Zend - Avesta o sobre les coses del cel i Més enllà de la Des del punt de vista de la naturalesa de Gustav Fechner Theodor Tercera edició. Preocupada per Lasswitz kurd Primer volum ---------------------------Hamburg i Leipzig. Verlag Voss Leopold. 1906. Contingut: En primer volum. Sobre les coses del cel. I. Entrada II Consideracions prèvies III. Comparada terra física i Astronomia IV El Alma V. La terra, la nostra mare VI. I dels àngels i els éssers superiors en absolut VII Des del global superior Consciència VIII Des de l'àrea de major sensibilitat i IX. De la condició, els avenços i metes de la Desenvolupament de la terra X. De la jerarquia del món XI. De Déu i el món Un. Aspectes conceptuals B. La llei suprema de valor i les relacions amb la mateixa llibertat. Raons per a l'existència de Déu
C. Déu com a éssers suprems en relació amb els detalls del món D. Enllaç en Déu, la consciència universal E. Sous més alts dels individus a Déu F. Pel desenvolupament de la consciència divina o universal G. La bondat de Déu i el mal en el món H. Què significa estar en contra de Déu i ser en el sentit estricte de Déu? J. Déu com un esperit en relació amb el seu món material de les aparences K. La naturalesa de la seva profunditat i la riquesa com a expressió del que és diví Esperit L. L'inconscient i els morts a la natura gottbeseelten M. La creació del món N. Ja sigui que les creacions de caràcter funcional la creativitat conscient o inconscient d'actuar Forces de la natura va sorgir són O. Més de la objecció de que l'esperit de Déu, per mitjà de la connexió a càrrec de la naturalesa de la gravetat de la mateixa, per la necessitat mateixa de la envoltant es XII. Religiosos-poètica i pràctica Punt de vista XIII. coses cristianes XIV Consideracions finals. Llocs històrics -----------------------------I. entrada. Tinc en un altre temps, l'opinió comuna enfront de les reclamacions que les plantes són éssers animats. Ara afirmen que, tot i les estrelles són, amb la diferència només que tinguin una classe superior dels éssers animats que nosaltres, però, les plantes d'un article baixa Aquesta afirmació no és només a posteriori, Més aviat, amb el sorgiment antiga de la mateixa arrel, i es produeix aquí per al mateix propòsit, a través de la vista habitual de Natural de les coses d'una hinauszuführen diferent a mi més rendible apareix. És només una petita finestra més gran, el aquí per veure en l'ànima tot el regne i la vida espiritual d'una persona física va obrir el curs ha estat una llarga acostumats a la foscor, el fred i ànima morta de mantenir alguns punts de llum. Aquests punts ànima Ara vindrà l'ànima de sols, dels quals els punts, fins i tot la seva llum tenir. En primer lloc, mentre que la nostra afirmació és absurda. Com que no! Contradiu més que abans, Vista, tenir el control de les quals ja una segona naturalesa s'ha convertit. I el costum és correcta, llavors tenim des del principi i en cada camí equivocat. Mentrestant, dos casos són possibles: o bé la demanda o les concepcions dominants estan equivocats, per tant al canvi. Jo sostinc ara, i requerir d'aquest, i, excepte prova en contra de la raó sencera i tota l'extensió de les concepcions dominants s'aixeca, és també un canvi corresponent ella. Però és aquesta petició absurda encara? El matrimoni és negada, ens prenem molt seriosament el següent: El nostre L'afirmació contradiu les opinions del moment, sinó que puguin en contra Per provar
si aquestes es contradiuen tant? Es veu amb ningú, però aquesta comprensió amb els altres? Quina serà la nostra pregunta? Si és cert assumpte munt de dibuixos animats o no? Així que la relació de és la matèria i la ment això és només en una especial importància Trampa. Però què passa amb tot l'àmbit d'aquesta classe Preguntes? No només les contradiccions i ambigüitats? Teu mar estaria esgotat i buit sempre, i dóna a llum però només un nou mar de contradiccions i ambigüitats. El vent, que apaivagar aquest mar, o més aviat en un nou relacionat amb la unitat de tren, ara no pot venir del propi mar . Vine Ell ha oposar-se a tot el que està en ell per una mica de tot el que està en ell. O què? Units i bé i entén la religió amb les ciències naturals, filosofia de la religió, la filosofia amb la ciència, o fins i tot algun d'ells en la raó com la relació de l'esperit diví a la natura, humana Ànima en el cos humà en la creació de la pregunta, la qüestió de la immortalitat, la qüestió de la regla de les forces materials i immaterials en per tenir en el món i el cos va ser? Sí, ja sabem el que els nostres propis Òrgan de ser cridat realment inspirat, un punt en el cervell, una peça en el cervell, tot el cervell, el sistema nerviós, tot el cos? O són els punts de vista de la vida ordinària clara de tots aquests punts que els científics i religiosos? No és més aviat a tots Principals contradiccions dels científics i religiosos a passat? Per descomptat, que si els nostres savis, les relacions per tenir en el corpori i l'espiritual, tot clar i confús són com són certes, són grans errors inevitables a tot arreu es. Neguem les ànimes de les plantes perquè les plantes les nostres reivindicacions satisfer l'analogia brut superficials que no tenim; la mateixa raó, rebutgem les ànimes de les estrelles. Però així com el Impossibilitat quan Fortfußen en aquest analogia en xifres brutes a la contigua, de la religió, la filosofia i la ciència arriben al mateix temps, sempre que compleixin la vista bàsica, hem portar més enllà d'ella. I ara us dic: En el mateix general connexió satisfactòria en què es troba l'ànima de la planta, l'ànima de les estrelles. Va demanar només perquè l'analogia retirar més de la superfície, un retorn a fins i tot major profunditat. No podem seguir aquí per Similituds en la cel, en el procés de creixement i reproducció anomenada, quina és l'analogia entre l'animal i la planta segueix sent extremadament , Podria tenir tota la terra entrarà a terme els seus processos de la, el que normalment s'anomena com un procés orgànic i amb aquest potencial Mantenir el suport de la vida i ànima a prendre, que ho desitgin els seus Els germans encara té vida i ànima, així és necessari que els actius l'ànima i la vida encara més lluny i més profundes que les manifestacions rica, i certament és així. El sentit comú, sens dubte cert, que les estrelles són masses mort, i mentre el cel amb aquestes veu ple de masses mortes, ja no sap on Déu i Àngels cerca. Ara els porta del món, fins i tot més enllà de la realitat. Ell sosté aquesta opinió per les weltverödende sense dir la comprensió, la natural, perquè va beure amb llet materna té, sembla una bogeria per a ell, només per a considerar si seria d'una altra manera no podria ser. Però aquest punt de vista és realment natural? L'analogia limitada, de la qual es basa, l'original, la gent que ve per si mateix? Si, com un instint natural baix? No ha disminuït, però el nostre instint, com el nostre bon sentit es cultiva? I no són, com ha crescut, i la confusió dels nostres Entendre ha crescut? Sí que fem, sinó l'instint natural original el seu honor, sens dubte, és un gotteingeborner, però només l'instint
natural caps només ha d'anar on anem a dirigir la nostra atenció. La visió de la natura dels pobles és, precisament, que anima les estrelles, a un major Significat quan se'ns s'inspira. Sí, hi ha encara algunes de les raons d'aparèixer per rebutjar l'animació de les estrelles, tan poc necessari, en primer lloc d'ells, les accepto. però ara no pot Raons per a ser rebutjats, cosa que requeria prèviament no hi ha raons einzuleuchten als éssers humans? Això havia de però per sota de la nostra justa als canvis constants d'aquest districte sense fons i mútuament enfrontades només, veritables raons per no donar suport les seves conclusions al unirrbaren naturalesa innata dels homes i les coses es posen. Ara ens agrada prop de partida per anar més enllà de la visió original; però no pot, ni és necessari que, un dia amb un país desenvolupat Per tornar a la consciència? Hem arribat a les nostres conclusions, la nostra educació? Per descomptat, veu el món, que ara és l'educació la flama, amb menyspreu profund en les infància de la humanitat, per tot arreu en l'ànima de la natura que existeixen, com ho fem un altre cop, i en Sol, lluna i els estels animades éssers individuals divina va veure com ho fem una altra vegada. Això ho fem, es llançaran estar entre els ximples i els nens. No obstant això, en els ximples i els nens de vegades més que la veritat al poble savi i antic. Recordem la inhaltschweren paraula: El que no ment intel ligent veu, veu en la simplicitat d'una infantil Ment, així com la retenció de la segona, que el començament i el final d'un a l'altre accés a l'atenció. L'ocell desenvolupats mateix posa els ous de nou de la qual és un adult. Tot coneixement, tota religió està fora d'aquest Infantils adults i els infants que produirà modificat de nou, però només des de la riquesa del desenvolupament s'haurà. trencar per la meitat de l'obra, l'ou en el seu conclusions clares per formar l'ocell amb les seves ales i es preparen per al pic, l'ou es perd. Només quan tot s'explica de manera clara i purament ha, torna, i la vida de la humanitat està en aquest desenvolupament. Però el plantegen més endavant en consideracions ha de tenir la importància d'aquest punt per a nosaltres, només que considerem que no és en absolut com sense sentit. En qualsevol cas, al punt que insistir que la doctrina de finals dels anys humans té més dret que la naturalesa original, que una altra vida i d'humor per mostrar-se, com és el cas. La principal dificultat de la nostra tasca és tot en el fet que estem acostumats a que l'ànima que no la regla, però s'ha de considerar com excepcional en la natura. És el conjunt de la natura inspirada, de manera que ni és només una qüestió del que avui és animada per separat , I en quina fase de l'animació es veu en contra d'un altre. Ara, les estrelles de la primera vista com la més elaborada Proves, no anem a retirar les criatures més independent que nosaltres, i superior a nosaltres, perquè nosaltres, amb raó es consideren només dels afiliats. Així que tot està animat, certament són més independents i més tard va inspirar un conjunt que com a membres d'aquesta. No hi ha dificultat que el que ho intenti. I per a tots els temps, on la natura autoconeixement aplicat a una ànima, ni tan sols les estrelles eren per a la autocomprensió més alts éssers animats. Com hem, però, els membres de mantenir viva si mantenim el cos és mort i només nosaltres, Els pics d'última dispersió d'aquests membres, per a
la vida, suposo Per tant, crec mort perquè estem vius en si, l'arbre per als morts perquè els vius fulles. En comptes nodreix la nostra vida com de la vida més gran, en lloc de la nostra individualitat com acordades i finançades per la individualitat major punt de vista, en lloc de la nostra independència i la nostra consciència a considerar com un senyal que el que tan independent, Conscient dels óssos, i no obstant això, com moments de les reserves, encara havia de ser conscient de si mateix i, com tots els seus Avortaments, mantenim tot menys la vida per un sol Escòries de la vida, que veiem en la nostra individualitat i autònoms de poder i la nostra consciència és només un objecte a una major La individualitat i el poder autònom i una consciència superior. I si l'omnipotència de les relacions que passen pel món sencer, els filòsofs encara obliga a un esperit d'humanitat, la història i sobre tot el món a reconèixer el que aquest inconscient ment conscient amb moments individuals, l'exterior, no Expressió de la natura, a diferència de si mateix com una contradicció de termes, o una paraula buida, ni en qualsevol disseny individual efecte vius, sinó que ens van robar la mercaderia millors religiosa el més clar coneixement ha confós. Senyor quan, a canvi menyspreant un Déu que sense millors i més savis que nosaltres, un sincer omniscient, omnipresent, omnipotent Déu crec, pel és tot el que està passant pel sol i les marees de l'oceà, la cada plec dels nostres cors clar, encara més clar que nosaltres, el que té la naturalesa de la seva omnipresència i la seva obra, encara que aquesta paraula un mort segueix sent, però no corpori de Déu, d'una banda, la naturalesa de l'inconscient altres restes, i el que ens ajuda quan la nostra persona i tot el Esperit de Déu ha caigut més que a l'interior desgastat? Totes les premisses Confessem que, qualsevol treure conclusions, o només els que la Locals d'acord. Com pot aquesta doctrina de la vida i la pau entrar i guanyar? Atès que tots la planta es marceix, com petrificar les estrelles; perquè som el nostre propi cos per a l'esperit massa dolent i només un habitatge per als sentits, no és tot el llibre dels vius Naturalesa, només estrany un llibre de text de la mecànica i els organismes Excepcions en ell; segueix sent de tot menys com una barrera entre Déu i nosaltres; s'esvaeixen els nostres desitjos i oracions, pel forat espai buit que li ascendent, les imatges grisenques de la condemnació eterna en lloc d'alleujar esbiaixada de cria nosaltres, ment i cor són per sempre a Déu en la lluita, i el que un creu i vol, l'altre no. No és perdonable, almenys, a una a pensar sobre l'ensenyament, en lloc de amb els millors, més altes i belles Pensaments de la nostra religió per posar en oposició a la seva veritat es basen, no només les seves paraules sempre a la boca, però els seus pensaments donaria lloc a la vida, però per descomptat també per la present la reconciliació voldria expressar la nostra fe a una altra fe que Només el menyspreu arrogant o han lluitat hostil, i no obstant això, també ser part de Déu. Atès que el cristià pot veure al mateix temps al pagà de nou al seu germà, com ell tenia un ull de Déu i, mentre ell, el Crist, semblava el més elevat, al Baix Déu encara celebrada carril ràpid, i s'adonaran ara que Déu mai no només per sobre, no només sota, no només estalviar, no només en els humans és que realment és tot en tot, el veritablement cert, etern, omnipresent, omniscient, omnipotent, Tots amorós i just. En general, però, es va oblidar dels cristians Mai, però mai va estar en detall, però, les Landes, en mil té mono - durchgebildet, i només en el seu conjunt sempre s'obliden.
Sol s'esvaeixen alhora amb la discòrdia de les dues religions del conflicte, que cada un porta en si mateix, i el que cadascun dels seus propis resultats desapareguts, que trobarien satisfacció en l'altre, i la destrucció de la guerra era alhora una pau on cada un de sol Les deficiències dels augments d'altres, el benefici de les altres accions, per part del paganisme, per descomptat, un benefici, l'únic mitjà de regeneració en el cristianisme i del cristianisme serà capaç d'obtenir. Però no és la meva intenció aquí de la quantitat del punt de vista, cal declarar en Déu com el tot-Hort sentència La vida, de tota veritat espiritual en tota la natura es produeix. Estem veient aquí només un pas més des del fons per construir-lo. No que s'aixeca des de baix, vertigen a les altures. No és per l'ànima, la vida de tota la actuarà aquí, sinó en una vida mental individual el tot. Pel que fa al tema de la vida, creiem que tal, però sempre un des del fa tot gastat, i el que ens indica. Tampoc seria una estudi exhaustiu dels articles aquí que es tractaran arribar més enllà de la intenció d'aquest document atacs, les raons no tots els de l'última, sinó de el primer es va portar. No té la pretensió que els tancs de la Induració, que arribem a la conclusió de la naturalesa de la vida, pesat per trencar vagues, però només pel crac del encara no romàs com a pensament i formes de veure, igual que es presenten, , Einzunisteln que pot afluixar. Com podia Qui s'imagina calculat amb la més comuna per a la ment senzilles consideracions, que vaig a presentar aquí, i el que és no la filosofia com la més antiga, fins i tot pres la molèstia ha de ser incorporat en l'aplicació d'una revolució, més enllà de tindria el curs van més enllà de la ciència, un ranci, amb tota la nostra vida i pensaments entrellaçats visió de la natura i per arrencar d'arrel l'esperit amb que tots som educats i grans s'han convertit. Admeto que a tu mateix, les següents consideracions són Obligatori no tenen res per a aquells que volen resistir, i en qui no hauran de ser resistents a la costum? A més, només vull que tenen alguns suggeriments. El segueixen una broma, i però potser s'anirà algun pensament seriós. Cal fer precedir a tota revolució en tots els intents, però no dur a igualar l'èxit, sinó que ajuden a preparar-lo. Una primera Experiment no és el moment prou madura per tenir èxit, però ell mateix és prou madurs com per merèixer l'èxit. Això també és d'aquest experiment Aplicar amb fins i tot en les mans d'un joc infantil d'alt sentit és arriscat. Jo dic les següents consideracions no són Obligatori tenir per a aquells que volen resistir. Vostè pot fer-ho encara no tenen. Contradiu la naturalesa del seu objecte. En Alma de les estrelles creuen que sempre serà només una qüestió de fe. I compleix seria ignorar la seva fe, perquè tenia la intenció de romandre només la fe està tan trencat fins i tot en el nostre propi des del començament de la vareta. La creença en l'ànima de les estrelles, però és, de fet en aquest sentit Només molt al mateix nivell com la creença que altres ànimes meu pròpia, fins i tot més enllà de la meva pròpia ànima i Déu per sobre d'un nosaltres. És a dir, tot això mai pot, per captar la mà, explicar i il lustrar la història natural. No és tan poc exactament es prova que una altra persona, un altre animal d'una ànima té, llevat que una estrella té una. Només a partir de la meva pròpia ànima Conec i mai seré capaç de saber per l'experiència. Cadascun ve, naturalment, només a mi en les factures físiques representen, i no Experiment a les notes m'adono que el que sembla a si mateix. Quan parlem de les nostres pròpies
ànimes també creuen que en algun ànima només podran analogies i connexions que la ment i satisfer la ment, després de més d'una banda a satisfer després es dirigeix, o fer qualsevol línia personalitzada innecessaris. Ara, per descomptat, com ara el cable personalitzat pot fer innecessària, creixem i respirar en una sola fe i en l'aire, també pot simplement per la seva part que no respon altres . Realitza El mateix passa amb la creença en l'ànima de les estrelles. Això també és cert que les necessitats de la ment i el cor, que ens recorda l'ànima dels nostres semblants, als nostres més enllà de la pròpia ànima i deixar que Déu pensa en nosaltres, són urgent, fins i tot necessari, com les necessitats, mirar el Alma de les estrelles creuen que pot i sempre seguirà sent-ho. Però, com, si estem a la recerca d'un sentit, que les necessitats urgents millor satisfacció de l'ànima de les estrelles a si mateixos com a mitjà termini vinculant un reconeix-hi? Seria algú dir: En totes les contradiccions en la religió, la ciència i la vida de l'ànima i el cos, estem Tots coincidim en que fins i tot les estrelles no tenen ànima. I que acabem tots d'acord que fa que nosaltres en tot el que relacionats, les probabilitats són, aquí és només una de les més importants Els nodes de l'acord que falta, o en els ganglis de l'acord general és també això. La dificultat de tot l'imperi de les més altes Les idees i les realitats que s'estructura en un temps i enllaçar, un té, per descomptat, el nus que uneix les seves vides, i la més comuna relacions, en lloc de prémer el més important que la mitjana, ja penjant encara confusos i caps per lligar. Però també creiem que pengen solts i confusos. Així que no va trucar a l'auto-contradictori Demaneu un adduint sensual, on no hi ha cap objecte sensible és present. L'ànima de la terra no és un animal, demostrables en la seva gàbia, només la gàbia és demostrable i la seva organització per al mental Animal. El que millor va en el millor context del que no pot veure i crec que deu, i creuen necessitat que fins i tot la millor relació entre el mediador, el que podem veure que hem de fer-nos aquesta pregunta, si ja tenim la millor connexió. Qui sinó res de res poden creure el que veu o està acostumat a creure, pel aquest és un llibre tancat. II Consideracions preliminars. Si seca la terra només com un cos rígid quantitats a tant alçat, que sens dubte no obvi per a nosaltres, per exemple, podria ser la vida o l'ànima de la qüestió. I la nostra costum Idea de la terra és només una ampliació dels es parteix de la visió del seu món representacional, algunes consideracions crear peces individuals de la seva superfície, amb la qual la tomba de registres o l'arada o en el que ens va despertar l'eix el miner aprofundit veure. Una bola de massa seca a tal, en el buit Enfadat àrea de les forces, l'efecte dels més secs en la ciència ve donada per les zones més seques fórmules, no podem, és clar, sembla més viu que el tumor poc, a mesura que la mà del sòl i començar a llançar en l'aire. Però preferim tenir els nostres seca a la vista. Perquè la terra és realment res més que tal ampliada a tant alçat per? Existeix una petita Paquets i un mar amb les marees i rius i rierols i la circulació d'aigua, l'aire i una dotació de vapor, que li són pròpies pertany, amb pluja, el vent i el clima, que els murmuris cultius verds i el mar, com un canvi de Any i hores del dia i els climes en què la llibertat i el control notablement dg confús atac? Cerca tot el que conté tan unit,
després d'una mitjana; Pot explicar el que vol trencar amb ell, així com tornar per prendre? ¿Està en una altra forma d'un major Esfera ha nascut, com sabem per la terra? Es són igualment determinada per una norma selbsteigner forces desenvolupades i encara continua de manera de fer-ho? Pot ell com orgànics Reich per a produir a partir, sí a la construcció d'unes sobre altres, i per llaços d'acció i de propòsit entre si i vinculats a mantenir? Si tan estrany i distant i un equip de terrossos d'un altre tipus contra altres organismes mundials com la Terra? No és més aviat la terra en tot això una cosa totalment diferent de la seva part, el terra? Si ho és, però, no es tracta de les qüestions que que significa per al món, i el que significa tot per a ells, si la seva vida com un tot, o si el seu immanent única que viu, la resposta per a vostè, però serà molt, molt diferent per reclamar que necessiten per créixer que per a la Solla, el curs també alguns cucs poden viure dispersos? Tot el que per respondre a pot dirigir a aquestes qüestions, comporta que fa inútil Terra i el sòl. No obstant això, el cert és que per tota la terra no és un àpex més o altres drets Reconeixem en aquest sentit que per a ella a les partícules, el sòl; perquè la gent i els animals mateixos només en la relació cap a l'exterior per assemblar-se als insectes i cucs a terra. El que ens porta per mal camí que aquí hi ha una confusió Terra en un sentit més ampli en el sentit estricte, el nom ens ajudarà confondre l'assumpte. En un sentit més ampli, i ara està sola Estem, tenim tota la terra sota el sistema de tot el que per entendre el que manté unida per la gravetat del centre de la terra no és simplement tot el que és sòlid, sinó també tota l'aigua i tot l'aire i tot en la terra i en aigua i viu de l'aire i es mou, i vola, s'arrossega, ia part de la totalitat dels pesats tot el imponderable que a través del sistema de greus. Aquesta Tot depèn d'origen, la matèria, la finalitat i el treball a uns pocs Sistema junts com un sol cos, més fort encara i més íntim que la nostra, i la és la nostra terra viva. No obstant això, en el sentit estricte s'entén, per descomptat, sota de la terra seca només enfonsant en massa, pel clima una porció d'aquesta terra es va formar i la seva superfície coberta amb el sòlid, i s'estén d'un a informar la idea de conjunt, sembla tot el curs, fins i tot seca i morta Tenim una dita ex leonem desfavorables, Però sí Ungues ex Leone. L'hàbit de la Terra, considerant del món per conèixer, no és certament sense influència en la forma en què els perceben. Des Pigmalió es va dir que havia un bellíssim retrat femení fabricat i plaer va descobrir que li va demanar a Afrodita que l'animen, i era viu, com l'arquetip humà. Tornarem només acte dictat per l'alegria que hem tingut èxit, un morts han guanyat, imatge fàcilment integral de l'herència, el prototip per matar. És com l'adoració d'ídols. Un s'oblida com a mínim l'esperit de la imatge i es veu, per fi, havia només un mort De l'art en ella. Adorem al món ara només la nostra pròpia L'art i la ciència, que el fabrica, la ciència de la Globus de si mateix té en si mateix, fa temps que ha perdut. Surt a la vora del mar, sentir, veure les Ona ja que ataca la costa, com una onada rere l'altra vingui, tot el mar es cobreix amb un estol canviant, i cada diu: No sóc jo, tota la força és el que jo i els meus companys unitats, el que seria capaç d'ona única, escoltar, veure com el Tempesta ve i aixeca les onades més altes, i els núvols cerca i sacseja la nau, i tot el banderí en una sola direcció ; Enrenou a la mateixa direcció dels núvols, aneu a la mateixa Les onades, i tremolen fins i tot externament i
internament, per la qual cosa probablement una sensació diferent a quan s'està assegut a l'escola taca blanca al món i va mirar a la mestra va dir a vostè: Aquest és l'Oceà Atlàntic i la Mediterrània, aquest. Que El sentiment és una de la vida de la terra, la seva vida és una part ha sorgit la sensació que la vida en el seu swing de prendre, però sempre que es va asseure a l'escola i la Globus de la Terra considera que vostè sap el que ara se senten només per una butlleta, només per la seva sensibilitat, sinó ben a un poema i poema tots pensem és una ficció, i el que el mestre, ja que va mostrar al món i el que va dir d'aquest moviment ondulatori, Flux i reflux i l'atracció de la lluna, que era tota la veritat de la matèria, i sens dubte hi ha alguna cosa de veritat, no només garanteix a tota la família. El va ser, per descomptat, diferents, amb les primeres persones que encara no es reflecteix Dempeus sobre la naturalesa, però se sentia de peu a la natura, encara no havia establert la divisió entre orgànics i inorgànics, entre el que i el que passa amb l'ànima sense ànima, sinó perquè va considerar que el poder de moure el braç, els seus peus per remenar una força de l'ànima, si la seva sang sota la influència de l'ànima corrents, ai de la respiració de l'animació, sense pluja i en moviment, que flueix i no podia pensar de la mà d'obra, que no està subjecta a un poder espiritual, i perquè ells en la natura una més poderosa i commovedora la pluja, rierols i Les contraccions com es veu en el seu petit cos, de manera que es va inclinar davant d'ella com abans d'un ésser diví. Encara que l'home també va tractar de ser guiada per la consideració de de la persona o part de la imatge de la terra per abordar tot el món la terra per asserenar. Però pitjor que tot perquè tot això tot l'any Examen, però no és tot, i no el contrari. La terra és sempre massa gran com un cos que abracem amb la nostra visió d'ells al mateix temps, els nostres estàndards es podria mesurar en un, i ara que distribuïm l'observació i la Meßgeschäft, i aviat la terra ens donarà una cosa tan fragmentat del nostre enfocament i la nostra empresa. Anem amb els geòlegs en les profunditats de la terra, amb el geògraf a la superfície de terra i mar, amb els meteoròlegs en l'aire, amb el botànic en el regne vegetal, amb el zoòleg en el regne animal, amb el físic en l'àmbit de les masses i les forces, amb el químic dels elements. Cada això forma part d'una ciència especial, el que hem fet especial Llibres, horaris especials, en part per estudiar en institucions especials, i fins i tot el que cada persona l'únic que un i altre estudiant. Les ciències, que actuen sobre ells estan buscant, fins i tot per definicions precises de la seva sortida Delinear àrees molt pura, i tan poc s'ho fan per tenir això en aconseguir, per molt que tingui èxit però per a nosaltres l'enfocament fragmentat per fer conèixer, així que ens vam posar-hi. Mentre que donem probablement encara en alguns reflexió, que aquesta fragmentació a la natura no és així, com en l'examen unesrer, però és Ara ja s'han convertit tan habituals que es troben en la nostra Vista de la Terra involuntàriament molt més decidit que aquesta consideració, i totes les nostres conclusions només des d'aquest enfocament fragmentat . Flux Com, aleshores, en un destrossat, sí dissolt aquest òrgan encara pensar en ànima? Ens fa bé es troben al nostre cos si volíem semblo a ell? Pot un anatomista trobar a tots? Però no fem res, ja que el mapa de la Terra, ja sigui en el fons o anatomia de morts, i llavors creure el que no està a la imatge morta o descomposta cos estès a tots els no en ell.
Encara que, si voleu que aquest enfocament de divisió Per culpa en la mesura que només serveix per dividir l'àrea de treball de l'objecte distingir, fins i tot és absolutament indispensable, es No ens deixem seduir només el fet del propi objecte de una visió compartida i separar les pàgines i les seves parts Els objectes a la vista. Això no seria tan necessari. "Només una mirada pot passejar a la cambra fosca, Qualsevol persona que vulgui comprendre el tot en el feix de llum. A continuació, obriu la finestra perquè es reconegui també La llum és encara més pintoresc que el seu fantasma. " (Rückert saviesa dels brahmans. I. p. 59) Per a cada classe de fenòmens naturals que tenim com un cambra fosca, en què nosaltres, en alguns experiments individuals Indici de llum poden caure, i ens assabentem d'aquestes brillantor individual de fet millor coneixen les lleis de la naturalesa, com quan la llum al màxim en un moment estaven a la cambra. Però també tenim després de la Recurs reobert en adonar-se que tota la naturalesa és més colorit que la seva fantasma? No tenim. Encara que en general la geografia, segons sembla, ha de la cinta és que trobem a faltar. Però, ¿pot un cos nou compost per les peces, que ha estat en el primer tall? I el que fem, però en aquesta doctrina, com les peces de nou junts, en què l'hem dispersos en altres ensenyaments primer lloc? És una col.lecció on tots els preparatius, no un cos on tots els membres estan junts. Fins i tot una col lecció és bona, però podem canviar el cos? Gaudim de boniques obres de Humboldt, Gauss, i un llibre sobre les relacions gran part, per tot el complex, respectem justícia digna d'admiració. Si us plau, però el panorama general, que admirem la mirada que es va adonar que ni tan sols hauria de ser el moment de per tenir una idea per favor i no massa a preguntar sobre ells, que un reconeixement de la relació de totes aquestes relacions insta? Astronomia, tot i que va fer mal, va fer neguem que ells, la terra, altres cossos celestes més, realment en el seu conjunt es consideren. Però, de nou només en conjunt, i això ens dóna només l'altre extrem a la ruptura Enfocament, sense donarnos tota la cosa perquè és. Allà, les parts sense el tot, aquí tot sense les parts, o no Tot el conjunt només a l'exterior dels paquets; aquí les úniques parts com a peces de massa seca en compte. Persones, animals, Les plantes, l'aire, l'aigua, el sòl, tot, des dels astrònoms en una indiscriminada Missa colpejats, tot el cel no és més que l'astrònom una col.lecció de masses, el contracte encara millor en els punts. Si per res entre els dos conceptes? És ni tan sols una possible tercera, que, tot i que hi ha un conjunt i són de forma individual de qualsevol tipus de peces de conjunt, les parts ara en realitat considera com a part del tot i el tot com una unitat de les parts, través d'un vincle, en lloc d'aixecar i la negació de la persona revela? Només aquest enfocament ens pot servir. Però, on seria això? Prengui un rellotge. Per saber el que en realitat el rellotge és a dir, es tracta de poc, la primavera, les rodes, de línia, mans, cos, tots ells de forma individual, o del context
per adreces individuals ? Estudi O és suficient, el rellotge com una pilota d'altres rellotges de tot tot? I el que fa diferent quan una vegada Persones, animals, plantes, aire, mar, terra, sola o després de diferents direccions de la seva relació estudiada, d'un altre temps tot es basa en una pilota a aquells contra els altres organismes mundials pesa. Només llavors, crec que vostè té tota la Hora per complet i bastant comprensible si saps com cada part i cada Moviment, tot el context del Rellotge vivid direcció i teleològica atacs, però que necessita sobre tot és que és també una connexió de tota la matèria, els moviments i les forces el Rellotge pensa, i no només propòsit individual per a cada Peces, sinó també un propòsit únic, a qui normalitzat Total permès. He de dir: El rellotge està configurat que la primavera anar? Però per què aleshores posar les rodes? O s'establiran de manera que les rodes van? Però per què aleshores el punter? O existeix perquè les mans van? Però llavors per què els números? Vostè és, per descomptat realment allà a tot això, però tots ells són només petits Propòsits, subordinat a un propòsit de mostrar al poble el temps. Ara la terra no és un rellotge, mecànic, de nosaltres i per nosaltres als nostres propòsit exprés fet, sinó un creixement natural, la en el seu camí a la nostra pròpia inbegreift camí de la vida, serà tampoc sobre la unitat d'un propòsit morts exterior, el subordinada als fins propis de les parts, però una vida interior Propòsit, l'acte de presentar als nostres propis fins, pot. El nostre objectiu, però, són en última instància propòsit de l'ànima. Algun tipus de la matriu de la Terra pot ser menys? Com a principal defecte resideix en el nostre enfocament de divisió La inclòs, que nosaltres, el regne orgànic i inorgànic de Terra amb tanta força l'un de l'altre per compartir, un a un, El manteniment dels altres a tendir a l'altra banda, com si no hi ha pont. És el mateix que si algú després d'una sola liquidació auto primavera àmplia el rellotge, d'una banda, l'estàtica i l'habitatge les rodes motrius a l'altre costat estava, dient: aquestes són coses molt diferents i les forces que són acuradament a allunyarse. Si l'error no hi és encara més és. Pel fet que els organismes van ser però, requereixen una Continuar A través de les propostes del món inorgànic exterior, el Metabolisme amb ella anar-se'n curs de la seva vida, un cop que una altra part, un vibrant ploma a les parts un altre rellotge ja no necessita, però sense la mateixa només es aniria més ràpid. Per estrany que sembla fet per pensar que Els humans i els animals es van separar del seu món terrenal exterior però molt més nítida en marxa, com pedres, roques. En canvi, estan de fet, tan extraordinàriament més deforme. La pedra, la roca es tranquil, inactiva, no es preocupa per les coses al seu voltant passant, deixa que el món fora dels seus materials, ho fan de la la seva, i no sent res per ella, res d'ell, només en termes superficials Toqueu frontera de pedra i la resta del món junts. Que poc es dir! No obstant això, humana o animal i el món exterior es troben a la Fora de contacte, fins i tot en una constant interpenetració dels processos entès, estan constantment en si i fora, la gent i els animals seure junts de nou i de nou des del món exterior i es dissolen sempre nou per a ella, tot ho sento per tot arreu i tot se sent per tot arreu en ells. I això hauria de significar una major separació? Les persones i els animals són només els membres del món on el més gran la vinculació i poder de barreja de les
substàncies tota terrenal i Condicions és a dir, no comparable en aquest aspecte desigual node un mocador de paper, en què el exterior més fàcilment i la propagació s'estén Temes dels materials i les forces es produeixen en l'ordre en els espais més reduïts per conèixer i devoren íntimament i va girar de nou, en cap forma especial. Ara, però, el node no és més que separats dels fils que conflueixen en ella, és més aviat la més íntima concentració de la mateixa en si, com a nodes diferents de tots els cursos per tots, però no tan distingible. Tots dos estan confosos, ens agrada anar per davant. I com més el node suma dels fils de tot el sistema com més ho devora, i participen, més es diferencia per estar segur de tot el teixit, més independent que els passos , Però com menys es diferencia de tot el teixit, més versàtil i sòlida que està lligada a tots els altres nodes. Així que l'home és la més clara i menys distingibles Enllaç de tota la terra. Així que l'empresa atapeït però el teixit del node, de manera que els nodes a la vegada es mantenen units per teixits i requereix només el nou metropolitana, així que tenim un node més gran. Un una pilota gran i per la present node és la terra, una intricada Els nodes de tots els nodes individuals. És orgànic, però, com ha no estar mentalment? No és insecte un nus intricat tots els seus ganglis nerviosos, i no sap la ment dels insectes més com tots vostès saben, no guanya, fins i tot als indiferents en si mateix, la cèl lula greix, l'armadura dura solchergestalt importància, que per descomptat en si mateix no ho faria? però tot està l'enllaç un de la totalitat, i una determinada sobretot, perquè l'aigua, foc, aire i sòl, entre, voltant i voltant i per sota dels éssers vius. Els éssers vius però, són ja superiors i conscient nodes que el gangli, que s'entrellacen en ells, també ho farà la Node que s'empassa de nou, una major i independent conscient del que ser ells mateixos. Naturalment, però, si, com de costum, wegdenkt de la terra tota la humanitat, la fauna i la flora, i la resta acaba de cridar la Terra, serà la seva millors peces terra privada pot no significar molt més, com un sec d'arrel, des del qual va enderrocar tots els fulls i flors, o com un esquelet, que és desposseït de la carn, la sang i els nervis. Potser tinguis raó, si es pensa com un espai protegit, però està malament, si ens fixem en el món pensa com un. Per l'esquelet La Terra és ara no només una vegada entre si com l'esquelet d'un home a la cambra anatòmica. Segueix sent tota la vida orgànica i el teixit dg ferventment en els teixits, teixit de punt i propòsits tan units com els nervis, La carn i la sang, els nostres ossos. El que dic, el mateix? Molt íntima. Per als nervis, i probablement pot estripar carn dels ossos, pot sinó també per a l'ésser humà o un animal o una planta de la sistema lacrimal terrestre? Això no es pot. I finançat, podria, però un cop establert, el més alt en el orgànic el inorgànic portaria a la gent en una situació d'autèntica en l'aire i el sòl, on la seva independència és la millor podria ser que simplement es marciria com una truncada Conjunt d'elements, ell en un altre planeta, seria com volia s'estableix l'extremitat d'una granota en el cos d'un ocell; l'home no pot créixer perquè és com que, com ell és, en tots els sentits, simplement per establir en relació amb la terra Sistema d'existir com un veritable membre de la mateixa, encara que la seva principal per proporcionar funcions, sinó també les seves condicions de vida d'ell Considerar i tant el filòsof l'home de la seva auto- pot audició, només és capaç de dependència en aquest . Mostra La terra pot ser un esguerrat sense l'home, l'home sense la terra es desmoronaría en el no res o un grapat
de ociosos Pols. Ningú creu que la carn viva amb pedra tòtem, podria adherida a la fusta seca. Si realment hagués de fer-ho, encara que no amb una part concreta de la terra, però com en la terra conjunt, han crescut encara més estricte que el meu carn amb mi, es planteja Crec que només la qüestió de si jo, com una part morta d'un en tots els vius o morts com a part de la terra viva tota seran considerades. Com jo no però el primer pot, només es pot Darrera. Vostè surt de tot arreu, no només per l'expressió inorgànics malament. Què volem dir d'alguna manera, i davant de l'orgànic Molt baix, inaccessible la vida o els consideren apòstates, És de justícia, amb el seu compost orgànic natural que dividida, com en la física, la química, i similars, però la seva connexió amb l'orgànic, tal com es presenta en el territori terrestre en persona, i insoluble persisteix tot i la separació física i la química, en tots els aspectes, fins i tot la marca d'una organització superior presenta organismes individuals que qualsevol altra a la Terra, com el futur pot fer que sigui encara més clar. Penseu en la possibilitat d'una planta, de manera que els terratrèmols més un radical relativament cru, senzill, fosc herbes diverses i la llum i la flor. De la mateixa manera, elevant-se per sobre el relativament cru i fosc simple, arran de regne inorgànic de la terra i plantes variades llum i els animals. Com l'herba i les flors a l'arrel, sobre les quals i des que han aparegut, les restes orgàniques de la envoltant al inorgànic, el que i el que créixer. On hi ha més raons per a la separació seria aquí com allà? En Kraut i el procés de floració i barrejar la matèria primera de l'arrel, en plantes i matèries primeres animals del regne inorgànic. Es reuneix tot. Vostè diu: Però jo mai han inorgànics fora de l'aigua, l'aire i orgànica del sòl és en realitat una criatura, animal o vegetal veure de nova creació, però no és engendrat, com la col de cabdell i Flor de l'arrel, ja que pot ser tan lligat a ella? I Jo responc: Per què mai, ni d'una herba d'arrel i la flor crear un nou aspecte, sinó també l'arrel creix cap avall Herbes i flors que creixen, només una vegada després dels primers llavors clar en l'arrel de la planta, herbes i flors divorciats clara és l'arrel dels pinsos i el suport de la col i el Flors, i també, fins i tot després de la originalment clar, fet de gra una mica més grans de sòl en l'orgànic amb el que inorgànic clarament separats, ara ho inorgànic als aliments ecològics i suport. Així que un cop més per a tots. D'alguna manera, Déu per descomptat, només sap com, però tenia el germen de l'orgànic primordial en la bola de la terra el somni, com la llavor de col i Flors a la llavor. Quan ho inorgànic aclareix va créixer l'orgànic, i d'acord amb el regne inorgànic com a nou revolucions Desenvolupament sofert, patit fins al tipus orgànic. Així depenia tant de l'educació i el desenvolupament des del principi junts de tal fins i tot ara a les seves existències. Tot com a la planta. Molt malament que pensem que és per tant generalment d'aquesta manera: El sistema de terra s'havia fet inicialment una inflamació orgànica hi havia una força motriu o força viva en la generació, sinó per els organismes produïts, que havia venut tota la seva força vital a aquesta, i per tant el divorci es va dur a terme en vius i morts. Totes, excepte els organismes, especialment el sòl sec és tan ociosa De residus es va
mantenir, mentre que els que viuen ara a l'oposició.1) 1)
"En realitat es tracta només del disseny de la Cosmos i la terra, en el qual estem, probablement, el més gran de drets Poders per establir una orgànica. Però el sòl es congela, mor a partir de mitjans d'aquest orgànics autoformació, planteja l'orgànica La vida fora de si mateix, i roman com un mort, mecànics, físics, les forces químiques residuals dominada de nou. "(Schaller, cartes P. 25 s.)
És com si volgués dir, l'arrel Com que no es van utilitzar com a residu després de la col i floreixen per separat, o, com va ser la poma inactiu De residus es va mantenir a la carn i els nervis d'ell a part. No obstant, no els ha separat, però d'un organisme s'ha trencat només en els nervis, la carn i els ossos, només fortes diferències Han sorgit, sense divorci, i grans són les diferències un organisme produeix en si mateix, més es demostra pels vius Força de la totalitat. Així que ara la diferència entre el rock i els animals poden seguir ser major que entre l'arrel i la flor, i l'os Els nervis, però això només demostra que l'estructura orgànica de la totalitat Terra des d'una enorme font de vida, mostrant una major Punts de partida i per tant també és més profunda que la dels seus extremitats. Hauria la terra és només un ésser humà de ser magnificat, seria, en les seves roques, la seva aigua, el seu aire, per descomptat, aquesta vida humana petrificar fondre's, bufat lluny, un home pot ni tan sols Les pedres en lloc dels ossos, tenen aigua en comptes de sang, però des de la terra a la humanitat, Si la humanitat s'entén només en la subordinació, de manera que era el seu refugi, la seva aigua, el seu aire just només el fonament més profund d'aquest nivell orgànic. La més profunda i més duradora entre parèntesis fundació l'edifici més alt estan a tot arreu més dures de la parts masses més rude i forma. Per això, quan és l'esquelet, la Cos d'home i bèstia compacta junts, així que una igualtat Els ossos no són ni una sola vegada, fins i tot el cos de la persona en la seva totalitat, així com dels animals i compacte vida de les plantes, això és només un esquelet de pedra la terra. Si no és ara més persones i animals fresques procedents de sorgeixen de la terra, com la primera vegada, però la gent només un cop de les persones, els animals, els animals, les plantes són produïts a partir de plantes és, es tracta de nosaltres en el seu contrari? Sigui perquè en el nostre cos a produir os, Els músculs, els nervis, fresca com la primera vegada de l'universal i el tot generat? També en els nous brots, i només una vegada en el Produït clara, encara que no sense que les forces i materials de la totalitat, però només per la intervenció especial de la ja generada individuals; tot l'assumpte és encara tan completament viu que abans, suposo que viuen per citar que abans. Per què el món s'han convertit sense vida, a causa de ja no són com la primera vegada de l'universal i general, però només a través generat prèviament per ella i els seus ciutadans tenen especials Les mediacions genera? Recorda, home, l'òrgan de la producció de altres persones, és encara íntimament connectada amb la terra, com És una pedra. Però encara no la força de l'orgànic i inorgànics fonamentalment diferents? Deixa que
el contestador la causa en lloc de les paraules per. Un simplement pot obligar a través de la legislació , Però ara caracteritzar l'efecte dels nostres ulls, els nostres òrgans vocals, del cor, artèries, pulmons, extremitats, que va fins al final les lleis de Camera Obscura, Els instruments de vent, la bomba d'acord amb tubs i aletes, la manxa, el palanquejament amb el dibuix Les cordes, de manera que conforme a les lleis dels cossos inorgànics aquí, per descomptat, només tan completament, ja que les instal.lacions en nosaltres amb les instal.lacions d'aquest Eines molt partit i, llevat que no és el cas, va també en relació amb les lleis de la matèria inorgànica, per descomptat, que han d'actuar de manera diferent. Però d'acord amb límits molt amplis Realment així ho acorden. Sí, el que no podia citar a tots en què el nostre cos utilitza les forces de l'anomenada del inorgànic, és a dir, d'acord amb les lleis d'aquests moviments? Per descomptat, tot això és suficient està lluny de ser, i si posem tot al nostre Els llibres de text de física i química és, encara hi ha molt en el processos orgànics, el que no expliquen això o allò altre es pot atribuir. Però això és de fet no, ho demostra, però, que els anomenats inorgànics Les forces en la vida orgànica i els sistemes orgànics rebut Funcions de proporcionar, en la mesura en què les forces orgàniques pot passar, però si en el nostre cos, per què no en un cos més gran? No ho diuen, que l' Terra està viva només a través de la regla dels anomenats inorgànics Forces. Estem també s'inclouen, i la força de nosaltres mateixos s'ha format, és un d'ells, i l'operació de canvi del succeeix en nosaltres i fora de nosaltres, també pertanyien a ell i, finalment, Tot el context adequat de totes les forces, tots els Activitat de la terra, el inorgànic i orgànic en un aferrament oïda també s'inclouen. Per descomptat que no tenim exactament el mateix a la terra Camí combinació de orgànics i inorgànics que sembla influir en en nosaltres, la terra és poc més que el nostre cos, són més aviat només un fragment d'ella. Però si es rebutja la separació de orgànics i les forces inorgàniques en nosaltres, perquè tot en el seu context i Canvi d'efecte d'interferència, és natural per les mateixes raons per al rebuig la separació de la norma orgànica i inorgànica de la terra coberta. A diferència de força o àrees de fins allà i fan d'aquesta manera, no negar, però aquí i allà només un parent, en un acord superior, l'anul • lació, l'un no la diferència absoluta entre la vida i la mort, l'ànima i sense ànima pot fer. O encara, s'arriba al poble així com la Terra. Totes les diferències de l'orgànic i el inorgànic mantenir a totes piquen sempre que, en el seu conjunt terrenal Organisme amb un tros de la terra sencera es compara. Però, ¿pot un extreure d'aquesta comparació desigual conclusions vàlides? Encara assenyala a una conclusió, encara que no es fet evident, pel La comparació no només la contractació, la qüestió de la vida i l'ànima de la terra per investigar, però la decisió preconcebuda a qualsevol preu estar justificada. Però és suficient contra de l'opinió sense vida de la Terra, va dir, anem a fer ara algunes foresights en la forma en que els seus Vitalitat durà a terme, per ara només en el show de motius Retrats, i en poc temps portar l'assumpte directament. Considerem de nou una planta. Veiem Les fulles són gairebé iguals mateix, les flors aproximadament la mateixa. Amb totes les plantes de la terra que és. Vostè pregunto: Com la planta més sobrenaturals Mundial serà? Serà de nou com una planta en el nostre petit el seu món, on les fulles són gairebé iguals, les flors és aproximadament
la mateixa? Però encara no té totes les d'un sol costat Esgotat possibilitats a les nostres plantes més baix? Què perquè puguem guanyar com un nou, similar unilateralitat a la superior? Jo més aviat crec que és de la planta superior raó més profunda de la vida natural i crescut amb el caràcter d'un molt diferents totalitat capaç no només de les seves llavors aquest o aquell costat, però tots els costats diferents de la planta La vida i tractant de desenvolupar en la suplementació mutu. Bé, la terra és com una planta superior, només que ells no només totes les parts de la terra per plantar, però totes les parts de la terra vida animal i humana terrenal es desenvolupa al mateix temps. Es tracta d'un Vegetals, plantats en la llum del cel Ätherbeet, arrel impulsiva no en el regne dels sòls inorgànics, aigua i aire a l', però, com ho hem vist ja, així que fins i tot tenint l'arrel, el orgànic com la fulla i flor. Però hi ha al jardí del cel no un, sinó milers i milers d'aquesta major i un major sentit plantes complementaris, cadascun segons la seva posició tan aviat el contrari créixer i florir de les plantes a la terra, i diverses estrelles. I Déu és el tot Arbre de la vida de la qual tots els crescut i penjar en tant tots. Una foto, res més, perquè la terra vegetal, per de fet, la terra no és una planta, sinó perquè són les pròpies plantes en si mateix té, i els animals que ho faci. Com, llavors, tots els extrems a tocar de manera que ja són els més baixos criatures dels éssers mundans, el que reflecteix animals i vegetals trobada caràcters. Qui em pot dir d'ell, com la més alta éssers terrenals serà? Ells toreigs amb això una altra vegada, amb la diferència que ja no hi ha barreja confusa barreja estúpida sense desenvolupar però explicar clarament la major riquesa del desenvolupament. Aquesta més perfecte ser terrenal és la terra mateixa En general, pensem que no obstant això, l'home és el més els éssers terrestres, però també pot ser suprem que moltes ? Donar Ens unitat amb un pagà i el culte nosaltres com déus en lloc de la Terra de Déu, la Terra. Tot i que en alguns aspectes tornarà a ser just que nosaltres considerem com els éssers més terrenals perquè la terra és un cel en lloc de ser terrenal si mateix, ja que superior a totes les criatures terrenals com celestials refugi i suport és. Com es tracta de material, però, ella serà mentalment. I si un home controlat tota la terra, encara que mai li va donar un , Ha dit que això podria ser, però la terra seria alguna cosa Més alt que aquest home, tan cert com que la meva ànima una mica més alta que un sol pensament en mi, que jo probablement també incorrectament i dir en moments com que domina tota la meva ànima. Quina altra cosa fa un home quan el seu temps a la plenitud del desenvolupament la terra dóna una presència aquí en el curt, petit, i la terra és gran i eterna al cel. Tot home és com una paraula viva, la mera té sentit i sent la terra és un discurs que el significat totes aquestes paraules, però una mica més elevat que aquest sentit dels diferents Paraules que té i sent un sentit de les relacions i la història de la humanitat, més encara que preval en aquest, perquè la gent i els animals són igual que les paraules principals d'aquest discurs, i quant va a un altre lloc un en el discurs. A més, la combinació de les paraules com a part molt el significat com les paraules mateixes, de manera que només es troba en el sentit més elevat una sola paraula que és capaç de ser poderós.
La imatge es reuneix, per descomptat, com totes les imatges, excepte d'una banda, perquè la ment humana no té ni tan sols com un mer Paraula del seu propi sentit, sinó que interpreta el sentit de tota la terra, de fet el món sencer, però per molt poc en la seva ment, i tot el món en un altre sentit, i tots aquests diferents sentits d'una sola vegada un significat més gran, igual que el significat de diverses paraules en un Discurs. Aquesta relació simple pot ser estimat pel simple Imatge explicar de totes maneres. Més, però, no cal buscar-la. També falta la foto: En un dels nostres Les paraules no poden expressar probablement una reflexió sobre el discurs complet. Però una ment humana també pot tenir tota la història de l'esperit, que pertany, per reflexionar. No obstant això, volem esprémer la imatge d'aquesta, només hem de posar una de les nostres paraules amb un nordamericà Gaudeix on cada paraula és una oració. Tot i que pot ser en el curt Reflex d'una oració no és l'essència de tot el discurs, però tampoc en la breu reflexió d'una ment humana en la major Esperit és l'essència de tota aquesta història de la seva ment o d'escapament. Tots dos es va esgotar només Per descomptat, que l'home com a independent L'ésser se sent, no ens sembla convenient el fet que el seu esperit subsumit en un esperit superior. Però, qui diu que és s'aixeca? No és el seu cos, sinó també en el seu cos sobre la terra, de tota manera, que li pertany a ell inseparables. Més aviat, l'individualitzat la ment superior i el cos per l'home. Un ésser superior de la independència s'ha incrementat a mesura que també és relativament membres més independents o moments com nosaltres, que nosaltres mateixos som Si es consideren només la nostra independència, el tenim, no com un robatori, sinó com una part de l'ésser superior. Per això diu Crist: "Jo i el Pare som un, és a dir, el seu poder de poder Pare, però no es fon en el Pare. En les mateixes condicions tots estem a un nivell superior, ja que estem, tot i com els Les idees, pensaments i sentiments en nosaltres a la direcció, de manera que el anirà tota la nostra ment pot, però ells estan en nosaltres, així també amb nosaltres en el més alt i més alt l'esperit, i la mesura que no tots estem tan units amb la major i més alt Esperit, com ho va ser Crist. La idea de la nostra diferència des del més comú és això, que la nostra independència, en lloc d'una dosi més alta de externes que internes Ha de posseir una major. Deixi que nosaltres, però tan pobra? Absolutament res és independent en el món, a excepció Déu, en cas contrari només hi ha graus d'autonomia relativa. De fet, ja que sempre semblen auto- agrada, però és la nostra dependència física i mental Relació en mil direccions prou clar abans, totes les nostres independències una inspecció més propera només i sense la necessitat addicional de Aquestes parades i un sentit unilateral. Cada persona i cada Animals i plantes es va apoderar i complerta en el seu particular Forma de l'existència terrenal, a la seva posició terrenal especials, amb tot el que es coneix, vol, pensa, sent, s'esforça, només un aspecte particular de la totalitat, mútuament estimulant i Amb només canviar el context de l'abundància existent dels sistemes terrestres L'existència, la possibilitat del que mai sobre l'individu Posició de la terra coneguda altres punts de vista celestial, apropiada, pot ser el pensament, tractant de sentir. I no ha d'haver donar unitat espiritual, en la qual alguns d'aquests biaixos mentals No tot espiritual, que es complementen entre
si? Grans i separats posicions celestes són éssers que hi són, i bastant gran, el estar dret, nosaltres creiem el contrari feliç dels éssers superiors celestes, i estaven en contradicció amb la nostra intuïció i les necessitats de la nostra fe només creuen en els fragments d'aquests éssers? En aquests éssers espirituals només Sammelsurien Vegeu, però, veiem en les persones unitats mentals, confusió major biaix amb més unitat. No és llamp del cercle una roseta, el full de la riquesa d'una rosa una més unida i més independent Total, ja que és la roseta conjunt, tots els de la rosa? I no és el Terra escarapel, Rosa de totes les seves criatures, del seu cercle, arrencades dels seus tiges, no signifiquen res? Però sent que l' Ray, la posició d'un sol costat del paper en la roseta, la rosa és, ni tan sols la rosa, la rosa de tot-posició dels seus raigs, les seves fulles es duen a terme, o es el deixa sol mental, Llamps, no un espirituals Rosa, Rosa de donar? O és la qüestió però l'acord de major capacitat? No és prou a tot arreu només per l'esperit? Només molt fàcil de confondre, com en el físic-orgànica, així en l'espiritual, la distinció amb un divorci. Però que mentalment pot distingir entre les preses, encara no amb ell, que estan divorciats entre si espiritualment, perquè en comptes el mateix esperit que ens distingeix d'alta en el, i en el qual Es distingeixen, per tant, el nostre vincle al mateix temps dóna tan bona com el meu esperit també està vinculat, pel que és diferent, i el que el distingeix en conseqüència. Per descomptat, les nostres ments difereixen entre altres superiors i auto-conscient en el sentit més elevat i l'esperit de li distingir quan jo distingeixo els meus pensaments i quan el meu Diferents pensaments en mi, però el més alt i més conscients distincions intel.lectuals provenen només de la més alta i més conscients vincular la unitat espiritual d'acord, no perquè, com però ho demostren. Tanca en absolut per a qualsevol separació individus en l'accés directe a una individualitat superior des? No més aviat exigir que tots aquests? Com individuals el pilar del temple està dissenyat de tal naturalesa en la construcció, decoració, propòsit, naturalesa diferent als altres membres del temple, però és només una membre subordinat de tot el temple, de càrrega en general, el més de la totalitat, sembla més per a ell que a causa d'ells des de llavors, però el que seria El temple sense columnes? Cada temple, però assigna més com a membre de tota l'estructura de l'església, que està en milers de persona Esglésies i persones, i les accions i els escrits es divideix i en relació allò visible d'una connexió invisible de l'Ós Esperit, dels quals el temple té la seva part individual. L'home és la columna, la terra del temple, l'Església Catòlica Déu. Cada individualitat superior és el vincle dels individus més baixos. Déu és el més alt La individualitat, o cap, fins i tot, com els extrems es troben en qualsevol lloc, Volum i suport de totes les persones, en si mateix, i alguns independents que tots, però per no més distintiu, ja que en si mateix tots distingint. Si tenim en compte els nostres ulls, els nostres oïdes, que proporciona no saben el que això sona, això no vol sentir el que fa. Cada té el seu regne per a si mateix, què les meves orelles del color, que fer-ho amb la pintura? Mescla de colors i sons, fins i tot menys de Oli i aigua. Un so té una relació amb els altres, comprendre amb l'altre,
junts, fer alguna cosa, el so c són amb el so i tercera, però què és el so c amb el Color blau? I els colors tenen una relació junts, en un jardí, un vestit, un rostre, una pintura, el caramel de l'ull ubicat a la bonica, quina instància d'odi Compilació, i qualsevol color projecta un resplendor en el color i veïns rep una llicència del color veïns; enviar a ell o envia ¿No és així, demana al pintor, però també pot demanar-li que enviï a Aquest to d'aquest quadre o no? Tota la qüestió enviats a no. El so no s'assembla una vegada per totes el color i el El color no s'assembla al so. Així per complet per si mateix és el regne dels colors, tan completament per si mateix és el regne dels tons, cada completat el coit en si mateix, en si mateix i als altres estranya, aparentment sense un pont entesa entre tots dos. Hi ha un bon parell d'individus humans, la individualitat en les àrees espirituals, en la mesura d'embarcar, el que es va completar l'un contra l'altre purament seria, per la qual cosa no hi ha pont de la relació i l'entesa entre si o semblava tenir, com aquí, els territoris de Els colors i els sons? No es comporten com a persones i no a les persones cada un d'altres colors com als colors, com tons de sons? Vostè fa de donar alguna cosa als altres. I no obstant això, que és el regne de colors i la regne sencer de la música unides per un esperit superior a nosaltres, no sap res del to de color, el to del color del no res, però I, la ment superior sap de so i color i se sent també i pensar i veure que en les relacions, en la qual ni el to ni els colors del Reich Caient només en mi. I així, després de tot, com els humans Esperits, cada un d'ells un regne sencer, com el so i el regne de color per segueixen venent com als particulars entre si, així que en certa manera, a prop un de l'altre, encara que sigui molt més evident Els intercanvis entre ells com entre els tons i colors - per la qual cosa no impedirà que hi ha un esperit superior hi ha que coneix tots alhora i se sent en les relacions i pensa que cauen més enllà de tot en si mateix. El més alt esperit, l'esperit del conjunt és Déu, però hi ha fins i tot un esbós de la major a menor, llavors el cos del nostre cos és una part molt més independent altres com ell com el nostre cos s'enfronta a altres cossos humans, també inclouen un esperit més independent, a través i en la del nostre Déu s'incorpora. Deixi que nosaltres no només com si aquests són més alts ara que la individualitat de partir entre l'estalvi data entre els nostres i el diví. La columna, que es troba al temple, no li de la construcció general de l'església divorciat, sinó per si mateix, es va incorporar. La imatge que el meu Ull pertany pertany ni més ni menys per a mi mateix, perquè Si l'ull és el meu. Així que no és el sòl com un mur entre nosaltres i Déu, però és el llit en què tots els que plantem en Déu es. Només l'expressió de que la terra és un ésser intermedi entre nosaltres i Déu, pot demanar prestat un error, però no hi ha Entre que el de l'observació. Podem fer-ho en el material Mental seguir. Tot i que sóc part de la terra, jo sóc part el món, i no és necessari per a mi la meva relació a tot l'univers només per la resta de la terra al voltant guanyar, Jo més aviat com a part de la terra i la seva relació amb l'univers connexió directa amb el present, fins i tot amb l'ajuda d'ells mateixos transmeten. La Terra missa amb les meves pròpies necessitats, a viatjar pel cel, dissenyat en la meva ment la imatge del sol, jo
sóc, tot i que un dels més petits dels casos, però un dels seus intermediaris més importants amb el cel. I això és també el meu esperit a l'esperit del món així que en cap relació menys directa que pertany a l'esperit de la terra, sinó que aplica a si mateix per expressar la relació d'aquest esperit a Déu. Imagina fins i tot un estany, en un munt de pedres o les gotes es tiren. L'estany és bastant colorit onada de cercle, tots els cercles encaixen entre si, però no es fusionen entre si; de cada conductor se senti en un centre especial. Si no ho faci similar a les esferes de les quals els éssers vius a la terra Sistema per vèncer tot? L'estany de la terra és molt colorit d'ells, tots Esfera de la malla, però no es fusionen entre si, de cada conductor se senti en un centre especial. Vostè diu: Molt bé, però ara l'estany és important, però només el d'un mandrós, indiferent als cercles de superfície d'ona, cada cercle d'ona té la seva unitat en si mateix, però l'estany no té unitat de la seva Cercle, una vida distreta a través del cercle, no una vida per alguns i per elles mateixes, de manera que els estanys de la terrenal i l'ona de xoc, que van des del dahinaus éssers animats. I jo responc: Sí exactament seria, si realment Les persones i els animals a l'estany de la terra dg llançat des de l'exterior seria com roques o les gotes a l'estany, per casualitat, sense que anava a fer alguna cosa com això o això. Però ara, l'estany de la terra tan sacsejada en si mateix que l'onada del seu cercle La vida i el teixit es va originar d'ell i sorgeixen contínuament i tota la creació, i la pluja s'està movent en aquest context, la relació més profundament radical que la nostra Raó al centre d'aquest joc no pot ser satisfeta, es abzuspiegeln; aquesta és una llacuna molt diferent, i tota la resta d'ell ara . Agafeu Per tant, procedir a una refosa: Com puc vomitar en les imatges i pensaments Cervell, la meva és la unitat i la força i el coneixement i el treball de tots aquestes imatges i pensaments, el que dóna les seves ànimes que viuen i de la terra la fortuna es va aixecar, la seva és la unitat i la força i el coneixement i el treball de totes aquestes ànimes i destí de l'ànima, i l'ona física porta a l'espiritual. Tota la terra en si, sinó és tan una gran caiguda, llançat a l'oceà de l'univers, un centre de un mateix gran Selbsterschütterung com l'Esperit de Déu no per sobre, però conduir. I totes les estrelles són els Solta, aquests centres de xoc intel.lectual i corporal al mateix temps, i Déu és la unitat i la força i el coneixement i el treball de tots ells. Per contra, consideren que el manejar la tija de la divina Compte amb els fantasmes de les estrelles, com es ramifica, aquests esperits les seves criatures, com ara branques, aquests pensaments com les fulles, cadascuna Mental s'adhereix a alguna cosa corpori, perquè fins i tot els nostres pensaments poden No vagi sense res va amb el nostre cervell, i Déu Els pensaments no poden anar sense res en el seu món va de la mà, pel que els seus pensaments s'expressen en les arts del món. Cada mental té la consciència immediata de tot el que dóna a llum i el que més va posar endavant d'ella, però no la consciència que, dels quals es va donar a llum, ni del que el mateix temps amb ell sobresortia veïnatge és perquè està en l'acte de protrusió l'acte de convertir Tots ment conscient se sap immediatament sobre els seus productes i coneix directament només a ells, i les trobades que els seus productes no per si mateix, però els productes anteriors seus principis són la generació més distant. Com a "white
spirit" de la tribu el món de tot i el bullici de les seves branques, branquetes i fulles, al mateix temps, ja que aquestes són només les parts, fins i tot, en el qual a poc a poc desenvolupats, però les branques, només un a saber immediatament els fets de les seves branques i les fulles, i cada branca només les seves fulles. D, h. Déu ho sap tot en les ànimes de les estrelles, totes les estrelles el que en les ànimes de les seves criatures, les criatures de tot en els seus propis pensaments passant. A vegades tinc un formiguer i el rusc vist i em va demanar que el que uneix a les formigues, però tonta i les abelles juntament amb l'acció més eficaç. He sentit parlar de papallona gran i trens eruga llegir sempre que sigui un Individual darrere l'altre vola o avança, i em va preguntar què unitats, però aquests animals per la qual cosa tots en una sola direcció? Les ànimes de les persones Els animals de declaració no ho és. No és més aviat de la totalitat com la Transmissió d'una ànima? Però, on se sentin? El formiguer a les arnes? Tanmateix, el formiguer es recull només per les formigues, l' Panal, però construïda per les abelles, les formigues es dispersen entre totes les arrels, les abelles a volar totes les flors, les erugues i les papallones rastreig i volar sobre el país. Si l'ànima està assegut en algun lloc, només pot seure en el que tots aquests acords, en la qual tot s'arrossega i vola, en plena expansió i és i és, formigues, Les abelles, les flors, el país, els formiguers i ruscos d'abelles, i és que la nostra terra. De manera més general, el món, però al principi, però el nostre La Terra, però tot això fa és, primer, i junts, més del que des del nostre propi cos i zusammenschießt. Així que hi ha és la mentida que tots aquests éssers a vegades junts, de vegades uns contra els altres unitats. Es diu inconscient, el que els impulsa. Això significa que el Els viatgers inconscient va explicar com a entrenador i cavalls. És diferent amb l'home com amb les formigues, abelles, Les erugues, papallones? Si no són impulsats pels objectius que no un conjunt d'individus? Tothom treballa a la seva manera, després de la seva Saber i poder amb ella, però el seu coneixement i els seus poders no serveix per canviar l'objectiu que tots els detalls sobre flota, però contribuir no només a complir-la. Tota la humanitat és una unitat, no per si mateix, sinó només a través de del regne terra. III. Comparada terra física i l'astronomia. Vegem ara una vegada que l'ànima per una estona El descans i tractar principalment afegit a la matèria Condicions de la terra amb més detall del que important per a nosaltres a considerar els punts de vista. Només el cos de la terra, ara és ; Llei tarda tornarem a la qüestió de si que no es perdi en aquest cos els signes de l'ànima. La casa ha de volen ser els primers classificats abans que el resident es pot moure. I així regles molt i molts que ja ha portat a la casa, es no sempre el que té una ànima que pot existir-hi. Però hi és perquè la Terra en general representat com un cos? Certament, no com un organisme bastant semblant a la nostra, però en molts aspectes. Tenim per tant les similituds que les diferències, i més tard a veure a on apunten, al recordar ara que, per a partir corporal Intel lectual per tancar l'analogia de la qual està en nosaltres mateixos la llaços espirituals, el més important, de fet, en última instància única base
és. Només que, per descomptat, no tota similitud amb el nostre cos existència, ni cap diferència en la prova de l'absència d'una ànima pot. Les principals similituds entre la terra amb els nostres Cos es troba en els següents punts: Tota la matèria de la terra (la terra El sistema està) com la del nostre cos estan contínuament connectats, per una forma particular d'externa efectuada per una obra de les forces radicals i les relacions finals interns tot això lligat altres similars, encara que de nou també individuals que es diferencia de tot (els cossos celestes d'un altre tipus) en l'espai igualment es va oposar, com el nostre cos a la terra en si una altra similars, però no la persona, que els diferents organismes. A mesura que el nostre cos és la terra de l'estat sòlid, líquid, boirosa, airejat, substàncies imponderables en diverses combinacions i complicacions, i es divideix i se subdivideix en una sèrie grans i petits, alguns simples, altres compostos Les peces soltes, peces preformades, igual que allà: Probablement el fos Contingut dels sòls, la coberta sòlida sobre l'oceà, l'atmosfera, el regne orgànic, aquí el regne vegetal, regne animal, el món humà, aquí les plantes i animals individuals i les persones, sense una veritable separació de tot això, ja que tots els relacionats, però en tot el món insoluble. Pel que fa a nosaltres a la terra un marc sòlid un enfocament dels jocs de peces mòbils i la forma, i es mantinguin en els jocs les parts mòbils de les principals característiques permanents i sòlids, la direcció i Com el flux i reflux, les principals corrents del mar, els rius i els vents, que tot està connectat amb el canvi de l'any i hores del dia, la forma en què els processos del regne orgànic i inorgànic, el Les plantes i els animals interactuen, la més general Hergänge en plantes, animals i el món humà en si mateix, però, la diversitat, la llibertat, Canvi en la preparació i les normes de desenvolupament de les directrius preval, tant més com més ens endinsem en detall i molt bé. Donarem l'esquelet d'un joc enfocament de les peces mòbils i formes, tots els moviments musculars a través d'aquest Enfocament requereix sòlids, el cor es mou al ritme del pols, és, per descomptat, donat la seva sang en el seu conjunt, té l'alè de certa manera, segueix el general metabòlica les seves normes específiques, són certs camins dibuixats en el cervell, però en detall els canvis Múscul i el cor al ritme mil vegades, les venes s'omplen aviat, ara buit, els glòbuls individuals i executar Blutströmchen aviat, aviat, l'alè entra en això més aviat, ara que les cèl lules del pulmó és ara més lent, ara sota, els canvis metabòlics en mil variacions subtils, i que es pot apreciar la llibertat del joc en el cervell. Aquesta llibertat, aquest canvi és en si mateixa una part de la llibertat de la factura la terra, és regular i festivals en si mateix una part de nosaltres Regular i festivals del món. Tot el joc dels processos de la terra és com la nostre cos en l'espai en els circuits més grans i més petits, períodes de temps dividit en grans i petits, i alhora són la circulació i els fenòmens periòdics del nostre cos només branques subordinades de la circulació general i periòdic Fenòmens de la terra. Com interactua l'home amb la terra un món exterior i estan subjectes als seus moviments externs com els processos interns de participació a través d'ell, es tanca
Però des d'aquí per la forma peculiar que de vegades les seves efectes combinats de la interna i dur, i en part contra l'exterior Agents de respondre, i es caracteritza per que un individu qualsevol tipus que els altres cossos celestes en comparació amb el Persona que altres criatures terrenals. El sòl també mostra un grau similar Curs de desenvolupament com el nostre cos, quan (d'acord amb l'actual cosmològica Execució) a una hora determinada d'un material més gran Esfera dels quals havien estat prèviament nascuts fora, per forces internes mateix va dissenyar i es divideixen en principals masses té, i després de la formació de la seva figura principal, i la separació de les seves masses principals funciona contínuament, la seva forma, en termes més fi reconversió professional, les seves masses també treballen a través i per fora, en quina relació al mateix temps estable al seu interior que a la superfície les forces són substàncies actives que constantment cap enrere i wiedergeführt, sempre noves formes i canvis en la forma es generen. Tant el primer Educació, formació i desenvolupament de tot el regne orgànic, com qualsevol cosa per les activitats dels humans i altres orgànics Estar dissenyat de la terra està coberta, tot i que aquest desenvolupament presa, on en un principi cap regne orgànic almenys en el Forma, tal com la coneixem ara era d'ella. Però tot és així Terra comiat hervorbildet amb més del que ho està encès i en hervorbildet nostre cos, d'ella, però sempre és una cosa ser diferent i nova en les seves fulles que el que diferències d'ell. Igual que nosaltres, apareix a la terra en un determinat Relació distingeix particularment, encara que no assumeixi distingibles àmbit la vida mental com la companyia preferida i l'agent de les relacions de transport amb el món exterior. Per a nosaltres, depèn sobretot (El cervell) i exterior (a la pell i altres òrgans) es va traslladar Esfera del sistema nerviós i altres fins connexos; per la terra, és també l'esfera superior i exterior que el regne orgànic, i per sota de la raça humana amb totes les activitats relatives al canvi i les relacions de transport entre ells i el món exterior a la celestial conté. Ara, mentre que en tots aquests aspectes el Terra, el més gran, s'assembla més cridaner al nostre cos mostra, mostra però després també des d'un altre punt de la més gran, notables diferències d'ell, però tots en una circumstància principal Penjant el fet que el nostre cos es produeix en un Les matèries, com ara les seves activitats a només una baula en el conjunt Sistema de substàncies i activitats de la Terra rep, com un dels més petits, més peculiars, però també com una de les més complicades, més elaborada, o més bé que la realitat complexa, elaborada. Els membres hauran, ara, de fet, en molts aspectes mateix tot, però en altres potser no li semblen, és a dir en relació amb la totalitat de l'extremitat, per la qual cosa bloqueja similituds i les diferències, en principi, en una arrel. La primera és que som un dels més petits més peculiar formen part de la terra, la terra no com les diferències dels éssers humans van trobar que la terra com un tot semblava gran, pesat, potent i duradora en la mida, la composició, competències i accions En conseqüència, les grans circuits d'expansió, més gran períodes de millora que es subjecta a estar obligat pels propòsits weitergreifende més individus en un
sentit més elevat oposat, considerat en detall, però més variat, versàtil, amb juntes en moltes classificats i, en conseqüència, també rics en virtut, sobre- adjunció i, en especial de les col.locacions i les relacions, i per diferències més variat i més profund en relació amb altres individualitats oposades es caracteritza. depenen d'aquestes diferències reals, llavors considerat abans aparent. Perquè nosaltres, com una petita part de la terra no són tan fàcils de tota l'enquesta com el nostre Cos, buscar a través de passar per alt la imatge petita, però els morts o arribar a tallar el seu conjunt en els detalls del seu punt de vista de manera que la semblança de la vida en el seu conjunt, que ens realment té després de tantes referències a la visualització perdut del tot. Pel que fa al fet que la terra tant en té el que l'home fora de si, és gairebé gairebé un relació perversa entre ella i en comptes de nosaltres. La terra es tanca nosaltres una molt semblant en el seu món intern, però, no molt cert, sempre Anem a formar part d'ella, però gairebé totalment com el nostre món extern , Per tant, excloure'ls també innombrables Außenverhältnisse han eliminat que ens esperen, i molts ambients tancats que necessites per jugar, ens deixen. La nostra Außenverhältnisse, on es tindrà en compte a la terra, que fins i tot per als a les condicions de l'interior, i per tant guanyar un altre Important que per a nosaltres, el vent que bufa fora de nosaltres, bufat a l'interior hi, el mar, les onades ens exterior veure refluxos i les inundacions en ella, tot el moviment de persones, on tothom sempre determinada per l'exterior se sent l'altre els seus moviments interns, tota la història de l'home, en un El sexe sempre reemplaça a l'altra, un home al lloc de l'altre es produeix, pertany a un flux de normes internes, en el qual sempre en el seu conjunt; forterhält tota la part externa nostre metabolisme és part del seu metabolisme intern. Cada de nosaltres es tira cap a l'exterior per un centre estranger, , Conclou aquest com el seu enfocament, cada un de nosaltres es converteix cada dia com una part perifèrica del seu món al voltant d'ell fora d'un Eix, l'eix de la terra, perquè és aquest eix del seu propi interior. Nosaltres aviat han d'estiu i l'hivern aviat, de vegades dia i la tempesta de la nit aviat, molt aviat i aviat el silenci, sempre ha d'estiu i hivern, sempre, sempre i sempre Nit, més tempestes i més silenci, tot al mateix temps, només en els diferents Llocs, tots periodicitat en aquest sentit es refereix a ella només a un canvi de lloc, però, per a nosaltres un canvi en el temps és. Però tot estava tan lluny de les persones a la riquesa essència interior de la terra pertany contribueix també a la seva Absolut encès, però, a la dependència externa i Determinació de la gent és aquella en la qual totes les parts solchergestalt la dependència de l'exterior en ell mostra de mil addicions ha de buscar fora de si mateix, que és la terra mateixa en el seu conjunt, el un mil força externa es porta a terme, el que interiorment Grans és. Ell té la propietat no completament autònom i la circulació de les substàncies i les forces que ells, i només a través de l'intercanvi i la finalització seves substàncies i forces amb la terra és capaç d'obtenir, i qualsevol intent de la celebració de matar-lo. Si vostè té un La gent de la Terra tindria, ell ha de morir, però va morir de la terra , No ho substitueix immediatament per un de nou. Com la seva fresa i sense perjudici de les forces de manteniment, de manera que els seus nocius i destructius, en els terratrèmols, tempestes, inundacions i el gluten. Però
només danys i destruir-lo, mentre que la seva lesió i la destrucció, en lloc de produir la terra una mica anzuhaben, fins i tot als seus canviar la vida interior és en virtut dels quals sempre Altes vegada dóna lloc a fi de reemplaçar amb el jove i fresc, en cas contrari, com passa en el nostre cos. I tant l'home aconsegueix en la superfície de la terra, no és una cosa que com a estranger del que podem fer, però una cosa que puguin sobre ells mateixos; qualsevol poder que ell creu que està practicant a l'exterior, no menys el seu propi poder, pot ella quan la seva part o òrgan, res Per fer el que ella no ella mateixa, d'altra banda innombrables pot fer el que ha de patir només d'això. En aquest sentit, tots hem de dir amb tota raó, la terra és un exterior relativament menor de Condicions generals pura dependent, estar dret més en el completa tancada, en si mateix circuit, un total de més independents Criatura com l'home que tot l'ésser en la mesura que tal, només una part, una banda de la seva independència és, però la seva en ell després d'innombrables relacions transcendeix de la qual la dependència de les condicions externes créixer. Tot i que la Terra no és completament independent Naturalesa i com Déu és només un el univers tots els coixinets. El Terra encara té les seves dependències externes és del món exterior celestial, que es sembra, només ells en un major nivell d'independència com un home, si aquest home seves dependències externes celestial accions, però ara fins i tot més alt o molt més com tants externs dependències de la terra, té l'interior del seu Són condicions essencials. La terra és l'atracció del sol umgeschwungen, l'home ha de amb, la terra necessita el sol per El desenvolupament de la vida orgànica, el que inclou la vida de la La gent, la terra deu el seu mesura del temps les relacions exteriors el cel, de manera que acaba l'home ia través d'ell la terra. En Aquesta relació s'ha avançat el que l'home per al món res, o només l'avanç, llavors, quan per iniciar un avenç que com un petit Part del món i les seves dependències externes des del cel només des del costat i sentir la part a la qual acabava de entra-hi. Perquè ell no té el seu mar en el seu cos, els sentits Per descomptat, res del seu flux i reflux, i perquè no la seva vegetació verda es vesteix, se sent el seu creixement i la decadència, el canvi d'estiu i hivern, no com la terra. Atès que només un cop els nivells d'auto- allà, així que aleshores, per descomptat, l'home seus propis mitjans, amb terreny Contra les criatures, i hi ha una diferència entre la nova Terra de la gent és que ells, sobretot l'ésser del que ara també peces d'estoc o més membres independents quan, com ella mateixa amb els animals i plantes, fins i tot compta i com els seus membres però no del tot com a persones independents de nou, Animals, plantes. L'acte, que al seu Veïns criatures, no ha dit pare en contra del Terra confondre a si mateixos. L'altre fet que l'home i la organismes terrestres a tot el intricat i ben capacitat Les branques de Erdleibes implica, que la terra, que s'han característiques generals sense tenir en compte aquests vincles percebut, situació més simple i més ordenat presenta un cru clar, construït i actuar com sembla que aquests organismes, però en relació amb i interpretades a Mitbetracht de l'últim fet com una molt més complex o complicat en el sentit més elevat, en el fons elaborat i una vida activa és un tot que
qualsevol seus organismes subordinats, a condició que la terra no només a totes les complicacions dels cossos humans, animals i plantes i els seus processos, incloent, sinó també una implicació de totes aquestes complicacions entre si i conté el regne inorgànic, que és a la mútua efectes materials i efectes sobre les relacions dels éssers orgànics, en part són entre si, de vegades amb la resta del món terrenal conegut. Què tan fàcil i regulat el transcurs de la terra en el Cel, igual que la seva rotació al voltant de si mateix, igual que la seva principal forma que fàcil el disseny de la seva massa principal. Com irregulars i implicat d'altra banda, ho és tot en la seva vida, forma i estructura de la La gent. Però si vostè vol dir, per tant, tota la terra és un simple i els éssers roheres que nosaltres, seria el mateix error com quan nostre cos és un simple i més complicat del que el seu roheres essència, la majoria dels membres elaborats, els ulls o el cervell, anomenada volia. Per aquesta intricats vincles no només portar a tota la seva participació a través del nostre Consell a faltar, però ara també les complicacions entre si i els altres òrgans en el nostre cos una. Comparem anterior del sistema terrestre, amb una xarxa, un node, els fils en els llocs en petits Els nodes, és a dir, la convergència dels éssers orgànics. Certament també és un gran nus en algun sentit superior Complicada, més rica, anomenada més capacitat com tots els nusos petits, que van en ella, perquè tots els nusos poc de la seva pròpia participació, la seva riquesa, la seva preparació són. Però, per descomptat, si Si els nusos petits i amb això els membres més importants de la combinació del node wegdenkt grans, caigudes o menys en els seus elements a part, i així sense cos dels organismes que solen tenir en compte el sistema terrestre. Comparem altres criatures orgàniques la terra amb fulles i flors d'una planta o arbre, de fet pot ser l'arbre sencer, i res millor que la seva Roheres Les fulles i flors, ja que no tot el conjunt de la mateixa mateixos, només que més complexa que això. Encara que aquesta imatge només mitjà és l'adequat. Pel fet que les branques de la tija, les fulles i les flors de l'arbre depèn només en una direcció, per dir-ho des del darrere, a través de la tribu junts, però les criatures orgàniques després d'haver crescut a partir del sistema de la terra, també es produeixen en el tràfic variat més íntims entre si per anar més alt Un embolic. Anem tots junts, què similituds i les diferències entre la Terra i els éssers humans són, veiem el Raons similars bastant bé, la terra una espècie individual a nom de l'organisme com els humans, sinó més aviat diferències en el raons només contraarguments, tenen un organisme superior d'embargament per donar un sentit com a éssers humans, animals i plantes. Totes les característiques de la unitat, La diversitat, la individualitat, autonomia, estructura, El desenvolupament des de dins, funcional Durchbildung, el nosaltres, ja sigui individualment o en combinació, per una o altra filosòfica Els aspectes del caràcter d'un organisme individual pot fer, que trobem a terra, a no menys que en el sentit més elevat en l'home nou. Encara que ho farem en el nom de l'organisme no , Així que ens arriba a una certa definició no és el mateix vol preocupar-se. El que ens ajudaria també el nom de l'organisme? Les plantes també s'apliquen als organismes i que al mateix sense ànima. Es tracta d'un Títol que no participi i voti en l'esfera psíquica, però només
l'expectativa que, pel que no ha tingut en alguns dels títols si per mostrar només el medi de l'ànima a l'esquerra. Per cert, que si hi ha una decisió d'una vegada per totes, es limita a Persones, animals, plantes, entre organismes, la terra no ho és. També sens dubte l'altra part, que si vostè es pregunta per què encara realment humà, animals i organismes vegetals, es diuen no significatives trobar el caràcter que no és la terra ni en el més estricte i més Zukäme sentit. I just que en un sentit més elevat de Cas porta diferències amb ell, que, si el concepte d'organismes tindrà baix i estret, que exclouen la terra. Amb quina freqüència molt aviat el món amb una organisme humà o animal en comparació, i moltes vegades precisament la intenció de fer un ésser viu fora d'ell. Alguns han en realitat va declarar un animal 1). Però així allò pel que ells esperaven per aconseguir el propòsit de les més segures, l'unilaterals Després de destacar les seves similituds amb un animal humà o van haver de deixar que es perdi és necessari. Sempre havia massa forta incongruències i l'artificialitat es va fer visible. La terra és el que no és humà ni la bèstia, i és impossible arribar a la més petita, però només els més grans, que per descomptat també és el punt de vista espiritual per ampliar. La terra és un ésser superior que els humans i animals; des d'aquest punt, totes les seves diferències de recursos humans i animals per comprendre i superar les raons de la seva Afegir en viu, en lloc de deduir. Llavors no hi ha res a objectar, però només per interpretar el moment. 1) Així,
fins al gran Kepler el cos Harmonia Mundi de la terra com un monstre vivent retratat "Espècies de la respiració balena, en diaris, Sun-Times el somni i el despertar dependents, l'auge i caiguda de l'oceà causes. "Tom aquesta cita del Cosmos de Humboldt III. 19, perquè El treball de Kepler en si, no he vingut a cara. Fins i tot s'indiqui el contrari Humboldt al respecte (p. 31): "Les Escriptures mateixes, que tants gloriosos presenta, de manera que el raonament de la tercera llei és important Inventat pels exemples sense sentit de la respiració, la Alimentària i la calidesa de la Erdtieres sobre l'ànima dels animals, la seva Memòria, així que va a perdre la seva imaginació creadora. El home gran celebrat amb tanta força en aquests somnis que ell amb l'escriptor místic del microcosmos, Robert Fludd d'Oxford, sobre el dret de prioritat de les opinions de Erdtiere seriós Xodos. (Harm. mundi. P. 252). "Fins i tot més tard, la idea de Erdtiere sorgit en diverses ocasions. Una similitud a fons de la terra amb l'home i els animals és des d'aquest punt, ja que no hem trobat, fins i tot s'espera en absolut. Fins i tot d'animal a persona, d'un animal a un altre, dels animals a la planta és de fet no comparabilitat simple lloc; en tots els éssers orgànics i de les institucions i les funcions són diferents de vegades junts, de vegades auseinandergelegt, es van fusionar en alguna altra manera, diferenciades, transmetre, transferir. Té el nen, sinó per la Les criatures de la terra en relació amb els altres, com podia no més mantingui per fet en relació amb el sistema en general? De fet, és bastant obvi que un ésser, el que la gent, animals, Planta seu torn, inclou institucions tals, no una simple repetició pot ser un de sol d'aquests òrgans, és tan poc en el conjunt humà una simple repetició d'algunes de les seves parts individuals o els
òrgans pot veure. Cap, encara que és el més alt, però el tot La riquesa, la plenitud, tota la versatilitat i el tot Variació de tot el cos es reflecteix en si mateix, i pel que pot l'home no també una part o òrgan de la terra. Màxima és de cadascú en el seu particular un dels cims més alts en l'estructura de la totalitat Donar la Terra. Repetiu però probablement la part superior d'una catedral gòtica, la totalitat Construcció? S'eleven a forts, desglossats, són de el mateix material per veure el mateix cel que tota la cúpula i, en la no ho fan, com ho han fet només per als membres de la catedral, i com a tal ajuda, per donar-li el caràcter, perquè ells també membres de les més altes Catedral, el Duomo, i per tant la peculiaritat del caràcter en ells culminarà, però segueix sent la catedral extraordinàriament més d'un major a reiterar la seva pics més alts i poden a les similituds entre ell i els seus consells, en particular, no desitja realitzar. Després hi ha ara extraordinàriament també a tota l'estructura de la Terra tant que no pots trobar en l'home, encara que res en l'home, el que no troba una altra vegada a la terra, sempre que compleixin amb l'home a si mateix conté. Alguns, en comparar la terra amb l'home, el gran error que es comprometen al que la Terra en tan sols i l'home, un cop més fora de l'home en la terra cerca. L'home té un pulmó, el cervell, un cor, per i en ell té la terra, però no de nou a menys que també no és un equivalent. Pel pulmó humà és el pulmó de la terra, el cervell humà és el cervell de la terra, i encara que certament no el cervell per a tota la terra té el mateix significat que per a ell, sinó més aviat assigna a la importància que té per a ell, la importància de ho ha fet durant tota la terra, i sota. Ara, un podria, però, després de buscant una cosa que realment es preocupen per la terra en el seu conjunt tenen el mateix significat que ens posem en cervell, pulmó, cor, etc, però la terra No només ha de repetir tot, però ens complementem uns als altres amb més dispars només a tota la terra, perquè la terra és sempre , després que les parts molt similars, simplement ho fan. Si una torre un botó com una cimera, de manera que un ni tan sols requereix una repetició aquest botó o botons, a més de la torre. Per contra, només d'un botó aquí perquè sigui, fer el que el botó de la torre ha. I perquè els nostres cervells només són per fer que la terra el que un cervell pot fer que la terra, i no una vegada, té un cervell en la cerca per trobar el que els nostres pensaments en ella. Sí podrà alguna cosa sobre els nostres cervells també tenen, és a dir, el vincle nostre cervell, però tot ha de ser anomenat un cervell i el Suprem? Fins i tot tenim una part el cim del món en comparació amb un cervell Però volem dir més que això per a ell un cert respecte mateix? I tot és com no a un cert respecte, pels altres; només és necessari per a cada comparació per indicar la relació. No és estrany que es compara amb el flux i reflux Pols de la terra, la circulació de l'aigua per la circulació de la sang, l'atmosfera amb un pulmó, l'estiu i l'hivern o el dia i la nit amb el somni i el despertar de la terra, etc Totes fer aquestes comparacions de certa pàgina i pot buscar un o altre sentit, molt il.lustrativa deure's al fet que, de fet, les analogies significatives de les parts, el poble en general, la terra, i viceversa coberta, però en el context i en conseqüència, no pot realitzar sense els desajustos per venir, perquè així res com, i si per tant, mateixos a vegades participar en aquestes comparacions, no són més que tot el món només per il lustrar algunes formes de
servir i no més s'ha d'utilitzar, com en aquesta relació, que s'acaba d'afirmar. Alguns naturals Opinions expressades en aquest sentit manera molt diferent, llavors el membres subordinats de la cosa més sencera realment només diferent Repetiu el pas, pràcticament qualsevol cosa que es repeteix en el món entre si. L'intent de dur a terme per l'estil, però no sempre. Penseu en alguns dels exemples anteriors més de prop a aquest respecte. No ha de dir a primera vista, per molt que ells mateixos: El cicle de l'aigua és per a la terra, o el que la circulació sanguínia per a nosaltres. L'aigua surt de la mar per evaporació en l'aire, tornada des de l'aire pels rius del país Mar El mar, amb el pols del flux i reflux d'una reminiscència de la vibrant Cor, el riu i les branques del rierol a la Aderverzweigungen, i l'atmosfera en què es transforma l'aigua una vegada i una altra és a dir, als pulmons. El metabolisme de la terra és essencial per a aquesta Circuit adjunt. Fins ara tot sembla encaixar. Però tot s'està quedant, Intentar executar la comparació dels s'aproxima. El nostre Cor unitats el pols sanguini a través dels seus venes en absolut, però les unitats de la mar pel pols del flux i reflux de l'aigua no estava en els rius o en l'aire, però res a veure amb el flux i reflux de fer-ho. Les marees fan que l'aigua (o més bé sempre una part d'aigua) en un circuit especial al voltant de la Terra, amb una Anàlegs amb les venes i els pulmons no es tracta, i un altre cicle És, per l'aigua dels oceans a través de l'aire sobre la terra i de la terra pels rius al mar de nou, on de nou anàleg del pols hi ha dubte. Això es deu el pols de la mar molt més directament fora de les seves suggeriments Origen, quan el pols del nostre cor, només en la dependència a distància la seva forma actual. A més, la relació de la nostra circulació als pulmons pot només molt malament en la relació entre el cicle de l'aigua a l'atmosfera . Un cop més L'aigua no s'oxida a l'atmosfera per que la sang en els pulmons. D'altra banda, té molt a al regne animal a la terra amb els sistemes dels animals anomenats, Mar els sistemes nerviós i muscular en nosaltres, com a responsables de subscripció preferent i Els mediadors de la sensació i el moviment voluntari, comparar, especialment des que la massa principal dels sistemes nerviós i muscular, així com la tendència de la mostra per formar masses desiguals com els animals, el regne vegetal, d'altra amb els sistemes de suport i facilitador de l'anomenada vegetativa Funcions per a nosaltres, és a dir, principalment el sistema vascular i el sistema digestiu, especialment atès que els vaixells com ramificada Forma mostren les plantes i els intestins, amb els seus vellositats molt representa bé l'arrel amb les seves fibres poden per fi el sistema regne inorgànic amb l'os, teixit, pèl, ungles, Epidermis i similars, que serveixen principalment com només la totalitat per donar suport i cobertura i vèncer els principals sistemes en l'arrel tenir, sobretot perquè el sistema esquelètic, com en moltes maneres Felsgerüst la terra es troba. Però fins i tot aquesta comparació és cert només en part; per recordar només pels voltants, de manera que la Felsgerüst La Terra no es mou en absolut pels animals, com l'os per Acció dels músculs i els nervis es mouen, les plantes, fins i tot transmetre no tant de l'agitació de les substàncies, com ara el sistema vascular en nosaltres, etc A més, aquesta comparació entre en conflicte amb l'anterior. Si un intricat sistema de rius i rierols, el sistema vascular ramificada suposa que representa la terra, no pot la mateixa planta ramificada regne presents en la mateixa direcció i
viceversa. I fonamentalment, ni el un o altre és present a tot el mateix sentit que en nosaltres, perquè el moviment dels líquids en el nostre cos, el moviment de fluids en les plantes i el moviment dels rius i rierols en l' Terra i els vapors en l'aire és força general a la terra Complementar el sistema fins que alguna cosa complet (vegeu l'apèndix). Això inclou certes similituds no són suficients per exercir la una sense violar les diferències que se li permetés estar cec. Una cosa més que la mera execució d'un Comparació de l'home correspon amb la nostra visió de la Terra Perquè el desenvolupament d'una comparació filosòfica, com Einsteilung Oken del regne animal i el regne de les plantes utilitzades ho ha fet. El mateix (que es considera tot. Naturgesch. F. tots els rangs p. 896) els animals només com una part separada de la dels animals grans, que el regne animal és. Això ho considera com un tot, que en cada animals, els seus òrgans. Un sol animal produeix quan una sola D'òrgans es desprèn del cos animal en general i de relativa independència assolit. El regne animal es troba fragmentat, per dir-ho així la més alta Animal: "l'home, quan l'home auseinandergelegt tot en cada Els animals es produeix, es van fusionar en conté i va estar d'acord. Però després de ens fa ni el regne animal, però, el regne vegetal com a independent cos per a ser considerat, però només dos en relació amb la terra sencera System és una. Això és per a nosaltres el principi tot l'enfocament. Fins i tot la comparació general dels éssers humans o de la humanitat amb un òrgan de la terra és correcta, encara que després d'una certa relació molt bé, però altres de nou molt poc si la relació les nostres institucions del nostre organisme reflecteix la demanda i hi ha només pot ser en tan sols no autèntics o, més àmpliament, que anomenem ésser humà o l'òrgan humà de la terra, esmenta com un de la pròpia terra en un sentit més ampli organisme autoritzats, i és aquí en una sola línia per a totes les característiques que s'abstinguin des del principi. La terra no és merament una cosa quantitativament Més gran que els éssers humans i animals, sinó també alguna cosa qualitativament Diferents. Si li preocupa la gent i els propis animals, guanya altres relacions interns i externs necessaris, ja que els responsables de la mateixa, mantenir la prestació de determinats Comunitat Condicions bàsiques, però molt general. Sí, molt és superior a la seva gent i els animals, fins i tot els óssos molt quan fan tan diferent. Goethe va dir una vegada (i. S. Nachtr. Osteol al. Ges B. W. 55 P. 231): "La primera vista perquè vostè pensi que no ha de També és possible que un lleó de vint peus podrien sorgir com un elefant d'aquesta mida, i que aquest ha de ser capaç de moure's amb tanta facilitat com el situat a la Terra lleó, si tots els relativament seria proporcionat, però l'experiència ens ensenya que per complet mamífers capacitat a més d'una certa mida no , Crits, i que, per tant, en augmentar la mida la formació començarà a flaquejar i els monstres apareixen. "Goethe té molt dreta. Si bé és cert que més d'una certa mida Així mateix, ja no hi ha mamífers, es dedueix naturalment, que la naturalesa, però ella volia criatures encara més , Es va haver de conformar per un altre avió, quan els mamífers subjacent, però llavors és absurd comparar la Terra cerca amb els mamífers, en particular, i per realitzar desitja. Pot una granota no s'infla
amb la mida d'un bou, sense esclatar, com es pot demanar als bous que havia de La petitesa de la granota contracte sense el seu trencament violenta, però requereix molt més per un requereix que la gran criatura, la terra, els organismes com el petit home, segons mostra el animalet. Si, al maldestre l'augment extrem dels mamífers Monster és, però, no se segueix que una criatura encara més gran que la balena, l'elefant i el rinoceront, encara maldestres seria, però només acaba d'arribar a un altre més adequat Pla per a la seva educació que hagi existit, l'enorme mida utilitzar per controlar i moure permès. En el cas de la Terra realment el cas, s'eleva pel cel es va tornar bastant, i seus membres, és a dir, les seves criatures, moure's lliurement prou sobre ella. Només amb quatre potes com un mamífer, no era al Terra. En general, però, si es planteja la qüestió de les modificacions que l'organització hauria de trobar un animal viu i són útils per poder, si tan gran com ha de ser el sòl, ens només els necessaris Per trobar el que veiem realment compleixen a través del sòl. Parlo però ara no es té encara més perquè seguirà sent el cas (Vegeu els números 2 i 3). Vegem només en la mesura de la volatilitat i el resum dels punts ja tocats alguns una mica més a prop a l'ull, sense cap altre propòsit que per l'ordinari ruptura Enfocament a la vinculació de la terra una mica més familiar de fer, que és la base de les nostres consideracions, com ella mateixa té el seu fonament en la naturalesa. Hi ha fragments d'un petit (Comparació) terra física i el client cel, que donem aquí el mètode habitual de professionals i acadèmics del tractament com una doctrina única distinció és que les peces es mostra aquí en el seu conjunt, en lloc del tot i tornar al partit es posen en comú del que és habitual-natural fet que les diferències entre la terra i l'home tanta atenció i tant èmfasi com en les semblances. Nosaltres aquí per dir qualsevol cosa excepte el que tothom sap i admet, anem a que digui alguna cosa diferent del que és l'admissió de qualsevol costum. Ara per veure si vostè és mestre o esclau de l'hàbit que sempre tornar a tallar i aïllar a la contemplació. Aprofito d'arreu afegir una hipòtesi al voltant de la Posició original i l'interior de la Terra que poden desafiament al No obstant això, res aconseguirà modificar. Es refereixen a una zona en què una vegada són només hipòtesis, i la nostra són en el fons no ser res com una mica més de desenvolupament, aquells dels quals el investigació a fons gairebé tota manera, si no enterament, s'han unit. Pel que fa a les comparacions específiques no infreqüent entre les parts o característiques de la terra i el nostre propi cos deixi vostè ja ha fet comentaris no passar per alt. Tal Les comparacions són on es produeixen, són només alguns de nosaltres i els punts destacats de colpejar la Terra, de fet, concordants d'acceptar, però d'altra banda no més del que en realitat només . Agafeu Torno a dir que no són més que alguns fronteres fan. D'acord amb altres aspectes a continuació, fa que alguna cosa sigui diferent. D'aquí la mateixa part del món sovint des de diferents punts de vista es compara amb parts molt diferents de l'home. Per a aquesta secció no és massa s'inflen, em remeto una part d'aquesta classe de reflexions, que per l'exercici no només essencial, en un apèndix. l. Tots els materials de la terra són com el nostre cos perfecte en si mateix coherent i cohesionada, una Missa, en la qual la massa del nostre cos rep molt a veure amb ell
mateix. Aquesta idea no és familiar per a nosaltres en la manera de fer les ha de ser la naturalesa del cas. Si saltem a terra, s'aixeca un globus, un ocell que vola, va llançar una pedra a l'aire És a dir, pensem, per la present es dissol poc lluny de la terra, per la qual cosa la nostra Caminar sobre la terra solta provar la nostra connexió amb la terra. Però això s'aplica només des d'aquest punt de vista limitat de la terra, que l' tenen una base sòlida per a tota la llauna. L'au, que per l'aire vola depèn, a més, que la gravetat d'ella encara vincles amb la terra, junts o per tot l'aire amb la Terra, és simplement una part més densa de la terra, les ones en una prima proposa, i si ens trobem a la terra, els vaixells, és això no és diferent que si el Blutlügelchen nedar a la sang, nostres cossos romanen tan completament de la qüestió de la terra per abraçar el procés de si tenim en compte que l'aire només amb la Terra en la distància El significat és. Bàsicament nosaltres, la terra acaba amb la concurrència transparent com una part d'ella com un ambre del mosquit, l'única diferència que el mosquit adjuntant morts en l'ambre, però que mitjançant la inclusió d'aquests però les nostres vides rep, com cada institució és a través de la seva associació amb Cos exterior, que tots, no només en relacions ocasionals amb el nostre entorn són, però per mil, orgànica en la molt respectuós, les relacions són crescut amb ell. Però la terra supera la força de la Context ni el nostre cos. Podem-trossos de la mida d' nostres cossos perden fins a un soldat surt de la seva cama retorn al camp. La terra és un et uneix indivisible, invulnerable, un àtom en l'univers real, no matemàtica, sinó una física, i no hi ha ganivet a la natura, que comparteixen, sense vent, podrien volarse alguna cosa d'ella. El que ella ha, ha. Com vagament manté unit bàsicament a l'home sencer, si ell és bastant així com s'ha dit, que ell considera l'aigua només en la selecció, si la força de la seva constitució insisteix que ell insisteix només en una transitòria Llisqui. Ell està en una resolució constant i processos de reconstrucció entès, les substàncies passen a través d'ell amb només que per fi es dissol del tot; després de mil anys, el seu cos es troba dispersa en mil vents, però ella té les seves junts després de fa mil anys com avui, i fins i tot des de fa molt de temps va desaparèixer del seu cos, no una mota de pols s'allibera. Imagina't que encara no és com si la terra perquè està lligat molt més forta que el nostre cos, fins i tot al més mort molt Corregit: no, té tot el nostre procés de reconstrucció i de resolució en si mateixa, els mil vents que dispersen el nostre cos, la unitat tot en ell, mai més enllà d'elles. Està més viu que qualsevol de nosaltres i al mateix temps obligat com tots ho fem, perquè totes les nostres vides, a la vegada inclosa la banda de tots els nostres. Les substàncies que Aquí escampada, és una altra de liquidació en una altra banda, el nostre Però el cos es va estremir, fins i tot deixar la banda, ell sap que pot mai trobar una altra vegada. Segon La Terra està en la mida, pes i Força de desplaçament a un monstre contra nosaltres, però estem en contra que sigui relativament Es recorden quan, que és una part molt petita de la Mundial a la qual pertany, com d'ella. Així que ens agradem però per què no considerar la naturalesa molt insignificants que supera molts de nosaltres trillionenmal en pes i mida, sobretot perquè el més gran en la seva recerca com a mínim la importància més alta ha. De fet, si el recobriment orgànic total la terra és només una petita humil persona en
contra de la massa total de la Terra i la totalitat del moviment orgànic només un infinitament petit Una part dels moviments globals de la terra és, doncs aquesta insignificança quantitativa del regne orgànic no s'ha de confondre amb un qualitatius, com Més aviat, la multiplicitat i complexitat de les formes orgàniques i els mateixos moviments, encara que no sempre una importància eminent de la terra acabat, però deixar reposar a la terra i la terra és. En general, tots semblen ser les més significatives en un sentit més elevat Fenòmens en la variació molt petita d'ells totalment desproporcionada que es basa la mida predominantment principal, el mateix que al seu torn exigir com a base, als canvis en un tamany petit d'ordre superior (per una expressió matemàtica), que també un canvi d'un ordre inferior. Així, la física Les esmenes, de les quals els nostres propis pensaments estan desgastats, incomprensible fina i sembla infinitament petit en comparació amb les poderoses corrents de la sang i el moviment dels músculs del nostre cos, per dir-ho la seva forma superfície rugosa, però no va poder aquesta superfície aspra els subtils moviments no ser-ho. Si un campanar esglaó és a dir, té tota la torre i oscil lant entre si en grans plaques endavant i enrere, després a les seves puntes altres barres-hi, però tot això és només la superfície rugosa de les oscil lacions petites invisibles la campana, que en realitat només donen el so que compta, el va modificar. De la mateixa manera, un gran piano porta el joc dels pesats Botons cap altra fruita que les vibracions subtils de les seves cordes. El major atractiu d'una pintura no es basa en termes més crus, però els seus trets fins, la vista passa per alt completament primeres, però les millors característiques del sistema encara té la pintura tema en termes generals. L'origen dels colors per Els prismes se sap que no s'explica per la teoria d'ona llarga, perquè els canvis d'ordre superior no va tenir en compte etcètera És comú que es basa en la importància de terra petita multa Derivat d'una mida principal no està en les petites dimensions i Delicadesa en si, sinó el fet que un de més ric, més variat, més íntim, per dir-ho trobada omnipresent, embolic, embolic, Junction, la mateixa interferència tant, és possible. Perquè, vostè veu una fàcil, que la igualtat en el sòl o en el mateix espai un node extraordinàriament complexa i entrellaçada íntimament molts fils d'aranya de la multa com a forma poc gruix del torçal fulles, i també que la mateixa energia cinètica (en Sentit de la mecànica), moltes onades petites, una intervenció complicada pot donar un nombre reduït de grans éssers. Però és la producció i Manteniment d'una gran quantitat i varietat de petits canvis si en general té una gran i sostenible de treball Font, l'alta, la llum i el seu desenvolupament una base sòlida d'ample per endavant. Si la Terra van ser petites en relació amb les seves creacions o com una major relació amb la terra, la qual menys viure junts en ell, i aquests variaven en molt menys Raons poden compensar entre si, seria una menys rica, complexa interacció entreu-hi; la base per al desenvolupament de la humanitat quedarà més petit, i Per tant, el nivell de desenvolupament són baixos. A força gran Terra en relació amb les criatures molt petites per tant L'alt desenvolupament de la terra que Günstigstmögliche, i veure aquest fi, independentment es van reunir en un grau exquisit. A la terra no es troba en un grau absolut, però en el Mundial en relació amb el qual la terra mateixa a les mides de una mida petita és un del més alt ordre.
Suposem que l'home tenia de nou tan llarg com amplada i tan gruixut, com és, pel que la seva massa seria dues vegades dues vegades en dues ocasions, que és vuit vegades més que ara pugen a, seria entre ells vuit vegades més herbacis ser necessari per alimentar a un home que ara, i la densitat de la població que només vuit vegades pot ser més petit que ara. No mitjana és que les plantes i els animals, de la que s'alimenta de, aniria a créixer tant, els correspon seria per tant, també més espai i la superfície més pels aliments necessiten. Tota la vida seria una violació massiva, aïllats i en consideració del que en el N º 3 c. , Veurà la natura lenta Accepteu perquè el múscul no està en proporció amb la mida augmentaria, en lloc d'ara, totes les àrees una petita dominar amb facilitat i rapidesa en les relacions canviants amb altres usos. Encke ha Berl. els astrònoms. Jahrb f. 1852 Anh, p. 318-342 un tractat sobre les dimensions de la terra juntament amb els panells de la forma de la terra segons les disposicions Bessels donat. Pot ser d'interès, les següents dades, com l'últim, la majoria d'informar d'això que es troben. Entre els toeses en l'assaig i en el Panells és la toes del Perú o el ferro emmagatzemat a París Model per comprendre de 13 ° F.. un eix major de mitjana de la terra 3272077.1399 Toeses; medi eix menor b - - 3261139.3284 Aplatament = 0,0016741848 Segons Enck estudi recent sobre el Sonnenparallachse la distància mitjana de la Terra des del Sol 20682329 geogr. Milers, dels quals un 15 a l graus de l'equador. D'altra banda, l geogr. Milla = = 3807.23463 1970.25008 toeses prussià. Roces à 12 peus. La superfície de la Terra sencera = 9261238.314 geogr. Meil ‡. contingut cúbics - - - = 2650184445,1 geogr. Cúbics milles. D'acord amb informacions prèvies de càrrega per a la seva aprovació una densitat mitjana de la Terra = 5,55 (segons la mitjana de l'Imperi i experiments Bailys), el pes de la terra a 116 635000000000000 Preuss. Quintar (110 lliures). En les cartes Cotta hi ha 114 256000000000000 Leipz. Zentner calculat en Gehlen Diccionari (article Sistema Mundial) de Littrow, d'acord amb l'aprovat prèviament reduïda densitat de la terra 9/2, només 87142230000 Billion Viena. Quintar. A la piràmide més gran de les meravelles no tant el món com la gent que té 360.000 persones de 20 anys per construir des de fa molt temps, i el seu contingut és encara només un nombre un milió Part d'una milla cúbica, i Bessel notat 2)Que tots els la qual cosa les forces de l'home i dels mitjans al seu abast han passat de la inundació fins ara considerablement des del connector, no pot mesurar una milla cúbica, la mà, la terra després de Bessels Càlcul del moviment de les marees en cada un de 200 quilòmetres cúbics d'aigua Vierteltag d'un quart de la circumferència de la terra en l'altre crea, i el Ganges Everest després d'un any prop de 6,4 mil milions de peus
cúbics de fang porta a la mar, que és una capa de terra de l'extensió de 16 milles de Q l peus de gruix allà.3) Heus aquí ara, tot i que fins ara no comparabilitat completa en lloc de la inundació i Flußbewegung un moviment intern de la terra, en què una part de la seva pròpia massa fortschafft; treure la càrrega de la construcció de la piràmide per la gent sinó un moviment d'ells és les càrregues externes, sinó que depenen els moviments, que els homes produeixen externament, de la força dels seus moviments interns, i pot fins i tot amb una Serveixi el mateix grau. la comparació de les Pulskraft del mar amb la Pulskraft del cor. Per descomptat, aquests últims també Força, que és unes 70 vegades en un minut unes quantes unces de sang de trimestre del cor en l'altre o amb el cor a les venes crea infinitament petit comparat amb el Pulskraft del mar. 2)
Popular Vorles. en l'astronomia. P. 166 i ss
3)
Burmeister, la història de la creació. Tercer Edició p. 22
3) Això és en si una confirmació del que hem dit abans, que l'augment de mida les coses no són només més gran sinó també altres marques. Però tot i així, fins i tot després d'alguns altres aspectes, això fa que el principi llei. a) El petit model d'una màquina o un edifici, en què les relacions de totes les parts en el cas pesat per a la seva realització són altres condicions que quan s'executa al Gran assumir és la conveniència ser suficient, ni com és. En grau cada vegada més gran l'execució es porta a terme, l'enorme gruix, el suport a la Les parts en relació amb els costos, en cas contrari, pateix la força i durabilitat, ja que el pes que han de ser sufragats per la relació cúbics la secció transversal depèn de la durabilitat de l'única companyia aèria creix per les relacions de segon grau de les dimensions. Mateix Principi també s'estén als organismes. Si un fos un ratolí zoom mantenint al mateix temps les seves relacions amb l'elefant, les cames que ja no pot suportar, sinó més bé perquè l'elefant és tan gran, que fins i tot deu en relació amb la seva El pes corporal encara té les cames molt més crua. Si fos encara més gran, Encara havia de tenir les cames més crues. Les muntanyes que són encara massa volen són realment més gran que un elefant, també ho han fet són en realitat més crua encara les cames, de manera que aquest ampli en un únic Cama, l'àmplia base de la muntanya contractats i va reduir la càrrega cap amunt cada vegada més. La Terra és ara fins i tot major que la muntanya, en no tenir en les pròpies muntanyes, de manera que ara portant totalment a una grossa, volta sòlida contractats, per de fet, l'escorça sòlida de la terra només una caixa forta en el seu fluid Contingut i ara tot sembla una mica desgastat. b) Per si mateix, s'entén que un dels en una reducció no pot reflectir el que el mateix els millors possibles Preparació d'un gran és. Si alguna cosa gran amb tot el Diligència de l'artista desenvolupats, ha de ser les millors característiques en la reducció de desenfocament, o la Petita pot reflectir només una part de la Gran. Molt raó també pot repeteixo, no l'home el món en miniatura, és més aviat una Cada un dels fins de desenvolupament de la terra de nou per grans Ell és un jo directament,
sinó que deu en el seu petit L'espai, fins i tot el mar i els rius, i tots els animals i les plantes es reprodueixen amb, no ho és, és la naturalesa de la matèria no el produeixen. Grans artistes tractar, per tant, també en les grans obres d'art més que en les petites perquè el petit tamany els impedeix la plenitud i la profunditat del seu art per desenvolupar-se. Només que alguns cauen en l'error de la Gran per fer grassoneta i buit. Però els grans éssers divins per tant a grans com a ells com el més gran Basat millors i més rics de treball de nou. Així es mostra la mida absolut de la La Terra com un moment molt essencial per a la perfecció no Encara que en si mateix, perquè en cas contrari seria una muntanya i un elefant perfecta d'una persona, sinó com la base per al seu desenvolupament rics i alta. Una terra tan petita com un home tindria en petita escala no han pogut pagar el que està fent ara en què grans tenir una sola persona a la llauna petita, tan gran com el que sigui, porta mil milions de persones, cosa que el converteix en un éssers exaltats. Comanda per ampliar l'ésser humà a la circumferència de la terra, només seria un monstre maldestre, perquè tota la preparació la terra de la que és només una petita part no tenia. Per l'ésser humil, que conté, és la seva mida petita tot just a la dreta. Nosaltres recorda novament un principi l'art. Un Déu tolera probablement en la representació de mida sobrehumà, no xifra insignificant d'un quadre de gènere. Però l'home és només un exemple abans en l'esfera de l'ésser. Però no podia el Déu massa gran estan representats per nosaltres, sense cap del sublim a escandalosos , Però, segons sembla perquè representem en forma humana i les formes de grans dimensions no sabia que omplir. Però en cas contrari, és més gran amb l'essència real. El nostre propi cervell poden donar testimoni d'home, que la mida fa més que augmentar. La part comuna si l'home no és tan gran un relativament Cervell, quan una petita massa el mateix nivell de desenvolupament, que és una mica més que un augment quantitatiu de tal manera hauria , Excepte que pot, per descomptat, també aquí la mida del cervell sol i en si mateixa, però només mentre el seu durchgebildeteren i el desenvolupament diversificat és quart. Però ara la terra és també aquí una altra vegada just per sobre de la gent, ja que el cervell de totes les persones i els animals té, i tal varietat i l'altura hauria amb un petit cervell humà o animal no pot obtenir. Però la influència de la mida poden ser més . Continuar c) pensàvem home o un elefant ampliada a una circumferència de la Terra, també es si un sòl adequat en el lloc per realitzar la conversió, però no en Menys des del punt i moure els seus membres, ni pot retirar-se de la raó de que el cos i les extremitats Darrera a la cúbica, el (dependent de la secció transversal), només la força muscular a la plaça Les proporcions dels increments de les dimensions. fet amb els músculs Així que el moviment d'una criatura tan gran, com és la terra, en tot ni en tot, o per grans sectors de cas . Realitzar En conseqüència, veiem en realitat només els músculs als moviments de peces relativament molt petita de la Es va utilitzar sòl, els moviments al Gran sinó per altres mitjans causes. Pel que fa a fins i tot en el regne animal, encara que els moviments no estan sols són causats per músculs. L'èxit de l'últim principi no es discuteix que ceteris ceteris els moviments dels animals petits són més ràpids que els grans Animals. Una puça saltant la mida d'un
elefant hauria no poden ser produïts. d) S'ha observat que el mateix Infusoris un petits pulmons i l'estómac no requereix només una són, com nosaltres, perquè tot el seu cos directament a través de l'exterior Superfície pot impregnar amb l'aire i els nutrients, ja que fins i tot el més íntim parts de la superfície del cos a prop de es. Aquestes petites criatures són res en un sentit, però les superfícies. Per el contrari seria una criatura molt gran Pulmó i l'estómac no necessiti com a òrgans interns, ja que el Camí a l'interior seria massa llarg, així que realment tots els pulmons i Estómacs i en la superfície de la terra estan en ordre. En ell s'explica millor per l'exemple següent: Si una casa, mentre que el manteniment de les seves relacions augment tant volia per a cobrir un país, No cal dir, que pot ser molt fosc per dins i per el trànsit entre l'interior de la casa i el món exterior a través de el camí més llarg des de l'interior cap a l'exterior seria molt obstaculitzada. En lloc d'una gran casa en construcció, per tant, prefereixen altres més petites. Però suposem que un tindria raons per construir una casa gran, Com ha de ser el centre? Les habitacions poden ser ocupades només es col.locarà a la perifèria, on no és la falta de llum i aire i la comunicació amb el món exterior és fàcil. ¿Així que vols un únic Criatura ser tan gran com la terra, aquests han de ser de raons semblants, els fenòmens de la vida, preferentment a la comprimir la superfície exterior, ja que l'interior Mercat o un canvi en la vida només per les pròpies criatures En relació amb el trànsit extern es pot mantenir. Així les coses, el que realment és en la terra. Quan la gran casa, per descomptat, la Inadequat passar, que l'interior buit ho faria, i per aquesta raó no construïm cases més d'un cert Mida o actualitzacions amb un gran pati. Però en el Terra entra en aquest inadequat, perquè aquí l'interior mentre que la inferior, i per tant diferent d'una casa, al mateix temps Fundació de la paret representa. e) Com més un cos es troba en manteniment s'ajusta a la seva situació, més difícil ha de en absolut, a través de la superfície del món exterior per alimentar, perquè la superfície només es tracta de la plaça Ràtios d'augment, mentre que la massa de la cúbica. (Sempre en relació amb aquest tema fa aquesta afirmació.) Per contra, la seva mida, més gran Possibilitat amb ell, fins i tot al rebost per a la seva subsistència de fer. Per tant, mentre la gent petita i els animals en el conjunt del metabolisme fusionar-se amb el món exterior i, per tant molt dependent de la mateixa ser, la gran terra s'independitzen dels seus tot el que per mantenir i renovar la vida de més gruix Necessitats materials, es dóna, que els ha permès en l'èter pur per penjar per ara tan lliurement i en abundància La llum i la calor es subministra. La mida de la terra és tan també una molt important bethinging seva frugalitat exterior més o menys en termes materials. f) És administrat per l'aigua calenta de nou Gastein aigua del spa després d'uns 10 quilòmetres de distància, Salzburg, aquí per a ser usades per al bany, i allà estava encara tan calenta que no un tancat, les aigües havien Gastein la qualitat meravellosa de la calor molt ferm enrere. L'experiència posterior va revelar que l'aigua bruta, no importa comportament. No va ser sinó de fet, dur l'aigua de manera més aviat grans
de tones, en un tassa petita seria l'aigua Gastein, així com la molt comú freda va arribar a Salzburg. La Terra és ara un gran Per tona de líquid calent, però pel fet que molts trillionenmal més gran que el barril de Gastein, amb quilòmetres de parets gruixudes, fins i tot milers d'anys per a no refredar-notablement. Ara és fàcil una que, si els éssers humans i animals de sang calenta del tot s'adopten mesures especials, la calor intern de manera uniforme per (respirar, pair, i encara moltes altres coses han de treballar junts), per la terra aquests fons simplement per grandària i per el gruix de la paret s'han salvat, però són apropiats no Supplement Quan la importància de la seva influència a la calor de retenció no s'estén, que és a la superfície de la terra en les parts on Semblava particularment important. (Vegeu l'Apèndix.) També en els organismes pot ser la influència de la talla en la calor reconèixer el fet que no hi ha animals de sang calenta, és a dir, els que una temperatura significativament superior a la que envolta tenen dimensions molt petites. Encara que els insectes produeixen calor, ja que en un rusc considerablement més calenta que a l'exterior , Però només quan s'insereix al despotricar quantitat d'abelles en l'espai Aquest calor és notable, és una abella a la intempèrie que deriva l'exterior massa ràpid, no com en els insectes disponible en el nostre medi per regular la calor de manera que sempre reben el mateix grau, ja que aquests agents en el La petitesa dels insectes, però seria inútil, la variable per resistir els efectes del medi ambient. La més petita de sang calenta Les criatures són els colibrís, però es desenvolupen només en els tròpics, on la calor de tota manera, els enfocaments de calor de sang, i el suport generació interna de calor pels moviments molt animada. Per respirar aus petites molt més que els grans. La respiració és però la calor junts. Llavors (després de Regnault i Reiset) el consum d'oxigen per la mateixa durada i el mateix pes pardals almenys 10 vegades més gran que en els pollastres. Aus són generalment més petites que la mitjana dels mamífers, però celebrada aquesta primavera per un escalfador a la mitjana. El majoria dels mamífers, l'elefant, el rinoceront, la balena, estan nus, perquè la mida evitarà la cobertura. Interessants debats sobre aquest tema conté el fullet d'E Bergmann següents: "Sobre les relacions de l'economia de la calor dels animals a la seva mida. Göttingen 1848. g) Suposeu que la Terra fora de la mida d'un L'home o fins i tot menors, per la qual cosa seria a la calor la seva superfície per a ser bastant indiferent al sol, com seria creat, perquè els talls s'estén a l'ombra No obstant això, les parts adjacents de les parts exposades del foc una mica mitjançant la reconciliació i la transferència (utilitzant aigua i aire) rebria, però ara són tan grans és el seu parent La suavitat i la rodonesa de la importància primordial de la seva versàtil i relativament subministrament constant de calor, perquè si la manca d'uniformitat la seva superfície (muntanyes, valls), en funció de la mida el món, però gairebé desaparèixer, fins i tot ara no és significatiu a aquest respecte presentar obstacles, així que deixa veure quant més gran seria tal, seria relativament manca d'uniformitat encara més gran. Només les petites criatures a la superfície de la Terra per tant podria constituir una figura i protuberant tenen, no tenen, la superfície de la terra en si gran En cas contrari, fins i tot va tenir aquestes criatures poc en moltes parts del Baixa pel que fa a la satisfacció de la seva necessitat de calor acaba d'arribar, o millor dit, moltes parts del món han criatures no pot
suportar. Així és la mida de la Terra també amb la seva forma en el pla funcional, que per descomptat encara s'utilitza en moltes altres Examen es determina. 4) La forma de la Terra està en el plat principal en tots els simples, regulars, esfèrics, amb només una lleugera desviació la líptica (d'aquí el aplatament en els pols), detallat i ben però una altra vegada més diverses a través de muntanyes i valls, i encara més fi a través dels formularis i les activitats de formació dels éssers orgànics preparat i la forma d'home, però, és igual al del plat principal una col.lecció de muntanyes i valls, tan irregular tan complicada que només la construcció de dues meitats simètriques cohesió a través d'una idea revelada. individualitzada per la variació líptica la forma esfèrica de la terra contra els d'altres estrelles, com en tota la forma del cap esfèrica del crani de les persones diferents i les carreres són individualitzats per certes modificacions a l'altra. Entre la variació que la forma esfèrica la terra en el seu conjunt per la líptiques o aplanar pateix i el que es dóna a les muntanyes i valls, sembla ser una gran Dreceres ràpides: dur a terme, aquest és tan petit contra el primer. Però hi ha un terme mitjà, que ha estat reconegut recentment. Els trets fins contacte amb el terra tan poc com nosaltres de sobte al tren principal la figura. La veritable fisonomia de la Terra és (A banda de les irregularitats de la mateixa) que la d'un esferoide, és a dir, un organisme que, per la rotació d'una lipse a un seus eixos eren d'esperar. Ara, quan la terra petits Eix es presenta com un eix de rotació, aleshores aquesta terra apareixerà a la Polònia aplanada. L'aplanament de la Terra o el Relació part a la qual l'eix menor (eix polar) de la terra més petit que l'eix principal (eix equatorial), és sobre 1/300 l'eix major, és a dir, el diàmetre de la Terra, de pol a pol s'utilitza, geogràfiques i entre 5 6. Milers més curt de 1719 milles de diàmetre per import addicional de la Terra en el pla equatorial adoptar. El aplanament de fet pot en qualsevol organisme mundial, que resulta ser completament nul, i si amb Sol, Mercuri, la Lluna (la rotació és el moviment Terra coincideix), i no de manera significativa, per la qual cosa només vol dir que és massa petit com per ser accessibles a les nostres mesures. A través de teòrics Els estudis s'ha trobat que l'esfera lunar, a més de imperceptible per l'aplanament de la rotació de Polònia, l'altra cap a la terra ha d'haver dirigit cap a l'extensió, però poc Un centenar de peus és. D'altra banda, l'aplanament en els diferents planetes molt diferents. Per la terra, com es va assenyalar, sobre 1/300 , per Júpiter 1/16 , a Saturn 1/9 , quan Urà 1/10. Sobre això Les desviacions de forma esfèrica, més petit que el aplanament és més gran que les muntanyes i valls, fer les següents observacions a la popular Bessels Conferències sobre Astronomia bona informació. P. 292 "De fet, hi ha raons que hi ha probables fer que la figura de la terra, en general, no molt significativament de la xifra una, fent girar una lipse al voltant del seu eix menor generats esferoide eliminat, però, si un dels mesuraments del nivell existent també exclou que per falta de fons relacionats amb la seva execució, o per altres
raons, el seu dret a la seguretat, més o menys a perdre, així també les que encara queden (dels que hi ha 10), no per l'exigència que la figura esferoïdal els països, uniuvos, que mostren que la superfície la terra en alguns llocs més, en altres, menys corbes, que el primer. El més recent realitzat aquest mesuraments del nivell a l'est de Prússia, probablement ha fet que la xifra real de la terra es comporta com un regular, ja que la superfície irregular un moviment de l'aigua al nivell d'una solució pacífica, igual que les desigualtats diferents no són petits, potser una frontera poques milles L'expansió té. " P. 57 "El més exacte de la Geodèsia resultant principal resultat és que vostè no regulars pot indicar la figura de la terra, que va declarar que totes aquestes mesures de forma simultània, continua havent diferències, l'explicació en un altre lloc Hi ha més, com irregularitats en la figura la mateixa terra, en les irregularitats, la causa d'un irregular Distribució de la massa de diferents densitats dins de la terra és ". P. 60 "Les irregularitats la figura de la terra, en general no s'estén tan lluny que s'entreveu la figura del impedit sencer. Aquesta forma bàsica sembla ser gairebé o totalment regulars, les desviacions semblen estendre tan poc que quan la curvatura veritat en un punt més gran que la forma bàsica, poden trobat encara menys en 5 o 10 milles es. " 5) La terra té la seva forma en el principal donat ells mateixos. Un terrisser Tonball una aparença grumollosa Juntament amb la mà i es torna una placa del mateix amb l'ajuda dels peus rodons i plans des de l'exterior. La pròpia terra a través de pròpia força interior, i després s'agreguen per la seva pròpia rotació es va tornar plana, té els seus propis mèrits sobresortien les seves muntanyes i produeix les formes orgàniques apagat. Factors generals del cel es tracta aquí, encara podria contribuir no només en part el modificar la forma principal d'autogenerats, alguns ja existents per desenvolupar el sistema de l'organització. Què tan a prop és a l' disseny de la superfície de la terra que pensar en les relacions, com tractar amb nosaltres a l'orgànic, igual que aquest passatge m'ensenya en lletres Cotlas (p. 54) front: "A l'atraure el sol i la de la lluna durant la solidificació i per la densitat desigual la massa són augments petits en la superfície implica que estan més enllà de la projecció i pel qual alguns podrien els efectes de canvi dinàmic d'un temps passat per parlar són fixos, com de vegades una forta impressió en el nen Edat causat una mica d'ombra permanent del caràcter de l'home. La forma de la terra és com la nostra individualitat psicològica i física resultat de les influències externes en la infinita varietat la seva forma original, que sempre preval tant ". "Si tots els sots superfície de la terra, que gairebé al voltant de la figura en el conjunt infinitament petit i que, pel fet que és la direcció de la gravetat només molt subtilment alterar els resultats, el grau mesuraments no influeixen de manera apreciable podrà, si totes les irregularitats de la terra- i els fons marins, les muntanyes de tot, muntanyes, planes i valls, i en part per externa, causada en part per entendre les causes internes, ull, a continuació, la multiplicitat, la complicació, la dificultat de tot causa de les seves causes úniques, tan gran, com si fóssim a provar, totes les
propietats individuals d'una L'home de la seva organització original i els esdeveniments deriven la seva vida. Aquestes tasques no es resolen per nosaltres; hem d'estar satisfets en tots dos casos, les principals característiques de comprendre o explicar les dades aïllats. " 6) Com funciona en humans i animals, l'exterior Forma de la Terra totalment relacionada amb la situació de l'interior, com la conclusió que consideraven que sí. Si la terra eren diferents a l'interior densos i pesants, també es convertiria en un aplanament de les seves altres cada cim de la muntanya hauria estat diferent, el riu i fons marins puguin alterar, i fins i tot la mida de la i que forma els éssers vivents en la superfície Propòsit de consideracions ha de ser diferent del que és ara, continuen mostrant com. Segons els càlculs de Newton l'aplanament de l'adopció establert que la massa de la Terra uniformement distribuïda a l'interior, va trobar la relació dels 230 eixos : 229 (és a dir, 1/230) que és massa gran ja que la massa de la Terra cap a l'interior realment és més dens que l'exterior. La mida més petit, que durà a terme a la major densitat al voltant del centre seria 1/576. Per tant, tan gran és la naturalesa de la distribució de substàncies Canvien de forma. (Bessel, Vuh. Conferències p. 42). Clairault va mostrar que, com l'emmagatzematge de les capes a l'interior pot ser tal la terra, la suma dels aplanament i l'augment de la gravetat de l'equador als dos pols vegades i mitja han de ser tan gran com la força centrífuga per sota de l'equador. El fet que la principal forma de la terra com un conjunt molt més fàcil que la dels seus criatures, és molt comprensible el fet que la gran diversitat de condicions terrestres, en el qual els organismes estan integrats directament, i en relació als quals és apropiat per a comportar-se, tampoc han acreditat que la seva L'educació ha tingut un paper important. Això pot ser, en general, es passa per alt si no es pot seguir també específicament. No obstant això són les condicions del sòl del món exterior, l'estirament expressa o influència opressiva que havien pot ser alienada. Una vegada més, aquest punt de compte fa que el procés de disseny de la terra en lloc d'una acte contra els homes semblants. La Terra té una relativament molt més aliena a la primer disseny de l'home, com el cel per donar forma al món treballar, encara que alguns la participació de la Estrelles en el seu lloc. Ella és encara considerable Part del cel, i per tant també una part més significativa de la seva força formativa en si mateix com l'home Si hi ha alguna cosa de naturalesa inferior terrenal, que també una molt simple, gairebé esfèrica, la forma, el tenen són en general d'aquestes condicions restringides de la vida, moment de la seva constitució sens dubte cap gran varietat i la irregularitat les condicions de disseny, a prop de prevalgut. No era ni de bon de memòria, tant internament per produir una forma complicada. 7) L'avaluació de la forma estètica Terra, haurem de tenir cura que no el nostre sentiment enganyar a nosaltres com a éssers humans i les mateixes exigències que en el camp dels éssers humans, naturalment, fer reclams i fer valer Ha així mateix oferir més perquè anem, quan es tracta d'un superhome L'àrea és. La gent pot i ha de la
forma humana, amb tota la seva aparent irregularitat i sense principis, raons sempre semblen estar fora de relació com la més bella; segons sembla, els hotentots com el Hottentottenphysiognomie la més bella. És també per això? És la mateixa raó, però d'un ésser superior, com és l'home, la forma humana no apareix com el millor, i pot en un sentit més no ser les més belles. Anem a preguntar, quina forma estem després Intel lectual raons, perquè no estem en la sensació directa aquí pot, també per als éssers superiors per ser el més adequat; ha quedat acreditat ha de ser tal que l'harmònic Desenvolupament d'un propòsit més alt rendiment i les tendències a terme fa possible. Perquè fins i tot en la nostra pròpia forma pot a l'harmonia de la bellesa i propòsit en la majoria dels temes a Detalls per seguir. El temps ho dirà, però en la recerca de cada vegada més clarament, com tan simple, però el millor sentit, la figura principal de la terra les més altes exigències en aquest sentit és suficient. Més aquest tema a l'annex. Per descomptat, fins i tot el menor criatures, infusoris, Els bolets són petites, senzilles, gairebé forma del cap esfèrica, i per seria per tant, només la forma simple de les estrelles principals, res demostren l'alt nivell que ocupen en l'escala dels éssers. És, però, com tantes altres vegades, tenint en compte que el més baix va tocar el més alt de l'aparença superficial. El crani de les persones més enginyoses, on totes les institucions, en comptes Gallschen es formaria de manera uniforme, només seria el més suau ser, que de les més simples, on no es forma a tots, però sota del crani, que seria, però en dos cervells molt diferents . Mira La diferència és que els desenvolupaments més baixos d'organització només la forma simple principal sense la preparació, el més alt de nou, la principal forma simple, però que els més rics, més fi i més profunda elaboració. Ara és evident en el desenvolupament de tota la terra més fines i de profunditat, ja que fins i tot en els éssers humans perquè fins al L'home s'entra. 8) L'aparença fisonòmica i bellesa La Terra no es basa únicament en la seva forma, però encara més en la seva brillantor i el seu color i brillantor i el color. En general, és una bola brillant, en una meitat, el cel blau i el sol, de l'altra, la Cel nocturn i el que reflecteix les estrelles, tenint en compte el fet que sobre 2/3 la terra amb el mar estan coberts. La terra és el mirall del cel, ja que no és el tot Cel mateix pot ser. Només discutir i canviar les seves pròpies verd del mar amb el reflex del cel blau. Però com un dia de la superfície llisa de la vora del mar i les muntanyes de mil voltes i corbes, amb profundes valls i es va trencar en el medi, va sorgir per tant, també una escena d'un miler de colors terra i els reflexos del color amb ombra profunda en el medi, de la monotonia de la divina imatge en el mirall. La raó va ser el país verd de nou, perquè aquest és sempre el color principal la terra, però en el terreny de joc de tots els colors. On la terra a la seva fi, el cel comença mirall, de manera que com el conjunt La Terra està banyada pel cel, així una vegada més al seu país en la seva pròpia imatge. 9) Quan vostè es col loca en una alta muntanya, la satisfacció una, la glòria, així que no obstant això va al voltant de la Terra. Sí, la superfície la terra és un paisatge de tots els paisatges a la part alta de totes les Muntanyes podia veure. Tots els encantadors,
tot el silenci, tots els salvatges, tots els Romàntic, tots els desolats, totes serena, tot el exuberant, tot fresc, el que veiem en els paisatges haurien d'estar en la fisonomia de la terra per veure al mateix temps, encara que només l'ull humà tot podria abastar a la vegada. Retrat i paisatge aquí va en una sola, només perquè el paisatge de la faç de la terra és. No es tracta simplement d'un paisatge de muntanyes i arbres, sinó també amb la gent-hi. Els seus rostres si mateixos són només parts el seu rostre. Els ulls humans estan en ell, a més de les gotes de rosada com viure al costat d'un diamant còdols buit. Aquest canvi en el qual la floració i la pansiment avall, canviant el cim del núvol, i com el cel canvia, sempre canviant mirall del cel, el mar. "Tots els climes diu (v. Humboldt) es reserven per belleses especial: la varietat tropical i la mida de formes vegetals: el nord de la vista dels prats i l'actualització periòdica de despertar de la natura en el primer buf d'aire primaveral. Cada zona té les seves pròpies avantatges, a més del bé a la seva peculiar Caràcter ..... Així com un individu a un determinat els éssers orgànics Fisonomia reconeix, com la botànica i la zoologia descriptiva, en l'estreta El significat de la paraula, disseccions d'animals i formes de les plantes són, per la qual cosa hi ha també una fesomia natural, que tots els climes exclusivament jugar. El que el pintor amb les expressions: la natura Suïssa, Itàlia Cel flama, es basa en el sentiment fosc d'aquesta caràcter natural local. Luftbläue, il.luminació, olor, en el Distància descansa, la forma d'animals, Saftfülle d'herbes, l'esplendor de Fullatge, fulles, la silueta de les muntanyes, tots aquests elements determinen la impressió total una regió. Encara que totes les zones es troben sota les mateixes roques: traquita, Basalt, i les formacions de roca dolomita Pophyrschiefer qüestió de fesomia .... També formes similars de plantes, el pi i la corona de roure, la Berggehänge a Suècia, com la part sud de Mèxic. I malgrat tot aquest acord en les xifres, en aquesta igualtat dels contorns individuals, té la mateixa agrupació sinó a un personatge totalment diferent a. (Von Humboldt d'Accessos I, p. 16-18.) Un pot preguntar el que totes les connexions bonica El paisatge de la terra si no hi ha una visió coherent té el mateix? Així que em pregunto, també, i m'agradaria una resposta. En el camí es concep el món en general no ho és. Si tinc un gran paisatge o un simple marc rodó mirada s'estenia, i la terra és només una estructura circular, Si veig un caràcter continu de la mateixa, i sens dubte s'ha un personatge en relació amb els paisatges d'altres planetes, així com el mateix interruptor de relacions de subordinació, satisfet Segueixo sense creure que ella està simplement allà, en trossos considerada com la forma en que veiem el món només amb els ulls pot. Però, per què considerem els nostres propis ulls com aïllats Peces, per què no com un ull-i el mateix ésser, la seva Imatge emesos en l'ànima? Si això no és culpa de la crítica sovint Enfocament? I ha ni tan sols sobre l'ull humà ? Donar Però llavors ens trobem només en el futur. Que veiem amb els nostres ulls, no pot impedir que qualsevol esdeveniment que Terra ens proporciona. S'aprofita d'una altra manera feliç amb gots petits, des d'aleshores s'aboca en grans galledes, i dels cubs a el barril junts, però cada segment pot saber només el que està en ell, no el que en la bóta. Els nostres ulls són la copa, tenim el cub, la terra, el Barril. No caigui en cadascun dels nostres ulls,
milers i milers diverses imatges especials en tants terminals nervioses separades i joc sí, sinó tots junts en una sola imatge que cau en una ànima, Tot i això, les fibres, que inclouen els que mai s'acaba, en un Punt de convergència? Amb només una lliure disposició d'altres més recursos podria ser un objectiu similar aconseguir en un sentit més ampli i més alt. Però això és ja en la qüestió d'ànima. 10) No és sempre verd, el color principal, per la qual cosa pot ser en el sentit propi, per exemple el color del cos de la terra. És només amb el color principal com la figura principal. Com funciona el personatge principal de la Polònia aplanat, afició a l'equador, i d'una altra manera variada al Petites i abwandelt Belles el s'aplana el color principal de la terra en els pols a blanc i s'infla en virtut dels tròpics l'exuberant vegetació i els canvis en molts més en el separat d'altres colors. L'atmosfera blava i un núvol dels vels envolta a la terra com un sistema transparent, lleuger i fàcil de doblar la roba, i la terra no es cansa, i els núvols el vel per crear cada vegada nous i doble. Per servir als seus els vents. Cap grec La peça pot ser una forma insinuar tan bonica i pot que una vegada més tan bo amb vel i la cortina tan lliure a canvi. Sempre que es fa servir, teixeix el vel aviat nous i que pot fondre de nou. El material per a la confecció i els vels són encara, el color blau i les costures d'or És el cel, si més no li dóna la llum per al color i l'or per preparar-lo. Si l'atmosfera aquí hi ha un vestit, però en altres ocasions com part de la terra presa, en contra del és, ni tan sols en els animals el vestit pertany al cos, en tots els però l'ambient necessari perquè la terra, les diverses Funcions al mateix temps, que és diferent per a les criatures de la terra i en part Per combinar un lloc a part, clar com el futur es luminarà. Recents comparacions segueixen sent sempre les comparacions. terreny comú no és qualsevol organisme mundial una mateix verd color principal, com una petxina blau, un semblant Joc de núvols blancs i vermelles i daurades al matí a la nit, el mateix Especular distribució de mar i terra barrejades, el mateix canvi de Prats, bosc i camp i de sorra com la Terra. Tothom és per això alguna cosa diferent i no tenen forma diferent, potser fins i tot als ulls tenen altres sensacions de color de les criatures i els que la poden conèixer. Igual que les criatures de la terra es caracteritza per un color principal insígnies diferents i especials i les variacions de la mateixa, per tant, el cel. Les criatures de la terra, especialment els vegetals, si de manera significativa al color característic de la terra contribuir. Un Aus colors i es caracteritza per fonts secs i el sòl per herbes verdes i flors i arbres. Un pot notar que Mart, veí de la Terra vermella apareix, però, de color verd. Verd i vermell complementàries No obstant això, òptics a blanc. Potser complementar els colors principals en tots els planetes de manera diferent a la blanca de la llum solar4)Originari de la qual tots s'originen com el mateix planeta, tots originaris del sol, per la qual cosa que els planetes en les seves òrbites eren, els elements d'una gran Rainbow passen pel cel, així com el nostre arc de Sant Martí terrenal és produït per boles (gotes), encara que molt més petit. Però el són fantasies. 4)Com Verd
i vermell són complementaris òptica blanca, així també porpra Taronja i groc i blau.
La probabilitat d'una peculiar La coloració del planeta sembla preocupada pel fet que nosaltres, A part del color vermellós de Mart feble, la seva Llesques no veuen com colors. Però la terra difícils d'altres planetes com s'ha vist amb els nostres ulls en la peculiar de color verd apareixerà, però amb seguretat a la terra i Mar pertany. Les masses de gel dels pols de la Terra, i el desert hivernal Les parts del país, els nivells de la mar d'ones 5), Els núvols i la boira a l'atmosfera i la massa d'aire de l'atmosfera si mateix (en virtut de la seva força que reflecteixen la llum) donen massa blanc o fremdgefärbtes llum sobre el que l'observador extern de peu barrejat amb el verd de reproducció, i això fàcil per a ell desacceleració imperceptible. Alguns tenen planetes com Venus, Júpiter un ambient realment molt gruixuda, ennuvolats o amb boirina. A més següents fets: veiem el sol, la lluna i les estrelles en lloc de color groguenc o Russell, que no sigui blanc o de color, perquè la nostra atmosfera de preferència inclinats, és passar a través de la llum de color vermellós-groc i blau ser retornats. Els cossos celestes se'ns apareixen ara en comptes conformitat amb aquesta peculiaritat de la nostra atmosfera, Per tant, tots de la mateixa manera pel que fa a la seva pròpia manera de colors; i només quan, com passa amb Mart, el color peculiar molt intens , Que té un pes d'alguna cosa. La Terra té per dir-ho, l'ull d'un addicte al groc que tot ho veu fora de groc, o és com una casa de vidre amb color groc Vidre parets. Tot el que per aquí no és gaire forta El color és, ara és groc.6) 5) Tot
i saber, el propi mar verd, però tothom sap que el sol sembla un reflex d'ella, i això Els reflexos, com es mostra en cada onada és molt més intens que el verd Llum. 6)
Hi ha uns gots que quan Daraufsehen apareixen de color blau, en virtut de la llum que donen de nou en l'ull, contrari, poden aparèixer de color groc o vermellós, groc està darrere de tot, per preferentment de passar només en forma de raigs de colors, com Vidre és el nostre, el blau apareix Daraufsehen, l'atmosfera, el però de preferència només transmet la llum groc-vermellós.
12) El nostre cos sencer i tots els éssers orgànics El cos és construït de cèl lules, cada cèl lula té una paret plena de líquid, i poc a poc engrossiment de la paret de fora cap endins. La terra amb el seu relativament feble, sinó també poc a poc des de l'exterior en un engrossiment i sòlida carcassa i el seu contingut líquid, és només el model més gran i també la mare de cèl lules de totes aquestes cèl lules, per a tots els orgànics Les cèl lules són l'edifici després de tots els productes de la gran Erdzelle si també es desconeix, per procés. És en gran Simplicitat i facilitat de grandesa el patró abans, després de la els elements dels éssers orgànics formats, però ella mateixa no està un element equivalent a ells, però la gran totalitat, que en la construcció d'aquests petits elements es reflecteix. La Major va tocar de nou amb els més petits. ja té el cel lular dels vegetals és una petita i independent anomenada dels éssers vius, i té la singularitat de tota la planta de la individualitat subordinarà la cèl lula.7) No hi ha
més que sempre. Tots Les plantes, els animals de tota individualitat a això és realment la individualitat subordinada a la cel, però no a la cel que tenen en si mateixos, sinó de les que tingui en si mateix. L'edifici en el món certament la terra i cada estrella tan bona altra vegada com una cel secundària, ja que De la cèl lula en el nostre cos. 7) Comp.
Nanna p. 282
13) El sòl conté totes les substàncies en si mateixos, que conté el cos humà, però no l'altre conté el cos humà totes les substàncies individuals, que conté la terra, no L'or no, plata, zinc, plom, no, no iode, brom, etc, no La terra de fet ha de contenir cap substància que conté el cos humà, ja que totes les substàncies del cos humà es deriva només de la Erdleibe i tornarà a ell. En aquest sentit, és estrictament vàlid, la qual cosa el Bíblia diu que l'home va ser fet d'un tros de terra i una altra vegada a la seva terra. Un només ha de tenir la terra en un sentit ampli, com sempre ho fem, en cas contrari, si tenen el mal Bíblia. Persones i els animals existeixen fins i tot en les substàncies més comuns en la terra, i és que gent bona, en cas contrari i els animals haurien de ser estrany. Hi ha No obstant això, molts materials compostos en el cos humà i animal abans que no es produeixen fora, greix, proteïna, llet, sang. En aquesta bases, es diu sovint per justificar la separació entre el orgànic i inorgànics: Així que la gent i els animals segueixen sent molt diferents Forces de la terra, perquè les substàncies poden d'una manera a la força per obligar, el canvi, és clar. Però pot això, poden fins i tot només amb les criatures orgàniques només els seus membres. Només a través de, per descomptat. Per l'àcid sulfúric, per produir pólvora, es requereix especialment equipat, també Les fàbriques, i al seu costat es crea i no es pot crear, de manera que ara Per descomptat, també la llet i la sang no és més enllà del orgànic Les criatures, perquè només ella només les plantes adequades per a la seva De producció són. La terra produeix similar, però no només a través d'aquest Fàbriques, sabien com produir aquests pròpies fàbriques. Un es pregunta, però per què només es produeixen els primers, ara no. Fins i tot ara, només d'una manera diferent del que inicialment sense esforç. La primera Forja produeixen seria difícil ara per anar de antiga farga una mica més i més evident, ja que en les velles eines per a la nous són falsificats, i ja no creix la forja de la terra. Sun Bear, després una vegada van ser criatures orgàniques el nou esforç de nou, ja que han format inicialment li agradava. No trobem en nosaltres mateixos, que la bilis no sense un fetge, les glàndules salivals, no sense saliva, les llàgrimes no poden ser produïts sense les glàndules lacrimals? Ara, per descomptat, que fins i tot la terra, les substàncies que els éssers orgànics en el passar per produir sense aquests éssers orgànics pot fer. Però per què són les criatures orgàniques menys a ella, que el fetge amb la resta del seu cos, que tampoc és sense, i llevat el fetge pot fer el que pugui amb ia través d'ells? Però podria criatures orgàniques, aquestes substàncies també almenys sense l'altre per generar la Terra, ja que el nostre fetge i les glàndules salivals, la bilis i saliva sense la resta de l'organisme. Només amb l'absorció adequada del medi ambient i degut a un subministrament de material a la zona que envolta el cos orgànic produir els seus productes, com el fetge i la glàndula salival. Vostè veu, la relació s'inverteix l'òrgan per a l'organisme en aquest relació individual entre orgànic i de la terra una vegada.
14) segons el context, els mitjans (de forma agregada) de les substàncies a la terra com puguem en el nostre cos resistent a líquids, Airy, Estela de fum i imponderable diferents. Ens rock en els ossos, els corrents a les venes, els vapors i l'aire bufar a través de les nostres eines d'aire, la llum entra a través dels nostres ulls, La calor penetra en el nostre cos, com un agent de multa en el nostre nervi cercle. Macrocosmos, microcosmos. Ara, però, es consideren amb més detall, nostres ossos encara no estan pedra pura, la nostra sang no és aigua pura, nostra respiració no és pur aire comú i el vapor d'aigua pura, i que circula en els nostres nervis, veiem cercle en qualsevol lloc fos tan Però això no pot ser d'altra manera, si el nostre cos és realment el més complex Cos de la terra, és la cosa més simple en el nostre cos no és sinó fins i tot amb ha involucrar la participació d'una mica més del que fos ; Veure per tant, va fins l'os, però més d'un sòl humit, com en el Les roques, i en la sang de més sòlida i l'aire, com en l'aigua, i és l'alè més barrejat amb boira, com l'aire, i és el imponderable atrapats en nosaltres de tal embolic amb la qual ponderable una separació pura de les seves lleis i el seu caminar no és possible estat. Les condicions especials de les parts, el líquid, airejat i imponderable és en el Apèndix a aquesta secció més discutits. 15) La Terra mostra com els moviments del cos, part externa i interna són part quan en exteriors Entendre aquests moviments, on hi ha en el conjunt del món exterior mogut, o (per rotació) la seva posició davant el món exterior a tots els canvis, inclosos els de dins, on les seves pròpies peces de la seva situació un altre canvi. Ella es mou al voltant del Sol en general, es torna a través del seu eix, i entre les seves parts, especialment en els seus De superfície, tenen lloc els moviments de tipus més variat. Els primers moviments són molt més uniforme que el que podem fer, aquest últim molt més variats, indeterminat i canviant. Aquesta diferència pot ser interpretada de la manera següent: Una màquina gran amb moltes perfecta Les rodes i palanques, i és un organisme de l'analogia de la màquina, pot a través del tren d'un pes simple en el curs de la més diversa Activitats i serveis obtinguts, la roda simple, el simple palanca en si necessitats dels més variats i de muntatge extern Maneig amb la finalitat de fer molts. Per tant, està contra nosaltres, amb la nostra terra. La Terra té més tants mitjans de circulació en si mateixa, com el que el camí fàcil voltant del Sol, la rotació simple és suficient per si mateix, els més animats, la majoria de jocs diversos per parlar amb ella. La nostra coacció, Ens irregulars successivament amunt i avall, després dels nostres membres totes les parts a estirar i estirar, no és una prova de la nostra excel lència, però la nostra tebiesa, les nostres imperfeccions, perquè en lloc del que necessitat de mantenir els nostres engranatges interiors en marxa i capacitació, per trobar en nosaltres mateixos, tenim la major part de les eines a buscar fora de nosaltres mateixos, que és el propòsit de les nostres aventures inquiet, Umherlangens. Per què esperar el mateix de la terra, com ho ha fet tot al seu interior, el que estem buscant cap a l'exterior, i fins i tot a nosaltres mateixos, els cercadors i el nostre Cerca? Si el món realitzar moviments similars a l'exterior tal com l'havia només un mico de si mateix, de manera que les partícules més petites de si mateixos
Boerne diu una vegada (Ges W. II. P. 51): "El La ira dels poderosos sembla exteriorment molt diferents dels febles. Aquesta última és una espècie de lluita, perquè busca per donar curs a les paraules i signes. L'emoció de la Gran és més cap endins. Per què hauria fins i tot la Reina El puny, mentre milers d'estrangers dels punys llestos per a servir la seva venjança Oi? "Això pot ser fàcil en la nostra Reina, Terra de transmissió. La seva emoció és més cap a dins dirigida. Tampoc necessita prémer els punys cap a fora, com tots els nostres punys s'estrenyen per a ells, només que no són estranys, però per dins atapeïts pròpia. No és tot l'home i la natura més tranquil una que el descans mai, sempre donant voltes corrents i Blutküglein en els seus nervis i les venes? El que fan al seu interior, el que la seva Els pensaments i sentiments s'uneixen, que no cap a l'exterior de nou després que fa només en termes més amplis que tant l'exterior, que aquest joc interior sempre beneficiós Segueix en marxa. El mateix passa amb la terra i els jocs inquiets ella. Però perquè tenen un més alt, els éssers més perfectes en si mateixos que nosaltres, que fan encara menys fora del que som, i més encara en com nosaltres. El món que Déu mora no fer res exteriorment tot en ell. Com a tot arreu, també hi ha un toc d'extrems. La pedra es mou cap a l'exterior morts només el món del Déu viu. Però la diferència és que La pedra morta no es mou a l'interior, mentre que el món és ple de Moveu tots els que viuen Déu ha interiorment. La Terra als plantejaments més extrems més alts que nosaltres. No obstant això, a causa de Terra i les estrelles a tot el món és, per la qual cosa passen per alt el moviment cap a fora no és del tot perquè el seu passiu Moure ha de ser el més gran moviment intern del món. Ara és també el propòsit de l'examen, per què podria reclamar la terra per una característica simple de la seva figura principal, complet del que solia passar per alt. La forma de l'escombra és a dir, per tot arreu en relació directa amb el propòsit de la naturalesa del seu moviment. Quina diferent que es veuria com si no ho fem en marxa les cames, els braços de Langen, un coll de rotació del cap i òrgans dels sentits per a trobar el camí sigui necessari. Però la terra, que necessitaven les cames, no té res a a caminar fora de si en terra ferma, terra ferma i el funcionament Les cames estan en ell, que necessitava els braços, no té res a excepció de a ser llarg, mil braços per arribar a mil coses ja en ella, incloent que necessitaven un coll, no té cap especial per girar, que es converteix en si a tot arreu, i la gent en ell, i els caps als éssers humans i els ulls al cap al seu torn, ser especialment per complementar en detall el que el moviment li agradaria tenir tota la es pot deixar, per què necessitaven especial per als ulls i un particularment prominent nas, troba el seu camí sense els ulls i el nas i té mil ulls i els ous de buscar la forma d'aquest i el Flors per olorar-hi. A causa d'això, però també ho ha fet tot el que conté la qual només es han de buscar fora, sinó que també és necessari en totes les nostres mitjans externs de cerca no és, i això li dóna el purament formulari completat en si mateix. Per consideracions similars demostra Cotta a Cicero. de natura deorum (I. c. 33) en contra que Belleius la forma dels déus no seria necessàriament un ésser humà. ,, Vós movet Ne hoc quidem, considérant, quae seure utilitas, membrorum
opportunitas quaeque en homínids, judicetis ut, membris humanista sondejos Eger no? est enim quid sine ingressu Pedibús obra? Manibus quid, comprehendendum obstat si? reliqua omnium descripció quid corporis partium, en estèril qua nihil, nihil sine causa, supervacaneum obstat est? Itaque nulla ars sollertiam imitaria naturae potest. Habebit igitur Deus linguam, et loquetur no: dents, palatum, la gola ad usum nullum crim: quaeque procreationis natura causa affinxit corporeïtat », ve habebit frustració Deus: externa ncaa magis, quam interior, cor pulmonar, jecur, etcètera, quae, detracta utilitate, quid venustatis habent? " 17) Si bé la terra no és del tot sense una externa Necessitat, i té el desig, d'una major celestial assenyalar a la llum i la font de calor. Però ara es veu la seva fi- simple figura principal, amb el seu moviment i la posició igual de senzill ara es combina de la manera més avantatjosa i amb la preparació més fina i el nivell de forma i moviment, encara que com hem vist anteriorment, es va fixar per la mida en relació a aquesta necessitat per satisfer de la manera més perfecta, de manera que, encara que la seva Només una i la mateixa font principal de llum i calor, i això s'enfronta a un sol costat ia una distància constant a prop, sinó per extreure de totes les parts i el tot sempre és igual Regal de si mateix per dividir en diverses ocasions i en diversos per tant capaç de canviar. Si la Terra un disc pla, seria el sol està sempre en la seva superfície sencera són una i la mateixa efectes externs, però la forma esfèrica de la terra comporta que els raigs del sol en tots els abocada, i ara expressen el seu impacte total sobre els llocs on es troben en angle recte, i en virtut d'una pissarra més dèbil quan els troben. Per tant, la diversitat de climes des de l'equador cap als pols creats a terme. Si la Terra fos un disc pla, que el cel tenen el mateix aspecte a tot arreu a la Terra, i ara compta amb totes les parts de la terra un altre cel, que crea la diferència en el rectes, paral.leles i obliqües esfera. Només una mica més fàcil, tots els costats simètrics forma principal de la terra però no va fer l'esgotament de totes les possibles diferències de climes i formes de veure del cel per un motiu relacionat amb els plans del possible, resistir sense cap tipus de modificacions locals. Dispara als Terra immediatament pel cel, com una fletxa, ella allunyar-se de la seva llum i la seva font de calor cada vegada més, seguiria sent Però en comparació amb ell, immòbil, ella sempre només una banda, i sempre de la mateixa manera que lumina i escalfa es. Però a mesura que van envoltar els seus patis de llum, el sol, de manera que que es manté estable en ell, i gira sobre si mateixa de manera que ells la llum i la calor, que necessita de i per a tots Pàgines rep, però el que no de vegades, té venciment Mentrestant, en el somni, la periodicitat fixada per l'organisme per és que la necessitat d'aquest somni com passa sovint fora de que el sol. Podria ser l'eix de la terra verticalment en el seu Tren, que el canvi de dia i nit per tota la terra i es construiran en tot l'any el mateix, i no hi hauria estacions de l'any donar, però ja que tendeix la Terra sobre el seu eix de manera que els dies i les nits fer-se càrrec de la terra al mateix temps, la durada i diverses canvi en cada lloc a través de l'any a través, i que totes les estacions es produeixen simultàniament en diferents llocs de la terra, i cada lloc durant un any a través de totes les estacions, l'hivern es transforma entre la meitat sud i el nord de l'esquena-iwiedergeht. L'eix de la Terra està sempre dirigida per la mateixa estrella, tot el món
retenir part del món sempre tenen el mateix cel per sobre d'ell, però ja que fa el canvi gradual en la direcció de l'eix de la Terra que tot lloc i sota el cel canvia. És meravellós com, amb simples, significa que el pla dels canvis múltiples aplicat podria ser. Mentrestant, aquest pla bàsic només la base d'altres més lliure Les modificacions d'ordre superior. Si la Terra fos una bola molt suau de la superfície uniforme, però les condicions de llum i temperatura, i tot el que va amb ella romandre paral.lela a l'equador en cada cinturó són iguals, cadascun Any nou que en tot lloc el mateix fenomen en el mateix dia portar. Dom trencaria tot i aquests grans inversions que semblava calculada per evitar una monotonia de la situació, assolits en el mateix canvi de nou en la regla fixa fora d'ell. Ara repeteix el primer lloc, però el mateix canvi de temperatura, que s'estén des de l'equador cap als pols mostra a gran escala, en cada muntanya de gran alçada a la part baixa, i la ubicació de les muntanyes i l'aigua va seguir Dom incommensurables condicions que per la seva acció sobre les condicions climàtiques i els anys només la possibilitat recidiva local o temporal dels mateixos queda derogat. El calendari del centenari és una vergonya. Però fins al moment per aquests locals Influència de les condicions climàtiques i els anys només es va alterar no pot ser aixecada, de manera que sempre romanen en una Comunitat Bases i un vincle comú amb totes les esmenes, que depenen de les condicions locals. Cada muntanya mateixa actes molt diferent en un clima diferent i una estació diferent, i aquestes diferències, produeix romanen, les condicions climàtiques i els canvis anuals sempre subordinada.8) La pressió de l'aire i Vent afegir als sòlids llaços en el principi de climes i Estacions es deu, un altre mòbil, que tots els locals Els canvis causats per qualsevol factor en els cercles de l'aire La Terra es creen, es viuen en relació, per la qual cosa qualsevol canvi que té lloc a algun lloc, com una corda tensa o per una línia String continua. 8) Així,
la línia de neu al llarg de la costa de Noruega (710 1 /4 N. B.) a 720 metres Altura, als Alps (45 º 3 /4 a 46 ° N. B.) a 2708 Metres d'alçada, a Quito, molt per sota de l'equador, a 4824 metres Alt. L'estiu es necessita molt menys d'alta en un ascens de muntanya, disminució de la temperatura en una mida determinat a ser vist com a l'hivern, etc Després d'una interessant (si no m'equivoco de Humboldt derivats) idea, podem tota la terra pròpia a partir del dues altes muntanyes que compon l'equador de la base s'ensamblen i els polonesos tenen els seus cims gelades. La seva Young, petites muntanyes, llavors buscarà en el petit el mateix. Però en un principi diferent, ja que durant el refredament dels pols depèn de la obliqüitat major dels raigs del sol, per la qual cosa els pics de les muntanyes de l'enquesta més gran en de terra calenta. Aquest és un fet no té interès quan veiem que la terra és en les grans fenòmens anàlegs i ia petita escala, però nosaltres en molt diferents principis produeix, no podem sorprendre'ns si, si a nosaltres, Més petit, més l'aplicació de nous principis, i així, per exemple, els líquids no amb les mateixes forces que ens motiva, ja que sense nosaltres, sense perquè puguem veure per separat de la Terra que les muntanyes de la terra, que de fet ni tan sols són fets. Mentre que els pics de les muntanyes d'alçada, al mateix temps tenir un màxim fix de
la refrigeració, fan un gest a la vegada amb la seva fresca ombra dels voltants, i Encara que el moviment d'aquests compartiments, depenent de la ubicació de les Muntanyes i la temporada és un cop molt diferents, al mateix temps de la part superior i la refrigeració a la distància, com les gelades al Gran Polgipfel fa, i per tant no només contribueixen a refrescar les zones calentes dels casos, però la pluja queia en el seu poder. A part dels pics de les muntanyes i converteix l'aigua de la terra verda, el groc sorra del desert, la terra cultivable negre, cada un de diferent amb un dels sorprenents Raigs de sol, i la distribució irregular de tot això contribueix al canvi dels fenòmens en la terra per a una impredictible de fer. La regularitat i simetria, així que en la preparació fina de la superfície de la terra i els seus processos abandonada i semblava perdut torna, però a la part superior d'aquests Elaboració, en el disseny i la freqüència de les criatures orgàniques, Encara que no és tan completa com en les principals condicions de la terra, però però aviat es va acostar a un, i després d'aquest costat de nou, sense que una monotonia de les raons per a aquests orgànics Les criatures, fins i tot és mostrar, perquè estava en un terreny Reich es submergeixen per ràtios així incommensurables. El Natura en ells, com ho recorda de nou a la regla, però mostra fins i tot la més àmplia llibertat en una modificació d'aquesta norma, i que aquestes variacions dels drets de control pengen pel orgànic Les criatures es van ideològicament amb les llibertats que pres la variació natural en les principals condicions de la terra; la forma i l'organització interna de cada ser determinat pel particular, circumstàncies externes, respecte dels quals és a comportar- té, d'altra banda també els drets de control en el orgànic Criatures seva clara relació amb els drets de govern terrenal ràtios principal mostra. Com que les principals condicions de la terra en la direcció horitzontal en tots els canvis, però uniforme que a la vertical, on la llum i la calor de la gravetat superior, inferior Fets, veiem la simetria de la figura està més en la horitzontal desenvolupar com una direcció vertical i la repetició periòdica de la necessitat de son i la vigília, la calor, l'impuls de viatjar, la menstruació, de la tija de la flor, depèn en part de la mida del punt, en part també el moment de l'ocurrència de periodicitat per als quals la terra està subjecta junts. 18) Una diferència de terra de la gent hi pot sembla mentida, que les persones i els animals a l'exterior Moviments determina per si mateix des de dins, la terra, sinó que es limita part externa estrangers segueix. Però es comporta no del tot la forma en què un s'imagina en la seva majoria. Un home pot moure's per si mateix a través del quart tan poc com la terra el cel, que necessita de la resistència externa de la terra el tren exprés de la posta de sol al buit agradaria inquiet home com ell volia, no podia enfocar la seva canvi per un pèl. Només el context de la resta de la terra l'hi dóna a la propietat. Ell pot a terra, de fet, només es mouen de la mateixa manera que, com pot un moviment en el cos membre fix, No obstant això, els dos òrgans de món més aviat com dos cossos un contra l'altre . Moveu Ara bé, és cert que els moviments de la gent sobre el terreny són molt complexa, indeterminada i, si un arriba a la conclusió d'aquesta llibertat, lliure que la de l'organisme mundial contra l'organisme mundial, excepte que això no és un defecte de la terra es deu a la lliure circulació de les seves criatures caure en ell mateix.
19) Es pot notable per a la primera vista Troba que, encara que d'una altra manera les eines fabricades per nosaltres Les eines estan al nostre cos de moltes maneres s'assemblen als càmera fosca l'ull, la manxa dels pulmons, el cor a bombejar, el Filtre, el ronyó, el cisell les dents, la influència dels braços, té el martell de puny, la reticència natural com amb fermesa, aplicar el principi de les rodes per propulsar els organismes, com nosaltres, el principi de les cames o els xanques per propulsar els nostres camions negar-se a aplicar. I allà apareix amb gran avantatge a les rodes a mentir, i la ferma aproximada per aconseguir aquest benefici, és encara molt visible en l'organització del nostre cos, perquè les cames no són una roda completa, però amb raigs de la roda una peça de vora (peu), ja que són passos en la mateixa Dom manejat el terreny del que fa la llanta d'una roda 9); ha fortschleifen els peus a terra o xanques, aniria malament. Però li falta molt per a la roda real. No obstant això, veiem una mica, fins i tot, que una roda real només en superfícies llises pot fer bons serveis de terra, però, quan se càrrec de les existències i escalar roques, les muntanyes per pujar escales ascendit, tenim les cames molt millor els serveis a realitzar i les rodes hagués estat totalment inadequat. És clar, si se'ns ha donat un pis llis, també ens Les rodes en lloc de cames aconseguir. Però ara la terra és en realitat el suau sòl ja que es pot imaginar, el més suau l'èter no és res, i també pel que el seu moviment com un òrgan complet és disseny de les rodes, així que, com tot el que ella ni tan sols es limita a poc a poc, com nosaltres, però tots, també és totalment Moviment corporal i, com a tal, totes elles dissenyades com una roda que no se senti, amb la seva igual que amb la nostra caixa especial amb un pes en les rodes; però també representa la roda del cotxe sencer, el que porta que porta a la dreta per la magnitud del seu equip, perquè el que ella fa servir, els papers no pateixin. Ara el viatger no ha conclòs en la perspectiva del cel, pels quals passen, com nosaltres, el quadre de la nostra Pesatge arriba a la conclusió, però la vista és a tot arreu gratis. la naturalesa ho ha fet, sinó també el principi de la roda rodant traslladar a un Moviment aplicada, en escala molt més gran aplicada i més versàtil de rendiment amb molt més perfecte que nosaltres, ells no van poder o ho va fer només en els llocs celestials on el simple excel lents condicions, el ple desenvolupament del principi i els seus avantatges també són permesos. A la rugositat de la terra, Stolprigkeit la mesquinesa i després van haver segons altres stolprigen i refugiar-se en petites eines per analitzar els obstacles superar, aquestes són les cames, sinó que el deixa Hem de tornar al principi celestial, de conformitat amb nosaltres mateixos com ens aplanarà el camí a seguir. 9)
Comp. Weber Mecànica Gehwerkzeuge.
Un podria preguntar-se, per què no es Peixos i aus que són tan bons en un suau transparent Medi moure's quan l'organisme mundial, igual que ells i boles que roden Moviment creat? Serà, si és igualment sense Les ales i aletes en aquest mitjà de flotants i saber per escapar, i s'alimenten amb l'estesa Pic i el musell només ha de buscar, també en si mateix, com la Terra. Això ens porta a les observacions anteriors. Només una òrgan mundial podria ser només a les quatre rodes, ja que és tot molt bé què que és. Les criatures en el món tenen molt òrgans una altra manera de ser perquè ells mateixos són una mica de la manera i en contra Per cert que dit d'una altra filial en els resultats de diverses maneres. Així Però eren els avantatges de fer una roda
perdut fins ara que Natura va escollir millor portar un principi diferent. Però veiem en alguns infusoris el moviment de rodament, que en el capítol de la Un dels extrems. La Terra està en una roda i el cotxe, però es pot la terra i altres planetes, així com les rodes d'una gran S'atreveixen a considerar, és a dir, el cotxe solar, perquè vostè sap que va passar pels planetes rodar realment en un cercle al voltant de la columna central un circuit allargats circular, és a dir, el focus de tot el sistema, serà conduït en un sobre nivell de l'empresa (invariable pla).10) Però aquí també entra en el seu lloc, no cal cavalls especials per tirar el cotxe perquè les rodes a la vegada cavalls vius representats, necessitem no només una especial El volant al cotxe perquè el cotxe és fins i tot el seu propi manillar, i la unitats lichtweiße controlador seus cavalls de colors, va preguntar el vell abans que en la imatge de Febus Apolo, el carro de dom Era més La veritat en ella del que pensàvem. A ella li agrada deixar les regnes a Imatge de distància, cal pensar les regnes no són, ni al cel que s'han omès, deixat fora real i les rodes en moviment, Els cavalls van als ulls nus resplendor de Déu, o segueix la seva mirada al voltant de les motos, els cavalls? No es segueixen els altres; per descomptat que van de la mà. 10)
El sol no és de fet molt encara, sinó que es mou als planetes en virtut del tren al centre de gravetat del sistema planetari, ja que només un objectiu menor. El pla invariable té un significat astronòmic. 20) A primera vista semblaria que tenen lloc només en la superfície dels moviments de terra. L'interior sembla una massa inútil. Però és que aquí com en altres llocs sovint. El que no ho veig no s'està considerant. Hi ha moviments en Dins de la terra, com a l'exterior, encara que no tan nombrosos. Una simple observació és suficient per demostrar-ho. Si ens fixem, hem tingut un globus ple de líquid, que és una bola de plom, i un cos fort massenanziehender acostant el globus cor.11) Llavors, encara que la Massa de l'aigua i el plom és alhora atrets per ell, però el més dens El plom és prement amb el seu major pes (a causa de la forta desig de atraccions), el més prim que l'aigua fora del camí per tal de atractiu per al lloc oposat de la paret del cos invertir-hi ja es troben el més a prop possible, sempre i Ell manté la seva posició. Si, però, l'atracció pel cos Globus al voltant de, de manera que segueix necessàriament la bala de plom li mai tan a prop segueixen sent del possible, per tant, amb al voltant de dins de la paret. Vegem ara les poblacions dels continguts del globus, en lloc de plom i L'aigua, una densa i més prim (gravetat específica més alta i més clar) de líquids, com aigua i oli, o el mercuri i l'aigua, en lloc de la bola de plom seria el líquid més dens seguint el mateix principi, preferiblement després de la part davantera de la més prima Impulsar la massa atraient, i si aquestes de memòria en el globus caminava, després del seu moure's dins de la paret. Un cas irreductible, llavors tenim, sinó per la terra. El Fluid es troba dins del contingut líquid de la terra de la qual sabem que ell (sense tenir en compte l'exterior forces pertorbadores) una considerable des de l'exterior cap a l'interior augment de la densitat, per la qual cosa té un cor a l'interior i més prima líquid més dens es pot pensar en compost, però, de manera que res no impedeix relació ingerència externa Forces que també està revisant. El cos atractiu cor és
presentat pel sol o la lluna, que és coneguda per el seu recurs de cassació, el moviment de la marea de l'oceà a l'exterior el sòlid efecte Erdschale. Cal, però, per principi, després d'anteriors els seus efectes tenen lloc tant dins com un torrent pel moviment del cor, només que estan en no a causa de la capa que envolta d'una pot expressar ronda d'enquestes en curs, però en un ona de densitat progressiva, que pot progressar, però no sense aquest batre tota la massa interna amb posar en marxa. També passa per alt la llum d'experts que, encara que l'exterior el moviment de marees del mar de la lluna depèn més que el sol, el moviment de la marea interna més del sol com la lluna depèn. 11) Aquest organisme massenanziehende podria ser una segona bola de plom, ja que en virtut de la general La gravetat o per la gravetat de fet posar tots els cossos mateixos. Mentrestant no és l'atracció entre cossos petits a la Terra notable perquè en contra de l'atracció més fort per la pròpia terra desapareix. Això per tant també en els exemples anteriors de la temptativa amb el globus i les boles a terra ja no són vàlids, però un experiment amb la terra, és a dir, quan el Erdschale fins i tot el Globus va presentar, i semblava una gran bola cap a l'exterior una cosa seria instal lat en el contingut líquid de la terra.
El moviment de les marees del mar depèn és a dir, la diferència de les atraccions, de les que l'organisme mundial al centre de la terra i davant els extrems de la Terra comentari. Encara que ara en el poder d'atracció del sol Terra en el seu conjunt considera molt més gran que la de la lluna, però aquesta diferència és l'atracció de les pàgines d'informació detallada Major que la Lluna des del costat del sol.12) Per altra banda no depèn dels moviments de marea del líquid intern de les diferències de distància d'un món fora del cos de la terra, sinó de les seves pròpies diferències internes i la densitat absoluta Mida de la força externa a partir del most, per tant, en la part el sol és del voltant de 160 vegades més que pel costat de la lluna. 12)
"Si les forces amb les quals el sol i la lluna de la terra (el vestit sencer), comparant, es troba. que això és unes 160 vegades tan gran com aquest; Però pel fet que només al voltant de 12.000 quest part de la generació del diluvi i les marees baixes s'utilitza pel de la quest 30 (a causa de la supressió de la Sol des de la Terra al voltant de 12.000, la de la lluna de la terra 30 Diàmetre de la Terra és), és evident que el sol inundació produïda només 2/5 la marea pot ser, ha de produir el que la lluna. "(Bessel.) No tinc coneixement que algú en aquest moviment intern de marea ja s'ha dit, però em sembla que els seus Aprovació necessari, si un com l'interior de la terra i el líquid de desigual densitat es veu obligat a acceptar. He pensat sobre si un la fricció del líquid en moviment en l'escorça sòlida i el Electricitat així desperta el magnetisme de la terra depèn de podria fer. Però tal suposició està subjecte a grans dificultats. probable que, com aquest general molt Raons del moviment intern segueixen sent locals. La part comuna era la terra des del principi no de manera uniforme mixt, i en la seva immensa Missa d'aquest tipus, fins i tot després de més llarga la manca
d'uniformitat El temps no han compensat totalment i així contribuir a interns Moviments per entretenir. Fins i tot els fenòmens volcànics semblen parlar en nom dels moviments interns, sinó que depenen si més no part del vapor d'aigua, de manera externa a la seva ocurrència aigua que entra en els motius són. 21) En els nostres cossos són fenòmens circulatoris en lloc de moltes maneres, i també en el cos més gran de la terra. La sang circula per les venes, després la volta al material entre les venes i la resta del nostre cos, on les deixalles de la sang en el cos va renunciar a la seva dieta una i altra vegada per l'absorció ser retirada en ell, a continuació, distribuir els materials en encara més Cercle entre els nostres cossos i el més gran Außenleibe terrestres, si les substàncies lluny del món terrenal fora dels nostres cossos passi posterior i des d'allà tornar al món exterior; i mirem més de prop, el cercle més proper fenòmens encara més en els nostres cossos només va desviar bucle d'aquest cicle, a la qual el món de orgànics i inorgànics en mútua Suplement compleix. Durant aquest proper cicle també però veiem que els cicles de major a través de tot superfície terrestre, tots els quals Anterior apareix només com a diversió. Els rius entrar al mar, la mar als núvols, els núvols en els rius, els rius al mar de nou, aquesta circulació es consignarà també els arbres exhalant el seu suc i així també obtenir el seu suc, a continuació, és la suor del nostre treball, i així s'obté la beguda, ens actualitza. Tot el mar s'enviarà una circular als tsunamis Terra, que encapçala la taula amb peixos, crancs i cucs, segons pot, sota l'escorça terrestre, com hem vist, una gran quantitat de cercles que brilla intensament. El Els vents circulen a través de tots els canvis per part irregular, però el complement tot regularment al voltant de la Terra, i el superior amb el fons del cicle, així com envoltant l'alè de tots els éssers vius Estar amb, i els vaixells de vela enviar els seus posteriors; l'empresa, i de fet el Tota la matèria de la terra gira sobre el seu eix, i veient que quan Ho fa, gira amb la brillantor i la calor, i, finalment, aquí hi ha els Terra en el cercle més gran al voltant del sol i cel el cicle superior del sol en un centre de majors amb una. Quan el límit dels cicles terrestres de fet No obstant això, és a dir, que acaben a la mateixa terra, la rotació aplicar el seu propi eix, els altres cicles superiors tenir en compte a un centre fora de si mateix. Aquest cicle de la terra sobre si mateixos és també la més independent, original, més simple, com a pura i simple, comú, perdurable, que no canvia tots els terrenys, molt justificada en la individualitat de la terra, i tota la qüestió de la terra en una comprensió, mentre que l'altre cicles terrestres en gran mesura només en funció del , I prendre només algunes parts de la terra. Es pot dir que el moviment de la Terra sobre el seu eix, la mida és el principal Si tots els altres moviments en la terra com els canvis de major Regles de comportament. Tots els cicles de substàncies en el sòl en tot És a dir, si no purament en si, però tot va acabar en la terra, res va més enllà d'ells, per altra part dels teixits del nostre cos Només una part està dirigida sobre l'interior, l'altre és sempre més enllà de nosaltres per respondre amb altres en els cicles de la terra. El sentit de rotació de la Terra al voltant en si és sempre només en relació amb la terra mateixa, és a dir, el Eix de rotació de la terra passa sempre pels mateixos punts
de la terra, tot i que seva variable de direcció contra el cel, com a seguir . Penseu En l'atmosfera es pot fenòmens circulatoris de diversos tipus diferents. La combinació de la condicions més clar i més general de punts de vista en general, pot ser dos moviments consecutius de circulació vertical , Cada un dels quals difereix de nou, en dos llaços de davant Direcció està dividida. Una vegada, és a dir, l'aire flueix sobre la superfície de la Terra de les zones més fredes, amb subjecció a la línia equatorial, i per tant des del nord cap al nord, al sud del sud, s'eleva entre els Tròpics en l'import de les devolucions i en les regions més altes en el front Direcció, per una banda, cap al nord, l'altra al sud de nou i està més enllà dels tròpics de nou en les zones més fredes. Aquest bucle doble a cada costat només per la diferència de temperatura efecte entre les regions polars i equatorials. En segon lloc, però, gira l'aire al Erboberfläche en la direcció d'est a oest, en regions més altes, però en la direcció oposada des de l'oest cap a l'est. Aquest cicle depèn de la influència de la rotació la terra a l'equador i entre Polònia i herströmende Des de l'aire. Els moviments que l'aire en la direcció dels dos circuits de doble assumeix, es componen, però, perquè no els símptomes independentment de es pot observar de les dels altres. En aquest Composició obtinguda continuació, els fenòmens dels vents alisis entre els Tròpics, i el notable fet que més enllà al costat nord de la terra, els vents són en general en la seqüència de N. O. SW, al costat sud en la direcció oposada SO N. W. girar. Paloma té tot això molt bé en els seus estudis meteorològics va explicar. A més d'aquestes circulacions generals d'aire ni el local, que produeix la diferència de temperatura entre la terra i el mar. "Si de dia la terra s'escalfa més ràpid que el mar, L'aire s'eleva sobre el país a l'altitud, el fred Flux d'aire cap a la part inferior. Sobre el mar, l'aire es cau com en l'ombra d'un núvol que passa d'un calorós Els dies d'estiu, de la qual bufa fred. A la nit la terra es refreda més dependents que la superfície de l'aigua, serà finalment més calenta, l'aire flueix des de terra al mar. Això vertical Cycle és, doncs, una roda torta comparar. Si la temperatura iguals, és a dir, no és igual, és, en primer lloc a la una banda, després en la direcció oposada. Hi ha dues vegades al dia No obstant això, si la rotació es transfereix a l'altra. És el país mig any més calent que el mar, i viceversa, perquè la roda a la resta dues vegades, i girar dues vegades. Per tant, rebrà: dos fluxos d'aire en sentits oposats, separats per períodes de cap direcció predominant. Però aquest és el fenomen la Mousson. "(Dove, meteorol. UNT. p. 250) La qüestió d'on la rotació d'un cos celest, com la Terra, arriba a si mateix, encara no ha prou resolt. Podria un impacte excèntrica assumir que no hi hauria cap dificultat. Però, on farà? Avui es pot regular amb una els punts de vista cosmogònic probablement consideren un rendiment acceptable, que afecten aquestes innecessàries decisions per donar un equivalent per això. Un només ha de suposar Llavors, quines altres raons també requereixen que les partícules que la Terra està tancat i no de la resta, però amb diferents direccions moviments inicials objecte de seguir la tendència de la gravetat d'un a l'altre va començar. Quan aquestes partícules entren en aquesta proximitat l'un a l'altre, Bass és una dependència mútua que va venir l'un de l'altre, aquests moviments inicials havien de conformitat amb el nou La dependència, no la d'un cos sòlid que es necessaris per donar una resultant de la massa total, cosa que, si
la seva adreça no és a través del centre, es va dirigir a mecànics Les lleis requereixen una rotació del cos al mateix temps amb un moviment progressista estava destinat a provocar. Mentrestant, a la Terra i cossos un terreny comú amb l'altre món, no com contínua La dependència de totes les parts es va produir, com a tot arreu en un els sòlids es du a terme, i sens dubte ho va ser en èpoques anteriors fins i tot menys que en l'actualitat. Si la terra s'ha convertit amb força fermesa, per tant indiquen que tot el moviment inicial és dur a terme el moviment de rotació integrat i la necessitat de moviment progressista, i ara això, però En cas contrari, sempre pot uniforme a tot el girant la terra, però algunes parts realitzar moviments que el general La rotació són oposades. Atès que les rotacions dels planetes en general en la mateixa direcció vonstatten, a continuació, els últims Teoria de l'origen de la rotació en un terreny comú en realitat per buscar l'aplicació importa bola s'assabenta que els planetes han tingut èxit. Girat però en una direcció determinada, aleshores les masses successives de les quals són a la perifèria una rotació en la mateixa direcció per fet, com les partícules d'aquests compostos, sempre i quan encara pertanyia al gran ball, una major La velocitat en el perifèric que el costat central (en relació amb considera bola gran), hi havia un terreny comú i el (inicialment conservar-se en forma d'un anell d'èxit) de Socors, que el mateix havia de tenir efecte en cas d'un cop a la excèntrica independent de les masses en la part perifèrica de la mateixa direcció la rotació de la pilota gran havia tingut lloc.13) Previst No obstant això, les partícules dels materials entrants i sortints, excepte per restants direcció general de la rotació de la pilota gran, massa en part, tenien els seus propis moviments, com ho són en la gran Ball eren (com avui fins i tot en el nostre món a la perifèria Els moviments es produeixen i que siguin contràries a la direcció general de la rotació, aquests moviments havien de tenir una influència en l'èxit; sinó perquè la direcció de rotació dels sortints i entrants Misses difereixen una mica de sentit de rotació del cos principal i els altres podrien donar un gir. 13) Altiplà
aquests èxits replicats artificialment. Karsten P., Fortsch. Phys. Segon Jahrg. 1848 P. 80 22) Tot l'home és una naturalesa periòdica, és a dir, és a dir, tots els seus processos s'executen en períodes menors i majors avall, en part, els que sempre convergents de nou al vell Estat altres, com suposarà un desenvolupament èpoques cada vegada nous estats. primer tipus són els períodes del pols, l'entrada i la exhalació, de la fam i la sacietat, de la vigília i el somni, en segon lloc Tipus dels grans períodes de la fase d'embrions i l'estat dels nascuts La gent en aquest nou, però, més feble d'una transició des de la infància a la procreació i per aquesta altra vegada en el Estat infèrtils. Diari aparicions de l'oferta de primera classe a a la Terra està en el flux i reflux, el dia i la nit, a l'estiu i l'hivern, en circulació i en la línia de la Frühlingsnachtgleichenperiode. períodes de desenvolupament de la segona classe, podem obrir només però aquesta hi ha d'haver estat allà: La terra va tornar a néixer, i a la terra que una vegada va ser un imperi orgànics nascuts, i pel orgànic Imperi va ser una vegada un home nascut, i per aquest mitjà han entrat en cada moment la terra un en una gran novetat.
Diari fenòmens Parcialment pengen juntament amb símptomes circulatoris, de manera que es pot dir en general, el que el cicle de la terra un fenomen indica que hi ha un lloc específic en la terra és un fenomen periòdic, per un objecte o fenomen que va en un cercle de la terra, sempre de tant en tant arriben al mateix lloc del cercle i l'esquena no passen, per tant, apareixen i desapareixen periòdicament es ha. Com per exemple l'alçada d'inundació, la llum del dia per giren al voltant de la terra, per això només periòdicament en el mateix Llocs de la terra apareixen. Això es deu també al fet que el pols de la gent en un Onada de sang que fa que la seva circulació per tot el cos. Però una una uniformitat en l'aparença és de cicle, en realitat una efectivament fenomen periòdic a emergir. Per exemple, si Herumbewegt aigua de manera uniforme en una ranura circular és, sens Punt del canal de sentir un fenomen periòdic. No obstant això, també aquí la mateixa aigua partícules només periòdicament durant el mateix lloc, sinó perquè les partícules d'aigua com l'altre és, no és en aparença, mentre que ara és un fenomen periòdic que, si les partícules de color o una ona de marea en cercles a l'aigua. D'altra banda també pot donar fenòmens diaris que tenen lloc a fenòmens circulatoris es basen en Oszillationsphänomenen. Per tant fenòmens caiguda del cicle i no fenòmens periòdics encara absolutament junts. 23) La importància fonamental mateixa que la circulació la Terra sobre el seu eix en relació espacial a jugar, ve de la Aquesta circulació període diürn càrrec, a partir relació temporal. Tots dos no poden ser separats en absolut. El període anual depèn de la relació de la terra com a altres organismes mundials, durant el període diürn hi ha a la terra va ser fundada i la unitat fixa de mesura per tots els terminis de subministrament, a la terra. Fins i tot si el sol i la lluna ha caigut, aniria a terra, i tot en el mateix temps a si mateix Al seu torn, el dia encara existeixen com dia sideral immutable, com un dia assolellat en què ja no seria, i fins i tot si totes les estrelles desglossats per, la Terra seguiria sent cecs al voltant com ho és ara continuarà, només que et coneguin a cap de caràcter més si una vegada llest. És aquesta rotació d'alguna cosa que per complet només d'ell sobre. Tot el temps es mesura en la Terra, només pot el colze del dia i les seves divisions es mesuren, no hi ha altre sòlid i segur, en qualsevol lloc en la terra la mateixa unitat de temps vàlid com el pas que fa que la terra mateixa a través del temps. Com a pas el camell constant trotar dels viatgers, que considera serveix com un ganivet a través del desert de la zona, el pas de Terra per a l'ésser humà, que implica, com fulles de rutes pel desert temps. La terra és la seva pròpia solchergestalt Rellotge. Tots nostres rellotges han d'aprendre d'ell i les seves rodes són bàsicament tots criats en comú, impulsada i controlada pels grans Roda de la terra per mitjà de transmissió de zwischeneingreifenden humans màquina orgànica. Però mentre els nostres rellotges sempre a un Durada de l'espectacle al mateix temps, mostra la Erduhr totes les hores del dia, actes, Segons, al mateix temps, per qualsevol lloc del planeta longitud de temps altres altres. No obstant això és a tot arreu el mateix curs d'hores en ell com en els nostres rellotges al seu lloc. És el rellotge estan combinant tots els nostres rellotges. Els nostres rellotges estan patint d'una gran imperfecció; és a dir, que, si no remei molt artificial adoptades s'està executant en el fred més ràpid que en la calor. La
nostra Terra no està exempta de l'amenaça d'aquest. Si fos més fred, com ho és, es reduïa, com tots els cossos són contracte per un refredat, i més ràpid d'acord amb les lleis mecàniques comencen a circular, el dia i hora tots són més curts present es. Ara sabem que la terra és molt calenta a l'interior i per un espai molt fred a torns, dia i romandre immòbil L'horari és de la mateixa longitud, perquè la mida immens i la gruixuda crosta de la terra impedeix el refredament.14) El Erdschale augmenta així la importància d'una caixa, que així ho es fa espès, que és la terra a la importància d'un cronòmetre recull, com un superior a la que tots els nostres cronòmetre de precisió. 14)
La calor del sol arriba a aquest punt no ho fa, molt de temps, la Terra està més calenta que l'interior el seu exterior. A més del temps comú de la terra, que depèn de la rotació de la Terra sobre el seu eix, la Terra continua mostrant per mitjà del seu eix de rotació de si mateix, com un mitjà de circulars Weiser, l'hora en un major temps celestial. El El cel és l'esfera, i el cercle polar d'estrelles, que de la Weiser poc a poc passa a través del cercle de punts. (Vegeu, n º 43) Per és amb la terra, com amb els nostres rellotges, que també es fan, tant períodes més llargs o més curts del xou. 24) No es tracta simplement mesurant el temps, fins i tot el Fet en el temps a la terra és en laborioses dependència del període del dia. L'alternança del dia i la nit, matí i tarda, regula tota l'activitat i el descans, els negocis i el plaer en un, per tota la terra no és uniforme, però relacionats entre si per complet Camí. El període de dies és per a la realització de les coses aproximadament el mateix que per al ritme d'una peça de música compàs invariable, tots els quals encara tan variats Els canvis en la seqüència i la velocitat dels subordinats de so, i que el celler més important es col loca en el conjunt. - No hi ha terra Les empreses tenen en si mateix bategar tan fort, com ho ha fet la terra, no cal que ell, ni patir, perquè ell mateix és pres seran els bars de la terra i portar un canvi a la monotonia. Un home trontolla pols aquí i allà, depenent de si es fora, per dins tempesta o calma, vaig a entrar en el canvi, però dominada ell. El rellotge de la terra és pertorbada per cap tempesta, per qualsevol El silenci es retarda, però va pesar la tempesta, el silenci i cors bategant sobre la base del seu cicle d'arts fixos de dalt a baix. 25) s'estén als nostres cossos cada un va fer a algun lloc Els canvis que no siguin la influència local és també un Influència en el conjunt. El cor reuneix local, i el pols penetra en conseqüència, totes les venes i la mà amb una agulla i es va gratar un efecte onada d'inundacions a causa de la sang els nervis i l'esperit de tot el cos. N diferent amb la terra. Els Smith pensa que ell està proposant únicament a la seva enclusa, i tota la terra és la seva enclusa, l'enclusa es deu a la força del seu braç més millores de la forja i continuada per país, i de partícules cadascuna d'elles la terra Les partícules de la commoció. Diu un, la seva veu és baixa, si ell i els seus veïns no se sent, mentre que els diferencials de la vibració ressonant de l'aire a mesura que més i més, es divideix amb a la festa, Líquids, és tirada cap enrere i viceversa, passa per l'àrea i va travessar tota la terra. Cada pedra al mar evoca les ones que passen per tot el mar i van arribar a la riba es reparteix entre un xoc per al país i un es llança de nou en Moviment. Cada partícula de la terra i l'aigua estarà de retorn en partícules per les
onades. Ni tan sols es pot dir que l'efecte amb la debilitat en la difusió de tot, no és més feble per a una única autoritat per més d'acord amb l'extensió augmenta. Això es compensa. Un so, un xoc que es propaga a través d'un tub o un fil tens, sense propagació pot ser, no ha disminuït a tot el curs. Aquesta és també la forma en el nostre cos. Només per això són els tubs per a molt, Fils, que són venes, nervis, que es troba en el nostre cos, les substàncies i els efectes del possible junts i irreprotxable es transmeten a les instruccions donades, sinó perquè les venes, però diversificar i ampliar de manera que la seva llum total, es debilita sinó també en el progrés del pols i la sang flueix més lentament que s'expulsa el cor. Qui Sachverhältnisse coneix sap que si les altres xarxes, el país una vegada Telègrafs cobrirà la terra és en ells en major escala tenen alguna cosa semblant, ja que ja estan en una escala menor En els nostres nervis. 26) No hi ha també forces, o truqui al Preferim publicitat efectiva en el nostre cos, que alhora span penetrar i vincle amb el veí més llunyà, sense gradualment propagar els seus efectes a partir de la tanca a lluny? Hem de creure que quan veiem com la figura de l'home per d'una peça i el riu es forma, i totes les activitats pel canvi de cos sencer en el seu context es produeixen. El cap encara no ha La cama, la cama no es fa el cap, tots dos estan en un context va formar i tot i així ser eficaç en el context. Quant a la força, Cobreix l'exercici, prengui l'un en el tot. Però ja no en l'home que a terra. El Forma de la terra és tan format a partir d'un riu, i el ferro fos, i el Forma de la gent i els animals mateixos és només una més fina que aquest joc Càsting i el riu format. Tot, des de dins i al voltant del món i ha fins i tot en relació radical, i l'atmosfera té la meitat l'altra meitat en el poder, la meitat de l'oceà conté l'altra meitat en equilibri, i tot per culpa d'aquesta tensió, aquest equilibri, rep una llei sobre la naturalesa d'aquesta tensió, aquest equilibri, el que cada part contribueix a la seva. Pressionat perquè no transmetés tot el conjunt de manera que no pensava que el mar en el conjunt en aquests Nivell, ja que amb prou feines passa, cada ràfega de vent, el so, i cada ona aniria d'una altra manera. Per què els estanys i llacs de la mateixa manera que no tenen reflux i llisquen com el mar, però així com el sol i la lluna tirant ? Anar Com que totes les dimensions i la profunditat de la mar s'associa sigui la mida i el poder del fenomen. En un aigua no pot anar i venir i també pot sorgir cap tempesta. I encara que Un vent només té una petita franja de terra per desgràcia, però que on es pot volar així, és tot l'aire de la culpabilitat, no només si tot l'aire, la terra sencera. De fet, tot i que l'aire amb facilitat i sense cura hinzustreichen a terra sembla com si no eren els mateixos que, en realitat és el pis que ella bufa. Sense el contrast els pols freds i càlids tròpics, els pics de fred de la muntanya i les planes més càlid, el mar fred i l'escalfador País, no hi hauria res de vent. Fins i tot els núvols i la pluja, des de dalt baix, ja que només l'efecte de baix cap a dalt a causa del seu origen. Això és molt més propagada des del principi a donar els seus fruits, però el Possibilitat de reproducció successiva mateixa i la naturalesa i grandària els efectes reproduïts basat en la recopilació completa de sòl, aigua, aire i calor a la terra. Cada relaciona amb les el seu efecte en l'altre.
"L'ull entrenat l'indi llegeix el cel des del curs dels rius, allà on la manca de desenvolupament de Terra a les variacions naturals de la mateixa artificials ha afegit, i és clar que una forta vegetació per generar la seva pluja que els dóna de menjar de nou a la inversa. "-" Què a través de boscos i pastures que es condensa núvols, es dissol en la sorra calenta de nou. "-" Algunes granges gairebé sempre una vàlvula de papallona real, altres es queden a prop d'ell lliurement. Així que a nivell local es deu al fet que la formació de calamarsa. Casalbero Irpini a la província Degler 'a Nàpols estava en contra del NW. d'un turó arbrada protegida i lliure pluja de cops. Atès que el pendent és llaurada, no plou gairebé Unterseen cada any. "(Dove, meteorol .. P. 61, 60, 69) "Un efecte notable d'aigua de refrigeració Bancs és que, gairebé com el coral i la sorra plana illes també a les capes superiors d'aire que una notable influència . Exercici Lluny de totes les costes, a alta mar, veiem sovint els núvols sobre els elements emmagatzemats, on els bancs es troben. Un pot llavors, com una muntanya alta, a una aïllada Pic, el seu poseu-vos en contacte amb la Direcció de la brúixola. "(Cosmos de Humboldt. IS 329 f.) Penseu en la possibilitat d'un riu. Sabem que s'està executant més ràpid, més inclinats al llit. Anem ara estar en un llit sol lloc per estar més inclinat que l'altre, s'executa tan no només més ràpid en aquest mateix lloc, s'executa en el a tota velocitat, i una barrera perquè el canó d'una sola Punt de produir, seran, per tant, no només lenta aquest mateix lloc, s'executa a través de la lenta, de manera que fa el que ell en un moment donat es troben en una connexió a través de tot l'assumpte, i ens només recorda la influència de la petita a tot el riu no és fàcil a causa de la poca influència en el conjunt es distribueix. Igual que aquí amb l'aigua del riu és el riu de tota la terra Esdeveniments en què els processos vitals dels éssers humans, animals, plantes es realitzen amb. El que també passa, i on succeeixen les coses, i com una cosa fet, s'estén fora de la influència local d'un general en conjunt. 27) Però què passa amb les profunditats de la terra? Nosaltres conèixer la fixa Erdschale inclou una probable metall-líquid Contingut, i una capa d'aigua, l'aire i la vida orgànica, en la qual Fins i tot inclou, of. No aquí, ja que Sent ambdós, per tant el treball són diferents? Un intent, pot ensenyar-nos. Ens perfori un forat a l'aixeta Erdschale i el seu contingut líquid d'. Se'ns queda sembla fer res més que un barril si Sifó amb parets de pedra. Pot el que l'exterior de la bóta, un efecte de drenatge d'aquest sentiment, ja que amb el contingut en la connexió no serà? No sembla així. Però a veure què passa? Així com l'interior de la terra buida, es renta sobre el mar a terme un cop a la inundació de tota la terra, els rius són lent i ja no troben el seu camí les pedres de demanar on cau, la planta ja no sap on l'arrel , Viatge d'un home és molt lleuger, però també dels més lleugers vents com una ploma bufat lluny sobre la terra, l'atmosfera s'expandeix de més i més, totes les persones i els animals senten sota la campana d'una bomba d'aire, l'èmbol es pot moure cap a fora, i complement després de més aire i més diluïda. Es va buidar de tot contingut, volen, fins i tot amb totes les pedres i tota l'aigua de la terra com ara sorra, que es espolvoree sobre un cercle trenat. I tot això no fa sinó perquè ara el que abans es fixa no en la Erdschale Més informació sobre l'efecte del que estava fora.
Pensem sobretot, només cal prémer una bola de plom Però per si sola no ho és. Amb cada tros de terra, presa de distància del centre de la terra, la bola de plom d'una peça més fàcil, igual que si es va endur un tros d'ella mateixa. Té el seu pes no només per a ells. Igual que en la meva Cap part del cos per si i per si sol, el seu poder té, li deu a la seva connexió i interacció amb el tot. 28) És la gravetat, que la reducció en tots els això és per trucar a una força de morts, i és tan bo com el potència òptica de l'ull, com un darrere l'altre s'acaba de morir regles físiques d'estimar, predictible, però és l'òptica Poder del nostre ull, que reuneix tots els raigs de llum en la imatge, la seva ànima vivent sap aprofitar. Però és és la gravetat, que totes les masses de la terra, inclosa la nostra, a reuneix un organisme, que ara és probablement la vida La ment pot prendre possessió. Totes les forces estan morts en la nostra divisió abstracció científica del cos, així com la de la Außenleibes. Totes les forces estan en les seves relacions en la vida real, la de la Außenleibes així com la del cos. La gravetat és en realitat una força universal que per tot el món se'n va, i la terra no és més que per al nostre particular la seva creació. Però la força del meu cos són una mica Més en general més que simplement el meu cos que li correspon, ell mateix si d'altres òrgans només és engendrat i nascut per aquestes forces; però el meu cos és tan especial. Es presenta en una persona només és important que les forces en general, especialment en el gestió i el desenvolupament, de manera que hi ha a la terra amb la gravetat. Que la terra que els altres cossos celestes la força de la gravetat general que fa el món sencer no és res, es mouen en forma de partícules contra partícules, aquí com allà, el seu disseny especial va poder arrencar el caos de la arreu de tant en tant cossos dibuixats i elaborat sobre la partícula específics amb especials Centres, amb eixos especials de gir van ser capaços de prémer, mostra fins i tot millor que un principi d'individualització de la universalitat de la llei de la gravetat en si és encara inclosos. 29) A més de la gravetat segueix afectant altres tranquil, amb meravellós poder de les profunditats a la superfície. És la força magnètica que per sobre de la nau com l'elèctrode conductors i tot el ferro a la Terra amb un secret simpàtica El curs es va reunir. Quina misteri està enterrat aquí encara! L'agulla magnètica és com un gest de complicitat en silenci a un secret interior profunda, veiem la indirecta i no el coneixen d'interpretar. D'un lloc a un altre, d'hora a hora, dia rere dia, any rere any, de segle en segle modifica la seva direcció, en qualitat de testimonis d'un cicle, un canvi efectes interns, que no entenem. Les llums del nord a terme en les relacions al seu torn amb competències relacionades igualment misteriós. No es tracta simplement guarda silenci sobre aquest control remot Comunitat dels interiors i exteriors. De vegades es trenca l'interior de la tassa, ascensor, noves gammes de muntanya, el que assigna l'estat dels oceans nova, i aixeca't, desconegut per tots els mitjans, però sens dubte que ocorren a qualsevol relació amb la finalitat, les noves creacions orgàniques. És encara bull per dins i encara pot fermentar; volcans i les fonts de calor ens diuen, però els productes de l'antiga Evolucions necessitat de preparar només la vida evoluciona, fins que la terra està madura per a
una nova creació. Després ve la vella Creació en totes o la major part, ha substituït la terra, totes les forces de l'interior amb tots els poders de l'exterior mentre s'estira i la mescla, a través de la formació de més perfecta, si més no es fa diverses vegades abans. Qui sap si l'home és el L'educació és final. Considerem que és un privilegi d'una manera orgànica ésser viu, amb les forces inescrutables de tota la nostra ciència per burlar, perquè no tenen en això, tota essència orgànica només la producció, com en què, tota la terra penetra magnètica Força també aquelles forces, tan misteriós com l'enigmàtic en el nostre cos? 30), la més profunda mirada en el context de tot ministeri terrenal, els punts de l'equació més bella del que veure en el nostre propi cos, la més clara percepció que aquesta Consell de si mateix diferent, un cos més gran pertany sí que és un veritable cos, a la qual pertany, pot Fes-nos fer referència a efectes d'escombrat, la totalitat de la sistema terrestre preval, pel qual totes les parts i les pàgines de la mateixa en un un bucle, de manera que nosaltres igual que a la cinta amb s'han d'adoptar, ja que cal ajudar-se a si mateixos. Seria un infinit, aquest cap de referència confirmada per tots els més mínims detalls, per aprofitar totes les parts; Estem aquí només d'una manera molt evident, tan evident que per aquesta raó cada un ho ignora. Què signifiquen les ales dels ocells, les aletes dels peixos, les potes del cavall? L'aire, l'aigua, la terra ferma Aquest moviment té eines no poden fer, ni tenen la Aire, l'aigua, el sòl es posa a la dreta. Però calia tant orgànics com inorgànics, en el mateix coherent en si mateix Schöpfungsgusse riu i fer-se, i encara ha de Avui fortfließen coherent en els seus efectes. Perquè sent el au vola per l'aire, el peix res a través de la L'aigua s'està executant, el cavall a la terra, com si només un efecte continu mateix principi creatiu és que els músculs i els ossos només s'ha format en relació funcional entre si i, a continuació el múscul a l'os pot ser dissenyat per operar d'aquesta referència propòsit també. El Bird no encaixa més que un tros d'aire, cap tota l'extensió grans de la mateixa, i l'ajust de balenes no un estany, s'ajusta el gran oceà, la Cavall en forma no només per al Erdfleck entre els seus quatre Els peus, però per a un nivell il limitat. Així que, independentment l'ocell, la balena va provocar que el cavall només una petita parcel podia, però tenia l'aire, el mar, la terra en el més ampli L'expansió en el procés de formació de les aus, la balena, el Cavall amb el seu càrrec. En lloc d'ales, aletes, peus un ésser que també la pell, el cabell, caspa, la boca, el bec, les dents, peces de la llengua, el pulmó, de manera que qualsevol externs i interns establerts. El animal sencer, de manera que tots els animals i la gent està al voltant i al nucli s'efectuarà en condicions, com si amb l'aire, l'aigua, el sòl en un pertanyia junts, des del mateix riu i Schöpfungsgusse operaria, fins i tot avui en dia aquesta pertinença comú, aturar tan poc un cessament de la mateixa com a part de la nostra Cos de la ruptura de la connexió pot tolerar, al que es plantegi. 31) és especialment notable i vagues en contra de l'enfocament habitual de la terra s'ensorra Sempre em va semblar que fins i tot la desintegració real la terra amb l'aparició de criatures orgàniques en si mateixos molt orgànicament entrellaçades i es va disposar a un. Destrucció els tipus de pedra per les inundacions, l'erosió els atacs
d'aigua salada i l'aire ha de la creació de la sorra i causar esllavissades de terra podrida freqüents determinat. Això sembla mons a part de la formació dels éssers orgànics abzuliegen, de fet ser el contrari, i no obstant això tots dos tenen una, si no és simultània, però la causa, perquè teleològica han estat estretament vinculats, el procés. Què podem fer per si mateix mecànica, el nom químic morts mostra, una vegada més, en relació com un factor de la vida. Sí, però ningú creu que la voluntat Grave als peus de la mola i la terra solta en què arrel, l'atzar l'un a l'altre són.15) També ha una altra vegada sense fer l'altre mànec, així que calia Formació i desintegració de l'altra articulació èxit ser un en una causa eficient apropiat. I no obstant això avui sembla adequat per anar en una sola, perquè avui el talp fortgräbt a terra. La seva Grabefuß i la terra solta són el que eren només Zwei d'un que fins i tot ara encara es troba en Zwei Una. Tots els mamífers, que tenen els seus edificis a la terra, tots els cucs, el cau a la terra, totes les erugues empupan sota de la terra, totes les plantes que tenen les seves arrels en la terra pertanyen, però d'una manera diferent juntament amb la terra solta. També la formiga, que l'embut a la sorra ha de fer amb aquesta sorra d'una peça i el seu riu, i les formigues, que va començar l'embut. Fins i tot que un camell passi pel desert es mostra en la seva organització Peculiaritats, que mostren que el seu origen amb el Gènesi d'aquest desert relacionats. 15)
"Els membres anteriors d'aquest Animals són estranyament apropiat per al saqueig dels quals es la seva vida s'aplica. La primera circumstància que ens colpeja és el De gruix, amplada i la solidesa de les mans, la brevetat de la Dit de la mà, la mida i la força dels claus que s'estableixen són còncaves i acaben amb una punta afilada. Com a eines per Buidament, no pot ser superat, i hi ha és que la totalitat dels membres anteriors i la disposició de la totalitat Enfortiment dels ossos en perfecta harmonia. "(Linnaeus Martin, Història natural de l'home. P. 91) 32) No només de tota l'amplada, fins i tot a través de tota la profunditat de la terra arriba al final, l'actuació i la referència adequada Treball. Si la terra fos d'una altra manera difícil, perquè com la matèria en les seves Dins densa o fina, o perquè la terra és més gran o menys, o buit, pel que si l'au, peix, el cavall, l'elefant, l'home mateix es pesarà de manera diferent en funció del seu El seu pes corporal i la força muscular, després de tot les relacions de Donar suport al desenvolupament sostingut, la companyia de mudances que es movia. En les mateixes tarifes, pesava sobre els quals l'import brut de Erdleib, de manera que fins i tot tots els orgànics Membres pesava el mateix en relació amb ell. Suposem que la terra una vegada més tan a prop com és, en les criatures, però si res canvia, però, canviaria l'acte al fet que Ara amb el doble de força que s'havia retirat i de es van registrar de la terra, seria com si tenen un cos de la gravetat de matrimoni, però sense la doble força que ell adoptar per passar i el Comitè.16) La gent i els animals només aniria tan cansats, córrer, volar, pot nedar. Com ciclista volia utilitzar un cavall que per portar amb el seu cavall simples cavalls de força tenia el doble de la càrrega hauria volgut com una alosa i empassar en la migració de tardor de la mar venen a nedar, tan viva una truita en el corrent, tot i que cada un mitzutragen el pes
d'una alosa o empassar o de la truita es17), Si els peus de greix de l'elefant no podria se li rep de peu per un curt període de temps sense fatiga. 16)
El desenvolupament depèn de la força muscular és a dir, juntament amb els processos químics i nervis en el cos, major és la gravetat del cos amb el suport de res seria. 17)
Untriftig seria la idea que si l'au i el peix han augmentat en virtut de la serietat en els seus mitjans de comunicació disminuiria, però ja que l'aire i l'aigua en la mateixa proporció augment de pes seria. Només per tot el poder del propi cos seria difícil de moure perquè l'executiu dual De càrrega hauria de superar.
Si per contra, la terra de nou amb tanta facilitat, el que és, a continuació, tots els moviments de les criatures, encara que molt més fàcil, però en la mateixa proporció la capacitat d'un comptar amb un sòl ferm i l'adherència es redueix. 33) no només quantitativament sinó també qualitativament és l'efecte de la gravetat en tot el cos del nostre cos de nou Còmode i amb càrrec a l'especial, i creiem els efectes de la gravetat raó no només com molesta, ja que que és. Que el cap es recolza en el tronc, la columna vertebral per tal herbiegt fer més cap avall, com una conca Bowl als intestins provisional absorbeix la cuixa es dirigeix cap a l'interior, el peu endavant de la posició del cor i el que encara no, tot està connectat amb el fet que ens prenem seriosament Éssers, i tota la sang i els sucs de forma tan diferent. En general, per fixar les forces vives de la força contra la gravetat, però el La gravetat és encara amb les forces de la vida, l'adequada al Manteniment i funcionament del nostre cos són substancialment implicats, no només als de la interacció de les parts del nostre propi cos, sinó en la interacció amb la resta del nostre cos estructures de la Terra es basen, en virtut que pertanyem a la terra com les nostres peces són de nosaltres. Les plantes mostren un gairebé fins i tot clarament que nosaltres. Com va sorgir la planta de trobar menjar i la llum quan no ho fan per les seves arrels, les seves tiges enviat cap amunt? Però ara que realment pren aquesta direcció, no fa que la objectiu abstracte, sinó que fa la gravetat adequada d'actuar. Un pot tenir raó, per la serietat amb l'altra mecànica Força a substituir o superar. Lligat a una llavor que germina de la mida d'una roda vertical o horitzontal, i organitzat sostinguda ràpida rotació de la roda, el substituirà o supera l'impuls que expulsar del centre de rotació, la gravetat, i la tija creix cap al centre de rotació, com si des de la Sol era, i l'arrel del centre com si a través de la La gravetat es veuria impulsada en aquesta direcció.18) 18) Dutrochet,
Recherches p. 138
34) No menys del orgànic amb el que inorgànic és la Orgànica del sòl al final, les relacions entre ells junts, això Per descomptat van més enllà de l'organisme individual, en el seu conjunt a través del Sistema Terra va revelar en una força dominant.
Quan veig com les cues de liquidació i agafant les mans els micos tan completament a les branques dels arbres i les dents punxegudes atac dels micos als fruits de closca dura de la mateixa, així que no puc pensar de manera diferent, però que tots dos tan junts d'un ou o Les llavors es formen, i quan miro per aquesta llavor o l'ou, No trobo una altra que la de tota la terra: per a tots, de manera que en cas contrari ni tan sols els arbres i es posin en venda les d'animals vius adults, que també pertany a la terra. Una mica de terra Imperi d'ells no podien produir veritables simis i els arbres pot, però tota la terra, sinó també fins i tot per innombrables més dels micos i els arbres nus, com és també el nostre cos només en el Tots els seus òrgans en el context, no en tal o tal particular podria desenvolupar. El mico no podia haver nascut al sud, si no hagués passat i l'ós al nord, on es més tard, l'ós cavall pot ser. El com d'aquest Context que pot estar oculta per complet, però que tal existeix, no podem dubtar. Naturalesa son. L'arbre i l'ocell verd sobre ella, Ells estan en el somni i no es desperta Vostè verd en un somni i cantar, I no pot penetrar, Com un ou Tots els dos Sorgit i la primavera. (Rückert Ged. IV, p. 234) Les mateixes consideracions que ens agrada de la correspondència les tasses de mel de les flors i la trompa de les papallones i Les abelles, al servei dels forats de l'orella cap a l'interior d'avanç Els depredadors i la introspecció a la part posterior de les obertures de l'oïda tímida Animals & W. S. . Realitza Tots aquests són exemples de l'extrem més proper, les relacions però només pel Inbegriffensein en un propòsit regne altres relacions, que inclouen tots els terrenys, trobar el seu camí. Des del Els materials i les forces sol, que pertany a una flor i un insecte, podrien resultar tant de flors o d'insectes, però només d'un conjunt, el que els materials i les forces dels altres animals i plantes amb continguts, i l'aire i l'aigua i el sòl de la forma en què necessaris per a aquestes criatures. 33 a) pot ser intern i extern conveniència . Distingir instal lació adequada és l'assumpte internament que, com el cor i els pulmons treballin en mi que em conservi la vida, i si però permetre que l'aire i l'aigua i el sòl em fa respirar, beure, i la base, així que això és el més apropiat per a mi fora Esdeveniments. Però aquesta diferència no colpeja l'essència de la conveniència si mateix, no és més que relativa. Per a tots els interns Expedient També és útil externament, i tots externa Expedient també és útil internament, només en de referència. Elevem una part diferent de nosaltres en l'examen a terme, com l'ull o el cervell, veiem de fet la resta del cos, la que atribuïm a una interna funcional en el seu conjunt, com en Ràtio de rellevància externa a una ella mateixa a la vista egoista de la terra, sense molt una part d'ella i són independents
d'ella tenir l'ull o el cervell del seu cos, sí que podem qualsevol lloc, pulmó, estómac, la mà de sortir de nosaltres, la resta Organisme és responsable de la conservació d'aquesta part només a l'exterior instituïts per a això, i també, quin animal, que la planta volem destacar de la terra, així és com la resta del món només és útil per al manteniment extern de la vida i la posada en marxa de les mateixes funcions. Però així com hi ha per tota la terra tan bo nosaltres com per a un fons intern de característiques funcionals, pel context general de l'orgànic i el inorgànic, a continuació, ambdós regnes orgànics, en particular, llavors això grans relacions però, cada criatura en la seva contribució, la vida d'un procés fortzuerhalten la terra en el seu conjunt i desenvolupar, que en tot el més adequades per a la continuació i renovació de la vida de l'individu establert. Però si també ens sentim el que ens l'interior context adequat, el nostre cos produeix, i en aquest fins a l'últim punt de l'adequació interior de trobar no podem, per tant, per descomptat, aquest sentiment de la terra , Denegar perquè no tenim ni jo, ni vist l'exterior pot tenir una emoció a tot l'exterior Per veure, però només pot sentir per la pròpia naturalesa, que té. Però nosaltres no som d'aquesta naturalesa. Estem allà com a mínim no tot, i al que a nosaltres però també tenim aquesta sensació. D'altra banda, veiem el que d'ella externament, com es pot veure, que és totalment anàleg als esdeveniments en el seu favor, ja que tenim en nosaltres mateixos la utilitat esperada interior. "A diferència de forma, forma, Construcció i costums tenen tots els animals de l'elefant enorme a les criatures microscòpiques, el seu paper assignat i contribuir l'ordre i l'harmonia de la natura, qualsevol de la seva classe en el medi sota aquesta sobreabundància de la vida és un equilibri de la força i el número gestionada per la influència d'un gènere per l'altre. Són dependents entre si i contribueixen a zurückzuwirken, i una llei de la destrucció i la renovació és sempre, en efecte, pel qual les condicions d'existència dels animals en l'equilibri s'obtenen. Les masses es determina que una altra presa, famílies senceres sembla nascut només per ser assassinat, però que tan gran la pèrdua fins i tot, l'augment és el mateix, que l'espècie sigui visible. Tocar les persones tenen els recursos innats de l'atac a un costat i el SeIbsterhaltung altres del tipus que la Perdre compensar cada ocasió. Velocitat, la precaució, la vigilància, inaccessible Refugis, el tipus de cobertura, i fins i tot color de guàrdia De la mateixa manera, els tímids i indefensos, mentre que els més atrevits La força de la força d'oposició. Els que més subjectes a l'enfonsament augment, són com a màxim; ràpidament les seves files es complementen mentre que d'altres, sens dubte per la seva massa corporal, la fortalesa, la seva Coratge per créixer en la mesura que les pèrdues seran reemplaçats haver causat l'accident o mort natural. Els insectes com són la presa comuna de les aus i quadrúpedes Els animals, rèptils i peixos, fins i tot els propis insectes, però que Has vist mai les seves files aprimat notablement? Després de tot, és inqüestionable que el destruïts seran substituïts per altres miríades innombrables. Ens és gran, els estralls a diari entre els peixos! Ells mengen els uns als altres. El catxalot (Cachelot), el peix espasa (Delphinus orca), el conillet d'índies (Delphinus Phocaena), la llúdriga i el Segell devoren en gran nombre, milers d'aus marines trobar en els seus aliments, mentre que l'home que va fer a les masses els sortejos de profunditat. La seva sorprenent fecunditat és tan gran
que totes les pèrdues seran reemplaçats per complet. El nombre d'ous en Roe és el bacallà s'ha calculat sobre 3686760, al Flinders 1357400, 36960 sobre l'arengada, el verat a 546.680, de Noruega, en 38 280, la Solla (Pleuronect. Solc) en el 100 369, les tenques a 383.250 th De aquest augment és cap exemple en les categories superiors dels vertebrats, és a dir, les aus i els mamífers, però és la llei de la simetria en els descomptes i l'accés a aquestes institucions no menys polzades Per llei, es conclou que una part de la creació dels altres dependents, i encara que en una mirada superficial Tot això pot semblar en espectacles confusió, després de madura reflexió, que per els diners i els resultats són tant just una procedeixi, es va crear com un pla racional. "(Linnaeus Martin, Naturgesch. de l'home. Introducció, f.) 34 a) Fins a cert punt, al centre de la terra Fi de les relacions home apareix així com les ofertes sobre el més important i els més rics objecte de donar el seu examen. La terra li dóna la terra agrícola per l'arada, ferro, la forja d'una arada d'ella, la fusta i el carbó, el ferro de manera que a fondre's, l'aire i la pluja per fer créixer el bosc, una mà, el a tallar llenya per avivar el foc, la forja del arada, per guiar l'arada per sembrar els camps i la collita de la mateixa. Com més s'entra en detalls, més que admirar com tan completament a cada un per a Terra i la Terra està fet per a l'home, i no obstant això de nou només si un no es limita a la següent, no només en l'individu i no al poble és l'únic, però sempre la referència a la totalitat de la terra té, a partir de les restes de l'ésser humà individual només una baula. Perquè l'individu ha sovint no és suficient no és sempre a mà el que necessita, i les mateixes forces que serveixen als seus propòsits, pot desencadenada sovint tenen un efecte destructiu sobre ell. Però fins i tot el que l'individu i l'èxit immediat, les dificultats i obstacles és a dir, fons de deute per a la humanitat i per aquest mitjà per a la Terra en conjunt. Sense necessitat, Obstacles, el perill no major evolució dels sistemes humans. L'individu pot ser que s'enfonsi, però la humanitat és cada vegada més gran en la lluita d'obstacles i perills, i les victòries sobre els obstacles i perills, es refereix a la destrucció, però només una o com a màxim grups individuals de la humanitat, mai la humanitat en el seu conjunt, i la més persones es destrueixen, més aviat a la seva renovació només. La terra roman sempre excel lent conjunt que en tots els Temps i a tot arreu una gran quantitat de persones que hi viuen i la humanitat podria evolucionar en conjunt. O són alguns Llocs d'habitabilitat es retira, la resta de per tant, només els més habitable. (Vegeu l'Apèndix.) 35) En la majoria dels casos, es roman en l'enfocament estret i de peu, però que tota la terra tan bé per als éssers humans Es va establir, per tant, considera només en relació externs i per la present que serveix d'utilitat per a ell, i menyspreant tot el contrari igualment legítims, igual consideració totalment factible que l'home es configura tan apropiat per a la Terra, el Terra ha de fer com els serveis més importants com ell, si mai, després, fa la seva actuació, més alt és només el Els serveis que es va passar a la terra. Aquests són els serveis que una gran per fer que tot s'ha desenvolupat part, el conjunt té la part d'acord a les relacions específiques, com a part de tot l'assumpte en general. En aquesta relació que estem a la terra. Tenim les nostres mans no són per a nosaltres sols, però per tal de construir vaixells,
cotxes i eines i així successivament o , Revolver per fer les connexions a la terra, un transport de material per entretenir i per realitzar altres serveis, que la terra sense nosaltres i les nostres mans no només han estat capaços d'aconseguir. Quina diferència per al mercat terrestre si l'home va caure de distància! Per descomptat que hi va haver un temps quan l'home no hi era encara, però llavors impugnada va ser la necessitat que encara no existeix, com ell per contra, la terra encara no és establert per a la seva necessitat hauria trobat. Encara no hi havia diferències, com és ara seria una. L'home pertany només al desenvolupament de la més fina la Terra i és encara més refinada eina només és compatible. Anteriorment va dirigir només són més o menys, i no ha per l'altre mig en brut. 36) Amb ni més ni menys malament i no menys L'home rep la unilateralitat, les entitats objecte del món sovint només amunt.19) És per als animals i plantes de la mateixa manera que, encara que no tan versàtil, perquè no és tan versàtil Les criatures són, per les instal.lacions de fins, a condició, com per al La gent, no només per als quals es beneficien les persones on es pot obtenir una relació d'objecte indirecte en compte, però també per a aquells que fer-li mal, llagostes, erugues forestals, escorpins, serps verinoses, les males herbes, les herbes verinoses, no menys de els que viuen en deserts remots ni en les profunditats del mar i de peu per ell en cap relació de benefici i el dany en absolut. Sí, quants milers d'anys la Terra té la vida d'innombrables Animals i plantes nodrit, abans vivia un home en ella. Quina podria la gent fa servir això perquè encara no hi era? 19) Així
que vaig llegir en una recent filosòfica Escriptura: "Tota la naturalesa té algun destí que no sigui la base i no la institució per al desenvolupament humà; l'home és el cap del tel.lúric i el Senyor de la creació, en relació a ell, tota la seva disposició individual ". Encara que es pot dir res sobre això encara per referir-se al usuari: Si no és fins a certs límits, la humanitat suport, incloent la necessitat que les llagostes, erugues forestals, etc fan d'ell, incloent:. I si estan en l'existència humana el terrenal culmina a tots, així que va ser capaç de Kausalgründen home, però no sense una base d'anteriors i actuals les criatures inferiors emergeixen i són, per tant, són i ho han moltes criatures en l'individu no és útil, però després d' el context, que té la seva existència amb la seva família en conjunt, sempre que la seva existència pel context amb el seu, amb raons és. Sense que siguin o hagin estat, no seria pot. En ell, però era i segueix sent única excepció. Què passa amb ell, aparentment sense sentit per a ell, va sortir dels éssers orgànics, es només per preparar la seva educació, que a part d'ell, aparentment sense sentit, no hi ha més que la disminució de l'activitat laboral, es va produir ho ha fet. Res no pot ser més vàlid que aquesta consideració, en la mesura que aquest només pretén mostrar, que totes les coses terrenals, i amb gust s'estenen a tot el que existeix en absolut, el que no a l'extrem més proper, o de manera individual les persones rastrejar relació actual, sinó també en el propòsit general o relació amb ell, no és gens Però untriftiger, sempre que la relació d'objecte exclusiu Ha de demostrar que ell, però si una més les relacions d'objecte no pot descuidar en contra més.
L'angoixa que el poble de llagostes erugues i fer estralls en els boscos per la seva blat de moro i els seus boscos, També pot ser útil en relació amb els humans, però que està en el De fet, molt lluny, però les llagostes i les erugues dels beneficis que, directa benefici. El propòsit de la relació que l'existència de tantes criatures lluny d'ell i abans que ell al seu desenvolupament, està molt lluny, mentre que aquestes criatures gaudir de les seves vides i gaudir immediatament tenir. També es pot invertir l'anàlisi. Només així es crea una Ordre de la natura per produir el que el poble i va ser capaç de prendre, les altres criatures pot crear i contribuir, per tant, és fins i tot la seva existència en la relació final distant amb ells, en molts aspectes Però encara més directa. Utilitza la base comuna d'humans Els polls i les puces més que ell . Ús El bestiar i el munyiment d'oví i matances que si, però la fam, les gelades, i el llop a l'hivern seria matar els animals molt més si l'home No entretingut. Així que no pots dir que tot està a terra just a la causa de l'home. Més aviat, és una i la mateixa món terrenal, en què un propòsit per a persones, animals i plantes complert de tal manera que el que l'un en el llunyà relació d'objecte extern, està sempre a l'altra en el curt efectes externs o interns en la relació és, però, al seu tot en la relació del propòsit intern és la relació entre el que són en ho ha fet. Això no exclou que la L'home, com el més versàtil i més important criatura terrenal objectiu també és el més versàtil i el més important de les relacions en el món desenvolupats per a la Terra i mediat en el conflicte i prop de la Relacions al final, normalment la part superior, però ni més ni menys que però les reserves de lloc. Ell és, de totes les criatures individuals només la baula més important en el regne terrenal tot la baula final global. En l'anàlisi final és potser poden o han d'admetre que a la terra, com en el La naturalesa i el món en tot, no tot el realment útil És a dir, es basa en la manera en la definició de la conveniència des d'ara, a la discussió no estem aquí a propòsit incrustat He de pagar per la nostra tasca aquí és essencial i suficient per mostrar que el que usualment amb el nom de la conveniència o la naturalesa funcional del dispositiu com un ésser orgànic veu i pensa amb un únic principi ideològic en relació el complex del sistema de tota la terra i no menys en el mateix Significat jugar, que hauria de ser suficient, per sobre de la compilació. Però suposem que un tindria en reconèixer la sensació que no totes les mesures en el món en tots (i probablement l'existència del mal trucar a totes les mesures? En sentit estricte, sens dubte no), el que li demostri almenys una tendència general, que no apropiada el disseny més apropiat per al mal sempre una mica millor al seu torn per fer que fins i tot l'origen de alguna cosa bona. Però és aquí no el lloc per donar a aquestes consideracions generals, una altra de les conseqüències. 37), toquem el propòsit terrenal de les relacions la majoria de consideracions generals, es conclou que: Igual que a la nostra El cos és veritable a la terra de la mida, l'equilibri i la relació i la interacció de tots els components, les pàgines, els processos amb la posició i les relacions amb el món exterior llavors, junts, com el tot l'home de
substàncies i activitats del que una vegada va entrar en el món no és només fortzuerhalten, sinó també en la seguir desenvolupant la base de la collita anterior de tal manera que els seus principals ràtios característics, més temps L'anunci més, i el desenvolupament i l'estructura són els mateixos cada vegada més en l'efecte més fi. supera tant en les relacions tots ells que nosaltres, com un dispositiu útil i l'ordre en mirar-nos a nosaltres mateixos, de moment. Cap malaltia, la mort no posa en perill la seva Accions com l'estoc del nostre cos o fins i tot la interrupció Decay, sense grans obstacles per al seu desenvolupament en Finer i més fi fixat, si la humanitat mateixa, a la seva seu i la principal eina el desenvolupament progressiu d'aquesta multa, no s'estableixen límits. La seva primera immensa corrent del diferent, però quan el corrent de sortida orgànicament associats relacions fonamentals passen per es tornen més estables només per Entwickelungsepochen enormes s'han sempre estan disposats a cicles definits i fenòmens periòdics i no es quedi mort per tant, des de la preparació en cas contrari el disseny i el moviment també es cultiva amb ell, i els més animats El canvi és constant en cada un. En aquest sentit, el successivament s'introdueixin en l'estructura de la terra en les esferes grans el nucli líquid, la closca sòlids del mar i l'atmosfera, les següents són les creacions de diversos orgànics rics, la generació, la delinqüència i la vida dels organismes individuals, que sempre és progressiva El desenvolupament de la humanitat i la seva formació i de creació d'efecte retroactiu entesa en el sòl. 38) Es diu dels éssers orgànics a casa nostra, que ells mateixos per un principi intern de . Desenvolupar Això s'ha d'entendre correctament. Posa un ou en el primer lloc no propis, sinó que requereix la gallina per incubar i, a continuació no a ells, sinó que també requereix la gallina o l'incubador fer-ho, i el pollastre nascut encara necessiten aire, els aliments i la beguda. Tot això no ve de si mateix, però no pot no es desenvolupen. Però continua sent cert que la jove criatura els suggeriments que han de treballar-hi i contribuir al desenvolupament Triomfar no passivament seguir, però a un, però només pròpia d'ell, per qualsevol cosa procediment extern prescrit per contra, va reaccionar Les substàncies incloses en una única condició per la seva individualitat Camí procés. La terra ara és diferent només per les seves criatures, que en tots els aspectes més independent de les influències externes en les seves formes individuals ha desenvolupat, on les influències externes terrenals, que les criatures per al seu desenvolupament encara necessiten moments del jo interior la terra. Cal fer, que, al seu torn, la influència del extern de les estrelles i sobretot el sol, sinó també amb el desenvolupament, especialment de la vida orgànica en ella, per això comparteixen els éssers orgànics aquesta necessitat. En certa manera, pot el sol, fins i tot amb un uan grans comparatives, que, després que l'ou de la terra lloc, perquè és un ja estan disponibles, s'asseu en l'ou i la vida orgànica es reprodueix, i el desenvolupament de cada ou de gallina a la Terra és indirectament dependents d'aquest, sinó també necessita el pollastre segueix sent una gallineta, que està a punt conjunt, que no necessita la terra, és prou alta com a i ella s'ofereix a les petites de l'ou. A més, la terra des de l'inici d'una molt més sota la influència del seu compte, com la calor del sol desenvolupats. (Més sobre aquest tema, vegeu l'apèndix).
39) Penseu en les criatures individuals, l'un i l'element terra mateixa habiten poc profundes, que apareixen en la construcció i forma de vida a gairebé el mateix, els mamífers entre ells, les pròpies aus, el peix en si mateix; Però com més es planteja la consideració en contacte amb la més clara les diferències individuals aparents. Un altre personatge de base, una un altre ordre espacial i temporal vinculades i controlades cada animal la varietat d'interiors i exteriors Les condicions de vida, i tot sembla tan diferent a la mateixa mostra, i diversament col locats en el sentit d'aquest caràcter fonamental d'aquesta ordre. Cada criatura és un sistema diferent pel qual una diferent Principi ha estat acollit, i aquest altre principi, que domina el físic, està relacionada, encara que això és encara més a prop nostre, es fa càrrec amb un altre principi d'ànima, o es tracta d'autoEl mateix amb la classe d'éssers superiors, que habiten en l'element celeste, llevat que en les característiques generals la major similitud en les peculiaritats individuals La diferència és encara més profund en el passat. Totes les boles apareixen, tot el món el canvi en el transport de la llum i la gravetat de reunir tots els camins torçats pel cel. Però cada un és diferent i diferents pesats grans i balancejant i movent de manera diferent en diferents àrees; però en cada un diferents equilibri de forces i masses un contra l'altre, un pla de mesures, cada un és diferent es va tornar contra el cel, com posar en si mateix. L'un (el sol) és un gegant, mentre que els altres nans diminuts, i entre ells un (Júpiter) en contra d'un gegant tots els altres. El (Saturn) és gairebé plana, altres (Sol, Mercuri, la Lluna) gairebé purament esfèrica, l'una (la lluna), de agrestes muntanyes, mentre que altres (la terra) és relativament molt més suau, una més densa (Mercuri) que la Terra, un altre (Saturn) 10 vegades més prima que la Terra, com un suro prim i en l'èter un sol () una ploma pesants com el plom, de l'altra (de l'asteroide) Plom lleuger com una ploma, d'una banda (la Terra, Mart), boira, núvols, aigua, gel, i en l'altre (la lluna) la constant humitat i el cel clar, d'una (lluna) un dia d'un mes a un altre (Saturn, Júpiter), només 10 hores, en un (Mercuri) l'any del nostre 88 dies en una diferent (Neptú) uns pocs centenars dels nostres anys, el rèptil voltant del Sol, l'altra a correcuita en execució, l'un (Venus) en gairebé circular Tren, l'altre (Pallas) a la lipse estesa que un (Mercuri) molt a prop del sol, l'altre (Neptú) extraordinàriament lluny, gairebé tots els rechtläufig, però algunes llunes (Urà) es va reduir, gairebé tots els trens són de tancament, però alguns (els asteroides) com enllaços de cadena entrellaçats, un dels planetes (Mercuri) el sol és tan gran com una roda del carro i brillant com un forn a Cel, dret, per a altres (Urà, Neptú), així com un refredat Stern, llavors el dia enlluernador brillant, fosca tènue aquí, alguns (Venus, Mart) amb una nit sense lluna i altres (la Terra, Júpiter, Saturn) amb l, amb 4, 8 llunes, la majoria nus, un (Saturn) amb llantes, etc I totes les diferències que ja estan en molts milers, fins i tot milions A quilòmetres de distància es pot veure ni obrir, igual que com ara tot en les proximitats de forma diferent en el món diversos òrgans , Ha de semblar molt diferents, la vida orgànica com a resultat de altres condicions de la forma de vida, on la gravetat actua tan diferent on el sol es crema tant o més fred tant, quan així ho any totalment diferent i Tagesmaß, barrejar i la coherència de les substàncies tan diferents.
Tan profund com entre els cossos celestes arriben les diferències entre les criatures de la nostra terra no és, de fet pot no s'apliquen, perquè les diferències entre les criatures de la La Terra mateixa només en una manera de menor importància a les diferències en el sòl de altres organismes mundials que aportar. Tota la matèria es troba encara en una semblant Camí junts, però viuen tots sota les mateixes condicions generals la gravetat, les estacions, les hores del dia, la llum, l'aire, del canvi d'aigües, i comunicaran aquestes condicions més o menys entre si. Però l'any i hores del dia, pesat, llum, aire i Resistent a l'aigua i són fonamentalment diferents entre els diferents Els cossos celestes, i les mateixes condicions no s'entrellacen amb entre si. Cada persona, cada animal té encara molt d'ell en particular les mesures correctores que, d'on la Terra, la Lluna, Venus, Júpiter només Sol com? Cada estrella és tan únic, com la seva posició al Mundial és un. Més enllà de tots els éssers humans i els animals el mateix Estrella Polar, la posició comuna i la relació amb el pol característic; cada estrella té una estrella polar diferents, encara que tots però només duren un cel. El sol és tan gran que, Si algú va pensar que la terra en el seu centre, tot el tren Monde trobat en el mateix espai, fins i tot llavors, si gairebé el doble del diàmetre haätte, com ella. La massa de la Júpiter, però, tot i només 1/1047 supera el sol, una vegada més la suma de tots els altres òrgans del sistema planetari de manera significativa. El sol arribés a desaparèixer del nostre sistema Júpiter seria el seu cos principal, i la terra en 383 anys de moure al seu voltant al (Mädler). pot del sol 1407000 cos és la mida de la nostra terra, constitueixen Júpiter 1414, 735 de la de Saturn Molt petit, però, són els asteroides, tan petit que la seva massa no va poder ser determinat fins ara. Veiem el cel a la nit petita lluna, que ens dóna una brillantor moderat; els habitants de la lluna, si hi ha alguns a veure un cel nocturn de diàmetre més de tres vegades, a la zona 131/2vegades gran disc brillant al cel, el disc de la Terra, que Nit per tant, també 131/2 vegades més brillants llums. A la Terra, tots els residents gaudeixen de llum de la lluna Nits, però, només els habitants de la lluna al un, el costat que dóna a la Terra erdhelle nits per als residents el costat oposat a la nit segueix sent, a més de cel estrellat és molt fosc, i primer han de fer un viatge si el disc de la Terra brillant estarà a la vista. El disc de la Terra il.luminada contra els habitants d'aquest costat del món la lluna cada nit, va que mai es troba, mentre que la lluna no és tan sols la meitat dels nostres il.lustrat. La Terra està constantment en la mateixa zona del cel d'un paisatge lunar, varia molt lentament cap enrere i endavant, seu pas per totes les etapes en el mateix temps i l'ordre, com la lluna la seva pròpia per a nosaltres. Per a nosaltres el sol està a Central 12 hores sobre l'horitzó i 12 hores per sota de l'horitzó; aproximadament 354 hores a la Lluna per contra, quan els habitants de la lluna Així que va un dia molt més llarg amb una nit molt més temps; a les muntanyes àrtiques de la lluna, el sol mai desapareix del tot. Anem a altres òrgans nostre sistema planetari més, de manera que apareixen fins i tot les diferències més cridaneres. Nosaltres i la lluna apareix de mitjana als residents de
la mateixa mida; encara que els habitants de la part terrestre de la lluna una mica (Mitjana de 4,8 ") menor, que l'altra part una mica més gran com nosaltres, en canvi apareix als habitants de Mercuri, el disc solar a la màxima distància del Sol de 2 vegades, a fins i tot a prop de la major de tres vegades més gran de diàmetre que nosaltres (en el afeli en virtut d'un diàmetre de 684/7 Min, del periheli 19991/3 Minuts), i la llum de la erstenfalls dg 5 vegades, el darrer esdeveniment 11 vegades més brillant que nosaltres. La diferència de les estacions canvien de manera que l'aparent Diàmetre del sol gairebé en la relació de dues : 3, i la brillantor més que duplicat, mentre que nosaltres per la mida del Sol i la brillantor són petits canvis amb les estacions. Venus apareix als habitants de Mercuri molt més brillant que nosaltres, que ha de ser suficient, un paisatge de llums i ombres donar, i la terra com la lluna apareixen de la mateixa mida i brillant. A Venus el sol apareix, aproximadament, 1/3 més gran en diàmetre que la terra (entre 44 '82 "i 45 '56 "fluctuant) i l'esplendor del món 6-8 vegades més gran del que pot aconseguir el que la Venus per a nosaltres. (No és dels grans planetes de la terra es veu tan gran i brillant com de Venus.) A Júpiter, el Sol apareix només 1/5 a Saturn 1/10, a Urà 1/20 tan gran en diàmetre que a la Terra. "La llum d'un dia de Júpiter és comparable a una cosa així com que durant l'eclipsi solar del 16 de Maig 1836 en una gran part del nord d'Alemanya percebuda era, i el que encara era prou forta com per sostenir la gestió habitual a dia no haver de interrompre. Les ombres sobre Júpiter estan en contra de molt agut, perquè ja depèn de la mida del Sol direcció, es limitarà més de 5 vegades més nítida que a la Terra. "(Mädler.) La intensitat de la il luminació sobre Saturn és 81-101 vegades més feble que a la Terra i pot ser el mateix que la brillantor nosaltres 1/2 Sant tenir després de la posta del sol. La mida del Sol varia entre 31/2 i 31/6 Minut La intensitat de la il luminació sobre Urà és 334-403 vegades més feble que la nostra, i el sol té un sol7/12 a 13/4 Diàmetre mínim, tan brillant com una estrella de moderada En un telescopis de mida moderat. Però sembla sent considerablement més gran que la nostra Lluna. Molt diferent és la visió de les llunes al diferents planetes i els planetes en diferents llunes. Mercuri, Venus, Mart no té lluna, que està sempre nits molt fosques, Júpiter té 4, fins a 8 llunes de Saturn, Júpiter pot de vegades tot 4 llunes apareixen simultàniament en l'horitzó d'un lloc determinat, però més sovint res en absolut, i apareix en les regions polars Mai una lluna en l'horitzó, el proper dels quals van a aparèixer uns tan gran com la nostra lluna, i la resta més petits. En lloc de lluna plena semblen gairebé purament eclipsis lunars (totes les llunes plenes dels tres interns i la majoria de la lluna exterior), per la qual cosa es desprèn de la primera Totes les 42 llunes1/2 Les hores de foscor. Mentre que un veu dels seus anys d' Júpiter eclipsis lunar per 4400. Des de la primera lluna de Júpiter mostra la Júpiter en 19 °, aproximadament 36 vegades més gran en diàmetre nosaltres com la nostra lluna.
La durada dels dies i les nits, els anys i la durada, la naturalesa de les estacions, la distinció del clima és molt diferent per al planeta diferent. Som diferents estiu i hivern al sud hemisferi nord i una mica, però només lleugerament a la Mart té l'hemisferi nord és relativament l'estiu, però menys intensiu i l'hivern suau estèril, l'hemisferi sud un curt estiu calorós i llarg, dur hivern20); les desigualtats dels moments del dia a Mart són molt més grans que a la Terra, Júpiter, de l'altra, no hi ha grans diferències l'informe anual o moments del dia. 20)
Nord Ball: Hemisferi Sud: Primavera 191 1 / 2 dia Tardor Estiu 181 Hivern Tardor 149 03/01 Fühling Hivern 147 Estiu.
Molt meravellosos fenòmens propis dóna a llum, més concretament, l'anell en Saturn. Per als residents a l'equador de Saturn, s'eleva com un gran arc, l'est-oest pel zenit és, en els que els agrada el marc d'un arcs grans, pel que és just superfície interna de veure cap a Saturn. En altres àrees l'anell, presenta una menys en l'horitzó, dret, i ni tan sols la mitjà d'expansió, però veiem més de la seva cara ampla. En els semestres d'estiu de cada hemisferi de l'anell s'encén durant el dia, però a la nit a les parts centrals enfosquit per l'ombra de Saturn, i aquesta ombra canvia de posició durant cada nit. El part il.luminada de l'anell ajuda a il luminar la nit com una lluna. Al mig d'hivern del dia de l'anell i la nit és molt fosca, de fet, va portar a gran nombre d'anys la Terra a través de la foscor constant, mentre que temps que la més negra foscor de la nit allà. Per a cada un se'ls dóna la latitud en Saturn és una zona d'estrelles fixes, que per una llarga sèrie de les edats és enfosquida per l'anell. (Mädler.) Un podria pensar que la llum fins i tot si es tracta de sols diferents, sempre ha d'importar es. Això no és també el cas. En els colors del prisma de la imatge (espectre), que és produïda pel nostre sol, que mostren, encara que només sigui amb un cert S'ha de tenir precaució creades per línies fosques per una posició en particular. En les imatges en color, que la llum reflectida de la Lluna, Venus, Mart i els núvols són, les línies fosques mostren en la mateixa situació. Per descomptat, és la llum del nostre sol. "En canvi, les línies fosques de l'espectre de Sírius dels d'altres estrelles fixes Castor o diferents. Castor altres línies es mostra com Pollux i Procyon. Amici això ja ha Fraunhofer van indicar diferències confirmat. "(Cosmos de Humboldt III. P. 63) 40) Les criatures individuals de la nostra terra no només formalment distingir els uns dels altres, però també material separats uns dels altres. Tot i que tots depenen indirectament pel general sistema terrestre, però no directament físicament junts, cada un exclou de la seva massa en una forma especial, cadascú té la seva cicles específics de les substàncies i activitats, ser qualsevol auto-consistent, amb la d'altres no identificats Propòsit zona.
Aquests separació real entre les estrelles molt més completa que l'existent entre les criatures terrenals. El Distància de les estrelles és enorme, s'acosten i s'allunyen només en relació amb els altres sense haver d'entrar en contacte directe; no tenen la matèria bruta, però només la gravetat i l'intangible èter de multa com aglutinant intercanvi mutu, mai de substàncies ponderables, utilitzeu seus circuits purament tancada i els efectes de les substàncies en si mateixos, tenen les seves zones d'ús especial. Altres fan part les persones i els animals i plantes però junts amb freqüència en contacte amb els altres són tots en el mateix Paquet de materials gruixuts dels que ells mateixos són, bé teixida, i substituir aquestes substàncies barreja alternativament, tenen molt menys cicle tancat de materials i activitats que en el Terra, i la seva finalitat, les àrees d'accés amb característiques molt més entre si i sobre de complir perquè les criatures relacionades mateixes circumstàncies externes també a prop de el mateix significat tenir. Vostè pot trobar un punt culminant clar. En ens pot ser diversos òrgans, membres, les diferents parts però quant més estan en i amb la massa de tot el cos adherents que el poble mateix, quant més de les persones en i amb la massa del sistema terra sencera adherents quan l'organisme mundial en i amb la massa de tot el món. Tome un vot tant en les circumstàncies que la distinció, com el divorci preocupació, doncs, d'acord que l'organisme mundial com individus especials davant d'una major i més estricta entre si deixar que l'individu. Però vostè s'ha oblidat cap pas en aquesta davant de la subordinació a una persona gran i per una relació més general, no es descarta. Un Seria un error que nosaltres, ja sigui formal a les diferències, ja sigui la separació física de les criatures individuals dels altres volia veure absoluta. El peculiar de certes relacions distingeix i separa, en lloc diverses vegades vinculat a major i més àmplia. Totes les criatures individuals de la terra són, quant es diferencien en la seva organització interna i l'ordre agrada, però l'ordre general de les condicions terrenals àrees temàtiques, són només casos especials d'aquesta ordre terrenal; i així són tots els organisme mundial per diferent individus o com les criatures terrenals, però tots els generals celestial Reglament, amb subjecció a oferir, en les seves condicions internes i externes només casos especials d'aquest cap de donar. el poc que les persones directament units pel seu propi material, pot dependre tant però per tota la matèria terrestre i començar per la mateixa activitat en les relacions, i l'organisme mundial, i que sembli que tenen molt més de separar les persones que segueixen a través de l'èter del cel i el cel les causes generals tan bé a un tot general, obligat com a éssers humans. Quina finalment, les zones extremes, ja sigui poble o en un sentit més elevat de les estrelles, a més després d'una certa relació tolerada i vincle de trucada, i no obstant això tot el poble a l'extrem zones zones d'ús general del sistema de la terra i totes les zones de l'objectiu Estrelles en el cel. 41) No obstant això, la comparació individual i la separació física entre les estrelles és més aguda que la que existeix entre les criatures és, d'altra banda el mateix trànsit després de certs Les relacions més íntim i immediat, si ni tan sols l'estrella pot fer el
menor moviment, no va respondre a les altres estrelles, L'enfocament sens dubte més silenciós que el més llunyà, i, llevat que l'efecte d'un a un altre sense el temps s'estén a extensions incommensurables; a condició que tota la gamma d'efectes que per la llum i la calor cada comentari, i d'aquesta manera al seu desenvolupament mutu Contribuir molt tranquil a la superfície, que al seu torn l'un a l'altre. En tots aquests aspectes, el moviment de persones o animals és una altra quina de les estrelles molt per. Quant pot un extern No et preocupis per això, excepte en les remotes Èxits. El que afecta a un dels altres interns de formació, poder entrar només per les addicions alguns d'ull extern i les orelles i els nervis han de ser relativament llarg Que passen pel cervell abans d'usar la coberta i la transformació es produeix amb andersher o temps diferents va assenyalar suggeriments que el major desenvolupament de tot l'home depèn. Però la terra és a dir per la seva percepció en tota la seva superfície d'òrgans i el cervell, al mateix temps, que crea en la mateixa superfície en animat moviment del sol i altres celestial sempre nou només els dissenys sensuals, és a dir, els éssers orgànics individuals, i es produeix en la mateixa superfície en el transport d'aquests orgànics Estar junts en una vida comú més alt. 42) La llei permanent pel qual les estrelles, els seus La creació d'art en relació amb els altres, pot fàcilment malament des d'un punt de vista ser interpretat, si una part amb la passivitat i el legalisme Forçós confusa, en part, tot el trànsit de les estrelles en el present, per dir-ho Part del que sembla sòlida, en part, una varietat de circumstàncies entre ells el mantenir. 43) És un error de fet, si vostè creu que un planeta es trobava en el seu camí recorregut tan passiva com un cotxe en una pista de carreres del seu cavall. Per contra, el planeta és el seu propi cavall. S'executa a través d' si mateixos, encara que, com a home, no sense alguna cosa o d'execució, determinar el que actua sobre ell, i tant com ell està decidit per moure, va determinar una altra vegada. Però això és cert, perquè o bé és sent legal com un home, o almenys per a una encara més simple Legalitat. Fins i tot el bullici de la gent mentre que un altre no és exclusivament fora de la llei. Segueix els impulsos de la seva naturalesa interior i l'exterior Seduccions acord amb les lleis pertinents de la humanitat i naturalesa terrestre en general, però o bé aquestes lleis variable, o és més complicat que això, després dels cossos celestes . Anar Com ho vols prendre, depèn de la llibertat d'opinió, que una a continuació. Ara bé, si almenys segons un o altre sentit, la poble lliure de trucar al seu curs cap a l'exterior de la vida que el planeta, però suggereix, com ja s'ha recordat, aquest Predomini de la llibertat exterior, la gent té, de la terra a una preponderància de la llibertat interior, ja que el sense els que condueixin fora del seu oïda interior. I aquí hi ha el lliure joc dels éssers orgànics a la terra fins i tot tan entrellaçades amb les seves relacions a dia i nit, estiu i hivern i la celestial les relacions en general, que l'atenció de la cos Mundial mostrant uns als altres, hi ha tantes suggeriments de la llibertat humana i animal en aquestes condicions, que no podem dir, el trànsit de les estrelles només executi llista d'èxits de la necessitat mecànica, ja que més en aquest Joc de la llibertat un cop més es compromet amb l'essencial. 44) En aquestes circumstàncies, la part exterior de la es reflecteixin els moviments dels planetes és molt més àmplia, el que solem pensar, perquè encara que la pista
principal de cada planeta al voltant de la Dom any rere any segueix sent el mateix, però que serpenteja a l'esquena i s'inclina de nou, depenent dels altres planetes del una banda o acostar-se a la seva seductor. És en tren, com amb la forma de la Terra. La característica principal del viatge és com la de la figura gairebé circular, líptica, en realitat, però les victòries característica principal, les muntanyes i les valls de la figura principal comparable a la més petita de formació i corbes que no alteren el conjunt, el plat principal, però amb la multiplicitat de les relacions exteriors de la terra penes tant connectat com les corbes de la figura amb l'interior, la característica principal de la marxa és constant, ja que només un sòl ferm sobre el qual la serp de la variable Ganges vida exterior de la terra en moviment per si mateix en el Dobla, la influència canviant del que extern Relacions de la terra als seus companys de miralls. Cada any fa les bobines de serp altres, pel temps que les grades món i són és a dir, les proporcions dels planetes en relació uns amb els altres pot ser en cap any exactament el mateix una altra vegada, sí absolutament cap Planeta en algun moment exactament la mateixa posició en tots els altres Els planetes estan prenent, que ha tingut abans, només aproximadament pot ser el cas. A la incommensurabilitat de les circumstàncies entre les trajectòries dels planetes i entre les trajectòries de vida l'individu. Aquest és el camí de la vida dels planetes exteriors indefinidament com a bona una variable com el nostre. És cert que les pertorbacions que els planetes producció a través de la seva influència mútua és relativament molt baixa: "Si un pensa en el planeta òrbita precisament marcats en un mapa només seria una observació microscòpica ens mostren que la mà ha tremolat una mica, que van signar ".21) El La terra pot ser (vist des del Sol), mai més 40 graus de segon camí només líptica en virtut de la ubicació dels seus Eliminar interferències. Mentrestant, recordem, igual que en el major sentit dels fenòmens més significatius dels canvis més petits una mida principal base que impedeixi qualsevol cosa els canvis lleugers que són les rutes principals dels planetes, de comú Efectes d'experiència, però va acompanyat d'un significat important, el que Per cert, no sé res més. 21) Dove,
meteorol. Investigacions p. 123
Potser la següent declaració contribuir amb una mica de Leverrier, una presentació més detallada de la que aquí per a ser elegibles mides pertorbació, encara que no totes les mides de les pertorbacions són tan petites com la de Urà per Neptú. Els principals trastorns són generalment de Júpiter. "Une discordança s'était aleshores dernière années dans manifestée, Entre les posicions Urà d'parell la Théorie et les calculi observis posicions. Elle était à uneix per influència minime continuar comme uneix simple comparaison li fera Sentir. Imaginons, qu'un Vaisseau, Partant pour le tour du monde, à l'avanç designi Le Jour et l'heure de fill supposons retorn, altres, parcouru qu'après avoir els Mers, jamais sans terrenys touch, cependant au jour et il revient à l'heure annonces, avec des d'seulement uneix retard demi-lieu Dans sa marxi. C'est uneix Léger Déviation de cet ordre, avait qu'une Planète inconnu exercée sur le mouvement d'Urà, desviació, qui
un sufí, malgré faiblesse ds, aboqui conduirà a la découverte de Neptú. » (Leverrier, l'Institut No 793 1849, p. 84) El moviment principal d'un planeta en si, tot i que anys que es renovarà any un, no és més que una variable contínua. La distància des del sol, la direcció, canvis de velocitat, de moment a moment. La lipse conjunt, en què un planeta s'està executant, gira al cel, de manera que el seu eix major (absis) sempre pren noves direccions, que es relaciona parcialment que l'estiu ja es torna cap al sud i el nord d' de passades de mig. L'enfocament del sistema planetari, tot i que constants en relació amb tot el sistema, però disminueix a mesura que el mateix sol, com els planetes en relació a la mudança en breu el sol, poc allunyat del sol, és a dir, a tot arreu menys el sol, quan Júpiter i Saturn entre si per menys d'un quadrant estand. La lluna se'ns presenta de vegades més grans, de vegades més petit que el sol. L'alçada del sol de migdia era fa 2.000 anys, el més llarg Un dia i mig Sonnenbreite més gran que ara, el més curt Dies però menys tant (degut als canvis diaris de la inclinació l'eclíptica). Ara, en els primers dies de gener és la terra al sol la distància que ve, per contra en els primers dies de juliol en el més llunyà; arribarà un moment en què (a causa de la línia de la circulació), al revés es durà a terme. La lipse que descriu la terra s'obre, Ara cada vegada més una forma circular (degut a canvis periòdics excentricitat), i S.W. 45) Recordeu també que la terra al mateix temps amb el sol i els germans de la gran quantitat d'altres planetes avançar cap a la fortuna cel, que, juntament amb tot el sistema, només es troben en milions d'anys el seu rendiment pot22); i que, donant voltes al voltant de si mateix, el seu eix sempre nou Giri instruccions, perquè l'estrella polar en el cel com una estrelles errants , És com a eix, sinó que tracta diferents, canvia tot el cel per a ells, altres estrelles al cel tots els climes seguir i seguir. En 25.848 anys, aquesta rotació es completa, sempre és el gran Dia de la Terra, i qualsevol dia a tal, fa un pas més en els grans anys, el moment del pas a un centre de majors que el sol mateix. 22) El
famós Matemàtica Poisson va suggerir que el cel podria, en diferents Peces tenen una temperatura diferent, on seria possible que el nostre sistema d'ara en més fred, ara a les regions més càlides arribaria, però cal admetre que aquesta opinió és poc probable ho ha fet. Ara és plenament reconegut, que el nostre sistema solar més del que les estrelles fixes en tots els realment es queda quiet, excepte que el Programa Ampliat de si mateix estrelles fixes per les mateixes raons gairebé infinitament petit per se'ns presenten, de la qual les estrelles fixes si mateixos, malgrat la seva enorme mida ens semblen molt petites, a causa del seu enorme distància a saber. A prop Fins ara les observacions recents permeten el nostre sistema solar es mou en direcció a la constel lació de Hèrcules. Galloway recentment va determinar el punt contra el qual es movia cap al sol, més a prop així: A.R. = 260 ° 0,6 '± 4 ° 31,4', D = 34 ° 23,4 '± 5 ° 17,2 ', que coincideix amb els resultats de prop de Struve i Argelander (Transact Filosòfiques. 1847). Encara que se suposa que el nostre Sol al centre de gravetat del nostre sistema solar gira, però és fins ara no curvatura de la seva direcció i pel que fa
a aquest punt es pot especificar, Mädler i conjectures sobre la situació general en el mateix d'experts considera insostenible. "L'estrella mostra 61 del cigne un moviment progressiu en el cel de més de 5 seg. anualment quin dels seus o moviment del sol celebrada en l'espai es pot comprovar, si aquest moviment de les estrelles o el sol o Dos és també peculiar, no ho sé encara aquesta última és la més probable. Tampoc es coneix en la direcció en contra de la línia de mira a l'estrella o el Moviment que està passant, si es talla la línia perpendicular o un angle de més o menys agut fa amb ella. Això s'explica ells, sinó pel més petit moviment real mitjançant el qual declara pot ser, si assumim que l'anterior. Sabem, per tant, que o el moviment anual d'ambdues estrelles, no menys pot ser una línia que en la distància determinada de l'estrella (= Radi de l'òrbita de la Terra 657.700), sembla tan gran com el seu informe anual El progrés en l'esfera celeste, de 5 segons: Aquesta línia és de 16 ràdio de la Terra òrbita al voltant, de manera que és el més petit de la frontera o moviment anual de les dues estrelles són. Durant un dia és el límit de circulació més d'un milió de milles, sobre 3 vegades més que el moviment de la revolució copernicana de la terra al voltant del sol. " (Bessel, Vuh. Hum. P. 262). La Estrella Polar, com l'estrella que es troba en la direcció de l'eix de la Terra s'ha prorrogat per desinformat va celebrar una molt estable. Però la direcció eix de la terra al cel canvia gradualment (tot i que sense canviar la inclinació de l'òrbita de la Terra). És com un Rotonda o els anomenats Tirltanz. Per la mateixa per a ell, la seva d. i. Eix gira, gira, al mateix temps, si no és perpendicular a terra és l'eix mateix en forma d'embut. Aquesta rotació de l'eix que necessita la terra 25.848 anys per completar (any platònic), i depèn de manera que el moviment retrògrad dels Nachtgleichenpunkte (Incorrectament anomenat precessió dels equinoccis), com el fet de així que amb el temps a poc a poc altra banda del cel sobre tots els horitzons és visible. Estrella, que en l'actualitat només per l'horitzó d'un lloc específic per elevar la Terra pot, serà després de la finalització de l'any platònic al voltant de 47 ° criar-lo, mentre que altres, ara s'aixeca a aquesta quantitat, desapareixen a l'horitzó. "El vell té relacions sexuals augment de les constel del sud al nord magnífic veure que, a llarg invisible, tornarà, després que milers d'anys. Canopus era el moment de Colom a Toledo (39 ° 54'NB) totalment 1 ° 20 'per sota de l'horitzó, i ara s'aixeca gairebé tant en l'horitzó de Cadis. Per al nord de Berlín i la Latituds són les estrelles de la Creu del Sud, com BDE i un centaure, cada vegada més entès en l'eliminació, durant el els núvols de Magallanes s'acosta poc a poc la nostra regió. Canopus és en el mil.lenni passat en el seu extrem nord Enfocament era, i és ara, però molt lentament a causa seu a prop del pol sud de l'eclíptica, més i més al sud. La creu es va iniciar el 521/2° N. Pel que fa a ser invisible, J. 2900 abans de la nostra era, ja que aquesta Constellation, al Galle, el primer tenia més de 10 graus d'altura demandat. Quan en l'horitzó dels nostres països bàltics desaparegut a Egipte ja estava mig mil.lenni, el gran Piràmide de Keops. "(Humboldt Cosmos II, 332) A més de la gran rotació la Terra sobre el seu eix en el llarg termini, que és l'any platònic,, fins i tot una petita rotació de la mateixa en el termini més breu al voltant
de Juliol 181/2 En lloc de mesos, anomenat nutació, en el mateix període en el qual òrbita de la lluna, la mateixa posició respecte a l'equador de nou reemplaçat. La rotació de l'eix de la Terra no és s'ha de confondre amb la rotació de l'eix de l'òrbita de la Terra. 46) No obstant això, el tràfic humà a través de ponderable i els poders imponderables, llum, aire, substàncies líquides i sòlides ensenyat, és al nostre coneixement de les estrelles, excepte el trànsit només per la gravetat del trànsit a través de la llum i com la calor depèn obertament. Aquest trànsit no és tan simple ja que superficialment sembla ser, però en una multitud d' Modificacions. El mar reflecteix la llum de les estrelles com un gran mirall convex, es trenca l'atmosfera com un enorme objectiu, Els núvols i els camps de neu es troben dispersos en blanc, els boscos verds, Els camps i flors de colors, el va tallar en color. La llum està en tots els capaç de molts canvis (pensar en la reflexió, refracció, Dispersió, difracció, polarització, la interferència, l'absorció), la substancial tenen un significat diferent per a la terra pot, ja que la nostra Ull traït. La part comuna pot haver entre el que la llum de l'organisme mundial ens i organismes del món es el que significa que en general una mica d'exercici comparabilitat, significarà molt més que elles nosaltres, perquè és només entre ells tots els mitjans de transport, entre nosaltres és només parcial. 47) Sense entrar oportunitats per dur a terme vol realment ens afecten encara, i que després tornarà, per la qual cosa pot la qüestió de si el Constel al semàfor de la nostra llengua és una cosa semblant a les ofertes assenyalen que amb nosaltres en l'idioma del so no hi ha imatge dels objectes que s'hi reflecteix encara la comprensió despertat. Però és de per si prou concebible que la mateixa cosa per a nosaltres ser terrenal s'aconsegueix amb les vibracions acústiques, per a una major s'aconsegueix amb vibracions de la llum. De quina manera la superfície d'un canvis orbe un sol punt, canvia la perspectiva del seu efecte d'allà davant de la superfície de l'estrella completa, ja que un raig de llum a partir d'aquí tot aquest àmbit es propaga. Vegem ara només les plantes, animals i humans ser els òrgans a través del qual la terra alguns dels altres cossos celestes sentit, però com tots se senten una mica sols, podrien també, probablement, el món és un vincle sentir el que senten i d'aquesta manera té sentit, dels que individualment poden sentir res. No obstant això, més tard. 48) Totes les persones, tots els animals, totes les plantes són mortal, els éssers mortals, de manera que podem corporals que s'han pot jutjar. La fe, i ens atrevim a dir, fins i tot Final ens pot donar una confiança més enllà de la tomba, els ulls pot no ho és, i si no es destrueixen per la mort, el nostre anterior La manera d'existència que no pot guardar a la mort. Ens estan visiblement de nou a la terra de la que hem pres. Però mentre anem, no és la Terra i desenvolupats mateixos una vegada i una altra, ella és un ésser immortal i totes les estrelles són que amb ella. Esperem un cop per entrar al cel per a la nostra vida eterna tenir, cal no només a l'esperança i no només a caminar, ja estan al cel, en un ordre etern de Coses que no amenaci la destrucció, més que a si mateix. I si, com alguns suggereixen, però l'ordre per davant del cel, que ara és un canvi,
podria No ser d'una altra manera que el planeta durant milers de milions d'anys un darrere l'altre, i zurückversenkten en el sol, des del que va néixer 23), A mesura que un per enrere d'un altre tipus a la terra d'on vam néixer. Però si persisteixen fins l'esperança per a l'ésser interior, del que està en que fem, què esperança que les estrelles menys quan tornin a casa? De manera que també hauria destrucció de l'ordre, però només l'objectiu d'una marxa adequada. 23)
Comp. sobre això amb una suposa La resistència de la hipòtesi de l'èter en relació amb l'apèndix relacionat. "Si veiem que totes les coses d'aquesta terra en general només un període molt curt de la seva existència depèn, segons el qual desapareixen i, si més no en aquesta forma, no tornar més; si tot el món el proper hivern va destruir l'estructura dels nostres jardins i les flors; Tot i que moltes famílies i fins i tot generacions senceres d'animals fins el seu últim vestigi d'aquesta terra desaparegui, encara que els joves i aprovar les nacions dominants en el món davant dels nostres ulls, com Fotos d'una ombra, i caure en la nit eterna; quan tot al nostre voltant és inexorablement en el corrent temps, així que ens allunyem d'aquestes imatges estremiment de la mort i els nostres ulls al seu torn en les regions amb més alt per tal si més no cal trobar la comoditat i seguretat per al futur. Nosaltres tranquil.litza trobar a pensar que fins i tot llavors, si nosaltres i nostres descendents des de fa molt de temps enfonsat en la pols tarda són, dels quals es van prendre, almenys en aquesta terra i que segueixen sent estirada volta del cel, i que encara existeixen el mateix sol i la lluna mateixa, la llum gaudim amb tanta freqüència en la vida, menys encara la llum els nostres sepulcres. "(Littrow a Gehlen Most. Espai d'Art. S. 1484) Alguns comentaris més enllà de la durada de la Mundial vegeu l'apèndix. IV La qüestió de l'ànima. Amb això tindríem per al cos o el material Condicions de la terra considerada comparativament amb els nostres. L'ànima no va ser, però, va considerar, si estem tota la terra córrer en totes direccions sense trobar ànima. Realment podria tenir el prestigi, l'ànima havia desaparegut. Però l'exigència de estem de tornada altra vegada, que no siguin la nostra pròpia ànima no en tots per veure. Així que ara comença la primera qüestió, si no vivim en el mateix, el que podem veure, els personatges de la l'ànima poder invisible a la vista. Però què hem vist? En resum de nou breu resum. La terra és tan en forma i contingut, en fi- implicacions i l'impacte que l'uniforme tota la envoltant, en els diferents Particularitat a la final, donant voltes sobre si mateixa, altres similars però no idèntiques criatures relativament independent s'enfronta, en particular encoratjant i co-determinat món exterior de si mateix desplegament, una inesgotable Multiplicitat part recurrent el dret, de vegades impredictible efectes de la nova riquesa de la seva pròpia creativitat i dóna a llum, per la coerció externa a través d'un joc de la llibertat interior mudar-se, canviar els detalls, en totes les criatures
permanent com el nostre cos. O, millor dit, no només està bé, però extraordinàriament més, tot això és exactament el que el nostre cos és només una baula, tot el que permanent, el que el nostre cos només de passada, es comporta com un tot Arbre per a cada volta, un nus intricat entrellaçament de cada d'establir un òrgan permanent a una petita institucions transitòries. Però si no la terra en tots nosaltres només la igualtat de en peu, però supera a nosaltres per a ser superiors a nosaltres, nosaltres i té en si mateix, de manera que la mesura del que mai s'ha fet al intel.lectual corporal han conclòs que la qüestió sigui no és el que els signes de ànima independent, auto-existent que trobem a la terra, però el que ens falta ella, perquè no es troben en eminent Grau de veure que per a nosaltres. No és la meva ànima en una forma i contingut, units en propòsit i efecte cobreix la totalitat de la envoltant a individuals peculiaritat a la final, al circuit, altres similars, però no del tot la mateixa naturalesa si s'enfronta a l'estimulació i co-determinada per un món extern en si que s'obri, una inesgotable Multiplicitat part recurrent el dret, de vegades impredictible efectes de la nova riquesa de la seva pròpia creativitat i dóna a llum, individual canviant, el caràcter permanent sencer? Que ara el cos com un reflex o expressió, petxina o òrgan, o producte material final, institució, o del seient, germà o Servent de l'ànima es consideren tots aquests elements, de manera que encara pot només per la virtut únicament de les qualitats essencials de l'ànima corresponents aparellat, relacionades, o per manifestar el mateix abspiegelnden Propietats. I ens trobem amb pendents, en un altre cos o Grau, fins i tot més sentit que la nostra, així que també es més encara, ha de creure en sentit encara més gran d'una ànima en ella, o el pont s'ha trencat entre la fe i la ciència en general; perquè, com estem una altra vegada en alguna altra forma de l'invisible visible, la Baixos poden inferir torna a ser superior, si es tracta d' La conclusió és negada? Si no som un particular per afrontar les la seva expressió no pot reconèixer el que tots hem ? Reconèixer No hauria l'aparença física externa indirecta podria servir al jo interior, l'aparença d'una ànima d'endevinar , El que seria possible en absolut, alguns dels altres conèixer les ànimes, ja que cada mateixos només apareixen directament com una ànima pot, i només en legítima aparició d'aquesta ànima. Llavors no hi hauria cada un només la seva pròpia ànima. Però reconeixem l'expressió física l'ànima amb nosaltres, per què no l'ànima de nosaltres, com més alt únicament amb més expressió, mentre que el veí de la mateixa, ja que que es presenti. Ara pot ser més familiar per a nosaltres, per descomptat, la per detectar veí només pel mirall del nostre propi rostre , Però no hem de veure'ns seguir recollint la mesura que reconèixer més alt, així que no podem en els mateixos trens, en el qual reconeixem al proïsme, mirant al voltant per tal estesa de nou només en un sentit més alt d'ell? En aquest sentit molt més alt però, que volem més aviat dubtar de la nostra pròpia ànima que la seva, perquè quan apareixen en contra, en realitat dubte seria, no tindríem cap idea, i realment ha al dubte, si no la seva ànima i no la garantia de la nostra impliquen decisions. Perquè el nostre cos només pot existir en el seu nostra, per la qual cosa només l'ànima a la seva.
Si un esperit superior, ni tan sols vergonya en forma humana o animal i el cos i per tant també capturats no en l'hàbit de la ment en tan sols un ésser humà o animal a buscar la forma i disposició, va mirar cap avall i els índexs la terra en el seu conjunt en comparació amb els de les persones individuals i els animals a ella quan va veure com la gent i els animals en realitat només relativament tals menors, fugaç, temporal, transitòria, a partir de substàncies zusammengerinnende Terra aviat, ara de nou en què es dissolgui, sense ho fan sense aturar-se, molt poc temps seria capaç d'éssers unilaterals de les seves adreces de conducció, mil addicions, excepte busca que la terra té en si mateix, i en contra de la terra com un tan gran i poderós, alguna cosa, autònom en el Total, tot el canvi de elemental, vegetal, animal, humà La vida està en poltre, tots unilateralitat de la mateixa associació, sempre nou i lliure de donar a llum, i en aquest canvi, que el devora, continuïtat constantment més i més alt i l'estancament; M'agradaria saber la veritat, com s'ha de fer una idea, els relativament tan dependent unilaterals fragments d'un premi d'esperit més independent, o un major sentit ja que tots els enllaços, unió, suport, canviant, tot etern, ple. Probablement seria molt enganyat, per si mateix a tots els merament relacionats amb la major Alma d'un major nivell d'independència en la qual, en conseqüència, Consell seria capaç de veure la forma en que al seu torn, la més baixa d'un sol costat Ser només es referien a nosaltres en un nivell més baix de la independència, amb la nostra naturalesa unilateral de que el ple complementària reconeixen com ànimes bessones en els òrgans estan inclinades. Es podria argumentar, és clar, algú, per demostrar ell no pot fer-ho només el més recent distingibles Etapes de l'organització mundial, la gent, els animals, i de nou el més alt, Universal, Déu, els éssers independents, tot, però què passa amb Home i animal, entre el que en Déu, la mediació només depèn dos. Però no siguem els nostres propis ulls, orelles o prioritat a la data de venciment? Què veure en nosaltres com l'ull en el que ens cessaran i, com l'orella? Els membres individuals són certes. Nosaltres segueixen sent independents d'aquests termes i, en canvi són com ara les extremitats, per què no la terra més que nosaltres, que ens al seu torn té enllaços. En quin sentit és auto- També resum, ens porta força interessant per a nosaltres, en ascens de disminuir. I que això també està en l'ascendent sobre nosaltres fora la terra és la terra es demostra a través de tot el que trobem en ell. I fins ara només la terra, però encara té un sentit molt més gran nosaltres doncs tenim ulls, orelles, pot ser al mateix temps no del tot comparar. Però en el que es pot comparar, que a la terra no és una recerca en curs en el mateix podrà, en cas contrari, es van presentar tots els personatges més un. Si s'exigeix la llibertat per a l'ànima? Impossible el sòl pot tenir menys llibertat que nosaltres, sinó només la llibertat cada individu, sinó també tots els curs, el que en els podrà acceptar la història humana, que és víctima, pot que tiri sempre la llibertat com nosaltres volem. Tota l'acció del món lliure és més un interior que el nostre, però això demostra només la seva una major llibertat. Estem en les nostres accions que ens truqui gratis però molt més influenciat per les circumstàncies externes i en part, mitbehindert part, i part de la llibertat, sinó una acció més a partir d'un principi intern, que sigui, que (en vista de la presó preventiva Antítesi de la llibertat contra la
necessitat) la llibertat no és el simple fet de pot pensar definit. Ara tot és el que determina a partir de la terra fora i terrenal prevenir sentit, fins i tot a la seva lliure determinació interna (Veure Kap.III). I quant més imprevisible, de les raons la necessitat de prestar adequadament explicables pel nostre interior La història de la humanitat, de fet tota la terra, en la mesura en la història interna un home. Que només poden producció l'home per l' Calcular la terra com un acte necessari? Per tant, aplicar el impredictible com un signe de la llibertat, és també en aquest aspecte a terra nosaltres. ¿O és més aviat l'aparença llibertat de moviment que algú troba a faltar en el terreny? Però com podria com una animació de l'interior que és essencial, ja que fins i tot en nosaltres només un menor d'edat, sovint no tenen esperó per l'animació sol, en essència, els moviments interns. No amb l'exterior El moviment del braç, però amb sensacions internes del cervell depèn de la idea junts, el que mou el braç i quants pensaments a la casa, No a tots els que es lliuraran als moviments externs. El braç, la cama pot estar vinculat o eliminat, el pensament va tan bo com abans, encara que només les emocions internes del cervell principal encara sortir, només si aquestes fallen, trontolla, o, per ser més bé, si falla, es mostren vacil.lants amb. L'exterior de la lliure circulació del braç i la cama, però en general només poden exigir que on un braç i la cama s'ha de compensar amb fins mediambientals per aconseguir el més amb nosaltres, però no així amb la terra, que el mateix Propòsits no té per què ser assolit per mitjans externs, ja que nosaltres mateixos com un mitjà en si mateix té, però que, el que al respecte També és necessari des de l'exterior, substitueix com un regal celestial. Aquí entrar a les consideracions anteriors, segons la qual, més aviat, una preferència un aspecte negatiu de la Terra fundada en contra de nosaltres. Com que no veia com tots els nostres moviments d'alliberament externa només amb les nostres necessitats i els prejudicis relacionats? O bé, si de vegades també de Luxúria en l'obra dels moviments externs depèn no però juntament amb un dispositiu que és totalment externa a la nostra Necessitat i unilateralitat es calcula i per descomptat també enrenou en el joc i activa en jugar a les necessitats rebrà un joc que és fins i tot per a un món interior? Així que ella es mor de fam però no per que ells no poden també aquest tipus de cap a fora com nosaltres. L'home mateix, permet Amb més del que necessita l'exterior i eleva el joc sensual, fins i tot el moviment exterior més . Renunciar Què hi ha en aquesta relació de la culta humans per sobre dels salvatges. Això està en constant recerca de la guerra i al compte del que necessita, i el enfadat que es van comportar En els seus balls, però ell també se senti, si no l'incita angoixa com la calma a l'estora i fumant la seva pipa, ho fa per dia. El cultivades alleuja humana mateixa d'una part de l'exterior activitats gratuïtes a la seva càrrega i animals de tir, i finalment fins als seus Màquines, i el seu ball és amable i tranquil, amb només intern d'agitació variat en el que en els salvatges simple i groller encara que en el Els animals, la voraustut tant en els moviments exteriors. Però al poble culte dels camperols i treballs artesanals més cap a l'exterior com el rei filòsof, però, en aquesta internament com a molt més , I mentre la multitud dels Comuns les seves pròpies cames en caminar a la feina han de treballar dur, probablement l'oficial està assegut a cavall i es va portar, el general es queda enrere, fins i tot aparentment inactiu la part
davantera quan els exèrcits lluita. Treballa més no en aparença i la majoria dels seus interior. No hauríem de posar en clar el que exteriorment i el moviment intern lliure mig l'un a l'altre? Sobretot la nostra més alta La més lliure, les activitats intel.lectuals es posi en marxa només purament dels moviments interns, més retrocedim en el nostre pensament, imaginació més creativa en nosaltres està actiu, el més tot descansa joc exterior de les extremitats. Aquells que argumenten, sinó que vol o podria demostrar que el que nosaltres, com una condició temporal recollida mental i la concentració es produeix, no el natural Condició en tot elevat i superior en més concentrada podria ser criatures? Destinat a éssers superiors a tot arreu el més baix només imitar, fins i tot en el que és una de les seves baixeses, imitar, però no el menor als seus més alts estats el patró sol ser el més gran li sembla? Una cosa més: Quants animals, perquè jo no vull parlen les plantes, l'ànima d'un pot dubtar de si després de tot, són molt ajustat i ocupat únicament de les seves parts contra l'altra. Com es pot la terra, que no s'estableix una vegada, però només a la llei és mantenir aquesta llei morta perquè sí, com ho era de les parts, les criatures que viuen ells mateixos, els uns als altres inefablement lliure es va traslladar quan ho fan els animals capturats? Per descomptat, això només és molt els animals inferiors, seu. Però tot i així els animals, però amb ànima. Qui s'atreveix per dubtar d'ella? I que el més alt amb el més baix tocant de banda certs sosté que ja sabem Què més Però per què aquests animals són segures? Perquè per a ells és el que necessiten. I així en moviment per la mateixa raó la terra només a la telefonia fixa La regularitat en l'espai. Qualsevol desviació del que en establir condicions, que no els necessiten. El seu procés de vida interior són les lleis fixes de la càrrega externa, així com el sòlid dels animals al seu estat, sinó que només unes lleis fixes, no un estat fix, és com ho molt més alt que el d'altres animals. Per tant, fins i tot després de tan gran dissimilitud pot tenir tota la terra per part d'alguns amb nosaltres, i ells encara més gran del que és, el que pot fer-se càrrec de nosaltres quan però tot just aquesta dissimilitud la major alçada i l'abundància, no una falta del que l'ànima per a expressar les seves Cura de les necessitats que mostra? La terra és tan semblant a nosaltres només per per acreditar que disposen d'un determinat individu, independent Soul com nosaltres, i diferents per demostrar que un nivell més alt de la individualitat i la independència té, ja que no és absoluta aquí, sinó en Déu. Tots Disparitat dels éssers humans i la terra amb l'ésser i l'acció és precisament en el fet que el Erdleib el cos humà en els teixits, gèneres de punt, Només-no, però übergebaut, altres estrelles, però encara individu és nebengebaut que el cos humà el cos humà. És Però el cos, ja que no ha de ser l'ànima, sempre que el cos com una expressió o un mirall és comptar l'ànima? Després que tots els signes exteriors del Terra trobem que un animat sentit de ser encara més del que fem, ens hauria deixat que es troben, si nosaltres en contra de la naturalesa seria un mer fet això després de tots els l'única manera d'arribar a l'ànima d'oposar-se a les criatures. Però perquè som amos de les parts, els membres pertanyen a la terra, anem a No obstant això, això està en l'estat, fins i tot una mica més que l'externa Signatura de la seva ànima, però en realitat alguna cosa de la seva pròpia ànima directament, és a dir, percebre el que en nosaltres mateixos; rebudes, o
moment, el que constitueix l'ànima dels seus. I per alguna cosa de la seva ànima per compartir, compartim una mica de la seva consciència, que els fa molt ànima, el seu curs complet, només podem com Els accionistes de les seves ànimes tenen tan poc, ja que no estem tot el cos tenen de la terra. Per descomptat, sempre que les persones, animals i plantes només es considera com una cosa externa i en la terra, permet que les seves ànimes només en relació als senyals externes a la terra, el sistema terrestre, el pensament, i com els cossos fora de la Banda de tot el sistema apareix com una cosa distret, també han l'ànima semblar. Si, en canvi, va mostrar totes les consideracions anteriors que els nostres cossos tenen realment les parts, els òrgans i extremitats de la terra, del sistema de la Terra en si, són encara més estretament lligats a ella i el fet de l'envolupant de les parts i els membres del nostre cos, també ho són les nostres ànimes necessiten a l'animació de la terra i marcat amb el mateix obligat, a la seu de l'ànima només pot ser al corporal Per avaluar a la qual pertany. Ara podem estar segurs, el mental Bond que uneix a totes les ànimes de la terra, no només perceben com immediatament que l'enllaç físic que comprometi a tots els seus cossos, ja que llavors seria encara tot l'esperit de la terra, representa, podem i hem de, però en un examen físic Colles veure l'expressió de l'espiritual, ja que no tenim altres mitjans de un llaç espiritual que va més enllà ens veiem, però no obstant això, en el nostre cos constitueixen ells mateixos un exemple, tenen una expressió, el que hem de Weiterschluß tan legítim com a possible, els mateixos fa. Si bé això per si sol que la terra sensible La gent paga seguiria de per si no és que fins i tot sensibles i intel ligents que ells. En una reunió la gent intel ligent sol ser un neci i un estany amb peixos de molts se senten en conjunt, no tant com cada peix per si mateixos, requereixen res. I la terra podria, per tant en el seu conjunt en aquest punt de vista potser més estúpid que tots els altres homes i els animals en ella, o fins i tot no sento res. Certament, si la gent i els animals en ella, així es van agrupar com un conjunt de l'exterior de persones que són només després d'una o altra externa Els punts de referència es reuneixen i es dispersen bé de nou, o com Els peixos en els estanys, ja que no és precisament l'Assemblea, l'estany, però només la terra mateixa a la persona, la lliure associat, insoluble Completa el conjunt, i la reunió ni la gent ni els ha produït l'estany del peix. Però totes les persones i totes les reunions del poble i tots els estanys de peixos i tots estan en un cas Connexió del sistema de terra creixen a mesura que continuen sent adequats i està indissolublement vinculada. Si comparem la terra dreta, només hem de comparar amb una reunió, el mateix orgànics evolucionar a partir de si mateix, com ella, i no obstant això relacionats, com ells. Aquesta assemblea és l'assemblea dels nostres ulls, les orelles i les fibres del cervell i tot el que està en el nostre cos. Sempre estem a causa d'aquesta comparació, només que a La Terra és sempre un cos en un sentit més elevat, a causa de la nostra pròpia entra-hi. El nostre cos, que és l'ànima del nostre cos sap Ara tot el que és conegut en ell, i més que en Tota propietat és un dels seus detalls, la terra tot el que saber quines són les seves persones i peix, i més dels actius de totes persona es troba. Tampoc ha estat sempre així amb major raó trobat un vincle comú dels esperits terrenals en un major Esperit de reconèixer el més profund com més es mira, i això
també va ser Esperit, com ho portem fins ara, hi ha més en el nom, com el cas després, va ser només perquè no és suficient profunditat. Però ha el nom vàlid en el cas clar. Mitjançant l'esperit de la humanitat per parlar s'ha tornat tan familiar, com d'un esperit de persones que parlen. Bé, que s'imagina a si mateix alguna cosa amb ell. Un mateix que es creuen sense pensar, no li importaria sobre tu reconèixer, i la fragmentació del poble contra el sentit comú abans de la vista més alta ja no existeixen. I no proven un mil Els llaços de l'Estat, la religió, la ciència, la vida social, que La humanitat és un veritable espiritualment vinculat? Però és per si mateix i en pau? No és més aviat el context del sistema en el qual tota la terra, l'ésser humà entra amb la qual cosa el Les persones vinculades a la raça humana? Tots els mitjans de comunicació humana accés, sinó també sobre la gent i només són, en general, La connexió del camí terrenal relacionats amb la mateixa fundada. Fins i tot les persones i els pobles de les relacions sexuals amb altres la gent viu i les persones romanen aïllades, per mitjà d'aquesta connexió segueix empatat en el conjunt. Quina altra cosa sinó que els van lligar amb la resta La humanitat, com el context general de la terra? En el mateix Context, però també és més que la raça humana per anar al mateix temps tots els animals i plantes, i fins i tot més que tots els animals i plantes. Per tant, les ànimes de tots els animals i plantes en el major La ment i el anar amb alguna cosa més que totes les ànimes individuals, una cosa sobre totes les ànimes individuals, segons el context del cos a la terra i per la terra és una cosa de tots els cossos individuals. No seria prou estrany, com moments la nostra ment tants diferents tipus i l'ordre, incloent, si un esperit de Només ha d'incloure elements del mateix tipus i l'ordre, Només els esperits humans? No seria com l'organització de baixa una solitària? Quan algú mira un joc d'escacs, que està buscant Per exemple, l'esperit d'escacs o fins i tot només en les xifres només els oficials, però no en tota la composició les xifres i la junta? Què les xifres sense la taula amb els seus camps? I el que la gent s'entén sense la terra amb el seu Camps? En el joc d'escacs, per descomptat, no és de propi esperit del joc esmentat, el joc d'escacs no es pren, es limita a la nostra ment va inventar el joc d'escacs i jugar amb ell que amb una cosa externa; però no pot ser d'altra manera amb l'esperit interior i jocs de la ment selbstlebendigen les xifres sobre la terra, l'obra del Déu viu ha concebut, concep el joc i no merament externa juga com nosaltres. Per tant, no pot ser d'altra manera, perquè les mateixes condicions l'enllaç d'aquí abans d'entrar immediatament, ja que, per Estem fets l'exterior a través del nostre interior. Només la voluntat i ha de ser diferent, que, si bé en el joc d'escacs només sabem perquè bàsicament l'esperit dels escacs en nosaltres, sabem la terra per a ells i els seus personatges és perquè l'esperit de les que tingui en si mateix. Un pot preguntar: com és possible que tot el material, físic, que s'utilitza per transportar a la gent, So, escriptura, carreteres, etc combinen esperit amb l'esperit, intel lectual de ment a ment, i epífites com un joc en una major Esperit pot donar? Si no és més que el substantiu interrompre la circulació dels esperits com un llaç? No obstant això, certs que el construeix. Com és possible, però? No, en absolut, si ho és, com vostè pensa en general, quan tot en el La gent també està morta sense ànima, molt simple, però si tots els pertany a un en el conjunt éssers animats, ja que també
co-patrocinador Mitvermittler i la seva propietat intel lectual i està fent. A mesura que la nostra Cossos del corpori, llavors les nostres ments a través del qual la Mental va recolzar aquesta posant en relació, i els uns als altres Tipus de relació espiritual és amb un altre tipus de relació corporal tenir en ell. En cas contrari siguin un en nosaltres a través dels ulls i orelles de material Ferrocarrils en el conjunt de relacions, i, llevat que orbita el nostre general pertanyen al cos amb un ésser espiritual general trobar cara sensacions auditives i mentals en les relacions. Què passa amb nosaltres transcendeix, no és més que Fortgespinst del que ja està en nosaltres. D'aquesta manera tot serà clara, comprensible a través de la tota la zona contigua, No obstant això, en la forma ordinària, a prendre el cas, una dificultat , És l'únic alt l'hàbit de només superar la inconsistència permet un salt més alt que una rasa feta a casa. Doncs si, però una vegada un mitjà de relació intel.lectual de la humanitat recursos materials han de ser reconeguts, com són els mitjans materials necessaris per al seu efecte, encara que només entre els entusiastes del món commutació han de ser usats, quan ni tan sols en les seves ments? Com un esperit d'humanitat, estan vinculats per mitjà de que només una L'exterior de la ment? Encara que un esperit d'humanitat, com se sol pensa, poden existir, així encara, així que pot existir per si sola, per la idea insostenible que un pot tenir una ment són vàlides també insostenible idees alternatives són necessàries. Però d'això més tard. Per ara és menys sobre com nosaltres un esperit de la terra s'ha de pensar, ja que només per sobre de tot el que tenim un a pensar que, excepte el que fem no sense la propietat fonamental pot pensar, sense el qual seria el seu esperit. I ell no ho faria si ell no ho sap l'ordre en una, en particular, el que se sap d'ell. Llavors hi havia molts esperits però ningú, i després l'enganxa amb una paraula, i ell cauria en el cas. Se li ha donat un gran cercle, i en el grans dels molts petits. Cada petit cercle amb un contingut d'ànima ell està en un i que culmina, per al que sap. Però des el gran cercle inclou tots els petits cercles, inclou També l'ànima de tot el contingut en un petit cercle i cap avall. Contra el cercle gran, cap dels petits tancat des de tots menys Part de la gran tu mateix, per tant l'ordre de tots ells Contingut sé, però poc cada està protegit de les altres petits, cap d'ells saben directament al contingut, i els grans és més aïllats d'altres grans que pot haver inclòs tots els dels més grans en un cercle. Els cercles petits que som, el cercle gran és la terra, el més gran Déu. Així que té tots els signes externs de l'ànima la terra, i l'interior també. El que per a nosaltres fora és un signe de l'ànima, veiem-hi augmentat, i tota la nostra ànima pertany a ella directament, per dir-ho, ens dóna una prova directa la seva ànima. Els senyals externes ens podria en dubte Per sortir de si hi havia no només un bol buit davant nostre, la pròpia ànima ens prova, el que realment és l'ànima en ell; ànima podria deixar-nos en el dubte de si no és més que una mica fragmentació de l'ànima o de les ànimes és que tenim aquí, l' signes externs ens mostren que van més enllà de nosaltres, ens inbegreifende major vincle. En consideració d'aquest allotjament a través de dues ens tornem a la nostra tasca, l'existència d'una ànima a la terra, de fet, molt en avantatge respecte a la tasca de l'ànima per demostrar a la planta. La planta està completament al costat i sota de
nosaltres, als afores de nosaltres que que directament poden percebre cap espurna de la seva ànima, perquè cada ànima és només per a si mateixa en relació a la concessió directa estands. Només l'observació de les condicions materials i les relacions era abans perquè ara encara no s'havia considerat fins a quin punt mostren una ànima raonable relació satisfactòria existència o es pot demanar, però quant millor que havia de ens semblen deu, si a més, destinar part de la substància de l'ànima podria mostrar a la planta, més encara si aquesta en diversos punts, el mateix hauria passat. El externs Signatura de la unitat estaria en l'acord intern sempre , Suggereixen. En aquest cas favorable, estem nosaltres, sinó la terra. Atès que tots pertanyem a la terra mateixa, per la qual cosa requereix no analogies i les conclusions per provar que la mesura La terra té ànima, que pertany a cadascú la seva pròpia ànima, ja que directament reconèixer no només el seu propi curs, declara satisfet. Què També volia sol i solitari amb la Erdleibe monstruosa? Però ara són les més simples de analogies i Herzensbedürfnisse, que necessari, si més no en altres persones, els animals abans, més reconèixer o menys similars ànimes com nosaltres. Som els mateixos tan segura com la nostra. Així que sens dubte hi ha també en la terra l'ànima ni cap de nosaltres cap a fora. Ara cal demostrar que només aquestes ànimes no són tan fragmentada, tal com l'entenem normalment i això es fa en considerar, en primer lloc, pensem demostrar que els seus òrgans i processos corporals, no tan fragmentada són, com nosaltres ho entenem, sempre, el corporal sobre nosaltres Però també hem de com una expressió de l'espiritual més enllà de nosaltres ; Són considerats en segon lloc, com les nostres ments individuals per si mateixos però només el caràcter del desgast d'un sol costat d'una cinta en una esperit general trucades, així com a l'enllaç de tots els La Terra s'expressa visiblement en futures tercer estudiarà la manera de fer el gran salt entre Déu, Tots els mestres, i les begudes espirituoses, com el nostre, només els més petits Flocs de dominar la matèria, raonablement intermedis a buscar més. Forma però els cossos de les boles del cel, com entre els nostres cossos i entre el món tot comprendre- el tot-la comprensió del que Déu és, com no hem inclinada ser la d'elaborar i productes intermedis mental-hi. Això pot però no les fases intermèdies d'un feble, però només contra nosaltres s'incrementarà la individualitat i la independència, ja que tots que al tancament de les ofertes es veu és en aquest sentit. Igual que ara, després de totes les plantes per alguns similituds cru, com ara compost de cèl lules de construcció, la nutrició, forma de propagació, la similitud de la terra amb nosaltres superar l'oferta de d'aquesta manera podem simplement ha de trobar indicis que el seu Alma d'una determinada pàgina de la nostra està més a prop que l'ànima de la Terra. I com no han de, ella és el nostre veí a la Terra, No obstant això cap dels dos són veïns a terra, els seus únics veïns a la Cel. Pel que fa al caràcter general segueix sent l'ànima de la terra sempre ara en avantatge respecte a les plantes, fins i tot per a nosaltres mateixos, si volem fer les coses bé . Penseu Només fora de que ningú al nostre país Signe de la nostra necessitat. Si la gent Animals i plantes a la terra són veïns, pel que és l'home veí major preferència, i està tan enrere per part d'alguns més a prop de la planta de la Terra, pel que fa a la paraula proïsme sempre no realment per a la relació d'altes i baixes atacs, només en comparació amb els encara més alts són veïns.
Per descomptat, amagar, no és cert, que l' avantatges objectius per a la detecció d'una ànima a terra per desavantatges subjectiva de la nostra susceptibilitat per a ella en el camí serà àmpliament superat. Així les coses, a una planta d'ànima creiem són necessaris sols per reunir a la idea de reduït, això era tot fàcil i convenient, una ànima planta sembla si com un nen feble contra una ànima humana; mira indulgent un sobre ella pesa tan bé li va agradar el canell del nadó, i ara però és a estendre la idea per la força, totes les relacions s'ha d'entendre en una nova escala gran, que cau l'esperit, el fins aleshores tan cenyit, pesat, un monstre, concep a si mateix a nosaltres, hem de mirar als ulls perquè ens fa por i tanca els ulls i diu que en lloc de bé, no hi era, mans no vol veure, perquè, encara que ens treu d'assistir, nosaltres preferim anomenar, vam haver de agitar. Preferiria valent, que es trobaria així, no és el monstre el que pensem, és el nostre vell i amable a la vegada per sempre jove en flor mare, que ens pesa, però amb temor Nosaltres no els reconeix. El fet que les plantes podrien ser animat, tothom tenia probablement ja el pensament mateix, o almenys pensat. No importa, si és cert, hi va haver un simpàtic joc, fins i tot un parell de raons passar per la qual cosa cada vegada té tota la fe que tot això? Aquí es tracta d'una contradicció que va dur a la carn, de gran abast en tots els àmbits, tothom pensa que l'edifici s'ensorra en el seu conjunt la que ell utilitza amb negligència, encara que és evident que, de fet, només un pilar nou i fort pel suport del que ha de mantenir-se per tot el temps, és creat per, i només el moment de l'erecció diapositives tot l'edifici. Ell es té en compte l'intent de la injustícia i l'altre ridícul el fàcil que és maleïda sigui, com més fàcil a riure encara. Per tant, no deixarà d'estar segur que molts, la flor simples com concedir l'ànima senzilla, perquè hi ha tan poc Aquest esforç va ser necessari en la seva pròpia ànima, la terra, milers de flors, res es pot admetre a defugir l'esforç intel lectual abans, no pot negar. Per descomptat, en cap despesa, ja que no hi ha guany. El ja tal suposició general que les plantes sense ànima, es penja en gran mesura amb la creença popular que també la terra així com sense ànima,. Les plantes són, com de forma individual sinó que també es comporten com, però, tan units, de manera que en una sola peça amb la terra, que el que val d'ella, també ha de aplicarles. Córrer contra l'ànima a la terra, de manera que les unitats també cal d'ella en les plantes, al revés, quan les plantes tenen ànima, les mostres de l'ànima de la terra mateixa queda cada vegada més gran, les referències a un centre de l'ànima universal de la terra per créixer i junts més. Per ànima, ja que es van duplicar amb ells tota la circumferència de la terra, eleva la demanda d'un centre de consolidació general d'ànima mateixos de forma més clara. En un recent filòsof de la natura s'expressa en una font que he fet servir amb molt de gust i que he llegit i la instrucció de la següent manera sobre el tema de, incloent alguns dels meus comentaris poden ser més que això, no Vaig treballar tan dur i amb prudència en les meves cartes anteriors buscant raons, amb uns pocs traços la llum de la ploma es ponx un cop més apareix. Una referència ocasional fins al punt de vista general, de la filosofia actual contra l'expansió de l'ànima conscient sobre Els humans i els animals també poden ser molt renuencia que s'adjuntarà a la mateixa.
"La planta ja té una vida individual i independent. Totes les seves estructures pertanyen l'un a l'altre intern com extern. No externs, les potències estrangeres són les que per una combinació fortuïta les plantes produeixen, sinó des de dins, pel seu propi interior Crea energia i es van repartir els seus cossos. Amb aquesta energia interna també es dóna a la naturalesa inorgànica. És contínua Ella es deriva d'aquest mercat, i des de l'aire, l'aigua, la terra ells els seus aliments i es converteix en formes vegetals. Malgrat aquestes jo interior és més que la planta encara amb la terra adherents. Arrelat a la terra com el nen al ventre de Mare busca - al contrari de l'aire i la llum, no es plantegen completa i gratuïta a la seva fi, fora de si mateix, per tant sense ànima, sense sentiments, un silenci, innocent, ho sento- i la vida sense alegria, acabem d'escoltar tant de la terra, quan La planta en si és, per tant, el curs diari de l'any d'una manera totalment diferent del que afecta els animals, és la vida Any, la brotació, floració, fruites-i el món mor. " Demano Ara en contra d'aquest: el primer lloc, per què a la qüestió d'ànima menys vàlida, que la planta amb autonomia interna Tun s'enfronta a la naturalesa inorgànica individual, llevat que que exteriorment apareixen adherides a terra, són pròpies desenvolupament, però en realitat, només en aquest. Sí que es fon fins i tot no amb la terra, per dir-ho, només es posa en ella, i només mostra una diferència relativa de l'home, el fons és de fet, en fixa el sòl, i no tan alt amb el cap baix que pot elevar com l'arbre amb les seves copes dels arbres. Si aquest ascens en negreta en el sòl no és per l'ànima de la Les plantes són, però si les arrels a terra en contra veritat? Em sembla, per tant lògic i es destaca en el implicació real en. Per descomptat, bé només per un, no l'altre a Condició. Sí, ja que està d'acord amb la importància de la connexió s'hagi integrat en la base que l'home que tant responsable sobre la base que només tenia un peu en un moment com aquest pot alliberar-se, però inspira molt més alts que i la papallona Vogel, que s'eleven tan alt i lliure per sobre, i llavors podria Només un ésser la ànima és tant com un peu losringt dels grillons de l'inconscient, sense arribar al respecte a sortir, excepte potser per mitjà de globus, la terra que tenen a la seva completa separació d'altres cossos celestes estan en l'escala de l'ànima en el més alt, però, només ha de ser l'adhesió a ella, el que fa que la planta sense ànima. El La resposta és: hi ha altres raons que les persones molt motivats per sortir de la Terra semblen no animades i no és elegible únicament en les dades adjunts a ella. Però el so per tan poc Terra d'un costat i atacar exclusivament a la planta? Com funciona completament, que els coralls, ostres, fins i tot per substància terrosa, així que en un Fundició de ferro i el riu, connectat amb la massa sòlida de la Terra, soldades No obstant això, la planta és molt més animada arrels a terra, les unitats i les unitats més i més, i es poden trencar les roques amb ell, i sobre les roques la mesura dels aliments puja? Posteriorment, l'autor dels coralls Les ostres i realitzar un seguiment de la sensibilitat de les plantes, que vol a romandre fidels. Ell no ho farà perquè els coralls i les ostres massa afinitat amb altres ja d'una vegada però d'altra banda concedides animats Els animals tenen, però només queda de manifest que res d'aquesta característica pot significar per a la qüestió en absolut. Si filosòficament és deduir de les declaracions generals, també han de així ser universal. I que una vegada que tinguem realment la terra sense ànima morta i l'íntima connexió
fer sense ànima, el procés individual de la vida, però res significa per a la sensació de l'ànima, perquè aquesta és la conclusió Vaig saber llavors, ben preparada, no tots els animals en general, l'home per sobre de tot, ser molt més sense ànima, sense sensació com les plantes? Per exemple, els animals són menys inseparable de la terra adherent que les plantes, però més no, més versàtil, no amb l'empresa, sinó amb tota la terra (vegeu el capítol II)? Pot Però si la vaga d'aquest últim és més baix que l'anterior, una vegada que el vincle de fer amb l'ànima sense ànima? Com més els llaços que ens uneixen amb devoren als morts, més ens convertim en endavant, embolicat en la mort seu pensament. La planta de fet pot tenir les seves arrels que els fan la els sistemes terrestres relacionats, no s'estenen més, per dir-ho només amb el adherent petita taca en la que està a nivell, l'animal Però amb tot l'espai a través del qual es mou, la terra li va concedir de la que extreu l'aire i els aliments, ja que si bé no entra dins d'un cabell Més de la terra com la matèria vegetal, ja que això sempre és una inseparables, només lliscants, els punts de contacte amb la terra més canviant, però molt més amb el procés de morts i la fusió de peces versàtils de la terra, que té un individu suficient a través del seu procés de vida, les seves accions, des del món exterior diferents, però això no hauria ni tan sols després que l'argument a favor de persona Alma, sentiment, significat, ja que també tenen la planta. I també la planta empeny les seves parts només des d'una posició fixa, cap endavant i els canvis en la interfície amb la terra. No és només relativa Diferència. L'animal s'allunya del tot cert, d'acord amb diverses Les pàgines d'un principi intern per tal d'aconseguir el propòsit, la planta continua sent de peu, sinó també la planta del seu estat sòlid la condueix des de l'interior Principi de tots els fulls, flors, entra en l'aire i baix la fa, per aconseguir l'objectiu, encara que amb estimulada per estímuls externs, però també ho és també en els animals. Una vegada més res com les diferències relatives, però vol establir una absoluta: En aquests animals sembla ser una ànima fins i tot als animals derenwillen allà i construïda amb propòsit per a res a la planta, el que volen altres aparèixer com si els animals també els agrada alguna cosa en ell que dessenwillen i perquè el va construir amb propòsit, però és just només externa la seva llicència. Amb tots els signes de comoditat interior, és de només superficialment es consideri necessària. La planta, estats, no aixeca lliurement en una conclusió independent per si mateix, i això és parlar en contra de l'animació, però però ara, quan els animals ja sigui en l'auto-realització Desfer-se de la terra, encara pot Losesein estès a terra, dels quals el Primer de tot, l'últim de cap manera universalment, encara que no en un circuit tancat o al centre del sistema nerviós pot ser, tant dels quals els animals no també innombrables joc, que després pot ser modificada però d'altra banda, igual que en el Antenes individuals i la comparació d'un procés de viure contra la terra, que també va rebre les plantes de l'objecció de que només la pàgina s'empeny, però si no requereix d'animació individual per ¿Vol dir que la planta, ni podria significar per als animals. Arrelat a terra com l'embrió a l'úter de la mare a la planta de d'aire i de nou cap a la llum. Però crec que l'embrió es troba en Si de la mare i no tallar la llum i l'aire, que s'esforça cap a ells, però la sensació va esclatar immediatament, com ell mateix en llum i aire a través de les pauses, així que vaig pensar què passa si la planta de la llavor brolla a terra a l'aire i llum, i encara que una vegada que la flor més a la llum
d'una vida trenca podria ser, només per aquesta analogia per esclatar Sensació que a la planta. Si això és el doble de l'erupció, la ruptura la planta per a la circulació de l'aire i el sol només un exabrupte doble mitjana de pèrdua del coneixement? Si el procés inconscient de la vida No en tots els cansat, massa cansat per a jocs buit? Però ara D'altra banda, l'embrió no és arrelat en un inanimat, sinó un mare d'animació estaria en la mateixa analogia en la qual el aplicar planta com sense ànima, en contradicció amb la terra basada en de l'argument en si per recuperar, com un ànima, o la inferència de la passa, que en unir-se amb la consciència inconscient pot ser un embrió inconscient amb una mare conscient, just el contrari seria molt possible, una consciència Planta de terra inconscient. Quan passis per les analogies, el la meva escriptura, pren vuitè era petit, des d'un punt de vista filosòfic, cal treure a la analogia de frases, però, només el contrari demostrar per o pot explicar el que és la seva intenció, que no han de contradir, només al nostre favor Converse Però la semblança externa entre Festwurzelns devora ho una altra consideració i la contemplació, ja que això continua sent Per descomptat entre l'embrió i de les plantes. Però el fet que el Festwurzeln Planta a terra pot ser interpretat també d'una altra manera que en el Sentit de la participació en la terra sense ànima, crec en Nanna (P. 56), fins i tot sense tenir en compte l'ànima de la terra, com es mostra tenir. Per descomptat és tot l'argument en absolut, si la terra mateixa vida animats, en lloc de morts. Llavors només cal preguntar-se si aquesta el que la planta per ajudar, potser emprats en el animació general de la terra es fonen, com un tros de terra o una ona és no sentir res per si mateix, però només la construcció de tot un ésser sensible, igual que ajudar a les nostres parts de l'os i els fluxos de sang a tot el nostre cos animat. Però a mesura que l'objecció fins i tot la comparació individual de la planta a terra reconeix, tenim present tot el que necessitem per fer un personal Animació a acceptar aquesta. Aquesta legació és contra l'ànima de les plantes en un popular lloc de font presentades hauran, per tant, probablement l'autor especialment evident en el i la majoria semblava estar estirat a la mà. Ara, sens dubte, que, quan el Durchbildung filosòfica l'autor també relacionats amb tot amb més punts de vista filosòfics de la mateixa, que no es nom aquí en el context i per tant no pot negar, però ell no pot culpar si estem ara, però prefereixen que aquestes coses més simples, més natural, és clar, només inferències una mica més cauts com per deixar filosòfica Els arguments que tal argument comprensible que el i colpejant a tenir fruits? Com que és un home d'esperit, de la escau, pot, de fet, la raó de que aquest no és vàlid no, només depèn d'un Untriftigkeit més profunda; però sens dubte s'ha d'aplicar a una bona, i és veritablement no és pitjor que els trobem a tot arreu, sempre que el no impugnats Condició de la terra matar tot el que amb la mort, que depèn del fet i no s'assembla com l'home, el curs de la seva vida més recentment, en lloc del seu conseqüència, ja que en cas contrari perdrà la mateixa mort ho faria. D'on ve modificada per la manca d'ànima filosòfica de la planta com la terra? De El punt de vista de base següents: La idea és només per començar de forma gradual des de l'inconscient Torejant amb el procés natural mecànica a la consciència i finalment va saltar losringen en esperit conscient de si mateix en l'home; perquè només
requereix una naturalesa mecànica i, a continuació un mort morts és a dir, procés de la vida sense ànima, com etapes de l'enquesta per fer-ho. Després d'aquesta punt de vista filosòfic, després vam crear la natura, els posa en ordre; en què al costat, no és realment? Això no és un exemple, això i com ho fas? I trobada les contradiccions i les conclusions igual que l'anterior. No seria millor, però, va revocar la vista per construir a la natura? Aquest és probablement també en consideracions com la nostra. Malgrat el filosòfic, si més no ho fa en secret; Però per quin principi? Després d'això tot menys sota deliberadament mantenir en la natura, a menys de la gent de fora, Dic extern, és similar, i ara es va No obstant això, dir que també no té el poble ve amb la consciència, perquè la terra i el món humà fora es veu molt diferents, i no massa profund baixa entre els homes, perquè les plantes són externament molt a diferència del nou; i ja que realment no tenen les plantes en la consciència de terra Sembla, pel que aquest es veu com a guanyador o la confirmació de la vista través de l'experiència, però, és sens dubte l'experiència més enllà i diu: que ningú de qualsevol ànima, la consciència ho fa, excepte que cada en què ell mateix veu. De fet, l'única perspectiva que pot ser de Indicació de la similitud palpable, en l'anada Condicions en repòs, i fer créixer aquest fet mitjà concebut ser, perquè només ells poden veure després. Des d'aquest a posteriori sense adonar-se a priori aquest filosòfica vista fonamentals de la naturalesa i manera de pensar, que per descomptat no només ara en vigor, però ara està molt estès. Des del punt de major context, l'augment de la teleologia, que ens van acompanyar en Swing per la pròpia naturalesa, a cada pas més que ofereix, en funció més amunt, com més deixem que vaguen al voltant dels ulls, però per molt poc des del punt de, o relacionada amb el punt que confereix a aquest que aquí l'aparença externa de tot el de la natura, no només per nosaltres, a nosaltres, un mateix-publicats esperit de recerca és, per descomptat, pot estar en les conclusions d'aquest Bàsica veure qualsevol cosa sortint a la llum perquè no només en si únicament sorgit d'elles. O el que podria haver estat real per a la cinta, que és entre nosaltres totes les dades ficats en una completa tots els Terra, entre els àmbits orgànics i inorgànics en un major Organització de la terra, entre tots els diferents àmbits de la consciència en una consciència superior obert, i no obstant això, també obren és a dir, en altres paraules, en una banda? A través d'aquest curs, amb la tot, però per l'ombra o el mirall la imatge de la profunditat de la carn diu que té a enfonsar-se la carn. Tot el que succeeix en la Paraula i Joc de paraules amb una idea que semblava estar a la natura s'ha convertit en és que ningú des de la meitat de la natura, ningú més enllà d'ells saber quan estem aïllats amb la nostra consciència tardana de naixement; així declarada, substituïts, oculta a si mateix per invalidar tot Si el poder de la naturalesa i l'esperit desespiritualizado de la natura, de manera que planteja un Déu fora de la naturalesa, la naturalesa de Déu a terme, per la qual cosa és la La ignorància sobre l'ensenyament de la consciència, sabent que la gent Déu i la seva arrogància per al rei, i és una pàl.lida, per si sol sense saber tan sols el fantasma, en lloc del Déu viu Esperit, que tracta com una idea en el regne de la natura morta i l'ex encara hi -S 'ha recordat en Déu, o fins i tot l'inconscient fins vorbedeutet. Una boira sufocant ha disminuït a prop de la natura, a la llum un aspecte filosòfic àmplia difusió, i el sol si s'enfosqueix. La llum de la consciència en l'ésser humà durchzuleuchten no pot, i transformar el progrés de la investigació científica en una
base equivocada, o es convertiria en ell, si naturalistes atrets per la resplendor d'aquesta llum és realment esquerra. Però, tot i que encara van en la mateixa núvol, van amb un pas a la recerca de proves i la mà, i un cop la boira és suau, serà més fàcil en l'ordre superior Va veure la llum saber per interpretar com funciona cecs al que ell des de la distància, pot aprendre a interpretar només el que només en el Prop de feltre. Després es preguntaran per què tants que Els cupons poden seguir tant de temps. L'últim és tots l'herència de Hegel. Com se sol dir, de Hegel? No era el punt de vista de la mort de la terra i la vida vegetal mort fa temps l'opinió comuna? Sí, en realitat res més que l'opinió comuna que reneix sota la disfressa de la filosofia, però ara, malauradament sense tots els Remeis per a les seves conseqüències, però, que la plebs, afortunadament, per les seves pròpies inconsistències tenir. Aquesta manca de coherència de la política Veure, però, són les conseqüències de la nostra. En certa manera, es comporta, pel que sembla jo, la nostra opinió que la terra mateixa dels éssers l'esperit principal explica tot i donar la vida al voltant d'ells, permet depenent de la vista normal, que va canviar radicalment reconeix en l'home el protagonista i l'ànima de tot el que succeeix a la terra giren al voltant d'ell pot ser com la visió del món de Copèrnic, que els planetes, les cries més petites del sol al voltant del sol gira, el de Ptolomeu, que el gran Sun pot donar la volta els fills petits de la terra. És cert, l'opinió de Ptolomeu és més a prop de nosaltres, ja que cada ésser és cada vegada més propera vostè es senti com el centre del conjunt, i té moltes Del Mil lenni i el començament de la renuencia d'un sabor amarg a la idea per fer el gran pas per fer complir, el dels perifèrics Complicació en la qual està esbiaixat la nostra realitat en la clara i veritable ha permès que el centre d'aquesta realitat. En efecte, no semblava per executar en aquest pas, a perdre la seva facultat d'inspecció; el ordenació i regulació sobre els nostres caps, va anar a solidificar que amb fermesa i de forma segura sota els nostres peus, va anar a dubtar, a girar? Qui no es porten bé, que tenen en la revolució? Tots El cel semblava tan vell per caure el cap sobre els talons. I, no obstant, després del pas ha tingut èxit, l'home s'ha convertit indígenes a la nova posició, es troba tot el sistema mundial més clara, més bella, ordenada, arrodonit al i fundada, raonable i digna que tenim davant nostre. No només L'ordre temporal, les raons de l'ordre temporal en un celestials, no només les normes que s'uneixen el temps, fins i tot una llaç etern de les normes es coneixen a si mateix, i l'ull comença a estrelles a veure abans que tan sols el va veure. De la mateixa manera, si ens fixem en els igualment grans no sembla ser menys alarmant, no tot menys aparentment circula Pas No cometa l'ànima de la gravetat de la terra més en nosaltres, però a la terra, com trobar el tot en Déu, o Per contra, els del sistema que forma la terra amb nosaltres en un, com de fet, l'enfocament del sistema solar no és realment en el per trobar planetes dg separació imaginària, però el sistema que que forma amb el planeta en una. Encara pot passar que, com hem en la vida quotidiana, el sol encara pensen que va al voltant de la terra, inclòs l'home i la terra en la vida quotidiana, fins i tot en el
tradicional Ràtio pot pensar. En el cas que només és evident, aquesta idea és sempre la millor manera, simplement perquè el més proper es. Però d'una altra manera, quan els crèdits sobre les necessitats del dia sortir i elements superiors, les necessitats de molts dies S'han de complir en el context. Haurà no seguir aquí fan servir el que van dir de Copèrnic té? "Sobretot, hem de recordar que no només científic Copèrnic Les autoritats s'enfronten, sinó també la creença que santificat per l'església en tots els costats amb la ment i el mètode de representació de tots els individus es deformi. Va ser no només per introduir una nova hipòtesi astronòmica però va ser una lluita amb les limitacions del pensament recents en absolut. Com hem per tant, ser sorprès pels atacs, va haver d'aprendre el sistema de Copèrnic per tot arreu. Fins i tot Melanchton, el general va escriure conciliadora, quan el client de la nova visió del món va començar a propagar de manera més general, a una Amic, que cal moure a les autoritats, tan enfadat i reprimir la idea perversa de tots els mitjans al seu abast. " (Lletres Schaller, p. 385 s.) L'observació de primes s'imposa en el camí la nostra pregunta de nou, igual que la qüestió de l'ànima vegetativa, des d'ara, que la terra no és un equipament semblant a tot el sistema nerviós no ha aportat tota la carrera, els crits de menjar, i d'una altra índole ha i està fent com nosaltres i els animals, en la qual externa bruta Mango, et portem en l'ànima, mentre que només de manera especial a prendre el mateix vaixell, i res impedeix que que havia també embarcacions sense tals Henkel. He tornen a mostrar en detall com Que vaig fer en la meva escriptura primerenca, que si l'existència aquestes característiques, per descomptat, l'existència d'un ésser humà o animal pot resultar ànima, la seva absència també just res més que l'absència una ànima humana i animal pot provar, però sense que la falta una ànima en absolut, ni tan sols un menor, i molt menys una superior? I que estarà al punt de vista limitat vull creure que en tot el món és humà i podrien ser les ànimes dels animals? Però, hi ha encara una espècie diferent, hi ha És notablement més alta ànimes caritatives com humana i animal, així mateix, haurà de tenir diferents formes i maneres i höhergeartete establir que es presenten cap a l'exterior, que els Ara, la mateixa característica només per a les ànimes humanes i animals es. I volem buscar les ànimes, de manera que no s'aplica a aquests busquen característiques específiques, però d'acord amb en general, els succeint el que sense tenir en compte totes les característiques humanes i animals ànima humana i animal a si mateix en l'ànima, fa que amb la essència mateixa de l'ànima estan relacionats, no pensem que falten podria, sense el treball de l'ànima del seu cos negaria la natura molt peculiar. Aquestes coses no són l'existència d'un sistema nerviós del cos humà i animal però en caràcters generals, com l'esmentada, Ara mateix tota la terra en un sentit més elevat que nosaltres amb ell mateix. Per descomptat, l'anatomista i fisiòleg agradaria un reactiu únic per a l'existència palpable tenen una ànima. Com el químic, l'existència o absència de ferro en un líquid l'aparició o no aparició d'un color blau en química El tractament del líquid reconeix, de manera que l'anatomista i L'existència o no existència d'un ànima fisiòleg és tan fàcil a la fira o si no us fils blancs en el tractament anatòmic conèixer
l'organisme reconegut, com si l'ànima i el cos en el cos en la recerca del cos seria el mateix, i on les discussions en què no ja no veuen o ja no pot presumir a l'analogia, com es veu i se sospita També deixarà de ser una ànima. Però ell no té un experiment, cada un per un del regne animal més enllà de la necessitat que els nervis per l'ànima alguns poden donar una prova, ja que fins i tot la seva existència dins del regne animal a moltes criatures inferiors més que dubtós no és un experiment en tot el que alguna vegada l'ànima en alguna part i d'alguna manera es veu, fins i tot cap pot negar alguna part i d'alguna manera pot. Sí, no és qualsevol lloc per a ser objecte de recerca, o de negar, pel seu territori és el cos, on també l'ànima en altres Cossos que en la seva pròpia presa, com ho va demanar prestat el cas que ha après res, i l'experiència en la que podia es basen, si aquest supòsit, que a establir els límits? Només hi ha una nou descomptat, la hipòtesi d'un hàbit, però que confosos hàbit i l'experiència. Sí sabem el que el sistema nerviós després de la seva matèria, forma i presentació a nosaltres fins i tot també ho fa en condicions de en peu els serveis de l'ànima s'assabentaria que realment és el que només es pot permetre el nervi de l'ànima, seria estem en el correcte, i l'ànima per identificar la seva absència, però ara és per a nosaltres no explicada del tot el que el nervi filiformes i el cervell unzentrierten que és tan important significat per a la nostra pròpia ànima, continua havent-hi un gran misteri per a nosaltres, per incomprensible; Com podem ser una condició necessària de l'ànima en ells veure, ja que ni tan sols pot comprendre fins a quin punt aquest pels nostres? I si ens esforcem per entendre, sempre surten: és vostè, ja que empíricament, però, ja que no hi ha cap conclusió podria ensenyar, els generals clau Relacions, proporcionar enllaços en el físic, que nosaltres, com una veritable tenen característiques per a l'ànima de l'existència, però això pot principals punts sense fils proteic i coàguls cerebrals Es produeixen per això que volem demanar per l'existència d'aquestes ànimes encara? Això és no el cos a través de la unió de l'ànima, sinó l'ànima del cos Web empat. Fa aquesta ocasió per a alguna cosa per al que Nanna, sinó també per als nostres presents observacions no és irrellevant. En Nanna (P. 38) em va dir: Si una flauta pot donar sense cadenes tons que pot donar un violí amb cordes, no hi ha obstacle per crec que una planta pot haver sensacions nervioses que un animal pot ser només amb els nervis, de manera que l'objectiu d'excitació, pot aplicar-se a l'aparició del sentiment subjectiu, és per als que no lògica que no sigui per l'altre. Bé desitjos Me'n recordo que tenim una confirmació del mateix en el regne animal poden trobar-se, que jo no estava llavors en ordre. A principis de es creia que si els pòlips, infusoris i alguns cucs intestinals sento que això depenia de l'existència dels nervis, simplement no han localitzar conegut. Ara, segons estudis recents realitzats per Dujardin i Ecker, un és probablement força general, convençut que que realment no tenen els nervis, perquè tots dos no tenen músculs; tant perquè hi ha sempre junts. En canvi, tenen els nervis i els músculs només un o malla de teixit contràctil rupícoles, la funció connecta els nervis i els músculs. Sí, és el nexe dels nervis i els músculs tot el món tant que, fins i tot en avortaments humans Els músculs i els nervis d'una part del cos, sempre absent, al mateix temps. Aquí pot
veure clarament, igual que amb qualsevol altre dels habituals Organització sensació d'avió sense nervi és possible. O és que Ara prefereixen negar el pòlip i la sensació infusoris? Això En cas contrari, que conclourà, encara que no el raonament . Canvi També ho és un teixit contràctil, es pot sentir ara; però res més. Però crec que una visió superior, hi ha una major extensió. Si hi ha éssers que només pels nervis, i altres que es tornin a sentir l'única forma de teixit contràctil, aconseguirà molt a tots, fins i tot els nervis, ja sigui teixit contràctil, sinó d'una cosa que és comú a ambdós fons, sempre i Però si no sabem el que és això, sinó que també pot fer un gran Import d'altres fons que tenen en comú és el teixit contràctil dels nervis i com diferents o fins i tot un aspecte diferent al present entre ells. Ara tot el que necessitem, però tampoc de la terra fins i tot un sistema nerviós, no carn, no de sang, no córrer, cridar, Coma, que ve amb tot pel poble i els seus animals proveir-se de. Només que els cervells individuals de les persones i Els animals a tot el formulari no una altra vegada un cervell humà o animal, no les cames a través de la cama de darrere no, els vots en el conjunt formen de nou una sola veu, etc, però per a nosaltres en les fibres nervioses tota la part posterior d'una fibra nerviosa? No, no són més que un cervell o del sistema nerviós, un complex de Zusammenordnung moltes fibres nervioses que en el context de tot el cos i una altra molt diferent per a un major Wirkendes principi general, és en un sentit més elevat que la matèria totes les fibres nervioses individuals ells mateixos. Ara, així com també la cervells humans en el context de tota la zona una mica més terrenal molt diferent d'un cervell, una mica més, el principi més general Interí, més significativa, que en el sentit més elevat de coses tot individuals cervells humans. Forma, sinó també a una imatge anterior intervenir aquí, les lletres o les paraules que o escriviu per expressar, no una altra vegada una carta o una paraula però un discurs de sentit molt més alt, molt més Important que la lletra, té la paraula. En cas contrari, es farà càrrec del el seu significat, que el vincle immanent nostre cervell, només que llegim alguns més alts que significa això no pot, perquè no fins i tot entrar-hi. Aquesta massa tot el cervell, que, a primera La Terra no hi ha una sola massa compacta connectada formes, però en lots, és a dir, els cervells individuals humana i animal, dividit i cada un d'ells està proveït d'òrgans dels sentits especials, té la seva importància teològica molt important en aquest moment en tot un altre objectiu més important com per fer un tallat de la terra. Cada lot pot saber solchergestalt al centre de tot efectes de qualsevol tipus i marca d'aquest darzubieten dels més aptes, i la lliure mobilitat dels nostres cervells per anar en ajuda. Si tots els cervells de la terra en un planeta, totes les mirades als ulls d'un o dos han d'estar units i fermament unides pels nervis a la Tot era exactament igual que un home, la terra tindria molt menys aïllada i variada impressions rebudes, amb molt menys llibertat interior behaben pot, com ho és ara el cas. Si però ha de creure que la llibertat dels nostres propis pensaments amb una llibertat de moviment corresponent en relació amb el nostre cervell, podem crear una classe superior de la llibertat espiritual de la banda celler, però no estan vinculats de fet la llibertat amb la qual el cervell sencer es va traslladar uns contra els altres. Va passar no només la llibertat de circulació estan en el nostre cervell, però el nostre cervell, fins i tot en lliure circulació en el superior,
guiant a tota la terra, i les causes que troben en gran mesura en la interacció d'aquests cervells, participar en ells mateixos. Un altre teleològica causa de la descomposició de el cervell o els òrgans dels sentits de la terra en lots que pugui per Mirant solchergestalt que la violació d'individuals no perjudicials és per a la ciutat. Són les mateixes raons que portem a terme un Compte, una orella, un cervell i els ulls de dos determinat han donat una certa mobilitat. Només que, quan la terra prevalgut durant una escala molt més gran a un sentit molt més gran tenir. Però si veiem algunes d'elles amb dos ulls, pensem que amb dues meitats del cervell menys que si ens limitem a un ull, un cervell té? Per què ho requereixin a la terra? "Bàsicament, (Així que he llegit en les Escriptures un naturalista a fons) és així també el cervell i la medul la espinal dels diferents molts, només per Les fibres nervioses en el conjunt de connexions òrgans centrals, perquè si una granota, per exemple, transversalment divideix en tres parts, així que vingui en cada activitat o que descriuen l'eficàcia d'un Òrgan Central dartum irrefutable. Però, per descomptat, les tres peces no s'executen en els moviments harmoniosos, ni tan sols llavors, si, en lloc de compartir la granota en diversos trossos, només la medul la espinal en els talls de diversos punts anteriors. - La gent assumeix, per tant, ha que el cervell i la medul la espinal es componen de diversos òrgans centrals, cadascuna d'elles és en si mateix independent i en certa mesura per la resta de la seva activitat específica és encapçalat per aquesta però tots aquests organismes centrals a través de la connexió de fibra que el manté unit, convertir-se en un òrgan central de major potència. "(hemodinàmica Volkmann P. 395) Per què, el que és veritable de les diferents parts del cervell, no en encara més gran La potència dels cervells mateixos són diferents? En lloc de connexions de fibra òptica tenim totes les connexions que mitjançant el tràfic humà, de la qual en realitat és així, que són portadors de les relacions espirituals, la consciència immediata, per descomptat, just a la major Esperit pot caure. La vinculació es realitza només per l'augment de altres mitjans que la inferior. Em sembla que de vegades vostè és propietari d'un Oposició pateixin. Si dic: El cervell és l'òrgan principal de la En l'ànima humana i cada pensament està pres d'un moviment en el cervell; es diu, per exemple, elevar la ment a molt alta sobre l'assumpte: Com pot la llibertat de pensament en els ferrocarrils, que es va retirar en el cervell es mantindrà, perquè tot el que veus és fixa d'una vegada per totes les fibres posició en particular. Per contra, un es pregunta, si jo fos un ànima de la Terra uns pocs atribueixen, però on són lligats a una institució semblant Com el cervell, i es va perdre, ja que la gent se lliurement entre si Caminar per no vinculades entre si, ja que les fibres del cervell, el Expressió de la banda unificadora de les seves ànimes, l'Home ha beidenfalls malament. Als carrers del cervell, però són moviments que en la lliure els carrers d'un país possible, també ho són també sòlids, i com a persones lliures, entre l'individu i en contra dels uns als altres, es mouen Estan encara en la seva totalitat les plantes, el seu desenvolupament i interacció les seves activitats en comeses com així, ja que d'alguna manera ho que pot estar passant en el nostre
cervell. És fàcil confondre en el fet que amb molt de compte entrellaçats en el desenvolupament del nostre cervell com una expressió o condició vincular la unitat de la nostra consciència, ja a veure però només l'alt, encara que sempre subordinada a la terra sencera permanent El desenvolupament del nostre esperit per expressar o transmetre serveix. Podria de cap manera, com la unitat del nostre esperit en el sentiment o la consciència leiblicherseits per condicionar o prendre, es requeriria cap en absolut institucions involucrades o cura. Els infusoris, el pòlip, el cuc, l'insecte es senten en la seva construcció més simple dels seus primes disperses o la falta de centres nerviosos, el que senten una vegada, sens dubte determinació, així com de la mateixa opinió que nosaltres, però ells no se senten tan alt, l'imperi, intricada i desenvolupats com nosaltres, la seva ànima unitat dividida no tan nombroses, i per übereinandergreifende, es reflecteix i que reflecteix moments individuellgeartete i les relacions com la nostra. Tot en el món sense cap tipus de preparació especial en la unitat de la consciència divina connectat, la unitat o l'enllaç de la consciència és en general un fet, en el seu conjunt Naturalesa relacionats amb els fets de nusos, divina, en quin context La llum i l'aire, aigua i foc, amb les seves penes d'entre poders, tan ben rebuts com tots els orgànics, i per què ni el nervi ni una connexió del nervi necessari. Hem de tenir un a la naturalesa omnipresent i omniscient Déu neguen a negar-ho, el que no és en si resumeix en una esfera conscient de si mateix, i també en el nostre cos no els ossos individuals, no el No només múscul, la fibra nerviosa individual en si, que és però d'una esfera. La qüestió no és a tot arreu, on la consciència s'encén i s'atura, no es presenta a través d'ella distingir, el conscient i l'inconscient fonamentalment, perquè en el marc de tot el que contribueix a prendre decisions conscients, però esferes superiors i inferiors de la consciència i la dels altres a dissentir, i el que les esferes inferiors de la consciència externa i amb aquest estrany apareix, l'ajuda, ella amb un alt vincular l'esfera de la consciència. Així que pot ara si més no entre els nostres cervells les fibres nervioses estan desapareguts, que encara existeixen entre els ganglis dels insectes . Percep No s'uneix a la consciència de si mateix necessari, el context general de la naturalesa per si sola és suficient per punt ja. Si fos cert, només el context més general de la natura, que aquí es complia tan sols ho diví més general La consciència, que estableix un link a la nostra ment; Però pel fet que el sistema de la Terra, que uneix en el qual els nostres cervells els altres organismes celestial per tots els mitjans més individual s'erigeix com els nostres cossos, que uneix en què les nostres fibres nervioses, altres cossos terrenals, així també l'esperit amb el qual els nostres enllaç Esperit, els esperits celestials altres encara més individual ser comparats. L'alt nivell de desenvolupament, però, els nostres esperits guany pel que fa a la participació dels seus cervells és, per descomptat l'alt esperit en un sentit encara més alt, el seu cos, una complicació tots aquests cervells per altres mitjans com el cervell i els nervis de masses conté. Un diu: Però quant esforç del seu interior La construcció va ser necessària en els nostres sentits i el nostre cervell, només el més simple de les nostres sensacions i, a continuació el curs el pensament racional per justificar leiblicherseits, i no obstant això ha de la mera inserció de la matèria primera inorgànica entre nosaltres i el altres
organismes, el sòl a un tribunal competent mentalment per ser molt més alt Éssers fer quan som nosaltres mateixos? Ara, per descomptat, a excepció dels Estats Units inorgànics Més no podia ser un ésser espiritual o superior per a la El tipus de sòl, quan l'orgànic està en nosaltres, tan poca roba i colors entre les xifres d'un quadre una mica mentals poden ser més importants que les xifres per si mateixes; però és una cosa amb el context de l'una de l'altra, una connexió que, com sabem, per cert, no soltes i primeres, però en el sòl original del regne terrenal condicionat, íntima, i després de totes les relacions és penetrant i útil. Guàrdia Vegem només en aquells que surtin de la vista del que orgànic inorgànics i d'aquesta manera revertir aquestes degradants vista d'aquest últim, que ens són tan familiars, per desgràcia, ja que el només podia inorgànics interrompre el treball per a la orgànica, ja que més aviat la seva enquadernació es troba en un alt ecològica i, en aquest enllaç ja no el personatge porta, ho fem en general considerem que és sortir d'aquesta connexió. Un ferrocarril, en el context de l'humà Transports i considerar canviar d'ella, segueix sent una cosa que no sigui una barana de ferro a la seva cohesió i densitat de relacions una vegada considerat només per a si mateixos o per a altres temes, igual que un tros de nervi, en el context del nostre cos intern Transport, i considerarà la mateixa com la mediació, és una cosa molt diferent com una peça de fibres nervioses, d'acord amb la seva cohesió i densitat de relacions ells mateixos o en relació amb les fibres nervioses que es consideri. La fibra nerviosa ara significa molt més que una fibra de proteïna, que els moviments van en ell, són els portadors d'alguna cosa espiritual, i això significa que el tren només en la mesura poc més que una barana de ferro, surtin a la qual com a persones que porten una mica espiritual. No obstant això, ha de sinó perquè els seus trens anar aquí i allà, per a ell, passar, a continuació, un més trànsit, un lloc tan trànsit en absolut. Deixar tots els camins entre les ciutats eliminades, i les ciutats enfonsar sense sentit, com els ulls i les orelles més inútil seria si tots els nervis i Aderbahnen van ser llançades en el medi. Nerviós Aderbahnen i també es consideren per separat, una cosa molt més senzill com l'ull i l'oïda en si, però se surt de la seva relació amb la complicada Institucions a terme una cosa tot major, per la qual cosa com més alt és més aviat justificada per la conjunció com els afiliats, i veiem amb més detall , També ho és la vinculació de múltiples nerviós complex i Aderbahnen però en la concentració en el seu conjunt (com el cervell), fins i tot una participació encara més gran que en les institucions vinculades per que es troben, com més plenament en compte la cruïlla i cruïlla de només les línies molt més lliure de l'activitat humana en la superfície la terra és una participació encara més gran del que al poble que es troben. Podem la paradoxa que aparentment en el Més simple, més cruel, com un vincle aglutinant, la més alta molt Alçada de l'espiritual depèn solchergestalt en el nostre propi cos es confirmen, i el que veiem per aquí sobre això, només com un augment en la nostra opinió principi vàlid que per la major altura de la més alta s'ha més ens és necessari. Res sembla groller amb els rudes mirada i la seva Elements que en realitat més simple que el cervell, apareix com un uniforme, suau, massa desorganitzada, ni abans només per una esponja de refredament de la sang, en altres molt lent. L'examen
més fi, però, s'obre en el cervell vincular nombrosos, es creuen, encara que en cap part d'un Centre de línies que van junts per el que funciona en el cos, i va. No només els ulls, orelles i llengua, el nas, estómac, pell, extremitats, tot es vindria avall sense que això finament solcada sense cos a tant alçat. En cas contrari cru, era el nostre primer punt de vista del cervell com, segueix sent el nostre punt de vista del que la vida orgànica sobre la Superfície vinculant. Tenim aire i mar i la terra, per dir-ho només per un grup de refredament en relació amb la tíbia Cos d'aire de la vida orgànica, sinó que és, el mar i la terra solcada so de mil llamps, tenir els pensaments de la gent per a la gent de mil raigs de llum, suportar la visió de poble a poble i dirigir la pròpia gent en les seves relacions amb milers de camins permanents i els canals a través del qual les persones es mouen l'un a l'altre, de mil vaixells creuen el mar, milers de missatgers Cartes i llibres, els pensaments en el més distant i prendre continuació en part pel temps més llarg. Cases, esglésies, Les ciutats, monuments, milers d'eines del comerç i la memòria, la vida humana en conjunt per ampliar i desenvolupar les pròpies en les mateixes àrees que en el curs de la formació d'un miler de persones Eines del trànsit intern i la memòria en el cervell com, sens dubte no podem veure tan clarament, perquè el cervell no és tan ample i cap a fora al Gran davant nostre és com la superfície de la terra. I probablement podem consciència i la consciència de les relacions que uneixen a tots en el cervell, ells mateixos més que veure que el que estem buscant per ells en el món exterior quan no tenim el mateix cervell? Qui pot negar, després de tot, que tot Hem vist la terra i el cel és diferent també indiquen i pot instal.lar? Simplement dic: No són naturals, el punt més clar, més simple, més sorprenent, l'augment de trobar entre tot el context del que tenim a la terra i en Portar el cel a veure, i molt, quan la parla en la frase: La Terra i els seus veïns es van animar a criatures individual de Déu com nosaltres, però són més alts criatures animades d'un major Nivell de la individualitat i independència. I no només més clar, però no bell, tan cert com l'expressió de l'espiritualitat en la major individuals de disseny per al nucli i l'essència de la bellesa. Ara ens pot semblar que la terra tan bonica com un cos humà, ja que Soul com aquest. Què passa per la seva bellesa sinó també de de la nostra comprensió, que proposa sobre grandesa. Tot el que divideix i distret que va aparèixer en el món natural i espiritual, o per fondre fins a l'infinit, pel que incomprensible als cops salvatges amenaçades, que s'uneix i s'adonen ara de rondes per la ment i de foment en l'esfera material, i la Limited també té fins a l'infinit, tot el perímetre. I per últim no és millor, per saber sobre això tots som un sol esperit, Déu, serà més fàcil per a tots nosaltres, que ara tots d'una ment en aquest sentit que tenen el més alt i el més alt esperit en pau i amb nosaltres. Però d'això en el futur. I, no obstant l'opinió de tot és una qüestió de fe; no té res a assenyalar amb el dit, i res amb un, Però més que res. Alguns arguments que fins al moment més casual s'aprecia considerar plenament desenvolupats i que s'han pesos es troben en les següents tres seccions una mica més a prop tenir en compte.
V. La terra, la nostra mare. És obvi que de vegades la vida Mare dóna a llum nens morts, però també pot ser una mare morta que viuen els nens donar a llum? Qui voldria que li reclam? I qui diu no és així? Com que no truqui a la terra nostra mare, i es Ha mort encara, i en realitat no és la nostra mare? Per on estem en aquesta llista? Ens riem de la fe de tants salvatges, la gent està originalment creat a partir de pedres. Però és una diferència si els deixem sortir d'una gran pedra, o més petits, és això tot el que sabem més que ells? Si no mantenir la terra realment mort com una pedra i en diuen encara la nostra mare? Ens agradaria pensar que el nostre menyspreu ha que esperen de nosaltres que creuen que els nens de debò la faula que una muntanya va donar a llum un ratolí. Per què? Perquè morts no tenen vida pot. Però la història no només estem increïblement suficient per creure, així, llevat que la muntanya morts vivents ratolí els homes que viuen va donar a llum, creiem que els nens. Però em sembla natural, la mare si més no, tan viu, tan viu que per mantenir la totalitat dels seus avortaments, perquè no és més que una, perquè podia ausgebären tots, sí, fins i tot després que ha fet, ella ha repetit en els naixements sempre nou ausgeboren i animat sempre criatures, que veu, però no com si fos un cop mort en el part i després als nadius morts que van deixar enrere, imaginar com és el que més en la profunditat d'anar i, en canvi la meva estada a la meitat de la profunditat. És però no tan estrany pensar que l'home de la mare al donar a llum es va transformar en una pedra, que per a un Pedra de la mare de l'home? Per descomptat, la major bogeria sembla modificada per la saviesa com el més gran, una vegada que s'han acostumat a més encara quan és totalment incomprensible, i el que a entendre de cap manera , Es mantindran en el mateix curs que el que és de evident. I en veritat, tan neci i incomprensible, i però al mateix temps tan ferma i segura és la creença en la mare morta els nens que viuen, la que aparegui en una raó profunda d'aquesta bogeria i ha de tancar aquesta força. També té una profunda i fins a tenir la base, el curs en si no ho fa savi, és en última instància, el mateix que mai s'hagi posat successivament totes les bogeries i es manté per un temps, el processament i l'acomiadament de la mateixa ordre finit una saviesa superior i la seguretat per a obtenir saviesa. I com més gran sigui la bogeria, que és treballadora, i acomiadar finalment, com més gran sigui el progrés i la força de la saviesa. I també és d'esperar que una vegada que la bogeria dels morts fills de la Mare de vida seran acomiadats, que són un bon pas endavant serà a la sala i la saviesa que dóna la vida. De fet, què seria una raó, una conclusió una experiència que realment creiem o justificar la creença podria ser que el més animat de nou des de diferents animats néixer, pot un cos que inclou ànima, d'una Òrgan que no inclou? O el que pensem d'ell? La Terra matèria primera era una bola, sense esperit, sense ànima, només amb un notable Transmissió de les forces materials. van ser el resultat d'aquesta peculiar Obres de la matèria el producte a la vegada l'ànima. Però seria el més groller materialisme, no és com des de fa molt de temps acomiadat? I un pot pensar
seriosament que és possible Soul simplement fent nova composició de la matèria? - O això: la terra s'havia fet ànima, sinó un inconscient, i hi havia altres Ara des d'aquesta conscient l'inconscient, les ànimes de les seves criatures. Ara, és clar, tenen les seves criatures consciència, però si hagués abans no, i encara no té cap, només amb les criatures i que tenen ara. No es planteja en la ment del nen està conscient inconscient des? - Sí, és clar, però sí que queda just abans de la la ment conscient l'inconscient conscient de les fulles l'ànima no és, de la qual va néixer. La consciència moments Esperit dóna a llum un apagat, fent la seva estada i només ser conscient La vida fora. Cap esperit es divideix en els moments conscients que porta fora, encara que aquest pugui presentar tals. Seria això només l'ànima de la terra abans era inconscient amb la creació prendre consciència de les seves ànimes. Podria ser, potser, No vaig a discutir, però que ara sempre hi ha una consciència Alma de la Terra. - O això: Déu va formar el cos de l'home de la matèria la terra i es va ficar en l'ànima de la riquesa de la seva ment. Però no és menys cert que avui en dia, no avui, el cos del nen en virtut de la intervenció de Déu, el zutut en total, format a partir de la matèria terrestre, i no creiem que avui en dia el nen l'esperit de la riquesa brolla de l'esperit diví, però la taxa continua sent avui menys cert que no neix sinó d'animar a animar, i si Però continua sent cert avui en dia, per què un mil o un milió d'anys han estat infidel? Darrera tot ve de Déu, però tots han pregunto: Com i de què, i quin ordre fa que Déu el està fent? I així tot pot venir de la ment universal de Déu Esperit, però després de lleis eternes que només passa pels canals ja inspirat per ell en aquesta nova canals de desviació. Per ara en el cos humà a fluir, només havia de flueixen pel cos de la terra, perquè aquest és el canal principal a la que el petit canal del seu cos depèn. Per descomptat, les circumstàncies de la primera creació de sexe humans i animals eren diferents a la generació actual i el naixement. És només una analogia, que, com qualsevol analogia, només trigar fins a certs límits, si som el primer naixement de l'home- i animal del sexe de la terra amb el naixement de l'home per l'actual la gent compara l'animal per l'animal. I en aquest cas que no tenen fins i tot d'una equació de punts molt important. Ara donen a llum cada La mare naturalesa la mateixa manera l'un de l'altre i els seus propis en cos i ànima, només pot repetir; amb una força creativa molt diferents, la terra mateixa d'innombrables diferents éssers nascuts, ni ells, ni entre si en Cos i ànima una altra, tot i que encara per les relacions de posada en escena i provar el suplement i la cooperació funcional, que la seva creació es fa d'algun principi. Un animal també planteja als seus joves, que se separen d'ell. Però la gent i Els animals no són llançats d'una manera similar de la terra. Tots Les persones i els animals depenen de la terra en comptes de si mateix lluny El desenvolupament d'aquests moments. Però aquestes diferències debilitar la nostra conclusió? Enfortir ells en lloc d'ell? Per a una gran quantitat de nous per produir espiritual, és necessària després de tot el més poderós, més ric, profundament arrelades creativitat intel lectual, ja que alhora de creació Només puc repetir, sí, això va passar sense cap tipus d'esforç mental; i deixa el cos de la gent no la terra, igual que un jove de la matriu, això només pot fer que l'única diferència i provar que l'ànima de l'esperit humà no és la mare com fulles, ja que res la ment intel lectual fulles, que ha generat. També el nen que compta no
l'esperit de la mare amb marxar si realment se'n deriven; però necessita més ajuda que les seves ments per portar un nou esperit humà, encara que la seva causa externa, com sempre amb els necessaris restes. El desenvolupament de les ànimes humanes i animals en les regions terrestres es comporta com el desenvolupament dels últims moments de vida espiritual en Però i després tots ens prenen aquests moments espirituals en la nostra pròpia de fet pot també surt del cos, que no tinguin tot l'esperit. Que la terra però ara no és el que eren organismes poden generar noves fulles, d'alguna manera la comparació entre aquest llenguatge no és ja el que eren per generar noves arrels paraula pot. Quan una vegada un cert nombre Les paraules eren com tots els corresponents únicament als nous nens i les esmenes els antics, com ara totes les criatures noves. Quines són les primeres paraules creat? Sabem tan poc com la forma en les primeres criatures. Però això se sap, o podem concloure amb seguretat que Esperit en la creació de les arrels de les paraules en primer lloc, no menys intensos, però no tan alt com es conscient en l'ús actual a la llengua, i que no se li va donar els detalls de les paraules en el sentit de s'ha perdut i dispersos, però que segueix sent el mateix tot és una ment, que ara està en el desenvolupament i ús la llengua que segueixi produint que la de l'educació dels seus primeres arrels ha operat. I el mateix passa amb la creació de la terra la seva ànima. El mateix esperit que està actiu en la seva creació té, té ara o en el desenvolupament i l'ús d'ells desaparegut. No oblidem que, per l'Esperit considerar la terra com el nostre creador, no ho exclou, aquest esperit de Déu en un sentit més elevat del nostre Creador. Ell És precisament a través de la mediació de l'esperit de la terra, a través d'ell, es posa de manifest nosaltres. Per tant, res impedeix que, igual L'argument, que sostenen a l'animació de la terra, en altres Extensió per a l'animació del món a ser reivindicat per Déu. Així que ja va passar fa molt de temps pels estoics, com Ciceró (De nat. Deore. L. II. C. 8) les cometes. idem Pergit (Zenó) et angustius urget: "Nihil", inquit, "quod est rationis quodque animi expers, identificació generare ex es potest rationis animantem compotemque. Mundus ge autem ANIMANTE compotesque rationis. Animen mundus est igitur composque de la raó. " similitudinem Idemque, ut saepe Israel, conclusit racions hoc Mode: "Si ex oliva modula canentes tèbies nascerentur: dubitare núm, inesset quin en scientia oliva quaedam tibicinii? Quid, si Platani fidiculas Ferrente nombres consonants? cies a Iness idem scilicet Musicam platanis. Cur mundus igitur animen no judicetur sapiensque, Quum ex es procreet ANIMANTE saberosa atque? " Encara que la terra no és la nostra mare vulgar sentits humans poden llegir, poden fer, però encara en una major, més semblant a Déu, que ens ha creat a través d'ells, no pot ser anomenat en sentits vulgars nostre pare, però en una més alta. El pare comú de la humanitat, el comú de la humanitat Mare de nosaltres pot ser, com més gran sigui el Pare celestial, més alta Mare Celestial ens mantingui per sempre en si mateix. Un nou testimoni està només a si mateixos en, que ens dóna l'origen d'ells, per la qual cosa ve de Déu, que està en Déu, i el que sustenta la terra, deixant no ho fan. El teu pare i el
teu pare més dolent comú, on vostè es troba en un estand de relacions externes, només per al que cap a l'exterior, sinó interior perquè aquestes eines Eines. Algunes reflexions sobre el material Raons que a partir de la creació dels éssers orgànics han estat veure en un apèndix especial. VI. Dels àngels i els éssers superiors en tot. Cada element té el seu contrari animada animada Les criatures, la nova creació d'aquest element en la construcció i la vida es. La terra ferma a continuació té els seus cucs i talps, per sobre de les seves ovelles, bestiar boví, l'home, que la seva crancs d'aigua i peixos, a l'aire les seves papallones i aus. Però tots aquests són elements que segueixen pertanyent a la terra mateixa. Si creu que el celestial Mar de l'èter, que millor i més pur, més bell i més clar, element general, més comú, les onades són la llum, que la terra mateixa flota, no tinc criatures que figuren de viure-hi? On són, si no l'organisme mundial hi ha? Però en realitat són bastant fins a la seva element, com el peix a l'aigua, l'ocell en l'aire, com a éssers superiors decorades amb un elevat component de major manera a una vida superior, com de fet baixem la nostra manera de ser no és correcte voleu que aparegui comprensible. Neden en ell sense aletes, que volar sense ales, usat en els elements d'intencionalitat mitjà de un canvi en la força semi-intel.lectual, és gran i tranquil, com tot el Exaltat converteix gran i tranquil, mirant i no li fa por córrer al voltant de nutrició física, es va acontentar amb la llum que enviar uns als altres per empènyer i empènyer, no es, però s'assenyala de la mà en un ordre clar i la direcció harmoniosa, però cada un dels zona més tranquila de les següents altres, l'anomenem una malaltia, el qual només els millors, sempre nou, mai joc repetitiva de l'exterior La vida, i desenvolupar fent com exteriorment força una eterna i eterna, però canviant d'ordre interior la major llibertat, la inesgotable riquesa de la propietat intel lectual i les creacions del cos, dissenys i moviments, en el seu riu rebut el nostre. Si no ha estat sempre llegendària dels àngels a la llum en viu, i volen pel cel, sense necessitat de terra Els aliments i begudes, entre entre Déu i nosaltres, els seus manaments que ofereixin resultat pur. Aquí tens les criatures que viuen en la llum i per la mosca cel, sense necessitat d'aliments terrestres i begudes, entre que ofereixin entre Déu i nosaltres, els seus preceptes resultat pur. I de veritat el cel és la casa dels àngels, de manera que només les estrelles, els àngels ser del cel, perquè no hi ha altres habitants del cel. També sosté que no són l'única raó per als àngels, perquè no els agrada La gent mira i no tenen ales d'ocell, sembla que hauria, com el pintor pinta, sinó perquè un creu que extraordinàriament molt més alt que els éssers humans en una multa extraordinàriament Elements construïts i moblats i poden comportar-se com home, el petit d'un sol costat, enganxat a la terra ser? No obstant això, la nostra idea dels àngels és encara el correcte i veritable, com sempre amb el principi, tots pot ser per humanitzar. El nostre mite dels àngels, crec que en el Sabia com a preludi d'un nen, una idea meravellosa, una anthropomorphotisches Paràbola de la veritable doctrina dels àngels, i es produeix només en aquest totes les altres coses que no es van atrevir fins i
tot a creure i contradictòries trobat amb tots els seus coneixements, ja que un dels àngels i humans fantàstics podria jugar sense terra entre els móns, ara al mateix temps gran, enormes, pelant fermament establerta en el cercle de la realitat, res que la forma externa de menor importància. La idea poc ampliat és gegantina, pels éssers sobrehumans ja no està en els nostres recursos humans, però en la seva sobrehumana Camí de ser encara comprendre, però són els trets més infantils no es perden, és exaltat només en els trens. No tothom és especial Els àngels han de ser engendrat per ell tot sobre l'altre, per proporcionar de preocupació divina? També té cada un el seu, li sobre tots els altres àngels és a prop de tots la cura d'ell, tot el que el que l'home fa i pensa abans de Déu porta i dóna a Déu. Si Déu ha estat misericordiós, però, fins i tot cada animal, cada planta va ser que un àngel en la representació d'ell. Simplement perquè és la més alta Éssers que no són tants com la gent més baixa, animals, plantes, presentats ell no està al costat de cada persona, cada animal, cada planta una especial Engel, per petit que l'ésser humà, l'animal, la planta mateixa, - ha no la lluita a molts àngels, com a persones, animals, Les plantes per si mateixes ja n'hi ha prou, si tothom només un interès particular representen cap - però va posar a tots d'una sola gran Àngels abans, que representa tots els interessos dels seus en relació amb ell. El cel sencer ple d'aquests àngels volant, cada un per un diferent Empresa no assumeix la naturalesa de Déu i es fa càrrec i custòdia. No és això una instal lació molt millor del que pensàvem? Fins i tot en això tenim la nostra imaginació infantil : Canviar Creiem que els àngels fer com una infermera o un Guàrdia costat del costat de l'home i sempre mantenir una aparença Els ulls sobre ell, per a ell seria que sí, però només com un servent de la gent i no va poder obtenir els seus propis assumptes. També pensem suau bé a la gent a vegades l'àngel del o de privar a la persona de La cura de l'àngel. Tot el que Déu ha posat en marxa molt millor. En aquest l'àngel del poble sens dubte oferirà més com ell mateix, i si mateix sense tenir necessitat d'oblidar el preocupava, i que que mai podria deixar l'home i l'home mai va sentir parlar d'ell, i perquè ell i els seus pensaments secrets, dolents i bons, i sabia ell, xafardera, Déu s'ha ni tan sols els àngels, a més d'humans fet, però ell té la ment de l'home amb l'esperit de la pròpia àngel eingetan bastant. Ara l'àngel de les persones afectades, a ell es refereix, que mai es va anar, poc com ell mateix les fulles; Però quan diem que l'àngel ha deixat a la gent, bàsicament és al revés, és igual que nosaltres en un sol pensament probablement pot desviar de la ruta d'accés de tota la ment i, no obstant això segueix sent Aquest esperit de pertinença, i tot l'esperit no descansarà fins que la pau i l'harmonia entre tots els que pertany. Déu té un àngel es va fer responsable d'això que cap dels quals que se li encomanen el seu interior, es perdran, i com Déu ens castiga, et vas en l'ànima de l'àngel. Tot el cel s'omple de lloança al Senyor; els àngels es reuniran en els cors a cantar i fer música amb ell, adorar-lo? I això hauria de ser el seu negoci principal, vet aquí que multitud que l'envoltava, amb els ulls dirigits cap a ell, assumeixen l'orla de la seva mantell. I no recull les estrelles en els cors en tots els cels, i que serà diferent amb altres estrelles, com amb la nostra terra, en les quals el pensament i adorar Déu el més
alt servei s'anomena, el Canteu a Déu, i no es reprodueix només amb una llengua feble i un instrument, no, fins i tot amb un mil cors i un miler d'instruments, amb flautes i trombons, amb els òrgans i les campanes? Al seu voltant en el cel que criden a la lloança de Déu, i amb la veu alta és la seva pregària en silenci. I busca en tots els aspectes del pensament i l'aspiració de acostar-se a Déu, i no està cansat dels sentits i discutir amb ell, com el millor mitjà per i s'estén només a la vora del seu mantell. Així serà amb tots els Estrelles en tots els cels. En total, la més alta idea de Déu i Servei d'Adoració, la major mitjana. Tots canten i joc dels preus i un prec a l'Un, i argumenten que és com millor i que és capaç de prendre el millor. No només els cantants i actors, incloent missatgers Déu els àngels, com a tal, no autoelegit, però estratègia esbossada per ell per anar a través, també ho fan les estrelles, i al Administrar la gent, mostrar el camí, on no hi ha líder terrenal rica, de manera que fan les estrelles. No obstant això, l'àngel de la terra nostres cors resultats contraris a la seva i la nostra pau, ajudar els altres àngels cap a l'exterior. Entre la pròpia àngels ja eterna Ordre, la pau eterna i se'n van, un sol ramat sota un sol pastor, com un brillant Model al cel per les seves criatures que fins i tot aquesta una Estufes són com ells als més alts serveis. La seva segura Canviar allà veient l'home sospitosos d'un canvi més gran en la mutabilitat de les coses humanes, i les seves esperances de passar per caminar per la nit tan alta com les estrelles, totes les lloances de l'estrella, que vol També elogi. I mentre es balanceja obrir la seva ment a la vista fins l'infinit, a l'aire lliure, organitzar i regular a ell tota la terra Pressupost de baix. L'ordre determinat a partir d'ells mateixos cap a l'exterior dirigit, dóna la vida, volar les seves criatures en elles, fins i tot a través d'ordre, la llei, la mesura i l'objectiu dirigeix la seva llibertat, sense ells a un costat. Certament, no una humiliació, sinó una molt punt interessant és que en el fons inesgotable Varietat de les circumstàncies externes en les quals el poseu-vos en contacte amb éssers superiors poden (Kap.III), sinó per un inviolable, eterna, la llibertat interna segueix dominat totes les habitacions caiguts Llei i els consolidats. Sí, no volem a la posició humana Expressar el desig que seria només entre nosaltres els éssers humans? I només que entre les criatures més alts per a majors està fora de perill que és només entre nosaltres. Si les criatures més alts Diu rampant i atzar que funcionen al voltant en el cel, com la gent en la terra entre si, com ha de l'home en el sòl al llarg en el temps i l'espai, durant tot l'any, dia i hora, el lloc i la direcció d'entendre, com la forma dels uns als altres sobre el terreny ia través de trobar la seva història? Que poden fer això, ells han de només del punt de vista de l'ordre celestial. És per no donar més de ser només el desconeixement d'una ordre de l'exterior, ni tan sols els que viuen en ells mateixos i teixir? Si l'ordre d'una cosa tan dolent? Si només nosaltres, en la nostra regla pròpies circumstàncies, la llei, l'ordre mantenir prou alt, no hem de descartar encara més, la llei, l'ordre, digna suficient del canvi d'éssers superiors, ja que ens aturem? "Caelen ergo ordinem admirabile constantiam incredibilemque, ex qua et salus omnium omnis oritur conservatio, qui elements vacare putatiu, s'est ipse expers mentis habendus. "(Cic. de nat. Deore. II, c. 21 ª) Pare i fill es va anar al camp; Vostè no pot obtenir a casa nachtverirrt.
Després de cada pedra sembla el fill, després de cada arbre, Guia que es trobi en la cambra fosca sense camins. Però el pare, però, mira a les estrelles, Com si la forma en la terra que volia aprendre "al cel. Les roques estaven en silenci, els arbres no li vaig dir res, Les estrelles indiquen amb una llum de tira. Vés a casa teva, assenyalen, probablement el que confia en els estels! La forma en que la terra només es pot aprendre en el cel. (Rückert saviesa dels brahmans. I. p. 29)
"Oh, mira, si vols a confondre el sentit del món, Pel cel etern, on les estrelles mai malament. És suau, el sol i la lluna són mútuament ambient; Fins i tot, d'una altra manera seria massa limitat casa espaiosa. " (Whitman, poemes S. I. 22)
"L'exèrcit de Mira! Eixam com formigues a la pols cega Ells van vagar tan poc, com Sternenchör ' Cels. " (Ibid. p. 24)
Fins i tot els àngels són éssers perfectes no, Buscar i, no obstant això s'esforcen per buscar i lluitar amb nosaltres i per nosaltres, i només perfecta, que nosaltres, perquè es complementen la nostra terra Una parcialitat pel biaix terrestres, llevat que Cal tenir en si mateixos, perquè es barallen, nosaltres egoistes com a l'exterior lluitar amb els nostres veïns, la batalla interior, en, i Queda
caminant amb fermesa en tota la major i millor; ja sigui que fins ara els nens estan en contra d'ella algun dia Es completarà estat. No tenim també els àngels, ni per ¡Nens! Bell i noble és la figura de l'àngel que la nostra, però inusual, diferent del sobrehumà present a la imatge humana, pensem, però sempre amb la Els més bonics forma humana, tot i que fins i tot aquí involuntàriament només l'obra més infantil de la major veritat adoptades. No veiem en les pintures de tants vells caps d'àngels alats volar sense braços, cames i cos pesat pel cel, i per això necessitat dels braços àngel, cames, cos pesat, molt bonica, però necessiten ni tan sols les ales, que necessiten res en absolut, que revela les necessitats humanes i animals i la unilateralitat; seva forma és la de la perfecció i la plenitud. I no és un La naturalesa, que ni tan sols necessita ales per al millor element per portar el pes del cos, una mica superiors als que necessitat d'un element pesat pesades ales? Pintem els àngels, ales de colors i els vestits, donem dels Àngels un aspecte lluminós. Però tan bonic, amb la qual colors vibrants fet, podríem imaginar, però no àngels, com és la terra és en realitat, la seva vestimenta és un colorit repartiment de milers de flors; no com els ulls brillants d'un àngel, com els ulls de la terra amb el poderosa imatge del sol els ulls del mar. El que dóna fruit tot això! Un àngel sense ales, Braços, cames, és perquè es fan servir una vegada, els àngels humans actuals la noció usual sempre com un tolit humans aparèixer, ja que és en veritat només un ésser humà sense crosses és. Però si ens necessiten aquestes crosses per accedir a aquests menors terra ferma per anar, però no hi ha que amb aquestes crosses volen molestar en ser superior al cel clar brillant, no existeix el suport de les nostres necessitats terrenals que busca. Els ratolins cel Un ratolí, un cop li va dir al ratolí: Si la nostra vida es farà, Portem en aquesta terra, Què serà de nosaltres, però en el futur? El ratolí diu, ratolí, que tenim aquí Residia a la virtut i per, ¿Va a tenir dos boniques ales Com un àngel que volava al cel;
Vostè trobarà un lloc ple establiment En comptes de cansalada celestial terrenal, Surarà alt si tots els gats I no tinguis por de les seves potes. El ratolí diu: felicitat o Si encara tinc el meu vestit d'àngel! No obstant això, diuen, vol permetre cap àngel Això ho veiem aquí ja ho fan? Les converses del ratolí al petit ratolí sobre ella: Qui es veu bastant Staete a la part superior, De vegades les revistes s'han succeït El fet que un àngel pot veure dóna. El ratolí va escriure en el sentit Ren molts dies però, endavant i enrere, I va ser atret per les olors, Un cop a la xemeneia de la cuina. Com ha passat des de mirar cap amunt, Igual que tota la seva ment està encantat! Es compleix ara totes les seves esperances, Veig els cels oberts al
mateix temps. El cel penja bastant ple de cansalada, I que actuï en l'extrem més alt Mirant cap avall des del món ple de defectes El ratpenat d'àngel ratolins. El ratolí, que era aquest rostre, Has oblidat tota la seva vida no! Un pintor de les sales d'imatges sagrades, Sabia tan bella "àngel per descriure qualsevol". (Poemes Mises, p. 148)
El que fem aquí una altra modificació, com la creença en Els àngels s'utilitzaran posteriorment en l'origen de la qual va sorgir és. Al llarg de l'antiga fe d'Orient les estrelles apareixen com la deïtat servint éssers superiors en la qual el seu creador i s'ordena Forces som partícips, i la creença en els àngels bíblics és tan junts. Si no es troben en la mateixa Bíblia hi ha alguns, o fins i tot més conserva com records foscos d'aquest origen de la seva fe, els àngels? 1) 1)
Strauss (Christl. Fe I. P. 661) diu clarament que "els conceptes dels àngels i les estrelles al Hebraisme sovint s'uneixen, i, en particular, el nom ??????? comú dues "és.
Així que El treball de 38 anys, 7: "em dóna (el Senyor) al matí estrelles glorificats, i cridar d'alegria, tots els nens de Déu ", i Isaïes 40, 26: "Alçada vostres ulls, i veure, qualsevol persona que tingui aquestes coses creat, i dur a terme el seu exèrcit en els números? De tots ells crida pel seu nom. " Les estrelles són la crida de Déu, Déu crida a les estrelles aquí a, interpreta de criatures mortes? I continua en Isaïes. 24, 21, "a la El temps ho freqüenten el Senyor la cavalleria d'alt,
així que en l'altura són, i els reis de la terra, a la terra. " Però, qui pot ser aquesta la cavalleria d'alta, ja que la mateixa Call Stars, Isaïes de Déu pot ser cridat? I han podrien veure's afectats, com els reis de vida de la terra. I Tobias 12, 5 diu: "i jo sóc un els set àngels que estan davant del Senyor ", i en Apocalipsi 08:00, 2, "i vaig veure set àngels que estaven allà davant de Déu." Qui no reconeix aquest número set de l'altra actual número set del planeta nou? El nom de Déu, que la multiplicitat del que és diví Ser cridat a una persona es basa, probablement en l'original Vista de la natura que Déu, l'essencial, en una varietat naturalesa de ser evident, al mateix temps com el seu àngel, i com a moments la seva pròpia naturalesa poden ser considerats, com Déu en la La Bíblia és encara segueix confós amb alguns àngels.2) De la mateixa manera, per a nosaltres no els àngels, sinó a Déu, sinó en Déu, ja que no guardi dels Àngels, però els àngels. 2) l. Ex 31, 11 13, 2.Mos. 3, 2 i següents, 13, 21, 14, 19 Dir 6, 11 ss 13, 20 i següents
Una prova indirecta però molt eloqüent, que en els més antics documents bíblics més que les estrelles s'ha considerat d'animació, es pot trobar a la següent. El relat bíblic de la la història de la creació és breument el següent: El primer dia va crear i Déu va separar la llum de les tenebres, i va fer la nit i el matí del primer Dia, en el segon se'n va anar al cel des de l'aigua, l'aigua en el tercer des del país i va crear les plantes, en el quart dia va crear el sol, la lluna i els estels; en els peixos i les aus cinquè, en el sisè dels animals terrestres altres i el poble. En el setè va descansar. Ara s'han preguntat però aquí com a tals violacions bruta contra el curs natural han estat la nit, de dia i abans que el sol, les plantes del sol, sinó perquè dia i nit per crear només el moviment del sol, i les plantes el sol a la creació depenen. Fins i tot seria el més ignorant aquesta necessitat de saber. Fins que per fi primer Herder3) següent El punt de la composició poètica en què la presentació va assenyalar, quina és la naturalesa de la successió fa explicable. Es mateixos s'organitzen és a dir, el treball de cada 3 dies en els seus respectius simètrica de creació de continguts un davant l'altre, i tots dos rodar la setena Gedritte De dia a un tot. El treball de la primera de tres dies inclou la creació les criatures inanimades, incloent les plantes s'esperava. Les altres tres de les criatures animades, incloent les estrelles espera van ser. Cadascuna de les dues creacions va ser una creació de la llum va posar en marxa, el primer amb la creació de la llum universal, la segona amb la creació dels éssers animats de la llum; també reflecteixen el cel i les aus aquàtiques en el primer semestre i peixos de la segona, i les plantes de la primera meitat dels animals de la terra i la gent de la segona. D'aquesta manera es barreja tot bé, però només només resumeix les estrelles com a éssers animats. 3) document
més antic de Herder de la raça humana. TIS 128, vegeu Buttmann Mythologus T. p. 133 i ss l.
Vostè encara pot tenir un munt d'individuals Els trens en les descripcions ocasionals dels àngels en la Bíblia es troba que, si no d'una identificació original mateix tema amb les estrelles, sinó una referència a la creació així ho permeten. Comparteixo en aquest sentit alguns dels Strauss, Christl. Fe (Vol IS 662 i següents) amb la ubicació de la Bíblia Les concepcions dels àngels es descriuen en detall en particular. "En les referències bíbliques L'àngel és diferent en ells la doble cara de la relació a Déu i al món. apareixen en la seva pura relació amb Déu * Com el seu tall i el seu consell celestial), el Els negocis són per servir-**) i per lloar .***) El nombre d'aquests agents celestials és tremendament1; Té poc a poc propis de sota d'una mateixa jerarquia. Després d'haver estat un àngel havia estat anunciat com el Príncep de l'exèrcit de Jehovà2És d'inici dels prínceps àngel de la parla3, El número que segueix el nombre de Amschaspands en la religió creada el 7 de Zend4, i transferits els de servei directe a la persona més alta és. També en Einesa l'èmfasi paulíQcaggeloz5 , En la seva enumeració de JQóno í, àQca ì, XondSí i dun iz Ame, cn Qi óthtez 6, D'una jerarquització dels poders celestials no és inconfusible. Fins i tot la relació dels àngels en el món s'ha convertit la seva designació com a exèrcit de Déu7En que la capacitat de sobte amb cavalls i carros de foc són les Els homes de la botiga de Déu de protecció8, Ara, com un celestial Cor campanades les grans obres glorificaran el Déu a la terra9..... La (en cas contrari humanitzat) forma i l'aparença de l'àngel és sempre va augmentar més en el terrible i sobrehumà10I el militars o punitiu particular†) entrar en una prolongada Espasa11I els serafins12 i ara també de forma expressa els anomenats àngels volen13I en les visions profètiques l'últim període són les descripcions de l'aparença dels àngels a partir de minerals, pedres precioses, incendi, o flames, igual que, juntament14.... Els set àngels més alts, en particular, tenen el negoci, les oracions dels justos portar a Déu15.... Que els àngels Es creu que els éssers de llum16, Té el sentit de la vista la puresa més alta moral17Que ni és una absoluta18, Però, tots se'ls dóna19; així com el seu accés als humans, encara que dominada, però sense la igual a les divinitats.20 A causa d'això amb ells Comú limitacions humanes i la dependència de Déu Tot i que prengui el corrent a l'Est, fins i tot abans que els governants humans Postració a21Però mostra l'adoració, ja que no quantitats pendents. "22 *) L. Mos. 28, 12 L. Rei. 22, 19 Segon Cr 18, 18 Treball l, 6, 2, L. Ps 89, 8 **) Dan. 7, 10 ***) Es. 6, 3 †) Probablement amb l'estel en la relació. 1 Cinquè Mos. 33, f. 2 Mat. 26,53. Dan. 7, 10 2 ¿Es. 5.14. 3 Dan. 10, 13 4 Tob. 12, 15 Rev. 8, 2 5 l Tes. 4, 16 6 Ef. l, 22, 3, 10 Col 16 7 l. Ex 32, l f., Josh. 5, 14 Salm 148, segon 8 Segon Rei. 6, 17 9 Job 38, 7 Luc. 2, 13 f. 10 Comp. Dir 13, 6 11 Quart Mos. 22, 23 Josh. 5, 13 l. Cr 21, 16, l. esborrany general. Març 1924 12 ¿Es. 6, 2 13 Dan.
9, 21 14 Dan. 10, 5 Rev f.. i. 13 i ss 15 Tob. 1,2, 15 16 I Cor. 11, 14 17 Segon Sam. 19, 27 18 Treball 15, 15 19 Jud. Sisè 20 Matt. 24, 36 21 Josh. 5, 14 Directiva 13, 19 f. 22 Rev. 19, 10, 22, 9; cf. Colossencs 2:00, 18 He. ff
La peculiar posició judeo-cristiana, de Déu, en contradicció amb altres enfocaments, encara que la mateixa Posició, fora del món en les pujades de buit hi havia, per descomptat, També constantment subordinat l'ésser diví dels cossos celestes sortir i moure més en el buit, i el mateix antropomorfisme de Déu a la nostra imatge creada, en lloc en cas contrari la Correcte, ja que la imatge sigui sempre una sola cara i incompleta prototip reflecteix els àngels havien dissenyat per anthropomorphotisch. Per tant, avui, per descomptat, no tot el que es diu en la Bíblia dels àngels i molt menys del que ara ho penso, també hi caben les estrelles és. Però ens va deixar de nou a Déu i la seva omnipresència del cos el món es reuneixen, de manera que els àngels són per si mateixes en el Sangria organisme mundial, i el seu cos un sobrehumana són un símbol de l'home en lloc d'una imatge humana. Com estan les coses, blanc no és certament el que fer per donar-li als Angelino, on els àngels donen lloc i, com a tal, prefereix no donar més. Un àngel, un conte de fades! Tots eficàcia, que un dels àngels com a missatgers de Déu a les estrelles i vol resoldre els mateixos representants de les estrelles, és nosaltres ia través de negociacions, en les interaccions de les estrelles o caiguda de les estrelles, representen l'espai entre les estrelles està buit, ocupava l'espai sobre les estrelles, fins i tot d'éssers que no requereixen cap importància més que nosaltres. Així que el que els àngels segueixen sent fer, en la qual encara es disposa d'espai? En l'únic que quedaria, lloc entre els àngels, en lloc de mirar les estrelles amb ells identificar a si mateixos, la seva eficàcia no es tracta de la tasca de la Móns més enllà, però en el treball de més soul dels Móns a tu mateix de cerca, no ho pensis més, de manera que cau en tots els d'anada i Herwenden les possibilitats que estan a punt de rescatar la fe àngel podria pensar, però no es, però en la creença en els àngels tota té les seves arrels. Per descomptat, si es talla aquesta arrel, ha de la fe es marceixen. A un li agradaria aplicar el proverbi: "El Vol Granger un cavall per muntar-hi, i no veu que es troba. "Com que ell no ho pot trobar ara, argumenta, és desaparegut del món. Com a prova d'aquests informes després de l'aprovació de Strauss Christl. Creença (Vol I, p. 670): "En la mateixa proporció en el qual la raça humana de l'edat mitjana, de fer exercici, i al principi del món modern en les seves diverses relacions va prendre possessió, hi havia en aquesta terra estrangera, la idea dels àngels poc a poc van morint, que es cultivava en un altre pis. Com de moment, l'eficàcia temporal dels àngels, és és una contradicció de la visió moderna del món, els fenòmens naturals, com ara llamps i trons, terratrèmols, pesta, etc, o esdeveniments de la vida humana, com el rescat d'una inesperada, la mort sobtada d'un altre, considerades com esdeveniments especials de Déu, que per a fins especials, ja sigui directament o per mitjà de la mediació dels àngels, executeu; Més aviat, buscar dins de les causes aquests fenòmens naturalesa de la relació a la qual sempre en el seu conjunt, en la concatenació de totes les seves
parts i relacions, però mai una part de darrere d'això per si mateixos, a la causalitat divina. Però l'altre banda, la relació de l'àngel es relaciona amb Déu, Es van extreure pel sistema de Copèrnic del lloc on l'antiguitat jueva i cristiana al envoltada d'àngels Tron de Déu el pensament. Atès que les estrelles no per sobre o al voltant del La Terra està emmagatzemat aquí més capes, que difumina la línia entre el sensorial i el món sobrenatural s'ha format, i ja que, en virtut del que infinit L'expansió de l'anterior, aquest últim ja no està fora, però en el primer ha de ser buscat, per tant, ni tan sols Déu d'una altra manera pot ser més com les estrelles i en elles, també han Els àngels cauen en la idea una vegada i una altra en aquest món de les estrelles, igual que els altres teòlegs, si ho desitgen parlar dels àngels, en general requereixen els habitants d'altres cossos celestes a el camí4) Però aquests éssers són una altra cosa a partir de zero com els àngels de la idea judeocristiana. Atès que només un dels habitants del nostre planeta que planteja l'analogia per arribar a l'acceptació de la seva existència, també hem de, en tots els per la diferència en l'organisme mundial va portar sobre les diferències, però la mesura les persones pensen així, pels organismes dels seus assentaments sobre aquestes substàncies, en la seva mateixa perseguir els seus propis fins, i, de manera que només indirectament, com nosaltres els humans assoliment dels propòsits de Déu: en lloc dels àngels com un directe Servent de Déu, sense estar lligat a un organisme mundial, per Déu lliurement en l'espai serà enviat, o més aviat, la idea per majoria en l'espai infinit de cos escampats habitables ja que una distorsió de la visió del món que la doctrina dels àngels és la base, ja que només és un cel com morada de Déu i la Angel, i un amb la terra com el seu espai aeri i el seu domicili sota món el poble dels difunts i els dimonis saben. " 4)
Reinhard Said, dogmàtica. P. 176 Bretschneider I. 747 ss
"Atès que ara s'estén als El coneixement de la natura i el cas heurístic que fins i tot per als nosaltres de moment, inexplicable en els fenòmens de la naturalesa i els esdeveniments de la vida humana de la natura Les causes cal explicar que els àngels són una font de la fe bloquejat: veiem els altres, és a dir, la tendència dels la massa del material sensual, que es presenta als nostres ulls, més Esperit suposar, com s'aconsegueix en l'espècie humana, derivats per la condició anteriorment esmentada de que altres Els cossos celestes, excepte la terra poblada d'éssers humans es. Això també pot volar lluny dels seus habitatges a ells com Els àngels poden fer servir per5)Significaria posar remei a la La mediació entre el cristià i la idea moderna d'ambdós destruir, per ser incompatibles amb el humanoide una primera Convivència i el bullici dels àngels a la base essencial d'un organisme mundial és tan poc compatible amb la visió moderna del món la idea Déu com un rei que mana al seu criat per contacte directe està en moviment. No n'hi ha prou, doncs, amb la possibilitat de Schleiermacher criatures com els àngels estan pendents de decisió, i molt, i l'única manera tant fix, ni en les nostres accions que els considerem de a prendre, a esperar encara més revelacions del seu ésser: més aviat, quan la idea moderna de Déu i la visió del món són correctes, llavors es pot com estar a tot arreu
No li doni. " 5)
Lange, el Glaubenswürdigkeit l'evangeli. Història. P. 45
"Aquest opinions fonamentals de la moderna El temps ara, però, com la mà de la naturalesa progressiva del coneixement mateix format, ja en repòs en dubte millors raons que l'església La creença en els àngels. " Però, que en la nostra actual comprensió la creença en els àngels en realitat no té raó, completament fora del buit construïda en el buit sembla, però la gent no ho ha deixat caure, menys encara juga com ell. Una necessitat profunda és a tota la gent sempre entre entre Déu i l'home poden tornar. Podem creure que redundarà en perjudici, quan aquesta necessitat amb una base real es reuneix de nou, i si aquesta base tant de la base històrica de la fe àngel fins i tot la igualtat? Però també s'ha d'exigir que ella ni el el compliment ordinari de les coses externes correspon simplement sense tenir en compte la naturalesa d'aquests éssers celestials de la naturalesa terrenal de l'home són prestades? Per descomptat, la gent senzilla bella fe, homes i els àngels poden tractar com si que puguin ser de la seva pròpia espècie a l'altra, quedar-se quiet. Però és només en el sentit més alt, la mateixa pèrdua, que el nen pateix si ho fa els adults a jugar amb nines, petxines buides només són, i aprèn més seriós, amb gent real de comportar; només que no es tracta de les imatges de persones, però els actes dels éssers superiors. Hem de sempre amb Celestial Nines ? Escoltar En la doctrina de l'altra vida per mostrar com una vegada més recent que van fer que moltes de la creença en els àngels és que les ànimes dels difunts per complir amb els àngels en lloc l'últim que es contradiu hineintritt en ells, van a aparèixer allà, com un dia de bastant diferent i més alt sentit de la ment soci serà de nosaltres que ara. Quan sortim de la referència a la creença en els àngels, ni a fer algunes observacions, el contrari d'altres llocs considerats , Que venim a mirar les estrelles més criatures tenir. Es tracta d'una vàlida entre els naturalistes proposta s'accepta que un ésser tan imperfecte i baixa és a dir, com més es va fer massa uniforme o amb uniforme institucions es repeteix, però amb la multiforme de les institucions i la divisió del treball relacionades amb la present en les funcions l'alçada i la perfecció de l'organització creix. "Tots els animals tenen la més alta en l'escala dels éssers, el més allunyat d'ell la divisió del treball en les funcions (divisió du travail és impulsat fonctionaire). "(Milne-Edwards Ann. de la SC. 1844 FEVR.) "A partir de la llei natural, que els nivells més baixos dels regnes de la naturalesa orgànica sempre perfecta semblança de la seva demostració d'educació física durant el major varietat possible, és a dir, la desigualtat de les parts, connectada amb la major unitat completa de la totalitat, a tot arreu com a prova, i com a norma de major
perfecció de qualsevol Els organismes semblen estar dissenyades al naturalista enginyosa (Carus) la consideració que l'entrenament mental i la perfecció de la humanitat només en aquesta diversitat física i psicològica dels humans Els individus es justifica i condicionat. "(D'un anunci de l'exposició de Carus »en la capacitat desigual dels diferents Humans ceps per al desenvolupament espiritual més alt.) No pot aquest principi com l'únic criteri la perfecció de les criatures i no són consistents Sostingut en cada tipus, no pot, en general, com un , I podem donar el mateix sentit una sèrie de cert nivell seguiment de infusoris i pòlip a mamífers i humans. Ara però veiem que aquest principi ni per la terra en un completament nou i moltíssim major sentit d'augmentar l'organització va demanar que en qualsevol una criatura terrenals per la terra en només les seves criatures la major varietat de peces i el màxim Divisió de funcions mostra, al mateix temps, és en el sentit de la frugalitat conegut de la natura que li dóna major criatura no només la fix menor, però el jo inferior s'utilitza, el a diferència Peces per formar el més alt i el mateix en les funcions participació que, com a qüestió general durchgebildeten Organització és servir a les parts més baixes en cas contrari el seu conjunt i d'alta fulles. Fins i tot els antics va ser la presentació composició d'una naturalesa superior de l'home i les bèsties de tota mena no estrangers. "En els misteris d'Egipte empènyer als grans imatges jeroglífica de Déu, compost per diversos Figures d'animals s'havien reunit. La famosa Esfinx és d'aquest Art; designar un buscat per les propietats que estan en el Ser Suprem units, ni tan sols el més poderós de tots els Agrupar en un cos viu. Va prendre alguns dels au més poderosa o d'un àguila, des de la més potent silvestres De Fauna o el lleó, el més poderós dels animals domesticats, el bou, i finalment pel més poderós de tots els animals, l'home. "(Schiller, Ges Werke. XVI. P. 74) La naturalesa té el mateix principi, però encara la terra també s'utilitza en un major creixement. La Terra ha fet en la seva formació humana, animal i vegetal una enorme quantitat de heterogenis Peces, però el mateix fi, molta gent a prop de molts animals, molts Les plantes a prop. No obstant això, l'organisme mundial, que pertanyen a tot l'espai, són com abans (Secció III) mostrava la seva organització a fi, després de tot iguals entre si, que un ni més ni menys que amb el mateix Les espècies poden veure. El cos del món és molt més perfecta que el d'una sola estrella. Com era una vegada un científic: Ell mira a una excursió a una aigua clara una bola verda, blanc en dos llocs remots en moviment giratori . Nadar Ell la porta a terme, considera que no són difícils, a sencer se sent calenta, però divertit a veure les autoritats blanques, en la superfície d'un parpelleig estrany i varien segons el tot tipus de tintes, i reconeix una mitjana sota el microscopi de verd Fransen i fustiga. Què pot ser? Ell diu que el descobriment d'un han fet infusoris inusualment grans. El senzill forma esfèrica, la closca de sílice dur, el moviment de rotació, la pestanya de l'ajust, totes les proves, només la mida i peculiar Escalfar en una altra part, però, diu, ara és només un nou animal. En recerca posterior, que veu més d'aquests Els animals nedant en l'aigua, amb signes
clars que senten que la seva existència es recolzen mútuament, algunes plantes per la divisió anat, la llum més gran, igual que alguns infusoris també els més petits sempre semblen recollir el més gran, però cada un es comporta de manera diferent a la seva manera, pel que ja preveu caldria distingir en aquest enorme món de infusoris com espècies més va trobar que en les petites. Ell està a l'espera de Ehrenberg, que s'ofereixen com una nova Ehrenberg, en descriure aquest nou món és perquè, una ja té el Infusorienriesen Ehrenberg determinades, tal com és tu dius, que es va descobrir Infusorienriesen. Una cosa insòlit Nova diu, portar-lo. Per descomptat, una gran decepció, perquè hi havia un armari antic de tots els naturals d'aquests animals a llarg recollits poden ser trobats i el nom, excepte, per descomptat, que és capaç de reconèixer en els cadàvers ressecs, i els animals no més que una espècie peculiar de pedres seques vist en ella. Així que només tenia el mèrit d'haver observat per primera vegada els animals vius. A la prossecució de la recerca ulterior es mostren aviat per estar segurs que, per molt que els animals superficialment considerat i, en alguns aspectes amb els infusoris d'acord, diferien tant en altres aspectes. En lloc de trastorns nedar entre si, semblaven un Estat o una família per fer el millor conservat i, però per obeir enterament lliure. No va menjar secundaris, era com si el Gran, els més petits alimentat amb la seva llum, i aquesta és l'única raó va tornar a gaudir de la llum per tot arreu. Lange es va tornar més fort i el naturalista amb augments en augment, per finalment la cèl lula per descobrir, que consisteix en la penúltima tots els animals, i finalment, en höchstgesteigerter Ampliació, de sobte va descobrir que la seva gran Sorpresa en lloc de cèl lules, com ho han fet altres animals, altres animals propis com a part elemental dels grans animals, ovelles, cavalls, gossos, éssers humans mil, wibbelnd i formigueig, als arbres, les flors, però tots amb el tot tan fermament adherits que no era capaç d'una desenganxament amb les pinces, va ser realment les seves pròpies peces de grans Animal, també del tot al seu gust i amb la major llibertat en moviment, quan de sobte es va veure fins i tot entre els petits gent petita, i va sentir que l'animal no només va mirar a través d'ells mateixos i es va sorprendre al veure's a si mateix al mateix temps a si mateix com en el mirall. Abans Sorpresa, es va despertar perquè és clar que tot va ser un somni, però encara es veia tan gran mesura a la gran animal adjunt, com havia vist en somnis a petita escala, i es va preguntar Ara, què és diferent? Així que és un animal. De fet, ara Lamento que no podia dur l'animal, que en la seva col.lecció creat, va haver de prendre el contrari d'ell, es complau No obstant això, ell és, el seu sistema amb una nova espècie per veure enriquit i es col loca en el seu gabinet d'història natural, que va ser prèviament amb l'esquelet d'un La gent havia començat com el rei de la creació, un globus terrestre davant del poble, doncs, va arribar a la conclusió molt raonable, veure l'animal, encara que sigui superficialment com un infusoris, ha de és perquè jo mateix amb tots els altres animals pertanyen a ell, però una La seva creació de mi i tots els altres animals. L'altre Els científics es van riure d'ell, és clar. Qui la tenia sense dret? Si el cos és una naturalesa en el més alt, el més mehrerlei i exageració, en virtut d'un germà i, podem distingir en ell, de manera que la ment, més i més mehrerlei, baix-i germans ell es distingeix. L'esperit de la terra, però es diferencia a tot el regne de
l'ànima humana, animals, plantes, i això de nou l'ànima mateixa persona, i una altra vegada això el que cada Alma és diferent en si mateix. En general es pensa, una major La ment no és més que una ampliació dels recursos humans, un anthropomorphosiert la ment com del cos. Aquí veiem una altra Principi, que segueix sent superior. Un esperit superior en lloc de l'esperit humà amb els altres esperits de la natura té de la primera part. Els éssers humans una vegada més creixent en una major recerca, seria, crec jo, el mateix que si vostè va fer una puça en què se'l considera sota un microscopi, que es creu que un per ser superior. < VII De la consciència global més alta. Cada persona porta dins seu una mica intel.lectual Reich, que reflecteixen la varietat dels menors, la sobrecontractació i germans Moments, els anomenem emocions, sentiments, idees, pensaments, empènyer i empènyer entre si i causar desplaçar-se a si mateixos tolerat, argumentar, comparar, distingir. És el més profund, més viva Intercanvi i comerç entre ells, tenint en la variada Relacions passar. Fem una ullada més de prop, trobem que aquest intercanvi i el trànsit en una condició principal és: OUT que totes aquestes sensacions, sentiments, idees, pensaments entrar en una consciència comuna de si mateix, només amb aquesta consciència, que transcendeix totes les instàncies i estan a la deriva, transferència de trucades i rep expulsats, tolerar, discutir, comparar, es van divorciar. La consciència que obliga a tots, és la condició comú que tenen alguna Proporció de l'acció fa possible l'un a l'altre, sense el comú La consciència, que no es trobarien, no hi havia, i per aquest mitjà ¿No és cert. Encara que no hi ha molt mentals inconscients Les relacions i els efectes en nosaltres? Però, què en diuen, són només efectes i les relacions que no són el reflex de la consciència, en particular, , Però sense la consciència portaria ni tan sols ells van poder, un d'ells no parlaven. Aprenc una mica de nen, inconscientment, Això vol dir que ja no penso d'ella, funciona fins que la meva edat més avançada continua, i no és de cap manera la naturalesa i el curs de la meva tarda Idees. Però, al registrat durant l'aprenentatge derivats i les idees més endavant, no per la mateixa consciència vinculats a les quals no tindria cap efecte pot forterstrecken. transferir únicament a través de la consciència però, l'efecte que anomenem inconscient, dels últims en l'última de la consciència. I això és tot el que de manera inconscient El treball en la nostra ment anomenat, no sense consciència, és més només indiferenciada en la consciència general sobre la mateixa determinació, no només per que figuren en ella, i com més hi ha més d'un inconscient L'activitat en nosaltres, més que ser-hi per la consciència, que surt, és una consciència general de laberíntica, però la seva actitud i disseny, amb gran part de mediar i molt distingida aquí des del inconscient, no hi ha consciència en tots els lloc, encara que sovint confonen ambdues coses. Un pot reconèixer però que la llengua, però l'última s'ha de basar en una definició, tal confusió no com permès per l'estricta entre la inconsciència pèrdua del coneixement i separa, com està passant aquí. Els somnis Somni, on la consciència no
diu res en absolut, igual que un estat d'inconsciència en l'inconscient va cridar; hem decidit contra la impotència com sumes inconsciència. No obstant això, també s'ajusta a la distinció anteriors, sempre que la El somni després del esgotament de la ment conscient produeix, i per tant influència positiva per alterar l'estat de la consciència guanya, té una relació viva que la debilitat no és el cas, que es presenta com un simple arrest de la consciència. El somni sense somnis també mostra que, si bé l'esperit de tota pot experimentar una recuperació de forces, sense consciència, però per què no és aquí, una formació interna, però el sempre amb la consciència que està passant. De fet, tot l'inconscient o el somni desenvolupats inconscient, ens fa mentalment promou no. Mentre la consciència dorm, els efectes del son en la nostra ment. Alguna de trànsit o efectiva termes d'idees una consciència comuna conjuntiu que avancen, la pot, però, moltes idees a la vegada o un després del La consciència es produeixen, no pot ser moltes coses alhora o successivament veure, pensar, sense ni tan sols una relació especial entre els mateixos o consecutivament vist, el pensament, entrar a la consciència. Nosaltres tenen molt en la mateixa consciència, aquesta Comunitat Propietat és titular, però només aquesta presa de consciència general sobre existeixen en el medi. Però, on una referència específica a la consciència es produeix les idees es reuneixen en el sentit estricte de córrer, perquè no hi sempre un augment de la consciència. Actuacions amb consciència Comparar carpeta diferent, els pares subordinat, és una major De la consciència, com ho han o de la comunitat La consciència pot passar. No té sentit, però tampoc Té un enfocament comú, però, un trànsit més a prop de les idees. L'inconscient és realment la representació mental, acció, tots els moviments espirituals encara, i només en l'inconscient, és realment encara. Què hi ha, el que en el petit regne dels moments espirituals portem dins nostre, fins al moment demostra que deu en la major ser diferents, que tenim a si mateix? Bullici i la multitud, desplaçar a atraure i tolerada, argumentar, comparar, distingir ni tan sols els esperits de la humanitat de moltes maneres? És no el moviment espiritual i de canvi en la humanitat dels vius més? Ara bé, si aquest trànsit en zones sense un dels grans intel.lectuals que va abastar una consciència més elevada possible si el petit no ho és? I l'àrea petita no pot, perquè instal.lat a la gran, la naturalesa del seu propi trànsit només a ell a tenir. Trenca la llei de l'Esperit en la transició de la petita en grans àrees a la vegada de? En els territoris petits de tot el trànsit brillant de la consciència, i només és possible per mitjà d'aquesta llum, tot a la cega gran i fosc? Efecte de les relacions entre mil els esperits humans individuals, i l'inconscient de tot? Res es reuneix però res es va reunir les meves expectatives, i entre les meves idees Així mateix, no com un ésser en una encara més que qualsevol individu sàpiga. En la trobada s'aixeca la meva consciència, la propietat comunal inactiva a una major Llei, i aquesta acta és només la seva trobada com vulgui prendre, per un es dóna amb l'altra, i en les zones altes, això hauria Volum de la condició de ser resolts, el que està en el unausweislich baix? L'àrea seria encara més gran resolt. O seria perquè els nostres esperits Ja, fins i tot en un sentit superior a la seva consciència i actuar moments de vida espiritual, de manera que el seu trànsit a pensar
menys conscient que el trànsit dels seus moments? Certament hi ha una diferència, però el que pot significar més que això, és ara també una ordre superior i s'ha d'actuar en un sentit més elevat de consciència que el Moviment de la consciència i tenen rodes d'alta ensenyat. És un quart tan fosc, ja que fins i tot li brillen els llums? Fosc, perquè que brillin més? I és el moviment espiritual en els àmbits de les nostres més altes Idees deliberadament menys que en el sentit de baixa? O és que els esperits de les persones entre si divorciada molt més que un davant l'altre més que l'actual Representacions de l'esperit humà, per què no també pels esperits humans Pel que fa a les actuacions de la ment humana més conjuntiu La consciència possible? Però el funcionament en conjunt de les nostres idees no pot, però la major unitat i força, però només la vaguetat i la major debilitat de la nostra Demostrar consciència. Com que no tots els de la meravellosa Propietat de la consciència que uneix i separa a la vegada, bàsicament és només distinció, i el més poderós i més fort separa o distingeix encara més potent i més forta és? ¡Que poc com un divorci, que difereixen en l'ànima del cuc, el poc que en la ment dels idiotes? Atès que tot funciona a l'altra impotent, sense poder, com l'ànima sencera, però en la vívida i clara inflor imaginació del poeta xifres apareixeran nítids i individualment divorciats, com selbstkräftig, selbstlebendig un davant l'altre, els uns als altres com viure l'esperit del poeta ell mateix, i es mouen i actuen de la seva individualitat a terme per complir amb el seu cicle de vida com si tinguessin alguna cosa per si mateixos, i com més es dóna el cas, més no el menys conscient, és clar, selbstlebendig, selbstkräftig és l'esperit del poeta, i també ho ha fet un fix i que tots aquests vincles Figures com la seva propietat, tant més ho sap: les xifres que destaquen la majoria de la part inferior del seu Allgemeinbewußseins i comparar els diversos altres més dedicats i mai més vol passaran, però continuar desenvolupant més i més en la seva ment, només han de ser creats amb l'activitat conscient necessiten. Així són els esperits de les persones realment però, amb força molt diferents i la durabilitat de cadascuna separada d'altres com les idees d'un poeta, que encara vénen amb molt diferents Independència, Selbstlebendigkeit, objectivitat superior Contràriament a l'esperit com les idees de la ment del poeta, com ha això no ho és encara més la violència i sostingut un poder superior Consciència demostrar a aquest efecte una separació i per obtenir podria? Bàsicament, és també per aquesta distinció que s'acaba. O si bé diu que totes les gradacions no quantitativa n'hi ha prou que es tracta d'un qualitativament diferent, el divorci dels nostres Esperits i les nostres idees, ara és de fet un superior o un major nivell de consciència és qualitativament diferents 'una superior o inferior, no s'ha de confondre amb la simple més o menor intensitat de la consciència. Sigues tu mateix veure a incrementar la consciència que res quantitatiu es. Ja que és encara només un augment en els augments del govern. Ens equivoquem, per tant, si creiem que la independència, auto-consciència, que ens sentim orgullosos l'un contra l'altre, un Independència, un grau de consciència contra la un esperit superior, o fins i tot implicar tal absència. Només contra nosaltres, som independents, no s'hagin completat ell. Això ho sé per mi, i només sé de mi, i altre coneix, i sap gairebé no pot Per evitar que un esperit superior als dos de nosaltres també sabem. El que el divorci dels nostres coneixements per a nosaltres és la nostra
única distinció Coneixement per a ell. Recordem una imatge anterior tornar. Blanc sinó també el punt blau que no veig res del punt vermell, el Veig al seu costat. Però sóc conscient de tots dos al mateix temps, i millor difereixen en divorciar-se de mi, la vida és més el meu coneixement al voltant d'ells. I si em vaig sobre els colors, sons, fins i tot els conceptes, idees, distinció, la meva consciència només és molt més alt. Separa, ara distingeix a Déu el bon humor de les estrelles, l'estrella de les ànimes Les seves criatures, la criatura no té res més que idees de distingir. Una diferència important entre la nostra consciència i el pare d'alta es presenta davant nostre, en la nostra La consciència és tan estret que només després que les idees com a activitat diferenciada entre si i són capaços d'expiració; No obstant això, milers i milers d'ànimes humanes i els esperits dels animals arriben en el moment mateix en marxa i funcionant al mateix temps que diferien entre si. És una cosa com això, que no pot tenir una consciència superior? Però curiosament, si el que acaba d'una preferència la ment superior pot demostrar als nostres abans, en contra de la seva existència s'aplicaria. Com es faria, perquè un esperit superior, en tot cas, ell hauria d'anar per davant? Si una cançó sona just després de poden unir-se entre si, no hi ha cap simfonia, que en conjunt actual Melodies uneix? No podem també amb vista a un mil sensual Diferents punts al mateix temps? Podem a la part baixa, però sensual Àrees, per què no un esperit superior en l'espiritual més alt? L'espiritual superior es construeix al voltant del significat de la base d'acord amb, per la qual requereixi, com el teixit sensible que simbolitza com una ajuda. Així que té l'esperit més alt en la nostra mil vegades àrees definides i mil vegades més extensa base sentit, s'ha També acaba de present la possibilitat de majors espiritual per a ell una i mil vegades més estesa i creixent. On sigui que l'esperit compararà la terra sencera amb un esperit individual terrenal, i sense aquesta comparació, ja que ha de ser comprensible per a nosaltres, és prestar sempre atenció al lloc amb la dissimilitud que l'home com un moment unilateral o parcial de la terra molt del que aquesta obra al mateix temps, un rere l'altre, i fins i tot llavors només en una cara pot anar a través i en directe a través de la direcció. El que tenim ja en Material trobat en aquest sentit (capítol III), es comporta com en l'esperit. En conseqüència, es pot també molt més alts que en el La ment és anar al mateix temps, però molt apropiat per explicar per què en l'ànima humana està passant un darrere l'altre. O t'ha sorprès que els esperits humans entre ells la totalitat tan similars, i les ànimes dels animals cadascun a la seva manera una altra vegada tan similars? Per què, vostè pregunta, sigui el major Moment tantes vegades per repetir el mateix esperit? Quantes persones pensen pensar i sentir, però la mateixa cosa? Però si alguna cosa demostra només la repetició de les ments similars, que hi ha una major ha de donar l'accés directe mental mateix, perquè si qualsevol d'aquests Esperits només per si mateix, de fet, un afegit superflu l'altra. El mateix és només aïllats de nou, el Es va unir en un esperit més fort i més important que és en si mateixa. Força, la forma, i perquè res la pot, indescriptible Nuance depèn d'això. O per què fas tu a tu mateix, però, tants
punts verds a la prada, com molts a la rosa vermella, molts blancs que es repeteixi en el lliri similars en la seva opinió? Què tan bo és un llit plena de gairebé equilibri entre les mesures lliris, les roses? Llevat que les nostres ments no només de tal superficials La intuïció, però d'una manera més cap a l'interior per l'esperit superior estan vinculats a pensar. Quan veiem molt, sentir-se, també veure la ment superior per nosaltres només un sentir, per qualsevol Només per altres, en altres aspectes. Ell va ser el mateix, en què ens trobem físicament i emocionalment, el millor és ser conscients d'aquestes diferències, que ens separem; Sempre ens portarà fins al moment tan diferents en la ment, però també pels objectes comuns de la contemplació i la comunitat Les idees, les nostres diferències i combinar els nostres propis mitjans de transport . Justificar O bé, errar és per contra, que les persones la uniformitat en tota la seva naturalesa bàsica és tant contradictòries Pensa fins i tot discuteixen uns amb els altres? Tolerar aquest tipus de contradiccions també amb el mateix esperit? Més aviat, són de fet només molt possible; el sap mentals no connectats cap oposició. Especialment a l'oposició l'espiritual, al mateix temps és el miracle més gran i el més gran La prova de l'existència d'una unitat espiritual superior. O no és fins i tot contradiccions, els conflictes en la nostra ment, i pot ser que aquests existir sense la consciència unificadora que encara no és sobre mi mateix conflictes, ja que algunes de les seves disposicions en conflicte amb si mateix? Tot progrés es basa ni tan sols en els talons de la ment, les contradiccions cada cop més emergent nova sempre major en conciliar visió? El mateix passa amb les contradiccions el fantasma en l'esperit més elevat. En realitat, no basada en el progrés de la humanitat en tot això? Les contradiccions i la controvèrsia són, certament, variats i de gran abast en la major com en la nostra ment, perquè de la ment superior es una més rica i la violència és, el treball que porta a la reconciliació, és un més potent, també ho farà l'alegria de la reconciliació un poderós es. Sí, com les contradiccions entre en l'esperit poc, si estaven absents en les grans? Però el gran esperit té recursos i Forces dins de si mateix que la petita frenètica a la primera gran ha de mirar. Però per què, si la terra ho sap tot en un saber quines són les seves persones, per què no immediatament va corregir l'error l'un per l'coneixement més correcte de l'altra, per què és el L'home de tal manera per si mateix i l'altre és tan tonto en si mateix, però la consciència comuna, així com el coneixement de la l'altre té un benefici directe pot venir d'? Però així com un podria preguntar-se, per què no és inclosos en cadascuna de les nostres idees el més savi com com en qualsevol altres, de moment la nostra consciència comuna de tots els hingreift? No us quedeu en nosaltres tan sovint i tant de temps com idees incompatibles que, si les posem en referència, no podria existir així, però no només pel que fa a compartir. El vincle comú La consciència, la consciència de la comunitat, la simple possessió no té el poder, el contingut de cada presentació amb els altres per posar en correctives i termes explicatius, però en nosaltres fins i tot veiem el que costa l'esperit de treball a llarg, les nostres idees per corregir l'equilibri entre si les seves contradiccions, i en l'esperit extraordinàriament
gran i més ric es treball ara només també extraordinàriament gran i més aquesta convocatòria d'un rendiment entre els nostres esperits, fins i tot fins l'esgotament referent a això és la qüestió. Així que certes idees Podem entrar en certes relacions, cal, en general, certs termes intermedis, no és diferent, de manera que alguns fantasmes en alguns les relacions es pot produir en l'esperit més elevat. I no són sempre hi és. Ha quedat acreditat, com en la nostra ment les lleis de Associació, l'espai conceptual-i la subordinació, de jutjar, de tancament són, etc, que el pas i la circulació d'idees en general, dominar, sense la llibertat d'aquest túnel i el trànsit en particular, exclosos, això també s'aplica al trànsit dels nostres Fantasmes en l'esperit superior, només que les lleis aquí un caràcter general i haurà de ser superior a aquella per la el nostre petit regne força de l'ànima. En la psicologia de la gent gran Esperit, totes les lleis de trànsit i la història de la humanitat una ala, però amb les lleis psicològiques en les nostres ments junts, com nosaltres a les lleis psicològiques de la més alta àrees generals i específics de la connexió inferior. Després de tals lleis superiors, que es ramifiquen a entrar en nosaltres, ¿Ve en l'esperit superior, no hem de creure, però, que per la seva alçada per sobre de nosaltres una exempció de havia adquirit la llei i condicionat en absolut. O bé, sembla difícil que la persona però pot reflectir en la terra? Demostra que no és només perquè que era una mica més elevat que la terra? I el que anomenem la terra una mica més alt que ell. Però, com, llavors, és el pensament amb el qual vostè està a punt vostè pot fins i tot pensar-hi, una mica més elevat que vostè mateix? No és més que la El millor en tu mateix, però la ment és la més alta en tot, de manera que l'esperit de la terra, una mica més elevat que la seva ment, amb que pensen de si mateixos. Només que el teu reflex sobre la terra per a ella significa molt menys que el teu reflex sobre vostè perquè vostè vol dir, doncs, com la gran terra Allweg i els rics, sinó que també pensa en una i mil vegades el que hi ha en ella, en de mil maneres des ángulos diferents i complementaris. La seva reflexió sobre tot és una mica de la la seva posició especial en qualsevol moment de les seves reflexions sobre als que s'esgota només algunes de la riquesa d'aquesta considerar el que pot en absolut, i no hi ha obstacle que ha tot el que la gent pensa sobre ells individualment esperits, l'augment de Reflexions construir en ell, que és el retorn parcial a la persona La gent reflexionar. Perquè així com el més alt és l'esperit humà a través de einschöpft el general de la seva ment, sinó que també flueix cap al Humans decideixen a fer-ho de nou. Història, govern, literatura, etc moltes altres coses que la humanitat o grups grans de la humanitat vinculats en termes generals, són mediacions, que la persona amb el que l'esperit general de la més alta ja s'inclou, entrar en relació. Un munt de estúpid i tonto pensar això. Persones les coses terrenals i celestials, com s'acosta; però la terra no és, doncs tan estúpid i ximple, tot i que tampoc, amb molt, tan savi com Déu és, més aviat, pesen nombroses Les idees dels altres, i perquè cada pensament té el seu costat real, a terra en una posició terrenal real, igual que que pugui sorgir, tots els llocs estan relacionats, si estar units per comuns, es poden establir els necis no ho deixis anar immediatament, es veuen tan tonto que nosaltres, que no pesen en contra d'altres bogeries, i si una tendència més alta, a través de
l'enteniment amb ells en major Tingueu en compte el coneixement per resoldre. Tot en el món des del punt de vista de la terra fa pensar que pensa la Terra a través de les seves ànimes de vegades simultàniament, de vegades un rere l'altre, però l'ànima de cada és només una cara, tenint en compte més d'una amb aquest pensament. Que ara té només vuit del que un pensa l'ànima, el Sol és lleugerament bogeria tant en ell que en una taxa més alta arrencat de la seva Context. Però com, no la nostra idea gairebé impossible? Un home és a vegades molt divertit, i l'altre és molt trist, pot l'esperit més elevat, pels seus sentiments en les quantitats que contenen el conjunt, bastant airejat, al mateix temps i molt trist? No, ell no pot, però ell pot sentir-se com a molt divertit, l'altre se sent molt trist en ell, i prendre les seves mesures en conseqüència. Fins i tot pot no serà aplicable a l'esperit superior del conjunt en el que nosaltres com a Tot el joc, a menys que fins i tot surt del seu conjunt, o entra en el seu conjunt. Que sóc molt divertit, és només un moment de plaer que estic molt trist, un moment de tristesa-hi; si és molt graciós, però o no, depèn d'alguna cosa tots nosaltres, cada plaer i hinweggreift tristesa. Va poder, però no ser molt agradable, si tots estàvem molt tristos, però la individuals sovint dolor pot ser major base aèria en el seu conjunt, i en aquest importància en si mateix amb un plaer més gran. En general, l'esperit se sent superior veritat tot el que percebem i com el percebem, però, com encara un més de nosaltres, ell també se sent, com el què i el com de la nostra Els sentiments en les relacions entra, no se senten, i la una molt més important que la nostra percepció individual. Però no compleix amb l'esperit més elevat, es complia en tots els concerts de moltes veus que, tot i que totes les veus aporta alguna cosa a la impressió general, però l'individu si més no, els febles i no gaire independent, indistingibles ser? Si no és així la ment superior només un general Impressió dels nostres sentiments, pensaments obtenir cada un de nosaltres, però no sents? Sí, ho seria si nosaltres, com a instruments però ell jugant, però no perquè juguem en ell. El compositor però sent veus al seu cap la més lleu del concert, que va compondre, o no va poder posar en els seus concerts, En cas contrari, no seria en tot el que hi ha per a ell. Què aplicats en general a una diferència entre el Außensein i el Interioritat? Només que, per descomptat, no és l'esperit d'un compositor humans comparar amb la d'un superhome, que escolta molt les coses més fines i més variats, i diferents al mateix temps, el que els humans però només un després de l'altre seria capaç de distingir. O, finalment, tractar d'ensenyar a mi assenyalar que però la relació de la humanitat, cap general, que probablement alguns individus i nacions senceres signat a les illes de l'altra La humanitat per viure i no menys alguns animals. Com es pot perquè ser comprès per la consciència general? Però recordem nosaltres que per a nosaltres en el moviment conscient de les idees no va tan lluny com la possessió de la mateixa en la consciència comuna. No són, com nosaltres en algunes idees i els grups de concepte a més de les relacions amb els altres i conscient, després de tot amb el mateix esperit perquè junts? El mateix passa amb els esperits de la terra es. El transport conscient és
només lleugerament més alts i més viva quan la possessió de la consciència, i encara que tota la consciència necessària un amb el trànsit, però ni tan sols una consciència Moviment de tot el que pertany, amb tot. Només un general Possibilitat d'aquest trànsit està sempre entre totes les idees que ocorren un darrere l'altre en el nostre patrimoni, i aquesta possibilitat aconseguit el pas del temps cada vegada més en nosaltres. També es va donar compte en el sòl d'aquesta possibilitat general d'augmentar amb el temps. Aquesta és llavors la diferència en compte que a la nostra menor ments de molts costats es pot mostrar només una vegada que l'esperit global superior presenta a la vegada. El que per a mi avui i es va reunir ahir, es troba en part sense referència conscient o de la circulació a part, sinó per la unitat de la consciència en el mateix temps connectat. En la ment superior és, en part, sense referència conscient o el trànsit també s'ocupen del que passa al mateix temps, aquí i allà, Però per la unitat de la consciència mateixa connectats en el mateix temps; mateixa consciència, però té dues coses. Per sobre de tot, la gent són fantasmes, que en el pou i les relacions vénen molt conscient, en i sobre els quals el més important i sensibilització relació de llarg abast desenvolupar l'esperit de nosaltres. Però les ànimes dels animals, per tant no menys en possessió de la seva consciència, i no li faltin a un conjunt de relacions específiques entre si i amb el mateix Humans ànimes, però no tan versàtil, i el desenvolupament de llarg abast grans fenòmens de la consciència són les adequades. Una eruga No es pot parlar a mi, però si es menja la fusta, ajuda a eleven el cost per a mi la fusta, i la seva ànima té el plaer del menjar, el meu el desgrat de la inflació, i tant el plaer i el dolor és, fins i tot una cosa mental, així com en la psique general de la terra, el amb el suport de tot el context de les condicions terrestres, jo amb l'eruga també inclou, per descomptat, però en la parents llunyans, juntament inconscientment, com moltes coses en la meva consciència Esperit a través de les relacions a distància relacionats amb el coneixement. Puc es produeixen, sinó també amb l'eruga en el trànsit encara més. Puc aixafar, que pot espantar a un nen. No hi ha peixos vius tan profund en l'aigua, la L'home no podia peixos, ni ocells que volen tan alt en l'aire, la captura, no va poder. Cada caça és un plaer i transmissió de Dolor entre l'home i els animals. Després de tot, es comporta en aquest sentit segueix sent molt diferent entre les criatures d'aquest organisme mundial que entre les criatures del món de diferents cossos, i això confirma la nostra conclusió que l'organisme mundial fer com a individus entre si. Entre les ànimes de les criatures organismes mundials diferents, no hi ha trànsit i no hi ha forma anàloga analògics com el transport entre les ànimes de les criatures de la mateixa Mundial cos. L'ànima de trànsit a cada organisme mundial per autònoms, com la idea del trànsit a cada cap, per descomptat, tant en un sol sentit, perquè no hi ha una comunicació entre nosaltres per l'idioma, entre els cossos celestes per la llum, sinó per com de diferent és per al trànsit entre els esperits humans, entre les actuacions en cada un per a si, i si ha de significar un llenguatge de transport de la llum entre els cossos celestes, el que no pot provar ni negar, almenys, el corresponent els són aplicables. Probablement diferents, però bonic, ara ho planteja del que solíem considerar d'altra
manera. Si dues BWA amor, ja no és merament meitat i meitat, una aquí i allà, com ho uns als altres, i no obstant això l'un a l'altre pot mai del tot, una banda manté la unificació de les ànimes amants en l'esperit superior devorat, i és un amor en el sentit correcte, és a dir, que també serveix a la pau de tot l'esperit i el seu desenvolupament fruit, mai es resoldrà una vegada més, com que no existeix correlació en l'esperit que és en el sentit de satisfacció i la seva pretensió de de nou es dissol. I quan dos discutint en els més forts L'odi, com si no hi ha reconciliació, però és la reconciliació Energia ja hi és, un esperit no pot ser inestable en si mateixos, de manera que argumenten només una recompensa més gran, com més gran sigui el Esperit requereix d'ells i un dia, aquí o allà, fins i tot amb és venir a útil. Però aquí és on l'esperit més elevat per discutir Seguim només. I si un orador va donar per endavant la congregació i escombrats, de manera que no és un tren d'exteriors Esperit dels esperits, sinó com una idea prevalent per tal de prejutjar la determinació de i s'involucra en conductes encara molt més ruda altres idees. I si un home viu, abandonat per tots els homes, ell encara no està abandonat per l'esperit superior i encara està en l'arrel profunda al llarg amb els esperits humans d'un altre tipus; i la ment superior s'apiadi del seu temps. I si un pecat el mal, que ens espanten, així, la ment superior es estremecerá ni una sola vegada, si les conseqüències de la creixent maldat dins d'ell, perquè té tot en si mateix de portar, i contrarestarà inici i cada vegada més i més; que és el càstig del mal, el mal està creixent, per fi, tan cert al cap, com tot l'esperit de l'esperit de tots els mals, i no tolera cap ment pel que fa a la durada, que el molesta. I si el just no és certament només que es reuneix durant la durada d'aquesta vida sembla tan la ment superior d'ell, que actua en el sentit de la pau interior ia més el seu ús general per a satisfer les seves últimes i la promoció dels seus fins, amb les seves pròpies veus, i ho va fer ell no està al principi, ho farà més segur i més encara com més gran sigui el Bona suportar, perquè l'Esperit sentia el perill volia que el que va promoure el seu interès constant. La teoria de la últimes coses que ens portarà de nou a aquest. Pel que aquest La justícia en aquest món encara falta, hem de mirar a l'altra vida, que ens posarà en una nova relació amb l'esperit més elevat. Si l'esperit de tota la terra en la seva diversitat i relacions d'abundància similar efecte que la humana Esperit pot desenvolupar de manera significativa només en el transcurs del temps, fins i tot en presenta el mateix regal, però el líquid només com un d'entendre, no es troba al esperit superior, no al seu torn un avanç Caducitat dels efectes de la ja rica, sinó també en un molt diferent i els fluxos de flux complet de la ment humana rierol estret i poc profund. Anomenem a aquest procés, en la seva representació exterior, que Història. Ell és com el riu, on el trànsit de les ones flux. La sèrie d'observacions que es qüestiona la Moviment de persones empleades, seria per a la història repetir en qualsevol altra versió. Així com els sous en vigor que pot existir sense la consciència, tan poc en això. Hi ha Hi ha una articulació efectiva entre
el mateix temps donat, aquí entre El que segueix és el que és. A més, la nostra ment, però, aquest en l'examen d'almenys dues parts distingibles que al mateix temps i que ell era conscient dels successius vinculant. Un neutre La separació de les dues parts no tindran lloc. L'èxit de tot el Efectes de la simultània en la consciència és només el riu de la consciència. Tan clara és la similitud dels petits Esperits imperi, que portem dins nostre, i la gran, la ens porta en si mateix, pel que fa a les diferents etapes de violència psicològica i abans dels fenòmens històrics, principalment en ella que Ara Allweg doctrina comú d'un esperit d'humanitat i Conscient d'aquest esperit s'ha unit. Alegrem-nos aquesta combinació amb la nostra pròpia doctrina, tot i que reconeix que aquest La superposició és només la meitat, sempre que l'esperit de la humanitat per l'esperit de la terra és una, i la consciència de que la ment Més aviat, amb el paquet que els enllaços de la consciència humana és idèntic. En la majoria dels casos, de fet, per un esperit de La humanitat parla, però quan es pensa que ets una persona només en el conscient, a tot l'inconscient ser; vostè que la gent, o almenys els filòsofs saben bé quin és l'esperit, però no és el poble excepte si tothom sap els altres, que sempre només per a les relacions individuals i el cas és incompleta. L'Esperit de la humanitat, com ho és avui en dia ha pres una consciència probablement en l'individu, però no sobre l'individu, és a dir, no com, que inclou a les persones, fins i tot en un. El suma seca de la consciència humana, la seva consciència, no la unificació conscient de la consciència humana. El Filòsof diu que només aquest número, que ell mateix en la seva consciència individual extreu d'aquesta suma podria augmentar la consciència d'acord representar-se a si mateix. Per llei, Pau diu: Sabem que en part; però ara també a la consciència espiritual superior només el coneixement fragmentari ser, tot i la pretensió que no, però en el fons, sí, perquè només el Malla i invertit les peces, que només les noves peces no són conscients de totes les peces Inbegreifen, que només una unitat real de la consciència és, s'atribueix a l'esperit més elevat. El mirall diu que en tot el quart, o es faci la llum però no va ser fins que il.luminen la sala. És llavors, després d'un esperit de la humanitat només es parla, bàsicament la personalitat del es esperits individuals en aquesta ment superior quin és l'objectiu i el centre Tenint en compte tot el desenvolupament. I, per descomptat, ja que pot com a mínim el desenvolupament d'un esperit superior que es part d'ella només als Les paraules no, en essència, és l'empat, ja que va ser només s'ocupa de dur. Sí, molts pensen fins i tot de tot l'esperit de la La humanitat es limita a la seva propis pensaments, i com ho atrapen, segurament és només un exemple. Perquè en un esperit real no hi ha detalls de la consciència sense una certa consciència que tots són a Una abraçada. No sé que la meva ment en tot particular, el que té, en la seva major reflexió pròpia quant a la seva sensual Moments de forma immediata? Ell no només seria un esperit, o li pertanyia a ell tot això no només comuns, sinó en un ho sabia, una consciència unificadora és la veritable Caràcter d'un veritable esperit. Llavors, pot un esperit superior, hi ha una diferent, i, si estem aquí amb un esperit de la humanitat, la terra, o pensar en Déu, les nostres àrees especials de la consciència no a l'interior, sense ells en un sentit general per . Link El nostre especial per a ell, la consciència només pot té el sentit que la seva consciència general
en qualsevol expressades per nosaltres d'una manera especial. El fet que una de les nostres ànimes No puc pensar en un altre, que encara no hi hauria banda espiritual, en lloc obliga a un ànima que també totes les coses que pensen l'un de l'altre, mateixa consciència en afiliar óssos, i també que una ànima de vegades es pot pensar el mateix que els altres encara estaven cap banda com la de la nostra ment, que demana una ànima, que també els sostres dels seus pensaments en el mateix punt, i la seva divergència també se sent. Només per contra, que dues persones uns als altres a pensar que els seus pensaments poden ser parcialment coberta, té el seu fonament en el vincle per una consciència superior. Si nosaltres som la consciència d'una ment superior no d'aquesta manera que ell ho sap tot en un, que individualment amb els altres i sap que pot ser en la nostra consciència incoherent, hauria de parlar no es pot d'un esperit superior. I així resol la noció comuna l'esperit de la humanitat, ja sigui com una mera il.lusió de les paraules per, i les unitats més enllà de si en la realitat de la nostra. VIII de la zona de major sensibilitat i voluntat.
Tot i no repetir prou com, cap analogia pot prendre entre l'home i la terra en la seva totalitat, és igualment possible per explicar sense necessitat d'utilitzar les mateixes condicions que l'ànima de la terra, com el nostre espiritual és l'única cosa que la nostra observació en el mental Àrees està disponible immediatament, i la sortida per a l'avaluació sobretot, una altra manera ha de ser tal que només tenen vuit, és que l'analogia no s'estén més enllà del que prenen, i en el seu lloc sempre servilment a seguir la mateixa analogia, que al seu torn, com l'assumpte o els termes utilitzats. I així va ser fins a certs límits per molt així, encara que més enllà d'aquesta molt poc, quan la gent, animals, Les plantes, al costat dels seus actius gairebé sensual amb òrgans dels sentits la terra, el compara amb les necessitats, punts de vista objectius sobre el cel i va cridar a si mateixa el fonament i el punt de partida d'una major per obtenir l'estructura mental més general. La peculiaritat de l'autonomia relativa, la secreció de manifest, que en entre les persones, animals, plantes com Camí és que cada propietari d'un territori, la seva pròpia posició tenint en compte tots els dependents i configurat, però, en el conjunt trobar un camp més general de la banda terrestre, aquesta comparació es Apel.lant directament a alguna cosa. Només que a vegades extraordinàriament més i més variada que extraordinàriament aprehendre les institucions en el món dipositat en nosaltres, i aquestes institucions en el món com una encara més gran Éssers també donar-se el luxe de tenir més i més alt que en els estats units òrgans als que ells són superiors. I això és simplement el que fa que la comparació més o menys inadequada, encara que un front més precisa una vegada més el vàlid fins a un límit més per a aparèixer com a moviments trair la visió superficial pot. No és merament sensual, el que la gent i els animals en per a dur: ja són més alts que els aspectes per ella tindrà lloc en el món, la seva posició més elevada per als majors L'ésser es fa referència. No
obstant això, però sempre hi ha consideracions especials, possible de punts de vista individuals són el que ha de establiment d'un significat especial i la posició adquirida en el món exterior pot ser, però, un gran, tota la superfície de la terra en una consciència general d'unió, mentre més general relacions mentals, en el comerç, el desenvolupament i la història de tota la humanitat, de fet, de tot l'exercici regne terrenal i com a tal la nostra consciència individual són inaccessibles, tota la terra ments individuals i els seus punts de vista específics curs anar més enllà i fins i tot només reflexos unilaterals, ja que cada particular de la posició fa possible, assolir novament dins d'ell i només contribueixen a la present, la ment a alguna cosa terrenal significat més general i superior el vistiplau, quan va aparèixer en l'aïllament d'un d'ells, els seus pares, regne espiritual podria ser. Però d'una altra manera s'involucra la nostra enllaç amb una major consciència de les seves implicacions generals sobre tot el que de forma individual a través dels sentits de cada pàgina passat, es retira i el reflex, en l'acte sensual, i d'aquesta manera contribueix per la seva banda, el mateix a una mica més elevat segellat, ja que, excepte el context de la consciència general es podria pensar. A nosaltres no està tan allunyada de la sensualitat passant de la generalitat superiors de la ment no en l'abstracte i el prendre'l. Totes les opinions adquirida a través dels nostres sentits, com aïllats que puguin semblar a nosaltres, ja que eren ignorants dels seus propis inspirits una mica superior, que generalment l'enllaç ve de l'esperit en ells, així que molts especials, què hi ha del sensible és també de referències espirituals i records que s'associen però d'una manera especial al sensual, de manera que, com que va de la mà es vegi com en. La nostra física Òrgans dels sentits, com sempre un caràcter individual de la seva estructura i l'activitat pot ser, no pot encara existents només per si mateixa i els organismes que actuen per si mateixos, però només en la seva connexió amb tot el cos ia través de tot el cos, però especialment amb la Cervell i el cervell a què la següent i més important Relació que es cursaran fins i tot les arrels d'aquest últim, que interactuen amb les activitats generals en la relació i indirectament relació de guanyar un amb l'altre, molt per esperar, Igual que nosaltres, malgrat la nostra individualitat només en relació amb tota la terra i la terra, però sobretot amb la part superior, per tenir en el conjunt del regne de la humanitat inbegreifenden de la terra, per dir-ho, tenen les seves arrels en ella, i per tant en les relacions de transport més elevats fer front a la terra, la manera d'intervenir. I que és tan clarament desigual però gran part del partit entre la relació de les criatures terrenals individuals a la terra i els nostres òrgans dels sentits individuals a nosaltres. Com, aleshores, per a nosaltres el sentit de molt diferents òrgans tenen un significat diferent i dignitat, i les funcions d'un la connexió de l'esperit superior, de la profunda inspiració i, més El tipus d'habitació que els altres, és amb les criatures individuals la terra, i els homes prenen al respecte sens dubte la primera Un lloc. La planta no fa més que augmentar la seva apartament cada vegada més i desenvolupar més alta i més bella pintura, en què les transaccions condueix, i se sent al mateix temps la seva existència, el que porta físicament al mateix temps sensual i Erdleib per desenvolupar Earthsoul, decorar enriquidora, però ho ha fet a la terra i la terra en ella, però només una immediata sensació sensual de l'existència, la planta no sap res de la terra al
voltant, no té miralls, etc vincles també estaven a terra a l'existència sensible de la planta res fora d'un coneixement sobre la planta, la terra gaudeix la sensació de la planta d'una mera particularment diferent determinació sensorial de la seva existència, la planta és també l'ànima. L'ànima de la casa de la gent i els animals, però encara ha de parlar un mirall, de major o menor mesura a la ronda de la terra, Suposo que alguna cosa del sobrenatural, com ho és ara només des del punt de vista terrenal pot aparèixer, que es reflecteix, i al mirall brillant humans en tota la casa reflecteix i es reflecteix fins i tot en cada vegada més altes a les imatges, perquè les imatges no estan morts, viuen i es mouen i teixir sinó a si mateix un món superior, el mateix mirall no retornar el mort; però els canvis a les imatges. Però també reflecteix la major i la més alta la terra i el cel humans només a una posició determinada; però la terra ha d'haver milers i milers de major i menor Posicions, que ajudarà a milers i milers de persones i animals, i la terra no es cansen, van a una i altra vegada i es reprodueixen, així que en l'auto-reflexió i la reflexió del més alt el seu conjunt per desenvolupar el cicle de vida i per extreure el desplegament. Per sobre de tot Però el que és tan unilateral en les diverses criatures, reflecteix s'acumula només en les seves relacions i la seva història segueix en el mateix Relació de la vida espiritual més alt i torna a en la vida dels éssers individuals, com en l'esperit humà individual sobre tots els miralls d'un sol costat, una vida espiritual més alta construcció i en el regne de la sensibilitat, per aixecar encara més elevat, rückgreift. Però, com veurem, el que en el tràfic i veure a continuació la història del poble, encara que només els molt costat extern d'alguna cosa més profund interior, que estan al nostre mundanes opinions encara no apareixen. La doctrina de la Més enllà d'aquestes consideracions, però, segueix sent un important complement . Porti El nostre present conjunt, relativament sensible La vida és aquí baix només la base d'un futur més elevat, el ni més ni menys que l'esperit més elevat dels nostres membres presents. Però les reflexions sobre aquest tema encara no té base. Romandre estem en el que pot ser discutit en la base anterior. Així que vaig a un examen d'alguns temes (Objectiu la percepció i la voluntat) sobre moltes dificultats que es presenten, fins i tot si només ens acosten tan sols considerat, i molt menys si ens entenem un ésser superior esperit, on la dificultat raspa, sense que al mateix temps els mitjans per arribar-hi, . Augment I així és molt possible que les següents consideracions no tots semblen satisfactoris en tots els aspectes, cal Però vés amb compte amb els possibles errors de consideració per un error per desestimar el cas i mirar l'universal, perquè, en particular, error o dubte es produiran. Si ho fa la nostra pròpia ment, però, que algunes condicions importants encara en el mateix poc clara i en general només untriftiger objecte de visualització, que es més que els menys atrets per l'existència de l'esperit que d'un primer intent potser no del tot correcta, l'analògic Situació de parlar d'això, pot seguir, ja que aquí no és altre que l'observació directa de la mostra petit, de nosaltres en nosaltres mateixos és, per ordre, tots els altres, però només pot ser desenvolupat per analogia amb ella. Completament ignorat, però aquestes discussions, però no, l'intent ha de fer entrar-hi perquè l'única manera la doctrina de la més alta pot guanyar i seguir l'esperit de la vida, perquè és un esperit real Fins i tot tenim relacions amb aquest esperit, també ho
fan aquestes relacions per les relacions principal per a ell i per a nosaltres en l'examen i les dificultats de l'ensenyament no és atacat, per atac a nosaltres. Impedeix però res en el primer experiment només que més fort és el principal i per veure l'evolució fructífera per al futur. En la nostra sensibilitat és per a nosaltres una àrea de la claredat objectiva, tangible en absolut, amb Subjectiva ens representa l'objectiu, que s'ha produït. De fet, és ja una reflexió molt filosòfica a poques vegades, i que mai més la gent que ens conscientment ser que tot el que veiem al voltant de nosaltres i per a nosaltres, escoltar, sentir, com ho veiem, sentim, sentim, en realitat només En la nostra opinió, la sensació no és que ell ni tan sols estava una mica Real de la percepció, la sensació que correspondria, però primer només tenim aquesta que ells representen per a nosaltres l'objectiu sí, se'ns presenta directament com això. Sí, de vegades, simples fantasies sensuals, que correspon a res fora de nosaltres, el caràcter objectivitat acceptar. No només la intuïció sensible o sensual Il.lustratius però anem a superar d'aquesta manera, però tot en ell en el curs de la vida conscient o inconscient Els records i les lliçons com una cosa associat d'aquest tipus seran objectivat amb. Li demanem prestat fora de les nostres ments, tot i per experiències anteriors dissenyat per a cada un viva, fins i tot el més sensat pensar en un munt de característiques, a un munt de condicions que no estan directament a la vista percepció sensorial i encara cobert de objectivat. Un paisatge per exemple, seria l'única impressió sensible que després de només un la superfície de marbre apareixien, els innombrables i il.lustrativa en si mateix, cap membre més, recordar el que hem vist en el Formes i colors associats, sinó en detall tot portar a la consciència, el paisatge fa que el significat objectiu d'arbres, cases, persones, els rius de la mateixa, però però l'esperit de nosaltres Angeknüpfte aquesta funció de mediació, sensual no des de la base, però posar això en un cap a nosaltres. El que no objectivar tot en la intuïció d'un Les persones amb el que veiem, però no als seus sentits. Escoltar Hem fet un discurs, no escoltem res, però sonen molt sensual; tot el punt del discurs per nosaltres mateixos mentalment angeknüpft1); però objectivar el significat de la paraula amb el so, i som nosaltres, com si el discurs que ve de fora del seu sentit de posar immediatament amb ell, Ho veiem com una cosa nova, no a nosaltres de venir, però en entrem en ell. - Purament sensual, probablement ni tan sols apareixen objectiu, i la més alta i millor que un home ha exercit, i en el Camí amb la manera com percep les coses interpreta suggereix, a altres preocupacions i el que va enriquir descriptiu, experimentable apareixen Amb tot, el menys objectiu. 1)
La possibilitat que l'oient el sentit del discurs està lligat correctament pertanyien a les paraules, que el significat del parlant amb el produït de nou, està en una establiment mutu de les seves ments i els seus cossos, que al seu torn només per la seva Inbegriffensein orgànics comuns en una més alta La ment i el cos pot ser ensenyada. Aquí, però, només ens importa el fet d'objectivitat, en la qual el significat de les paraules al mateix temps apareix.
Mentrestant, no és la nostra espirituals més elevats en la connexió amb el descriptiu, sensualment perceptible, i la La objectivació així successivament, de manera que la ment pot el mateix del seu general Born enriquidor i inspirador de les opinions s'afegeix, també unobjektiviert i sense la contemplació dels records i grans implicacions conceptuals combinacions, i reconèixer i recordar, només que sempre claredat en el món de la causal i racional relació restes. A més, ens sentim immediatament que, des del les nostres intuïcions, percepcions sensorials, els records d'adults les nostres ments pertanyo a aquest lloc és el sentiment d'alienació amb nosaltres perdut. No es discuteix ara té l'esperit de la terra del seu territori claredat objectiva, l'experiència en el que el sentit de la seva base identificats i associats a ella. El món del fenomen objectiu Només a la base sentit més ampli, més alt Esperit que està en ordre, ampliar, i d'acord amb el més gran Alçada, que compta amb més de millorar el nostre servei. se'ns apareix únic objectiu, el que obtenim a través de diversos òrgans dels sentits, tot el que ell crea a través de les criatures individuals, seus òrgans dels sentits només representava un nivell superior, i major Espiritual, l'acumulació amb el seu significat bàsic és, com amb un, encara que la ment superior no està encès, perquè més aviat el que les criatures a jugar, en part com a reflex de la més general propietat intel.lectual de la ment superior es pot veure, en part però, encara ho sosté a través de més, de nou es reflecteix en ell, perquè l'esperit superior també més enllà de nosaltres encara jugar. L'espiritual superior en l'individu és més que el Suport de la connexió amb el intel.lectual més general de la ment sobre la nosaltres, que no es decideix en el que cada un d'ells en un ésser humà, ni pel que es rep en la suma de la persona, no tant, si ens limitem a reflexionar sobre la vida present dels homes, com nosaltres però sempre ho faig ara. No hem de pensar que no en l'home el més alt i millor sobre la naturalesa de la nostra té, podria haver estat eficaç i viva, només que sempre és només en un sentit, el mateix no és exhaustiva particularització pot aparèixer. La nostra ment no és més que un sentit de marbre bord, però, que l'esperit més alta amb nosaltres com amb els òrgans del seu sentit de mirar cap amunt i s'examina el seu propi cos, perquè no estem sense el nostre a arrelar en les seves regions més altes, grans i la vida espiritual més elevada amb el teixit mateix, però en aquest sentit, el quadre ens posa a la mà una per sobre de la sensualitat, i guanya per nosaltres amb una nova determinació. És el més alt i superior en nosaltres una cosa que no podíem tenir com un de nosaltres, fins i tot, sinó pel nostre viure en l'esperit general, la nostra connexió en l'esperit general, així com l'esperit general. Ell és l'únic nostre moviment espiritual transmet els tresors recollits d'humans El coneixement d'un temps a l'altra pues es troba, nosaltres veiem només la les condicions externes com aquest, ell té la consciència interna mateix. Però, com aquest Superior dissenyats i fabricats per nosaltres en la nostra seguirà sent, sempre, el que reflecteix la ment superior per nosaltres, com l'objectiu d'alguna cosa, és de recent va determinar que només ve a través de nosaltres en ell. Cada persona ha de la formació, a través dels sentits dels animals s'aixeca, algunes
relacions amb el caràcter general de la seva consciència, en part un reflex de l'educació general, que per la humanitat fins al moment en virtut de la seva connexió amb ells i amb la natura que l'envolta es va comprar, i arriba a les mediacions concretes en ell, dóna sinó fins i tot per la forma en què ocupa aquesta formació i en si mateix dissenyat i en conseqüència repercutirà en el món, alguna cosa en a la demanda de l'educació. I la més alta i millor Les persones reben d'una banda, els reflexos més alt i millor de l'esperit superior, que també ofereixen la més alta i Millor per promoure'l més. Pel pensament merament abstracte excepte en relació amb el seu punt de vista del millor camp podria Tan poc avanç del nostre esperit com a través de les seves arrels però les criatures en la percepció, l'experiència externa, com les criatures invertit pels seus espiritual més elevat en l'esperit més elevat. La relació entre nosaltres i el més alt és el Esperit, doncs, de nou combinat, això: models de visualització o àrees externes d'especialització són la major Esperit en el seu complement un embolic més gran de la intuïció, Camp d'experiència, el que el personatge de l'objectivitat per a ell que, pel que fa a nosaltres, i només ens porten a través d'ell; sí, perquè ell comparteix el nostre punt de vista objectiu; queda objectivada Però per a ell, perquè ell és un esperit més alt que som, tot al mateix temps, Quins són els més alts dels nostres camps il.lustrativa la pràctica, en el nostre edifici, d'una manera similar al que és el Superior als diferents dominis sensorials associades a nosaltres, per a nosaltres amb aquests objectivat en una. Però el espiritual més elevat que no és per a ell en aquesta objectivació. Més aviat, tot en nosaltres una mica més elevat el que la ment superior, no només en nosaltres com a individus, sinó encara més enllà de nosaltres en general, té, ens aferrem amb junts en el mateix mateix, i es troben en la determinació progressiva mateix també actua, tal com funciona, ens fortzubestimmen a través d'ell. Si en les consideracions anteriors és cert moltes dificultats, de manera que es cancel.len entre si per moltes dificultats, semblen d'una altra manera insolubles, com, pel que fa a la necessitat de per resoldre'ls, ha mostrat el camí d'aquestes mateixes consideracions només l'única manera d'ajudar a que l'analogia havia de reunir-se amb ell i justificada. Un pot preguntar per què encara no es en la nostra sensació que pertanyem a un esperit superior, si encara viuen en l'esperit més alt i ens movem i tenim, i en nosaltres. No pot caure en el nostre sentit, perquè no és en el sentit la ment superior és en si mateixa, que són eines del seu objectiu La intuïció, i només per la reflexió específica en la qual ens està trobades, pot provocar que pensi que el que en la nostra Assenyala a les ànimes, ell mateix membre, però que sense ella El emocional és per a ell. La ment superior, per dir-ho nostre contingut ànima sencera a la part inferior dels nostres sentits intuïtivament mural abans que ell, mentre tot el seu contingut ànima, fins ara no la pròpia posat, com si estiguéssim darrera, així que és molt conscient de la nostra però no són seves, però el que en nosaltres, a través de nosaltres és conscient, es ell, com el seu ser alguna cosa objectivament nou o Rectors no, com ja s'ha existents part del seu ésser veritable, d'aquí la sensació que No pot venir en que som part de la seva naturalesa. Si Ens sumem, sinó per intel.lectuals superiors amb la seva propietat pública, se sent com si el Sr tanc i aquesta propietat pública, però no
com el que és d'una manera especial en nosaltres i reflectits en la nostra pròpia nova composició i processat de nou a ell És, més aviat, en quina àrea del que es proposava com a objectiu l'augment de, amb, com s'explicava per una estructura similar en nosaltres mateixos. Si sentim però una vegada que les opinions dels nostres records d'adults ens pertanyen a nosaltres, el sentiment de Objektivseins, perdut en aquesta alienació és, sense, però en el nostre La consciència es veuen borroses, de manera que es desprèn de la seva alienació de l'esperit més alt en el nostre actual, relativament vida sensible intuïció no són en la vida de més alt Espiritualitat, som líders en l'altre món en ell, en el qual amb la La mort es produirà. Però això pertany a les consideracions següents. Ara també estem contradiccions i incompatibilitats humans a les zones menys tan estrany més, perquè per dir-ho, no des de la part superior de la generalitat de l'espiritual més alt entrar a la humanitat, però des de baix per la cara i mútuament sentit diferent de la humanitat en les posicions més altes Esperit venir i el procés d'ajustament i el present a través d'ell. Tot ésser humà està emergint com una nova oportunitat i A partir d'aquest treball en l'esperit superior, com en tots els nous ullsup, enriquit la nostra experiència de la zona. Tot aquí a la terra en les nostres ments passant s'incrementa, de manera que alguns de la part superior per l'esperit Caràcter d'ell contra la seva voluntat als vianants, per part d'alguns, és a dir, fins al moment ni tan sols provenen de la part superior de l'esperit en nosaltres; i de fet a tot el que fem i pensem és una cosa de tot això La generalitat de la ment superior té en nosaltres, així com la re- cosa que vindrà a través de nosaltres a la generalitat de la ment superior. Només abstreure el divorci de tots dos. El determinar de nostres detalls del fons, i també la seva determinació de la En general, són objecte des de dalt, perquè no tots els que nosaltres i Pensar és induït a contrarestar la riquesa del conjunt amb-o, i s'alimenta a si mateix en nosaltres. I així es converteix en el nostre refugi, perquè que les nostres contradiccions i incompatibilitats, perquè ella però que compleixen, alternant el trànsit entre ells i els nostres esperits La naturalesa busca l'equilibri, només que ell no és il limitada aquí És a dir, no és il limitada en la configuració del nostre camp d'experiència són, però és que estem dins de determinats límits, i amb ell la Límits encara més. Amb aquestes consideracions, però, donem un pas fora de la Àrees de receptivitat en l'àmbit de l'activitat de la més alta Mind over, pel que sigui útil, l'analogia que fins al moment ha aconseguit estendre aquest moment que fins els més distants Els debats podrien servir de base. Sigui dels éssers vivents de la terra per part d'alguns òrgans dels sentits considerar de la mateixa, de manera que d'altres La mateixa pàgina com a locomotora, però bàsicament ja que tant el club, així com els nostres ulls, els nostres oïdes, el nas, les nostres llengües, les nostres mans Òrgans sensorials i del motor estan en una. Els músculs lliurar Trastorns musculoesquelètics2), En relació pels nervis al cervell com l'aparell sensorial, i en virtut de (físic-mental) pot rebre els impulsos del cervell, com ara l'aparell sensorial, en el sentit de es propaga. Fins i tot el sistema musculoesquelètic és només amb aquestes arrels en el cervell a ser considerats en
conjunt, sense la qual seria ociós. Mitjançant el sistema musculoesquelètic està buscant a un home als seus sentits Agents darzubieten sempre així i que fins i tot transformar de manera que en part directament autoritzar a les opinions i sentiments a través de la Òrgans dels sentits són donats, altres més general, a través dels sentits transcendint tot i que, també, per tot l'organisme en la retrospectiva Propòsit consideracions es compleixen i s'utilitza d'una manera anàloga la terra de les seves criatures. El sistema musculoesquelètic que es dirigeixin al mateix així, influeix en l'externa darzubieten Sol i aquest l'objectiu de fer la peça directament autoritzar visites i sentiments de les pròpies criatures, i per aquest mitjà la terra es va a guanyar, una mica més general, sobre les criatures transcendeix, tot i que, també, de la totalitat en la retrospectiva i per tant no és indiferent a les consideracions de propòsit es reflecteix. En la primera relació, la direcció de l'obtenció de Ja n'hi ha prou d'un efecte directe de la part mental del que sensorial L'instint o impuls de les criatures en el segon, la direcció de Més i més efectes, més elevat serà el mateix. 2) Fins i tot la manca d'oïda i el nas ell no. A part dels músculs de l'oïda extern en l'ésser humà alguns estan actius, també hi ha interns músculs, que la tensió de la membrana i regular en relació amb els ossets de l'oïda estand. El nas pot ser mogut per músculs.
Vostè pot encara per sobre d'analogia perseguir alguna cosa, i encara que generalment només fins a cert Límits, i pot ser vàlida resultat vàlid, fins i tot la continuació distants en suport dels següents no és essencial, però pot algunes paraules en relació amb ser aquí. Bàsicament està d'acord amb cada Dels òrgans sensorials per la seva candidat als òrgans centrals del sentit i Motor nervis a una mena de cercle fos per aquests nervis en el cervell o la medul la espinal es produeixen en un compost del tipus que els estímuls sentit, que només s'aplica a la pròpia institució o en el mateix desenvolupar, produir moviments del cos (coneguts com a moviments reflexos) pot, mitjançant l'obtenció dels nervis sensorials de la connexió central sobre els nervis motors per reflexionar i per al seu desig de superar , Sense un desencadenant de tota influència sortints per entrar en el joc necessita (per exemple, quan l'ull involuntàriament després d'un estímul de llum, es torna la mà contra la seva voluntat a una punxada d'agulla tics, etc), i aquest cercle sencer és realment només la completa D'òrgans. Analògica s'uneix al cos de tot l'home o Tots els seus òrgans de sensació i moviment a través de tot el sensorials , I els nervis motors, i tot el cervell i la medul la espinal com una central Connexió de les parts d'un cercle més ampli de, un altre en què Cercle (en especial les parts del mateix, que les formes del cervell) la raons físiques de la intel.ligència superior i la voluntat (En lloc de en el sentit estricte del mer impuls sensual i percebut) està inclòs. El cercle més estret (de l'òrgan de sentit individual) és Però en l'altre (la persona en la seva totalitat) instal lat de tal manera que no només les influències externes a ell, sinó també els reben pot tenir un significat més ampli que a l'estret cercle es tanca per si mateix.3) Així, per exemple, la involuntària en si mateix (Reflex) els moviments de l'ull, que un estímul lluminós, un
estat d'ànim de Ull causat o causa, per la voluntat i el curs dels nostres pensaments són parcialment alterat, en part, va impedir pot invertir el sentit de la voluntat i major és la La intel ligència pot ser fet fora, com per a molts de la nostra voluntat i els motius Factors determinants de la nostra forma de pensar en els esdeveniments sensorials. De la mateixa manera, la brúixola, que l'home és, en l'encara més Cercle de mòduls, que la terra sencera amb totes les seves criatures d'un principi superior4) acabats, i cada s'estén a les influències humanes individuals a través de les seves accions i perquè rep dels factors determinants per actuar, el més general Importància de la que directament només a si mateix amb respecte, per entrar en el cercle de la seva especial sensibilitat i moviment. 3) Es
creu que els efectes nerviós no només per la continuïtat, sinó també per contigüitat (Adjunt) de les fibres del nervi pot ser übergepflanzt, sí que aquest és un dels principals mitjans de transmissió dels efectes nerviós en el cos. (Vegeu l'article de Volkmann "Nervi Fisiologia", p. 528 al fisiòleg de Wagner. Diccionari.). En conseqüència, una forma esquemàtica pot Imagini que un petit cercle d'un major està tancada, i per la seva afecció intern parcial a la mateixa efecte es produeix en les relacions amb ell, però hem d'admetre, per descomptat, que en la realitat d'aquesta relació es va mantenir Disposicions però, hi ha molta foscor. 4) La
part comuna pot estar en el camí com les persones que s'integren a la terra, no una mera repetició de la classe Per veure com s'instal un òrgan sensorial en éssers humans.
Impuls i la voluntat de les criatures entrellaçades ara també en un alt sobre àrees voluntat de transcendir la terra, el mateix que la sensació i coneixement en un camp de coneixement superior. Com tot el sentiment i el coneixement de la terra al final en uns pocs La consciència de la terra junts i acabats, de manera que tota la impulsió i la voluntat. Però és beidesfalls la mateixa consciència que només una banda receptiu altres dels quals és actiu, i la conclusió que això pot o la baula més alt automàtica (no suma) tot l'instint i la voluntat de el node superior de la consciència de la terra, o aquest fins i tot després de les seves accions en l'activitat aussschlagenden igual que el cap o el director, Totalwille, o que el món simplement s'hagin de prendre. Però ja que a part de la part superior general Consciència acord abasta també una especial atenció inclosos en els grups humans i en particular de la humanitat , És també hinweggreifen mateix que per a actius que costat receptiu . Lloc: En aquest sentit, ara tots nosaltres de la voluntat en una i la mateixa l'objectiu, i, en general, el seu objectiu durant tot aquest temps, les condicions estar dissenyats de manera que guanyem d'una vegada allà, entra en la voluntat de la nostra ment més elevada en el qual, fins ara no objectiu essencial de la mateixa cosa, significa motius disposició diferent o en conflicte de la mateixa. Què està cobert en les nostres voluntats individuals, segueix tot el Voluntat de la ment superior, el que és diferent entre nosaltres, es diferencien en la s'assabenta, com una disposició especial de la raó
mateixa. Per tant, la nostra individuals més baixos, en qualsevol cas només com un moment del seu conjunt es abast, i pot nostra llibertat, la nostra voluntat, encara que amb tot el que el que es fa per la caiguda en la ment superior, no apareixen com la seva llibertat, la seva voluntat en el sentit més elevat i va comptar ser, en lloc d'una cosa que és una major llibertat, la seva major serà determinat com la nostra llibertat, la nostra voluntat per individual, el seu subordinat, sovint entre si i amb tot el nostre serà encara els motius en conflicte, els motius, amb determinades pot. Per la voluntat més independent del mental superior es produeix només una mica més independent, més alt, és a dir, el Individual voluntat del poble en el lloc, en relació amb el nostre només ocupen un càrrec menor motiu. D'altra banda, l'analogia amb aquesta bona relació per a nosaltres Explicació servir. Com molts motius entren en joc en un testament, però la voluntat és superior a la suma dels motius individuals en la consciència es produeixen, i moltes vegades fer alguna cosa amb la voluntat, encara que no sense motius, però nosaltres, sense cap incentiu especial per portar una consciència. Així serà fins i tot amb la voluntat de la ment superior. La suma dels cada un d'ells humà conscient no pot més el seu superior Cobrirà per complet, com la suma dels nostres motius conscients individuals en humans, especialment pel que la ment superior, després de molts, molts motius pot tenir relacions en totes les preocupacions sobre humans , Transcend, encara que sempre amb el millor de la nostra bedenkbaren, eficaç en nosaltres Els motius es relacionaran, i com, per contra, la previsió i la voluntat per individus no de manera aïllada, sinó només en el context de tot el pensament més alt i que l'àrea pugui tenir lloc. Es pot Així que gran part de la més alta passarà el que no La voluntat i la previsió d'un sol poble o de la voluntat de la suma de tots els individu era, de fet tots els grans esdeveniments de la història com a màxim per a cada pàgina amb premeditació pel poble i la seva finalitat era, però no en tots. A la inversa, però, són per a la voluntat superior factors determinants en la voluntat del poble per cada un de la direcció a seguir en el seu conjunt, Com, doncs, en nosaltres un motiu de l'única voluntat de conformitat amb L'èxit, com el tot, per descomptat, a la pròpia disposició participant, no s'oposa a tot també la voluntat d'un tenen només els individus, de conformitat amb èxit, com S'adapta al caràcter de hineintritt Totalwillen sobre nosaltres. Nosaltres ara està buscant nostre costat la creació de les nostres accions sempre tal que tots els motius de la voluntat del que sorgeixen, tant com sigui possible En aquest context, és prou fet, per la qual cosa és fàcilment per veure que el que està passant sobre el terreny, de manera que ara en el marc de la Influència de la voluntat general de la ment superior, és un acceptar aquesta figura és que es determina tots els diversos Individual per tant serà possible fet prou, i per tant molt Va explicar que tot i la general, majors seran, si en virtut d'ella, de tot home el desig de subordinar pot satisfer certs límits. Però només fins a certs límits, de manera que el conflicte amb l'individu desviat altres i més que transcendeix totes la voluntat general, de fet, per la suma de tots que no estiguin coberts estaran autoritzades, així com en la nostra voluntat en el conflicte dels motius entre si i amb la transcendència dels generals Es compleixen les restriccions individuals s'eliminen ha de sortir. El més poderós, però és un motiu, més la
Totalwille inclinat a seguir la seva direcció, o la més la direcció de la Totalwillens concordar amb el subjecte; i de la mateixa manera, més forta que fa la voluntat d'un poble, més us ajudarà a determinar la voluntat de la ment superior. Des Fes el que vulguis és un pes en l'escala de la llibertat superior, Encara que el balanç no és en si mateixa, sinó en relació amb un adult. Nosaltres de premsa a l'escala, ja que volem, i pesaven nostra pesos, com vulgui, sempre pels nous llançaments, segons que aquí o allà premeu massa poc o massa. Però és movent fins que tot és just i bo. Hi ha, doncs, una manifestació de la humana L'individu i la seva forma de treballar amb i contra altres i els seus Aconseguir una satisfacció, alguns no ho aconsegueixen, no hi ha res a l'assumpció una voluntat general en les regions altes de la terra resistint. Només hem d'exigir altres no, per descomptat, la consciència tenir aquesta voluntat general per a nosaltres, però cada un de nosaltres pot no és més que un moment de la determinació de la totalitat es donarà compte de ser, o el que és la mateixa en cada un de nosaltres, com més alt Esperit més que un moment de la seva disposició tota conscientment ser, és a dir, la nostra voluntat individual. Però per l'esperit superior de totes les voluntats individuals que es porta a terme en un moment donat, al mateix temps en el seu context, i del que es necessita una direcció, tot i en una direcció és conscient, també està buscant sobretot en relació possible complir, i per descomptat molts dels condicions restrictives segueix estant obligat, que la connexió natural en general, i la relació de les coses terrenals, en particular de l'assumpte és. La voluntat de la ment superior és tan omnipotent nostre, però és menys per les influències externes limitada que la nostra, i les seves limitacions són més generals Natural de les limitacions i restriccions internes per l'auto- Conflicte de la voluntat dels seus propis reglaments. No es discuteix és la velocitat dels grans Circuits i el disseny dels sòlids fonaments de la terra La vida i l'estructura tan bé la voluntat de la terra sigui remoguda, com a plat principal la circulació en els moviments del nostre cos i el disseny de Els fonaments de la seva estructura a la nostra. Els nostres membres poden posem amb probablement diferents, els nostres òrgans dels sentits enviar diferents, però nostre cos no està dissenyat des de la base és diferent, però la nostra sang principals carreteres El plom com es movia sense la nostra voluntat, encara que de menor importància Les esmenes pel nostre desig de produir, com per cada les activitats de voluntariat relacionades amb les modificacions És a dir, fins i tot sense la voluntat de conscientment dirigida. I llavors la terra a nosaltres, els seus membres, a través de la seva voluntat, al rep el nostre motiu, dit d'una altra manera, però no són ells mateixos Construirà diferents des del principi, i el plat principal de les marees i els vents , Tot i petites modificacions de canvi a través d'activitats que cauen en l'arbitrarietat, i nosaltres mateixos estem involucrats en la producció. La voluntat de la terra flota per dir-ho, en una de les nostres grans àrees conscient que nosaltres mateixos amb la nostra consciència i Inclourà, en una base més baixa, que ell respectava deu, com ho és el suport, perquè efectivament superior i desenvolupar bé, però no és capaç de reconstruir des de baix, es És, també, que l'antic edifici de l'antiga es un ésser superior a una altra i més profunda raó succeït. En general, pot, per exemple, troba alguna coincidència L'interès per la humanitat i la
terra en el seu lloc, fins i tot amb l'examen a l'altre costat de la gent també és cert que el veritable interès de cada individu coherent amb el de tota la humanitat i la terra, i surt ara perquè l'home, les normes, com ho va fer la comunitat més alta Interès, i per aquest mitjà pot ser propietària de veritat per a sempre, Sempre és millor conèixer la seva voluntat i l'adhesió constant a la mateixa aprenentatge dirigit, però que sempre és millor aprendre això i allò altre tota la humanitat en aquest sentit sempre avança, un fins i tot molt més alt per a una major evolució de la terra. Podria entre els homes d'acord amb un compliment complet consentiment unànime són les regles, pel que la seva relació amb Déu i entre si com sigui possible manera ordenada, també seria el present, també un acord universal de la voluntat humana i l'acció amb la voluntat dels mentals superiors i un estat d'ànim de voluntat i acció de l'espiritual jo superior Després de tot home i en la més alta humans entrants Relacions que es determini, i amb prou feines podia en absolut en termes Humans s'han dipositat en ella sense que s'hagi inclòs en ell es. Aquest objectiu no s'aconsegueix, però l'esforç per aconseguirho, és evident que la voluntat i accions de la gent pels religiosos, legals, governamentals, les idees internacionals, lleis, institucions, contractes, Fins i tot el costum, pels segles de relacions més general en el sentit d'interès de totes les instruccions, regulats i els consolidats. Sobretot És la creixent propagació del cristianisme, que en aquest atac és il luminar la forma en què encara més clar quan en una tarda Secció, la idea bàsica del cristianisme a considerar. La següent secció mostra, però, com els joves de la terra en general a pagar fins en aquestes relacions. Les consideracions anteriors són diligentment en tal generalitat va declarar que estaven amb cada vista de Llibertat i perdurarà probable, així mateix, ha de ser realitzat certs aspectes pot ser dit d'una altra manera, aquest sistema Només a continuació, executeu la compatibilitat de l'humà i una més alts es presenten amb altres expressions. Tots els conflictes, seu debat i decisió nostre tema no promou, barat a quedar aquí fora de joc. Per cert, doncs, es reconeix, que la voluntat i el pensament sobre nosaltres en l'analogia amb la parlar amb la nostra manca, sempre un risc, és l'únic mitjà pot tenir èxit. En qualsevol cas, després de la relació anterior l'esperit de la terra als esperits de les criatures subordinades d'una molt diferent, alhora alegre, estimulant i reconfortant Punts de vista, en la mesura a la versió normal de la forma en la ment de la humanitat als esperits de la gent. Donem una última examen comparatiu llavors, al mateix temps d'altres maneres Serà una vista prèvia. Quines són les implicacions de la possibilitat de la consciència superior i inferior dels coneixements i s'obrirà per al Esperit de la Terra, en la nostra versió. Aquesta possibilitat pot, en primera més general i vaga a aparèixer, però que en el futur seguir ampliant i definir, per alguna cosa l'home de totes maneres totes les trucades, per la qual cosa és una volta del lloc i tan lluny en la seva majoria només en el buit o impossibles de trobar en blanc. I tot es decideix, per una consciència suprema de la totalitat. No obstant això en l'esperit de la humanitat en la versió habitual amb l'extrem superior la possibilitat de la consciència mitjançant la celebració de més alt Publicitat hinwegfällt consciència, que alguns dels Humans arribar allà a les esferes especials en virtut de la més alta estructura i compromís, però només una vegada i
una altra dispersada dels coneixements i la humanitat es porta a terme a, units per res de nou com una distracció, un mitjà, el coneixement extern, tot el món pel que fa a l'altra té i només el filòsof de la totalitat, i va repetir bàsicament l'única distracció en un nivell superior i amb aquest augment, en lloc de derogar. Després de nosaltres fer que els esperits per dir-ho, criatures del més baix, d'acord amb la versió normal però la part superior, el nivell tan superior de l'esperit universal. Desolada prospecte si no hi ha res que ens pot mirar per sobre de nosaltres, i ho necessitem tant! La nostra part, encara pot en part, reconèixer aquest món un maneig més conscient, en part, un ascens a la major consciència i plens de vida Esperit sobre nosaltres en la perspectiva de la mort, i per tant a partir fins i tot per a la pròrroga indefinida de l'àmplia zona entre la part superior i inferior Per guanyar les restes que ens queden per determinar amb més detall, d'altra banda l'esperit de la humanitat en la versió normal d'un cec Idea de la humanitat preval per sobre o per sota, no la humanitat, l'ésser humà individual només el vident, coneixedor és una cimera de la consciència zeitweis que des de la nit de l'inconscient i es va criar amb la mort torna a caure-hi. Les consideracions de tota aquesta secció es es repeteix i en part des del punt de vista més elevat, per cert, certa mesura, si és que (en l'onzè paràgraf) a la contemplació del diví Sistema i segueix (en la segona branca principal d'aquest escrit) de la es mouran més enllà, fins i tot a si mateix com una preparació Introducció i servir, servir fins a cert punt, les consideracions de futur per evitar que això és res més que una repetició dels aquí empleats ho faria. El especial d'éssers superiors que nosaltres en termes s'aplica a nosaltres, que només s'aplica a les dimensions il limitades de Déu en relació amb els éssers superiors, encara que transcendint totes les barreres el finit de nou pels punts de vista de Déu és que cap analogia amb una cosa tan hohem el que queda encara per adoptar, en el finit, permís, però vull ser portats directament als ulls. Molts Reflexions sobre el camp de sentit de la terra, la hipòtesi donar àmplia facultat d'apreciació, es fa referència en un apèndix. Per a la connexió del futur Consideracions que es troben en la doctrina de l'altra vida esempren una encara segueixen observació: Un factor important, en què l'analogia de la nostra Fins i tot amb els sentits del món no és el fet que nostres òrgans sensorials compte les quotes de la durada de tot el nostre cos, mentre que la terra dels seus sentits, tant com les criatures que viuen en els seus , Es renova constantment. Referent a això, els organismes amb les ànimes de les criatures, però l'efímer, després de tot imatges i corporal amb ella lligada sensació que ens dibuixar els ulls, com tots els nostres permanents en els ulls es o compari tots els òrgans dels sentits restants, o es cau Aquí, com tan sovint a les zones més altes en un Zwei, com es reflecteix en una menor separa. Ens va formar l'ull, per dir-ho, una càpsula especial o petxina al voltant de la imatge generada en ella, que si el rückbleibt Fotografia amb els termes del mateix passa a la sensació, ia tot arreu roman després de l'aprovació de la modificació de material, que una sensació motivat, l'òrgan en el qual es va dur a terme l'esquerra, mentre que nosaltres, per descomptat, molt més massiva, i també el que en el seu conjunt òrgan sensorial semblant de la imatge del cos terrenal no cal un càpsula especial té al seu voltant, el que rückläßt en el delicte5), de manera que les funcions del sentit massiva d'òrgans i transitoris Imatge de vinculació. Però no ho fa
no només en aquest artificial, idea unificadora d'entrar en, sinó només a tots els els que parteix, l'analogia entre nosaltres i la terra a través de tots els detalls voler punxó, el que va permetre la nostra manca de principis, i aquesta idea unificadora es resisteixen per altres seria, més aviat, l'analogia és vàlida només per a cada vegada que la pàgina després de les quals realment existeix, i serveix per il lustrar. I així que en la doctrina de les coses de davant, on es va celebrar la procedents de la població actual del nostre cos-els serveis que en depenen per a aquesta vida per la transitorietat de la mateixa depèn haurà de tenir conseqüències per al món més enllà de l'ull, la necessitat , Més bé, per ressaltar l'analogia amb la mateixa transitòria (Però també física) de la imatge en els nostres ulls com el nostre permanent Els ulls es tenen en compte, sense necessitat d'un fet material pot trobar oposició a les consideracions anteriors. La terra és després de tot no una simple repetició de l'home, sinó que reflecteix només les seves relacions en tots els costats, de vegades d'una, i després d'aquest costat des de dins d'ell. Així és l'home zeitweis òrgans sensorials existents per Consideracions relatives a la seva Jetztleben; transitòria Imatge de consideracions que es dirigeixen a la seva vida futura. 5) Així
que si no fos tot La Terra mateixa es durà a aquesta, ser com els òrgans sensorials encara alta considerant tot. IX. De la condició, el progrés i les metes del desenvolupament de la terra.
L'avantatge absoluta de l'alçada i la plenitud de Desenvolupament, que la terra davant d'ella i classificada entre les persones ha no s'ha de confondre amb un parent, el que més d'un relació inversa es porta a terme.1) Només en virtut de la major humilitat i la unilateralitat de la posició, l'home per assolir i satisfer, que s'ha reunit i satisfet que el temps-eficient i més fàcil donar la volta al cim i el que tots els pot i ha de complir i assolir. Una vida curta és suficient la fabricació d'ell, el que mai pot estar fora d'aquí baix; Nen, l'home, vell, el prop que tot això, aviat aprèn i actua des d'aquí segueix, segons la mesura de les seves capacitats i competències i el seu cercle de vida s'ha complert. Però amb la terra, hi ha un altre, un propòsit més elevat, la seva sempre, té un major per complir amb el cercle. I en l'home tan lluny com per dir, veu la terra en l'era del seu propi desenvolupament és encara molt en contra de la vollgebildeten La gent darrere. La possibilitat del que generalment en la Posició de la terra s'han dissenyat i individualitzada, amb experiència pot, a primària, vegetals, animals i vides humanes i l'evolució és tan extraordinàriament gran, que milers per a la realització i l'esgotament de tot això com un dia es. Tots i cada un la vida mundana humans es produeix perquè només un curt Span del temps com un Entwickelungsmoment mica unilateral a; del futur futur. I pel que fer un seguiment, vegeu També avançar en el desenvolupament de la terra durant el disseny, El divorci i l'ordre de l'elemental, però el que el germen de tots els orgànics de disseny va haver de portar dins seu, i després en els successius Creacions mons orgànics, i després que a la gent i de la humanitat vénen en la formació permanent de l'ésser humà unitari i el seu impacte en la terra.
Però mirant cap endavant, no veiem Final. 1) Tenim
gent de tot sol d'aquest món als ulls. Per substancialment diferent de l'anterior seria fer les observacions en relació amb la gent de l'altra vida i la seva Provisió per a l'eternitat, en la qual entra de manera significativa amb la Contínuament conscients del desenvolupament progressiu de la més alta Mental de treball i ajudar-los a compartir els guanys, fins i tot, com en la docència per discutir el més enllà.
Això, de fet, la terra està encara lluny dels objectius dels seus Desenvolupament, ens ensenya a tots alguna cosa més profunda anàlisi profund. L'home com un nen sent i veu tant individual sense, ni posa en relació l'un a l'altre, sense que l'estat d'ànim però, el conflicte que les perceben i que estudiï, i si el nen es comença a considerar, de manera que sap que no planteja el mateix; conté tants és inicialment per res més que la unitat més comuna tractar la seva consciència de la envoltant, desencadenat, d'altra banda, en brut, i els intents de vincular tots els compatibles, i es desperta controvèrsia Contradiccions. I com en el coneixement, és la voluntat, en qualitat, no hi ha sòlida i segura, només propòsit: l'acció d'avui contradiu L'acció aquí i demà, el nen no sap el que vol; sí, podem dir que realment vol? D'això es dedueix que el tren del moment, l'atractiu de l'actualitat. Però com més creix el nen, més estan treballant tots junts i en l'altra, les relacions més desenvolupar, els ponts són colpejats més, les contradiccions més lloc, i sempre donen lloc a contradiccions noves i emergents sempre conciliacions superior. L'home ideal es desenvolupa cap substància més intel.lectual no relacionat amb l'altre, no Einzeltrieb conflictes amb els més alguns, tot es processa, vinculats l'augment de les idees, per tal, per fi, els objectius fixats, en contra de ja no creure, sabent, disposat, i res contradiu més en la fe, sabent, disposats. I no portar a una persona a la present desenvolupament ideal, tan avorrit, però, la controvèrsia i les contradiccions en ella amb el temps, deixa de banda el que ell no estava amb el per a alguns, per a ell la més important i més digne. Vegem ara en contra d'aquesta terra, és encara lluny d'aquest objectiu de perfecta Ineinanderarbeitung, alguns dels Conclusió, la pau interior de tots els seus moments espirituals, és més aviat fins i tot al treball interior complet i les lluites internes. Igual que tots La gent amb les seves aspiracions i idees de gairebé secreta el plat principal de l'evolució humana, només pel general Unitat de la consciència espiritual superior amb la resta connectat, argumentant que el cristianisme, l'Islam, el paganisme, ja que encara no hi ha consens sobre el major objectes del coneixement i vénen de l'aspiració, encara furiosa guerra per la dominació i el material Avantatges entre les nacions. Però una vegada i una altra les obres de l'Esperit de la Terra en si mateix, i que és el poble més amagats però a poc a poc en la concatenació de la marxa general de l'educació involucrats amb o passa per sota, si no és la voluntat afegir, la tardor i weitestgreifenden Contradiccions en el lleial saber i entendre i tractar d'actuar sempre nou, acord cada vegada més alt i més ampli sobre. I la primera gran La imperfecció
és, però el germen, de manera que la condició de gran èxit. També arran d'observació que ens sembli significatiu: El nen recorda poc més del passat Dia, que no proporciona ni per al dia, cada nou dia que es necessita un nou reclam, l'home no sap res del que se sentia com un nen, el pensament, sofert i fet. La memòria desenvolupa de manera gradual amb el pensament, la cautela amb L'experiència, ia poc a poc més clar i la revisió de previsió. Però no són només algunes de les més antigues i contes Alguns esdeveniments primerencs simple que la primera consciència despertat de la letargia, que per tots oblidar la resta per passar més fermament en la ment i una guia contribuir a l'esperit. En cas contrari, veiem en la memòria de la humanitat dels primers estats extingit, l'edat més primerenca de La humanitat en si únicament per la preocupació que fins al present. La memòria històrica dels temps passats, la preocupació pel futur Temps en els establiments permanents i les institucions són només la causa de la humanitat es deriven. No obstant això, alguns vells mites i alguns simples Esdeveniments que la primera raça humana de la seva letargia espiritual , Despertant al que a través de tots oblidar la resta a través de la va rebre més fermament en la memòria de la humanitat, i una guia ha treballat per el seu esperit. Quantes persones a la Terra, però encara sense història, i quants més viure el dia a dia! Potser la persona que com un producte tardà de la terra, fins i tot després de molts treballs previs No l'últim que es completa el seu desenvolupament. Alguns Els debats sobre aquesta possibilitat es pot trobar a Apèndix la cinquena secció. Però fins i tot si la gent realment encara posteriors creacions orgàniques seguir, però, no hi hauria Desenvolupament, que es va assolir amb ell i per ell a la terra, per descomptat, amb preparatòria i un requisit previ per al seu posterior Entwickelungszustand ser el mateix, pel que la seva existència anterior i el seu futur no pot ser considerat com perdut, fins i tot en el cas Més enllà de l'home mateix no s'aplica també a la terra El seu treball i va perdre, però el seu esperit, sens dubte, major en el L'evolució posterior de l'esfera terrestre que participen amb la seva partida, si és que les nostres consideracions futures de l'altra vida són vàlids. Així com la terra és un pas enrere, però que una persona darrere l'altra, que contribueixen a la seva evolució posterior, mor; Va guanyar tots, però segueix sent suspesos en ella, tan poc és la terra un pas cap enrere per veure si tota la humanitat mor al mateix temps; és més aviat un pas endavant en un sentit semblant (encara que només sigui estar en una esfera subordinada), ja que fa que l'home mateix, si es mor una vegada, en lloc de limitar-se a canviar de vida en algunes parts, és a dir, a morir en part. Un pot llavors preguntarse si el sòl determina Entwickelungsepochen és tal només en el subordinat creatural àrees, ja sigui per als éssers individuals, és que l'experiència d'un conjunt d'obres, o anàloga a la totalitat La gent una vegada que tot la destrucció del seu inventari físic caure en aquest terreny comú només una gota finita podria fer en el sol, com l'home a tornar a casa per la Terra mor, de la qual havia estat presa, i ja està en el capítol III. Recorda estat, almenys res del que és absolutament impossible. No es discuteix, però
és millor els problemes que es poden tancar els interessos No toqueu, i les seves respostes només hipòtesis sobre hipòtesis pot ser bastant auszutiefen, dahinzustellen, més específicament. Pot un home ser criat bé per si mateix? Ell necessita el Pare i el món. Probablement Pot el món per si mateix ser educats? També han d'incloure el pare i el món. L'individu L'home necessita el pare terrenal i la terra fora del món, el Terra del Pare celestial i el món celestial exterior. Es No hi ha món més enllà de la terra, tan mancat en el sòl no només la gestió externa, sinó també per interns un ordre celeste de les estrelles (vgl.VI.), no hi hauria Déu per sobre de més enllà de la terra, llavors no podia la idea d'un Déu Desenvolupa en ella, però es desenvolupa en més general, a partir tot el futur, divina en les seves mediacions, i que el pensament És a través de totes les ambigüitats i confusions pel qual es va presentar en un primer moment, la consciència de la terra al cim augmenta, que és el màxim i últim objectiu en ell, el més comú banda obligatori en tots els seus formes (vegeu l'XI.). Però aquesta idea de l'Infinit d'escapament i eterna en la seva plenitud, la seva alçada prendre durchzubilden les seves conclusions, necessitem encara una infinitat i l'eternitat. Per tant la terra com es va modificar en tota la seva alçada objectiu inabastable, però el progrés constant de la la direcció de la meta en si mateixa com un compliment continu mirar a la meta. Aquesta progressió no és un flux, és només un pas, de manera que els petits passos de major En cas d'estar equipats. I un pas per a la humanitat i humans d'observació el més important de tot, la, la primera amb una consciència humana el camí sòlid cap a l'objectiu final colpejat. Què era? X. De la jerarquia del món. Veuràs, després de tot, que si la terra proporcionar un major sobre les persones, animals i plantes, aquest no s'ha d'entendre com si la terra només un nivell més alt de la mateixa Escales, però l'home és realment el més alt nivell dels sistemes terrestres Escales, aquí va res. Només la casa on tota l'escala instal lat, és una cosa que fins al més alt nivell en general. Aquesta casa és la terra. El més alt, el que el sostre obert Nivell, és a dir, humans, sempre i en totes les posicions del complement especial el més adequat de la Cambra, tota la casa i més enllà passar per alt el vast cel, però la casa que porta al cim, però significarà que hi haurà més i més alt que la pròpia cimera, sense res a la casa es va ensorrar, mentre que la casa sense ells, el nivell gratuït, l'etapa més alta, només la seva major avantatge mesures. I només aquest fos el cas, si la persona ia la humanitat la terra havia desaparegut. Ara, però, se'ns ofereix en la col.lecció del sòl sobre l'home i el món continua a la terra, ni una segon a director d'escena (possiblement amb més passos intermedis) És aquí on els passos a seguir no són mútuament exteriorment, però estan allotjats en un a l'altre. Com a éssers humans, els animals, les plantes són una mica Els veïns del mateix nivell, la terra és el nivell superior en la qual es instal lat com els nivells més baixos entre si, són el món és el Suprem en tots els nivells, en el qual la terra de nou amb altres organismes mundials està instal lat. Aquesta segona escala no és al costat de la primera, però inclou dins de si mateix, de manera que cada ésser en un segon pas de l'escala de tota una jerarquia d'éssers en el sentit els primers óssos en si
mateix, dels quals la major és el que el Les relacions dels pares és el més complet en si mateix vinculats. Tots dos tipus d'ajust, però, s'apliquen a l'espiritual i corporal en una de sola. No seria potser oportú si la relació entre el que l'home amb els animals i plantes té una naturalesa baixa, però en el sentit de veïnatge de la sèrie de primera fase, la proporció del que la terra a l'home, animals i plantes té com a sub-classificats i la natura en el sentit de la segona, de manera que diferències que oferir a les persones amb un ésser superior que els animals i les plantes, la terra és un principi en les persones, animals i Plantes proclama. Tanmateix, no és només en l'ús del llenguatge, aquesta per fer la distinció, i l'últim terme sovint els corrents no és bo, per tant, sense distinció, per regla general, el terme més alt per tots dos, però les condicions molt diferents utilitzats i la connexió es queda entre els significats de . Decidir Quan, però, l'èmfasi particular a la segona relació El primer és tornar a fer-ho, jo sempre distingir la part superior i Superior en el sentit de concretar-lo i mantenir l'objectiu específic Importància de l'Alt i sempre, de manera que per tant només l'expressió de la més alta (Permesos en determinades circumstàncies) una doble interpretació. En l'escala en el primer Sentit, les úniques criatures de manera aproximada ser ordenada, perquè el mateix principi no permet la ferma determinació. Ningú tindrà la decència a la gent a la criatura més terrenals al nom, entre els animals, els mamífers és més alt que el peix superiors als cucs, els animals generalment més altes que per proveir les plantes, però una classificació exacta no té lloc. Alguns Criatura és major després d'un cert complex, un altre un complex d'altres relacions, i és probable que no sigui possible, per mesurar el valor d'aquests complexos, fins i tot després d'una certa escala o tot. Pel que fa al nivell intel lectual estructura en el segon sentit, es pot pensar en la relació de la part superior Naturalesa de la relació a les paraules genèriques inferiors per comparar la informació continguda en ells. Aquesta comparació posa de completament d'una banda, però no de l'altra. Coneix fins al moment que un dels pares en els termes, com ara la dels ocells, tots els nens Termes, com el pollastre i el pardal implícita que pot contenir, però només implícit, no explícit, i aquí rau la diferència. Els termes principals són, bàsicament, de conformitat amb pendent ascendent, quan, en termes reals són vagues o buides, només la mida normes possibles creix amb ells, però en la part superior Fantasmes del que disposa l'abast real. Els conceptes principals són mentals Resum d'una major escala de la realitat, la part superior Esperits tractar una quantitat més gran de la realitat espiritual si mateix No hi ha, pot preguntar a si mateixos, entre l'esperit de l'home i l'esperit de la terra o intermedi? Al De fet, se segueix parlant de fantasmes, més enllà de l'individu i per sota de la de tota la terra. A cada família, cada empresa, cada Associació, cada comunitat, cada nació té el domini, com es diu, un esperit especial i, sobretot l'esperit de la humanitat, i només que cap d'aquests esperits d'una autonomia individual igual o es pot atribuir a la personalitat i l'esperit de la persona La gent a la part inferior i l'esperit de la terra en el nivell superior. Ni el Vols saber tan sols una sola família, un poble, etc tanca en una sola consciència de si-mateixa, ni té un Aquest cos coherent
de la comunitat per si mateixos. Més aviat és la consciència unitària com l'únic organisme, d'una banda només l'individu, que està subordinat a la Comunitat, o tota la terra, totes les comunitats terrestres es subordinen en aquest document i només ho va fer després la totalitat del que en i al voltant d'ells, la seva banda com un d'ells, com cada un en si mateix. Però si l'esperit superior, però cada comunitat que inclou un únic particular Punts de vista en conjunt, determinat i, per tant rückbestimmt És aquest un particular, probablement es pot descartar aquest no està ben prendre com un esperit especial. El temps ho dirà, però en el futur, com l'oposat L'existència de l'home en el seu corrent augmenta de tal manera, que com un fet, però, un major nivell individual l'ésser humà actual es pot veure, fins i tot com esperits del més enllà també mediadors en el vincle entre les comunitats d'aquest món poden; del qual Crist és el millor exemple. Però en aquest enllaç no es considerarà com que l'esperit del Més Enllà compost per esperits d'aquesta comunitat mundial, o molt prendre, però també donarse per complet en ell, fins i tot amb els seus podria combinar la individualitat, però només pot Fortbetätigung per la seva vida des d'un cert punt, que uneix la ment no-jo, però, van fer altres punts de pas fora de la seva esfera d'acció, igual que els altres, això no es decideix en aquest món dels esperits, però es transcendeix. Que el subrogat en el més enllà i al mateix temps de a aquest món, encara que amb caràcter retroactiu esperits com ajudants passar per l'esperit superior, d'obligar els mundans, però el finalització total de totes les comunitats inclusives terrenal l'esperit superior ha de marxar. Una discussió més detallada aquestes condicions, però, pertany a la ciència del més enllà. Menys encara que les comunitats humanes Nosaltres, els d'aire per descomptat, el mar, les forces subterrànies, com especial Que se'ls permeti a personificar, com feien els pagans, perquè les parts la terra només en relació porten l'esperit de la terra per ajudar, com sí, fins i tot el nostre alè, la nostra sang, la profunditat dels nostres cossos no geisttragende mantenir com a éssers individuals, sinó que només aporta mantenir per formar un geisttragendes éssers. Després de tot, aquesta és la personificació àrees específiques de la personificació terrenal de les estrelles a la dreta i També es va declarar el dret dels factors que major esferes de la natura permeten una personificació en absolut, només vi un entre els pagans a la religió, el que en la ciència, la Mida i capacitat de gestió difícil de la veritat única Plenari de la terra i la claredat de les seves parts intrusiva particular seduïda, un recull de peces del conjunt durant un Recull de tota l'especial com a molts a mantenir-se, mentre que només atacar la mateixa unitat especial que han de formar. La consciència de la concentració uniforme estava perdut, o que tot era encara a si mateix com una cosa especial, a més de les parts fresc i personalitzat (Gea). La sèrie està en atribuir aquest tema. Ha quedat acreditat, quan una tempesta rugeix, tremola la terra, es lliura una inundació, els sucs de la primavera a partir de zero bombes, això és tot no és indiferent als sentiments de la terra. Vostè es sentirà no només sobre el que aquesta gent i els animals en particular, es senten, però com els canvis en la nostra Sang d'execució, el curs de la nostra respiració, escalfament i refrigeració nostre cos, a més de quin és el significat d'ells en particular reflecteix el nostre sentiment comú que
participin més així que com més i substancial, aquests canvis són, és la naturalesa de la vida sigui la terra. Però tot això no és més només com un sentiment de la terra no però la cura especial que s'ha de considerar en aquest. Després ve la qüestió de si, després de la Terra com un intermediari entre l'home individual i el món es produeix, És també més alt individuals intermedis entre la terra i el món, i amb aquest esperit de la terra i l'esperit del món la dóna. Potser El millor és que estudiï aquesta qüestió no aprofundir molt, si no tots ells dahinzustellen. Perquè com més ens fixem més en la part superior, més vertigen de l'ull, i només en la vista d'una pau plena i torna a Déu Seguretat de nou, encara que sigui al costat de la totalitat de l'ésser humà nivell superior i la totalitat dels passos són sempre ells mateixos més important a tenir tota la superestructura de nosaltres. Mentrestant pot plantejar dificultats de possibilitats, i pot encara ser útil, aquests al seu torn per altres mitjans per reunir-se. El propòsit de la presentació en persona com a mínim un punt de partida per donar aquests debats estan en un apèndix de la present Les seccions següents. "Ho veig Stufa ', en la qual em pregunta, Qualsevol cosa quan els meus ulls es destaca, i molt, si es cau. Profund veig sota de mi, i sempre en el fons, Un exèrcit vida activa, un eixam eternament alegre; Però quan miro 'per amunt, així que no veig res més que la llum; Rangs, que s'estén cap avall l'escala, no? Bé puja massa, probablement sigui entre mi Molt forma superior estant quiets i, el més alt, entre Dir Però veig que no estan encegats per la seva llum, L'única que m'envia el seu poder per mirar cap avall. " (Rüc kert, la Savi esa dels brah
man s II 22 s.) XI. De Déu i el món. "I hi ha moltes forces, però ho és Un Déu que es troba tot en tots1) 1).Cor. 12, 6
És el que diu Pau, i aquest és el tema principal de la nostra ser les següents consideracions. Com dic, no només que fa totes les En conjunt, però que és tot en tot, però els dos la mateixa cosa. Perquè, com el que no funciona, i contribuir el que no és; i contribuir tot això, és a dir ha de ser tot el que funciona. Però Déu per definició no és un simple joc de comprendre. I fins al mateix Déu no pot comprendre o d'una altra manera que en tal manera que ho paga tot, quina és? Si va ser Pau a si mateix tan fresc? Sí de quantes maneres, no pot ser ? Tome "En resum, per la seva paraula ho és tot." "Quan diem que la matèria, llavors podem però no arriben. En resum, Ell està llest. " 2) Sir. 43, 28, 29
Per tant, també en última instància, ha de parlar amb Sir. Però si no podem arribar-hi, no cal molt de temps després d'això? però Déu no està tan lluny del nostre abast que no som res podia arribar-hi, però que la seva riquesa a tots els nostres Rics regals que nosaltres, amb totes les seves criatures com nostre escapament d'escapament no es pot. Però així mateix temps l'objecte en si, podem i el límit superior fer les nostres observacions, que ell, el límit superior per al tot el món i tot el món és possible i pot ser captat amb les consideracions és. En aquest sentit, que ara va a assumir la seva i la seva visió del món, dirigir-se a nosaltres poc després que, poc després d'aquest costat. Per si nosaltres li va dir: "Ell mateix és l'univers, però es tracta només d'un costat de la què dir, i només va mostrar una manera de dir. A. Conceptuals consideracions. Quan parlem de Déu, pot en més d'una Significat succeir. Només es pot entendre a Déu en el principi espiritual, va ser igual o superior a la naturalesa o el món com el epítom de l'exterior apareixen coses reina dominant, i així passa a tot arreu en sentit estricte, si la nostra religió no coneix altre significat. I per les que haurien, on se situa just en les relacions entre l'esperit la ment actes que no pot comprendre a Déu simplement com esperit pur, per tenir en si . Prescriu
Mentrestant evitar això, i només pot, la relació íntima entre Déu com Esperit i el seu material món fenomènic és destacar amb més força si a més Significat d'aquest món material dels fenòmens, en lloc de Déu cara, en lloc de la part externa de la mateixa vida divina Pel que fa a Déu com una cosa que cal esperar amb l'adequada, en el mateix Forma en què el cos, que en el sentit estricte de la real intern Mar davant home espiritual, com en un sentit més ampli, el part externa de les persones es consideren, a l'home mateix comptar amb, el que no es diu que la naturalesa divina amb la Esperit, el cos amb l'ànima de la mateixa altura i dignitat hi havia res sobre la naturalesa de la seva relació mútua en tots els Amb fermesa. Pot vostè, sinó també fins i tot amb el pedestal de l'estàtua una vegada considerada com una imatge fixa, com per són en alguns aspectes realment una època completament diferent de la més alta considerar aquest conjunt, l'estàtua en si, a la qual la pàgina: important, però seria sense el pedestal no tot perfecte, només que no és el pedestal amb l'estàtua i confusa per considerar la decisió. Així que ara tenim per escrit, en el no només per fer sobre la relació dels esperits finits l'esperit diví, i el contrast de l'esperit diví contra la natura, que se celebrarà per part d'alguns mai, però també que tindrà lloc de l'altre costat de la relació íntima de Déu per permetre que l'esperit de la natura es destaquen, per treure encara més el que és habitual, el nom de Déu, segons el punt de vista i propòsit aviat a l'estret, de vegades en un sentit més ampli, per ara, només el Estàtua del Diví Esperit sobre el pedestal de la matèria Mundial, de vegades la totalitat de l'estàtua i el pedestal en un previstos. Una comparació, per descomptat, amb l'adequada i d'una manera d'explicació, untriftig Andrea de mil maneres com sigui possible, perquè l'Esperit de Déu no és més que la nostra ànima fora mort de la món físic, però s'expressa més en el mateix seva immanent un ésser viu, o no, (però anem a tant Frases) explicant la pròpia naturalesa és un Déu immanent permanent Expressió d'això. Però és sempre a través de l'abstracció de la seva penetració amb Déu o la seva supressió en Déu precipitable i sempre amb el caràcter del menor contra un superior, que en sentit estricte a prendre com Déu. No obstant això, és natural que la necessitat en el seu lloc, l'altra versió del concepte Aixequi's Déu, quan aquesta separació no per l'abstracció de l'espai atacs, tenim més d'altres llocs s'afirma, perquè en un altre lloc la separació de Déu i la natura, més o menys per un reial es porta a terme. Després de deduir la naturalesa de Déu i la mateixa s'ha enfrontat com un ésser espiritual, un pot, amb l'abstracció va més profund, es van desmuntar en l'essència espiritual, tan fins i tot versions més estreta del concepte de Déu es plantegen. Així que Déu és un tot uniforme Esperit, com l'esperit absolut, l'esperit universal, l'individu sota la seva naixent Els esperits de les criatures com a part de la seva essència espiritual per sobre i per Aquesta cara semblant a la de l'esperit humà tan uniformement tot comprès en virtut del mateix material en particular i diferenciada Artistes com a part de la seva essència espiritual per sobre i per comparació pot ser. Només seria igualment erroni als elaborats per Déu fantasmes individuals fora d'ell, com l'elaborat a partir de la nostra ment idees per pensar fora d'ella. Es tracta d'un caràcter purament intern o la comparació de l'abstracte al que és aquí, el tot i la seva part del sistema uniforme, tot el contrari una real o externa. Encara que la part
individual que es sempre està tractant de confondre tots dos, perquè en ell tot, des de la totalitat, que no s'ensorra, fins i tot indignats o no, veure, que diu a tots, davant d'una externa que es produeixi durant aquest curs, un constituent essencial de formes. Només la seva incorporació a la totalitat, ha de ser confrontat espera, però aquesta addició és simplement no tot el que serà liquidat fins i tot ha d'aportar. Quant conjunt, hauria si cada un ha de mantenir part del seu complement per a tota la cosa, perquè cada La suplementació és una altra, i totes aquestes s'assabenta, per dir-ho de forats, entre ells només en un sol lloc. Per contra, en el seu conjunt és entendre el que tot part d'estar en un, té la seva plenitud, en lloc de les seves llacunes. A mesura que l'Esperit Diví universal com un tot unificat les nostres ments individuals, pot Així mateix, la naturalesa o el cos diví com un tot unificat nostres cossos sola persona, tot el nostre cos com un uniforme Tot i que cada institució en la seva cara i, encara que fet més que el que la naturalesa dels nostres cossos, els òrgans del nostre cos inbegreift avantatjosa. Aquí, també, però molt sovint porta a la confusió la confrontació abstracta interna amb un comentari real al seu lloc. L'home sempre està al seu cos no la natura , Però esperem que les dues s'enfronten absolutament real, de forma externa per mantenir, independentment que és bàsicament l'addició del cos per al conjunt de la natura és qui es compara. En un altre, i fins i tot més profunda manera però pot ser una abstracció i per la present excessiva i la confrontació en l'àmbit de l'efecte de la ment, que, encara que es refereix a les anteriors amb èxit, però no coincideix amb ell, per Déu (en sentit estricte) com un esperit general en totes les raons sencer, pel hindurchgreifenden individuals, sinó que abasta i uneix el punt de des del territori de la persona, concret, abstracte i fins i tot el mateix s'enfronta dins i fora, en realitat, tot i l'universal sense que l'individu existeix, en què es rep, la vinculació. Es considerarà el més alt, millor, més universal en nosaltres i tots els esperits, en el qual trobem tota la banda d'un, com Déu en el treball i l'habitatge nosaltres i més enllà de nosaltres, mentre nosaltres, en la nostra detalls concrets, com que en si mateix seria cap banda, Déu com la vinculació caràcter general es creu a continuació i es comparen. Només així com el nostre esperit com esperit en el sentit estricte de tots els generals Les relacions i punts de vista, (ja que hi ha una consciència més elevada sous, Resolucions judicials, les inferències, les proves de bondat, veritat, bellesa), pel qual es concreta, els resultats específics del seu territori (punts de vista, Els records, fantasies, termes concrets i les idees associades) el domini de l'abstracció-a través dels detalls relacionats i es pot comparar, però el que realment en aquestes vides concretes i es mou. També coberts d'aquesta manera Déu i la zona dels esperits creats no són realment de separació. Durant els últims La comparació va ser que una vegada en territori intel.lectual considerat com un tot, després a la seva part individual que es i el que apareix en tots dos casos, es compara com si fos un doble, el present és que el camp intel.lectual de dues maneres de veure i analitzar en després de la doble oportunitat o el disseny d'aquesta anàlisi és un doble. Està tan ben explicat pel anàleg enfocament dual, que permet al nostre cos. Una vegada que es pot dividir pels sistemes de trucada a través de tot alguns passen, en part, tanquen la va rebre en tots els òrgans en part, passeig per alguns d'ells, sí, fins i tot a un altre i entrar en mutu per tant tots els òrgans i fins i
tot estar vinculats d'una banda, de l'altra ajudar a formar un sistema nerviós, sistema vascular, sistema de membranes, i de nou en els òrgans que estan tan ben educats i connectats, com el cervell, ulls, llengua, pulmó, cor, estómac, fetge, melsa, etc, però és En un examen més detingut, però, que un fort i complet Anàlisi en qualsevol dels dos modes és possible, per tant, no afilats La comparació d'ambdós enfocaments, i que la seva aplicació en particular, està subjecta a una gran incertesa, dels quals l'analogia també en l'esfera espiritual és. En particular, mostra que el cervell, el cor, tota la pell que envolta el mateix temps com els òrgans, en el qual tots els sistemes importants Rebut i actuar com a parts principals, la centralització de sistemes especials de principal, Pel que fa a nosaltres en les idees espirituals més elevades, al mateix temps el més específic o tots els nodes de l'esperit general i com el General Hauptzentra es pot considerar una relació privilegiada. podia també a tota la naturalesa ampliar l'enfocament dual, encara que un instrument agut en detall la mateixa dificultat o impossibilitat com en el nostre El cos és matèria. Com el més universal, que passa a través de la totalitat o inbegreift podria, de considerar l'espai mateix, el temps i la matèria, que en moviment, forma, etc s'han rebut unes amb altres, com la nostra Institucions només comparables a l'organisme mundial o superior Mundial de sistemes. El nostre cos, com els sistemes i òrgans del nostre cos són si només en proporció a la complicació, i la subordinació als generalitats i grans particularitats. Més endavant es mostrarà com també el contrast fonamental entre ànima i cos, Déu i la natura en un visió dual del mateix sistema bàsic es basa, una subjectiva i tan objectiu, que la naturalesa mateixa de base una vegada en tota la com mentalment, fins i tot apareixen en altres parts del fenomen de la el que aquestes parts amb el tot, com un fenomen físic o natural guanya. El resultat donarà lloc suficient, aquesta situació contrasta encara més per explicar que, com significats molt més ampli o més estret justificats per Déu, dels quals el més llarg és sempre la mateixa a la qual Déu, sense deducció pot esperar tot el que existeix. El món comparteix termini de l'ambigüitat del terme Déu, mentre segueix als girs de la mateixa. Quan, en el sentit més ampli, tot l'àmbit d'existència espiritual i material, sense separar L'abstracció, que s'espera que Déu és, el concepte de món amb la la paraula de Déu junts, i tenim la visió del món panteista en el ple sentit de la paraula. La nostra opinió és tal que per la més àmplia Substituït pel concepte de Déu per la justificació tècnica, té i l'altra versió que consisteix a penes pel que fa a l'abstracció; No obstant això, encara que aquest permís, fins i tot per al desenvolupament de la interna Condicions de la zona de l'existència útil si teniu nomás no estan en una oposició de fet per a la versió més llarga afirma que les visions del món diferents en contradicció amb la nostra menor quan el seu categoritzar o menys. Del ordinari (Hegel) El panteisme, però, que ara s'entén generalment com a tals pel panteisme, del nostre distingit essencialment en que tots els nostres La consciència i amb aquesta consciència de l'univers en uns pocs suprema consciència de ser cancel lat, mentre que en sessió ordinària tota la consciència en el qual una multiplicitat d'éssers
individuals (En la versió estrictament hegelià, fins i tot simples criatures terrenals) revocada. es produeix en les versions més estreta del concepte de Déu el món a Déu, en lloc d'ensorrar, per les trucades del món, que, d'acord a l'abstracció de Déu de les zones senceres de la Existència en oposició i la resta es manté. Cascades del món ja sigui només amb la natura, com el epítom del món exterior de les aparences, junts, o fins i tot ofertes dels éssers espirituals i les relacions, però només si es produeixen, com a individus i en algunes referències. Que el concepte de Déu i el món és sempre al seu torn això, aporta l'avantatge que ara els dos També expliquen mútuament. Això, i la connexió a tots els es basen, si nosaltres, els termes de Déu i el món en el futur aviat en altres, de vegades en un sentit més restringit, ara en això, ara en aquesta frase necessiten, sense nosaltres el sentit en què es produeix, cada vegada que per explicar tot, sinó que moltes paraules es necessiten sempre té a veure amb paraules expresses. Ara, la nostra Testimoni de Déu d'acord amb els textos de vegades semblen estar en conflicte, quan són de diferents contextos junts, però només tenim en compte cada un en el seu context particular, i després la connexió aquestes relacions, que s'explica també, igual que tot el que pocs. Finalment no Brokers sobre l'ús de la paraula Déu i les seves moltes voltes, ens mirem en l'assumpte. "Per el regne de Déu no està en paraules, sinó en el poder.3) Però fins i tot Luter va dir: La paraula Déu té molts significats, només que es va limitar a reconèixer el dret que el Piadós La majoria de frommend va aturar. Però només l'ús fet de la paraula aprofita la majoria dels justos, es pot aconseguir, i que el ser que les circumstàncies de fet de Déu, inclòs el de la Pla i va incloure la pietat en si, la veritat als més moderats es consideren. Només la veritat plena, la plena piadós, pot ja sigui perquè és la interpretació de la paraula de Déu o la paraula Déu actua, i que estan connectats. La Paraula de Déu en si només pot ser la que la Paraula de Déu de la veritat en els més moderats interpretació. Aquesta veritat pot existir, però amb diferents expressions ús de la paraula. 3) Primer
Cor. 4,20.
Si bé pot semblar que la versió més propera després de la qual cosa s'oposa a Déu com els detalls del món publick nostre interès pràctic en la majoria compleix, que demana Déu en una mà, una omnipresent, omnipotent, omniscient, D'altra banda, de l'estretor, la inadequació, el pecat, el mal en el regne dels individus, sense ser part en . Vegeu I no estan en contradicció amb el seu sí, llevat que no seduir, ja que gairebé massa fàcil per al cas, la veritat de la relació a passar per alt o negar que directament en el més ampli versió s'inclouen, a continuació, no pot mantenir l'avantatge aparent. Mag També compleixen amb l'interès pràctic més immediat, però registrats en una contradicció amb dades concretes, la forma més àmplia, pot que compleixin els menys completa, però promet versió més llarga, que dedueix res de Déu, encara que la major satisfacció sense cap deducció, després de la deguda consideració en si
mateix, que el punt de vista, l'escala bàsica, fi de la perfecció La bondat, la saviesa no sempre està en els detalls, el particular, però en el seu conjunt, que inclou a la persona, es tracte, però no per i pot existir sense ell, és, per tant, de manera que l'individu depèn, pot aprendre per evitar la interrupció, d'altra banda el pitjor dels propis individus per tal d'assegurar l'aixecament, la curació i la reconciliació espera, sinó tot el domini del bé externs cares, però és gairebé eingetan. Però aquesta consideració només es pot seguir desenvolupant el seu pes total. En qualsevol cas, som Déu en totes les aplicacions en les podem prendre la seva paraula, molt, omnipotent, omniscient L'ésser de la més alta qualitat, i amb tot el que amb aquestes propietats moltes coses junts. Però encara es pot discutir molt i demanar el que els diners, però en realitat Déu com un esperit a la naturalesa o substància Mundial que Déu té per a nosaltres, i no tenen la relació de Déu i la natura, Déu amb nosaltres, amb la relació de la nostra ànima al nostre Cos, el nostre esperit als seus detalls, amb tota la seva invitació a Comparació, en el seu conjunt per a garantir la igualtat, o fins i tot modificar particulars, si és també una ment, o el món, en general, i D'altra banda, quines són les seves propietats. Aquests són temes seriosos i volen ser considerats seriosament. Però jo aquí només un pensament real d'uns pocs Establir les condicions, com crec que és proporcionaria la millor. I no ho farà sempre sobre un l'altre edifici, però per començar de nou des ángulos diferents, per la qual a veure com diferents camins condueixen a aquests objectius o complementàries per aconseguir el mateix.
B. La llei suprema del món i les relacions de la mateixa a la llibertat. Les raons de l'existència de Déu.4) De fet, algunes persones que estan en les urpes de la intuïció A més de la variada i successió, el visible a tot arreu La fragmentació en la naturalesa i el món de l'esperit, pot presentar dificultats que una omnipresent i eternament idèntica essència de tota al comandament d'un i corbata. Perquè el que veuen en aquest món? Matèria dispersos per tot arreu i es concentra en mil formes, la més ferma per ull i tot i així acabar zerschließbar en parts, partícules, àtoms i fins i tot, finalment, els efectes de sortir al carrer amunt i avall de cos a cos, de partícules a les partícules, es creuen els moviments en òrbites diferents; Zentro són suficients, però en un centre en general? Hi ha lleis suficients, però en cas contrari, són diferents per a cada àrea. I com en el camp el cos és, 's, on els esperits. L'esperit és l'altre externament, ningú sap molt bé que la forma en la proximitat d'altres, i no hi ha dret, quan es tracta de tu mateix, allà on vagi; es reuneixen, de dispersió, instem a la deriva; principi No és suficient, però encara més controvèrsia pel que fa al principi, els fins no n'hi ha prou on un dels extrems dels propòsits? No hi ha hora, ni dia, ni lloc per a l'altre segur. Nova porta sempre nou. En altres parts és també una manera. Tot sembla estar sempre del individual a no fer, Únic per sortir de tota cosa.
4)
Les següents consideracions aquí des de diversos punts de vista en un apèndix va reprendre i va continuar desenvolupats.
Però només la superficialitat de la nostra mirada, no la profunditat de les coses que ens acusen en tot cas un bon i estaran d'acord en aparèixer al món. Una cosa que només aprofundeixen la mirada anem a reconèixer per primera vegada en les àrees del cos, però, que dos cossos celestes, ja sigui aquí, ja sigui en milers de milions de milles d'aquí Avui en dia, ja sigui abans o després de fa bilions d'anys, just a tot arreu i sempre, contribuir en forma equitativa per si, i sempre es comporta com un altre ser, si no són més que en aquestes circumstàncies, és a dir, la mateixa Misses, a la mateixa distància, amb la mateixa velocitat inicial i la direcció reunir de nou, i la recerca del seu moviment segueix sent ser a tot arreu i sempre el mateix. Aquí tenim almenys un cas en alguna cosa idèntic segueix sent la mateixa entre els espais i temps distants, la mateixa llei Allweg regles aquí i ara i sempre, i només vinculada a dels temps més remots i espais, però només pel que fa als esdeveniments físics, però, com amb la violència mental. I així com cert és que, si i on dos dels organisme mundial en condicions diferents de les seves Missa, distància, velocitat i direcció es troben, no i mai actuen de la mateixa manera l'un a l'altre i un contra l'altre es comportarà, que protegir-nos d'ella, s'aplicaria com una divina Ban. Podria ser perquè ni tan sols crec que hi ha dos ens mundials, podia pensar, en les mateixes circumstàncies d'avui per demà, i aquí el mateix en un altre lloc de la zona de comportar així? I de nou a continuació, en a comportar-se com diferents circumstàncies, de manera que el passa en un moment, en un lloc, l'altra vegada, l'altre lloc cap preocupació, a part dels esdeveniments celestes en l'espai i el temps referencial- ho faria? Però no és així. Tot l'espai i el temps és més aviat que es tracta del que l'organisme mundial comencen a estar obligat per una cosa que uneix a tota l'habitació, tot el temps de la mateixa manera, mai i enlloc s'interromp. La mateixa llei, que està entre els cossos celestes s'estén també cobreixen en ell, si passa per fins el seu més profund, fins al seu centre, són encara només el centre, entorn del qual tot el que tenen de si mateixos, junts i en el qual tot el que es tanca, com si només més ferma que l'organisme mundial Tots els nodes del cel i envoltant banda durchschlingenden. Després de Les mateixes lleis per la qual el sol dibuixa la terra, la lluna i la terra tira, tira de la terra, la pedra, a la recerca de totes les parts de la terra mateixa un contra l'altre i em sento sol, ja que només el centre i encara cada cos terrenal es centre especial. Per posar en les lleis, després de les quals l'òrbita de la terra es tanca el cercle, té el La Terra mateixa tancat en una bola, la marea de l'oceà gira al voltant d'aquest món i els rius entren en aquesta inundació. Quan es va guanyar, que hi ha una llei que regula tots aquests efectes, en cada altres llocs, en qualsevol altre moment, en cas contrari ella al cel ia la terra, en virtut de la gravetat en si produeix diferents, pertanyen a tots aquests efectes, No és contra la llei, sinó, més aviat, és només perquè està amb una varietat de circumstàncies i els èxits diversos dominat. Com que el cos no s'oblida de la prohibició, sota diferents Circumstàncies en les quals es troben, cada vegada es comporten de la mateixa. Però en algun lloc, en alguns casos a ser el mateix, és també
l'èxit de nou la mateixa, ja sigui en el cel ni en la terra, o entre els dos, no hi ha diferència. I l'expert que sap a mesura que s'acosta avui aquí per la llei sap també, ja que després va per tot arreu i sempre. Així va el estat d'ànim de la Llei amb no tenir ni tan sols en la multiplicitat i la varietat de circumstàncies i els èxits que el domina. Es divideix i fragmentada, però, Floreix a la més brillant riquesa de característiques especials, tan poc divisió es divideix una planta, per una varietat desenvolupament de flors i fulles. No és sempre el mateix principi però totes les riqueses es gronxen en les circumstàncies. Molts, pels factors que el món és un tot orgànic, el context bàsic d'aquest conjunt empremtes de procedir pas de pes en el fet de la general Tren lloc, el qual condueix a tots els òrgans entre si, que els cossos celestes més llunyans a la vegada s'esforcen encara hinzubewegen es busquen, ja que consideraven la seva existència des de la distància. I És sens dubte un pes en el mateix. Però no és tan greu, però aquesta mateixa llei del tren, al tren de dominació entre aquí avui i és l'espai més llunyà i el temps. Aquí només segueix sent una cosa veritablement idèntica, perquè l'atracció es debilita amb la distància, sí, fins i tot per a grans distàncies és imperceptiblement, i amb això sembla afeblir l'enllaç dels mons és augmenten i disminueixen, però la validesa de la llei s'està debilitant, desapareix mai i enlloc, i el debilitament d'això i en última instància l'esgotament mida de la força amb la distància en si és ubic en l' mateixa validesa, per dir-ho, el diamant durabilitat de la Llei fundada. Aquesta validesa ubic, inviolables Durabilitat de la llei és un nivell molt més profund, més íntim, més sòlid Banda de l'univers, com aquest tren que obeeix a l'única llei, i amb la La força centrífuga la lluita contra l'objectiu de l'acord no és assolit, tant pel que el cos pot girar al voltant d'ell, però, sobre el Llei del tren hi ha donant voltes i voltes no. Així doncs, tenim la llei de la gravetat amb la seva força com si un rei invisible del món, un governant d' tots els cels, per sempre, i el sol i l'òrbita de la terra, cada mota de pols el seu lloc en el sol o la terra dóna instruccions pas en els serveis tot tipus de formes i costums, era des del principi i estarà en Eternitat. Podem llavors es pregunten per molt, quan un francès Els matemàtics, va dir, la gravetat és Déu? El seu error és al De fet, no un altre més que ell estava en un punt d'un sol costat materialista de vista tenint en compte que només en els fenòmens i efectes de la pesada i va veure la gravetat i amb Déu en lloc del nom de la cosa va assenyalar a veure el que a tot arreu i en tots els aspectes i només després de tota la seva envoltant, alçada i profunditat perquè apunti a Déu veritablement , Tot i que encara només d'interpretar, ja que encara no es perquè com ho és amb els cossos celestes i l'efecte de la gravetat, és una inspecció més propera amb totes les coses, tots els esdeveniments i treballar en el Món en general, el físic i l'espiritual. Si seguim en el regne dels mecànics, físics, químics, orgànics, en Aigua, foc, aire, terra, sota la terra, el sol, la lluna, les estrelles distants, i dins o fora de les persones, animals, plantes, pedres, en la consciència o inconscient, en quina direcció i per la relació és a tot arreu i sempre ser un igual entre iguals i contacte el canvi en circumstàncies diferents, i quines són les circumstàncies o són similars, el que els resultats. La distància de l'espai i el temps no fa cap diferència. És encara més en general, tan general com pot ser una sola comunitat, en
tots els lleis generals de l'acció que la majoria de generals: Quan i on també retornen les mateixes circumstàncies, i qualsevol que sigui la situació, fins i tot convertir- L'èxit de nou, en circumstàncies diferents, però altres èxits5) 5)
Entès que una de les circumstàncies, no només l'exterior, però les circumstàncies internes de les coses, qualsevol destinació assignable l'existència de qualsevol càrrec. La posició absoluta en l'espai i el temps en el temps però no es pot comptar entre les circumstàncies que tenen influència en els esdeveniments, ja que només la seva determinació per que està sent rebut i el que havia succeït. A la física són les substancialment en les disposicions pertinents de la massa, la distància, ubicació, qualitat química, velocitat, acceleració i la direcció de l'Estat; qualsevol disposició en la consciència espiritual i el que està inconscient entra a tals. Vegeu, fins i tot la forma en què el annex.
no és simplement l'un, després de tota relació cada habitació, cada vegada lligat al que passa en els altres, i en la qual milions o bilions de milles o anys i la bretxa D'altra banda, succeeix en tots els aspectes relacionats de com sobre un per una raó. Molt s'encarrega de tots els Llocs i temps, a través de tot el cos i la ment. Aquesta llei, que es pronuncia, és un veritable llei suprema del món, senzill en la seva expressió que un nen entén mal de vestit que va cap a tu, sense mirar-lo, l'escassetat de continguts que ningú pensa que és una cosa del que a donar per fet que no val la pena sembla parlar només d'ells, però en la seva immensa i multiforme Conclusions que el major maneres no esgoten i entenc, i, sovint mal entès i mal jutjats i negat, i mai plenament reconeguda pel seu valor i el seu significat completament entès i de les seves conseqüències ha desenvolupat plenament. Què passa i com passa alguna cosa i on les coses passa, i si alguna cosa succeeix, passa només d'acord aquesta llei. Totes les lleis especials dels fets només es presenten casos A més d'això, perquè la llei només significa el que determina que perquè es produeixi qualsevol tipus de relació en l'aquí i ara, en circumstàncies que ocorren a qualsevol va com a tot arreu, i en altres llocs. La nostra llei preveu, però, el mateix en tota relació de totes les circumstàncies a la vegada. Només té les lleis relatives a les lleis per si mateixos que li estan subordinats. Tots els especials Les causes, les forces són només els casos d'una causa, la força, en virtut d'aquesta llei funciona i crea, i motivat per els termes de la llei, el concepte de la força de la llei, perquè diu una cosa que només una de les raons d'altres, llevat que sembli que el que aquí i avui segueix les mateixes circumstàncies ia tot arreu sempre se segueix, en cas contrari seria només de forma aleatòria. Vostè només veu l'acció com una força, on l'èxit de la naturalesa de actuant factors depèn la llei. La llei suprema, però determinar que tots els èxits en tot moment ia tot arreu de la natura dependrà de les circumstàncies de la llei. Fins i tot sense la llei és la La continuïtat de temps i espai, una banda que s'adapta a qualsevol i sempre forterstreckt, però no només això, simplement els
propers Al costat dels vincles, però, la llei del món al mateix temps llunyà superposicions, és també un dels termes en lenta, ineficient, No obstant això, la nostra llei el concepte d'acció en si mateixa només va fundar. Per si només el que és la causa d'una sèrie i és només causen En conseqüència, el que es repeteix en les mateixes circumstàncies, mitjançant i sempre es pot. El concepte d'acció no és sinó el Concepte de la realitat perquè, perquè pot treballar és el que realment i només se sap realment el que pot funcionar. Només segueix l'existència de la realitat no d'aquesta llei, com bé directament amb l'altre se li dóna. Ningú no pot provar que s'ha d'aplicar, de manera que poc algú pot demostrar que és una realitat, una obra havia de donar, però ho és, és activa i es mostra pel delicte i només així pots tenir, per tant, no és merament una cosa ment ociosa, però l'evidència i el caràcter d'un actuant per tota la realitat, el concepte de la realitat mateixa sistema es basa, però com el concepte de la realitat fundat, també es justifica, encara que no demostrable, totes les proves la realitat. Per a totes les analogies, totes les induccions, cada extrem és tot sobre el que realment era, i es realitzarà únicament als fins d'aquesta Llei, i si la final moltes vegades no, no és la llei, que no no a la qualitat de ser, que es contradiu, però només nosaltres som els que contradiuen les lleis en les nostres aplicacions. No obstant això, la nostra llei és el més general, el imaginable Però també porta el principi de la seva particularitat als seus més petits detalls en si mateix. Per a qualsevol altra combinació de coses, i ells sent tan especial, després que també porta la seva llei especial amb ell, cosa mai va tornar a confirmar quan i on la mateixa composició torna, i tot just per aquesta compilació única manera de confirmat. Agafeu dues masses de £ 2-2 peus de distància, prendre Dues masses de 3 lliures en 3 peus de distància, tiren beidesfalls en el buit en especial després, però només per a aquest tipus particular compilar regla vàlida, però aquesta regla és recurrent vàlida per a totes les habitacions i tots els temps, i així continua sent sempre una regla. Però com res en el món tan especial és que no és fill de tal o tal banda d'una comunitat, també s'agrupen tots els conjunts de circumstàncies especials i Se'ls apliquen les lleis dels fets i en general l'activitat i, finalment, el més general, i en virtut de l'especial per qualsevol Es preveuen més connectats, però tots els uneix el. Això farà que tota la física Lleis per a un conjunt particular de circumstàncies sota les més generals lleis físiques que un conjunt més ampli de circumstàncies control, totes les lleis de la ment en no menys mental general. Així que hi ha molt més enllà de la gravetat cosa que les qualitats que admirava en aquell, óssos, i només ara en tota la seva extensió il limitada aporta alguna cosa a través de tot el territori de l'existència d'una veritable idèntics cops, Alguns, Etern, Omnipresent, Totpoderós, "que controla tot el que El treball, tot el que succeeix en temps i espai, natura i esperit en un món Vinculant, però no servilment obligat per escombrat per només en la mesura d'acord amb la llei a tot arreu i en tot moment l'èxit mateix de nou retorn, les mateixes circumstàncies, però van enlloc i mai completament restaurat, i la llei no és necessari. El món desenvolupat a una cosa nova i diferent a tot arreu, per deixar el vell, que és aquí no pot ser molt rellevant per als nous, la distància, perquè la llei es limita a la repetició dels mateixos èxits de demana les mateixes circumstàncies, però sempre només algunes de les Mà,
segueixen sent els mateixos, i pel que la continuació de l'antiga en el Nou portar, el vell i el nou, que està aquí amb el spin Dasigen, Però el nou i l'altre en el que és nou i diferent, no justifica pot. Si imaginem que el món és encara molt escàs, de manera que la llei es va mantenir tot gratis per tot arreu. No és la intenció que la primera situació, ni què havia de ser el primer èxit, ni tan sols determinar que primer havia de ser ell mateix. I pensem nosaltres un Ser Suprem, el món d'acord a la nostra llei des del principi a la creació de i s'ordena, de manera que podria crear i arreglar tot el que li va agradar, sense estar subjecta a alguna cosa, així que el va trobar en la llei va fer inicialment hi ha proves que s'hagi dirigit i era pur en la seva lliure unvorbestimmte manera autodidacta. Només que un cop fixat, seria vinculant per a tots els posteriors. Era la llei totes les coses per si mateixes amb la llibertat, fins i tot la pròpia llei suprema un podria imaginar creat amb la llibertat, perquè en les seves paraules simplement no és el que ens assegura a la seva realitat, però, podem fins i tot garantir a tots la realitat. Tots els primers en el món, tot el que no és de circumstàncies en altres llocs, i en altres llocs es produeixen, segons pot fer, ja sigui en el nostre conscient o inconscient, és considerat com un sorgiment solchergestalt lliure;6) i si el món com un tot i en àrees individuals i segueix Nova, per part d'alguns desenvolupin amb tots els anteriors incomparable, és un principi de la llibertat de canviar al món com un tot, com en nosaltres mateixos i la nostra consciència i l'acció en ella, nosaltres mateixos som Ajudant a la commutació lliure conjunt. La nostra llibertat és a la part superior Inclou la llibertat mateixa, per tal que cap norma Predestinació que rep i el seu cap norma pot ser la predestinació, però com es diu en detalls de l'ajuda a les seves normes de predeterminació el futur, oferir als altres. En ell s'estableixen, així com les noves circumstàncies com ella mateixa també s'ajusta amb les noves circumstàncies, com a nou sempre mostra nous a partir d'ara i per sempre, però cada un és només Nova una vegada més, i res és tan nou que no és una part de l'Antic i s'assemblava a l'altra. 6) Impedeix
que res, només la llibertat pensar amb la consciència en relació amb la concurrència de la contemplació, que tots el nostre inconscient, sinó en una consciència superior entra o s'absorbeix, però tenim aquest punt de primera no emprar.
Segueix sent el mateix, que la llei suprema a tot arreu, llaços eterns i irrompible, però una part superior com la nostra Completa llibertat de viatjar. No pertorbar la llei i la llibertat, tan sovint com un podria pensar, sinó a la llei suprema és alhora un ésser suprem Immanent principi de la llibertat. Per contra, la llibertat es produeix fins i tot quan el màxim legislador de. Com que no hi ha res abans o al voltant, que immediatament hauria de desenvolupar, en aquesta nova llei i lliure de si mateix, on prendria la seva determinació, i ho fa cada persona també , després que la pàgina que és nou per a ell, i contribueix, doncs, una nova Determinació per al món en què ara es determina per a totes les seqüències D'altra banda, el que fa, com ho va fer abans i fer-ne. Determinar mateixos cada vegada més per la seva voluntat i l'acció anterior, per a cada Al principi de la seva voluntat i l'acció ha regelgebend per més tard Fet
fent i quan les circumstàncies de la voluntat anterior i No es repeteixen en un cert respecte, però en alguns aspectes sempre van més enllà de l'edat, les antigues relacions repeteixi mai cessa i la llibertat de per determinar d'una manera o altra, mai molt segur de, i comença a una nova vida amb frescor renovada. Fins i tot el naturalista llei vinculant només en la molt de nou, com en els rendiments New Old, que ha fet l'examen només de la que ja existia abans i ja no és necessari, però que el que abans era anava a repetir-se en les mateixes circumstàncies, el que garanteix el nostre dret. Per als nous, i aquell no reciclables Les circumstàncies, vol noves lleis, sinó que sempre estan entre els primers es produeixen, de manera que ells només les disposicions legals, des del principi, que estava allà, i poden Vol explicar res. La llibertat de la nostra llei ho fa no hi ha cap entrada. La nostra llei suprema té el seu costat de la restricció o per necessitat, i el costat de la llibertat, o s'aixeca necessitat i la llibertat en ell a una unitat en el més alt nivell, és a dir, que no hi ha necessitat de més i més llibertat no pot ser que les mentides en les seves idees en una sola. La mateixa absoluta Ha és després d'aquestes circumstàncies, sempre i en tot mateixes circumstàncies, diferents, a tot arreu i sempre diferent Èxits testificar, no surt res d'això té, sinó que aquest fins i tot quan no es deriven originalment necessària i es pot ni la llibertat infinita de les circumstàncies com els èxits. I a tot arreu, on estem en el món, que està sota la llei, una cosa purament Requerit a veure a la meva, que és en part un èxit de la llibertat, basat en part de llibertat, i en part a una connexió significativa amb la llibertat. Podem Lleis de la pura necessitat de abstreure del món, però són i no actuen com a pur i abstracte en el món, així com la llibertat no com unitats abstractes seu joc en el món del que probablement prengui agrada. Com tot en el dret que es justifiquen termini llei suprema , És també el mateix nivell i patró de les lleis humanes; de manera que les lleis humanes, únicament de conformitat amb aquestes Mereix el nom, ja que les lleis més altes i més generals en Humans, la reflexió conscient. Però el que demanem de la legalitat en l'ésser humà Àrees? Que les lleis de la naturalesa humana de i les coses que mostra, amb la llibertat per a les pàgines del que pugui fer lliurement amb la necessitat de pàgines a les que obliga, que, un cop establert, ben gestionat i mantingut ferm i inviolable voluntat d'una part d'aquesta adult responsable per l'altre Tal justificació en si, el que va impedir que la seva fracció ells, amb tota la força, fins i tot a favor, perquè en cas contrari Ningú no pot mantenir i fins i tot pot marge de llibertat Això pot mantenir i fins i tot marge d'aquest desenvolupament encara més de la situació en el seu conjunt i permís individual, la base mateixos fan. La seva força és lliure només la superfície del sòlid Moviment, el seu rigidesa només ser el nucli de la vida ulterior desenvolupament, la llibertat per contra, hauria només el poder, tal com es defineixen i de conformitat amb la llei, no contra la llei i derogar la llei de fomentar el desenvolupament Fortbau únicament, no com la destrucció de l'anterior Desenvolupat i posat a terra pot produir. La legislació general és en si mateixa determinació encara més lluny es pot veure com el cercle de No obstant això sosté circumstàncies de les que s'apliquen. Temps a
les lleis pel que fa a altres assumptes que entren en consideració, sempre té, per les mateixes condicions a tot arreu a la mateixa cosa per desigual als desiguals s'apliquen i cada un ha de ser regit per elles com l'altre per al que té en comú amb els altres, i fidel als, el que era peculiar de cada un d'ells ha de ser la mateixa que en les mateixes circumstàncies, apareix davant d'ells. Les lleis generals han de a presentar determinat i tots són compatibles entre si. El legalisme humà no és ara perfectament a aquest ideal, però la més alta per complet els acords, i que un humà a un altre no es veu completament és igual, ni tan sols en contra de la llei suprema, no és una demolició la seva validesa, però només en un dels seus més alts d'absorció més validesa general. Cancel un home és una llei humana, que es descompon per què no la llei suprema, la ruptura mai no pot amb tota la seva llibertat, el seu pecat, ell actua de manera diferent una altres, perquè ell és diferent, o perquè és diferent per a ell, encara que les circumstàncies en la mesura que la llei humana, que proporcionen ambdós són iguals. La llei humana no pot ser com tots els circumstàncies internes, externes previstes per a la part superior. Tots Donar i seguir el nostre dret humà en si mateix és només un èxit la llei suprema del seu govern en el territori de la vida conscient, Si ho fa, i trencar tot el mateix no ho és menys. Les regles de l'art, les normes de tots els oficis, les regles del llenguatge, tots els contractes, en fi, qualsevol cosa que el Les persones s'uneixen entre si, amb tota llibertat, de la qual aquest tot ha desaparegut, i el va deixar, acaba com el seu principi en Llei Suprema, i mentre milers d'excepcions, però, fins al fons perseguits, no fan més que confirmar la regla suprema. Per als bons i la llibertat a tot el món les garanties la llei suprema de la nostra pròpia supervivència individual, o ens ajuda a aquesta garantia encara. Per ja que d'acord amb la llei, els efectes Seguir guiant-se per les causes de les coses diferents sempre Diversos això i res real, sense efectes, el resultat s'estableix al La individualitat de l'home, que el distingeix dels altres, per la gamma d'efectes, les conseqüències que es deriven de la seva presència aquí, ha anat per sempre, i fins i tot si semblen desintegrar, l'home aquí baix, és la gamma d'efectes, les conseqüències de la seva existència aquí a la terra supervivents, ni el seu ésser individual en el més ampli Cercles en què aquí sota per veure el nostre passat, de fet fosa sembla la continuació, tot i que oculta per a nosaltres els supervivents, però l'infern, que és conscient de si mateix, com a conseqüència de la mateixa existència conscient. La pròpia mort és ser-hi, un dels costats L'inconscient augmentant per sobre de consciència per la part Preu conscient existeixen per l'estretor de la distància, el terrenal per als celestes, per a l'home actual és la terra, la terra, Ell és el futur en lloc del seu cos ajustat, la vida de ser participants la seva major àngels naturalesa del cel. Es tracta d'una previsió a curt en el resultat. A més, com amb els homes és amb cada cosa, només que el que hi ha consciència o la consciència de qualsevol unitat per si mateix, cap disminució, com a resultat de, oa descomptes les conseqüències poden encendre els nous. Ara, finalment, l'existència de Déu, la seva realitat i la veritat en totes les qualitats que demana d'ell, anem a per la realitat, l'imperi de la llei suprema, en la mesura garanties que només li falta ser Déu mateix, i la seva a la consciència de si mateixos
als més alts lleis tot a per l'evidència de la seva existència de ser conscient, ja que només falta, d'ara endavant ser i la nostra consciència del més enllà ja han de fer front a la llei de l'evidència més essencials de la un altre món la nostra existència conscient de tenir. Com que no va reconèixer la decisió de la Llei Suprema en algunes coses, etern, omnipresent, omnipotent, totpoderós, omnipresent no només la realitat, sinó només a si mateix actuant, tot el flux de la terra per seguir urbedingendes, temps i espai, la natura i la ment en un, ampli i vinculant, i no obstant això segueixen en llibertat i àmbit d'aplicació de la llibertat individual deixar-nos més enllà de la nostra pròpia homologar els éssers? I no són totes les mateixes coses que que volem de Déu, així que sí, que el caracteritzen de tots els altres éssers? El que ens falta pel que fins i tot a Déu? Però tingui en compte i el que només mitjançant la sensibilització és. El curs es pot L'estat de dret veure més enllà de nosaltres mateixos i no només completa; això és impossible, no cal preguntar, ens Déu mai en un altre lloc i no hi ha cap conclusió més enllà de nosaltres trobar, més que la consciència d'alguns dels nostres semblants, homes, pel fet que estàvem buscant per provar una contradicció de termes, ja que ningú Es reconeix ràpidament la consciència més enllà de si, per a si mateix que només estaria fora de si mateix. Suficient Però si en el funcionament de la llei, però gran part de les propietats Déu sap que és només la manca del que la naturalesa del cas que no per nosaltres, sinó per si mateix és visible. Així que no és. I això ens mostra no només la llei suprema tots els atributs de Déu, sinó els que a ell com una consciència per brindar atenció, en lloc de totes les característiques essencials de la Consciència fins i tot al més alt nivell de la mesura en què es reconeixen llicència sense gaudi del més alt nivell de consciència si mateixos. Com que fixar la nostra mirada en el nostre propi Consciència en la qual només podem estimar el que la consciència no és el mateix en la seva essència un distribuïdor de Fortbezug ¿Quin ha estat el curs i el següent, no és vinculant per lluny i prop, Passat i futur en una sola, no el preocupa un mil varietats entre si en la unitat de unzersplitterter, no ha seu costat de la lliure El desenvolupament i la servitud a l'anterior i Andrés dominada no està en l'ànima i el cos, de manera que no conté tots aquests vinculant Propietats relacionades amb la pròpia unitat? La llei del món, però és una unitat exactament les mateixes característiques, només que a ell en lliure Dimensions, mentre que la nostra consciència només a limitades, . Enviar Però aquesta unitat de propietats per a nosaltres segueix sent no la plena consciència de si mateix, però només una es va treure de la mateixa, sembla com si només com una bastida en la conformació de la seca carn viva de la consciència, és la mateixa unitat de Propietats, com una llei universal de nosaltres en tot el que reconeix al món, només un es va emportar una consciència mundial que, com Aquests són capaços d'atreure no només a mi mateix bastant. Sí, estem segurs pot concloure que fins i tot en el món que s'assequi bastides consciència de la seva carn viva no ha desaparegut. La nostra consciència se suma al fet que la unitat de propietats com la carn d'aquest ser considerat amb la carn de l'os d'aquesta cama. Té per tal que la unitat propietats només només en la mesura que la llei del món amb la seva essència entra-hi i pensar, voler, sentir, després de l'acció Secundaris de la llibertat i la necessitat s'imposa. No
és d'estranyar, però, que Aquesta llei, encara que la naturalesa de la nostra pròpia consciència que pertany però sense cap reflex particular no sembla el mateix, perquè no es detallen en la consciència de la mateixa manera en si només ajuda. Inconscientment A continuació, és com la ment inconscient en tots els s'aixeca, fins que la reflexió específica, porta a la llum (vegeu el capítol VII). I així serà també amb les lleis del món en la consciència mundial. El actuarà en vigor i l'acció, però no especialment en la consciència del món ; Apareixen fins que la reflexió específica sobre la seva obra va ser retirada, ja que Termini treu a la llum. Finalment, tots podem simplement veure a través de la nostra consciència, però ara ens trobem a la vegada més breument amb algunes altres paraules per dir el mateix d'abans, que fins i tot tot el context, la seqüència completa del que la nostra consciència sembla ser derivats des de l'exterior i la determinació sobre el món extern representa en si, segueix la mateixa llei, segons el context i la conseqüència nostra lliure determinació interna, de manera que també en el context i la conseqüència de nosaltres fora de les disposicions va ser la mateixa naturalesa bàsica com se suposa en nosaltres tindrà. Alguns ho posen com si els Tot el dret natural només en les nostres ments la natura transferits per nosaltres va ser, que només tenia la forma de la nostra pròpia ment, que ens objectivar nosaltres en la natura, posant-los en la forma de la nostra ment es veuen obligats a entendre's sense la natura en si mateixa ia part causa de la nostra visió del legalisme és. Però tornant ens vam adonar de la naturalesa del legalisme fa més segur aquest punt de vista de la Untriftigkeit reconèixer. Que en el complex de regles, important per a nosaltres com extern, sempre així mateix, desigual desiguals sempre segueix és una cosa que és impossible per a la nostra ment pot passar en aquest complex, encara que també el mateix i va continuar disposicions desigual d'aquest complex per si mateix. Aquest últim de creure, però només podria causar un idealisme subjectiu extrema ser, i fins i tot això pot ser causa de la nostra llei . Rebutjar Però no hem de fer servir l'ara. No és cert, l'existència de Déu que nosaltres, com atenció höchstbewußten sobre nosaltres, sinó de la regla de la El dret universal hauria reconegut, però és un personatge de tots els i de tot el que pot haver res més que Déu, en particular, el sòl i Core. El prat, però no en ell, només has de seguir les instruccions i fins i tot, unit a les instruccions. Tot el que ens va servir, un esperit a la terra per provar, ara poguessin sorgir, l'evidència en un sentit més elevat conduir a un déu en el món. Els punts de vista l'analogia de nosaltres, la connexió amb nosaltres, la nostra edat adulta d'ella, el seu augment sobre nosaltres, la nostra relació en el mateix, tornar tots només en aquesta esmena i augmentar de nou, que no l'existència d'un ésser per sobre de nosaltres, ni als altres, sinó un ésser de tots, tots els comptes, incloent, Cimera a la unitat conscient, es prova per aquest. Però estem cansat i tímid per anar a la caminada d'alta de nou, fins i tot a segueixen més recent i. Podríem llavors? Algú però ara la direcció i la meta. I no és que pensem que Déu estava en tots els només per buscar la base que ell era, no, això hem de buscar buscar-lo, és en si mateixa la prova més ferma que era, i que
li busquem per tot arreu, i des del principi tenen el més fort que hem de buscar-lo. Però, com Fins aquí estaria de tornada altra vegada, i fins a quin punt endavant de nou Per anar fins i tot a parlar d'ells vàlids i baix. Les restes d'un un altre temps i una altra ocasió, reservat, és diferent Fins i tot reservats. Per no parlar de Déu, sinó de ser de tornada a Déu i sobre nosaltres i les nostres vides a això és que sí, el que tenim per davant de tota manera, fins i tot sense parlar de Déu, tot era només un cos mort. Així que ara no es preguntaran: És una Déu? Només demanem a partir d'ara, com és Déu? Tenim probablement com . Demani Com que Déu no sempre és el màxim i últim Igual que totes les criatures en Déu i el nostre propi futur i el dret Com és que el coneixement que fins i tot quan al final i clau. I trobem a Déu no de la manera com fer-ho, tots els 'nostres conclusions no es captura, per només com hem de tenir a Déu, ens obliga a buscar per a ell i per creure que la finalitat de que l'hem. Però la creença és feliç de venir a ell, contràriament a la conclusió que la Conclusió arriba només al final, li dóna la mà de la fe. Aquestes consideracions sobre la llei del món Parcialment contacte amb els que recentment Oersted en dos articles ("Esperit de la Natura" i "ciències naturals i humanitats educació")7) ha desenvolupat. En les curtes són les mateixes quantitats a això: A la natura, mostra un inesgotable Varietat i un constant canvi de formes i moviments, però al mateix temps una unitat admirable, una a tot arreu L'atenció comunitària, que consisteix radicalment en la decisió, a tot arreu coherent amb la legalitat de la mateixa. "Amb la llei el que els fixos, així com el tret distintiu en les coses que constitueix el seu ésser, i que part d'ella, que amb els altres no tenen en comú, la seva naturalesa peculiar anomenat. Per tant, ha de determinar que les lleis naturals que fan d'un La cosa és produïda, en total representen la seva individualitat. " Totes les lleis de la naturalesa junts, però (en combinar les específiques en general, i finalment, una més general, el més alt) "una Unitat, la idea de la seva eficàcia, l'essència de tot el món fa. " La llei suprema excedeix "el que completa les paraules es pot expressar. "(Si no m'equivoco, però està per sobre del ha trobat la seva expressió.) "Ara examinarem amb més detall pot trobar aquestes lleis, Suposem que tenen una parella perfecta amb la raó han de puguem dir amb veritat, el compliment de les lleis la natura es troba en el fet que es desprèn de les normes de la raó dirigeix, o que en lloc de les lleis de la naturalesa i les lleis de la raó són un. La cadena de les lleis naturals, que en la seva efectivitat, la naturalesa tot es pot compensar, igual que una idea natural, o més aviat com una idea natural a considerar. I junts, ja que totes les lleis de la naturalesa una unitat de compte, de manera que el món sencer l'expressió d'una infinita que tot ho abasta idea, un infinit en tot, viure i actuar La raó és un mateix. En altres paraules, el món és només la Revelació de la potència combinada creadora de Déu i la raó 8) - Bé, després, entenc, ja que amb la raó pot reconèixer la natura, ja que ho és altra cosa que reconeix que la raó mateixa de les coses. Però nosaltres la comprensió de l'altre banda, sabem per què només una feble Imatge del quadre general és, per la nostra raó, encara que en El seu origen es relaciona amb l'infinit atrapats, pel finit i és capaç només de manera condicional a
trencar amb ell. " 7)
L'última publicació conté l'opinió presentada Oersted concís que l'anterior, i la següent és un extracte d'ella. 8)
Per aquest cap de "Esperit de la Natura" P. 61 "El físic i l'espiritual estan vivint pensaments la Deïtat, les obres totes les coses estan inseparablement units. "
Malgrat l'acord de base de vista de Oersted sobre les lleis de la naturalesa amb els nostres Em sembla que alguns es van oposar a la seva presentació. Vull no com les lleis de la naturalesa, en funció de la seva compatibilitat amb Les lleis de la raó, pensaments o idees naturals de trucada de la natura, com els pensaments o Les idees no són legals, i viceversa. Atès que les lleis poden així, i probablement han de ser pensades a la nostra consciència per vénen, modificat res en el món, i els seus pensaments estan amb les lleis dominat, com a mínim tot el món, però em sembla una Concepte o Sprachverwechselung, així que amb les lleis, com a tal, Se l'identifica com a tal. Si les lleis de la natura realment d'acord amb les lleis de la raó, això pot ser una raó creure que la raó també té influència en el camp, pel que diu Ørsted, només que elles mateixes no es creu que esmentar. Aquesta extraviar, i la idea és fàcil de causa pel frau. De fet, la identificació les lleis de la natura amb la conseqüència natural de la idea que ara a través d'aquest Lleis va dur a adherència reemplaça fàcilment els pensaments reals és res més i està buscant la consciència en el món, sense tenir en compte un pensament, és només a través de la consciència. La raó humana es manifesta en el pensament, tothom sap directament per la seva consciència, el que és, però la raó de la naturalesa, ha de ser fora, en una cosa que tan sols es menciona la idea, però no en el sentit de com els nostres pensaments, perquè aquestes són lleis de la naturalesa simplement no ho fan. Per tant és també un esperit conscient de la naturalesa en representació de Oersted no el veritable avanç, excepte en el nom de Déu. També a l'altra banda, m'agradaria Declarar que les lleis de la naturalesa el mateix que les lleis de la raó o són un, com s'expressa Oe. La nostra llei suprema és de fet la naturalesa i l'esperit en comú, perquè és el més alt mai tota existència és comú, però menys que les lleis als territoris s'especialitzen en el qual prevalen, s'especialitzen en, fins i tot després de la diversitat de la naturalesa i l'esperit. Com la pròpia ment apareixen i com l'expressió de l'esperit en la natura sembla, ha Encara que, els veritables estretament relacionats, però conceptualment no significa merament reductibles entre si, les lleis, i és necessari fins al punt de vista ser igualment conscients de la diferència, com el punt de vista d'acord. No puc amb l'esperit de la llei de gravetat, ni les lleis del sil.logisme i l'associació de naturalesa mental de nou, més algunes similituds amb ella. Crec que, No obstant això, la nostra llei suprema, precisament perquè és la naturalesa
i l'esperit comú, es considera com els nodes de tots dos, d'on divergeixen. Mentrestant és cert Ørsted d'acord amb nosaltres que ell era el punt que en general El compliment de les lleis de la natura, entre l'esperit, ni tan sols si sense especificar, i una prova de l'existència i el funcionament un ésser espiritual en general l'ésser, Déu, en la naturalesa en aquest document està buscant. La relació de la llei de la llibertat no ha Ørsted més a prop considerat. Fosca és la idea bàsica les nostres pròpies observacions que ha elaborat, fins i tot en els primers dies la filosofia expressada. Comparteixo en aquest sentit el següent passatge Cavaller de la història de la filosofia (I 219) amb: "Diògenes buscava el Apolloniat per mostrar en primer lloc que totes les coses només podien procedir d'un ésser original, per tant, com ell diu, el seu ensenyament una indubtable La raó per donar. Que des que es va fer una crida a l'evidència, és la necessitat de reconèixer un general Zusammenleiden junts i entre les coses que no pot ser, si no tots, era d'un. "Però jo sembla ", diu," res en absolut, és el que, des d'un i el mateix al canvi i ser el mateix. I això és evident, perquè si el que està en aquest món, la terra i l'aigua, i la resta, el que sembla en aquest món si es tractés d'alguna manera una mica diferent, que l'altre, diferent per naturalesa curiosa, i no el mateix ésser, en molts sentits umschlüge i es va tornar, podria de cap manera per barrejar entre si, ni Benefici o dany de l'altre resultat, ni podia plantar un no creixen de la terra, ni un animal, una cosa mai Si no fos així li ho demana, que la mateixa cosa. "Com ara però no ho és ", llavors tot això va canviar a la mateixa altres vegades una altra, i torna a el mateix ". - Com va ser el Diògenes de la interacció de l'coses que provar, que el món és un ésser que té un origen comú i va tenir un desenvolupament comú ". Què tan fàcil d'examinar, ha en les nostres consideracions del punt de vista segons el qual "tot és, cosa que, d'un mateix i el canvi i el mateix, "i en que el Zusammenleiden de les coses junts i es basa només més aguda i va posar de relleu amb més claredat. C. Déu com a éssers suprems en relació amb els detalls del món. En aquesta estructura jeràrquica, nosaltres (a X) es considera hagués estat, en els nivells més baixos s'injecten i des de dalt, l'augment de Déu, en el sentit més ampli ja que tots l'existència de base i de la plenitud i la perfecció concebut, i és fins de tot perquè tot l'estadi ell, però ell mateix porta a res superior, ni jo mateixa també s'ha de considerar com un pas. En lloc d'una cosa a tots els nivells, és és un ésser únic en el seu gènere, d'alguna manera molt diferent de tots els nivells per sota d'ell, en cert sentit, tots ells s'assembla, Pare, Creador, arquetip, mesurar i ganivet a tots ells, d'acord amb la mental- com laterals, una atemporal, transespacial, la realitat ja-éssers, no així, però, que el temps que Espai que es troben lluny de la realitat en virtut d'ell, que no, que tot l'espai i el temps de tots i la realitat són tots els que hi treballen, la raó Veritat, que es trobava en ell. Infinit i la unitat, aquests són els dos números, de manera que compte a Déu. Déu és Un i Tot, l'U per a totes les fractures, però sí contínua, el Tot de totes les Einern, on cada un té milers, és un començament, nus i desenllaç, embolicats en un
cercle, el centre de totes les Cercle, el cercle en tots els centres, totes les contradiccions de resolució darrera banda. Però, qui vol dissoldre el mateix Déu no veu res, però Les contradiccions es produeixen, que vol sortir de la seva banda, es troba amb l'oposició amb si mateix, en contradicció amb els altres i en contradicció amb tothom. Tot home que neix té un pare solter, però la multiplicitat creixent de l'origen, la forma de dalt és, per a ell, els dos avis, quatre i cap amunt i cap amunt, vuit dels avantpassats, i són més i més, més alt puja. Quant creu vostè que ara compte que van ser els avantpassats en el primer principi? Alguns infinit? No més d'un home. I la dona amb qui va ser pare de ningú, només es va fer de la seva pròpia Rib. Pel que sembla, els éssers en creixement o mons Nombre amb cada pas, es puja a vostè. El proper Nivell per sobre de tu, aquesta és la terra, l'etapa més que el sol amb els pocs planetes aquesta etapa d'ella en el seu conjunt Milchstraßenheer de sols, d'acord amb un sistema que està sobre ell un sistema de pas ser d'aquests exèrcits, els exèrcits de més segur que qualsevol exèrcit de Sols compte. Quant dels sistemes mundials d'ara, finalment, donar a part superior? Fins i tot un dels pocs, la divina; el món sencer no és més que una, i tots els sistemes, els exèrcits, el sol, la terra, Llunes són, des del un i només vénen en una encara més units en una sola. L'organisme mundial està tot lligat a un Cos de Déu per un cinturó de lleis, el món dels esperits de tots els un esperit de Déu a través d'un cinturó de lleis, i tot el cos de Déu i tota la ment de Déu a un ésser, Déu, per les lleis d'un cinturó. I aquesta banda és un mateix a tot arreu. I tota la llibertat de tot el món només es trenca en més i branques fresques, flors de endavant d'aquest mestre del diví Llei i no obstant això segueix sent de la tribu. Mesura un home per les línies d'espai, polzades, Els peus, iardes, milles, el temps durant uns segons, minuts, hores, dies, Setmanes, llunes, però la dimensió bàsica de tot això no és el petit, sinó que és el gran, el gran que la Terra i el temps que el temps en la qual realitza una rotació al voltant de si mateix, que és la mesura de base, l'únic a la terra ferma per a l'home, i res menor grau és només una fracció, l'infern la resta són fixos. Així que ara els últims Bàsica mesura de tota la realitat i l'essència del món, no el Petit, però la gran, de fet el més gran de tots, Déu mateix o mesura de Déu. Si pregunta: Qui pot fer la dimensió de base, domina tots els de trobar la fracció de l'infinit, l' per crear el finit? Però, per sobre de tot, és també de tot el que hi ha a tot el que per si mateix, i les mesures de tot per tu mateix en relació amb una constant no només requereix l'altra, cadascuna de les necessitats en cada moment, i just no me'n recordo; i sense la qual podria segurament no la mesura del seu propi pas, ja sigui amb el peu, deixa que es troba el pensament, i fins a la present el pas no pot, i per aquest mitjà no ho facis. La banda també està la mesura. És la mateixa llei, que passa a través de Déu tot l'ésser, després de cada un, sempre que passa, és decisiva per entre si, quan i on passa en general, en el que és igual i desigual entre tots dos, que, però, pot ser mesurada per tots els altres, mesurador no pot la seva pròpia llibertat de Déu. El que és diferent d'alguna manera l'essència, en base a diversos Etapa entre si, que batega a la transició a Déu, el l'antic i la inclusió de tots els nivells, en l'absolut, el
que tenen en comú, això és només en Déu completament, pura i plenament justificada. Quant sóc una criatura, encara té el seu món extern, altres éssers, com ell, al capdavant, igual que més tard s'aixeca, té més en si mateix, gira al pur en si mateix, es determina més per si mateixa per l'existència dels factors determinants inclou més. Però Déu, com la totalitat de l'ésser i activitat, món exterior no té més frenètic, no està fora de la més sobre ell és l'U i Únic, i tots els esperits animats en el món interior de la seva ment, tots els cossos en el món interior seu cos, que gira exclusivament en si mateix, no és res de l'exterior determinat més determinada exclusivament de si mateix en si mateix per tota la existència Determinants incloure. Cap criatura al món tot és per la seva pròpia Criatura, cadascun deriva d'una etapa superior, el particularitzat té, l'home amb els animals, les plantes provenien de la mare terra, la terra amb seus germans i germanes de l'esfera celeste superior. Cada un podia només Incorregut cada un només pot sobreviure, a més dels altres, La cimera es va originar a l'escenari, fins i tot després de l'última instància, només des del tot complet. Però cada un, més lluny està per sobre, inclou més les forces creatives en pot ser més fora de la primavera i tenir més en si mateixos, entre si, que es complementa amb altres coses per a ell, té menys, llevat de si mateix, el que sumat a què es refereix. Però Déu, just i únic Déu, com a Creador i la criatura igual a si mateix, molt al seu propi creador, del tot la seva pròpia criatura, crescut del no res, per si mateix fora, complementat amb res, és en si mateixa per complet, però és tot s'acumulen a ell, va afegir-hi a ell. El que Déu estava amb les seves criatures, encara ha de reflecteix en la seva alçada i la glòria. Cap criatura és tan baix i tan petit que no és un Déu va voler que una esfera, que es considera baix, fins i tot més profunda, no una criatura tan alt i gran que no és un més alt i més gran i encara així ho finit Déu es reflecteix en una major i més àmplia esfera, entén l'esquena sota d'ell. L'home diu a si mateix un reflex de Déu, però és que és més la terra, i sobre ella és el sol amb el seu planeta amfitrió. El és una més gran, més completa, la imatge més brillant de Déu com I com un home ni la terra, amb una esfera més àmplia, de la pròpia terra amb totes les persones s'entenen entre si. Quantes vegades ha ja té un home als poders terrenals, els déus, la freqüència amb la Déu Sol anomenat! Però el que realment és Déu? És el següent Només mirall en el qual Déu des de dalt de la terra i totes les coses terrenals apareixen, la següent, no el més gran, passat. Si la persona encara mirant cap amunt, ell veu no és res, la seva mirada res per si mateixos. Tot el cel amb totes les seves estrelles, àngels, passant en el període, no pot, el jutge no pot fer-ho, ¿pot la no entendre, més profunda que penetra tan profund que només la voluntat. Durant tota la mirada en detall el pensament pot volar, però no Fi es troba, encara, per fi cansat. I pel que el curs en si és amb vistes i amb pensaments encara en les anteriors Superior, de l'addició fins a l'infinit, un mirall i una porció del corredor, al mateix temps, el Déu passa a través de la seva pròpia alçada i l'infinit. D'alguna manera tot és Déu nosaltres el més llunyà, perquè l'ésser suprem. Referent a
això, és com nosaltres Lluny i difícil, fins i tot impossible, tot el cercle de superior i inferior, superior i inferior especificitats, que inclou, d'esgotament de reconèixer i nosaltres en les relacions efecte particular Per dir-ho. En aquest sentit, estem molt més a prop de la terra. Estem Malgrat tot ell com en ella, quant més, però Déu està per sobre de nosaltres A més, com la terra, en tots nosaltres com a veïns, de fet tan veïnatge que que ha sovint es divideix en moltes imatges de Déu, que estava molt a prop i semblava per tant massa gran per portar-ho tot en un. D'altra banda, tenim el dret a la totalitat de Déu més a prop que cap cura especial, només podem en ella, busqui el ple suport, directe i trobar suport, i només el més essencial, el més alt i més important cosa que totes les criatures necessitat, és el que pot tenir només directament per la totalitat de Déu, el que no en qualsevol dels nivells inferiors i, en particular, no Zusammenordnung raons per als nivells inferiors, i contenir i va decidir és perquè no es divideixen en absolut en les fraccions, però qualsevol incompliment només pot comunicar-se en la seva totalitat, d'aquí la nivells més baixos de tota mediació particular a través dels nivells superiors a Déu necessita, així que cap capacitat especial a través del seu intercessió és Per contra, els majors i menors criatures de la mateixa immediatament i de sobte ve fresques procedents de la totalitat de Déu. El poder més general de la vida com el més alt de dret comú i la conveniència Fet al natural, el simple fet de la consciència espiritual i la part superior dels bons punts de vista, els drets, la veritat, la bellesa, cada un d'ells, conscient o inconscientment, com si no em entenc, pertanyen al que és just només en l'existència de tot el que Déu es funda, i que sol bit de la mateixa reflecteix en la seva ment o en la seva ment i d'aquesta volen tenir reflex del fruit dret, ha de tot el que Déu té en ment i cor per tal de reflectir jurídica, en cas contrari és un La meitat, la bretxa-com, fals, el que reflecteix, alhora que contribueix fruita en conseqüència. Què és la mediació a través la part superior a les criatures inferiors als més alts naturalesa, requereix Només les característiques que tenen fins i tot una mica inferior, incomplet. Déu només Ell és Déu. Com succeeix amb la tensió d'una corda? Cada Les partícules de la cadena es troba en un altre lloc, però té el poder que abasta, no del lloc en particular on està, s'ha ells per tota la cadena i pot per tant només ells tenen. La tensió tota la cadena té una directa i per igual en totes les parts del String. Ara, cada partícula pot vibrar en diferents fulls, depenent de hi ha més al mig o al final o prop d'un centre de coordinació, però que pot oscil lar en absolut, i que totes les vibracions d'acord amb una nota fonamental, que es troba només en l'individu tots els Les partícules de tensió general a tota la cadena. N diferent amb el poder diví, el a través de tot el món i tota la jerarquia del món ho fa tot especial el moviment i el sentiment i el pensament és la forma més general condicionat i relacionats. Però no només la base més general de la vida, El sentiment, el pensament es dóna a soles amb la totalitat de Déu, fins i tot els pic més alt, la major concentració, la curvatura En espera. De la mateixa manera, com la tensió d'una cadena en una sola partícula de la cadena, o una combinació de les seves partícules específiques que
formen les referències més melòdic i harmònic a la música en un sol to o una sola combinació de notes i menteixen només plenament justificat només en el conjunt complet. Servei en algun lloc, Tot se sent menys i cada un s'ajusta en un tot, això no és una més. I el mateix passa amb els més alts emoluments Mundial, el físic i espiritual. "En una part dels Vedes 9) és explicada per una assemblea d'homes savis, que, a primera Vergonyós que es tracta, el que la nostra ànima i el que és Brahma, subministrat per és que Brahman és el fonament de totes les coses o l'ànima universal. Els savis se'ls ensenya sobre ell d'un rei que que l'un després de l'altre el que ell demana venerat com l'ànima universal. Les respostes que rep designar qualsevol part de la Naturalesa: el cel una trucada, l'altre el sol, la tercera Aire, cinquè i sisè de l'aigua i la terra. Però tot aquestes respostes no satisfan el rei, només pel cel el cap, el sol és l'ull, l'aire de la respiració, l'èter del fusellatge, l'aigua de l'abdomen i de la terra són els peus de l'ànima. A continuació, va donar instruccions perquè honraven a tots els éssers només individual, i per tant només individual pot ser que vulgui participar, per adorar però només és el que a tot arreu del món manifest, i que adorar, el general li agradaria participar en l'alimentació i la tots els mons en tots els éssers i totes les ànimes. "(Knight Gesch. la Phil. I. 128) 9) Asiàtic.
res. VIII, p. 463 f.
Sr General vincle sensibilització a Déu. En la consciència de Déu vinculats a la fi Tot conflueix en una sola unitat, que en el seu món de éssers inferiors i superiors idèntics vist, sentit, pensament, de voluntat, se sent, i si la criatura també bilions Milers d'ells, la distància espacial és indiferent i el sentit temporals, que Déu, fins i tot després d'un nombre infinit d'anys el mateix que l'objecte de la intuïció, el concepte mateix, el mateix Idea continuïtat sentir, i vagin a reconèixer que només Espai i temps es converteixi en una altra. Però no haurem de imaginar, com si, cop d'ull al que nosaltres, els éssers inferiors, pensar, sentir, des d'una part superior, com l'esperit de la terra de nou, i després per Déu ni una sola vegada es sentiria mirar, va pensar. Però, per un pensament crec que a la ment superior pensa per nosaltres, en nosaltres, i Déu en la part superior La ment i l'esperit a través de la part superior. És una idea única. Què passa si Cercles en l'altra, el gran cercle més petit ja que no ha a més una vegada més des de l'interior, però només en el propi interior ho ha fet. Tant és també és més baix i més alt, en un mateix pensament o els sentiments de reverència, devoció, L'amor a Déu mateix, que al llarg de tot, alguns, aquell en què realment estan units, és també un pensament, els sentiments, atrapada per Déu, té en ell un focus, però no perquè sigui la relació especial la seva individualitat per tant, privats d'anar, ell se sent prou bé, com cada un de l'altre costat, una altra direcció a ella que pensava té, fa que se senten a la mateixa i el seu origen és involucrats. El nombre de pistes en ell en els diferents tot, i que s'irradia des de la unitat de
pensament o sentiment, això és que vénen de diferents sectors a la consciència, fins i tot tornar a la radiació en diferents direccions. El pensament o el Sentir que es van moure en ell i del qual va tornar els suggeriments, mateixa és només una. El més general, que són idèntiques en tots els éssers Per a prendre i el que, per tant, només com una en Déu apareix, però, cada un Essència lega que té un especial, és el sentiment bàsic de Unitat de la consciència en si mateixa per sentir-se com un en molts aspectes a tots tenim de Déu en Déu, és com nosaltres, com ho tenim , Però com la unitat de la consciència es particularitza en cada un de nosaltres, se sent amb cada un de nosaltres en cada especial. E. Els salaris més alts de les persones a Déu. Tanmateix, com el Déu suprem tot el plena en si mateix i acabats, guanya la seva creació i el compliment la celebració de la seva existència per la reflexió més conscient de l'essència divina en aquesta capacitat, que al mateix temps a Déu La consciència des de la perspectiva de la criatura produeix el més alt Determinació guanya, que pot ser des d'aquest punt. Al conèixer a Déu que el que s'entén tot el que es coneix i poden ser coneguts, no és Coneixement. Si un sap res en absolut en el món cognoscible, de manera que necessitava saber només el que un sap, el món, i ell ho sabia tot i sabia no el que un es ho saben tot, "tot el seu coneixement Per etapes. Sovint sembla estar en contradicció del que som aquí i per aquí. No sabem com Déu, també amb totes les experiències, el que hi ha entre tots dos, el que hi ha darrere dels dos, tots dos dels quals al voltant mentides, i la present, que és superior a tots dos. Com també la contradicció Volum i solució. I totes les contradiccions, tant com li dóna, per fi va estar d'acord i derogat el més alt coneixement de Déu en la unitat. Que ara els mateixos enllaços intermedis, que Déu molt complet en si mateix porta a terme un conjunt de Déu a través de la mediació en si mateix la major individu manifesta, i que queda un mirall de la veritat i la glòria de Déu mateix, i l'eina, la veritat i la claredat en detall i també durchzubilden, a mesura que creix en gairebé tots els increments individuals, que són superiors en tot a Déu. I si Déu ho sap tot, sap nostres pensaments, de manera que coneix les nostres necessitats, com el blanc Fins i tot el nostre patiment, de manera que coneix el nostre desig, blanc tambor que la seva, així que ell té tota saviesa, pel que té tot disposat, serà també el plaer de transformar el patiment en l'aire, però el Conèixer a Déu és en si mateixa la major saviesa fa que tots els altres a la vergonya, i encara té l'última puntada. "Perquè la saviesa de les respiracions el poder diví, i un raig de la glòria del Totpoderós. Perquè és una glòria de l'eterna Llum, i un mirall d'acer inoxidable del poder diví, i un Imatge de la seva bondat. "(Weish. 7, 25, 26) ,, Per la seva La saviesa és abans de totes les coses. La Paraula de Déu l'Altíssim, és la font de la saviesa, i etern manament és la seva
font. Qui podria en cas contrari saber com guanyar la saviesa i la prudència. "(Ecclus. 1,46.) "No diguis: El Senyor no veu per mi, que es pregunta al cel per a mi? En virtut d'aquesta gran Pila que pensa de mi, el que jo estic en contra d'un món tan gran? Perquè he aquí, agitar tot el cel a tot arreu, el mar i la terra. Muntanya i la vall tremolen quan afligeix, no anava a veure en el teu cor? "(Ecclus. 16, 15 i ss) En efecte, si Déu vol jutge, com el seu, la voluntat amb la nostra pròpia voluntat a la voluntat de tots els éssers units en si mateix, no està disposat. Qui vol en aquest sentit, per la seva voluntat tota la resta està disposat, per al qual sap, es compten com a participació; perquè així compten per Déu, però cap per si mateix, i suma de totes les persones, no és la suma de la voluntat de Déu. La seva voluntat sempre és un, i si tenim molts aquí i allà divergeixen, Encara ens manté units. L'ordre de totes les persones dependrà alguns de la voluntat de Déu. Si hi ha Déu, que donaria massa no hi ha moral ni el costum, no el govern, ni llei. Tota persona té la voluntat de Déu, sinó perquè no és com qualsevol altre, només de Déu, però, en Déu, que té una voluntat de tots no podem realment a part i des del més alt Regles caiguda, que és en virtut del present ho farà. I qui d'ordre resisteix, s'ingereix, i que subverteixen diu, cauran sota el seu peu, i és més gran . Auge Però que de bona gana reconeix que ha de unir-se, i que l'ajuda a arribar a si mateixa, que un dia la part alta. "L'existència de la llei, que la condició humana determina i assigna, es basa en la La consciència del poble per la llibertat legal. Aquesta presa de consciència , L'home de Déu, la llei és una ordre divina, la donat a l'home que va ser tret de la seva consciència és. En la consciència del poble vénen les proposicions jurídic a l'existència. En quin sentit, però, arribar a ells en la consciència humana? Pot ser la mateixa Feu la diferència, pel que fa a la religió - i la pròpia llei és per a persones que no tenen el coneixement del seu origen alienat, són part de la religió. El dret es fica en l'ésser humà La consciència, en part pel camí de la revelació sobrenatural, - Els nostres llibres sagrats, escriure la primera llei dient que Déu a - a vegades d'una manera natural un esperit humà sentit i l'instint natural, on s'amaga el veritable creador, i apareix a la dreta com una creació de l'esperit humà de fet, en el seu perfeccionament i la formació d'una producció humana no només sembla sinó que és. "(Puchta, Cursus de les institucions. I. p. 23) Estem sent guiats per Déu com un ramat d'un ampli llarga cua. Tothom té la llibertat en el ramat fins a certs límits, per anar com li vingui de gust. I aquest rastreig de tot barrejat, un es torna a la dreta, un altre a l'esquerra, un es va en la direcció una altra objecció, aquesta salta cap amunt i cap avall, es cola Un altre lent, l'altre està molt avançada, molt per darrere d'un altre. No obstant això, el conjunt segueix sent sempre un ramat, i té tota la que la direcció precisa, segons la qual Déu només unitats. I
ningú pot i ha de donar pas amb tota la seva llibertat pel que fa a la carretera oa l'esquena o tornar allà per quedar-se el major temps possible, que es perdria; Déu el torna a agafar una caixa forta i el condueix de nou cap endavant, no és el poder donat per la seva bogeria al bestiar, o al Flock el camí amb el ramat mal en si, sinó el curs de tot el ramat continua sent el menys pèrdues de l'home savi al seu pròpia porta; perquè el barret de ningú per a si mateix, i quants són també poc inclinats, arbres, que finalment han conduït per un cop dur a Déu Street segueix on els altres. Arriba una tempesta, la totalitat s'estremeix genealògic passat, tots volen a part, igual que la tempesta són tots de tornada. En la mateixa tempesta, però el pastor seguia allà, de manera que el Pastor va ser probablement si mateix, com més excitada per l'impuls Plaga expulsar els mandrosos, i ara s'estan movent més ràpidament. Vostè veu els pastors no ho veus no es mogui cap endavant, no enrere com un pastor terrenal abans o després d'anar a les ovelles. És un mite? Ja veus que no ho fos, perquè el tens en tu, encara que no seu personal per a tu, però tot el ramat, no només del ramat humà, el cel tot el ramat, les ovelles no és l'únic, el Massa, que va. Això només ho fa el pastor possible perdent així en una sola pista de tot el ramat i pot Si cap de perdre, hi hauria un tros de tu mateix . Perdi Aquesta és la diferència del diví, sobretot, terrenal Pastor, de sortir fora, i hi ha tan sols perquè Déu es presenti abans de qualsevol altre, representa el dret sinó també els progressos en altres unitats. Que ara el tren va de la mà religiosa, si Déu es transmeti parla, li obstant fins i tot amarg, i que desdenyava l'herba s'allunya de la carretera, pensant en el futur pastures això és tot promès, que sens dubte piadosos i els que avorreixen a Déu més sentiment d'unitat, està progressant en el curs, que és també l'alegria i la se senten més força, perquè té a Déu abans que altres, i estarà davant una vegada, si és finalment de tornada a l'atenció de la resta i les pastures. Pel que és la direcció i la intenció, al Déu condueix al seu ramat? Sempre al carrer estèril, en les estèrils Anar a la prada? Per no sortir, però anar més enllà; de pastura sec s'havia convertit les pastures verds bonics, tan correspon el bon pastor. I com el pastor del seu ramat, no fos És, més aviat, en ell, el ramat de la seva pròpia Gang Gang, ens sentim També la set, la fam de la persona en ella, i pot i ha de donant del que alimentava en el seu temps, que en si mateixa per alletar. Ara no renyar als pastors que l'individu el ramat no s'especifica la cadena: que en el joc de té vincles amb els acords del temps de treball i un lloc, encara que només el conjunt Ramat amb tots els trams diferents modificar, si Déu vol, i només Déu Malgrat l'esforç i la renuencia de l'individu va aconseguir el que tot vol. La seva satisfacció és trobar trobar-se amb Déu com el de la major satisfacció possible de tots els seus més grans La satisfacció és, no és una sensació de satisfacció. Aquesta és la consciència de la pau i l'alegria de la consciència, aquest és el més gran dels plaers, el més alt benestar interior, la veritable felicitat. El major desig de nosaltres és l'únic en el plaer de l'Altíssim, guanya per nosaltres. El plaer de l'Altíssim és la màxima de plaer, el més gran tot bé. En ell es comprèn tota salvació, entén que és pur plaer, no una font de més Ho sento, no s'entén tot el patiment, què
font de major Alegria-hi, la disputa sobre quin és millor, i la pau, si és cert; no cura totes les malalties, tots els pecats en què millora, i després de expiació de la pena. Qualsevol, doncs, vol adquirir el major benestar interior, diverses de les principals tota l'herència possible. Ara és a respectar les seves pròpies mica de plaer, no, de què serveix a la totalitat, llavors és a intentar, però és també la més petita ni la seva petita Lloc en grans àrees de la salvació, que destrueix més. Per augmentar el major patrimoni a suportar el dolor i les truges joves per portar el patiment i milers de víctimes, a favor de la pau definitiva a lluitar i discutir, no pel seu propi bé, no per de sake de l'argument, no, d'alegria i pel bé de la pau. Cap sacrifici pot agradar a Déu, aquest és un veritable sacrifici, compra només el Més gran Kleinre perduda, l'eterna temps perdut, cap sacrifici pot Si us plau, Déu, el sacrifici és per a tu, tot el que el sacrifici el tot és bo, una vegada vostè mateix si té prou bé, però vull només que pacificar, llavors negar a Déu, amb sancions i amb Patiment. Tota la propietat és un tresor de Déu regna per a tots. Tot el que fas, que va en un cercle en una major o menys, sovint lluny en el desconegut més enllà, i si la longitud de la contrasenya, però, és la manera de recollir la major quantitat i capaços de fer, i després va tornar de tornada amb el seu vestit, que descarreguen sobre tu. De fet, es va dir, doncs va passar de tu, la retribució, si dirs porta de tornada el que és anar a adquirides, i el camí de tornada aquí no findets, roman en l'altra vida de peu, ja que sap que sens dubte ha de findets la forma en què cada . Anar Per tant enviar la bona obra, no preguntis en la distància, i equipar És correcte amb vigor, torna una vegada amb un vestit bé, i portar només el patiment, si fos només per a grans alegries. Així són les coses incorpora al nostre Déu és l'ordre etern. Vostè, però, si la recompensa del Senyor zahlet avui si vostè escriu en compte, si es refereix a l'altra banda, mira a la cara just el que veus escrit allà, aquesta és la teva recompensa si tots els salaris que pot mai esperi, l'altre, si es traslladen, que segueix sent encara aixecat. L'alegria paraula és aquí, com en un molt més general que el sentit comú no es pren a mal interpretar. Closer és el principi establert desenvolupat aquí en el meu llibre "Sobre 1846 el major bé Leipz .." i en una posterior "Tractat sobre el principi del plaer de l'acció" a Fichte Phil. Magazine, B. XIX. N. F. 1848 P. 1 comesos en nom de Déu i la sentència d'acord i sentir com ell, que unia en si totes les coses que tenen noms, no hi ha acord sobre les relacions externes i internes. En aquest acord, anem a tots els germans trucar a tots ens sentim per complementar entre si, i Déu com a confessar, l'únic de nosaltres fa un veritable conjunt. I aquesta les truges joves, sobretot, que Déu no només com una assegurança de fragmentació encara començar amb pagans a si mateix, i que no ens excepte aquest, llevat que la cinta a buscar el que és per empatar el partit. On Déu en la multiplicitat ja dividida, llavors, què és la criatura, però Déu en la multiplicitat és el que va a tancar la bretxa de la multiplicitat? "És indicible, el que Tresors dels coneixements i la moral de la raça humana el concepte de la unitat de Déu es destina a la forca. Es va apartar de la superstició, en conseqüència, també de la idolatria, vicis i monstres de la privilegiada embolic divina de distància, i que va utilitzar per, a través de la unitat amb la fi de les coses, de
manera que a poc a poc les lleis naturals de la saviesa, l'amor i la bondat d'avís, incloent en cada col lector de la unitat el desordre per tal de portar llum a la foscor. A mesura que el món a través de Un creador de la noció d'un món (cosmoz) es va fer també el reflex d'ella, la ment de l'home, i va aprendre a La saviesa, l'ordre i la bellesa. "(Herder, vegeu" Esperit de la poesia hebrea ", Obres I. p. 56) "Només la consciència de la unitat tot en Déu, l'esperit, de la qual una voluntat moral i l'acció moral és clara, per assegurar una sempre i accionades Augmentar sentiments perquè ella ara està amb les emocions més bàsiques nostre ésser coincidents. Per conèixer en Déu, és també el La consciència de la unitat i la igualtat de tots en Déu, la idea de La humanitat, la forma real és una tasca sense fi és, en aquest Sentir-se molt aconseguit i ideal projectes, i comptem amb tot el que porta rostre humà, amb la igualació d'amor, perquè en Déu és tapes. Això no només els sentiments que que podem anomenar només la moral, digna de confiança en si mateix plantejades, a continuació, la nostra raó s'ha fet més que l'amor, la moral ser - sinó també aquells que, com semblava fet incomprensible de la La simpatia és aquí per obrir la claredat commovedora. Si estimar l'home condueix un impuls involuntari, és a dir només l'omnipresent unitat que els uneix a Déu amb nosaltres, Déu és la consciència de la sensibilitat de l'articulació. "(Fichte," La filosòfica Ensenyament de la llei, el govern i el costum. "1850 p. 23) Fe, esperança, porten l'amor a Déu, que cert de tota certesa de la fe, l'esperança tots els drets d'aquestes persones, tots els bons curatiu de l'amor en si mateix, no és la fe, sense esperança, sense amor. Tota la fe, l'esperança, l'amor és va, baixa, estreta i trist, no està relacionat amb prop de Déu, no estan en Déu. Aquells que creuen en fantasmes al seu costat i l'esperit no de si mateix, que hi ha només superstició. L'esperança de nou Terrestre està establert, està arribant a la seva fi, però també sobre el terrenal Déu amb els recursos suficients, sense fi. L'amor al proïsme només veí ho fa, és mortal, i l'amor que sent que que examina amb Déu, immortal. Sobre l'art de construir el temple de Déu i per adornar i glorificar el seu diumenge, com d'algú que el món sencer com el seu temple construït i decorat, i ha Diumenge s'estableix com una festa per al treball, no és art. El món sencer és el temple de Déu, ia tot arreu S'ha mostrat en ell i descriuen d'acord amb els seus milers Pàgines, tot l'assumpte però, en general, està tan satisfet. I no hi ha art superior és capaç de practicar l'ésser humà, sobretot perquè el en el temple de Déu per fer totes i rep com a tal. "Recordeu que un Déu en el vostre cos vides I a partir de la profanació del temple es va salvar de sempre, Vostè alterar el Déu en vostè, si vostè sap els desitjos el gust, I encara més quan et queixes en el mal autoturment.
Déu va baixar per contemplar el món amb els ulls; Ell seràs tu víctimes fragància respirar amb sentits purs És la mirada en vostè i se sent i pensa i parla; Així que el que veuen, se senten, pensen i parlen, la llum és diví. " ( R ü c k e r t , " S a v i e s a d e l s b r a h m a n s . " T
. I . p . 6 )
Però l'home segueix sent només una part de Déu, de fet a vegades només la seva banda, i sentim que deu, que era un d'aquests i per tant s'uneixen amb altres per construir un altre temple, el és una imatge d'unitat i grandesa i glòria de la més àmplia Temple, el seu sostre una foto des del sostre del cel, i ha de descriure a Déu, com ho ha fet en el seu món i la seva gent descriu a si mateixa, i la seva intenció és celebrar a Déu a través de reunió festiva amb discursos, cançons i So i ritus sagrats, com sobretot, com a mestres tota la glòria, ja que tots els donants bona i finalització, com una bona De fet, donar ordres per a la benedicció, i després de treballar així és la festa. Després vénen cada dia dispersos en verwichenen en el servei del Senyor van anar a treballar junts cap a ell en els seus vestits de festa, amb un d'ells, el que porta al Senyor de la qüestió. La cara, la inclinació fins al moment de treballar, només l'empresa estava prestant atenció, d'enfrontar a ell ara lliure, la ment dels ulls al Senyor de la Ment, el físic a la seva glòria terrenal. El feliç l'esplendor extern, on va treballar, però a cercar el dret de saber, des de l'interior no des de fora, prendre la poder espiritual, la dolçor, l'all-around respondre, en totes les profunditats penetra. I tots estan d'acord, li dono les gràcies de treball, la bondat, la recompensa de mil veus, com si fos una sola veu, no és Oïda en conflicte, la seva voluntat sobre l'altra setmana, i anar a partir d'aquí, també els salaris dels últims a alegrar a la seva por mateix temps, i el seu amor.
L'art pot festa de colors i tons, però finalment és demanar si no és i seguirà sent en el servei de l'artista suprem. Gran part delicada i el que és un delit als ulls, com el La gent produeix art, però no és artificial i quincalla, pot fer alguna cosa no del tot del govern de Déu directa i intuïtiva i portar-nos més claredat als coneixements o porti a una major emocional, com el món directament, pot fins i tot. El seu lloc és massa gran, de l'ull humà és massa curt, no pot abastar la totalitat al mateix temps; la llei de Déu té un profund significat, la ment humana penetra fins lent, els vincles de la cadena tindrà individualment, no tota la cadena, com més s'aprofundeix, més s'enfosqueix, de manera que ara està en per obrir el petit mirall a la superfície del que al Gran massa gran, massa profunda i en profunditat a nosaltres a través de les fosques profunditats. I com L'artista dibuixa el món amb Déu en alguna cosa petit, veiem en el seu Des d'ara el món i sentir l'alè de Déu en ella, com ell La profunditat als punts de la superfície, veiem la llum de la bellesa la veritat i se senten més lleugers, la compareixença és la més alta Brilla la llum de la veritat mateixa, la il luminació del món, la transfiguració afegeix. L'art que glorifica a res més que si mateix, no és l'art de la dreta, i tonto, que es vanta que ella era autosuficients. Equilibra amb tota la seva bellesa només a la Verklärungsschein al cap del sant. Que fa visible com la llum Sant del seu propi cap, el que és l'únic certificat Bellesa fa. El Sant transfigurat el bitllet, i per això l'aparició dels sants. La santa més gran, però, que és el sant de Déu. Qui vol culpar el art que, en servei de l'església Sensual disfressar el Diví a través de la ment, basat en l'esperit La natura és per anar, subornar per les aparences, els sentits tacte, en lloc de fomentar l'esperit de Déu reprèn a si mateix, el vestits per a nosaltres en aquest món dels sentits, que sap no per que aquest dret no és l'art, l'esperit encara més encoberta, però la fa transparent el vestit, que per el vestit del cos i l'esperit a través del cos de l'única clara i brillant sembla, té l'atractiu de sentit comú d'art, però no el sentit de Art a l'ull dret. Les arts no són més que en el servei l'església. Lluny és la seva ubicació, el seu ric teixit. Però és només l'església en la qual tots els serveis de les arts en el veritable sentit de l'art es pot connectar. I no gaire diferent del diable amb les arts que amb els homes, encara que no sempre junts a l'Església per viure i ha de crear, però per l'Església en particular, la seva Cases i tot el compromís del món i la distracció de tenir el sentit a les que puc recordar, romanen durant tot el Suprema dels funcionaris i els germans entre si. Arquitectura, escultura, pintura, Arts de l'ornamentació, la retòrica, la poesia, la música i les veus Els instruments, les expressions facials i els gestos en les cerimònies, tots poden contribuir no només per glorificar el culte, sinó que també pot contribuir, la seva eficàcia a augmentar. Tota l'església és com un sol instrument, construït, exercit per les diferents arts en harmonia, i cada individu arriba amb una potència com en cap altre lloc. La cúpula de l'església sobresurt el moment, la torre s'aixeca al capdamunt, la campana ressona poderosament cap a l'exterior, l'òrgan intern. Així que moltes veus acordin el contrari cap objecte per cantar tan alt no canta una altra cançó, de manera que to complet no té paraula, regna el silenci tan sagrat
amb qualsevol altre; en la bellesa i la majestat no pot complir el que Schildereien; cap part esplendor de la joieria amb una dignitat tan, enlloc és la gest silenciós es va expressar profunda emoció a tal, com a l'església. I tot aquest temps és veritat, el pensament, voluntat, sentiments, tot en per elevar una adreça, la direcció del que mai posar-se d'acord sobre totes les carrosses. I perquè tota la profunditat de la La fe i l'art tan esgotat, no el culte a la aquesta profunditat, de manera exhaustiva, una vegada que podrien augmentar el seu poder? Bé hi ha un altre escenari, on al costat de totes les arts, però només a l'exterior, com a la societat, sense banda de veritat interior, la dispersió i dispersa. Cantant en comptes de parlar, la varietat d'expressió i la cançó apareix com un sol No naturals i la criatura híbrida-com, els moviments de ball estrany en el medi, la La pintura té de lluny l'aspecte de la bellesa, l'esplendor és oripell, sensació de tots els fingida. Per què? El que uneix a les arts, ara ni tan sols en l'àmbit de les distraccions mundanes. Com que hi ha només un munt d'art. L'art de les Arts, però és una sola, només pot ser el que Déu mateix el més gran artista a alguns dels objectes té. Per descomptat, el que alguns de nosaltres seria capaç de en totes les «abast veritablement el més alt, en el seu coneixement de la Plenitud i la unitat del coneixement de Déu es reflecteixi l' amb la voluntat de Déu en molt disposat a entrar en i de manera constant, la satisfacció la música de Déu a tot arreu i complet en totes les direccions , A la part exterior i interior dels llaços de comunió per a Déu tota la fe, l'esperança del compliment de tot amor sempre en Déu de trobar, a part del temple com sempre en el temple dels treballadors Déu sentir-se i veure's, però és un ideal, un cop pot aspirar, i no només l'individu pot i ha de ser Establiment de metes, la religió, ciència, art, govern, els costums, la vida humana tot el món pot i ha de prendre la direcció general a partir de llavors, i cada vegada més en la recerca individual els durchzubilden. Aquesta Si un de pròpia voluntat de Déu i així succeeix en el sentit de El lideratge d'aquest camí que l'educació de la terra per Déu mateix, dels quals parlem, per la qual cosa sempre heranzuheben més per a si mateix, l'etapa de les coses terrenals entre si, per si mateixos per desenvolupar cada vegada més alts objectius i s'eleva per sobre de si mateix. Perquè Déu no s'aixeca, com nosaltres, en externa, però els passos sobre la interna. I totes les altres estrelles, com fer que difereixen entre si, en la qual les distàncies estan a soles, En aquest sentit, tots es van en un sentit. El mateix Déu que la consciència de tots els óssos dins d'ella educa a tots a La consciència d'un i el mateix Déu, de si mateix, i per tant ser ells mateixos més alt i més alt obtingut per qualsevol altre un altre punt d'atac per guanyar. Com ésser humà, en què la major Sentit es desperta, per més i més nous punts d'atac produeix un major i tracta d'obtenir més clar sentit de la seva pròpia naturalesa; I tot el sentit que ell és el Déu en i reconèixer en Déu. Per descomptat, ara alguns diuen que en contra del que d'aquí Déu va dir que Déu és només una invenció útil dels sacerdots i Regla a la terra, o una idea que fa que l'home, imatge de mirall l'home, per ell llançats a l'espai, o una paraula en un llibre filosòfic, adequat sobre què fer després de pensar de la mateixa, o una criatura
inconscient de la natura, o una mirada ociosa i pensant en el molt per sobre del món. Però si vostè té ara un Creu el que vulguis i després el món, el que vostès mateixos, què vols és el món? On, ja que és la seva meta, on és la seva direcció, en què es Després, la seva esperança, llavors quina és la seva primera, quina és la seva passat? El primer serà el desig dels dies i la renúncia definitiva d' l'eternitat. I si en realitat no és la primera i l'última per tot, és la classe del meu Déu, és només perquè Déu en contra dels seus coneixements, creences i desitjos a les forces de la seva direcció, i un cop arribarà el dia quan les forces dels seus coneixements, creences, disposats a si mateixa. "Sense Déu no hi ha alguna cosa per els homes ni els fins ni objectiu ni esperança, només un tremolor Futur, un temor eterna de tota la foscor a tot arreu i un ambient hostil Caos a cada art del jardí de la casualitat. Però amb una deïtat tots els agradablement arreglat, ia tot arreu i en totes les profunditats Saviesa. "(Jean Paul. Selina, Nachl. I. p. 67) M'alegro, però l'home que Déu va haver de seu mirall elegit, en el sentit molt més alts que molts menors Éssers, no amb ell perquè això és el que passa amb totes les altres criatures. La llavor brotés de la foscor a la llum, l'aire i van Passi el que un nou món valent! La flor té a la tassa, la El sol brilla en ell, Déu se sent amb la planta, flor, al Plantes, flors, com cada vegada que es desperta una nova vida en ell, però amb el poble, en l'home només com l'home a si mateix un ser major en el futur significa per a ell, la llum de tot el que déu ampli i lluminós. No pel poble és el seu únic déu conscient, però augmenta en els homes només entre totes les criatures terrenals amb la consciència de la seva pròpia consciència; encara que només la posició de la terra, però això és precisament perquè el més alt del que terrenal. F. curs del desenvolupament de la consciència divina, o el mónEl que busquem en una mostra de gran mida i (Capítol IX), dels quals ja hem captat la meta més alta en l'ull, això pot ara fins i tot després del seu curs general o una breu enquesta es va presentar. Veiem com en la terra el hochbewußte L'home va ser tan tard, després de tantes criatures en una menor Nivell de consciència van precedir, així com la pròpia humanitat la seva consciència augmenta cada vegada més alts, a aprendre a pensar més sobre si mateixos, Déu i la naturalesa de les coses, com finalment cada L'home en el mateix sentit es desenvolupa, és probable que reconeixen necessitat, que és la traça de la direcció general en què la consciència del món desenvolupats, per a això hem de reconèixer que no sigui de només el que els ha vist? Però, com Déu no serà comparable al principi un fill, tots atrapats en bogeria i la sensualitat? Per destaca No totes les cultures humanes que està en? Pot, per tant ser diferent amb Déu, si volem apropar-nos a Déu per l'home? Ha de ser diferent si el nen després de Origen i valors per si mateix és diferent, ja que Déu des del principi, només la pot ser el mateix, el que queda per vàlida, pel que és la més vàlida, anem sempre allunyada de la del nen sobre el nen en el temps i l'espai, la
proximitat de nosaltres només Déu. Quan ho fem, però, arribem a la Pare i mare que hagués estat millor que el nen, i per anar més enllà, a la saviesa que les persones creatives només s'ha establert, que no va poder el nen i no el nen Pare. Ara la saviesa primera certament no va considerar que així ho és savi, que és bastant com el nen, però ella no està sense bateria, i això és molt diferent amb Déu que amb el nen. El nen és part de tot un món i té una món sencer segueix darrere del seu inici, és una mica més sobre això amb ell està amb Déu. Ara es calcula també en la seva educació a través de tot abans i contemporanis, neix igual a dels seus pares, altres persones arreu del món per a rebre educació, i podria sense els quals mai arriben a desenvolupar mentalment, i la gent que aparegui, l' contenir en la seva pre-i el món al voltant dels educadors. El món amb Déu Però des del principi va haver educar per complet de pura pròpia Fons, va tancar la seva planta per endavant i els actius de la aquest, no només ells mateixos en el seu conjunt, sinó també un munt de fills dels homes educar a si mateixos, la seva educació, fins i tot escoltar a la seva autoeducació. Ella és tota la seva propi mestre i els seus alumnes propi. Déu Però ell no té pares al seu costat, darrere d'ell, però és el jove déu per dir-ho, fins i tot en el mateix temps pare, mestre, instructor de l'antiga Déu, què Déu va voler que en la seva joventut, fet en si mateix, tenir experiència en el és el que l'envelliment de l'ensenya. Si l'anterior Déu s'ha de considerar com un nen, ell és el nen com Crist, el grans formes d'ensenyar, Déu és també la manera més edat i es construeix com a tal, la doctrina que ell va heretar dels nois, només més del que podria sortir el nen, l'ensenyament d'una edat encara Declaració. Per tant qualsevol hora més tard per veure l'antiga avall però la totalitat de l'import en què està, és en si mateix només a través de tot el A principis de temps justificats. El mateix es pot dir de la criatura humana, però l'alçada a la que l'home porta, no ho és, com la quantitat Déu molt motivats per la seva pròpia màquina del temps, però només pel temps just després de Déu. I en créixer d'una banda de Déu en l'edat, Creix des de l'altra vegada a la joventut, ja que, a mesura que envelleix en el temps, més i més persones seran joves en ella, aprendre el només pel déu vell, i per tant la persona comença amb la bogeria. Només al voltant del el nen és tan nou i ximple, perquè va obrir una nova porta a la és que tiri en el vell refrany, a través de la nova direcció amb renovat impuls. No obstant això, el nen aprèn del vell Déu és vell, va aprendre El vell Déu inventa noves criatures amb les noves en ells a través d'ell mateix Nova ascensors, tot el tresor dels nous, que va recollir en cada un d'ells, en general, porta en el tràfic humà i la història humana a una major activitat i major desenvolupament que per cadascú pot fer sol, i rep aquest tresor a continuació, tots viuen mitjançant l'educació i això i que creix amb el rebut Lliures de. Si ara diem, perquè la tarda Déu però més sofisticat que l'anterior, si en l'anterior Deficiència d'haver estat? Però cap altre defecte però va ser quan el progrés relacionats amb l'ésser superior, i cada vegada és al principi d'aquest Relació amb una cada vegada més tard cada un en proporció seguidors, i en aquest sentit, el món no s'encén, només perquè aquesta és la raó de tot el seu ésser està arribant, alguna cosa sobre el present encara vol sortir a, que és la unitat de la etern procés de
desenvolupament. En els primers temps, però, com en el Les últimes suficient, però Déu de la mateixa manera gratuïta als pobres Tasca, el món a l'estat, perquè, per l'estat A més, en era només per mantenir a la dreta, i la perfecció Déu no és en absolut en l'assoliment d'una cimera limitada però s'ha de buscar en un progrés il limitat. En aquest però, que tot a Déu en cada moment de la cimera no només de tots els Present, sinó també tot el passat, només ell mateix pot si mateix i no excedir de l'expiració del període de llicència. Així que volia que l'estat anterior de Déu Baixa en contra de l'anomenada més tard, però més baixos que els nostres Noció de la humilitat no es reuneix. L'anomenem baixa, el que a més de la petita un és superior, o el que no és un creixement de l'ocupació d'alta és. Però en tot moment no és més que petita en comparació amb Déu, i en tot moment Déu es troba amb la més alta tasca a la qual totes les tasques finita . Desaparèixer Només a si mateix a Déu pot mirar cap avall el futur, per sinó també a la primera reconeix que ella mateixa el seu nivell actual ha aixecat. El primer és contra Déu és posterior no baixa, ja que l'arrel és menor que la flor; però com tota la planta baixa un cop floreixen sense fi que llavors realment floreix, i la pròspera inferior la florida més elevat. Però això és cert només per a la meitat el món no creix de petit a gran com la planta que alimenta en si no va ser des de l'exterior, gran i poderós de principi a com el d'avui, i probablement ha florit des del principi a agradar això, només d'una manera diferent que en l'actualitat, tot ha anat genial i més en Total, en lloc d'ara milers particularment florent mons, i estan presents en cadascuna d'aquestes milers de petites plantes amb flors, es per la descomposició progressiva del món en detall. Així que no hem de pensar que l'existència de Déu va ser per al nen o la forma salvatge en brut des del principi per la sensualitat estat dominat. Més aviat, Déu va ordenar a la irracionalitat des del principi la sensual com ho és avui. Però una conclusió possible que vulgueu en cas contrari, permetre que aquestes a les limitacions, la nostra idea donar lloc a una primitiva, però es va preguntar on Déu amb la seva raó, com a tal, era la seva raó i la seva raonable Els fets, només necessita "que la raó, només es va realitzar l'acte. En lloc de amb la raó de la persona a l'inici i la seva tasca per superar Va ser tot el contrari, primer es desenvolupar i ampliar la base per primera vegada en el seu propi increment, un enorme fresc món físic. Primer lloc el fonament de l'aparença sensible, es prepara el seu material li diu en gran nombre, forçant-los cap a òrbites segures i després va a la Ordre, en particular, per assegurar el mateix artista, en el món físic molt viu i es mou i actua, la creació i al fa que el més alt, més que ell i la seva raó és molt an- i s'eleva, i el que menys en el moment de la creació, en el pensament de la creació i la criatura s'interromp, llevat que l'artista humà mateix només pel govern de Déu a la sensació de seguretat ha de ser educat, el Déu immanent des del principi, perquè Déu és etern Plenari, i l'artista només una part nachgeborner. Però l'artista l'obra creada, i de crear la pau en els punts, també pot imaginar com, amb la que el va crear, i és possible que en el futur piadós. Així que Déu mira a les seves obres i es torni, si, pel mateix artista nou en el que ell creats per ell, Examen i després torna a la vista prèvia, i així augmenta a la seva raó cada vegada més alts sobre la base sensorial, sinó no la sensibilitat s'ha
elevat de manera que la raó, Per contra, ella mateixa ha s'aixecaven per la sensualitat en més i més alt ordre conceptual entre ells. La mateixa Bíblia diu que el que va passar. "Déu digué: Sigui la llum i va ser la llum. Déu ho veié la llum era bona, perquè Déu va separar la llum de la foscor. I diu a la llum Dia ia les tenebres de la nit. "I així segueix i segueix encara continua. Déu va crear tot només el que fa que tot sigui visible; sí que només és visible, la raó per la substància, essència, matèria, els mitjans de adjuntar la percepció sensorial, el món físic. Parla com es fa. Només que ara és la consideració, Déu veu el que ha fet, i com es troba que es fa bé, que construeix sobre ella; D'això es desprèn la distinció, es desprèn també el nomenament, per la qual cosa sempre Després, ell fa les llums del cel i es posa de la pàgina: als homes, amb l'esperit del seu esperit, i parla a partir d'ara amb ell, l'esperit de la seva ment, la imatge de la seva, i les normes la sort que li va tocar viure-hi. Fins llavors, la seva ment només amb el Les coses, es parla en les coses del món físic, i els seus àngels, la vorgeschaffenen, així ho va fer, conscient des del principi, però no amb la consciència avall a la volta enrere de la consciència. G. La bondat de Déu i el mal en el món. És l'ésser suprem és un auto-conscient, per la qual cosa es baralla amb un mal només a si mateix, per mentre que pot al seu torn que, com contra si mateix, ja que tot en ell. La seva voluntat només pot ser bo, i perquè veu tot en un, amb vista a que l'absència no és el coneixement d'aquesta voluntat de la il luminació. Però hi ha existeix el mal en el món, d'acord amb les nostres idees poden danyar, i no ho tregui, i vol desfer-se d'ell de totes maneres. Qui té ergrübelt, com és el seu origen? Com és compatible amb el que li demanem a Déu? És una pregunta difícil, i tan lluny haver estat difícil per al món. Si Déu és el mal, el dolor de la gent i va voler que el pecat, ell és un Déu dolent. Si Déu ha permès que el mal, perquè ho poden evitar, és un mal Déu. Quan va tornar a la seva manera, ell és un feble Déu. Tan confós com jo anar a parar? Cada intent a la seva manera, que justifica Déu, com és capaç, crec que la Millor així: El mal no s'ha rebut la voluntat de Déu en el Mundial, i la seva voluntat i la seva acció és només per anar a aixecar-la, i el seu coneixement i el seu poder és suficient. El que també sembla malament, sembla només en l'àmbit dels particulars en i voltes en el transcurs del temps a través dels segles. Només després de tot etern, però hem Déu, la mesura eterna conjunt. No va ser per el permís de Déu en el món; ell no pot ser arbitrària, i castiga a més astut amb què ho farà. No hi va haver fins i tot contra la voluntat de Déu en el món, Així que Déu fins i tot abans de l'existència dels mals pensaments del mal només s'havia desmaiat, i va desitjar que no hauria de passar, però en una àrea menor va entrar en el món, el que no, però el La voluntat superior, la part alta de pensar el lloc de Déu, en la qual sòl es dóna de ser, i la matèria es dóna de fer, no és diferent de és amb la nostra pròpia
voluntat i el pensament. La seva intenció era més aviat el mal en el món, encara que no només a l'altra banda, també per promoure el bé, però tots dos són la mateixa direcció, així com la voluntat del poble dirigida només contra el mal després d'ella, o una relació que buscava. En aquest sentit, és ara, per descomptat també el El mal contra la voluntat de Déu. No és ni una mala ni mandrós un, però, Déu és una debilitat similar, per a nosaltres, la semblança de Déu, però un arquetip de totes les contraparts. Encara hi ha molt d'això, el que jo no sóc l'últim pot trobar, em va posar al seu lloc. El que jo entenc, però, i Vull dir això: Passa perquè tot el que succeeix en les nostres ànimes, amb la nostra voluntat? Emergeix involuntàriament no innombrables des d'ara, conscient o inconscient dels instints més baixos? És no només els meus controladors d'auto-conscient a la part superior la meva ànima, tot el millor per als objectius comuns, que per a mi sol em sembla el millor, tractant de plom, l'harmonia i la pau entre el meu coneixement i creença, pensament i acció, encara que l'individu repugnant, i aconseguir avenços en totes les barreres pròspera buscar, i el que no cap en aquest esforç de llarg i girant girant i els canvis i castigat fins que encaixi, i, finalment, encaixava en ell, el corrent del seu progrés en general, promou la i com un gest del seu progrés pròpies necessitats? Si està en Déu, la La nostra ànima és una part, una mostra a ser diferent? Si l'ànima de Déu consisteixen en res més que la voluntat suprema? Res involuntàriament (ja sigui també va aparèixer voluntàriament a si mateix) en relació amb la part superior es mostrarà en la seva consciència? Després, per descomptat, ja que no hi ha especials en Déu, perquè només que la seva part inferior i es Va conduir de manera particular pot excitar la seva part superior, que els fa especials Les criatures en ell, serà menor en el seu límit superior dependents enterrat, què faríem? Si no en Déu la part superior serà únic nivell, el Suprem, el cap de govern, el tot- els millors objectius generals, que ara és el mateix que en Déu i per Déu el millor és dur a terme objectius de l'harmonia i la pau entre tot el coneixement i les creences, tots els pensaments i ambicions, i donar als particulars resistir, i aconseguir avenços en totes les barreres pròspera buscar, i el que no cap en aquest esforç de llarg i girant girant i els canvis i castigat fins que encaixi, i, finalment, encaixava en ell, el corrent del seu progrés en general, promou la i com un gest del seu progrés pròpies necessitats? Ara no és l'home i ja està bé i el mal segons la persona, que en les zones baixes la seva consciència en ell apareix, però d'acord a la Direcció que es dalt en relació amb l'organització i gestió d'aquest individu pren en conjunt, de conformitat amb els punts de vista prevalents sobre això en la seva consciència general. Si el mal que entra en la seva consciència, únic motiu per a ell, es converteix en per curar i reparar, i per promoure el bé, més que desenvolupar, ell és bo. I pel que també haurà de trucar a Déu bo, malgrat tot El mal, que apareix en el seu món com una sola, si no suprema voluntat del Creador, però el curandero i la qualitat de És a dir, si ho fan, el més llarg i més lluny de la connexió de les coses rastrejar a través del temps i l'espai, l'oportunitat més altes tendències emergeixen, més l'esforç brilla, les coses a les
bones i dur a terme la fermesa de la fira, de manera que el que nosaltres com el mal en cada un de petit, mitjà i Mitjà, apareix fins i tot la condició temporal bo en un sentit és etern i superior. Però si realment no Allweg com el mal ha de servir per destruir el mal, el mal en si s'ha de convertir en una font de bé? No tots els avenços va sorgir de la raça humana, i cada un de socors nou, un nou avanç; cada illa de la discòrdia és una ala nova. La pena de a si mateix una víctima, que un mal, però després, alguns dels nous mals per evitar, en part per millorar els mateixos pecadors, i si el Penes imposades per l'Estat no s'aconsegueix, és només una part del càstig de Déu, aniran fins que va succeir, succeeix no aquí, llavors es segueix una nova vida, com vostè ha de continuar, per fi èxit, però creixent, i les conseqüències del pecat, el pecat creix i com està canviant el càstig, en què les conseqüències són produït per ells mateixos, que creixen fins que el mal sentit creixen en excés. Ja sigui aquí o allà, no importa. Per fi totes les barres de gastades, que el pecador mateix és trenat, l'enduriment hagi dissolt completament, llavors està finalment fora de perill, aleshores és va armar de valor cap avall. Tot i que algun bé ha de patir el mal, que és just perquè el mal al món que li deu, però si pot suportar-ho, que li serveix només, finalment ha d'arribar a ell, sinó una benedicció, i més gran, com més temps del que podia suportar per sempre, i més la dels salaris ha mogut. Aquí o allà, tant se val. Fins i tot en tots els estats són religiosos i les institucions legals, la fe en aquest sentit, el coneixement, la voluntat La gent al Gran determinar i directa. Aquestes instal.lacions podrien ocorreguts però no per un impuls cec d'home que és simplement en el plaer momentani, però només a través de la voluntat conscient i però no va poder fer-ho per la mera voluntat individual de les persones Causats únicament pel que la gent es va en el context estableix, per la qual cosa es fa fins i tot aquí l'empremta d'una voluntat superior legacions, que, per descomptat, només a si mateix força àudio directament sobre transcendeix totes individuals, però un Estat no és encara el conjunt, la terra no és el tot, el primer món amb Déu és el Plenari. Cada un té una encara més alta en conjunt. Fins ara, l'única La gent ha contribuït a introduir a les instal.lacions de la bona vida llicència, que té en tot cas, només en el sentit de les demandes d'una més general pot fer, i el més influent de les seves pretensions en ella, millor la institució. Tampoc és la tendència de la religió i la justícia en tots els estats en el conjunt és millor que la tendència de l'individu en Mitjana, i si un individu ni la religió i el dret dels l'estat pot seguir desenvolupant i millorant, és només a través la religió actual, la legislació existent i un nou superior Vista de la General va ser portat a, com va poder, esquinçat De tot i sense tenir les relacions i tendències Data mental en si mateix, cosa que fer per al conjunt? La seva voluntat sembla tan impulsada per la part superior serà, en el llaços de connexió superior, així com la part superior del darrere es estimulant, i no hi ha voluntat finita és fer-ho de manera que l'infinit promoure no encara i es troba millor. El que és bo és per la qual cosa tant la part superior, però l'home pot arbitràriament com l'instrument que aquest bé, ja que sotmetre la seva voluntat a la voluntat de la part superior fa, però si no ho fa arbitràriament el curs de la mercaderia des de la part superior s'indica, ha de fer un dia encara. Així que ara l'omnipotència de Déu no s'ha escurçat, si tenim en compte no només la
seva omnipotència com un terme sense fons però tingui en compte la forma en què és compatible amb el concepte de millor un Déu. No omnipotent, ell només si no podia, el que volia, o no el que no podia, o si el mal voluntat dels seus superiors en lloc de limitar-motivat, o en tot cas, no hi hauria per ell, en ell. Ara ve però fins i tot el mal amb ell, en ell, no només per la seva Will, la seva voluntat és molt més que només això involuntàriament en un sentit més baixa Incorregudes en ell per assignar un significat més gran i guia. Si Però certament volem, per l'omnipotència de Déu, no trepitjar massa a prop, que el que passa, passa per la voluntat superior de Déu, veure per tu mateix com desar seu sant, misericordiós Déu encara. Però vaig a prendre la seva omnipotència millor perquè ell pugui fer res, el que vol, i que tot el que vulgui, bé, simplement no és bona en el seu conjunt i en general, sinó que cada individu una vegada és piadós, però el que no és bo en el món, la raó que la recerca tot, excepte la voluntat de Déu, encara que no més que a Déu em en lloc de veure la base contra la qual reflecteix la força i l'activitat seus tirants amunt voluntat mateixa, com l'home a la seva terra. de manera que l'últim dels d'origen s'explica el mal? No, més que el món i l'origen de Déu. És amb Déu allà, i Finalment demano res més per què està allà amb Déu, perquè encara no comprendre sabem tan poc el que alguns primer Origen blanques penetrar. Això es decideix en un terreny natural, on l'ull de la criatura no és suficient. Certament sé no com un principi hi haurà podria ser, si no lleugerament per sota ell el que fa que la seva obra és possible, però no mostren raó per la qual sota d'ell la possibilitat del dolor i el pecat hagut de suportar en si mateixos, crec que no pot, per descomptat, com després de instal.lacions existents en el món del plaer sense dolor s'oposen pot, però per què aquest mecanisme consistirà en el món mateix, el plaer del dolor només fa possible? Amb renuencia, però, depèn modificació de la tot el mal junts, un món en el qual la voluntat de Déu desenvolupament sense pecat purament agradable expirat em va semblar, per descomptat, com una roda que juga al tren sense inhibició del pes, però per què no hi pot haver un rellotge mundial, tot i que cap rellotge analògic com pot donar? L'única criatura en la pròpia capacitat pot Possibilitat del mal i la seva realitat amb la realitat una relació, perquè només en les àrees de les criatures individuals hi ha malament, no en la totalitat de Déu, quin és el sentit del conjunt que es tot bé, però per què havia criatures emergeixen a tu mateix per què però només podia plantejar-se en relació amb aquest condicionament? I pot ser motiu amuntegant sobre les raons i es farà referència a una nova pregunta totes les raons pila de plom i la manca de resposta al fons de les raons. Així que prefereixo estar quiet en la meva recerca. Només perquè considero això és el que veig en el món del mal, ja que necessiten perquè una vegada On és la meva anhela una cosa que puc construir la meva esperança que el mal no per la voluntat de Déu és, i sempre torna a crear, Més aviat, la seva voluntat contra el mal hi és, no deixa de buscar per aixecar-la i curar, i res no pot sorgir, que no pot aixecar per curar i saber per conciliar i millorar és més Vegades a través dels segles, i hi estaven encara volta tan gran; els seus coneixements i habilitats suficients per a això, i el més llarg i més gran la desviació, una major i més alta sigui la meta, però per què la L'objectiu no és el mateix a tot arreu i assolir plenament tots alhora? També el Jo no sé més del que sé per què el
món, per què Jo mateix no m'agrada fins al final. Què hi ha de la part inferior, a vegades malament, de vegades bona voluntat de les criatures tindran un límit superior de Déu, la totalitat bé, crec que ara hi ha més de baixa i el plaer Disgust de les criatures en una part superior Déu meu, què li va beneir Déu fa no és diferent en les persones individuals s'acosta el plaer i el dolor baixa, que s'insereix en els detalls, una superior La luxúria porta a heftend a la consideració del que es lustgebend en el tot, només en la consciència d'una tasca ben al llarg i en el sentit del conjunt, i la sensació de satisfacció amb Déu, s'acumula a nosaltres, un plaer que supera tots els plaers més baixos ara certament no menys aversió a tot el que és a la heftend La consciència d'una resistència a tota la part superior, Déu, tots els baixa supera el dolor. Però només la consciència antiga, i per aquest mitjà que es grapa plaer suprem en Déu, com a tal, pot caure a causa de que en el seu conjunt com un tot no pot resistir. Som d'una manera molt Esforci per el coneixen, ens dóna l'aire superior, i ell és sempre molt en conjunt, un amb si mateix. Però quan ell i la nostra voluntat, sinó també més baixa en el se sent, és conduït per la seva força motriu amb ell, se sent nostre plaer i el dolor a la part baixa, està entusiasmat amb ells, només que, com el nostre i qualsevol cosa que no sigui inferior en contra del seu superior Will, pot, de manera que el dolor a la zona, se sent amb nosaltres, en nosaltres, res en contra de la seva voluntat suprema pot, però la concentració i la reconciliació tot el dolor més baix i la consciència d'ella dirigida aspiracions es porta tan bé a la part superior com l'aire una bona font de plaer Promoció. És una de les nostres ànimes molt enfonsat en la nit del dolor, pel que no és uniforme ja que el seu encara lluny darüberhingreifende, que Nit per a ell no és més que una ombra en una pintura plena de llum; la pintura no només no milloren sense l'ombra seria en tots n'hi ha. La llum no és sinó l'alegria de la reconciliació del sofriment. I no és Déu per a nosaltres el millor de la nostra felicitat i l'adversitat porta en si mateixa, la seva pròpia serena La salvació depèn del fet que estava sense descobrir cap mal, sense tancar anem? Com seria si només externament la nostra misèria veure com, la misèria d'un captaire en parracs, que ni un cèntim ? Tir Però ara se sent tot el nostre dolor clares "com nosaltres, només en la mesura diferent de nosaltres, del que al mateix temps l'expressió i la solució i el canvi en Lust sent davant.10) 10)
En el meu llibre a la més alta Bona S. 14 ff aquestes últimes consideracions són de disseny una mica diferent, de manera que només s'aplica als més propers, però no la versió completa de la encaixa el concepte de Déu (vegeu p. 33) ho faria. "La felicitat no és ser només es van salvar, La felicitat no és estar en parella, no només; La felicitat no és molt, només per a tots; Em poden agradar única salvació del món. Qui seria salvat 'i altres han infeliç Saber
La seva pròpia salvació seria "pres d'ell per ella. I la felicitat no es pot oblidar, Més aviat, el coneixement és l'única salvació. Per tant, la felicitat no insisteix en la terra, A causa de veure aquí el beneït home infeliç tants. I el pensament és només la felicitat en la terra, El fet que el desgraciat s'han de guardar. Qui ho sap, que porta amb zel en el seu Part En general, adequats per a la salvació. Però Déu coneix el camí a la salvació només; Tambor és només va beneir a Déu, en ell només es pot ser. " (Rückert, "Saviesa dels brahmans". I. p. 58)
Si aquestes consideracions va entrar en l'estat d'ànim adequat, està en els pensaments de Déu en la més amarga tristesa un consol per a tots Troba consol. Hi ha d'haver una millor amb tu perquè la vida de Déu, Déu roman en vosaltres, que viu en Déu, no Déu el sofriment, només en l'aspecte exterior, però se sent encara amb vosaltres, i totes les seves facultats i els mitjans més forces i Recursos té amb el que està constantment ocupat, el fer complir l'elevació del mal. Per això, no només crear tensió en el poder, però on no volen rics, les forces de la mesura que fos d'ella, en la seva última totes les forces, els rics de tot, i encara que vostè, com un carregador davanter o l'agent del mal, al principi tot el treball real s'ha colat i el força a les sancions, quan ho necessita; tambor posat les seves mans fora de l'úter; volia a celebrar, el mal creixeria fins que van començar, però en a moure's, i tot el treball s'haurà de centrar, que es va perdre; només ell té enllà a les teves petites mans i un major major mà allà, cosa que el fa quan el seu fet la seva i no s'ha fet tot. Déu no es cansa quan cansat. Miss la seva força i no per la seva èxit l'eternitat no és amb l'èxit de la temporalitat. ¿Déu petit i de curta vida, ja que és el seu local i de la seva localitat Tota la teva vida, així que per descomptat que vol donar-se pressa, abans que ell i la seva Finals també per desfer-se del mal que porta dins. Però Déu sap que l'espera eterna, ell sap com més gran sigui el La fam, tan alegre, la saturació, més dur el treball, el més gran és la força que ell alguna vegada en les seves criatures guanya. Sigui pacient, perquè és Déu, no és en va. Què vostè sembla en va de moment, encara no és per un més enllà, i el més enllà no és per res després d'aquesta vida. Més aviat es troba en una de les més belles i consoladores majoria dels aspectes nostre patiment i la mort que, si el concepte de patiment sota les circumstàncies d'aquesta vida impossible La vida mateixa és el que els objectes que no només les condicions completament nou entrar en aquesta relació, sinó també que el nostre món Fortalesa i l'exercici de resistència en el patiment a nosaltres mateixos crear actius valuosos per a la vida futura. La teoria de la les coses futures, aquest seguirà duent a terme. H. Què significa això en el sentit estricte de Déu ser seva i en contra de Déu? En un sentit més ampli, estem tots els de Déu, tot és Déu en absolut, sinó simplement
perquè és l'únic , Que encara no ha aprovat un sentit especial, quan un per un diu que està amb Déu, Déu sigui amb ell o que ell era un home de Déu, Està en contra en contra de Déu, Déu li. I així és. Per tant, totes en Déu, encara no estem tots en la mateixa forma en Déu; Més aviat, hi ha moltes maneres de ser en Déu, ja que les formes de Ser-hi en absolut. Aquests són els ordinaris i comuns, l'home dolent i bo encara que de manera molt diferent a Déu; i tot el que Déu té per a ells, com el tot de Déu, una molt diferent Ràtio. l'esperit de Déu en el seu conjunt té una direcció a l'eterna bona, però això no significa que aquest individu contra zeitweis aquesta direcció anar, així com nedar en un rierol alguns zeitweis contra el corrent, però es deu al final de les aigües rierol sencer. Molt individuals podrà interposar recurs contra la totalitat de Déu superior anirà fins Einzeltrieb contra la voluntat superior a nosaltres, però, que tant la unitat i el desig en nosaltres. I en aquest sentit pot ser en el sentit estricte de la major part individuals dir que és contra Déu, i això és bàsicament en Déu; No obstant això, la crida de Déu o el diví, que, o bé la totalitat Déu és dels qui són com omnipresència i omnisciència, o en el finit, Amb quin dret la situació i les aspiracions de tota la divina pur i clar en el coneixement es reflecteix en la bellesa o viu encarna a terme, o en els vestits i d'actuar en la direcció és en si mateix un eix principal en la direcció del seu flux és. Així que pot no ser mal interpretat, i no hi ha contradicció es troba, si també en aquest punt el més estret abans, ara els altres sentits que servim. J. Déu com un esperit en relació amb la seva material de la manifestació.11) En els experiments, la relació de l'esperit diví el seu món material de les aparences sotmetre a un punt de vista clar, ens frenar, la llum per mirar cap a enrere fins a la llum. Anem a anar d'un discutit sovint Sentència de: Un fantasma apareix i cobreix directament en si, però cap esperit pot alguna cosa d'un esperit diferent altres que pels signes físics externs de saber que encara de la ment en si mateixa no posar immediatament a l'aparença. Sé que del seu esperit només per la forma i l'acció del seu cos, paraula, Mira, tot signe extern físic, per l'Esperit de Déu, la mesura que va més enllà de la meva ment, i fins on es necessita més enllà, només a través de la mediació dels materials de la natura. Perquè així com fer clic en la paraula de l'Escriptura i el meu mestre de Déu creure, és per a mi no resulten directament en la forma de la ment, però va venir a mi només a través de la mediació de la llum i el so. Em pot posar en dubte si vull, si el teu cos, si la naturalesa té un esperit, directament No veig res-hi de la ment, però, la meva ment i el meu Déu la seva ment de manera immediata mateix apareix com percebre el dubte successivament.12) Totes les manifestacions de l'espiritual en el més ampli sentit de la paraula de l'espiritual, de manera que la sensació sensual com el més alt Se li pertanyen, com a tal, en tots els autors aparença, o és com un moment en un d'ells, però, el corporal, física com a tal a tot arreu només apareix un que no sigui ell mateix, o bé Seria tan espiritual, i que confon les paraules. Expressa el desig de algú dit bé: els meus nervis se sent i sembla que sí En aquest sentit, però com se sent, és només només Sentiment, no anem a cridar els nervis, encara procés nerviós, un altre Més aviat, ha de fer-hi front com física i material nervis en qualitat visible. I no obstant
això, tots dos són dues coses diferents. Seria algú també dic: El meu cervell sembla a si mateix en el seu material Processos com un fantasma, però com que sembla, simplement anomenem esperit, sense cervell, però, el procés del cervell, un altre l'ha nou enfrontar com a material en la transformació de la matèria comprès el cervell de reconèixer. El llenguatge també que separa que el que o com tan sols apareix al costat de l'ànima els conjunts de la ment, és a dir allò altre o com aparèixer en el costat del cos, corporal, material. Però, què beidesfalls apareix, però, bàsicament beidesfalls mateixa, i la Publicat en diverses maneres. 11) Els següents els punts de vista sobre la relació de la física i l'espiritual és alguna cosa en un apèndix dedicat exclusivament a aquesta secció de manera més exhaustiva, però aquí només en la mesura que es vegi rebut aquests diners, ja que la posició de general Punts de vista sobre la relació de l'esperit diví món material dels fenòmens (la natura) semblava necessari. A tot arreu reconeguda dificultat de les condicions bàsiques de la física i espiritual per discutir una clara i convincent, tant les representacions com la donat aquí i l'apèndix que expliquen els uns als altres, encara que jo estava buscant, si algun d'ells entenen per si mateixos i retenir vinculant, el que va fer algunes recapitulació a les notes necessàries ho ha fet. 12) "Perquè qui sap el que hi ha en l'home, sense l'esperit de l'home que està en ell, coneix tan bé ningú el que en Déu sense l'Esperit de Déu. "(1 Cor. 2, 11)
De fet, una essència comuna és l'espiritual Auto-aspecte i l'aparença física que no sigui el Mateix està sota. Internament encara apareix a si mateixa per a altres fora així, el que sembla, però, és una. I no és d'estranyar que aquest és un Però tan diferents com espirituals i corporals apareixen. De fet, és vist des de punts de vista molt diferents, depenent d'ell de qualsevol manera sembla, hi ha una d'un interior, exterior d'aquí. Fins i tot des d'altres posicions expressades, però ja ofereix una de les causes diferents si vostè va al seu voltant, està més a prop o més lluny, per descomptat, més encara si un de tots externa a interna, la posició central es transfereix, en objecte i subjecte de consideració col.lapse en un de sol. Això és una cosa completament diferent a tots expressen Posicions, on tots dos estan sempre separats. A continuació es l'aparença força diferent, l'espiritual, en comptes del físic. Aquest aspecte espiritual o auto-pot per tant també tots els només un, perquè només hi ha un punt intern, només una Camí subjecte i l'objecte col.lapse, mentre que la física Fenomen pot ser tant com les posicions externes i de la categoria següent. Però pel fet que és la naturalesa mateixa de base, de manera que a si mateix com un fantasma i altres coses com el cos apareix, ha de tant en el context i les manifestacions Wechselbedingtheit canvi; per la qual cosa l'aparença física d'un altre, sinó també com caràcter extern, com una expressió del jo espiritual compareixença de servir els altres, però només de manera indirecta guiï al coneixement de la mateixa; haurà de signar la declaració en l'única realitat Un mateix-sap interpretar els fenòmens. I pel que fa a les nostres conclusions ha d'estar en aquesta relació, el que realment és. Això també demostra la contundència de la idea que les sustenta. Ara és
també clar per què una cosa estranya que mai són immediatament després de seus intel.lectuals, però només pot aparèixer després que el seu aspecte físic; perquè aquí hi ha la relació essencial de la ment i el cos, que la mateixa cosa, el que apareix com un fantasma, en un altre per estar present en una forma diferent de la vida o el cos. El els altres haurien de coincidir amb nosaltres en la seva totalitat o en part, a d'acord amb el seu costat espiritual coberts en la seva totalitat o en part de nosaltres directament es. Així que pensem que, de fet, la relació entre Déu i nosaltres. Va cobrir tots els nostres intel lectual directament com a tal, perquè tots coincideixen amb una de les seves parts, però que recullen simplement una part del seu millorament espiritual directament com a tal, ja que simplement coincideixen amb una part d'ella, la resta sembla nosaltres com una tangible i material, d'aspecte natural. Referent a això, però una Part de l'autogovern mental dels fenòmens tenen en comú amb Déu, també estem no ha de ser considerat com quelcom extern a ell estar en el mateix sentit, com un home cap a l'exterior contra l'altre. Qualsevol investigació que pot fer més que això de l'existència de rics, es limita a a l'aparença física i mental de la mateixa. De la naturalesa fonamental si mateix, que està subjecte a dues aparicions en un, pot per no dir res més que això és just el que un sol pels actius de les dues manifestacions caracteritza bilaterals, com un ésser espiritual, a menys que ell mateix, com un lloc físic, llevat que un altre és capaç d'aparèixer com ells mateixos. En va es tractar d'identificar una mica darrere d'aquestes aparicions, com tot nostre coneixement en si mateix només com una disposició especial del nostre autogovern mental dels fenòmens a considerar. En abordar, es troba que fins i tot a tot el cos només a través de la nostra ànima, l'única manera és reconegut com el Cos de nosaltres, que en la nostra pròpia aparença la determinació dels conjunts del seu reconeixement. La intuïció, el sentiment, Guanyo quan veig un botó que estableix el cos, (amb tots els Jo podria, per associació, com una propietat, la determinació de l'òrgan afegir a trobar alguna ocasió), però segueix pertanyent a la meva ànima oa la lliure aparença. Aquesta disposició de la meva ànima, o per compte propi aparença, quina de les altres causes en mi i que em semblen ser corpori, és una cosa molt diferent de la pròpia aparença per a ell com la seva pròpia Alma forma part, perquè la seva aparença física, que en la meva ànima per guanyar, i el seu propi aspecte de si mateix, sempre dos ; Estada només perquè d'una posició diferent Examen que tindrà lloc. Darrera aparició pot ser qualsevol cosa només participar en una ànima i un lloc d'ànima, incloent l'aparició un sol cos, i es prestarà la percepció, sensació, causada per altre es desperta en la meva ànima, la meva aparença física representa el mateix, la mateixa. En altres paraules, no és de fet possible parlar de les lesions corporals, l'aspecte físic. Per a l'espectador es dissol així en la consideració de tots en reconèixer l'ànima, l'auto-aparença, però això no exclou, de fet el sentiment de l'empeny a dir que certes Les disposicions de la nostra pròpia aparença per alguna cosa fora de nosaltres emocionats són, i aquestes regles ens serveixen ara per caracteritzar les propietats físiques, propietats físiques de l'objecte que l'estimula. "La cosa està fora de tu, per la teva culpa que els separen Però és també en vosaltres, perquè dus reconèixer en vostè.
Així que la cosa es duplica i zwiegestaltig. L'oposició sembla ser a vostè dilema. Però l'oposició formulada per No a amb; Us encoratgem a poc l'oposició a un acord. Una cosa t'agrada la imatge interior Comentari sobre la trucada, O per un exterior veure la imatge interior. Un mirall que no estàs sol el món, és Un mirall també a tu mateix vostè està buscant. " (Rückert, "Saviesa dels brahmans." II p. 21) A la vista llunyana ens trobem que no ha de ser dues persones que es cara, de manera que un reconeixement del cos de l'altre. Mateix L'home també pot una part que pertany a si mateix, utilitzant una per altra, que li pertany a ell, un òrgan dels sentits, com corporals identificats, però només ha de ser una altra part, això és essencial. Així, veiem amb l'ull de la cama del mateix cos, que inclou tant; a si mateix sense dubte no podia l'ull de la seva condició física per veure com es pot més contra un, i només els seus sentiments que té de si mateixa com auto-aparença, o contribuir a l'auto-aparença de tot el cas, però la cama comparada és. El conjunt Composició dels ossos, ulls, cervell, etc poden no del tot veure en una com físicament, però sembla que sí (fins ara tots ells ser considerat com un portador de la nostra ment) en el conjunt només s'han costat espiritual com l'ànima, però és la manifestació del cos de punts de vista i de forma menor en la pròpia aparença l'ànima en virtut de la juxtaposició dels ulls, orelles, Els dits de percepció òrgans contra l'altre cos, l'ànima al llarg de l'escolta, i tots els que tenen els sentits de forma individual, sempre té l'ànima de tot amb la seva consciència general i Allgemeinbezügen molts que s'inclou, lluny.13) 13) Fisiològic
analitzar, en realitat, totes les sensacions, que en els éssers humans establir un sentit del físic a tots, incloent el sentir comú, com el dolor, la fam, la set, etc, adquirida a través de relacions del sistema nerviós amb la resta del seu cos; i l'aparició del físic objectiva i externa de l'ànima sobretot en comparació amb especial externa actuant en contra de les propietats sensorials (vegeu l'apèndix), també pels nervis, d'una banda, amb tot el complex del sistema nerviós, en el cervell per al node principal, inclou connexes, estímuls i l'altre per la mediació de l'òrgan dels sentits externs . Dibuixeu Una llista més detallada i més específica en relació amb la l'examen es durà a terme a la gent que el tingui en compte tenir, però aquí hi ha les entrades, l'únic principi vàlid sempre presentació va ser la celebració preferit, que no necessita Els detalls sobre les hipòtesis fisiològiques i parcial respon, per tant, no a la comparació del sistema nerviós i determinades parts de la del sistema nerviós contra l'altre cos, però generalment només un Part del cos contra un altre han disminuït amb la profunditat consideració pot tenir en compte que totes les sensacions del físic en tot per a nosaltres, per fi es basa en una relació de la comparació del sistema nerviós i l'altre cos de la naturalesa construïda creix. Quan l'ull veu la cama en
realitat només el suggeriment que el nervi òptic a través de la resta de l'ull rep de les seves cames, que li fa aparèixer la cama. El resta del cos és sempre igual de bé a la condició física Sensació que el sistema nerviós, perquè només a través del sistema nerviós podria tenim tan poc com per la resta del cos sol, el sistema nerviós ha no només els seus sentiments, sinó també la seva capacitat massa per sentir la connexió amb la resta del seu cos.
De fet, els diversos fenòmens que guanyar a través de parts del nostre tota la resta del conjunt, i que el nostre cos com per considerar-la, que en tot el nostre fins i tot es va reduir, al principi només auto-aparença aquest conjunt, l'ànima del conjunt, i tenim una caiguda, en un subordinat Camí cap a la nostra ànima, però fins i tot algunes relacions més alt, en aquestes percepcions individuals no s'inclouen, s'ocupa entre ells. De la mateixa manera, és llavors també amb Déu. Ell veu amb les seves criatures com a part dels seus òrgans Cos, altres parts del seu cos i es va enfrontar a aquests atacs amb els seus superiors i inferiors implicacions consciència consciència sobre com estem tot sentit les percepcions individuals unesrer; però sense cap tipus de criatures o d'altres òrgans de la percepció objectiva individualitzada-hi per aquí tan poc en un fenomen corporeïtat material extern de Déu, que sense Sentits per a nosaltres. Això és el que ara considerem una mica més a fons. Perquè és així que en la naturalesa de la ment mentides, ni Déu només pot percebre l'espiritual directa, que ell mateix membres, que ell mateix apareix. Però tot li pertany a ell, el li fa omniscient. El nostre ésser espiritual-l'aparença és només un menor d'edat Part de la seva. Sembla que és, per descomptat, només en els esperits individuals Les seves criatures van venir, només per prendre consciència, de manera que es s'esmicolen en el mateix, perquè tothom sap sobre ell. Però nosaltres S'han trobat raons suficients que no és així, que amb una consciència general que els nostres spreads. Ara ja tot Déu la seva integritat, la plenitud, la perfecció no té res en contra, també ho fa ell en les regions superiors de la pròpia, que en tot hingreift no hi ha un món material extern fora contrari gewahrbar ni entre si, en la mesura que es tracti de pur esperit. Però en les zones les criatures subordinades individuals, una comparació tenen l'aspecte del món material ve a ells externament internament ia través d'ells per ell, perquè l'aspecte físic en tot només en el contrari del que es publica i apareixen Es porta a terme. Impedeix que res, però que, com es reflecteix en les zones niederm cares, que també segueix en una unitat superior. Déu, per tot el món espiritual en si mateixa, també té la sensual Sentiment, mirant a les seves criatures, i per aquest mitjà el sensual món de l'aparença en com veiem els nostres cossos, encara que només en un menor Espai en si mateix, de la qual ell i la seva consciència general i superior, a les divisions senceres i superior de tot el adjunt Hinweggreift relacions. Així, el món material dels fenòmens, mentre que no Inferiors a un déu, sinó una baixa en Déu, si tenim només Déu prendre en un sentit més ampli.
Per descomptat, ja que amb nostres sentits només l'exterior del nostre cos, Déu Però mira amb nosaltres dins del seu món. No és una altra cosa? Bé, cap analogia entre Déu i ens fan tot possible, però això és no hi va haver diferències significatives. S'explica tota la relació a una imatge. Imagini un arbre que se sent el que passa en ell, i el que li toca l'exterior. Ell pot sentir el tren dels sucs amb el seu tronc, les seves branques, les seves fulles; i tan connectades amb el tren en el físic, el més coherent Sigues el tren de sentir intel.lectual. L'arbre també se senten, com aquest tren està revisant amb cada toc de les fulles per la llum, pel vent, per un insecte, se sent com externament disposició assenyada que revela la presència d'un altre. Però així com és sensual com exteriorment La determinació i el sentit quan una de les seves fulles l'altre afectat. Que hi ha una part del mateix arbre, que afecta a l'altra no canviarà el caràcter de la sensorial externa Sensació. De la mateixa manera, les sensacions ens sembla que guanyem que parts del nostre cos de forma individual estimular l'individu, pel mateix Personatge que el que realment cap a fora suggeriments Envieu-nos. Ara imagina, a més, que les branques i fulles de l'arbre s'embolica més i més, és més densa de fulles verdes, finalment tan densa que la corona és una bola densa, i les branques i les fulles , Sigui igual o cap a l'exterior uns contra els altres. Ara, la mateixa saba, en passar, ara aquí, ara hi ha més passos, les fulles més ara aquí, ara allà de premsa al costat de moure's uns contra els altres, i també ho són els efectes podem considerar com la pilota interior, però sensual Desperta sensacions en la pilota. La nostra cap amb la seva Aderzweigen i Deixa el cervell és una bola, i la sang triga només més forta aquí i allà a través, veiem les espurnes i el so a les nostres oïdes; Si tots els records que es pretén tranquil sensual, com, si s'imprimeix tranquilitat o l'especulació, en altres suau Els efectes varien en l'àmbit d'aquest aspecte. Una tancada Mà o ambdues mans estan unides entre si com un Les bales és a dir, en la qual la punta dels dits i el palmell elegit la seva pressió i el seu moviment concertat dins de la bala la sensació de reciprocitat externs. Però ara el món és una pilota, en els quals un miler de dades per a les altres s'enfronten, i el tren i el flux dels efectes que travessa el món sencer, l' flux de la insistència general, tot el moviment i l'emoció sempre està trucant noves regles canvien les dades, i és encara més evident Segueixes sosté un resultat. l'esperit de Déu es pot sentir ara com el general tot el tren dels esdeveniments, se sent com la continuació tota la seva ment, i sentir totes les disposicions individuals realitzat per la interacció de les parts del món és tenir baixa normes sensates de la seva ment. Per descomptat, aquestes parts estan en ell, però acabem de veure per nosaltres mateixos que, fins i tot en altres parts de nosaltres Peces i en la seva cara externa per fer front a la percepció sensorial, de manera que exteriorment apareixen fantasies desperten pot, en breu una cosa nova des de baix com un dels nostres rectors ment conscient arriba i el va sentir una externa l'existència material, potser fins i tot la memòria dels materials que es pot portar. Després de la seguretat primer pot ser una consideració, que les criatures terrenals en relació amb la terra, aplicada en més en general, a totes les criatures individuals pel que fa a Déu (S'aplica més amplis). Poden estar en un cert Forma, excepte que la
comparació no és la deriva fora de les seves fronteres, com a òrgans dels sentits, o si ho prefereix, com a portadors d'òrgans dels sentits , Perquè ell, com veiem a través dels nostres sentits, l'objectiu La publicació del material guanya món. En consideració de l'anterior Reflexions apareixen per a la primera vista de l'expressió: Natura ja sigui en Déu o és Déu immanent i justificada, com si Déu en la natura, immanent. Per tot el que apareix en la naturalesa apareixen a continuació en la consciència de Déu, però Déu encara té consciència extraordinàriament amb salaris més alts del mateix, que en cap part del La naturalesa apareix, però, són les referències espirituals més alts tan inextricablement lligats a aquest nou, basat en el que l'exterior part directament de la natura apareix, en part a la més profunda Conclusió en forma del que apareix exteriorment obert i prendre fins al punt de canvi en les condicions naturals, No obstant això, l'expressió que un, l'esperit de Déu té el domini en el camp, és immanent, també, però en altres aspectes, pot ser acceptada. No obstant això, si en lloc de la beidesfalls però el punt de vista celebrada de la veritable unitat de Déu i la natura exercir el punt de vista de la seva comparació pot ser, és l'abstracció es pot fer de moment, sense necessitat d'utilitzar els factors anteriors entrar en conflicte, quan només els guàrdies, el divorci per l'abstracció confondre amb el divorci real. La mateixa, el que la material i l'espiritual de l'existència està subjecta a, pot de fet, fins i tot des del punt de la total compareixença com l'esperit de Déu, o simplement Déu, i de nou des del punt l'aparició de tal o qual particular Posició de vista creada com un fenomen natural o de la natura simplement mirar. Però el fenomen extern o natural, que, per criatures especials, i només per les pàgines especials s'obté, no és real des del auto-aparició de Déu per separat; però, com ja s'ha vist, fins i tot en una manera de menys en ell, Déu mira a les seves criatures només per la natura i guanyant els seus punts de vista que el seu, i tot el mateix, que és l'única criatura i per mitjà de sola criatura que Déu en la intuïció externa apareix com la naturalesa apareix com ell mateix en la totalitat de la divina Esperit, que té lloc des d'aquest costat no hi ha separació real, per la intuïció intuït i essencialment la mateixa. No obstant això impedeix que no sempre, com l'abstracció dels fenòmens naturals, com per a les posicions individuals de les criatures en el Examen del diví tot l'ésser compareixença de males herbes i la mateixa naturalesa bàsica antítesi de trucada de la natura o Déu, segons després de desaparèixer del seu conjunt contra les posicions individuals es veu des de fora és, o dels càrrecs interns fins i tot en tot el gravat. La disputa, si he de dir, la natura és un amb Déu, o alguna cosa que no sigui Déu o alguna cosa Déu, o Déu, alguna cosa en la natura, es dissol en endavant, en una batalla de paraules successivament. Es tracta d'un assumpte en el qual l'espai i per tant el terme o aplicar la Paraula de Déu, i una de les expressions, els altres, fins i tot en volen entendre, que un pot adoptar diferents, però totes del mateix material Existeixen condicions i pot ser directa o indirectament, la mateixa pràctica Permetre conclusions. No hi ha més que res, les paraules soles, però s'adhereixen a les relacions fonamentals discutits. En la gran llibertat, Jo mateix després d'una explicació objectiva de la relació bàsica
nom de Déu i la naturalesa d'aquesta relació en funció de les circumstàncies context i assumir que el evito com l'expressió que la naturalesa d'una cosa que no és Déu, Déu és una cosa fora de la natura; ja que només una interpretació molt forçada presentat amb la mateixa visió bàsica es tolerarà sembla, però, molt bé la Naturalesa de la part externa o l'aspecte exterior o Expressió de Déu pot trucar a la seva pròpia. Tot i que una mica més de de la natura, podrem veure a Déu, ja sigui que en una altra versió d'ella (com la seva compareixença al ell mateix) inbegreift si córrer la veu sobre aquest principi de El significat de la Kap.X Superior prengui, ja sigui que només la més alta espiritualitat volen basat en el significat de l'anomenada el món de Déu. Només Sobre això no s'ha de confondre amb una addició. K. La naturalesa de la seva profunditat i la riquesa com a expressió del que és diví Esperit. Quan veiem un home cap a l'exterior, especialment en la part més noble, la cara, miri, nosaltres creiem per veure d'alguna manera el mirall de la seva ment. Alguns poden veiem com extern al que està passant en la seva ànima. Però si tot això? Per descomptat que no. És no s'expressi solament per a tots els Vista des del superficial. Però no només creiem sabem que vonstatten en el seu cervell i la seva nervi processos Que van en més definit, la relació més sòlida amb les operacions de la seva ànima que el que veiem externament, i ho sabem en general; Però, en particular, no podem seguir. El que externament Veure només el perímetre exterior d'una organització interna, les estribacions interior exterior, el millor desenvolupat, en diverses coses més complicades, unides per ordre superior la llibertat interior, sinó la llibertat caiguts moviments que són els més essencials per a la ment.14) Estem tan profundament cap endins, més significatius per a la ment, mai es braces. És en part per el sentit del seu amagatall, alguns per al final massa baix o massa alt. No podem, fins i tot darrere del crani mira, i no vam poder en la profunditat del teixit cerebral penetrar, i si és així, la subtilesa de la seva estructura i els moviments sense respectar, i tenir èxit, fins i tot això no vol dir que el context i les condicions de l'estructura i els moviments explora el que a la formació de moviments espirituals arriba. Per tot això necessitem una més profunda i més profunda i tan difícil i cada vegada més difícil conclusió. No obstant això, podem sabent que després de tot aquest bé, Avançats, complicada, més alt Tancant entre les condicions allà i en relació amb l'esperit, que s'acostés i mirant cap al punt general seva existència i no perdre de vista la bressol, a fi de no per posar l'esperit en una càpsula buida. 14)
Hi ha d'haver contradicció en Troba que, després de el passat, l'únic material en l'aparició en cas contrari s'ha de ser, perquè demostra que igualment El material està amagat, a comparèixer als altres. Perquè no pot ser tan Substantiu d'aplicar, però només en la mesura que estan en els meus pensaments a l'exterior Posició d'aquest examen, però, per inferència des de l'exterior fenòmens observats aquí, que estan relacionats de trobar, la forma en què exteriorment sembla fins i tot si el posar obstacles externs, només l'oculta cistella, podria elevar el necessari ajust dels sentits. El pertany als presentats
fins ara, el material desenvolupat. Des Per a nosaltres material immediatament perceptible com espiritual és a tot arreu no gaire. Vegeu l'annex de la XI.
El que és cert de les persones, per Déu. La natura, com que apareix a la mirada superficial, ple dels purs Expressió de mantenir l'Esperit de Déu, és el mateix que el rostre d'un home Mantingui la posició per l'expressió pura del seu pensament. El que el Mundial, el cos de Déu, s'abstingui immediatament extern a ella, a tot arreu només el contorn exterior aspra i estimular un l'estructura més fina i la continuació indefinida per particularitzar, units per la llei superior, la llibertat encara espai caiguts moviments, només un fragment d'una de llarg abast i profunda relació entre les formes i moviments, que La ciència pot identificar i tractar de mirar, i no obstant això mai es identificarà. Sí, la més profunda investigació, la major compte que brillants ulls, la combinació més alta entre si per el funcionament intern dels materials i teixits, les lleis, ens obliga només el suficient per posar al descobert, com és ara l'única ciència és a dir, una mirada aspra, res de tot això, però una més nítida, que més ha de trobar més es troba. Per al Born la naturalesa més profunda i més encara com més es dóna compte Busqueu, i la nostra pròpia organització és fins i tot amb el més profund Profunditat. Pel que fa a un dels nostres més grans científics (diu Cosmos III. 25): "Una consciència íntima impregna el naturalista a la representació de les condicions còsmiques, que el nombre de conducció món, les forces formatives i creatives de cap manera esgotat per això és el que està tan lluny de l'observació directa i ha revelat la dissecció dels fenòmens ", i continua sent, el que Jesús Eclesiàstic (43, 36) va dir que uns pocs milers d'anys: "Veiem les seves obres menys molt més perquè encara està ocult per a nosaltres. " Només per aquesta ocult, però que només en el progrés dels temps més i revela més juga, no de forma aïllada, com la Ciències prendre individualment, però en conjunt encara insondables Causal de connexió i l'intercanvi d'un paper més important que en Déu, que sembla cru a la superfície. La ciència natural només es descompon el cos de Déu, com la nostra, però el van trobar, però els tendons i els nervis, en el treball del cos indivisible, i només ara, per descomptat, només després de la seva activitat física a la natura pot ser entès, perquè per interpretar l'esperit, cal assumir només a tal, i no en detall, però en les mesures de context. Així ha suposat tota la raó, si la naturalesa tan pobre i grollera i superficial que a la ciència, per la qual cosa tall, ja que és considerat pels científics en la seva major part, no val la pena i els rics, cellers per transportar l'esperit de Déu. És només la coberta exterior d'un salari insondable interior el desmembrament d'un context, totes les vinculants, quines d'aquestes la profunditat i riquesa per a cobrir aquesta unitat de Déu. Per descomptat que es dirà: Per què els processos naturals pot fer, per expressar, però en les altures ser l'únic cas els processos d'ànima sensual possible. Cert tons de sentiment o colors, certs processos nerviosos dins nostre, que pertany a l'altra, sinó una espiritual superior no pot, per processos dels nervis o els processos físics en tots els s'establirà de forma expressa, representats, i ha de tots els cap relació més definits.
I certament no té tal individu a aquestes Processos, però per tal de, segueixi el mateix enllaç. Com que no tenen en ordre, seqüència, el context de la matèria, Condicions d'ordre superior i inferior, l'encara més gran la demanda que s'han de prendre de nosaltres, per què no també es pot prendre? El cos humà és segura per a un major Regles construït com el cos de l'animal, com la lipse una línia d'alta Ordre de la línia recta, encara que similar en ambdós atomista Els elements poden decau. Els moviments en el cos humà a prop de condicions de seguretat d'ordre superior a la del cos de l'animal. L'ordre més alt que el complicat món després que el total dels seus Les formes i els moviments no és res perquè no matemàtiques, determinar l'ordre. És infinit, almenys per a nosaltres Per incommensurables. Així que per què no el món ric, Déu expressa al desgast quan la fi del món material, tot bé més enllà de tots els nostres conceptes, com l'espiritual? No només l'alçada o la profunditat, la Ample de la natura és molt més gran del que la persona apareix immediatament. No obstant això, hem de creure que tot nosaltres els éssers humans de la natura Així mateix, sembla que s'estipula en Déu, tenim no creure el contrari, que el que ens sembla de la natura, tot el que és el que sembla en Déu. Per a tots els que la gent sembla és tot el que baixa, éssers superiors que els éssers humans per naturalesa apareixen per la qual cosa es consideren en la vida de la natura és. Els sentits de cada criatura s'uneix a la Naturalesa d'una manera diferent de. Així esgotat la natura amb Déu mil sentits per tots els mitjans, des de tots els costats. Que pobre és No obstant això, la percepció d'un individu. Gran part d'ella és massa gran, massa petit, massa lluny, massa prop, però en el conjunt gottbeseelten Mundial revela d'una criatura a una altra, i veure una intervé en el complement d'altres, l'altre. Per sobre d'aquesta manifestacions sensorials de la naturalesa són també les relacions espirituals hinweggreifen en Déu, després del seu apogeu i plenitud la consciència humana no pot ser cobert, que es limita a pot desenvolupar en la seva pròpia base dels propòsits, tot i que vincle amb el que és la seva trobada, i la creu pot. La base de l'espiritualitat superior en Déu és, des d'aquest punt per tenir més i més abominables del que semblen com quan estem en el camí i el que cada un, així que el que totes les persones poden aparèixer de la natura. L. L'inconscient i els morts en la naturalesa gottbeseelten. Si la totalitat de l'esperit de la natura divina plenament , Per la qual cosa no vol dir que cada peça que un compte especial estava ple de confiança en si mateix. Quant paguen en el nostre cos només, en el context de tot l'esperit al desgast, però hi ha àrees especials, com ulls, orelles, i una mica individual . Ós Aire i les onades, les pedres poden només després de tot, el conjunt Context de Déu o la naturalesa del seu nen comptaran i en la mesura morts calenta. No saben res de si mateixos, se senten res en ells, només són empleats co-patrocinador d'un saber, justificar sensibles ment, en si mateix cap sentiment especial sinó per la seva intuïció externa, no per les seves procés intern propi. I així podem amb massa freqüència per un moment de contrast entre els vius i els morts per parlar, però sempre només per recordar a l'instant, que el que per si és mort, però està contribuint a una vida superior, un bloc de construcció, si
no hi ha construcció. I la construcció de l'habitatge hi ha una gran quantitat de dispositius d'ànima i un munt de morter. El que en els blocs de construcció individual i el morter veu, o gens, però situada en raïms, o condicionats per a un convenient Herauslangen per la ciència i la ciència que es Déu certament no ho pot veure. M. La creació del món. Si ho espiritual de l'envoltant a tot arreu substantives ha de ser, segons sembla, no hi ha creació del món, la naturalesa era de l'eternitat amb Déu, mentre que allà, Déu des del principi només un mateix-la seva aparença. Segurament una mica de pes en el concepte de la creació. Ara sinó també que té el món creat per Déu del no-res, diu però no és una res absoluta, una res del seu exterior Aparença, però la riquesa interior, d'acord amb (potencialment) havia els que ja estan en el món dels fenòmens de Déu i de la seva millora espiritual de ser inclosos només l'aparença física real no va entrar per un una mena d'alienació del seu ésser, per una emergència de ell. I ho diem seriosament, només que Déu per nosaltres aquí Mundial de la realitat no ha llançat pel seu compte, però només les diferències ha posat en què un està percebent l'exterior actuar contra l'altre va començar, de manera que, en canvi, una interna Expressió va ser com l'externalització externs que el món va sorgir. El món va sortir d'ella és no ho fem, que va sortir d'ella, però ells van venir només de la SE Déu invisible en la visió cap a l'exterior apareix caigut el món i es va mantenir en el nivell, però va augmentar per si mateixos donant a entendre entre si, però aquest Untersichbegreifen és també un Insichbegreifen. La naturalesa podria si més no segons com a molt aviat per a nosaltres que aquests apareixen com hervorgebildet a Déu en la naturalesa o dels òrgans tenia, que va ser posat en llibertat o pel qual. Fins llavors, només era presents en el seu poder. Ara, per descomptat, un pot preguntar-se si des del principi o des de l'eternitat o dels òrgans tals éssers existeixen en ell, d'aquí la naturalesa de l'inici d'un fenomen existeix. Però és el que volem mai tornar a un començament, de manera que només per Inferència del joc. Considerem ara el curs del desenvolupament el món, de tot o fins i tot una sola criatura al món, com nosaltres, només veiem la particularitat i l'estructura de sempre pas endavant més, de manera que el separat, encara que sempre s'associa amb un major punt, però només només es deu a la separació prèvia i l'estructura mateixa de seguiment l'ideal una eternitat en aquest curs al revés, es tracta d'un certa estructura a pensar primer com no disponibles, obtenim en la ment a un estat on la naturalesa o el món dels fenòmens encara no s'ha creat, perquè no hi ha òrgans o criatures creades eren, on podrien aparèixer o mitjà pel qual. Però, ¿podria un impuls infinit a la creació de començar a existir. Certament, la voluntat o el desig de primera creació mateixa només una molt general, ja que només en els seus detalls a l'àmplia Llei d'ordre públic, sinó un enorme, ja que tots els Mundial de masses a la vegada capturat, i iguals en el millor ordre, des del principi quan Déu va voler comprovar per si mateix de manera que la cerca A continuació, per operar només en el desenvolupament i la perfecció del món continuat. Però no mesurat, les condicions primitives de Déu i descriure el món més proper a voler fer més preguntes sobre el que és un objectiu pot tenir la resposta 10 savis. Només l'exposició del concepte creatiu En general, hi haurà fet prou.
Un pot preguntar-se si una divisió en la forma que el món podria semblar, una condició inicial de la La consciència de Déu era. Que sigui, que només tindrien, que el primer acte de la consciència també la primera creació de Déu va ser, o si es vol reconèixer cap principi que la primera La consciència de Déu des de tota l'eternitat estat creativament actius és. Sempre segueix sent veritat que som el món de la Vegeu també material compost amb Déu, al mateix temps des del principi, pot si prenem la mateixa cap enrere s'estén darrere de l'aparença veritable raó espera que aquest món, fins i tot com el material, com d'una altra manera molt del que hi ha darrere de l'aparença material, sinó com la mateixa base i en la mateixa forma ha de ser presentada a la zona de material fins i tot compten com com l'èter i les vibracions de l'aire, els corrents elèctriques, parts més petites dels cossos, tot això ningú ho veu i se sent té, com es presenta i després de la connexió amb el que sembla en realitat ha de ser presentada. Podria, si un dels fenòmens Ara feu els dissenys invertir i assumir seguirà per iniciar, des d'un principi o una eternitat de les ones, El teixit, tremolors, vibracions de la llum en l'univers, a la posició en el es presentaran en la forma del moviment naturalista de l'èter pot i potser haurà de en relació amb el present seguir sent els fenòmens del món físic, però al principi només en si mateix forma completament diferent com una sensació subjectiva de la llum i la unitat i la voluntat de fermentació de la sensibilitat en el millor sentit d'organitzar acord raonable, aparèixer. Només amb el desenvolupament d'aquesta política va ser vist i al qual veu i assegurar-se que el món físic objectivament dels actius l'aparició en l'aspecte real a terme. Segueix sent cert que només un bast intent de adaptar les coses a les nostres idees, que en última instància, totes les nostres Conceptes més enllà, jo també no veig molt la curació en totes les enquestes sobre com el món va ser creat, però només la forma en què, el va ser des de l'eternitat, s'ha ordenat cada vegada més, pel que és el cable pot rückgehen la història i la celebració per temps indefinit sense per arribar a una veritat primera ni l'última. ¿Seré més que l'última empès, crec que es tracta com en aquest cas, sempre s'ofereix advocat d'admetre que aquesta forma de pensar és l'impensable per a nosaltres voltes. No no té interès, com la Bíblia i amb ella com es relata en la cosmogonia persa indicacions anteriors del significat i també coneixen molt vistes de la natura pot interpretar. Segons el cosmogonia bíblica de Déu primer creat i separat Llum i foscor, només més tard van ser els éssers individuals de la llum, les estrelles, que va iniciar la creació d'éssers animats silvestres (vegeu el capítol VI). apareix després d'una la cosmogonia persa de nosaltres i que serà irreconeixible (Akers Zervane) com la base del tipus d'auto-creació, pel primer Ormuzd, l'esperit de la llum, de Ahriman, l'esperit de la foscor, es va retirar, Ahriman, però també va tenir la primera llum natural i pervertida només més tard en la foscor i va començar a discutir amb Ormuzd, el món segueixen per crear i organitzar de continuar. Això pot interpretar físicament, el que en principi tota l'habitació plena de lluminositat món, la missa, sinó perquè la massa de la llum va començar a prémer, enfosquida Queda una part de l'espai, la llum i la foscor va començar a per lluitar per la sala de massa lleugera, ara aquí es remunten, com més contractats. Totes les xifres positives i arreglar el futur Però el món ja estava
fora de les activitats de la massa de la llum. Aquesta interpretació física no es contradiu amb un psíquic. Què externs com la llum va aparèixer, o que ho sembli, amb un exterior Posicionar-se com un esforç de disseny físicament tangible, podia sentir encara brillant i aspirants, així com el comptador sento que sorgeixen amb el desenvolupament dels oposats en el món havia. La Bíblia com el mite persa anomenat la consciència Aquesta activitat creadora de món amb coherència i que la creació del món a través de la paraula (Honover) per Déu o Ormuzd es pot dur a terme. Ormuzd creat ara els propers set Amschaspands com el millor humor en el regne de la llum i la virtut i com a assistent creació distants i l'ordre, però que ell mateix és el suprem segueix sent una d'elles. Això correspon a la creació de Amschaspands Creació de les estrelles a la Bíblia, sobretot perquè per la seva El nombre set al número set adoptades anteriorment el diví adorat planetes (inclòs el sol i la lluna recordar). Físicament la manera següent: La massa general de la llum va començar a les masses de certa estrella per separar, de manera que el més gran (Ormuzd) prevaler en el medi es va mantenir, i després els executa amb l'evolució d'altres, similar al que ara tenim l'aparició del sistema planetari i pensar en l'analogia del sistema mundial. Llevat que tots mort i sense ànima que el que el mite persa, sens dubte, vàlida i ha pres més profund. Ell pren les úniques estrelles establertes igual que els éssers superiors espiritualitzada individuals, i la Bíblia ha conservat les empremtes d'aquesta. (Vegeu Capítol VI) N. Ja sigui que les creacions de caràcter funcional la creativitat conscient o inconscient d'actuar Forces de la natura han sorgit. Si tenim en compte la utilitat extraordinària en vista de la naturalesa, ens sembla sovint, com la inversió serveix Natura a propòsit. Els seus cossos són tan similars a la nostra, fem a propòsit. Si ningú el vegi una eina en el nostre ús del cos, no podia pensar en casament d'operacions o substitut d'un lloc més adequat que els nostres ulls i va fer cas és. És només va tenir la consideració més acurada, la intenció més conscient a la gent a instruments similars exteriorment a la potència de suport per veure a aplicar pel que Vegi-ho vostè mateix fa molt de temps a la cavitat. Podria algú una base més adequada per estar de peu i caminant, una mà elaborades de Langen, agafar, jocs i manipulació imaginar, com nosaltres? El Pollastre a l'ou creix una punta calenta a l'esquena el pic, de manera que és la closca de l'ou es auspickt, i poc després cau de l'aixeta Chen. Tal com va ser concebut, és força sembla des. però només un exemple del que confronta a tot arreu en el més gran com es veu en l'escala més petita. Però quantes vegades hem sentit parlar de l'adequació de la natura discutit. Ara alguns diuen que, pel que sembla no només això, com si en tot això hi havia intenció deliberada, però en realitat era així, això no pot ser només de naturalesa de la intenció del discurs, sinó per la intenció de Déu. Ell va fer tot això amb l'expedient La consciència i la voluntat de la seva ment produïda per les forces. La naturalesa venir aquí si es considera, ja que la voluntat de Déu Seqüència de la tira. Ell vol, i això passa, ell va manar, i que hi és. El Natura a través de les seves pròpies forces cegues mai tan eficient aconseguir pot portar. Si no és un Déu de conèixer i voler decisió següents, tot anava abandonat a si mateix en la potes al respecte.
Altres, però, només tenen la intenció conscient de compareixença, pensant que la natura té tot això Expedient espera per les seves pròpies lleis, sense ordres d'una ment conscient, pot causa i efecte. El funcionament inconscient de la natura és una oportunitat innata certs mateixa. En conseqüència per fer tot. Si ells creuen en un déu, però, que el busquen Per contra, abans o darrere o per sobre o per excepció com en la naturalesa i li deixen més com un esperit només funcionen en un fantasma, o sortir-ne en tots els en un misteri, amb la inconsciència de les arts Conscient en els exercicis de la natura. D'acord amb algunes d'elles no és la conveniència perquè a la natura, que Déu fora de la pròpia naturalesa des del principi (La idea era absoluta cap a l'exterior), sinó també a la seva Idees i tendències en la naturalesa racional encarnada per dir-ho, Per l'aparença externa, la presentació va portar, però la naturalesa però ara està fora d'ell, ni el que el funcional particular sorgeix en ell, és el resultat de les idees divines que Ureinbildung i la racionalització de les tendències en ells, d'acord amb el patró i la direcció crea el mateix ara, sense ingredient més de la consciència i porta només a poc a poc de l'inconscient al conscient ser incremental en els animals i, finalment, la gent de tornada a la consciència creadora una. Però per estar en la quantitat de temps per sobre de la consciència mi, encara que la idea original diví es prenen com a tal, que, inconscientment, des del principi, l'única tarda a la consciència humana el seu propi havia despertat. En lloc de que Déu va crear l'home amb consciència han creat, ara crear la consciència humana amb el Déu que per Déu per ser just només en la consciència de la consciència humana la seva pròpia estela. Aquells primera mirada al món per Déu com a edifici construcció d'una casa per l'home. La intenció de la voluntat amb la idea per construir la casa és, per endavant, i és la raó que la casa amb la seva unitat segons correspongui als esperits que hi viuran en ella, i el mànec, es crea. El disseny físic depèn totalment de la causa mental conscient. Aquesta altres persones fins i tot surten del cos per primera vegada per un inconscient una acció decidida de naturalesa sorgeixen del no-res a sap el que es crea, ni el que crea, i ara fins i tot es planteja Cada nou cos humà en actuar inconscientment física Forces, i només en el cos va acabar corrent endavant de la consciència ja sigui per si mateix a causa d'un desenvolupament natural de l'inconscient, o implantar d'una manera sobrenatural per sobrenatural Déu. En resum, en la primera vista, és, la consciència per tot arreu en el primer pla, en el sentit de la segona, en el fons oferir les creacions naturals apropiades. Només que Algunes d'aquestes últimes, el primer cas les tendències Eingeburt en la naturalesa d'una consciència creadora abans per resoldre, però ara és la naturalesa del seu propi inconscient El dot també ajuden inconscient, mentre que els altres, fins i tot l'Esperit de Déu mateixos a la part inferior de la natura inconscient només a poc a poc pot portar a la consciència. Però ni abans ni després de l'una o l'altra Significat poden ser els drets, però només l'abans i el després i amb. Tots aquestes opinions són només la meitat que una renúncia en un tots volem. En primer lloc de la primera: sempre deixem el món es va construir com una casa, però no veiem massa seriosament, com un Va sobre la construcció d'habitatges. Per
descomptat, atrau a la intenció humana, la voluntat, el material Construcció només després, i això és totalment dependent d'ella, sinó que ha de ser Per tant, amb el propòsit de Déu i dels edificis adequats La Natura. Però a causa de la intenció de l'home flota pròpia només es en la construcció mental, material, buit? Vides de tot l'esperit de l'home, abans de crear una casa física, ni tan sols ha estat en un material Inici, i no crea l'estranya casa amb les eines que peculiar, i pot arribar a ohnedem tracta? No ha de cap altra intenció d'aquesta i fer una altra activitat del cos, els busquem, preferiblement en el cervell que ja estan subjectes a un altre moviment del braç i la cama per fer l'altra intenció de causar? Encara que molts creuen, la ment va també van primer i resoldre només l'activitat de la folgeweis El cervell i que les activitats dels braços i les cames, però de fet funciona, però tota l'activitat física amb tots els intel.lectuals en ens va entretenir a abdós, i si un cert grau d'activitat intel lectual en el nostre benestar físic el mateix, que és això només pot, sens dubte el més va al llarg d'una d'una determinada activitat física vinculada, i no només els següents, arribant al llarg és la seva referència específica tenir l'esperit. No hi ha absolutament en el nostre cos Fet cap buit, wohinein Schober la ment perquè el el moviment de la palanca per activar la física en nosaltres, però tots els palanca de física a nosaltres de nou impulsat per mitjans físics; enlloc és una interrupció en el context físic i en l'activitat física, una cosa que mai substituir al que l'Esperit També podria no menys important, però la transmissió física completa és viu només per l'esperit del nostre cos i la palanca es mou cada en tot només perquè és part de l'art en general, d'animació, i unitats de l'altra, perquè és així. L'augment de l'activitat en el cervell no és tan lloc, perquè un ordre espiritual superior li precedeix, sinó perquè és la seva expressió, com els pensaments s'executa en salaris més alts, per als moviments en el cervell, una amb l'altra. La casa que l' L'home construeix el més eficient amb la consciència, intenció, voluntat, només pot sorgir el més eficient perquè el material Perquè aquesta consciència, aquesta intenció, això en el cervell està subjecta a, fins i tot en un sentit més elevat de propòsit i les forces, que de la matèria en el món interior material en el món exterior per a la seva transformació en el sentit de propòsit, la idea . Llei El cos de l'home és de fet una part de la mateixa naturalesa, les pedres i Morter pertanyen, d'ella i decidida per terra els adults, per què no havia de tornar contra ells a propòsit pot? L'objectiu seria poder, però una idea ni per desplaçar la pedra a moure un braç, una altra fibra del cervell a tremolar, si no està ja en un xoc Els cervells, o qualsevol altra cosa pot ser la frontissa per als moviments, que seu efecte és ara també per continuar la propagació al braç fora i pedra actius. Quina és la nostra ment i cos, fa que transferides a l'Esperit de Déu i la natura, amb la diferència només, i és que som part de Déu i tota la cosa. Hi ha en la natura tan sols un buit en el nostre cos, el wohinein Esperit de Déu en Schober del trasllat físic de la palanca gallet, però la palanca de tots els físics més física impulsada, mai una ruptura en la física Context i en el funcionament físic de la naturalesa, una cosa que enlloc el que podria substituir l'Esperit és també la més petita, però la transmissió físic sencer és viu només per l'esperit, tan així com la naturalesa del nostre cos i cada una palanca es mou en tots els només perquè és part de l'art en general, d'animació, la ment no
implica sobre la naturalesa del cotxe com un cavall que es preveu, s'enfronta encara amb ell com un tresor abans que ells, però és la naturalesa, com el cavall se'n va, i seria immòbil i sense ànima es desmoronaría com un cavall mort. Però també, i gairebé qualsevol cosa, sempre en la ment de Déu go go, cosa que pertanyen al cos de la natura, i que també ha una vegada més el seu èxit biològic. Ara, com la idea de consciència si més no la voluntat de Déu més aviat el que se segueix a la natura, com el que passa amb les imatges, però també en els moments en que el nostre benestar mental Testament amb la consciència dels actes següents, l'activitat física, que no pensen conscientment del seu compte, la voluntat dels serveis de peu i les raons de fons per a l'execució de la voluntat, serà amb la voluntat de Déu, la natura és, sens Déu les forces que actuen i activitats en els mateixos moments de l'acció de mirar com l'exterior, ja que estem, aquest treball Seguint cap a l'exterior ho fa, al seu només presentaran les seves Les forces i les activitats per al compliment del que es presenta als serveis de peu, i que aquesta és la naturalesa de la posició del nostre creatural mirada molt semblant a l'espiritual de Déu El treball, que no podem veure, per efectuar la següent ser; és només que l'expressió del diví acte d'aparença la seva activitat intel lectual per a les criatures que no són propietaris de la totalitat Déu, sinó de peu enmig de la seva obra. A menys, és clar, la natura, com a cos de Déu, res fora de si, no hi ha treball extern, durà a terme el mateix Déu pot també, com en el nostre cas. Però també amb nosaltres, no cal que ho desperta a l'interior adequada i amb consciència, Impacte en un món fora propagat. Pot ser un munt de cases construcció interna, no només abans, però sense ser en absolut als edificis exteriors són, i com la idea interns útil perquè vagi, la companyia física del pensament. Gran part també pot estar en els moviments dels trets facials i les extremitats sense càrrega, l'única preocupació propi cos. Encara que, des que l'home té fins i tot un món exterior i en funció neix d'ella és, és també sempre la tendència a dur a terme amb ell, per El treball més enllà de si zurückzuwirken dalt. Però si el Cos de Déu no té res fora de si mateix, llavors tota la circulació de la les mesures adequades i sempre amb caràcter retroactiu en el mateix va decidir suspendre, i fins i tot a la nostra feina més enllà de nosaltres pertanyen. Tots els moviments possibles en què es en part, en tan profund interior, ocult per a nosaltres, la nostra pròpia cervell ocult Processos, de fet, amb inclusiva, han de reduir per lligar-se a que és més alt els processos de pensament, en part en forma més per al dia intuïció externa entrarà, el nostre examen superficial. simplement s'està membres dels nostres moviments i comparable amb inclusiva, en el qual només l'interior, el pensament ve a la llum, però en el el cos de Déu no pot anar a prendre es com el nostre sobre nosaltres. Si Déu realment en una foto una imatge mental del que vol recrear en la natura, precedir a la creació pot aparèixer dubtosa. Per Déu Compara voluntat amb la nostra voluntat, porteu-lo a la veritat, la voluntat i per tant la idea del que es vol és, sí, també correm anteriorment, però altres vegades es requereix una vegada més el contrari, en el moment on vol que passi, ara mateix, on els comandaments és ser-hi, i es permet a la representació i amb molt de gust pertànyer a un, mentre que Ens vol a la idea de la freqüència molt abans que l'acte decisiu de la voluntat rebolcar en nosaltres. El món
és com un joc mental de Déu ser, no segueixen els jocs de la ment. També sembla que ja que Déu res pot provar en el mateix sentit de com nosaltres, el seu pensament ha de ser la cosa en si mateixa ia la cosa. Posarà molt. Només que no irriti. En nosaltres és una imatge mental i un gràfic Imatge, però, que tots dos, sinó dos, i l'ex no com un cos a la superfície entrarà, delimitades Procés com aquest últim tema, encara que certament no sense com un procés en absolut. I pel que també podria ser una clara i una imatge mental de Déu siguin dos, perquè cada percepció Imatge, és a dir, qualsevol realització d'una cosa en el visible per a la seva Les criatures ia través d'ells per la seva pròpia opinió, fins i tot una Mental foto d'ell abans que, sense perjudici d'altres, menys directe a la superfície entrarà processos naturals, i només en una específica La foto vollgereifte acte mental es va transformar en un quadre viu. Abans que l'home en si mateix amb claredat en la natura es van presentar amb una il.lustrativa específics La corporalitat van ser certament més general profunda els processos naturals abans, l'aparició dels seus preparats, i els termes de la teleològica L'home a la totalitat de la natura ja demostra que no va ser aïllat, i no hi ha cap obstacle per creure que aquestes profundes general Els processos naturals teleologia immanent és totalment una imatge mental de l'home lligades en Déu, que només més tard a la intuïtiva real Consolidat imatge de les persones. La diferència entre el analògic i justes llavors ens va semblar que només pensem que la imatge de la Veure imatge només creix, veiem alguna cosa i recordar- i canviar la seva ment ara per als nostres propòsits, ja que amb Déu Però a la inversa, la percepció podria derivar de la imatge de la imatge idea; Primer s'introdueix a l'interior, a continuació, sortir a la vivesa. Però bé podria també qualsevol idea nova la imatge de Déu com plantejats per les seves creacions gràfiques anteriors, i els canvis també adequat, perquè només el nou està en la voluntat creadora de nou, així que per exemple la òrgans competents del cos humà, que no en el principi de la creació s'ha creat amb les preocupacions de la recent en la contemplació de la natura, que va entrar cossos dels prèviament establerts podrien ser animals basats en plantes i la seva forma de vida amb, igual que en els processos naturals pels quals la creació de l'home Veure resultats, condicionant l'existència de certes creacions anteriors participar. D'altra banda, nosaltres també podem vorbemerkter manera en una imatge mental transformat en un viu, per mitjà del qual ens pertanyen del tot. M'imagino, per exemple, un cert moviment o la posició del meu cos només interiorment, i dur-los a terme amb el meu cos. La idea ja està vinculada als processos del cervell la certesa que L'execució és l'acte físic pel qual la imatge mental ha transformat en una imatge visual. Estem en el gran Les vibracions de la terra, que la creació de la Organismes precedit o ella porta és, en cert sentit el veure grans moviments del cos, a través del qual la imatge mental interna de les criatures es va convertir en un quadre viu de la mateixa, és a dir, en realitat, va sorgir. Aquestes criatures apareixen és realment la terra amb la inclusió de les pròpies criatures és en la nova situació, que es van lliurar, i aquesta nova situació, fins i tot que és essencial per aconseguir que aquestes criatures, com són, com el Situació, que he donat al meu cos, és essencial, el intuïtiu Obtenir aquesta imatge en l'ull. Per fer la imatge intuïtiva però també més alt les relacions espirituals. Però igual que de ser molest, aquesta analogia a girar massa lluny. En absolut són les condicions que ens trobem molt difícil també pronunciar un dictamen decisiu sigui.
És cert que només en la mesura que a aquestes idees, la intenció és rebuda, la voluntat de Déu amb és comparable a la nostra, en cas contrari un d'ells podria només impròpiament ; Parli encara que fins i tot sense l'acció conscient i racional, fins i tot una Dispara, si se'm permet aquesta expressió, que és per a estar segur la creació de Déu que resplendeix. L'interès religiós sempre afavorirà a la classe d'idees, i veiem que la contemplació de la naturalesa, almenys no s'oposin a elles, encara que aquesta no podia justificar per si sola. Perquè com es pot demostrar que existeix realment profund als processos naturals vinculada a la consciència superior? Podrien, sinó també no és en si prova que el nostre cervell processa les imatges del pensament , Llevat que fem aquest tipus en relació amb aquests processos, les conclusions de la investigació científica ha de ser realment tenir, és la prova, i una analogia es permet des d'allà. Ara bé, si, però una vegada cada La naturalesa és una obra espiritual de Déu per a la nostra consideració de manera significativa consolidats i l'ordre i connexió de l'espiritual divina Inamovible en el funcionament de la natura es reflecteix a nosaltres, així Certament no és d'estranyar que fins i tot molts de tot el que a aquesta La naturalesa és empès, i perquè l'únic auto-publicat La consciència de Déu no és visible externament, sovint és fins i tot negada o deixats de banda. Però de la mateixa manera que podria neguem l'existència de la consciència en l'home, la intenció perquè ho veiem tota manera encara que només sigui amb les mans i les cames una mica curtes veure el cos a manejar cap a l'exterior, som diferents d'ells mateixos no l'home. No obstant això, es conclou que la seva intenció quan ens ell, per manejar útils per veure com podem nosaltres mateixos amb el sentiment de la intenció d'utilitzar. Nosaltres per tant també amb Déu pot fer. Anem una mica més a prop d'aquest costat de la visió una. Qualsevol que sigui l'home, en i poden crear fora de si de la consciència, ho fa de nou al servei de consciència, fins i tot amb alguns dels fruits de la consciència de la collita per a realitzar la collita en alguns altres, encara que aquest últim sempre fent referència a la seva pròpia consciència. No som més que també pot revertir; i atrevida a primera vista sembla com una inversió, és cada vegada més que semblen estar ben fundada i li dirà el que als serveis de la consciència es planteja, que és també el que ha sorgit amb la consciència, fins i tot si és que no té i no amb una consciència actual es crea, i aquest pot confondre fàcilment amb el fet que no és en absolut el seu origen en la consciència. Molt sovint gaudeix d'una menor consciència i més tard la fruita, més i anteriorment sembrades, i ara pensa que l'havia vist créixer a cegues. Les carreteres, els temes passen pel país, Schün, les esglésies es construeixen i establir, l'agricultor té els fruits d'aquestes organitzacions, quan tot això s'han fet de si mateix, i pensa que la persistència entendre fins i tot per si mateix no sembla que ell funcions que es requereixin. Ell veu això com una necessitat natural, com la del creixement del camp, i perquè no va fer res amb la seva ment, llavors ell pensa no perquè requereix l'esforç de la consciència, la creat, i encara ho fa, erhatten en ordre. El Rei és només el més gran mocassins, i li agrada pot dir que un podia salvar-lo, i de fet tot el Govern deixi
de sobres, com ell mateix s'enfada, se sent ell mateix, i pensa que l'únic ben merescut el seu premi. Aquests agricultors som tots més o menys en relació amb el món. No s'han construït, estan integrades en el mateix lloc, de manera que pensem ara, que era el La necessitat de créixer en el terreny: ningú no està obligat a una cosa que és s'ha de fer, el pensament, perquè encara no hem pensat, tot això sense el nostre primer i el pensament sorgit, no estava en tots els pre-i la reflexió creat, que s'iniciarà just on vam començar, i si trobar tan ben fet i acabat, amb els ulls i el cervell, preparat per mirar i pensar, i una natura que ens envolta, tan bell i llest, examinats i que es consideren, això era tot sense contemplació i el pensament, per dir-ho en la foscor, ja feta, i el nostre futur i pensa a si mateix un regal que fem a la naturalesa cega, no la que d'un mirar i pensar que els éssers que es rep. Ara som els més grans de Déu Ociosos, i pensem que probablement podríem sense ell. Quin coneixement, voluntat, pensant que tot es crea sense la vonstatten i llest! Però realment hem cap altre motiu per pensar així, que l'agricultor? Més perfecte que totes les obres, l'home amb consciència pot fer al servei de la consciència, troba la seva pròpia Administració a que ja fet, només els ingredients externs que encara pot Què fer per ajudar a aquest servei, però el que signifiquen per al delicte, el cos s'ha dit això? Crec que ara és la consciència amb els ingredients dels que forma retrospectiva als serveis del nostre cos la presa de consciència, l'ingredient de l'ex Bewußtseinstat ser, a través del qual el nostre cos mateix es va fer per fer-ho. Jakobi va dir: "Ell, l'ull ha fet, ell no anava a veure que va fer l'oïda, han No sents? "I jo dic: El que va fer l'ull ha Ja no veig, com ha fet del telescopi, l'ull només al insignificant petit, en si mateix un tutor? Ell, que va fer l'oïda ha sentit dir que no, ja que el tot just amb un estetoscopi el més mínim error en l'oïda és capaç de reforma? De fet, si tenim les eines Per fer el canvi adequat a la naturalesa fora de nosaltres per intervenir hem de mirar a si mateixa i les altres eines que la gottbeseelte la natura ha fet d'interferir útil en si mateix. La nostra intervenció externa en el mateix és per a ells un interior. Ens trobem dins de les mateixes eines que necessiten amb la consciència; només vol dir que necessiten la nostra consciència. Tot l'exterior Eines d'ara, hem de procedir amb la consciència, hem de fer cas, a la consciència. La seva utilitat depèn en gran mesura en ell. Només si s'ha externs Eines, no podem dir-los la nostra consciència, o poden no compartir la nostra consciència, no aquella amb la qual els fem, ni el que ells necessiten. Però va ser sens dubte no és menys conscient que li sigui útil com a la necessitat. Hauria de ser diferent ara amb les eines de la natura interna pot ser, per la qual cosa la demanda interna, menys conscient com el Making externa, però si l'actiu Necessitat tantes trucades com l'extern Ajuda? Només la diferència serà que perquè no són externes sinó internes Eines de la natura, són també una mica de la seva consciència han de comptar, o podem compartir la seva consciència, la qual cosa de les nostres eines externes en relació amb nosaltres no s'aplica. El En qualsevol cas, estranya a creure que menys conscient que va ser un procés conscient, inconscient, com una eina crear. Més aviat, la consciència de la interna es Eina, fins i tot per la consciència de la interna que dóna . Demostrar
Escoltem consciència més i més alt a un gran taller a la presa de adequades Connexió conjunt o individualment les eines en l'adequació a bocins de reinventar tot el taller, després com una sola eina és fins específics que es necessiten. Així mateix, s'informarà a l'adequada per a l'interior Marca i prengui les eines de la naturalesa pot, en la qual els nostres exteriors i fer Siéntase amb caigudes. Estem en el context de tot el taller de la natura adequada i va inventar, s'ha establert i són cap propòsit especial en ell. Per tant, una consciència superior un d'ells ens ha de fer en aquest context general, que després de fer en particular. I només la consciència d'aquesta Utilitzeu nostre. Si fem alguna cosa primer i requereixin la consciència de la necessitat de no començar fins després de l'eina estigui acabat, en un fitxer especial, i és un altre Forma de la consciència de la necessitat, de fer, encara que tots dos la consciència del costum i de fer, amb el mateix esperit caigudes. També hi havia un terreny comú per a la creació de l'home un acte especial en què la consciència de l'ús de la seva cos orgànic com la seva pròpia consciència es va despertar després d' la pròpia institució anterior amb un sentit més general fet en un context més ampli. Amb el coneixement el que tant venia de la consciència general com de la seva propietat, seu què m'imagino que serà, llavors l'home, el general Propòsit instal.lacions, en relació amb els quals s'hagi dictat, en particular, de distància per la naturalesa i el caràcter cada vegada més adaptats està buscant. La seva consciència és com si una especialització, un major desenvolupament la consciència general d'entendre's en el particular no sinó com un producte de l'inconscient. Aquesta analogia la entre nosaltres com a instruments de la naturalesa interna i externa nostra Les eines poden ser realitzades fins al moment és que, fins i tot només que el nostre treball com a eines externes Continuació de la natura interior creatiu pel que nosaltres i els van sorgir les condicions que ens envolten, pot veure, per la naturalesa són també les nostres eines externes eines internes i amb el mateix sentit general, la nostra consciència amb la qual s'adona que li vagi bé en l'ús del nostre externs Eines de distància, tot i que no tenen cap per si mateixos. Però per què arribar a la Eines i obres que creem, però no el que en finalitzar Ens vam adonar de la nostra pròpia fabricació? Si no, si ens pot considerar com a eines que la natura ha creat un sol gottbeseelte per després passar al mateix fortzuarbeiten, la conveniència va augmentar en les nostres accions i no? Però també és el cas, per exemple molt les mans, les cames, els ulls al ritme més perfecte, el que hem de ajudar-los poden crear, no pot, per Inflicción de maquinària, la nau i el carro a la primera, pel telescopi i el microscopi a aquest últim, el rendiment de la mateixa o augmentar molt es. Però tenim tot això simplement com augmentar els recursos, recursos addicionals als més significatius i més perfecte en si mateix una base , Vegeu el Estat d'una consciència superior sorgit. Per tot el que no només és menys perfecte que Peus i mans i ulls, però pot sense res a pagar. Una lliura està creixent per moltes coses, però la soldadura és d'aproximadament però menys d'una lliura, així creix la lliura amb el diví Conscient de les entitats objecte creat per la soldadura, que Afegir la nostra consciència, tot i que la soldadura és molt més petits.
I molt natural que només va tenir molt a Adequació de les creacions divines creixen pot, perquè les nostres ments i fins i tot una gran quantitat de quintars del diví Esperit. Això és el que ens falta a les nostres pròpies fàbriques encara els resulta molt més perquè amb el treball a través dels nostres més general, Sobre inhibit transcendir les consideracions propòsit i l'envolupant es. Gran part dels obstacles naturals que no superar la dreta ha de saber, no es pot superar, perquè en general Fins previstos. Com ho fa tot en contra de l'altre Veure segons la qual la consciència humana, més que el fill del tronc d'una consciència superior de ser, més aviat, de una soca de pèrdua del coneixement, el seu cos inconscient Forces de la natura es forma, i només en la consciència acabat a un altre, sense la prèvia activitat creadora conscient? Com que hi ha dues i dues maneres de racionalitzar el treball, la no estan d'acord amb nosaltres en un principi més elevat. Un cop Aquests funcionals s'estableix la pèrdua del coneixement, perquè la gent Cos, i després una altra vegada amb la consciència intencional creat, les coses de manera que el vaixell de la gent, i conscientment creada és menys perfecte que l'inconscient creat, l'ingredient poc la utilitat exigeix una major i una consciència més elevada, com el gran acte que requerirà cap en absolut, l'inconscient és més que la consciència. I també es dóna en un contrast entre la conveniència interna i externa en la creació, sense separació en una unitat superior. El cos humà està construït consciència, fins i tot adequat al servei d'ell una vegada que ve el vaixell estigui construït per ell i el estrany Servei de qualsevol consciència estrangers. Després de nosaltres està en contra d'humans i el vaixell i tot el modificat en un ambient natural i serveix a la totalitat gottbeseelte tots els equips és la mateixa consciència suprema, de la es va aixecar i se'n va anar tot a partir de la mateixa consciència, la ser utilitzat de nou. Però és important a la major entre les primera creació de l'home per Déu i més tard la seva per distingir la recurrència. Fem una ullada a les creacions creades pel La gent es fa, ens trobem que una molt diferent Nivell de sensibilització es porta a terme, cada un té alguna cosa útil per primera vegada crea, inventa, inventat només una o repetides, és possible que d' invencions externes o internes parlar. Amb el que l'atenció i el que una contracció de la consciència és l'artista primera vegada que una estàtua, escriu un llibre un escriptor, algú s'inventa una màquina útil desenvolupats, algú li va disparar una certa seqüència; però només el primer descobriment i la invenció va provar aquesta tensió, llavors per ell o per altres mil aboca fora de l'estàtua, el llibre una i mil vegades reproduït, copiat una i mil vegades, la invenció, la seqüència de tir mil vegades repetida, la meitat o total sense prestar més atenció i esforç de la consciència. Per tant, pot també construir el poble i tots els Naturbauten ser apropiat. El primer descobriment i la invenció l'home, aquest nou òrgan a temps va ser el mateix segur que amb una major presa de consciència, però si l'home mateix construïda en repetides ocasions una i altra vegada, just és just el nou tot ésser humà, fins i tot amb la tensió va augmentar recentment de la consciència . Hervorbilden També succeeix cada creació d'un nou mitjà d'altres processos físics com la repetició. Així com el primer home la natura era herausgezeugt, ell no va engendrar més. I si tots els processos mentals d'altres d'un altre material biològic inclou material també podria
revertir els altres processos creació primària d'aquest empat un altre nivell de consciència rèpliques que a dia d'avui de la gent. És segurament també tots els altres processos de procedir en el cervell d'un poeta, si es Poema per la primera vegada que crea, i si ell o els altres només llegir-lo de nou. A més, en cada repetició, si no és pura insistència Però la renovació de l'antiga, almenys una cosa relativament nou en Relació amb l'avanç immediat, també és un re- poden acompanyar a augmentar la conscienciació, no només comparable que va acompanyar el primer acte de la creació i dominats. La raó que la repetició d'una execució com subconscient tant com la primera aparició és el mateix, és que amb el primer dret de velocitat, les instal.lacions, Eines, han sorgit eines que la repetició de la direcció donar el poder de donar forma que exigeix el final. Ara es diu Però abans que aquest hi eren, fins i tot abans de l'activitat conscient, que produeixen en el sentit de propòsit, i aquesta activitat conscient Ara no es va repetir en la naturalesa és necessari. L'estàtua, que Llibre, la màquina, són dispositius desconeguts en nosaltres mateixos com Les plantes, la primera com residus, memorials, certificats de consciència Activitat fora i dins de nosaltres els supervivents. Aquest principi es profundament en nosaltres, ja que més enllà de nosaltres, l'hàbit, l'exercici, Totes les nostres plantes d'elaboració, adquisició d'habilitats en tots nosaltres depèn de l'adquisició d'aquestes institucions nacionals. Però què passa amb ells més enllà de nosaltres, sempre és una cosa que només anàloga a nosaltres en un ésser espiritual i físic més gran té el lloc. Així que ara, fins i tot amb la gent educada una obertura, en el món, que més tard Wiederhervorbringung facilitat per les activitats creatives en certes òrbites i pel present dirigeix la consciència estalviat que és la primera vegada que era necessari fer aquesta inversió. Fins i tot amb els instints dels animals Aquest principi pot entrar en consideració. Resulta que els animals un munt d'habilitats i el coneixement innat, sense el seu coneixement mala herba és el que adquireix únicament a través de l'esforç conscient de la nostra ; Per l'aranya la tècnica del teixit, el coneixement de com prenen la seva presa i ha de tractar, l'art de l'abella Construcció, saber on ha de buscar la mel. Els animals veure i fer allò al que el seu instint està en el seu lloc, el que ho farien après, com revertir el que hem après, i Per saber com teníem un instint per a quan el tenim no es necessiten per aprendre. La tensió de la consciència, amb la Vam haver de aprendre a caure lluny durant la seva utilització posterior i només un nou pas endavant, una nova esmena de nou requereix. Però si no s'aprèn, mai arribaríem a les notes wegzuspielen facin sense el coneixement de la fulla. Em sembla que si les habilitats apreses i no obstant això tan instintiva mateix, de manera que la conclusió més probable és que sigui capaç de fer que la naturalesa també les habilitats instintives seus animals van haver d'aprendre només va haver d'aprendre conscientment, a la seva posterior utilització amb mig inconscient, així també ha portat tant de temps abans que arribar a la creació dels animals introduïts. I en qualsevol animal anterior après la naturalesa d'alguna cosa nova creació, el que fortbaute més tard. Déu pensa i s'anirà Nova. Sacseja les coses no tan fruit de la casualitat, com alguns mi, però, sens dubte, un pensament molt més profund i
reflexiu, com els nostres funciona mitjançant la creació d'una perfecció cada vegada més gran, i cada un dels seus obres anteriors és a base de noves invencions, que només aprèn de si mateix, però ell realment s'aconsegueix a través. Quina avorrit seria en altres parts la vida de Déu. No cal que gottbeseelte la naturalesa instintiva de les habilitats, eingebiert que els seus animals, primer a nosaltres mateixos i en els animals apreses, podem aprendre moltes coses en una forma diferent i en altres Forma d'exercici. Per a una combinació apropiada i útil de molts Peculiaritats en el pensament i el fer, vam guanyar el poder de les noves característiques, que llavors només mitjançant la repetició de l'habilitat instintiva. Això va permetre a la naturalesa de les combinacions que van ser abans que els seus primers animals allà, per L'establiment d'aquestes mateixes i la seva forma de vida s'arriba, ia través de noves combinacions d'aquests animals simples i els seus exteriors Les relacions amb els invents més ecològics compost. Que aquests invents són combinacions molt útil d'èxit, demostra de la connexió teleològica pròpia per haver de i en consonància amb el món exterior. De tota manera vaig a creure fins l'aranya teixeix la seva tela així que enmig inconscient, la seva Volar s'inicia sense fins i tot la naturalesa de la consciència amb sortir, es van posar a dalt en això quan veig un Weber caldria teixeix la seva tela, sense una consciència precedit, que va inventar el teixit i li va ensenyar. La diferència entre l'aranya i Weber és només que el mateix producte una aprenentatge previ en la creació de l'aranya en el naixement teixits, el que és el primer ésser humà ha hineinverweben el mateix Weber aprenent a teixir. Però la consciència de l'aprenentatge, la trobem a faltar en l'aranya pertany a la més gran Weber a, des que la pròpia aranya és només un element, i l'aprenentatge d'humans és en si mateixa, tant una part, l'altra una imatge del seu aprenentatge. Les plantes, instal.lacions en nosaltres, com les restes supervivents conscient pot treballar per compte propi inconscientment calent, però no realment per a si mateixos va a prendre, sinó essencial per a la nostra forma i richtungsgebend Tota l'activitat conscient distants amb un ós, per dissenyar amb gran part del mateix en, de manera que es basi en els nous i més alts Els fenòmens de la consciència. Per si la consciència una vegada el rendiment del dia en la repetició del mateix cada vegada es retira, així, però l'esperit no és tan inconscient en general, però operat ara al Continuar amb el desenvolupament i l'esmena un major ús i combinació dels obtinguts anteriorment i familiar Converteix-te. Hem après a llegir tan familiar que no Requereix més esforç de la consciència a reconèixer les lletres, capta el significat de les Escriptures per a tractar amb nosaltres pel El coneixement de la carta com una forma inconscient d'aquesta major activitat participar, només tenim amb l'esforç de la consciència, les normes de càlcul apreses, de manera que les practiquen inconscientment, en les aplicacions i probablement comencin a buscar les normes més sobre això, per la qual cosa va sempre inconscient durant alguns fenòmens més generals de la consciència des d'ara, en part, en un alt, de fet és una condició important seguir major consciència mateixa, com si la consciència superior aquesta base no hi hauria més que a rebaixar la consciència només s'activa per crear aquest tipus. Innombrables en la naturalesa, suposo que tot el que estem en els cossos sòlids en si
mateixos inconscients i les obres de La natura es pot notar que un dia des del punt de vista d'un residu per ser considerat procés conscient, que endureix per dir-ho, el fet cristal.litzat, ja que la ciència realment és com assumir que totes les parts que una vegada va ser líquid i el líquid, i només a poc a poc es va congelar. Atès que les parts ara era encara fluida i mòbil, fins i tot amb indistingibles va entrar en un sistema en el qual orgànics el inorgànic i no hi havia divorciat, però, va ser també a través del seu Els moviments propis dels fenòmens de la consciència, aquest sistema en la mesura en absolut a tots els fenòmens mentals moviments corporals com a base inclouen, però ara es porta a través de instruccions a la sòlida en què el moviment conscient processos prestada i el fet que hi ha un major desenvolupament dels processos conscients permesos. Per tant, el regne humà conscient i animal s'està movent ara només en relació amb la terra ferma, i tota la seva vida, el teixit es Direcció, per influir i només podria basar-se en aquest sòlid Desenvolupar la terra, però una vegada que no hi havia terra ferma a la terra, i la consciència en aquell moment estava connectat als processos de circulació, sota la influència tota la terra a si mateix en primera divisió començar, el que va donar lloc a la terra ferma s'elimina primer. Així que un pot mai dir que Déu ha fet des de l'inici del seu cos la consciència construïts, i en aquest edifici també és la terra i la construcció humana. Després de tot, un té molt malament, en l'inconscient unilateralment a buscar la primera mare de la consciència. Més aviat, és inversament en lloc de la consciència originària de l'inconscient venir, l'inconscient prové de la consciència, un cop per cadascuna creació inicial de una cosa nova passa amb la consciència clara, cada repetició, però, pel que expressa només l'edat, a la inconsciència o la meitat de la consciència es produeix, i també pel procés conscient en si mateix inconscient residus en instal.lacions més o menys fixos, les instal.lacions fulles. Tot això és inconscient, però fins i tot inconscientment només per un major coneixement va en augment (vegeu el capítol VII), i fonamental per a un major desenvolupament del mateix és, sí És una condició essencial d'aquesta consciència superior, l'inconscient no és sense ella podria pujar més alt. Encara que és conscient de l'inconscient també pot sortiran, desperta del seu somni, sinó només de la seva pròpia, encara que el primer de Conscient i evolucionat en alguna cosa més universal conscient amb justificant de recepció. Només a partir de la consciència que ha arribat i encara en un consciència general inconsciència pot augmentar de nou passar per sobre de la consciència. En l'inconscient de si mateixos hi ha força de ser conscient del món des del principi es haver estat inconscientment, s'hauria quedat per sempre, una pedra desperta mai fora del seu somni, però l'home ho fa, a no ser que ja la consciència abans de dormir tenia, i el que inclou, ni consciència ho ha fet. Per descomptat, tot apunta que l'ou de l'inconscient Dunkel desenvolupar el pollastre conscient, en el cos de la La gent si mateixos, en què tan completament inconscient efectuats amb propòsit Organització de la consciència només com la corona en néixer successivament. Per això, diuen, serà amb tota la consciència en el món. Què podria ser un millor panorama per al desenvolupament de si mateix món actual, com un organisme en desenvolupament de si mateix? Aquí està l'experiència, fàcil, diners en
efectiu, només es pot generalitzar. Sí, ho fem, generalitzar només a veure'ns només una mica; no som una part en que es tracta d'un conjunt. Al cap de poc temps vaig a primer de l'habitatge que des d'ara, de l'experiència que realment no tenen res aquí, en absolut, sinó simplement una interpretació en el cercle. Si el procés de desenvolupament del pollastre en l'ou, el fetus a l'úter en una percepció instintiva de Disseny brots depèn de l'experiència per la qual cosa no és possible, per tant no té base per a la teoria de la presumpció inversa Per fer perquè la memòria a tots en les criatures despert fins després del naixement, el nen, fins i tot després de diversos anys naixement de memòria no reté més i la menys d'una Anys abans del naixement, encara que la sensació. Però nosaltres han Condició sempre s'apliquen, per més del que va poder d'una consciència molt sensual de la qüestió aquí. Però jo pregunto: En cas que s'hagi vist un ou de la gallina va ser un procés conscient, a diferència de sorgeixen d'una gallina més conscient? Quan un nen que un cop han de ser conscients que no sigui conscient d'una mare Nascut per ser engendrat per un pare conscient? És no per a un determinat igualment amb el concepte d'un òvul per un nen per néixer, quan un cop més una clau, de donar a llum per desenvolupar el caràcter? I no només veure la consciència que és desenvolupats en el segon, en relació amb la de ser, de la qual el nou La pròpia naturalesa es desenvolupa? En qualsevol cas, seria molt untriftig, l' Mundial des del principi per comparar un sol costat amb un ou lloc. Va ser el món des del principi, un ou, que era només tant a la gallina; perquè qui hauria posat l'ou del món? S'ha establert a si mateix. Cap ocell hi era abans que ella, sense niu al seu costat. Però pertany a l'ou Bird i niu. A mesura que l'ou està molest perquè encara en el món, que només pot tenir el món només per si mateixa. Poden ser d'ous com d'aus i es prenen en un niu. El que en el món de les coses finites auseinanderlegt, de vegades després, de vegades al costat de l'altra, com l'ou i el pollastre i Niu, que han d'estar a terra i el implicació i edat abans i després de l'addició són al mateix temps buscat, de manera que l'inconscient de l'ou també La consciència de la gallina. Com es pot unir? No diferència en el sabor dels aliments inconscientment conscient de la La sal és. Hem vist tantes vegades. El conflicte inconscient no conscient, però és una cosa que en el més general Consciència indistingibles amb incloure, però, no està exempta de La consciència (vegeu el capítol VII). Ara mateix només pot inconscientment Inclòs en la ment després probablement encara molt conscient portar, però no perquè estava inconscient, és conscient, però perquè la consciència general en Extres auseinandergelegt i els canvis que passen a ser inconscient ja està conegut. Així va tancar la gallina conscient del món des del principi un ou del que incognoscible en si mateix un inconscient, sinó que sorgia no és, ni no ho pot posar fora de si mateix, no hi ha Lloc, romandran per sempre amb aquest niu. Només les seves batudes en alguns finits gallina d'ous conscient inconscient al seu costat, i genera el gallina dels ous conscient l'inconscient i el conscient d'aquest nou Comiat de solter. La consciència de les criatures finites és en general una funció periòdica per sempre de tant en El temps varia amb la pèrdua del coneixement. Però si s'exclou d'aquesta que és així també amb la consciència del món sencer, vagava una, perquè la
freqüència per a l'individu depèn de les rondes i les oscil.lacions dins del conjunt. Així que tenim ja troba en el material (capítol III), i no és diferent en l'esperit. Si l'home a vegades totalment adormit, té també cada vegada Mundial de son del tot o canvi total entre el somni i la vigília vist? Si Estats Units està adormit, desperta Europa i que Europa es desperta Amèrica està adormit. L'onada de consciència, ja que es treu a través d' l'ésser humà individual a través i més, com l'onada de Mar i arriba a la seva mort, el dia ve a ell i se'n va; però què va passar amb ell, és una qüestió que encara no ha anat. Com més anar fins a la fi per l'individu, més van a aparèixer a l'esmena la distribució, que per l'individu com un canvi en l'escala apareix. La consciència que el món ha venir en breu, si, com és molt comú, tot el treball La naturalesa té inconscient, que no està en la nostra consciència caigudes, i l'experiència, ja que està buscant, on, segons la naturalesa de les coses sense experiència pot fer, si no ho consideren assumeix que el que passa inconscientment el producte concret, fundada en la consciència d'una fabricació més general i encara es poden incloure en els mateixos, i el bell i funcional moltes Els cossos dels éssers humans i animals, que ara són realitat, no una especial atenció poden presentar-se i actuar, amb o sense pèrdua del coneixement més Primer va inventar i va establir el pensament. Llavors sí que pot semblar la consciència és només el producte o el seguidor de l'inconscient; llavors l'inconscient és tan savi o més savis que els publicats La consciència, per cert, l'educació del nen en el ventre és una saviesa ", el poder i la bellesa és" que l'única Posteriorment, a despertar la consciència del nen no es serà capaç de complir plenament. D'alguna manera, però sempre parlen d'ella Per sortir molt, ni tan sols per les activitats més apropiades i organismes de la natura, en l'inconscient sorgeix i seguir endavant. La meva línia de pensament també pot executar tan raonable en si mateixa, el meu món de fantasia estar sempre tan bella, la meva consciència per ser molt superiors, però els moviments intencionals en el meu Cervell que vénen amb ell, amb l'statu quo statu quo tot això es de les que conec directament res, perquè no són tan Aquests són responsabilitat de l'auto-aparença. El que ells perceben assumir Jo però, només en virtut de la meva posició interior només en forma de Els pensaments i les fantasies es fan realitat, o apareixen molt a si mateixos només d'aquesta manera, i no es requereix només un oposat, però una anàlisi acurada dels cervells humans i l'anàlisi de molts milers de pistes visibles de l'activitat cerebral a la vida, només per venir que alguna cosa amb els meus pensaments significativament en el cervell va de la mà. Jo estava tan lluny aquests moviments no és conscient de. En aquest sentit tot és inicialment inconscient a la natura, han estat a la part inferior, però, inconscientment, més aviat, el que no està directament en el sentit de la percepció superficial és, però només l'anàlisi per part de les criatures són només de forma gradual conjunts, incloent l'anàlisi d'una altra manera seria del món si no serveix, que fins ara coneguda inconscient o inconscientment, es a fer? Quan Déu va crear els éssers espirituals, va ser amb el seu primer Ull l'impacte de l'aparició dels seus cossos i l'aparició de la natura, on totes les entitats incloses, per a ells, ia través d'ells per a ell, immediatament donat, però només el superficial com per primera vegada en
despertar el sentit de les caigudes. El món sencer adornat amb ella Els colors i la seva pluja i el teixit, igual que als ulls de milers de Les criatures alhora miralls penjats a l'arrel de tots aquests Les criatures a la vegada, abans o en la consciència de Déu, però el interior de les forces creatives de la natura i en les fosques profunditats de la terra, del mar, el cos hi havia un processos enfonsats, natural i es en Déu des del principi, com a tal, de manera inconscient o inconscientment. Déu necessàries en l'obra de la creació, les forces materials i recursos el món tal com el nostre cervell, els nervis i els músculs necessiten aparells; volem alguna cosa, i el cervell, els nervis i els músculs per a realitzar la reproducció la voluntat, el material sense el nostre cervell, el nervi i el múscul flexiona Imagino que, com a tal, perquè la voluntat i el desig de realitzar i el sentit de convertir a terme només el disseny en si mateixl'aparença del cervell, el nervi del múscul i el joc és que després al seu exterior Publicat difícil realitzar un examen extern i l'anàlisi explorar i explorar a fons no ho són. Què tan pobres i les cames, excepte en la superfície, veiem directament i demanar immediatament abans de la intenció de reconèixer: la interior, és només una Els estudis de casos que transcendeixen, no el déu dels començaments fet, perquè ell no l'ha utilitzat per a la seva creació. Les forces el va seguir des del principi com el cervell del nen, els nervis i els peus sense que van estudiar la seva anatomia. Així que tot el que per naturalesa trobada a les ciències naturals en forma gradual, no com som conscients de la ciència avançarà conscientment en Déu estat, però Déu ha inconscientment aquestes competències i els recursos tan connectades, inconscientment, ja que no tenia cap de formes la nostra idea objectiva de saber abans que fins i tot en aquest desenvolupats, sinó que deliberadament fins ara com un autoaparença de tot el que estava en la seva consciència. La nostra exploració de l'interior de la natura, l'únic mitjà d'exposició de noves superfícies pot tenir lloc, sinó fins i tot en la determinació progressiva del que és diví Consciència. Tanquem la multiplicitat d'aquests factors i les observacions d'un general de. Seria una reunió molt meravellosa ser que la naturalesa està utilitzant els seus poders, a fi de i la intenció de tancar res evident en si mateix, així que amb un certa tendència a desenvolupar funcionals, sinó per al funcionament d'aquestes forces, tal tendència verborgenerweise subjecte podia sostenir. I no hi ha cap obstacle per a nosaltres assumir que aquests objectius, en les forces de la naturalesa mateixa que figuren en l'auto-mental fenòmens caure tendència, que el funcionament de les forces naturals, la posició exterior ens d'estudi semblen estar escoltant. Tan poc com un Nervenerzitterung sensació és en si mateix, però els que apareixen exteriorment Nervenerzitterung sensació és com auto-aparença, tan poc són la matèria Tendències de la natura en si mateixa tendències final, com l'únic conscient i tenir la perspectiva de la consciència, però poden pertanyen a com l'auto-aparença, i les lleis de material Els èxits d'aquestes tendències, una llei d'èxits per a la ment, l' Auto-aparença partit. Això pot ser una mica més de prop explicar dg Trobem que dins de nosaltres tot el que el El caràcter del dolor ens ajuda o des del punt del mal apareixen constitucionalment porta una tendència psicològica que La renuencia a treure aquesta Übelscheinende, però, el plaer, que, el que ens sembla
així15), La recerca de la seva conservació o augmentar despertat en nosaltres. A la tendència psicològica no és més que una físics apropiats subjectes, a qui li pica, es rasca mateix, que alguns Agradable mirades, els seus ulls es va tornar, que pensen que un acte de bona mou la seva Les extremitats després d'haver estat doncs, que un conflicte amb les tendències contraresti els efectes, que en les mateixes compreses, en principi, seria un excés de pes en la direcció oposada, o obstacles externs estaven presents. Ara podem Suposem que tot el que porta una sensació de dolor en el món, present no només psicològic, sinó també relacionats, i de fet el Realització de l'expressió física de la mateixa contra-tira per contra, res en contra, que aporta una sensació de plaer en el món, els efectes, que tendeixen a mantenir o augmentar el plaer, i que, com això després de l'obertura d'un radical pel món sencer en si mateix lleis per unanimitat i han estat les relacions més generals del cas , És el món des del principi fins que mental com físicament en aquest Significat havia ordenat i encara continua fent-ho. Per descomptat, sovint ha no la nostra aspiració del nostre èxit immediat, i qualsevol tipus d'èxit deixa en l'ànima seqüeles, el que probablement o l'anticipació del futur, amb modificacions, la direcció de la Acció per als casos futurs, creix. També pot estar en el món de l'esperit, l'única diferència de nosaltres que el L'experiència del món de l'esperit universal, arribant a tot el món , I per tant també a la seva previsió raonable o la seva previsió d'una més general i per a l'avaluació del món a les condicions tret prou és que la nostra, que també es coneix com les millors mesures pot crear per a tot el món per veure, que per descomptat ara per als nostres interessos particulars i immediats no són sempre tan tal sembla, pel que podem creure en un miler de casos no aniran a la recerca de millors i més savis en el conjunt, mentre que no només millors i més brillants per a nosaltres en particular i el Medi va. Ens pot enganyar-nos en milers de detalls dels temps, mentre que Déu no pot equivocar-se en el seu conjunt, sí, ell utilitza nostra il.lusió sobre els nostres propis interessos en el centre dels progressos en el seu conjunt. Com és l'experiència de l'espiritual ens deixa en Déu i en conseqüències espirituals de els nostres esforços i accions futures exercir una influència que és l'aspecte material, el material d'acompanyament Conseqüències esquerra, que l'impacte corresponent a la els èxits materials expressat, de manera que el curs del món per al costat espiritual i material també pren la direcció, com hem que observen. No hi ha cap dificultat, els aspectes generals de Actualment, tot i que no pot seguir el particular; i mai l'experiència s'aixeca en contra d'aquest enfocament, si estableixen per si mateixos no podrien els mateixos. 15)
Estem una mica agradable pot desdeny i una mica de desplaer volen, però només a grans o per obtenir més plaer o profit, més gran o per evitar un major dolor, el plaer i el dolor són aquí, a una més àmplia tenir sentit, de manera que el plaer i el dolor de consciència incloent caigudes. Vegeu el meu assaig sobre p. 233 citat el principi del plaer del comerç. O. Més de la objecció de que Déu Basant-se en l'esperit de la natura amb la càrrega mateixa gravetat estava lligat per la necessitat de la mateixa.
Després de nosaltres, Déu com esperit és tan s'assenta fermament en el món material i això al seu torn a Déu, que Tots dos treballen amb i es confon. Per si mateix por d'admetre, té dos preocupacions que són en realitat que elles i ha de derogar només es considerarien dret que són contradictòries: un sol Déu amb la severitat de carregar a la natura, per la necessitat d'empatar el partit, a continuació, la naturalesa de la llibertat sense llei de Déu, per fer auto-indulgent. Com se sol dir, si un pensament Déu no pot anar sense res va de la mà amb la natura i pot realitzar únicament de conformitat amb, a mesura que avança amb la natura, Déu sota les lleis de la naturalesa ha de ser dirigida no a dominar, pot fer el moviment lliure de la ment de Déu encara hi ha? Si no ho fan en virtut de la inèrcia de la matèria en la bandera d'emergència, la pressió de la necessitat natural ? Sucumbeixi Com poden els altres la llei i el curs legal de la naturalesa a la qual els naturalistes són aspectes de la envoltant, segueixen mantenint, com és una ciència natural possible si les causes de la natura en qualitat amb l'espiritual raons de Déu són sempre en conflicte, la seva llibertat en qualsevol moment pot variar el joc regulat dels seus poders? En conseqüència, es busca Déu i la naturalesa de lliure com sigui possible l'un de l'altre i creu que el més els considerem a part, així que és millor ser servit tant com un pas pura el poder absolut dels dos espectacles, i ja que estan separats però no del tot podem comprendre com a mínim la relació entre ells tan solt com a l'exterior com sigui possible. La naturalesa sempre segueixen sent alguna cosa però Déu, sí que es part de Déu, és que la seva essència; era més que una impressió, no una expressió del seu ésser. Però el fet mateix que la relació de la natura a Déu, així com un mitjà extern sosté, es troba tot el perill, vol evitar. Per Déu tot per fer fàcil i gratuïta, i també la llei natural abans de qualsevol mantenir una interferència no desitjada de la seva llibertat, s'ha de ja sigui Déu i la natura i una altra molt diferent versió, completament fora de les seves relacions entre si Per establir o empat amb fermesa i directament l'un a l'altre, la natura en Déu, Déu va posar a la natura gairebé immanent. Erstres no pot o es no ho fa, perquè fins i tot si s'estableix la natura, sinó que s'atreveix a Déu un no abandona a la seva relació amb ell; letztres podria, el pensament no a la dificultat que fins a l'exterior La combinació de la natura i Déu per la llibertat de Déu i la natura Llei comporta, per una advertència, però, en aquest enllaç empresa a prendre encara més íntim. I quan un vol per afluixar la soga s'entra en ella. Què sobre nosaltres mateixos? Una càrrega de vint quilos a l'esquena, probablement seria difícil , Sembla que afligeixen al cos i la ment i els seus inhibir el lliure pas, hem resistent al desgast, però sembla nosaltres per la nostra pròpia tapa dura? Al viatjar en temps formes de tenir un munt de menjar, va dir ell, mentre ella cap a l'exterior ; Ós però tingui paciència els ajuda, ja que en el mateix tipus de carn i la sang transformar-se. Així que només la natura que el seu Déu cap a l'exterior annexar o imposa una càrrega, perquè no prou que pot arrencar, es va tornar al seu lloc de carn i ossos ser, deixarà el suport de Déu i per portar penjats al mateix temps, també, per acusar-lo perquè va amb el seu esperit viu i es mou, i ell ella. Que se'ns apareixen
com una càrrega corporal en tots els només pot penes toc el fet que no són la totalitat de la natura en com una relació interna pot passar com a Déu, com el Essència de tota la naturalesa espiritual, com el epítom de tot el material, escoltar interiorment. Els nostres cossos, encara que de vegades pot ser un Últim a aparèixer, així que si un membre es cansa o es mor, però no perquè pertany a la nostra ment, però perquè no escoltar prou, els canvis comencen de forma independent de les nostres ments, que no tindria sentit a la nostra ànima, o la nostra Alma es mou en la mateixa desgastada. Per tant, com l'esperit de Déu en la pluja Naturalesa començaria a cansar, hi ha independentment d'ell i començaven a anar, sinó que també es farien sentir com una càrrega d'ell. Només quan tot s'entrellacen íntimament i passa per les caigudes tot el onerós de distància. Fins i tot el més espiritual, la càrrega d'un Física, pel que no se sent en la relació, encara que només sigui tan directament lligats a ella es que el pas dels espirituals i anar junts en un moviment corporal. Les paraules d'un poema, el so de la música així que no pesen sobre el mental superior Relacions, l'exercici té per objecte, en lloc de la seva expressió. També els pensaments en el nostre cap només van com els moviments associats pugi al cap, però ens sentim sobre aquests moviments com una càrrega com un obstacle als nostres pensaments? Sentim No en absolut, excepte com un pensament. ¿Cal ser diferent en Déu ser la més elevada, el que pensa? Fins i tot per això pot Els moviments en la seva forma natural de la base, igual que aquests moviments anem, anem els pensaments de Déu, i com els pensaments que passen Moviments, però Déu pot aquest sentit tan lliure i fàcil, ja que quan recordem alguna cosa, sí, fins i tot les nostres preocupacions gratuïta una mostra de la ser el seu propi tema, només a una part específica de la seva naturalesa. Però més que la càrrega de la La matèria, tenim por a l'esclavitud de la necessitat de Déu. Ara sinó també la necessitat de la natura pot només en la mesura com un fre per a la Déu apareixerà com són externes al fet pensa. I perquè són tantes vegades les preocupacions d'anada i forces, ens vam posar El seu poc també amb un significat semblant a Déu, però després de la naturalesa del cas no es pot tenir per a ell perquè Ell sempre es queda dins. Una altra és les relacions exteriors del cos i la banda interior de la mateixa si mateixos, que inhibeixen la lliure Moviment, poden fer tot això possible. Per com el cos existeix en absolut tal sense actuar? I com més ho són, i els moviments més liberals de crear junts, i cada vegada més apropiat Ordre que en tota l'estructura del cos, millor estan. El Però les lleis que sustenten la necessitat de la natura, són tots interns Banda del cos diví, que aquest personatge en les altures Significat ós, només menys greu que els tendons i nervis que els nostres Cos junts. Però perquè Déu pogués desavantatge? Impossible Déu pot una llei, que es va establir en la seva essència és a dir, com a sentit les barreres del seu ésser, però això de el cas, que quan una llei natural més contra la part exterior, en la seva resistència slopy rígida a la seva voluntat callés. Només així es aquesta resistència a líquids Déu, perquè un Déu en el La naturalesa mateixa enfonsat. Encara que es pensa, les lleis de la naturalesa podria Per tant, Déu obstaculitzar, no perquè descendeix de Déu, per això D'acord amb el seu ésser interior, tot el que ara l'exterior va ser. Però ha de ser aquest el motiu pel qual no inhibeix a Déu, per la qual cosa que li va impedir tan poc, per descomptat, si estan sent Déu interns establerts. És llavors només els més directe
amb el seu ésser . Sintonitzeu Contradiu com el Legalitat de la llibertat en Déu? Si només el legalisme i no general i alta, com general i alt que només pot prendre ja que és propi d'un general divina més alt, Les lleis, sembla ser-ho, ja hem (vist en l'exemple), Què hi ha de la llibertat amb la necessitat que tant al seu lloc instrueix. I sense importar com, en els termes de la llei suprema de la llibertat i la necessitat de toleren els uns als altres, perquè pot haver estat molt discutit, en tot cas és segur que que siguin compatibles entre si. En mostra de la nostra pròpia ment; té el seu costat de la llibertat i el costat de la necessitat de la servitud; La llibertat no ve aquí del que la llei de La ment és la ferma decisió, per la seva banda és necessari, però es reserva un lloc lliure al terra d'aquesta necessitat. La voluntat més lliure no es contradiu amb les lleis psicològiques. El Llibertat deroga totes les disposicions legals de l'activitat intel lectual, però el que determina la llibertat no era només determinat per una llei encara que la llibertat en si mateix pot ser una llei. Però això és en nosaltres pot ser, és en si mateix només un viatge o una part del que en Déu. Però si això és en la ment de Déu, per què no en Déu Naturalesa o l'esperit de pertànyer a aquest món material? Interferir la llibertat en l'esperit de la llei no com ha d'existir en la natura, alterar l'expressió de l'esperit? No és en el nostre cas. El nostre cos pertany al món material, a la natura, sinó fisiològic de l' Lleis més del que ho psicològic a través de la lliure voluntat de les activitats pertorbats. És només la manera en l'obligació legal de l'Esperit s'expressa en la necessitat legal de la natura, incloent la llibertat de pensament, en el seu territori, que correspon a un La llibertat de la natura, donant expressió a tolerar en la naturalesa, com en esperit. Sorgeix en els nostres processos mentals que tant inexplicable, és impredictible després de totes les operacions, també és al mateix temps en ser els processos físics del cas, el que reflecteix l'expressió espiritual. Un no és més difícil d'acceptar que l'altre, així va fins i tot en el sentit de la vista que la ment només per l'auto-aparença té el mateix ser, que apareix com físicament diferents de si mateixos. La naturalesa, el corpori anunciar des d'ara per descomptat la llibertat l'esperit a tot arreu, en la mesura en què només una expressió d'un esperit lliure és. Només quan un es nega determinista, que l'espiritual alguna cosa per l'estil oposat a elles, que es miri en l'expressió corporal pot haver de negar i negar. Però aquest aspecte de la controvèrsia Ens anem d'aquí l'altre. Per descomptat, és una molt acostumats a només el treball necessari per a la natura ia l'aire lliure només per l'esperit espera, però només perquè vostè, definitivament la divisió artificial dels dos pressuposa ja que llavors resultarà novament el resultat. Però a mesura que el separa llibertat i necessitat no ho són. Podeu crear major llibertat en el La naturalesa com en l'esperit, i tanta necessitat en l'esperit com en la naturalesa, encara que només no fos de l'esperit de la natura, però a la natura és, és a dir, on ell ha manifestat sempre la seva llibertat ha, i en altres llocs, el nostre propi esperit manifesta la seva llibertat, com a la Natura com a pertanyents al nostre cos? Per descomptat, si un amb Diligència de la zona aïllada de la natura, que reflecteixen la llibertat manifesta es manté just per comprendre l'àrea de necessitat ho va deixar. També es pot a voluntat, si es vol, la paraula llibertat només ocupen la ment d'aplicar, però l'assumpte a la és l'antítesi de la llibertat cal caure però en l'aspecte físic com en
l'espiritual, fins a la data, és a dir, que en el físic auto-expressió, de l'esperit de base lliure. És cert, només en el joc de nosaltres Orgànica de trobar fins i tot restes del que estem a favor de la llibertat, no importa que tan genial, estan acostumats a esperar. L'infinit sencer a l'edifici de gran món està clarament d'acord amb les lleis de la necessitat. Només els febles dels revestiments de l'organisme mundial per tant, exercir la llibertat de Déu? Però si això és una dificultat no els pot trobar en qualsevol altre punt de vista, així com en el nostre lloc? I a més, creiem que no és la necessitat legal de una cosa dolenta. Fins i tot el nostre cos tot el joc es desenvolupa d'acord amb les lleis el fisiòleg perseguits com sigui necessari. Només en els seus moviments imperceptibles del cervell es troba el suport gratuït de lliure pensament. L'home és ara només un en aquesta imatge de Déu. La subestructura gruixuda tota del món de Déu, hem de creure, sense perjudici de la necessitat; La llibertat regna a la interacció multa de processos en els que la nostra pròpia hineintreten processos lliures. No obstant això, tots els mons exterior moure la necessitat de lleis entre si, es desenvolupa en la història i el destí de la naturalesa de Déu en tot el diví Llibertat. La llibertat té el seu territori en el món, com nosaltres, i la seva Àrea part de nosaltres en aquesta àrea en el món. XII. Religiosos-poètica i pràctica Punt de vista. La nostra teoria és, per tant, breument: els esperits humans pertanyen a un esperit superior que uneix totes les coses terrenals en un, i això pertany a Déu, que s'uneix al món sencer en una sola. El Esperit de la Terra no és decisiu entre nosaltres i Déu, però és només la mediació, que va incorporar al nostre Déu d'una manera especial (Secció II), mentre que el més general, més alt i millor, el més important només directament pel déu tot i buscar només el pot en (Kap.XI. C, D). Per tant, estem sempre a Déu. El nostre mal és però no s'atribueix a Déu: perquè Déu és el tot, que són només parts, Les fractures de la seva, i no es pot, que és només en l'individu com a tal depèn atribuir a la totalitat. El mal només existeix en la part baixa Àrees de la persona, l'individu en Déu no és a través de Déu amunt existirà, però això és contra el mal, i el negoci Déu, per aixecar en el transcurs del temps i la curació (capítol XI. G). Tota la natura està animada per l'esperit diví, i com els nostres parts Esperit únic component de l'esperit de la terra i més amunt de l'esperit diví, el nostre cos només el material peces el cos de la terra i més amunt en el cos Diví, el La Natura. Però, vostè diu, no és després de tot, una mala Ensenyament, amb l'argument de la religió i la moral, que ja no com a independent Vaig a comparar l'Esperit de Déu l'esperit més independent, però, si s'ingereix amb o sense la mediació de i en ell com un element en el cos o un pensament en ment: Déu en el pensament Naturalesa implicats pensar sinó que planteja? Jo no vaig inventar aquesta doctrina, es confessa ells en la seva pròpia religió, vostè pensa no només el que et confesso; però jo ho crec, i no contradiu aquest ensenyament de la religió i La moral, però que vostè no creu el que et confesso que porta el conflicte en la seva religió i la moral.
Respostes: Ni tan sols confessar que Déu és la font original, Creador de la seva ment? Però el que la ment crea Intel lectual, que no va ser, ja que és més aviat només en ell; i si Déu crea esperits, pensem, que acaba d'esperits, que pensaments només sobre el contingut, que desenvolupa la seva activitat. Com havia de Déu, si no estaria en un altre treball que nosaltres? Ara veu menor que els esperits per mitjà de la part superior. A través de la mediació de la part superior però el fons continua sent romandre en ell. Però deixem les negociacions; només la nostra relació amb Déu es farà càrrec ara, per la tot l'ensenyament és a través immediatament. I no em reconec i que li mantingui una paraula bonica, que Déu en vostè i totes les vides, es mou i actua i és, i tu en ell? Viu i es mou i actua i és un, sinó també pel que externament en comparació? Així que el que separa els seus ensenyaments ni dels nostres? I no crec que per a Déu tot és clar i transparent en la seva ànima fins a la medul; ell sap els plecs secrets del seu cor? Però, ¿pot un fantasma a la vista en la ment? No és tot el contrari, que no pot? només escapar de la seva pròpia substància de l'esperit res. I no es diu a Déu Només Déu, que no té altre al seu costat? Però si encara esperits no està en ell, així que no és un nombre, només una alta Esperit entre molts. Per a més a mesura que se segueix, però li donem. Com que el paganisme amb un alt esperit a la part superior i moltes sota d'ell, fins a nosaltres. Però vostè no vol al paganisme. Així No se us vol un Déu que està per sobre de nosaltres i els nostres esperits encara, però de només com arribem tots en si mateix. Només es tracta d' un sol Déu veritable, l'esperit de tot el que existeix, en la seva plenitud incloent-hi, com el dóna a llum. I no es diu a Déu Esperit Infinit, l'Esperit de l'univers? Però fins i tot en comparació amb altres és que també té les seves limitacions, és la classe fora de la la riquesa infinita, però vostè és el concepte d'infinit gairebé massa petit per a Déu. I no és Déu dels Omnipresent, omnipotent, etern motiu de l'acció; casa per al cel, el sol i les estrelles passen per ell, no cau un full sense ell des de l'arbre, ni un pèl del teu cap. Sosté, però no el cel i la terra, a tu mateix amb el teu cos, no necessàriament Així que Déu en tota la naturalesa i totes les criatures i ubiqua ser totpoderós i tots els seus poders i ha de servir? I el seu nom no és tot amor a Déu, Tot el abundant? L'amor i bondat, però podria ser major que dels que s'estimen i no als seus esperits per separar el blanc i el que ell fa, ho fa com si estigués tat si mateixos, no pot fer altra cosa, que està fent realment és, però no només això el que està fent això o allò, no, ho fa tot en un en el món, ell mateix ha fet. I no és Déu dels Misericordiós i just al mateix temps? Qui seria misericordiós com el que no pot ofendre tot als dolents, es té deu al seu torn com el bo, ser dolent i la maldat de la seva pròpia Pau, i que, al mateix temps que la fira, com el mal un cop allà, (que es pot negar que el mal és només per a nosaltres) del maligne necessitat de destruir a l'altre, la pena contra el pecador torna a invertir el pecador, aquí o allà, s'ha d'utilitzar per als , Realitzar per aconseguir la seva satisfacció interior.
I vostè no es manté de l'oferta més alta: estimar Déu sobre tot i el seu Proïsme com a tu? Però, qui seria un Déu d'amor tot el que és ample i alt sobretot, que no és el Déu que no només estén les seves mans en tot, tot contribueixen en el seu fur intern que no pot fer mal a l'eternitat, dels quals ell mateix no va patir, en el qual tot el que ha de buscar, el que et falta, dels quals tots tenen l'esperança que el que vostè desitja, i fins i tot aquí només per a tu en el moment inicial de la seva justícia, i en aquest Imperfecció si mateix, vostè pot veure el que el destí un dia és a dir, que l'estima amb fins dreta i en el sentit d'aquests és l'amor. I qui és veí millor l'amor, l'amor com un germà que com el blanc, no és freda i distant cap a ell, no, fermament units amb ell al Comunitat de l'alt esperit mateix, una sola carn amb ell de la carn mateix cos, units a Ell com un bessó al doble, però, abans de sortir del ventre que els va parir, per no més vostè té la Déu va deixar que vostè paga. I així en tot, es confessa és a dir, exactament la mateixa lliçó ho confesso, ho confesso, però no ho fan, i et contradiuen Bé és obvi que hi ha una Ensenyament semblar estrany que creu tot el que ella confessa, i la seva pròpia Contradiu contradiccions. Però el fet que s'està fent, guanya simplement el millor de si. Mentre que vostè està parlant d'un Déu Refugi i font de tot esperit que viu dins teu i es mou i té, i vostè en ella, de cors, alguns, omnipresent infinit,, Omniscient, omnipotent, tot amor, Tots els abundants-, el Misericordiós, Just, se't compares amb ell fora de nou, el teu proïsme com a tu mateix rostre, i vostè es col loca contra el teu proïsme, com no hauria de bons per a vostè en Déu, tens raó, va deixar assumpte entre tu, Déu del cel, alt en el cel, de la terra, entre el cel i la terra, que l'espai! Sí, vostè Déu va fer finalment aixecar el món sencer i més enllà del compliment d'ell el mal, que acaba de fer, negar tot el que es va limitar a dir, trenca tots els lligams que només es reconeixen i destrueixen així que la millor benedicció de la seva fe. Fins on és que vostè a on viu, i el prop que és per a mi. No obstant això, s'argumenta tanmateix, als que una oració pot tenir més èxit, vostè, que amb la seva Els pensaments s'oposa a Déu, o jo, que estan tan en Déu mateix és a dir, és perquè posen de manifest. Però, quants creuen encara en un La pregària, ja que ja apareix. Si Déu l'escolta, es preocupa, qui sap qui s'atreveix a creure, l'hi deixa molt aviat; bàsicament dubte, és només un alè buit, volar amb altres respiracions a la terra, el supremament seu tamboret. És així amb un pensament que viu en mi i teixits i és, i jo en ell? Com una els meus pensaments, que poden tots en mi, m'anima a fer alguna cosa, així que, el meu Probablement també estimulen una oració a Déu, que jo amb la meva Oracions en tot a Déu. Potser vaig a seguir no els meus pensaments, potser, Crec que és bo depenent, com Déu d'una ànima resant. Però el Sé que entre jo inspirar idees sense fi i el meu esperit es produeix una mancança que s'ha de ser executat a través de fins a segons he sentit una mica d'ell, i em consola que Déu escolta la meva pregària tan immediatament com la meva ment, res unvernommen de Déu roman. També sé del cert que el meu Esperit té cura de la seva cada pensament, cada suggeriment que alguna cosa en ell li ha determinat res, encara que fos el contrari la qual cosa ella se'n va, ella li sembla que un pobre, però sense resultat no és res en l'esperit, i les posteriors cada un dibuixa en el mateix esperit a la seva causa. I el que és reconfortant per a mi que em Saps que no puc pregar en va, la meva pregària
mateixa es porta a terme en la sèrie de raons per actuar en l'esperit de Déu, donat que cada En la meva proposta, i va proposar de nou en el flux d'impactes mi. I quan ho prego en el poder de la meva ànima sencera i recollir recollir en la direcció i la relació amb tot l'esperit en el sentit del millor, M'adono que potser fins i tot un efecte diferent i el significat pot tenir, en el suggeriment de que un sol pensament en comú i em dóna a Déu. I com més t'ho prego, i la més calenta Prego i com més units el peticionari en la mateixa oració, el més segur, vull dir, és anterior a la concessió, ja que la meva ment amb més seguretat s'indica, amb més freqüència, més violenta i més pensaments serpentejants alguns, animar-lo a alguna cosa. Per tant és el fervor de la pregària i la comunitat eclesial no va ser en va. No obstant això, cap pregària, Déu pot Aquesta força perquè va pensar que adequada a ella, ja que no pot obligar a algun suggeriment, crec que perquè perquè segueixi ella; sinó el que Déu considera bones, la qual cosa és bo, i ell no pensa així De què serveix, així que demano gairebé qualsevol cosa que no és en el sentit de les coses bones. Tu dius, oh bogeria: si jo Sóc Déu, és Déu qui diu a si mateix, auto-adoració, si ho faig. Però, com Déu, perquè Déu en tu, queda't vostè no ho fa infinitament a Déu? És el més petit moment, i tot el seu el mateix? No hauria ni tan sols em en el pensament poc a poc el desig Honor per donar el meu esperit tota ós por d'anar contra el seu esperit, de vegades es converteixen de nou a tota la ment, consideri la qual cosa el La major part és suficient per animar a que ho portaria més la meta? És una mala idea m'excita? Em castiguen, em suprimir, però estic tan no en si el mal, si només castigar, no només suprimir, deixar que arribin al seu destí final. Dom Déu castiga el mal esperit, la seva part, però no és l'esperit del mal, com la simfonia la manca d'harmonia no és, de l'anul, dissolució conté. Una imatge anterior, mostrant l'existència del mal amb Déu Per explicar però s'ajusta només l'existència del mal en Déu per explicar, s'ha de més pel mateix Déu no és un mal. Perquè si la simfonia permès la manca d'harmonia amb ella, però a part d'ella, i sense resoldre que hi ha en ella, i només Ells pateixen a través de la gegengehenden amb i discòrdia. I tanmateix estem tan sovint abans de la maldat contra la discòrdia eterna de Déu no resolts pel mal de Déu és el rebuig etern del mal és l'infern etern. I ningú pot veure millor en el món després de la Manament d'estimar a Déu i al proïsme com el sap que dóna no hi ha divisió entre ell i el seu veí, i fins als més remots existeix a Déu i contra Déu que el que qualsevol d'ells fa, ho fa Déu? Però Déu no només té l'un a ells mateixos, i tot el que té dins de si mateix, no és així, Què això i allò no, no, què pot fer tot el bé en el món és Déu fet que bé, pregunteu "si no, si jo, si és així, si que, ja sigui allà, si si avui o demà, preguntar-se com és millor per al Total, per l'etern, perquè això passa només a Déu l'etern conjunt. Ja sigui que l'existència d'altres, tot és un, que són alhora a Déu, no hi ha La diferència, llavors et facin a tu, l'altra, ja que és simplement el millor en el tot i per tot el temps, que ho faci per les ofertes, que en aquest sentit es fan i aquests són els manaments divins. El que diuen però bé? Què és el significat dels manaments de Déu? Si se'ls dóna per tossuderia? Una plaga per als éssers humans? Res del que reconeixen en ell que aquest sentit, que la satisfacció, la satisfacció de tot l'assumpte, per a tots Context, és
més segur i crescut, i que no cada un tenia per si mateix i fer el que més li agrada, a altres Els costos, però tot el món es van reunir i s'esforcen junts després del que que pot reunir a tots la major satisfacció i gratificació; i això és precisament el que Déu ha de satisfer a la majoria, si tots per tots i se sent, i tot el que sento de forma individual, el context de tota la sent. En aquest sentit, la divina Ofertes. (Vegl. Kap.XI. E) L'home es vol res més que el seu propi plaer; l'altra diu, el mèrit és només en el sacrifici d'un mateix pels altres. Un d'ells és tan erroni com l'altre. El que trenca els seus desitjos de plaer de la totalitat que el pecat,'s passant amb el coneixement i la voluntat; el que et enderrocar de plaer personal, així que el fet que alguna cosa va perdre tot el plaer que el pecat,'s passant amb el coneixement i la voluntat. Perquè Déu vol que la teva ànima i el teu cos, així com la collita de cada un altre plaer, ja que ara el districte, la Cura primera vegada que s'aplica, dolent com el seu exercici, de l'altra que ha establert? Només vagi amb compte amb pensar que la mera La luxúria és el plaer de Déu, i vés amb compte de pensar que el que vols guanyar aquí i ara és també la mateixa amb fins de lucre Total, que és per a Déu, només vagi amb compte amb el seu feble comprensió esperen millorar, segons una antiga comptava amb més de tot l'assumpte als manaments divins. Només en el que pugui fer lliurement ets lliure. Ells són els grans grapes, no el desig individual Però la salvació en general, l'individu té tot el plaer i petites baies; el que si més no en la baia individuals si ella utilitza aquesta branca, si que, si aquest any que porta, ja sigui que aixafa, però res amb la voluntat i la cura de la ruptura de la selva només va servir per Benedicció o maledicció. No es sacrifiquen pels altres, altres a sacrificar, això és l'últim, de servir a Déu, però el petit plaer és breu, la seva o la meva, disposat a sacrificar el gran eterna de tot el que van les fonts de plaer, on és un sacrifici; però sovint es basen també és just, i el que es sacrifica, que es trenca només com una benedicció més rica en un altre lloc, en cas contrari no se'ls veritable sacrifici, perquè Déu vol perdre res, però movent sovint guanyen. Sobre tots els menors Luxúria Hi ha un gran plaer, un plaer en el plaer, una alegria de l'alegria que plana com un colom en el green Les llavors, és a dir, el desig de plaer, el plaer en les coses mateixes lustgebend, freudegebend, i gran, més gran és el plaer, aquesta alegria, aquesta gràcia, cada un en un context més ampli, com més que tinc la còpia de seguretat, les condicions del plaer, l'alegria sentir o reconèixer, i separa l'home el dret de la no existeix Lust, Lust per altres. Aquesta alegria més alta també tenen a Déu en mi, si poso els meus talons de manera que en el més ampli context, de la durada més llarga no els desitjos, però les fonts de plaer el món, serveix als fins de promoure la felicitat, salut i benedicció és. I vaig a tenir aquesta alegria va augmentar en Déu, perquè sé que va crear els talons no pot fer altra cosa que en del finit i, probablement, suficient per a mi i per a tots, com la seva pròpia satisfacció de la dels seus criatures no s'elimina; i si tot no és ara, com m'agradaria tenir, com el blanc I, el mateix Déu pateix amb mi, en les regions més baixes del seu ésser, i En el seu poder superior i el seu principal agent saber sobre mi amb per pacificar al mateix temps, que ell sap, ell pot, i Sé que pot fer-ho, li dóna a ell ia mi, al mateix temps el més alt N'hi ha prou. Que diferent és tot que quan em vaig comparar amb Déu i en l'exterior entre s'ha de
pensar en mi i els meus semblants un buit espiritual. No tot el que fos, que immediatament la descomposició aquí, tot aquí consolidats en un, tot incomprensible, que aquí, per descomptat; tots morts Estatut, que impulsen a viure aquí? Per descomptat que no a un menor, vaig vendre la fe que jo no estava en Déu, a Déu. Però sí, jo sóc Déu més, no estem tots aquí, només internament, externament comparació. confondre, aquest és l'únic error que per descomptat sempre . Comprometre Ens trobem sens dubte creu que les intuïcions; els anomenem idees, sí, però segueixen sent no menys en nosaltres, però cada vida que ens enfrontem, més pertanyen a nosaltres, el més actiu és en la nostra ment ells, i el més actiu de què es converteixin en la nostra ment. El En comparació amb una ment superior no li agrada la comparació contra un altre cos. De la mateixa manera, que va ser un error, per descomptat, si pensem circumstàncies que ara el rostre de Déu que fan el contrari, ja que la nostra Esperit de les seves pròpies idees, som Déu i no l'indicible independent, selbstkräftiger, segura de si mateixa, oposades, nosaltres com les nostres idees, quantes vegades hem dit ja, però només només perquè l'esperit de Déu continua sent insuportablement acte, selbstkräftiger, conscient de si mateix com el nostre, i per tant també l'essència, la tenen la major part de la seva naturalesa, ha de ser. Però que separa ens van separar de Déu, no més difícil, que el nostre pensament de nosaltres ens relacionem amb ell només és viu, no fa que aquesta tenim menys, però que estem més en Déu, és a dir, que significa més per la seva naturalesa d'esgotar més de la seva essència. (Vegeu el Capítol XI. K) Però l'esperit del seu Pensaments que enfronta, de manera que un pensament també l'esperit Aquest rostre que ell mateix és, com ell mateix es doni compte, així com ell és molt capaç, ell suggereix, d'una manera o altra, l'individu tots; encara que no tothom ho fa, però, ell sempre fa. I així podem Déu també ens enfrontem, ens adonem, per la qual cosa actius a bon Anem, animar una manera o altre, cada un dels Plenari. El poeta i el filòsof confessa la mateixa lliçó que professem i la gent diu branques de palma i les dispersa Hosanna, perquè és importada per ells a la ciutat, i crucificar a la mateixa Doctrina com ho és per escombrar el temple, i negar els seus propis deixebles ells. Una vegada que va parlar1) "Somrient i plena de significat" del poeta, ens agrada dur a tots els altres, com li va dir a un deixeble i s'agita sorpresa, com xip lliure, el que va portar als nens una, tot la por del perill i la superació de captiveri, i un a la ausflog Espai per a la cura de la mare té cura dels nens també. 1) Eckermann Convers. II 347
"Home ximple! Si Vostè creu en Déu, no li sorprendrà. És apropiat per moure el món a l'interior, La naturalesa en si mateixa, per entretenir a la natura, Així que el que viu en ell i es mou i es Mai la seva força, el seu esperit mai perdudes.
Déu inspira l'au no amb aquest poderós impuls als seus nois, i que el mateix no per tots els éssers vius a la natura, no el món pot existir! Però a mesura que el poder diví és a tot arreu distribuïts i l'amor etern efectiva a tot arreu. " Com ja he dit truqui multa, de cada un, però un poeta ho ha dit. És massa bo per ser veritat es. Bé es diu també en altres llocs, el segell és el més profund La veritat només en l'espectacle vestit més bell i la bellesa i la veritat mantenir units en les arrels més profundes. Però no ens re- el que diem. Com anem a creure el que diem, que no viuen els poetes tots els vincles que són naturals, no estan tots junts mentalment? Preguem i creuen que és sinó que la natura és morta, i no només la naturalesa de la Esperit es troba fragmentat en detalls. Admetre els propis poetes no creure el que diuen i ho creuen de totes maneres en general es no és així, tota hipocresia i la mentida. Qui no sap com Poeta que ens agrada, que no siguin les ansiosament mirant cap enrere després d'un temps quan el poeta se li va permetre parlar seriosament sobre la fe, que tot en la naturalesa de les forces diví superior va ser inspirat, després de mirar cap enrere després del moment d'un perdut Poetes del Paradís, que no sap com ha estat la seva culpa que ell només desitjava que podria ser el que t'agrada de ser el més com l'aparent acceptació de la mateixa. Per molt de jugar, però fins i tot amb la Els noms i les històries, que volia tornar a trucar, però que El poeta també el sentit en què es va inflar, i de la que el poeta Sentit del jo s'expandeix a la vida, volia tornar com la veritat, la sospita d'ell. Per descomptat, conscient de si mateix que això, Déu encara fins al més mínim d'ocells trobats, va dir ell mateix, fugaç amb el vell Els noms i les històries es va perdre, l'etern, el pensament, l'existència un esperit superior perjudicaria l'existència de la més baixa. Però no és que Creia en aquest conflicte, però que es queixava que va demandar. No obstant això, ha d'haver alguns en la seva naturalesa, com ho demostra la boira que cobreix els nostres ulls, les parpelles, amb la qual tanquem voluntàriament, i brilla amb força ens obliga a repetir el mateix temps a la bogeria però el que l' jove era clarament obert. Pensem que no estava en l'ànima, la natura sense Déu, si no ho fem amb la fantasia més hineintrügen, el que li han robat amb l'enteniment i la creença, és clar, la seva ni tan sols poden robar, però estem alienats en el seu estudi tenir. Entre els més recents Els poetes no conec a ningú que la idea d'un individu en tots els Esperits, i en tots els governants natura viva Déu més sovint, més bella i amb el segell de la més profunda convicció, en lloc de l'habitual només en Verblümung poètica, que es pronuncia, com Whitman, Per tant, amb molt de gust el portaria d'ell en relació als llocs. Aquí hi ha un petit Col.lecció d'aquells en què gairebé tots han presentat Doctrina de la relació de Déu amb l'individu i esperits de la natura contenen es deu en part directa en els dits, en part, en indicis que en ment pot interpretar aquesta. No conec cap millor Demostri que aquesta doctrina, que certament no és més que una poètica està sent desenvolupat per complet diferents punts de vista com una poètica , És també una poètica. De la saviesa de Rückert Brahmans, poema didàctic en fragments.
Si ho sublim se sorprèn dels joves La humanitat, Parla en el somni brillant: el Déu ha fet. I si la sensació de Belles llavors desperta Ella admet alegrement orgullosos: S'ha l'home va realitzar. I si la veritat quan madura, que reconeixeran És gent que fa en el Déu que no ser separats d'ell. (T. I, p. 9) L'home no valia la pena parlar, què feia la gent; El propòsit de la Natura i Déu consultar al meu esperit. La saviesa de l'Índia s'ha oblidat història Que només de Déu, Naturalesa i els informes d'esperit. I perquè els seus estudiants, he També, el que posseïa, Fet i vist a veure amb Déu oblidat en Déu; I només un record Un completament blanc i això: Déu és el Geistersonn »i la Sigui brillantor natural. (T. I, p. 39) Treu-te la mateixitat de, i la divinitat! La individualitat és tan a prop de la divinitat fins ara. Sigues tu mateix! Ell mateix vol fins i tot ha de ser, Que tu puguis conèixer a tu mateix, que era el seu acte sol. Recordeu! ho tens Només recordo Permetin-me que els recordi! Sempre s'acorda d'ella. Si voleu escoltar en ha de fer-ho, que acaba de guardar silenci; Parla en veu alta, que van ser, es ser, i és el meu. (T. I, p. 42)
No va acabar el món, és en l'etern esdevenir, I la llibertat no es pot posar en perill la seva. Amb rodes de tòtem que afecta un no; Vostè és una força de la vida en ella, gran o petit. Ella s'esforça per aconseguir el seu objectiu amb tots els esperits anells I només si la seva ment li està ajudant, ella va a guanyar és. (T. II. P. 17)
Quan el coneixement coincideix amb l'ésser, A la consciència és el centre del món. Només en la consciència del que es troba es troba, Quan un aspecte connectada a l'interior. Només en la ment quan Déu ha ressuscitat, Ho va veure vostè realment, i la lactància materna és el seu desig. No va pensar que ell no se li ha donat Ell viu en tu i et fa viure i el món per a vostè. (T. II. P. 21) Sóc un raig Geistersonn 'de sortida, I un nombre de radiació, són innombrables Som la llum del sol junts, sí, Però és la seva pròpia llum a cada biga. miracle O, A Tot sol és tots junts, I més petit tot el sol que, en cada biga. (T. II. P. 22) Déu és de cap espai, no umzirkt de temps Perquè Déu és allà i llavors, on i quan ho fa. I Déu és a tot arreu, i Déu és per sempre; El temps és el seu temps i el seu lloc a tot arreu. Ell és el centre del cercle com és, Weltend 'i el començament és el seu Wechselauseinhauch. (T. II. P. 23)
Bé, la idea dóna a llum a tot el món, Del que Déu vol, no el que vostè pensa, porta d'entrada-sortida. Creus que són, sens dubte ha creat el món, I sense això, si vostè pensa de distància, ells, han eliminat. De l'esperit món va ser creat, i seguir en l'esperit, Esperit és la raó per la qual, en la part posterior que cercles. L'esperit d'una olor a èter que ha escrit en si mateix, I Stern ha pesat sobre la nebulosa solar. La boira en l'aire i l'aigua es descompon, I fang era terra i pedra, i les llavors i els animals modificada. I la forma humana, en la qual l'esperit humà Al toc de Déu el va despertar i ella, lloant l'esperit original. (T. II. P. 24) L'esperit de l'home se sent completament doble; Depenent del tot, lliure i independent. Dependents, en la mesura que té a Déu en els ulls, E independent, on té davant seu el món. Fora del pare se sent no lliure de manera que un fill de la casa, Treballadors per compte propi, però probablement una vegada que es produeix també. (Vol II, p. 47) Et trobada, on jo, oh Altíssim, que tornen l'esquena, Al principi, et trobo i et trobes al final. Vaig a la part superior, es perd en tu, La conclusió dels programes espia "que va donar a llum, de vostè , Diu. Vostè és el principi, el que es completa de si mateix, El final, que es torna al principi.
I enmig vostè es el que és, I jo sóc jo perquè està al mig de mi. (Vol II, p. 68) Ets lloant a l'oposició, les contradiccions, I totes les contradiccions s'aixeca en tu. Les contradiccions ', enredats en la raó, Fongui,, i es fon quan va veure el fantasma. El món no està en vosaltres, i no estàs en ella, Només vostè està en el món, el món es troba en l'home. (Vol II, p. 69) El meu jo convertibles, el que és i és i va ser, Dein'gen porta en si mateix que és immutable. Perquè tu ets qui ets, i se'n van a la voluntat, vostè! Flueix del teu ser el meu ser a la seva. M'hauria cada nit jo, que estava jo, perdut, I van ser cada dia, no com qui va néixer, Si no hi hagués jo, que sóc el mateix, entès Perquè jo en tu, és a dir, estic eternament inclòs. (Vol II, p. 72) No és una caiguda de la confusió en l'oceà, Se sent com l'Esperit per sempre, tan sols, intentat. Des del més alt esperit no et sents a Converteixte borrosa En el més alt esperit previst, però a la lliure determinació. (Vol III. P. 115) El dubte de si l'home pot pensar en el més alt, Desapareix quan veus que estàs just en el seu pensament. Si vostè pensa en la seva ment? el més alt esperit sol. Qualsevol que dubti de si ell mateix seria possible? En els pensaments que han de reduir els
pensaments: El fet que Déu pensa de vostè, vostè pot fer per pensar en Déu. (Vol III. P. 116) Jo sóc conegut per Déu, i per tant estic sol; La meva auto-consciència, és conegut per Déu es. En la consciència de Déu no és la meva consciència de; Rebut com un nen a la casa del seu pare. (Th III. P. 119) Perquè no és un gran príncep en el vast país encanteri per barrejar en tots els seus detalls, i es pot; Així que creus que Déu i només l'universal El món ha ordenat, i no concedir en miniatura. Però no hi ha dubte un príncep pel seu país passeig, Invasores aquí i allà amb la seva pròpia presència. I eren omnipresents, com Déu, també se li va atorgar, I pel que no és necessari el viatge, i portar everything'll al seu voltant. Omnipresent no és Déu en el món Tots dos ja que són més aviat, en la seva llum. Ell mateix és tant més gran, més general, Perquè està tot en els més mínims detalls, el més petit. (Th.III. P. 120 s.) Déu és un pensador, en cas contrari estaria en ell, Però crec que estic a les seves ordres només. Déu és una voluntat, en cas contrari tindria més de ell, La meva voluntat sinó que prové de la seva voluntat. Amb la seva forma de pensar, estar tranquil amb la teva desig Abans de la seva mareta! pensa en tu i desitjos.
(Th.III. S 128) Qui no se sent a Déu en si mateix i de totes les esferes de la vida, Vosaltres no ho demostrarem amb proves. Qualsevol que ho veu a tot arreu, què vol mostrar? Així que vostè vol amb les seves proves de Déu en silenci per fi! Vols provar a mi també, potser, que jo Jo? Crec que 'és difícil per vostè, "jo no m'ho crec al meu Sentit. (Th III. P. 142) Un ésser humà sense Déu, què és això per a un ésser! Un millor, l'animal, vegetal, i de fet la pedra. Perquè la pedra i de les llavors i els animals, encara que no per Déu Saber Però el que sap sobre ells, no s'han pres d'ell, No heu lliurat de Déu, sense Déu està sol, L'home, se sent amb ell, i ho neguen, la Associació. (Th III. P. 144) Tempesta de destrucció, és a dir, on em porti, On em vol, que Déu no hauria de portar. De Déu és tot ésser abraçat i cenyit, I jo sóc el seu, no el meu, estic immers en ell. On sigui que miri, veig el ventre de Déu està obert a mi, L'únic dubte és la tancada, l'esperança. Està tancada només a ell, ell es tancada Sentit; Així que ell està obert a mi perquè jo estic obert a ell. (Th III. P. 145) A mesura que el sol cap a la terra de radiació, Com de Déu en cada cosa un cor de raigs. En aquest raig és la cosa amb Déu, I cada un sent és el que prové de Déu. De les coses que van cap als costats, no de vara
Només molt més confusa llums de costat en total. En aquest semàfor mai es pot veure la cosa, La paret vaginal fosc és sempre part amb vostè mateix. En el seu lloc fes ha de pujar a Déu, I la cosa per la seva pregària es biga. Llavors es veu la cosa com és, no com sembla Si veus tu amb tu mateix, units en Déu. (Th IV, p. 245) Com passa en vostè, ell està en la recepció d'aquest món Tan cert com que ell està dins i no fora del món. Però és en el món, tan cert com que estàs en ella, El món encara no està en tu, només en si mateix. Mentre no pots pensar en les contradiccions O no crec que hagi guanyat pel pensament de Déu. (Vol V. p. 252) També en el errant Cherubini per Angelus Silesius (nascut el 1624) es troba la opinió que la L'home en Déu, i Déu en l'home, i molt sovint va decidir pronunciat, llevat que s'imprimeix els diners en el més mínim no prou d'un gènere o la identificació de Déu és diferent amb l'home i l'home amb Déu, però el individu mai del tot ha de ser assimilat. Per cert, assegura Angelus Silesius és el mateix en el prefaci d'aquesta identificació, i alguns encanteris (com Th I. 126 136 74 II 125) també estan en Sentit de la distinció. Puc executar el següent en2): 2) Per
a: Angelus Silesius i de Sant Martí, publicat per Varnhagen von Ensenya. Tercera edició 1849 Llibre primer. Vuit è Déu no viu sens
e mi. Jo sé que sens e mi a Déu es pot viur e ara; "No ho faré, que haur à de lliur ar aban s no és la ment . Nono Ho sé per Déu, i Déu de mi. Que Déu és tan beneïda, i obtenir la vida Ohn ' Si ell té tan bé de mi que jo rebut d'ell. 10 Sóc com Déu, i Déu em vol. Estic tan gran
com Déu, ell és tan petit com jo; No pot per sobr e de mi, jo no ho baix. 18 Ho faig com Déu. Déu em estima per sobre d'ella, jo ho estimo més que a mi: Llavors li vaig donar tot el que em dóna apagat. 68 Un abisme crida a un altre. L'abisme de la meva ment sempre està trucant, cridant L'abisme de Déu: Cuéntame, que va ser menor. 73 L'home era la vida de Déu. Abans que jo era una mica des que era la vida de Déu: Així que s'ha donat a si mateix per mi per complet. 79 Déu pren la fruita més perfecta. Qui em donarà la perfecció, com Déu ha de parlar de la necessitat, Com més d'hora hauria de trencar amb la seva vinya. 88 Tot està en les persones. El que m'agrada, però, oh home, demanar alguna cosa més, Com que vostè pensa de Déu en tu i
abraçar totes les coses? 90 La deïtat és el verd. La deïtat és el meu suc! el que és de color verd i flors de mi, Aquest és el seu esperit sant, que té la unitat. 96 Déu no fa res sense mi. Déu no em vol sense fer una sola petits cucs: La recepció no amb ell, ha d'anar directament a l'esquerda.
100 Un sosté l'altre. Déu és molt per a mi quan ho troba, La seva naturalesa, puc ajudar-lo a entretenir, el que volia dir. 105 La imatge de Déu. Porto la imatge de Déu, si ell vol a besehn Per tant, pot només en mi, i que com jo, passar. 106 L'un en l'altre. No, però sóc Déu, i Déu no fos Jo sóc el seu brillantor i llum, i ell és el meu tresor. 115 Vostè mateix ha de ser dg Jo mateix ha de ser el sol, que tinc amb els meus raigs, La pintura sense color del mar al voltant de la deïtat. 121 Per la humanitat a la
divinitat. Vols Perlentau l'inici deïtat noble Vostè ha aferrar-se fermament a la seva humanitat. 129 El mal sorgeix "fora de vostè. Déu no és més que bona: destrucció, mort i dolor, I el que anomenem el mal, ha de tenir l'home sol. 136 Com Déu està en mi. Vostè ha de ser molt fort, actiu i passiu en un Pou Haurà de contemplar a Déu en tu, i per calmar la resta, 200 Déu no és res (criatures). Déu no és altra cosa, per la qual cosa és una cosa Per tant, és només per a mi, com ell mateix Erki ell. 204 És l'home el més alt. Res em sembla alta: Jo sóc la cosa més gran, Perquè sense mi, fins i tot el mateix Déu és baixa. 237 A l'interior dret pregar. Home, vostè vol saber el que significa pregar amb honestedat, Llavors entra en tu mateix i demanar l'Esperit de Déu. 238 L'oració essencial. Qui cors Lautern, viu i va a camí de Crist, Diu a Déu en si mateix en gran part. 276 Un dels principis i una
altra final. Déu és el meu finalitat última. Si jo sóc el seu inici, Ell Weset de mi, i jo perdono en ell. Llibre Segon. 74 Has de ser idolatrat. Cristiana, no n'hi ha prou que només tinc en Déu: He Déu també cridar l'saba per créixer en mi. 125 Vostè ha de tenir l'essència. Déu mateix és el regne del cel; Vols venir al cel, Ha de l'essència de Déu en què han arribat. 157 Déu que contemplem en si mateix. Com Déu és el meu gestalt't? Veu i mira a si mateix, Qui mira a si mateix en Déu, Déu de veritat. 180 L'home no és res, Déu és tot. Jo no sóc ni ets: tu estàs en mi, probablement: Així que li dono el meu Déu només Ehrgebühr. 207 Déu està en vosaltres la vida. No vostè està vivint allà: perquè la criatura està morta; La vida que et fa viure en tu és Déu. Ha de ser la forma, la importància de animació de la totalitat de la natura i el nostre esperit en Déu, que transcendeix vista Cerca de la poesia, perquè no mostri una per la poesia es pot tolerar, com la ment que per educar en un sentit poètic pot prenent el punt de les coses es pot considerar que proporcionen lleuger atac de la poesia. Això certament es pot sentir només quan l'educació en Significat dels que s'ha convertit en un conegut, pel poeta ha forma de veure la resta del seu temps, i pot ajudar probablement una opinió diferent, però no es mouen d'una manera diferent, com quina hora és comú. La influència de quina manera la intuïció Els hindús van tenir la seva poesia, ara pot suggerir que en aquest sentit esperat, per descomptat, només suggereixen, perquè no hem de pensar que la confusió de la manera índia de mirar més alt i els èxits més bells en aquest sentit han estat capaços de portar.
"Mostra en la descripció poètica de la natura que, com el poeta indi de la natura però amb ulls molt diferents Sembla com si ho vivim fora dels nostres punts de vista religiosos es. En particular, és sempre una reverència religiosa, des del Ell es pren en la contemplació de la natura. La magnificència de la mateixa, la seva brillantor, la seva riquesa el aclaparar, i per tant es Per la descripció, tot i que només passa de tant en tant, i per a exteriors Decorat inclou, però en l'actualitat un significat independent. A més però són les formes naturals per al poeta indi amb l'home a si mateix més íntimament relacionats. Són com l'home Manifestacions d'una vida divina. Per tant, no només una llicència poètica, si tot l'entorn natural de l'home es representa com un ésser sensible, si l'home la naturalesa de simpatia preguntant si ell li va preguntar si li informa a la seva alegria, la seva pena ". (Lletres Schaller, p. 54) Sigui, vostè diu que som els termes de Déu, però si els membres de Déu, inclosos els membres de la terra,'s no és suficient, ens a pensar en Déu com a membres? I per descomptat, era suficient si és només un inútil Pensar s'aplicaria. Però fem girar, en comptes de la filosa de l'única consideració sempre inútil girar al voltant de si mateix, el fil pels mateixos fets de les coses, ens trobem que en una seqüència natural de la nostra pròpia animació individuals per a l'animació universal i cap enrere va només a través del terme mitjà d'una animació individual de les estrelles. Tot allò escrit en aquest llibre, és només el moviment dels dits de dalt i baix a la roca va lliscar de la bobina en aquesta direcció. A més, l'intermedi, el que significa el mateix amb la comprensió entre Déu i ens ha construït, no en va per a la satisfacció de major necessitat i més calent. D'una banda és Déu va portar això a nivell de la nostra representació, el pas d'altres D'aquesta manera també es un pas més, i arribar finalment que en aquesta etapa, que elimina tots nosaltres col.lectivament a Déu en més íntima relació entre si que quan dispersos en el fons i va haver de mantenir ensorrat. En cas contrari, sentia que Déu Mida massa a prop en la distància, massa lluny, ja que només el més alt Escala de la humanitat que se li van fer, i ell en el moment mateix en tots els hinausrückten horitzó humà. Però ara ens sembla un ésser no només en la nostra pròpia raó i el sentit, però també sobre la raó i el sentit sobrenatural de la ja elevada Éssers. Déu va estar una vegada, com una torre al costat de la gent, res estava entre nosaltres i Déu com a figures fums, i es va mesurar la Torre de Déu pels joves. Ara veiem molts alts fermament arrelat Towers es distingeix de nosaltres, i Déu roman no només com un més alt en totes, però totes comparteixen és simplement viure Dispositius la seva, la vida del jo vagi a construir-se, s'ha convertit, i ens donen ara les normes internes més potents en comptes del seu exterior, dos brots i la direcció correcta en ascens en l'escala alta per mantenir la seva perspectiva, el inaccessible, ja que no pugen Déu i l'avançament a Déu en les nostres vides i buscar Subministrament. I mentre que Déu sobre de nosaltres tan alt, ens és alhora es va mantenir molt a prop, només va arribar a ser molt estreta, sí, ja que ja no es troben simplement en una forma general, i viure-hi, només la són les més altes i última relació amb ell, amb tots nosaltres, els éssers acció, sinó també d'una manera especial preocupació per ell, nodrit i serà gestionada per un administrador especial, la seva part pròpia.
L'esperit de la terra és el node a través del qual tots participen en Déu, seria millor si ho perdem en aprimar? Ell és el puny, en el resum del nostre Déu És millor quan el va obrir, i els va dispersar amb nosaltres? És la branca que de nosaltres com Déu deixa a l'arbre dóna, seria millor si va caure d'aquesta branca? O seria millor si els Els nodes, en lloc de ser una banda selbstlebendiges, una corda de morts, si els punys es va congelar, quan s'asseca, la branca? I no importa si tenim enllaços a També sabem que ens trobem en l'esperit de nosaltres, no poden i no per la consciència que encara en un sentit més elevat estreta i activa, estan íntimament com ella era, per naturalesa ja? Saber que un dels altre germà, encara és força una nova relació amb ell, que estar sol allà. "Un home descansa en una persona física encara en la foscor amb la unitat del conjunt Erddasein estretament vinculada Human Race, a través d'aquest, que baixa a les profunditats de la creació Tots els orígens estan amb Allen i que s'utilitza, fins i tot amb tots els que senten fusibles interns (d'aquí el seu més profund motiu de la nostra involuntària La compassió pels animals). Però la carrera ha evolucionat des dels Sord prehistòrics unitat a una harmonia conscient La humanitat per posar-se al dia i és així com el procés de la història del món, el que el contingut de totes les idees pràctiques. La nostra intenció fonamental és la Per buscar el que podem afegir com originalment relacionats: el Doctrines L'amor és el desig bàsic. "(JH Fichte," El Filòsof. Amb Llei, el govern i el costum ", p. 17) Va ser perquè no sempre ha estat el costum i humans Hàbit - tenen tan ben arrelada en una profunda necessitat - Per realitzar una cerca a través de mediacions entre ell i Déu, mediacions xifres més altes? Aviat estàvem els àngels, el sobrenatural Éssers, la gent aviat, però més enllà dels límits de comú individu humà, un segon, semblava, una no molt rica. Però tot el que exigim de la part superior de la mediació en el desig del primer sentit, pot esperar tot el millor, el que pot donar-se el luxe àngels i els va trobar Si ens trobem a la naturalesa dels éssers celestials que un dels La Terra mateixa és. És forta i guardià de totes les coses terrenals, humans De sobte, per tots els guardians celestials del jo per al Terra Humans establerts; té cos com vostè, que vol tenir tot el que i l'esperit palpable com vostè, la ment té sobre la seva ment, perquè de tu mateix a què pertany. No preguis al d'ella, i només Déu és l'adoració, l'oració té en la direcció correcta a tot l'esperit l'esperit del conjunt, però el respecte i li serveixen, el servent de Déu. Vostè pot fer-ho, no amb les víctimes de fum que només es pot fumar, però per que vostè és bo-hi, gestionar bell, la veritat, i promoure, que li servirà de nou. Per a què ho fa, vostè, tan cert tot l'esperit dels terrenys de la vida i l'alè de la vida de tot el que és individual Ell entra i obres, i el que vostè fa, ell mateix fa, no hi ha divorci. I en el servei que li va donar, de servir a Déu. En el millor sentit de la terra Ordre efecte, així que millor jo mateix, està també en el sentit de celestials per actuar, que en si mateix és el millor, així que va afegir que fent, vostè pot comparar això. No hi ha camí i el camí a Déu a través del blau, només a través del jardí, i si ja s'ha fet un cop d'ull en el verd sortir a la blava. En cas contrari vostè ha volgut dir que un sol sei'st terrestres Éssers; s'aprèn a sentir molt en contrast amb el context en què vostè està a través de l'esperit superior amb
tots els éssers terrenals. Però pensa que no és mort, vostè pensa que la vida és com tu amb els esperits de tots els seus germans i tots els que van venir abans que vostès i serà per a tu, són nomenats per omplir la vida d'una part superior de la ment, al tot viu i es mou i és, i la seva especial en ell, i per tant la seva Parcial guanyar en Déu, i que per tenir tan sols una part de la gràcia de Déu, Vostè ha de respondre a les taxes d'interès i que ha establert per a l'habitatge i et The Guardian, a través i en la qual ell darleiht la lliura, amb el qual ha de , Proliferen, així com el lloc on tu estàs austun seràs la mateixa. Per descomptat és que només va ser conegut per estar a casa i en la creença que la força guanyar, portar la benedicció. És massa estrany per a nosaltres ara anzumuten massa gran, ell immediatament a prendre de tot, el sublim només sembla terrible, un desert, que el perdem, només ens deixa espiritualment créixer, anar a les seves fonts, llavors serà diferent. Però vostè vol un intermediari humà a Déu. Si t'agrada la del nostre Crist? No, ell li dóna, el Carregueu el més alt per al públic, el sobrehumà amb la Humans, i es troba a si mateix com un mediador per intervenir-hi, Terra amb el sobrenatural. L'aspecte que volem ara. XIII. coses cristianes. D'altra fonament de fet pot ningú estava, que el que està posat, el qual és Jesucrist.1)
Probablement demanar a la cristiana, què a veure amb el cristianisme? No són totes les coses noves? Barret Crist només ha parlat d'això? 1) Primer Cor. Tercer 11
La meva resposta a la pregunta: Alguna vegada li contradiu, i està en contradicció el que Crist ha dit? Però on era el mateix Crist el discurs i no hem de buscar alguna cosa diferent ara, el que fins a la data en Ell va buscar, el va trobar a través d'ell per sostenir-per l'intermediari, Heilkünder i Salvador? I, tanmateix, va ser Sens dubte, així que es jetzund. Després de tot, dir 'jo sóc ara, em quedo un cristià, i el pacte de no resoldre, a no, per enfortir i més per devorar als talons, que és el significat de l'obra, el teixit aquí és. El llibre, que parla d'ell, a través de la qual parla, ha parlat per tot el temps parlant amb ell, és que sona molt al país, molt més enllà del país, i no obstant això és la veu continua sent àmplia, amb un to de el trombó, el llibre de la llum ha estat vessada, la benedicció s'infla a terra, probablement més que sentit comú coneix i entén, no és
esquinçat sigui el què es pot extreure? Es tracta del cep, que segueix sent, i les unitats a través de tots els temps. Les fulles podrides en aquest, jo no ho dic verd i no fa que la tija, però que és i té les seves arrels fermament en les mateixes tempestes que trenquen dels que al voltant del bosc. He de renunciar al cristianisme amb el meu ensenyament? La raó d'aquesta doctrina és el resultat? Podria un pagà d'inventar i que porten? No sóc jo amb tot el que sintonitzat Bé, va sortir de la seva terra, en la seva tija, en les seves fulles, encara estava en el seu capoll, el que faig en cas contrari, com per ajudar amb la multitud que omple el despertar a la llum en el Sol i les estrelles, segurament ha de ser clar d'una vegada tot el que és segueix dormint en la foscor inconscient. Però no crec que és el mateix, l'arrel i la tija i les fulles i la Bud i flors, però segueix sent el mateix, res es trenqui de Crist aquí, ni tan sols la més petita, i no pot ser trencat ser, per només Crist pot créixer per si mateixos i el totpoderós La naturalesa de les coses ha de créixer per qualsevol cosa que vol créixer, perquè és Déu. Qui m'ha ensenyat la lliçó del Déu que el meu Creador, el meu Pare que està en tot i per qui totes les coses, l'Etern, infinit, omniscient, totpoderós, Tot bé, tot amor, Altgerechten i Misericordiós? Què pot ' Vaig a fer amb tots els déus pagans, com podia construir, a continuació, crear superior construir? Qui em més alt que Oferta ensenyat que Déu i l'home envolta en un anell? Mirar els gentils, ells ho saben bé, per als quals el més alt va ser el el seu propi Estat, millors ciutadans, o fins i tot matar a persones per honorar al seu Déu? Qui ha parlat de la paraula sòlida per a mi, "És no estar amb vostès que tot sembla estar fora d'ella, i aquí baix amb l'acte bau'st que la seva futura casa, "que sempre m'ha advertit en secret, de nou si el resultat final de les matèries primeres i la meva pròpia saviesa volia camins foscos, lluny de Déu, a part de la fe en la meva pròpia Heil, simplement passa a través de tota la confusió graus, va sostenir sempre amb mi un objectiu brillant? No m'agradaria donar les gràcies a Crist a llarg ocults ell em porta de la mà, jo no ho sabia, com fan molts No, com ell les porta, i era suau, però no pel camí, com Em vaig quedar a la mà, probablement de detecció del tren, però els dirigents no veure, i finalment em va portar a una muntanya alt, ja que no hi havia va ser el firmament d'ample, estava viu totes les estrelles i cantava tots els preus de la unitat. Vaig mirar cap enrere en el camí enredat Vaig anar a la boira, tot el que està ara en mi, l'horror dels pagans, l'ara darrere de mi, i va pensar i va pensar on la claredat d'aquest mateix manejat? De sobte se'm s'imagina en alta lluminositat Fenomen i diu: jo ho era. I, finalment, l'hi dec a ell. I molt més El perill era encara en el meu camí a la ja perdut a tants al seu Déu, Vaig caminar pel passadís per una natura que realment Crist no el seu Déu ha nues, despullades trobat que els té, els jueus, que era només un tamboret en sec de Déu, tallat en trossos molt espai per posar en el paganisme només Déu termes. Així com Crist ds el peu en el lloc més pur més alt tamboret, i suficient les mans cap avall, i es mou, com la conec a mi que la gent de de la nit i el caos allà baix, a l'altura lliure, es congela una vegada en l'altre, i la cadena més i més llarg, però la pàgina: tota la humanitat es redacta, que va dirigir una sola en Déu Regne del cel intel.lectual, que és el que principalment no es fa fins que Déu també dels membres dels òrgans es reuneixen de nou, i muntar un nou vent de l'aigua de la nova creació,
que ve nou alè al La naturalesa, els morts ressusciten i els esperits viuen i es mouen, on les pedres ara només Greu i pastura. Segurament milers, no sé el que els agradaria donar les gràcies i li dono les gràcies, no ho nego, i simulacres ell molt bé. Creus que tot és a partir d'avui i ahir, d'aquí per tant, de pare, mare, la gent, des del govern i el Rei, que veuen les fulles que creixen sols, no unes arrels profundes, que veuen l'arrel profunda, i no també la gran abundància de fulles. Crist va dir: "Deixeu que els nens vinguin a mi i no els ho impediu, perquè tals és el regne del cel. No seria que tots els nens a Crist va portar, com nosaltres serem les seves paraules encara inconscient, no qüestionant, pensant no només el tren, i la pressió de la mà de la seva benedicció detecció, i va continuar la benedicció no s'estableix en els rastres indelebles, si destruïm nosaltres mateixos, el que una vegada que a través de tots els errors causa de la nostra consciència, mantingui adversari en contra de totes les raons l'auto-filat, de desenvolupament propi, sempre diferent arribar, com si la Paraula de Déu a la plana i massa vell? Probablement seria al nostre tot el cel pas. Ara té la benedicció dels fills de la fe, sense que ho sapiguem, sovint sense el nostre ser és com, encara abans, les obres en l'hàbit, la por, de consciència, si no som res de Crist pot saber, ni tan sols l'única, que flueix en tots els cors, darrere de nen en la seva joventut, és el que el manté, com a membre És l'església que està fundada per Crist i celebrar allà a les esglésies en els seus carrers, a l'Ajuntament i l'òrgan jurisdiccional en el sentit de l'ensenyament que s'ensenya, predica i s'han anat i vingut, i així ho va indicar après, sigui en milers de casos individuals, però, passa a tot arreu, l'estat vol per aquí, on els desitjos de la gent en cas contrari, la gent, sinó que depèn així, si no el jutge, i cap individu pot ser influenciat Per escapar si vol, per terra, aire i vida, en tot és cristiana, el nom de Crist pot molt bé negar la qüestió Crist t'obliga, si es vol, en milers de coses individuals que evadeixen d'ell, i serà sempre lliure, però no si ho va encadenar a ell, encadenat però, per aquesta banda ampla de la mercaderia que entra tota la cristiandat, que no es pot, si anem al que també els agrada Crist et sosté, si no pensar en ell. Vostè diu: Tot entre els pagans Hi havia un munt de bons, però no va ser sinó la consciència de tot el millor del que s'ha modificat. Vostè diu: té la naturalesa i art, però Crist no ens és portat a nosaltres vam venir dels gentils, probablement es tractava de nosaltres dels gentils, però només a través del cristianisme, ha de passar a Per purificar l'infern arribem a pietoses, de manera que Crist ha de ser aliments nutritius, tenen molt a beure aquest adult ser de gran cos, on tot és viu i la curació, tot i que mandrós va ser un dels gentils: per tant era el paganisme. El seu Crist espera que tots els com un error, el que encara falta que els cristians no, una planta morta és, però, que ell va fundar, el que està enutjat que fins i tot a través de tu a créixer quan és hora que creixi? A mesura que donar la culpa totes elles incloses en Crist, que ell encara no havia, però una vegada que el ha de caure, però ja era madur en el moment en què es pot caure? No és suficient que heu trobat el que ha de ser? Hi ha producció al voltant del cap de Crist és tot "la sang que va ser vessada en el seu nom i honor del seu nom, sinó que també és la sang de l'amor la mateixa font, de la sang de Crist va ser fluida, i li mirar amb recel a aquest, que, com la tribu ha hagut de sang, tot i que les branques han de sagnar per créixer? Que tal un mil El
mal preval a través del cristianisme, que no és Crist que s'ha anat " culpa cristiana. Només cal mirar al propi canvi de Crist, la seva pròpia ensenyament. Has de llegir, llegir de nou, com va ser ensenyat, com Ha actuat i patit i ell mateix, i tirar-hi totes les el que portaria al seu nom ho va fer. El millor i més pur, que tenia la fe i l'amor per Déu i per a persones de fins a comptava, això era tot va fluir junts "en un punt, que va créixer Crist només, dels quals estava sa, amb tots els seus sentits, el pensament, Disfresses del recollir, i surt de l'esquena punt lluminós, no només en l'ensenyament, en l'acció, la vida, la mort; per tots els porus de sortir d'ell en tota la terra. Tan pur, tan alt tan sagrat, ningú no té a Déu que ens ha portat, tan alt que ningú li va preguntar, el que l'oferta més alta del món, així que molts Heide ha seguit, fins i tot és a l'antiga aliança, tal com és, entre altres coses, sobretot fet, que ha fet sobre la vida, que està segellat amb el La mort que fa la primera oferta en viu, que li fa superar les Mal en el món. Però, sobretot, el vell Bé, que va rebre una base sòlida per ell, s'aixeca en l'ensenyament de Crist, operat en les seves accions, una nova i superior El pensament, que és mantenir a tots els que es fa dir cristià, i que torn de joc, i creu en Crist com el, per aquesta paraula a la terra, es va fer carn, el que pot anomenar-se a si mateix un cristià, que ell També reconeixem alguns dels zelotes no està definida, perquè és que ens Crist, el mediador pot ser cridat. És la doctrina de la El cel ha dotat, l'invisible, prendrà totes les parts; Ell és el primer dels pilars de l'Església ha establert el visible, tots han de reunir-se en un i el mateix sermó, moltes dels habitatges Déu estaven disperses en la terra, tot el món, va dir, aquesta és la meva la casa del Pare, ja que Crist ha vingut a fer la terra, tot per El Déu Un només alguna casa que és la seva església visible; i mostra més sobre això a la casa alta del cel, i mostra la Angostura, les tenebres d'aquest món en la quantitat i la brillantor de l'altra vida. El fet que ha establert el més alt com la unificació i el més llunyà ha establert com el unificador i ha de posar el millor com el més alt, a ell ningú ho ha fet abans, el que ho fa per ningú, perquè ha fer. "Per tant, aneu avall, i ensenyeu a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i el Fill i l'Esperit Sant. I ensenyar que guarden totes les coses que us he manat. "(Mt 28, 19 Vegeu Marc 16, 20) "O és Només Déu, Déu dels Jueus? No és també dels gentils? Sí, realment també dels gentils. En la mesura Hi ha un sol Déu. "(Romans 3:00, 29, 30) "És aquí cap diferència entre els jueus i grecs, sobretot perquè és tot un Senyor, rica de tots en diuen. "(Rm 10, 12) "Però Pedro va obrir la boca i va dir: Ara m'assabento la veritat que Déu no pel que fa a la persona, però en cada nació que té por de ningú i obra justícia, s'accepta amb ell. "Fets, 10, 34, 35)
Segurament no és l'únic tots reunits sota d'ell, conduir a les ovelles cada vegada més en el seu si, que és el millor, més pur home que alguna vegada han estat, i ell de fet, que es troben, que tingui èxit per a ell, però això per si sol no ho va fer, probablement molts han estat, no amb tant i tan sincer És a dir, tots de Déu. Ni tan sols això ha fet, que va enfortir i ha netejat la vella doctrina de Déu i pocs els escollits grans La gent, que ja hi era molt de temps, i es va quedar immòbil durant molt de temps, però això és estat el que tots estiguin d'acord amb ell i estic d'acord de tot, segueix sent No accepta que li va passar la idea de la unificació de tot des del punt de vista, de la qual només un consens de tots és possible, en primer lloc amb la consciència lloc en la consciència del món terrenal, i mitjançant l'ensenyament i la vida l'impuls de vida a la propagació i control d'aquests Idea ha estat que algunes persones són tots els nens de la mateixa, però bé si Déu vol, com a ciutadans d'aquest món en aquest un arribant també a la Regne del cel, i se senten com germans entre si, hem esforçar-nos per actuar en aquesta direcció. Probablement va ser diferent perquè el Jueus va considerar que només tenien la salvació de Déu li va concedir, i totes les altres Nacions rebutjat a la terra, i que probablement va ser diferent, com els gentils, en lloc de per buscar a Déu en un vincle d'amor, els déus en el seu propi humans Querella pensament, això és probablement una molt diferent en l'Islam, on l'odi contra els dissidents i les obres externes d'activitat de pes igual a l'amor i l'acció inspirada per l'amor al proïsme, de l'autorització, saludable dels cristians íntimament amb Déu només fe cega, ablucions i pregàries comptats sap 2) I té el bé, perquè fins i tot el carril Crist, és ai d'aquell que Ell no es construeix per complet en, el que fa que caigui en el futur. 2) Infidel i la guerra que a l'espasa es balanceja en contra un dels 12 articles de l'Islam.
Qui ho sabia com Crist, va dir que tots els homes i vinculades per pot i deu, en nom de la seva salvació, com a membres d'un cos? Un cop vist només dispersos individus i els pobles, la Divina les altres religions no pot, en la seva pròpia confusió de l'harmonia humana religioses o just per sobre de l'home tirànic i va conduir a la gent cap a l'exterior, però per dins no estan vinculades. Els que tenen a Crist com el vincle d'amor a Déu i entre si per bandes d'aquest cos es va aixecar i el sagrat, que té la seva pròpia sang en la mort vessada, que fluïa a través de revitalitzar el gran cos? Per la pàtria té molts un bé encapsulats, però que el cobert per a tota la humanitat, com Crist, que només ha pensat en que hi ha una humanitat sencera, vessada per home bé podria? Per això, Crist Redemptor, que ha resolt tots els enllaços individuals, en què la gent no entre si, podrien els bons dels braços amb els que ha de ser adaptat; Ell ha fet una sola, tot en una banda de setge. Per tant Crist Redemptor, que és l'arrel del pecat, ha trencat la vanitat humana, l'egoisme i la lliure voluntat. Redimit a través d'ell i esperant una felicitat mateix grau de puresa, mentre gaudeixen de Déu, que a través de l'exemple de Crist, l'ensenyament, els actes de Sentit a ser participants, el que fa a trobar a la seva única salvació en pau amb Déu i els que amb ell, sota Déu. No hi ha
eterns Alegria que poden sobreviure en aquesta actitud, i no Regne del cel, com entre els que, segons ell, tothom pot ser amo de la porta per obrir la porta del seu cor, aquesta actitud s'obre, sinó que Crist és la clau perquè en tots els tenint en compte la mà. Si ja està bé-BC tot el que és correcte, bo, noble volia, treballat pel bé de la humanitat i construït en major Providence, vol per ser Judios o gentils, encara en un sentit més elevat de Déu, en aquest mitjà que tots ells són absolutament en Déu, i els tipus dolent, és el però va contra el sentit de Déu. Aquells eren millors, però amb la ment de Déu va seguir el seu curs general. Però és una altra oportunitat fins ara, en el curs i no sé d'on ve el tren, ni on va el tren, i ni tan sols saben que hi ha un tren eterna general. Com que els rendiments és fàcil d'ell: sempre hi ha un dels seus destí incert i objectiva; no hi pot haver lloc segur altres. Però la consciència a alguns dels trens despertar clar, fins i tot a través dels horrors de mort en aquest curs fora i fer altres coses, que és un altre encara. I això ho va fer Crist. Així que ningú ha de negar, i almenys la cristiana, que la idea que el Crist La consciència de la humanitat ha arribat, inconscientment sempre que treballaven i tenien els seus deixebles, què tal un idea eterna i veritable eternament si no sempre han prevalgut, de manera que que els gentils i Judios actuar en el mateix sentit i perquè els cristians mesura podria ser abans que Crist? No obstant això, una adreça ferma i comú Però, podria la vida de les persones només en el sentit d'aquesta idea de prendre A partir del moment que ella va començar a actuar amb la consciència en ell, el va ser una nova i més alta Eingeburt mateix en la humanitat, i fins i tot cada pensament i acció individual només podia ser la bona direcció amb seguretat, i només llavors pot l'home a les benediccions totalment d'esperar per comprar i gaudir, en part de la versió íntegra, justa, seguretat en el sentit de la bona direcció i bona punteria, la Sintonia amb la voluntat de Déu i en bon acord amb els altres aquí per trobar, en part, a l'altre costat de la nova entrada al regne de Crist i per la present, la Companyia farà que els que ja aquí han unit les seves forces sota la seva bandera, i es manté a un nivell superior unit sentit i relació conscient reflecteix en les grans es. Però sense saber res sobre de Crist en la seva ment el pensament i es negocien, no són tan perdut. El que trobo a faltar, la van a guanyar. Però Crist es va aixecar a l'infern a sota. Parlem sobre el futur. El que sorgeix aquí com el nucli i Essència del cristianisme es va proposar identificar el més clarament el que aquí es estat, certament no era pel nostre propi limitada una vegada molt Gaze, i un altre ens va donar vorgeleuchtet fet, ens dóna gust l'estil tret de les mans, content de que la llum de la seva pròpia i la seva pròpia seguretat bestiar, per tenir content al seu present, aquest treball també en terra ferma d'establir. L'aquí vista desenvolupada de la naturalesa del cristianisme és en realitat un Paràfrasi el que un coneixement profund de l'Església Les coses (Blanc) en el seu llibre "El futur del protestantisme, els discursos ha desenvolupat a l'educació "encara més a fons. Tan bo com bonic com cert, però aquest punt de vista del cristianisme. Ens fa sens dubte i comprendre plenament el que anul totes les persones i la seva església serà
com la de governar sobre tota la Terra, es van reconciliar qualsevol conflicte de religions, ja que el que sostenen, ja no cau en l'essència, és un nucli sòlid per a la connexió per tot arreu, però no morts o negatiu simplement, però Fortwuchs la vida conduint, i l'encara forta i estic d'acord totalment segueix sent, com les campanes i xiulets també difereix, cada és major el desenvolupament, El progrés i la perfecció en la vida, l'art i el coneixement és la llibertat i l'espai, Així que això, però l'única base sòlida del cristianisme per les arrels, la punta ha de elevar per sobre de just per sobre, permet No demanem més ansiós o gelosament lluitar pel que l'or el escòria en les Escriptures, que tota l'escòria d'or, escòries només si tot l'or; l'or, que brilla fins i tot a través de tota l'escòria. O li sembla poc que només hi ha una cosa aquí com el nucli i el focus El cristianisme apareix? Li desitgem molta millor encara, en el i que encara és mantenir una, així que està calenta i es pot Crist, i comença a lluitar amb el que era. ¿Així que vols una millor una pila com una roca, i tots els grups només s'interromp La majoria de les roques. Llavors es va alegrar que el seu lloc dels molts té un, en el qual tot es decideix, molts, del que és la misèria en molts Ha tingut prou, massa molt que li agradava els Molts, i no de l'un, i tot i així seguia sent per a molts. Ara no fa mal a molts, tant de temps roman en el qual no fa mal ara, la controvèrsia, sempre que només van matar molts. Mentre vostès estan units en que un i saber que la matèria Els cristians són, així que té llibertat a tots "pensen en els altres, la meva, amb o contra entre si, no és només contra l'un, pel que no és contrari a la salvació. En aquest sentit, i agafant Reconeixent el cristianisme de Crist no em refereixo a negar, però sent un deixeble dels deixebles del Senyor, encara pot ser que Em caic de vegades, deixen molt del que molts esperen, probablement al seu cristianisme; no tots els de Crist és, el que fa un cristià per, en part va bé, sobre el que Crist va ensenyar, no se'n va, és un El creixement de la seva doctrina, ja que no estic d'acord Per a molts, això es reflecteix en l'actual El cristianisme no contradiu, Crist s'ha contradit, però ell i els cristians. La nostra pròpia doctrina de Crist, el Sant, i Sant Crist mateix que els va portar, més de la doctrina i les seves accions era sagrat, i era un amb el seu ensenyament. Una vegada que van arribar a una ciutat cases plenes i palaus de maons, blocs, marbre, totes les mesures i va construir una base regular, juntament amb fermesa i l'altre superant en la decoració. Entre ells un refugi d'edat, propòsit maldestre, útil a qualsevol persona, plena de escotilles, forats, racó fosc, res encaixa estaven desapareguts i que els suports, tirants, Columnes, un miracle que acaba de parar. I vaig riure la cabana, la resta del temps antic semi-bàrbara de tal ciutat bella i rica, i va dir: Demà és una tonteria. I quan Vaig tornar després de fa cent anys, les restes van ser totes les cases i palaus anells, runes o convertit, i altres estaven en peu al voltant en un altre lloc, d'acord a la nova norma i per a nous propòsits. La vella cabana va quedar en el centre el vell lloc, sense canvis, amb les seves comportes, forats, fosc Els ángulos, el mateix que jo els veiés el dia fa cent anys, quan es trencaria a causa dels estralls del temps, trenca amb tot. I de nou després de cent i de nou després de cent anys, sempre va ser així, la vella casa de camp sent el mateix, mentre tot al seu voltant una altra vegada. Com he dit, com ella sosté Déu Força. I de les cases i palaus
van ser molts malalts i molts cansats, i es va quedar al carrer, i no va poder recuperarse, i no va ajudar a un metge, però que va entrar a la cabana, que es semblava per exigir al metge, estava sa i feliç. Llavors em va dir: salvar vides de Déu aquí. I quan vaig entrar a la cabana, vaig veure un que va posar la mà sobre els malalts i cansats, dels quals es estaven intactes, i jo coneixia a Crist. La vella cabana no aptes per a ús humà, dolent per a les persones que els va afegir unes disposicions seus escotilles, forats negres, els Angulo, els suports que faltaven tirants, Dóna suport, que és la Sagrada Escriptura. L'home la mira amb un ésser humà Enteniment, el que es conserva, que no és una burla dels burladors, com es pot mantenir un cos encara en el rang de mercat de les fonts el bell, que de nou, ple de saviesa humana clar, ben comunicat i conjunts bé provada? Poden prendre només una? I, no obstant, tots els escrits, la més bella i més brillants que insisteixen en la doctrina eterna de la caducitat, donar pas a altres amb la nova doctrina altres. L'escriptura és i serà No són els vells, i és l'Esperit de Crist com a Senyor i guardià sempre alegre i saludable que tots els que van a ell els dolents i cansat, perquè només hi tant de temps vagant. No tots els efectes, perquè la seva causa? Doncs bé, quina és la raó per la qual la Bíblia, tot i totes les llacunes, imprecisions, contradiccions, la mala construcció Millenia, un centre, una parada, una benedicció per a milers, fins i tot Milions és? En aquestes deficiències pròpies no ho és. Si Així que encara és possible i allà, ja que no hi ha res a una obra de l'home va poder evitar, ja que, després de totes les regles humans cauria tan incomprensible humanament és que segueix en peu, només podria obligar la gent no es el que rep. Els mateixos defectes que la burla burladors, són els més forts molt Testimoni que es manté pel poder diví. Després es No siguis tan ansiós d'ocultar el dany a la Bíblia per negar i ocultar, el treball de cada home és certament avergonyit i hauria d'estar avergonyit. La seva ocult només a Déu per els seus defectes ocult, que no puguin tenir treball d'un home. El que importa Déu, si també s'atura i es veu bonica en les nostres regles; Cada pedra i el raig era bo, el treballar amb un sentit sagrat afegit, però va ser amb un sentit sagrat, però va ser amb les mans dels homes, i no Crist, l'ajudant i el Senyor, ell mateix un canvi en exterior El treball previst, així que no serveix per a tots, no serveix per a tots. Però només les bigues, les pedres són els que no encaixen. I els que van assistir i esperem a la casa bigues, rajoles, suficient perquè només el Senyor viu en ella amb seguretat i fàcils de trobar i fàcil de trobar ajuda per a ell. ¿I no és així? Una porta per veure qui té les deficiències amb el treball dur, un objectiu que ells neguen. Ells hi són, però el que paga l'únic que Respectar i intentar que sol, no ho pot veure perquè està en Mira cap a dins i buscar, on el que és sense cap error, i es veu ell, ella no pot tenir cura d'ell perquè es va fer càrrec i no a Déu, no els importa, Déu el pren. Això és la definició d'un lloc bonic que en el llibre una igual que estimar com a artista cristià enginyosa trobat (de Perles, "De les contradiccions de les Sagrades Escriptures." 1850 S, 84), i és: "Un ha de Pensar que un edifici en aquest terreny incert i vacil lant, com la doctrina de l'Escriptura sembla ser, que des de fa temps s'han desintegrat, de manera que fins i
tot amb una fosca, poc clara Doctrina que ningú havia de ser guanyada. Però vet aquí que ells van entendre malament Ensenyament beneir una i altra vegada, i l'edifici és clara i ferma, en què es basava en una roca eterna. Això és cridaner, tant la força i beneficiós contínua acció de la força un sermó que és tan tonto que oculten els seus rostres deu, sobretot, la saviesa d'aquest món, no només els metges, però i els estudiants en els bancs de l'escola. I aquí, per mà en els resultats irrefutables massiva del cristianisme lloc, també hem de comprendre la prova que, malgrat tot Responent una vegada més la nostra comprensió d'un sol costat, però, en l'Evangeli Poder de Déu va ser la comprensió de la comprensió destrueix. " Així que abans s'aplica tots de la mateixa Bíblia, que és a la Bíblia: "Pel bogeria de Déu és més savi que els homes i el diví La debilitat és més forta que els homes. Què tonta és davant el món que Déu ha elegit els savis Estic avergonyit, i el feble del món, Déu ha escollit, que anava a avergonyir al que és forta. I el meu Paraula i el meu predicació no era raonable en el llenguatge humà La saviesa, sinó amb demostració de l'Esperit i de poder. "(1.Cor. L, 25 27, 2, 4) En l'esperit que veig un cop al magnífics edificis lloc al voltant de la barraca, prou gran per en ell desapareixerà, amb moltes portes, torres, alegres colors Windows, i insta a tots a si mateix, que lobzusingen. La cabana però segueix sent el vell. I aquesta cabina és el nucli conjunt, Esquerra és el més sagrat, tot seria «l'han volat només una shell colorit, ja que una vegada en el temple pagà de la nova aspra del vell Celebrada com una pedra sagrada en la qual els pares del seu Déu primer . Experimentat Però aquí és més que la pedra, aquí és una experiència de vida de la Pares de Déu es trenca una bonica llum per les finestres l'àmplia estructura i s'irradia cap al pis i les parets i en la cabina el fet que es transfigura, però trenca el fora de la cabana d'una sola Llum que brilla en un sol cor en tots els cors, En aquest gran edifici Vull ajudar a construir, no puc discernir la finalització. Però encara era possible que la Bíblia, quan la paraula de Déu i el treball, ja sigui fet per l'home Passem tants defectes contribueix a totes les parts? Un es pregunta però era, com era possible que el món que és també l'obra de Déu, també creat per la Paraula de Déu que porta tantes culpes en totes les direccions? És una possibilitat, és als altres. La Bíblia Per descomptat és un diví o gottbegeistet treballar en un sentit diferent més d'altres plantes en el món. És també, però no només Déu. Li reflecteix, amb Déu i el seu món de les deficiències; però llavors, que Déu brilla a través de més per el fet que el busquen allà, més els defectes s'assemblen als que busquen aquestes deficiències per ell mateix i brilla a través de überscheint tots els errors; Tot i que sempre hi són quan es vol mirar per ells, i són cada vegada més la més buscada és el següent: però Déu és també més i més, més que està buscant. Aquest és el sentit bíblic. Déu es revela en la Bíblia No, com ell està en cap part, és més aviat el patró, el busquen com el seu deu, ha de buscar en el món amb tots els seus defectes, que no són seves. El Divino, Altíssim, Total, l'etern i eternament fixes, la de la multiplicitat i la fragmentació, la L'antagonisme i els dubtes passa de tots els humans més baixos i
secular, També a la Bíblia no és aliè a aquests abstractes Els defectes, sinó que deliberadament només brillants i més potent en Efecte aparèixer en ella. A qui li importa ara que A, més tota l'error no és de les deficiències que són a les afores. Sovint eren només aparents. En l'obra esmentada d'esferes (p. 11) van trobar per una impressionant fotografia en una de les raons moltes aparents contradiccions només la Bíblia diu que resideix en el fet que estem de facto Les circumstàncies i experiències, que subjau en l'escriptura de la Bíblia mentida o surt a la llengua, són massa remotes per a tots nosaltres sent posat en el centre a la dreta del seu punt de vista per poder on pot passar fàcilment que diversos informes, que el mateix des de diferents costats representen contradiccions contenen sembla que realment no està en ell. "Imagine Abans que es tractava d'algú que va créixer al soterrani i en cap imatge el món de les plantes. A la conversa dels seus amics, però, que en el seu un inici i, cauria sobre l'oponent dels comentaris una i la mateixa planta, com una planta de la usura. Es diu de tant en tant d'ella, ella està creixent en l'aire, l'altre, creixen en profunditat, una vegada que va assegurar que es trobava clavat a terra, una altra vegada, que han passat per un jardí sencer. Com està ara, així que si el Amics s'han anat, però no té tots els que viuen de vista fer una foto d'aquesta planta pot? És més aviat en la tota la planta s'equivoquen, per a ell no hi és. De la mateixa manera, Se li ha donat als que, sense cap condició prèvia i sense interpretació de la fe de les Escriptures pel seu contingut en l'enquesta. " Argumenten que la Bíblia creat per inspiració divina, és si no. Ara Ben pensat, tota la creació per un toc de Déu, però aquí s'aplica més que un buf, un vent que surt d'ella, els més de tota la terra és de mil i esbufega emet, i no aturar- i cop cops més i més i més, i ben ajustada en un vent molt més a veure l'alè de Déu, com en tots els derivats i nebengehenden alè petits volàtils, l' El zuweht terrenal altres. Podria un home, o podria molta gent que va escriure la Bíblia, ella amb la seva feble La respiració sol cop aquest vent, que ara amb tanta poderosa, productiva, cops imperible d'ella? Què és el que contribueixen a Déu que les persones sense podria3)I que només les seves debilitats humanes i les contradiccions (Per a tota la banda superior és en Déu), i els han ajudat a però el vent bufa amb força, malgrat totes aquestes deficiències. Ell és més alt fa. 3) Cf Capítol VI. H, J.
Un podria imaginar que seria una tenen la veritat i el bé de la nostra religió sense la Bíblia pot: Bé, doncs una altra cosa hauria representat la Bíblia; Però Déu ha beneït als seus autors, tot i així, estem en ella la Font de la salvació a establir en tots els temps, i aquesta gràcia no podem donar-los l'esquena i del seu contacte encara vol sense privar-nos d'ella. El riu no és la font Què s'obstrueix de la nau, sense haver de endollar i pot no és perquè ell mateix hauria de entgegenfließen. És possible que, després de tot, no en major i més ampli sentit la idea d'estalvi per a
la humanitat entrar, com van entrar per mitjà de Crist en el món ia través de la Bíblia es gasta. Per tant, hem de continuar amb aquesta idea i fortbetätigen sempre. I no només hi ha i actuar, prendre més i més al voltant, fins que tota la terra de mala herba i dominat. Crist només pot Créixer no passaran. Però no només externa pot créixer, Crist no és mort encara, i el que surt d'ella, que de nou en la qual entra, que està subordinat, sigui, i el que promou la seva causa, pertanyen a ell. I fins ara, crec, és l'ensenyament d'aquesta El seu llibre, en part, i en part a ell adequadament, si i fins ara és una bona idea. De fet, no com un tolerada inclou només i únicament en relació als senyals externes la nostra doctrina del cristianisme sobre. Pot desenvolupar-se i florir només en la seva base, donant-li res, el que no depèn seus actius originals prendria una vegada; però és probable que entgegenreichen, fenòmens que poden servir i ha de servir una vegada. Examinem ara més de prop aquestes relacions en les que els nostres Ensenyament pel nucli i l'essència del cristianisme és. La idea bàsica del cristianisme es desenvolupa en dues direccions en les doctrines relacionades amb d'un regne del cel i en l'altra. La primera pàgina d'aquesta doctrina ens reunim aquí, en particular, amb el segon en les següents parts aquest treball, que és de les coses futures. Cristianisme Però no és més que una doctrina teòrica del cel i més enllà, que obtenen de Crist al seu confessor, sinó també un mitjà real de la més alta benediccions el regne del cel i el més enllà per a ells per la seva persona, de manera que la fe en la mediació de la seva persona, fins i tot a aquesta mediació oïda. El reconeixement d'aquesta mediació, la raó semblaven estar en contradicció, es justificarà en la nostra ensenyament. Mirant cap enrere una vegada més. Un ésser celestial es fa càrrec de la mediació entre Déu i el nosaltres en tots els aspectes, en tot que fa al terreny comú és l'administrador de tots els nostres assumptes terrenals, la majoria de materials com l'espiritual, la més baixa com el més alt, sense cap distinció; és una mare, una infermera i què no per a nosaltres. En aquestes condicions, sinó que fins i tot pel que fa als seus assumptes amb Déu en les altures de tal , Estar informat, tot baixant, baixant, en direcció a un mateix, Fruites i medicaments que reben, i són aquestes només són intermediaris Altíssim trobar el que està a les seves ordres, a (ambdós costats) Humans, doncs, que la totalitat dels éssers celestes no són només un mediador humà no pot substituir, però ell mateix només en humans, en un fill d'home, com diu la Bíblia, trobem podrà, mitjançant ell, però troba en ell, el trobem amb el mateix temps. Expliquem als nostres pròpia ment, no com és en l'esperit de nosaltres oblidar que la ment té sobre tots nosaltres en els esperits de les seves possibilitats, només estem opinions, idees, pensaments, idees. Molts pensaments lloc en l'esperit humà que, comú i noble, i que d'aquest contingut. Tots tenen les seves conseqüències. Però no totes les conseqüències de totes les idees són igualment importants per a tot l'esperit, a la dreta i la importància de llarg abast. És probablement un moment en que un desperta el pensament, de tot el seu futur La vida i el pensament és una suprema direcció en la qual per i al costat del riu tot el pensament i l'acció més o menys, no els jònecs només ocupat, però tot el que li dóna
ocupació rep aquesta influència depèn del seu significat. No és la primera de la Joventut És com un pensament, o el anomenem una vida dominant Idea d'entendre, i d'una llarga recerca, experimentació sovint precedeix a una peregrinació en el present i que és, però sovint la il luminació aparentment sobtada, en un esdeveniment inesperat que va provocar un esdeveniment imprevist, mai Si bé preparats, la idea de sortir d'una llarga, potser adormida intel.lectual Sämlein discreta, per si mateixos, però, la terra de l'esperit al voltant de afluixar i més fàcils de guanyar el Sämlein Lloc i és cada vegada ensorrament de tot el sòl. No obstant això, requereix de temps, abans de tota la vida de la norma afegeix aquest pensament, molts no s'ajusta al principi d'altres ja s'han convertit records i pensaments Hàbits i, sovint atrau els de nou, aquí, allà, va sorgir la controvèrsia i la discòrdia en la ment, superar és la idea? I si ell No et deixis vèncer, no era la correcta, i només el dret la majoria entren en conflicte i la discussió, perquè tots els que, contràriament a superar té, però, la lluita i els enfrontaments a escurçar el fet que són encara més superat. Però quan alguna cosa ha acabat, sorgeix perquè la pau i la moderació possible després de la victòria, el Tots esperit amant de la pau, i alguns poden tolerar, en si, promou tot està lligat a la total i lliure, sense traves a individuals. Així que la idea ara és més alt en la part davantera de la regla Esperit, representa tot l'esperit en el seu sentit més alt i millor,, no només en les altures, però encara millor dels casos, ja que només el bon efecte ha de enllaçar amb força. Cap principi és que s'uneix el mal; desfer-se de la cinta, que és només la seva ment. Sun ara tota avenços Desenvolupament de la ment sota el domini d'aquest pensament sobre la forma el desenvolupament existents únicament poden ser considerats com una preparació per a això. I que avança amb més rapidesa i pròspera, com totes les forces que d'altra manera sovint repugnant i fragmentat, pel que fa a molts Propòsits, que al seu torn són repugnants, es troben en algun tipus de relació en un propòsit final d'uns pocs. Però mentre que la major El pensament és dominant, l'enquadernació, satisfactòria, a jutjar per la baixa tot l'esperit preval, haurà al mateix temps, com el mediador entre el tot l'esperit i alguna cosa sobre tot l'esperit en si, perquè només la idea d'una cosa que encara preval sobretot l'esperit, l'enquadernació, pacificar, a jutjar altres i major sentit transcendeix, al Estat és una influència corresponent a la baixa en la ment per estendre-hi: la idea que preval en la ment mateixa ha de un efecte, una expressió d'alguna cosa real dels governants el seu esperit, i si no es presenta buits poden treballar en l'ésser. Malgrat les necessitats superiors El pensament no sempre s'afegeix a cada pensament amb la consciència ser, de manera que el seu regnat allà, però ell deu, per guanyar el dret a la força del pensament, fins i tot un El temps amb ells una consciència semblant enmig d'ells aparèixer, deu haver caminat entre ells, fins i tot han a caminar en ells, ja que la idea inspiradora, no s'han extingit en ells, però són dominants en elles i desenvolupar el seu propi desenvolupament. Perquè en aquesta vida entre ells, guanya els primers punts de sobre la vida d'ells, en ells, ni tan sols va haver de es modificarà només en la vida ideal, però a la vida real han pressionat a la força i les relacions de treball és real La vida a la contemplació dirigits per recuperar el temps. No inactiu filar pensament suficient per fer-ho, en la carn que ha de caminar, obra de
la carn, s'ha d'actuar sobre la carn de la vida de nou. Però ara ell pot fer-ho encara, encara que la seva carn llavors, si a llarg extingit és l'ésser exterior, a través de la mediació es innata estava en la ment. Però, vostè pregunta, és perquè en la ment de cada home com un pensament, que en la seva totalitat en bon sentit domina i dirigeix, només es desperta cada un d'aquests? Quants viuen fins al final fins que al final del dia! És cert que no hi ha a cada ésser humà com una idea, no en tots els homes com un despertar i només ha de despertar en cada un d'aquests, es mostra només aquí i allà, un ressò de la mateixa, una unitat més o menys èxit, i on és millor és perquè és en el millor dels casos, però, té èxit en qualsevol per complet. Però resulta que, com cada una deficient L'ésser és per a ell sol, el que no es veu pot, ha de tractar de completar amb altres. No hi ha cap ésser humà Ser un mediador de tal falta, però ja que no és en si pot tenir per complet a menys que ell mateix és el mediador, per la qual cosa ha de acaben de la humanitat, l'esperit de la humanitat o l'esperit de Terra, per a la humanitat és l'Esperit només per ell, i dins d' la seva. Però cada esperit individual a la seva major proporció de la mediació . Victoria Aquesta mediació superior Ara és l'esperit del món terrenal, no només com nosaltres per un sol pensament, però fins i tot una única terrestres Esperit fundat, el temps d'una amb i entre altres terrenals Esperits en la carn aquí a la terra canviat, però un d'ells, que en el seu La vida i el pensament el que va portar a la consciència, el primer fil De subjecció a la vida real, que contínuament generalitzada a tots els De terral'esperit empassar subordinats esperits humans a la banda de Pau, harmonia i en el camí correcte de la seva determinació comú portar i mantenir els que pugui, que tots els esperits terrenals ha de afegir a participar de la salvació eterna, i aquí o hi ha add una sola vegada. Segons l'escrit (és Fl 2, 10), que en nom de Jesús a tots els que s'inclinen sobre els seus genolls, que està en el cel ia la terra i sota la terra, i (1 Cor. 15, 25), que que ha de regnar, fins que el seu que tots els enemics sota de les seves Peus tancats. Crist és, doncs, el terrenal El millor en les relacions dominant en el món, les seves relacions més alts amb Déu en el més pur sentit de la mediació d'esperit, no de la ment de les coses terrenals, perquè ell mateix està en ell, però el representant de la Suprema i el sagrat en l'esperit de la terra de la que tots reben la influència és que com més llarg, i fins i tot un fill, una empremta de Déu Tot en la terra. Prengui simplement no si Crist vol reconèixer la importància de la terra, Crist, com ho va ser en els pobres La roba, a la petita nació jueva, no tenia on ser l'establiment de capità; perquè només uns pocs, de vegades dubtar, de vegades només la meitat de la comprensió, seguida; perquè vostè el va empènyer i crucificat, això és només el gra de Crist; veure a l'arbre, sent els mateixos grans, és la Draus crescut que les persianes de les del món, l'ombra i des d'ara, pura llum sobre el món, sempre seguirà a la llum, no tendeixen reis davant d'ell en la pols, com es lloa la seva mare va salvar tota la terra: allà augment a les esglésies, la creu en què es va aixecar d'or, és sobre això, els savis llençar tot el que sabem d'ell als seus peus; en colors i tons de les forces en si depèn d'ells, volen tot el que Crist , Servir com cauen a poc a poc els vells ídols
voltant. El l'exterior és només per a vestir-se i molt ingredient és només per a interiors Crist, però el seu poder podia reconèixer en ell. Betlem i el Calvari. Va néixer a Betlem, La vida ens ha portat, Calvari I ell ha triat, per trencar a través de la mort creuada Poder. Vaig passar de la nit a terra A més, durant tot l'Orient; I res més serra Com Betlem i el Calvari. Quines són les set meravelles El vell món arrabassat, Què és el terrenal Tot i la Força Matança de la força aèria! Vaig veure en què podria vagar, En les seves runes caiguts, I de peu en silenci Glòria Només Betlem i el Calvari. Les seves piràmides de manera ägypt'ischen! A que només la foscor De la tomba, no la mort de la pau Per construir ell mateix un home amb ansietat. La seva Esfinx de mida colossal, No podeu resoldre per la Terra misteri de la vida és com va passar Per Belén i el Calvari. el paradís terrenal a Roknabade, Saló de roses de Shiraz! I en el especiat Meergestade Vostè Palmengarten l'Índia! Puc veure la seva brillantor en els corredors Ni tan sols la mort van amb marques fosques. Mirant cap amunt! Vostè és la vida com A partir de Betlem i el Calvari. Vostè Kaaba, la pedra del desert negre,
Al peu de la mitjana Món Ara s'enfronta encara amb de peu només, i els pits Vostè, mat il.luminat per la seva lluna! La lluna es tornarà pàl.lida abans que el sol, I vostè haurà de destruir la Signe L'heroi, el Victorian Obté Betlem i el Calvari. Oh, els pastors a la Nativitat Un menor va voler néixer, I, l'agonia que pateixen en l'esquelet creu, preses per nosaltres té el dolor! El pessebre sembla a l'orgull sota És la creu l'arrogància repugnant; Però vostè està a prop de la humilitat " A Betlem i el Calvari. Els reis van arribar a adorar El pastor de l'estrella, el xai del sacrifici I la gent ha començat El viatge a la creu. Va ser una lluita en la tempesta El món, però no la creu en estelles, Com lluitant Orient i Occident serra Per Betlem i el Calvari. Poemes (Collected Rückert IV, p. 248)
Vostè diu: Segons la seva teoria era Crist, sinó només de la terra. I vam pensar que era un rei era del cel. D'acord amb la seva fe ha de tenir que, hi ha una altra Crist dóna a qualsevol altra estrella, perquè tothom segueix sent un necessita, quants si no hi eren, seria tan 'però només un dels nostres entre molts altres. Però volem que és un amb Déu. I ho va fer, si. El Crist en Déu, que és un amb Déu, només un de la carn en la multiplicitat, però segueix sent un de cada alçada. La divina de Crist és a dir, Déu mateix a la unificació de tots els aspectes de la seva, conquerint, conciliador, i per la
victòria i la reconciliació en nom de l'eternitat les víctimes més temporal i finita no eviten l'amor, planteja només un mirall de la imatge de cada estrella, sense buits, no plena de l'essència. La sensació divina mateixa, els sentits, el vestuari, la mateixa paraula, per Així és la Bíblia flama, que plana sobre tots els móns en un, exigint la unificació de tot en tots els mons, en l'amor, i l'expiació i la reconciliació de tots els mals, aquesta paraula, com en la carn de Crist crescut a la Terra, per descomptat, igual que la carn tenia l'un de l'altre Les estrelles són de lligar i redimir l'ànima allà, però si de la seva entrada en tantes estrelles, així que sempre és un en Déu, i continua sent el mateix, res pot dispersió, cauen res, el Crist cada estrella té prou el barret igual que els altres, és bastant nascut és molt, però es queden amb el que fa a Crist, amb els seus sentits, el vestuari, la poesia, el pensament, com si fos als altres. Aquests són els mateixos fills del mateix pare, és semblant a un De pèl en el que li fa el mateix, diferint només en La carn, en els que caminen a l'ull, l'oïda, amb sabates, roba i, el que els retalls, cada un per les seves estrelles, el poble Fill d'un home. com a tal, havia germans terrenals, com Déu Fill té la celeste, ja que produeix, com Déu en altres estrelles com es va lliurar a la terra amb el seu poder de l'amor. I ell ha de controvèrsies amb els germans del cel a la prioritat donada als seus deixebles terrenals commutació, perquè van lluitar tambor? Ara pensa probablement, el Crist, Vaig baixar un dia, però ha viscut anteriorment en la terra, però ara està de nou a una alçada d'on ve, per Déu, ara mateix sobre nosaltres. Tenim el Crist no més, no necessitem tenim el seu llegat, que compartim en la seva heretat. Les frases i els tresors de la fe, l'esperança, l'amor, els supervivents de la mateixa, que és el llegat que el substituïsca nosaltres, que més , És possible que al seu torn amb gratitud commemorem el Crist encara, però només com un L'home del passat, ara també en alçada, només en el futur que recuperar-lo. El seu compte, però, es diu, viu entre nosaltres, habita en nosaltres, viu en la seva Església, viu en els cors dels fidels i piadós, però volem dir només allò que en la nostra ment el seu significat està vinculat i se'n va. Bé, ell segueix líder de la supervisió de part superior de la seva església, però ella mateixa només viu de la seva memòria, que no li pertany. I alguns volen és tenir més, i fent de realment, i el meu bé dels vius Crist mateix té alguna cosa en ella ha de ser capaç, no només metafòricament, de manera que es considera com una bogeria i com una superstició, perquè Crist ha acabat. Sens dubte, però, si així fora, seria només un va, els éssers de tot el buit Chistentum conjunt, de manera tots es mantenien unides només per un nom, i només que Crist d'una manera sabent, com els cristians se sol dir o saber sobre la vida a la seva església, no com extern, però com l'esperit interior, l'Església manté viu, i en el món la vida segueix gairebé, sabent que Déu d'una manera no fora, però en les seves vides, del que comunament es pensa o sap. Si no és veritat, és el que Crist i els seus deixebles si, per el que s'ha dit sovint, i el que la majoria de persones d'un simple joc de paraules Sostenir que el cos de Crist en la seva congregació i l'església, només tenim per compartir amb la seva roba. I si no ho fem tots com Crist, el nostre model, el cos de l'altra vida en aquest món ja construït i no construït en un amb ell com hauríem, en l'altre món ens trobem amb ell cara a cara? Però on és, ha de siguem. Però d'aquest futur en la doctrina de l'altra vida.
La doctrina de l'ànima de la Les estrelles no és l'ensenyament de Crist, però no en contra de Crist Doctrina apareix, només aliena al cristianisme després que l'exterior de coneixement, però no és no és part del significat i l'essència; en la fundació, i per tant no la primera del cristianisme, hem de Crist, però ara ha d'arribar a la primera, per augmentar i Fortaleses, Crist va venir per la humanitat per alleujar el sofriment, aquest va ser el propòsit dels ensenyaments de Crist, els fets. Un En el cas que va fer de la multiplicitat de persones, fer-los forts i immediates prop els uns dels altres en Déu, no escampen la seva mirada entre una multitud de móns llunyans, els éssers, el que la salvació de la humanitat, en primer lloc depèn fins i tot un aparentment decisiu entre les estrelles Alinear entre l'home i Déu, ja que també podrien considerar com a tal, i va amenaçar amb portar de tornada el més a prop de ser un paganisme pagans ho hauria fet. Però que ara tot és diferent, per l'arrel de Crist i Fortwuchs mateixos de forma diferent. Sobre el sòl, va posar, ara pot que la mirada vague més, el que la mateixa només hauria distret, es pot recollir, el cristianisme ha ara en el que enriqueixen el hauria estat perdut en el temps de Crist. Crist va donar tota la riquesa a terme, per conduirnos a la font pura clara de tota la riquesa, però a la riquesa de nosaltres pel que no es perden definitivament. Cristianisme requereix l'expansió i l'enfortiment de les obres exteriors, el cel amb els àngels, ho fem així. Si Crist a totes les persones embolicat en un llaç d'amor i aquesta vinculada en Déu, es diu aleshores, aquest entrellaçament i la connexió deixa anar en Déu no sinó que constitueixen un integrant, si també tenim una primera Node d'aquest espectacle enllaç en Déu? Un node de l'enllaç dels esperits, però, fins i tot un fantasma. Aquest és l'esperit de la terra. Ara Només a través de Crist que de nou node elaborat en estreta col.laboració i íntimament estat, de manera que es converteixi en un node en un sentit més alt que abans. I això, hem de ser més conscients de nosaltres. I vol dir que Crist Ensenyament conflicte si combinem les ànimes de totes les estrelles en Déu, Crist, com les ànimes de totes les persones? Només que el Crist La gent no merament externa és a dir, a mesura que ho fan les estrelles i només pot, sinó de fet i en cas i la vida, no només va mostrar el vincle, però encara format en el més alt i millor dels sentits, que sens dubte és una altra. Crist és la vida Ull que tots els ramats de la terra en una vista i els budells i greix fa. Però nosaltres som el vidre buit A l'ull, que depèn de la manada del cel. I ens dóna ni tan sols els seus ulls, són pagans una bogeria es llisca dins del tub. Que Per veure una animació de les estrelles de les bases originals El cristianisme no pot objectar a posteriori demostrant així que és només en els primers dies de la El cristianisme no ha trobat cap heretgia en aquest punt de vista, si la Bíblia en si mateixa no és clara en aquest fora de tema. Alguns, per la qual cosa especialment dels Orígens Pare de l'Església, fins i tot directament Aquesta creença explica. Més tard, per descomptat, majors que els negatius Veure Per als documents després de l'aprovació del teòleg Petavii. Dogmàtica. (III. p. 146): "hanc eandem (opinions, animam quae Tribuit Astris) porro ex Acadèmia Profana et sumptam philosophia Christianis auribus importavit Orígens, ca ridiculis et anilibus commentis
studiosorum sui infecit anims; quae et in capite cosí llibre de principiis setè latius expositors leguntur, et en commentariis ad Ioannis Evangeli obiter INSERTA: ubicació per Astris Ipsis suspicatur passum esse Crist. Quinetiam en quart llibre contraindicacions Celso illud Aser idem dissertacions, llueix ac spiritali també, adspectabili quam illuminated putatiu, Fuissé. Si quidem etiam illa, quae sunt en inquit Coel, Animalia ratione praedita astra sunt, et sunt llueix cognitionis illuminated 01:00 sapientia, qui est esplendor aeternae Lucis. Etenim llum ipsorum sensible opus est opificis univers: forsitan intel.ligible illorum vero et, atque arbitri ex eorum profectum líber ". "Porro qui sub nomine Pomphili edidit Apologiam per orígens, interpolatam de Rufino, de qua coartada disputamus, divers en Ecclesiis sententias esse dicit de coeli luminaribus: quae alii animantia esse ratione putant praedita: alii ne quidem sensum havers: neutres de men ALIIS haereticos censeri. Vostè Origen ipse en Librorum Prooemio de principiis: De Sole, inquit, et Lluna et Stellis, animantia utrum sint a exànime, oberta traditur no. » "Praeter Orígens supposititius Clemens quoque en el llibre V Recognitionum a eadem versatur opinions. Apud Petrus quem adversus declamans tors simulacrorum sic loquitur: El teu insensibilem ergo adores, unusquisque cum tenir sensum NEC / u. adoranda CREDAT quidem, quae facta sunt 1 Deo et habent sensum? id est et luname Solemar, vel Stella, omniaque, quae sunt et super a Coel Terram. Justum putant enim, ve quae facta no sunt mundi al Ministeri, ipsorum set et totius mundi haurem venerari creador. Gaudentes enim etiam haec, Ille et cum adoratur colitur: Libenter accipiunt nec, ut Creatoris honor Criatura deferatur. Ambrosio EIDEM et videtur affinis opinioni, no ncaa Jeroni. Nam perspicue dubitare si Agustí fassus àlies est, cum ALIIS en locis no corporació menys illa dilucidi sensu Carer coelestia docuerit ". Aquí el Petavius treball ara està en els punts de vista oposats d'altres pares de l'església. Pau diu (Romans 3:00, 31): Què? ¿Després invalidem la llei per la fe? Per descomptat que no! Més aviat, s'estableix la llei. Així que finalment diuen: Què? Després, pel coneixement de la fe? Lluny, però ens centrem en la fe a través del coneixement, sinó per elevar de nou, també requereix un nou coneixement, però seria cec sense el coneixement l'antiga fe. I així ho tenim tot que sabem del cel i la terra, junts, per deixar clar que, com més gran sigui el coneixement, es basa la doctrina de Crist més alta, el que en expansió, i per tant amb més fermesa, el propi coneixement, sinó només amb ell existeix. "A l'Església però el Senyor no el gènere el camí de la vida a la mort Per anar, però a més viu sempre, de manera conscient es dóna compte de la vida. La solució la teologia cristiana s'anomena Endavant! L'objectiu és determinar i prou clara. És ara més que mai una teologia del futur, és a dir, de tal manera que les generacions futures de l'Evangeli a l'amistat indissoluble amb la ciència com un tresor la vida eterna a les noves amor més poderós de baixar. " (Gap, Comentari a l'Evangeli. John. Tercer Ed l. 1840 P. 40)
XIV Final Reflexions, Històric.
Anem a manera de conclusió amb algunes reflexions de nou a l'entrada. Si bé la idea que les estrelles més éssers animats, es troben ara en cap dels nostres científics i els sistemes religiosos s'ajusti més o sembla encaixar, és Ell, però, la sortida natural de la primera desapassionada Manera de veure la natura, la primera revelació del que és diví per als éssers humans. Totes les nacions, que encara escolta en la infància pot, en efecte, molts encara en l'era dels joves més belles, sí, alguns fins i tot després de molts milers d'anys de desenvolupament, buscar la Divina i no a l'exterior oa sobre de la natura, donen Gottlieb al divorci alcohol, no tant fora de si, ja que en si mateixos no sabem res sobre el divorci. El servei és un servei natural. A la naturalesa del servei, sinó prenent les estrelles com la personalització de serveis més distingits la màxima prioritat de la divina. De fet, es pot afirmar que entre tots els objectes naturals, amb més freqüència i ferma i han estat venerats més que les estrelles, el sol, i sobretot Lluna. Els pobles que d'altra manera no tenen gairebé res en comú, els grecs, Perses, hindús, Groenlàndia, etc, etc votació en Nadowessier aquesta fe d'acord que la millor prova que no prestat unes a les altres, però provinent de font natural de la Comunitat tenir. És la creença en la Divinitat de les estrelles, de fet, excepte amb les característiques específiques, que la fe dels Jueus, musulmans i enganxar, afegim la Descriure a si mateixos cristians cara a cara. Aquestes característiques pel poble només creia en la proporció en què aprendre de les altres persones tenen alguna cosa, i una vegada tots els Judios, els musulmans i els cristians anaven a morir, i l'Alcorà i la Bíblia seria destruïda, seria per sempre amb el del judaisme, Islam, el cristianisme en el sentit especial que ara s'enfronten; encara que les veritats generals i eternes que el cristianisme en part, en comú amb altres religions, de vegades més enllà, hauria de fer una vegada i una altra va argumentar de nou, però no segur que diria, que el culte de les estrelles. Seria, si tots els Gestirnanbeter morir, una i altra vegada de nou, començar de nou si la humanitat a causa de patrocinar les causes emocionant a la naturalesa de les coses i la gent es troben en i formes indígenes. Quines són aquestes causes? A la glòria, l'esplendor de l'alçada, la inaccessibilitat, la independent En execució, la misteriosa ordre dels astres, la dependència l'home i de tota la naturalesa del radical i universal Les relacions dels seus efectes, el seu domini sobre el dia i any i per la present es negocia, i les esperances de la collita persones. El cap és de la més alta de persones, van fins l'indicible sobre el seu cap i que segueix brillant per tot arreu País. Tots la regulació de la vida en el temps, tot el recorregut de la Immensitat de l'espai sota el seu barret. L'home no pot el sol miri, tan gran que s'encén, però es pot fer només pel seu propi fer Feix de llum. S'obre i tot el que està desperta, ella atrau les flors, truqui al les aus es reflecteix en l'estany i la rosada, i tot
fa olor i canta complir amb ella. L'home considerat no saben el que això significa, però ho fa, sense el seu pensament, manté la seva importància, i com més, menys pensa, i sens dubte el més correcte, el menys pensava en com, per fi, com més ho pensava; com el més alt desenvolupament de la raó, el resultat de la primera nativa déu L'instint pot reflectir només. Creiem que tontament, els salvatges per la brillantor del sol i la lluna s'esvaeixen, quant seria correcte amb dir que estem en contra de cec. No veiem res més grans bulbs en els estels, i probablement hi ha llums, però els que s'auto-ignició, la pròpia pàgina web a través de la sala, que luminen i nodreixen les nostres llums vida aquí. Quines han no és res més que les nostres llums, i els pobles indígenes no només res més que una mirada, tot el que tenen més exhaustiva en un, Di: «Hi ha éssers gottbeseelte, però tenim una visió dels perduts ho veu tot d'una vegada, i es veuen tan terriblement molt i molts el fet que no veuríem l'únic que el més important. Tenim una dita: "Ell és tan savi que ell No es pot predicar. "Estem molt ensenyat que estem predicant la naturalesa no saben. I pel fet que no entenem, per tal de mantenir nosaltres, que entenen més, així que només per tan ximple; No obstant això, no només és una cosa que es reserven el dret d'avançar en la comprensió tenen, com va arribar a nosaltres a través del nostre ús de la pròpia comprensió perdut és. Alguns semblen creure, és clar que n'hi ha prou tota la constel lació de la fe causes naturals va portar que l'han rebutjat. Però a mi em sembla, sense comparació vàlida, el fet que és com a causes naturals, i les causes ha de concloure que ell pot ser el fonament en la naturalesa ho ha fet. Si no hi hagués aquestes causes naturals, es és simplement una qüestió de temps i lloc d'aquesta aparent creat, només llavors parlar d'una il.lusió. No obstant això, Hi ha realment. Fins i tot l'instint dels animals és, en efecte per causes naturals Causes, es gestiona adequadament, entenem no només com els animals. L'home i la humanitat no és menor, però amb instints nascut, només les plantes superiors de la humanitat, de conformitat amb per anar amb alguns més. El que el jove a Gestirnglauben unitats, només pot ser de la mateixa font, però el que el vol dels ocells depèn d'una d'elles mai abans vist mai, els països desenvolupats. Però estarà allà. Abans de la ment dels vaixells i la brúixola, va inventar el a continuació, portar a l'existència de l'llunyà país havia en l'ànima i l'ala d'un ocell que no té ment. Sol, es pot trigar molt de temps abans d'establir conclusions definitives, la nostra fe en l'espiritual superior essència de les estrelles estan de tornada, però que la L'home davant totes les conclusions impulsat a creure-hi troba resulta tant o més que totes les conclusions posteriors per una base adequada en aquesta creença. Però si l'home i la La humanitat creix, l'instint es perd, i reconeix la pit de la mare, no entén el Mutterlaute més. Com que l'instint de La gent no és tan duradora com la dels animals, però funciona de endavant cap a Intel, la raó, per acabar amb ell, per la qual cosa ha de ser. Veiem Per tant, fins i tot en el poble pla, com ara i en la història són alguna cosa més que les seves restes, les seves pauses, com la pura conjunt, segura, completa. Sí només els primers passos de la conflictiva fa la raó humana, són les que causen la majoria d'induir a error. Per tant, pot també, per descomptat, a la incertesa, la vacil.lació, i l'engany No falten en la creença de la gent ruda. Només que no tot és a aquesta creença sigui nul, com ho tenim si al mateix temps tan naturalment amb la
principal i permanent de les funcions bàsiques i, per a través de tots els errors, s'ha desenvolupat, i, afegim si només fos cert, totes les direccions resumir la fal.làcia tornar a tenir una imatge real. I així veiem el costat de l'error és que de vegades l'ésser suprem en una multiplicitat d'éssers, la unitat es sinó que ha de seguir sent, en comptes de desenvolupar-se, es va enfonsar, i en comptes d'un déu hi va haver déus abans només, i aviat la part superior que li tornin a la seva Splitter es va enfonsar, tan aviat era el mar i l'aire, i els boscos, culte Rock, tot en absolut, que va caure a l'ull únic, i no obstant això només en una major quantitat a manera de resum. Però si reconèixer aquestes pàgines d'error en la fe primitiva, la virtut el fet que va baixar de la seva pura terra original ja simple; però també haurà de buscar la part de la veritat en ella, que ens digui el context d'aquest motiu original i els seus voltants; Però el que encara es si no és cert la natura en tot un romanen vius, i no en absolut en selbstlebendige individuals La naturalesa dels éssers humans i els animals també es divideixen. Segueix sent cert que, També pot ser motiu de la maduresa hi ha dubte que sobre totes les estrelles com una personalització de la part superior de la Divinitat veure com en realitat en la fe primitiva abans de tots els emergeix com a tal. Per causes urgents per als serveis d'estrelles que es troben en la naturalesa i l'home, realment només pot notable i aquest conflicte pot amb els pesos, que en aquests Objectes col.locats sembla que aquesta no és realment molt a fons en els pobles primitius reivindicada té, com vostè diu, per descomptat, només pot afirmar que és preferible va fer. Ara, una planta d'espais buits, probablement, però si, però les diverses parts i en els brots vigorosos Fulles, de manera que també esperem que la Blätterwuchs seus Naturalesa i necessitat. De la mateixa manera natural i necessari, però creix, el jove amb la creença que les estrelles gottbeseelte éssers són, si no hi hagués en qualsevol punt de la mateixa etc. Les raons per això, però es pot reconèixer fàcilment. Com un lloc per adorar als déus de les estrelles Déu i inclou un error, entrar a la ment, quan va començar a oblidar la unitat en la diversitat i perdre; D'altra banda, Sun també està oblidant i perdent els detalls de altres detalls en el sentit que l'error, només que el principal Els detalls estan subjectes al que menys. Les estrelles en però no són l'única cosa que és bàsicament l'únic adorable Tot el que Déu revela, i després de la realització de tots els de Déu en la seva Unitat i diversitat en el mateix temps o no al principi de no del tot per a l'individu que havia de tenir els grups de la humanitat en la presa de les diferents parts de la totalitat de Déu dividida, ja que aquest animal segueix, que aquesta direcció de l'instint. Prenent totes les direccions, tenim una vegada més el conjunt. Així alguns tenen la mirada més a jutjar per tot el cel, la totalitat adoraven als mateixos, independentment de les estrelles individuals, mentre que altres ulls més en la direcció de sòl, preferentment les forces terrestres de la natura dedicada al seu culte, i en la quantitat de peces, d'aire, mar, muntanyes, Els arbres, els animals, per guanyar tot l'assumpte ja ha perdut en va nou sol.licitada. Algunes persones són sempre tan avorrida, per la qual cosa baixen silvestres tan profundes que només la següent a l'alimentació i el cos Necessitats pensar. Sempre segueix sent veritat que tot un servei natural és el que la humanitat comença, fins i tot
als països nòrdics i els fantasmes El servei és perseguit esperits encara per tot arreu a la natura, i que abans de totes les estrelles personificat com a éssers divins especials i venerat han estat, especialment per aquelles nacions que són ells mateixos una Cultiu d'embrions va ser major en si mateix. Que fins i tot el bíblic Presentació dels Àngels ha passat d'això, s'ha esmentat anteriorment. I hem sembla meravellós i important que en aquests moltes raons per mirar a la naturalesa fragmentada dels poders terrenals, sens dubte no ha deixat d'exercir el seu efecte, però la terra no només amb els clàssics, però a un molt més tosc La gent va gaudir d'una reverència com un ésser. Què tan gran la distribució constel de servei sempre ha estat, és evident millor si hem rebut alguna cosa en el detall.1) 1)
El començament de la El que segueix és en gran part de la Història Meiners "de les religions" elaborat, no és probablement la millor font d'on la crítica a greu assumptes, però aquí prou en què només s'aplica a la ampliació de l'objecte deixar passar per alt.
L'adoració del sol i la lluna en Grecs i romans és ben coneguda. Però vegeu també també nosaltres adorem aquesta entre les nacions que en els escrits dels clàssics Antiguitat es produeixen en la seva major dimensió, com a Egipte, Perses, assiris, caldeus, sirians, fenicis, els escites, els massagetes Àrabs, indis, celtes i els pobles germànics. Els noms d'Osiris, Hel, Bel, Bal, Abel, Alagabalus, Moloc Estats Units w. aplicar en diferents Pobles del sol, Isis, Mitra o Mader, Milita, Alytta, Cabaret, Farid Alilat, Astarté, Derceto Estats Units w. de la lluna. La mateixa reverència es troba fins i tot en les antigues tribus eslaves finlandès i2), Peruans, d'Amèrica del Nord Roja de l'Índia, Malabar, els residents de Congo 3) Estats Units w. Al costat del sol i la lluna és més sovint el culte dels planetes, que en el període de Antiguitat amb la inclusió del sol i la lluna set savis, per tant, el nombre dia de la setmana, i la santedat del número 7 en absolut. En l'esmentada Pobles la antiguitat clàssica menció sembla l'adoració dels planetes és tan universal com la del sol i han estat la lluna de ser. Fins i tot entre els hindús, de Ceilan, de Formosa entre altres coses, de vegades passa. Els peruans adoraven a més del sol i la lluna les Plèiades4) La constel s'utilitza el mateix pel Tapujern, un poble rude al sud d'Amèrica adora.5) Per als finlandesos va ser l'estrella dels grans óssos honors especials 6) Estats Units w. Inicialment sembla culte del sol i la lluna a través de les estrelles al cel, com són, han estat objecte de, i més tard en molts casos ha tingut lloc el antropomorfisme, i el culte s'ha retirat al temple, als símbols i humanitzat imatges d'aquestes estrelles, de transmissió, perquè finalment el lloc dels òrgans naturals sovint la gent totalment humanitzat es registren, però que segueixen mantenint les seves propietats i la importància del Presa dels cossos naturals. Els perses havien estat durant molt de temps a l'Àsia, les illes gregues i Egipte
conquerit, ja que el sol i la lluna venerat encara sense tots els temples i estàtues. Només Artaxerxes Mnemònic la voluntat del Sol i el Temple de la Lluna va ser construïda i s'han erigit estàtues. Una imatge del sol, situada a la plataforma, brillava a la botiga de Darío.7) Sota una imatge semblant de l'oració peons 8) i els peruans 9) el sol a. El P. Sicard 10) es troba en una roca egípcia un nínxol en el qual el sol sota la imatge d'un ésser humà, el rostre envoltat de raigs Es va presentar i envoltat de les víctimes i les víctimes dels sacerdots. Entre els àrabs llesques banyes eren símbols de la lluna. Els grecs van ser la lluna amb les banyes i el sol amb raigs.11) Tots aquests icones per sobre o per estàtues van ser va perdre el passat mes en la majoria de les principals nacions en humans-images. Fins i tot en l'època de Heròdot poses tant aquí com Isis en les figures humanes representen només l'últim es forma amb un cap de vaca o amb banyes de vaca. El mateix historiador vist i sentit al temple de Belo a Babilònia per ni més ni menys que l'home Estàtues. Les estàtues de bronze del Moloc fenici van ser més tard Temps humanoide, llevat que un ésser humà Tronc, va posar sobre el cap d'un vedell. Ells van estendre els seus braços, en la qual es va col.locar els nens que van ser sacrificats a ell després de les estàtues brillants Havia fet molta calor.12) Els perses van introduir més tard Times que la Mitra com un bell jove i la lluna figura femenina en un front de dos cotxes, els dos Els cavalls s'hagi extret. Per expressar els canvis de la lluna, van donar la foto d'ella amb una cara serp enroscada triples13) Els celtes a Gran Bretanya va pensar que el sol com un bell pèl rica jove, les filles dels homes amb encant Escolteu, i els alemanys més tard va formar la Lluna fruit en la forma d'un home a la lluna, un nou banyes Mama portava.14) Ben coneguda és la colossal imatge del sol, la es va posar sobre l'entrada del port de Rodes.15) 2)
Prichard, Història Natural de la MenschengeschI. Th III. Dept p. 327 l. 334 480
6)
3)
Lindemann, Gesch. VI. 47 52 53
4)
Dobrizhofer, Hist. U. de Abiponibus 103
5)
Dobrizhofer, L. C. p. 104
Pritchard, Naturgesch. Th III. Dept p. 327 l. 7)
Super unde tabernaculum, des conspici posset òmnibus, imago solis Crystallo fulgebat fins i tot. Curtius III. Tercer 8)
Pelloutier, Hist. de Celtas, à la Haye 1750 9)
Zárate, Hist. Conquesta de la du Pérou. AMST. 1700 I. 15
10)
Sicard, Gob. Sud l'Egypte. p. 176
11) 12)
Beyer Seldenum ad p. 257
13)
Felip C. Un Turre l.
14)
Dreyer Veure'm. Schröder (1754) II S. 798
15)
Plin. 34, 7
Un temple del sol magnífica l'hi va donar al Natchez a Louisiana, i al Perú els espanyols van trobar el temple del sol magnífic, entre els que són principalment del Temple distingeix el Cuzco, on les parets de dalt a baix amb molt L'or va ser considerat. Sobre l'altar era la imatge del sol en una placa d'or de gruix poc comú. Els inques es van lliurar pels fills barons el sol. La lluna hi havia un temple esplèndid al Perú, les parets van ser considerats amb paper de plata. Sobre l'estrella de culte Antics perses i els indis, encara està d'acord amb les següents dades de Burnouf i Colebrooke (després de la "història natural Prichard de la raça humana" Th III. Segon Dept P. 42): "En els tractats de Burnouf filosofia màgica i de culte, ens trobem que les idees Els antics perses no eren tan refinat i metafísic, com escriptors més recents han demostrat. La llum que és el tema el culte era, no era, com se suposa, increada llum, que va establir l'única reflexió. "Llum, presa en abstracte", Burnouf, va dir, "no és l'objecte d'adoració a la zoroàstrica Llibres, però la llum del sol la lluna i les estrelles. " Aquests són els "sine llums ex Principi Create sí", com en Vendidad anomenada Sadeh. La religió persa és un romanent de la antic culte dels cossos celestes, que Zoroastre modificació i embellit, però no suprimides. Burnouf compara aquest culte vista dels elements amb els perses amb el famós Gayatri els brahmans, una pregària, que es produeix en diversos llocs en els Vedes i sens dubte un vestigi de l'antiga adoració dels hindús és. Va ser traduït per Colebrooke de la següent manera: "Aquest nou i magnífic Loblieb, o brillant sol, brillant, que serà ofert per nosaltres. Conforma't per aquestes paraules meves, més anhel ànima, com un home afectuós buscant l'objecte del seu amor com el que Sol, que passa per alt tots els mons que el nostre protector ". "Pensem en la llum divina de la venerable Savitri vulguis i guia dels nostres pensaments. Venerable Els homes, guiats per l'entesa, anem al diví Savitri la benvinguda amb les víctimes i els elogis. "Savitri és de el comentarista, que va ser seguit per Colebrooke, com el terme de "divina Creador, que és la llum de l'univers ", pres, però Savitri és més que "el sol". - Lèxic S. Wilson's, i Colebrooke, en els Vedes, d'Àsia. Res Vol vuitè p. 400, ed vuitena; també E. Burnouf, Extrait d'un commentaires et d'une nouvelle traduction de Vendidad Sade, l'ONU de lliures de Zoroastre. Nouvo. Journées. Asiàtic. N º 3, " Fins a quin punt sota d'Amèrica del Nord Pobles de l'adoració del sol i la lluna ho fa, pot el següent fragment d'un document per IG Müller en les idees el gran esperit entre els americans (al teològica. Stud i revisors 1849) Docència: "El politeisme general de la Pells Rojas és un compost d'un caràcter immediat al sud de l'adoració i un culte als esperits del nord, tant zusammenschmolzen a la idolatria. El culte de la natura del sud, se situa en el cap del culte del Sol, va ser en tot Centre i
Sud Amèrica, la seva distribució, i també es en els temps antics, abans de la immigració de les tribus del nord, en els països de l'antiga imperi mexicà. Des d'algunes circumstàncies Ara està clar, però, que en els països de l'actual Estats Units i l'Amèrica britànica abans de la població silvestre de caça una població més densa del país ocupat per les nacions civilitzades També es va celebrar en què el culte solar que va ser ....... Després d'això serveis naturals (és a dir, En virtut d'ella) ara adorat (als Pells Rojas) els Objectes tan gran en tota la naturalesa dels seus efectes i posa't en el gloriós i l'ànima i el destí del poble exercir una poderosa influència, és a dir, excepte el sol la lluna i els estels, les Plèiades és el bailaor i la bailaora estrelles fugaces són també éssers divins, i l'arc de Sant Martí i l'aurora boreal, entre els elements és el foc això, és especialment adorat pels Delaware, a continuació, seguiu tro i llamps, tempestes i calamarsa, fonts, rierols, rius, llacs, mars, Les pedres i els arbres, les plantes i els boscos, fins i tot el seu conjunt, dotat amb el llenguatge, la chippewa tenen prou Compartir sobre els orígens del matí, sobre el canvi a partir de l'estiu i l'hivern, i similars, al Mingostämmen del mandans i Mönitarris és la deessa del regne vegetal com la vella, que mai mor, venerat. (Wied, II 182 121) ...... En general, però, va ser l'adoració de la gran estrella central, perquè el servei no està sol al sol Apalachiten a Florida i el Natchez es va celebrar en el baix Mississippi, però també en totes les tribus del nord, tant el Leni-Lenape, com el Mingo i els pobles en el costat occidental d'Amèrica del Nord, com els californians i els seus veïns, i després a la Wakosch i Wotjäken. A Virgínia sacrificat al sol, el tabac, i erigit en honor piràmides i columnes, que representaven .... Quan Nadowessier fumat, per la qual cosa es va tornar la cara contra el sol li va mostrar la pipa o pipa de la pau i va dir, el fum, el sol! ..... Perquè l'adoració directa de la naturalesa Ara és també l'animal de servei per incloure ..... Amb aquest culte a la natura, amb aquest Adoració dels cossos celestes i els animals és exactament la idea de un futur junts ànimes, i que s'han de preparar sol ser el cas que es camina l'ànima humana, tant per les estrelles, pren com a animals. Qualsevol dels dos té les estrelles de les seus de les ànimes dels difunts16)O creus que són ells les persones que van morir.17) Així serà l'estrella del matí estat una tarda Mönitarri ser ..... 16) Vollmer, 17) Wied,
l'article: Otsistok.
II 152
El curs del pensament cosmològic També hem sentit cosmogònic, de manera que el déu sol o el cel també amb el Creador. Per tant, per als hindús, el déu del sol, a la vegada Demiürg. Al Perú també és el Déu Sol Creador. Que déu suprem dels pobles de Sibèria, no només viu a la El cel o el sol, però manté el mateix sol de aquest esperit (Stuhr, Rep d'O S. 244), i el moll grans festivals el descens del déu sol celebra (Görres, Àsia Mythengesch. 55) ..... Dels Pells Rojas fins i tot el seu gran esperit com
Déu Sol comprès. Això és evident en alguns noms, com ara Harakouannentakton per als anomenats, que connecta el sol, Areskowi i Huron, el Agriskove iroquesos són déus dg No obstant això, altres distingir entre el déu del sol i el gran Esperit. En els Delaware és el Déu del cel el Déu suprem, el Sol de la segona. (Loskiel.) Sí, fins i tot el venerat Lenapestamm la chippewa Encara que el Gran Esperit Manedo, però ni el sol ni la lluna. Ara bé, si aleshores, certament, en alguns Leni Lenape menys que el gran esperit el déu sol és adorat, així que definitivament fan els pobles de la Florida la Apalachiten, Natchez, etc incloent una important excepció. Però Leni Lenape altres, com passa amb els creek, va ser el gran esperit com el culte al sol, i es reemplaça amb altres Leni Lenape en general Festivals de tubs Kitschi pau Manitu la del sol va encendre l'honor, i les dones tenen el sol a donar la sortida del sol. els seus fills encara general, però, trobem, però, el Gran Esperit com el Déu Sol venerada a l'Mingostämmen. El Senyor de la vida, o el vell, que mai mor, ja que sovint diuen el Gran Esperit, és ben el sol mateix, com amb el mandans, Mönitarris, Blackfoot o dir el mateix, el Senyor de la vida té la seva seu a Dom El Nadowessier protegir del sol per al creador, sacrificar la seva millor de la caça, el fum primera de les canonades, i ara a ella en sortir el sol ..... Igual que amb tanta freqüència a Sibèria el suprem i universal de Déu és alhora sol i el cel (Stuhr 244) Per tant, no menys unit l'esperit iroquesos gran i Agriskove Huron Areskowi tant en termes de cel i sol en si mateix. Altrament però el gran esperit és sovint només com el déu del cel venerada ". Així com la vella i familiar Filòsofs, més el punt de vista de la natura i una natural Veure les coses es van basar en el fet que l'actual, la visió d'un Animació de la natura en general i amb això en el context de les estrelles en particular, era com els següents passatges de Ciceró, De natura deorum ensenyar.18) 18) Els jonis són només esmenta breument. Però és sabut que tots els andersher Thales de la divina Éssers es va aturar. Lib I, cap. 11 Crotonians autem Alcmaeo, QVI sol et lunae reliquisque sideribus animoque praeterea divinitatem dedit .... censuit Pitàgores, esse naturam animum per intentum rerum omnem et commeantem, ex quo .... animi nostri carperentur Xenòfanes, elements Adjunct, omne, quod Deum esse infinitum voluit menjar .... Parmènides Continent Ardor Lucis ORBEM, coelum cingat qui, appellat Deum .... 12 º C. Idem (Plató) i altres en Timaeo Dicit et in legibus et Deum esse mundum, et terram coelum, et astra, i altres, et anims, et cos, quos institutis Majorum accepimns .... 13 º C. Aristòtil Mode mentoniana Tribuit divinitatem omnem, mundum Mode ipsum esse Deum dicit, mode quemdam alium praeficit Món EAS eique contradictori Tribuit, mundi ut quadam replicació motum Regata atque tueatur, Deum esse tum dicit coeli Ardor .... Xenòcrates desodorants octo dicit esse: Quinqué cos, qui en Stellis nominantur Vagis, unum, qui ex sideribus òmnibus, quae sunt infix Coel, simple dispersis ex membris quasi seure putandus luname deus: septimum adjungit Solemar, octavarnque. Ex
eadem Platonis schola Heràclides Pòntic fabulis puerilibus refersit llibres: mundum tum, tum mentem divinam esse putatiu: etiam errantibus Tribuit divinitatem Stellis, Deum sensuque privat, et ejus formamida vult esse mutabilitat; llibre m eodernque terram rursus et refert coelum a sondejos. Nec vero theophrasti inconstantia ferenda est enim Mode mentoniana Divinum Tribuit principatum, mode Coel, tum Antem SIGNIS coelestibus sideribusque. Nec audiendus ejus auditor Stratos, és qui appellatur Physicus, divinam qui vim omnem en esse natura SITAM censet, quae Causes gignendi, augendi, habeat minuendi, omni set careat sensu et figura. 14 C. ALIIS libris (Zenó) ratione quamdam, per naturam omnem rerum pertinents vaig veure divina putatiu affectam esse. Ídem Astris hoc Tribuit idem, Annis seu torn, Mensibus, mutationibus annorumque .... Cleantes, qui audivit Zenó, ipsum esse tum Deum mundum dicit, tum totius Naturae mentoniana atque hoc nomen Tribuit ànim .... 15 C. Ait enim (Crisip Stoicus) positam divinam vim a ratione et esse atque al ànim naturae Universae ments ipsumque, Deum esse et mundum dicit animi ejus universam fusions, ipsius tum principatum ejus, qui in ment et ratione versetur, communemque rerum naturam atque omnia universam Continent: ipsam tum vim mortals et rerum necessari futurarum, ignem eum et praeterea, Dixi davant quem, Aethera, tum ve, quae natura atque manarent fluerent, ut et aquam, (et Terram,) et AERA; Solemar, luname, Sidera, rerum universitatemque, omnia qua continerentur; atque cos etiam homines, qui Essent immortalitate consecutius. Lib II, 11 C. (Stoicus Balbo:) Natura est igitur. contineat omnem quae mundum tueatur eumque, et ve quidem sensu no sine ratione atque. Omnem enim necesser est naturam, no quae neque solitària seure simple, entre d'altres set complir atque juncta Connex haver, aliquem principatum en si mateix, ut a mentem homínids a símil belua quiddam mentis, rerum unde gana oriantur .... Videmus autem en mundi partibus (Est enim omni Nihil in món, quod non seure pars universitats) sensum Iness et ratione. En principatus Igitur / u. instància de part en condició mundi Iñesta, Iness haec necesser est et quidem et acriora llavis. Quocirca saberosa mundum esse necesser est naturamque EAM, quae res omnes complexa teneat, Perfection rationis Excel, mundum eoque esse Deum, vim omnemque mundi natura divina contineri. 12 º C. enim Audiamus quasi Platon philosophoram quemdam Deum: Duo cura placet esse motus, unum suum, alterum Esterno: divinius Antem esse, quod ipsum ex es sua spont moveatur, quam pulsu qaod aliè agitetur. Hunc motum autem. Solis en esse animls segons el seu nombre, de motus pincipium iisque esse ductum putatiu. Quapropter, quoniam ex mundi Ardor motus omnis oritur, és ardor no autem impulsu aliè, spont sua set movetur: animus seure necesser est Ex quo animantem efficitur esse mundum. Atque ex hoc quoque en eo poterit intel.ligible intelligentiam Iness, quod est quam mundus Cert Meliora natura ula. nulla est enim pars corporis Ut nostri, seure minorista quae non, quam ipsi sumus nosmet: Universum mundum sic Pluris esse necesser est, quam universitats aliquam contradicció. Quod si ita est, sapiens es sentin mundus est necessitat. ni Nam ita menjar, hominem, qui est mundi pars est rationis quoniam particeps, pluris quam esse omnem mundum, oporteret.
15 C. (Balbo Stoicus:) atque hac mundi Divinitat Perspectiva, tribuenda est eadem sideribus Divinitas: quae ex part mobilissima purissimaque aetheris gignuntur, praeterea Ulla neque sunt servanda admixta naturals càlida totaque perlucida atque, rectissime ut quoqae / u. animantia et esse et intelligere atque sentire dicantur .... Quum Quatre re solis similis ignis ignium seure eorum, sunt qui en animantium corporibus, animantem Solemar quoque Oportet esse, et astra reliqua quidem, quae a oriantur coelesti ardor, èter qui nominatur coelum vel. Quum aliorum enim, Ortus animantium a terra seure, aliorum a Aqua, en aliorum aere, videtur esse Aristòtil absurdum a instància de part en ve, quae ad seure gignenda aptissima Animalia, nullum gigni animals putar. autem Sidera locum aethereum obtinent: tenuissimus quoniam qui est et semper et agitatur viget, necesser est, quod eo en animals gignatur, mobilitat id et sensu et incondicional celerrima menjar. Qua Quum tornar a l'èter gignantur astra, est consentaneum si Iness sensum et intelligentiam. efficitur Ex quo en ducenda deorum astra nombre menjar. Fins i tot els erudits d'Alexandria Jueu Filó reconeix la naturalesa espiritual divina de les estrelles Diu d'ells:
*)
Es diu que se li doti de la consciència Els animals, sinó més bé cada un és un ésser purament espiritual, a través i per mitjà de naturalesa noble i lliure de tot mal.
Aquesta gran pes que al principi de la humanitat amb la natura i els serveis inclouen, en particular amb els serveis d'estrelles lege, així que vaig posar a terme, però no unilateral. Fins i tot el cristianisme, Judaisme, l'Islam no ocorren a l'atzar, però són els seus moments essencials després del curs necessari del desenvolupament de la humanitat, i si el pensament de distància les raons específiques que es produeixen, i continuació del seu curs, ells mateixos en la seva especificitat com s'ha de considerar abolit, segueix sent com un pensament de distància dels fons que l'ordre mundial una vegada per totes a trucar a la realitat determinats fins, s'han utilitzat, fins i tot una mica com untriftige arbitrària autoritzats, com si tot arreu recurrents iniciar volia pensar fora de servei les causes naturals i l'estrella. El que l'ordre mundial passar només una vegada a la llum pot, però amb conseqüències eternes, és si no menys urgents que el que mostra per tot arreu. Unum, leonem set. Crec que sí, però fins i tot, i va ser declarat prou, de l'eternitat, la victòria final, que en última instància, la regla allverbreitete del cristianisme tot el seu major després de moments eterns, i que sobre els molts i diversos moments del paganisme infantil a tot arreu s'hauria d'haver anat, i no vull dir que ens oblidem a Crist, que com la manifestació més humana del diví en el món terrenal ha arribat a l'adoració, a ell, el suport de la més alta i millor mitjà de l'humà veure amb el diví, per tornar a una prima adoració del sol i la lluna a retirar-se. Igual que en les consideracions anteriors pot mentir, no menteix, no és la meta d'arribar al que i fer, però sens dubte això, que el paganisme no és només els elements
infantils, incloent-hi, però una base de la veritat, en un temps futur, fins i tot amb les veritats El cristianisme reconciliar en una unitat superior, i per el mateix es purifica ajudar fins i tot als mateixos sobre els brots nous massa forta. Deixi que els salvatges, després de tot, el sol i la lluna ara, ara a Déu de manera menys si només diu en absolut, Déu ho sent i menys, Déu de la fi? No obstant això, planteja la Pare al seu fill, que fa massa grossa, ara a l'ull, Ara tancament dels genolls d'ella, reproduir en el vestit amb el present i que els botons, per la qual cosa és, si el salvatge aviat va comprendre això, ara que en general, a Déu, però només l'home sensual infantil La cosa és així: la persona gran ha de ser dirigida a la totalitat, perquè només el conjunt és tota dignitat, tota la riquesa, tota l'ajuda que tots els Consolació. En cap altra doctrina és això tan fermament establerta com a el cristià, i la nostra intenció és no demanar a arrencar aquesta fundació, sinó per insistir en la seva plena realització en tot de manera absoluta. Especialment en el sentit de restriccions Rendiment, sinó que Déu s'aixeca com un tot, sense cap tipus de de retirar part del seu poder en un aspecte, és d'alguna manera el retorn a la sortida, on l'oposició entre el cristianisme i el paganisme ni tan sols es produeixen. Per no el paganisme, com és, pot el El cristianisme servir, però la causa primera, des del paganisme i el cristianisme cobert, pot, en una transfiguració del paganisme pel cristianisme i el rejoveniment del cristianisme pel paganisme de brillants renéixer. Llavors la naturalesa sencera viurà de nou, i els àngels una altra vegada es va posar el vestit de la llum visible en caminar sobre nosaltres. Per tant, vull dir, es decideix en el curs del desenvolupament del coneixement humà. No obstant això, és la següent: En l'estat inicial perfecta per al curs Desviació comença immediatament en direccions diferents, de manera que només sent el centre d'aquestes desviacions de la divergència de les adreces dels quals Reconèixer que l'home és la veritable unitat de Déu i la natura, l'ànima i el cos segueix preocupat pel dubte, ni per cap conceptual Divisió per separat, però també ens està prometent als punts de vista i les posicions la seva observació encara no es a part. Tots els factors que aquesta unitat, distingibles per veure óssos en si mateix, En aquest moment no desenvolupats, és clar, és que el descompost L'ou de la fe, de la qual parlàvem abans, i en aquesta tocant els extrems de tal manera que l'home en alguns aspectes en un estat de perfecte coneixement d'altres formes en què el coneixement imperfecte neix. Ell té tota la veritat, però només els molt crua, i no el menor claredat sobre els moments aquesta veritat, ell és més savi que el més savi entre nosaltres i infantil que el més infantil dels nostres escolars. L'oposat a dos Les vistes que hi ha al estat original de l'home que ell és el imperfecte, que ell era el més perfecte que, tant Llei, es troben tan vinculats. Però ara no és l'home en l'ambigüitat i la inconsciència de les pàgines individuals i els moments d'aturada de la unitat i la veritat, però el mateix i la seva adequada relació entre si i a tot allò relacionat amb Són conscients de la unitat. En aquest curs de desenvolupament que ara s'equivoca una i mil vegades que cau de la qual d'alguna manera, perfecte estat, se li donarà a ell fins al coneixement molt imperfecte, pels costats, les peces que es necessita és per a la ciutat, és la seva bona
relació a la totalitat no pot reconèixer que ja no passar per alt, perquè massa amb tal o qual llançaments individuals, o la separació en el Veient confondre amb una separació en la matèria. Però fins i tot la present Aprèn les diferents pàgines i documents en les seves circumstàncies individuals a conèixer millor i millor, i pel coneixement d'aquestes relacions individuals Sempre ampliat i accedir a totes les extensions en lloc de la ciència, fer que desaparegui per si sol junts, punts contradictoris en si, consisteix del desenvolupament harmònic, i segueix marcant després Wiederzusammenschluß un a la unitat i la veritat que per el primer estat dels coneixements no s'havia resolt encara. Així que l'home guanya de nou captar darrera unificació completa del tot, però amb un fort, tot està correctament única decisiva i la vinculació de vista. Entre el principi i la fi és la riquesa i la plenitud de desenvolupament, però també forma equivocada i el conflicte. És només la veritat en alguns aspectes com una obra d'art que només molt bonica, i davant dels homes es presenta, a continuació, desmuntar i destruït per ell queda a la transmissió que es coneix en detall, i finalment de nou a tot sencer on té el seu impacte i importància s'ajunten; ara ho veu de la mateixa manera una altra vegada, ja que té la mirada crua vaig veure, i és només per a la mirada primera, encara que va entrar a la penetració profunda. Al Mentrestant, es produeix una gran confusió i la discòrdia, i fins i tot la memòria de la en general, i la notícia de la unió és, probablement, perdut per complet, per quan el significat de tots els drets individuals es reconeix, per si mateix per acoblar instal una vegada més. "La naturalesa (el sentit) units a tot arreu, la ment se separa per tot arreu, sinó que uneix la raó Wiebe, pel que és l'home, abans de començar a filosofar, el Més veraç, com el filòsof que la seva investigació continua s'ha acabat. " (Schiller, "Sobre l'estètica. L'educació del poble." P. 92)
Així que vam haver estar segur dels nens També, probablement tenia la veritat en el seu conjunt groller, però no desenvolupats La consciència, cap control sobre els elements que tenia. Estava tan segur de si mateix, que per qualsevol ociós Incidència esglaonades, tan poc clara de si mateix que era qualsevol enganyosa Notes donat tan poc poder, l'individu amb el tot a la vegada comprendre que qualsevol intent d'entrar en detalls, que la totalitat solta. Per tant, també completament pur i bo i complet, ell com un nou enfocament ideal de gran abast per al començament de la humanitat com a dot per Déu mateix està en cap part es troba més, potser mai més serà trobada intacta, el primer pas que la pròpia consciència de la humanitat en el seu desenvolupament ha alterat o destruït una mica de la seva puresa original i la bondat i abundància, aquí després d'aquest, allà en aquesta direcció, però el que l'estat de la infància d'humanitat per trobar la més ferma i conseqüent, remet a la pura no adulterada bàsica completa, i la és sempre, diuen que una vegada més que la natura és un gottbeseelte és que són invencions d'individuals, l'ésser humà sobre la fora del seu abast a tot, i les estrelles, la més alta entre ells. Per tota la brossa i tota la confusió del paganisme va encendre la claredat del mateix per.
Per resumir les principals adreces del desenvolupament, en què els d'alguns fe primordial ensorrat, i ara poc més de prop, podem distingir els dos. Una adreça de la separació és que sense la separació de Déu i la natura, cos i ànima, la divinitat només en el més ampli auseinanderlegt diverses formes naturals. Tan aviat com alguna cosa al Mundial van ser, que no havien adorat, fins i tot Les pedres, piles, escombraries, pells pelades. Tot segueix semblant el poble vull dir alguna cosa, o el que sobre el rendiment i s'estén el sentit de la seva pròpia naturalesa, sembla que aquesta o major vitalitat participar. Es pot, com hem dalt han considerat la idea o la sensació d'un totlinking Lavabo unitat molt fàcilment, i fins i tot la criatura suprema de la natura que una persona que aparegui en, i més d'altres indicacions. El mateix passa amb les religions paganes de la majoria dels casos, en realitat aquí rau l'essència veritable del paganisme, que en la religió dels grecs el seu més alt trobat transfiguració. Si Schiller diu: Una per enriquir a tots, va haver de prendre aquest món de déus, Així, per contra dir que molts dels grecs Déus a costa del Únic Déu va ser construït. Però tenim un religió gran, enorme, enorme, antic, el qual la unitat amb la multiplicitat a la vegada que preserva i dir a aquesta adreça per mateix sentit clàssic, com la visió cristiana de l'altra direcció. És la religió dels hindús. Un totpoderós els éssers naturals, que va involucrar a la totalitat, es manifesta només en milers de diferents formes individuals. Es tracta d'una monstruosa La religió, des del si de la veritat més profunda dels més aventurers Monstruós forat. Una vida bullent sorgeix en aquesta religió; hi ha riquesa, abundància, claredat, cribratge no, no de restricció Mesura. L'ànima és sempre així en un bany de la matèria densa i augmenta acaba de sortir a saltar a una de nova. L'Esperit s'encén la matèria no és, però complicat i confús en els seus laberints. No és progrés, però només un cercle etern. Un ha d'alguna manera distingir entre el disseny de la religió hindú, que en el registres més antics que es produeix, els Vedes i més tard el i el disseny contemporani d'aquesta religió. El disseny és més antic molt més simple que el posterior. La religió hindú és sempre colorit, se sent confós, diversa i vielspaltiger, ha evolucionat des l'oportunitat d'aclarir cada vegada més lluny. Per caracteritzar de la situació actual com un parell de passatges dels escrits de la Missió , Que puguin demostrar, com en tota la sublimitat i la veritat la base de la religió, que fins i tot els missioners cristians La justícia no pot deixar de fer justícia, però el principi l'aplicació pura i benèfica de la mateixa opinió del tot perduts o extraviats en absolut, i certament és només a través de El cristianisme pot entrar de nou, la barreja de Déu, del conjunt que mereix ser anomenat culte, i només Déu, i de cada les coses del món és en la seva totalitat en la pràctica d'aquestes Religió passat. "Estic eternament estat i serà per sempre, i jo sóc la causa arrel de tot al matí, el que en la nit, que al nord, que al sud, al cel ia la terra que passa, estic tot: La veritat i la comprensió, la claredat i A la llum de la llum, el conservador i el destructor, el començament i el final: Jo sóc l'infinit. " En aquestes i altres expressions deixar que les Sagrades Escriptures del braman hindú, el déu primordial, mateix pel seu compte Parlant a confessar tot el poble hindú, però, com si respongués: "Sí, vostè és la veritable, la llum ewigselige, immutable de tots els temps i espais. La seva saviesa es reconeix a milers i milers de
lleis, i no obstant això estan actuant que en tot moment i fer tot per la teva glòria. Vostè és l'únic veritablement Maria, que l'essència de totes les lleis, la imatge de tota saviesa, tu, el a tot el món en l'actualitat assumeix totes les coses. " "Aquestes són totes les expressions elevades lector de so, i alguns potser el llenguatge gairebé bíblic. Però no hi ha darrere, bombolles són belles, que, una vegada que el abast, per tal de tenir més a prop a la vista, res en incoherent. Perquè he aquí: Brahman és tot, i aviat es converteix en un núvol de pluja aviat la panotxa de blat de moro, en l'aire, l'aigua, el sol, que sí a tot, fins i tot la criatura més petita, i en la fi del món coincideix amb la pura i borrosa en generalitats. En la mesura ara, després de la presentació dels hindús part totes les coses visibles de la divinitat, de manera que no es sorprendrà que els brahmans, que per una banda per uns pocs, éssers divins etern i infinit parlar, de l'altra Page al seu torn indica el nombre dels seus déus a 330 milions de dòlars. Vostè preguntarà per què no al contrari? Ora, però en certs Dies de la hindú per l'arròs, que d'altra manera es poden degustar molt bé, el fuster d'avió i la llosa, la ploma i la tinta amb què va escriure les seves tonteries religioses .... A la part superior que 330 milions de déus són Brahma, el creador, Vishnu, Conservador del, Shiva, el Destructor i veure. W. " (Graul, EvangeIisch Missió Luterana fulles 1846 p. 90) Arran del Diari de Missioners Lee, Gordon i Pritchett al 1811-14 any, en Vizagapatam a l'Índia: "Avui ens trobem amb un poble veí a un home que creu que l'escandalosa Expressem la divinitat es revela en la forma d'un ruc. El concepte de Déu com una ànima del món "" va de la present secció enfonsada de la humanitat, per no perquè pensin que el món i tot el que el que s'hi conté l'essència mateixa d'aquesta deïtat, i la Indis religiosa, per tant, no té cap dubte en el més menyspreable Cosa que arriba a la seva imaginació que al culte diví; Per tant, la proa artesà abans de les seves eines abans que el que comença a treballar per fer els mateixos tipus grans i el capità ara a la nau que es triga a fer-ho feliç una altra vegada altres vegades. " L'altra direcció de la separació és, per dir-ho perpendicular a l'anterior, o dues, tall a l'interior, on el primer avortaments són externs, o dividit en tals. Perquè quan es va enfonsar a l'adreça anterior de Déu en la natura que queda per l'únic mental-física a formes sempre noves i converteix l'exterior descompost, és però en l'altre, aquest fins i tot es van separar en la naturalesa, Déu es va divorciar de la natura, com l'esperit de vida dels seus morts en comparació, acusat com un ésser superior en ella, que subjecta bé a la natura que no és eingetan. Segons aquesta creença significa que sota nosaltres mateixos en la força, el Déu de la religió i la naturalesa de la Una altra mesura que la ciència explica que només feble Spider fils de la contemplació i algunes expressions que no són ni , Poden seguir sense deixar rastre en les seves conseqüències, la seva vinculació. A la natura, tot és mort després que un Estat de Dret. Déu és tan cert va entrar en una solitud infinita i l'alçada incommensurable, i el nostre Mans elevem a ell, però no són suficients per a ell, ell agafa amb les seves mans de nou en la natura, però no sabem el que ell té fins i tot en. Des de la plenitud de la vida divina, la llum, que omple per primera vegada tot el món, només en els
éssers humans i Animals algunes espurnes es va mantenir, i fins i tot les plantes es perden en la nit; És, com després d'un dia brillant, només dispersos estrelles al cel ; Romandre en una nit com aquesta ens ha portat aquesta direcció. És, com devastació d'un país pròsper amb els vius només en alguns reductes encara guarda, aquests són els cossos d'homes i Els animals, però tot al seu voltant està deserta. Com ment i la natura es desintegren es desintegra, fins i tot el món espiritual en si mateix. Només tenim cada un dels altres esperits, no en la mateixa banda amb un esperit més suprem, que al seu torn només una vegada fora d'ella. Com va a obligar els esperits encara després emporgetreten sobre la naturalesa, mentre que en especial amagatalls sent el mateix comportament. A mesura que el regne dels esperits, dividit també la natura en si mateixa. Com pot el cos per mantenir l'ànima, però, en una van de la mà, es porta bé amb la del seu efectiu? Orgànic i el inorgànic és abruptament cara a cara. I de nou i una altra de precipitar. A partir de dues costats o aspectes de la mateixa La matèria, ment, esperit, dues parts de la mateixa cosa. L'ànima es manté en fermament al cos, va i va amb ell, s'escapa l'esperit del cos en la mort, l'esperit del fantasma després. Però el cos és menyspreat ara l'ànima, i un deixar-lo només com un descans, i diu el meu Vitalitat és que també són bons, com un ho mou a la fi la força de la vida fora, i fa tot el modificat la seva resistència mecànica. I que separa i separa sense parar i sempre és clara i comprensible sempre més mínim detall, i els morts sempre i en tot sempre contradictòries. La ment té por del cos, que ell mateix ocupat com abans un cadàver, i ha dit només que era d'ell com sigui possible desanima podia salvar del seu destí. L'organisme tem davant l'esperit, el seu principi ordinador, i creu que el mateix adherència Només una inquietant en la seva sol.licitud. Tot se sent la maledicció d'aquest Les baralles i discòrdia encara continua. En aquest sentit, estem encara encara enmig inclòs. Podem anomenar l'actual cristiana, perquè presenten dels cristians. No és que el mateix Crist va fundar la mateixa No que pertanyien a l'essència del cristianisme, en el sentit de la mateixa, la que hem parlat. Crist mai a si mateix Déu separat de la natura, la relació entre Déu i la natura en general no es discuteix, simplement indecisos. Un altre es ob Ell certament ha dit i manat, Déu és un esperit, i els que adoren a adorar-lo en esperit i en veritat. Però fins i tot jo un Esperit i no estic en la meva petició d'un altre cos humà, però Esperit havia de jutjar, però per què no nego que tinc un cos i que un altre hi havia un cos. Així que, fins i tot amb la paraula de Crist no es nega que l'Esperit de Déu en un sol cos tenen la naturalesa, si es nega la igualtat de drets amb ell l'esperit de per confondre i súpliques perquè el jutge amb la seva confusió, ja que feien els pagans, i avui encara ho fan els hindús. No només és més És hora d'observar el cos, i el temps de Crist era especialment el temps respecte de l'organisme, la sobrevaluación respecte que va prevaler en sentència que desestimi el paganisme, i l'essència per purificar possible tall net en l'espiritual. Ara, que Crist, aquests purs professionals complint estrictament, només un avís, no veieu el que llavors era va afegir, llavors certament contribuir de manera significativa, que menyspreen tots els altres i que ens fan tan a conduir a la direcció en la qual encara estem atrapats. Especialment en l'anterior Dies de vi amb el cristianisme del total menyspreu de la la relació de Déu amb la natura, un absolut menyspreu per la natura i El coneixement
de la natura abrupta per la qual cosa Crist i en contra el paganisme i el judaisme més enllà de les persones en qüestió de la seva mental Relació amb Déu en el cor, com va escriure l'única escriptura, per llegir el digne, tenir en compte. I com el coneixement de la natura una altra vegada va arribar a l'honor, a continuació a trobar-ho que no és només en la contemplació, sinó també en la matèria amb el coneixement de les coses divines han creat. Tanmateix, això no va impedir que, que la visió d'una animació de la naturalesa d'aquest mateix Estrelles, en virtut del seu indestructible vitalitat ureingebornen de tant en tant va donar a llum una i una altra, però per descomptat tot la creença cristiana en directe un camí diferent a l'habitual. Recordo això a la filosofia natural de l'Edat Mitjana (segles 16 i 17), el Representants Cardanus, Telesius, Campanella, Giordano Bruno, Vanini, Paracels inclouen, polz Les seves idees són molt similars a les nostres i els de l'antiga filosofia de la natura. Però la direcció cristiana és tal que unitats sobre si mateixos en el bon camí també. I el que també en aquest sentit encara falten ara, no podem oblidar l'actiu valuós que hem de créixer, i en el el tema és encara més alta que segueixen sense havia. La separació de Déu de la naturalesa del cos de l'ànima en la visió cristiana del món ha tingut l'avantatge indicible, que Som dos costats d'un ésser que està en la consideració en funció de la diferència anem a la posició d'un divorci realment té clarament per si mateix són recognoscibles i aquest coneixement necessari per aprendre. Quan Déu en la seva la soledat sublim de la natura es va retirar, i l'esperit de l'home arrossegant, aquest va ser sens dubte a casa amb ell, com un pur sota íntima La relació amb Déu mai podria créixer, tan sublim idea Déu mai pogués sorgir, sempre i quan l'home només Déu en el mateix embolics secular, va prendre en què se sentia incòmode, i en l'aclariment que encara sabia tan poc rates. Com la ment humana, Déu es va enfrontar, només tenia deliberadament i senyor de les seves pròpies limitacions i fortaleses, com d'una altra manera no seria individual, però sempre amb Déu - Déu , Només la cosa sencera - i Déu es confon amb la barreja i, (Fem una ullada als hindús) mentre que només la meitat del camí de la claredat sobre la seva relació com un esperit individual va ser per a ell com un esperit universal. Com ell també va comprendre la naturalesa sense Déu, va aprendre per primera vegada la seva regla i entendre la llei i amb el que ell sempre seria capaç de tenir èxit en sempre que pensava que un esperit encara més inic pensament a balancejar; però encara defugir de les ciències naturals, la natura com un ésser viu Cos al tacte, i tota la ciència natural no s'hauria produït si La naturalesa sempre ha estat considerat com un cos viu. L'espiritual i el Natural havia vist només en els àmbits específics estar al corrent de tot el seu contingut i el particular Senyor a ser, però això és Certament, ser cridat i assegurar-se que els especialistes Les esferes es manté. Només compte el que sempre separats tan poc en els últims és l'adequat, ja que el sempre indivisa. El plena claredat de la veritat i la claredat de la veritat rau en el fet que reconeixem com cada plantejament en què Déu i La naturalesa, el cos i l'ànima es divideix, es veu més alt, que units. El pagà i la visió moderna del món cristià han solchergestalt, un com les altres divisions dins de si mateix, que una vegada ha de desaparèixer, i s'hagués passat si es amb el que quedava de qualsevol cosa, no suplement extern, sinó que penetren al seu
interior. El paganisme, si fragmentat com sempre Dissenys, però la consciència viva de la reial interna Unitat de Déu i la natura, cos i ànima, el parentiu de Déu i la gent que avui en dia conserven, encara que per descomptat no com l'anterior El cristianisme, que el cristianisme en totes les seves divisions i la separació la raó d'estar viu, però la consciència d'un general arribar, amb tota la cura infantil unitat incomparable i l'alçada registrada i la durchgebildet pràctica. Ara la meva Me'n vaig, el paganisme, la claredat del cristianisme fora de la corrosió estar subjectes, la resolució i el venciment del seu anterior Dissenys per a complir, però, el cristianisme, els principals moments de l'existència sense deixar anar en divorci interns, d'acord com ho tenir clar cada moment s'ha convertit en una manera més vibrant, Finalment, precís i major tendència a Wiederverknüpfung Unificació dels moments separats en si mateix, i d'aquesta manera un Reconciliació en el moment mateix de la pròpia discòrdia propis i la discòrdia amb vençut el paganisme. Així que aquest és un dia després del que hi continua sent eternament cert, no ve, però dins del cristianisme i contribuir així a la pròpia restauració, les deficiències de l'actual El cristianisme, que no són de Crist per complir amb deficiències, i injecció de nova energia. Només a través de Crist, i la Camí a la salvació, però el viatge no ha acabat encara, i encara hi ha molt a el que està escrit més amunt, que s'han de complir en el fons. Així com Déu una vegada més entra a la naturalesa L'home ja no és una cosa estranya a Déu s'enfronta a també les formes del Diví en el sensible, la humanització del diví, la porta es va obrir de nou, però no més els dissenys anteriors de cru i la humanització, però Déu ara és enriquit a la natura amb totes les qualitats d'alçada que El cristianisme li va donar, un home ja no és Déu qui heroisme individual i realitza les invencions útils, però que és el diví en el sentit més pur, i el més alt les relacions reflectit en el regne terrenal. En la pròxima quedarà canviar el El cristianisme no perd res, però el que mai va a guanyar i no de Crist sí que era necessari, negacions només va a perdre, per les seves ser negatiu fins i tot en posicions més altes. Així mateix, intensificarà a terme amb la seva fe brillant, el seu amor que tot ho abasta, les seves esperances a la zona lliure de la natura i els esperits, examinades en la seva totalitat per la seva penetrant claredat, abast global i unificador, perquè a mi mateix en el clar i unit. El paganisme ja que una vegada va créixer la col de tot tipus Art al pis baix, en molts sentits entrellaçats, la terra galjanoplastia; alguna flor eren algunes males herbes. Una llavor de blat de moro, però insignificant a llarg descansa fins i tot, s'acosta al seu rodona i diu que el que es tracta. Però una Keimlein dorm en ella, la Keimlein que és Crist, per una mà més alta prevista en ell, i quan el El temps vindrà quan es desperta trencat, la llavor que cau a trossos, els grans surt, petites únic i molt oprimits per Kraut i les males herbes al seu voltant, però sempre superior a créixer dreta de El cep és més fort i més fort, la conducció. Les arrels per tot arreu, assenyala els sucs, s'imposa, l'herba i la mala herba mor anells, amb les flors moren, la tribu sempre grad 'per dalt, com si fos objecte Acabes d'arribar lluny de la terra, les seves arrels, al cap tota la terra com un sola bola que tot està connectat allà, que sense prémer va ser, és intacte, on el sòl sec, va ser aprofundir en la lactància materna sucs; la zona de dalt, però si això es convertirà en una tribu força desolat deixa als rics, però s'eleva
blütenarm, amb videoxat Costat tornada tancar només en el terreny, que, ell mateix les males herbes, però altres males herbes ajuda a suprimir, el mateix arbre finalment sembla cansat, però inútil per donar a llum a més de noves sucursals, va i ho fa només mecànicament i coneguts, fins que un dia en una nova Lenze de la tribu Cimera d'una corona de flors descans, els corromp volta banda, i la tribu ara desapareix completament sol en un estruç, que en cas contrari dispersos va créixer a la planta baixa, i manté el munt de sobte en el cel clar segueixen sent els mateixos sucs un cop formada l'herba voltant, però no les mateixes forces més la riquesa i la riquesa d'edat d'edat, però una vegada més de la unitat d'alçada. Les arrels no és de fons i la llum de dalt. El Jardí en què l'arbre té és el jardí del cel. No és la Arbre amb milers d'altres arbres. Des del principi l'estand de la terra com un arbre al jardí del cel; però en altres sentits creixen més i florida un dia de peu a ell. El nen humà en néixer és ja una en cert sentit, el cru, però es necessita molt el fet que també en un sentit més elevat de per si un país unit i el món. Tal però la terra està encara per venir. El segon ou al Entwickelungslaufe La humanitat es regenera la primera semblant a l'antiga fins i principis nova època, però una altra força que la primera, i com un estat lliure associat. L'ocell que ve de no vola, més com l'àguila al costat de la Voltor i el colom discutint sobre la terra, però com la terra sí, que té l'àguila, voltor, i tots els ocells més petits en si mateix, harmonia amb les veritables ocells del cel a través del cel, Déu és un cant al matí la nova cançó. És a dir que la religió que és dia el cristianisme futur, ja no està en disputa amb altres Les religions passarien sobre la terra, però totes les religions en pugna derrotat per ells al mateix temps, reconciliarse. Així que a la unitat i La claredat s'avança amb la mateixa terra en harmonia a lloar Déu amb l'elogi d'altres estrelles. Són, per descomptat, es veu en el futur llunyà, aquí només serveix per posar el punt d'escriure això, perquè segueix sent sempre una bogeria en els vells temps. Empeny fora però no perquè a un nou temps? Com ja estan pàl.lides fustes i els jardins d'abans. Cada vegada més es va per la nova dinàmica i alegre, la poesia, la vida verda. Religió, ciència, art, eclipsant augment de parts zerblättern, però incapaç de la seva dur gewältigen a les contradiccions, el que augmenta, no una fe viva font de vida i ja no passa pel tot. I igual que a la tardor de veritable naturalesa d'aquest es produeix quan un, així com quan les fulles de riquesa és més gran, el creixement més enredats ho ha fet. Sí de fet, tenim una tardor ric, però també tenim un tardor avançat. I ja que estem mirant endavant a la maduresa, per por que ens fulles abans de l'esdeveniment. No obstant això, cada tardor, seguit d'una nova primavera; i cada nova primavera és sobre l'addició d'edat, quan va morir segueix sent l'edat, però va continuar conduint i flors eternes.