, si ara veure com tot això sensibles als estats, en els punts de vista de l'autora en general ja més o menys inicien gent en sentiments subjectius de refrigeració i Lau, agradable i delicte es basa, i, d'altra banda, el mateix autor sovint (S. 25, 88, 100, 257, 539, 544, 782, 795) és indicatiu de la Surging en les declaracions dels sensibles. Així són alguns més susceptible que una altra per a una sensació, no sempre o només després d'exercici adquirit correctament el sentiment predominant en el, de vegades són completament inadequats per a l'observació, etc.

L'exposició perllongada a Odquelle o ràpida interrupció de l'acció o la direcció inversa del moviment, i fins i tot en altres distàncies, l'altra posició en contra de les verticals i horitzontals, incloent la impressió d'una Odquelle etc només pot revertir l'èxit d'una acció. Com a tal, els sentiments dels anomenats bé Lauwidrigkeit i fresc quan s'exposa a un Odquelle ocórrer gairebé sempre en Gemeng. Com és possible, la influència de totes aquestes circumstàncies, de manera que al mestre per tirar d'un resultat net en polaritats ódicas. Si bé cal admirar la diligència i zel amb què superar l'autor de totes les dificultats i la subordinació de certes lleis ha buscat, però és possible que en els sòlids resultats, que es dibuixa, no troben una seguretat raonable

que aquests esforços han estat molt reeixit des Més aviat, la seguretat d'aquests resultats es proporciona fins i tot per l'existència de dificultats en qüestió, que el mètode de l'observació de l'autor, després de tot, el que està davant de nosaltres no apareixen crescut.

Fulles, però fins i tot la determinació de la polaritat anòdica simple de l'imant d'acord amb el que l'autor S. 536 ff. U. 590 sobre les seves dificultats (particularment sota i a n) diu, fins i tot la impressió d'ambigüitat. I pel que pot ser que, de fet, els investigadors exactes no massa culpa quan perceben una renúncia a entrar en un camp d'estudi, o portar a terme una auditoria on un resultat pur sembla impossible, i es manté per a cada resultat negatiu un subterfugi.

En gran improbabilitat interior, gairebé et fa tractant de dir a la impossibilitat patir en particular, les següents dues disposicions importants de Odlehre, alhora que contribueix al mateix temps, la interpretació de les declaracions dels sensibles a ser de prendre la vora i obrir portes posteriors: l) que de l'acció simultània de dos Odpolaritäten oposat (encara que, igual que els colors de la llum blanca del sol, són completament barrejat) una fusió de sensacions diferents de Lauwidrig i agradablement fresc (bé refrigeració) en lloc de neutralitzar o predomini unilateral aparent (p.24, 25, 745 , 819, 827); - 2) que el De fet, és molt ben portat pel cos humà (S. 197, 221); però després d'una vinguda d'aquesta manera en les lleis de conflicte (a diferència de l'exposició) Efectes de manera oposada del que es podria esperar de la propagació, a la distància dels llocs locals d'acció en el cos produeix (S. 249, 252, 313 i ss.).

Molt confús, si no és contradictori en si mateix, també està seguint circumstància. La regla principal és establert per l'autor, i va dur a terme en el principal és que un tant Odquelle positiu negatiu agradablement fresc en el ungleichnamigen, lauwidrig actua sobre el mateix Odpol en els éssers humans; però trobat en repetides ocasions inclouen informació i opinions, segons la qual, amb independència de l'acció ungleichnamige inclús un Odquelle negatiu sempre fresc i agradable, positiva sempre lauwidrig l'home actua (veure. ex. B. §. 293, 536, 872, 1053, 1143, 1215, 1414). Encara més difícil nosaltres aquest conflicte es troba en les Dynamides; on §. 226-233 demostrar la primera llei, però §. 236, 239 i seg., El segon es parla i s'utilitza en l'avaluació i l'examen de molts Odquellen. No he estat capaç d'arribar a través d'aquest conflicte, que afecta un dels punts fonamentals de tot l'ensenyament, i he de tenir en la seva fundació la principal influència en el clar. En qualsevol cas posa l'autor en les seves noves obres de la primera llei, principalment les proves i observacions a la raó que només puc suposar una distracció quan encara es refereix aquí i allà en el segon. En el cas que l'oposició es resoldrà pel fet que l'autor dels seus experiments generalment l'esquerra (odpositive) s'aplica la mà i el costat esquerre és sempre dicament sensible? De totes maneres, seria una declaració més clara de l'autor de mirar cap endavant a la mateixa.

A part d'aquestes objeccions a la doctrina de la justificació, em sembla un pou de tal, contra l'opinió de recollir el mateix. Un pot deixar que considerava que els fets en un autor en particular anomenat, referint-se a ells col·lectivament sota la mentida

principi o agent hipotètic, on tal nom atorga el més curt termini de la relació d'aquests fets mateixos; però difícilment sembla justificat si l'autor d'aquest agent anreiht els anomenats agents imponderables coneguts en peu d'igualtat. Per proporcionar observacions comparables i treure conclusions sobre les forces fonamentals de la mateixa, els temes i els estats subjectius d'observació han de ser comparables. Per però l'electricitat, el magnetisme, etc substancialment només pels efectes que són perceptibles per als no sensibles o sense tenir en compte l'estat sensible que és Od única, caracteritzada pels quals es pot sentir en l'estat sensible, s'elimina la possibilitat que Od en una sèrie realitzar amb aquests agents, i en general determinar la seva relació amb els efectes físics;Més aviat, el Od reté una mica del caràcter d'un intrús espectral en el territori dels agents, sinó més aviat pertany a una patològica com la física fisiològica. Ser tractat mereix això, si és que existeix; però és només un altre camp.

Recentment totes les objeccions anteriors a la doctrina de l'autora estan encara lluny de ser una refutació a ser el mateix, però, impedeixen des de l'altre costat, la mateixa subvenció amb confiança un lloc entre els productes de la investigació exacta, que és decididament un avanç transcendental de la ciència; i un només pot esperar els interessos sincers i sense partit de la causa, que els dubtes que encara existeixen sobre la naturalesa i el valor d'aquestes investigacions, aviat més bé a través precís i multilateral, exàmens rapsódicas volàtils i còmode negar la investigació exacta o l'entusiasme no remolc exacta fi es faria, que pot tant igual de poc resultat a la final de fet. És possible que llavors les preocupacions ressaltades sobre bruscament, és possible que ells semblen ser indulgent. L'autor podria comprovar fàcilment amb la resposta: "Aquestes són totes les paraules Kriteleien, dono Facta, comprova i trobarà la mateixa cosa." Sí, és realment sobre el que ell diu que els seus opositors. Però això, per descomptat, segueixen sent paraules, fins que hi hagi l'examen demostra en si o sembla supèrflua, per cert, com són les observacions personals de l'autor. Després que però de cap manera pot tenir tots els resultats de l'autora a la pàgina - i jo, almenys, no pot anar més enllà - és molt encara sobre la qüestió principal és si la major part i el sistema de la mateixa justa i duradora això i allò altre és per corregir-los, el que resulta en un tan extens camp hi ha culpa ho faria, i deixaria a la glòria dels seus descobriments i la importància dels seus ensenyaments en la seva totalitat, o si només això i que conserva i el gruix i el sistema és insostenible, on després d'interpretar el dret individual a ser fets de manera diferent , i seria lamentable que la ciència inundat d'un nou coneixement i ha estat amenaçat amb un nou compromís. Una decisió objectiva aquesta alternativa vaig saber la meva part no admet, ni tan sols una subjectiva.

Una cosa que volen construir un ensenyament ja, que al seu torn segueix sent tan incert en els seus fonaments que desitgi, en qualsevol cas, ser més arriscada, i és lamentable que l'autor no ha presentat, en lloc d'un gran edifici de la força dubtosa, una o diverses fundacions per asseure a la mateixa fixa. Com estan les coses ara, ningú sap on són els festivals planteja i s'atura; i això fa necessària el dubte segueix sent si aquí en absolut és una festa. Si em converteixo en el gran esforç, el treball a llarg termini que el pas a certa pàgina prudència inconfusible i la precaució que la

forta persuasió en compte que ha posat en la construcció i defensa del seu gran obra de l'autor; finalment, la probabilitat que hi ha per si mateix que les regularitats i els resultats de la novetat i l'interès es poden trobar en el recorregut per ell camp d'observació, puc fins i tot gairebé no deixar de creure que les preocupacions esmentades realment aquí i allà per destaquen fortament i el la injustícia amenacen de fer-ho. Cal no oblidar que no generen cap decisió definitiva; que vostès tantes coses mentides contràries a l'altre platet, que jo amb la mateixa atenció i tot el pes amb què va haver de emfatitzen buscat se m'ha aparegut. Em sembla, però, que és deure de la ciència, qualsevol preocupació que encara queden per a ells per destacar amb la major nitidesa possible, ni que sigui perquè ells es fan més fortament que abans. I l'autor potser hauria d'admetre que ell té algunes necessitats essencials a ara encara no prou satisfets en aquest sentit.

X. influència de la lluna en la vida orgànica de la terra.

Després que finalment tot Odlehre tal com està ara indecisos, deixeu que es presenti incloent deixar indecisos, fins i tot com ho és amb les meravelloses influències anòdics de la lluna en els éssers humans, imaginàries que ens aporti el capítol anterior. Impossible, no és així, és probable que no ho són. Ens esperar i veure. Especialment la Lluna cap a ella és anar amb compte, i sobretot la ciència natural li va fer aquesta advertència. Per descomptat, ja que s'ha inventat la màquina de vapor, s'ha tornat molt arrogant, i difícil de portar-se bé amb, o fins i tot només complir-la; perquè, òbviament, la màquina ara s'entén precisament en fugitiu amb ell. On? Déu sap; almenys no quan es va al cel en la mateixa direcció. Mentrestant, ella diu, però ja tenen una mica de la seva omnisciència. Tot i que ella sap molt, però fa ara, com si sabessin tot. Els mitjans per això és simple: de tot el que ells no saben res, em van explicar que no era. Però comparat amb la lluna dibuixa la palleta més curta. Però és el major fama, s'ha adquirit en termes de la lluna, que havia estat que sempre ho ha desmentit en si de nou en el més complet i la seva pròpia ignorància anterior demostrat a si mateix. Acabem de tenir un nou cas flagrant d'aquest tipus precisament. Per això en el proper capítol. Però és millor que tenir cura que no es troba tal cosa en aquest capítol.

La lluna ha demostrat ser una influència en el mar d'aire, que ha demostrat una influència en l'aigua del mar, que ha demostrat una influència en la profunditat de gluten oceà, que ha demostrat una influència en el rumb magnètic, la terra mateixa Veste tremola sota la seva influència; el que falta? Que s'estenen també una influència en la vida orgànica. I com? Si només l'arrel i el tronc de la terra, no en el fullatge i floració - perquè el que són plantes diferents, animals, éssers humans sobre la terra? Pateix la influència celestial? És poc creïble.

No obstant això, la ciència no té res a creure; i aquí és un altre camp en el que puguin dir: Jo no necessito creure; volem concedir un camp en el que puguin dir, s'ha pensat massa. En la seva forma actual, però s'aplica a creure res, res de res resistir; pel que volem investigar l'assumpte.

La creença en la influència de la lluna en el procés de la vida dels éssers orgànics és

antiga; i encara que ara molt relaxat, però no extingit. Les plantes, els animals, els éssers humans, tots els éssers vius han d'estar subjectes a ell, i en particular la disminució i la lluna creixent són a la significativa diferència de l'efecte de la mateixa. Com la lluna fos i augmenta a substàncies, l'abast, els poders, la prosperitat dels éssers orgànics o de tal o qual part d'ella minvant i encerat. Depenent que fa alguna cosa a la disminució o l'augment Món, també ha de ser l'èxit en termes de la disminució o augment. Per tant, les normes sobre el temps en què la sembra, plantació, tala d'arbres, tall de cabell, Schaff Chur etc s'ha de fer; la creença en un canvi de disminució i augment de goll, berrugues, tumors, úlceres, etc., i les seves cures. per la lluna La lluna està per així dir-ho com (disminuint el signe menys celestial, com a) l'augment en el signe més celestial davant, llavors les coses de la terra depenen. Lluna Nova: el zero negre, lluna plena el cercle d'or de la perfecció, entre les que tant varia la disminució i l'augment de les coses. En la cavitat de la lluna minvant pot participar amb la dreta, en la cavitat d'augmentar amb la mà esquerra; primer li porta alguna cosa, aquest li dóna alguna cosa; i la terra té les seves mans plenes tractant d'emular les mateixes coses terrenals.

Té la dita: "Lluna mendax", "La Lluna és un mentider." Si ell està en forma de C, que diu: "Cresco", "creixi" si té la forma de D, ell diu "Decresco" ,, que enlairar "No obstant això, les coses són molt conscients que ell. diu al revés, i les fan.

Normal, com ara els processos patològics de desenvolupament i la periodicitat de la vida estan associats amb el funcionament diari de la lluna, en part, depèn en part de, o que pateixen influència com: naixements, morts, periodicitas catameniorum et haemorrhoidum, les relacions de les persones irritables del son, estats de somnambulisme, atacs de febre, bogeria, epilèpsia, asma, etc.

Així que vam veure abans i veu bé aquí i allà avui a la lluna, el gran rellotge de la vida en general, que regula totes les botigues de la casa interior, i després que s'aplicaria cada dia per veure; el calendari penjat igual que els seus dials a les parets, i igual a un rellotge galvànica mostrar per tots en el mateix període de temps.

Per fi la lluna és (a les seves influències en també moltes altres coses resumir la vida) per la seva llum pell negre, però el blanqueig Wachsbleiche i lli sigui favorable; han de tenir en compte l'elaboració del vi i de la Weinabziehen; putrefacció del transport de carn i peix; Mal de cap translúcida boca s'excita en climes càlids; finalment fer la contundent fulla de barber, de manera que, probablement, els barbers penjar la seva foto al davant de les seves botigues i porten com a fetitxe a la seva bossa Scheer calmar-lo. ¿Això és tot realment res més que superstició? - La major part, sens dubte. No obstant això, com una influència subordinada de la lluna sobre el clima es va mantenir després de la predominant, el es va atribuir a ell la gent, refutada, podria ser la influència de la lluna en la vida orgànica. Però abans de parlar de les raons per creure que, el primer que volem discutir les raons de superstició.

Sense cap dubte la principal raó de la fe rau en el poder de la lluna en les idees

astrològiques pagans. - No obstant això, on tenien la seva base de nou? - Finalment, però més sorprenent en qualsevol manifestació de poder o almenys propietats imaginació de la lluna. Com però l'Hèrcules atribuir tot tipus de meravelles, perquè té alguns realment fa, i ha fet bastant admiració l'admirava, alguna cosa similar podria succeir a la lluna. Però són el seu equip de llums, ser nova i plena voluntat i el seu poder a la mar sols tan grans miracles, i però, va ser el motiu de la mateixa abans encara tan mal entès que un podria fàcilment mirant darrere de molt més, que ja no és possible, després d'haver brillat en la profunditat d'aquest motiu. En particular, però, aquestes condicions podrien fàcilment donar lloc a un error: l) La Lluna causa les marees. Si, però, en el món, per què no també en el cos humà És la lluna no menys d'ell que cap a la terra; i no obstant això, l'home és un microcosmos al macrocosmos.

De fet, la lluna, sens dubte, causa un flux i reflux en el cos humà, si l'home fos tan gran com la Terra. Però tan poc depèn de l'atracció de les marees de la lluna en un got d'aigua o estanys pot ser notable i perceptible, tan poc en la gent. Mentrestant, això exclouria no sè que la lluna encara com la seva atracció situada erwiese efectivament per altres factors que influeixen en els éssers humans; ja que trobem alguna cosa que correspon en el temps.

2) La lluna brilla només en el no res. La llum pot ser considerat com un èxit de la llum de la lluna, que és només un èxit de les alegries del cel. No obstant això, això té una mica d'èxit molt definit. A causa que els rajos tèrmics, que emet la terra, es reflecteixen en el blau sense núvols a la terra i el sol no reemplaça la pèrdua de calor irradiat de la nit, la terra es refreda en nits serenes cada vegada descongelat és més fort que en tèrbola, el que a continuació, pot portar fàcilment efectes en els éssers orgànics. Els efectes esgarrifosos, s'ha unit a la llum de la lluna, la regla que no s'ha d'exposar a la llum de la lluna en climes càlids (on l'emissió a causa de la generalment més serenitat de l'aire és més fort) no estan sota el son Món, i les parts del cos descobertes; si (tenint en compte la facilitat de condensació de la carn en el blau) es poden incorporar per relacionar l'efecte de transmetre la putrefacció de la lluna plena. Si tot adjunta, és, sens dubte no demostrat mitjançant proves exactes.

D'acord amb la informació del Dr. Jörg E. (representació de la influència negativa del clima tropical. 1851. P. 20) Si desitja que quant a l'efecte de la lluna plena gairebé no creure en el cap descobert. Encara que sense una comparació precisa dels efectes nits alegres i sense lluna i amb la llum de la lluna; pel que pot ser, però res definitiu d'aquesta informació a prop.

3) La brillantor de la lluna mateixa pot produir efectes que no pas fora, per se a partir dels límits d'efectes de llum ordinàries, però es pot interpretar fàcilment com un efecte peculiars quan Monde. Així que dormir algunes persones en lluna plena inquiets, alguns estan començant a somnàmbul somnàmbul i prendre la seva direcció cap després de la llum de la lluna. És concebible que en persones irritables, la brillantor és suficient per si sola per causar similars.

Esquirol va ser curosament la finestra d'alguns pacients que havien estat referits com llunàtic, guàrdia contra la llum de la lluna envair i aquests eren llavors tranquil·la. Així també notat Baumgarten-Crusius en el seu Periodologie (S. 270): ,, sé Dr. L., que es va incorporar com un nen mentre dormia al llit i dorm constantment va assenyalar a la lluna. Després d'enfosquir l'habitació

dormia tranquil·lament ".

Davant d'això, tinc Algú assegurar sentir sense que, però, pot indicar el fet, precisament, que va dormir malament fins i tot amb habitació molt fosca a la lluna plena; i de la mateixa manera, escriu el Dr. Toel en Knyphausen 1). ,, Jo sé d'algú que, per cert, bastant saludable, pateix regularment sota la lluna plena, fins i tot al dormitori fosc d'insomni. "Aquest tema, per tant, no s'ha de considerar com completament assentat, i està impulsant a les observacions més precises al respecte. Sr. v Reichenbach. ( Sensit. Gent l. S. 684) enumera 40 Sensible, mal dormit a la lluna, i encara porta Allerlei més sobre aquest tema en qualsevol cosa sense més detalls es poden trobar en ella. Però també pots trobar-casualment va esmentar dos casos en els que van ajudar persianes de manera. En qualsevol cas, sembla ser que una regla.

1)

Korrespondenzbl. l'Associació f. COMÚ. . Arb 1855. Nr. 14, p.164.

Per tal de salvar la màgia de la lluna, però llavors encara queda per dir que, per descomptat, exclou també la seva influència peculiar amb la llum de la lluna. I així a la plena prova, seria que la llum de la lluna no té tal encara proves comparatives necessàries amb una altra forma il·lustrada de l'habitació.

Sobre els efectes de la lluna sobre Nachtwandler hi ha moltes observacions que encara no han estat fins ara no s'han considerat com a crucial, especialment aquí en el camí, no confessar de tenir el coneixement necessari de la literatura. Algú hauria d'anunciar fets exactes o literatura Seguiment dels casos, de manera que seria molt convenient per a mi.

4) Es va inclinar lleugerament per sospitar una relació causal entre la coincident temps, operacions similars. La disminució i augment, tota la periodicitat de la lluna en un costat i la disminució i augment, tota la periodicitat de la vida orgànica sobre l'altra oferta costat, però és analogies molt cridaneres, i en els innombrables quantitat del que apaga les àrees orgàniques i augmenta, no pot deixar de ser realment molt en aquest moment augmenta quan la lluna creix i molt disminueix quan la lluna disminueix. Com és habitual ara generalment a buscar el preconcepcions només en els casos pertinents i només per informar d'aquesta, així que això crea un aspecte lleugerament falsa konstatierter eficàcia de la lluna. La major part de la superstició de la lluna podria descansar sobre aquesta base.

5) Una vegada més no és la creença en l'eficàcia de la lluna, pot, sobretot en persones nervenreizbaren, les dones, els creients en miracles fàcil la fe, la imaginació, l'atenció es dirigeix a aquesta activitat, indicar els èxits, z. B. Les convulsions, trastorns del son i. Per l'estil., Causa que una de les llunes que-espera.

F. Moreau de Tours, metge a l'Hospital en Bicetre diu en el seu assaig sobre l'etiologia de l'epilèpsia 2): "La majoria dels epilèptics tenen l'opinió que el canvi de la lluna té un impacte real en el curs d'aquesta terrible malaltia ... . Quant a mi, no tinc cap dubte que ells mateixos contribueixen de manera molt significativa a la recurrència de convulsions. Alguns pacients molt sensibles i impressionables, igual que gairebé tots, espero el moment en què s'ha de produir la lluna en una o altra fase, amb una por que contribueix disputat molt sobre la recurrència de convulsions. Podria citar els casos en què els atacs van ser simplement retardar pel fet que me les havia arreglat per posar fora els malalts en els seus comptes, pel que estaven equivocats sobre un quart de la lluna ".

2)

MEM. de l'Acad. Imperial de med. París, 1854. T. XVIII. p. 90, 91.

No es discuteix en les raons anteriors són suficients abans, després de la qual cosa potser tota la fe en la influència de la lluna en la vida orgànica és només superstició. Mentrestant, aquesta possibilitat ha de ser sospesat amb el contrari; i en aquest sentit vull assenyalar primer un punt de vista molt general, que pot introduir una certa, encara que de manera molt general, la probabilitat que la influència de la lluna en la vida orgànica i, al mateix temps reclamant una distinció que no sempre es respecta i en tot cas sigui considerat teòricament , L'organisme vegetal humana, animal i proporcionar als seus feus processos representen diversos períodes, que són cada organisme part peculiar, però en part també per a períodes més amplis, sobretot per a tots els dies i el període anual, de manera que el curs del sol, relacionat, com el somni i la vigília , hibernació, En zel, Mauser, Geweihewechsel, les migracions, la metamorfosi dels insectes, el període vegetatiu de les plantes, etc. Ara bé, si a partir d'ara, en efecte, una referència a la periodicitat orgànica de la periodicitat d'una lluminària important quines condicions terrenals domina i controls es porta a terme, es pot des del front en no poc probable que tal bé a l'altra té lloc (de la mateixa manera prou conscient, les persones tenen les relacions de la seva vida després de l'oscil·lació ordenar tots dos), només això, la importància relativa dels dos cossos sota el Mondperiodizität la Sonnenperiodizität en com a organismes subordinats així, de la mateixa manera que les fluctuacions de causa tan febles en els processos de la vida, per amagar-se al Sonnenperiodizität i per escapar d'observació superficial, tot i que tant, no una investigació a fons. No es discuteix és l'establiment dels organismes en el Sonnenperiodizität ja en la seva primera creació d'un nexe causal en general còsmica cap al futur, en què els períodes de sol, és clar desconegut com haver interferit. Però llavors és difícil imaginar que es van aïllar, ha de ser, venir amb exclusió dels períodes lunars als avantatges, com el sol i la lluna s'executen ells mateixos estan en un efecte Nexus més general, i totes les relacions astronòmiques, que poden venir en compte els seus contextos d'efectes. El rellotge de l'organisme es manifesta per començant a després Rellotge del món; però el rellotge mundial no té un, sinó dos grans punter que podria haver treballat només en aquest context la posició del rellotge orgànic o almenys hi havia de venir en compte, en la qual ells mateixos són. La comparació anteriorment esmentada de la lluna amb un rellotge de la vida regular faria a partir de llavors no del tot malament. Després que el sol es dirigeix a tot arreu de totes maneres. Per què vostè no ha de jutjar pel rellotge de la lluna quan l'organisme des del principi es dirigeix a si mateix després. Els nostres rellotges mecànics s'han de fer sempre de nou pel rellotge celeste.

De totes maneres, em sembla que el punt aquí establert racional suficient com per no tenir en compte. El que excedeix la capacitat de la nostra declaració d'adoptar la Sonnenperiodizität en els organismes que encara està en vigor, tan com Mondsperiodizität; però cal reconèixer el fet de la primera, el mateix assenyala a la probabilitat que el segon per raons generals per si mateix.

El dependent d'un dispositiu original tal, la correspondència a la periodicitat entre la lluna i l'organisme ho faria ara, encara que la lluna havia d'estar en la seva primera aparició amb els involucrats després que ella és encara allà, no com un alambí va

continuar caminant influència lunar sobre els organismes de captar; però expedient per investigar l'ocurrència Va fer aquesta correspondència en relació amb la influència lunar, i mai per aclarir la relació entre la correspondència i influència amb més detall. No té gens improbable en si mateix, que la relació de causalitat, que va participar activament en el desenvolupament dels organismes, també persisteix en certa manera, a mesura que continuem en la seva periodicitat corresponent organisme terrenal no només amb el Sonnenperiodizität però veiem també patim influir-hi. Tots dos no exclou a si mateix, però depèn en si junts. I el que també podria pel que fa a la Lluna ser per distingir una periodicitat corresponent i la influència encara que en un sentit, però consistir en un amb l'altre. Només dos no va a estar en qualsevol lloc excretar exactament el que no és la cosa més essencial per a l'inici, en què s'aplica i no només per afirmar que respectar en absolut després que l'estat actual de les observacions. Nosaltres preferentment mantenir-nos per sota del punt d'impacte, sense descartar que aquest aspecte de la wesentlichst correspondència amb els Jocs era; el que t'agrada de mantenir per a tot el que segueix en l'ull.

No obstant això, és el principi establert aquí aspecte general, per descomptat, no superar per si sol, sinó que requereix el suport de l'experiència. I quan es va dirigir estudi després aplicar per treure de les fonts anteriors d'engany, en els següents punts, la negligència de les quals pot ser fàcilment enganyat en la direcció oposada en consideració. l) Quan la lluna realment expressa una influència en la naturalesa orgànica, per la qual cosa s'espera que ell no estava en tots els individus que s'expressa de la mateixa manera. . Persones forts molt concorreguts per exemple, mai seran poc afectats per les influències externes en el seu procés de vida en curs; En contrast, altres per la menor influència. És natural que prefereix els instruments més sensibles a Konstatierung per la influència es; i en aquest sentit sembla que les dones, els nens, nervenreizbare i que pateixen de malalties de les persones nervioses, en el sentit v sensible. Reichenbach de preferibles per se. Per desgràcia, que aquests instruments són una mitjana dels més fiables, perquè en l'ús de la seva informació gairebé en la mateixa proporció que es necessita més cura, ja que aquesta informació sembla encara més per parlar amb la influència de la lluna. El conflicte d'aquests dos aspectes és sovint difícil de resoldre, fins i tot la crítica de detalls fa que sovint incert, i guanyarà en les investigacions més distants molt especial consideració.

En qualsevol cas, sempre serà bo per a distingir, de quina manera es fan les observacions dels individus, i vostè ha d'esperar quan els registres estadístics de les institucions més grans, en particular els homes, les dones i els nens, sinó, i en els dos últims resultats lleus positius que amb l'anterior.

Així, per. Exemple, resulta que a través de la part inferior següents dades estadístiques de Monro, que una influència de les fases de la lluna sobre les convulsions en les dones sorgeix alguna cosa més clarament que en els homes. Després d'unes poques notes semblen nens inquiets per dormir sota la llum de la lluna i més fàcil de somnàmbuls com a adults.

2) Per tant no es pot considerar improbable que quan una influència de la lluna en els éssers orgànics es porta a terme, les obres encara més forts sota els tròpics, on la

lluna és més alt que vénen en el cel de les marees i de baixa il·luminada per una boira ambient més lliure que hi ha voluntat, més prominent que la nostra. De fet, és sorprenent com molts, i cal afegir, a joc sencer que els informes en una considerable influència de la lluna, z. B. a l'epilèpsia, febre, etc Vagetation del Tropi-regla àrees estan disponibles, la compilació és en part ( trobaran en el tema de la febre) en la següent, en part estic de la meva correspondència futura. Només assegureu-vos que vostè ha de confessar. que els informes dels viatgers, els metges i així successivament aquí sobre la precisió requerida en general deficient.

3) Ni les observacions que van just en general sobre la relació entre l'efecte de la creixent i minvant de la lluna, fins i tot aquells en què només l'efecte de diferents fases principals, o les sicigias i quadratures, o els canvis de la lluna i els temps parcials en comparació amb suficients sobre existència o no existència d'una influència lunar per decidir amb certesa. Recordem les influències meteorològiques de la lluna, per la qual cosa es deu principalment a la segona Octant Octant amb el quart trimestre i el segon, en contrast amb l'acció; No obstant això la lluna nova i lluna plena, syzygies i quadratures, canvi lluna i dividides vegades difereixen menys, si comparativament tan poc que, si s'hagués dirigit a aquesta comparació, no és ser tan fàcilment haver estat possible, es va declarar segura influència de la carrera lluna. Per tant, una cosa mateixa podria portar també a terme en relació amb els efectes en el món orgànic, per descomptat, altres relacions també poden aplicar-se aquí. Per tant, serà, registres precisos necessaris, si no tots els dies al mes lunar individuals, el que sigui més adequat, però almenys en les 8 etapes principals que condueixen el perigeu i apogeu, venir sobre una relació qüestionable termes. Només l'única investigació de la influència de la lluna en funcionament en silenci sobre el curs del metabolisme (la discussió que segueix a continuació) es coneix a mi, el que fa que les mesures necessàries en aquest sentit.

4) Quan la lluna sempre expressa una influència en el procés de la vida, aquesta influència és en qualsevol cas tal com el meteorològica només un subordinat de manera que no es pot detectar a partir d'observacions curtes i per detalls superficials amb certesa per altres a la lleugera influències irregulars pot col·lapsar. No obstant això, per tal de descobrir, o pronunciar-se sobre la seva existència o no existència, no hi ha altres mitjans, com d'una manera similar pel que fa a les influències meteorològiques de la carrera lunar roman procedir, és a dir, per fer nombroses observacions, i per unir els resultats en el sentit de valors o sumes comparables , Un pot, de fet, les observacions meteorològiques, pel que apareix en el temps, la influència de la lluna, això gairebé donar per patrons. ,, Les choses de toutes natures sont uneix loi à Soumises universals, qu'on peut appeler la loi des Grands Noms. Elle consisteix eu ce que, si l'on observar la Noms très considerables d'evenements d'uneix naturalesa même, dependents de causa constant d'una et de causa qui variant irrégulièrement, tantôt dans sens de l'ONU, dans l'autre tantôt, c'est à sans dire leur Que dans variació soit aucun sens vaig determinar progressiva, en trouvera, rapports ces Entre à peu Noms très de prés constants, (Poisson computing. sud la probabilité de jugémens. 1837. p. 7).

Trobada molta informació aquí i allà, que tal o qual tipus de lunar influència, no s'han confirmat en l'experiment, que s'ha declarat ell. Però tots els detalls vagues de la classe són completament

inútils. La majoria dels observadors requereixen que una influència a estar present, aviat i cridaner, i quan només les observacions demostren irregularitats en un nombre petit, pel que expliquen la influència d'inexistents; sens dubte, fins i tot si les dades de nombre d'acord amb els principis de la teoria de les probabilitats a favor de tal, perquè no apareixen les diferències prou gran. Mentre aquest fet només té el significat donat a refutar la superstició popular a una predominantment forta influència de la lluna, es pot deixar que s'aplica; però s'ha de decidir la qüestió científica més fi sigui sota altres influències predominants també té lloc un Miteinfluß subordinada de la lluna, per la qual cosa és necessari un procés més exhaustiu. Fins i tot la influència de la lluna meteorològica s'ha fet a causa d'un curt d'observacions manera untriftiger negar. La influència de la lluna sobre el procés de la vida pot fàcilment mateixa sort igual injustament tema.

Les observacions de la influència de la lluna sobre les persones poden en si mateix no sigui fàcil rotundament per un resultat positiu pot ser degut a accidental coincidència repetida de certs fenòmens amb certes fases de la lluna, un atzar, justificat en el cos, però independent de la periodicitat lluna, un negatiu en la manca de resposta específica pot ser degut als temes rellevants; però pot compilar amb altres casos, les observacions individuals presten pes després d'un o l'altre costat.

Extremadament adequat per pronunciar-se sobre la qüestió de si una influència de la lluna en els processos orgànics en absolut té lloc, les observacions sobre el possible impacte dels mateixos en estats de la malaltia s'espera durant les epidèmies i als hospitals siguin; no només perquè podem esperar dels aspectes ja esmentats anteriorment que sota el col·lector i estats de malaltia força oposades, que subjecta la persona, hi haurà també aquells en què la influència de la lluna, si un està present en tots, fan preferentment afirmar sinó també perquè durant les epidèmies i en els hospitals de major grandària és la millor oportunitat per fer algunes observacions molt generals, de vegades molt llargs-va continuar en circumstàncies i les mesures que han estat possibles en el seu poder.

Principalment malaltia mental, atacs epilèptics i asmàtiques, febre, goll i altres tumors crònics, la hidropesia, erupcions a la pell per recomanar aquesta investigació, ja que la informació existent sobre la influència de la lluna es refereixen principalment als mateixos. També el bo que s'ha fet en aquest sentit, però per desgràcia molt menys que seria desitjable.

Sr. Dr. Medizinalrat Guntz, director d'un hospital psiquiàtric a Leipzig, ha tingut, a petició meva, la qualitat, buscar sine rica biblioteca sobre la malaltia mental pel que fa a la influència lunar; però no va trobar el rendiment mentre mira cap amunt i veure de més de 200 volums, es troba a la poc. També busqui seguretat de tot el registre dels anuaris de Schmidt no ha tingut èxit en aquest sentit. Una informació indefinida, ja que no hi ha dubte (que es troben en gran mesura Friedreich, Handb. D. Gral Pathol. D. Psych. Malalties. 1839. p.262 compilat, però no tenen tant de totes les característiques per donar suport a una més precisa investigació inclou que res per construir-lo, el que vol dir que, si es llegeix que un registre s'ha mantingut des del qual no hi ha hagut cap influència, si no va dir com s'ha implementat i utilitzat;. que tot sigui ha fet un esforç per descobrir una influència, i ha descobert que no quan no s'explica com va començar, tal descobriment, etc.

Amb aquesta informació negativa, llavors es pesen indicis positius igualment vagues, on no falten .

Darrera són nombres decisiva, i per això segueix sent de utilitzar-los és necessari. Tiedemann té llargues taules de xifres que figuren en la prova que el cervell dels negres no és menor que la dels europeus, i els seus números de prova decisiva que el cervell de Negre és menor que la dels europeus. I pel que estem per sota dels mateixos números que s'han afegit a l'evidència que la lluna no té cap influència sobre l'epilèpsia, a prop, si no amb certesa, però el més probable és que ell té

tal.

Finalment, sóc jo vaig aconseguir de quatre força extensa sèrie d'observacions de Monro, Moreau, Delasiauve i Leuret amb Datis estadístic per determinar en part pels atacs de bogeria, en part per atacs epilèptics 3), bàsicament els únics als quals em com a la influència de la lluna en aquestes malalties sabia com construir alguna cosa, així que anar una mica més a prop de la part inferior de la seva discussió. Proven

van decidir que la influència d'alguna manera significativa de les fases lunars es porta a terme sobre les confiscacions bogeria (quan d'altra banda un nombre de taula Monro'schen agradaria una lloc demostrar com errades interpreten correctament), però parlen més probable que per un embargament, només feble efecte sobre les crisis epilèptiques.

3)

La de Moreau, Prof. aquí passa pel Dr. Winter, que jo sàpiga, com esmento agraït.

Sí, sí, si vostè sap el que és el costum de ser dissenyat amb registres estadístics en grans institucions, com negligent i inexacta que es duen a terme en general, pel que pot ser sospitós fins i tot en contra dels resultats d'aquests registres; i jo no estic dient que els registres en què hem de descansar, aquesta sospita s'alleugen, però trobo a faltar fins i tot molts un fet, el que es requereix per l'exactitud. No obstant això, cal distingir. . Si, per exemple, sobre la base dels registres, quant atacs epilèptics A serà el dia i la nit s'han produït en una institució per examinar si el dia o la nit els més afavorits, i en quina proporció és el cas; de manera que probablement pot esperar bastant segura que vostè guanya (com ja variar la diversa informació al respecte en la seva totalitat) un resultat fals; ja que els casos durant el temps de la nit no es poden gravar fàcilment amb la mateixa atenció que durant el dia. Si per contra, certa incertesa preval en l'enregistrament de com s'han produït tant convulsions en les diferents fases de la lluna, no hi ha cap raó per suposar que aquesta inexactitud certes fases de preferència abans d'un altre es reuneix en una direcció determinada, i es pot esperar que ja en una sèrie d'observacions aquestes imprecisions s'equilibri prop només es produeixen enterament sota el mateix punt de vista, que els ja nombrosos accidents, que independentment de la influència de la lluna aviat en això, ara en aquesta fase de més convulsions pot caure, i el seu ajust a la longitud del període d'observació que s'espera. Per cert, un ha de decidir definitivament no per un sinó per l'estat d'ànim junts diverses sèries d'observacions. Amb aquestes consideracions, som d'estadístiques compilacions fer ús, la precisió de la qual responem si, ni tan sols podem adequadament controlada.De totes maneres, es retiren de la sospita que alguna cosa està distorsionat a favor de la influència de la lluna o es mou perquè es fan de forma explícita pels autors enfront de la influència de la lluna parla sosté.

També en relació amb la febre algunes coses es posen junts, el que és un caràcter estadístic, fins a cert punt, almenys, s'acosta.

A més, ni de lluna-influència són les observacions estimables respecte Schweig abans sobre el metabolisme i la Katamenieneintritt i informació Buek de sobre la influència dels naixements i les morts amb Zahlendatis.

En quina altra cosa existeix - i és que és una gran pica - trobar dades probablement notables, però menys encara per a si mateixos que les investigacions anteriors es pot justificar una decisió individual en la nostra pregunta.

5) Després que és molt fàcil d'obtenir el certificat exacta minuciositat en què rebutja, sense cap cosa investigació exhaustiva que no per si ja està determinat per una investigació a fons i d'acord amb els principis anteriors és explicable, i per tant ja ha tirat més d'un nen, el que després amb una mica de vergonya s'ha de recollir de nou, vostè ha de tenir cura de no caure en el mateix error en relació a la influència de la lluna.

Després d'aquestes consideracions preliminars generals podríem procedir a considerar l'acostament què hi ha tan desmentida pels supòsits anteriors sobre la lluna influeixen en el que pot considerar-se com s'ha dit. Però ometre aquí la crítica negativa que no es perdi en la meva correspondència en el futur, i puc passar la major facilitat aquí, com Schleiden i altres ja tenen prou, així que més que suficient fet en pels molts, el que realment és refutada, tots declarats refutada. A continuació s'ha de per tant només es va tenir com a objectiu restaurar l'estat correcte de la cosa, com que estic tractant de mostrar que no només no està refutat tot, però segueix havent-hi alguns fins i tot de fets positius per a la influència de la lluna en el món orgànic, que sense prejudicis abans La crítica manté el seu pes.

Aquí, puc fer una transició similar a la intempèrie pregunta passar començo, una autoritat que fa Schleiden contra la influència de la lluna per contendre per la influència de la lluna. Eisenlohr hauria d'haver demostrat Schleiden per les seves observacions, que la lluna no té cap influència sobre el clima. Buek hauria d'haver de Schleiden (Estudis, p 313) demostrat per les seves observacions que les marees no o només té l'efecte contrari en les morts, els atributs a ell la vella fe. Però en la mesura que les marees depenen de la lluna, això també és una qüestió de la influència lunar.

No saber des de fa segles i en l'actualitat 4) l'opinió que en el moment de la marea baixa les morts es produeixen amb més freqüència que en el moment de la inundació. Buek té aquest tema per Hamburg investigat, i es va trobar que Schleiden, que això no és només untriftig, però per contra, la mortalitat en el moment de la inundació encara lleugerament més gran que en el moment de la marea baixa.

4). Per tant Nieberding assenyalar en s de lletra petita "de la influència de la lluna" p.18: ". A la costa de Norddeutschtand diu la gent, quan algú està lluitant amb la mort si s'espera que la resolució per hora i, no obstant això al final sempre sent retardat: "" Si el punt més baix, que sens dubte pot fer '' i més part també aquesta declaració es faci realitat, sobretot en consumptiu ".

Literalment així: "La cosa es fa íntegrament per les investigacions de l'Acadèmia de París També comparem encara Buek en Gerson i Julio, la revista de la literatura estrangera a la tira medicina general XVII S. 349. Buek resulti aquí que a Hamburg ... proporció al període de marea alta i baixa, la taxa de mortalitat en el moment de la marea alta és encara més gran, així com en el moment de la marea baixa ".

Escoltem ara literalment el Buek diu sobre aquest tema, i en relació amb algunes

altres condicions de la influència lunar (en els llocs especificats de Schleiden): "Atès que aquest fenomen (marees), sens dubte certs canvis causats en l'atmosfera, el que sembla i pes (sobre naixements i morts), en particular sobre la mortalitat, menys en el nombre de naixements, no jugar el que per a mi, perquè fins i tot en un càlcul precís, més laboriosa confirmada - La marea presa a Hamburg 7. 04.03 hores les marees 4 1.4 hores, el que hauria, per tant, si són del tot sense la influència, la relació de morir durant el flux i fluir com 31: ser 17 o 1000 tindria 646 durant la marea baixa i 354 moren durant la inundació. No obstant això, es em va revelar una relació diferent. 1.548 van morir en 1050 durant la marea baixa, 498 durant la inundació, digues de 1000 hi ha 679, aquí 321, o 22 en cada quart d'hora de la marea baixa, i només 19 en cada quart d'hora de la inundació. La major mortalitat trobada durant la marea baixa ia la primera hora de la marea, la més baixa durant el temps de la inundació que queda al seu lloc, com mostra el següent resum.

De 1.000 morts van ser a saber: En el l. Hores després de l'inici de la marea baixa 89 en cada Viertelst. 22.25 "" 2 "" "" "80" "" 20.0 "" 3 "" "" "93" "" 23.25 "" 4 "" "" "80" "" 20, 0 "" 5 "" "" "91" "" 22.75 "" 6. "" "" "92" "" 23.0 "" 7. "" "" "90" "" 22.5 En l'últim. 03.04 Sant "" "64" "" 21.3 El l. Hora de la marea ..... 92 "" "23.0" "2" "" .....

70 "" " 17.5 "" 3 "" "..... 75 "" "18.75 En l'última 3/4 hora" "..... 84" "" 16.8 A més, aquesta relació em sembla per tant comprensible que el més durant la marea baixa i el moment de l'ocurrència de la inundació, i el negatiu durant la inundació, a costa de la decrèpita, propera a la mort, els subjectes veuen, en el qual fins i tot el canvi en l'ambient, potser les pressions d'aire que porta el canvi de flux i reflux amb ella, és suficient per acabar amb la feble llum de la vida ".

En els naixements marees semblen tenir cap efecte apreciable. Des 311 naixements, que vaig comparar a això, vine 207 al flux i 104 de la marea, una proporció de 31 a:. 17 ve bastant a prop " "Atès que els canvis de la lluna estan en el fenomen de les marees juguen un paper tan important, així que em vaig sentir fins i tot la influència que puguin tenir sobre el naixement i la mort de persones que poden permetre el luxe de deixar que no va ignorar per complet, i compartir els resultats les investigacions del personal desfalls en poc temps. Des 2281 naixements, vorfielen en els últims anys, sobretot en les categories superiors, ja que els meus anuncis de naixement subministren principalment els materials en les notícies setmanal, es van produir en els dies entre Lluna Nova ul trimestre 820 o 228 1r trimestre u. Lluna Plena 557 "244 Lluna Plena i. Segon trimestre 594" 260 segon trimestre u. Lluna nova 610 "268 2.281 o 1.000 Així que amb l'augment Món 472, durant les llunes minvants contrasten 528. Aquí, però, sembla haver-hi una diferència no del tot insignificant obzuwalten què vaig emprendre la investigació de la influència de la lluna abans de la mortalitat de nou una altra vegada, perquè com més aviat, XII

Vol. S. 311 d'aquesta revista, va esmentar resultat negatiu va ser el resultat d'un sol any. Per la integritat dels nostres horaris de mortalitat, en què la taxa de mortalitat de cada dia individu està indicat sobretot, vaig tenir l'oportunitat d'estendre aquest estudi a la totalitat de la quantitat de morts, i per trobar el següent resultat. A partir d'23569 morts, que van ocórrer en en 7, 1822 a ag 25, 1828 en 82 mesos lunars, va caure en el temps entre la lluna nova trimestre ul 5934 al dia o 9,81 "l. districte u. Lluna Plena 5842" "9.66" Lluna Plena i. segon trimestre 5872 "" 9.69 "segon barri u. Lluna Nova 5921" "9,79 23569 Això mostra un descomptat, només una diferència insignificant, i de fet sembla ser el més gran de la mortalitat amb la lluna nova, la més mínima coincideix amb la lluna plena. Que la mortalitat és el moment de la lluna nova, més gran, també es va confirmar en una forma diferent de mi. Si jo a saber, el nombre de l'entrada dels dies lunars morts Exchange vaig comparar, com he trobat en 82 dies d'admissió 868 de la lluna nova o diària 10.59 "l. Districte 771" "9.40" lluna plena 800 "" 9.76 "2. districte 790" "9.63 Aquí ja s'ha vist una preponderància molt important de nou temps de la lluna, i fins i tot la mortalitat a les sicigias sembla ser major que en les quadratures, no saber, 1668, només 1561. Però la pregunta és si això es tradueix en les investigacions en curs que em més tard a l'esperança de l'audiència es mostrarà com una constant ".

Així Buek diu just el contrari del que Schleiden li pot dir, i demostrar les seves observacions, en la mesura que alguna vegada poden provar res, el contrari del que han de demostrar a Schleiden. Com ara comença Schleiden, que pot anar-hi tan infeliç amb les seves autoritats i les cites, en una font especialment amb el títol "estudis", ell pot saber millor, és difícil d'explicar; si no una influència secreta de la lluna és d'això en els jocs, que després vénen a nosaltres en aquest capítol per equipar.

Per cert, em refereixo, és clar, ni tan sols això és posar massa pes quant a la nostra pregunta sobre les observacions Buek'schen. A part dels resultats de l'Acadèmia de París, fa que el Schleiden sosté en si Buek assenyala que la influència del flux i el temps de flux pot ser molt indirecta sobre les morts. I els números que Buek ensenya com la resta de casos en el que es refereix a la mort, tot i que per la grandària de les diferències que mostren, atreure l'atenció i estimular l'examen del tema, però són encara massa petit per a alguna cosa segur decidir. En breu, vaig a construir en res les proves positives de Buek, així Buek vol res definitiu decidit d'aquesta manera; Només per descomptat molt menys per construir una negació de la influència lunar.

De tant en tant aquesta nota següent, que recentment el Dr. Toel en Knyphausen a Korrespondenzbl. l'Associació per a gemeinschaftl. Z treball. Promoure wissenschftl. Obstetrícia (.

1.855 Nº 14 p.164) diu: ,, Fins i tot a Emden, en diverses altres ciutats costaneres, les llevadores d'edat, així com en aquest cas, sovint he sentit expressar-se, que l'inici de la marea alta en el progrés

de l'activitat naixement de significativa és influència ".

No es discuteix ara no és molt a donar a la xerrada de les llevadores. Però el Dr. Toel té les llevadores seu cercle van notificar un pla per registrar la informació més precisa sobre l'objecte en qüestió i convidar a altres metges de l'associació, que viuen a la costa, a, a fer el mateix. Després de tot, això sembla millor, ja que tal informació a tirar bastant auditada costat. Curs desitjat registraria per part dels metges científics i hospitals de maternitat.

Aviat em dirigeixo a la discussió de la sèrie d'observacions sobre la influència de les fases de la lluna sobre les confiscacions bogeria i crisis epilèptiques que semblen especialment adequat per la naturalesa estadística de la seva informació i el gran nombre d'observacions, que són assumpte de referència, com una guia per a la presa respecte al nostre voltant concedir.

Aquí, com sempre tot el compliment d'aquest capítol, he, per descomptat, prenc una atenció una mica més en profunditat, ja que és compatible amb un interès simplement molt superficial en el tema, i jo ningú li agrada sentir, seguir anant al llarg, ja que en el seu interès poden ser objecte, així que vaig deixar tots aquells esquena com a interès de qui seria també no ser capaç de seguir.

Les condicions detallades de la sèrie corresponent d'observacions segueixen aquí a la intervenció: Un d'aquests conjunts d'observacions és d'H Monro en les seves Observacions sobre la bogeria. Londres. 1851. p. 126 notificats; els propis però contractats pel Dr. de Vitre i la Sra Castellina in Asil Lancashire des de gener de 1841 fins a agost 1848 observacions S'ocupa en Summa 12324 atacs de bogeria (paroxismes de excilement) en els mascles, 11229 convulsions demència en les dones; 24735 crisis epilèptiques en els homes, 17.760 convulsions en dones. Monro no són més que les xifres definitives que reprodueixo a continuació.

L'altre (detall esmentat) sèrie d'observacions del Dr. F. Moreau de Tours, metge a l'Hospital Bicêtre, es troba en un assaig guanyador del premi de l'etiologia de l'epilèpsia en les Mémoires de l'Acad. Imper. de Medic. 1854. T. XVIII. p. 90 i va participar en Summa 16326 atacs epilèptics que pateixen els epilèptics 108 durant els cinc anys des de 1845-1849. Igual que en Bicêtre jo sàpiga, només els homes es prenen, també es refereix disputar només a aquells, tot i que no s'indica explícitament en l'Escriptura.

Una tercera sèrie d'observacions de Delasiauve, també metge a Bicetre, està en el seu Traité de l'epilèpsia (traducció, Weimar. 1855) inclòs i compromès en Summa 4942 convulsions que han estat durant un any a Bicetre, inclosos en els homes observats. A banda del nombre d'atacs (Attaques) també té el nombre d'afligits (Tombes) van indicar que altres proporcions presents. Un pot saber, en lloc del nombre de confiscacions de comptatge que es van patir durant un dia, en una institució, el nombre d'explicar malalt de tenir convulsions durant un dia; ¿Quins altres nombres són, perquè moltes vegades el pacient té múltiples convulsions durant el mateix dia.

Els tres sèries anteriors d'observacions sobre la influència de quatre fases principals en els atacs. Un quart de Leuret, també després d'un any d'observació de 70 pacients en Bicêtre, és gen en els Arxius. de med. 1843. T. II. P. 46 inclòs, i són sobre la influència de quatre fases principals en el nombre d'afectats només algunes dades no molt precisos, una descripció més precisa, però sobre l'impacte de la depilació amb cera i minvant lluna en aquest número.

Moreau ha comptat amb cada fase tres dies Delasiauve com es pot explicar a terme, però indica tota una setmana. El mateix sembla haver estat el cas de Monro. Però no tenen una indicació definitiva.

En Summa per tant són de convulsions bogeria després de les observacions de Monro 23553, de convulsions per Monro del, Moreau i Delasiauve d'observacions 63.763, que és una compilació sobre l'efecte de les quatre fases principals permetin.

Sense cap dubte el nombre de casos és prou gran per construir alguna cosa en ell i ser capaç de mantenir compensada principalment per l'aleatorietat.

Aquí hi ha els resultats En definitiva, el que importa. l. Nombre de confiscacions bogeria (paroxismes d'excitació) per Monro.

Lluna nova

l. districte

Lluna plena Finalment, però Sum no menys important.Quarta.

Homes 3082

3124

3025

3095

12324

Dones 3583

2567

2531

2548

11229

Total de 6665

5691

5554

5643

23553

II. Nombre de confiscacions per Monro.

Lluna nova

l. districte

Lluna plena Finalment, però Sum no menys important.Quarta.

Homes 6184

6070

6124

6357

24735

Dones 4474

4079

4484

4723

17760

10658 total

10149 10608 11080 III. Nombre de confiscacions per Moreau.

42495

Observacions Lluna nova l. districte Any de càrrega

Lluna plena

Finalment, però Sum no menys important.Quarta.

1845

890

949

927

919

3685

1846

910

872

985

1066

3833

1,847

794

861

672

891

3218

1848

813

823

834

860

3310

1849

619

490

535

616

2258

Suma total

4026 3995 3953 4352 IV. Nombre de confiscacions per Delasiauve.

Lluna nova 1301.1

l. districte

Lluna plena

Quart minvant

16326

Sum

1208.5 1206.4 1225.9 4941.9 V. suma total de les confiscacions de Monro, Moreau i Delasiauve.

Lluna nova

l. districte

Lluna plena

Quart minvant

Sum

15985

15353

15767

16658

63763

VI. Quantitat proporcional de convulsions quan la suma dels mateixos s'estableix per a les 4 fases = 1,00000.

Lluna nova l. districte

Lluna plena Finalment, però no menys important.Quarta.

Després de Monro Homes 0,2500

0,2454

0,2476

0,2570

"Esposes

0,2519

0,2297

0,2525

0,2659

Després de Moreau 1845 0,2413

0,2575

0,2516

0,2494

"" 1846

0,2374

0,2275

0,2570

0,2781

"" 1847

0,2467

02676

0,2088

0,2769

"" 1848

0,2441

0,2471

0,2504

0,2582

"" 1849

0,2739

0,2208

0 2367

0,2726

Després Delasiauve 1.851 0,2633

0,2446

0,2440

0,2481

Després de la totalitat 0,25069 0,24078 0,24728 0,26125 VII. Relacions definitives de convulsions, anteriors de la totalitat de la taula disposicions particulars en relació amb el nombre d'observacions determinades. amb els errors probables.

Lluna Nova = 0,25069 ± 0,00182 l. = 0,24078 ± 0,00286 Trimestre Lluna Plena = 0,24728 ± 0,00256 Finalment, però no menys important. Quarta. = 0,26125 ± 0,00210

. Notes a la Taula IV El desglossament xifres provenen d'una reducció, que va haver de ser fet a la comparabilitat de les xifres (després de les taules Percen significa la columna original); la suma total de les observacions no va ser canviat per aquesta reducció.

Per a la Taula VI. Les xifres de creu-la columna inferior (que es troba reproduït a la Taula VII) no són la mitjana aritmètica simple dels vuit nombres en les columnes longitudinals del que no és el més exacte a causa de la diferent nombre d'observacions, de les que es van derivar aquests números individuals, donaria resultat, però rebut de manera que cada un dels vuit figures anteriors amb el nombre d'observacions a partir del qual es va derivar (d'acord amb les taules anteriors), multiplicat, i la suma d'aquests vuit productes amb el nombre total d'observacions que aquesta columna longitudinal pertànyer, es va dividir, amb el que cada un dels vuit números amb els pesos correctes

en l'espai següent Definitivament fons rebuts. . Per a la Taula VII L'error probable dels elements d'aquesta taula de la mateixa manera que ho faria altra cosa que sol passar per error d'observació, calculada pel mètode dels mínims quadrats; perquè, de fet, cap altre o més precisos mitjans existien per avaluar quin grau de confiança que hem de donar els resultats de la combinació de les diferents sèries d'observacions. Nota aquí que per a la teoria de la probabilitat surt en el mateix principi pel que fa a si el fracàs d'una disposició central que penja a les contingències que són com aquí a la naturalesa general de les coses o en l'observador especial i d'instruments.

Ara estem parlant de les xifres d'aquestes taules.

El primer, relacionat amb els atacs de bogeria, fulls de taula, excepte pel gran nombre de la lluna nova amb les dones, bastant reconeixen cap influència predominant d'una fase sobre l'altra; pel fet que les diferències en els números són tan petites que poden ser escrites a l'atzar d'acord amb la teoria de la probabilitat per complet per totes les altres fases tant en homes i dones; mentre que el gran nombre de la lluna nova amb les dones de la mateixa manera que va decidir emergeix dels límits de desviació, que segueixen sent accessibles a oportunitat després oportunitat.

Mentrestant, el diferencial és tan gran i excepcionalment per a aquesta fase que tot just puc creure que ella estava escrivint en nom de la influència de la lluna. És, crec, ser un error d'impremta. És fàcil posar un 3 en lloc de 2, ja que tots els números comencen a la columna sobre un 3 èra. Impossible altres Monro podria haver fet aquesta sèrie d'observació enfront de la influència de la lluna. Malauradament, els originals es dóna cap manera, assegureu-vos de decidir; perquè la suma de sota 6665 s'afegeix com les altres sumes de mi; en Monro'schen són ni sumes originals per homes i dones junts, d'acord amb els detalls de cada any, tant per a tot tenint en compte.

Em sembla d'ara endavant a través d'aquesta sèrie d'observacions, de fet, més probable que no que les fases de la lluna no són marcadament diferents influència en les convulsions bogeria.

La situació és diferent amb el segon, relacionat amb la taula Monro de convulsions. Una desviació tan gran nombre com entre els últims i primers trimestres, més consistent en els homes i dones, es produeix no és així acceptable Per casualitat.

L'aplicació de les donades per Poisson en els seus Recherches sur la probabilité fórmules de la teoria de probabilitats a la qüestió de si la suma dels dos nombres 10149 i 11080, que cauen entre els dos trimestres, després de la coincidència nu en aquesta relació podria compartir entre els dos, sense que, en la naturalesa de les coses una oportunitat diferent dels casos va tenir lloc per tant, ens trobem amb la probabilitat que un atzar tals summament petites. Però vull a aquesta informació de distància no posa massa pes, ja que aquestes fórmules està subjecta a la condició que tots els casos individuals són independents entre si, igual que les boles soltes en una urna. No es discuteix sinó que formen els atacs de les mateixes persones complexos més o menys relacionats (similars (conglomerats d'esferes, de manera que la retirada d'una de l'urna afavorien un altre tal o que portin) quines condicions introdueix el de la teoria de la probabilitat i sense coneixement detallat les condicions no poden ser controlats.

Aquesta circumstància també s'utilitza en el Buek'schen tradueix en consideració, en la mesura en morts i naixements en una ciutat subjecta a certes condicions. Altrament, els números Buek'schen segons les fórmules de Poisson es troben en part possibilitats molt considerables per la

influència de la lluna. Crec que és útil per cridar l'atenció sobre aquest punt perquè m'he trobat amb aplicacions de fórmules de Poisson en aquest sentit no s'ha tingut en compte, que per descomptat té a veure amb el fet que ni tan sols s'ha discutit Poisson.

Però també hi ha una declaració precisa en aquest sentit és possible, perquè puguem fer la probabilitat de fuga d'atzar depèn gairebé per si mateix de les circumstàncies donades però en primer lloc, sobretot des del mateix compte de la diferència en les sicigias per les convulsions epilèptiques, com les diverses fases en absolut per convulsions bogeria (a part dels errors d'impressió), però permeten fer depèn de la sort.

Crec que en aquests projectes de llei i discussions, més específicament, en el meu futur correspondència per respondre; No obstant això, com que això no podria succeir sense estar inquiet i preliminars discussions aquí, com la mida de la diferència entre els trimestres no és vàlid almenys per a si mateixos com un rotund; sinó simplement afegir un parell de probabilitat general a l'hora d'ulls als aspectes integrals de l'acord, el present, les diferents sèries d'observacions.

Assumir la sèrie observació Monro'schen a l'altra sèrie d'observacions sobre, ens trobem en el per Moreau, que també conté considerablement grans figures, la mateixa gran diferència entre els últims i primers trimestres de nou, com en el Monro'schen, i fins i tot la sèrie d'observació de Delasiauve que al seu torn no podia decidir tant pels seus números febles proporcionades, però just en línia amb l'anterior, en la preponderància de l'últim trimestre respecte al primer trimestre, tot i que el màxim aquí cau a la lluna nova. Però en petits nombres en absolut no depèn, com per z. B. 1845 és aquí en gran mesura per si mateix difereix a la Taula VII dels altres. És aquí el principi de grans nombres.

En general, es tracta de l'últim trimestre, que es diferencia més decisiva de la zona central. Les altres fases mostren una relació més fluctuant, el que indica una diferència inferior i possiblement accidental.

Definitivament sorgeix com una expressió de la influència lunar, que es pot concloure de la totalitat de 63763 atacs epilèptics que la caiguda mitjana en el l trimestre només 12 atacs, mentre que el 13 caiguda en l'últim trimestre del seu. a condició que la proporció de 0,24078: 0,26125 (Taula VII), especialment, de 12 igual a: 13; mentre que la lluna plena i la lluna nova no gaire de les relacions d'igualtat entre ells i de la relació central (1/4 = 0,25) difereixen. Mentre que apunta a la taula VII de la lluna nova una mica més, la lluna plena per sota de la mitjana de 0,25, la qual cosa hauria arribat si tots tenien el mateix efecte per a totes les fases, però tan poc que l'error probable de la determinació és suficient, aquesta diferència .

Coberta Per expressar la probabilitat de resultat, que es desprèn de la combinació de la sèrie corresponent d'observacions en determinats valors numèrics, ens pot servir per a res l'error probable, annexos al Definitivament disposicions de la Taula VII. Cadascuna d'aquestes disposicions es diferencia en virtut de la contingències veritable destí de la qual pertany a la fase en qüestió, i l'error probable es refereix a la quantitat en què amb una probabilitat mitjana (terme que pot ser que aquí no es discuteix exacte) en virtut del qual es desvia contingències. No obstant això, ara la desviació de la lluna nova i la lluna plena dels fons generals, que és de 0,25, i és per aquest mitjà de la igualtat, menys o només lleugerament més gran que l'error probable, per tant, a mitjans o mittlen probabilitat molt a prop d'arribar probabilitat enterament en compte contingències poden ser escrits, això ja no és el cas amb l'excepció de la primera i segona trimestre del 0,25, més aviat com la desviació del primer trimestre que 3,22mal i l'últim trimestre 5,35mal tan gran com l'error probable que les

desviacions són només accessibles amb una probabilitat molt baixa de per casualitat. De fet, ensenya la teoria de la probabilitat, que després del primer trimestre del 33 és apostar contra l i durant l'últim trimestre ho va fer al voltant de l'any 3000 a l que la seva desviació de fons generals no només descansa sobre aleatòria.

Aquest és el resultat del que pot exposar a un tractament exacte d'aquestes observacions, tots els quals indefinidament botons i El meu està exclosa. Però no tenir-se en compte un contrapès no posterior.

Per primera vista pot semblar més sorprenent que la major diferència en lloc es duu a terme entre les quadratures entre les sicigias (lluna nova i lluna plena), l'altre i els agents es comporten gairebé igual que les persones comunes Veure només contradiu la al seu torn està inclinada dos o un dels syzygies adjuntar un efecte preferit sobre els atacs epilèptics. Però recordem, i fàcilment pot aixecar X especial convèncer-me que en relació amb el clima és el mateix passa en les Taules VI. Tant pel que fa a l'efecte en els dies de pluja com el baròmetre, entre les quatre fases principals de la diferència és molt més gran entre els dos trimestres, ja que les sicigias i apropar-se a aquest encara més els fons; també difereix entre els districtes, l'últim molt més significatiu des de la meitat des que la primera cosa que igual que amb les crisis epilèptiques en diferents sèries d'observacions intercanviada fàcilment la seva relació amb la lluna plena durant la pluja i el baròmetre.

Ja sigui que la influència de la lluna en les convulsions és intervinguda fins i tot el mateix només a través de la influència de les condicions meteorològiques que qüestionem que encara seguim per discutir, o que simplement coincideix de caminar en paral·lel amb ella, de manera que pot qualsevol cas, una reunió de la probabilitat que tant aquest tipus només interpretar favorablement. Potser, si s'examinen els octants, vostè igual que amb la intempèrie, fins i tot aquí trobareu més diferències que en el trimestre.

Per cert, es pot veure com després dels resultats de Monro, la diferència de la influència de les diferents fases de les dones és més important que per als homes.

Fins i tot una mica pot ser afegit per donar suport als resultats anteriors. Delasiauve, qui, igual Monro i Moreau, les seves observacions només es porta a refutar la influència lunar, just com a tal, però, no va voler sortir de les seves observacions sol, adonat que ell tenia la seva ulls el treball dirigit a ella, si encara no determinats pacients amb més claredat que altres van sentir la influència lunar. Sis d'ells havien estat designats específicament com a tals, els seus combats, ja sigui en una lluna plena o lluna nova o lluna minvant, recorregut. En un d'ells podria ser, donada l'alta freqüència en què els atacs es van produir immediatament després de l'admissió a l'hospital (Bicêtre), ser declarat res definit. Els altres cinc són el resultat d'una estreta observació a l'hospital indicació mostrar força desfavorable que favorable. És a dir, que va arribar en el termini de 7 mesos en aquests 5 individus següents números convulsions abans. (s.nachf. Tab.) Resumint la suma de creu-la columna de la més baixa a l'ull, perquè pugui veure com fins i tot amb aquest petit nombre dels casos destacats d'individus que preferiblement podrien ser impressionable, l'últim trimestre d'un ascens molt decisiva sobre les altres fases afirmar després de la lluna nova, de la mateixa manera que en la taula global de peu de manera imperceptible sobre el centre, seguit, però, gairebé igual a mantenir la lluna plena i l. trimestre, lleugerament per sota de la mitjana.

Noms de les persones

Lluna nova

l. districte

Lluna plena

Finalment, però no menys important.Trimestre

Gran ....

14

9

12

23

Mor ...

67

65

47

87

Mart ...

19

15

3

23

Leping ...

8

0

13

2

Maub ...

18

20

28

25

Summa

126

109

103

160 Mitjans 125

Moreau té els seus principals comunicat observacions no fan servir tant per comparar l'efecte de diferents fases, que preferia no entra, però, com es va veure, les seves observacions contenen els documents a què refutar l'opinió popular que els canvis de la lluna (sizígia i quadratures van afavorir els atacs més dels temps parcials De fet, les seves observacions es poden utilitzar per a aquesta refutació. Però, a calcular les seves dades més de prop, fins i tot una preponderància contrari de dies intermedis semblen indicar que em queda el dubte de si aquest càlcul a la. com s'ha pres la interins, ajust, i vaig a posar cap pes a sobre.

En contrapès contra el resultat de probabilitat obtinguda anteriorment és ara no passar per alt el fet que l'observació d'1 any Delasiauve de 48 pacients, així com la també única d'1 any i no només publicat Leuret de 70 pacients fins ara tant es relacionen amb el nombre d'afligits (Tombes) No revelar la mateixa influència de les fases, ja que els resultats de l'anterior per al nombre de confiscacions (Attaques).També que les observacions llicència de Leuret (la diferència del càlcul en aquest cas s. Per sobre d'aproximadament), i això no aconseguirà la diferència elegibles entre l'augment i la disminució de la lluna.

Després de Delasiauve el nombre de diari Afflicted era un percentatge dels malalts una mitjana de existent: New Moon 19,25 p. C .; l. 18.50 quarts, Lluna Plena 19.58, últim trimestre 17,75. Així que el trimestre passat aquí al mínim. Nombre total d'Afligits 3069. - La declaració de Leuret sobre les quatre etapes principals és clar; però en qualsevol cas, és evident pel fet que la lluna plena i quart trimestre s'aferren el número del centre de tombes. Durant la lluna minvant van ser atacats diàriament per ell enmig de 14,4 durant el augment de 14,3 malalts.

Com que ara no sembla com si el diferent mètode de càlcul dels atacs i els afligits podria canviar el tipus del resultat, de manera que els resultats d'aquest, encara que molt menys extensa i de vegades observacions registrades amb menys precisió han de tenir la precaució encara despert després de tot, de la influència no guardar la lluna sobre les confiscacions de plenament comprovat; Mentrestant des de l'altre costat, el resultat positiu obtingut de tals predominantment grans quantitats, per tant també un excés de pes corresponent probabilitat està ben fundada. En qualsevol cas, convidar a noves observacions sobre aquest tema.

No es discuteix sigui contra el resultat de les observacions Monro'schen i Moreau'schen no pot argumentar que la raó dels mateixos per buscar només en l'estímul a la llum de la lluna o la imaginació dels malalts; perquè a partir de llavors el màxim de la influència no podia caure en l'últim trimestre. D'altra banda és prop d'una altra suposició. És molt probable que una, encara que feble, té lloc la influència

del clima sobre les convulsions. Atès que la lluna és innegablement si expressa una influència sobre el clima, que és més o menys de la mateixa ordre de grandària i proporcions amb que s'expressa en els atacs epilèptics, per la qual cosa s'ha de presumir de mostrar que l'efecte observat en els atacs epilèptics només una està intervinguda indirectament per la influència del temps, sense la lluna actua directament sobre els estats de l'organisme; tal com ja s'ha Heusinger 5) ha expressat aquest punt de vista, quan diu: "Sans doute elle (la lune) pas n'exerce uneix influència mystérieuse sud la vie de l'homrne) Hi elle si, elle doit être dans les fondegi chan gemens físics de l'atmosfera, la del qui lune produit ". En el meu punt de vista, s'ha de decidir fins ara encara no està molt segur sobre aquesta qüestió. A causa de que aquestes observacions només continus de llarga inclosos en la influència de les condicions atmosfèriques en les convulsions, per jutjar si la direcció i la magnitud de la influència poden cobrir la influència trobat de la lluna. I la mesura que jo sàpiga, no en aquest sentit encara en absolut zulänglichen Datis desapareguts. Mentrestant, és el que he trobat al respecte, no és adequat per a donar suport a la opinió de la mediació de la influència de la lluna sobre el procés de la vida per la intempèrie. L'ús d'algunes discussions.

5)

Heusinger, Recherches de Pathol. comp. l. p 635

Jo vaig comentar anteriorment que la mida de la influència lunar sobre el temps i l'epilèpsia va aparèixer a partir de la mateixa ordre. De fet, hem vist que en l'últim trimestre del 1/12 de caigudes convulsions més que en el primer (el nombre de confiscacions en el l trimestre establir com l.); i jutjar la mida de la influència de la lluna en el temps segons el nombre de precipitació aquós, trobem d'acord a diversos observadors i per a diferents llocs (només amb la direcció inversa de la diferència de velocitat) de la taula VI, Cap. VIII en 3 a 4 dies després agents majoria de la precipitació aquosa a l. Districte dels nombres en l'últim trimestre, quan es col·loca en l'últim trimestre l.

1/ Karlsruhe, Eisenlohr 11,7 1/ Estrasburg, Eisenlohr 13,3 1 Augsburg M., St, Schübler / 6.7 1/ París, E. Bouvard 15.0

Ara el clima, però depèn només d'una petita part de la lluna, i un hauria d'esperar quan la influència de la lluna sobre l'epilèpsia per la influència de la mateixa es transmet a la intempèrie, que el temps encara, a part d'influències considerables expressades en els epilèptics , la causada per la influència lluna, però només una petita fracció d'ells.

Des d'una influència tan considerable, però aquestes observacions fins ara no revelats hagués; tota la influència del clima en la pròpia epilèpsia ha declarat la fi

només una mida més petita i ni tan sols molt segur; També sembla indicacions fins al moment de la mateixa estan presents, per no tenir la direcció en la que hauria de ser considerat com un agent de la influència lunar pot.

Els documents relatius a aquestes observacions estan en les observacions sobre la influència del temps i les estacions en la freqüència de les convulsions: Beau en 273 dones epilèptiques en la Salpêtrière (París), tot i que no és prou Gen 2 mesos al Archives de mèd .. 1833. p. 351; de Delasiauve a 48 pacients en Bicêtre (París), durant 19 mesos en s. Traité de l'epilèpsia p. 107 i següents; i Leuret a 70 pacients en Bicêtre mentre l any, anomenats en els Arxius. de med. 1853. T. II. P. 46. - m'han comparat aquestes observacions amb els altres i amb observacions de París d'E Bouvard sobre la influència de les condicions meteorològiques, i en general dóna dret a aquests en comparació amb les observacions anteriors. Les observacions van ser Beau'schen cap referència a les convulsions, vist a Journal de Phys. Condicions meteorològiques simultànies gravats. - També des del Delasiauve'schen observacions res podia inferir-se de la influència de la temperatura, la humitat i la sequedat del clima; apareix aquí clarament una dependència dels atacs de la direcció del vent. Però mentre que per tan esmentada Observacions d'E Bouvard París mateixa fase lunar, en el qual Occident està bufant en el màxim, Occident porta el mínim, dues cabrestants (Attaques) són després de les observacions de Delasiauve en la influència prop del nombre d'atacs epilèptics; Occident no té més que (especialment en el Tombes), però una certa prioritat a la promoció de l'epilèpsia, mentre que ell està en l'últim trimestre, el que promou l'epilèpsia més, gairebé al mínim. Sobre la influència de les estacions, els resultats de Delasiauve i Leuret són molt diferents.Però sembla ocórrer constantment una diferència no menyspreable en la incidència de convulsions en els solsticis i equinoccis en ambdós; Leuret i declara que les tempestes no mancaven d'influència. - Probablement, per cert, hi ha altres observacions generals sobre la influència del clima sobre l'epilèpsia, però no sé.

Després d'això, la influència de la lluna en el temps i en l'epilèpsia, de fet, sembla més aviat influències paral·leles del mateix ordre que la passada per la primera ensenyat. I aquest punt de vista al Rescat que també anem a conèixer el seu metabolisme una influència de la lluna, que no pot ser així considerat com intervinguda per una influència de les condicions meteorològiques. Però si les influències Només d'aquesta manera arribar al procés de la vida a l'existència, de manera que una influència indirecta serien però continuar sent una influència.

Recordem ara fins i tot el fet que de l'epilèpsia s'ha considerat de peu per a les edats preferiblement malalties diferents sota la influència de la lluna. Després de diversos detalls (Hughes per Barbados, Bruce i Kruse per Sennaar) pot suposar que està subjecte a tot en climes càlids aquesta influència. - Observacions individuals amb nosaltres se citen en diverses ocasions, sobretot en el sentit negatiu, de vegades positiu que jo, com una passada rotund sobre ni l'una ni a l'altra part. A partir de les observacions individuals negatius mereix particular de Eisenlohr (en Pogg.

Ann. XXX. 99.) consideració. La dependència de l'època de les crisis epilèptiques del Període Lunar, que Schweig de Roser i Arc Wunderlich. IV. 234 trobats en un individu, crec que s'elimina artificialment. (Un altre detall sobre casos individuals seria superflu aquí.

A més dels atacs d'epilèpsia han d'estar subjectes a altres tipus de crisis convulsives després de múltiples detalls les influències de la lluna; en particular, ser per als atacs asmàtics Exemples de V. Helmont, Floyer, Bennet, Reil i altres. Led.

Aniré a l'última sobre la influència de la lluna sobre la febre sota els tròpics. Aquí registres detallats serien benvinguts com ho hem fet; però obtenen a través del seu acumulació d'un cert pes en la mesura que, fins on jo sé, no contradiu la dels conflictes de la informació, i en certa Datis no ha arribat desapareguts. Comparteixo la meva al respecte en el següent participació Vorgefundene amb, i de fet la majoria,

literalment, per no multiplicar la falta de precisió en la informació proporcionada per un missatge incomplet.

"Mentre jo", escriu Jackson 6) "de Jamaica, al final d'ignorat meu calendari, (en la que pretenia el blanc deixa les confiscacions de tota la febre Marcat que he de bregar amb), així que em va semblar que entre 30 casos una entrada febre realitat disminuint de vuit anys en un cop dels 7 dies, que fred immediatament abans de la lluna nova i plena, és a dir, el segon i últim trimestre de l'any. Vaig posar aquest mètode va continuar en els anys següents, i encara que el resultat no va ser del tot el mateix, però l'anterior similar. Entre 28 casos van ser 22 en el període que acabem d'esmentar, és estar en el segon i últim quart de la lluna. Mereix però ha assenyalat que tres dels sis casos que no apareixen en el període ordinari exactament en el dia de la lluna nova en si un parell d'hores després que els canvis de la lluna, va ocórrer. A més d'aquests casos en realitat remitents febre, que vaig trobar en el meu calendari i "segueix sent un munt de petites dolències febrils i febre prolongada, en què el nombre més gran va ser en el període ordinari.

6)

Jackson, sobre la febre a Jamaica. 1796. S. 68

"En 1773 vaig tornar a l'exèrcit a Amèrica i vaig seguir per fer la meva començat a les observacions de les Índies Occidentals sobre aquest tema. El regiment en què jo servia, havia acampat al juny i juliol a una zona trobat de York Anglaterra, poques vegades va arribar la febre abans, i quan van aparèixer, de manera que va limitar el moment de la seva aparició principalment en el segon i últim quart de la lluna a. Al començament d'agost, el campament es va traslladar a Reis Bridge, on el terreny era molt poc saludable. Aviat va aparèixer una . ague i es va estendre a través de tot el batalló, la majoria però va rabiar al costat dret del camp, que estava envoltat per un terreny baix i pantanós Fins i tot en aquest clima, el nombre de pacients va créixer davant la proximitat de la lluna nova i plena, però això increment va ser encara baixa en relació amb el costat que estava més a prop del pantà, i on la malaltia en el més alt grau epidèmia prevaler, com en l'altre costat, on el mateix estava present en un grau molt menor. Quan per fi el regiment al començament de novembre va deixar aquesta posició, de manera que eren al moment més de 100 casos registrats, 80 en el període ordinari, que s'ha produït en el segon i últim trimestre. A les recaigudes, la relació en menor mesura relacionada. El meu regiment va embarcar al novembre a una campanya del sud, i va arribar a la final de l'any al seu destí a Geòrgia. Va romandre en aquesta província, va acampar al Carolina del fins al lliurament de YorkTown. Durant aquest període encara vaig veure el mateix curs de la malaltia; però des que vaig perdre els meus comentaris al respecte, així que no puc determinar actualment el camí d'aquesta influència. Mentrestant, jo em coneixen tant recordar amb certesa que el nombre de pacients encara a la lluna nova i lluna plena al voltant era en general dues vegades més gran durant l'epidèmia més violent, on la influència de la lluna estava òbviament va afeblir les malalties ".

Leonard Gillespie 7), flota d'Anglès i l'Hospital metge a l'illa de St Lucie, diu en un tractat sobre les úlceres mandrosos o escorbut: "Jo sóc per la meva part dels efectes i la influència dels canvis de la lluna sobre el cos humà, si tal ja està predisposat a les malalties, tan convençut que dono la meva opinió dels metges, no només amb Sydenham sobre el respecte equinoccis, però a mesura que l'aprenen amb el Schiffmann compatriota i un canvi en l'atmosfera en el moment de la lluna plena i lluna nova era d'esperar, ha d'esperar alguns canvis en aquesta època també en la naturalesa de la malaltia. No

ha de ser un mitjà per a qualsevol persona que ha estat viciat per una febre intermitent en una malsana i situat entre els cercles que donen volta al voltant, cal que cada 14 dies es porta a terme el retorn regular de convulsions s'han adonat que l'acord s'aplica a l'època de lluna plena i nova. Jo mateix durant la meva estada a la illa de St. Lucie molt de temps a coaccionat mi tot vist al voltant de la lluna nova i plena d'usar escorça de febre, i he tingut ocasió observar el retorn de moltes altres malalties tant com ague alhora pensat-ge ".

7)

Londres med. Journées. VI. p. 373. o Coll. Auserles. Abhandl. z. Gebr. f. prakt. Els metges. 1787. XII. S.

177

Particularment mirada propera Dr. Franz Balfour va fer a les Índies Orientals per les observacions sobre la influència del sol i la lluna s'ha estès a no passi podrit remitent Intestinalfieber 8), i aquest detall no permet que el seguís aquí, en l'especial. N'hi ha prou següents dades numèriques dels mateixos per a dirigir, que ell mateix és el camí, només com un aproximat. A partir de llavors es va comportar el nombre de febre, que va esclatar a la setmana, que la lluna nova o lluna plena al mig, amb el nombre de febre, que va esclatar en les setmanes intermèdies, aproximadament = 90: 10a Ell entra en majors especialitats; pel que fa a què he referir-me a l'escriptura futur.

8)

Dr. Nou sistema de Franz Balfour sobre la disminució mandrós Intestinalfieber i el sol i Mondeinftuß el

mateix etc A. d. Engl. 1792

Les dades esmentades anteriorment es basen en observacions d'un període anterior; però no hi ha falta de confirmacions més recents.

Annesley 9) diu en el seu valuós treball sobre les malalties de l'Índia: "He expressar la meva ascendir Que la doctrina tan calorosament contendre pel Dr. Balfour, respectant influència sollunar en la producció de les febres, i en les recaigudes que ocasioni, es basa en una correcta l'observació dels fenòmens relacionats amb l'etiologia de les malalties tesi ".

9)

Les malalties de l'Índia p. 524; aquí després Heusinger computing. de Pathol. comp. I. p. 637

Burnard 10) va declarar la influència de la lluna en l'epidèmia de febre de arrenquen a J. 1825 ,, recaigudes en forma febril es van decidir Comunament els intermitents, i eren especialment propensos a tenir lloc sobre els períodes de lluna nova i plena, referent a això, obeint les mateixes lleis com febres de climes tropicals en general ".

10)

Calcuta Transact. III. p. 52, aquí per Heusinger computing. De Pathol. comp. I. p. 637

Dr. Ed. Jörg 11) escriu de les seves estades de 8 anys a l'Havana, Cuba: "En tots els pacients amb febre, especialment en les febres nervioses, la lluna té una influència decisiva i exquisit, és la lluna nova, el cas en el més alt grau es manifesta de manera adversa.

Després de diversos anys d'experiència, que va haver de reconèixer en aquest document el seu dret i acostumar-se a que la lluna, mentre que epidèmies violentes en aquests dies sempre els pitjors casos en el tractamenttinguin. Especialment la lluna 'expressa efecte en pacients amb febre groga en la propagació de símptomes nerviosos i inflamatoris amb ràpid esgotament posterior deteriorament. És de gran valor pràctic per conèixer també aquesta circumstància i només per estar durant el temps de

la lluna nova doblement acurat i millores aparents, què l'agreujament renovada en general segueix molt ràpidament, no hi ha molt que es pot confiar ".

11)

Ed. Jörg representació de la influència negativa del clima tropical. S. 23

Després d'aquesta enorme quantitat de productes més antics i més recents, seria ara almenys la major celeritat per negar la influència de la lluna sobre la febre sota els tròpics, sense un examen més detallat.Ràtios com se'ls dóna per Jackson i Balfour, han d'aparèixer fins i tot a ser considerat com purament crític. Només la falta d'una garantia de l'exactitud de l'observador pot deixar lloc al dubte; i reconèixer en general segueix sent que només una sèrie metòdica realitzat d'observacions amb el registre precís i la suma dels casos, com ho fan clar que no presenti d'aquests observadors, una decisió plenament vàlid és capaç de donar.

També no vull deixar passar algunes contradiccions, que es troben entre la informació proporcionada per l'observador. Després de Balfour no només són els dies que precedeixen a les noves llunes i llunes plenes, sinó també predisposen a convulsions i recaigudes de febre posteriors, mentre que això només s'aplica a Jackson des de l'anterior. El mateix Jackson ha pres consciència d'aquest nou premi i manté la seva observació en contra de la Balfour vertical. Jörg mesura la lluna nova una influència predominant sobre totes les altres fases; Mentrestant, en els altres observadors de la lluna plena i lluna nova són els mateixos. Aquestes contradiccions poden despertar sospites, preocupació, però, però només els reglaments subordinats; la influència predominant cau Allen sempre en o per a tots dos o un dels syzygies.

Tingues en compte també Lind de la part inferior de la influència de la lluna sobre la febre està per sota del que va portar a la lluita contra el considerant per commemorar.

Jaques Lind 12) havia cregut früherhin trobar una gran influència dels canvis de la lluna sobre el remitent febre en les Índies Orientals. Més tard, 13) i no es restableix a si mateix i es compromet a seguir, el que aquí atribueix als canvis de la lluna, regiri endavant només des de l'aire pantà, del cobert d'arrossars llot i fang quan es va destapar la riba fangosa del mar durant la marea baixa.

12)

Lind, Dissert. de febrer pútrida a Bengala. ann. 1762. Auserles. Abhandl. f. prakt. Els metges. XII. 546

13) Aquí n després de Balfour. Syst. OVR. la reducció mandrós. Intestinalfieber S. VII. Contra això ara explica Encara Jackson (la febre en Jam. S. 66) per haver trobat el mateix efecte a l'interior del país. No obstant això, s'aplicaria, però tenir en compte la circumstància al·legada per Lind futur encara molt especial.

Que la lluna tenia una influència sobre la febre, el camí un vell vista galènic ja està (De lladre.

Decretor. L. III. C. 2, 3, 5, 6 i 8). Alguns, però no observacions decisives d'aquesta influència en els climes europeus o des Ramazzini, Diemerbroek. A. estat notificat.

De tant en tant es pot esmentar que algunes dades relatives a la influència de la lluna estan presents en les epidèmies de còlera d'Orton en les Índies Orientals i Nylander en Helsingfors que prou concloents, però, ni per a ells mateixos ni amb els altres pel que fa al tipus d'influència són consistents. (Pathol. L ". Mirant cap enrere en la experiència, o Leist, al Born de còlera, de cérvols, p.5" Veure. Orton. General Stark .. S. 280. Nylander polz.)

Els exemples anteriors es referien a una influència de la lluna sobre el cos malalt. Però ha de ser comú a no respondre per això?

Sanctorius 14) diu: "corporació virorum sana et moderatissimo Victu utentia, singulis Mensibus fiunt solet ponderosiora, unius Scilicet duarumne librarum ponderi et redeunt ad consuetum pondus circa finem mensis, ad instar mulierum, set crisi

FACTA per urinam Paulo copiosiorem, vel turbidiorem."

14)

De Stat. med. APH. Dis I. APH. LXV.

Així que després de Sanctorius el cos sa dins d'un (segurament sinòdic) mesos és alternativament unes quantes lliures més pesat i més lleuger, i, tal com apareix després que els mateixos no especificacions, més dur cap al final de nou més fàcil del començament.

Correcta Indubtablement ha de tals, sense folrar amb certa indicació Datis 15) no és molt per donar, si ja coneix té amb què diligència i perseverança ho Sanctorius va fer observacions en relació amb canvis en el metabolisme de masses en el pes del cos, de manera que pressuposa Aquesta informació no serà escrit en el vent. No obstant això, en lloc de repetir els experiments, van trobar que és més convenient per a contradirlos. I per això avui es pregunta com és així.

15)

Jo no puc assegurar si no en una altra part, com en el passatge citat, però es donen evidència definitiva

Sanctorius.

Però ara té Schweig, que té aproximadament el mateix significat per a la influència de la lluna en les condicions orgàniques, com Schübler per la influència en els meteorològics 16) observacions contractats fins ara tenen alguna relació amb el Sanctorius'schen, ja que també sobre la influència de la lluna sobre el metabolisme.

16)

períodes tropicals de Schweig i moltes altres coses en les seves "investigacions UB. El període.

Operacions" M'agradaria, però, tan poc representada, com els seus estudis sobre la influència de la lluna sobre la periodicitat de les crisis.Mentre que el seu dades (al Roser i l'Arc de Wunderlich. Jahrg. III u. IV) per a la compra de Periodicitas Catameniorum no mesos sinodals de 291/2 dies (que o després Parchappe de. A. Observacions cap relació notable té lloc), però el anomalístico (perigeu i apogeu en) de 271/2 dies mereixen gran atenció. Veure. Sobre la diferència del mes sinòdic p.143 i anomalístico.

Schweig 17) considerat en aquest sentit, la quantitat d'àcid úric, que és secretada als dies successius del mes sinòdic i anomalistic, per (em sembla, però sense evidència suficient) la producció d'àcid úric com "una expressió gairebé paral·lels per a la intensitat de la dieta total manté ". El que però sobretot va fer que es regeixen per elles preferiblement abans d'una altra secretora o Exkretionsprodukten, era el, per a una sèrie de llarga continuada d'observacions fet important que permet un destí convenient. Va continuar aquesta investigació amb gran perseverança cinc mesos sinódicos sobre si mateix en forma molt uniforme de la vida continua, en afirmar que la quantitat total d'àcid úric diària secreta. Vaig a donar els detalls d'aquesta sèrie d'observacions en el meu correspondència en el futur, i em content aquí, les condicions principals per discutir el mateix.

17)

Calla, les investigacions sobre les operacions periòdiques. Karlsruhe. 1842

Com un període d'observació de cinc mesos, amb molt, però, no és suficient per

compensar l'impacte dels accidents en les mitjanes de dies individuals, com el pas de la mateixa segueix sent molt irregular, pel que volem, pel que fa a les observacions abans formulades, aquest ajust amb això buscar ajuda per venir, que ens prenem per prendre el curs i les circumstàncies de dies individuals del mes a l'ull, aplicar períodes quinzenals a. (Els valors especials estan subjectes a són les següents compilacions que es troben en els gràfics en l'extrem de la signatura de Schweig.)

Aquí és la sèrie de sumes secretades àcid úric, que s'obté a partir dels 5 mesos d'observació de Schweig. En ella, el primer número, la suma 29.013, que va ser durant els 15 primers dies del mes sinòdic, amb la lluna nova com l inici i tancament amb 15, ja a part; el segon 29.156 la suma que ha estat secretada durant els 15 dies, a partir del segon dia del mes sinòdic, i prop del 16 i així successivament, de manera que cadascuna de les sumes de manera que en 14 dies coberts per l'anterior. El mes s'entén executant de nou en si mateix, de manera que, per tant, z. B. conté el total per al dia 30, a excepció dels valors per al dia 30, el total per al dia de 14 l. No s'especifiquen en aquests totals els números per a una única observació de 5 mesos, però sumen per a tothom. 5 Suma màxima i mínima es destaquen en la impressió. Algunes sumes que sorgeixen de la forma regular, amb la qual són! assenyalat (veure taula pàgina 364).

Igual que en la taula original, els valors d'uns pocs dies falten, llavors aquests són interpolats i els valors interpolats van per sobre de sumes amb un. . Durant els 4 dies que falten de l mes en l'inici de les observacions de l'autor són valors relatius 0,429; 0,361; 0422 i 0.352 interpolada mitjançant el procediment següent: A causa a excepció dels primers valors per als 4 dies en qüestió estan presents en la resta de l'any, pel que significa que els valors d'aquests 4 dies es van determinar. No obstant això, això no podria ser substituït directament en el primer mes durant els dies que falten, ja que mostra que el primer mes al Summa de les dates que els seus valors hi són en relació valors superiors a la mitjana dels altres mesos per al mateix dia , Per tant, Totals Quinze dies secreten àcid úric dins del 5 mes sinòdic, de lluna nova com l. Per, en grams, de Schweig.

Dia del mes

L'àcid úric

Dia del mes

L'àcid úric

l

29.013

16

32.123

2

29.156

17

31.980

3

29.323

18

31.813

4

29.371

19

31.765

5

29.724

20

31.412

6

30256

21

30.880

7

30.802

22

30.334

8

31.074!

23

30.062!

9

30.984

24

30.152

10

31.025

25

30.111

dóna

11

31.467

26

29.669

12

31.546

27

29,590

13

32.248

28

28.888

14

32.004!

29

29.132!

15

31.932!

30 Central de 30.568.

29.204!

les mitjanes d'aquests 4 dies multiplicant pel factor de relació després demgemäßen van augmentar i així per sobre de 4 números s'obtenen. - Al mig de la taula original valors perduts és la mitjana dels valors de l'època, entre els quals pertanyen acceptades. Pel que falta per acabar el valor d'observació s'accepta com a mitjà 0413 partir dels valors anteriors i primers valors de la columna pertinent mes (0.458 i 0.367).

Resumint el nombre d'aquestes sumes a l'ull, de manera que en primer lloc cauen el mateix ull, l'única en el 2 amb l'engranatge gairebé regular! llocs designats en cada costat de la taula una excepció patirà.La designació d'augment i disminució entre els valors successius de + i - igualment en les taules en cap. VII, Tab .. Happened I i II, trobem (el nombre de valors en si mateix va recordar contínuament) només 8 personatges canvien i 22 cordes, però, un hauria esperat de la suma, independentment de canvis de signe i cordes quan molt per valors ragtag atzar (veure .. Capítol VII).

Com a resultat del mètode sumatori i no com un signe de la legalitat de la sèrie és considerar que cada nombre en un costat vertical de la taula es complementa amb el peu en la mateixa línia horitzontal de l'altra a la suma 61.136 grams, i que, en conseqüència, augmentar i disminuir en ambdós costats simètricament fet l'un a l'altre. Però el mètode sumatori no té el poder d'establir els valors de cada columna vertical per tal de regular, si no els valors individuals està subjecta a una regla.

Següent es pot notar que la suma de 29.013, que (amb dies l com a inicial) va escoltar a 15 dies de la lluna creixent, de forma significativa (per la separació mitjana Quantum de l mig dia) és menor que la suma de 32.123, que (amb 16 com el començament) durant els 15 dies de la lluna minvant van escoltar (relació de les dues sumes de 1.0000: 1.1072), i que aquestes dues sumes coincideixen en absolut en la posició i la mida gairebé fins a la més petita i més gran que 28.888 i 32.248 són, i relativa 28 i 13 pertanyen al principi.

Sumant els valors de dia undpaare i de parella d'una forma similar de l'anterior capítol. VI. fet amb el temps, s'obté per la suma de 31.061 desapareado, per als parells de 30.075. La diferència entre els dos, que pot ser que abans ens donen una pista del que és d'esperar que de coincidències, és a 0.996 grams, mentre que entre l'augment i la disminució de la lluna 3.110 grams, i entre l'actual màxim i el mínim és de 3.360 grams , Això per si sol indica que les últimes diferències no es limiten depenen de contingències.

Encara més decisiu, però, això es desprèn dels següents punts: Si un segueix la mida de la secreció d'àcid úric a través dels 5 mesos a través de l'observació, ens trobem que disminueix contínuament fins als últims mesos de la

primera causa d'alguna circumstància desconeguda. Com que és (sota Mitrechnung els valors interpolats) en 1 mes 13.006 grams. 2 "12.794". 3 "12.079". 4 "11637". 5 "11620"

Schweig comença a les seves taules, per raons especials, columna de cada mes al dia abans de la lluna nova a. En la suma anterior, el que tinc, per unir-se a les taules originals, si és possible, que dies abans de la lluna nova, abans de la propera lluna nova, es va afegir no el dia a la suma dels primers mesos i així successivament per als altres mesos. Per descomptat, no importa per se, en el qual els dies del mes sinòdic que comencen a comptar, si vostè fa només la suma dels dies del període complet. Eben després procedir més endavant i al Departament dels mesos individuals en depilació i minvant lluna. Cada columna mesos l'autor es va dividir en dia de la depilació amb cera i minvant lluna. - Tota la sèrie d'observacions donen la 23a Novembre fins 1840 19 Abril 1841.

Si ara la Cursa Lluna té cap efecte, de manera que un hauria esperat que aquest descens continu no només és visible, si encara si prenem tot el mes, però mesos i mig després de l'altra a l'ull, mentre que quan la multiplicació lluna minvant , la lluna creixent provoca una reducció en la secreció, això ha de ser espectacle en un canvi de disminució i augment. Vegem ara com sorgeix la qüestió. Un troba per successives sumes per cada 15 dies consecutius, (la lluna nova com l dia de la depilació amb cera, considerada la lluna plena com l dia de la lluna minvant ..): 1 mes, inicialment. M. 6.073 grams "ABN". 6.933 ,,. 2 Mes, al principi. M. 6215 ",, ABN." 6.579 "tercera mesos, al principi. M. 5485" ,, desembre "6594". 4 Mes, al principi. M. 5.958 ",, ABN." 5.679 "!

Cinquè mes, al principi. M. 5282" ,, desembre "6.338 ,, PER TANT mostra amb l'única excepció que té! designat minvant lluna en el quart mes, les sortides en relació amb l'augment de les llunes del mateix mes de la norma, una alternança molt regular de creixement i decreixement.

Però pel que fa a l'excepció, pot dependre en part de les contingències encara no prou equilibrats, en part ser degut a la disminució mensual contínua en aquest moment era tan gran per compensar l'augment diari, que va escoltar les llunes minvants; ja que realment no es troba el valor de la lluna minvant en el quart mes de

la seva petitesa.

Per tal d'obtenir la relació de la lluna creixent i minvant de divisions mensuals successives de sèries d'observació, independentment de la disminució contínua, a causa de any, volem que cadascun dels nombres de la taula anterior amb les xifres mitjana, entre els quals es cau, comparem en puguem ser posat en condicions d'avaluar el grau de compliment, que té entre les disposicions individuals dels diferents departaments de la sèrie en lloc d'observació. (P Nachf. Tab.) Com es pot veure, tots estan d'acord agost Disposicions llavors acorden deixar de trobar el valor de la lluna minvant és més gran que el de la creixent, i el valor de la relació és a tot arreu gairebé iguals. El resultat definitiu que els imports deflactades d'àcid úric durant el minvant i lluna creixent com 1,1080: 1,0000 comporten, o el més proper a 11: 10a Quart Creixent

Lluna creixent

Relació

6933

6144

1.1284

6756

6215

1.0871

6579

5850

1.1246

6587

5485

1.2009

6594

5722

1.1524

6136

5958

1.0299

5679

5620

1.0105

6009

5282

1.1377

51.273

46.276

1.1080

Després d'aquesta pista la vella idea que la lluna creixent omplint, la disminució de drenar el cos val sinó per tenir una mica de raó. Per descomptat, la investigació d'una sola Exkretionsbestandteiles encara no justifiquen cap proposició general.

El resultat en si, però pot ser almenys dubtat, ja que les mateixes observacions no podrien ajustar d'alguna manera. Perquè a part de que no hi ha raó és dubtar de la lleialtat de l'observador, té el mateix ells, aquest resultat ni tan sols prendre buscat per aquí i no en part, els efectes de l'execució de la lluna anomalístico, després de la qual cosa torno més tard, part d'una relació diferent de la periodicitat de trucada. fluctuació tròfica en els períodes de sis dies, es veu, que ho confesso, i no artificialment, de mantenir com a la natura justificada.

Vaig comparar encerat i minvant lluna, perquè d'aquesta manera la divisió té un interès especial, i el departament de màxima suma mínima i però s'acosta molt, tot i que (possiblement perquè no coincidències equilibrades) no coincideix exactament amb ella. Sotmetre el veritable màxim i suma mínima, amb el 13 i 28 com el començament, un tractament similar per a cada un dels successius mesos, i després mostra la disminució alternatiu i augmentar les sumes que per encerar i minvant lluna només amb un excepció trobada, fins i tot totalment, sense excepció, i la conformitat dels 8 disposicions individuals encara més sorprenent que amb la disminució i

l'augment Món. Per tal de no ser massa llarg alè, Deixo de banda aquí la comunicació d'aquest càlcul, ja que reprodueix el resultat anterior només lleugerament enfortit.

Indiscutiblement havia de ser altament desitjable obtenir una confirmació d'altres persones per obtenir resultats tan sorprenents. Schweig també ha proporcionat per a aquest en certa mesura per les observacions apropiades com ho va fer a si mateix en un altre individu, sinó simplement alguna cosa es continua durant 3 mesos; i d'acord al seu propi compte no té la mateixa fiabilitat, però estan determinats únicament a una inspecció general per servir a l'anterior; perquè el tema no havia estat dels Bedingnissen una condició normal; també es va fer a la dieta sense tenir en compte, i no seguiria sent molts altres actes inquietants moments, per la qual cosa els requisits d'una observació exacta no es va complir. La quantitat diària buidada d'àcid úric també va ser menor que en Schweig en aquest segon individu sense comparació.

Jo no em deixo, però, per aquestes observacions s'han de sotmetre a les observacions en aquest segon individu del mateix tracte que els que va contractar Schweig en tu mateix, amb l'esperança que alguna cosa més irregularitats substancials podria ser aproximadament compensada per totals de 15 dies; i donen aquí els resultats que han de ser sorprès, de fet, per la seva gran acord amb els resultats, que proporcionen les seves pròpies observacions Schweig de altament.

La següent taula mostra els resultats dels 3 mesos complets no són més contractats, a més fragment d'un mes d'observació existents, però, conservar per a tots els mesos mitjanes analògiques, van deixar a un costat. Pel que fa a la interpolació d'algun procediment valors perduts era com a la taula anterior. Multiplicador de fons per als primers 4 valors perduts

(Veure Nachf. Taula)

Un cop més ens adonem marxa aquestes sumes, excepte amb el! designada, una regularitat perfecta, un cop més és la suma de 3.612, que va escoltar als 15 dies de la lluna minvant, va decidir major que la suma 2,894, suau durant els 15 dies de la lluna creixent escoltat, i s'acosta a la localització Totals Quinze dies secreten àcid úric a menys de 3 mes sinòdic, de lluna nova que en un primer moment, en grams, en un segon individu.

Dia del mes

L'àcid úric

Dia del mes

L'àcid úric

l

2794

16

3612

2

2937!

17

3469!

3

2877

18

3529

4

2955

19

3451

5

3036

20

3370

6

3169

21

3237

7

3275

22

3131

8

3377

23

3029

9

3455

24

2951

10

3508

25

2898

11

3575

26

2831

12

3342!

27

3064!

13

3400!

28

3006!

14

3538!

29

2868!

15

3669

30

2737

mida i la plena màxim i mínim. El ple del màxim i l'import mínim, en relació 3.669 i 2.737 a saber, pertanyen a la 15 i 30 com el començament del que l'única l dia dels primers dies de la minvant i lluna creixent, i per 2 dies a partir dels primers dies de la màxima i la suma mínima sèrie anterior difereix.

Suposem aquí de nou dels totals de dies no aparellats i aparellades, ens trobem pel que fa 3255 i 3151, de manera que només una diferència de 0.104, el que dóna una idea de què esperar sobre l'atzar, però, la diferència entre el màxim i l'import mínim de 0.932 , està entre la disminució i l'augment de la lluna 0872.

Per cada mes d'observació que vam rebre, mitjançant la designació dels mesos d'observació corresponents amb els mateixos números que en el silenci, 2. mesos inicialment. M. 0988 ,, ,, desembre M. 1076. 3 Mes, al principi. M. 0920 ,, ,, desembre M. 1,408. 4 Mes, al principi. M. 0986 ,, ,, desembre M. 1128

Així que de nou un canvi sense modificacions de augment i disminució, sense la forma que amb una disminució contínua en Schweig seria visible. Igualment va mostrar la suma màxima i mínima completa cada tres mesos per aquest canvi.

Si comparem al seu torn cadascun dels valors anteriors per mitjà de la qual, entre els quals hi ha, s'obté: ABN. M.

Zun. M.

Relació

1076

0954

1.1279

1242

0,920

1.3500

1408

0,953

1.4775

1,268

0,986

1.2860

4994

3813

1.3097

El curs dels valors per als dies individuals del mes sinòdic és massa irregular per als individus, ja que això podria treure una conclusió segura sobre la ubicació i la mida de la seva màxima i mínima, i un partit que s'esperaria en entre els dos, encara però aquests respectant la posició del màxim és (fins dia l) en lloc; D'altra banda es

pot trobar en els totals de tres dies per a tots dos bastant consistentment el mínim fins al segon (l dia després de la lluna nova), el màxim que cau sobre la 21 (a mig camí entre 3 d'octubre i últim trimestre) com una mitjana diària; en 5.477 i 7.298 grams Schweig relatius (en 5 mesos) en què un altre individu 0,395 i 0,962 grams (en 3 mesos), cosa que, sens dubte, han de tornar sorprendrà altament. Per descomptat, un pot notar que el màxim i el mínim és de no 1/2 mesos estaven separats, com en el cas d'una influència periòdica per se i es pot esperar per analogia amb el Mondeineinflüssen meteorològica; No obstant això, una raó més probable per aquesta circumstància és a la part inferior es pot configurar.

No sense interès és (amb 21 i 2 dies com un agent) per rastrejar la relació entre el màxim i el mínim del brunzit de tres dies de nou a través de cada mes per comprovar el grau de compliment que té lloc entre ells, és. Sota la consideració de les poques observacions que han contribuït a cada agent, les disposicions individuals de la relació suau de nou estranyament petits, d'entre ells, i dels recursos totals del contracte. El detall dels mateixos, i la determinació del valor mitjà de les 8 fases principals que he fet és, avui vaig passar per aquí per raons de brevetat.

Quan la influència de la lluna en el temps, hem vist que expressa excepte les fases i els portals de la Lluna (el perigeu i apogeu) influència. No es pot jugar a partir de llavors ell s cheinen si el mateix respecte a l'impacte en la vida orgànica del cas és 18). Les observacions de Schweig brinden l'oportunitat d'examinar aquesta qüestió, en la qual va prendre nota de les etapes excepte el Apsidentage en les seves observacions. Ell mateix reconeix una influència dels absis, i és S. 56 i següents. De la seva obra un recull de valors per Apsidentage i dies més properes, d'acord amb el moment de l'apogeu àcid úric poc més es secreta, ja que durant el perigeu.

18)

Un pot pensar al present més que després de les observacions abans esmentades de Schweig Periodus et

reditus catameniorum està en COBERTES recognoscibles amb relacions de mes anomalístico.

De fet, per visitar, així inferir una influència dels absis, com les fases de les seves observacions. No obstant això, vull dir que no es mantinguin el temps suficient per separar la influència de la llei i, per tant, acceptar que no sigui el passat remot de la lluna durant les contingències que interrompen la regularitat dels resultats, i la interferència mútua d'aquestes dues influències en les seves observacions és; i això pot molt bé ser la raó per la qual el màxim i l'efecte de fase mínima, no un mitjà mes sinòdic trobar a més, i igual que el màxim i el mínim d'efectes anomalístico no exactament (encara que està a prop) a 1/2mesos anomalístico troben separats, ser.

Es veuen en les observacions del Schweig 6 apogeos abans, però tot el període del 4 al 22 del mes sinòdic (on la lluna nova, com sempre, com l) es deixa buit, i majoritàriament (4 d'ells) a la lluna minvant de caure; No obstant això dels 5 perigeos que es produeixen en ell, tenen en l'espai de temps del 9 al 17 del mes sinòdic, és sobretot la segona meitat de la lluna creixent pertanyen a 19). Per tant, la influència de l'apogeu ha complicat principalment per la lluna minvant, la del perigeu de la lluna creixent i en conseqüència interromput apareixerà i viceversa. Tenia les observacions van continuar per més temps, de manera que aquests trastorns eliminarien per si mateix, ja que les fases i absis no van en paral·lel.

19)

apogeu suzessiv a 29. 27. 4. 2. 24. 22. 17. 16. 15. 13. perigeu. 9

Estem discutint ara en compte que nosaltres a partir d'ara en veritat els resultats purs ara hem d'esperar tan poc com abans, les observacions de l'autor. També en relació amb l'execució de la lluna anomalístico, d'una manera similar com es fa abans del sinodal.

Cal recordar aquí que el mes anomalístico 27 mitjana ha dies que són aquí complementen a 28 dies. En 14 totals dia ens trobem amb el següent: Sumes quinzenals secreten àcid úric en 5 mesos anomalísticos el apogeu que en l, en grams, del Silenci. 20)

Dia del mes L'àcid úric

Dia del mes L'àcid úric

l

27.625

15

29.666

2

27.167

16

30.124

3

26.952

17

30.339

4

26.906

18

0,3385

5

27.281

19

30,010

6

27.561

20

29.730

7

27.679

21

29.612

8

28.373

22

28.918

9

28.337!

23

28.954!

10

29.019

24

28.272

11

29.556

25

27.735

12

29.642

26

27.649

13

29.802!

27

27.489!

14

29.280!

28

28.011!

20)

Des de 7 dies es dupliquen des d'apogeu, respectivament al principi i al final del rang de l'observació de la imatge original, pel que són la suma dels valors mitjans dels quals GE assumeix. Per Vollmachung el 28 dia dia havia de ser de doble explicat un parell de vegades.

Sumes quinzenals secreten àcid úric en 8 anomatistischen mesos des de l'apogeu que en l, en grams per a l'altre individu 21).

Dia del mes L'àcid úric

Dia del mes L'àcid úric

l

2818

15

3249

2

2796

16

3,271

3

2783

17

3284

21)

4

2616

18

3451

5

2724

19

3343

6

2890

20

3177

7

2866!

21

3201!

8

2990!

22

3077!

9

2906

23

3161

10

3000

24

3067

11

3073

25

2994

12

3103

26

2964

13

3252!

27

2815!

14

3,301!

28

2766!

El tractament de les dades originals era tan com en la taula anterior.

Un pot veure que el mínim i el màxim suma a Schweig i l'altre individu exactament el mateix període corresponent, és a dir, els 14 dies que comencen amb relació a la cambra i 18. El que emergeix de la forma regular, amb! els llocs designats tenen gairebé la mateixa ubicació. Tot això apunta a més que una coincidència.

La relació entre la suma màxima i mínima coincideix molt estretament en línia amb el que s'ha trobat per a la carrera sinodal. Té és a dir, com Ràtio de màxim a mínim suma

el curs sinodal en Schweig. ,

1.1163

anomalístico en curs l, 1,293

en l'altre Ind. 1.3406 1.3192 Les sumes dels dies no apariat i aparellat van ascendir a 29.523 i 27.768 Schweig, diferència 1.755; en l'altre Indivuiduum 2930 i 3137; Diferència 0.207. Considerant que la diferència entre el màxim i suma mínima en Schweig 3379, en què un altre individu és 0835.

En tres dies de rumors es poden trobar per Schweig mínim amb 4.919 el dia 15, el màxim de 7006 als 25 dies del mes com a mitjà dia anomalísticos caure quan apogeu l. La posició del mínim corresponent a la posició central del perigeu, mentre que el màxim és de 3 dies des de l'apogeu. La diferència entre el mínim i el màxim és encara més gran que la sinòdic aquí. A l'altre individu el màxim del 3-dies ascendeix a 0,844 grams cau a prop de l'anterior junts i encara més a prop que l'apogeu, és a dir, el dia 26 com Mitteltag, però, el mínim 0465, el desè com a pertanyents a Mitteltag, es desvia significativament de l'anterior. El dia 15 com Mitteltag aquí ve la suma de 0.570.

Si és el propietari (amb els absis que la mitjana de dies) per exercici directe resumeix l'apogeu i el perigeu de tres dies de la vista, ens trobem en Summa relativa durant 5 mesos i 3 mesos en Schweig en l'altre Ind. Apogee 5677 0640

perigeu 5.349 0.582

Em vaig rebre tants detalls sobre la discussió d'aquestes observacions, no només perquè són els únics que poden servir en el metabolisme per a una determinada indicació en el tema de la influència lunar, sinó també perquè és en absolut l'únic exemple d'una precisa Verfolges la influència lunar l'oferta organisme que sé; i perquè es necessitava els debats, el pes del que exposa. Aquest gran garantia que contenen, fins i tot després de la discussió anterior que les diferències trobades no descansar per pura casualitat, que, per descomptat, abans que un d'aquesta manera podrà mantenir col·locat sense dubte conseqüència de la ciència, encara caldrà esperar a la llibertat condicional per altres observadors que no ser enganyat per qualsevol circumstància es passa per alt en la investigació d'un observador. Tal podria en la meva opinió es sol·licitin només en una mentida fora de la lluna sobre la influència, però a partir d'aquest sobre un període mensual va enganyar i va treballar constantment en tots dos observadors. Vostè pot recordar que el temps de rotació geocèntrica del sol (27.26 mitjana. Diari) coincideix molt de prop amb el període de mesos anomalístico (27.555 dies). Però a part d'això no hi ha cap raó, a la mateixa una influència més forta que qualsevol dels períodes lunars per socialitzar 22), també el màxim i el mínim efecte mostra clarament la Apsidentagen en la relació, i la influència del mes sinòdic poden ser significativament longitud de desviació dels mateixos (29.530 dies) que no s'ha de confondre amb una influència de l'època de la revolució solar. A més, però és difícil pensar en

qualsevol altra cosa. Per cert, és ja, per tant, serà necessària una renovació i continuació d'aquestes observacions de forma més precisa dels diferents i poder, ja que permet que només cinc mesos van continuar les observacions de l'autor divorciar la influència de les fases de la lluna d'absis.

22)

D'acord amb l'última investigació d'Arrest, que tenen la mateixa manera que fan els nervis Ander i Carlini amb una investigació, determina la base de temps de rotació de dalt, un canvi de temperatura d'1 °, 2902 C. de la revolució depèn sol. (Sitzungsber. De Saxon. Soc., 1853. S. 791.)

Però tot el que s'espera que en les observacions anteriors de Schweig molt al mateix temps ràpida i alè per fer la renovació mateixa, la continuació, modificació. La influència de la lluna en un factor donat del metabolisme seria d'ara endavant significativament suficient per a ser declarat fins i tot pels experiments no massa llargues, contínues pot, i relativament ampli consens en què la valoració relativa dels intervals individuals de temps mensual d'entre ells mateixos i amb dos observadors en el respecte present l'un a l'altre, s'obre la perspectiva de les condicions legals per a ser descoberts no massa difícils; si se supera tant l'expectativa que potser pot aquí trobar una raó per la desconfiança, el que no obstant això fer a continuació, només des del punt de vista oposat, la repetició de les observacions adients que demostrin el projecte de llei, que ara de totes maneres a favor de la lluna influeix en la reclamació fa, com per insistir en la probabilitat predominant.

Sense cap dubte que la segregació ràtios d'alguna altra substància, sobretot de la

urea i l'àcid carbònic, mereixen més atenció que el Harnsäu-re; llevat que, per descomptat, la facilitat de la determinació en les observacions de llarga continuada serà sempre a tenir en compte.

En cas que realment la carrera lluna expressar un efecte significatiu sobre el metabolisme, o perdre un punt de vista prèviament emès no del tot fora dels ulls, que es va celebrar una correspondència legal a la periodicitat entre els dos després de la creació de l'organisme, tindríem llavors tampoc alienar trobar pot, si tal influència estirat o tal correspondència a altres processos vegetatius, i alguns del que es considera l'opinió popular, ja que sens dubte no s'indica exactament, podria tenir la seva base després que només ha refutat de manera poc precisa. Vull tornar a alguns en aquest sentit, que em va recomanar l'examen abans, aquí a poques paraules.

Després d'una acceptació molt general de la goll disminueix amb l'augment Món, amb la disminució; Sí, molt sovint es pot escoltar aquests kropfig o tenen a veure amb tal d'assegurar que no és de dubtar.Indes és indiscutiblement tant de temps perquè el dubte fins que una vegada que algú es prengui la molèstia de proporcionar una sèrie més llarga contínua d'observacions mesurats en una pluralitat de pacients.Tal no va passar a mi; Més aviat, em trobada informativa general sobre que ara, pel que jo les conec, i no para de parlar en contra de la influència dels escriptors metges. Stark (.. general Pathol ÉS 279) tindrà els mateixos fins i tot "innombrables vegades" percebuts pels altres; només això Heusinger (recherch. I. 636) s'inclina a limitar aquesta influència no vells golls de la natura limfàtic. Però ja que aquests són precisament aquells en els que un espera d'una emergència d'influència més - perquè en dipòsits sòlids antics afecta res - així que això seria també més favorable que desfavorable per interpretar el seu per a la presa tingui la influència.

També disponible en altres tumors a la lluna tenen influència. Així, a més de col·lector de més informació al respecte, recentment de Nieberding en la lletra petita (la influència de la lluna. Würzb. 1842.) manté fermament una influència de la lluna en el pel pantà i febres intermitents es deixen sovint darrere en el àrees marxa Milzanschwellungen i la hidropesia , Exact dades però certament no ha donat.

Igual que moltes malalties cròniques de la pell de la influència de la lluna són molt. A part dels detalls majors Bennet de 23) i Menuret de 24) D'altra banda, em sembla una indicació més recent d'Ed. Jörg en el seu 'presentació de la influència negativa del clima tropical ". S. 22, que va decidir almenys sota els tròpics aquesta influència seria.

23)

tabidorum Theatrum p. 98a 99

24)

Després d'Arago en Annuaire aboqui 1833. p. 240a

Quant a l'efecte sobre la vegetació de la planta, de manera que algunes persones són judicis com a un impacte lunar prominent, refutada per les proves positives; experiments detallats sobre la qüestió d'una possible influència subordinat o Mondsperiodizität subordinat a la vegetació de la planta no es coneixen a mi. Molts

detalls dels països tropicals volen indicar que no es nota que amb nosaltres la influència o la Mondsperiodizität; Però fins i tot aquesta informació no es troba tota exactitud.

XI. Atmosfera i habitabilitat de la Lluna.

Finalment, la lluna segueix tots "farà que els seus burladors a burla i el seu abusador a la vergonya. Quina intel·ligent la ciència gallina cacareando hi havia en ell; finalment resulta que els ous d'or és més intel·ligent que la gallina. Van dir que era un ou sord, mentre que ella era la gallina cega. Ha de ser capaç de mantenir sense aigua, sense aire, sense ànima vivent en ell. Ara es pot alhora aigua, no pot ser d'aire, pot haver ànimes que viuen amb ell. És una alegria i triomf per als somiadors. Després d'haver tingut la mateixa ciència, sempre objectat, han de confessar, a causa de les factures a fons a través d'un dels seus més profundes representants avui: Els visionaris tenien raó. I els visionaris no tenien laboriosos càlculs necessaris per veure el que no es veu, però, no ho és. Però no només seguir, sinó també avançar els millors de la ciència té els somiadors: Tot, l'aigua, l'aire, les criatures, que no es veu res al costat de la lluna Hither vivent, la ciència en l'altre extrem pot estar present segons l'últim resultat.Llavors, però, no penetra observació. Així que el que és com l'aigua i l'aire, com les criatures es veuen, perquè el que estan fent, quina és la situació amb les seves cases, carrers, jardins, boscos, camps, per determinar el, és de nou pura matèria de somiadors; els astrònoms poden fer res fins que finalment s'inventen un telescopi, que veuen a través de la lluna, en el qual a continuació es troben que és exactament com es pensa als somiadors. Mentrestant, tenen el més bonic parc infantil per les seves fantasies; Més enllà de la Lluna s'ha convertit en un veritable Blocksberg per a ells, i cada lluna un primer Mainacht; res va a desterrar el fantasma amb la seva ciència fórmules amb robes llargues, proposa una creu en l'altra, fa un guió sobre l'altre; s'ha obert la caixa de Pandora d'una vegada, i ara té un desavantatge per al que resulta d'ella.

El però va ser perquè, com va esdevenir que després de Schleiden havia proclamat però així com l'herald de la ciència a les dames en veu alta: No pot haver cap habitants de la lluna, exclama la ciència a la vegada: "El Sr. Schleiden, suaument, pot habitants encara lunars donen ", que, per descomptat, els somiadors llarg sabien. Què va ser? en una petita coseta. Ciència anteriorment havia una mota de la lluna mal ajustat. Ara està a la dreta la va posar. Quants punts pot estar tan malament a la ciència a una petita coseta que la diferència d'una àmplia penja en ell encara avui.

Sens dubte, va ser el punctum saliens la lluna. Ho van intentar fins al moment de dir el seu cor als llocs equivocats. Qui reconeix el lloc correcte, probablement havien estar molt familiaritzat amb la lluna.En veritat, n'hi havia un que condueix de manera que els cavalls del carro de la lluna per la brida, com l'Apolo de la carrossa sol. I a partir de llavors només pot recomanar a un.

Però, et preguntaràs, què és al cap? Quin és el recent descobriment que, si no la pròpia lluna, però tots els punts de vista amenaçar circular des de la Lluna?

De fet, un descobriment que sona gairebé res, i el que realment amenaça a una commoció tal que el descobriment simple: El centre de gravetat de la lluna no

coincideix amb el seu centre.

I perquè no ho fa coincidir, fins a quin punt considerat com una qüestió de rutina, de manera que els més excel·lents raons en contra de l'habitabilitat de la Lluna ja no volen prendre, o vol prendre només mitja; prenent només el mundà mitjà, ja no d'un altre món de la lluna.

De manera que el costat oposat a nosaltres cara de la lluna ha de ser habitat? Però pugui sobre els habitants de la lluna de menjar més enllà de les pedres? O un de gravetat pot creure que l'aire i l'aigua, les condicions de la vida orgànica, van estar presents en el costat llunyà de la Lluna quan s'estan perdent al front? ¿I què pot el centre de gravetat canviar això?

Ara bé, si la fe mou muntanyes, així que vaig a tractar de generar fe invertit per transferència de Bergen.

Partim de la terra. A les nostres altes muntanyes l'aire és molt prim; que serien diverses milles d'alçada, pel que em sentiria del no-res significatives a l'aire; També seria faltar a causa de la falta d'aliment per cuinar de les pluges i per tant d'aigua allà. Per tant, les muntanyes serien sobresortir tan nu i aigua buida i estèril i sense fruit en el cel, com les muntanyes al costat oposat de la lluna oferim; si com tots ens enfrontem cara de la lluna. Ara, anem un cop que aquestes muntanyes pels núvols imaginàries pensen totes juntes en un costat de la terra, de manera que s'acumulen sobre tota aquesta pàgina com una massa coherent o altiplà de la muntanya. Així que ara seria tot el costat del món en virtut del seu altitud nu, buit d'aigua, es va evacuar i tota l'aigua, l'aire, orgànic es troba només a l'altra banda de la terra, representada les terres baixes. En lloc de desplaçar a una part de la massa de la Terra, però un necessita també només el seu enfocament tan boig pensar des del centre que ell també podria ser més apropiat per a un com per l'altre costat, tindria el mateix èxit, igual que la major de distància del centre de gravetat com una banda van aixecar sobre vessant de la muntanya, el costat del comportament d'ell més a prop que el costat pla.

Bé, no és més que només les llunes. El costat de nosaltres, davant de la lluna és considerablement més lluny del centre de gravetat de la Lluna, adjunt com una mena muntanyes a través de la mateixa, o per certa superfície de nivell mitjà en el qual, com aquells de nosaltres d'esquena, que té una posició inferior en contra de la mateixa. El primer és, per tant, buit d'aire, l'aigua, els organismes; prevé res, que tot això està disponible en el segon.

Aquest és el descobriment d'Hansen, els famosos astrònoms Gothaer a qui li devem els millors càlculs anteriors dels moviments tan difícils de la lluna. Ell ha portat a terme per una comparació de les observacions antigues i modernes del moviment de la Lluna, que el centre de gravetat de la lluna d'esquena a nosaltres dels seus costats considerablement més a prop que el que ens enfronta; en virtut de la distribució de la massa no uniforme, no coincideix amb el centre de la lluna, però dista a uns 8 milles geogràfiques cap al costat oposat de nosaltres des del centre. I el mateix Hansen treu la conclusió especificat per l'habitabilitat de la lluna d'esquena costat.

La lluna ha demostrat per aquest mitjà un cop més els seus éssers

misteriosos. Llei realitat guardava darrere de les muntanyes; ens enfrontem a aquesta muntanya, i no crec que, com la meva dona ho va expressar encertadament sobre que darrere de les muntanyes també viuen persones. Ell va trair el seu secret, però només després que fos provat que ell té els seus secrets per demostrar que ell tenia els encara.

Des del descobriment de Hansen encara no es va aprovar tot just en coneguda per a nosaltres i el missatge que està a punt fins on jo conec l'alemany, així que crec Manchem per manifestar un favor, si em permet impartir aquí en una traducció literal. Ella es troba en una carta datada el 3 de Hansen novembre 1854 l'anglès Astronomem Airy en el Diari de la Royal Astronomical Society, Vol. XV. 10 de novembre de 1854. La carta és d'un dels Royal Astronomical Soc. tractat dirigit a la teoria de la figura de la lluna acompanya i porta el títol: "Sobre la construcció de noves taules i, en alguns punts de la teoria lunar depenent de la conformació de la Lluna respecte al seu centre de gravetat." La primera part de la carta, que es refereix a les taules lunars, Pas per alt; de, rellevant per al nostre tema, l'última diu el següent: . "Ara vinc a una circumstància que no s'ha dibuixat a la teoria lunar en consideració les circumstàncies extraordinàries, que caracteritzen el moviment de rotació de la lluna, demanar la matèria de la qual és la massa de la lluna, una condició especial; i la teoria defineix això com que vol dir que el moment d'inèrcia respecte a l'eix principal, que és el radi vector estret paral·lel, ha de ser la més petita;. el moment d'inèrcia respecte a l'eix de rotació però el major dels tres moments d'inèrcia de la massa lluna A causa d'aquest principi, és . per acceptar la següent, que la forma de la lluna és l'el·lipsoide l'eix major és el radi vector paral·lel proper L'observació, però, fins ara no ha confirmat aquesta situació suposició seria, per exemple, aquest eix a una de l'altra, tal com 21 ..: 20, un després i en virtut d'una variació en el diàmetre mig de libració lluna de 2 "són perceptibles. Però he pogut deduir de les observacions del diàmetre de la lluna sense variació apreciable d'aquest tipus; i si sí ha realment hi ha una variació de l'eix de la lluna, pel que ha de molt de ser menor que la dedueix de la relació anterior. Sota aquestes circumstàncies, no queda res més que acceptar que l'interior de la lluna des d'una densitat no uniforme, i que la mateixa la diferència d'inèrcia depèn, el que complica la teoria del moviment de rotació de la lluna. Això és seguit per primer vinculat la qüestió de si la mateixa manera que amb el planeta, el centre de la figura de la lluna coincideix amb el mateix èmfasi, com se suposava fins ara sempre o ja sigui sobre les posicions d'aquests dos punts difereixen entre si? Si aquest últim és realment el cas, llavors algunes lleis per a l'estanquitat de l'interior es trobarien, segons la qual el moment d'inèrcia, que es refereix al vector de ràdio de l'eix principal paral·lel a prop, el més petit dels tres, encara que la forma de la Lluna abwiche per una bala ". ,, Jo estava amb la determinació dels elements de l'òrbita lunar, que vaig parlar anteriorment, ocupat, vaig emprendre la investigació d'aquesta qüestió, i ha sorgit com a resultat d'això ha estat que les observacions de la lluna sens dubte s'uneixen allà (Totalment d'acord en), una diferència entre Troba permetre (les posicions dels dos punts esmentats ".

"Que a, b, γ, αλ χεντρε δε γραϖετατ, δε µανερα θυε τρεσ χοορδεναδεσ δελ χεντρε δε λα λλυνα πελ θυε φα α 01:00 radi vector és a prop paral·lel, β perpendicular a l'equador i γperpendicular tant, la teoria a continuació mostra que 1 i γ són molt bé ser determinada per les observacions, mentre que Β només amb gran dificultat, en tot cas, es pot determinar. El coeficient de β és cap avall als petits mides és el coeficient de variació de la longitud de la perigeu, i l'efecte de β per tant, consisteix en gran part només que s'augmenta o disminueix la longitud d'perigeu a una mida constant. γ Introdueix les observacions Grennwicher - 1 ".01, i aquesta mida es determina que és amb gran certesa; Només he de recordar aquí una circumstància que, possiblement, pot expressar una influència en la grandària d'aquestes quantitats. Malgrat totes les cures, per alliberar les declinacions de les estrelles dels errors dels instruments, suaus però sabem molt sovint específica per a un declinacions observatori de l'específic en un altre observatori després d'una direcció, nord o

sud, des de; i està clar que un error de la desviació d'aquest tipus, si està present, la determinació de γ ha de affizieren. El valor numèric obtingut per aquesta quantitat és així que bàsicament la suma dels abans esmentat coordinar γ i l'error constant de declinació " "He de deixar la qüestió indecisos ja sigui en les observacions Greenwich tal error és acceptar i donar-li la seva pròpia presa judici perquè vostè millor amb totes les relacions d'allí observacions ha de ser conegut com un director de l'Observatori de Greenwich, però no podia deixar de , generalment per referir-se a aquesta possibilitat, sí vaig sentir penetrar, per commemorar el mateix en contra seu. " "La coordinar 1 pot ser determinada per la libració de la Lluna, i he arribat a la següent teorema notable pel que fa a ell."

"Si el centre de gravetat i el centre no coincideixen la figura de la lluna, de manera que tots els coeficients d'interferència han de ser multiplicat per la longitud mitjana per un factor constant, que és una funció de, projectada en la distància del vector de ràdio entre aquests dos punts. Si el centre de la Lluna està més lluny que el centre de gravetat de nosaltres, de manera que aquest factor és menor que la unitat, mentre que si el primer és més a prop nostre que el segon, de manera que el factor és més gran que la unitat ".

"Decidir les observacions que aquest factor és més gran que la unitat, que per tant el centre de la figura de la lluna es desvia del seu enfocament a saber nosaltres és més estreta que la segona. He pres molts problemes per donar aquesta disposició, la màxima seguretat, I tenen que realitzar-se de diverses maneres diferents, i sempre han trobat tant en el Dorpater com les observacions Greenwich indiquen que aquest factor és més gran que la unitat, malgrat la seva valor absolut, com era d'esperar, d'acord amb les diferents disposicions d'una lleugera diferència A continuació determinació final va donar aquest factor.: = 1.0001544 i d'això ve sota altres inferències una ampliació de Evektionskoeffizienten igual a 0 ", 69, i és fàcil de trobar que l'augment de la suma de tots els trastorns de l" pot superar ".

"Estimat amic i col·lega! Manchado per la discussió de les observacions de Greenwich, que van des 1750-1830, que els principals coeficients d'interferència lunar han d'augmentar. Vostè té la magnificació de la Plana Evektionskoeffizienten = l ', 28 i l'ampliació del seu coeficient de variació = 0 ", 68 trobat ;. perquè ara el Evektionskoeffizient és gairebé el doble del Variationskoeffzienten, de manera que aquest augment sembla indicar la presència d'un error constant" "L'augment que ha trobat aquests coeficients és certament més gran que la derivada de mi, només tinc que aquí comento que Evektionskoeffizient de Plana a 0", 34 és més petita que la meva; i aquesta circumstància condueix a una més precisa que coincideixi amb els nostres resultats. Encara vull fer notar que vostè ha trobat que el coeficient de Plana de l'equació anual per l ", són 07 cada vegada més necessari, però el seu coeficient és 1", 1 massa petit, i la suma de l'increment es redueix amb això considerablement ".

"Permeteu-me que en conclusió algunes observacions sobre l'explicació anterior de l'augment del coeficient dels disturbis de la lluna. A partir dels valors de obbemerkten del factor, es dedueix que el centre de la figura de la lluna al voltant de 59.000 metres, vaig donar unes 8 milles geogràfiques (esperat 15 milles de l grau equatorial ) més a prop nostre com el focus, la qual cosa és una diferència considerable en el nivell d'objecte, l'aire i totes les altres circumstàncies dependents han de tenir lloc entre nosaltres front i lluny de nosaltres Mondhemispäre Com les capes de prop el respecte de densitat uniforme per. ha de disposar d'enfocament, es dedueix, si ens fixem en la forma de la lluna com una esfèrica, que el centre del disc lunar visible és d'aproximadament 59,000 peus sobre el nivell intermedi i el punt mig de l'hemisferi oposat gairebé tant sota d'aquest nivell, jo dic, gairebé; perquè si és necessari, ja que hem d'acceptar que aquí, d'esquena a nosaltres que l'hemisferi

lluna és més dens que ens enfrontem, es dedueix que el nivell mitjà de l'antiga mica reduït i aquest és l'últim una mica elevada. Suposem que la lluna per un el·lipsoide, que s'estendrà per la terra, de manera que la terra està al costat de l'hemisferi el nivell mitjà excedeix una mica més, i l'oposat, una mica més cauen sota el mateix. Sí, no podem considerar impossible que la superfície de l'hemisferi oposat de la Lluna en la seva totalitat o en part, mirant a un i el mateix nivell de configurar (Allotjament per a si mateix), de manera similar, quan ens trobem a la terra ".

"En aquestes circumstàncies, no ens sorprèn que la Lluna, vist des de la Terra, un aspecte sec, ha ni mostra una atmosfera ni animal o vegetal vida. Perquè si a la lluna hi havia un relativament tan alta muntanya, So ho faria una altitud de 216.000 peus, o 29 milles geogràfiques, ho faria en el seu cim no és el menor rastre d'una atmosfera o de qualsevol cosa que depèn d'ell, d'estar present.

Però no hem de concloure que és precisament en l'hemisferi lunar oposat comportar-se; pot més aviat, en virtut de la distància del centre de la figura, el centre de gravetat, assumeixen que una atmosfera, així com la vida animal i vegetal hi allà El nivell mitjà ha de tancar produeixen en les vores de la lluna;. el que tenen dret a esperar (wemay raonablement esperar descobrir) que aquí alguns "rastres poden ser descoberts anuncien una atmosfera."

"Si ens preguntem ara per la causa d'aquesta condició de la lluna, per la qual cosa no considerem que sigui impossible que les forces similars volcàniques i altres molt menys resistència a un dels seus hemisferis que en l'altre es va trobar a l'interior d'aquest òrgan mundial i per tant molt més grans elevacions de la superfície tenir en l'antic fa que l'últim. A més, m'inclino a creure que l'anomenat. ranures que es percep en la superfície lunar, i el que sembla el Selenographen a assolir en la seva totalitat o a una conclusió satisfactòria, esquerdes o fissures són que Estrictament causats per aquests enormes elevacions. sotmet aquestes consideracions al judici dels astrònoms. presos no pertanyen a la teoria, que es dedica a aquesta carta, sinó que es basen en la diferència de posició entre el punt focal i el centre de la figura de la lluna.

"La teoria de la forma de la lluna, que, com a diverses altres conclusions passa al teorema anterior ha estat desenvolupat per mi en un paper, que tinc l'honor de presentar adjunt al Royal Astronomical Society." Gotha, 1854. 3 nov

L'home té tant propi compte de Hansen, d'acord a imaginar el que el nivell lunar mitjana és aproximadament en la vora del nostre disc lunar visible, que el que ens enfrontem pilota lluna puja a una muntanya el cim, situada enmig de nosaltres davant banda, la nivell mitjà coronada sobre 8 milles; No obstant això, al revés, d'esquena a nosaltres superfície lunar està rebaixada per sota del nivell mitjà de la vora, de manera que el centre de la distància de nosaltres superfície lunar prop de 8 milles per sota de la mitjana és de nivell.

Has però això no ho creia, com si la lluna ara seria convexa d'una banda, la forma còncava en l'altre; però en absolut forma globular convexa de la mateixa es comporta un sol costat a causa del seu major distància des del centre de gravetat com un vessant de la muntanya, i l'altre, a causa de la seva distància més curta des del centroide, com la vall.

Per donar encara la imaginació sense experiència com a guia com el focus d'una bola des del centre de la mateixa poden ser diferents, es pren només una bola de bolig ordinària. Aquí l'atenció se centra en el medi. Ara tallem un tros, i reemplacem el petit tros de fusta per l'or pesat o el plom, l'èmfasi està ara més òbviament cauen en aquest costat. La lluna és per així dir-ho un got; En això, l'enfocament no està en el medi. Només, estranyament, mentre que el got amb la part més pesada es torna cada vegada més cap a la terra, la lluna es torna cap a les parts més clares de la Terra. Les

relacions amb ell són certament diferents; Ell és un cos corbat, que no és l'assecadora.

Molt estrany ara endavant el comportament del mar a la superfície lunar ha de ser, si hi ha tals coses. Mentrestant en la terra, el mar es va estendre per gairebé tota la superfície superior, de manera que només al voltant d'un quart de la superfície del mar és descobert, ha de ser en la Lluna per recollir el mar al voltant de la meitat de la distància de la superfície lunar, que és pel que malgrat la seva Convexitat com una sagnia de prop de 8 milles per sota dels comporta nivell mitjà però no com una muntanya o doni suport en forma d'un pegat en una més gran vidre de rellotge punt a la superfície lunar.

. En Avesta II S. 249 he dit, des de la lluna dient: "Un pot mirar perquè l'home i tots els animals, anant voltant de la Terra, torna sempre la mateixa superfície única a terra i mai en tornar a l'inrevés, això també és cert de la lluna, de què tan alt va a la terra, però encara té lloc en la sèrie de les criatures terrenals ". Doncs bé, si la lluna realment ha de ser la vida orgànica només en el costat oposat de nosaltres, de manera que la comparació del cap i el costat de la sola es troba amb el millor. L'àngel de la lluna ens il·lumina les nits amb la seva planta, i com el nostre únic desenrotlla alternativament des del terra i acaba de nou, la lluna amb el pas brillant en la seva òrbita.

Crec que aquesta comparació és la Antiphantasten donar plaer.

Des d'ara hem arribat a l'habitabilitat de la Lluna, de manera que sembla raonable qüestionar la forma en què els habitants serà?

Per què, perquè només necessita Gruithuisen o el somnàmbul, o taules, o preguntar als psychographs.

I per què no ens ho vas dir? que diuen. És una tasca feta per a vostè. Després que ja deixa de plantes ànimes, les ànimes del cos del món, les ànimes de l'altre món continuen els éssers humans que es creïn, una anatomia dels àngels, la Jodbestande de la lluna, una quarta dimensió de l'espai, la vida de l'ombra, els àtoms simples, les coses breument més forts de saber sobre la qual res , sabia tant a dir, serà fàcil per a vostè per dir alguna cosa sobre les criatures de la lluna.

Certament, una cosa molt fàcil, sempre que tinc només per a ús exclusiu dels visionaris que atorgaven beneficis, que em va semblar d'entrada; Només per descomptat una mica dubtosa, la confiança que ha estat per a mi, que jo sàpiga molt a dir sobre les coses sobre les quals un no sap res, per augmentar més; ja que es comunica amb la confiança que sé que vostè té alguna cosa a dir sobre les coses, res a dir blanc. No obstant això, em sembla que la qüestió de com els habitants de la Lluna van ser dissenyats no és pertànyer de fet a les coses sobre les que no saps res a dir. Pot la ciència sap que els habitants de la lluna són possibles, per què no també s'atreveixen a explorar com aquests són possible.

Pel que seria més audaç que Alexander; això se suposa que va dir quan li van parlar pels habitants de la lluna ". Ai de mi que no pot conquerir el regne dels habitants de la lluna" ¿I per què la ciència no ser audaç quan Alejandro? Probablement ja ha conquistat més del que en el temps i l'espai és més lluny de l'Índia, així com la pròpia lluna. Per

què hauria de renunciar a l'esperança,a la conquesta del regne dels habitants de la lluna, com a mínim un penetrant peces en el mateix com Alejandro a l'Índia?

Pel que vol dir, però? Regnes terrenals es conquereixen amb les pipes de mosquets i canons, el regne del cel amb telescopis, el regne d'infusoris amb els estoigs de microscopis, l'àmbit de les malalties amb els tubs de estetoscopis i Uroskope; quina classe de canonades de peu perquè el regne dels habitants de la lluna a la part posterior de la lluna a les seves ordres?

Només una petita modificació del telescopi o necessitat de telescopi per fer-ho; gira el telescopi, un telescopi, és a dir, un instrument pel qual es veu a través de l'ull de la teleologia. Tot el que el telescopi no pot veure, es pot trobar a través del telescopi, i viceversa; Ambdós instruments han de ser muntats sobre un eix, ja que es complementen entre si tan bellament.

Però abans de poder atacar el regne dels habitants de la lluna amb ella, és de nou només va vèncer Schleiden des del camp, els canvis de venda lliure, set de conquesta de la ciència la seva espasa amb la seva força habitual. Aturem (S. 305 estudis): "Tant el sol, per la qual cosa podem jutjar pel nostre sol, com les llunes i estels són de la nostra terra tan essencialment diferent que qualsevol intent d'imaginar el somni per a ells, l'estupidesa absoluta és. Però els EUA com els cossos celestes planeta, sobretot l'oferta és tan diferents relacions que un home savi pot utilitzar la seva imaginació per a alguna cosa millor que la possibilitat de l'existència humana-com en aquests organismes per desenvolupar ".

I, per descomptat, és cert, hi ha en la ciència i la natura morta per explorar com molt més immediata i més important i fer que vostè pot demanar barat si no és realment ximple per fer front als habitants lunars. El mateix Alejandro estava buscant l'Índia remotament situat però no per conquistar més que abans que ell havia conquerit el regne més a prop. Mentrestant, mesura la ciència la distància no per milles, i un terreny comú pot no ser més apropiat aplicar cabestre i amb fre somnis vagues sobre els habitants d'altres cossos celestes, com una investigació, encara que no importa com inadequada base científica, quina proporció de residents en absolut per les condicions existents no són possibles, però, els somnis són gratis, si vostè està fent res més que ells, com Schleiden, amenaça amb metro plegable matemàtica.Què faules estranya un ha estat prenent el sol encara no està en els habitants de la lluna. Ningú ha dibuixat els límits del possible, el cas probable; i després de la del descobriment d'Hansen va oferir una nova base per a l'indicador, les dades existents és prou a prop, fins i tot en aquesta direcció per combinar.

Però és molt natural que Schleiden considera absurd que pels habitants de la lluna o residents d'altres cossos celestes va haver de fer les idees més precises. Sempre serà un absurd, si, com Schleiden, s'adhereix només al principi de causalitat, el que ens suggereix pel bé de les conseqüències; perquè gairebé cosa a recordar és que aprenem de cada raons causals sols fins i tot l'existència, i molt menys la naturalesa de qualsevol criatura en cap cossos celestes es deriven. Atès que el principi teleològic, que ens suggereix a l'efecte dels fons per als fins (vegeu el capítol 3), les conclusions sobre el permís de bé i estan esperant l'espai, continuarà per tenir èxit una vegada,

alguna cosa, ni que sigui en molt general entrena a declarar definitiva al respecte. Només això requereix més bé l'exercici i l'aplicació completada a partir del Abweises el principi. Gairebé la construcció, les forces de la vida de les persones i tota criatura etc convenient terrenal pel que fa a la gravetat, la calor, la longitud del dia, es que ara només es troben a la Terra, creat sense nosaltres, aquest tipus de raons causals deriven vermöchten, podem per teleològica analogia suposem que aquest serà el cas en qualsevol cos celeste. Ara veiem com fins i tot a casa nostra, d'acord amb la modificació de les circumstàncies, les instal·lacions orgànics que es fa en aquestes circumstàncies, el canvi en tal o tal altre sentit, i en aquest document pot trobar una indicació de la direcció en la qual se sotmeten a un nou canvi, si les condicions en altres cossos celestes canvien encara més, per descomptat, les consideracions causals han de ser preses per ajudar, sense el principi teleològic, en el sentit establert de nosaltres no pot fer res. El cas considerat prèviament del segell (cap. III.) Ens poden ensenyar els principis segons els quals la natura en general aquest procediment.

Per exemple: ¿Hi ha un aire lunar diferent, però, és per raons que vaig a després, fins i tot a la cara oculta de la lluna molt més prima que adoptar a la Terra. Procés de respiració, el metabolisme d'aquest mitjà, per la present forçar el desenvolupament, el que tot està connectat fisiològicament, de manera que en condicions menys favorables que a la Terra; per la gravetat és sis vegades més baix com a la superfície, proclamo per la present els habitants de la lluna que s'espera encara menys capacitat d'energia en la realització del seu propi cos i en el maneig de càrregues. En tots dos ubicats socialitzar certes condicions i implicacions per a la construcció i establiment del cos generals teleològiques i causals. El dia i any coincideixen en la Lluna en el simple canvi de mes; el Hauptperiodizität de la vida és, doncs, diferent i en conjunt més fàcil del previst per nosaltres per als habitants de la lluna. Tota l'aigua, la quantitat de la qual segueix sent la veritat és hipotètica, però pot considerar-se proporcional a la visualització preliminar en comparació amb el nostre planeta de la massa de la Lluna és, es van reunir a la part habitable de la lluna, de manera que probablement alguna cosa de clima marítim per compensar la sequera que ens enfrontem costat continental i per mitigar la temperatura dures i els canvis de llum, que porta a la primesa de l'aire d'una altra font. Tots els canvis i contrastos en les Llunes multitud mai en les circumstàncies de la temporada i la durada selenográfica i amplada més junts i el mateix és per tant més fàcil i ràpida de tenir menys marge, però un joc més animat. Tot s'esforça per a les condicions d'espai i la força més en alçada i amplada. Les condicions meteorològiques són més ràpids, el precipitat ràpidament en part a causa de la petitesa de la lluna, en part a causa de la menor gravetat, en part per l'aire més prim, en part causa d'un altre tipus de distribució d'aigua, en part a causa dels mesos del dia i any molt diferents a la nostra, l'evaporació, els vents inquiets etc., cosa que contribueix a proporcionar altres condicions externes de la vida, que han de ser adaptades a l'interior.

Certament, si un posa tot el que els habitants de la Lluna que els habitants de la terra, sense sang calenta, sense gran energia del procés de la vida, sense un fort desenvolupament de la força, sinó de sentit canviar fàcilment excitable, àgil, alegre, sorprenent són molt més petits, molt més àgil, molt més delicat de construcció mòbil,

però només mentre la lluna brilla, és a dir, sempre i quan el sol brilla sobre ell, mentre estaven dormint la resta del temps. El seu raó no és sofisticat, que estan estudiant no, ells no cuinen, totes les arts i oficis, per al qual es triga foc, falta d'ells; però, porten una alegre, senzilla en tots els principals trens ,, vida natural no és molt escalonat, en els estrets límits de quocients varia cada vegada més ràpid, i que oscil·la dels terrícoles; repetir en relació amb aquests una mica l'antítesi del femení al masculí, del nen a un adult, els mascles a les flors de la lluna que les femelles, el regne no és menys desenvolupada, etc., són, en una paraula, hi ha elfs.

Bromes o de debò?

Alguns d'Ernst, quan la lluna té aire; és broma pura quan ell no en té cap.

Però té aire.

Bé, seria aplicar-lo, pensar que només un cop de debò.

El somiador ha permès inicialment la seva alegria sobre meravellosa curs descobriment de Hansen a ell, molt convenient per complir amb el Antiphantasten així; i fins i tot ballar en una part poc presa a la lluna allà; No obstant això, ja que no només sóc un somiador, així que vaig començar a, de fet, a considerar si no dificultats romanen fins i tot després d'aquest descobriment. Ara, sens dubte, en realitat la cosa Antiphantasten presentar tals; No obstant això, ja que només s'ha presentat anteriorment preinstal·lada en això, així que potser no és massa esperar que ella. I així vaig a prendre el seu lloc ara mateix, de la mateixa manera que en cas contrari un rival penjar voltant amb els altres llargs, finalment en el seu lloc a pot ser. Perquè de fet, encara hi ha un problema important, i abans que s'aixequi a fons, pot, crec jo, no serà seriós avançada en habitants pregunta lunar.

Vull que mirar el aviat explicar.

També igual que l'aire a la superfície lunar oposat ser molt més densa que en la part que ens enfrontem, pot, però, si és que la marca està present en algun lloc de la lluna, d'acord amb les lleis de la distribució de l'aire en qualsevol lloc, i sobretot en visible per a nosaltres la vora lluna no sigui zero. Però suposem que se li dóna la densitat de l'aire en la vora de la lluna, que es pot calcular en quina proporció es poden diluir a una alçada de vuit milles geogràfiques per sobre del nivell de la vora lunar i han de condensar en una reducció a vuit milles per sota; la quantitat, és a dir, l'aprimament i la compressió per al centre del front i el costat que mira lluny de nosaltres ens pàgina serà.

Ara que tenim sobre l'opressió que l'aire pot ser resolta en la vora de la lluna visible en la major part, determinades dades; i poden, per tant, els casos d'aquest tipus de declaracions donar un judici sobre si la compressió de fins a la meitat de la superfície lunar oposat és prou gran com per permetre raonablement creure que la vida orgànica podria estar compost.

Ara sembla, a priori, les condicions en aquest sentit no demanen incòmoda, especialment entre Mitrücksicht que a la Lluna pot ser suficient menor hermeticitat que amb nosaltres, per entretenir l'energia del procés de la vida que ha crescut els

obstacles de la gravetat no menor. Encara Bessel 1) va demostrar (establert per una investigació, que sembla permetre cap objecció als fenòmens en ocultacions estel·lars per la lluna) que l'aire a la vora de la lluna, en cas d'existir en absolut, però la majoria, quan una totes les hipòtesis a favor exagera el màxim d'estrènyer, 1/968 de la resistència del nostre aire poden tenir. Però fins i tot si 1/1000 posem o fins i tot molt menys per a ell, tenim, pel que sembla, a partir de mitjans de la lluna més enllà, fins i tot més del que necessitem, per la qual cosa podem fer.

1)

l'astrònom. .. Msg No. 263. S. 916 i següents -. A principis similars Tobias Mayer en el cosmògraf. Msg.

L'any 1748. S. 408 i ss.

Suposem, que li elevarà a la terra des del nivell del mar a vuit milles riu amunt, de manera que seria (en condicions d'una temperatura de la columna d'aire de 0 ° C) d'acord amb les fórmules baromètriques hermeticitat 1/1174 dels que té el nivell del mar, en canvi, reduir; - Conjunt, que s'elevaria la mateixa manera que en el fons, seria augmentar la 1235fache, de manera que l'aire de tal profunditat aproximadament 1 1/2 seria vegades més dens que l'aigua (suposant que la validesa de la llei de Mariotte la mesura retindria).

Fem servir aquestes relacions sobre la lluna. Suposant que l'aire tindria l'avantatge de lluna 1/1000 de la resistència del nostre aire, de manera que aquesta més petites fuites serien enmig de nosaltres davant banda, vaig donar a una alçada de vuit milles, a 1 / 1.174 milions per reduir la resistència de l'aire, el present En efecte, són extremadament petita, ja que en realitat la trobem, però augmenten al mig del costat oposat a la 1235 vegades, per tant 1235/1000 vegades, vaig gairebé 1 quarta vegades ser tan dens com l'aire, que està lluny de més seria, com els habitants de la lluna necessiten i poden tolerar.

Ara bé, si l'aire segueix sent considerablement més prim que 1/1000 en la vora de la lluna, simplement desapareixent per a l'observació, per la qual cosa podria ser d'ara endavant encara pensar en les necessitats d'habitabilitat de la Lluna hermeticitat suficient.

Malauradament, aquest resultat favorable és il·lusòria; i tot aquest projecte de llei ha estat contractat per mi més que per mostrar què tan acurat, un ha d'estar en aquest camp, per ser les dades no essencials a un costat. La dilució tan forta i la compressió de l'aire a les diferències d'altura de vuit milles, que té lloc a la terra, no pot per igual en el lloc Món perquè la gravetat a la lluna només 1/6 de la gravetat a la Terra és, i en virtut de la qual el aire no comprimeix amb una força inferior per la seva gravetat; Sí, la diferència és bastant tremendament 2). La densitat de l'aire augmenta en la col·lecció de la superfície lunar per desproporcionadament més lentament que en l'elevació a la mateixa alçada de la superfície, i al descens en la direcció inversa sense comparació més lentament. No obstant això, l'aprimament i la compressió d'aire en

elevació o descens a vuit milles de la superfície de la Terra en relació 1/1174 i 1235 ascendeix a, és la mateixa en l'elevació o descens a vuit milles dels nivells de la vora lunar de tan sols 1/ 3'116, i 3346 di aproximadament tercera i 3 2/5 3) Seria per tant un aire a la vora de la lluna 1/1000 té en la densitat de la nostra, en la meitat de la cara no exposada superfície lunar 3 2/5 vistes 1/1000, és a dir, al voltant 1/300 tenen la resistència del nostre aire, i per fora, per descomptat, diluir d'acord amb la vora lunar més i més. Amb una hermeticitat tan baixa, però no pot fer res.

2)

Això està relacionat amb el de la logaritme de la relació d'estanquitat a l'aire per dues posicions de diferent nivell de gravetat és proporcional.

3) Establir una temperatura inferior a la de la veritat, ni pot acostar-se a una mica més de 0 ° a 14 ° que tinc aquí, establert en virtut de 625 C (temperatura mitjana de la superfície terrestre per Dove). Mentrestant ve res per al resultat general substancial sobre una temperatura lleugerament superior o inferior.

El meu càlcul és realitzat d'acord amb les fórmules, la Bessel s'ha donat a si mateix en el seu tractat, única substitució de constants per a l'estanquitat del mercuri i l'expansió dels cels, que ara es considera vàlid.

Ara que sens dubte pot estar tranquil que les criatures lunars podrien ser capaços de viure sense aire. No obstant això, la conclusió no viu a l'habitabilitat de la lluna d'acord amb les condicions d'habitabilitat de la terra sense aire o fins i tot seria ventilat bastant. Llavors no volem que participem.

Una altra qüestió és si una densitat de fugida de l'aire és realment crucial en la lluna va provar la vora pel projecte de llei de Bessel. Confesso que no m'importa decisiu. Però un podria, però, seguirà rebent el mateix resultat negatiu i les conseqüències que s'adhereixen a ella, amb precaució. Encara parla fer moltes coses per a una atmosfera lunar no és segellar la vora de la lluna de fugida, que no penetra curs contra l'estudi de Bessel el counter Comentaris permisos, però no tot està estrictament refutat. Crec que en el meu futur detall la correspondència per respondre a la discussió dels pros i els contres. I havent pres pel descobriment de Hansen de tota la qüestió alhora de manera que un nou gir inesperat conjunt, qui és el que ni una sola vegada en un nou factor també analitzada per nosaltres dificultat és un nou gir.Per a això, m'adono declara expressament que el propi Hansen, qui m'he permès demanar per escrit d'aquesta dificultat, per raons la discussió es em porten aquí més del que la intenció d'anar en aquest document encara (sobretot pel que fa a la possibilitat que els eclipsis lunars , malgrat l'existència d'un ambient terrestre), per la seva banda, no té en compte la investigació de Bessel per un rotund, i la possibilitat de sostenir que una habitabilitat suficient per hermeticitat està disponible al costat llunyà de la Lluna. Aquí està la meva declaració positiva i motivació abans en la seva carta. Però això segueix sent un tema de tan sols molt marginal en passa en absolut en els seus estudis que toquen la seva naturalesa purament exacta dels habitants de la lluna Pregunta va enlloc.

Així estan les coses ara. Ara estic de fet, no prou visionari per continuar en una, sent molt dubtosa, basat en la consideració que confesso que tenen certa atracció per

a mi ho faria. Així com vaig aconseguir la possibilitat d'aire de la lluna, vull que la mateixa també pels residents parlen més. Perquè jo també sóc un fantasiós, i no t'importa un esperit de precisió a tal en comparació amb la forma en què representa Schleiden per representar a la dreta de fantasies d'Art. XII. Conclusió.

Si no m'equivoco, els capítols precedents, probablement, poden proporcionar un cert interès per contribuir a atribuir la vista d'una insignificança còsmica i tel·lúrica de la lluna en la justa mesura, el de l'excés de zel per enderrocar la superstició de la lluna, alguna cosa a través de les seves compilacions ha estat prematur difondre, sense tenir coneixements a fons, ja que el públic que es vol ensenyar, i sense tenir en compte que un present comet una superstició mateixos errors. A causa d'contradir una fe sense raons suficients, no és a fons que creuen sense tals. Però Schleiden es troba, de fet, en aquest sentit només a la trompeta general de reconeixement, a qui el món just tanta llum com la llum del seu propi coneixement i la raó il·luminada. Ara veus que la llum de la lluna la seva llum encara petites llums.

A més d'aquesta tendència general, que tenia en la compilació anterior ni, en particular, la intenció o et deu més aviat el seu primer origen només la intenció, si és possible portar Schleiden però finalment al coneixement que una mica més de cautela i paciència per jutjar D'altra potser sí mateix devot causa de la falta d'ambdós, per descomptat, a vegades ha de venjar-se d'ell. De fet, un hauria, no massa alt per prendre un d'un no-físics com Schleiden en un assaig molt popular en els dies especificats fets físics ignorància que s'han tornat impopulars fins ara, especialment com aquestes, algunes notes interessants en aquest assaig i una introducció més encantadora probablement pot compensar si no estem fins i tot obligats a Schleiden per cert va jutjar Altres altre punt de referència en la seva avaluació. Qui pot ser el mateix tots els oficis; si volien escriure sobre qualsevol objecte, com si vostè sap amb certesa que saps tot del que és possible saber, per tant bé faria també romanen no escrita. Però, és clar, si no fas res de tot sap el que cal saber sobre possible, també és una mica massa poc. Però finalment ens no renyir al nostre coneixement o la nostra ignorància serà en coses que fem quan ens els coneixem, però només coneixen d'altres dos.Potser m'he fet més d'un error en la presentació i discussió dels fets anteriors, i la veritat és que no sabia tot el que pot saber sobre l'assumpte. Schleiden Schleiden roman finalment, però si ell no sap que la lluna fa temps i en ocasions una autoritat per amb una autoritat contra equivocat. La seva última és la cèl·lula i no la lluna, i és natural que quan es tracta dels barrots de la cel·la a la lluna, que no encaixa. Així que ell es quedarà en el futur al seu passat. El vaig deixar la cel·la, em va deixar la lluna; El vaig deixar cos de la planta, va deixar que els meus plantes ànimes, i no volia tallar en la meva ànima per les retallades als cossos i les seves ànimes que no li concerneixen. Quedem-nos en el present Pacte, per la qual cosa seguirem per viure en pau entre ells.

XIII. Extres sobre la influència de la lluna sobre el clima.

Ho sento, el dibuix i la presentació dels resultats d'aquesta escrivint una nota no ha de tenir en compte que només es va acostar a mi com la part meteorològica de la seva impressió. Ell, pocs dies abans de les persones que passen per l'astrònom aquí

American Gould mi va ser, de fet, ha informat que 80 anys d'ell per un estudi (no publicat), diaris tres vegades, havien estat trobats observacions a Boston en els agents Definitivament tan infinitament la influència de les fases lunars en baròmetre i termòmetre. Aquest resultat negatiu es deu en part a la rigorositat de l'investigador, de la qual deriva, en part a causa de la durada del període d'observació, de gran importància i hauria necessitat, la situació recent de les observacions expressió contemporània de la seguretat, els resultats positius de la sobre la influència Lluna s'han pronunciat en aquestes condicions meteorològiques, que hagi de modificar. Però per l'altra banda és evident que si una exposició més detallada d'aquesta investigació ha de ser el pes que una nota verbal sobre es pugui resoldre només en un grau limitat, però reafirmar, com jo mateix tinc cap dubte sobre l'origen, sinó per un resultat negatiu per a l'observació i per dos elements meteorològics de tot el nexe de fets positius per a totes les condicions climàtiques, que s'ha establert en el sisè i setè capítol d'aquest document, el mateix Tothom pot jutjar a les condicions baromètriques wesentlichst anar amb, no pot ser invalidat, de manera que la trucada d'una sola pel que pot molt més fort són llavors, per aclarir les contradiccions fonamentals que encara existeixen aquí per estudis distants que sí és animar sempre una intenció principal d'aquest document.

Tanco els mateixos encara en algunes addicions que alguns estudis més antics, sobre les meves fonts originals s'han convertit en disponible en aquests dies, més fàcilment quan es fan una mica més d'importància a la compilació amb el resultat negatiu de Gouldian que acabem d'esmentar.

Els esmentats estudis Toaldo de sobre l'efecte dels absis en el baròmetre a Pàdua no confiï, com he indicat per la segona font d'observacions de 48 anys d'edat, però, com he fet seu, jo només ara ha estat originals obsoleta funciona Saggio Meteorològic, 2 ed. P. 115, 122. veure per, en 56jahrige observacions (1725-1780), que pertanyen al Marquès Poleni, 16 anys Toaldo si mateix de 40 anys. Tracten apogeos 743 i tant perigeos, amb cada 5 dies, 1maliger cada observació dies, i es fan d'acord amb el patró del mètode, que Lambert ha sol·licitat una investigació. 39 anys van donar una preponderància del baròmetre per apogeos, 17 per perigeos, i en Summa va ser l'excés de les lectures baromètriques en els 56 anys per al apogeos 94.58 Engl. Polzades, o gairebé 8 eng. Caminar a través dels llocs de venda en els perigeos el concentren 0,02546. Polzades o 0,3055 eng. Lin. Té sobrepès per l Apogäumtag. A més, 33 van donar als 56 anys en virtut de la preponderància de les quadratures, 23 per a les sicigias. La suma de les lectures baromètriques de 1283 quadratures amb cada observació de 5 dies superen la suma de la major quantitat de sicigias a 135,38 anglès. Duanes, el que un excés de 0,0211 eng. Polzades o 0,2532 eng.Lin. són per l quadratura. - Ara els estudis Toaldo'schen sobre la influència de la lluna són als canvis climàtics amb legal científicament rebutjats perquè el mètode untriftiger, i també figuren en aquesta llista, que no s'ha de confondre amb ella, i no afectades per aquestes Untriftigkeit estudis mètode de la influència de la lluna en el baròmetre és perquè es basen en observacions realitzades amb instruments antics, i no es corregeixen perquè la temperatura no resol massa pes per als seus. No obstant això, si es té en compte: l) que la correcció de la temperatura va haver de ser determinat per

la durada del període d'observació, així que parlar per si mateix realitzi, 2) que el resultat de les dos absis com a fases el resultat global de totes les noves observacions, que s'especifiquen seguir, (només amb a excepció de les breus observacions per a Praga i els tròpics com a les fases), 3) que l'ús d'observacions 80a Gould (si no recordo malament, fins i tot 12 o 16 anys enrere venien d'ell), en tot cas, la meitat del segle passat pertanyen a la seva investigació, , van ser, per tant, sens dubte en gran mesura no korrigirt causa de la temperatura, de manera que, però, hi ha raons, fins i tot sense tenir en compte la resta de Nexus dels fets, no vull reproduir aquí, fundat alguns contrapès als molts anys d'observació Gould en les observacions a llarg termini troballa de Toaldo , - Però li desitjo res passi, excepte pel costat positiu o negatiu, que pot contribuir a la consideració, vaig a notar que després d'una nota informal, que acabo en l'astrònom. Manteniment. 1.855 no. 38 troballa, "Plácido Heinrich conclou de la seva investigació que la lluna en l'apogeu inferior, fa que en el perigeu un baròmetre més alt." Una mica més sobre això, observacions també grans, el resultat del partit està en desacord amb la resta, però jo no ho sé.

Pel que fa a les condicions de pluja segueix nachzutragen per donar suport als resultats obtinguts anteriorment que també Toaldo després de molts anys d'observació a Pàdua (1725-1772) i Venècia (des 1751-1785) s'inclina a resoldre l'últim trimestre i l'apogeu una tendència predominant al bon temps però, confiar en el compte exacte (Saggio va conèixer. p. 103), i que després de Pilgram dels anys 1,763-1,787 empleats en les observacions de Viena de la lluna plena en el predomini dels dies humits i ennuvolats està en contra de la lluna nova i els perigeos una molt tenir una influència significativa sobre el transport de dies de pluja i ennuvolats en relació amb els apogeos. 100 llunes plenes van donar 29 vegades, 100 vegades 26 noves llunes de clima humit, 100 llunes plenes 62 vegades, 100 vegades 55 noves llunes ennuvolats. 100 perigeos van donar 36 vegades, 100 apogeos només 20 vegades el clima humit, 100 perigeos 60 vegades, 100 vegades 46 apogeos ennuvolats. 100/4 (tots dos no distingeix) va donar 25 vegades humit, 53 vegades ennuvolat. Pilgram són només aquests no percentatges nombres absoluts, que s'han observat. (Pilgram, la meteorologia probable. II 434.) Aquestes notes són, per tant, de certa importància, ja que proporcionen un moment favorable per a l'acord de totes les observacions recents d'anys anteriors i altres llocs. Però desviació d'això és que, segons ell, els dies plujosos de la lluna creixent (amb la lluna nova com al principi) en el vermell contra el són de disminuir. Ràtio 479: 527 Alguns, però no acompanyades de registres d'informació precisa sobre la influència de la lluna en els vents, tempestes elèctriques i alegria del cel per Prestel trobat en l'astronòmic. Entreteniment. 1855. Nº 38. S. 289 Tot i així és un ajust ─ recordar, que estipula que cap sèrie d'observacions de més de 30 anys presents a la influència del temps de la lluna per a un i el mateix lloc, havia de limitar-se a més recent sèrie més detallada de les observacions, ja que tant l'esmentat 56 anys sèrie Toaldo'sche sobre la influència en el baròmetre, com la centenària Schübler'sche sobre la influència de la prosperitat de vi excedir aquest temps considerablement.