Aïllament acústic

AÏLLANT ACÚSTIC

Aïllar acústicament és proporcionar una protecció al recinte contra la transmissió del soroll generat. Segons el mitjà de transmissió de soroll, hi ha dos grups: Aïllament acústic a soroll aeri: l'objectiu és que les ones sonores perdin la major quantitat d'energia possible quan travessen el tancament. Com més gran sigui l'energia que es perd, més gran serà l'aïllament del tancament. L'aïllament acústic a soroll aeri d'un element constructiu es pot expressar de tres maneres: · En forma gràfica; representant l'aïllament (R en dB) en funció de la freqüència (F en Hz) · En forma tabulada; donant valors de freqüències i aïllament. · Mitjançant un valor únic (Rw rn dB)

Els paràmetres que defineixen l'aïllament a soroll aeri expressats en dBA són: · RA índex global de reducció acústica d'un element (valor mesurat en laboratori). Com més gran sigui el valor de RA, millor serà l’aïllament. · DnTA diferència de pressió acústica entre recintes interiors (valor mesurat in situ). Com més gran sigui el valor de DnTA, millor serà l’aïllament. · D2m,n,T,Atr, diferència de pressió acústica en façanes i cobertes a soroll exterior de trànsit i aeronaus (valor mitjà in situ). Com més gran sigui el valor D2m,n,T,Atr, millor serà l’aïllament.

Aïllament acústic a soroll d'impacte: l’objectiu és tallar el camí de transmissió de vibracions mitjançant la interposició de materials elàstics. Per assolir un nivell d'aïllament a soroll d'impacte cal tenir en compte: · Les característiques de la font de soroll per exemple, tipus d'objecte que colpeja el terra. · L'estructura del terra o sòl. · El tipus de revestiment o acabat de terra; per exemple, les moquetes o revestiments tous n’afavoreixen l'aïllament.

Els paràmetres que defineixen l'aïllament a soroll d'impacte són: · Lnw nivell global de pressió de soroll d’impacte normalitzat mesurat en laboratori, en Lnw, millor aïllament. · L’nT,w nivell global de pressió de soroll d'impacte normalitzat mesurat in situ, a L’nT,w millor aïllament.

NORMATIVA ACÚSTICA EN L’EDIFICACIÓ. CTE DB-HR

Camp d’aplicació

El document bàsic HR protecció contra el soroll és de compliment obligat des del 24 d’abril del 2009.

L'objectiu i contingut del DB-HR és “limitar dins dels edificis, i en condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll pugui produir als usuaris, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment”. (Art.14 de la part 1 del CTE).

El contingut del DB-HR especifica paràmetres objectius i sistemes de verificació que assegurin les exigències bàsiques i superació dels nivells mínims de qualitat. L’àmbit d'aplicació del DB-HR són els edificis de nova construcció, rehabilitacions integrals o canvis d’ús sense obres. No s’aplica a recintes sorollosos de més de 80 dBA, auditoris, teatres i sales amb volums de més de 350 m3 . El DB-HR no només suposarà una disminució dels nivells sonors màxims permesos, sinó que plantejarà un canvi complet en la manera d’avaluar el comportament del soroll a l’edifici. Es passarà de l’avaluació de l’aïllament dels elements constructius en laboratori, a l’avaluació del comportament acústic de l’edifici acabat (mesurat in situ).

Novetats que aporta

Les novetats més importants que incorpora el DB-HR sobre la normativa anterior són: Canvia la terminologia i els diferents índexs d’aïllament acústic. Canvia el tipus de mesura per realitzar ja que les noves magnituds tenen en compte les transmissions indirectes. Augmenten les exigències d’aïllament acústic tant a soroll aeri com a soroll d’impacte entre recintes confrontants horitzontal i verticalment.

QUÈ ÉS IMPORTANT SABER SOBRE L’AÏLLAMENT ACÚSTIC

Aspectes que cal tenir en consideració en l'aïllament acústic: · No hi ha “solucions senzilles per a problemes complicats". Les "receptes" per a solucions acústiques que s'han emprat habitualment (anteriors al DB-HR) han de ser majoritàriament reconsiderades. Per exemple, no és cert que els aïllaments d'un sistema constructiu in situ proporcionin 5 dBA menys que els que ofereix l'assaig de laboratori. La transmissió del so depèn de molts factors: 13 camins de transmissió, mà d'obra, soroll exterior i això mai no obeeix a regles "aproximades".

· En un element separador de doble fulla, el tipus de material absorbent que s’instal·la a la cambra perd rellevància davant de la desolidarització dels tancaments mitjançant bandes perimetrals, preferiblement el full més lleuger (habitualment l’interior). En aquest tipus de tancaments o mitgeres el camí dominant de la transmissió del so és el que connecta el full interior amb els elements de separació horitzontals, si aquest camí no s’anul·la, la resta de materials que es col·loquin en la solució no aportaran cap millora.

· El punt crític d’aïllament de les façanes sempre és el buit. En els tancaments exteriors, un sobredimensionament d’aïllament acústic en la part cega perd sentit quan hi hagi un buit, ja que la prestació del buit és sempre inferior a la de la part cega i absolutament determinant per a la prestació de l’element mixt (paret-buit). · En els tancaments dels buits cal tenir en compte el vidre i els sistemes de tancament dels marcs, així com l’ancoratge a la paret. La permeabilitat a l'aire i la mala hermeticitat del tancament suposen pèrdues d'aïllament que difícilment podran ser compensades amb vidres de millor comportament acústic. Els envidraments milloraran el seu comportament en funció de la massa (gruix del vidre) i amb la incorporació de materials que esmorteeixin la transmissió com les làmines de PVB (butiral de polivinil) entre dos vidres. · Cal tenir precaució a l’hora d’avaluar els resultats dels assajos de millores d'aïllament de soroll aeri i soroll d'impacte (∆RA i ∆Ln) ja que varien en funció de la massa de l’element de base. Com més baix és la massa de l’element de base, major serà la millora. · Què passa quan no tenim dades de l’aïllament a soroll aeri d’un element? És habitual que s’intenti calcular aquest aïllament amb la Llei de Massa, però hem de recordar que aquesta llei s’ha d’usar per elements homogenis, o aquells que les normes de càlcul permetin assimilar com a tals. No s'ha d’utilitzar mai per a aquells que combinen materials de diferent naturalesa ja que els resultats poden ser molt diferents als obtinguts en els assajos reals, per exemple el cas dels forjats lleugers. · Hi ha molts productes al mercat que tenen propietats acústiques. No és correcte pensar que qualsevol producte és adequat per a qualsevol tipus d'aïllament, s’han d’estudiar les propietats necessàries per a cada tipus d’aplicació. Per exemple, la compressibilitat i rigidesa dinàmica per a sòls flotants. · No totes les “capes separadores o desolidaritzants” entre el forjat i el sòl flotant són igual d’eficients. Cal buscar aïllaments capaços de Execució incorrecta de l’enrajolat. Ben fet, l’enrajolat pot suportar les càrregues i mantenir les seves propietats durant l’abocament del morter i durant tota la vida útil de l'edifici. · Per a instal·lacions o recintes amb instal·lacions: és important parlar del soroll de vibracions. La majoria de les instal·lacions en un edifici produeixen vibració de caràcter continu. L’aïllament s'aconsegueix amb sistemes antivibratoris de tipus moll, cautxú o altres materials per a motors i màquines. També cal aïllar totes les instal·lacions annexes, com les canonades i altres elements de transmissió de fluids.

· La incorporació d'un extradossat és molt eficient acústicament, però un segon extradossat no proporciona una millora de l’aïllament doble. · En general, en les actuacions de rehabilitació de l'envoltant dels edificis on s'incorpora aïllament per l'interior, exterior o injecció de càmeres, es millora el comportament acústic de l'edifici. Aïllar les canonades, baixants i conductes d'instal·lacions evitarà la transmissió de soroll de vibracions entre l'estructura de l'edifici. · Els sòls flotants són necessaris per complir la nova normativa. La utilització de sòls flotants ajuda a minimitzar la transmissió de soroll d'impacte, ja que esmorteeixen els cops que impacten a terra i el soroll aeri perquè converteixen la separació de l'element en dues fulles.

Secció d'un forjat on s'indica el material elàstic antiimpacte

Execució incorrecta del paviment Execució correcta del paviment