Sobre una llesca de produir colors subjectius. GT Fechner. És prou ben conegut que es pot produir mitjançant la rotació d'un pintat amb colors com llesca apropiat de blanc o gris. Estranyament, em sembla que encara no percebem un fenomen, que és efectivament la inversa de l'anterior. Si s'activa un cobert ràpidament amb una alternança de disc blanc i negre així que sorgeixen colors. La primera vegada que vaig fer aquesta observació a l'atzar. Vaig haver de crear girant una roda amb diferents tons de gris, un disc de cartró de 18 Par. Polzades Diam. pot ser fabricat, que en es va dividir 18 anells circulars concèntriques d'igual amplària. El més interior era negre, el següent contenia 20 graus, 30 graus, el següent espai en blanc i així successivament, de manera que per tant el 18TE més externa era completament blanc. Fig. 7 Pl. III il·lustra aquesta disposició, ja que seria de només 7 anells circulars. L'esquema de la figura negre, a part de les cantonades (amb divisió en un nombre infinit d'anells) que un espiral d'Arquímedes. Ara, quan aquest disc li van disparar, em va sorprendre, en lloc de tons de gris de pura, però totes les classes del centre a la perifèria, així com a la naturalesa de la velocitat de rotació de percebre el canvi de colors que no són per a mi ull, no de forta intensitat, però eren sense animació. Tinc aquest fenomen mostra moltes persones, i han trobat que és percebut per ells amb una claredat molt desigual que no pot ser visible també en la consideració del seu origen subjectiu. Alguns ho van cridar els colors brillants. Altres gairebé no podien veure res al respecte; però jo crec que són ningú bastant escapat. Goethe hauria trobat aquest disc podria molt convenient per a la seva teoria en veure els colors apareixeran aquí, de fet, quan en negre de moviment (per descomptat que dir-ho) empeny sobre blanc, o viceversa. No obstant això, la raó del fenomen indiscutiblement el següent: Suposem que el disc s'està movent en la direcció de la fletxa, com passa per al pressuposta com l'ull immòbil en 1 negre en lloc de blanc, que va ser vist fa un moment allà. La impressió de manera igualment va veure la llum ja no desapareix immediatament a l'ull, i encara que ell no ho fa per a tots els colors rajos que componen la llum blanca, igual a rapidesa, com ho demostren els diferents fets (és a dir, el color-decaïment en l'ull tancat després intuïda imatges brillants) poden demostrar suficient, a la qual tornaré en una continuació dels meus estudis sobre colors subjectius. Els colors s'apaguen ara, després d'uns a altres a l'ull, més o menys, fins que amb la rotació contínua de la vora b al lloc de01:00 que ve i una nova llum blanca porta amb si. Però així com la impressió dels colors bigues a diferents velocitats desapareix, sembla, d'altra banda també de l'aparició de la llum en la foscor per fer valer de nou amb diferents taxes, de manera que això crea una nova raó als fenòmens de color. En funció de la disposició dels ulls, les distàncies entre la vora de 1 i b,que és diferent en els diferents anells circulars, i la velocitat de rotació d'un major o menor proporció de colors han ara, és clar, ja s'hauran extingit a l'ull, amb nova llum l'ull èxits i els nous fenòmens de color es compon amb la part extint, i això fa que la variabilitat del fenomen, que pot ser difícil de fet va portar a regles fixes. No obstant això, he tractat de fer això, com he vist, llavors la rotació cada vegada
més ràpid a desenvolupar i canviar els colors en primera lentament; No obstant això altres tenen, dela, el que vaig percebre en aquest cas, no pot veure amb claredat el que potser es deu a la preferència augment de la sensibilitat de l'ull per als colors subjectius. En els valors precàries que tindrien la sola percepció subjectiva, i passaré de, i es limita a esmentar el fet següent, que jo percebo encara amb la major determinació i els diversos altres han assenyalat, almenys clar. Si el disc es gira tan lentament que les pues individuals de la xifra encara pot ser raonablement diferenciada, pel que veig aquests pics ja s'alineaven en color, amb cian vorwaltendem quan la rotació es produeix en la direcció de la fletxa, amb bermejo vorwaltendem quan que succeeix en la direcció oposada. Prof. Möbius va notar quan li vaig mostrar aquest intent, ni una situació especial, a la qual m'havia tornat encara no prestar atenció, però que crida l'atenció i és percebut per tots els membres de la mateixa manera. Si la rotació lenta es produeix en la direcció de la fletxa, llavors la figura negre sembla expandir-se, mentre que si es fa en la direcció oposada a contreure. Especialment aquesta contracció, aquesta Einkriechen la xifra és molt cridaner; així com l'expansió en el primer cas inconfusible. Aplicant vegada una figura de negre sobre un fons blanc a un blanc similar sobre un fons negre, a continuació, mostrar similar, encara que modificat en els fenòmens de color de brillantor. A la velocitat de rotació moderada, però les pues mostren alineats em vermellós aquí quan es produeix la rotació en la direcció de la fletxa, verd blau amb rotació oposada. La reducció aparent o ampliació de la figura, però es produeix en el mateix sentit de rotació com l'anterior. Si vostè pren la figura d'espiral un sector blanc en un disc negre o viceversa assegurat i tractat tot l'assumpte en rotació ràpida, de manera que no apareixen com s'esperava, els colors per igual. L'ús d'un cercle blanc en un mitjà disc negre per a mi és moderadament plena llum del dia el fenomen d'aquesta manera: a una velocitat de rotació moderada, el disc es torna groga, a continuació, en augmentar la velocitat, successivament, verd, verd, bell color blau clar. A través d'aquest recobrir la roda generalment tintes però parpelleja a través d'un vetejat de colors, que durant la fase groga del fenomen principalment de les venes blaves o fibres, que passen a través de l'atracció groc, està en rotació més ràpida però canvia successivament.Si la velocitat s'incrementa en un consumat fase blau clar encara més, així que no hi ha tinta uniforme ia percebre, però tot el disc cobert ara amb un patró de fons de pantalla com de malla o cèl·lules multicolor contigua aquí i allà amb carrer taques més grans. Aquest patró cel·lular multicolor és el més consistent en tota aquesta mena de fenòmens. Va ser a saber observa una prou ràpida rotació del disc per una varietat de persones amb diferent brillantor de la il·luminació, i també en els sectors d'angles diferents de 180 °, per tant, també es pot veure en els diferents anells de la primera descrit disc. Ment que es refereix a la successió de les tintes generals de color a mesura que augmenta la velocitat de rotació, de manera que jo mateix no tenen ni ells ni significativament amb la llum solar incident directa, però, a la llum del dia clareja
en l'indicat anteriorment perceben tipus van tenir èxit. Molt estrany per a mi era l'hora d'aplicar el semicercle blanc sota la llum solar directa incident l'aparició de passatges irregularment dispersos que irradiaven des de la més fina esplendor d'or, quan el disc es fa girar a una velocitat moderada. Si després de la publicació del patró de color cel·lular, la velocitat s'incrementarà encara més enllà d'un cert límit, el mateix passa amb la claredat dels mateixos amb l'augment de la velocitat de nou. Ha quedat acreditat que s'obtindria el mateix gris pur en cas d'un creixement raonable. De fet, tot i que tinc amb el meu comandament màquina rotativa per impulsar la velocitat en qualsevol dels casos en què una sola alternança entre el blanc i negre es va dur a terme al llarg del cercle fins al punt aconseguit, que un gris pur incolor havia aparegut; molt lleuger però amb diverses alternances, fàcil d'esperar que la diferència que, fins i tot després de la causa del fenomen. El sol·licitar, per exemple, un disc, que en es divideix 12 alternant sectors en blanc i negre, de manera que el patró de color cel·lular apareix ja a una velocitat de rotació molt baixa, que encara es pot veure res al respecte quan s'aplica el semicercle blanc, i augmenta la accelerar una mica més, de manera que transcorregut aquest patró en el més pur, gris més uniforme. Seria interessant veure, en el qual la rotació velocitats, o quin nombre de alternances entre blanc i negre (si la velocitat és constant) per altres ulls el Gray entra per si mateixa una espècie de mesura de certes peculiaritats subjectives mateixa podria referir-se. No puc deixar de pensar que l'aparició del patró de fons de pantalla com, ja que no pot tenir raó en l'objecte, en base a una varietat de parts individuals de la retina en l'alienació ràpida i gravació de diferents colors a saber sensacions. Com a resultat pràctic li agradaria sortir de l'anterior que el Talbot disc per produir diversos tons de gris (en aquest Ann. Vol. XXXV S. 465) especifica 1), substancialment les mateixes que les que jo vaig descriure primer (amb la figura d'espiral), el seu propòsit no es correspon molt bé. Un
ha d'arribar amb la rotació moderada velocitats gris incolor que a l'aplicació de quantitats de blanc i negre endiverses alternances distribuïts en cercles. 1)
Em fa molt cridaner que Talbot mateixa res ha percebut colors En utilitzar. Almenys no hi ha res esmenta al respecte.