Anna malagrida point de vue

Page 1

anna malagrida


Portada: Vista de l’exposició Point de vue / Vista, punto. Instituto Cervantes, París 2006. © del text: Saskia Ooms. © de les reproduccions: Anna Malagrida / Galeria Senda © de les fotografies: Anna Malagrida

Generalitat de Catalunya Institut Català de les Indústries Culturals


Sin t铆tulo. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressi贸 digital gicl茅e. 170 cm x 110 cm. Edici贸 de 7+2 AP.


El Punt de vista d’Anna Malagrida. Més enllà dels límits invisibles. Point de vue consisteix a dues sèries que mostren les finestres d’una estació balneària poc temps abans del seu enderrocament. Les imatges de la primera sèrie representen unes finestres cobertes de “blanc Espanya”, una impalpable pols fina que impedeix la mirada curiosa dels vianants. Les fotografies ens recorden les pintures abstractes de l’action painting i dels grafitis degut a les traces de pintura rudimentàries i a les traces dels gests anònims que han anat cobrint els vidres. Les pintures de les finestres actuen com frescs que impedeixen qualsevol mirada exterior. A vegades, Malagrida intervé voluntàriament dins la imatge rascant la pintura. Alliberant parcialment la vista, l’espectador pot entreveure el mar. La imatge esdevé llavors una construcció, transformada per les diferents maneres en què els raigs de sol il·luminen la imatge des de l’exterior. L’espectador vol descobrir allò que s’amaga darrere de la vista cega. Vol traspassar el límit, però com li és impossible veure el paisatge, s’imagina el que es troba més enllà. Malagrida ens situa en el territori fronterer entre pintura i fotografia i ens interpel·la sobre la capacitat d’aquesta per a enganyar a la visió convertint-se en artifici. Atorgant-li una importància especial a la composició i a l’enquadrament, posant l’accent al caràcter pictòric de la seva representació, Anna Malagrida fa que imatges evolucionin des d’un valor de tipus documental cap a un valor més constructiu. La majoria de les imatges contenen la mateixa estructura geomètrica. Els bastiments de la finestra serveixen de marc a la pintura. Per tant, ens podem preguntar: és la fotografia que esdevé finestra o a la inversa? El temps juga un paper molt important en la seva obra evocant el contrast entre el que veiem avuí i el paisatge d’abans. La finestra pintada esdevé un límit entre un lloc del passat i el que queda d’ell a l’emplaçament actual. Aquestes fotografies proposen a l’espectador un últim recorregut, una última instantània abans que el lloc sigui enderrocat. La segona sèrie presenta les finestres recobertes de pols on els vianants han traçat dibuixos infantils i escrit algunes paraules que podem llegir al revés. Degut a la fina capa de pols, la imatge és molt més transparent que la de la sèrie anterior. L’espectador veu un paisatge diferent, modulat per la pols, la humitat o les traces deixades pels vianants. Les inscripcions simbolitzen la intervenció dels passejants i subratllen la impossibilitat d’una natura pura en la mesura en que tot paisatge està culturalment marcat. Aquestes inscripcions estan fetes per les traces deixades pels homes, són gairebé indesxifrables però intriguen a l’espectador, submergit en una sort de superposició d’imatges que recorden als palimpsests. Les generacions s’han succeït en aquesta vella estació balneària i han deixat la seva petjada. A través de les finestres, aquest lloc desert comença a fondre’s amb el decorat de la costa marítima, l’interior es converteix en part integrant de l’exterior, la cultura es barreja amb la naturalesa.

Algunes fotografies tenen una llum difosa, van ser preses en temps de boira. Malagrida busca els límits de l’aparició i la desaparició en aquestes imatges: vastes zones de colors barrejant-se semblen surar a un espai indeterminat, evocador i recorden les pintures de Mark Rothko, conegut pel seu enfocament espiritual de l’expressionisme abstracte. Les finestres són un tema recurrent a l’obra de Malagrida. A les seves obres anteriors Interiores, 2000-2002 i La dormeuse, 2003 ha explorat la confrontació entre l’espai públic i privat, entre la ficció i la realitat. És aquesta zona d’ombra la que interessa particularment a aquesta artista, que se sent atreta pel seu caràcter mític. La finestra és plana, imatge bidimensional, com la fotografia. Utilitzant la finestra de manera metafòrica, Malagrida també vol expressar les tensions històriques i polítiques del lloc. L’estació balneària, pertanyent a un grup francès es trobava en territori espanyol. La regió ha estat declarada parc natural pel govern, fet que comporta que el complex ha estat expropiat i que serà destruït, convertint així el paisatge en tema polític. Això ens porta al títol escollit per Anna Malagrida Point de vue. És tracta d’un joc de paraules on “point de vue” significa al mateix temps la visió i la seva absència, una idea i el seu contrari. Point de vue fa referència, en general, a la posició de l’espectador dins la fotografia, però també a una visió que pereix, una vista del lloc destinat a desaparèixer. Però la única cosa que podem veure és el “blanc Espanya”. Point de vue no ofereix cap vista, punt. A la seva sèrie Paisajes 2003-2005 Malagrida es va interessar pels espais malmesos per l’home. Mentre que Paisajes mostrava l’aïllament del subjecte en un entorn urbà modern, a Point de vue ens porta lluny de la ciutat, cap a una experiència més íntima del paisatge. A Barrio Chino, 2003, instal·lació fotogràfica sobre el barri de Barcelona del mateix nom, Malagrida havia evocat la qüestió de la intervenció humana en un entorn sotmès al canvi. En aquella sèrie realitzada en col.laboració amb el Mathieu Pernot, mostraven les traces deixades pels ocupants a l’interior des seus habitatges en vies de demolició, revelant així la imminent destrucció de tot un barri. D’altra banda, en aquesta nova sèrie, Malagrida tracta la desaparició d’un lloc, d’un centre de vacances i dels seus visitants. L’obra ofereix una estètica de la malenconia, en evocar un lloc abandonat que s’enfonsa a poc a poc. El passat s’esborra en silenci, només subsisteixen algunes traces que amb el temps també desapareixeran. Anna Malagrida ens mostra la paradoxa inherent a tota fotografia, que revela al mateix temps que amaga, i ens desvetlla la intimitat utilitzant un joc de dualitats com exterior i interior, passat i present, natura i cultura. Les seves imatges i vídeoinstal.lacions col.loquen l’espectador com voyeur, convidant-lo a entrar al seu univers, joc de miralls on un es pot veure a si mateix.

Sin título, tríptico II. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressió digital giclée. 170 cm x 330 cm. Edició de 7+2 AP.

Saskia Ooms


Algunas fotografías presentan una luz muy difuminada, al ser tomadas en tiempo nubloso. Malagrida busca los límites de la aparición y de la desaparición en esas imágenes: amplias zonas de colores que se entremezclan parecen flotar en un espacio indeterminado, evocador y recuerdan a las pinturas de Mark Rothko, conocido por su enfoque espiritual del expresionismo abstracto. Las ventanas son un tema recurrente en la obra de Malagrida. En sus obras anteriores Interiores, 2000-2002 y La dormeuse, 2003, exploró la confrontación entre el espacio público y el espacio privado, entre la ficción y la realidad. A la artista le interesa particularmente esta zona oscura, cuyo carácter mítico le atrae. La ventana es plana, una imagen bidimensional, como la fotografía. Al utilizar la ventana de forma metafórica, Malagrida quiere también expresar las tensiones históricas y políticas del lugar. La estación balnearia, perteneciente a un grupo francés se encontraba en territorio español. El gobierno declaró la región parque natural, por lo que el centro fue expropiado y será derribado, convirtiendo así el paisaje en un espacio político. Esto nos lleva al título elegido por Anna Malagrida, Point de vue. Se trata de un juego de palabras, ya que “point de vue” significa a la vez la visión y su ausencia, una idea y su contrario. Point de vue alude, en general, al espacio del espectador en la fotografía, pero también a una visión que se desvanece, a una última mirada hacia un lugar condenado a desaparecer. Aún así, lo único que se ve es el “blanco España”. Point de vue no ofrece pues ninguna vista, punto.

Vista de l’exposició Point de vue / Vista, punto. Instituto Cervantes, París 2006.

El Punto de vista de Anna Malagrida. Tras los límites invisibles. Point de vue consta de dos series que muestran las ventanas de una estación balnearia abandonada poco tiempo antes de su demolición. Las imágenes de la primera serie representan ventanas cubiertas con una capa de “blanco España”, un polvo muy fino que impide la mirada curiosa de los transeúntes. Las fotografías recuerdan a las pinturas abstractas del action painting y a los graffiti, por las rudimentarias pinceladas, gestos anónimos de aquellos que pintaron las ventanas. Los cristales embadurnados de pintura funcionan como frescos que obstaculizan cualquier mirada exterior. A veces, Malagrida interviene voluntariamente en la propia imagen, despejando parcialmente la vista al levantar la pintura para que el espectador pueda entrever el océano. La imagen se convierte así en una construcción, transformada por las diversas maneras en que los rayos del sol iluminan la imagen desde el exterior. El espectador quiere descubrir lo que se esconde detrás de la imagen ciega, franquear ese límite, pero como le resulta imposible ver el paisaje, imagina aquello que se encuentra al otro lado.

En su serie Paisajes, 2003-2005, Malagrida se había interesado por espacios dañados por el hombre. Así, mientras que en Paisajes mostraba el aislamiento del sujeto en un entorno urbano moderno, en Point de vue nos lleva lejos de la ciudad, hacia una experiencia del lugar más íntima. En Barrio Chino, 2003, instalación fotográfica sobre el tema del barrio barcelonés del mismo nombre, Malagrida ya había sondeado la cuestión de la intervención humana sobre un entorno sometido al cambio. En aquella serie realizada en colaboración con Mathieu Pernot, describían las huellas dejadas por los habitantes en el interior de sus viviendas en vías de demolición, revelando así la inminente destrucción de un barrio entero. Sin embargo, en esta nueva serie trata de la desaparición de un lugar, de un centro de vacaciones y de sus visitantes. La obra ofrece una estética de la melancolía, al evocar un lugar abandonado que se desmorona poco a poco. El pasado se borra silenciosamente, sólo subsisten algunas huellas que con el tiempo también desaparecerán. Anna Malagrida nos muestra la paradoja inherente a cualquier fotografía, que revela a la vez que disimula, mediante un juego de dualidades como las que existen entre exterior e interior, entre pasado y presente, naturaleza y cultura. Sus imágenes y videoinstalaciones sitúan al espectador como voyeur y le invitan a adentrarse en su universo, sumergiéndolo en un juego de espejos en los que uno puede vislumbrarse a sí mismo. Saskia Ooms

Malagrida nos coloca frente al límite entre la pintura y la fotografía y nos interpela sobre la capacidad de ésta para engañar a la visión convirtiéndose en trampantojo. Otorgando una importancia particular a la composición y al encuadre, recalcando el carácter pictórico de su representación, Anna Malagrida hace que la imágenes evolucionen desde un valor de tipo documental hacia un valor más constructivo. La mayoría de las imágenes contienen la misma estructura geométrica. Las chambranas de la ventana sirven de marco a la pintura. Una puede entonces preguntarse: ¿acaso se ha convertido la ventana en pintura o ha ocurrido lo contrario? El tiempo desempeña un papel importantísimo en su obra, que evoca el contraste entre lo que vemos hoy y lo que antaño fue un paisaje. La ventana pintada se convierte en frontera entre un lugar situado en el pasado y lo que queda de él en su ubicación actual. Las imágenes proponen al espectador una última travesía, un último registro antes de que el lugar sea destruido. La segunda serie representa ventanas cubiertas de polvo en la que los paseantes han trazado dibujos infantiles o escrito palabras que se pueden leer al revés. Al ser la capa de polvo muy fina, la imagen es mucho más transparente que en la serie anterior. El espectador ve un paisaje diferente, modificado por el polvo, la humedad o las huellas dejadas por los paseantes. Las inscripciones simbolizan la intervención de los transeúntes y subrayan la imposibilidad de una naturaleza pura, en la medida en que cualquier paisaje está marcado culturalmente. Las inscripciones, huellas dejadas por los hombres, son casi indescifrables pero intrigan al espectador, sumergido en una suerte de superposición de imágenes que recuerdan a los palimpsestos. Las generaciones se han sucedido en esta vieja estación balnearia y han dejado su huella. A través de las ventanas, este lugar desierto empieza a fundirse con el decorado de la costa marítima, el interior se convierte en parte integrante del exterior, la cultura se entremezcla con la naturaleza.

Sín título. Fotografia/ Impressió digital giclée. 170 cm x 110 cm. Edició de 7+2 AP.


Sin título, políptico. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressió digital giclée. 85 x 300 cm. Edició de 7+2 AP.



Sin título, tríptico I. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressió digital giclée. 170 cm x 330 cm. Edició de 7+2 AP.




Sin t铆tulo. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressi贸 digital gicl茅e. 170 cm x 110 cm. Edici贸 de 7+2 AP.


Sin t铆tulo. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressi贸 digital gicl茅e. 170 cm x 110 cm (cadascun). Edici贸 de 7+2 AP.



ANNA MALAGRIDA Barcelona 1970. 1993 Llicenciada en Ciencies de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona. 1996 Diplomada a la Ecole Nationale Supérieure de la Photographie d’Arles, Francia.

Exposicions individuals (selecció) 2007

2006

2004

2003 2002

2001 1999 1998

Point de vue, Galeria Senda, Barcelona. En Dehors, Centre photographique de Lectoure, Francia Fenêtres, Galerie RX, Paris. Intérieurs/Paysages, Galerie Le Lieu, Lorient, Francia. Espai 4, Casal Sollerich, Palma de Mallorca. Point de vue / Vista, punto, Instituto Cervantes, París. Interiores / Las fachadas, Espai 2nou2-Senda, Barcelona. Paisajes urbanos, Instituto Francés, Barcelona. Historias Privadas- historias públicas, proyec., Centro Cultural Conde Duque, PhotoEspaña, Madrid. Les Ateliers de l'image, Autour Rencontres Internationales de la Photographie, Saint Rémy de Provence. Espai 2nou2-Senda, Barcelona. Galería 779, París. Galería Vanguardia, Bilbao. La dormeuse, videoinstalación, LOOP Festival de vídeo, Galería Kowasa, Barcelona. Interiores, Artline gallery, Waterloo, Bélgica. Le Mois de la Photo, Galería 779, Paris, Francia. Interiores, Photomuseum, Zarauz, España Photoespaña, Galería María Martín, Madrid. FIAC'2001,"One women Show", Galeria Senda, Paris. Interiores, galeria Senda, Barcelona. La bañera, Instalación, New Art, Galeria Senda, Barcelona. Galería María Martín, PHotoEspaña, Madrid. La sphère de l'intime, Le Printemps de Cahors, Fondation Cartier pour l'Art Contemporain, Cahors, Francia. Galería Forum, Tarragona. Metrònom, Fundació Rafael Tous d'Art Contemporani, Barcelona. Galeria Senda, Primavera Fotográfica de Barcelona, Barcelona.

Exposicions col.lectives (selecció) 2007

2006

2005

Aquí y ahora, Comunidad de Madrid, Madrid. New faces from spain, KIAF, Seúl, Corea. Femlink-Resistencia, Centro Francesca Bonne Maison, LOOP Vidéo-Art festival, Barcelona. El ojo que ves, Palacio de la Merced, Córdoba. Premio Ciudad de Palma Antoni Gelabert de Artes Plásticas, Casal Sollerich, Palma de Mallorca. Glaskultur, ¿qué pasó con la transparencia?, Koldo Mitxelena, San Sebastián, y Centre d’Art La Panera, Lleida. Dormir, rêver et …autres nuits, Capc Musée, Museé d’art contemporain de Bordeaux, Burdeos, Francia El rostro y la máscara, Galeria NomèsArt, Gerona. Check in Europe, EPO Building, Munich. En la sombra, Loop, VideoArt festival, Espai 2nou2-Senda, Barcelona. Femlink-Fragilité, collage vidéo internacional. Pasis del vídeo: -Fundación de Arte Contemporáneo de Montevideo, Uruguay, Juliol. -Bienal Europea de Arte Contemporáneo de Nimes. Francia, Juliol. -Exposition Internationale d'Art Contemporain "Jeune-Création" en París. -"Nuit Blanche" de París, noche del 7-8 octubre. La photographie espagnole, L’Insensé, Colette, París.


2003

2002 2001

2000

1999

New perspectives, Kawasaki city Museum, Kawasaki, Japón. Imágenes desde Europa, Centro Wifredo Lam, La Havana, Cuba. Listas de espera, Espai Volart, Fundación Vilacasas, Barcelona. Purificación García, Jardín Botánico, Madrid. Mujeres fotógrafas, Galería Ferran Cano, Palma de Mallorca.. Miradas contemporáneas, ArtExpo, Barcelona. Fragmentos, Colección Rafael Tous de Arte Contemporáneo, Casa del Cordón, Caja de Burgos, Burgos. Fragmentos, Colección Rafael Tous de Arte Contemporáneo, Sala Amos, Logroño. El viaje, Centro Cultural Español de Cooperación Iberoamericana, Miami, EEUU. El Tiempo, Primavera Fotográfica, Galería Llucià Homs, Barcelona. Cardedeu amb l’art vigent, Barcelona, Setembre. Centre Culturel de Montrouge, Paris, France, Monasteri St.Cugat del Vallès, Porto, Portugal. Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Retratos, Galeria dels Àngels, Barcelona. Fragmentos, Museu de Granollers, Colección Rafael Tous de Arte Contemporáneo. Álbum de Barcelona, Galería Llucià Homs, Primavera Fotográfica de Barcelona. Galería Baró Senna, Sao Paolo, Brasil.

Col.leccions (selecció) Comunidad de Madrid, Madrid. Colección Testimoni de La Caixa, Barcelona. Fonds Nacional d’Art Contemporain, París. Fundación La Caixa, Barcelona. Fundación Sorigué, Lleida. Fundación Massini, Nice, Francia. Fundación Arte y Naturaleza, Madrid. Fundación Coca-Cola, Barcelona. Fundación La Caixa, Barcelona. Fundación Rafael Tous d’Art Contemporani, Barcelona. Fundación Vila-Casas, Barcelona. Kawasaki city Museum, Kawasaki, Japón. Museo de Arte Egipcio, Barcelona. Randstad, Amsterdam. Council of the Museum Of Modern Art , Nueva York. Casa de Velázquez, Madrid.

Beques i premis 2007 2006 2005 2004

Menció d’Honor, Premio Ciudad de Palma Antoni Gelabert de Artes Plásticas. Beca de la Fundación Arte y Derecho, Madrid. Prix au projet, Rencontres Internationales de la photographie d’Arles, Francia. FIACRE, Beca para la edición:“Anna Malagrida, fotografías et instalaciones, 1999-2006”. Ministère de la Culture, Francia.


Sin título. Serie Point de vue, 2006. Fotografia/ Impressió digital giclée. 170 cm x 110 cm. Edició de 7+2 AP.

galeria

SENDA

Telèfon 934 876 759 Fax 934 882 199 info@galeriasenda.com www.galeriasenda.com Consell de Cent, 337 08007 Barcelona


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.