s ben sabut que els gegants i altres entremesos, tal i com es coneixen avui, neixen a les acaballes de l’edat mitjana. El Corpus Christi és una festivitat religiosa que s’escau dies després de Pentecosta. La celebració nasqué l’any 1249 i des del 1320 hi ha constància de la celebració a Barcelona de la popular Processó de Corpus.
L’ou com balla a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres.
En aquest context, l’any 1424 es troba documentat el primer gegant barceloní. El 1601 apareix la primera referència del “Gegant del Pi”, el 1624 ja apareix documentada la geganta i l’any 1669 arriben els Gegants petits, xics o Gegantons del Pi. Durant més de vint anys es paguen 4 lliures “als portants dels Gegants” però el 1669 hi ha un canvi i es paguen 7 lliures “als portants dels Gegants i Gegantons”. A dia d’avui encara no s’ha pogut descobrir el motiu real de la seva construcció. Malgrat tot, hi ha alguna hipòtesi: que es van fer per obrir pas als gegants grossos a les processons i/o per respondre a la demanda que els gegants participessin en festes privades en teatres i palaus.
Ordre de la Processó de Corpus de l’Octava del Pi.
*
D’aquesta manera, els del Pi foren els * Primera referència escrita dels Gegantons del Pi. primers gegants petits o gegantons documentats com a tals arreu del país, amb un seguit de característiques que els feien únics. Eren més petits que els altres gegants, la qual cosa els donava lleugeresa i vitalitat, que els va fer els més populars de la ciutat. Un altre tret que els distingí va ser el vestuari, ja que inicialment ell era de mig cos i es veien els pantalons del portador. Ell no anava armat fins les dents i ella no marcava la moda, com feien els altres gegants barcelonins. En aquella època, ballaven amb la música d’una cornamusa i un flabiol i tamborí.
Gegants i Cabeçuts d’Olot.
Goliath i Gloria de Wetteren (Bèlgica).
Àliga de Reus.
Indiaan de Dendermonde (Bèlgica).
Nans de Manresa.
Moixiganga de la Geltrú.
Ball de Gegants a la Patum de Berga.
ls gegantons del Pi inicien el segle XVIII amb fisonomia nova, tot i que la ciutat patia l’esclat de la Guerra de Successió. Els llibres de comptes mostren que les figures se’n ressenten poc, ja que se’n fan nous els cossos, es fa un cap nou pel gegantó i es renoven les robes. Després del 1714, no es troben anotacions referides als gegantons en els llibres de comptes i a partir del 1716, amb l’aplicació de “los Decretos de Nueva Planta del Principado de Cataluña”, la ciutat va veure restringits els entremesos que sortien a les processons. La situació comença a canviar l’any 1719 quan es troba escrita la contractació de “els dos homens que aportaven los jagantons” per la processó de Corpus. Anualment i fins el 1780, els gegants petits del Pi apareixerien a les celebracions de Corpus de la ciutat i altres actes privats, balls i gal·les a palaus com el Maldà o el Teatre Principal de la Rambla. Portada del Decret de Nova Planta, 1716.
El 1780, una Reial cèdula de Carles III prohibia la participació dels gegants a les processons.
L’any 1798, en plena prohibició per la participació d’entremesos en actes públics, es diu que els gegants xics del Pi feren una compareixença al Teatre Principal de la Rambla. Els gegantons dansaren en presència del Duc de Lancaster, a qui sol·licitaren l’aixecament de la prohibició. Els balls van agradar tant que el Duc els va deixar tornar a sortir a ballar.
Per Corpus del 1799, els gegants van ser presents novament a les processons i s’originà la popular cançó dels Gegants del Pi, que explica una reforma de la Rambla. Amb aquesta remodelació, el passeig quedà de tal manera que el paviment del centre (per on passejava la burgesia) era idèntic al que cobria els terrats dels edificis. Els passos laterals van quedar com a camins de terra. Aquesta conjunció va fer que els barcelonins posessin lletra a una tintina popular de l’època. La cançó diu:
“Els Gegants del Pi, ara ballen, ara ballen, els Gegants del Pi, ara ballen pel camí.
Els Gegants de la Ciutat, ara ballen, ara ballen, els Gegants de la Ciutat, ara ballen pel terrat.”
Es coneix que els Gegants de la Ciutat tenien el privilegi d’anar pel mig de la Rambla, mentre que els Gegants del Pi, d’una parròquia humil, desfilaven pel lateral. Un altre element que destaca de la lletra és el verb “ara”, que fa evident que fins aquell Corpus els gegants estaven prohibits i, per tant, no ballaven.
Dibuix de Lola Anglada dels Gegantons del Pi l'any 1801.
"La parella dels Gegants xics, eixerits com un pèsol, somrients i alegres i disposats sempre a moure's amb gràcia i a ballar danses vertiginoses" Gravat dels Gegants del Pi a la Processó de Corpus.
Els Gegants de Sant Cugat del Rec, els Gegantons i Gegants del Pi, els de Santa Maria del Mar i els de la Ciutat a l’auca del 1807.
l segle XIX comença amb la celebració de la Beatificació de Sant Josep Oriol l’any 1807. Va ser una ocasió única per la qual va tornar a sortir tot el bestiari barceloní, oblidat des de feia gairebé un segle. Tothom enyorava l’Àliga, el Lleó, el Bou o la Mulassa i la seva sortida fou tot un esdeveniment ciutadà. A les festes hi van participar tots els gegants barcelonins: els de la Ciutat, els quatre del Pi, els de Santa Maria del Mar i els de Sant Cugat del Rec.
Els Gegants petits originals sent restaurats al taller Casserras.
Auca de la Processó de Beatificació de Sant Josep Oriol, 1807.
Els actuals gegantons del Pi es poden datar per una notícia apareguda al Diario de Barcelona del 4 de juny de 1858 on trobem la seva possible data d’estrena: “Han salido a pasear las calles la nueva pareja de gigantones de la Parroquia del Pino. Los bustos son bastante buenos y los trajes de gusto, aunque poco lucido el del sexo feo, que viste de húngaro. Ella lleva un elegante traje a la antigua, muy parecido al que usava la señora Peruzzi en la Traviata.” La notícia, però, frega amb alguna dada dels llibres de comptabilitat de la Junta d’Obra del Pi. El 12 de juny de 1858 trobem que es paga “A Carmen Alavedra por su trabajo de vestir los gigantes pequeños viejos”, fet ben curiós. Francesc Curet, al seu llibre “Visions Barcelonines” (on narra la ciutat dels anys 1760-1860) hi escriu: “Els quatre gegants del Pi eren molt populars i tenien innombrables admiradors, cascun pel seu aspecte i les seves particularitats, però en especial la parella de gegants xics, eixerits com un pèsol, somrients i alegres i disposats sempre a moure’s amb gràcia i a ballar danses vertiginoses, les quals habilitats eren factibles per la poca alçària de la figura i la lleugeresa del cos”
I segueix, referint-se als petits: “els gegants anaven sempre abillats a la “currutaca”, o sigui d’acord amb la moda més extremada que venia de França, amb escàndol dels aferrats a les velles tradicions i amb satisfacció dels amics de les innovacions radicals, per extravagants que fossin. El gegantó, amb la seva cara de murriet sarauista, i la gegantona, bonica i riallera, amb un clotet a la galta i una violeta que penjava dels llavis per a més gràcia.” Segons els documents històrics, l’última sortida abans de l’abandonament dels Gegants del Pi va ser el 1870. Tot i que històricament s’ha mantingut que els gegants van ser abandonats pel pes, això no té sentit quan es parla dels gegants petits, per tant, el motiu principal va ser que es va deixar de celebrar la Processó de Corpus del Pi. Les figures van ser relegades a dècades d’oblit al Campanar del Pi. Però la flama dels Gegants del Pi seguia ben viva. El 19 de juliol de 1936 la Basílica del Pi va ser incendiada pels sectors anticlericals del bàndol republicà, fet que va derivar en el trasllat de les figures al Monestir de Pedralbes per tal de salvar-les. Al finalitzar la guerra, van ser retornats al Pi, dipositant-los en un cantó del campanar per restar amagats en l’obscuritat un cop més. Tot i que van ser descoberts oficialment el 1951 no va ser fins l’any 1959 que un grup de veïns va decidir recuperar-los, per tal que tornessin al capdavant de les processons i alegressin les festes.
Reportatge a La Vanguardia sobre l'arxiu del Pi salvat de la Guerra, on es poden veure els caps dels Gegants grossos. La Vanguardia. El Suplement. 14 d'agost de 1938. Estat en el qual es van trobar els Gegants petits del Pi. Foto: Català Roca.
Destrosses produïdes durant la Guerra Civil al Pi. Imatge de la façana amb les restes de la rosassa. ©IISG
1960: L’esperada recuperació D
esprés d’anys tancats al campanar, un grup de veïns es va proposar fer reviure els Gegants del Pi. Es va crear la “Comissió per la Recuperació dels Gegants del Pi”, sota la presidència de Joan A. Maragall i Noble. El projecte artístic va ser encarregat a Evaristo Mora, que es va inspirar en la vestimenta històrica de les figures. Els petits els vestiren a partir dels dibuixos històrics que Rajola situada al carrer els representaven com una parella de Petritxol. romàntica del segle XVIII. En una entrevista Evarist Mora comenta que “se les vestía siempre de acuerdo al último figurín [...] no nos atrevemos... De quererla poner a la moda de hoy, veo ya a la gigantona calzando medias rojas”. Els grans, tal i com era a finals del segle XIX, anirien vestits de turcs. Pel que fa la restauració de les figures, se’n va fer càrrec Manel Casserras i Boix. L’artista solsoní va fer un restauració exhaustiva de les malmeses figures del segle XIX, respectant els caps i les mans originals. Tot i que a causa de l’antiguitat de les peces va tenir problemes durant la restauració, va aconseguir fer una baixada de pes considerable. Segons les cròniques, els braços van passar de pesar 20 kg a només 3 kg.
La confecció de la roba dels gegants xics va ser realitzada pel taller “Gastón y Daniela”, mentre que de la dels gegants grossos se n’encarregà la sastreria Llorens. Els barrets dels gegantons van ser realitzats per la senyora Castañer, les joies de la geganta pel matrimoni Fonts (de Creaciones Rosamar) i els senyors Serrahima van oferir els dos anells dels gegants grans i el collaret de perles de la geganta. Les flors van ser regalades pels Amigos de los Jardines i les perruques eren de la Casa Damaret. Les joies del gegantó són obra de Luis Albert de Puig i la Casa Gómez va oferir el bastó que du a la mà. Segons s’explica a “El Libro dels Gegants del Pi”, la casaca del gegant o la faldilla de la geganta són les mateixes que duien abans de ser abandonats, feia un segle. Les figures van ser pagades gràcies a aportacions ciutadanes. S’hi van sumar el Barça, el Cercle Artístic de Sant Lluc, la Confraria de la Sang, l’Agrupació Excursionista de Catalunya, el Centre Excursionista Pirenaic o diferents associacions de veïns. Un cop restaurats, van ser exposats al Palau de la Virreina durant una setmana. El diumenge 12 de juny a dos quarts d’onze va sortir la comitiva. L’ordre de la comitiva fou el següent: una parella de la Guàrdia Urbana muntada a cavall, Esquadra de la societat “Els Canaris” i la seva banda de cornetes i tambors, els quatre Gegants del Pi portats pels geganters de Solsona i acompanyats pel flabiolaire Ramon Paulís, l’Avi. Tampoc hi faltaren nens i nenes passant la barretina, com era tradició. Durant la cercavila es repartiren deu mil clavells donats altruistament pels “Amics de Vilassar de Mar”. A l’acte també hi van participar onze colles sardanistes i la cobla La Principal de Gràcia, que estrenà per l’ocasió la sardana “Els Gegants del Pi” del mestre Font Palmerola. Altres grups participants foren l’Agrupació Folklòrica de Barcelona, el Centro Cultural Santiago amb els seus nans i diverses cases regionals. Des del balcó del Palau Fivaller, el rector del Pi va beneir els gegants acompanyat de les autoritats municipals i del poble barceloní, el qual esperava expectant aquesta reaparició.
Comprovants que acrediten les col·laboracions per recuperar els gegants.
Muntatge dels gegants al palau de la Virreina el juny de 1960.
Inici de la desfilada el 12 de juny de 1960, al seu pas per la Rambla.
1960 - 1969: La renaixença U
n cop recuperats, els gegants i gegantons van realitzar un seguit de cercaviles per anar a visitar les institucions, entitats, autoritats i particulars que havien ajudat en la seva recuperació. S’havien de fer tantes visites que el recorregut s’efectuà en dos dies, el 13 i 14 de juny. El dimecres 15 de juny, tots quatre van anar a l’Ajuntament a visitar les autoritats municipals i els Gegants de la Ciutat, després d’un segle sense veure’ls. S’hi van estar tot el dia, ja que era tradició visitar els gegants a l’Ajuntament la vigília del dia de Corpus. Les cròniques del moment expliquen com de desfavorable va ser la visió d’uns Gegants del Pi flamants al costat d’uns Gegants de la Ciutat deslluïts, amb vestits recuperats –literalment- de cal drapaire. L’endemà, dijous de Corpus, tots sis van ballar junts a la Processó de la Catedral, causant una gran admiració. El diumenge 19 van participar a la Processó del Pi i el dia 22 a la de l’església del Corpus Christi del barri de Gràcia.
Visita a la Sagrada Família.
Fins l’any 1972 els Gegants i Gegantons del Pi van participar al Corpus de la Seu, del Pi i de diferents parròquies de la ciutat, com la gracienca de Sant Carles Borromeu. El ritual era el mateix: el matí de la vigília, junt als Gegants de la Ciutat, realitzaven les visites institucionals al Palau del Bisbat, el Palau del Govern Civil i el del Govern Militar; el dijous de Corpus al matí, es passava per “ca la pentinadora” per agrairli la feina; i a la tarda, sortien a la Processó de la Seu.
Ballada al Liceu amb motiu del Congrés Internacional de Química Industrial, 1960.
Amb la recuperació, també van començar a participar a les Festes de la Mercè, tot agafant el paper d’elements populars de la Festa Major. El matí del 24 de setembre, amb els Gegants de la Ciutat, acompanyaven les autoritats fins la Mercè i, en finalitzar l’ofici, sortien de nou cap a l’Ajuntament, per acabar dansant tots sis al bell mig de la plaça de Sant Jaume. A la tarda, participaven a la Cavalcada de la Mercè. Aquell primer any, acabada la Cavalcada, els Gegants del Pi van visitar l’Hospital Clínic per mostrar-se a tots els barcelonins que no podien participar a la festa.
Diferents imatges del Corpus de 1960 i la visita a ca la pentinadora.
El 15 d’octubre de 1960 els Gegants petits van participar, juntament amb el Drac i la Mulassa de Vilanova i diferents balls de bastons, moixigangues i castellers a la funció extraordinària que es va celebrar al Gran Teatre del Liceu amb motiu del Congrés Internacional de Química Industrial. Una mirada al passat i a la seva funció, mai perduda, lligada als palaus i els teatres. No era habitual que gegants de fora vinguessin a la ciutat si no era per la Mercè, però el 1961 els Gegants del Pi van rebre la visita dels quatre Gegants de Solsona. Tampoc no era comú que els Gegants del Pi sortissin fora, tot i que el 1963 van ballar a Mataró pel centenari de la Caixa Laietana i el 1966 els petits van anar a la Festa Major de Sabadell. Des de l’any 1967, i de forma quasi ininterrompuda fins avui en dia, els Gegants del Pi han participat a les Festes del Sant Àngel Custodi del barri d’Hostafrancs.
1970 - 1979: Traspassant muralles L
es sortides dels Gegants del Pi es reduïen al Corpus i a la Mercè fins l’any 1972, quan es deixa de fer la Processó i, per tant, les visites institucionals del dia anterior. El que sí que es manté, durant uns anys, és la volta pel Raval i el Gòtic, i la visita a “ca la pentinadora”. A partir del 1975, van començar a sortir assíduament fora de Barcelona. Una de les primeres sortides de la dècada va ser per la Festa Major de Caldes d’Estrac, el 7 de setembre de 1975. Abans però, els gegants ja havien participat a les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, esdeveniment que gairebé mai s’han perdut.
Hostafrancs.
Un any més tard, el 1976, comencen a sortir més. Depenent de l’ocasió, surten els grans, els petits o tots quatre junts. Els petits van visitar diferents poblacions com Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Ripollet i, novament, Caldes d’Estrac.
Ballant al carrer de Ferran per la Mercè.
El 1979 van baixar, de nou, els quatre Gegants de Solsona a Barcelona, per participar a la festa de la Mare de Déu del Claustre. Per l’ocasió els van tornar a acompanyar els quatre Gegants del Pi. Totes vuit figures es reuniren l’11 de Els Gegants de Solsona a Barcelona. novembre per celebrar la festa en honor a la Patrona de Solsona. Com no podia ser d’altra forma, el recorregut va acabar a la plaça de Sant Jaume, on es van fer els balls finals conjunts. De manera excepcional, a més, els Gegants joves de Solsona ballaren amb els Gegants petits del Pi i els vells de Solsona amb els grossos del Pi.
Festes de la Mercè.
Festes de la Mercè.
1980 - 1989: França, Itàlia i el Japó L
a nova dècada comença amb força pels Gegants petits del Pi: el 1981 es desplacen fins a París, per participar en l’exposició “Catalunya Avui”, organitzada per la Generalitat de Catalunya al Palau de la UNESCO.
A París.
El 1982, els quatre gegants participen a la Fira de Mostres de Barcelona, la cerimònia d’Inauguració dels Mundials de Futbol a l’estadi Olímpic o la I Trobada Internacional de Gegants a Matadepera.
Mundials 1982.
Festes de la Mercè.
Els grans es van anomenar com a Mustafà (nom adoptat popularment des del 1960) i Elisenda (en record a la reina fundadora del Monestir de Pedralbes, tot agraint l’acollida del Monestir durant la Guerra Civil).
Matadepera.
Preparatius per les festes de la Mercè, 1983.
Aquests actes marcaren el ressorgiment del fet geganter tal i com es coneix avui en dia a Catalunya, i els Gegants petits del Pi hi participaren activament. L’any següent, els Gegants del Pi i els de la plaça Nova van decidir retre un homenatge a la Patrona més estimada de la ciutat: Santa Eulàlia. Aquesta cercavila acabaria transformant-se en la Festa Major d’hivern. Amb aquesta idea d’unió, les dues colles creen la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella (l’actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella), una entitat que englobarà la majoria d’entremesos de Ciutat Vella. L’any 1984 els Gegants petits del Pi tornen a creuar fronteres i realitzen una gira per diferents ciutats del nord d’Itàlia. Del 3 al 20 d’agost, van ballar a les poblacions de Torí, Aosta, Vicenza, Trieste, Udine, Venècia i Florència. L’any 1985 es va celebrar el 25è aniversari de la recuperació dels Gegants i Gegantons, i es va aprofitar per batejar-los. Per Sant Roc.
25 anys de recuperació, 1985.
Sortint del Pi pels 25 anys.
Els petits van ser batejats amb els noms de Josep Oriol i Eulàlia, en honor als dos sants barcelonins més estimats. Francesc “Quico” Pi de la Serra i l’actriu Rosa Maria Sardà van ser els padrins de carn i ossos de les quatre figures. Els de cartró serien els Gegants de la Ciutat, pels grans, i els de la plaça Nova, pels xics. Dins dels actes del 25è aniversari, es va fer un homenatge als Gegants petits del Pi al carrer Petritxol tot estrenant un gravat sobre ceràmica de la parella, que encara es pot contemplar a l’entrada del popular carrer. El 1987, els Gegants petits del Pi, acompanyats pels de la Plaça Nova, realitzen una gira pel Japó per celebrar “Saint Jordi’s Day”. Els gegants del Pi van visitar les poblacions de Kyoto, Osaka i Nagoya entre el 17 i el 19 d’abril. Al llarg dels anys vuitanta els gegants visiten diferents poblacions com Sallent, Vilassar de Dalt, Badalona, Mataró, Cardona, Terrassa, Sant Joan Despí o Girona; i diferents barris de Barcelona, visites que coincidien sovint amb l’estrena dels seus gegants propis, com Sants, el Guinardó o el Raval. Al Japó.
1990 - 1999: Els nous gegants petits del Pi E
ncetada la dècada dels noranta, el 1991 els Gegants petits del Pi tornen a desplaçar-se fins a París, aquesta vegada acompanyats per l’Àliga, la Mulassa de Barcelona i el nan Cu-Cut de la plaça Nova, convidats a participar del Carnaval de Bagneux. Amb l’elecció de Barcelona com a seu de les XXV Olimpíades de l’era moderna, la ciutat va iniciar una profunda transformació i, de retruc, les entitats de cultura popular van experimentar un creixement. El projecte de la Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella es trobava en l’última fase i en aquest marc, l’any 1992, es cregué oportú recuperar la Processó de Corpus de Barcelona, l’antiga festa grossa de la ciutat. Per l’ocasió, només per un dia, la Laia i l’Elisenda deixaren els barrets a casa per posar-se unes boniques corones de flors naturals, tradició que fou recuperada l’any 2012.
Al Bar del Pi amb la Mulassa.
El 31 d’agost de 1997, el món geganter va retre un homenatge a Manel Casserras i Boix, mort el 1996, reunint gegants que ell havia construït. A la festa, hi participaren, entre d’altres, els Gegants del Pi. Igual que va passar l’any 1986 i 1987 amb en Mustafà i l’Elisenda respectivament, l’any 1997 es decideix construir unes còpies de l’Oriol i la Laia per tal de preservar les figures originals, feina encarregada a Manel Casserras i Solé. El 1997, els quatre Gegants del Pi participen a la “Postal de Gegants” de Les Santes de Mataró, convidats per la Família Robafaves. Per les Festes de Sant Josep Oriol del 1999 reapareixen els Gegants petits originals. Aquest cop però, sorgeix la iniciativa de vestir-los tal i com anaven l’any 1858: ell d’oficial hongarès i ella a l’estil de la protagonista de “la Traviata”. L’únic vestigi conservat d’aquesta indumentària de finals del segle XIX és la casaca verda i la boina del gegantó, que es van copiar pel vestuari nou. Quant a la gegantona, entre les modistes del Taller Casserras i els geganters es va escollir un model que fos adient per l’època, i que alhora fos coherent amb la indumentària del gegantó.
Cavalcada de la Mercè.
Aquell 1992, els quatre Gegants del Pi participaren a la II Trobada Internacional de Gegants a Matadepera, la trobada de gegants més gran que s’ha celebrat mai. En aquests context, el Patronat dels Gegants del Pi es converteix en l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi. L’Associació i la Parròquia inicien l’any 1995 les primeres Festes en honor a Sant Josep Oriol, patró del barri. La intenció era omplir un buit festiu al Pi i, alhora, dotar d’un marc festiu propi als Gegants del Pi. Les Festes se celebren el cap de setmana més proper al 23 de març, diada del Sant.
Estrena dels nous vestits, 1999.
Al llarg dels següents anys es van anar alternant les dues parelles a les diferents sortides, fins que a partir del 2002 només surten els nous gegants, que anaven canviant de model de vestit (el del 1807 o el del 1858) depenent de l’època de l’any.
A Vic, 1999.
A la Postal de les Santes de Mataró, 1997.
2000 - 2009: Aniversaris i més aniversaris E
l nou mil·lenni comença amb dues celebracions: el 40è aniversari de la recuperació dels gegants l’any 2000 i els 400 anys de la primera referència documentada d’un Gegant del Pi, el 2001. La primera celebració va tenir lloc l’11 de juny del 2000, reunint davant del Palau de la Virreina la majoria de colles de la ciutat. Rememorant la festa del 1960, els quatre Gegants del Pi surten del Palau de la Virreina, passegen per carrers cèntrics i a la plaça del Pi, ballen. En el marc de les Festes de Santa Eulàlia de 2001, s’organitza una trobada de gegants centenaris per celebrar els quatre segles d’història dels Gegants del Pi. Van participar-hi els Gegants de la Ciutat, del Carnestoltes, d’Amer, de l’Arboç, de Badalona, de Cardona, de Montblanc, de Terrassa, de Vic, de Vilafranca del Penedès i les dues parelles de Vilanova i la Geltrú. Aquestes figures van estar exposades una setmana al Palau de la Virreina. Allà, a dins d’una vitrina, i per sorpresa de tothom, hi havia exposats els Gegants grans originals del Pi, que feia molts anys que no veien la llum; i l’Oriol original, vestit amb la casaca i el barret que es conserven del segle XIX.
Al barri del Clot.
Són anys de molta activitat. El 2000 tots quatre visiten Maastricht (Països Baixos), on se celebra una trobada de gegants de tota Europa. El mateix any, es desplacen a Terrassa per celebrar el segle i mig de vida dels Gegants vells.
Als 300 anys dels Gegants de Vilanova i la Geltrú, el 2009.
Els anys 2000 i 2003, visiten la població murciana de Caravaca de la Cruz (Múrcia). Al 2003 els quatre gegants també visiten Manacor (Illes Balears) i, en aquest cas només els petits, participen al 140è aniversari dels Gegants de Montblanc. L’any 2006 tots quatre participen al quart Aplec de Gegants i Cabets d’Ontinyent (País Valencià), tot apadrinant els nous gegants jueus de la població. A Caravaca de la Cruz (Múrcia).
Durant aquest període, acostumaren a visitar un cop l’any el Monestir de Montserrat, sumant-se al romiatge que hi realitzava tradicionalment la Basílica de Santa Maria del Pi. Amb l’horitzó posat en el 50è aniversari de la recuperació dels Gegants del Pi (2010), l’any 2008 es recuperen les figures velles de l’Oriol i de la Laia, acabant així amb la freqüent alternança de vestits dels darrers anys. Després de ser restaurats per Manel Casserras i Solé, els vells es vesteixen tal i com van ser recuperats el 1960 i els gegants nous amb el model del 1858.
160 anys dels Gegants de Terrassa, 2010.
400 anys dels Gegants del Pi, exposició de les figures i vestits originals al Palau de la Virreina, l’any 2001.
Des d’aleshores, es reserva la participació de les figures originals per actes destacats i excepcionals, com van ser la celebració dels 150 anys dels Gegants de Badalona o els 300 anys dels Gegants de Vilanova i la Geltrú, l’any 2009.
2010 - 2019: Els Gegants petits, avui E
l 2010, un cop recuperats els Gegants petits originals, es recuperen els grossos originals.
El mes de juny se celebra el 50è aniversari de la recuperació dels Gegants del Pi amb una cercavila de gegants centenaris, que pretén ser quinquennal. Neixen les Festes Quinquennals dels Gegants del Pi, que commemoren la recuperació de les figures el 1960. La celebració té lloc amb una exposició dels Gegants del Pi a la Virreina i la posterior cercavila. A la festa, hi participen tots els gegants barcelonins centenaris o històrics: els gegants de la Ciutat, de Santa Maria del Mar, de la plaça Nova i del Carnaval. També hi són els de Vilafranca del Penedès, els quatre de Vilanova i la Geltrú, els de Badalona i els de Torroella de Montgrí. Un cop a la plaça del Pi, per sorpresa dels presents, les rèpliques dels Gegants grossos van ser substituïdes per les figures originals, que no ballaven des de feia 25 anys.
Els quatre Gegants del Pi a l’actualitat.
Diada del Geganter a Vilafranca del Penedès, any 2010.
El 2013 els Gegants petits estrenaren vestuari, que vol ser continuista amb la imatge d’hússar i senyora Peruzzi de “la Traviata”. Després d’una recerca sobre com hauria pogut vestir aquesta dama, un seguit de membres de la colla dissenyaren el nou vestuari, amb més presència que l’anterior. A més, s’aprofità per fer noves joies per ella. Tota la feina fou realitzada al Taller Casserras. El 2015 tornaren a celebrar-se les Festes Quinquennals, aquest cop amb una lluïda exposició al Palau de la Virreina dels quatre Gegants originals i els seus convidats centenaris: els Gegants de la Ciutat, de Santa Maria del Mar i de la plaça Nova, així com els de Vic, vells de Tarragona, Badalona, Montblanc, la Closa de Montbrió, Viserta de Monistrol i Manresa. En aquests anys, destaquem diferents sortides dels Gegants petits (acompanyats dels grossos o no): la participació a la Diada del Geganter de Vilafranca del Penedès i els 160 anys dels Gegants vells de Terrassa l’any 2010; els 100 anys dels Gegants de Vilassar de Dalt el 2012; la visita dels Seguicis barcelonins a Reus l’any 2013; la Xurriacada de la Festa Major de Vic i els 200 anys dels Gegants de la Closa de Montbrió del Camp el 2014; o els 100 anys dels Gegants del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat l’any 2013 (que és la darrera sortida fora de la ciutat de les figures originals, fins avui).
Corpus.
Vells i nous.
Passejada dels Oriols.
També cal recordar les Ballades a Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, les estrenes d’en Mustafà i l’Elisenda petits i, molt especialment, la recuperació de la presència dels Gegants petits a la Processó de Corpus després de no fer-ho des del 1992. Fora de Catalunya, aquests anys han estat a Mancor de la Vall (Illes Balears), Oiartzun (Euskadi), Vilafranca de Conflent (Catalunya Nord), Fraga (Franja de Ponent), Benicarló (País Valencià), Steenvoorde (França) o Bois-de-Lessines (Bèlgica). Les figures també han visitat el santuari de Núria o la Cartoixa d’Escala Dei en diferents sortides parroquials. Des de l’any 2013 les quatre figures originals estan exposades a l’entrada de la Basílica en una espectacular vitrina. En definitiva, els Gegants petits del Pi encaren el futur amb vitalitat, mirant al passat però amb una clara aposta per ser cada cop menys desconeguts i així continuar sent uns dels gegants més emblemàtics del país.
Mostra de Gegants per la Mercè a les Drassanes. Santa Maria del Mar, 2012.
Exposició “Laies”, 2017.
Ofrena a Rafael de Casanova per la Diada Nacional.