Escrits

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Relació d’escrits

La Romeria de la Magdalena El seu significat, història i evolució

Pere Montañés i Guinot

Història de les històries de Castelló

Javier Más i Tordecillas

Tir de Colom. I al costat... “La Campiña”

Alfredo Llopico i Muñoz

Homenatge a Pili Alcaide

Lupe Sospedra i Albiol

Quaranta anys de dolçaina i tabal

José Almela i Ramos

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

La Romeria de la Magdalena

El seu significat, història i evolució

Al l’alba del tercer diumenge de Quaresma de 2022, a les 6,30 hores, el repicar alegre i singular de la campana “Vicent” s’entremescla amb el baluern de l’esclat de les carcasses de la “despertà”, i com si d’una divina crida es tractara, 647 anys després tots dos crits recorren el cel de la ciutat per a convocar als seus habitants a participar del seu dia gran, a reescriure la seua història i protagonitzar la Romeria de les Canyes.

Asseveren que la Història es repeteix; i certament sembla que no podem escapar a aquesta afirmació. Aquesta primavera, després de dos anys de paràlisi festiva motivada per una terrible pandèmia, reprendrem la nostra cita anual que, en forma de romeria, ens portarà de nou a honrar als nostres orígens. Una peregrinació que documenta el seu naixement en 1375 en una rogació al Castell Vell com a processó penitencial sorgida a conseqüència d’una altra epidèmia, la de la pesta negra. I ací és quan la capacitat humana ens sorprén, i amb la perspectiva que ens fa el pas del temps, podem testimoniar, prenent com a exemple la història de la nostra romeria, la capacitat de convertir un fet que parteix d’un motiu desgraciat i trist en alguna cosa que constitueix una de les més alegres i preuats senyals d’identitat de la ciutat de Castelló.

Si com deia Oscar Wilde: “L’únic deure que tenim amb la història és reescriure-la”, sembla ser que ha arribat el moment d’emular als nostres avantpassats i alçar-nos davant l’adversitat i treballar units a ressorgir i engrandir encara més les nostres benvolgudes festes, l’eix central de les quals és la Romeria dels Canyes. Un viatge ple de tradició i simbolisme que trasllada al poble, en el recorregut invers al que van fer els seus avantpassats fundadors, des de la Plana fins a l´Ermita de la Magdalena, situada en la xicoteta muntanya que porta el seu nom i al costat de les ruïnes del Catell Vell, a uns 5 km. de l’actual capital de la Plana, fundada en 1252.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

El Decret del Consell, del 3 de març de 2017 pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial la Romeria dels Canyes de Castelló, defineix que aquesta celebració té tres clars significats:

• Una “Commemoració històrica”, anant en romeria fins al lloc on se situava la població de Castelló abans del seu trasllat.

• Un “Ritual d’afirmació col·lectiva de la pròpia identitat”, l’anomenat

“orgull de genealogia” que resa el nostre Pregó de Bernat Artola.

• Una “Romeria penitencial i d’acció de gràcies”, en la seua accepció religiosa i espiritual.

I és el conjunt d’aquests tres valors que defineixen a la Romeria dels Canyes la que li donen la seua peculiar identitat. Romeries i peregrinacions hi ha centenars en tot el territori espanyol i a tot el món; l’etimologia de la pròpia paraula la defineix com a “viatge o peregrinació a un santuari” i “festa entorn d’una ermita o santuari per a festejar a un sant”. Però Castelló, suma a aquest referent religiós i diví la peculiaritat del record de la fundació de la ciutat, convertint-la en un viatge estimulat per l’esperit dels nostres avantpassats que anualment ens encoratja a culminar el lloc d’origen, alguna cosa que li dona caràcter, singularitat i identitat.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

La Història de la Romeria dels Canyes, com a esdeveniment que anualment es repeteix a la nostra ciutat; excepte en el període de 1745 a 1749 que no es realitzaria pel fet que el l´ermita estava en ruïnes i econòmicament no es podien costejar les celebracions; la interrupció de la Guerra Civil i en 2020-2021 pel Covid, és la Història de la Ciutat de Castelló.

Després de la fundació i el trasllat de la població des de la muntanya al pla, el Castell Vell es va anar quedant abandonat i en ruïna, inclosa la que degué ser la capella de la fortalesa, dedicada a Santa María Magdalena, de la qual no hi ha evidència de la seua ubicació exacta. Cap a la meitat del s. XV ja havia d’haver desaparegut perquè es coneix que en 1451 un anacoreta del monestir cistercenc de les Santes Creus, anomenat Antonio, amb el sobrenom de “Frare Barbut”, va iniciar la construcció d’una nova ermita, amb dos altars dedicats a María Magdalena i a Sant Bernardo de Claraval, origen de l’actual construcción; iniciativa que va rebre l’impuls d’autoritats eclesiàsti-

MAGDALENA 2022

40 aniversari

ques i civils de l’època. Fins al nou ermitori arribaria una de les set processons que, per la sequera, en 1503 va decretar el Consell que se celebraren segons els registres.

Els historiadors consideren datat entre 1562 i 1570 el període en el qual es produeix la comunió entre el clergat i autoritats respecte a l’organització i participació en la peregrinació magdalenera, així queda testificat documentalment amb els albarans datats en 1972 on es detallen les despeses ocasionades amb motiu de la processó a l’ermita, pregant, de nou, per la fi de la sequera que assotava els camps en aquella època.

Durant tot el s.XVII i s. XVIII es consolida la romeria com una celebració popular, a mitjan el primer segle es beneeix l’ermita de Sant Roc de Canet, convertint-se des de llavors en punt de trobada dels pelegrins a la meitat del camí i en 1730 documents ens parlen de la peregrinació i de la “Tornà”, el retorn a la ciutat i la processó nocturna on els penitents “porten moltes llums en gaiates de canya”: naix el símbol de les nostres actuals festes, la Gaiata.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

Després de quatre anys sense celebrar-se, en 1750 amb la recuperació de la romeria, aquesta adopta un sentit cívic, com a acció de gràcies en commemoració del trasllat de l’antiga ciutat des de la muntanya al pla. En 1758 sota la direcció del mestre d’obres Vicent Pellicer, es reconstrueix tot el conjunt que es trobava en ruïnes, adquirint el recinte l’aspecte que coneixem ara: ermita, casa-hospedería i torreta adossada. Però continuaria sent el clergat parroquial i part del poble els que mantingueren la tradició del pelegrinatge, perquè no seria fins al s.XIX, concretament l’any 1831 quan l’ajuntament acorda “que para mas autenticar la función de la mañana, recordando la traslación de la población des de la hermita de la Magdalena, vaya todo el Ayuntamiento a dicha hermita”. A més a mitjan aquest segle, en 1852 la ciutat celebra el VI Centenari de la seua fundació i en ocasió de l’efemèride s’introdueix per primera vegada la canya com a element simbòlic i característic de la celebració. La Romería de la Magdalena passava a ser la Romeria dels Canyes; i des de llavors, tal com han versat els poetes de la nostra terra, cada tercer diumenge de Quaresma, Castelló es converteix en una mar de canyes que portades per milers de romers recorren els horts de flor del taronger en ascendent pelegrinatge al lloc on va nàixer el seu llinatge.

Durant els inicis del s.XX, la ja consolidada romeria es va veure afectada per la crisi d’una economia basada ja en l’exportació tarongera i que la Primera Guerra Mundial deixaria en malparat, així en 1917 i 1918 es va suspendre la romeria “oficial” però igualment es va celebrar la religiosa, a la qual va acompanyar gran part del poble, malgrat la tristesa del moment. Amb l’arribada de la Segona República, la peregrinació se celebraria amb caràcter laic, sense convidar al clergat i programant-la un dilluns en 1933 i fins i tot tancant l´ermita en la seua celebració l’any 1934. Serà en 1939, amb el final de la Guerra Civil i sense haver-se celebrat la romeria en els anys de contesa, quan es restableix la romeria religiosa i comença a germinar l’interés per convertir la Magdalena en una festa gran. Una vegada més, els nostres avantpassats ens donen una nova lliçó de superació, i després d’anys d´inestabilitat i enfrontament, arrossegant el sofriment que suposa una conflicte tan destructiu com una guerra i les seues posteriors conseqüències, Castelló ressorgeix a poc a poc i, aferrant-se a la seua herència i tradicions, inicia en 1945 el seu camí a instaurar per a la ciu-

MAGDALENA 2022

40 aniversari

tat un nou model de Festes. El llavors alcalde Benjamin Fabregat crea la “Juna Central de Festejos de la Magdalena”, formada per 21 castelloneros que amb una envejable creació i organització van començar a embolicar la nostra benvolguda romeria d’una sèrie d’elements i actes que l’engrandirien, convertint-la en l’essència d’unes grans festes; apareixerien els primers 12 sectors gaiaters, la figura de Reina, Dama de la Ciutat i Madrines de Gaiata, la romeria es convertiria en un acte multitudinari, de tal dimensió que fins i tot es va crear ‘el primer Pregó,; el 3 de març de 1945 com a anunciació en la vespra del seu dia gran de la celebració de la Romeria de la Magdalena. Amb el VII aniversari fundacional de la ciutat, en 1952 es realitzen obres de consolidació i restauració en l’ermita, la romeria es converteix ja en un acte multitudinari i en ocasió de l’efemèride s’instaura per als romers la cinta verda, el color identificatiu de la nostra ciutat i que es lligarà a l’extrem superior de la canya com a testimoniatge anual de la peregrinació. Des de llavors, eixa mar de canyes del qual ens parlaven els poetes, es tiny de verd magdalenero. D’acord amb l’evolució de la nostra ciutat, a partir de llavors i fins recentment l’any 2019, les nostres Festes i per tant la nostra romeria, ha agafat un auge espectacular congregant a milers de castellonencs anualment i acollint a centenars de participants forans que arriben a Castelló a compartir el peregrinar dels veïns a l´ermitori i viure amb intensitat la setmana de festes que al voltant d’aqueixa efemèride s’ha construït amb gran èxit. En 1982 es crea la Colla de Cantors, per a recuperar els càntics i rituals perduts de la romeria, ja que després del Concili Vaticà II (1962-1965), el clergat va deixar de participar activament en la romeria, a excepció d’un sacerdot que porta la relíquia i que presideix la peregrinació. Gràcies a aquesta associació castellonenca, hui dia encara podem escoltar salms i gaudir dels cerimonials propis de la celebració, que en 1991 es publiquen en la “Consueta”, la qual contempla el protocol de la Romeria de les Canyes, amb tot els seus elements (religiosos, civils, gastronòmics, cants, recorregut, vestimenta, etc.); entre els quals destaquen el volteig de campanes, la despertà, la missa de romers o missa de canyes, i la romeria pròpiament dita, amb el recorregut fins a l’ermita de la Magdalena i la volta dels romers a la cocatedral de Santa María. En 1989, sent alcalde Daniel Gozalbo, amb unes festes en plena esplendor, l’organització de les mateixes puja un altre esglaó i després de decidir convocar una assemblea perquè la festes assumiren les seues pròpies regles; es va constituir una comissió que va il·luminar els estatuts

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

i es va crear la *Fundació Municipal de Festes”, que va donar pas amb la Llei de Grans Ciutats a l’actual Patronat. En la Magdalena de 1989, Castelló va tindre la seua primera Junta de Festes, presidida per una persona triada per una assemblea de festers i que no era regidor de Festes com ho va ser entre 1944 i aqueix any.

Amb això es va aconseguir un creixement en la nostra programació festiva, amb la incorporació d’atractius i nous actes, però sempre mantenint la premissa de tindre unes festes populars de les quals pogueren participar tots els veïns en igualtat de condicions i tenint com a eix simbòlic i principal la nostra romeria, i mostra d’això va ser que una de les primeres decisions d’eixa Junta de Festes va ser restaurar la “Tornà” a peu des de l´ermitori passant per la Basílica de Lledó i unint-se a la mateixa l’Ajuntament i les Colles, tradició que durant anys havia desaparegut. Ja més recentment, en 2010 les nostres Festes i en conseqüència el seu principal acte, la romeria, van ser declarades Festes

MAGDALENA 2022

40 aniversari

d’Interés Turístic Internacional, dotant-les oficialment d’un rang que amb l’esforç de molts festers s’havien guanyat les nostres celebracions fundacionals. L’any 2017, la Romeria de les Canyes seria coronada amb la declaració de bé d’interés cultural immaterial, on clarament en el punt 2.4 del seu annex diu molt encertadament i que actualmente cal recordar, que els seus protagonistes són: “el pueblo, el ayuntamiento y el clero, además de la representación oficial formada por las reinas, madrinas y las comisiones de gayatas”. Inimaginable en el pensament d’aquells primers pelegrins que en 1375 van creuar l’hort castellonenc amb la vista posada en la blanca ermita, peregrinant i resant per la seua salut, que aquella primera processó donaria vida segles després a l’esdeveniment més esperat anualment per tots els castellonencs, sent una de la més estimada senyal d’identitat de la ciutat, en un sentiment que arriba tant a creients com a no creients Amb els seus millors i pitjors moments, la nostra emblemàtica i característica marxa ha continuat fins a l’any 2019. Durant dos anys no l’hem poguda celebrar, però hui, en reviure el seu significat, història i evolució el nostre esperit s’enforteix i ens envaeix aqueixa capacitat que van tindre els nostres avantpassats d’evolucionar i crear una cosa més gran a partir d’un mala època. El pròxim 20 de març els castellonencs estem convocats a ser de nou romers, a continuar escrivint la història per molts segles més de nostra volguda i especial Romeria de la Magdalena. Benvingut siga a qui la seua casa torna!!!....TORNEM !!!

Pere Montañés i Guinot

President Junta de Festes de Castelló 2001-2002

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Històries de la història de Castelló

La història de Castelló, com la de qualsevol altra ciutat, està plena de xicotets relats que han conformat, amb el pas del temps, la idiosincràsia dels seus habitants. La manera de parlar, d’expressar-se, de vestir-se, de sobreviure a l’estiu, de festejar els Nadals o de gaudir del menjar els diumenges té molt a veure amb accions que van ocórrer, de l’una o l’altra forma, en el nostre passat, remot o recent.

Un altre punt succeeix amb les festes. La Magdalena és un cúmul d’experiències que han anat sumant-se durant dècades, segles potser, fins a conformar el que hui coneixem. És

possible que en un futur, el més lògic, es visquen amb una altra intensitat. Les coses que ara mateix incorporem, sense adonar-nos, modificaran i donaran sentit a les que visquen

els nostres nets i besnets.

Per això, volíem deixar ací constància, sobretot en un segon any d’absència d’aquests festejos, de les històries xicotetes, intenses, a vegades fugaces, però sempre entranyables que van ocórrer a Castelló.

Recuperar la memòria d’aquests esdeveniments no seria possible sense persones que han dedicat el seu temps a rescatar de l’oblit la història de la nostra ciutat. Una d’elles és Miguel Pastor, vertader cronista i investigador incansable, la tasca divulgativa del qual, caldria reivindicar alguna vegada. La seua tenacitat i perseverança ens ha permés observar el passat de Castelló i província com cap altre l’ha fet. Gràcies a la seua investigació i als seus textos, moltes vegades altruistes, hui coneixem una poquet més el dia a dia d’aquells avantpassats que van construir el que ara mateix coneixem i del que ens sentim tan orgullosos. Un xicotet, si més no fugaç, retall del seu treball apareix davall d’aquestes pàgines. Esperem que continue amb aquesta tasca per molts més anys.

LES FESTES

Potser, el que més identifica a un poble com a col·lectiu siga la celebració de les seues festes. Diferents en cada ciutat, però unides baix l’objectiu comú de l’alegria com a parèntesi a una vida dura i agitada.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

A Castelló van haver diverses etapes al llarg de la història en les quals no sempre les de la Magdalena van ser principals ni, molt menys, patronals. Però amb el transcórrer de les dècades van acabar per consolidar-se. A partir d’aqueix moment, cada canvi, cada novetat, es va adherir a la festa com un element que per a nosaltres és ja tradicional.

FESTEJOS

Solien ser habituals en algunes poblacions del Regne, la celebració de festejos per a commemorar els matrimonis dels monarques espanyols, tal com va ocórrer el dia vint-idos de gener de l’any 1878, quan es van organitzar grans festejos en la capital de la província de Castelló, amb motiu del matrimoni entre el rei d’Espanya, don Alfons XII, amb la seua cosina donya María de las Mercedes de Orleans y Borbón. Als carrers principals de Castelló de la Plana, es van organitzar músiques, balls, il·luminacions extraordinàries, corregudes de bous, carreres de cavalls, lliurament de menjar als pobres, així com molts altres actes de caràcter religiós i també lúdic pels carrers de la població.

L’Ajuntament també va acordar dotar amb tres-centes setanta-cinc pessetes a cadascun dels xiquets de tots dos sexes que nasqueren entre els dies vint-i-tres i vinti-cinc del citat mes de gener de l’any 1878. En l’acord adoptat es va decidir, així mateix, que aquella quantitat no seria abonada fins que els agraciats contragueren

matrimoni.

FESTES DE LA CORONACIÓ DE LA VERGE DEL LLEDÓ

El dia dos de maig de l’any 1924 es van iniciar les festes de la coronació de la imatge de la Verge del Lledó. Aquell divendres va arribar a Castelló de la Plana el cardenal metropolità de Tarragona Josep Vidal i Barraquer qui va ser rebut per l’arxipreste Eduardo Soriano. Es va cantar un Te Deum al qual van assistir totes les autoritats civils, eclesiàstiques i militars de la ciutat.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

La residència del cardenal Vidal i Barraquer durant la seua estada a Castelló de la Plana va ser el domicili de don Alfonso Martí Matutano. El dissabte dia tres es va celebrar una festa de caritat en la qual es van repartir bons en metàl·lic als pobres de solemnitat de la ciutat. La imatge de la Verge va partir del seu temple a les sis de la vesprada i va ser conduïda a l’Arxiprestal de Santa Maria pels carrers Sant Luís, Cavallers i la plaça denominada llavors de la Constitució, actualment plaça Major.

El diumenge dia quatre el cardenal Vidal va arribar a l’església Major a les vuit del matí, sent rebut per totes les autoritats i l’alcalde de la ciutat don Francisco Ruíz Caçador. Després de la solemne missa, la processó va iniciar el seu camí en direcció al lloc on actualment es trova La Farola, a través dels carrers Vera, Gasset, Ruíz Vila, Sant Vicent i la Ronda del Millars. Els veïns omplien totes les voreres i llançaven pètals de rosa. A la una va començar l’acte de la coronació i finalitzat el mateix, a través dels carrers Zaragoza i Colón va tornar la Verge a l’església Major. A la vesprada es va celebrar una extraordinària correguda de bous en la qual van intervindre els matadors: Juan Luís de la Rosa, Braulio Laurín, Gitanillo i Antonio Montes i a la nit es van disparar dues cordàs.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

Una d’elles al raval de Sant Fèlix i l’altra enfront de la caserna de San Francisco, en la zona on en l’actualitat es troba la Plaça del Botànic Calduch.

FESTES DE LA MAGDALENA GAIATES MONUMENTALS

Amb el començament del segle XX van aparéixer les primeres gaiates monumentals. Darrere quedaven aquelles que va citar Lloréns de Clavell en el segle XVIII, il·luminades amb destells produïdes per llums d’oli, que van tindre el valor d’iniciar una nova etapa.

Els nous monuments eren costejats pels diferents gremis de la ciutat i constituïen un símbol de la puixança econòmica de cadascun d’ells, sent l’any 1914, molt important per a la seua evolució. Per un costat, excel·lents artistes com el pintor Castell, van participar en el disseny i construcció d’algunes d’elles i per una altra, alguns organismes oficials i institucions com: el propi Ajuntament, Cercle Mercantil o la Cambra Agrícola, van participar en la desfilada amb una gaiata pròpia.

Va ser en 1929 quan va participar per primera vegada, alguna gaiata construïda pels veïns en diferents barris. Va ser el momento en que la desfilada va guanyar en espectacularitat, però el monument que simbolitzava les festes, continuava sense estar definit per complet. L’arribada de l’electricitat va possibilitar el canvi de la il·luminació i amb ella es va poder començar a parlar de la seua grandiositat.

PRIMERA PROCLAMACIÓ DE LA REINA DE LES FESTES

Un dels actes que es van organitzar, per primera vegada, amb motiu de la renovació de les festes de la Magdalena que va tindre lloc l’any 1945 va ser el de la presentació de la primera regina de les Festes de la Magdalena i la seua Cort d’Honor.

Era tanta la preocupació dels responsables de l’acte que el dia 22 de febrer de 1945, la major part dels que hi havien d’intervindre en aquest, van estar assajant en el propi escenari del Teatre Principal, amb la finalitat que cadascun interpretara el seu paper a

MAGDALENA 2022

40 aniversari

la perfecció. El mateix va passar durant la nit següent. Dies enrere, tant en el periòdic Mediterrani, com en les revistes que es van publicar amb motiu de la Magdalena d’aquell any: “Festes de la Magdalena”, que va veure la llum en els tallers de Mialfo, dirigida per Manuel Bellido, així com “El Magdalenero” editada per la impremta més, es va fer una extensa crònica del que va succeir aquella nit del dia vint-i-tres de febrer d’aquell any 1945.

Al Teatre Principal de la nostra ciutat va assistir el “Tot Castelló” per a presenciar la imposició de Bandes a la primera regina de les festes de la Magdalena: la senyoreta Carmen Abriat Puig i les seues dames d’honor: Lupita Andí Ruiz, María Luisa Asensio del Niu, Isabel Sánchez i María Lidón Pascual que es van situar en l’engalanat escenari.

Carmen Abriat, va tindre l’honor de ser la primera Regina de les Festes de la Magdalena. Era filla del general En Miguel Abriat Cantó, capità general de la Regió Militar, fill adoptiu de Castelló de la Plana i així mateix, va ser nomenat alcalde honorari de la ciutat.

UNA ROMERIA ESCANDALOSA

Com és ben sabut, durant l’Edat mitjana i fins i tot en èpoques posteriors, es celebraven romeries o processons penitencials quan les circumstàncies aconsellaven als veïns posar-se en mans d’algun sant, per a resoldre els seus problemes, sobretot quant a la salut o supervivència.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

Existeixen pocs escrits que puguen confirmar les primeres que es van organitzar des de Castelló de la Plana fins a l’ermitori de la Magdalena. No obstant això, està documentat que el dia 12 de març de l’any 1503, el Consell de la vila va acordar dur a terme, una sèrie de set processons, una de les quals es dirigiria a l’ermita de Santa Maria Magdalena, lloc on es celebraria una missa. A partir d’aquell escrit, en altres posteriors se citen acords per a fer front a les despeses ocasionades o fins i tot es concreta la forma en què es durien a terme els diferents actes i també el nombre de participants del clergat que acudiran a les processons.

Malgrat ser tan escassos els documents que parlen d’això, són poques les ciutats que tenen tan clara la seua fundació com Castelló de la Plana.

Llegendes, tradicions i història s’han unit per a conéixer que fa més de set segles, els habitants d’un poblat van abandonar la muntanya on ara es troben les ruïnes del Castell Vell i l’ermita dedicada a Santa María Magdalena i al cap d’uns anys va sorgir al voltant d’una alqueria musulmana, la xicoteta població que gràcies a l’intens treball dels nostres avantpassats, va assolir convertir-se en la més important de la comarca.

La veritat és que en 1233 l’infant Nuño Sancho va concedir una Carta Pobla i també que el dia huit de setembre de 1251, el Rei Jaume I d’Aragó va concedir el privilegi del trasllat de la població sita als voltants del Castell Vell a l’emplaçament actual en el pla, com ho és que, des dels primers anys d’aquella nova vila, els nostres avantpassats van començar a dirigir-se en processó fins al lloc del qual procedien; però no existeixen massa documents respecte a les primeres romeries o processons penitenciàries que van poder fer durant els primers anys de la vila medieval.

No obstant això, a mesura que anava transcorrent el temps, en el llibre d’actes dels plens municipals de l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, s’anaven prenent anotacions respecte als acords presos i per tant, a través d’elles, es poden trobar algunes dades, tal com va ocórrer amb la que es va celebrar l’any 1826, ja que en una anotació de data vint-i-huit de febrer de l’any 1826, es va adonar dels greus successos, escàndols i indecències de tota mena que van ocórrer durant la processó de rogació a Santa

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Maria Magdalena, quan diversos subjectes, sense que foren autoritzats ni estava previst que participaren en l’acte, van atropellar a quantes persones intervenien en la processó del retorn de la romeria i no es van limitar a això, sinó que a més a mes, van cometre nombrosos desordres que la decència no podia permetre, sobretot, en tractant-se d’una funció religiosa i ser nit tancada.

LES GAIATES MONUMENTALS DE LA I GUERRA MUNDIAL

Al començament del segle passat, les gaiates s’havien convertit en el símbol de les festes fundacionals. Alguns anys els actes contribuïen en major o menor mesura a l’esplendor de la commemoració històrica, en funció de les possibilitats econòmiques del veïnat, però el pas de les gaiates en la processó organitzada el mateix dia de la festa gran, com a retorn de la romeria, continuaven constituint un dels moments més esperats.

El dia sis de març de 1928, l’artista Juan Bautista Porcar afirmava en el Diari de Castelló que la gaiata de l’Ajuntament procedia del segle XV i que l’armadura del cimborri de la mateixa era meravellós per l’excepcional estructura de la seua fusteria, encara que després de cinc-cents anys de servei havia de procedir-se a la seua restauració.

Aquelles primitives gaiates individuals es van complementar amb catorze noves l’any 1865 i va anar en 1914 quan es va iniciar l’etapa de les qualificades com a monumentals, que

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

van aconseguir el seu esplendor en representar als sectors en què va ser dividida la ciutat, amb la renovació de les festa en 1945.

L’ERMITA DEL FRARE BARBUT

Entre les ermites de Castelló de la Plana, la més popular i coneguda és, sens dubte, la ubicada en el turó on es troben els restes del Castell Vell i estava l’antic poblat on residien els nostres avantpassats. La seua construcció la va dur a terme en 1451, un frare del monestir de Santes Creus, al qual se’l conéix com el Frare Barbut, prenent com a base un antic aljub.

L’ermita consta de dues naus adossades cobertes amb volta de canó; en el seu interior disposa d’un altar dedicat a Santa Maria Magdalena i un altre a Sant Bernat. El conjunt, de dues plantes, compta també amb un pati porticat, cuina i menjador.

La vella construcció ha sigut restaurada en nombroses ocasions, estant documentada la primera d’elles en 1758. L’any 2003 es van dur a terme importants obres de manteniment i consolidació, encara que cada any es realitzen unes altres de conservació perquè el tercer diumenge de quaresma, els romers complisquen amb la tradició de visitar el lloc on van residir aquells castellonencs que després d’aconseguir del Rei Jaume I d’Aragó, la corresponent autorització, van traslladar els seus habitatges des d’allí al pla on es va alçar la nova ciutat.

PRIMERA CORREGUDA DE BOUS DE LA MAGDALENA

Pot considerar-se el dia 25 de març de 1889 el de la primera correguda de la Magdalena. Aquell dilluns el destre Rafael Guerra “Guerrita” va bregar i estoquejar en solitari, sis caps de bestiar de la ramaderia de José Torres de la Cortina i la premsa nacional va acollir l’extraordinari cartell anunciat a Castelló de la Plana, amb l’apel·latiu de la primera correguda de la Fira de la Magdalena.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Bé és cert que amb anterioritat, ja s’havia celebrat algun festeig taurí coincident amb les festes fundacionals. Fins i tot ja en l’antiga plaça situada en el solar on ara es troba l’Institut Francisco Ribalta, es va celebrar, coincidint amb la Magdalena, una novillada en 1882, en la qual van actuar els novilleros Tomás Parrondo “Tacat” i Joaquín Sans “Punteret”, també el diumenge 22 de març de 1865 i el dilluns 23 es van córrer vedells en la mateixa plaça vella.

Així mateix, en 1888 ja en el nou cus de Pérez Galdós es van córrer vedells de Manuel Sanz Lesma que van ser bregats pel valencià Julio Aparici “Fabrillo”, però no va ser fins al citat dilluns de la Magdalena de 1889, quan es va anunciar i va tindre lloc la primera correguda de bous amb ocasió de les festes fundacionals i amb això es pot considerar que va donar principi la tradicional fira taurina de la Magdalena que sol ser la primera de quantes se celebren cada any a Espanya.

LES PRIMERES FESTES DE LA NOVA MAGDALENA DE 1945

Quan l’alcalde de Castelló de la Plana, don Benjamí Fabregat durant l’any 1944, es va proposar impulsar les Festes de la Magdalena, no podia imaginar que en plena postguerra, aconseguiren crear tan gran entusiasme.

A causa de l’èxit obtingut, quan els membres de la Junta Central de Festes li van presentar el balanç final al seu alcalde, tots els seus membres somreien per la satisfacció del deure compliment. Estaven d’acord que la divisió de la ciutat en sectors havia sigut un gran encert que havia donat els fruits que s’esperava d’aquella decisió, igual que també ho va ser la participació de les joves castellonenques com a representants de les dones en els seus paper de regina de les festes, dames de la ciutat, madrines i dames de les dotze gaiates.

En la tradicional romeria havien participat més persones que mai. S’havien recuperat les carreres de cavalls per la “joia”. L’èxit de Manolo Segarra amb el Pregó va ser espectacular així com el del pregoner Manuel Vellón i el del text: don Carlos G. Espresati. Les

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

gaiates van aconseguir un gran nivell, sobretot la guanyadora que va ser la del sector nombre 11 que portava per títol “Pubilla i en fanecaes”.

L’ORIGEN DE LA FIRA

El dia set de maig de l’any 1269 va ser una data important per a la nova vila de Castelló situada en el pla, ja que el Rei Jaume I va concedir als seus pobladors, la facultat per a tindre fires, amb la condició que havien de començar vuit dies abans de la festa de Sant Lluc i durar els deu dies següents a aquesta festivitat. El text del monarca deia: Celebretur nundinae in vila Castilionus campi de Borriana quae incipient octava die davant fetum sancti Lucae et durent per decem deu sequentes.

Aquesta fira, amb les actualitzacions necessàries pel pas del temps, és la que continua celebrant-se tots els anys en ocasió de la festivitat de tots els Sants.

CAVALLERS DE LA CONQUESTA

L’origen d’aquesta Germanor pot situar-se l’any 1950 quan vint-i-cinc joves castellonencs van participar en el Pregó amb el nom de Cavallers del Caminás. Després de l’èxit assolit es va canviar el seu nom pel de Guerrers del Pregó i en anys posteriors es va concretar com a confraria de cent membres. En 1955 es va escenificar en la desfilada

el lliurament de les claus de Peníscola al Rei Conqueridor, en presència de la Regina i sis dames, escena que va agradar als veïns, per la qual cosa es va iniciar la fórmula perquè Na Violant i les seues dames pogueren participar en les festes de la Magdalena.

Les primeres ordenances es van reformar en 1959, ampliant el nombre de membres fins a 562, xifra que es va eliminar en les ordenances de 1963. Des de llavors, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, ha sigut l’origen de diferents associacions que s’han anat incorporant al món de la festa.

Són nombrosos els actes de caràcter històric, cultural o festiu que duu a terme aques-

MAGDALENA 2022

40 aniversari

ta Germanor, però entre ells cal destacar: la Vetlla d’armes, la presentació de Na Violant i els seues dones de companya, l’Acte d’Homenatge al Rei En Jaume I, el Homenatge a Na Violant, La Setmana del Cavaller, el nomenament de Guillem de Mont–Rodon, Visites als llocs Sants (Poblet i monestir de Vallvona de les Monges) i l’acampada al Castell Vell. D’altra banda, des que es va restaurar l’ermita de Sant Francesc de la Font en 1975, la Germanor dels Cavallers s’encarrega del seu manteniment i organització de diferents actes.

DONYA VIOLANT DE HUNGRÍA

Va ser la segona esposa del Rei Jaume I d’Aragó, però la primera que va tindre el Regne cristià de València i per tant, és considerada també, la primera Regina d’aquestes terres castellonenques. Violante d’Hongria pertanyia a la dinastia dels Arpad, primera casa reial del país magiar que es va mantindre al capdavant dels hongaresos, al llarg de tres segles, és a dir: des de la seua instauració durant l’any 1000 de la nostra era, fins al catorze de gener de 1301 quan va morir el rei Andrés III el Venecià, últim descendent home d’aquella estirp.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

La princesa Na Violante era l’única filla de En Andrés II d’Hongria i la princesa Yolanda, d’origen francés. Va nàixer en 1219 i va rebre fins a la mort de la seua mare en 1233, una educació pròpia del país gal. Ja òrfena de mare, va romandre en la cort hongaresa durant dos anys, en els quals el seu pare va iniciar contactes amb el Regne d’Aragó, perquè la seua filla contraguera matrimoni amb el rei En Jaume I al qual ja li havia sigut anul·lat el seu primer matrimoni.

Segons les cròniques de l’època, els dos joves es van enamorar durant la seua primera trobada i el dia vuit de setembre de l’any 1235 van contraure matrimoni a Barcelona. D’aquella unió van nàixer: les princeses Violante, Constança, Sancha, María, Isabel i Leonor. El seu primogènit Pedro, nascut a València l’any 1240, va succeir al seu pare en morir aquest el dia 27 de juliol de 1275 i els homes: Jaime, Fernando i Sancho, el menor de tots els seus fills, que va ser arquebisbe de Toledo.

Malgrat els seus freqüents embarassos i escassa salut, està provat que Na Violante d’Hongria continuava sent regina quan el seu espòs va signar el document del vuit de setembre de 1251 a Lleida, en el qual autoritzava el trasllat al pla, als seus súbdits que habitaven en el poblat existent en els voltants del Castell Vell i de l’ermita de la Magdalena. La Regina Violante d’Hongria, tan recordada a Castelló de la Plana, va morir el 12 d’octubre de 1251 en el monestir de Santa María de Salas d’Osca.

LES COLLES DE LA MAGDALENA

Hauríem de remuntar-nos als temps en què la Romeria de la Magdalena va anar transformant-se en una festa lúdica, per a trobar els primers antecedents de les actuals colles. Existeixen diferències formals entre elles i les comissions dels sectors gaiaters, ja que aquests van nàixer a conseqüència que en 1945 es repartira, de manera oficial, el terme municipal de Castelló de la Plana, en zones on tenen l’exclusivitat de contribuir a fomentar les festes de la Magdalena i per tant, només existeixen a la nostra ciutat ja que les gaiates i els seus sectors, són exclusives de la capital de la província de Castelló.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

No obstant això, en altres poblacions es poden trobar colles o penyes festeres, creades per a organitzar o gaudir de festejos lúdics. Les colles van nàixer per la voluntat privada de formar un grup amb la mateixa fi, sense tindre uns límits predeterminats. Aquelles penyes o colles antigues, es creaven per a participar en la romeria i solien continuar, almenys, fins al cap de Pasqua. Les actuals, concebudes com a associacions de caràcter cultural, van nàixer en la dècada dels setanta del passat segle. Entre les primeres que es van fundar cal citar les del Rei Barbut, Moros d’Alqueria, Càstalia, El Pixaví o la Colla Bacallà. Durant els anys vuitanta va ser enorme la quantitat d’elles que es van crear, per la qual cosa en 1988 va nàixer la Federació de Colles.

MOROS D’ALQUERIA

En 1976 es va constituir l’Associació Cultural denominada Moros d’Alqueria, amb la finalitat de reconéixer la importància que van tindre els nostres avantpassats musulmans en aquella població que va nàixer en el pla, a conseqüència del permís atorgat pel Rei Jaume I, als pobladors de la muntanya situada en les proximitats del Castell Vell.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

Entre els seus objectius figurava fer-se càrrec, com així van fer, de la representació mora en el Pregó de les Festes de la Magdalena. Des de llavors col·laboren també amb la Junta de Festes en l’organització del Festival Internacional de Bandes de Música. El seu himne “Moros d’Alqueria”, obra del mestre Francisco Signes, que la va compondre en 1985 i va ser estrenat el sis de febrer de 1999, li proporciona la música necessària en aquesta mena de filaes en les seues desfilades amb la fastuosa indumentària que llueixen, tant en el Pregó, com en quantes ciutats espanyoles o del món sencer visiten.

Moros d’Alqueria va organitzar l’II Congrés Magdalenero. Durant el seu 25 aniversari, celebrat en 2001, es va inaugurar en una rotonda de l’avinguda de la Mar, el monument en honor d’aquells moros que van habitar en l’antiga vila medieval que va ser origen de l’actual ciutat de Castelló de la Plana.

COLLA DEL REI BARBUT

En 1977 un grup d’universitaris castellonencs van iniciar a València una sèrie d’activitats, amb la finalitat que el nom de Castelló de la Plana sonara amb força, en la ciutat del Túria i que les festes de la Magdalena es popularitzaren i adaptaren a una societat que anava canviant amb rapidesa, després de la mort del dictador Franco.

A la Sala Xúquer valenciana, després de l’èxit de Els Llauradors, van decidir obrir un local d’ambient castellonero al carrer Ximénez de Castelló de la Plana. En 1980 es van constituir en associació cultural, van publicar el seu primer llibret, van crear el seu guardó anual: El Voladoret d’Or i van decidir canviar de local en aconseguir un gran nombre d’associats als qui anomenaven barbuts. La nova seu es va instal·lar en el Camí de San Josep.

Poc després van iniciar el concurs de paelles, participaven en el Pregó per a divulgar la nostra mitologia, però no es limitaven a les festes de la Magdalena, sinó que també organitzaven actes per Nadal o el Corpus a la Plaça de les Aules, enfront de la seua nova seu. Van publicar edicions de gran èxit, com “El Món del Mite, premiat per la Ge-

MAGDALENA 2022

40 aniversari

neralitat en 1993 i va aconseguir que es col·locara l’escultura de Tombatossals entre la Avinguda del Lledó i el Carrer María Rosa Molas. L’any 2017 va celebrar el quaranta aniversari de la seua fundació amb nombroses activitats de caràcter cultural i festiu.

COLLA PIXAVI

En 1982 va iniciar la seua activitat aquesta colla castellonenca amb la finalitat de difondre el seu amor a l’horta i els costums de Castelló de la Plana. El seu cap de Colla, en 1988, va ser nomenat pel Excm Ajuntament de Castelló de la Plana, ermità i sagristà honorífic de Sant Roc de Canet, per a conservar i mantindre tant l’ermita com el seu entorn, durant tot l’any i de manera molt especial, el dia de la Romeria, quan ,segons la tradició, els romers en dirigir-se cap a la Magdalena, o tornar d’ella, fan un descans per a tastar la figa i el doset. Allí mateix els pixavinencs celebren la seua festa anual l’últim cap de setmana de setembre.

A partir de 1989, col·labora també amb la Junta de Festes en un dels actes inclosos en la programació oficial de les Festes de la Magdalena: la pujada al Campanar, la vesprada del dilluns; en ella, xiquets i majors poden conéixer l’interior del més emblemàtic de quants edificis existeixen la ciutat.

La Colla Pixavi no es limita a organitzar i participar en alguns actes durant les festes, sinó que duu a terme una gran labor cultural, com l’edició de publicacions destinades a la difusió dels cultius, el folklore i les tradicions de la nostra ciutat o organitzant cursos de ball tradicional en la seua seu del carrer Isabel Ferrer.

LA NOSTRA CIUTAT

No podem entendre part del que signifiquen les festes de la Magdalena sense conéixer, si més no de passada, alguns dels elements més característics de Castelló. Per descomptat que hi ha molts més. Per a uns, fins i tot de major importància que els que ací oferim, però espere que els que hem triat aporten una miqueta de llum curiosa per a tots Vostés.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

PRIMER RELLOTGE PUBLIQUE DE 1417

En la capital de la Plana, igual que en la major part de les poblacions medievals que basaven la seua economia en l’agricultura, la vida dels seus veïns es ficava en marxa quan començava el dia i es retiraven a descansar, amb la posta del sol. No obstant això, a mesura que augmentava la grandària de la nova ciutat, sorgien noves professions i activitats, per la qual cosa era necessari mesurar amb major precisió el pas del temps, d’ací ve que en 1389 i poc després en 1416, el Consell decidira instal·lar un rellotge mecànic en la façana nord de l’església que fera sonar les hores de manera automàtica, tant durant el dia com durant tota la nit.

El dia vuit de gener de 1417, es van iniciar els treballs per a la col·locació del rellotge, la instal·lació del qual va finalitzar al febrer del mateix any. No obstant això, aquell primer rellotge ni les sogues que accionava, mai va funcionar bé, per la qual cosa havia de ser el pesador de la farina qui s’encarregara de fer sonar les campanes cada hora. Per si no fos prou, tampoc la maquinària anava amb la precisió necessària i les sogues dels pesos patien un continu desgast. Per tot això, el rellotge que amb tanta il·lusió s’havia instal·lat, prompte va deixar pas a altres noves idees del Consell per a substituir-ho per un altre de major qualitat.

EL CASTELL VELL

Les ruïnes del castell situat

en el cim del turó de la Magdalena on habitaven els nostres avantpassats abans que el Rei Jaume I d’Aragó els concedira permís per a traslladar-se al pla que coneixem com la Plana constitueixen, sens dubte, el

MAGDALENA 2022

40 aniversari

patrimoni arquitectònic més antic de quants comptem en l’actual terme municipal de Castelló de la Plana. Aquell castell que coneixem com a Castell Vell, constitueix un exemple d’arquitectura militar de l’època i degué ser molt similar a altres castells musulmans, amb la seua alcaçaba, muralla, tres torres i l’ albacar.

Les primeres excavacions que es van dur a terme daten de l’any 1878 i en elles es van intentar trobar les nostres arrels. Algunes actuacions posteriors ens permeten situar el lloc on es trobava el castell que protegia els nostres avantpassats de les possibles invasions d’altres pobles.

EL FADRÍ

Es tracta d’un edifici de propietat municipal, la planta de la qual és octogonal de 58 metres d’altura. Cada costat de l’octàgon mesura 4,70 metres. Disposa de quatre cossos o pisos destinats a: cambra del rellotge, presó d’eclesiàstics, habitatge del campaner, i cambra de les campanes.

S’accedeix a l’edifici, a través d’una xicoteta porta amb una inscripció i fornícula en la seua part superior. A través de la seua escala de caragol es pot arribar a les plantes superiors. La sala de les campanes, coberta per volta octogonal on es situa l’escut de la ciutat, disposa de finestres amb arc de mig punt en cadascun dels seus costats i en ella es troben les campanes: Ángel, María, Vicente, Jaime, Dolores, Victoria i Joaquina.

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

La construcció d’aquest edifici que en principi estava destinada a torre guaita i campanar, va començar en 1440. Després de 19 anys, sota la direcció del mestre picapedrer Saera, a penes s’havien alçat vuit metres. Les obres es van reprendre en 1591 a partir dels plans del portugués Damián Méndez i els mestres picapedrers Joan Fraix i Pere Roma, encara que per diversos problemes es van tornar a interrompre els treballs fins que dos anys més tard es van reiniciar, sent l’obra necessària, adjudicada a l’equip format per: Francisco Galiansa de la Llanxa, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys i Antoni i Joan Saura els qui van aconseguir finalitzar la torre en 1604.

Un segle després van començar els treballs necessaris per a la seua finalització i es va iniciar el muntatge de les campanes ja en 1735 es va poder alçar el templet de coronació, que és de planta triangular, amb tres pilars de pedra els basaments i els capitells de la qual són d’estil toscà i rematat per un penell en forma de lleó, que protegeix les campanes Cristóbal, encarregada de donar les hores i també les denominades Ana i Lledó.

PLAÇA DE LA PAU

En el lloc on es trobaven els antics safaretjos de la nostra ciutat, es va utilitzar per a urbanitzar l’actual plaça de la Pau de Castelló de la Plana. Ja amb anterioritat als safaretjos, estava en el mateix lloc l’abeurador que utilitzaven els animals que transitaven per la major part dels camins rurals de la zona, ja que molts d’ells, com el de la Mar, el de santa Barbera, o els del Moli Roder i Olier, eixien d’aquest lloc per a dirigir-se al recinte emmurallat a través del Portal de l’Om o el de València, denominat també de la Porta del Sol.

Va ser el 27 de març de 1880 quan l’Ajuntament de la ciutat, amb la finalitat de commemorar la pau, després de la guerra amb el Marroc, va acordar canviar el nom de plaça dels Safaretjos Vells, per l’actual de Plaza de la Pau, encara que aquest nom es va canviar pel de Alfons XIII en 1927, en ocasió de commemorar-se els 25 anys del regnat d’Alfons XIII i en 1931 pel de Segona República. Ja en 1938 es va tornar al nom anterior que encara conserva en l’actualitat.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

En el centre de la plaça de la Pau es va construir un quiosc en 1927, el qual es va demolir en 1984 per a situar una font lluminosa, encara que es va tornar a alçar una rèplica de l’antic quiosc, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal Joaquín Tirado. La Plaça de la Pau es va fer molt popular en estar en ella situat el baixador de l’antic tramvia de vapor, conegut com la Panderola. També va romandre l’oficina

provincial del Banc d’Espanya a la cantonada amb el carrer de l’Escultor Viciano i a ella dona front la façana més important del Teatre Principal.

EL TEATRE PRINCIPAL

Des que el governador de Castelló En Ramón de Campoamor va suggerir als membres de la Corporació municipal havia de comptar amb un digne teatre, l’Ajuntament va intentar trobar un solar adequat. Una comissió destinada a aquest efecte, va proposar diversos emplaçaments i al final es va decidir com el millor de Castelló de la Plana, el denominat hort de Cisternes que tenia una superfície de 1700 metres quadrats. Sobre ell es van iniciar les obres durant l’últim trimestre de 1890 i el mes de gener de 1894, d’acord amb el projecte redactat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos, que es va inspirar en el Teatre de la Comèdia de Madrid.

El nou teatre castellonenc va ser inaugurat el dijous dia quinze de febrer de l’any 1894, per la companyia Elías que va representar la sarsuela “L’Àngel Guardià”. Ocupa els voltants compresos entre la Plaça de la Pau i els carrers Ximénez, Herrero i Moyano. La seua façana principal, de setze metres d’altura, disposa de tres portes amb elements de

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

l’arquitectura greco-romana per la qual accedeix el públic amb localitats de platea, llotges i primers pisos. El primer pis de la façana té un balcó dotat de balustrada i tres portes, la central emmarcada entre dues columnes jòniques. L’edifici es remata amb un frontó en el qual figura l’any de la seua inauguració, sustentat per les columnes i dues pilastres toscanes.

Per la façana posterior, de vint-i-sis metres d’altura, s’accedeix a l’escenari i per la seua portalada entren les tramoies, mobiliari i decorats. En la que dona al carrer Ximénez existeixen portes destinades als artistes i al públic amb localitats de les plantes altes, mentre que les portes del carrer Herrero, només s’utilitzen com a eixida d’espectadors.

La decoració dels interiors es va adjudicar als artistes Pedro Ferrer i Francisco Pérez Olmos amb els qui va col·laborar el castellonenc Peret de Mon, que van fer una gran faena.

Encara que la propietat del Principal era de l’Ajuntament, va passar a les mans de l’industrial Juan Cebrián, els hereus del qual el van transmetre en 1988 a la Generalitat Valenciana que va dur a terme obres de conservació, remodelació, actualització i restauració.

En l’actualitat forma part de la societat pública Castelló Cultural. Enfront de la façana principal es troba l’escultura de Pere Ribera el nom de la qual és Contrabaix poètic i en la posterior, enfront dels antics estudis de l’emissora de ràdio EAJ 14, la que va dissenyar l’escultor Marcelo Díaz dedicada a Ràdio Castelló.

L’ESGLÉSIA DE SAN AGUSTIN

Està situada al carrer Major, fent cantonada amb la de Gràcia. Segons sembla, abans de la fundació de la ciutat en el pla, ja existia una casa dels agustins que estava situada enfront de la porta de la muralla coneguda com la de l’Aigua, probablement en el solar, ara propietat de l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, on abans es trobava l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats. També s’assegura que en ella va estar el Rei Jaume I durant la conquesta de Borriana.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Segons alguns historiadors, aquell convent va ser arrasat durant la guerra de la Unió, és a dir: en temps de Pere IV i alguns anys després es va tornar a edificar en l’actual emplaçament i el del complex que existeix en l’actualitat, denominat Sant Agustí; no obstant això, altres autors que així mateix han estudiat el tema, asseguren que sempre va estar en el mateix lloc i la seua construcció data de l’any 1648. Consta d’una sola nau amb capelles laterals a banda i banda.

La porta principal, recau al carrer Major, és senzilla i disposa de dues columnes toscanes damunt de les quals es troba l’escut de l’ordre. Al costat de l’actual església, estava localitzat el denominat Parador Reial en el qual l’any 1363 va ser assassinat Ferran d’Aragó, fill d’Alfons IV el Benigne i Leonor de Castella.

L’antic monestir va ser destinat alguns anys, a oficines públiques, com el Govern Civil o la Diputació provincial, fins que després de construïts els actuals edificis situats respectivament en la plaça de María Agustina i carrer Major, va ser demolit per a alçar el complex Sant Agustí.

CARRER CAVALLERS

Uneix la plaça de l’Herba amb la de les Aules. En ella es trobaven les cases, palauets o mansions d’algunes de les famílies més importants de la capital de la Plana, com la dels Barons de Benicàssim, reconstruïda pel qual fora ministre de Franco, Ramón Serrano Súñer. La dels Ros de Ursinos, enfront de la d’Evaristo Escalona, abans dels Martí Matutano i des de 2009 Museu Etnològic. La dels Agut, la de Cardona Vives i la dels Vallés, demolida per a convertir-se en la seu de la Caixa d’Estalvis de Castelló.

En l’actualitat és un carrer de poc trànsit, alguns comerços, diferents restaurants i algun edifici d’habitatges, però fins a mitjan segle passat va conservar el seu aspecte senyorial i era el lloc de pas dels festejos fúnebres. El nom actual es va aprovar en 1940, en reposar el nom tradicional, però també va ser coneguda com a carrer del Ball en l’època medieval ja que en ella estava localitzada la casa del Ball, càrrec similar al recaptador de contribucions actual. Popularment també va ser coneguda com a carrer

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

de la Jueria ja que en els seus voltants, a l’altura del Carrer Gràcia es van instal·lar les famílies jueves que van ser autoritzades per Pere III, a romandre a la ciutat després de la seua expulsió, els quals van construir una Sinagoga en aquest carrer, entre les de Gràcia i Ensenyament.

PLAZA DE LA FAROLA

Per a commemorar la coronació de la nostra patrona la Verge del Lledó, que es va dur a terme en la plaça de la Independència de la capital de la província, l’alcalde don Salvador Guinot, va encarregar a l’industrial José María Saez López de València, el disseny i construcció d’un monument que consistia en un singular fanal de ferro forjat que es va col·locar dos anys després, en el mateix lloc on va ser coronada la Mare de Deu, en el basament de la qual es va afegir, amb posterioritat, una placa de marbre amb la inscripció del motiu pel qual s’havia alçat el monument.

Aquella làpida va ser destrossada en 1930. Un any més tard, la corporació municipal presidida per l’alcalde don Manuel Peláez, va acordar canviar el nom de Plaça de la Independència, pel de Plaça d’Ángel García Hernández. Va ser durant l’any 1940 quan l’Ajuntament de la ciutat va acordar tornar a l’anterior denominació de Plazç de la Independència, encara que popularment sempre se’n va dir i continua coneixent-se com Plaza de la Farola.

JAVIER MÁS

Doctor en Història Acadèmic de la Reial Acadèmia Valenciana

MAGDALENA 2022

Tir de Colom. I al costat... “La Campiña”

40 aniversari

El passat més immediat a vegades es converteix en un temps remot, quasi en oblit. Per

això crida l’atenció descobrir el Mas de Sixto, la casa de camp construïda pel metge

Sixto Garcia Luis, amb la seua esposa Josefa Blasco Blasco, destacats membres de la

burgesia castellonenca, fa ja un segle. L’edifici, roman ara resguardat pels murs d’un jardí

al final de l’avinguda de la Gran Via de Castelló, llavors terra de secà amb arbres frui-

ters i pineda, en la partida de l’Estepar, confrontant, en aquell moment, amb la via fèrria.

Un edifici que ens permet respirar el temps passat, imaginant tot el que va poder succeir

en aqueix lloc.

Assenyala l’escriptura de la propietat que va ser tot construït i distribuït a la moderna,

amb materials d’immillorable qualitat. Qui diria, de fet, que, a l’altre costat del reixat, i com en altres residències de la zona, acull al visitant una gran escala amb contra petjades de taulells decorats amb escenes campestres que desemboca en un gran frontal de taulells blaus sobre els quals destaca un cistell i un pitxer en relleu, realitzat en tècnica

de corda seca, dels quals sobreïxen arracades d’acant, flors i fruites, coronats per una

cartel·la renaixentista amb una data: 1934.

A continuació, sis escalons decorats amb més escenes campestres, inspirades en models del segle XVIII, permeten contemplar la rematada superior de la façana de parets i

columnes recobertes de trencadís blanc, blau i verd sobre el qual sobreïx un rètol ‘La

Campiña’, amb lletres grogues sobre fons blau marí. Un edifici en el qual és evident la in-

tenció de trobar-se amb la modernitat basant-se en la utilització de nous materials com

el ferro, el cristall i els taulells derivats de l’evolució industrial, fugint, d’aqueixa manera, de la tradició. El més modern d’entre el modern de l’època

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

La Campiña, aquest xicotet monument del nostre passat, directe i entranyable, que custodia la Fundació Caixa Castelló des de 1963, ens enfronta a una època relativament recent que, sense adonar-nos, quasi ha desaparegut del nostre present. Ens atrau la seua història, saber què és el que es va viure entre aquestes parets. La màgia resideix en la unió amb el passat, a capturar l’esperit del lloc. Perquè la caiguda en l’acceleració progressiva de la vida crea autèntics abismes en el record. Vivim en el desmesurat vertigen que imprimeix la velocitat quotidiana que ens ha tocat viure, que ens roba l’oportunitat de descobrir tot el que, per evident, a vegades passa desapercebut..

Alfredo Llopico

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Homenatge a Pili Alcaide

Vaig a contar-vos la història d’una xiqueta castellonera. No és una història qualsevol, no: és la història d’una xiqueta tircolomera.

El seu avi Emilio ja era home de festa...i ben fester: gaudia del teatre i de col·laborar fent gaiata cap als anys cinquanta del segle passat, tot amb la complaença de la seua muller Rosario. Junts van formar una família al barri del Tir de Colom, més exactament al carrer Barrachina.

Cap als anys 80, un grup de gent amb sentir castelloner (i castellonenc)

van ajuntar-se i crear la gaiata 17; havien de trobar gent compromesa amb la festa i allí estaven els fills d’Emilio i

Rosario (Pili i Manolo) els qual van s’hi van involucrar de seguida i convèncer als seus respectius fills i filles perquè formaren part de la comissió. I és ací on comença la història de la nostra xiqueta castellonera: Pili, la “Pilareta”.

Tenia dos germans majors així que va créixer valenta i forta (i així va ser tota la seua vida), compartint jocs amb la seua cosina de la mateixa edat. Aquella Magdalena del 83 el barri congregà molta gent amb ganes de fer festa i els cognoms Alcaide i Doumere van

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

començar a escriure’s amb lletra ferma dins de la gaiata 17.

La nostra Pilareta va gaudir com la que més, i amb molta il·lusió, d’aquells sopars de “sobaquillo”, les desfilades, els berenars al cau...fins i tot la venda

de loteria i la captació de socis pel barri. Dos anys després va compartir Presentació com a Madrina Infantil a la Pérgola amb els seus germans Jero i Emilio, però també allí seguien els cosins Lidón i Manolín i d’altres amiguets i amiguetes que ja ho serien de per vida (Javi...).

Quan va arribar el moment de presentar-se a Dama de la Ciutat Infantil, els pares de Pilareta (Jerònimo i Pili)

MAGDALENA 2022

40 aniversari

ho feren amb molta implicació, encara que realment el que li hagués agradat a la nostra protagonista era arribar a lluir la Banda Verda. No obstant, malgrat no poder ser, la xiqueta no va oblidar del tot aquell desig, no, i ja ho veureu després...

Van passar els anys i, aquella xiqueta inquieta però callada, va anar fent-se major: Pili, Pili Alcaide. Seguí dins de la comissió amb tota la colla aquella d’amiguets i amiguetes què van créixer amb ella dins del món de la festa, continuant amb el treball que comporta fer festa per al barri i per a la ciutat. Com no, formà

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

part dels joves de la gaiata, passant per tots els càrrecs possibles una altra vegada: Dama, Madrina d’Honor i Madrina, sempre acompanyada de la seua cosina, amiga i confident Lidón. Fins i tot va tindre com a President al seu amic Javi! Quina colla de festeres i festers!

Una altra vegada arribà a Dama de la Ciutat, gaudint de l’amistat fins a l’últim dels dies de totes aquelles joves amb les quals compartí representació festera de la ciutat per tot arreu. També va voler viure la festa des d’un altra perspectiva, ocupant el títol de Na Dolça dins dels Cava-

MAGDALENA 2022

40 aniversari

llers de la Conquesta. El lligam amb totes les famílies amb les quals compartiren experiència encara perdura.

Els anys passaren i Pili Alcaide va continuar el seu camí per la vida, dedicant-se a la seua professió de farmacèutica al barri, tot sense deixar de formar part del Tir de Colom. Arribà el moment de compartir camí amb una part important de la seua vida, el que seria el seu marit, Iban. No podia ser d’una altra manera: ell també era un fester de pro, fins i tot President de gaiata.

La vida continuà, oferint-li moments durs i dolços, els quals Pili afrontà amb serenitat, discreció i fortalesa com sempre s’ha caracteritzat. Va ser tia de nebodes i nebots que també seguiren el seu camí dins de la gaiata 17 i del món de la festa, fins que li va arribar el moment de ser mare. Ací torna a sorgir el seu gran desig, aquell que passava per portar una banda de diferent color, del color de Castelló.

Lucia i Martina arribaren (i continuen) a ocupar tots els càrrecs possibles dins de la seua preuada

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

gaiata i, aquesta vegada per mèrits propis, la Banda Verda arribà a penjar-se a casa de Pili Alcaide: Lucía Burguete Alcaide seria Reina Infantil de les Festes per a la Magdalena 2018, amb companyia de Carla.

Ara com a mare de Reina Infantil, Pili Alcaide seguí amb discreció, orgull i arrels tircolomeres el pas de Lucia per tots els actes, veient complit el somni d’aquella Pilareta de mirada inquieta i blava.

No es podia acabar la història sense el remat final: la seua filla menuda, Martina, també tancava el cicle dins de la 17, sent Madrina Infantil per al 2020, en companyia de la millor Madrina que podria tindre, la seua cosina Andrea.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

I ací va ser quan el destí, de vegades cruel, li va voler posar a prova la seua fortalesa. La malaltia que se’n va endur al seu germà, venia ara a per ella. Li plantà cara, sempre amb valentia, discreció i positivitat. No es va perdre ni un sol acte de la seua” rubieta”. El Tir de Colom no podia quedar-se sense la seua presència acompanyant Martina allà on calgué, sempre amb el suport de la família i d’Iban, el seu puntal.

Però arribà la pandèmia i amb ella la suspensió de tots els actes de la setmana gran. Ben lluny d’afonar-se, ho va viure amb resignació i positivitat, pensant que seria un any per a la

MAGDALENA 2022

40 aniversari

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

recuperació de la malaltia. No ha pogut ser. Se’n va anar sense fer soroll, sense queixes, sense ràbia... discreta i forta com sempre.

Pili Alcaide Doumere, filla, germana, cosina, cunyada, nora, tia i mare de festeres i festers, tircolomera fins la mèdul·la, des de l’arrel, la soca i les branques.

El Tir de Colom i la seua família vol retre homenatge a aquella xiqueta que des de ben menudeta va deixar escrit el seu nom amb majúscules en el món de la festa, però que principalment ens ha deixat l’exemple a seguir.

Com tu sempre ens deies amb el teu somriure blau: “¡No nos queda otra!”.

T’estimem.

Lupe Sospedra i Albiol

MAGDALENA 2022

Quaranta anys de dolçaina i tabal

40 aniversari

La música tradicional, segons el concepte de la UNESCO, són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si bé la música és un llenguatge universal, aquesta apareix sota diferents formes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La música tradicional forma una part molt important del folklore de cada comunitat.

És curiós comprovar com dins del món de la música popular valenciana hi ha un instrument, la dolçaina, que ha aconseguit al llarg dels segles no sols sobreviure, sinó convertir-se en un referent d’una tradició musical. Per això, no crec que sigue difícil afirmar que aquest instrument és un dels més representatius de l’etnologia musical valenciana.

El seu so característic la fa sentir com a pròpia i ancestral. I com a mostra, uns versos publicats en l’almanac de les Províncies en 1919:

“la donsayna es ve de casa Es alè dels nostres cors Dels sospirs y els anhels de la raça…”

Però, què seria la dolçaina sense el tabal?, dos instruments inseparables, essencials i bàsics en les nostres festes. En realitat, ens seria difícil entendre la nostra festa sense la participació d’aquests dos instruments, ja que des de l’antiguitat s’han utilitzat per les nostres comarques per a acompanyar tota classe de festejos, danses, despertaes, processons, etc. No en va, anaven sempre davant de tots els actes, i la seua funció més important era avisar i cridar a la festa, convidant als veïns i forasters a participar de l’alegria dels festejos mitjançant la interpretació de les melodies populars. Però, va haver-hi un moment en què començava a resultar molt difícil poder comptar amb ells per a tal menester ja que, a mesura que es jubilaven, no deixaven successors que

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

continuaren amb la seua tasca. I va ser sovint, quan un grup d’amics interessats per la música de la dolçaina i el tabal, i davant el perill que poguera desaparèixer aquesta música tan tradicional dels nostres pobles i comarques, es van reunir amb la decisió de començar la pràctica d’aquests dos instruments. Aquest va ser el punt de partida que va donar origen allà per l’any 1981 i sota la direcció de Fernando del Rosario a la qual hui coneixem com la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló.

Quatre dècades d’història i treball dedicades a la dignificació de la música tradicional. Ja que l’objectiu va ser molt clar des del principi, recuperar i difondre tot allò que embolicava la dolçaina i el tabal, com a partitures, músiques antigues, danses dels pobles i comarques de Castelló, intentant que aquelles tradicions i costums no es pergueren en el temps ja que, qui conserva la tradició ajudava a conservar la identitat d’un poble.

Durant aquests anys per la Colla han passat moltes persones, uns s’han anat i altres encara estan, però és el conjunt de tots ells el que ha aconseguit que la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló haja complit 40 anys d’història. Durant aquest temps no sols s’han recuperat peces de música tradicional,

MAGDALENA 2022

40 aniversari

si no que a més s’ha contribuït de la mà de Fernando del Rosario, Félix García i Quique Pérez a la composició diverses peces de música per a dolçaina i tabal, i que hui dia continuen sent senyes d’identitat del nostre col·lectiu en innombrables actes festius.

La Colla, com he comentat anteriorment, es va crear amb l’objectiu de recuperar i difondre la música de tabal i dolçaina; fruit d’això, la porte per primera vegada a actuar a l’estranger en el Festival Internacional de Folklore de la ciutat austríaca de Pram, posteriorment ha estat present en diferents ciutats espanyoles com Guadalajara, Barcelona, Conca, Bilbao, Saragossa, València i Àvila. Fins i tot, en algunes ocasions i de la mà “dels Moros d’Alqueria” ha viatjat a Itàlia, França, Xina, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, República Dominicana i Romania.

Com a actes emotius i històricament importants per a la nostra Colla, va ser el fet d’aconseguir tocar conjuntament amb la Banda Municipal de Castelló i la Banda d’Atzene-

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

ta del Maestrat. Va ser Francisco Signes, en aqueixos moments Director de la Banda Municipal de Castelló, qui va permetre per primera vegada que no professionals tocaren en companyia dels quals si ho eren.

Un altre va ser gràcies al suport de la companyia Xarxa Teatre de Vila-Real mitjançant la reposició de l’espectacle El “Dolçainer de Tales”.

I com no, la nostra participació en la desfilada d’animació del parc d’atraccions de Disneyland Paris.

Fruit de la labor d’investigació i recuperació que ha dut a terme la Colla durant aquests 40 anys de la nostra música tradicional es va aconseguir l’enregistrament tres cassettes, el primer d’ells patrocinat per la Caixa Rural de Castelló en el qual van col·laborar els mítics Miguel María Illescas, Vicente Bacas Xamberga i Miguel Mulet, el segon es dedique a la música de diferents comarques de la província i va ser patrocinat per l’Ajuntament

MAGDALENA 2022

40 aniversari

40 aniversari

GAIATA 17 - TIR DE COLOM

de Castelló i de la Caixa Rural Credicoop i el tercer sota el títol “Cançons de Festa” amb la col·laboració de Llevant de Castelló. També cal esmentar l’enregistrament d’un CD amb el títol “Ball de Plaça, tocates per a dolçaina i tabal”, que recull temes de balls populars i tradicionals de les nostres comarques.

En l’actualitat, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló compta amb trenta-nou membres, amb els mateixos objectius i inquietuds que van donar lloc a la fundació d’aquest col·lectiu fa 40 anys, i que esperem siguen molts més.

I que millor acomiadament per a aquestes línies, que uns versos d’un il·lustre poeta de la nostra terra, Vicent Jaume Almela Eixau:

“Quan la música és fa festa i glateix el cor de goig pels vells carres de la Plana escoltem caçons de la terra, seguim avant recordant-les tradicions”.

José Almela Ramos

Colla Dolçainers i Tabaleters de Castelló